a Universitat Autònoma deBarcelona ha declarat el cursacadèmic 2002-2003 Any deles Llengües a la UAB, un es-deveniment al voltant

del coneixement i l’aprenentatge lin-güístic i dels processos de creació li-terària, que té l’objectiu de millorarel coneixement, la difusió, l’estudi i elbon ús de les llengües.

L’Any de les Llengües s’inicia ambla inauguració del curs acadèmic2002-2003. L’acte serà presidit perJordi Pujol, president de la Genera-litat de Catalunya, i hi seran presentsels rectors de les universtats catala-nes.

Les activitats de l’Any de les Llen-gües continuaran amb un cicle deconferències i taules rodones, quees perllongaran durant tot el curs, i enquè participaran investigadors i pro-fessors universitaris d’arreu del món,com Edward Said, Colette Grinevald,Violeta Demonte o Josep M. Nadal, iescriptors de la talla de José Sara-mago, Gunter Grass i Ryszard Ka-puscinski, entre d’altres. Tots ells par-laran sobre les possibilitats, lesnecessitats o els problemes que tenenla llengua i la capacitat lingüísticacom a element central.

La programació de l’Any de lesLlengües a la UAB vol despertar l’in-terès de la comunitat universitària, provocarreflexions i discussions sobre els diversosaspectes de la llengua i, sobretot, propiciarla participació i la col·laboració d’un espec-tre molt ampli de persones.

setembre 2002 / núm. 155

La UAB inaugura l’Any de les LlengüesLes conferències o taules rodones que

s’han programat tenen, així, un objectiu in-formatiu, cultural i de sensibilització, i al ma-teix temps volen posar damunt la taula temes

cabdals de la vida social, intel·lectual, artís-tica i científica.

Amb la declaració del curs 2002-2003com a Any de les Llengües, la Universitat

vol posar també l’èmfasi, dins i forade la Universitat, en la importància delbon coneixement de llengües i delseu bon ús per a la pràctica de les tresfuncions bàsiques de la universitat: ladocència, la recerca i la relació ambla societat, a més de millorar el co-neixement de terceres llengües i elsusos comunicatius i instrumentalsdel català i el castellà a la mateixacomunitat universitària.

AAllttrreess aacccciioonnss

Per això, al llarg d’aquest curs, la UABreforçarà i endegarà altres actua-cions vinculades al bon ús de les llen-gües i fomentarà el seu aprenentat-ge a través d’UAB Idiomes, el Serveid’Idiomes Moderns, el Gabinet deLlengua Catalana o els centres i au-les d’autoaprenentatge, una tascaque es fa tant als campus de Bellaterrai Sabadell com a Barcelona, i queaquest any es beneficiarà de des-comptes i d’un tractament que afa-voreix especialment els usuaris.

Una altra iniciativa serà la pre-paració i difusió de diversos mate-rials, inclosos cursos, per ajudar a

l’ús pràctic d’idiomes i el bon ús de les llen-gües. També es millorarà la infraestructurade planificació i coordinació de l’activitat deformació i aprenentatge lingüístic, amb lapròxima aprovació del Programa de Desen-

L

d’importància social o educativa i permetreen el futur portar a terme accions en elsàmbits lingüístics. Per tant, el cicle de con-ferències incidirà en els diversos aspectes quefan de la llengua i de les llengües elements

Festa Major 2002

El divendres 18 d’octubre, se celebra la 17a edició de la Festa Major de la UAB, l’activi-tat amb més participació de tot el campus. La festa començarà a les 12 del migdia i s’a-cabarà a les 9 del vespre. Durant tot el dia, hi haurà actuacions dels grups estables deCultura en Viu: el Cor de la UAB, l’Orquestra, els Ganàpies de l’Autònoma, l’Aula de Dan-sa i l’Aula de Teatre, i també del Combo de l’Aula de Música, activitats que s’intentaràemmarcar dins del programa de l’Any de les Llengües. La plaça Cívica també serà l’es-cenari d’una fira d’associacions de la UAB. D’altra banda, l’Eix Central s’omplirà de lesja tradicionals paradetes de menjar i beguda; l’Escenari Gran, situat al pàrquing deCiències, oferirà la música més canyera, amb l’actuació de grups com Obrint Pas, La Car-rau o Cheb Balowski, entre d’altres. I el més esperat, la novena edició de l’Escenari Boig,situat a la gespa de la Facultat de Dret.

Estudiants assessors

Els estudiants de segon cicle de les ti-tulacions de Biologia, Dret, Física, Hu-manitats, Informàtica o Veterinària, o d’úl-tim curs de Ciències Empresarials oRelacions Laborals podran assessorari orientar els nous estudiants de pri-mer curs en tots els temes relacionatsamb la seva vida acadèmica i social a laUniversitat. Aquesta iniciativa vol con-tribuir a una millor integració dels alum-nes de nou ingrés a la UAB.

Continua a la pàg. 3

Autònoma 155 corregit 26/9/02 11:12 Página 1

Sumari

L’AUTÒNOMAPublicació de la Universitat

Autònoma de Barcelona

setembre 2002. Núm. 155

Les opinions expressadespels entrevistats reflecteixen

únicament les seves idees.

Està prohibida la reproducciótotal o parcial dels continguts

d’aquesta revista sensel’autorització escrita de l’editor.

Universitat Autònoma de BarcelonaUnitat de ComunicacióGabinet de PremsaEdifici Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 46

L’AUTÒNOMA es pot obtenir i imprimiren format Acrobat via Internet a travésdel web de la UAB a l’adreça

http://www.uab.es/

Informació

Consell de Governl Consell de Govern queva tenir lloc el 25 dejuliol passat va apro-var la pertinència delnomenament d’un doc-

tor honoris causa per la Facultat deMedicina.

El rector, Lluís Ferrer, va presen-tar un informe sobre la Llei catalanad’universitats (LCU) recentment apro-vada pel Consell Executiu de la Ge-neralitat, i que es debatrà pròxima-ment al Parlament de Catalunya. Atèsque el projecte de llei recull alguns delscanvis proposats per la comissió cre-ada ad hoc pel Consell, els quals vanmillorar el document inicial però sen-se modificar-ne l’estructura, cal re-marcar que el text presenta alguneslimitacions i deficiències que caldriacorregir en el tràmit parlamentari.Els punts més destacables que s’han

de modificar o millorar són: superarles inconcrecions, concretament lesrelatives a tipologies de personalacadèmic i investigador; afegir dis-posicions transitòries que regulinclarament i de forma satisfactòria lasituació del professorat contractat; ex-plicitar clarament les obligacions iles competències exclusives del De-partament i de les universitats, pertal de fomentar l’autonomia univer-sitària, i establir un pla de finançamentpluriennal per al conjunt de les tas-ques de les universitats que asse-guri que al llarg dels pròxims anys esfarà un esforç significatiu i continuatque possibilitarà la implementacióreal de la Llei i l’aproximació pro-gressiva a la mitjana en inversió eneducació superior i recerca dels paï-sos de l’OCDE i dels estats membresde la Unió Europea.

Cursos de preparació als estudis per a alumnes de nou ingrés

Dins del marc de les accions dirigides als estudiants de nou accés, les fa-cultats de Ciències, de Ciències Econòmiques i Empresarials, de CiènciesPolítiques i de Sociologia, i de Dret, com també l’Escola Tècnica Supe-rior d’Enginyeria i la d’Estudis Empresarials de Sabadell, organitzen as-signatures i cursos propedèutics per tal de situar aquests alumnes en elgrau de coneixement adequat per seguir amb més fluïdesa les assigna-tures del seu pla d’estudis. Aquests cursos s’inicien el mes de setembre,abans de començar el curs acadèmic.

Enguany, les titulacions que tenen assignatures o cursos propedèuticssón: • Diplomatura de Ciències Empresarials: Introducció al Càlcul, Iniciació

a la Comptabilitat• Diplomatura d’Estadística: Matemàtiques• Llicenciatura d’Administració i Direcció d’Empreses: Matemàtiques

per a Economistes • Llicenciatura de Ciències Polítiques i de l’Administració: Fonaments

Matemàtics i Estadística• Llicenciatura de Dret: Curs Propedèutic de Dret (45 hores), Curs

d’Introducció al Dret (49 hores) • Llicenciatura d’Economia: Matemàtiques per a Economistes • Llicenciatura de Física: Introducció a la Física • Llicenciatura de Psicologia: Programa de Biologia, Programa de Meto-

dologia• Llicenciatura de Sociologia: Fonaments Matemàtics i Estadístics • Enginyeries: Tallers de Matemàtiques per als Enginyers: Matrius, Tallers

de Matemàtiques per als Enginyers: Matrius i Derivades i Integrals, Tallers de Matemàtiques per als Enginyers: Derivades i Integrals

Alguns d’aquests cursos donen la possibilitat d’obtenir crèdits de lliu-re elecció.

A més, la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials també ofe-reix el Curs Propedèutic d’Estadística, adreçat a estudiants que han decursar l’assignatura Estadística I i II (alumnes de segon curs amb tot elprimer superat al juny).

Programa de l’Any

de les Llengües 3

Conferència sobre la SIDA 4

Congrés d’Anatomia Clínica 4

El primer banc

de teixits animals 5

Els líquens han facilitat

la conservació

de l’arc de Berà 6

Levitació magnètica 7

Projecte per desenvolupar

una mà biònica 7

Grup de Recerca

sobre Migracions 8

Estudis urbans

i regionals europeus 9

Observatorio

de Salud y Mujer 10

Conèixer les biblioteques 11

Conferència Internacional

sobre Comunicació

Intercultural 12

Xavier Tolsa

rep el prestigiós

premi Salem 12

E

2

Autònoma 155 corregit 26/9/02 11:12 Página 2

3Campus

Any de les Llengües

Cicle de conferències del primer trimestre15 d'octubre de 2002 COLETTE GRINEVALD, PROFESSORA DE LA UNIVERSITAT

18 h DE LIÓ 2Sala d’actes del Rectorat Llengües en perill d'extinció. El cas amerindi

29 d'octubre de 2002 VIOLETA DEMONTE, PROFESSORA DE LA UNIVERSITAT

18 h AUTÒNOMA DE MADRID

Casa Convalescència UAB El cervell i l’imperi: gramàtica universal i llengües romàniques

12 de novembre de 2002 JOSEP QUER, PROFESSOR DE LA UNIVERSITAT

18 h DE BARCELONA (ICREA)Casa Convalescència UAB Llengües minoritàries inaudibles: què sabem

de les llengües de signes?

26 de novembre de 2002 JOSEP NADAL, PROFESSOR DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA

18 h Llengua literària i llengua parlada Sala d’actes del Rectorat El condicionament de l'escriptura

13 de desembre de 2002 RYSZARD KAPUSCINSKI, PERIODISTA I ESCRIPTOR

12 h Sala d’actes del Rectorat El món contemporani i les perspectives de futur

Programa Universitat-Empresal 5 de juliol passat va te-nir lloc el lliurament de di-plomes als setanta-dosestudiants de la dotze-na promoció del Pro-

grama de Cooperació Educativa Uni-versitat-Empresa, que han cursat elsegon cicle de la llicenciatura d’Ad-ministració i Direcció d’Empreses a laFacultat de Ciències Econòmiques iEmpresarials, els quals han rebut va-loracions positives per als dos perí-odes de pràctiques realitzats en em-preses i institucions del Programa.A l’acte, que va tenir lloc al CentreCultural Caixa Catalunya, La Pedrera,i que va ser presidit per rector LluísFerrer, van assistir-hi Josep ManelBasáñez, vicepresident primer de laCambra de Comerç de Barcelona; Joan Clavera, degà de la Facultat deCiències Econòmiques i Empresa-rials; Pere Miró, president del Consell

Social de la UAB; i Enric Ribas, di-rector del Programa Universitat-Empresa. Va cloure l’acte l’alcalde deBarcelona, Joan Clos.

Miquel Nadal, secretari d’Estatd’Afers Estrangers, va pronunciar laconferència «Economia i política avui:cap a quin món anem».

Així mateix, es van lliurar els guar-dons corresponents a la vuitena edi-ció del Premi Universitat-Empresa,que patrocina el Consell Social de laUAB, i que un jurat presidit pel degàde la Facultat de Ciències Econòmi-ques i Empresarials atorga als mi-llors treballs professionals presen-tats pels estudiants del Programa.

Els guanyadors dels dos primerspremis van ser Mònica ValenzuelaTorradas, amb «Selecció i seguimentd’una cartera d’inversió», i JaumeEchaurren Muixí, amb «Estudi d’im-plantació d’un centre logístic».

E

Joan Clos i Lluís Ferrer, en el lliurament de diplomes.

volupament del Pla de Qualitat Lin-güística, escrit des de la perspectivaplurilingüe, i amb l’establiment, sotala direcció de la Secretaria Generalde la UAB, d’un ens de coordinació deles diverses instàncies d’ensenya-ment i aprenentatge d’idiomes.

AAccttiivviittaattss ppaarraall··lleelleess

Al llarg del curs es realitzaran altresactivitats paral·leles, com el llança-ment de la col·lecció de llibres «El Ca-maleó», una nova col·lecció de tra-duccions inèdites de tots els gèneresal català, tant actuals com històri-ques, a partir de textos de gran interèsliterari escrits en llengües molt di-verses. Aquesta col·lecció està editadaconjuntament per la Facultat de Tra-ducció i d’Interpretació de la UAB iArola Editors, que presentaran elstres primers llibres entre els mesosde novembre i desembre.

Cada volum anirà acompanyatd’un CD-ROM que, a més de contenirla traducció i l’original acarats, dis-posarà d’un enregistrament oral del’obra original que es podrà consul-tar directament.

Els primers títols de la col·lec-ció són Pan Gu crea l’univers. Con-tes tradicionals xinesos, amb tra-ducció de Carles Prado; Nit de

tempesta i altres poemes, d’Hugovon Hofmannsthal, amb traduccióde Joan Fontcuberta, i L’armari. Tres

Ve de la pàg. 1

peces de teatre no modern, de YukioMishima, amb traducció de de MercèAltimir.

Aprendre anglès des de casaEl Consell Interuniversitari de Catalunya, format per les vuit universitatspúbliques catalanes, ha posat en marxa, de cara al curs vinent, l’Escola Vir-tual d’Idiomes per a Universitaris (EVIU), amb l’objectiu d’oferir una formacióen un entorn no presencial en una tercera llengua, per tal d’assegurar atots els estudiants universitaris de Catalunya l’accés a una bona i rigoro-sa oferta de formació.

Autònoma 155 corregit 26/9/02 11:12 Página 3

El professor Javier Puerta i el degà de Medicina, Àlvar Net.

Campus

l dilluns dia 22 de juliolde 2002 va tenir lloc al’Hotel Campus, situatal campus de la Univer-sitat Autònoma de Bar-

celona, l’acte d’inauguració del con-grés internacional conjunt entre laBritish Association of Clinical Ana-tomists i la Sociedad Anatómica Es-pañola. L’objectiu d’aquesta trobadaés crear un fòrum d’intercanvi cien-

tífic entre els professionals interes-sats en l’anatomia clínica (anatomiatopogràfica i descriptiva, anatomiaa través de la imatge en totes lesmodalitats, anatomia microscòpicai ultraestructura, desenvolupamenti creixement, neuroanatomia, docèn-cia i tècniques d’ensenyament) i, engeneral, en qualsevol camp científicrelacionat amb la formació i inves-tigació anatòmica.

Congrés d’Anatomia Clínica

E

oneixement i compromís pera l’acció. Aquest és el lemade la XIV Conferència Inter-nacional de la SIDA, que es

va inaugurar a Barcelona el 7 de juliol,amb una espectacular escenificacióde Comediants que va tenir el seu moment més emotiu quan es van en-cendre quinze mil espelmes en memò-ria de les víctimes d’aquesta epidè-mia.

La Conferència va congregarmés de quinze mil científics, polí-tics, representants d’ONG i respon-sables d’empreses farmacèutiques.La Fundació Autònoma Solidària vaaportar-hi tretze voluntaris, que vanproporcionar tasques d’atenció,d’acompanyament, d’informació ide coordinació als prop de mil par-ticipants que es van allotjar a la Vi-la Universitària de la UAB.

D’altra banda, el responsabledel Programa de Salut de la Funda-ció, Isidre Plaza, va ser becat perparticipar en alguns dels actes ac-tuant com a facilitador i realitzant tas-

CConferència sobre la SIDA

ques de promoció de les relacions en-tre els participants a la Conferència.

La Fundació Autònoma Solidà-ria, una de les entitats que integren laXarxa 2002, va participar-hi amb unestand permanent on s’oferia tot tipus

La presentació de les jornadeses va fer amb la lectura d’un manifesta càrrec dels copresidents de l’esde-veniment, Jordi Casabona i JosepMaria Gatell, que van destacar que«la solució» a la SIDA «exigeix el com-promís social i econòmic global con-tinuat als països en via de desenvo-lupament». Segons Casabona, parlardel virus de la SIDA i de la malaltia ésparlar «d’un problema internacionalde gran magnitud que amenaça eldesenvolupament dels països».

L’objectiu de la conferència mun-dial és obrir un espai on les comunitatsmèdica i civil puguin debatre i inter-canviar experiències sobre l’estat ac-tual de la malaltia i sobre els últimsavenços científics en relació amb lainfecció pel VIH. Així, la conferència deBarcelona pretén donar continuïtat alque es va acordar en l’últim encontre—que va tenir lloc a Durban (Sud-àfri-ca), el 2000—, on es va donar a conèi-xer a tot el món que el 90 % de les per-sones afectades pel VIH viuen en païsosdel tercer món.

“ Voluntarisd’Autònoma Solidària”

d’informació sobre aquesta malaltia,que es va diagnosticar fa 21 anys.

L’acte d’inauguració de la Con-ferència Internacional de la SIDA vaser presidit per la infanta Elena, i hi vanassistir el president de la Generali-tat, Jordi Pujol, l’alcalde de Barcelo-na, Joan Clos, i els presidents de la ci-mera, Josep Maria Gatell i JordiCasabona, metge i professor de laUniversitat Autònoma de Barcelona,que va destacar «l’oportunitat que lacimera constitueix per intercanviarexperiències».

El rector de la Universitat Autò-noma de Barcelona, Lluís Ferrer i Cau-bet, va ser l’encarregat d’encetar lesjornades amb un petit discurs de ben-vinguda als assistents, on va mostrarla seva satisfacció pel fet que s’hagiescollit el campus de la UAB com a seudel Congrés. També va destacar laimportància d’aquest tipus de con-gressos que fomenten l’intercanvi depropostes metodològiques fetes perprofessionals de tot el món en el campde l’anatomia clínica. A l’acte de ben-vinguda, també hi van ser presents elprofessor Javier Puerta, secretari ge-neral de la Sociedad Anatòmica Es-pañola (SAE), i el professor Roger So-ames, secretari general de la BritishAssociation of Clinical Anatomists(BACA).

Pel seu component generalista,la reunió no només va ser obertaestrictament als membres de la BA-CA i la SAE, sinó que també hi vanacudir alguns professionals de la sa-lut que fan ús de l’anatomia (pro-fessionals de les àrees quirúrgiques,medicoquirúrgiques, rehabilitació,ortopèdia, neurologia, radiodiagnòstic,etcètera). Al Congrés, hi van participar144 professionals vinguts de dissetpaïsos diferents.

4

Autònoma 155 corregit 26/9/02 11:12 Página 4

Ant

onio

Xam

oral primer banc de tot el

món amb diferents ti-pus de teixits d’origenanimal disponibles pera tota la comunitat cien-

tífica estarà ubicat a la UniversitatAutònoma de Barcelona. La sevacreació ha estat aprovada recent-ment pel Ministeri de Ciència i Tec-nologia, dependrà de la Facultat deVeterinària de la UAB i hi partici-parà el Parc Zoològic de Barcelona.

El BTAC (Banc de Teixits Ani-mals de Catalunya) obtindrà, ca-racteritzarà, processarà, conservarài subministrarà teixits, principalmentrelacionats amb malalties priòni-ques, però és obert a qualsevol tipusde teixit animal d’interès per a larecerca veterinària. Facilitarà la re-cerca en malalties priòniques ani-mals i en neuropatologia compara-da, l’estudi de teixits diana en

Ciència

viós als grups de recerca en malal-ties neurològiques, i omplirà el buitque existeix en aquest àmbit en me-dicina veterinària. Inicialment, escrearà a partir de les col·leccionsque ja existeixen del Priocat (Labo-ratori de Referència en MalaltiesPriòniques Animals de Catalunya, ala UAB), del Servei de Patologia Ani-mal de la UAB i del Parc Zoològicde Barcelona. El banc contindrà tantteixit fresc (congelat) com processat(fixat amb formol o processat ambparafina) i les sol·licituds de materialseran avaluades per un comitè cien-tífic.

El BTAC donarà el tret de sor-tida a altres bancs de teixits animals.Des de novembre de 2000, amb eldiagnòstic del primer cas autòctond’encefalopatia espongiforme bo-vina, es fa necessari disposar a Espanya de diversos bancs de tei-xits animals que, de forma coordi-nada, acullin el material correspo-nent als animals afectats per lesmalalties priòniques. La xarxa queen resulti hauria d’estar coordina-da entre si, amb altres bancs deteixits animals que puguin sorgira la resta del món, i amb els bancsde teixits humans.

El primer banc de teixits animals

E

Professors de la UAB col·laboren en l’elaboració de gramàtiques

Diversos professors dels departaments de Filologia Catalana i de Filologia Hispànica de la Universi-

tat Autònoma de Barcelona han col·laborat en l’elaboració de dues gramàtiques descriptives de la llen-

gua espanyola i catalana.

En la redacció de la Gramática descriptiva de la lengua española (Madrid: Espasa, 1999), hi han

participat cinc professors de la UAB, que han redactat vuit capítols, entre els quals es troben Santiago

Alcoba, Josep Maria Brucart i Maria Lluïsa Hernanz, del Departament de Filologia Hispànica, i Car-

me Picallo i Gemma Rigau, del Departament de Filologia Catalana. Aquesta gramàtica consta de 78

capítols encabits en 3 volums.

Pel que fa a la Gramàtica del català contemporani (Barcelona: Empúries, 2002), els professors

de la UAB han estat majoria en la redacció de capítols del llibre respecte dels professors d’altres uni-

versitats: quinze professors d’un total de cinquanta-vuit autors. Del Departament de Filologia Cata-

lana hi han participat: Joan Mascaró, Teresa Vallverdú, Pilar Prieto, Teresa Cabré, Eulàlia Bonet, Nú-

ria Martí, Gemma Rigau, Carme Picallo, Anna Bartra, Xavier Villalba, Teresa Espinal, Anna Gavarró i

Jaume Solà, i del Departament de Filologia Hispànica: Maria Lluïsa Hernanz i Josep Maria Brucart.

Aquesta gramàtica està estructurada en 52 capítols repartits en 3 volums.

Aquestes dues publicacions són actualment obres de referència sobre les dues llengües. Tot i

que cap de les dues gramàtiques són normatives (tasca assignada a la Real Academia de la Lengua

i a l’Institut d’Estudis Catalans, respectivament), sinó que són descriptives d’ambdues llegües, se les

considera una eina valuosa tant per veure l’estat i l’ús actual de la llengua com per a la futura ela-

boració de noves gramàtiques normatives. El fet que es tracti de dues obres descriptives no impe-

deix pensar que siguin uns treballs cridats a exercir una forta influència en la fixació de

punts no resolts per les respectives gramàtiques normatives.

“ facilitarà la recerca sobre malalties”

espècies domèstiques i salvatgessusceptibles de patir malalties priò-niques, i la recerca sobre els meca-nismes que intervenen en el desenvolupament de malalties neu-rodegeneratives. Una de les princi-pals conseqüències de l’existència delBTAC serà la reducció de la mani-pulació i l’ús d’animals per a expe-rimentació, ja que optimitzarà l’ús deles mostres obtingudes de cada animal.

Es tracta del primer banc de tei-xits animals de tot el món, ja queles col·leccions de teixits animalsque existeixen actualment en algunscentres de recerca no poden quali-ficar-se de «bancs» perquè no sóna l’abast de la resta de la comunitatcientífica. A Europa no n’existeix capprecedent, i als EUA els centres d’in-vestigació dels parcs zoològics no-més disposen de bancs específicsde cèl·lules germinals i criopreser-vació d’embrions, mentre que l’ArmedForces Institute of Pathology, centreparadigmàtic en recerca veterinà-ria, té un gran arxiu de neuropato-logia però no disposa de banc deteixits.

El BTAC seguirà el model dels ac-tuals bancs de teixits neurològicshumans, també anomenats bancsde cervells, que ofereixen teixit ner-

Laboratori del Banc de Teixits.

5

Autònoma 155 corregit 26/9/02 11:12 Página 5

Consorci Centre de Recerca Matemàtica

n estudi sobre la con-servació de l’arc de Beràdut a terme per investi-gadors del Departamentde Biologia Animal, de

Biologia Vegetal i d’Ecolo-gia de la Universitat Autò-noma de Barcelona ha po-sat de manifest que lescapes de líquens que han recobert la superfície deles seves pedres al llargdels segles han afavorit laconservació del monument.Els científics han observatque la cara nord, la que pre-senta una quantitat mésgran de dipòsits d’oxalats(producte del metabolismedels líquens), és la part mi-llor conservada de l’arc. Al mateix temps, aquestsorganismes han deixat una empremta que hapermès comprovar una sè-rie d’incògnites arqueolò-giques, com és la ubicaciói la cronologia històrica d’alguns car-reus. La recerca aporta un nou enfo-cament a les tècniques de datació demonuments i pintures rupestres ba-sant-se en els dipòsits d’oxalats delslíquens.

L’arc de Berà ha experimentatdes de la seva construcció, a finalsdel segle I aC, diferents restauracions,concretament els anys 1788, 1840,1936 i, la darrera, al llarg dels anys1994-98. Durant aquesta última res-tauració, un equip de científics delDepartament de Biologia Animal, deBiologia Vegetal i d’Ecologia de la Uni-versitat Autònoma de Barcelona, di-rigit pel professor Josep Girbal, va

Ciència

Els líquens han facilitat la conservació de l’arc de Berà

analitzar els dipòsits d’oxalats querecobreixen les pedres (producte delmetabolisme dels líquens que s’hi ins-tal·len) amb la finalitat de determi-nar, per un nou mètode de datació, la

disposició original dels carreus queconformen la inscripció de la part su-perior del monument. Aquest mèto-de de datació, utilitzat fins ara en no-més un parell de casos, consisteix enla datació per carboni 14 dels dipòsitsd’oxalats presents a la superfície delsmonuments arqueològics.

En l’afany per conèixer la posiciócorrecta dels carreus de la inscripciódel monument (encara no se sabia sila ubicació dels carreus de la inscrip-ció era d’origen romà o procedia d’u-na reubicació durant la restauracióde 1840), els científics de la UAB hanfet una descoberta important: els lí-quens han tingut un paper protector

en la conservació de l’arc de Berà, jaque la cara nord, la que presenta unaquantitat més gran de dipòsits d’o-xalats, és la part en millor estat deconservació. En les altres zones del mo-

nument, la pedra ha patitmés els efectes de l’erosió.Amb el mètode de datació,els investigadors de la UABes van trobar amb una pa-radoxa: en uns casos, l’edatdels dipòsits d’oxalats supe-rava àmpliament l’edat delmonument (en uns mil anys),i en altres casos situava ladata d’ubicació de les pedresposterior a la restauració de1840. Per tal de resoldre laparadoxa, els investigadorsvan analitzar els dipòsits d’oxalats i l’estructura delslíquens per tècniques avan-çades de microscòpia electrò-nica amb microanàlisi, mi-croscòpia confocal i anàlisiquímica cromatogràfica alsserveis cientificotècnics de la

UAB, així com l’anàlisi de carboni 14 mit-jançant l’accelerador de partículesAMS dels laboratoris General IomexCorporation d’Oxford.

Tota aquesta tecnologia ha dutels investigadors a aclarir l’origende la paradoxa: els líquens que re-cobreixen el monument obtenen enuns casos el carboni de la pedrasubstrat, un carboni 14 tan vell queprovoca l’envelliment en els resultats.En altres ocasions, el carboni pro-cedeix dels gasos de l’entorn (al-guns deguts a la contaminació), laqual cosa implica una distorsió en elmetabolisme del liquen i, per tant,una alteració en la datació.

U

Nou microscopi confocal

6

El Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya va aprovar, el dia9 de juliol, la constitució del Consorci Centre de Recerca Matemàti-ca (CRM) i els seus estatuts. El CRM va ser creat l’any 1984 per l’Ins-titut d’Estudis Catalans, amb l’objectiu d’estimular la recerca matemàticaa Catalunya mitjançant programes de visita de científics estran-gers, programes de recerca, cursos i seminaris.

L’any 1989, el CRM es va adscriure a la Universitat Autònoma deBarcelona (UAB) com a institut universitari. El nou Consorci està in-tegrat per la Generalitat, mitjançant el DURSI, i l’Institut d’Estudis Ca-talans. El CRM s’ha consolidat en els darrers anys com un dels cen-tres de recerca matemàtica més destacats d’Europa. El professor ManuelCastellet ha estat nomenat director del nou consorci.

El Servei de Microscòpia de la UAB ha adquirit un microscopiconfocal ultraespectral, amb innovacions tecnològiques capda-vanteres en el camp de la microscòpia confocal.

El microscopi obre tot un ventall de noves aplicacions cien-tífiques que fins ara no es podien desenvolupar amb el microscopiconfocal de què disposava el Servei de Microscòpia, com són l’op-timització de l’excitació i emissió dels fluorocroms, l’optimitzacióen la separació dels diferents senyals, la realització d’estudis in vivo, i la possibilitat de tècniques molt recents, com el FRET (fluorescence ressonance energy transfer) i el FRAP (fluores-cence recovery after photobleaching), que apropen el món de lamicroscòpia als estudis biomoleculars.

Autònoma 155 corregit 26/9/02 11:12 Página 6

n el futur, les personesque han sofert l’ampu-tació d’una mà podranutilitzar una pròtesi biò-nica quasi idèntica a

una mà real. Aquest és l’objectiud’un projecte europeu aprovat re-centment, en què participen inves-tigadors de la Universitat Autòno-ma de Barcelona, juntament ambcientífics del Centre Nacional de Microelectrònica (centre del CSIC alcampus de la UAB) i quatre centresde recerca d’Itàlia, Alemanya i Di-namarca. La pròtesi en què treba-llen els científics del projecte Cy-berhand es mourà amb precisióobeint els estímuls nerviosos de lapersona que la porti, i li transmetràles sensacions com si fos la mà autèn-tica. El resultat podrà beneficiar lesmés de cinquanta mil persones quecada any pateixen l’amputació d’unamà a Europa.

L’ús d’aquesta mà cibernèticarequerirà la implantació d’un xip encontacte amb les fibres nerviosesque connectaven el sistema nerviósamb la mà de la persona. Aquest xipinterpretarà les intencions de l’u-suari mitjançant el processament

Projecte per desenvolupar una mà biònica

dels senyals bioelèctrics de les neu-rones i transmetrà amb precisió lesordres del moviment a la mà artifi-cial. Al mateix temps, la pròtesi re-collirà dades de contacte, pressió i

ELa nova pròtesi que preparen els

investigadors del projecte Cyberhandmillorarà de forma clara les que actualment s’utilitzen, i es pot con-vertir en una alternativa molt inte-ressant al trasplantament. Actual-ment, entre un 30 % i un 50 % de lespersones amputades no utilitzen lespròtesis perquè ofereixen un controlmolt pobre dels moviments, no re-ben cap sensació i la percepció ge-neral és molt poc natural.

Els investigadors del Grup de Re-cerca en Neuroplasticitat i Regene-ració Nerviosa, del Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologia i d’Im-munologia de la UAB, dirigits pel pro-fessor Xavier Navarro, participaranen el projecte amb la posada al punti el test amb animals de la tècnicaque farà possible l’intercanvi d’infor-mació entre els nervis i el xip, per talde rebre estímuls de la mà i submi-nistrar-li ordres. La inserció del xipen el sistema nerviós de la persona esbasarà en la regeneració nerviosa.Aquesta tècnica permet que els axonsdel nervi entrin en contacte de formanatural amb els elèctrodes del xip amesura que es regeneren quan el ner-vi ha estat seccionat.

Levitació magnèticaa levitació magnètica ésuna de les propietatsmés característiques iimportants dels super-conductors. Gràcies a

aquest fenomen, s’han pogut cons-truir trens d’alta velocitat per levitaciómagnètica (maglev). Aquest tipus detrens, com el de fabricació alemanyaenllestit fa uns dies per al seu ús aXangai, levita sobre les vies gràcies ales forces d’interacció entre els campsmagnètics produïts als imants o bobinessituats al tren i als rails. En levitar, eltren pot desplaçar-se sense que hi ha-gi cap fregament amb els rails, amb laqual cosa pot assolir velocitats molt ele-vades. Els camps magnètics del tren deXangai són creats per electroimantsconvencionals, però el desafiamentfutur consisteix a emprar materialssuperconductors, que permeten el pas

de grans quantitats de corrent amb po-ca pèrdua d’energia. Al Japó ja existeixactualment un prototipus a escala real d’aquests trens, amb imants super-conductors, que ha assolit una velocitatrècord de 550 km/h. Un dels proble-mes, però, que tenen aquests trensés que els materials superconductorsrequereixen ser refredats a tempera-tures molt baixes (pocs graus per so-bre del zero absolut) per funcionar.Aquest problema es pot resoldre uti-litzant els superconductors d’alta tem-peratura descoberts el 1986.

Un equip d’investigadors del De-partament de Física de la UAB, for-mat per Àlvar Sànchez, Carles Navaui Enric Pardo, ha elaborat un modelteòric complet que permet estudiaramb detall la força magnètica de le-vitació que apareix en un supercon-ductor d’alta temperatura en presèn-

cia d’un camp magnètic. Els models queexisteixen actualment o bé són in-complets o tenen aproximacions queno són realistes. El model que handesenvolupat els investigadors de laUAB, en canvi, té en compte els ano-menats «efectes de desimantació»,que apareixen quan les mostres són fi-nites (en contraposició a les mostresinfinites utilitzades en els models teò-rics no realistes).

A més de la força de levitació, elmodel descriu de forma realista l’es-tabilitat de l’equilibri, és a dir, la re-sistència que ofereix el superconductorquan se li aplica una força que pertorbala seva posició (molt important per ala seguretat dels trens de levitació) il’energia emprada per tornar a la po-sició d’equilibri en aquests casos. Elsresultats d’aquesta recerca s’han pu-blicat a la revista Physical Review B.

L

temperatura de manera similar acom ho fa el tacte d’una mà real, i lestransmetrà al xip per tal que siguinenviades al cervell a través de lesconnexions amb els nervis. D’aquestamanera, la persona sentirà la mà ci-bernètica com si fos la seva autèn-tica mà.

Ciència 7

Autònoma 155 corregit 26/9/02 11:12 Página 7

l Grup de Recerca sobreMigracions (GRM), per-tanyent al Departamentde Geografia de la Uni-versitat Autònoma de

Barcelona, es va crear l’any 1992 i,des de llavors, el dirigeix la professo-

Grup de Recerca

Grup de Recerca sobre Migracionsla sociologia o la història, participenen diferents recerques europees icol·laboren amb diverses institucionslocals, nacionals i internacionals, comles universitats de Sussex i Warwick(Regne Unit), Toulouse-le Mirail (França)o la xarxa europea Eurofor, amb seua Berlín.

En l’actualitat, el Grup de Recer-ca sobre Migracions treballa, sota lacoordinació de Ricard Morén i de Mi-guel Solana, en diferents projectes irecerques, com ara «Immigració es-trangera i canvi territorial a les peti-tes ciutats i a l’Espanya rural: llocsprivilegiats per a la integració so-cial?», «Immigració i ocupació alsmercats laborals europeus: pautes

te «Migracions a Catalunya: l’estat dela qüestió (1975-2000)», finançat perla Fundació Castellet del Foix, 2000-2001.

Altres projectes acabats darre-rament han estat: «Migracions, acti-vitat econòmica i població a Espanya»;«Relacions entre migracions i mer-cat laboral»; «Migració extracomu-nitària: tendències i previsions. Ava-luació de l’impacte de la legislaciósobre estrangers».

El GRM treballa ja en nous pro-jectes, com la recerca «Migració, as-sentament i canvis socioeconòmicsa Espanya. Processos d’integraciósocial en petites ciutats i àrees rurals»,finançada per l’Agència Espanyola

E

Migracions a Catalunya: l’estat de la qüestió

Entre el juliol de 2000 i el juny de 2001, Verónica de Mi-guel, Ricard Morén i Miguel Solana —tots tres, membresdel GRM de la UAB— van realitzar la recerca dirigida perÀngels Pascual de Sans «Migracions a Catalunya: l’Es-tat de la qüestió (1975-2000)».

Aquesta investigació va tenir el finançament de la Fun-dació Castellet del Foix i va suposar, entre altres tre-balls, la realització d’una recerca documental que va do-nar lloc a una base de dades que recull més d’un milerde materials —entre llibres, articles, estudis, informes,etc.—, centrats en les migracions a Catalunya i aparegutsdurant el darrer quart del segle XX; una base de dades

de set-cents autors de treballs i estudis sobre temàtiquesmigratòries des d’una perspectiva científica, acadèmicai/o aplicada; una base de dades de desenes de publica-cions d’organitzacions relacionades amb les migracionsa Catalunya, i una base de dades estadística sobre mi-gracions a Catalunya. Tant l’informe com la base de da-des bibliogràfica s’acaben de publicar i es poden consultara Internet mitjançant l’adreça hhttttpp::////sseenneeccaa..uuaabb..eess//mmii--ggrraacciioonnss

Amb vista a l’any vinent, hi ha previst l’endegamentd’una actualització periòdica de les diverses bases de dades.

d’entrada i intervencions institucio-nals», entre d’altres.

Entre les investigacions recent-ment finalitzades, destaca el projec-

de Recerca (CICYT), i pròximaments’hi incorporarà una nova investiga-dora postdoctoral amb una beca Marie-Curie.

Web: seneca.uab.es/migracions

Membres del Grup de Recerca sobre Migracions.

ra Àngels Pascual de Sans, una de lesprincipals investigadores del país sobre migracions des dels anys seixanta.

El GRM desenvolupa recerca in-ternacional en l’àrea de la migració il’assentament des d’una perspectivainterdisciplinària, amb una especialreferència a Catalunya i al sud d’Eu-ropa. Els seus investigadors, la ma-joria membres del Departament deGeografia, però també formats en elscamps de l’antropologia, l’economia,

8

Autònoma 155 corregit 26/9/02 11:12 Página 8

Campus

ntre el 4 i el 7 de juliol,va tenir lloc, a l’HotelCampus de la Universi-tat Autònoma de Bar-celona, la 4th European

Urban and Regional Studies Confe-rence, que van organitzar el Depar-tament de Geografia i la revista Eu-ropean Urban and Regional Studies,sota el títol (Re)situant Europa: Eco-nomies, Territoris i Identitats.

La sessió inaugural de la trobadainternacional va consistir en la con-ferència «The nature of nationality»,a càrrec de Verena Stolcke, profes-sora del Departament d’AntropologiaSocial i de Prehistòria de la UAB.

Les conferències de l’EURS s’han convertit en un fòrum de dis-cussió sobre la relació entre els pro-cessos econòmics, polítics i cultu-rals que determinen el mapa de les

regions i ciutats europees. Es va de-batre també sobre les connexionsentre les anàlisis teòriques i les po-lítiques de desenvolupament, i tam-

ter netament interdisciplinari. De fet,els processos d’integració econòmicsi polítics tenen molta influència enla reformulació dels territoris i de lesidentitats, tant locals com nacionalsi estatals. El congrés, que arriba a laUniversitat Autònoma de Barcelonadesprés d’haver tingut lloc a Exeteri Durham (Anglaterra) i a Voss (No-ruega), ha estat, per temàtica, inter-disciplinarietat i caràcter interna-cional, un punt de referència per alsestudis europeus futurs.

Les discussions de les diferentssessions es van articular seguint elseixos següents: Noves formes de go-vernabilitat?, Territori i identitat, Co-neixent l’Europa postcolonial, Espairural i medi ambient, (Des)integraciói desenvolupament desigual, Ciutats,ciutadans i espais urbans, i Europa enl’economia global.

E

Estudiants a Pristinainc estudiants de laUAB, d’un total de tret-ze pertanyents a la xar-xa d’universitats Insti-tut Joan Lluís Vives,

van participar, del 15 de juliol al 2d’agost, a la Universitat d’Estiu dePristina 2002. L’estada d’estudiantsde les universitats de la xarxa es varealitzar en el marc del Projecte deCooperació Acadèmica amb la Uni-versiteti i Prishtinës, que duu a ter-me l’Institut Joan Lluís Vives. La Se-gona Universitat d’Estiu a la ciutat de

C

Estudis urbans i regionals europeus

divendres, que es complementenamb activitats addicionals, com araconferències, debats o excursions.

Uns tres-cents universitaris vanparticipar aquest estiu a la SegonaUniversitat d’Estiu de Pristina.

El juliol de 1999, el Consell Generalde l’Institut Joan Lluís Vives va acor-dar, per unanimitat, iniciar un pro-grama de cooperació vers la recons-trucció del sistema universitari deKosovo, i incorporar a la xarxa d’uni-versitats la Universiteti i Prishtinës coma símbol d’aquest projecte.

Pristina, Kosovo, estava organitzadaper la Universiteti i Prishtinës (UiP)i l’Academic Training Association(ATA). El programa incloïa més detrenta cursos en anglès i albanès,conduïts per un professor local i unaltre de visitant, amb vint alumnes deKosovo i d’altres països a cada curs.Les temàtiques són variades i vandes de les humanitats fins a les cièn-cies naturals i les ciències socials.La majoria dels cursos tenen unadurada de tres setmanes, amb treshores lectives diàries, de dilluns a

Congrés internacional de topologia algebraica

Entre els dies 2 i 6 de juliol, prop de cent setanta investigadors d’ar-reu del món van participar en la sisena edició del congrés interna-cional 2002 Barcelona Conference on Algebraic Topology (BCAT),que va tenir lloc a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, a Barcelo-na. Es tracta d’un congrés que té lloc cada quatre anys i que, en lesseves diverses edicions des de 1982, ha assolit un important pres-tigi internacional. El Centre de Recerca Matemàtica i el Grup de To-pologia Algebraica de Barcelona van ser els responsables de l’or-ganització del 2002 BCAT, mentre que la direcció científica va sera càrrec de Jaume Aguadé i Carles Broto, de la Universitat Autònomade Barcelona, Carles Casacuberta, de la Universitat de Barcelona, iHaynes Miller, del Massachusetts Institute of Technology.

La Generalitat distingeix quatre investigadors

El dimecres 24 de juliol va tenir lloc el lliurament de les Distincionsde la Generalitat per a la Promoció de la Recerca Universitària,que cada any atorga el Departament d’Universitats, Recerca iSocietat de la Informació a investigadors de les universitats ca-talanes que han destacat per la seva recerca. Els investigadorsguardonats pertanyen a la Universitat Autònoma de Barcelona:Fàtima Bosch, catedràtica de Bioquímica i de Biologia Molecular,Jordi Castellanos, catedràtic de Filologia Catalana, i Borja de Ri-quer, catedràtic d’Història Contemporània, en la categoria d’in-vestigadors reconeguts; i María José Vega, professora titular de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, en la catego-ria de joves investigadors.

bé sobre les transformacions delsllocs d’Europa en un context globalmés ampli.

El tema tractat és especialmentrellevant en el món acadèmic actualde les ciències socials i té un caràc-

“ transformacions dels llocs d’Europa en un context global”

9

Autònoma 155 corregit 26/9/02 11:12 Página 9

Fundació UAB

Fu

nd

ac

ió

U

AB

F

un

da

ci

ó

UA

B

Fu

nd

ac

ió

U

AB Observatorio

de Salud y MujerLa Fundació Biblioteca Josep La-porte, juntament amb el Grupo MSD, ha posat en marxa l’Observa-torio de Salud y Mujer (OBSYM.www.obsym.org), un nou portal d’In-ternet que vol fomentar la recopila-ció i difusió d’informació sobre lasalut de la dona i la promoció de lesactivitats en aquest camp realitzadesper associacions de dones i pacientsd’àmbit nacional i internacional.

Aquest projecte sorgeix com aresposta a la creixent necessitat d’in-formació de qualitat sobre salut quedemanen els ciutadans, especial-ment les dones, sigui per les dife-rents necessitats de salut d’aquestcol·lectiu, o per la seva tasca de «ges-tores» de salut en l’àmbit familiar.

L’OBSYM és una iniciativa inno-vadora en el camp de la salut a Es-panya, que té la missió de fer arribar,a una audiència interessada, infor-mació de qualitat; de desenvoluparactivitats de formació i investigacióen l’àrea, i de promoure la comuni-cació entre associacions de donesen temes de salut. OBSYM s’espe-cialitza en les àrees clíniques se-güents: artrosi, asma, càncer, me-nopausa, migranya, osteoporosi,infecció per VIH, SIDA i afeccionscardiovasculars.

Tres de cada quatre dones afirmenque el nivell d’informació sobre sa-lut al qual tenen accés no és bo, se-gons un estudi elaborat per l’Obser-vatorio de Salud y Mujer. Aquestinforme ha avaluat les necessitats i

La Fundació Doctor Robert ja té apunt el programa de formació con-tinuada per al curs 2002-2003.

Els mestratges, postgraus i cur-sos d’especialització de la FundacióDoctor Robert s’emmarquen dinsde l’àmbit de les ciències de la saluti de la vida i estan adreçat als dife-rents professionals d’aquest sector.

Entre les propostes per enguany,destaquen el mestratge de Direcciód’Institucions Sanitàries, el mes-tratge de Teràpia Familiar i la pri-mera edició del mestratge de Plan-tes Medicinals i Fitoteràpia.

Com a diplomatures de post-grau, la Fundació Doctor Robert ofe-reix el curs Intervencions Sistèmiquesen Contextos no Clínics i el curs dePlantes Medicinals i Fitoteràpia.

A més dels mestratges i diplo-matures de postgrau, la FundacióDoctor Robert ha dissenyat un pro-grama de cursos i jornades quetracten temes com ara l’atencióprimària; la documentació i gestióde la informació clínica; el desen-volupament organitzacional, i la nu-trició.

Campanya d’estiu 2002 d’UAB Campus

Les instal·lacions i els serveis UAB Campus han acollit, al llarg de l’estiu,cursos, trobades i congressos nacionals i internacionals, coordinats perl’Agència de Promoció d’Activitats i de Congressos.

El mes de juliol, Barcelona ha estat escenari de dos congressos mul-titudinaris: l’Annual Convention of Rotary International (vint mil dele-gats) i la XIV International Conference on AIDS (disset mil delegats), imolts dels seus participants s’han allotjat al SERHS Hotel Campus i a laVila Universitària. Així mateix, les instal·lacions UAB Campus han acollitdos congressos científics de la UAB: la 4th European Urban and RegionalStudies Conference, organitzada per la University of Durham juntamentamb el Departament de Geografia, i el Joint Meeting of the Bristish As-sociation of Clinical Anatomists and Spanish Association of Anatomists,organitzat pel Departament de Ciències Morfològiques.

La primera setmana de setembre ha tingut lloc, a la Casa Conva-lescència, el congrés dels European University Public Relations and In-formation Officers, del qual són amfitrions els gabinets de comunicacióde les universitats de Barcelona. Un any més, la UAB ha estat seu de laTrobada Internacional del Sindicat d’Estudiants i de la Conferència In-ternacional de Joventuts Musicals. Seguint la dinàmica d’altres estius, elSAF i la Vila Universitària han acollit diverses activitats esportives, comara el III Torneig IAPP Vallès i el Torneig Internacional d’Handbol.

També cal destacar la presència d’estudiants nord-americans i italiansdels programes d’ensenyament de llengües d’UAB Idiomes.

UAB Idiomes

UAB Idiomes serà, a partir d’a-ra, el nom dels serveis i les es-coles d’idiomes de la UniversitatAutònoma de Barcelona. La uni-ficació d’aquesta marca aixo-pluga el Servei d’Idiomes Mo-derns (SIM) del campus deBellaterra, l’Escola d’Idiomes deSabadell i UAB Idiomes de la Ca-sa Convalescència.

El curs 2002-2003 serà l’Anyde les Llengües a la UAB, i coin-cidirà amb el 25è aniversari del’entrada en funcionament delServei d’Idiomes de la UAB. Percommemorar aquests esdeve-niments, UAB Idiomes ha pre-parat un seguit d’ofertes pro-mocionals en tots els seus cursos,que s’afegiran als descomptes iles promocions habituals per alsmembres de la comunitat uni-versitària.

FundacióRobert:formació continuada

carències d’informació sobre salutmitjançant les enquestes realitza-des a 6.528 dones de tot Espanya.

Segons l’estudi, tot i que el 94 %de les dones estan preocupades perqüestions de salut, gairebé tres quar-tes parts, un 72 %, consideren queel nivell d’informació a què tenen ac-cés és regular o dolent. A més, de-mostra que el coneixement i la com-prensió dels temes de salut entre lesdones espanyoles és insuficient.

“ Les dones espanyoles consideren que la informació sobre salut és deficient”

10

Autònoma 155 corregit 26/9/02 11:12 Página 10

Publicacions

PPaarreennttiiuu aa JJaammbbuunn.. CCaannvviiss ii ccoonnttiinnuuïïttaattss eenn uunnaa ccoommuunniittaattaabboorriiggeenn dd’’AAuussttrrààlliiaa..Anna Piella Vila. 290 p.; 16 x 23 cm;21 euros

Aproximació a la dinàmicaque envolta les relacions de pa-rentiu en una comunitat aborigendel nord-est d’Austràlia. En elprocés de construcció del pa-rentiu, les continuïtats des delpassat representen el marc de re-ferència en el qual les noves pau-tes es van incorporant. Però la si-tuació d’inestabilitat i marginacióon aquestes pautes es desenvo-lupen amenacen la seva pròpiapermanència.

LLaa lliitteerraattuurraa iinnffaannttiill ii jjuuvveenniill ccaattaallaannaa:: uunn sseeggllee ddee ccaannvviiss. Teresa Colomer (Ed.). 270 p.; 22,5 x 15,5 cm; 16,50 euros

Els canvis més significatiusde la societat catalana en el se-gle XX són presents en el seguitd’articles que es troben en el lli-bre editat pel Servei de Publica-cions de l’ICE de la UAB, queaglutina els treballs duts a termeper diversos professors d’uni-versitat, els quals analitzen la li-teratura adreçada als infants,des dels orígens i des de les pri-meres antologies de comença-ment de segle fins a la seva re-cuperació, als anys setanta,després del desert franquista.

Conèixer les biblioteques

a xarxa de Bibliotequesde la Universitat Autò-noma de Barcelona dis-posa de vuit bibliote-ques, especialitzades

segons les àrees de coneixement: • BIBLIOTECA D’HUMANITATS

• BIBLIOTECA DE CIÈNCIES I D’ENGINYERIES

• BIBLIOTECA DE CIÈNCIES SOCIALS

• BIBLIOTECA DE COMUNICACIÓ

I HEMEROTECA GENERAL

• BIBLIOTECA DE MEDICINA

• BIBLIOTECA DE VETERINÀRIA

• BIBLIOTECA UNIVERSITÀRIA DE SABADELL

• CARTOTECA GENERAL

El Servei de Biblioteques de la UAB ofe-reix als seus usuaris serveis com la con-sulta a la sala, el servei de préstec, lareproducció de documents, la biblio-teca electrònica i el préstec inter-bibliotecari, entre d’altres. Al web decada biblioteca, s’hi pot trobar la in-formació detallada dels seus serveisi de les àrees temàtiques en què s’es-pecialitzen.

LEnguany, i com cada inici de curs,

el Servei de Biblioteques de la Uni-versitat Autònoma de Barcelona or-ganitza una sèrie de cursos, Conèi-xer les Biblioteques de la UAB, perafavorir-ne el coneixement per partdels membres de la comunitat uni-versitària. En aquests cursos es trac-taran temes com els serveis que ofe-reixen les biblioteques, com es consultael catàleg, on es localitzen els docu-ments, el funcionament del préstec,d’Internet o de les bases de dades.

Aquesta iniciativa és totalmentgratuïta i pot participar-hi qualsevolalumne de primer, segon i tercer cicle,professor i personal d’administració iserveis de la UAB. Per realitzar la ins-cripció, es pot anar a la biblioteca enla qual s’estigui interessat o emplenarel formulari electrònic de la pàgina web.

Les dates de realització dels cur-sos es poden consultar a l’adreçad’Internet de cada biblioteca. S’hipot accedir des del web del Servei deBiblioteques: wwwwww..bbiibb..uuaabb..eess

Pla d’Autoprotecció

A finals de l’any 2001, l’equip de govern va encarregar al Servei de Pre-venció la redacció del Pla d’Autoprotecció General del Campus de Bella-terra.

Després de successives versions presentades al Comitè de Seguretati Salut (CSS) i a altres òrgans de representació, l’Oficina de Seguretat i d’Higiene Ambiental (OSHA) ha posat a la seva pàgina web l’última ver-sió (4.0), que ha estat revisada per la Direcció General d’Emergències i Se-guretat Civil de la Generalitat, i que ha incorporat els suggeriments delsseus tècnics.

Les esmenes o propostes de millora del document es poden enviar finsal 30 de setembre.

L’adreça on podeu revisar-la és: hhttttpp::////wwwwww..uuaabb..eess//oosshhaa//

11Serveis i publicacions

Autònoma 155 corregit 26/9/02 11:12 Página 11

Die

go S

pera

ni

Campus

l fonamentalisme és el principalenemic de la comunicació inter-cultural, perquè pretén una cultu-ra única, no tolera l’ambigüitat ino vol aprendre dels altres.

Amb aquestes paraules, el sociòleg i director dela London School of Economics, Anthony Gid-dens, va concloure la seva intervenció a la ses-sió plenària d’obertura de la 23a Conferència In-ternacional sobre Comunicació Intercultural,de l’Associació Internacional d’Estudis en Co-municació Social (AIECS), que va tenir lloc del21 al 26 de juliol.

En aquesta mateixa sessió, hi van participartambé l’escriptora Taslima Nasreen, reconegu-da lluitadora per la defensa dels drets humansde Bangla Desh; l’exdirector general de la Unes-co, Federico Mayor Zaragoza, president de la Fun-dación para una Cultura de Paz; i la investiga-dora mexicana Rossana Reguillo, especialista enl’estudi de la cultura urbana. Nasreen va recla-mar una «comunicació constructiva sense ma-lentesos», i Reguillo va parlar d’un «discursapocalíptic que expandeixen els mitjans, en quèes fa ressò de la identitat deteriorada de Llati-noamèrica i es propaga la por pel perill de lescultures diverses».

D’altra banda, Federico Mayor Zaragozava posar en relleu els perills de la «clonació es-piritual i cultural» que comporta la globalitza-ció, i va assenyalar que «la diversitat és quel-com que es pot comunicar, i és precisamentgràcies a aquesta comunicació que es pot pre-servar».

A la sessió inaugural, hi van ser presents Mi-quel de Moragas, director de l’Institut de la Co-municació (InCom), que organitzava la con-ferència; Jordi Vilajoana, conseller de Culturade la Generalitat de Catalunya; i Rafael Grasa,secretari general i vicerector de Relacions Ins-titucionals de la UAB.

El conseller de Cultura, Jordi Vilajoana, enel seu discurs inaugural va parlar del problema

Conferència Internacional sobre Comunicació Intercultural

E de la globalització: «Més que un problema, calentendre-la com un repte que tenen la majoriade les cultures per sobreviure en un món dominat

d’un nou ordre mundial més just i pacífic.Un aspecte significatiu de la conferència

va ser que, per primera vegada en la història dela l’AIECS, creada l’any 1957 amb el suport de la Unesco, es va posar en marxa un progra-ma de beques adreçades als investigadors d’u-niversitats i institucions de països que disposend’escassos recursos per participar en reunionsacadèmiques internacionals. A més, es va pres-tar una atenció especial a les sol·licituds de jo-ves investigadors i a la concessió equitativadels ajuts entre gèneres.

La conferència es va estructurar en duessessions plenàries amb catorze seccions (queabracen temes relatius a legislació o política decomunicació), onze grups de treball (fracturadigital, cultura popular...) i altres sessions i tau-les rodones, com l’organitzada conjuntamentper la Unesco i l’AIECS sobre la pròxima cime-ra mundial sobre la societat de la informació.

La seu de la conferència va ser l’Institutdel Teatre de la Diputació de Barcelona, tot i quealgunes activitats es van desenvolupar en seusd’altres institucions, com l’Institut d’Estudis Ca-talans (sessions de sida i comunicació i de jovesinvestigadors), les universitats Ramon Llull iPompeu Fabra («Tres 11 de setembre: Catalu-nya, Xile i Nova York»), el Foment de les Arts De-coratives («Gaudí, art i comunicació intercultural»)o el FC Barcelona («Mitjans de comunicació i es-port»).

Entre les institucions que van col·laboraren el suport de la conferència, cal esmentar di-versos departaments de la Generalitat (Presidència; Universitats, Recerca i Societat dela Informació; Cultura) i ministeris (Afers Exteriors, Ciència i Tecnologia, i Educació, Cul-tura i Esport), com també la Diputació i l’A-juntament de Barcelona. La conferència es va emmarcar dins de les activitats prepa-ratòries del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004, que també va prestar-hi el seu suport.

per les estratègies de mercat homogeneïtza-dores».

Per la seva banda, Moragas va comentarque el principal objectiu de la conferència era«investigar la comunicació intercultural perconstruir la cultura de la pau». També va des-tacar que mai no s’havien aplegat tants in-vestigadors en comunicació com en aquesta con-ferència, en què més de set-cents investigadorsde tot el món es van aplegar a Barcelona pertractar el tema de la comunicació intercultu-ral, partint de la idea que el diàleg entre les cul-tures és una eina fonamental per a la construcció

Anthony Giddens.

Xavier Tolsa rep el prestigiós premi SalemL’investigador del Departament de Matemà-tiques Xavier Tolsa, de 35 anys, ha estat el pri-mer matemàtic de tot l’Estat a guanyar elprestigiós premi Salem, atorgat per la Prin-ceton University.

Aquest premi, que honora la memòriadel matemàtic grec Raphaël Salem, es con-cedeix des de 1968 a un matemàtic jove quehagi fet contribucions excepcionals en lesprincipals àrees d’interès d’aquest científic:l’anàlisi de Fourier i l’anàlisi harmònica.

Durant el darrer any, Xavier Tolsa ha tan-cat tres problemes importants en aquest àm-bit, tots ells amb una tradició històrica llarga:el problema de Painlevé, la semiadditivitat dela capacitat analítica i la conjectura de la fron-tera interior.

Xavier Tolsa va estudiar Enginyeria In-dustrial a la UPC i la Llicenciatura de Ma-temàtiques a la UB; es va doctorar en Enginyeriaper la UPC i en Matemàtiques per la UAB; ac-tualment, és becari del programa Ramón y

Cajal adscrit al Departament de Matemàti-ques de la UAB.

El comitè del premi Salem està constituïtper J. Bourgain (medalla Fields, equivalent alpremi Nobel), C. Fefferman (medalla Fields), P. Jones, N. Nikolskii, J. C. Yoccoz (medallaFields). Anteriors guanyadors del premi són: N. Varopoulos, Y. Meyer, C. Fefferman, T. Kör-ner, B. Dahlberg, G. Pisier, P. Jones, A. Alek-sandrov, J. Bourgain, T. Wolff, N. Makarov, C. Mc-Mullen (medalla Fields), S. Konyagin i T. Tao.

12

Autònoma 155 corregit 26/9/02 11:12 Página 12