Deu prioritats per a Europa

L A U N I Ó E U R O P E A E N U N

C O P D ’ U L L

Un nou començament per a Europa: agenda de la Unió Europea en matèr ia d ’ocupació , cre ixement , just íc ia i canvi democràt ic

ÍNDEXDeu prioritats per a Europa � � � � � � � � � � � � 3Un nou impuls a l’ocupació, el

creixement i la inversió � � � � � � � � � � � � 4Un mercat únic digital interconnectat � � � 5Una unió energètica resilient i una

política climàtica de futur � � � � � � � � � � 6Un mercat interior més integrat i més

just, amb una base industrial més sòlida � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � 7

Una Unió econòmica i monetària més integrada i més justa � � � � � � � � � � � � � � 8

Un acord de lliure comerç raonable i equilibrat amb els Estats Units � � � � � 9

Un espai de justícia i drets fonamen-tals basat en la confiança mutua � 10

Cap a una nova política migratòria � � � 11Un interlocutor més fort

a nivell mundial � � � � � � � � � � � � � � � � � 12Una unió d’aprofundiment

democràtic � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � 13Com posar-vos en contacte amb la

Unió Europea � � � � � � � � � � � � � � � � � � � 14La Unió Europea � � � � � � � � � � � � � � � � � � � 15Més informació � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � 16

La Unió Europea en un cop d’ull: Deu prioritats per a Europa Comissió EuropeaDirecció General de ComunicacióInformació al ciutadà1049 Brussel·lesBÈLGICA

Si us ha semblat útil aquesta publicació, digueu-nos-ho per correu electrònic: comm-publi-feedback@ec.europa.eu

Text original actualitzat el mes d’octubre del 2015

Fotografies de la portada i de la pàgina núm. 2: © iStock.com/DigitalStorm 16 pp. — 21 × 29,7 cm

PDF ISBN 978-92-79-54960-1 doi:10.2775/298861 IL-01-16-113-CA-N

Print ISBN 978-92-79-54959-5 doi:10.2775/21246 IL-01-16-113-CA-C

Luxemburg: Oficina de Publicacions de la Unió Europea, 2016

© Unió Europea, 2016

Reproducció autoritzada. Per fer servir o reproduir les fotografies d’aquesta publicació, cal demanar-ne l’autorització directament als propietaris dels drets d’autor.

Aquesta publicació forma part d’una sèrie explicativa de l’activitat de la UE

en diversos àmbits polítics, les raons per les quals hi intervé

i els resultats aconseguits.

Per llegir més i descarregar-vos els títols disponibles, aneu als webs: http://europa.eu/pol/index_es.htm

http://europa.eu/!rU43bh

LA UNIÓ EUROPEA EN UN COP D’ULL

Com funciona la Unió EuropeaDeu prioritats per a Europa

Els pares fundadors de la Unió Europea

Acció pel climaDuanes

AgriculturaAmpliació

Afers marítims i pescaAjuda humanitària i protecció civil

Banca i financesComerç

CompetènciaConsumidors

Cooperació internacional i desenvolupamentCultura i mitjans audiovisuals

Educació, formació, joventut i esportOcupació i afers socials

EnergiaFiscalitat

Fronteres i seguretatRecerca i innovació

Justícia, drets fonamentals i igualtatMedi ambient

Mercat interiorMercat únic digital

Migració i asilPolítica exterior i de seguretat

Política regionalPressupost

Salut públicaSeguretat alimentària

TransportUnió econòmica i monetària i l’euro

3D E U P R I O R I T A T S P E R A E U R O P A

La Unió Europea ha de fer front a problemes mai vistos, que van des de l’alta desocupació, l’alentiment del creixement econòmic, les incerteses econòmiques i l’enorme dèficit d’inversions a la pressió migratòria o els reptes en matèria ambiental i de seguretat, passant per la inestabilitat política als països veïns. Hi ha molts ciutadans que han perdut la confiança en la capacitat de les institucions europees per poder fer front a tots aquests problemes i estan posant en dubte alguns dels èxits aconseguits per la integració europea com ara la lliure circulació de persones o la supressió de les fronteres interiors. Per això, el populisme i el nacionalisme estan creixent.

El mes de novembre del 2014 Jean Claude Juncker va assumir la Presidència de la Comissió Europea, l’òrgan executiu de la Unió Europea. Va ser elegit amb un programa polític la principal finalitat del qual és tornar a bastir ponts a Europa i recuperar la confiança dels ciutadans europeus tot centrant les polítiques europees en els principals reptes a què han de fer front les nostres economies i les nostres societats i enfortint alhora la legitimitat democràtica. Per donar-hi resposta, Jean Claude Juncker ha establert deu prioritats clau, que s’expliquen en aquest fullet, i que són el principal objectiu de les institucions de la UE el 2015.

Deu prioritats per a Europa

Jean-Claude Juncker, president de la Comissió

Europea, pronuncia el discurs sobre l’estat de la

Unió en el Parlament Europeu (setembre

del 2015).

© European U

nion

4L A U N I Ó E U R O P E A E N U N C O P D ’ U L L

85

90

95

100

105

110

115PIB acumulatiu addicional2015-2017

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

330 000-410 000 milions €

Previsió de referènciaPla d'inversions

Previsions

Un nou impuls a l’ocupació, el creixement i la inversió

Des del començament de la crisi econòmica i financera mundial, la UE ha estat patint uns nivells d’inversió molt baixos i una taxa de desocupació molt alta. Cal fer, doncs, un gran esforç col·lectiu a nivell europeu perquè l’economia del continent es pugui recuperar.

Arran de la crisi, la incertesa de les previsions econòmiques i el nivell tan elevat del deute, públic i privat, que han patit diversos Estats membres han frenat les inversions. Tot i així, encara disposem de recursos i, per tant, cal que posem els diners allà on són més necessaris i que fem projectes que en treguin el màxim partit.

La Comissió Juncker està decidida a fer un ús més intel·ligent dels recursos econòmics existents, a fer servir de manera flexible els fons públics i a millorar la qualitat de la legislació. Volem mobilitzar recursos públics i privats perquè els diners públics generin inversions privades, però sense generar cap més deute.

Per aconseguir aquest finançament addicional d’origen privat i encetar projectes importants des del punt de vista estratègic i social, la Comissió, en col·laboració amb el Banc Europeu d’Inversions, ha posat en marxa un pla d’inversions per a Europa. L’eix central d’aquest pla és el nou Fons Europeu per a Inversions Estratègiques, que s’ha creat en un temps rècord el 2015 i disposa d’una dotació inicial de la UE de 21 000 milions d’euros. Aquest import s’anirà incrementant gràcies al seu efecte multiplicador, que esperem que generi inversions per valor de més de 315 000 milions d’euros. Si ho aconseguim, podríem crear en els propers tres anys 1,3 milions de llocs de treball. Val a dir que una quarta part dels fons anirà a parar a les petites empreses.

La creació del Fons Europeu per a Inversions Estratègiques ha estat aprovada per tots els Estats membres de la UE i tots hi posaran diners. El mes d’octubre del 2015 ja s’havien compromès a participar-hi amb més de 40 000 milions d’euros nou Estats membres; la Xina ha fet saber que també té intenció de contribuir-hi.

La inversió anirà dirigida a:• infraestructures: banda ampla, xarxes

energètiques i transport;• educació, recerca i innovació;• energies renovables i eficiència energètica;• projectes que ajudin els joves a trobar feina.

El finançament es canalitzarà cap a projectes que siguin viables i beneficiïn tota la societat. Hem fet una llista de projectes que es podrien posar en marxa en els propers tres anys, assenyalant-hi els obstacles que poden dificultar les inversions.

Volem donar prioritat a l’eliminació de les barreres, normatives i no normatives, que encara existeixen en infraestructures tan importants com ara el sector energètic, les telecomunicacions, les infraestructures digitals o el transport, així com les que dificulten el bon funcionament dels mercats de serveis i dels mercats de productes. En el seu programa de treball del 2015 la Comissió hi proposa una llista completa d’iniciatives.

L’entorn normatiu té un impacte directe en la inversió, el creixement i l’ocupació. Si aconseguim eliminar les deficiències que encara pateix el mercat únic, podríem generar un benefici anual de fins a 1,5 bilions d’euros; d’altra banda, l’explotació de tot el potencial de creixement del mercat únic podria aportar més d’un 11 % al producte interior brut (PIB) de la UE.

L’economia de la UE ha estat patint la crisi econòmica del 2008 al 2014, però probablement es recuperarà amb noves inversions.

La principal prioritat de la Comissió Europea és aconseguir que Europa torni a créixer i a crear llocs de treball sense generar més deute.

CREIXEMENT DEL PIB PIB REAL DELS 28 ESTATS MEMBRES DE LA UE; ÍNDEX 2007=100

5D E U P R I O R I T A T S P E R A E U R O P A

Altres Estatsmembres

4 %

Estat membre42 %

EUA 54 %

Internet i les tecnologies digitals estan transformant el món i, per tant, cal que Europa posi a l’abast dels ciutadans i de les empreses totes les oportunitats que ofereixen aquestes tecnologies. Actualment, les barreres amb què encara topa el desplegament d’Internet impedeixen que els ciutadans puguin aprofitar plenament les oportunitats de comprar-hi productes o contractar-hi serveis perquè el cert és que ara per ara només un 15 % dels ciutadans europeus compren en un altre Estat membre de la UE per Internet. Les empreses d’Internet i les empreses emergents no estan traient tot el profit que podrien treure a les oportunitats de creixement que ofereix Internet: només realitza vendes transfrontereres el 7 % de les petites empreses; ni les empreses ni els governs estan treient tot el partit possible a les eines digitals.

Un mercat únic digital que funcionés perfectament podria aportar 415 000 milions d’euros anuals a l’economia de la UE i crear 3,8 milions de llocs de treball.

L’estratègia per crear un mercat únic digital que va proposar la Comissió el mes de maig del 2015 inclou una sèrie de mesures que caldrà haver enllestit a final del 2016. Entre aquestes mesures cal esmentar les següents:

• Millora de l’accés a Internet i, per tant, als productes i serveis digitals mitjançant:

‣ l’harmonització de les diverses normatives europees sobre contractació i protecció dels consumidors a l’hora de comprar per Internet tant si es tracta de productes físics, com ara calçat o mobles, posem per cas, com si parlem de continguts digitals, com ara llibres electrònics o aplicacions mòbils;

‣ l’abaratiment dels serveis de distribució transfronterera de paqueteria: un 62 % de les empreses que voldrien vendre per Internet afirma que els costos de la distribució són massa elevats i, per tant, representen un impediment;

‣ la fi del bloqueig geogràfic injustificat, una pràctica discriminatòria mitjançant la qual els venedors per Internet neguen als consumidors l’accés a un seu web en funció de la ubicació del client en un altre Estat membre o bé els desvien a un web local amb preus diferents; un bloqueig d’aquesta mena suposa, per exemple, que els clients que lloguin un cotxe en un altre Estat membre acabin pagant més que els clients d’aquest mateix Estat membre pel mateix servei;

‣ la modernització de la normativa reguladora dels drets d’autor per tal de facilitar a tot Europa l’accés a qualsevol producte cultural mitjançant Internet; concretament, la Comissió Europea vol garantir que els

usuaris que comprin en el seu Estat membre pel·lícules, música o qualsevol altre producte cultural per Internet en puguin continuar gaudint mentre viatgen per Europa;

‣ l’oferta d’una infraestructura d’alta velocitat, segura i fiable, que es basi en unes normatives justes i adequades per a la inversió i la competència lleial.

• Revisió de les normes que regulen el sector de les telecomunicacions: els serveis digitals, les aplicacions i els continguts depenen de la disponibilitat d’unes infraestructures d’alta velocitat segures i, per tant, fa falta un sector de les telecomunicacions potent, competitiu i dinàmic i prendre les mesures que calgui per suprimir les barreres que existeixen entres els diversos mercats nacionals.

• Aprofitament del potencial de creixement de l’economia digital: invertir en les infraestructures de les tecnologies de la informació i la comunicació (TICS), com ara la computació en núvol o l’ús de les macrodades, i en recerca i innovació, tot plegat per impulsar la competitivitat empresarial i aconseguir millors serveis públics i una millora de les competències digitals dels ciutadans, és a dir, una societat més inclusiva.

Poca gent compra per Internet a d’altres Estats membres de la UE tot i l’enorme potencial de creixement.

La Comissió Europea vol que tothom tingui un millor accés als productes i serveis digitals i a unes infraestructures d’alta velocitat fiables, i que de l’economia digital en traiem el màxim profit possible.

Un mercat únic digital interconnectat

ON COMPREM PER INTERNET

6L A U N I Ó E U R O P E A E N U N C O P D ’ U L L

Combustibles consumits a la UE el 2013 Percentatge de combustiblesimportats a la UE el 2013

44 %

87 %

65 %

53 %

84 %

2 %

Petroli34 %

Carbó17 %

Energies renovables12 %

Gas23 %

Energia nuclear14 %

Carb

ó

Reno

vabl

es

Ener

gia

nucle

ar(u

rani

)

Gas

Petro

li

Com

bust

ible

d'al

tres

tipus

Una unió energètica resilient i una política climàtica de futur

El sistema energètic europeu ha de garantir a tots els ciutadans l’accés a una energia segura, sostenible, assequible i competitiva. L’excessiva dependència d’un nombre limitat de fonts de subministra-ment energètic fa que els Estats mem-bres siguin massa vulnerables davant de qualsevol tall de subministrament que es pugui produir. La UE ha de reduir la seva dependència dels combustibles fòssils i limitar les emissions de gasos d’efecte hivernacle alhora que garanteix a ciutadans i empreses l’accés a una energia assequible. Són molt nombrosos els reptes a què ha de fer front la UE per aconseguir aquests objectius.

• La Unió Europea és el més gran importador d’energia del món: n’importa un 53 % de l’energia que gasta amb un cost anual d’uns 400 000 milions d’euros.

• La majoria de xarxes elèctriques i gasoductes estan construïts per satisfer les necessitats nacionals, però no estan ben interconnectats amb les d’altres Estats membres; per exemple, fins al 2015 el cablejat elèctric que connecta França i Espanya només podia suportar un 3 % de la demanda màxima al sud de la frontera; la solució de problemes com ara aquest podria estalviar als consumidors fins a 40 000 milions d’euros l’any.

• El 75 % de les nostres cases són ineficients des del punt de vista energètic i el 94 % del transport depèn dels derivats del petroli, un 90 % del qual és importat.

• A Europa el preu a l’engròs de l’electricitat és un 30 % més elevat que no pas als Estats Units i el preu a l’engròs del gas gairebé el doble.

El mes de febrer del 2015 la Comissió Europea va establir una estratègia per aconseguir una unió energètica resilient i fer una política climàtica de futur. L’objectiu d’aquesta estratègia és garantir que la UE pugui fer front a qualsevol repte mitjançant la solidaritat i la confiança mútua entre els seus Estats membres. Aquesta estratègia se centra en cinc àmbits principals:

• Un subministrament garantit: cal que la UE depengui menys de l’energia provinent de tercers països i, per tant, això significa haver de fer un més bon ús i més eficient de les nostres pròpies fonts d’energia alhora que les diversifi-quem incorporant-n’hi d’altres.

• Mercat interior de l’energia: l’energia hauria de circular lliurement per tota la UE sense obstacles tècnics ni normatius; només així podran competir lliurement els proveïdors d’energia i oferir els millors preus; a més, la lliure circulació de l’energia també facilitarà la producció de més energies renovables.

• Eficiència energètica: consumir menys energia implica contaminar menys i poder mantenir les nostres fonts d’energia nacionals i reduir així la nostra necessitat d’importar energia.

• Reducció de les emissions: l’objectiu europeu d’emetre com a mínim un 40 % menys de gasos d’efecte hivernacle d’aquí al 2030 és un primer pas; això significa, però, que haurem d’invertir més en el desenvolupament de fonts d’energia renovables.

• Recerca i innovació: la capacitat de liderar els avenços tecnològics en matèria d’energies alternatives i la reducció del consum energètic generaran enormes oportunitats empresarials i d’exportació i ajudaran a impulsar el creixement i la creació de llocs de treball.

A més, l’estratègia de la Comissió Europea va acompanyada d’un pla d’acció amb mesures concretes que es prepararan i es duran a terme en els propers anys. El mes de juliol del 2015 la Comissió va presentar un seguit de propostes per cloure un nou pacte amb els consumidors, fer un nou disseny del mercat europeu de l’electricitat, actualitzar l’etiquetatge de l’eficiència energètica i revisar el règim del comerç de drets d’emissió de la UE.

La Comissió Europea vol garantir a ciutadans i empreses l’accés a una energia segura, assequible i respectuosa amb el medi ambient. L’ús més intel·ligent de l’energia i la lluita contra el canvi climàtic no només són una inversió per al futur dels nostres fills, sinó que també creen llocs de treball i creixement.

Europa necessita unes fonts d’energia més segures i sostenibles.

D’ON PROVÉ LA NOSTRA ENERGIA

7D E U P R I O R I T A T S P E R A E U R O P A

Les prioritats de la Comissió són, doncs, les següents:

• crear una unió de mercats de capitals que faciliti l’accés al capital a les petites empreses i que faci d’Europa un lloc molt més atractiu per invertir-hi;

• fomentar que els treballadors acceptin feines vacants a d’altres Estats membres de la UE i adquireixin noves competències professionals;

• prevenir el dumping social;

• fomentar la col·laboració entre les administracions fiscals nacionals;

• establir a nivell europeu una base imposable consolidada i comuna de l’impost de societats i d’un impost sobre les transaccions financeres.

El mes de setembre del 2015, arran d’una consulta pública, la Comissió va aprovar un pla d’acció amb vint mesures clau destinades a enllestir un autèntic mercat únic de capitals a Europa. Aquest projecte pretén desbloquejar el finançament de les empreses europees i fomentar el creixement a la UE. La intenció és haver-ho aconseguit el 2019.

Des de sempre la lliure circulació de capitals ha estat un dels objectius de la Unió Europea. Tot i així, els mercats de capitals europeus continuen estant fragmentats nacionalment i les economies europees continuen depenent en gran mesura dels bancs per satisfer les seves necessitats de finançament. Per tant, això les fa més vulnerables en cas de restricció dels préstecs bancaris en els moments de recessió. A d’altres llocs del món és més habitual que els inversors ofereixin directament a les noves empreses el que es coneix com a «capital risc».

La unió de mercats de capitals pretén eliminar les barreres que bloquegen les inversions transfrontereres a la UE i que impedeixen que les empreses puguin accedir al finançament. Per exemple, si els mercats de capital risc de la UE funcionessin com l’americà, es podrien

haver invertit 90 000 milions d’euros més en empreses entre el 2008 i el 2013.

El mes juny del 2015 la Comissió va presentar un pla d’acció per reformar dràsticament l’impost de societats a la UE. Aquest pla estableix una sèrie d’iniciatives per poder fer front a l’elusió fiscal, garantir uns ingressos sostenibles per finançar els serveis públics i enfortir el mercat únic en benefici de les empreses. Aquest pla d’acció inclou dos objectius fonamentals:

• cal que els Estats membres de la UE adoptin un seguit de normes comunes sobre la manera de calcular la base imposable de les empreses; això abaratiria enormement els costos de les empreses que operen a d’altres Estats membres, reduiria l’elusió fiscal i permetria alhora que cada Estat membre mantingués el tipus que aplica a l’impost de societats;

• cal que els beneficis siguin gravats allà on es generen i no en funció de les estructures empresarials o d’operacions comptables realitzades amb finalitats fiscals.

Una economia europea integrada és la millor manera de respondre als reptes de la globalització. La UE ha d’enllestir el mercat interior de productes i serveis i convertir-lo en una bona palanca perquè la indústria i les empreses europees puguin prosperar en el marc de l’economia mundial i generar creixement i llocs de treball. També forma part d’aquesta prioritat l’enfortiment d’una fiscalitat justa, eficient, transparent i favorable al creixement.

Un mercat interior més integrat i més just, amb una base industrial més sòlida

0 %

20 %

40 %

60 %

80 %

100 %

€

€

€

1992: 21,7 % del PIB

2013: 64,5 % del PIB

2007: 85 % del PIB

Els mercats de capitals de la UE han patit problemes amb la crisi financera.

CAPITALITZACIÓ BORSÀRIA A LA UE EXPRESSADA COM A PERCENTATGE DEL PIB

8L A U N I Ó E U R O P E A E N U N C O P D ’ U L L

Una Unió econòmica i monetària més integrada i més justa

La Unió econòmica i monetària (UEM) ha estat un pas molt important en la integració de les economies de la UE. Suposa la coordinació de les polítiques econòmiques i fiscals, una política monetària comuna i una moneda comuna, l’euro. Tots i cadascun dels vint-i-vuit Estats membres de la UE és membre de la unió econòmica, però alguns d’ells han volgut anar més enllà en la seva integració adoptant l’euro. La integració econòmica aporta a la UE i als seus Estats membres els beneficis d’una economia més gran i més eficient i això, alhora, implica més estabilitat econòmica, més creixement i més ocupació, és a dir, tot plegat coses que beneficien directament els ciutadans de la UE.

D’ençà que va començar la crisi financera i econòmica el mes d’octubre del 2008, la UE ha hagut de prendre un seguit de mesures per tal de garantir el següent:

• ajuda econòmica als Estats membres de la UE més afectats per la crisi i acords per dur a terme reformes; la majoria dels programes d’intervenció van concloure amb èxit el 2014 encara que la situació de Grècia va obligar a fer-hi uns nous acords el 2015;

• la restauració de l’estabilitat financera i la generació de les condicions adequades per al creixement i la creació d’ocupació; ara disposem d’unes normes comunes per supervisar els bancs i ajudar els que tenen problemes;

• un millor sistema europeu de governança econòmica i financera; ara tots els Estats membres de la UE supervisen junts els seus pressupostos públics.

Ara per ara, aquests són els principals objectius de la Comissió:

• ajudar els Estats membres de la zona euro d’una manera més legítima des del punt de vista democràtic mitjançant un més gran control parlamentari a nivell europeu i nacional;

• avaluar els programes d’ajuda i reforma de la UE no només per valorar com ajuden a generar unes finances sostenibles, sinó també per analitzar l’impacte que tenen en la ciutadania de l’Estat membre corresponent;

• revisar les normes sobre la manera com supervisa la UE les situacions fiscals i macroeconòmiques i els pressupostos nacionals;

• fomentar més reformes estructurals a la zona euro.

El mes de febrer del 2015 la Comissió va presentar un estudi als caps d’estat i de govern sobre les principals mancances de la Unió econòmica i monetària (UEM) que la crisi ha posat en relleu. Arran d’això, el mes de juny el president de la Comissió, juntament amb els presidents de la cimera de l’euro, l’Eurogrup, és a dir, els ministres dels Estats membres de la zona euro, el Banc Central Europeu i el Parlament Europeu, van anunciar, mitjançant l’anomenat «Informe dels cinc presidents», un seguit de plans molt ambiciosos per enllestir la Unió econòmica i monetària (UEM) abans del 2025. Entre les mesures que s’hi proposen s’inclou la introducció d’un sistema europeu de garantia de depòsits i la creació d’una tresoreria de la zona euro.

Per fer front a la crisi econòmica mundial, la UE i els seus Estats membres han hagut de prendre mesures coratjoses i sense precedents que no sempre han estat fàcils, especialment per a la ciutadania, i de vegades no han tingut prou en compte les seves conseqüències socials. Ja és hora, doncs, d’aprendre’n la lliçó, millorar la governança econòmica i enllestir definitivament la Unió econòmica i monetària (UEM) sobre la base de l’«Informe dels cinc presidents» i sota la direcció del president Juncker.

Inversió

Reformesestructurals

Responsabilitatfiscal

ELS TRES PILARS DE LA POLÍTICA ECONÒMICA

9D E U P R I O R I T A T S P E R A E U R O P A

La UE i els Estats Units generen entre tots dos el 40 % de la producció econòmica mundial. L’anomenada associació transatlàntica de comerç i inversió (el TTIP) podria generar molts beneficis econòmics, moltes més opcions per als consumidors i més oportunitats per a les empreses. A més, el TTIP també enfortiria la posició estratègica de la UE en el món.

L’acord va més enllà d’una simple supressió dels aranzels, que ja són molt baixos entre la UE i els Estats Units (un 4 % de mitjana). Els principals obstacles al comerç tenen a veure més aviat amb les reglamentacions, les barreres no aranzelàries i la burocràcia. Es calcula que el 80 % dels possibles beneficis econòmics globals d’un acord econòmic d’aquesta mena provindrien de la reducció dels costos administratius i de la liberalització del comerç en el sector dels serveis i de la contractació pública.

L’objectiu de la Comissió amb el TTIP és ajudar ciutadans i empreses:

• obrint els mercats dels Estats Units a les empreses de la UE, inclosos els serveis públics;

• ajudant a reduir la burocràcia amb què topen les empreses que es dediquen a l’exportació;

• establint una nova normativa perquè resulti més fàcil i més just exportar, importar i invertir a banda i banda de l’Atlàntic.

El TTIP ajudaria les empreses europees a vendre més productes i serveis als Estats Units i a participar en igualtat de condicions en les licitacions públiques americanes. Això seria molt positiu per a l’economia i per a l’ocupació.

Aquí a Europa els productes importats dels Estats Units serien més econòmics i hi hauria més varietat a les botigues i baixarien els preus. A més, uns productes i uns serveis més econòmics també suposarien un estalvi per a les empreses.

La Comissió vol negociar un acord econòmic raonable i equilibrat amb els Estats Units. Ara bé, la Comissió defensa el lliure comerç, però no al preu de sacrificar les normatives europeus en aspectes com ara la seguretat alimentària, la salut, la protecció social, la protecció de dades o la diversitat cultural.

El mes de setembre la Comissió va proposar un nou sistema transparent per resoldre litigis entre inversors i estats: el sistema de tribunals d’inversions. Aquest sistema substituiria l’actual mecanisme de resolució de litigis entre inversors i estats (ISDS) en totes les negociacions, actuals i futures, de la UE en matèria d’inversions, inclòs el TTIP.

El Parlament Europeu, que és elegit pels ciutadans de la UE, hi tindrà l’última paraula sobre la celebració de l’acord.

Actualment, la Comissió Europea està negociant un acord comercial amb els Estats Units. L’objectiu és obrir tant com sigui possible el comerç i la inversió entre tots dos blocs comercials. Això suposaria més ocupació i més creixement a totes dues bandes de l’Atlàntic.

Un acord de lliure comerç raonable i equilibrat amb els Estats Units

PIB en dòlars2014

Població2014

16,7 bilions

17,5 bilions

319 020 000

507 416 607

EUA

EUA UE

UE

COMERÇEN MILIONS D’EUROS

2013

Importacions dels EUA196 098

Exportacions als EUA288 263

El comerç entre la UE i els Estats Units ateny centenars de milers de milions d’euros l’any i és probable que un nou acord de lliure comerç

augmenti encara més aquesta xifra.

EL TTIP: UN NOU ACORD COMERCIAL ENTRE LA UE I ELS ESTATS UNITS

10L A U N I Ó E U R O P E A E N U N C O P D ’ U L L

Un espai de justícia i drets fonamentals basat en la confiança mutua

Els principals objectius de la Comissió són els següents:

• facilitar a ciutadans i empreses la defensa dels seus drets fora de les seves fronteres nacionals mitjançant la millora del reconeixement mutu de les sentències judicials a tota la UE;

• prendre mesures decisives contra la delinqüència organitzada, com ara el tràfic o l’explotació d’éssers humans o la ciberdelinqüència, i aturar la corrupció;

• enllestir l’adhesió de la UE al Conveni de Drets Humans del Consell d’Europa;

• garantir que els organismes i les agències dels Estats Units protegeixin correctament les dades personals dels ciutadans europeus.

El mes d’abril del 2015 la Comissió Europea va crear l’Agenda Europea de Seguretat per donar suport a la col·laboració dels Estats membres en la lluita contra les amenaces a la seguretat i redoblar els nostres esforços per lluitar contra el terrorisme, la delinqüència organitzada i la ciberdelinqüència. L’Agenda disposa d’instruments i mesures concretes per garantir la seguretat i resoldre amb urgència i eficàcia aquestes tres amenaces.

Entre les principals actuacions cal esmentar-ne les següents:

• lluitar contra la radicalització: la Comissió crearà un centre d’excel·lència per recollir i difondre experiències en aquesta matèria;

• tallar el finançament dels delinqüents: en aquest sentit es vol millorar la col·laboració entre els serveis nacionals europeus d’intel·ligència financera, que es connectaran a Europol;

• millorar el diàleg amb la indústria de les tecnologies de la informació: el 2015 la Comissió posarà en marxa un fòrum europeu amb les principals empreses que es dediquen a les tecnologies de la informació a fi i efecte de lluitar contra la propaganda terrorista a Internet i a les xarxes socials i posar remei als reptes de les forces i cossos de seguretat en matèria de noves tecnologies de xifrat;

• millorar les eines de lluita contra la ciberdelinqüència: es volen suprimir els obstacles que dificulten les investigacions criminals a les xarxes socials, especialment pel que fa a la jurisdicció competent o als protocols d’accés a la informació i proves provinents d’Internet;

• dotar Europol de més capacitat: entre d’altres objectius, es vol crear un centre europeu de lluita contra el terrorisme que ajudi Europol a col·laborar en les investigacions que duen a terme les forces i cossos de seguretat nacionals sobre els combatents terroristes estrangers, el finançament del terrorisme, els continguts extremistes i violents a Internet o el tràfic il·lícit d’armes de foc.

La UE no és únicament un mercat comú de productes i serveis. També es basa en els valors de la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la justícia, l’estat de dret i el respecte dels drets humans. La Comissió no perdrà pas de vista aquests valors en els seus esforços per lluitar contra el terrorisme, el tràfic i l’explotació d’éssers humans i la ciberdelinqüència.

0 % 20 % 40 % 60 % 80 % 100 %

Enquesta de l’Eurobaròmetre de març del 2015; resposta a la pregunta «En la vostra opinió,com són d’importants les qüestions següents per a la seguretat interior de la UE?».

Terrorisme ((inclòs el fenomendels «combatents estrangers»)

Delinqüència organitzada

Ciberdelinqüència

Gestió de lesfronteres exteriors de la UE

Catàstrofes naturals od'origen humà

65 %

54 %

42 %

40 %

37 %

27 % 5 % 1 % 2 %

11 % 2 % 7 %

12 % 2 % 5 %

15 % 3 % 3 %

6 % 1 % 3 %36 %

38 %

41 %

42 %

Molt important Bastant important No gaire important Gens important No ho sap

Els ciutadans estan preocupats pel terrorisme i la delinqüència organitzada.

QÜESTIONS RELACIONADES AMB LA SEGURETAT INTERIOR QUE MÉS PREOCUPEN ELS EUROPEUS

11D E U P R I O R I T A T S P E R A E U R O P A

L’augment sobtat del nombre de persones que es veuen obligades a fugir de casa per escapar de la violència i que busquen refugi en els seus propis països o a l’estranger constitueix una prova per a la Unió Europea. La resposta de la UE ha estat global i decisiva en els últims mesos:

• El mes de setembre s’hi van afegir 1 700 milions d’euros més de manera que el 2015 i 2016 el pressupost total de la UE per fer front a la crisi dels refugiats serà de 9 200 milions d’euros.

• La UE és el primer donant del món en la crisi dels refugiats sirians; Comissió Europea i Estats membres han concedit uns 4 000 milions d’euros per ajudar els refugiats i els sirians que encara romanen en el seu país.

• Els Estats membres han decidit reubicar 160 000 persones que clarament necessiten protecció internacional des dels Estats membres més afectats a d’altres Estats membres; també seran reassentats 22 000 refugiats provinents de camps situats fora de la UE.

• Des del mes de maig s’ha triplicat la nostra presència en el mar i s’han salvat més de 122 000 vides.

• S’han redoblat els esforços per lluitar contra el tràfic i l’explotació d’éssers humans i per desmantellar-ne les xarxes.

En una enquesta recent el 73 % dels europeus declara estar a favor d’una política europea comuna en matèria de migració. Segons els enquestats, entre els problemes més greus a què ha de fer front la UE la immigració ocupa el primer lloc per davant de la situació econòmica i de l’atur; a vint dels vint-i-vuit Estats membres és el problema més esmentat.

0

100 000

200 000

300 000

400 000

500 000

600 000

700 000

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

La xifra provisional del primer semestre del 2015 és de 402 000.

Si bé la crisi dels refugiats ha fet evidents les necessitats més urgents i actualment s’ha convertit en la prioritat número u, també ha fet aflorar moltes de les mancances estructurals de la política europea de migració i de les eines de què disposa. L’Agenda europea de migració, creada per la Comissió el mes de maig del 2015, proposa gestionar la migració de manera global basant-la a l’entorn de quatre eixos:

• eliminar els incentius que afavoreixen la migració irregular;

• salvar vides i protegir les fronteres exteriors;

• crear una política d’asil comuna i coherent;

• i implantar una nova política en matèria de migració legal.

El món està commocionat per la tragèdia dels milers de refugiats que es juguen la vida per arribar a Europa. Cap Estat membre de la UE no pot afrontar en solitari aquesta enorme pressió migratòria. La UE està fent tot el que pot per salvar vides, lluitar contra el tràfic d’éssers humans i col·laborar amb els països d’origen i de trànsit. Per damunt de tot, la Comissió vol resoldre les causes profundes que obliguen la gent a fugir: la pobresa, les guerres, les persecucions, les violacions dels drets humans o les catàstrofes naturals.

Cap a una nova política migratòria

L’augment del nombre de sol·licituds d’asil a la UE demana solucions comunes a nivell europeu.

NOMBRE DE SOL·LICITUDS D’ASIL A LA UE

12L A U N I Ó E U R O P E A E N U N C O P D ’ U L L

Un interlocutor més fort a nivell mundial

La UE és un interlocutor molt actiu en qüestions de política exterior, que abasten des del programa nuclear de l’Iran o l’estabilització de la Banya d’Àfrica a l’escalfament global. La seva política exterior i de seguretat, dissenyada per resoldre conflictes i promoure la pau internacional, es basa en l’activitat diplomàtica; el comerç, l’ajuda al desenvolupament, la seguretat i la defensa hi tenen un paper complementari. La UE és el més gran donant del món d’ajuda al desenvolupament i, per tant, gaudeix d’una posició immillorable per cooperar amb els països en vies de desenvolupament. D’altra banda, en les seves relacions amb la resta del món la UE també s’ocupa de temes com ara el medi ambient, l’educació, la lluita contra la delinqüència o la defensa dels drets humans.

Actualment, la UE està donant suport al procés de reformes que s’ha engegat a Ucraïna mitjançant un paquet mai vist d’11 000 milions d’euros i recolza tots els esforços que s’hi estan fent per trobar una solució pacífica i duradora a la crisi que pateix la regió oriental d’aquest país.

D’altra banda, és evident la crisi siriana s’ha convertit en un dels pitjors desastres humanitaris i en l’amenaça més gran per a la seguretat mundial. La UE i els Estats membres que la integren hi estan liderant la resposta internacional. Ara per ara, són els més grans donants d’ajuda del món perquè des de l’inici del conflicte hi han destinat més de 4 000 milions d’euros en ajuda al desenvolupament i en ajuda humanitària.

Amb els anys la política exterior i de seguretat de la UE s’ha anat consolidant i ha permès que la UE pugui parlar i actuar amb una sola veu en l’escena internacional. La seva actuació conjunta dóna als vint-i-vuit Estats membres una autoritat molt més gran que la que haurien aconseguit si cadascun d’ells actués pel seu compte. El pes demogràfic i econòmic d’aquest bloc de vint-i-vuit estats el converteix en una potència mundial. És el més gran agent econòmic del món i té la segona divisa més utilitzada del món, l’euro. La tendència a prendre decisions polítiques de manera conjunta en qüestions internacionals reforça encara més la seva posició.

La UE ha establert associacions amb els principals agents econòmics mundials, incloses les potències emergents, i aspira al fet que aquestes relacions es basin en interessos i beneficis mutus, amb drets i obligacions per a cadascuna de les parts. Aquests són alguns dels objectius actuals de la Comissió:

• aprofundir la col·laboració entre els Estats membres pel que fa als contractes públics en matèria de defensa;

• aportar pau i estabilitat als països europeus veïns negociant la seva adhesió a la UE, especialment la dels països dels Balcans occidentals; això encara demanarà prou temps i, per tant, encara ho hi ha prevista cap nova ampliació durant el mandat de la Comissió Juncker, és a dir, abans de la fi del 2019;

• posar en comú les capacitats de defensa dels Estats membres que ho desitgin permetent-los de participar en missions conjuntes de la UE i evitant d’aquesta manera la duplicitat de programes i, per tant, estalviant diners.

La crisi política a Ucraïna i el conflicte armat a l’Orient Mitjà evidencien que la UE necessita una política exterior comuna més potent.

PIB UE 24,1 %

PIB de la resta de món75,9 %

Població UE 7,1 %

Població de la resta del món92,9 %

Encara que la UE només té a l’entorn del 7 % de la població mundial, la seva economia representa més del 24 % del PIB mundial.

PERCENTATGE DE L’ECONOMIA DE LA UE A NIVELL MUNDIAL

13D E U P R I O R I T A T S P E R A E U R O P A

0

50

100

150

200

250

300

350

* El nombre tan reduit de propostes legislatives obeeix a les eleccions europees del mes de maig

2010

2011

2012

2013

2014

2015

318

132

129

58 29* 23

La Comissió té un ferm compromís amb la democràcia i amb la realització de reformes i entre els seus principals objectius cal esmentar els següents:

• proposar que només s’aprovi una nova legislació quan sigui realment necessari i sempre donant-hi un valor afegit europeu explícit un cop consultada l’opinió pública; de fet, el programa de treball del 2015 només inclou vint-i-tres noves iniciatives;

• ser absolutament transparent pel que fa a la feina de la Comissió; per exemple, ara els comissaris i els alts funcionaris publiquen els detalls de les reunions en què participen i això representa una transparència inèdita fins ara en les negociacions sobre comerç internacional;

• analitzar la legislació existent i modificar-la quan s’escaigui;

• eliminar la burocràcia innecessària tant a nivell europeu, com a nivell nacional;

• crear un registre obligatori dels grups de pressió i dels seus representants davant la Comissió, el Parlament i el Consell;

• trobar maneres d’avançar en la col·laboració entre els parlaments nacionals i la Comissió.

Des del mes de desembre del 2014 els comissaris europeus, els membres dels seus gabinets i els directors generals de la Comissió han de publicar la data, el lloc i el nom de les organitzacions i dels professionals autònoms amb qui es reuneixin, així com els temes de què hagin parlat. Això ha de ser així perquè és igual d’important que els ciutadans puguin saber amb qui es reuneix la Comissió, com el fet que la Comissió mantingui un diàleg obert i constant amb tots els interessats.

El mes de maig del 2015 la Comissió Europea va aprovar el programa de millora de la legislació, que pretén aconseguir els següents objectius:

• ser transparent a l’hora de preparar, aplicar i revisar qualsevol política;

• que l’elaboració de les polítiques sempre es basi en dades contrastables;

• i que qualsevol interessat que es vegi afectat per les propostes de la Comissió sigui inclòs en el debat.

La Comissió vol fer participar els ciutadans en l’elaboració de les seves polítiques mitjançant més consultes públiques quan calgui avaluar noves propostes o revisar les ja existents. Alhora, vol implantar una nova manera d’aplegar les opinions dels ciutadans tot al llarg del procediment legislatiu per tal que, un cop aprovada una proposta, qualsevol ciutadà interessat pugui disposar d’un termini de vuit setmanes per aportar-hi opinions o suggeriments, que seran incorporats a la tramitació legislativa del Parlament i del Consell.

Tota la legislació vigent serà revisada en aplicació del programa d’adequació i eficàcia de la reglamentació (REFIT). L’objectiu d’aquest programa és avaluar la legislació vigent perquè sigui més eficaç i més eficient sense que comprometi, però, els objectius de cap política. La Comissió ja està treballant en la reducció dels obstacles a què han de fer front les empreses com ara l’impost sobre el valor afegit (l’IVA), la contractació pública, les estadístiques empresarials o els productes químics. També s’estan duent a terme avaluacions exhaustives en d’altres camps.

A més, la Comissió està renovant el seu compromís d’escoltar les opinions de qualsevol persona interessada mitjançant una eina en línia anomenada «Lighten the Load – Have Your Say» (Simplifiquem la normativa – Feu-nos arribar la vostra opinió).

Les eleccions europees dels últims anys confirmen que ha augmentat la percepció segons la qual la UE està cada vegada més allunyada de la ciutadania i és excessivament burocràtica. Els ciutadans esperen que la UE es comporti de manera diferent a l’hora de fer front als reptes econòmics i socials. Els programes de treball de la Comissió Juncker se n’han fet ressò perquè han reduït considerablement l’intervencionisme de la UE, han retirat algunes propostes legislatives que feia temps que s’intentaven aprovar debades i han revisat tota la legislació vigent.

Una unió d’aprofundiment democràtic

Actualment, la Comissió s’està centrant només en un petit nombre de prioritats.

NOMBRE DE PROPOSTES LEGISLATIVES DE LA COMISSIÓ

PER INTERNET Trobareu més informació en totes les llengües oficials de la Unió Europea en el web europa.eu

PRESENCIALMENT A tot Europa hi ha centenars de centres d’informació sobre la Unió Europea. Trobareu l’adreça del

més proper en el web europedirect.europa.eu

PER TELÈFON O PER CORREU ELECTRÒNIC Europe Direct és un servei la finalitat del qual és respondre a les vostres preguntes sobre la Unió

Europea. Podeu posar-vos-hi en contacte trucant al número de telèfon gratuït 00 800 6 7 8 9 10 11 (o al número de pagament +32 22999696 si truqueu des de fora de la Unió Europea) o a l’adreça de correu electrònic que trobareu en el web europedirect.europa.eu

PUBLICACIONS SOBRE EUROPA

Trobareu un munt de publicacions sobre la Unió Europea en el web bookshop.europa.eu

Com posar-vos en contacte amb la Unió Europea

Per obtenir més informació o publicacions sobre la Unió Europea, també podeu adreçar-vos a:

REPRESENTACIONSDE LA COMISSIÓ EUROPEARepresentació a EspanyaPaseo de la Castellana, 4628046 MadridESPAÑATel. +34 914238000www.ec.europa.eu/spaineu-es-docu@ec.europa.eu

Representació a BarcelonaPasseig de Gràcia, 90, 1r08008 BarcelonaESPAÑATel. +34 934677380www.ec.europa.eu/spainburbar@ec.europa.eu

OFICINES D’INFORMACIÓDEL PARLAMENT EUROPEUOficina a EspanyaPaseo de la Castellana, 4628046 MadridESPAÑATel. +34 914364747www.europarl.esepmadrid@europarl.europa.eu

Oficina a BarcelonaPasseig de Gràcia, 90, 1r08008 BarcelonaESPAÑATel. +34 932722044www.europarl.esepbarcelona@europarl.europa.eu

Hi ha representacions de la Comissió Europea i oficines del Parlament Europeu a tots els Estats membres de la Unió Europea. També hi ha delegacions de la Unió Europea a la resta de països del món.

La Unió Europea

Tbilisi

Bern

Tunis

Yerevan

Chișinău

Minsk

Moskva

Oslo

DimashqBeyrouth

Kyïv

AlgerRabat

Reykjavík

London

København

Amsterdam

Wien

ΛευκωσίαLefkosíaLefkosa

Paris

MadridLisboa

Roma

ΑθήναAthína

București

Bratislava

Valletta

Tallinn

ZagrebLjubljana

СофияSofia

Vilnius

Budapest

Warszawa

Praha

Berlin

Ankara

HelsinkiHelsingfors

Stockholm

Baile Átha CliathDublin

Skopje

Rīga

BrusselBruxelles

Luxembourg

Priština

Sarajevo

Beograd

Podgorica

Tiranë

Moldova

SakartveloAzərbaycan

Haїastan

Iran

Suisse

Libnan

(Azər.)

Svizzera

Schweiz

Città delVaticano

Liechtenstein

R.

San MarinoMonaco

Andorra

El DjazâirEl MaghrebTounis

Qazaqstan

Ukraїna

Belarus'

Rossija

SouriyaIraq

Norge

Ísland

Luxembourg

Κύπρος

België

Belgique

KýprosKıbrıs

Slovenija

Polska

Magyarország

SlovenskoČeská

republika

Eesti

Latvija

Deutschland

Ireland

Portugal

Éire

България

Danmark

France

ΕλλάδαElláda

Hrvatska

Suomi

Sverige

Nederland

Österreich

Italia

Finland

LietuvaUnited Kingdom

Malta

Türkiye

România

Bulgaria

España Poranešnajugoslovenska

RepublikaMakedonija

KosovoCrnaGora

Bosna iHercegovina

Shqipëria

Srbija

* UNSCR 1244 / ICJ 22.07.2010

0 500 km

Guyane(FR)

Guadeloupe(FR)

(FR)

Martinique(FR)

Mayotte(FR)

La Réunion(FR)

Canàries (ES)

Madeira (PT)

Açores (PT)

Suriname

Brasil

Paramaribo

Estats membres de la Unió Europea (2015)

Països candidats i potèncials candidats

16L A U N I Ó E U R O P E A E N U N C O P D ’ U L L

Més informació

X Consulteu les deu prioritats de la Comissió Europea al web: http://ec�europa�eu/priorities/index_es�htm

X Per demanar informació sobre la Unió Europea, adreceu-vos al centre Europe Direct més proper, truqueu al número 00 800 6 7 8 9 10 11 o consulteu el web http://europedirect�europa�eu

Deu prioritats per a EuropaUn nou començament per a Europa: agenda de la Unió Europea en matèr ia d ’ocupació , cre ixement , just íc ia i canvi democràt ic