L’AUTOUBICACIÓ IDEOLÒGICA84.89.132.1/~satorra/dades/Treball complet.doc · Web viewPer tant,...

L’AUTOUBICACIÓ IDEOLÒGICA

David Fernández GázquezMiquel Trobat Llompart

Curs: 4t de Ciències Polítiques i de l’AdministracióAssignatura: Mètodes Estadístics aplicats a la Ciència Política

Professor: Albert Satorra

ÍNDEX

Introducció pàg. 3

Marc teòric pàg. 7

Anàlisi de resultats pàg. 9

Conclusions pàg. 16

Annex pàg. 19

2

INTRODUCCIÓ

En el nostre treball ens basarem en les dades de l’enquesta postelectoral del CIS de les eleccions generals de 1996. En aquest fitxer, trobem diverses variables socials, demogràfiques i polítiques a partir de els quals desenvoluparem la nostra investigació. Aquesta es centrarà bàsicament en el posicionament dels individus en l’eix esquerra/dreta. En concret, el que volem saber és com certes variables incideixen en el posicionament ideològic dels individus.

Per tant, en el nostre estudi, la variable dependent és el posicionament de cada individu. I les variables explicatives seran bàsicament, l’edat, el gènere, la religiositat, la situació laboral, el tipus d’ocupació, el nivell d’ingressos i el nivell d’estudis. Per a cada una d’aquestes variables,, hem definit una hipòtesi sobre la seva incidència i que ens guiï en la investigació.

Després d’aquesta presentació de les línies mestres que hem seguit per tal d’elaborar les nostres hipòtesis de treball, passem a presentar-les en major extensió. Les hipòtesis que ens hem plantejat per tal de trobar les bases socials de cada posició serien:

-Incidència de l’edat. La nostra hipòtesi de partida en aquest aspecte és que a major edat, més tendència cap a la dreta. Per elaborar aquesta hipòtesi ens hem basat en la percepció que els individus, a mesura que avancen en edat, deriven cap a posicions conservadores per diversos aspectes com puguin ser les ganes de conservació del tingut o altres aspectes que també hi puguin incidir.

Tot i així, som conscients que aquesta hipòtesi inicial es pot veure alterada per l’especificitat del cas català. En el nostre cas, les generacions d’edat avançada a Catalunya poden variar les seves orientacions per experiències vitals que hagin tingut un fort impacte en la formació de la seva personalitat política. La Guerra Civil i la posterior dictadura poden haver exercit una gran influència sobre els catalans de major edat, cosa que pot portar als individus a desviar-se de la hipòtesi general abans plantejada. Malgrat tot, l’estudi posterior ens permetrà determinar si podem verificar o refutar la hipòtesi inicial.

-Incidència del gènere. En aquest camp, la hipòtesi inicial és que el gènere no influeix en la identificació esquerra/dreta a Catalunya. L’elaboració d’aquesta hipòtesi ha estat un gran exercici de reflexió. Les diferències entre gèneres, desgraciadament, continuen existint al nostre país. Això ens podria dur a pensar que aquestes diferències podrien orientar cada gènere cap a posicions polítiques diferents. Això és el que es suposa en qualsevol variable que indiqui desigualtat. Però malgrat això, nosaltres pensem que el gènere no té incidència en la posició ideològica. I la font d’aquest pensament són les mateixes diferències que abans esmentàvem. Els grups definits per gènere són tremendament heterogenis en el seu interior. Aquesta heterogeneïtat fa que les diferències de gènere es

3

neutralitzin per les diferències in gènere. És per això que creiem que no es pot establir cap relació entre la posició ideològica de l’individu i el seu gènere.

-Incidència de la religiositat. Malgrat la separació entre Església i Estat sorgida del règim constitucional establert el 1978, per nosaltres és una realitat palpable que la clivella religiosa segueix estant activada dins el context polític català. I segons estudis recents, és una clivella que va guanyant importància. En aquest sentit, és sobretot important l’església catòlica, que és la majoritària en territori català. En la mesura que la religió pot tenir certa incidència en la posició ideològica dels individus, volem estudiar aquest aspecte i per això hem plantejat una hipòtesi. Aquesta estableix que les posicions més catòliques coincideixen amb posicions dretanes. Per tal d’elaborar aquesta hipòtesi ens hem basat, tal com hem fet per la hipòtesi relacionada amb la classe social, en la tradició política, aspectes històrics i aspectes programàtics que en molts moments han coincidit entre l’Església catòlica i les posicions ideològiques dretanes.

-Incidència de la situació laboral. Per tal de verificar o refutar la hipòtesi que plantegem en aquest àmbit classificarem els individus per grups segons la seva situació laboral. Aquesta variable pot tenir certa relació amb la de la classe social. Entenent que la posició social de l’individu ve en gran mesura determinada pel seu nivell de renda i que aquest, a la seva vegada, ve sobretot determinat per la situació laboral, podem establir un cert vincle entre les diverses variables. Tot i així, per nosaltres la relació no és lineal i entren en joc altres aspectes.

Partint dels diferents grups instituïts, la hipòtesi que nosaltres plantegem és que els jubilats i les mestresses de casa tendeixen a posicions més dretanes. El cas dels jubilats té relació amb la hipòtesi abans plantejada sobre l’edat. Els jubilats, per definició, són les persones d’edat més avançada, amb la qual cosa, essent coherents amb la hipòtesi abans presentada, creiem que tendeixen més cap a la dreta. Per contra, els estudiants i els aturats creiem que tendeixen més cap a l’esquerra. El cas dels estudiants també té una certa relació amb l’edat, ja que pensem que els joves, de manera general, tendeixen cap a l’esquerra. En els cas dels aturats, establim aquesta relació per qüestions programàtiques i d’interès personal. Per definició, les posicions esquerranes sempre busquen un major benestar dels treballadors. En aquesta línia, un major benestar dels treballadors també es tradueix en una millora de la qualitat de vida dels treballadors que en un moment determinat es troben a l’atur. És per això que creiem que, seguint una seqüència lògica, els aturats tendiran cap a posicions ideològiques situades a l’esquerra

-Incidència del tipus d’ocupació. Nosaltres agafem tres tipus d’ocupació diferents, com seria assalariat, directiu o autònom. Cada grup té una realitat diferent en el que es refereix a la seva situació sociolaboral i econòmica. Això creiem que pot tenir incidència en l’autoubicació ideològica dels individus. La nostra hipòtesi és que els assalariats es situaran més a l’esquerra, mentre que els directius i els autònoms tendiran més cap a la dreta, per ser grups tradicionalment conservadors i partidaris del manteniment de l’status quo.

4

-Incidència dels ingressos. Evidentment, els ingressos disponibles per a cada individu són un element fonamental per explicar la seva qualitat de vida. I també ho poden ser per definir la seva ubicació ideològica. En aquest sentit, l’eix esquerra-dreta que aquí estudiem s’ha associat històricament a un continuum paral·lel associat a la capacitat econòmica dels individus. En aquest cas, la nostra hipòtesi de treball pressuposa una relació positiva, de manera que a major nivell d’ingressos, hi haurà una major tendència a autoubicar-se a la dreta de l’eix ideològic. Això es deu a que les posicions més dretanes s’associen a aquelles persones que, tenint el benestar econòmic, opten per un manteniment inalterable del sistema, el que concorda amb les persones de major renda.

-Incidència del nivell d’estudis. La formació també és un altre element que creiem pot incidir en l’autoubicació ideològica dels individus. A més, el nivell de formació és una variable que incideix en altres aspectes de la vida individual, amb la qual cosa trobem que és una variable dotada d’una forta transversalitat. En aquesta línia, pensem com a hipòtesi inicial que el nivell d’estudis té una relació negativa amb la posició de l’individu a l’eix ideològic. D’aquesta manera, creiem que a major formació, els individus tendiran a situar-se més a l’esquerra de l’eix ideològic. Tradicionalment es considera que les ideologies extremistes tenen millor acollida entre els persones amb un nivell de formació més baix. D’aquesta manera, el que podríem dir que els nivells més baixos d’estudis es situarien als extrems de l’eix ideològic. I que a mesura que el nivell d’estudis creix, la tendència és a centrar-se en l’eix, tot i que la nostra hipòtesi és que sempre hi haurà un biaix cap a l’esquerra que serà més acusat a mesura que el nivell d’estudis augmenti més.

Metodològicament parlant, aquest treball ha partit d’un estudi realitzat ple Centre d’Investigacions Sociològiques, postelectoral de 2000. Ena quest estudi hi ha vora de 4000 casos individuals, amb dades obtingudes a través d’entrevistes. Aquestes entrevistes inclouen un conjunt molt ampli de dades, tot i que nosaltres només hem escollit aquelles dades sociodemogràfiques que creiem interessants pel nostre estudi.

La majoria de variables que hem escollit són categòriques. Per això, hem hagut de treballar la base de dades per tal de poder tractar-les. EN el cas de variables categòriques, totes menys l’edat, les hem transformat en variables dicotòmiques, tantes com categories tenia cada variable. Amb aquestes variables dicotòmiques, ja podíem començar a fer anàlisis individuals i múltiples.

En primer lloc, hem realitzat correlacions per tal de poder descartar a priori problemes e multicolinealitat, que queden descartats, aj que al correlació més alta entre variables és de valor 0,4. Posteriorment, també hem fet regressions per tal de descartar problemes de manca de linealitat, que també han donat resultats negatius. Després d’aquesta preparació de les dades, vam començar l’estudi en si.

En primer lloc, hem volgut analitzar les relacions de cada variable explicativa amb l’autoubicació ideològica dels individus, cosa que hem fet per mitjà de regressions lineals, que ens permetessin comprovar les relacions, la tendència de la relació si s’esqueia i la seva intensitat. Per tant, hem realitzat models de regressió entre la variable explicativa i les diverses variables dicotòmiques que es referien a un mateix component o variable explicativa global.

5

Després d’aquest anàlisi individualitzat, vam passar a construir un model de regressió lineal múltiple. Per construir-lo, hem decidit fer una regressió per blocs, per tal de poder analitzar més acuradament les relacions entre variable si la seva evolució quan interactuaven amb d’altres. Finalment, amb totes les variables incloses, hem pogut descriure un model de regressió que, tot i explicar menys del que pensàvem l’autoubicació ideològica dels individus, ja ens permet marcar algunes tendències ena quest sentit.

Tot aquest procediment l’hem fet dues vegades. En primer lloc, hem fet l’anàlisi pertanyent a l’Estat espanyol, és a dir, per a tots els individus d ela mostra. Com que també disposàvem de la dada de la comunitat autònoma a la qual pertanyien els individus, hem filtrat els casos i hem repetit els càlculs i els mateixos procediments pels catalans entrevistats, que suposaven més de 800 individus. Això ens permet tenir dues visions i poder comparar-les a la recerca de situacions o interaccions diferents entre l’Estat espanyol i Catalunya.

Aquest model de regressió lineal múltiple ha acabat transformant-se en una equació que, convenientment introduïda a Excel, ens ha permès establir una plantilla per tal de situar els individus en l’eix ideològic a partir de les seves característiques. A partir de la introducció de els característiques pròpies de cada individu, el programa ens permet situar-los en l’eix ideològic, tant per l’Estat espanyol com per Catalunya.

6

MARC TEÒRIC

En primer lloc, i com a punt de partida, definirem els conceptes d’esquerra/dreta/centre, tant pel que fa als conceptes en si com pel que fa a la divisió que es fa entre ells i el sistema d’estudi que s’ha desenvolupat al voltant d’aquesta divisió. Primerament, classificarem i definirem els conceptes Esquerra, Dreta i Centre, que són la ideologia a través de la qual es regeix la política. Pel què fa a la divisió més pròpiament dita, estudiarem la seva utilitat i la manera d’aplicar-la a investigacions empíriques. Per l’estudi empíric utilitzarem com a principal indicador l’autoposicionament en una escala de 0 a 10, on 0 és l’extrema esquerra i 10 l’extrema dreta.

Conceptes Esquerra-Dreta

ESQUERRA:

Es coneix el concepte d’Esquerra, com el conjunt dels partits o dels grups que defensen posicions renovades i de progrés.Ideològicament, s’ha identificat a l’esquerra com el comunisme, el socialisme i l’anarquisme.

Sociològicament, els partits d’Esquerra s’han anomenat de la classe treballadora. La Esquerra sociològica s’ha construït sota la contradicció capital/treball.

Quan a la ideologia i a determinats sectors socials es vinculen a un projecte progressista, a través del que s’anomena un partit polític, llavors anomenarem a aquesta Esquerra com a una connotació típicament política, activa i de poder. L’esquerra política adopta, doncs, una fisonomia de partit, encara que pel què fa a la participació política es pot intervenir a través d’altres instruments.

Segons Dalton, s’identifica a l’Esquerra pel fet de donar suport a programes socials, a les classes treballadores i a la influència de les unions laborals.

DRETA:

Es coneix el concepte Dreta, com el conjunt dels partits conservadors d’un país i del sector d’opinió pública que els dóna suport. La Dreta com a consciència de classe, encarna als que gaudeixen de propietats enfront als desposseïts (és a dir, afavoreix als rics respecte als pobres). La Dreta dóna preponderància a les élites enfront les classes socials.

Com a idea política, la Dreta es recolzarà en la tradició, és a dir, en el manteniment de les institucions i costums consagrades per l’ús secular i en el cultiu dels grans símbols col·lectius, la pàtria, la bandera, l’himne nacional, a les cerimònies militars i religioses, entre altres.

7

Com a realitat econòmica, la dreta defensa la propietat privada dels mitjans de producció, de la llibertat de mercat i de la lliure competència.Com a actitud social, la dreta adopta un comportament excloent, d’un tancament al diàleg i a la flexibilitat i d’un tancament respecte a les opinions alienes.Per últim, en el terreny cultural, la dreta cau amb freqüència amb la indiferència, i fins i tot, amb el rebuig a la cultura i al seu món.

Segons Dalton, la Dreta s’identifica amb els governs limitats, el suport a les classes mitges i amb la influència en els sectors dels negocis.

Estudi empíric del concepte esquerra-dreta

Per a realitzar aquest estudi empíric s’utilitza l’escala d’autoposicionament, es realitza mitjançant una escala de 0 a 10, on 0 és l’extrema esquerra i 10 és l’extrema dreta. Es realitza, fent unes enquestes a un determinat nombre de persones, per tal de saber la seva visió i el seu autoposicionament en l’escala, en l’eix esquerra-dreta.

Les respostes obtingudes careixen de rigor, tenen nivells mínims de conceptualització i exhibeixen una comprensió ideològica baixa. Ja que molta gent. No sap ubicar-se i no sap definir ni dreta ni esquerra. En la majoria d’ocasions, molta gent defineix o relaciona a esquerra o dreta amb un concepte, una paraula; com per exemple, defineixen a l’esquerra com a revolucionària o economia estatal; i a la dreta la defineixen com a pau i tranquil·litat o economia privada.

Per molts ciutadans, l’actitud esquerra-dreta és una mena d’afirmació-resum a l’hora de fer saber la seva posició respecte als aspectes polítics de més pes. En aquest sentit, la imatge individual de Dretes o d’Esquerres és l’índex d’orientació política en les qüestions del debat del moment. La majoria d’individus es situen moderats ideològicament, fet que explica la tendència cap al centre a l’hora de fer política. En aquest sentit, es produeix un biaix al realitzar l’escala ideològica, ja que la gent quan es vol situar en l’escala de l’1 al 10, tendeix a situar-se al 5; per tant hi ha una tendència de situar-se al centre.

Es pot dir que els ciutadans tendeixen a pensar en termes d’esquerra i dreta d’una manera molt generalitzada, aquest fet no significa que tots ells tinguin la suficient capacitat per a definir aquests termes, predominant les concepcions vagues d’aquests (els termes s’utilitzen però no es defineixen).

Les respostes dels ciutadans sobre el significat d’aquests dos conceptes demostren una manca de rigurositat, amb nivells mínims de conceptualització i de comprensió ideològica. Són abundants les vaguetats, simplificacions i generalitzacions, com les identificacions amb símbols històrics, grups socials o moviments polítics.

8

ANÀLISI DE RESULTATS

EDAT

La primera variable que hem analitzat és la de l’edat. Volíem comprovar si l’edat tenia efectes significatius en la ubicació dels individus en l’escala ideològica. Analitzant els resultats de l’Estat espanyol, podem veure que l’edat és significativa , amb un valor t de 9,431, el que dóna una significativitat força alta.

Malgrat la significativitat, la incidència és minsa, ja que només explica un 2,6% de la ubicació ideològica dels individus. Al relació que s’estableix entre els dues variables és positiva, amb un valor B de 0,017. per tant, podem dir que amb una significativitat raonable quan creuem aquestes dues variables, l’edat té una incidència positiva en la ubicació ideològica dels individus. Per tant, podem dir que a major edat, la ubicació ideològica es situa més a la dreta.

Tot analitzant els gràfics de regressió, en els residus no trobem cap tendència, el que indica la bondat del model. I pel que fa al gràfic de tendència,a quest confirma les observacions anteriors.

Pel que fa als resultats de Catalunya, els resultats són força similars. La tendència és la mateixa, igual que el grau d’incidència e la variable edat en la ubicació ideològica dels individus. L’únic que canvia és la significativitat, que és lleugerament menor per a Catalunya, però encara dins els paràmetres de significativitat, amb un t de valor 4,839.

GÈNERE

La segona variable de la qual volíem analitzar-ne la incidència sobre l’autoubicació ideològica és la variable gènere. Aquesta és una variable categòrica, per la qual cosa la vam haver de transformar en dues variables dicotòmiques per tal de poder-la tractar. D’aquesta manera, vam establir un model de regressió entre les dues variables dicotòmiques i l’autoubicació ideològica dels individus. Aquest anàlisi ens va donar com a resultat que la variable gènere explicava poc de l’autoubicació ideològica, només un 0,3%. I aquesta explicació només es donava quan l’individu era una dona, ja que en el cas de ser home, la variable queda exclosa, el que és signe que no existeix relació entre ser home i l’autoubicació ideològica.

Tanmateix, la relació entre les variables era significativa, però amb un valor t força baix, de 3,261. La relació entre la variable dona i l’autoubicació ideològica de l’individu és positiva, amb un valor B de 0,209. Per tant, podem dir que, tot i que la significativitat no és gaire alta, el fet de ser dona incideix de maner apositiva en l’autoubicació ideològica dels individus, de manera que les dones s’ubiquen més a la dreta en aquest eix.

9

Amb l’anàlisi dels gràfics de dispersió, en els residus no trobem cap tendència, el que indica que el model és correcte. I en el gràcia de tendència,a quest confirma la tendència positiva i poc pronunciada que abans esmentàvem.

Referint-nos als resultats de Catalunya, aquests tornen a ser força similars. La variable gènere en aquest cas no és significativa, ja que trobem uns valors t d’1,297. En principi, quan l’individu és home, la variable queda exclosa, el que ja descarta les relacions en aquest cas. Però fins i tot quan l’individu és dona, la relació no és significativa. Tanmateix només explicaria un 0,2% de la variació en l’autoubicació ideològica. La tendència positiva es mantindria, de manera que també a Catalunya podríem dir que quan l’individu és dona, es situaria més a la dreta en l’eix ideològic, amb un valor B de 0,161. Malgrat tot, cal reiterar que al relació entre la variable gènere i l’autoubicació ideològica a Catalunya no és significativa.

RELIGIOSITAT

La variable que mesurava la religiositat també era una variable categòrica, composada de tres categories. Ena quest cas, vam haver de convertir-la en tres variables dicotòmiques que es referien al fet de ser no creient, creient però no practicant i practicant. Després d’aquest pas, vam establir un model entre els tres variables dicotòmiques referides a la religiositat i l’autoubicació ideològica dels individus.

En l’anàlisi de l’Estat espanyol, vam trobar un model que explicava bastant l’autoubicació ideològica dels individus. Podem dir que la religiositat explica l’11% e la variació en la ubicació ideològica dels individus. Era la variable que més incidia en l’autoubicació.

Tot i aquesta incidència, la relació només era significativa en el cas que l’individu fos no creient, amb un valor t de -3,141. Ena quest cas, al relació és negativa respecte l’autoubicació ideològica, amb un valor B de -1,199. A partir d’aquesta dada, podem dir que els individus no creients es situaran a l’esquerra de l’eix ideològic, amb una incidència força elevada. Quan l’individu és creient però no practicant, la relació no és significativa, ja que trobem un valor Sig. De 0,166 i un valor T de -1,385. la tendència segueix essent negativa, però més atenuada, amb un valor B de -0,524. Això en sindica que els no practicants seguiran tendint cap a l’esquerra de l’eix ideològic. LA tendència és inversa pels practicants. Tot i que la relació tampoc és significativa, amb un valor t d’1,057, trobem un valor B de 0,399, el que ens permet dir, tot i les reserves per la manca de significativitat, que els individus practicants es situaran més a la dreta de l’eix ideològic.

Analitzant els gràfics de regressió, observem que els residus no tenen cap tendència, el que ens indica la bondat del model plantejat. I pel que fa al gràfic de tendència, aquesta és la ja analitzada a partir de les dades numèriques.

Per tant, podem dir que el grua de religiositat és invers a l’autoubicació ideològica, de manera que els no creients, essent una relació significativa, es situaran a l’esquerra de l’eix ideològic. I s’aniran situant més a la dreta a mesura que augmenti en el seu grau de religiositat.

10

Per Catalunya, els resultats són també similars. Trobem que les variables referides a la religiositat expliquen un 12,3% de l’autoubicació ideològica dels individus, el que seria el nombre més alt de totes la variables analitzades. D’igual manera, la relació només és significativa pels individus no creients i amb un valor t força baix, de -2,056. La relació entre el fet de ser no creient i l’autoubicació ideològica és negativa,d e manera que els individus no creients es situaran més a l’esquerra de l’eix ideològic. A mesura que augmenta el grau e religiositat, al relació es va atenuant fins a arribar a ser positiva en els individus creients. Però ena quests casos, la relació ja no és significativa, ja que els valors t són per sota de 2.

SITUACIÓ LABORAL

La quarta variable de la qual volem analitzar-ne la incidència sobre l’autoubicació ideològica dels individus és la situació laboral. Ena quest cas, també trobem una variable categòrica, que hem de convertir en quatre variables dicotòmiques referides a les quatre categories,t als com són ocupat, aturat, inactiu i pensionista.

En l’anàlisi de l’Estat espanyol, torbem que la situació laboral dels individus influeix poc en la seva autolubricació ideològica, ja que només explica un 2,1% de la variació en l’autoubicació ideològica dels individus. Això concorda amb la poca significativitat de les relacions, ja que aquesta només és significativa quan l’individu á aturat, amb un valor t de -2,021. En aquest cas, la relació entre ser aturat i l’autoubicació ideològica és negativa, amb un valor B de -0,878. Per tant, podem dir que els individus aturats es situaran més a l’esquerra de l’eix ideològic. Tanmateix, aquesta dada és poc rellevant si tenim en compte que la relació negativa s’estableix amb totes les situacions laborals. Aquesta modula la seva intensitat entre les diverses situacions, però sempre tindrà una relació negativa des del punt de partida, que seria la constant amb valor 5. Igualment, l’única relació significativa la trobem quan l’individu és aturat.

Analitzant els gràfics de regressió, podem veure que en els residus no s’observa cap tendència, el que ens porta a dir que el model plantejat és correcte. D’altra banda, el gràfic de tendència no és significatiu, aj que les variables no són ordinals, amb la qual cosa no podem analitzar-lo de manera rigorosa.

En l’àmbit de Catalunya, els resultats són una mica diferents. Pel que fa a la relació entre la situació laboral i l’autoubicació ideològica dels individus, té la mateixa intensitat que en el cas de l’Estat espanyol, ja que trobem que explica un 2,4% de l’autoubicació. Tot i així, la tendència és diferent. Per començar, en el cas català la relació no és significativa en cap de les possibles situacions laborals, ja que totes tenen uns valors t inferiors a 2. Tot i així,e s poden observar tendències. Ena quest cas, pels individus aturats, la relació negativa es manté, de manera que tendiran a situar-se més a l’esquerra en l’eix d’autoubicació ideològica. Per contra, pels ocupats, pensionistes i inactius, al relació s’inverteix i passa a ser positiva, de manera que es situaran més a la dreta en l’eix. La relació més forta es dóna en els pensionistes, amb un valor B de 0,668.

TIPUS OCUPACIÓ

Aquesta variable fa referència a la situació socio-laboral dels individus de la mostra. D’aquesta manera, disposem de l’ocupació subdividida en tres categories; assalariats, directius i autònoms. En primer lloc cal analitzar el resum del model en tant que allò

11

que més crida l’atenció és l’observació d’un R quadrat molt baix. D’aquí que aquesta variable tingui molt poc poder d’explicació. Tot i això, en observar els resultats de la regressió veiem com les subcategories directius i autònoms no són significatives, ja que prenen uns valors T inferiors a (2, -2) i tenen una significació major de 0,05. Però per la categoria assalariat sí que s’observa una tendència, amb certa associació entre l’autoubicació ideològica i la i la condició d’assalariat en la variable ocupació. Així, aquesta variable és significativa i pren un valor T de -5,87. Automàticament podem intuir amb l’ajut d’un gràfic de dispersió que tot i ser una variable que explica molt poc, presenta una tendència creixent en les mitjanes que situa els assalariats més a l’esquerra, amb un valor negatiu elevat, els directius ocupen una posició central, mentre que els autònoms se situen a l’altre extrem amb un valor major de 0. Cal recordar però la minsa capacitat explicativa d’aquesta variable. Finalment, havent analitzat el gràfic de residus podem afirmar que el model és correcte.

Pel que fa a Catalunya, cal dir que en cap de les categories d’aquesta variable obtenim un resultat significatiu, ni tan sol per la categoria assalariat. Això implica l’afirmació d’una associació inexistent entre aquesta variable i la variable dependent autoubicació ideològica. En aquest cas podem rebutjar la hipòtesi referida a la relació entre la classe social objectiva i l’autoubicació ideològica. Ara bé, crida l’atenció a diferència de l’anàlisi a tot l’Estat, el fet que ara observem una direccionalitat també creixent, però que situa la categoria autònoms al centre enlloc de situar-la a l’extrem de la dreta.

NIVELL D’INGRESSOS

Per tal d’esbrinar si hi ha relació entre el nivell d’ingressos i l’autoubicació ideològica hem seguit el mateix procediment que amb les altres variables. El resultat obtingut mostra un nivell d’explicació molt baix amb un R quadrat de 0,06. Les categories que pren aquesta variable són quatre; ingressos baixos, ingressos mitgbaixos, ingressos mitgalt i ingressos alts. De totes les categories esmentades només són significatives les relatives a ingressos baixos i a ingressos alts. Ambdues prenen valors T superiors al requerit (2,75 i 2,58, respectivament), i una significació inferior a 0,05, (en concret de 0,006 i 0,01, respectivament). Les altres dues no són significatives.

El resultat de les B és molt petit per les quatre categories. A més, si mirem el gràfic de dispersió observem una tendència positiva però molt poc acusada; és a dir, amb molt poca pendent. D’aquí que malgrat sembli que a més ingressos més tendència cap a les posicions de dreta, veiem com per exemple aquells que tenen ingressos mitg-baixos se situen més a l’esquerra que aquells que tenen ingressos baixos. Finalment, destacar que el model és correcte tal com indica el gràfic de residus.

Quelcom semblant es desprèn del mateix anàlisi realitzat per Catalunya. En aquest cas no tenim cap categoria significativa presentant uns valors T baixíssims. Això ens dóna peu a rebutjar qualsevol tipus de relació entre la variable nivell d’ingressos i la nostra variable dependent. Tant és així, que la hipòtesi que a majors ingressos més tendència cap a les posicions de dreta queda totalment obsoleta, ja que en realitat aquells que tenen ingressos baixos són aquells que prenen valors més elevats. Així, el gràfic de dispersió ens mostra que la pendent és decreixent a pesar de ser poc accentuada. Per la seva banda, el gràfic de residus ens diu novament que el model és correcte.

12

NIVELL D’ESTUDIS

En quant a la variable nivell d’estudis també s’obté un R quadrat molt baix (0,07). Si analitzem les categories en què s’ha subdividit la variable (sense estudis, primaris, secundaris i superiors), no es veu cap tipus de relació en la regressió simple.

Cap de les categories seleccionades és significativa. D’aquí que no es pugui establir cap tipus de relació entre el nivell d’estudis i l’autoubicació ideològica.

Del gràfic de dispersió es desprèn una tendència decreixent a mesura que el nivell d’estudis minva. Però com ja s’ha dit no hi ha relació entre les variables. El model també és correcte per aquesta variable.

Per a Catalunya obtenim uns resultats gairebé idèntics als de l’Estat espanyol. Tampoc no es pot parlar de relació entre les variables estudiades. De categories significatives no en tenim cap, i tampoc podem suposar cap direccionalitat entre les distintes categories.

ANÀLISI DE LA REGRESSIÓ MÚLTIPLE PER BLOCS

Estat espanyol

Com ja s’ha avançat anteriorment l’objectiu del treball era intentar establir un model explicatiu que ens permetés treure algunes conclusions o ens aportés informació sobre com s’autoubiquen els individus a l’escala ideològica. Per això s’ha estimat oportú utilitzar un model de regressió múltiple en què s’hi inclouen totes les variables estudiades fins aquest moment. Però les variables s’han anat incloent d’una en una en bloc.

En primer lloc s’introduí com a variable explicativa edat. Els resultats obtinguts són els mateixos que amb l’anterior regressió simple amb aquesta variable, mostrant-la significativa.

En el segon bloc s’ha inclòs la variable gènere. Tal com ens indica el quadre de resultats ambdues variables, tant edat com gènere són significatives. Cal destacar que el nivell B de la variable edat no canvia amb la introducció de la variable gènere.

El tercer pas inclou la variable religiositat. Aquesta variable anula la significativitat de la variable gènere, fent que ja no sigui significativa i fent minvar el valor de B, restant així, molta capacitat explicativa a la variable gènere. També s’observa l’aparició d’una de les categories de religiositat que ens surt significativa. Aquesta categoria és la de no-creient. Les altres dues categories de religiositat no són significatives des del moment en què entren a l’anàlisi. Per tant, en aquest punt ja només tenim dues variables significatives; l’edat i la categoria no-creient en la variable religiositat.

13

En el quart bloc hem introduït les categories ocupat, aturat, pensionista i inactiu de la variable situació socio-laboral. Cap d’aquestes variables introduïdes és significativa. Si volem saber l’efecte sobre les variables ja aficades al model, cal parlar de l’efecte que té sobre la variable edat. Sabíem que era significativa però ara ha deixat de ser-ho. Això ens podria fer pensar amb un efecte de col·linealitat entre la variable edat i la variable situació laboral. La correlació entre aquestes dues variables és força elevada (0,55), però no podem parlar d’una col·linealitat evident. Pel que fa a la categoria no-creient, ara és l’única que segueix sent significativa en el nostre model. En aquest moment té una significativitat de 0,05. El valor de B és de -1,077.

En cinquè lloc, tenim la inclusió de la variable tipus d’ocupació. Com ja sabíem de la regressió simple feta anteriorment per aquesta variable introduïda en aquest bloc, la categoria assalariat ens surtia com a significativa. Novament en aquest punt de l’anàlisi continua sent significativa. Així, tenim la categoria no-creient i la nova categoria assalariat com a significatives.

En sisè lloc a partir de l’agregació d’una nova variable com nivell d’ingressos, continuem tenint les mateixes categories significatives. De les introduïdes en aquest bloc n’han sortit dues de noves ; ingressos mitg-alts i ingressos alts.

Un cop revisat el setè bloc en el qual tenim totes les variables, ja podem fer algunes observacions generals. Resulta evident que la majoria de les variables no estan relacionades amb la nostra variable dependent. Tot i això, i assumint novament una capacitat explicativa molt baixa del model tenim que per algunes categories podria haver-hi algun tipus de relació amb la variable dependent. Així, per les categories no-creient, assalariat, ingressos mitg-alts i ingressos alts no podem rebutjar la hipòtesi que pot haver-hi associació d’aquestes envers l’autoubicació ideològica.

Finalment, cal apuntar que el model és correcte tal com ens indica el gràfic de residus.

Catalunya

Per a Catalunya la situació es reprodueix més o menys. A mesura que anem introduïnt variables a la regressió, els resultats van canviant. D’aquesta manera, tal com ha succeït en el cas de l’estat espanyol, les variables gènere i edat han perdut significació progressivament fins arribar a ser no significatives. A més si analitzem el cinquè bloc veiem com en aquest punt les categories significatives són no-creient i directiu ; a diferència del cas de l’estat espanyol en el qual teníem les categories no-creient i assalariat. Tot ia això, en introduir la variable nivell d‘ingressos, la categoria directiu perd significativitat deixant com a significativa únicament la categoria no-creient. A més, en el cas de Catalunya no observem cap categoria de la variable nivell d’ingressos amb prou significativitat. D’aquí que poguem concloure que en el cas de Catalunya l’única categoria significativa un cop realitzada la regressió múltiple, sigui la de no-creient.

Finalment, cal apuntar que el model és correcte segons ens indica el gràfic de residus.

14

EQUACIÓ I PROVES REALITZADES AMB EXCEL

L’eqüació de la recta resultant per aquest model és la següent:

Estat espanyolY(autoubicació ideològica) = 4,589+0,003*edat+ (-0,001)*dona+ (-0,977)*no creient+ +0,527*practicant+ (-0,45)*ocupat+ (-0,464)*aturat+ (-0,42)*inactiu+-0,336*assalariat+0,054*autònom+0,099*ingressos baixos+ 0,353*ingressos mig alts+0,871*ingressos alts+ 0,076*sense estudis+0,261*estudis secundaris+0,255*superiors

CatalunyaY(autoubicació ideològica) = 4,968+(-0,001)*edat+(-0,061)*dona+ (-2,14)*no creient+ (-0,445)*practicant+ 0,248*ocupat+ 0,098*aturat+0,495*inactiu+0,18*assalariat+0,301*autònom+0,104*ingressos baixos+ +0,052*ing.mitg alts +(-0,475)*alts+0,146*sense estudis+(-0,029)*secundaris+ (-0,075)*superiors.

Un cop plantejades les equacions resultants del model de regressió múltiple exposat, tenim la possiblitat de fer diferents perfils d’individus depenent de quina sigui la seva edat, el seu gènere, el seu tipus de religiositat, la seva situació socio-laboral, el seu tipus d’ocupació, els seu nivell d’ingressos i el seu nivell d’estudis. Tenint en compte que la variable dependent autoubicació ideològica és numèrica i ordinal, segons com siguin els individus obtindrem un resultat numèric de l’1 al 10 major o menor. També ens permet veure fins a quin punt cadascuna de les variables té més o menys capacitat d’influir en la variable dependent. Això mateix podem dir respecte les diferències observables entre l’estat espanyol i Catalunya.

A l’annex hi ha la taula d’Excel amb el model plantejat i els diferents resultats per diferents tipus d’individus. D’igual manera, també tenim la possibilitat d’introduir diversos perfils, només canviant els valors entre 0 i 1 en els variables categòriques. Cal dir que hi ha algunes categories que tenen un coeficient de 0. Aquestes són les que s’han pres com a variable de referència i, per tant, no s’han inclòs en el model. Hi ha una categoria d’aquestes per cada una de les variables globals que vam haver de convertir en dicotòmiques per ser categòriques.

15

CONCLUSIONS

Fruit de l’anàlisi realitzat, podem extreure diverses conclusions, que ens serviran per tal de compendiar totes les dades obtingudes i observacions estudiades. I també per verificar o refutar les hipòtesis que en un inici ens vam plantejar. Aquestes hipòtesis i les preguntes que es deriven ens han guiat a través del treball i les hem intentat respondre a través de l tractament estadístic de dades individuals.

El primer que cal dir, a nivell general, és que les variables explicatives analitzades expliquen un 12% de la variable dependent. Per tant, tenim que hi ha poca capacitat d’explicació de l’autoubicació ideològica amb variables sociodemogràfiques. Aquests baixos nivells d’explicació ens fan descartar qualsevol relació de causalitat entre variables, ja que només existeix una associació, i no massa forta. Cal dir que abans de començar el treball, nosaltres pensàvem que l’autoubicació ideològica vindria més explicada per les variables analitzades, ja que en el seu conjunt, configuren gran part de les característiques objectives dels individus i la seva situació material.

Passant a la verificació de les hipòtesis, la primera que plantejàvem es referia a l’edat. En aquest cas, dèiem que a major edat, més tendència a la dreta. Cal dir que aquesta és una variable força significativa, sobretot comparada amb d’altres variables explicatives analitzades. La tendència és esperada. Estadísticament, els individus amb més edat tenen tendència a situar-se més a la dreta en l’eix ideològic. Això fa que puguem verificar la hipòtesi inicialment plantejada.

En referència al gènere, la nostra hipòtesi inicial era que era una variable que no incidia en l’autoubicació ideològica dels individus. Aquesta hipòtesi, després de l’anàlisi de les dades, queda refutada. Cal dir que la variable gènere té incidència en l’autoubicació ideològica dels individus. En concret, les dones tendeixen a autoubicar-se més a l’esquerra de l’eix ideològic. Si es podia pensar una tendència, aquesta hauria de ser a la inversa. Per tant, podem dir que aquest resultat és sorprenent per nosaltres.

Una tercera variable analitzada és la religiositat. Cal dir que aquesta variable és la que té més incidència estadística en l’autoubicació ideològica dels individus. Es pot dir que és una variable summament significativa. I la tendència és l’esperada. A mesura que el grau de religiositat de l’individu és més alt, aquest tendeix a situar-se més a la dreta de l’eix ideològic. La gran diferència es dóna sobretot entre els no creients i els creient, siguin practicants o no, trobant una fractura entre els dos grups. Entre practicants i no practicants també hi ha diferències, però aquestes són menors.

Això es deu al fet que aquesta coincidència és per unes coincidències en un sistema de valors. Cada individu té un sistema de valors que es projecta en moltes dimensions de la

16

vida, com serien la religió i la política. En aquest sentit, són dimensions separades però les posicions en elles venen determinades en gran part pel mateix sistema de valors. Per tant, es pot dir que la relació existeix, però no és directe amb una causalitat clara sinó que és a partir del sistema de valors d’un individu, que en aquest context determina tant les posicions ideològiques com les posicions religioses.

Pel que fa a la situació laboral, aquesta ve definida per quatre categories. Trobem que tenen poca capacitat explicativa. Tanmateix, totes mantenen una relació negativa amb l’autoubicació ideològica, situant tots els individus més a l’esquerra de la constant. Tot i així, la intensitat d’aquesta relació varia, i és més forta pels aturats. A la nostra hipòtesi inicial, suposàvem que els aturats es situarien més a l’esquerra de l’eix. Això es compleix, per la qual cosa podem verificar la hipòtesi inicial en part, ja que la relació negativa es mostra en qualsevol situació laboral. Això és una mosta clara de la poca significativitat de la variable.

En part relacionada amb la variable anterior, trobem l’anàlisi del tipus d’ocupació. En consonància amb l’anterior, també veiem que el tipus d’ocupació té poca incidència en l’autoubicació ideològica dels individus. De tota manera, en aquest cas sí que trobem diferències importants entre categories. Trobem que és més significativa pels assalariats, que s’ubiquen més a l’esquerra en l’eix. Això concorda amb la hipòtesi inicial plantejada. D’igual manera, la relació també és negativa pels directius, el que sí que constitueix quelcom estrany, ja que es podria suposar que per aquesta situació laboral i totes les condicions materials que comporta, la relació seria positiva. És per aquest resultat en els directius que hem de verificar la hipòtesi inicial plantejada, però només en part, pel que fa a la incidència del tipus d’ocupació sobre l’autoubicació ideològica dels individus.

La variable ingressos també creiem que tindria una alta capacitat explicativa. En aquest sentit, la nostra hipòtesi inicial plantejava una relació positiva entre ingressos i autoubicació ideològica, de manera que a majors ingressos, els individus tendirien a situar-se més a la dreta en l’eix. Amb l’anàlisi de dades estadístiques, podem descartar aquesta relació. La relació que s’estableix és poc significativa i no mostra cap direcció clara. Per tant, podem dir, a partir de les dades estadístiques, que no hi ha relació entre ingressos i autoubicació ideològica. Per tant, hem de refutar la hipòtesi. Aquest és un dels resultats més sorprenents, ja que l’eix esquerra-dreta es basa sobretot en elements econòmics, amb la qual cosa la variable ingressos,que determina en gran mesura la situació econòmica d’un individu, hauria de tenir una gran incidència en la seva situació en l’eix. Però, estadísticament, es demostra que això no és així.

Finalment, l’última variable explicativa analitzada és la dels estudis. Inicialment, plantejàvem la possibilitat d’una relació negativa amb l’autoubicació ideològica, de manera que a mesura que el nivell d’estudis augmentava, l’individu tendia a situar-se més a l’esquerra. A partir de l’anàlisi de les dades, podem verificar aquesta hipòtesi. D’aquesta manera, podem dir que els estudis són una variable explicativa relativament important a l’hora d’analitzar l’autoubicació ideològica dels individus, que serà més esquerrana a mesura que el seu nivell d’estudis sigui més alt.

De tota manera, hem de repetir que la capacitat explicativa del conjunt de variables és força baix. Això ens ha de portar a dir que les condicions sociodemogràfiques de l’individu no expliquen la seva autoubicació ideològica. Aquesta és una conclusió que

17

podria ser sorprenent, però va en consonància amb les teories que dubten de l’efectivitat de l’eix ideològic.

Podríem dir que hi ha un major pes de valors de socialització i factors culturals. Els individus van definint les seves identitats al llarg del temps i a través de la socialització i altres procediments de relació interpersonal i aprenentatge. D’aquesta manera, la formació de la identitat política i, per tant, de la seva ideologia, també depèn en gran mesura de la socialització. I tot i que aquesta pot estar influïda en darrer terme per les condicions sociodemogràfiques de l’agent socialitzador, la pròpia socialització i els valors transmesos tenen un pes major en la identitat política que no pas les pròpies condicions materials de l’individu. Un punt de suport a aquesta idea el trobem en fet que la variable que mostra una major relació amb l’autoubicació ideològica és la referida a la religiositat. No és casualitat, ja que tant la identitat religiosa com la política es transmeten en els processos de socialització. I, per tant, les identitats estan relacionades, ja que es formen amb el mateix procediment.

D’altra banda, també pot haver problemes derivats del poc coneixement de l’eix ideològic en els individus i les dificultats per situar-se. És possible que els individus tinguin un baix coneixement dels conceptes d’esquerra i dreta, tal com els plantegen els enquestadors. Això pot posar en dificultats els individus, que tendeixen a situar-se en posicions moderades. O es situen de manera aleatòria, pel poc coneixement de l’eix però per la voluntat de donar una imatge moderada a l’entrevistador. Aquest és un problema que trobaríem en tots els estudis que es facin sobre individus de manera aleatòria, però en certa mesura demostra la feblesa dels mètodes basats en l’enquesta i el tractament matemàtic de dades quan parlem de ciències socials i estudi de posicions i actituds individuals.

18

ANNEX

19

ESTAT ESPANYOLCONSTANT X B equació recta

4,589Edat 21 0,003Dona 0 -0,001 4,487Home 1 0No creient 0 -0,977No practicant 1 0Practicant 0 0,527Ocupat 0 -0,45Aturat 0 -0,464Pensionista 0 0Inactiu 1 -0,42Assalariat 0 -0,336Directiu 0 0Autònom 0 0,054Ing. Baix 0 0,099Ing. Mig Baix 1 0Ing. Mig Alt 0 0,353Ing. Alts 0 0,871Sense estudis 0 0,076Primaris 0 0Secundaris 0 0,261Superiors 1 0,255

Home de 21 anys, no practicant, inactiu, ingressos mig-baixos i estudis superiors

20

CATALUNYACONSTANT X B equació recta

4,968Edat 21 -0,001Dona 0 -0,061 5,367Home 1 0No creient 0 -2,14No practicant 1 0Practicant 0 -0,445Ocupat 0 0,248Aturat 0 0,098Pensionista 0 0Inactiu 1 0,495Assalariat 0 0,18Directiu 0 0Autònom 0 0,301Ing. Baix 0 0,104Ing. Mig Baix 1 0Ing. Mig Alt 0 0,052Ing. Alts 0 -0,475Sense estudis 0 0,146Primaris 0 0Secundaris 0 -0,029Superiors 1 -0,075


21



Home de 21 anys, no creient, inactiu, ingressos mig-baixos i estudis superiors

22



Home de 21 anys, no creient, inactiu, ingressos mig-baixos i estudis superiors

23




24




25



Home de 70 anys, no practicant, inactiu, ingressos mig baixos i estudis superiors

26




27

L’AUTOUBICACIÓ IDEOLÒGICA84.89.132.1/~satorra/dades/Treball complet.doc · Web viewPer tant,...

Documents

Transcript of L’AUTOUBICACIÓ IDEOLÒGICA84.89.132.1/~satorra/dades/Treball complet.doc · Web viewPer tant,...