L’accés de la infància a l’alimentació saludable - 8è estudi

8è estudi

Març de 2015

Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Rojaa Catalunya

#AlimentacióInfantil

........................................................................................................................................................................................

........................................................................................................................................................................................

L’accés de lainfància a l’alimentaciósaludable

Títol: L’accés de la infància a l’alimentació saludable

Edita:Observatori de VulnerabilitatCreu Roja a Catalunyac. Joan d’Àustria, 120-12408018 Barcelona

Data de publicació: març de 2015

Edició: Òscar Velasco, Anna Sabaté, Elena Torrentó, Carlota Basols, Melanie Cassarino, Blanca Raidó i Pilar Millán

Equip de redacció: Irene Peiró i Patty Ortín

Realització d’enquestes telefòniques: Centre de Coordinació de la Creu Roja a Catalunya

Assessorament científic: Anna Espinal i Oliver Valero (Servei d’Estadística Aplicada de la UAB)

Amb la col·laboració de:Núria Bové, Miquel Trobat i Anna Mompart (Àrea de Producció d’Estadístiques Socials, Subdirecció General de Producció i Coordinació Estadística, Idescat)

Fotografia de portada: Infants berenant durant l’activitat de reforç escolar de la Creu Roja a Santa Coloma de Gramenet (9 de gener de 2014, autoria d’Ana Jiménez)

Fotografies:Cedides pel voluntariat, els àmbits i les diferents assemblees de la Creu Roja

Guió i edició del vídeo:Patty Ortín

Disseny, maquetació i impressió: Erre Infographics i Gràfiques APR

Dipòsit legal: : B 6541-2015

© Creu Roja, 2015

La impressió d’aquest document en paper Cocoon Offset 100% reciclat ha reduït l’impacte mediambiental en:

598kg d’escombraries

88kg de CO2

885km en un cotxe europeu estàndard

16.184litres d’aigua

992kwh d’energia

975kg de fusta

C02

No és permesa la reproducció total o parcial d’aquesta publicació, ni el seu tractament informàtic, ni la seva transmissió de cap forma o per qualsevol mitjà, ja sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o altres mètodes, ni el seu préstec, lloguer o qualsevol altra forma de cessió d’ús de l’exemplar, sense el permís previ i per escrit dels titulars del Copyright.

Servei d’EstadísticaUniversitat Autònoma de Barcelona

Institut dʼEstadísticade Catalunya

Agraïments:

A totes les persones usuàries dels projectes de Lluita contra la Pobresa i l’exclusió social de la Creu Roja que han accedit a participar en l’estudi.

A tot l’equip tècnic i de voluntariat del Call Center del Centre de Coordinació de la Creu Roja a Catalunya:

Voluntaris/es:

• Josefina López

• Pilar Valient

• Jorge Navarro

• Hasina Ahmed

• Miquel Quintana

• Marisa Pereira

• Anna Bustillos

• Elena Torrentó

Tècnics/ques del Centre de Coordinació:

• Ana Maria Llatge

• Gemma Castell

• Verònica Ramilo

• Diana Canellas

• Blanca Balsells

• Mariona Royo

que ha realitzat les enquestes, a l’equip de Sistemes d’Informació, a la col·laboració dels membres de la Comissió de Projectes de Crisi de la Creu Roja a Catalunya.

A la Fundació Thao.

A la Societat Catalana de Pediatria.

A l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

Ser cada cop més a prop de les persones vulnerables en l’àmbit estatal i internacional a través d’accions de caràcter preventiu, assistencial, rehabilitador i de desenvolupament, realitzades essencialment per voluntariat.

LA MISSIÓ

La Creu Roja, com a organització humanitària i d’acció voluntària arrelada a la societat, donarà respostes integrals des d’una perspectiva de desenvolupament a les víctimes de desastres i d’emergències, a problemes socials, de salut i mediambientals.

LA VISIÓ

SUMARI

1. Presentació 7

2. Introducció 8

2.1. Explicació de l’anàlisi de l’estudi 9

2.2. Dades de context 10

3. Resultats de l’enquesta 14

3.1. Perfil de les persones enquestades 15

3.2. Perfil nucli familiar 15

3.3. Indicadors de salut i hàbits relacionats 16

3.4. Determinants socioeconòmics 18

3.4.1. Situació econòmica i despeses familiars 18

3.5. Alimentació i hàbits alimentaris 22

3.5.1. Menjar principal del dia: Infantil, Primària i ESO 223.5.2. Seguretat alimentària: Qüestionari ELCSA 243.5.3. Ingesta d’aliments i qualitat de la dieta 303.6. Ajuts i valoració dels serveis 34 3.6.1. Ajudes de la Creu Roja per a l’alimentació 34 3.6.2. Valoració dels serveis rebuts 35

3.7. Pregunta de resposta oberta 35

“Com creu que la Creu Roja el pot ajudar a millorar l’alimentació a la seva llar?”

4. Anàlisi multivariant 36

5. Conclusions de l’estudi 55

6. Accions de la Creu Roja 58

7. Annexos 62

Annex 1. Metodologia de l’estudi 63

Annex 2. Qüestionari telefònic 64

Annex 3. Marc referencial 70

Annex 4. Bibliografia 76

Annex 5. Glossari 81

1PRESENTACIÓ

1. PRESENTACIÓ

Amigues i amics,

Teniu a mans un estudi que ha volgut conèixer de ben a prop i, de forma monogràfica, la realitat de l’alimentació dels nens i nenes de les famílies ateses a la Creu Roja en els seus programes de Lluita contra la pobresa i l’exclusió social. No és, però, el primer estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat que aborda aquesta matèria però sí que es tracta de l’estudi més detallat i ampli realitzat fins ara que abasta aquesta temàtica des del punt de vista de l’accés nutricional de la nostra infància en risc d’exclusió social.

Per poder-nos aproximar a aquesta realitat, hem emprat una metodologia d’anàlisi social pionera a casa nostra, incorporant qüestionaris d’organismes internacionals com la FAO, amb el qüestionari l’ELCSA, que introdueix els conceptes de seguretat alimentària, no pas en el concepte àmpliament estès de garantia de la qualitat dels aliments, sinó el propi de la cooperació al desenvolupament. I també el qüestionari KidMed, que fa èmfasi sobre l’índex de qualitat de la dieta mediterrània que adopten la infància i l’adolescència.

A més, per primer cop, introduïm el concepte de l’anàlisi multivariant, a partir del qual ens permet crear cinc tipologies de perfils concrets de persones que atén la Creu Roja en els seus projectes de Lluita contra la pobresa i l’exclusió social. D’aquesta manera, en segmentar en tipologies de persones segons aspectes com les rendes, composició de la unitat familiar, ajudes rebudes, entres altres, ens resulta més fàcil establir polítiques actives concretes des de les entitats per tal d’impulsar-ne la seva autonomia i capacitació personal.

El present estudi s’emmarca precisament en el curs de la campanya de l’Aliança Humanitària per a l’Alimentació Infantil, que té per objecte sensibilitzar la societat sobre la importància d’assegurar l’accés normalitzat i dignificat de les famílies a una alimentació sana, equilibrada i variada per als seus fills i filles.

La Declaració Universal dels Drets Humans reconeix que tota persona té dret a una alimentació adequada, és a dir, variada, complerta i suficient. I aquesta és, sens dubte, la milllor de les inversions de futur d’un país avançat, equitatiu i que garanteix la igualtat d’oportunitats per a tots els seus membres.

Josep Marquès i BaróPresident de la Creu Roja a Catalunya

2INTRODUCCIÓ

2. INTRODUCCIÓ

9

de la manca d’aliments com de la bai-xa qualitat de la dieta, durant aquesta etapa de la vida, pot tenir repercussi-ons a llarg termini, tant en el creixe-ment i desenvolupament somàtic, com intel·lectual, cognitiu, social i fins i tot pot incidir en l’aparició de malalties.

Per tant, s’han plantejat preguntes que han permès obtenir informació referent, d’una banda, als determinants socioe-conòmics de les persones enquestades

2.1. Explicació de l’anàlisi de l’estudi

En aquest 8è estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat s’ha comptat amb un univers mostral de 9.000 usuaris/àries corresponents als Programes de Lluita contra la pobresa i l’exclusió social de la Creu Roja a Catalunya que tenen fills i filles de 4 a 12 anys.

L’objectiu principal d’aquest estudi és estudiar la incidència de la crisi en l’ali-mentació infantil del col·lectiu referent, així com la seguretat alimentària i la qualitat de la dieta d’aquests infants.

En total s’han dut a terme 1.001 en-questes telefòniques, amb les quals s’ha obtingut informació sobre un total de 2.338 infants menors. D’aquests, el 66,5% té edats compreses entre els 4 i els 12 anys, que són el col.lectiu so-bre el qual que versa la major part del qüestionari.

Els hàbits alimentaris són de natura-lesa complexa i són múltiples els fac-tors que intervenen. Aquests factors es poden agrupar en dos gran blocs. El primer són els factors que influeixen en la quantitat, varietat, qualitat i tipus d’aliments disponibles accessibles pel seu consum: geogràfics, climàtics, polítics, econòmics, d’infraestructura i transport. El segon gran grup de factors que influeixen principalment en la pre-sa de decisions i en l’elecció individual d’aliments en base a l’oferta disponible són: psicològics, socials, antropològics, culturals, tradicions, simbolismes, nivell educatiu, nivell d’informació, conscien-ciació i sensibilització, preocupació de la salut, estat de salut, màrqueting, pu-blicitat i mitjans de comunicació.

És sabut que una adequada alimen-tació dels infants, tant des del punt de vista qualitatiu com quantitatiu, no només és important per tal de propor-cionar l’energia suficient per a l’activi-tat diària i per al seu creixement, sinó també perquè propicia un estat de benestar, un correcte desenvolupa-ment psicosocial i estableix les bases d’un futur saludable. Una alimentació inadequada, tant des del punt de vista

i les seves famílies, i de l’altra, als hàbits alimentaris i a la realització d’activitats físi-ques i de lleure, així com els ajuts que re-ben. També s’han volgut identificar noves necessitats vinculades a l’àmbit de l’ali-mentació per poder contribuir a la millora de la qualitat de vida d’aquestes famílies i, més en concret, dels nens i de les nenes.

Univers mostral9.000 usuaris/àries

1001enquestes

telefòniques

Marge d'error del 2,9%

Enquestes per demarcacionsNombre d’enquestes

% sobre el total

LleidaLleidaLleidaLleidaLleidaLleidaLleidaLleida50505%5%5%5%5%5%

BarcelonaBarcelonaBarcelonaBarcelona70170170170%

GironaGirona10010010010%10%10%

TarragonaTarragonaTarragonaTarragonaTarragonaTarragonaTarragonaTarragonaTarragonaTarragona15015015%

7è ESTUDI1r ESTUDI

ALIMENTACIÓ

POBRESA ENERGÈTICAI HABITATGE

EXERCICI FÍSIC I ACTIVITATS

DADES SOCIOECONÒMIQUES

I SALUT

INGRESSOS TOTALS (€ / mes)

550€

58,4%

35%

56%

17%

76,2%

25%

68,2%

7,3% 6,9%

60%

46,8%

54,3% 55,3%

14,2%

Menys 600€ Entre 300 i 500€ 550€ Entre 300 i 500€ Entre 300 i 600€ Entre 300 i 500€

AJUDES FAMILIARS I AMICS

L ´ IMPACTE DE LA CRIS I EN LA INFÀNCIA I LES FAMÍL IES.

Pobresa i l'exclusió social.


2n ESTUDIL ´OCUPACIÓ DELS

COL·LECTIUS VULNERABLES EN EL MARC DE LA

CRIS I SOCIOECONÒMICA.

Pobresa i l'exclusió social.Projectes d´ocupació.

3r ESTUDIL ´ IMPACTE DE LA CRIS I

EN LES PERSONES GRANS.

Grup Pobresa:Persones majors de 65 anys.

Grup Gent Gran: Persones majors de 65 anys.

4t ESTUDIL ´ IMPACTE DE LA CRIS I EN

LA INFÀNCIA I L ’ENTORN ESCOLAR.

Projecte de tornada a l’escola.

5è ESTUDIHABITATGE

I COL·LECTIUS VULNERABLES.

6è ESTUDIL ´ IMPACTE DE LA CRIS I EN LES

PERSONES MAJORS DE 45 ANYS.

Persones entre 45 i 70 anys

JUL IOL 2011 DESEMBRE 2011 JUNY 2012 GENER 2013 JULIOL 2013 FEBRER 2014 SETEMBRE 2014

Menys de 500€

MARÇ 2015

L ’AFECTACIÓ DE LA CRIS I EN LA SALUT DE LES PERSONES.

Pobresai l'exclusió social.

5,5%

El 50% destina 0€a hig iene de la l lar,

roba i ca lçat.

El 12% no téingressos.

8è ESTUDIL’ACCÉS DE LA INFÀNCIA

A L ’AL IMENTACIÓ SALUDABLE


L la r s que no es poden pe rme t re un àpa t de ca rn cada 2 d ies .

i n f an t s que mengen

f r u i t a f r esca i ve rdu ra

Gen t g ran queno po t compra r

ca rn , pe i x o f r u i t aamb regu l a r i t a t

Gen t g ranque no po t

ana r a l den t i s t a

Dificultats permantenir la llar

a una tempera-tura adequada

No es po tpe rme t re regu l a rmen t ac t i v i t a t s d ’oc i

Gen t g ranque no rea l i t z aac t i v i t a t f í s i ca

i n f an t s queno rea l i t zencap ac t i v i t a t

de l l eu re

Pe rsones quehan hagu t de mod i fica r

o de i xa r de f e r ac t i v i t a t f í s i ca ,pe r mo t i us econòmics

91% 91,8%

42%

50%38%

65%60%70%

70,3%

58,5%

62,9%

PRESTACIONS

54,3%58% 61,8%

22,8%Famí l i e s que no poden cos te j a r ac t i v i t a t s espo r t i ves pe r a l s seus fi l l s

Fam í l i e s que no poden ga ran t i r unaa l imen tac ió adequadape r a l s seus fi l l s a casa

Redue i xen l a i nges ta de ca rn i pe i x( consum d ’1 a 3 cops pe r se tmana )

I nsegu re ta ta l imen tà r i a

Noméspo t des t i na r

100€ /mesen despeses

de l a l l a r( a l imen tac ió i a l t r es )

Fam í l i e s quetenen d i ficu l t a t s

econòmiquespe r a l s t r ac tamen ts

bucoden ta l s i /o òp t i c spe r a l s seus fi l l s

Pe r sones a fec tadesemoc iona lmen t

pe r l a c r i s i

Pe r sonesque hancanv i a t

e l s hàb i t sa l imen ta r i

pe r l a c r i s i

82%

Persones amba fec tac ions f í s i ques

i /o emoc iona l s

!

!

!!

!

!

!

Persones quehan hagu t d ' i nc remen ta re l consum de med icac ió

pe r do lenc ies f í s i ques

Tenen fi l l s /esamb ma la l t i a

c ròn i ca

21%26%

83,7% 89,5%

41%

54,3%54,3%54,3%54,3%42%42%42%42%

40,5%Han hagu t de

redu i r o esbo r ra re l s seus fi l l s de l es

ac t i v i t a t s ex t r aesco l a r s

70,3%82%

82%

48%r edue i x l a

i nges ta dep roduc te

f r esc

54,3%54,3%

ob tenen e l s a l imen t s de donac ions d ’en t i t a t s i /o d ’ a j udes de f am i l i a r s i am ics .

2.2. Dades de contextPublicacions anteriors, col·lectius enquestats i principals indicadors.

7è ESTUDI1r ESTUDI

INGRESSOS TOTALS (€ / mes)

550€

58,4%

35%

56%

17%

76,2%

25%

68,2%

7,3% 6,9%

60%

46,8%

54,3% 55,3%

14,2%

Menys 600€ Entre 300 i 500€ 550€ Entre 300 i 500€ Entre 300 i 600€ Entre 300 i 500€

L ´ IMPACTE DE LA CRIS I EN LA INFÀNCIA I LES FAMÍL IES.



2n ESTUDIL ´OCUPACIÓ DELS

COL·LECTIUS VULNERABLES EN EL MARC DE LA

CRIS I SOCIOECONÒMICA.

Pobresa i l'exclusió social.Projectes d´ocupació.

3r ESTUDIL ´ IMPACTE DE LA CRIS I

EN LES PERSONES GRANS.

Grup Pobresa:Persones majors de 65 anys.

Grup Gent Gran: Persones majors de 65 anys.

4t ESTUDIL ´ IMPACTE DE LA CRIS I EN

LA INFÀNCIA I L ’ENTORN ESCOLAR.

Projecte de tornada a l’escola.

5è ESTUDIHABITATGE

I COL·LECTIUS VULNERABLES.

6è ESTUDIL ´ IMPACTE DE LA CRIS I EN LES

PERSONES MAJORS DE 45 ANYS.

Persones entre 45 i 70 anys

JUL IOL 2011 DESEMBRE 2011 JUNY 2012 GENER 2013 JULIOL 2013 FEBRER 2014 SETEMBRE 2014

Menys de 500€

MARÇ 2015

L ’AFECTACIÓ DE LA CRIS I EN LA SALUT DE LES PERSONES.

Pobresai l'exclusió social.

5,5%

El 50% destina 0€a hig iene de la l lar,

roba i ca lçat.

El 12% no téingressos.

Menys de 50

MARÇ 2015

8è ESTUDIL’ACCÉS DE LA INFÀNCIA

A L ’AL IMENTACIÓ SALUDABLE


L la r s que no es poden pe rme t re un àpa t de ca rn cada 2 d ies .

i n f an t s que mengen

f r u i t a f r esca i ve rdu ra

Gen t g ran queno po t compra r

ca rn , pe i x o f r u i t aamb regu l a r i t a t

Gen t g ranque no po t

ana r a l den t i s t a

Dificultats permantenir la llar

a una tempera-tura adequada

No es po tpe rme t re regu l a rmen t ac t i v i t a t s d ’oc i

Gen t g ranque no rea l i t z aac t i v i t a t f í s i ca

i n f an t s queno rea l i t zencap ac t i v i t a t

de l l eu re

Pe rsones quehan hagu t de mod i fica r

o de i xa r de f e r ac t i v i t a t f í s i ca ,pe r mo t i us econòmics

91% 91,8%

42%

50%38%

65%60%70%

70,3%

58,5%

62,9%

PRESTACIONS

54,3%58% 61,8%

22,8%Famí l i e s que no poden cos te j a r ac t i v i t a t s espo r t i ves pe r a l s seus fi l l s

Fam í l i e s que no poden ga ran t i r unaa l imen tac ió adequadape r a l s seus fi l l s a casa

Redue i xen l a i nges ta de ca rn i pe i x( consum d ’1 a 3 cops pe r se tmana )

I nsegu re ta ta l imen tà r i a

Noméspo t des t i na r

100€ /mesen despeses

de l a l l a r( a l imen tac ió i a l t r es )

Fam í l i e s quetenen d i ficu l t a t s

econòmiquespe r a l s t r ac tamen ts

bucoden ta l s i /o òp t i c spe r a l s seus fi l l s

Pe r sones a fec tadesemoc iona lmen t

pe r l a c r i s i

Pe r sonesque hancanv i a t

e l s hàb i t sa l imen ta r i

pe r l a c r i s i

82%

Persones amba fec tac ions f í s i ques

i /o emoc iona l s

!

!

!!

!

!

!

Persones quehan hagu t d ' i nc remen ta re l consum de med icac ió

pe r do lenc ies f í s i ques

Tenen fi l l s /esamb ma la l t i a

c ròn i ca

21%26%

83,7% 89,5%

41%

58%58%58%58%58%58% 61,8%61,8%61,8%61,8%61,8%61,8%

40,5%Han hagu t de

redu i r o esbo r ra re l s seus fi l l s de l es

ac t i v i t a t s ex t r aesco l a r s

70,3%82%

82%

48%r edue i x l a

i nges ta dep roduc te

f r esc

ob tenen e l s a l imen t s de donac ions d ’en t i t a t s i /o d ’ a j udes de f am i l i a r s i am ics .

8è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

12

Al llarg dels diferents estudis de l’Ob-servatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja s’ha constatat que la precarietat econòmica que pateixen les famílies afectades per la crisi ha obligat a reduir i prioritzar despeses bàsiques i també a canviar hàbits i pautes de consum.

Considerada l’alimentació com la principal necessitat de la persona, s’han inclòs en els qüestionaris de tots els estudis publicats fins ara pre-guntes relacionades amb el consum i la privació d’aliments.

Exceptuant el 3r i el 5è estudis de l’Ob-servatori de Vulnerabilitat – que ana-litzen col·lectius d’una franja d’edat determinada-, la resta d’estudis s’han centrat en les famílies més vulnerables que atén la Creu Roja, la majoria de les quals tenen fills/es menors d’edat a càrrec. En el primer estudi de l’Ob-servatori, “L’impacte de la crisi en la in-fància i les famílies” (Juliol de 2011) es va obtenir el següent indicador: el 38% de les llars no es podien permetre un àpat de carn o peix cada 2 dies. Al 80% d’aquestes llars hi vivien fills menors de 18 anys.

En el mateix qüestionari es plantejaven 8 preguntes dirigides a les famílies amb fills menors de 12 anys. D’aquest an-nex s’obtenien diversos indicadors re-lacionats amb l’alimentació dels infants d’aquesta franja d’edat. El 82% men-java fruita fresca i verdura almenys un cop al dia però 1 de cada 3 no es podia permetre un àpat diari de carn, pollastre o peix. 1 de cada 3 dinava al menjador escolar, majoritàriament amb beca.

El 4rt estudi - “L’impacte de la crisi en la infància i l’entorn escolar” (Gener, 2013)- estava centrat en les famílies amb fills/es, que cursaven Educació Primària. En-tre les famílies ateses per la Creu Roja amb infants en aquesta franja d’edat, un 70 % manifestava no poder garantir una alimentació saludable als seus fills/es. A les famílies que no tenien beca menjador per als seus fills/es, aquest percentatge s’incrementava fins al 79%.

Finalment, en el 7è estudi -“L’afectació de la crisi en la salut de les persones” (Setembre de 2014)- es feien aflorar

un seguit d’indicadors vinculats a l’ali-mentació de les persones ateses per la Creu Roja, un 67,5% de les quals tenien fills menors de 14 anys. Així, el 91% de les persones enquestades manifestava haver canviat els seus hàbits per motius econòmics, situació que es traduïa principalment en una reducció de la ingesta de proteïnes (carn i /o peix de manera setmanal, entre 1 i 3 cops), i de producte fresc,

incrementant-se, en canvi, el consum de productes precuinats. El 19,6% de les famílies realitzaven menys de 3 àpats diaris perquè no podien perme-tre’s fer-ne més.

!

!de les famílies no es pot permetre un àpat de carn/peix cada 2 dies.

80% de les famílies tenen fills/es.

de les famílies no pot garantir una alimentació saludable per als seus fills.

L’alimentació i la familia | 4t estudi (Gener, 2013)

L’alimentació i la familia | 1r estudi (Juliol, 2011)

70%

38%

% sobre el total dels 1.001 enquestats

13

El José té 52 anys i viu a Sabadell amb els seus tres fills, una nena adolescent i dos nens bessons de vuit anys. La pèrdua del treball arran de la crisi i la ràpida mort de la seva dona per una greu malaltia ara fa quatre anys, li van canviar la vida. Han passat de tenir l’estabilitat econòmica d’una família amb dos sous, a tenir com a única font d’ingressos una prestació de 700 € per viduïtat.

Però amb això i totes les despeses que tenen ell i el seus fills, en José admet que no li arriba per a tot. Un cop pagada la hipoteca cada mes, en José i els seus fills han de viure amb 380 € amb els quals han de comprar el menjar per a tots quatre i pagar els rebuts pendents. Els mesos que arriben les factures, en José s’enfonsa perquè literalment, “no té ni per comprar sabates”; deu rebuts d’aigua, llum i gas i això l’angoixa molt.

Amb preocupació, reconeix que no pot comprar tot el necessari perquè els seus fills puguin seguir una alimentació variada i adequada a la seva edat de creixement. Gràcies a la targeta de prepagament que la creu Roja li ofereix

compra la carn, les verdures i la fruita, però tot i amb això no és suficient. “No recordo quan va ser l’última vegada que els nens van menjar peix”, comenta resignat. “Jo em puc estar del que faci falta però, pel que fa a l’alimentació, ells no s’haurien d’estar de res”, diu aquest pare de família.

L’hora del berenar també és un mal tràngol per a en José perquè hi ha dies que no pot oferir-los res; encara que dos dies a la setmana, els dimarts i els dijous, porta als seus fills a classes de repàs de la Creu Roja i allà els donen berenar.

En José pateix pels seus fills perquè s’adonen de la situació econòmica que estan vivint a casa seva. Els dos petits se senten diferents dels seus companys de classe perquè el seu pare no els pot comprar el que tenen els altres infants de la seva edat, ni tampoc pot assumir el cost de les activitats extraescolars, ni de les excursions amb l’escola.

Gestiona la casa i els nens tot sol i, porta tantes coses al cap, que aquest curs se li va passar per alt el termini per presentar la sol·licitud de les beques

per al menjador per als nens. Per sort, l’Ajuntament de Sabadell s’ha fet càrrec del 50% i ara els pot deixar a l’escola a dinar en dies alterns. Per a ell és una gran tranquil·litat que els seus dos fills petits mengin a l’escola perquè sap que allà els donen aliments variats i equilibrats. En canvi, per a la seva filla adolescent no rep cap ajut, tot i trobar-se en la mateixa situació.

En José té una salut física precària i la situació que està vivint li provoca molta ansietat. Anímicament es troba molt perdut i confessa que plora moltes nits en soledat. El seu únic objectiu és lluitar perquè als seus tres fills no els falti un sostre on viure i un plat a taula. Confessa que s’ha vist sovint en la situació d’haver de demanar diners a amics seus que treballen encara que sap que, segurament, “no podré tornar-los-els mai”, lamenta.

Jo em puc estar del que faci falta però pel que fa a l’alimentació, els nens no s’haurien d’estar de res“ ”

TESTIMONI

JOSÉ CASTILLO 52 ANYS

REP ALIMENTS I AJUT DE LLIBRES I MATERIAL ESCOLAR PER ALS SEUS FILLS QUE TAMBÉ ASSISTEIXEN AL PROJECTE D’ÈXIT ESCOLAR

ASSEMBLEA LOCAL DE LA CREU ROJA A SABADELL

3RESULTATS DE L’ENQUESTA

3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

15

Perfil del nucli familiar

71,5%

49,1%

SexeDona

Edat(mitjana)37 anys

NacionalitatEspanyola

Perfil per persona

4rt estudi (Gener, 2013)

Estudi actual (Març, 2015)

63,1%

44,4%

SexeDona

Edatmitjana38 anys


Perfil per persona

EdatDe 30 a 39 anys

Nombre de fills/es2

46,6%

42%

% dels 1.001 enquestatsPerfil del nucli familiar

71,5%

49,1%

SexeDona

Edat(mitjana)37 anys


Perfil per persona

4rt estudi (Gener, 2013)

Estudi actual (Març, 2015)

63,1%

44,4%

SexeDona

Edatmitjana38 anys


Perfil per persona

EdatDe 30 a 39 anys

Nombre de fills/es2

46,6%

42%

% dels 1.001 enquestats

3.1. Perfil de les persones enquestades

3.2. Perfil del nucli familiar

El perfil de les persones enquestades presenta petites diferències respecte als estudis anteriors que feien referèn-cia a la totalitat de persones ateses per la Creu Roja sense introduir la variable fills i és molt similar al del 4rt estudi, -“L’impacte de la crisi en la infància i l’entorn escolar” (gener de 2013)- on el col·lectiu analitzat era el mateix.

L’edat dels fills determina la dels pares, que baixa lleugerament sobre la mitja-na dels estudis més genèrics. També hi ha un canvi en el sexe, de manera que augmenta la diferència en la pro-porció entre dones i homes, condicio-

nat segurament també per la temàtica tractada (especialment en el 4rt estu-di, en el qual només es van entrevistar persones que havien rebut algun ajut concret per a la tornada a l´escola dels seus fills/es de la Creu Roja). Cal dir que el qüestionari fa referència als infants entre 4 i 12 anys que viuen als domicilis enquestats. Les persones que responien l’enquesta eren majori-tàriament els progenitors (el 61,5% ma-res i el 34,8% pares). Només en el 3,7% dels casos, l’enquesta l’han contestada els avis o àvies, tutors legals, germans o altres persones majors d’edat.

En els nuclis familiars predomina el model de parella amb dos fills menors (42%). Això no obstant, el percentat-ge de famílies nombroses és del 37%, gairebé 25 punts superior al percen-tatge de de famílies nombroses de la població de Catalunya (segons dades d’Idescat de 2007).

La monoparentalitat conforma el 17% de les llars enquestades. Genèri-cament, es tracta d’una mare amb 1 o 2 fills a càrrec.

El nucli de convivència majoritari el for-men 4 membres (30,9%). Això no obs-tant, en el 45,6% de les llars hi viuen 5 o més persones, percentatge molt superior al dels estudis anteriors més genèrics.

Com ja s’ha comentat, l’univers d’aquest estudi el formen les persones ateses per la Creu Roja a Catalunya en els seus projectes de Lluita contra la pobresa i l’exclusió social que tenen fills de 4 a 12 anys. Al llarg dels apartats, es mostra informació sobre el perfil de les persones enquestades, el nucli familiar, els 2.338 infants que hi conviuen i, especialment, els 1.554 d’aquests nens i nenes que tenen l’edat entre els 4 i 12 anys.


16

Tipologia de malalties, limitacions o discapacitats cròniques dels infants

Malalties respiratòries

Al·lèrgies

Trastorn mental

6,5%

5,7%

4,9%

Discapacitat / limitacions3,3%

Altres2,8%

Intolerància aliments2,3%

Malalties endocrines1,5%

Malalties neurodegeneratives1,4%

Malalties digestives0,2%

Ns/Nc0,2%

Malalties cardíaques0,1%

persones enquestadestenen fills/esamb malaltiacrònica

% de les26


Persones que conviuen a la llar% sobre el total dels 1.001 enquestats

5,1% 18,3% 30,9% 5% 2,2% 0,2% 0,6%10,1%27,3%

2 3 4 5 6 7 8 9 10+

77%

Activitat física / setmana

No fan activitat física(extraescolar)

Fan els deures ambels pares o mares

Fan els deures sols


Altres indicadors referents als infants

Miren la televisióal llarg del dia

Dormen entre9 i 12 hores / dia

2 hores

1 o 2 hores/dia

9 a 12 hores/dia

3.3. Indicadors de salut i hàbits relacionats

El percentatge d’usuaris que tenen fills/es amb malaltia crònica és un 26% dels enquestats. Això representa un 12,8% del total de fills/es d’aquest col·lectiu (2.338 infants).

De les persones que tenen fills/es amb malalties cròniques, les malalti-es respiratòries (25,3%), les al·lèrgies (22,3%) i els trastorns mentals (19,2%) són les tipologies més comunes diag-nosticades. Un 9,3% dels enquestats afirma que els seus fills/es mostren algun tipus d’intolerància alimentària; percentatge que cal tenir en compte, en la mida que sigui possible, a l’hora d’adaptar les ajudes alimentàries.

17


Tipologia de malalties, limitacions o discapacitats cròniques dels infants

Malalties respiratòries

Al·lèrgies

Trastorn mental

6,5%

5,7%

4,9%

Discapacitat / limitacions3,3%

Altres2,8%

Intolerància aliments2,3%

Malalties endocrines1,5%

Malalties neurodegeneratives1,4%

Malalties digestives0,2%

Ns/Nc0,2%

Malalties cardíaques0,1%

persones enquestadestenen fills/esamb malaltiacrònica

% de les26


Persones que conviuen a la llar% sobre el total dels 1.001 enquestats

5,1% 18,3% 30,9% 5% 2,2% 0,2% 0,6%10,1%27,3%

2 3 4 5 6 7 8 9 10+

24,5%

22,5%

58,4%

21%

77%

61%

Activitat física / setmana

No fan activitat física(extraescolar)

Fan els deures ambels pares o mares

Fan els deures sols



Miren la televisióal llarg del dia

Dormen entre9 i 12 hores / dia

2 hores

1 o 2 hores/dia

9 a 12 hores/dia


El 24,5% dels infants realitzen 2 hores d’activitat física a la setmana. Cal des-tacar, però, que el 22,7% de les per-sones enquestades confirma que els seus fills/es no fan cap activitat física a la setmana.

Segons els enquestats, el 58,4% dels infants fan els deures amb els pares/mares i el 21% els fan sols.

Els fills/es dels enquestats miren majo-ritàriament entre una i dues hores la te-levisió al llarg del dia (77%). El 61% dels nens/es dorm entre 9 i 12 hores al dia.

Segons l’estudi Aladino 2013 del Mi-nisterio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, el promig d’hores diàries que dormen els escolars és de 9,9. Els caps de setmana dormen gairebé mitja hora més que els dies laborables. Res-pecte al temps dedicat a veure la TV, el 69,4% dedica fins a 1 hora diària entre setmana.

Segons indicadors de l’Enquesta de Salut de Catalunya 2013, en temps de lleure i fora de l’horari escolar, mirar la televisió és l’activitat més freqüent en la població de 3 a 14 anys; quasi tots els infants la miren diàriament. Un altre indicador rellevant fa referència a l’oci sedentari. El 20,7% de la població de 3 a 14 anys té un oci sedentari (dues o més hores diàries de televisió o pan-talla) que va creixent a mesura que s´incrementa l´edat.

Es considera oci sedentari, en població de 3 a 14 anys, el percentatge de po-blació que veu la televisió o juga amb videojocs, ordinador o Internet més de dues hores al dia de mitjana a la set-mana.

Respecte de l’activitat física, el 28,8% de la població de 6 a 14 anys ha par-ticipat cada dia o gairebé cada dia del mes en jocs d’esforç físic o esports, i el 20,9% no hi ha participat cap dia o gairebé cap.


18


Ingressos mensuals per unitat familiar

12%Famílies sense cap tipus d’ingrés

Senseingressos

Entre 701i 900 €

Entre 901i 1.200 €

Mésde 1.200 €

Entre 501i 700 €

NsNc

Menys300 €

Entre 300i 500 €


Procedència dels ingressos


Despeses mensuals d’alimentació

Familiars 2,7%

Ns/Nc7,8%

Altres 1,7%

Salaris24,7%

Amics0,5%

Prestacions55,3%

no té cap tipus d’ingrés

12%

!

Més de 200 €37,3%

No sempre és igual22%

Ns/Nc8,8%

Entre 101-200 €19,6%

Entre 50-100€7,5%

Menys de 50 €4,8%

39,2%Famílies amb ingressos, però inferiors a 500 €/mes

7,6% 31,6% 25,6% 10,9% 7,4%

2,7%

2,2%

Economia informal7,2%

dels usuaris enquestats tenen

ingressos mensuals inferiors a 500 €

La meitat

En aquest apartat es presenten els re-sultats obtinguts dels aspectes relacio-nats amb la situació econòmica, els in-gressos mensuals de la unitat familiar, les despeses mensuals de subminis-traments i d’alimentació. També s’han demanat altres indicadors referents a altres tipus de despeses, com les de vestuari i calçat, despeses escolars i activitats extraescolars.

Quant als ingressos mensuals de les famílies enquestades, més de la meitat -el 51,2%- tenen uns ingressos men-suals inferiors a 500 €. D’aquests, el 31,6% entre 301 i 500 € i, a destacar, que el 12% no té cap tipus d’ingrés. Aquest darrer percentatge es mantin-dria en línia amb la del 4rt estudi, en el qual el 48,7% afirmava tenir-ne per sota dels 550 € o l’11,3% no tenia cap tips d’ingrés econòmic.

D’una banda, la procedència majorità-ria dels ingressos mensuals prové -en el 55,3% dels casos- de prestacions. De l’altra, el salari representa el 24,7% del total de persones enquestades. Es tracta, doncs, de famílies, com ja s’ha vist en estudis anteriors, que tot i tenir una feina, el salari percebut no garan-teix poder fer front a les despeses a les quals han de fer front i han de de-manar ajut extern -els anomenats tre-balladors pobres-. Quant als ajuts que reben de familiars o d’amics i veïns, es constata com aquesta ajuda continua a la baixa i representa només un 2,7% i 0,5%, respectivament.

3.4. Determinants socioeconòmics

3.4.1. Situació econòmica i despeses familiars




Senseingressos

Entre 701i 900 €

Entre 901i 1.200 €

Mésde 1.200 €

Entre 501i 700 €

NsNc

Menys300 €

Entre 300i 500 €





Familiars 2,7%

Ns/Nc7,8%

Altres 1,7%

Salaris24,7%

Amics0,5%

Prestacions55,3%


12%

!

Més de 200 €37,3%


Ns/Nc8,8%

Entre 101-200 €19,6%

Entre 50-100€7,5%

Menys de 50 €4,8%


7,6% 31,6% 25,6% 10,9% 7,4%

2,7%

2,2%




La meitat




Senseingressos

Entre 701i 900 €

Entre 901i 1.200 €

Mésde 1.200 €

Entre 501i 700 €

NsNc

Menys300 €

Entre 300i 500 €





Familiars 2,7%

Ns/Nc7,8%

Altres 1,7%

Salaris24,7%

Amics0,5%

Prestacions55,3%


12%

!

Més de 200 €37,3%


Ns/Nc8,8%

Entre 101-200 €19,6%

Entre 50-100€7,5%

Menys de 50 €4,8%


7,6% 31,6% 25,6% 10,9% 7,4%

2,7%

2,2%




La meitat


19

Malgrat que l’import econòmic destinat a la compra d’aliments no sempre és regular, el 32% gasta menys de 200 €/mes, mentre que el 37,3% afirma desti-nar més de 200 € per aquest concepte.

Segons l’Agència Catalana de Salut Pública, la despesa per dur a terme una alimentació saludable per a una família de dos adults i dos infants, està entre els 520 i els 600 € mensuals.

La compra d’aliments a partir dels in-gressos mensuals familiars és la pro-cedència majoritària de l’alimentació de la llar i representa el 52% del total. Tot i així, cal destacar que el 48% dels usuaris assegura que la seva alimen-tació prové principalment de donaci-ons i ajudes de familiars i amics.

20


En prop de la meitat de famílies estudiades,

la principal font

d'alimentació, prové de

de familiars i amics

480 famílies,

donacionsd'entitatso ajudes


Priorització de despeses

Escola

6è

Lloguer/hipoteca1r


Procedència de l'alimentació

Ingressos propis52,1%

Donacions Entitats38%

Familiars/amics8,7%

Altres1,2%

En prop de la meitat de famílies estudiades,

la principal font

d'alimentació, prové de

de familiars i amics

480 famílies,

donacionsd'entitatso ajudes


Priorització de despeses

Aigua4rt

Gas

5è

Escola

6è

Llum3r

Alimentació2n

Lloguer/hipoteca1r


Procedència de l'alimentació


Donacions Entitats38%

Familiars/amics8,7%

Altres1,2%

Davant un nivell d’ingressos econò-mics majoritàriament per sota dels 500 €, s’ha demanat als usuaris que valoressin de major a menor prioritat (d’1 a 6) com fan front a totes les des-peses i subministraments mensuals.

En primer lloc, prioritzen el pagament de l’habitatge, seguit de la partida d’alimentació. A l’apartat anterior s’ha comentat que gairebé la meitat de les famílies rep donació d’aliments d’enti-tats o de l’ajuda de familiars, motiu pel qual les famílies posicionen la compra d’aliments en un segon terme i, per tant, prioritzen fer front a la despesa que suposa l’habitatge. En tercera po-sició per ordre de priorització, paguen els rebuts dels subministraments de la llar: llum, aigua i gas.

En darrer lloc, fan front a les despe-ses escolars. En referència a aquest indicador, es pot dir que el 47,7% no pot pagar les despeses escolars, ja que els resulten massa cares, mentre que el 34,9% ho fa amb dificultats. En total, doncs, el 82,6% de les persones enquestades en l’estudi manifesta que té dificultats o no pot pagar les despe-ses escolars.

Un altre indicador obtingut en l’estudi, són les dificultats actuals que tenen els usuaris per assumir les despeses de vestuari dels seus fills/es. Així doncs, per motius econòmics, el 58,6% re-coneix tenir dificultats o no poder pagar les despeses de roba i calçat dels seus fills/es. Cal destacar tam-bé, que de la resta, el 33,8% afirma no tenir dificultats perquè disposa de l’ajuda d’entitats o de familiars i amics. Aquest indicador, en comparació al 1r estudi ( juliol de 2011) on el 55,4% dels enquestats no es podia permetre dis-posar de roba nova pels seus fills/es, ha millorat de manera destacada.

Quant a les activitats extraescolars i a les despeses econòmiques que com-porten, el 40,5% han hagut de reduir o esborrar als seus fills/es de les activi-tats que realitzaven anteriorment. Tot i així, el 44,2% afirma que els seus fills/es segueixen fent les mateixes activi-tats extraescolars, mentre que el 2% mai n’han fet per motius econòmics.


21

Tot i el seu aspecte jovial a primera vista, la Susana amaga darrera d’un somriure la situació de precarietat econòmica que pateixen ella i la seva família. Viu amb el seu marit i els seus dos fills en un pis de lloguer de protecció oficial, del qual en deuen les últimes quotes.

Actualment es troben tots dos a l’atur i l’única font d’ingressos que tenen són els 426 € mensuals que reben de la renda mínima. El seu fill gran té un 65% de discapacitat i el petit és celíac. Amb aquesta complicada situació familiar, la Susana necessita tot l’ajut que pugui rebre per tal de poder comprar els aliments especials aptes per a celíacs i per poder portar al seu fill gran a les teràpies que necessita dues vegades per setmana.

El fill gran, en Daniel, té una beca per al menjador; la mare reconeix que està molt satisfeta amb aquesta ajuda perquè “els dies que es queda a l’escola a dinar, el seu fill pot menjar de tot i variat. A casa, en canvi, no sempre pot ser així”, lamenta.

Preocupada per la salut alimentària de la seva família, la Susana ha tingut recentment l’oportunitat de fer el curs d’alimentació saludable que ofereix la Creu Roja. Aquest recurs formatiu li ha donat les eines per tal d’estalviar racionalitzant la compra dels aliments, i l’ha ajudat a posar una mica d’imaginació a la cuina per tal de preparar menús variats i equilibrats.

Amb l’alimentació del seu fill petit és on troba més problemes perquè és un nen que té por a menjar aliments nous per si no li senten bé. En moments en què no ha tingut suficients diners per a poder comprar-li aliments específics per a persones amb celiaquia, l’ha hagut de “despistar amb una galeta o un tros de xocolata”, per a que no prengui consciència de la situació, explica la mare.

La Susana té molt sovint la sensació de no poder oferir als seus fills aquells aliments que necessiten. “A vegades, obres la nevera i no tens gairebé res per donar-los als teus fills”, admet. Però és en aquestes ocasions, quan

treu l’enginy necessari perquè la cuina no se’ls faci monòtona ni avorrida.

La Creu Roja proporciona a aquesta família targetes de prepagament per comprar menjar per tal que puguin consumir una dieta el més saludable possible. Aquesta ajuda li proporciona aliments frescos als quals no hi tindria accés. “Veure la nevera plena em fa sentir relaxada”, explica.

Aquesta situació els afecta a ella i al seu marit, tot i que intenten treure forces per tirar els fills endavant: “són ells els que t’aixequen al matí, sinó et taparies amb la manta i deixaries que passessin els dies”, reconeix la Susanna.

Als polítics els demana que intentin viure un sol mes amb 426 € i que s’impliquin més amb la realitat dels ciutadans. La Susana vol que s’adonin de quina és la situació en què viuen moltes famílies arran de la crisi que molts “es neguen a veure”, conclou.

A vegades, obres la nevera i no tens gairebé res per oferir als teus fills.“ ”

TESTIMONI

SUSANA LÓPEZ 39 ANYS

REP AJUDA ALIMENTÀRIA I HA ASSISTIT AL TALLER D’ALIMENTACIÓ SALUDABLE DE LA CREU ROJA

ASSEMBLEA LOCAL DE LA CREU ROJA A SANTA COLOMA DE FARNERS (GIRONA)


22

Nens/es d'Infantil i Primària

On realitzen el menjar principal (dinar)?

A casa

47,6%

4-12 anys

Al menjador escolar

50,8%

69,3%Amb beca per atots els fills/es

26,4%No rep beca

per a tots els fills/es


El 47,6% dels nens i nenes entre 4 i 12 anys i el 90% dels que cursen ESO de les famílies enquestades realitzen el menjar principal del dia durant el curs escolar a casa seva.

Per contra, més del 50% d’infants de les famílies enquestades que cursen primà-ria dinen al menjador escolar. Aquestes famílies reben majoritàriament ajuts per beques menjador, malgrat que el 21,5% no els rep per a tots els fills i el 58% no en cobreix el 100% de la despesa.

Les famílies que deixen els seus fills al menjador escolar són les que es troben en la forquilla d’ingressos familiars com-presos entre menys de 300 € fins als 700 €. Entre les famílies que no tenen cap tipus d’ingrés i les que en tenen, se situen per sobre dels 70 € en la utilit-zació del menjador escolar és lleugera-ment inferior a la mitja.

De les 511 persones que disposen de beca de menjador per als seus fills i fi-lles, un 42% la tenen becada al 100%, el 20,4%, al 75%, i el 28,3%, al 50%. Pel que fa al copagament al qual han de fer front la persones que no tenen la beca de menjador íntegra, en el 50,8% de les persones enquestades, se’n fa càrrec la mateixa família (mare/pare). Cal destacar que un 34,6 % ha hagut de compactar la beca, de manera que els seus fills/es uns dies mengen a l’esco-la i altres a casa, per no poder fer front al seu copagament. Només en el 4,2% dels casos, han rebut l’ajuda familiar per poder assumir la despesa.

A destacar, com ja s’ha esmentat, en el cas dels fills d’aquestes famílies que actualment cursen l’ESO, el 44% dispo-saven de beca menjador mentre realit-zaven els estudis primaris.

3.5. Alimentació i hàbits alimentaris

3.5.1. Menjar principal del dia (Infantil, Primària i ESO)


23

Nens/es d'Infantil i Primària

On realitzen el menjar principal (dinar)?

A casa

47,6%

4-12 anys

1,6%No rep beca

perquè lihan denegat

2,6%Altres

Al menjador escolar

50,8%

69,3%Amb beca per atots els fills/es

26,4%No rep beca

per a tots els fills/es



24

La seguretat alimentària és conside-rada com l’accés en tot moment a ali-ments suficients, agradables i saluda-bles; és, per tant, una de les múltiples condicions necessàries perquè la po-blació tingui una vida saludable.

La seguretat alimentària té quatre di-mensions: estabilitat, disponibilitat, uti-lització i accés.

La disponibilitat s’aconsegueix quan els aliments estan llestos per poder ser distribuïts. L’accés s’assegura quan totes les llars i persones tenen sufici-ents recursos per obtenir aliments ade-quats, tant sigui a través de la seva prò-pia producció, compra o donacions. La utilització es refereix a l’habilitat del cos per ingerir i metabolitzar els aliments. L’estabilitat és un component temporal de la seguretat alimentària, i afecta als components anteriors.

El marc conceptual per a l’anàlisi de la malnutrició desenvolupat per l’UNCIE (UNICEF, 1990), àmpliament acceptat per la comunitat internacional, situa la inseguretat alimentària com a causa subjacent de la malnutrició, entenent-la com un estat patològic, a causa de la deficiència, excés o incorrecta assimi-lació dels aliments.

L’experiència de la inseguretat alimen-tària, no només es relaciona amb la fam i la desnutrició, sinó també amb la preocupació i incertesa sobre la capa-citat de la llar per adquirir suficients ali-ments d’adequada qualitat nutricional.

L’enquesta ELCSA utilitzada, escala Llatinoamericana i Caribenya de Se-guretat Alimentària, fa servir una meto-dologia que avalua l’experiència de la seguretat alimentària a les llars i inclou components associats a la quantitat suficients d’aliments, qualitat adequa-da dels aliments, seguretat i predicti-bilitat en l’adquisició dels aliments, es-tabilitat social en la manera d’adquirir els aliments, i la seguretat alimentària a la llar, tant per adults com per a nens i nenes.

3.5.2. Seguretat alimentària Qüestionari ELCSA

En aquest sentit, es planteja que les llars experimenten, en un comença-ment, incertesa i preocupació al voltant de l’accés dels aliments; més enda-vant, a causa de les restriccions que pateixen, fan un ajust en la qualitat dels aliments que mengen, i deixen d’ingerir una alimentació variada. En augmentar la severitat de la inseguretat alimentà-ria, els ajustos afecten a la quantitat dels aliments consumits, disminuint tant la quantitat de les racions, o la no realització d’àpats. Més endavant, la gana es fa evident, fins que finalment cadascun d’aquests factors acaba afectant també els nens i nenes; una situació que fins el moment, no afecta-va als infants, a causa de la protecció dels seus progenitors.

L’escala està constituïda per 15 pre-guntes tancades (de resposta sí o no), 8 de les quals estan dirigides a mesurar la severitat de la situació en els adults i en la llar en general, i 7 a avaluar la si-tuació en els menors de 18 anys. El pe-ríode de referència per a les preguntes són els tres mesos previs a l’aplicació de l’escala.

L’escala classifica les llars, com a se-gures, quan responen negativament a totes les preguntes; En cas que totes o algunes de les qüestions del qües-tionari es responguin positivament, es pot parlar de tres categories diferents d’inseguretat alimentària a la llar:

- Llars amb inseguretat alimentària lleu: les llars comencen experimen-tant una preocupació al voltant de l’accés als aliments i passa per sacri-ficar la qualitat de la dieta.

- Llars amb inseguretat alimen-tària moderada: les llars realitzen restriccions en la quantitat d’ali-ments ingerits.

- Llars amb inseguretat alimentà-ria severa: les llars experimenten situacions de fam en adults i, final-ment, en la infància.

El 22% de les famílies enquestades pateixen

d'inseguretat severa

SEGURETATALIMENTÀRIA

Marc conceptual de la seguretat i inseguretat alimentària a la llar

%

%

%

%

12,9%

ESTABILITAT

DISPONIBILITAT

UTILITZACIÓ

ACCÉS

INSEGURETATALIMENTÀRIA

%%

Accions realitzades% sobre els 805 d'enquestats desocupats

1,2%Ns/Nc

40,2% 20,0% 7,6% 1,4% 14,5% 15,0%

Periodicitat d’accions% sobre els 805 d'enquestats desocupats

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

Cada dia Setmanalment Quinzenalment Mensualment Esporàdicament No en fa

Cap acció

11,2%

Realització/actualització CV

65,7%

Recercade feina

per Internet

45,0%

Entregapresencial

de CV

66,3%

Accionsformatives

21,2%

Entrevista/espersonal

9,2%

Altres

12,2%

SEVERA Afecta la qualitat i la quantitatdels aliments consumits pels infants

4

Els adults limiten la qualitat i la quantitatdels aliments que consumeixen

3

A continuació, es fan ajustos al pressupost de la llar, el que afecta a la qualitat de la dieta

2

Inicialment, existeix ansietat i preocupació pels subministraments alimentaris

1


25

El 22% de les famílies enquestades pateixen

d'inseguretat severa

SEGURETATALIMENTÀRIA

Marc conceptual de la seguretat i inseguretat alimentària a la llar

%

%

%

%

12,9%

ESTABILITAT

DISPONIBILITAT

UTILITZACIÓ

ACCÉS


%%

Accions realitzades% sobre els 805 d'enquestats desocupats

1,2%Ns/Nc

40,2% 20,0% 7,6% 1,4% 14,5% 15,0%

Periodicitat d’accions% sobre els 805 d'enquestats desocupats

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

Cada dia Setmanalment Quinzenalment Mensualment Esporàdicament No en fa

Cap acció

11,2%

Realització/actualització CV

65,7%

Recercade feina

per Internet

45,0%

Entregapresencial

de CV

66,3%

Accionsformatives

21,2%

Entrevista/espersonal

9,2%

Altres

12,2%

SEVERA Afecta la qualitat i la quantitatdels aliments consumits pels infants

4

MODERADA Els adults limiten la qualitat i la quantitatdels aliments que consumeixen

3

LLEU A continuació, es fan ajustos al pressupost de la llar, el que afecta a la qualitat de la dieta

2

Inicialment, existeix ansietat i preocupació pels subministraments alimentaris

1


26

Per tant, com es pot observar, el 8,2% de les famílies presenten seguretat ali-mentària, la qual cosa significa que te-nen accés físic, social i econòmic als ali-ments suficients, innocus i nutritius que satisfan les seves necessitats energèti-ques diàries i les preferències alimentàri-es per tenir una vida sana i activa.

Les famílies que presenten insegure-tat alimentària lleu, (el 29,5% de les persones enquestades), a més d’ex-perimentar preocupació estan sacrifi-cant la qualitat de l’alimentació, no la quantitat. Això pot significar que estan consumint més aliments font d’energia, carbohidrats i greixos, i menys fonts de micronutrients, com per exemple proteïnes d’origen animal, fruites, ver-dures. Per a aquestes famílies, la dona-ció dels aliments, no seria l’estratègia prioritària, ja que el problema no és la quantitat sinó la qualitat. Per tant, ca-len intervencions que aconsegueixin recuperar la qualitat dels aliments que consumeixen.

La inseguretat alimentària mo-derada de les famílies estudiades està en un 40,7%. Aquestes famílies ja presenten dificultats per mantenir la quantitat de l’alimentació habitu-al. En aquest grup ja hi ha famílies que mengen menys, i adults que se salten àpats. La quantitat d’aliments en aquest grup ja comença a ser un problema, per tant, la donació d’ali-ments podria ser una intervenció im-mediata necessària per a aquestes famílies, però també resulta crucial garantir la millora de la qualitat dels aliments.

Finalment un 21,7% de les famílies presenten inseguretat alimentària severa. El problema de la quantia ha sobrepassat la capacitat de protegir als nens i nenes de la llar. Aquestes famílies necessiten intervenció im-mediata, acompanyada de progra-mes de suport per millorar la seva capacitat de compra.

En els últims 3 mesos, en

165 famílies (el 16,5%), algun menor de la seva llar tenia gana i no va poder menjar per falta de diners

Núvol de paraulesNúvol de paraules de dimensió proporcional a la seva freqüència d’aparició enles respostes en indicar la tipologia de la formació realitzada

Classificació de les llars respecte el grau de seguretat o d’inseguretat alimentària% sobre els 1.001 enquestats

SEGURAClassificació de les llars enquestades

LLEU MODERADA SEVERA

8,2%

29,5%

40,7%

21,7%!

!

sí

Taula de preguntes sobre Inseguretat Alimentària

El que mesura lapregunta

RespostesafirmativesPreguntes

INSEGURETAT ALIMENTÀRIA

LLEU*

1. Preocupació Preocupació849 famílies85%

En els últims3 mesos, per

falta de dinerso altres recursos,

s’ha preocupatpel fet que a la llar

s’acabessinels aliments ¿

Qualitat3. Han deixat de tenir una alimentació sana i variada

66,2%

Qualitat4. Han tingut varietat limitada 71,6%

Qualitat9. Infants han deixat de tenir una alimentació sana i variada

52,6%

Qualitat10. Infants consumeixen pocs tipus d’aliments 57,6%

Quantitat2. Han passat algun dia sense menjar

58,1%

Quantitat6. Algú de la família ha menjat menys

67,7%

Quantitat11. Nens/es han menjat menys 16,2%

Quantitat12. Nens/es disminueixen la quantitat 30,8%

Quantitat5. Algú es queda sense menjar durant un temps

53,9%


MODERADA*

Aquesta pregunta fa referència a la preocupació que van experimentar les lllars abans que s’acabessin els aliments, la qual es pot haver degut a situacions hipotètiques pel futur de la llar, per exemple la pèrduade la feina. Només indaga sobre la preocupació a la llar.







8,2%

29,5%

40,7%

21,7%!

!

sí





LLEU*







66,2%



52,6%



58,1%


67,7%




53,9%


MODERADA*



27







8,2%

29,5%

40,7%

21,7%!

!

sí





LLEU*







66,2%



52,6%



58,1%


67,7%




53,9%


MODERADA*



28

Per faltade diners

algun menorde la seva llar

va sentirgana però

no va menjar

En els últims3 mesos, per falta de diners

o altres recursos, ha hagut de

disminuir la quantitatservida en els àpats a

algun menor de 18 anys ¿

El 25% de les famílies enquesta-des tenen fills amb alguna malaltia crònica i presenten algun grau d’insegu-retat alimentària

Ingressos mensuals de la unitat familiar vs. accés a l'alimentació% dels 1.001 enquestats

4% 5,3% 7,5% 15,8%9,9%7,7%

34% 42,6%36,4%

51,1% 34% 41,4% 30,7%36,4%42,3%

24,9% 26,7% 23,4% 11,9%17,1%22,7%

0 € 0 - 300 € 301 - 500 € 501 - 700 € 701 - 900 € Més de 901 €

Seguretatalimentària

Inseguretatalimentària

SEVERA

síEl que mesura lapregunta



SEVERA*

Busca establir si, per manca de diners o d’altres recursos, en qualsevol moment del periode estudiat, a algún membre de la llar menor de 18 anys, li van servir menys menjar del que habitualment li serveixen. Mesura la quantitat d’aliments en menors de 18 anys.

L’objectiu d’aquesta pregunta és conèixer si algun menor de 18 anys a la llar, en algun moment del periode estudiat, va sentir gana però no va menjar per manca de diners o d’altres recursos.

!

!

Gana

Gana

Gana

Gana

Gana

337 famílies33,7%

165 famílies16,5%

13. Nens/es es queden sense menjar durant un temps

7. Algun adult ha passat gana 47,9%

8. Algú s’ha passat tot un dia sense menjar 35,2%

14. Nens/es han anat a dormir amb gana

15. Nens/es han passat tot un dia sense menjar 9,2%

Disposar d'ingressos econòmics no garanteix la seguretat alimentària

*Les categories no vénen definides per blocs de preguntes sinó pels resultats i la valoració conjunta de totes elles.


29

Per faltade diners


va sentirgana però

no va menjar







4% 5,3% 7,5% 15,8%9,9%7,7%

19,9% 34% 27,7% 42,6%36,4%27,3%

51,1% 34% 41,4% 30,7%36,4%42,3%

24,9% 26,7% 23,4% 11,9%17,1%22,7%

0 € 0 - 300 € 301 - 500 € 501 - 700 € 701 - 900 € Més de 901 €



LLEU


MODERADA


SEVERA




SEVERA*



!

!

Gana

Gana

Gana

Gana

Gana

337 famílies33,7%

165 famílies16,5%







Per faltade diners


va sentirgana però

no va menjar







4% 5,3% 7,5% 15,8%9,9%7,7%

34% 42,6%36,4%

51,1% 34% 41,4% 30,7%36,4%42,3%

24,9% 26,7% 23,4% 11,9%17,1%22,7%

0 € 0 - 300 € 301 - 500 € 501 - 700 € 701 - 900 € Més de 901 €



SEVERA




SEVERA*



!

!

Gana

Gana

Gana

Gana

Gana

337 famílies33,7%

165 famílies16,5%







Quan es fa la relació entre la segu-retat alimentària i els ingressos men-suals de les famílies, s’observa que conforme augmenten els ingressos, la seguretat alimentària també augmen-ta; això, no obstant el percentatge de famílies d’aquest grup i que presenta algun grau d’inseguretat alimentària, continua sent molt elevat. Se situa en-tre el 96% (els que no tenen ingressos) i el 84% (entre els que tenen més de 901 € d’ingressos mensuals).

Entre les persones que adquireixen els aliments a través dels ingressos familiars presenten seguretat alimen-tària un 10% i entre els que els adqui-reixen a través de les donacions és un 6%. No obstant, entre les famílies que obtenen els aliments a través dels ingressos familiars, s’observa que un 90% presenten inseguretat alimentà-ria (inseguretat lleu 32%, inseguretat moderada, 40%, inseguretat severa 17%). Dins del grup de persones que presenten seguretat alimentària, el 66% de les famílies, els seus aliments procedeixen de la compra a partir

d’ingressos familiars i el 29,7% de les famílies, els seus aliments procedei-xen de les donacions.

Les malalties tenen un efecte directe sobre la salut i l’estat nutricional de les persones, com també ho té la segure-tat alimentària, és a dir, la disponibilitat en tot moment d’aliments de qualitat, suficients i culturalment acceptats.

Entre les famílies de la mostra, el 92% presenta algun grau d’inseguretat alimentària. A més, un 26% de les famílies reporten que tenen fills amb alguna malaltia crònica, les quals el 17% estan relacionades directament amb l’alimentació.

El 25% de les famílies enquestades tenen fills amb alguna malaltia cròni-ca i presenten algun grau d’insegu-retat alimentària.

D’altra banda, les famílies que no te-nen fills amb cap malaltia crònica con-tinuen mostrant un grau d’inseguretat alimentària, concretament el 90%.Les

malalties tenen un efecte directe sobre la salut i l’estat nutricional de les per-sones, com també ho té la seguretat alimentària, és a dir, la disponibilitat en tot moment d’aliments de qualitat, su-ficients i culturalment acceptats.


30

La dieta mediterrània és un patró ali-mentari mil·lenari característic dels països que es troben a la conca del Mediterrani. Encara que cada país o regió tenen particularitats individuals, la base d’aquesta dieta és igual per a tots, i el seu tret més característic és el consum d’aliments d’origen vege-tal. Però el que cal remarcar és que la dieta mediterrània és un estil de vida i no merament una forma de menjar. En els últims anys, molts estudis han coincidit en afirmar que aquest model és un dels més saludables del plane-ta; d’aquesta manera, les persones que tinguin un patró alimentari adhe-rit al de dieta mediterrània, tenen una connotació extra de qualitat i salut.

El Kidmed és una eina (validada a partir de l’estudi Enkid) que ajuda a valorar si la dieta dels nens i nenes es troba propera a la dieta mediterrània o, el que és el mateix, si tenen una di-eta de qualitat òptima. Aquest qües-tionari està format per 16 preguntes on adjudica puntuacions positives o negatives. La suma de punts, classi-fica la dieta en tres possibles grups:

3.5.3. Ingesta d’aliments i qualitat de la dieta

dieta òptima o dieta on se segueix el patró de dieta mediterrània de forma ideal (superior o igual a 8), dieta que necessita millorar (entre 4 i 7) i dieta de molt baixa qualitat en la qual l’ad-herència és pràcticament nul·la (infe-rior o igual a 3).

Els resultat observat en aquest 8è estudi de l’Observatori de la Vulne-rabilitat en referència a aquest índex de valoració de la qualitat de la dieta és que encara que hi ha un 39,4% de les famílies amb una dieta òptima, el 54,4% han de millorar-la per poder adherir-se al patró ideal, mentre que el 6,2% segueix una dieta de molt baixa qualitat.

En analitzar les preguntes sobre la ingesta d’aliments, s’observa que, refe-rent a l’esmorzar, el 16% afirma que els

seus fills/es no esmorzen mai, un valor molt elevat en comparació amb els re-sultat de la Encuesta Nacional de Salud 2011-2012 (Evaluación y seguimiento de la Estrategia NAOS) - segons el qual el 99,6% afirmava que esmorzava dià-riament-, i a l’estudi Aladino (2013) - el qual reportava que únicament el 0,3% mai esmorzava-. Cal destacar que hi ha estudis on han vist que l’omissió dels esmorzars interfereix els proces-sos cognitius i d’aprenentatge dels in-fants, i aquí rau la gran importància de realitzar el primer àpat del dia i d’una forma correcta. Un esmorzar ha d’estar format per un producte làctic, cereals i fruita. D’aquesta forma, el 93% han respost que els seu fills acostuma a prendre làctics, el 85,2%, aliments del grup dels cereals, i el 85,4% pren llet i derivats (formatge, iogurts) cada dia.

DIETA MEDITERRÀNIA

54,4%6,2%

DIETA DE BAIXA

QÜALITAT(Adherència

baixa)

39,4%

Procedència alimentació llar%l dels 1.001 enquestats

10,4%

25,8%

39,1%

28,7%



LLEU


MODERADA

InseguretatalimentàriaSEVERA

6,4%

32,4%

40,1%

17,1%


Ingressos propis

Donacions entitats38%

Donacions Entitats

Familiars/amics8,7%

Altres1,2%

Per faltade diners


va sentirgana però

no va menjar







4% 5,3% 7,5% 15,8%9,9%7,7%

34% 42,6%36,4%

51,1% 34% 41,4% 30,7%36,4%42,3%

24,9% 26,7% 23,4% 11,9%17,1%22,7%

0 € 0 - 300 € 301 - 500 € 501 - 700 € 701 - 900 € Més de 901 €



SEVERA




SEVERA*



!

!

Gana

Gana

Gana

Gana

Gana

337 famílies33,7%

165 famílies16,5%








31

També es pot observar que els enquestats han respost que el 65,4% dels seus fills/es de 4 a 12 anys mengen fruita un cop al dia i únicament un 33,2% afirma que els seus fills/es prenen una segona peça de fruita al dia. S’ha de tenir present que la recomanació per part dels ex-perts en relació a la ingesta de fruita diària és de 3 ra-cions. Quant a la verdura, un 65,8% han respost que

en mengen un cop al dia i un 31,6% que ho fan dues vegades. En aquest cas la recomanació dels experts està en ingerir 2 racions al dia i, si s’observa l’Encuesta Nacional de Salud 2011-2012 (Evaluación y seguimiento de la Estrategia NAOS), es pot veure que el 72,14% dels nens i nenes d’entre 2 i 10 anys mengen fruita o verdura de forma diària.

Si es valora la ingesta d’aliments proteics, tant d’origen vegetal com animal, es pot observar que el 88% afirma menjar llegums un mínim de dos cops per setmana (re-comanació de 2-3 cops setmana) i només el 37,6% res-pon que els seus fills prenen peix regularment, és a dir, més de dues vegades a la setmana (recomanació de 3-4 cops per setmana). Respecte al consum de carn, un 43%

reporten que els seus fills i filles en mengen dues o tres vegades per setmana i la freqüència de la ingesta d’ou és d’un 50% (ingesta recomanada de 3-4 cops setmana). A l’estudi Aladino (2013), el consum de llegums, peix, carn i ous entre les persones enquestades és respectivament de 77,9%, 73,1%, 50,1% i 85% amb una freqüència d’entre un i tres dies a la setmana en tots els casos.

DIETA MEDITERRÀNIA

54,4%DIETA QUE NECESSITA NECESSITA MILLORARMILLORAR(Adherència (Adherència mitjana)mitjana)

6,2%DIETA DE

BAIXA QÜALITAT

(Adherència baixa)

39,4%DIETA ÒPTIMA

(Adherència alta)

Procedència alimentació llar%l dels 1.001 enquestats

39,1%

28,7%



6,4%

32,4%

40,1%

17,1%


Ingressos propis

Donacions entitats38%

Donacions Entitats

Familiars/amics8,7%

Altres1,2%


32

Altres dades a destacar són que al voltant del 84,3% respon que els seus fills/es mengen pasta o arròs quasi a diari (5 dies o més a la setmana), però s’ha de destacar que les recomana-cions per a aquest dos aliments són d’un cop a la setmana cadascun.

Si s’observa la resposta dels enques-tats referent al consum de fruits secs, s’observa que el 27% respon que en consumeixen entre dos i tres cops a la setmana, i la recomanació per part dels experts és que aquesta ingesta sigui diària.

També destaca que un 70% de les llars dels enquestats consumeix oli d’oliva, però no se sap si de forma exclusiva com a greix o si n’utilitzen d’altres per cuinar, amanir o fregir.

D’altra banda, el 11,4% refereixen que els seus fills mengen més d’una ve-gada al dia dolços i/o llaminadures, mentre que a l’estudi Aladino (2013) aquest consum és del 3,8%. També cal destacar que el 60% pren begu-des refrescants almenys 3 cops per setmana (a l’estudi Aladino de 2013 el

30,4% beu begudes refrescants amb sucre i sense amb una freqüència su-perior a 1 cop per setmana) i referent als embotits el 25,9% ho fa a diari. S’ha de recordar que aquests tres ali-ments es troben al vèrtex de la pirà-mide on la freqüència recomanada de consum és ocasional.

Una altra dada que destaca és que un 3,9%, més d’una vegada a la set-mana, menja a un restaurant tipus fast food.

Per concloure es van creuar les da-des obtingues del qüestionari ELCSA i del qüestionari Kidmed, per veure si existia alguna relació entre l’accés a l’alimentació i la qualitat dels aliments de la dieta de les famílies entrevis-tades. D’aquests resultats s’obser-va que el 17,9% de les famílies que presenten inseguretat severa, tenen una baixa qualitat a la seva dieta (és a dir un Kidmed amb un valor menor o igual a 3) i el 65,5%, d’ aquestes famílies amb inseguretat severa, han de millorar la seva dieta (valor del Kidmed entre 4 i 7). Però també s’ob-serva una lleugera tendència entre la

qualitat i la seguretat alimentària, on adherir-se al patró de dieta mediter-rània té més seguretat, en el cas de la nostra mosta un 68,1% de les per-sones enquestades amb seguretat alimentària, tenen una dieta òptima.

Un 16%, comenta que els seus fills/es no esmorzen mai. Un valor molt per sobre del de població general infantil que es situa en un 0,3%

DIETA DE BAIXAQÜALITAT

DIETA QUE NECESSITA MILLORAR DIETA ÒPTIMA

Relació entre la seguretat alimentària i l’adherència a la dieta mediterrània% dels 1.001 enquestats

0,5% 31,4% 68,1%

45,9% 53%

4,8% 59,2% 36%

17,9% 65,6% 16,5%

Adherència baixa Adherència mitjana Adherència alta



Un 16%, comenta que els seus fills/es no esmorzen mai. Un valor molt per sobre del de població general infantil que es situa en un 0,3%

DIETA DE BAIXAQÜALITAT

DIETA QUE NECESSITA MILLORAR DIETA ÒPTIMA

Relació entre la seguretat alimentària i l’adherència a la dieta mediterrània% dels 1.001 enquestats

0,5% 31,4% 68,1%

1% 45,9% 53%

4,8% 59,2% 36%

17,9% 65,6% 16,5%

Adherència baixa Adherència mitjana Adherència alta



LLEU


MODERADA



33

La Fàtima té 32 anys i la seva filla de quatre anys és la raó que l’ajuda a tirar endavant, malgrat la difícil situació que viu. Actualment, com a única font d’ingressos, disposa de la Renda Activa d’Inserció que són 426 euros mensuals. Reconeix que ha de fer mans i mànigues per arribar a finals de mes. De fet, assegura que són insuficients.

Fa poc, l’Ajuntament de Balaguer li va cedir un pis social, un fet que li ha permès reduir una mica la despesa mensual que li suposa l’habitatge. Tot i així, ha de pagar un lloguer d’uns 134 euros al mes, a banda de les quotes de llum, gas i aigua.

Quan la Fàtima explica la seva situació, sorprèn la maduresa amb què l’afronta, però no pot evitar les llàgrimes quan admet que molts dies ella no pot dinar perquè, literalment, no té res per menjar. La seva prioritat és la seva filla: “els iogurts de la nena, això no vull que em falti”. En aquest sentit, el Consell Comarcal li ha atorgat una beca pública de menjador per a la nena, amb què es finança el 50% del cost del servei. Però, com ella no pot assumir el 50%

restant, ha decidit compactar la beca per tal que la seva filla pugui menjar tres dies a la setmana a l’escola, amb el 100% del seu preu finançat per l’administració els dilluns, els dimecres i els divendres. Per la resta d’àpats, compta amb l’ajuda de la Creu Roja. Una ajuda que agraeix de tot cor quan afirma: “la Creu Roja no em pot donar més. Ho entenc perfectament”.

Aquesta situació té una repercussió directa en l’alimentació de la Fàtima i en la de la seva filla. “Peix jo no en compro des de fa segles... si la nena no en menja a l’escola, jo a casa no n’hi puc donar”.

L’alimentació però no és l’única barrera amb la qual es troba. També té dificultats per fer front a les despeses escolars de la seva filla. Per això, la Creu Roja li va finançar els llibres i el material escolar d’aquest curs.

I si parlem de la roba, la Fàtima assegura que no en pot comprar. Una veïna del seu municipi li dona roba per la nena. Ella aprofita com pot la que té des de fa anys.

La Fàtima busca feina, de fet és l’únic que demana. De moment, els estius treballa en la temporada de la fruita. Una situació però que només dura uns 3 mesos. És llavors quan la seva filla marxa amb la família que tenen al Marroc perquè ella pugui treballar més tranquil·lament. Reconeix també que allí, no tenen tantes despeses. Tot i així, ella dóna diners a la seva família pel manteniment de la nena. Del seu entorn familiar també compta amb l’ajuda d’un germà que viu a França i que, quan pot, li fa arribar diners. Ara bé, el suport que rep del seus familiars no és suficient perquè la Fàtima i la seva filla puguin viure dignament.

Tot plegat una situació que, indubtablement, té efectes emocionals molt forts. Assegura que tot i que la seva filla només té quatre anys, s’adona de moltes coses: “mare, quan tu treballes em pots comprar coses”. La Fàtima sap que no li pot donar tot el que necessita. Per capgirar aquesta situació, demana una feina. “Només demano un lloc de treball per poder criar la meva filla. Tant de bo em surti una feina, seria la mare més feliç del món”.

Peix no en compro des de fa segles...si la nena no en menja a l’escola, jo a casa no li puc donar.“ ”

TESTIMONI

FÀTIMA ZAHRA32 ANYS

PARTICIPA EN PROGRAMES LABORALS DE LA CREU ROJA, REP AJUDES EN ALIMENTACIÓ I TAMBÉ DE MATERIAL ESCOLAR.

ASSEMBLEA LOCAL DE LA CREU ROJA A LA NOGUERA


34

3.6. Ajuts i valoració dels serveis

3.6.1. Ajudes de Creu Roja per a l’alimentació

De les persones enquestades que actualment reben ajuda de la Creu Roja -67,2%- un 81% rep ajuts de Creu Roja en alimentació familiar i infantil.

Tal i com es pot veure a la taula següent, el 48,7% rep kits de suport social, l’11,5% aliments frescos, el 10,4% beca men-jador escolar, el 10% targeta prepagament i el 0,6% berenars en espais de la Creu Roja.

Un 7,3% no rep cap ajut en alimentació sinó d’una altra tipologia (llibres i material escolar, subministraments, pro-ductes de neteja, kit infantil, cursos, roba i calçat, joguines i reforç escolar).

Una altra informació obtinguda és el grau de necessitat que tenen les persones enquestades a l’hora de prioritzar les aju-des rebudes. Així doncs, i per ordre descendent, de major a menor necessitat de l’ajut, han ordenat les ajudes que la Creu Roja els ofereix, de mode que s’obté el següent resultat:


Ajudes d’alimentació de la Creu Roja


Valoració qualitativa de l'ajut% dels 1.001 enquestats

Valoració quantitativa de l'ajut

Grau de necessitatdels enquestats

Targeta de prepagament

Donació d’aliments frescos

Kits de suport social

Beca de menjador escolar

Berenars en espais d'èxit escolar

1r

2n

3r

4rt

5è

Beca menjador escolar

10,4%

Targeta de pagament

9,9%

No rep cap ajut d’alimentació

7,3%

Berenars

0,6%

Entrega d’aliments frescos

11,5%

No rep cap ajut actualment

32,8%


48,7%

Molt bona34,6%

Bona45.4%

Regular14,5%

Insuficient2%

ALIMENTSALIMENTACIÓ

ENTREGANT

QUANTITAT

PRODUCTES VERDURA

VARIETAT

Suficient39,1%

Insuficient56,8%

Ns/Nc4,1%












1r

2n

3r

4rt

5è


10,4%

Targeta de pagament

9,9%


7,3%

Berenars

0,6%


11,5%


32,8%


48,7%

Molt bona34,6%

Bona45.4%

Regular14,5%

Insuficient2%


ENTREGANT

QUANTITAT

PRODUCTES VERDURA

VARIETAT

Suficient39,1%

Insuficient56,8%

Ns/Nc4,1%


35












1r

2n

3r

4rt

5è


10,4%

Targeta de pagament

9,9%


7,3%

Berenars

0,6%


11,5%


32,8%


48,7%

Molt bona34,6%

Bona45.4%

Regular14,5%

Insuficient2%

ALIMENTS

FRESCOSTARGETA PREPAGAMENT

PRODUCTES

PRODUCTE

ALIMENTACIÓ

KITS NENS ENTREGANT

QUANTITATSUPORTLABORAL MENJAR

OLI

CARN PEIX

CEREALSINFANTIL

TONYINA

MENJADORPRODUCTES FREQÜÈNCIA VERDURA

FRUITA

VARIETAT

Suficient39,1%

Insuficient56,8%

Ns/Nc4,1%












1r

2n

3r

4rt

5è


10,4%

Targeta de pagament

9,9%


7,3%

Berenars

0,6%


11,5%


32,8%


48,7%

Molt bona34,6%

Bona45.4%

Regular14,5%

Insuficient2%


ENTREGANT

QUANTITAT

PRODUCTES VERDURA

VARIETAT

Suficient39,1%

Insuficient56,8%

Ns/Nc4,1%












1r

2n

3r

4rt

5è


10,4%

Targeta de pagament

9,9%


7,3%

Berenars

0,6%


11,5%


32,8%


48,7%

Molt bona34,6%

Bona45.4%

Regular14,5%

Insuficient2%


ENTREGANT

QUANTITAT

PRODUCTES VERDURA

VARIETAT

Suficient39,1%

Insuficient56,8%

Ns/Nc4,1%

3.6.2. Valoració dels ajuts d’alimentació rebuts de la Creu Roja

Quant a la qualitat de l’ajuda rebuda per part de la Institució, un 45,4% la valora com a bona. Seguidament, un 34,6% com a molt bona. Un 14,5% la considera regular. Si es fa referència a la freqüència de l’ajut, el 56,8% consi-dera l’ajuda insuficient.

Tot i una bona valoració de l’ajuda re-buda, cal destaca, que, cada vegada més, les persones ateses manifesten la necessitat de poder accedir a una major varietat de producte, remarcant la im-portància de reforçar la dieta alimentària de la llar, amb aliments frescos, i la im-portància, tal i com s’ha vist en el punt anterior, de ser els propis beneficiaris de l’ajuda els encarregats de fer la compra i escollir segons les preferències i neces-sitats pròpies del nucli familiar.

Davant de la pregunta formulada en el tancament del qüestionari “Com creu que la Creu Roja el pot ajudar a mi-llorar l’alimentació a la seva llar?”, es confirma la demanda prioritària de les persones ateses, tal i com s’ha anat veient al llarg de l’estudi, que vincu-la la millora de l’alimentació familiar amb l’accés a més aliments frescos, així com també l’ajut de Targetes de Suport Alimentari (targetes de prepa-gament) que els permeten d’autoges-tionar la seves compres i les despeses alimentàries i, a més a més, en preser-va la normalització, privacitat i dignifi-cació de l’ajuda rebuda.

A partir de les respostes a la pregunta oberta, s’ha creat el següent núvol de paraules en el qual la mida de les pa-raules és proporcional a la freqüència de la seva aparició.

3.7. Pregunta oberta


217 persones

22%

270 persones

27%2n perfil d’usuari

282 persones28%

108 persones

11%124 persones

12%

Grup 1 | Tenen feina

Grup 2 | Cobren prestacions

Grup 3 | Al llindar

Grup 5 | No tenen cap ingrés econòmic Grup 4 | Economia informal

4ANÀLISI

MULTIVARIANT

217 persones

22%

270 persones

27%2n perfil d’usuari

282 persones28%

108 persones

11%124 persones

12%



Grup 3 | Al llindar

Grup 5 | No tenen cap ingrés econòmic Grup 4 | Economia informal

4.1. Tipologia perfils obtinguts

A partir de les respostes dels usuaris s’ha realitzat una anàlisi de correspon-dències múltiples amb l’objectiu de detectar tipologies o perfils d’usuaris amb característiques similars. S’han detectat 5 perfils d’usuaris.

Tot seguit es descriuen les caracterís-tiques més significatives dels usuaris classificats en cada grup (les que pre-senten un percentatge superior als ob-tinguts en l’estudi de tots els usuaris).


38


En aquest grup s’han classificat 217 persones (el 22%). Aquests són els aspectes més característics d’aquests usuaris:

són dones74%

1.001 usuaris/àries

enquestats(amb fills de 4 a 12 anys)

217persones(el 22%)

Perfil per persona

Dades personals

Dades relatives a l'alimentació dels infants

Determinants socioeconòmics

Activitat física, extraescolars i lleure

91%

SALARIcom a font principal

d’ingressos

INGRESSOSmensuals

80%

ALIMENTACIÓde la llar que

prové dels ingressos

56%

ALIMENTACIÓDespeses mensuals

superiors a 200 €

Ingressosentre700-900 €

30%

52%menja carn alguna vegada per setmana

22%mengen embotits2-3 cops per setmana

25%pren begudes refrescants cada dia

8%pot pagar-lessense problemes

8%no han tingut mai dificultats

DESPESES ESCOLARS

49%pot pagar-lesamb dificultats

32%ha tingut dificultats per pagar el vestuari alguna vegada

32%ha hagut de reduir les activitats extraescolarsdels fills.


VESTUARI

Ingressosde més

de 900 €44%

El 40% es troba en un nivell d’inseguretat lleu.


LLEU

1

DIETA MEDITERRÀNIAA MILLORAR

39



són dones74%



217persones(el 22%)

Perfil per persona

Dades personals




91%

SALARIcom a font principal

d’ingressos

INGRESSOSmensuals

80%

ALIMENTACIÓde la llar que

prové dels ingressos

56%

ALIMENTACIÓDespeses mensuals

superiors a 200 €

Ingressosentre700-900 €

30%


22%mengen embotits2-3 cops per setmana

25%pren begudes refrescants cada dia

8%pot pagar-lessense problemes

8%no han tingut mai dificultats

DESPESES ESCOLARS


32%ha tingut dificultats per pagar el vestuari alguna vegada



VESTUARI

Ingressosde més

de 900 €44%



1



40



són homes44%

majors de50 anys

13%2



270persones(el 27%)

Perfil per persona

Dades personals

Dades relatives a l'alimentació de la infància



92%

PRESTACIONScom a font principal

d’ingressos

INGRESSOSmensuals

Ingressosentre300-500 € 53%


34%mengen embotitscada dia

66% Puntuació bona que indicauna millor situació.

DESPESES ESCOLARS


42%tenen ajudesper pagar el vestuari

20%dels fills fan més de 5 hores d’activitat física a la setmana

VESTUARI

Entre 500i 700 €

33%



DIETA MEDITERRÀNIAÒPTIMA

LLEU

29%Nomésté un fill

Més de 5 hores

41



són homes44%

majors de50 anys

13%2



270persones(el 27%)

Perfil per persona

Dades personals

Dades relatives a l'alimentació de la infància



92%


d’ingressos

INGRESSOSmensuals

Ingressosentre300-500 € 53%


34%mengen embotitscada dia

66% Puntuació bona que indicauna millor situació.

DESPESES ESCOLARS


42%tenen ajudesper pagar el vestuari

20%dels fills fan més de 5 hores d’activitat física a la setmana

VESTUARI

Entre 500i 700 €

33%



DIETA MEDITERRÀNIAÒPTIMA

29%Nomésté un fill

Més de 5 hores


42

Grup 3 | Al llindarEn aquest grup s’han classificat 282 persones (el 28%). Aquests són els aspectes més característics d’aquests usuaris:

3



282persones(el 28%)

Perfil per persona

Dades personals




89%


d’ingressos

INGRESSOSmensuals

Ingressosentre300-500 €47%

67%menja poca carn

46%mai prenbegudesrefrescants

DESPESES ESCOLARS

65%no pot pagarles despesesescolars

44%tenen dificultatsper pagar el vestuari

44%ha hagut de prescindir de les activitats extraescolars dels seus fills

VESTUARI

Entre 500i 700 €

44%

El 47% es troba en un nivell d’inseguretat moderada.



MODERADA

42%Tenen algún fill amb malaltiacrònica

Tenen més fills que la mitjana de la mostra. El 20% té 4 o més fills.

36%menja menysde 2 ousper setmana

35%No menja mai embotit

Més de 5 hores

43

Grup 3 | Al llindarEn aquest grup s’han classificat 282 persones (el 28%). Aquests són els aspectes més característics d’aquests usuaris:

3



282persones(el 28%)

Perfil per persona

Dades personals




89%


d’ingressos

INGRESSOSmensuals

Ingressosentre300-500 €47%

67%menja poca carn

46%mai prenbegudesrefrescants

DESPESES ESCOLARS

65%no pot pagarles despesesescolars

44%tenen dificultatsper pagar el vestuari

44%ha hagut de prescindir de les activitats extraescolars dels seus fills

VESTUARI

Entre 500i 700 €

44%




MODERADA

42%Tenen algún fill amb malaltiacrònica

Tenen més fills que la mitjana de la mostra. El 20% té 4 o més fills.

36%menja menysde 2 ousper setmana

35%No menja mai embotit

Més de 5 hores


44

Grup 4 | Economia informal En aquest grup s’han classificat 108 persones (l’11%). Aquests usuaris tenen un perfil més heterogeni. Les seves característiques més rellevants són:

4



108persones(l’11%)

Perfil per persona

Dades personals


57%

DONACIONSLa seva alimentació

prové majoritàriament de donacions

INGRESSOSmensuals

Menys de300 €67%

(60% d’economia

informal)

60%tenen entre 30 i 39 anys.




MODERADA


45

Grup 4 | Economia informal En aquest grup s’han classificat 108 persones (l’11%). Aquests usuaris tenen un perfil més heterogeni. Les seves característiques més rellevants són:

4



108persones(l’11%)

Perfil per persona

Dades personals


57%


prové majoritàriament de donacions

INGRESSOSmensuals

Menys de300 €67%

(60% d’economia

informal)

60%tenen entre 30 i 39 anys.




MODERADA

Malgrat tenir només 29 anys, la Tatiana té cinc fills d’entre 2 i 9 anys. El seu aspecte aparentment fràgil, amaga una veu forta i un discurs clar i franc, d’aquells que parlen sense embuts de la vida i del que convingui. La seva enteresa sembla una cuirassa indispensable per afrontar els patiments d’una situació familiar molt condicionada des de l’inici de la crisi, ja fa més de sis anys.

La Tatiana havia treballat en diferents negocis de cara al públic, fet que la va portar a Barcelona, on va conèixer el Jordi, el seu marit. Després de tenir la primera criatura ella va deixar de treballar, confiada en la feina de la seva parella. Els problemes van començar quan a ell el van fer fora del taller on estava, ara fa 6 anys. Des d’aleshores ella no ha pogut tornar a trobar feina i ell només treballa esporàdicament fent alguna reparació. La concessió, ara fa un any, de la Renda Activa d’Inserció, va suposar un alleujament per a l’economia domèstica, però no pas la solució. Amb els 545 € que reben cada mes tenen dificultats serioses per fer front a les necessitats bàsiques, i això que ja fa

temps que es van veure obligats a viure d’okupes en un dels barris més allunyats del centre de Tarragona.

Actualment els seus fills mengen a l’escola gràcies a la beca menjador, que percep íntegrament. “La beca m’aporta tranquil·litat perquè si els nens haguessin de menjar a casa jo només podria donar-los un plat de macarrons i, en canvi, sé que allí també mengen amanida, peix o una mica de fruita”, explica. De fet, el menjar del col·legi li aporta tranquil·litat, perquè reconeix que a la resta d’àpats difícilment els pot proporcionar una dieta equilibrada. “A casa no els puc donar peix fresc o verdura”, lamenta. N’és conscient però admet que no té alternativa.

Els kits d’alimentació que rep periòdicament de la Creu Roja són una aportació fonamental al rebost familiar, com també ho són les targetes de prepagament que va rebre durant les últimes festes de Nadal i amb les quals va poder alimentar els seus fills durant les vacances escolars. A més en els últims mesos la Creu Roja també els

ha facilitat recursos per poder adquirir material escolar o roba per als infants.

Alguns veïns o amics també els ajuden a comprar menjar, però malgrat totes aquestes col·laboracions a partir del dia 20 de cada mes, han de fer equilibris per cobrir els mínims imprescindibles. “De vegades m’han tallat l’aigua o m’he vist obligada a fer compartir dos iogurts per als cinc fills”. Tots aquests entrebancs sovint acaben acaben repercutint en l’estat anímic dels menuts, tot i els esforços dels pares per evitar-ho. “Les nenes, que són més grans, noten quan estem nerviosos i de vegades al col·legi no estan concentrades”, admet la Tatiana.

La beca m’aporta tranquil·litat perquè si els nens haguessin de menjar a casa jo només podria donar-los un plat de macarrons.“ ”

TESTIMONI

TATIANA RUIZ GÓMEZ29 ANYS

USUÀRIA D’AJUTS D’ALIMENTACIÓ INFANTIL

ASSEMBLEA LOCAL DE LA CREU ROJA A TARRAGONA

46


Grup 5 | No tenen cap ingrés econòmic

En aquest grup s’han classificat 124 persones (el 12%). Aquests usuaris també presenten un perfil més heterogeni:

5



124persones(el 12%)

Perfil per persona

Dades personals


88%


prové majoritàriament de donacions i ajudes

INGRESSOSmensuals

no tenen cap ingrés

86%

84% no tenen cap fill amb malaltia crònica

DESPESES ESCOLARS

62%no pot pagarles despeses

escolars

47%tenen dificultats

per pagar el vestuari

VESTUARI

El 56% es troba en un nivell

d’inseguretat moderada.


MODERADA


47

4. ANÀLSI MULTIVARIANT

El primer grup correspon a usuaris amb salari, poden pagar les despeses escolars amb dificultats i alguna vega-da problemes per pagar el vestuari. Han hagut de reduir les activitats ex-traescolars. En el qüestionari ELCSA obtenen una puntuació per sota de la mitjana (nivell d’inseguretat lleu).

En el segon grup trobem gairebé la meitat dels usuaris que reben pres-tacions. Tenen menys fills i aquests encara no han arribat a la ESO. No poden pagar les despeses escolars i tenen problemes per pagar el vestuari. En el qüestionari ELCSA obtenen una puntuació molt per sota de la mitjana (nivells de seguretat i d’inseguretat lleu). En el qüestionari KidMed també obtenen una bona puntuació.

En el grup 3 s’agrupen la resta d’usu-aris amb prestacions. Aquests tenen més fills que la mitjana, molts amb malalties cròniques. No poden pagar les despeses escolars i tenen dificul-tats per pagar el vestuari. En el qües-tionari ELCSA obtenen una puntuació per sobre de la mitjana (nivells d’in-seguretat moderada i severa). En el qüestionari KidMed també obtenen una puntuació dolenta.

En el grup 4 hi ha els usuaris que depenen de l’economia informal i de les donacions.

Finalment, en el grup 5 hi ha les famíli-es que no tenen cap ingrés. Depenen de les donacions i d’altres ajudes, i te-nen puntuacions dolentes en el qües-tionari ELCSA.

4.2. Resum multivariant


48

Clasificació dels grups d’usuaris

Cap 0 - 300 € 301 - 500 € 501 - 700 € 701 - 900 € Més de 900€

Ingressos mensuals

El perfil que presenta un nivell d’ingressos superior, més de 900 € mensuals, és el perfil 1. D'altra banda, presentant un menor ingrés

econòmic, tindríem el perfil 5, que afirma majori-tàriamentmajoritàriament no tenir cap ingrés fixe mensual.

1 2 3 4 o més

Número de fills

Es destacaria el grup 3, amb el major percen-tatge de nombre de fills -4 o més- també un alt percentatge amb 3 fills, sent la mitjana d’1 fill la que estaria menys representada.

Per contra el grup que tindria una mitjana de fills inferiors, seria el 2, amb el percentatge més elevat d’un fill i 2 fills.

0 20 40 60 80 100



Grup 3 | Al lllindar

Grup 4 | Economia informal

Grup 5 | No tenen ingressos

0 20 40 60 80 100






Ingressos Propis Prestacions Econ. Informal Altres


En referència a la procedència dels ingressos relacionats a la gràfica anterior, es veu clarament, com, el perfil 1, agruparia les famílies que tenen com a font principal d’ingressos, el salari. Com ja s’ha fet esment abans, seria el col.lectiu anomenat com “treballadors pobres”. En el perfil 2

i 3, hi ha les famílies que depenen majoritàriament de les prestacions. El grup 4, els que treballen en economia informal i el darrer, que com s'ha vist a la gràfica anterior (ingressos mensuals) no té ingressos econòmics, per tant, no presentaria cap procedència - altres- .

0 - 50 € 51 - 100 € 101 - 200 € Més de 200 € No sempre igual

Cost mensual en alimentació

Al grup 1 trobem les famílies que poden destinar més diners a la compra dels aliments, més de 200 € mensuals, i serien els grups 3 i 4 els que hi poden destinar menys -menys de 50 €- També es destaca el grup 5, que tal i com ja hem vist a les gràfiques anteriors, serien les famílies que no disposen

de cap ingrés fixe al mes i per tant no tenen un import regular de despeses i depenen bàsicament de les donacions i les ajudes alhora de proveir-se d’aliments per la seva llar.

¿?

49


Cap 0 - 300 € 301 - 500 € 501 - 700 € 701 - 900 € Més de 900€

Ingressos mensuals

El perfil que presenta un nivell d’ingressos superior, més de 900 € mensuals, és el perfil 1. D'altra banda, presentant un menor ingrés

econòmic, tindríem el perfil 5, que afirma majori-tàriamentmajoritàriament no tenir cap ingrés fixe mensual.

1 2 3 4 o més

Número de fills

Es destacaria el grup 3, amb el major percen-tatge de nombre de fills -4 o més- també un alt percentatge amb 3 fills, sent la mitjana d’1 fill la que estaria menys representada.

Per contra el grup que tindria una mitjana de fills inferiors, seria el 2, amb el percentatge més elevat d’un fill i 2 fills.

0 20 40 60 80 100 0 20 40 60 80 10020 40 60 80






0 20 40 60 80 100






Ingressos Propis Prestacions Econ. Informal Altres


En referència a la procedència dels ingressos relacionats a la gràfica anterior, es veu clarament, com, el perfil 1, agruparia les famílies que tenen com a font principal d’ingressos, el salari. Com ja s’ha fet esment abans, seria el col.lectiu anomenat com “treballadors pobres”. En el perfil 2

i 3, hi ha les famílies que depenen majoritàriament de les prestacions. El grup 4, els que treballen en economia informal i el darrer, que com s'ha vist a la gràfica anterior (ingressos mensuals) no té ingressos econòmics, per tant, no presentaria cap procedència - altres- .

0 - 50 € 51 - 100 € 101 - 200 € Més de 200 € No sempre igual

Cost mensual en alimentació

Al grup 1 trobem les famílies que poden destinar més diners a la compra dels aliments, més de 200 € mensuals, i serien els grups 3 i 4 els que hi poden destinar menys -menys de 50 €- També es destaca el grup 5, que tal i com ja hem vist a les gràfiques anteriors, serien les famílies que no disposen

de cap ingrés fixe al mes i per tant no tenen un import regular de despeses i depenen bàsicament de les donacions i les ajudes alhora de proveir-se d’aliments per la seva llar.

¿?

50


Procedència de l’alimentació

Segons la procedència dels aliments, trobem en el grup 1 aquelles famílies directament poden fer-se càrrec amb els ingressos que disposen. Ja observàvem anteriorment, que

es el grup que té feina i disposa de salari.El grup 5 al no disposar de cap ingrés fix al mes, depèn bàsicament de les ajudes i les donacions.

120

020 40 60 80 100






0

120

0 20 40 60 80 100






Dificultats despeses escolars

Quant a les despeses escolars com s’observa que el perfil que pot assolir amb major facilitat les despeses escolars és l’1. La resta comenta que no pot pagar aquestes despeses ja que són molt cares.

Ingressos Propis Donacions Ajudes Atres

Cap problema Amb dificultats No pot pagar Paga material Altres

Sempre A vegades Té ajudes Mai Altres

Seguretat Inseguretat Lleu Inseguretat Moderada Inseguretat Severa

Seguretat alimentària (ELCSA)

Quant al concepte de seguretat alimentària, aquesta es troba més present en els perfils 1 i 2. La resta de perfils, tenen una inseguretat severa més elevada

(major en el perfil 3: més components a la llar, reben més ajudes, tenen menys ingressos mensuals, reben prestacions)

Dificultats despeses vestuari

Quant a les dificultats de vestuari, els usuaris del perfil 1 tenen poques dificultats per fer-ne front a diferència dels altres perfils que, donat que tenen menors ingressos mensuals, tenen majors dificultats.

51


Procedència de l’alimentació

Segons la procedència dels aliments, trobem en el grup 1 aquelles famílies directament poden fer-se càrrec amb els ingressos que disposen. Ja observàvem anteriorment, que

es el grup que té feina i disposa de salari.El grup 5 al no disposar de cap ingrés fix al mes, depèn bàsicament de les ajudes i les donacions.

120

020 40 60 80 100 120





Grup 5 | No tenen ingressos120

0 20 40 60 80 100






Dificultats despeses escolars

Quant a les despeses escolars com s’observa que el perfil que pot assolir amb major facilitat les despeses escolars és l’1. La resta comenta que no pot pagar aquestes despeses ja que són molt cares.

Ingressos Propis Donacions Ajudes Atres

Cap problema Amb dificultats No pot pagar Paga material Altres

Sempre A vegades Té ajudes Mai Altres

Seguretat Inseguretat Lleu Inseguretat Moderada Inseguretat Severa

Seguretat alimentària (ELCSA)

Quant al concepte de seguretat alimentària, aquesta es troba més present en els perfils 1 i 2. La resta de perfils, tenen una inseguretat severa més elevada

(major en el perfil 3: més components a la llar, reben més ajudes, tenen menys ingressos mensuals, reben prestacions)

Dificultats despeses vestuari

Quant a les dificultats de vestuari, els usuaris del perfil 1 tenen poques dificultats per fer-ne front a diferència dels altres perfils que, donat que tenen menors ingressos mensuals, tenen majors dificultats.

52







Baixa Mitjana Alta

Suficient Insuficient

Segons valoració de les ajudes rebudes

Els usuaris fan una valoració general de les ajudes rebudes com a insuficient, dada que augmenta en els perfils d’usuaris que reben més ajudes (en aquest cas, el perfil 3).

Adherència a la dieta Mediterrània (Kidmed)

El perfil 3 és el que presenta una menor adherència a la dieta mediterrània i, per tant, també una major inseguretat alimentària (inseguretat severa). Com a

comparativa, el perfil 2 és el que té una majoradherència a la dieta, que correlaciona amb una tendència alta davant la seguretat alimentària.

0 20 40 60 80 100





Grup 5 | No tenen ingressos0 20 40 60 80 100

53

En Joan Francesc és el director de l’IES Vallvera de Salt (Girona), un centre públic que ell mateix descriu com “de màxima complexitat” ja que compta amb estudiants de més de 40 nacionalitats diferents on només el 33% hi accedeix amb els estudis de primària aprovats. Per treballar en un centre com aquest, en Joan Francesc opina que “hi ha d’haver per part dels docents del centre - a més d’un coneixement previ de la realitat dels estudiants-, una vinculació emocional, i un treball des del respecte i la preocupació envers els joves”.

Fruit d’aquesta preocupació i a través de l’atenció i el treball amb els alumnes, l’equip docent va detectar el curs passat algunes mancances en l’alimentació d’un grup dels estudiants. En les hores del pati “hi havia nanos que demanaven a altres companys compartir l’entrepà de l’esmorzar, i això va fer que entréssim en estat d’alerta”, explica el director.

Coneixedors d’un projecte pilot de la Creu Roja que es començava a desenvolupar a d’altres centres educatius #menjarsalinsti, l’IES de Vallvera va entrar a formar-hi part

el passat curs escolar 2013-2014 amb continuïtat aquest any. Aquest recurs proporciona als alumnes un àpat saludable i equilibrat de dilluns a divendres a les mateixes instal·lacions de l’institut. “Puc dir amb satisfacció que aquest projecte està tenint una repercussió molt positiva en els nois i noies del nostre centre i les seves famílies”, afirma el professor.

Simón recalca amb preocupació la influència que pot arribar a tenir una alimentació insuficient en el rendiment i el desenvolupament d’un estudiant: “L’adolescent que no està ben alimentat pot arribar a ser especialment problemàtic. És un nano que no es concentra, es dorm a classe literalment i a nivell emocional i social també té la seva afectació, podent comportar que l’infant quedi marginat o estigmatitzat de per vida”, afirma.

Per aquest motiu el director pensa que les administracions haurien de prendre consciència de la importància d’aquest problema ja que no tot es soluciona amb recursos materials. Segons ell, el que hauria de fer l’administració és “detectar la necessitat a través d’un

indicador social i prioritzar els recursos a destinar”. Simón reclama que els centres de màxima complexitat, com el seu, haurien de disposar de beques menjador oficials, “no pot ser que gràcies a la Creu Roja o a d’altres entitats es comenci a solucionar aquest tema a la Secundària”.

Malgrat tot, en Joan Francesc agraeix la labor de la Creu Roja ja que no es tracta només d’un tema de salut, sinó que el fet que algú es preocupi per a aquests joves, té molt a veure amb els canvis d’actitud positius que fan perquè els estudiants es senten valorats i escoltats.

“Quan aquests nanos em troben pel carrer i em criden des de l’altra punta: -director!, és molt gratificant perquè ara identifiquen l’institut no només com un centre on han d’anar obligatòriament cada dia de 8 a 3, sinó com alguna cosa més on hi ha persones que s’escolten els seus problemes i fa que al final no siguin tan grans”, conclou Simón.

El fet que un infant no tingui accés a una alimentació adequada és una font d’injustícia social que el pot acabar estigmatitzant-lo de per vida“ ”

TESTIMONI

JOAN FRANCESC SIMÓN

DIRECTOR DE L’IES VALLVERA, SALT (GIRONÈS)

5CONCLUSIONS

55

5. CONCLUSIONS

La inseguretat alimentària, a casa nostraEn aquest estudi s’ha introduït per primer cop el concepte de “seguretat alimentària” -abastament emprat en la terminologia dels projectes de cooperació al desenvolupament-, però que aquí, en una societat desenvolupada, fins ara havia pres cos no-més en l’accepció de la preservació de la seguretat, salubritat i higiene dels aliments. Per tant, aquí s’ha incorporat el concepte de la seguretat alimentària entesa com la situació en què totes les persones d’un grup familiar tenen garantit sempre l’accés físic, social i econòmic a suficients aliments innocus i nutritius per satisfer les seves necessitats i preferències alimentàries per poder tenir una vida activa i sana.

Per això, una de les dades més rellevants i sorprenents que s’extreuen de l’estudi és que 9 de cada 10 famílies amb in-fants que atén la Creu Roja en els seus projectes de Lluita contra la Pobresa pateixen algun tipus d’inseguretat alimen-tària a les seves llars. La intensitat d’aquesta inseguretat, que s’ha mesurat a través del qüestionari ELCSA, és lleu en un 29,5% de les famílies, moderada en un 40,7% i severa en un 21,7%.

Com indiquen les dades obtingudes, la inseguretat alimen-tària és, per tant, un element directament proporcional vin-culat al nivell d’ingressos de les famílies, a la dimensió dels

grups familiars i també a la procedència dels aliments que es consumeixen a la llar. Així doncs, la inseguretat alimentària severa afecta el 25% a les llars sense cap tipus d’ingrés i disminueix sensiblement en les famílies que tenen ingressos superiors als 700€.

La dependència d’altres fonts per a obtenir els aliments és un altre factor que incideix en la severitat de la inseguretat alimentària que es dóna a casa nostra quant a l’accés. Per tant, quan l’alimentació de les famílies prové majoritàriament dels productes donats per entitats socials o de les ajudes de familiars o altres persones properes de l’entorn, el percen-tatge d’inseguretat severa augmenta 10 punts per sobre de la que tenen les famílies que encara poden comprar la major part d´aliments.

No obstant, les principals diferències es troben en els ex-trems de la forquilla que hi ha entre les situacions de segu-retat alimentària i d’inseguretat alimentària severa, de mane-ra que en totes les unitats familiars estudiades són gairebé idèntics els percentatges d’inseguretat moderada, ja que és el factor predominant en tots els grups.


56

Aquesta dependència dels ajuts, obliga a les entitats, doncs, a repensar profundament els projectes d’alimentació que es duen a terme. Actualment, entre el tipus de productes que es distribueixen té molt poca presència el producte fresc, so-bretot per la logística i les condicions de conservació i de distribució que exigeix.

Així doncs, des de la Creu Roja s’aposta en ferm per l’ex-pansió d’un model de targetes de prepagament que permet que les famílies puguin autogestionar aquests ajuts segons les seves necessitats i hàbits nutricionals, al mateix temps que ajuda a normalitzar l’ajut alimentari i, per tant, al cap i la fi, reforci la dignitat de les pesones que se’n beneficien. És, sens dubte, per això, per aquest efecte normalitzador, que les targetes de prepagament siguin la tipologia d’ajut més ben valorat per les famílies enquestades.

En els diversos estudis de l’Observatori de Vulnerabilitat s’ha fet palesa l’elevada dependència que comporta la situació de vulnerabilitat sobrevinguda. La proporció de famílies que ob-tenen el seus ingressos d’un salari no arriba al 25%, mentre que els reben algun tipus de prestació representen més del 50% de les persones enquestades en aquest estudi. Aquests indicadors no han mostrat cap variació que indiqui una millo-ra en la situació, ans al contrari. De fet, es constata la ten-dència que hi ha un increment de les famílies que no tenen cap tipus d’ingrés.

En aquest estudi s’ha preguntat no només d’on procedei-xen principalment els ingressos, sinó també d’on les famílies obtenen els productes d’alimentació. Un 48% de les famílies ateses per la Creu Roja manifesta que els aliments que con-sumeixen a la seva llar provenen majoritàriament d’ajuts i, en-tre aquests, sobresurten els ajuts procedents de les entitats socials (38%).

És cert que, davant la crisi, les entitats han respost de forma destacada amb projectes i campanyes de recollida que pro-porcionen productes d’alimentació a les persones més vulne-rables. La solidaritat individual també es concreta sovint en aquests tipus d’ajuts, que resulta per a la majoria de les per-sones una manera assumible de contribuir-hi solidàriament. L’alimentació és un dret bàsic del qual moltes persones, en-titats i empreses volen participar-ne. Però precisament per-què és un dret bàsic, resulta inacceptable l’elevat índex de dependència dels ajuts d’aquests col·lectius més afectats; així doncs, aquesta greu mancança social no pot estar sos-tinguda únicament per la solidaritat de particulars en aquests volums ni en aquesta durada.

Si les famílies obtenen suport en l’alimentació eminentment a través de les entitats i de la xarxa familiar, resulta lògic que prioritzin les despeses d’habitatge abans que les d’alimen-tació, ja que les conseqüències dels impagaments són de-vastadores. Malgrat que la Creu Roja va destinar, durant el 2014, més de 311.000�ajuts per pagar habitatge i subminis-traments, és del tot impossible que arribin a tothom de ma-nera sostinguda i continuada.

De l’ajuda humanitària a l’accés normalitzat a l’alimentació

57

5. CONCLUSIONS

El 53,4% dels infants de 4 a 12 anys de les famílies enquesta-des dinen al menjador escolar perquè disposen de beca men-jador. Això no obstant, en més de la meitat (58%) dels casos la beca no cobreix el 100% del cost del menjador escolar i les famílies han d’aportar un percentatge que se situa majoritàri-ament en el 50%. Davant la dificultat de fer front a aquest co-pagament, moltes famílies es veuen obligades a compactar la beca, de manera que els seus fills mengen, uns dies, a l’escola i, altres, a casa.

Fruit de l’esforç de l’administració competent per reordenar els criteris de concessió de beques de menjador escolar, i el gran esforç econòmic i de gestió de les entitats per pal·liar aquestes situacions, es pot constatar l‘increment significatiu (20 punts per sobre de l’indicador del 4rt estudi de l’Observatori de Vul-nerabilitat, de gener de 2013) del percentatge de concessió de beques de menjador escolar entre el col·lectiu estudiat.

La beca de menjador suposa un benefici en l’alimentació i in-tegració de l’infant, sobretot si es té en compte que en en el 4rt estudi de l’Observatori , “L’impacte de la crisi en la infància i el medi escolar”, publicat al gener del 2013, el 70,3% de les persones enquestades manifestava tenir dificultats per garantir una alimentació saludable per als seus fills al domicili. D’entre les famílies que no poden costejar el servei de menjador esco-lar aquesta afectació arribava fins el 79%.

No obstant això, queda clar que, per combatre aquesta eleva-da inseguretat alimentària i l’elevada dependència continuada dels ajuts alimentaris per part dels col·lectius atesos, es fa del tot imprescindible desenvolupar accions integrals que n’afavo-reixin la plena autonomia personal i familiar amb accions vin-culades, sobretot, a l’accés al mercat laboral, i la incorporació d’aquestes persones ateses a llocs de treball que ofereixin sa-laris dignes que els permetin sortir del cicle d’exclusió al qual es veuen abocats.

Tanmateix, i per tal d’evitar les grans desigualtats socials, cal-dria impulsar un sistema de Renda Garantida de Ciutadania, si més no per aquells col·lectius i persones que presentin un major grau d’exclusió social o amb persones dependents a càrrec. A més, la Renda Garantida de Ciutadania podria ser una mesura molt eficaç, no només per als col·lectius que patei-xin una situació de cronificació de l’exclusió social, sinó també per pal·liar el fenomen en augment dels “treballadors pobres”.

Per la promoció i garantia de l’autonomia familiar


6ACCIONS DE

LA CREU ROJA

59

6. ACCIONS DE LA CREU ROJA

• Programes de suport a l’alimentació infantil

• Beques menjador escolar: Ajuda per cobrir la quota de menjador escolar de nens/es en situació de risc, les famílies dels quals no poden assumir aquesta despesa i no la tenen completament coberta per beques públiques. Es pretén que aquests tinguin almenys un àpat al dia de qualitat i saludable. Aquest projecte va ser iniciat el curs 2012/13. El curs 2013-2014, 894 nens/es van rebre la beca gràcies a la Creu Roja.

• Berenars al projecte d’èxit escolar: berenars que es reparteixen en quasi cinquanta espais de la Institució Humanitària, gestionats per Creu Roja Joventut (CRJ). Es realitza un acompanyament socioeducatiu dels infants, s’organitzen activitats de lleure i es promou el treball en els hàbits de vida saludables.

• Targetes de suport alimentari: projecte de l’Aliança Humanitària per a l’Alimentació Infantil de Creu Roja que consisteix en distribuir targetes de prepagament entre famílies en situació vulnerable perquè puguin comprar aliments per als seus fills/es en comerços de proximitat, de forma normalitzada. Fins ara, aquestes targetes s’han

distribuït durant els períodes de vacances escolars, per complementar les beques de menjador que la Creu Roja ja proporciona durant la resta del curs. Des de setembre de 2014, 4.600 nens/es han rebut aquest tipus de suport.

• Kits de suport social (kits d’alimentació infantil): Cobreix les necessitats bàsiques en alimentació i higiene dels infants. També conté productes més específics com bolquers i aliments per a nadons. Al llarg de l’any 2014, 19.754 infants han rebut aquesta ajuda.

• Beques de Secundària (#Menjarsalinsti): garantir que els estudiants de secundària en situació de vulnerabilitat puguin comptar amb una alimentació saludable, sana i equilibrada. Els joves usuaris del projecte poden rebre suport a través dues modalitats. Una d’elles consisteix en quedar-se dinar al propi menjador del centre, si a l’institut disposen d’un menjador per preparar els àpats. Però, en els casos en què això no ha estat possible, la Creu Roja ofereix l’ajut alimentari a través de les targetes de prepagament, de manera que puguin dinar cada migdia a casa seva.

La Creu Roja a Catalunya va llançar el maig de 2014 la campanya de l’Aliança Humanitària per a l’Alimentació Infantil, amb l’objectiu d’aplegar el màxim de recursos i esforços per desenvolupar aquest tipus de projectes. Amb aquesta campanya, la Creu Roja vol fer una crida tant a la ciutadania com a empreses, associacions o institucions

públiques i, en general, a tots els agents socials. L’objectiu de la campanya és recaptar en un any 1 milió d’euros per distribuir 100.000 ajuts alimentaris infantils. Els fons recollits en aquesta campanya s’invertiran en els diferents projectes d’alimentació infantil que desenvolupa la Creu Roja en l’actualitat:

ACCIONS

#actuemJA

ALIANÇA HUMANITÀRIA PER A L’ALIMENTACIÓ INFANTIL


60

Durant el curs escolar 2014-2015, el projecte s’està duent a terme en 8 localitats catalanes (Terrassa, Lleida, Salt, Rubí, Santa Margarida de Montbui, Santa Coloma de Gramenet, Badia del Vallès i El Vendrell). En aquells centres en què el projecte es desenvolupa a l’institut, el voluntariat de la Creu Roja s’ocupa del servei de menjador i de la seva dinamització. En aquest sentit, cal tenir en compte que la Creu Roja ha format 122 voluntaris i voluntàries en manipulació d’aliments durant el 2014, com els que formen part d’aquest projecte. A més, la Creu Roja desenvolupa altres activitats socioeducatives amb els joves beneficiaris del projecte. En aquest projecte, la Creu Roja treballa en xarxa amb el Departament d’Ensenyament, que deriva els usuaris i usuàries al projecte; l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ACSP), que ajuda Creu Roja a dissenyar els menús; i amb les Taules locals (integrades per l’Ajuntament corresponent i les delegacions territorials corresponents del Departament d’Ensenyament i l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

• Programes d’intervenció amb infants

• Centres de Mediació Social (CMS), ludoteques i casals d’estiu (CRJ): els CMS són espais on els infants poden fer els deures i desenvolupar altres activitats formatives i lúdiques en horari extraescolar amb l’acompanyament de voluntariat. A les ludoteques i als esplais d’estiu s’hi desenvolupen activitats d’oci i lleure per als infants de les famílies que no es poden costejar aquest tipus d’activitats.

• Kit de suport escolar (material escolar)

• Campanya de joguines (CRJ): Campanya de recollida de joguines pel Dia de Reis per distribuir-les entre els infants en situació de vulnerabilitat.

• Èxit escolar (CRJ): projecte adreçat a infants en etapa d’educació obligatòria (6-16 anys) i que es troben en risc d’exclusió social on es pretén fomentar habilitats socioeducatives i promoure l’educació en valors fora de l’entorn acadèmic mitjançant activitats lúdiques i formatives. Se centra principalment en el reforç escolar, suport i acompanyament dels infants, cobertura de necessitats bàsiques, activitats de lleure i oci i sensibilització de l’entorn de l’infant.

• Projecte d’ajudes a la infància en situació de vulnerabilitat: ajudes a les famílies en situació de risc per tal d’adquirir vestuari, llibres i material escolar. Consisteix en vals/targetes que permeten adquirir els materials mitjançant la xarxa normalitzada de llibreries, botigues esportives o altres establiments.

• Suport a l’alimentació en Centres gestionats per

la Creu Roja (en negreta): la Creu Roja ofereix, als seus espais i centres de gestió, programes de suport per a l’alimentació dels infants i joves. Com a exemple, el centre obert Casal-Ot, a Manresa, que ofereix sopars i el projecte Joves Nucli Antic, que ofereix berenars. Espais on, a més a més de contribuir a millorar els hàbits alimentaris saludables, es detecten necessitats i mancances vinculades a la mala alimentació dels infants.

61

6. ACCIONS DE LA CREU ROJA

• Programes de suport a l’alimentació

• Kit de suport social: ajudes de primera necessitat que la Creu Roja dóna a famílies que ho sol·licitin i que es trobin en situació de vulnerabilitat Es tracta de kits d’alimentació, kits de roba o kits d’higiene personal.

• Centres de distribució d’aliments: distribució de kits de suport social.

• Tallers i formacions d’educació alimentària: educació per promoure una alimentació saludable, econòmica i sostenible adreçada a prevenció i millora de la salut dels infants.

• Aliments frescs: es fa a diverses assemblees locals de la Creu Roja, gràcies a les donacions de petits comerços de proximitat o els excedents de producte fresc (fruita i hortalisses) que donen els pagesos i alguns supermercats.

• Programa d’aliments de la UE: és un pla de la Unió Europea (UE) per distribuir productes de primera necessitat entre les persones en situació de vulnerabilitat. 1 de cada 4 beneficiaris són infants.

• Projectes de suport

• Punts de Suport a les famílies: els PSF atenen de forma integral les necessitats de les persones en situació de vulnerabilitat dels diferents municipis i se’ls deriva als projectes que puguin satisfer millor les seves necessitats de forma integral. Aquests ofereixen serveis de primera acollida i d’acompanyament social, a més de comptar amb un mapa de recursos i serveis locals amb que s’informa a les famílies dels recursos que tenen al seu abast. Així doncs, suposa un canvi en el model d’atenció de la Institució.

• Acompanyament a persones hospitalitzades: Programa d’acompanyament a persones malaltes hospitalitzades, tant adults com infants, per millorar la seva estança hospitalària ajudant a reduir el desajust emocional que comporta el procés d’emmalaltir, l’hospitalització i la convalescència. Es fa especial atenció a la infància hospitalitzada mitjançant activitats lúdiques i educatives per a normalitzar l’estat d’aïllament dels infants.

• Servei d’Acolliments Familiars: atenció als infants en situació de desemparament, per tal de proveir-los d’un entorn familiar favorable que pugui garantir satisfactòriament les seves necessitats bàsiques.

• Programes de Promoció i Educació per a la salut: Activitats formatives /informatives adreçades a ampliar els coneixements i actituds per a la prevenció de malalties de transmissió sexual/parenteral, mètodes anticonceptius, VIH, hepatitis, prevenció de conductes violentes, etc. Aquestes activitats van adreçades tant a infants i adolescents com a la població en general.

• Tallers d’economia domèstica i d’estalvi energètic: Pretenen dotar d’eines i consells per millorar la gestió dels ingressos i despeses familiars, així com per reduir i optimitzar els consums de la llar (llum, aigua, gas…).

• Atenció i suport emocional: les accions de suport emocional, grups d’ajuda i d’enfortiment d’autoestima resulten eines molt efectives per ajudar a superar les situacions de dificultat per les quals passen les persones ateses per la Creu Roja.

D’altra banda, Creu Roja ha desenvolupat un seguit d’accions i projectes per tal de millorar l’alimentació familiar a partir de projectes que busquen assolir la varietat alimentària i la formació nutricional i saludable que s’engloben també dins d’ accions de prevenció i promoció

de la salut. A més d’aquesta vessant més preventiva, també s’han iniciat una sèrie d’iniciatives i ajudes adreçades a evitar els efectes de la crisi a les famílies i que responen a un suport educatiu, social i emocional. Aquests són:

7ANNEXOS

63

7. ANNEXOS

ANNEX 1. METODOLOGIA DE L’ESTUDI

SELECCIÓ DE LA MOSTRA

En aquest estudi la base de dades de l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja tenia aproximadament 12.000 registres. A partir de les gairebé 2000 trucades realitzades s’ha pogut observar que una de cada 4 persones no té fills al seu càrrec, pel que s’acaba obtenint un univers de 9.000 usuaris amb fills al seu càrrec. La mostra es va realitzar estratificant per sexe i zona dins de cada província, per tal d’obtenir una mostra representativa de cadascuna d’elles amb una precisió del 5% aproximadament en els estudis provincials. En total 1.001 persones van acceptar fer l’entrevista, el que representa una precisió del 2,9%. En aquest estudi les enquestes han estat ponderades per tal de mantenir les proporcions de cada província similars als de la població. Les enquestes es van realitzar telefònicament assistides per ordenador (CATI, Computer Assisted Telephone Interviewing) durant el mes de desembre de 2014.

En la següent taula hi ha els motius pels quals no es va poder fer l’entrevista:

Vol fer l’entrevista Freqüència Percentatge

Sí 1.001 50.8%

No vol 177 9.0%

No és l’usuari (telèfon erroni)

78 4.0%

No entén l’idioma 187 9.5%

No, per manca de temps després d’haver iniciat l’enquesta

12 0.6%

No, per no trobar-se en el lloc

12 0.6%

No viu en el domicili 3 0.2%

No té fills al seu càrrec 471 23.9%

Ns/Nc 30 1.5%

MÈTODES ESTADÍSTICS

L’anàlisi de les preguntes del qüestionari s’ha realitzat segons el tipus de variable:

• Variables quantitatives: Per a les variables quantitatives s’han obtingut taules amb els estadístics de resum: nombre d’observacions vàlides (N), nombre de dades faltants (N Miss), Mitjana, Mediana, Mínim i Màxim.

• Variables categòriques i multiresposta: Tant per a les variables categòriques (sexe, província, país de naixement, etc.) com per a les variables multiresposta (malalties cròniques, àpat principal del dia, ajudes de Creu Roja, etc.) s’han obtingut taules amb les freqüències absolutes (N) i relatives (%). S’han representat gràficament mitjançant diagrames de barres o gràfics de sectors.

• Anàlisi multivariant: Amb l’objectiu de detectar tipologies d’usuaris amb perfils similars s’ha realitzat un anàlisi de correspondències múltiples. Aquesta tècnica permet resumir un conjunt de variables categòriques, i utilitzar els resultats per classificar els usuaris en grups amb característiques similars (anàlisi de clústers). Aquestes tècniques són exploratòries en el sentit que no són per analitzar sinó per descriure les dades. Finalment, amb l’objectiu d’interpretar els grups, s’ha realitzat un perfilat de cadascun dels clústers segons les variables més rellevants.

MATERIAL I MÈTODES


64

ANNEX 2. QÜESTIONARI TELEFÒNIC

A continuació es mostra el qüestionari telefònic que ha servit com a eina per tal de desenvolupar la recollida d’ informació per realitzar l’estudi.

QÜESTIONARI DEL 8è ESTUDI DE L’OBSERVATORI DE VULNERABILITAT

“L’ACCÉS DE LA INFÀNCIA A L’ALIMENTACIÓ SALUDABLE”

1. Codi usuari

2. Vol fer l’entrevista? Sí No vol No és l’usuari (telèfon erroni) No entén l’idioma No, per manca de temps després d’haver iniciat

l’enquesta No, per no trobar-se en el lloc Defunció No viu en el domicili

3. SexeHomeDona

4. Demarcació BarcelonaTarragonaLleidaGirona

4.1 Franja

5. Edat (caràcter numèric)

6. Lloc de naixement (oberta o desplegable...)

7. Té fills al seu càrrec a domicili de 4 a 12 anys?7.1 Sí (continua l’enquesta) 7.2 No (FINALITZA L’ENQUESTA)

8. Relació de la persona que contesta l’enquesta (en relació amb els nens/es):MarePare

ÀviaAviGermàGermanaAltre (indicar quin)

BLOC 1: DADES PERSONALS

1.1. Nombre total de persones que viuen habitualment en el mateix domicili (incloent persona entrevistada) desplegable de l’1 al 10 i més de 10.

1.2. Ens podria dir número, edat, sexe dels seus fills/es (0-17 anys)?: (desplegable, edat/número/sexe) ___ Edat (caràcter numèric) HomeDona___ Edat (caràcter numèric) HomeDona___ Edat (caràcter numèric) HomeDona___ Edat (caràcter numèric) HomeDona___ Edat (caràcter numèric) HomeDona___ Edat (caràcter numèric) HomeDona

___ Edat (caràcter numèric) HomeDona

1.3. Té vostè algun fill/a que fa l’ESO?

Sí (indicar el número de fills)No

1.4. Si a la pregunta anterior ha contestat SÍ, ens podria dir si a Primària tenia beca menjador?

Sí (indicar el número de fills)No

1.5. Si a la pregunta 1.3 ha contestat SÍ, ens podria dir on realitzen habitualment, l’àpat del dinar?

A casaA casa dels avisA casa d’un altre familiarAmb els amicsAl menjador de l’Institut (porta carmanyola de casa)En un bar/restaurantNs/ NcAltres(resposta oberta)

1.6. Algú/na dels infants (4-12 anys) que viu amb vostè, pateix algun tipus de malaltia crònica que precisi de tractament i/o medicació continuat?

Sí ( indicar el numero de fills que la pateixenNo

65

7. ANNEXOS

1.7. Si a la pregunta anterior ha contestat Sí, ens podria dir quina/es malaltia/es pateix/en (diagnosticades)? (multiresposta) Al·lèrgiesIntolerància als aliments (Celíacs) Asma Malalties neurodegeneratives Discapacitat física Malaltia mental Altres (indicar quina)

BLOC 2: DETERMINANTS SOCIOECONÒMICS

2.1. Ens pot indicar els ingressos mensuals aproximats de la unitat familiar? : No tenim cap ingrés Tenim un ingrés de menys de 300 € Entre 301-500 € Entre 501-700 € Entre 701-900 € Entre 901-1200 € Ns/Nc

2.2. Ens pot indicar la procedència majoritària d’aquests ingressos? Salari Prestacions (jubilació, viduïtat, dependència,

compensatòria..) Economia informal Ajuda de familiars Ajuda d’amics/veïns Altres (posar quina: resposta oberta) Ns/Nc

2.3. El cost mensual aproximat en les despeses familiars en alimentació és de: Menys de 50 € Entre 51-100 € Entre 101-200 € Més de 200 € No sempre és igual perquè depèn

dels ingressos del mes Ns/Nc

2.4. L’alimentació mensual, a la seva llar, prové principalment (marcar només 1 opció, la que sigui la principal): Compra amb ingressos familiar Donacions d’entitats Ajudes de familiars o amics Altres (especificar): .............................

2..5. En un mes habitual, com prioritza el pagament de les següents despeses a la seva llar? Ordenar de l’1 al 6 de més a menys importància (l’1 és el més important que s’ha de pagar i el 6 el darrer que paga o es deixa de pagar): Lloguer/hipoteca Alimentació Escola/institut dels fills/es Subministrament llum Subministrament aigua Subministrament gas o gas butà

2.6. Pot permetre pagar les despeses escolars (excursions, material escolar, etc.) dels seus fills/es?: Sí, sense problemes Sí, amb dificultats econòmiques No, són molt cares (no puc pagar material escolar,

ni excursions, colònies...) No. Només pago el material escolar, les excursions

per temes econòmics no m’ho puc permetre Altres, especificar. Ns/Nc

2.2.3. Per motius econòmics, té dificultats per fer front a les despeses de vestuari (roba i calçat) dels seus fills/es?:Sí, sempre

Sí, de vegades No, mai No, perquè tinc ajudes d’amics/familiars...que

em donen roba/calçat Altres, especificar

2.8. Quina percepció té vostè del rendiment escolar del seu/s fill/s/es? Es carregaran els fills de les resposta de la pregunta 1.2___ Edat (caràcter numèric) HomeDona Excel·lentCorrecteInsuficient

___ Edat (caràcter numèric) HomeDona Excel·lentCorrecteInsuficient







66

BLOC 3: ALIMENTACIÓ I HÀBITS ALIMENTARIS

Seguretat alimentària

Qüestionari ELCSA

En els últims 3 mesos, per falta de diners o altres recursos ¿Alguna vegada vostè es va preocupar de que a la llar s’acabessin els aliments?

SINONSNC

En els últims 3 mesos, per falta de diners o altres recursos ¿Alguna vegada a la seva llar es van quedar sense aliments?

SINONSNC

En els últims 3 mesos, per falta de diners o altres recursos ¿Alguna vegada en la seva llar van deixar de tenir una alimentació saludable?

SINONSNC

En els últims 3 mesos, per falta de diners o altres recursos ¿Alguna vegada vostè o algun adult de la seva llar va tenir una alimentació basada en poca varietat d’aliments? SINONSNC

En els últims 3 mesos, per falta de diners o altres recursos ¿Alguna vegada vostè o algun adult de la seva llar va deixar d’esmorzar, dinar o sopar?

SINONSNC

En els últims 3 mesos, per falta de diners o altres recursos ¿Alguna vegada vostè o algun adult de la seva llar va menjar menys del que hauria haver menjat?

SINONSNC

En els últims 3 mesos, per falta de diners o altres recursos ¿Alguna vegada vostè o algun adult de la seva llar va patir gana però no va menjar? SINONSNC

En els últims 3 mesos, per falta de diners o altres recursos ¿Alguna vegada vostè o algun adult de la seva llar només va menjar una vegada al dia o no va menjar durant tot el dia?

SINONSNC

En els últims 3 mesos, per falta de diners o altres recursos ¿Alguna vegada algun menor de 18 anys de la seva llar va deixar de teniu una alimentació saludable?

SINONSNC

En els últims 3 mesos, per falta de diners o altres recursos ¿Alguna vegada algun menor de 18 anys de la seva llar va tenir una alimentació basada en poca varietat d’aliments?

SINONSNC

En els últims 3 mesos, per falta de diners o altres recursos ¿Alguna vegada algun menor de 18 anys de la seva llar va deixar d’esmorzar, dinar o sopar?

SINONSNC

En els últims 3 mesos, per falta de diners o altres recursos ¿Alguna vegada algun menor de 18 anys de la seva llar va menjar menys del que hauria d’haver menjat?

SINONSNC

En els últims 3 mesos, per falta de diners o altres recursos ¿Alguna vegada van tenir que disminuir la quantia servida en els àpats a algun menor de 18 anys?

SINONSNC

En els últims 3 mesos, per falta de diners o altres recursos ¿Alguna vegada algun menor de 18 anys de la seva llar va sentir gana però no va menjar?

SINONSNC

15. En els últims tres mesos, per falta de diners o altres recursos ¿Alguna vegada algun menor de 18 anys de la seva llar només va menjar un cop al dia o va deixar de menjar durant tot un dia?

SINONSNC

67

7. ANNEXOS

Consum d’aliments

3.1. Habitualment, el/s seu/s fills/es (4-12 anys) , on realitza/en el menjar principal del dia (dinar)?

3.1.1 A casa3.1.2 Al menjador escolar (menú escola)3.1.3 Al menjador escolar (porta carmanyola de casa)3.1.4 A casa dels avis3.1.5 A casa d’un familiar o amic3.1.6 En un bar o restaurant3.1.7 Altres (resposta oberta)

3.2. Si a la pregunta anterior ha contestat 3.1.2 (menjador escolar), disposa/en d’una beca menjador?

3.2.1.Sí, per a tots els fills3.2.2 Sí, però no per a tots els fills/es3.2.3 No, es duen el dinar de casa i així

paguem menys3.2.4 No. L’han denegada pel Consell Comarcal/

Administració Pública3.2.5 No per què no la vaig demanar

per desconeixement3.2.6 No, no la necessito

3.3. Si a la pregunta anterior ha contestat 3.2.1/3.2.2, ens podria dir quin percentatge té becat?

3.3.1 100%3.3.2 75%3.3.3 50%3.3.4 Altres (indicar quin)3.3.5 Ns

3.4. Si a la pregunta anterior ha contestat 3.3.2/3.3.3/3.3.4, ens podria dir qui es fa càrrec de la resta del pagament?

Jo (pare/mare)Un altre familiar (avis/tiets..)Una entitatNingú, he renunciat per que no puc pagar la

part de copagamentNingú, he compactat la beca

3.5. A la seva llar, els seus fills (4-12 anys) amb quina freqüència menja/en carn?

Cada diaAlguna vegada (2-3 cops/setmana)Menys de 2 vegades/setmanaMaiNs/Nc

3.6. A la seva llar, els seus fills (4-12 anys) amb quina freqüència menja/en ous?

Més de 3 vegades/setmana2-3 cops/setmanaMenys de 2 vegades/setmanaMaiNs/Nc

3.7. A la seva llar, els seus fills (4-12 anys), amb quina freqüència menja/gen embotits?

Cada dia (1-2 vegades/dia)Alguna vegada (3-4 vegades/setmana)Menys de 3 vegades/setmanaMaiNs/Nc

3.8. A la seva llar, els seus fills (4-12 anys) amb quina freqüència pren/en begudes refrescants o ensucrades (cola, sucs...)?

Cada dia (1-2 vegades/dia)Alguna vegada (3-4 vegades/setmana)Menys de 3 vegades/setmanaMaiNs/Nc

3.9. Habitualment, el/s seu/s fills/es (4-12 anys), marcar amb una X (Índex KidMed):

· Pren una fruita o un suc de fruita natural tots els dies?

SINO

· Pren una segona fruita tots els dies?

SINO

· Pren verdures fresques (amanides) o cuinades regularment una vegada al dia?

SINO

· Pren verdures fresques (amanides) o cuinades més d’una vegada al dia?

SINO

· Pren peix amb regularitat (més de dues vegades a la setmana)?

SINO

· Sol anar més d’una vegada a la setmana a un establiment de menjar ràpid (fast food), de tipus hamburgueseria?

SINO

· Menja llegums dos cops (o més) per setmana?

SINO

· Pren pasta o arròs quasi a diari (5 dies o més a la setmana)?

SINO


68

· Esmorza cereals o derivats com el pa, etc.

SINO

· Pren fruites seques amb regularitat, dos o més cops a la setmana?

SINO

· Consumeix oli d’oliva a casa.

SINO

· No esmorza.

SINO

· Esmorza un làctic (llet, iogurt, etc.)

SINO

· Esmorza brioixeria industrial.

SINO

· Pren llet, iogurts i/o formatge cada dia?

SINO

· Pren més d’una vegada al dia dolços i/o llaminadures? SINO

BLOC 4: ACTIVITAT FÍSICA , EXTRAESCOLARS I LLEURE (FILLS 4-12 ANYS)

4.1. Quantes hores setmanals practica el/s seu/s fill/s/es algun esport o activitat física? (organitzades o no. Ex: anar en bici, anar a la muntanya, caminar, futbol a l’escola...)

Cap1 hora setmanal2 hores setmanals3 hores setmanals4 hores setmanals5 hores setmanals o més

4.2. Ha hagut d’esborrar al/s seu/s fill/s d’alguna activitat extraescolar?

No, segueixen fent totes les activitats extraescolars de sempre

Si, per temes econòmics hem hagut de reduir les activitats extraescolars

Sí, per altres temes no econòmicsAltres, especificar.Ns/Nc

4.3. Habitualment, quantes hores al dia dedica/quen el/s seu/s fill/s/es a veure la TV en el seu temps lliure?

Cap1 hora al dia3 hores al dia4 hores al dia5 hores al dia o més

4.4 Habitualment, els seus fills/es, amb qui fan diàriament els deures de l’escola?

Sol/s/a/esAmb el seu pare/mareAmb un altre familiar (germà/na/ns)Realitzen reforç escolar a una entitatAltres, especificar.

4.5 Habitualment, els seus fills/es, quantes hores dorm/en al dia (entre setmana de dilluns a divendres) ?

Menys de 6 hores diaEntre 6 a 9 hores diaEntre 9 i 12 hores al diaMés de 12 hores diaNs/Nc

BLOC 5: AJUTS DE LA CREU ROJA I VALORACIÓ DELS SERVEIS

Ajudes per l’alimentació de la Creu Roja

5.1. Reps l’ajut en alimentació de la Creu Roja? (multiresposta)

5.1.1 Actualment no rebo cap ajut de la Creu Roja5.1.2 No rebo cap ajut per alimentació, rebo un

altre tipus d’ajuda (especificar quina) -----------------5.1.3 Sí, Beca de menjador escolar5.1.4 Sí, Targeta de prepagament Bon Àrea

o Sorli Discau5.1.5 Sí, Kits de suport social (kit aliments)/ aliments

de la Unió Europea5.1.6 Sí, Berenars en espais de lleure de Creu Roja5.1.7 Sí, Entrega d’aliments frescs (a l’Assemblea

de la Creu Roja)5.1.8 Altres: especificar --------------------------------

5.2. Sí la Creu Roja el pogués ajudar més, ordeni de mes (1) a menys (5) segons ordre de necessitat:

Beca de menjador escolarTargeta de prepagamentKits de suport social (kit aliments)/ aliments de la

Unió EuropeaBerenars en espais de lleure de Creu RojaEntrega en d’aliments frescs

69

7. ANNEXOS

Ajudes per l’alimentació de la Creu Roja

5.3. En cas de rebre aliments per part de Creu Roja, com valores aquest tipus d’ajuda (valoració qualitativa de l’ajuda)? (només contesten els que reben ajuda d’alimentació, que a la pregunta 5.1 hagin contestat 5.1.3/5.1.4/5.1.5/5.1.6/5.1.7)

Molt bonaBonaRegularMalament

5.4. Com considera l’ajut? (valoració quantitativa)(només contesten els que reben ajuda d’alimentació, que a la pregunta 5.1 hagin contestat 5.1.3/5.1.4/5.1.5/5.1.6/5.1.7)

SuficientInsuficient

BLOC 6. PREGUNTA OBERTA (NÚVOL) (A TOTS ELS ENQUESTATS)

Com creu que la Creu Roja el pot ajudar a millorar l’alimentació de la seva llar?


70

ANNEX 3. MARC REFERENCIAL

En el present estudi s’ha pretès realitzar una anàlisi sobre l’accés dels infants a l’alimentació saludable, i de l’impac-te que té aquesta en la seva salut per tal que assoleixin un desenvolupament psicosocial i físic adequat.

Al llarg dels últims estudis realitzats per la Creu Roja, s’ha analitzat l’impacte de la crisis sobre determinants socio-econòmics (pobresa, habitatge, educació, ocupació) i de salut. Com s’ha vist al llarg d’aquest estudi, s’analitzen les repercussions directes de la crisi alimentària que pateixen les famílies que participen als projectes de Lluita contra la pobresa i l’exclusió social i, més específicament, dels fills/es d’aquests usuaris.

Hi ha factors socials, polítics, econòmics, ambientals i cultu-rals que exerceixen una gran influència sobre la qualitat de vida i l’estat de salut de les persones; són molts els compo-nents que determinen la nostra salut: els nivells de pobre-sa i exclusió, l’atur, l’educació, l’habitatge, l’accessibilitat a aliments, a l’aigua potable i a instal·lacions sanitàries, l’ac-cessibilitat a la informació, els graus de protecció social, la discriminació per raó de gènere, raça o edat, la inversió en salut pública, etc.

El dret a una alimentació saludable

El dret a l’alimentació està reconegut a l’article 25 de la De-claració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides (1948), on es postula: “Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri per a ell i la seva família, la salut i el benes-tar, especialment quant a alimentació, vestimenta, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris”. Aquesta declaració legítima forma part dels drets de segona generació (socials, econòmics i culturals) on també s’ubiquen el dret a l’educació, a l’habitatge, a la salut i al treball. Així doncs, les Nacions Unides recalquen la importància d’aquest dret en el qual tots els éssers humans, independentment de la seva raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o d’una altre ordre, origen nacional o social, possessions, naixement o altre condició, tenen dret a una alimentació adequada lliures de viure sense gana.

Els elements clau d’aquest manifest universal a l’alimentació són la disponibilitat, l’accessibilitat i l’adequació, és a dir, que l’individu pugui disposar dels aliments i que tingui un accés físic – en el cas de grups vulnerables, quant a desplaçament per aconseguir aliment – i econòmic de manera que els pro-ductes siguin assequibles i satisfacin les necessitats bàsiques d’alimentació de tots els individus, tenint en compte l’edat, sexe, condicions de vida, salut i ocupació, entre d’altres, de cadascun d’ells.

A la Cimera Mundial sobre l’Alimentació organitzada per la FAO l’any 1996, els Estats van adquirir el compromís de re-duir a la meitat el nombre de persones desnodrides abans del 2015. Com a resposta, el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals va publicar la seva Observació general núm. 12 (1999) en la qual es defineix al detall el contingut del dret a l’alimentació i s’estableix l’obligació dels Estats a respectar, protegir, facilitar i fer efectiu el dret a l’alimentació: “El dret a l’alimentació adequada s’exerceix quan tot home, dona o nen, ja sigui sol o en comú amb d’altres, té accés físic i econòmic, en tot moment, a l’alimentació adequada o a mitjans per obtenir-la”. D’altra banda, també s’hi va presentar l’Observació General 15 sobre el dret a l’aigua i, per conse-güent, es va adoptar un enfocament integrat i coordinat per a la promoció i protecció d’aquest dret. A més a més, es va nomenar un Relator Especial sobre el Dret a l’Alimentació, el Sr. Jean Ziegler, que en aquell moment, va definir-lo de tal manera: “El dret a tenir accés, de manera regular, permanent i lliure, sigui directament o mitjançant la compra amb diners, a una alimentació quantitativa i qualitativament adequada i su-ficient, que es correspongui amb les tradicions culturals de la població a la qual pertany el consumidor i que garanteixi una vida física i psíquica, individual i col·lectiva, lliure d’angoixes, satisfactòria i digna”.

71

7. ANNEXOS

A mitjans dels anys 70, sorgeix un altre concepte lligat al dret d’alimentació fruit de la Cimera Mundial sobre l’Ali-mentació de 1974: la seguretat alimentària. Va ser definida des d’un punt de vista de subministrament d’aliments on s’assegurés la disponibilitat i l’estabilitat nacional i interna-cional dels preus dels aliments bàsics. Tot i així, el concep-te de “seguretat alimentària” s’incorpora més pragmàtica-ment l’any 1996 on la Cimera Mundial sobre l’Alimentació l’estableix com a concepte multidimensional. Això ha per-mès que es realitzessin intervencions normatives dirigides a la promoció i a la recuperació d’opcions en matèria de mitjans de subsistència, més específicament: “Existeix se-guretat alimentària quan totes les persones tenen, en tot moment, accés físic i econòmic suficients a aliments inno-cus i nutritius, per satisfer les seves necessitats alimentàri-es i les seves preferències quant als aliments, amb la fina-litat de poder tenir una vida activa i sana”. Més endavant, l’any 2004, la FAO va aprovar les Directrius Voluntàries en suport a la realització progressiva del dret a una alimenta-ció adequada dins el context de seguretat alimentària na-cional, donant així, una orientació pràctica als Estats per l’aplicació del dret a l’alimentació adequada. De la mateixa manera, l’any 2008, la Federació Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja va definir també aquest con-cepte: “es diu que una persona, una llar, una comunitat, una regió o un nació gaudeixen de seguretat alimentària quan tots els seus membres tenen en tot moment accés físic i econòmic per adquirir, produir, obtenir o consumir ali-ments sans i nutritius en quantitat suficient per satisfer les seves necessitats de dieta i preferències alimentàries, de manera que puguin tenir vides dinàmiques i saludables”.

De manera paral·lela, cal citar també, els Drets dels Infants, ja que són el principals protagonistes d’aquest estudi. La Declaració dels Drets de l’Infant (1959), al Principi 4, es-menta el dret a créixer i a desenvolupar-se de manera ade-quada: “L’infant ha de gaudir dels beneficis de la seguretat social. Tindrà dret a créixer i a desenvolupar-se en bona salut; i amb aquesta fi, caldrà proporcionar-li, tant a ell com a la mare, atencions especials, tant prenatals com postna-tals. L’infant tindrà dret a disposar d’alimentació, habitatge, esbarjo i serveis mèdics adequats.” Els nens i nenes són un grup especialment vulnerable a la falta d’alimentació, de manera que necessiten una alimentació adequada per sobreviure i per a desenvolupar-se plenament. Que això es produeixi depèn de les seves famílies o dels cuidadors i, per tant, la capacitat d’aquests per subministrar una alimentació adequada tindrà efectes realment significatius.

La Convenció sobre els Drets de l’Infant protegeix el dret dels nens i nenes a l’alimentació dins el context del dret a la vida, la supervivència i el desenvolupament, a la salut, a la nutrició

i a un nivell adequat de vida. Si els nens i nenes i les seves famílies no poden gaudir-ne amb els mitjans que tenen al seu abast, és important que des de l’Administració es presti su-port amb programes d’alimentació adequats per satisfer-ne les necessitats.

Pel que fa a la legislació d’Europa, a l’article 14 de la Carta Social Europea (1961), s’hi recull: “Per tal d’assegurar l’exer-cici efectiu del dret a beneficiar-se dels serveis socials, les parts es comprometen a impulsar o organitzar serveis que, utilitzant mètodes de treball social, contribueixin al benestar i al desenvolupament de les persones i dels grups en la co-munitat, i en la seva adaptació a l’entorn social”. A la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (2000) no s’hi fa esment explícit d’aquest dret. Per tant, aquesta absència de regulació contrasta amb la multiplicitat de normatives en matèria de consumidors i seguretat alimentària pel lliure mer-cat. La Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat (2000), tot i que fa esment de la “garantia d’una alimentació saludable”, no la recull posteriorment com a dret en el seu articulat. Segons l’Eurostat (oficina estadística de la Comissió Europea), el 26,5% dels infants espanyols viuen en una família amb ingressos per sota del llindar del que es considera pobresa moderada, que implica no ser capaç de garantir el consum de carn, peix o verdura fresca almenys una vegada cada dos dies.

Per tant, el dret a l’alimentació requereix que els Estats creïn un entorn propici en el qual les persones puguin desenvolu-par plenament el seu potencial per a poder produir i/o pro-curar una alimentació adequada, tant per s si mateixes, com per a les seves famílies. Un individu necessita, a l’hora de comprar aliments, tenir accessibilitat a ingressos i, per tant, els Estats, han de poder garantir polítiques salarials i xarxes de seguretat social que permetin als ciutadans assolir una alimentació adequada.

El marc estatal

El reconeixement institucional d’aquest dret a Espanya és relativament tardà. La Constitució Espanyola de 1978 reco-neix els drets econòmics, socials i culturals en el Capítol III (articles 39 i següents), sota el títol de “Principis rectors de l’economia”, orientadors de l’acció dels poders públics en l’àmbit polític i socioeconòmic. L’article 96 estableix que els Tractats internacionals publicats i oficials formaran part de l’ordenament intern i, per tant, permet incorporar els estàn-dards internacionals en matèria de drets humans. De ma-nera que, encara que com a país no es reconegui el dret a l’alimentació de forma explícita, aquest es pot identificar a


72

partir de la interpretació àmplia d’altres drets humans prèvi-ament declarats (dret a la vida, dret a un nivell de vida ade-quat, dret als mitjans necessaris per viure dignament, etc.). Així mateix, el Tribunal Constitucional ha considerat que les normes s’han d’interpretar en base als tractats internacio-nals de drets humans, segons l’article 10.2 de la Constitució Espanyola: “Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal dels Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre les mateixes ma-tèries ratificats per Espanya”.

Tot i aquestes possibilitats, efectivament, els drets humans haurien d’estar detallats el més explícitament possible en els textos jurídics per garantir-ne la seva protecció. En aquest sentit, la FAO estableix que encara que aquest dret sigui re-conegut per la Constitució del país és important que existeixi una llei específica que permeti fer front a aquest dret amb ma-jor precisió, orientant les polítiques públiques i proporcionant els mitjans per impulsar el seu compliment a nivell administra-tiu i judicial. Consegüentment, es proposa una llei marc que pugui articular la normativa de forma integral i garantir el dret a l’alimentació en les seves múltiples vessants. No obstant això, com en l’àmbit comunitari, la normativa estatal i autonò-mica amb prou feines ha desenvolupat el dret a l’alimentació. La normativa existent ha apostat per una regulació mercan-til, dirigida a concebre la pesca, l’agricultura i la ramaderia com aspectes relatius a la producció i comercialització dels productes, sense prendre un enfocament de drets humans. La legislació en aquest sector es limita a la indústria agroali-mentària, interprofessionals i contractes alimentaris, qualitat agroalimentària, agricultura ecològica i laboratoris alimentaris. El Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient dirigeix les seves actuacions vers la qualitat dels aliments i la interna-cionalització dels productes, elaborant també algunes cam-panyes a favor de l’agricultura ecològica i la fruita i verdura de temporada. Malgrat tot, però, no existeix cap aproximació respecte al dret a l’alimentació ni la cobertura d’aquesta ne-cessitat bàsica.

El 2013, un 27,3% de la població espanyola es trobava en risc d’exclusió social segons l’indicador europeu de pobre-sa (ERPE- AROPE*) i, actualment, és el segon país d’Europa que presenta majors desigualtats. Tot aquest context soci-al explica l’augment continuat de la privació alimentària que s’ha detectat en els últims anys.

*L’Estratègia Europa 2020 denomina ERPE (o AROPE en anglès, At Risk of Poverty and/or Exclusion) el grup de persones en risc de pobresa i/o exclusió social. Font: “Salarios, ingresos, cohesión social” (actualitzat el 23 de gener de 2014) http://www.ine.es/ss/Satellite?L=es_ES&c=INESeccion_C&cid=1259941637944&p=1254735110672&pagename=ProductosYServicios/PYSLayout

A Catalunya, l’Estatut d’Autonomia del 2006 no inclou entre els seus drets del Capítol I el dret a l’alimentació. Tanmateix, a l’article 4.1 s’hi vinculen les obligacions contretes mitjançant els tractats internacionals. Respecte a l’obligació de protegir als col·lectius més vulnerables, l’article 166 de l’Estatut esti-pula com a competència exclusiva de la Generalitat de Cata-lunya, en matèria de serveis socials, els serveis i prestacions econòmiques de prestació social, d’ajuda a les persones i col·lectius en situació de pobresa. A la Llei 12/2007 de ser-veis socials s’hi desenvolupen aquests principis: “aquesta llei configura el dret a l’accés als serveis socials com un dret sub-jectiu de caràcter universal, que esdevé un principi bàsic del Sistema, orientat a la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i el progrés social de les persones”. A l’article 17 s’hi recullen les funcions dels serveis socials bàsics i com hauria de ser la seva coordinació. A més, el Decret 151/2008 de la Cartera de Serveis Socials desenvolupa l’anterior llei i concreta el dret de les persones a gaudir dels serveis socials i reflecteix el pas d’un sistema assistencial a un sistema d’accés universal, més garantista, amb drets concrets reconeguts per tota la pobla-ció. Aquest sistema d’accés universal té per objecte assegu-rar que les persones i col·lectius en situació de vulnerabilitat tinguin una protecció reforçada.

Tot i algunes excepcions, s’hi observa novament una impor-tant llacuna pel que fa a l’alimentació com a dret humà. Tenint en compte la importància d’una adequada alimentació durant el creixement, el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Cul-turals ha subratllat com una obligació estatal indispensable que, “tot i tenir recursos limitats, s’ha de protegir als membres vulnerables de la societat mitjançant l’adopció de programes de relat-cost”.

Pel que fa al desenvolupament de la seguretat alimentària a Catalunya, existeix un pla d’alertes gestionat per l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA), una àrea especia-litzada de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, l’activitat principal de la qual consisteix en vetllar per garantir un grau elevat de salut i seguretat de la població mitjançant la planifi-cació i el suport a la coordinació de la intervenció pública en tota la cadena alimentària, que abasta des de la producció agrària fins a la disposició del producte al consumidor.

La Generalitat de Catalunya ha establert en el marc del Pacte per la Lluita contra la Pobresa (febrer, 2015) la creació d’in-dicadors estadístics de referència que permetin l’elaboració d’un informe anual de pobresa a Catalunya com a conse-qüència de la manca d’estudis d’àmbit estatal sobre la matè-ria. El Departament de Benestar Social i Família ha destinat el 2014, aproximadament uns 4 milions d’euros en ajut a famí-lies per combatre la pobresa, la desigualtat i l’exclusió social. D’altra banda, segons dades de la FAO, el malbaratament anual d’aliments a Catalunya és força alarmant; supera les 262.000 tones de menjar amb les quals s’estima que es po-drien nodrir 500.000 persones en un any.

L’índex de pobresa infantil a Catalunya se situa entorn al 27,3%. L’any 2013, 50.000 nens/es van patir privacions ali-

73

7. ANNEXOS

mentàries segons dades d’un informe del Síndic de Greuges (agost, 2014). Amb tot, la partida pressupostària destinada a beques menjador es va incrementar en 1,8 milions d’euros el curs 2013/14 per tal de mirar de garantir a tots els nens i nenes d’arreu del territori català un àpat saludable al dia dins l’entorn escolar

Per a més informació: · http://www.ohchr.org/Documents/Publications/

FactSheet34sp.pdf · http://www.ifrc.org/Global/global-fsa-guidelines-sp.pdf · https://informealimentari.files.wordpress.com/2014/12/

cat_informe-alimentacio1.pdf · http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/

docs/2015/02/06/14/04/5ae917cc-0a71-4d8c-9926-9e734cdc70b4.pdf

El marc estatalSobre composició del nucli familiar:

Composició del nucli familiar de les llars (2013): Nombre de llars amb un nucli familiar (sense altres persones) a Catalunya segons el nombre de fills amb els que conviuen i tipus de nucli familiar. · http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=/t20/

p274/a2013/p06&file=pcaxis&L=0

Sobre l’àmbit de la salut:

El Departament de Salut de la Generalitat publica dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) del 2013 on s’hi presenta una sèrie d’indicadors relacionats amb la salut in-fantil del país.

Quant a les malalties cròniques, el 53,5% de la població de 0 a 14 anys pateix o ha patit algun trastorn crònic. Els principals trastorns crònics que la població menor de 15 anys pateix o ha patit són la bronquitis de repetició, l’enuresi i l’otitis de repetició.

A més, l’ESCA també analitza altres dades que fan referència al desenvolupament psicosocial i al tipus de nivell de vida que aquests duen. Pel que fa a l’activitat física de la població de 6 a 14 anys, el 28,8% ha participat cada dia o gairebé cada dia del mes en jocs d’esforç físic o esports, i el 20,9% no hi ha participat cap dia o gairebé cap. Cada dia o gairebé cada dia del mes, el 19,7% ha corregut molt mentre jugava o feia esport, i el 6,4% ha fet esport o exercici fins a quedar-se sen-se alè o suar molt. La freqüència d’aquestes activitats és molt més elevada en els nens que en les nenes. Per als nens/es de 3 a 14 anys, jugar al parc o al carrer representa un 79,7% de l’activitat física realitzada fora de l’entorn educatiu. A més, un 65% realitza activitats extraescolars esportives i un 36’3% realitza activitats físiques no esportives.

Pel que fa al concepte “d’oci sedentari”, entès com al percen-tatge de població que veu la televisió o juga amb videojocs, ordinador o Internet més de dues hores al dia de mitjana a la setmana, un 20,7% de la població de 3 a 14 anys, dedica dues o més hores diàries a la pantalla (tv o videojocs). Gaire-bé tots miren la televisió diàriament (el 96%) i, un 66,3% juga amb videojocs, ordinador o consulta Internet. A més, l’oci se-dentari de la població de 3 a 14 anys presenta prevalences superiors en les classes més desfavorides i, especialment en els nens, quan la mare té estudis primaris o no té estudis.

En relació als hàbits alimentaris, l’ESCA els descriu a partir de tres indicadors: la ingesta diària recomanada de cinc ra-cions de fruita i/o verdura, en la població general; l’esmorzar saludable, en la població de 3 anys i més, i el baix consum de productes hipercalòrics, en la població de 3 a 14 anys. L’11,7% de la població general fa una ingesta diària de cinc racions de fruita i/o verdura. També s’hi observa que el per-centatge de població que menja diàriament aquestes racions augmenta a mesura que els grups són de més edat. En el grup d’edat de 0 a 14 anys, representa el 7,7%. El 88% de la població de 3 a 14 anys esmorza saludablement.

El 75,3% de la població de 3 a 14 anys fa un baix consum de productes d’elevat contingut calòric, és a dir, fa un consum de menjar ràpid, begudes ensucrades, productes amb sucre o piscolabis i menjars salats, com a màxim tres vegades a la setmana. Els productes amb sucre com ara les pastes o els caramels són els consumits amb més freqüència (el 14,6%), seguits de les begudes ensucrades o refrescos (l’11,9%) i els aperitius salats (el 6,3%). El percentatge de baix consum de productes hipercalòrics és més elevat entre els menors de les classes socials més benestants i entre els que tenen mares amb estudis universitaris.

Per a més informació: · http://salutweb.gencat.cat/web/.content/home/el_departa-

ment/estadistiques_sanitaries/enquestes/02_enquesta_ca-talunya_continua/documents/arxius/esca13_results.pdf

Sobre l’àmbit de la salut:

Per a més informació relativa a la mitjana de despeses en alimentació al nucli familiar consulteu els enllaços següents:· http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=3&V1=3

&V3=2336&V4=2368&ALLINFO=TRUE&PARENT=25&CTX=B

· http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=3&V1=3&V3=2336&V4=2370&ALLINFO=TRUE&PARENT=25&CTX=B


74

Sobre ajuts de l’Administració

El curs 2013-14 el Departament d’Ensenyament va atorgar 66.360 beques de menjador escolar pels alumnes d’Infantil i Primària per tal de garantir ajuts de la meitat o, en casos de major vulnerabilitat, de la totalitat del servei. A més, van rebre ajuts parcials 8.475 escolars que tenien una situació socioeconòmica per sobre del llindar de la beca garantida però que eren susceptibles de tenir un suport econòmic per accedir al servei de menjador escolar. D’aquests 66.360 alumnes, un total de 55.876 disposaven de beca amb un finançament del 50% i un total de 10.484 gaudien del 100% de la beca. Hi havia un forquilla d’entre 8.000 i 12.000 alum-nes que podien rebre ajuts inferiors al 50% en funció de la decisió de cada consell comarcal.

Aquestes dades van ser resultat del nou model de conces-sió de beques menjador que es va pactar amb els consells comarcals per establir un sistema equitatiu a tot Catalunya. Les beques atorgades per cada Consell Comarcal es poden consultar al següent enllaç: · http://www.govern.cat/pres_gov/AppJava/govern/

notespremsa/276768/model-beques-menjador-garanteix-ajuts-meitat-totalitat-servei-66-360-alumnes-parcials-minim-8-475-escolars.html

6. ANNEXOS

75

La Melanie desenvolupa la seva tasca com a nutricionista de la Creu Roja per garantir la qualitat en els projectes d’alimentació que gestiona l’entitat humanitària. El seu treball incideix de manera transversal en tots els projectes en què col·labora; des de l’avaluació dels mateixos fins al seguiment de l’acolliment i la resposta que en donen les famílies usuàries. D’aquesta manera, es monitoritzen els hàbits d’alimentació i es corregeixen males praxis, a més d’oferir informació i formació a les famílies en situació de vulnerabilitat.

“Les persones que viuen en situació de precarietat econòmica poden patir angoixa a causa del sentiment d’impotència que provoca no poder assegurar una correcta alimentació als seus fills”, explica la Melanie. Per assossegar-los, se’ls explica que no sempre és necessari invertir molts recursos a l’hora de comprar i cuinar.

La feina d’apoderament de les famílies, és bàsica en el seu dret a decidir què i com volen menjar i comprar els aliments que consumiran, d’una forma racional. Així, la tasca de l’equip de nutricionistes és indispensable per

donar autonomia a questes famílies ja que es donen recomanacions i consells per economitzar al màxim els recursos de què disposen i perquè puguin triar segons les seves preferències culturals.

Però el valor afegit dels projectes d’alimentació de la Creu Roja es troba en la filosofia que s’hi amaga al darrera. L’accés a l’alimentació d’una forma normalitzada, la dignificació de les ajudes, a més de poder comprar els aliments en establiments de proximitat de forma anònima, permet a les famílies dignificar la seva situació. Per això, comenta la nutricionista “les persones beneficiàries del projecte de targetes prepagament estan molt satisfetes i l’ajuda en aquests moments esta sent molt efectiva”.

La problemàtica que s’observa en l’estudi de tots aquests casos, comenta la Melanie: “és l’accés a la qualitat del producte i això és el que hem de garantir nosaltres”.

La Creu Roja disposa de diverses eines que donen suport a la feina de les nutricionistes. Una d’elles és el decàleg “Menjar sa amb menys diners” realitzat

per l’agència de Salut Pública amb la col·laboració de l’entitat humanitària. A més, recentment s’ha editat el receptari “Per menjar bé, bo i barat” amb la col·laboració de cuiners de renom, destinat a famílies amb pocs recursos econòmics per a que puguin optar a una alimentació de qualitat a un preu molt assequible, menys d’un euro per persona. “Amb aquest receptari, -conclou la Melanie, hem volgut trencar el mite de que menjar sa amb menys diners és possible”.

El que hem de garantir nosaltres com a nutricionistes és l’accés a la qualitat en l’alimentació“ ”

TESTIMONI

MELANIE CASSARINO26 ANYS

NUTRICIONISTA DELS PROJECTES DE SUPORT ALIMENTARI INFANTIL DE LA CREU ROJA


76

ANNEX 4. BIBLIOGRAFIA

ESTUDIS DE L’OBSERVATORI DE VULNERABILITAT CREU ROJA A CATALUNYA

• La Creu Roja a Catalunya (Juliol de 2011): 1r estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat. L’impacte de la crisi en la infància i les famílies. http://www.slideshare.net/CreuRojaCatalunya/primer-informe-observatori-creu-roja

• La Creu Roja a Catalunya (desembre de 2011): 2n estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat. L’ocupació dels col·lectius vulnerables en el marc de la crisi socioeconòmica. http://www.slideshare.net/CreuRojaCatalunya/2n-estudi-observatori?from_search=4

• La Creu Roja a Catalunya (juny de 2012): 3r estudi de

l’Observatori de Vulnerabilitat. L’impacte de la crisi en les persones grans. http://www.slideshare.net/CreuRojaCatalunya/3er-estudi-pdf

• La Creu Roja a Catalunya (gener de 2013): 4t estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat. L’impacte de la crisi en la infància i l’entorn escolar. http://www.slideshare.net/CreuRojaCatalunya/4t-estudi-de-lobservatori-de-vulnerabilitat-de-la-creu-roja

• La Creu Roja a Catalunya (juliol de 2013): 5è estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat. Habitatge i col·lectius vulnerables. http://www.creuroja.org/AP/RecuperaDocumentosSQL.aspx?He5lAj1+dWsbRfwQlL0kb6WbsDqV124EIvLY/ah9UUQB71ADF/lshThU5QCKtvLCbhncJGGktpLV2tlX3HVkwuvFo5xss8JHurcPvYrF+csdWt0hTYEz2w

• La Creu Roja a Catalunya (febrer de 2014): 6è estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat. L’impacte de la crisi en les persones majors de 45 anys. http://www.creuroja.org/AP/SearchResult.aspx?id=139&vle=1438@-@&fld=25253.24767,24793

• La Creu Roja a Catalunya (Setembre de 2014): 7è estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat. L’afectació de la crisi en la salut de les persones. http://www.creuroja.org/AP/SearchResult.aspx?id=139&vle=1438@-@&fld=25253.24767,24793

ESTUDIS DE LA CREU ROJA ESPANYOLA (FUNDACIÓN CRUZ ROJA ESPAÑOLA)

Informes anuals sobre Vulnerabilitat Social

• Cruz Roja Española: Informe anual sobre la vulnerabilidad social (2006) http://www.sobrevulnerables.es/sobrevulnerables/ficheros/informes/informe_2/informe2006ES.pdf

• Cruz Roja Española. Departamento de Intervención social: “Informe anual sobre la vulnerabilidad social (2007) http://www.sobrevulnerables.es/sobrevulnerables/ficheros/informes/informe_1/informe_vulnerabilidad_2007_ES.pdf

• Cruz Roja Española. Departamento de Intervención social: Informe anual sobre la vulnerabilidad social (2008-2009) http://www.sobrevulnerables.es/sobrevulnerables/ficheros/informes/informe_3/InformeVulnerabilidad20082009.pdf

• Cruz Roja Española. Departamento de Intervención social: Informe anual sobre la vulnerabilidad social. Estudio socioestadístico sobre la vulnerabilidad social (2010) http://www.sobrevulnerables.es/sobrevulnerables/ficheros/informes/informe_503/IVS%202010%20ESTATAL.pdf

• Cruz Roja Española. Departamento de Estudios e Innovación social: Informe anual sobre la vulnerabilidad social. Comunidad Valenciana (2012). http://www.sobrevulnerables.es/sobrevulnerables/ficheros/informes/informe_505/IVS2012CV.pdf

• Cruz Roja Española. Departamento de Estudios e Innovación social: Informe anual sobre la vulnerabilidad social (2011-2012) http://www.sobrevulnerables.es/sobrevulnerables/ficheros/informes/informe_506/IVS12.pdf

• Cruz Roja Española. Departamento de Estudios e Innovación social: Informe anual sobre la vulnerabilidad social (2013) http://www.sobrevulnerables.es/sobrevulnerables/ficheros/informes/informe_507/IVS2013.pdf

BUTLLETINS SOBRE VULNERABILITAT SOCIAL

• Cruz Roja Española. Departamento de Estudios e Innovación Social (Julio,2009): Boletín sobre vulnerabilidad social. Número 1. http://www.sobrevulnerables.es/sobrevulnerables/ficheros/boletines/boletin29julio.pdfinformes/informe_2/informe2006ES.pdf

77

7. ANNEXOS

• Cruz Roja Española. Departamento de Estudios e Innovación Social (Abril, 2010): “Boletín sobre vulnerabilidad social. Número 2 http://www.sobrevulnerables.es/sobrevulnerables/ficheros/boletines/BOL_VUL_SOC_02_mayo_CRE.PDF

• Cruz Roja Española. Departamento de Estudios e Innovación Social (Octubre, 2010): Boletín sobre vulnerabilidad social. Número 3 http://www.sobrevulnerables.es/sobrevulnerables/ficheros/boletines/boletin3.pdf

• Cruz Roja Española. Departamento de Estudios e Innovación Social (Octubre, 2010): Boletín sobre vulnerabilidad social. Número 3 http://www.sobrevulnerables.es/sobrevulnerables/ficheros/boletines/boletin3.pdf

• Cruz Roja Española. Departamento de Estudios e Innovación Social (Març, 2011): Boletín sobre vulnerabilidad social. Número 4 http://www.sobrevulnerables.es/sobrevulnerables/ficheros/boletines/Bol6.pdf

• Cruz Roja Española. Departamento de Estudios e Innovación Social (Abril, 2012): Boletín sobre vulnerabilidad social. Número 5. http://www.sobrevulnerables.es/sobrevulnerables/ficheros/boletines/Boletin5versioninteractivaFINAL.pdf

• Cruz Roja Española. Departamento de Estudios

e Innovación Social (Abril, 2013): Boletín sobre vulnerabilidad social. Número 6. http://www.sobrevulnerables.es/sobrevulnerables/ficheros/boletines/Bol6.pdf

• Cruz Roja Española. Departamento de Estudios e Innovación Social (Setembre, 2013): Boletín sobre vulnerabilidad social. Número 7. http://www.sobrevulnerables.es/sobrevulnerables/ficheros/boletines/BOL%207%20FINAL.pdf

• Cruz Roja Española. Departamento de Estudios e Innovación Social (Desembre, 2013): Boletín sobre vulnerabilidad social. Número 8. http://www.sobrevulnerables.es/sobrevulnerables/ficheros/boletines/BOL8.pdf

• Cruz Roja Española. Departamento de Estudios e Innovación Social (Setembre, 2014): Boletín sobre vulnerabilidad social. Número 9. http://www.sobrevulnerables.es/sobrevulnerables/ficheros/boletines/boletinn9.pdf

ARTICLES I ESTUDIS

• AESAN (Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición) (2011): “Encuesta Nacional de Ingesta Dietética Española (ENIDE)”. http://aesan.msssi.gob.es/AESAN/docs/docs/notas_prensa/Presentacion_ENIDE.pdf

• Agència De Salut Pública de Catalunya, Generalitat de Catalunya (2012): “L’alimentació saludable a l’etapa escolar”. http://salutweb.gencat.cat/web/.content/home/ambits_tematics/per_perfils/centres_educatius/menus_escolars/programa_revisio_programacions_menus_escolars_catalunya_preme/documents/arxius/guialimentacio.pdf

• Ballard, T.J., Kepple, A.W. i Cafiero, C. - FAO (2013): “The food insecurity experience scale: developing a global standard for monitoring hunger worldwide”. http://www.fao.org/economic/ess/ess-fs/voices/en/

• Consejería de Cultura y Deporte. Delegación Territorial de Educación, Cultura y Deporte de Sevilla. Universidad Pablo de Olavide. (Curs 2011-12): “Estudio longitudinal de la composición corporal en escolares de primaria y su relación con el hábito nutricional y la práctica reglada de actividad deportiva”. http://www.juntadeandalucia.es/observatoriodelainfancia/oia/esp/documentos_ficha.aspx?id=3962

• Consorci Sanitari de Barcelona, Agència de Salut Pública (Gener de 2014): “La salut a Barcelona 2012”. http://www.aspb.cat/quefem/docs/Informe_Salut_2012.pdf

• Economic Research Service, USDA (Setembre de 2012): “U.S. Adult food security survey module: three-stage design, with screeners”. http://webcache.googleusercontent.com/search?q=cache:c8kD3HQ07h0J:www.ers.usda.gov/datafiles/Food_Security_in_the_United_States/Food_Security_Survey_Modules/ad2012.pdf+&cd=1&hl=es&ct=clnk&gl=es

• Economic Research Service, USDA (Setembre de 2012): “U.S. Household Food Security Survey Module: Six-Item Short Form”. http://webcache.googleusercontent.com/search?q=cache:bGs2FU2wBssJ:www.ers.usda.gov/datafiles/Food_Security_in_the_United_States/Food_Security_Survey_Modules/short2012.doc+&cd=1&hl=es&ct=clnk&gl=es


78

• Estudi FEDAIA (Federació d’Entitats d’Atenció i Educació a la Infància i l’Adolescència) (Juny de 2014): “L’afectació de salut mental en la població infantil i adolescent en situació de risc a Catalunya” http://www.fedaia.org/sites/fedaia/files/uploads/estudi_salut_mental.pdf

• Europa Press (8 de Juliol de 2014): “Creixen els problemes de salut mental en nens per la crisi”. http://www.europapress.cat/societat/noticia-augmenten-els-problemes-salut-mental-nens-adolescents-per-crisi-20140708111706.html

• Food and Agriculture Organization of the United Nations (FAO) (2013): “Voices of the Hungry” http://www.fao.org/fileadmin/user_upload/newsroom/docs/VOH_final_COLOR.pdf

• GARCIA MORERA, Auri (15 de Juliol de 2014): Article “Atents a la salut mental dels nens”, a Diari Ara. http://www.ara.cat/premium/societat/Atents-salut-mental-dels-nens_0_1175282524.html

• Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Butlletí Epidemiològic de Catalunya – Vol XXVI (Setembre de 2005): “Estat nutricional de la població catalana. Tendències del consum d’aliments i nutrients a Catalunya”. http://salutweb.gencat.cat/web/.content/home/ambits_tematics/linies_dactuacio/salut_i_qualitat/salut_publica/paas/documents/arxius/bec92005.pdf

• Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social. Direcció General de Salut Pública (2003):” Evolució dels hàbits alimentaris i del consum d’aliments i nutrients a Catalunya (1992-2003)” http://www.aesan.mspsi.gob.es/AESAN/docs/docs/evaluacion_riesgos/Cataluna.pdf

• Haddad, Lawrence (2002): “Nutrición y Pobreza.” En Nutrición: La Base para el Desarrollo. http://www.ifpri.org/sites/default/files/publications/intnutsp.pdf

• Informe SESPAS 2014 (Juny 2014): “Crisis económica y salud “ http://gacetasanitaria.org/es/suplementos/sespas/

• Jacas Miret M., Busquets Casso A., Serra Alías J.M., Pijoan Gallego N., Bolaño Creus E., Romero Borrego R. (2010): “Valoración del nivel de seguimiento del patrón de dieta mediterránea entre los alumnos de último curso de educación primaria de las

escuelas de Vilanova i la Geltrú. Diferencias según el seguimiento del programa municipal de educación alimentária y nutricional”. https://www.vilanova.cat/doc/doc_14698422_1.pdf

• Lusin, Eduardo (1999): “Retardo del crecimiento por deprivación psicosocial”. http://www.sap.org.ar/docs/publicaciones/archivosarg/1999/99_396_400.pdf

• J. Majem L.S., Román B. i Aranceta Bartrina(2002) “Informe SESPAS 2002. Capítulo 8: Alimentación y Nutrición”. http://www.sespas.es/informe2002/cap08.pdf

• Organización Mundial de la Salud. Salud Mental: Evidencia e Investigaciones (MER). Departamento de Salud Mental y Abuso de Sustancias (2006): “Salud mental y bienestar psicosocial del niño en situaciones de gran escasez de alimentos”. http://www.who.int/mental_health/emergencies/salud_mental_M1.pdf

• Rodríguez Cabrero M., García Aparicio A., Salinero JJ., Sánchez Fernández JJ. i Pérez González B. (GIDECS. Instituto de Ciencias del Deporte. Universidad Camilo José Cela) i Garcia R., Robledo S. i Ibáñez Moreno R. (Deporte y Salud. Ayuntamiento de Leganés), (2012): “Calidad de la dieta y su relación con el IMC y el sexo en adolescentes”. 32(2):21-27 http://www.nutricion.org/publicaciones/revista_2012_32_2/CALIDAD-DIETA.pdf

• UNED. Facultad de Ciencias. Nutrición y Dietética (2014): “Guía de Alimentación y Salud en la Adolescencia”. http://www.uned.es/pea-nutricion-y-dietetica-I/guia/PDF/Guia%20de%20Alimentacion%20y%20Salud%20-%20Adolescencia.pdf

• UNICEF España (Juny de 2014): “La infancia en España 2014” http://www.unicef.es/sites/www.unicef.es/files/infancia-espana/unicef_informe_la_infancia_en_espana_2014.pdf

• UNICEF España (Octubre de 2014): “Los niños de la recesión. El impacto de la crisis económica en el bienestar infantil en los países ricos”. http://observatorio.anses.gob.ar/archivos/documentos/OBS-000258%20-%20Unicef%20report%20card%2012-los%20ni%C3%B1os%20de%20la%20recesi%C3%B3n.pdf

ENQUESTES

• Consejería de Sanidad de la Comunidad de Madrid (2008): “Encuesta de Nutrición Infantil de la Comunidad de Madrid”. http://www.madrid.org/cs/Satellite?blobcol=urldata&blobheader=application%2Fpdf&blobheadername1=Content-disposition&blobheadername2=cadena&blobheadervalue1=filename%3DEncuestaNutrici%C3%B3nInfantilCM-0102.pdf&blobheadervalue2=language%3Des%26site%3DPortalSalud&blobkey=id&blobtable=MungoBlobs&blobwhere=1220618210755&ssbinary=true

• Generalitat de Catalunya, Departament de Salut. Direcció General de Salut Pública (Novembre de 2010): “Eines per a la implementació de projectes comunitaris de prevenció de l’obesitat infantil”. http://salutweb.gencat.cat/web/.content/home/ambits_tematics/per_perfils/ens_locals/altres_projectes_i_serveis/eines_implantacio_projectes_comunitaris_prevencio_dobesitat_infantil/documents/arxius/einesimple2010.pdf

• Generalitat de Catalunya, Departament de Salut (Maig de 2013): “Enquesta de salut de Catalunya 2012”. http://www20.gencat.cat/docs/canalsalut/Minisite/ObservatoriSalut/ossc_Dades_estadistiques/Estat_salut_estils_vida/Informacio_general_enquestes_salut/Enquestes_salut/Fitxers_estatics/Enquesta_salut_2012_edicio_maig.pdf

• Ministerio de Sanidad y Consumo – Ministerio de Educación y Ciéncia. Unidad de Nutrición Comunitaria – SENC para el Programa PERSEO (Març de 2007): “Hábitos alimentarios en la población escolar. Cuestionario para los/as ninos/as (3º y 4º)”. http://www.perseo.aesan.msssi.gob.es/docs/docs/cuestionarios/cuestionario_5_habitos_alimentarios_alumnado_3y4.pdf

• Ministerio de Sanidad y Consumo – Ministerio de Educación y Ciéncia. Unidad de Nutrición Comunitaria – SENC para el Programa PERSEO (Març de 2007): “Hábitos alimentarios en la población escolar. Cuestionario para los/as ninos/as. Exploración física. Anàlisis de la ingesta alimentária”. http://www.perseo.aesan.msssi.gob.es/docs/docs/cuestionarios/cuestionario_1_exploracion_alumnado.pdf

• Organización de las Naciones Unidas para la Alimentación y la Agricultura (FAO). Comité Científico de la ELCSA. (Maig de 2012): “Escala Latinoamericana y Caribeña de Seguridad Alimentaria (ELCSA): Manual de uso y aplicaciones”. www.fao.org/3/a-i3065s.pdf

• Peretti M.L., Romero M.M., Rovetto A. (2009): “Obesidad en la pobreza. Prácticas y representaciones asociadas a esta patología en sectores de bajos recursos”. http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=87713361006

• Servicio Central de Publicaciones del Gobierno Vasco, Departamento de Sanidad (Juny de 2006): “Encuesta de nutrición de 2005. Hábitos alimentarios y estado de salud de la población vasca de 4 a 18 años”. http://www.euskadi.net/r33-2288/es/contenidos/informacion/sanidad_alimentaria/es_1247/adjuntos/DietaSana_c.pdf

• Estudio ALADINO 2013. Estudio de Vigilancia del Crecimiento, Alimentación, Actividad Física, Desarrollo Infantil y Obesidad en España. 2013. Agencia Española de Consumo, Seguridad Alimentaria y Nutrición. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Madrid, 2014. http://www.observatorio.naos.aesan.msssi.gob.es/docs/docs/documentos/Estudio_ALADINO_2013.pdf

• Evaluación y seguimiento de la estrategia NAOS: conjunto mínimo de indicadores. Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Madrid, 2013. http://www.observatorio.naos.aesan.msssi.gob.es/web/indicadores/indicadores.shtml

• Serra Majem L.S., Aranceta Bartrina J. (2002) Alimentación Infantil y juvenil. Volumen 3. Estudio EnKid. Ed Masson Sociedad Española de Nutrición Comunitaria. (2001). Guías alimentarias para la poblacion Española. Recomendaciones para una dieta saludable. Ed IM&C. SA

ALTRES ENLLAÇOS D’INTERÈS:

• AECOSAN (Agencia Española de Consumo, Seguridad Alimentaria y Nutrición). Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Gobierno de España. (2001 a 2010): “Encuestas en España sobre consumo de alimentos”. http://aesan.msssi.es/eu/AESAN/web/evaluacion_riesgos/subseccion/otras_encuestas.shtml

7. ANNEXOS

79


80

• AECOSAN (Agencia Española de Consumo, Seguridad Alimentaria y Nutrición). Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Gobierno de España. Observatorio de la Nutrición y de Estudio de la Obesidad: “Estudios y publicaciones relacionades con la alimentación, la activitad física y la obesidad”. http://www.observatorio.naos.aesan.msssi.gob.es/web/documentos/documentos.shtml

• Aliança Humanitària per a l’Alimentació Infantil de Creu Roja http://www.ellsnopodenesperar.org/projectes/

• Centro de Medios de Vida de Cruz Roja Española y la Federación Internacional de Sociedades de la Cruz Roja http://www.livelihoodscentre.org/

• Economic Research Service, USDA (United States Department of Agriculture): “Llista de recursos sobre seguretat alimentària a les llars”. http://www.ers.usda.gov/topics/food-nutrition-assistance/food-security-in-the-us/survey-tools.aspx#youth

• Enquesta de pressupostos familiars, base 2006, de l’INE: “Informació detallada sobre les despeses de la llar i de les persones en salut a Catalunya l’any 2012.” http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=3&V1=3&V3=2341&V4=2459&ALLINFO=TRUE&PARENT=25&CTX=B

• Federación Internacional de Sociedades de la Cruz Roja y de la Media Luna Roja: “Centro de Medios de Vida. Plan Estratégico 2013-2016”. http://www.livelihoodscentre.org/livelihoods/ShowPropertyServlet?nodePath=%2FLivelihoods%2FKnowledge+repository%2FPublications%2FFiles%2F200-StrategicPlanES.pdf

• Federación Internacional de Sociedades de la Cruz Roja y de la Media Luna Roja (2010): “Directrices de la Federación Internacional para programas sobre medios de vida”. http://www.eird.org/wikies/images/Directrices_FICR_medios_de_vida.pdf

• Federación Internacional de Sociedades de la Cruz Roja y de la Media Luna Roja (2010): “Salvar vidas, cambiar mentalidades. Estratègia 2020”. http://www.ifrc.org/Global/Publications/general/strategy-2020-sp.pdf

• Generalitat de Catalunya. Agència Catalana de Seguretat Alimentària (Data de publicació: 30/04/2013): “Enquestes de consum alimentari”. http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir1538/doc35387.html

• Informe dels principals resultats de l’Enquesta de Salut de Catalunya (2013): “capítol específics per als trastorns crònics”. http://www20.gencat.cat/docs/salut/Home/El%20Departament/Estadistiques%20sanitaries/ Enquestes/02_enquesta_catalunya_continua/Documents/Arxius/esca13_results.pdf

• http://www.fao.org/3/a-i3862e.pdf

• AECOSAN (Agencia Española de Consumo, Seguridad Alimentaria y Nutrición). Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Gobierno de España. (2001 a 2010): “Encuestas en España sobre consumo de alimentos”. http://aesan.msssi.es/eu/AESAN/web/evaluacion_riesgos/subseccion/otras_encuestas.shtml

6. ANNEXOS

81

ANNEX 5. GLOSSARI

• EN RELACIÓ A L’ALIMENTACIÓ

Alimentació: és un procés que ens acompanya al llarg de la vida, a través del qual obtenim els nutrients i l’energia que permeten cobrir els requeriments de l’organisme.

Al·lèrgia alimentària: És una resposta immunològica exagerada de l’organisme en ingerir determinats tipus d’aliments. Es produeix per un error del sistema immunitari (de defensa) quan detecta l’aliment com una substància perjudicial per a l’organisme i respon, amb més o menys intensitat, davant la seva ingesta.

Desnutrició: desequilibri entre el subministrament de nutrients i les necessitats per assegurar el correcte creixement i les activitats específiques. La cura dels nens i nenes com també les malalties son també altres factors determinants.

Inclús ingerint suficient quantitats d’aliments, les persones poden tenir desnutrició si la seva alimentació no els hi aporta la quantitat necessària de “macronutrients”(proteïnes, greixos i carbohidrats) i de “micronutrients” (vitamines i minerals). D’aquesta manera, la desnutrició no només té a veure amb la quantitat sinó també amb la qualitat dels aliments consumits.

Per tant, no es mesura en funció de la quantitat d’aliments ingerits sinó a partir de mesures antropomètriques, pes i talla, i es comparen amb els estàndards de creixement de referència (OMS, 2006). La desnutrició es manifesta en els nenes i nenes per diverses maneres, poden tenir una talla inferior a la que corresponen per la seva edat, poden pesar menys del que correspon per la seva alçada, i poden tenir un pes inferior al corresponent per la seva edat.

Obesitat i sobrepès: acumulació excessiva de greix corporal en relació a la massa magra i que poden ser perjudicials per a la salut. Les causes solen anar relacionades amb els estils de vida, les dietes amb elevat contingut de greix i la disminució de l’activitat física. A més, actualment és una de les malalties principals dels països desenvolupats.

Dieta: aquesta paraula prové del grec “dayta” i significa ‘règim de vida’. Així doncs, defineix l’ estil de vida de les persones on es contempla no només el que es menja, sinó també el com, i amb qui ho realitza.

Dieta saludable: és aquella que conté quantitats apropiades de tots els nutrients per cobrir les necessitats vitals i mantenir la salut de la persona o col·lectivitat. Una dieta per a que sigui saludable ha de ser variada, equilibrada, completa, suficient, i adequada.

Hàbits alimentaris: conjunt de conductes adquirides per un individu, per la repetició d’actes relacionats amb la selecció, la preparació i el consum d’aliments. Es relacionen principalment amb les característiques socials, econòmiques i culturals d’una població o regió determinada.

Intolerància alimentària: resposta anormal a un aliment que succeeix en alguns individus en la qual no hi ha o no s’ha demostrat cap mecanisme immunològic. La intolerància pot tenir una base metabòlica, relacionada amb un dèficit d’enzims involucrats en el metabolisme d’un aliment (per exemple, dèficit de lactasa, l’enzim responsable de metabolitzar el sucre de la llet) o indeterminada, en la qual els mecanismes no estan ben aclarits.

Malnutrició: la malnutrició és un concepte ampli que significa alimentació inadequada, ja sigui per defecte, en tal cas parlem de desnutrició; o per excés o ingesta d’aliments no saludables, en aquest cas es manifesta com sobrepès o obesitat.

Piràmide dels aliments: és un instrument educatiu que es basa en els coneixements científics més actuals sobre nutrició i el seu objectiu és mostrar aquesta informació de manera senzilla i comprensible, adaptada als estils de vida propis de cada país o regió, i amb la finalitat de facilitar que tots puguem incorporar una ingesta saludable a la nostra vida quotidiana. Per això, hi ha diversos models de piràmides i també, diverses actualitzacions.

Seguretat alimentària: Existeix seguretat alimentària quan totes les persones tenen en tot moment accés físic, social i econòmic a suficients aliments innocus i nutritius per satisfer les necessites alimentàries i les preferències en quant als aliments amb l’objectiu de tenir una vida activa i sana. Cal distingir-la del concepte de seguretat sanitària dels aliments, que forma part de la higiene i la innocuïtat dels aliments com també del manteniment de la seva salubritat.La inseguretat alimentària ve donada per una situació en la que la població no té un accés sostenible a aliments suficients per cobrir les seves necessitats nutricionals. Les causes poden ser múltiples: la no disponibilitat dels aliments, insuficients recursos econòmics, distribució inapropiada o una utilització inadequada dels aliments en la llar.


82


Aliança Humanitària per l’Alimentació Infantil: és una iniciativa impulsada per la Creu Roja, dirigida a tots els sectors socials, per fer front de manera col·lectiva a l’augment de la pobresa infantil a Catalunya, reforçant les actuacions per cobrir les necessitats més bàsiques dels nens i nenes en situació de vulnerabilitat.

Ajudes de primera necessitat: són el conjunt d’ajudes que, des d’una entitat pública o social, es donen a les persones que la sol·liciten i es troben en situació d’especial vulnerabilitat. Per exemple, es tracta de kits d’alimentació, kits de roba i kits d’higiene personal.


Mediana: és el punt mig. Representa el valor de la variable de posició en un conjunt de dades ordenades.

HUMANITATEL Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja s’ha creat per la preocupació de prestar auxili, sense discriminació, a tots els ferits als camps de batalla, s’esforça, sota el seu aspecte internacional i nacional, a prevenir i alleujar el pati-ment de l’ésser humà en totes les circumstàncies. Tendeix a protegir la vida i la salut, així com a fer res-pectar la persona humana. Afavoreix la comprensió mútua, l’amistat, la cooperació i una pau duradora entre tots els pobles.

IMPARCIALITATNo fa cap distinció per nacionalitat, raça, religió, con-dició social o credo polític. Es dedica únicament a socórrer els individus en proporció amb el seu pati-ment, posant remei a les seves necessitats i donant prioritat a les més urgents.

NEUTRALITATAmb la finalitat de conservar la confiança de tothom, el Moviment s’absté en tot moment de prendre part en les hostilitats i en les controvèrsies d’ordre polític, racial, religiós o ideològic.

INDEPENDÈNCIAEl Moviment és independent. És auxiliar dels poders públics en les seves activitats humanitàries, activitats que estan sotmeses a la legislació que regeix en els països respectius, no obstant això, les societats nacio-nals han de conservar una autonomia que els permeti actuar sempre d’acord amb els principis del Moviment.

VOLUNTARIATÉs una institució de socors voluntari i de caràcter desinteressat.

UNITATA cada país només pot existir una Societat de la Creu Roja o de la Mitja Lluna Roja, que ha de ser acces-sible a tothom i ha d’estendre la seva acció humani-tària a la totalitat del territori.

UNIVERSALITATEl Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, en el si del qual totes les societats tenen els mateixos drets i el deure d’ajudar-se mútuament, és universal.

ElS 7 PRINCIPIS FONAMENTALS

L’accés de la infància a l’alimentació saludable - 8è estudi

Documents

Transcript of L’accés de la infància a l’alimentació saludable - 8è estudi