L'Acció de la nicotina, adrenalina, clorur bàric i acetil-colina sobre … · L'ACCIO DE LA...
10
L'ACCIO DE LA NICOTINA, ADRENALINA, CLORUR BARIC I ACETIL-COLINA SOBRE LES ARTERIES ISOLADES per J. RAVENTOS I PIJOAN En el curs dels nostres treballs sobre 1'acci6 de la nicotina, ens trobarem que 1'administraci6 de grans dosis de nicotina no feia desapareixer 1'efecte hipertensor de l'asffxia, i que en altres animals, en els quals havfem ex- tirpat els dos esplancnics, i en els que l'asffxia no era acompanyada d'hipertensio, despres de l'administracio de nicotina per via endovenosa, l'asffxia feia augmentar la pressio arterial. Aquests resultats estranys, pero repe- tidament confirmats per nosaltres, ens feren estudiar el mateix en animals als quals, ultra la doble esplancnico- tomia, se'ls havia fet una denervacio del cor, per 1'extir- paci6 dels ganglis estelats i la seccio dell vagues a nivell del coll. Despres de l'administracio de nicotina, l'asff- xia era hipertensora i no era acompanyada d'acceleracio del ritme cardiac, cosa que ens permete d'afirmar que no hi havia un augment de la secrecio adrenal (r, 2). Per aquests resultats, ens permeterem de suggerir la pos- sibilitat que la nicotina sensibilitzes les terminacions simpatiques arterials vasoconstrictores (3). I)'aquf que hem volgut veure quins son els efectes periferics de 1'administraci6 de nicotina. Per aixd no
Transcript of L'Acció de la nicotina, adrenalina, clorur bàric i acetil-colina sobre … · L'ACCIO DE LA...
L'ACCIO DE LA NICOTINA, ADRENALINA,
CLORUR BARIC I ACETIL-COLINA SOBRE
LES ARTERIES ISOLADES
per
J. RAVENTOS I PIJOAN
En el curs dels nostres treballs sobre 1'acci6 de la
nicotina, ens trobarem que 1'administraci6 de grans dosis
de nicotina no feia desapareixer 1'efecte hipertensor de
l'asffxia, i que en altres animals, en els quals havfem ex-
tirpat els dos esplancnics, i en els que l'asffxia no era
acompanyada d'hipertensio, despres de l'administracio de
nicotina per via endovenosa, l'asffxia feia augmentar la
pressio arterial. Aquests resultats estranys, pero repe-
tidament confirmats per nosaltres, ens feren estudiar el
mateix en animals als quals, ultra la doble esplancnico-
tomia, se'ls havia fet una denervacio del cor, per 1'extir-
paci6 dels ganglis estelats i la seccio dell vagues a nivell
del coll. Despres de l'administracio de nicotina, l'asff-
xia era hipertensora i no era acompanyada d'acceleracio
del ritme cardiac, cosa que ens permete d'afirmar que
no hi havia un augment de la secrecio adrenal (r, 2).
Per aquests resultats, ens permeterem de suggerir la pos-
sibilitat que la nicotina sensibilitzes les terminacions
simpatiques arterials vasoconstrictores (3).
I)'aquf que hem volgut veure quins son els efectes
periferics de 1'administraci6 de nicotina. Per aixd no
Treballs de la Societat de Biologia, 1934 391
hem recorregut al registre del volum de cap organ, previaseccio dels filets nerviosos, ni a cap circulacio creuada,sing que hem examinat la seva accio sobre les arteriesisolades. Dels metodes corrents per a examinar aquestsefectes, hem emprat el de Tavel (q.) per la seva senzillesade maneig, i claredat dels seus tra9ats fotografics. Elsmetodes grafics de Meyer, Rothlin (5), Ducret (6), etc.,tenen moltes causes d'error que poden fer variar els re-sultats obtinguts i que fan dificil la comparacio dels unsamb els altres. Fn les nostres experiencies hem empratarteries de gos (esplenica, hepatica, renal i mesenterica)extretes sota anestesia per la cloralosa, i les hem conser-vat en Tyrode a oo durant tres dies. A mesura que ne-cessitavem material, dissecavem amb tota cura una Brancaarterial, lliurant-la del teixit conjunctiu periarterial iintroduiem una canula en el seu extrem central, posant-loen connexio amb el dispositiu d'irrigacio. El liquid deperfusio es el liquid de Ducret (6), calentat a 390.
Una vegada regulada la pressi6 de l'aparell entre100-150 mm. de H.2o, injectem una dosi petita de nico-tina (o`z cc. i per iooo) i veiem com la pressio del sistemaperfusor augmenta considerablement, per tornar a baixaral cap de pocs minuts, i moltes vegades fins a equilibrar-sea una pressio mes petita que 1'inicial. Si injectem unasegona vegada la mateixa dosi de nicotina, la pressiono varia i ni en els cases que la quantitat de nicotinainjectada sigui de deu a cent vegades mes gran que laprimera, I'arteria tampoc no es contreu.
En 1'arteria la nicotina paralitza les terminationsmotrius de 1'6rgan examinat.
No solament ens ha interessat 1'examen de l'acciode la nicotina sobre 1'arteria isolada, sing que hem exa-mninat les variations dels efectes de les drogues simpatico
392 Publicacions de l'Institut d'Estudis Catalan
i parasimpaticominetiques i les que tenen una accio di-
recta sobre la fibra llisa (adrenalina, acetilcolina i C12Ba).
Per la injeccio de petitfssimes dosis d'adrenalina
(o`i cc. al io8) hem vist el seu efecte vasodilatador. A
dosis deu o cent vegades mes grans, les arteries han res-
post amb vasoconstriccio. No cal dir que aquesta accio
ha variat en intensitat, segons 1'arteria examinada i el
temps que havia transcorregut des de la seva disseccio
de l'animal. En un mateix preparat una dosi determi-
nada sempre ha fet el mateix efecte.
Despres de la forta nicotinitzacio de l'arteria per la
injeccio de repetides dosis progressives (o'i cc. de solu-
cio 1 per Zooo, 1 per 100 i to per ioo) es veu una desapa-
ricio o simplement una disminucio de 1'efecte vasocons-
trictor de l'adrenalina. En canvi, en els mateixos pre-
parats la injeccio de C12Ba (o'o5 cc. sol. to per Zoo) es
vasoconstrictora abans i despres de la nicotina.
L'acetilcolina, a dosis de o`1 cc. de sol. 1/1000000, to
un efecte clarament dilatador, pero si despres de la in-
jeccio repetida de dosis creixents de nicotina, o sigui des-
pres d'una forta nicotinitzacio del tronc arterial examinat,
injectem la dosi d'acetil colina que primitivament tenia
un efecte vasodilatador, veiem que aquesta accio es
transforma en vasoconstrictora, o sigui que hem obtingut
una inversio del seu efecte, comparable al ja classic de
1'adrenalina, davant de 1'ergotoxina.
D'aquests resultats, podrem deduir que:
a) La nicotina excita les terminacions nervioses
vasoconstrictores, pero tot seguit les paralitza, ja que
una nova dosi de nicotina o d'adrenalina no mostra cap
efecte.
b) Al mateix temps, paralitza les terminacions ner-
vioses vasodilatadores.
ro
n -O 0
^' V cG 'b
v -o
C '0N 00
o o0 o
VN
^'•+ cad 'b
.- z7 041 o
0o
uo^
UO y
F'Upctl U ,^U t
H p :O(u O U
0
0
4- U H
8U;4 0
^ O ~
W^ b
'O
UU
IL0
U
o^ioH Y
O ^y
U
3 `H
w b
O pq
U 9 U
rbin U Yv
o-a 'b ..Ui
d p O
0,^ O
-^ v
^'dbc
O:O
Z 0.u,U o
cad 00 Co
0'0 yo'U
0
U^U
CC. AH y
0U
U
0p
•O
uU
O
is
.p
VU
OcdH
S'.
PrU
O
b m
Ocd
O pqO,-
oUo
'b uO
o -A 4 P, U O'Ya
^^ y ^V
'b
ci
mr-iCd
M v
oV &-4o,
Ory Oro► O
OO0
.O O
Q,' b
H:O
M U
ccH :O
-4 Cd
rb
i^
U.^
b
OO^r
H
^Q
^UU
^i
H
i".a-+Ou.^
v ^b ^o ;^0 0O UH7g
^^£
r7s
,. ^ ^ -- b
Hb,C^1
N ^.-. ,y
u oS^a
^rob^^v 0m c ;o ^'O U ..Vi
^ ^i '^ ^^ ^
^ v ^^ • o^ ^, ^ o
^m
t7 e .^ ^""^o " ^' ro .;
y ^ ^^v•^ v--^ ^ ^ ^^ ^dU v o.^ o ^ a,b
c^
^ O O y c+'d
WO O 'b
O H ^ O
tr 'b p 'J;b ;o •`^ ^
U ^ vo`
^UU
di H
H
HH
. Ocd t.1
'^ O
tiN ^
^ U
bU
O O
O O
OO
"'^.
O b
^ ^O
b UO^
W82::.82£2:3
V ~fb
H ""'
J H
1--1 UH 4+
(bF.'
u
Treballs de la Socielat de Biologia, 1934 393
c) Respecta 1'excitabilitat de la fibra Visa, i, pertant, la vasoconstriccio produida pel C12Ba.
e) L'acetilcolina, a mes d'excitar les terminations'7asodilatadores, excita la fibra muscular llisa de les ar-teries, cosa que es posa de manifest quan, per mitja dela nicotina, paralitzem les terminations nervioses vaso-dilatadores.
Institut de Fisiologia.Facultat de Medicina. Barcelona.
BIBLIOGRAFIA
I. J. Ravent6s, C. R. de la Soc. de Biol., Cxvi, 1122; 1934.2. Pi SOW i Ravent6s, Treballs de la Soc. de Bio., xiv, 157;
1932.3. J. Ravehter, La Medicina Catalana I11, 3; 1934.4. F. E. V. Tw,el, Pliiger's Arch, Ccxxxili, 111; 1934-5. E. Rothlin, Brochen Zeits, Cxi, 219; 1920.6. S. Dracyet, Pliigcr's Arch, ccxxv, 669 i 680; 1930.
