La narrativa catalana de preguerra a postguerra

Per M. Antònia Socias

ÍndexLa narrativa catalana de postguerra Antecendents: Període noucentista La represa de la novel·la Després de la Guerra Civil

La narrativa als anys 50-60La novel·la realista-testimonialLa novel·la realista-existencialLa novel·la del realisme socialLa novel·la psicològica La novel·la fantàsticaLa novel·la històrica*La novel·la a l’exili

La narrativa als anys 70 La narrativa als anys 80-90

Període noucentista

El noucentisme fa que la novel·la passi a un segon pla. Només la narrativa curta obté un cert interès per part

d’alguns autors com Josep Carner i Carles Soldevila.

La represa de la novel·la El 1925, l’ article “La por de la novel·la” publicat per

Josep Maria de Sagarra i la conferència “Una generació sense novel·la” de Carles Riba provoquen una reflexió i un canvi de mentalitat vers la narrativa.

A partir de 1928 es publiquen algunes de les obres més representatives d’aquest període:

Narrativa de preguerra (Anys 20-30)Narrativa de preguerra (Anys 20-30)• La narrativa d’abans de la guerra s’havia centrat en el

model de la novel·la psicològica:

• Narració en primera persona• Escriptura parlada (monòleg interior)• Recursos d’introspecció (cartes, diaris, memòries...)

• Autors més destacats: • J.M.SAGARRA: Vida privada (1932)• C.SOLDEVILA: Fanny (1929) o Valentina (1933)

• Miquel LLOR: Laura a la ciutat dels Sants (1931)• S.J. ARBÓ, Terres de l’Ebre (1933)1

• La guerra i la repressió de la cultura catalana frenà la producció d’aquests i de tants altres autors.

www.lluisrius.cat

* Tècniques de la novel·la psicològica*

Descripció intimitat d’un o és personatges i de les seves reaccions davant uns fets.>complexitat tècnica

Canvi de punt de vista: progressiu desplaçament del narrador. O no intervé o és suplantat per reaccions o actituds dels personatges.

Superació a través del record i de la memòria de l’oblit causat pel temps i l’obsessió per la mort.2

Tècnica del monòleg interior>fluir de la consciència dels personatges.• Pretén copsar l’estat interior dels persoantges

en ell moment de la seva formació > modificació discurs verbal (contradiccions, dubtesm exclamacions, frases inacabades,

• Temps de la novel·la> subjectivisme total> trencament dels fils narratius (flash back).

• Disolució personatges en els seus pensaments (Robert Musil).

• Fragmentació de la trama en infinitat d’aspectes (V. Woolf).

Narrador omniscient (s.XIX)> narrador protagonista/personatge.

Nov. XIX “diu” <> s.xx “mostra” fets. 1 Ho podem apreciar a Laura o la ciutat

del sants, de Miquel Llor (1931).

Carles Soldevila a Fanny, empra aquesta tècnica (1929)

Després de la Guerra Civil

Durant la postguerra va costar molt tornar a la normalitat editorial i literària.

Es crean premis literaris per fomentar la creació dinamitzar el mercat literari.

Molts autors diversifiquen propostes, d’aquesta manera apareixen novel·les molt diverses tant pel que fa a temàtica com a recursos narratius emprats ja en la dècada dels 40 i 50.

AUTORS: Formats a la pre guerra que completen o culminen la producció iniciada

abans del 39 : Sebastià J. ARBÓ, Llorenç Villalonga o Mercè Rodoreda. Formats després de la Guerra Civil:

Nascuts entre 1923-39>publicació anys 50-60: B. PÒRCEL Nascuts entre el 39-49> “ anys 70: Terenci MOIX, Montserrat ROIG, G. JANER

MANILA. Formació anterior al 39> publicació a la postguerra: M. Aurèlia CAPMANY, Manuel

de PEDROLO

• EDITORS:

Obstacle bàsic> censura Fins als anys 50 no apareixen regularment col·leccions de

novel·les. Fins al 1962 no s’autoritza una col·lecció de traducció nov. *Edicions 62 apareix amb criteris econòmics renovadors1.

Abans del 60 trobam 3 editorial amb intenció d’asssolir una àmplia repercussió en els PPCC,

però amb escàs ressó: Moll a mallorca; Torre a València i Albertí a Barcelona.

LECTORS: Desconnexió escriptor català i el seu públic (manca de crítica) or Progressiu i lent sistema de contacte: clubs de llibres,

subscripcions a col·leccions de novel·les, catàlegs editorials.

LA NARRATIVA ALS ANYS 50-60LA NARRATIVA ALS ANYS 50-60

Models narratius:

La novel·la realista testimonial 1, nascuda a l’exili amb l’ojectiu d’explicar les experiències

històriques viscudes . K.L.Reich (1963), Joan Amat-Piniella (sobre els catalans als camps

de concentració)Crist de 200.000 braços (1968), Agustí Bartra o

Tots tres surten per Ozama de Vicenç Riera-Llorca (Mèxic, 1946, Barcelona 1963, fou censurada en el 48)556 Brigada Mixta, d’ Avel·lí Artís-Gener (1945)

La novel·la realista-existencialista, corrent objectivista amb influències del nouveau roman francès i de l’existencialisme:

Necessitem morir (1952), Maria Aurèlia Capmany2

La novel·la del realisme social o històric:Tots som iguals (1956), on denuncia la desigualtat social;

Combat de nit (1959), de Josep Maria Espinàs1. Cendra per a Martina (1952, publ. El 65)2, Temps obert o Estat d’excepció (1961) o Totes les bèsties de càrrega de Manuel de Pedrolo3, on reflexiona sobre l’opressió d’un poble.

*La novel·la psicològica fou el corrent dominant, continuadora dels models iniciats abans del 36, tot aportant elements de la història recent o personal, la més renovadora (Joan Sales, Rodoreda o Capmany) Sense referències a la situació políticosocial, la més tradicional (X. Berenguel):

La plaça del diamant de M. Rodoreda (1962) Bearn, de Llorenç Villalonga (1961)

La novel·la fantàstica i evasió líricaque representa un vessant imaginatiu, s’inscriu dins el corrent vinculat al realisme màgic:

Històries naturals (1960), Joan PeruchoMites (1954), Jordi Sarsanedas

La novel·la històrica

També provocat pels canvis estètics es reprén la

novel·la històrica.Maria Aurèlia Capmany, Un lloc entre els morts (1967)

Avel·lí Artís-Gener, Tísner, Paraules d’Opoton el Vell (1968)

Altres autors de les dècades del 90 i del nou mil·leni també han creat novel·les amb rerafons històric

Emili Teixidor, Pa negre (2003)

Alfred Bosch, L’Atles furtiu (1998)

Albert Salvador, Jaume I el Conqueridor (2000)

www.lluisrius.cat

LA NARRATIVA A LLA NARRATIVA A L’’EXILI. Alguns trets comunsEXILI. Alguns trets comuns• Conté notes exòtiques extretes del nou espai

on es mou l'escriptor.

• Incorpora el tema de l'enyorament i el desarrelament, sovint sublimats.

• Porta als límits el sentiment de frustració i fatalitat del destí (existencialisme)

• Invalida l'experiència individual i la transcendeix a la col·lectivitat.

• Denuncia la guerra i les seves conseqüències.

• Autors destacats: Lluís FERRAN DE POL, Pere CALDERS, Vicenç RIERA LLORCA, Joan SALES...

• Pere CALDERS Contista Realisme màgic Contes de temàtica mexicana

LA NARRATIVA ALS ANYS 70LA NARRATIVA ALS ANYS 70

• Quasi tots havien nascut a la immediata postguerra o en els cinquanta.• Tots ells estaven marcats per la ideologia repressiva del franquisme.• Tenien en comú: l'aparició de la cultura de masses, el paper decisiu que van exercir

en ells els còmics, el cinema, la televisió...• Els havien educat en la llengua castellana, així que varen haver d'aprendre el català

autodidàcticament.• actitud rebel enfront de les convencions i de l'educació que han rebut i

inconformisme davant de la societat. • Diversitat de propostes estètiques o literàries.• interès pel cultiu dels anomenats subgèneres narratius (novel·la eròtica, novel·la

negra, novel·la històrica, novel·la d'aventures, novel·la juvenil o d'iniciació, etc). 

Terenci Moix, El dia que va morir Marylin (1966)

Montserrat Roig, El temps de les cireres (1977)

Baltasar Porcel, Cavalls a la fosca (1975)

Jesus Moncada, Camí de sirga (1988)

Quim Monzó, L’údol del griso al caire de les clavegueres (1976),

LA NARRATIVA ALS ANYS 80-90LA NARRATIVA ALS ANYS 80-90• Es dóna un pas més cap a la normalització i modernització del català.

• Característiques: la intensificació dels recursos humorístics,

• la producció de temàtica urbana, “realisme brut”

• conreu de la novel·la de gènere,

• voluntat de professionalització i la despolitització.

Jaumé CABRÉ Quim MONZÖ Sergi PÀMIES Maria BARBAL M. Pau JANER