L’antifranquisme català davant el Tribunal de Orden Público · mantenir aquest reconeixement es...

L’antifranquismecatalà davant el Tribunalde Orden Público

TOPCAT1963-1977

Javier Tébar (coordinador) | José Fernando Mota | Nàdia Varo

Crèdits: Fundació Cipriano García de CCOO de Catalunya

Fotos i dibuixos: Col. Arxiu Històric de CCOO de Catalunya i Maria Fortuny, vídua de Solé Barberà

Text: FCG de CCOO

ISBN:

Dipòsit Legal: B-44782-2010

Presentació i propòsit

La dictadura als anys seixanta: una etapa de canvis

La creació del TOP, 1963

Protagonistes: defensats i defensors

14 “Me cago en los cuernos de Franco”

15 “Que caigui la dictadura”: una caracterització de

l’antifranquisme català davant el TOP

17 Homes joves, però també dones molt joves

18 Estudiants i treballadors, però també d’“altres”

18 Els orígens territorials dels processats

19 Castigant militàncies

20 Les mobilitzacions i campanyes al voltant dels judicis:

alguns exemples

24 “Novetat al front”: els advocats laboralistes

La fi de la dictadura i la dissolució del TOP

Una reflexió final sobre els efectes de la repressió política

del TOP

Què ofereix TOPCAT

La ciutadania catalana jutjada i sentenciada pel TOP

05

07

09

14

28

30

32

34

L’ANTIFRANQUISME CATALÀ | 5

Fundació Cipriano García de CCOO de Catalunya està duent a terme des de l’any 2009 el projecte de recerca instrumental “El Tribunal de Orden Público (TOP) i la repressió política sota la dictadura franquista a Catalunya: institu-cions, actors i dinàmiques polítiques (1963-1977)”. El seu equip de recerca ha estat format per Javier Tébar Hurtado (coordinador del projecte), Juanma García Simal, José Fernando Mota Muñoz, Giaime Pala i Nàdia Varo Moral. Aquest és el primer portal temàtic sobre l’actuació del TOP al conjunt d’Espanya. En la primera fase d’aquest projecte, el resultat ha estat la crea-ció del portal sobre l’actuació d’aquest tribunal contra les ciutadanes i els ciutadans de Catalunya al llarg dels darrers anys de la dictadura. El que ano-menem TOPCAT és un instrument adreçat tant a la ciutadania en general com als especialistes, ja que pretén ser una eina de divulgació i, a la vegada, facilitar la recerca històrica. TOPCAT posa a l’abast de tothom un important volum d’informació sobre la repressió política contra l’antifranquisme cata-là. A banda de conèixer una institució com el TOP, en aquest projecte s’ha volgut donar protagonisme a les persones que van partir l’acció repressiva d’aquesta jurisdicció especial i les que van intentar minimitzar les seves con-seqüències a partir de la defensa de les persones jutjades: els processats i els seus advocats defensors. La finalització del projecte TOPCAT està pre-vista per a l’any 2011, quan es presentarà un primer resultat de la recerca d’anàlisi prevista, partint de les fonts que s’han pogut consultar. Aleshores es farà la publicació d’una síntesi històrica sobre l’antifranquisme català davant d’aquest tribunal especial.

“El TOP era allò que rebutgem els homes de dret que pensem que la llibertat i la justícia són termes inseparables”

Josep Solé Barberà, “El TOP al pot”,Arreu, núm. 11, 3-9/01/1977

Presentació

i propòsitL’antifranquismecatalà

6 L’ANTIFRANQUISME CATALÀ | 7

La creació de TOPCAT ha comptat des del principi amb el suport de la Di-recció General de la Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya i la institució del Memorial Democràtic.

Volem fer públic el nostre agraïment a totes les persones que a partir dels seus testimonis, les seves fotografies, els seus documents o les seves apre-ciacions han col·laborat a tirar endavant aquest projecte. Volem fer una espe-cial menció de la recerca pionera sobre el TOP que va realitzar l’historiador i magistrat Juan José del Águila Torres, així com de la importància que té per a la nostra recerca la posterior edició d’una base de dades de les sentències del tribunal que va dur a terme, editada en el marc del projecte sobre els advocats laboralistes que va ser dirigit pels historiadors José Gómez Alén i Rubén Vega García. També volem mostrar el nostre agraïment de manera molt especial al professor Andreu Mayayo i Artal, que ens ha donat el seu suport i assessorament per dur a terme el projecte. Finalment, pels seus vincles amb la nostra fundació, volem retre un petit homenatge als nostres companys desapareguts aquest any 2010, a Ángel Rozas Serrano i a Gabriel Márquez Tena, dues de les persones que van pas-sar pels tribunals militars i també pel TOP durant la dictadura per defensar les llibertats, la justícia social i la democràcia al nostre país.

Per entendre què va ser el TOP, cal conèixer el context en què va sorgir i actuar. A Espanya, es vivia una dictadura. La legislació franquista, des del seu triomf militar a la Guerra Civil, havia prohibit actes de protesta política i laboral com vagues i manifestacions, reunions, associacions i propaganda contraris a la dictadura. Les activitats polítiques dels opositors al franquisme, que en un règim democràtic constitueixen l’exercici de les llibertats i drets bàsics de ciutadania, durant la dictadura estaven prohibides. Per exemple, la reunió i l’associació, així com la vaga, estaven tipificades al codi de justícia militar com a delicte de rebel·lió. Per aplicar aquestes lleis, la dictadura so-vint va recórrer als tribunals militars i, alhora, es van anar creant jurisdiccions especials. La jurisdicció militar va constituir, per tant, la instància jurídica he-gemònica per a la defensa i l’estabilitat política de la dictadura fins al 1963. Des de la segona meitat dels anys quaranta, el Règim va anar aconseguint cert reconeixement internacional i, per mantenir-lo, va maquillar els seus trets més remarcablement feixistes. Durant els anys seixanta, amb la seva temptativa de participar en institucions polítiques i econòmiques internacio-nals (com la Comunitat Econòmica Europea, l’ONU i el Banc Mundial, entre d’altres) amb l’entrada de capitals estrangers i la recepció del boom turístic, mantenir aquest reconeixement es feia més necessari. En la dècada dels anys seixanta, per altra banda, s’estava iniciant una etapa d’intensos canvis econòmics i transformacions socials. El creixement econò-mic deixava enrere la misèria que havia caracteritzat la postguerra, fins ben entrats els anys cinquanta. Entre 1951 i 1970, com a mínim 940.000 perso-nes van immigrar a Catalunya des de la resta del país, amb l’expectativa de trobar feina, assolir una ocupació estable i poder accedir a un millor nivell de vida. Això es va aconseguir i generalitzar fins a cert punt a costa de treballar moltes hores extres als seus llocs de treball. A la vegada, es va incrementar la presència de les “noves classes mitjanes” entre la població. El percentatge de professionals liberals, de tècnics i qua-

La dictadura

als anys seixanta: una etapa de canvis


La creaciódres en el món del treball va créixer, i es van incorporar tant a les empreses privades com a una administració pública en expansió. Aquestes classes mitjanes començaren a tenir la possibilitat d’enviar els seus fills a estu-diar a la Universitat, cosa que va contribuir també a l’augment del nombre d’estudiants universitaris durant aquells anys. A principis dels anys seixanta, la dictadura del general Franco es veié obli-gada a fer alguns canvis en la seva forma de reprimir les actituds sociopo-lítiques d’una societat en procés de canvi i amb una major presència social dels grups que protagonitzaren “actividades contra el régimen” (ACR), com les qualificaven les autoritats. L’oposició organitzada contra el franquisme va començar a perdre el seu caràcter clandestí, va assolir més presència social i es va fer progressivament més diversa i plural. En la pèrdua del caràcter clandestí, hi va tenir molt a veure el desenvolupa-ment de moviments socials com l’obrer i l’estudiantil. Les principals organit-zacions d’aquests moviments van ser les Comissions Obreres (CCOO) fun-dades a Barcelona el novembre de 1964 i el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) constituït el març de 1966. Entre els partits de l’oposició antifranquista, tingué una singular importància l’activitat al llarg de tota la dictadura del comunisme català, Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC, 1936-1986), i també la del Moviment Socia-lista de Catalunya (MSC, 1945-1974) i del Front Obrer de Catalunya (FOC, 1963-1969), dues versions ideològiques molt diferenciades del socialisme antiestalinista. Des de finals dels anys seixanta, van tenir una intensa activitat partits de l’esquerra maoista, com ara el Partit Comunista d’Espanya (inter-nacional) [PCE(i)] i Bandera Roja (BR) –que també tingué una forta influència del Maig Francès– i d’inspiració trotskista, com ara la Lliga Comunista Revo-lucionària (LCR). Tanmateix, el PSUC va continuar sent el partit amb més pes a l’antifranquisme català. Dins d’aquest, hi tingué una gran transcendència la fundació de l’Assemblea de Catalunya el 1971, una plataforma unitària an-tifranquista integrada per bona part de l’oposició democràtica catalana i en la qual estaven presents tant partits polítics, organitzacions obreres, veïnals i entitats legals, com col·legis professionals.

Amb el Tribunal de Orden Público, el franquisme intentava adaptar-se als canvis produïts en l’oposició al Règim, a més de millorar la seva imatge in-ternacional. El Tribunal es va crear el 2 de desembre de 1963, en virtut de la llei 154/63, i estigué actiu fins al gener de 1977. Es tractava d’un tribunal especial, amb jurisdicció pròpia, que tenia com a objectiu jutjar els delictes que alteressin l’ordre públic, cosa que en la dictadura franquista incloïa els delictes polítics, d’opinió, reunió, manifestació i vagues.1 Es tractava dels delictes que fins llavors s’havien jutjat en consells de guerra. La seu del TOP era a Madrid, al Palau de les Saleses, on també estava la seu del Tribunal Suprem i d’altres institucions judicials de la dictadura. Al llarg de quasi bé catorze anys, va incoar 22.660 processos i dictà 3.798 sentències, 2.839 de les quals foren condemnatòries. D’aquestes, 1.808 afectaren ciutadans que foren sentenciats pel TOP i que responen als grups següents: a) els catalans d’origen i els immigrats arribats a Catalunya d’altres regions espanyoles; b) els nascuts a Catalunya detinguts en altres regions d’Espanya; c) les perso-nes residents fora de Catalunya que van ser detingudes en territori català. Així doncs, sobre el total de sentències emeses pel TOP, el 20,22% corres-pondrien a aquests tres grups abans esmentats.

Amb la creació del TOP, el franquisme intentava donar una imatge de legalitat i de constitució de garanties processals en les actuacions repressives que dirigí contra els grups que expressaven la protesta social i política al país. Això responia, en part, a les pressions internacionals que havien provocat els consells de guerra contra els miners asturians detinguts a les vagues de 1962

1 Els delictes jutjats pel TOP, en virtut de les sentències analitzades, són: amenaces, associa-ció il·lícita, atemptat contra agents de l’ordre públic, atemptat contra funcionari públic, blasfèmia, coaccions, delictes contra les “leyes fundamentales”, danys, desobediència a l’autoritat, desordres públics, difusió d’informació perillosa per a la moral, falsificació de document d’identitat, furt, im-pressió clandestina, injúries a agents de l’autoritat, injúries al cap de l’Estat, insults als herois del Movimiento Nacional, lesions, manifestació no pacífica o il·legal, propaganda il·legal, resistència a l’autoritat, reunió no pacífica o il·legal, sedició, terrorisme, tinença d’explosius, tinença il·lícita d’armes, ultratges a la bandera espanyola, ultratges a la nació i ús públic de nom suposat.

del TOP, 1963


i també la repercussió que va tenir el consell de guerra i la posterior execució del dirigent comunista Julián Grimau l’abril de 1963. Amb la creació del nou tribunal especial, el Règim intentava, per una banda, donar la imatge d’un Estat de dret que respectava les garanties judicials, a la vegada, reforçar els mecanismes repressius per eliminar qualsevol actitud o activitat de dissidència o protesta en contra seu. D’aquesta forma, alguns delictes polítics quedaven fora de la jurisdicció militar, encara que es van continuar fent consells de guerra contra opositors al Règim quan es conside-rava que aquests havien realitzat actes violents contra forces d’ordre públic.

La llei sobre la creació del TOP establia que l’encarregat de proposar els nomenaments del president, els magistrats i els fiscals per al TOP era el mi-nistre de Justícia. El govern tenia la facultat de nomenar, traslladar o destituir els seus membres, que havien de jurar fidelitat a Franco i a les lleis fonamen-tals. El franquisme li atorgà una gran importància, i el 1966 situà els seus presidents i magistrats en tercera posició dins l’escalafó judicial, per darrere dels magistrats del Tribunal Suprem i de la Inspecció Central de Tribunals. Així doncs, el TOP era una jurisdicció fortament controlada pel govern i molt ben considerada pels membres de la carrera judicial.

La majoria de jutges i fiscals del TOP havien ingressat en la carrera judicial les dècades de 1940 i, sobretot, de 1950. Havien tingut diversos destins arreu d’Espanya, abans de ser designats per incorporar-se a aquest tribu-nal. Entre els seus presidents, destaca la figura de José Francisco Mateu Canovés (Burjassot, València, 1920-Madrid, 1978). Fou el magistrat que més temps serví al TOP, ja que en formà part des de febrer de 1964 fins a la seva dissolució. En fou president de 1967 a 1977. El 1977 fou nomenat magistrat del Tribunal Suprem, en un moment clau de la transició. El 1978 va morir assassinat per ETA.

Pel que fa al funcionament del Tribunal, cal tenir en compte que el processa-ment en aquest tribunal solia ser un dels darrers trams del camí de les perso-nes que patien el pas per les institucions penitenciàries del franquisme. En un primer moment, quan eren detingudes, s’enfrontaven als interrogatoris i les tortures de la Guàrdia Civil i la policia, especialment a la seu de la 6ª Brigada de Investigación Social. Es tracta de la Jefatura Superior de Policía de Barce-lona, a Via Laietana, número 43, un “espai de memòria”, conservat al record dels qui hi van ser tancats i torturats. A hores d’ara no és, tanmateix, un

Presa de posició de José Francisco Mateu Canovés com a president del TOP.Madrid, 13 de novembre de 1968. EFE

“lloc de memòria”, tal com ha subratllat l’historiador Ricard Vinyes, perquè la ciutadania no el pot fer servir per recordar, per dialogar i per resignificar-lo des del present.

Durant tota la dictadura, la tortura fou una pràctica comuna entre les forces de seguretat. Els maltractaments físics i psicològics resultaven tan habituals que el pas a dependències judicials i, fins i tot, el posterior empresonament (si es decretava presó provisional per a la persona detinguda) eren viscuts pels detinguts sovint amb una sensació d’alleujament davant de la pers-


pectiva de la fi dels interrogatoris. El protagonisme de la Brigada Social en aquests processos no finalitzava amb la detenció i el posterior pas per la Jefatura de Policía, sinó que anava més enllà dels interrogatoris. En efecte, l’atestat adjunt a les diligències prèvies dels processaments elaborades per la policia a partir dels seus interrogatoris era considerat pel TOP una prova rigorosa contra la persona encausada, sense tenir en compte que les decla-racions sovint eren aconseguides sota la intimidació i la violència exercides pels membres de la Brigada Social. De fet, fou habitual que el president del tribunal fes callar els advocats quan aquests preguntaven a la sala de vistes al seu defensat si havia estat torturat durant la seva detenció a comissaria.

Dossier Téllez, publicat per Pax Christi el 1976. Detallava les tortures patides per Francisco Téllez a mans de la Guàrdia Civil de Badalona. És un dels pocs casos en què es van fer públiques fotografies dels efectes de les tortures. AHCO.

Diligència de la 6ª Brigada de Investigación Social de Barcelona. AHCO. Fons Solé Barberà.


Protagonistes:

La varietat de casos i de causes de processaments davant del TOP fou àm-plia, diversa i alhora il·lustrativa de la naturalesa del tribunal i del mateix sis-tema repressiu del franquisme. Així doncs, entre les sentències emeses pel TOP es troben aquelles que mostren un sentit, una direcció i un criteri afinat i selectiu sobre allò que es persegueix. Tanmateix, altres casos mostren la convivència d’aquesta repressió selectiva amb una d’altre tipus, aquella que podríem definir com una repressió total i cega, indiscriminada i guiada per la idea de l’“enemic interior”. Entre aquests dos extrems de tipus de repressió es troba una àmplia gamma de casos. El TOP era un tribunal especial desti-nat principalment a reprimir la dissidència política, però en la seva actuació abastava tant persones organitzades políticament com d’altres que, produc-te de diferents actituds (des d’insults a les autoritats fins a robatoris menors, actuacions imprudents i borratxeres loquaces), protagonitzaven el que les autoritats qualificaven com “desordre públic”.

“Me cago en los cuernos de Franco”2

El 27 de juliol de 1974 una senyora de 61 anys que es trobava al mercat del Gornal, a l’Hospitalet, va recollir del terra uns papers per embolicar pro-ductes. Va ser detinguda, perquè aquests papers, segons les forces d’ordre públic, eren propaganda de l’MC. Per aquest motiu, va ser processada al TOP per propaganda il·legal, i el fiscal demanà un any de presó i 10.000 pessetes de multa, tot i que finalment va ser absolta. Qui no va ser absolt fou un viatjant de comerç resident a Barcelona que el 12 de febrer de 1968 es va emborratxar en un bar al carrer Villarroel de Barcelona. Quan el sereno el va fer fora, va començar a cridar en català, entre altres coses, “que se pasaba al Jefe de Estado por debajo de los cojones y que el régimen actual era una

defensats i defensors

mierda”. Això li va comportar un judici al TOP en què el van condemnar a un any de presó per injúries al cap d’Estat. No va ser ni el primer ni el darrer cop, ja que el TOP el va jutjar en cinc ocasions i el va condemnar en quatre, per desordres públics i injúries al “jefe del Estado y a la nación”.

“Que caigui la dictadura”: una caracterització de l’antifranquisme català davant el TOP

L’acusació més comuna contra les persones processades pel TOP fou la d’associació il·lícita, seguida de la de propaganda il·legal, manifestació no pacífica o il·legal i, ja a una certa distància, tinença il·lícita d’armes, desordres públics i reunió no pacífica o il·legal. Així doncs, el tribunal perseguia sobretot la pertinença a grups antifranquistes, però la varietat de delictes que jutjava es devia a l’àmplia definició que es feia d’ordre públic. Això, de vegades, el duia a situacions insòlites, per qualificar-les d’alguna manera. El 1967 el TOP va jutjar per desordres públics dos nois de 16 anys i un de 17 que un dia, jugant amb el vagó d’un tren, li van provocar greus desperfectes. Se’ls va absoldre finalment.

2 Sentència 92/1968, d’01/04/1969, recollida a: DEL ÁGUILA, Juan José. Las sentencias del Tri-bunal de Orden Público. TOPDAT: una base de dato para explotar. Xunta de Galicia-Fundación Abogados de Atocha, 2009.

Assemblea de CCOO del Metall a Vallvidrera, 27/02/1972. Aquesta reunió va fina-litzar amb 8 detinguts. Se’ls va iniciar un consell de guerra, però posteriorment el procés va passar al TOP, que el va sobreseure. Foto cedida per Carles Vallejo.


Però quantes persones va jutjar el TOP? Com eren? Entre 1964 i 1976, el Tri-bunal va iniciar 22.660 procediments i va emetre 3.798 sentències, que afec-taren 8.943 processats. Les 1.808 sentències aquí analitzades representen el 20.22% del total de processaments del TOP. Si hi descomptem les persones que van ser jutjades en reiterades ocasions davant d’aquest mateix tribunal, el TOP va jutjar 1.697 persones detingudes al territori català i persones nas-cudes a Catalunya, però detingudes a altres regions espanyoles. L’evolució de la quantitat de processats en el conjunt d’Espanya i la d’aquells que re-sidien a Catalunya fou similar: va haver-hi una tendència a l’increment entre 1965 i 1970, fins a manifestar-se una reducció en arribar a l’any 1972. A partir d’aquell mateix any, el nombre de persones processades aniria novament augmentant fins que el 1975 va assolir la quantitat màxima de judicis amb sentència. Aquest fet probablement té relació amb l’augment de l’activitat de l’antifranquisme contra el Règim, per una banda, i amb l’entrada en fun-cionament del segon Jutjat d’Ordre Públic a finals de 1972, per l’altra. La dinàmica política iniciada a partir de la mort del dictador el 20 de novembre de 1975, els successius projectes polítics impulsats des de la classe política franquista, així com l’actuació de les forces polítiques antifranquistes van fer que el 1976 l’activitat del TOP es veiés reduïda radicalment respecte a la que havia protagonitzat fins llavors.

Gràfic 1. Evolució dels processats pel TOPComparació entre el total de processats al conjunt d’Espanyai els processats amb residència a Catalunya

Gràfic 2. Edat dels processats pel TOP residents a Catalunya

1400

1200

1000

800

600

400

200

0

180

160

140

120

100

80

60

40

20

0

1964

16 19 22 25 28 31 34 37 40 43 46 49 52 55 58 61 64 67 79

1965

1965

1967

1968

1969

1970

1971

1972

1973

1974

1975

1976

Font: TOPCAT i J. J. del Águila, 2009.

Font: TOPCAT.

Processats residenta a CatalunyaProcessats a Espanya

Homes joves, però també dones molt joves

Pel que fa al gènere dels processats, del total de persones jutjades, el TOP va actuar contra un 10,84% de dones. A Catalunya, aquest percentatge va ser lleugerament superior: el 12,22%, mentre que el 87,78% eren homes. Entre el total de processats residents a Catalunya, es pot observar clara-ment el predomini dels joves entre 19 i 23 anys. En termes més generals, el percentatge de persones jutjades va baixant amb l’edat, des dels 22 anys.

Per l’any 1969, la informació recollida a les sentències permet detectar un canvi en el perfil de les persones processades, que es reflecteix sobretot en l’edat i el sexe. Entre 1964 i 1968, hi havia un lleuger predomini de les per-sones d’entre 20 i 30 anys, però també hi havia una considerable presència de persones més grans. A partir de 1969, però, els processats tendien a ser més joves, entre 19 i 27 anys, i alhora va augmentar notablement el nombre de dones jutjades. D’aquesta manera, a partir de llavors, va començar a expressar-se amb més força la vinculació de les condicions de dona i jove entre les persones jutjades.


Castigant militàncies

En una gran quantitat de casos, no es va poder provar que els processats i condemnats pel TOP militessin en un grup concret. En altres casos, se’ls va vincular a una o dues organitzacions. Per tant, la suma de les dades de militància no es pot correspondre amb el total de processats. Al llarg de la trajectòria del tribunal, en 813 casos la militància de la persona processada era desconeguda pel Tribunal; es tracta, per tant, del grup més nombrós. Malgrat això, l’anàlisi de la militància dels processats coneguda pel TOP ens pot aportar algunes dades importants sobre el funcionament del mateix tri-bunal i, en general, sobre l’aparell repressiu franquista. Ens pot permetre de-limitar els grups antifranquistes sobre els quals es va exercir més durament la repressió.

Entre les dades de militància coneguda, destaca la presència de proces-sats vinculats a CCOO. Molt per darrere, les militàncies més repetides són al PSUC, PCE m-l i SDEUB. Si s’analitzen les sentències any per any, es pot observar com va evolucionar l’activitat del TOP pel que fa als diferents grups polítics que aquest tribunal va jutjar. El 1964 el TOP es va dedicar a jutjar causes que provenien de tribunals anteriors. Entre 1967 i 1971, la re-pressió del TOP va recaure sobretot sobre grups de caràcter sindical, com eren CCOO i l’SDEUB, que tenien una voluntat d’actuació pública. Aquesta activitat pública, com és lògic, facilità la repressió dels seus integrants.

Tanmateix, des de 1972 es pot advertir en la informació que recullen les sentències una major presència de processats que es vincula a partits po-lítics, més que al moviment obrer de les CCOO. A partir de llavors, van ser nombrosos els casos dels processats que ho eren per la seva condició de presumptes militants del PSUC. Alhora, la repressió sobre els partits de l’esquerra radical, de manera frontal oposada al PSUC, esdevenia més in-tensa, si atenem a la quantitat de persones que hi militaven i el nombre de processats que el TOP establia que estaven vinculats a partits com el PCE m-l, el PCE (i) i la LCR.

Estudiants i treballadors, però també d’“altres”

Les sentències del TOP especifiquen la professió de cada processat en el moment del judici. Tanmateix, no segueixen cap definició de categories ni cap classificació unificada. Sovint, es fan servir criteris contradictoris, de manera que conviuen denominacions com “obrer qualificat” i “torner”, per posar-ne un exemple. Per intentar sistematitzar la informació continguda a les sentències, s’ha elaborat una classificació amb la qual agrupar els pro-cessats a partir de la seva vinculació amb els sectors econòmics en què tre-ballaven. Amb tot, hi ha una gran quantitat de processats que no han pogut ser classificats sota aquest criteri (21,74%) perquè a les sentències no es dóna informació sobre aquest aspecte concret. Entre els processats que han estat classificats, els més nombrosos són els estudiants (22,79%). Segueixen en importància numèrica els processats que treballaven en el sector del metall (17,31%) i en la construcció (8,85%). Aquests darrers són dos sectors molt afectats per la conflictivitat laboral du-rant aquells anys i que proporcionen una idea aproximada de la important presència d’obrers –tant qualificats com, en una major proporció, els no qua-lificats– entre el total de les persones jutjades pel TOP. Per tant, sabem que estudiants i treballadors són els grups més afectats, però a hores d’ara no podem precisar amb tot detall el perfil d’aquests treballadors, una part dels quals poden ser tècnics o professionals, més que no pas obrers manuals de la indústria.

Els orígens territorials dels processats

Pel que fa al lloc de procedència dels processats, la majoria eren d’origen ca-talà (51,71%). Els seguien els andalusos (21,57%) i els extremenys (3,48%). Per altra banda, la majoria de les persones processades pel TOP residien a Barcelona (55,25%) i la seva àrea metropolitana. A força distància, seguien els processats d’altres ciutats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, sobretot Sabadell i Terrassa. Aquest és un fet que clarament respon tant a la concen-tració de població i indústria en aquest territori com a una major articulació de les organitzacions antifranquistes a la ciutat barcelonina i als municipis del seu entorn.

20

Les mobilitzacions i campanyes al voltantdels judicis: alguns exemples

Les organitzacions que van ser l’objectiu prioritari en l’actuació judicial i re-pressiva del TOP van organitzar campanyes en contra dels processaments iniciats per aquest mateix tribunal. En efecte, va denunciar-los a la seva pro-paganda i, com és obvi, a la seva premsa, de circulació clandestina i perse-guida policialment, que arribava als cercles més militants de l’antifranquisme. Amb aquesta activitat es proposava fer arribar informació als mitjans de co-municació perquè aquests casos tinguessin també repercussió entre l’opinió pública espanyola i dels països veïns a través de la pròpia premsa de curs legal. Aquest era el sentit de l’organització de mobilitzacions o, fins i tot, de campanyes internacionals al voltant de les detencions, tortures i posteriors processaments polítics. És el cas, per exemple, del primer judici als dirigents de la Comissió Obrera de Barcelona, detinguts el febrer de 1965 i jutjats el novembre d’aquell any; o del judici, el març de 1969, contra 27 persones que havien estat detingudes en una concentració a la barriada barcelonina de Torre Baró el Primer de Maig de 1967. Tanmateix, els judicis que tingueren grans repercussions públiques a dins i fora del país foren uns altres. Entre ells, destaquen dos processaments que afectaren el moviment obrer de les Comissions i la plataforma unitària de l’antifranquisme català, l’Assemblea de Catalunya. El primer es produí quan els membres de la Coordinadora General de CCOO foren detinguts el mes de juny de 1972 a Pozuelo de Alarcón (Madrid) i posteriorment jutjats en el que es va conèixer des de llavors com el Procés 1001. Els representants a la Coordinadora de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya es van deslliurar de la detenció i, a partir de llavors, s’encarregarien de la reconstrucció de les Comissions a Espanya. Celebrat el judici el desembre de 1974, els proces-sats foren condemnats a penes de fins a 20 anys de presó en els casos de Marcelino Camacho Abad i Eduardo Saborido Galán; totes les condemnes sumaven un total de 162 anys de presó. La seva posterior revisió, el febrer de

Cartell editat per sindicats italians amb motiu del Procés 1001. AHCO


1975 pel Tribunal Suprem, va propiciar nombrosos articles a la premsa tant clandestina com legal, convocatòries de mobilitzacions socials i polítiques i una campanya a favor dels processats amb el suport de diferents organit-zacions de països europeus. Finalment, els processats foren condemnats a penes entre els 6 i els 2 anys.

El segon cas que tingué més repercussió pública fou el del judici que es va iniciar arran de la detenció dels 113 membres de la Comissió Permanent de l’Assemblea de Catalunya a Barcelona, el mes de novembre d’aquell mateix any 1973, a l’església de Santa Maria Mitjancera de Barcelona. Els detinguts en aquest cas van patir presó provisional i, finalment, el procés fou sobre-segut.

Gravat de Carlo Quattrucci, 1973.

Targeta de crida a la solidaritat amb els 113. AHCO.Fons: Centre de Treball i Documentació.

24

“Novetat al front”: els advocats laboralistes

Uns altres processos que tingueren també importants repercussions foren els que es van dur a terme contra els advocats Albert Fina Sanglas i Montserrat Avilés i Vila, entre d’altres, de 1972 a 1975. El primer va ser arran d’un regis-tre policial al despatx el 1971 en què es van trobar un grup de treballadors acomiadats de SEAT i alguns exemplars d’un número d’Asamblea Obrera, la publicació clandestina de les Comissions Obreres de SEAT. Per aquestes raons, se’ls va acusar de reunió i propaganda il·legal. El març de 1975, Fina i Avilés van ser finalment absolts en aquest cas. Tanmateix, l’agost de 1972 també van ser detinguts i acusats de propaganda clandestina per distribuir una circular informativa del seu despatx entre els clients. El febrer de 1974 se’ls va condemnar a 4 mesos per impressió clandestina, condemna que es va recórrer i de la qual foren novament absolts. Aquests casos vinculats al despatx de Fina i Avilés es destaquen dels altres perquè són prou significa-tius de l’actuació del TOP, ja que ambdós eren uns advocats defensors molt actius davant del tribunal i alhora es van veure acusats pel mateix TOP per la seva activitat de defensa jurídica. Això no resultava estrany en una dictadura, i més tenint en compte la profunda implicació i compromís d’alguns advocats en la defensa de l’antifranquisme davant del TOP. 1.407 advocats van representar les persones jutjades per aquest tribunal en el conjunt d’Espanya. D’aquests, 396 van defensar els encausats sentenciats dels quals té informació el portal TOPCAT. Els advocats dels processats pel TOP van fer una tasca molt important per minimitzar –en la mesura del possi-ble– la repressió patida pels militants antifranquistes. Molts d’ells, organitzats en els col·legis d’advocats i el Congrés General de l’Advocacia celebrat a Lleó el 1970, però també en diferents organitzacions polítiques antifranquis-tes, reivindicaren la unitat jurisdiccional i l’amnistia per als presos polítics. A més a més, en alguns casos, van servir d’enllaç entre els presos polítics i les seves respectives organitzacions polítiques, així com amb les seves famílies.

Full de mà distribuït a la SEAT, solidaritzant-se amb els advocats Albert Fina i Montserrat Avilés. 1975. AHCO.


Alguns dels advocats que van defensar més casos davant el TOP foren Jo-sep Solé Barberà, Montserrat Avilés, Luis Salvadores, Francesc Casares, Jo-sep Maria Guasch, Albert Fina, August Gil Matamala i Agustí de Semir. Els advocats més actius al TOP solien estar vinculats a l’oposició organitzada al Règim. A més, sovint es tractava de professionals especialitzats en la defen-sa jurídica dels treballadors.

La figura de l’advocat laboralista, defensor dels treballadors en els proces-sos judicials que els enfrontaven als empresaris a la Magistratura de Treball (una altra jurisdicció especial), tenia precedents a principis del segle XX, amb exemples com Francesc Layret i Lluís Companys. No obstant això, aquest perfil professional es desenvolupà més clarament durant el tardofranquisme, a partir de la Ley de Procedimientos Laborales de 1958, quan els serveis jurídics de l’Organización Sindical Española (el conegut com a Sindicat Ver-tical del Règim, que aplegava patrons i obrers) van deixar de monopolitzar la representació dels treballadors als processos contenciosos laborals. La desconfiança dels treballadors cap a aquests serveis els va portar a buscar altres advocats fora de l’aparell verticalista. Alguns d’aquests professionals del dret laboral havien viscut la Guerra Civil i actuaven des dels anys cinquanta, com Antoni Cuenca, Francesc Casares, Josep Solé Barberà i Agustí de Semir. La majoria, però, van ser d’una gene-ració posterior. Entre els més joves la militància en l’antifranquisme forma-va part d’una ruptura generacional i expressava un procés de canvi en les actituds dels advocats. Amb tot, es tractava d’una minoria –però amb una influència professional progressivament més important– que va anar identifi-cant-se i defensant valors progressistes i democràtics. Fruit d’aquests can-vis, i de la demanda dels treballadors, cada cop més disposats a defensar els seus drets també per mitjans legals, van obrir-se nombrosos despatxos laboralistes a les principals ciutats industrials espanyoles.

Fotografia amb els advocats Montserrat Castelló, Josep Solé Barberà, Jo-sep Benet i Agustí de Semir a Casa Paco (Madrid), després d’intervenir en un judici davant el TOP, 27/11/1965. Foto de Maria Fortuny, vídua de Josep Solé Barberà.


La fi de la dictadura i

El 4 de gener de 1977 es va redactar el decret que dissolia el TOP. La seva dissolució es produí poques setmanes després de l’aprovació en referèndum de la Llei de reforma política, el 15 de desembre de 1976. Amb aquesta llei, s’iniciaven una sèrie de canvis legislatius que van desmantellar gradualment el Règim franquista. Malgrat la desaparició del tribunal, molts presos polítics continuaven acomplint les seves condemnes en aquells moments. Les ma-nifestacions per l’amnistia de febrer de 1976 a Barcelona i d’altres ciutats espanyoles van tenir un important pes per col·locar l’amnistia a l’agenda po-lítica. Finalment, l’octubre de 1977, després de successius indults i decrets parcials, les Corts constituïdes arran de les eleccions de juny van aprovar la Llei d’amnistia política, que també reconeixia l’amnistia laboral. El 5 de gener de 1977 es creava l’Audiència Nacional, a la qual es van tras-passar els assumptes de terrorisme, en un context convuls de la vida del país en què es produïen nombrosos atemptats. L’existència d’aquesta institució encara avui provoca debat jurídic i polític perquè mentre alguns autors consi-deren que la seva creació va ser un cop d’efecte per mostrar la voluntat dels reformistes per la reforma política del Règim, altres autors sostenen que im-plicava, de fet, el manteniment d’una jurisdicció especial, contradictòria amb una jurisdicció única que havia estat reivindicada pels advocats demòcrates que formaven part de l’oposició al Règim. Els jutges i fiscals que van treballar al TOP van continuar amb la seva carre-ra professional. Dels 11 magistrats del TOP –incloent-hi els 3 presidents– 6 van assolir càrrecs al Tribunal Suprem. Altres es van incorporar a l’Audiència Nacional o van tenir càrrecs importants a les audiències provincials. En l’actualitat, evidentment per qüestions biològiques, ja no estan presents a les institucions del país, però molts d’ells van exercir aquests càrrecs durant els anys de la democràcia.

la dissolució del TOP

Dibuix d’en Jaume Perich sobre la dissolució del TOP. AHCO.Col. Arreu, 11, 3-9/01/1977.


Una reflexió final

Durant aquests darrers anys, en el context de la recuperació de l’anomenada “memòria històrica”, les víctimes de la repressió franquista han rebut dife-rents homenatges i un reconeixement públic. Calia fer-ho, atenent tant allò que va representar la seva lluita per la democràcia com, de manera especial, la projecció del patrimoni ètic i cultural que pot representar l’antifranquisme per a l’actual sistema democràtic. El nostre projecte és una de múltiples iniciatives de reconeixement i home-natge públic, però també de recerca i divulgació històrica. Aquesta és la pri-mera vegada que es duu a terme un projecte específicament a Catalunya per conèixer i estudiar el grup humà que formava aquella gent que va ser jutjada pel TOP. Aquestes persones, tanmateix, encara avui pateixen algunes con-seqüències del seu empresonament i judici durant aquells anys. Aquestes tenen relació amb qüestions que semblen, en principi, poc visibles, però que són importants en la seva vida quotidiana, com per exemple les dificultats a l’hora de cobrar la pensió de jubilació, donat que els falta el reconeixement d’anys de cotització, un tema que hauria d’haver estat resolt, però que en canvi no ho està, amb l’amnistia laboral que reconeixia la Llei d’amnistia aprovada el 1977. Així doncs, moltes persones –especialment les més joves– que van passar pel TOP no tenen accés a algunes indemnitzacions adreça-des a les víctimes de la repressió franquista, perquè la llei no té en compte el temps que van passar en presó provisional abans de ser jutjades.

sobre els efectes

política del TOP

de la repressió

Cal, doncs, novament, insistir a reclamar reconeixement, reparació i justícia. En aquesta ocasió, fer-ho passa per conèixer quan, com, per què i quins ciu-tadans van patir la repressió política davant del TOP. Però, per aconseguir-ho, a hores d’ara encara està pendent una qüestió fonamental que va més enllà dels homenatges públics, de les reparacions materials i que afecta el conjunt dels afectats per la repressió del Règim. Ens estem referint a l’obertura i la regulació de l’accés als arxius públics. Aquesta és una responsabilitat de l’Estat. De la mateixa forma que l’escriptura és una pròtesi de la nostra me-mòria, podríem considerar que els arxius ho són de la “memòria pública” i del necessari debat al seu voltant. Els arxius, que sovint han restat en un segon terme en el fenomen social de la recuperació de la “memòria històrica”, són fonamentals per reconèixer, reparar i fer justícia. Avui, més de trenta anys després de la fi de la dictadura, no és possible conèixer el nombre de perso-nes que foren detingudes i que passaren per les comissaries per qüestions polítiques. En el cas de Barcelona, l’arxiu de l’antic Govern Civil, dependent de la Delegació del Govern a Catalunya, no autoritza la consulta d’aquestes dades quantitatives. El Ministeri de l’Interior del Govern espanyol tampoc no permet accedir al seu arxiu central, on aquestes dades es conserven. Si a totes aquestes reivindicacions s’afegeix el dret a conèixer el nostre passat, es pot entendre que hagin estat l’associacionisme memorial, els historiadors i grups de recerca, i també diferents sectors de la societat els que han contri-buït a fer que el Govern espanyol aprovés la Llei de memòria històrica, de 26 de desembre de 2007, i el Parlament de Catalunya aprovés la Llei de creació del Memorial Democràtic, el juliol de 2008. Les passes que s’han donat haurien de servir perquè el conjunt de la ciutada-nia apostés pel necessari “treball” de la nostra “memòria pública”. Aquesta està constituïda per una pluralitat de memòries, fins i tot per “memòries divi-dides”, i pot servir-nos sobretot per enfortir el compromís cívic amb els valors i la cultura democràtica, establint una línia divisòria molt clara entre el que va representar la dictadura i el que representa la democràcia. Per fer-ho, es necessiten polítiques públiques que vagin en la mateixa direcció, per sobre de les conjuntures polítiques, compromeses, per tant, amb allò que recull l’Estatut de Catalunya.


Què ofereix

El portal TOPCAT posa a l’abast de la ciutadania un gran volum d’informació sobre l’actuació d’aquest tribunal a Catalunya. Entre aquesta informació, destaca la base de dades amb les 1.808 sentències que afectaren ciutadans i que responen als perfils següents: a) els catalans d’origen i els immigrats arribats a Catalunya d’altres regions espanyoles; b) els nascuts a Catalunya detinguts en altres regions d’Espanya; c) les persones residents fora de Ca-talunya que foren detingudes en territori català. Així mateix, ofereix un recull d’imatges i de testimonis sobre alguns dels processaments dels quals s’ha localitzat més informació. TOPCAT s’estructura en quatre grans espais. El primer, titulat “Institucions i organitzacions”, ha de servir per conèixer què va ser el TOP, en quin con-text va sorgir, quines institucions repressives el van precedir i van actuar paral·lelament amb ell, a quines organitzacions antifranquistes va afectar més i quines eren les seves característiques. El segon àmbit, titulat “Esdeveniments”, disposa d’una cronologia bàsica i d’informacions sobre els processaments judicials davant el TOP que van tenir més repercussions. Els recursos s’han elaborat a partir de les bases da-des, de fonts primàries d’arxiu, de testimonis i de bibliografia especialitzada. El tercer és un dels principals espais del portal; es tracta de l’espai dels “Pro-tagonistes”. Aquest bloc fa referència als processats i als advocats que els van defensar, així com als presidents i magistrats del TOP. Pel que fa als pro-cessats, se’n fa una anàlisi estadística i de les seves trajectòries individuals davant el tribunal, i se’n mostra en alguns perfils biogràfics. En el cas dels ad-vocats, es fa una breu introducció sobre la seva activitat, s’especifica quins advocats van participar en la defensa de processats del TOP i en quants processos, i s’ofereix una breu ressenya biogràfica d’alguns d’ells. Per últim, respecte als magistrats, també s’ofereix una caracterització del grup i infor-macions conegudes sobre les seves trajectòries professionals.

TOPCAT

El quart espai en què s’estructura aquest portal temàtic és el titulat “Per sa-ber-ne més”. Aquí es pot trobar bibliografia, arxius on localitzar informació, indicacions sobre premsa legal i clandestina que proporciona informació de processos davant el TOP. També es pot accedir a testimonis i imatges dels processats i dels seus advocats defensors. Finalment, en un altre apartat, es faciliten dades de contacte per permetre col·laborar en la progressiva construcció dels recursos i les fonts d’informació de TOPCAT, a partir de la seva incorporació mitjançant el seu contacte, ús i difusió. Aconseguir incorporar fotografies, imatges, materials, testimonis o documents sobre els efectes de la repressió no resulta gens fàcil, i cal re-córrer a aquells que en van patir les conseqüències per poder anar eixam-plant un projecte que neix amb voluntat d’estimular la participació i la seva construcció col·lectiva i ciutadana. Per tant, fem una crida a les persones que van ser processades pel TOP, als seus familiars, amics, advocats i companys de militància per compartir les apreciacions, les opinions, les críti-ques i els materials de què es disposen. En definitiva, es tracta de compartir aquest portal temàtic i, molt particularment, de divulgar el coneixement del que va representar la història de l’antifranquisme davant del TOP.

http://topcat.ccoo.cat


La ciutadania catalana

AAbad Borobia, ConradoAbellán Rovira, JuliánAbengoechea Laita, Natividad ConstanciaAbril Abril, Juan BautistaAdan Deliras, Francisco JavierAgudo Pozo, AvelinoAguilar Alcaraz, JuanAguilar González, Juan AntonioAguilar Hidalgo, JoséAguilar Morillo, FranciscoAguilar Rivas, RomualdoAguilera Delgado, MiguelAgustí Mas, Josep AntoniAgustín Cánovas, IsidroAlabernia Domènech, Teresita del Niño JesúsAlba Hidalgo, RamónAlbareda Tiana, María del CarmenAlbarran Carmona, PedroAlbó Vidal de Llobatera, InmaculadaAlbuixech Mainas, SalvadorAlcacer Ibero, JorgeAlegría García, JoséAlejos Encina, Benita

jutjada i sentenciada

Aleu Charnegue, GemmaAlfaro Ruiz, AntonioAlgarrada Jiménez, JoséAlí Larbi, BenAlibes Rovira, José MaríaAllue Esteve, ManuelAlmacellas Esteve, FranciscoAlmeda García, JosepAlonso Chica, FranciscoAlonso Díez, ÁngelAlonso Fernández, AmadorAlonso Martos, ModestoAlonso Moreno, CarlosAlonso Perera, Juan SeveroAlonso Rodríguez, José AntonioAlors Cardona, ManuelAlós-Moner Vila, Ramón deAlquézar Aliana, RamónAlsina Roca, José MaríaAlvarado Chamorro, Onofre AlbertoAlvareda Morey, RamonÁlvarez Carrio, JoséÁlvarez Cervantes, PedroÁlvarez Fernández, María del CarmenÁlvarez Gil, Antonio

pel TOP3

3 Aquesta llista es basa en el 97,7% del total de sentències conegudes.

Álvarez Santos, JuanAlvira Tudela, PedroAmaya Amaya, JoaquinaAmaya Flores, JoséAmaya Montero, FranciscoAmaya Montero, JoséAmaya Ortiz, FranciscoAmil Barcia, ManuelAndrés Edo, LuisAndreu Vergara, JoanAndújar García, Antonia GriseldaAnsaldo Jubillar, José MaríaAntón Vega, Antonio MiguelAparicio Cruz, AntonioAragay Barbany, José MaríaAragó Gassiot, Tarsicio MaríaAran Trullàs, JosepArana Pelegrí, JoaquínArau Hernández, José OriolArauzo Peña, JesúsArboix Arzo, MargaritaArbolí Llopart, FrancescArca Fraga, Manuel LuisArcas Calderón, ModestoArchs Prats, MagdalenaArenas Sampera, PaulinoArgullol Murgadas, RafaelArgullós Marimon , AlejandroArias Prada, FernandoArias Solano, MáximoArikan, IskenderAriño Quílez, ÁngelArmada Cervera, EnriqueArmenteras Argemí, Joan LlorençArnao Villanueva, AntonioArnau Arias, FranciscoAroca Ortíz, ManuelArqué Bertran, Josep MaríaArribas Heredia, Teresa

Asensio Casado, DavidAunós Gómez, Alvaro Ignacio FranciscoAvilés Fabre, JesúsAvilés Farré, Luis JerónimoAvilés Sánchez, María DoloresAvilés Vila, María MontserratAymami Tortajada, Patricio ErnestoAznar Anglés, EduardoAznar Pérez, JoséAzuaga Rodríguez, Antonio

BBadell Santaulària, Josep OriolBadia Pujol, JoanBadies Virgili, JoséBagué Bofill, XavierBaguña Valls, LuisBaladrón Rosendo, JuanBalcells Crusellas, RamonBallart Capdevila, NúriaBallester Bayà, RogerBallester Canals, JoanBalloso Tarragona, JoséBalonda Echepares, JuanBandera Llorente, FranciscoBandera Solano, Pedro AntonioBanqué Arnó, ZacaríasBarahona Manzano, AgustínBarba Mancheño, LuisBarba Segarra, JoaquínBarbarà Guiu, EmiliBardenas Sánchez, FernandoBardi Pocino, DomingoBarluenga Vilajuana, JaimeBarnadas Gassó, Eduardo


Barón Molina, ManuelBarragán Rioja, José AntonioBarraquer Feu, María NuriaBarrena Ruiz, AlfonsoBarrera Clot, LuisBarrera Puigvi, AgustíBarrios López, JoséBarrios Martínez, EusebioBassas Calvo, JaumeBatiste Alentorn, Joaquin BenetBatlle Puig, JordiBatlle Soy, FredericBayo Poblador, Eliseo AntonioBech Peiró, AlfonsBellmas Rimbau, NarcísBenaiges Adell, IsmaelBenaiges Munné, Anna MaríaBenavides Torres, FranciscoBenedi Franco, RobertBenítez Sasiain, Pablo JoséBennasar Obrador, Andrés JuanBerenguer Broch, FranciscoBerenguer Clarià, JoaquimBerenguer Villaseca, Javier MaríaBerges Diest, GuillermoBerja Cortijo, RafaelBernadet Munné, JaumeBernal Estrella, AsensioBernal Rico, ManuelBerrocal García, AntonioBertran Alcalde, Francisco JavierBesa Esteve, JuanBesch Duro, EnriqueBeumala Castells, FranciscoBeya Roma, JordiBidón-Chanal Gelonch, Carlos MariaBigas Riba, SeveroBiosca García, José

Bisart Riasol, FranciscoBitria Ibars, Josep AntoniBlanco López, Adriano AngelBlasco Legaz, ManuelBlasco Pagès, Ana MaríaBoet Aumatell, Maria del CarmeBofill Abelló, MiguelBoix Badiella, José MiguelBoix Junquera, RicardBoix Lluch, JoaquimBoix Rambla, PilarBoldú Martínez, RomanBombau Baques, OriolBonet Josefa, JosepBonet Llobet, Luis MaríaBonill Martínez, Juan FranciscoBonmatí Guidonet, RicardBorbonet Macia, IgnacioBordas, GeorgesBorja Barrull, ArgentinaBorja Sebastià, JordiBorràs Falcón, ReginaBorrás Medina, JoséBosch Bas, VictoriaBosch Coma, Antonio de PaduaBosch Cueto, AgustíBosch García, ArturoBosch José, Francisco JavierBosch Marqués, CeferinoBosch Pou, María AscensiónBotey Vallés, Francesc de PaulaBou Calomarde, AntonioBoucetta, OmarBoyer, Nicole LouiseBragao Spatz, SergioBraojos Rodríguez, José CarlosBravo Álvarez, JoséBravo Gutiérrez, SantosBrossa Cerezo, José

Brullet Tenas, CristinaBryan Lofthus, JohnBudalles Díez, Francisco de PaulaBuendia Tobarra, JoséBurro Molina, LuisBusquets Blay, AlbertBusquets Ventayol, Rosa MariaBustins Serra, JuanButragueño Cerviño, Eduardo

CCaballer Serradell, ConcepcióCaballero Leonarte, FranciscoCaballero Segovia, José AntonioCabanillas Pozo, JuliánCabello Luque, MiguelCabello Paredes, AntonioCabot Gispert, Maria GloriaCabrera Sánchez, LuisCabreverdiell Pastor, María del RosarioCáceres Piris, FranciscoCadafalch Boada, Francesc XavierCaja López, Francisco de AsísCalafell Clar, JoanCalderó Cabré, AlbertCalderón Cantalapiedra, JoséCalderón Cantalapiedra, SalvadorCalduch Barrancos, JoséCalero Márquez, PetraCalle Mancilla, FranciscoCallergues Budi, EnriqueCalsapeu Layret, José MaríaCalvet Puig, María del CarmenCalvo Lamillar, Ángel FranciscoCalvo Lomero, Concepción

Calvo Ortiz, ManuelCamacho Velasco, RafaelCamarasa Sanchís, Joan VicentCampeny Pomar, LuisCampins Serra, MiguelCampo Pretel, Antonio delCampos Cortés, MiguelCampos Ibáñez, RafaelCamps Sarró, IgnasiCanal Rodríguez, LuisCando Cando, DanielCanela Curtiella, AlbertoCaner Estrany, PereCano Herrerías, Manuel RamónCano López, NicetoCano Ruiz, TomásCañabate Durán, MercedesCaparrós Algarra, DiegoCapdevila Juan, LuisCapella Bonavida, Carlos JoséCapellades Ràfols, AssumptaCapilla González, ÁngelCapó Puig, EnricCara Casaleiz, Hilario deCarbonell Florenza, JoséCarbonell Sebarroja, JaumeCarbonell Sebarroja, PereCárceles Aguirre, Ana MaríaCarmen Martín, Luis Miguel delCarmona Amador, SebastiánCarmona León, MiguelCarmona Ortega, PabloCarrasco Castilla, JoséCarrasco Castillo, JoséCarrera Güill, AdoraciónCarrerach Baliarda, EnriqueCarreras de Nadal, José RafaelCarrilero Carrilero, PascualCarrillo Santiago, Antonio


Carrió Figuerola, JosepCarrió Gasset, IgnasiCarrió Soldevila, MontserratCarrión Sanchiz, RamónCarvajal Muñoz, IgnacioCasado Romero, FélixCasals Closas, JordiCasanova Grané, SalvadorCasas Cazorla, AntonioCasas Cuadra, José AntonioCasas Jiménez, Juan MaríaCasas Muñoz, RafaelCasassas Figueras, MariaCases Alfonso, JoséCaso Samsó, JordiCastell Papell, FelipCastella Solanes, Maria TeresaCastella Soler, JorgeCastellana Carratala, FranciscoCastellano Blázquez, AlejoCastellano Martí, AndrésCastellanos Llorens, CarlosCastilla Martín, Juan AntonioCastillo López, SerafínCastro Berrojo, LuisCatalán Martínez, Francisco JavierCaturla Bravo, María LoretoCaupena Nogue, JordiCaussa Calvet, MartíCazorla Martínez, JuanCebrián Medina, FranciscoCebrián Navas, JoséCepeda de Golferichs, LauraCerdán Albarracín, AntonioCerdera Cano, ManuelCervantes Barceló, EnriqueCervera Escribano, JoaquinCervera Queral, Víctor ManuelCervera Rodon, Montserrat

César Alamo, JulioChaparro Mendoza, EmilioCharte Bellido, EduardoChica Soler, VicenteChicharro Manero, TomásChico Galiano, FranciscaCinta Carques, CesáreoCirera Castells, ArcadioCirera Salas, Maria AngelesCiria García, ÁngelCiurana Galcerán, Enrique JavierClares Busquets, RicardoClariana Gimferrer, MiguelClusa Lagunas, EvaCobo Aranda, AndrésCobos Illescas, MiguelCodina Sobrino, RamónCoin Marin, JoséColell Baró, Josep MariaColl Alemany, MiquelColl Alentorn, MiquelColl Quetglas, PereColls Pujol, María DoloresColomer Calsina, LeandroColomer Graner, Maria MontserratColomer Rovira, AlbertColomines Puig, JoanComamala Jordi, JoséComas Miralles, Pedro MaríaComendador Ortíz, JoaquinComín Ros, Alfonso CarlosConcha Perruga, José LuisConde Castejón, JordiConde Díaz, EmilioConde Martínez, EnriqueCondeminas Francas, MagdalenaCondom Bofill, Josep MariaConesa Sans, RosalíaCorbella Martínez, José María

Corbella Sunyé, JoséCornado Cornet, AntoniCorominas Torras, SalvadorCoronado Baqué, JuanCorral Martínez, ManuelCorral Nuño, LuisCortes Ballester, FranciscoCortes Coronas, AntonioCortés Cortés, AntonioCortés Morató, JorgeCortés Roca, AngelCortes Soria, PascualCorzo Carretero, EugeniaCosano Romero, JuanCoscubiela Conesa, JoanCoscubiela Porta, JosepCosta Canals, Alberto-MaríaCosta Felip, FranciscoCosta Martínez, MáximoCosta Queralt, JordiCosta-Jussà Relat, Andrea AvelinaCreixans Sabater, RicardoCrespo Lajara, JuanCreus Virgili, AntonioCriballes Casadesús, RamonaCruells Pifarré, ManuelCruells Serra, RosarioCruz Calmaestra, PedroCruz Candia, Edmundo DanteCruz Martínez, FelipeCruz Pérez, JavierCruz Torres, AntonioCruzán Morano, Jesús MaríaCuartero Torrano, José JorgeCuatrecasas Membrado, LlibertCubells Tena, RobertoCuerda Calero, FranciscoCuerda Quintana, CatalinaCuerda Reyes, César

Cumeras Costa, JoséCuquerella Tresserra, PereCurrius Basagaña, JuanCuso Torelló, Francisco de Asís MaríaCustodio Fito, María Nuria

DDaga Castillo, JoséDalmau Olivé, JosepDalmau Pons, Maria GlòriaDamiano González, CiprianoDauder Guardiola, JordiDaura Melich, AgustíDelfau, Oscar FedericoDelgado Flores, NicolásDelgado González, José AntonioDelgado Romero, José MaríaDelgado Ventana, EliodoroDíaz Cano, FranciscoDíaz Caracuel, AndrésDíaz Cinta, FranciscoDíaz Santiago, JorgeDíaz Valverde, ManuelDiego García, FranciscoDiego Hernández, JuanDigón Armendariz, SantosDionis García, SantiagoDomènech Aguiló, SalvadorDomènech Barberá, SalvadorDomènech Benet, EduardDomènech López, ÁngelDomènech Milà, JorgeDomingo Millán, José LuisDomingo Soler, Luis CarlosDomínguez Calvo, Angel


Domínguez Paniagua, IsabelDomínguez Ruiz, AntonioDoñate Sanglas, IgnacioDorado Sánchez, PazDuch Saucedo, MarceloDueñas Gerónimo, PedroDumenjo Martí, Rosa MaríaDuran Bellido, AngelDuran Domènech , MercèDuran Puig, EduardDuran Santamaría, José

EEchave Sustaeta y del Villar, José JavierEchevarría Ruiz, PedroEdo Bertolín, RafaelEgeda Ortiz, ManuelEgido Sánchez, EladioElhombre Trallero, Toribio JoséEscolano Chamois, DanielEscriba Foix, FranciscoEscrich Vidal, RosarioEscrich Vidal, VictoriaEscuaín Clabel, DavidEscuín Julve, Isidoro EstebanEspañol Boren, ValentínEspejo Heredia, Rodolfo BaltasarEspinet Burunat, Jordi ManelEspinosa Palomas, Juan AntonioEspuch Gillarte, JoséEspuny Carrillo, LeopoldoEstany Profitós, AnaEstaun Cebollero, FedericoEsteban Rueda, Juan AntonioEstébanez Galve, Ferran

Esteva Grewe, JacintoEsteve Culleres, María MatildeEsteve Vilaplana, AvelinoEstopa Mallada, TeresaEstrada Masip, Juan JoséEzcay Elguea, Miguel Angel

FFàbregas Guillén, DídacFabregat Oliva, FranciscoFabres Puig, MennaFabriani Bernardi, DionisioFalgueras Marsal, Carlota MaríaFarran Puigibet, AntonioFarré Gómez, JaimeFarré Murgadella, JosepFarreras Massaguer, JaimeFarrero Rodés, LeonardoFarrés Buisan, María del CarmenFarrés Quesada, JoséFarrés Sabater, AntoniFatjó Carbonell, JordiFau, Oscar Federico delFaus Abad, VicentFe Rodríguez, FernandoFeria Luna, José AntonioFernández Águila, RicardoFernández Andreu, JoséFernández Buey, FranciscoFernández Cortés, JuanFernández Díaz, ArsenioFernández Fernández, JoséFernández Fernández, SimpronianoFernández Gallardo, BartoloméFernández García, JuanFernández García, Purificación

Fernández Gómez, ManuelFernández Gorreta, LuisFernández Gorreta, PedroFernández Heredia, Francisco JoséFernández Iglesias, ManuelFernández Jaime, Juan AntonioFernández Jiménez, AntonioFernández Jiménez, JoséFernández Jiménez, RafaelFernández Jiménez, RamónFernandez Medina, ManuelFernández Molina, María de la ConcepciónFernández Navarro, ManuelFernández Peñalver, JoséFernández Pérez, GinésFernández Postigo, FranciscoFerran Balta, TeresaFerran García, FedericoFerran Serafini, JoanFerré Ferré, RamonFerrer Eslava, ErnestoFerrer Iralde, EnriqueFerrer Iralde, FernandoFerrer Pedron, AtanasioFerrer Roca, JoaquimFerrer Vivó, DomingoFerri Soler, José ManuelFerruz Camacho, RobertoFierro Rugall, GuillermoFigueras Barrabeig, LluísFigueras Casellas, JoséFigueras Castillo, AgustínFina Sanglas, AlbertFinestra Peralta, PilarFlores Amaya, BaltasarFlores Cortés, JustoFlores Manchon, MaríaFlores Montes, Carmelo

Flores Vargas, María LuzFolch Fornesa, Maria DolorsFolch García, JoanFolch Recasens, XavierFont Almacellas, José MaríaFont Ferré, AlbertFont Pérez, JoanForasté Giravent, Maria GlòriaFormariz Poza, AlfonsoForné Roe, AgustíFornés Gili, EduardoFortuny Castellet, ElenaFradera Bosch, NarcisoFradera Garriga, JoanFrancés Navarrete, JuanFranch Fuertes, CeciliaFranco Ballester, AndrésFranco Fariña, FerminFrías Azuara, Maria LuisaFrigola Vidal, JosepFrigolé Reixach, JoanFrontera Avellana, GerardoFrutos Gras, FrancescFuentes García, IsidroFuertes Blesa, FernandoFusté Palleja, Pedro

GGabarre Lozano, JoséGalindo González, MiguelGalisteo Prieto, JoséGallano Petit, María del CarmenGallardo Redondo, María IsabelGallart Teixidó, JuanGallego Fernández, José LuisGallego Gutiérrez, Elena


Galtes Grau, AntonioGálvez Cuenca, Juan AntonioGálvez Medina, LeonorGamell Barceló, Francisco JavierGámez Gámez, LuisGándara Hernández-Ros, Joaquin de laGarcés Lobera, FructuosoGarcía Alguacil, AntonioGarcía Aparicio, María RosaGarcía Arquillo, AntonioGarcía Arrabal, JoséGarcía Biel, ManuelGarcía Cantero, JoséGarcía Cañamero, JoséGarcía Corona, AntonioGarcía Coronado, AgustínGarcía del Corral, MartinianoGarcía Domínguez, ManuelGarcía Fasius, MiguelGarcía Fernández, EugenioGarcía Fernández, JoséGarcía Ferrer, JoséGarcía Flores, MaríaGarcía Galiana, José AntonioGarcía García, ManuelGarcía Gómez, JuanGarcía González, AntonioGarcía González, FloriánGarcía Heredia, PedroGarcía Hidalgo, JoaquínGarcía Jacas, JorgeGarcía López, EmilioGarcía Lorite, FranciscaGarcía Martínez, EncarnaciónGarcía Martínez, RafaelGarcía Montoya, Ángel AntonioGarcía Munúa, MaximianoGarcía Muñoz, Luis

García Pérez, BenitoGarcía Rodríguez, Ángel WenceslaoGarcía Rodríguez, JoséGarcía Romero, AntonioGarcía Ruiz, Gabriel AntonioGarcía Ruiz, PedroGarcía San Eufrasio, ValentínGarcía Sánchez, AntonioGarcía Sánchez, CiprianoGarcía Santos, JoaquínGarrido Cunill, José MaríaGarrido Horcajada, AngelGarrido Santiago, JesúsGarriga Bosch, JoséGarriga Garriga, José MaríaGarriga Jové, CarlosGarriga Paituvi, Francisco JavierGarriga Paituvi, JosepGarriga Pujol, JaumeGarriga Simó, MercèGasch Grau, EmiliGazquez Reche, José ManuelGelpi Sabater, RamónGil Álava, JordiGil Centeno, ManuelGil Gómez, RicardoGil Mainar, AntonioGil Mateu, Juan AntonioGil Ramos, María RosaGilaberte Herranz, SilvestreGimbernat Boadas, JoaquinGiménez Amaya, JoséGiménez Gili, SergioGiménez Giménez, MiguelGiménez Giménez, PascualGimeno Domènech, FranciscoGimeno Pradas, SalvadorGiordani Guerrero, ItaloGirbau Cucurrull, Francesc

Gispert Brosa, Montserrat deGispert Trias, Francisco JavierGodoy Pino, AntonioGol Perlasia, Francesc XavierGombau Lago, JoséGómez Alcañiz, ÁngelGómez Barrero, Josefa MariaGómez Beltrán, ArmandoGómez Bosch, PedroGómez Domínguez, FranciscoGómez Durán, Juan ManuelGómez Farré, ElenaGómez Flix, JoséGómez Ortíz, Juan MaríaGómez Piella, VicenteGómez Ramos, PedroGómez Rodríguez, AntonioGómez Rodríguez, María del CarmenGómez Romero, Maria del PilarGómez Sánchez, AntonioGómez Valdés, VicenteGómez Valdivia, EvaristoGonzález Contreras, JoséGonzález Córdoba, LuisGonzález de Haro, JuanGonzález Domínguez, GonzaloGonzález Gil, AntonioGonzález Granados, María ÁngelesGonzález Gutiérrez, Luis AdolfoGonzález Izarra, Félix FatimaGonzález Ledesma, ÁngelGonzález López, ManuelGonzález López, RamónGonzález Marcen, José MiguelGonzález Martínez, FranciscoGonzález Mateos, AdoniGonzález Merino, AntonioGonzález Merino, Juan

González Montero, ManuelGonzález Novillo, LuisGonzález Ocaña, AntonioGonzález Pedescoll, LuisGonzález Peláez, FaustinoGonzález Romero, EusebioGonzález Rovira, JoséGonzález Santos, JuanGonzález Valiente, AntonioGonzález Vila, PedroGonzález Villacreces, MiguelGonzalvo Franco, María CristinaGorina Tuset, VíctorGorreta Flores, SebastiánGorreta Gorreta, JoséGracia Lafuente, ÁngelGrajera Medina, JuanGranados Casín, AntonioGranados López, ManuelGrande Vázquez, MiguelGrañen Bosch, Ana MaríaGrau Pérez, GenerosoGriño Sayrol, EduardGruas Santandreu, Francisco de AsísGrustan Solé, JosepGuadalupe Hernández, RafaelGuarch Calvet, JuanGuardia Riera, RaimundoGuarro Picart, ElisendaGüell Roca, Juan BautistaGuergue Carrancho, JuanGuerrero Martín, AntonioGuijarro del Olmo, GregorioGuil López, JoséGuil Morales, FranciscoGuillamón Iserte, José RamónGuillén Repiso, María DoloresGuitart Durán, Sebastià


Guitart Iniesta, Carlos AlfonsoGutiérrez Espinosa, CarmeloGutiérrez Tarres, Maria Antonia

HHamon, Mohamed AbdelahHarster Nadal, JordiHeredia Salazar, DiegoHernández Aznar, JuanHernández Carmona, AntonioHernández Carmona, LuisHernández Carrasco, MiguelHernández García, AsunciónHernández García, EmiliaHernández Gimeno, PedroHernández Merida, JuanHerranz Herranz, EncarnaciónHerrera Jiménez, FranciscoHerrera Patuel, JoaquinHerrera Rodriguez, Jose AntonioHidalgo Herrerías, MiguelHildembrandt, Maria GrabrielaHorta Almirante, Juan ManuelHosta Pascual, José MaríaHoyuelos Cámara, RodolfoHuertas Balsalobre, EncarnaciónHuertas García, JaimeHuertas Rodríguez, EnriqueHumet Cienfuego-Jovellanos, Luis MarcosHurtado Pérez, José MaríaHurtado Prat, Maria del CarmenHurtado Prat, Maria Dolores

IIbáñéz Colomé, Silvestre José JuanIbañez Pons, AntonioIglesias Fuertes, JoséIglesias Romeo, VicenteInglés Pedrero, MiguelIzquierdo Lite, AntonioIzquierdo Marin, JoséIzuzquiza Montaner, Javier- Florencio

JJaca Arcega, AlbertoJacas Español, GerardoJaime Villanueva, RamónJané Galbete, FelipJaner Florit, OnofreJara López, JuanJarque Collado, BenitoJiménez Domínguez, VicenteJiménez Fernández, JoséJiménez Fuentes, AntonioJiménez Gómez, FranciscoJiménez Huertas, BertaJiménez López, RicardoJiménez Ruiz, JoséJiménez Segura, AngelJordi Ayter, Miguel ÁngelJosa Campoamor, MeritxellJosa Campoamor, RamónJou Fonolla, JoaquimJuan Tous, PedroJuangran Escriba, JorgeJuan-Torres Lana, José MaríaJulià González, Lluís

Jurado Amil, JoséJurado Arjona, AntonioJusticia Robles, JuanJuvé Raventós, José

LLabori Gaudier, Francisco JavierLacera Rodríguez, FranciscoLama López, Enrique de laLamuedra Zafra, Rafael MaríaLancho Moreno, DiegoLanzo Fernández, CarlosLanzo Guijarro, PedroLapiedra Civera, RamónLaporte Roselló, Joan RamonLara Aranda, JoséLarraga Puertas, AntonioLaso Puertas, EnriqueLázaro Alquézar, VictoriaLázaro del Río, CarlosLecha Verges, AntonioLedesma Aguilar, RafaelLegey, Marcel FrançoisLeira Almirall, AlbertLeira Almirall, EnricLema Vieites, Francisco RamónLeón Bizarraga, HipólitoLeón García, AntonioLeón Martínez, Pedro LuisLeón Santiago, GumersindoLeón Soto, RafaelLeroux, RenéLigos Hernando, VíctorLinares Risque, Manuel de JesúsLiñán Muñoz, FranciscoLiras Márquez, Alfonso

Lizarralde Cendoya, Maria BegoñaLlados Rosell, Jordi-JosepLlano Menéndez, José Adolfo AlipioLlaras Jordana, Maria CristinaLlimona Barret, JosepLlobera Michelon, ElenaLlombart Caralt, JoanLloré Díaz, JosepLlorente Vázquez, FranciscoLloverrol Cubells, MontserratLluch Martín, ErnestLlugany Paredes, JosefinaLópez Amorós, JuanLópez Bulla, José LuisLópez Camacho, JuanLópez Carrasco, JulioLópez Casado, ConcepciónLópez de Sa de Madariaga, Juan MaríaLópez Fuentes, SilvinoLópez Gabilongo, AndrésLópez García, Cristobal EstebanLópez González, José ManuelLópez Gutiérrez, AntonioLópez Gutiérrez, JoséLópez Iglesias, ServandoLópez Jaén, JuanLópez López, AntonioLópez López, IsabelLópez López, JacintoLópez López, VíctorLópez Martínez, DiegoLópez Ponce, JoséLópez Provencio, PedroLópez Raluy, José MaríaLópez Ribas, MiguelLópez Rivera, CarlosLópez Rodríguez, FernandoLópez Rodríguez, Manuel


López Roldán, FernandoLópez Torres, ManuelLópez Zamora, JuanLorca Barberan, JordiLozano Aparicio, ValentínLozano González, JorgeLozano Rodríguez, FranciscoLucas Sánchez, RoqueLuján Fernández, NéstorLuna Rubio, FranciscoLuque Estévez, ManuelLuque García, ManuelLuque Muriel, Rafael

MMacià Tort, JoanMacias Canalias, RicardoMacías Cotano, Vicente-FerrerMaeso Romero, AntonioMagallan Iglesias, JerónimoMajano Agudo, PedroMale Gil, VicenteMalet Tomás, AntoniMangas Domínguez, AntonioManonelles Fernández, MariaManzano Pérez, EvaristoMarabe Callejas, MiguelMaragall Mira, MònicaMaragall Noble, JordiMarí Escandell, JuanMarimon Capdet, JosepMarimon Suñol, Ramón MaríaMarín Acuña, Juan AntonioMarín Arribas, RicardoMarín Ausin, JesúsMarín Martínez, José

Marín Martínez, TomásMarín Tenas, AntonioMárquez Barroso, AndrésMárquez Fernández, DoloresMárquez Tena, GabrielMarsol Farrero, EnricMartes de la Concepción, FranciscoMartí Ambel, FélixMartí Batera, CarlosMartí Bernasach, AntonioMartí Domingo, Juan AntonioMartí Domínguez, Carmen PazMartí Felipo, FranciscoMartí Moya, LuisMartí Salvat, CelestinoMartí Sató, NúriaMartín Correa, EduardoMartín Garví, JoséMartín Gómez, MaximilianoMartín González, Jesús ÁngelMartín Gutiérrez, FranciscoMartín Iglesias, CelestinoMartín Malo, Francisco JavierMartín Manrubia, AntonioMartín Manrubia, JoséMartín Manrubia, ManuelMartín Miranda, VíctorMartín Rodríguez, AgustínMartín Ruiz, FranciscoMartín Sabater, ErnestoMartinet Rebler, JorgeMartínez Acien, CarlesMartínez Aguilar, Juan JoséMartínez Albertos, José LuisMartínez Álvarez, MatíasMartínez Angos, CarmenMartínez Ayala, FelipeMartínez Buendia, LuisMartínez Cañadas, Francisco

Martínez Cerezo, FranciscoMartínez Córdoba, Antonio ManuelMartínez Delgado, AntonioMartínez Díaz, Pedro LeopoldoMartínez Fernández, VicenteMartínez Fragoso, RamiroMartínez Gallo, LuisMartínez García, DomingoMartínez García, EncarnaciónMartínez García, Miguel ÁngelMartínez González , RodrigoMartínez Mallorquín, CarmenMartínez Martínez, JuanMartínez Martínez, Juan DiegoMartínez Martínez, ManuelMartínez Martínez, PedroMartínez Mejías, AntonioMartínez Ojeda, AndrésMartínez Pando, AntonioMartínez Rodríguez, ManuelMartínez Sallés, María RosaMartínez Sánchez, VicenteMartínez Serrano, GinésMartínez Ulloa, José LuisMartorell Pachiardi, RobertoMartos Amores, ManuelMarzal Fuentes, Antonio LuisMas Asamara, JoanMas Capdevila, JordiMas Capdevila, Maria RosaMas Colell, AndreuMas Mas, Francisco JavierMas Villuendas, EmilioMasa Loro, JuliánMasa Sánchez, FernandoMasafrets Aymà, NúriaMasagué Torné, EsteveMaseda Pérez, AdrianoMasferrer Maestro, Joan-Emili

Masgrau Bartís, MiguelMasip Oronich, María MercedesMasip Pascual, JoséMasip Pujol, OlegarioMassagué Arasa, María TeresaMassanés Casas, FranciscoMata Mier, AquilinoMata Solà, JoaquimMateu Álvarez, Antonio MaríaMatos Garrido, AntonioMaurenza Mendeja, ManuelMaymó Ases, José MaríaMaza Rodríguez, ManuelMedina Correa, IsabelMedina Garrigós, JorgeMedina Mota, José AntonioMelbit, Antonio RiccardoMena Cervellera, JuanMena Martín, JuanMéndez de Haro, ÁngelMéndez Franch, EugenioMengibar Muñoz, RafaelMenor Luque, GasparMercader Terrats, FrancescMercader Terrats, JordiMercado López, FernandoMerlo Ortembach, José Luis Francisco deMeseguer Villordo, FranciscoMesón Doña, AlejoMestre Laporta, José MaríaMestres Vilahur, Luis Miguel SantiagoMilia Coromina, Josep MariaMillán Martínez, JoséMimoun Taqui, AhmedMinguillón Tremps, MateoMir Darnaculleta, ÀngelMiralbell Rodríguez, Miguel Angel


Miranda Hernández, MartinaMiravete Almela, JesualdoMiró Ardèvol, JosepMiró García, ManuelMissé Ferran, AndreuMitjà Sarvise, JavierMitrani Bernad, JorgeMolina Gómez, MiguelMolina Martínez, ÁngelMolina Rey, FélixMolina Ruiz, SinforosoMolina Valls, FernandoMoliné de Gràcia, SimónMoliné Serna, FernandoMolons Bernat, AugustoMolons Bernat, CarlesMoltó Muñárriz, EnricMonforte Gil, LuisMonforte Rabascall, María IsabelMonjas Rodríguez, Carlos MiguelMonras Ibars, José MaríaMontagut Freixas, Josep MariaMontalbo Solé, ManuelMontenegro Borrego , JuanMontes Amuniza, María DoloresMontes Bonilla, JoséMontes Fernández, Juan ManuelMontes Quer, AnaMontes Salvador, JoséMontesinos Briones, FranciscoMontesinos Martínez, GonzaloMonteys Ortiz, EsperanzaMonteys Roig, Francesc XavierMontiel Martínez, JuanMontijano Rodríguez, AntonioMontijano Rodríguez, JuanMontilla Faustino, FranciscoMontolio Barrera, FranciscoMontoro Valenzuela, Juan

Montserrat Solé, AntoniMontserrat Soler, José LuisMoñux del Hoyo, VíctorMora Alconadilla, LorenzoMora Núñez, Juan BautistaMoragas Bonamusa, JoséMoragas y Spa, Antonio Maria deMoral Leiva, ManuelMoral Zafra, FranciscoMoraleda Martínez, JoséMorales Acosta, JoséMorales Aguilar, RamónMorales Fuentes, AntonioMorales Morago, PabloMorales Morago, RamónMorán Sabaté, Juan EusebioMorante Marin, ManuelMorante Soler, EmilioMorató Sáenz, Anna MariaMorcillo Jarabo, ManuelMoreno Álvarez, LuisMoreno Arribas, AngustiasMoreno Arribas, JoséMoreno Barroso, AntonioMoreno Caride, María CristinaMoreno Carmona, María del CarmenMoreno Chiral, RamiroMoreno Cuenca, JoséMoreno González, AngelMoreno Jiménez, ManuelMoreno López, JoséMoreno Martín, FelipeMoreno Moreno, LuisMoreno Ribas, AngustiasMoreno Yera, CatalinaMorera Pascual, LluísMorera Romero, AntonioMorera Romero, Enrique

Morón Fernández, MiguelMorte Piferrer, José MaríaMoscoso Moscoso, LuisMoya Guixá, Ana MaríaMullor Márquez, AntonioMullor Pérez, DoloresMunell Madriles, GenovevaMuñoz Carrillo, FranciscoMuñoz Escobar, AntonioMuñoz Farreny, Juan AntonioMuñoz Hernández, ManuelMuñoz Jordán, JoséMuñoz Llamas, JesúsMuñoz Lombardo, JoséMuñoz Martínez, José MaríaMuñoz Morilla, FranciscoMuñoz Romero, FernandoMuñoz Rueda, RamónMurgui Baquedano, Natividad

NNadal Farreras, Josep MariaNadal Marimon, RafaelNájera Ortega, IsabelNavajas Navarro, GonzaloNavales Turmos, CarlosNavarro Berruezo, MarianoNavarro García, JuanNavarro Garriga, ZenónNavarro Manzano, AntonioNavarro Navarro, DomingoNavarro Rico, DiegoNavarro Soler, ManuelNavas Ríos, AnaNavas Tresserras, José OriolNebot Mula, Andreu

Nicolau Ferrer, Francisco JavierNicolau Millà, GeorginaNieto Carbonell, JesúsNieto Gallardo, AntonioNieto Romero, JoséNogales Alegre, RamónNogué Felip, Josep FrancescNoguera Casamitjana, JosepNovell Gusart, ArturNualart Rodón, DavidNúñez Hernández, JoséNúñez López, José Antonio

OObiols Casanovas, MartíObrador Solá, MiguelOcaña Valverde, RafaelOjeda Hervas, BernardoOlet Martínez, RafaelOliete Pradas, Francisco JoséOliva Pascuet, AntonioOlivares Periu, JorgeOlivares Soler, AlfonsoOlivella García, MaríaOlivencia Sánchez, AntonioOliver Campos, LucianoOliveres Boadella, ArcadiOlives Mercadal, JoanOllé Castillo, SalomónOlmos Bravo de Morcilla, EnriqueOltra Costa, RománOriente Coromina, EduardoOrihuela Herrero, SebastiánOrive Vesga, HiginioOrobitg Carne, NorbertoOrsini, Roch


Orta Márquez, FranciscoOrta Rodríguez, LuisOrtega Martín, AntonioOrtíz Estévez, Francisco JavierOrtiz Iraola, FernandoOterino Martínez, SantiagoOtero Ledesma, Eduardo

PPacheco Rodríguez, LorenzoPadilla Bustos, CarmenPadilla Caballero, AntonioPadilla Chicano, BenitoPadilla García, JavierPadres Planella, AntonioPadros Enamorado, JaumePadrosa Campderrich, EnricPageo García, JustoPagès Toldrà, AndreuPaís García, ManuelPajares Alonso, Julio AlejandroPalacios Álvarez, Manuel AntonioPalau Linford, Maria AliciaPalau Linford, PabloPalau Sicart, Maria HelenaPallardó Corts, FranciscoPallarés Martínez, Juan AntonioPallarés Riu, AlbertoPalleja Ferrer-Cajigal, GuillermoPalma López, JoséPalmada Marcos, JoséPalomas Santamaría, José MaríaPalomeras Puigvert, MoisésPalomero Gálvez, AntonioPalón Izquierdo, José MaríaPaniagua Íñiguez, Francisco

Paniello Grau, Abelardo José MaríaPanyella Amil, ÀngelPardiñas Viladrich, EmilioPardo Sánchez, PedroParejo González, AndrésParejo Linares, AndrésParellada Serra, María DoloresParent Bruguera, SalvadorParera Vila, EusebioPares Rosell, LourdesParramon Homs, María del CarmenPascal Almar, JosepPascual Jiménez, Carlos GinésPascual Moguel, RosarioPascual Pujadas, JaumePascual Ramón, Agustín MarianoPasques Doltra, CarlosPassada Clotet, Francisco JavierPastor Bodmer, AlfredoPastor Gallego, NicolasPau Vilà, LluísPazos Palmero, AndrésPedrals Blanxart, RicardPeinado Trilla, José MaríaPeix García, Angel Matias JoséPena Santolaya, FranciscoPeña Herrera, RafaelPeñarroya Cruz, JaimePerdiguero Alonso, Luis MaríaPereda Urtarán, GenerosoPeres Jove, Marcel·liPérez Alonso, JuanPérez Arroyo, LuisPérez Costas, AndrésPérez de la Rica, AntonioPérez Díaz, MarioPérez Díaz, PedroPérez Ezquerra, ManuelPérez García, Ana

Pérez García, JesúsPérez García, JoséPérez García, TorcuatoPérez Marín, VíctorPérez Martínez, Andrés ÁngelPérez Miranda, JoséPérez Moreno, Juan ÁngelPérez Muñoz, ManuelPérez Muñoz, Pedro JoséPérez Nadal, José EnriquePérez Ocaña, JesúsPérez Rodríguez, RaúlPérez Ruiz, IgnacioPérez Sánchez, JoséPérez Sanz, SeverinoPérez Serres, RicardoPérez Simó, RosarioPérez Ventura, SilvinoPérez Vera, Manuel AntonioPérez Victorio, JoséPérez Zaurín, PatrocinioPeribáñez Andaluz, JuanPerramón Carrió, IgnasiPerramón Ros, JaumePerulero Corona, María LuisaPeseta Grabulosa, JoséPetit Sulla, Josep MariaPetit Vila, JaumePetit Vila, MariaPetzer, Hilton RichardPi Barrionuevo, María AsunciónPicallo Soler, Maria del CarmenPicornell Esteve, Julio MaríaPijoan Farré, José MaríaPijoan Pons, JuanPin Gaitán, RamónPino Romero, AlfonsoPinuaga Riera, EncarnaciónPiñero Aguirre, Rafael

Pita Landívar, Jesús MariaPitarque Martínez, MiguelPizarro Delgado, José LuisPizarro Martínez, JuanPla Marco, RamónPla Navarro, RicardoPlana Cinca, RamonPlanas Coll, EnricPlanas Coll, JordiPlanchart Martori, JosepPlanella Martínez, VicentePlata Palma, AntonioPlaza Andujar, MiguelPolaina Aguado, JuanPons Anton, Ignacio MariaPons Sagrera, PauPorqueres Vicario, GerardoPorta Roca, PerePose Calvo, Rosa MaríaPrades Gavaldà, José RamónPrados Aguilar, CarmenPrats Baltres, AlbertPrats Martí, AgustíPretel Jiménez, EmilioPuell Vallès, AntoniPuerto Otero, FranciscoPuig Boix, JosepPuig Gausachs, Rosa MaríaPuig Gómez, JaimePuig Pla, JosepPuig Poisson, Juana MagdalenaPuig Terradas, JaumePuig Vargas, MiguelPuigdemont Bosch, JosepPuigdemont Mateu, AnselmPuigdoménech Alonso, AlbertPuiggrós Esteve, RamonPuigmartí Valls, AnnaPujadas Casarramona, Pau


Pujadas Domingo, Manuel MaríaPujol Bardolet, JosepPujol Giralt, Francisco

QQueralt Barreda, Jesús ManuelQueralt Castella, Josep MariaQuerol Gili, JordiQuesada Gallardo, FranciscoQuesada García, JoséQuesada Marsá, Vicente JoséQuesada Rodríguez, JoséQuijada Pérez, AntonioQuintà Sadurní, AlfonsoQuintana Pérez, AntonioQuintana Trias, Octavio

RRafael Carreras de Nadal, JosepRàfols Esteva, JoanRàfols Pascual, RamonRaimundo Bartres, JoséRamírez Bolaños, JuanRamírez Cañas, Juan JesúsRamírez Castro, Diego MaríaRamírez Fernández, AntonioRamón Santafé, CarlosRamoneda Molins, AntonioRamos García, JoséRamos Hernández, FernandoRamos Pérez, AntonioRamos Requejo, RamónRedondo Magaña, Antonio

Redondo Olivares, FelipeRega Torres, FernandoReig Alcalà, JoaquinRequant Boixadera, Antonio M.Requejo Amado, EugenioRequejo Amado, RafaelRequena Cerezo, AntonioReves Esteve, DoloresReves Pujol, MiguelRexach Cirici, AnnaRey Burguillos, AntonioRey Moradas, RosaRey Nevado, JesúsRiba Vives, JoanRibas Seix, CarmeRibas Vinyals, JoséRibell Santín, BuenaventuraRibell Santín, EzequielRibera Sala, RicardoRibera Turró, JosepRibes Solsona, JoséRibot Rodríguez, AlbertoRibot Roura, NarcisoRica González, PedroRica González, PedroRicart Oller, JosepRiera Alcalde, Jesús MariaRiera Alcalde, Joan AntoniRiera Aragó, Josep MariaRiera Enrich, LluísRiera Porta, JosepRigau Ciurana, JerónimoRincón Mañas, PilarRío Rodríguez, Francisco delRíos Vidal, VíctorRius Camps, María RosaRivera Jiménez, ManuelRivero Pérez, FlorencioRoa Pujola, Miquel

Roca Boixereu, MontserratRoca Marimon, FrancescRoch Estadella, PerfectoRoda Baños, FranciscoRodés Cerqueira, JoanRodríguez Aller, AngelRodríguez Balmiza, ManuelRodríguez Carrasco, AntoniaRodríguez Clemente, RafaelRodríguez Condal, Luis MiguelRodríguez Cuadras, ManuelRodríguez de los Santos, Juan MiguelRodríguez Fusté, DomingoRodríguez García, Carmen SaturninaRodríguez Garzón, ClaudioRodríguez Jordana, LuisRodríguez Maldonado, FranciscoRodríguez Muñoz, ManuelRodríguez Muñoz, María ModestaRodríguez Pajares, José GabrielRodríguez Pérez, RafaelRodríguez Porcel, Antonio LuisRodríguez Roisin, Roberto FernandoRodríguez Roisin, Roberto FernandoRodríguez Sánchez, JoséRodríguez Toribio, FranciscoRoger Remón, AntonioRojano Carrasco, JorgeRojas Arroyo, RafaelRojas Morales, AntonioRomani Alfonso, José OriolRomani Sánchez, GabrielRomera Rodríguez, JoséRomero Buzón, JuanRomero Calzadilla, Manuel

Romero Gata, AgustínRomero Huertes, ManuelRomero Mesa, SantiagoRomero Rocha, JoséRomero Trujillo, AmeliaRomeu Juvé, Francesc d’AsisRomeu Sendrós, JorgeRonco Ruiz, Pedro JuliánRos Ponce, JoséRos Roca, AndreuRos Vilanova, RosarioRosa de Jódar, JuanRossell Plans, JosepRoures Llop, JaumeRovira Ballester, PlácidoRovira Marsal, EmilioRovira Riera, JosepRovira Roig, JosepRovira Rovira, SoledadRoyo Pérez, BaldomeroRozas Serrano, ÁngelRubia González, José María CesareoRubio Benito, María del CarmenRubio Rubio, AvelinoRue Almacellas, SalvadorRueda Medina, FranciscoRueda Medina, JuanRueda Sierra, AgustínRuiz Castells, María RosaRuiz Castro, JorgeRuiz Cortes, JoséRuiz López, Antonio Ruiz López, José AntonioRuiz Millán, AndrésRuiz Portella, JavierRuiz Rodríguez, JoséRuiz-Capillas Cormenzana, Enrique J.


Rull Fernández, Felipe

SSabaté Boza, JuanSabater Andreu, Joan CarlosSaborido Gómez, María del CarmenSabrià Plans, FrancescSáez Sagarra, IsabelSala Gili, RamónSala Mournet, JosefaSalamero Baró, ManuelSalamy Gay, TomásSalas Benavente, RicardoSalas Trejo, Mario AndrésSalcedo Arias, FranciscoSales Vallès, JuanSalgado Gabarró, IsidroSalgado Garcés, JoséSalgado González, JulioSalgado Martínez, ÁngelSalguero Amaya, DiegoSalguero Amaya, JuanSalguero Amaya, ManuelSalinas Roses, JuanSalmeron Batallé, AntonioSalmerón Ruiz, JoséSalvadó Santos, ManuelSalvador Alonso, EmilioSalvador Ugalde, Luis MiguelSalvadores Roure, Manuela IreneSalvans Roviro, JorgeSampere Balangué, NarcisaSan Nicolás Viaina, Manuel deSanahuja Bofill, Josep MariaSánchez Abreu y de Almagro, Pedro Nolasco

Sánchez Alemany, JoséSánchez Carrillo, JuanSánchez Castejón, JosefaSánchez del Campo, Francisco JavierSánchez Fernández, Juan de DiosSánchez Hernández, NicolásSánchez Juliachs, FedericoSánchez López, JoséSánchez Manzano, JoséSánchez Manzano, Manuel AndrésSánchez Marín, ManuelSánchez Martínez, JoaquínSánchez Mora, JuanSánchez Porcel, JuanSánchez Ramos, CelestinoSánchez Rodríguez, FernandoSánchez Ruiz, JoséSánchez Solsona, JuanSánchez Vilches, Francisco JoséSánchez-Bustamante Paez, Damián FelipeSánchez-Fortun Marmol, JerónimoSánchís Pijoan, JoséSanjaume Moragas, JoséSanjuan Peñalva, RicardoSanpere Soteras, JaumeSans Miret, AntoniSantiago Asensios, ManuelSantiago de la Torre, FranciscoSantín Visuña, ManuelSantiveri Villuendas, AntonioSantos García, Sixto deSantos Martínez, PabloSantos Miguel, FlorencioSantos Sánchez, FranciscoSanz de Arellano Gorría, María de los DoloresSarabia Carvajal, Josefa

Sarabia Mir, TomásSardà Antón, Juan Ignacio Nuño NicolásSariego Álvarez, DiegoSariola Mayol, PereSebastián Vicente, EliseoSeco Caballero, FlorencioSeguí Guinovart, JaumeSegura Aparicio, José AntonioSegura Díaz, ExpeditoSegura López, FernandoSegura Mullor, AntoniSegura Ramos, FranciscoSegura Roig, MagdalenaSeijo Tapia, ÓscarSenserrich Llivina, AntonioSerra Costa, FranciscoSerra Kiel, JosepSerra Milà, María RosaSerra Pressaguer, AndrésSerra Rovira, RamónSerra Suades, ÀngelSerra Suades, JosepSerrahima Bofill, MauriciSerralta Hernández, FedericoSerrano Sabater, VíctorSerrat Comas, AndrésSerrat Llorens, AlfredoSilva Pérez, AntonioSimarro Peña, EutiquioSimó Ferré, José EnriqueSiuraneta Esteve, GabrielSiuraneta Reves, IsmaelSiuraneta Teixidó, Francisco JoséSocias Batet, InmaculadaSolá López, RafaelSola Paraje, ConradoSolanas Hortoneda, JorgeSolano Pallarés, Manel

Solé Cot, SebastiàSolé Forasté, EduardoSolé Jardí, José MaríaSolé Puig, AscensióSolé Ruiz, EnriqueSolé Sabaté, FelipSolé Sugranyes, OriolSolé Sugrañes, RaimonSoler Amigo, SantiagoSoler Montserrat, JaimeSolina Alapont, CarmenSolsona Villalba, JoséSoria García, FélixSorroche López, ElenaSoteras Poch, María MercedesSoto Arias, RogelioSpiegler, TheodoreSubirà Oribe, RamonSubirana Dalmases, Josep OriolSuñer Pons, José

TTablada Rodríguez, JoséTallón Ramos, DionisioTanco Torrado, ManuelTapia Nieto, Juan CiprianoTarabal Esteve, Joan JosepTarragó Balaguer, MarsalTarroja Vidal, José MaríaTeignier Cot, AntoniTeixidó Roca, EmilioTeixidó Vila, JosepTejada Canongia, CarlosTejero Yamuza, RafaelTello Anguita, AntonioTena Gil, José

56

Tey Vizcaíno, FranciscoTinoco Alonso, José LuisTinto Espelt, MontserratTobal Guerrero, MiguelToledano González, DiosdadoToledo Castelar; ManuelTomás Carrión, AntonioTorné Roca, MiquelTorner Pous, LluísTorra Llanas, HerminiaTorras Aumatell, JaumeTorras Odena, LuisTorrego Navarro, JuliaTorremorell Sabartes, AntonioTorrent Badia, Anna MariaTorrent Casadevall, Francisco JavierTorrent Macau, RamonTorrents von Rappard, AlvaroTorres Cobo, JuanTorres Martínez, Juan PedroTorres Megías, JoséTorres Rosique, JordiTort Arnau, VicenteTortajada Pulido, Francisco JavierTortosa Macipe, RosaTotosaus Raventós, AntoniTouron Rodríguez, GerardoTresserra Soler, José OriolTriadú Lloret, JosepTrias Pairó, JuanTrilla Farré, RamónTufet Esteve, Antoni ManuelTur Pardo, María RosaTurón Piquer, EnriqueTuru Parellada, Joan

U Ubierna Domínguez, Ignacio TomásUgal Alunda, BaltasarUgalde Olavarría, José MaríaUmbert Maestre, DomingoUrbano Bermúdez, DavidUrbano Ramírez, AntonioUrbano Ramírez, DoloresUrdeix Dordal, JosepUribe Sánchez, AndrésUrritz Geli, CarlesUrruela Sanllehy, José Luis MaríaUrtasun Berroa, Javier

V Vagué Guasch, Ramon JosepVagué Guasch, Ramon JosepVaillo Anglés, JoaquimValdenebro Harillo, JuanValdeoriola Ferrerons, María TeresaValdivieso Alvarez, Juan IgnacioValencia Sánchez-Garrido, RafaelValenzuela Ávila, RafaelValero Cea, TrinidadValero Galán, AntonioValiente Sánchez, José ManuelValle Moreno, ManuelVallejo Calderón, José CarlosVallejo Durán, AntonioVallespí Florensa, María TeresaVall-Llosera Vilaplana, Ramon MariaValls Piulats, JaumeValverde Pérez, JavierValverde Valseca, ManuelVan den Eynde Ceruti, Arturo

Van Montagu, MarchVargas Cortés, ManuelVaro González, Armando RafaelVázquez Rey, JerónimoVázquez Rey, María del CarmenVea Borràs, Montserrat-EstherVega Merino, PedroVentura Abelló, RamónVentura Sanjuán, Francisco JavierVera Cullell, Victoria deVera Díaz, DomingoVera Gómez, JuanVerdaguer Munujos, JordiVergés Navarro, IsidreVidal de Llobatera Pomar, Maria de NuriaVidal Ríos, EnriqueVidal Villa, NúriaVidal-Folch de Balanzo, Francesc XavierVila Alsina, Antonio MaríaVila Puigdefabregas, ConcepcióVila Ribas, SantiagoVila Tintoré, Andrés MaríaViladomat Masllovet, JoséVilalta Serra, EnricVilaplana Esteve, JavierVilas Grau, PedroVilches García, AlejandroVílchez Ramírez, JoséVillagrasa Ibarz, Julio Carmelo deVillalba Nebot, JoanVillanueva Maldonado, Ramón MatíasVillanueva Marín, EstebanVillarreal Sebastián, LucíaVillena Albero, SalvadorViloca Novellas, MelciorVinuesa Baliu, Joan

Vinyals Membrives, EmiliVinyes Ribas, RicardViñolas Vidal, Juan JorgeViñolo Ferreiro, ManuelViñuales Sarasa, OlgaViruega García, José AntonioVital Carballo, Manuel AngelVital Velo, ManuelViudas Margalef, AgustínVives Sevilla, José MaríaVizuete Hernández, AntonioVizuete Hernández, Emilio

XXirinacs Damian, Lluís Maria

YYebra Fernández, JaimeYuste Avila, Florentina

ZZabalza Martí, JuanZamora Ojeda, GilbertoZamorano Parras, ManuelZamoro Tejeda, JoaquinZapata Pérez, JuanZapata Pérez, JuanZegri Busquet, RicardoZoyo Pérez, RafaelZueco Navarro, Obdulia

http://memorialdemocratic.gencat.cat

http://topcat.ccoo.cat

L’antifranquisme català davant el Tribunal de Orden Público · mantenir aquest reconeixement es...

Documents

Transcript of L’antifranquisme català davant el Tribunal de Orden Público · mantenir aquest reconeixement es...