L'aportació del sector sanitari a l'ecnomia catalana copia

L’aportaciódel sector sanitaa l’economiacatalana

L’aportaciódel sector sa l’economcatalana

005 ESTUDIS CAIXA CATALUNYAECONOMIA / DEMOGRAFIA / SOCIETATENVELLIMENT / DEPENDÈNCIASANITAT / HABITATGE / TREBALL

L'aportaciódel sector sanitaria l'economiacatalana

Manuel Artís Ortuño (Coordinador)

Jordi Suriñach Caralt (Coordinador)

Vicente Royuela Mora

Esther Vayá Valcarce

www.caixacatalunya.es 005

ESTU

DIS

CA

IXA

CA

TALU

NY

AL

’ap

ort

ació

del

sec

tor

san

itar

i a

l’ec

on

om

ia c

atal

ana

Edició electrònica

en català i castellà disponible a internet

www.caixacatalunya.es

Números de la Col·lecció Estudis Caixa Catalunya:

001- Demografia i habitatge a Espanya i les CCAA.Josep Oliver i Alonso.

002- Envelliment i dependència. Situació actual i reptes de futur.Guillem López Casasnovas (Director)

003- Competitivitat i cohesió social en el món global.Joan Tugores Ques

004- Aspectes econòmics del canvi climàtic a Espanya.Javier Martín Vide (Coordinador)

005- L’aportació del sector sanitari a l’economia catalana.Manuel Artís i Jordi Suriñach (Coordinadors)

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalanaManuel Artís Ortuño (Coordinador)Jordi Suriñach Caralt (Coordinador)Vicente Royuela MoraEsther Vayá Valcarce

Sistema Sanitari CAT 31/10/07 11:49 Página 1

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

Edició:Caixa CatalunyaPlaça Antoni Maura, 608003- BARCELONA

Redacció dels textos i elaboració i anàlisi de dades:Coordinadors: Manuel Artís Ortuño i Jordi Suriñach Caralt. Catedràtics d'Economia Aplicada de laUniversitat de Barcelona i directors del grup de recerca Anàlisi Quantitativa Regional (AQR-IREA).Autors del treball: Manuel Artís Ortuño, Catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona;Jordi Suriñach Caralt, Catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona; Vicente RoyuelaMora, Professor Titular d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona; Esther Vayá Valcarce,Professora Titular d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona. Tots ells són membres del grup derecerca Anàlisi Quantitativa Regional (AQR- IREA) de la Universitat de Barcelona.

Les opinions emeses al llarg d’aquest estudi són de l’exclusiva responsabilitat dels autors. Caixa d’Estalvisde Catalunya no s’hi identifica necessàriament.

Disseny: H

2O Comunicació Integral

Fotocomposició i impressió: Ediciones Gráficas Rey, S.L.

© Caixa d’Estalvis de Catalunya© Manuel Artís Ortuño

Jordi Suriñach Caralt Vicente Royuela Mora Esther Vayá Valcarce

Número de registre editorial 1535/76Barcelona, novembre del 2007

ISSN: 1699-1117Dipòsit legal: B-51961-2007

Imprès en paper ecològic TCF


5 Presentació

6 1. Introducció

8 2. Delimitació del sector sanitari

12 3. El sistema sanitari de Catalunya des d’una pers-

pectiva d’anàlisi comparada dins l’OCDE

13 3.1. Demanda - estat de salut16 3.2. Oferta - recursos sanitaris20 3.3. Utilització dels serveis sanitaris24 3.4. Despesa en sanitat26 3.5. Finançament de la sanitat

28 4. Pes del sector sanitari en l’economia catalana

30 4.1. Contribució del sector sanitari al VAB català34 4.2. Contribució del sector sanitari als llocs de

treball de Catalunya37 4.3. Nivell salarial en el sector sanitari, veterinari

i serveis socials40 4.4. Contribució del sector sanitari a la producti-

vitat de Catalunya42 4.5. Detall de la despesa sanitària privada i públi-

ca a Catalunya

50 5. Impacte total del sector sanitari en l’economia

catalana: efectes multiplicadors

51 5.1. Utilitat de les taules input-output 54 5.2. Relacions intersectorials del sector sanitari a

Catalunya54 5.2.1. Els principals clients del sector sanitari58 5.2.2. Els principals proveïdors del sector

sanitari63 5.3 El sector sanitari i els seus efectes multiplica-

dors sobre l’economia catalana

72 6. Conclusions

80 Apèndix 1. Detall de les activitats incloses dins elsubepígraf 851 de la CCAE-93 relatives ales activitats sanitàries

82 Apèndix 2. Altres classificacions de la sanitat

88 Apèndix 3. Sobre les característiques del sector sani-tari. Comparació internacional

94 Apèndix 4. Sobre les característiques de l’ocupaciódel sistema sanitari

100 Apèndix 5. Les taules input-output i el sector sanitari

103 Bibliografia

Índex

3


Caixa Catalunya presenta el monogràfic L’aportació del

sector sanitari a l’economia catalana, cinquè volum de la“Col·lecció Estudis Caixa Catalunya”. L’enfocament queproposa és el tractament de la sanitat des d’una perspectivamacroeconòmica. Analitza així els efectes que el sector sani-tari té sobre el conjunt de l’economia i, a partir de la compa-rativa internacional de diverses variables de referència, volrespondre preguntes sobre el seu nivell qualitatiu. Tant per latemàtica escollida com per la perspectiva adoptada, l’estudiofereix una aproximació des de l’economia a temes d’indub-table interès i repercussió com són la salut i la sanitat.

El treball ha estat elaborat per l’equip d’investigadorscoordinat per Manuel Artís i Jordi Suriñach, del qual hanformat part també Vicente Royuela i Esther Vayá, tots ells dela Universitat de Barcelona. De la composició dels seus tre-balls, en resulta primerament una visió general de la sanitat,particularitzada després a l’àmbit econòmic.

L’element sobre el qual treballa el monogràfic, la salut,és possiblement l’estat de major transcendència en la vida deles persones. Els models socials més antics així ho van enten-dre, i molts es van desenvolupar entorn de les prestacionssanitàries (per als treballadors, per a les seves famílies o per atota la població), orientades a aconseguir un grau de benes-tar elevat a partir de garantir l’atenció mèdica. Avui dia, laidea que podem tenir sobre la salut no és excessivament dife-rent de la de generacions passades, si bé els riscos de malal-ties han canviat i les probabilitats de superar-les han avançatsignificativament, de manera que viure més anys gaudint debona salut ja és una realitat.

Estudiar aquests aspectes forma part dels objectius d’a-quest treball. S’organitza en sis capítols, que es poden dividiren dos grups, el format pels capítols 1 i 2, introductoris, i elque constitueix el cos principal del document, més un capí-tol final de conclusions que repassa els elements més destaca-bles. El primer grup de capítols, que conté la introducció i ladelimitació del sector sanitari, proporciona al lector els ele-ments necessaris per conèixer i entendre la relació entre elsaspectes estudiats, així com el tractament de molts detallsconceptuals i metodològics utilitzats en l’elaboració i inter-pretació del monogràfic. Dels capítols centrals, el primerconté una aproximació general a la sanitat, caracteritzant lamatèria que es vol treballar al llarg de l’estudi. Aquesta apro-ximació es realitza mitjançant la descripció de diferents indi-cadors relacionats amb la demanda de serveis sanitaris, l’ofer-ta sanitària i, finalment, l’ús dels serveis sanitaris aCatalunya, que es comparen amb diferents referents interna-cionals. El capítol quart conté una anàlisi del valor afegit i del’ocupació generats pel sector sanitari i defineix en la majoriadels casos quina és la situació de Catalunya respected’Espanya. El capítol cinquè estudia el sector sanitari com asector demandant i com a sector demandat per la resta desectors productius, utilitzant la metodologia de les taulesinput-output per identificar la procedència dels inputs sani-taris, així com la seva destinació.

Caixa Catalunya agraeix d’una manera especial alsautors l’esforç dedicat en l’elaboració d’aquest monogràfic, idesitja que contribueixi a un millor coneixement d’un delssectors clau en les economies més desenvolupades.

CAIXA CATALUNYANovembre de 2007

5

Presentació


Emprendre un estudi sobre el sector sanitari, des delpunt de vista d’un investigador, té avantatges i dificultats.Entre els primers hi ha que cal una escassa motivació per jus-tificar la seva rellevància i la seva relació directa amb qualse-vol lector, atès que tots, en un moment o altre, som clientsdel sector sanitari. Entre els objectius bàsics de l’ésser humà,un dels primers, per no dir el primer, és el de gaudir de bonasalut, i disposar d’un bon sistema sanitari n’és condició sinequa non. Entre les dificultats d’emprendre l’estudi podemesmentar la confusió o biaix amb el qual a vegades s’aborda.Es barregen conceptes relacionats, però no coincidents, compoden ser el nivell de salut i la situació del sector sanitari, os’esbiaixa l’anàlisi centrant-la exclusivament en el nivell deserveis (prestacions sanitàries) de què disposa la població, oen els problemes al voltant del seu finançament.

Algunes de les preocupacions que a Catalunya hi ha alvoltant del sector sanitari podrien ser les següents. És ade-quat i comparable al d’altres països el nivell de serveis sani-taris que rebem a Catalunya, tot tenint present el nivell dedesenvolupament de què disposem? Quina dimensió iimportància té el sector sanitari a Catalunya, respecte d’al-tres economies? El nivell d’aportacions privades al sistemasanitari a Catalunya és el que existeix a països del nostreentorn? Estem satisfets del nivell de prestacions de què gau-dim? Tenen un bon estat de salut, els catalans? Quanta gentdirectament i indirectament té feina gràcies al sector sanita-ri? Quin estrangulament es generaria en l’economia catalanasi el sector sanitari no continués creixent? Quina importàn-cia global té el sector sanitari dins el conjunt de l’economiacatalana?

Per poder respondre algunes d’aquestes preguntes ambmés coneixement de causa, en aquesta monografia es preténestudiar el sector sanitari bàsicament des del seu paper coma “sector econòmic”. Com qualsevol altre sector, el sanitari té

un pes en l’economia. Genera un conjunt de béns i serveis(bàsicament atenció mèdica), que posa a disposició d’altressectors econòmics i dels consumidors finals, i, a la vegada,demanda productes i serveis d’altres sectors (aparells mèdics,construccions hospitalàries, anàlisis de sang, radiològiques,etc). Com el turisme, el sector energètic, la construcció o elcomerç, la seva activitat té un pes en l’economia i presta unsserveis als consumidors finals, però també permet el desen-volupament d’altres sectors econòmics amb els quals s’in-terrelaciona2.

L’objectiu de la monografia és d’analitzar l’aportaciódirecta del sector sanitari a l’economia catalana per contri-buir a millorar (i difondre) el coneixement sobre un temad’interès general i clau per al desenvolupament del nostrepaís. Per assolir l’objectiu proposat, el treball s’organitza alvoltant de tres grans blocs:

a) La presentació dels indicadors bàsics de demanda ioferta sanitària, que permetin aproximar i caracteritzarel sector a Catalunya i respondre algunes de les pre-guntes damunt formulades sobre el nivell de satisfac-ció amb l’estat de salut propi.

b) La determinació del pes del sector sanitari dins l’eco-nomia catalana, mesurant-lo a partir de les princi-pals variables: producció, ocupació i productivitat.

c) L’estimació de les relacions sectorials que hi ha entreel sector sanitari i la resta de sectors econòmics, totavaluant l’efecte o l’impacte que la variació de lademanda sanitària té en el conjunt de l’economia.

Concretament, a la secció 2, després d’aquesta intro-ducció, es defineix el conjunt d’activitats incloses dins elsector sanitari, i es fa referència als problemes de delimita-ció de les activitats sanitàries respecte d’altres activitatsamb les quals sovint les estadístiques les presenten agrega-des. A continuació, a la secció 3, es presenta tot un con-

6

1 Agraïm la col·laboració d’Anna Giribert en la fase de recopilació i tractament d’informa-ció estadística per a l’elaboració d’aquest treball.

2 Aquests efectes es poden definir com l’impacte directe de la sanitat en l’economia.Altrament, seria necessari esmentar, però, la importància en certs casos de l’impacte indi-recte de la sanitat amb efectes, per exemple, per la via dels guanys de productivitat laboralassociats a millores en l’estat de salut dels individus.

1. Introducció1


junt d’indicadors que permetran contestar algunes de lespreguntes fetes sobre la percepció, ús, mitjans (oferta) inecessitats de béns i serveis sanitaris (demanda), compa-rant la situació de Catalunya respecte d’altres països delnostre entorn.

La secció 4 està destinada a explicar el pes que té el sec-tor sanitari dins l’economia catalana, en termes de producciói ocupació. S’analitzarà també la importància del sector pri-vat respecte el públic, obtenint resultats força interessantsque mostren els trets diferencials del sector sanitari català res-pecte l’espanyol. Tot i les limitacions de les fonts estadísti-ques disponibles, que sovint condicionen el treball de l’inves-tigador, anàlisis complementàries com el diferent nivell deremuneracions salarials Catalunya-Espanya, les diferènciessalarials entre el sector públic i privat, i la variació en el pesdel sector sanitari en el conjunt de l’economia, seran altrespunts de reflexió.

La secció 5 permet analitzar un dels factors potsermenys estudiats fins ara, però més interessants, com és els lli-gams i arrossegaments que té el sector sanitari amb els altressectors econòmics. S’analitzarà la demanda de béns i serveis

d’altres branques d’activitat per part del sector sanitari, aixícom la rellevància de la seva producció per a proveir i possi-bilitar el desenvolupament d’altres sectors econòmics (expli-citant per tant que no tota la producció es destina al consumfinal de les famílies). L’anàlisi no es limitarà a veure els efec-tes sobre la producció, sinó que es quantificarà els efectes delsector sanitari sobre el nivell d’ocupats i les rendes. La recentaparició de les Taules Input Output 2001 (TIOC 2001), onhi figura amb molt detall les relacions que hi ha entre tots elssectors econòmics d’un territori, permetrà fer aquesta anàlisiamb dades actualitzades. Aquesta secció, bàsicament, serviràper assolir l’objectiu principal de la monografia, això és,determinar quina és l’aportació del sector sanitari a l’econo-mia catalana.

El treball finalitza amb unes reflexions finals i amb unsapèndixs amb informació complementària sobre alguns delsaspectes esmentats en la monografia. Esperem, doncs, que através de la lectura del treball s’aconsegueixi dimensionar laimportància del sector sanitari a Catalunya i es conegui laseva influència en el desenvolupament d’altres sectors econò-mics, i, per tant, del conjunt de l’economia catalana.


7


La definició del concepte salut no és cap tasca fàcil. L’Organització Mundial de la Salut(OMS) la va definir l’any 1948 com a “estat complet de benestar físic, mental i social i nosolament l’absència de malaltia”3. Des del nostre punt de vista, aquesta definició positivapotser és massa ambigua i oberta. Així, al llarg del temps s’han anat desenvolupant defini-cions basades en l’equilibri apropiat a les característiques de cada persona (com ara l’edat) ifins i tot de l’entorn en què es mou (circumstàncies naturals i socials). Actualment imperala definició que té per eix la capacitat dels individus: “Estat de capacitat òptima d’un indi-vidu per complir els rols i les tasques per als quals ha estat socialitzat” (Parsons, 1958)4. Aixídoncs, la salut supera el concepte de malaltia i fins i tot el de benestar.

La sanitat, en canvi, és un concepte més econòmic, i engloba tots els agents que mirende promoure, mantenir, monitoritzar i avaluar els diferents estats de salut i malaltia dels indi-vidus (Hidalgo, et al. 2000)5. Malgrat això, en tot estudi del sistema sanitari cal considerarel seu objectiu final: la salut. Així, no es poden deslligar ambdós conceptes. La conseqüèn-cia directa d’aquest fet és que per delimitar el sector sanitari s’han de prendre diferents puntsde vista.

2.Delimitació del sector sanitari

8

3 OMS (1948), Official records of the World Health Organization, núm. 2, United Nations, Geneve Interim Commission, p. 100.4 Parsons T. (1958), “Definition of health and illness in the light of American values and social structure”, a Gartly GE, ed., Patients, Physicians and Illness: A Sourcebook in Behavioural Scienceand Health. Nova York: Free Press.5 Hidalgo, A., Corugedo, I. i del Llano, J. (2000), Economía de la salud, Madrid: Pirámide.


Atenent un punt de vista estrictament d’activitat econò-mica, l’aproximació habitual per definir el sector sanitari ésla de recórrer a la Classificació Catalana d’ActivitatsEconòmiques (CCAE-93), a l’epígraf 85, que es troba dins elsector Serveis, i s’anomena Activitats sanitàries i veterinàries,serveis socials6. Aquesta branca es pot desagregar entre:

85 Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials

851 Activitats sanitàries852 Activitats veterinàries853 Activitats de serveis socials

I la primera es pot desagregar en els següents subepí-grafs (l’apèndix 1 descriu de forma detallada què s’incloudins de cadascun d’aquests subepígrafs):

851 Activitats sanitàries

8511 Activitats hospitalàries85110 Activitats hospitalàries

8512 Activitats mèdiques85120 Activitats mèdiques

8513 Activitats odontològiques85130 Activitats odontològiques

8514 Altres activitats sanitàries85141 Activitats sanitàries de professionals

independents (llevat dels metges)85142 Activitats de serveis d’ambulància85143 Laboratoris d’anàlisis clíniques d’a-

natomia patològica i similars 85144 Altres activitats sanitàries

En aquesta monografia, en la mesura que la informacióestadística ho permeti, s’analitza la branca 851 d’activitats

sanitàries. Així es fa, per exemple, a les seccions 3 i 5, en lesquals s’analitzen les característiques (de demanda, d’oferta id’ús de recursos) del sector sanitari, i es revisen les relacionsdel sector sanitari amb altres sectors, respectivament. En d’al-tres casos, però, per exemple en gran part de la secció 4, l’es-tudi haurà de referir-se al conjunt de la branca 85, que englo-ba també les activitats veterinàries i socials. La raó és que laComptabilitat Regional d’Espanya (que elabora l’InstitutNacional d’Estadística, INE), principal base de dades empra-da en aquesta secció, proporciona informació únicament peral total de la branca 85. Malgrat això, cal dir que les activitatssanitàries (branca 851) tenen un pes clarament majoritaridins el conjunt de la branca 85 d’Activitats sanitàries i veteri-nàries, serveis socials. Així, a partir de les dades de la TaulaInput Output 2001 per a Catalunya publicades l’any 2007(en què la branca 85 es troba desagregada entre els tres com-ponents, és a dir, activitats sanitàries, activitats veterinàries iserveis socials), es pot observar com les activitats sanitàriesconcentrarien prop del 85% de la producció total i del valorafegit brut7 de la branca 85 d’Activitats sanitàries, veterinàriesi serveis socials, mentre que aquest percentatge seria del 73,3%en el cas de l’ocupació total.


9

6 Per a més detall sobre la CCAE-93 i la correspondència amb altres classificacions econò-miques, es pot consultar http://www.idescat.net/cat/idescat/codis/idcodis.html. A més, l’a-pèndix 2 mostra el detall d’unes altres classificacions que es fan servir per caracteritzar lasanitat.

7 El valor afegit brut d’un sector és la diferència entre la producció del mateix sector i elsconsums intermedis que aquest empra en el seu procés productiu.

Taula 2.1: Pes de les branques 851, 852 i 853 respecte a la producció,

valor afegit brut i llocs de treball de la branca 85.

Codi de Valor afegit Llocs de la branca Producció brut treball


852 Activitats veterinàries

853 Serveis socials

85 Activitats sanitàries, veterinàries i serveis socials

85,8%

0,9%

13,3%

100%

84,3%

0,7%

15%

100%

73,3%

1%

25,7%

100%

Font: Elaboració pròpia a partir de la TIOC 2001 (Idescat).


En un altre ordre de coses, com s’ha esmentat, l’estudidel sistema sanitari, però, no es pot limitar a l’anàlisi econò-mica del sector sanitari. Aquesta és la perspectiva que prenl’Organització per a la Cooperació i el DesenvolupamentEconòmic (OCDE), la qual, dins un ambiciós projecte desistematització dels sistemes sanitaris, classifica en deudimensions la informació relacionada amb la salut8:

1. Estat de salut2. Recursos de serveis sanitaris3. Utilització dels serveis sanitaris4. Despesa en salut5. Finançament del sistema sanitari6. Protecció social7. Mercat farmacèutic8. Determinants no mèdics de la salut9. Referències demogràfiques10. Referències econòmiques

Els primers epígrafs analitzen el sistema sanitari des delpunt de vista de la demanda (estat de salut de les persones),de l’oferta (recursos sanitaris) i de la conjunció d’ambdós fac-

tors (utilització dels recursos). A continuació es considera elvessant econòmic, tant des del punt de vista de la despesa comde l’origen dels fons per finançar-la. Els epígrafs 6 a 8 deter-minen aspectes col·laterals i estretament lligats al sistema sani-tari, i finalment els darrers epígrafs són més de referènciageneral dels territoris analitzats. Serà precisament aquestaperspectiva de l’OCDE la que s’empra a la següent secció, ons’analitzen els trets principals del sistema sanitari català.

Delimitació del sector sanitari

10

8 OECD (2006), OECD Health Data 2006: Statistics and Indicators, París: OECD Publications.

BOX 2.1. Salut i sanitat

• La salut es defineix com a “Estat de capacitat òptima d’un indi-vidu per complir els rols i les tasques per a les quals ha estat socia-litzat” (Parsons, 1958).

• La sanitat engloba tots els agents que miren de promoure, man-tenir, monitoritzar i avaluar els diferents estats de salut i malaltiadels individus (Hidalgo, et al., 2000).

• A la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques, l’epígrafd’Activitats sanitàries (branca 851) s’analitza conjuntament ambactivitats veterinàries i de serveis socials (branca 85). El pes de lesactivitats sanitàries en el global de la branca 85 és del 85,8% enproducció, i del 73,3% en ocupació.

• L’OCDE assumeix que per a l’estudi del sistema sanitari calen, amés dels factors econòmics (finançament i despesa), aspectes dedemanda, d’oferta i d’utilització de recursos, entre d’altres.


En aquesta secció s’analitzen les característiques generals del sector sanitari aCatalunya, en termes de demanda (estat de salut de les persones), d’oferta (recursos sani-taris) i de la conjunció d’ambdós factors (utilització dels recursos). Mitjançant l’anàlisicomparada respecte d’altres països amb circumstàncies semblants, en concret els del’OCDE, l’objectiu és poder respondre preguntes com ara: (a) tenen els catalans un nivellde salut d’acord amb el seu nivell de desenvolupament?, (b) la percepció dels catalanscoincideix amb el que diuen els indicadors sobre el seu nivell de salut?, (c) cal esperar quea més desenvolupament, major nivell de salut?, (d) la dotació de recursos sanitaris de quèes gaudeix es correspon amb el nivell de desenvolupament econòmic?, (e) a major dotacióde recursos, major nivell de salut?, (f ) a més desenvolupament, s’hi associa un major nivellde despesa sanitària?, (g) a major despesa sanitària, major nombre d’ocupats en el sector?,(h) el pes del sector sanitari dins el total de l’economia, augmenta o disminueix a mesuraque augmenta el PIB? Aquestes preguntes són d’interès dels analistes del sector sanitari,però també entenem que de la societat en general.

A la segona part de la secció s’analitzen els temes més relacionats amb el vessant finan-cer, tant des del punt de vista de la despesa com de l’origen dels fons. Les preguntes que s’hivolen respondre són: quina mena de despesa sanitària està augmentant més?, en quin per-centatge el sector públic finança el sector sanitari?, com ha evolucionat el finançament?

L’objectiu principal del capítol és la presentació dels indicadors bàsics de demanda ioferta sanitària, que permetin aproximar-se al sector a Catalunya i caracteritzar-lo, i res-pondre algunes de les preguntes formulades sobre el nivell de satisfacció amb l’estat desalut propi.

12

3.El sistema sanitari de Catalunya des d’una perspectiva d’anàlisi comparada dins l’OCDE


3.1. Demanda - estat de salut

Disposa Catalunya d’un nivell de salut d’acord amb el

seu nivell de desenvolupament? Quina percepció tenen els

catalans sobre el seu nivell de salut? A més desenvolupament,

millor percepció de salut?

La primera dificultat és la de trobar un indicadorobjectiu que reculli “el nivell de salut” de la població.Dues mesures que habitualment s’han emprat per fer-hosón l’esperança de vida en néixer i la taxa de mortalitat(infantil) per mil habitants. Pel que fa a la primera, tal

com s’aprecia al gràfic 3.1, Catalunya es troba amb unasituació molt favorable en comparació d’altres països del’OCDE. Així, l’any 2003, dels 30 països de l’OCDE,només 6, entre els quals Espanya, tenien una esperança devida en néixer superior a la de Catalunya9. La tendència ésd’augment d’aquesta mesura. Entre el 1993 i el 2003, l’es-perança de vida en néixer ha augmentat 2,5 anys de mit-jana als països de l’OCDE. Tant a Catalunya com aEspanya s’ha donat un resultat similar, encara que lamillora ha estat més modesta que a la resta de països, bàsi-cament perquè partien de nivells més elevats (vegeu gràficA.3.1 de l’apèndix 3).


13

9 Tot i que les dades que s’ofereixen a l’OCDE i la dada de Catalunya obtinguda de l’Idescatmostren una esperança de vida superior al conjunt d’Espanya que a Catalunya, cal dir queels estudis habituals presenten xifres d’esperança de vida a Catalunya més elevades queEspanya. La diferencia cal trobar-la, doncs, en la inevitable diversitat de les fonts empradesen aquesta comparació. Val a dir, en qualsevol cas, que les diferències absolutes són moltreduïdes.

Gràfic 3.1. Esperança de vida en néixer, total i per sexes. OCDE i Catalunya. 2003.

83,3

80,1

76,9

65,0

70,0

75,0

80,0

85,0

90,0

Tu

rqu

ia

Ho

ngr

ia

Esl

ovàq

uia

Po

lòn

ia

Mèx

ic

Txè

qu

ia

Co

rea

Po

rtu

gal

Est

ats

Un

its

Din

amar

ca

Lu

xem

bu

rg

Irla

nd

a

Fin

làn

dia

Reg

ne

Un

it

Ale

man

ya

Paï

sos

Bai

xos

Àu

stri

a

Bèl

gica

Grè

cia

Nov

a Z

elan

da

Fra

nça

No

rueg

a

Itàl

ia

Can

adà

CA

TA

LU

NY

A

Suèc

ia

Esp

anya

Au

strà

lia

Suïs

sa

Islà

nd

ia

Jap

ó

Dones Total Homes

Nota: Les dades estan mesurades en anys esperats de vida en néixer. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OCDE i de l’Idescat.


El segon dels indicadors habituals per determinar l’estatde salut de la població és la taxa de mortalitat, en particularla taxa de mortalitat infantil, atès que la primera ve en bonapart determinada per l’estructura d’edat de la població, demanera que cal esperar que una població més jove tindrà unamenor taxa de mortalitat absoluta. El gràfic 3.2 mostra comCatalunya presenta una taxa de mortalitat infantil l’any 2003de 2,9 per mil naixements, cosa que suposa una posiciónovament al capdavant del conjunt de països de l’OCDE(taxa només superior a la d’Islàndia). Aquestes xifres són elresultat d’una millora molt important a tota l’OCDE, que habaixat de mitjana de taxes de mortalitat de 9,2 per mil fins a

5,9 per mil entre el 1993 i el 2003. A Catalunya i a Espanya,la reducció ha estat molt notable, més del 80% en tan solsdeu anys, i molt superior al 56% de l’OCDE (vegeu tambégràfic A.3.2 de l’apèndix 3).

En canvi, la percepció que els catalans tenen del seunivell de salut no és del tot coincident amb els indicadorsobjectius fins ara analitzats, atès que Catalunya deixa d’estarubicada als primers llocs del rànquing. El gràfic 3.3 mostra laproporció de persones a cada país que manifesta tenir unestat de salut bo o molt bo. En aquest cas, Catalunya deixad’estar a les primeres posicions i passa a ocupar un lloc inter-medi dins el conjunt dels països de l’OCDE dels quals es té

El sistema sanitari de catalunya des d’una perspectiva d’anàlisi comparada dins l’OCDE

14

Gràfic 3.2. Taxes de mortalitat (per 1.000 habitants) i de mortalitat infantil (per 1.000 naixements). OCDE i Catalunya. 2003.

2,9

9,1

0

5

10

15

20

25

30

35

Turq

uia

Mèx

ic

Esl

ovàq

uia

Hon

gria

Polò

nia

Est

ats

Uni

ts

Nov

a Z

elan

da

Cor

ea

Can

adà

Reg

ne U

nit

Irla

nda

Luxe

mbu

rg

Aus

tràl

ia

Païs

os B

aixo

s

Àus

tria

Din

amar

ca

Suïs

sa

Bèl

gica

Itàl

ia

Ale

man

ya

Port

ugal

Fran

ça

Grè

cia

Txè

quia

Esp

anya

Nor

uega

Finl

àndi

a

Suèc

ia

Japó

CA

TA

LUN

YA

Islà

ndia

Mortalitat infantil Mortalitat total de la població

Nota: Les dades de mortalitat de Mèxic i de mortalitat infantil de Corea i Nova Zelanda són de l’any 2002. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OCDE i de l’Idescat.


informació. No es disposa d’aquesta informació d’una mane-ra dinàmica per a la majoria de països ni tampoc per aCatalunya. No obstant això, pel que fa als països per als qualses disposa d’informació per a 1993, tenen percepcions moltsimilars a les del 2003.

Val a dir, però, que la percepció dels catalans s’ajusta alnivell de desenvolupament econòmic que tenen. El gràfic 3.4mostra la relació entre l’estat de salut percebut i el desenvo-lupament econòmic (aproximat per la variable PIB per càpi-ta), variables que tenen una correlació positiva al voltant del


15

Gràfic 3.3. Percepció de l’estat de salut. Proporció de gent que manifesta tenir un estat bo o molt bo de salut. OCDE i Catalunya. 2003.

34,4

38,2

45

45,6

46,8

55

59,8

62,2

66,2

66,5

68,3

72,2

72,9

74,5

74,5

77,2

77,4

77,9

79,9

81,9

84,6

85,8

86,5

88,2

88,7

89,6

Eslovàquia

Japó**

Hongria

Corea**

Polònia**

Turquia

Itàlia

Txèquia*

Mèxic*

Finlàndia

Espanya

CATALUNYA

França*

Regne Unit

Suècia

Bèlgica**

Països Baixos

Dinamarca***

Noruega*

Austràlia**

Islàndia*

Suïssa*

Irlanda

Canadà

Estats Units

Nova Zelanda

Nota: * dades del 2002, ** dades del 2001 i *** dades del 2000. No hi ha informació disponible per a Alemanya, Àustria, Grècia, Luxemburg i Portugal. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del’OCDE i de l’Idescat.


70%. A major nivell de desenvolupament, la percepció sobreel nivell de salut és millor, entre d’altres raons, com es veuràmés endavant, perquè es destinen més recursos a l’atenciósanitària10. Segons aquesta relació, podem dir que Catalunyapresenta un valor adequat al seu grau de desenvolupamenteconòmic.

3.2. Oferta - recursos sanitaris

Disposa Catalunya d’un nivell de recursos sanitaris d’a-

cord amb el seu nivell econòmic? Com més recursos s’hi desti-

nen, hi ha un millor nivell de salut?

Amb l’objectiu de valorar els recursos sanitaris disponi-bles, s’utilitzaran tres indicadors: el pes de l’ocupació del sec-tor sanitari dins el conjunt de l’economia (ràtio d’ocupats enel sector per miler d’habitants i percentatge d’ocupats ensanitat dins el total d’ocupats), els llits hospitalaris i la tecno-logia emprada en el sistema sanitari.

Pel que fa al primer d’aquests conceptes (gràfic 3.5), escomprova que a Catalunya l’any 2001 un 4,5% del total del’ocupació treballava en el sector sanitari11. Si es comparaamb la població, això representa una ràtio de 20 ocupats enel sector sanitari per cada miler d’habitants, dotació superiora la corresponent a Espanya el mateix any (18,2). Aquestesxifres es troben en un nivell intermedi - baix respecte al con-junt de l’OCDE per al qual es disposa d’informació12.

La segona de les variables utilitzada per avaluar els recur-sos sanitaris són els llits hospitalaris. Són dues les variables aconsiderar: la ràtio de llits hospitalaris per miler d’habitants ila ràtio de llits hospitalaris especialitzats en cures intensives permiler d’habitants (llits d’aguts). El gràfic 3.6 presenta aquestainformació pel que fa als països de l’OCDE. Catalunya iEspanya es troben a la cua dels països de l’OCDE en termesde ràtio de llits d’aguts per miler d’habitants, i ocupen unaposició intermèdia en termes de llits per milers d’habitants(4,7 a Catalunya, xifra superior als 3,4 d’Espanya). Entre el1993 i el 2003, l’evolució ha estat decreixent. La ràtio de llitshospitalaris d’aguts per miler d’habitants ha passat de 3,2 finsa 2,7, majoritàriament per l’augment de població, superior al10%, davant la baixada del 4% del nombre de llits d’aguts enel sistema hospitalari (vegeu gràfic A.3.3 de l’apèndix 3).


16

10 Hi ha, doncs, una associació positiva entre renda i percepció de l’estat de salut. La cau-salitat de la relació, probablement, és en tots dos sentits.

11 CCAE 93 - Branca 851 Activitats Sanitàries. Càlcul fet a partir de dades del cens depoblació.12 Si atenem les estimacions que assenyalen un nivell de “població física oficial” inferior ala “població sanitària real” a Catalunya, la ràtio d’ocupats per 1.000 habitants seria menoral valor marcat en el gràfic 3.5, per la qual cosa se situaria encara en una posició menysfavorable (i més propera a l’altre indicador, percentatge d’ocupats en el sector sanitari dinsel total d’ocupats). Així i tot, aquest mateix problema es pot donar en altres països de lamostra.

Gràfic 3.4. Relació entre la percepció de l’estat de salut i el desen-volupament econòmic dels països. OCDE i Catalunya. 2003.

Nota: Les dades de PIB per càpita estan expressades en dòlars EUA i corregides per la paritat depoder de compra. La dada de Catalunya està corregida respecte de la dada espanyola en termesde poder de compra de l’any 2002 (INE: Dades de PIB en PPS). Font: Elaboració pròpia a partirde les dades de l’OCDE, l’INE i l’Idescat.

EslovàquiaJapó

HongriaCoreaPolònia

Turquia ItàliaRepúblicaTxeca

MèxicFinlàndia

Espanya CATALUNYAFrança Regne UnitSuècia

BèlgicaPaïsos Baixos

Dinamarca NoruegaAustràlia Islàndia

SuïssaIrlanda

CanadàEstatsUnitsNova Zelanda

30

40

50

60

70

80

90

100

0 5000 10000 15000 20000 25000 30000 35000 40000

PIB per càpita

Perc

epci

ó d

e l'e

stat

de

salu

t

BOX 3.1. La demanda sanitària

• Tant en termes d’esperança de vida com de taxes de mortalitatinfantil, Catalunya ocupa posicions capdavanteres dins l’OCDE.

• L’any 2003, el 72% de la població a Catalunya manifestava tenirun estat de salut bo o molt bo. Aquesta xifra està d’acord amb laposició econòmica de Catalunya respecte a la resta de països del’OCDE.

• A major nivell de desenvolupament, la percepció sobre l’estat desalut és millor.


El nivell tecnològic dels recursos emprats en la sanitat ésel darrer aspecte a valorar dins els indicadors de recursos delsistema sanitari català. En aquest apartat s’han analitzat elsaparells mèdics considerats com a representatius d’un nivelltecnològic avançat: equips de ressonància magnètica, lito-triptors, equips de TAC (tomografia axial computada) imamògrafs. En general, a la taula 3.1, s’aprecia que les ràtiosper milió d’habitants d’aquests aparells són molt heterogè-nies entre els països considerats. Valguin com a exemple lesmés de 90 tomografies computades al Japó l’any 2003,davant una mitjana de l’OCDE de 25. Catalunya presenta

unes dades inferiors a les de l’OCDE, i fins i tot a la mitjanaespanyola, amb l’única excepció dels mamògrafs. La compa-ració internacional deixa Catalunya només per sobre de paï-sos com ara Portugal, Txèquia, Polònia, Hongria, Turquia iMèxic, però també de França i el Regne Unit. Així doncs,sembla que Catalunya ocupa un posició intermèdia -baixadins el nivell internacional.

Pel que fa a l’evolució d’aquests aparells mèdics, tant enl’àmbit internacional com en el nacional s’aprecia una millo-ra notable en les ràtios, que són superiors als països on elnivell de partida era considerablement inferior.


17

Gràfic 3.5. Pes de l’ocupació en el sector sanitari. OCDE i Catalunya. 2003.

0%

2%

4%

6%

8%

10%

12%

Mèx

ic

Port

ugal

Polò

nia

Din

amar

ca

Espa

nya

Eslo

vàqu

ia

Itàlia

CAT

ALU

NYA

Txè

quia

Nov

a Ze

land

a

Païso

s Bai

xos

Irla

nda

Finl

àndi

a

Fran

ça

Regn

e U

nit

Austr

àlia

Esta

ts U

nits

Can

adà

Islà

ndia

Alem

anya

Nor

uega

% s

ob

re t

ota

l ocu

pac

ió

0

10

20

30

40

50

60

Ràt

io o

cup

ats

per

100

0 h

abit

ants

% sobre total ocupació

ràtio per 1000 hab

Nota: Les dades de Catalunya s’han calculat a partir de xifres que provenen del Cens del 2001. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OCDE, l’INE i l’Idescat.


A més dotacions sanitàries, hi ha una millor percepció

del nivell de salut?

Un exercici de gran interès consisteix a comparar lainformació dels recursos sanitaris amb la percepció de l’estatde salut. El gràfic 3.7 mostra la relació lineal entre la ràtiod’ocupats en el sector sanitari per miler d’habitants i la per-cepció de l’estat de salut. S’hi pot observar una clara relaciópositiva, de manera que a major nombre d’ocupats en el sec-tor sanitari, millor percepció de l’estat de salut. Per tal deveure la influència dels recursos físics i tecnològics en la per-cepció de l’estat de salut, ens fixem en la composició de ladotació de recursos. Així, el gràfic 3.8 presenta la relació

entre la ràtio d’ocupats en sanitat per llit d’aguts i la percep-ció de l’estat de salut. La relació que s’obté és positiva entreambdues variables, i molt més intensa que l’observada al grà-fic 3.7. Això demostra la importància d’augmentar simultà-niament els volums de recursos físics i humans. Finalment,cal dir que al gràfic 3.8 s’aprecia també un cert punt d’infle-xió a partir de 13 ocupats per llit d’aguts. Aquest fet es podriainterpretar així: que l’increment de la dotació de personal perllit d’aguts té un cert punt de saturació, a partir del qual nohi ha cap millora. És a dir, com cal esperar, la substituïbilitatdels recursos del sector sanitari és limitada, i per millorar lapercepció de l’estat de salut cal tant augmentar l’ocupació enel sector sanitari com fer inversions en capital físic.


18

Gràfic 3.6. Recursos sanitaris: ràtios de llits hospitalaris per miler d’habitants. OCDE i Catalunya. 2003.

4,7

2,7

0

2

4

6

8

10

12

14

16

Mèx

ic

Suèc

ia

Turq

uia

CA

TA

LUN

YA

Esp

anya

Païs

os B

aixo

s

Est

ats

Uni

ts

Irla

nda

Can

adà

Finl

àndi

a

Port

ugal

Nor

uega

Din

amar

ca

Aus

tràl

ia

Itàl

ia

Reg

ne U

nit

Grè

cia

Fran

ça

Suïs

sa

Bèl

gica

Polò

nia

Luxe

mbu

rg

Cor

ea

Esl

ovàq

uia

Hon

gria

Txè

quia

Ale

man

ya

Àus

tria

Japó

Ràtio llits per 1000 h

Ràtio llits aguts per 1000 h

Nota: Les dades de Grècia són del 2002 i les de Catalunya del 2004. Dades no disponibles d’Islàndia i Nova Zelanda. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OCDE i l’Idescat.



19

Taula 3.1. Indicadors del nivell tecnològic dels recursos sanitaris. Ràtios d’aparells mèdics per milió d’habitants. OCDE i Catalunya. 1993 i 2003.

Equips de ressonància Litotriptors Equips de TAC Mamògrafsmagnètica

1993 2003 1993 2003 1993 2003 1993 2003

Austràlia 1,8 3,7 0,7 1,3 16,51 25,77

Alemanya 1,4 6,2 1,8 3,3 8,2 14,7

Àustria 5,9 13,6 1,8 1,9 19,9 27,2

Bèlgica 2,72 6,8 1,61 4,4 16,82 29,8 20,5

Canadà 1,1 4,6 0,5 0,5 7,5 10,5 19,05

Corea 1,8 9,0 3,63 6,8 12,2 31,9 24,8

Dinamarca 9,1 6,6 14,5 10,07

Espanya 2,1 7,3 1,7 1,8 7,2 13,0 9,65

Finlàndia 2,8 13,0 0,2 0,4 11,3 14,0 37,1 39,5

França 1,4 2,8 0,71 0,7 7,5 8,4 36,6 42,15

Grècia 0,91 2,35 3,1 1,57 11,61 25,97 36,77

Hongria 0,4 2,6 0,6 1,1 3,9 6,5 11,9

Irlanda 14,67 17,37

Islàndia 3,8 17,3 3,84 3,5 18,9 20,8 18,9 17,3

Itàlia 2,6 11,6 2,6 11,6 24,1

Japó 12,5 35,35 4,0 6,45 63,8 92,55

Luxemburg 2,5 11,1 2,5 2,2 22,4 26,7 24,9 22,2

Mèxic 1,3 1,0 3,0 3,8

Nova Zelanda 2,84 3,7 0,64 0,5 7,84 11,5 22,5

Països Baixos 2,5 9,0

Polònia 1,0 2,9 6,3 14,3

Portugal 3,9 1,4 12,8 11,6

Regne Unit 4,4 6,7 5,04 7,9

Eslovàquia 2,0 4,3 8,7 13,0

Txèquia 0,6 2,5 2,1 3,4 5,7 12,6 5,4 14,2

Suècia 3,9 13,8

Suïssa 14,2 4,5 18,0

Turquia 0,64 3,0 0,03 0,95 2,93 7,3 2,03 6,5

CATALUNYA 5,66 1,76 11,26 13,06

Mitjana OCDE 3,9 9,6 2,1 2,8 20,2 25,0 14,5 15,6

Nota: No hi ha dades disponibles dels Estats Units i Noruega. La mitjana de l’OCDE s’ha calculat a partir de les dades nacionals disponibles.Llegenda: 1-dades de 1992; 2-dades de 1994; 3-dades de 1995; 4-dades de 1996; 5-dades del 2002; 6-dades del 2004, i 7-dades del 2005.Fonts: Elaboració pròpia a partir de dades de l’OCDE, l’INE i el Catàleg Nacional d'Hospitals.


En comparació dels recursos que s’hi destinen, la

percepció dels catalans sobre el seu nivell de salut és l’esperable?

Els gràfics 3.7 i 3.8 poden ajudar a saber si, atesa la dota-ció de recursos sanitaris existents a Catalunya, la percepció del’estat de salut dels catalans s’hi correspon. En primer lloc, laposició de Catalunya al gràfic 3.7 (on es relacionen recursosamb percepcions de salut), sempre per sobre de les relacions

lineals, indicaria que, amb menys recursos que el conjunt de paï-sos, la percepció de l’estat de salut és millor. En segon lloc, al grà-fic 3.8, on es relaciona la composició de la dotació de recursosamb la percepció de l’estat de salut, de nou Catalunya està lleu-gerament per sobre de la corba ajustada, la qual cosa també indi-ca que la percepció és superior al nivell de dotació de recursos.

3.3. Utilització dels serveis sanitaris

Quin ús es fa a Catalunya dels serveis sanitaris, respec-

te a la mitjana de països de l’OCDE?

A més de disposar d’indicadors de demanda i d’ofertadel sistema sanitari, cal analitzar la utilització que se’n fa.Amb la finalitat de valorar la utilització dels serveis sanitaris,a continuació es fan servir els tres indicadors més habitualsde la literatura sanitària: consultes mèdiques (gràfic 3.9),durada mitjana de les estades hospitalàries (gràfic 3.10) iintervencions quirúrgiques (gràfic 3.11).

Aquests tres gràfics mostren que Catalunya presenta unsvalors dels indicadors que denotarien un ús intensiu dels serveissanitaris. Així, l’any 2003, la mitjana de consultes mèdiques vaser de 9,0 per habitant i any, xifra superior a les 7,7 de 1994(lleugerament inferior a la corresponent a Espanya); la durada


20

Gràfic 3.7. Relació entre recursos sanitaris i percepció de l’estat de

salut. OCDE i Catalunya. 2003.

y = 0,7674x + 49,719R2 = 0,3482

2535455565758595

0 10 20 30 40 50 60

Ocupats sanitat x 1000 h

Perc

epci

ó d

e l'e

stat

de

salu

t

CATALUNYA

Gràfic 3.8. Relació entre la composició dels recursos sanitaris i la percep-

ció de l’estat de salut. OCDE i Catalunya. 2003.

y = -0,326x2 + 8,9544x + 22,831R2 = 0,7333

25

35

45

55

65

75

85

95

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18

Ocupats sanitat per llit d'aguts

Perc

epci

ó e

stat

de

salu

t

CATALUNYA

BOX 3.2. L’oferta sanitària

• Els recursos sanitaris a Catalunya estan per sota la mitjana del’OCDE, tant en termes d’ocupats per milers d'habitants com entermes de llits hospitalaris per milers d'habitants.

• Donats els recursos de què disposa el sistema sanitari català, lapoblació de Catalunya té una percepció de l’estat de salut propor-cionalment millor que la d’altres països.

• Per millorar la percepció de l’estat de salut, cal tant augmentarl’ocupació en el sector sanitari com fer inversions en capital físic.

• Malgrat que hi ha hagut una millora notable a l’OCDE en ter-mes del nivell tecnològic dels sistemes sanitaris, Catalunya dispo-sa d’unes ràtios d’aparells mèdics avançats per milió d’habitantsper sota la mitjana de l’OCDE i fins i tot d’Espanya.

Nota: Les dades de Grècia són del 2002 i les de Catalunya del 2004. Dades no disponiblesd’Islàndia i Nova Zelanda. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’OCDE i de l’Idescat.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’OCDE i de l’Idescat.


mitjana d’estada hospitalària va ser de 10,2 dies l’any, davant els12,1 dies de 1994 (superior a la durada mitjana d’ Espanya), iles intervencions quirúrgiques per miler d’habitants arribaren a61,4, davant les 73,2 de 1994 (superior a la dada d’Espanya)13.

Quina relació hi ha entre els recursos sanitaris o la per-

cepció de salut respecte a l’ús dels serveis sanitaris?

S’ha de dir que tots tres indicadors d’utilització de ser-veis sanitaris es troben positivament relacionats amb la ràtiode llits d’aguts per miler d’habitants, que actua d’indicadorde la variable recursos sanitaris. Per tant, sembla clara la rela-ció positiva entre recursos físics (aproximat pels llits d’agutsper 1.000 habitants) i usos sanitaris (aproximat per qualsevoldels tres indicadors del subapartat anterior): a més recursosfísics, més utilització dels serveis sanitaris14. Així, per exem-

ple, el gràfic 3.12 presenta la relació entre la ràtio dels llitsd’aguts per miler d’habitants i les consultes mèdiques permiler d’habitants i any. La relació és positiva i força intensa.Aquest fet podria ser interpretat així: a més recursos físics,més possibilitats de poder desenvolupar consultes, interven-cions o estades més llargues, és a dir, una millor atenció sani-tària, com cal esperar. En canvi, no s’ha trobat cap relacióintensa dels indicadors d’utilització dels serveis sanitaris ambl’ocupació en el sector, cosa que confirma la idea ja enuncia-da de la necessitat de complementar els recursos humansamb recursos físics. Pel que fa a Catalunya, s’ha de dir que estroba per sobre de la relació proporcional entre la ràtio del llitd’aguts i els indicadors d’ús, fet que vol dir que es dóna unús relativament intensiu dels recursos de què es disposa.

També s’ha de remarcar que hi ha una relació negativadels tres indicadors d’utilització dels serveis sanitaris amb la


21

13 Cal fer un comentari sobre la baixada generalitzada a tots els països de la durada mitjanad’estada hospitalària. A l’apartat 3.2 s’ha vist com s’ha reduït el nombre de llits hospitalarisd’aguts en una gran majoria de països de l’OCDE. Un dels motius que s’apuntaven com a pos-sible raó d’això era l’existència de canvis tecnològics en la sanitat. Doncs bé, en general s’a-precia un descens del 18% de la durada mitjana d’estada hospitalària (comportament similaral del conjunt de l’OCDE), que és fins i tot superior al descens de la ràtio de llits hospitalarisd’aguts per miler d’habitants (14%). De fet, s’entén que els canvis tecnològics també són lacausa de la baixada mitjana del nombre d’intervencions quirúrgiques per miler d’habitants.

14 El fet que trobem una associació positiva entre ambdues variables no implica en cap casuna relació directa de causalitat entre elles, relació que, en el cas d’existir, podria tenir qual-sevol direcció de causalitat.

Gràfic 3.9. Consultes mèdiques per mil habitants. OCDE i Catalunya. 1993 i 2003.

7,7

9,0

0

2

4

6

8

10

12

14

16

Japó

Txè

quia

Eslo

vàqu

ia

Hon

gria

Cor

ea

Espa

nya

CAT

ALU

NYA

Bèlg

ica

Alem

anya

Din

amar

ca

Fran

ça

Àustr

ia

Luxe

mbu

rg

Can

adà

Itàlia

Polò

nia

Austr

àlia

Islà

ndia

Païso

s Bai

xos

Regn

e U

nit

Finl

àndi

a

Esta

ts U

nits

Port

ugal

Suïss

a

Nov

a Ze

land

a

Suèc

ia

Grè

cia

Turq

uia

Mèx

ic

1993

2003

Nota: Per aproximar la xifra de 1993, s’ha fet servir la de 1994 per a Catalunya, Hongria i Itàlia, per als Estats Units la de 1995 i per a Luxemburg la de 1996. La dada del 2003 s’ha aproximat amb la del2002 per a Corea i Suïssa, la del 2001 per a Islàndia i Suècia i la del 2000 per a Alemanya i Itàlia. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OCDE i Enquesta Nacional de Salut de 2003 (Ministeride Sanitat i Consum i INE) i Enquesta de Salut de 1994 (Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya).


percepció de l’estat de salut dels països controlats. És a dir, elspaïsos que presenten una pitjor percepció de la salut dels seusciutadans són els que figuren amb més consultes mèdiques,més intervencions o estades més llargues. Valgui com a exem-ple el gràfic 3.13, on s’aprecia la forta relació negativa entre lapercepció de l’estat de salut i la ràtio de consultes mèdiques per1.000 habitants. Tal com s’apuntava a l’apartat 3.2, es podriapensar que a pitjor estat de salut, major utilització dels serveissanitaris15. Pel que fa a Catalunya, en general s’aprecia una uti-lització dels recursos proporcionalment més intensa respecte ala percepció de l’estat de salut de la població, cosa que indica,novament, un ús intensiu dels recursos sanitaris disponibles.


22

15 Aquesta tendència es veu alleugerida a mesura que les millores tecnològiques permetenaconseguir resultats més eficients. Valgui com a exemple el cas de la variable “durada mit-jana hospitalària”, que ha baixat d’una manera generalitzada a tota l’OCDE, per exemple apartir de les millores en el camp de la cirurgia ambulatòria o no hospitalària.

Gràfic 3.10. Durada mitjana d’estada hospitalària. OCDE i Catalunya. 1993 i 2003.

12,1

10,2

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

Japó

Austr

àlia

Cor

ea

Fran

ça

Païso

s Bai

xos

Suïss

a

Txè

quia

Alem

anya

Finl

àndi

a

CAT

ALU

NYA

Eslo

vàqu

ia

Espa

nya

Port

ugal

Nov

a Ze

land

a

Hon

gria

Grè

cia

Nor

uega

Polò

nia

Àustr

ia

Itàlia

Regn

e U

nit

Irla

nda

Esta

ts U

nits

Suèc

ia

Turq

uia

Din

amar

ca

Mèx

ic

1993

2003

BOX 3.3. Utilització dels recursos sanitaris

• Tant en consultes mèdiques per miler d’habitants, com en duradamitjana d’estada hospitalària, com en intervencions quirúrgiques permiler d’habitants, Catalunya està per sobre la mitjana de l’OCDE.

• El descens en la durada mitjana hospitalària generalitzada a total’OCDE explica la baixada del nombre de llits d'aguts per milerd’habitants per causa d’una millora de les tècniques hospitalàries.Aquestes millores també expliquen el descens del nombre d’inter-vencions quirúrgiques al conjunt de l’OCDE.

• Mentre que com més recursos sanitaris, majors ràtios d’utilitza-ció d’aquests, els països amb pitjor estat de salut presenten unesràtios d’utilització dels recursos més elevades.

• Consegüentment, malgrat les millores tecnològiques, a mesura queaugmentin les necessitats sanitàries en un país, caldrà destinar unmajor volum de recursos al sistema i complementar els recursos físicsamb recursos humans per tal de mantenir una proporció adequada.

Nota: No es disposa de dades per a Islàndia, Luxemburg, Bèlgica i Canadà. Les dades de 1993 s’han aproximat a partir de dades de 1996 per a Eslovàquia i de 1994 per a Catalunya, Canadà i Noruega. Lesdades del 2003 s’han aproximat amb dades del 2002 per a Suècia, del 2001 per als Països Baixos i Catalunya i del 2000 per a Grècia. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OCDE i de l’Idescat.



23

Gràfic 3.11. Intervencions quirúrgiques per mil habitants. OCDE i Catalunya. 1994 i 2003.

0

50

100

150

200

250

Hon

gria

Àustr

ia

Luxe

mbu

rg

Suïss

a

Din

amar

ca

Alem

anya

Esta

ts U

nits

Txè

quia

Regn

e U

nit

Bèlg

ica

CAT

ALU

NYA

Finl

àndi

a

Suèc

ia

Itàlia

Port

ugal

Espa

nya

Austr

àlia

Can

adà

Grè

cia

Païso

s Bai

xos

Turq

uia

Irla

nda

Nov

a Z

elan

da

Mèx

ic

1994

2003

Gràfic 3.12. Relació entre l’ús dels recursos sanitaris i la dotació de

recursos. OCDE i Catalunya. 2003.

y = 1,359x + 1,2494R2 = 0,5444

0

2

4

6

8

10

12

14

0 2 4 6 8 10

Llits aguts per 1000 hab

Co

nsu

ltes

mèd

iqu

es p

er 1

000

hab

CATALUNYA

Gràfic 3.13. Relació entre percepció de l’estat de salut i consultes mèdi-

ques per 1.000 habitants. OCDE i Catalunya. 2003.

y = -0,1312x + 15,838R2 = 0,3671

0

2

4

6

8

10

12

14

16

30 40 50 60 70 80 90 100

Percepció de l'estat de salut

Co

nsu

ltes

mèd

iqu

es p

er 1

000

hab

CATALUNYA

Nota: La dada de 1994 ha estat aproximada amb la de 1995 per a Espanya i Irlanda, amb la de 1996 per a Grècia, Luxemburg, Dinamarca i Itàlia, amb la de 1997 per a Bèlgica, Hongria, Àustria i Nova Zelandai amb la de 1999 per a Bèlgica. La dada del 2003 ha estat aproximada amb la del 2000 per a Grècia i amb la del 2003 per a Suècia. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OCDE i de l’Idescat.

Nota: Les dades de llits d’aguts de Catalunya és del 2004. Dades no disponibles per a Irlanda,Noruega, Grècia, Islàndia i Nova Zelanda. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’OCDEi de l’Idescat.

Nota: No hi ha informació disponible relativa a la percepció de l’estat de salut per a Alemanya,Àustria, Grècia, Luxemburg i Portugal. Per a la resta de països, consulteu la nota del gràfic 3.3.Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’OCDE i de l’Idescat.


3.4. Despesa en sanitat

Quin nivell de despesa sanitària té Catalunya, respecte

d’altres països de l’OCDE? És el que correspon al seu nivell de

desenvolupament?

L’OCDE elabora un seguit d’estadístiques de despesasanitària que considera totes les partides del sector, seguintdiverses classificacions16. Aquesta informació només es propor-ciona per al conjunt d’Espanya. Així, l’any 2004, el pes de ladespesa total en sanitat arribava a un 8,1% del PIB, xifra queno es pot considerar elevada dins l’entorn de l’OCDE (vegeugràfic 3.14). A Catalunya, fent servir les estimacions del’Agrupació Catalana d’Establiments Sanitaris (ACES) i deMicro, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC)17, ladespesa en sanitat representava el 7,1% del PIB de l’any 2002(aleshores a Espanya pesava el 7,3%). A idèntic resultat s’arribasi s’analitza la despesa sanitària per càpita (vegeu gràfic A.3.4).

En aquesta mateixa línia, al gràfic 3.15 s’aprecia la rela-ció positiva (no lineal) entre despesa en sanitat per càpita iPIB per càpita, i que Catalunya queda clarament per sota dela tendència internacional. Això indicaria que, donadaaquesta relació, Catalunya té un nivell de despesa per habi-tant en sanitat per sota del que li correspondria segons el PIBper càpita que té. D’una altra banda, Espanya, amb un PIBper càpita inferior, té aproximadament la mateixa despesa ensanitat que Catalunya.

Quina evolució cal preveure en els propers anys en la des-

pesa sanitària? Quina ha estat l’evolució aquests darrers anys?

El gràfic 3.16 mostra l’evolució aquests darrers anys delpes de la sanitat respecte al PIB en el conjunt de l’OCDE, elsEUA, la Unió Europea a 15, Espanya i, a més, en els dos anys

dels quals es disposa d’informació, Catalunya. Addicio-nalment al fet ja apuntat referit al menor pes de la despesasanitària a Catalunya i Espanya respecte a les mitjanes de laUE, OCDE i, sobretot, els EUA, es pot observar que aquestpes ha estat continuadament creixent a tota l’OCDE (ambalgunes excepcions puntuals –no observades-, com Canadà,Finlàndia, Eslovàquia i Txèquia). De mitjana, a l’OCDE,aquest increment ha estat d’un 0,11 punts percentuals anuals(0,05 punts percentuals anuals a Espanya). La mateixa evo-lució s’observa pel que fa a la variable despesa total per càpi-ta en sanitat18 (vegeu gràfic A.3.5).

L’anàlisi gràfica apunta a una previsió de tendència glo-bal creixent: si a principis dels anys vuitanta la despesa ensanitat a Espanya suposava el 5,4% del PIB, a començamentsdels noranta ja representava el 6,6%. Com a resultat d’aques-ta tendència, alguns estudis han calculat que el seu pes esta-rà per sobre del 10% l’any 201519. De fet, si es mantinguésla tendència observada a Espanya entre el 2000 i el 2004, laxifra del 10% del PIB s’assoliria l’any 2012.

En quina classe de partides està creixent en major grau

la despesa sanitària?

De mitjana, la despesa hospitalària de l’OCDE ha pas-sat de suposar gairebé la meitat de la despesa l’any 1993(47,7% dels països dels quals es disposa de dades), a suposarnomés el 37,7% l’any 2002. Els augments importants s’handonat en les partides Despesa farmacèutica i Altres despesessanitàries20. Espanya, en aquest sentit, ha seguit la mateixatendència internacional. A la taula A.3.1 i al gràfic A.3.6 espresenten xifres que mostren la despesa total en sanitat divi-dida per partides (hospitals, tractament ambulatori, despesafarmacèutica i altres despeses sanitàries) i que confirmen elque s’apunta en aquest paràgraf.


24

16 Les classificacions que fa servir l’OCDE es troben a l’apèndix 2 d’aquest estudi. 17 Estudi que porta per títol “Sostenibilitat financera i equilibri territorial del sistema sani-tari espanyol en l’horitzó 2015. El pes de la sanitat privada a Catalunya”, del 2005.

18 Corregida per paritat de poder de compra.19 Informe ACES - PIMEC 2004 “El sector privat de prestació de serveis de salut a Catalunya”.20 Dins de l’epígraf d’altres despeses sanitàries s’inclou la despesa en aparells terapèutics iserveis auxiliars i atenció domiciliària.



25

Gràfic 3.14. Pes de la despesa total en sanitat respecte al PIB. OCDE i Catalunya. 2004.

7,1%

0,0%

2,0%

4,0%

6,0%

8,0%

10,0%

12,0%

14,0%

16,0%

Cor

ea

Eslo

vàqu

ia

Mèx

ic

Polò

nia

Irla

nda

CAT

ALU

NYA

Txè

quia

Finl

àndi

a

Turq

uia

Japó

Luxe

mbu

rg

Espa

nya

Hon

gria

Regn

e U

nit

Itàlia

Nov

a Z

elan

da

Din

amar

ca

Suèc

ia

Austr

àlia

Païso

s Bai

xos

Àustr

ia

Nor

uega

Can

adà

Grè

cia

Port

ugal

Bèlg

ica

Islà

ndia

Fran

ça

Alem

anya

Suïss

a

Esta

ts U

nits

Gràfic 3.15. Relació entre la despesa total en sanitat per càpita i el PIB

per càpita. OCDE i Catalunya. 2002.

y = 4E-06x2 - 0,0772x + 996,43R2 = 0,8655

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

0 5000 10000 15000 20000 25000 30000 35000 40000

PIB per càpita

Des

pes

a en

san

itat

per

càp

ita

CATALUNYAEspanya

Gràfic 3.16. Pes de la despesa total en sanitat respecte al PIB. OCDE,

EUA, Espanya i Catalunya. 1991-2004.

6%7%8%9%

10%11%12%13%14%15%16%

Espanya 6,7% 7,1% 7,4% 7,3% 7,4% 7,5% 7,3% 7,3% 7,3% 7,2% 7,2% 7,3% 7,9% 8,1%

OCDE 7,3% 7,5% 7,7% 7,6% 7,7% 7,8% 7,7% 7,8% 8,0% 8,0% 8,3% 8,6% 8,8% 8,9%

UE15 7,7% 8,0% 8,1% 8,1% 8,2% 8,3% 8,2% 8,2% 8,3% 8,4% 8,6% 8,8% 9,1% 8,9%

EUA 12,6% 13,0%13,3%13,2%13,3%13,2%13,1%13,1%13,1%13,3%14,0%14,7%15,2%15,3%

CATALUNYA 7,2% 7,1%

1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

Nota: Les dades de PIB per càpita estan expressades en dòlars EUA i corregides per la paritat depoder de compra. La dada de Catalunya està corregida respecte de la dada espanyola en termesde poder de compra de l’any 2002 (INE: Dades de PIB en PPS). No es disposa d’informació com-pleta dels següents països: Portugal, Grècia, Àustria, Alemanya i Luxemburg. Font: Elaboraciópròpia a partir de les dades de l’OCDE, INE i ACES.

Nota: No es disposa d’informació completa dels següents països: Portugal, Grècia, Àustria,Alemanya i Luxemburg, per la qual cosa no entren en la mitjana de l’OCDE ni EU15. Font:Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OCDE i ACES.

Nota: Les dades corresponents a Alemanya, Austràlia, Bèlgica, Japó i Eslovàquia es refereixen al 2003. La dada de Catalunya correspon al 2002. En aquest sentit, si l’evolució de la despesa en sanitat a Catalunyahagués estat la mateixa que a Espanya, caldria esperar que l’any 2004 Catalunya tingués un major pes de la despesa total en sanitat. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OCDE i ACES.


3.5. Finançament de la sanitat

Qui finança el sector sanitari, el sector públic o el pri-

vat? Hi ha cap fet diferencial entre Catalunya i el conjunt de

l’estat espanyol? Quina és l’evolució?

Un altre dels aspectes clau del sistema sanitari és si elfinançament del sector sanitari és públic o privat. Així, lasanitat pública es correspon amb la sanitat que és pagada perles administracions públiques i no per les famílies (sanitatprivada), independentment de la titularitat dels proveïdorsdels serveis, que pot ser pública o privada21. En aquest sen-

tit, la sanitat privada es correspon amb la sanitat pagada perles famílies, independentment de la titularitat dels proveïdorsdels serveis.

Com es pot veure al gràfic 3.17, el pes de la sanitatpública és majoritari a tots els països de l’OCDE, a excepcióde Mèxic i els Estats Units, on està per sota del 50%. ACatalunya, la sanitat pública suposa dos terços del total(66%), xifra inferior a l’espanyola (70%). Aquest fet implicaque, malgrat l’enorme importància de la despesa pública, aCatalunya hi ha un pes molt important de la despesa priva-da. De fet, a l’OCDE hi ha una majoria de països on el pesde la sanitat pública (respecte a la privada) és superior al queexisteix a Catalunya.

Globalment, al llarg d’aquests últims quinze anys, lasanitat pública ha anat perdent pes respecte a la privada. Enaquest sentit, el gràfic 3.18 mostra la tendència entre el 1991i el 2004 a Espanya, l’OCDE, la UE15 i els EUA, a més deles dades de Catalunya dels anys 1998 i 2002. S’aprecia latendència internacional decreixent del pes de la despesa públi-ca en el total de la despesa sanitària, amb la important excep-ció dels EUA, deguda també al baix punt de partida si es com-para amb la resta de l’OCDE. No obstant això, cal assenyalarque en els darrers cinc anys considerats, tot coincidint amb lamajor pujada de la despesa en sanitat, apuntada al gràfic 3.16,el descens del pes de la despesa pública s’ha aturat a Europa.De fet, en alguns països, aquesta tendència s’ha invertit, i hatornat a guanyar pes la despesa pública al Regne Unit,Portugal, Itàlia, França i també a Catalunya. Aquí, les dadesde l’ACES mostren un pes molt important de la despesa pri-vada, tot i que disminueix entre el 1998 i el 2002.


26

21 Cal aclarir que la despesa privada s’efectua en establiments de titularitat privada, mitjan-çant pagament directe o amb una assegurança mèdica privada.

BOX 3.4. Despesa en sanitat

• La despesa sanitària total per habitant a Catalunya, pràcticamentcoincident amb la d’Espanya, està per sota la mitjana de l’OCDEi per sota el nivell que correspondria a Catalunya pel seu desen-volupament econòmic.

• La despesa per habitant a Espanya es xifra l’any 2004 en 2.094dòlars, un 18% per sota la despesa per habitant a l’UE-15 i un65% per sota la dels EUA.

• Entre el 2000 i el 2004, el pes de la despesa en sanitat dins el con-junt del PIB a Espanya ha augmentat a un ritme mitjà anual del3,1%. De continuar a aquest ritme, l’any 2012 la sanitat suposa-ria més del 10% del PIB. Cal assenyalar que aquest augment haestat generalitzat a l’OCDE i a la Unió Europea a 15, i que finsi tot ha estat superior als EUA.

• El creixement de la despesa en sanitat s’explica en bona part perla qualitat dels serveis (qualitat que té l’origen en les demandes dela població) i per la incorporació de noves tecnologies, a més d’as-pectes com ara la universalització del servei.

• L’anàlisi de la despesa per partides mostra que, tant a Espanyacom a l’OCDE, la despesa hospitalària ha passat de suposar gai-rebé la meitat de la despesa sanitària l’any 1993 a suposar el 38%l’any 2002. Els creixements més importants deriven de les parti-des de Despesa farmacèutica i Altres despeses sanitàries.



27

Gràfic 3.17. Pes de la despesa pública i privada en la despesa sanitària. OCDE i Catalunya. 2003.

Mèx

ic

Est

ats

Uni

ts

Cor

ea

Grè

cia

Suïs

sa

Païs

os B

aixo

s

CA

TALU

NYA

Aus

tràl

ia

Polò

nia

Esp

anya

Can

adà

Àus

tria

Turq

uia

Bèl

gica

Hon

gria

Port

ugal

Itàl

ia

Finl

àndi

a

Irla

nda

Ale

man

ya

Nov

a Z

elan

da

Fran

ça

Japó

Din

amar

ca

Islà

ndia

Nor

uega

Suèc

ia

Reg

ne U

nit

Esl

ovàq

uia

Txè

quia

Luxe

mbu

rg

Privada

Pública

Gràfic 3.18. Pes de la despesa pública dins el total de la despesa sanità-

ria. Espanya, Catalunya, OCDE, EUA i EU15. 1991-2004.

40%

45%

50%

55%

60%

65%

70%

75%

80%

Espanya 77,6% 77,5% 77,0% 75,3% 72,0% 72,0% 72,6% 72,6% 72,6% 72,2% 72,2% 71,2% 69,6% 70,4%OCDE 73,5% 73,3% 73,3% 72,9% 72,3% 72,1% 71,9% 71,6% 71,4% 71,3% 71,8% 72,0% 71,9% 71,0%UE15 76,4% 76,1% 75,9% 74,9% 74,7% 74,8% 74,5% 74,3% 74,1% 74,2% 74,7% 74,8% 74,4% 74,4%EUA 41,3% 42,6% 43,6% 44,7% 45,1% 45,5% 45,0% 44,3% 43,5% 43,6% 45,0% 44,9% 44,7% 45,1%CATALUNYA 62,4% 66,2%

1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

BOX 3.5. Finançament de la sanitat

• A Catalunya, la sanitat pública finança dos terços del total dedespesa en sanitat, davant el 70% al conjunt d’Espanya. Aquestspercentatges són inferiors a la mitjana de l’OCDE.

• L’evolució del pes de la despesa pública en sanitat en la despesatotal presenta una tendència decreixent a Espanya i a la UE15.

• Aquests trets indiquen que bona part de l’augment de la despesasanitària total es finança de manera privada.

• A Catalunya, però, s'ha observat els darrers anys (entre el 1998 iel 2002) un lleuger increment del pes de la despesa sanitàriapública.

Nota: Les dades de Dinamarca i Catalunya corresponen a l’any 2002. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OCDE i ACES.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OCDE, INE i ACES.


En anteriors seccions de la monografia s’ha analitzat el sistema sanitari català des de laperspectiva dels recursos sanitaris, la utilització dels recursos, el volum de despesa sanitària iel finançament de la despesa sanitària. Aquesta secció es concentra en l’estudi del sector sa-nitari des d’una perspectiva econòmica amb l’objectiu de quantificar l’aportació del sectorsanitari a l’economia catalana en termes de les principals macromagnituds econòmiques(valor afegit, remuneració d’assalariats, excedent brut d’explotació i ocupació, total i assala-riada), tot analitzant la seva evolució al llarg dels darrers anys. S’ha de remarcar que, per béque en unes altres seccions del treball també es quantifica el pes del sector sanitari, en aquestcapítol es fa des d’un vessant diferent, contemplant les comparacions amb el conjuntd’Espanya i, a més, prenent una dimensió temporal, la qual cosa permet deduir determi-nades tendències.

En aquest capítol es revisa, en primer lloc, quina ha estat la contribució de la branca deSanitat i Serveis Socials respecte al total de l’economia en termes de Valor Afegit Brut (VAB)i dels seus components més importants: Remuneració d’assalariats (RA) i Excedent brutd’explotació (EBE). Després es determina el pes del sector pel que fa al nombre de llocs detreball generats, i s’analitzen algunes característiques de la força de treball, com ara el pes delstreballadors estrangers i la remuneració mitjana dels treballadors. A continuació es mesurala productivitat aparent de la mà d’obra del sector, és a dir, el valor afegit per unitat del ques’anomena un treballador equivalent a temps complert per permetre una comparació inter-sectorial més acurada.

Per fer l’anàlisi quantitativa d’aquests apartats s’han fet servir diverses fonts estadístiques.La font fonamental ha estat la informació disponible a la Comptabilitat Regional d’Espanya(CRE) de l’INE per al període comprès entre el 1995 i el 2004 (fent servir les bases 1995 i2000), que permet comparar les dades referides a Catalunya amb les d’Espanya22. Aquestafont permet tant l’anàlisi temporal com la perspectiva comparada amb el conjunt d’Espanya,

28

22 L’enllaç d’ambdues bases s’ha fet fent servir com a referència la base 2000. Aquest enllaç s’ha hagut d’estimar donada la no-existència d’una sèrie temporal oficial de Comptabilitat Regional.Les deflactacions de les sèries han fet servir els deflactors implícits de la sèrie de preus constants de la base 1995, i dels índexs de volum de la base 2000, i sempre considerant els deflactors decadascun dels agregats considerats (bé el total, bé la branca sanitària). En tot cas, s’ha primat la necessitat de disposar d’informació amb un espai temporal més ampli per sobre les dificultatsmetodològiques tant de l’enllaç com de construcció de les sèries finals en unitats monetàries constants.

4.Pes del sector sanitari en l’economia catalana


cosa que no és possible de fer amb les taules input-output que es veuran a la secció 5 (avancemque aquesta font únicament es troba disponible en el cas de Catalunya per a l’any 2001). Toti així, per tal de completar algunes mesures s’han fet servir informacions provinents de l’anàlisiinput output. Cal notar que la CRE només ofereix una desagregació sectorial de dos dígits dela classificació CNAE-93, per la qual cosa aquest apartat es refereix a la branca Sanitat iServeis Socials (que afegeix a les activitats sanitàries, les veterinàries i els serveis socials), i queno és possible, per tant, oferir informació individualitzada del sector sanitari (branca 851 dela CCAE-93). Malgrat això, tal com s’ha vist a la secció 2 a partir de la TIOC 2001, el pes del’activitat sanitària (subbranca 851, Activitats sanitàries) és clarament majoritari en compara-ció del vessant veterinari i de serveis socials dins de la branca agregada, tant en termes de pro-ducció total (85% del total de la branca 85 -Activitats sanitàries, veterinàries i serveis socials-)com en volum de llocs de treball (el 75%). Unes altres fonts estadístiques han estat laSeguretat Social pel que fa al nombre d’afiliats, l’Enquesta de Població Activa (EPA) i el Censde població del 2001, amb el qual es duu a terme una descripció de les característiques delsocupats de la sanitat i de la participació femenina (que es pot trobar a l’apèndix A.4). Enaquest sentit, cal remarcar que, com a conseqüència d’haver de treballar amb diverses fontsestadístiques que poden recollir conceptes econòmics no totalment equivalents, hi pot haverpetites discrepàncies entre els valors proporcionats per les diferents macromagnituds.

Finalment, al darrer apartat de la present secció es mostra quin pes té la despesa sanitàriaen el consum final de les llars catalanes i de les administracions públiques, tot descompo-nent aquesta despesa entre les diferents partides que la integren. En aquest cas, i a diferèn-cia de l’anterior, sí que es disposa d’informació sanitària específica (no l’agregat que incor-pora serveis veterinaris i socials), provinent tant del Ministeri de Sanitat i Consum com deles estimacions de despesa sanitària privada elaborades per ACES i PIMEC (dades jaemprades a la secció tercera d’aquesta monografia).


29


4.1. Contribució del sector sanitari al VAB català

Quin pes té la branca de Sanitat i Serveis Socials en el

VAB total de Catalunya? Com ha evolucionat?

El gràfic 4.1 mostra l’evolució de la contribució de laSanitat i els Serveis Socials al total del VAB, tant a Catalunyacom a Espanya, al llarg del període 1995-2004. Com es potobservar, el 5% del VAB total de Catalunya l’any 2004(7.037,3 milions d’euros d’un VAB total de 141.967,9 mi-lions, a preus corrents) va ser generat per la Sanitat i ServeisSocials, xifra superior a l’observada els anys anteriors (la mit-jana entre el 1995 i el 2004 va ser del 4,6%). A Espanya, lacontribució d’aquesta branca és superior, ja que arriba al 5,4%l’any 2004, xifra també superior als anys anteriors (la mitjanadel període representat va ser del 5,1%). En ambdós casos,s’observa que el VAB generat per la Sanitat i Serveis Socials hatingut un major creixement que la resta de l’economia.

El gràfic 4.2 compara les taxes de creixement delperíode 1995-2004 del VAB (en euros constants) generat perla Sanitat i Serveis Socials i del VAB de tota l’economia. A

partir d’aquest gràfic es conclou que el creixement del VABd’aquesta branca ha estat superior al de tota l’economia, tanten el cas català com en l’espanyol. Així, mentre que el VABgenerat per la Sanitat i Serveis Socials a Catalunya va créixerd’un 38,7% (42,6% a Espanya), el VAB total català va aug-mentar d’un 30,5% (35% a Espanya). Aquesta diferència entermes de taxes de creixement explicaria que la contribució alVAB l’any 2004 d’aquesta branca fou superior a l’observadal’any 1995 tant en el cas de Catalunya com en el d’Espanya.

Quina part de la branca de Sanitat i Serveis Socials és

de provisió privada?

La CRE en base 1995 ofereix informació desagregadad’aquesta branca entre serveis de mercat (proveïts de formaprivada)23 i de no mercat (proveïts per les administracionspúbliques i entitats sense finalitat de lucre)24. Com es potobservar al gràfic 4.3, la contribució dels serveis de mercat alVAB de la Sanitat i Serveis Socials ha estat netament superi-or a Catalunya que a Espanya. De fet, a Catalunya, els serveisde mercat són clarament majoritaris, situació inversa de la

Pes del sector sanitari en l’economia catalana

30

23 Tal com es veurà més endavant, una part d’aquests serveis de mercat són finançats deforma pública.24 La CRE base 2000 no ofereix informació desagregada entre serveis de mercat i de nomercat per a la branca de Sanitat i Serveis Socials. Consegüentment, aquesta informaciónomés s’ofereix fins a l’últim any de la CRE base 1995, que és l’any 2002.

Gràfic 4.1. Contribució del VAB de la branca de Sanitat i Serveis Socials

al VAB total. Catalunya i Espanya. 1995-2004.

5,1%5,0%

5,1% 5,1%5,0% 5,0%

5,1% 5,1%

5,3%5,4%

4,3%4,4%

4,5%4,4%

4,5%4,6%

4,4%

4,6%

4,9%5,0%

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

Espanya

Catalunya

Gràfic 4.2. Taxa de creixement entre els anys 1995 i 2004 del VAB de la

branca Sanitat i Serveis Socials i del VAB total. Catalunya i Espanya.

38,7%

30,5%

42,6%

35,0%

Catalunya Espanya

Creixement del VAB de la branca Sanitat i Serveis SocialsCreixement del VAB total

Nota: VAB a preus corrents. Base 1995 per als anys 1995-1999 i base 2000 per als anys 2000-2004. Font: Elaboració pròpia a partir de la CRE (INE).

Nota: VAB a preus constants, base 2000. Font: Elaboració pròpia a partir de la CRE (INE).


que es dóna al conjunt d’Espanya. Així, l’any 2002, aCatalunya, els serveis de mercat suposaven un 63% del totalde la branca de Sanitat i Serveis Socials, davant el 37% delsserveis de no mercat. En canvi, a Espanya, aquest mateix any,els serveis de mercat suposaven un 39% del total, davant un61% dels de no mercat. Un altre aspecte a remarcar ha estatl’evolució creixent del pes dels serveis de mercat tant aCatalunya com a Espanya. Així, des de 1995 fins al 2002, elpes dels serveis de mercat ha crescut de set punts percentualsa Catalunya i quatre punts a Espanya. Una raó que explica elmajor pes dels serveis sanitaris de mercat a Catalunya davantEspanya és el major pes que té a Catalunya l’assistència pri-vada (sobretot en assegurances lligades a la sanitat i en menorgrau en serveis hospitalaris).

A la branca de Sanitat i Serveis Socials, hi predominen

les rendes del treball o del capital?

Al gràfic 4.4 es presenta el pes en el VAB de laRemuneració d’assalariats (RA, rendes del treball)25. Com espot observar, donada la seva intensitat en mà d’obra, la par-ticipació de la Remuneració d’assalariats en el VAB català dela branca de Sanitat i Serveis Socials és clarament majoritària(76,8% l’any 2004 respecte al 23,1% de l’Excedent brutd’explotació), davant el 53,6% obtingut pel total de l’econo-mia. Aquests resultats són similars per a l’economia espa-nyola, si bé en aquest cas la contribució de la Remuneraciód’assalariats al VAB és superior a la de Catalunya (80,8%l’any 2004), mentre que el contrari succeeix en el cas de laparticipació en el VAB de l’Excedent brut d’explotació(19,1% d’Espanya).

També es pot apreciar que el pes de les rendes del tre-ball ha disminuït en la branca de Sanitat i Serveis Socials,tant a Catalunya com a Espanya entre el 1995 i el 2004.


31

25 El VAB (a preus de mercat, des del punt de vista de la renda) s'obté sumant al valor dela Remuneració d'assalariats i a l'Excedent brut d'explotació i Renda mixta bruta elsImpostos nets sobre la producció i les importacions. D’una altra banda, s’assumeixen coma simplificació les etiquetes de rendes del treball i del capital, tot i que a l’Excedent brutd'explotació s’inclouen les rendes dels treballadors autònoms, que alguns autors igualen arendes del treball.

Gràfic 4.3. Pes dels serveis de mercat a la branca Sanitat i Serveis

Socials en termes de VAB. Catalunya i Espanya. 1995-2002.

20%

30%

40%

50%

60%

Catalunya 56% 56% 56% 58% 60% 61% 62% 63%

Espanya 35% 35% 36% 37% 38% 39% 39% 39%

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Gràfic 4.4. Contribució de la RA i de l’EBE al VAB de la branca Sanitat i

Serveis Socials i del total de l’economia. Catalunya i Espanya.

77,6% 76,8%53,8% 53,6%

82,5% 80,8%53,4% 53,1%

21,1% 23,1% 45,1% 45,8% 17,9% 19,1% 45,9% 46,5%

1995 2004 1995 2004 1995 2004 1995 2004

Sanitat i Serveis Socials Total Branques Sanitat i Serveis Socials Total Branques

Catalunya Espanya

EBERA

Nota: Components del VAB a preus corrents, base 1995. Font: Elaboració pròpia a partir de laCRE (INE).

Nota: Components del VAB a preus corrents. Base 1995 per al 1995 i base 2000 per al 2004. Font:Elaboració pròpia a partir de les dades de la CRE (INE).


Aquesta evolució ha estat paral·lela, cal recordar-ho, al creixe-ment del pes dels serveis de mercat enfront dels de no mer-cat, tant a Catalunya com a Espanya26.

Al gràfic 4.5 es presenta la contribució de la Sanitat iServeis Socials en la Remuneració d’assalariats total deCatalunya i d’Espanya, mentre que al gràfic 4.6 es comparala taxa de creixement de les Remuneracions d’assalariats gene-rada en aquesta branca amb la generada en tota l’economia.Alhora, al gràfic 4.7 es mostra el pes dels serveis de mercat enla remuneració d’assalariats.

Com es pot observar, l’any 2004, un 7,1% del total deRemuneracions d’assalariats generades a Catalunya vanprovenir de la Sanitat i Serveis Socials (xifra força superior ala de 1995). Aquesta contribució va ser del 8,3% en el casespanyol. Cal notar que, entre els anys 1995 i 2004, lesRemuneracions d’assalariats generades per la Sanitat i ServeisSocials van créixer d’un 37,3% a Catalunya (39,8 aEspanya), creixement superior al 29,9% de les remunera-cions del conjunt de l’economia (34,2% a Espanya). Aquests

creixements diferencials expliquen l’augment del pes del sec-tor en termes de Remuneracions d’assalariats, particularmentintens des de l’any 2001.

Quan es distingeixen entre serveis de mercat i de nomercat, es conclou que la Remuneració d’assalariats a laSanitat i Serveis Socials de mercat representa més de la mei-tat de les remuneracions generades a Catalunya l’any 2002.El pes de la Remuneració d’assalariats corresponent alsserveis sanitaris de mercat és inferior al seu pes en el VAB entots els anys representats, i de fet només l’any 2002 la


32

26 En els serveis de mercat hi ha una major proporció d’EBE que en els de no mercat, perla qual cosa és natural que, davant d’un major pes a Catalunya dels serveis de mercat, lapart de l’EBE sigui major en el sector sanitari català (i, a més, creixi més que a Espanya, per-què també el creixement dels serveis de mercat a Catalunya ha estat superior al d’Espanya).

Gràfic 4.5. Contribució de la branca Sanitat i Serveis Socials a la

Remuneració d’assalariats total. Catalunya i Espanya.

7,1%6,9%

6,3%6,1%

6,3%6,4%6,3%6,3%6,3%

6,5%

7,8% 7,8%7,6% 7,6% 7,6%

7,5%7,3%

7,5%

8,0%

8,3%

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

Espanya

Catalunya

Gràfic 4.6. Taxa de creixement entre els anys 1995 i 2004 de la

Remuneració d’assalariats (RA) de la branca Sanitat i Serveis Socials i la

total. Catalunya i Espanya.

37,3%

29,9%

39,8%34,2%

Catalunya Espanya

Creixement de les RA de la branca Sanitat i Serveis SocialsCreixement de les RA total

Gràfic 4.7. Pes dels serveis de mercat en la Remuneració d’assalariats de

la branca Sanitat i Serveis Socials. Catalunya i Espanya.

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

Catalunya 46% 44% 44% 46% 48% 49% 50% 52%

Espanya 20% 20% 20% 21% 22% 23% 23% 23%

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Nota: RA a preus corrents. Base 1995 per als anys 1995-1999 i base 2000 per als anys 2000-2004.Font: Elaboració pròpia a partir de la CRE (INE).

Nota: RA a preus constants, base 2000. Font: Elaboració pròpia a partir de la CRE (INE).

Nota: Components de la RA a preus corrents, base 1995. Font: Elaboració pròpia a partir de laCRE (INE).


Remuneració d’assalariats dels serveis de mercat és superior ala de no mercat27. La situació és força diferent, però, de l’ob-servada a Espanya, on només el 23% de les remuneracionstotals generades van provenir de la Sanitat i Serveis Socials demercat. La tendència, però, és la mateixa que a Catalunya,donat que s’aprecia un increment en el pes dels serveis demercat en la Remuneració d’assalariats.

Els gràfics 4.8 a 4.10 ofereixen aquesta mateixa infor-mació per al cas de l’Excedent brut d’explotació. En aquestcas, l’any 2004, el 2,5% de les rendes de capital generades aCatalunya va provenir de la Sanitat i Serveis Socials, xifrasuperior a la de 1995 (2,1%). Aquesta contribució va sersimilar a Espanya, tot i que en aquest cas el percentatge va serinferior al de Catalunya (2,2% l’any 2004). Quan aquestainformació es desagrega entre serveis de mercat i de no mer-cat, la conclusió és la mateixa en el cas català que en l’espa-nyol: les rendes de capital generades pels serveis de mercatabsorbeixen la pràctica totalitat de l’Excedent brut d’ex-plotació de la branca (l’any 2002, un 92% en el cas de

Catalunya i un 87% en el d’Espanya), així com el seu crei-xement en el temps. Finalment, s’observa com, de nou, elcreixement de la branca de Sanitat i Serveis Socials en termesde les rendes de capital ha estat molt superior a l’enregistratper tota l’economia catalana (52%, davant el 32,6%). Aquestresultat també s’ha donat a Espanya (52,1 i 36,7%, respecti-vament). S’aprecia que el diferencial de la branca sanitària ésmajor en termes d’EBE que no pas en termes de VAB o deRemuneració d’assalariats. S’entén que aquest fet en part ésfruit del major creixement dels serveis de mercat que els de


33

27 Com es veurà a l’apartat 4.2, aquests pesos estan directament relacionats amb el majorpercentatge de llocs de treball en el sector sanitari “de mercat” que hi ha a Catalunyadavant els de ”no mercat” (fet que no succeeix a Espanya).

Gràfic 4.8. Contribució de la branca Sanitat i Serveis Socials a l’Excedent

brut d’explotació total. Catalunya i Espanya.

2,1% 2,1%2,0%

2,1%

2,3%

2,5%2,4%

2,5%2,5% 2,5%

2,2%2,3%2,3%

2,2%2,2%

2,2%

2,1%2,0%2,0%

2,0%

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

Espanya

Catalunya

Gràfic 4.10. Pes dels serveis de mercat en l’Excedent brut d’explotació

de la branca Sanitat i Serveis Socials. Catalunya i Espanya.

82%

84%

86%

88%

90%

92%

94%

96%

Catalunya 90% 91% 93% 94% 93% 93% 93% 92%

Espanya 86% 87% 87% 88% 88% 88% 87% 87%

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Gràfic 4.9. Taxa de creixement entre els anys 1995 i 2004 de l’Excedent

brut d’explotació de la branca Sanitat i Serveis Socials i la total.

Catalunya i Espanya.

52,0%

32,6%

52,1%

36,7%

Catalunya Espanya

Creixement de l'EBE de la branca Sanitat i Serveis Socials

Creixement de l'EBE total

Nota: EBE a preus corrents. Base 1995 per als anys 1995-1999 i base 2000 per als anys 2000-2004. Font: Elaboració pròpia a partir de la CRE (INE).

Nota: EBE a preus constants, base 2000. Font: Elaboració pròpia a partir de la CRE (INE).

Nota: Components de l’EBE a preus corrents, base 1995. Font: Elaboració pròpia a partir de laCRE (INE).


no mercat, és a dir, que és el resultat d’un canvi en la com-posició de la titularitat dels prestadors de serveis sanitaris.

4.2. Contribució del sector sanitari als llocs de tre-ball de Catalunya

Quin pes té la població ocupada de la branca de Sanitat

i Serveis Socials?

Al gràfic 4.11 es mostra la contribució de la brancaSanitat i Serveis Socials en el nombre total de llocs de treballcomptabilitzats per la CRE a Catalunya i a Espanya al llargdel període 1995-2004. Com es pot apreciar, l’any 2004, labranca d’Activitats sanitàries, veterinàries i serveis socials vaocupar 206,3 mil persones, el 6,0% del total de llocs de tre-ball a Catalunya. Això implica que, en termes relatius, el per-centatge d’ocupats en l’àmbit sanitari a Catalunya és superi-

or (per primera vegada en la sèrie considerada) al d’Espanyaaquell mateix any (5,9% del total, més d’1.147 mil ocupats).En el període considerat (1995-2004), el creixement mésimportant de pes del sector en termes d’ocupació es pro-


34

Gràfic 4.11. Contribució de la branca Sanitat i Serveis Socials als llocs de

treball totals. Catalunya i Espanya.

5,4%

5,2%5,0% 5,0% 5,0%

5,2% 5,2%5,1%

6,0%

5,8%5,9%

5,8%

5,5%5,3%5,4%5,4%5,3%5,4%5,4%5,4%

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

Espanya

Catalunya

BOX 4.1. Contribució al VAB del sector sanitari (dades de la CRE 1995-2004, bases 1995 i 2000)

• El 5% del VAB total de Catalunya de l'any 2004 va ser generat per la Sanitat i els Serveis Socials, xifra superior a la corresponent a anys anteriors.Aquesta contribució és inferior a l'observada al conjunt de l'estat espanyol l’any 2004 (5,4%).

• Un 77% del VAB generat per la Sanitat i els Serveis Socials l'any 2004 a Catalunya va anar destinat a Remuneració d'assalariats (RA), davant el 23%de l'Excedent brut d'explotació (EBE). La contribució de la Remuneració d'assalariats a la Sanitat i Serveis Socials és força superior a la corresponental total de l'economia (54%).

• Dins la Sanitat i els Serveis Socials, l’any 2004, el pes de l’EBE a Catalunya (23%) és superior al que representa a Espanya (19%), on el pes de la RAés major que a Catalunya.

• Entre el 1995 i el 2004, l'Excedent brut d’explotació a Catalunya ha crescut comparativament més a la Sanitat i Serveis Socials (52%) que al total del'economia (33%). Semblantment, la Remuneració d'assalariats ha crescut en la branca d’Activitats Sanitàries i Veterinàries i Serveis Socials d’un 37%,davant el creixement de la Remuneració d'assalariats total (30%). Aquests comportaments han fet que el VAB de la Sanitat i Serveis Socials hagi cres-cut comparativament més del que ho ha fet el VAB total de Catalunya. Això ve a explicar l’augment del pes de la branca de Sanitat i Serveis Socials.

• El VAB de la Sanitat i Serveis Socials ha crescut a Catalunya entre el 1995 i el 2004 menys del que ho ha fet el VAB de la Sanitat i Serveis Socials aEspanya. Aquest resultat s’explica fonamentalment pel menor creixement comparatiu de la RA a Catalunya que a Espanya en aquesta branca. El motiud’aquest comportament podria ser tant un menor creixement dels treballadors assalariats com un menor creixement de la remuneració mitjana perassalariat. L’apartat 4.2 tracta de donar resposta a quina d’aquestes dues opcions (si no són totes dues) és l’adequada.

• A Catalunya, el pes de la Sanitat i Serveis Socials de mercat és clarament superior al pes de la Sanitat i Serveis Socials de no mercat, tant en termes deVAB (els serveis de mercat representen un 63%) com dels seus components. Aquesta situació és just la contrària de l'observada per al conjunt de l'Estat(39%).

• Tant a Catalunya com a Espanya han guanyat pes els serveis de mercat davant els de no mercat.

Nota: Base 1995 per als anys 1995-1999 i base 2000 per als anys 2000-2004. Font: Elaboraciópròpia a partir de la CRE (INE).


dueix, tant a Catalunya com a Espanya, a partir de l’any2001, després d’haver restat pràcticament constant durant elsanys anteriors.

Al gràfic 4.12 es compara la taxa de creixement delnombre de llocs de treball a la Sanitat i Serveis Socials i altotal de l’economia. En aquest cas, la branca de Sanitat iServeis Socials ha estat molt més dinàmica en termes decreació d’ocupació que el total de l’economia catalana, ja quecreix d’un 49,8% entre el 1995 i el 2004 (davant el creixe-ment del 28,9% del nombre total de llocs de treball). Aquestcreixement de l’ocupació sanitària a Catalunya ha estat supe-rior a l’espanyol (43,1%), tot i que a Espanya l’augment delnombre total de llocs de treball ha estat superior (30,8%).

Quina part dels ocupats del sector sanitari treballa en el

sector privat?

En la divisió de l’ocupació en sanitat entre àmbit demercat i àmbit de no mercat podem observar (gràfic 4.13)

que, l’any 2002, el 59% del total de llocs de treball en sani-tat a Catalunya corresponien a llocs de treball dels serveis demercat. Aquest major pes de l’ocupació privada respecte dela pública dins el total s’ha observat al llarg de tot el període,i s’ha incrementat al final del període en comparació de l’any1995 (59%, davant el 54%, respectivament). Novament, aEspanya, la situació és la contrària, és a dir, els ocupats enserveis de mercat representen poc més d’un terç del total el2004, a pesar que el percentatge s’ha incrementat lleugera-ment al llarg del període (37% l’any 2004 i 32% el 1995).

Quin pes tenen els assalariats entre els ocupats de la

branca de la Sanitat i els Serveis Socials?

Addicionalment, la CRE permet distingir el nombre dellocs de treball en funció de si són assalariats o no assalariats(gràfic 4.14). En el cas català, l’any 2004, en la branca deSanitat i Serveis Socials, el 95% dels llocs de treball van serassalariats (94,5% a Espanya), pes que supera la proporciód’assalariats en el conjunt de l’economia (86,6% a Catalunyai 85,1% a Espanya). S’aprecia que la tendència és decreixenten el cas de la Sanitat i els Serveis Socials, mentre que en elconjunt de l’economia el resultat és l’invers. Entenem que elpes dels serveis de no mercat (en què tota l’ocupació és assalari-ada) té molt a veure tant en el pes dels assalariats com en laseva evolució. Així, el fort creixement del pes de l’ocupació


35

Gràfic 4.12. Taxa de creixement entre els anys 1995 i 2004 dels llocs de

treball de la branca Sanitat i Serveis Socials i els llocs de treball totals.

Catalunya i Espanya.

49,8%

28,9%

43,1%

30,8%

Catalunya Espanya

Creixement dels llocs de treball de la branca Sanitat i Serveis SocialsCreixement dels llocs de treball totals

Gràfic 4.13. Pes dels serveis de mercat dins la branca Sanitat i Serveis

Socials en termes de llocs de treball totals. Catalunya i Espanya.

0,0%10,0%20,0%30,0%40,0%50,0%60,0%70,0%

Catalunya 53,8% 53,5% 52,8% 54,6% 57,3% 57,8% 57,7% 58,8%Espanya 32,1% 32,3% 32,5% 33,8% 35,2% 36,5% 36,1% 36,6%

1.995 1.996 1.997 1.998 1.999 2.000 2.001 2.002

Nota: base 2000. Font: Elaboració pròpia a partir de la CRE (INE).

Nota: base 1995. Font: Elaboració pròpia a partir de la CRE (INE).


dels serveis sanitaris de mercat respecte dels de no mercatexplicaria la pèrdua de pes relatiu de l’ocupació assalariada.

Com ha evolucionat l’ocupació en la branca de Sanitat

i Serveis Socials respecte a l’evolució de la població?

En relació amb el creixement experimentat en el nom-bre de llocs de treball en la branca Sanitat i Serveis Socials,seria interessant, però, preguntar-se si ha estat d’acord ambel creixement experimentat per la població al llarg delperíode analitzat, o bé si s’ha produït una variació en laràtio del nombre d’ocupats en el sector sanitari per habi-tant. En aquest sentit, el gràfic 4.15 mostra la ràtio llocs detreball en Sanitat i Serveis Socials per cada 1.000 habitantsentre els anys 1995 i 2004, tant per a Catalunya com per aEspanya. Com es pot observar, aquesta ràtio ha anat aug-mentant amb el pas del temps tant a Catalunya com aEspanya, reflectint un increment en la dotació de recursoshumans al llarg d’aquest període. Així, mentre que el 1995hi havia a Catalunya 22,7 llocs de treball en Sanitat iServeis Socials per cada 1.000 habitants (xifra superior als20,2 d’Espanya), el 2004 n’hi havia 30,3 (26,6 a Espanya).Es pot concloure, doncs, que l’increment del nombre de

llocs de treball en aquesta branca ha estat notablementsuperior al també molt notable creixement de la poblacióabsoluta (el creixement poblacional entre el 1995 i el 2004ha estat a Catalunya del 12,4% i a Espanya del 9,1%).

Quin és el pes de l’ocupació estrangera en la branca de

Sanitat i Serveis Socials?

Per saber si hi ha hagut cap impacte en el sector sanitaridonat l’augment de població immigrada (i ocupada posterior-ment) en els últims anys, analitzem les dades dels afiliats alrègim general de la Seguretat Social, que ens permeten distin-gir l’origen dels treballadors. El gràfic 4.16 i la taula 4.1 recullenles dades dels afiliats estrangers al règim general a la Sanitat iServeis Socials el gener del 2006 i el gener del 2007, tant per aCatalunya com per a Espanya. En efecte, el canvi en la com-posició de la població segons el seu origen nacional o estrangeres pot observar en el fet que el 2006 aproximadament el 12,5%dels afiliats a Catalunya eren estrangers. Aquesta proporció vaser inferior en la branca de Sanitat i Serveis Socials, atès quenomés un 5,4% dels afiliats eren estrangers. Aquestes xifres sónnotablement superiors a les del conjunt d’Espanya (9,4% elconjunt de l’economia i 3,5% Sanitat i Serveis Socials).


36

Gràfic 4.14. Pes dels assalariats en el nombre total de llocs de treball de

la branca Sanitat i Serveis Socials i del total de l’economia. Catalunya i

Espanya.

95,0%

86,6%

94,5%

85,1%

96,7% 96,1%

81,7%82,9%

Sanitat i ServeisSocials

Total de Branques Sanitat i ServeisSocials

Total de Branques

Catalunya Espanya

19952004

Gràfic 4.15. Llocs de treball en Sanitat i Serveis Socials per cada 1.000

habitants. Catalunya i Espanya. 1995 i 2004.

15

20

25

30

35

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

Catalunya Espanya

Nota: Base 1995 per al 1995 i base 2000 per al 2004. Font: Elaboració pròpia a partir de la CRE (INE).Nota: Base 1995 per als anys 1995-1999 i base 2000 per als anys 2000-2004. Font: Elaboraciópròpia a partir de la CRE i del Padró Municipal (diversos anys) (INE).


D’una altra banda s’aprecia que, entre gener del 2006 igener del 2007, un de cada cinc nous afiliats a Serveis Sanitarisi Veterinaris i Serveis Socials era d’origen estranger, xifra que vaser només d’un de cada deu en el conjunt28. D’aquesta formaes pot concloure que, a Catalunya, una part no negligible dels

nous afiliats al sector sanitari va essent coberta per treballadorsestrangers, en una proporció fins i tot superior a l’observada altotal de l’Estat espanyol (veure Box 4.2).

4.3. Nivell salarial en el sector sanitari, veterinarii serveis socials

Per poder analitzar quina ha estat l’evolució dels salaris enla Sanitat i Serveis Socials en comparació del total de l’econo-mia, s’ha relativitzat la xifra de Remuneració d’assalariats (apreus constants en base 2000, és a dir, un cop eliminat l’efectede la inflació) damunt comentada amb el nombre de llocs detreball assalariats equivalents a temps complet29. El resultatd’aquesta ràtio és la remuneració mitjana dels assalariats resul-


37

28 Malauradament no es disposa d’informació detallada de l’afiliació sectorial per grups decotització, que permetria saber el nivell professional dels nous afiliats estrangers.29 Donat que el nostre objectiu és analitzar la situació del sector sanitari a Catalunya, i deguta què no existeix una sèrie oficial que mesuri els ocupats i assalariats equivalents a temps com-plert per a Catalunya, hem adoptat una sèrie de supòsits metodològics homogenis en el trac-tament de la informació de Catalunya i Espanya. El nombre de llocs de treball equivalents atemps complet s’obté a partir de la informació del total d’hores treballades i la mitjana d’ho-res treballades en un lloc de treball a temps complet. Per tal d’obtenir aquesta xifra per aCatalunya, s’ha aplicat a tot el període la relació que hi ha per al 2001 entre el nombre dellocs de treball i el nombre de llocs de treball equivalents a temps complet que apareix a ladarrera Taula Input-Output de Catalunya (2001). El mateix s’ha fet en el cas espanyol, tot aga-

fant la relació que figura entre ambdós conceptes a la darrera Taula Input-Output espanyola(any 2000). Després s’ha aplicat la mateixa relació obtinguda entre llocs de treball i llocs detreball equivalents al cas del nombre de llocs de treball assalariats, i d’aquesta forma s’haobtingut una aproximació als llocs de treball assalariats equivalents a temps complet. Val a dirque si bé la parcialitat de l’ocupació (ocupats a temps parcial dins total d’ocupats) ha pujatentre el 1996 i el 2004 (a partir de dades de l’EPA) a Espanya, aquest creixement ha estatnomés al voltant d’un punt percentual, tant per al conjunt de l’economia com per a la bran-ca de Sanitat i Serveis Socials. Així, doncs, el supòsit de mantenir constant per a tot el perío-de la relació entre llocs de treball i llocs de treball equivalents no sembla excessivament pro-blemàtic. Consegüentment, les xifres que es presenten en aquest apartat, malgrat ser aproxi-matives, són força properes a la remuneració d’assalariats mitjana.

Taula 4.1. Total d’afiliats i afiliats estrangers al règim general de la Seguretat Social entre gener del 2006 i gener del 2007. Catalunya i Espanya.

Afiliats estrangers (règim general de la Seguretat Social) Total afiliats (règim general de la Seguretat Social)

Actv. sanitàries, % actv. sanit. Actv. sanitàries, % Actv. sanit. Total Serveis vet. i SS dins total Total Serveis vet. i SS dins total

Gener 2006

Catalunya 287.733 177.948 7.230 2,51% 2.582.699 1.761.052 163.947 6,35%

Espanya 1.134.888 686.780 26.314 2,32% 13.689.747 9.486.005 900.061 6,57%

Gener 2007

Catalunya 334.641 206.697 9.564 2,86% 2.676.815 1.843.933 175.730 6,56%

Espanya 1.341.578 807.350 34.416 2,57% 14.337.473 9.980.102 975.645 6,80%

Augment de l’afiliació (diferència entre gener 2007 i gener 2006)

Catalunya 46.908 28.749 2.334 0,35% 94.116 82.881 11.783 0,21%

Espanya 206.690 120.570 8.102 0,25% 647.726 494.097 75.584 0,23%

Creixement gener 2006 - gener 2007

Catalunya 16,30% 16,16% 32,28% 3,64% 4,71% 7,19%

Espanya 18,21% 17,56% 30,79% 4,73% 5,21% 8,40%

Gràfic 4.16. Pes dels estrangers dins el total d’afiliats al règim general

de la Seguretat Social. Catalunya i Espanya. Gener del 2007.

12,5%

5,4%

9,4%

3,5%

Total Actv Sanitàries, Vet i SS

CatalunyaEspanya

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Seguretat Social.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Seguretat Social.


tant de la Comptabilitat Regional, que entenem com unaaproximació dels salaris mitjans dels treballadors. S’ha deremarcar aquest fet per tal de no inferir conclusions sobre larenda de les famílies, la qual inclou molts altres aspectes noconsiderats aquí. El gràfic 4.17 mostra aquesta informació pera Catalunya, mentre que el gràfic 4.18 ho fa per a Espanya.

L’any 2004, la remuneració (en base 2000) per cada llocde treball assalariat equivalent en la branca de Sanitat iServeis Socials ascendia a 25.252 euros. Comparant aquestesdades amb les de l’any 1995 s’observa, però, que si bé laremuneració per lloc de treball assalariat hauria baixat d’un3,5% per al total de l’economia catalana, la remuneració mit-jana dels ocupats en Sanitat i Serveis Socials hauria experi-mentat una baixada major al llarg del període (variació de6,7% al llarg dels deu anys). En tot el període, la remu-neració per lloc de treball a la Sanitat i Serveis Socials ha estatsuperior a la de tota l’economia, i l’any 2004 era 2.145 eurossuperior a la mitjana de l’economia.

Per subperíodes, cal assenyalar que el descens més intensdel salari mitjà en termes reals es dóna a partir de l’any 2001,que és just quan comença el gran creixement poblacional (ambtaxes interanuals de creixement de la població superiors a l’1%),en bona part degut a la immigració, i el creixement també entermes d’ocupació, com ja s’ha vist en aquest mateix apartat.Així i tot, la branca de Sanitat i els Serveis Socials ha experimen-tat una baixada ininterrompuda de la remuneració mitjana desde l’any 1999. Així, la remuneració mitjana de la Sanitat i elsServeis Socials ha passat de ser un 13% superior en el conjuntde l’economia l’any 1995 a estar un 9% per sobre l’any 2004.

En comparació d’Espanya, s’aprecia una menor remu-neració per cada lloc de treball assalariat equivalent en Sanitat iServeis Socials a Catalunya que al conjunt de l’Estat (25.252euros per lloc de treball l’any 2004 a Catalunya, davant 27.351euros al conjunt d’Espanya), mentre que el contrari succeeix enel conjunt de branques (23.107 euros per lloc de treball assalari-at l’any 2004 a Catalunya, davant 21.760 euros a Espanya). Amés, en el cas de la branca de Sanitat i Serveis Socials, la dife-rència respecte d’Espanya s’ha anat eixamplant al llarg deltemps. Així, la diferència de les retribucions salarials mitjanes ala branca de Sanitat i Serveis Socials de Catalunya respecte delconjunt d’Espanya l’any 1995 era del 2%, mentre que l’any2004 ja és del 8%. Addicionalment, s’observa que l’importantdescens de la remuneració salarial mitjana en Sanitat i ServeisSocials observat a Catalunya entre el 1995 i el 2004 pràctica-ment no es va donar a Espanya (descens de -0,8%).

La taula 4.2 mostra, per a la branca de Sanitat i ServeisSocials, les remuneracions d’assalariats per llocs de treballassalariat equivalent a temps complet, distingint entre serveis demercat i de no mercat. Com es pot observar, les retribucionspercebudes pels treballadors en el sector públic (serveis de nomercat) són superiors a les percebudes en el sector privat (serveisde mercat), tant a Catalunya com a Espanya, essent la diferèn-


38

BOX 4.2. Contribució del sector sanitari en llocs de treball

• L'any 2004, el 6% del total de llocs de treball a Catalunya pro-venien de la Sanitat i Serveis Socials, xifra molt semblant al 5,9%d'Espanya.

• Al llarg dels anys 1995-2004, els llocs de treball a la Sanitat iServeis Socials han crescut a Catalunya d’un 50%, creixementsuperior a l'enregistrat tant en el nombre total de llocs de treballa Catalunya (29%) com en el nombre de llocs de treball a laSanitat i Serveis Socials a Espanya (43%).

• El creixement dels llocs de treball a la Sanitat i Serveis Socials aCatalunya entre el 1995 i el 2004 (50%) ha estat superior al crei-xement experimentat per la població al mateix període (12,4%).Això ha fet incrementar la ràtio llocs de treball en Sanitat i ServeisSocials per habitant de 22,7 l’any 1995 fins a 30,3 el 2004, iaquest valor ha quedat per sobre de la relació que s’observa aEspanya (26,6).

• L'any 2007, el 5,4% del total d’afiliats a Catalunya en la brancade Sanitat i Serveis Socials era estranger (3,5% a Espanya).Aquestes proporcions són inferiors a les del conjunt de l’econo-mia (12,5% a Catalunya i 9,4% a Espanya). El 2006, un de cadacinc nous afiliats a Sanitat i Serveis Socials va ser estranger.


cia molt més important al conjunt d’Espanya que no pas aCatalunya. Aquest fet, juntament amb el major pes que tenen aCatalunya els serveis de mercat davant els de no mercat, con-tribuiria a explicar la menor retribució obtinguda pels trebal-ladors a la Sanitat a Catalunya en comparació d’Espanya. D’unaaltra banda, s’aprecia clarament que l’únic component ambtendència decreixent, entre les quatre representades, és la remu-neració d’assalariats per assalariat en els serveis sanitaris de nomercat a Catalunya (disminueix d’un 3,3% entre el 1995 i el2002), que fa que les diferències entre les ràtios del sector públici privat s’hagin escurçat. A més, això contrasta amb l’incrementque es produeix (entre 1995 i 2002) en el conjunt d’Espanya.


39

Gràfic 4.17. Remuneració d’assalariats per cada lloc de treball equiva-

lent a temps complet. Branca de Sanitat i Serveis Socials i total.

Catalunya.

20.000 €

21.000 €

22.000 €

23.000 €

24.000 €

25.000 €

26.000 €

27.000 €

28.000 €

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

Sanitat i S. S.Total

Gràfic 4.18. Remuneració d’assalariats per cada lloc de treball equiva-

lent a temps complet. Branca de Sanitat i Serveis Socials i total.

Espanya.

20.000 €

21.000 €

22.000 €

23.000 €

24.000 €

25.000 €

26.000 €

27.000 €

28.000 €

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

Sanitat i S. S.Total

Taula 4.2. Remuneració d’assalariats per cada lloc de treball equivalent

a temps complet. Branca de Sanitat i Serveis Socials, serveis de mercat

i de no mercat. Catalunya i Espanya.

Catalunya 1995 1999 2002

Sanitat i Serveis Socials de mercat 24.459 € 22.651 € 23.100 €

Sanitat i Serveis Socials de no mercat 29.687 € 27.066 € 25.993 €

Espanya 1995 1999 2002

Sanitat i Serveis Socials de mercat 20.860 € 20.987 € 20.859 €

Sanitat i Serveis Socials de no mercat 30.043 € 30.513 € 30.443 €

Nota: Euros constants, base 2000.Font: Elaboració pròpia a partir de la CRE (INE) i Taula Input-Output de Catalunya 2001(Idescat).

Nota: Euros constants, base 2000. Font: Elaboració pròpia a partir de la CRE (INE), Taula Input-Output de Catalunya 2001 (Idescat).


4.4. Contribució del sector sanitari a la productivi-tat a Catalunya

Quin és el nivell de productivitat de la branca de Sanitat

i Serveis Socials en comparació de la de la resta de l’economia?

El gràfic 4.19 mostra l’evolució de la productivitataparent del treball de la branca Sanitat i Serveis Socials a

Catalunya, i la compara amb l’observada en el total de l’eco-nomia, mentre que el gràfic 4.20 ofereix els mateixos resul-tats per a Espanya. Aquesta productivitat aparent s’haobtingut com el quocient entre el VAB a preus constants(base 2000) i el nombre de llocs de treball equivalents atemps complet30.

L’any 2004, la productivitat aparent (en base 2000) dela branca de Sanitat i Serveis Socials va ser a Catalunya de31.230 euros de VAB generat per cada lloc de treball equiv-alent a temps complet. Aquesta xifra és inferior a l’observa-da l’any 1995 (33.725 euros), fet que comporta que la pro-ductivitat aparent de la branca de Sanitat i Serveis Socialshagi disminuït al llarg del període analitzat. L’explicaciód’aquesta davallada de la productivitat pot deduir-se a par-tir de la descomposició per factors de la productivitataparent31:

Com s’ha vist, el creixement entre els anys 1995 i2004 de la Remuneració d’assalariats en la branca deSanitat i Serveis Socials va ser del 37,3%, mentre quel’Excedent brut d’explotació va créixer d’un 52%. Fent unasuma d’aquests dos creixements, tot ponderant-los pel pesde cada component en el VAB total del 1995 (77,6% perRA i 21,1% per l’EBE), s’obtindria un resultat del 40,4%,inferior al creixement dels llocs de treball en aquest període


40

30 Per calcular de forma correcta la productivitat aparent (VAB/ocupats), cal emprar el nom-bre de llocs de treball equivalents a temps complet en comptes del nombre de llocs de tre-ball. Vegeu també la nota a peu de pàgina número 22 i 29 per al detall metodològic.31 S’ha simplificat l’expressió tot considerant com a únics components del VAB laRemuneració d’assalariats i l’Excedent brut d’explotació (sense incloure-hi, per tant, el com-ponent d’Altres impostos nets sobre la producció i la importació).

Productivitat aparent =Productivitat aparentt+1

Productivitat aparentt

Δt+1t

VABt+1

VABt

Ocupatst+1

Ocupatst

= = VABt+1

VABt=

Ocupatst+1

Ocupatstx

(RAt+1 + EBEt+1)(RAt + EBEt)

=

=

xOcupatst

Ocupatst+1=

(RAt + EBEt) (RAt + EBEt)RAt+1 EBEt+1+ x

xx

=

=

Ocupatst

Ocupatst+1

RAt+1RAt

RAt

(RAt + EBEt)x

+

+ EBEt+1EBEt

EBEt

(RAt + EBEt)Ocupatst

Ocupatst+1

Δt+1t=( RA x %RAt Δt+1

t EBE %EBEtx

(

xOcupatst

Ocupatst+1

BOX 4.3. Nivell salarial en el sector sanitari, veterinari i ser-veis socials

• Si les retribucions dels treballadors en la Sanitat i Serveis Socialss'aproximessin a partir de la Remuneració d'assalariats percebudaper cada lloc de treball assalariat equivalent a temps complet,s'obtindria que aquestes van ascendir a Catalunya l'any 2004 a25.252 euros (en base 2000), xifra superior als 23.107 eurosobservats per al total de sectors. Comparant aquestes dades ambles de l'any 1995, s'observa, però, que les remuneracions mitja-nes per treballador han baixat en general a Catalunya (-3,5% alllarg del període) i molt especialment a la branca de Sanitat iServeis Socials (-6,7%). Aquest fet s'explica perquè el creixementdel nombre de llocs de treball assalariats ha estat clarament supe-rior al creixement del volum de les Remuneracions d'assalariats.Dos efectes (no excloents) poden estar al darrere d’aquesta situa-ció: una pèrdua general de poder adquisitiu i una incorporació detreballadors amb pitjors condicions salarials que els antics.

• La Remuneració d'assalariats per cada lloc de treball assalariatequivalent en Sanitat i Serveis Socials a Catalunya l'any 2004 vaser inferior a l'observada a Espanya (25.252 euros a Catalunya,davant els 27.351 euros d’Espanya). Aquesta diferència s'ha anatampliant al llarg del període 1995-2004. Aquest fet s’explicariaperquè a Catalunya ha crescut molt més l’ocupació (50%) que laRA (37%), davant la situació més equilibrada que s’ha donat aEspanya (43% l’ocupació i 40% la RA).

• Tant a Catalunya com a Espanya, les retribucions en la Sanitat iServeis Socials de mercat són comparativament inferiors a les deno mercat. Aquest fet, juntament amb el major pes relatiu quetenen a Catalunya els serveis de mercat, explicaria en part lesmenors retribucions percebudes en la Sanitat i Serveis Socials aCatalunya en comparació de les percebudes al conjunt de l’Estat.D’una altra banda, s’ha de destacar el fort descens en termes realsde la remuneració mitjana dels assalariats de no mercat en laSanitat i Serveis Socials de Catalunya, superior al 10% entre el1995 i el 2002.


(49,8%). D’aquesta forma es pot concloure que la dismi-nució de la productivitat a la Sanitat i Serveis Socials aCatalunya entre el 1995 i el 2004 es deuria al fet que elcreixement global del VAB en aquesta branca, tot i ser posi-tiu al llarg d’aquest període (38,7%)32, ha estat inferior alcreixement dels llocs de treball (49,8%). Aquest menorcreixement del VAB en comparació dels llocs de treballreflectiria fonamentalment un menor creixement compara-tiu de les Remuneracions d’assalariats, atès que l’Excedentbrut d’explotació ha crescut per sobre del que ho ha fetl’ocupació.

Quan es comparen aquests xifres amb les observades peral total de l’economia catalana (gràfic 4.19), es conclou quela productivitat de la branca de Sanitat i Serveis Social ésinferior a la productivitat mitjana de Catalunya (37.332euros de VAB generat per lloc de treball equivalent l’any2004). A més, cal notar que, a diferència del que s’esdevéamb la Sanitat i Serveis Socials, la productivitat global de l’e-conomia catalana ha augmentat al llarg del període analitzat,

cosa que fa que l’escletxa entre ambdues productivitats detec-tada l’any 1995 hagi augmentat amb el pas del temps.

Del gràfic 4.20 es dedueix que, en el cas espanyol, tot ique la productivitat de la Sanitat i Serveis Socials també ésinferior a la del conjunt de l’economia (tal com succeeix aCatalunya), aquesta ha augmentat lleugerament entre els anys1995 i 2002, per després baixar lleugerament fins al 2004.

Finalment, cal dir que si bé l’any 1995 la productivitatde la Sanitat i Serveis Socials a Catalunya (33.725 euros) erasuperior a l’espanyola (32.110), la diferent evolució tempo-ral enregistrada per ambdues ha fet que l’any 2004 la situacióhagi estat la contrària (31.230 euros a Catalunya, davant31.991 euros a Espanya).

Aquest fet s’explicaria tant per un menor creixement delVAB de la Sanitat i Serveis Socials a Catalunya en compara-ció del creixement enregistrat a Espanya (38,7% a Catalunya,davant el 42,6% d’Espanya) com per un major creixementdels llocs de treball en la Sanitat i Serveis Socials a Catalunyaque a Espanya (49,8% a Catalunya i 43,1% a Espanya).


41

32 Aquest creixement del VAB del 38,7% també estaria considerant el creixement ponde-rat del component d’Altres impostos nets sobre la producció i la importació).

Gràfic 4.19. Productivitat aparent de la branca Sanitat i Serveis Socials

i del total de l’economia. Catalunya. Base 2000.

25.000 €

27.000 €

29.000 €

31.000 €

33.000 €

35.000 €

37.000 €

1995 1997 1999 2001 2003

Sanitat i S.S. Total

Gràfic 4.20. Productivitat aparent de la branca Sanitat i Serveis Socials

i del total de l’economia. Espanya. Base 2000.

25.000 €

27.000 €

29.000 €

31.000 €

33.000 €

35.000 €

37.000 €

1995 1997 1999 2001 2003

Sanitat i S.S. Total

Font: Elaboració pròpia a partir de CRE (INE) i TIOC 2001.Font: Elaboració pròpia a partir de CRE (INE) i TIOE 2000.


4.5. Detall de la despesa sanitària privada i públi-ca a Catalunya

Quin és el pes de la despesa privada en sanitat?

La taula 4.3 presenta el detall de la despesa sanitària pri-vada a Catalunya i Espanya de l’any 2002, a partir d’estima-cions d’ACES i PIMEC, tot mostrant tant el valor de cadadespesa com el seu pes en termes del PIB. La taula 4.4 relativit-za aquesta mateixa despesa sanitària pel nombre d’habitants33.

Tal i com es pot apreciar a les taules 4.3 i 4.4, el pes dela sanitat privada respecte al PIB a Catalunya és lleugeramentmés elevat que a Espanya (2,4%, davant el 2,3%). Dins la

sanitat privada, una de les partides més importants és ladespesa en serveis d’odontologia, que suposa un 29% del totalde la despesa privada a Catalunya (32,8% a Espanya). Aquestfet s’explica fàcilment si es recorda que aquesta despesa no técobertura universal per part del sistema públic de salut. Perordre d’importància, la seguirien a Catalunya les despeses enproductes farmacèutics, aparells i equips mèdics (23%,davant el 28,4% a Espanya), assegurances lligades a la sanitat(17,3%, davant el 8,7% a Espanya), serveis hospitalaris(16,4%, davant el 13,3% a Espanya), serveis mèdics (9,4%,davant l’11,1% a Espanya) i, finalment, serveis paramèdicsextrahospitalaris (4,8%, davant el 5,7% a Espanya).

Alhora, quan les partides de Catalunya es relativitzen enel total de l’Estat, s’observa que el 19% de tota la despesa pri-vada en sanitat d’Espanya s’ha fet a Catalunya, percentatge,per una altra banda, superior al pes de Catalunya en termespoblacionals (Catalunya concentrava el 15,6% de tota lapoblació espanyola l’any 2002). D’aquesta forma, s’observaque la despesa privada en sanitat per habitant és superior aCatalunya que a Espanya (472,9 euros per persona l’any 2002a Catalunya, davant 382,9 euros a Espanya). Així, per cadaeuro que despèn un resident a Espanya, un resident aCatalunya en despèn 1,24. Quan s’examinen les diferents par-tides, no s’aprecien diferències notables entre Catalunya i eltotal de l’Estat en termes de despesa per habitant en productesfarmacèutics, aparells i equips mèdics (109,1 euros per habi-tant a Catalunya i 108,8 a Espanya), ni en serveis mèdics (44,6i 42,6, respectivament), ni en serveis paramèdics extrahospita-laris (23,1 i 21,7). Ben al contrari, cada resident a Catalunyaté una despesa significativament superior a qualsevol ciutadàde la resta de l’Estat en termes de serveis hospitalaris (77,9euros per habitant a Catalunya i 50,8 a Espanya), de serveisd’odontòlegs (138 i 125,9 respectivament) i, molt especial-ment, d’assegurances lligades a la sanitat (82,2 a Catalunya,


42

33 Recordem el peu de pàgina 12 sobre la major població subjecte a assistència sanitària aCatalunya respecte a la població “oficial”, cosa que faria reduir en certa manera les ràtiosper càpita associades a Catalunya.

BOX 4.4. Productivitat del sector sanitari (dades de la CRE1995-2004)

• La productivitat aparent de la branca de Sanitat i Serveis Socialsde Catalunya l’any 2004 (31.230 euros en base 2000 de VABgenerat per cada lloc de treball equivalent a temps complet) va serinferior a l’observada l’any 1995 (33.725 euros). Aquesta dismi-nució en la productivitat del sector, mesurada en un 7,4%, s’ex-plicaria perquè el creixement del VAB de la Sanitat i ServeisSocials al llarg d’aquest període va ser comparativament inferioral creixement experimentat pel nombre de llocs de treball en elsector.

• La productivitat de la Sanitat i Serveis Socials ha estat inferior alllarg del període 1995-2004 a la productivitat del conjunt del’economia catalana. A més, aquesta escletxa entre ambdues haaugmentat amb el pas del temps, reflectint que, si bé el creixe-ment del nombre de llocs de treball a la Sanitat i Serveis Socialsha estat molt superior al creixement del nombre de llocs de tre-ball totals a Catalunya (49,8%, davant el 28,9%), el VAB sanita-ri (38,7%) no ha crescut molt més que VAB total (30,5%)

• Si bé el 1995 la productivitat de la Sanitat i Serveis Socials aCatalunya va ser superior a l’observada a Espanya pel mateix sec-tor, el 2004 ja no era així. Aquest fet s’explicaria per la conjunciótant d’un menor creixement del VAB de la Sanitat i ServeisSocials a Catalunya en comparació del creixement enregistrat aEspanya (38,7% a Catalunya, davant el 42,6% d’Espanya) comd’un major creixement dels llocs de treball a la Sanitat i ServeisSocials a Catalunya que a Espanya (49,8% a Catalunya i 43,1%a Espanya).


davant 33,2 a Espanya). Així, doncs, s’observa una majortendència a subscriure assegurances privades a Catalunya quearreu d’Espanya, cosa que s’evidencia en el fet que el 39% dela despesa privada total espanyola en assegurances lligades a lasanitat es fa a Catalunya.

Quin és el pes de la despesa sanitària pública a

Catalunya?

Pel que fa a la despesa pública, les “Estadísticas delGasto Sanitario Público”, elaborades des del Ministeri deSanitat i Consum, ofereixen informació sobre el detall de ladespesa sanitària pública segons diferents classificacions34.Com es pot observar a partir dels comptes satèl·lit35 (taula4.5), la despesa sanitària pública l’any 2003 a Catalunya(darrera dada disponible) va ser de 5.854,5 milions d’euros.Si aquesta situació es compara amb l’existent deu anys abans,s’observa que l’any 1993 la despesa pública sanitària va ser de3.161,9 milions d’euros (creixent, doncs, d’un 85% nominalal llarg d’aquest període, és a dir, un 32% en termes reals).La despesa per habitant va ser de 883 euros l’any 2003 i de526 euros l’any 1993 (725 euros un cop descomptat l’efecte

de la inflació), xifres que suposen al voltant d’un 10% persota de la dada per habitant al conjunt d’Espanya (966 eurosper habitant l’any 2003 i 768 l’any 1993). És a dir, entre el1993 i el 2003, a Catalunya, la despesa per habitant en ter-mes reals ha crescut d’un 22%, i a Espanya d’un 26%.


43

34 En concret, ofereix informació per conceptes econòmic – pressupostaris; funcional peractivitats; per agregats de la comptabilitat nacional, i per aportacions de sectors i subsec-tors a la despesa total consolidada.35 Els comptes satèl·lit són estudis aprofundits de diversos sectors econòmics sobre la basedel marc central de la comptabilitat econòmica i les TIO. Per aquesta raó, habitualmentaquests estudis són coneguts com a extensions del marc central de la comptabilitat (A.Costa, J. Galter, J. Muñoz i P. Orriols, 2007. Nota d’economia, número 87, 11-28).

Taula 4.3. Detall de la despesa sanitària privada. Catalunya i Espanya. 2002.

Pes de Catalunya dins despesa Catalunya Espanya privada a Espanya

Valor % PIB Valor % PIB %

Productes, aparells i equips mèdics 710 0,6% 4552 0,7% 16%

Serveis i assegurances 2380 1,8% 11469 1,6% 21%

Serveis hospitalaris 507 0,4% 2124 0,3% 24%

Serveis mèdics 290 0,2% 1781 0,3% 16%

Serveis d’odontòlegs 898 0,7% 5267 0,8% 17%

Serveis paramèdics extrahospitalaris 150 0,1% 909 0,1% 17%

Assegurances lligades a la sanitat 535 0,4% 1388 0,2% 39%

Total despesa sanitària privada 3090 2,4% 16021 2,3% 19%

Nota: Les dades de valor estan en milions d’euros corrents.Font: «Sostenibilitat financera i equilibri territorial del sistema sanitari espanyol en l’horitzó 2015. El pes de la sanitat privada a Catalunya», del 2005. ACES.

Taula 4.4. Detall de la despesa sanitària privada per habitant. Catalunya

i Espanya. 2002.

Catalunya EspanyaEuros per Euros per habitant habitant

Productes, aparells i equips mèdics 109,1 108,8

Serveis i assegurances 365,8 274,1

Serveis hospitalaris 77,9 50,8

Serveis mèdics 44,6 42,6

Serveis d’odontòlegs 138,0 125,9

Serveis paramèdics extrahospitalaris 23,1 21,7

Assegurances lligades a la sanitat 82,2 33,2

Total despesa sanitària privada 474,9 382,9

Nota: Les dades de valor estan en euros corrents.Font: Elaboració pròpia a partir de «Sostenibilitat financera i equilibri territorial del sistema sani-tari espanyol en l’horitzó 2015. El pes de la sanitat privada a Catalunya» (ACES, 2005) i xifresde població de l’INE.



44

Taula 4.5. Detall de la despesa sanitària pública desagregada segons els conceptes dels comptes satèl·lit (unitats: milers d’euros corrents). Catalunya i

Espanya. 1993 i 2003.

CATALUNYA ESPANYA

1993 2003 1993 2003

1. CONSUM COL·LECTIU 116.308 237.051 651.559 1.160.441

3,66% 4,00% 2,94% 2,81%

1.1 – Investigació i formació 3.010 5.551 83.200 177.477

0,09% 0,09% 0,38% 0,43%

Remuneració del personal 1.413 2.526 43.843 54.347Consum intermedi 1.597 3.006 38.956 122.292Consum de capital fix — 20 401 837

1.2 – Despeses d’administració general 113.298 231.499 568.358 982.963

3,56% 3,91% 2,57% 2,38%

Remuneració del personal 46.397 88.559 392.178 558.525Consum intermedi 66.874 142.941 173.362 414.980Consum de capital fix 27 — 2.818 9.459

2. DESPESA EN CONSUM INDIVIDUAL TRANSFERÈNCIES SOCIALS EN ESPÈCIE 2.907.237 5.434.421 20.597.144 38.223.252

91,48% 91,81% 92,98% 92,62%

2.1 PRODUCCIÓ NO DE MERCAT 1.215.447 2.108.034 14.045.263 23.983.287

38,24% 35,61% 63,40% 58,12%

2.1.1 - Serveis hospitalaris i especialitzats 646.448 1.219.452 10.200.389 17.096.638

20,34% 20,60% 46,05% 41,43%

Remuneració del personal 446.285 727.231 6.968.697 11.482.395Consum intermedi 194.450 486.913 3.160.279 5.485.708Consum de capital fix 5.713 5.308 71.413 128.535

2.1.2 - Serveis primaris de salut 512.307 834.326 3.298.573 5.883.208

16,12% 14,09% 14,89% 14,26%

Remuneració del personal 465.947 692.397 2.884.495 4.939.757Consum intermedi 45.246 141.645 380.748 922.450Consum de capital fix 1.114 283 33.329 21.001

2.1.3 - Docència MIR 28.727 46.627 298.713 495.556

0,90% 0,79% 1,35% 1,20%

Remuneració del personal 28.727 46.627 292.681 483.061Consum intermedi — — 6.002 12.495Consumo de capital fix — — 30 —

2.1.4 - Serveis de salut pública 27.965 7.630 247.589 507.885

0,88% 0,13% 1,12% 1,23%

Remuneració del personal 22.506 5.623 170.089 338.585Consum intermedi 5.459 2.007 77.500 168.296Consum de capital fix — — — 1.004

2.2 PRODUCCIÓ DE MERCAT 1.691.790 3.326.388 6.551.880 14.239.965

53,23% 56,19% 29,58% 34,51%

2.2.1.1 – Serveis hospitalaris 955.975 1.601.185 1.737.611 3.181.4612.2.1.2 – Serveis especialitzats 123.773 88.253 480.818 783.689

2.2.2 - Serveis primaris de salut 11.267 92.358 223.180 403.0382.2.3 – Farmàcia 551.444 1.454.890 3.744.374 9.191.5242.2.4 - Trasllat de malalts 37.050 60.052 220.662 494.8142.2.5 – Pròtesis i aparells terapèutics 12.281 29.649 145.236 185.440

(Continua)


El gràfic 4.21 ofereix informació de la importància rela-tiva de la despesa sanitària dins el conjunt de la despesapública consolidada. Així, mentre que l’any 1993 el 34,4%de la despesa pública es va destinar a sanitat, l’any 2003aquesta despesa suposava un 31,4%. Aquesta xifra s’ha d’in-terpretar com la importància política de la sanitat dins elpressupost públic, de manera que la baixada en el pes de ladespesa pública total es deu a un major augment d’altres par-tides, conseqüència de l’assoliment de més competències perpart de la Generalitat de Catalunya i, consegüentment, d’unaugment del pressupost total. Aquest fet s’ha donat de ma-nera generalitzada al conjunt de comunitats autònomes aEspanya, on la distribució de la despesa pública per nivells degovern ha passat del 25,1% l’any 1998 al 32,4% l’any200436. En aquest sentit, aquesta tendència augmentarà enels propers anys en la mesura que es desenvolupin els estatutsd’autonomia recentment reformats.

Quines partides de despesa pública són més importants?

Atenent ara les diferents partides d’aquests comptessatèl·lit37, es pot observar en primer lloc que, tal com ja s’ha


45

36 Aquestes dades provenen de l’Informe económico financiero de las Administracionesterritoriales, elaborat pel Ministeri d’Administracions Públiques (diversos anys). 37 El Ministeri de Sanitat i Consum publica “Cuentas Satélite del Gasto Sanitario Público”,d’acord amb els principis i regles del marc de la Comptabilitat Nacional. Aquestes proporcio-nen informació sobre l’estructura i costos de la producció pública sanitària (remuneració del

personal, consum intermedi i consum de capital fix), sobre el balanç provisió pública i provi-sió privada, sobre els fluxos de finançament entre sectors i sobre l’aportació de cadascun delsagents sanitaris públics a la despesa total. De fet, s’elabora un compte satèl·lit per cadascúdels agents que intervenen en el sistema sanitari, i posteriorment, mitjançant un procés pira-midal, es consolida en un compte global que reflecteix la despesa sanitària pública total.

3. TRANSFERÈNCIES CORRENTS 14.282 83.919 117.010 298.090

0,45% 1,42% 0,53% 0,72%

3.1 - Entre AAPP. Per serveis concertats 7.013 55.208 — —3.2 - Entre AAPP. Per despeses de funcionament 425 4.114 — —3.3 - A ens privats 6.844 9.436 47.658 165.0433.4 - A ens públics no agents — 15.161 69.352 133.047

4. DESPESES DE CONSUM FINAL (1+2+3) 3.037.827 5.755.391 21.365.713 39.681.783

95,59% 97,23% 96,45% 96,16%

5. DESPESES DE CAPITAL 140.301 164.039 787.343 1.587.941

4,41% 2,77% 3,55% 3,85%

5.1 - Formació bruta de capital fix 99.589 151.922 750.214 1.563.3685.2 - Transferències de capital entre AAPP. 8.803 5.617 — —5.3 - Transferències de capital a ens privats 31.909 6.501 37.129 24.574

DESPESA PÚBLICA EN SANITAT DESPESA CONSOLIDADA DEL SUBSECTOR 3.178.129 5.919.430 22.153.056 41.267.022

100% 100% 100,0% 100,0%

( -) TRANSFERÈNCIES INTERSECTORIALS 16.241 64.939

APORTACIÓ A LA DESPESA PÚBLICA EN SANITAT TOTAL CONSOLIDAT 3.161.887 5.854.491

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Ministeri de Sanitat i Consum, «Estadísticas del Gasto Sanitario Público».

Gràfic 4.21. Pes de la despesa sanitària pública dins la despesa pública

total consolidada. Catalunya. 1993 i 2003.

34,4%

31,4%

1993 2003

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Ministeri de Sanitat i Consum i del Departamentd'Economia i Finances de la Generalitat.


comentat, el pes de la despesa sanitària pública de mercat(producció de mercat finançada públicament) a Catalunya ésmolt més elevat que a Espanya (l’any 2003, 56,2%, davant34,5%, respectivament). La diferència fonamental s’explicapels serveis hospitalaris i els serveis especialitzats, quesuposen un 28,9% de la despesa pública sanitària total aCatalunya, davant el 9,6% espanyol. Aquests percentatgess’inverteixen quan es parla de despesa pública de no mercaten serveis hospitalaris i especialitzats: un 20,6% a Catalunya,davant un 41,4% al conjunt d’Espanya. El pes de la despesafarmacèutica és lleugerament superior a Catalunya (24,9%)que a Espanya (22,3%).

Addicionalment, es pot observar que la despesa enRecerca i Desenvolupament (partida 1.1) suposa una pro-porció menor a Catalunya (0,1%) que al conjunt d’Espanya(0,4%)38. En canvi, les despeses d’administració general sónproporcionalment més elevades a Catalunya (3,9%) que aEspanya (2,4%).

La taula 4.5 també mostra informació de la despesa perpartides de l’any 1993. Tant a Catalunya com a Espanya s’a-precia un augment molt considerable de la despesa públicaen producció de mercat (a Catalunya, un 96,6% de creixe-ment en termes corrents i un 40% en termes reals, i aEspanya, un 117,3% en termes corrents i un 57% en termesreals), davant un increment força més moderat de la produc-ció de no mercat (73,4% nominal i 23% real a Catalunya i70,8% nominal i 24% real a Espanya). Aquests majors aug-ments de la despesa en producció de mercat es deuen fona-mentalment a l’increment de la partida de despesa en farmà-cia. Així, la despesa en farmàcia representava l’any 1993, tanta Espanya com a Catalunya, un 17% de la despesa públicasanitària total. Deu anys després, aquest percentatge ha pujatal 25% a Catalunya i al 22% a Espanya. De fet, de l’augmentabsolut en termes corrents de la despesa pública en sanitat

entre el 1993 i el 2003, la partida farmacèutica explica un33% a Catalunya i un 29% a Espanya. Com és normal,aquesta pujada ha motivat amplis debats, estudis i polítiquespúbliques al voltant del control d’aquesta partida.39

Quin és el pes dels concerts en la sanitat?

La taula 4.6 mostra la despesa classificada segons con-ceptes econòmico-pressupostaris. La principal diferència ques’hi pot apreciar és el major pes dels concerts40 a Catalunya(32% l’any 2003) que a Espanya (11,8%), on les partidessón més elevades tant a remuneració del personal (26,4% aCatalunya i 43,3% a Espanya) com a consums intermedis(13,1% a Catalunya i 17,3% a Espanya)41. L’explicació espot trobar en el major pes dels serveis de mercat a Catalunya,com ja s’ha vist a la taula anterior.

Com a apunt de l’evolució temporal entre el 1993 i el2003, cal assenyalar el descens que ha suposat el pes de laremuneració de personal i l’augment del pes de les transfe-rències corrents, tant a Catalunya com a Espanya. D’unaaltra banda, cal assenyalar que el pes de Catalunya en ladespesa total a Espanya en concerts va ser del 43% l’any1993 i del 39% l’any 2003. Això reforça la importància delsector sanitari de titularitat privada a Catalunya. Com a con-trapartida es troba l’escàs pes de les partides de remuneraciódel personal (9% de mitjana), consum intermedi (9%) i con-sum de capital fix (al voltant del 5%).

La taula 4.7 presenta la despesa en sanitat segons la clas-sificació funcional. El detall no permet apuntar grans dife-rències entre el que s’observa a Catalunya respecte al conjuntd’Espanya. Únicament caldria notar, com ja s’ha comentat,el major pes de les despeses en farmàcia a Catalunya en com-paració del que s’observa a Espanya, i la seva importànciacreixent en el temps.


46

38 S’ha de remarcar el fet que les despeses de formació i recerca reben un tractament espe-cial dins el sistema de Comptes de la Salut, tal com es detalla al capítol metodològic del’Estadística del Gasto Sanitario Público (EGSP), elaborada pel Ministeri de Sanitat i Consum.De fet, part del sistema comptable aplica al sistema de salut només la recerca directamentconsiderada com a consum final del sistema sanitari, i no pas la recerca bàsica, la qual,segons la Classificació de les Funcions de les Administracions Públiques (COFOG,Classification of Functions of Government), quedaria recollida en un compte satèl·lit diferent.39 Atesa la importància de la temàtica, i que no és l’objectiu fonamental d’aquest estudi,s'adreça el lector a “Análisis económico de la financiación pública de medicamentos”, de J.Puig Junoy (2002), Barcelona: Ed. Masson, i a “Propuestas de racionalización y financiacióndel gasto público en medicamentos”, de J. Puig Junoy i J. Llop, Documento de trabajo50/2004, Fundación Alternativas.

40 Els concerts sanitaris s’entenen com una modalitat de contractes de gestió de serveispúblics sanitaris. Aquests concerts s’estableixen entre les comunitats autònomes, que sónels nivells de govern que gaudeixen de les competències, i els prestadors de serveis, com araels proveïdors d’atenció primària (CAPs no gestionats per l’Institut Català de la Salut) o elsproveïdors d’atenció especialitzada i altres serveis (que inclouen l’atenció hospitalària, sòcio-sanitària, la salut mental, drogodependències, atenció farmacèutica, etc.). 41 Com assenyala Jaume Puig-Junoy (2003), la política de concerts amb entitats privadesno és cap qüestió recent: “La política de concertació o contractació d’hospitals no pertan-yents a la Seguretat Social ja va ser iniciada per l’Instituto Nacional de Previsión” (J. Puig-Junoy, “La sanitat a Catalunya avui: entre l’incrementalisme i la priorització”, capítol 15 deCatalunya, societat massa limitada, Angle Editorial, Barcelona, 2003).



47

Taula 4.6. Detall de la despesa sanitària pública desagregada segons la classificació econòmico- pressupostària. Catalunya i Espanya. 1993 i 2003.

CATALUNYA ESPANYA

1993 2003 1993 2003

Remuneració del personal 1.011.275 1.562.962 10.751.983 17.856.671

31,8% 26,4% 48,5% 43,3%

Consum intermedi 313.626 776.511 3.836.848 7.126.220

9,9% 13,1% 17,3% 17,3%

Consum de capital fix 6.854 5.611 107.992 160.837

0,2% 0,1% 0,5% 0,4%

Concerts 1.135.079 1.897.056 2.662.271 4.863.002

35,7% 32,0% 12,0% 11,8%

Transferències corrents 570.993 1.513.251 4.006.620 9.675.053

18,0% 25,6% 18,1% 23,4%

Despesa de capital 140.301 164.039 787.343 1.587.941

4,4% 2,8% 3,6% 3,8%

DESPESA PÚBLICA EN SANITAT DESPESA CONSOLIDADA DEL SUBSECTOR 3.178.129 5.919.430 22.153.056 41.267.022

( - ) TRANSFERÈNCIES INTERSECTORIALS 16.241 64.939

APORTACIÓ A LA DESPESA PÚBLICA EN SANITAT TOTAL CONSOLIDAT 3.161.887 5.854.491

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Ministeri de Sanitat i Consum

Taula 4.7. Detall de la despesa sanitària pública desagregada segons la classificació funcional. Catalunya i Espanya. 1993 i 2003.

CATALUNYA ESPANYA

1993 2003 1993 2003

Serveis hospitalaris i especialitzats 1.754.923 2.946.116 12.744.397 21.416.751

55,5% 50,3% 57,5% 51,9%

Serveis primaris de salut 530.418 960.681 3.552.068 6.610.841

16,8% 16,4% 16,0% 16,0%

Serveis de salut pública 27.965 7.630 262.783 530.821

0,9% 0,1% 1,2% 1,3%

Serveis col·lectius de salut 116.308 237.051 696.193 1.251.592

3,7% 4,0% 3,1% 3,0%

Farmàcia 551.444 1.454.890 3.744.374 9.191.524

17,4% 24,9% 16,9% 22,3%

Trasllat, pròtesis i aparells terapèutics 49.331 89.701 365.898 680.254

1,6% 1,5% 1,7% 1,6%

Despesa de capital. 131.498 158.422 787.343 1.587.941

4,2% 2,7% 3,6% 3,8%

APORTACIÓ A LA DESPESA PÚBLICA EN SANITAT TOTAL CONSOLIDADA 3.161.887 5.854.491 22.153.056 41.267.022

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Ministeri de Sanitat i Consum.



48

BOX 4.5. Detall de la despesa sanitària pública i privada

• El pes de la despesa sanitària privada sobre el PIB l’any 2002 era del 2,4% a Catalunya i del 2,3% a Espanya. Això suposava 474,90 euros per habi-tant i any a Catalunya i 382,90 euros a Espanya, cosa que representa que per cada euro gastat en sanitat privada a Espanya, a Catalunya se’n gasten1,24. Aquesta despesa es va distribuir de la següent manera: 29% en odontologia; 23% en productes farmacèutics, aparells i equips mèdics; 17,3% enassegurances lligades a la sanitat; 16,4% en serveis hospitalaris; 9,4% en serveis mèdics, i 4,8% en serveis paramèdics extrahospitalaris.

• A Catalunya, la despesa privada en serveis hospitalaris, serveis d’odontologia i, molt especialment, en assegurances lligades a la sanitat, és significati-vament més elevada que l’observada a Espanya. Així, el 39% del total d’assegurances d’Espanya són contractades a Catalunya, fet que mostra unamajor tendència a subscriure assegurances privades a Catalunya que a la resta de l’Estat.

• La xifra de despesa sanitària pública a Catalunya l’any 2003 va ser de 5.854,5 milions d’euros, cosa que suposa 883 euros per habitant, xifra inferior al’espanyola (966 euros per habitant). En termes reals, des de 1993, la despesa per habitant a Catalunya ha crescut d’un 22%, davant el 26% a Espanya.

• A Catalunya, el pes de la producció de mercat en el total de la despesa pública sanitària és molt més elevat que a Espanya (56,2%, davant el 34,5%l’any 2003). La diferència fonamental s’explica pels serveis hospitalaris i els serveis especialitzats, els quals suposen el 28,9% a Catalunya i el 9,6% alconjunt de l’Estat. Aquests percentatges s’inverteixen en el cas de la despesa pública de no mercat en serveis hospitalaris i especialitzats (20,6% aCatalunya i 41,4% a Espanya).

• En comparació del 1993, la despesa pública de producció de mercat ha augmentat molt més que la de no mercat, tant a Catalunya com a Espanya,especialment per l’increment molt notable de la partida de despesa en farmàcia. Així, el 33% de l’augment de la despesa sanitària pública total deCatalunya en termes corrents s’explicaria per l’increment de la despesa en productes farmacèutics (l’any 1993, a Catalunya, aquesta partida represen-tava el 17% de la despesa sanitària pública total, davant el 25% de l’any 2003).

• A Catalunya, el pes dels concerts és força més elevat que a Espanya (32% a Catalunya l’any 2003, davant l’11,8% a Espanya), mentre que succeeix elcontrari en la partida de Remuneracions de personal (26,4% a Catalunya i 43,3% a Espanya). Aquest resultat estaria reflectint clarament el major pesdels serveis de mercat a Catalunya que a Espanya.


A la secció anterior s’ha analitzat quina és la contribució directa de la branca de Sanitati Serveis Socials a l’economia catalana, a partir de l’estudi del seu pes en termes de VAB i elsseus components en termes de renda, de llocs de treball i de productivitat. Malgrat això,aquest estudi és incomplet en la mesura que no té en compte els vincles intersectorials delsector sanitari amb d’altres sectors, com ara el sector farmacèutic o el sector d’instrumentsmèdico-quirúrgics. Són precisament aquests vincles amb altres sectors l’origen d’un seguitd’efectes multiplicadors que fan que un possible augment de la demanda sanitària no tinguiefectes únicament sobre el mateix sector, sinó que aquests s’estenguin a tota l’economia enconjunt.

D’aquesta forma, la contribució del sector sanitari no ha de limitar-se a l’anàlisi del seupes en termes de VAB o d’ocupació, sinó que ha de considerar també la seva capacitat d’ar-rossegament (definida com la qualitat d’un sector d’induir un augment de la producció a laresta de sectors). En aquest sentit, únicament les taules input-output ofereixen informaciódetallada sobre quines són aquestes relacions intersectorials i, per tant, quins altres sectorspodrien veure’s beneficiats d’un potencial augment de la demanda sanitària.

En conseqüència, en aquesta secció s’acabarà d’assolir l’objectiu bàsic de la monografia,que és determinar el pes del sector sanitari en l’economia catalana. Tenint això en compte,en aquesta secció es duu a terme, en primer lloc, una petita revisió de la informació recolli-da a les taules input-output. En segon lloc, s’analitzen els sectors amb majors relacions ambel sector sanitari, i, finalment, es mesuren els efectes multiplicadors d’aquest sector sobre l’economia catalana. A més, cal dir que a diferència del que ha succeït a la secció 4 i gràciesa la recent disponibilitat de les Taules Input-Output de Catalunya (TIOC) a 122 branques,s’analitza exclusivament el sector sanitari, sense considerar, per tant, ni les activitats vete-rinàries ni els serveis socials.

50

5.Impacte total del sector sanitari en l’economia catalana:efectes multiplicadors


5.1. Utilitat de les taules input-output

Les taules input-output (TIO) enregistren el conjunt defluxos de béns i serveis de l’economia en un territori, i d’aques-ta manera constitueixen la representació quantitativa méscompleta, coherent i detallada des d’un punt de vista secto-rial d’una economia. Així, les taules input-output es revelencom un dels instruments més importants per a l’anàlisi del’activitat econòmica d’un territori, ja que permeten conèixeramb detall sectorial el valor de la producció i de les importa-cions d’una economia; les rendes generades per l’activitateconòmica (Remuneració d’assalariats i Excedent brut d’ex-plotació), i la demanda agregada de l’economia (demandaintermèdia efectuada per les diferents branques d’activitat,consum de les llars, consum públic, inversió i exportacions).

En aquest sentit, cal remarcar que les taules input-outputes fonamenten en el principi d’equilibri, de manera que eltotal de recursos de cada branca o sector (constituïts per totsels béns i serveis que fa servir al llarg del seu procés produc-tiu, més els factors productius treball i capital) han de coin-cidir amb el total d’usos dels béns o serveis que aquesta bran-ca o sector ofereixi al sistema. És a dir, la quantitat que per-cep una branca després de vendre la seva producció a unesaltres branques o a uns altres agents econòmics del seu terri-tori o de fora d’aquest ha de coincidir necessàriament amb laquantitat que destina a pagar els seus consums intermedis(provinents d’altres branques) i els seus inputs primaris (tre-ball i capital).

Catalunya va ser una de les primeres regions espanyoleson es van elaborar taules input-output regionals. Així, laprimera Taula Input-Output de Catalunya (TIOC) es vareferir a l’any 1967 i la va publicar l’any 1972 la CambraOficial de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya.Comptava amb 40 branques d’activitat. La segona TIOC,

aquesta vegada amb informació desagregada a 73 branques,es va referir a l’any 1987 i la van publicar el 1992 la CambraOficial de Comerç, Indústria i Navegació i el Departamentde Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat. La darrerataula input-output per Catalunya, referida a l’any 2001 iamb una desagregació fins a 122 branques, es va publicar alfinal de l’any 2006, s’emmarca dins del Sistema Europeu deComptes SEC-95 i ha estat promoguda pel Parlament de Catalunya i elaborada per l’Institut d’Estadística deCatalunya (Idescat). A diferència de la TIOC del 2001, lesdues taules prèvies de 1967 i 1987 no es trobaven emmar-cades en un sistema d’estadística oficial, fet que va condi-cionar la seva utilització analíticament.

El marc metodològic general de les TIO, definit pelSEC-95, proposa la construcció de tres taules per a cadaeconomia: les taules d’origen (TO), de destinació (TD) isimètrica (TS). Les dues primeres són taules complemen-tàries, en el sentit que de la primera podem conèixer les carac-terístiques de l’oferta, amb la producció interior i lesimportacions, mentre que de la segona podem extreureinformació sobre la destinació dels recursos (destinats ademanda intermèdia, final o exportacions) i sobre la dis-tribució del valor afegit com a remuneració dels factors pro-ductius primaris (treball o capital). La taula simètrica es cons-trueix a partir de les dues taules anteriors, i proporciona unainformació bàsica per desenvolupar les anàlisis econòmiquesque possibilita la metodologia input-output. En el cas de lesTIOC-2001 de Catalunya, les tres taules del marc input-output es presenten mitjançant la Taula de destinació ampli-ada (TDA), que constitueix una alternativa pràctica a haverdesenvolupat simultàniament la TD, TO i TS. Amb la TDA,que és una taula de doble entrada simètrica, es recull l’equi-libri entre els usos i els recursos de l’economia (requisit queno es dóna en les TD i TO), amb la qual cosa es permet


51


l’aplicació del model input-output sobre una única taula dedades. Entre els avantatges de la TDA sobre la TS,l’IDESCAT en recull dos: en primer lloc, elimina la necessi-tat de carregar la presentació de resultats (atès que la TS s’hade presentar conjuntament amb la TO i TD); en segon lloc,la seva obtenció directa elimina l’arrossegament de potencialserrors en les informacions de base, en especial a l’hora derealitzar determinats ajustos42.

La figura 5.1 presenta una visió esquemàtica de lainformació recollida a la Taula de destinació ampliada deCatalunya.

Com es pot observar, aquesta taula mostra percolumnes els recursos d’una economia i, per files, els usosque l’economia dóna a aquests recursos. Concretament, percolumnes, mostra, per a cada branca d’activitat considerada,tant el consum intermedi que fa de béns i serveis subminis-trats per altres branques (produïts tant a l’interior del terri-tori com importats de fora) com el valor afegit que genera(integrat pels salaris, els beneficis empresarials i els impos-tos), a més de les importacions de productes equivalents. Encanvi, per files es mostra la destinació de cada producte, és adir, en què s’utilitzen els béns o serveis disponibles: ja sigui

Impacte total del sector sanitari en l’economia catalana: efectes multiplicadors

52

42 Per exemple, a l’hora d’ajustar la matriu de demanda intermèdia per passar de la tecno-logia de la indústria a la del producte per tal d’estimar els coeficients de producció de lesbranques homogènies. Per més informació sobre aquestes qüestions, vegeuhttp://www.idescat.net i Nota d’economia, número 87, 1r. quadrimestre, 2007.

Figura 5.1. Esquema de la Taula de destinació ampliada de Catalunya (TDA-65).

Font: Elaboració pròpia.

Branques

Productes

TIOC 1

TIOC 65TIOC 1Total consums

intermedis

Totaldemanda

final

TOTALUSOSC(1) FBC(2) X(3)

TIOC 65

Impostos netssobre productes

Consum intermedia preus d’adquisició

Remuneraciód’assalariats

Excedent BrutExplotació

VAB a preus bàsics

Producció a preusbàsics

Importacions

TOTALRECURSOS

(1) Consum de les Llars i Consum de les Administracions Púnliques i Entitats sense afany de lucre;(2) Formació Bruta de Capital Fix; (3) Exportacions

Altres impostosnets sobre la

producció


com a béns intermedis emprats per les diferents branques pera l’elaboració dels seus productes (demanda intermèdia) ocom a bé o servei a gaudir per la demanda final (consum pri-vat de les llars, consum públic de les administracionspúbliques, formació bruta de capital i exportacions).

La TIOC 2001 es pot consultar on line mitjançant elservidor de l’Idescat (http://www.idescat.net/cat/economia/tioc/), en les seves versions segons grau de sectorització a 14,65 o 122 branques d’activitat. En aquest sentit, hi ha unaclara correspondència entre les 14/65/122 branques de laTIOC del 2001 i la classificació d’activitats econòmiquesCCAE-93.

Pel que fa al sector sanitari, la branca 85 de la CCAE-93 referida a Activitats Sanitàries i Veterinàries, Serveis Socials(emprada a l’estudi de la secció anterior) té una corres-

pondència directa tant en termes de branques homogèniesTIOC-65 (branca número 60 que rep el mateix nom) comamb el seu homòleg en termes de productes de la TIOC-65anomenat Serveis Sanitaris i Veterinaris i Serveis Socials.

Alhora, tal com es mostra a la taula 5.1, la TIOC a 122branques permet desagregar la branca d’Activitats Sanitàries iVeterinàries, Serveis Socials en nou branques, quatre de lesquals exclusivament relacionades amb el sector sanitari:Activitats hospitalàries (mercat); Activitats hospitalàries (nomercat); Activitats mèdiques (mercat), activitats odontològiquesi altres activitats sanitàries, i Activitats mèdiques (no mercat).Els seus homòlegs en termes de productes serien: Serveis hos-pitalaris (mercat); Serveis hospitalaris (no mercat); Serveis deconsultes mèdiques (mercat), serveis d’odontologia i altres serveissanitaris, i Serveis de consultes mèdiques (no mercat).


53

Taula 5.1. Desagregació sectorial de la branca Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials a la TIOC. 2001

CCAE-93 rev.1 Codi TIOC 65 Branques TIOC 65 Branques TIOC 122

85 60 Activitats sanitàries Activitats hospitalàries (mercat)i veterinàries, serveis socials Activitats hospitalàries (no mercat)

Activitats mèdiques (mercat), activitats odontològiques i altres activitats sanitàriesActivitats mèdiques (no mercat)Activitats veterinàriesActivitats de serveis socials per a persones grans amb allotjament (mercat)Activitats de serveis socials per a persones grans amb allotjament (no mercat)Altres activitats de serveis socialsLlars d’infants

CCAE-93 rev.1 Codi TIOC 65 Productes TIOC 65 Productes TIOC 122

85 60 Serveis sanitaris i veterinaris Serveis hospitalaris (mercat)i serveis socials Serveis hospitalaris (no mercat)

Serveis de consultes mèdiques (mercat), serveis d’odontologia i altres serveis sanitarisServeis de consultes mèdiques (no mercat)Serveis veterinarisServeis socials amb allotjament proporcionat a persones grans (mercat)Serveis socials amb allotjament proporcionat a persones grans (no mercat)Altres serveis socialsServeis de llars d’infants


Aquesta desagregació a 122 branques (publicada perl’Idescat el primer trimestre del 2007) permet superar la limi-tació existent a la secció anterior d’aquesta monografia i ana-litzar així la contribució específica del sector sanitari a l’eco-nomia, sense considerar-lo conjuntament amb les activitatsveterinàries i els serveis socials. A més, possibilita detallar lacontribució de la sanitat de producció privada (activitatssanitàries de mercat) i de la sanitat de producció pública(activitats sanitàries de no mercat) d’una manera separada.

Tenint tot això en compte, i a partir de la informaciósubministrada per la TIOC2001, en aquest secció es donaràresposta a les següents qüestions:

• Quina és la contribució del sector sanitari a Catalunyaen termes de producció, de VAB o d’ocupació.

• Quina proporció de la producció total del sector sani-tari va destinada a cobrir demanda final i quina acobrir la demanda que fan la resta de sectors de l’eco-nomia d’aquests serveis sanitaris.

• Quina part de la demanda final del sector sanitari éspública i quina és privada.

• Quins béns i serveis demanda el sector sanitari perpoder portar a terme la seva activitat.

• Quina és la capacitat d’arrossegament del sector sani-tari.

5.2. Relacions intersectorials del sector sanitari aCatalunya

En aquest apartat s’analitza com es relaciona el sectorsanitari amb la resta de sectors de l’economia catalana. Així,es revisen quins són els béns i serveis que demanda el sectorsanitari per dur a terme la seva producció (principals proveï-dors del sector sanitari), així com els sectors que demandenserveis sanitaris (clients del sector sanitari).

5.2.1. Els principals clients del sector sanitari

Tal com s’ha comentat, la TDA mostra, per files,quina és la destinació o usos dels diferents béns i serveis del’economia, és a dir, quina proporció de cada producte vadestinada a cobrir demanda intermèdia (demanda de l’es-mentat producte per les diferents branques d’activitat peremprar-lo al llarg del seu procés productiu com a inputintermedi) i quina part va destinada a cobrir la demandafinal (compresa pel consum privat de les llars, consumpúblic de les administracions públiques, formació bruta decapital i exportacions). D’aquesta forma, les files associ-ades als serveis sanitaris (concretament als Serveis hospita-laris de mercat; Serveis hospitalaris de no mercat; Serveis deconsultes mèdiques de mercat, serveis d’odontologia i altresserveis sanitaris, i Serveis de consultes mèdiques de no mercat)informen tant de la producció total del sector sanitari comde la seva destinació concreta.

Quin pes té el sector sanitari en la producció total de

Catalunya?

A partir de la informació per files de la TDA s’obtéque el valor de la producció total del sector sanitari va ser,l’any 2001, de 7.241,5 milions d’euros, xifra que suposaun 2,7% de la producció total de béns i serveis deCatalunya d’aquell any. Aquesta producció comprendriatant la de serveis hospitalaris de mercat i de no mercatcom de serveis de consultes mèdiques de mercat i de nomercat.

Distingint ara entre els diferents serveis sanitaris(gràfic 5.1), s’observa que el 39,7% de la producció totaldel sector sanitari prové dels Serveis de consultes mèdiquesde mercat, serveis d’odontologia i altres serveis sanitaris, el


54


21,8% dels Serveis hospitalaris de no mercat, el 20,0% delsServeis hospitalaris de mercat i el 18,5% dels Serveis de con-sultes mèdiques de no mercat. És a dir, es conclou que un59,7% de la producció total del sector sanitari prové delsserveis sanitaris de mercat, davant el 40,3% dels serveis deno mercat, fet que revelaria una molt notable presència aCatalunya de la producció sanitària privada respecte a lapública (ja detectada a la secció 4).

On es destina la producció del sector sanitari?

Atenent la destinació de la producció del sector sanitari,tal com es mostra al gràfic 5.2, el 87,5% dels serveis sanitaris vaanar destinat a satisfer demanda final, mentre que el 12,5%restant va ser demandat per les diferents branques d’activitatper emprar-lo com a input intermedi al llarg del seu procés pro-ductiu. Distingint entre els diferents serveis sanitaris consider-


55

Total Usos de Serveis Sanitaris

Demanda intermèdia(realitzada per les diferents branques d’activitat)

Demanda final(consum de les llars, consum públic, formació bruta de capital,

exportacions)

• Serveis hospitalaris de mercat

• Serveis hospitalaris de no mercat

• Serveis de consultes mèdiques de mercat, serveis d'odontologia ialtres serveis sanitaris

• Serveis de consultes mèdiques de no mercat

=

+

Figura 5.2. Esquema dels usos o destinació de la producció del sector sanitari.

Taula 5.2. Quantificació de la producció del sector sanitari*. Catalunya.

2001.

Milions Pes sobre d’euros total

Producció interior a preus bàsics 7.241,5 2,7%

Importacions de la resta d’Espanya — —i de l’estranger

Total producció 7.241,5 2,0%

Nota: *Sector sanitari agrega els resultats dels serveis hospitalaris (mercat), serveis hospitalaris(no mercat), serveis de consultes mèdiques (mercat), serveis d’odontologia i altres serveis sanita-ris, i serveis de consultes mèdiques (no mercat). Font: Elaboració pròpia a partir de la TIOC 2001 (Idescat).

Gràfic 5.1. Distribució de la producció del sector sanitari entre Serveis

sanitaris de mercat i Serveis sanitaris de no mercat. Catalunya. 2001.

Serveis deconsultesmèdiques

(no mercat)18,5%

Serveishospitalaris(mercat)20,0%

Serveis deconsultesmèdiques(mercat),

d'odontologia ialtres serveis

sanitaris 39,7%

Serveishospitalaris(no mercat)21,8%



ats, s’observa que la totalitat dels serveis de no mercat (Serveishospitalaris de no mercat i Serveis de consultes mèdiques de no mer-cat) van anar destinats a cobrir únicament demanda final. Encanvi, vora el 12% dels Serveis hospitalaris de mercat i del 26%dels Serveis de consultes mèdiques de mercat van ser directamentconsumits per unes altres branques d’activitat.

Quina part de la demanda final del sector sanitari és

pública i quina privada?

Centrant l’anàlisi, en primer lloc, en la demanda finaldel sector sanitari, cal dir que aquesta va suposar un 3% de

tota la demanda final de productes efectuada a l’economiacatalana l’any 2001 (incloent-hi, dins aquesta demanda final,el consum privat i públic, la formació bruta de capital fix iles exportacions). Descomponent aquesta demanda final,s’observa que el 36,4% dels serveis sanitaris van ser adquiritsper les llars catalanes, tot finançant-los mitjançant paga-ments a mútues, visites privades a metges, etc., mentre que el63,6% restant va anar destinat a cobrir la demanda de lesadministracions públiques i les entitats sense finalitat delucre (taula 5.3)43. D’aquesta forma, donades les caracterís-tiques d’aquesta classe de serveis sanitaris, tant la formacióbruta de capital fix com les exportacions44 van ser nul·les, iel consum de les llars45 i el consum de les administracionspúbliques i entitats sense finalitat de lucre van constituir elsúnics components de la seva demanda final.

Distingint entre serveis sanitaris de mercat i de no mer-cat, s’observa que, com calia d’esperar, la totalitat de lademanda final dels Serveis hospitalaris de no mercat i delsServeis de consultes mèdiques de no mercat prové de les admi-nistracions públiques. Alhora, un 65,5% de la demanda finalde Serveis hospitalaris de mercat és adquirit per les administra-


56

43 Aquestes xifres són molt semblants a les estimades a partir de les dades d’ACES i PIMEC,que proposaven un pes de la despesa pública en sanitat del 66% respecte del total de des-pesa sanitària (vegeu apartats 3.5 i 4.4).

44 Dins la metodologia comptable de les taules input-output, tant les exportacions com lesimportacions recullen exclusivament transaccions entre empreses. En el cas concret de laTIOC2001, seguint el mateix criteri que l’establert a la TIO espanyola, les exportacions asso-ciades a serveis sanitaris són nul·les. 45 Dins el concepte de consum de les llars de serveis sanitaris s’inclou tant el consum d’a-questa classe de serveis que fan els residents a Catalunya com el consum fet a Catalunyaper no residents. No es considera, però, el consum de serveis sanitaris que puguin fer elsresidents fora de Catalunya.

Gràfic 5.2. Destinació de la producció del sector sanitari. Catalunya. 2001.

0,0% 0,0%

88,1%100,0%

74,4%

100,0%87,5%

11,9%25,6%

12,5%

Demanda Intermèdia Demanda Final

Serveishospitalaris

(mercat)

Serveishospitalaris(no mercat)

Serveis deconsultes mèdiques

(mercat), serveisd'odontologia i altres

serveis sanitaris

Serveis deconsultesmèdiques

(no mercat)

TotalServeis

Sanitaris

Taula 5.3. Demanda final del sector sanitari *. Catalunya. 2001.

Consum de les administracions públiques i entitats sense afany

Codi TIOC Productes Consum de les llars de lucre Demanda final

107 Serveis hospitalaris (mercat) 34,5% 65,5% 100%

108 Serveis hospitalaris (no mercat) 0,0% 100,0% 100%

109 Serveis de consultes mèdiques (mercat), serveis 87,0% 13,0% 100%d’odontologia i altres serveis sanitaris

110 Serveis de consultes mèdiques (no mercat) 0,0% 100,0% 100%

Sector sanitari* 36,4% 63,6% 100%

Nota: *Sector sanitari agrega els resultats dels serveis hospitalaris (mercat), serveis hospitalaris (no mercat), serveis de consultes mèdiques (mercat), serveis d’odontologia i altres serveis sanitaris, i serveisde consultes mèdiques (no mercat).Font: Elaboració pròpia a partir de la TIOC 2001 (Idescat).



cions públiques, mentre que aquest percentatge és del 13%en el cas dels Serveis de consultes mèdiques de mercat, de serveisd’odontologia i altres serveis sanitaris46.

Si ara es relativitzen aquestes xifres a les dades de con-sum total de les llars i de les administracions públiques (taula5.4), s’obté que un 3,1% de la despesa total de les llars l’any2001 va ser en serveis sanitaris, mentre que aquest per-centatge va ser del 24,2% en el cas de les administracionspúbliques i entitats sense finalitat de lucre47.

Quins són els principals clients del sector sanitari?

Centrant l’anàlisi ara en la demanda intermèdia del sec-tor sanitari, és a dir, en el 12,5% del valor de la producciótotal dels serveis sanitaris destinada a ser consumida per lesdiferents branques d’activitat al llarg del seu procés produc-tiu, la taula 5.5 i la figura 5.3 mostren les principals branquesdemandants d’aquests serveis per ordre d’importància.


57

46 Aquests percentatges es correspondrien amb serveis hospitalaris i serveis de consultesmèdiques proveïts de manera privada però finançats de manera pública. 47 Aquests percentatges difereixen lleugerament dels pesos mostrats a la secció 4, on esconcloïa que la sanitat suposava un 4,4% del consum total de les llars l’any 2002 i el 31,4%de la despesa total consolidada del govern l’any 2003. La raó d’aquestes diferències estroba, a més de la no-coincidència estricte de l’any de referència, en el fet que a l’apartatanterior es consideraven totes les partides de despesa sanitària (tot incloent-hi serveismèdics, productes farmacèutics, aparell mèdics, etc.).

Taula 5.4. Quantificació del consum de les llars i de les administracions

públiques i entitats sense afany de lucre de serveis sanitaris* i pes

sobre el total de Catalunya. 2001.

Consum de serveis Pes del consum sanitaris de serveis sanitaris

(milions d’euros) respecte el total

Consum de les llars 2.304,6 3,1%

Consum de les administracions 4.029,5 24,2%públiques i entitats sense afany de lucre

Demanda final (consum 6.334,1 3,0%de les llars més consum de les administracions públiques i entitats sense afany de lucre)

Nota: *Els serveis sanitaris inclouen serveis hospitalaris (mercat), serveis hospitalaris (no mer-cat), serveis de consultes mèdiques (mercat), serveis d’odontologia i altres serveis sanitaris, i ser-veis de consultes mèdiques (no mercat).Font: Elaboració pròpia a partir de la TIOC 2001 (Idescat).

Taula 5.5. Principals branques clients del Sector Sanitari*. Catalunya.

2001.

Pes sobre el total de demanda

Branques d’activitat Codi TIOC intermèdia

Act. mèdiques (mercat), odontològiques 109 37,8%i altres act. sanitàries

Activitats mèdiques (no mercat) 110 21,5%

Activitats hospitalàries (mercat) 107 13,7%

Activitats hospitalàries (no mercat) 108 6,8%

Fabricació de productes farmacèutics 037 1,7%

Producció i distribució d’energia elèctrica 066 1,4%

Fabricació i elaboració d’altres productes 014 1,0%alimentaris i tabac

Altres activitats de serveis socials 114 1,0%

Resta de branques d’activitat - 13,0%

Total demanda intermèdia del Sector Sanitari - 100%

Nota: *Sector sanitari agrega els resultats dels serveis hospitalaris (mercat), serveis hospitalaris(no mercat), serveis de consultes mèdiques (mercat), serveis d’odontologia i altres serveis sanita-ris, i serveis de consultes mèdiques (no mercat).Font: Elaboració pròpia a partir de la TIOC 2001 (Idescat).

Figura 5.3 Principals branques clients del Sector Sanitari. Catalunya. 2001.

Serveis Sanitaris*

Act. mèdiques i hospitalàries

Fabricació de productes farmacèutics

Prod. i distribució d'energia elèctrica

Fab.i elab. d'altres prod. alimentaris

Altres activitats de serveis socials

Nota: Serveis sanitaris agrega els resultats dels serveis hospitalaris (mercat), serveis hospitalaris (nomercat), serveis de consultes mèdiques (mercat), serveis d'odontologia i altres serveis sanitaris, i ser-veis de consultes mèdiques (no mercat). Font: Elaboració pròpia a partir de la TIOC 2001 (Idescat).


Així, es pot observar com quasi el 80% del total dedemanda intermèdia dels serveis sanitaris prové d’activitatssanitàries pròpiament48, seguides molt de lluny per les activi-tats de Fabricació de productes farmacèutics49, Producció i dis-tribució d’energia elèctrica, Fabricació i elaboració d’altres pro-ductes alimentaris i Altres activitats de serveis socials.D’aquesta manera s’observa que la pràctica totalitat de lademanda intermèdia de serveis sanitaris prové de la sevabranca d’activitat anàloga, resultat que reflecteix com aquesttipus de serveis són, com calia esperar donades les seves ca-racterístiques, escassament emprats per la resta de branquesal llarg del seu procés productiu.

5.2.2. Els principals proveïdors del sector sanitari

Tal com s’ha comentat, la TDA mostra, per columnes iper a cada branca d’activitat, tant el consum intermedi, que fa

de béns i serveis subministrats per altres branques i queempra com a inputs al llarg del seu procés productiu, com elvalor afegit que genera (integrat pels costos salarials, els bene-ficis empresarials i els impostos), a més de les importacions deproductes equivalents.

D’aquesta forma, les columnes associades a les branquesd’activitats sanitàries (concretament les Activitats hospitalàriesde mercat, les Activitats hospitalàries de no mercat, lesActivitats mèdiques de mercat, odontològiques i altres activitatssanitàries i, finalment, les Activitats mèdiques de no mercat)informen de tots els recursos que empren al llarg del seuprocés productiu, ja siguin inputs intermedis (consum deproductes), inputs primaris com el treball o el capital (amb laconsegüent correspondència en termes de remuneració d’as-salariats, excedent brut d’explotació o altres impostos netssobre la producció) o importacions de serveis sanitaris proce-dents de la resta de l’Estat o de l’estranger50.


58

48 Aquí hi hauria incorporades les compres que fa la sanitat pública a la sanitat privada enconcepte de concerts. 49 Cal recordar que, per exemple, dins les activitats sanitàries s’inclouen també les activi-tats de laboratoris mèdics (serveis demandats de manera habitual per les empreses farma-cèutiques).50 Cal recordar que la suma de les Remuneracions d’assalariats, l’Excedent brut d’explota-ció i Altres impostos nets tant sobre la producció com sobre la importació componen el VABa preus de mercat.

Total Usos de Serveis Sanitaris

Consum intermedi(béns i serveis procedents de diverses branques d’activitat)

VAB(remuneració d’assalariats, excedent brut d’explotació,

altres impostos a la producció)

• Activitats hospitalàries de mercat

• Activitats hospitalàries de no mercat

• Activitats mèdiques de mercat, activitats odontològiques i altresactivitats sanitàries

• Activitats mèdiques de no mercat

=

+

Figura 5.4. Esquema dels recursos emprats pel sector sanitari.


Quin pes té el sector sanitari en el VAB total català?

A partir de la informació per columnes proporcionadaper la TDA es pot observar que, tal com s’aprecia al gràfic5.3, el sector sanitari va destinar un 34,3% del valor de laseva producció total a finançar el seu consum intermedi(béns i serveis que necessita per portar a terme l’activitat),mentre que el 65,7% restant va anar destinada a adquiririnputs primaris, bàsicament treball i capital. Donades lescaracterístiques del sector sanitari, les importacions de serveissanitaris varen ser nul·les51, i, per tant, la xifra de producciótotal va coincidir amb la dels recursos totals disponibles aCatalunya.

Centrant inicialment l’anàlisi en el VAB, s’observa queel sector sanitari va generar el 3,8% del VAB total deCatalunya l’any 200152. Alhora, com es mostra al gràfic5.4, l’aportació al VAB de les activitats hospitalàries(49,2%) és pràcticament idèntica a la de la resta d’activitatsno hospitalàries (50,8%). Concretament, les Activitatsmèdiques de mercat, odontològiques i altres activitats sani-tàries van generar el 36,6% del VAB total del sector,seguides de les Activitats hospitalàries de no mercat (27%),les Activitats hospitalàries de mercat (22,2%) i, finalment,les Activitats mèdiques de no mercat (14,2%). D’aquesta

forma, les activitats sanitàries de mercat contribuirien engairebé el 60% del VAB total del sector sanitari.

Respecte a la distribució del VAB del sector sanitari(gràfic 5.5), el 72,6% prové de la Remuneració d’assalariats,el 27,2% de l’Excedent brut d’explotació i el 0,2% restantd’Altres impostos nets sobre la producció. Si es desagrega elsector, però, s’observen diferències molt notables entre lesactivitats sanitàries de mercat i de no mercat. Així, en el cas


59

51 Com s’ha comentat, dins la metodologia comptable de les taules input-output, tant lesexportacions com les importacions recullen exclusivament transaccions entre empreses. Enel cas concret de la TIOC2001, i seguint el mateix criteri que l’establert a la TIO espanyola,les importacions associades a serveis sanitaris són nul·les.

52 Cal notar que aquesta xifra del 3,8% no és comparable amb el 5% que apareixia a lasecció 4 com a contribució al VAB del sector sanitari (gràfic 4.1). Així, mentre que en aques-ta secció s’analitza exclusivament l’aportació de les activitats sanitàries, a la secció 4 es con-sideraven conjuntament les activitats sanitàries, veterinàries i serveis socials. A més, calnotar que les fonts també són diferents: a la secció 4 es considerava la CRE, mentre que enaquesta secció s’analitzen els resultats de la TIOC del 2001.

Gràfic 5.3. Distribució dels recursos emprats pel sector sanitari*.

Catalunya. 2001.

Consumintermedi

a preusd'adquisició

34,3%

VABa preusbàsics65,7%

Gràfic 5.4. Distribució del VAB del sector sanitari entre les diferents

activitats sanitàries que l’integren. Catalunya. 2001.

Activitats mèdiques(mercat), activitats

odontològiques ialtres activitats

sanitàries 36,6%

Activitatsmèdiques

(no mercat)14,2%

Activitatshospitalàries(mercat)22,2%

Activitatshospitalàries(no mercat)27,0%

Gràfic 5.5. Distribució per components del VAB del sector sanitari*.

Catalunya. 2001.

72,1%

96,5% 98,4%

72,6%

54,3%45,3%

27,8%

3,4%

27,2%

1,5%0,1% 0,1% 0,4% 0,1% 0,2%

Activitatshospitalàries

(mercat)

Activitatshospitalàries(no mercat)

Activitatsmèdiques(mercat),activitats

odontològiquesi altres

activitatssanitàries

Activitatsmèdiques

(no mercat)

SectorSanitari(total)

Remuneració d'assalariats EBE Altres impostos nets sobre la producció

Nota: *Sector sanitari agrega els resultats de les Activitats hospitalàries (mercat); Activitats hospi-talàries (no mercat); Activitats mèdiques (mercat), activitats odontològiques i altres activitats sani-tàries i Activitats mèdiques (no mercat). Font: Elaboració pròpia a partir de la TIOC 2001 (Idescat).


Nota: *Activitats sanitàries (total) és l’agregació dels resultats de les Activitats hospitalàries(mercat); Activitats hospitalàries (no mercat); Activitats mèdiques (mercat), activitats odontolò-giques i altres activitats sanitàries, i Activitats mèdiques (no mercat). Font: Elaboració pròpia apartir de la TIOC 2001 (Idescat).


de les Activitats hospitalàries de no mercat i de les Activitatsmèdiques de no mercat, la pràctica totalitat del seu VAB vedeterminat per costos laborals53. En canvi, en el cas de lesActivitats hospitalàries de mercat, l’Excedent brut d’explotaciósuposa el 27,8% del seu VAB, mentre que aquest percentatges’incrementa fins al 54,3% en el cas de les Activitats mèdiquesde mercat, odontològiques i altres activitats sanitàries.

Quins són els principals proveïdors del sector sanitari?

Centrant ara l’anàlisi en els consums intermedis fetspel sector sanitari, la taula 5.6 i la figura 5.5 recullen elsprincipals béns i serveis consumits al llarg del seu procésproductiu per les diferents activitats sanitàries conside-rades, indicant alhora la seva procedència geogràfica (pro-


60

53 En el cas de la sanitat pública (de no mercat), es considera que l’excedent net és zero inomés es tenen en compte les amortitzacions. En el cas de la sanitat privada (de mercat),l’excedent inclou conceptes molt diversos, com són els beneficis empresarials, les amortit-zacions, les despeses financeres o els ingressos dels professionals autònoms.

Taula 5.6. Principals béns i serveis demandats pel sector sanitari *. Catalunya. 2001.

Pes respecte total consums Procedència dels productesintermedis del sector

CODI TIOC Grup de Productes sanitari Interior Resta d’Espanya Estranger

109 Serveis de consultes mèdiques (mercat), d’odontologia i altres serveis 31,7% 100,0% 0,0% 0,0%sanitaris

059 Equips i instruments medico-quirúrgics, de precisió, òptica i rellotgeria 12,4% 7,5% 5,6% 86,9%

037 Productes farmacèutics 9,9% 15,0% 29,4% 55,6%

073 Serveis de comerç a l’engròs i intermediaris (excepte vehicles de motor) 7,8% 100,0% 0,0% 0,0%

097 Serveis industrials de neteja 4,8% 100,0% 0,0% 0,0%

088 Serveis immobiliaris 3,7% 100,0% 0,0% 0,0%

035 Sabons, perfums i productes d’higiene 3,1% 26,7% 13,8% 59,4%

093 Serveis jurídics, de comptabilitat i assessorament a la gestió empresarial 2,9% 82,4% 10,8% 6,8%

085 Serveis de mediació financera (excepte assegurances i plans de pensions) 2,0% 94,2% 2,3% 3,5%

076 Serveis de restaurants, d’establiments de begudes, de menjadors 1,7% 87,4% 12,5% 0,0%col·lectius i provisió de menjars preparats

092 Serveis de recerca i desenvolupament 1,6% 97,6% 2,4% 0,0%

066 Serveis de producció i distribució d’energia elèctrica 1,4% 61,1% 38,9% 0,0%

084 Serveis de telecomunicacions 1,1% 100,0% 0,0% 0,0%

036 Productes agroquímics, fibres artificials i sintètiques i altres productes 1,1% 20,6% 17,5% 61,9%químics

051 Altra maquinària i equips mecànics, maquinària agrària i màquines eina 1,1% 60,8% 19,0% 20,3%

070 Treballs de construcció d’edificis no residencials 1,1% 100,0% 0,0% 0,0%

074 Serveis de comerç al detall (excepte vehicles de motor) i de reparacions 1,1% 88,5% 11,5% 0,0%

023 Peces de cuir, roba de feina i peces i complements de vestir; ... 0,9% 44,2% 55,8% 0,0%

Resta de productes 10,7% - - -

TOTAL 100,0% 71,5% 7,5% 21,0%

Nota: Les Activitats sanitàries agreguen els resultats de les Activitats hospitalàries (mercat); Activitats hospitalàries (no mercat); Activitats mèdiques (mercat), activitats odontològiques i altres activitats sani-tàries, i Activitats mèdiques (no mercat).Font: Elaboració pròpia a partir de la TIOC 2001 (Idescat).


duïts a l’interior de Catalunya, importats de la restad’Espanya o importats de l’estranger).

Com es pot observar, el 31,7% del total de consumsintermedis fets pel sector sanitari van ser dels seus propisserveis, en concret dels Serveis de consultes mèdiques de mer-cat, serveis d’odontologia i altres serveis sanitaris, tots proveïtsdes de Catalunya. Seguidament, es destacarien també elsEquips i instruments mèdico-quirúrgics, de precisió, òptica i rel-lotgeria (12,4%), importats en la pràctica totalitat de l’es-tranger; Productes farmacèutics (9,9%), importats en bonapart de l’estranger i de la resta de l’Estat; Serveis de comerç al’engròs i intermediaris (7,8%); Serveis industrials de neteja(4,8%), i Serveis immobiliaris (3,7%), tots procedents al100% de Catalunya, i Sabons, perfums i productes d’higiene(3,1%), importats en un 60% de l’estranger.

Considerant el total de béns i serveis demandats pel sectorsanitari, es conclou que el 71,5% són produïts a Catalunya i el28,5% importats de fora (el 7,5% importats de la restad’Espanya i el 21% de l’estranger). Aquestes xifres mostren unadependència relativament escassa de proveïdors de fora deCatalunya, força inferior a la mitjana de totes les branques (39%d’importacions de fora de Catalunya), si bé és superior a l’obser-vada en altres classes de serveis (22% en mediació financera,15% en educació, 7% en activitats immobiliàries, etc.).

La taula 5.7 mostra els principals béns i serveis deman-dats pel sector sanitari, distingint segons que hagin estat pro-duïts a Catalunya, importats de la resta d’Espanya o impor-tats de l’estranger. Així, s’observa que un 44,4% del consumintermedi total dels productes produïts a Catalunya es corre-sponen a Serveis de consultes mèdiques de mercat, un 11% aServeis de comerç a l’engròs i intermediaris, un 6,7% a Serveisindustrials de neteja i un 5,2% a Serveis immobiliaris.

Respecte als béns i serveis demandats pel sector sanitarii que han estat importats de la resta d’Espanya, esdestacarien, per ordre d’importància, els Productes farmacèu-tics (suposant un 38,6% del consum intermedi total de pro-ductes importats per aquesta branca de la resta d’Espanya),Equips i instruments mèdico-quirúrgics, de precisió, òptica i rel-lotgeria (9,2%), Serveis de producció i distribució d’energiaelèctrica (7%), i Peces de cuir, roba de treball i peces i comple-ments de vestir (6,7%).

Finalment, en relació amb els béns i serveis demandatspel sector sanitari i que han estat importats de l’estranger,se’n destacarien bàsicament dos: Equips i instruments mèdico-quirúrgics, de precisió, òptica i rellotgeria (51,4% del consumintermedi total de productes importats de l’estranger) iProductes farmacèutics (26,4%), a més de Sabó, perfums i pro-ductes d’higiene (8,7%).

Per últim, la taula 5.8 recull la importància relativa queté la demanda que fa el sector sanitari als seus principalsproveïdors. Concretament, es mostra quin pes té la sevademanda tant respecte a la demanda intermèdia total quetenen aquests béns i serveis com respecte a la seva producciótotal. Així, per exemple, a la primera fila d’aquesta taula s’ob-servaria que la demanda feta pel sector sanitari suposaria el34,9% del total de la demanda intermèdia feta d’Equips iinstruments mèdico-quirúrgics, de precisió, òptica i rellotgeria iel 12,6% del total de la seva producció.


61

Serveis consultes mèdiques (mercat),...

Equips i instruments mèdico-quirúrgics, ..

Productes farmacèutics

Serveis de comerç a l'engròs

Serveis industrials de neteja

Serveis immobiliaris

Sabons, perfums i productes d'higiene

Activitats sanitàries

Figura 5.5. Principals béns i serveis demandats pel sector sanitari*.

Catalunya. 2001.

Nota: *Sector sanitari agrega els resultats de les Activitats hospitalàries (mercat); Activitats hospita-làries (no mercat); Activitats mèdiques (mercat), activitats odontològiques i altres activitats sanitàries,i Activitats mèdiques (no mercat). Font: Elaboració pròpia a partir de la TIOC 2001 (Idescat).


Entre els principals resultats obtinguts es destacaria quela demanda procedent del sector sanitari és més important entermes comparatius pels Equips i instruments mèdico-quirúr-gics, de precisió, òptica i rellotgeria ja esmentats, pels Productesfarmacèutics (suposant el 15,8% de tota la demanda intermè-dia d’aquesta classe de productes i el 3,4% de tota la produc-ció d’aquests), pels Sabons, perfums i productes d’higiene (10,2i 2,1%, respectivament) o pels Serveis industrials de neteja

(7,6 i 6,8%). Addicionalment, s’observa que, si bé en el casdels Serveis de restaurants, d’establiments de begudes, de men-jadors col·lectius i provisió de menjars preparats la demandaprocedent de les activitats sanitàries suposa un 7,6% del totalde la demanda intermèdia que tenen aquests serveis, el pesque té sobre la seva producció total és molt petit (0,3%).Aquest resultat s’explicaria pel fet que els principals clientsd’aquesta classe de Serveis de restaurants són les llars (96,7%),


62

Taula 5.7. Principals béns i serveis demandats pel sector sanitari* segons la procedència geogràfica. Catalunya. 2001.

Producció feta a Catalunya Pes Producció importada de la resta de l’Estat Pes Producció importada de l’estranger Pes

Serveis de consultes mèdiques (mercat), ... 44,4% Productes farmacèutics 38,6% Equips i instruments mèdico-quirúrgics... 51,4%

Serveis de comerç a l’engròs i intermediaris 11,0% Equips i instruments mèdico-quirúrgics, ... 9,2% Productes farmacèutics 26,4%

Serveis industrials de neteja 6,7% Serveis de prod. i dist. d’energia elèctrica 7,0% Sabó, perfums i productes d’higiene 8,7%

Serveis immobiliaris 5,2% Peces de cuir, roba de feina i peces i complements 6,7% Productes agroquímics, fibres artificials 3,2%de vestir;... i sintètiques i altres productes químics

Serveis jurídics, de comptabilitat 3,3% Sabó perfums i productes d’higiene 5,6% Vidre i productes de vidre 1,9%i assessorament a la gestió empresarial

Serveis de mediació financera (excepte 2,6% Serveis jurídics, de comptabilitat i assessorament 4,1% Màquines d’oficina i equips informàtics 1,3%assegurances i plans de pensions) a la gestió empresarial

Serveis de recerca i desenvolupament 2,1% Serveis de restaurants, begudes, de menjadors 2,9% Productes químics orgànics bàsics, adobs 1,2%col·lectius i provisió de menjars preparats i compostos nitrogenats ...

Serveis de restaurants, de begudes, 2,1% Altra maquinària i equips mecànics, maquinària 2,7% Gasos industrials, colorants i pigments 1,1%de menjadors col·lectius i provisió agrària i màquines eina i productes químics inorgànics bàsicsde menjars preparats

Productes farmacèutics 2,1% Productes agroquímics, fibres artificials i sintètiques 2,5% Altra maquinària i equips mecànics, maquinària 1,0%i altres productes químics agrària i màquines eina

Serveis de telecomunicacions 1,6% Articles de paper i cartró 1,7% Serveis jurídics, de comptabilitat i assessorament 0,9%a la gestió empresarial

Treballs de construcció d’edificis 1,5% Vidre i productes de vidre 1,7% Motors elèctrics i transformadors, aparells 0,4%no residencials de dist. elèctrics ...

Serveis de comerç al detall (excepte vehicles 1,3% Serveis de comerç al detall (excepte vehicles 1,6% Productes de la pesca, l’aqüicultura i serveis 0,4%de motor) i de reparacions de motor) i de reparacions relacionats

Equips i instruments mèdico-quirúrgics, 1,3% Productes de l’edició 1,5% Serveis d’acabament tèxtil i articles confeccionats 0,4%de precisió, òptica i rellotgeria amb tèxtils

Serveis de producció i distribució d’energia 1,2% Serveis d’altres classes de transport terrestre 1,5% Serveis de mediació financera (excepte 0,3%elèctrica i de transport per canonada assegurances i plans de pensions)

Resta de productes 12,5% Resta de productes 11,7% Resta de productes 1,2%

TOTAL 100% TOTAL 100% TOTAL 100%

Nota: *Sector sanitari agrega els resultats de les Activitats hospitalàries (mercat); Activitats hospitalàries (no mercat); Activitats mèdiques (mercat), activitats odontològiques i altres activitats sanitàries, iActivitats mèdiques (no mercat).Font: Elaboració pròpia a partir de la TIOC 2001 (Idescat).


mentre que és molt baixa la proporció que destinen de la sevaproducció a satisfer demanda procedent d’altres branquesd’activitat (3,6%). Semblantment s’esdevé en el cas de lesPeces de cuir, roba de treball i peces i complements de vestir odels Serveis de comerç al detall (veure Box 5.1 i Box 5.2).

5.3 El sector sanitari i els seus efectes multiplica-dors sobre l’economia catalana

Dins la literatura de les taules input-output, és habitu-al classificar les diferents branques d’activitat segons la sevacapacitat d’arrossegament, entesa com la qualitat d’un sectord’induir un augment de la producció a la resta de sectors. Enaquest sentit, se solen definir com a sectors amb efectesarrossegament cap endarrere a aquells que, per poder produiruna unitat de la seva producció, requereixen en una propor-ció comparativament superior a altres més inputs intermedis

provinents d’altres sectors. Així, es diu que aquesta classe desectors poden afavorir més el creixement econòmic d’unaàrea, atès que, fruit dels seus efectes multiplicadors,“arrosseguen” molt la resta de sectors per satisfer la sevademanda final. Addicionalment, es defineixen com a sectorsamb efectes arrossegament cap endavant aquells que, per satis-fer un increment de la demanda final de la resta de sectors,requereixen una quantitat de la seva producció comparativa-ment superior a la de la resta.

Quina és la capacitat d’arrossegament del sector sanitari?

Arribats aquest punt, i d’acord amb els resultats delsdos apartats anteriors, sembla que el sector sanitari no esdestaca especialment per presentar cap dels dos efectesarrossegament esmentats. Així, no es caracteritza perrequerir una quantitat gaire elevada de béns i serveis proce-


63

Taula 5.8. Importància relativa de la demanda feta pel sector sanitari pels seus principals proveïdors. Catalunya. 2001.

Pes de la demanda feta pel sector Pes de la demanda feta sanitari respecte de la demanda pel sector sanitari respecte

intermèdia total a la producció total CODI TIOC Producte de cada producte de cada producte

059 Equips i instruments mèdico-quirúrgics, de precisió, òptica i rellotgeria 34,9% 12,6%

037 Productes farmacèutics 15,8% 3,4%

035 Sab, perfums i productes d’higiene 10,2% 2,1%

097 Serveis industrials de neteja 7,6% 6,8%

076 Serveis de restaurants, d’establiments de begudes, de menjadors col·lectius 7,6% 0,3%i provisió de menjars preparats

023 Peces de cuir, roba de feina i peces i complements de vestir; pells 6,1% 1,5%i articles de pelleteria

074 Serveis de comerç al detall (excepte vehicles de motor) i de reparacions 4,8% 0,3%

092 Serveis de recerca i desenvolupament 4,7% 2,6%

121 Altres serveis personals 3,9% 0,7%

089 Serveis de lloguer d’automòbils 3,6% 2,3%

Nota: S’han exclòs de la taula els serveis de consultes mèdiques de mercat, principal servei demandat pel sector sanitari. *Sector sanitari agrega els resultats de les Activitats hospitalàries de mercat; Activitatshospitalàries de no mercat; Activitats mèdiques de mercat, odontològiques i altres activitats sanitàries, i Activitats mèdiques de no mercat.Font: Elaboració pròpia a partir de la TIOC 2001 (Idescat).


dents d’unes altres branques per portar a terme la sevaactivitat, ja que sols destina un 34,3% dels seus recursos aconsums intermedis (o un 21,5% si se n’exclouen els con-sums intermedis que fa de serveis de consultes mèdiques demercat)54. Semblantment, la resta de branques tampoc nodemanden d’una manera significativa serveis sanitaris perfer front a la seva activitat, ja que el sector sanitari única-ment destina un 12,5% de la seva producció a cobrirdemanda intermèdia procedent d’altres branques (o un1,6% si se n’exclou la demanda procedent del mateix sectorsanitari). En aquest sentit, cal recordar, a més, que, tal com

s’ha obtingut a l’apartat anterior, tant els Serveis hospitalarisde no mercat com els Serveis de consultes mèdiques de no mer-cat no destinen cap proporció de la seva producció a cobrirdemanda intermèdia, i no mostren, per tant, cap arrossega-ment cap endavant.

Aquesta intuïció sembla constatar-se tant quan es cal-culen els coeficients de Chenery i Watanabe (a partir delsquals es conclou que el sector sanitari és un sector no manu-facturer destinat a cobrir bàsicament demanda final i senselligams cap endavant ni cap endarrere) com a partir delsíndexs de Rasmussen55,56.


64

54 Una progressiva tecnificació del sector sanitari faria incrementar, però, els requerimentsd’inputs intermedis i, per tant, incrementar la seva capacitat d’arrossegament cap endarrere.55 Únicament la branca d’Activitats mèdiques de mercat, odontològiques i altres activitatssanitàries semblaria mostrar arrossegaments cap endavant a partir dels índexs deRasmussen (vegeu apèndix 4). En aquest sentit, però, cal recordar que una part molt impor-tant de la demanda intermèdia d’aquesta branca prové del mateix sector sanitari, derivat,en el cas de les activitats hospitalàries i mèdiques de mercat, dels concerts existents entre lasanitat pública i la privada.

56 Per a una anàlisi dels coeficients de Chenery i Watanabe i dels índexs de Rasmussen,vegeu l’apèndix 4. Per a un major detall consulteu, entre d’altres, els treballs de MuñozCidad (1988), “Elaboración y utilización de las tablas input-output regionales”, Papeles deEconomía Española, 35, 457-469, i Cañada Martínez (1994), “Las Tablas Input-Outputcomo sistema de información de la actividad industrial”, Economía Industrial, set/octubre94, 15-33.

BOX 5.1. Pes del sector sanitari en l’economia catalana. Any 2oo1

Llocs de Prod.

Branques d'activitat Producció VAB(1) RA(1) EBE(1) treball(2) ap.(3)

Activitats hospitalàries de mercat 0,5% 0,8% 1,1% 0,5% 0,9% 96,0

Activitats hospitalàries de no mercat 0,6% 1,0% 1,9% 0,1% 1,2% 89,2

Act. mèdiques de mercat, odontològiques 1,1% 1,4% 1,2% 1,7% 1,3% 108,2

i altres act. sanitàries

Activitats mèdiques de no mercat 0,5% 0,5% 1,0% 0,0% 0,6% 88,0

Sector sanitari 2,7% 3,8% 5,2% 2,3% 4,0% 96,7

(1) VAB: Valor sfegit brut. RA: Remuneració d’assalariats. EBE: Excedent brut d’explotació. (2) Llocs de treball equivalents a temps complet. (3) Productivitat Aparent (valor 100 per al total d’economia).

• Segons la TIOC 2001, el sector sanitari va generar l’any 2001 el 2,7% de la producció total a Catalunya (l’1,1% procedent d’activitats hospitalàries il’1,6% restant d’activitats mèdiques) i el 3,8% del VAB (generant les activitats hospitalàries un 1,8% i les activitats mèdiques l’1,9% restant). Les acti-vitats sanitàries de producció privada (tant hospitalàries com mèdiques) explicarien a prop del 60% tant de la producció total del sector com del VABtotal generat per aquest, mentre que les activitats sanitàries de producció pública explicarien el 40% restant.

• El sector sanitari va generar l’any 2001 el 5,2% del total de les Remuneracions d’assalariats de Catalunya (el 3% generades per activitats hospitalàriesi el 2,2% restant per activitats mèdiques) i el 2,3% de l’Excedent brut d’explotació total (0,6 i 1,7%, respectivament). Mentre que el 44% de lesRemuneracions d’assalariats del sector sanitari va provenir d’activitats sanitàries de producció privada, aquest percentatge va ser del 96% en el cas del’Excedent brut d’explotació.

• El sector sanitari va concentrar el 4% del total de llocs de treball equivalents a temps complet de Catalunya (el 2,1% en activitats hospitalàries i l’1,9%restant en activitats mèdiques).

• El sector sanitari (en conjunt) va tenir l’any 2001 una productivitat aparent inferior a la productivitat total de Catalunya. Considerant d’una maneraseparada les diferents activitats sanitàries que l’integren, s’observa que únicament la branca d’Activitats mèdiques de mercat, odontològiques i altresactivitats sanitàries va ser clarament més productiva que el total. En general, les activitats sanitàries van mostrar una major productivitat que altresactivitats terciàries com ara el comerç al detall, l’ensenyament (exceptuant l’ensenyament superior de mercat) o els serveis socials.


Amb independència, però, de no revelar-se, en termesgenerals, com un sector amb notables efectes arrossegament, ésevident que, tal com s’ha constatat, per realitzar la seva activi-tat el sector sanitari requereix determinats béns i serveis quesón oferts per unes altres branques, com ara productes farma-cèutics, equips i instruments mèdico-quirúrgics, serveis indus-trials de neteja, sabó i productes d’higiene, etc. D’aquestaforma, per fer front a un increment de la demanda sanitàriaper part de les llars o de les administracions públiques, el sec-tor sanitari ha de comprar més quantitat dels esmentats béns iserveis. Aquest fet requeriria, doncs, un increment de la pro-ducció d’aquests productes, cosa que generaria un seguit d’e-fectes multiplicadors sobre tot el sistema com a conseqüènciade l’increment de la demanda final de serveis sanitaris.

És, precisament, la presència d’aquests efectes multipli-cadors que fa que, quan s’analitza la contribució a l’economiacatalana d’un sector com el sanitari, no sigui correcte ana-litzar únicament els seus efectes directes (rendes generades

directament pel sector en termes de Remuneració d’assala-riats o Excedent brut d’explotació, nombre de llocs de tre-ball, etc.), sinó que calgui comptabilitzar també tots elsefectes indirectes que produeix sobre la resta de branques delsistema (llocs de treball d’altres branques que són necessarisper satisfer la demanda intermèdia del sector sanitari, remu-neracions d’assalariats que treballen indirectament per aaquestes, etc.). En aquest sentit, la disponibilitat de la TIOC2001 possibilita quantificar aquests efectes multiplicadors demanera que es pugui mesurar la contribució total (directa iindirecta) del sector sanitari sobre l’economia catalana.

Quin seria l’efecte total sobre l’economia catalana d’un

increment de la demanda sanitària per part de les llars o de

les administracions públiques?

El primer multiplicador que es pot calcular rep el nom demultiplicador de la producció57 i indica quant hauria d’aug-


65

57 Aquest multiplicador s'obté com la suma per columnes dels elements de la matriu inver-sa de Leontief interior (vegeu apèndix 4). Per a una anàlisi més detallada del càlcul d'aquestmultiplicador, vegeu Cañada Martínez (1994), “Las Tablas Input-Output como sistema deinformación de la actividad industrial”, Economía Industrial, set/octubre 94, 15-33.

BOX 5.2. Relacions intersectorials del sector sanitari

• Segons la Taula Input-Output de Catalunya de l’any 2001, el 12,5% de la producció del sector sanitari va anar dirigida a satisfer la demanda inter-mèdia provinent de les diferents branques d’activitat, el 31,8% va anar destinada a cobrir la demanda final de les llars i el 55,6% la demanda final deles administracions públiques i entitats sense afany de lucre.

• Les principals branques demandants de serveis sanitaris van ser les mateixes activitats sanitàries (concentrant el 80% del total de demanda intermèdiadel sector sanitari). De la resta, es destacarien únicament la Fabricació de productes farmacèutics (1,7%), la Producció i distribució d’energia elèctri-ca (1,4%), la Fabricació i elaboració d’altres productes alimentaris (1%) i Altres activitats de serveis socials (1%).

• El sector sanitari va destinar el 34,3% del valor de la producció total a finançar el seu consum intermedi (béns i serveis que necessita per portar a termela seva activitat), mentre que el 65,7% restant va anar destinat a finançar els seus requeriments de factors treball i capital. El VAB generat pel sectorsanitari es va distribuir entre Remuneracions d’assalariats (72,6% del VAB total), Excedent brut d’explotació i Rendes mixtes (27,2%) i Altres impos-tos nets sobre la producció (0,2%).

• Els principals béns i serveis demandats pel sector sanitari per emprar-los al llarg del seu procés productiu van ser, per ordre d’importància: Serveis deconsultes mèdiques de mercat, serveis d’odontologia i altres serveis sanitaris (31,7% del total dels seus consums intermedis), Equips i instrumentsmèdico-quirúrgics, de precisió, òptica i rellotgeria (12,4%), Productes farmacèutics (9,9%), Serveis de comerç a l’engròs (7,8%), Serveis industrials deneteja (4,8%), Serveis immobiliaris (3,7%) i Sabó, perfums i productes d’higiene (3,1%).

• El 71,5% del seu consum intermedi de béns i serveis va ser produït a Catalunya, el 7,5% importat de la resta d’Espanya i el 21% importat de l’estran-ger. Hi ha una forta dependència de l’estranger en Equips i instruments mèdico-quirúrgics, de precisió, òptica i rellotgeria (el 86,9% del total d’equi-paments requerits són importats de l’estranger), Productes farmacèutics (el 55,6% del total de productes farmacèutics requerits) i Sabó, perfums i pro-ductes d’higiene (59,4%). La dependència respecte de productes procedents de la resta d’Espanya és notable en el cas de Serveis de producció idistribució d’energia elèctrica (38,9% del total d’aquests serveis són importats de la resta de l’estat) i Productes farmacèutics (29,4%).


mentar la producció de totes les branques de l’economia persatisfer un increment de la demanda final d’una branca conc-reta. Tal com es mostra a la taula 5.9, es pot obtenir un mul-tiplicador de la producció per a cadascuna de les quatre bran-ques que conformen el sector sanitari. Així, aquest multipli-cador seria d’1,30 per a les Activitats hospitalàries de mercat,d’1,26 per a les Activitats hospitalàries de no mercat, d’1,31 pera les Activitats mèdiques de mercat, odontològiques i altres activi-tats sanitàries i d’1,38 per a les Activitats mèdiques de no mercat.D’aquesta forma, el multiplicador mitjà del sector sanitariseria d’1,31, valor que indicaria que un increment de lademanda final (privada o pública) de serveis sanitaris per unvalor d’un milió d’euros generaria un increment mitjà de laproducció global de totes les branques de l’economia (i no úni-cament del sector sanitari) d’un milió tres-cents deu mil euros.D’aquesta forma, a més de l’increment directe de la produccióde serveis sanitaris d’un milió d’euros, es generaria un incre-ment addicional de la producció de la resta de branques per un

valor de tres-cents deu mil euros. Dins d’aquests s’estaria con-siderant, per tant, l’increment que hauria de generar-se tambéde productes farmacèutics, de serveis de restaurants, d’equips iinstruments mèdico-quirúrgics, de sabó i productes d’higiene,etc., és a dir, de tots els béns i serveis requerits pel sector sani-tari per fer la seva activitat. A més, s’estarien considerant tambétots els increments de producció d’altres béns o serveis quedemandarien les empreses fabricants de productes farmacèu-tics, d’equips i instruments mèdico-quirúrgics, etc., per poderdur a terme la seva producció.

Si es compara aquest valor mitjà del multiplicador de laproducció del sector sanitari amb el valor mitjà de totes lesbranques del sistema, s’observa que el primer és inferior a lamitjana ponderada (1,31, davant l’1,45). Aquest menorvalor s’explicaria perquè, tal com s’ha comentat, el sectorsanitari no es caracteritza per mostrar uns efectes d’arrossega-ment cap endarrere notables (fruit del relativament baix pesdel seu consum intermedi respecte als seus recursos totals).

Si es comparen alhora els multiplicadors de la produccióde les activitats sanitàries amb la resta de branques d’una ma-nera individual, s’obté que els efectes d’arrossegament d’aques-tes són inferiors als d’altres activitats terciàries, com ara activi-tats afins als transport, comerç a l’engròs, comerç al detall,restaurants o hoteleria. Malgrat això, mostren una capacitatd’arrossegament major que altres activitats relacionades ambl’ensenyament (llevat de l’ensenyament superior), serveissocials, activitats immobiliàries o mediació financera.

Quin efecte tindria sobre l’ocupació un increment de la

demanda sanitària per part de les llars o de les administra-

cions públiques?

Si el mateix raonament seguit en el cas del multipli-cador de la producció s’aplica al cas de l’ocupació (taules


66

Taula 5.9. Multiplicador de la producció del sector sanitari. Catalunya.

2001.

Multiplicador Codi TIOC Branques de la producció

107 Activitats hospitalàries (mercat) 1,30

108 Activitats hospitalàries (no mercat) 1,26

109 Activitats mèdiques (mercat), odontològiques 1,31i altres act. sanitàries

110 Activitats mèdiques (no mercat) 1,38

Mitjana ponderada del sector sanitari(1) 1,31

Mitjana ponderada(2) de les 122 branques 1,45(Catalunya)

Nota: (1) La mitjana del sector sanitari es calcula com una mitjana ponderada dels multiplicadors dela producció de les Activitats hospitalàries de mercat; Activitats hospitalàries de no mercat; Activitatsmèdiques de mercat, odontològiques i altres act. Sanitàries, i Activitats mèdiques de no mercat. Laponderació es basa en la participació de cada branca en la producció total del sector sanitari. (2) La ponderació es basa en la participació de cada branca en la producció total. Font: Elaboració pròpia a partir de la TIOC 2001 (Idescat).


5.10 i 5.11), s’observa que serà necessari comptabilitzar noúnicament els llocs de treball directes del sector sanitari, sinótambé tots els llocs de treball d’altres branques els productesde les quals seran indirectament requerits per fer front a unaugment de la demanda sanitària. Tal com es mostra a lataula 5.10, els requeriments directes de llocs de treball de lesActivitats hospitalàries de mercat van ser l’any 2001 de 20,6llocs de treball per cada milió d’euros de producció, xifraobtinguda dividint el valor de la seva producció pel nombrede llocs de treball en aquestes activitats. En canvi, si es con-sideren tots els efectes multiplicadors de la producciódamunt esmentats, s’observa que per fer front a un incre-ment addicional d’un milió d’euros de la demanda final d’ac-tivitats hospitalàries de mercat per part de les llars o de lesadministracions públiques es requeriria un total de 25,1 llocsde treball (24,1 assalariats i 1 autònom)58. Aquests 25,1 llocsde treball necessaris per satisfer l’increment de demandad’aquestes activitats inclourien tant treballadors en la branca

d’Activitats hospitalàries de mercat com d’altres branques rela-cionades indirectament amb aquesta. En el cas de lesActivitats hospitalaris de no mercat, tant la xifra de requeri-ments directes com indirectes és lleugerament superior (24,8i 29,1, respectivament), mentre que s’esdevé el contrari en elcas de les Activitats mèdiques de mercat, odontològiques i altresactivitats sanitàries (12,7 i 16,1, respectivament) i de lesActivitats mèdiques de no mercat (15,6 i 21).

A partir d’aquestes dades es podrien obtenir els reque-riments directes i indirectes mitjans del sector sanitari. Així,per cada milió d’euros de producció del sector sanitaricaldrien d’una manera directa 17,4 llocs de treball, mentreque per fer front a un increment addicional d’un milió d’eu-ros de la demanda final del sector per part de les llars o deles administracions públiques se’n requeriria un total de 21,6(considerant conjuntament tot el sistema). Si aquesta xiframitjana de requeriments totals (21,6) es compara amb lamitjana de totes les branques de l’economia (16,4), es podriaconcloure que l’impacte d’un increment de la demanda finaldel sector sanitari tindria un efecte global sobre l’ocupació deCatalunya clarament superior a l’impacte mitjà de les 122


67

58 Aquests requeriments totals es calculen a partir dels requeriments directes de llocs detreball i de la inversa de la matriu de Leontief interior. Per a una anàlisi més detallada delcàlcul, vegeu Cañada Martínez (1994), “Las Tablas Input-Output como sistema de informa-ción de la actividad industrial”, Economía Industrial, set/octubre 94, 15-33.

Taula 5.11. Requeriments directes i totals de llocs de treball assalariats

del sector sanitari. Catalunya. 2001.

Requeriments Requeriments directes (1) totals(1)

Activitats hospitalàries (mercat) 20,6 24,1

Activitats hospitalàries (no mercat) 24,8 28,0

Act. mèdiques (mercat), odontològiques i altres 9,4 12,1act. sanitàries

Activitats mèdiques (no mercat) 15,6 20,0

Mitjana ponderada sector sanitari(2) 16,2 19,4

Mitjana ponderada de les 122 branques d’activitat(3) 10,3 14

Nota: (1)Els requeriments directes fan referència al nombre de treballadors per milió d’euros deproducció de cada servei, mentre que els requeriments totals són el nombre de treballadors permilió d’euros de demanda final de cada servei.(2)La ponderació es basa en la participació de cada branca en la producció total del sector sanitari. (3)La ponderació es basa en la participació de cada branca en la producció total. Font: Elaboració pròpia a partir de la TIOC 2001 (Idescat).

Taula 5.10. Requeriments directes i totals de llocs de treball del sector

sanitari. Catalunya. 2001.

Requeriments Requeriments directes (1) totals(1)

Activitats hospitalàries (mercat) 20,6 25,1

Activitats hospitalàries (no mercat) 24,8 29,1

Act. mèdiques (mercat), odontològiques 12,7 16,1i altres act. sanitàries

Activitats mèdiques (no mercat) 15,6 21,0

Mitjana ponderada sector sanitari(2) 17,4 21,6

Mitjana ponderada de les 122 branques d’activitat(3) 11,9 16,4

Nota: (1)Els requeriments directes fan referència al nombre de treballadors per milió d’euros deproducció de cada servei, mentre que els requeriments totals són el nombre de treballadors permilió d’euros de demanda final de cada servei.(2)La ponderació es basa en la participació de cada branca en la producció total del sector sanitari. (3)La ponderació es basa en la participació de cada branca en la producció total. Font: Elaboració pròpia a partir de la TIOC 2001 (Idescat).


branques considerades. Aquest fort impacte en termes dellocs de treball s’explicaria perquè especialment les Activitatshospitalàries de mercat i les Activitats hospitalàries de no mer-cat són força intensives en mà d’obra.

Quin efecte tindria sobre les rendes del treball i del cap-

ital un increment de la demanda sanitària per part de les

llars o de les administracions públiques?

Semblantment, es poden computar les rendes genera-des directament i indirectament pel sector sanitari. Tal comes mostra a la taula 5.12, per cada milió d’euros de produc-

ció d’Activitats hospitalàries de mercat es generen directa-ment 520 milers d’euros de Remuneració d’assalariats (ren-des del treball) i 200 milers d’euros d’Excedent brut d’ex-plotació (rendes del capital). En canvi, si es tenen encompte tots els efectes multiplicadors, s’obté que, per ferfront a un increment addicional d’un milió d’euros de laseva demanda final per part de les llars o de les administra-cions públiques, s’acabaria generant un total, per a total’economia, de 600 milers d’euros de Remuneracions d’as-salariats (davant els 520 de l’efecte directe) i 280 milersd’euros d’Excedent brut d’explotació (davant els 200 de l’e-fecte directe).


68

Taula 5.12. Rendes directes i totals generades per les activitats sanitàries. Catalunya. 2001.

Rendes directes generades Rendes totals generades (milers d’euros) per milió (milers d’euros) per milió

Components del VAB d’euros de producció d’euros de demanda final

Remuneració d’assalariats

Activitats hospitalàries (mercat) 520 600

Activitats hospitalàries (no mercat) 780 850

Activitats mèdiques (mercat), activitats odontològiques i altres activitats sanitàries 270 350

Activitats mèdiques (no mercat) 500 600

Excedent brut d’explotació





Valor Afegit Brut*





Nota: *El VAB s’obté com a resultat de sumar la Remuneració d’assalariats, l’Excedent brut d’explotació i Altres impostos nets sobre la producció.Font: Elaboració pròpia a partir de la TIOC 2001 (Idescat).


Si es consideren conjuntament les Remuneracions d’as-salariats i l’Excedent brut d’explotació (juntament amb altresimpostos a la producció), s’obté que, en resum, per cadamilió d’euros de producció d’Activitats hospitalàries de mercates generen directament 730 milers d’euros de VAB, mentreque aquesta xifra ascendiria a 880 si es tinguessin en comptetots els efectes directes i indirectes.

Pel que fa a les Activitats hospitalàries de no mercat, espot observar que aquestes generen una major quantitat totalde Remuneració d’assalariats (850 milers d’euros per milióde demanda final addicional) que la resta de branques queconfiguren el sector sanitari59, mentre que s’esdevé el con-trari amb les Activitats mèdiques de mercat, odontològiques ialtres activitats sanitàries (350).

En termes d’Excedent brut d’explotació, són les Activitatshospitalàries de no mercat les que generen menys rendes60 (90),ben al contrari del que passa amb les Activitats mèdiques demercat, odontològiques i altres activitats sanitàries (430)61.

Finalment, són les Activitats hospitalàries de no mercatles que generen un major VAB total (940 milers d’euros permilió de demanda final addicional), mentre que s’esdevé elcontrari amb les Activitats mèdiques de no mercat (730).

A la taula 5.13 es mostren les rendes mitjanes generadespel sector sanitari en termes agregats, tot comparant-les ambles rendes mitjanes generades per les 122 branques conside-rades. Com es pot observar, per cada milió d’euros de pro-ducció del sector sanitari es generen directament (en termesmitjans) 480 milers d’euros de Remuneració d’assalariats i180 milers d’Excedent brut d’explotació. Quan es tenen encompte, en canvi, tots els efectes multiplicadors, s’obté que,per fer front a un increment addicional d’un milió d’euros dela seva demanda final per part de les llars o de les administra-cions públiques, s’acabaria generant un total, per a tota l’e-conomia, de 560 milers d’euros de Remuneracions d’assala-

riats (davant els 480 de l’efecte directe) i 270 milers d’eurosd’Excedent brut d’explotació (davant els 180 de l’efectedirecte). Addicionalment, s’observa que per cada milió d’eu-ros de producció del sector sanitari es generen directament660 milers d’euros de VAB, mentre que aquesta xifra incre-menta fins al 830 si es tenen en compte també els efectesmultiplicadors sobre tot el sistema (vegeu figura 5.6).

En aquest sentit, és important tenir en compte queaquestes rendes generades totals, tant del treball com delcapital, tornaran a revertir en l’economia en la mesura que elstreballadors que directament i indirectament hagin treballatper satisfer la demanda de serveis sanitaris es vagin convertinten consumidors i emprin part del sou i salari per adquiriruna cistella diversa de béns i serveis. Semblantment, part del’Excedent brut d’explotació percebut pels empresaris es


69

59 Aquest resultat es deuria al fet de ser la branca més intensiva en mà d’obra dins el sec-tor sanitari.60 Cal recordar que, en el cas de la sanitat pública (de no mercat), l’excedent net és zero inomés es tenen en compte les amortitzacions. 61 En el cas de la sanitat privada (de mercat), cal notar que l’excedent inclou conceptes comel benefici empresarial, les amortitzacions, les despeses financeres o els ingressos dels pro-fessionals autònoms.

Taula 5.13. Comparació entre les rendes generades directament i totals

per la mitjana del sector sanitari per la mitjana de totes les branques

de l’economia. Catalunya. 2001.

Rendes directes Rendes totals generades generades

(milers d’euros) (milers d’euros)per milió d’euros per milió d’euros

de producció de demanda final

Remuneració d’assalariats

Mitjana ponderada sector sanitari(1) 480 560

Mitjana ponderada 122 branques 250 340d’activitat

Excedent brut d’explotació

Mitjana ponderada sector sanitari(1) 180 270


Valor Afegit Brut

Mitjana ponderada sector sanitari (1) 660 830


Nota: (1)Mitjana ponderada dels resultats obtinguts a la taula 5.12 per a les Activitats hospitalà-ries (mercat), Activitats hospitalàries (no mercat), Activitats mèdiques (mercat), activitats odon-tològiques i altres activitats sanitàries i Activitats mèdiques (no mercat). La ponderació es basaen la participació de cada branca en la producció total del sector sanitari.Font: Elaboració pròpia a partir de la TIOC 2001 (Idescat).


transformarà en demanda futura d’altres béns i serveis. Així,tot el conjunt d’aquestes rendes generades podrien ser con-siderades com a efectes induïts derivats de la mateixa activi-tat desenvolupada pel sector sanitari.

Finalment, cal dir que, en comparació de la mitjanaobtinguda per a totes les branques, es conclou que, davantun augment teòric d’un milió d’euros de demanda final, elsector sanitari, tot considerant els seus efectes multiplicadors,seria capaç de generar tant unes rendes del treball molt supe-riors a les obtingudes per una branca mitjana (560, davant

340 milers d’euros) com una quantitat de VAB també supe-rior (830, davant 660 milers d’euros). El contrari succeiria,però, en el cas de l’Excedent brut d’explotació (270 milersdel sector sanitari, davant un 320 de la mitjana de totes lesbranques). Dos fets explicarien aquests resultats: primer, elperfil més treball intensiu del sector sanitari, i, segon, lainclusió d’activitats de no mercat dins d’aquest sector (tantactivitats hospitalàries com activitats mèdiques), el VAB deles quals es troba pràcticament tot integrat perRemuneracions d’assalariats.


70

Increment producciód’Articles de paper i cartró

Shock inicial Efecte directe Efectes multiplicadors Efecte total

Increment dela demandasanitària perpart de les

llars o AAPPper un valord’un milió

d’euros

Necessariincrement de laproducció de

serveis sanitarisper un valor

d’1 miliód’euros per

cobrir l’incrementde demanda

final del sectorsanitari

Increment de la producció de Productesfarmacèutics per cobrir demanda

intermèdia del sector sanitari

Increment producció d’Equipsmedicoquirúrgics per cobrir demanda


Increment de la producció de Sabons iproductes d’higiene per cobrir demanda


*****

Increment producció deProductes químics orgànics

Increment producció deProductes de matèries

plàstiques

*****

Necessariincrement de

producció de totel sistema perun valor de

1,31 milionsd’euros per

cobrir l’incrementde demanda

final del sectorsanitari

Requeriments totals de llocsde treball: 21,6

Remuneracions d’assalariatsgenerades totals:

560 milers d’euros

Excedent brut d’explotaciógenerat total:


VAB generat total: 830 milers d’euros

Requeriments indirectesde llocs de treball: 4,2

Remuneracions d’assalariatsgenerades de forma indirecta:

80 milers d’euros

Excedent Brut d’Explotaciógenerat de forma indirecta:

90 milers d’euros

VAB generat de forma indirecta:170 milers d’euros

Requeriments directesde llocs de treball: 17,4

Remuneracions d’assalariatsgenerades de forma directa:


Excedent Brut d’Explotaciógenerat de forma directa:


VAB generat de forma directa:660 milers d’euros

+ =

Figura 5.6. Esquema dels efectes multiplicadors derivats d’un increment de la demanda final del sector sanitari.



71

BOX 5.3. Efectes multiplicadors del sector sanitari sobre la pro-ducció

• Atès que el sector sanitari requereix diversos béns i serveis per dura terme l’activitat, un increment de la demanda final de serveissanitaris per part de les llars o de les administracions públiquesgenerarà un seguit d’efectes multiplicadors sobre tot el sistemacom a conseqüència de la major producció que hauran de fer laresta de branques per satisfer aquesta demanda intermèdia delsector sanitari.

• La presència d’aquests efectes multiplicadors fa que, per compu-tar la contribució en l’economia catalana del sector sanitari, nos’hagin de comptabilitzar únicament els seus efectes directes(llocs de treball, Remuneració d’assalariats i Excedent brut d’ex-plotació generats, etc.), sinó també tots els efectes indirectes queprodueixen sobre la resta de branques.

• El multiplicador de la producció mitjà del sector sanitari pren unvalor d’1,31 (inferior al multiplicador mitjà de totes les branquesde l’economia, 1,45). Així, un increment de la demanda final deserveis sanitaris per part de les llars o de les administracionspúbliques per un valor d’un milió d’euros generaria un incrementmitjà de la producció global de totes les branques de l'economiad’un milió tres-cents deu mil euros. Dins d'aquest incrementaddicional de tres-cents deu mil euros, s’hi inclouria l'incrementde producció que hauria de produir-se també de productes far-macèutics, d'equips i instruments mèdico-quirúrgics, de sabó iproductes d’higiene, etc., és a dir, de tots els béns i serveis deman-dats pel sector sanitari per fer la seva activitat (a més dels incre-ments de producció d'altres béns o serveis que demandarien lesempreses fabricants de productes farmacèutics, d'equips i instru-ments mèdico-quirúrgics, etc., per portar a terme la seva produc-ció). Dins d’aquest multiplicador també es considerarien lescompres que fa el mateix sector sanitari de serveis sanitaris, demanera que s’hi incorporarien les compres que fa la sanitat públi-ca a la sanitat privada en concepte de concerts.

• Aquest multiplicador seria d’1,38 per a les Activitats mèdiques deno mercat, d’1,31 les Activitats mèdiques de mercat, odontològi-ques i altres activitats sanitàries, d’1,30 les Activitats hospitalàriesde mercat i d’1,26 les Activitats hospitalàries de no mercat.

BOX 5.4. Efectes multiplicadors del sector sanitari sobre elsllocs de treball

• Per cada milió d'euros de producció del sector sanitari es reque-reixen de forma directa 17,4 llocs de treball. Tenint en compte,però, els seus efectes multiplicadors, per fer front a un incrementaddicional d'un milió d'euros de la demanda final de serveis sani-taris per part de les llars o de les administracions públiques, esrequeriria un total de 21,6 llocs de treball (19,4 assalariats i 2,2autònoms). D’aquesta forma, i per raó dels consums intermedisque faria el sector sanitari, es generarien 4,2 llocs de treball deforma indirecta (distribuïts entre la resta de branques del siste-ma). Les Activitats hospitalàries de mercat i de no mercat mos-tren uns requeriments de llocs de treball comparativament supe-riors als de les Activitats mèdiques de mercat i de no mercat.

• Aquest impacte és superior a la mitjana de totes les branques.Així, la mitjana d’aquests requeriments totals per a les 122 bran-ques d’activitat seria de 16,4, xifra inferior a la de 21,6 obtingu-da pel sector sanitari.

BOX 5.5. Efectes multiplicadors del sector sanitari sobre lesrendes generades

• Per cada milió d’euros de producció del sector es generen deforma directa 480 milers d’euros de Remuneració d'assalariats i180 milers d’euros d’Excedent brut d'explotació. En canvi, teninten compte els efectes multiplicadors, un increment addicionald'un milió d'euros de la demanda final de serveis sanitaris perpart de les llars o de les administracions públiques acabaria gene-rant un total de 560 milers d’euros de Remuneracions d'assala-riats (efecte indirecte de 80 milers d’euros) i 270 milers d’eurosd’Excedent brut d'explotació (efecte indirecte de 90 milerseuros).

• En resum, per cada milió d’euros de producció del sector sanita-ri es generen directament 660 milers d’euros de VAB, mentre queaquesta xifra ascendiria a 830 si es tinguessin en compte la tota-litat d’efectes directes i indirectes. D’aquesta forma, i per raó delsconsums intermedis que faria el sector sanitari, es generarien 170milers d’euros addicionals de VAB de forma indirecta (distribuïtsentre la resta de branques del sistema).

• Aquest impacte del sector sanitari en termes de VAB derivat delsefectes multiplicadors és superior a la mitjana de totes les bran-ques. Així, la mitjana del VAB total generat per les 122 branquesd’activitat seria de 660 milers d’euros, xifra inferior als 830 milersd’euros del sector sanitari.


En aquesta monografia s’ha pretès quantificar de la manera més fidedigne possible el pesque el sector sanitari té en l’economia catalana. Per aconseguir aquest objectiu, bàsicamentobtingut en la secció 5, ha calgut complementar abans la informació amb unes altres sec-cions que permetessin emmarcar els resultats obtinguts i, a més, arribar a altres conclusionsrellevants sobre el sector sanitari a Catalunya.

Val a dir, inicialment, que el sector sanitari es correspon amb l’activitat 851 de laClassificació Catalana d’Activitats Econòmiques (CCAE-93), que engloba les activitatshospitalàries, mèdiques, odontològiques i també altres activitats sanitàries (laboratorisd’anàlisis clíniques d’anatomia patològica i similars, activitats sanitàries de professionalsindependents, llevat dels metges, activitats de serveis d’ambulància, etc.). Malgrat tot,de vegades, per tenir una visió dinàmica i per disposar d’informació sobre altres variablesd’interès, ha calgut ampliar el sector d’anàlisi al conjunt de l’activitat 85 de la CCAE-93,en què, addicionalment a les sanitàries (que són les majoritàries), es consideren també lesveterinàries i de serveis socials.

Quant a l’objectiu principal de la monografia, a la secció 5, a partir de les taulesinput-output de Catalunya (TIOC), s’ha obtingut la contribució que el sector sanitari faal conjunt de l’economia catalana. Aquesta font permet calcular aquesta contribució, tantd’una manera directa com indirecta (és a dir, considerant els efectes derivats de les rela-cions intersectorials que hi ha en tota economia). Aquesta estimació s’obté a partir de lestaules input-output, però atès que aquestes són del 2001, els resultats obtinguts fan refe-rència sols a aquest any.

72

6.Conclusions


Per tenir una dinàmica temporal, i, per tant, poderanalitzar l’evolució del sector, ha calgut recórrer a altres fonts(bàsicament la Comptabilitat Regional d’Espanya, INE).Aquest ha estat l’objectiu de la secció 4, la qual, a més, hapermès comparar les dades de Catalunya amb les del conjuntd’Espanya i també conèixer detalls sobre altres variables (ni-vell salarial, despesa sanitària pública versus privada i produc-tivitat). El problema ha estat que, majoritàriament, les fontsestadístiques sols permeten analitzar el sector sanitari con-juntament amb el veterinari i de serveis socials. De tota ma-nera, la TIOC confirma que el pes del sector sanitari en eltotal d’aquest sector més gran és majoritari (85% de la pro-ducció i 73,3% dels llocs de treball), per la qual cosa les con-clusions obtingudes a la secció 4 són bàsicament assignablesal sector sanitari.

Probablement, una manera adequada d’iniciar la carac-terització d’un sector sigui conèixer algunes de les variablesbàsiques d’oferta, de demanda i de la seva interacció, que, peral present estudi, vol dir l’anàlisi de l’ús dels recursos sanitaris.Així, a la secció 3, s’ha comparat la posició relativa de la sa-nitat catalana respecte d’un conjunt de països de l’OCDE. Elsresultats més destacats són que el sector sanitari a Catalunyaes comporta, a grans trets, segons el que cal esperar a partirdel seu nivell de desenvolupament. El nivell de despesa sani-tària i de recursos destinats a la sanitat i la percepció sobre elnivell de salut de la població es corresponen al que cal esperarsegons el nivell de PIB que hi ha a Catalunya, és a dir, ocu-pant posicions lleugerament per sota la mitjana dels països del’OCDE. En canvi, una dada que trenca lleugerament aques-ta posició intermèdia-baixa de Catalunya quant a la sanitat esrelaciona amb alguns indicadors que se solen emprar per sin-tetitzar l’estat de salut (com és l’esperança de vida en néixer ola taxa de mortalitat per 1.000 habitants) i que situenCatalunya entre els països capdavanters a l’OCDE.

Si alguna conclusió addicional es pot treure de total’anàlisi efectuada és que el sistema sanitari català sembla seruna mica més eficient que la mitjana de països, atès que, pelconjunt de despesa sanitària que hi ha a Catalunya, i pelsrecursos que s’hi destinen (nombre d’ocupats per càpita), lapercepció sobre el nivell de salut és superior a la mitjana. Enpart, aquests resultats són deguts a un ús dels serveis sanitaris(mesurat amb indicadors com les consultes mèdiques perhabitants, durada mitjana d’estades hospitalàries, interven-cions quirúrgiques per habitant) força intensiu respecte alsrecursos disponibles. En aquest mateix sentit, pel nivell dedesenvolupament de què gaudeix Catalunya, sembla que elnivell de despesa sanitària per càpita és menor del que corres-pondria.

El sector sanitari a Catalunya, a partir del treball, es con-figura com un sector important de l’economia catalana, ambun creixement superior al de la mitjana de l’economia, mésintensiu en treball, amb no gaires relacions intersectorialsamb altres sectors i amb peculiaritats respecte al seu homòlegespanyol (bàsicament associades al major pes del sector privatal nivell de producció i de finançament de la sanitat).

Com a sector econòmic, el sector sanitari va generar un3,8% del PIB de Catalunya i un 2,7% de la producció totall’any 2001.

Del treball se’n deriva que el sector sanitari, des d’aque-st vessant estrictament de sector econòmic, no és un sectoramb elevats nivells d’arrossegament cap endarrere ni enda-vant. Pel que fa als primers, el mateix sector ja concentra el80% dels seus consums intermedis, mentre que el 20%restant s’associa als sectors de Fabricació de productes far-macèutics, Producció i distribució d’energia elèctrica,Fabricació i elaboració d’altres productes alimentaris i Altresactivitats de serveis socials. Tampoc no és un sector ambimportants efectes cap endavant, atès que el 87,5% de la


73


producció del sector sanitari va destinat a la demanda final(consum públic i privat) i sols el 12,5% a la demanda inter-mèdia. De tota manera, el seu efecte multiplicador no ésnegligible. El sector sanitari té un coeficient multiplicadorde la producció d’1,31 (la producció d’un milió d’euros enel sector acaba suposant un efecte global en producció gene-rada d’un milió tres-cents mil euros), per sobre d’altres sec-tors, com l’educatiu, els serveis socials, les activitats immo-biliàries o la mediació financera, però inferior a altres sectorsterciaris, com transport, comerç a l’engròs, comerç al detall,restaurants o hoteleria62. Així mateix, en termes de VAB, elsresultats indiquen que per cada increment d’un milió d’eu-ros de la demanda sanitària del sector sanitari es generen830 milers d’euros de VAB, mentre que aquesta xifra seriasols de 660 milers si s’estigués parlant d’un sector mitjà del’economia.

També s’ha estudiat fins a quin punt la producció, i,per tant, el creixement del sector sanitari en el futur, potestar condicionada per les demandes de productes inter-medis de fora de Catalunya (importacions). La situaciósembla força acceptable, atès que el 71,5% del seu consumintermedi de béns i serveis són produïts a Catalunya, el7,5% importats de la resta d’Espanya i el 21% importats del’estranger. Hi ha una forta dependència de l’estranger enEquips i instruments mèdico-quirúrgics, de precisió, òpti-ca i rellotgeria (el 86,9% del total d’equipaments requeritssón importats de l’estranger), Productes farmacèutics (el55,6% del total de productes farmacèutics requerits) iSabó, perfums i productes d’higiene (59,4%). Ladependència respecte de productes procedents de la restad’Espanya és notable en el cas de Serveis de producció i dis-tribució d’energia elèctrica (el 38,9% del total d’aquestsserveis és importat de la resta de l’Estat) i Productes farma-cèutics (29,4%).

Com s’ha dit, un dels fets clau que al llarg de la mono-grafia marquen un cert comportament diferencial deCatalunya respecte al conjunt d’Espanya, i àdhuc la resta depaïsos de l’OCDE, és la importància de la sanitat privada.Aquesta importància ha quedat reflectida tant en termes deproducció, de serveis, i en termes de finançament. Catalunyaes destaca per ser una de les zones on el pes del sector privatés superior. Aquest fet ja es veia a la secció 3, en quèCatalunya era de les zones de l’OCDE on la despesa privadagirava al voltant del 33% del total, i era el setè territori ambun major percentatge dels 31 analitzats. Algunes xifres addi-cionals, de la secció 4, confirmen aquesta característica dife-rencial. Per exemple, per cada euro despès en sanitat i serveissocials per un resident a Espanya, a Catalunya se’n despenen1,24 (és a dir, un 25% més). Aquesta major despesa privadaes concentra en serveis hospitalaris, serveis d’odontologia i,molt especialment, en assegurances lligades a la sanitat63.Aquesta major despesa privada per habitant a Catalunya espot explicar per la confluència de dos factors: un menor pesde la despesa pública en comparació del conjunt de l’Estat (laqual cosa derivaria en una major congestió present a la sani-tat pública a Catalunya) i una major renta per càpita aCatalunya en comparació del total de l’Estat (la qual aug-menta la possibilitat de destinar una part d’aquesta a assegu-rances privades, etc.).

De la mateixa manera, a la secció 5 s’obtenia que, pera l’any 2001, el 58,8% de la producció del sector es corres-ponia a serveis sanitaris de producció privada i el 41,2%restant a serveis sanitaris de producció pública. Aquestresultat s’afegia a moltes altres xifres obtingudes en l’estu-di, en el qual es denota també la notable importància de laproducció privada davant la pública, i que marca una deles esmentades diferències bàsiques de Catalunya respecteal conjunt de l’Estat. La producció dels serveis de mercat

Conclusions

74

62 Aquest coeficient està per sota la mitjana del conjunt de l’economia (multiplicadord’1,45).

63 Una dada rellevant és que el 39% del total d’assegurances lligades a la sanitat d’Espanyasón contractades a Catalunya, que concentra el 16% de la població.


són majoritaris a Catalunya, però no a Espanya, on pre-dominen els serveis de no mercat (els de mercat estan alvoltant del 40%)64. També s’observava a la secció 4, enreferència als serveis sanitaris, veterinaris i socials, que elcreixement dels serveis de mercat (entre el 1995 i el 2002),proporcionalment major al creixement dels de no mercat,és major a Catalunya que a Espanya. Això ha provocat queel diferencial entre els dos territoris hagi anat augmentant.Aquest major pes del sector privat es dóna en producció,com s’ha assenyalat, en VAB65, en ocupats66 i en la com-ponent bàsica del VAB en termes de rendes del treball, ésa dir, en la remuneració d’assalariats67. A Catalunya, elpercentatge de remuneració d’assalariats de mercat el 2002era del 52% (i, per tant, hi ha major remuneració queprové del sector privat que del públic), davant sols el 23%a Espanya.

Aquest major pes del sector privat a Catalunya explicapart de les diferències en moltes altres variables que caracte-ritzen el sector sanitari a Catalunya respecte a l’espanyol.Així, per exemple, el menor pes del sector sanitari i serveissocials respecte al total del VAB a Catalunya que a Espanyaés degut, en part, al menor pes de les remuneracions d’as-salariats a Catalunya (respecte al total de remuneracions aCatalunya), a la vegada causat perquè els sous mitjans en elsector privat són menors que en el sector públic (i el sectorprivat és majoritari a Catalunya i no pas a Espanya). Aixímateix, el creixement del sector (en termes de VAB i deremuneracions d’assalariats) ha estat més baix a Catalunyaque a Espanya, resultat que també es pot explicar pel majorpes dels serveis de mercat a Catalunya.

Per finalitzar aquestes reflexions sobre la dualitat mer-cat-no mercat, privat-públic, cal destacar que aquest fetdiferencial també s’ha donat en el camp del finançament.Encara que en paràgrafs anteriors s’assenyalava que el 58,8%

de la producció era privada, sols el 36,4% de la demandafinal va ser finançada d’una manera privada i el 63,6%restant provenia de les administracions públiques. L’elevatpes del finançament públic explica que el consum de serveissanitaris suposi el 25,2% del consum total de les administra-cions públiques i entitats sense finalitat de lucre68. Aixímateix, el 4% del consum total de les llars es destina a con-sum de serveis sanitaris.

Una nova característica del sector sanitari és l’elevatpes de les rendes del factor treball (recollides a través de laRemuneració d’assalariats) respecte a les rendes del factorcapital (recollides a través de l’Excedent brut d’explotació).El 2001, el 4% dels llocs de treball equivalents a tempscomplet a Catalunya s’associen directament al sector sani-tari69. Addicionalment, en termes de distribució de rendesdel VAB del sector sanitari, el 72,6% prové de laRemuneració d’assalariats (factor treball), davant el 27,2%de l’Excedent brut d’explotació (factor capital) i el 0,2%restant d’Altres impostos nets sobre la producció. En ter-mes comparatius, cal assenyalar que, per al conjunt de l’e-conomia, la distribució entre ambdues rendes és d’un 50%en cada cas. La tendència al llarg dels últims quinze anys,en el sector sanitari, ha estat de lleugera reducció del pes deles rendes del treball, segurament relacionada amb el crei-xement dels serveis de mercat (en els quals l’EBE és mésrellevant que en els de no mercat).

Un exemple de la importància que el mercat de treballté en el sector sanitari és que per fer front a un incrementaddicional d’un milió d’euros de la demanda sanitària calun total de 21,6 nous llocs de treball (directes i indirectes).Aquest efecte total del sector sanitari és força superior alque s’obtindria si s’incrementés la demanda d’un sectormitjà (16,4 nous llocs de treball) d’un milió d’euros. A més,un increment addicional de la demanda sanitària d’un


75

64 Cal destacar dins els serveis de mercat els serveis hospitalaris i la despesa farmacèutica.65 L’any 2002, el 63% del VAB generat pel sector sanitari, veterinari i serveis socials es vacorrespondre a serveis de mercat (provisionat de forma privada), davant el 37% dels serveisde no mercat (provisionats de forma pública). A Espanya és del 39 i el 61%, respectivament.66 L’any 2002, el 59% dels llocs de treball es corresponen amb serveis de mercat, davantel 41% de no mercat (37 i 63% a Espanya, respectivament).67 Òbviament no passa igual en l’altre gran component, l’Excedent brut d’explotació, lligata les rendes del capital, ja que aquí els serveis de mercat són majoritaris, l’any 2002, tant aCatalunya (92%) com a Espanya (87%).

68 Totes les dades vénen referides al 2001.69 Aquesta xifra prové de la TIOC, de manera que, atès l’augment que a la secció 4 s’havist que experimentava la població ocupada del sector entre el 2001 i el 2004, cal esperarque actualment sigui més elevada.


milió d’euros acabaria generant 560 milers d’euros deRemuneracions d’assalariats i 270 milers d’Excedent brut(els valors per a la mitjana de l’economia catalana són de340 i 320 milers d’euros, respectivament).

Un darrer punt sobre el mercat de treball fa referència ala seva evolució. Les dades recollides a la monografia mostrenque el creixement del nombre d’ocupats en el sector sanitarii serveis socials ha estat molt elevat, sobretot entre el 2001 iel 2004. Entre el 1995 i el 2004, la població ocupada creixd’un 50% (pensem que el creixement mitjà en l’economiacatalana ha estat del 29%), però és que, entre el 2001 i el2004, l’augment ja ha estat del 27%. Aquest augment, que,a més, ha estat superior al fort augment de població que hiha hagut els darrers anys, justifica part de l‘augment de ladespesa sanitària. Cal advertir, però, que, clarament, l’aug-ment de les remuneracions d’assalariats ha estat menor alcreixement de la població ocupada. Això configura un sectoren què la remuneració dels assalariats mitjana ha baixat, talcom a continuació es passa a explicar, i que, sens dubte, haposat en tensió el sector70.

Passant, doncs, a parlar dels salaris, assenyalem que,malgrat que la participació de la Remuneració d’assalariatsdel sector serveis sanitaris, veterinaris i socials en el total derendes del treball de l’economia ha crescut al llarg delperíode analitzat, l’augment s’ha degut bàsicament a l’im-portant augment de llocs de treball que hi ha hagut, ja queels salaris, en termes relatius, han baixat. En concret, laremuneració mitjana dels treballadors71 entre el 1995 i el2004 ha disminuït d’un 6,7% en termes reals72 (quan peral conjunt de l’economia catalana el descens ha estat del3,5%, i el descens en el sector sanitari i serveis socials aEspanya ha estat de l’imperceptible -0,8%). Aquest resul-tat pot ser degut tant a un menor sou de la nova poblacióincorporada al sector sanitari i serveis socials com a una

pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors ja existents alsector, davant d’increments salarials menors als de lainflació.

Així mateix, cal destacar que els salaris per lloc de tre-ball equivalent són menors a Catalunya que a Espanya.Aquest resultat es deu al menor sou mitjà pagat en el sectorprivat que en el públic, i al fet que a Catalunya el sector pri-vat té més pes que al conjunt d’Espanya.

Així, (a) l’augment de la població ocupada en el sec-tor sanitari, veterinari i serveis socials per sobre de l’incre-ment de població (amb un augment superior dels afiliats atemps complet a Catalunya respecte a Espanya), junt amb(b) un menor creixement de les remuneracions d’assalari-ats a Catalunya (respecte a Espanya), (c) un descens de laremuneració mitjana dels assalariats en el sector (sobretoten la sanitat pública) i (d) una menor despesa pública enel sector respecte a Espanya, (e) conjuntament amb lamajor utilització dels recursos sanitaris (que s’apuntava a lasecció 3) respecte al nivell de PIB per càpita que es fa aCatalunya respecte a la mitjana de països de l’OCDE, con-figura una realitat que indica que part de la menor despe-sa sanitària no la pateix sols la població a Catalunya, entermes generals, sinó que també la pateixen els professio-nals de la sanitat, específicament, en termes de menorsremuneracions.

En tot cas, ja per anar finalitzant, l’estudi demostraque el sector sanitari (però ara incloent-hi també el veteri-nari i serveis socials) ha tingut un creixement notable,bàsicament centrat en el període final, és a dir, 2001-2004.Aquest creixement ha estat superior a l’experimentat per lamitjana de l’economia catalana, cosa que ha fet passar elpes del PIB del sector del 4,4 al 5,0% en aquests quatreanys. Hi ha una dada, però, que matisa aquests bons resul-tats del sector, i és que, malgrat tot, el creixement del sec-

Conclusions

76

70 A la monografia, a més, s’ha assenyalat el major pes que té la població immigrada en elsector a Catalunya (5,4% el 2007) respecte a Espanya (3,5%), fet que continua actual-ment. Recordem que, durant l’any 2006, un de cada cinc nous ocupats en el sector a Catalunya era immigrat, mentre que en el conjunt d’Espanya aquesta proporció era d’1 a10. Addicionalment, cal advertir que som davant d’un sector en què la taxa d’ocupats quesón dones és molt elevat i en creixement: el 2001 era al voltant del 70% i el 2004 es situaentorn del 75%.71 Aproximada pel quocient entre la Remuneració d’assalariats i els llocs de treball assala-riats equivalents a temps complet.72 Aquest descens ha estat particularment intens en la sanitat pública, atès que ha arribatal 12,5% entre el 1995 i el 2004.


tor sanitari a Catalunya ha estat inferior al creixementexperimentat a Espanya.

Algunes dades que expliquen el creixement del pes delsector són tant el fort creixement de la població ocupadaen el sector com l’increment de la provisió de mercatrespecte a la de no mercat. Així, l’Excedent brut d’ex-plotació del sector ha crescut d’un 52% en el període1995-2004 i la Remuneració d’assalariats ha augmentatd’un 37,3% (malgrat el descens de la remuneració mitjanaper ocupat a temps complet).

Per acabar, una reflexió que enllaça amb l’objectiu dela monografia i que ajuda a emmarcar correctament la con-tribució del sector sanitari. Es refereix a la seva importànciaclau, més enllà de la seva valoració com a sector econòmicfeta en aquesta monografia. El sector sanitari té unaimportància econòmica clau, indirectament, perquè “asse-gura un nivell de salut” de la població en general (consu-midors) i de la població ocupada en particular (ocupats),que possibilita el desenvolupament global de l’economiatant en l’àmbit de la producció en el conjunt de sectorscom de consum. Addicionalment, la sanitat té una dimen-

sió social, tampoc considerada en la present monografia,lligada al nivell de benestar i de qualitat de vida que generael fet de tenir un bon nivell de salut73.

Finalment es presenten algunes taules-resum ambalgunes de les principals xifres mostrades a la monografia, ique ajuden a concretar algunes de les reflexions fetes al llargde l’estudi.


77

73 Juan Oliva, a “Pérdidas de producción laboral ocasionadas por las enfermedades enCataluña en el año 2004” (Documento de Trabajo FEDEA, mimeo), estima la pèrdua de pro-ducció o costos indirectes que van provocar a Catalunya els problemes de salut al llarg del’any 2004. L’anàlisi se centra en les partides de les quals es disposa d’informació fiable perfer una aproximació ajustada a l’impacte econòmic, deixant de banda la despesa sanitària:els costos indirectes associats a la mortalitat prematura i els costos indirectes associats a lamorbilitat (incapacitat permanent i incapacitat temporal). L’autor estima que aquests costosindirectes associats a problemes de salut van suposar, l’any 2004, el 4,7% del PIB català.

Taula 6.1. Pes del sector sanitari en l’economia catalana. Any 2001.

Producció VAB(1) RA(1) EBE(1) Llocs de treball(2) Prod. Ap.(3)

Activitats hospitalàries de mercat 0,50% 0,80% 1,10% 0,50% 0,90% 96,0

Act. mèdiques de mercat, odontològiques i altres act. sanitàries 1,10% 1,40% 1,20% 1,70% 1,30% 108,2

Total mercat 1,60% 2,20% 2,30% 2,20% 2,20% 103,2

Activitats hospitalàries de no mercat 0,60% 1,00% 1,90% 0,10% 1,20% 89,2

Activitats mèdiques de no mercat 0,50% 0,50% 1,00% 0,00% 0,60% 88,0

Total no mercat 1,10% 1,50% 2,90% 0,10% 1,80% 88,8

Sector sanitari 2,70% 3,80% 5,20% 2,30% 4,00% 96,7

(1) VAB: Valor Afegit Brut. RA: Remuneració d’assalariats. EBE: Excedent brut d’explotació. (2) Llocs de treball equivalents a temps complet. (3) Productivitat Aparent (valor 100 per al total d’economia).Font: Taula Input-Output de Catalunya, any 2001.

Taula 6.2. Finançament de la sanitat, pública i privada.

CATALUNYA ESPANYA

1993 2003 1993 2003

Sanitat pública (1)

Provisió sanitària pública

Producció de no mercat 41,82% 38,79% 68,17% 62,75%

Producció de mercat 58,18% 61,21% 31,83% 37,25%

Despesa sanitària pública per habitant 725 € 883 € 768 € 966 €(euros constants base 2002)

Sanitat privada (2)

Despesa privada en sanitat: 2,4% 2,3% pes sobre total de PIB

Despesa sanitària privada per habitant 475 € 383 €

(1) Font: Ministeri de Sanitat i Consum, «Estadísticas del Gasto Sanitario Público». (2) Font:estudi ACES, dades referides al 2002.


Conclusions

78

Taula 6.3. Efectes multiplicadors del sector sanitari en l’economia catalana. Any 2001.

Mitjana activitats Mitjana de totesdel sector sanitari les branques d’activitat

Multiplicador de la producció (milions d’euros) 1,31 1,45

Requeriments de treball (nombre de treballadors)

Directes (per milió d’euros de producció del sector sanitari) 17,4 11,9

Totals (per milió d’euros de demanda final de serveis sanitaris ) 21,6 16,4

Remuneració d’assalariats (milers d’euros)

Rendes generades directes (per milió d’euros de producció del sector sanitari) 480 250

Rendes generades totals (per milió d’euros de demanda final de serveis sanitaris) 560 340

Excedent brut d’explotació (milers d’euros)



Valor Afegit Brut (milers d’euros)



Font: Taula Input-Output de Catalunya, any 2001.



79

Taula 6.4. Pes del sector de la sanitat i els serveis socials.

Catalunya Espanya

1995 2000 2004 1995 2000 2004

Pes del sector de sanitat i serveis socials

VAB (1) 4,5% 4,6% 5,0% 5,1% 5,1% 5,4%

RA (1) 6,5% 6,3% 7,1% 7,8% 7,5% 8,3%

EBE (1) 2,1% 2,5% 2,5% 2,0% 2,2% 2,2%

Llocs de treball (2) 5,2% 5,2% 6,0% 5,4% 5,4% 5,9%

Llocs de treball per miler d’habitants 22,71 25,89 30,26 20,25 23,00 26,55

Pes dels serveis de mercat (3)

VAB (1) 56% 61% 63% 35% 39% 39%

RA (1) 46% 49% 52% 20% 23% 23%

EBE (1) 90% 93% 92% 86% 88% 87%

Llocs de treball (2) 54% 58% 59% 32% 37% 37%

Remuneració d’assalariats mitjana, a preus constants en base 2000 (3)

Sanitat i serveis socials 27.056 € 26.569 € 25.252 € 27.565 € 27.767 € 27.351 €

Serveis de mercat 24.459 € 23.005 € 23.100 € 20.860 € 21.079 € 20.859 €

Serveis de no mercat 29.687 € 27.468 € 25.993 € 30.043 € 30.638 € 30.443 €

Conjunt de l’economia 23.933 € 24.262 € 23.107 € 22.086 € 22.733 € 21.760 €

Productivitat aparent del treball (4)

Sanitat i serveis socials 99,7 96,9 92,3 94,9 95,8 94,6

Conjunt de l’economia 109,0 109,7 110,4 100,0 103,0 103,1

(1) VAB: Valor Afegit Brut. RA: Remuneració d’assalariats. EBE: Excedent brut d’explotació. (2) Total ocupació de la CRE. (3) La columna 2004 presenta les darreres dades disponibles, corresponents al2002 (aquestes xifres es mostren en cursiva). (4) Mitjana de l’economia espanyola l’any 1995=100. La xifra base es mostra en negreta.Font: Comptabilitat Regional d’Espanya, base 2000.


La branca 85 de la CCAE-93 Activitats sanitàries i vete-rinàries, serveis socials es pot desagregar entre:

85 Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials

851 Activitats sanitàries852 Activitats veterinàries853 Activitats de serveis socials

I la primera es pot desagregar en els subepígrafs següents:


8511 Activitats hospitalàries85110 Activitats hospitalàries

8512 Activitats mèdiques85120 Activitats mèdiques

8513 Activitats odontològiques85130 Activitats odontològiques

8514 Altres activitats sanitàries85141 Activitats sanitàries de professionals

independents (llevat dels metges)85142 Activitats de serveis d’ambulància85143 Laboratoris d’anàlisis clíniques d’a-

natomia patològica i similars 85144 Altres activitats sanitàries

Les activitats incloses en cada subepígraf serien lessegüents:

85110 Activitats hospitalàries

Aquesta subclasse comprèn: - Els serveis d’hospitalització prestats principalment a

pacients interns. - Les activitats de les UVI mòbils.

Aclariment: aquestes activitats hospitalàries es fan alshospitals generals i especialitzats, sanatoris, centres de medi-cina preventiva, hospitals geriàtrics, hospitals psiquiàtrics,centres de rehabilitació, llatzerets i altres institucions sanità-ries que proveeixen d’allotjament, els hospitals de bases mili-tars i centres penitenciaris inclosos.

Aquesta subclasse no comprèn: - L’assistència sanitària al personal militar en cam-

panya. - L’assistència en consultes privades (vegeu 85.120). - L’assistència odontològica sense allotjament (vegeu

85.130). - Els serveis d’ambulàncies (vegeu 85.142).

85120 Activitats mèdiques

Aquesta subclasse comprèn: - Les consultes i tractaments fets per metges de medici-

na general, especialistes i cirurgians, prestats principal-ment a pacients externs.

Aclariment: aquestes activitats es poden fer de maneraprivada o en ambulatoris. S’hi inclouen les consultes priva-des a hospitals, i també les activitats fetes en clíniques d’em-preses, col·legis, centres geriàtrics, organitzacions sindicals, itambé a casa dels pacients.

Aquesta subclasse no comprèn: - Les activitats sanitàries fetes per personal auxiliar, com

ara llevadores, infermeres i fisioterapeutes de maneraindependent (vegeu 85.141).

80

Apèndix 1.Detall de les activitats incloses dins el subepígraf 851 de la CCAE-93 relatives a les activitats sanitàries


85130 Activitats odontològiques

Aquesta subclasse comprèn: - Les activitats odontològiques de naturalesa general o

especialitzada.

Aclariment: aquestes activitats poden fer-se en consul-tes privades o en ambulatoris, clíniques d’empreses, col·legis,etc., i també en sales d’operacions.

Aquesta subclasse no comprèn: - La producció per laboratoris dentals de peces dentals,

dentadures i pròtesis.

85141 Activitats sanitàries de professionals inde-pendents (llevat dels metges)

Aquesta subclasse comprèn: - Totes les activitats relacionades amb la salut humana

no fetes en hospitals o per doctors en medicina, sinóper un altre personal sanitari legalment habilitat pertractar pacients:

- Les activitats d’infermeres, llevadores, fisiotera-peutes o altres facultatius en l’àmbit de l’optome-tria, hidroteràpia, ergoteràpia, logopèdia, podolo-gia, homeopatia, acupuntures, etc.

Aclariment: aquestes activitats es poden ferr en clíni-ques d’empreses, col·legis, centres geriàtrics, organitzacionssindicals, en consultes privades, en el domicili del pacient oen altres llocs.

85142 Activitats de serveis d’ambulància

85143 Laboratoris d’anàlisis clíniques d’anatomiapatològica i similars

Aquesta subclasse comprèn: - Les activitats dels laboratoris mèdics. - Les activitats de bancs de sang, bancs d’esperma i d’òr-

gans per a trasplantació, etc.

Aquesta subclasse no comprèn: - Els assaigs bromatològics.

85144 Altres activitats sanitàries

Aquesta subclasse comprèn: - Les activitats no classificades en rúbriques anteriors i

exercides fora del marc sanitari reglamentari; com aracuranderos, etc.

Aquesta subclasse no comprèn: - Les activitats termals i els balnearis. - Les activitats dels salons per aprimar-se i de massatge.


81


A part la delimitació de la sanitat mitjançant la classifi-cació d’activitats econòmiques, hi ha altres classificacions.Consegüentment, la sanitat es pot caracteritzar des d’altrespunts de vista.

• Per començar, el Sistema Europeu de ComptesNacionals i Regionals (SEC 95) defineix sis sectorsinstitucionals: societats no financeres, institucionsfinanceres, administracions públiques, habitatge, ins-titucions sense ànim de lucre al servei de les llars iresta del món. Tot i assumint que hi ha una part moltimportant del sector sanitari completament privada,el finançament del qual correspon majoritàriament ales aportacions de les famílies, el gran pes del finança-ment sanitari dins el sistema (al voltant del 75%)recau en el sector públic. D’acord amb això, cal unaespecial atenció en les classificacions de la sanitatpública, que es corresponen amb el sector institucio-nal de les administracions públiques. La sanitat públi-ca inclou totes les unitats institucionals que són pro-ductores no de mercat, la producció de les quals esdestina bé al consum col·lectiu, bé al consum indivi-dual i que es financen, principalment, amb pagamentsobligatoris efectuats per unitats que pertanyen a laresta de sectors institucionals.

• Dins la Classificació de les Funcions de lesAdministracions Públiques (CFAP, més coneguda perles seves inicials angleses: COFOG, Classification ofFunctions of Government), hi trobem fins a deu fun-cions, la 07 de les quals és la relativa a la salut, quequeda definida de la manera següent: “Les despesespúbliques en salut comprenen les despeses efectuadesen subministrar serveis tant a particulars (serveis indi-viduals) com a títol col·lectiu (serveis col·lectius). Lesdespeses en serveis individuals es classifiquen en els

grups (07.1) a (07.4); les despeses en serveis col·lectiuses classifiquen en els grups (07.5) i (07.6)”. Aquestnou enfocament de la classificació -diferència entreserveis individuals i col·lectius aplicada a totes les fun-cions-, junt amb la inclusió en totes de la investigacióaplicada i del desenvolupament experimental, situa laCOFOG en la línia dels enfocaments del SEC 95(Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals).

L’esquema de la COFOG, per a la funció de salut, és elsegüent:

07. Salut

07.1. Productes, aparells i material mèdic07.1.1 Productes farmacèutics07.1.2 Altres productes mèdics07.1.3 Material i aparells terapèutics

07.2. Serveis ambulatoris07.2.1 Serveis de medicina general07.2.2 Serveis de medicina especialitzada07.2.3 Serveis dentals07.2.4 Serveis paramèdics

07.3. Serveis hospitalaris07.3.1 Serveis hospitals generals07.3.2 Serveis hospitals especialitzats07.3.3 Serveis de llarga estada i convalescència

07.4. Serveis de salut pública07.5. I+D en el camp de la salut07.6. Salut: no classificada en altre lloc

• Dins el sistema SEC95, es va impulsar el desenvolu-pament dels anomenats comptes satèl·lit lligats a lacomptabilitat nacional. Aquest sistema aplicat al sec-

82

Apèndix 2.Altres classificacions de la sanitat


tor sanitari s’adreça a respondre a tres preguntes bàsi-ques: quins són els diferents tipus de serveis sanitarisque s’ofereixen pel conjunt del sistema sanitari?; qui-nes són les fonts de finançament de la despesa ensalut?; i quina és la destinació específica del finança-ment de la sanitat?

Aquestes preguntes han coincidit amb el fet que anivell internacional existeix una creixent inquietud perla manca de comparació del mode de recopilació dedades. Això ha conduït a un esforç conjunt de l’OECD,la Comissió Europea, la OMS i els estats membres permillorar la comparativitat de dades, consensuant elslímits i les categories de desglossament: el resultat haestat el manual de l’OCDE “A System of HealthAccounts” (SHA) (Sistema de Comptes de Salut).

El SHA estableix la referència obligada per a laconstrucció dels comptes satèl·lit dins el marc d’unaintenció declarada de comparació regional i interna-cional en el temps de la producció estadística sectorial.Aquesta publicació estableix les bases conceptuals pera l’aplicació de procediments aplicables als informesestadístics que volen ser compatibles amb altres infor-macions estadístiques del tipus econòmic i social.Proposa també una nova classificació internacional

de comptes de salut (CICS), que abasta tres dimen-sions diferents: l’atenció de la salut per funcions, elsproveïdors de serveis sanitaris i les fonts de finança-ment de la despesa. El SHA, doncs, és una eina inter-nacionalment acceptada per descriure, resumir i ana-litzar la despesa sanitària i el seu finançament. Així,dóna respostes clau a preguntes com ara: quant s’estàgastant en activitats d’assistència sanitària?, qui finan-ça aquestes activitats?, qui les ofereix?, quina classed’activitats s’hi inclouen?, etc.

• L’OECD defineix la despesa sanitària total com elconjunt de despesa en activitats que, mitjançant l’apli-cació de coneixements i tecnologies en els àmbitsmèdics, paramèdics i d’infermeria, persegueixen:

1. Promoure la salut i prevenir les malalties.2. Guarir malalties i reduir la mortalitat prematura.3. Atendre els malalts crònics que requereixen atenció

d’infermeria.4. Atendre les persones amb deficiències.5. Assistir els pacients perquè es morin amb dignitat.6. Vetllar per la salut pública i la seva administració.7. Oferir i administrar programes de salut, d’assegu-

rança mèdica i altres modalitats de finançament.

Segons aquesta definició, les mesures generals deseguretat pública, com el seguiment de normes tècni-ques o la seguretat viària, no es consideren part de ladespesa sanitària total. Les despeses per aquests con-ceptes s’inclouen per separat en el capítol sobre lesfuncions relacionades amb la salut.

• La classificació internacional per als comptes de salut,“Internacional Classification Health Accounts”(ICHA), es defineix de la manera següent:

· Classificació d’assistència sanitària per funcions:ICHA-HC.

· Classificació de les indústries proveïdores dels serveisd’assistència sanitària: ICHA-HP.

· Classificació per a les fonts de finançament: ICHA-HF.

La salut es pot dividir en els components funcionalsd’assistència sanitària (HC) i conceptes relacionats amb l’as-


83


sistència sanitària (HC.R) segons la classificació internacio-nal per als comptes de salut (ICHA) que es presenta almanual de la OECD.

Classificació funcional d’assistència sanitària ICHA-

HC

H.C.1 - Serveis d’atenció mèdicaH.C.2 - Serveis de rehabilitacióH.C.3 - Serveis d’atenció de llarga duradaH.C.4 - Serveis auxiliars d’atenció a la salutH.C.5 - Productes farmacèutics i terapèuticsH.C.6 - Medicina preventiva i salut públicaH.C.7 - Programes d’administració i gestió de les asse-

gurances de malaltia

2.1. Conceptes relacionats amb l’assistència sanitària

H.CR.1 - Inversions o despeses de capitalH.CR.2 - Educació i formació del personal sanitariH.CR.3 - Recerca i desenvolupament de la salutH.CR.4 - Higiene dels aliments i aigua potableH.CR.5 - Salut mediambientalH.CR.6 - Administració i prestació de serveis socials

en espècie per a persones malaltes i amb dis-capacitat

H.CR.7 - Administració i subministrament de presta-cions monetàries relacionades amb la salut

2.1.1. Classificació de les indústries proveïdores dels

serveis d’assistència sanitària: ICHA-HP

HP.1 - HospitalsHP.2 - Centres sòcio-sanitaris

HP.3 - Atenció primàriaHP.4 - Atenció extrahospitalàriaHP.5 - Provisió i gestió de programes de salut públicaHP.6 - Administració general de la salut per les admi-

nistracions públiquesHP.7 - Altres branques d’activitat (resta de l’economia)HP.9 - Resta del món

2.1.2. Classificació per a les fonts de finançament:

ICHA-HF

HF.1 - Sector públicHF.2 - Sector privatHF.3 - Resta del món

A continuació es presenta el detall d’aquestes quatreclassificacions:

FUNCIONS D’ATENCIÓ DE LA SALUT

HC.1 – Serveis d’atenció mèdica

HC.1.1 – Hospitalització d’agutsHC.1.2 – Hospitalització de diaHC.1.3 – Atenció ambulatòria

HC.1.3.1 – Serveis mèdics i diagnòstics bàsicsHC.1.3.2 – Atenció odontològica ambulatòriaHC.1.3.3 - Altres atencions especialitzadesHC.1.3.9 - Altres atencions ambulatòries

HC.1.4 – Serveis d’atenció domiciliàriaHC.2 – Serveis de rehabilitació

HC.2.1 – Rehabilitació hospitalàriaHC.2.2 – Rehabilitació en hospitalització de diaHC.2.3 – Rehabilitació ambulatòria especialitzadaHC. 2.4 – Rehabilitació domiciliària

Apèndix 2

84


HC.3 – Serveis d’atenció de llarga durada

HC.3.1 – Hospitalització de llarga duradaHC.3.2 - Hospitalització de diaHC.3.3 – Serveis d’atenció domiciliària

HC.4 – Serveis auxiliars d’atenció a la salut

HC.4.1 – Laboratoris clínicsHC.4.2 - Diagnòstic per la imatgeHC.4.3 – Transport de pacients i rescat d’emergènciesHC.4.9 – Altres serveis auxiliars

HC.5 Productes farmacèutics i terapèutics

HC.5.1 – FarmàciaHC.5.1.1 - Medicaments de prescripció facultativaHC.5.1.2 – Medicaments de venda lliureHC.5.1.3 – Altres béns fungibles d’ús mèdic

HC.5.2 – Altres aparells terapèutics i productes duradorsd’ús mèdic

HC.5.2.1 – Ulleres i altres productes d’òpticaHC.5.2.2 - Aparells ortopèdicsHC.5.2.3 – AudiòfonsHC.5.2.4 – Aparells mèdics - tècnics, incloent-hi

cadires de rodesHC.5.2.9 – Altres productes duradors d’ús mèdic

HC.6 – Medicina preventiva i salut pública

HC.6.1 – Salut materno-infantil i planificació familiarHC.6.2 – Serveis de salut escolarHC.6.3 – Prevenció de malalties contagiosesHC.6.4 – Prevenció de malalties no contagiosesHC.6.5 – Salut laboralHC.6.9 – Altres serveis de salut pública

HC.7 – Programes d’administració i gestió d’assegurances

de malaltia

HC.7.1 – Administració i gestió de l’assegurança mèdicaper part de l’administració

HC.7.1.1 – Administració i gestió de les asseguran-

ces públiques (tret dels fons de la SS)HC.7.1.2 - Administració i gestió de les assegurances

públiques amb els fons de la SSHC.7.2 – Administració i gestió de l’assegurança mèdica

per part de les entitats privadesHC.7.2.1 – Administració i gestió de les asseguran-

ces privades: plans socialsHC.7.2.2 – Administració i gestió de les asseguran-

ces privades: altres entitats privades

FUNCIONS RELACIONADES AMB LA SALUT

HC.R.1 - Inversions o despeses de capital

HC.R.2 – Educació i formació del personal sanitari

HC.R.3 – Investigació i desenvolupament en l’àmbit de la

salut

HC.R.4 – Higiene dels aliments i aigua potable

HC.R.5 – Salut mediambiental

HC.R.6 – Administració i prestació de serveis socials en

espècie per a persones malaltes i amb discapa-

citat

HC.R.7 – Administració i subministrament de prestacions

monetàries relacionades amb la salut

INDÚSTRIA PROVEÏDORA DE SERVEISD’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA

HP.1. - Hospitals

HP.1.1 – Hospitals generalsHP.1.2 – Centres hospitalaris especialitzats (diferents

dels centres d’atenció psiquiàtrica i de salutmental)

HP.2 – Centres sòcio-sanitaris

HP.2.1 – Centres de convalescència


85


HP.2.2 – Centres d’atenció psiquiàtrica, salut mental idrogodependència

HP.2.3 – Residències per a la tercera edatHP.2.9 – Altres centres d’assistència sòcio-sanitària

HP.3 – Atenció primària

HP.3.1 – Consultoris mèdicsHP.3.2 – Clíniques odontològiquesHP.3.3 – Consultoris d’altres professionals sanitarisHP.3.4 – Centres d’assistència sanitària ambulatòria

HP.3.4.1 – Centres de planificació familiarHP.3.4.2 – Centres de salut mental i tractament de

drogodependències en atenció primàriaHP.3.4.3 – Centres autònoms de cirurgia ambulatò-

riaHP.3.4.4 – Centres de diàlisiHP.3.4.5 – Centre d’atenció primària

HP.3.5 – Laboratoris mèdics i de diagnòsticHP.3.6 – Proveïdors de serveis d’assistència sanitària a

domiciliHP.3.9 – Altres proveïdors de serveis d’assistència sanità-

ria ambulatòriaHP.3.9.1 – Transport sanitariHP.3.9.2 – Bancs de sangHP.3.9.9 – Altres proveïdors de serveis d’atenció pri-

màriaHP.4 - Atenció extrahospitalària

HP.4.1 – FarmàciesHP.4.2 – Minoristes i altres proveïdors d’ulleres i altres

productes d’òpticaHP.4.3 – Minoristes i altres proveïdors d’aparells audi-

tiusHP.4.4 – Venda d’aparells terapèuticsHP.4.9 – Altres formes de venda i altres proveïdors de

productes farmacèutics i terapèutics

HP.5 - Provisió i gestió de programes de salut pública

HP.6 - Administració general de la salut per les administra-

cions públiques

HP.6.1 – Administració general de la salut i de les asse-gurances mèdiques

HP.6.2 – Seguretat SocialHP.6.3 – Altres assegurances socialsHP.6.4 – Altres assegurances (privades)HP.6.9 – Altres proveïdors de salut

HP.7 – Altres branques d’activitat (resta de l’economia)

HP.7.1 – Entitats proveïdores de serveis de medicina deltreball

HP.7.2 – Unitats familiars proveïdores d’atenció primà-ria

HP.7.9 – Altres sectors productors secundaris d’atenció ala salut

HP.9 – Resta del món

FONTS DE FINANÇAMENT

HF.1 – Sector públic

HF.1.1 Administracions públiques, la Seguretat Socialexclosa

HF.1.1.1 Administració centralHF.1.1.2 Administracions regionals/provincialsHF.1.1.3 Administracions locals/municipals

HF.1.2 Seguretat SocialHF.2 – Sector privat

HF.2.1 Assegurances socials privadesHF.2.2 Empreses d’assegurances mèdiques privades

(diferents de les assegurances socials)HF.2.3 Pagaments directes de les unitats familiars

HF.2.3.1 Pagaments directes de les unitats familiarsHF.2.3.2 Despeses compartides: administració central

Apèndix 2

86


HF.2.3.3 Despeses compartides: administracionsregionals/provincials

HF.2.3.4 Despeses compartides: administracionslocals/municipals

HF.2.3.5 Despeses compartides: fons de la SeguretatSocial

HF.2.3.6 Despeses compartides: assegurances socialsprivades

HF.2.3.7 Despeses compartides: altres asseguranceprivades

HF.2.3.9 Altres despeses compartidesHF.2.4 Institucions sense afany de lucre al servei de les

llars (diferents de les assegurances socials)HF.2.5 Empreses (diferents de les assegurances socials)

HF.3 – Resta del món


87


88

Apèndix 3.Sobre les característiques del sistema sanitari. Comparació internacional

Gràfic A. 3.1. Esperança de vida en néixer. OCDE i Catalunya. 1993 i 2003.

78,0

80,1

65

67

69

71

73

75

77

79

81

83

85

Turq

uia

Hon

gria

Esl

ovàq

uia

Polò

nia

Mèx

ic

Txè

quia

Cor

ea

Port

ugal

Est

ats

Uni

ts

Din

amar

ca

Luxe

mbu

rg

Irla

nda

Finl

àndi

a

Reg

ne U

nit

Ale

man

ya

Païs

os B

aixo

s

Àus

tria

Bèl

gica

Grè

cia

Nov

a Z

elan

da

Fran

ça

Nor

uega

Itàl

ia

Can

adà

CA

TA

LUN

YA

Suèc

ia

Esp

anya

Aus

tràl

ia

Suïs

sa

Islà

ndia

Japó

1993

2003

Nota: Les dades estan mesurades en anys esperats de vida en néixer. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OCDE i de l’Idescat.



89

Gràfic A.3.2. Taxes de mortalitat infantil (per 1.000 naixements). OCDE i Catalunya. 1993 i 2003.

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

Turq

uia

Mèx

ic

Eslo

vàqu

ia

Hon

gria

Polò

nia

Esta

ts U

nits

Nov

a Ze

land

a

Cor

ea

Can

adà

Regn

e U

nit

Irla

nda

Luxe

mbu

rg

Austr

àlia

Païso

s Bai

xos

Àustr

ia

Din

amar

ca

Suïss

a

Bèlg

ica

Itàlia

Alem

anya

Port

ugal

Fran

ça

Grè

cia

Txè

quia

Espa

nya

Nor

uega

Finl

àndi

a

Suèc

ia

Japó

CAT

ALU

NYA

Islà

ndia

1993

2003

Nota: Les dades de mortalitat de Mèxic i de mortalitat infantil de Corea i Nova Zelanda del 2003 són de l’any 2002. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OCDE i de l’Idescat.


Apèndix 3

90

Gràfic A.3.3. Variació en la ràtio de llits hospitalaris d’aguts per miler d’habitants: aportació de les components a la variació total. OCDE i Catalunya.

1993-2003.

-60%

-40%

-20%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

120%

Cor

ea

Turq

uia

Grè

cia

Irla

nda

Nor

uega

Port

ugal

Reg

ne U

nit

Àus

tria

Bèl

gica

Polò

nia

Din

amar

ca

CA

TA

LUN

YA

Luxe

mbu

rg

Ale

man

ya

Esl

ovàq

uia

Txè

quia

Mèx

ic

Aus

tràl

ia

Can

adà

Esp

anya

Est

ats

Uni

ts

Fran

ça

Hon

gria

Païs

os B

aixo

s

Japó

Finl

àndi

a

Suèc

ia

Itàl

ia

Suïs

sa

Població

Llits aguts

Gràfic A.3.4. Despesa total per càpita en sanitat. OCDE i Catalunya. 2002.

1753

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

Turq

uia

Mèx

ic

Eslo

vàqu

ia

Polò

nia

Cor

ea

Hon

gria

Txè

quia

Espa

nya

CAT

ALU

NYA

Port

ugal

Nov

a Ze

land

a

Grè

cia

Finl

àndi

a

Japó

Regn

e U

nit

Itàlia

Irla

nda

Suèc

ia

Bèlg

ica

Din

amar

ca

Austr

àlia

Païso

s Bai

xos

Àustr

ia

Can

adà

Fran

ça

Alem

anya

Islà

ndia

Nor

uega

Suïss

a

Luxe

mbu

rg

Esta

ts U

nits

Nota: Les dades de Grècia són de 1994 i del 2002; les d’Hongria de 1994; les del Regne Unit de 1995; les d’Eslovàquia de 1996, i les de Catalunya del 2004. Dades no disponibles per a Islàndia i NovaZelanda. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OCDE i l’Idescat.

Nota: Les dades de PIB per càpita estan expressades en dòlars EUA i corregides per la paritat de poder de compra. La dada de Catalunya està corregida respecte de la dada espanyola en termes de poder decompra de l’any 2002 (INE: Dades de PIB en PPS). Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OCDE, INE i ACES.



91

Gràfic A.3.5. Despesa total per càpita en sanitat. OCDE, EUA, Espanya i Catalunya. 1991-2004.

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

Espanya 1.352OCDEUE15EUACATALUNYA

953 1.030 1.086 1.114 1.193 1.248 1.278 1.450 1.520 1.613 1.723 1.952 2.0941.244 1.314 1.375 1.431 1.516 1.592 1.640 1.725 1.837 1.961 2.106 2.275 2.427 2.5821.344 1.416 1.462 1.518 1.633 1.715 1.766 1.842 1.946 2.082 2.234 2.403 2.531 2.5722.970 3.180 3.375 3.514 3.670 3.817 3.966 4.131 4.335 4.588 4.933 5.324 5.711 6.102

1.449 1.753

1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

Gràfic A.3.6. Evolució de la despesa sanitària per categories. Increment de la despesa de cada categoria com a proporció del PIB. OCDE. 1993-2002.

-3

-2

-1

0

1

2

3

4

Islà

ndia

Luxe

mbu

rg

Suïss

a

Esta

ts U

nits

Austr

àlia

Cor

ea

Japó

Suèc

ia

Alem

anya

Païso

s Bai

xos

Fran

ça

ESPA

NYA

Itàlia

Din

amar

ca

Àustr

ia

Can

adà

Finl

àndi

a

AltresDespesa farmacèuticaTractament ambulatoriHospitals

Nota: Les dades de PIB per càpita estan expressades en dòlars EUA i corregides per la paritat de poder de compra. La dada de Catalunya està corregida respecte de la dada espanyola en termes de poder decompra de l’any 2002 (INE: Dades de PIB en PPS). Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OCDE, INE i ACES.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OCDE.


Apèndix 3

92

Taula A.3.1. Despesa en sanitat per partides, com a proporció del PIB. OCDE. 1993 i 2002.

1993 2002

Tractament Despesa Tractament Despesa Hospitals ambulatori farmacèutica Altres Total Hospitals ambulatori farmacèutica Altres Total

Alemanya 3,6% 2,3% 1,3% 1,4% 8,6% 3,8% 2,2% 1,6% 1,9% 9,5%

Austràlia 3,4% 2,2% 0,8% 0,7% 7,1% 3,4% 2,8% 1,3% 1% 8,5%

Àustria 4% 2,4% 0,9% 1,3% 8,6% 4% 2,2% 1,2% 1,3% 8,7%

Canadà 4,7% 2,5% 1,3% 0% 8,5% 2,8% 2,5% 1,6% 1,4% 8,3%

Corea 1% 1,3% 1,4% 0% 3,7% 1,1% 2% 1,5% 0,3% 4,9%

Dinamarca 4,8% 2% 0,7% 0,6% 8,1% 4,5% 2,4% 0,9% 0,5% 8,3%

Espanya 2,3% 2,9% 1,4% 0,4% 7% 2% 2,9% 1,6% 0,8% 7,3%

Estats Units 4,5% 5,5% 1,1% 0,4% 11,5% 4,1% 6,4% 1,8% 0,9% 13,2%

Finlàndia 3,6% 2,6% 1% 0% 7,2% 2,7% 2,3% 1,2% 0,5% 6,7%

França 4% 2,2% 1,6% 0,8% 8,6% 3,5% 2,1% 1,9% 1,5% 9%

Islàndia 4,5% 2,1% 1% 0,1% 7,7% 5,5% 2,2% 1,5% 0,8% 10%

Itàlia 3,5% 2,3% 1,6% 0% 7,4% 3,4% 2,5% 1,8% 0% 7,7%

Japó 2,5% 1,9% 1,5% 0,3% 6,2% 3,1% 2,5% 1,4% 0,4% 7,4%

Luxemburg 1,5% 2,8% 0% 0,3% 4,6% 2,6% 1,6% 0,7% 1,8% 6,7%

Mèxic 2% 2% 1,3% 0,1% 5,4%

Noruega 4,1% 1,8% 0,9% 2,4% 9,2%

Països Baixos 4,1% 1,3% 0,9% 0,7% 7% 3,3% 1,9% 1% 1,6% 7,8%

Polònia 1,9% 1,6% 1,9% 0,5% 5,9%

Portugal 0% 0% 2,2% 6,8% 9%

Txèquia 2,6% 2% 1,6% 0,6% 6,8%

Eslovàquia 2% 0,9% 2,1% 0,5% 5,5%

Suècia 4,5% 2,3% 0,9% 0% 7,7% 2,8% 4,4% 1,2% 0,4% 8,8%

Suïssa 4,7% 2,4% 0,9% 0,8% 8,8% 5,3% 3,1% 1,1% 1,2% 10,7%

Turquia 1,4% 1,9% 1,6% 0,4% 5,3%

Nota: Les dades d’Àustria i Espanya de 1993 es refereixen a 1995. La dada de Turquia és de 1999. No hi ha dades disponibles de Grècia, Hongria, Irlanda, Nova Zelanda i Regne Unit.Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OCDE.


És prou conegut l’elevat pes de l’ocupació femenina enel sector sanitari. Aquest aspecte, doncs, mereix una anàlisimés detallada. Així, el gràfic A.4.1 mostra el pes de les donestreballadores en la branca de Sanitat i Serveis Socials (branca85) per al conjunt estatal, amb dades provinents del’Enquesta de Població Activa (EPA). El gràfic permet veureque el pes de l’ocupació femenina és molt elevat i que, a més,ha continuat incrementant-se. Així, si en el conjunt de l’eco-nomia l’ocupació femenina ha passat entre el 2000 i el 2004d’un 37 a un 40%, en el sector sanitari el seu pes ha passatd’un 70 a un 75%. Les dades de l’EPA amb metodologia2005 no ofereixen informació específica del sector de laSanitat i els Serveis Socials. Per això, i per ser coherents ambla resta del document, només es presenten les dades fins aldarrer trimestre del 2004. Consegüentment, per tal de dispo-sar de més detall, s’ha de treballar amb fonts estadístiquesalternatives.

Per poder descriure d’una manera detallada l’ocupacióen la Sanitat i Serveis Socials, la informació adequada estroba al Cens de Població del 2001, el qual permet disposard’una imatge fidel de quines característiques tenen els ocu-pats d’aquesta branca. A més, cal notar que, a diferència delque succeïa en el cas de les dades provinents de la CRE i dela Seguretat Social, en què les activitats sanitàries estavenintegrades amb les activitats veterinàries i els serveis socials,el Cens possibilita fer un tractament individualitzat dels ocu-pats exclusivament a les activitats sanitàries.

La taula A.4.1 resumeix la informació relativa al nom-bre d’ocupats a activitats sanitàries a Catalunya i a Espanya,així com diverses característiques seves, com l’edat mitjana, elnivell d’estudis mitjà o el nombre d’hores treballades per set-mana. Addicionalment, es mostra aquesta mateixa informa-ció per grans sectors (Agricultura, Indústria, Construcció iServeis) i per la branca agregada de Sanitat i Serveis Socials(la qual incorpora, tal com s’ha dit, les activitats sanitàries,veterinàries i serveis socials).

Com es pot observar, l’any 2001 hi havia un total de127.226 ocupats en activitats sanitàries, xifra que representa-va un 4,5% del total d’ocupats a Catalunya (i un 76,4% delnombre d’ocupats en la branca Sanitat i Serveis Socials abansconsiderada). Aquest percentatge és pràcticament idèntic alcorresponent a Espanya (4,6%).

Una anàlisi més detallada de les característiques delsocupats en aquesta classe d’activitat a Catalunya mostra queaquests tenen una edat mitjana superior a la de la resta desectors (llevat el de l’agricultura) i un nivell d’estudis tambésuperior al de la resta de sectors (força més gran que l’obser-vat en el total de l’economia), i que, de mitjana, treballenmenys hores que els ocupats en la resta de sectors (37,8 horesla setmana, davant les 39,1 del total de l’economia). En com-paració de les dades per a Espanya, s’obté que, a Catalunya,

94

Apèndix 4.Sobre les característiques de l’ocupació del sistema sanitari.

Gràfic A.4.1. Pes de l’ocupació femenina. Sanitat i de Serveis Socials i

total. Espanya. 2000-2004.

35%36%36%37%37%38%38%39%39%40%40%

2000

TI

2000

TII

2000

TII

I20

00T

IV20

01T

I20

01T

II20

01T

III

2001

TIV

2002

TI

2002

TII

2002

TII

I20

02T

IV20

03T

I20

03T

II20

03T

III

2003

TIV

2004

TI

2004

TII

2004

TII

I20

04T

IV

Con

junt

eco

nom

ia

66%67%68%69%70%71%72%73%74%75%76%

Activ

itats

sani

tarie

s ...

% dones sobretotal ocupació(Totes lesactivitats)

% dones sobretotal ocupació(Només actvsanitàries,veterinàries iserveis socials)

Font: Elaboració pròpia a partir de l'Enquesta de Població Activa (INE).


l’edat mitjana dels ocupats en les activitats sanitàries és unamica més baixa que a l’Estat, el nivell d’estudis és igual i queel nombre d’hores treballades és lleugerament inferior aCatalunya que a Espanya.

Per mirar d’explicar aquestes diferències entre lescaracterístiques dels ocupats en activitats sanitàries i els dela resta de sectors, la taula A.4.2 mostra la composició del’ocupació per epígrafs de la Classificació Nacionald’Ocupacions (CNO). Les dades permeten explicar perquè en el sector sanitari hi ha un major nivell educatiu. Laraó està en la composició de l’ocupació: tant a Catalunyacom a Espanya, un 38% dels ocupats tenen un lloc de tre-ball catalogat com a “Tècnics i professionals científics iintel·lectuals”, caracteritzat per una elevada formació aca-

dèmica (la més alta de totes les considerades). Aquesta pro-porció suposa més de tres vegades la que s’observa en elconjunt de l’economia. A més, s’observa que, en general,en la majoria de categories, la formació dels ocupats en elsector sanitari és superior a la dels ocupats en el sector ser-veis i en el total de l’economia (analitzant cada categoriaaïlladament). Comparant el nivell formatiu del sector, percategories, entre Catalunya i Espanya, s’observen unsresultats molt similars.

Pel que fa al nombre d’hores treballades, en la catego-ria de “Tècnics i professionals científics i intel·lectuals”(que ocupa el 43% dels ocupats del sector, tant aCatalunya com a Espanya) i la d’“Operadors d’ins-tal·lacions i maquinària i muntadors” (al voltant de l’1,8%


95

Taula A.4.1. Característiques de l’ocupació en el sector sanitari comparat amb la resta de sectors econòmics. Catalunya i Espanya. 2001.

Nombre d’hores Ocupats Edat mitjana Nivell d’estudis mitjà treballades per setmana

CATALUNYA

Agricultura 69.287 (2,5%) 42,26 2,37 42,93

Indústria 708.921 (25,2%) 38,25 2,68 39,73

Construcció 291.482 (10,4%) 37,77 2,42 40,56

Serveis 1.745.436 (62%) 38,26 2,91 38,47

Total 2.815.126 (100%) 38,31 2,79 39,11

85 - Activitats sanitàries i veterinàries; serveis socials 166.455 (5,9%) 38,84 3,22 37,43

851 - Activitats sanitàries 127.226 (4,5%) 39,09 3,32 37,79

ESPANYA

Agricultura 1.034.784 (6,3%) 41,49 2,13 43,22

Indústria 2.998.658 (18,4%) 37,76 2,67 40,07

Construcció 1.916.693 (11,7%) 37,18 2,40 40,82

Serveis 10.379.578 (63,6%) 38,23 2,92 38,69

Total 16.329.713 (100%) 38,22 2,76 39,48

85 - Activitats sanitàries i veterinàries; serveis socials 970.466 (5,9%) 39,50 3,24 37,73

851 - Activitats sanitàries 752.856 (4,6%) 40,01 3,32 38,11

Nota: El nivell d’estudis mitjà es calcula a partir de l’escala següent: Analfabets=1; Sense estudis=2; Primer grau=3; ESO, EGB, Batxillerat elemental=4; Batxillerat superior, BUP, Batxiller LOGSE, COU, PREU=5;FP grau mitjà, FPI, oficial industrial=6; FP grau superior, FPII, mestratge industrial =7; Diplomatura, arquitectura o enginyeria tècnica =8; Enginyeria superior, Llicenciatura=9; Doctorat=10.Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’INE, Cens de població del 2001.


Apèndix 4

96

Taula A.4.2. Característiques de l’ocupació en el sector sanitari comparat amb altres sectors. Catalunya i Espanya. 2001.

Ocupats Nivell mitjà d’estudis Nombre d’hores treballades

851 - Activitats 851 - Activitats 851 - Activitats CATALUNYA Total Serveis sanitàries Total Serveis sanitàries Total Serveis sanitàries

0. Forces armades 0,1% 0,2% 0,1% 3,02 3,02 3,17 38,9 38,9 37,0

1. Personal directiu de les empreses 8,7% 10,0% 2,1% 3,01 2,98 3,49 42,9 43,2 40,6i de les administracions públiques

2. Tècnics i professionals científics 11,8% 16,6% 42,8% 3,75 3,75 3,82 37,1 36,7 38,8i intel·lectuals

3. Tècnics i professionals de suport 13,2% 15,1% 13,0% 3,13 3,13 3,28 38,7 38,4 36,8

4. Empleats administratius 10,7% 13,6% 8,7% 2,94 2,96 3,02 37,7 37,5 36,1

5. Treballadors de serveis de restauració, personals, protecció 14,6% 21,7% 26,1% 2,59 2,59 2,86 38,7 38,6 36,9i venedors de comerços

6. Treballadors qualificats en activitats 1,8% 0,2% 0,1% 2,36 2,35 2,26 43,4 38,2 42,1agràries i pesqueres

7. Artesans i treballadors qualificats 17,1% 5,5% 1,3% 2,43 2,52 2,49 40,1 39,7 38,6de les indústries manufactureres, la construcció i la mineria, llevat dels operadors d’instal·lacions i maquinària

8. Operadors d’instal·lacions 12,5% 7,0% 1,8% 2,43 2,44 2,59 40,3 41,5 41,5i maquinària, i muntadors

9. Treballadors no qualificats 9,5% 10,1% 4,0% 2,24 2,26 2,19 36,7 35,1 36,1

TOTAL 2.815.126 1.745.436 127.226 2,79 2,91 3,32 39,1 38,5 37,8

ESPANYA

0. Forces armades 0,7% 1,0% 0,1% 3,02 3,02 3,28 39,7 39,7 38,0

1. Personal directiu de les empreses 8,1% 9,6% 1,6% 2,94 2,93 3,48 43,5 43,7 40,2i de les administracions públiques

2. Tècnics i professionals científics i 12,2% 17,3% 43,6% 3,76 3,77 3,82 37,0 36,6 38,9intel·lectuals

3. Tècnics i professionals de suport 10,8% 13,3% 10,7% 3,14 3,14 3,30 38,9 38,6 37,4

4. Empleats administratius 9,7% 12,8% 7,2% 2,99 3,01 3,07 37,8 37,7 36,7

5. Treballadors de serveis de restauració, 14,9% 22,0% 29,0% 2,61 2,61 2,89 39,4 39,3 37,5personals, protecció i venedors de comerços

6. Treballadors qualificats en activitats 3,7% 0,3% 0,1% 2,14 2,30 2,28 45,1 38,6 38,7agràries i pesqueres

7. Artesans i treballadors qualificats 17,1% 5,4% 1,5% 2,42 2,53 2,60 40,4 40,0 38,6de les indústries manufactureres, la construcció i la mineria, llevat dels operadors d’instal·lacions i maquinària

8. Operadors d’instal·lacions 10,7% 6,9% 1,7% 2,45 2,44 2,58 40,9 41,9 42,3i maquinària, i muntadors

9. Treballadors no qualificats 12,2% 11,3% 4,6% 2,24 2,31 2,31 37,1 35,1 36,1

TOTAL 16.329.713 10.379.578 752.856 2,76 2,92 3,32 39,5 38,7 38,1

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Cens de població 2001, INE


del total) es treballa més hores que en la resta de sectors(aquests últims igual que a la resta del sector serveis).L’elevada dedicació en termes d’hores treballades del per-sonal més qualificat pot associar-se tant al fet que algunsd’ells tinguin més d’una ocupació com al nombre de guàr-dies que han d’efectuar. D’una altra banda, s’observa queen pràcticament la resta de categories d’ocupació ambmenys qualificació es treballa menys que a la resta de sec-tors. Un dels motius per explicar la menor quantitat d’ho-res treballades pot ser que un volum important dels ocu-pats en sanitat treballen en hospitals, on cal treballar pertorns i fins i tot els caps de setmana. Aquestes dedicacionsd’obligatorietat en la prestació de serveis fins i tot en fes-tius s’acostumen a compensar amb menys hores de feina.Considerant en conjunt totes les categories, es troba unresultat global de menys hores treballades en activitatssanitàries que en el conjunt de sectors. La taula A.4.3 pre-senta les dades del cens del 2001 relatives al sector sanita-ri, al sector serveis i al total de l’economia, tot diferenciantper gènere. La dada més important és el volum que supo-

sa l’ocupació femenina en el sector: un 70,7% aCatalunya, que contrasta amb el 51,3% del sector serveis iel 41,1% del total dels sectors. A Catalunya, les propor-cions d’ocupació femenina són més elevades que aEspanya. També s’aprecia que el nivell d’estudis de lesdones ocupades en el sector sanitari és lleugerament infe-rior al dels homes. Aquesta dada contrasta amb el conjuntdels sectors i, en menor grau, amb el sector serveis, en quèles dones presenten un nivell de formació superior al delshomes.

La taula A.4.4 presenta dades del sector sanitari, del sec-tor serveis i del total de l’economia, per grups d’ocupació,relatives al pes de l’ocupació femenina i a les diferències entermes d’hores treballades entre gèneres (ràtio del tempsmitjà treballat per les dones entre el temps mitjà treballat pelshomes). La conclusió bàsica és que les dones treballen menyshores que els homes independentment del sector o de l’ocu-pació74, i la diferència fonamental del sector de serveis sani-taris respecte a la resta de l’economia és el major pes de l’o-cupació femenina.


97

74 Aquesta informació no diferencia entre ocupats a jornada completa que treballen menyshores i ocupats a mitja jornada o jornada parcial.

Taula A.4.3. Característiques de l’ocupació en el sector sanitari comparat amb altres sectors. Catalunya i Espanya. 2001.

% ocupacions més qualificades* dins total d’ocupacions

% dones dins Nivell estudis dones total ocupació / nivell estudis homes Homes Dones

Catalunya Espanya Catalunya Espanya Catalunya Espanya Catalunya Espanya

Total 41,1% 38,2% 1,05 1,07 31,1% 28,7% 37,3% 34,9%

Sector Serveis 51,3% 48,5% 1,01 1,02 42,7% 42,1% 39,9% 38,2%

Sector Sanitari 70,7% 68,9% 0,98 0,99 65,2% 65,7% 54,8% 51,4%

*: Les ocupacions més qualificades són les corresponents a les ocupacions següents: 1. Personal directiu de les empreses i de les administracions públiques. 2. Tècnics i professionals científics i intel·lec-tuals. 3. Tècnics i professionals de suport. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Cens de població 2001, INE.


Apèndix 4

98

Taula A.4.4. Pes de l’ocupació femenina i diferències de gènere en termes d’hores treballades, per sectors i grups d’ocupació. Catalunya i Espanya. 2001.

TOTAL Serveis 851 - Activitats sanitàries

CATALUNYA Temps dona Temps dona Temps dona % dones / temps home % dones / temps home % dones / temps home

0. Forces armades 31,7% 93,0% 31,7% 95,1% 77,3% 93,6%

1. Personal directiu de les empreses i de les administracions públiques 32,8% 94,9% 37,9% 96,6% 45,3% 93,1%

2. Tècnics i professionals científics i intel·lectuals 52,9% 90,4% 56,6% 95,8% 67,2% 89,9%

3. Tècnics i professionals de suport 47,5% 93,2% 48,2% 96,1% 70,1% 92,3%

4. Empleats administratius 60,7% 94,3% 62,1% 97,8% 79,4% 93,9%

5. Treballadors de serveis de restauració, personals, protecció i venedors de comerços 61,6% 91,1% 63,7% 96,5% 79,5% 95,1%

6. Treballadors qualificats en activitats agràries i pesqueres 16,3% 90,1% 25,7% 94,8% 46,3% 88,5%

7. Artesans i treballadors qualificats de les indústries manufactureres, la construcció i la mineria, llevat dels operadors d’instal·lacions i maquinària 13,4% 93,7% 17,8% 93,0% 28,5% 92,2%

8. Operadors d’instal·lacions i maquinària, i muntadors 25,2% 93,6% 15,5% 89,5% 30,8% 89,6%

9. Treballadors no qualificats 47,7% 83,6% 63,7% 93,2% 81,1% 91,4%

TOTAL 41,1% 90,8% 51,3% 94,8% 70,7% 90,9%

ESPANYA

0. Forces armades 13,2% 97,7% 13,2% 97,7% 55,0% 96,6%

1. Personal directiu de les empreses i de les administracions públiques 31,6% 95,2% 36,0% 94,9% 44,1% 93,4%

2. Tècnics i professionals científics i intel·lectuals 51,3% 91,4% 54,1% 91,9% 63,1% 92,9%

3. Tècnics i professionals de suport 42,1% 93,3% 42,8% 93,2% 67,4% 92,9%

4. Empleats administratius 58,5% 94,3% 59,7% 94,5% 79,6% 94,9%

5. Treballadors de serveis de restauració, personals, protecció i venedors de comerços 57,9% 90,3% 59,5% 90,2% 79,4% 96,0%

6. Treballadors qualificats en activitats agràries i pesqueres 21,9% 96,3% 23,6% 94,7% 46,3% 92,9%

7. Artesans i treballadors qualificats de les indústries manufactureres, la construcció i la mineria, llevat dels operadors d’instal·lacions i maquinària 11,1% 94,2% 15,0% 92,0% 22,5% 96,2%

8. Operadors d’instal·lacions i maquinària, i muntadors 20,0% 93,3% 13,7% 88,6% 26,9% 88,2%

9. Treballadors no qualificats 46,2% 84,2% 64,1% 83,6% 83,2% 92,3%

TOTAL 38,2% 90,4% 48,5% 89,8% 68,9% 92,9%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Cens de població 2001, INE.


Si a aquesta realitat de menor nombre d’hores treballadesper les dones s’afegeix l’augment de l’ocupació femenina en elsector75, trobem que ha d’augmentar el nombre de personesocupades per cobrir un volum total d’hores de feina. Això impli-ca, per exemple, una pujada del nombre de metges/metgessesnecessaris per poder atendre les necessitats sanitàries del país.

Finalment, en el sector sanitari, la proporció d’ocupacióen les categories de major nivell (“Personal directiu de les

empreses i de les administracions públiques”, “Tècnics i pro-fessionals científics i intel·lectuals” i “Tècnics i professionalsde suport”) presenta a Catalunya un pes del 65,2% els homesi d’un 54,8% les dones (65,7 i 51,4%, respectivament, aEspanya). Això posa de manifest que, en el sector sanitari, lesdones són majoria en tots els estrats d’ocupació, però quealhora són proporcionalment més nombroses en les ocupa-cions de menor categoria.


99

75 En els darrers anys s’ha observat una major presència de metgesses. Així, segons dadesdel Ministeri d’Educació i Ciència, l’any 2004, un 70% dels alumnes matriculats a titulacionsuniversitàries relacionades amb ciències de la Salut eren dones, i segons dades de l’Institutd'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer, el 85% dels nous col·legiats a Espanya i el88% a Catalunya són dones, només entre el 2000 i el 2003.


El model bàsic input-output subjacent a l’anàlisi de lestaules input-output és el conegut amb el nom de model deLeontief o model estàtic de quantitats o model de demanda:

Model (1)

on Xi és la producció efectiva de la branca i, Xij són els con-sums que fa la branca j dels productes de la branca i, i Yi ésla demanda final de la branca i (formada per consum privati públic, inversions i exportacions). A partir d’aquest model,es pot definir l’anomenat coeficient tècnic aij :

el qual mostra la proporció del que compra la branca j a labranca i respecte a la producció total de la branca j, és a dir,el nombre d’unitats de productes produïts per la branca i quenecessita comprar la branca j per poder produir una unitatdel seu output. Emprant el concepte de coeficients tècnics, elmodel (1) es pot reespecificar de la forma següent:

fins a arribar a l’expressió següent:

Model (2)

on X és el vector de producció (de dimensió nx1), A és lamatriu de coeficients tècnics (de dimensió nxn)

i on Y és el vector de demanda final (de dimensió nx1).

A partir de la matriu A de coeficients tècnics, es potobservar que la suma dels elements d’una columna qualsevol,per exemple la corresponent a la branca j, indicaria la quan-titat addicional de producció que haurien de produir totes lesbranques de l’economia per poder incrementar d’una unitatla producció de la branca j. Aquesta suma de coeficients tèc-nics per columnes rep el nom de Coeficient de Chenery imostra quin és l’efecte directe d’arrossegament cap endarrereque té cada branca.

Al contrari, la suma dels coeficients tècnics de cadafila de la matriu A, per exemple els associats a la fila i,indica quant hauria d’incrementar la producció de labranca i si totes les branques de l’economia incrementes-sin la seva producció d’una unitat. Aquesta suma per files

100

Apèndix 5.Les taules input-output i el sector sanitari

Xi = xi1 + xi2 + ... + xin + yi i = 1, 2, ..., na11 a12 ... a1na21 a22 ... a2n.. .. .. ..an1 an2 ann

X = AX + Y

Xi = xi1 + xi2 + ... + xin + yi i = 1, 2, ..., n

Xi = ai1 X1 + ai2 X2 + ... + ain Xn + yi i = 1, 2, ..., n

aij = xij

Xj

X11 X12 .. X1n––– –––– ____X1 X22 .. Xn

X21 X22 .. X2n–– ––– –––X1 X2 Xn

.. .. .. ..

Xn1 Xn2 .. Xnn––– –––– –––X1 X2 Xn

A = =

μj = Si=1

Si=1

aijXij–– =Xi

n n


rep el nom de Coeficient de Watanabe i mostra quin ésl’efecte directe d’arrossegament cap endavant que té cadabranca.

A partir de la matriu A de coeficients tècnics i del coe-ficient de Chenery, però, únicament es consideren els efectesdirectes que sobre la resta de branques tindria l’augment uni-tari de la producció d’una branca (s’esdevé igual amb el coe-ficient de Watanabe). Així, no s’estarien tenint en comptetots els efectes indirectes que també es produirien pel fet que,perquè la branca i incrementi la seva producció i es cobreixila demanda feta per la branca j, necessitarà béns produïts perles branques m, l, ..., i alhora aquestes branques necessitaranbéns produïts per altres branques, i així successivament. Pertal de poder comptabilitzar tots els efectes d’arrossegament(tant directes com indirectes), el model (2) es reescriuria dela manera següent:

Model (3)

on a la matriu resultant (I-A)-1 es denomina Matriu inversade Leontief:

La suma per columnes dels elements de la matriu inver-sa de Leontief, per exemple els associats a la columna j, indi-caria quant s’hauria d’incrementar la producció de totes lesbranques de l’economia (en total, tot considerant els efectesdirectes i indirectes) per cobrir un increment unitari de lademanda final de la branca j. Aquesta suma rep el nom deMultiplicador de la producció.

A partir dels elements de matriu inversa de Leontief, espoden calcular els anomenats Índexs de Rasmussen:

Índex de poder de dispersió:

Índex de sensibilitat de dispersió:


101

=

ϖj = Sj=1

Sj=1

sijXij–– =Xi

n n

X1X2..Xn

Y1Y2..Yn

b11 b12 ... b1nb21 b22 ... b2n

.. .. .. ..bn1 bn2 bnn

X = (I – A) -1 Y = BY →

(I – A) X = Y

b11 b12 ... b1nb21 b22 ... b2n

.. .. .. ..bn1 bn2 bnn

B = (I – A)-1 =

U.j = –––––––––––

n

Si=1

bij

1–n

n n

Sj=1

Si=1

bij

1––n2

Ui. = –––––––––––

n

Sj=1

bij

1–n

n n

Sj=1

Si=1

bij

1––n2


Si U.j és superior a 1, voldrà dir que un increment uni-tari de demanda final de branca j genera un increment deproducció de tot el sistema major que qualsevol altra brancaescollida a l’atzar, mentre que si Ui. és superior a 1, voldrà dirque per cobrir un increment de la demanda final de la restade les branques es requereix una quantitat de producció de labranca i superior a la mitjana.

A partir d’aquests Índexs de Rasmussen, els sectors espoden classificar de la manera següent:

Apèndix 5

102

Sectors Clau

Sectors amb arrossegaments cap

endavant

Sectors amb arrossegaments cap endarrere

Sectors sense arrossegaments

Taula A.5.1. Valors per a les branques integrants del sector sanitari

Coeficient Coeficient Índex de poder Índex de sensibilitat CODI TIOC Nom de Chenery de Watanabe de dispersió de dispersió

107 Activitats hospitalàries de mercat 0,30 0,12 0,90 0,80

108 Activitats hospitalàries de no mercat 0,31 0,00 0,88 0,70

109 Act. mèdiques de mercat, act. odontològiques i altres act. sanitàries 0,32 0,26 0,91 1,06

110 Activitats mèdiques de no mercat 0,34 0,00 0,96 0,70

Ui. >1

U.j >1

Ui. <1

U.j <1


ACES - PIMEC (2004) “El sector privat de prestació de ser-veis de salut a Catalunya”.

ACES (2005) “Sostenibilitat financera i equilibri territorialdel sistema sanitari espanyol en l’horitzó 2015. El pes de lasanitat privada a Catalunya”.

Barea, J. (dir.) (1992) “Análisis económico de los gastospúblicos en sanidad y previsión de los recursos necesarios amedio plazo”, Instituto de Estudios Fiscales.

Cañada Martínez (1994) “Las Tablas Input-Output comosistema de información de la actividad industrial”, EconomíaIndustrial, Set/Octubre 94.

Costa, A., J. Galter, J. Muñoz i P. Orriols (2007) “El projec-te de taules input-output de Catalunya 2001 i la seva relle-vància en el sistema estadístic”, Nota d’Economia, n. 87.

Herce, J.A., J. Cabasés i G. López Casasnovas (1995) “Losproblemas de la sanidad pública en España: una encuestarápida entre los expertos en economía de la salud”, FEDEA.

Hidalgo, A., Corugedo, I. i del Llano, J. (2000) Economía dela salud, Madrid: Pirámide.

Ministerio de Sanidad y Consumo, “Estadísticas del GastoSanitario Público”, diversos anys.

Ministerio de Sanidad y Consumo, “Encuesta Nacional deSalud”, diversos anys.

Ministerio de Sanidad y Consumo, “Catálogo Nacional deHospitales”, diversos anys.

Ministerio de Administraciones Públicas, “Informe económico-financiero de las Administraciones territoriales”, diversos anys.

Muñoz Cidad (1988) “Elaboración y utilización de las tablasinput-output regionales”, Papeles de Economía Española, 35.

OECD (2000) A System of health accounts : version 1.0,Paris: OECD Publications.

OECD (2006) OECD Health Data 2006: Statistics andIndicators, Paris: OECD Publications.

Oliva, J. (2006), “Pérdidas de producción laboral ocasionadaspor las enfermedades en Cataluña en el año 2004”, mimeo.

OMS (1948) Official records of the World Health Organization,num. 2, United Nations, Geneve Interim Commission.

Parsons T. (1958) “Definition of health and illness in thelight of American values and social structure”, en Gartly GE,ed., Patients, Physicians and Illness: A Sourcebook inBehavioural Science and Health.New York: Free Press.

Puig-Junoy, J. (2002) “Análisis económico de la financiaciónpública de medicamentos”, Ed. Masson Barcelona.

Puig-Junoy, J. (2003) “La sanitat a Catalunya avui: entre l’in-crementalisme i la priorització”, capítol 15 de Catalunya,societat massa limitada, Angle Editorial, Barcelona.

Puig-Junoy, J. i J. Llop (2004) “Propuestas de racionaliza-ción y financiación del gasto público en medicamentos”,Documento de trabajo 50/2004, Fundación Alternativas.

Servei Català de la Salut (2005) “Activitat assistencial de laxarxa sanitària de Catalunya”.

103

Bibliografia


L'aportació del sector sanitari a l'ecnomia catalana copia

Documents

Transcript of L'aportació del sector sanitari a l'ecnomia catalana copia