yGASETA HE LES ARTS

1 . c '' J tILIOL 1926 DIRECTOR: JOAQUIM FOLCH I TORRES Aiiy 111.—Niím. 52

L'Arquitecte GandlEl dol comú.—En mo-

rir en Gaudí, hempresenciat la parado-xa d'un gran dol col-lectiu; d'un dol «comú»pel traspàs a mellor vi-da del gran artista queha obrat gairebé sem-pre contra <el sentitcomú». Es curiosíssimel fenomen de la popu-laritat d'en Gaudí, ialhora singular el fetd'una real aflicció col-lectiva, sinceríssima iprofunda, com ho foula dels catalans per lamort d'<am arquitecte ».Costaria de trobar, enla història contempdrà-nia un cas semblant ino abundaria en la his-tòria de les edats pas-sades, i menys encaraamb el precedent, dequè l'obra d'aquest ar-quitecte, no agradavagairebé a ningú.

Efectivament, l'ar-quitectura d'en Gaudí,parlant d'una manerageneral, i fent les ex-cepcions en favor d'unaminoría intelligent icomprensiva, el més queha arribat a alcançarentre les gents és el res-pecte, o la curiositat pelseu aspecte extraordi-nari. L'afecte raramentl'ha obtingut. A l'opi

-nió de la generació ar-tística vuitcentista ple

-na de precaucions enl'elogi i decididamentdefensiva en la pràcti-ca, la generació nou-centista s'hi ha sumat,després d'algún lleu as-saig mal reeixit cap alscamins vertiginosos queel gaudinisme oferia. Elnostre avantguardisnmeartístic, ha fet més, jaque algunes estones ambmés poca fortuna queconeixements ha arribatal blasme, afegint-se alcas Gaudí la nova pa-radoxa de que fossinalguns dels innovadorsencisats en les cabriolesdel decorativisme epi-dèrmic de l'Exposicióde París, i alguns delsespeculadors de les fron-doses possibilitats re-presentatives del «Cub»els qui embestissin l'únicinnovador essencial del'arquitectura dels temps moderns;que això era en Gaudí, amb méso menys fortuna, unes estones quealtres.

Nonobstant, les realitats de lesvalors positives pesen, graviten enl'ànima col • lectiva, en apariència in-diferent. El poble té (instint d'aques-tes valors, i quan les perd, s'en sent elbuid. De cara a l'espectacle singulard'un home que cremaba les naus delviure pràctic per a consagrar la sevaexistència a fer realitat el somnid'una obra; enfront d'un cas únic en

el món artístic d'inflamada efusió,de poètica aliança, d'entrega defi-nitiva d'una vida a una obra, el po-ble no ha resistit. 1-Ia vist i ha sentitel contrast de la figura humil, gai-rebé miseriosa de l'home amb lagrandesa del temple que bastia. Latesta cota, plena de pensaments,blanca de llargues vetlles de l'arqui-tecte, insignificant com una ombraque es feia oblidadissa entre el tràfegurbà, i 1'empinada agulla del primercloquer de la Sagrada Família, aca-bat suara, estrellant-se refulgent

en el cel. He reconegut en ell el verbinflamat d'aquesta ànima nostra,malgrat tot, piadossísima, que gene-ració darrera generació fa possible lacontinuïtat de l'obra del gran Tem-ple Expiatori. Ha comprès en ell, elsacerdot que barbotejaba amb unallengua incompresa i un xic miste-teriosa, l'oració immortal de la pedraimmortal amb la qual venia a plas-mar l'íntim anhel d'expiació quecom un corrent invisible i profund,murmura el fons de totes les gransimperfeccions de la societat moderna.

Heu's aquí explicadaen nosaltres la raó d'a-questdol que la coHecti-vitat ha experimentat.En aquella fgureta mes-quina, en aquells ullsblaus tant plens de vidaespiritual, en aquellacascada de profundesparaules que rajaben dela boca del gran artistahi havía perceptible alssentits de tothom el seugran esperit; aquell es-perit al qui tots, elsagradats i els no agra-dats de la seva .obra,havíem confiat tàcita -mcnt, l'expressió i laplasmació perpètua, delmés profund de la nos-ra vida moral.

la tampelvo criade

L'eclosió del geni. —Unes misterioses (diremmés justament) unesprovidencials 'qúalitatsnadiues constitueixenun germen al que caluna temperatura morfi 1adecuada, per a que laseva eclosió sia Inés 'omenys fructífera. Per aen Gaudí, malgrat tot,la temperatura moràlha sigut bona, i en con-seqüència, la seva eclò-sió magnífica.

Parlem ara, des delpla elevat en què aquesthome ha situat la sevavida, en despullar-sé,com Sant Francescd'Assís de tot bé d'or-dre material. Com el po-bret d'Assís llençá a sonpare, les robes sumptuo-ses de jovincell mundài es quedà nu tremolantd'amor i llibertat da-munt les grades de laCadira Episcopal comacollint-se a la sina deDéu, Gaudí s'lia despu-Ilat i ha quedat nu illiure, llençant les sevesrobes i els seus possiblesbéns a la fornal on lluïala fosa del gran Temple.Dormia a la seva om-bra en un llitet precari,que l'afectuosa soli-citud de la Junta delTemple no aconseguímillorar, perquè ell novolia. Menjaba un mosde pa sucat de mel, i

L'Arquitecte a la Processò de Corpus (1925) vora la bandera del Círcol de Sant Lluc. (CL Br•angulí) fruites humils, queguardaba en un farce-llet, penjat damunt de

aula de treball. Cobria la nuesab robes cançades de l'ús, i quancarrer el vianant queia en l'equí-i li allargava una almoina, l'hau-presa, si no hagués tingut temorpecar de vanitós de la seva hu-

militat.Tal era el seu renunciament. Tal

era l'entrega efusiva, que havia fet aDéu de tot el que Déu dóna als ho-mes. No és feina nostra fer l'elogi niei comentari de les virtuts, que únicai respectuosament hem assenyaladescom un fet, el coneixement del qual

141

La Cambra dormitori d'en Gaudí. En un recés del seu obrador, entre embans de fusta, el llitet humilís-sim que cll es plegaba, i complaent-se en els oficis més humils, molt sovint ell mateix es foia. Al costat,un banc de treball i un fragment de maqueta d'un dels remats dels cloquers, que en les llarges vetllesd'insomni anava resolent. (Cl. Ferran.)

2 GASETA DE LES ARTS N.o 52

L'obrador del genial arquitecte. El silló i la taula on tenia costum de menjar.Penjat d'un filferro vora el llum, dins un mocador d'herbes, l'humil sopar delgran artista consistent en dues petites llesques de pa sucades de mel i un gra -

padet de panees. (C(. Ferran.)

La taula de treball d'en Gaudí. L'escala, al fons, amb els penjolls d'unes llàntiespel temple, en curs d'execució, que el propi artista construïa. (CL Ferran.)

és indispensable al nostre propòsit dedeterminar i enumerar les princi-pals condicions i circumstàncies enquè l'eclosió del geni d'en Gaudí s'haproduït, la qual cosa ens permet deconstatar, que aquesta renuncia queimplica una alta i singular virtut,en deixar-lo nu de tota riquesa, eldeixaba també nu de tota nosa d'or-dre pràctic i que en conseqüència,aquesta circumstància bé que derivide la seva pròpia substància genial,l'hem de considerar en l'ordre humàcom una de les més propícies a l'eclo-sió del seu geni.

Una altra circumstància que hemde judicar favorable fou el temps enquè en Gaudí va nàixer a la vidaartística. Aquest temps s'escau entrela fi del neoclacissisme del migsegle xix (fòrmula gcethiana ja ro-màntica del clacissisme setcentista)i la naixença impulsiva i fervorosadel romanticisme pro-piament dit. En l'ordrearquitectònic ens arri-bava dels pobles delNord la passió per lesvelles ruïnes de l'edatmitja tant oblidades.En l'ordre general deles idees s'obrien alspobles les vies fecundesdel seu passat, on dor-mien latents les llevorsde totes les possibilitatsfutures. En totes les es-feres de l'activitat in-tellectual el passat esrevisava. La poesia i lapintura ens en feien re-viure els aspectes hu-mans, i a l'anàlisi delsfets en l'ordre de totesles ciències de la histò-ria, hi afegia la arque-ología, l'anàlisi dels mo-numents, i la seva res-tauració; i de la sevarestauració a la sevaadaptació s'avançavagairebé inconscientment,per un camí que hauriaportat; a la mort, si nohagués portat amb ellla clau del naturalisme;car en l'estudi del pas-sat s'hi descobrien leslleis, per les quals esprovava que els pro-ductes que la històriaens ha deixat han sigutuna floració dels temps,

una eclosió dels germens naturals,produïda en els diversos països peraquella temperatura moral de quèparlava Taine, en aquells dies, ique en conseqüència el temps nou,havia de portar-nos un art nou:Heu's aquí el modernisme.

Romanticisme i modernisme, con-seqüència l'un de l'altre, es moguerena pleret a Catalunya; camp d'espe-culacions sense ncses de tradició,sense grans monuments a respectar,amb una ciutat a fer, plena de fúriaexpansiva, amb rengles de solars aedificar, damunt l'erm, ça i enllàd'unes ratlles traçades al lliure albirde 1'urbanitzador, sense precedentsni contactes en res ni amb res...Darrera els restauradors com enRogent, els adaptadors; darrera elsadaptadors els modernistes... Aquestsmodernistes romàntics transforma-dors del nostre gòtic, amb els Marto-

rell, i Domènech al davant i els segui-dors d'ells, amb en Gallissà, i en Puigi Cadafalch, com a més representa-tius: eren els modernistes que par-tien d'una tradició, que elevaven agracia nova els trets de la graciavella, i per això el modernisme aCatalunya (ho dirà el temps si hi haqui estudi i en reculli els fruits), sien separem tot el que foren importa-cions de modernisme alemany ifrancès, fou amb el d'Anglaterra 3(fildel Prerrafaelisme,) el que tinguémés solta de tota l'Europa, car un ialtre partien d'una tradició.

Gaudí, era al bell mig d'aquestmoviment que es derivava en correntsinteressantíssimes dignes de formaruna escola. D'aquellaplèiade d'arqui-tectes (l'obra dels quals, amb l'aplau-diment de la prempsa barceloninaun il • lustre polític francès, actuantde turista, en féu riota, no fa moltsanys, donant una proba trista deincomprensió enfàtica), Gaudí era

potser el més ignorat. L'alta fantasiadel gran artista anava més enllà queels altres, i res li era obstacle enhora en què tota especulació era es-timada i tot intent renovador mésque tolerat, ben rebut. Heu's aquíuna altra circumstància extraordi-nàriament favorable, per a la eclosiód'aquest geni, impossible en altretemps, molt difícil en un altre país,on unes tradicions rígides i uns mc-numents exemplars, on tuja ciutat fetai una escola tradicionalista, hauriensigut noses enormes per a fer possi-ble la realització de les enormestemptatives que ha portat a cap elnostre artista i en la incertitut atre-vida de les quals, ningú més que elseu geni portentós, era capaç de sos-tenir-se.

Una altra circumstància final-ment creiem que ha afavorit aquestaeclosió. Ella és, la d'haver tin-gut la sort (immensa per nosaltres)d'haver-li sigut confiada la direcció

de les obres d'un grantemple; sort que tenenen els nostres tempspocs arquitectes. L'obra,començada per en Vi-llar (que fou un artistameritíssim), era a l'al-tura dels capitells de lacripta actual, quan elseu iniciador, per raonsque desconeixem va dei-xar-la. La Junta delTemple, de la qual enMartorell formaba part,volia encomanar an'aquest la continuacióde l'obra. Raons de de-licadesa, com potser lacl'haver renunciat enVillar a seguir l'obra,formant part en Marto-rell de la Junta, l'incli-naren d'una banda arenunciar la comanda ide l'altre també, la ne-cessitat, al seu judici,de què s'encarregués aun arquitecte jove. EnMartorell va proposara n'en Gaudí. L'il lustreautor de les Saleses,coneixia els talents gai-rebé inèdits del granartista, i la Junta delTemple que presidia elSr. Dalmases, acceptàla proposta... En Gaudícomençaba a treballardamunt la planta ons'alçaven a altura dels

o0

oa ó,

II^ aa `-cwo wr* nccw

aCD

o

G1 ç

ira ^o „

G

wro ww

G

wó Go

rrU)

w w

CDro

os a.o

w

oCDU)

U)

a

o0

C wU)

o hyP wn ^

w m_

dQ 1

oh'¿ aU)

Jo

w no.

a'y

d no

y ^O O7 k

ren ,Q,

iD ñC ^y onN _nO O.o

G

G0.o

^Qy^V,W

o^

O

O_V

-o

`b

OOOQ

E0.J

b

r+

w

^ hV ^ b .b ^/1 bO1

1bw O .C] d a ..

d O ^j •^ •ç7 —, • O O O d u d, v ro

v^ doy N á L vï

°A^n

N `° .oO ^ roh d

I^ b

from a ° vb y v N O ro v

yy

w v^n

c _ 'v a

a^b Ñ d q O

o° y clro

ee%^^ ^. o --

ó Qbr ao 'b p aó

ó'

^p b a G > rn opi 000 ^0 Ip fi...^^

V ro Oo ^-• bO'á ou ^.- ° iv ro 'nT ,o ^.p AEU rr V c v ro ° ó ro k ç ro

Oa .- O o o O ,^ •. - T^

u b ^C-^ ^^ O ro O

°

o^

b b

--

b O >r o Q,o

T7

VV;

o- - -.0

v^b -o ^p to -o O O ro i. d 0

vJ Q e^a I._. ad Z rn ^p ... s, ov •.. V •o d

roO O

ro n O AL - ,7 Ñ .0 •0 V L C bk tia

:^ ^ ^ '^ b G ro ^ ^ ^ ^ b ^ ^ ro ó se •Coms,^ ^

^ ® ó ro b .V 2 p/lj F`}+ ^-' ° V ^, IOO OJ_u o r ro .r .Dao h+ 'L

.^ V ,_ C^ ^ro v a .o

^,0) p °'° ^ •o - com,

N

. "

b

O

u7 V

y d ó o- Or0b o (1 b

^-ro

on(V

° roO -

b 0 0 o o

ro L ó b ón _d :° ro Q, b,ro ro V •b ro-

^e.y @ @ - F.á 0 ro ) c E .ñ ° F

ea v^ .^ -1 ' `)v prn O y U v

rFA ° d

1

ro ^ N bO tib ñ h

O EN ro

r ^ Lro VJ aOO

EG

ro 'i--o (^ b k

> ` á w Kb L Ty h V f0

rob

V -

v o OI

^r 0

Q

robca) •>

( ¡ V ro 'v

0_.O( Ç ro

.o fQov N s-

-od

O C uF b Vro

O.

u ro^

d

^ ^ óV V

1 ^ bCY]b

^ >~ !Q

A V CO b - .. b O

y o 5 i r-b A viOv^

o - .- O ( ro r

H L.. pVO'

-b ^+ .- •V V~

O avy b00 O {.-1•V

rn v

x ^ -= b 0 b

O p j b V O bCi vb

Í]ó

O a

A

O >~

vá

P

^.^I.! ^ L ro Na _wó

'° F„I ro R7 b .d-a wáH t

- U E dooi oi ° r a

^i (Il . 'uiro

b _

Q ^U b

0.^^0)V

— + + V p^ O .-O Q

pJ •^ ¡^I .ñ 00)

a aI

a^-

r^+1

CI.`a- i/% ñ ^h R7 [I,^

ro

rom+ O1

Oo

0

° n0)0

Q > b ° ,y ^b

^--^ hr W N c. . F U ^O W Q vbi A.--.

v^y v^ b.v (ID N ,-, A •i.ro `^

LEcb a b^/1 ro f0

ñ (/) vb ro c o C7v 'r Á c^O

^Ç v v^ b N iC co

á ro

N."52 GASETA DE LES ARTS 3

capitells les columnesd'una cripta gòtica.

Heu's aquí, per a noenumerar més que loessencial, les causes queal nostre entendre hanafavorit principalmentl'eclosió del geni d'enGaudí. La seva floracióportentosa s'ha anatfent rica en coloracionsi matisos. A través deles modes; a través de lareacció clacissista i deldiscrecionisme ques'oposaba al modernis-me; a través d'aquestacomplaent banalitat del'actual clacissisme decontractista d'obres, enGaudí ha prosseguit,fins a les més vertigi-noses conseqüències, elseu camí, i ha ofert almón l'enorme gosadiad'un pas endavant dinsla història de l'arqui-tectura.

ma cap a les més altes ambicions del'art. Per arribar a elles, crearà les es-cales magnífiques del seu sistema, detal manera, que el sistema vindràa ésser una enorme soca brancantfrondosament i portant les corren-ties de saya des de dalt a baix de.l'obra; fent del monument un totinseparable, una cadena de conse-qüències, una successió lògica deformes, un ésser orgànic, en fi, queviu la seva vida de forces i de for-mes, i palpitant amb una alenadarítmica, compleix el seu destí.

Gaudí, fill del romanticisme espe-culatiu i revisor, fou nonobstant i elseu pur modernisme, o mellor dit,fou pel seu pur modernisme., un tra-dicionalista. El seu «pas» no s'apoia-ba en els abims absurdes del no res,sinó en el darrer progrés de l'arqui

-tectura; i aquest darrer progrés en lahistòria de l'arquitectura el trobemen l'art gòtic. Aquest progrés, histò-ricament, va de les solucions barbresde l'arquitectura primitiva adinte-llada, a les més complexes i orgàni-

ques de la volta oriental, amb totesles seves conseqüències cupolars, itotes les que de la mecànica d'aques-tes formes es deriva; conseqüènciesde les quals en resulta, que la partactiva i útil del monument, és moltinferior a la part passiva de sosteni-ment, que aquelles fan necessària;és a dir, que la nosa de les parts mor-tes, fa més embalum que la part viva.Avençà l'art gòtic damunt d'aques-tes conquestes estructurals relatives,i troba una solució de coberta sensemurs, que trencant els arcs, divideixi verticalitza la pressió d'aquests,reduint al mínim, conegut fins ara,en l'arquitectura orgànica, aquellembalum d'arquitectura morta, quesón els contraforts; les crosses, aque-lles crosses que en Gaudí volia ferdesapareixer, per a que el monument,com un organisme viu i palpitant,es bastés a sí mateix i tot ell actiu,el temple, tot ell fos temple, allocantla Relíquia de Déu com per un actede voluntat orgànica, continua i la-interrompuda, que partint de la

base s'alcés en mur i estorcés en coberta, do-nant al cel el seu llomgloriós de voluntat id'energia.

Heu's aquí el granalé d'aquest home por-tentós. La història del'arquitectura li haviallegat solucions cons-tructives realment in-completes. Al llargd'ella, tothora hem vistque l'edifici era com

-post de dos elements:mur i coberta; capsa itapadora.

L'arquitectura orien-tal radiada tenia, da-munt la gòtica, l'aven-tatge de partir d'unpunt de concentracióorgànic que donaba encerta manera una uni-tat a l'edifici, tot en-cerclat d'obra mortaque ell sigués. L'arqui-tectura gòtica, bé quetenia 1'aventatge de su-primir en gran partl'obra morta, no dava al'edifici una unitat or-gànica, ja que era lasuma d'una sèrie d'es-pais coberts segons unsistema.

L'avenç a què enGaudí aspirà, consisteix

en què l'edifici sia una cosa única;una superficie enèrgica que cloguii cobreixi alhora; una sola línia devida que s'aguanti i es torci i co-breixi viventa com un arbre. Lasolució fou l'arc parabòlic, natu-ralment, i avençant enllà amb aquestprincipi, a través els veritables abimsde les seves conseqüències, fent caraa totes elles, exaltant-les a la catego-ria de fets estètics, s'ha enfilat enllocd'enfonzar-se, damunt d'elles, fins alparoxisme gloriós de les agulles delgran Temple. En Gaudí ha mort, endeixar resolta en el paper la solucióde la coberta; la gran solució; el puntessencial de la seva renovació arqui -tectònica. ¡Déu ho ha volgut així!...

L'expressivismc gaudinià.— L'obraarquitectònica viva, orgànica, és es-sencialment un gest, una actitud dela matèria anant a complir una fina-litat. L'art acusa, estilitza, per dir-hoaixí, aquest gest, i el fa expressiu demanera que revelials ulls la la intel li

-gència humana, la funció que realitza.

El modernisme d'enGaudí.—El naturalismefou en l'art una conse-qüència del romanticis-me. Gaudí fill de l'èpocaromàntica, vegé commolts, que el passat do- Un aspecte de l'obrador, amb els models de les imatges de la Porta del Naixement de la Sagrada Familia.

nava la lliçó de què a A dreta, la Fugida a Egipte i altres figures. A esquerra, Jesús Infant treballant de fuster. (CL Ferran.)

cada temps corresponun art propi, i que en conseqüènciales solucions de l'antic són insufi-cients a la vida nova que les obligaa una penosa contracció que el nomdiscret d'adaptació, no pot fer su-portable. Cal dir però, que si forenmolts, els qui això vegeren, única-ment ell s'atreví a avençar per aquestcamí, disposat a afrontar les darreresconseqüències d' questa veritat.

I és que el modernisme d'en Gaudí,no era una teoria estètica. Com enels veritables cassos de renovació ar-tística, cap sistema teòric els prece-deix, sinó que és del fet, que el siste-ma pren vida. El naturalisme d'enGaudí era al revés cl'una teoria unimpuls humaníssim i fervorós, portatper una fantasia simplement porten-tosa, nascut a la fornal mai extingi-da d'un veritable geni creador quesab elevar les realitats de la vida auna dignitat estètica nova i a unsimbolisme transcendent. Aquí hi hael nus de tot el misteri gaudinista; enaquesta inflamació espiritual enaquest uélancement» de la seva àni-

Un retó de l'obrador d'cn Gaudí, on el gran artista montaba amb ses pròpies

mans, treballant com obrer, les llànties que li havien encomanat les Filles deMaria de la Sagrada Familia. (Cl. Ferran.)

Un aspecte de l'obrador on es veu la maqueta del tros de nau del Creuer dela Sagrada Família, que un cop llest el Portal del Naixement, l'arquitecte

Gaudi es proposava d'empendre. (Cl. Ferran.)

La Sala de l'obrador d'en Gaudi on es guarden els models de les estàtues del Portal del Naixement. Figuresde les gents humils del barri del Poblet, que l'artista emmotllava, per a ornar el gran Temple. (CI. Ferran.)

Detall d'algunes de les figures en guix, models emmotllats del natural que figurenen la Porta del Naixement de la Sagrada Família. (CL Ferran.)

j GASETA DE LES ARTS N.e 52

L'exemple més altde finesa expressivaque hi ha en la històriaartística de l'arquitec-tura, el trobem en l'artgrec. L'art grec, barbaen l'estructura, mal-grat i que portés a ladarrera perfecció el seusistema estructural pri-mari, fou en aquestordre d'expressar lesfuncions orgàniques dela matèria, el més afi-nat, arribant, pel camíde posar-lo a l'abast del'uli 1 de la intel•ligènciahumana, gairebé Ú1 dià-leg... a la confidència.

Realment, els detin-guts anàlisis que lesmodernes investiga-cions arqueològiqueshan portat a cap a Grè-cia, diuen l'enormequantitat de deforma-cions que en benefici del'expressió, els arqui-tectes grecs, determi-naren damunt delsmembres componentsde l'edifici. El punt departida, repetim-ho, foul'all i la intelligènciahumana. En honor d'ellses feia: El temple, erapel Déu, la religió pera l'home, i a la mesurade la comprensió i dela visió humana, era posat el mo-nument, que al capdavall és unacte religiós.

Al revés l'art gòtic, donà peu a ladita de l'humil escultor, qui treba-llant al cim de les agulles de la Seu,aqueferat, cisellant un capitell, envisitar les obres el Sr. Bisbe i en ésserinterrogat pel Prelat, respecte la in-utilitat d'aquella feina que de tantenlaire ningú veuria, va respondresenzill: Monsenyor; la veuran elsAngels»...

Són dos conceptes, però el mésjust és el concepte grec, i al conceptegrec, va acollir-se en Gaudí: El tem

-plè és un homenatge a Déu, i l'ex-pressió cl'aquest acto d'homenatgeés l'home qui l'ha d'entendre. Enconseqüència, l'ordre, la mesura, laproporció, la part descriptiva de lesfiguracions històriques, cal relacio-nar-les amb l'home. Fugim del mons-truós per tal, per a mourens damuntla única base possible en aquestmón; la raó humana. -

Aquesta qualitat expressiva delmonument, té aspectes varis. El rit-me general, fill de la relació de me-sures; la possibilitat vital dels mem-bres, l'expressió d'equilibri dels cos

-sos, d'un costat; ço és, la vida delselements amorfes. De l'altra, el re-presentacionisme; el que era el frisi les imatges del frontó en el tem-ple hel lènic, mostrant llurs realitatsdeformades, en honor a la posició del'ull humà, que pels fenómens de lavisió i de la distància les veurà aixíperfectes.

Heu's aquí una preocupació queno sentirien els gòtics, sobre tot enl'aspecte figuratiu. Heu's aquí unapreocupació d'en Gaudí en la partfigurativa de la Sagrada Família.L'arquitecte ha deixat un sistema decontrol de deformació de les figuressegons la seva situació d'altura o dedistància de l'ull humà, i deformadessón en la seva realitat, per a què elsnostres ulls les vegin correctes.

Coneguts els principis d'aquest ori-ginalíssim, que humilment escoltava

les grans lliçons de la història, diguemara que en el caire representacionistadel gran Temple, apart d'aquest prin-

animant els murs, isomrient pels sostres,els models en guix deles joioses imatges delPortal del Naixementde la Sagrada Familia,o veurà anguilejar en-tre les bigues, els dra-gons i els serpents ques'enfilen pels pinaclesde l'absis del gran Tem-ple. Veurà en les altres,alguns aspectes delprocés de realitzaciód'aquesta escultura que,cquest heme que no ésescultor, ha creat.

Evidentment, és deuna enorme gosadia elfet de practicar un sis-tema de fer escultura,sense ésser escultor. EnGaudí ha fet això, i de-cidi t en la marxa, enGaudí no s'ha aturat:Un preludi de preocu-pacions però, va davantd'aquestes imatges, enles quals hi ha una con-dició innegable: la vida,que és una de les finali-tats de l'art, i en la re-unió i disposició de lesquals en la façana, hiha també indubtableuna altra qualitat ar-tística: l'harmonia.

Es veu, seguint lespetjades d'aquest ho-

me genial i portentosament hàbil,que la seva gosadia escultòrica par-teix, com sempre, d'un precedent.Plini escriu: «El primer qui féu unretrat d'home en guix emmotllatdamunt el rostre i que reféu aquestaimatge a basc de la cera fosa tiradadins el guix, fou Lysistratos deSicyone, germà de Lysippo, del qualus hem parlat. E11 fou qui va apli-car-se a fer la semblança exacta;abans d'ell, hom no es preocupavasinó de fer les testes el més bellespossible. » Vasari diu que aquestmateix procediment usà el Verro-chio a Florència en el segle xv,consistent en «emmotllar al viu les«cose naturali»; çò és, les diversesparts del cos humà. Ben aviat

—segueix dient, encara =hom co-mença a emmotllar els rostres delsqui morien. Així, veieu per les casesde Florència, damunt les llars i lesfinestres i les portes, una infinitatde retrats tan ben fets i naturals,que semblen vivents.» Quan alsantics, els mestres de la crítica del'estatuària grega creuen reconèixerl'aplicació del sistema en moltesefígies funeràries de l'època helle-nística. Quan el Renaixement, elsretrats florentins, picants de rea-lisme, aconsellen l'acceptació en partdel mètode.

Gaudí el va adoptar, i en adoptar-lo, sabia quines podien ésser lesconseqüències del sistema, i per adefensar-se'n hi ha tot un treballllarg, sord, lent, meditatiu d'estudidel cos ]humà, que arriba a conèixeren sos menors detalls, que dibuixaanatòmicament i del qual en cons

-trueix en filferro una i cent vegadesl'esquelet. Procés curiosíssim, queva de les seves anades a les aulesd'anatomia de l'hospital fins al nio

-dclatge en escala dels petits bocetsde les figures, que penja lligadetsa la maqueta, en la posició que hand'ocupar; modelets de reduït ta-many dels quals en construeix pri-mer un esquelet orgànic amb Iil-ferro; esquelet que vesteix desprésamb tela metà] Tica finíssima i aptaa ésser modelada, i decidit així ales-hores, ve el model posat en l'actitud

cipi grec que ell va seguir, seguí elconcepte gòtic. La Catedral era el lli-bre dels pobres. La història santa eradescrita per innúmeres figuracions,que des dels vells Profetes fins alsapóstols, passaven en processó. Alvolt de Déu, la història, la ciència, eltreball i la natura, hi eren presents.El passat i l'avenir dels homes; laglòria i els inferns... Tot un sistemasimbòlic es desenrotllava al llargde les grans portes de les Catedrals;tota una doctrina escrita amb lletresque eren imatges. Coronaven lesagulles els monstres misteriosos deles edats primeres, forjen en capi-tells i frisos, les flors de la pradaveïna i els fullatges humils de lesarbredes que ombrejaven els con-torns... En Gaudí en el seu portal delNaixement ha fet això. Ha represen-tat la gran festa del món, presididapel Nadó. EIs Pastors humils, elsAngels de 1'Anunciata cantant ¡Glò-ria! les neus que fonen a l'escalf delnou Sol del nostre Orient, la històriade l'Infant i de la Mare i de l'humil

Fuster de Nazaret, la Fugida a Egip-te al llom de la somereta; el guerrerdegollant els innocents i més àngelsencara, bufant les cornamusas de lajoia, agenollats d'adoració en el buid,contorsionats de joia pels cantells...Es la Pàsqua de la resurrecció delllinatge humà a la vida eterna, eltema imposant d'aquesta magna obradel portal, la més gran obra d'escul-tura del segle, des del punt de laseva extensió... i aquesta escultura,és feta d'en Gaudí.

En Gaudí escultor. —Un aspecteinteressantíssim i gairabé inèdit dela personalitat d'en Gaudí, és enGaudí escultor. En les fotografies queillustren aquest número, amb elqual la nostra publicació tracta hu-milment, d'homenatjar al genial ar-quitecte, hem insistit en aquestpunt, i en el de donar alguns aspectesde la vida íntima i de l'ambient ones movia l'incansable creador. Envàries d'aquestes fotografies de l'o-brador del mestre, el lector hi veurà

NT° 52 GASETA DE LES ARTS

volguda, i la fotografiadel model en quatre desos aspectes a íi de. veu

-re els diversos efectesde la posició, des delsdiversos punts de vista;i això decidit, 1'emmot-Ilat en guix del model,ara nu si la figura esnua, ara amb la llargatúnica dels Angels delNaixement. Després lesdones, amb aquella Ma-ria de la Fugida a Egip-te; després aquell Jesúsfuster, aquells infantscantaires... Els uns re-coberts després d'em-motllats, amb mantellsplegats que s'enguixendamunt, per a ésserdesprés copiats en pe-dra, els altes tal comDéu els va fer, nuets igràcils... I aquests mo-dels; aquestes noies quei'an de Mare de Déu, iaquests homes que fande Pastor, i aquestsnois que fan d'Angel,són les dones del barridel Poblet, els mano-bres de l'obra, els In-fants de l'Escola Parro-quial; els feligressos delTemple, que es retroba

-can allí per sempre més,que moriran en la carni viuran en la pedra.

Hi ha quelcom d'as-pre en tot això; quel-

com que la condició devida que a tot plegat hainfós el geni d'aquesthome ens ho fa accep-tar fatalment encisats,inevitablement atretsper la seva raó, que ésmés enllà de la nostra.En Gaudí escultor me-reix un estudi que nopodem pas fer aquí, enaquestes ratlles ja massa

de la història de l'ar-quitectura.

III. Ha donat la vi-da a ruta obra d'art fetaper 1'a mor de Déu i l'ex-piacié dels pecats delshomes.

Un deure. -- Aques-tes valors de l'obra d'enGaudí que hem deixatsuara indicades, i la rea-litat de les quals hemprocurat de fundar, ensobliguen a una cosaque no hauriem gosatde proposar a n'en Gau-dí, que és fer un «MuseuGaudí». Aquest Mu-seu té com a missióprincipal la de guardarels mil cato-res» que cons-tituïen l'obrador delgran artista; les sevescarteres d'estudis i pro-jectes; les fotografiesamb croquis de refor-mes al damunt; els pe-tits esbossos imprecisosde les primeres idees;els rars projectes queexecutà; la reunió detotes les fotografies iclixés que constituei-xen el corpus de la se-va obra, ben detallada,ben demostrada. Caldriaafegir-hi els bocets delilferro i els modelsescultòrics de natura-lesa tan trencadissa, ésa dir, fer Museu delque fou el seu obrador;exhibir en forma quees pugui conservar ensems, tot el que es refe-reix a n'aquest cas Únic.

Aquest Museu deuésser instal lat a 1'om-bra del Temple, i sipogués ésser en el quefou l'obrador de l'ar-quitecte millor. Vota-

r lìk.

allargassades que tracten d'enfocar que de l'art gòtic ençà es planteja r ` "solament al gunspunts essencials de ol nrnhlema nii en nart resoloné G

5 Pla seva obra i que tracten de fona

-mentar, sobretot, les valors univer-sals d'en Gaudí.

Les valors universals d'en Gaudí.—En resum, aquestes són, al nostremodest entendre, les següents:

I. Fou l'únic arquitecte del món

El model natural abans d'ésser emmotllat per a convertir-lo en eslàtua, és posat davant d'un mirall dequatre llunes, al qual s'enfoca l'objectiu fotogràfic que recull quatre aspectes (le la seva posició, assajant

així si l'actitud es adaptable al lloc on la futura estàtua es destina.

r

Boccts en lllferro i tela metàl litadestinats a decorar les columnes dela maqueta de l'inferior del Temple(Modelats per l'arquitecte Gaudí.)

(Cl. Ferran.)Una modesta 011a de la Parròquia de la Sagrada Familia, posant davant el mirall,

en estudi de la pose d'una imatge de la Mare de Déu.

Bocets en filferro i tela metàl • lica deles estàtues que havien de decorarles columnes (le l'interior del Temple.

(Modclats per l'arquitecte Gaudí.)(Ci. Ferran.)

G GASETA DE LES ARTS N.° 52

Tres aspectes d'una figura d'Angel. Obra manual de l'Arquitecte Gaudi. L'esquelet de filferro és revestit de Lela metàl Tica, amb la qual son modelats els ropatges.

riem perquè es conservés la sevamodesta cambra amb el llit. Elladóna un tret decissiu de la fisonomiamoral de l'arquitecte; és la demos-tració de la renúncia total als bénsdel món, és el seu vot de pobresa;la cambra nupcial del seu maridatgeamb l'obra.

Estem segurs de què nq cal pasfer a la Junta d'obra del Temple larecomanació de què guardi les relí-quies gaudinianes. Aquests dies, sino ens hagués constat, hauríemaprès la veneració amb què tots elsmembres d'ella tractaven a n'enGaudí; l'amor i la sol licitud dequè el voltaven, el respecte amb quèens mostraven els papers que . hadeixat. Honora a tota la Juntaaquesta actitud certament; i aquestaapesarada indecissió amb què esmovien a les primeres hores d'haverperdut al mestre i al company, comhonora als arquitectes, ajudant ideixeble del mort il • lustre i el celo-síssim capellà del Temple, la gra-vetat afectuosa amb què ens guia-

ven a través dels estudis i fragmentsde maqueta, on es veu el procés del'obra, i als qui hem d'agrair lesllums que ens han donat per a el

nostre modest treball... però, nos-altres com a barcelonins voldríemque en aquesta Barcelona que oblidasovint el culte, o millor dit, les fòr-

mules civils del culte als grans homes,en aquesta ciutat on no tenim capd'aquells recerats que són «la casade l'artista tal» o «la cambra del'escriptor qual », tinguéssim almenysa l'ombra del temple, una mica derecort personal d'aquell qui el bastí.Pel cost reduït d'una Instal•laciócom la que es proposa, i per la cons

-trucció d'un nou obrador, que vin-gués a substituir el que es conver-tiria en Museu Gaudí, no mancariena bon segur els mitjans económica,que no han de perjudicar, natural-ment, els ingressos de l'obra delTemple.

Com una forma d'homenatge a lamemòria del gran arquitecte., comuna demostració de l'estima en quétenim els seus grans mèrits i com unhonor nostre, el Museu serà útil.

Modestament oferim la idea a laJunta del Temple, a qui pertoca eldecidir, segura de què té tota la nos-tra afectuosa confiança.

JOAQUIM FOLcil 1 TORRES.

QIIADEIN5 DE DIVULGICIÓ ARTÍSTICA DE LA GaSETa DE LES ARTS

DIRECTOR: JOAQUIM FOLCH I TORRES 'ti^j^j^

EL TRESOR ARTÍSTIC DE G8T8LUNYHHa sortit el primer quadern dedicat a

EI Retaule dels RevenedorsHa sortit el segon quadern

EIs antics vidres catalans esmaltatsFormaran aquests quaderns, en sèries,un veritable catàleg artístic monumental

de CatalunyaSubscripcions a la col lecció "C7 SETA DE LES ARTS"

EDITORIAL POLIGLOTA.— PETRITxoL, 8

Aspectes del curs d'execució de la figura d'Angel que reprodueixen els gravats del capsal d'aquesta página.^poleti4`s

2 )o ^.F o^d ^J

^3AINn

y

L:-.: -.--- - . ------1.. 1

N•° 52 GASETA DE LES ARTS 7

Esquelets construïts en filferro, base dels bocets preparatius de les escultures d'en Gaudí.

GASETA DE LES ARTS AVÍS ALS SUBSCRIPTORS:

Es ja avinent als subscriptors que vulguin tenir fot el 2011 any relligat, quepoden dirigir-se a l'Administració cEditorial Poliglotas, Petritxol, 8, o bé tele-

Petritxol, S • EDIT4JIt1AL POLÍGLOTA • Apareix quinzenalment jonejaal al nP 5527 A. es passarà a domicili a recollir-bo.

Barcelona: 2 Ates. mes • Fura: 2'75 ptes. mes Número sols: 1 pta. Any 1825: En lela an ll lesa i IInn! de pell, rétol daurat al pla.. Ptee. 6

Gtf lA DE LES ARTS I DELS AIRTISTESPins

BAIXERAS, DIONÍS .....BENET, RAFEL ..........BIOSCA, JOAQUIM .......CAPMANY, RAMON ......CARLES, D . ............COLOM, JOAN...........DURAN CAMPS, R.......ESPINAL, M. A........FERRATER, ANTONI DE.JUNYENT, OLAGUER ....MALLOL, IGNASI.........MAS I FONDEVILA, A. . .MASVILA, F.............MESTRES, FÈLIX .......RAURICH, NICOLAU ....RINCON, VIGENTS ......

Pintors de retaules

SABATÉ PASTOR, BON.e PLAÇA LETAMENDI, 34.

Diapositives d'art per a projecció

COL LECCIONS AESLA.. ALDANA, 3, ENT.

Dibuixant de publicitat

VALENTINES, IsIDRE... R. Castelar, 22 TARRAGONA.

Dibuixants-pintors

CARDUNETS,ALEXANDRE DIPUTACIÓ, 235, 2.on, 1.°

EsenitorsCLARASÓ, ENRIC ....... GRANADOS, TORRA SANT

FRANCESC (SARRIÀ).LLIMONA, JOSEP ........DIAGONAL, 410.MARÉS, FREDERIC ...... MALLORCA, 184, INTERIORMARTORELL, SALVADOR ENRIC GRANADOS, 120.OTERO, JAUaIE .......... ARAGÓ, 329.VILADOSIAT I MASSANES, JOSEP SARDANYOLA.

DecoracióLENA, S. A. ...... PL. ANTONI LOPEZ, 15, 3.er, 2.•

Decoradors

BADRINAS, A. ......... NEPTÚ, 2 (GRÀCIA).CASA CARTSn ........... SALSIERON, 6 1 8.LLONGUERAS, JAUME .. RDA. S. PERE, 36, 3 er , 1.°MARCO, SANTIAGO ...... ARAGÓ, 280.PALAU, JOSEP ..........MALLORCA, 313.PARCERISAS I C. ...... E. GRANADOS, 90RIGOL, RAMON ......... ROSSELLÓ, 168.

Projectistes de jardins

LLIMONA I BENET, RAFEL BALMES, 19, 2. on , 2.'RIGOL ARTUR ............ PL. TETUÁN, 18, TENDA.

Acadèmies de dibuix i pinturaBAIXAS............... PI, 1, le?

Llibreries d'art

EDITORIAL POLÍGLOTA PETRITXOL, 8.

Editors de llibres d'art

EDITORIAL MUNTAÑO-LA, S. A . ............ PL. CATALUNYA. 9.

Reportatges d'artSERRA, FRANCESC ...... SALMERON, 156, 2.°n

Efectes de dibuix i pinturaTEXIDOR, MODEST ..... RBLA. CATALUNYA, 89.TEXIDOR, VÍDUA E. ... RONDA SANT PERE, 16.

AntiquarisCOSTACARVAJAL ...... CALL, 28, PRAL.ESCLASANS, MARIA PIETAT, 10 DAR.' CATEO.GALERIA MONTLLOR .. FRENERIA, 5. »QUER FARRÉS, FR.° ... PALLA, 27.VALENCIANO, J. ...... CORRÍBIA, 2.

Catifes (Manúfaetura)AYMAT, TOMÀS ......... RIUS I TAULET, 21 (SANT

CUGAT DEL VALLÈS).GAL Í, F. (Agent de A. Tronc. Paris) P. DE GRÀCIA, 59, ENT., 2.8

Ceràmica d'art

GUARDIOLA, JOSEP ..... MOZART, 6, 1.er, 2.°

Construcció i decoració

BASTÚS, QUERALTÓ I C.°. STA. ELENA, 4 16.

Constructors d'obres

OLIVA I\'IALLOL RDA. S. PERE, 48, 2.on, 2.°CONSTRUCCIONS TEKTON. VIA LAIETANA, 40, RNT.

Ebenistes

BUSQUETS, JOAN ...... P. GRÀCIA, 36.HOMAR, G. CANUDA, 4.ORRI, FREDERIC ........ ARIBAU, 226.REIG I BERNET, LLUÍS.. ENRIC GRANADOS, 21.VAYREDA, RAIMOND... BORRELL I DIPUTACIÓ, 111

Escultors decoradors

SOLER, FRANCESC ...... ARIBAU, 224 INTERIOR.

Escultura religiosaCAMPS ARNAU, J. M.'. .. MONTSENY, 77 (GRÀCIA).

Fusteries artístiques

CASAS, VÍDUA DE F. ... DIPUTACIÓ, 119-121.TARRAGÓ, ENRIC....... CONSELL DE CENT, 283.

Galeries d'exposicions

AREÑAS ....... .. ... CORTS, 670.GALERIES DALMAU... P. GRÀCIA, 62.GALERIES LAIETANES. CORTS, 613.

MALMEDÉ, L. ......... P. GRÀCIA, 68.PINACOTECA, LA ...... CORTS, 644.SALA PARÉS (MARAOALL) PETRITXOL, 8

JoiersSUNYER, R. ........... CORTS, 660.

LaeadorBRACONS, LLUÍS ........ FOLGAROLES, 46 S. G.

LivaparesBIOSCA I BOTEY ...... RBLA.CATALUNYA, 129.

Metalls d'artBIOSCA I BOTEY ...... RBLA. CATALUNYA, 129.CORBERÓ, PERE ....... ARIBAU, 103.

11[irallsCAMALÓ, SUCCESSORS DE. LÀURIA, 9.

]Mobles modernsBADRINAS, A. ......... NEPTÚ, 2 (GRACIA).

Papers pintatsGUASCH, FILL DE JOSEP. RAURICH, 8.SÁLV IA, FILLS DE SALV... PORTAL DE L'ÁNGEL, 4

Parquets (fàbriques)BASTÚS, QUERALTÓ 1 C.° SANTA ELENA, 4 I 6CASAS, VÍDUA DE F. ... DIPUTACIÓ, 119-121.

Pedra artificialMINGUELL, JOAN ...... PARÍS, 209.

Pintors decoradorsCASALS PEYPOCH, J.... ROGER DE FLOR, 164.COROMINAS, MANUEL.... ASTÚRIES, 14 (GRÀCIA).TRUJOLS BLEY, JOAN .. SANT GERVASI, 14 (S. G.)

Reproduccions artístiquesBECHINI, GABRIEL...... ROGER DE FLOR, 162.PRIU, TOMÀS........... CONSELL DE CENT, 368.RENART, .I. ........... DIPUTACIÓ, 271.

TapisseriesBLANCO BAÑERES, H... CALL, 21.GALÍ, F. (Agent de A. Tronc. Pari s) P. DE GRÀCIA, 59, ENT., 2.•

TapissersGILABERT, JOSEP ...... PASSEIG DE GRÀCIA, 114LLOSA, PERFECTE........ BALMES, 128, TENDA.

Tapissos (Manufactura)AYMAT, TOMÀS ......... RIUS I TAULET, 21 (SANT

CUGAT DEL VALLÈS).

Vidres d'artCAMALÓ, SUCCESSORS DE. LÀURIA. 9.GRANELL I C'...... .. ENRIC GRANADOS, 46.RIGALT, BULBENA I C.• CASANOVA, 32.

orsCASP, 46.MUNTANEB, 1, 2. on , 1.aDIPUTACIÓ, 310.ESCUDELLEES, 8, TALLER.CASP, 56.CLARís, 99.DIAGONAL, 335, TALLER.PROVEN çA, 362.TRAVESSERA, 120, S. G.Bonavista, 22.P. CLARÀ. -OLOT.CLARiS, 30, 3 eiPG. S. JOAN, 133. ESTUDIDIPUTACIÓ, 289, 1 erBARCELONA, 24 (SARRIÀ)PETRITXOL, 14.

8 GASETA DE LES ARTS 1.°52

HISTORIA DEL MUNDOper J. PIJOAN

S'ha publicat el primer volum d'aquesta història escrita baix un criteririgorosament científic i segons mètodes moderns d'investigació. El primervolum tracta de l'origen de la Terra i de l'home d'acord amb les darre-res descobertes paleontològiques, i està il • lustrat amb profusió de mag

-nffics gravats que reprodueixen els documents comprovatoris (le la fide-litat del text. Es una obra de veritable profit per a tots aquells quedesitgin no tan sols ampliar sa cultura artística, sinó tenir un concepte

científic de la història de la humanitat.

Salvat Edítores, S. A. 41, Carrer de Mallorca, 49 BARCELONA

A reñas

FOTOCIRAFIA E'XPOSIGIONS

Procediments pigmentaria Venda d'obresGomes i objectes d'artTintes AntiguitatsCarbons DecoracióEsmalts Mobles

Corts, 670 (junt al Ritz)

i`,lii?lil

I1IiiFiI11TIII4IIHui1Il

Fusteria

Enric Tarragóo ^ ^

TALLER DE CONSTRUCCIONS:

Consell de Cent, 283. Telèf. 3504 A.

FABRICA D'ELABORAR FUSTA:

Roger de Flor, 132. Telèf. 327 S. P.

L1. BraconsLe c a d o r

Ex POSICIÓ 1 VENDA:

J. Mercadé Sala ParésPasseig de Gratia, 46 Petriteol, 3 i 5

TALLER:i

1 Carrer Folgaroles, 46 (S. G.)

RIc ALT, BULB>rNA i G.aVID RIERIA D'ART 1 INSTAL'LACIONS

VIUfiIEROS

CASANOVA, 32 (entre Corts i Sepúlveda)

TELÈF. 5343-A. BARCELONA

EZNLLJOIER

TEL. 813 -S.P. GRANVIA, 66o

BARCELONA

CASA FUNDADA L'ANY f835

Pintura : Paper: Decoració

Manuel Corominas

Asttíríes, 14 Tel. 394 G.

BARCELONA (G.)

Ha sortit

La Notvel'lo d'en "FLAMA"

La RulotaLLIBRERIA CATALONIAPlaça Catalunya, núm. 17

XOCOLATES

Reproduccions artístiquesen marbre, pedra, etc.

Fundició de bronzes a la cera perduda

Gabriel BechiniTELÈFON S. P. I20

Roger de Flor, 162,1 Consell de Cent, 430

Barcelona

l L }. Ir1^

1 i

•vG. ^

~AQC oeoes1¢^0A

LONES, LONETES, LLANETESI ALTRES TEIXITS

TOLDOS, VELAM, BANDERES

SIMII.ARS

TENDES DE CAMPANYA

DE DIFERENTS MODELS

CONFECCIÓ DE TOTA CLASSE

DE TREBALLS DEL RAM

G. ESTAFÉ

PASSEIG DE SANT JOAN, NÚM. 8

TELÉF. 203 - s. e'.

BARCELONA

TALLER D'EBENISTERIA

DE

Frederic Orri

Construcció demobles de totes

Jclasses

"^illlllllllllllllllllll!Ill^^lllillllllllllllllllllllli""

• AR IBAU, 226. Barcelona

Telèfon 2091 G.

RENART

Reproduccions

Enquadraments

d'art

Diputació, 271

BARCELONA

f

i

SON ELS MILLORS

6fLEHIE5 LfVETfNE5

Corts Catalanes, 613 Tel. A. 4902

EXPOSICIONS D'ART

TAPISSOSLÀMPARES

DECORACIÓ

CONSTRUCCIÓ DE MOBLESD'ESTIL

H. Blanco BañeresCall, zr (Pl. S. Jaume. -Telèf. rqo A.

ALFOMBRESTAPISSERIES

CORTINATGESLLENCERIA

TAPISSOS PERSES I D'ESMIRNA

NUSATS A MÀ

ANTIGA CASA A. OLIVA

T. Príu MarínéTaller de daurats • Altars • Imatges

Decoració i reproducció en pastad'objectes d'art antic i modernCasa especial per a la restauració

de retaules antics

Consell de Cent, 368 TELÉF. 2002 s E.(entre Bruch i Girona) BARCELONA

TALLER DE TAPISSERIA 1 DECORACIÓ

JOSEP ClLOBERTANTIGA CASA ROSELI.Ó

Es tallen fundes í confec-cíonen tota mena de cor -

e.íñ.s tinatges. Especialítat ensillons de gran confort.

Passeig de Gràcia. 114 Telèfon 2634 G.

BARCELONA

Encuadernarions

Subirana, 5, JI.

Corts, 496

Encuadernacíons de luxe,pròpies per a presents,de bibliòfil i de tota menaEspecíalitats en daurats a mà

lidministracib:

Llibreria Subirana, Portaferrisa, 14

ARTS CR FIQUES, S. A., SUCCESSORS D'RENRICII I C!—BARCELONA

^ j222