2

El pròxim dia 13 d’abril Aldaia serà l’esce-nari d’una nova Trobada d’Escoles en Va-lencià. Ja han passat 20 anys des d’aquell llunyà 1999 en el qual el nostre municipi va acollir per primera vegada esta festa per la nostra llengua. Per a Aldaia signifi-ca tot un repte i un motiu d’alegria tindre l’oportunitat de participar en l’organit-zació d’este esdeveniment que any rere any ens dóna l’oportunitat de compartir l’estima per la nostra cultura i reivindicar conjuntament que el valencià és una llen-gua de present, i sobretot de futur.L’Aldaia del 2019 és, sense cap dub-te, una ciutat plural i diversa, amb una extensa tradició acollidora. Des de fa ja moltes dècades, han vingut a viure i conviure amb nosaltres milers de perso-nes d’altres llocs d’Espanya, gent humil i treballadora arribà ací buscant un futur millor. Fins i tot, més recentment, també s’han incorporat a la nostra comunitat nous veïns i veïnes procedents dels més diversos llocs del planeta. Així, el nostre poble és un exemple d’acolliment i inte-gració en el sentit més potent de la pa-

raula, i en esta tasca el valencià ha sigut en el passat, és actualment, i estem con-vençuts que ha de continuar essent en el futur, una ferramenta fonamental per a formar dia a dia una societat unida, en la qual totes i tots, siga quina siga la nostra procedència, ens sentim estimats i pro-tagonistes en igualtat de condicions. Per als aldaiers i aldaieres, el valencià no és un factor disgregador, ni generador de conflictes o un motiu de disputes estè-rils, tot al contrari, per als veïns i veïnes d’Aldaia la nostra llengua és un element fonamental de la nostra personalitat i la nostra manera de ser, i l’agent més valu-ós de cara a cohesionar a la nostra pobla-ció. El valencià és patrimoni de tots i to-tes, siga quina siga la nostra procedència o condició, és la columna vertebral que dóna sentit a la nostra identitat com a poble.Com no, volem fer una menció especial a totes les persones que formeu part de l’àmbit educatiu de la nostra comarca, i en especial d’Aldaia, per la impagable tasca que desenvolupeu cada dia. Mal-

grat les dificultats i els entrebancs, és in-dubtable que el vostre saber fer, la vostra professionalitat i la passió que demos-treu per la vostra professió fa que ens puguem sentim orgullosos d’un sistema educatiu en el qual el factor humà és el pilar que fa possible que els nostres fills i filles es formen en unes escoles amb un gran nivell.Des de la corporació municipal d’Aldaia, tant la regidora d’Educació, María José Carcelén, com jo mateix, vos convidem a totes i tots a què el 13 d’abril vingueu al nostre poble i ens acompanyeu en esta celebració compartida. Aldaia és un poble amb un caràcter obert i amable. Vos esperem amb les portes i els braços oberts per compartir una jornada d’ale-gria, de festa, d’orgull de ser valencianes i valencians i de la nostra cultura, i prin-cipalment de reivindicació de la nostra llengua, el valencià, com a eix vertebra-dor de la nostra societat.

saluda

Enguany, l’eslògan de les Trobades de la Federació Escola Valenciana és “Som i serem paraules”, en homenatge al lexi-cògraf i activista cultural Francesc Fer-rer i Pastor. Fa més de 50 anys, Ferrer i Pastor va publicar un diccionari, el famós diccionari blanc i blau, gràcies al qual re-cuperàrem el valencià genuí que havia caigut en desús després de molts anys de manca de polítiques lingüístiques de les institucions valencianes i, sobretot, perquè la nostra llengua no s’ensenyava ni era vehicle d’aprenentatge. Encara és un diccionari molt útil que cap en la pal-ma d’una mà; sempre a l’abast per triar, a les aules, la paraula més idònia; al calaix més proper, per usar-lo a mitjan redac-ció; obert, a l’atzar, de bat a bat, per ofe-rir el seu tresor. Ferrer i Pastor ha estat un artesà que ha rescatat les paraules de l’oblit.Els cartells de la Trobades 2019 es vis-ten amb els seus colors i incorporen un vaixell de paper, amb el logo d’Escola Va-lenciana. La nostra entitat continuarà el viatge en què s’embarcà Francesc Ferrer i Pastor. Navegarem, potser, amb dies de mala mar, però sabem que comptem amb la vitalitat dels bons vents de milers de mares i pares, de xiquets i xiquetes, de

comunitats educatives, que han escollit el valencià com a llengua d’aprenentat-ge. És un model educatiu arrelat, ara, en el plurilingüisme i la multiculturalitat, i inspirat en els grans corrents pedagògics que busquen respostes per als reptes so-cials del segle XXI. Aquest model educatiu, basat en l’en-senyament en valencià, ha demostrat ser un model d’èxit, perquè, després de més de 30 anys d’aplicació de la Llei d’Ús i Ensenyament en Valencià de 1983, ge-neracions d’alumnes han aconseguit un nivell òptim de competència lingüística, tant en castellà i com en valencià, i han tingut un rendiment curricular exemplar. Els bons resultats d’aquesta experiència educativa han constituït l’espenta d’ei-xida de l’actual llei de plurilingüisme, la qual, interpretant l’elecció dels consells escolars, assenyala un increment global dels programes vehiculats en valencià del 30% al 52%, amb la incorporació d’una llengua estrangera. A pesar d’això, es tractaria d’un percen-tatge baix en un sistema educatiu que ha de ser l’espill de la diversitat lingüísti-ca i cultural d’un país que l’ha de valorar, cultivar i fomentar, com un patrimoni compartit entre els valencians i les valen-

cianes, sense fronteres interiors, sense excepcions aïllacionistes, sense prejudi-cis monolingües. En aquest sentit, neces-sitem una llei d’igualtat lingüística que siga el marc normatiu que acabe amb les discriminacions, que supere tants recels infundats, que ens cohesione territori-alment, que desintoxique la convivència entre les comunitats lingüístiques. En definitiva, que siga un estímul positiu de l’ús social del valencià.Al nostre parer, la primera iniciativa que ha de sorgir d’aqueix marc d’igualtat lin-güística ha de ser incloure la competèn-cia lingüística en l’Estatut de la Funció Pública Valenciana, perquè forme part de la caixa de ferramentes del funciona-riat que treballa en les nostres adminis-tracions. El coneixement instrumental de llengües és un ingredient inseparable de la qualitat en la prestació de serveis públics i un factor que millora l’atenció personal als seus usuaris i a les seues usuàries. Per treballar per la igualtat lingüística, haurem de fer els passos necessaris per a corregir els efectes col·laterals nega-tius de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), legislada al parlament espanyol durant l’època de

majories conservadores. La LOMCE no sols arbitra un sostre de creixement baix per a les llengües cooficials, sinó que és una llei que mercantilitza l’educació, la degrada. A més, és marcadament retrò-grada, perquè s’ha negat a estar a l’altura dels grans reptes socials del segle XXI i, en definitiva, vulnera un segment ampli de marcs legislatius i jurídics actuals, en-tre els quals trobem el dret constitucio-nal que atorga idèntiques oportunitats al conjunt de la ciutadania. La LOMCE evita ser un model educatiu integrador, és se-gregador. La LOMCE fuig d’alimentar-se dels valors humanístics de progrés social, com la igualtat de gènere, la societat del coneixement, la cooperació i no la com-petitivitat, el raonament constructiu, els valors mediambientals, el respecte i no la intransigència, el pes de les paraules en l’aprenentatge de la vida. Per tal de fer realitat l’escola que volem, l’educació que necessitem, caldria rei-vindicar, també, un finançament auto-nòmic més just.

MaNIFEsT dE TROBadEs 2019

sOM I sEREM paRaulEs

GuIllERMO lujáN ValERO

alcaldE d’aldaIa

MaRía jOsé caRcEléN FOlGadO

REGIdORa d’EducacIó

3

EdITORIalDes del 25 d’abril de 1707, les tropes de Felip V de Borbó guanyaren les de l’arxi-duc Carles d’Àustria a la Batalla d’Alman-sa, i des d’aleshores “...por justo derecho de conquista” se’ns va prohibir utilitzar el Valencià. La nostra llengua quedà relegada a l’ús de les relacions privades i a l’àmbit familiar. Però la gent, malgrat tot, va se-guir utilitzant-la, perquè era el seu símbol d’identitat i perquè no es resignava a parlar altra cosa diferent a la que sempre havia parlat. Tenim referents lingüístic a les diferents èpoques històriques, amb una literatura que fins i tot va arribar al seu Segle d’Or abans que d’altres del seu entorn.No comença a plantejar-se l'ensenyament de la llengua fins l’època de la República, però amb la dictadura franquista es va tor-nar a moments anteriors. Semblava que també s’havia dit allò de “...por justo de-recho de conquista...”.Però va ser en aquells moments quan gent com Francesc Ferrer Pastor, a qui dedi-quem les Trobades 2019, nascut al 1918 a La Font d’En Carròs, un poblet de la Safor, va començar a replegar la parla del seu poble i de pobles veïns, recopilant en una sèrie de fitxes els mots que escoltava. Va anar a poc a poc confegint uns dicciona-ris, el de la Rima, el Valencià-castellà, el Castellà-valencià, I el Diccionari General. I amb persones com ell va anar forjant-se una resistència cultural al dogmatisme im-permeable del franquisme.Amb el pas del temps, les Trobades d’Es-coles en Valencià, organitzades per la CAPPEV, Federació Escola Valenciana i a la nostra comarca pel Guaix, coordinado-ra de l’Horta Sud en defensa del Valencià, han replegat el testimoni de persones com Ferrer Pastor i han anat ampliant el seu camp d’actuació en pro de la normalització lingüística i en defensa de la nostra llengua com un signe d’identitat. S’ha traspassat el treball més enllà de l’àmbit escolar, es-tenent la seua tasca al camp de la cultura i la promoció social, lligat sempre a valors democràtics i un model d’escola basat en la diversitat com signe d’identitat i riquesa

cultural, la igualtat entre les persones, una reformulació dels rols socials homes-do-nes, els valors de la solidaritats, o l’ecologia entre d’altres.I així fem nostres les paraules de Vicent Andrés Estellés, quan diu: Assumiràs la veu d’un poble, / i serà la veu del teu po-ble, / i seràs, per a sempre, poble, /(...) Allò que val és la consciència / de no ser res si no s’és poble. / I tu, greument, has escollit. / Després del teu silenci estricte, / Camines decididament.I nosaltres també hem escollit i caminem decididament, i per aconseguir això, or-ganitzem amb els ajuntaments la Troba-da d‘Escoles en Valencià, que a la nostra comarca reuneix entre 25.000 i 30.000 persones. I totes les Trobades, al llarg de tot el nostre País, en reuneix cada any més de 200.000, convertint-se així en un dels esdeveniments socioculturals relacionats amb l’educació que més gent reuneix a tot Europa.La nostra tasca es desenvolupa dins d’un marc general on proposem un model edu-catiu que es basa en la defensa de l’escola pública i de qualitat. Pensem que l’escola del segle XXI ha de defensar el plurilingüis-me com la porta per aprendre noves llen-gües i una porta al món. Defensem valors com la igualtat entre homes i dones, la diversitat com una riquesa cultural, la soli-daritat, la defensa de la pau i dels drets hu-mans, de l’ecologisme, la recuperació dels valors culturals autòctons i de les festes populars o tradicionals, perquè defensem una escola arrelada al medi. I per això pro-posem, fer de l’escola i les aules una cosa dels xiquets i les xiquetes, amb un treball conjunt de pares, mares, mestres, alumnat i tota la comunitat educativa.Apostem per una educació cooperativa on es treballe la col·laboració a les aules i no la competitivitat, l’atenció de l’alumnat di-vers, en tots els sentits, d’una forma prio-ritària, i el treball col·lectiu com una forma d’arribar al màxim desenvolupament de les potencialitats individuals, amb solidaritat i consciència col·lectiva. Defensem les comunitats d’aprenentatge

com una forma de desenvolupar l’educació en la qual tots els implicats en ella estiguen present en el dia a dia de l’escola.Volem un alumnat crític i sense tabús, una escola laica i aconfessional que potencie l’ús de les noves tecnologies però que no oblide la tradició ni els models que ens han fet avançar.Apostem per la creació oral i escrita, els diaris escolars i el treball de la premsa a l’escola. L’escola no pot estar aïllada de la societat, cal ser part i motor de canvi. L’alumnat ha de tenir els elements d’anàlisi social en funció de la seua edat i aquesta es pot treballar en totes les matèries i a totes les edats, i ha de poder analitzar els dife-rents esdeveniments que ocorren al seu voltant i al món.Trencar els murs de les aules i fomentar un model educatiu que utilitze tota la geogra-fia escolar, urbana i de l’entorn com font de descobriment i d’aprenentatge.I és en aquests aspectes en els quals estem treballant i és el model d’escola que volem, defensem i potenciem.Junt a tota aquesta tasca de foment del Valencià, ens proposem una tasca reivin-dicativa. Des de l’àmbit acadèmic i escolar, reclamant a les diferents autoritats edu-catives, la implantació d’un model lingüís-tic que partint de la llengua minoritzada, la nostra, arribe a assolir un domini de les dues llengües oficials i l’aprenentatge de llengües estrangeres. I proposem aquest model, perquè diferents estudis ens han demostrat que és el més idoni i un model d’èxit, cosa que avalen les UME de les uni-versitats valencianes.Des de l’àmbit social, també demanem a les autoritats autonòmiques l’aplicació del requisit lingüístic a totes les persones que volen accedir a un lloc de treball a l’admi-nistració. Som conscients que després de 36 anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, qualsevol persona ha de poder ser atesa a un lloc oficial amb qualsevol de les dues llengües que reconeix el nostre Es-tatut d’Autonomia.Ara és el moment de dir a aquells que volen representar-nos al parlament valencià, que

volem el seu compromís en pro d’una soci-etat valenciana on la llengua és un senyal d’identitat i un valor a conservar, promoure i difondre. I on la nostra cultura és un va-lor afegit que cal preservar i fer créixer. On tots tenim els mateixos drets i on la nostra llengua, passe a ser considerada una llen-gua de prestigi, amb la qual no es negocia, ni és una arma política que determinats grups poden treure cada vegada que els manquen arguments per convèncer la ciu-tadania. Ja tenim ràdio i televisió pública valenciana, ara cal seguir avançant.Una societat democràtica ha de ser una so-cietat on l’educació siga una compensado-ra de desigualtats socials i un veritable ser-vei públic, un dret adquirit per la ciutadania pel simple fet de ser-ho, on la diversitat siga entesa com un valor i no un element de conflicte partidista. Apostem per una es-cola que done a tot l’alumnat les mateixes possibilitats d’accedir al món del saber i per tant als diferents avantatges socials que aquest comporta.I per tant reivindiquem el paper i les apor-tacions de les dones a traves de la història i que es reescriga la història tenint en comp-te el seu paper com protagonistes de la so-cietat i motor d’avanç social. Rebutgem el model social basat en la seua submissió a l’home i relegada a l’àmbit familiar. Apos-tem per un model escolar democràtic on eixa educació compensadora de desigual-tats socials, provoque un canvi social on a les dones no se les maltracte o mate pel fet de tenir-les menyspreades i creure’s propi-etats d’alguns homes. I benvinguts i benvingudes a la XXXII Trobada d’escoles en Valencià, de l’Horta Sud, que aquest any celebrem a la població d’Aldaia. Aquesta ens rebrà amb els braços oberts, oferint a totes les persones el seu millor somriure, la seua amabilitat i el mi-llor acolliment.Sols ens resta donar les gràcies a l’Ajunta-ment d’Aldaia i a totes les persones de les diferents escoles, IES, associacions i volun-tariat que fan possible aquesta Trobada. Moltes gràcies a tots i a totes.

TROBadEs 2019

4

Escola Valenciana demana la llei d’Igualtat Lingüística i la derogació de la LOMCE • La XVIa Nit d’Escola Valenciana es va celebrar el 17 de novembre a Albocàs-ser.• Manuel Vicent Albiol va rebre el guardó extraordinari; Ferran Zurriaga el ‘Josep Vicent Garcia” a la trajectòria individual; i la Federació Coordinadora de Muixerangues el premi a l’ús social del Valencià.• El president de les Corts Valencianes, Enric Morera, i el conseller d’Educació, Vicent Marzà, entre els assistents.• Reconeixement a la primera Colònia Escolar Valencianista de Sant Pau d’Al-bocàsser el 1933.• La benvinguda va estar a càrrec de la representant de l’Associació l’Assega-dor, Alina Covaci, i Alícia Fermosell va dedicar unes paraules com a portaveu de Maestrat Viu.

Escola Valenciana va celebrar, el 17 de novembre, a Albocàsser la seua XVIa Nit amb el lliurament dels premis “In-tentant la llibertat”. “Uns guardons molt emblemàtics per a Escola Valen-ciana, perquè ens donen l’oportunitat de fer valdre la tasca que dia rere dia fan persones i entitats per afavorir la salut de la nostra llengua. Aquestes persones són peces clau per a la nostra arquitectura humana, són elements essencials per a la construcció del nos-tre país” explicava el president de l’en-titat al seu parlament, Natxo Badenes.El president d’Escola Valenciana va aprofitar per a tornar a demanar “la

derogació de la LOMCE. És una llei antidemocràtica, classista, retrògra-da, injusta, sectària, segrega l’alum-nat, margina el valencià i, a més de no comptar amb el suport de les comuni-tats educatives, mercantilitza l’edu-cació i la converteix en un negoci. Per això, demanem al Govern de Madrid un Pacte Educatiu amb el consens de les comunitats educatives”, a més de reclamar “la llei d’igualtat lingüística que proposem ha d’incloure la capa-citació en valencià com a condició in-dispensable per treballar en la funció pública”.Tanmateix el to del parlament de Nat-xo Badenes va ser més bé emotiu amb paraules d’estima cap als professionals de l’educació i cap als guardonats: “te-nim la sort d’estar rodejats de mestres sabudes i sabuts, de persones que en-senyen el valencià des del cor, que és l’única manera d’ensenyar a crear un món millor, ple de valors socials. Mes-tres com Ferran Zurriaga, a qui hem lliurat el Guardó ‘Josep Vicent Garcia’, i Manuel Vicent Albiol, que ha rebut el Guardó Extraordinari, han dedicat la seua vida a sembrar la llavor de la llengua entre l’alumnat. Han ensenyat a les xiquetes i els xiquets a estimar el valencià a través dels nostres re-ferents, amb curiositat, amb il·lusió, amb rigor”. “La Federació Coordina-dora de Muixerangues és una bona mostra de la vitalitat del valencià. Les exhibicions plàstiques que ens oferei-xen les colles són, sobretot, cultura, tradició i patrimoni. Recrea la histò-ria de les valencianes i els valencians:

l’esforç i la convicció per recuperar la saviesa popular. El treball conjunt, la germanor i la cooperació són clau per assolir la cohesió entre persones” va destacar Natxo Badenes.Finalment el president d’Escola Valen-ciana tancà el seu parlament amb unes paraules al lexicògraf, Francesc Fer-rer Pastor, a qui estan dedicades les Trobades d’Escoles en Valencià 2019: “La llengua és l’ànima d’un poble, i el nostre poble no pot deixar de banda aquesta característica de la seua per-sonalitat. No seria noble” per afegir “Nosaltres som persones nobles i con-tinuarem endavant amb l’herència de paraules que ens ha deixat”.

Guardonats a la Nit d’Escola ValencianaFerran Zurriaga i Agustí, premi ‘Josep Vicent Garcia’, va recordar al seu dis-curs l’aventura del Grup Freinet valen-cià amb una invitació “a traure el co-ratge suficient per fer a visible el que parlem; pensem que és allò que més necessitem hui en dia. Tindre coratge de saber-nos membres actius d’un po-ble amb una cultura, una història i una llengua. I nosaltres no volem el mal a cap llengua, sinó el bé que a la nostra li ha estat negat durant segles i encara no li ha estat restituït”.Manuel Vicent Albiol Simó, premi Extraordinari, va dedicar part de les seues paraules “als qui tenen com a primer objectiu del seu treball, que els xiquets i les xiquetes vagen a gust a l’escola, que s’hi senten segurs, es-coltats i estimats. Als qui ensenyen a

l’alumnat a ser crítics i curiosos, a in-vestigar, a prendre decisions, a cons-truir el seu aprenentatge”.El president de la Federació Coordina-dora de Muixerangues, Enric Sorribes, va destacar la importància del guardó a l’Ús Social del Valencià i la compli-citat amb Escola Valenciana, present sempre amb alguna colla a totes les Trobades d’Escoles en Valencià.

Descobriment de la placaEn finalitzar l’acte, es va descobrir una placa commemorativa als 85 anys de la primera Colònia Escolar Valencianis-ta, nascuda a Sant Pau d’Albocàsser el 1933 amb la coordinació del mestre i gramàtic Carles Salvador, i que va su-posar el naixement de l’ensenyament en valencià.

Trobades 2019La vetllada, organitzada per Escola Valenciana i Maestrat Viu Col·lectiu en defensa de la llengua, va ser també l’escenari de presentació de la imatge de les Trobades 2019 acompanyada del lema “Som i serem paraules” en homenatge al lexicògraf Francesc Fer-rer Pastor, on “Evocarem aquell dicci-onari blanc i blau per commemorar la tasca d’aquest erudit que ens dotà de les eines necessàries per escriure cor-rectament el valencià” va destacar el president d’Escola Valenciana, Natxo Badenes.

la XVIa NIT d’EscOla ValENcIaNa

5

El sopar de Primavera del Guaix és el punt de trobada, escenari de reconeixe-ments, espill de la cultura comarcal i es-tima per la llengua i que enguany se ce-lebra el 29 de març al Mas de les Estreles de Catarroja. La nit serà presentada per Xon Domè-nech i Joan Vila, amb la coordinació de Carmina Payà. La música correrà a càrrec del Trio Jazz Manouche.L’Alcalde d’Aldaia, Guillermo Lujan, en-cetarà el torn de les benvingudes, con-vidant també a la Trobada que enguany ens acollirà el 13 d’abril a la seua ciutat. I la caixa de reconeixements s’obria amb els concedits a persones que, després d’haver acabat la seua vida professional dedicada a l’ensenyament, en són merei-xedores. També es lluirarà un reconeixement a cinc escoles de la comarca que enguany celebren el seu 25é aniversari d’ensenya-ment en Valencià: Ausiàs March de Pai-porta, Blasco Ibáñez de Beniparrell, Joan Esteve d’Albal; Joan XXIII de Catarroja i Sant Onofre de Quart de Poblet. L’alumnat del col·legi Platero y yo, prime-ra escola que va encetar l’ensenyament en valencià a Aldaia, participarà en l’acte explicant la seua experiència i dels bene-ficis que els ha comportat estudiar en la nostra llengua. I passarem al sopar.

Després es farà el lliurament del Guaix 2019 al Rollet de Gràcia, a Pilar Tormo i a Carles Cano.

TRIbuNAL CONSuETuDINARI EL ROLLET DE GRàCIA

EL SENAT APROVA EL RECONEI-XEMENT DEL ROLLET DE L’HORTA D’ALDAIA COM A TRIbuNAL CON-SuETuDINARIL’acord contempla iniciar els passos per a declarar el jurat de reg Patrimoni Im-material de la Humanitat per l’uNESCO

La major part de l’horta d’Aldaia està integrada en la sèquia coneguda tradi-cionalment com el Rollet de Gràcia o del Comuner”, encara que el seu nom oficial actual és Rollet de l’Horta d’Aldaia. El Tribunal del Comuner té competències com a tribunal de reg, està considerat com un tribunal tradicional. La seua fi-nalitat és conèixer les qüestions que se susciten sobre el reg entre els llauradors i imposar -si cal- als infractors les correc-cions que corresponguen. El Rollet pren les aigües de la Séquia de Benàger del riu Túria. En estar regulada l’administració de les sues aigües pels veïns d’Aldaia, els regants del poble estan exempts d’anar en cas de conflicte al Tribunal de les Ai-gües de València.Els orígens del Tribunal del Comuner es perden a la llunyania dels temps. L’anti-guitat de les normes de regs de l’horta d’Aldaia i del tribunal encarregat de vet-llar pel seu compliment és considerat, segons els experts, com un exemple evi-dent de la municipalització del sistema de reg. De fet, hi ha documentat un pri-vilegi de 10 d’abril de 1268 pel Rei Jaume I atorgant als musulmans de l’Alqueria d’Aldaia el dret de dret de la séquia, se-

gons l’historiador Josep Ramon Sanchis, cronista d’Aldaia. Ja en l’atorgament del privilegi es diu (traduït del llatí) “que te-niu tal com era costum fer des dels antics temps dels sarraïns”. Com és habitual en els tribunals con-suetudinaris, hi ha molt pocs registres escrits, ja que les ordenances i normes adquireixen aquesta condició a força de la seua utilització reiterada, això és comú a tots aquests tipus de tribunals. Però en tenim constància de les Ordenances de 1589, de les reunions que en 1747 va rea-litzar del Tribunal del Comuner, així com les ordenances de 23 d’abril de 1960, i de l’acord del 30 de març de 2014 de la Junta General Extraordinària de la Comunitat de Regants del Rollet, que va decidir, en-tre altres coses, adaptar i actualitzar les ordenances elaborades segons les lleis en vigor. Actualment el Jurat de Reg del Rollet de l’Horta d’Aldaia es reuneix solament quan cal, però fa uns anys ençà que es van recuperar les reunions i el Tribunal del Comuner es reuneix cada 4 d’agost d’agost en sessió ordinària pública, en el transcurs de les festes patronals a la pla-ça de la Constitució, amb presència de l’alcalde de la població.. Ara s’ha donat alguns passos endavant. El passat el ple 30 d’octubre de 2018 l’Ajuntament va aprovar per unanimitat moció conjunta per a demanar al Govern d’Espanya el reconeixement del Tribunal del Rollet de l’Horta d’Aldaia com a tribu-nal consuetudinari dintre la Llei 6/1985 del Poder Judicial, així com a iniciar els passos i gestions com a Patrimoni Imma-terial de la Humanitat per l’UNESCO.

Paral·lelament, la Comissió de Justícia del Senat va aprovar per unanimitat una moció presentada pel Grup Parlamentari Mixt (a iniciativa dels senadors de Com-promís), en la qual s’insta la Govern a re-conèixer els mèrits històrics i el dret del Tribunal del Rollet de l’Horta d’Aldaia, que se li concedisca el caràcter de tribu-nal consuetudinari. L’acord va ser publi-cat en el Diari Oficial del Senat el dia 11 d’octubre de 2018. L’acord contempla iniciar els passos per a declarar el jurat de reg Patrimoni Immaterial de la Humani-tat per l’UNESCO.

PILAR TORMO, LA PASSIÓ DE SER MESTRA

Pilar comença a exercir de mestra a març de 1972. Jove intel·ligent i estudiosa, ben prompte es reconeix amb l’ofici d’ense-nyar. Però, no correguem tant. Pilar naix al barri de Velluters, al cap i ca-sal de la ciutat de València, a la tardor de 1951. Per aquella època el valencià es parlava als barris de València i la seua família de quatre germans també el parlaven. Ella recorda que el valencià de sa mare era de l’Horta, apitxat com sabem. Però, el de son pare, que era de Rafelguaraf, era un valencià sonor amb girs i expressions valencianes que ella, des de ben menuda, captava. Així mateix, la relació veïnal, que era molta i fruïda, també es feia en la nostra llengua.Des de ben joveneta Pilar sap que ella vol ser mestra i el seu itinerari professional estarà farcit d’experiències i aprenen-tatges que l'acompanyaran al llarg de la seua vida. Començà a exercir a Novetlè (La Costera), li va seguir Algemesí i el se-güent destí la traurà del seu estimat País Valencià i la portarà a Gúdar (Terol). Pi-lar parla amb molta tendresa i empenta d’aquesta experiència, en la que ella es reafirmarà en que «cal estimar el territori

sOpaR dE GuaIX

6

on estàs i la cultura a la que pertany». A continuació recalarà a Alcoi i s’enamora-rà d’aquest territori i dels alcoians. I a poc a poc, anirà apropant-se a l’Horta Sud, concretament a Alfafar, on passarà la major part de la seua vida com a docent. Impartirà classes al CEIP ORBA, a l’IES JAUME I i a l’IES MARIA CARBONELL (Benetússer) com a mestra de valencià, on Pilar es jubilarà.Els anys en els que Pilar desenvolupa l‘ofici de ser mestra són anys convulsos per a la nostra llengua. Al principi, esta-va prohibit impartir valencià; la dictadu-ra estava molt viva. Però, Pilar sempre l’ha fet present d’una manera o altra. La Llei l’Ús i Ensenyament del Valencià ens obrirà una porta, encara que ens troba-rem multitud d’entrebancs, des de fóra i dintre de l’escola. Pilar serà, per a totes les persones que compartírem aquells anys, el far que va il·luminar el dificultós camí que seguírem. Pilar també va treballar 7 cursos com professora associada a la Universitat de València, al Departament de Didàctica i Organització de l’Escola de Magisteri, on facilità la presència de mestres en actiu a les seues aules, per a contar l’experièn-cia viva de la docència a les estudiants de magisteri. Per a Pilar, la formació ha estat un valor que ella sempre ha cuidat. Participarà com alumna a la primera Escola d'Estiu (València, 1976). I, des d'aleshores, no deixarà de participar en l’organització d’aquesta trobada anual, encara que a llocs diferents (Aragó, Dénia, València) i posteriorment al M.R.P., fins que es va dissoldre a València l'any 2009. En la línia del seu activisme, va participar al Moviment Assembleari de Mestres que va propiciar el naixement de l'STE, actualment STEPV (Intersindical Valen-ciana); de la mà de molts mestres, entre els que es trobava Pilar. Sindicat en el que també plantaria la seua llavoreta, defenent una ponència al 1r Congrés en la nostra llengua. En l’actualitat continua sent membre d’aquest sindicat.Pilar ha participat en diferents publica-cions especialitzades com: Cuadernos de Pedagogía, Revista Aula de la U. A. de Barcelona, Revista FUTURA de la U. de València, Revista ESPAIS DIDÀCTICS i Revista DUODA de la U. de Barcelona.També ha sigut membre del Consell Es-colar Valencià en dos períodes: des de febrer de 1996 fins febrer 2000 i des de febrer de 2000 al febrer 2004.En l’actualitat, Pilar continua exercint de mestra d’adultes. Està immersa en un projecte que s’anomena «Aprendre entre dones», i del que diu: «Per tant, l’aprendre entre dones, el que jo ara es-tic fent, ... m’ha donat molta experiència del que és parlar, llegir i escriure, ... com em relacione amb les paraules de l’altra que em serveixen per a veure’m». I continua dient: «Per a mi la llengua sempre ha sigut un element viu, cultu-

ralment ric, d’apropar-se en estima a un territori i a les cultures que ens han precedit...del qual jo sóc responsable ... per a bé o per a mal... La llengua no és un acte bel·ligerant contra res, per a mi el valencià sempre ha sigut llengua d’aco-llida i integració. La llengua ens aproxima i ens acull».I detecta perills: «El valencià és la llengua del nostre territori, la que estime. Però en un món com el que vivim amb una globalització que mata les diferències, el mercat no les tolera, aquesta intoleràn-cia també arriba a les llengües i perdre les llengües és perdre la manera en la que donem significat a moltes de les coses. És perdre la nostra identitat».Dona, mestra, mare, pensadora, valenci-ana, educadora, humanista, sindicalista, lluitadora, amorosa, vital, pudorosa, re-ferent, amiga,... ella és tot açò i més. No obstant, Pilar pensa que la seua ac-tivitat és humil, «granet de sorra, que en realitat és tant de tots i totes», que l’incomoda el reconeixement personal. Gràcies a Guaix, per posar la mirada en Pilar Tormo aquesta vegada!

Inés Sáez.

CARLES CANO I PEIRÓNARRADOR D’HISTÒRIES

Va ser al mes de març de l’any de la riuà de 1957 quan va nàixer a València. Fins als sis anys va viure a Aldaia i Benetússer, però si és considera d’algun lloc, és de Massanassa (Horta Sud), on va viure al si d’una família humil fins que se n’anà de casa als 28 anys. Son pare era camioner i Carles va ser el segon fill, després de Mi-guel i abans de la seua germana menuda, Carme.Tots els germans van estudiar a l’escola pública del poble i, després de sis anys intern al col·legi San Juan Bautista de Va-lència, dels huit als catorze, ell continuà els estudis de batxiller també a l’institut públic de Benetússer i al Juan de Garay a València. Mentre estudiava, va treballar d’ebenista, de tallista en fusta i de cam-

brer. Per tant, sap bé el que costa gua-nyar un jornal.Carles Cano és llicenciat en filologia Ca-talana i és escriptor de literatura infantil i contacontes. Ha exercit la docència en instituts durant més de vint anys i actual-ment treballa a l’Escola d’Adults de Tor-rent. Ha treballat de mestre de ball, de guionista, de locutor de ràdio i televisió, també ha elaborat llibres de text, i im-partit conferències i cursos de formació per al professorat. Podem dir de Carles que és polifacètic, autodidacta i un acti-vista per la literatura i la llengua.Des de març del 2018 és l’ambaixador de la lectura, figura impulsada per la Di-recció General de Cultura i Patrimoni i la Fundació per al Foment de la Lectura (FULL) pel reconeixement públic de les persones que treballen en el foment de la literatura.Carles Cano adjudica a l’atzar un paper important, doncs assegura haver co-mençat a escriure per una aposta amb un amic. Apostaren a veure qui era capaç d’escriure deu pàgines per presentar-se a un concurs de contes de premi sucós. Va ser Carles qui va guanyar l’aposta, però no el premi. Tanmateix això el va engres-car a continuar escrivint. A principis dels anys 80 del segle XX comença a escriu-re obres per al públic infantil i juvenil en català i castellà, amb Aventures de Pota-conill va quedar finalista del premi Enric Valor en 1981. L’obra va ser publicada dos anys més tard. I des d’aleshores fins ara té publicats una seixantena de títols en diverses llengües. Ha rebut diversos premis i distincions. Finalista del premi Enric Valor, el premi Samaruc –dues ve-gades- el premi Vicent Silvestre, el Premi Lazarillo –també dues vegades– i selec-cionat tres voltes als premis White Raven de la Biblioteca de la Joventut de Munic. Un dels seus projectes més ambiciosos i complets és Columbeta, l’illa llibre, un món imaginari poblat per éssers tals com els bromedraris, els peliculans o els ca-cadrils, que ha estat il·lustrat per Miguel Calatayud.Actualment a més d’un gran escriptor és un excel·lent narrador d’històries. El seu amor a les paraules i l’habilitat com

a narrador li venen, no obstant de prou més lluny. En la més tendra infantesa va ser son pare, Julián Cano, qui encisava els seus fills amb històries conegudes, inventades i amb la narració de contes, com aquell el començament del qual marcà una fita per a Carles: «Amb una flauta sota el braç i una ploma en el bar-ret…» Aquest entranyable narrador que era son pare, a qui el fill ret homenatge en una obra de trets autobiogràfics titu-lada Límpida Fons, desaparegué massa prompte. Amb la mort de son pare, als 8 anys, intern en un col·legi de monges, a Carles se li van acabar els contes. Li que-daven, malgrat això, les sessions contí-nues el diumenge al cinemes de Massa-nassa i Catarroja. En el pati, a l’hora de l’esplai, ja de ben menut, Carles era sol-licitat pels seus companys perquè conta-ra les pel·lícules de la setmana.D’aquesta manera, es convertí en un lector sense llibres que, a manca de mi-llors ofertes, devorava els llibres de text de llengua i literatura només caure a les seues mans al començament del curs. Hi llegia les seleccions de fragments de lectura que, moltes voltes, quedaven incomplets, en suspens. N’hi hagué un d’Horacio Quiroga, «El paso del Yabebi-rí», que el deixà especialment intrigat. Al cap de dotze anys d’haver llegit aquest fragment, va tenir la sort de trobar el text original complet i pogué completar per fi la història.Quan Carles relata una història, ja siga de la tradició oral o de les escrites per ell mateix, fa la sensació d’estar davant un xiquet reconcentrat en el seu joc de batalletes que, visualitzant la represen-tació de cada paraula, les va esguitant d’onomatopeies: «Tin!» «Nyas!» «Coca!» «Pren!» «Xas!» «Boooommm!»Enguany El Guaix, Coordinadora pel va-lencià Horta Sud, d’Escola Valenciana li lliurem el GUAIX com a reconeixement a la seua trajectòria professional per la normalització del valencià. ENHORA-BONA CARLES I MOLTES GRÀCIES PEL TEU TREBALL.

Vicent Font i Vicent Moreno.

7

Aquest any celebrem al Col·legi Públic Au-siàs March de Paiporta vint-i-cinc anys des que es va encetar l’ensenyament en valen-cià al nostre centre. Llavors, estava la figura de l’assessor o assessora de valencià de la Conselleria d’Educació, que en el nostre cas era Vicent Moreno, un gran activista en favor de l’escola pública, de qualitat i en valencià. El director del nostre col·legi era en aquell moment Mario Ruíz Jaén, qui va ser-ho durant sis anys.Jo vaig arribar per primera vegada a l’Ausi-às March de Paiporta el 1986, com a mestre de valencià extraplantilla; era una modali-tat que va durar uns anys i que la Conselle-ria va utilitzar per a reforçar l’ensenyament del valencià, donant als col•legis abundant material elaborat des de la pròpia Conse-lleria. Jo donava, doncs, solament valencià en tots els nivells de l’escola. Així vaig estar un curs. Quan vaig tornar a aquest col·legi, que ja seria el meu per sempre, va ser l’1 de setembre de 1992.L’1 de setembre de 1995 comença la meua

llarga aventura com a director del col·legi. El centre tenia dues línies, una PIL i altra PIP. L’assessor en aquells anys era Vicent Tamarit. La seua didàctica davant els pa-res i mares en les reunions anteriors a les matrícules explicant el perquè era el més adequat triar la immersió lingüística en va-lencià va resultar molt alliçonadora.L’1 de setembre de 2006 el CEIP Ausiàs March de Paiporta va traslladar-se als ter-renys que ocupa en l’actualitat. La deman-da era tan gran que el col•legi es va con-vertir en un centre de tres línies. I com que no érem partidaris de fer ghettos, sinó que tots els alumnes estigueren en les mateixes condicions, també aquesta tercera línia va ser en valencià (PIL). Era i és el més adient per a una població majoritàriament caste-llanoparlant en un poble de parla tradicio-nal en valencià. Aquestes línies es transfor-maren en el temps en Programa Plurilingüe Avançat, en el qual la llengua bàsica d’ense-nyament en tot el centre era el valencià. He d’afegir dues coses: la primera, que des

del primer moment participàrem en les Trobades d’Escoles en Valencià, així com en les activitats prèvies a la Trobada. Primer, a través de la CAPPEV, i després del Guaix, la Coordinadora pel valencià de L’Horta-Sud. I la segona qüestió és que tot aquest llarg procés de tants anys s’ha desenvo-lupat amb absoluta normalitat i perfecta assumpció per part de la comunitat educa-tiva. Les “protestes” o “queixes” per fer els escrits o les reunions amb pares i mares en valencià sempre han sigut molt concretes, i

una vegada se’ls explicava bé el perquè es feia així i se’ls donava tota la informació, el tema quedava solucionat. El 30 de juny de 2017 va acabar la meua eta-pa com a director del col·legi, després de vint-i-dos anys intensos, plens de treball, d’il·lusió i de projectes. Celebrar enguany el 25é. aniversari d’ensenyament en valencià a la nostra escola es una fita extraordinària i motiu per a mi d’enorme felicitat.

Juan Luis Bedins

25 aNYs d’EscOla EN ValENcIÀ

ausIÀs MaRcH. paIpORTa

Era l’any 1993 quan el professorat del CEIP Juan Esteve Muñoz, pren la deci-sió d’implantar una línia en valencià en l’escola. Sí, vull remarcar-ho bé: el pro-fessorat del centre dóna el pas. Amb V de valentia, i no és per a menys.En un clima social i polític que propi-ciava tot el contrari al nostre context més proper, un grup de docents, des-prés de reunions, entrebancs i molt d’esforç, aconsegueixen que al curs 93-94, comence per primera vegada en el poble d’Albal i en la nostra esco-la una meravellosa aventura. Comença

amb V, l’ensenyament en valencià!Tampoc podem oblidar aquelles famí-lies i personal de l’Administració, que confiaren en eixa línia i donaren suport al que aquell grup de mestres decidi-ren fer. Ells i elles iniciaren amb V, el viatge, un recorregut que arriba fins a hui, on la nostra escola resisteix forta i amb la forta convicció que l’ensenya-ment en valencià, és ensenyament de qualitat.Amb V, hem vençut. Amb V, vivim en valencià. Amb V, tenim visió de futur en valencià. Amb V, vetlem pels drets

de la nostra llengua i la transformació i millora. I amb V, encara que de vega-des el vent canvia de direcció, anem ajustant les veles.Paco Molina, antic Director de la nos-tra escola. Vares ser el capità del vai-xell. Gràcies per la teua valentia. Grà-cies per donar validesa al projecte. Gràcies per la victòria. Gràcies per ser valent. Sempre amb V.Amb V de valentia. Amb V de valencià.

Pere Ruiz i Sala, Director.

juaN EsTEVE MuñOz. alBal

Fa 25 anys que iniciàrem les línies en va-lencià. S’encetà en un primer moment una sola línia, i la resta en castellà; es-tàvem a l’escola vella, amb aules pre-fabricades i unes infraestructures molt deficients. Iniciàrem la línia en valencià els xiquets i xiquetes de 4 anys, ja que encara no teníem alumnat de 3 anys.El nostre barri, les Barraques, era majori-tàriament valenciàparlant, i des de l’ad-ministració es va decidir encetar aquesta línia. Va ser molt ben acollida per les fa-mílies i el professorat, ja que era impor-tant potenciar i recolçar la nostra llengua per tal d’aconseguir que les dues llen-

gües oficials estigueren al mateix nivell.Passaren els anys i la situació sociolingü-ística començà a canviar. Nous alumnes d’altres comunitats i també d’altres pa-ïsos vingueren al nostre centre. La polí-tica lingüística va haver d’enfrontar nous reptes per integrar de forma efectiva el nou alumnat. Les dues línies, el PIP i el PEV crearen guetos, no integraren bé el nou alumnat i tampoc consideràvem assolits els objectius i continguts lingü-ístics. Per tot això, després d’enquestes, debats i anàlisi, es va decidir fa ja més de 10 anys modificar el nostre pla lingüístic i passar a tindre les dues línies en valencià

(PEV), i així començar a treballar un nou projecte més integrador i eficaç.Hem de comentar que les famílies nouvingudes d’altres comunitats o països van acollir sense problemes la nostra llengua i pla de normalització lingüística.La última evolució és molt recent. Es tracta del pas dels programes PEV als PEPLI, amb la introducció de la llengua anglesa. Aprofitant les possibilitats que ens donava la nova normativa, assignà-rem el màxim possible d’hores de valen-cià a l’escola, sempre amb la il·lusió de mantindre la llengua viva i present.I en eixes seguim ! ...

jOaN XXXIII. caTaRROja

8

La línia en valencià del col·legi va comen-çar a funcionar el curs 93/94. En aquesta època hi havia poc de materi-al per a línia en valencià. Ens vam decan-tar per “Baladre” de l’editorial Santillana. Era el mateix llibre que es donava per a llengua valenciana en la línia de castellà. El primer any es donaven dues hores de castellà i es va triar un llibre elemental de lectoescriptura. Després es va optar per donar només una hora i, finalment, el claustre va aprovar que per a primer i se-gon no es donarà castellà i, que les hores estipulades per llei s’imparteixen a partir de tercer. Hi ha que tindre en compte que

la major part de l´ alumnat eren castella-noparlants.Com el llibre era insuficient, s’havia de ampliar amb fitxes complementàries i, gairebé tot el material estava en castellà, per la qual cosa havíem de fer servir els dibuixos i, traduir les paraules o frases al valencià. Per aquella època ni tenia ni sabia utilitzar l’ordinador, de manera que la feina era manual, mai millor dit. La majoria del material el teníem de con-feccionar. També vam haver de dotar les biblioteques d’aula de llibres en valencià.Per a completar la formació del profes-sorat de línia en valencià es va organitzar

en el cole un curs seminari de 25 hores en el que participaren mestres de pobles de la comarca. A l actualitat amb el nou Projecte Lin-güístic de Centre (PEPLI) dins del marc normatiu Llei 4/2018 per el qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià, a l´escola el valencià és la llengua vehicular i a un nivell menor treballem el castellà i l anglès.

saNT ONOFRE. QuaRT dE pOBlET

La nostra escola compleix 50 anys. 50 anys de compromís amb el nostre alum-nat i amb el nostre barri, el Barri del Crist. Moltes són les persones que han passat per ací: alumnes, famílies, mestres, per-sonal no docent, etc. I totes han deixat part de sí mateixes en l’escola, perquè esta escola esta feta d’això, de vivències personals. La història d’esta escola sempre ha anat lligada a una cosa, la lluita, la lluita per millorar les nostres instal·lacions, la llui-ta per aconseguir una millor convivència, però sempre amb un mateix objectiu: fer dels nostres alumnes persones respon-sables i ben preparades per al seu futur acadèmic, personal i social. Una escola no pot existir sense una co-munitat educativa compromesa, i en el nostre cas sempre hi ha hagut pares i ma-res que ho han donat tot per a treballar braç a braç amb l’Administració Local i el

professorat, i dir molt orgullosos/es que els seus fills i filles van al Carmen, perquè sí, perquè “ser del Carmen” és una cosa molt especial. “Ser del Carmen” significa: amistat, es-forç, dedicació, satisfacció, enriquiment, compromís, respecte, convivència, dedi-cació, implicació, superació, constància, felicitat, somriure, tolerància, coeduca-ció, il·lusió, empatia, perseverança, im-plicació, aprenentatge, innovació, pro-jectes... I hui estem celebrant que la nostra Es-cola ha sigut durant tots estos anys una escola inclusiva, una escola que atén a la diversitat, i on tots i totes cabem, una escola que continuarà estant oberta al Barri i que seguirà complint anys amb la mateixa il·lusió que fins ara. A per 50 anys més!!!

la NOsTRa EscOla cOMplEIX 50 aNYs

NuEsTRa sEñORa dEl caRMEN. aldaIa

Fa poc més de 25 anys, a la nostra escola, com a les de la resta del territori, el cas-tellà era l’única opció.I ara fa 25 anys, arribà l’ocasió de que aquest fet podia canviar i se’ns donà l’oportunitat que tots esperàvem: utilit-zar la nostra llengua pròpia, la llengua en que pensàvem, en la que expressàvem els nostres sentiments i en la que ens co-municàvem amb la gent del nostre vol-tant, també per a l’ensenyament.Aleshores, la nostra comunitat educati-va optà per aquest canvi, que a més d’es-perat, era natural.Així va ser com començàrem a treballar, i malgrat tindre uns principis un poc com-plicats per les mancances existents, tant

el que fa referència als recursos perso-nals com materials, el claustre començà a formar-se, tant dins com fora del cen-tre, mitjançant la realització de cursos, CALs, etc., a més, en molts casos tirant d’imaginació, creant els propis materi-als per a treballar a diari, ja que existien pocs, i de vegades, no eren els més ade-quats a les característiques del nostre alumnat.Totes aquestes dificultats mai s’han vist com a obstacles, més bé tot el contrari, han sigut reptes que ens han portat fins a la completa normalització.I un moment força significatiu per a la nostra escola, i que recordem amb molt afecte els més vells, va ser el 12 de maig

de 2007, dia en què es va celebrar al po-ble la XXa Trobada d’Escoles en Valencià.Actualment, el valencià s’usa en tot l’àm-bit escolar de manera natural, però no pensem que ja està tota la feina feta, res d’això.La nostra escola continua treballat per a que la comunitat educativa de Beni-parrell valore el valencià com a llengua pròpia, l’estime i l’utilitze com a llengua pròpia.Moltes gràcies al Guaix, Coordinadora pel Valencià a l’Horta Sud, per reconéi-xer el nostre esforç i per recordar-se de la nostra xicoteta escola i de la seua comu-nitat educativa.

BlascO IBáñEz. BENIpaRREll

9

Nova assignatura:alimentacióresponsable

Volem escoltar-teper servir-te bé

Especialistes en restauració escolari compromesos amb la qualitat

www.servalia.org

10

El passat 8 de novembre s'inaugurarà la zona de jocs infantils ubicada a la Plaça d'Europa amb el nom de Parc Infantil Fran-cesc Aledon per reconèixer la tasca de l'ed-ucador que va estar molt vinculat a Aldaia. D'esta manera va decidir l'Ajuntament d'Aldaia, mantindre viva la memòria i l'exemple del mestre Francesc Aledón un any després de la seua mort per reconèix-er la tasca pedagògica innovadora que va implementar en dos de les escoles de la localitat, on va estar fortament implicat, el CEIP Martínez Torres i especialment el CEIP Platero y yo, centre educatiu en què es va jubilar. Francesc Aledon, natural de València, ini-cià camins didàctics innovadors entre els quals destaquen les seues auques amb les que realitzava una important tasca de divulgació dels contes i tradicions valenci-anes.Aledon va dur a terme propostes educa-tives atractives i interessants des de la vessant pedagògica per connectar amb el seu alumnat com Cinema per tothom, projecte amb el qual treballava l’escriptu-ra, l’expressió plàstica i els valors a través de la història del cinema; L’Esplet, una

revista trimestral, el contingut de la qual servia per mostrar el treball del seu alum-nat; o Dinar de germanor i joia, amb el qual treballava l’alimentació saludable i la convivència. A banda, Francesc componia junt al seu alumnat cançons per fomentar la creativitat dels xiquets i xiquetes i el treball en equip. De la seua tasca desen-volupada al CEIP Platero y yo va arribar a publicar a l’editorial L’Eixam Les nostres auques: les auques de quan érem menuts, Les nostres auques: els contes de sempre i Cal tio Carmelo: un treball per conèixer i estimar l´horta i la natura on es feia palesa la implementació de les seues propostes innovadores en el camp de la docència.Per l’aplicació de les seues iniciatives a aquest centre va rebre diversos guar-dons com el Premi Baldiri i Reixac, el qual va aconseguir repetidament. Du-rant els anys noranta va ser reconegut amb aquest guardó en dues ocasions. La primera, l’any 1992 amb La Canalla del Ti-rant de 2n d’EGB pel treball Els quefers de la canalla i l’any 1993 amb La Canalla del Zayyan de 5è d’EGB pel treball Sense oblidar el passat, fent present cap el futur. Novament en els anys 2000 i 2004

va tornar a ser premiat, aquests cops amb La Canalla 25 d’abril de 2n curs de primària pel treball Aldaia, la canalla i amb La Canalla Na Violant d’Hongria de 2n curs de primària pel treball Anem a Poblet, respectivament. Així mateix va rebre tam-bé el III Premi Caixa Popular Enric Soler i Godes d’Experiències Pedagògiques l’any 2002 pel treball Cal tio Carmelo: un tre-ball per conèixer i estimar l’horta i la na-tura realitzat amb La Canalla 9 d’octubre.A banda de la seua implicació en el camp de la docència, Francesc Aledón va escriure llibres per adults com I jo he gosat imaginar=ed io ho osato im-maginare, Singladures, Flashbacks analepsis, Amalgama, Sé que ha de vindre i Mirades i també va participar en moviments reivindicatius socials, mediambientals i veïnals. Per tot això, una bona colla de gent, om-plírem el Teatre del Mercat sumant-nos al reconeixement pòstum del mestre Ale-don, personalitats dels diversos àmbits on l’educador va treballar o col·laborar. L'acte presentat per un amic de Francesc, Zequi Castellano, s'inicia amb la projecció un visual thinkquing realitzat per Marcela

Ochoaerrarte, seguit de les intervencions de Rafael Martorell, del CEIP Platero y yo; Rafa Arnal, de l’editorial L’Eixam; Vicent Moreno, de GUAIX - Escola Valenciana; Abelardo Muñoz, de Cartelera Turia; Mari Àngels Simarro, de Salvem Cabanyal; an-tics alumnes, Guillermo Lujan, Alcalde d'Aldia i tancà la primera part de l'acte Au-rora Anaya que ens feu cantar “La cançó de la princesa” del mestre Aledon. Des-prés ens dirigirem al parc infantil Francesc Aledon, dissenyat per Ángel Martínez, acompanyats per el grup de dolçainers de la Colla Els Bessons on hi hagué noves i emotives paraules de membres de la famí-lia de Francesc: Ana Torres, Vicent i Maria Aledon, i d'una antiga alumna, Alba Nie-ves Grimaldo. Enguany, Guaix-Escola valenciana, amb motiu de realitzar la XXXII Trobada d'Es-coles en Valencià a Aldaia, hem volgut sumar-mos a este ben merescut home-natge, a un mestre que ha estat exemple de coherència i lluita per fer un món més cívic, solidari i just.

HOMENaTGE al MEsTRE I pOETa

FRaNcEsc alEdON

11

La trobada és la culminació del treball de un bon grapat de persones que durant tot el curs organitzen activitats amb l’objectiu d’aconseguir donar-li al valencià la catego-ria que es mereix com a llengua pròpia. I per això des de l’inici de curs es realitzen reu-nions locals i comarcals per preparar una sèrie d’activitats entre les que destaquem les següents.Exposició al Centre Cultural Matilde Salva-dor. Des del 13 de març fins a final de mes

s’ha muntat una exposició que arreplega la història dels més de 30 anys de trobades amb els cartells, carpetes i samarretes que s’han anat confeccionant any rere any. A més hi ha un espai dedicat a Francesc Ale-don que fou un mestre d’Aldaia, compro-més amb la llengua i en totes les lluites per la justícia i la solidaritat. I també compta amb uns panells que ens recorden qui fou Francesc Ferrer Pastor a qui Escola Valen-ciana li dedica les trobades 2019.

El dia 14 de març es celebrà la I Trobada per a l’Alumnat de Secundària, amb un concert en el que actuaren Tardor, Herba Negra i un grup d’alumnes de l’IES Pere Boïl. A més junt a la música hi hagué tallers educatius a càrrec dels IES Beatriu Civera i l’EPA d’Aldaia, Gonzalo Anaya de Xirivella, Rodrigo Botet de Manises, La Comarcal de Picassent i El Drac de Torrent. També hi participaren l’IES L’Hom de Picassent i el Centre Mare de Déu de l’Olivar d’Alaquàs.

El 29 de març serà la jornada de pilota que ha organitzat el professorat d’Educació Fí-sica dels centres d’Aldaia. L’1, 2, 3 i 4 d’abril l’alumnat de trenta centres de la comarca omplirà el TAMA en la XIII Trobada Musi-cal.El dia 6 es realitzarà el lliurament de pre-mis del Sambori comarcal. I el 9 amb la Volta a Peu, s’anunciarà a tot el poble d’Al-daia la Festa per la llengua del dissabte 13.

EscOlEs EN ValENcIÀ dE l’HORTa sud a aldaIa

acTIVITaTs pRETROBada

12

A

A

WC

WC

Escenari

Ambulància

Ambulància + Creu Roja

A.

Q.e.

WC

Presa d'aigua potable

Tallers

WC

Q. elèctric

Q.e.

Q.e.

Q.e.

Q.e. Q.e.

Q.e.Q.e.

12

34

56

78

910

1112

1314

1516

1718

1920

2122

2324

25

2627

2829

3031

3234

3536

3738

39

84

9485

9586

9687

9788

9889

9990

91

92 100

93

40 41 42

64 65 66 67 68 69 70 71 72 73 7475 76 77 78 79 80 81 82 83 I.V.A.J.

I.V.A.J.

Rocódromo

BUS

STOP

STO

P

BUS

C A

R R

E R

C

O N

C A

C A R R E R I S A B E L D E V I L L E N A

C A R L E S

C A

R R

E R

E

N R

I C

F

E R

R E

R

I

G U

À R

D I

A

S A

N T

J A

C I

N T

O

M A R T Í N E Z

C A

R R

E R

F

.

T O

M A

S

Y

V A

L I

E N

T E

C A R R E R

C A

R R

E R

D O

C T

O R

S

E V

E R

O

O C

H O

A

P I N

T O

R

C A R R E R P I N T O R R I B E R A

C A

R R

E R

M

E N

É N

D E

Z

CARRER CAYETANO ANDRÉS

C A

R R

E R

F

E R

N A

N D

O

N

A R

B Ó

N

C A R R E R

D O S

D O S

R A

M Ó

N

C A R R E R

F E

D E

R I

C O

C A R R E RX I V A

M A R A Ñ Ó N

G A

R C

Í A

C A R R E R L O L A G A O S

B L U M E

C A R R E R

C A R R E R R I C

A R D O F U S T E R F

U S T E R

C A R R E R R I C

A R D O F U S T E R F

U S T E R

C A

R R

E R

S

O R

Á

N G

E L

A

D E

L

A

C R

U Z

C A

R R

E R

M

O N

E S

T I

R

D E

P

O B

L E

T

C A

R R

E R

M

O N

E S

T I

R

D E

P

O B

L E

T

C A

R R

E R

A N D R E U

E D U A R D O

M A R Í A

A N T O N I

C A R R E R A N A M A R Í A M A T U T E

C A

R R

E R

L

L U

Í S

P

O R

T A

B E

L L

A

L A

C A

R R

E R

V

I N

T -

I - C

I N

C

D'A

B R

I L

A V I N G U D A C O N C Ò R D I A

A V I N G U D A C O N C Ò R D I A

S E R R A

A V

I N G

U D

A

O V

I D

I

M O

N T

L L

O R

R O

N D

A

N O

R D

H E R N Á N D E Z

C A R R E R

C A R R E R

C A R R E R M A N U E L S A N C H I S G U A R N E R

D E

C O S C O L L A R

C A

R R

E R

C A R

R E

R

H E

R N

Á N

C

O R

T É

S

C O R

T É

S

C A

R R

E R

H

E R

N Á

N

C O

R T

É S

S A

L E T

A

S A

L E T

A

S A

L E T

A

C A R

R E

R

S A

L E

T A

C A

R R

E R

D

O C

T O

R

F

L É

M I

N G

P L

A Ç

AC

U L

T U

R A

C R I S T Ò F O L

C A

R R

E R

V

I N

T -

I - C

I N

C

D'A

B R

I L

M I G U E L

C A

R R

E R

E N

R I

C

V

A L

O R

C A R R E R F E R R E R I P A S T O R

C A

R R

E R

E

N R

I C

S O

L E

R

I

G

O D

E S

C A

R R

E R

R

I G

O B

E R

T A

M

E N

C H

Ú

P L A Ç A A N T I C R E G N E D E V A L È N C I A

C A R R E R T R E S D ' A B R I L

M A T

E U

P A S T O R

C A R R E R

G U Z M Á N

C A S T E L L Ó

A L A C A N T

C A R R E R J O

A Q U I N

C O S T A

C A R R E R P A R E G U Z M Á N

C A

R R

E R

S A N T

C A R R E R

C A R R E R E S G L É S I A

E S G L É S I A

S A N T

P L A Ç A V E R G E D E L A V I C T O R I A

C A

R R

E R

V

E R

G E

D

E L

R

E M

E I

D E

L

C A R R E R

C A R R E R A N T O N I O M

A C H A D O

C A

R R

E R

P

I C

A N

Y A

P A L L E T E R

P I N T O R M U R I L L O

M A

J O

R

M A

J O

R

C A

R R

E R

M

A J

O R

C A

R R

E R

C A R R E R P L A T E R O

C A R R E R Ó M E L C I O R

C A

R R

E R

S

A N

T

A N

T O

N I

C A

R R

E R

S

A N

T

A N

T O

N I

C A

R R

E R

S

A N

T

A N

T O

N I

C A R R E R

R I B E R A

C A R R E R

C A R R E R S A N T R O C

S A

N T

J O

S E

P

S A

N T

S A

N T

S A

N T

S A

N T

A

S A

N T

A

P E

D R

O T

A

C A

R R

E R

P

E D

R O

T A

M I S L A T A

C A

R R

E R

H

.

S .

M A

R Í

A

M A R E

C A R R E R B O N J

E S Ú S

I G L

E S

I A

S

C A R R E R

E L

S

C A R R E R C O L A D O R S

C O L A D O R S

À N

G E

L S

V E R G E

P A

B L

O

C A

R R

E R

V I V

E S

L E S

L O P E

R A

F A

E L

Q U A R T

C A R R E R Q U A R T

A V I N G U D A J O A N F U S T E R

A V

I N G

U D

A

J O

A N

F

U S

T E

R

A V I N G U D A

B R O S E T A

M I Q U E L

C A R R E R

A V

I N G

U D

A

B L

A S

C O

I

B Á

Ñ E

Z

C A R R E R G . T A B E R N E R

C A

R R

E R

N

Ú R

I A

E

S P

E R

T

C A R R E R S É Q U I A

J O A Q U I M

B E R N A B É

C A R R E R M A R Q U É S DE D O S A I G Ü E S

L L O R E N T E

C A

R R

E R

V

A L

È N

C I

A

C A

R R

E R

V

A L

È N

C I

A

L L

U Í

S

C A

R M

E

S . H U N T I N G T O N

C A R R E R R E I S C A T Ò L I C S

C A R R E R

C A R R E R

C A

R R

E R

C A

R R

E R

S

A N

T

R A

F A

E L

E R

E S

C A

R R

E R

J

O A

N

D

' A

U S

T R

I A

J O

A N

C A

R R

E R

A

M I

S T

A T

C A

R R

E R

C A

R R

E R

C O

L Ó

N

C A R R E R

N Ú Ñ E Z

D E

B A L B O A

F A

I T A

N A

R

C A R R E R

S A R A G O S S A

C A R R E R

A L B A C E T E

C A R R E R

M O T I L L A

C A R R E R

J A R D Í

C A R R E R J U A N R A M Ó N J I M É N E Z

C A

R R

E R

P R

I M

E R

D E

M A

I G

C A

R R

E R

S É

Q U

I A

D

E

M

E S

T A

L L

A

S E

V I L

L A

S A G U N T

C A R R E R C I U D A D R E A L

C I

D

C A R R E R P I Z A R R O

C A

R R

E R

V

I L

L A

R R

O B

L E

D O

C A R R E R M A R

C A R R E R

V I N A L O P Ó

M A R I O L A

S E G R E L L E S

C A

R R

E R

L

L U

Í S

P

O R

T A

B E

L L

A

R E

IE

N

J A

U M

EC

A R

R E

R

P E N Y A LD ' I F A C

C A R R E R M I N G L A N I L L A

C A R R E R I S A B E L

L A C A T Ó L I C A

A V

I N G

U D

A

O V

I D

I

M O

N T

L L

O R

R O

N D

A

N O

R D

C A R R E R

C O L Ó N

J O

A N

C V - 4 0 8

C A R R E R

A L B U F E R A

C A

R R

E R

L

L U

Í S

V

I V E

S

C A R R E R M A R E R À F O L S

C A

R R

E R

S A

N T

C A

R R

E R

L E

S

C A

R R

E R

C A R R E R S A N T R A F A E L

C A

R R

E R

S

A N

T A

B

À R

B A

R A

AVIN

GU

DA

DE

LA

MÚ

SIC

A

A V I N G U D A

D E

C O M È D I E S

A V

I N G

U D

AC

A R

D E

N A

LT

A R

A N

C Ó

N

C A

R R

E R

L

A

P A

U

C V - 4 0 8

C V - 4 0 8

C A R

R E

R

A N D

Ú J

A R

C A R R E RS E R R A

C A R R E R

P I N T O R

C A

R R

E R

S É

Q U

I A

C A

R R

E R

C

O L

Ó N

C A

R R

E R

M A

R C

O N

I

C A

R R

E R

X X

I I I

C A

R R

E R

J

O A

N

D '

A U

S T

R I

A

T E O D O R

C A R R E R S E R R A D ' E S P A D À

C A

R R

E R

P

U I

G

C A

M P

A N

A

C A

R R

E R

M I G U E L

C A R R E R

H E R N Á N D E Z

S A N T J O A N

D E R I B

E R A

J O A N

S A N T

D E

C A R R E R

D E R I B

E R A

S A N T

J O A N

C A

R R

E R

C A

R R

E R

M A

J O

R

C. M I G

U E L H E R N Á N D E Z

C. M I G

U E L H E R N Á N D E Z

C A

R R

E R

C A

R R

E R

S A

N T

V I

C E

N T

C A

R R

E R

S A

N T

V I

C E

N T

C A R R E R

C A

R R

E R

X

E S

T

C A

R R

E R

L E

SE

R E

S

C A R R E R

A L A Q U À S

C A R R E R R E I S C A T Ò L I C S

E S G L É S I A

C A R R E R

F R A N C E S C

C A

R M

E

L L

U Í

S

C A

R R

E R

S A

N T

E L

X

C A

R R

E R

M E

S T

R E

A D

O L

F O

S Á

E Z

C A

R R

E R

V E

R G

ER

E M

E I

C A R R E R

A I C A R T

C A R R E R

V I C E N T

C A R R E R

C A R R E R

S A G R A R I O

F E R R A N D I S

C A R R E R

F E R R A N E LC A T Ò L I C

D O C T O R

YP

E L

A Y

O

S O

R O

L L

A

S E

R R

A N

O

C A

R R

E R

P I C

A S

S O

J O

A Q

U I

N

R O

D R

I G

O

C A

R R

E R

L L

U Í

S

C A R R E R

D E

V E G A

C A

R R

E R

E L

S

C A R R E R N A C H O D U A T O

C A R R E R N A C H O D U A T O

C A

R R

E R

N

Ú R

I A

E

S P

E R

T

À N

G E

L S

C A

R R

E R

E L

S

C A R R E R

C A R R E RQ U A R T

Q U A R T

C A R R E R

C A

R R

E R

A L

B E

R T

I

C A

R R

E R

À N

G E

L S

C A R R E R

C A R R E R

R À F O L S

C A

R R

E R

R I T

A

C A R

R E

R

M I Q U

E L

C A

R R

E R

P A

S C

U A

L

C A

R R

E R

M I

Q U E

L

S A

N T

C A

R R

E R

P A

S C

U A

L

S A

N T

J

O S

E P

C A

R R

E R

C A R R E R A R X I D U C C A R L E S

C A R R E R S A N T R O C

M A

J O

R

C A R R E R

F R A N C E S C

C A

R R

E R

S

A N

T

V I

C E

N T

C A

R R

E R

S A

N T

V I C

E N

T

C A R R E R

C A R R E R

R E I S

C A T Ò L I C S

L L O R E N T E

S A

N T

A

B À

R B

A R

A

C A R R E R

S O R O L L A

C A R R E R

S A N C H I S

C A R R E R

D I S S A B T E

F A R O L A

F U S T E R

J O A N

A V I N G U D A

F U S T E R

J O A N

V I C

E N

T

A V

I N G

U D

A

I B Á

Ñ E

Z

C A R R E R

P A B L O

C A R R E RC A R R E R

D E L

P I L A R

C E R V A N T E S

C A

R R

E R

R I

T A

C A R R E R

C E R V A N T E S

C A R R E R C O L A D O R S

C A R R E R

T E O D O

R

C A R R E R M A N U E L

C A R R E R

G R A U

C A R R E R

A V I N G U D A C O N C Ò R D I A

C A R R E RT O R R E S

C A

R R

E R

C A

R R

E R

F E

R R

A N

C A R

R E

R

C A R

R E

R

H E R

N Á

N

C O R

T É

S

C A R

R E

R

H E R

N Á

N

H E R

N Á

N

C O R

T É

S

C A R

R E

R

C A R

R E

R

C A R

R E

R

V I C

T O

R I A

N O

C A R R E R T E R O L

L L

U Í

SP

O R

T A

B E

L L

A

M O L I N E R

T À P I E S

C H I L L I D A

A L F A R O

S A N

D E

M A I G

A V I N G U D A

A V I N G U D A

D E

M A I G

C A

R R

E R

C

O N

C A

C A

R R

E R

C

O N

C A

C A

R R

E R

C A

J A

LY

C A

R R

E R

G A

R C

Í A

L O

R C

AC

A R

R E

RF

E D

E R

I C

OL

O R

C A

C A R R E R

J O A Q U I N

X I V A

C A R R E R G E R M A N I E

S

G E R M A N I E S

S A

N T

S

P E

D R

A

L A

C A R R E R M A N U E L S A N C H I S G U A R N E R

C A R R E R C L O TD E

F O R C A

C A R R E R

S A L V A D O R

C U B A

C A R R E R

D ' E S P A D À

C A R R E R

X E

S T

C A R R E R M A N I S E S

C A R R E R B O N J

E S Ú S

C A R R E R A N T O N I O M A C H A D O

C A R R E R

C A

R R

E R

A M

I S

T A

T

C A R R E R

J O A N

X X I I I

C A

R R

E R

D '

A U

S T

R I

A

C A R R E RS A N T

J O A N

D E R I B

E R A

V E N T A L L

C A R R E R S A N T F R A N C E S C

C A R

R E

R

C A

R R

E R

C A R R E R C O L A D O R S

C A R R E R I S A B E L

L A C A T Ó L I C A

C A

R R

E R

P

R I

M E

R

D E

M

A I

G

C A

R R

E R

P R

I M

E R

D E

M A

I G

C A

R R

E R

P R

I M

E R

D E

M A

I G

C A R R E R M I N G L A N I L L A

C A R R E R

A L A Q U À S

C A R R E R A L A Q U À S

C A R R E R

A L A Q U À S

C A

R R

E R

I

N D

Ú S

T R

I A

C A

R R

E R

I

N D

Ú S

T R

I A

C A

R R

E R

X

E S

T

C A

R R

E R

S A

N T

V I C

E N

T

REV

ISAR

SEÑ

ALIZ

ACIÓ

N H

OR

IZO

NTA

L

C A R R E R V E L Á Z Q U E Z

en o

bras

C A

R R

E R

P

U I

G

C A

M P

A N

AC

A R

R E

R

P U

I G

C

A M

P A

N A

cota

sue

lo te

rmin

ado

actu

aliz

ar

C V - 4 0 8

M E L I T Ó N

C A

R R

E R

M E

S T

R E

C A R R E R

C A R R E R

C A R R E R

P LA

Ç A

P

A Í

S

V A

L E

N C

I À

C A R R E R V E L Á Z Q U E Z

C A R R E R C R I S T O F O R A G U A D O I M E D I N A

C A

R R

E R

F E

R N

A N

D O

N A

R B

Ó N

C A

R R

E R

C A

R R

E R

M E

S T

R E

S E

R R

A N

O

B E

N A

V E

N T

E

C A R R E R

C A R R E R

F E

R N

A N

D O

N A

R B

Ó N

C A

R R

E R

C A R R E R

C A R R E R

C A R R E R

C O M E S

G O Y A

G O Y A

V E L Á Z Q U E Z

pape

lera

P L

A Ç

A

C

O R

T S

V

A L

E N

C I

A N

E S

P L

A Ç

A

C

O R

T S

V

A L

E N

C I

A N

E S

C A R R E R E N R I C S O L E R I G O D E S

C A R R E R E N R I C S O L E R I G O D E S

C A R R E R F U T B O L I S T A V I C E N T E G U I L L O T

C A R R E R F U T B O L I S T A J U A N S Á N C H E Z

C A

R R

E R

L

L U

Í S

P O

R T

A B

E L

L A

C A

R R

E R

T Ú

R I

A

C A

R R

E R

T

O R

R E

N T

C A

R R

E R

P

E S

S E

B R

E T

C A R R E R P I L O T A

C/ S

. AN

TON

I

C/ B. SANCHÍS

AV/ B

. IBA

ÑEZ

C/ MANISES

C/ JUAN RAMÓN JIMÉNEZ

C/ MANISES

MER

CAT

PAR

C D

E L'

AMIS

TAT

P.CO

NSTI

TUCI

Ó

C/ V

INT

-I- C

INC

D' A

BRIL

AV/ CONCÒRDIA

C/ D

OCT

OR

FLÉ

MIN

G

C/

VALÈ

NC

IA

C/ C

ARM

E

C/ HER

NÁN C

ORTÉS

C/ ALAQUÀS

CO

L·LE

GI

MAR

IAN

O B

ENLL

IUR

E

Pl. E

UR

OPA

ALAQ

UÁS

ALD

AIA

AJU

NTA

MEN

T

B

A

Cer

cavi

la -

A

BACer

cavi

la -

B

Talle

rs

Zon

es d

'apa

rcam

ent

BUS

STOP

STO

P

BUS

C A

R R

E R

C

O N

C A

C A R R E R I S A B E L D E V I L L E N A

C A R L E S

C A

R R

E R

E

N R

I C

F

E R

R E

R

I

G U

À R

D I

A

S A

N T

J A

C I

N T

O

M A R T Í N E Z

C A

R R

E R

F

.

T O

M A

S

Y

V A

L I

E N

T E

C A R R E R

C A

R R

E R

D O

C T

O R

S

E V

E R

O

O C

H O

A

P I N

T O

R

C A R R E R P I N T O R R I B E R A

C A

R R

E R

M

E N

É N

D E

Z

CARRER CAYETANO ANDRÉS

C A

R R

E R

F

E R

N A

N D

O

N

A R

B Ó

N

C A R R E R

D O S

D O S

R A

M Ó

N

C A R R E R

F E

D E

R I

C O

C A R R E RX I V A

M A R A Ñ Ó N

G A

R C

Í A

C A R R E R L O L A G A O S

B L U M E

C A R R E R

C A R R E R R I C

A R D O F U S T E R F

U S T E R

C A R R E R R I C

A R D O F U S T E R F

U S T E R

C A

R R

E R

S

O R

Á

N G

E L

A

D E

L

A

C R

U Z

C A

R R

E R

M

O N

E S

T I

R

D E

P

O B

L E

T

C A

R R

E R

M

O N

E S

T I

R

D E

P

O B

L E

T

C A

R R

E R

A N D R E U

E D U A R D O

M A R Í A

A N T O N I

C A R R E R A N A M A R Í A M A T U T E

C A

R R

E R

L

L U

Í S

P

O R

T A

B E

L L

A

L A

C A

R R

E R

V

I N

T -

I - C

I N

C

D'A

B R

I L

A V I N G U D A C O N C Ò R D I A

A V I N G U D A C O N C Ò R D I A

S E R R A

A V

I N G

U D

A

O V

I D

I

M O

N T

L L

O R

R O

N D

A

N O

R D

H E R N Á N D E Z

C A R R E R

C A R R E R

C A R R E R M A N U E L S A N C H I S G U A R N E R

D E

C O S C O L L A R

C A

R R

E R

C A R

R E

R

H E

R N

Á N

C

O R

T É

S

C O R

T É

S

C A

R R

E R

H

E R

N Á

N

C O

R T

É S

S A

L E T

A

S A

L E T

A

S A

L E T

A

C A R

R E

R

S A

L E

T A

C A

R R

E R

D

O C

T O

R

F

L É

M I

N G

P L

A Ç

AC

U L

T U

R A

C R I S T Ò F O LC

A R

R E

R

V I

N T

- I -

C I

N C

D

'A B

R I

L

M I G U E L

C A

R R

E R

E N

R I

C

V

A L

O R

C A R R E R F E R R E R I P A S T O R

C A

R R

E R

E

N R

I C

S O

L E

R

I

G

O D

E S

C A

R R

E R

R

I G

O B

E R

T A

M

E N

C H

Ú

P L A Ç A A N T I C R E G N E D E V A L È N C I A

C A R R E R T R E S D ' A B R I L

M A T

E U

P A S T O R

C A R R E R

G U Z M Á N

C A S T E L L Ó

A L A C A N T

C A R R E R J O

A Q U I N

C O S T A

C A R R E R P A R E G U Z M Á N

C A

R R

E R

S A N T

C A R R E R

C A R R E R E S G L É S I A

E S G L É S I A

S A N T

P L A Ç A V E R G E D E L A V I C T O R I A

C A

R R

E R

V

E R

G E

D

E L

R

E M

E I

D E

L

C A R R E R

C A R R E R A N T O N I O M

A C H A D O

C A

R R

E R

P

I C

A N

Y A

P A L L E T E R

P I N T O R M U R I L L O

M A

J O

R

M A

J O

R

C A

R R

E R

M

A J

O R

C A

R R

E R

C A R R E R P L A T E R O

C A R R E R Ó M E L C I O R

C A

R R

E R

S

A N

T

A N

T O

N I

C A

R R

E R

S

A N

T

A N

T O

N I

C A

R R

E R

S

A N

T

A N

T O

N I

C A R R E R

R I B E R A

C A R R E R

C A R R E R S A N T R O C

S A

N T

J O

S E

P

S A

N T

S A

N T

S A

N T

S A

N T

A

S A

N T

A

P E

D R

O T

A

C A

R R

E R

P

E D

R O

T A

M I S L A T A

C A

R R

E R

H

.

S .

M A

R Í

A

M A R E

C A R R E R B O N J

E S Ú S

I G L

E S

I A

S

C A R R E R

E L

S

C A R R E R C O L A D O R S

C O L A D O R S

À N

G E

L S

V E R G E

P A

B L

O

C A

R R

E R

V I V

E S

L E S

L O P E

R A

F A

E L

Q U A R T

C A R R E R Q U A R T

A V I N G U D A J O A N F U S T E R

A V

I N G

U D

A

J O

A N

F

U S

T E

R

A V I N G U D A

B R O S E T A

M I Q U E L

C A R R E R

A V

I N G

U D

A

B L

A S

C O

I

B Á

Ñ E

Z

C A R R E R G . T A B E R N E R

C A

R R

E R

N

Ú R

I A

E

S P

E R

T

C A R R E R S É Q U I A

J O A Q U I M

B E R N A B É

C A R R E R M A R Q U É S DE D O S A I G Ü E S

L L O R E N T E

C A

R R

E R

V

A L

È N

C I

A

C A

R R

E R

V

A L

È N

C I

A

L L

U Í

S

C A

R M

E

S . H U N T I N G T O N

C A R R E R R E I S C A T Ò L I C S

C A R R E R

C A R R E R

C A

R R

E R

C A

R R

E R

S

A N

T

R A

F A

E L

E R

E S

C A

R R

E R

J

O A

N

D

' A

U S

T R

I A

J O

A N

C A

R R

E R

A

M I

S T

A T

C A

R R

E R

C A

R R

E R

C O

L Ó

N

C A R R E R

N Ú Ñ E Z

D E

B A L B O A

F A

I T A

N A

R

C A R R E R

S A R A G O S S A

C A R R E R

A L B A C E T E

C A R R E R

M O T I L L A

C A R R E R

J A R D Í

C A R R E R J U A N R A M Ó N J I M É N E Z

C A

R R

E R

P R

I M

E R

D E

M A

I G

C A

R R

E R

S É

Q U

I A

D

E

M

E S

T A

L L

A

S E

V I L

L A

S A G U N T

C A R R E R C I U D A D R E A L

C I

D

C A R R E R P I Z A R R O

C A

R R

E R

V

I L

L A

R R

O B

L E

D O

C A R R E R M A R

C A R R E R

V I N A L O P Ó

M A R I O L A

S E G R E L L E S

C A

R R

E R

L

L U

Í S

P

O R

T A

B E

L L

A

R E

IE

N

J A

U M

EC

A R

R E

R

P E N Y A LD ' I F A C

C A R R E R M I N G L A N I L L A

C A R R E R I S A B E L

L A C A T Ó L I C A

A V

I N G

U D

A

O V

I D

I

M O

N T

L L

O R

R O

N D

A

N O

R D

C A R R E R

C O L Ó N

J O

A N

C V - 4 0 8

C A R R E R

A L B U F E R A

C A

R R

E R

L

L U

Í S

V

I V E

S

C A R R E R M A R E R À F O L S

C A

R R

E R

S A

N T

C A

R R

E R

L E

S

C A

R R

E R

C A R R E R S A N T R A F A E L

C A

R R

E R

S

A N

T A

B

À R

B A

R A

AVIN

GU

DA

DE

LA

MÚ

SIC

A

A V I N G U D A

D E

C O M È D I E S

A V

I N G

U D

AC

A R

D E

N A

LT

A R

A N

C Ó

N

C A

R R

E R

L

A

P A

U

C V - 4 0 8

C V - 4 0 8

C A R

R E

R

A N D

Ú J

A R

C A R R E RS E R R A

C A R R E R

P I N T O R

C A

R R

E R

S É

Q U

I A

C A

R R

E R

C

O L

Ó N

C A

R R

E R

M A

R C

O N

I

C A

R R

E R

X X

I I I

C A

R R

E R

J

O A

N

D '

A U

S T

R I

A

T E O D O R

C A R R E R S E R R A D ' E S P A D À

C A

R R

E R

P

U I

G

C A

M P

A N

A

C A

R R

E R

M I G U E L

C A R R E R

H E R N Á N D E Z

S A N T J O A N

D E R I B

E R A

J O A N

S A N T

D E

C A R R E R

D E R I B

E R A

S A N T

J O A N

C A

R R

E R

C A

R R

E R

M A

J O

R

C. M I G

U E L H E R N Á N D E Z

C. M I G

U E L H E R N Á N D E Z

C A

R R

E R

C A

R R

E R

S A

N T

V I

C E

N T

C A

R R

E R

S A

N T

V I

C E

N T

C A R R E R

C A

R R

E R

X

E S

T

C A

R R

E R

L E

SE

R E

S

C A R R E R

A L A Q U À S

C A R R E R R E I S C A T Ò L I C S

E S G L É S I A

C A R R E R

F R A N C E S C

C A

R M

E

L L

U Í

S

C A

R R

E R

S A

N T

E L

X

C A

R R

E R

M E

S T

R E

A D

O L

F O

S Á

E Z

C A

R R

E R

V E

R G

ER

E M

E I

C A R R E R

A I C A R T

C A R R E R

V I C E N T

C A R R E R

C A R R E R

S A G R A R I O

F E R R A N D I S

C A R R E R

F E R R A N E LC A T Ò L I C

D O C T O R

YP

E L

A Y

O

S O

R O

L L

A

S E

R R

A N

O

C A

R R

E R

P I C

A S

S O

J O

A Q

U I

N

R O

D R

I G

O

C A

R R

E R

L L

U Í

S

C A R R E R

D E

V E G A

C A

R R

E R

E L

S

C A R R E R N A C H O D U A T O

C A R R E R N A C H O D U A T O

C A

R R

E R

N

Ú R

I A

E

S P

E R

T

À N

G E

L S

C A

R R

E R

E L

S

C A R R E R

C A R R E RQ U A R T

Q U A R T

C A R R E R

C A

R R

E R

A L

B E

R T

I

C A

R R

E R

À N

G E

L S

C A R R E R

C A R R E R

R À F O L S

C A

R R

E R

R I T

A

C A R

R E

R

M I Q U

E L

C A

R R

E R

P A

S C

U A

L

C A

R R

E R

M I

Q U E

L

S A

N T

C A

R R

E R

P A

S C

U A

L

S A

N T

J

O S

E P

C A

R R

E R

C A R R E R A R X I D U C C A R L E S

C A R R E R S A N T R O C

M A

J O

R

C A R R E R

F R A N C E S C

C A

R R

E R

S

A N

T

V I

C E

N T

C A

R R

E R

S A

N T

V I C

E N

T

C A R R E R

C A R R E R

R E I S

C A T Ò L I C S

L L O R E N T E

S A

N T

A

B À

R B

A R

A

C A R R E R

S O R O L L A

C A R R E R

S A N C H I S

C A R R E R

D I S S A B T E

F A R O L A

F U S T E R

J O A N

A V I N G U D A

F U S T E R

J O A N

V I C

E N

T

A V

I N G

U D

A

I B Á

Ñ E

Z

C A R R E R

P A B L O

C A R R E RC A R R E R

D E L

P I L A R

C E R V A N T E S

C A

R R

E R

R I

T A

C A R R E R

C E R V A N T E S

C A R R E R C O L A D O R S

C A R R E R

T E O D O

R

C A R R E R M A N U E L

C A R R E R

G R A U

C A R R E R

A V I N G U D A C O N C Ò R D I A

C A R R E RT O R R E S

C A

R R

E R

C A

R R

E R

F E

R R

A N

C A R

R E

R

C A R

R E

R

H E R

N Á

N

C O R

T É

S

C A R

R E

R

H E R

N Á

N

H E R

N Á

N

C O R

T É

S

C A R

R E

R

C A R

R E

R

C A R

R E

R

V I C

T O

R I A

N O

C A R R E R T E R O L

L L

U Í

SP

O R

T A

B E

L L

A

M O L I N E R

T À P I E S

C H I L L I D A

A L F A R O

S A N

D E

M A I G

A V I N G U D A

A V I N G U D A

D E

M A I G

C A

R R

E R

C

O N

C A

C A

R R

E R

C

O N

C A

C A

R R

E R

C A

J A

LY

C A

R R

E R

G A

R C

Í A

L O

R C

AC

A R

R E

RF

E D

E R

I C

OL

O R

C A

C A R R E R

J O A Q U I N

X I V A

C A R R E R G E R M A N I E

S

G E R M A N I E S

S A

N T

S

P E

D R

A

L A

C A R R E R M A N U E L S A N C H I S G U A R N E R

C A R R E R C L O TD E

F O R C A

C A R R E R

S A L V A D O R

C U B A

C A R R E R

D ' E S P A D À

C A R R E R

X E

S T

C A R R E R M A N I S E S

C A R R E R B O N J

E S Ú S

C A R R E R A N T O N I O M A C H A D O

C A R R E R

C A

R R

E R

A M

I S

T A

T

C A R R E R

J O A N

X X I I I

C A

R R

E R

D '

A U

S T

R I

A

C A R R E RS A N T

J O A N

D E R I B

E R A

V E N T A L L

C A R R E R S A N T F R A N C E S C

C A R

R E

R

C A

R R

E R

C A R R E R C O L A D O R S

C A R R E R I S A B E L

L A C A T Ó L I C A

C A

R R

E R

P

R I

M E

R

D E

M

A I

G

C A

R R

E R

P R

I M

E R

D E

M A

I G

C A

R R

E R

P R

I M

E R

D E

M A

I G

C A R R E R M I N G L A N I L L A

C A R R E R

A L A Q U À S

C A R R E R A L A Q U À S

C A R R E R

A L A Q U À S

C A

R R

E R

I

N D

Ú S

T R

I A

C A

R R

E R

I

N D

Ú S

T R

I A

C A

R R

E R

X

E S

T

C A

R R

E R

S A

N T

V I C

E N

T

REV

ISAR

SEÑ

ALIZ

ACIÓ

N H

OR

IZO

NTA

L

C A R R E R V E L Á Z Q U E Z

en o

bras

C A

R R

E R

P

U I

G

C A

M P

A N

AC

A R

R E

R

P U

I G

C

A M

P A

N A

cota

sue

lo te

rmin

ado

actu

aliz

ar

C V - 4 0 8

M E L I T Ó N

C A

R R

E R

M E

S T

R E

C A R R E R

C A R R E R

C A R R E R

P LA

Ç A

P

A Í

S

V A

L E

N C

I À

C A R R E R V E L Á Z Q U E Z

C A R R E R C R I S T O F O R A G U A D O I M E D I N A

C A

R R

E R

F E

R N

A N

D O

N A

R B

Ó N

C A

R R

E R

C A

R R

E R

M E

S T

R E

S E

R R

A N

O

B E

N A

V E

N T

E

C A R R E R

C A R R E R

F E

R N

A N

D O

N A

R B

Ó N

C A

R R

E R

C A R R E R

C A R R E R

C A R R E R

C O M E S

G O Y A

G O Y A

V E L Á Z Q U E Z

pape

lera

P L

A Ç

A

C

O R

T S

V

A L

E N

C I

A N

E S

P L

A Ç

A

C

O R

T S

V

A L

E N

C I

A N

E S

C A R R E R E N R I C S O L E R I G O D E S

C A R R E R E N R I C S O L E R I G O D E S

C A R R E R F U T B O L I S T A V I C E N T E G U I L L O T

C A R R E R F U T B O L I S T A J U A N S Á N C H E Z

C A

R R

E R

L

L U

Í S

P O

R T

A B

E L

L A

C A

R R

E R

T Ú

R I

A

C A

R R

E R

T

O R

R E

N T

C A

R R

E R

P

E S

S E

B R

E T

C A R R E R P I L O T A

C/ S

. AN

TON

I

C/ B. SANCHÍS

AV/ B

. IBA

ÑEZ

C/ MANISES

C/ JUAN RAMÓN JIMÉNEZ

C/ MANISES

MER

CAT

PAR

C D

E L'

AMIS

TAT

P.CO

NSTI

TUCI

Ó

C/ V

INT

-I- C

INC

D' A

BRIL

AV/ CONCÒRDIA

C/ D

OCT

OR

FLÉ

MIN

G

C/

VALÈ

NC

IA

C/ C

ARM

E

C/ HER

NÁN C

ORTÉS

C/ ALAQUÀS

CO

L·LE

GI

MAR

IAN

O B

ENLL

IUR

E

Pl. E

UR

OPA

ALAQ

UÁS

ALD

AIA

AJU

NTA

MEN

T

B

A

Cer

cavi

la -

A

BACer

cavi

la -

B

Talle

rs

Zon

es d

'apa

rcam

ent

ROcòdROM

13

CERCAVILA (A)CONCENTRACIÓ Plaça L’Amistat Barri del Crist

Banda de La Unió Musical Barri del Crist

ALDAIA CEIP Blasco IbáñezCEIP Nostra Senyora del CarmeE,I. CangurIES Bestriu CiveraCEIP El RajolarCEIP Ausiàs MarchE.I. La Font de la Rosa

ALFAFARBENETÚSSERBENIPARRELL CATARROJAMANISESMASSANASSAMISLATA PAIPORTAPICANYA

CERCAVILA (B)CONCENTRACIÓCEIP Mariano Benlliure, carrer 25 d’Abril Banda de música de la Unió Musical d’Aldaia

ALDAIA CEIP Martínez TorresE.I. LlavoretaCEIP Mariano BenlliureIES Salvador Gadea IES Carles SalvadorC. Mariano SerraEscola de Persones AdultesCEIP Platero y yo

PICASSENTQUART DE POBLET SEDAVÍSILLATORRENTXIRIVELLAALAQUÀSALBAL ALCÀSSER

ACTIVITATS AL VOLTANT DE LA TROBADAA les 9.00h. Muntatge de les taules per als tallers a càrrec de persones voluntàries que col·laboren amb l'organització d'Aldaia. Des de les 16.00 a les 17.00h. Muntatge dels tallersDes de les 17.00 a les 17.30h. Concentració de les cercaviles Cercavila A: Plaça de L'Amistat. (Barri del Crist)Cercavila B: CEIP Mariano Benlliure. Carrer 25 d'abril A les 17.30h. Inici de les cercaviles i recorreguts pel poble fins a confluir a la Plaça d'Europa. A les 18.00h. Lliurament de recordatoris als centres participants amb l'assistència de les autoritats. Una vegada finalitzat el lliurament dels recordatoris s'interpretarà La Muixeranga per les colles que hi participen i La Nova Muixeranga d'Algemesí.Des de les 18.30 a les 20.30h. Més de cent tallers per passar-ho bé i aprendre. Durant la realització dels tallers hi haurà actuacions del contacontes Jordiet i del Grup de ball rondalla d'Aldaia. A les 20.45 h. Actuació de Ramonets i Sopar a la Plaça Europa organitzat per les AMPA dels CEIP El Rajolar, Platero y yo i Martínez Torres.A les 22 h. Correfocs.

XIIIa TROBADA MUSICAL DILLuNS DIA 1 D'AbRILMartínez Torres d'Aldaia9 d’Octubre d'AlcàsserEl Drac de TorrentLes Carolines de PicassentVillar Palasi de Quart PobletLa Comarcal de PicassentDIMARTS DIA 2 D'AbRIL Blasco Ibáñez d'AldaiaVil·la Romana de CatarrojaEl Molí de TorrentIES Pere Boïl + CEIP Félix Rodríguez de la Fuente de ManisesMare de Déu de l’Olivar d'AlaquàsNta. Sra. del Carmen del Barri del Crist (Aldaia)Jaume el Conqueridor de CatarrojaLes Terretes + L'Encarnació de Torrent DIMECRES DIA 3 D'AbRIL Jaume I d'AlcàsserRamon y Cajal de XirivellaRei En Jaume de XirivellaEl Rajolar d'AldaiaSant Pasqual de TorrentSant Ignasi de PicassentLa Gavina de PicanyaMare de Déu de Vallivana de PicassentDIJOuS DIA 4 Platero y yo d'AldaiaMariano Benlliure d'AldaiaSant Cristòfor Màrtir de PicassentGregori Mayans de XirivellaLope de Vega de TorrentMariano Serra d'AldaiaLluís Vives de Paiporta

TALLERS ALAQUÀSNº 2- CEIP. CREMONANº 3- C. MARE DE DÉU DE L’OLIVAR

ALBALNº 4- CEIP. LA BALAGUERANº 47-51- ESCOLETA NINOS

ALCÀSSERNº 6- CEIP. JAUME INº 7- CEIP. 9 D'OCTUBRE

ALDAIANº 90-99- CEIP. PLATERO Y YO AMPA Nº 98- CEIP. PLATERO Y YONº 97- CEIP. NTRA. SEÑORA DEL CARMEN Nº 96- CEIP. J. ANTONIO MARTÍNEZ TORRES Nº 95- CEIP. BLASCO IBÁÑEZNº 18- COL·LEGI MARIANO SERRANº 26- ESCOLETA INFANTIL MUNICIPAL LA LLAVORETANº 89- IES. BEATRIU CIVERANº 94- ESCOLETA FONT DE LA ROSANº 88- CEIP. EL RAJOLARMURAL DELS VAIXELLSEPA. CLARA COMPOAMOR ALFAFARNº 8- CEIP. LA FILA Nº 9- CEIP .L’ORBANº 47-51- ESCOLETA NINOS

BENETÚSSERNº 10- CEIP. CRISTÓBAL COLÓN

CATARROJANº 13- ESCOLETA DE MARUNº 14- CEIP. JAUME I EL CONQUERIDORNº 15- CEIP. BERTOMEU LLORENSNº 16- CEIP. JOAN XXIIILA FLORIDA (Rocòdrom)

MANISESNº 85-86- CEIP. FELIX RODRIGUEZ DE LA FUENTE Nº 11- CEIP. JOSÉ GARCÍA PLANELLS

MASSANASSANº 37- CEIP. LLUIS VIVES Nº 37- CEIP. AUSIAS MARCH

PAIPORTANº 38- CEIP. JAUME INº 39- CEIP. AUSIAS MARCH

PICANYANº 47-51- ESCOLETA NINOS Nº 20- CEIP BALADRE Nº 21- ESCOLA GAVINANº 22- CEIP. AUSIAS MARCH

PICASSENTNº 45- C. SANT CRISTÒFOR MÀRTIRNº 87- LA NOSTRA ESCOLA COMARCALNº 43-44- ESCOLA LES CAROLINESNº 42- CEIP. SANT IGNASINº 47-51- ESCOLETA NINOS Nº 46- CEIP. VERGE DE LA VALLIVANA

QUART DE POBLETNº 47-51- ESCOLETA NINOS Nº 23- CEIP. LA CONSTITUCIÓNº 24- CEIP. VILLAR PALASÍ

SEDAVÍNº 78- CEIP. SAN CLEMENTE.Nº 79- CEIP VICENT PLA PAREDES

SILLANº 80- IES. ENRIC VALORNº 81- CEIP. VERGE DELS DESEMPARATS

TORRENTNº 64-65- CEIP. MIGUEL HERNÁNDEZ. Nº 66- LA GAVELLANº 67- CEIP. LES TERRETESNº 68- CEIP. EL MOLÍNº 69- CEIP. FEDERICO MAICASNº 70- CEIP. LOPE DE VEGANº 71- CEIP. SANT PASQUALNº 72- ESCOLA EL DRACNº 73- CEIP. ANTONIO MACHADO (RADIO)Nº 74- CEIP. ANTONIO MACHADO (AMPA)Nº 83- CEE. L'ENCARNACIÓ

XIRIVELLANº 40- CEIP. REI EN JAUMENº 4 - CEIP. RAMON Y CAJAL

ENTITATS UNIVERSITATS, EDITORIALS, EMPRESES

Nº 1- ACNUR- ESCOLES SOLIDÀRIESNº 12- STEPV.Nº 17- UNIVERSITAT POLITECNICA DE VALÈNCIANº 19- EDICIONS 96Nº 25- LLIBRERIA LA MOIXERANGANº 27- FUN ON ICE Nº 28-29-30- CONSELLERIA D’EDUCACIÓ Nº 32-31- DIPUTACIÓ DE VALÈNCIANº 34- EDITORIAL DENESNº 35- FUNDACIÓ FERRER I PASTORNº 36- EDITORIAL BROMERANº 52- EDICIONS DEL BULLENTNº 53- FAMPANº 54- L’HORTA TEATRENº 55- LLETRA IMPRESA EDICIONSNº 61-62- IRCO S.L.Nº 75-76- MUSEU COMARCAL DE L’HORTA SUDNº 82- TROBALLENGUANº 84- GRUP CAPS Nº 91- RADIO ESCOLANº 92- GUAIX Nº 93- AJUNTAMENT D’ALDAIANº 100- ESCOLA VALENCIANAL’IVAJ ESCOLES D’ANIMACIÓ

Si lliges,NO

t’avorreixes!

Bromera, sempre amb l’escola en valencià

15

Aquest any és un any ple de reconeixements per a Carme Miquel atorgats per la seua tra-jectòria professional, per la gran tasca que realitza i ha realitzat, perquè és mestra, di-rectora d’escola, escriptora, bona oradora, integrant de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, activista i un fum de coses més.

Pel gener, aquesta dona que escriu membra de Guaix, em vaig reunir amb Carme Miquel per fer-li una entrevista i obtenir pinzella-des de la seua vida. Eixe temps amb ella em va passar com una exhalació, perquè té un munt d’afectes, és una dona tremenda-ment sàvia, desprén alegria a dojo, té molta tranquil·litat i ganes de conversar, de gaudir de temps i de jugar com quan era menuda. En aquest espai he pretès compartir i plasmar les seues paraules per visibilitzar l’enorme tasca d’aquesta dona i gran mes-tra. He volgut començar abordant la seua infan-tesa, seguir amb la seua professió i trajec-tòria vital i finalitzar recollint les múltiples tasques on està involucrada i repensant els reptes als que ens enfrontem com a soci-etat, ja que Carme Miquel és una apassio-nada de la vida i tot el que toca, escriu i fa, desprèn llum i saviesa.

Carme, primer volia preguntar-te quins jocs recordes de menuda:La meua infància la vaig passar a la Mari-na Alta, Gata de Gorgos, i algunes tempo-rades a València ciutat. A València, la que jo vaig viure, jugàvem al carrer encara. Al sambori, a la pilota. Els carrers eren més se-gurs, perquè no passaven tants cotxes com ara i les voreres eren amples i s’ajuntaven les xiquetes. Solíem jugar separats xiquets i xiquetes, de manera espontània, ningú ens ho manava. A mi m’agradava un joc de bo-tar la corda molt de pressa i deies tocinito. Al poble, utilitzàvem el carrer com a ele-

ment del joc, per exemple taulellet de Ma-nises, ferro, fusta, llanda lluenta que vols que toquem i la que manava del joc deia que havies de tocar. Era un joc popular i jugàvem de dia i de nit perquè allí estaven sempre al carrer. Utilitzàvem el centre del carrer com un espai prohibit i allí dèiem jo menge melons del guarda que són i ense-guida venia el guarda i tu corries i t’ama-gaves. La meua infància és una infantesa de jocs, de les altres coses que t’envolten t’assabentes però no t’afecten. ¿Quan tu anaves a l’escola era segregada?Sí, i quan jo vaig ser mestra també.

Donat compte que per a nosaltres ara, és impensable.Mira, la meua germana que era més major que jo també va fer magisteri i quan estudi-ava les xiques anaven pel matí i els xics per la vesprada. Després els canviaren d'edifici, però els xics a un i les xiques a altre.

¿Com s’entrava a estudiar magisteri?Eren tres anys i una revàlida. Abans d’en-trar, tu ja feies un examen, com el se-lectiu, d’un nivell molt baix. I quan aca-baves magisteri, feies una revàlida que confirmava el títol de mestra, sense el qual no podies fer oposicions.

¿Començares en l’escola publica?Vaig acabar magisteri al 63 i aleshores vaig preparar oposicions durant un any i mig. El primer destí fou a Tavernes de la Valldigna.L'experiència molt bona, perquè anaves amb tota la il·lusió. Però clar, jo havia anat a l’escola franquista més pura i havia viscut el nacionalcatolicisme, ens havien donat una gran dosi d'adoctrinament. És a dir, l’escola de magisteri que jo vaig viure, de pedago-gia no vam donar pràcticament res, de di-dàctica res, s'impartien assignatures com formación del espíritu nacional i religió. En fi, era un lligam absolut entre política, re-ligió i formació. Ens ensenyaven la manera de vestir, d'actuar i de fer les coses. Teníem també formación del hogar, on t'explicaven com comportar-te en el hogar i en la família, com havies d'actuar amb el teu home per-què venia cansat de treballar, i a més fer-te càrrec dels fills.

¿Carme i això t’ha causat a tu algun sen-timent de rebel·lia de no complir amb els canons?Això ho assimiles des de menuda d’una for-ma inconscient. Però bé, jo volia ser mes-tra, ara que no del tipus que havia aprés. La sort fou que em vaig trobar gent que era com jo. Volíem transformar l’escola, la que havíem viscut nosaltres i la que havíem

aprés en magisteri i volíem introduir el va-lencià.

¿En aquesta etapa és on comença el movi-ment de renovació pedagògica?Si, la pedagogia Freinet, així va ser, fa més de 50 anys d'ençà que formàrem el grup. Jo tota la formació que tinc com a mestra la vaig assolir amb els companys i compa-nyes. Nosaltres vàrem començar a auto for-mar-nos, a llegir, a explicar-nos les lectures que fèiem, a discutir-les, a organitzar-nos trobades de cap de setmana per transme-tre'ns les experiències que havíem aplicat a l’escola, compartir-les. Després començà-rem a anar a congressos a l’estranger i així és on jo vaig aprendre a ser mestra.

¿Penses que es compliren les expectatives que posareu en el grup?Nosaltres volíem fer xicotetes transfor-macions. Transformar allò que tu pots fer dins en la teua aula, perquè en la teua aula potenciaves la creativitat a través del text lliure. Això era molt satisfactori, ens il·lusionava tant que moltes vegades ens il·lusionava tant que moltes vegades ens ensenyàvem dibuixos que havíem fet els menuts i diem mira que bonic, mira el que ha escrit ens feia molta alegria qualsevol xicotet avanç. I, sí que es varen complir les expectatives per-què vàrem seguir auto formant-nos quasi fins hui en dia, perquè el grup va continuar, amb oscil·lacions en l'assistència, però en-cara hui ens trobem.

¿Per què heu format una plataforma de mestres jubilats? Si, la plataforma de Mestres Jubilats Freinet que estem en Escola Valenciana. Som aquella gent de fa tants anys, ja que quan vàrem començar a jubilar-nos ens retrobàrem i vam decidir quedar totes les setmanes i ara seguim ajuntant-nos.

¿I de quina forma treballeu a hores d’ara?Fem un poc de tot, principalment xar-rar. Nosaltres ens hem posat a dis-posició de l’Escola de Magisteri i hem anat a explicar la metodologia Freinet. També vam fer unes jornades re-cordant que feia 50 anys del primer estat-ge Llengua i Cultura que realitzàrem com a grup i vàrem fer una exposició Cinquanta anys construint un model d’escola en valen-cià

Carme, com et sents tu a l’hora d’ocupar els espais amb responsabilitat sempre ocupats per homes, perquè no és fàcil que una dona estiga on tu has estat, a la presidència d'Es-cola Valenciana, com a directora, etc.

Jo no he sigut conscient, el que jo sempre he fet és apuntar-me. Si hi havia alguna cosa a fer allí estava jo, i això feia que em relacionara amb tot el món, de vegades en algun grupet més masculinitzat però si m’interessava, doncs jo allí estava. Així que em vaig acostumar a treballar en qualsevol grup, mixt o no. Després ja a l’escola, en les activitats que fèiem transformadores doncs jo hi parti-cipava. Estaven les dones fent treball en equip junt amb els homes cosa que no solia passar abans, ja havíem eixit de l'anonimat.

¿Alguna cosa que t'haja semblat un repte? A veure, com un repte m’ha semblat tin-dre responsabilitats en diferents llocs, per exemple, en aquests moments he sigut l'única presidenta d’Escola Valenciana. No ho sé, jo pensava que era natural que hi ha-guera homes i dones, a mi em van triar al començament i quan jo vaig acabar la pre-sidència ja va entrar un xic i no hi ha hagut altra dona. A les comarques sí que hi ha do-nes presidint les coordinadores. Per a mi era un repte important perquè era una dona i pensava que ja en vindrien més. Em vaig presentar i vaig ser elegida. Vam fer molta feina: organitzar un congrés, ac-tes públics, començàrem les trobades, ales-hores eren moltes responsabilitats. Jo crec que les dones ens fem visibles quan agafem responsabilitats. Després en el món del treball, en els centres d’ensenyament, vaig ser uns anys directora de l’escola. Recorde que un inspector que ens va reunir als directors de la zona. Érem 40 persones, 38 homes i 2 dones, només dues dones directores de centre i això ja era els anys 90. Les dones érem: la monja d’Alcasser i jo. Sols dues dones, sent una professió tan feminitzada. No tinc els per-centatges, però en aquell temps els equips directius eren bàsicament d’homes, ara crec que ja no tant.

Com a oportunitats, si tornares enrere, que et quedaria per gaudir? Responsabilitats o oportunitats em sem-blen el mateix. Jo voldria haver-hi nascut en un món diferent totalment, però di-guem-ne que de la meua vida personal i d’allò que he fet, no sé que dir que m’ha faltat, bo, segur estudiar més, formar-me més. El meu pare em va dir si jo volia seguir es-tudiant després de fer el magisteri, però jo volia ser mestra, em feia molta il·lusió apli-car coses noves, i no seguir fent allò que ens havien ensenyat; vaig triar ser mestra.

caRME MIQuEl: la MEsTRa dE lEs paRaulEs

16

Carme, com a gran lluitadora que ets, par-lem d’activisme, ets ecologista, feminista?Jo diria que bàsicament soc mestra. I he practicat l’activisme al món de l’edu-cació, però el món de l’educació és un món ample, amplíssim. Ecologista? Com no vas a educar als xiquets i xiquetes en l’estima i la necessitat absoluta de respectar el medi ambient? En fi, com no fer res pel que suposa l’educació ambiental? És absolutament necessari perquè vivim en un món degradat. Des del punt de vista educatiu necessites ser activista de l’ecolo-gia, per dir-ho d’alguna manera. Feminista? Lògicament si tu tens un concepte de dona com a mínim l'has de transmetre, no adoctrinar, perquè vols que les xiquetes siguen lliures perquè puguen elegir aquelles coses que vul-guen fer, vols que tinguen les mateixes oportunitats, has d’educar en la igualtat. Pense que des de l'educació és on he acce-dit jo a totes les altres activitats, com per exemple a l’escriptura, també he accedit mitjançant l’educació. Carme, has fet narrativa infantil, juvenil, que t’agrada més?. T’ho pregunte perquè quan et llig note sempre molta passió en tot allò que escrius.La literatura infantil va ser el començament, perquè volíem el canvi de l'escola introduint el valencià i no hi havia materials, vam cre-ar-los nosaltres. T’estic parlant de l'última meitat dels seixanta i t'ho dic en plural, per-què érem el grup de companys i companyes freinetistes qui ho vam fer. Així que d’una necessitat va nàixer una oportunitat. Després, Mercè Viana, altres persones i jo mateixa vam fer un pas més. Escriguérem pels nostres interessos personals amb l’estil que cadascú tenia i ens agradava. Escriure

per a joves i també per adults. He anat com-paginant i ara estic còmoda escrivint qual-sevol cosa que m’abellisca.

¿Que suposen els premis?Mira, els premis, en principi no m’atrauen però pense que són necessaris en una situ-ació com la nostra. És a dir, on la llengua està minoritzada. Per tant els premis ajuden i estimulen a la persona creadora. Jo per exemple no m’ha presentat a molts, però és una manera de posar-se una data per acabar un projecte, perquè si no m’eternitze. Els premis donen una satisfacció a la persona i ajuden al fet que la literatura estiga més vi-sible.

T’acaben de d’atorgar un premi una gran editorial per la difusió de la lectura, que ha suposat per a tu?Premi a la difusió de la lectura, molt bé, perquè és un premi que també visibilitza la necessitat de la difusió de la lectura, l’ambi-ent lector en aquesta societat no ve tan fàcil a les persones, sobretot a les menudes. I si cada any a una persona i a un col·lectiu li do-nen un premi doncs millor, a mi me’l donen enguany i també a Poefesta un festival de poesia que fan a Oliva des de fa uns quants anys.En la part individual, l’han atorgat per ara a tres mestres: la primera Rosa Serrano, la segona Mercè Viana i la tercera jo; clar, tres mestres que hem escrit i hem difós la lectura des de l’àmbit de l’educació; pel fet d’haver escrit hem fet animació lectora en molts llocs, perquè ens ho han demanat i hem anat. Vull dir que hi ha una manera de difondre que naix de la mateixa professió. Jo li dec molt a ser mestra, per la quantitat d'activitats que he fet i pel món que m’ha envoltat, per les meues amistats i els meus

activismes els quals, encara que s’han fet fora de la professió, com la defensa del medi ambient, han sorgit d'ella.

Carme, per anar acabant, ¿a quins reptes creus s’enfronta la societat valenciana?Respecte a la llengua, és molt important tindre-ho clar i el greu problema d’aquest país és que s’ha utilitzat la llengua com arma política per enfrontar els valencians i això és molt negatiu. Han volgut crear un conflicte, un conflicte lingüístic.En Escola Valenciana hem treballat la llen-gua des d’un aspecte positiu, lúdic, agrada-ble i no com un conflicte, encara que molts mestres estaven patint molt en les escoles i encara ho pateixen, però malgrat això fem grup per plantejar en goig el viure i gaudir en valencià i per això les trobades són una manera de traure al carrer la llengua i per des-conflictivitzar.Ara seria qüestió de revisar com ha anat aquests anys de Llei d’Ús, que ja en són molts; vore quins resultats hem tingut. Pense que estem en un moment que caldria vore com estem ensenyant la llengua. Hem fet un pas i hem d'avançar.Saber explicar que la llengua és una rique-sa intel·lectual que quantes més llengües saps més intel·ligent ets i això és veritat i no és un mite, perquè desenvolupa el pen-sament. Entre les llengües hi ha connexi-ons, tu saps una llengua i tens més opcions de saber una altra. Que aprendre'n una no implica perdre l'altra, eixe argument fal·laç. Aprendre valència ajuda a saber castellà, an-glès i el que es vulga i això s’ha de saber. I que tots tenim capacitat per aprendre llengües. Cal una metodologia bona, uns materials adequats, un ambient i una acceptació, això és molt important. Les criatures que veuen que hi ha una estima ho aprenen molt bé.

I un repte de cara a l'ecologisme, perquè eixe sí que és un tema que tu també defen-ses molt.Si, perquè veig que tenim el canvi climàtic ací damunt, perquè veig que la gent no és conscient del què està passant. I eixe canvi climàtic va a produir alteracions socials. De fet ja existeixen refugiats climàtics. Ara que tenim tants problemes, diuen, de refugiats que venen per les guerres ara hi ha molts milers de refugiats climàtics perquè el clima ha influït en la seua manera de viure i se'n han d’anar precís, perquè no tenen mitjans per a viure. I hem de tindre en compte l’escalfament, perquè tot allò que s’havia predit està complint-se, es a dir, catàstrofes naturals més intenses, més sovint i en més llocs. El canvi climàtic és el repte més important que té la humanitat. Estem tots impli-cats i cal canviar la forma de vida.

I ¿un repte, a hores d’ara, personal ? Continuar fent activisme el que puga, se-gons l'edat i la salut, sobretot en el tema mediambiental, ara escric, faig cartes a l’ajuntament i pense que ho hem de fer tot. En el tema del plàstic sobretot, és difícil però s’ha de fer.

Doncs aquest ha sigut un tast d’una dona incomparable, una mestra amb majúscu-les, que ara i sempre serà un referent per a la l’escola, la llengua i per a la societat que lluita i reivindica una vida amb bons trac-tes, respectuosa amb les persones i el medi ambient.

Sonia Rubio

L’any 1964, un grup de mestres i estudiants de magisteri valencians vam començar a reunir-nos en la seu de l’entitat Lo Rat Penat. Alguns procedíem dels cursos de valencià que aquesta societat impartia i uns altres de les joventuts ratpenatistes. Vivíem en plena dictadura franquista amb el nacionalcatolicisme com ideologia dominant i, conscients de l’adoctrinament que ens transmetien i de la nul·la formació que ens havia aportat l’Escola de Magisteri, convençuts que calia un canvi escolar i la introducció del valencià a l’ensenyament, vam dinamitzar la Secció de Pedagogia d’aquella societat. Des d’aquesta vam organitzar diverses activitats d’autoformació i divulgació entre les quals unes trobades que denominàvem estatges.

En aquesta línia vam celebrar el primer estatge “Llengua i Cultura” els dies 23, 24 i 25 de març de 1967. Era la primera vegada que en la postguerra es plantejava, s’argumentava i es reivindicava la necessitat d’introduir la nostra llengua a l’escola. Escollírem Sant Pau d’Albocàsser com el lloc per fer l’esmentat estatge, per tal de mostrar la nostra voluntat de considerar-nos hereus dels mestres valencianistes que havien organitzat la primera Colònia Escolar Valencianista en aquell mateix lloc, l’any 1933: Carles Salvador, Enric Soler i Godes, Antoni Porcar i Candel i Francesc Boix.

  Ara, 50 anys després, el valencià està en moltes aules del país i nosaltres, mestres jubilats i jubilades, membres fa 50 anys de la Secció de Pedagogia de Lo Rat Penat, volem celebrar-ho recordant el camí seguit i mostrant els recursos i accions que ens varen ajudar en el procés de consecució d’una escola valenciana. Alhora, desitgem contribuir a la re�exió sobre els camins que ens cal seguir encara, en un recorregut contemporani per una escola en valencià i per una pedagogia –la pedagogia Freinet, amb la qual ens vam identi�car– que, encara que fou generada al segle XX, continua vigent al segle XXI.

Ruta de mestres, Olocau 1965

E.E. Ruiz-Jiménez, València. Curs 1965-66

Jornades

CINQUANTA ANYS CONSTRUINT UN MODEL D’ESCOLA EN VALENCIÀDel 2 al 23 de novembre de 2017

SOM I SEREM PARAULES

En homenatge a Francesc Ferrer Pastor

Lletra. Alba àlvarezCanta: Dani Miquel

Mira!Comença la travessia,formes part de l’engranatge,la primavera ens convidaa ser companys de viatge.

Riu!Tan lleugera és l’alegria,si la portes d’equipatge,que amb tanta carcalladase’t fan més grans les ales.

Som i serem paraulesd’aquesta mar a maragdes,onades valentesque trenquen amb força el silenci.

Juntes!Direm amics, direm present,direm esforç i matinada,també trellat, colla i estel,direm la sort i l’abraçada.

Vine!I dis-me a cau d’orellao crida ben fort a l’aireels nostres mots que sempreet fan tornar a casa.

Som i serem paraulesd’aquesta mar a maragdes,onades valentesque trenquen amb força el silenci.

19

saMBORI 2019 cOMaRcalINFANTIL.Primera etapa de zero a tres anys.La xicoteta camamilla.EIM Ninos Albal. Accessit: A què juguem hui?...Juguem a ser. EIM Ninos de Picanya. Segona etapa.Tres anys. Rac i l'oroneta.CEIP Rosa Serrano de Paiporta. Quatre anys. Qui té por a la llum?. CEIP Fèlix Rodríguez de la Fuente de ManisesCinc anys. La prehistòria en vers.CEIP San Clemente de Sedaví. Accessit. Una escola de somni.CEIP Nou d'Octubre d'Alcàsser.

PROPOSTA PER AL PREMI EMPAR GRANELL.Qui té por a la llum?. La proposta didàctica de la mestra M. Dolores Lamas Aguilera del CEIP Rodriguez de la Fuente. Manises.

PRIMàRIA.Primer cicle. Premi Col·lectiu. La búsqueda del abecedari. Escola Gavina de Picanya Premis individuals. Primer Cicle Les sis amigues de Marina García Palacios.La Nostra Escola Comarcal de Picassent El caragol viatger de Clàudia Iranzo.CEIP Villar Palasí de Quart de PobletAmistat en l'hort de Manel Moreno.CEIP Villar Palasí de Quart de Poblet Segon cicle. El drac roc d'Adrià carbó Ferra.CEIP Blasco Ibañez de Beniparrell La totuga Josefina d'Iris Muñoz Ruíz.M. de Déu de l'Olivar I Ni jo blau ni tu rosa de Víctor Sàiz Riballo.CEIP "Platero y yo" d'Aldaia Tercer cicle.El poder de somiar de Marc Bautista i Llorenç.Escola Gavina de Picanya Potser germans d'Andrea Cambronero Calatrava.CEIP Félix Rodríguez de la Fuente El secret del llac de Marcos Sánchez Hostalet.CEIP Baladre de Picanya

SECUNDÀRIA.Primer cicle.El lladre de somnis de Carla Núñez Rudilla.IES Veles e ventsLes motxilles dels migrants de Noa Chàvez Blanca.IES Auisàs March de Manises Cròniques del pitjor de l'adolescència de Sara Villena Toledo.IES MassanassaSegon cicle.El miracle de Moralinda d'Andrea Monteagudo.IES Veles e vents de Torrent Limbara de Rafael Formen Soler.Mara de Deu de l'Olivar II d'Alaquàs El princepi la paraula de Cristiàn Pitarch Cercós.IES Albal

bATXILLERAT I CICLES FORMATIuS. Violeta vençut de Clàudia Pérez GómezIES Pere Boïl de Manises Viu la teua vida d'Àngela Fresneda PonsIES Massanassa 961206000 Biografia d'una defensora de Victoria Pèrez Cachadiña.IES Clara Campoamor d'Alaquàs

FORMACIÓ DE PERSONES ADuLTES La memòria persistent d'Antoni Zaragozà Hombrado.CEPA Menicil de Manises Desdibuixar de Paco Magalló MayoEscola d'Adults de Silla Pregonesa d'Amparo Martínez BuendíaCEPA Menicil de Manises

NECESSITATS EDuCATIVES ESPECIALS.Un lleó al parc Ayora de Mecedes Gonzàlez ReyesSan José y San Andrés de Massanassa L'ogre i els amics de David Olivares RamónCEIP Gregori Mayans de Xirivella La colla d'amics d'Albero Herrera ClementeCEIP Gregori Mayans de Xirivella

El jurat ha estat constituït per les següents persones.- Montse Payà i Esteve, Aurora Muñoz Martínez, Verònica León Marzal, Esther Pardo Sarrión, Carme Romero Ruiz, Lídia Sarti, Carme Cervera Bermell, Robert Brull, Maite Vidal Rico, Oti Sòria i Gómez, Joan Gómez i Albadalejo, Roger Domènech i Corbí, Carolina Ramos i Castillo, Llucià Vallés i Calvo, Carme Sanz i Simón, Ismael Sanz i Vàzquez, Mila Salort i Benavent, Rafel Martínez i Matínez, Mª Dolors Olva i Vinaixa, Anna Bono, Octavi Ruíz, Sónia Rúbio, Jordi Martorell, Núria Blanch, Maria Gallardo, Nelson Seguí, Imma Coscollà, Inés R. Sàez, Joan Vila, Antoni Francés, Fernanda Rivero i Doménch i Paquita Fuentes.

SOM VALENCIà Agraïm que ens acarone la paraula i aprenem així a respectar-la. Aprenem a estimar, pel fet d’usar-la; quan més enjorn ho fem, més estimada.Lligam sentimental hem fet del valencià i ací ens teniu a tots per afirmar-ho; seguim sentint l’orgull d’acaronar-loi qui aprèn a respectar, l’estimarà. Parents, companys i amics compartirem cultura, estudi, goig i sentiments. No ens pot negar ningú que vivim junts i junts fomentem un valencià potent. Compartim entre tots el bé que ens lliga i fem del valencià, la nostra vida.

Francesc Xavier Gomis i Llorens

PObLES: 19Alaquàs 4: Ciutat de Cremona (10); Mare de Déu de l'Olivar I (20); Mare de Déu de l'Olivar II (10). IES Clara Campoamor (10) Albal 3: IES Albal (2); La Balaguera (11); Ninos Albal (1). Alcàsser 2: Jaume I (2) 9 d'Octubre (4). Aldaia 4: Ausiàs March (4) Juan Antonio Martínez Torres (3) Blasco Ibañez (2) Platero y yo (12) Alfafar 4: Ninos Alfafar (1); Orba (12); IES 25 d'Abril (14); La Fila (2). Benetússer 3: Blasco Ibàñez (8); Cristóbal Colón (5); Ntra Sra dels Sodors (6) Beniparrell 1: Blasco Ibàñez (4). Catarroja 4: Bertomeu Llorens (14); Jaume I El Conqueridor (11); Joan XXIII (6); Vil·la Romana (9). Manises 6: IES Ausiàs March (3); Benjamin Benlloch Verdejo (13); Fèlix Rodríguez de la Fuente (14); José García Planells (2); IES Pere Boïl (4); CEPA MENICIL (3) Massanassa 4: IES Massanassa (21); Lluis Vives (15); Col·legi San José y San Andrés (11); CEI Menuts (1). Mislata 2: IES La Moreria (8) Col·legi Santa Cruz (7). Paiporta 5: Ausiàs March (10); L'Horta (2); Jaume I (6); IES La Sénia (8); Rosa Serrano (10). Picanya 4: Ausiàs March (7); Baladre (15); Escola Gavina (6); Ninos de Picanya (1). Picassent 4: Escola Les Carolines (10); La Nostra Escola Comarcal (14); Ninos de Picassent (1); Sant Ignasi de Loiola (4). Quart de Poblet 4: La Constitució (10); Ninos de Quart de Poblet (1); Ramon Laporta (1);Villar Palasí (6). Sedaví 1: San Clemente (17). Silla 4: CFPA Silla (2); El Patí (2); Verge dels Desemparats (1); IES Manel Sanchis Guarner (16). Torrent 14: Antonio Machado (10); Escola El Drac (9); Federico Maicas (10); Les Terretes (18); Lope de Vega (12); Miguel Hernández (9); Sant Pasqual (16); IES Serra Perenxisa (12); CEE Squema (1); IES Tirant lo Blanch (5); IES Veles e vents (20); CEIP Virgen del Rosario (8); IES Marxadella (2) Ntra. Sra. de Montesión (9). Xirivella 3: Gregori Mayans i Ciscar (7); Ramón y Cajal (10); Rei en Jaume (1).

CENTRES: 76ALuMNES: 9936MESTRES: 451TREbALLS PRESENTATS: 60438 treballs d'infantil.70 treballs de primer cicle de primària: 30 col·lectius i 40 individuals.135 treballs de segon cicle de primària.175 treballs de tercer cicle de primària.71 treballs de primer cicle d'ESO.59 treballs de segon cicle d'ESO.34 treballs de batxillerat.6 treballs de Necessitats Educatives Especials.5 treballs de Formació de Persones Adultes.

QuÈ ELS HEM FET QuE NO ENS ESTIMEN He sentit comentaris sobre la utilitat d’una llengua que és la meua.M’agrada ajuntar-me amb els amics,respectar i que em respecten,estimar i que m’estimen.M’agrada fer amicsi compartir amb ells els sentiment,escoltar i que m’escolten.M’agrada tindre una ànimai amb els amics compartir-la.No veig riquesa ni profiten l’opressió, el menyspreu, la negacióo la submissió.Aquest que estem vivint ésun moment mésper estimar què som.Vivim, estimemi expressem el que sentim.Orgull de viure,d’engrandir un bagatge culturalque recull l’enteniment i el seny,que fa nostra la relació social,que fa nostre el paisatge,que ens arrela al nostre espai,que ens aporta coneixements,dels nostres majors,de grans erudits.La nostra raó de sentir en comú.Un moment mésens porta a la trobada,a la cançó, a la poesia,a la rondalla, a raonar,al llibre, a l’escola,a la família, al poble,a les festes, al treball.La llengua manté tot un entramat.És el suport d’una cultura,que construïm entre tots,perquè l’estimem, l’usem i protegim,perquè ens uneix, ens forma,ens fa més assenyats, ens dignifica,ens lliura de l’estultícia.Un moment mésper construir, per formar,per manifestar-nos,per fer escola,digna i nostra.

Francesc Xavier Gomis i Llorens

TREBalls pREMIaTs paRTIcIpacIó

20

El Sambori viatger és un recull dels textos que han participat en la moda-litat infantil del concurs literari. Una proposta que Guaix pretén que, durant un mes, arribe a la vida de les vostres aules per gaudir-los. A nosaltres ens emociona. Ens emoci-ona doblement. O triplement. Perquè són veus d’infants. Per als in-fants. Que despertaran les seues veus i podran escoltar-se.Perquè són projectes de creació com-partida.Perquè estan farcits d’idees brillants, diverses, d’humor, de sorpresa, amb el llenguatge tendre i fresc que caracte-ritza als xiquets i xiquetes.Perquè hi ha passió i compromís per la infància bategant.Ha estat possible perquè la colla de mestres, que hi participa, s’ha oferit a compartir el fruit dels seus treballs. Més encara, aporten correus, telèfons per si cal resoldre dubtes sobre el pro-cés, metodologia, tècniques plàsti-ques. Per encoratjar. Vos adjuntem les seues dades, les del seu alumnat i les de la seua l’escola.

Llavors que germinaran ara que es-tan a les vostres mans artesanesAquesta ha estat una idea fantàstica fruit de la il·lusió i treball cooperatiu de centenars d’alumnes de l’Horta Sud i que farà el goig de milers de com-panys i companyes quan arribe a les seues escoles.Però quina és la reacció de les xiquetes i xiquets quan la seua mestra entra en classe amb aquella bossa tan gran?Les preguntes no es fan esperar: Que hi ha en eixa bossa tan gran?Que has portat avui a l’escola?Ells no esperen resposta, la especula-ció està servida. Serà un animal molt gran... No, no sembla més un camió enorme......La mestra escoltant els/les alumnes comença a traure el bagul de la bos-sa, en eixe moment ho tenen tot clar. Mare, meua és un tresor pirata segur que està ple de monedes. No, no, se-ran pedres percioses o moltes jogui-nes...Les expectatives són tant altes que la mestra te por de decebre’ls però el que hi ha dins el bagul del Sambori Viatger es el millor tresor possible.

Al traure cadascun dels contes amoro-sament embolicats tots es queden bo-cabadats, també la mestra.

Que contes més grans!!! Mira eixe és de peixos. Aquest de pirates, ala un coet espacìal, i una sirena mira amb aquest conte podem jugar........Mireu aquest és la Girafa Carmel el con-te de la classe de les Girafes!!!! Fantàs-tic!!! Precíos!!Que contents es posaran els nostres companys quan troben el seu conte dins el bagul!!

Poc a poc, la mestra va contant tots els contes i els deixa al seu abast recor-dant-los que com ells han dit «són un tresor» i cal tenir cura d’ells, així molts amics i amigues de la comarca podran gaudir igual que ho hem fet nosaltres.La màgia s’ha apoderat de l’aula i ha obert la porta a gran nombre de per-sonatges i històries que de segur enri-quiran el conte que farem entre totes i tots per al Sambori 2019. Com sempre sense pretensions, sols gaudint del fet de inventar i crear junts.

Des de el Guaix el nostre agraïment a totes les persones que han fet possible la creació del Sambori Viatger.

A tota aquesta colla de mestres d’una escola viva, que aprén a caminar segura per la creativitat, per l’educació, escol-tant les veus de seu alumnat amb gra-titud: bon vent i veles noves, Sambori Viatger.

Loli Olva i Xon Doménech

saMBORI VIaTGER

21

Les dones invisibles

Mercé Viana

Modernes, lliures i preparades

Wilson FerrúsGent de l’Horta SudArnau, el comte mal

Víctor LabradoIl.lustració de Paco Giménez

Fem lectors Construïm País Valencià

La cuina de l’Albufera

Emili Piera

22

El Voluntariat pel Valencià és el servei d’Escola Valenciana que vol crear nous parlants en valencià sense classes teò-riques ni exàmens. A més, és un servei totalment gratuït. Es tracta de posar en contacte una persona que parla valencià

amb una altra que vol aprendre a parlar-lo . El resultat són les parelles lingüístiques o grups de conversa. Les parelles lingüístiques es formen en-tre persones d’una mateixa població que queden per conversar en valencià davant

d’un café, fent una passejada, anant de compres, visitant un museu, etc. Es tracta de parlar en situacions reals i quotidianes.A la nostra comarca els ajuntaments por-ten endavant el programa són Alaquàs, Albal, Alcàsser, Alfafar, Catarroja, Mani-

ses, Mislata, Paiporta. Picanya, Quart de Poblet , Sedaví i Torrent. Per a obtindre informació més exhaustiva i donar-vos d’alta com a voluntaris o apre-nents feu-nos un correu a info@voluntariatpelvalencia.org

VOluNTaRIaT pEl ValENcIÀ