L’Astenió al Prinipat d’Andorra - Consell General

L’Abstenció al Principat d’Andorra

Aquest estudi s’ha realitzat gràcies a la iniciativa i el finançament del Consell General

d’Andorra.

INDEX

Introducció: ................................................................................................................................... 7

Principals teories sobre la participació electoral .......................................................................... 8

Què entenem per participació i abstenció electoral? ................................................................. 10

Què entenem per una participació electoral baixa? ............................................................... 11

Metodologia ................................................................................................................................ 15

Objectius ..................................................................................................................................... 16

Context Europeu ......................................................................................................................... 19

Resultat electorals i evolució del cens (1979-2015) .................................................................... 21

Comicis electorals pre-constitucionals a Andorra (1979-1992) .............................................. 21

Referèndum Constitucional, 14 de març de 1993 .................................................................. 25

Comicis electorals post-constitucionals a Andorra (1993-2015) ............................................ 27

Comicis electorals des de 1981 fins a 2015 a Andorra ............................................................ 32

Andorra a l’enquesta mundial de valors ..................................................................................... 34

Resultats de l’estudi .................................................................................................................... 39

1- Resultats de la participació en les darreres Eleccions legislatives i comunals des de l’any

2007. ........................................................................................................................................ 39

1.1 Creació del perfil “tipus de votant” ............................................................................... 45

2. Abstencionistes ................................................................................................................... 48

2.1.-Raons per no votar ....................................................................................................... 48

2.2.-Factors que haguessin motivat a acudir a les urnes. ................................................... 52

3-Relacions entre perfils i variables ........................................................................................ 53

3.1.-Variables relacionades amb factors psicològiques ...................................................... 53

3.2.-Variables relacionades amb factors polítics ................................................................ 61

Bibliografia: ................................................................................................................................. 64

4-Annexes .................................................................................................................................... 68

Introducció:

Després dels últims resultats electorals del 2015, tant a nivell comunal com nacional,

on el nivell d’abstenció no només ha tornat a ser molt alt, sino que s’ha incrementat en 4 i 8,5

punts respectivament en relació al 2011, creiem i a la vegada ens trobem en l’obligació

d’estudiar i esbrinar quines poden ser les possibles causes d’aquest fenomen. Es cert que la

poca participació electoral és un problema a la majoria de països europeus, com veurem més

endavant, però en el cas d’Andorra especialment a causa de la gran i constant davallada, i a

més, les dades no auguren un canvi de tendència sinó més aviat el contrari.

Amb les dades a la mà, que més endavant poden consultar-se, s’observa com d’una

participació del 81,6% a les Eleccions Generals de 1997 i del 77,7% a les Comunals de 1995 s’ha

arribat enguany a una participació del 66,5% a nivell nacional i del 60,8 a nivell comunal. A

més, la població amb dret a vot s’ha multiplicat en els últims 20 anys quasi per 2,5 (de 10.411

persones l’any 1995 a 25.109 el 2015). En comparació als països del nostre voltant, com també

es podrà veure a continuació, Andorra no destaca per la baixa participació, encara que hi ha

països amb un percentatge de participació superior al 90%, però sí és un cas singular a causa

del fort i continu descens de participació i de l’augment tan accelerat del seu cens electoral.

A la literatura trobem multitud d’estudis tan de caràcter quantitatiu com qualitatiu

sobre aquesta temàtica i des de diferents enfocs teòrics i metodològics, però en el nostre cas,

a Andorra, només podem trobar contats articles d’opinió i premsa, sobretot en dies posteriors

a les eleccions, i alguna publicació de caràcter descriptiu. Tot i que en el seu moment poden

arribar a ser de gran utilitat, no ens permeten conèixer a fons i amb rigorositat científica el

fenomen de l’abstenció al nostre país.

Com explicarem més endavant, un nivell d’abstenció molt elevat pot interpretar-se de

maneres molt diferents segons el punt de vista, pot entendres com un greu problema de

desafecció política, o de manera contraria, com un símptoma de confiança en les institucions,

però el que està clar és que a mesura que han anat succeint comicis la participació ciutadana

ha descendit progressivament i mereix, sota el nostre punt de vista, un grau elevat de

preocupació i un estudi detallat de les causes que el provoquen.

Principals teories sobre la participació electoral

Fins la dècada de 1940, com explica Gonzalo Adán Micó (2011) a la seva Tesi doctoral

“El abstencionismo electoral en la Comunidad Autónoma de las Illes Balears”, la majoria

d’estudis sobre participació electoral partien des d’un enfocament ecològic, és a dir, que

analitzaven el percentatge de participació descrivint les diferències observades segons les

unitats geogràfiques o administratives (Justel, 1995), ja que encara no es disposava de dades

individuals suficientment precises i els mètodes d’enquesta estaven poc desenvolupats.

Però a partir d’aquesta data, als Estats Units, i en part gràcies als avenços en les

tècniques d’investigació com les enquestes, va haver un canvi en la investigació en aquest

àmbit a través de dos corrents quasi simultànies. Per una banda trobaríem la de l’escola de

Columbia, que liderada per Paul Fèlix Lazarsfeld tenia una forta influència de la psicologia,

causat per la formació com a psicòleg d’aquest. Els seus estudis es centren en les

característiques sociodemogràfiques que diferencien i caracteritzen als individus i que faciliten

o dificulten la seva participació en unes eleccions. Aquests condicionants s’anomenen

“cleavages” i els més importants són la classe social i la religió, encara que d’altres com l’edat,

el gènere, el nivell socioeconòmic, el nivell educatiu, el lloc de residència i el seu estat civil

també demostren ser significatius en alguns casos (Mateos y Moral, 2006).

Defensen autors d’aquesta corrent com el mateix Lazarsfel, o McPhee i Berelson que el

comportament de vot estava determinat per la pertinença a determinats grups social i que la

mobilitat de vot a causa de les campanyes electorals o la influència dels medis de comunicació

es escassa (Micó, 2011). També han consolidat com a tesis general que els ciutadans amb més

recursos tenen més possibilitats i motivacions per participar en unes eleccions, i que ho farien

fonamentalment per motius de autoafirmació i pertinença a un grup amb determinades

característiques socials (Milbrath i Goel, 1977; Verba i Nie, 1972).

Aquest enfocament ha estat batejat posteriorment com social, sociològic,

socioestructural o de recursos.

I per altra banda, com a corrent que va provocar també un punt d’inflexió en el camp

d’estudi de la participació electoral, trobaríem l’escola psicològica o de Michigan. Aquest enfoc

es caracteritza per tenir una visió més individualista i psicològica, al contrari que l’escola de

Columbia, que parteix d’un punt de vista més sociològic. Aquesta escola ressalta la conducta

de vot com un procés racional d’autoafirmació psicològica i no de pertinença a certs cleavages

o grups socials com si ho fa la de Columbia. Per a Mateos i Moral (2006), aquest enfocament

té un clar component actitudinal, ja que emfatitza la importància dels factors afectius,

cognitius i avaluatius d’un individu sobre el context polític a l’hora de decidir-se per una opció

o altra. Aquests factors inclourien també l’interès per la política, el coneixement del

funcionament electoral, el seguiment de la informació política, la confiança en les institucions i

el major o menor afecte cap als líders (Micó, 2011). Aquest enfoc ha sigut el més utilitzat a

Europa, mentre que el sociològic ha gaudit de major importància als Estats Units.

A mesura que ha passat el temps, la investigació posterior ha posat en dubte apartats i

postulats d’ambdues escoles. Així, de l’enfocament social es critica que l’augment dels nivells

d’educació o socioeconòmics no sembla que afavoreixi la disminució de l’abstenció i que

segons anàlisis de participació comparada entre diferents països apareixen diversos

percentatges de participació independentment de les variables sociodemogràfiques i

estructurals que aquesta teoria proposa (Lipset, 1991). Per altra banda, els crítics de l’escola

de Michigan asseguren que la importància de moltes d’aquestes variables psicològiques i

individuals com l’interès per la política o el coneixement del funcionament electoral, estaria

realment determinat per un major o menor nivell de recursos, pel que el seu efecte estaria

sobredimensionat (Micó, 2011).

Aquestes dos corrents principals també han estat criticades des de la teoria econòmica

de la democràcia o teoria econòmica del vot sorgida uns anys més tard, (Downs, 1957) o com

es coneix més popularment com la teoria de l’elecció racional. Aquesta teoria es centra en

l’individu, i en la seva capacitat de decisió i valoració a partir dels costos i beneficis de votar o

no votar. Per exemple, un individu pot decidir no exercir el seu dret a vot si els costos són

majors als beneficis que pugui obtenir, o pot decidir votar per comoditat al mateix partit o

candidat sempre perquè decideix que es més senzill i menys costós que informar-se de la resta

de propostes o llegir-se tots els programes electorals. Un altre exemple donat per Downs

(1957) (pioner en aplicar els criteris econòmics al comportament electoral) explica com en un

sistema bipartidista, cada ciutadà votarà per el partit polític que creu que li aportarà més

beneficis durant la legislatura sempre i quan un dels dos, almenys, li proporcioni uns beneficis

superiors al cost d’anar a votar. Sino fos el cas s’abstindrà de votar.

Aquesta teoria també ha tingut i encara avui dia segueix tenint molts detractors. La

teoria de l’elecció racional assumeix que tots els individus són egoistes i que tots els individus

tenen la capacitat racional, el temps, els recursos i la independència emocional necessària com

per poder escollir la millor opció sempre, quan òbviament no és així. Amrtya Sen a la seva obra

Los tontosracionales: Una crítica sobre los fundamentosconductistas de la teoria económica,

defineix l’homoeconomicus (manera de veure el comportament del ésser humà com una

persona racional, capaç de decidir i actuar amb coneixement que busca aconseguir beneficis

personals seguint principis de menor esforç i majors guanys) com “un tontosinsentimientos

que es un enteficticiosin moral, dignidad, inquietudes ni compromiso”. Per Mario Bunge

(1995), filòsof argentí, la teoria de l’elecció racional és fictícia i conceptualment borrosa. Altres

autors de renom com Charles Tilly, Sidney Tarrow, Derrida, o Schütz també han fet pública la

seva crítica.

Què entenem per participació i abstenció electoral?

El present treball té com a finalitat esbrinar les causes i/o motivacions que porten a un

elevat percentatge de població amb dret a vot, a no acudir a les urnes en jornades electorals.

Aquest fenomen s’anomena abstenció i s’entén com manca d’exercici del dret a vot en unes

eleccions. (Per tant no constarien en aquest col·lectiu els individus que voten a un partit o

candidat, en blanc o voten nul).

Per molts autors, el fet de votar o no votar, és a dir, la participació electoral, no es pot

estudiar de manera separada d’altres tipus de participació política. Segons Miltbrath i Goel

(1977) a l’hora de voler estudiar el comportament polític de la ciutadania, analitzar les causes

que porten als individus a abstenir-se davant les urnes no és suficient per poder arribar a

comprendre el fenomen en la seva totalitat. Òbviament és una part essencial d’una

investigació però segons els mencionats autors cal incloure actituds passives com la vaga o la

desobediència, actives com manifestacions, reunions i protestes i inclús activitats il·legals com

la violència política. Anduiza i Bosch (2004) aporten una actualització en la mateixa línia, ja que

també entenen la participació electoral dins d’un concepte més ampli de participació política.

Defineixen aquest concepte més genèric com: “qualsevol acció ciutadana dirigida a influir en

el procés polític i en els seus resultats”. Actualitzen aquesta línia ja que descriuen fins a onze

formes diferents de participació on s’inclouen formats tan actuals i innovadors com els consells

ciutadans o els pressupostos participatius.

El fenomen de la participació electoral i per tant de manera inherent el de l’abstenció,

s’han entès històricament des de dos vessants molt diferents i contràries. Els autors

mencionats anteriorment són integrants d’un enfocament positiu que entenen com desitjable

el major nivell possible de participació. Pateman (1970) tradueix una alta participació electoral

en fortalesa democràtica, estabilitat a les institucions i per tant en un bon funcionament del

sistema i les institucions polítiques. De manera contrària, un alt percentatge de ciutadans

abstencionistes s’entén com una situació de desconfiança en les institucions i/o desafecció

política, un debilitament del sistema i una baixa legitimitat dels representants escollits (Barber,

1984).

D’altra banda, trobem autors que pertanyen a un corrent més negativa, restrictiva i

elitista. Aquest pensament defensa que per mantenir una estabilitat democràtica no és

necessària una gran participació electoral i que ja n’hi hauria prou amb una elit minoritària

escollís els representants polítics en nom de la societat perquè el sistema seguís funcionant de

manera correcta i amb normalitat (Tingsten, 1937). Des d’aquest paradigma, un alt nivell de

participació podria inclús ser negatiu per la societat, ja que podrien aparèixer tensions i

augmentar la probabilitat de desestabilitzar el sistema institucional i democràtic. Aquesta visió

més elitista i conservadora va tenir molta influència durant els anys seixanta i setanta, amb

integrants com Seymour Martin Lipsen, president de l’ASA el 1993 (American

SociologicalAssociation) o els autors de “The Crisis of Democracy”: Michel Crozier, Samuel P.

Huntington i JojiWatanuki.

Més enllà de les possibles interpretacions que es poden fer de l’abstenció, aquest

estudi busca- causes i/o motivacions de la progressiva tendència a la baixa de la participació

electoral dels andorrans a les darreres eleccions legislatives i comunals, sobretot des de fa 10

anys.

Què entenem per una participació electoral baixa?

Per part dels partits polítics, els mitjans de comunicació i l’opinió pública en general, la

poca participació electoral sol ser un símptoma de preocupació. Però si ens demanem quin és

el llindar a partir del qual considerem que, en uns comicis la participació ciutadana mitjançant

el seu vot ha estat bona i positiva o de manera contrària dolenta i hem de començar a

preocupar-nos, no trobem cap consens a la literatura. És veritat que per sota del 60% de

participació electoral comença a estar justificada -segons literatura revisada en estudis

espanyols- una certa preocupació relacionada amb possibles errors al sistema i

deslegitimització de les institucions i els representants electes. Però aquesta dada és totalment

arbitrària, ja que aquest percentatge, a més del tipus de comicis (els percentatges de

participació a Espanya són molt diferents per exemple a les Eleccions Generals i a les

Europees), depèn també de quins hagin sigut els màxims o mínims històrics o les tendències

ascendents o a la baixa de tot el registre electoral (Micó, 2011). Per establir un límit on la

participació ja pot interpretar-se com a baixa, Jose María AstorkiaHualde (1995) estableix un

sistema de mitjanes. Aquest mètode permet esbrinar quan l’abstenció s’allunya de la

normalitat i poden utilitzar-se dades de diferents comicis i tipus, i inclús regions o països.

L’amplitud i la varietat de la mostra definirà un marc de referència on poder establir una

participació baixa, normal i/o alta.

<<Per parlar de comportament electoral normal pel que fa la participació, és

necessari establir sobre quins valors mitjans s’ha vingut ajustant l’índex de votants al

llarg de la nostra trajectòria electoral i entorn a quins valors centrals s’han anat

ajustant els índexs obtinguts en les diferents convocatòries>> (Hualde, 1995)1

Respecte a la importància que els ciutadans atorguen a uns comicis i no a uns altres,

com s’ha comentat abans, s’ha fet servir el concepte d’“eleccions de segon ordre” (Norris,

1997). D’aquesta manera s’entén com els ciutadans tendeixen a abstenir-se més en aquelles

eleccions que perceben com a menys importants. D’aquesta manera a Espanya, els comicis

electorals per ordre de participació coincidirien amb el nivell d’importància que reben per part

dels ciutadans. Primer les eleccions legislatives, en segon lloc les autonòmiques, a continuació

les municipals i per últim les europees (Muñoz, Boso i Pallarés, 2004). En el cas del Principat

d’Andorra, la superioritat constant en termes de participació en les Eleccions Generals davant

les Parroquials podria explicar-se per la percepció de la ciutadania que són més importants i

decisives.

S’ha aprofundit molt poc en el debat i no hi ha encara un consens respecte a què es

pot considerar una participació perillosament baixa i a part de les variables esmentades

anteriorment hauríem de tenir en compte motius d’índole racional com per exemple, que la

ciutadania estigués fent servir la seva abstenció com a càstig (Font, 1995). Un exemple pot ser

el cas de la Parròquia de Canillo, on el fet que només es presenti un partit a les eleccions pot

motivar a la gent a no acudir a les urnes com a mètode de penalització, i no per això existeixi

una falta de confiança en les institucions o un desinterès davant el sistema democràtic.

A partir d’aquesta última idea a continuació pot veure’s un quadre on apareixen les 4

opcions clàssiques de votant. Des de l’abstencionista passiu o sociològic a l’actiu o ideològic,

passant pels dos tipus de votant: l’actiu i el passiu.

1 Cita traduïda del castellà. Pot trobar-se l’original a: Hualde, J. M. A. (1995). Evolución de la

abstención electoral en España: 1976-1990. In ComportamientoPolítico y electoral (p 17).

Centro de InvestigacionesSociológicas (CIS).

Tipologia de participació/abstenció

Abstenció passiva o sociologia

Participació passiva

Participació activa

Abstenció activa o ideològica

Interpretacions: Interpretacions: Deure electoral Vot Abstenció = Aïllament geogràfic o social

+ Desinterès per la política

+ Interès per la política

Abstenció = un acte polític

Abstenció = falta d’interès per la política

+ Pràctica política nul·la

+ Altres pràctiques polítiques

Abstenció = rebuig de la legitimitat del sistema polític

Font: Pres de DominiqueMemmi, <<L’engagementpolitique>>, a M. Grawitz i J. Leca (comps), Traité de sciencepolitique, París, Presses Universitaires de France, 1985, t. III, cap V, pp.310-366.

Encara que molts autors ja donen aquesta classificació com a antiquada i la jutgen

d’insuficient a l’hora d’entendre la realitat social d’avui dia, és interessant com a punt de

partida i com a exercici de “tipus ideal”.

En primer lloc es troben els individus abstencionistes passius o sociològics els quals a la

vegada poden ser de dos tipus. Per una banda trobaríem persones amb dret a vot però que per

causes terceres no poden exercir el seu dret. En aquest grup apareixerien persones en zones

rurals molt aïllades i de difícil accés, fet que impedís anar a votar, col·lectius marginats

socialment als que no se’ls facilita el vot o persones que viuen a l’estranger. Com veurem més

tard aquest grup és cada vegada menor debut al vot per correu, les polítiques d’inclusió o les

millores en el transport i l’accessibilitat.

El segon tipus ja són persones que exerceixen el seu vot. Aquests individus entenen el

dret a vot com un deure i un costum però a la vegada tenen un desinterès cap a les institucions

i el sistema polític en general i per tant no prenen part en cap altre tipus de pràctica política

més enllà d’anar a votar quan es celebren comicis. Aquest col·lectiu normalment és un votant

fidel a un partit o persones, i no té un gran interès a informar-se i sospesar a qui vota i a qui

no.

A continuació torna a aparèixer un col·lectiu que vota però en aquest cas amb unes

motivacions totalment diferents. Són individus que valoren el seu dret a vot i a més tenen un

gran interès a informar-se i en les institucions i processos polítics. A més és molt comú que

estiguin involucrats en processos polítics de base, debatin o participin en moviments socials o

manifestacions. Òbviament dins d’aquest col·lectiu hi haurà individus més actius que altres

però es diferencien en aquestes motivacions dels anteriors, els votants passius.

Per últim, trobaríem als abstencionistes actius o ideològics, que tampoc exerceixen el

seu dret a vot com els del primer grup, però com passa amb els que si voten, no acudeixen a

les urnes per altres motivacions. Aquests individus entenen l’abstenció com un acte polític en

si mateix, el fet de no anar a votar l’utilitzen com a càstig i una forma d’expressar el seu rebuig

cap a les institucions i la seva legitimitat.

Com explica Manuel Justel, cada vegada més hem de tenir en compte que l’abstenció

no pot seguir explicant-se de manera clàssica, on es relaciona el fet de no anar a votar amb la

desafecció cap a les institucions i els seus representants o com a conseqüència d’un elevat

grau de marginalitat o falta d’integració social. Sinó que almenys una part de l’abstenció

requereix una interpretació política voluntària i activa. (Justel, 1995)

El mateix autor, en el seu estudi sobre la composició i dinàmica de l’abstenció electoral

a Espanya publicat l’any 1994, descriu com en les últimes dècades el col·lectiu

d’abstencionistes passius, sobretot els afectats per l’aïllament geogràfic i social, ha anat

reduint-se com hem explicat anteriorment gràcies a les polítiques inclusives i la modernització

del transport i els accessos, i de manera contrària l’electorat més competent i implicat, és a dir,

amb alts nivells d’informació i interès per la política, participen electoralment menys.

D’aquesta manera el col·lectiu d’abstencionistes actius veu com el seu nombre s’incrementa.

(Flickinger y Studlar, 1992)

Un altre autor que ens permet entendre i donar suport teòric a aquest fenomen és

Ronald Inglehart. Inglehart explica com en una societat com la nostra, on les necessitats

bàsiques estan cobertes de manera relativament segures a causa de l’Estat del Benestar i un

nivell de vida relativament bo, la població pot destinar temps i recursos a altres activitats i

dirigir les seves preocupacions cap a la política. Això afavoriria en part que un fragment de la

població interessada i a la vegada crítica amb la política s’abstingués del seu dret a vot i decidís

no acudir a les urnes per manifestar el seu malestar o com a càstig als seus representants.

Metodologia

El treball de camp s’ha dut a terme entre els dies 16 de maig i 30 de juny de l’any 2016

mitjançant una enquesta telefònica. La mostra està formada per 808 persones de més de 18

anys escollides de manera aleatòria entre la població que té telèfon fix i mòbil, seleccionant els

números de telèfon mitjançant un procediment aleatori a partir d’un llistat anònim amb tots

els números de telèfon facilitats per Andorra Telecom. L’enquesta ha sigut la mateixa per tots

els enquestats i l’anàlisi estadístic s’ha dut a terme amb el programa estadístic Gandia Barbwin

7.

Per a la mostra de població el marge d’error, en el supòsit d’una selecció aleatòria

simple, és del +/-3,5%, amb un nivell de confiança del 95,5% i sota la hipòtesi de màxima

indeterminació (P=Q=50)

De manera esquemàtica i com a pas previ abans d’explicar els objectius del present

treball i de quines preguntes/variables s’han utilitzat, a continuació s’expliquen els tres tipus

de variables que poden influir a un individu a abstenir-se en unes eleccions.

En relació amb les teories de l’escola de Columbia, explicades anteriorment a l’apartat

de “Principals teories sobre la participació electoral”, trobem les variables relacionades amb

factors sociodemogràfics. Aquestes variables ens permetran diferenciar als individus per

característiques socials relatives als aspectes i models culturals, de creences, d’actituds i

característiques demogràfiques. Entre elles trobem per exemple el sexe, l’edat, el nivell

educatiu, ocupacional o d’ingressos, la religió o les característiques del lloc de residència.

De la mateixa manera però en relació amb l’escola de Michigan, trobem una sèrie de

variables més de caràcter individual associades a factors psicològics com per exemple: l’apatia

o la indiferència vers les eleccions o la política i les institucions en general, la falta d’ideologia,

la idea de relativització de la importància de les eleccions o la percepció de poca importància

d’un sol vot en els comicis.

Per últim trobem les variables relacionades amb factors polítics, aquests factors

influeixen sobre les decisions i opinions dels individus però són externs a les seves accions, i

generalment es relacionen amb un dels problemes que més preocupació rep des de la Teoria

Política, l’allunyament i separació entre els governants la ciutadania. Trobem la desvinculació

dels partits polítics dels assumptes concrets i de la vida quotidiana, la tecnificació del debat

polític, l’absència de renovació de la classe política, la falta de credibilitat en el compliment

dels programes electorals, els sistemes de llistes tancades o el descontentament amb el

mètode tradicional de participació electoral i política en general.

Objectius

Objectiu 1: Donar explicació i entendre quines causes o motivacions provoquen aquest nou

fenomen de l’abstenció en els comicis electorals a Andorra.

Per poder respondre a aquesta pregunta s’ha demanat als enquestats:

-Si van participar o no en les eleccions Comunals del 2007, 2011 i 2015 i Generals del

2009, 2011 i 2015.

-Quina o quines van ser les raons per les quals no va votar en alguna de les 6

eleccions?

-Quina o quines raons creu vostè que l’haguessin motivat a votar quan no ho va fer?

Objectiu 2: Definir possibles perfils de votant i d’abstencionista, entenent d’aquesta manera

millor les seves motivacions i/o causes que eviten que exerceixin el seu dret a vot.

A partir de les respostes a les preguntes de l’objectiu 1 s’han creat, d’acord a la teoria existent,

2 tipologies de perfil.

-Perfil 1 Tipus de votant. A partir de les respostes dels individus a la pregunta: “van

votar en cadascuna de les 6 últimes eleccions” s’han creat 4 grups. A partir d’aquest

agrupament podrem comparar la totalitat dels individus entre ells. Per una banda els que

sempre voten, els que no han votat de manera puntual, i els que no ho fan mai.

Tipus de votant Individus

Sempre ha votat Ha votat en totes les eleccions en les que ha tingut dret a vot

No ha votat 1 o més cops No ha votat almenys en uns comicis tenint dret a votar en 2 o més ocasions

Mai ha votat No ha exercit mai el seu dret a vot quan ha tingut oportunitat

Encara no ha pogut votar Individus que encara no han tingut dret a vot per raons com: no tenir la majoria d’edat quan van celebrar-se les eleccions (van complir els 18 anys entre els últims comicis Comunals i la realització de l’enquesta), persones amb nacionalitat temporal o que s’han nacionalitzat recentment.

-Perfil 2 Tipus d’abstencionista. A partir de les raons donades a la pregunta: “quina

o quines van ser les raons per les quals no va votar en alguna de les 6 eleccions?”,

s’han agrupat en 3 grups. A partir d’aquest agrupament podrem comparar els individus

que s’han abstingut almenys 1 cop entre ells.

Tipus d’abstencionista Individus

Tècnic Diuen no haver votat per raons externes a ells. (Estar fora del país, malaltia, falta de temps...)

Actiu Decideixen no votar però mantenen un cert interès per la política. A més tenen un discurs i unes motivacions per no fer-ho.

Passiu Decideixen no votar i el seu interès tant per la política com per informar-se es nul.

En el primer cas, els abstencionistes tècnics, cal dir que la seva abstenció pot venir

motivada de forma voluntària o involuntària. Ens referim a la possibilitat que un abstencionista

declarat tècnic, pot tenir unes altres motivacions al darrere per no votar.

A continuació, els abstencionistes actius, respondrien a aquelles persones que diuen

haver deixat de creure en el sistema polític o en la democràcia en general com a forma de

canalitzar els interessos i les preocupacions de les persones cap al poder polític. Dins dels

abstencionistes actius també trobem aquelles persones que han perdut la confiança en els

polítics en general, o consideren que no hi ha cap opció política que s’apropi a les seves idees o

els representi.

I en darrer lloc, entendríem als abstencionistes passius com aquells que no tenen gens

d’interès per la política, accepten el sistema i que es preguin decisions sense que ell participi,

els hi manca informació per falta d’interès en boscarla o per informar-se o estan desencantats i

desil·lusionats. Normalment tenen una opinió positiva de la situació política i deixen que

segueixi el seu transcurs sense involucrar-se ni preocupar-se.

Objectiu 3: Entendre quins factors o variables afecten o poden arribar a influir en els dos tipus

de perfil.

Les variables que s’han fet servir en els creuaments són:

Tipus de variable Variables

Relacionades amb factors sociodemogràfics -Sexe -Edat -Nivell d’estudis -Nivell ocupacional -Nacionalitat dels pares -Lloc de naixement

Relacionades amb factors psicològics -Interès per la política -Confiança en els polítics -Ideologia -Confiança en els sindicats, policia, Consell General, Govern, Partits polítics i Coprínceps. -Nivell d’integració subjectiu al país -Nivell de participació en diferents associacions i/o organitzacions

Relacionades amb factors polítics -Opinió sobre la situació política d’Andorra -Opinió sobre el funcionament de la democràcia a Andorra -Importància del vot

Context Europeu

Comparar Andorra amb la resta de països Europeus en relació a l’abstenció pot

semblar un exercici estèril, i així ho és si el que busquem és trobar explicacions o tendències, ja

que cada país, regió i ciutat té la seva pròpia història, la seva cultura i el seu context polític

que fan que cada procés electoral sigui diferent i singular. Però sí que aconseguirem veure la

situació vers la participació de la ciutadania en els diferents comicis arreu d’Europa i esbrinar si

l’abstenció és un problema només del nostre país o, si de manera contrària, està més estès.

A continuació es pot veure el percentatge de participació de 16 països Europeus2 (de

més de 15.000 Km2) en comparació amb Andorra, tots ells en relació a les últimes eleccions

parlamentàries3 de cada país.

Gràfic d’elaboració pròpia a partir de dades de l’IDEA4.

Com es pot veure a la taula existeix una àmplia diferència entre els percentatges dels

diferents països, des de Bèlgica o Dinamarca on la participació ciutadana és superior al 85% a

Suïssa on no arriba al 50%. S’observa com no hi ha una norma general pel que fa a la

participació, ja que trobem diversos països a cada decil. Tenint en compte que surten

2 A Bèlgica el vot és obligatori. El fet de de no votar pot comportar multes de caràcter econòmic (es pot donar una raó legítima que justifiqui l’abstenció per evitar-les), ser privat de certs drets o trobar impediments alhora d’accedir a una feina en el sector públic. A Grècia també es obligatori teòricament però des de l’any 2000 no s’aplica cap tipus de sanció. 3 Alguns països celebren eleccions presidencials com: Àustria (53,57% de participació), Finlàndia (68,86% de participació), França (80,35% de participació), Rússia (65,27% de participació) i Portugal (48,70% de participació) 4International Institute for Democracy an Electoral Assinstance

representats els resultats de les últimes eleccions parlamentàries, Andorra té un nivell actual

de participació molt semblant a Finlàndia, Regne Unit i Grècia. Per altra banda, és difícil trobar

abstencions per sota del 10% i per sobre del 60%.

A la taula següent es representen tots els microestats Europeus 56. Les característiques

d’aquests països poden assemblar-se més a Andorra teòricament que les dels grans estats, ja

que la seva mida, població o sistemes productius poden ser molt semblants, però com veurem

a continuació les diferències són molt significatives7, obligant-nos a buscar causes explicatives

més enllà del nombre de kilòmetres quadrats, el volum de població o el sector econòmic

imperant.

Gràfic d’elaboració pròpia a partir de dades IDEA.

Tots vuit es troben amb un percentatge superior al 60%. Andorra la trobem en

penúltim lloc amb un 65,6% mentre que Malta i Luxemburg, uns dels països on menys

abstenció electoral existeix, és col·loquen per sobre del 90%.

Com s’ha explicat, ja s’intueix que l’abstenció no pot interpretar-se de la mateixa

manera en diferents comicis. El cas més rellevant el trobem a França, on la participació

electoral de les votacions per escollir el parlament és del 55,4% i a la segona volta, on es tria el

president de la República el percentatge augmenta fins al 80,35%.

5 Tots els estats Europeus amb menys de 15.000 Km2 excepte el Vaticà i Kosovo. 6 Les dades representades a la taula tornen a ser de les últimes eleccions parlamentàries. A Xipre i Montenegro també es porten a terme eleccions presidencials amb uns resultats de participació del 81,58% i 63,90% respectivament. 7 A Luxemburg, Malta i Xipre el vot es obligatori. És obligatori aportar una raó legítima que justifiqui el fet de no haver anat a votar per evitar més sancions, si les hagués. A Xipre la multa és de 200 lliures xipriotes (342,23€). A partir de l’any 2013 a Malta es va aprovar que el vot deixaria de ser obligatori.

Resultat electorals i evolució del cens (1979-2015)

Comicis electorals pre-constitucionals a Andorra (1979-1992)

A continuació es presenten els resultats electorals de les eleccions tant Generals com

Parroquials des de 1979 fins a la ratificació de la Constitució pel poble andorrà el 14 de març

de 1993. És a dir, les Eleccions Generals de 1985, 1989 i 1992, les Eleccions Comunals de 1983,

1987 i 1991, els comicis de 1979 on van ser escollits la meitat dels càrrecs dels Comuns, i la

meitat del Consell General (com es venia fent des de que l’any 1867 es promulgà el Decret de

Nova Reforma) i els comicis de 1981 on van ser escollits en aquesta ocasió la meitat dels

Comuns i la totalitat del Consell General. A més es presenta el nombre de persones amb dret a

vot en cada procés electoral.

A continuació es presenten els resultats electorals respecte a la participació en les

Eleccions Generals des de l’any 1985 al 1992 i els comicis de 1981.

Gràfic d’elaboració pròpia a partir de les dades del quadern Nº3 del CeDoC.

Llevat dels comicis de 1981 que com ja s’ha explicat, no funcionaven de la mateixa

manera que els posteriors encara que també van servir per escollir la totalitat del Consell

General, els de 1985, 1989 i 1992 van tenir una participació per sobre del 81%. Més endavant

es podrà observar com l’increment de l’abstenció tan agreujat succeeix a partir dels anys 2005

i 2007, fins aleshores, Andorra gaudeix d’una alta participació electoral i per tant d’un gran

interès de la ciutadania cap a la política i les seves institucions.

La Taula següent presenta els comicis de 1979, que com també s’ha explicat abans

funcionaven de manera diferent als posteriors, escollint-se a la vegada la meitat dels càrrecs

dels Comuns i del Consell General, i els resultats de les Eleccions Comunals de 1983, 1987 i

1991.


Als comicis de 1979 van acudir un 63% de l’electorat a dipositar el seu vot. Quatre anys

després la participació es dispara gairebé fins al 78% (14,6 punts més). Als següents comicis de

1987 l’abstenció segueix caient i la participació puja quasi al 82%, que com es podrà veure amb

els resultats presentats més endavant, és la participació més alta en unes Eleccions Parroquials

des de 1979. Les últimes eleccions fetes abans de la constitució baixen en percentatge de

participació 6 punts, situant-se en el 75,6%.

Si es representen conjuntament les dades de participació tant de les Comunals com les

Generals i la seva línia de tendència s’observa com les Eleccions a nivell Parroquial reben

menor participació que a les Generals que han succeït dos anys abans o dos després. Cal

destacar els Comicis Parroquials de 1987 on amb un 81,6% de participació representa el menor

nivell d’abstenció en unes eleccions locals des d’1.


A continuació es presenta el nombre d’electors que en cada votació podien acudir a les

urnes.


Des de les eleccions de 1981 fins a les últimes abans de l’aprovació de la Constitució el

nombre d’electors es va multiplicar per 2,4 i de manera progressiva com es pot observar a la

taula superior. L’any 1981 el nombre d’electors ascendia fins a les 3.648 persones. Quatre anys

després s’incrementa fins als 5.173 individus (1525 més). El 1989 era de 7.173 persones (2.000

persones més que al 1985) i als últims comicis el nombre de votants era de 8.593 persones

(1.420 més).


En aquest cas, a les Eleccions Comunals, des dels primers comicis fins als últims no

Constitucionals, el cens va multiplicar-se també per 2,4. L’any 1979 el nombre d’andorrans

amb dret a vot era de 3.462 persones i quatre anys més tard de 3.970 (508 persones més). Fins

a l’any 1987 el cens s’incrementa significativament fins als 6.277 electors (2307 individus més).

Finalment, l’any 1991 van poder acudir a les urnes un total de 8.239 persones (1962 més).

De manera global pot observar-se com entre les dues primeres eleccions no hi va

haver un gran creixement del cens, però a partir de 1983 fins al 1991 el cens electoral

s’incrementà en un 107,5%.

A la següent taula es veu la comparació entre el nivell de participació en les diferents

Eleccions Generals i el nombre d’electors en el moment dels comicis celebrats amb anterioritat

a la Constitució.


Com s’ha comentat amb anterioritat, el cens electoral creix progressivament i a la

vegada que creix també la participació electoral. El cens continuarà pujant en el següents anys

però la participació toca sostre sobre el 82%.


Si observem la mateixa taula amb les dades parroquials, apareix una corba clara en la

participació mentre que el cens s’incrementa relativament poc entre les dues primeres

eleccions i accelera el seu creixement en els següents.

Referèndum Constitucional, 14 de març de 1993

L’actual Constitució Andorrana va ser aprovada el 2 de Febrer i ratificada pel poble

andorrà el 14 de Març del mateix any. En aquest referèndum en què tenien dret a vot 9.123

andorrans i andorranes va ser aprovada amb un 75,74% de participació i el 74,2% de vots

afirmatius. Per tant, l’abstenció va ser del 24,26% i el total de vots negatius és del 25,8% del

total. El 28 d’Abril va ser aprovada pels Coprínceps François Mitterand, President de la

República francesa, i Joan Martí Alanís, Bisbe d’Urgell. El 4 de Maig, 6 dies després només, va

entrar en vigor com a norma jurídica suprema del nou Estat de dret. A més, l’aprovació de la

Constitució va comportar l’ingrés d’Andorra com Estat membre a l’ONU el 28 de Juliol del

mateix any.

La Constitució de 1993 defineix el Principat d’Andorra com un Estat independent,

democràtic i social. Estableix també una separació de poders definitiva, començada el 1981

amb la creació del Consell Executiu, enumera els drets i les llibertats de la persona, estableix el

català com a llengua oficial, defineix un parlament unicameral i el règim polític com a

coprincipat parlamentari entre altres aspectes.

A continuació es presenten les dades electorals on es pot observar per parròquies el

nombre d’electors, de votants i el percentatge de participació.

Dades electorals del referèndum constitucional de 1993

Parròquia Nombre d'electors Nombre de votants % de Participació

Canillo 418 283 67,7%

Encamp 1.134 824 72,66%

Ordino 434 278 64,06%

La Massana 682 528 77,42%

Andorra la Vella 2.894 2.271 78,47%

Sant Julià de Lòria 1.412 1.067 75,57%

Escaldes-Engordany 2.149 1.659 77,2%

Total 9.123 6.910 75,74%

Taula d’elaboració pròpia a partir d’anàlisi de premsa (Diari d’Andorra)

A la taula superior trobem les dades electorals de les set parròquies per ordre

protocol·lari. Els 9.123 electors es repartien de manera molt desigual (avui dia segueix existint

aquesta diferència) a causa de les característiques pròpies del país, on existeix una gran

variació demogràfica entre les parròquies centrals i baixes, i les altes. La parròquia amb un

major cens electoral és la capital, Andorra la Vella, on 2894 persones tenien dret a vot,

seguidament trobàvem Escaldes-Engordany amb 2.149 electors, Sant Julià de Lòria amb 1.412,

Encamp amb 1.134, La Massana amb 682, Ordino amb 434 i finalment Canillo amb 418

persones amb dret a vot.

Gràfic d’elaboració pròpia a partir d’anàlisi de premsa (Diari d’Andorra)

Respecte al percentatge de participació, veiem com la parròquia d’Andorra la Vella, a

part de ser la que té major cens electoral també és la que més va participar amb un 78,5%. A

continuació sobre el 77% trobaríem La Massana i Escaldes-Engordany. En quarta posició amb

un 76% apareix Sant Julià de Lòria i l’ultima parròquia per sobre del 70% de participació és

Encamp (73%). Per últim trobaríem Canillo amb un 68% i Ordino amb un 64% de participació.

Comicis electorals post-constitucionals a Andorra (1993-2015)

A continuació apareixen les dades electorals respecte al percentatge total de

participació i el nombre total de ciutadans amb dret a vot a partir de la Constitució de 1993, és

a dir, les dades de les Eleccions Generals dels anys 1993, 1997, 2001, 2005, 2009, 2011 i 2015,

de les Eleccions a nivell Comunal de 1995, 1999, 2003, 2007, 2011 i 2015, i el nombre

d’electors de cada any.

A la següent taula apareix el percentatge de participació en les diferents Eleccions

Generals celebrades des de 1993 fins el darrer any, el 2015.

Gràfic d’elaboració pròpia a partir de dades de la web eleccions.ad

A les primeres eleccions després de l’aprovació i ratificació de la Constitució l’any 1993

(es van dur a terme el mateix any, el 12 de Desembre), va assolir-se una participació del 81%,

el que vol dir que més de quatre de cada 5 andorrans amb dret a vot va exercir-lo. Era una

dada molt positiva que demostrava un gran interès de la ciutadania per la vida política i

l’elecció dels seus representants. Sobretot tenint en compte el poc temps que portava en vigor

la nova constitució. A les eleccions de 1997 la participació va augmentar lleugerament fins al

82% del cens electoral. L’any 2001 es torna a repetir aquest alt percentatge de participació,

variat tan sols en unes dècimes. I de nou, l’any 2005, encara que un punt per sota, el

percentatge torna a situar-se per sobre del 80%. La primera davallada, encara que no la més

forta succeeix l’any 2009, quan Jaume Bartomeu amb el Partit Socialdemòcrata aconsegueix

ésser el partit més votat. En aquest any la participació disminueix 5 punts situant-se al 75% del

total d’electors. Aquesta legislatura no dura més de dos anys, i el 2011 la participació baixa

lleugerament fins al 74%. A les últimes eleccions el 2015, és quan l’abstenció creix amb més

força, un total de 8,5 punts, i per tant una participació electoral del 66%. En definitiva, des de

2001 fins a les darreres Eleccions Generals (l’any 1997 la participació va ser quasi idèntica a la

del 2001) la participació electoral de la població andorrana ha baixat 16 punts i segons les

dades no sembla que hi hagi una recuperació, més aviat que segueixi baixant en els pròxims

anys.

A continuació apareixen les mateixes dades però de les Eleccions Comunals, que

també es celebren cada 4 anys. Els primers comicis que apareixen a la taula són els de l’any

1995, les primeres també després de l’aprovació de la Constitució. Per tant cada dos anys

s’han celebrat eleccions, alternant Parroquials i Nacionals fins a l’any 2011, on la curta

legislatura de dos anys del PS va fer que des d’aleshores coincidissin el mateix any ambdós

processos electorals (anys 2011 i 20158).


Aquests comicis sí que s’han celebrat inalterablement cada 4 anys i a més a totes les

parròquies a l’hora. Als anys 1995 i 1999 la participació es situa prop del 78% -quatre punts per

sota de les dues primeres Eleccions Generals que va ser quasi del 82%- i de nou es manté els

dos primers comicis al mateix nivell. A diferència de les Nacionals, al tercer any augmenta la

participació, 3 dècimes superant el 78% de participació. Als comicis del 2007 apareix la

primera baixada de participació, en aquest cas de quasi 6 punts, així l’abstenció es situa al 28%.

A les eleccions del 2011, les primeres en coincidir amb les Generals, la participació torna a

baixar i no arriba al 65%. I ja a les últimes eleccions, el 2015, l’abstenció puja fins al 39%,

situant per tant la participació total de la població amb dret a vot en el 61%, 5 punts per sota

de les Eleccions Generals del mateix any.

8 Les Eleccions Generals del 2011 van celebrar-se al mes d’Abril i les de 2015 al Març. Les Eleccions Parroquials s’han celebrat els dos anys amb posterioritat, ambdues al Desembre.

A la següent taula apareixen les dades de participació de les Eleccions Generals i Parroquials a

partir de l’entrada en vigor de la Constitució de manera conjunta i la seva línia de tendència.

Gràfic d’elaboració pròpia a partir de dades obtingudes a eleccions.ad

Com s’ha explicat amb anterioritat, pot observar-se com la participació a nivell

parroquial és sempre inferior al de les Eleccions Nacionals, i com a partir del 2005 en el cas de

les Eleccions Generals i del 2007 en les Comunals comença la forta i constant davallada de la

participació.

El cens electoral, com es pot observa en les taules següents, ha augmentat

constantment des de l’any 1993, multiplicant-se per més de 2,5 en tan sols 22 anys. Ha passat

de 9.675 ciutadans amb dret a vot a les primeres Eleccions Generals l’any 1993 a 25.109

individus a les últimes de Desembre del 2015.

Gràfic d’elaboració pròpia a partir de dades estretes de la web eleccions.ad

A les primeres eleccions post-constitucionals, l’any 1993, el nombre total de persones

amb dret a vot era de 9.675. Els següents comicis duts a terme el 1997 el cens va incrementar-

se fins als 10.837 individus (1162 més), quatre anys després el 2001 era de 13.342 (2.515 més).

L’any 2005 el total del cens era de 10.032 persones (2690 més). Des del 2005 fins al 2009 és

quan augmenta més el nombre d’electors, 4.266 més arribant als 20298 en total. Dos anys

després a les eleccions del 2011 el cens havia augmentat fins als 21.852 (1.555 més en dos

anys) i a les últimes, a les Eleccions Generals de Març del 2015, el nombre total de ciutadans

amb dret a vot era de 24512 (2.660 més)


A nivell parroquial, a les primeres eleccions l’any 1995 després de l’aprovació de la

Constitució el cens comptava amb 10.411 individus. Quatre anys després el 1999 el cens puja a

12.222 (1.811 més) i el 2003 arriba als 15.053 (2.831 més). Durant els quatre anys entre el

2003 i el 2007 és quan el nombre d’electors fa el creixement més gran, s’incrementa en 4.251

persones arribant a les 19.304. L’any 2011 coincidint ja amb les Eleccions Generals el cens és

de 22381 persones en total (3.077 més) i als últims comicis el nombre total de ciutadans amb

dret a vot era de 25.109 (2.728 més).

A la següent taula es veu la comparació entre el nivell de participació en les diferents

Eleccions Generals i el nombre d’electors en el moment dels comicis.


Fins a l’any 2005 la participació es manté per sobre del 80% mentre que el nombre

d’electors augmenta en 6.357 individus, per tant les noves incorporacions al cens no varien

significativament el percentatge total de participació, inclús la participació augmenta unes

dècimes entre l’any 1993 i el 1997. A partir del 2005 és quan trobem la primera caiguda forta

de la participació que coincideix amb l’augment més gran del cens. La participació baixa 5

punts percentuals i el cens s’incrementa en 4.266 individus. Des del 2009 fins al 2015 el cens

continua augmentant encara que amb menor intensitat arribant als 24.512 electors i la

participació electoral sembla aturar-se l’any 2011 però el 2015 torna a baixar amb força fins al

65,6%.


En el cas de les Eleccions Comunals s’observa com a les Generals que fins als 3rs

comicis (4t en el cas de les Generals) l’any 2003, la participació es manté, i en aquest cas

també puja unes dècimes entre el 1999 i el 2003. El cens s’incrementa en 4.642 individus i com

passava a nivell nacional tampoc varien el percentatge de participació. També com passa en

les Eleccions Generals, quan l’increment del cens és més fort, del 2003 al 2007, és quan

comença la davallada en la participació. En aquestes eleccions del 2007 respecte a les anteriors

l’abstenció ha pujat quasi 6 punts i s’han incorporat al cens electoral 4.251 persones. Fins als

comicis del 2015, la participació segueix baixant de manera molt pronunciada perdent 11,5

punts percentuals i el cens electoral segueix incrementant-se, encara que de manera no tan

violenta en 5.805 individus.

Comicis electorals des de 1981 fins a 2015 a Andorra

Una vegada fetes les anàlisis detallades dels comicis tant de caràcter General com

Parroquial abans i després de l’aprovació de la Constitució de 1993, a continuació es poden

observar dues gràfiques completes amb totes les dades, que reflecteixen de manera

simplement visual la progressió tant de la participació electoral com de l’augment del cens

electoral durant totes les dates estudiades.


El nombre d’electors a Andorra en els últims 35 anys ha augmentat de manera

considerable. Ha passat de tan sols 3.648 persones amb dret a vot l’any 1981 a 24.512 l’any

2015. Com es pot veure a la gràfica, aquest creixement ha estat de forma progressiva i

constant.

La participació electoral presenta dades més interessants. Des de l’any 1995

l’abstenció se situa sempre al voltant del 20% però a partir dels comicis del 2005 comença una

davallada sense precedent, on el 2015 va ser del 35% i amb una tendència i progressió que no

fan intuí una recuperació de la participació ciutadana.

El creixement constant de l’electorat no sembla afectar directament a la participació

electoral, almenys fins al 2005, ja que mentre aquest creix la participació es manté per sobre

del 80%. L’augment de l’abstenció apareix en els últims 10 anys, i és on cal esbrinar la causa.

Pot ser una qüestió relacionada amb les noves generacions, o de desafecció generalitzada. En

tot cas cal destacar com és un fenomen relativament nou i possiblement en procés.


En el cas dels comicis a nivell Parroquial, òbviament el cens electoral s’ha incrementat

de la mateixa manera que a nivell General. L’única diferència són les dates que hem pres a

l’hora de configurar la gràfica, ja que fins a l’any 2011 les eleccions anaven alternant-se cada 2

anys.

Pel que fa a la participació, s’observa com fins a l’any 2003 fluctua entre el 75% i el

78%, excepte en els comicis de l’any 1987 on va arribar fins al 81,6%, percentatge semblant a

les Generals. Com s’ha explicat anteriorment els Comicis Parroquials rebien menor participació

que el Generals. A partir de l’any 2007, i com succeeix també a nivell nacional (en aquest cas a

partir del 2005), l’abstenció electoral comença a pujar fins a arribar al 39% als comicis del

2015. I de la mateixa manera no sembla que aquest procés canviï de tendència sinó més aviat

que s’agreugi en uns propers comicis.

Andorra a l’enquesta mundial de valors

Amb la intenció de conèixer millor la cultura, els costums i les opinions polítiques dels

ciutadans andorrans amb dret a vot, a continuació apareix un breu resum de les dades de

l’enquesta mundial de valors que es va fer a Andorra entre el novembre del 2005 i el febrer del

2006 i publicada més tard l’any 2009 en relació a: els sistemes polítics, la importància de viure

en una democràcia, la valoració de la democràcia del país, l’interès en la política, la confiança

en les institucions i en la participació en les darreres eleccions generals. L’anàlisi segueix el

mateix ordre en el qual apareixen les dades al llibre i només s’ha tingut en compte la població

andorrana major d’edat, és a dir, la població amb dret a vot.

Cal destacar que les dades van ser recollides fa gairebé 10 anys, i que tant el cens

electoral com l’abstenció han augmentat significativament. Aquest estudi ens ofereix una

fotografia d’un moment concret, que no ens serveix per treure conclusions o contestar

hipòtesis, però sí que es pot aprofitar per conèixer de manera aproximada el context on

apareix el fenomen de l’abstenció i de quina manera entenen i valoren els ciutadans les

institucions i el sistema democràtic.

Sobre els sistemes polítics, es demanava l’opinió (bona o molt bona, dolenta o molt

dolenta i Ns/Nc) en relació a diferent tipus de forma de governar un país.

Opinió respecte a diferents sistemes polítics

Sistema Polític Bona o Molt bona

Dolenta o Molt

dolenta

Ns/Nc Base

Tenir un líder fort que no s’ha de molestar amb el Consell General ni eleccions

9,0% 88,8% 2,3% 276

Tenir experts i no un govern que prenguin decisions segons el que vegin millor per al país

58,8% 37,6% 3,6% 276

Tenir un govern militar 1,9% 96,8% 1,3% 276 Tenir un sistema polític democràtic 96,4% 2,3% 1,3% 276

Taula d’elaboració pròpia a partir de dades de l’enquesta mundial de valors.....

Quan es demana sobre tenir un líder fort per sobre de les institucions o els processos

electorals, un 89% dels enquestats creuen que és una forma de govern dolenta o molt dolenta

mentre que un 9% opino el contrari. Per altra banda, un 59% creu que tenir una tecnocràcia és

una forma de govern bona o molt bona i un 38% que dolenta o molt dolenta. Sobre si tenir un

govern militar és un bon sistema, quasi un 97% de la població Andorrana amb dret a vot creu

que és un sistema dolent o molt dolent i per últim un 96% creu que tenir un sistema polític

democràtic és una forma bona o molt bona. A partir d’aquests resultats es pot deduir que els

votants estan a favor de votar i que no toleren un sistema polític on no se’ls permeti exercir

aquest dret, per tant, si l’abstenció és cada vegada més alta com hem vist en apartats anteriors

no sembla que sigui causada per estar en desacord amb el sistema democràtic establert.

Encara així, el fet que un 59% dels enquestats valori com bo o molt bo un sistema tecnòcrata,

pot indicar un excés de confiança en les institucions i sobretots en els seus representants si

consideren que el que fan és bo per al país.

La següent pregunta que se’ls feia als enquestats i que és d’interès per al present

estudi és la importància que li donaven a viure en un país governat democràticament. Dels 276

enquestats amb dret a vot, valoren en una escala de l’1 al 10 la importància amb un 9,05. Per

tant, està molt majoritàriament acceptat un sistema de governació definit pel dret a vot i on el

poder emani del poble.

A continuació se’ls demanava que valoressin el sistema democràtic d’Andorra. La

resposta es recollia en una escala de l’1 al 10, on 1 volia dir que Andorra estava governada de

manera gens democràtica i 10 que ho estava de manera molt democràtica. La nota que

obtenia el sistema democràtic andorrà entre tots els enquestats era de 5,37 i la dels andorrans

amb dret a vot només unes dècimes per sobre, de 5,72. Rebre un aprovat tan just pot

condicionar la decisió d’un individu d’anar o no a votar, ja que per exemple, i com hem vist

anteriorment, pot considerar poc útil el seu vot, decidir no votar com a mètode de càstig o

trobar-se en una situació de desencant i/o desafecció davant les institucions i els seus

representants electes.

Un altre indicador que ens pot ajudar a conèixer les causes o motius que fan que els

ciutadans s’abstinguin a l’hora d’anar a votar és si estan o no interessats en la política. Del total

d’enquestats un 54% diu que està molt o bastant interessat, mentre que un 46% ho està poc o

gens. Que poc més de la meitat de la població estigui interessada en la política pot condicionar

el percentatge de participació i provocar, com estem veient als últims comicis tant Comunals

com Generals, un alt nivell d’abstenció.

Una de les dades més interessants de l’enquesta mundial de valors feta Andorra en relació a

les institucions i la política, és la confiança que afirmen tenir els ciutadans respecte a diferents

organitzacions.

Nivell de confiança en les següents organitzacions

Organitzacions Molta o bastant Poca o gens Ns/Nc Els sindicats 34,5% 62,6% 2,9% El Consell General 43,5% 54,2% 2,3% El Govern 35,2% 62,8% 2,0% Els partits polítics 22,9% 76,4% 0,7% Els funcionaris 43,6% 55,8% 0,6% Les organitzacions mediambientals 64,8% 34,5% 0,7% Les organitzacions de dones 69,1% 28,3% 2,6% Les organitzacions caritatives o humanitàries

62,6% 36,8% 0,6%

Taula d’elaboració pròpia a partir de dades de l’enquesta mundial de valors.....

El percentatge d’electors que diuen tenir molta o bastant confiança en els sindicats no

arriben al 35% mentre que un 63% diu que en té poca o gens. Respecte al del Consell General

tampoc arriba al 50% el percentatge que diu que confia molt o força en ell (43,5%). El cas del

Govern és encara més greu perquè poc més d’un terç dels enquestats (35,2%) diu que confia

molt o bastant. Quan se’ls demana per la confiança respecte als partits polítics, el percentatge

empitjora encara més, ja que només un 23% diu que hi confia molt o bastant. Amb els

funcionaris la confiança puja bastant encara que tampoc arriba al 50% (44%). Fora de les

organitzacions institucionals trobem les organitzacions mediambientals amb un 65% de

ciutadans que diuen que els hi tenen molta o força confiança, les organitzacions de dones amb

un 69% de la població que hi confia molt o bastant i les organitzacions caritatives o

humanitàries, que tenen la confiança del 63% de la població enquestada amb dret amb vot.

Com es pot veure, les organitzacions de tipus no governamental com les

mediambientals, de dones o la caritativa i/o humanitària, reben una major confiança per part

de la ciutadania que altres organismes com el Govern, els partits polítics o el Consell General.

Tal com ho explica el politòleg Ronald Inglehart (director de l’Enquesta Mundial de Valors),

aquesta tendència de la ciutadania a ser més crítica i menys confiada en les institucions

polítiques i a la vegada recolzar i confiar més en organitzacions mediambientals per exemple,

és molt freqüent en la majoria de països occidentals. Els postmaterialistes donen la seguretat

econòmica per suposada, fent d’aquesta manera, que les preocupacions de la població canviïn

i puguin dirigir-se per exemple a la política o la qualitat de l’entorn físic i social. D’aquesta

manera s’explica la paradoxa que la població de societats avançades democràticament siguin

més crítiques i mostrin nivells de satisfacció més baixos vers els seus sistemes polítics que

països més pobres o inclús totalitaris.

L’última pregunta de l’enquesta mundial de valors feta a Andorra en relació a aquesta

temàtica és la que més ens pot ajudar a comprendre el perfil de l’abstencionista. L’enquesta

demanava si es va votar en les darreres Eleccions Generals. Òbviament el percentatge de

participació no és interessant perquè a part de ser una aproximació (hi ha possibilitats de

trobar individus tan reticents a votar que no vulguin tampoc deixar-se fer l’enquesta) des del

cens electoral i el nombre de vots s’ha obtingut el percentatge exacte. Però si és interessant

per poder analitzar, com acabem de dir, el perfil i les característiques dels votants.

Taula d’elaboració pròpia a partir de dades de l’enquesta mundial de valors.

Com demostra la taula, no sembla existir una diferència significativa entre dones i

homes, ja que el percentatge que diu que sí que va votar varia en 4 dècimes (78,3% els homes i

77,9% les dones).

En el cas de l’edat sí que s’observa una àmplia diferència entre franges, sobretot entre

els més joves i la resta de grups d’edat. Dels enquestats entre 18 i 24 anys només el 44%

afirma haver votat en les darreres Eleccions Generals mentre que a la resta de grups el

percentatge oscil·la entre el 79% i el 85%, sent els de més edat els que menys percentatge

d’abstenció presenten. Aquesta és una dada molt important, perquè els joves que han nascut a

Andorra i per tant tenen dret a vot una vegada compleixen la majoria d’edat, són la causa

principal de l’increment tan fort del cens. És a dir, que la possible causa de l’increment

progressiu de l’abstenció en les darreres eleccions pot ser causada en part, per aquests nous

votants, que amb un percentatge tan baix de participació electoral, incrementen el nombre

d’individus al cens electoral però no formen part del col·lectiu de votants.

Si s’analitzen les dades creuades per nivell d’estudis, els ciutadans que menys voten

són els que tenen estudis primaris acabats o secundaris incomplets (73%) seguits dels que no

tenen cap estudi o primaris incomplets (75%). A continuació trobaríem als individus amb

estudis secundaris o una Formació Professional acabada (77%) i per últim, com a grup de

població amb major participació electoral, els que estan en possessió d’un títol universitari

(86,5%).

En relació a l’ocupació, els ciutadans que menys afirmen anar a votar són els

treballadors de la industria, la construcció i que ocupen feina que no requereixen qualificació

(60%) seguits del personal administratiu, del comerç, restauració i serveis (76,5%). Per altra

banda, els que més afirmen anar a votar són en primer lloc els professionals, els tècnics i

similars (83%) i en segon lloc als propietaris, directius i comandaments intermedis (82%). Les

persones que no treballen es troben entremig dels dos extrems (75%).

Si separem els individus per classe social subjectiva, els que creuen ser de classe alta i

mitjana alta són els més participatius electoralment (85%), seguits dels individus de classe

obrera i baixa (73,4%) i en darrer lloc trobem a la classe mitjana-baixa (72,8%).

Resultats de l’estudi

1- Resultats de la participació en les darreres Eleccions legislatives i comunals des de l’any 2007.

A l’enquesta es va demanar la participació en totes les eleccions que hi ha hagut a

Andorra des de l’any 2007, amb la finalitat de veure quins perfils voten sempre, quins no han

votat alguna vegada i quins perfils no han votat mai.

Com passa a altres enquestes postelectorals, el percentatge de persones que declaren

que han votat és superior a les dades reals de participació. Aquesta diferència segurament té a

veure pel fet que moltes persones que no han votat, han declinat participar en l’enquesta. De

tota manera, i si comparem el perfil sociodemogràfic dels enquestats que han declarat que

s’han abstingut amb les dades reals del cens electoral (analitzat en detall pel Departament

d’Estadística del Govern d’Andorra), els resultats són molt similars, fet que dóna consistència a

l’anàlisi del perfil dels abstencionistes a partir d’aquesta enquesta.

Va votar a les Eleccions Comunals de 2015?

Freqüències Percentatges

Total 808 100

Sí 628 77,7

No 120 14,8

No recorda/No sap 2 0,3

Encara no podia votar 57 7,0

No contesta 1 0,2



Percentatges oficials

Total 748 100 100

Sí 628 84,0 60,8

No 120 16,0 39,2

A les Eleccions Comunals del 2015 diu haver votat un 78% dels individus enquestats i

un 15% diu no haver-ho fet. Un 7% encara no podia fer-ho ja sigui o per edat o per papers, un

0.3% no ho recorda o no ho sap i un 0,2% no vol contestar.



Total 808 100

Sí 620 76,7

No 70 8,7

No recorda/No ho sap 8 0,9


No contesta 1 0,2




Total 690 100 100

Sí 620 89,8 64,8

No 70 10,2 35.2

Quatre anys abans, el 2011, el total d’individus que diu haver votat baixa un punt

situant-se en el 77%. Un 9% diu que no va votar i un 13,5% que no podia fer-ho encara. Un 1%

diu que no ho recorda o no ho sap i un 0,2% no vol contestar.



Total 808 100

Sí 542 67,1

No 63 7,8



No contesta 1 0,2




Total 605 100 100

Sí 542 89,6 72,3

No 63 10,4 27,7

Del total d’enquestats, l’any 2007 diuen haver votat en les Eleccions Comunals el 67%,

el 8% no haver-ho fet i el 23% que no podia. Un 2% diu que no ho recorda o no ho sap i de nou

un 0,2% no vol contestar.

El creuament de les dades de participació a les Eleccions Comunals per sexe no resulta

significatiu, però sí per edats. Si observem la Taula 1 dels annexos veiem com el 2015 els que

més diuen haver votat són els més grans amb un 87,5%, la participació descendeix a mesura

que ho fa l’edat i per tant els que menys voten són els més joves en un 37% dels casos9.

El fet que siguin els més joves els que menys voten pot tenir, a part que és un fenomen

similar a altres països del nostre entorn i que intentarem analitzar al llarg del treball, un factor

estructural com és que hi ha un elevat nombre d’ells que estudien fora del país i que per unes

raons o altres no es desplacen a votar el dia dels comicis.

Si analitzem els resultats per nivell d’estudis, els anys 2015 i 2011 resulten significatius.

En ambdós anys els individus amb estudis universitaris o superiors són els que més diuen

participar (89,5% el 2015 i 85% el 2011) seguits de prop dels individus amb menor nivell

d’estudis (84,5% i 83%). El col·lectiu que menys diu haver votat en ambdós casos són els que

tenen estudis primaris o secundaris bàsics (70% i 71%).

Per nivell d’ocupació, el 2015 els individus que més diuen haver votat són les

mestresses de casa en un 94% (cal remarcar que a l’enquesta només s’han recollit 16 casos

amb aquesta ocupació) i els professionals, tècnics i similars en un 90% i els que menys són els

treballadors no qualificats en un 53% (d’aquest col·lectiu només són 5 casos en total) i els

aturats en un 60,5%. L’any 2011 els més participatius són de nou les mestresses de casa a més

dels jubilats (90%) i els que menys un altre cop els treballadors no qualificats (41%) i els

treballadors del comerç, hoteleria i serveis personals (61%). Els estudiants només diuen haver

votat en un 11% dels casos però es debut a l’edat, de la mateixa manera que el 2007 el

percentatge és del 0%. Aquest any -el 2007-, les més participatives tornen a ser les mestresses

de casa (90%) i els jubilats (86%). I de manera contrària els menys participatius són els aturats

(25%) i els treballadors no qualificats (41%). Cal tenir en compte com s’ha dit abans que amb el

temps els individus van adquirint la nacionalitat i es van nacionalitzant, disminuint d’aquesta

manera el percentatge de respostes “Encara no podia votar” i augmentant les de “Sí” i “No”.

Per últim, quan creuem les dades per la nacionalitat dels pares, observem que en tots

tres anys els que més voten són els fills de pares andorrans, seguits dels que només tenen un

9 Cal remarcar que un 35% dels joves encara no podien votar quan van celebrar-se els comicis però si

quan es va dur a terme l’enquesta. L’any 2011 succeeix el mateix però el percentatge de joves que podia

votar baixa encara més havent-hi un 78% que el 2011 no podia votar. L’any 2007 passa a haver-hi un

100% de joves que no pot votar encara i els més grans tornen a ser els més participatius amb un 83%

seguits dels de 40 a 54 anys (78%) i els de 25 a 39 anys (65%).9

dels dos progenitors amb aquesta nacionalitat, i en darrer lloc els que no tenen cap dels pares

amb nacionalitat andorrana. De nou podem suposar sense poder concloure però, que el fet de

tenir ambdós pares o un d’ells amb dret a votar provoca que la família es converteixi en un

agent socialitzador en referència a la política i pugui transmetre costums com les d’anar a

votar o d’informar als fills que d’altra banda, si cap dels dos progenitors pot votar, no succeiria.

Una dada que podria recolzar aquesta hipòtesi és que els andorrans, segons l’última enquesta

política realitzada, diuen està molt o bastant interessat en la política en un 44% dels casos i els

no andorrans només en un 26%.

Va votar a les Eleccions Generals de 2015?


Total 808 100

Sí 641 79,3

No 108 13,4


No contesta 1 0,2




Total 750 100 100

Sí 641 85,5 65,6

No 108 14,5 34,4

A nivell nacional, als comicis més recents, l’any 2015, dels individus enquestats un 79%

diu que va votar, un 13% que podia votar i no ho va fer, un 7% que encara no podia votar i un

0,2% no vol contestar.

Va votar a les eleccions Generals de 2011?


Total 808 100

Sí 609 75,4

No 77 9,5



No contesta 1 0,2

Va votar a les eleccions Generals de 2011?



Total 686 100 100

Sí 609 88,8 74,1

No 77 11,2 25,9

L’any 2011 la participació dels enquestats baixa fins al 75%. Un 9,5% diu que podia

votar però no ho va fer, un 13,5% no podia encara exercir el dret a vot, un 1,5% no ho recorda

o no ho sap i de nou un 0,2% no vol contestar.



Total 808 100

Sí 565 70,0

No 67 8,3


Encara no podia 153 18,9

No contesta 4 0,5




Total 633 100 100

Sí 565 89,3 75,3

No 67 10,7 24,7

En darrer lloc, la participació en les Eleccions Generals del 2009 la participació

registrada a l’enquesta és del 70%. Un 8,3% diu que no va votar i un 19% que encara no podia.

Un 2% contesta que no ho recorda o no ho sap i un 0,5% no vol contestar.

Si creuem les dades anteriors per les variables sociodemogràfiques (veure Taula 2 dels

annexos) podem veure com la participació en les eleccions Generals no resulta significativa si

la creuem per sexe però si per edat i ocupació, i en el cas de l’any 2015 també per nivell

d’estudis i nacionalitat dels pares. Si analitzem les diferències per franges d’edat, observem

com al 2015 el col·lectiu que més diu haver votat és el de més edat (87,5%) i va reduint-se a la

vegada que descendeix l’edat, de la mateixa manera que passava en el cas de les Comunals.

Aquest fenomen succeeix de nou el 2011 on els més grans diuen haver votat en un 86,5% i de

nou el 2009 on el percentatge d’aquests baixa 4 punts fins al 82%.

Per nivell d’estudis, l’any 2015 tornem a trobar als individus amb major nivell d’estudis

al capdavant de la participació amb un 90% seguits dels que tenen menor nivell d’estudis

(83%), en tercer lloc als que tenen estudis secundaris superiors (75,5%) i en darrer lloc els que

tenen estudis primaris o secundaris bàsics (72%).

Com també passa als comicis comunals, veiem com els individus amb major nivell

d’estudis són els que més diuen haver votat i, a mesura que el seu nivell baixa, també o fa la

seva participació. Aquest fenomen és similar al d’altres països, i tot i que s’hauria d’estudiar en

profunditat, hi ha alguns teòrics que argumenten que el fet que a major nivell d’estudis major

és la probabilitat de trobar una feina estable i d’aconseguir un cert nivell de vida i classe social

que permeti als individus dirigir les seves preocupacions cap a la política. (Inglehart; 2005).

Si ens fixem en l’ocupació dels enquestats, l’any 2015 els que més diuen haver

participat en les Eleccions Generals d’aquest any són les mestresses de casa (94%) seguides

dels jubilats i el personal administratiu i similars (89%) i els que menys diuen haver-ho fet són

els treballadors no qualificats (41%) i els estudiants (42%). Quatre anys abans, als comicis

nacionals del 2011, els més participatius diuen ser els jubilats (89%) i els professionals, tècnics i

similars i el personal administratiu i similars (87%), i de manera contrària, els que menys diuen

haver participat van ser els estudiants amb un 12% (cal recordar que la principal causa és

l’edat dels enquestats) i els treballadors no qualificats (41%). Per últim, l’any 2009 els

enquestats amb major percentatge de participació van ser els directius, propietaris i

comandaments intermedis (86%) i els que menys de nou els estudiants amb un 5% i els aturats

amb un 36%. Remarcar de nou com s’ha fet en el cas de les Eleccions Comunals que l’opció de

resposta “encara no podia votar” s’incrementa significativament a mesura que analitzem

comicis més antics sobretot en el cas dels estudiants i els aturats.

Per finalitzar, l’última relació significativa és la de la nacionalitat dels pares l’any 2015.

En aquest cas, els que més diuen haver votat amb un 87% de participació són els que tenen els

dos pares de nacionalitat andorrana seguits dels que tenen només un d’ells andorrà (81%) i en

tercer i darrer lloc apareixen els que tenen ambdós pares d’una nacionalitat diferent a

l’andorrana amb un 75% de participació.

1.1 Creació del perfil “tipus de votant”

Com s’ha explicat amb anterioritat, un dels objectius del present treball, concretament

el segon, és crear perfils dels votants i dels abstencionistes. A continuació s’ha fet la primera

tipologia de perfil – tipus de votant- a partir dels quadres anteriors i les seves respostes.

Tipus de votant


Total 808 100

Sempre ha votat 591 73,1

No ha votat 1 o més cops 103 12,7

Mai ha votat 60 7,4

Encara no ha pogut votar 53 6,6

No Contesta 1 0,2

Com es pot veure a la taula superior del total d’enquestats el 73% afirma haver votat

sempre (Eleccions Comunals del 2015, 2011 i 2007 i Eleccions Generals del 2015, 2011 i 2009),

un 13% s’ha abstingut almenys en una (i ha votat en una altra o més) i el 7% afirma diu no

haver votat mai. Un altre 7% encara no ha pogut votar debut a l’edat, no tenir encara la

nacionalitat o no tenir el passaport definitiu i un 0,2% -un cas- no vol contestar.

Tipus de votant


Total 754 100

Sempre ha votat 591 78,4

No ha votat 1 o més cops 103 13,6

Mai ha votat 60 7,9

Si només fem l’anàlisi amb els individus que han pogut votar almenys 1 cop, observem

com el 78% ha votat sempre, el 14% no ha votat almenys 1 cop i el 8% diu no haver votat mai

poden fer-ho. Posteriorment es recullen un seguit de creuaments per diverses variables les

quals han estat relacionades amb aquest últim quadre (on no apareixen els individus que

encara no han pogut votar o han respost “no contesta”).

Una vegada creuat el perfil de la freqüència de vot per les variables

sociodemogràfiques (veure taula 3 a annexos) veiem com per sexe les dones diuen votar

sempre 8 punts per sobre dels homes (82,5% elles i 75% ells).

Per edats observem com els que més diuen votar sempre són els més grans (87,5%) i

que a mesura que l’edat dels individus disminueix també ho fa el percentatge dels que sempre

voten (84%, 70% i 55%). Per altra banda el 29% dels més joves afirma no haver votar mai a

l’igual que un 10% dels de 25 a 39 anys.

Segons el nivell d’estudis dels individus enquestats, els que més diuen haver votat

sempre són els que tenen el nivell d’estudis més elevat (85,5%) seguits dels que menor nivell

d’estudis tenen(85%)10. A continuació trobem els que tenen estudis secundaris superiors (76%

i en darrer lloc els individus amb estudis primaris o secundaris bàsics (71%). En aquest cas són

els individus amb estudis secundaris bàsics els que més diuen no haver votat mai (15%).

Per nivell d’ocupació observem que els individus que més diuen haver votat sempre

són les mestresses de casa i els jubilats (88%) i de manera contrària els aturats (50%) i els

treballadors no qualificats (53%). Tornen a ser aquests els que en major proporció diuen no

haver votat mai (47%) seguits dels treballadors del comerç, hoteleria i serveis personals (21%).

Per poder explicar millor i observar les diferències tan marcades que trobem a l’hora

de creuar la freqüència de vot dels individus per la seva ocupació, a continuació

podreu veure una taula on les ocupacions han estat agrupades en 3 grups: 1r sector11, 2n

sector12 i població no activa13.

Total

% Horitzontals Sempre ha votat No ha votat 1 o més cops Mai ha votat

Total 754 78,4 13,6 7,9

Primer sector 388 83,3 12,9 3,8

Segon sector 172 62,5 18,6 18,9

Població no activa 183 84,4 9,4 6,3

No contesta 11 54,8 35,9 9,3

10La relació positiva entre el nivell d’estudis i votar sembla clara. En el cas de les persones “sense estudis o que no han acabat la primària” el seu percentatge tan alt de vot sembla que estigui més en relació amb l’edat d’aquestes persones, majoritàriament de més de 65 anys, que amb els seus estudis. 11 Consta de directius i comandaments intermedis, professionals, tècnics i similars i personal administratiu i similar. 12 Consta de treballadors del comerç, hoteleria i serveis personals, treballadors de la industria i similars, treballadors no qualificats i aturats. 13 Consta de jubilats, mestresses de casa, estudiants i altres no ocupats.

Podem veure com els individus del primer sector diuen haver votat sempre 21 punts per sobre

que els del segon sector, i aquests no haver votat mai 15 punts per sobre. Podem presentar la

hipòtesi, a falta d’un estudi més específic, que els individus del segon sector poden tenir

majors dificultats a l’hora d’anar a votar (horaris, diumenges lliures). I per altra banda, que les

persones incloses en aquest sector amb pitjors condicions laborals se senti més allunyat de la

política.

Finalment, si creuem les dades obtingudes amb la nacionalitat dels pares, són els fills

amb tots dos pares andorrans els que més diuen haver votat sempre (88%), en segon lloc els

que tenen un dels pares amb aquesta nacionalitat (79,5%) i en darrer lloc els que no tenen cap

pare andorrà (72%). També són aquests últims els que diuen amb major freqüència no haver

votat mai (11%).

2. Abstencionistes

2.1.-Raons per no votar

Per quina raó o raons no ha votat en alguna d'aquestes eleccions?


Total 151

Estava fora del país 47 31,2

No l'interessa i/o passa de la política 23 14,9

No ha pogut (treball, temps, malaltia d'un familiar, passaport caducat, malaltia, operació, invalidesa)

15 10,1

Cap candidatura i/o polític el/la convencia 13 8,5

Cap raó en especial, mandra, no ho sap 11 7,5

Es troba desencantat/da, sense motivació, decebut/da 8 5,2

No creu en la política 6 3,9

No vol votar 5 3,6

No considera necessari o important anar a votar 5 3,1

No li agrada la política i/o els polítics i el que fan 4 2,7

No creu en els partits i/o no els té confiança 4 2,5

Falta d'informació 2 1,4

Només hi havia 1 partit (Canillo) 1 0,5

Altres raons 5 3,0

No Contesta 5 3,3

*Multiresposta

A la pregunta “Per quina raó o raons no va votar en alguna d’aquestes eleccions?” les

respostes més freqüents van ser en un 31% dels casos que es trobava fora del país, que no

l’interessa la política o passa de la política (15%), que no va poder per raons externes a la seva

voluntat com falta de temps, malaltia d’un familiar, per feina, tenir el passaport caducat, etc

(10%). A continuació amb un 8,5% apareix l’opció de “Cap candidat i/o política el/la convencia,

amb un 7,5% “Cap raó en especial, mandra, no ho sap” i amb un 5% que es troba desencantat,

sense motivació i/o decebut. La resta de respostes representen un percentatge inferior al 5%

del total.

El creuament de les raons per no votar amb sexe i nivell d’ocupació no surt

significativa, però si ho és per edat (veure taula 4 a annexos). Els més joves contesten en major

freqüència que estaven fora del país (37%) i que no els interessa i/o passen de la política

(23%). Els individus compresos entre els 25 anys i els 39 responen les mateixes raons amb un

38% i 17% respectivament, de la mateixa manera que el col·lectiu de 40 a 54 anys amb un 31%

i 10% respectivament. En el grup dels més grans veiem un canvi en el conjunt de les respostes

obtingudes mitjançant l’enquesta. En aquest cas, la resposta més freqüent ha sigut amb un

19% del total de respostes que “cap raó en especial, mandra, no ho sap” i de nou que estaven

fora del país amb un 18% de respostes.

El fet que els més joves siguin els que més diuen no haver votat per haver estat fora

del país pot estar motivat per altres raons i no només per la distància. Encara que només és

una hipòtesi, el fet d’estar fora del país dificulta (i en alguns casos molt) que la campanya

política els arribi, ja sigui a través de la radio, informatius o debats televisats, premsa escrita o

simplement no hi siguin quan es duu a terme el porta a porta.

Si separem les dades per la nacionalitat dels pares (taula 7 dels annexos) observem

com tant en el cas dels que tenen els dos pares andorrans com els no tenen cap pare de

nacionalitat andorrana l’opció més resposta és que estaven fora del país amb un 35% i 30%

respectivament. La segona opció més resposta en el cas dels primers es que es troben

desencantat, sense motivació o decebuts (21%) i en el segon cas que no els interessa i/o

passen de la política. Els individus amb un dels pares andorrans la opció més resposta és que

no els interessa i/o passen de la política (28%)i la segona que estaven fora del país (24%).

A continuació s’ha realitzat l’agrupació de la segona tipologia de perfil, la dels

abstencionistes. D’aquesta manera queda completat l’objectiu 2 del present treballs.

Agrupació dels abstencionistes per raons/motius.

Raó/ns exposada/es per l’abstencionista 1r pas agrupació Agrupació final

Estava fora del país Abstenció tècnica Tècnic


Abstenció tècnica Tècnic

Altres raons Abstenció tècnica Tècnic

Cap candidatura i/o polític el/la convencia Falta d’opcions i/o falta de confiança

Actiu

Es troba desencantat/da, sense motivació, decebut/da

Desencantat/Ineficàcia del vot

Actiu

No creu en la política No creu en la política/abstenció com a càstig

Actiu

No vol votar No creu en la política/abstenció com a càstig

Actiu

No li agrada la política i/o els polítics i el que fan Falta d’opcions i/o falta de confiança

Actiu

No creu en els partits i/o no els té confiança Falta d’opcions i/o falta de confiança

Actiu

Només hi havia 1 partit (Canillo) Falta d’opcions i/o falta de confiança

Actiu

No l'interessa i/o passa de la política Desinterès Passiu

Cap raó en especial, mandra, no ho sap Desinterès Passiu

No considera necessari o important anar a votar Desinterès Passiu

Falta d'informació Falta d’informació Passiu

No Contesta No contesta No contesta

Com pot observar-se a la taula anterior s’ha procedit a una agrupació en dos passos a

partir de teoria ja existent i descrita a la metodologia i objectius del present treball.

S’ha fet una primera agrupació a partir d’uns perfils clàssics on trobem els següents

grups: abstenció tècnica, falta d’opcions i/o falta de confiança, desencantat / ineficàcia del vot,

no creu en la política/abstenció com a càstig, desinterès i falta d’informació. A continuació

s’han reagrupat en 3 grups: abstencionistes tècnics, actius i passius per tal de facilitar els

creuaments i l’entesa dels resultats.

Tipus d’abstencionista


Total 146 100

Tècnic 65 44,1

Actiu 41 27,7

Passiu 40 27,3

No contesta 1 0,9

D’aquesta manera podem veure com d’abstencionistes tècnics hi ha un 44%, d’actius

un 28% i de passius un 27%. La taula amb les dades creuades per les variables

sociodemogràfiques pot trobar-se als annexos (Taula 12).

Com s’ha comentat a l’apartat d’objectius, cal recordar que en el cas dels

abstencionistes tècnics, seva abstenció pot venir motivada de forma voluntària o involuntària.

Ens referim a la possibilitat que un abstencionista declarat tècnic, pot tenir unes altres

motivacions al darrere per no votar.

Tipus d’abstencionista creuat per tipus de votant

Total

% Horitzontals No ha votat 1 o més cops Mai ha votat

Total 145 62,4 37,6

Tècnic 65 80,0 20,0

Actiu 41 52,7 47,3

Passiu 38 41,8 58,2

No contesta 1 100,0 0,0

Si creuem els dos perfils, veiem com el 80% dels abstencionistes tècnics no ha votat 1 o

més cops (això vol dir que si ha votat en algun moment) el que correspon a no votar per estar

fora del país o per algun problema extern a la seva voluntat. L’altre 20% que diu no haver votat

mai pot haver-hi una part de joves estudiant i residint a fora que fa poc temps que poden votar

i no han pogut fer-ho per aquesta raó. Entre actius i passius s’observa com els primers són més

nombrosos (53%) els que diuen no haver votat un cop o més i els segons els que afirmen no

haver votat mai (58%).

2.2.-Factors que haguessin motivat a acudir a les urnes.

Quina raó o raons creu vostè que l'hagués motivat a votar quan no ho va fer?


Total 85

Confiança en els polítics i que diguessin la veritat i compleixin el que diuen

15 18,1

Gent nova, altres polítics 8 9,6

Canviar i millorar els programes electorals 7 8,4

Cap raó i/o motiu 7 7,8

Més motivació 5 6,4

Que els polítics mirin per la ciutadania 5 6,3

Que els polítics siguin més propers al poble i informin més 5 5,6

Que els polítics treballin més 3 4,0

No segueix la política, no l'interessa o desencanto 3 3,8

Repartir millor les ajudes i igualtat social 3 3,7

No sabia quin partit votar o cap l'interessava 3 3,5

Que la política fos de veritat 2 2,6

No li agrada la política o el que fan els polítics 2 1,9

Votar per correu i facilitar tràmits per votar des de fora 2 2,6

Que tothom pogués participar més 2 2,4

Una oposició raonable 1 1,1

Altres 5 6,1

No ho sap 8 9,5

Quan es demana als enquestats que s’han abstingut almenys en uns comicis, siguin

Generals o Comunals, quina raó o raons els hagués motivat a votar, la resposta més freqüent

és poder confiar més en els polítics, que diguessin la veritat i compleixin les seves promeses en

un 18% dels casos. En segon lloc, amb un 10% els enquestats diuen que una renovació política

els hauria motivat a votar. A continuació trobaríem que es canviessin i milloressin els

programes electorals (8%), cap motiu i/o raó els hagués fet anar a votar (8%), més motivació

simplement (6%), que els polítics miressin més per la ciutadania (6%) i que els polítics fossin

més propers a la ciutadania, tinguessin més relació i informessin mes del que fan (6%). Després

trobem un seguit de raons que se situen per sota el llindar de 5%. I per últim gairebé 1 de cada

10 (9,5%) diu no saberquè el motivaria a anar a votar.

Poden veure’s les raons creuades per les variables sociodemogràfiques als annexos.

Taules 10 i 11.

3-Relacions entre perfils i variables

A continuació es creuaran els perfils –tipus de votant i d’abstencionista- per diferents

variables amb la intenció de donar explicació a les raons i motivacions que han fet que una

part dels enquestats no hagi anat a votar. Aquest punt respon a l’objectiu 3 del present treball,

detallat a l’apartat d’objectius.

3.1.-Variables relacionades amb factors psicològiques

A l’apartat 3.1. apareixen els creuament per les variables psicològiques. (Variables de

caire més individualista i relacionades directament amb la persona)

Perfil de votant creuat per l’interès per la política:

Total


Total 754 78,4 13,6 7,9

Molt 78 92,7 7,3 0,0

Bastant 259 84,0 12,3 3,7

Poc 270 78,4 13,6 8,0

Gens 145 61,5 18,7 19,8

No contesta 2 29,8 70,2 0,0

Perfil d’abstencionista creuat per l’interès per la política

Total Perfil

% Horitzontals Tècnic Actiu Passiu

Total 146 44,1 27,7 27,3

Molt 4 86,6 13,4 0,0

Bastant 31 66,4 21,4 12,2

Poc 55 55,2 13,8 28,7

Gens 55 18,3 47,0 34,7

No contesta 1 0,0 0,0 100,0

-Existeix una relació directa entre el grau d’interès dels ciutadans i el fet de votar sempre, mai

o de manera ocasional.

·A mesura que l’interès descendeix també ho fa la freqüència amb la que diuen haver

votat sempre.

-Existeix una relació directa entre el grau d’interès dels ciutadans i el fet de votar sempre, mai o de manera ocasional.

·A mesura que l’interès descendeix també ho fa la freqüència amb la qual diuen haver votat sempre. ·Tant en el cas dels individus que no han votat 1 o més cops com en el dels que no han votat mai, a mesura que l’interès per la política baixa s’incrementa el percentatge d’individus en aquests dos grups.

-Un 61,5% dels individus que diuen que la política no els interessa gens voten sempre. Responen al perfil de votant passiu. És a dir, que segurament entenen el vot com a obligació. - Els abstencionistes que els interessa molt la política són clarament de perfil tècnic. Conforme baixa l’interès a la política augmenta el perfil actiu i el passiu.

Perfil de votant creuat per el grau de confiança que diuen tenir els individus en els polítics

andorrans.

Total

Freqüències Sempre ha votat No ha votat 1 o més cops Mai ha votat

Total 754 591 103 60

Mitjana 4,978 5,067 4,540 4,869

Desviació 2,219 2,121 2,501 2,555

Perfil d’abstencionista creuat per el grau de confiança que diuen tenir els individus en els

polítics andorrans.

Total Perfil

Freqüències Tècnic Actiu Passiu No contesta

Total 146 65 41 40 1

Mitjana 4,524 5,363 3,304 4,553 1,000

Desviació 2,615 2,009 2,965 2,609 0,000

-La confiança global dels votants no arriba a un 5. -Els abstencionistes actius (hi ha un discurs a darrere per justificar la seva abstenció i per tant tenen una actitud més crítica davant en sistema) desconfien molt més en els polítics andorrans que els passius o els tècnics.

Perfil de votant creuat per ideologia

Total


Total 754 78,4 13,6 7,9

Esquerra o extrema esquerra 148 75,5 14,7 9,9

Centre esquerra 91 82,3 15,4 2,3

Centre 165 81,7 14,8 3,6

Centre Dreta 63 87,5 8,4 4,0

Dreta o extrema dreta 56 91,5 3,3 5,2

Apolític/a 107 60,6 19,2 20,2

Ns/Nc 123 79,6 12,2 8,2

Perfil d’abstencionista creuat per ideologia

Total Perfil

% Horitzontals Tècnic Actiu Passiu No contesta

Total 146 44,1 27,7 27,3 0,9

Esquerra o extrema esquerra 32 37,4 36,5 26,1 0,0

Centre esquerra 14 61,2 19,8 19,0 0,0

Centre 26 53,7 25,2 16,1 5,0

Centre Dreta 7 65,9 0,0 34,1 0,0

Dreta o extrema dreta 5 39,1 12,2 48,7 0,0

Apolític/a 39 31,2 35,9 32,9 0,0

Ns/Nc 24 49,1 21,0 30,0 0,0

-Com més conservadors es defineixen els votants major és el percentatge d’ells que afirmen votar sempre. -Un 60% dels individus que es defineixen apolítics afirma haver votat sempre, responent així en part al perfil de votant passiu. -Els abstencionistes d’esquerrers són sensiblement més actius que els de dretes, és a dir,

que són més crítics amb la política quan no voten. Els perfils tècnic i passiu no tenen una

relació clara amb l’escala ideològica esquerra-dreta.

Perfil de votant creuat per confiança en diferents organitzacions i institucions

Total

% Horitzontals Sempre ha votat

No ha votat 1 o més cops

Mai ha votat

Total 754 78,4 13,6 7,9

Confiança en els sindicats

Mitjana 3,981 3,871 4,594 4,007

Desviació 2,535 2,486 2,646 2,797

Confiança en la policia

Mitjana 6,840 6,834 7,073 6,523

Desviació 2,205 2,173 2,243 2,429

Confiança en el Consell General

Mitjana 5,788 5,794 5,861 5,575

Desviació 2,129 2,094 2,080 2,614

Confiança en el Govern

Mitjana 5,388 5,388 5,294 5,562

Desviació 2,337 2,266 2,645 2,499

Confiança en els Partits Polítics

Mitjana 4,872 4,980 4,445 4,504

Desviació 2,139 2,024 2,401 2,686

Confiança en els Coprínceps

Mitjana 4,763 4,804 4,482 4,866

Desviació 2,819 2,818 2,675 3,107

-De les diferents organitzacions i institucions en la que més confien els ciutadans és en la policia. - No hi ha una relació clara entre el fet de votar i la valoració d’aquestes institucions, tot I que les persones que no han votat 1 o més cops són una mica més crítics que els que sempre o els que mai han votat.

Perfil d’abstencionista creuat per confiança en diferents organitzacions i institucions

Total Perfil

Freqüències Tècnic Actiu Passiu No contesta

Total 146 65 41 40 1

Confiança en els sindicats

Mitjana 4,357 4,924 3,910 3,924

Desviació 2,781 2,527 3,068 2,783

Confiança en la policia

Mitjana 6,955 7,306 6,863 6,433 9,000

Desviació 2,261 1,943 2,757 2,157

Confiança en el Consell General

Mitjana 5,668 6,285 4,971 5,293 5,000

Desviació 2,348 2,011 2,579 2,502

Confiança en el Govern

Mitjana 5,348 6,026 4,242 5,336 2,000

Desviació 2,697 2,600 2,945 2,277 0,000

Confiança en els Partits Polítics

Mitjana 4,439 5,046 3,444 4,441 2,000

Desviació 2,587 2,617 2,416 2,462 0,000

Confiança en els Coprínceps

Mitjana 4,651 5,345 3,652 4,472 5,000

Desviació 2,787 2,841 2,388 2,870

-La policia és qui rep un nivell de confiança major tant per part dels votants com dels abstencionistes. -Els sindicats i els partits polítics són els que menys confiança reben per part dels abstencionistes. -Els abstencionistes passius diuen confiar més en totes les institucions polítiques i en els sindicats que els actius.

Perfil de votant creuat per nivell d’integració al país

Total


Total 754 78,4 13,6 7,9

Molt integrat/da 640 80,2 12,5 7,3

Bastant integrat/da 99 72,5 16,1 11,3

Poc o gens integrat/da 14 40,1 46,6 13,3

No contesta 1 40,0 60,0 0,0

Perfil d’abstencionista creuat per nivell d’integració al país

Total Perfil


Total 146 44,1 27,7 27,3 0,9

Molt integrat/da 114 42,2 25,6 31,0 1,1

Bastant integrat/da 24 56,1 31,1 12,8 0,0

Poc o gens integrat/da 7 28,2 53,1 18,7 0,0

No contesta 1 100,0 0,0 0,0 0,0

-Existeix una relació directa entre el nivell d’integració al país dels ciutadans i el fet de votar sempre, mai o de manera ocasional.

·A mesura que el nivell d’integració descendeix també ho fa la freqüència amb la qual diuen haver votat sempre. ·Tant en el cas dels individus que no han votat 1 o més cops com en el dels que no han votat mai, a mesura que el nivell d’integració baixa s’incrementa el percentatge d’individus en aquests dos grups.

Perfil de votant creuat per si participa o no en una organització o associació

Total


Total 754 78,4 13,6 7,9

Sí 185 89,0 8,1 2,9

No 566 75,1 15,3 9,6

No contesta 2 29,8 70,2 0,0

Perfil d’abstencionista creuat per si participa o no en una organització o associació

Total Perfil


Total 146 44,1 27,7 27,3 0,9

Sí 12 66,4 22,9 10,7 0,0

No 133 42,6 27,4 29,0 1,0

No contesta 1 0,0 100,0 0,0 0,0

-Existeix una relació directa entre participar en organitzacions o associacions i el fet de votar sempre, mai o de manera ocasional.

·Els ciutadans que diuen participar en organitzacions o associacions afirmen votar sempre 14 punts per sobre dels quals diuen que no. ·De manera contrària els altres dos col·lectius augmenten quan la resposta és no participar.

-Això pot ser causat perquè les persones més actives políticament també tenen més tendència a participar en associacions o organitzacions i per altra banda el fet de pertànyer a aquests tipus de col·lectius proporciona multitud de relacions socials i converses que poden animar als ciutadans a anar a votar.

Perfil de votant creuat per lloc de naixement. Sí va néixer a Andorra o No va néixer a

Andorra.

Total


Total 754 78,4 13,6 7,9

Sí 492 78,1 13,4 8,5

No 260 79,3 13,7 7,0

No contesta 1 0,0 100,0 0,0

Perfil d’abstencionista creuat per lloc de naixement. Sí va néixer a Andorra o No va néixer a

Andorra

Total Perfil


Total 146 44,1 27,7 27,3 0,9

Sí 103 44,0 30,5 24,2 1,3

No 42 45,8 21,8 32,4 0,0

No contesta 1 0,0 0,0 100,0 0,0

*El lloc de naixement correspon a una variable de naturalesa sociodemogràfica.

-Els votants no nascuts a Andorra diuen votar sempre lleugerament per sobre que els nascuts al país. -Els abstencionistes nascuts a Andorra són més actius i de manera contrària més passius els nascuts fora. -Els resultats d’aquest creuament coincideixen amb dades ofertes pel Departament d’Estadística de Govern a partir del censos de població i electorals.

3.2.-Variables relacionades amb factors polítics

Al següent apartat- el 3.2.-trobem els creuaments tant del perfil de votant com

d’abstencionista per les variables sociodemogràfiques. (Factors que influeixen sobre les

decisions i opinions dels individus però són externs a les seves accions)

Perfil de votant creuat per l’opinió que tenen els enquestats de la situació política d’Andorra

en General.

Total


Total 754 78,4 13,6 7,9

Bona o molt bona 137 76,4 14,7 9,0

Ni bona ni dolenta 364 79,9 11,5 8,6

Dolenta o molt dolenta 235 76,9 17,4 5,7

No contesta 17 82,8 0,0 17,2

Perfil d’abstencionista creuat per l’opinió que tenen els enquestats de la situació política

d’Andorra en General.

Total Perfil


Total 146 44,1 27,7 27,3 0,9

Bona o molt bona 29 67,4 11,5 21,1 0,0

Ni bona ni dolenta 62 46,1 20,5 33,3 0,0

Dolenta o molt dolenta 52 31,2 45,3 21,1 2,5

No contesta 3 0,0 29,7 70,3 0,0

-Dels abstencionistes que diuen que la situació política d’Andorra és dolenta o molt dolenta un 43% són actius. Que els abstencionistes actius siguin més crítics que els passius amb les institucions provoca que tinguin una pitjor impressió de la situació.

Perfil de votant creuat per satisfacció amb el funcionament de la democràcia

Total


Total 754 78,4 13,6 7,9

Molt o bastant satisfet/a 282 77,3 14,6 8,2

Ni satisfet/a ni insatisfet/a 165 81,9 10,6 7,5

Poc o gens satisfet/a 293 77,4 14,6 8,0

No contesta 12 82,7 10,3 7,0

Perfil d’abstencionista creuat per satisfacció amb el funcionament de la democràcia

Total Perfil


Total 146 44,1 27,7 27,3 0,9

Molt o bastant satisfet/a 58 58,1 13,3 28,6 0,0

Ni satisfet/a ni insatisfet/a 27 44,2 33,8 22,0 0,0

Poc o gens satisfet/a 61 29,6 39,4 28,9 2,1

No contesta 1 100,0 0,0 0,0 0,0

-Els abstencionistes actius són més crítics davant les institucions i són els que menys satisfets estan amb el funcionament de la democràcia.

Perfil de votant creuat per la importància que li donen els individus al fet d’anar a votar

Total


Total 754 78,4 13,6 7,9

Molt 465 87,1 9,8 3,3

Bastant 202 73,6 16,2 10,2

Poc 47 55,3 22,6 22,0

Gens 29 26,0 31,4 42,6

No contesta 10 38,8 48,5 12,7

Perfil d’abstencionista creuat per la importància que li donen els individus al fet d’anar a

votar

Total Perfil


Total 146 44,1 27,7 27,3 0,9

Molt 52 62,0 9,0 26,5 2,5

Bastant 48 42,5 27,4 30,1 0,0

Poc 20 28,0 37,5 34,5 0,0

Gens 20 31,3 58,4 10,3 0,0

No contesta 6 0,0 57,2 42,8 0,0

-Existeix una relació directa entre la importància que li donen els individus al fet d’anar a votari el fet de votar sempre, mai o de manera ocasional.

·A mesura que la importància donada al vot descendeix també ho fa la freqüència amb la qual diuen haver votat sempre. ·Tant en el cas dels individus que no han votat 1 o més cops com en el dels que no han votat mai, a mesura que la importància donada baixa s’incrementa el percentatge d’individus en aquests dos grups.

-Els abstencionistes actius són els més crítics en relació a la importància del vot. Són els mateixos que opinen negativament sobre el funcionament de la democràcia, per tant si el sistema no es just o democràtic votar no és tan important ni decisiu.

Bibliografia:

Abitbol, P., & Botero, F. (2005). Teoría de elección racional: estructura conceptual y

evoluciónreciente. Red Colombia Internacional.

Anduiza, E., & Bosch, A. (2004). Comportamientopolítico y electoral Ariel Ciencia Política.

Arcaya, Ó. G. (2001). Democracia y razón pública en torno a John Rawls. EstudiosPúblicos, (81).

Baralt, C. P. (2006). Enfoques teórico-metodológicos en el estudio de la participación

electoral. Cuestionespolíticas, 22(37).

Barreiro, B. (2001). Los determinantes de la participación en las eleccionesespañolas de marzo

de 2000: el problema de la abstención en la izquierda. Instituto Juan March de Estudios e

Investigaciones.

Batalla, J., Iglesias M., Micó, J., & Casals, M. (2009) Andorra a l’enquesta mundial de valors.

Principat d’Andorra. Pagès.

Biesca, A. P. (1896). El deber del sufragio y el voto obligatorio. Revista general de legislación y

jurisprudencia, 44(88), 229-244.

Boix, C., & Riba, C. (2000). Las bases sociales y políticas de la abstención en las elecciones

generales españolas: recursos individuales, movilizaciónestratégica e

institucioneselectorales. Reis, 95-128.

Bunge, M. (1995). Pobreza de la teoría de la elección racional. Revista de Filosofía (Universidad

de Chile), (XLV-XLVI), 7-26.

Conde, M. R. B. (2008). Las elecciones al Parlamento Europeo como comicios de

segundoorden: estudio de la cobertura informativa en televisión (1999-2004). Estudios sobre el

mensajeperiodístico, (14), 15-31.

Nicolás, D.J. (1981). El abstencionismo electoral.

Downs, A. (1957). Aneconomictheory of politicalaction in a democracy. Thejournal of

politicaleconomy, 135-150.

Escribano, J. J. G. (1998). El poder ausente: un análisis de la abstención electoral en la Región

de Murcia. EDITUM.

Flickinger, R. S., &Studlar, D. T. (1992). Thedisappearingvoters? Exploringdecliningturnout in

Western Europeanelections. WestEuropean Politics,15(2), 1-16.

Font Fàbregas, J., & Fontcuberta Rueda, P. (1990). Participación política" versus" participación

electoral.

Font, J. (1995). La abstención electoral en España: certezas e interrogantes. Reis: Revista

española de investigacionessociológicas, (71), 11-40.

Gibert, J. R. M. (1984). Niveles, fluctuaciones y tendencias del abstencionismo electoral en

España y Europa. Reis, (28), 223-242.

Goel, L. M. M., &Milbrath, L. (1977). PoliticalParticipation. HowandWhyPeople get involved.

González, S. M. (1998). De la apatía a la participación: La evolución de la abstención en las

eleccionesautonómicas de Galicia (1981-1997). Sociológica: Revista de pensamiento social, (3),

39-68.

Guerra, L. L. (1978). Abstencionismo electoral en contextos no democráticos y de transición: el

caso español. Reis, (2), 53-69.

Hualde, J. M. A. (1995). Evolución de la abstención electoral en España: 1976-1990.

In ComportamientoPolítico y electoral (pp. 3-18). Centro de InvestigacionesSociológicas (CIS).

Justel, M. (1990). Panorámica de la abstención electoral en España. Revista de

EstudiosPolíticos, (68), 343-396.

Justel, M. (1995). Composición y dinámica de la abstención electoral en España.

In Comportamientopolítico y electoral (pp. 19-50). Centro de InvestigacionesSociológicas (CIS).

Justel, M. (1995). La abstención electoral en España, 1977-1993.

Kerpel, B. M. (1994). Elección racional y voto estratégico: Algunasaplicaciones para el caso

mexicano. Política y gobierno, 1(2), 309-344.

Linz, J. J., & Montero, J. R. (Eds.). (1986). Crisis y cambio: electores y partidos en la España de

los añosochenta. Centro de estudiosconstitucionales.

Lipset, S. M., &Bendix, R. (1991). Social mobility in industrial society. TransactionPublishers.

Mario, B. (1995). Sistemas sociales y filosofía. Editorial Sudamericana SA. Buenos Aires.

Argentina.

Mateos, A., & Moral, F. (2006). El comportamiento electoral de los jóvenesespañoles. Instituto

de la Juventud.

Micó, G. A., & Mas, M. A. M. (2011). El abstencionismo electoral en la Comunidad Autónoma

de las Illes Balears (Doctoral dissertation, Tesis doctoral). Palma de Mallorca, España:

Universitat de ses Illes Balears).

Montero, J. R. (1981). Una nota introductoria sobre los tipos de abstención y la movilidad de

los abstencionistas. ESE, Estudis Electorals/7, cit, 73-93.

Montero, J. R., &Pallarés, F. (1992). Los estudioselectorales en España: un balancebibliográfico.

Barcelona: Working Paper 49, ICPS.

Muñoz, J., Boso, À., & Pallarès, F. (2005). Nationalization of Party Systems TheSpanishcase

(1979-2004). In 7th Congress of theAsociación Española de Ciencia Política, Madrid.

Norris, P., &Reif, K. (1997). Second–orderelections. EuropeanJournal of

PoliticalResearch, 31(1), 109-124.

Olabuénaga, J. I. R., Torrado, T. L. V., &Vieytez, E. J. R. (1998). Sociología electoral vasca (Vol.

18). Universidad de Deusto.

Pallarés, F., Bosso, A., & Muñoz, J. (2004). Las elecciones generales de 2004 en

España. Instituto de Derecho Público, Informe ComunidadesAutónomas.

Pateman, C. (1970). Participationanddemocracytheory. CambridgeMass.

Pizzorno, A. (1989). Algúnotro tipo de alteridad: una crítica a las teorías de la elección

racional. Sistema. Revista de CienciasSociales, (88), 27-42.

Quintana, E. G. (1993). Participació política a Andorra. Quaderns del CeDoC. Barcelona. Centre

Documental de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Quadern nº3.

Riba, C. (2000). Voto dual y abstención diferencial. Un estudio sobre el comportamiento

electoral en Cataluña. Reis, 59-88.

Roma, J. L. H. (1999). Evolución política de Andorra:(1931-1939). Universidad de Málaga.

Romero, R., Las Heras, J. M. M. L., Lee, R. D. J., Lee, R. W. R. D., Johnson, R. W., Mundial

INTITUTIONAL, B., ... &Vitale, D. (2005). Democracia participativa, una utopía en marchare,

flexiones, experiencias y un análisis del caso porteño. In Revista del CLAD. Reforma y

Democracia, no. 33 (2005 oct.), p. 147-180 (No. 323.21 323.04). e-libro, Corp.

Schmitt, H. (2006). Las elecciones al Parlamento Europeo de junio de 2004:¿siguensiendo de

segundoorden? Elecciones y comportamiento electoral en la España multinivel, Madrid, Centro

de InvestigacionesSociológicas, 199-222.

Sen, A. (1986). Los tontosracionales: una crítica de los fundamentosconductistas de la

teoríaeconómica. Hahn, Frank y Martin Hollis [comps.], Filosofía y teoríaeconómica, México:

Fondo de Cultura Económica.

Tingsten, H. (1937). Politicalbehavior: Studies in electionstatistics (No. 7). PS King.

Verba, S., &Nie, N. H. (1972). Participation in America. Harper &Row.

4-Annexes

Taula 1: Percentatge de participació a les Eleccions Comunals creuat per sexe, edat, nivell d’estudis i d’ocupació i nacionalitat dels pares.

Total COMUNALS 2015 COMUNALS 2011 COMUNALS 2007

% Horitzontals Sí No Encara no podia votar

No recorda/ No sap

NC Sí No Encara no podia votar

No recorda/ No ho sap



NC

Total 808 77,7 14,8 7,0 0,3 0,2 76,7 8,7 13,5 0,9 0,2 67,1 7,8 22,7 2,3 0,2

SEXE

Home 436 76,2 16,2 7,2 0,4 0,0 75,3 9,8 13,7 1,2 0,0 65,8 9,4 22,3 2,5 0,0

Dona 372 79,3 13,3 6,9 0,2 0,4 78,3 7,4 13,3 0,6 0,4 68,6 5,8 23,1 2,0 0,4

EDAT

De 18 a 24 anys 89 37,1 26,9 35,1 1,0 0,0 13,2 7,8 78,0 1,0 0,0 0,0 0,0 100,0 0,0 0,0

De 25 a 39 230 77,3 20,6 1,5 0,0 0,6 83,0 13,4 2,1 0,9 0,6 65,4 12,8 18,8 2,4 0,6

De 40 a 54 256 84,0 10,6 5,4 0,0 0,0 83,6 7,7 8,2 0,5 0,0 77,6 8,0 11,9 2,6 0,0

De 55 o més 230 87,5 8,3 3,5 0,7 0,0 87,6 5,1 5,9 1,5 0,0 83,4 5,1 8,7 2,8 0,0

No contesta 2 0,0 100,

0 0,0 0,0 0,0 50,0 50,0 0,0 0,0 0,0 50,0 50,0 0,0 0,0 0,0

NIVELL D'ESTUDIS

Estudis primaris no acabats o sense estudis

33 84,5 12,4 3,1 0,0 0,0 83,1 5,3 8,0 3,6 0,0 79,6 5,3 9,8 5,3 0,0

Ensenyament primari o secundari bàsic acabat

180 69,8 23,8 6,5 0,0 0,0 70,7 14,5 13,6 1,1 0,0 66,2 11,9 19,6 2,2 0,0

Ensenyament secundari 343 72,7 16,0 10,6 0,7 0,0 73,6 7,3 18,3 0,9 0,0 64,1 6,8 26,7 2,4 0,0

superior acabat

Universitaris o postuniversitaris acabats

252 89,5 6,8 3,1 0,0 0,5 84,6 6,6 7,7 0,5 0,5 70,4 5,9 21,3 1,9 0,5

No contesta 1 0,0 100,

0 0,0 0,0 0,0 0,0

100,0

0,0 0,0 0,0 0,0 100,

0 0,0 0,0 0,0

OCUPACIÓ

Directius, propietaris i comandaments intermedis

90 86,1 10,1 3,8 0,0 0,0 88,4 5,7 5,9 0,0 0,0 85,5 7,6 6,9 0,0 0,0

Professionals, tècnics i similars

123 90,2 7,9 1,1 0,8 0,0 88,5 7,1 3,6 0,8 0,0 76,3 5,8 17,1 0,8 0,0

Personal administratiu i similars

182 85,1 13,5 0,7 0,0 0,8 85,4 8,8 5,1 0,0 0,8 75,3 7,7 14,2 1,9 0,8

Treballadors del comerç, hoteleria i serveis personals

84 61,5 28,7 9,8 0,0 0,0 61,3 18,1 19,1 1,5 0,0 47,7 11,5 39,3 1,5 0,0

Treballadors de la indústria, construcció i primari

70 66,5 24,0 9,5 0,0 0,0 73,8 14,1 12,0 0,0 0,0 63,6 15,1 16,4 4,8 0,0

Treballadors no qualificats

5 52,9 47,1 0,0 0,0 0,0 41,3 29,6 29,1 0,0 0,0 41,3 29,6 29,1 0,0 0,0

Jubilats 125 88,4 8,2 3,0 0,5 0,0 89,7 4,3 4,6 1,4 0,0 85,7 4,3 6,0 4,0 0,0

Mestresses de casa 16 94,2 5,8 0,0 0,0 0,0 90,4 5,8 3,8 0,0 0,0 90,4 0,0 3,8 5,8 0,0

Estudiants 57 36,2 15,0 47,3 1,5 0,0 10,8 4,6 83,1 1,5 0,0 0,0 0,0 100,0 0,0 0,0

Aturats 30 60,5 31,0 8,6 0,0 0,0 61,8 5,8 25,5 6,8 0,0 24,7 14,0 51,5 9,8 0,0

Altres no ocupats 15 80,0 4,0 16,0 0,0 0,0 77,0 7,0 16,0 0,0 0,0 70,9 7,0 22,1 0,0 0,0

No contesta 11 66,8 33,2 0,0 0,0 0,0 73,3 21,3 0,0 5,4 0,0 73,3 21,3 0,0 5,4 0,0

NACIONALITAT DELS

PARES

Tots dos pares andorrans 171 84,7 9,1 5,0 0,3 0,8 84,5 2,8 11,6 0,3 0,8 74,7 1,8 22,4 0,3 0,8

Un dels pares andorrà 80 77,1 17,7 5,2 0,0 0,0 78,1 11,4 10,5 0,0 0,0 66,2 9,2 24,6 0,0 0,0

Tots dos pares no andorrans

268 72,2 20,4 7,1 0,3 0,0 72,9 10,9 14,3 1,8 0,0 64,4 7,8 23,3 4,5 0,0

No contesta 1 100,

0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0

100,0

0,0 0,0 0,0 0,0 100,

0 0,0 0,0 0,0

Taula 2: Percentatge de participació a les Eleccions Generals creuat per sexe, edat, nivell d’estudis i d’ocupació i nacionalitat dels pares.

Total GENERALS 2015 GENERALS 2011 GENERALS 2009

% Horitzontals Sí No Encara no podia votar






NC

Total 808 79,

3 13,

4 7,1 0,0 0,2

75,4

9,5 13,5 1,5 0,2 70,

0 8,3 18,9 2,3 0,5

SEXE

Home 436 78,

0 14,

8 7,2 0,0 0,0

72,9

11,7

13,7 1,7 0,0 68,

4 9,4 19,4 2,7 0,0

Dona 372 80,

8 11,

8 7,0 0,0 0,4

78,2

6,9 13,3 1,2 0,4 71,

7 7,1 18,3 1,8 1,1

EDAT

De 18 a 24 anys 89 40,

9 27,

0 32,1 0,0 0,0

14,2

7,8 78,0 0,0 0,0 0,0 0,0 100,0 0,0 0,0

De 25 a 39 230 81,

2 16,

7 1,5 0,0 0,6

79,4

15,5

2,1 2,4 0,6 74,

9 14,

9 6,3 3,3 0,6

De 40 a 54 256 84,

3 9,3 6,4 0,0 0,0

83,3

7,7 8,2 0,9 0,0 79,

0 7,2 11,1 1,7 1,1

De 55 o més 230 87,

5 8,7 3,8 0,0 0,0

86,5

5,7 5,9 1,9 0,0 82,

3 5,9 8,9 2,8 0,0

No contesta 2 0,0 100

,0 0,0 0,0 0,0

50,0

50,0

0,0 0,0 0,0 50,

0 50,

0 0,0 0,0 0,0

NIVELL D'ESTUDIS

Estudis primaris no acabats o sense estudis

33 82,

7 12,

4 4,9 0,0 0,0

83,1

5,3 8,0 3,6 0,0 79,

6 5,3 9,8 5,3 0,0

Ensenyament primari o secundari bàsic acabat

180 71,

7 21,

1 7,2 0,0 0,0

70,9

13,1

13,6 2,3 0,0 65,

8 11,

7 17,4 4,1 1,0

Ensenyament secundari superior acabat

343 75,

5 14,

4 10,1 0,0 0,0

70,8

9,4 18,3 1,6 0,0 66,

8 8,1 22,8 2,1 0,3


252 89,

9 6,3 3,3 0,0 0,5

84,1

7,2 7,7 0,5 0,5 76,

3 6,2 16,0 0,9 0,5

No contesta 1 0,0 100

,0 0,0 0,0 0,0 0,0

100,0

0,0 0,0 0,0 0,0 100

,0 0,0 0,0 0,0

OCUPACIÓ


90 85,

4 10,

8 3,8 0,0 0,0

85,8

8,2 5,9 0,0 0,0 85,

8 7,3 6,9 0,0 0,0


123 88,

1 9,7 2,2 0,0 0,0

87,1

7,3 3,6 1,9 0,0 80,

3 7,7 10,4 0,8 0,7


182 89,

4 9,2 0,7 0,0 0,8

86,6

7,5 5,1 0,0 0,8 81,

3 7,8 8,5 0,8 1,7


84 65,

9 22,

8 11,3 0,0 0,0

58,8

20,5

19,1 1,5 0,0 52,

5 13,

9 32,0 1,5 0,0


70 72,

4 18,

1 9,5 0,0 0,0

65,3

18,2

12,0 4,4 0,0 62,

1 12,

3 16,4 9,2 0,0

Treballadors no qualificats 5 41,

3 47,

1 11,7 0,0 0,0

41,3

29,6

29,1 0,0 0,0 41,

3 29,

6 29,1 0,0 0,0

Jubilats 125 89,

2 7,8 3,0 0,0 0,0

88,8

5,1 4,6 1,4 0,0 84,

9 6,4 5,6 3,1 0,0

Mestresses de casa 16 94,

2 5,8 0,0 0,0 0,0

84,7

5,8 3,8 5,8 0,0 84,

7 5,8 3,8 5,8 0,0

Estudiants 57 42,

2 15,

0 42,8 0,0 0,0

12,3

4,6 83,1 0,0 0,0 4,8 0,0 95,2 0,0 0,0

Aturats 30 53, 37, 8,6 0,0 0,0 61, 5,8 25,5 6,8 0,0 36, 14, 40,1 9,8 0,0

7 7 8 1 0

Altres no ocupats 15 73,

0 11,

0 16,0 0,0 0,0

77,0

7,0 16,0 0,0 0,0 70,

9 0,0 29,1 0,0 0,0

No contesta 11 66,

8 33,

2 0,0 0,0 0,0

73,3

21,3

0,0 5,4 0,0 73,

3 21,

3 0,0 5,4 0,0

NACIONALITAT DELS PARES

Tots dos pares andorrans 171 87,

2 8,1 4,0 0,0 0,8

83,7

2,8 11,6 1,1 0,8 79,

6 2,3 16,4 0,3 1,3

Un dels pares andorrà 80 81,

4 13,

3 5,2 0,0 0,0

79,8

9,7 10,5 0,0 0,0 75,

7 7,5 16,9 0,0 0,0


268 75,

1 18,

1 6,8 0,0 0,0

71,9

11,9

14,3 1,8 0,0 66,

8 10,

2 19,2 3,8 0,0

No contesta 1 100

,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0

100,0

0,0 0,0 0,0 0,0 100

,0 0,0 0,0 0,0

Taula 3- Perfil de votant creuat per sexe, edat, nivell d’estudis i ocupació i nacionalitat dels pares.

Total

% Horitzontals Sempre ha

votat No ha votat 1 o

més cops Mai ha votat

Total 754 78,4 13,6 7,9

Home 408 74,9 15,3 9,8

Dona 346 82,5 11,6 5,8

No contesta 0

EDAT

De 18 a 24 anys 62 55,2 15,4 29,4

De 25 a 39 226 70,4 19,8 9,8

De 40 a 54 243 84,1 11,5 4,3

De 55 o més 222 87,5 8,9 3,7

No contesta 2 0,0 50,0 50,0

NIVELL D'ESTUDIS

Estudis primaris no acabats o sense estudis 32 85,3 5,5 9,2

Ensenyament primari o secundari bàsic acabat 169 71,1 13,7 15,2

Ensenyament secundari superior acabat 309 76,4 16,0 7,7

Universitaris o postuniversitaris acabats 243 85,5 11,8 2,7

No contesta 1 0,0 0,0 100,0

OCUPACIÓ


87 84,4 12,2 3,4

Professionals, tècnics i similars 121 85,5 10,8 3,7

Personal administratiu i similars 180 81,3 14,6 4,1


76 63,6 15,8 20,6


63 66,9 18,9 14,2

Treballadors no qualificats 5 52,9 0,0 47,1

Jubilats 121 87,8 7,7 4,6

Mestresses de casa 16 88,4 11,6 0,0

Estudiants 34 69,2 13,0 17,8

Aturats 28 50,9 29,0 20,2

Altres no ocupats 12 86,9 13,1 0,0

No contesta 11 54,8 35,9 9,3


Tots dos pares andorrans 164 88,1 9,2 2,7

Un dels pares andorrà 76 79,5 11,5 9,0

Tots dos pares no andorrans 250 71,8 16,9 11,3

No contesta 1 0,0 100,0 0,0

*L’anàlisi creuat s’ha fet sense els individus que encara no han pogut votar per no tenir dret i l’individu que no ha volgut contestar per tal d’extreure la major informació possible.

Taula 4- Per quina raó o raons no ha votat en alguna d'aquestes eleccions creuat per sexe i edat.

Total SEXE EDAT

% Verticals Home Dona De 18 a 24 anys

De 25 a 39

De 40 a 54

De 55 o més

Total 151 93 58 26 63 33 26

Estava fora del país 31,2 33,0 28,3 36,7 33,7 31,7 17,7

No l'interessa i/o passa de la política 14,9 17,6 10,6 23,2 17,4 10,4 7,7


10,1 5,2 17,9 6,8 9,8 13,5 10,5

Cap candidatura i/o polític el/la convencia 8,5 11,3 3,9 6,8 8,7 10,4 7,7

Cap raó en especial, mandra, no ho sap 7,5 9,0 5,1 3,4 6,5 3,9 18,8


5,2 4,7 6,0 0,0 5,4 6,6 8,3

No creu en la política 3,9 3,2 5,1 3,4 5,4 0,0 2,2

No vol votar 3,6 3,2 4,4 9,8 3,3 2,7 0,0

No considera necessari o important anar a votar

3,1 2,3 4,4 3,4 2,2 3,9 4,4

No li agrada la política i/o els polítics i el que fan

2,7 2,2 3,6 0,0 0,0 2,7 12,2

No creu en els partits i/o no els té confiança 2,5 0,9 4,9 3,4 2,2 2,7 2,2

Falta d'informació 1,4 2,2 0,0 0,0 3,3 0,0 0,0

Només hi havia 1 partit (Canillo) 0,5 0,0 1,4 3,2 0,0 0,0 0,0

Altres raons 3,0 3,6 2,0 0,0 3,3 3,9 4,4

No Contesta 3,3 3,9 2,4 0,0 2,2 7,7 3,9

Taula 5- Per quina raó o raons no ha votat en alguna d'aquestes eleccions creuat per nivell d’estudis.

Total NIVELL D’ESTUDIS

% Verticals Primaris no acabats o sense estudis

Primari o secundari bàsic acabat

Secundari superior acabat


Total 151 5 44 71 30

Estava fora del país 31,2 0,0 16,7 37,9 42,2

No l’interessa i/o passa de la política 14,9 0,0 25,0 12,3 9,1

No ha pogut (treball, temps, malaltia d'un familiar, passaport caducat, malalta, operació, invalidesa)

10,1 25,0 13,8 10,0 3,0

Cap candidatura i/o polític el/la convencia 8,5 0,0 7,7 10,2 7,2

Cap raó en especial, mandra, no ho sap 7,5 25,0 4,7 9,9 3,4

Es troba desencantat/da, sense motivació, decebut/da 5,2 12,5 4,4 3,7 8,8

No creu en la política 3,9 12,5 3,1 2,9 2,9

No vol votar 3,6 0,0 5,9 4,1 0,0

No considera necessari o important anar a votar 3,1 12,5 7,4 0,0 2,9

No li agrada la política i/o els polítics i el que fan 2,7 12,5 8,0 0,0 0,0

No creu en els partits i/o no els té confiança 2,5 0,0 2,0 4,0 0,0

Falta d'informació 1,4 0,0 0,0 2,9 0,0

Només hi havia 1 partit (Canillo) 0,5 0,0 0,0 0,0 2,8

Altres raons 3,0 0,0 1,3 0,0 13,1

No Contesta 3,3 0,0 0,0 5,0 4,6

Taula 6- Per quina raó o raons no ha votat en alguna d'aquestes eleccions creuat per nivell d’ocupació.

Total

NIVELL D’OCUPACIÓ

% Verticals






Treballadors no qualificats

Jubilats

Mestresses de casa

Estudiants

Aturats

Altres no ocupats

Total 151 11 17 31 27 19 2 14 2 9 11 2

Estava fora del país 31,2 27,7 49,6 39,5 11,0 44,3 0,0 7,0 100,0 60,2 15,3 41,1

No l'interessa i/o passa de la política

14,9 38,4 8,3 6,6 16,4 11,1 37,1 7,0 0,0 19,3 33,2 35,3


10,1 0,0 5,4 23,6 3,3 15,8 0,0 21,4 0,0 0,0 0,0 0,0

Cap candidatura i/o polític el/la convencia

8,5 8,9 12,5 2,8 16,2 0,0 0,0 7,0 0,0 10,2 0,0 0,0

Cap raó en especial, mandra, no ho sap

7,5 0,0 12,5 3,2 5,4 18,0 0,0 19,2 0,0 0,0 0,0 23,6

Es troba desencantat/da, sense motivació,

5,2 0,0 8,3 0,0 12,5 5,4 38,2 8,1 0,0 0,0 0,0 0,0

decebut/da

No creu en la política

3,9 0,0 0,0 0,0 16,1 0,0 0,0 4,0 0,0 0,0 0,0 0,0

No vol votar 3,6 0,0 0,0 2,6 6,4 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 25,8 0,0


3,1 12,0 0,0 0,0 4,8 0,0 0,0 8,1 0,0 0,0 7,6 0,0


2,7 5,1 0,0 2,9 0,0 5,4 24,8 7,0 0,0 0,0 0,0 0,0

No creu en els partits i/o no els té confiança

2,5 7,9 0,0 6,2 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 10,2 0,0 0,0

Falta d'informació 1,4 0,0 0,0 0,0 0,0 11,1 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0

Només hi havia 1 partit (Canillo)

0,5 0,0 0,0 0,0 3,1 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0

Altres raons 3,0 0,0 3,5 4,1 0,0 0,0 0,0 4,0 0,0 0,0 18,1 0,0

No Contesta 3,3 0,0 0,0 8,5 4,8 0,0 0,0 7,0 0,0 0,0 0,0 0,0

Taula 7- Per quina raó o raons no ha votat en alguna d'aquestes eleccions creuat per nacionalitat dels pares.

Total NACIONALITAT DELS PARES

% Verticals Tots dos pares andorrans

Un dels pares andorrà


Total 151 18 15 70

Estava fora del país 31,2 34,8 23,9 29,8

No l’interessa i/o passa de la política 14,9 10,0 28,4 12,9


10,1 15,2 9,4 9,3

Cap candidatura i/o polític el/la convencia 8,5 19,4 14,2 7,4

Cap raó en especial, mandra, no ho sap 7,5 0,0 0,0 8,8


5,2 20,7 6,2 1,8

No creu en la política 3,9 0,0 0,0 7,6

No vol votar 3,6 0,0 0,0 7,8


3,1 0,0 6,0 2,0


2,7 0,0 0,0 0,0

No creu en els partits i/o no els té confiança 2,5 0,0 6,2 3,2

Falta d'informació 1,4 0,0 0,0 2,9

Només hi havia 1 partit (Canillo) 0,5 0,0 5,7 0,0

Altres raons 3,0 0,0 0,0 5,6

No Contesta 3,3 0,0 0,0 3,8

Taula 8- Raons per les que no va votar a les Eleccions Comunals de 2015, 2011 i/o 2007

Total

% Verticals No va votar a les Eleccions Comunals de 2015

No va votar a les Eleccions Comunals de 2011


Total 151 112 62 54


No l'interessa i/o passa de la política

14,9 16,2 21,4 20,5


10,1 11,0 9,9 5,5


8,5 9,6 5,6 6,4


7,5 8,1 8,5 8,1


5,2 7,0 4,6 5,3


No vol votar 3,6 4,9 1,4 5,5


3,1 4,2 5,4 4,5


2,7 3,7 5,7 6,5


2,5 3,3 2,9 0,0



0,5 0,7 0,0 0,0

Altres raons 3,0 2,2 4,0 4,5

No Contesta 3,3 1,1 0,0 0,0

*Individus que no van votar a les diferents eleccions Comunals i van donar un dels anteriors motius. No ha de coincidir l’any de l’abstenció i el tipus de comicis (Generals o Comunals) amb el motiu.

Taula 9- Raons per les que no va votar a les Eleccions Generals de 2015, 2011 i/o 2009

Total

% Verticals No va votar a les Eleccions Generals de 2015

No va votar a les Eleccions Generals de 2011


Total 151 102 66 57


No l’interessa i/o passa de la política

14,9 17,9 20,1 21,9


10,1 8,9 8,7 8,6


8,5 10,8 6,7 7,9


7,5 6,5 6,0 10,9


5,2 5,1 4,3 5,0


No vol votar 3,6 5,4 1,4 5,2


3,1 4,6 5,0 4,3


2,7 4,0 5,3 6,2


2,5 3,7 2,7 0,0



0,5 0,0 0,0 0,0

Altres raons 3,0 3,9 2,8 3,3

No Contesta 3,3 1,3 0,0 0,0

*Individus que no van votar a les diferents eleccions Generals i van donar un dels anteriors motius. No ha de coincidir l’any de l’abstenció i el tipus de comicis (Generals o Comunals) amb el motiu.

Taula 10- Quina raó o raons creu vostè que l'hagués motivat a votar quan no ho va fer a les Eleccions Comunals de 2015, 2011 i/o 2007.

Total

% Verticals No va votar a les Eleccions Comunals de 2015



Total 85 71 45 42


18,1 18,0 11,9 10,9

Gent nova, altres polítics 9,6 10,0 4,6 5,0

Cap raó i/o motiu 7,8 5,0 10,8 8,5

Canviar i millorar els programes electorals

8,4 10,1 4,6 5,0

Més motivació 6,4 5,4 6,5 5,0

Que els polítics mirin per la ciutadania

6,3 7,6 11,8 7,9

Que els polítics siguin més propers al poble i informin més

5,6 5,3 0,0 5,0

Que els polítics treballin més

4,0 4,7 2,8 3,1

No segueix la política, no l'interessa o desencanto

3,8 4,6 4,9 3,3

Repartir millor les ajudes i igualtat social

3,7 4,4 6,9 2,2

No sabia quin partit votar o cap l'interessava

3,5 4,2 6,5 7,1

Que la política fos de veritat

2,6 3,1 3,0 3,3

Votar per correu i facilitar tràmits per votar des de fora

2,6 1,2 0,0 3,3

Que tothom pogués participar més

2,4 2,9 4,6 5,0

No li agrada la política o el que fan els polítics

1,9 2,3 2,2 2,4

Una oposició raonable 1,1 0,0 2,0 0,0

Altres 6,1 7,3 4,5 9,9

No ho sap 9,5 8,1 14,2 15,5

Taula 11- Quina raó o raons creu vostè que l'hagués motivat a votar quan no ho va fer a les Eleccions Generals de 2015, 2011 i/o 2009.

Total

% Verticals




Total 85 68 43 46


18,1 17,6 12,8 10,0

Gent nova, altres polítics 9,6 10,8 4,9 4,5

Cap raó i/o motiu 7,8 5,3 11,6 10,8

Canviar i millorar els programes electorals

8,4 10,6 7,0 6,5

Més motivació 6,4 5,6 2,1 0,0

Que els polítics mirin per la ciutadania

6,3 7,9 12,6 11,8

Que els polítics siguin més propers al poble i informin més

5,6 7,1 2,4 6,8

Que els polítics treballin més

4,0 5,0 0,0 0,0

No segueix la política, no l'interessa o desencanto

3,8 4,8 5,3 3,0

Repartir millor les ajudes i igualtat social

3,7 4,7 7,4 5,0

No sabia quin partit votar o cap l'interessava

3,5 4,4 7,0 6,5

Que la política fos de veritat 2,6 3,3 3,2 3,0

Votar per correu i facilitar tràmits per votar des de fora

2,6 1,3 0,0 3,0

Que tothom pogués participar més

2,4 3,1 4,9 4,5

No li agrada la política o el que fan els polítics

1,9 2,4 2,4 2,2

Una oposició raonable 1,1 0,0 0,0 0,0

Altres 6,1 3,7 3,5 7,8

No ho sap 9,5 7,0 15,2 16,4

Taula 12- Perfil d’abstencionista creuat per sexe, edat, nivell d’estudis i ocupació i nacionalitat dels pares

Total Perfil


Total 146 44,1 27,7 27,3 0,9

SEXE

Home 91 40,6 26,1 31,9 1,4

Dona 56 49,9 30,4 19,7 0,0

EDAT

De 18 a 24 anys 26 43,5 26,6 29,9 0,0

De 25 a 39 62 44,4 25,6 30,0 0,0

De 40 a 54 32 51,0 26,1 18,9 4,0

De 55 o més 25 34,7 34,7 30,6 0,0

No contesta 2 50,0 50,0 0,0 0,0

NIVELL D'ESTUDIS

Estudis primaris no acabats o sense estudis 5 25,0 37,5 37,5 0,0

Ensenyament primari o secundari bàsic acabat 43 32,2 31,5 36,2 0,0

Ensenyament secundari superior acabat 69 46,5 25,7 26,0 1,9

Universitaris o postuniversitaris acabats 29 61,1 22,7 16,2 0,0

Ns/Nc 0

No contesta 1 0,0 100,0 0,0 0,0

OCUPACIÓ

Directius, propietaris i comandaments intermedis 11 27,7 21,9 50,4 0,0

Professionals, tècnics i similars 17 58,5 20,7 20,7 0,0

Personal administratiu i similars 30 70,2 15,2 10,3 4,3


26 15,0 57,1 28,0 0,0

Treballadors de la indústria, construcció i primari 19 49,0 10,9 40,1 0,0

Treballadors no qualificats 2 0,0 62,9 37,1 0,0

Jubilats 13 36,5 29,5 34,0 0,0

Mestresses de casa 2 100,0 0,0 0,0 0,0

Estudiants 9 60,2 20,4 19,3 0,0

Aturats 11 33,4 25,8 40,9 0,0

Altres no ocupats 2 41,1 0,0 58,9 0,0

No contesta 5 26,5 73,5 0,0 0,0


Tots dos pares andorrans 18 50,0 40,1 10,0 0,0

Un dels pares andorrà 15 33,3 32,2 34,4 0,0

Tots dos pares no andorrans 68 43,0 28,6 26,5 1,9

No contesta 1 0,0 0,0 100,0 0,0

L’Astenió al Prinipat d’Andorra - Consell General

Documents

Transcript of L’Astenió al Prinipat d’Andorra - Consell General