L’extrema dreta preparaun mes d’octubre calent

“El poble vavotar contrales torresd’alta tensió”Parlem amb Juli Verger iFerran Berenguer, mem-bres de la plataforma‘No a l’Alta Tensió deBarxeta’, sobre l’esdeve-nir de la seua lluita veï-nal pàg. 19

COMARQUES

Les notíciesmés censura-des aquestany als EUAEl projecte Censored2006 fa un rànquingamb les 10 informacionsmés importants que hancallat els mitjans esta-dounidencs pàg. 06-08

INTERNACIONAL

Objectiu, rebaixarla barrera del 5 percent a l’Estatutpàg. 13

+ Notícies

ENTREVISTA

Abel Mamanipàgines centrals

DETENCIONS L’ASSASSÍ DE GUILLEM AGULLÓ TORNA A LA PRESÓ

Patraix en lluita contra IberdrolaManifestacions, cassolades, xerrades informatives i una espectacular cadena humana amb mésde 5.000 persones són les accions més representatives del barri contra la subestació pàg. 16-17

30 DE SETEMBRETardor 2005

1,5 euroswww.lavanc.org

#88

Fals civisme contraels moviments so-cials de Barcelonapàg. 20

Quadern

OVIDI AL MICALETAmics i admiradors li reten un emotiu homenatgea Ovidi Montllor, l’alcoià més universal, a laSocietat Coral El Micalet.

La detenció d’un grup neonazi coincideix amb una ofensiva propagandística i tàctica per partd’España 2000 i Coalició Valenciana per agafar presència al carrer pàg. 10-12

OPINIÓ02 L’Avanç informació, 30 de setembre de 2005

COORDINACIÓ: Guillem Carreras, David Segarra REDACCIÓ: Rubén Fernàndez, Xavier Ginés, TòfolCruz, Miquel Ramos, Toni Cucarella, Carles Senso, Jordi Muñoz, Miquel Andreu, V. Albani, Inés deFez, Iñaki Aicart, Laia Carreras, Miquel Atxell, Jaume Altea, Moixama, Anna Coll, Guillem Carreras,Sandra Quintero, Òscar Bornay, Enric Navarro, David Segarra, Xavi Sarrià, Sergi Sanchis.COL·LABORADORS: Emili Olmos, Joan Balaguer, rebelion.org, Xavier Corrales, indymedia, Ularel,Diagonal, César Lledó, Joan Antoni Vidal FOTOGRAFIA: Kaiko, Manolo Ávila, Juanma Ortí, Vicent G.CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Lluna Àrias, Lluís Adell WEB: Jaume Ginés, Xavier Ginés

Katrinament

EMILI OLMOSProfessor i POETA

La impunitat dels feixistes al País Valencià

OPINIÓSÈNECA

“Ningú no estima la seua pàtria perquè siga gran

sino per que és seua”

L’Avanç S.L Carrer Tomasos pta. 17 CP 46006 València · 96 333 93 68redaccio@lavanc.org · www.lavanc.org

Era un dia vacacional d’agostquan la monotonia bilabial vo-mità una notícia inusual, el jazz

estava inundant-se sacsejat per la mú-sica d’un huracà. Des de la comarca del’Horta no costava molt intuir la situa-ció, la marjal que ocupava la vora del’Albufera es dessecà i els voltors de laconstrucció immobiliària inundaren elmoment, després la dona de l’oratgepredigué un huracà que entraria per lacosta -entre Benidorm i Benicàssim-amb l’ull que tenia previst impactar alMuseu de les Arts. Rita donà l’ordre d’e-vacuar la ciutat i totes les eixides escol·lapsaren, algunes ciutadanes esti-gueren fins a 15 hores per abandonar lacapital de l’Horta, el caos i la calor pre-pararen la tragèdia, molta gent esgotàel dipòsit de combustible a escassosquilòmetres de l’urbs amenaçada. Tam-bé hi hagué gent que no tenia vehicle iqui estava impedida o no volia abando-nar la seua terra. Moltes voltes la veuecologista de la consciència havia ditque drenar zones pantanoses era es-quilmar l’amortiguador natural d’hura-cans doncs la marjal fa d’esponja ab-sorbent i barrera. Es construïren dicsde contenció a l’Albufera i al delta delTúria. Després, com totes sabem, Az-nar ens posà en una guerra que ens des-sagnà de forma vital -dos milers llargsde soldats morts- i econòmica. Un bondia Aznar retallà en 71’2 milions d’eu-ros el pressupost del Cos d’Enginyersde Nova València. Els dics es quedarensense diners ni tècnics de manteni-ment. La corrupció també jugà el seupaper. Quan el 31 d’agost el nivell de l’ai-gua ja era de 10 metres calia actuar ambextremada rapidesa per salvar videsatrapades en teulades o gratacels. Onestaven els famosos helicòpters Gitaneconstruïts per la casa SEAT? On els mi-lers de soldats i guàrdies civils que ha-

vien de fer les feines de rescat? El go-vern central dormia o mirava els Dibui-xos Animats a la tele. La Creu Roja agafàla iniciativa i digué que no enviaren ali-ments ni mantes sinó diners. Mentres-tant Joan Roberts, de la Cort Supremainicià l’Operació Benedicció consistenten enviar conserves i bíblies. A l’estadide Mestalla i a la Fira de Mostres les re-fugiades vivien escenes impensables,les pistoles eren la nova democràcia queservia per violar una xiqueta a la gespao per furtar un botí de xorís i botella d’ai-gua. Fins al 5é dia el govern central nodespertà. L’huracà inundà mitja Penín-sula Ibèrica: País Valencià, Múrcia, lestres Castelles i Portugal. Als 281 Km/hdel vent i les pluges torrencials calia afe-gir el trencament de pantans com el d’A-larcó, Loriguilla i Contreres. Pegar unaullada a les platges de la Malva-rosa oSaler és ara esgarrifós, a part de tonesd’electrodomèstics, mobles i altresatuells casolans, l’ona del pantà de Con-treres se’n dugué un tren, desenes decontenidors del port i abundants ca-mions, entre d’altres. Finalment s’ac-ceptà l’ajuda humanitària -una greu hu-miliació segons algun polític- però es de-negà la participació de Veneçuela iCuba. Com anàvem a acceptar ajuda dela sanguinària Cuba que evacuà 1’3 mi-lions de persones d’un huracà semblantsense pèrdua de cap vida humana? I al-gun país donant d’ajuda s’haurà plante-jat que podrien haver tornat els 200.000soldats de l’Iraq? I què feia Rita el diaanterior al cicló? Per què no donà l’or-dre d’evacuar la ciutat amb tots els au-tobusos de l’EMT i CVT? Per què les au-topistes de peatge continuaven cobrantcapitalistament en el caos i misèria mésbrutal viscut des de la guerra civil? I quèfeia el governador de València? Per quètanta preocupació per evitar els saque-jos? I aquella petició macabra recoma-

nada a la població d’apuntar el númerode la Seguretat Social al braç amb tintaindeleble? Per què hi hagué helicòptersper evacuar la clínica del Consol i no pera La Fe? Serà veritat que el capitalmana? Ara Aznar ha tret 200.000 mi-lions d’euros per a recuperar NovaValència i altres zones damnificades.Està molt bé que pose a l’abast els di-ners públics però resulta una actuaciómiserable, una dilapidació de diners, iho fa no per ajudar les víctimes sinó persalvar la pell després de l’execrable itemerària actuació durant anys. Ell ésel principal culpable d’aquest caos mor-tal. Cal demanar la seua dimissió, el re-torn de les tropes i noves eleccions.També cal jutjar-lo i condemnar-lo a ca-dena perpètua per haver assassinat tan-tes persones. El judici el podria fer laCort Penal Internacional. I què passaamb la Central Nuclear de Cofrents? Elsresponsables diuen que el cofre de ci-ment resistí a la perfecció els 281 Km/hdel vent, però la radiació ja ha arribat ala costa, s’han detectat fugues impor-tants que podrien ocasionar la clausu-ració de mig País Valencià. I parlem arade futur. S’han perdut més de 400.000llocs de treball. Podem començar a ava-luar pèrdues econòmiques. La Ford jaha anunciat que no reobrirà, res del queaparega sota les aigües servirà, per tant,aprofitarà per deslocalitzar. El port deNova València ha quedat inutilitzat i ésprou irrecuperable, les refineries de pe-troli ara són d’aigua, les plataformes pe-trolieres són cavallets de mar. Men-trestant Rita plorava descontrolades llà-grimes públiques perquè la Copa del’Amèrica no es podrà celebrar i tambés’enrabiava pel nom del segon huracà.Si la crisi del 1929 dugué el món a la vorade l’abisme què podrà passar ara si eltsunami econòmic huracaneja el plane-ta? Destrals de cometa!

El 20 de novembre d’enguany es compleixen 16 anysde l’assassinat de Josu Muguruza a mans de l’ultra-dreta, entre els acussats hi havia un policia nacional

i el fill d’un militar colpista mort per ETA: Ricardo Sáenz deYnestrillas.

Aquesta primavera es feia 12 anys de la mort del joveGuillem Agulló a mans d’un escamot feixista, també escomplien 2 anys dels atemptats amb artefactes incendiarisa seus de partits polítics perpetrats per un grup autoano-menat Armaguedon.

Tot plegat no serien més que funestes dades destinades al’oblit si no fora perquè recentment la Guardia Civil va de-sarticular un grup d’ideologia nazi que actuava al País Va-lencià, atemptant contra immigrants, homosexuals i mili-tants d’esquerres.

Dins d’aquest grup ens trobem amb els mateixos indivi-dus que van ser acussats pels atemptats a les seus de par-tits el 2003 i que la justícia va deixar en llibertat. Tambèens trobem amb Pedro Cuevas assassí de Guillem Agulló,que tot i ser condemnat a pressó per aquest acte, va sortirdesprés de complir només sis anys i també amb conegutsmilitants del partit feixista Alianza para la Unidad Nacionalde Sáenz de Ynestrillas qui compleix pressó per intent d’as-sassinat però que tanmateix va quedar lliure pel cas de Mu-guruza.

Tant el fill del militar com els ultres d’Armaguedon vanquedar en llibertat per falta de proves segons el jutge, men-tre que un altre membre de la judicatura no va considerarla finalitat política en l’assassinat d’Agulló i va condemnaral botxí a 12 anys dels quals només en complí la meitat.

A banda d’aquests fets encara estan per resoldre l’auto-ria de les bombes que patiren personatges de la cultura va-lenciana com ara Manuel Sanchis Guarner i Joan Fuster (en1978 i 1981 respectivament). Més recentment cal destacarels atemptats i agressions patits per col·lectius nacionalis-tes d’esquerres, seus universitàries i particulars a mans del’extrema dreta blavera del GAV.

Aquestes agressions s’han donat i es continuen donantper la impunitat de la qual gaudeixen els seus autors, alsqui mai arriba la justícia.

Entre el material incautat a l’escamot feixista autoano-menat Frente Anti Sistema, es trovaven armés de foc i in-clús un llança granades, a banda de tot un programa d’”acti-vitats” als què s’hi anava a dedicar la banda. Els ara detin-guts estan acusats de tràfic d’armes, agressions, delictescontra la salut pública, però el que és més curiós, no perpertanyença a banda terrorista.

A altres indrets de l’Estat espanyol u pot ser condemnata 20 anys de pressó per incendiar un caixer automàtic, commolt be explicava Pilar Majón, presidenta de l’associació devíctimes de l’11 M. Al País Valencià, però, els violents ac-tuen a cara descoberta i tots i totes els coneixem, totsmenys els jutges que es tapen els ulls davant els seus actes.

I és que al País Valencià la transició va passar de llarg,deixant-nos una policia que mai no investiga i un poder ju-dicial que en fa la vista grossa.

03OPINIÓL’Avanç informació, 30 de setembre de 2005

L’Estat de les autonomies, com tot pegat, té límits temporals, iel que van confeccionar els encarregats de capitanejar la Tran-sició es revela cada dia més com un colossal error en funció del

que volien preservar, l’estat-nació: unitari, centralista, i monàrquic enla mesura que siga possible. L’error és doble. En primer lloc perquè l’Estat de les autonomies esregix per uns Estatuts que en alguns casos són insuficients, i en totsuna mera autonomia administrativa que no política. Estatuts que esqueden curts i que per tant no desactiven, inclús alimenten, els arre-lats moviments nacionals. Però realment, aquest model, més que un“error d’Espanya”, és una política forçada per les tensions nacionalsi, al mateix temps, limitada per l’objectiu marcat, l’estat-nació. Un es-tat que reconega el dret a l’autodeterminació ja siga federal, confe-deral, unió de repúbliques... és incompatible amb la idea d’Espanyacom a nació amb unitat de destí.L’error més greu és el que en el seu dia van anomenar “café para to-dos”. No sols van concedir estatuts d’autonomia a les nacions sinó queels van fer extensius a les regions. La idea era diluir per igualació l’au-tonomia que es concedia a Catalunya, Euskadi... amb la d’altres comMúrcia, Madrid o La Rioja. Esta estratègia ha resultat contraproduent,les nacions no han perdut res dels seus fets diferencials i al contrari,la idea d’estat-nació es diluïx en un puzle de pàtries autonòmiques,en molts casos, difícilment jus-tificables.Evidentment la substitució del’estat-nació pel de nació-au-tonòmica no és quelcom tan tan-gible com psicològic. L’Estat es-panyol continua sent centralis-ta, per la ubicació del poder reali per la seua política econòmica.Però, en canvi, mai abans el sen-timent de pertinença havia es-tat tan allunyat d’“Espanya” itan pròxim a la nació o regió res-pectiva. Per posar un exempleque els valencians coneixem bé,igual que les províncies tenen un paper fonamental en la desverte-bració del País Valencià, el “café para todos” amb les seues autono-mies construïx una Espanya invertebrada. La pugna per atraure’s cap a si mateix, en competència amb els “com-patriotes”, esdeveniments polítics, culturals, esportius; les barallespels recursos naturals o financers; el poc entusiasme que despertenles “seleccions nacionals” enfront dels equips locals o la distinta eufò-ria que mouen èxits esportius en uns llocs o altres en funció d’on ésl’esportista de torn... són una mostra. I clar que açò succeïx en totsels països, però ni amb la mateixa intensitat ni amb la mateixa signi-ficació política.Problema irresoluble el d’Espanya que només pot ser remendat caienten errors de major o menor calat. I és que Espanya no és un estat-na-ció que es configura després d’un procés d’unitat que com a Itàlia oAlemanya suposa un avanç en termes polítics i socials. Espanya, lapeninsular, es construïx com a Imperi, i la seua defensa al llarg de lahistòria perseguix preservar models polítics i socials reaccionaris. Ino és que siga impossible defendre l’existència de l’Estat espanyol,ibèric o com el vullguem anomenar sense caure en la reacció -les ex-periències republicanes són mostra d’això-, però sí que és impossiblefer-lo sense plantejar un avanç per a les classes populars, que entrealtres coses, implique el dret a l’autodeterminació. El mateix es potdir de les reivindicacions nacionals, han de recolzar-se en les classespopulars i els seus interessos immediats i futurs, perquè l’oligarquiai alta burgesia estan encantades amb l´actual model d’Estat.

EDUARDO ZAPLANAEl murcià no ens deixa de sorprendre. Ara amb unesdeclaracions en les que enllaça el debat sobrel’Estatut de Catalunya amb l’últim atemptat d’ETA.Sembla que amb l’excés de maquillatge a mésd’aconseguir un broncejat permanent, també esveuen afectades les neurones.

SETCLAUS MANAGEMENT I EL MICALETPugem a l’empresa de gestió cultural dirigidaper Paula Mataix i a la Societat Coral el Micaletpel magnific i emotiu homenatge queorganitzaren amb motiu del desé aniversari dela mort d’Ovidi Montllor. Mentre, les nostresinstitucins, callen.

L’error d’Espanya

LA MARJAL

CÉSAR LLEDÓ

L’Estat espanyol continuasent centralista, per la ubicació del poder real iper la seua política econòmica. Però, en canvi,mai abans el sentiment depertinença havia estat tanallunyat d’“Espanya” i tan pròxim a la nació o regió respectiva

La miopia del PSPV-PSOE

JOSEP VICENT BERGON

Partint del fet de què d’aquellPartit Socialista del País Va-lencià que fundaren fa més

trenta anys Vicent Ventura, MàriusGarcía-Bonafé i J.J. Pérez Benlloch–aquest darrer, segon em comentàen una ocasió el mateix Ventura, vaser l’autor de la nomenclatura–, a pe-nes queden uns pocs serrells en lespersones d’uns pocs militants nostàl-gics, a més dels rètols i la paperassaantiga, la veritat és que tot i la seuacompartida denominació actual, res-ta poc, molt poc, d’un partit que peraquell temps es definia com a “revo-lucionari”. Doncs bé, la seua lentaperò irremeiable pèrdua d’identitat,sobretot pel que fa a la nostra problemàticade País, va ser indiscutible arran dela seua integració al PSOE, ja fóraaquesta per purs motius econòmics,com es va adduir al seu moment, opotser també per l’errònia creençade poder controlar-lo i fer-se’n els“amos” a nivell de País. Cal recordaraleshores que el PSOE era molt mi-noritari, i fins i tot el mateix Albiña-na, que va enlluernar Felipe Gonzá-

lez amb el seu parlament a les E.E.P.P. de Sant Josep i que més tard se-ria el nostre primer president au-tonòmic, feia molt poc de temps en-cara pertanyia a la Democràcia Cris-tiana.Personalment no obstant, i que nin-gú no es moleste, pense que el mo-tiu principal d’aquesta sobtada inte-gració oficialitzada a partir d’aquellaengrescada vetlada al cinema Triun-fo, quan es va passar de sobte del“PSOE, uuhhh!!” al “que buenas sonlas madres ursulinas!!”, rau en lesambicions personals més o menys le-gítimes d’alguns dels seus dirigents.I just es ressenyar que cap dels seusfundadors es trobava ja al PSPV.I bo, és clar que després de comen-tar a mode de preàmbul aquestes“batalletes”, les uals per mor delsanys i la meua constant implicaciópolítica en diferents formacions–sempres des de l’esquerra i el na-cionalisme–, podria ampliar i gene-ralitzar molt més, arribem als tempsactuals.I amb quina cosa ens trobem? Doncs,per exemple, amb el mateix pacte de

l’Estatut contra natura d’aleshores,mancat així mateix de ponents na-cionaliste i amb el Cmps i el Plá –quèjustificat té aquest home el seu cog-nom!–, substituïnt el Guerra i l’AbrilMartorell.Francament no entenem res. Quanes dona el cas de què el PSOE ha tin-gut que recòrrer a l’ajut dels nacio-nalismes esquerrans per poder go-vernar en Catalunya, i més recent-ment i apretada en Galícia, ací esmenyspreen olímpicament les for-ces d’esquerra i nacionalistes enmantindre antidemocàticament eixetopall del del 5% per accedir al Par-lament, quasi desconegut a l’Estatespanyol. I no crec que siga aquestaprecisament l’estratègia més conve-nient per a un PSOE local, tot i el seuconservadurisme, a prop del qual ique ningú no s’equivoque, opinemsempre des de la llunyania escèpti-ca.Tan segurs estan el senyor Plá i elsseus acòlits dirigents de guanyar-litots sols al PP a la próxima contesa,amb el seu seguidisme suïcida?Sembla que si.

Desperta Basset!

DAVID SEGARRA SOLER

El poble valencià ens hem ca-racteritzat per sepultar moltsdels nostres mites en l’oblit

més absolut. El general Joan Baptis-ta Basset potser siga la més gran idesconeguda figura, des d’un puntde vista valencianista i progressista,que el País Valencià haja engendratmai. Fill d’Alboraia, poble de l’horta deValència i d’extracció popular, vaparticipar a diverses campanyes mi-litars per tota Europa amb la Casadels Austria. Iniciada la guerra desuccessió entre Felip V i Carlesd’Austria, Basset es dedicà a suble-var el Regne de València en favor dela causa austracista. Però el que vafer que la població el seguira massi-vament va ser la unió, avançada alseu temps, de la defensa de Furs idrets propis dels valencians amb lesdemandes de les classes populars.Cal tindre en compte que al País Va-lencià d’aleshores, com al d’ara, lanoblesa estava profundament caste-llanitzada. Així que la causa del Bor-

bó era sentida alhora com pròpiadels més privilegiats del regne. Li-derats pel general, els maulets bas-setistes, com a hereus de la SegonaGermania, suprimiren tributs i taxescap als sectors més oprimits. Presu-miblement per aquestes actuacions,Basset va ser empresonat dues ve-gades per la jerarquia austracistaque el temia cada cop més com a lí-der popular. Caigudes Almansa i Xà-tiva, Basset, junt a molts maulets, esva retirar a Barcelona on participàen la seua defensa.De manera incomprensible, el na-cionalisme i l’esquerra hem home-natjat tradicionalment a Jaume I, quino va ser més que un rei conqueri-dor i, com a tal, opressor del seu pro-pi poble i dels andalusís que vivienaleshores al territori valencià. Enaquests moments claus per al nostrepaís caldrà aprendre de les errades,però també dels encerts, del nostrepassat per tal de construïr nous ca-mins per on avançar. Tal i com ho vaexpressar Gaudí: “Per ser original cal

tornar a l’origen”. O en paraules deSimón bolívar: “O inventamos o erra-mos”. I en aquesta línia de regene-ració i renovació és on apareixen elsnous moviments que ja comencen aliderar les lluites dels pobles del món.Així, s’està definint un model diversque enllaça un neosocialisme lliber-tari i democràtic amb un neonacio-nalisme internacionalista. Dels ori-gens dels zapatistes i els bolivariansno es troba lluny la lluita dels bas-setistes contra els grans senyors i perla nostra identitat. Com ells, cal querecuperem les arrels per afrontaramb éxit els reptes del centralismeespanyol, la globalització neoliberali la crisi de les esquerres tradicionals. En honor a la memòria cal assenya-lar que actualment existeixen qua-tre monuments a Basset i els mau-lets a Alboraia, Barcelona, Valènciai Xàtiva. Com escriu Jordi Querol:“un poble no pot viure de mites, peròtampoc no pot viure sense mites”.Basset, com Zapata i Bolivar, des-perta.

OPINIÓ04 L’Avanç informació, 30 de setembre de 2005

ALTRES VEUS

Diuen que algunes vegades el passat s’en-sopega amb el present, i és llavors quantrossos de la memòria històrica, són

rescatats o recordats altra vegada per la memò-ria col·lectiva. Recuperar el nom de Valentín González és re-cordar aquella vaga d’abastaments en Valèn-cia, la seva mort a les mans de la policia i la sevaimpressionant repercussió social. Són fets queels treballadors no deurien oblidar mai. Corria l’any 1979, els treballadors de la colla delmercat d’abastaments de València (actualmentel mercat d’abastaments s’ha convertit en uninstitut, un centre esportiu i una comissaria dela policia nacional) duien diversos mesos re-vindicant els salaris que la patronal els devia.Malgrat que el govern havia donat ordre a la pa-tronal de que es pagaren els deutes salarialspendents als treballadors, aquests seguien sen-se cobrar, és per això que els treballadors de lacolla de càrrega i descàrrega del mercat d’a-bastaments, en la seva majoria afiliats al sindi-cat de transport de la CNT de València, deci-deixen com últim recurs convocar la vaga, coma forma legitima d’exigir el que se’ls devia perllei . La vaga començava el 25 de juny de 1979. Elstreballadors es van reunir en assemblea aquestmateix matí, en aquesta assemblea es va acor-dar evitar qualsevol tipus d’enfrontament du-rant la vaga, i es va recordar que davant l’apa-rició dels grisos (com es cridava a la policia enaquells anys) els treballadors deurien actuaramb normalitat doncs la vaga estava dintre dela més absoluta legalitat. En la reunió es vaacordar que en l’entrada d’abastaments esti-gueren els piquets informatius, composts pelstreballadors més majors, mentre en l’interiordel mercat estarien tots els altres. La vaga dels treballadors va començar amb to-tal normalitat, fins que arribà un contingent demés de 50 policies (grisos). Un oficial de la po-licia es va dirigir a un dels representants delstreballadors, l’oficial preguntà si la vaga era le-gal, els treballadors van respondre que si i vanenviar un company a recollir els papers co-rresponents que es trobaven en el local de lacolla, en el carrer Historiador Diago, a pocs me-tres del mateix mercat. Quan es va mostrar a l’oficial de la policia la do-cumentació legal de la vaga, a aquest poc li im-portava i va donar tres minuts per tal que elstreballadors desallotjaren el Mercat. Els treballadors, espantats davant la pre-potència policial, es van refugiar dintre les ca-setes de vestuaris, que es trobaven en la ma-teixa entrada del mercat d’abastaments. Enuna d’aquestes casetes es trobaven ValentínGonzález, jove treballador de la colla, que solstenia 20 anys i el seu pare de 48 anys, tambéanomenat Valentín González, ambdós treba-lladors del mercat d’abastaments i afiliats a lamateixa central sindical: CNT. La policia va començar a llençar pots de fumdintre de les casetes, en pocs minuts no es po-dia respirar, alguns treballadors van haver detrencar amb una cadira les vidrieres per a po-der respirar i desprès poder eixir. Valentín i el seu pare aconsegueixen eixir per

la porta, és aleshores quan un policia començaa colpejar el pare de Valentín, davant aquestaagressió al seu pare, Valentín González (fill) esdirigeix al policia al crit de -no pegueu al meupare!. Un altre dels policies que es trobava a dos me-tres de distància li dispara una pilota a boca decanó, Valentín González, s’agarra a una tancaperò rep un segón colp en el cap que el fa cau-re definitivament al terra. Amb el cos immòbil de Valentín González enterra, augmenta la tensió i la desesperació delstreballadors, la policia apunta amb les sevesmetralletes als companys de Valentín, perquèno s’apropen, finalment el fiquen en el cotxed’un company i el traslladen ràpidament a l’-hospital provincial. Valentín González ingressàcadàver en l’hospital a causa d’una hemorràgiainterna, el dolor dels seus companys i familiarsés més que patent. A la nit i després de conèixer-se la notícia, elstelèfons de la CNT no paren de sonar amb cri-dades de treballadors i periodistes que s’inte-ressen pel succeït. A l’endemà, els periòdics poc diuen de la sevamort, els sindicalistes de la CNT, acorden lavaga general en tota la ciutat. A la convocatò-ria de la CNT se sumen totes les forces sindi-cals de llavors: CCOO-UGT-ÚS-CSUT/-ELSEU-SLMM. A més de l’adhesió de la gairebéla totalitat dels partits d’esquerra. A la nit pam-flets, pintades, cartells, criden a la ciutat a lavaga general. A l’endemà és el comiat de Valentín González,des de l’hospital Clínic de València ix el cotxefúnebre. Darrere “acompanyen caminant elsfamiliars i companys del mercat d’abastaments,des de primera hora del matí la vaga ha co-mençat amb un rotund èxit; Torrent queda pa-ralitzada, els carters de València aquest dia noreparteixen la correspondència, els comerçosestan tancats, i en els grans centres comercialses realitzen assemblees per a sumar-se a lavaga”. Mentre i com recull la premsa de llavors (El

País, Levante, etc..) uns 300.000 treballadorsacompanyen el cotxe fúnebre fins al cementi-ri de València. No hi ha presència policial i elstreballadors criden consignes de tot tipus: “ vo-saltres, feixistes, sou els terroristes”, “aquí esveu la justícia de la UCD”, “ Valentín germà, not’oblidem”. A l’altura de vivers i tal com co-menten alguns dels periodistes que van fer lacrònica per a la ja desapareguda revista “Valèn-cia Setmanal”: “Els treballadors de les obres deVivers ixen de l’obra i s’uneixen a la marxa arade més de 300.000 persones, els pocs paletesque queden en la bastida saluden a la manifes-tació amb el puny aixecat, al seu pas per l’Al-bereda alguns grups de manifestants destruei-xen les vidrieres de la seu del periòdic Las Pro-vincias. Tanmateix la manifestació transcorreamb normalitat. A l’altura de la Plaça de bousde València , les dones aplaudeixen i ploren desde les seves alconades, les voreres dels carrersestan plenes, i un venedor de cupons des de laseva cadira de rodes aixeca el puny saludant iacomiadant el cotxe fúnebre que transporta elcadàver del jove treballador, Valentín Gonzá-lez”. Com descriu la periodista Rosa Mª Solbes: “lescampanes no tocaven al mort, però a les tresen punt, les sirenes dels vaixells del port ha-vien sonat tres vegades”. El fèretre de Valentín entrà enlaire cobert ambla bandera de la CNT, i són els seus companysdel mercat d’abastaments els qui duen la pe-sada càrrega del taüt, fins al nínxol del ce-mentiri de València. Milers d’ulls vermells deplorar durant hores i punys tancats per la forçadel dolor acomiaden emotivament al company. El 25 de Juny del 2004, 25 anys després del seuassassinat ;anarcosindical valenciana va tornara retre-li homenatge en el seu 25 Aniversari,amb una concentració i una exposició sobre elsfets ocorreguts, al Mercat d’abastaments deValència. A la concentració van acudir algunsfamiliars, vells sindicalistes i els joves cenetis-tas, que van tancar l’acte amb dues paraulesclau: No oblidem.

Valentín González: quan la classeobrera es va vestir de dol

Miguel Ángel MFCNT-VALENCIA

Fa prou de temps, anys ja, que parlemde la legalitat de les privatitzacionsque van dur avant successius go-

verns llatinoamericans en benefici de com-panyies transnacionals i en perjudici delspaïsos seu de les privatitzades. També sa-bem de la complicitat institucional, legal ipolítica dels organismes internacionals tantde crèdit com de control. I, per descomp-tat, mai es va deixar de tenir en compte l’a-nuència i complaència dels governs de torndels països de l’anomenat “Primer Món”,casa matriu de les privatitzadores. Què ensqueda per saber?....que la ruleta continua ique el compromís dels governs dels païsosque tenen en el seu territori nacional a lesseus metropolitanes de les companyiestransnacionals és total i absolut, més enllàd’oportunes declamacions i discursos quereivindiquen idees progressistes i, fins i tot,socialistes. Per a mostra hi ha prou en veu-re la situació d’Aigües “Argentines”, em-presa privatitzada durant l’era Menem ique es va fer amb el control de l’aigua a Ar-gentina, gràcies a les concessions que elmenemisme produí i va imposar als seuscompatriotes amb el vistiplau del FMI i elBanc Mundial. En aquesta privatització vanintervenir, en el règim de joint venture,l’empresa catalana “Aigües de Barcelona” iel grup francès “Suez”. El desastre privatit-zador ha arribat a l’instant en el qual Ai-gües Argentines podria rescindir el seucontracte acusant a l’Estat argentí de nohaver resolt el problema econòmic financerque es va generar a partir de que no es vapermetre l’augment de tarifes a les privatit-zades quan la fallida econòmica d’aquestpaís en 2001. Aquesta rescissió li costaria algovern argentí, que representa a les realsvíctimes d’aquesta situació, fortes deman-des per part del consorci privatitzador Ai-gües de Barcelona-Grup Suez. El dilema per al govern del president Ro-dríguez Zapatero es presenta candent jaque té un front intern, cooptat pels interes-sos de la gran banca, que no vol entendrede responsabilitats socials i, menys encara,de les lleis de la mínima decència. I el pro-blema s’acaba de plantejar a l’entrar en es-cena el poderós grup banquer català “LaCaixa” que, en aquests moments, és accio-nista majoritari amb “el Grup Suez” en lapropietat d’Aigües “de Barcelona”. Elsfrancesos volen abandonar les seues obli-gacions a Argentina i els espanyols, quesemblen escoltar els precs del presidentespanyol, podrien decidir quedar-se, enca-ra que les decisions es prenen fora de l’Ar-gentina, per la qual cosa les aliances euro-pees tenen pes fonamental. Ningú esmenta els talls i la depredació queha sofert i seguirà sofrint la població argen-tina, sempre pagant un servei tan essencialcom és l’aigua, i que ha quedat tancat en elvedat privat de les negociacions bilateralsentre el que és legal i el que és legítim.

Josefina Juste (ex professora de la Universitat “Mares de Plaça de Maig”).

Allò legal i allò legítim

L’AMÈRICA

JOSEFINA

JUSTE *

05OPINIÓL’Avanç informació, 30 de setembre de 2005

Els números són freds, no parlen, noexpliquen: tan sols ens mostrenuna veritat freda i parcial, tot just

sí assoleixen ensenyar una realitat esbiai-xada i incompleta... Però quan les xifressón tan aclaparants com les què es refe-reixen a la Centreamèrica actual i recent-ment passada, poden ajudar a fer-nos unaidea del que succeeix per en aquest racódel planeta.Els anys 80 van ser batejats com la dèca-da perduda per a Amèrica Llatina, perdu-da quant a creixement econòmic, perdu-da quant a inversions i guanys. La dècadadels 80 per a Centreamèrica va ser la dela mort i la foscor, quan el càstig de la re-pressió colonial i de les guerres imperialsva caure sobre un conjunt de pobles que,somiant que eren lliures, van gosar pren-dre el futur per assalt i construir amb lesseues vides la utopia d’un matí que, fins allavors, els havia estat negat. Durant aquests anys, van morir a causa dela repressió militar i paramilitar al voltantde 350.000 persones en la regió (200.000a Guatemala, 80.000 a El Salvador, 50.000nicaragüencs, i15.000 hondurenys)...Sorprèn semblant càstig (la condemna amort d’un 1% del total de la població de

l’istme) per a tan dubtós delicte. Sorprènencara més que la meitat dels assassinats(165.000 persones) eren indígenes maies,l’afront de les quals va consistir en la re-sistència enfront d’un projecte que elscondemnava a desaparèixer i a un siste-ma que els robada la seua història, el seupresent i el seu futur. I quan els fusells van callar, quan es va as-sentar la pau dels cementiris i la terra cen-treamericana va quedar anegada amb lasang dels seus fills i filles, quan els matei-xos que van sufragar les guerres assassi-nes van passar a ocupar càrrecs en elscongressos i en els governs i quan els mi-litars i paramilitars repressors es van ves-tir amb els nous uniformes de la segure-tat privada o els vestits del narcotràfic...va arribar el present, amb la seua globa-lització i les seues neoliberals, escopint elpassat a borbollons. Escopint morts, quesempre cauen del mateix costat. Cada any moren a Guatemala 5.000 per-sones víctimes d’homicidi, 2.500 a El Sal-vador i 1.800 a Hondures, en una guerradiària que, per descomptat, només lliurenels pobres. I es repeteixen modernes massacres, comun reflex de l’ahir (de camperols indíge-nes a Guatemala i de presos en tota la re-gió); i s’usurpen els recursos naturals deles comunitats (la biodiversitat de l’eco-

sistema centreamericà i la riquesa en mi-nerals del seu subsòl representen un ca-ramel per a les transnacionals, entre lesquè es troben noms tan coneguts comUnión Fenosa, Monsanto, Mercks o No-vartis); i es manté la impunitat i la re-pressió contra el moviment social (els po-ders ocults, els mateixos que van actuardurant l’etapa del conflicte, continuen re-primint a qui, d’una o altra manera, s’o-posa al sistema); i la neteja social roman(els joves que integren les “maras”, al ma-teix temps que actuen de botxins, sóntambé les principals víctimes d’un siste-ma que els exclou des del moment del seunaixement); i centenars de dones, viola-des i torturades, apareixen en escom-briaires i cunetes (només a Guatemala,2.000 dones van ser assassinades en elsúltims 4 anys); i el control ideològic es re-força (els mitjans de comunicació de mas-ses formen bloc amb el poder econòmic ipolític, evitant qualsevol corrent alterna-tiu de pensament). L’ahir i l’avui es barregen a Centreamèri-ca i es confonen en un violent remolí, quesosté el neoliberalisme, però beu de lacontrainsurgència... Mentre, són milersels què resisteixen davant aquest malsonimpossible de números, persistint en elsomni possible de construir un futur dife-rent.

Centreamèrica: els númerosde la vergonya

ALTRES VEUS

Diego Jiménez MirayoACSUD-LAS SEGOVIAS

Ara fa al voltant de vuit segles, con-cretament l’any 1238, el País Va-lencià naixia com a entitat política

autònoma amb una identitat pròpia. Ho feiaun 9 d’octubre com a conseqüència de laconquesta de la ciutat de València per lestropes del rei Jaume I. Des d’aleshores ençà fins els nostres dies,la sobirania i la integritat del nostre terri-tori han anat patint paulatinament un pro-cés d’erosió que ens ha sigut injustamentimposat per una història farcida de con-questes i invasions sobre el nostre país.L’any 1707, un monarca espanyol anome-nat Felip V envaïa el Regne de València “porjusto derecho de conquista” i castigava elnostre territori per haver donat suport al’arxiduc Carles en la guerra de Successió.L’any 1936, a punt de què la II Repúblicaespanyola aprovara un text estatutari peral País Valencià, el general feixista Fran-cisco Franco irrompia en l’escena políticaper a imposar durant vora quaranta anysun règim totalitari al més pur estil castellà.Al finalitzar el franquisme, Espanya, ambuna constitució aprovada l’any 1978, im-posava una democràcia burgesa en termesexcloents i institucionalitzava sense capmena de pudor l’opressió a les nacions sen-

se estat, a la vegada que negava el seu dreta autodeterminar-se. Amb unes circumstàncies històriques queens han sigut certament desfavorables, elPaís Valencià continua celebrant, nou d’oc-tubre rere nou d’octubre, el seu naixementcom a poble. Enguany ho farà en un climapolític molt peculiar com a conseqüènciad’un debat obert que ha suscitat la refor-ma estatutària pactada pels dos grans par-tits nacionalistes espanyols (PP i PSOE) ifeta absolutament d’esquenes a la societatvalenciana i en contra dels interessos de lesnostres classes populars. Aquesta reformade l’Estatut valencià, que intenta erigir-secom un model de respecte a la Constitucióespanyola i pretén servir d’exemple a la res-ta d’autonomies espanyoles, ha provocatuna divisió al si de la societat valenciana.Mentre el PPSOE s’esforçava en vendre’nsaquesta reforma com la més absoluta ex-pressió de sobirania i independència delnostre territori, la socialdemocràcia valen-ciana denunciava el tarannà antidemocrà-tic del procés reformista a la mateixa ve-gada que reivindicava un Estatut realmentvalencià, d’esquerres, democràtic i plural.Al marge d’aquestes postures, que girenevidentment entorn a la política parla-mentarista espanyola, hi ha aquells i aque-lles que es mostren totalment contraris/es

a qualsevol reforma estatutària. És enaquest punt on cobren implacable im-portància tots els moviments socials debase que es declaren independentistes ique entenen per reforma una completasubmissió al règim democràtico-burgès es-panyol i al seu sistema econòmic lliure-canvista. És per això que la nostra postu-ra, com a assemblees de joves indepen-dentistes i socialistes del País Valencià, éstan valenta com coherent: cal lluitar desdels nostres barris, pobles, viles i ciutatsper a bastir un contrapoder popular queens permeta la independència i el socialis-me sense haver de subordinar-nos al joc deles classes polítiques espanyoles i botifle-res. Des de les assemblees de joves de l’Es-querra Independentista del País Valencià,instem a tot el jovent a participar en un pro-jecte d’unitat popular que hem de treballardes de la nostra realitat més immediata iamb una postura rebel i marcadament re-volucionària. Així mateix, vos empentem aeixir al carrer i a celebrar amb l’orgull pro-pi del poble valencià el nostre 9 d’octubre,la nostra diada nacional, amb la idea claraque el País Valencià només serà lliure quanel seu poble decidisca el futur que desitjaamb la lluita del dia rere dia. Mentrestant,cal deixar-ho ben clar: l’Estatut ens fa es-panyols.

L’Estatut ens fa espanyols. Per laindependència i pel socialisme

Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista-PV

El matrimoni PP-PSOE

TONI

CUCARELLA

Tot això de la reforma de l’estatut d’auto-nomia no hauria d’importar gens als in-dependentistes, siguen de nació catala-

na o “valenciana”. Per coherència. Excepte –ono– en el cas que la seua participació en la ne-gociació del text permetera significatiusavenços d’autogovern. En aquest cas estarial’estatut català, però no del valencià. Ací, nos’ha presentat un estatut per al País Valencià,sinó un contuberni espanyol PP-PSOE. Ha es-tat un “consens” a dos i a EUPV l’han bandeja-da. El seu vot negatiu a la reforma de l’estatutha estat coherent: si ja està tot “atado y bienatado” no cal, de més a més, aprovar-los elpuntelló al cul. És per aquest no coherent d’EUPV que m’hasorprès l’abstenció d’ERC. Si EUPV, que haviad’haver pogut participar en el consens per lareforma n’ha estat exclosa, i conseqüentmentha optat per dir que s’ho apanyen ells, ambmés motiu ERC havia d’haver votat no si perno tenir representació al Parlament valenciàno han estat ni presos en consideració (ni ERCni el BNV). També caldria haver dit no perquè el PSOE haplantejat l’estatut valencià com la mesura queestà disposat a tolerar i avisa que no acceptarà“excessos”. Quins patètics paperots ens obli-guen a fer els espanyols als valencians. I nosal-tres contents com un gínjols amb el nostre pa-per de babaus útils o d’esquirols de l’espanyo-lisme. Si hi ha mesura prèvia, si l’estatut valen-cià el presenten com la talla màxima del seu“corsé”, calia haver dit no. Perquè, en realitat,el que presentaven a tràmit no era la reformad’un estatut d’autonomia per al País Valencià,sinó un nou acord PP-PSOE, com el Pacte An-titerrorista o la Llei de Partits. Ben mirat,aquesta reforma de l’estatut és una humiliacióper als valencians i les valencianes. Se’ns hautilitzat com a model de servilisme. No hanusat l’estatut d’Andalusia o La Rioja: han presel valencià, exemple de lleialtat a la metròpoliimperial, per rebaixar les ànsies de les colòniesmés irredempts. Tot i importar-me un rave l’estatut, faria unaproposta. A benefici d’inventari. S’està parlantmolt d’una possible unió de partits per al 2007.Sóc escèptic amb aquestes barreges que sovintacaben com el ball de Parra. I no em plau haverde donar el vot perquè governe el PSOE si elPSOE no és alternativa al PP sinó la seua alter-nança. “Tanto monta, monta tanto”. Metàfora:el PSOE prefereix el PP per fundar família po-lítica; llavors, o l’esquerra pren el camí del dig-ne celibat o accepta el trist paper d’amant perinterès. Així doncs, per començar a posar enpràctica aqueixa possible unitat, per visualit-zar-la, se li podria fer un envit fort al PSOEamb una proposta de reforma conjuntad’EUPV-ERPV-BNV. I que el PSOE decidesca sifa les paus amb l’esquerra o continua ballantamb la dreta. Si diu que s’estima la dreta, lla-vors caldria advertir-li que el 2007 tothom ba-llarà solt i ell amb la granera. Tanmateix, em fal’efecte que els planetes a l’esquerra del PSOEtampoc no tenen vocació de ser la seua alter-nativa, sinó el seu apèndix. I el PSOE se n’a-profita.

LA TRINXERA

06 L’Avanç Informació, 30 de setembre de 2005

INTERNACIONAL

CAMILLE T. TAIARA

Només quatre dies abans de les elec-cions presidencials estadouniden-ques de 2004, una prestigiosa revis-ta mèdica britànica va publicar elsresultats d'un rigorós estudi d'un in-vestigador àmpliament respectat, eldoctor Els Roberts. Roberts va con-cloure que prop de 100.000 perso-nes havien mort en la invasió i ocu-pació de l'Iraq. La majoria eren ci-vils no combatents. Molts eren nens.

Però la notícia no va arribar a lesprimeres planes dels principals pe-riòdics. No va estar en les notíciesde les cadenes de televisió. Així quela majoria dels electors sabia poc ogens del brutal impacte civil de laguerra del president George W.Bush quan va anar a votar. Aquestaés només una de les principals notí-cies ignorades pels mitjans noticio-sos dominants, que van eliminar, ovan informar poc referent a aixòl'any passat, segons el Projecte Cen-sored, un grup de control dels mit-jans basat en la Universitat EstatalSonoma de Califòrnia.

Cada any, investigadors del pro-jecte exploren els mitjans buscantnotícies que mai van arribar real-ment a aparèixer, publicant els re-sultats en un llibre, intitulat aquestany “Censored 2006”.

Per descomptat, com expliquenmeticulosament cada any els parti-cipants en el Projecte Censored, lesseves notícies “censurades” no sónliteralment censurades. És possibletrobar la majoria en Internet, si sesap on trobar-les. I algunes fins i tothan merescut un poc de tinta en lapremsa dominant. “Censura”, expli-ca el director del projecte Peter Phi-llips, “és tota interferència en el lliu-re fluix de la informació en la socie-tat”. Les notícies destacades pelprojecte Censored simplement nohan rebut l'atenció que mereixen, iper això no han arribat a la cons-ciència del gran públic.

“Si hagués una premsa realmentdemocràtica, és el tipus de notíciesque presentaria”, diu Sut Jhally, pro-fessor de comunicacions en la Uni-versitat de Massachussets i directorexecutiu de la Fundació d'EducacióMediàtica. Les notícies que els in-

EL SILENCI D’UNA PREMSA AL SERVEI DEL GOVERN DE BUSH

Rànquing de la censura als EUAUn grup de control dels mitjans de comunicació que opera a la Universitat Estatal de Califòrnia ha publicat un decà-leg, "Censured 2006", en el qual desxifra o aclareix algunes de les activitats de l’Administración Bush que han estatcensurades a la majoria dels mitjans comunicatius estadounidencs durant l’any 2005

Mentre l'administració ha extès laseua capacitat de controlar alscivils, ha estat treballant perassegurar-se que el públic - i finsi tot el Congrés - no puguendescobrir què està fent el govern.Fa un any, el representant HenryA. Waxman (Demòcrata-Califòrnia.) va publicar una anàliside 81 pàgines sobre com elgovern ha manejat les principalslleis de govern obert del país. Elseu informe va assenyalar que elgovern federal haconseqüentment “limitat l'abast il'aplicació” de la Llei de Llibertatde la Informació, la Llei d'ArxiusPresidencials i altres lleis crucialsd'informació pública, mentreextèn les lleis que bloquegenl'accés a certs arxius - creant finsi tot noves categoriesd'informació “protegida” i

apartant de l'escrutini públic adepartaments sencers.Quan no hi ha hagut prou ambaquests mètodes, l'administracióBush defugeix simplement lapublicació d'arxius - fins i totquan el sol·licitant ha estat unsubcomité del Congrés o l'Oficinade Responsabilitat del Govern, vaestablir l'estudi. Uns pocs delsdocuments potencialmentincriminadores que Bush & Cias'ha negat a lliurar als seuscol·legues en el Congrés inclouenantecedents de contactes entregrans companyies de l'energia il'equip operatiu del vicepresidentDick Cheney sobre l'energia.Memoràndums de la Casa Blancarelacionats amb les armes,diguem “el·lusives”, dedestrucció massiva de SadamHusein, i informes descrivint la

tortura en Abu Ghraib.Els resultats de l'informe van sertan dramàtics com perquèarribaren a indicar “un atac senseprecedents contra les lleis quefan que el nostre govern sigaobert i responsable”, va dirWaxman el 14 de setembre de2004, en una conferència depremsa anunciant la publicaciódel mateix.Considerant l'interès intrínsecdels mitjans noticiosos en lasalvaguarda de les lleis de governobert, es podria pensar quetindrien suficients motius per apublicitar àmpliament semblantsconclusions. No obstant això, lamajoria dels nord-americanssegueixen fent cas omís de fins aquin punt els dirigents en la CasaBlanca han arribat a ser molt méshermètics - i autocráticos.

Dintre de dècades, pot succeirque el món civilitzat contempleen retrospectiva els atacs contraFaluya a l'abril i al novembre de2004 i els identifique comexemples de l'extrem menyspreud'Estats Units i Gran Bretanyaper les regles més elementals decombat en temps de guerra.

Poc després que la “coalició”es llancés a la seua segonaofensiva, l'Alta Comissionada del'ONU per als Drets Humans,Louise Arbour, va cridar ques'investigués si els nord-americans i els seus aliatshavien participat en “l'atacdeliberat contra civils, atacsindiscriminats i desproporcionats,l'assassinat de persones ferides,i l'ús d'escuts humans”, entrealtres possibles “greus violacionsde les Convencions de Ginebra…considerades crims de guerra”.

Más d'un 83% dels 300.000residents de Faluya va fugir de laciutat, van informar Mary

Trotochaud i Rick McDowell, delAmerican Friends ServiceCommittee (Comitè de Serveid'Amics, AFSC per les seuessigles en anglès), segonss'informa en la revista Peaceworkde l’AFSC. Es va denegar el lliurepas als homes entre les edats de15 i 45 anys, i tots els qui es vanquedar -uns 50.000- van sertractats com a combatentsenemics, segons l'article.

Nombroses fonts van informarque les forces de la coalició vantallar l'aigua i l'electricitat, esvan apoderar del principalhospital, van disparar a tot el quis'atrevís a sortir al carrer, vanexecutar famílies que agitavenbanderes blanques mentretractaven de nedar a través del'Eufrates o de fugir d'altramanera de la ciutat, van dispararcontra ambulàncies, van aplanarcases i van matar persones queno entenien anglès, vanatropellar ferits usant tancs, i van

permetre que cadàvers espodriren als carrers i forendevorats per gossos.

Personal mèdic i altrespersones van informar que vanveure persones, mortes i vives,amb cares i cames foses, feridesconsistents amb l'ús de bombesde fòsfor. Però ningú sabria resde tot això llevat que trobara unrar informe d'algun dels encaramés infreqüents periodistesindependents - o hagués sabut enquin fosc lloc en la Xarxa acudirper a obtenir veritable informació.Per descomptat, el bloqueiginformatiu dels mitjans va moltmés allà de Faluya.

La negativa dels militars d'EUAa mantenir un recompte de mortsiraquianes s'ha reflectit en elsmitjans dominants que evitensistemàticament el tema dequants civils iraquians han estatmorts.

Els Roberts, investigador de laJohns Hopkins Bloomberg School

of Public Health, va realitzar unarigorosa investigació de lamortalitat anterior i posterior a lainvasió a l'Iraq; va entrar amagata l'Iraq ficat al llit en el pis d'unvehicle tot terreny i va entrenar aobservadors en el terreny.

Els resultats van ser publicatsen The Lancet, una prestigiosarevista mèdica britànica llegidaper professionals, el 29d'octubre de 2004 -només quatredies abans de les eleccionspresidencials als EUA Roberts i elseu equip (que va incloureinvestigadors de la UniversitatColumbia i de la Universitat AL-Mustansiriya a Bagdad) vanconcloure que “el nombre devíctimes mortals associat amb lainvasió i l'ocupació de l'Iraq ésprobablement de prop 100.000persones, i possiblement sigamolt més elevada”.

Van determinar que la vastamajoria d'aquests morts vanresultar de la violència -

particularment dels bombardejosaeris- i més de la meitat de lesvíctimes mortals van ser dones onens.

En el passat, el Departamentd'Estat havia fet un úsconsiderable d'estudis deRoberts. Quan el científic,utilitzant tècniques similars, vacalcular l’any 2000 que prop de1,7 milions de persones havienmort al Congo com a resultat degairebé dos anys de conflictearmat, els mitjans noticiosos vanutilitzar la informació, NacionsUnides més que va duplicar laseva comanda d'ajuda a Congo, iEstats Units va prometre altres10 milions de dòlars d’ajuda.

Aquesta vegada: silenci -interromput només perl'ocasional crítica que rebutjaval'informe de Roberts. Elsprincipals programes televisiusde notícies, va establir elProjecte Censored, mai ho vanesmentar.

(2) GUERRA A L’IRAQ. L’ATAC A FALUYA I LA SUMA DE MORTS CIVILS

(1) MESURES OBSCURANTISTES DEL GOVERN DE BUSH

vestigadors identifiquen involucrendelictes corporatius i abusos gover-namentals sobre els quals s'ha in-format poc quan no s’han ignoratper complet, diu Jhally, que va aju-dar a jutjar els principals temestriats per Projecte Censored. En laseua major part, agrega: “notíciesque afecten als poderosos no sónutilitzades pels mitjans corpora-tius”.

És possible “censurar” realmentuna notícia en l'era d'Internet, quanla informació de milions de fontsvola pel món en qüestió de segons?Quan un sol article en un fosc pe-riòdic pot ser distribuït i discutit encentenars de blogs i llocs en la xar-xa? Quan tots els dies partidaris detots costats disseccionen els mitjansdominants en la xarxa? Per des-comptat que si, diu Jhally.

“Internet és un lloc fabulós onanar si ja saps que els mitjans do-

minants estan fortament prejutjats”i cerques activament llocs en els lí-mits extrems de la Xarxa, assenya-la. “D'altra manera, és només un llocmés en el qual et tracten de vendrecoses. El desafiament per a una so-cietat democràtica és com obtenirinformació vital no només en elsmarges sinó en el centre de la nos-tra cultura.”No tots els articles ofonts que el Projecte Censored hacitat amb el passar dels anys són to-talment creïbles, hi ha almenys unad'aquest any que és prou fluixa.

Però la majoria de les notíciesque estan incloses entre les 10 prin-cipals del projecte van ser publica-des per fonts més fiables i van in-cloure només informació verifica-ble. I els resultats generals del Pro-jecte Censored donen perspectivesvaluoses sobre el tipus de temes alsquals els mitjans dominants hauriende prestar una major atenció.

07INTERNACIONAL L’Avanç Informació, 30 de setembre de 2005

L'any passat el Projecte Censoredva predir el potencial per a abusoselectorals en la campanyapresidencial de 2004: La “vendade política electoral” esmentadaamb el nombre sis en la llistad'històries menys difoses en2003-2004. Els mitjansdominants van ignorar en granparteix l'evidència que lesmàquines de votació electrònicaeren susceptibles de sermanipulades, així com lesaliances polítiques entre elsfabricants de màquines i el PartitRepublicà.Després va venir el 2 de novembrede 2004. Bush va vèncer per 3milions de vots -a pesar desondejos de boca d'urna queprojectaven clarament la victòriade Kerry per un marge de 5milions.“Les enquestes de sortida d'urna

són altament exactes”, vanescriure Steve Freeman, professoren el Centre de DinàmicaOrganitzativa de la Universitat dePensilvania, i l'estadístic de laUniversitat Tremp Josh Mitteldorfen In These Estafis. “Eliminen lamajor part de les fonts depotencial error de recompte al'identificar als votants reals i alpreguntar-los immediatamentdesprés per qui van votar.”La discrepància de vuit milions devots va anar molt més enllà delmarge d'error de menys d'un u percent reconegut pel sondeig. I quanFreeman i Mitteldorf van analitzarles xifres arreplegades per lesdues companyies que van realitzarles eleccions, van trobar evidènciaconcreta de frau potencial en elrecompte oficial.“Només en precintes que vanutilitzar boletes antigues,

contades a mà, el recompte oficiali els sondejos de boca d'urna vancaure dintre del marge normald'error en el mostreig”, vanescriure. I “la discrepància entreels sondejos de boca d'urna i elrecompte oficial va serconsiderablement major en elsestats crítics que podien influir enel resultat final de l'elecció.”Les inconsistències van ser moltmés marcades en les comunitatsafroamericanes, el que va conduira noves crides en favor de laigualtat racial en el sistema devotació estadounidenc. “És horaque es faça el recompte d'aquestvot un dret, no només el fet quesiga dipositat, abans que JimCrow torne a cavalcar en lapròxima elecció”, van escriure elreverend Jesse Jackson i GregPalast en Seattle Post-Intelligencer.

(3) UN ALTRE ANY DE DEFORMACIÓ ELECTORAL

És un truc brut ben conegut enels salons del govern. Si volsaprovar una legislació impopularque saps que no resistirà capanàlisi seriosa, simplementespera fins que el públic noestiga observant. És precisamentel que va fer l'administració Bushel 13 de desembre de 2003, eldia en què les tropes nord-americanes van capturar SadamHusein.

Bush va celebrar l'ocasió ambla signatura en privat de la Lleid'Autorització de la Intel·ligència[Ì#AA per les seues sigles enanglès] - una expansiócontrovertida de la Llei PATRIOTAque va incloure punts selectesde la “Llei de Reforç de laSeguretat Interior de 2003”, unesborrany de proposició quehavia estat deixat de costat perles protestes populars, desprésde ser filtrat al públic.

Específicament, la IAA permet

que el govern obtingainformacions financeres sobre unindividu sense una ordre judicial.La llei també il·legalitza que lesinstitucions informen a algú queel govern ha requerit aquestsantecedents, o que la informacióha estat compartida amb lesautoritats.

“La llei també amplia ladefinició d'institucions“financeres” perquè incloga lescompanyies d'assegurances,agències de viatges iimmobiliàries, corredors deborsa, el Servei Postal d'EUA,joieries, casinos, línies aèries,agències d'automòbils, i altresnegocis “les transaccions delsquals en efectiu tenen un altgrau d'utilitat en assumptescriminals, tributaris oregulatoris”” va advertir NikkiSwartz en InformationManagement Journal. SegonsSwartz, la definició és ara tan

àmplia que podria ser utilitzadaplausiblement per arribar apermetre l'accés a transcripcionsescolars o antecedents mèdics.

“D'un sol cop brutal, aquestallei ha delmat els nostres drets ala privacitat, procés degut illibertat de paraula”, va escriureAnna Samson Miranda en unarticle per a la revista LiPmagazine intitulat “Greu NewWorld" que va documentar elsmitjans d'alta tecnologia, de laindústria privada i ciutadansparticulars que el govern jaempra com part d'una vastaxarxa de vigilància.

Miranda va advertir: “Si estemmassa ocupats, distrets,apàtics, per combatre lavigilància i recollida de dades pelgovern i les corporacions, nopodrem anar enlloc -siga pelcarrer a prendre un cafè o pelpaís per manifestar-se- sense servigilats”.

(5) AVANTATGES MILITARS AMB L’EXCUSA DEL TSUNAMI

El poble nord-americà va reaccionardavant el tsunami que va assotarl'Oceà Índic al desembre passatamb un esclat de compassió i dedonacions privades. En tot el país,els veïns es van juntar per recolliraliments, medicines i contribucionsfinanceres. Els escolars vanrealitzar projectes en les seuesclasses per ajudar a la causa.Per desgràcia, el govern dels EUAno va reflectir el mateix nivelld'altruisme.

El president Bush va oferirinicialment una sumavergonyosament baixa de 15milions de dòlars en ajuda. Mésimportant encara, el ProjecteCensored va establir que el governdels EUA va explotar la catàstrofeper al seu propi benefici estratègic.

L'establiment d'una presència

militar més forta en l'àrea podiaajudar Estats Units a mantenir uncontrol més proper sobre Xina -que, gràcies a la seua creixentforça econòmica i militar, haemergit com un dels rivals enpotència més considerablesd'aquest país. També podriafortificar un terreny militarimportant per llançaments i ajudara consolidar el control sobre rutescomercials potencialmentlucratives.

Estats Units opera actualment auna base des de Diego García -unantic mandat britànic en l'ArxipèlagChagos (aproximadament a mitjancamí entre Àfrica i Indonèsia), peròl'usdefruit acaba l’any 2016. L’illatambé és “remota i Washingtondesespera per una alternativa”, vaescriure el veterà periodista indi

Rahul Bedi.“En conseqüència, en nom de

l'ajuda, EUA va ressuscitar la basemilitar Utapao a Tailàndia quehavia utilitzat durant la Guerra deVietnam (i) va reactivar els seusacords de cooperació militar ambTailàndia i l'Acord de ForcesVisitants amb les Filipines”, vainformar Bedi.

Al febrer passat, el Departamentd'Estat va reparar els vinclestrencats amb els tristamentcèlebres, cruels i corruptes,militars indonesis -encara que elsobservadors de drets humans vanacusar els militars de retenir“aliments i altra ajuda de civilssospitosos de suport a lainsurrecció secesionista, elMoviment Lliure Aceh”, va informarJim Lobe per a Inter Press Service.

(6) ACTIVITATS ANTIDEMOCRÀTIQUES DE BUSH

08 L’Avanç Informació, 30 de setembre de 2005

L'any passat, dretans en elCongrés van fer tot un avalot sobrecom Nacions Unides haviensuposadament permès a SadamHusein rebre 10.000 milions dedòlars en diners il·legals a travésdel programa de Petroli perAliments. Els titulars cridaven al'escàndol. El columnista del NewYork Times William Safire es vareferir a la presumpta estafa del'ONU “com “l'estafa mésimportant en la història del món”.Però qui sabia com el programahavia estat establert i dirigit -i quiho havia controlat- no va serpersuadit.Les acusacions inicials es vanbasar en un informe de l'OficinaGeneral de Contraloría [GAO, perles seues sigles en anglès]publicat a l'abril de 2004 i van serreforçats posteriorment per uninforme més detallat demanat perla CIA.Segons la GAO, Husein vacontrabandejar petroli per un valor

de 6.000 milions de dòlars des del'Iraq - en la seua major part pelgolf Pèrsic. Però la flota de l'ONUencarregada d'interceptarqualssevol contrabandista estavasota el comandament directed'oficials nord-americans, iconsistia aclapadorament devaixells de la Marina dels EUA. El2001, per exemple, 90 dels seusvaixells pertanyien a Estats Units,mentre que Gran Bretanyacontrolava només 4, va escriureJoy Gordon en un article dedesembre de 2004 per a Harper”smagazine.La major part del petroli que vasortir de l'Iraq per terra ho va fer através de Jordània i Turquia -ambl'aprovació d'Estats Units. Laprimera administració Bush vaexcloure informalment a Jordàniade la prohibició de comprar petroliiraquià -un acord que vasubministrar a Husein 4.400milions de dòlars durant 10 anys,segons les pròpies xifres de la CIA.

Estats Units va permetreposteriorment que l'Iraq fes passarpetroli per un valor de 710 milionsde dòlars a través de Turquia - “totmentre avions dels EUA queimposaven zones de no-vol volavenper damunt”, va escriure Gordon.Scott Ritter, inspector d'armes del'ONU a l'Iraq durant els primerssis anys de sancions econòmiquescontra el país, va treure a la llumpública un altre engany. EstatsUnits va permetre suposadamentque una companyia petrolieradirigida per la germana del ministred'exteriors rus Yevgeny Primakovcomprés petroli barat de l'Iraq i horevengués a companyies dels EUAa preus de mercat -fent que Huseinguanyés suposadament “centenarsde milions” més. “S'ha calculatque un 80 per cent del petroli delcontraban il·legal des de l'Iraq sota“petroli per aliments” va acabarper arribar als Estats Units”, vaescriure Ritter en l’Independentbritànic.

(6) LA VERITABLE ESTAFA DE PETROLI PER ALIMENTS

Els historiadors consideren queels éssers humans van aprendreper primera vegada a conrear en“l'Arc Fèrtil” de Mesopotamia, ones troba ara LlIraq. “És ací, propde 8.500 o 8.000 A. de C. on lahumanitat va domesticar perprimera vegada el blat, ací vanéixer l'agricultura”, va escriureJeremy Smith a la revistaEcologist. Tot aquest temps, “elsagricultors iraquians han estatseleccionant naturalment varietatsde blat que es comporten milloramb el seu clima… “i han creuatel seu pol·linització amb unesaltres de diferents qualitats”.

“Els EUA, no obstant això, handecidit que a pesar de 10.000anys de pràctica, els iraquians nosaben quin blat dóna millorsresultats sota les seues pròpiescondicions.”Smith es referia al'Ordre 81, una de 100 directivesemeses per L. Paul Bremer III,l'administrador dels EUA a l'Iraq,que va deixar com llegat delgovern dels EUA quan va transferirles operacions a les autoritatsinterines iraquianes. La regulaciófixa criteris per a patents dellavors que només poden ser

complertes per companyiesmultinacionals com Monsanto oSyngenta, i atorga al propietari dela patent drets exclusius sobrequalsevol aspecte de tots elsproductes produïts amb aquestesllavors. A causa de la pol·linitzaciócroada que ocorre naturalment, elnou sistema llança efectivamentun procés segons el qual elsagricultors iraquians promptehaurien de comprar les seuesllavors en lloc d'utilitzar llavorsresultants dels seus propis cultiuso comprades en el mercat local.

Les varietats natives seranreemplaçades per llavors foranes -i genèticament modificades- il'agricultura iraquiana es farà mésvulnerable a malalties al perdre'sla diversitat biològica.

La Universitat A&M de Texas,que es vana que el seu programaagrícola és “un líder mundial” enl'ús de biotecnologia, ja s'haembarcat en un projecte de 107milions de dòlars per “reeducar”els agricultors iraquians perquèconreen collites de grandàriaindustrial, per a l'exportació,utilitzant llavors nord-americanes.I qualsevol que mai haja parat

esment a com això ha funcionaten altres parts en el sud delglobus sap el que seguirà... elsagricultors perdran les seuesterres, i el país perdrà la seuacapacitat d'acte-alimentar-se,generant pobresa i dependència.

A TomPaine.com, Greg Palastva identificar l'Ordre 81 com unamés de les mesures de Bremerque s'ajusten meravellosament al'esquema d'un “Pla Econòmic”dels EUA, un avantprojecte de 101pàgines per a la reestructuracióeconòmica de l'Iraq, formulat ambl'àmplia ajuda de lobbistescorporatius. Palast va informarque algú dintre del Departamentd'Estat li va passar el pla un mesabans de la invasió.

Smith ho va dir de manerasimple: “La gent, els avantpassatsde la qual van dominar perprimera vegada la domesticaciódel blat, haurien de pagar ara pelprivilegi de conrear-lo per a unsaltres I amb això el patrimoniagrícola més antic del món esconvertirà en només una baulamés en la vasta cadena desubministraments nord-americans”.

(8) ELS PERILLS DL’ELIMINACIÓ DELS CIMS DE LES MUNTANYES

El 15 d'agost, activistes ecològicsvan formar un bloqueig humà al'encadenar-se a equips deperforació, per obstruir l'accés delNational Coal Corporation a unamina a cel obert en les muntanyesApalache, a 64 quilòmetres alnord de Knoxville. Va ser nomésl'últim pas en una perllongadacampanya que els ecologistesdiuen que té implicacions enl'àmbit nacional, però que haestat ignorada pels mitjans fora

de l'àrea immediata. Es tractad'una tècnica amb la quals'eliminen cims sencers demuntanyes utilitzant explosius perarribar al carbó que es troba sota -una pràctica que no significa nimés ni menys que la devastacióde l'ecosistema local, però quepodria generalitzar-se.Tal com estan les coses, s'estanpreparant 93 noves plantes acarbó en tota la nació, segons haestablert el Projecte Censored.

“Àrees increïblement riques enbiodiversitat estan sentconvertides en l'equivalentbiològic de parcs d'aparcament”,va escriure John Conner de lasecció en Katúah de Earth First! -que ha estat invertint totes lesseues energies en campanyesd'acció directa per a bloquejar elprojecte - en Censored 2006 “. Ésla solució final per a muntanyesque han existit des de fa 200milions d'anys”.

(10) ACTIVITATS ANTIDEMOCRÀTIQUES DE BUSH

L'any passat va ser l'any més letalper als reporters des que laFederació Internacional dePeriodistes va començar a dur elcompte en 1984. Un total de 129treballadors dels mitjans vanperdre les seues vides, i 49 d'ells- més d'un terç - van ser morts al'Iraq.

En breu, periodistes noempotrats s'han convertit envíctimes familiars de les accionsmilitars dels EUA a l'estranger.

“Pel que se sap, ningú haprovat fins ara que un oficial alcomandament haja ordenat mai acap subordinat que disparéscontra periodistes pel fet de ser-ho”, va escriure Weissman en unaactualització per a Censored2006. Però el que pot ser mostratés un model de complicitat tàcita,combinada amb una campanyamaldestra per limitar el dret delsperiodistes a circular lliurement.

El Pentàgon s'ha negat aimplementar salvaguardesbàsiques per protegir periodistesque no estan empotrats amb lesforces de la coalició, a pesar derepetides peticions de Reuters id'organitzacions de defensa delsmitjans.

Els militars d'EUA van exonerarde tota culpa a l'exèrcit en l'atac -ara d’infausta memòria - contra

l'Hotel Palestine, que com sabia elPentàgon servia de base a uns100 treballadors dels mitjans-quan les forces de la coalició vanentrar a Bagdad el 8 d'abril de2003.

Fins a la data, les autoritatsdels EUA no han castigat cap solooficial o soldat involucrat enl'assassinat d'un periodista,segons el Projecte Censored.Mentre, el govern interí que elsEUA va instal·lar a l'Iraq va aplanari va clausurar les oficines d’AlJazeera a Bagdad gairebéimmediatament després deprendre el poder i va prohibir alcanal tota informació dintre delpaís.

Al novembre, el govern interí vaordenar que les organitzacionsinformatives s'ajustaren “a la líniadel govern sobre l'ofensiva dirigidaper EUA en Faluya o sofrirenmesures legals”, en una ordreoficial enviada en paper ambcapçalera del primer ministre interíEyad Allawi i citada en un informede novembre del reporterindependent Dahr Jamail.

I les forces de tant el governnord-americà com del govern interívan detenir a nombrososperiodistes dintre i al voltant deFaluya aquest mes, retenint-losdurant diversos dies.

(7) PERIODISTES EN PERILL

L'administració Bush ha estatprestant recentment moltaatenció a Iran. Part d'aquestinterès és òbviament el programanuclear d'Iran -però podria ser queno ho siga tot. Una certa notíciaque no ha rebut l'examen públicque mereix és la intenciódeclarada d'Iran d'obrir una borsainternacional de comerç de petroli.La nova entitat no noméscompetiria amb el Nova YorkMercantile Exchange [Nymex] il’International Petroleum Exchangede Londres (ambdós propietat decorporacions nord-americanes),sinó que també acceleraria elcomerç internacional de petroli eneuros.“Un allunyament del dòlar nord-americà cap a l'euro en el mercatdel petroli faria caure la demandade petrodòlars, possiblementduent a una ensulsiada del valordel dòlar”, van escriure BrianMiller i Celeste Vogler de ProjecteCensored en Censored 2006“Rússia, Veneçuela, i algunsmembres de OPEC han expressatinterès en orientar-se cap a un

sistema de petroeuros”, va dir. Ino és enterament improbable queXina, que és “el segon posseïdordel món per la seua grandària dereserves de divises nord-americanes”, pogués acabar perfer el mateix.Encara que Xina, com importantexportador de béns a Estats Units,té un interès creat a ajudar aapuntalar l'economia nord-americana i fins i tot ha vinculat laseua pròpia divisa, el yuan, aldòlar, també ha arribat a dependrecreixentment del petroli i del gasiranians.“Llevat que sobrevinga un atacdels EUA, sembla imminent que laborsa del petroli d’Iran, dominadaper l'euro, obrirà al març de2006”, van continuar Miller iVogler. “Lògicament, l'estratègiamés apropiada d'EUA és arribar aun compromís amb la UE i la OPECper a un sistema de dualitat dedivises per al comerç internacionalde petroli.” Però no s'escoltaràcap discussió d'aquestaalternativa en les notícies de lesset de la nit.

(9) NO TOT EL “PERILL IRANIÀ” ÉS NUCLEAR

+ info:www.rebelion.org/noticia.php?id=20031www.voltairenet.org/article122634.htmlwww.sfbg.com/39/49/cover_censored.htmlwww.projectcensored.org/www.indymedia.orgwww.lavanc.comwww.gara.net/azkenak/orriak/09/art129894.phpwww.thirdworldtraveler.com/Project%20Censored/Project_Censored.htmlen.wikipedia.org/wiki/Project_Censored

09ESTAT L’Avanç Informació, 30 de setembre de 2005

REDACCIÓ VALÈNCIA

El passat 27 de setembre es van com-plir 30 anys de les últimes penes demort executades pel franquisme.Aquell dia de 1975 - just unes set-manes abans del traspàs del dictador-eren afusellats dos suposats activis-tes d'ETA -Juan Parets Manot, aliesTxiki i Antonio Otaegui Etxevarría- itres pressumptes membres del FrontRevolucionari Antifascista Patriòtic(FRAP) -José Humberto Baena Alon-so i José Luis Sánchez Bravo Solla, iRamón García Sanz. Franco va mo-rir fent el que millor sabia: matar.

La manca de garanties jurídiquesen tot el procés, així com l’aplicacióde la pena capital, van generar nom-broses protestes en tota Europa con-tra la repressió del règim franquista.Fins i tot Papa Pablo VI va intercedirsense èxit davant Franco perquè escommutés la pena cabdal.

La reacció internacional davant lessentències de mort dictades pel rè-gim de Franco va ser massiva. Les au-toritats espanyoles van rebre milersde telegrames d'organitzacions de tottipus i de la majoria dels governs oc-cidentals, que demanaven l'indultdels condemnats al qüestionar el pro-cés judicial que s'havia dut contra

ells.Des d’aquella fatídica data l’es-

querra abertzale celebra el GudariEguna, en homenatge “al sacrificidels lluitadors per la llibertat d’Eus-kal Herria”.

Després de les execucions va ha-ver-hi manifestacions i protestesmassives en les principals capitals eu-ropees. Mèxic va demanar a Nacions

Unides l'expulsió d'Espanya de l'or-ganisme internacional, mentre quequatre ambaixades espanyoles vanser incendiades i 13 països van reti-rar als seus diplomàtics.

Ara, trenta anys després, familiarsi amics dels darrers assassinats pelfranquisme esperen que el Tribunalde Drets Humans d'Estrasburg espronuncie sobre aquells fets i con-

demni la il·legalitat del procés que liva condemnar a mort.

Al Congrès espanyol, la diputadaper Esquerra Unida-Esquera VerdaIsaura Navarro, va aprofitar l’aniver-sari per solicitar-li al Parlament unadeclaració institucional d’homenat-ge a les víctimes que comdemnés elsassassinats i reconegués la tasca detotes les persones i moviments so-

cials, polítics i democràtics que trac-taren d’evitar els afussellaments.

Com era d’esperar, la declaració -que necessitava ser aprovada perunanimitat- ha estat rebutjada pelPartit Popular, una formació on se-gueixen havent-hi membres que for-maren part del Consell de Ministresque refrendrà les condemnes de mortsignades per la justícia franquista.

Fa 30 anys de les últimes penesde mort del franquisme

ESTATMEMÒRIA HISTÒRICA EL DICTADOR VA MORIR MATANT

El PP rebutja recolzar una declaracióinstitucional delparlament espanyolcondemnant elsassassinats

Familiars i amics demanen justícia a Estrasburg. Cap tribunal espanyol ha revisat les condemnes

COMARQUES10 L’Avanç Informació, 30 de setembre de 2005

LLUÍS ADELL VALÈNCIA

Dimarts passat, 20 de setembre, mo-ria a Viena el famós caçador de cri-minals nazis Simon Wiesenthal.Després de passar pels camps deconcentració, aquest jueu va decidirdedicar tota la seua vida a intentardur davant la justícia els nazis quevan aconseguir escapar del seu paísa Argentina, Estats Units o la costavalenciana. Mes de 1.100 nazis -en-tre ells el jerarca nazi Adolf Eich-mann, autor intel·lectual de la Solu-ció Final que va dur sis milions depersones al genocidi dels camps deconcentració- van ser investigats iarrestats per aquest ancià nascut aBuczaz (actualment Ucraïna). Elsmitjans de comunicació van dedicarnombroses i merescudes pàgines aaquest personatge, no obstant aixòaquests mateixos mitjans no han tin-gut la voluntat de seguir el seu es-perit a pesar dels últims episodis re-lacionats amb la violència neonazi.

L'última operació policial contragrups neonazis violents -l'OperacióPánzer- ha servit a la Delegació delGovern de cortina de fum enfront de

les diferents convocatòries que s'-han donat per part de grups d'ex-trema dreta a la ciutat de Valènciade cara al pròxim dia 12 d'Octubre,dia de la hispanitat. Des de fa duessetmanes es desenvolupa una ope-ració de la Guàrdia Civil contra el de-nominat Frente Anti-Sistema (FAS)en diferents punts del País Valencià.En aquestes operacions, que enca-ra segueixen en marxa, s'han deco-missat, entre moltes altres armes,llançagranades, munició de morter,rifles i armes automàtiques, donant-se la casualitat que entre els detin-guts es troben tres individus -dossoldats i un caporal- pertanyents al'Exèrcit espanyol. Entre la llargallista de delictes imputats als 22 de-tinguts destaquen l'associació il·lí-cita, el dipòsit, tinença i tràfic d'ar-mes, delictes contra els drets fona-mentals i les llibertats públiques i de-lictes contra la salut pública. Els ne-onazis actuaven de forma jerarquit-zada i solien organitzar caceres d'im-migrants, homosexuals o personessospitoses de pertànyer a l'esquerra.A pesar de totes aquestes activitats,la policia ha trigat dos anys a donar

amb els responsables. Un dels locals que utilitzaven per

a reunir-se, situat en l'Avinguda TresCreus de València, estava vinculat alpartit Alianza por la Unitad Nacional(AUN), fundat pel conegut lider ul-tradretà Ricardo Sáez de Ynestrillas,

que es troba actualment complintcondemna per intent d’homicidil’any 1.997 en una baralla sobre dro-gues-. A més, el dirigent d'AUN de-tingut durant l'operació policial estàconsiderat com el capitost del grup,segons informava el periòdic Levan-te-EMV. Aquests fets passarien de-sapercebuts si no fos per la situacióque viu la ciutat de València i el PaísValencià respecte els movimentsd'extrema dreta. El fet que un delsdetinguts siga Pedro Cuevas -segonspublicava el Levante en la seua edi-ció del dimecres 21 de Setembre(2)- posa de manifest les relacionsentre l'extrema dreta legal de JoséLuís Roberto Navarro, el PP i elsgrups violents neonazis.

Dotze anys sense Guillem Agu-lló El 11 d'Abril de 1993 era assassinata Montanejos (Castelló) el jove in-dependentista Guillem Agulló, per-tanyent al col·lectiu juvenil Maulets,per un grup de joves neonazis que elvan seguir des de la ciutat de Valèn-cia. Aquest fet commocionà la so-cietat valenciana. Després d'un polè-

mic procés judicial, Pedro Cuevas vaser condemnat a 16 anys de presó.No obstant això als quatre anys tor-nava al carrer.

Durant aquest procés es van do-nar tot tipus de campanyes difa-matòries contra Guillem Agulló, so-bretot des del periòdic Las Provin-cias, dirigit llavors per María Con-suelo Reyna, qui després del des-sengany amorós amb el Diario de Va-lencia actualment escriu una co-lumna setmanal a l’edició valencia-na d’El Mundo i participa en tertú-lies de Canal 9 i la cadena Ser. Desde les tribunes de Las Provincias -especialment des de la columna dià-ria de Consuelo Reyna, La Gota- esva intentar criminalitzar al jove as-sassinat i al moviment al qual per-tanyia, potenciant així un ambientde confrontació en la societat va-lenciana. Els projectes de MaríaConsuelo Reyna i de l’ara exmaritseu, Jesús Sánchez Carrascosa, des-prés d'espectaculars fracassos, so-breviuen gràcies a la seua antigaamistat amb Eduardo Zaplana, ac-tual portaveu del Grup Popular en elCongrés dels Diputats i expresident

Violència feixista al País Valencià

Pedro Cuevas. Moment de la seua arribada als jutjats per l’assassinat de Guillem ARXIU Antifeixista i independentista. Objectiu prioritari dels ultres ARXIU

La desarticulació recent d’un grup neonazi que es dedicava a assetjar immigrants i gent d’esquerres coincideix amb unaofensiva propagandística i tàctica per part d’España 2000 i els anticatalanistes de Coalició Valenciana per agafar presèn-cia en el carrer i obtindre repercusió mediàtica. L’extrema dreta sempre ha estat present al País Valencià.

DETENCIONS LA POLICIA ENXAMPA L’ÚNIC CONDEMNAT PER L'ASSASSINAT DEL JOVE GUILLEM AGULLÓ

COMARQUES

DOBLE CRITERI

Amb l’operació Panzer ha quedaten evidència una volta més eldoble criteri que empren lesforces de seguretat quan elsdetinguts per associació il·lícitapertanyen a l’extrema dreta, alsmoviments socials o a un grupindependentista.

Si ets neonazi i t'acusend'associació il.lícita no t'apliquenla llei antiterrorista... però si ets,per exemple, basc i t'acusend'associació il.lícita, vas directea l'audiència...

Segregació racista i/o ideològica,o simplement injustícia?

11COMARQUES L’Avanç Informació, 30 de setembre de 2005

de la Generalitat. Tot i que l’enfron-tament que Zaplana manté ambFrancesc Camps els està passantfactura.

Un temps després de l'assassinatd'Agulló, Davide, un jove d'origengallec implicat en la campanya anti-feixista, va ser assassinat en estran-yes circumstàncies prop d'un centresocial de la ciutat. El jove havia es-tat assenyalat des de feia un tempspel periòdic Las Provincias. El ma-teix any 1993, membres de l'orga-nització paramilitar Acción Radical,vinculada a l'assassinat d'Agulló, sóndetinguts després d'apunyalar unapersona en el barri del Carme i ferira altres dues.

El procés judicial -que no se ce-lebraria fins a Octubre de 1995- nova ser menys polèmic que els arti-

cles de M. C. Reyna, i va arribar al'extrem que Maulets, el col·lectiujuvenil al qual pertanyia el jove, esretirés com acusació particular alconsiderar que el jutge no estavasent objectiu tractant el cas com unhomicidi i no com un crim polític.Dels encausats -Gerardo Mora, JuanManuel Sánchez, Pedro Cuevas iFrancisco García- només Cuevas vaser condemnat a 16 anys de presó.Aquest va complir quatre anys depresó i ara reapareix en escena arrande les últimes detencions. A més, lesinvestigacions judicials que es vandesenvolupar no van passar dels jo-ves implicats, deixant lliures de sos-pita als veritables organitzadors d'a-quests grups d'extrema dreta, queno són ni tan joves ni tan descone-guts. Ara, onze anys després de l'as-

sassinat, Manuel Salazar Aguado ésl'advocat d'un dels detinguts en ladenominada Operació Panzer (3).Casualment aquest advocat és elsoci de José Luís Roberto Navarro,conegut lider ultradretà, compartintel despatx Roberto-Salazar en el ca-rrer Conde Altea de València. Totsels indicis semblen apuntar a una es-treta relació entre l'extrema dretalegal i aquestes bandes ultraviolen-tas neonazis.

J. L. Roberto Navarro i la violència neonaziJosé Luís Roberto Navarro és unpersonatge ben conegut al País Va-lencià. Diverses fonts assenyalenque hauria començat la seua carre-ra en l'extrema dreta organitzantuna sèrie d'atemptats a l'esquerraindependentista a la fi dels anys 80.Hi ha informacions que vinculen méstard el nom d’aquest advocat al quees coneixerà com Acción Radical i laseua tapadora que persisteix fins al'actualitat: l'empresa Levantina deSeguridad. Un any abans de l'assas-sinat del jove nacionalista, l’any1992, Acción Radical va organitzaruna trobada europea de joves neo-nazis en el que es va conèixer com a“Concierto de La Raza”. En el cas del'assassinat d'Agulló, els detingutsestaven vinculats a Acción Radical,i fins i tot un d'ells a la pròpia em-presa de seguretat de Roberto Na-varro.

A pesar dels centenars de denún-cies anuals cap a aquesta empresaper agressions, les institucions de laGeneralitat Valenciana en mans deFrancisco Camps, continuen conce-

dint contractes milionaris a Rober-to per les tasques de vigilància delsedificis administratius, especial-ment les conselleries. La policia lo-cal de València és entrenada i pre-parada per Levantina de Seguretat,segons ha denunciat Esquerra Uni-da, i a més aquesta empresa partici-pa sistemàticament en els desallot-jaments de centres socials okupatsde la ciutat. I és que les amistats del'extrema dreta valenciana amb elscossos de seguretat de l'Estat i ambl'exèrcit espanyol són àmpliamentconegudes, sinó, com s'explica queJosé Luís Roberto Navarro fóra du-rant tant de temps director d'uncol·legi de Paterna pagat pel mateixMinisteri de Defensa on solien as-sistir fills de militars i de guàrdies ci-vils? Es tracta de pedagogia de laviolència? Com s'expliquen les duesmedalles d'honor concedides a Ro-berto Navarro pel ministeri de De-fensa i pel ministeri de l'Interior? Fauns anys, la revista El Temps publi-cava un reportatge d'investigació enel qual es relacionava aquest perso-natge amb una botiga de venda deproductes paramilitars, on a méss'organitzaven brigades internacio-nals per a combatre en les files deles tropes croates durant la guerrade Iugoslàvia. Els redactors de la re-vista setmanal van ser denunciatspel mateix Roberto, encara que fi-nalment guanyarien el judici i es de-mostraria la veracitat del reportat-ge. Casualment, en l'Operació Pan-zer es va decomissar un video titu-lat “Croatas en Valencia”. Els redac-tors de la revista El Temps no hanestat els únics assenyalats per Ro-

berto: en una exposició de l'ONGSOS Racisme sobre el feixisme aValència en la qual apareixia irre-meiablement la seua persona,aquest i alguns dels seus homes esvan presentar per destruïr-la i agre-dir els responsables de l'exposició.

ANELA i el partit de J.L. RobertoNo obstant això, les activitats em-presarials de J.L. Roberto no acabenací. La seua faceta de representanta nivell estatal de la Asociación Na-cional de Empresarios de locales deAlterne (ANELA), li ha costat algunque altre disgust polític amb algunesformacions de l'extrema dreta es-panyola més tradicionalista, sobre-tot arran d'unes declaracions en lesquals demanava dones immigrantsper als seus locals d'alterne a pesard'estar en plena campanya contra laimmigració.

La seua vessant de proxeneta

Toni Rochina (el de blanc). Va amenaçar fa unes setmanes una associació cultural d’Onda REVISTA SOM

La detenció de l’assassí Pedro Cue-vas per estar vinculat amb una pe-rillosa associació il·legal neonazidesmorona el principal argumentde la defensa en el judici del casAgulló, que va servir de base per ala posterior sentència judicial. Aixòés, que la mort de Guillem no va tin-dre cap motivació política.Per a la seua família, que ha hagutde reviure les imatges de la mortdel seu fill l’any 1993, no només haquedat clar quin era el veritable mò-bil del crim, sinó que ha quedatpalès que tots els controls judicials

i penitenciaris han fallat en el casde Pedro Cuevas. El jove va ser condemnat l’any1997 a 16 anys de presó per ma-tar el jove independentista i anti-feixista d’una ganivetada. No obs-tant això, tornava al carrer amb lli-bertat condicional l’any 2000, tresdesprés de la condemna i 7 des delseu arrest. Per a Guillem Agullópare, “va passar tots els controlspenitenciaris i judicials així comcom psicosocials, que no aconse-guirencaptar la seua ideologíanazi». Tot un fracàs del sistema.

FRACÀS DEL SISTEMA JUDICIAL

Denúncia

LLUÍS ADELL VALÈNCIA

Com ja ve siguent habitual, Co-alició Valenciana ha escollit el mesd’octubre per escalfar l’ambient idonar-se a conéixer a través de lapolèmica i l’enfrontament amb l’e-nemic. L’exfalangista Sentandreupretèn revitalitzar la participació ales protestes que des de la transi-ció acompanyen la tradicionalpro-cessó cívica del 9 d’octubre pelmatí, gairebé mortes des que go-verna el PP, amb l’objectiu confèsde ressucitar la batalla de Valènciai traure’n rèdits polítics. Per acon-seguir-ho ha confeccionat diversosescenaris d’escalfament que co-mençaran amb amb una paella ge-gant al llit del riu Túria, el 2 d’ctu-bre, com a “desagravi” per la pae-lla que l’ajuntament de Tortosa vaorganitzar per celebrar la deroga-ció del transvasament de l’Ebre. Elmateix dia per la vesprada, junta-ment amb GIVAL -una escissió lo-cal d’Unió Valenciana- ha convocatun acte a Gandia contra la cele-bració del Correllengua. Anuncisal periòdic que arriben a ocuparuna plana, així com propaganda als

bussos i diverses cunyes publicità-ries, estan servint-li a Coalició Va-lenciana de base per dinamitzar lesconvocatòries. A banda, hi ha lesdeclaracions i actuacions incen-diàries de Sentandreu, ara atacantl’edific El Segle d’Eliseu Climent,ara inventant-se una suposadapresència de Carod-Rovira, demo-nitzar per la dreta valenciana, alsactes de la Comissió 9 d’octubre.

Just el mateix que està fent Es-paña 2000, que ha escollit el 12d’octubre, dia de la Hispanitat, perconvocar una manifestació aValència. Preparada des d’abansde l’estiu, l’acte pretén ser una de-mostracióde força per ressarcir-sedels fracassos continuats a Russa-fa. La unitat d’acció d’ambdúesformacions, que estan en contactepermanent, cada volta és més níti-da. Després que dos militants d’es-querres convocaren una manifes-tació el 12 d’octubre a la mateixahora i recorregut que el partit deJ.L. Roberto, totes dues s’han po-sat d’acord per tractar d’impedir lacelebració del 9 d’octubre a les for-ces progressistes, que hauran demanifestar-se el dia 8.

UUNNIITTAATT DD’’AACCCCIIÓÓ ROBERTO I SENTANDREU

L’extrema dretaprepara un mesd’octubre calent

Malgrat les denúnciescontra Levantina deSeguridad, la Generalitatsegueix emprant elsseus serveis

Segons la policia, elsdetinguts es dedicavena assetjar i atacarimmigrants i militantsd’esquerres

COMARQUES12 L’Avanç Informació, 30 de setembre de 2005

Levante-EMV publiquen habitual-ment els seus articles d'opinió, entrealtres un de fa alguns anys titulat “Yotambién tengo libros nazis”. Final-ment, com no podia faltar, Canal 9,màxim òrgan d'expressió del PP alPaís Valencià convida assíduament aaquest personatge a les seues tertú-lies. L'última aventura de Roberto ésl'espectacle del Valetudo, pràcticaesportiva freqüentada pels joves ne-onazis que consisteix a dur la bara-lla urbana lliure de qualsevol regla aun ring. Aquestes pràctiques de-nunciades fins i tot per les institu-cions oficials de l'esport, alimenteneconòmicament la butxaca de Ro-berto, igual que els negocis d'oci ques'estenen des de Marsella fins a Ala-cant, on apareixen antics membresde la Legió francesa, mercenaris con-vertits a empresaris de la nit i desta-cats membres del Front NacionalFrancès, que conta amb el 15% delsvots a França. Casualment, el partitde Roberto Navarro -Espanya 2000-manté unes intenses relacions ambla formació francesa d'extrema dre-ta. Aquestes relacions es van traduir,el passat 2002, en l'assistència delmateix Jean Marie Le Pen a una deles manifestacions organitzades perRoberto al barri de Russafa.

Des de fa alguns anys, RobertoNavarro manté una nova plataformaelectoral de l'extrema dreta, amb laqual pretén modernitzar un discursi una estètica que començava a re-sultar anacrònica, encara que els re-sultats electorals siguen pèssims.Molts dels joves neonazis abando-naven l'estètica skinhead i ingressa-ven en aquest partit que des de fauns anys ha vingut protagonitzantdiferents manifestacions en la ciutatde València. Aquestes manifesta-cions han estat sistemàticament de-nunciades per partits polítics, sindi-cats, ONG's i moviments socials, perl'apologia de l'holocaust, per exalta-ció pública del racisme i de la xe-nofòbia -especialment la islamofò-bia- i sistemàticament autoritzadesper la Delegació del Govern. A mésdesprés d'aquest tipus de manifes-tacions -desfilaven per barris mar-cats per la convivència entre les di-ferents ètnies i cultures, com Rus-safa- es donaven sistemàticamentepisodis de pallisses contra immi-grants i contra joves. En aquestes

manifestacions -que no superaven elcentenar de persones- treballadorsde la mateixa Levantina de Seguri-dad eren els responsables del serveide l'ordre, palesant el solapamentque es dóna entre la citada empresai el partit. En aquestes manifesta-cions a part dels crits de “Moros no,Espanya no és un zoo!”, els veïns delbarri també podien escoltar cànticscom “Hitler, Hitler!”. La policia ca-rregava violentament contra les con-tramanifestacions antifeixistes, re-sultant habitualment diversos de-tinguts i ferits.

Una altra de les activitats favori-tes d'Espanya 2000 és intentar infil-trar-se a través del que denominenDirecció de Protecció i Seguretat(DPS) -idea calcada al peu de la lle-tra del Front Nacional francès- enmanifestacions i actes de l'esquerrai dels moviments socials. Durantaquestes infiltracions es dediquen afotografiar i a gravar a les personesque acudeixen a certs actes -com elmateix partit publica en la seua pà-gina web- per mantenir un control iuna intimidació dels moviments so-

cials i veïnals, a més de les amena-ces i coaccions que solen protago-nitzar. Un exemple d'això va ser l'in-tent de boicot protagonitzat pel ma-teix Roberto i un grup de deu acòlitsdel seu partit a una xerrada en la Fa-cultat de Filologia de la Universitatde València organitzada per un sin-dicat d'estudiants, presentant-se enl'acte i amenaçant i coaccionant alsseus assistents al més pur estil delSindicat d'Estudiants Universitaris(SEU) dels anys del franquisme. Enaquest cas ni la policia ni l'equip delrector van fer el més mínim esforçper a impedir els fets. De fet aques-tes activitats no són noves. Fa ja unsanys que el mateix Roberto i el seuequip de la DPS van obligar a anul·laruna xerrada sobre la situació del PaísBasc a l’Ateneu de Russafa, i van in-tentar fer el mateix, uns anys méstard, amb una xerrada del periodis-ta Pepe Rei en la mateixa Universi-tat de València.

Les evidències i el cercle que estancaL'última manifestació convocada per

Espanya 2000 a València és per al dia12 d'Octubre, sota el lema "orgullo-sos de ser españoles". L'acte, de con-vocatòria estatal, ha estat parcial-ment avortat per estar aquest diasol·licitat el trajecte que la manifes-tació tenia previst recórrer. No obs-tant això, no sembla que les inten-cions del grupuscle hagen variat.

Totes les evidències i totes les ca-sualitats semblarien situar-se en unmateix cercle que es tanqués: lesbandes neonazis violentes i l'assas-sinat de Guillem Agulló, Espanya2000, José Luís Roberto Navarro il'empresa Levantina de Seguridad...I, com no podia faltar, els contractesmilionaris atorgats pel PP.

Dotze anys després de l'assas-sinat de Guillem Agulló, tot sónpreguntesEn València tot són preguntes. Coms'explica que un dels últims detin-guts sortís als quatre anys de la pre-só després d'assassinar a GuillemAgulló? Sortirà tan aviat aquesta ve-gada? Continuarà la delegació del go-vern -actualment en mans del PSOE

i ja no del PP- concedint permisos aaquest tipus de manifestacions comfins ara? Continuarà el PP concedintcontractes milionaris a l'empresa Le-vantina de Seguridad denunciada enincomptables ocasions? Per què li éstan útil al Partit Popular aquesta ex-trema dreta violenta? Haurà de pro-duir-se una altra desgràcia perquèhajaalguna resposta contra aquestsgrups feixistes?

Simon Wiesenthal va jurar no obli-dar mai els noms dels seus botxinsen els camps de concentració del na-zisme, per a després perseguir-los idur-los davant la justícia internacio-nal. Seguim l'exemple d'aquest an-cià mort fa escassos dies i no obli-dem tampoc aquests noms del cer-cle que es tanca.

(1) http://www.vilaweb.com/www/notí-cia?pidcmp=1527088. (2) Mireu l'edició digital del Levante-EMVdel dimecres 21 de setembre del 2005 en:http://www.levante-emv.es(3) Mireu l'edició del dimecres 21 de Se-tembre de 2005 del periòdic Las Provin-cias.

Premi a l�’espanyolisme. Per recaptar fons, España 2000 repartirà diferents diplomes i participacions en la bandera gegant, en funció de la quantitat donada WWW.ESPANA2000.ORG

Manifestació. 12 anys sense Guillem REDACCIÓAtacs ultres. Porta del Casal Russafa tacada de pintura REDACCIÓ

13COMARQUES L’Avanç Informació, 30 de setembre de 2005

REDACCIÓ VALÈNCIA

La presentació de l’Estatut alCongrès espanyol el passat dimarts20 de setembre ha tornat a fer efec-tiva la pinça entre el PSOE i el PP. Lajornada, que va transcórrer sense quehi hagués cap sorpresa en el guió, vaser considerada “històrica” per lapremsa valenciana tot i que simple-ment del que es tractava era d’apro-var els tràmits necessaris perquè lareforma estatutària fóra posterior-ment debatuda al parlament espan-yol.

Tot i això, en la retina de molta gentquedarà gravada per sempre la imat-ge de tot un líder del PSPV-PSOE,Joan Ignasi Pla, invocant el “nosaltresels valencians” de Joan Fuster i la“veu d’un poble” del poeta Vicent An-drés Estellés per defensar un estatutque significa precisament tot el con-trari del que aquests dos grans in-tel·lectuals i lletraferits valencians vandefensar en vida.

L’únic punt d’interès que li resta aldebat de l’Estatut està en saber si lesforces minoritàries valencianes acon-seguiran a última hora que el PSOEaccepte rebaixar la fatídica barreradel 5 per cent dels vots necessaris perarribar a les Corts valencianes, unadecisió que podria decidir el color po-lític de la Generalitat després de leseleccions de 2007.

Tot i que la pinça parlamentària,encapçalada en la presentació de l’Es-tatut a Madrid pels dos representantsde les Corts Valencianes, Joan IgnasiPla en nom dels socialistes i SerafínCastellano pel PP, va coincidir a dei-xar clar que només s’admetria esme-nes tècniques en el text, unes decla-

racions de Zapatero qüestionant labarrera del 5 per cent han obert lesesperances d’una possible sorpresad’última hora, que també ha estatalimentada per un editorial d’El Paísque criticava el manteniment d’unanorma electoral que margina més del17 per cent dels votants valencians.Igualment, el ministre d’Administra-cions Públiques, el valencià Jordi Se-villa, també ha contemplat la possibi-litat de la rebaixa. Tot i que matitzant-la: “sempre que esiga consensuada

amb el PP”.

Obstacles insalvablesEn aquest sentit, tant EU, ERPV, comel Bloc -a través del BNG- estan mo-vent els seus respectius fils per acon-seguir que almenys tire endavant eixaproposta.. Per contra, entre les es-menes amb cap possibilitat de pros-perar hi ha el reconeixement explí-cit de la unitat de la llengua o un sis-tema de finançament equiparable alque actualment gaudeix el País Basc.

En realitat, però, els obstacles quetenen són pràcticament insalvables.En cas que el PSOE accedira a rebai-xar la barrera del 5 per cent amb l’o-posició del PP, el text hauria de pas-sar una segona votació a les Cortsvalencianes, on els populars disposende majoria absoluta i podrien rebut-jar-lo, aplaçant la reforma per una al-tra legislatura i finiquitant el laurejtat“model valencià”. El dèficit de-mocràtic és doble. Perquè amb totaprobabilitat, si l’Estatut s’hagués ha-

gut d’aprovar definitivament per mitjàd’un referèndum vinculant, a l’igualque ocorre amb el de Catalunya, lamajoria al congrès espanyol que con-formen socialistes, nacionalistes iecosocialistes hagués pogut introduïruna esmena quesegons les enquestesmés del 60 per cent de la poblacióconsidera justa i democràica. Potseraquesta haja sigut la raó determinantper la qual el PP s’ha negat taxativa-ment a què el nou Estatut haja de pas-sar això.

Rebaixar el 5 per cent?Malgrat que el bacallà sembla estar més que venut, les diferents forces progressistes i nacionalistes del País Valenciàaprofiten la darrera oportunitat que tenen per forçar una esmena que incloga la rebaixa de l’antidemocràtica barrera del5 per cent dels vots necessaris per obtenir un escó a les Corts valencianes.

PINÇA SOCIALISTES I POPULARS BLINDEN L’ESTATUT EN EL DEBAT DE LA SEUA TRAMITACIÓ AL CONGRÈS ESPANYOL

Tramitació al Congrès. Un simple tràmit? ARXIU

TraduccionsCatalà i espanyol

96 380 57 09 rafel.mo@teleline.es

ENTREVISTA14 L’Avanç Informació, 30 de setembre de 2005

En tan solament un any al capdavant de la Federació de Juntes Veïnals d'El Alto (FEJUVE), Abel Mamani s'haconvertit en un dels líders socials de major influència de Bolívia. Ell mateix mostra a L'AVANÇ la seva incredulitatdavant el paper decisiu de FEJUVE en els últims esdeveniments que van dur Carlos Mesa a presentar la seuarenúncia davant la pressió popular

SERGIO DE CASTRO SÁNCHEZ

Abel Mamani ens rep en la seu deFEJUVE a primera hora del matí enun despatx tan ampli com espartà.A pesar d'això, en el moment de co-mençar l'entrevista ja hi ha diver-ses persones esperant que els reba,cosa que no l’impedeix respon-dre'ns amb precisió i sense presses.

La seua estratègia va ser des delprincipi la de les mobilitzacions iels bloquejos, la qual cosa va sercriticada des d'alguns sectors.Però ara han optat per la via elec-toral. De les dues possibilitats,quin creu que pot dur a terme elscanvis estructurals que necessitaBolívia?El problema és qui tens enfront.Perquè les mobilitzacions no ha-gueren sigut necessàries si hagué-

rem tingut al capdavant un governque mínimament hagués escoltatels sectors socials i demostrat unamínima voluntat política per solu-cionar els problemes. Res d'això hafet qui ens ha governat per més de20 anys, així que la mala política dela dreta ha obligat els movimentssocials a eixir al carrer a partir del2003.

Potser aquesta decisió d'acudir ales eleccions puga fer callar aaquells que (després de les mobi-litzacions de maig i juny) defensenque els moviments socials a Bolí-via tenen un poder inqüestionablede convocatòria i resistència peròque manquen de la capacitat per aprendre el poder polític.Absolutament. L’any 2003 va ocó-rrer una cosa semblant. Ens falta uninstrument que guie i dibuixe tots

els sectors socials que són part deles mobilitzacions. Ens hem adonatque és necessari tenir un braç polí-tic i ara mateix s'està conformantun bloc organitzat per veure quinalínia li donem a la població.

Ha estat criticada la sortida elec-toral a les mobilitzacions. Creu quesón una solució a la situació gene-rada en les passades mobilitza-cions?No. Cal reiterar que les organitza-cions socials amb les mobilitzacionsdemandaven la recuperació dels hi-drocarburs, el judici de responsabi-litats i especialment l'AssembleaConstituent. Estem en aquesta con-juntura política no perquè nosaltresho hajam buscat, sinó perquè les co-ses s'han donat d'aquesta manera.Per a nosaltres és molt més impor-tant l'Assemblea Constituent. Sola-

ment si assolim dur-la avant po-drem assolir els canvis profundsque està esperant la població i to-tes les altres demandes.

FEJUVE ha decidit finalment ac-ceptar la invitació del MAS per aaquestes eleccions. No obstantaixò, el partit cocalero va pactaramb el MNR i el MIR per a pospo-sar l'Assemblea Constituent per adesprés de les eleccions.Evidentment, el MAS va cometremolts errors, tal com ells mateixoshan reconegut. Però creiem que enaquesta conjuntura política, espe-cial i històrica, no podem estar ba-rallant-nos entre nosaltres. Creiemque els sectors populars del país s'-han d'unificar perquè el vot de lapoblació no vaja a la dreta.

S'han escoltat comentaris respec-te a la proposició del MAS perquèVè. sigui candidat a prefecto pel de-partament de La Pau. Què ens potdir referent a això?En realitat el que ocorre és que no-saltres els dirigents estem subjec-

tos al que manen les bases. Per aixòno podem actuar de manera unila-teral. Evidentment existeix una ne-cessitat que els sectors socials mo-bilitzats tinguen noves alternatives,per això que potser algunes perso-nes tinguen algunes expectativesentorn de la meua persona, però nohi ha res oficial. Jo no vaig a pren-dre cap decisió. Qui han de mani-festar-se són les bases.

Una de les grans demandes a laqual vostè ha fet referència és lanacionalització dels hidrocarburs.Quin és la posició de FEJUVE refe-rent a això?Tots els sectors socials mantenim lanostra posició respecte a la recu-peració, real, dels hidrocarburs. Siestem participant en les eleccionsés a causa d'aquestes demandes. Hiha una necessitat que l'estat boliviàtingui majors ingressos que benefi-cien a la població. Els recursos na-turals són propietat dels bolivians iel problema que hem tingut és queels governs que hem tingut no hanposat en pràctica el que diuen les

ABEL MAMANISECRETARI EXECUTIU DE LA FEDERACIÓ DE JUNTES VEÏNALS DE EL ALTO“ELS MOVIMENTS SOCIALS ENS HEM ADONAT

QUE ÉS NECESSARI TENIR UN BRAÇ POLÍTIC

EL MAS HA COMÈS MOLTS ERRORS, PERÒ EN AQUESTA COJUNTURA NO PODEM BARALLAR-NOS

“

FERNANDO MOLINA

15ENTREVISTAL’Avanç Informació, 30 de setembre de 2005

lleis i la Constitució.

Pel que sembla els mateixos con-tractes que es van signar amb lestrasnacionales són anticonstitu-cionales al no haver estat aprovatspel congrés.Així ho ha reconegut el Tribunal Su-perior de Justícia. Qui posen travesper a fer efectiva la recuperació?Precisament els polítics. Qui sapperquè ho fan?

Tant Evo Morales com García Line-ra estan defensant últimament lanecessitat de la inversió estrange-ra. Creu que és compatible amb lanacionalització?És necessària la inversió nacional,però no tenim uns empresaris i unabanca amb suficient capacitateconòmica. Per això crec que si ésnecessària la inversió estrangera.Però no com ha estat ocorrent fins

ara, amb una inversió que ha vingutsimplement a saquejar el país. Elque ha ocorregut amb la capitalit-zació és que s'han realitzat con-tractes contra els interessos delsbolivians. I si els han fet és perquèhi ha hagut alguna cosa. Fins al méscec s'adonaria de les característi-ques d'aquests contractes.

Una altra de les grans reivindica-cions a la qual vosté ha fet re-ferència és l'Assemblea Consti-tuent. Què es pretén a través d'e-lla?Partim del fet que les grans majo-ries del país no ens sentim repre-sentades en l'actual constitució. S’hiva fer d'acord amb els interessos deles minories que sempre han gover-nat aquest país, negant-nos dretsque nosaltres tenim i creant una in-justícia social. Per això existeix lanecessitat d'un canvi que s'assolirà

quan s'aconsegueixi convocar l'As-semblea Constituent. Però fent-lodemocràticament, partint de les ba-ses. Els sectors populars deuen serpart de l'elaboració d'aquesta novaconstitució emmarcada en la reali-tat del país, recollint precisamentles necessitats que tenen les gransmajories.

FEJUVE també va estar pensant enla possibilitat de pactar amb RenèJoaquino que s'ha postulat a si ma-teix com candidat de centre-es-querra. Quina opinió li mereixenaquests altres 3 candidats: “Tuto”Quiroga, Doria Medina i Renè Joa-quino?“Tuto” Quiroga i Doria Medina re-

presenten per a nosaltres els inte-ressos de les minories. Van a inver-tir molts diners i com a conseqüèn-cia d'això anem a tenir una barallafrontal amb ells en les pròximeseleccions. Hem fet diferents reu-nions amb qui són d'esquerra i vamconsiderar que Renè Joaquino deu-ria donar suport. El fet que es vagiamb 2 o 3 candidats en l'esquerrano indica que pugui haver un acordprevi a les eleccions, cosa que post-eleccions hàgim de formar un solbloc que planti cara a la dreta.

És possible per tant un pacte 2 a 2?Si, anem a treballar en això. Preci-sament ahir vam tenir una reunióamb Álvaro García Linera; aquestmatí (19 d'agost) vaig conversaramb Evo Morales i anit també vamtenir una reunió amb els represen-tants de Renè Joaquino, i existeixaquesta predisposició. Creiem que

no és tan cert que l'esquerra està di-vidida. Pensem que si per estratè-gia ho està fent la dreta, per sepa-rat, amb dos fronts, nosaltres tam-bé hem de crear una estratègia sem-blant. El que cal garantir és que elvot dels sectors socials estigui ambl'esquerra.

Serà l'estratègia que seguiran des-prés de les eleccions, tant si guan-yen com si no?Està clar que les organitzacions so-cials, encara que s'estan bolcant enles eleccions, com a tals no perdenla seva essència i la seva identitat.No acceptem condicions. El fet quesi bé anem a tenir representants enel pròxim govern o en el Congrés,no significa que les organitzacionsdeixen de demandar. I qui vagencom representants han de respon-dre i donar explicacions a la pobla-ció.

ELS SECTORS POPULARS DEUEN TENIR VEU EN L’ASSEMBLEA CONSTITUENT

“

ENCARA QUE ES BOLQUEN EN LES ELECCIONS, ELSMOVIMENTS SOCIALS NO PERDEN LA SEUA IDENTITAT

“

FERNANDO MOLINA

COMARQUES16 L’Avanç Informació, 30 de setembre de 2005

ÓSCAR BORNAY VALÈNCIA

Patraix és un barri de València queté un llarg historial d’organitzaciói lluita veïnal. L’últim episodi és elque enfronta, per una part, alsveïns afectats per les obres de lanova subestació elèctrica que estàintal.lant Iberdrola, i per altra, alspropis responsables de l’empresa,així com a l’equip de govern de l’a-juntament de la capital del Túria.

Per a trobar un moviment veï-nal tan organitzat i combatiu al ba-rri caldria retrocedir en el tempsfins a la dècada dels 80, quan el ba-rri va viure ún dels seus momentsmés dolços quan va aconseguir laplaça d’Enrique Granados. Una

lluita que encara és recordada alscarrers del barri.

L’arrel del conflicteEl calvari dels veïns de Patraix ambIberdrola comença el 13 de juny de2003, quan aquesta empresa soli-cita a la Direcció General d´Ener-gía de València l’autorització ad-ministrativa per a una nova subes-tació transformadora, i elabora unEstudi d’Impacte Ambiental.

Seguidament, el 20 de maig de2004, el Director General de MediNatural de la Consellería de Terri-tori i Vivenda ,dicta una Declaraciód’Impacte Ambiental, on estima“acceptables” els efectes ambien-tals, i diu que la modificació delscamps elèctrics i magnètics será“lleugera”, segons l’estudi presen-tat per Iberdrola.

El procés continua el 3 de marçde 2005, quan una ressolució del’alcaldía concedeix la llicència pera la construcció de la subestacióelèctrica a Patraix.

Finalment, el 15 d’abril de 2005,comencen les obres al solar d’Iber-drola de la Avda. Gaspar Aguilar,54.

Segons declara Antonio Pla, pre-sident de l’associació de veïns dePatraix, una de les associacions deveïns afectades per la construcciód’aquesta subestació elèctrica,”a lazona en qüestió hi havia existit desde sempre una instal.lació de pro-ducció de llum, propietat d’iber-drola.”

Fa molts anys, els terrenys ad-jacents a aquesta instal.lació, que

eren propietat d'Iberdrola, es ven-gueren a una empresa inmobiliàriai es van construir edificis al voltantd'aquella primitiva nau de distri-bució de llum. Alló que els veïnsmai imaginaren és que algun día hihauria una subestació elèctrica alcostat de la seua casa.

Antonio Pla sosté que la princi-pal preocupació dels afectats “ésque la subestació es troba a pràc-ticament 10 metres de les vivendesmés properes”.

Al PGOU de 1988 es contempla-va la possibilitat d'una mena de ins-tal.lació de producció o transfor-mació de llum als terrenys d’Iber-

drola. Però una de les reivindica-cions històriques dels veïns delsbarris de Favara i Patraix havia es-tat la consecució d’una zona ver-da, així com serveis socials,als te-rrenys on actualment els camionsi les grues construeixen una es-tructura gegant de formigó, on had’estar la maquinària de la subes-tació. Alguns veïns no dubten enafirmar que aquesta instal.lacióque està canviant la fisonomia delbarri no s’estaria construint si nofòra per la aquiescència de l’Ajun-tament de València que, “sempreens havia promés una zona verda”.

MOVIMENT VEÏNAL EN LLUITA

Patraix planta cara a Iberdrola

Alguns veins afirmenque l’Ajuntamentsempre els haviapromés que hi hauriauna zona verda

La principalpreocupació delsafectats és que lasubestació es troba a 10 metres de les cases

La Plataforma veïnal ha mantingut les mobilitzacions durant tot l’estiu per tal d’aturar les obres d’una instal.lació considerada perillosa WWW.SUBESTACIONPATRAIXFUERA.COM

L’associació de veïns de Patraixporta anys intentant recuperar lahistòria i el patrimoni del barri,(que inicialment era poble, i queva ser engolit pel cap i casaldurant el S.XIX). Per Patraix hanpassat personatges il.lustres, comés el cas de l’Arxeduc Carlesd’Àustria, rival de Felip de Borbódurant la Guerra de Successió(1700-1714). Des de fa més de sis anysl’associació lluita per a aconseguirque l’Ajuntament atorgue unazona de vigilància arqueológica, jaque al voltant del casc històric del’antic poble de Patraix s’hantrobat restes de diversesépoques. Des de làpides romanes

fins a canalitzacions de sèquiesdels S.XVI-XVII, passant per unaalqueria datada al S.IX de possibleorige àrab.Les troballes representen, enopinió d’Antonio Pla, “tot unmosaïc de la història de Patraix,que és també la història deValència, i sobretot, de la gentque la va habitar durant segles”. A. Pla afegeix que “demanem queeixos restes siguen conservats jaque altres espais arquelógics hanestat destruits al nostre barri”. La intenció, com destaquen al’associació de veïns és reivindicarles arrels del barri, “no volem, -assenyala A. Pla-, tornar a servíctimes de la depredació

urbanística i demoledora delciment, volem defendre el nostrepatrimoni, per aixó tambédemanem que les restes espuguen conservar en un museudel barri o en una exposiciópermanent”.El Síndic de Greuges ja ha donatla raó als veïns, tan sols s’esperaun major compromís per part del’Ajuntament, que fins ara s’hanegat a retornar unes escultures;la Venus de Ponzanelli,(S.XVIII), ila Font del Tritó, que l’associacióassegura que pertanyien a unterratinent que vivia a la zona dePatraix, en la ja destruïda Alqueriadels Pontons, i que les tenia enun jardí tipus Versalles.

PATRAIX DEMANA EL SEU PATRIMONI

Els veïns afectats per les obres de la nova subestació elèctrica que vol instal.lar Iberdrola s’organitzen al voltantde la Plataforma a favor del trasllat. Manifestacions, cassolades, xerrades informatives i una espectacular cadenahumana amb més de 5000 persones són les accions més representatives d’un reviscolat moviment veïnal al barri

DADES TÈCNIQUES

Característiques de lasubestació elèctrica de Patraix

3 transformadors de 50 milionsde vats cadascún

2 transformadors auxiliars de250 kilovats cadascún

Cel.les d’interruptors ambaïllament de tipus SF06

Bateríes de condensadors

Dues línees de 220000 voltisamb més de 30 línees més de20000 voltis, totes subterrànies

Instal.lacions tancades

17COMARQUES L’Avanç Informació, 30 de setembre de 2005

Principi de PrecaucióL’abril de 2004, un mes després deconcedir a Iberdrola la llicènciad'obres, l'Ajuntament de València,a través de la seua Comissió d'Ac-tivitats, va emetre un informe en elqual qualificava l'activitat de la su-bestació elèctrica com a "molesta"i "perillosa".

Des de l’empresa s’assegura queaquesta subestació s’està cons-truint “amb les màximes garantiesde seguretat per als ciutadans iamb els aparells més moderns”.

Així mateix, Iberdrola afirmaque “les instal.lacions són total-ment segures”, ja que “ els trans-formadors estaràn aïllats en com-partiments de formigó de 35 centí-

metres d’espessor”.No obstant, per als veïns afec-

tats, organitzats al voltant de la Pa-taforma a favor del Trasllat, les ga-ranties d’Iberdrola no dissipen elsdubtes sobre la perillositat d’a-quest tipus d’instal.lació. AntonioBerlanga, portaveu de la Platafor-ma afirma que “els veïns creguemque la subestació és insalubre i pe-rillosa”.

Aclara Berlanga que “perillosaper què en cas d’ incendis, -la pla-taforma recorda que als últimsanys s`han produit alguns en altresSE arreu l’Estat-, el sofre que s’u-tilitza com material refrigerant potdescomposar-se en distints agentstòxics, i com hi ha edificis a 10 me-

tres de la SE , pensem que no do-naria temps a evacuar als veïns”.

Per tant, la decisió de construiruna subestació elèctrica enmigd’un barri és, per a Antonio Pla,“contrària al Principi de Precaució,que estableix que quan una activi-tat representa una amenaça a la sa-lut humana, cal prendre les mesu-res de precaució adequades inclúsquan la relació causa-efecte no es-tiga demostrada de forma definiti-va”.

Així doncs, des de la Federaciód’Associacions de Veïns de valèn-cia, s’opta per allunyar dels nuclishabitats aquest tipus d'instalacionsmentre hi haja un dubte raonable.

Temors AfegitsEls afectats afegeixen als seus te-mors una sèrie d’estudis que plan-tegen la perillositat d’aquestes ins-tal.lacions en ple casc urbà.

Segons la “Plataforma Subesta-ció de Patraix Fòra”, en les últimessetmanes, científics internacionalshan mostrat la seua preocupaciópel cas que viu Patraix , ja que sónnombrosos els estudis científicsque senyalen la relació entre lapresència d’infraestructures detransport i transformació d’altatensió i l’augment de tases de di-verses malalties.

Entre aquestos experts destacael doctor Chiyoji Ohkubo, de l’àreade Radiació i Salut Ambiental dela Organització Mundial de la Sa-lut, (OMS), el qual sosté què “lesagències que han examinat l’as-sumpte troben raons per a sospi-

tar que l’exposició a llarg termini anivells alts de camps magnèticsproduïts per subestacions elèctri-ques porten a doblar la probabili-tat de desenvolupar leucèmia in-fantil.”

Porta oberta al diàlegL’associació de Veïns de Patraix haideat una alternativa per tal detraslladar la subestació que comp-ta amb el recolzament de la Plata-forma veïnal, així com la de la Fe-deració d’Associacions de Veïns deValència. Aquesta proposta consis-teix en retirar la subestació quasiun quilómetre, i tornar a instal.lar-la prop del cementiri general. Així,afirma Antonio Pla,”estaria entre eltalús del tren, la V-30 i el cementi-ri, que és tot terreny municipal”.

Mentrestant, les obres conti-nuen i el cos principal de la subes-tació ja està pràcticament realitzat,tot i així, els veïns no han perdutl’esperança i segueixen les seuesmovilitzacions, alhora que deixenoberta la porta al diàleg com a viaper a solucionar el conflicte.

Gràcies a la seua tenacitat vanaconseguir que el conseller RafaelBlasco es comprometera personal-ment a organitzar una reunió con-junta entre els responsables d’I-berdrola i representants veïnals.

Malgrat tot, aquesta reunió, re-alitzada el passat 23 de setembreen la Consellería de Territori i Vi-venda no va servir per a aproparposicions. Des de l’empresa s’in-sisteix en què la ubicació de la su-bestació és la correcta per a poder

donar un servei de qualitat. Per al-tra part l’actuació del govern mu-nicipal també ha estat criticada, jaque els veïns no obliden que al plede l’ajuntament del día 29 de juliol,el grup popular va aprovar no pa-ralitzar les obres, com demanavenels grups de l’oposició i els veïns.

En opinió d’Antonio Pla, “la sen-sació que tenim és que l’Ajunta-ment no ens està recolzant en lesnostres reivindicacions. Ha fet unaoferta a Iberdrola per al trasllatperò no fa els esforços que espe-rem”, i afegeix que “és molt bonicdir les coses, però és més impor-tant que es realitzen, perquè sinósón ximple palabreria”.

La conseqüència de la negativamunicipal a aturar les obres, va serun augment de la tensió entre elsveïns,així, durant les manifestacionsd’estiu, tres persones foren detin-gudes. Per a Antonio Berlangaaquestes detencions van ser “injus-tes i sense motiu, ja que no hi vahaver cap tipus de resistència a l’au-toritat”.

En lo referent a la situació actualdels detinguts, Berlanga exposa quela persona que va ser detinguda elpassat agost està en llibertat sensecàrrecs,i les dues persones detin-gudes en juliol han estat acusadesde desobediència a l’autoritat i te-nen un judici el proper 25 d’octubre.Mentre s’apropa la data del judici,tots els dimarts i dijous els carrersadjacents a la subestació elèctricaen obres s’inunden amb el sorollmetàlic de les cassoles indignadesd’uns veïns en lluita.

Plànol. Radi d’acció de la subestaciói i la línia d’alta tensió WWW.SUBESTACIONPATRAIXFUERA.COM

En un lugar llamado Patraix...Aquest és el lema escollit per a lesfestes populars del barri de Patraix.L’any del Quixot serveix per a ren-dir homenatge a un clàssic de la li-teratura i a la comunitat castella-no-manxega del barri.Encara que les festes comencen ofi-cialment el proper dissabte 1 d’oc-tubre quan el pregoner anuncie elcomençament de la festa, el di-vendres 30 de setembre els jovesestàn convidats a un concert queserà retransmitit per Pluràlia TV. La web-TV aprofitarà l’event per a

anunciar el nou projecte de televi-sió per internet i de barri. Entre elsgrups que acturaràn destaquenBanda Aparte, Barra Fija i Mala Yer-ba.El plat fort de les festes serà el tra-dicional mercat artesanal, que es-tarà instal.lat els dies 7-8 i 9 d’oc-tubre. Día en que acaven les fes-tes fins la propera edició. El president de l’associació de veïnsde Patraix, Antonio Pla, convida atothom a unes festes “que tenen12 anys d’història i que són cone-gudes en tot el País Valencià”.

Patraix rep homenatge al Quixot a les seues festes

barri de contrasts

ÓSCAR BORNAY VALÈNCIA

Fina G.C. -53 anys-, és una de lesafectades directes per la construccióde la Subestació Elèctrica al barri dePatraix, ja que viu enfront de la zonad’ obres des de fa vuit anys

Assegura que "mai hauria imagi-nat quan vaig vindre a viure ací queacavaria succeint açó” .I afegeix in-dignada que “a l’ Ajuntament sem-pre ens havíen dit que ací hi hauriauna zona verda i serveis socials, nouna subestació elèctrica , en tot casuna estació de recolzament logísticd’ Iberdrola, com havia fins ara".

La lluita veïnal ha contemplat di-versos aspectes, manifestacions,cassolades, recollida de signaturesi concentracions davant les obres

La tensió ha anat augmentant ambcada protesta,un día, mentras Finarecollia signatures a les portes de lesobres, un home al volant d’ una fur-goneta d’ una subcontrata va inten-tar trencar el cordó veïnal. A conti-nuació, quasi s’emportà per davanta una dona amb un carrito de bebé,i a Fina, que va sofrir contusions iuna lesió en el braç, "aquest as-sumpte está en mans dels foren-

ses",senyala.Fina no és membre de la platafor-

ma veïnal però és una simpatitzantactiva en totes les convocatòries, "re-colze totalment les accions de la pla-taforma perquè no hi ha dret a queens hàgem d’anar de les nostres ca-ses, sobretot les persones que pa-tim problemes de salut".

Fina sap ben bé de què parla, jaque ha estat 6 vegades a l’IVO, i haaconseguit superar un càncer. Ara,amb la SE a pocs metres de sa casa,el panorama no és molt alentador,"la meua família no està disposta aque puga sofrir alguna alteració acausa de la radiació electromagnè-tica".

Amb la continuació de les obres,Fina admiteix que el futur dels veïns"és depriment, hi ha persones queno poden dormir per l’estrés, la im-potència i la ràbia que dòna no poderimpedir que les obres continuen. Jomateixa he perdut cinc quilograms acausa de la tensió que estem vivint".Sobre l’actitut de l’Ajuntament deValència, Fina assegura que "enshan donat de costat, i estàn llançantpilotes fora per a no admetre res-ponsabilitats".

AFECTATS TESTIMONIS

“He perdut cincquilograms per latensió que patim”

COMARQUES18 L’Avanç Informació, 30 de setembre de 2005

CARLES SENSO/ REDACCIÓ LA RIBERA ALTA

Els llibres de festes que enuncien la ce-lebració d’alguna de les dates impor-tants en els pobles són una pràcticausual al País Valencià. Els festers detots els indrets reparteixen llibrets atots el veïns. Aquesta pràctica s’havist malversada últimament i els llibress’han convertit, en molts casos, enautèntics pamflets polítics on els diri-gents de les poblacions exalten lesseues accions o les dels seus afins.

Aquest ha sigut el cas de Càrcer (LaRibera Alta), població governada pelPartit Popular. En el llibret de festesd’enguany, encapçalat per la presèn-cia de fotografies i salutacions dels reisde l’Estat espanyol, el President de laGeneralitat, el president de la Diputa-ció, l’Arquebisbe de València i l’alcaldede la població, apareixia un text, sig-nat per Jordi J. Cassany i Bates, que hairritat gran sectors de la Vall del Xú-quer, de la Ribera i del País Valencià en

general. L’article, d’un espanyolisme suprem

que ja s’endevina amb el títol d’“Ofren-dar nuevas glorias”, consta de perlescom la de vanagloriar-se que el País Va-lencià i Andalusia “son las únicas [re-giones] que en sus himnos entonan elnombre de nuestra querida España. Elresto de las regiones, incluidas Murcia,las dos Castillas y la mismísima Madridse cantan himnos que rayan el inde-pendentismo dado que evitan con ver-güenza referirse a España”. Més en-davant l’autor s’ompli d’orgull al “com-probar que Càrcer es uno de los pue-blos más valencianos y más españoles”gràcies, entre altres coses, a què pertractar-se d’“una ciudad pequeña dedos mil habitantes, ya enarbolamoscuatro banderas rojigualdas”. Segueix,afirmant: “Nos podemos felicitar por-que, a quinientos ciudadanos por ban-dera, la pobladísima villa de Madrid ne-cesitaría miles y miles de enseñas na-cionales para superar nuestro patrio-tismo”.

L’autor conclou, passant-se al va-lencià, que “hem de ser més espan-yols que mai, i estem convençuts queper a aconseguir-ho haurem de rene-gar de València i dels nostres avant-passats. Ens dol moltíssim, però l’ene-mic aguaita i qualsevol esforç i sacrifi-ci és poc per Espanya. Com a recordsempre tindrem la paella, i les falles”.

El text, editat en l’espai reservat ales col·laboracions, ha sigut rebut permolts veïns de la Ribera Alta com unatac a qualsevol essència valenciana,rebutjant la identitat del poble valen-cià i convidant la població a incorpo-rar-se a la militància espanyolista encontra de "las hordas del tribalismo se-paratista".

No obstant això, i donat el to surre-alista de la majoria de les afirmacionsde Cassany, s’han aixecat veus que par-len d’una “paròdia” per part de l’autor,que li hauria “colat un gol” a l’ajunta-ment de Càrcer.

Jordi Cassany, amb qui no s’ha po-gut posar en contacte L’AVANÇ, és un

històric del blaverisme nacionalista quealguns situen actualment reconduïtcap a les files del valencianisme men-tre que altres fonts el situen dins l’es-panyolisme. Cassany estudià Magiste-ri Musical i Música i té publicada unaobra d’assaig "Els valencians i la nor-mativa catalana ¿Es possible una al-ternativa al fabrisme?" coeditat per l’I-VAJ i Lo Rat Penat l’any 1997.

Caricatura de l’espanyolisme o no,el que es denuncia per la comarca ésque, independentment de les inten-cions de l’autor, el text ha estat inter-pretat com un missatge seriós pels sec-tors més extrems de la dreta riberen-ca, que l’han fet seu felicitant-se en di-versos fòrums públics per la seua pu-blicació. Per contra, ha ferit moltessusceptibilitats i sensibilitats. El fetque haja passat el filtre de l’Ajuntamentexemplifica el tarannà rabiosament es-panyolista i ultraconservador del seualcalde, que no ha tingut cap esma aservir-se del llibret de festes per di-fondre la seua ideologia extremista, li

hagen près el pèl o no.Siga com siga, la publicació ha estat

considerada de forta perillositat i haprovocat un veritable enrenou a unacomarca on conviuen les opcions mésnacionalistes amb un espanyolisme ex-trem. Evidencia l’ús partidista i ide-ològic que fan els consistoris del pres-supost públic, en aquest cas a travésd’un llibret de festes. L’ajuntament deCàrcer ha publicat un text que qües-tiona els valencians com a poble ba-sant-se en uns pressupòssits políticsanteriors a la democràcia parlamentà-ria i a l’Estat de les Autonomies nas-cudes després de la mort de dictadorFranco. L’alcalde n’ha quedat retratat.

Polèmic text al llibret de festesde l’Ajuntament de Càrcer (PP)

PROPAGANDA EL CONSISTORI PUBLICA UN ARTICLE QUE ENALTEIX L’ESPANYOLISME FRANQUISTA

Paròdia o no, el text haevidenciat el tarannàespanyolista iultraconservador del’alcalde del poble

19COMARQUES L’Avanç Informació, 30 de setembre de 2005

REDACCIÓ LA COSTERA

La Plataforma No a l’Alta Tensió deBarxeta (NAT) va constituir-se el fe-brer d’enguany, seguint les passes dela Coordinadora Contra la Línia d’Al-ta Tensió de la Valldigna i altres plata-formes semblants de la Safor i la Ri-bera. El traçat de la línia de distribu-ció elèctrica que pretèn construir Iber-drola entre Castelló de la Ribera i Gan-dia travessa la partida de la Solanadel terme de Barxeta. És una zonad’alt valor ecològic, qualificada en elPGOU municipal com a sòl no urba-nitzable de protecció paisatgística.Una de les accions més reeixides de laNAT va ser el referèndum que va pro-posar durant les passades eleccionseuropees, en què el rebuig popular ala línia elèctrica manifestat a les urnesva ser de més del 70%. Aquest mess’han entrevistat amb l’oficina del De-fensor del Pueblo, a Madrid. Dels re-sultats d’aquesta entrevista i de la si-tuació actual del conflicte amb Iber-drola parlem amb Juli Verger i FerranBerenguer, membres de NAT.

La NAT es constitueix el mes de fe-brer d’enguany, però ja feia tempsque la lluita contra l’Alta Tensió es

feia sentir a Barxeta…Juli Verger (J.V.): Sí, acudíem a lesmobilitzacions de la Valldigna, i ja s’-havien fet coses abans de la consti-tució de NAT. Per exemple, ERC or-ganitzà una xarrada informativa ambXavier Vendrell, diputat al Parlamentde Catalunya i responsable de MediAmbient, i l’equip de govern munici-pal, amb majoria d’Esquerra Unida,en la seua negativa a la construccióde la línia estava immers en un pro-cés jurídic contra els promotors del’obra i contra les resolucions adop-tades pel govern de la Generalitat.Quan el Tribunal Superior de Justí-cia va emetre sentència favorable alsinteressos d’Iberdrola, el regidord’ERC a l’Ajuntament de Barxeta,Lluís Seguí, va proposar la constitu-ció d’una plataforma ciutadana, almarge dels partits polítics, que en-capçalara la mobilització popularcontra Iberdrola, les sentències in-justes del Tribunal Superior de Jus-tícia i la complicitat del govern PP. Ferran Berenguer (F.B.): A partird’aleshores, la NAT organitza la par-ticipació de Barxeta a les manifesta-cions, manté contactes de col·labo-ració amb altres plataformes de la Ri-bera i la Valldigna, però sobretot pro-

mou la conscienció sobre la pro-blemàtica de l’Alta Tensió: repercu-sió sobre la salut de les persones, riscd’incendi forestal, especulació urba-nística, vinculacions entre política idestrucció del territori… Hem orga-nitzat activitats com el Dia de l’AltaTensió, en què participaren la dipu-tada d’EUPV Isaura Navarro, el res-ponsable de Medi Ambient del PSOEFrancesc Signes, el regidor d’ERPVLluís Seguí; conferències, l’actuacióde Xavi Castillo… S’ha impulsat lamobilització popular, com la penjadade pancartes als balcons, la concen-tració i marxa popular fins a les to-rres que vam fer el dia 2 de juliol, ique va constituir un èxit de partici-pació… Però sobretot cal destacarl’èxit del referèndum que vam pro-posar amb motiu de les eleccions eu-ropees. Proposàrem de votar ambuna butlleta que deia “No a l’Alta Ten-sió”. Barxeta va ser la població quemés va participar en aquelles elec-cions, però ho va fer contra l’AltaTensió, amb quasi un 70 per cent desuport a la iniciativa de NAT. És a dir,el poble de Barxeta va votar massi-vament contra les torres d’Alta Ten-sió: aquesta és la força democràticaque legitima la voluntat popular con-

tra les agressions d’Iberdrola, lessentències injustes i la complicitatpolítica.J.V.: No hem oblidat tampoc les ac-cions de caràcter institucional, comles queixes que hem tramitat al Sín-dic de Greuges i al Defensor del Pue-blo. Hem instat els partits políticsperquè traslladaren la problemàticaals nostres representants als parla-ments valencià, espanyol i europeu.Perquè des NAT entenem que aques-ta batalla contra l’Alta Tensió ha d’im-plicar tots els partits polítics, plata-formes socials, mediambientals, etc.Perquè haurà de ser des de la unitatque podrem parar aquest projecteque compta amb totes les benedic-cions de la Generalitat valenciana.

Quina ha estat la resposta dels par-tits polítics?J.V.: Francesc Signes va manifestarel seu compromís i el del PSOE a fa-vor de l’eliminació del projecte. I ambmotiu de la visita que va fer a Xàtivala Vicepresidenta Primera del governespanyol, Fernández de la Vega, li fé-rem arribar un document informatiu.Però no han fet res. En canvi van ob-tenir resposta del Grup Parlamenta-ri d’ERC al Congrés espanyol, que hafet possible l’entrevista amb el De-fensor del Pueblo. Nosaltres hemaprofitat aquesta oportunitat peracudir-hi amb altres plataformes dela Costera, la Ribera i la Safor, expli-

car la destrossa que està promoventel govern del PP arreu del nostre te-rritori i denunciar la vulneració sis-temàtica dels nostres drets constitu-cionals a causa d’una política insos-tenible d’urbanitzacions massivesque afecta negativament la salut deles persones i destrueix el nostre pa-trimoni mediambiental.

I com valorereu aquesta entrevista?F.B.: En realitat ens ha rebut un delsseus adjunts. La predisposició va sertotal a analitzar la documentació pre-sentada per les plataformes i inves-tigar les possibles irregularitats co-meses per l’administració autonòmi-ca i l’empresa. Però no n’esperemgran cosa donades les limitacions aquè, per llei, està sotmesa aquestainstitució. Ens ha servit per conti-nuar donant a conèixer el conflictede l’Alta Tensió i les seues nefastesconseqüències.

Aquest estiu a Barxeta s’han produïtconflictes amb l’empresa que cons-trueix les torres…J.V.: La Generalitat valenciana haviatramès una circular que prohibia du-rant l’estiu realitzar obres en zonesboscoses pel perill d’incendi. Així itot l’empresa que construeix les to-rres va intentar mamprendre lesobres. Però acudírem de seguida iaconseguírem parar aquestes obresil·legals. Aquest cas permet il·lustrarcom Iberdrola mana més que la vo-luntat democràtica del poble de Bar-xeta expressada a les urnes, perquèinstàrem la guàrdia civil que obliga-ra l’empresa a desfer l’obra realitza-da il·legament i s’hi va negar. A no-saltres ens obliga a complir la llei,però no a Iberdrola i les seues em-preses.

Quina és la situació actual del con-flicte?F.B.: Difícil, però no recularem. Difí-cil perquè ha quedat patent la con-nivència entre Iberdrola i el governdel PP. No podem confiar en la im-parcialitat de la Generalitat si el con-seller d’Infraestructures, García An-tón, és patró de la Fundación Iber-drola-Generalitat Valenciana, i el pre-sident Camps està més interessat enel Desafio Español de la Copa Amè-rica que patrocina Iberdrola que noen la salut física i mediambiental delsvalencians.J.V.:. I ara se’ns ha presentat un altreperill, i és que el nou traçat del tras-vasament Xúquer-Vinalopó passaràpel nostre terme, i mireu quina “ca-sualitat” que ho farà just per on te-nim el pou d’aigua que abasteix lanostra població. Haurem d’afegir al’agressió de les torres d’Alta Tensióaquesta nova amenaça.

JULI VERGER,FERRAN BERENGUERMEMBRES DE LA PLATAFORMA ‘NO A L’ALTA TENSIÓ DE BARXETA’“EL POBLE DE BARXETA VA VOTAR

CONTRA LES TORRES D’ALTA TENSIÓ

LA FORÇA DEMOCRÀTICA LEGITIMA LA VOLUNTAT POPULAR CONTRA LES TORRES

“

COMARQUES20 L’Avanç Informació, 30 de setembre de 2005

JORDI MUÑOZ BARCELONA

Des dels aldarulls que van tenir lloc ales festes de Gràcia, el discurs del ci-visme ha pres un renovat protago-nisme a Barcelona. Es tracta d'unaqüestió que feia temps que estava pre-sent però que ara ha pres tanta vola-da que els diaris li dediquen seccionsespecials i fins i tot l'Ajuntament hacelebrat un ple monogràfic per parlarsobre la qüestió.

Calaix de SastreLa suposada problemàtica de l'inci-visme és una mena de calaix de sas-tre que inclou des de la brutícia del ca-rrer a la presència de sense-sostre, lesactivitats dels Centres socials okupats,les pintades i encartellades, els vene-dors ambulants de cervesa, la gent queseu a les places a la nit o fins i tot elsqui passegen sense samarreta per lesRambles. Aquest batibull és un delselements més qüestionats de la cam-

panya "cívica" engegada a Barcelona,ja que des de diversos sectors socialses considera que el discurs que es ge-nera amenaça amb esdevenir unanova forma de control social. El pro-fessor d'Antropologia de la UB, Ma-nuel Delgado, considera que aquestaobsessió pel civisme estaria destinadaa eliminar el conflicte de l'espai públic,i convertir els carrers de Barcelona en"un espai públic ideal, en què una clas-se mitjana universal es dedica a l'e-xercici de les bones maneres".

També Manuel Castells alertavad'un discurs que no distingeix entrefenòmens de naturalesa diversa i queno té en compte les causes dels pro-blemes. Així, tractar la qüestió delssense-sostre sense una reflexió sobreles noves pobreses i les seues fonts oidentificar qualsevol pràctica política"radical" amb violència i incivisme sónalgunes de les trampes d'aquest noudiscurs.

La recepta, ma duraEl ple extraordinari sobre l'incivismeque va celebrar l'ajuntament de Bar-celona fou l'escenari on es van esce-nificar les postures i discursos de lesdiverses forces polítiques sobre laqüestió.

Aquest ple va ser convocat a peti-ció dels regidors de CiU i PP, que tam-bé van presentar un document con-junt que constava de nou punts en quès'hi recollien les actuacions concretesque, des del seu punt de vista, s'havien

de dur a terme per part de l'Ajunta-ment. La recepta, en qualsevol cas,es reduïa essencialment a la ma duracom a solució als problemes socials:més policia, més sancions, més con-trol.

Si bé els grups del tripartit van coin-cidir a allunyar-se del llenguatge agres-siu de CiU i PP (que parlaven de "grupsradicals i violents") el programa d'ac-tuacions contra l'incivisme anunciatper l'alcalde Clos s'allunya ben pocde la recepta dels partits de la dreta.L'alcalde expressà la seua confiançaen el desplegament del Mossos d'Es-quadra a Barcelona (previst per a fi-nals d'enguany), l'ampliació d'efectiusde la Guàrdia Urbana (especialmentdel polèmic cos d'antiavalots conegutcom a UPAS) i la "justícia de proximi-tat" que es crearà amb l'aprovació dela Carta Municipal de Barcelona.

Els moviments socialsResta per saber quines seran les con-seqüències d'aquest nou context de"ma dura" per als moviments socialsbarcelonins, que temen una onada desancions per encartellar i pintar o detancaments de locals,

El nou context de les lluites socialsa Barcelona està profundament mar-cat per aquesta qüestió, i els movi-ments afronten el repte d'articular undiscurs alternatiu i trencar un consenssocial al voltant de les receptes de madura que el discurs mediàtic i políticsemblen haver blindat.

AALLDDAARRUULLLLSS LES FESTES DE GRÀCIA PORTEN EL DEBAT A PRIMERA PLANA

El nou discurs del civismea Barcelona amenaça elsmoviments socialsLa classe política i elsmitjans de comunicacióbarcelonins centren elsseus discursos en unasuposada onadad’incivisme que estariaamenaçant laconvivència a la CiutatComtal

La Plaça Reial és un dels punts calents de “l’incivisme” a Barcelona ARXIU Un cop acabades les festes deGràcia i amb la tornada delsestiuejants més ressagats, la

ciutat de Barcelona ha tornat al seuritme habitual; però amb un afegitque feia temps que planava sobretots els nostres caps. Degut als fetsocorreguts a Gràcia i Sants durantles festes, i a la constància de con-flictes en altres barris, ha acabat de-rivant en un cert alarmisme social imediàtic i un ple extraordinari a l'a-juntament, fent aflorar en boca detothom el nou enemic metropolità,l'incivisme.

Però aquest alarmisme fa referèn-cia a un problema més profund queel simple comportament de les per-sones amb l'espai urbà. La precarit-zació com a estratègia central d'a-questa fase de dominació capitalista,afecta tant les condicions de vida deles persones, com la relació d'aques-tes amb el seu entorn més immediat.L'espai públic, on no fa gaires anyss'hi teixien les relacions socials i esconstruïa la convivència entre el veï-nat, i on tants cops s'havien dut a ter-me lluites per reclamar millores alsbarris; ha adquirit un nou dimensio-nament, el d'espai públic com espaide consum (per sobre de qualsevolaltre ús). La ciutat s'ha transformatper acollir la nova societat del con-sum, i ha convertit la marca Barcelo-na en un parc temàtic i turístic, i onl'espai urbà és el lloc privilegiat perl'obtenció de beneficis.

I oblidant que aquest problemaneix de la reconversió de Gràcia coma barri de moda, elititzat i nucli de l'a-parador de la Barcelona del disseny,de la despesa sense control i irres-ponsable, dels fronts marítims, delsgrans centres d'oci, dels esdeveni-ments esportius, exposicions i fò-rums; d'una globalització imparableque posa fronteres a les persones i noals productes, i que ha fet reaparèi-xer les muralles arreu, generant unasocietat on les diferències de classei les contradiccions socials estan al'ordre del dia.

Un desequilibri que deriva en con-flicte, quan l'espai públic passa a serpart d'un negoci i un producte que

s'ha de vendre. On les institucions,venen la ciutat com una marca i afa-voreixen la transformació d'aquestaa través de l'obra pública i societatsmixtes, i on les empreses privades(immobiliàries, constructores, enti-tats financeres...), tenen el seu ne-goci en la revalorarització de tot allòque es troba en els carrers i placesdels nostres barris.

Però davant el risc de que aquest'producte' perdi valor per l'ús social,les administracions imposen un dis-curs (el del civisme) que actua coma norma de convivència (la futura Or-denança Municipal), legitimats a par-tir del propi discurs. Aquest discursmobilitzat per institucions i determi-nats sectors de la societat civil no ésneutre: té clares connotacions declasse (incívic = misèria, marginali-tat ...), culturals (incívic = soroll defestes majors i no en canvi dels au-tomòbils i les obres) i morals (incívic= no portar samarreta). Però topafrontalment amb una societat, quesegueix utilitzant l'espai, com sem-pre ho ha fet i que veu com ara se l'im-posen unes normes restrictives pelseu ús.

En aquesta ciutat on els desequi-libris actuals semblen reclamar no-ves actuacions. Els governants deldens i desigual creixement metropo-lità, s'obstinen en rebaixar l'incidèn-cia d'aquests plantejaments, en unmer discurs a favor del civisme i encontra de tot allò que olora a misèria,marginalitat o exclusió. La preocu-pació no deuria ser si es governa elconflicte, sinó la seva resolució; i laresolució passa per atendre als pro-blemes socials, culturals i morals queestan sent ocultats sota el discurs delcivisme. La resolució passa perquèsigui la mateixa societat la que es pro-curi dels mitjans per autoregular l'es-pai urbà, i on multitud d'actituds di-verses, al acumular-se en determi-nades direccions, multipliquin elsseus efectes per enfortir la lluitacol·lectiva per l'espai públic. Peraquest patrimoni comú on es veuenels barris i la ciutat, com una barcaassetjada per totes bandes per l'oceàde la confusió perversa i la pràcticainvasora. Això només ha fet que co-mençar, i com sempre, després de lapluja...

I després de lapluja...

PUNT DE VISTA

Roger SànchezBARCELONA

21L’Avanç Informació, 30 de setembre de 2005

REDACCIÓ

La sentència per la que tres sindi-calistes gallecs han estat condem-nats a més de 13 anys de presó acu-sats de formar part d’un piquet en lavaga general del 20 de juny de 2002ha estat l’origen de les declaracionsque el secretari general de CIG, SusoSeixo, va fer i que el protaran davantde la cadira dels acusats en un judi-ci que se celebrarà el proper dia 25d’octubre a Lugo. La situació no potser més kafquiana. Tot això mentre fa pocs dies RafaDiez Usabiaga, secretari nacional deLAB, i Eli Zubiaga, també de LAB,quedaven en llibertat provisionalacusats de ser membres de d’unasort d’aparell polític d’ETA. Unaacusació que el fiscal del cas ha ad-més que no pot sostindre per caplloc i per això no els ha imposat capmesura cautelar.Tot plegat fa témer que els sindicatsde classe i nacional estan en el puntde mira dels aparells repressius del’Estat, una vegada han estat desar-ticulats altres órgans polítics i so-cials, com a mínim a nivell legal.

Treballadors acusats d’atemp-tat als drets dels treballadors El 20 de juny de 2002, dia de vagageneral, tres treballadors membresde CIG -Confederació IntersindicalGalega- que formaven part d’un pi-quet animant a la vaga va ser detin-guts i acusats de delicte contra elsdrets dels treballadors, atemptats al’autoritat i agressions sense lessió,raó per la qual al 2004 se’ls va im-posar 13 anys de presó i 20.000,00euros de multa -6 anys al que més-.La pròpia sentència assumia la des-proporcionalitat de les penes i ani-mava els acusats a que presentarensol·licitud d’indult. Així ho van ferrecolzats per multitud de signaturesde personalitats, ciutadans i col·lec-tius socials. Segons el propi CIGaquesta sentència és producte de lareforma del Codi Penal portaria a lacriminalització dels moviments so-cials.

EEll ssiinnddiiccaatt aabbeerrttzzaallee eenn eell ppuunntt ddeemmiirraa..

LAB, sindicat nacionalista de clas-se, està patint l’acosament de la jus-tícia espanyola en la seua persecu-ció implacable contra l’independen-tisme, i en especial contra l’euskal-dun. Aquest sindicat forma part delconglomerat polític i social que llui-ta per l’alliberament d’Euskadi, i peraixò està en el punt de mira policí-ac i judicial. El seu secretari nacio-nal manifestava després de la seuaexcarceració, davant de les acusa-cions que afirmaven que no entenial’estat de dret que l’havia detingutsense cap prova -com el propi fiscalreconeixia- que “tenen raó, no en-tenc els dos “estats de dret” que esdonen en l’Estat espanyol. Un per aVera, Roldán, Galindo, els promo-tors del GAL... i l’altre que s’aplica is’imposa contra els presos/es políti-ques vasques, contra les persones iorganitzacions de l’esquerra abert-zale, conculcant drets civils i polí-tics fonamentals en qualsevol de-mocracia i, sobretot en qualsevolpretés ”Estat de dret””.Les coses no pinten bé per al sindi-calisme reivindicatiu. I és queaquest són el darrer escull de com-bativitat social que queda a l’Estat

espanyol. De fet, la tesi queda con-firmada si atenem a les paraules deJoan Coscubiela -CCOO Catalunya-i Josep Maria Álvarez -UGT Cata-lunya, van expressar en motiu delFòrum de Barcelona. Per a ells elsindicalisme clàssic està acabat perles noves relacions de treball a es-cala mundial i la forma de les em-preses. En les seues paraules el nousindicalisme s’ha de dedicar, perexemple, en insistir en el bon eti-quetatge dels productes, per a la se-guretat del consumidor. Davant deles noves associacions de consumi-dors, hi ha sindicats que es deixenencara la pell, i això que el món can-via, qui ho diria.

Persecució judicial contra elsindicalisme de classe i nacional

EUA CONTRA L’APARTHEID ECONÒMIC100.000 persones van convergir aWashington per a protestar contra lapresència de tropes a Iraq i contra laguerra contra els pobre que el BM i l’FMIlliuren.

ECONOMIA

8000 persones es manifestaren per reclamar justícia amb els companys acusats.

Fets.- Segons el sindicat al quepertànyen els fets jutjats es limi-ten a una simple estirada de la mà-nega a un agent de la policia i allançar pintura contra el local d’u-na empresa el dia de la vaga ge-neral del 20 de juny de 2002. Juí:- Els fets es tipifiquen com a de-licte contra la llibertat dels treba-lladors, atemptat a l’autoritat iagressions sense lesió.Pena:- 13 anys en total i més de20.000,00 euros de multa. Les pe-nes van des de 6 anys a tres. Enla pròpia sentència el jutje reco-neix la desproporcinalitat de lapena i anima a mamprendre lapetició de l’indult.Solidaritat:- Multitud de recolza-ments de part de partis políticscom el BNG i IU, sindicats, orga-nitzacions socials, i convocatòriesde manifestacions, algunes se-guides per més de 8.000 perso-nes.

SOLIDARITAT AMB “ELSTRES DEL 20-J”

Dades

REPRESSIÓ CIG I LAB PERSEGUITS PER LA JUSTÍCIA ESPANYOLA

Ja està fet, els ajuntaments deCabanes i Orpesa han adjudi-

cat a l'empresa "ConstruccionsCastelló 2000", la construccióde Mundo Ilusión, 18 milions demetres quadrats on s'ubicaràun parc d'oci, el més gran d'Eu-ropa segons el propietari deMarina d'Or, Jesús Ger, quetambé ho és de l'empresa ques'ha fet amb el concurs per a lesobres del nou parc, on també ess'ubicaran centenars de nousxalets i de camps de golf. Enconjunt, i si incloguem el que jas'ha construït a la costa d'Orpe-sa, una extensió de territori querecorda a un altre dels projec-tes que últimament ens venende la Xina. Es tracta de la cons-trucció de la nova ciutat deZhengzhou, entre Pequín iShangahi. L'any 2002, els te-rrenys on ara es construeixaquesta ampliació de la històri-ca ciutat xinesa, estava ocupatper vaques. L'any vinent ja viu-ran 100.000 persones, i es cal-cula que per al 2015 en seran1,5 milions. Es tracta de la re-creació d'una ciutat creuadaper canals d'aigua i llacs artifi-cials, i amb tota classe d'equi-paments pensats per a una clas-se socials mitjana - alta. Serà elcomplex residencial construïtmai en la història. Doncs bé, no-més pensant en les necessitatsenergètiques i quantitat de ci-ment que s'utilitzarà en el pro-jecte xinès, com creure la ver-sió dels regidors que han recol-zat l'aprovació de Mundo Ilu-sión? Segons ells, s'ha invertiten el futur del poble. Serà queno tenim els mateix diccionariper buscar la paraula poble.Perquè, res en quedarà d'ells siva endavant aquesta, per queno dir-ho, "xinada" de propor-cions desmesurades.

El jutge reconeix ladesproporcinalitat de les penes imposades als tres sindicalistes de la CIG

L’Apunt

Castelló-Zhengzhou,la xinada de MundoIlusión

El fiscal reconeix que no té proves suficients per tal d’acusar els membresde LAB i ara són en llibertat provisional

PAU CAPARRÓSSociòleg

Detencions, acusacionsasombroses , judicispenosos i sentènciesincreïbles caracteritzenun nou episodi en la“construcciódemocràtica espanyola”

ECONOMIA22 L’Avanç Informació, 30 de setembre de 2005

REDACCIÓ

El viceministre de RelacionsExteriors cubà, Bruno RodríguezParrilla. ha denunciat recentmentque el bloqueig nordamenricà con-tra Cuba per motius polítics hacostat enguany a l’economia na-cional més de 2.700 milions de dó-lars. Aquesta xifra forma part delsmés de 82.000 de dólars que alllarg dels 40 anys de bloqueig con-tra l’illa ha deixat de percebre l’e-conomia nacional. Les declara-cions es feien en un moment enquè aquest bloqueig s’ha intensi-ficat notablement i arran de la pre-sentació de l’informe "Necessitatde posar fi al bloqueig econòmic,comercial i financer imposat pels

Estats Units d’Amèrica contraCuba".

En opinió del polític, el bloqueigés un acte de “genocidi en matè-ria de Dret Internacional” per lesrepercusions que té per a la po-blació local i per ser “injudt i il·le-gal”.

Concretament el bloqueig hasopusat que tan sols el 60% de lesvisites de nordamericans arriba-ren a efectuar-se, cosa que té unaimportant repercussió en les ba-lances cubanes. Els cubans resi-dents als EUA varen reduir lesseues visites en un 50% arribanttan sols a ser-ne 57.000, lluny delsmés de 115.000 d’anys anteriors.

Finalment va indicar que mésde 800 persones i 77 companyiesvaren ser multades per violar elbloqueig unilateral que l’imperinordamericà ha imposat a la xico-teta illa.

La política de bloqueig ha estatintensificada en els darrers anysimpulsada pel president dels EUAG.W.Bush que ha mostrat peraquest motiu un cklar menyspreua l’ONU.

La C.N.T. del Maestrat, ha presentatdenúncia per delicte de prevaricaciócontra l'Alcalde de La Jana pel desno-nament del local de patrimoni històricque el sindicat venia utilitzant des del'any 2002. El passat mes de junyl'Ajuntament de La Jana (Baix Maes-trat) va decretar el desnonament admi-nistratiu del local de la C/Xert, 33.Consegüentment es va procedir a ta-piar portes i finestres que impedeixenl'accés al local dels membres del sin-dicat. El local va ser expropiat per laFalange en instaurar-se la dictadura.

CNT denúncia l’Ajunta-ment de la Jana

BBLLOOQQUUEEIIGG QUATRE DÈCADES DE BOICOT

El bloqueignordamericà costa aCuba 2.700 milions

Acusen de genocida el bloqueig d’acord a la convenció de l’ONU sobre Delictes de Genocidi de 1948

Chávez ha advertit que s’ha acabatels temps dels senyors feudals a Ve-neçuela. Es referia concretament a lamunió de latifundistes que comptenamb exércits personals i que ocupenterres immenses que el govern estàrepartint amb concessions als agricul-tors. En concret les terres repartidessón aquelles que els latifundistes s’-han atribuït sense dret ni títols de pro-pietat. Chávez els ha cridat a negociari ha insistit que front els exércits delssenyors terratinents ell no dubtaràd’enviar l’exércit.

Chávez planta cara elsterratinents

Davant la convocatòria de vaga que elsindicat CGT havia afectuat l’empresaconcesionària de la contrata de netejade la Conselleria de Benestar Socialha acabat per comprometre’s a pagarel deute amb els seus treballadors itreballadores. Un dia abans d’acudir alTribunal d’Arbitratge Laboral, pas previa la convocatòria de vaga, l’empresaha arribat al compromís de pagar pun-tualment les nómines així com lliurarla informació sobre aquestes als sindi-cats. CGT critica la passivitat de CCOOi UGT en aquest conflicte.

Limpiezas Mymain capitulai paga als seus treballadors

REDACCIÓ VALÈNCIA

Després de vora dos anys de fun-cionament, Terra Sana Coop. V., pas-sa per una delicada situació finance-ra que ha fet decidir-se a un grup im-portant dels socis a canviar el rumb del’empresa.Terra Sana havia estat cridada a serl’hereva d’anteriors experiències co-operatives de producció ecològica,però es mantenia l’esperança que noacavara tan malament com les seuespredecessores, Terra Viva i Ecomedi-terrània. De sempre el principal pro-blema de partida eren els problemesde finançament per a una experiènciatan jove què la feien inviable amb elscostos que suposa arrancar i mantin-dre’s els primers anys. Aquesta vega-da es suposava que les coses anavena anar de manera diferent, ja que escontava amb l’inestimable assessora-ment de profesors i catedràtics delDepartament d’Economia Agrària dela UPV, els quals recomanaven orien-tar l’empresa cap a la venda directa.Seguint el model de la caixa multi-producte es preveia en pocs mesosdistribuir un miler de cistelles a Valèn-cia i la seua àrea metropolitana, evi-dentment mai es va passar del cente-nar curt i els problemes van presen-tar al poc d’iniciar la seua activitat. Foualeshores quan la Cooperativa es vaconvertir en una distribuïdora de pro-ducte ecològic, fonamentalment fresca tendes i altres minoristes del PaísValencià. Fins i tot amb un cert movi-ment de producte com a majorista pera d’altres distribuidors de l’estat. Peròtot açò no era suficient per a suportares costos que es generaven i s’encetauna espiral generadora de pèrdues.En la seua curta història ja han estat

tres els gerents que s’han fet càrrecd’ella i cap ha sigut capaç de trobar-lila seua viabilitat. Aquest fet sumat al’aberrant situació geogràfica de la co-operativa, a Llombai (Ribera Alta)lluny dels centres logístics importantsdel comerç de fruites i hortalisses, haconduit a la situació actual en la qualels socis a penes aporten el 20% delproducte que es comercialitza.La cooperativa estava constituïdaperls principals productors ecològicsdel País Valencià, fonamentalmenthorticultors i citricultors. Despés delprimer any d’existència un grup de setsocis va abandonar el projecte i esquedaren la vintena actual, aportant3.600 més per a capitalitzar l’empre-sa. Aproximadament el 95% de la pro-ducció ecològica del País s’exportai aquesta era una oportunitat únicatant per a les empreses com per al xi-

cotet llaurador per a obrir mercat in-terior. Però el consumidor local ma-lauradament no està en disposiciód’assumir el diferencial de preu o l’es-forç per a obtindre aliments sans i sa-borosos. En les darreres assembleesde la Cooperativa s’ha encetat un pro-ces de reforma i reestructuració delprojecte que culminarà el proper 10d’octubre amb l’elecció d’una novajunta rectora, formada exclusivamentper productors i que substituirà a laque des del primer moment ha dirigitl’empresa. Es preveu un canvi d’es-tratègia i l’obertura d’una línea d’ex-portació del producte dels socis, laqual fins ara s’havia fet molt tímida-ment, i cooperativitzar així allò que ca-dascun dels productors ja comercia-litzava via el mercat de Perpiyà. Es desuposar que el mercat interior i localno es rebutjaran, però la prioritat a ho-res d’ara serà reduir costos dràstica-ment i rendibilitzar al màxim els es-forços de la cooperativa i dels seus so-cis. De la mateixa manera la línea dela caixa multiproducte es llançarà denou qua la viabilitat de la empresa es-tiga garantida. Els socis semblen de-cidits a er un darrer esforç per man-tindre i traure avant un projecte en elqual una part de la societat civil va-lenciana hi havia dipossitat les seuesesperances. Organitzacions com Perl’Horta o la Unió de Llauradors i Ra-maders formen part de l’accionariatde Terra Sana.

Però sens dubte la novetat més im-portant d’aquesta nova fase del pro-jecte és que la cooperativa canvia d’u-bicació i es trasllada a l’Horta, en con-cret s’han llogat les instal.lacions deCoopuig. La proximitat als consumi-dors de la ciutat de València i de l’-Horta, i de Mercovasa, un dels mer-cats majoristes més importants del’estat farà més fàcil la subsistència dela empresa. En el moment de tancaraquesta edició del periòdic les nego-ciacions amb els responsables de laCooperativa del Puig estan prouavançades i sembla que l’acord es pro-duirà en els propers dies.

COOPERATIVISME PRODUCCIÓ ECOLÒGICA

La cooperativa valencianaTerra Sana s’arrela a l’HortaLa Cooperativavalenciana de productorsi consumidors deproductes ecològics viuun procés de refundaciói de reestructuració

Una vintena de socisproductors mantenen vivesles esperances de tindreuna empresa viable per a lacomercialització delsproductes ecològics delPaís..

La deficient planificació dela empresa, demostrada enfets com la aberrantubicació en l’interior de laRibera Alta ha fet trontollarun projecte en el qual Perl’Horta i la Unió deLlauradors i Ramadershavien dipossitat moltesesperances.

Probablement siga laCooperativa del Puigl’escollida per laseuaprivilegiada situació, propdels consumidors i delscorredors logístics.

claus

VERDCEL ARRIBA A LA FINAL DE L’ENGANXA’T

El concurs de maquetes dels països catalans, Enganxa'ta la música, ja ha donat a conèixer els tres finalistesdesprés que se celebrés al Suau de Reus l'última de lessemifinals. El jurat ha determinat que els tres grupsque opten a guanyar el concurs són l'Orquestra Firelu-che (Gironès), Pullover (Ripollès) i VerdCel (Alcoià).La final ha tingut lloc el 29 de setembre i el nom delguanyador es donarà a conéixer a l’octubre.

El jurat del concurs Enganxa't a la música va escollirles tres bandes finalistes de la tercera edició del con-curs de maquetes dels Països Catalans. Tots els dijousdel mes de setembre han anat actuant pel Suau de Reusles vuit formacions semifinalistes. Aquestes vuit bandessón Reig Bord (Maresme), Alatac (Maresme), Orques-tra Fireluche (Gironès), VerdCel (Alcoià), L'Home invi-sible (Segrià), Pullover (Ripollès), Atxiiiís (Anoia) iPlou com mai (Baix Penedès).

Les tres bandes que opten a guanyar el concurs sónl'Orquestra Fireluche (Gironès), Pullover (Ripollès) iVerdCel (Alcoià). Els Pullover són un grup de pop ripo-llenc que reconeix influències de formacions com araThe Cardigans, Crowded House, Counting Crows, Ra-diohead i Antònia Font. Les seves composicions prete-nen ser properes als sentiments de les persones i ambuna visió realista de la vida.

L'Orquestra Fireluche es presenta com una propostaen què fusiona instruments de corda, vent i percussióamb joguines diverses. La formació gironina disposa dedos formats, el petit i el gran, depenent de les caracte-rístiques de cada indret on actua.

L'altre finalista, el grup VerdCel, aposta per un es-pectacle on barreja música amb teatre. L'actuació tea-tral compta amb un suport audiovisual i sonor. Es trac-ta d'un compendi de música, paraula, accions teatrals,balls, projeccions de vídeo de collita pròpia, i molta in-teracció amb el públic. Tot es condensa dins el que no-menen teatre-concert. La música va des de la precisió ila intimitat acústica, passant per l'ambientació i excen-tricitat elèctrica, fins als ritmes més animats i enèrgics.

Aquestes tres formacions opten al primer premi del'Enganxa't a la música que consisteix en un contractediscogràfic amb el segell Edicions Singulars per a l'edi-ció d'un primer disc, i una gira promocional per arreudel país que inclou indrets com el Senglar Rock de Llei-da, l'Acampada Jove de Sant Celoni o el festival Acústi-ca de Figueres.

L’Avanç Informació, 30 de setembre de 2005

REDACCIÓ

El Teatre El Micalet de Valènciava acollir el propassat dissabte 24de setembre l’acte “10 Anys de va-cances”, al qual van rentre home-natge a l’alcoià més universal, artis-tes de la talla d’Òscar Briz, Pi de laSerra, Remigi Palmero i Enric Cas-sassas. L’acte, exquisitament orga-nitzat per Setclaus Management i laSocietat Coral el Micalet, va recolliral Teatre de la Societat Coral, polí-tics d’esquerra, intel·lectuals i ar-tistes que van voler retre homenat-ge a aquest fill d’Alcoi. Obriren la ve-tlada els acords melangiosos de Ro-ger Mas que donà pas a un contun-dent Òscar Briz, davant del qual uno pot més que llevar-se el barret.La nota festiva la posaren RemigiPalmero i Bustamante i la poesia deCassassas s’obrí pas esganyant lesconsciències més tranquiles. El seuamic Pi de la Serra i el Cor del Mi-calet posaren el colofó a aquestemotiu acte conduït per Manel Ro-

driguez en una sala que es vestia denegre i ens recordava que ha fet fal-ta la iniciativa de particulars i asso-ciacions per tal de retrovar-nos ambla figura de l’Ovidi.

Acostumats com ens tenen elsque controlen les nostres institu-cions (i no a soles des del 96) d’ig-norar tot allò que sone a roig o a va-lencià l’homenatge es va convertiren allò més càlid i reivindicatiu i ensrecordava que una vegada més elsvalencians no som allò que volemsino allò que volen. Dels nostres go-vernants no se’n va veure ni un, ocu-pats com estan en desbaratar el nos-tre territori i trepitjar la nostra llen-gua, ens deixen ben palés, dia a dia,que els valencians perguérem laguerra, la transició, les eleccions ique perdrem l’Estatut; i que calcenla mateixa bota que ens esclafa desde fa 66 anys i no estan disposats aconcedir-nos l’estatus de ciutadans,que manen els de sempre i per alsde sempre i que la cultura ha d’anarprecedida de la paraula mort.

Molt emotiva va ser la carta queel poeta Rodríguez Castelló va lle-gir de Xavier Montllor, germà delcantautor, on recordava que aquellsmateixos que aprofitaren la seuaveu i la d’altres com ell per accediral poder, l’arraconaren juntamentamb les seues jaquetes de pana.

Comenten els seus íntims queOvidi es creixia amb els poderososi es mostrava húmil amb els més dè-bils, i això és clar, molesta al poderja es vestisca amb plomes de gavinao es disfresse amb pètals de rosapansida. Només sentint la seua obrasom capaços d’entendre la tendre-sa dels records d’un infant de post-guerra o aprendre a ser valenciansperquè volem, d’esquerres perquèvolem i que de cap manera ens po-dem seure a taula amb els nostresbotxins. Aprenguérem amb ell a ca-minar sense por i la dignitat de tin-dre els Pirineus per barret, Oriolaper sabates i que pertanyem aaquesta terra que mai no hem po-seït.

10 ANYS SENSE OVIDIHOMENATGE AL MICALET

OVIDI DE VACANCES, DEL PINTOR ALCOIÀ TONI MIRÒ

24 L’Avanç Informació, 30 de setembre de 2005

PACO INCLÁN

Ens trobem davant una pel·lícula singu-lar, de rodatge rocambolesc i difusió en-cara més esperpèntica. Sierra de Teruel–posteriorment L´Espoir- és un film so-bre la guerra civil espanyola gravat du-rant la guerra civil espanyola. I no estracta d´un documental, és una pel·lícu-la de ficció encara que basada en fets re-als. Actors alternant el seu paper de sol-dats a la pel.lícula amb la seua tascacom a milicians de l´exèrcit republicà,material de guerra emprat per al rodat-ge d´escenes o bombardejos de ficció in-terromputs per bombardejos de debòsón algunes de les peculiaritats d´aquestdesconegut document històric, el ma-king-off del qual resulta més interessantinclús que el guió de la pròpia pel·lícula.

El nucli de Sierra de Teruel es va gravara l´Estudi Orphea de Barcelona entre ju-liol de 1938 i el 26 de gener de 1939,quan tropes franquistes envaiexen Bar-celona per l´Avinguda Diagonal. L´equipde rodatge de la pel·lícula va fugir cap alnord, camí de l´exili. Els intel·lectualsAndre Malraux i Max Aub encapçalavenaquest ambiciòs projecte cinematográficque hauria de servir de suport de la cau-sa republicana a l´estranger. El governde Juan Negrín havia proposat un anyabans a Malraux el rodatge d´una pel·lí-cula que fóra utilitzada per a la difusióinternacional del conflicte i la recercade possibles aliats. La Subsecretaria deGovernació es va encarregar del fi-nançament i de cercar els estudis mésmoderns de gravació de l’època i els ac-tors de moda dels anys trenta. Tanma-teix, el desenllaç bèl·lic va truncar lesaspiracions propagandístiques dels pro-motors de la pel·lícula.

Malgrat la derrota, Malraux i Aub vantreballar al muntatge definitiu de Sierra

de Teruel, que enllesteixen en París en-tre febrer i juny de 1.939. Els rotllossense muntar de la pel·lícula havien arri-bat a la frontera pirinenca en un camióon també viatjava un tros d´avioneta im-prescindible per al rodatge d´algunes es-cenes inacavades. Malgrat l´esforç, unquart del guió original va quedar-se sen-se gravar. “Una pel·lícula acavada a mit-jes”, va dir Max Aub sobre Sierra de Te-ruel, pel·lícula que es va presentar enpetit comité al juny de 1939 en un cine-ma molt menut ubicat al número 44 delsCamps Elisis. A la projecció van estarpresents alguns membres del govern re-publicà a l´exili. Paradoxal estrena per auna producció cinematográfica que ha-via estat dissenyada per a servir de pro-paganda massiva a nivell internacional.Una dada històrica afirma que Malrauxhavia concretat un circuit de projec-cions de la pel·lícula a 1.800 sales delsEstats Units (encara que la xifra semblauna mica exagerada).

Al començament de la segona guerramundial el rastre de la pel·lícula desapa-reix misteriosament. El govern francès–del dretà Edouard Daladier- va prohibirla seua difusió. Alguns documents afir-men que la GESTAPO va destruir l´origi-nal. Al 1945, l´aparició d´unes còpiesclandestines en un lloc parisenc anome-nat Drôle de Drame, van salvar Sierra deTeruel del seu etern eclipse per a laHistòria. Eixe mateix any, la pel·lículaguanyà el premi Louis Delluc, atorgatper la Cinemateca francesa, únic oasid´alegria per una pel·lícula acompanya-da d´una desgràcia constant.

La seua distribució també va estar im-pregnada d´obstacles. A més, el nou dis-tribuidor va decidir fer uns canvis queafectaren a l´acavament de la pel·lícula:el canvi del titol -Sierra de Teruel perL´Espoir, per raons suposadament co-

mercials-, l´afegiment d´una introducciód´un capitosts de la Resistència francesacontra el nazis i –el pitjor de tot- l´elimi-nació de part de les escenes finals.Diuen les cròniques que quan Malrauxva tornar a veure Sierra de Teruel –vintanys després, a la Cinemateca Francesa-se li va fer estranya a causa dels canvissoferts.

La pel·lícula va ser difosa als diferentscercles republicans a l´exili, nostàlgicsd’una esperança que va poder ser i no vaser. Després de la Segona Guerra Mun-dial va ser distribuïda pels Estats Units,amb escàs èxit de crítica i públic. L’any1960 és projectada al cinema de LasAméricas de la capital mexicana. A l’Es-tat espanyol va ser difosa un cop finalit-zada la dictadura franquista. Va ser aBarcelona, el 28 de gener del 1977, a es-casos metres on va ser gravada 39 anysabans, a la muntanya de Montjuïc. Laprojecció va tindre lloc a la FundacióJoan Miró dins l´exposició Espanya:Vanguàrdia social i artística, esdeveni-ment que va ser etiquetat com “propa-ganda vermella” per la malenconia fran-quista. Actualment, els drets de distri-bució i difusió pertanyen a la FilmotecaEspanyola que ha aconseguit restauraruna còpia en format cel·luloide Tanma-teix, les projeccions de Sierra de Teruelcontinuen sent ocasionals i d´impercep-tible ressò mediàtic. Al capdavall, mo-dest bagatge històric per a una pel·lículanascuda amb grans propòsits però con-demnada a un desgraciat ostracisme.

Max Aub va ser l´encarregat de traduirdel francés al castellà el guió originalque va estar publicat per Edicions Era(Mèxic, 1968). Al seu pròleg, l´autord´El Laberinto Mágico afirma: “Sierra deTeruel esdevé l’expressió de la fi d’unmón que haviem somniat amb certa es-perança, qui sap si certa”

LA VICTÒRIA PERDUDASIERRA DE TERUEL (L’ESPOIR)

P.I.

L´argument de Sierra de Teruel està ex-tret de la novel·la L´Espoir (L´Esperança),d´Andre Malraux, director de la pel·lícu-la. La novel·la recull la pròpia experienciade l´escriptor francès com membre de lesBrigades Internacionals que van donarsuport a la causa republicana. Els fets re-als transcorreixen a la Sierra de Gúdar, ales localitats de Terol Linares de Mora i

Valdelinares. Per circumstàncies bèl·li-ques, el final de la pel·lícula va haver deser gravat a la localitat catalana de Coll-bató, ubicada als peus de la muntanya deMontserrat. Els més majors d´aquest mu-nicipi del Baix Llobregat encara recordenl´arribada de l´equip de rodatge de Sierrade Teruel. Com a sinopsi general –i dona-des les dificultats per trobar la pel.lícula-es pot dir que la pel·lícula tracta de l´ataca una base enemiga per part d´una dota-

ció militar republicana i el posterior acci-dent d´una avioneta contra una muntan-ya i les seues tràgiques conseqüències.El final de la pel·l ícula va estar dissenyatper Malraux i Aub a París, amb la derrotarepublicana consumada. L´escruixidoraescena de tot un poble amb els punysalçats en senyal de resistència és el sím-bol d´una victòria perduda, en una pel·lí-cula on l´esperança va quedar només peral títol.

ANDRE MALRAUX UN ESCRIPTOR COMPROMÉS

CINEMA I GUERRA CIVIL

Poques pel·lícules rodades durant la Guerra Civil han arribat fins als nostres dies, l’escàs interésde les institucions públiques, el deteriorament del material fílmic o la destrucció cultural delfranquisme son algunes de les raons. Sierra de Teruel és una de les poques excepcions.

L’Avanç Informació, 30 de setembre de 2005 25

XAVIER MARTÍNEZ

L’editorial 3i4 està dis-tribuint ja la nova edicióde la novel·la del xativíToni Cucarella Quinalenta agonia, la delsametlers perduts.Aquesta nova edició espresenta dins la col·lec-ció El grill, adreçada, enprincipi, al públic estu-diant, especialment pera lectures de 4t d’ESO iBatxillerat. Conté unpròleg i unes propostesdidàctiques preparadesper Encarna Barreda.La nova edició fa el pa-per també d’edició debutxaca, més assequibleeconòmicament quel’anterior, cosa que per-metrà arribar a més pú-blic lector.

Dins la col·lecció LaUnitat, Quina lenta ago-nia… havia assolit tresreimpressions i venuts3.500 exemplars.

A més de guanyar laXXXII convocatòria delpremi Andròmina del Novel·la delsPremis Octubre de l’any 2003, Qui-na lenta agonia… va rebre el Pre-mi de la Crítica dels Escriptors Va-lencians

Una novel·la de referènciaDestacats crítics literàris com JoanJosep Isern, han dit d’ella: “en qui-na lenta agonia el protagonista perexecel·lència és, sens dubte, elllenguatge. Un llenguatge amb lespeculiaritats de la comarca de laCostera posat en boca de la gentdel carrer i que és el gran motorque dispara el potencial mític queconté el llibre” o Francesc Cala-fat:“la tendresa i la profunda hu-manitat d’aquestes vides menudesestà aconseguida en la perícia tèc-nica i el domini del sentit narratiuque té l’autor”.

En Quina lenta agonia... Cucarellareconstrueix aspectes de la vida i

les creences en un barri humil iperifèric de la ciutat de Xàtiva a fi-nals dels anys seixanta. Com hancoincidit alguns crítics, Toni Cuca-rella i el recentment desparegutJesús Moncada comparteixen unamateixa visió del paisatge que elsenvolta amb una llengua i una cul-tura comdemnades al reducte deles històries de taberna. “Les Ere-tes, el barri del raval de Xàtiva queCucarella fa escenari de la ficció, ila Mequinensa de Moncada […] te-nen un cert aire de família”, ha ditd’ella Vicent Alonso, i en la matei-xa línea Martí Dominguez ha afir-mat que “és això, en molts aspec-tes, el que caracteritza l’enyoratJesús Moncada: la riquesa d’unidioma rubust, singular, propi. Unidioma que també ha conreat ma-gistralment Toni Cucarella en Qui-na lenta agonia, la dels ametlersperduts, un dels llibres més bellspublicats els darrers anys.”

QUINA LENTA AGONIA,LA DELS AMETLERSPERDUTS UNA MERESCUDA REEDICIÓAmb més de 3.500 llibres venuts, Quina lenta agonia, ladels ametlers perduts, el darrer llibre de Toni Cucarellaarriba a la seua tercera edició, en aquesta ocasió en lacol·lecció El Grill de l’editorial 3i4. Una reedició pensadaen un principi per al públic juvenil, però que alhora fa elpaper d’edició de butxaca.

REDACCIÓ

S’alça el telò de nou als teatres valencians, icomença la nova temporada amb “Ballant,ballant”, després de l’éxit de la temporadapassada al Micalet. Aquest és un espectaclesense paraules, on la protagonista total ésla música i els 15 actors que revisen fetshistòrics i personals. Un únic espai, unasala de ball, que es transforma mitjançantelements escenogràfics propis de cada èpo-ca.Aquest musical apropa el passat als més jo-ves i recorda les vivències dels majors. Estracta d'un espectacle que conecta ambmemòria col·lectiva del públic. És un viatgea l'interior de cada espectador, des d'on esreviurà el record, un repàs de les darreresdècades de la història en clau d'humor.L’espectacle produït per la Companyia deTeatre El Micalet, ha rebut els premis almillor espectacle als Premis de la Generali-tat Valenciana 1996, a la contribució teatral

Cartelera Turia 1996,el de l’interpretacióde l´Associació d´actors i actrius professio-nals valencians 1996 al conjunt del reparti-ment i el Premi especial de la critica valen-ciana també el 1996.

Per altra banda Els Comediants porten alTeatre El Musical de El Cabanyal la seuaparticular versió de les mil i una nits. Am-bientada en abril de 2003 durant la guerrad’Iraq, la Biblioteca Nacional de Bagdad ésincendiada. Alguns iraquians i cooperantsde diverses nacionalitats tracten de salvartot el que els siga posible de la destrucció ibarbàrie. A través de les històries del llibrede les mil i una nits, i a ritme de jazz, fla-menc i musics de l’Orient Mitjà i amb labase de la tradició oral, Els Comediants re-flexionen sobre l’absurditat de les guerres.Amb el seu concepte de “teatre dels sen-tits” la companyia catalana dibuixa un mo-saic de personatges i situacions amb tot elseu potencial escènic i cromàtic.

COMENÇA LA TEMPORADADE TEATRE VALENCIÀ BALLANT BALLANT I LES MIL I UNA NITSDesprés del descans estival, comença la temporada de teatre alsescenaris valencians on destaquen amb força “Ballant, ballant” delMicalet i “Les mil i una nits de Els Comediants al Teatre Musical delCabanyal

26 L’Avanç Informació, 30 de setembre de 2005

JOCS INFANTILSL’ANIMALADA DE TONI MESTRE

VORO TORRIJOS

Aquest joc és molt antic. Al’egipte faraònic ja es prac-ticava, i posteriorment,l’Imperi Romà s’encarregàd’estendre’l per tots elsseus dominis. Pel que faal País Valencià, en tenimconstància a partir del lli-bre L’Espill o Llibre de lesDones, de Jaume Roig, allàper l’any 1460.

La birla és un pal de fustaamb una altura variableque, per a jugar-hi s’ha dedisposar en nombre de 6,tot plantant-ne tres davanti tres darrere i s’han de se-parar amb equidistància,per a, després, ser tomba-des amb els birlots (mot-xos o maces), que són unspalets de fusta, de cinccentímetres de llarg.

Es tracta d’anar sumantpunts i es disposarà de tresoportunitats de llança-ment per cada tirada. S’hiha de llançar des de da-rrere d’una ratlla i l’únicacosa que val punts és ferbona, és a dir deixar unabirla dreta i totes les altresa terra. Guanyarà la parti-da la persona que més bo-nes en fa en el mateixnombre de tirades.

Des del darrer número de L’Avanç, us oferim una nova secció dejocs infantils per als més menuts. Avui parlem de les birles

L’Avanç Informació, 30 de setembre de 2005 27

DISCOS LLIBRESIZKIRIATURIK AURKITULISÄBO

ANNA COLLEl desig i la tensió inunda de principi a fi el nou discde Lisabö. Una nova aportació dels d’Irun que irrom-pen, tres anys després del seu darrer treball, amb“Izkiriaturik aurkitu ditudan gurak”, una demolidoracol·lecció de cançons que no només demostra labona salut de la banda, sinó que a més ens posa da-vant d’un dels grups bascos amb més projecció in-ternacional. Lletres poètiques que es conjuminen ala perfecció amb textures musicals agressives i tren-cadores, oferint-nos un ventall sonor que sorprendràa qualsevol persona interessada mínimament al quees cou dins del món post-rock. I tot, amb unes col·la-boracions de luxe als textos, música i veus: Anari,Akauzazte, Xabier Erkizia, els francesos d’Experiencei Selam, la gent de Manta Ray, i el sempre brillantKáhrlo Desastre. .

ANNA COLLL’aragonès Ramón J. Sender no només ens va deixar conegudesobres com “Crónica al alba”, “El verdugo afable” o “Réquiem porun campesino español”; també va deixar rellevants testimonisd’un temps com “Siete domingos rojos”. Aparegut originalment el1932, l’editorial barcelonina Virus ha tret ara una nova edició d’a-quest llibre. Mesclant elements reals amb irreals, Sender assoleixtraçar un dibuix creïble d’un moment molt concret de la històriaespanyola. El llibre ens acosta al desenvolupament d'una vaga ge neral con-vocada com protesta per la mort de tres obrers en un altercat con-tra la policia, que intentava suspendre un míting anarcosindicalis-ta. Durant una setmana la vida quotidiana de Madrid es veucol·lapsada i alterada pels disturbis i la repre ssió. I al voltant detot això, el llibre ens mostra el fruir de la vida dels quatre protago-nistes al mig d’aquest conflicte: els vincles entre companys de mi-litància, relacions amoroses, delacions, violència, etc.

SSeennddeerr lllliibbeerrttààrriiSIETE DOMINGOS ROJOS RAMÓN J. SENDER

Ed. Virus, 2005.Preu: 19 euroswww.viruseditorial.netwww.altediciones.com

Ed. Metak, 2005.Preu: 10 euros.www.musikametak.com

THE EVENSTHE EVENS

ANNA COLLEl prolífic Ian Mackaye (Fugazi, Minor Threat, Embra-ce) torna a sorprendre’ns. I ho fa amb The Evens, unnou projecte musical que ens presenta de la ma deAmy Farina, companya de treball al segell discogràficDischord i membre d’altres reconegudes bandes deWashington DC com The Warmers. Tanmateix, a l’ho-ra d’apropar-te a The Evens, millor oblidar d’on venenIan i Amy, perquè el seu nou projecte trenca ambamb l’herència sonora del hardcore per situar-nos enuna proposta molt més relaxada i propera als parà-metres del pop o del folck, amb acurades recerquesde melodia i senzillesa. Ara bé, malgrat l’allunyamentmusical de les anteriors bandes seues, The Evenscontinuen sense perdre l’actitud i posicionamentque han caracteritzat la trajectòria dels grups de Dis-chord.

Ed. Dischord, 2005.Preu: 12 euros.www.dischord.com

ANNA COLLEl projecte de la Universidad Trashumante va començar atraçar-se a mitjan la dècada del vuitanta, quan la “democràcia”argentina donava encara els seus primers passos i els espais decreació en llibertat encara eren molt tímids. La idea sorgia delgrup independent Sendas que es va unir a diversos docents dela Facultat d'Humanitats de la Universitat Nacional de San Luis.Des de llavors ha esdevingut un col·lectiu d’intervenció i inte-racció amb les diferents problemàtiques que es donen al seupaís. Conscients d’aquest treball, el Colectivo Situaciones havolgut posar sobre la taula el treball de pedagogia popular queporta la Universidad Trashumante, oferint-nos no només unaaproximació a la seua trajectòria de pedagogia o “intel·lectuali-tat productiva”, sinó també una crònica comparativa de l’evolu-ció militant a l’Argentina als darrers 30 anys.

PPeeddaaggooggiiaa ttrraasshhuummaannttUNIVERSIDAD TRASHUMANTE SITUACIONES

Ed. Situaciones, 2004.Preu: 5 euros.www.situaciones.org..