1 2 0 • R e v i s t a E c o n ò m i c a d e C a t a l u n y a

No solament necessitem energia més barata, sinó també pro-

duir-ne més. Malgrat l’alentiment econòmic, la demanda ener-

gètica continua augmentant, especialment a causa del creixe-

ment de les economies emergents liderat pels països BRIC (el

Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina). L’any 2009, la Xina va passar

d’exportar carbó a importar-lo. Si les tendències de creixement

es mantenen i el seu mix energètic continua basant-se en el

carbó, l’any 2015 la Xina consumirà més de la meitat de la de-

manda total de carbó del món. Assegurar el subministrament

d’energia continua sent un repte.

No obstant això, el rol del sector energètic no es limita a la seva

contribució directa i indirecta al producte interior brut. Sovint pas-

sa desapercebut el seu gran impacte en l’ocupació. L’ocupació

directa generada pel sector energètic no és gaire gran compara-

da amb la d’altres indústries, però tanmateix l’energia té gran

repercussió en la creació de llocs de treball indirectes i induïts. En

una indústria amb arrelades cadenes de subministrament i sala-

ris alts, els treballs indirectes i induïts representen una important

contribució al desenvolupament econòmic. I és per això que es

parla del multiplicador de l’ocupació del sector. Aquesta variable

mesura el nombre d’ocupacions indirectes i induïdes per cada

treballador directe del sector. Càlculs recents fets als Estats Units

mostren que el multiplicador de l’ocupació de la industrial del

shale gas o gas d’esquist és el 3,2; el de la construcció d’una

planta solar fotovoltaica (PV) el 3,3, i el de la gestió d’un parc

eòlic és 2 (Fòrum Econòmic Mundial, 2012).

1. L’energia: oxigen del creixement econòmic

La història demostra que el descobriment de noves

tecnologies pot constituir innovacions disruptives

amb efectes determinants en el desenvolupament

econòmic d’una regió, un país o tota una societat.

Aquest va ser el cas de la màquina de vapor. La introducció

d’aquest enginy va fonamentar la prosperitat britànica, i d’aquest

fet no només va dependre el creixement econòmic d’aquell país

sinó el de tota una societat. Ja aleshores es va comprendre que

la qüestió de l’energia tenia conseqüències econòmiques i soci-

als. Parlar avui de crisi energètica és natural, però va ser el 1865

quan l’economista britànic W. S. Jevons, en el seu llibre The Coal

Question, va fer la primera predicció fonamentada d’una crisi

energètica: la prosperitat britànica depenia de la màquina de va-

por i l’ús d’aquest enginy estava lligat al subministrament d’un

carbó barat. La necessitat d’energia barata va ser, ja en aquell

temps, un incentiu per a la invenció i la innovació. El desenvolu-

pament econòmic estava lligat a la qüestió energètica.

L’energia és el motor de creixement, ja que és un input impres-

cindible per a pràcticament tots els productes i serveis. Si aga-

fem com a referència qualsevol producte que ens envolta, de

cada 100 euros de cost, 27 euros són cost energètic. Això

significa que, si aconseguíssim reduir només un 1% del cost de

l’energia, Europa s’estalviaria 20 bilions d’euros. Aconseguirí-

em productes i serveis més competitius, un menor cost per al

consumidor i més capacitat adquisitiva.

Elena BouDirectora d’Innovació, KIC Innoenergy

L’EnErgia:La innovació d’avui, La prospEritat dE dEmà

R e v i s t a E c o n ò m i c a d e C a t a l u n y a • 1 2 1

Tenint en compte el rol de l’energia en l’economia i en la socie-

tat, considerant que la demanda d’energia creix i que el cost

d’aquesta té un efecte determinant en la competitivitat, en la

capacitat adquisitiva i en el benestar del ciutadà i que, a més,

és una font de creació d’ocupació, hem de preguntar-nos si la

recerca de nous horitzons en el sector energètic és una opció

o una qüestió de supervivència.

2. La innovació en energia: una àrea que gaudeix de bona salutLa innovació en el sector de l’energia i especialment en les

tecnologies netes (cleantech) ha experimentat una revolució

en els darrers anys. Si bé és cert que la recerca en el camp de

l’energia ha estat mantinguda i estimulada al llarg del temps,

en els últims anys s’han vist indicis que alguna cosa ha canvi-

at. La innovació dins del camp de l’energia ha adquirit més

importància i ha traspassat l’àmbit científic i tecnològic per

passar a formar part del discurs habitual del polític, de l’em-

presari i fins i tot del consumidor.

Un d’aquests indicis del canvi el trobem en la recent evolució de

clústers i ecosistemes de referència en el camp de la innovació.

Molts dels que tradicionalment estaven especialitzats en biotecno-

logia o tecnologies de la informació han ampliat el seu abast a

l’energia i a les tecnologies netes. Aquest és el cas de Silicon Valley

l’última fita del qual en l’àmbit evolutiu ha estat la seva obertura al

cleantech l’any 2007. De la mateixa manera, el clúster d’eficiència

energètica de Catalunya (CEEC) s’ha convertit en pocs anys en

una realitat amb més d’un centenar d’empreses associades.

La Unió Europea va fer una aposta seriosa per la innovació amb

el Tractat de Lisboa per tal de fomentar la innovació en camps

estratègics i així augmentar la competitivitat d’Europa. Fruit de

l’esmentada aposta, l’any 2009 es va fundar l’Institut Europeu

d’Innovació i Tecnologia (EIT) i es van formar les tres primeres

xarxes de coneixement i innovació, les denominades KIC

(knowledge and innovation communities). No és precisament

casual que aquestes primeres KIC se centressin en tres temà-

tiques: tecnologies de la informació (ICT-Labs), canvi i mitigació

climàtica (Climate KIC) i energia sostenible (KIC Innoenergy).

Malgrat la crisi econòmica, la inversió total en energies renova-

bles –excloent-hi les grans centrals hidroelèctriques– va aug-

mentar l’any passat en un 17% per un valor total de 257 bilions

de dòlars, fet que s’ha considerat un nou rècord (REN21, 2012)

i posa de manifest el clima positiu que viu aquest sector.

El Fòrum Econòmic Mundial presenta cada any els seus tech-

nology pioneers, una vintena d’empreses de diferents camps

(tecnologies de la informació, telecomunicacions, energia i

medi ambient, i ciències de la vida i la salut) seleccionades a tot

el món per la seva visió, lideratge, idees innovadores i el seu

impacte en l’economia i la societat.

De les 23 empreses seleccionades com a Pioneres 2013, gairebé

la meitat d’elles pertanyen al sector de l’energia. Com a trets co-

muns d’aquestes empreses pioneres podríem destacar-ne la jo-

ventut (amb una mitjana de cinc anys) i el ràpid grau de creixement.

3. Noves tecnologies, nous futurs energèticsAleshores, quines són aquestes tecnologies que ens donaran

l’oportunitat de nous futurs energètics? Lamentablement, avui

dia aquesta pregunta no té resposta. No existeix la bala de

plata que resolgui el repte energètic sinó una multitud d’innova-

cions tecnològiques en diferents punts de la cadena de valor de

l’energia. És per això que parlem de futurs energètics.

El que sí que podem arribar a concloure és que la majoria d’aques-

tes tecnologies emergents tenen com a principals objectius la re-

ducció del cost, la seguretat de subministrament, la reducció de

les emissions de carboni i l’estalvi o eficiència energètica.

No és objecte d’aquest article recollir tots els avenços tecnolò-

gics que s’estan produint en aquest sector, ja que la llista seria

inacabable, però farem ressaltar a continuació algunes innova-

cions en diferents baules de la cadena de valor que il·lustren el

tipus d’impactes que persegueixen i les conseqüències per al

sector productiu.

a) Noves fonts. Un dels grans reptes és augmentar la produc-

ció d’energia per assegurar-ne el subministrament a una de-

manda creixent. En aquest àmbit, podríem destacar el desco-

briment de noves fonts d’energia, com el sheal gas o gas

d’esquist. Aquest gas natural impregnat en terres pissarroses

ha constituït una revolució, especialment als Estats Units, que

hi han vist una oportunitat de sortir de la crisi i impulsar la seva

economia.

Així, les projeccions indiquen que els EUA tenen reserves de

sheal gas que els permetrien cobrir totes les seves necessitats

durant 45 anys i, el que és més important, ha permès disminu-

ir el cost del gas natural, fet que provoca importants estalvis en

la indústria, i ha revitalitzat la demanda de la indústria america-

1 2 2 • R e v i s t a E c o n ò m i c a d e C a t a l u n y a

na, especialment en camps com la metal·lúrgia, la petroquímica

i la fabricació de béns d’equip. Així, per exemple, segons un

estudi de PWC, la disminució dels costos del gas natural supo-

sarà per al seu sector industrial un estalvi anual d’11,6 bilions

de dòlars fins al 2025. Nous mètodes d’extracció, innovacions

en el camp de la geologia o nous processos de gasificació i li-

quació són alguns dels avenços tecnològics prioritaris per al

seu desenvolupament.

b) Quant a la generació elèctrica, els avenços tecnològics en

renovables són els més nombrosos i inclouen tots els camps.

Per a l’oportunitat, l’energia eòlica marina (offshore wind) s’es-

tà veient com una àrea de futur no només per a Europa, que ja

lidera aquest sector, sinó per a Espanya i per a Catalunya, es-

pecialment en aigües profundes (deep offshore wind). El gran

repte en aquest àmbit és la reducció del cost de producció

d’energia (CoE) i aquest és el principal objectiu d’un gran nom-

bre de desenvolupaments tecnològics que s’estan produint en

aquest sector. A tall d’exemple, avenços en el disseny de turbi-

nes amb estructures flotants preveuen aconseguir en tres anys

una reducció del cost no inferior al 10%.

c) La distribució i l’emmagatzemament de l’electricitat ofe-

reixen també grans oportunitats. La introducció de les energies

renovables en el mix energètic ha estat progressiva i de tendèn-

cia positiva. No obstant això, a més del cost, un dels reptes que

caldrà solucionar és la intermitència considerada com a no ges-

tionable. El desenvolupament de la xarxa intel·ligent o smart

grid permetrà integrar les energies renovables a la xarxa elèctri-

ca. És una àrea de futur que està permetent el desenvolupa-

ment de noves tecnologies que ja han començat a ser adopta-

des per part del mercat. Un dels exemples més curiosos el

trobem en una start-up del MIT, ZOME Energy Networks.

Aquesta empresa ha desenvolupat una eina que pot canviar

profundament l’operativa de les empreses elèctriques. Es trac-

ta d’ajustar la demanda a l’oferta i no al revés. Quan la xarxa se

satura, la companyia elèctrica fa una crida per reduir la deman-

da. Com a resposta, aparells elèctrics de milions de llars parlen

entre ells i decideixen, de manera aleatòria però coordinada,

quins d’ells s’apagaran perquè es produeixi l’ajust entre oferta

i demanda elèctrica i evitar un tall elèctric. Això és possible grà-

cies a la instal·lació d’un endoll intel·ligent que té un transmissor.

Quan aquest endoll s’instal·la, és el mateix consumidor qui se-

lecciona quins dels seus electrodomèstics estaria disposat a

apagar o quins no. La gestió de la demanda per a les compa-

nyies elèctriques suposarà un gran canvi en el sector que per-

metrà una disminució de costos (per exemple, per caiguda de

xarxa) i permetrà la gestió d’aquesta intermitència de l’energia

renovable. A més, implicarà l’aparició de nous models de nego-

ci i veure la gestió de la demanda com una oportunitat per dis-

senyar programes d’incentius per als seus clients o l’ampliació

del seu negoci comercialitzant per exemple productes que per-

metin estalviar energia als clients.

Aquest és precisament un altre tipus d’innovació que s’està

originant en el sector energètic: l’aparició de nous models de

negoci. La introducció de noves tecnologies està fent que mol-

tes empreses del sector es reinventin. D’aquesta reinvenció

depèn la seva supervivència. A tall d’exemple, quin incentiu pot

tenir una companyia elèctrica a introduir tecnologia (per exem-

ple els comptadors intel·ligents) que permeti que el consumidor

conegui els seus propis hàbits de consum i així influir en el seu

comportament a favor de l’estalvi energètic? Llevat que hi hagi

un canvi de model de negoci, la tecnologia seria una gran ame-

naça més que una oportunitat.

4. Del laboratori al mercat: com s’està innovant en el sector energètic?El sector energètic està vehiculant la innovació a través del crei-

xement de les empreses existents que dirigeixen els seus esfor-

ços a llançar nous productes, serveis o adoptar nous processos

i a través de l’emprenedoria o creació de noves empreses.

Tradicionalment, la indústria de l’energia i especialment la dedica-

da a les considerades noves energies, ha estat molt conscient de

la necessitat d’invertir en recerca i desenvolupament. Aquest es-

forç continua avui però canalitzat en estratègies d’innovació col-

laborativa treballant conjuntament amb diversitat de partners que

agrupen no solament indústria, sinó centres de recerca i universi-

tats. Aquesta és una nova forma d’innovar que implica l’adopció

de noves fórmules com els partenariats publicoprivats (PPP) o la

participació en xarxes d’innovació, amb la complexitat inherent

que suposa (com ara governança i gestió de la propietat intel-

lectual). Aquests projectes col·laboratius es justifiquen perquè la

innovació en el sector de l’energia és sistèmica i cal tenir en comp-

te tota la cadena de valor de manera que un avenç tecnològic en

una baula de la cadena porta a introduir noves tecnologies en al-

tres baules. La presència de diferents actors amb diferents com-

petències i camps d’expertise permet poder abordar problemes

cada vegada més complexos i buscar solucions integrades, més

potencialitat per assolir graus d’innovació més disruptius i la diver-

sificació del risc entre les organitzacions que hi participen.

R e v i s t a E c o n ò m i c a d e C a t a l u n y a • 1 2 3

La introducció de noves tecnologies està fent que moltes

empreses del sector es “reinventin”. D’aquesta reinvenció depèn

la seva supervivència

L’emprenedoria és l’altra via per la qual les noves tecnologies

estan arribant al mercat. Si bé és cert que el sector de l’energia

no s’havia caracteritzat pel seu esperit emprenedor, aquesta

situació està canviant. Així, tenim el cas de KIC Innoenergy.

Aquesta empresa té entre els seus objectius fomentar la creació

d’empreses d’energia sostenible. Amb aquesta finalitat va posar

en marxa la primera acceleradora europea en energia sostenible

operant des de sis països europeus (Suècia, Alemanya, Benelux,

Polònia, França i Espanya). Des de l’obertura d’aquestes acce-

leradores el juny del 2011, s’han rebut al voltant de 160 sol·licituds

d’emprenedors, el 63% de les quals busquen reduir el cost ener-

gètic. En aquest escenari, convé destacar tres aspectes en els

quals l’acceleradora espanyola amb centre d’operacions a Bar-

celona s’aparta de la tendència predominant:

• El grau d’emprenedoria: en contraposició amb un cada ve-

gada més baix grau d’emprenedoria a Espanya, l’acceleradora

de Barcelona ha estat la que més iniciatives emprenedores ha

rebut (el 36% de totes les sol·licituds rebudes a Europa).

• El perfil de l’emprenedor: trobem un emprenedor sènior

(40 anys de mitjana), amb alta qualificació, provinent del món

empresarial, que no neix de la necessitat sinó de la identificació

d’una oportunitat; deixa la seva feina pel nou projecte.

• El projecte emprenedor: normalment neix de la iniciativa d’una

persona, però de seguida es forma un equip emprenedor integrat,

de mitjana, per quatre persones. A més, són empreses locals que

consideren el mercat global, per la qual cosa es preveu que expe-

rimentin un ràpid creixement (les denominades gaseles).

Aquests resultats reflecteixen que Catalunya és un territori es-

pecialment fructífer per a la creació d’start-ups del sector ener-

gètic i que a mesura que s’aconsegueixi una massa crítica pot

ser un factor determinant per al creixement econòmic, la crea-

ció d’ocupació i per a la constitució d’un clúster de referència

en el sector de l’energia sostenible, especialment en renovables

i eficiència energètica. L’existència d’start-ups i d’un ampli teixit

empresarial de petites i grans empreses és capital en el sector

de les renovables i d’eficiència energètica, ja que el multiplica-

dor de creació d’ocupació d’aquests sectors abans esmentat

és altament sensible a la proximitat de tots els actors de la ca-

dena de valor.

5. ConclusionsLa innovació en el sector energètic és una necessitat més que

una opció ja que, per tal que la nostra societat continuï el ritme

de creixement i mantingui la qualitat de vida, cal més energia,

més barata i amb menys impacte mediambiental. L’entorn ha

percebut aquesta necessitat i en els últims anys s’han produït

iniciatives que, des de diferents àmbits, donen suport al desen-

volupament tecnològic, la innovació col·laborativa i la creació

d’empreses. Només el futur determinarà quines d’aquestes

innovacions resulten ser realment disruptives i determinants per

al nostre sistema productiu i la nostra societat. Avui dia no hi ha

una àrea o una tecnologia concreta que prevalgui sobre les al-

tres i les innovacions s’estan produint al llarg de tota la cadena

de valor de l’energia, afectant no només la indústria del sector

energètic sinó els seus proveïdors, tot el sistema productiu i fins

i tot el consumidor.

No obstant això, les noves tecnologies no són suficients. La

innovació energètica és sistèmica. No n’hi ha prou amb el de-

senvolupament d’una tecnologia sinó que a més s’han de pre-

sentar una sèrie de factors. Així, el mercat ha de ser madur, el

capital accessible i l’inversor disposat a apostar pel llarg termi-

ni. D’altra banda, es necessiten polítiques energètiques amb

marcs legals estables i l’existència de talent, procedent d’uni-

versitats i centres educatius capaços de formar els professio-

nals de demà. Finalment, no podem oblidar la resposta social,

ja que la conjunció de tots aquests factors serà reeixida si

comptem amb un clima social i un ciutadà sensible a la qüestió

energètica que sigui capaç de canviar els seus hàbits per a un

futur energètic que faci més amb menys. n

Referències bibliogràfiquesPWC (2011, desembre). Shale Gas. A renaissance in US manufacturing?REN21 (2012). Renewables 2012. Global Status Report. París: REN21 Secretariat.Fòrum Econòmic Mundial (2012). Energy for Economic Growth. Energy Vision Update 2012.Fòrum Econòmic Mundial (2012b). Technology Pioneers 2013. Pus-hing New Frontiers.