El relleu d’Europa, d’Espanya

i de Catalunya

9. El relleu de Catalunya

De manera molt simplificada, podem destacar quatre grans unitats: els

Pirineus (Axial i Prepirineu), les Serralades litorals catalanes, la Depressió

Central i la costa amb les planes litorals.

Catalunya té una configuració muntanyosa amb un relleu trencat i dues

grans planes: la de l'Empordà (que desguassa cap al mar) i la d'Urgell (que

desguassa a la fossa de l'Ebre).

Catalunya ocupa 31896 km2, només 6435 dels quals no passen de 200 m

d'altitud.

En el relleu català destaca el protagonisme dels Pirineus.

Els Pirineus catalans ocupen una tercera part de Catalunya i estan formats

per dues serralades paral·leles.

- El Pirineu Axial. S'aixeca al voltant dels 3000 m (Pica d'Estats, 3143 m),

amb ports de muntanya elevats (Viella, 2424 m; Port de la Bonaigua, 2072

m).

- El Prepirineu. Presenta elevacions inferiors, que van a donar a la Depressió

Central Catalana. A la seva vegada es troba format per dues unitats. Les

serres interiors (Sant Gervàs, Boumort, Cadí, Pedraforca, Bassegoda) i les

serres exteriors (Montsec i Montroig), separades per algunes depressions

mitjanes, com la Conca de Tremp.

La Serralada Transversal són una sèrie de relleus, situats al peu dels

Pirineus, que uneixen el Prepirineu amb les carenes litorals.

Alternen les muntanyes (Puigsacalm, serra de Finestres, Cabrerès) amb

formes enfonsades (plana d'Olot, Pla del Bages).

Les serralades litorals són un conjunt muntanyós format per una doble

serralada paral·lela a la costa, des de la desembocadura del riu Ter fins al delta

de l'Ebre.

- La Serralada Interior (Prelitoral) presenta cims importants (Montseny, 1747

m; Prades, ports de Beseit). Per raons de proximitat en aquesta alineació

s'incorporen relleus que no li són propis, formats per materials

conglomerats com Montserrat.

- La Serralada de Marina (Litoral), suaument ondulada, no té altures

importants (Montnegre, 759 m). Alguns dels seus extrems s'apropen tant a

la costa que formes penya-segats (Garraf).

Entre les dues serralades s'obre un corredor, la Depressió Litoral.

La Depressió Central Catalana és la part oriental de la Depressió de

l'Ebre.

És una extensa depressió que s'estén entre els Pirineus i les serralades de

la costa. Va ser ocupada pel mar (per això trobem sediments d'origen marí

i dipòsits de sal gemma i sals potàssiques).

Destaquen unitats com la Plana de Vic, Manresa, la Conca d'Òdena o la de

Barberà, alternant-se amb alguns altiplans (altiplà de la Segarra). Només

al centre de la Depressió Central s‘hi estenen grans planes argiloses

(Segrià, Urgell, la Noguera).

Les costes catalanes són elevades en el nord, tot i la presència de la Plana de

l'Empordà. Al centre i sud trobem la plana litoral, que arriba al Delta de

l'Ebre. Aquesta plana es veu de vegades tallades quan la serralada litoral

arriba al mar (Garraf).