Les llengües JM GRACIA d’Aragó se senten a Europa d’Iniciativa Cultural de la Franja al...

Any 10 • núm. 86 • La Franja, maig de 2009

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Rep

rese

ntan

ts d

’Inic

iativ

a C

ultu

ral d

e la

Fra

nja

al P

arla

men

t Eur

opeu

Entrevista a Albert MoragregaEl jove alcalde de Beseit ens parla delfutur turístic de la comarca delMatarranya.

DesèaniversariLa biblioteca del’IES BajoCinca de Fragacelebra els seusdeu anys ambdiversesactivitats.

JM G

RA

CIA

Com sempre, a la RamblaAscuma torna a muntar la paradeta alcèntric passeig barceloní per a celebrarla Diada de Sant Jordi.

P r o j e c t e

M o n c a d a

Les llengüesd’Aragóse sentena Europa


Núm. 86. Maig de 2009 TEMPS DE FRANJA2 EDITORIAL

El proper 16 de maig, diverses entitats, asso-ciacions i grups polítics han convocat una mani-festació a Saragossa per un Aragó veritablementtrilingüe, per la igualtat de les tres llengües i endefensa del nostre patrimoni lingüístic.

Com a entitats editores d’aquesta revista i al’hora membres de la coordinadora convocant dela marxa, les associacions pertanyents a Inicia-tiva Cultural de la Franja convidem als lectors aassistir-hi.

Serà la primera volta que els aragonesoparlantsi catalanoparlants ens manifestarem, ens deixa-rem veure i escoltar a la capital aragonesa, endefensa de les nostres llengües i dels dretespendents de regular segons les directrius quemarca el nostre Estatut d’Autonomia.

I us animem a vindre, aquest dia, a Saragos-sa, perquè molts de vosaltres, gent sensible isolidària, us heu manifestat per mil i una raonsi contra mil i una injustícies de tot caire, i heutreballat i discutit per la nostra llengua, molts anys,o potser durant dècades, des del vostre ordina-dor o despatx, escrivint relats, poemes o articles,investigant o recopilant les paraules, llegendes,refranys i cançons de la vostra zona.

Hora és ja d’eixir, per un cop, del nostre cau,del nostre armari lingüístic i fer-nos visibles perunes hores pels carrers de Saragossa i compar-tir després també, al parc de l’Aljaferia, ambaltres companys i companyes, el nostre orgull deser com som i de parlar, també com som.

Volem que aquesta sigue una jornada lúdica,una marxa festiva i familiar, on pares, fills, iiaios, gent gran i menuda es manifeste ambnormalitat i naturalitat i transmetra als vianantssaragossans aquesta naturalitat que és igual a lanormalitat i naturalitat amb la que parlem. Parlemcom respirem, no per molestar a ningú, peròrespirarem i parlarem amb força, amb tota laforça possible per a que les nostres llengües

maternes i autòctones siguen respectades i consi-derades a les nostres administracions i institucionscom cal, com diu l’Estatut, la Democràcia ambmajúscules i els més elementals dels Drets Humansreconeguts a l’UNESCO i les Nacions Unides.

Aquesta manifestació no va contra ningú, sinóEN FAVOR d’una Llei de Llengües que recone-gue aquests drets i facilite la vida social d’aques-tes llengües, des de l’Ensenyament a l’Adminis-tració.

Considerem molt important la presència massi-va de les gents de la muntanya i el pla, de la ciutati el poble, a la manifestació, i que es facen veure isentir amb les seues paraules, els seus crits i els seuscants i músiques. Moltes voltes l’oposició a l’ac-tual govern regional, li ha retret quan aquest ha anun-ciat tímidament la intenció de portar un avantpro-jecte a les Corts, que aquest tema no és pas prioritarii que aquesta Llei no té cap demanda social.

Amb una presència important de manifestantsals carrers i al parc de la Aljaferia els xafaríem l’ex-cusa per a no fer res, tant a uns com als altres, ifacilitaríem la possibilitat de què per fi, el governo el grup socialista a les Corts presentés una inicia-tiva tan llargament ajornada.

No ens poden dir que no hem tingut paciènciai comportament exquisit en aquest tema.

En aquests 26 anys des de què es va aprovar elprimer Estatut d’Autonomia, que ja dedicava unarticle a les Llengües d’Aragó, i després d’aquestsúltims 10 anys de govern PSOE-PAR, que des delprimer programa electoral ja contemplava l’ela-boració d’una Llei de Llengües, aquesta és laprimera mobilització que organitzen les associa-cions i grups que promouen la defensa de l’Ara-gonès i el Català, malgrat que no hi hagut avançossignificatius i palpables en tot aquest temps.

TOTS ASARAGOSSAPER LADIGNITAT DELES NOSTRES LLENGÜES I ELS NOSTRESTERRITORIS! US ESPEREM!

EDITA:

C/ Pla, 4, 44610 Calaceit, Tel. 978 85 15 21

Associació Cultural del MatarranyaConsells Locals de la FranjaInstitut d’Estudis del Baix Cinca-IEACentre d’Estudis Ribagorçans (CeRib)

DIRECTOR:Màrio [email protected]

GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ:Cèlia Badet

CAP DE REDACCIÓ IMAQUETACIÓ GRÀFICA:Isabel Calaf • T. 661 470 [email protected]

CONSELL DE REDACCIÓ:Antoni Bengochea, José MiguelGràcia, Artur Quintana, LluísRajadell i Carles Sancho (el Matarranya). Susanna Barquín, Marta Canales,Jaume Casas, Pep Labat i CarmeTarragó (el Baix Cinca). Carles Barrull, Glòria Francino iJosefina Motis (la Llitera i laRibagorça). Carme Messeguer (PPCC).

FOTOGRAFIA:Pep Labat, Sidrid Schmidt Von derTwer i Ricard Solana

OPINIÓ:Susanna Barquín, Esteve Betrià,Tomàs Bosque, Josep A. Carrégalo,Miquel Estaña, Quim Gibert, MerxeLLop, Marc Martí, Juli Micoalu,Joaquim Montclús, Francesc Ricart,Carles Sancho, Ramon Sistac, Natxo Sorolla, Carles Terès iJoaquim Torrent.

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT: 978 85 15 21

IMPRESSIÓ i PRODUCCIÓ:Gràfiques del Matarranya, [email protected]

DIPÒSIT LEGAL: TE-88/2000ISSN: 1695-7709EN VENDA A:Albelda Estanc ConchitaCalaceitPapereria AbàsEl TorricóLlibreria PilarínFragaLlibreria Badia i Llibreria CabreraGironaLlibreria Les VoltesLleidaLlibreria de la GeneralitatMequinensa Papereria GonzálezReusLlibreria GaudíSaidí Llibreria Panadés i Llibreria SorollaSaragossaPapelería Germinal. C/ Sepulcro, 21TamaritEstanc PatritoTortosaLlibreria El TempleVall-de-roures Llibreria Serret

Eixim de l’armari !!!

Temps de Franja 86 11/5/09 12:19 Página 2

Núm. 86. Maig de 2009TEMPS DE FRANJA 3

s u m a r i salutació del directorDurant la visita que vam fer a Brussel·les representants de Chun-

ta Aragonesista i de diversses associacions que treballen per ladefensa del català i de l’aragonès, on ens vam entrevistar ambdiferents tècnics i comissaris encarregats de temes relacionats ambles minories lingüístiques de la Comissió Europea, van quedar

paleses algunes coses.Una d’elles va ser que ni la Unió Europea ni la Comissió Europea ni el Parlament Europeu tenen

poder executiu o legislatiu vinculant per a obligar als països o comunitats autònomes membres adefensar i protegir les seues llengües minoritàries.

Els organismes europeus només poden aconsellar que els seus països membres siguen sensiblesa les seues minories lingüístiques i veiguen com n'és d'important i positiva la diversitat lingüística.

De totes maneres, penso que el viatge va ser positiu perquè, per als responsables de la difusió ila protecció de les minories lingüístiques a Europa, la situació de l’aragonès, i en menor mesura,la del català a l’Aragó, era pràcticament desconeguda. Através de les reunions i els contactes mantin-guts durant aquesta visita, es van sensibilitzar i van ser conscients de la situació gairebé agònicade l’aragonès i del català a la Franja perquè només sabien de les informacions genèriques que elshavien fet arribar organismes catalans.

Caldria, però, que acceptessen la invitació que se'ls va fer per a conèixer la situació des del terrenyi miressen de sensibilitzar a les nostres autoritats competents.

Màrio Sasot

CARTES CREUADES

cartes dels lectorsEditorial

Salutació del directorCartes dels lectors

El Matarranya

El Baix Cinca

EntrevistaAlberto Moragrega,

activista cultural matarranyenc, polític i empresari turístic

La Ribagorça

Tema del mes

Aragó

Gent de Franja

Països Catalans

Opinió: Josep Maria Pascual Panadés

(1943-2009)Les idees d’un historiador

2

3

4

8

10

15

12

17

18

Si això no és un escàndol…!Em diuen que dues de les persones enviades

interinament per Educació al col·legi MiguelServet de Fraga per impartir suposadament unamatèria en català, tot i haver acreditat el conei-xement de la llengua, no la saben parlar.

Com és que no s’ha queixat la directiva delcentre, ni el claustre, ni l’associació de pares imares? Com és que me n’assabento en conver-sa informal de carrer?

A què estem jugant tots plegats? Se’ns privad’un dels minsos avenços que s’havien acon-seguit en favor de la nostra llengua i no passares?

Carmina BuranaFraga (Baix Cinca)

PastorsEn el Temps de Franja de febrer Juli Mico-

lau ens recordava la seua etapa de pastor, i feiareferència als llibres La vida de un pastor enExtremadura, d’Albert Manent, i La vida delspastors, de Salvador Vilarasa. No va esmentar,però, l’extraordinari llibre d’Ernest Costa iSavoia titulat Viatges amb els pastors transhu-mants, editat pel Centre Excusrionista de Cata-lunya, el qual, des del marc geogràfic de laFranja, completa els altres dos i, jumtamentamb ells, forma una magnífica trilogia sobreaquest antic ofici.

El llibre d’en Costa, il·lustrat amb suggerentsfotografies fetes pel propi autor, és la cronica deldesplaçament, amb els pastors i el seu ramat, desde les terres baixes de la Llitera fins a les pastu-res de la vall de Castanesa –ara amenaçades perla desmesurada ampliació de Cerler–, i també,

en una segona expedició, fins a la Val d’Aran,a través de cabaneres usades des de temps imme-morials. L’autor ens dóna testimoniatge, deta-llat i exhaustiu, de les darreres manifestacionsd’una pràctica ancestral i de tot el vocabulari quel’envolta –amb una especial atenció pel lèxicribagorçà, veus benasqueses incloses–, al mateixtemps que ens fa una acurada descripció geogrà-fica dels llocs recorreguts, tot intercalant anèc-dotes i referències a un món a punt de desa-parèixer juntament amb la transhumància,sepultat pel turisme i la societat de consum: desdels treballs en fusta fets pels pastors, a l’oficide les trementinaires, passant per les pràctiquesdel contraban o l’obtenció tradicional de la sal.

En resum, és una obra d’un innegable valor,principalment lèxic i etnogràfic, i altament reco-manable.

Joaquim Torrent i Blanch

XandraSenyor director de TdF: observo que en els

darrers números d’aqueixa revista es publiquenlletres que posen en dubte l’existència del motxandra i derivats en el català de la Ribagorça.Per a evitar malentesos recomano la lectura deles pàgines 13 a 14 del meu llibre Xandra (Cala-ceit, 2007) on indico les moltes localitats riba-gorçanes on vaig recollir aquest mot, així comtambé moltes d’altres on no em va ser confir-mat. No vaig enquestar-lo ni a Casserres delCastell, ni a Sopeira. Molt agraït,

A. QuintanaLa Codonyera

19

16


Núm. 86. Maig de 2009 TEMPS DE FRANJA4 EL MATARRANYAL’E

SM

OLE

T Boletes de

silicona

Em faig vell. I rondinaire.La darrera cosa que ha dut lafilla petita a casa són unesboletes menudes de silicona.I per a què serveixen? li hepreguntat. Les poses en aiguai s’inflen! em contesta entu-siasmada. La qüestió és queporto un grapat de diestrobant-me pertot una ampo-lleta plena d’aigua amb bole-tes a dins. No sé si han cres-cut o no, però el flascóapareix a la lleixa del bany,o a sobre la tele, fins i tot ala tauleta de nit. Una altramoda estranya i incompren-sible. No s’hi pot jugar, noestimula cap hàbit saludable,no és especialment decora-tiu… en definitiva, no serveixde res. Però tots els companysles compren. Amb una mira-da més àmplia, veig que lesboletes de silicona són elparadigma de moltes cosesdel nostre voltant, especial-ment a l’entorn dels infants iadolescents. Només cal enge-gar la ràdio i escoltar quinesmúsiques hi sonen; la TVsupura programes infectes degent que es vol fer famosaballant, discutint o plorantper les pròpies misèries. Totplegat inútils boletes de sili-cona.

No sé si hi té a veure el fetde viure a una petita ciutat del’Espanya profunda o és igualarreu. Em fa l’efecte que totallò que ens il·lusionavad’adolescents al meu subur-bi barceloní és ara vacuïtatmediàtica, muntanyes de robai mòbils mai prou moderns.Està clar que he esdevingutpoca cosa més que un vellrondinaire.

Carles Terès

Acte de reconeixement de lamemòria històrica a Mont-roig

Arnau Timoneda

L’associació la Gavilla Verdeva homenatjar el dissabte 11d’abril a Mont-roig els desa-pareguts l’11 de novembre de1947 de la presó d’Alcanyís.Finalment l’alcalde de la pobla-ció va autoritzar a col·locar unmonòlit en el fossar vell alcostat de l’església, en el lloc onse suposa van ser enterrats elsassassinats a prop del mas de laSerra de Mont-roig. Una tren-tena de persones van estarpresents en l’homenatge en unmatí que va sorprendre els assis-tents amb una forta nevada quedeixà la vila totalment blanca.No obstant això, la meteorolo-gia adversa no va ser motiusuficient per aturar aquells quevolgueren donar el seu recol-zament a l’acte matinal derecord als vuit morts antifran-quistes. La misteriosa execu-ció va tenir lloc per haver ajudatel moviment maqui que va llui-tar contra el règim totalitari a lacomarca al final de la dècadadels 40. Els testimonis oralshan estat essencials per a lareconstrucció d’aquesta partoblidada de la nostra històriamés recent. Els assassinats almas de la Serra foren: BàrbaraGarcia i Eleutèrio Simó de laFreixneda, Josefa Bayod, Aurè-lio Boj i José Mir de la Gine-

brosa, Rogèlio Cuartilla i Gena-ro Fuster de la Vall del Tormo,encara que aquest últim hague-ra nascut al Mas del Llaurador,i Aurora Piñana d’Aiguaviva. Al’acte estigueren presents amicsi familiars dels assassinats,simpatitzants de la GavillaVerde, representants de l’Ajun-tament de Mont-roig i el Presi-dent de la Diputació Provincial

de Terol i alcalde de la veïnavila de la Sorollera AntonioArrufat. Després de l’home-natge al fossar Vell davant delmonòlit els assistents es tras-lladaren a la Sala de Culturade la població on els represen-tats de la Gavilla Verde, orga-nitzadors de l’acte, i el repre-sentant de l’Ajuntament deMont-roig Javier Arrufat vanfer uns parlaments sobre elshomenatjats i la situació polí-tica que van patir fins la seuaexecució i la difícil tasca de larecuperació de les seues restesque, possiblement, foren dipo-sitades al Valle de los Caídosdesprés d’haver passat pelfossar de Mont-roig. L’acted’homenatge als desaparegutsper la repressió franquista tancaen aquesta vila una pàgina dedesencerts que creiem que maihauria hagut de passar desprésque el 2007 el Congrés deDiputats ja va aprovar la llei dela memòria històrica.

VISITA DE LLUÍS RAJADELL A MASSALIÓDimecres, 25 de febrer mos va visitar a l’escola de Massalió, el

periodiste Lluís Rajadell, dins de les activitats previstes al projec-te Jesus Moncadda d’Animació Cultural a les Escoles de la Fran-ja. Ens va contar que treballe a l’Heraldo de Aragón de Terol, peròque quan vivie a Vall-de-roures va treballar d’agricultor i a l’obra.

Va començar la seua xerrada, explicant les parts que té un diariescrit, i l’importància de la portada i contraportada per captarl’atenció del lector. Va comentar que havie llegit que a la prem-sa escrita sol li quedaven uns trenta anys de vida, però ell no hocreu això. Va dir que això també es va pensar quan va aparèixerla ràdio i la televisió. Segons Rajadell la premsa escrita sempretindrà el seus lectors.

Encara que viu a Terol, té molta relació amb la nostra comar-ca, diu que està de moda i que alguns polítics com J.A. Belloch,Biel, Pizarro tenen casa a alguns pobles del Matarranya.

Un dels inconvenients del seu treball és que sempre ha d’es-tar pendent del mòbil, l’ha de tenir sempre connectat, perquè ala seua professió qui arribe el primer per donar la notícia témolta importància. També va dir que pel seu treball coneix a moltagent. Ha estat a rodes de premsa d’Aznar, Zapatero, Rajoy,Marcelino Iglesias, Labordeta, quan han anat a Terol a fermítings. També ha conegut a Bustamente, David Civera…

Alumnes de 5è i 6è de Massalió.CRA Matarranya

L’homenatge a Mont-roig


Núm. 86. Maig de 2009TEMPS DE FRANJA 5EL MATARRANYA

La truita sense ou

Per a moltes persones, lasimple idea d’una truita fetasense ou representarà gairebéun sacrilegi. Però no, no és capbarbaritat, ja que, de sempre,a Mont-roig fem una mena detruita que no demane cap mésingredient que l’oli, la sal i leshumils farinetes. Les farinetessón molt agraïdes per a assa-ciar la fam i durant segles hanconstituït l’aliment que ha tretde mal any les afligides panxesde menuts i de grans. Farinafeta amb guixes, llentilles,pèsols i cigrons mòlts. De serl’aliment bàsic de la família,durant les darreres dècades hanpassat a ser consumides única-ment per quatre nostàlgics quemos resistim a entrar definiti-vament en l’aclaparadoramodernitat marcada pels gurúsde les cuines dels grans xefsmediàtics.

Les farinetes es podenmenjar soles, únicament bolli-des, o bé il·lustrades amb unscrostonets de pa –o amb talletsde pernil o de cansalada viada–fregits. Però si les voleu cuinara la manera de les truites,barregeu-ne dues culleradessoperes per persona en aiguafreda. Regireu-les bé, mirantque no es fagen grumolls, finsque quedo com una papilla.Saleu-les al gust i escudelleu-les en una paella de cul ampleamb oli d’oliva roent. Al capd’uns instants abaixeu unamica el foc i afegiu-hi un rajo-linet d’oli de l’adobo per lesvores. Després gireu-la, i quanvegeu que està dauradeta icruixent ja la podeu servir. Ésrecomanable consumir-laacabada de fer. I ha de quedarben prima i no gens bavoseta–contràriament al que dema-ne la truita amb ou. I està clarque el toc de gràcia la hi donel’oli de l’adobo, ja que ajudea fer-la molt més saborosa.Proveu-la regada amb un bonvi negre de la terra i bon profit.

J. A. Carrégalo

VIL

ES

I G

EN

TS Desena Fira del Vi i cinquè

Mercat Medieval a QueretesCarles Sancho

Enguany s’ha celebrat la 10aFira del Vi de Queretes i el 5èMercat Medieval els dies 4, 5 i6 d’abril. Una convocatòria quecada any compta amb més visi-tants i més expositors. ElMercat Medieval s’ubica en elcentre històric de la població, alvoltant de la plaça Major. Eldissabte a la tarda és el prota-gonista de la festa: oficis tradi-cionals, ambientació delscarrers, parades de venda deproductes, sopar medieval,música tradicional, història dela població… La gent que hiparticipa va vestida de l’èpocaper aconseguir la màximaambientació històrica. Unaagrupació local, associacióMedievo, s’encarrega de dina-mitzar la població durant totl’any de cara a la celebració dela fira. Enguany es va fer unhomenatge a Joan BautisteLleonard, un artesà de la veïnavila d’Horta de Sant Joan de92 anys que ha vingut cada anyal mercat medieval de Queretesa ensenyar la seua tècnica deltreball amb la canya. Ales para-des s’hi podia trobar de tot:embotits, coques, forja, cristall,antiquaris, formatges, avarques,herbes aromàtiques, ceràmica,armes… El bon temps de tot elcap de setmana ha fet arribarmés gent a la convocatòria festi-va; uns 1.500 visitants. Enaquesta primera jornada s’ano-menà el vall-de-rourà SergioPuyo, vinculat familiarment aQueretes, esportista ambaixadorde la fira 2009.

El diumenge continuà elmercat i començà la fira del vial pavelló municipal. De lamostra de vins representatsdestaquen els elaborats al Ma-tarranya: Arenys de Lledó–Celler d’Algars–, Lledó–Salvador i Crial–, Queretes–Cooperativa San Pedro i Ventad’Aubert– i la Vall del Tormo

Lledó, el rosat jove la Coope-rativa de Queretes, el negre joveN. S. de l’Olivar de Lécera i elvi negre de criança, Calera d’Al-balate del Arzobispo.

Aquest era el primer any queel dilluns següent a la fira esta-va dedicat als hotelers i restau-radors per promocionar elsnostres vins i altres productesalimentaris. El turisme és undels motors més dinàmics dela nostra economia i els profes-sionals del sector han de tenirl’oportunitat de conèixer lespossibilitats dels nostres produc-tes més destacats i la Fira del Vide Queretes ha tingut l’encert deconvocar productors i restau-radors en una interessant jorna-da promocional.

–Alcober e hijos–. A la TerraAlta: Batea –Pinyol i Coopera-tiva– i el Pinell de Brai –SATSerra de Cavalls–. Al BaixAragó: Albalate del Arzobispo–Calera–, Alcorisa –DominioMaestrazgo– i Samper deCalanda –Fanbar–. Maestrat:Las Planas de Castellote–Borraz del Maestrazgo–. Altrescellers aragonesos: Lécera –N.S. de l’Olivar–. Aquesta fira delvi és l’única que se celebra a laprovíncia de Terol. Aquí espodia provar els diferentscellers, comprar o fer un cursetde tast de vins. Al final del diaes van donar els premis «Vinsde la Terra» als millors produc-tors i elaboradors. El premi al viblanc jove l’obtingué Crial de

CHARREMOS DEL MATARRANYA, BILINGÜELa Chunta Aragonesista de la comarca del Matarranya va

editar el butlletí informatiu Charremos el passat mes de marçque ha distribuït gratuïtament entre la població i que està escriten castellà i en català, recollint així en les seues pàgines la llen-gua pròpia de la comarca. En aquest número s’ofereix infor-mació i iniciatives presentades per la CHA a nivell autonòmic,comarcal i local. Apareixen articles signats pels responsablesdels grups municipals del partit de les viles de Queretes –EvaJulián–, de la Freixneda –Francisco Oliver–, de Vall-de-roures–Ignacio Belanche– i de Lledó –Vicent Jaqués–. Els políticslocals de la CHA repassen la problemàtica de les seues respec-tives viles i presenten les iniciatives municipals del seu partitper millorar la vida local. La última pàgina, «el Racó delDespropòsit», anima els lectors de la revista per denunciar através de fotografies i textos les irresponsabilitats i inco-herències a les nostres poblacions.


Núm. 86. Maig de 2009 TEMPS DE FRANJA6 EL MATARRANYAL’A

RG

AD

ELL

Patrimoni de tots

Amb un estat contemplatiupodem ampliar el nostre patri-moni cultural dins de lamemòria: és el cas de l’ex-posició «A flor de pell» deLaia Vaquer al castell de Vall-de-roures; visitable fins l’úl-tim dia de maig.

No cal dir que els ParcsNaturals (em ve al cap elmassís dels Ports de Tortosa-Morella-Beseit) s’han deprotegir de manera especialper part de totes les adminis-tracions que hi t inguencompetència, i si és necessa-ri, homogeneïtzant les legis-lacions per tindre una defen-sa uniforme del territori.

Igualment s’han de preser-var els Conjunts Històrics delscreixements urbanístics endesori, sobretot, quan encaras’està a temps de fer les cosesamb un cert ordre. I dic aixòpels maldecaps gratuïts queem provoquen l’observaralguns exemples de cons-trucció feta a l’ababalà.

Per impulsar el turisme, elsproductes naturals, les acti-vitats ramaderes, les indús-tries respectuoses amb l’en-torn en zones com la delMatarranya o la Ribagorça ésimprescindible el respecte pelmedi i la seua gent. Algú diràque tot això ja s’està fent desde fa temps però cal recordarde quan en quan per a no ador-mir-se i estar ben desperts persi vénen projectes sense escrú-pols.

Ben mirat, la llengua tambéés un patrimoni cultural detots que cal respectar commai. Ja va sent hora que ellegislatiu aragonès poso fil al’agulla. Desentendre’s deltema no és democràtic.

Juli Micolau

IU pregunta per la supressió delcatalà a l’IES de Vall-de-roures

Ll.R.

El portaveu d’IU a les Cortsd’Aragó, Adolfo Barrena, hapresentant dues preguntesparlamentàries a la consellerade Cultura de la DGA perconeixer per què s’han suprimiten el present curs les classesoptatives de català a l’InstitutMatarranya de Vall-de-roures,situat en una comarca catala-noparlant com el Matarranya.Barrena li pregunta a la conse-llera si preveu reincorporarl’ensenyament voluntari del

català en el proper curs esco-lar perque, segons argumenta,«es difícil d’entendre» que enlloc de fomentar l’aprenentat-ge de la llengua pròpia del terri-tori es faci «el contrari».

El diputat d’IU preguntatambé per què es va frustrarl’intent d’introduir l’ensenya-ment del català en l’EscolaOficial d’Idiomes (EOI) d’Al-canyís, capital d’una comarcabilingüe com el Baix Aragó–castellà/català–. El parla-

mentari vol saber si la Conse-lleria preveu incorporar elcatalà a l’oferta de l’EOI.

El coordinador provinciald’IU a Terol, José María Martí-nez, afegeix en un comunicatde premsa que la supressió delcatalà a l’institut de Vall-de-roures és una notícia «lamen-table» que atenta contra un bécultural. Es tracta d’una deci-sió que «va en contra del queseria una política cultural ieducativa correcta».

Com en anys precedents,ASCUMAha muntat «paradeta»a la Rambla de Barcelona, el diade Sant Jordi. L’afluència de visi-tants ha estat força abundant,possiblement superior als anysanteriors. Aquest any, la paradalluïa una altra puixança, atesa laseua grandària de quatre metres,la qual cosa feia més fàcil laconsulta i la tria dels llibres perpart del públic que s’hi fixava ies detenia davant de les publi-cacions d’ASCUMA i de les

altres associacions culturals dela Franja.

A primera hora del matí, laCèlia Badet i la seua família, iuna mica més tard també elPresident de l’Associació Cultu-ral del Matarranya, van atendreal públic que demanava infor-mació sobre els llibres, sobre elMatarranya i sobre la Franja engeneral. Amig matí, i més enca-ra al migdia, la presència desocis i amics va anar augmen-tant. Després de dinar, tota la

tarda i el vespre, el públic forài els socis a l’altra banda deltaulell, omplien permanentmentl’espai. El president va atendretambé a dirigents d’altres asso-ciacions culturals i amics de laFranja en general, que s’apro-paven a la parada.

Resumint: èxit de públic, devendes i recolzament dels socis.Segons declaracions del presi-dent, l’any 2010 serem nova-ment a la Rambla de Barcelo-na la diada de Sant Jordi.

ASCUMA, un any més a la Rambla de Barcelona

Lluís Roig


Núm. 86. Maig de 2009TEMPS DE FRANJA 7EL MATARRANYALA

VID

A E

N C

ALM

A So cardiacSoroll és caos.Discordant i estressant tren-

ca l’equilibri, detonant d’unneguit que altere el ritmecardíac, literalment provoca-dor d’una arrítmia, causantdel bombeig intermitent delcor malalt de frenesí.

Vianants escupits per lesboques de l s au tobusosurbans. Una, dues, tresboques. Empesos per la inèr-cia, saltant a les voreresbuscant un destí més quepredictible. Cares que defi-neixen els seus estats de desà-nim. Ulls sense pasió, senseforça, gairebé morts. Les seuscames els condueixen a uninexorable destí, dibuixat desde dalt, manat pels que diri-geixen aquest caòtic ordremundà.

Quan deixem de ser lliuresper formar part d’un entra-mat tan deshumanitzat? Quanens convertim en peces d’unmecà mut i conformiste?

La pressa és alienant, lavelocitat vital infarta lesemocions, limita l’expressiói anula. I no és fortuït, esteprograma fa aventatjats a unspocs i sotmesos a molts.

Estem sols. Molt sols. Laconfiança té una base tanfràgil, és un fil de seda teixit.Elasticitat finita i inexorable,la ruptura.

Quan ens acostumem aalguna cosa ens tornem cecs.però queda l’esperança d’unpuny invisible, una bofetadade mà oberta que ens traves-sa la cara, llavors…

Veig ulls plens, aigualits iunflats. Potser la compresióde la realitat, per la concièn-cia d’ella.

En este moment estempreparats per combatir, perafrontar un estat tenebrós queno deixa espai a aquestallibertat que hem de conque-rir, lenta però firmement.

El soroll que no acallarà,serà ara el soroll que ens faràlliures.

Teresa Serrano

Wirberto Delso Díez, exsacerdot y professor d’autoes-cola jubilat, conegut als anys70 pels mitjans de comunica-ció com «el cura de Favara» vamorir el passat 21 de abril aSaragossa als 73 anys. Teniatres germans i cinc nebots.

L’anomenat cas Favara vatenir una gran repercussiómediàtica després de que elllavors arquebisbe de Sara-gossa i procurador en Corts,Pedro Cantero Cuadrado, vadestituir a Delso com a capellàde Favara per les seues ideesprogressistes, per comportar-secom un «capellà obrer» i pelseu compromís social amb elsseus feligresos. En solidaritatamb ell, van deixar els seuscàrrecs 34 sacerdots de ladiòcesis.

Tot va començar el 28 demaig de 1974, quan l’arque-bisbe Cantero realitzà una visi-ta pastoral a Favara i algunsfeligresos ben pensants, els dela «crosta», criticaren en unapart amb el bisbe la tasca delrector de la localitat. Li repro-vaven les seues idees «filoco-munistes» i d’inculcar-les entreels joves del poble a través deles reunions que se celebravenal Centre Parroquial. A mésarribà a l’arquebisbe un infor-me policial, que «descobria»que en el seu temps lliure,

Wirberto es dedicava a cosirpilotes de futbol. El mateixcapellà justificava en els seusescrits de descàrrec que els seusingressos com a sacerdot no lidonaven per viure.

El prelat envià a Delso unacarta pocs dies després comu-nicant-li i justificant el seucessament com a rector de lavila. El capellà replicà amb unaaltra missiva en la que matisaels fets dels que se l’acusa ireclama «un judici eclesiàsticpúblic, on l’acusació fora públi-

ca i la defensa també».Temps després, quan ja

portava molts anys duent unavida anònima a Saragossa coma professor d’una acadèmia deconduir, en el llibre Sorianos enZaragoza, (Mira Editores,2000), Delso deia que s’haviende contextualitzar aquells fets«en el moment en que succeï-ren el fets, el tardofranquisme.Estaven molt propers el maigdel 68 i el Concili Vaticà II, laTeologia de l’Alliberament oel moviment dels «capellansobrers», al que ell pertanyia.

Wirberto, d’una modestiaextrema, sempre va traureimportància al seu protagonis-me en aquells fets i deia que vaser «una anècdota que remoguéconsciencies».

Wirberto Delso va nàixeren 1935 al poble sorià d’Aliudi tenia tan sols vuit anys quanla seua família es traslladà aSaragossa. Estudià al Seminaride la capital aragonesa. El seuprimer destí durant cinc anysva ser la localitat saragossanade Gallocanta i després passàa la de Favara.

Mort d’un lluitador honestJavier Ortega

ASCUMA A LA FIRA D’ANTIQUARIS DE LA FREIXNEDAA instàncies de JM Aragonés, Ascuma ha estat per primera

vegada a la Fira d’Antiquaris de la Freixneda. El dia començàamb greus problemes de circulació per la forta nevada. Desprésde dubtar si obríem o no la nostra parada decídirem que sí, i alperxi de can Juli Micolau a la Plaça Gran vam instal·lar-la. Imalgrat el fred viu i el temps perdut –ja eren les dotze– va serun bon èxit: es vengueren entre llibres i discs quasi 200 €. L’or-ganització era excel·lent. L’any que ve s’hi haurà de tornar.

AQF


Núm. 86. Maig de 2009 TEMPS DE FRANJA8 EL BAIX CINCA

El Temps de les Cireres

Si haguéssem crescut en unpaís normal, vull dir sensecensures lingüístiques, llarguesdictadures i ganes d’embolicarla troca, haguéssem sabut abansque El Temps de les Cireres ésuna novel·la amb la qual Mont-serrat Roig va guanyar el SantJordi de 1976. És també un nomben escollit per un motiu literarique arriba al tercer any de vidaa Seròs, un poble del Segrià benvinculat a Fraga i al Baix Cinca.

Vam créixer, però, com elburgés de Molière, sense saberque parlem en prosa, en unaprosa que pot arribar a ser tanbella com la sapiguem dibuixar.

El Temps de les Cireres, ja hohe dit, és també una trobadaliterària que inclou un premi auna obra escrita per un menor de35 anys. Seròs també pensa enels seus veïns i els ha volgut ferpartíceps de la festa. Per això, hiha estudiants de la nostra comar-ca que participen en els premis,guardons escolars, i per això,suposo, una servidora hi serà,en companyia d’altres que hanescrit molt i millor per xerrarentorn a la literatura i l’exili.

De ben segur que serà un bonmotiu per tornar a posar damuntde la taula un altre exili, l’inte-rior, el que esdevé quan la llen-gua és paraula callada, i calreconstruir la identitat personal.

Com que això ho escric abansdel cap de setmana del 8 al 10de maig, que és quan hi haconvocat El Temps de les Cire-res, no puc fer-ne el resum ni lacrònica, potser un altre dia. Avuitocava escampar que aquestagent de Seròs fan bona feina, ique, per cert, van rebre el JosepGalan a la NormalitzacióLingüística l’any passat.

Susanna Barquín

L’A

BA

BO

L

DECLARACIÓ PÚBLICA DE L’IEBC-IEA SOBRE LES EMISSIONS DE TV DE LACORPORACIÓ CATALANA DE COMUNICACIÓ (TV3, CANAL 33, K3, 3/24 i 3OO)

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca IEA vol manifestar i reiterar públicament la seua preocupacióper la possibilitat de la pèrdua de la recepció dels canals de televisió de la Coorporació Catalana deComunicació (TV3, Canal 33, K3, 3/24 i 300) a Fraga, al Baix Cinca i altres comarques de la Franja,motivada pel canvi del sistema analògic al digital (TDT).

Per una part, volem dir que tècnicament és possible, senzill i barat (la simple instal·lació d’un reemis-sor per part de l’Ajuntament de no més de 6.000 euros) i que el fet que puguem veure o no aquestscanals és un tema de voluntat política i que una decisió contrària s’interpreta com a una postura contrà-ria a la llibertat d’elecció.

Creiem que és el ciutadà el que ha de tenir el comandament a distància de la TV i canviar de canalquan vulgue lliurement. També volem que quede clar que aquesta declaració no va en contra de capaltre canal, ni d’àmbit local, autonòmic, nacional o internacional. L’IEBC pensa que és importan-tíssim conèixer altres realitats i no ens oposem a veure canals d’altres llocs i països allunyats; peraixò, no entendríem que puguéssem veure un canal de l’altre costat de món i al mateix temps esprengués la decisió de censurar la TV dels nostres veïns, que alhora, són familiars i amics.

Per una altra, volem ressaltar que és coneguda per tothom l’acceptació que tenen aquestes emis-sions a la nostra terra per gran multitud de raons: les notícies dels nostres pobles (s’han preocupatde donar-nos cobertura informativa o el que és el mateix, parlen de nosaltres), el temps, les retras-missions esportives, les sèries, la programación infantil, els programes culturals, les visites esco-lars, etc.

Amés, no podem oblidar que TV3, sense dubte, ha contribuït notablemente, dia a dia, a fer normali dignificar la nostra cultura, ensenyant-nos que es pot fer literatura, ciència, política, etc. en la nostrallengua; en definitiva, que no és una llengua de segona, apta només per anar per casa i per explicaracudits als amics.

Per això i per acabar, volem fer una crida a la ciutadania en general per a demanar la seua mobi-lització i col·laboració, cadascú d’acord amb les seues possibilitats; i en particular, a aquells als qualsvam dipositar temporalment la nostra confiança per a quatre anys, els volem exigir la solució imme-diata del problema, sense cap restricció, és a dir, que es garantisque la recepció dels cinc canals actualsi d’altres que puguin venir de la Coorporació Catalana de Comunicació: TV3, Canal 33, K3, 3/24i 300.

Dimarts 21 d’abril l’IES BajoCinca, de Fraga, va celebrar el10è aniversari de la seua biblio-teca escolar amb diversos actes:

– Exposició fotogràfica i dematerials que recollia unamostra de les activitats méssignificatives que s’han fetdurant aquests 10 anys tant enel terreny curricular com d’ocii en relació amb l’alumnat, elprofessorat i les famílies.

– Edició del llibre comme-moratiu «Los libros, las biblio-tecas y yo» en el qual dissetpersones entre professorat,alumnat, personal no docent,famílies, autoritats, bibliotecapública, i persones relacionades

amb el Centre van escriure untext de tipus personal i literarisota el títol comú del llibre. Elllibre està il·lustrat pels alum-nes.

– El número trimestral de larevista de l’Institut @quí BajoCinca va dedicar el seu dossiercentral a l’aniversari amb arti-cles del professorat i l’alumnati d’autoritats com la Secretàriad’Estat d’Educació, la Conse-llera d’Educació del Governd’Aragó Eva Almunia, elDirector Provincial d’Educaciói l’Alcalde de Fraga.

– Edició de diversos punts delectura amb textos i dibuixos del’alumnat.

El matí del dia 21 l’exposi-ció va ser inaugurada per laDirectora de Política Educati-va de l Gove rn d ’AragóCarmen Martínez d’Urtasun ipel Director Provincial d’Edu-cació Guillermo Iturbe, quevan rebre explicacions de latrajectòria de la Biblioteca ivan lliurar diplomes a l’alum-nat.

Per concloure els actescommemoratius, a la nit es vaorganitzar una taula rodona acàrrec de membres del profes-sorat, alumnat, famílies i auto-ritats educatives i es va deba-tre sobre el present i el futur deles biblioteques escolars.

10 anys de Biblioteca a l’IES Baix Cinca

Rosa Arqué


Núm. 86. Maig de 2009TEMPS DE FRANJA 99EL BAIX CINCA

ESTAMPES RIBERENQUES

Pregunta incorrecta i resposta anticonstitucional

José Miguel Gràcia

El diumenge 28 de març, el periodista Jesús Morales publi-cava a l’Heraldo una entrevista amb la senyora Maria Doloresde Cospedal, secretaria general del PP. A la pregunta: «A l’Ara-gó el PSOE està preparant una iniciativa perquè el català siguillengua oficial. Tenen una postura fixada?», contestava elsegüent: «Pensem que a l’Aragó sempre hi ha hagut una llen-gua i aquesta és el castellà, que és l’única llengua oficial d’Ara-gó. Estem convençuts que recollim el sentir de la immensa majo-ria dels aragonesos. Crec que el Govern aragonès hauria depreocupar-se de qüestions que de debò siguin fonamentals i nointentar distreure l’opinió amb assumptes que no suposen unproblema, però que poden arribar a ser-ho si ho emmarquen enuna política de confrontació».

En primer lloc he de dir que la pregunta està mal feta, perquè

a l’esborrany del projecte de llei que ha preparat el Governd’Aragó, no s’hi contempla, malauradament, la cooficialitat delcatalà i l’aragonès, només s’estableix que ambdues llengüessón pròpies, i a més, tota la norma està presidida per la volun-tarietat. Serà una llei de drets i no d’obligacions, es diu als àmbitsde la Conselleria de Cultura i de la Presidència de la DGA.

A la senyora de Cospedal li vull dir que, o bé no s’ha llegitla Constitució Espanyola, cosa que no l’eximeix del seu compli-ment, o conscientment es situa fora d’ella. La seua postura ésanticonstitucional perquè l’article 3r, apartat 2n diu: «Lesaltres llengües espanyoles seran també oficials a les respecti-ves Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts». Otal vegada no sap, la senyora de Cospedal, que Aragó és trilin-güe? La resposta desprèn un tuf de menyspreu a les minoriesi a la cultura, cosa prou freqüent en les declaracions delmembres del seu partit. I una altra cosa més, fixeu-vos: als quedefensem els drets de les minories lingüístiques, en demanarel compliment de la constitució, se’ns titlla de polítics confron-tadors. La manca de cultura i el menyspreu de la llengua nosón fonamentals, ni suposen greu problema: fonamental és elque jo en penso, vol dir la senyora de Cospedal. I aquí pau iallà glòria.

Publicat un estudi de les motades de SaidíPep Labat

L’Institut d’Estudis delBaix Cinca IEA ha coeditat,de cara a Sant Jordi, dia delllibre, amb l’associació cultu-ral lo Branquil de Saidí, unestudi sobre les motades delshabitants d’aquesta vila delBaix Cinca.

La investigació va estarportada a terme per la saidi-nenca Alicia Palacio Fernán-dez com a treball de curs a laUniversitat de Lleida, llocon va cursar els seus estudisde filologia. El treball, queporta el títol De qui es tu,majo? Les motades de Saidí,entre altres coses, recopilala major part de les motadesd’aquest poble acompanya-des per la corresponent trans-cripció fonètica.

A més, aquestes quedenagrupades segons la seuatipologia. La presentació delllibre, que es va fer el passatdissabte 18 d’abril al cinede Saidí, va tenir una eleva-da assistència de públic. Pelque fa al disseny de l’edi-

ció, cal destacar que ambaquesta obra, l’Institut d’Es-tudis del Baix Cinca IEAinaugura una nova col·leccióque portarà el nom de l’ex-president de l’IEBC IEA,Josep Galan.

D’aquesta manera, l’entitatabans esmentada vol retre unh o m e n a t g e a l n o s t r ecompany Josep Galan, desa-paregut com a conseqüènciad’una greu malaltia. L’IEBCIEA, amb aquesta acció,pretén pal·liar, en la mesuradel possible, la manca dereconeixement institucionalper part de l’Ajuntament deFraga en forma de dedicaciód’una via pública, carrer,avinguda o passeig.

A més, l’IEBC també vadistribuir el passat 23 d’abrile l número 9 de l ’anuar iCinga. Aquesta miscel·làniacomprèn el l l ibre de lesmotades de Saidí d’Ali Pala-cio en format d’article, unaaportació del mequinensàHèctor Moret i que porta com

a títol La llengua del riu.Notes a l’entorn d’algunesactituds socials dels habi-tants de l’Ebre i la llenguacatalana; i, per últim, s’in-clou l’aportació de JosepMaria Pascual Panadès, Elslligams entre Saidí i Escala-dei segons la documentaciócancelleresca. Aquesta darre-ra proposta està incompleta,

en forma d’esborrany, perquèla mort va sorprendre l’autoren el transcurs de l’elabora-ció de l’article per a Cinga.L’Institut d’Estudis del BaixCinca IEA va decidir publi-car-lo pel valor de la infor-mació que aporta sobre untema fins l’actualitat inèdit ial mateix temps, per fer-li unpetit homenatge.

Presentació del llibre a Saidí

Publicat un estudi de les motades de SaidíPep Labat


Núm. 86. Maig de 2009 TEMPS DE FRANJA10 ENTREVISTA

Albert Moragrega, activista cultural matarranyenc, polític i empresari de serv

«El turisme es fonamental per a la nostra e

Albert Moragrega Julian(Beseit, 1968) ha participatactivament des de fa moltsanys en el moviment social ipolític del Matarranya:expresident de la Plataformaen Defensa del Matarranyades del 1998 al 2007, conse-ller comarcal d’Acció Sociali Joventut, fins aquest mateixmes, president de la Tauladel Sénia i alcalde de Beseitpel Partit Socialista. Copro-pietari, amb el seu germà, deSenda, empresa de serveisturístics, constituïda el 1997,pionera en aquest sector a lanostra comarca. Amés formapart, des de la seua funda-ció, de la Coral de Beseit.

Pregunta. Com a políticcompromès amb el territori,quin de tots els teus càrrecspolítics et dóna més maldecapsi faena?

Resposta. Evidentment quel’alcaldia de Beseit, encara quevaig fixar des del primer diadedicar-hi tots els dilluns a latarda per rebre visites delsveïns, la veritat que estic en totmoment al servei de la vilaperquè als pobles menuts, al

bar, pel carrer, a casa… lesconsultes són permanents;sempre s’han de resoldre qües-tions que per als veïns són prio-ritàries i urgents. Però aixòreconec que ja ho preveia quanem vaig presentar per alcaldei, per tant, no em queixo.Beseit, encara que només censauna mica més de sis-cents habi-tants, compta amb una capaci-tat de tres-centes places desti-nades al turisme, activitat en plecreixement en els últims anysque cal gestionar bé per laimportància que representa pera la vila i el seu futur. Perquèel gran problema que tenenaquestes poblacions és el conti-nu despoblament. Tambéaquest any que he estat exercintel càrrec de president de laMancomunitat de la Taula delSénia m’ha suposat moltafaena: viatges a Vinaròs,gestions a les administracionsautonòmiques i al governcentral.

P. Parlem d’un altre càrrecpolític. En la teua segona legis-latura com a conseller d’AccióSocial i Joventut. Què talfunciona el Consell Comarcaldel Matarranya?

R. Al Conse l lComarcal els conse-l lers funcionemprincipalment pergrups polítics i tressón els majoritarisen e l t e r r i t o r i :PSOE, PAR i PPque som qui gestio-nem la presidència iles conselleries.Com que ja portemuns quants anysd’experiènciacomptem ambtècnics funcionarismajoritàriamentoriginaris de la zonaque gestionen elsa s sumpte s més

importants i això ens trau moltafaena de les nostres conselle-ries que si no ens seria impos-sible atendre degudament.Concretament la meua conse-lleria és una de les més impor-tants perquè, inicialment, quana mitjan de la dècada dels 80va constituir-se la Mancomu-nitat del Matar-ranya, teniacom a principals objectiusactuar sobre la gestió de lesaigües, el servei d’esports il’assistència social. Així quel’Acció Social ha segut i ésfonamental a la nostra comar-ca. Un centenar de persones,ara mateix, tenen prestacionsdirectes d’atenció social, ja queen el nostre territori hi ha moltagent gran que amb una adequa-da assistència fem possible quepuguen viure en els nostrespobles. A més aquesta políticasocial permet regularitzar lestreballadores socials que jaestaven treballant en aquestcamp de manera individualit-zada en les diferents viles de lacomarca. I això dóna faena amolta gent de la pròpia comar-ca i ajuda les economies fami-liars a estabilitzar-se en elsnostres municipis. La Llei dela Dependència reforçarà més

encara les atribucions d’aques-ta conselleria.

P. I la nova àrea de Joventutde la conselleria, quins objec-tius ha d’assolir per a intentarque els jóvens a les viles s’hiestiguen a gust per així frenarla despoblació, un dels greusproblemes de la comarca?

R. L’àrea de Joventut és novaen el consell durant aquestalegislatura però algunes de lesprimeres propostes han tingutun gran ressò com és el cas deLo Mussol del Matarranyaservei comarcal que intentaresoldre el problema de la segu-retat del transport de festa perals jóvens i que, per cert, hatingut molt bona acceptacióentre aquest col·lectiu durantel primer any de funcionament.Però no és l’única iniciativa.Cal oferir alternatives alsjóvens per fer atractiu elquedar-se a viure a la comarca.

P. Una gran novetat per a lapermeabilització dels límits deles comunitats autonòmiquesha estat la creació de la Manco-munitat del Sénia. Com vasorgir la proposta i quins objec-tius volen aconseguir?

R. El riu Sénia és la línia defrontera entre Catalunya i elPaís Valencià i es donavencasos que sent poblacionsveïnes les d’un costat i l’altredel riu el pertànyer a una comu-nitat o a l’altra dificultava laseua relació. És per això que es

«Beseit, amb unapoblació d’una micamés de sis-cents habitants, té un totalde tres-centes placesdedicades al turisme,una activitat en constant creixement»

Pregó de Festes d’agost de Beseit amb Quico, el Cèlio


Núm. 86. Maig de 2009TEMPS DE FRANJA 1111ENTREVISTA

va crear una mancomunitat deviles veïnes de Catalunya, elPaís Valencià i l’Aragó. Detotes maneres des del 1966 elsPorts de Beseit com a unitatgeogràfica s’havia constituïtcom a Reserva Nacional deCaça, però no es va avançarmés enllà. A més, en aquestaentitat, totes les poblacions quehi formaven part eren de Cata-lunya excepte Beseit quepertany a l’Aragó i la Pobla deBenifassà al País Valencià. LaTaula amplia la proposta de lareserva de caça i coordina lespolítiques de les tres comuni-tats: sanitat, camins forestals,infraestructures agràries…Representa una sola veuenfront l’administració central.A través de la Llei de Desen-volupament Rural s’aconse-gueixen importants ajutseconòmics a totes les pobla-cions que en formen part.També es busca complementari diversificar el turisme del lito-ral amb les propostes culturalsde les terres interiors. A méscomptem amb Jaume Antichcom a gerent, ex alcalde d’Ull-decona i vicepresident de laDiputació Provincial de Tarra-gona que coneix prou bé lesdiferents administracions ambqui ha de treballar constant-ment.

P. Quines poblacions delMatarranya pertanyen a laMancomunitat de la Taula de laSénia?

R. Tres poblacions de laTaula pertanyen al Matarranya:

Pena-roja, Vall-de-roures iBeseit. Els representants del’entitat deixem de banda elsinteressos dels partits políticscom passa a les comarques idefensem els de les viles i terri-toris pels que estem nomenats.En el cas del Matarranya elstres alcaldes són de tres partits:PSOE, PAR i PP, però actuemcom a col·lectiu perquè pertan-yem a una mateixa entitat terri-torial que és la comarca delMatarranya. I això és molt posi-tiu. Cada any la presidència dela Taula de la Sénia està enmans d’un alcalde de diferentcomunitat. El 2008 va ser presi-dit per mi com a representantd’Aragó.

A finals de gener es va inau-gurar a Beseit, a l’edifici delPalau, l’exposició itinerant«Matarranya, riu i territori»promoguda per la Taula delSénia. La mostra té com areferència els tres pobles arago-nesos de l’entitat: Beseit, Vall-de-roures i Pena-roja de Tasta-vins i podrà visitar-se fins laprimera quinzena de febrer. Ésla segona que organitza la Tauladel Sénia, la primera tenia coma protagonista el riu Sénia quemarca el límit entre les comar-ques del Principat i les del PaísValencià. La tercera que es téprevista es titularà «Del mar ala muntanya: pobles del Mont-sià».

P. A més, ets copropietari del’empresa de serveis turísticsSenda. Com va aquest sector ala comarca del Matarranya?

R. L’empresa Senda en elmoment del seu naixement el1997 tenia 5 socis fundadorsperò actualment només enquedem dos, que precisamentsom germans. En un primermoment vam obrir un local aBeseit, el 2003 vam ampliaramb un segon a Vall-de-rouresi l’any que ve inaugurarem laseu central també a Beseit. Aquí

hem restaurat una antiga pape-rera que començà a funcionarel 1801, la Fàbrica de Solfa,on ubicarem un hotel, unrestaurant i la central delsserveis turístics de Senda.

Un edifici singular on, fins itot, hem recuperat les granstines de fer paper de la partbaixa de les dependències alnivell del riu Matarranya onarribava l’aigua per a l’elabo-ració del paper. En la part supe-rior de la fàbrica encara hemconservat les galeries de fines-tres per on passava el correntd’aire per assecar el paper. Des

què vam incloure en la nostraempresa Esgambi d’Horta deSant Joan, tenim també obertlocal per als nostres clients a laTerra Alta.

P. Així que heu ampliat l’em-presa fora dels límits comar-cals. No és així?

R. Sí, ara comptem, a més,amb l’empresa Esgambi d’Hor-ta de Sant Joan especialitzadaen la via verda del Baix Aragó-Baix Ebre que segueix l’anticferrocarril Val de Zafán-Torto-sa, tancada a la dècada dels 70,i el barranquisme. Tenim clarque Horta, Beseit i Vall-de-roures representen un eix turís-tic que respon a una ofertaconjunta de gran potencial queno entén de fronteres i que calcol·laborar en integrar-lo d’unamanera racional. El sector turís-tic és fonamental pel desenvo-lupament de la nostra poblaciói de la nostra economia.

Lluís Rajadell

veis turístics al Matarranya i la Terra Alta

economia i el manteniment de la població»

«La Taula del Sénia ésl’oportunitat que se’nsdóna a poblacions afinsde tenir una sola veudavant l’administraciócentral»

«Horta, Beseit i Vall-de-roures representenun eix turístic que res-pon a una oferta turís-tica de gran potencialque no entén de fronte-

Albert Moragrega caracteritzat de Joan Cabré al Museu de Calaceit


Núm. 86. Maig de 2009 TEMPS DE FRANJA12 LA RIBAGORÇA

TransgènicsEn el moment d’escriure l’ar-

ticle mensual estava mirant perla tele la manifestació feta aSaragossa contra els transgè-nics. Els defensors de la sevaproducció posen el seu èmfasique amb la implantació s’aug-mentarà la productivitat i s’acon-seguirà eradicar la fam al món.Parlen de les mil meravelles iafirmen que, després dels estu-dis que s’han fet, no són nociusper a la salut sinó tot el contra-ri. En canvi, els detractors diuenque el problema de la fam almón no és per falta d’aliments,sinó per manca de voluntat polí-tica. Per altra part, les llavorstransgèniques es troben en mansde quatre grans companyies iaixò a la llarga pot comportar elrisc d’un monopoli econòmic.També argumenten que elstransgènics comporten riscosambientals i per a la salut. Lacoexistència de cultius transgè-nics i no transgènics, amb lapol·linització, no són viables.

Uns i altres per defensar laseva posició es llancen totamena d’acusacions i atacs i aixòcrea una gran confusió alciutadà normal. Seria bo queels científics i les administra-cions donessin molta més infor-mació.

El que si sabem és que l’Or-ganització de les NacionsUnides per a l’Agricultura il’Alimentació (FAO) ha alertatque, en pocs anys, s’ha perdutde manera irreversible més del70% de la diversitat agrícola iamb això si que tenen molt aveure les companyies queprodueixen llavors, siguintransgèniques o no. Per posar unexemple, a les terres de Lleida,on també s’inclouen les de laFranja, a finals del segle XVIII,hi havia vint-i-quatre varietatsde pomes i avui només se’nconreen dues, i cap és de lesque es conreaven. Diuen quesón les que el consumidor dema-na, grosses i amb bon color,però també és veritat que cadadia tenen menys gust.

Joaquim Montclús

DE

SP

ER

TA

FE

RR

O El CeRib obri la nova col·lecció d’Humanitatsamb la biografia de Juan Bayarte Calassanz

Òscar Jané

El Centre d’Estudis Riba-gorçans (CERIb) acaba depublicar el primer número dela col·lecció d’Humanitats deRipacurtia Monografies. És elsegon llibre publicat pel CERIbdesprés del llibre sobre La llen-gua de Castigaleu de JordiMoners (2008). Si la col·leccióde Llengua està dirigida perRamon Sistac, la coordinaciód’aquesta corre a càrrec deCarles Barrull i compta ambl’assessorament del sociòlegJosé Ángel Bergua i els histo-riadors Joan Josep Busqueta,Esteban Sarasa i Josep MariaSolé i Sabaté. Ambdues sèriesseran en català.

El present llibre Don JuanBayarte Calasanz y Ávalos(1622-1689). Un governadorde la Ribagorça a la Medi-terrània de Carles II és unestudi rigorós d’Antonio Espi-no sobre un personatge riba-gorçà que va arribar a un delscàrrecs principals de la Monar-quia Hispànica i un dels prin-cipals pensadors militars del’època. Antonio Espino López(Còrdova, 1966) és catedràticcontractat d’Història Moder-na de la Universitat Autònoma

de Barcelona i autorde llibres com Guerray cultura en la ÉpocaModerna. La trata-dística militar hispá-nica de los siglos XVIy XVII ( M a d r i d ,2001), Los goberna-dores de Ibiza en elsiglo XVII. Política yguerra en un enclavedel Mediterráneo(Eivissa, 2006) i Ladefensa de la coronade Aragón en tiem-p o s d e C a r l o s I I(1665-1700) (PUV,València, 2007).

Don Juan BayarteCalasanz y Ávalos,

senyor de Claravalls (Riba-gorça), nascut a Benavarri el1622 i mort com a governadorgeneral i capità general de lailla d’Eivissa el 1689, desprésd’exercir el mateix càrrec aMenorca en dues ocasions, ésun il·lustre desconegut. Elsprimers càrrecs polítics i mili-tars de Juan Bayarte se situena la Ribagorça, però per lesseues dificultats econòmiquesa causa de la llarga guerra deCatalunya, es traslladarà aviata la cort. Una pràctica comu-na a l’època, d’altra banda.S’analitza el primer governmenorquí de Juan Bayarte alllarg de sis anys (1664-1671),incloent la problemàtica sociali familiar del personatge, i nosolament la seva dimensió polí-tica i militar. Després li toca eltorn a tot el desplegament –ipatiment de Bayarte– respec-te a les seues idees sobre l’ar-tilleria. S’han treballat tots elsimpresos d’època –una vinte-na llarga– on Juan Bayarte vadeixar constància de les seuesidees i de les seues lluites.Seguidament hem tractat elsegon govern menorquí, 1681-1684, període interessant pel

fet de comprovar un mateixpersonatge si les seues mesu-res defensives havien siguttingudes en compte o no.Després d’això, clarament JuanBayarte, home ja conegut ivalorat pel Consell d’Aragó ipel Consell de Guerra, arribàal cim de la seva carrera polí-tica amb el govern d’Eivissa.En aquest llibre es parla de laseua gestió política i militar,molt important a l’Eivissa delmoment, i de la dimensióeconòmica del càrrec, i, enconcret, per la rehabilitació deles salines eivissenques, l’úni-ca font d’ingressos del rei aaquelles contrades i principalraó de l’arribada del nostrehome a l’illa. Finalment, esdesenvolupa la relació episto-lar i intel·lectual establerta ambel virrei de Mallorca, donManuel de Sentmenat, moltinteressant per poder analitzarels corrents de pensament mili-tar de l’època, un tipus dedocumentació no gaire abun-dant i sempre difícil, per tant,de localitzar. És la biografiad’un home que pertany a unaèpoca de decadència política imilitar de la Monarquia Hispà-nica, però això no implica pasque fos una època de decadèn-cia moral. Juan Bayarte, segur,no ho era. Per altra banda,tenim un bon exemple de comuna carrera política i militarpodia desenvolupar-se en el side la corona d’Aragó de l’èpo-ca i, per tant, el seu coneixe-ment és important per a la gentde la Ribagorça, però tambéper als menorquins i els eivis-sencs d’avui dia. Per aquestaraó, el CERIb ha comptat, entrealtres ajuts i col·laboracions,per a la present publicació, ambel recolzament de l’Institutd’Estudis Eivissencs, l’Insti-tut Menorquí d’Estudis i l’Ins-titut d’Estudis Baleàrics.


Núm. 86. Maig de 2009TEMPS DE FRANJA 1313OBITUARI

OPINIÓ

Ja en tinc prou. De fet, n’estic fins al capdamunt. Ja fa anysque els que em són més pròxims n’estaven informats, però aram’ha arribat l’hora, finalment, d’eixir de l’armari. Valga doncsl’escrit present com a confessió pública d’un secret que nomésun cúmul de prejudicis ancestrals, inconcebibles avui en unasocietat presumiblement democràtica, m’ha impedit de trau-re a la llum. I ho faig des de les pàgines d’esta revista, atesala liberalitat dels seus responsables i del caràcter provadamenttolerant del seu públic. Sí senyor! tal com la vostra intuïciófemenina o masculina ja havia captat, no sóc del Barça.

Dieu que exagero? Durant molts anys m’he sentit humiliat,vexat, vilipendiat... fins i tot la meua virilitat ha estat grolle-rament posada en qüestió (amb l’apel·latiu de maricon) i heestat considerat, per la meua condició, un autèntic perill sociali un mal exemple per a la canalla. Els qualificatius de traïdor,antipatriota i quintacolumnista m’han estat aplicats sense capmena de pudor i, fins i tot, en una gloriosa ocasió, un editorpretesament progressista va intentar de censurar-me un arti-cle. També, una altra vegada, un conegut periodista es vanegar a encaixar-me la mà i, fa no gaire, se m’ha arribat a insi-nuar –amablement, això sí; perquè la insinuació venia d’unamic– que la meua naturalesa pervertida podia perjudicar un

Eixir de l’armari (per a no entrar enlloc)

Ramon Sistac

negoci en què estic implicat. Però, malgrat tot i avui per avui,les coses han canviat. Rectifico: les coses no han canviat o,com a mínim, no han canviat prou o no ho han fet a fi de bé;però jo sí que he canviat. Ma filla ja és major d’edat i ja nohaig de patir, doncs, perquè me’n traguen la pàtria potestat.D’altra banda ja tinc una edat, i hi ha força actituds que, perla llei natural de les coses associada a l’envelliment, ja nom’afecten o m’afecten poc; o com a mínim menys del quem’afectaven. I preveient que he entrat, per la mateixa raó,en la corba descendent d’esta trajectòria parabòlica que ésla vida de cadascú, he assumit sense més la meua particularcondició, ací la proclamo i, a qui no li agrade, que s’hi fiquefulles.

Com a conseqüència de tot el que acabo d’exposar sóc, enexercici del meu dret i segons el vent d’on bufa, de l’Espanyol,del Real Madrid o del Chelsea. Qualsevol cosa que vaja encontra de la dictadura culer. Reivindico el dret a la catala-nitat (de qualsevol mena: lingüística, cultural, sentimental,política o administrativa) sense haver de passar per l’adreça-dor d’un club de futbol més de la capital catalana. Un clubque, dit sia de passada, funciona com funcionen tots elsaltres: a cop de talonari; i que no té cap més virtut, a efec-tes d’eixa catalanitat suara esmentada, que un extraordinarimàrqueting basat en l’adhesió incondicional d’una part dela població que confon, i això és mèrit del poder establert,la gimnàsia amb la magnèsia. Fa ja més de vint anys, acaba-va aquell article que em van intentar censurar amb esta decla-ració: «Avui, l’única postura mínimament progressista consis-teix a fer-se periquito. Au!». Ves per on, encara ho mantinc.

L’empresari ramader dePena-roja de Tastavins JaimeGil, propietari de la societatExplotaciones AgropecuariasVirgen de la Fuente, va morirel passat dia 26 d’abril als 85anys després d’una perllon-gada malaltia. Gil va ser undels impulsors del sector porcía la comarca del Matarranya,on aquesta activitat s’haconvertit actualment en undels seus principals suportseconòmics.

El ramader va expandir laseua activitat empresarial pertota la comarca del Matarra-nya directament o per mitjàde granges associades. A mésde la producció ramadera, vaampliar la seua iniciativa a la

indústria càrnica, amb la parti-cipació a l’escoxador comar-cal de Vall-de-roures i la crea-ció d’una fàbrica d’embotits iun assecador de cuixots.

Encara que va començar laseua tasca amb la cria depollastres, als anys setanta delsegle passat, es va reorientarcap a la producció porcina,on va convertir-se en unempresar i l íder a n ive l lprovincial. Va esforçar-se desdel primer moment per lamillora de la cabanya com unmitjà per a millorar també laproducció final. També va serun dels impulsors de la Deno-minació d’Origen Jamón deTeruel, que ha contribuit deci-sivament a la millora qualita-

tiva i a la promoció de laproducció de tota la provínciade Terol.

L’any 2004, en una entre-vista concedida a Temps deFranja, reconeixia que el prin-cipal problema per al mante-niment i l’expansió de laproducció porcina era l’eli-minació dels residus i, sobre-tot, del pixum. Confiava, noobstant, en trobar una solucióper compatibilitzar la rama-deria amb el respecte al mediambient.

Amb la mort de Jaime Gildesapareix un dels pionersd’una activitat econòmica queha esdevingut clau per lasupervivència de tota unacomarca. Al seu funeral,

oficiat a l’església Parroquialde Pena-roja, van acudir centsde persones, entre elles repre-sentants dels àmbits ramader,empresarial i polític de totala província.

Mor Jaime Gil, pioner de la ramaderia porcina al Matarranya

Lluís Rajadell


Núm. 86. Maig de 2009 TEMPS DE FRANJA14 LA RIBAGORÇA

Com a fill de Benavarri he demostrar la meua indignació perl’actitud del Govern d’Aragó encontra de la compra per partd’una institució pública catala-na d’una obra de Pere Garcia deBenavarri, en concret d’una partd’un dels retaules que formavenpart de l’església parroquialVerge de Valdeflors. La meuasorpresa fou que el Governd’Aragó, poc desprès de la tran-sacció, anunciava que anava ademanar el «retracte» de lacompra argumentant que com aquè no se’n havia assabentat non’havia pogut licitar.

Penso que les regles del jocsón iguals per a tothom i queaquesta argumentació deixa enuna situació de considerabledesprestigi al Govern d’Aragó.De fet, em pregunto què hauriapassat si no existís l’anomenat«litigi de l’art sacre» El governd’Aragó hauria demanat «retrac-te» per poder, litigar per aques-ta obra? I, en cas afirmatiu,aquesta obra hauria estat dipo-sitada en el museu parroquial dela meua tan volguda esglésiaparroquial de Benavarri?

Sincerament, no entenc l’ac-titud del Govern d’Aragó; o sí?Fa uns anys va sortir a subhas-ta un finestral gòtic que vapertànyer al Castell Comtal deBenavarri. Era únic, preciós ipels benavarrencs una joia.Durant molt de temps la notíciava estar penjada a Internet, peròpel que sé el Govern d’Aragó nova fer la compra i, segurament,ni tan sols en va litigar.

Crec que aquesta política dutaa terme pel Govern d’Aragó nofa més que enfrontar a dos poblesgermans, els ribagorçans i altragent de la franja i el poble català.És una política que interposa elnostre passat, present i futur enpro dels interessos de distracciói desgavells de la situació polí-tica actual.

Molta gent ribagorçana estàfarta de veure com cada dia més

les seues relacions amb part deCatalunya, sobretot amb els llei-datans, són més tenses pel fet deque interessos totalment aliens alshabitants de la Franja són barre-jats amb altres elements querepercuteixen sobre la pròpiaidentitat de la gent de la Franjatal i com a succeeix amb el «liti-gi de l’art Sacre».

Per què volen fomentar aques-ta animadversió dels Aragonesoscap els catalans? Fins ara Cata-lunya era pels aragonesos unaCCAA més. Però, de mica enmica, Catalunya és vista permolts aragonesos com un terri-tori que vol quedar-se amb unpatrimoni que els mateixosaragonesos ni tan sols sabien queexistia ni que havia pertangut auns territoris dels quals ni tansols havien sentit parlar. Crecque no s’ha de tornar a demanarel «retorn» a l’Aragó d’unesobres d’art que, en la seua majo-ria, mai han estat de l’Aragó i queestà més que provat que han estatadquirides legalment pels seusactuals propietaris.

El que sí s’hauria de demanarel Govern d’Aragó és el retorn delnostre territori al seu bisbat legí-tim el qual també nosaltres vamcrear, enriquir i gaudir durantsegles i del què tan orgullosos enshem sentit sempre. També hauriade demanar un canvi de la lleielectoral per a què els fills de laRibagorça i els fills dels altresterritoris de la Franja, de l’Ara-gó, de Catalunya, etc. que s’hanvist obligats a emigrar puguindecidir el futur de la seua pròpiaterra participant en les eleccionsmunicipals, autonòmiques,nacionals i europees sense haverd’estar empadronats als seusmunicipis de procedència.

La Ribagorça, a l’igual quealtres territoris singulars, neces-siten d’una atenció especial pertal de poder desenvolupar-seatenent la seua realitat social,econòmica i cultural pròpia. Ésper això que, crec, el Govern

d’Aragó hauria de demanar el«retorn de les institucions riba-gorçanes» per tal que els riba-gorçans i no pas altres dissenyinel futur del seu territori i, també,hauria de demanar la creaciód’una conselleria per atendre elsassumptes propis de la Franja.

El Govern d’Aragó hauria defer que els fills de la Ribagorçai de la Franja coneguessin la seuahistòria i la seua realitat culturali d’identitat i que no es limites-sin a conèixer la d’altres de laqual mai han estat partícips.Hauria de demanar la reunifica-ció dels territoris de la Ribagorçaper tal que el desconeixement, ladesídia i la falta de voluntat noacabin fent d’aquestes terres uncamp desolat.

Ara jo demanaria, com a Riba-gorçà i benavarrenc al Governd’Aragó que en comptes d’en-frontar-nos amb l’Aragó i ambCatalunya fessin tot el possibleper cenyir les relacions entrearagonesos, catalans, la gent dela Franja i ribagorçans i entretots potenciar aquesta terra tanaragonesa com a catalana, tanabundant de recursos naturals itan ben comunicada com despo-blada.

Senyors membres del Governd’Aragó: demaneu l’aprovació jad’una llei de llengües que perme-ti a la gent de la Ribagorça i dela resta de la Franja utilitzar,

estudiar i difondre la seua llen-gua. Demaneu també que laRibagorça i la Franja siguin dota-des d’hospitals, universitats,indústria i tot tipus d’institucionsi empreses per tal de que lesgents i els fills d’aquesta terra nohagin d’emigrar i perquè altresgents puguin establir-se en ellesi conviure amb la seua cultura,història i forma d’ésser.

Senyors del Govern, feu de laRibagorça un pont de germanorentre els nostres pobles que sónun mateix. Però de cap de lesmaneres utilitzeu la Ribagorça nila Franja com a moneda de canvi.

Respecteu la seua realitatsocial, geogràfica i cultural iparticipeu en la seua difusió entretotes les gents de l’Aragó, de laRibagorça, de Catalunya i de laresta de l’Estat.

No feu del nostre patrimoniun motiu de malestar i rancú-nies entre gents del mateix poble.Perquè nosaltres, els ribagorçans,els habitants de la Franja i altres,som els veritables propietarisemocionals d’aquestes obres deles què tan orgullosos estavenels nostres avantpassats i tambénosaltres. Demano, i sé que enveu de la majoria dels riba-gorçans, que d’una vegada s’aca-bi aquesta pantomima i que elnostre patrimoni es quedi on està,que a fi de comptes també ésnostre.

Prou ja amb la pantomima de l’art sacreRamon Roy

Obra procedent de la Franja al Museu Diocesà de Lleida


Núm. 86. Maig de 2009TEMPS DE FRANJA 15TEMA DEL MES

El català d’Aragó i l’ara-gonès: dues llengües no reco-negudes i en perill d’extinció.Aquestes són les dues causesque han motivat a represen-tants de Chunta Aragonesista idiversos experts que treballenper les llengües d’Aragó a viat-jar fins al parlament europeu(Brussel·les), després de serinvitats per l’eurodiputat MikelIrujo, membre del partit políticAlianza Libre Europea, (ALE)del qual també en forma partCHA.

L’objectiu d’aquesta visitaconsistia en donar a conèixer lasituació lingüística de la comu-nitat autònoma i cercar elcompromís per a què eurodi-putats fomentin accions euro-pees que possibilitin la creacióde la llei de llengües aragone-sa, és a dir, aconseguir un marclegal per al seu reconeixement.

Per aquest motiu, el col·lectiuaragonès es va reunir ambJohan Häggman, responsablede llengües regionals i mino-ritàries i sensibilització enmatèria de llengües de la direc-ció general de política de multi-lingüisme de la Comissió Euro-

pea. En aquesta reunió, on es vaentregar a Häggman un infor-me on es plasma la situació dedeteriorament de les llengüesd’Aragó, es va informar que lacausa d’aquest problema radi-ca en la manca d’una llei dellengües a l’Aragó. En aquestsentit, Chesús Bernal, respon-sable de política lingüística delparlament i portaveu de CHA,ha afegit que també existeix,en el govern, un problema d’en-teniment amb el PAR, ja queaquest partit polític creu queaprovar aquesta llei de llengüessuposa una amenaça per aAragó, ja que considera que sies potencia el català d’Aragó,s’està potenciant el català deCatalunya.

Per la seva part, el màximresponsable en la ComissióEuropea en llengües regionalsi minoritàries, va destacar quecada govern, sigui estatal oregional, té llibertat per implan-tar i desenvolupar les polítiqueslingüístiques que cregui conve-nient, tot i això, assegurava quetotes les llengües són patrimo-ni de la humanitat i que existeixfinançament europeu per tal de

dur a terme polítiques lingüís-tiques de recuperació o reforça-ment. A més, es va mostrarsorprès en el moment de conèi-xer el número de parlants del’aragonès, entre 15.000 i30.000 amb un pronòstic, a curttermini, de que encara esredueixi considerablement.

En el cas del català parlat ala Franja, la situació no és tanpreocupant, de moment, ja que,existeixen uns 45.000 parlants.Tot i això, experts sociolin-güístics asseguren que, si desdel govern d’Aragó no es resolaquest problema lingüístic, espodria donar la mateixa situa-ció que amb l’aragonès, és a dir,que ara solament el 50% delsparlants ho transmet de gene-ració en generació.

Finalment, Miguel MartínezTomey, responsable de temeseuropeus i secretari de políticacultural i identitat nacional deCHA, va convidar a Häggmana visitar la comunitat aragone-sa per tal de poder conèixer, deprimera mà, aquesta situaciólingüística que han descrit elsmembres de la comitiva arago-nesa desplaçada a Brusel·les.

CHA i membres de diverses associacions culturals demanen a la CE que fomenti l’impuls d’aquestes llengües a l’Aragó

Carme Tarragó

Grup a l’entrada de la Comissió Europea

JM G

RÀ

CIA Per altra banda, Häggman va

invitar als assistents a unCongrés de Llengües Mino-ritàries que se celebrarà aBrusel·les el proper mes desetembre.

Aquesta petició, que avuireivindica CHA, porta realit-zant-se des de fa més de 10anys. Una llei de llengües quesembla que hagi d’arribar peròque mai arriba i que, com expli-ca el portaveu de CHA, ChesúsBernal, també impedeix lalegislació sectorial en temesreferents a successions, carre-teres o educació.

De fet, Aragó és la únicacomunitat autònoma plurilin-güe que no posseeix una lleide llengües. Amb la qual cosa,tots els aragonesos que hanviatjat fins a Brusel·les permostrar la situació lingüísticaaragonesa al Parlament euro-peu, coincideixen en assenya-lar la gran responsabilitat querecau sobre el al govern d’Ara-gó per a evitar la pèrdua irre-parable de les llengües mino-ritàries parlades en aquestterritori, és a dir, l’aragonès i elcatalà d’Aragó.

JM G

RÀ

CIA


Núm. 86. Maig de 2009 TEMPS DE FRANJA16 ARAGÓ

Doris LessingFou l’any 1989 a la Tertu-

lia Literària que féiem alCEPA de Casp quan vaigllegir per primera vegada aDoris Lessing. Va nàixer el22 d’octubre de 1919 a laciutat persa de Kermanshah,a l’actual Iran; d’un pareoficial de l’exèrcit britànic iuna mare, severa i estricta.Quan ella tenia sis anys esvan traslladar a l’antiga colò-nia britànica de Rhodèsia delSud, l’actual Zimbabue, onva conèixer la discriminacióracial. Als quinze anys vaabandonar els estudis, alsdivuit es va trasladar a Salis-bury i als dinou es va casaramb un funcionari de qui esdivorcià amb dos fills. El 1944es va casar amb GottfriedLessing amb qui va tenir eltercer fill i del qual prendriael cognom actual. Als 36 anysviatja a Londres on inicia laseua carrera com a escriptora.

Los temes de les seues obrestenen molt d’autobiografia:experiència africana, infàn-cia, desenganys socials i polí-tics, conflictes culturals, ladesigualtat racial, etc.

El 1956 se li va prohibirl’estada a l’Àfrica del Sud i aRhodèsia per les seues críti-ques constants als règims tota-litaris i segregacionistes. El1962 publica la seua novel·lamés coneguda: El quaderndaurat. Les obres que mésm’han impressionat són Laterrorista bona. Passejant perl’ombra, L’amor, una altravegada.Contes europeus.Narracions.

Va rebre el Premi Interna-cional Catalunya (1999), elPríncep d’Astúries (2001) i elNobel de Literatura (2007).

M. Llop

DO

NE

S

En unes setmanes culturalsdedicades a la paraula, el DuoRecapte, format per AntonioBengoechea i Màrio Sasot, ensha oferit als alumnes del I.E.S.Jerònimo Zurita de Saragossaun extens recital de poesia encatalà per a castellanoparlants.El públic, en principi en unapetita sala que pretenia donarun ambient acollidor i íntim, vahaver de ser traslladat a un aulamés gran en la que encara aixícontinuava estant apretat.

Després d’una breu presen-tació, i abans que mitja salapoguera acostumar-se a lapresència en escena del seuprofessor de música Antonio,l’espectacle va començar. Entreels presents en l’ajustada salapocs s’esperaven quelcom comallò que s’ha oferit, amb ladiversitat de temàtica i l’hu-mor amb què el Duo Recapteadorna els seus recitals. En ellens van presentar poemesdesconeguts per la majoria denosaltres que anaven des delmes pur humor ‘verd’, com‘Xarraduríes’ o ‘Sol·licitud’fins unes qüestions més dramà-tiques, com ‘Ara que encaraestes a temps’ o ‘Me n’aniré’.

A excepció de la ’tocata ifuga’ de Bach, les interpreta-cions de la bandúrria, a vega-des adaptacions i a vegades no,

de Màrio Sasot van crear unambient molt propi per a unrecital aragonès de poesia encatalà i van aconseguir quel’alumnat no s’avorrira alcomptar nomès amb poemes.

Un altre factor que va contri-buir a desterrar l’avorrimentva ser la magnífica actuaciód’Antonio Bengoechea. Elsseus exagerats gestos i posadesen escena improvisades van ferque en alguns moments la salasencera es partira de riure.

Però no sols de riure va serl’assumpte, perquè ens van

transmetre bona part de l’amorper la seua terra i també vantocar temes molt durs en elsque la força transmesa pelsintèrprets aconseguia tenir elpúblic tan atent com en elsmoments còmics i en completsilenci, arrancant forts i calo-rosos aplaudiments després decada poesia.

Amb tanta insistència es vandemanar els ‘bisos’que en vanarribar ni més ni menys quedos: ’Vals’, de J. M. Gracia,última incorporació al seurepertori, i ’Sorolla’t’, de Desi-deri Lombarte, que va seractuat sense música i ambmolta mímica i que va posar elpunt final a aquest magníficrecital gens convencional.

Els artistes ens van confiardesprés que aquest havia sigutprobablement l’actuació mésllarga i millor acollida de lesdedicades a jóvens castellano-parlants que havien donat entota la història del grup, i en laquè hi havien posat en ellmoltes ganes i el millor del seurepertori. Nosaltres els donemles gràcies i esperem podertornar a veure’ls actuar benaviat.

El Dúo Recapte va actuar a l’IES «Zurita»Juan Bueno Notivol i Adrián P. Gómez Mañas

Actuació del Duo Recapte

ACTUACIÓ A L’IES GUINDÀVOLS DE LLEIDA

El passat 27 de març hi hagué al nostre institut una actuaciómusical i de recitació de poesia. Ens visitaren el Duo Recapte,un grup de la Franja de Ponent format per Antoni Bengochea(rapsode) i Màrio Sasot (bandúrria). L’activitat fou organitza-da des de la matèria de llengua catalana i literatura i hi assistítot l’alumnat de 3r d’ESO.

Durant més d’una hora ens van deleitar amb versions d’au-tors catalanoparlants de l’Aragó com Desideri Lombarte, HèctorMoret, Teresa Jassà, Josep Galan o Josep Maria Sanmartín.Van obrir amb el poema ‘Caminant’de la desapareguda poetes-sa i artista plàstica Teresa Jassà. Junt amb alguns poemes de caràc-ter greu i temes seriosos, es recitaren poemes divertits i picantscom ‘Xarraduries’, de Desideri Lombarte. Va ser una activitatmolt divertida i interessant.

Gemma Torrent i grup d’alumnes de 3r d’ESO de l’IES Guindàvols


Núm. 86. Maig de 2009TEMPS DE FRANJA 17GENT DE FRANJA

GALERIA DE PERSONATGES

No han estat ni la seua victòriaen la Transebre 2006, ni l’excel·lenten el projecte final de carrera enla titulació en Enginyeria informà-tica, ni la seua feina com a progra-mador en el Centre Nacional deSupercomputació, sinó la traduc-ció al català, a finals de 2007, dela pàgina web del Parlament euro-peu (www.europarl.cat) allò que hafet eixir en Miquel Català de l’ano-nimat.

Fill de la Granja d’Escarp(Segrià), amb arrels familiars aTorrent (Baix Cinca) i vinculat alClub Ciclista de Mequinensa, perell la Franja no és sinó l’extensiódel seu medi natural, on a l’allio-li i la samfaina els diuen pel seunom. Va ser el diferent tractamentque rep la llengua a una i altra

banda de la ratlla allò que el vaportar a remenar la web del Parla-ment europeu per trobar informa-ció sobre el català a Europa. En notrobar-hi versió catalana, tot i ladecidida aposta d’aquesta institu-ció europea pel multilingüisme,en Miquel es va proposar fer-hialguna cosa.

Així, la seua intenció al traduiri penjar a la xarxa una versió clòni-ca, però en la nostra llengua, de lapàgina de l’eurocambra va sersimplement crear debat a l’entornde l’absència de la llengua catala-na entre les 23 considerades oficialsa Europa per una qüestió d’igual-tat de drets. La iniciativa va trigarmesos a prendre volada, fins queamb l’ajuda de correus electrònicsen cadena el projecte es va donar

14 d’abril

Esteve Betrià

Malgrat el títol d’aquesta crònica, no vull fer referència explí-cita al setanta-vuitè aniversari de la proclamació de la II Repúbli-ca Espanyola. Tan sols a la jornada del meu retorn a la capital acaba-da la primera estada d’enguany al Poble, un cop escampada la boiraatmosfèrica (l’existencial no acaba de marxar) que l’ha dominatels mesos hivernals. Tanmateix no puc deixar de pensar si, com enels darrers vint o trenta anys, en un dia tan assenyalat com el d’avuihi haurà encara algú que penjarà la bandera republicana a la fron-tera de ca l’oncle Castelló, amic d’umpare i mort el proppassat 9de febrer. Un altre vencill memorístic que es trenca.

Enguany el mont està més verd, i humit, que mai; realment somen dies de Pasqua Florida. En Paquito Copons em comenta que enels dotze primers dies d’aquest mes d’abril ha mesurat més de 100litres de pluja a la Plana. La boirina i el fred del maití fan de la Picar-da i de la serra del Castell fantasmagòrics cims d’alta muntanya,talment com si ens trobessem en el fons d’una coma pirenaica. Lesmúrgules reforcen encara més l’aire d’alta muntanya que tenenaquests dies les terres del Poble.

Mentre espero, pocs minuts abans de les set del maití, l’arriba-da del cotxe de línia anoto en la llibreta el nom d’un nou establi-ment de restauració (Kebab Cafe. Sultan Doner diu el rètol) instal·latal bell mig de la nova vila, no gaire lluny de l’abeurador de la plaçade l’Ajuntament (o de Ca la Vila) ni del primer semàfor vilatà, inau-gurat fa poques setmanes. Cada vegada més lo Poble pareix unapetita ciutat amb semàfors i establiments amb menjar i cambrers

suposadament turcs o libanesos. Qualsevol dia mos trobarem, coma Fraga, amb un restaurant suposadament xinès. De moment al Poblenomés tenim, de major a menor, una colònia subsahariana, una colò-nia magrebina, una colònia eslava, una colònia germànica, i, escam-pats, alguns anglesos i sud-americans, però de xinesos pocs, perno dir no cap.

A la bossa arrossego una mica de tot: quatre o cinc pots d’auli-ves (del meu mont), una garrafa d’oli de la cooperativa del Poble,un parell de quilos de salsitxes i llonganisses tendres fetes al Poble,una llonganissa –ben dobla– de llengua arribada des de Nonasp,un sarpadet de caragols blancs (del meu mont), mig carambou, unparell de quilos d’aumetlles (del meu mont), set o vuit trufes blan-ques i negres (terfezies i picoes, respectivament), un manat d’espà-rrecs de mont,…

No tinc altra que fer aquest dimarts 14 d’abril la tornada a la capi-tal amb l’Alsina Graells (ara en diuen Alsa), tot passant per Fragai Lleida. Ni fet expressament, els horaris dels cotxes de línia i leseixides dels trens Avant de Lleida cap a Barcelona no casen perescassos minuts. Inevitablement continuo patint l’Alsina Graells,si més no en la tornada a la capital.

Arribem a la Diagonal, entre els carrers Enric Granados i Balmes,gairebé a un quart d’onze. Enric Granados avall, carregat com unruc amb productes de la terra –per sort he deixat al Poble les tresampolles de l’excel·lent vi que m’ha regalat l’Anton Abad. Tinc eltemps just, mitjà horeta, per arribar a casa, deixar les coses i agafarel metro. Arribo a l’institut, al barri de Lloreda de Badalona, al capda-munt del carrer Mozart, amb la llengua a fora, just en el momentque els alumnes xinesos, marroquins, equatorians, singhs, colom-bians, ucraïnesos, brasilers, bolivians, armenis, equatoguineans,bengalins,… i algunes dotzenes de badalonins enfilen les escalesacabada l’hora del pati. Per a mi també s’han acabat l’hora del pati;per avui.

CRÒNIQUES TAGARINES

d’agraïment, en Miquel va presen-tar el text de l’auca sobre l’oficia-litat de la llengua catalana a Euro-pa que, elaborada conjuntamentamb el redolinaire Ramon Cuéllar,ja ha vist la llum.

En la darrera jornada CingaFòrum, en Miquel va presentar laseua nova iniciativa: un lloc webde recollida de signatures per recla-mar l’oficialitat del català a Euro-pa. Us hi podeu adherir picantl’adreça www.oficialitat.cat.

Miquel Català i Coit, enginyer informàtic«Amb la pàgina web vaig voler evidenciar l’absència del català a l’Eurocambra»

Carme Messeguer

a conèixer i la pàgina feta pelMiquel va assolir 100.000 visites.Va ser llavors quan el van convo-car a l’Oficina del Parlament euro-peu a Barcelona per convèncer-lode reconduir la seua acció d’usur-pació de propietat intel·lectual iapropiació d’imatge institucional.

Al novembre de 2008 dos enti-tats de la Franja reconeixien succes-sivament la iniciativa del Miquel:la Institució de la Franja de Ponentamb el premi «Jaume I» i l’Insti-tut d’Estudis del Baix Cinca ambel premi «Josep Galan a la norma-lització lingüística». L’acte de lliu-rament d’aquest darrer reconeixe-ment va tenir lloc en el marc delsopar anual de l’IEBC, que enaquella ocasió se celebrava aTorrent de Cinca. En el seu discurs


Núm. 86. Maig de 2009 TEMPS DE FRANJA18 PAÏSOS CATALANS

Aquest servidor de vostès, quan fa d’amfitrió amb la gent quevisita la capital del Baix Cinca, com segur que fan tants altres,la porto a passejar pels carrers entortolligats i costeruts de Fragaque s’enfilen fins al Castell –ja érem grans quan vam saber queoriginàriament era una església, la de Sant Miquel. Sovint, elshostes s’embadaleixen davant la vista impactant de la poblacióarranada als peus de la construcció ara fa poc rehabilitada i ambel riu que dóna vida i marca territoris. En els nostres entorns,només és superior a la del castell de Fraga, la visió que es té desdel castell de Mequinensa presidint l’aiguabarreig immens delstres grans trams catalans dels rius Cinca, Segre i Ebre.

Heus ací que aquesta Setmana Santa, deixant les cabòries i l’atra-fegament ordinaris, hem anat lluny de casa, disposats a veure món.On hem estat, a Nova York, no hi hem encertat a veure castellsni gairebé esglésies, però ens hem trobat, lluny com érem, cosesben pròximes i, en la distància, del tot emocionants. Permeteuque us n’explique un parell: a The Cloisters, un conjunt monàs-tic que presenta i reprodueix espais i elements arquitectònics proce-dents dels monestirs i esglésies europees de l’edat mitjana, ensvam commoure amb les tombes dels comtes d’Urgell, procedentsde Bellpuig de les Avellanes (la Noguera) i, sobretot, amb el claus-tre central del conjunt construït a partir de peces arquitectòni-ques de Sant Miquel de Cuixà (el Conflent), unes peces, com la

resta de l’art religiós exposat, fruit de l’adquisició feta la prime-ra meitat del segle XX per part del magnat i filàntrop J.D. Rocke-feller, Jr. Embadalit, t’ho miraves i en gaudies i, ves per on, lament et feia giragonses i pensava en el «tinglado» que hi hanmuntat al voltant del litigi pels béns de l’art sacre del MuseuDiocesà i Comarcal de Lleida, uns béns que en bona part va adqui-rir el pobret magnat bisbe Messeguer, tal com recull un llibre queha estat un èxit de vendes aquest Sant Jordi a Lleida.

L’altra emoció continguda, la vam sentir a The Frick Collec-tion, un museu privat instal·lat en un palauet deliciós, al costatest de Central Park: entre obres de Vermeer, Rembrandt, ElGreco, Goya etc, vam ensopegar amb el famós retrat eqüestrede Felip IV, de Diego de Velázquez, que el va pintar a Fraga i,com diu la Guia de la col·lecció, és conegut com el Felip de Fraga,perquè el va pintar «in the catalan town of Fraga» després d’unavictòria sobre els francesos, en la Guerra dels Segadors. Ales-hores, aquella guerra vull dir, va ser un dels moments de lahistòria en què Fraga apareix com una plaça clau per a consoli-dar la contesa bèl·lica de la monarquia espanyola (aleshores ladels Àustries) contra els interessos del Principat de Catalunya;l’altre moment decisiu havia de ser quan Felip V (aquest ja delsBorbons) fa de Fraga un punt estratègic en la Guerra de Succes-sió, la que va acabar amb la caiguda de Barcelona i que abanshavia arrasat la Seu de Lleida per fer-hi una fortificació, elCastell que hem conegut de sempre, és a dir, com el de Fraga.

Ara hem sentit a dir que es vol organitzar alguna mena d’ho-menatge al rei borbó, el Felip V, el que va destruir Barcelona,l’avantpassat dels borbons que l’havien de seguir, el que diuenque va incorporar allò de fidelíssima a l’escut de la vila deFraga… Ai, mare, quins calfreds!

Distàncies i calfredshistòrics

Francesc Ricart

SOM D’EIXE MÓN

L’expressió «apagada analò-gica», per a les persones de laFranja que hem escollit viure enun univers català, ha adquirit,a hores d’ara, connotacionssinistres. I és que, en les nostrescomarques, l’arribada de laTelevisió Digital Terrestre(TDT), que ve precedida de lafama que portarà més canals imillor qualitat d’imatge i deso, suposarà deixar de veureles cadenes catalanes, a faltade cap marc estatal de regula-ció de la recepció dels canalsautonòmics entre comunitatsveïnes i tret de diverses solu-cions habilitades localment.

Per això l’IEBC ha encetatuna campanya de recollida designatures que, a manerad’instància adreçada a l’alcal-de de Fraga, reclama la recep-ció, per a Fraga, dels canals de

Damocles TVCarme Messeguer

la Corporació Catalana deComunicació (TV3, Canal 33,K3, 3|24, 300) a través de laTDT «per raons culturals,lingüístiques i de llibertat d’ex-pressió i elecció». La campa-nya, que ha acollit amb entu-siasme la població fragatina,vol fer visible una demandasocial, alhora que informar elsusuaris que la solució tècnica (lainstal·lació d’un reemissor) éssenzilla i econòmica i quedepèn només de la voluntatpolítica.

Pel que fa al País Valencià, elCongrés espanyol va aprovar alfebrer una moció per garantir larecepció de Canal 9 a Catalu-nya i de TV3 a València,pendent de la instal·lació d’untercer múltiplex que no acabad’arribar. Des del mes de març,les emissions de TV3 i IB3

poden veure’s a les Illes i aCatalunya respectivament perun acord de reciprocitat, tot ique TVC té vetat oferir progra-mació esportiva o pel·lícules isèries de factura aliena. APerpinyà, que rep la televisiópública catalana des de 1985,l ’Agence Na t iona le deFréquences ha desactivat elrepetidor privat instal·lat a l’Al-bera per captar per TDT elsquatre canals públics catalanstot qualificant d’al·legal la«presència d’emissores estran-geres en territori francès».

Davant d’aquest panorama,que esquartera el mercat comu-nicatiu català, Acció Culturaldel País Valencià promou unaIniciativa Legislativa Populard’àmbit estatal en favor delreconeixement de la realitatlingüística de les llengües cata-

lana, gallega i basca i dels seusrespectius espais de comunica-ció, mentre que la Xarxa deConsumidors amb Llenguaproposa enviar una carta alministre d’Indústria, Comerç iTurisme, que és qui té la claulegal i tècnica per resoldre demanera global (si més no enl’àmbit estatal) la qüestió de larecepció de canals entre auto-nomies. Altrament, el 3 d’abrilde 2010, passarem de viureentre tenebres a quedar a lesfosques.


Núm. 86. Maig de 2009TEMPS DE FRANJA 19OPINIÓ

Josep Maria Pascual Pana-dés, a qui anomenaven pelsegon cognom, va nàixer aSaidí i va morir a Barcelona, elpassat 11 de març. Va estudiarMagisteri i Història i va treba-llar de professor a la Val d’Aran,Saidí, Esterri, Santa Coloma iBarcelona. Com historiadorsempre va estar interessat enels moviments populars i en lesreivindicacions socials.

Sabem que la millor formad’explicar com és un bosc estàen algun punt intermedi entrel’estricta enumeració, classifi-cació i descripció de tots elséssers animats i inanimats queel composen, i la taca que esveu en una fotografia aèria.Doncs bé, aquest article nobusca aquest punt intermedi:es limita a oferir algunes foto-grafies escollides de diversosparatges del cor del bosc.

El segle XIX és una èpocaextraordinàriament complexaa Occident. És un període decanvis molt ràpids en tots elsàmbits: demogràfic, econòmic,polític, social, etc. Panadésexplicava que la RevolucióIndustrial, iniciada a Anglate-rra a causa, sobretot, de l’apli-cació del vapor com a fontd’energia, comportarà notablesavenços en la mineria, en laindústria tèxtil i en el terreny dela comunicació. Tot el conjuntde les noves tecnologies en laproducció també transforma elcomerç, i fa que aquest arribi atenir dimensions mundials. Elnou sistema productiu s’es-tendrà d’Anglaterra al conti-nent europeu i a l’Amèrica delNord, i imposarà un nou ordreeconòmic i social: el capitalis-me.

Panadés exposava que,paral·lelament, creix una altraclasse social, el proletariat,format majoritàriament percamperols que fugen de la

misèria de la vida agrària, si béla seva nova vida en la mineriay en la indústria és tan infrahu-mana o més que abans. De micaen mica, al llarg del tot el segleXIX, el proletariat adquiriràconsciència de la seva situaciói de la seva força potencial is’organitzarà en movimentssindicals i polítics. A partir de1871 (fracàs de la Comuna deParís) l’obrerisme, en veuretancada l’expansió legal, entraràen una fase violenta.

Josep Maria va jubilar-se el2004. Apartir d’aquell momentva poder complir un dels seusdesigs: investigar la història deSaidí. Guiat per l’historiadorJoaquim Salleras, Panadés varealitzar, durant cinc anys, unainvestigació exhaustiva a l’Ar-xiu de la Corona d’Aragó. Vatenir que especialitzar-se enpaleografia i va omplir milersde fitxes de les seves lectures enllatí i català medieval. De segui-da va veure que per analitzar lahistòria de Saidí tenia que inves-tigar la historia del Cinca i la del’Ebre.

Els amics recordem que ensdeia que l’origen del terratrèmolque va sacsejar l’Espanyamusulmana i la cristiana s’ha-via de buscar molt lluny: al sud,cap a l’any mil. Sota el governd’Almanzor i del seu fill Abd al-Malik, els últims anys del segleX i els primers del XI havienestat uns temps de ferro per alsregnes i comtats cristians.Còrdova feia valer la sevasupremacia a la Península ambcampanyes militars freqüents.Barcelona saquejada el 985,com Santiago de Compostelael 997, foren alguns dels testi-monis de la potència andalusí.Però de sobte, tot es va ende-rrocar.

Per a Josep Maria, a la mortd’Abd al-Malik el 1008, lacomplexa arquitectura de l’es-

tat califal es vatrencar i vanaparèixertensions tribals,è tn iques isocials. Es vainiciar un tempsd’enfronta-ments c ivi lsque van acabaramb el califat.Els cristians delnord van apro-fitar l’ocasió. El1009 les tropescastellanesentren a Còrdo-va per a recolzar un dels preten-dents a la corona califal. El1010 són els catalans els quearriben a Còrdova recolzant unaltre candidat; és l’any del sacde Còrdova i Madina al-Zaha-ra. Uns i altres tornen ambfortunes fabuloses amb les queno havien ni somiat uns anysabans.

Panadés considera quecomença així el règim de«pàries», que va marcar lageopolítica peninsular fins afinals del segle XI. Paria signi-fica pagament o tribut, i es refe-reix al que en aquestes dècadessatisfan els regnes andalusís detaifes en concepte de protecciómilitar prestada per els cris-tians del nord. Es tractava d’unsistema d’extorsió que els anda-lusís no tenien cap possibilitatde rebutjar.

Establert el protectorat, s’ha-via de pagar un tribut mensualentre 1.000 i 4.000 monedesd’or. Amés aquests pactes faci-litaven la prestació de serveismercenaris per part de tropescristianes segons una tarifa dedues monedes d’or diàries percavaller i cent per comte o baró.És difícil fer-se una idea defins a quin punt una marea d’ori plata va omplir les arques cris-tianes. Les duanes de Jaca i

Pamplona registren el pascorrent de panys de Flandes,sedes d’orient, tapissos deBizancio, així com, en la direc-ció oposada, or d’Al Andalus ipresos musulmans.

Per a nosaltres, aquestesdades van significar una novaconcepció de la història delsregnes d’Espanya. Quan JosepMaria estava decidit a publicaraquestes idees en un llibre, esva sentir malalt. Però encara vatenir temps de publicar articlesa Temps de Franja i altres revis-tes especialitzades. Dos delsúltims treballs que va fer sónuna correcció d’Historia deFraga antes de la Reconquis-ta de Rodrigo Pita, publicadaper La Casa de Fraga a Barce-lona l’any passat, i una inves-tigació sobre la relació entreScala Dei i Saidí, que ja no vapoder corregir i que es publicaràpròximament a Cinga.

Però el treball de Josep Mariano es perdrà. Els anys dedicatsa la investigació a l’Arxiu de laCorona d’Aragó veuran la llum.Tenim la sort de què JoaquimSalleras ha decidit que farà unllibre sobre la història de Saidíamb el material de Panadés.Esperem amb il·lusió aquestapublicació. Sabem molt bé queJosep Maria se sentiria feliç.

Josep Maria Pascual Panadés (1943-2009)Les idees d’un historiador

Virgili Ibarz

Josep Maria amb la seua dona, Fran al castell de Saidí

GER

MÁ

N P

AN

AD

ÉS


Any 10 • núm. 86 • La Franja, maig de 2009

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Rep

rese

ntan

ts d

’Inic

iativ

a C

ultu

ral d

e la

Fra

nja

al P

arla

men

t Eur

opeu

Entrevista a Albert MoragregaEl jove alcalde de Beseit ens parla delfutur turístic de la comarca delMatarranya.

DesèaniversariLa biblioteca del’IES BajoCinca de Fragacelebra els seusdeu anys ambdiversesactivitats.

JM G

RA

CIA

Com sempre, a la RamblaAscuma torna a muntar la paradeta alcèntric passeig barceloní per a celebrarla Diada de Sant Jordi.

P r o j e c t e

M o n c a d a



Les llengües JM GRACIA d’Aragó se senten a Europa d’Iniciativa Cultural de la Franja al...

Documents

Transcript of Les llengües JM GRACIA d’Aragó se senten a Europa d’Iniciativa Cultural de la Franja al...