Les Les ombresombres

Alba Pons

Sílvia Fontanet

Drames rurals

Víctor Català

Índex Justificació del títol Estructura i resum Anàlisi del punt de vista Anàlisi dels personatges principals Anàlisi dels personatges secundaris Espai Temps Lèxic

Justif icació del t ítol

“...La Maleneta seguí passejant d’una banda a l’altra, sota l’esplendidesa indiferent del cel i sobre la pau fecunda de la terra, l’ombra impenetrable de son misteri, el secret de sa llarga i trista bogeria.”

L’ombra fa referència als reflexes de la vida de la Maleneta, coses desdibuixades de la seva vida que no es poden conèixer ja que es una ombra, és a dir, no es poden tocar, simplement veure.

Estructura i resum Pròleg: El narrador sent un xiscle estany i dirigeix la mirada al lloc

d’on provenia aquest soroll. Veu a una vaca que pastura a les muntanyanes i a una dona que esta ballant sense ritme. De sobte passa un xiquet i el narrador li pregunta si sap la identitat d’aquella senyora i el nen li respon avergonyit que és la Maleneta. Aquest nom fa recordar al narrador una història estranya (Flaix-bac). (Pàgines 235-237)

Plantejament: La Maleneta i la Rita son dues cosines que s’estimen molt i ronden els 20 anys. La Rita era pubilla i es va casa amb un noi treballor, la Malenata no tenia res va anar a viure a la casa del hereu amb qui es va casar. Tres anys després totes dues tenien un nen i cada diumenge anaven a passar la tarda al poble, tanmateix la Maleneta va començar a deixar d’anar al poble i la Rita li preguntà si li passava alguna cosa, la Maleneta ho negà. Després de més d’un mes la Maleneta va tornar plorant a casa de la Rita demanant quedar-se lli, però no va voler confessar que li passava. En Geniset (home de la Rita) va a investigar perquè està així la Maleneta. (Pàgines 237-241)

Nus: En Geniset arriba al mas i li pregunta a l’àvia on es troba l’hereu i aquesta li diu que al estable. Allí tenen una discussió on l’hereu nega que l’hagi pegat i afirma que la Maleneta ha marxat perquè és molt maniàtica. Quan en Geniset arriba a casa les dues cosines l’esperen per dinar i tenen una conversació en la qual en Geniset l’intenta convèncer de tornar perquè té el seu filla a la masia i perquè una dóna casada fora de casa és malvista. També li diu que si ho torna a passar malament pot acudir a casa seva sempre que vulgui. A la fi la Maleneta torna a casa de l¡hereu i la Rita li diu que el diumenge torni a veure-la.

Al diumenge següent la Maleneta no va anar a casa sa cosina i el dimecres per la nit la Rita va començar a picar a la porta de ca la Rita. La protagonista no parava de repetir: me locaré. Van cridar al metge i aquest va diagnosticar-li bogeria i li va dir que tornaria l’endemà. La Rita i en Geniset esperaven que l’hereu anés a buscar a la Maleneta però com no ho va fer en Geniset va anar al mas i no va poder treure-hi res. Quan el metge va tornar li va dir al Geniset que havia de fer parlar a l’hereu i aquest tornà al mas però al arribar a casa, més neguitós que mai, li va dir a la Rita que tampoc l’hi havia pogut treure res. A la tercera cita amb el metge la Rita va discutir amb en Geniset i aquest li va confessar que la Maleneta estava ben boja i que anava per llarg si es que es curava. (Pàgines 241-250)

Desenllaç: L’hereu resulta ser un home que havia malbaratat tots els diners i el coneixien com el Sagistrà. Sempre que les veïnes preguntaven a la Maleneta pel seu home deia: “és un bandoler, és un bandoler”. La protagonista ajudava a fer feina a les veïnes i anava molt neta i arreglada. també anava a visitar el seu fill, però li va anar perdent tota mena d’afecte. Més endavant s’enrabiava cada cop que algú li portava la contrària i es va torna bruta. Un dia va dir que volia anar a guardar la vaca i des de aleshores sempre anava amb ella. Al cap de 5 o 6 anys l’àvia va morir i en Sagristà va marxar a l’Argentina amb el nen. La Maleneta es queda amb sa cosina, cada cop més boja, anava d’aquí cap allà, “l’ombra impenetrable de son misteri, sa llarga i trista bogeria” (Pàgines 251-253)

• Epíleg: Reflexió de Madame Saverine

Els enigmes es troben a tot el món, moltes àmies són destrossades, els cors rosegats,…

Actualment estem vorejats de portadops d’Enigmes, per tant de facilitats d’embogir, de que ens destrossin el cor,…

Mai sabrem que es farà de les corones dels destronats (de els vides dels que embogeixen). El Destí segueix el seu transcurs. Les Erínnies es claven a persones i llocs determinats i al capdavall el cor més petit pot contenir l’Enigma (Pàgines 253-254)

Punt de vista Pròleg: Narrador en 1a persona (és testimoni dels fets)=

objectiu“Vaig girar el cap: a pocs passos de mi, un vailet, un bouerot, contemplava la dona amb la cara enriallada”

Nus, plantejament i desenllaç: Narrador en 3a persona= objectiu“La primera pena que es van donar l’una a l’altra les dues cosines fou la despedida”

Epíleg: Narrador en 3a persona= subjectiu (dóna la seva visió)“Ja no hi ha portadors de llamps i amb prou feina si portadors de ceptres: aviat no se sabrà què s’és fet de les corones destinades als fronts descoronats”

Personatges pr incipals

La Maleneta i la Rita son cosines que tenen uns 20 anys, es queden orfes i s’estimen molt. Cada una de les protagonistes té un fill.

Maleneta: És blanca com un glop de llet, amb ulls i cabells com mores (negres), sagnada de cos i airoseta. La Maleneta no té res comparat amb la Rita ja que aquesta és una pubilla. Es casa amb un hereu que al poble l’anomenen el “Sagristà” i se’n va a viure al mas.A conseqüència de fets que es desconeixen, la Maleneta acaba bruta, deixada i boja.

Rita: Té la cara de color de forment (color rogenc), els ulls verds i els cabells rossos. És molt bona xicota. La Rita és pubilla i es casa amb en Genís. Es queda vivint al poble.

Personatges secundaris

Geniset: És l’home de la Rita. Es van casar quan ella rondava els vint anys però no se’n diu res de l’edat de l’home ni tampoc se’n fa una descripció física. Només s’esmenta que es un treballador i que es tan bona persona com la seva muller.

Sagristà: És l’hereu amb qui es va casar la Maleneta. Havia malbaratat els diners i al final de la narració, quan la Maleneta ja és boja se’n porta al seu fill cap a Argentina.

Àvia: És la mare d’en Sagistrà. Quan la Maleneta viu a casa de la Rita li apropa el fill per a què el pugui veure. S’estima força al nen i quan la Maleneta està a casa de la Rita ella es refia de que l’àvia el cuidarà.

Fills: Són els fills de la Rita i la Maleneta.

Metge: Diagnostica la bogeria a la Maleneta.

EspaiOn se situen els fets?

En el pròleg els fets es donen en un paisatge rural: en el camp, sobre les terres conreades on hi ha animals rurals (gallines, vaca)

Durant la història els fets es situen sobretot a casa la Rita i d’en Genís, al poble, i poques vegades al mas que està a sis quarts del poble, només quan el Genís va a parlar varies vegades amb el Sagristà.

Són espais reals o ficticis?

Com no s’explicita la localització del text, això vol dir que és un espai ideat per l’autora, per tant fictici. Això si l’únic referent territorial que dona Víctor Català és Argentina

El lloc té una funció especial en el conte?

En la majoria de contes de Drames Rurals el lloc, en aquest cas l’ambient rural, té una funció especial perquè representa un món tràgic on es donen realitats molt dures, sobretot per a la dona.

TempsAquesta narració es un flaix bac, el narrador explica

una història antiga però no diu de quins anys és ni quan fa que la coneix.

Pel que fa la història la Rita i la Malenata són cosines si per tant es coneixen des de sempre. La narració comença quan tenen 20 anys i es casen. Després s’explica l’inici de la bogeria de la protagonista al cap de 3 anys de casades. Finalment es diu que 5 o 6 anys després es mor l’àvia. Per tant deduïm que la història transcorre amb un període de 8-9 anys.

LèxicEspressions:

Tenir compte: cuidar

Pedrer per baldufes: es burli

Castellanismes:camí fondo, jota, locaria, bueno

Vocabulari:ventijol, saula, verga