Les sirenes, abans i ara.

Índex·Introducció Pàg.1

·Explicació del mite Pàg.2

·Fonts escrites Pàg.6

·Pervivència en l'art,

la literatura i la música Pàg.9

·Conclusió Pàg.13

·Webgrafia Pàg.14

e n e s s o n é s s e r s m it o lò g ic s q u e c a n t e n p e r e n a m o r a r a ls p e s c a d o r s q u e p a s s e np e ls s e u s m a r s c a n t a n t a m b u n a v e u m o lt f in a q u e f a n q u e e l l s e s l la n c in a l m a r s e n s ep o r f e n t - lo s m o r ir o f e g a t s j a q u e m a i p o d e n a g a f a r - le s .A l ' a n t ig u i t a t le s s i r e n e s n o e r e n r e p r e s e n t a d e s c o m a l ' a c t u a l i t a t s in ó q u e a b a n s t e n ie na le s , c a r a h u m a n a i c o s d ' a u . A l ' e d a t m it j a n a e l s e u c o s c o m e n ç à a e v o lu c io n a r f in s q u e v a r e n q u e d a r r e p r e s e n t a d e s c o m m it a t d o n a , m it a t p e ix .E l s e u o r ig e n n o é s c la r , s e g o n s u n m it e e r e n f i l le s d e F o r c is i la s e v a m a r e e r a la m u s a

V iv ie n a la i l la A n t e m e s s a ( F lo r id a ) o n la t e r r a e r a b la n c a d e g u t a ls o s s o s b la q u e ja t s d e ls N a v e g a n t s m o r t s .

Introducció

Explicació del miteEl mite de les sirenes es remunta a l'antiguitat clàssica,aquest mite té una

riquesa de significats molt amplis.

Als orígens del mite aquestes es presenten en trios de nimfes un nombre que es repetirà en altres fèmines divines o semi divines com es el cas de les “àrpies” .

En quasi totes les interpretacions del mite afirmen que acompanyaven la deessa Perséfone. Els noms de les mateixes eren : Partenope, Leucosia i Ligea, encara que també són notables els noms de Aglaope, Persinoe i Thelxinoe. Per designes del destí es convertiren en meitat au meitat dones. Els autors difereixen en el perquè d’aquesta transformació atribuint-lo a distints factors.

Segons Ovidi Persefone va ser raptada a mans de Plutó i les sirenes havent-la buscat per terra imploraren als déus unes ales per poder cercar-la també al mar.

A vosotras, Aqueloides, ¿ de donde os vinieron esas plumas y patas de ave, siendo así que

vuestro rostro es de doncella? ¿Es acaso porque cuando Prosperina cogía flores

primaverales os encontrabais entre sus acompañantes, sabias Sirenas? Vosotras la

buscasteis en vano por el mundo entero, y entonces para que también los mares conocieran

vuestro penar deseasteis poder posaros sobre las olas apoyadas en los remos de unas alas,

y los dioses os fueron propicios y visteis como vuestros miembros se tornaban dorados

con el súbito aparecer de unas plumas. Pero para vuestra musicalidad, destinada a deleitar

los oídos, y los dotes eximias de vuestra boca no perdieran el uso de la voz, subsistieron

vuestras caras de doncellas y vuestra voz humana”.

La Metamorfosis, canto V 551-564

Al diccionari de Pierre Grimal destacam com a teoria una conversació de les sirenes com

a càstig de la deesa Afrodita davant els menyspreaments que aquestes feien als plaers

de l’amor.Diuen que les sirenes eren verges i rebutjaven tenir relaccions sexuals Per

això les privà del seu aspecte juvenil i angelical i les convertí en monstruoses aus amb

cap de dona.El seu comés era jugar un joc de seducció mortal del que pocs mariners

es lliuraven. Un segon signe de negativisme atribuït sempre a elles és el fet que la

grandíssima majoria que s’atrevien a acostar-se a les roques des d’on cantaven,

entabanats pels seus cants, morien víctimes de la temptació irresistible, de la seducció

mortal. Per a no acceptar la mort inútil i sense sentit com és una mort marítima, es crea

una entitat monstruosa, seductora i fatídica que acabava amb els mariners. Les sirenes

viuen rodejades d’ossos de les seves víctimes que omplen l’ illa i la banyen d’una

atmosfera tenebrosa i macabra que alimenta si més no el caràcter negatiu de les

mateixes.

“Y la muerte está siempre ligada a esta

canción. No es sólo que los hombres mueran

al oir el canto de las Sirenas; si las sirenas

fracasan en seducir a su presa ellas mismas

se suicidan [..] Por eso, la única forma que

tienen de escapar a la muerte es seducir y

matar a aquellos que las oyen" (Renata

Salecl)

Fonts escrites

Homer va ser un poeta èpic legendari que va escriure l'Odissea els antics grecs creuen tradicionalment que Homer va ser, certament, un personatge històric; en canvi, a la actualitat, els estudiosos creuen cada vegada més que Homer no va existir. D'acord a Martin West, Homer no és el nom d'un poeta històric, sinó un nombre fictici o un pseudònim.

Ell explica el mite de les sirenes amb la història de Ulisses i tot el que va fer per no caure a la temptació d'agafar una sirena.

Després de passar una altra volta per Eea,on Circe li fa noves recomanacions per superar els perills que l'esperen,Ulisses remprèn el rumb cap a Ítaca.

La primera d'aquestes amenaces són les sirenes,éssers amb cos d'au i amb cap i pits de dona.Els seus maravellosos cants atrauen als navegants cap als esculls que envolten la seva illa i els fan naufragar.Ulisses previngut per Circe fa tapar les orelles als seus companys mentre ell resta lligat al pal a fi de gaudir de l'indescriptible plaer d'escoltar l'encisadora veu de les sirenes.Així,per molt que cridi que el deslliguin,els homes no el senten,ni a ell ni al cant mortal de les sirenes.

Ulisses

Pervivència en l'art,la literatura i la música

Pervivència en l'art:

Les sirenes gregues que avui dia ens venen a la ment, són éssers meitat peix meitat adolescents. Aquestes no són exactament les sirenes de l’antiguitat clàssica. Les sirenes gregues són éssers fabulosos, originaris de la mitologia grega. Tenien potes d’ocells i plomes. També és coneguda com a ondina en català poètic.

Pervivència en la literatura:

Homer va escriure l'història d'Ulisses a L'Odissea i en aquesta imatge es pot veure el seu vaixell naufragant pels mars perillosos on sabien que si escoltaven aquells maravellosos cants moririen per això ell va ser intel·ligent de no deixar-se enganxar per aquestes veus.

Pervivència a la música:

Científics actuals han parlat que a les Illes Li Galli, properes a Sorrento (Itàlia), hi ha una illa anomenada la Sirenuse on la morfologia de les roques dels seus penya-segats actua com amplificador de l’eco, aleshores podrien ser els sons de la foca monjo que habitaven aquestes illes les que van inspirar a Homer en la seva llegenda del cant de les sirenes.

Conclusió

Aquest treball m'ha permet coneixer més història del món grec i llatí,m'ha fet coneixer historietes de personatges que han estat importants ja que són els que han donat vida a la història d'un païs però que es fa coneixer per tot el món.

M'ha fet veure que les coses no sempre són el que pareixen perque ningú diria que una sirena que representa la bellessa amb una veu tan fina fos capaç de fer tot això simplement per matar.Una vegada més queda demostrat que no t'has de fiar ni de tu mateix perque sempre hi haurà una part oscura que atravessar a la teva vida.

Webgrafia

Www.theoi.comWww.google.com/imatgesWww.alandalus-siglo21.orgWww.elpais.es/articulo/ensayo/