REVISTA D’INFORMACIÓ LOCAL DE CALLDETENES ANY 35 febrer del 2010 núm.175

5

Des del Serrat

Des del Serrat es té una privilegiada vista del poble que li confereixen els poc més de 20 metres de desnivell. És un veïnat històric del poble, tant o més que el c/ Gran o el c/ de França o el de St. Tomàs, que havia estat deixat sempre de la mà de Déu allà dalt en aquell serrat; poc desnivell, però suficient per fer-ne en temps passats un barri humil i marginat de l’activitat que de sempre s’havia bastit al llarg de la carretera, l’Església i l’Ajuntament. A cavall entre dos municipis, fins a mitjans dels 80 no ha estat comunicat amb la carretera per un vial enquitranat i de fet el primer ho va ser el c/ del Terme i no el tradicional accés pel Collet, l’actual carrer Sta. Eugènia, que tot just s’acaba d’enquitranar. Tanmateix en els darrers temps hi ha hagut algunes obres que han canviat radicalment aquesta relació física amb el poble. La plaça del Serrat- de fet plaça Lluís Companys- un mirador privilegiat del poble- i sobretot l’acabat d’estrenar tram del carrer dels Països Catalans que enllaça definitivament els dos nuclis.

Loteria de NadalCom ja sabeu el nostre número de Loteria de Nadal 01654 va sortir premiat . Us volem agrair la vostra col.laboració i us demanem disculpes per les dificultats de cobrament; també us volem recordar que encara hi sou a temps a cobrar-lo. Podeu trucar al 93 889 2918

REVISTA D’INFORMACIÓ LOCAL DE CALLDETENESAny XXXV, núm. 175, febrer 2010. EDITA: Col.lectiu L’

Espiga, amb la col.laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de la Conselleria de Cultura de l’Ajuntament de Calldetenes. L’ Espiga és membre de l’ Associació Catalana de la Premsa Comarcal. DIPÒSIT LEGAL: B-3297-82. CONSELL DE REDACCIÓ: Pere Arumí, Ferran Barcons, Ester Codina, Gil Erra, Miquel Erra, Joan Pujol, Miquelina Saborit, , Mireia Serra, Guillem Vasco, i Núria Vila. ADMINISTRACIÓ I PUBLICITAT: Montse Arumí i Joan Pujol. DISTRIBUCIÓ: Beth Puigdesens, Jordi Viver, Oriol Peix, Teresa

Danés, Marta Puigdesens, Eva Freixa, Ferran Barcons, Marc Pujol, germans Colom, Marta Vila, Aina Arumí, Ariadna Puig i família Arumí-Cassany. FOTOGRAFIES: Bruna Arumí, Santi Puig. DIBUIXOS: Montse Batalla, Marta Sánchez. L’ ESPLAI: Esplai Equinocci. CÒMIC: Xevi Domínguez. L’ESCOLA: CEIP Sant Marc. T’ EXPLICO UN CONTE?: Marta Sánchez. CARA A CREU: Núria Vilà, Ester Codina i FILOSFOEM Jordina Puig-desens... POCSÓROH: Núria Vilà i Ester Codina. Foto portada: Vista del poble des de l’inici c/ Països Catalans.

L’ ESPIGA no es fa responsable de les opinions expressades en els articles signats d’aquesta publicació

s u m a r i Editorial 3

Actualitat 4

Reflexions 9

Filosofem 10

Cara a creu 11

Parlem-ne? 13

Reportatge 14

Esports 16

L’esplai 18

Entitats 19

Escola 22

Pocsóroh 24

Ciència 25

Un conte 26

Calldecultura 27

Contraportada 28

editorial

66

actualitat

Festes NadalenquesPoques novetats enguany a les festes

nadalenques a part de l’arribada del patge acompanyat dels tambors i algun canvi a les carrosses del reis. Sens dubte el fet més remarcable fou la presència de la pluja al llarg de la cavalcada de Reis, par-ticularment a l’hora del parlament de ses Majestats des del balcó de l’ajuntament; malgrat tot no hi fa faltar el caliu de la gent que amb paraigua o sense va acom-pyar la corrua pels carrers del poble.

Un any més els Pastorets van tenir molt bona acollida omplint gairebé el tea-tre les dues sessions, el dia de St. Esteve i cap d’any i sempre amb novetats, com el remodelat número dels dimonis – amb cant inclòs-, la producció de neu a l’es-cena final o l’aparició del cor d’àngels des de les llotges. Cal fer esment també d’una

divertida i sorprenent passejada dels pas-tors - camí de Betlem- per l’amfiteatre el dia de cap d’any.

XXVa mostra de pessebresLa 25ª exposició de pessebres feta al

Centre Parroquial es pot qualificar d’exis-tosa. Un total de vint pessebres estre-nats per aquesta exposició, acompanyats d’altres recuperats d’anys anteriors, han ocupat la planta baixa i el primer pis del Casal. Al voltant d’unes 3000 persones han passat a visitar-los en les vint-i-dues sessions que han estat oberts. Cal esmen-tar que es va fer alguna sessió expressa per grups de gent que ho van demanar.

Amb motiu del 25è aniversari han estat exposats fins al 31 de gener. Dia que es va fer la cloenda amb el concert ja tra-dicional a l’església parroquial ofert pel grup Tam Tam Gospel.

Karkamal

Es va celebrar el dia 14 de febrer, dia fred però assolellat amb molta participació de públic i fins i tot a moltes disfresses; el que era un xic més fluix que altres anys fou la participació de carrosses o compar-ses; A part de la l’AMPA – els núvols- i la de l’AMPA de Sta. Eugènia que repe-tia particvipació, hi havia només , la dels Kikiriteies, la de l’Esplai – de pops i la del c/ Balmes. El recorregut va ser el tradici-onal, acabant a la plaça 11 de setembre en mig del bullici del mercvat. En acabat un presentant de l’ampa va fer la lectura del manifest i la cremada del carnestoltes o com a mínim de les disfresses.

El karkamal havia tingut un aperitiu el dissabte al matí amb una xocolatada i jocs de cucanya organitzada des del punt jove i el grup de Joves Alternatius.

el tempsL’any 2009 ha estat un any amb les pluges un xic per sobre

del que és normal i amb pluges ben repartides. Del darrer període destaca l’aparició de la neu per tres vega-

des però sempre efímera; el 22 de desembre al matí que es va girar en pluja, el 7 de gener, que també es va girar en pluja, i finalment el 27 de gener. També destaca la quantitat de dies amb precipitació; des del 20 de desembre fins al 22 de febrer ha plogut un total de 28 dies.

en l/m2 poble dies S. Marg diesgener 49 4 52,5 10febrer 17 2 23,5 5març 53 6 68 7abril 58 9 106,5 14maig 45 4 28 3juny 44 8 50 8juliol 67 7 67,5 7agost 87 4 111 5setembre 115 8 110 11octubre 90 4 59,5 6novembre 7 3 9 4desembre 49 4 57 8TOTAL 681 63 742,5 88

La cavalcada passada per aigua Els del grup de Joves Alternatius repartitn la xocolata

7

INGRESSOS DESPESES

1. Impostos directes 814.622,00 1.Despeses de personal 943.500,00

2. Impostos indirectes 80.442,00 2. Béns corrents i serveis 1.216.552,00

3. Taxes i altres ingressos 2.798.541,42 3. Despeses financeres 58.000,00

4. Transferències corrents 988.400,00 4.Transferències corrents 29.797,00

5.Ingressos patrimonials 25.801,00 Total despeses corrents 2.247.849,00

Total ingressos corrents 4.707.806,42

6. Inversions reals 3.139.554,00

6. Alienació d’inv. Reals 99.844,00 7. Transferències de capital 1,00

7. Transfer. de capital 810.743,58 9. Passius financers 231.000,00

8. Actius financers 4,00 total operacions de capital 3.370.555,00

9. Passius financers 6,00

total operacions de capital 910.597,58 TOTAL DESPESES 5.618.404,00 TOTAL INGRESSOS 5.618.404,00

actualitatPressupost 2010, sense inversions

Presentat als regidors pel desembre va quedar definitivament aprovat el 29 de gener amb els vots a favor de l’equip de govern i els vots en contra de PM i CiU. Tot i que l’equip de govern havia acceptat les esmenes presentades per CiU al final els seus regidors van dir que no el votarien perquè no s’acceptava la realització d’una auditoria externa. En vistes de la posició dels regidors de CiU, l’equip de govern va decidir no tenir en compte les esmenes incloent només una correcció tècnica referent a la subvenció per la gesta del camp de futbol – puja 87000 € i s’ha d’incloure en Inversions extraordinàries- i la pre-visió d’ingressos per impostos directes que experimenta un petit increment en tant que s’hi inclou els permisos per a la instal·lació al municipi d’una planta de cogeneració per part d’una empresa privada.

El tret més característic és la caiguda brusca del pressupost extraordinari que cau dels 8 milions de l’any passat als 3 d’enguany degut sobretot a que gairebé han acabat les obres del sector Torren-tal-Països Catalans. De fet no hi ha cap inversió nova per part de l’ajuntament que no sigui derivada de subvencions. En aquest sentit s’hi contemplen uns 398000 euros del POUSC pel pavelló i uns 50000 també pal pavelló de la Diputació, també s’hi inclouen 149750 € del POUSC per arranjar l’entorn de St. Martí. També és una dada rellevant la caiguda de la despesa corrent per pri-mera vegada en molts anys, basada en gran mesura en una altra retallada de les despeses de personal.

Pel que fa a les despeses finance-res cauen per primera vegada passant de 84 mil euros a 58 mil. Afegint-hi les derivades de les inversions- passius financers - pugen a 289000 € amb un reducció de 55 mil respecte de l’exer-cici anterior.

Taxes, congelades però no tant

El fet més destacat és que la majo-ria de taxes es mantenen tret de les escombraries - falta concretar el valor corresponent a les botigues- i l’Impost sobre Béns Immobles urbà. Les escom-braries pugen aproximadament un 3% i l’IBI és el que experimenta la pujada

Taxa Període cobrament Import (euros) Var. 2007(%)

IBI (tipus) 1-4 al 3-6 no dom.Dom. 2 rebuts semes

Urbà 1,02Urba no edif 1,10)rústic: 0,87

4,100

Vehicles 1-2 al 1-4 24,61 (fins 8 CV)66,46 (8 a 12 CV)

00

Guals (sense placa) 1-4 al 3-6 50 (fins 5 veh.)

s/d0

Escombraries 1-4 al 3-6 no dom.Dom. 2 rebuts semes.

112,62(habitatge)s/d(botigues)463,5

3s/d3

Cementiri 1-4 al 3-6 12 0

Preus espectacles: inf<10 a 3-5 ; >10: 6 a 10; Resta de sessions: de 6 a 30 €

més forta amb un 4,1% i que fa provocar una forta polèmica al plenari quan es va presentar.

Torna la taxa de clavegueramPel que fa a l’aigua no es publiquen

els preus que de moment no es toquen perquè s’actualitzaran pel juny; només cal esmentar el nou recàrrec que s’apli-carà per la substitució dels comptadors per uns de lectura a distància i que puja 1,35 € per comptador i mes que venen a ser uns 4 € per rebut trimestral. Està previst que aquest recàrrec es faci per un període de 10 anys.

Una altra novetat és la recuperació de la taxa de clavegueram que des de feia uns amys s’havia suprimit; una pràctica, per cert, a la qual s’havien apuntat molts municipis en època de bonaça econòmica. Aquesta taxa, que s’aplicarà a tots el rebuts, tindrà un valor variable en fun-ció del consum d’aigua que es faci però sempre amb un import mínim d’uns 6 € per rebut trimestral i un màxim d’uns 15, IVA inclòs.

Tot plegat vol dir que per a un rebut trimestral normal - uns 40 € - s’apujarà - paroximadament de uns 10 € és a dir un increment del 25%.

8

Autoservei Pla- grup Coaliment

C/ St. Tomàs, 10 - Calldetenes Tel. 93 886 36 97

Sortegem: Carros de compra, microones, cafeteres i molts regals

més

actualitat

Font d’en TitusLa justícia ha donat una altra alegria a

l’ajuntament de Calldetenes pel que fa a la urbanització de la Font d’en Titus. Si a finals d’any el tribunal suprem de Madrid fallava a favor de Calldetenes, (veure espiga anterior) ara ha estat el TSJC, que com a minim, ha admès a tràmit el recurs del nostre ajuntament contra el decret de segregació de l’any 2000. D’altra banda en el darrer plenari es va decidir presentar un altre recurs. Aquest fet va provocar un debat a partir del qual va haver-hi una pro-posta dels grups de l’oposició, recolzada per l’equip de govern, d’intentar resoldre el conflicte via diàleg.

El cert és que l’ajuntament de Callde-tenes ha recorregut totes les resolucions de la Genralitat referides a la segregació perquè considera que està mal feta de bon començament doncs imposa un acord per al repartiment de béns entre els dos muni-cipis que, a parer del nostre Ajuntament, mai no s’ha produit.

Com a fets certs cal fer esment que en breu la Diputació tindrà un informe tècnic amb els diners d’impostos que St. Julià ha de retornar a Caldetenes del període 1995-2000 i també que el 5 de març el director General d’Administració Local de la Generalitat Sr. Bassaganya serà al poble per informar de la situació de les negociacions.

S’acaben les obres

Estan ja acabades les obres de l’entorn del Serrat, con-cretament el tram dels Països Catalans (foto) entre el c/ del Terme i el c/ Sta. Eugènia i la continuació d’aquest fins a c/ del Serrat, l’antic camí de pujada en aquest veïnat. Sens dubte una de les obres més importants al poble per que repre-senten l’encaix d’aquest barri en el teixit urbà del centre. Una particularitat: les voreres són més senzilles; és temps de crisi i no hi han col.locat panot. Ara només queda l’enlluemenat que es farà amb bombetes tipus LED i si es pot amb finança-ment del FEOSL del govern de l’Estat.

Projectes pel FEOSLEn el plenari extraordinari de gener

l’ajuntament va decidir acollir-se en aquest projecte que és de fet la versió 2010 del pla anticrisi del govern central - fons estatal per a l’ocupació el desen-volupament sostenible local- , destinat enguany a fomentar el desenvolupament sostenible. En aquest sentit l’ajuntament ha presentat els projectes d’instal·lar pla-ques solars a la coberta del Pavelló Muni-cipal i la instal.lació d’enlluemenat del nou tram del c/ Sta. Eugènia i el Països Catalans amb la nova tecnologia de bom-betes LED, molt més eficients. El primer projecte puja 193000 i el 2n 43000. Val a dir que la iniciativa no va comptar amb el suport del regidors de CiU al·legant que pagar l’enllumenat en uns carrers establia un greuge comparatiu.

Nou enlluemenat públicAquest Nadal ha entrat en servei el

nou enlluemnat del c/ Bellmunt, el c/ St. Sebastià i una part del c/ Balmes on s’han substituit les bobmetes convencionals amb un consumde 160 W per bombetes tipus LED de 60 W molt més eficients L’import de l’obra ha estat de 86350 € finançats amb el fons estatal de l’any pas-sat. L’ajuntament pensa estalviar uns 400 € l’any.

El SES continua creixentAmb una preinscricpió de 60 alum-

nes, més alguns altres en altres cursos superiors, tot i que la previsió de línies de primer feta pel Departament és de dues, tenint en compte que tots ells tenen dret a ser escolaritzats i afegint-hi els possibles repetidors és molt probable que s’hagin d’adjudicar tres línies com el curs passat, tot i que de moment des del departament no s’ha confirmat res. El que si que és cert que augmentarà el nombre total d’alum-nes passaran a ser uns 260.

Pel que fa a les obres del centre nou hi ha força inquietud per part dels pares ja que, encara que es diu que es va avançant i que tot va per bon camí, comencen a estar força molestos perquè veuen que va passant el temps i no tenen cap resposta definitiva.

I l’escola Sant Marc també26 nens s’han preinscrit a l’escola que

només donaran de moment per un sol grup que són, recordem de 25. En el curs on caldrà desdoblar, és a dir formar un 2n grup, serà a P5, on s’hi ha incorporat algun nen nou, fent un total de 29 número que implica necessàriament desdoblar. Tanmateix de moment no hi ha res confir-mat des d’Ensenyament.

9

actualitat

Es constitueix una associació de comerciants al poble

El passat dilluns 22 de febrer va fer la seva presentació en públic una associació de comerciants del poble de Calldete-nes; en paraules de la junta pretén aglutinar no solament els comerciants si no empresaris de serveis i petits empresaris en general per defensar els seus interessos si cal i per obtenir suports que individualment fóra més difícil. En aquest sen-tit es va presentar una línia d’ajuts per a la rehabilitació de locals o renovació d’equipaments.

Molt més concreta és la línia d’ajuts aconseguida a través del projecte Ciutats digitals per realitzar al poble un parell de cursets d’informàtica adreçats als associ-ats o qualsevol altre comerciant o empre-sari del poble.

L’associació neix de fet sota l’impuls de l’Ajuntament que també li dóna suport

logístic com és ara facilitant-los un local; de fet el mateix alcalde va ser present a la reunió de presentació felicitant-los per la iniciativa. En aquesta línia l’ajuntament té previst demanar a la Diputació la realitza-ció d’un estudi de Mercat – valorat en uns 10000 €, un 10% dels quals anirien a càrrec de l’ajuntament- que es considera una eina

imprescindible per dinamitzar el comerç del poble. Aquest actuació, que també es va presentar durant l’acte, contempla fer un estudi de l’oferta i la demanda del municipi o per exemple establir rutes comercials. Van assistir a l’acte una 20 de comerciants, el nombre que, més o menys formen part de l’associació.

Activitat teatralL’actuació del pallasso Leo Bassi el

dissabte 9 de gener presentant Utopia ha estat la primera gran fita d’aquest perí-ode. No es va acabar d’omplir el teatre però Bassi va demostrar tenir un públic fidel. Dues hores llargs sense interrupci-ons d’actuació en solitari només amb la col.laboració puntual d’un assistent tèc-nic en algun número. Sense dubte tot un repte del qual el càustic personatge se’n va sortir prou bé; es clar que presenta prou reigstres diferents: des del monòleg de la primera part a l’entranyable pallasso blanc de la segona que el lliga a la cente-nària tradició familiar de pallassos.

L’última obra que s’ha representat ha estat l’habitació de Verònica, un drama d’intriga un xic complex però que va saber matenir la tensió entre el públic, que gairebé omplia el recinte, al llarg l’hora i mitja que dura l’espectacle. Bona intepretació dels 4 actors, tots ells de renom en el món televisiu, encapçalats per l’osonenc Lluis Soler.

Acabarem recordant que ja s’està preparant una nova edició de la mostra de teratre amateur d’Osona que enguany tancaran els de l’Espardenya amb l’obra Penombres.

Activitats del C.E.CDes de principis d’any el C.E.C

ha fet vàries activitats: Passada de diapositives,durant tres divendres del més de gener, recollida del pessebre a Mata-galls i sortides amb esquís al Puigmal, Tarbesou, Pic de la Mina.

Per més informació de les properes sortides podeu consultar la Web del Club (www.cecalldetenes.cat ).

Caramelles 2010Les caramelles tampoc no hi faltaran

enguany aquest dies de Pasqua. Si no hi ha cap novetat de darrera hora faran les habituals actuacions. Com de costum també aniran de colònies per acabar-ho de preparar.

Ja som 2391 Aquest és el nou padró municipal que experimenta un increment de 62 perso-nes.

Jutge de pau, reelegitEn el plenari de desembre va ser ree-

legit per una període de 4 anys Josep Par-ramon i Rabaseda com a jutge de pau del poble per quatre anys més. També ho va ser la jutgessa suplent, Marta Escalé.

UdeP no vol plantes de runes en sòl agrícola

El sindicat agrari Unió de pagesos s’oposa a la ubicació de plantes de tracta-ment de runes en sòl rústic o agrícola com permet ara mateix la Generalitat. Davant la perspectiva de la instal·lació a diferents punts d’Osona de més plantes de tracta-ment de runes, com la ubicada en el nostre municipi a l’altura de l’eix, ha endegat una campanya per demanar que s’instal·lin en sòl industrial. Aquest és una de les poques excepcions que contempla la normativa i que de fet en altres comarques no s’aplica; així al Vallès aquestes plantes ocupen sòl industrial i porten coberta per evitar soroll i pols.

Un altre conflicte camp-indústria s’està generant amb el projecte de macropolígon que s’ubicarà en terme de Folgueroles i de Tavèrnoles, a continuació del polígon del Molí del Llobet de Vic i que ocuparà unes 700 ha de sòl agrícola. De moment des del sindicat estan a l’expectativa. El polígon anirà paral·lel a l’eix transversal des de St. Francesc fins a la Torre d’en Morgadés.

Una altra preocupació del sector són els baixos preus que s’estan pagant. Pel que fa a Osona, tot i que el preu del porc s’ha recuperat un xic, la preocupació més gran continua essent el preu de la llet que es torna a pagar per dessota dels 30 ct litre.

10

actualitat

MOVIMENT DEMOGRÀFIC (desembre-febrer)Naixements: Gerard Solé Castells, Biel Abad Font, Oriol Rovira i Sala, Bruna Segalés Borrull i Martina Puig Ruiz.Defuncions:, Secundina Abellí Bota, 88 a, José Antonio Guerrero Rojano, 57 a.

BreusXERRADA SOBRE PURINS Organit-zada per Poble en Marxa va celebrar-se el dijou dia 18 de febrer al vestíbul de l’Ajuntament; van assistir-hi una 40 per-sones . Va anar a càrrec de Mercè Boy, ambientòloga i doctorand a la Univer-sitat de Girona i va versar sobre l’estat de les fonts a Osona, fent esment també de la situació de les del nostre municipi – Boga, Gana, el figueral i Vermella- a partir de dades del C. Comarcal des de l’any 2004. Es va concloure el mal estat de totes elles relacionant-ho amb la ges-tió dels purins.

BENVINGUDA MERITXELL La Núria Vilà, la nostra companya de redacció, va donar a llum el passat divendres 26 a una nena maquíssima. Benvinguda Merit-xell!! L’enhorabona a la familia i, sobre-tot, als pares. Felicitats Núria i Miquel!

SENSE INSTITUT Tot i que la nevada del dia 7 no va arribar a cuallar es va suspendre el transport escolar de manera que molts dels d’alumnes de fora Callde-tenes no van poder reprendre les classes després del parèntesi nadalenc el diven-dres dia 8 de gener.

PLANTA DE BIOGÀS. L’explotació ramadera del Raurell té pensat instal.lar una planta de Biogas d’uns 450 KW de potència i per al consum propi, que s’ali-mentarà de fems de porc i de vaca.

20-03-10Concert Qumi Portet

27-03-10Concert Glòria Terricabras

28-03-10Concurs Ocellaire

4 i 5-04-10Caramelles

10 o 11-04-10Madrid-Barça(pantalla gegant)

11-04-1016a Pa i Trago

23-04-10Festa de St. Jordi

25-04-10Aplec de St. Marc

29-04-10Visita casal de Cervelló

TELÈFONS D’INTERÈS

Serveis de salutDispensari 93 889 04 64Farmàcia 93 889 19 44Urgències (CAP Sta. Eugènia) 93 885 45 56

Hospital General de Vic 93 889 11 11Clínica de Vic 93 886 12 11Creu Roja Vic 93 889 55 55

PoliciaMossos 93 881 57 00Policia Nacional (D.N.I.) 93 889 44 44Guàrdia Civil 93 883 27 92 emg. 062

Altres serveisAjuntament 93 886 31 05Parròquia 93 889 33 37Bombers 93 886 25 25Estació d’ autobusos 93 889 19 17ITV 93 886 20 33ENHER 93 886 20 33FECSA 900 73 73 73Aigües SOREA 93 851 41 53Taxi Quim 639 912 122

EntitatsEsc. Bressol 93 889 17 93CEIP St.Marc 93 886 27 93SES 93 886 71 16 Casal Avis 93 889 00 45

Tot preparant la botifarra del dijous gras. Foto F. Blay

Els del casal que no paren

Els del Casal estan preparant la visita que els faran els de Cervelló, retorn de le que van fer el passat novembre. Serà el dijous 29 d’abril i ja s’estan preparant tot una colla d’actes. De moment els de la coral del casal Armand Quintana estan preparant unes quantes cançons i sembla que també hi actuarà la coral del casal parroquial . Els del casal és que no paren i ja estan preparant també una excursió a Holanda, pel proper estiu.

reflexions

11

l’anxaneta espai de reflexió

Que diuen si la bossa sona? per Miquelina Saborit

Els de l’SGAE - Societat General Autors Editors- han arribat a la conclusió que si no sona perquè hi ha crisis, es ven menys

producte d’autoria, es descarrega música gra-tuïtament. En definitiva que la cosa no rutlla tan bé...i s’han de recuperar els ingressos com sigui.

L’SGAE és la responsable del darrer- no sé si dir-ne fins i tot absurd- impost inquisitiu: 95 € d’impost d’autoria en un institut d’A Coruña per la representació de l’obra de Federico Garcia Lorca “Bodas de Sangre”, un altre cas anecdòtic és la reclamació a una perruqueria de l’Hospitalet de 12 € per posar la ràdio amb música als clients (l’emissora ja paga per emetre els drets).

Altres despropòsits serien voler cobrar als Ajuntaments per les músiques que interpreten les orquestres (que elles per ofici ja han pagat a l’SGAE) o fins i tot voler cobrar per les músi-ques que s’emetien en un concert solidari a favor d’Haiti.

Evidentment desconeixem al detall el funcio-nament de l’organització d’autors i editors...però arribar a aquests nivells resulta ridícul.

Voler recuperar costi el que costi la defensa de l’autoria, fins arribar a aquests nivells de mofa, no fa massa maco.

No és que estiguem en contra de la defensa del creador i el mèrit que té fer-ho...però hi ha àmbits molt més punibles com són les descarre-gues d’internet...però és clar que la seva penalit-zació és més complexa i és més fàcil castigar a la perruquera. Evidentment la cultura no pot espe-rar viure de les subvencions i és lícit que vulgui ser econòmicament viable, però haurà de revisar el model, perquè internet i el públic - que sempre té raó- ha decidit modificar-ne les formes.

De fet fem-nos pagues que alguna cosa haurà de canviar.

Jo de moment fins i tot tinc temença de cantar a la dutxa...no sigui que em surti del telèfon de la dutxa un esperpèntic inspector de l’SGAE...i em multa.

MOVIMENT DEMOGRÀFIC (desembre-febrer)Naixements: Gerard Solé Castells, Biel Abad Font, Oriol Rovira i Sala, Bruna Segalés Borrull i Martina Puig Ruiz.Defuncions:, Secundina Abellí Bota, 88 a, José Antonio Guerrero Rojano, 57 a.

Sentit metafòricper Josep Ma. Serra

Devem un gran favor als nostres polítics per lo bé que ens ho fan passar escoltant els seus discur-sos. Situats dins el debat de política nacional, en

el Congrés espanyol, els diputats encaren el seu treball enfront de la crisi. Una part del vocabulari emprat per aquests senyors, declina cap a la comparació literària d’una cosa per expressar-ne una altra. Metàfores que posen un granet de diversió en els llargs debats.

Un animalet, com el cocodril, n’és l’exemple. La simi-litud d’una boca molt gran de la qual en pot sortir molta xerrameca al costat d’unes orelles molt petites incapa-ces d’escoltar res. També la d’un burro que va morir de set i gana, dóna a entendre que pensen en guanyar les eleccions i no en el futur de les noves generacions. És pur egoisme partidista portat a terme pel cap del govern i el seu contrincant a l’oposició.

“Tocat i enfonsat”, “baralla de galls”, “hores d’un llarg debat per a sords” també són un exemple ben distret i divertit.

Malauradament, en l’actualitat, sembla que els nos-tres mandataris caminin per un camí planer i que el poble ho fa per un pedregar. Socialistes i Populars viuen dins una bombolla, on els seus esforços es desgasten contínuament per l’atac mutu a l’adversari. La dedicació clara que haurien de posar per treure el país de la crisi, se’ls fa com un tel invisible. Tot queda com molt con-fús. Les solucions es basen en una urgència per crear comissions i estudiar problemes que ja s’haurien d’ha-ver resolt fa molt de temps, per no dir anys. Creure que el vedell vol anar mamant de la vaca tota la vida, és un error. Seria malpensar que alguns tindrien por de perdre la poltrona.

Hi ha masses privilegis que es converteixen, ara més que mai, en una càrrega desmesurada per les despeses que ha de suportar l’Administració.

Per no perdre’s en el desànim que ens proporcio-nen aquests senyors, hi ha un remei de debò: és vacu-nar-se. Per combatre aquesta afecció hi ha diferents tipus de vacunes que contenen soques molt eficaces: l’esport, la lectura, l’art i un llarg etcètera de solucions quasi inesgotable.

Jo m’he decantat per la vacuna del romanticisme. T’immunitza contra virus malignes i et permet interpre-tar la naturalesa d’una manera pròpia. Dita interpretació aplicada a l’art, en qualsevol dels seus àmbits, permet la fugida cap a l’obra romàntica.

Metàfores i romanticisme són com una mena de diversió i refugi per passar de puntetes sobre un fangar real i molt perillós.

Per sobre de tot, que tinguem sort!

1212

f ilosofem

Segons què considerem que és l’ésser humà, tindrem una visió o una altra de la seva existència, del seu pas pel l’univers. Per exemple, l’humanisme es basa en definir l’especificitat de l’ésser humà com a animal racional, és a dir, creu que el que fa ésser humà a l’ésser humà és la seva capacitat racional (capacitat matemàtica, eidètica, especulativa, d’abstracció…).

Peter Sloterdijk, l’any 1999 va fer una conferència a Alemanya en la qual posava en dubte les bases d’aquest pressupòsit humanista (l’ésser humà és ésser humà en tant que racional) Es basà en la filosofia de Heidegger, la filosofia de Nietzsche i la filosofia platònica per argumentar la seva crítica i donar la seva proposta filosòfica.

En la primera part de la conferència, es dedica a definir què és l’humanisme. N’hi ha hagut molts d’humanismes, cada un amb les seves característiques pròpies com per exemple l’existencialista, el marxista o el cristià però tots, segons ell (i també segons Heidegger) es basen en la diferenciació específica de l’ésser humà que acabo de citar i que, en poques paraules, postula que la ciència, la lectura dels clàssics (la pràctica racional) és el que ens fa pròpiament humans.

Heidegger es preguntà en el seu text Carta sobre l’hu-manisme, com podem continuar dignificant l’ésser humà per la seva capacitat racional si sabem que aquesta només ens ha portat que desgràcia? És a dir, la nostra capacitat racional ha fet que creéssim estats totalitaris, ens matéssim, ens apoderéssim als uns als altres, no ens comprenguéssim... com podem continuar considerant que la nostra especificitat és la nostra capacitat racional? Per a ell això no ens dignifica prou. La seva proposta, és una diferenciació ontològica, és a dir, una diferencia-ció de l’ésser humà per sobre de qualsevol ens i és que ell, a diferència de tots els altres ens, té món (món entès com, en poques paraules, món lingüístic: naixem en una cultura amb una cosmovisió sobre qui som i quina és la nostra història)

Sloterdijk recull de Heidegger aquesta especificitat ontològica de l’ésser humà. L’ésser humà, a diferència de tot altre ens, té un món, no només està en el món. Ara bé, per a ell, això és fruit de quelcom encara molt més essencial de l’ésser humà: és la seva tendència biològica a fugir de la seva animalitat mitjançant la seva auto-do-mesticació (el primer pas, quan fuig de l’animalitat, és el naixement d’aquest món del que parla Heidegger) .

Tant per Nietzsche com per Sloterdijk, l’humanisme ha estat una tècnica de domesticació de l’home per l’home mateix. En paraules de Nietzsche, l’humanisme és la tècnica per convertir el llop en gos. Ara bé, per a Nietz-sche, ha estat la tradició metafísica i sobretot la cristiana (nascuda de Pau de Tars) la que ha volgut domesticar la part animal de l’home i, en canvi, per a Sloterdijk, aquesta domesticació és una tendència inevitable i l’humanisme cristià només n’ha estat una però que no serà la última.

Davant la crisi de l’humanisme, en una societat on ja no és possible, com diu ell, educar-nos (o domesticar-nos) mitjançant la lectura dels clàssics perquè ara són els mitjans de comunicació el que s’han apoderat de l’antic rol social de regulador i organitzador de la lectura, quina ha de ser la nova tècnica de domesticació que els homes hem d’escollir per a nosaltres mateixos? (com he dit, la domesticació és una tendència inevitable, ens domesti-carem i cal reflexionar amb què) .

Sloterdijk recull de Plató i dels seus diàlegs sobre política, el fet que el poder pugui entrar en els aspectes de la vida (biopolítica). Sloterdijk proposa que el savi de Plató de l’actualitat sigui la biogenètica i proposa que la nova forma de suprimir les tendències animals de l’ésser humà i perpetuar l’harmonia en el Parc Humà (allà on els homes viuen i es domestiquen a si mateixos) sigui mitjan-çant la manipulació genètica prenatal, així tindrem éssers humans cada vegada més dòcils, menys animals i menys salvatges, ja des del primer dia de vida.

Regles per al parc humà de Peter Sloterdijk

13

En una moneda sempre hi han dues cares, bé de fet una cara, una creu i un “canto”. Aquesta pàgina vol ser com una moneda, amb punts de vista diferents... de les opcions tu decideixes.

Introducció:

El petit comerç té una gran tradició al nostre país. Tot i així, sembla que els grans magatzems, més propis de la cultura anglosaxona, s’han consolidat com un negoci ferm i, a ulls de la gent, és un forma de compra moderna. Aquesta “invasió” ha portat a l’extinció de moltes botigues; malgrat tot moltes aconsegueixen aguantar.

El perquè:

En aquests temps moderns, sembla que molta gent valora més la rapidesa i la facilitat que no pas l’atenció personalitzada i de qualitat. Perquè això es la màxima virtut dels petits comerços.

Les botigues de barri o de poble ofereixen una atenció personalitzada i en alguns casos especialitzada, arribant alguns comerços a productes tan particulars que només es poden trobar en aquests llocs, com merceries, ferreteries...

El problema que generen aquests establiments envers els clients és la fama que tenen de ser més cars. Potser és cert que els seus preus no poden competir amb els dels hipermercats, i no es d’estranyar, sobretot tenint en compte el nombre d’estocs que tenen. El que si és indubtable és la fiabilitat, i si en algun cas no fos així, sempre hi hauria la possibilitat de reclamació, un fet que no deixarien passar els petits comerciants per mostrar el grau d’implicació amb el seus clients.

Conclusió:

Hauríem de tenir més respecte per al petit comerç, saber valorar el que aporten al poble o a la comunitat, valorar l’esforç que fan i apreciar-los en tant que això.

Introducció:

Des de fa uns quinze anys aproximadament han arribat al nostre país les grans superfícies i hipermercats, o sigui, aquests establiments on tu pots trobar de tot des de alimentació fins a roba o electrodomèstics.

El perquè:

Els hipermercats o grans superfícies són llocs on es pot comprar de tot a uns preus més assequibles que als petits comerços (on moltes vegades els preus estan multiplicats per dos o fins i tot per tres, comparant-los amb aquests grans centres). Un altre avantatge d’aquests grans comerços és el fet que pots trobar molta més varietat de marques d’un mateix producte comparat amb els petits establiments o botigues de poble, on només hi ha un tipus de marca i aquest ja es el que t’ha d’agradar si només vas a comprar en aquest establiment. Un altre punt a favor dels grans centres comercials és que aquests estan preparats per acollir grans gentades, així que mai tindràs problemes per l’aparcament, en canvi a les botigues petites has de marxar carregat com un burro i a sobre caminar una estoneta per deixar les compres al cotxe.

Conclusió:

Crec que som uns privilegiats de tenir a prop de les nostres llars centres d’aquesta envergadura on podem anar a comprar de tot només aparcant una sola vegada i on podem trobar de tot. L’únic moment en que jo utilitzaria un petit comerç és quan no he trobat el que necessitava a aquests grans magatzems!

ARA ÉS EL TEU TORN TU TIRES LA MONEDA.

Si voleu que algun tema en concret es parli al Cara a Creu, podeu enviar la vostra proposta al mail espiga.call@gmail.com

cara a creu

Supermercats vs. Petit comerç

LlegiuL’ESPIGA!

espiga.call@gmail.com

1515

parlem-ne

El nom de les cases del poble (I)Tothom sap com s’anomenen les masies del municipi; però quin nom tenen –o tenien- les cases del poble? A banda d’unes poques masies de renom, la majoria de petites cases en filera han perdut el seu mot identificador. L’elevada circulació al llarg del temps de famílies i persones per un mateix habitatge; les reestructuracions i remodelacions; la humilitat dels seus estadants i la innecessitat d’un mot distintiu –per l’existència, potser, del carrer- ha fet que no sigui tan popular una denominació.

A continuació, i al llarg de varies Espigues, s’ani-ran publicant el nom de les cases de Calldetenes de la primera meitat de segle XX. Pretén ser una eina inicial, de debat i d’intercanvi. Un homenatge a totes aquelles petites cases que continuen dem-peus, i que per molts anys hi estiguin, i a aquelles persones que hi han viscut. Així, no dubteu a posar-vos en contacte amb els redactors de l’Espiga per millorar els resultats de la recerca

La fotografia aèria de Calldetenes de finals de la dècada de 1950, ens situa en aquella època i ens en defineix el nucli urbà: el carrer Gran, la plaça Vella, el carrer de França, el carrer Sant Tomàs…

(1) El veïnat del Serrat

Comencem aquesta primera publicació, amb el que fou la llavor del nucli de Calldetenes. El segle XVI, es situen un seguit d’hostals al camí ral de Vic a Girona, coneguts com els “Hostals de Calldetenes”. El que avui en dia coneixem com el carrer del Serrat.

1. Can Cara brut/ Can Cassa*2. Can Camon/ Can Patrici3. Ca la Llagrimosa4. Can Gambires5. Can Pinxo o Can Rossinyol6. Can Romà/ Can Solitari/ Ca la Màxima/ Ca la Gregòria/ Can Palanques7. Ca la Rosa8. Ca la Josefa9. Cal Ros o cal Letus/ Cal Peixater10. Cal Moreno11. Ca la Xita12. Ca la Jupeta/ Ca la Carolina13. Ca la Juliana 14. Ca l’Endal15. El Xalet/ Can Valent/ Can Xerrella

16. Can Caganet17. Can Xec18. Ca l’Ermità

* Algunes de les cases prenen diferents noms, ja sigui en una mateixa època (s’utilitza la conjunció “o”) o en diferents períodes (distingits per mitjà de “/”).

Gil de la Farigola

1616

reportatge

Jaume Parramon, regidor d’Educació i Premis Literaris

En Jaume Parramon té 45 anys. Després de regentar una granja de conilles, actualment està fent de mecànic de manteniment. A l’ajuntament exerceix de primer tinent d’alcalde i capitaneja la regidoria d’Educació i Premis Literaris. Conegut per la seva passió per la cultura, aquest tastaolle-tes és, a més, vicepresident de l’Espardenya Tea-tre, on normalment fa de director.

anys. Amb ell marxa tot l’equip directiu, així que hi haurà tot un equip nou.

En Roc, que hi ha estat des del prin-cipi, ha apretat molt fort i ha aconseguit un grup molt potent i cohesionat. Esperem que això continuï sent així. Com que hi haurà un equip nou, segurament hi haurà línies d’actuació noves i esperem que això reverteixi en positiu.

A nivell de Consell Escolar ja s’està organitzant per a portar a terme el canvi.

En aquest sentit, cal comentar també que després de la marxa de la Maria del CEIP s’està canviant la dinàmica a l’es-cola, s’està treballant molt bé i la Lore està apretant fort. A més, enguany hi ha hagut un canvi de la cap d’estudis, que ara és l’Anna Girbau.

Hem de pensar que l’escola cada vegada es més gran. Aquells que forma-ren part del boom dels anys 70 ara són pares i tenen fills, fet que porta a un altre boom.

La nova manera d’ensenyar

Des de fa un temps l’actualitat cata-lana està marcada per les noves polítiques es s’estan fomentant des de la Generali-tat. Diferents sectors, des de professorat fins a associacions de pares, volen dir-hi la seva. Malgrat que la cohesió i el treball conjunt hauria de ser la tònica per afron-tar l’educació de nova generació, sem-bla més una guerra oberta que un diàleg constructiu. Però... com ho afrontem des de Calldetenes?

justa mesura. En relació a la SES nova, el pro-

jecte ja està enllestit. El conveni amb el Departament perquè l’ajuntament tiri endavant les obres s’està a punt de tancar, i s’espera que sigui aviat, però hem de tenir en compte que no depèn de nosaltres. Sobre el centre, es possible que l’any vinent es desdobli el primer; segons el nombre d’alumnes que hi hagi. Es va començar amb dues línies, però ja es una escola molt gran i l’any vinent passarem, probablement, de tenir 250 alumnes a tenir-ne 260; fet que podria implicar una aula més.

L’E.- Quines han estat les actuacions o fets més importants que s’han portat a terme des de la regidoria d’Educació en l’última legislatura?

J.- No sé. Ni ha molts. L’ampliació de la guarderia, el canvi de direcció de l’escola ha estat també un fet molt notori. El projecte de la nova SES, que esperem poder començar-la tan aviat com sigui possible. I també la inauguració de l’es-cola de música.

L’E.- Està previst un canvi de direc-ció en la SES?

J.- Sí, hi ha un canvi de direcció en marxa al SES. En Roc porta ja 4 anys, i si es tornés a presentar hauria de ser per 4 anys més, però l’any vinent es jubila i, tot i que ell té moltes ganes de seguir, creu que es millor no començar un nou man-dat, que hauria de deixar al cap de dos

Un poble ben educatSi bé és cert que la canalla és el nostre

futur, podríem dir també que l’ensenyament és una part del menjar que ells necessiten per créixer com a membres productius de la societat.

L’Espiga.- A trets generals, com veus l’estat de l’Educació a Calldetenes?

Jaume.- Bé. Realment ho tenim bé, també a nivell d’instal·lacions. Tenim una guarderia ben equipada, l’escola molt plena; i un institut on no només hi van els alumnes de Calldetenes, sinó també de pobles veïns. A nivell d’instal·lacions estan tots bé, tot i que anem una mica justos d’espai.

L’E.- Més concretament, com valores el funcionament dels diferents centres educatius?

J.- L’escola probablement s’hauria d’ampliar, queda per veure si el Departa-ment podrà portar-ho a terme, ja que depèn d’ells. Tenim dues aules desdoblades i segurament l’any vinent n’hi hauria una altra més. Ara no hi ha aula de música ni de psicomotricitat (que s’han adequat com a aula normal) ni una segona aula d’infor-màtica. Tot funciona igualment, però en un espai més reduït. Per això estaria bé que el Departament fes les dues aules noves, sobretot tenint en compte la previsió que tenim en quant a número d’alumnes pel curs següent.

Per la seva part, la guarderia, com que es va ampliar l’any passat, està en la seva

En Jaume Parramon a la cabina de control de llum i so de l’auditori teatre

1717

reportatge

coordinar que tot vagi bé, bàsicament. Com que és una cosa que ja estava en marxa, més que res és procurar que tot continuï així. Cal destacar que enguany arribarem al 31è any de Premis Literaris.

D’altra banda, serà el tercer any de la modalitat de teatre, amb el Premi Lluís Solà i Sala. Tot i que és una disciplina una mica minoritària en l’àmbit de la literatura, és interessant que hi hagi aquesta categoria, sobretot en un poble amb la cultura teatral que té Calldetenes.

Cal no oblidar tampoc la importància dels altres premis, Jacint Verdaguer (en prosa) i Armand Quintana (narrativa); així com dels premis de còmics, on molta gent hi presenta les seves obres.

En aquest certamen les escoles també hi tenen la seva participació, no només en relació als alumnes de l'escola i la SES de Calldetenes, sinó que també hi poden prendre part alumnes de tot Catalunya.

Les bases per als premis d’enguany ja han sortit i esperem que aquest any hi hagi tanta participació com fa dos anys.

L’E.- Hi ha previst algun canvi important en relació als premis?

J.- No està previst cap canvi. Cal destacar que actualment s’estan atorgant uns premis força elevats, econòmicament parlant; i, a més a més, s’hi ha de sumar la publicació del llibre a càrrec de l’editorial de l’Abadia de Montserrat, que al ser una editorial forta fa que l’obra es pugui acabar de difondre més.

Cal ressaltar que la concessió del premis fa que un dia de la festa major vingui gent de fora a fer-nos companyia. Aprofito per convidar a tothom a que vingui a presenciar aquest acte, que normalment acaba amb una actuació musical.

L’E.- Vols afegir alguna cosa més?J.- Estic al consell gestor que

s’encarrega de la programació de l’auditori-teatre, i vull dir que tot i la feina que comporta, és una tasca molt agraïda i que es disfruta molt. Veure com passa tanta gent per aquest local és un gran goig. Aprofito per convidar a la gent que hi ha vingut poques veagdes a que hi vinguin més.

E.C.

L’E.- Des del teu punt de vista, com veus les noves polítiques educatives que volen portar a terme des de l’ad-ministració (com en temes de calen-dari escolar, digitalització...)?

J.- La veritat és que em fa una mica de por, perquè no estem del tot preparats, tot i que segurament no vindrà tot de cop i podrem anar-ho afrontant pas a pas. A nivell de professorat s’haurà de canviar de xip per adaptar-se a la nova manera de fer classe, en relació a les noves propos-tes digitals. Hem d’anar entomant tots els canvis.

Fer classe amb ordinadors... no sé fins a quin punt saben el què representa. Potser serà un sistema molt més pràctic, però tot s’ha d’anar resituant. S’ha de fer a poc a poc per no xafar les coses. En una aposta així per a la modernitat sem-pre hi ha alguna part negativa i alguna de positiva; que s’han d’anar ajustant amb el temps.

L’E.- Quines actuacions estan pre-vistes pel futur, en matèria d’Educa-ció?

J.- Són anys magres. Tenim molts serveis, molt bons i hem de procurar mantenir-los.

Ensenyament multidisciplinari

L’educació és una matèria que pot adoptar diferents formes, i recórrer a una gran varietat disciplines per tal de portar a terme el seu objectiu: ensenyar. Però no només es tracta de que la cana-lla aprengui, sinó també d’educar-los, de mostrar-los el món en la seva plenitud i diversitat.

L’E.- Com valores l’impacte de l’auditori-teatre a l’educació, no només de Calldetenes, sinó també a nivell comarcal?

J.- Molt positiu. A nivell d’instal·-lacions molt bé perquè el tenim molt a prop. Apart dels espectacles que s’han ofert fins al moment (música...) intenta-rem portar també coses de dansa. Tenim la cultura més a prop i s’espera que cada vegada hi anem més a l’auditori-teatre.

En qüestió d’escoles, tenim un con-veni amb la Diputació, ells porten obres per a les escoles, fet que genera molta

activitat i molt moviment al poble. I en un local així, com més moviment més vida hi ha. A part, els nens al venir coneixent l’es-pai, esdevenint així potencial clients.

A més a més, com que l’espai està molt ben aconseguit, tan tècnica com acústica-ment, tant els espectadors com els profes-sionals en queden molt contents. Aquests no estan acostumats a anar a pobles i tro-bar-se amb un equipament tan ferm com el nostre.

Amb bona qualitat el professional dis-fruta molt; l’espectador no pateix i gaudeix d’allò més.

L’E.- Després d’un any de funcio-nament, com veus l’estat de l’escola de música?

J.- Vam començar molts forts. Com que hi havia molts nens que ja anaven a Vic, van passar a Calldetenes, i van fer que fos una escola molt viva. Enguany alguns han fet el traspàs a Vic, però també n’han vingut de nous, així que més o menys hem mantingut el nombre d’alumnes.

A nivell d’escola de música, el fet que es facin instruments com el saxo i la gui-tarra fa que tingui un punt de modern. A més, els professors, joves i actius, donen un aire molt festiu a les classes, sense dei-xar de banda, és clar, la rigorositat en l’en-senyament.

Per exemple, en els tallers de final de temporada van escenificar la música amb contes o imatges de pintors, donant-li una imatge més corpulenta i relacionant-la amb altres disciplines.

Es tracta d’una escola agregada a la escola de música de Vic, d’on són els pro-fessors.

Concurs de lletres i vinyetes

Un dels actes més arrelats al poble és sense cap mena de dubte els Premis Lite-raris. Si haguéssim d’apostar per una acti-vitat participativa, aquest esdeveniment seria un cavall guanyador. Un any més, un punt d’inflexió que emergeix en plena festa major.

L’E.- Quina és la teva funció en relació als Premis Literaris?

J.- Organitzar-los, fer les bases dels premis, buscar als membres del jurat...

18

esports

Escacs

El Club Escacs Calldetenes (C.E.C) es troba immers en el Campionat de Catalu-nya per equips. Aquest any, per primera vegada a la seva història, el C.E.C ha pogut presentar 3 equips: L’equip A de categoria preferent (10 jugadors) i els equips B i C a tercera categoria (4 jugadors cada equip). La categoria preferent és la categoria més alta de la comarca: juntament amb el Calldetenes, el Vic, el Taradell-Centelles i el Sant Boi de Lluçanès són els 4 clubs de la comarca amb equips en aquesta catego-

Amb bona part de la 2a volta per dispu-tar es pot afirmar que el 3a regional haurà d’esperar l’any vinent a recuperar la cate-goria perduda. Pel que fa a l’equip A està encallat a la 4a posició però cada vegada més lluny dels capdavanters i empitjo-rant els resultats derrota a casa contra el fluix el Brull tot i que en el darrer partit ha estat a punt de guanyar el derbi amb el Riudeperes; a 20 minuts del final estava guanyant i després de fallar un penal es va veure remuntat perdent per 3 a 2. Pel que fa al B tot i fer molt més bon futbol la incapacitat per treure bons resultats com a visitant impedeixen que millora la seva situació a la taula, així en el darrer partit van caure per 4 a 1 al camp del Font dels Capellans; amb tot ara mateix és 7è a 7 punts del líder i amb un partit menys i per tant podríem dir que encara té opcions per assolir l’ascens.

Els infantils A continuen essent els millors del futbol base. Ara mateix són 5ens i jugant de tu a tu amb els equips de davant; per exemple derrota a casa per un ajustat 0 a 1 contra el líder els badalonins del Can Vidalet. Pel que fa a l’altre equip de 1a, el benjamí, ara mateix ha aconse-guit allunyar-se un xic de les places de descens després de la contundent victò-ria contra l’At. Vallès per 8 a 4 un rival directe.

Quant al juvenils continuen força irre-gulars; després de perdre a casa contra el líder el Parets, en un partit que tenien perfectament controlat, han guanyat a fora al camp del Cardedeu, l’equip que el segueix a la taula, per 0 a 2, de manera

que continuen tercers. Cal destacar també el bon paper de l’equip Cadet A; des-prés d’un començament molt fluix han remuntat posicions ara mateix són tercers. Recordem que també estan enquadrats en un grup vallesà.

Els que estan perdent el gas són l’equip cadet B ara mateix són novens. I quant a l’aleví continua en una còmoda 7a posició.

ObresS’estan portant a terme obres de

reforma als vestidors per tal d’adaptar-los als discapacitats, obres subvencionades i que les condicions de lliurament de la subvenció han implicat fer alguna adap-tació que inicialment no estava prevista. També s’estan fent obres d’ampliació del bar que van majoritàriament a càrrec del pressupost del club.

Sense torneigsSembla ser que enguany cap equip

del club es desplaçarà per participar en torneigs de Setmana Santa. El que si es pensa portar a terme és un torneig al club adreçat a les categories alevins i infantils, que seria el diumenge de Pas-qua. El que si està confirmat és un partit contra equips anglesos per part del cadet B i l’infantil A que seria el mateix dia de Pasqua al matí.

Esportiu RiudeperesMalgrat la seva treballada victòria

conseguida en el darrer minut en el par-tit de rivalitat sembla que hagi perdut un xic de gas de manera que ara són tercers a quatre punts del líder el Tona B.

FutbolEl regional no reacciona

ria. És una categoria difícil ja que dels 10 equips que formen cada grup en descen-deixen els 3 darrers.

En el campionat d’aquest any, després d’haver-se disputat 6 de les 9 rondes del Campionat de Catalunya per equips, el primer equip del Calldetenes porta 3,5 punts (2 victòries, 3 empats i una derrota) i va en la tercera posició. Amb aquesta puntuació només li fa falta mig punt per assegurar la permanència en aquesta categoria. Destaca la bona actuació dels jugadors Jordi Bautista (5è tauler) amb 5

Imatge del partit entre l’infantil A i els badalonins del Can Vidalet, el líder del grup

victòries i unes taules i de Marc Ver-daguer (1er tauler) amb 3 victòries i 3 taules.

L’equip B, va també en tercera posició amb algunes opcions de pujar. Destaca la bona actuació de Miquel Colomo (1er tauler) amb 4 victòries, unes taules i una derrota. L’equip C, equip de promoció per a joves juga-dors, ocupa les darreres posicions del seu grup. Aquest equip C és molt important de cara la promoció dels escacs entre els més petits.

19

esports

Esquí dE muntanyaLa Marta Garcia 2a a l’estatal de cadets

El passat dia 14 de febrer es va cele-brar a Formigal el Campionat d’Espanya d’esquí de muntanya. En aquest campio-nat la Marta Garcia com a membre del C.E.C (Club Excursionista de Calldete-nes) i del Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de Catalunya, es va procla-marsotscampiona en la categoria de cadet. És remarcable el gran èxit de la majoria de pòdiums aconseguits pels membres de la selecció catalana. La Marta també ha estat seleccionada per participar amb la selecció espanyola en el Campionat del Món que s’ha de celebrar del 28 de febrer fins el 6 de març a Andorra.

Val a dir que la Marta s’ha iniciat en aquesta competició tot just aquesta tem-porada. Un altre resultat desta cat fou la

victòria en el campionat de Catalunya de cronoescalades disputat a la Molina el

Ja són dues les proves disputades de la Copa Osona 2010, la de Taradell i la de Tona i en les que l’Eloi ha obtingut unes meritòries setena i vuitena posició respectivament.

Ara és novè a la general a falta de quatre proves per completar el campi-onat que, com de costum, disputarà la darrera prova al nostre poble. Serà el dia el dia 20 de juny.

Enguany l’Eloi participa en catego-ria expert, la màxima categoria en les proves del calendari català, tot i que la

dia 18 de gener als vessant de la Tossa d’Alp.

La Marta durant la darrera ascensió de les 4 de què constava la prova.

seva categoria és la cadet . El seu objectiu està en fer una bona preparació de cara a les proves del campionat d’Espanya de cadets que començaran els dies 13 i 14 de març a Lorca (Múrcia) i després pels Jocs Mundials del mes de juliol.

Acabarem recordant que, com ja és tradició des de fa alguns any, l’escola de trial juntament amb la Unió Ciclista Vic organitzen pel proper dia 7 de març a l’esplanada de Sant Marc la xocolatada i esmorzar per tots els seus socis i alum-nes.

bicitrialL’Eloi Paré es manté novè a la Copa Osona.

tEnnis taulaLa Nadina altre cop al top ten estatal

Els dies 2 i 3 de Gener va participar en el Campionat de Catalunya Absolut a Mollerussa. Per equips, junt amb la Wang Ting-Ting i Sara Ramirez del Fotoprix Vic, van jugar a semifinals amb el Cassanenc. Empatades a 2, la Nadina jugava l’últim partit amb l’Anna Badosa guanyant per 3-2 fent un molt bon joc i donant la victò-ria al Fotoprix. I un cop a la final, es varen trobar amb el Mataró guanyant-les per un contundent 3-0.

A la fase de individuals, La Nadina va perdre a quarts amb la mateixa juga-dora del Cassanenc, Anna Badosa, per un ajustat 3 a 2. En el Campionat d’Espanya Absolut, celebrat del 11 al 17 de Gener a Antequera(Malaga), la Nadina va arribar a quarts de final perdent amb la seva com-panya d’equip Sara Ramírez per 4-1 i en dobles, també va perdre a quarts de final per 3-0.

Aquest darrer cap de setmana de febrer ha estat a Suècia participant amb la selec-ció catalana de categoria elit en l’Open Internacional d’Orebro. Després de clas-sifcar-se primera de grup ,a la fase final va perdre a les primeres de canvi amb la jugadora japonesa.

2020

EXCURSIONS D’1 DIA 07 de març ; GRAN FESTA D’OSONA VIATGES21 de març ; MERCAT DE TORTELLS A BÀSCARA18 d’abril ; SALINES A CAMBRILS DELS PIRINEUS I CENTRE DE NATURA A ODENA09 de maig ; MONESTIR DE PEDRALBES I EL ROSERAR DEL PARC CERVANTES30 de maig ; FESTA DE LA CIRERA A CÉRET I BUFET A LA JONQUERA TEATRES10 d’abril : ELECTRA -TEATRE NACIONAL (sala petita)11 d’abril : LA PASSIO A ESPARRAGUERA15 de maig: NIT DE REIS - TEATRE NACIONAL ( sala gran ) VIATGES LLARGSDe l’1 al 5 d’abril .: SETMANA SANTA A MURCIADe l’1 al 2 de maig : CAP DE SETMANA A LA TERRA FERMADel 21 al 24 de maig : LOURDES I CARCASSONNEDel 24 al 27 de juny : VIATGE AL BOSC DE BAMBÚS I LA CAMARGUE

entitats

Després de l’aturada hivernal a causa de les festes de Nadal, l’esplai no ha parat de fer activitats.

Llumineta de ReisPrimer de tot volem felicitar als dos guanyadors de la llumineta d’aquest any: el número premiat estava a la llumineta de la família Casanovas que va guanyar una estada a Andorra i dues entrades per anar al balneari de Caldea i la família Puigdesens - Aguilar que va guanyar dues entrades per anar al balneari Magma de Santa Coloma de Farners.

KarkamalDurant aquest temps hem estat preparant la disfressa pel Karkamal de Calldetenes, que es va celebrar el passat diumenge 14 de febrer. Aquest any els nens anaven disfressats de pops i els monitors de submarinistes. Des de l’esplai volem agrair a la botiga Ca la Rosa perquè ens van donar moltes mitges per a poder realitzar la disfressa del Karkamal d’aquest any.

Setmana del cigróAra estem preparant la setmana del cigró. Serà la setmana després de Setmana Santa (del 5 d’abril al 9 d’abril) i la faran els més grans de tots, els Hubbles, si és que els veins i veines ens dónen permís.

Els monitors de l’Esplai Equinocci de Calldetenes

L’esplai informa

Foto de grup abans d’anar cap al Karkamal

2121

entitats

Exposició 100 anys d’esteladaDesprés d’uns mesos enfeinats dolçament, el

13-D arriba eufòric i combatent d’unes temperatures gèlides. Els resultats foren més que positius, i La Pera, com a co-organitzadora de l’acte es mostra més que satisfeta d’haver-hi participat.

A partir d’aquí continua la feina, i és que de feina n’hi ha tanta com un vol. Durant les vacances de Nadal, l’Assemblea instal·la al Casal l’exposició “Cent anys d’Estelada”. Aquest, que pretén comme-morar el centenari del naixement d’aquesta bandera, consta de 12 plafons que van explicant època rere època el recorregut de la insígnia independentista: el seu origen, el significat, l’adopció...

A veure l’USAPI mirant endavant, amb el cap ben enlaire, La

Pera se’ns en va a veure l’USAP a Perpinyà. Tot i que al Principat el rugbi no és un esport de primera, el nostre representant el trobem a la Catalunya Nord. L’USAP de Perpinyà, un dels màxims expo-nents del rugbi europeu, juga el dia 12 de març con-tra els compatriotes bascos del Biarritz Olympique. I

en tal dia, es celebra la Festa de la Catalanitat, que posa de relleu el compromís del club amb la cultura catalana. Durant tot el dia manifestacions de cultura tradicional i popular dels Països Catalans s’afegi-ran a les nombroses senyeres que omplen l’estadi “Aime Giral” i als càntics de “Sem catalans!”. Al pro-per número us explicarem com va anar tot plegat.

I mirant més al futur, jovent i no tant jovent, podeu començar-vos a preparar que aquest any La Pera celebra el 5é aniversari. Es prepara una primavera moguda d’activitats, entre d’altres, la ja coneguda Calçotada Popular. Aneu fent boca!

Finalment, aprofitem també per donar a conèi-xer el nostre racó a internet: peradecalldetenes.blogspot.com on trobareu tota la informació lligada a l’Assemblea de Joves de Calldetenes: LA PERA!

Així doncs, salut a tots i anar fent poble...

CALLDETENES SOLIDARI

Per tercer any, no han faltat al seu compromís amb el menjador social EL TUPI . Cal agrair la seva generositat amb els més necessitats, i ja no cal dir que cada any ha augmentat, i molt, la seva ajuda per proveir el rebost d´El Tupí.Aquest any han portat la quantitat de 7OO quilos de queviures.

Com agrair a aqust poble les seves mans obertes a les

situacions d´avui amb problemes a vegades prou difícils d´arreglar? Ens falten paraules i només sabem dir grà-cies, moltes gràcies, que Déu beneeixi la vostra solidari-tat envers els que estan sols, no tenen sostre o ni tan sols tenen papers. Núria Casamitjana, voluntària d´El Tupí.

2323

entitats

Amb aquest escrit, volem donar una raó de pes perquè els calldetenencs i calldetenenques comprin al poble. De per tots es sabut, que avui en dia la major part de vianda que mengem prové d’arreu del planeta: que si uns tomàquets de Múrcia, que si uns festucs d’Iran, que si uns kiwis de Nova Zelanda... Creiem que ja n’hi ha prou d’aquest mercat terraqüi, i que és l’hora de començar a valorar el què tenim a prop nostre.

Quan comprem un producte forà, estem alimen-tant un model carregat d’injustícies. Als països en vies de desenvolupament; que tot i llurs dificultats són els que ens omplen el plat, el mercat agrari és monopolitzat per quatre grans multinacionals. Els petits i mitjans productors són expulsats de les seves terres, i un monocultiu basat en l’ús intensiu de maquinària, productes químics i tecnologia, sor-geix per satisfer el món occidental. A casa nostra, els agricultors i ramaders, no poden competir amb aquest mercat internacional i han de veure com l’es-peculació urbanística deixa la terra agrícola en un segon terme.

Aquest model, basat en llargs viatges, i per tant en l’ús massiu de combustibles fòssils, és un dels principals causats del canvi climàtic. Algú, fins i tot comença a parlar de petroaliments, evidenciant l’estreta relació que hi ha entre els aliments i aquest combustible. Per exem-ple, les emissions de CO2 “emeses per un producte” (incloent totes les fases del cicle) poden multiplicar-se per 20 segons la seva pro-cedència.

Per contra, existeix el consum de proximitat;

aquell que valora el que tenim a prop de casa. Si comprem productes a un establiment del poble, d’entrada deixem d’alimentar aquests injustos mercats agrícoles internacionals, els productes seran –més probablement– locals o regionals, de més bona qualitat i es podrà fer la compra a poca distància de casa. Per una banda, doncs, els botiguers s’han de comprometre a incremen-tar, a la mesura del possible, l’estoc de productes locals. Per l’altra, els compradors han d’apostar per aquests. Entre tots, també, em de recuperar la idea de “producte de temporada”, el qual serà més bo i més econòmic.

I d’una forma rodona, comptant amb els rama-ders i agricultors del poble o el munt d’hortolans que treballen als horts del Blanqueig, podem aconseguir tancar el “cercle alimentari” dins el mateix municipi. Els productors (pagesos i horto-lans) poden subministrar l’aliment als comerços calldetenencs o vendre’l directament a mercat, coneixent de forma segura la qualitat d’aquell pro-ducte i la seva procedència local.

Així doncs, és hora d’aprofitar el gran estol de comerços i establiments, de ramaders, agricultors i hortolans del poble. De comprar a Calldetenes i de Calldetenes tot fent un petit gest per redreçar aquest planeta!

A Calldetenes i de Calldetenes

Imatge dels horts del Blanqueigfoto PM

24

l’escola

25

l’escola

26 26

Un conjunt de bromes s’aproximen anunciant un temporal a la feina. Aixoplugueu-vos tan aviat com pugueu.

Boira baixa i mar embogit a la feina, millor que us apliqueu al màxim. No abaixeu la guàrdia.

Si trobeu el cel enteranyinat agafeu-vos-ho el millor possible, perquè segurament l’endemà plourà!

Us caurà un xaparrón a sobre que no sabeu ni d’on ha baixat! Haureu de prendre vitamines per sobreviure!

Ambient assolellat en qüestió de salut. Borrasques pronunciades en el tema de la parella.

Moment molt propici, tot i que hi pot haver un bon aiguat en qualsevol moment.

Marejol en qüestió de feina i turbulències en l’àmbit personal. Estigueu atents al que va succeint.

Una curta pluja estiuenca pot espatllar-vos els plans familiars. No deixeu que la sang arribi al riu.

Cel assolellat en l’àmbit amorós, no deixeu que les quatre gotes que cauran en la part laboral us amarguin!

Augment de la nuvolositat i possibilitat de pluges en l’aspecte amorós, doneu vosaltres el primer pas per posar-vos a recer.

Terratrèmol d’intensitat 7 a l’escala de Richter en tots els àmbits de la vostra vida. Cuideu-vos!

Sigui com sigui no us n’escapareu. Com s’ha dit tota la vida... cel rogent: o pluja o vent.

pocsòroh

27

ciència

És un arbust bastant freqüent a la nostra comarca a on hi floreix a primers de maig. Les seves flors molt blanques estan agrupa-des amb ramells i desprenen una olor molt agradable. Aquestes estan formades per cinc pètals i el fruit ja madur esdevé de color vermell de la mida d`un cigró i amb un sol pinyol . Aquest fruit es pot menjar si bé el seu gust és molt farinós (en diuen cirere-tes de pastors).

Les fulles que són d`un verd molt fort estan fortament dividides.

Al recollir les flors i les fulles s`ha d`anar en compte de no punxar-te ja que entre el fullatge hi ha unes llar-gues i punyents espines.

Viu entre arbredes en indrets frescals, torrenteres i vessants de mun-tanya i a la vorera d`alguns camps.

Es recullen les flors quan estan a punt d`obrir-se i s`han de fer assecar ràpidament a l`ombra i en lloc airejat. Un cop seques prenen un color torrat.

Les flors d`aquesta planta estan considerades com un excel·lent tònic cardíac i regulador de l’aparell circulatori, actuant com a sedatives i antiespasmòdiques. Regulen la prensió de la sang tant per molt com per poc.

Segons el Dioscórides diu que els malalts de pressió alta s’han acon-seguit millors afectes que amb la digital sense els perills de toxicitat que com-porta aquesta planta.

Al no trobar-se contraindicacions en l’arç en l’arç blanc es fa adequat per llurs propietats sedants, per tractaments d’estats nerviosos, insomnis etc.

D`un grapadet de flors seques ficades en una tassa sen prepara una infusió tirant-hi aigua bullent, un cop freda, es cola i sen prenen dues tasses al dia, una en dinar i l`altre al sopar. Aquesta medicació pot allargar-se ja que no perjudica.

Dins la comarca d`Osona, amb la varietat de les nostres contrades i els més de set-cents metres de desnivell ens proporciona un veritable jardí botànic de plantes CURATIVES; hi podem trobar més d`un setanta per cent de les reconegudes avui dia com a medicinals.

En aquest recull n`he escollit un grup de vint-i-dues que són de provada eficàcia, la majoria d’ús fre-qüent en les nostres masies i llars dels pobles podent ésser recollides per nosaltres mateixos ja que les tro-barem a les voreres dels camins, camps boscos i ser-rats de la nostra plana. Sols ens manca conèixer-les be i fer-ne l’ús adequat i la confiança de que ens faran un bon servei.

Tinc de fer constar que la recepta que dona molta gent, de qué les herbes no poden fer mal, no resulta tan certa, ja que hi ha plantes amb propietats com per lesionar greument o fins i tot produir la mort (pot ésser el cas de confondre, les mores d`esbarzer per les de rodó ).

És per això que cal conèixer-les bé i no abusar-ne. Com totes les coses.

Josep Espelt

RELACIO DE LES PLANTES DESCRITES

Arç blanc Herba foradada

Blat de moro (pèl) Hispo

Borratja Malva

Camamilla Orenga

Alfàbrega Pi

Farigola Romaní

Fonoll Saüc

Fumaría Tè del país

Ginebre Tarongina

Plantes medicinals al nostre abast

arç blanc (1)

2828

un conte

Secrets

Mira per la finestra. Veu la seva veïna sortir de casa i creuar el carrer. Somriu. Diuen que els primers amors mai s’obliden, potser

és per això que cada cop que la veu el cor encara li fa un salt. No sap durant quants anys la va esti-mar secretament. Si algú li preguntés segurament respondria que des de petit. Comprava papers de carta bonics i, d’amagat, li escrivia cartes d’amor. Sempre anònimes. Li escrivia tot allò que no s’atre-via a dir-li, per por a ser rebutjat. Per por als seus sentiments. Observa com ella camina i es perd car-rer enllà, els seus cabells daurats onejant a cada passa. Sospira.

Sent xiular l’ocell des de la gàbia. Xiula i xiula, salta i repica, vola feliç dins la seva casa nova. Avui l’ha anat a comprar a una botiga a

l’altra punta de la ciutat. Li ha costat molt de trobar, sobretot perquè havia de ser igual que l’ocell de la seva néta. Fa uns dies li va deixar l’ocell perquè li cuidés mentre era de vacances. I fixa’t quin disgust ha tingut avui al matí quan s’ha llevat i l’ocellet no hi era. Creu que potser es va deixar la porta de la gàbia oberta i l’ocell se n’ha anat volant per la finestra. La seva néta el tenia des de feia uns anys i se l’estimava molt. Incapaç d’explicar-li la veritat, ha buscat per tota la ciutat un ocell igual. Ara se’l mira i respira tranquila. La seva néta quan el vagi a buscar l’endemà estarà contenta. L’ocellet nou canta més que l’altre.

Dorm amb el braç allargat cap al llit de la seva germana. Cada dia li dóna la mà perquè s’adormi tranquila. La seva germana té

molta por de la foscor. Hi ha nits que es desperta cridant i veient cada una de les ombres de l’habi-tació convertides en monstres. Ella obre el llumet petit i la consola. És la germana gran, la que no té por, la que la protegeix durant la nit. Li dóna la mà i s’adormen juntes amb el llum encès. La seva germana no sabrà mai que ella, cada nit, estirada al llit, a les fosques, també té por.

Entra al menjador sigilosament. Troba el seu fill de sis anys fent equilibris enfilat damunt d’una cadira. S’aguanta amb un peu de

puntetes i una mà agafada al moble. L’altra mà la té estirada per arribar a la caixa dels caramels que hi ha guardada a l’estant de dalt de tot. Va corrent cap on hi ha el nen, l’agafa, el despenja del moble i el fa baixar de la cadira. Se’l mira seriós i el renya. Li explica que és perillós, que pot caure, que els caramels estan amagats perquè no li convé menjar-ne gaires i que, quan en vulgui un, només l’ha de demanar. El seu fill tot seriós i avergonyit, assenteix amb el cap i marxa cap a la seva habita-ció amb un carmel a la butxaca. Se’l mira i somriu. Ell també robava d’amagat els caramels que el seu pare guardava al rebost de casa seva.

Veu el seu marit com es posa la jaqueta marró. Com cada diumenge es prepara per anar a comprar el pa. Ella, mentre, ordena la

cuina i prepara l’esmorzar. Que n’arriba de ser de lletja i vella aquella jaqueta. Porten vint-i-cinc anys casats i en fa ben bé els mateixos que la té. No es pas que no en tingui d’altres, de fet en té l’armari ple però, ell agafa i es posa sempre la mateixa. Recorda el primer dia que li va veure posada. L’havia comprat en una botiga del barri per un bon dineral. Anava a conèixer els seus futurs sogres i no hi podia anar vestit de qualsevol manera. Ella li va dir que estava molt guapo i que aquella jaqueta era fantàstica. En aquell moment no va gosar dir-li que la trobava lletja i, veient com ell, tot cofoi, encara se la posa i en presumeix, creu que mai en serà capaç.

Marta Sànchez Oms

27

call de cultura

llibres el botifarró discos

Menjar típic de xile

Aquest passat dia 19 de Febrer ens va dei-xar el dibuixant humorístic Fernando Krahn, nascut a Santiago de Chile però que residia des del 1973 a Sitges. Era conegut per les seves vinyetes d’humor gràfic a la premsa, especialment per la col.laboració que feia a La Vanguardia des de feia uns 15 anys. També va treballar en l’animació i il.lustració de llibres infantils i en pàgines d’opinió, cul-tura i ciència. Des d’aquí i amb la intenció de fer-li un modest homenatge, explicarem a grans trets, quina és la cuina típica de la seva terra natal.

La cuina xilena té influències espanyoles i aborígens. Pedro de Valdivia en arribar a Xile va portar les bases de la futura alimen-tació criolla; blat, porcs, pollastres, bous, toros i vaques. Els araucanos van propor-cionar les papas (patates), el blat i el frijol (mongeta seca). Durant el segle XVII van ser les monges les que van donar un gran impuls a la cuina.

L’abundància de peixos i marisc que ofereix la llarga costa xilena pot convertir-se en un menú temptador. S’aprofita molt bé els dons de la terra i el mar. El cultiu de la vinya té un clima i un terreny propicis. El vi xilè és reconegut a tot el món per el seu cos i el seu aroma.

Alguns dels plats típics són:Chairo; espècie de sopa amb moltes verdu-res i carn d’alpaca o llama.Charqui; carn d’alpaca o llama deshidratada i saladaWatia; pollastre, carn d’alpaca, papa i blat mòlt. Tot cuit al vapor sota terra.Licor d’or; llet tallada amb aiguardent o alcohol i es deixa cinc dies. El resultat és que posat en ampolles agafa un color groguenc, origen del seu nom. Irene Puigdesens

I les sargantanes al sol

El Petit de Cal Eril

I les sargantanes al sol ha resultat ser el millor disc publicat a Espanya el passat 2009, segons El Periódico. El seu autor, Joan Pons, el fill petit de Cal Eril -una casa del poble de Guissona, a Lleida- ha renovat el panorama sonor català amb el seu estil senzill, fresc, i sobretot, personal.El seu caràcter intimista queda reflectit retratat en el fet que va començar enregistrant tots els seus temes al menjador de casa seva. Es va donar a conèixer a través de Myspace, d’on va sorgir la seva pri-mera maqueta, i tot seguit el treball que avui comentem. Un disc amb dotze cançons aparentment ingènues i senzilles, però que ben escoltades transmeten profunditat, amb girs inesperats i plenes de colors i tona-litats. Hi ha cançons que de sobte s’animen i ens envaeixen atmosfe-res sonores de folk psicodèlic. Per-sonalment em quedo amb la terrible història –molt ben explicada- de La Caterineta per la Mercè.No he vist cap directe del seu grup, però diuen que a qualsevol lloc on toquen, la gent que no els coneix se sorprèn i somriu durant tot el con-cert. Seria una bona opció per pro-gramar a l’Auditori-Teatre.

Xevidom

el cadáver de traitor gate

Autora: Ann PerryGènere: Novel.la

En el Londres victorià, en l’època del repartiment del con-tinent africà i les seves riqueses entre les grans potències euro-pees, un inspector de policia ajudat per la seva dona, investi-guen un seguit d’assassinats; al llarg de la seva recerca troben la pista dels misteriós Círculo Interior, una espècie de societat secreta, de la qual en formen part, entre d’altres, personatges molt influents de la política. Una de les víctimes és la dona d’un important ministre, una persona molt activa que era molt crítica amb les idees colo-nialistes del seu marit.

Tot plegat porta a una reflexió sobre el que va ser el colonia-lisme europeu a l’Àfrica, pre-sentant alguns personatge que no volien l’espoli i l’explotació que s’hi va fer, però malaurada-ment van guanyar els que pen-sen el contrari.

Mercè Bansells