L’EVOLUCIÓ URBANÍSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT A …premisrecerca.udg.edu/Portals/0/CS/Premis...

LEVOLUCI URBANSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT A GIRONA.

Oriol Tarrs Clara Treball de Recerca Batxillerat Social Tutor: Sr. AntoniCassany Curs 2016/17 Bell-lloc del Pla

NDEX 1. INTRODUCCI: 2

1.1. Circumstncies que mhan portat a fer el treball. 1.2. Objectiu del treball. 1.3. Organitzaci del treball.

2. EL NOM DEL MEU CARRER: 5

2.1. Emili Grahit. Personatge giron (1850-1912) 3. DE LA PERIFRIA A LEIXAMPLE: TRANSFORMACI DEL CARRER

DES DELS ANYS 40 FINS A LACTUALITAT 7

3.1. Anys 40-50: La perifria 7 3.1.1 El Tren Petit. 3.1.2 Casernes. 3.1.3 La fbrica Pagans. 3.1.4 Lesglsia de Sant Josep.

3.2 Anys 60-70: El gran progrs urbanstic 21

3.2.1 La nova Girona 3.2.2 Orgens de la Universitat de Girona: La Normal

3.3 Anys 80-90: La urbanitzaci controlada 26

3.3.1 Zona doci 3.3.2 1rs edificis dhabitatges catalogats

3.4 Del 2000 a lactualitat: Artria de la ciutat 31

4. CONCLUSIONS 41 5. AGRAMENTS 42 6. BIBLIOGRAFIA i altres fonts 43

ORIOL TARRS TDR: EVOLUCI URBANSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT

2

1. INTRODUCCI 1.1 Circumstncies que mhan portat a fer el treball

He viscut al carrer Emili Grahit des que tenia 2 anys; pot semblar poc per parlar de

levoluci dun carrer (degut a que encara no en tinc 18) per s que la meva famlia hi

ha estat lligada des de sempre: la meva mare hi va viure tota la seva infantesa i

especialment els meus avis que hi van anar a viure quan el carrer encara no estava ni

asfaltat, per all als anys 70... b aix ja ho explicar en el treball.

El motiu pel qual he triat aquest treball de recerca ha estat la curiositat per saber ms

sobre el passat de Girona. Daquesta manera, coneixent el passat dun carrer,

coneixem i ens fem una idea del passat duna ciutat. Tamb em resultava curis que

alguna gent recordava edificis o serveis que havien existit al carrer i ara ja no hi sn i

mho havien explicat.

Els edificis ms exageradament alts de la ciutat salaven sobre un carrer que no ho

era 1 sn paraules de lex-alcalde Joaquim Nadal parlant del carrer Emili Grahit i que

em van portar a saber ms del qu i com havia evolucionat..

Daqu que en tots els casos explicar el que hi havia i el que hi ha en el seu lloc.

El desenvolupament i creixement del carrer Emili Grahit ens diu molt de com era

Girona i de com ha canviat amb el pas dels anys: de grisa, fosca i tancada a una

ciutat oberta i lluminosa.

1 NADAL i FARRERAS, Joaquim. Vint Anys de Vertigen. El Punt. Octubre 2000.(Annex 1) 2 NADAL i FARRERAS. Joaquim. La Creueta, crulla de Girona. Diari de Girona Octubre


3

1.2 Objectius del treball

Mhe marcat com a objectius principals:

En primer lloc, analitzar el desenvolupament de la zona al llarg de les ltimes dcades

del segle XX agafant el carrer Emili Grahit com a mostra i exemple del

desenvolupament. La seva evoluci durant els seus ms o menys 75 anys de vida,

des que era un carrer perifric fins esdevenir una arteria important dins la ciutat de

Girona.

En segon lloc, estudiar les edificacions i serveis ms emblemtics que hi van haver

en aquest carrer en el passat i alguns que encara perduren- i que shan lligat a

diferents poques de la ciutat i veure qu els ha substitut.


4

1.3 Organitzaci del treball

El carrer Emili Grahit comena a lencreuament amb la carretera de Barcelona i t

continuaci fins a La Creueta. s un carrer llarg, que ha sofert moltes transformacions

fins a arribar a com el coneixem ara, De fet, el tram final (de la caserna de la gurdia

civil fins a la rotonda dels ngels) no sinaugur fins lany 2002 .

Amb la inauguraci de la urbanitzaci daquest ltim tram, Joaquim Nadal escrivia al

Diari de Girona 2 que aquest carrer esdevindria leix viari ms important i ample

de lrea urbana de Girona, un nou accs a Girona que enllaa la variant de la

Nacional II, per la carretera dels ngels, amb la carretera de Quart; per tant Girona

tindria a partir daquest moment una nova connexi ms directe amb la Costa Brava .

Per tal dacotar el treball, em centrar en el tram dEmili Grahit que va de la Plaa dels

Pasos Catalans fins a la carretera Barcelona (veure Annex 2) .

En el meu treball us parlo dels serveis que hi havia i que han estat testimonis del

passat de Girona i els comparo amb els que hi ha ara. Tamb dels edificis ms

emblemtics que van existir al carrer en el passat, alguns substituts pel propi progrs

i daltres que continuen estan all.

2 NADAL i FARRERAS. Joaquim. La Creueta, crulla de Girona. Diari de Girona Octubre 2002. Annex 6


5

2. EL NOM DEL MEU CARRER: EMILI GRAHIT

El 17 de Gener de 1930, lAjuntament de Girona 3 decid donar el nom dEmili Grahit

al carrer que canalitzava i aplegava tot el trnsit en direcci a la costa. Havia estat

conegut com el vial del carrilet de Sant Feliu perqu per all hi passava el Feliuet.

Era una zona sense asfaltar, de terra, ple de conreus i hortets de la gent de Girona .

Va rebre aquest nom en honor al insigne advocat i historiador que fou alcalde de

Girona entre els anys 1887 i 1891: Emili Grahit i Papell.

Foto: Emili Grahit i Papell. Vikipdia

Emili Grahit i Papell (1850-1912) fou sobretot un personatge prototpic de la

Restauraci, segons el tamb historiador i ex alcalde de Girona Joaquim Nadal, que

va tenir cura de la introducci i l'edici del llibre Emilio Grahit y Papell Memorias de

un ex-alcalde gerundense, i que va publicar l'Institut d'Estudis Gironins lany 2002.

3 Girona i els seus barris. Ajuntament de Girona. Captol de Pere Freixas (pag. 70) Institut dEstudis Gironins. Ajuntament de Girona 1983.


6

Emili Grahit fou un home illustrat i respectat a la Girona de lpoca i que va tenir

contacte amb alguns intellectuals de la Renaixena com ara Narcs Oller o Botet i

Sis. De fet, ell es vincul a sectors de la Renaixena Catalana, per bsicament a

Girona. Fou en aquest mbit cultural que desenvolup les seves capacitats destudis

histrics, amb treballs sobre Francesc Eiximenis i el Canonge Dorca, tots dos

cllebres personatges gironins.

Al 1876 va fundar lAsociacin Literaria de Gerona , principal expressi cultural de la

ciutat que organitzava esdeveniments literaris i que fou la responsable de laparici,

el mateix 1876 de la Revista de Gerona.

Va compaginar ladvocacia amb la recerca histrica, paralelament amb la carrera

poltica, que el port a lalcaldia de Girona. Grahit no fou un alcalde molt popular: en

els seus quatre anys dalcaldia (1887-1891) no sobresurt per haver fet de Girona una

ciutat diferent o millorada, sin que s considerat poc reaccionari i ms aviat

conservador. Tot i aix, se li deuen algunes millores importants al municipi, com ara

l'atenci a la Devesa, al passalls de Pedret o a l'ensenyament primari, a ms de la

reordenaci de l'horari administratiu per impedir que alguns funcionaris continuessin

treballant des de casa. Per sobretot s recordat per la substituci del gas per

l'electricitat en l'enllumenat pblic, que va convertir Girona en una ciutat capdavantera,

tot i que Joaquim Nadal en el seu llibre sobre lalcalde recorda que ms que d'una

gosadia es va tractar d'un estratagema per escapar dels deutes que el municipi havia

contret amb la companyia del gas.4

El que no shauria imaginat mai el senyor Emili Grahit s que donaria nom a un dels

carrers ms importants de la ciutat en lactualitat.

4 NADAL i FARRERAS Joaquim. Memorias de un ex-alcalde gerundense . (2003). Institut dEstudis Gironins. Ajuntament de Girona


7

3. DE LA PERIFRIA A LEIXAMPLE: TRANSFORMACI DEL CARRER DES DELS ANYS 40 FINS LACTUALITAT. 3.1. Anys 40: La perifria

Per explicar els canvis ms importants que ha sofert el carrer, des del que hi havia

abans (edificacions, serveis,...) i el que hi trobem ara, cal anar als orgens ,a principis del segle XX.

Tal i com expliquen els cronistes de la ciutat, al 1891 lAjuntament de Girona va

demanar perms al Ministeri de Foment per poder fer un pla dEixample per tal de

planificar com shavia de fer el creixement urbanstic de la ciutat fora de les muralles.

Ja feia anys que la industrialitzaci i laugment de poblaci havia fet petit el Barri Vell i

la ciutat shavia comenat a eixamplar de manera desorganitzada.

El nom dEixample provenia del principal teric, Ildefons Cerd, que havia ideat 50

anys abans el mateix pla durbanisme per a Barcelona i que havia resultat exits.

Eugeni Campllonch i Pars va resultar guanyador del concurs de la redacci del pla i

el Pla de lEixample va ser aprovat per R.D el 3 de desembre del 1909.

Els carrers quadriculats entre el del Pare Claret i el de la Creu i tota la zona de

Figuerola, corresponen a aquest projecte, caracteritzat per la manca de places

publiques; bsicament eren quadrcules dhabitages amb patis interiors.

Amb el temps hem vist que aquest disseny de Campllonch va resultar poc ambicis i

no va acabar de cobrir les expectatives. Amb els anys hem vist que les places

pbliques i les zones verdes que li mancaven al projecte, sn importants per un barri.


8

Si no shagus fet el Pla dEixample, els carrers serien ms o menys els mateixos

que sn 5 comenta larquitecte i urbanista Juli Esteban (Girona,1944).

Campllonch va dividir el seu pla dEixample en dues zones: Figuerola i la Merc.

Aquesta ltima es la que ens interessa ja que limita des de la carretera Barcelona, fins

al carrer de la Creu i de la Rutlla.

El carrer dEmili Grahit fins i tot restava fora del Pla de lEixample , ja que eren noms

terrenys a les afores de la que seria part nova de Girona, per ja tenia alguns serveis

propis de les afores duna ciutat.

Aquests serveis i edificis sn els que analitzar de manera cronolgica segons la seva

creaci i ja en les segents parts del treball veurem els canvis i transformacions que

han sofert.

Comenar doncs pel ms antic que hi havia al carrer, quan encara Emili Grahit

sanomenava vial del Carrilet de Sant Feliu.

5 Conferncia Els altres eixamples: Girona i altres ciutats de Catalunya 6/11/2009. Acte dins la celebraci del cent aniversari de lEixample de Girona.


9

3.1.1. El Tren Petit

El fams tren de Sant Feliu de Guxols a Girona shavia inaugurat el dia 30 de juny de

1892. Joan Cases, comerciant de Sant Feliu i Enric Heriz, de Barcelona, en foren els

promotors. Tot i que la inauguraci havia estat molt abans, s en els anys 40 i 50 el

moment de mxim esplendor.

Retall portada prensa. El Noticiero Juny 1892. Arxiu Ajuntament Sant Feliu.

Sn els anys en qu la Costa Brava es va posar de moda com a escenari per rodar

pellcules angleses i nord-americanes. Sant Feliu de Guxols i particularment el tren

petit tamb van tenir els seus moments de glria.


10

Lestaci del carrilet a Girona es trobava situada al costat mateix de lestaci del tren

gros, en lactual plaa dEspanya i la via travessava el carrer de Barcelona i seguia el

carrer Emili Grahit.

Carrilet de SFG travessant Carretera Barcelona i entrant a Emili Grahit (anys 60) Foto: Autor desconegut .CRDI.

Ajuntament Girona

Emili Grahit altura Carrer de la Rutlla. Davant penya Bons Aires. Any 1966.(Edifici Normal al fons) Foto:Autor

desconegut. CRDI. Ajuntament Girona


11

El viatge, amb 30 quilmetres de recorregut i parada a totes les estacions, durava

unes dues hores.

Durant lestiu, passava el tren popular que coneixem com tren de banys amb viatge

danada i tornada fins que comenaren a aparixer els autombils, que el van

substituir.

La seva lentitud de desplaament cada cop lafect ms fins que a la dcada dels

anys 60 pat una important disminuci de viatgers durant un perode de 3 anys. Aix,

acompanyat de les dificultats econmiques, provoc la seva desaparici. Lltim

trajecte es produ el 10 dabril de 1969.

Foto:Carretera Barcelona. Any 1973. Saprecia encara el traat de la via estreta del tren petit que

travessava per enfilar Emili Grahit. Ajunt .Girona CRDI

Actualment i a partir de l'any 2000 va comenar a utilitzar-se el seu traat com a Via

Verda que enllaa amb la de l'antic carrilet Olot-Girona, i entre totes dues es pot anar

d'Olot a Sant Feliu passant per Girona.


12

Foto:1rs construccions a lany 1968, encara amb el carrilet en actiu. CRDI Ajuntament Girona

Foto. Any 2016. El mateix emplaament amb 48 anys de diferncia. Google maps


13

3.1.2. Les Casernes

Les Casernes shavien comenat a edificar lany 1942 sobre un projecte de lany

1922, per no van ser inaugurades fins a lany 1959.

Ocupaven un gran espai (7.298 m2), tota una illa delimitada pels carrers de

Barcelona, Emili Grahit, Migdia i Saragossa,

Als anys 1980 de les casernes sanomenava Cuartel General Alvrez de Castro on

tenien la seu el Govern Militar de Girona, la Brigada de Caadors de Muntanya XLI i

el seu grup logstic, per que el 1993 van ser traslladats a la base de Sant Climent

Sescebes.

Antigament, just en la seva inauguraci, el quarter havia rebut el nom de Regiment

Alcntara 33. Daqu que en lactualitat i des dels anys 60 trobem el conegut Bar

Alcntara a Emili Grahit nmero 41, tocant el carrer Migdia.

Les casernes dEmili Grahit, cantonada carrer Migdia. Encara podem veure la fbrica Pagans a laltre

costat. Foto: CRDI .Ajuntament de Girona.


14

Amb la democrcia els moviments venals reclamaren que l'espai que ocupaven les

casernes tingus una nova ordenaci urbana amb la implantaci de nous usos: la

construcci d'habitatges socials i un gran parc urb.

En Narcs Serra, que era el ministre de Defensa espanyol, va signar la cessi d'aquest

espai a l'Ajuntament de Girona l'any 1985 i el 1989, l'alcalde Joaquim Nadal va

encarregar a MBM Arquitectes un pla especial d'urbanisme per a transformar tota aquella rea en un parc.

Les casernes eren un obstacle que privava el creixement de Girona cap al sud al llarg

de la carretera de Barcelona, i transformar-les en un parc va ser una decisi

intelligent de les autoritats municipals.

Actualment no noms hi ha el Parc del Migdia en aquesta zona, sin que tamb hi ha

hagut la construcci recent de la biblioteca Carles Rahola, de la qual en parlar ms

endavant.

3.1.3 La Fbrica Pagans

Lany 1944, Pagans, S.A. decideix posar en funcionament una fbrica a les afores de

Girona; en concret a Emili Grahit s on es decideix establir la seu daquesta

manufactura de sabons.

Amb els anys i laparici dels detergents, Pagans SA es va especialitzar en la

producci de gelatines. A Burgos els treballadors hi anaven a recollir ossos dels quals

sextreia aquesta gelatina .


15

Tot aquest procs, que es feia a Emili Grahit , emanava una pudor que feia

incompatible lexpansi del nucli urb de Girona cap al sud amb la urbanitzaci dels

espais que envoltaven la fbrica de Can Pagans.

Foto: Fbrica Pagans. Any 1979. CRDI. Ajuntament de Girona. Autor desconegut

Foto: Fbrica Pagans. Any 1982. Manel Llad. CRDI. Ajuntament de Girona


16

Molts vens del barri ja havien manifestat queixes pels olors insuportables que havien

de patir mentre la fbrica va estar en funcionament; a ms patien per la incertesa

provocada per un accident que es va produir estant la fbrica enmig de la ciutat.

Concretament va ser lany 1978 que va explotar un dipsit dcid clorhdric, cosa que

va acabar de fer decidir lajuntament el trasllat de la factoria a Cervi de Ter.

Aquesta operaci fou executada a la primavera de lany 1986, per tant fora anys

desprs del comenament de la urbanitzaci del carrer que havia comenat cap els

anys 70. Daqu que els vens shi mostressin tan a favor.

Foto: Explosi dun contenidor a Can Pagans. Tasques de neteja Ajuntament de Girona. CRDI (Narcs

Sans Prats) 22/7/78

Foto: Trasllat definitiu Can Pagans 1986.Grup Facebook, No ets de Girona si no... (publicada per Miquel Casals)


17

3.1.4 Esglsia de Sant Josep

La parrquia de Sant Josep fou inaugurada lany 1952.

El temple, acabat lany 1953 amb fortes restriccions econmiques, s de larquitecte

Joaquim M. Masramon, i va ser consagrat pel bisbe Carta el 1954.

Fou considerat el primer temple modern de la ciutat i la quarta parrquia del nucli

urb.

Foto: Diada consagraci de lesglsia com a temple. Any 1954. Ajuntament de Girona. Davant es

poden veure encara les vies estretes del Carrilet. CRDI


18

Sant Josep s una esglsia duna sola nau de lnies rectes i amb murs de ma vist .

Es tracta duna temptativa de recuperar la tradici modernista.

Foto: Lmina procedent de l obra: Iglesias nuevas en Espaa Autor: A. Fernandez Arenas Editorial: La Poligrafa SA. Fecha Edici: 1963.


19

Laspecte rural que hi havia al barri en el moment de la seva inauguraci, ha canviat

per complet: els horts i camps de conreu van ser substituts pels blocs de pisos; els

camins, per carrers; i la via del tren de Sant Feliu de Guxols, que just li passava pel

mig, per un vial de quatre carrils.

Foto: Any 66. El carrilet just passant per davant la Parrquia de Sant Josep. (Joan A. Angelats)

St. Josep s prcticament lnic edifici procedent dels anys 50 que podem trobar al

carrer Emili Grahit i que en prou feines ha estat modificat.

Lany 2002 Sant Josep va celebrar el seu 50 aniversari; per tant lesglsia ha

sobreviscut tota la renovaci de la zona . (Veure Annex 3)

Foto: Any 68. El carrilet just passant per davant de Sant Josep. (Joan Ayala Angelats)


20

Crec convenient aqu esmentar que, en aquest tram de carrer, es continua mantenint

un dels comeros que van comenar per aquesta poca i que han sobreviscut el pas

dels anys,. Parlo del negoci familiar Tallers Rome (que apareix a la fotografia) i que

des de lany 1962 est ubicat al carrer Emili Grahit. s el comer ms antic del carrer

que continua funcionant.

Foto: Abans i desprs dels Tallers Rome (Foto Grup Facebook: No ets de Girona si no...)


21

3.2 Anys 60-70: El gran progrs urbanstic

3.2.1 La nova Girona

Durant els anys 40 i 50, la majoria de serveis construts al carrer Emili Grahit eren els

habituals de les afores duna ciutat.

Desprs de leliminaci del tren de Sant Feliu lany 1969, s quan comena a guanyar

importncia la construcci descontrolada dedificis i el creixement completament

anrquic del barri.

Els Plans Generals dOrdenaci Urbana (1955 i 1971) no hi van ajudar, perqu en lloc

daturar les irregularitats, les van potenciar. Lnic que es va resoldre amb xit, grcies

al Pla del 71 va ser lelevaci de la via del tren a partir de la zona de Casernes i per

tota la Carretera de Barcelona. Al Pla general del 1971 es va confirmar tamb

l'amplada definitiva dEmili Grahit, que no es faria efectiva per fins al 1982.

Aquests Plans no vigilaven la qualitat ni lestil de les noves construccions, noms es

va tenir en compte la demanda.

Els anys 60 i sobretot els 70 van ser anys de gran creixement demogrfic. Laparici

de noves professions atrau gent del poble a la ciutat. Les primeres onades

dimmigrants provinents de la resta de lEstat Espanyol i lincrement dels naixements

varen ser les causes principals daquest creixement.

El fet tamb de la ubicaci de la zona militar va fer tamb que els primers vens de la

zona, tret dels rurals que cultivaven els horts, que normalment era gent amb

residncia al centre de la ciutat, fossin gent vinculada a les casernes. Els militars i les

seves famlies foren dels primers en comprar els habitatges que sanaven construint.


22

Fins i tot ENHER (Empresa Nacional Hidroelctrica Ribagorzana) sestableix a Girona,

amb seu al carrer Emili Grahit cantonada Migdia i invita la vinguda a Girona dels seus

treballadors daltres comunitats amb una vintena dhabitatges a baix cost o b pagats

per lempresa, depenent del crrec.

Foto: CRDI.1969. Inauguraci Enher a Emili Grahit

Tot aix va ajudar a que es fessin promocions de grups dhabitatges: de proteccin

oficial que es van construir al carrer durant els anys 60 i 70.

La urbanitzaci definitiva del barri i especialment del carrer no li va arribar, amb asfalt,

voreres i bon enllumenat, fins als anys 70.

Estava naixent una nova zona a Girona, La Nova Girona .


23

Durant els anys 70, Emili Grahit estar dividit en dos parts: dos vials, un ms amunt

que laltre ,amb desnivell al mig degut a la supressi de la via del Carrilet de Sant

Feliu. Aix provoc la partici del carrer en dos parts, separades per una alineaci

darbres i els cotxes aparcats en bateria que li donava aspecte de barri perifric.

Fotos: A dalt : expansi urbanstica al 1969. ltims dies de la convivncia del carrer amb el tren petit .

En la foto saprecia la part inferior del carrer, la zona darbres i cotxes que separava els dos vials que a

la llarga van ser un, daqu que el carrer Emili Grahit sigui tan ample. (foto: CRDI)

A baix: la part de dalt del carrer just davant lencreuament Migdia/Emili Grahit on encara es veuen els

cotxes aparcats en bateria, lany 1980. (foto de Manel Oliveras).


24

Foto:1972 Montse Jos Casadevall. Emili Grahit (entre Migdia i Rutlla). Encara per asfaltar

3.2.2 Orgens de la Universitat de Girona : La Normal Al comenament dels anys 60 sestava buscant tamb emplaament per lescola de

mestres i mestresses, com sanomenava als futurs ensenyants...

La Normal havia estat creada al 1914 per donar formaci a nois i noies en el

magisteri .


25

El nom de Normal venia de lensenyament de les normes i havia ja estat localitzada

en diversos llocs de la ciutat: al carrer de la Fora, a lInstitut Vell, a la Gran Via...per

el creixement en nombre dalumnes va fer que es decids aixecar un edifici per

atendre la demanda destudiants daquesta especialitat. Aquest es va fer just davant

lesglsia de Sant Josep, donant un altre edifici important al carrer.

Es considera que aquest edifici fou el precursor del que s avui la UdG (Universitat de

Girona) que est repartida en tres campus per la ciutat (Barri Vell, Montilivi i Centre)

edifici conegut com la Normal i que actualment allotja les facultats de Medicina i

Infermeria).

Ledifici es va comenar a edificar lany 1962 i sinaugurava. el 1963. Inicialment fou

lEscola Normal de Girona, ms endavant l'Escola Universitria de Formaci de

Professorat d'EGB, dependent de la UAB, i finalment la Facultat d'Educaci i

Psicologia.

Aquesta Facultat es va traslladar a inicis de 2010 al Barri Vell,

Foto: UDG. Construcci de lEscola de mestres de Girona o Normal a lEmili Grahit. Any 1962


26

3.3 Anys 80-90: La urbanitzaci controlada

A partir dels anys 80 trobem el gran canvi en la urbanitzaci del carrer; aquells

terrenys que abans eren de cultiu, de mica en mica, sanaven convertint en solars per

als edificis, serveis i equipaments que el progrs comportava.

Alguns, a dia davui, encara hi sn; daltres han canviat els negocis; i la resta

simplement han desaparegut. Per a dia davui aquest barri es considera el de ms

habitatges de la ciutat.

3.3.1 Zona doci

La construcci daquests habitatges i serveis va fer que el carrer deixs de ser

perifria per, a poc a poc, convertir-se en eixample.

Aix va portar lestabliment dalguns equipaments o locals d oci. Un dels primers fou

el Cinema Orient.

Aquest va aparixer encara entre mig d horts i camps, situat entre el carrer Emili

Grahit i el carrer de la Rutlla, per degut a lpoca i el lloc on estava situat era conegut

com un cinema de segon ordre per la burgesia.

Foto: CRDI. Cinema Orient. Any 1979. Poc abans de ser expropiat i enderrocat per lampliaci del

carrer.


27

Per aix i pel mateix creixement de la zona, la pavimentaci i la construcci de

voreres amples al carrer, lAjuntament de Girona va expropiar la sala i a lany 1980

desaparegu un dels cinemes ms antics i emblemtics de la ciutat.

Simultniament als darrers anys de lOrient, el seu mateix propietari, el Sr Agust,

conegut empresari giron, inaugur, al mateix carrer, un nou espai: els Cinemes

Catalunya, que comencen a funcionar lany 1978.

Com a ancdota, ell mateix recorda en una entrevista al Diari de Girona 6 que

aquestes sales sinauguren amb la projecci de Star Wars el juny del 78 i que va ser

tot un fenomen per Girona i voltants. (Annex 4)

En la mateixa entrevista, el Sr Agust ens dona una idea de com era la zona on ell va

ubicar el cinema: Aquella zona quedava una mica marginada respecte del centre i

sense lOrient encara hi perdia ms. Per aix vaig plantejar a lAjuntament i a lalcalde,

aleshores Ignasi de Ribot, que era un bon lloc per obrir-hi els Catalunya ,que aquella

era una zona de creixement i que apostava per obrir- hi el meu projecte, i a lalcalde li

va semblar molt b.

(Veure Annex 5).

Aquest cinema, que al principi comena noms amb una sala de projeccions, va

agafant importncia i renom a la ciutat fins al punt que es construeixen dues sales

ms, convertint-se en el primer multi-sales de la ciutat de Girona.

Foto: CRDI. Faana principal dels Cinemes Catalunya 6 Diari de Girona. Entrevista de Jordi Roure .21.12.2015.(Annex 4)


28

Al seu punt ms lgid arriben fins a 340 localitats per amb lobertura de noves sales

a la ciutat fa que la seva popularitat vagi baixant de nivell fins que lany 2000 el cine fa

fallida. La nova moda de fer grans sales dins de complexos comercials i fer

multicinemes va portar a lempresa dAgust a tancar aquestes sales i emplaar-se,

ara s, a les afores, a Sant Pon en un gran centre comercial primer anomenat

OSCARS i a lactualitat OCINE.

3.3.2 1rs edificis dhabitatges catalogats.

Durant aquesta mateixa poca comencen a construir nous edificis dhabitatges al

carrer Emili Grahit, molts dels quals comencen a tenir certa qualitat en els acabats i

ms metres quadrats; per tant el seu preu tamb puja .

Sintenta, daquesta manera, donar un tomb en el tipus de poblaci que all hi viur; es

tracta de fer un Eixample ms proper a la classe mitjana-alta que no pas a la de

classe treballadora. Comprar un pis a lEmili Grahit als anys 80 comena a ser ms

car que a altres zones.

Cal recordar que durant aquests anys 80, concretament l'any 1985, durant la diada del

patr Sant Narcs, lalcalde del moment, Joaquim Nadal i Farreras, signa amb el

ministre de Defensa espanyol, Narcs Serra, l'acord perqu els amplis espais militars

passessin a ser espais per a la ciutat.


29

Aquest acord comportava la futura construcci dun gran parc amb zones verdes

i habitatges a lantic espai ocupat per les Casernes i aix fomentar a partir de

llavors, les inversions a la zona.

A partir daquell moment, les promotores comencen a oferir pisos de ms qualitat i

amb el rerefons de la signatura darquitectes gironins amb cert prestigi, com per

exemple Joaquim Figa o Arcadi Pla, entre altres.

Presentem alguns daquests primers habitatges de la dcada dels 80, catalogats pel

collegi darquitectes i que es troben al carrer Emili Grahit :

Bloc Cooperatiu, construt entre 1979/83 per larquitecte Manuel Martn a lEmili Grahit, 73 i que consisteix en un conjunt damplis habitatges, al voltant dun pati, just

al costat de ledifici de la Normal. Als baixos hi trobem els Tallers Rome.

Foto: Josep M. Oliveras. Guia darquitectura. Collegi darquitectes de Girona


30

Ja a finals dels anys 80 els arquitectes Joan Llus Frigola, Carles Bosch, Sergi

Balaguer i Llus Alonso construeixen un nou edifici, conegut com el Conjunt Pagans que consisteix en un grup de 56 habitatges, amb unes caracterstiques glorietes

blanques, a la cantonada amb el carrer Migdia i que s popular grcies a qu sedifica

sobre el terreny on anteriorment es trobava la famosa fbrica Pagans, enderrocada a

lany 1986.

Foto: Josep M .Oliveras. Guia darquitectura. Collegi darquitectes de Girona

Foto: Oriol Tarrs. Vista de ledifici des dEmili Grahit


31

Per ltim un dels edificis daquesta generaci dels 80 que ms popularitat ha adquirit

s el bloc Quer Vinyoles, cantonada Manel Quer amb Emili Grahit, construt per larquitecte Joaquim Figa.

Foto: Josep M .Oliveras. Guia darquitectura .Collegi darquitectes de Girona

3.4 Del 2000 a lactualitat: Artria de la ciutat

A partir daquesta poca el carrer ja passa a ser de gran importncia per a la ciutat, s

clau per larribada i sortida de vehicles per dirigir-se a la costa i una via transitria

important per arribar al centre de la ciutat.

Aquest sector del carrer, a principis del 2000, connectava la plaa de Pasos

Catalans, que actualment suneix amb lavinguda Pericot i la sortida est de Girona,

amb la Plaa dEuropa.

s per aquestes dates (2002) quan tamb sinaugurar la continuaci dEmili Grahit

des de la Plaa Pasos Catalans cap a la carretera de Quart i els ngels.

(Veure Annex 6)


32

La construcci de la Plaa dels Pasos Catalans, per, shavia fet a lany 1983 i acaba

amb els ltims horts que existien encara al carrer, aix com obliga el soterrament

duna riera existent a aquest sector del carrer que la gent coneixia com el gurnau.

Foto: construcci rotonda Pasos Catalans .Any 1983. Grup Facebook : No ets de Girona si no...

Foto: mapio.net (plaa dels Pasos Catalans en vistes Emili Grahit) Any 2012


33

Per laltre costat de carrer, la Plaa dEuropa unia lEmili Grahit amb el sector oest de

la ciutat i comptava amb una gran rotonda.

Fotos :Esquerra: Escultura del carrer a lantiga Plaa dEuropa(Ajuntament de Girona)

Dreta: Obres de l AVE Any 2013,a punt dinaugurar la nova estaci soterrada.

A partir del 2008, la Plaa dEuropa desapareix, degut a les obres de lAVE, ja que s

un dels trams ms afectats per la nova estaci soterrada. Les obres duraran uns 5

anys i no es retiren les tanques fins el 2013. Actualment ha desaparegut la rotonda i

el carrer Emili Grahit suneix directament amb el Passeig dOlot, tal i com havia estat

en els anys 70.

Lany 2000 tamb es fa realitat la Via Verda Girona Costa Brava. Aprofitant lantic

traat del carrilet de Sant Feliu, a lEmili Grahit amb la plaa Pasos Catalans

comena el carril bici. Trenta-nou km de cam planer fins a Sant Feliu per gaudir de

les vistes. Avui en dia s una de les Vies Verdes ms concorregudes.

Cal tornar de nou a lEmili Grahit per veure qu es feia amb lespai que anaven

deixant els edificis militars de les antigues Casernes que havia estat cedit per part del

Ministeri de Defensa a lAjuntament de Girona.


34

Era lany 1993, ara ha fet 25 anys, quan les mquines comenaven a fer desaparixer

el passat militar dun espai immens, ara s al centre de la Girona Nova. Els ltims

enderrocs van continuar fins al 2004.

Foto: Ajuntament de Girona. Enderroc casernes militars. Any 1998

Un dels espais que deixen els enderrocs s un espai difan que de lany 2000 fins al

2005 saprofitar per fer un aparcament gratut, a lespera de fer-ne un de soterrat a la

zona i que s provisional fins saber quin ser el seu s definitiu.

Foto :CRDI. Aprofitament de lespai. Aparcament obert a lEmili Grahit en espera dun soterrat .

(Any 2003)


35

Laparcament soterrat shavia projectat inicialment al carrer de la Creu, per aquest

projecte va portar molta polmica degut a que els comerciants veien a venir el fet de

tancar els seus comeros durant tota la durada de les obres, que podria haver estat

danys.

Durant els anys 2002 i 2003 sorganitzen moltes protestes que acaben finalment amb

la ubicaci de laparcament a lEmili Grahit.

En aquest carrer laparcament tamb va patir el rebuig dels vens per es va mantenir

lemplaament i les obres van comenar lestiu del 2005 amb un projecte que es

preveia per 326 places per a cotxes i 66 per a motos.

Foto. El Punt. Obres de construcci de laparcament soterrat a lEmili Grahit. Any 2005

Laparcament sinaugur el dia de Sant Jordi de 2008.

Foto: Entrada Emili Grahit cantonada C/Prncep. Oriol Tarrs.


36

Habitatges de qualitat, voreres molt ms amples, zona daparcament, una gran zona

verda i un estany eren la base del projecte que es va dibuixar per lespai Casernes.

Foto: Imatge de la zona dhabitatges de les Casernes amb Emili Grahit en primer terme. Any 2004.

El Punt

Un cop soterrada la zona daparcament, lespai que deixa dins el recinte de les

antigues Casernes donar cabuda a una zona dequipaments culturals: una biblioteca

i un espai cultural que, lany 2010 la alcaldessa daleshores, Anna Pagans, havia

presentat com lavantprojecte guanyador creat per Josep Llins per fer un edifici

singular, un nou edifici dart contemporani al qual anomenarien el Blit.

Aquest no pretenia ser un museu, ni tindria cap exposici; simplement alternaria

diferents activitats segons una programaci.


37

El Blit havia de ser un equipament cultural que tenia com a objectiu desenvolupar

programes de recerca, producci i exhibici de projectes artstics contemporanis.

Foto: Dibuix virtual del que havia de ser el centre dart contemporani . El Punt

Lajuntament de Girona contava amb 400.000 per iniciar el projecte per necessitava

una ajuda de 4,5M deuros per seguir-lo. Aquest va ser el fet pel qual el projecte no

va tirar endavant i es va frenar en sec. No es va portar a terme per falta de

finanament.

El que s fou realitat va ser la nova Biblioteca Nacional Carles Rahola.

LAjuntament de Girona proporcion el solar de construcci, la part nord de la zona

casernes, just a lEmili Grahit, per la nova biblioteca municipal lany 2005, per fins el

18 de Febrer de 2011 no comencen les seves obres. La construcci definitiva daquesta es dna per acabada a finals de 2014 i obre per

primer cop les seves portes el 23 de desembre de 2014 encara que la seva

inauguraci no t lloc fins el 5 de gener de 2015.

Rep el nom de Biblioteca Carles Rahola en honor a lhistoriador, literat i publicista

giron.


38

La biblioteca t una superfcie de 7.121m2, s a dir, multiplica per 7 la superficie que

ocupava lanterior biblioteca ubicada a la Casa de Cultura i es converteix, aix, en la

biblioteca pblica ms gran de Catalunya. Aquesta biblioteca s de titularitat estatal i

est gestionada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Ha estat dissenyada pels arquitectes Mario Corea, Luis Morn i Sebastin Guerrico,

que lhan ideat amb lobjectiu que pugui prestar un servei dexcellncia i esdevingui

un equipament de referncia.

Larquitecte Mario Corea defineix ledifici com a una gran lmpada urbana7. Un

quadrat de vidre perfecte que t com a protagonista la llum que entra i que convida a

la lectura.

Foto Oriol Tarrs

Foto: Interior de la biblioteca on la llum s la protagonista. Web Mario Corea, estudi darquitectura

7 Mario Corea. http://mariocorea.com/obras/institucional/biblioteca-publica-de-girona/


39

Foto: Faana principal de les casernes. Anys 80. Foto familiar

Foto: Zona casernes desprs de lenderroc dels edificis militars i la urbanitzaci de lespai,

amb la biblioteca Carles Rahola al mig. Any 2016

Amb aquest parc i la inauguraci de la biblioteca sha acabat darrodonir la

urbanitzaci del carrer Emili Grahit.


40

Ara ja es pot dir que lEmili Grahit s justament el contrari del que havia estat: carrer

principal, modern, equipat i centre de la Nova Girona.

Un carrer que ha anat madurant en 85 anys.(1930-2016)

Foto :CRDI. Any 1975 (autor desconegut) La casa baixa central s el solar que ocupar

ledifici on visc. Alada carrer Prncep

Foto: Oriol Tarrs. A lactualitat, la mateixa zona.


41

6. AGRAMENTS

Vull acabar amb lagrament a totes les persones que mhan ajudat en el procs.

Primer de tot agrair al tutor del meu treball, el Sr. Toni Cassany pel seu inters des

del primer moment, la seva ajuda i pel seu assessorament durant lelaboraci del

treball.

Grcies tamb a la meva famlia per haver-me engrescat i motivat en la tria del tema i

tamb pel seu suport incondicional.

Grcies als coneguts i no tan coneguts que mhan aportat imatges i fotografies, aix

com als grups o entitats de les quals nhe fet s.

I sens dubte, no em puc oblidar de qui ha estat en tot moment al meu costat, dia si

dia tamb, retocant, ensenyant-me i guiant-me en aquest mn de la recerca, que jo

desconeixia, i que grcies a ella ara conec una mica ms. Grcies, M ngels.


42

7. BIBLIOGRAFIA. COLLEGI DARQUITECTES DE GIRONA. Arquitectura a Girona.1990

FABRE, Jaume. Girona entre 4 rius. Ajuntament de Girona.1986 FERNNDEZ ARENAS, A. Iglesias nuevas en Espaa. La Polgrafa SA.1963.

FREIXAS I CAMPS, Pere. Girona i els seus barris. Institut dEstudis Gironins,1983

NADAL I FARRERAS, Joaquim. Emilio Grahit i Papell. Memrias de un ex-alcalde gerundense. Institut dEstudis gironins. Girona, 2003

RABASEDA i MATAS,Joaquim. La parrquia de Sant Josep de Girona. Art i Histria.

Vol.5. Parrquia de Sant Josep,1996

Articles

LANAO, PAU. La cruel modernitat. El Punt Avui (edici digital) 30/11/2014 NADAL FARRERAS, Joaquim. 20 anys de vertigen El Punt, especial Fires (edici digital) 25/10/2002 NADAL FARRERAS, Joaquim. La Creueta, nova crulla. Diari de Girona (edici digital) 24/10/2000 ROURE, Jordi. Star Wars. Dels cinemes Catalunya a lera digital Diari de Girona 21/12/2015

TORN, Miquel. Entre leufria i la indiferncia. El Punt Avui (edici digital) 23/10/13


43

Webgrafa

www.ajuntamentdegirona. (12/6/16)

www.barrideleixample.blogspot.com (12/6/16)

www.ca.vikipedia.org/wiki/Girona (3/7/16)

www.diaridegirona.cat (3/7/16)

www.facebook.com/noetsdegironasino (18/7/16)

www.facebook.com/gironabans (20/7/16)

www.google.es/maps (26/7/16)

www.lenciclopedia.cat (29/7/16)

www.pedresdegirona.com (2/9/16)

www.senderismegirona.wordpress.com (2/9/16)

www.viesverdes.cat (11/9/16)

www.vilaweb.cat (11/9/16)

Altres fonts:

CRDI. Centre de Recerca i Difusi de la Imatge. Arxiu municipal de Girona. Diari de

Girona (Hemeroteca)

EL Punt (Hemeroteca)

Revista Presncia (Hemeroteca)

L’EVOLUCIÓ URBANÍSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT A …premisrecerca.udg.edu/Portals/0/CS/Premis...

Documents

Transcript of L’EVOLUCIÓ URBANÍSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT A …premisrecerca.udg.edu/Portals/0/CS/Premis...

TDR 256706

DossierElaboracio TdR

TDR Tiaparo

Tdr melamina

BADALONA (Hospital Can Ruti) BARCELONA … · Hospital Can Ruti Carrer de Servet Carrer del Matagalls Carrer de Baliarda Carrer de Santa Marta Carrer de Fraga Carrer de Santa Maria

Tdr Perfil

Una iniciativa urbanística en el segle XIV: l'obertura del carrer ...Lluna ja estava parcialment urbanitzada i subestablerta en emfiteusi: - A l'extrem del carrer de Malcuinat, contigua

Exposicio Oral Tdr

Tdr Modelo

TDR Carretera

TDR Puentes

EL POBLENOU LA CIUTAT PRODUCTIVA - cccb.org · Carrer de Frederic Mompou Carrer de l'Arquitecte Sert Carrer de Salvador Espriu Carrer de Salvador Espriu Carrer de Rosa Sensat Carrer

Tdr Guadalupe

Estructura TDR

VILADORDIS - Ajuntament de Manresa · plaÇa carrer vic pont la providÈncia de sardana flor carrer pare oriol plaÇa del de carrer carrer brossa carrer joan priorat de carrer empordÀ

Presentació Tdr

TDR Esperanza2

Tdr Pucara

2.14 ORDENACIÓ DETALLADA, · Puigsacalm Ferrer Carrer Serra de Bestracà Carrer Turó de Morou Carrer Salvador Ferrer C. Maura Carrer Salvador Carrer Coll d'Ares Carrer Puigsacalm

TDR Mangomarca