L’EVOLUCIÓ URBANÍSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT A …premisrecerca.udg.edu/Portals/0/CS/Premis...

of 44 /44
L’EVOLUCIÓ URBANÍSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT A GIRONA. Oriol Tarrés Clara Treball de Recerca Batxillerat Social Tutor: Sr. AntoniCassany Curs 2016/17 Bell-lloc del Pla

Embed Size (px)

Transcript of L’EVOLUCIÓ URBANÍSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT A …premisrecerca.udg.edu/Portals/0/CS/Premis...

  • LEVOLUCI URBANSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT A GIRONA.

    Oriol Tarrs Clara Treball de Recerca Batxillerat Social Tutor: Sr. AntoniCassany Curs 2016/17 Bell-lloc del Pla

  • NDEX 1. INTRODUCCI: 2

    1.1. Circumstncies que mhan portat a fer el treball. 1.2. Objectiu del treball. 1.3. Organitzaci del treball.

    2. EL NOM DEL MEU CARRER: 5

    2.1. Emili Grahit. Personatge giron (1850-1912) 3. DE LA PERIFRIA A LEIXAMPLE: TRANSFORMACI DEL CARRER

    DES DELS ANYS 40 FINS A LACTUALITAT 7

    3.1. Anys 40-50: La perifria 7 3.1.1 El Tren Petit. 3.1.2 Casernes. 3.1.3 La fbrica Pagans. 3.1.4 Lesglsia de Sant Josep.

    3.2 Anys 60-70: El gran progrs urbanstic 21

    3.2.1 La nova Girona 3.2.2 Orgens de la Universitat de Girona: La Normal

    3.3 Anys 80-90: La urbanitzaci controlada 26

    3.3.1 Zona doci 3.3.2 1rs edificis dhabitatges catalogats

    3.4 Del 2000 a lactualitat: Artria de la ciutat 31

    4. CONCLUSIONS 41 5. AGRAMENTS 42 6. BIBLIOGRAFIA i altres fonts 43

  • ORIOL TARRS TDR: EVOLUCI URBANSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT

    2

    1. INTRODUCCI 1.1 Circumstncies que mhan portat a fer el treball

    He viscut al carrer Emili Grahit des que tenia 2 anys; pot semblar poc per parlar de

    levoluci dun carrer (degut a que encara no en tinc 18) per s que la meva famlia hi

    ha estat lligada des de sempre: la meva mare hi va viure tota la seva infantesa i

    especialment els meus avis que hi van anar a viure quan el carrer encara no estava ni

    asfaltat, per all als anys 70... b aix ja ho explicar en el treball.

    El motiu pel qual he triat aquest treball de recerca ha estat la curiositat per saber ms

    sobre el passat de Girona. Daquesta manera, coneixent el passat dun carrer,

    coneixem i ens fem una idea del passat duna ciutat. Tamb em resultava curis que

    alguna gent recordava edificis o serveis que havien existit al carrer i ara ja no hi sn i

    mho havien explicat.

    Els edificis ms exageradament alts de la ciutat salaven sobre un carrer que no ho

    era 1 sn paraules de lex-alcalde Joaquim Nadal parlant del carrer Emili Grahit i que

    em van portar a saber ms del qu i com havia evolucionat..

    Daqu que en tots els casos explicar el que hi havia i el que hi ha en el seu lloc.

    El desenvolupament i creixement del carrer Emili Grahit ens diu molt de com era

    Girona i de com ha canviat amb el pas dels anys: de grisa, fosca i tancada a una

    ciutat oberta i lluminosa.

    1 NADAL i FARRERAS, Joaquim. Vint Anys de Vertigen. El Punt. Octubre 2000.(Annex 1) 2 NADAL i FARRERAS. Joaquim. La Creueta, crulla de Girona. Diari de Girona Octubre

  • ORIOL TARRS TDR: EVOLUCI URBANSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT

    3

    1.2 Objectius del treball

    Mhe marcat com a objectius principals:

    En primer lloc, analitzar el desenvolupament de la zona al llarg de les ltimes dcades

    del segle XX agafant el carrer Emili Grahit com a mostra i exemple del

    desenvolupament. La seva evoluci durant els seus ms o menys 75 anys de vida,

    des que era un carrer perifric fins esdevenir una arteria important dins la ciutat de

    Girona.

    En segon lloc, estudiar les edificacions i serveis ms emblemtics que hi van haver

    en aquest carrer en el passat i alguns que encara perduren- i que shan lligat a

    diferents poques de la ciutat i veure qu els ha substitut.

  • ORIOL TARRS TDR: EVOLUCI URBANSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT

    4

    1.3 Organitzaci del treball

    El carrer Emili Grahit comena a lencreuament amb la carretera de Barcelona i t

    continuaci fins a La Creueta. s un carrer llarg, que ha sofert moltes transformacions

    fins a arribar a com el coneixem ara, De fet, el tram final (de la caserna de la gurdia

    civil fins a la rotonda dels ngels) no sinaugur fins lany 2002 .

    Amb la inauguraci de la urbanitzaci daquest ltim tram, Joaquim Nadal escrivia al

    Diari de Girona 2 que aquest carrer esdevindria leix viari ms important i ample

    de lrea urbana de Girona, un nou accs a Girona que enllaa la variant de la

    Nacional II, per la carretera dels ngels, amb la carretera de Quart; per tant Girona

    tindria a partir daquest moment una nova connexi ms directe amb la Costa Brava .

    Per tal dacotar el treball, em centrar en el tram dEmili Grahit que va de la Plaa dels

    Pasos Catalans fins a la carretera Barcelona (veure Annex 2) .

    En el meu treball us parlo dels serveis que hi havia i que han estat testimonis del

    passat de Girona i els comparo amb els que hi ha ara. Tamb dels edificis ms

    emblemtics que van existir al carrer en el passat, alguns substituts pel propi progrs

    i daltres que continuen estan all.

    2 NADAL i FARRERAS. Joaquim. La Creueta, crulla de Girona. Diari de Girona Octubre 2002. Annex 6

  • ORIOL TARRS TDR: EVOLUCI URBANSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT

    5

    2. EL NOM DEL MEU CARRER: EMILI GRAHIT

    El 17 de Gener de 1930, lAjuntament de Girona 3 decid donar el nom dEmili Grahit

    al carrer que canalitzava i aplegava tot el trnsit en direcci a la costa. Havia estat

    conegut com el vial del carrilet de Sant Feliu perqu per all hi passava el Feliuet.

    Era una zona sense asfaltar, de terra, ple de conreus i hortets de la gent de Girona .

    Va rebre aquest nom en honor al insigne advocat i historiador que fou alcalde de

    Girona entre els anys 1887 i 1891: Emili Grahit i Papell.

    Foto: Emili Grahit i Papell. Vikipdia

    Emili Grahit i Papell (1850-1912) fou sobretot un personatge prototpic de la

    Restauraci, segons el tamb historiador i ex alcalde de Girona Joaquim Nadal, que

    va tenir cura de la introducci i l'edici del llibre Emilio Grahit y Papell Memorias de

    un ex-alcalde gerundense, i que va publicar l'Institut d'Estudis Gironins lany 2002.

    3 Girona i els seus barris. Ajuntament de Girona. Captol de Pere Freixas (pag. 70) Institut dEstudis Gironins. Ajuntament de Girona 1983.

  • ORIOL TARRS TDR: EVOLUCI URBANSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT

    6

    Emili Grahit fou un home illustrat i respectat a la Girona de lpoca i que va tenir

    contacte amb alguns intellectuals de la Renaixena com ara Narcs Oller o Botet i

    Sis. De fet, ell es vincul a sectors de la Renaixena Catalana, per bsicament a

    Girona. Fou en aquest mbit cultural que desenvolup les seves capacitats destudis

    histrics, amb treballs sobre Francesc Eiximenis i el Canonge Dorca, tots dos

    cllebres personatges gironins.

    Al 1876 va fundar lAsociacin Literaria de Gerona , principal expressi cultural de la

    ciutat que organitzava esdeveniments literaris i que fou la responsable de laparici,

    el mateix 1876 de la Revista de Gerona.

    Va compaginar ladvocacia amb la recerca histrica, paralelament amb la carrera

    poltica, que el port a lalcaldia de Girona. Grahit no fou un alcalde molt popular: en

    els seus quatre anys dalcaldia (1887-1891) no sobresurt per haver fet de Girona una

    ciutat diferent o millorada, sin que s considerat poc reaccionari i ms aviat

    conservador. Tot i aix, se li deuen algunes millores importants al municipi, com ara

    l'atenci a la Devesa, al passalls de Pedret o a l'ensenyament primari, a ms de la

    reordenaci de l'horari administratiu per impedir que alguns funcionaris continuessin

    treballant des de casa. Per sobretot s recordat per la substituci del gas per

    l'electricitat en l'enllumenat pblic, que va convertir Girona en una ciutat capdavantera,

    tot i que Joaquim Nadal en el seu llibre sobre lalcalde recorda que ms que d'una

    gosadia es va tractar d'un estratagema per escapar dels deutes que el municipi havia

    contret amb la companyia del gas.4

    El que no shauria imaginat mai el senyor Emili Grahit s que donaria nom a un dels

    carrers ms importants de la ciutat en lactualitat.

    4 NADAL i FARRERAS Joaquim. Memorias de un ex-alcalde gerundense . (2003). Institut dEstudis Gironins. Ajuntament de Girona

  • ORIOL TARRS TDR: EVOLUCI URBANSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT

    7

    3. DE LA PERIFRIA A LEIXAMPLE: TRANSFORMACI DEL CARRER DES DELS ANYS 40 FINS LACTUALITAT. 3.1. Anys 40: La perifria

    Per explicar els canvis ms importants que ha sofert el carrer, des del que hi havia

    abans (edificacions, serveis,...) i el que hi trobem ara, cal anar als orgens ,a principis del segle XX.

    Tal i com expliquen els cronistes de la ciutat, al 1891 lAjuntament de Girona va

    demanar perms al Ministeri de Foment per poder fer un pla dEixample per tal de

    planificar com shavia de fer el creixement urbanstic de la ciutat fora de les muralles.

    Ja feia anys que la industrialitzaci i laugment de poblaci havia fet petit el Barri Vell i

    la ciutat shavia comenat a eixamplar de manera desorganitzada.

    El nom dEixample provenia del principal teric, Ildefons Cerd, que havia ideat 50

    anys abans el mateix pla durbanisme per a Barcelona i que havia resultat exits.

    Eugeni Campllonch i Pars va resultar guanyador del concurs de la redacci del pla i

    el Pla de lEixample va ser aprovat per R.D el 3 de desembre del 1909.

    Els carrers quadriculats entre el del Pare Claret i el de la Creu i tota la zona de

    Figuerola, corresponen a aquest projecte, caracteritzat per la manca de places

    publiques; bsicament eren quadrcules dhabitages amb patis interiors.

    Amb el temps hem vist que aquest disseny de Campllonch va resultar poc ambicis i

    no va acabar de cobrir les expectatives. Amb els anys hem vist que les places

    pbliques i les zones verdes que li mancaven al projecte, sn importants per un barri.

  • ORIOL TARRS TDR: EVOLUCI URBANSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT

    8

    Si no shagus fet el Pla dEixample, els carrers serien ms o menys els mateixos

    que sn 5 comenta larquitecte i urbanista Juli Esteban (Girona,1944).

    Campllonch va dividir el seu pla dEixample en dues zones: Figuerola i la Merc.

    Aquesta ltima es la que ens interessa ja que limita des de la carretera Barcelona, fins

    al carrer de la Creu i de la Rutlla.

    El carrer dEmili Grahit fins i tot restava fora del Pla de lEixample , ja que eren noms

    terrenys a les afores de la que seria part nova de Girona, per ja tenia alguns serveis

    propis de les afores duna ciutat.

    Aquests serveis i edificis sn els que analitzar de manera cronolgica segons la seva

    creaci i ja en les segents parts del treball veurem els canvis i transformacions que

    han sofert.

    Comenar doncs pel ms antic que hi havia al carrer, quan encara Emili Grahit

    sanomenava vial del Carrilet de Sant Feliu.

    5 Conferncia Els altres eixamples: Girona i altres ciutats de Catalunya 6/11/2009. Acte dins la celebraci del cent aniversari de lEixample de Girona.

  • ORIOL TARRS TDR: EVOLUCI URBANSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT

    9

    3.1.1. El Tren Petit

    El fams tren de Sant Feliu de Guxols a Girona shavia inaugurat el dia 30 de juny de

    1892. Joan Cases, comerciant de Sant Feliu i Enric Heriz, de Barcelona, en foren els

    promotors. Tot i que la inauguraci havia estat molt abans, s en els anys 40 i 50 el

    moment de mxim esplendor.

    Retall portada prensa. El Noticiero Juny 1892. Arxiu Ajuntament Sant Feliu.

    Sn els anys en qu la Costa Brava es va posar de moda com a escenari per rodar

    pellcules angleses i nord-americanes. Sant Feliu de Guxols i particularment el tren

    petit tamb van tenir els seus moments de glria.

  • ORIOL TARRS TDR: EVOLUCI URBANSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT

    10

    Lestaci del carrilet a Girona es trobava situada al costat mateix de lestaci del tren

    gros, en lactual plaa dEspanya i la via travessava el carrer de Barcelona i seguia el

    carrer Emili Grahit.

    Carrilet de SFG travessant Carretera Barcelona i entrant a Emili Grahit (anys 60) Foto: Autor desconegut .CRDI.

    Ajuntament Girona

    Emili Grahit altura Carrer de la Rutlla. Davant penya Bons Aires. Any 1966.(Edifici Normal al fons) Foto:Autor

    desconegut. CRDI. Ajuntament Girona

  • ORIOL TARRS TDR: EVOLUCI URBANSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT

    11

    El viatge, amb 30 quilmetres de recorregut i parada a totes les estacions, durava

    unes dues hores.

    Durant lestiu, passava el tren popular que coneixem com tren de banys amb viatge

    danada i tornada fins que comenaren a aparixer els autombils, que el van

    substituir.

    La seva lentitud de desplaament cada cop lafect ms fins que a la dcada dels

    anys 60 pat una important disminuci de viatgers durant un perode de 3 anys. Aix,

    acompanyat de les dificultats econmiques, provoc la seva desaparici. Lltim

    trajecte es produ el 10 dabril de 1969.

    Foto:Carretera Barcelona. Any 1973. Saprecia encara el traat de la via estreta del tren petit que

    travessava per enfilar Emili Grahit. Ajunt .Girona CRDI

    Actualment i a partir de l'any 2000 va comenar a utilitzar-se el seu traat com a Via

    Verda que enllaa amb la de l'antic carrilet Olot-Girona, i entre totes dues es pot anar

    d'Olot a Sant Feliu passant per Girona.

  • ORIOL TARRS TDR: EVOLUCI URBANSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT

    12

    Foto:1rs construccions a lany 1968, encara amb el carrilet en actiu. CRDI Ajuntament Girona

    Foto. Any 2016. El mateix emplaament amb 48 anys de diferncia. Google maps

  • ORIOL TARRS TDR: EVOLUCI URBANSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT

    13

    3.1.2. Les Casernes

    Les Casernes shavien comenat a edificar lany 1942 sobre un projecte de lany

    1922, per no van ser inaugurades fins a lany 1959.

    Ocupaven un gran espai (7.298 m2), tota una illa delimitada pels carrers de

    Barcelona, Emili Grahit, Migdia i Saragossa,

    Als anys 1980 de les casernes sanomenava Cuartel General Alvrez de Castro on

    tenien la seu el Govern Militar de Girona, la Brigada de Caadors de Muntanya XLI i

    el seu grup logstic, per que el 1993 van ser traslladats a la base de Sant Climent

    Sescebes.

    Antigament, just en la seva inauguraci, el quarter havia rebut el nom de Regiment

    Alcntara 33. Daqu que en lactualitat i des dels anys 60 trobem el conegut Bar

    Alcntara a Emili Grahit nmero 41, tocant el carrer Migdia.

    Les casernes dEmili Grahit, cantonada carrer Migdia. Encara podem veure la fbrica Pagans a laltre

    costat. Foto: CRDI .Ajuntament de Girona.

  • ORIOL TARRS TDR: EVOLUCI URBANSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT

    14

    Amb la democrcia els moviments venals reclamaren que l'espai que ocupaven les

    casernes tingus una nova ordenaci urbana amb la implantaci de nous usos: la

    construcci d'habitatges socials i un gran parc urb.

    En Narcs Serra, que era el ministre de Defensa espanyol, va signar la cessi d'aquest

    espai a l'Ajuntament de Girona l'any 1985 i el 1989, l'alcalde Joaquim Nadal va

    encarregar a MBM Arquitectes un pla especial d'urbanisme per a transformar tota aquella rea en un parc.

    Les casernes eren un obstacle que privava el creixement de Girona cap al sud al llarg

    de la carretera de Barcelona, i transformar-les en un parc va ser una decisi

    intelligent de les autoritats municipals.

    Actualment no noms hi ha el Parc del Migdia en aquesta zona, sin que tamb hi ha

    hagut la construcci recent de la biblioteca Carles Rahola, de la qual en parlar ms

    endavant.

    3.1.3 La Fbrica Pagans

    Lany 1944, Pagans, S.A. decideix posar en funcionament una fbrica a les afores de

    Girona; en concret a Emili Grahit s on es decideix establir la seu daquesta

    manufactura de sabons.

    Amb els anys i laparici dels detergents, Pagans SA es va especialitzar en la

    producci de gelatines. A Burgos els treballadors hi anaven a recollir ossos dels quals

    sextreia aquesta gelatina .

  • ORIOL TARRS TDR: EVOLUCI URBANSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT

    15

    Tot aquest procs, que es feia a Emili Grahit , emanava una pudor que feia

    incompatible lexpansi del nucli urb de Girona cap al sud amb la urbanitzaci dels

    espais que envoltaven la fbrica de Can Pagans.

    Foto: Fbrica Pagans. Any 1979. CRDI. Ajuntament de Girona. Autor desconegut

    Foto: Fbrica Pagans. Any 1982. Manel Llad. CRDI. Ajuntament de Girona

  • ORIOL TARRS TDR: EVOLUCI URBANSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT

    16

    Molts vens del barri ja havien manifestat queixes pels olors insuportables que havien

    de patir mentre la fbrica va estar en funcionament; a ms patien per la incertesa

    provocada per un accident que es va produir estant la fbrica enmig de la ciutat.

    Concretament va ser lany 1978 que va explotar un dipsit dcid clorhdric, cosa que

    va acabar de fer decidir lajuntament el trasllat de la factoria a Cervi de Ter.

    Aquesta operaci fou executada a la primavera de lany 1986, per tant fora anys

    desprs del comenament de la urbanitzaci del carrer que havia comenat cap els

    anys 70. Daqu que els vens shi mostressin tan a favor.

    Foto: Explosi dun contenidor a Can Pagans. Tasques de neteja Ajuntament de Girona. CRDI (Narcs

    Sans Prats) 22/7/78

    Foto: Trasllat definitiu Can Pagans 1986.Grup Facebook, No ets de Girona si no... (publicada per Miquel Casals)

  • ORIOL TARRS TDR: EVOLUCI URBANSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT

    17

    3.1.4 Esglsia de Sant Josep

    La parrquia de Sant Josep fou inaugurada lany 1952.

    El temple, acabat lany 1953 amb fortes restriccions econmiques, s de larquitecte

    Joaquim M. Masramon, i va ser consagrat pel bisbe Carta el 1954.

    Fou considerat el primer temple modern de la ciutat i la quarta parrquia del nucli

    urb.

    Foto: Diada consagraci de lesglsia com a temple. Any 1954. Ajuntament de Girona. Davant es

    poden veure encara les vies estretes del Carrilet. CRDI

  • ORIOL TARRS TDR: EVOLUCI URBANSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT

    18

    Sant Josep s una esglsia duna sola nau de lnies rectes i amb murs de ma vist .

    Es tracta duna temptativa de recuperar la tradici modernista.

    Foto: Lmina procedent de l obra: Iglesias nuevas en Espaa Autor: A. Fernandez Arenas Editorial: La Poligrafa SA. Fecha Edici: 1963.

  • ORIOL TARRS TDR: EVOLUCI URBANSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT

    19

    Laspecte rural que hi havia al barri en el moment de la seva inauguraci, ha canviat

    per complet: els horts i camps de conreu van ser substituts pels blocs de pisos; els

    camins, per carrers; i la via del tren de Sant Feliu de Guxols, que just li passava pel

    mig, per un vial de quatre carrils.

    Foto: Any 66. El carrilet just passant per davant la Parrquia de Sant Josep. (Joan A. Angelats)

    St. Josep s prcticament lnic edifici procedent dels anys 50 que podem trobar al

    carrer Emili Grahit i que en prou feines ha estat modificat.

    Lany 2002 Sant Josep va celebrar el seu 50 aniversari; per tant lesglsia ha

    sobreviscut tota la renovaci de la zona . (Veure Annex 3)

    Foto: Any 68. El carrilet just passant per davant de Sant Josep. (Joan Ayala Angelats)

  • ORIOL TARRS TDR: EVOLUCI URBANSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT

    20

    Crec convenient aqu esmentar que, en aquest tram de carrer, es continua mantenint

    un dels comeros que van comenar per aquesta poca i que han sobreviscut el pas

    dels anys,. Parlo del negoci familiar Tallers Rome (que apareix a la fotografia) i que

    des de lany 1962 est ubicat al carrer Emili Grahit. s el comer ms antic del carrer

    que continua funcionant.

    Foto: Abans i desprs dels Tallers Rome (Foto Grup Facebook: No ets de Girona si no...)

  • ORIOL TARRS TDR: EVOLUCI URBANSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT

    21

    3.2 Anys 60-70: El gran progrs urbanstic

    3.2.1 La nova Girona

    Durant els anys 40 i 50, la majoria de serveis construts al carrer Emili Grahit eren els

    habituals de les afores duna ciutat.

    Desprs de leliminaci del tren de Sant Feliu lany 1969, s quan comena a guanyar

    importncia la construcci descontrolada dedificis i el creixement completament

    anrquic del barri.

    Els Plans Generals dOrdenaci Urbana (1955 i 1971) no hi van ajudar, perqu en lloc

    daturar les irregularitats, les van potenciar. Lnic que es va resoldre amb xit, grcies

    al Pla del 71 va ser lelevaci de la via del tren a partir de la zona de Casernes i per

    tota la Carretera de Barcelona. Al Pla general del 1971 es va confirmar tamb

    l'amplada definitiva dEmili Grahit, que no es faria efectiva per fins al 1982.

    Aquests Plans no vigilaven la qualitat ni lestil de les noves construccions, noms es

    va tenir en compte la demanda.

    Els anys 60 i sobretot els 70 van ser anys de gran creixement demogrfic. Laparici

    de noves professions atrau gent del poble a la ciutat. Les primeres onades

    dimmigrants provinents de la resta de lEstat Espanyol i lincrement dels naixements

    varen ser les causes principals daquest creixement.

    El fet tamb de la ubicaci de la zona militar va fer tamb que els primers vens de la

    zona, tret dels rurals que cultivaven els horts, que normalment era gent amb

    residncia al centre de la ciutat, fossin gent vinculada a les casernes. Els militars i les

    seves famlies foren dels primers en comprar els habitatges que sanaven construint.

  • ORIOL TARRS TDR: EVOLUCI URBANSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT

    22

    Fins i tot ENHER (Empresa Nacional Hidroelctrica Ribagorzana) sestableix a Girona,

    amb seu al carrer Emili Grahit cantonada Migdia i invita la vinguda a Girona dels seus

    treballadors daltres comunitats amb una vintena dhabitatges a baix cost o b pagats

    per lempresa, depenent del crrec.

    Foto: CRDI.1969. Inauguraci Enher a Emili Grahit

    Tot aix va ajudar a que es fessin promocions de grups dhabitatges: de proteccin

    oficial que es van construir al carrer durant els anys 60 i 70.

    La urbanitzaci definitiva del barri i especialment del carrer no li va arribar, amb asfalt,

    voreres i bon enllumenat, fins als anys 70.

    Estava naixent una nova zona a Girona, La Nova Girona .

  • ORIOL TARRS TDR: EVOLUCI URBANSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT

    23

    Durant els anys 70, Emili Grahit estar dividit en dos parts: dos vials, un ms amunt

    que laltre ,amb desnivell al mig degut a la supressi de la via del Carrilet de Sant

    Feliu. Aix provoc la partici del carrer en dos parts, separades per una alineaci

    darbres i els cotxes aparcats en bateria que li donava aspecte de barri perifric.

    Fotos: A dalt : expansi urbanstica al 1969. ltims dies de la convivncia del carrer amb el tren petit .

    En la foto saprecia la part inferior del carrer, la zona darbres i cotxes que separava els dos vials que a

    la llarga van ser un, daqu que el carrer Emili Grahit sigui tan ample. (foto: CRDI)

    A baix: la part de dalt del carrer just davant lencreuament Migdia/Emili Grahit on encara es veuen els

    cotxes aparcats en bateria, lany 1980. (foto de Manel Oliveras).

  • ORIOL TARRS TDR: EVOLUCI URBANSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT

    24

    Foto:1972 Montse Jos Casadevall. Emili Grahit (entre Migdia i Rutlla). Encara per asfaltar

    3.2.2 Orgens de la Universitat de Girona : La Normal Al comenament dels anys 60 sestava buscant tamb emplaament per lescola de

    mestres i mestresses, com sanomenava als futurs ensenyants...

    La Normal havia estat creada al 1914 per donar formaci a nois i noies en el

    magisteri .

  • ORIOL TARRS TDR: EVOLUCI URBANSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT

    25

    El nom de Normal venia de lensenyament de les normes i havia ja estat localitzada

    en diversos llocs de la ciutat: al carrer de la Fora, a lInstitut Vell, a la Gran Via...per

    el creixement en nombre dalumnes va fer que es decids aixecar un edifici per

    atendre la demanda destudiants daquesta especialitat. Aquest es va fer just davant

    lesglsia de Sant Josep, donant un altre edifici important al carrer.

    Es considera que aquest edifici fou el precursor del que s avui la UdG (Universitat de

    Girona) que est repartida en tres campus per la ciutat (Barri Vell, Montilivi i Centre)

    edifici conegut com la Normal i que actualment allotja les facultats de Medicina i

    Infermeria).

    Ledifici es va comenar a edificar lany 1962 i sinaugurava. el 1963. Inicialment fou

    lEscola Normal de Girona, ms endavant l'Escola Universitria de Formaci de

    Professorat d'EGB, dependent de la UAB, i finalment la Facultat d'Educaci i

    Psicologia.

    Aquesta Facultat es va traslladar a inicis de 2010 al Barri Vell,

    Foto: UDG. Construcci de lEscola de mestres de Girona o Normal a lEmili Grahit. Any 1962

  • ORIOL TARRS TDR: EVOLUCI URBANSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT

    26

    3.3 Anys 80-90: La urbanitzaci controlada

    A partir dels anys 80 trobem el gran canvi en la urbanitzaci del carrer; aquells

    terrenys que abans eren de cultiu, de mica en mica, sanaven convertint en solars per

    als edificis, serveis i equipaments que el progrs comportava.

    Alguns, a dia davui, encara hi sn; daltres han canviat els negocis; i la resta

    simplement han desaparegut. Per a dia davui aquest barri es considera el de ms

    habitatges de la ciutat.

    3.3.1 Zona doci

    La construcci daquests habitatges i serveis va fer que el carrer deixs de ser

    perifria per, a poc a poc, convertir-se en eixample.

    Aix va portar lestabliment dalguns equipaments o locals d oci. Un dels primers fou

    el Cinema Orient.

    Aquest va aparixer encara entre mig d horts i camps, situat entre el carrer Emili

    Grahit i el carrer de la Rutlla, per degut a lpoca i el lloc on estava situat era conegut

    com un cinema de segon ordre per la burgesia.

    Foto: CRDI. Cinema Orient. Any 1979. Poc abans de ser expropiat i enderrocat per lampliaci del

    carrer.

  • ORIOL TARRS TDR: EVOLUCI URBANSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT

    27

    Per aix i pel mateix creixement de la zona, la pavimentaci i la construcci de

    voreres amples al carrer, lAjuntament de Girona va expropiar la sala i a lany 1980

    desaparegu un dels cinemes ms antics i emblemtics de la ciutat.

    Simultniament als darrers anys de lOrient, el seu mateix propietari, el Sr Agust,

    conegut empresari giron, inaugur, al mateix carrer, un nou espai: els Cinemes

    Catalunya, que comencen a funcionar lany 1978.

    Com a ancdota, ell mateix recorda en una entrevista al Diari de Girona 6 que

    aquestes sales sinauguren amb la projecci de Star Wars el juny del 78 i que va ser

    tot un fenomen per Girona i voltants. (Annex 4)

    En la mateixa entrevista, el Sr Agust ens dona una idea de com era la zona on ell va

    ubicar el cinema: Aquella zona quedava una mica marginada respecte del centre i

    sense lOrient encara hi perdia ms. Per aix vaig plantejar a lAjuntament i a lalcalde,

    aleshores Ignasi de Ribot, que era un bon lloc per obrir-hi els Catalunya ,que aquella

    era una zona de creixement i que apostava per obrir- hi el meu projecte, i a lalcalde li

    va semblar molt b.

    (Veure Annex 5).

    Aquest cinema, que al principi comena noms amb una sala de projeccions, va

    agafant importncia i renom a la ciutat fins al punt que es construeixen dues sales

    ms, convertint-se en el primer multi-sales de la ciutat de Girona.

    Foto: CRDI. Faana principal dels Cinemes Catalunya 6 Diari de Girona. Entrevista de Jordi Roure .21.12.2015.(Annex 4)

  • ORIOL TARRS TDR: EVOLUCI URBANSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT

    28

    Al seu punt ms lgid arriben fins a 340 localitats per amb lobertura de noves sales

    a la ciutat fa que la seva popularitat vagi baixant de nivell fins que lany 2000 el cine fa

    fallida. La nova moda de fer grans sales dins de complexos comercials i fer

    multicinemes va portar a lempresa dAgust a tancar aquestes sales i emplaar-se,

    ara s, a les afores, a Sant Pon en un gran centre comercial primer anomenat

    OSCARS i a lactualitat OCINE.

    3.3.2 1rs edificis dhabitatges catalogats.

    Durant aquesta mateixa poca comencen a construir nous edificis dhabitatges al

    carrer Emili Grahit, molts dels quals comencen a tenir certa qualitat en els acabats i

    ms metres quadrats; per tant el seu preu tamb puja .

    Sintenta, daquesta manera, donar un tomb en el tipus de poblaci que all hi viur; es

    tracta de fer un Eixample ms proper a la classe mitjana-alta que no pas a la de

    classe treballadora. Comprar un pis a lEmili Grahit als anys 80 comena a ser ms

    car que a altres zones.

    Cal recordar que durant aquests anys 80, concretament l'any 1985, durant la diada del

    patr Sant Narcs, lalcalde del moment, Joaquim Nadal i Farreras, signa amb el

    ministre de Defensa espanyol, Narcs Serra, l'acord perqu els amplis espais militars

    passessin a ser espais per a la ciutat.

  • ORIOL TARRS TDR: EVOLUCI URBANSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT

    29

    Aquest acord comportava la futura construcci dun gran parc amb zones verdes

    i habitatges a lantic espai ocupat per les Casernes i aix fomentar a partir de

    llavors, les inversions a la zona.

    A partir daquell moment, les promotores comencen a oferir pisos de ms qualitat i

    amb el rerefons de la signatura darquitectes gironins amb cert prestigi, com per

    exemple Joaquim Figa o Arcadi Pla, entre altres.

    Presentem alguns daquests primers habitatges de la dcada dels 80, catalogats pel

    collegi darquitectes i que es troben al carrer Emili Grahit :

    Bloc Cooperatiu, construt entre 1979/83 per larquitecte Manuel Martn a lEmili Grahit, 73 i que consisteix en un conjunt damplis habitatges, al voltant dun pati, just

    al costat de ledifici de la Normal. Als baixos hi trobem els Tallers Rome.

    Foto: Josep M. Oliveras. Guia darquitectura. Collegi darquitectes de Girona

  • ORIOL TARRS TDR: EVOLUCI URBANSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT

    30

    Ja a finals dels anys 80 els arquitectes Joan Llus Frigola, Carles Bosch, Sergi

    Balaguer i Llus Alonso construeixen un nou edifici, conegut com el Conjunt Pagans que consisteix en un grup de 56 habitatges, amb unes caracterstiques glorietes

    blanques, a la cantonada amb el carrer Migdia i que s popular grcies a qu sedifica

    sobre el terreny on anteriorment es trobava la famosa fbrica Pagans, enderrocada a

    lany 1986.

    Foto: Josep M .Oliveras. Guia darquitectura. Collegi darquitectes de Girona

    Foto: Oriol Tarrs. Vista de ledifici des dEmili Grahit

  • ORIOL TARRS TDR: EVOLUCI URBANSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT

    31

    Per ltim un dels edificis daquesta generaci dels 80 que ms popularitat ha adquirit

    s el bloc Quer Vinyoles, cantonada Manel Quer amb Emili Grahit, construt per larquitecte Joaquim Figa.

    Foto: Josep M .Oliveras. Guia darquitectura .Collegi darquitectes de Girona

    3.4 Del 2000 a lactualitat: Artria de la ciutat

    A partir daquesta poca el carrer ja passa a ser de gran importncia per a la ciutat, s

    clau per larribada i sortida de vehicles per dirigir-se a la costa i una via transitria

    important per arribar al centre de la ciutat.

    Aquest sector del carrer, a principis del 2000, connectava la plaa de Pasos

    Catalans, que actualment suneix amb lavinguda Pericot i la sortida est de Girona,

    amb la Plaa dEuropa.

    s per aquestes dates (2002) quan tamb sinaugurar la continuaci dEmili Grahit

    des de la Plaa Pasos Catalans cap a la carretera de Quart i els ngels.

    (Veure Annex 6)

  • ORIOL TARRS TDR: EVOLUCI URBANSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT

    32

    La construcci de la Plaa dels Pasos Catalans, per, shavia fet a lany 1983 i acaba

    amb els ltims horts que existien encara al carrer, aix com obliga el soterrament

    duna riera existent a aquest sector del carrer que la gent coneixia com el gurnau.

    Foto: construcci rotonda Pasos Catalans .Any 1983. Grup Facebook : No ets de Girona si no...

    Foto: mapio.net (plaa dels Pasos Catalans en vistes Emili Grahit) Any 2012

  • ORIOL TARRS TDR: EVOLUCI URBANSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT

    33

    Per laltre costat de carrer, la Plaa dEuropa unia lEmili Grahit amb el sector oest de

    la ciutat i comptava amb una gran rotonda.

    Fotos :Esquerra: Escultura del carrer a lantiga Plaa dEuropa(Ajuntament de Girona)

    Dreta: Obres de l AVE Any 2013,a punt dinaugurar la nova estaci soterrada.

    A partir del 2008, la Plaa dEuropa desapareix, degut a les obres de lAVE, ja que s

    un dels trams ms afectats per la nova estaci soterrada. Les obres duraran uns 5

    anys i no es retiren les tanques fins el 2013. Actualment ha desaparegut la rotonda i

    el carrer Emili Grahit suneix directament amb el Passeig dOlot, tal i com havia estat

    en els anys 70.

    Lany 2000 tamb es fa realitat la Via Verda Girona Costa Brava. Aprofitant lantic

    traat del carrilet de Sant Feliu, a lEmili Grahit amb la plaa Pasos Catalans

    comena el carril bici. Trenta-nou km de cam planer fins a Sant Feliu per gaudir de

    les vistes. Avui en dia s una de les Vies Verdes ms concorregudes.

    Cal tornar de nou a lEmili Grahit per veure qu es feia amb lespai que anaven

    deixant els edificis militars de les antigues Casernes que havia estat cedit per part del

    Ministeri de Defensa a lAjuntament de Girona.

  • ORIOL TARRS TDR: EVOLUCI URBANSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT

    34

    Era lany 1993, ara ha fet 25 anys, quan les mquines comenaven a fer desaparixer

    el passat militar dun espai immens, ara s al centre de la Girona Nova. Els ltims

    enderrocs van continuar fins al 2004.

    Foto: Ajuntament de Girona. Enderroc casernes militars. Any 1998

    Un dels espais que deixen els enderrocs s un espai difan que de lany 2000 fins al

    2005 saprofitar per fer un aparcament gratut, a lespera de fer-ne un de soterrat a la

    zona i que s provisional fins saber quin ser el seu s definitiu.

    Foto :CRDI. Aprofitament de lespai. Aparcament obert a lEmili Grahit en espera dun soterrat .

    (Any 2003)

  • ORIOL TARRS TDR: EVOLUCI URBANSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT

    35

    Laparcament soterrat shavia projectat inicialment al carrer de la Creu, per aquest

    projecte va portar molta polmica degut a que els comerciants veien a venir el fet de

    tancar els seus comeros durant tota la durada de les obres, que podria haver estat

    danys.

    Durant els anys 2002 i 2003 sorganitzen moltes protestes que acaben finalment amb

    la ubicaci de laparcament a lEmili Grahit.

    En aquest carrer laparcament tamb va patir el rebuig dels vens per es va mantenir

    lemplaament i les obres van comenar lestiu del 2005 amb un projecte que es

    preveia per 326 places per a cotxes i 66 per a motos.

    Foto. El Punt. Obres de construcci de laparcament soterrat a lEmili Grahit. Any 2005

    Laparcament sinaugur el dia de Sant Jordi de 2008.

    Foto: Entrada Emili Grahit cantonada C/Prncep. Oriol Tarrs.

  • ORIOL TARRS TDR: EVOLUCI URBANSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT

    36

    Habitatges de qualitat, voreres molt ms amples, zona daparcament, una gran zona

    verda i un estany eren la base del projecte que es va dibuixar per lespai Casernes.

    Foto: Imatge de la zona dhabitatges de les Casernes amb Emili Grahit en primer terme. Any 2004.

    El Punt

    Un cop soterrada la zona daparcament, lespai que deixa dins el recinte de les

    antigues Casernes donar cabuda a una zona dequipaments culturals: una biblioteca

    i un espai cultural que, lany 2010 la alcaldessa daleshores, Anna Pagans, havia

    presentat com lavantprojecte guanyador creat per Josep Llins per fer un edifici

    singular, un nou edifici dart contemporani al qual anomenarien el Blit.

    Aquest no pretenia ser un museu, ni tindria cap exposici; simplement alternaria

    diferents activitats segons una programaci.

  • ORIOL TARRS TDR: EVOLUCI URBANSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT

    37

    El Blit havia de ser un equipament cultural que tenia com a objectiu desenvolupar

    programes de recerca, producci i exhibici de projectes artstics contemporanis.

    Foto: Dibuix virtual del que havia de ser el centre dart contemporani . El Punt

    Lajuntament de Girona contava amb 400.000 per iniciar el projecte per necessitava

    una ajuda de 4,5M deuros per seguir-lo. Aquest va ser el fet pel qual el projecte no

    va tirar endavant i es va frenar en sec. No es va portar a terme per falta de

    finanament.

    El que s fou realitat va ser la nova Biblioteca Nacional Carles Rahola.

    LAjuntament de Girona proporcion el solar de construcci, la part nord de la zona

    casernes, just a lEmili Grahit, per la nova biblioteca municipal lany 2005, per fins el

    18 de Febrer de 2011 no comencen les seves obres. La construcci definitiva daquesta es dna per acabada a finals de 2014 i obre per

    primer cop les seves portes el 23 de desembre de 2014 encara que la seva

    inauguraci no t lloc fins el 5 de gener de 2015.

    Rep el nom de Biblioteca Carles Rahola en honor a lhistoriador, literat i publicista

    giron.

  • ORIOL TARRS TDR: EVOLUCI URBANSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT

    38

    La biblioteca t una superfcie de 7.121m2, s a dir, multiplica per 7 la superficie que

    ocupava lanterior biblioteca ubicada a la Casa de Cultura i es converteix, aix, en la

    biblioteca pblica ms gran de Catalunya. Aquesta biblioteca s de titularitat estatal i

    est gestionada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

    Ha estat dissenyada pels arquitectes Mario Corea, Luis Morn i Sebastin Guerrico,

    que lhan ideat amb lobjectiu que pugui prestar un servei dexcellncia i esdevingui

    un equipament de referncia.

    Larquitecte Mario Corea defineix ledifici com a una gran lmpada urbana7. Un

    quadrat de vidre perfecte que t com a protagonista la llum que entra i que convida a

    la lectura.

    Foto Oriol Tarrs

    Foto: Interior de la biblioteca on la llum s la protagonista. Web Mario Corea, estudi darquitectura

    7 Mario Corea. http://mariocorea.com/obras/institucional/biblioteca-publica-de-girona/

  • ORIOL TARRS TDR: EVOLUCI URBANSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT

    39

    Foto: Faana principal de les casernes. Anys 80. Foto familiar

    Foto: Zona casernes desprs de lenderroc dels edificis militars i la urbanitzaci de lespai,

    amb la biblioteca Carles Rahola al mig. Any 2016

    Amb aquest parc i la inauguraci de la biblioteca sha acabat darrodonir la

    urbanitzaci del carrer Emili Grahit.

  • ORIOL TARRS TDR: EVOLUCI URBANSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT

    40

    Ara ja es pot dir que lEmili Grahit s justament el contrari del que havia estat: carrer

    principal, modern, equipat i centre de la Nova Girona.

    Un carrer que ha anat madurant en 85 anys.(1930-2016)

    Foto :CRDI. Any 1975 (autor desconegut) La casa baixa central s el solar que ocupar

    ledifici on visc. Alada carrer Prncep

    Foto: Oriol Tarrs. A lactualitat, la mateixa zona.

  • ORIOL TARRS TDR: EVOLUCI URBANSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT

    41

    6. AGRAMENTS

    Vull acabar amb lagrament a totes les persones que mhan ajudat en el procs.

    Primer de tot agrair al tutor del meu treball, el Sr. Toni Cassany pel seu inters des

    del primer moment, la seva ajuda i pel seu assessorament durant lelaboraci del

    treball.

    Grcies tamb a la meva famlia per haver-me engrescat i motivat en la tria del tema i

    tamb pel seu suport incondicional.

    Grcies als coneguts i no tan coneguts que mhan aportat imatges i fotografies, aix

    com als grups o entitats de les quals nhe fet s.

    I sens dubte, no em puc oblidar de qui ha estat en tot moment al meu costat, dia si

    dia tamb, retocant, ensenyant-me i guiant-me en aquest mn de la recerca, que jo

    desconeixia, i que grcies a ella ara conec una mica ms. Grcies, M ngels.

  • ORIOL TARRS TDR: EVOLUCI URBANSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT

    42

    7. BIBLIOGRAFIA. COLLEGI DARQUITECTES DE GIRONA. Arquitectura a Girona.1990

    FABRE, Jaume. Girona entre 4 rius. Ajuntament de Girona.1986 FERNNDEZ ARENAS, A. Iglesias nuevas en Espaa. La Polgrafa SA.1963.

    FREIXAS I CAMPS, Pere. Girona i els seus barris. Institut dEstudis Gironins,1983

    NADAL I FARRERAS, Joaquim. Emilio Grahit i Papell. Memrias de un ex-alcalde gerundense. Institut dEstudis gironins. Girona, 2003

    RABASEDA i MATAS,Joaquim. La parrquia de Sant Josep de Girona. Art i Histria.

    Vol.5. Parrquia de Sant Josep,1996

    Articles

    LANAO, PAU. La cruel modernitat. El Punt Avui (edici digital) 30/11/2014 NADAL FARRERAS, Joaquim. 20 anys de vertigen El Punt, especial Fires (edici digital) 25/10/2002 NADAL FARRERAS, Joaquim. La Creueta, nova crulla. Diari de Girona (edici digital) 24/10/2000 ROURE, Jordi. Star Wars. Dels cinemes Catalunya a lera digital Diari de Girona 21/12/2015

    TORN, Miquel. Entre leufria i la indiferncia. El Punt Avui (edici digital) 23/10/13

  • ORIOL TARRS TDR: EVOLUCI URBANSTICA DEL CARRER EMILI GRAHIT

    43

    Webgrafa

    www.ajuntamentdegirona. (12/6/16)

    www.barrideleixample.blogspot.com (12/6/16)

    www.ca.vikipedia.org/wiki/Girona (3/7/16)

    www.diaridegirona.cat (3/7/16)

    www.facebook.com/noetsdegironasino (18/7/16)

    www.facebook.com/gironabans (20/7/16)

    www.google.es/maps (26/7/16)

    www.lenciclopedia.cat (29/7/16)

    www.pedresdegirona.com (2/9/16)

    www.senderismegirona.wordpress.com (2/9/16)

    www.viesverdes.cat (11/9/16)

    www.vilaweb.cat (11/9/16)

    Altres fonts:

    CRDI. Centre de Recerca i Difusi de la Imatge. Arxiu municipal de Girona. Diari de

    Girona (Hemeroteca)

    EL Punt (Hemeroteca)

    Revista Presncia (Hemeroteca)