L

L

E

G

U

M

S

Llavors nutritives per a un futur sostenible

Josep Montasell i Dorda. 15 de gener de 2016

Collecci ppt.breus (8)

Llavors nutritives per a un futur sostenible

L'ONU ha declarat el 2016 Any Internacional dels Llegums (1) ja que els cultius lleguminosos com les llenties, les mongetes, els psols, els cigrons sn un element fonamental de la cistella d'aliments de la dieta mediterrnia. Els llegums sn una font essencial de protenes i aminocids d'origen vegetal per a la poblaci de tot el mn, i s'han de consumir com a part d'una dieta saludable per combatre l'obesitat i prevenir i ajudar a controlar malalties com la diabetis, les afeccions coronries i el cncer; tamb sn una important font de protena d'origen vegetal. Els conreu de lleguminoses t la propietat de fixar el nitrogen i reduir la petjada de carboni la qual cosa contribueix a augmentar la fertilitat del sl, amb efectes positius en el medi ambient (2).

Menjar, un fet cultural

No podem veure el menjar com simplement combustible per al nostre cos. El menjar s molt ms. s un fet cultural que determina com som. Prendre una decisi sobre el que

(1) http://www.un.org/en/ga/search/view_doc.asp?symbol=A/RES/68/231&referer=http://www.un.org/en/events/observances/years.shtml&Lang=S

(2) http://www.fao.org/pulses-2016/resources/audio-video/es/

mengem t un impacte sobre nosaltres, en el nostre cos, en la nostra salut, en la nostra famlia, pel territori on es conrea, per a la comunitat on vivim, etc.

Alimentar-nos s un fet biolgic conformat per la tradici que heretem, pel que vivim i fem dia a dia, pels aliments que produeix el nostre entorn i com els cuinem i com elaborem els plats. s impossible parlar de la cultura dun poble sense referir-se sobre el que menja. Els sabors uneixen, creen llaos de pertinena, enforteixen vincles.

Aquest fet cultural fins i tot s capa de condicionar la globalitzaci de lalimentaci que amb tanta fora penetra en la societat a travs del fast food. Hi ha un fast food global per que sadapta als gustos locals als quals no intenta anullar sin integrar donant com a resultat mixticitats, que no per aix deixen de superar els problemes propis daquest tipus dalimentaci.

El problema es planteja quan arriba la industrialitzaci en la cuina, quan es comena a produir en massa i per tant amb uniformitat de plats, quan el que es busca s la durabilitat i es perd la noci del cicle de les estacions, dels cicles naturals dels productes, del menjar productes propers i frescos, la noci del gust i lolor propi de cada aliment, quan el que busquem s all que s ms fcil de fer i s ms barat, quan no ens adonem que no es cert que tenim moltes opcions per escollir, i en realitat no s aix.

Si a un ingredient li afegim cultura tenim un plat. Si a un ingredient li aportem valor afegit tenim un producte. Estem menjant productes. Els productes uniformitzen i per tant minimitza la cultura que aporta el menjar.

Mengem idees i no qualitats. Mengen la idea de tomquet perqu el trobem tot lany al mercat i es conserva fcilment a casa, i no pel seu sabor, perqu es sucs, perqu s dol, pel seu color, etc. qualitats que noms es poden aconseguir amb la estacionalitat del producte local. Si aix ho fem, no comprarem la idea de tomquet sin que cercarem varietats de tomquet. La opci de la varietat per sobre a lidea recolza el fet cultural del menjar.

Menjar, un acte que no s neutre

Menjar t un clar component social, ambiental, econmic i territorial i a la vegada s el resultat duna opci personal i duna opci poltica. Si som el que mengem, no s menys cert que tamb som don mengem.

La disponibilitat dels productes que es poden trobar en un mercat, el temps que sest disposat a esmerar per realitzar la compra, factors culturals, religiosos, econmics i de salut, tradici familiar i tipus de famlia (jove, amb fills o sense fills, monoparental, gent gran, nombrosa, etc.) i el comproms personal de tipus social (preu just, pertinena a una cooperativa o grup de consum, compra de proximitat, etc.) configuren una o altre relaci de tipus personal amb el producte que consumim.

La disponibilitat daigua per regadius, la presncia de sl per conrear en un municipi, la facilitat que un ajuntament atorga a la producci i a la comercialitzaci de productes de proximitat, el model dempresa agrria per la qual es pren opci en fomentar, la sensibilitat que es t respecte a la petjada alimentria derivada de la mobilitat del menjar, etc. Sn components, derivats duna poltica alimentria concreta dmbit nacional i de gobernanaalimentria realitzada des de la poltica pblica local, que tenen una incidncia directa sobre el menjar de la ciutadania. Res s neutre al acte de menjar.

Catalunya, un pas ric amb varietats locals

Localitzar i impulsar el conreu de les varietats locals s un esfor que estan fent a Catalunya diferents grups de persones organitzades o no en una entitat intentant que es conren i es pugui trobar als mercat per gaudi del consumidor descobrint la diversitat cultivada front a la uniformitat que ha volgut guanyar, per raons diverses, all que era de casa i donava la personalitat distintiva a un indret, a un municipi i fins i tot a un pags.

En el cas de les llegums tenim la Mongeta del Ganxet i el Fesol de Santa Pau, amb Denominaci dOrigen Protegida, aix com, el Psol de Llavaneres, el Psol Negre del Bergued, el Cigr d'Orist, el Cigronent de l'Alta Anoia, la Mongeta o Fesol (de Castellfollit del Boix, Collsacabra, carai, bitxo, neu, sastre, Sant Jaume, confit, banyol, ...) sn, entre altres, varietats amb llarga tradici que es produeixen a Catalunya.

Sensibilitzats amb el problema de la prdua de varietats agrcoles

A Catalunya hi ha diverses persones que es dediquen a recuperar i conservar varietats locals tant dhortalisses com de fruiters. De forma organitzada tenim la Xarxa Catalana de Graners (https://graners.wordpress.com/qui-som/) que sn un grup de persones que des del 2004 treballen per crear una xarxa de graners locals autogestionats i fomentar el lliure intercanvi de llavors i informaci.

Formen part de la Xarxa: EcoLlavors (la Garrotxa, Girona) ecollavors@gmail.com Triticatum (Garrotxa) triticatum@gmail.com LAlmaixera (Tarragona) almaixera@mundoalternativo.org Banc de llavors Orientals (Valls Oriental) llavorsorientals@gmail.com Esporus, centre de conservaci de la biodiversitat cultivada. Un projecte de lassociaci

LEra, espai de recursos agroecolgics. (Bages) esporus@associaciolera.org Les Refardes (Bages) lesrefardes@gmail.com Banc de llavors Pirineus de Lleida (Alta Ribagora) agropauenaccion@yahoo.es Arboreco (Baix Empord) info@arboreco.net La Caseta (Alt Peneds) henk.fonville@hotmail.es Banc de llavors de Collserola (Barcelons) masiacalmando@gmail.com La panotxa hortalapanotxa@gmail.com

A nivell de lEstat Espanyol hi ha la Red de Semillas Sebrando e Intercambiando (http://www.redsemillas.info/)

En lmbit de la recerca cal fer menci a la Fundaci Miquel Agust per a la conservaci, millora i promoci de varietats agrcoles tradicionals. s una entitat sense nim de lucre creada per la Universitat Politcnica de Catalunya i lAjuntament de Sabadell, amb la finalitat dutilitzar el potencial gastronmic i nutricional de varietats tradicionals com a font de valor afegit que dinamitzi les explotacions agrcoles, especialment en els espais periurbans. (http://fundaciomiquelagusti.com/)

La Fundaci ha presentat la Primera proposta de lAtles de les varietats hortcoles locals catalanes que inclou una llista de les varietats hortcoles locals dinters agrari de Catalunya i cartografia les zones histriques de producci de cada varietat.

El Departament dAgricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci i Medi Natural a loctubre de 2012 regula per Decret el Registre oficial dempreses provedores de material vegetal i crea el Catleg de varietats locals dinters agrari de Catalunya.

El Departament dAgricultura crea el Catleg de varietats locals dinters de

Catalunya

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6240/1266466.pdf

Tomaliers, un projecte deducaci a travs de les varietats tradicionals

La Fundaci Miquel Agust amb la collaboraci de lEscola Superior dAgricultura de Barcelona ESAB-UPC impulsa el projecte daprementatge-servei que s una proposta educativa que combina processos daprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte. s una metodologia que opta per ladquisici del coneixement a travs de la vivncia i la praxi i que convida lalumne a comprometres a travs de lacci amb les problemtiques especfiques del seu context social.

Es tracta dun model de solidaritat horitzontal que posa en relaci dues comunitats, dues parts actives que aprofitaran el seu coneixement per complementar-se: El grup de joves que s beneficiari duna formaci vivencial en agricultura i comunicaci grcies a la qual podr aportar al municipi algunes de les llavors tradicionals ms adequades als seus sls . Amb laprenentatge-servei el collectiu de joves aprn alhora que contribueix a millorar el seu entorn en benefici de tots.

Amb aquest objectiu neix Tomaliers, un projecte deducaci i recerca que estudia ladaptaci dun centenar de varietats de tomquet als sls de Sant Vicen dels Horts. (http://tomaliers.cat/)

El projecte neix de la voluntat compartida entre tres agents: un grup de joves del municipi atrets per lagronomia; lAjuntament de Sant Vicen dels Horts, preocupat pel teixit agrcola, locupaci i la formaci dels vicentins; la Fundaci Miquel Agust, que t per objectiu fer reviure les varietats tradicionals en una nova agricultura de proximitat.

Tomaliers persegueix tres objectius complementaris:

Donar formaci en agronomia, horticultura i agrobiodiversitat. Treballar la comunicaci social amb el municipi, fent protagonistes als joves de tot el

procs i dels missatges generats; Assolir lobjectiu de recerca consistent en seleccionar les varietats tradicionals ms

idnies per oferir-les als agricultors.