HOSTALERIA & CO EMPRESA, OCI i TURISME

LA REVISTA LLEIDA PUNT DE TROBADA S’ENcARTA gRATUïTAmENT AmB EL DIARI “SEgRE”

FEBRER 2015Núm. 25

PUNT DE TROBADA

Esmorzars Cambra, nou espai de “networking” de les empresesClub Cambra Lleida

El Pla d’Almatà de BalaguerLa Noguera

Albert Gastó i MoraCoses que em fan feliç...

Esquí nòrdicQuè podem fer?

Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant MauriciOn anar

www.geminigrup.com publicitat@geminigrup.com973 00 80 40

973 28 81 38www.torsitrad.com

Roca Labrador, 29, altell 25003 Lleida

traducció I correcció I interpretació

04HostaleriaPorc PassióXXVI Concurs Joves Cuiners Àngel MoncusíParlem de... Del porc, tot s’aprofitaCoses que em fan feliç...

15Castells

16ActelActelGrup, present a la 52a Fira de l’Oli de les Borges Blanques

18La NogueraNova restauració de les muralles del Pla d’Almatà de Balaguer

Disseny, maquetació i edició:

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

GèminiGrup no es fa responsable de les opinions expressades pels col.la-boradors en els escrits siGnats

DL L

92-

2013

20Què podem fer?Esquí Nórdic

22Pallars JussàAposta per la mobilitat sostenible al Pallars Jussà

25On anarParc Nacional d’Aigëstortes i Estany de Sant Maurici

26Cambra de comerçCambra endega els Esmorzars CambraCambra ofereix més de 700 hores de forma-ció i desenvolupament del talent

sumari18

21

1322

EDITORIAL

FEDERACIÓ D’HOSTALERIA DE LLEIDA

President: Juan Antonio SerranoDirector: Ramon Solsona Redacció: Alfons Agustí, Maria Teresa Se-rrano, Carme Puyal, Marga Juanós, Javier Portolés, Xavier Socias, Karina Caseny, Judit RosellCoordinació fotogràfica: Defoto

Grèmi d’Ostalaria dera Val d’AranC. Arnals, 5 - VielhaTel. 973 64 06 01 . Fax 973 18 40 73A/e: aran@hostaler.org

Associació d’Hostaleria de l’Alt UrgellC. Mare Janer, 25La Seu d’UrgellTel. 973 35 53 30 . Fax 973 18 40 74A/e: alturgell@hostaler.org

Aula de Formació Manel MartínC. Segrià, 35 baixosTel. 973 28 92 38 . Fax 973 18 40 72A/e: aula@hostaler.org

Hostaleria i Turisme del BerguedàC. Rafael Casanova, 608600 Berga.A/e: berguedaturisme@berguedaturisme.com

El nostre entorn és a vessar de productes amb prou valor perquè les perso-nes vulguin invertir-hi temps i diners per conèixer-los.Els principals problemes que tenim per traduir en ingressos efectius aquests potencials productes són, generalment, identificar quins poden ser aquests valors, ordenar-los de forma que puguin ser consumits i saber explicar-los.La gastronomia és, sens dubte, un recurs turístic i un valor cultural de pri-mer ordre. Avui no s’entén la gastronomia local sense que aquesta vagi lligada als productes locals.El porc és un animal, gastronòmicament, molt agraït. S’aprofita tot, és molt saborós i, a més, segons els recents estudis, el seu consum és més sa del que ens havien dit fins ara.A Lleida tenim l’índex de producció porcina més elevat d’Europa i és el mercat de referència que marca el preu a tot Europa.Al nostre receptari popular gastronòmic trobem contínues referències d’ingredients de les diferents parts del porc. Al nostre calendari també hi veiem dades concretes dedicades al porc: la matança, amb tota una litúr-gia al seu voltant, i festivitats com el carnaval, que tenen una clara reminis-cència a l’entorn de la gastronomia amb productes del porc. Des del sector de l’hostaleria, pensem que no podem trobar un producte més escaient per treballar-lo com a producte de territori, fer-lo més nostre i millorar-lo —cadascú des de l’àmbit que li pertoqui— per convertir-lo en un ambaixador de Lleida.Per això volem treballar les jornades gastronòmiques, no només des del punt de vista purament comercial, sinó com un repte per innovar receptes, actualitzar les clàssiques, transmetre les millors qualitats, introduir les in-novacions, involucrar altres col·lectius i la mateixa societat lleidatana amb l’objectiu de reivindicar, un cop a l’any, aquest producte tan nostre.Us demanem que amb els vostres comentaris de les jornades i dels dife-rents plats ens ajudeu a millorar, ens estimuleu a crear noves receptes, noves textures i noves combinacions que ens portin a gaudir encara més d’aquest generós animal i que, a més, ens facin sentir més orgullosos de saber gestionar un dels rebosts més generosos i de major qualitat d’Espanya.

Ramon SolsonaSecretari general de la Federació d’Hostaleria de Lleida.

hostaleria & Co 5

El valor del territori

CONFIA’NS LA GESTIÓ DE LA TEVA EMPRESAHi sortiràs guanyant!

hostaleria & Co 7

8 hostaleria & Co

PROVEÏDORS

Un any més, i ara ja són 26, estem preparant enguany el Concurs de Joves Cuiners que es farà el dilluns 9 de març. L’Escola d’Hostaleria de Lleida serà el marc on es desenvolu-parà aquest concurs, una iniciativa organitzada i promoguda per la Federació d’Hostaleria de Lleida en col·laboració amb la mateixa escola.Com ja sabeu, la Federació va ser pionera a l’hora de posar en marxa un concurs d’aquestes característiques, que busca animar els joves de fins a 28 anys a fer de la cuina la seva manera de viure.Joves Cuiners esdevé un referent primordial per a altres pro-ves similars i està considerat un dels concursos més presti-giosos de tot l’Estat. Per aquesta raó, i per les positives conse-qüències que es deriven de donar suport a la cuina de Lleida i als nostres professionals, enguany, i com sempre, volem comptar amb la vostra presència i participació, i us volem

hostaleria & Co 9

demanar que encoratgeu els joves que treballen amb vosaltres a viure l’experiència de participar en un concurs d’aquestes característiques. Com sempre, comptarem amb un jurat de prestigi que compartirà els seus coneixements amb els/les participants.

Amb la col·laboració de:

Trobareu les bases de participació i les fitxes d’inscripció a www.horecalleida.com Podeu emplenar les fitxes d’inscripció i enviar-les a aula@hostaler.org

Obertes les inscripcions per al

XXVI Concurs Joves Cuiners Àngel Moncusí

10 hostaleria & Co

PROVEÏDORS

PARLEMDE... del porc

tot s’aprofita

hostaleria & Co 11

La matança del porc és una de les festes que transcendien l’estricte marc familiar per projectar-se fins a la parentela i els veïns. I ho dic en passat perquè avui dia ja gairebé s’ha perdut. No és una festa, és simplement un dia més de feina, i molt dura i cansada, en una casa de pagès.El porc és una font inesgotable de plats deliciosos. La carn es menja fresca, fumada o en forma d’embotits. Fixem-nos en les parts de la seva anatomia utilitzades culinàriament:El garró és la peça de carn corresponent al genoll i el podem rostir amb cebetes glacejades i rossinyols. Els peus els podem farcir amb tòfona, carn picada, múrgoles i pinyons. Les galtes, i també les orelles i el morro, els podem fer al forn, a la cassola, guisats, estofats, a la planxa... I el fetge, amb fesols i mantellina per donar-li més gust.L’espatlla i la cuixa tenen usos diversos. Per farcir altres peces i acompanyar diversos plats, si en fem carn picada. També les fem sevir per embotir, és a dir, són l’inici de llonganisses, botifarres, xoriços, fuets... Aquestes parts són molt apreciades com a pernil, sobretot la cuixa.

Les costelles es poden fer al forn. Podem rostir un costellam amb un toc de mel, amb salsa barbacoa o al més pur estil casolà, amb alls, cebes, tomata i un raget de vi o conyac. La cansalada, sobretot la viada, és molt gustosa, ja sigui a la brasa, fregida, seca o fumada.El rellom és la peça de carn més tendra i gustosa, però també la més escassa de tot l’animal. El llom es cuina de diverses mane-res: al forn, a la planxa, a la paella, segons com es talla. Se’n fan xulles, llonzes -amb os o sense- i en peça.Dels greixos se’n fa mantega i dels llardons, coca.Finalment, si heu de matar el porc, tingueu present el refrany: “mata el porc en quart creixent i cada tall valdrà per cent; mata el porc en quart minvant i tot serà ossos i sang”.

Assessorament, CNL de Lleida

12 hostaleria & Co

PROVEÏDORS

hostaleria & Co 13

Albert Gastó i Mora

I aquestes són les coses que em fan feliç el cap de setmana...

Un esmorzar: De ganivet i forquilla.Un plat: La truita de samfaina que fa la meva mare. Un vi: El que fa el meu germà a Camarasa, quan no se li fa malbé. Una copa: Whisky sense gel, i que no sigui de malta.Un llibre? Una sèrie?: El llibre “Sabores”, de Victoria Serra, un clàssic de la cuina.Un museu: No és un museu, però ho hauria de ser. El Mercat de la Boqueria de Barcelona un dia de cada dia a les sis del matí.

Una escapada: On sigui, amb la meva dona i sense els fills.Un paisatge: Lleida amb boira.Una recomanació per perdre’s i fugir de les aglomeracions: Cuinar sol, on sigui.

COSES qUE EM fAn fELIç

S’inicia al món de la cuina a l’Escola de Sant Ignasi i a l’Escola Hofmann l’any 1990. Des d’aleshores la cuina ha estat la seva feina i la seva passió.

punt de trobada 15

El castell de ciutadilla és una antiga fortalesa medieval que dominava les planes de l’Urgell. Aquesta fortalesa del segle XI d’origen militar es va reconvertir en un palau renaixentista al segle XVI, moment en què es va aixecar la seva magnífica atalaia.Veniu a descobrir la seva història i els secrets d’aquesta ciutadella de l’Urgell.S’organitzen recorreguts pel nucli antic, activitats i jornades per a grups. També es poden llogar diferents sales del castell per a celebracions o reunions. Visites al castell, cada diumenge, de 12.00 a 14.00 h

El SEntinElla dE la Vall, El CaStEll dE Ciutadilla

Castell de Ciutadilla ciutadilla (Urgell) Tel. 973 303 010www.castelldeciutadilla.com // amicscastell@ciutadillamedieval.cat

Visita el castell d’Os de Balaguer i el museu de campanes. A la part alta del turó d’Os de Balaguer s’alça l’Os malignum castrum o castell Inconquerible. El castell va ser fortificat el 1035 i formava part de la frontera septentrional del món àrab. Tot i això, les seves primeres referències daten del segle VIII. Al seu interior gaudiràs del museu de campanes de catalunya, on podràs delectar-te amb el tradicional so de les campanes, participar activament en el seu toc i fins i tot obtenir el carnet Oficial de Tocacampanes de catalunya! Vine a viure aquesta interessant experiència.Horari visites: diumenges, 12.30 h. Altres dies, horaris concertats

CaStEll d’OS dE BalaGuER i MuSEu dE CaMPanES dE CatalunYa

tu i lleida, SlSant Antoni, 4 · 25610 Os de Balaguer - Tel. 973 438 232 info@lleidaitu.com www.lleidaitu.com

La repoblació del terme de l’Espluga calba va rebre una important empenta de Ramon Berenguer IV, que sense haver ocupat la comarca de Lleida, i durant el setge a la ciutat de Tortosa, el 22 de desembre de 1148, va atorgar la carta de població de la vila a favor del seu batlle, Porcel de cervera, i dels quatre cultivadors, Vives de cruzillada, guillem Ber-tran, Arnau Bosquet i mir de Fluvià. El 29 de desembre de 1251, Jaume I el conqueridor va donar a Eliardis d’Anglesola, abadessa del monestir de Vallbona de les monges, el lloc de l’Espluga calba en “franc alou”. L’historiador Josep Joan Piquer i Jover assenyala que la construcció de l’actual castell probablement va tenir lloc entre el 1250 i 1350.Visites concertades trucant al telèfon 973 156 005Visites guiades els diumenges: 1a visita a les 11 h. 2a visita a les 12 h. 3a visita a les 13 h

CaStEll dE l’ESPluGa CalBa

ajuntament de l’Espluga CalbaAv. Pau casals, 15· 25410 – L’Espluga calba (LLEIDA) // Tel. 973 156 005 ajuntament@esplugacalba.ddl.net http://esplugacalba.ddl.net

CASTELLS

16 punt de trobada

La Fira de l’Oli va acollir 148 estands, entre aquests el d’Agrolés, on més de 70.000 visitants van poder veure i degustar els nostres olis, cava i fruita seca.

Com a novetat d’aquest any, l’estand d’Agrolés va ser l’escenari del programa de ràdio especialitzat en pagesia “Arrela”, de l’emissora UA1. El programa va acabar amb una entrevista al director de l’Àrea Comercial i Màrqueting, Josep Lluís Trilla. Com cada any, l’estand va rebre la visita d’autoritats, com la del conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, que va remarcar la importància de compartir oportunitats per potenciar i exportar la qualitat de l’oli i la fruita de Lleida. El conseller va recordar que Catalu-nya lidera les exportacions de tot l’Estat amb un increment del 2,5%. En finalitzar el parlament, el membre del Consell Rector Casimir Iglesias el va obsequiar amb una ampolla del nostre oli Romanico Esencia.A part de la visita del conseller Puig, ActelGrup va rebre la visita del conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, que va signar un conveni per a la millora i la promoció de la qualitat de l’oli verge extra.

ActelGrup, present a la 52a Fira de l’Oli de les Borges Blanques

punt de trobada 17

LA NOGUERA

Balaguer conserva un jaciment islàmic únic a CatalunyaLa recent restauració de dues torres del jaciment andalusí del Pla d’Almatà és una bona excusa per visitar un conjunt patri-monial únic a Catalunya i pràcticament a la península Ibèrica.

Aquest tram de muralla, ubicada molt a prop del Parc del Reial, havia sofert greus pèrdues de l’aparell constructiu en els darrers anys a causa de l’erosió natural i també del pas de vehicles per la zona.

Les obres han consistit en la neteja, ex-cavació arqueològica, consolidació de les torres i en la construcció dels res-pectius murs de contenció per evitar que la base d’aquestes torres segueixi esllavissant-se i produint la caiguda de

l’aparell constructiu. Aquesta actuació de restauració i consoli-dació és la continuació de les intervencions iniciades pel mateix Departament de Cultura l’any 2012, en què es van fer diverses

Nova restauració de les muralles del Pla d’Almatà de Balaguer

El jaciment es pot visitar els dissabtes, diumenges i festius d’11 a 14 hores, mentre que les muralles són visitables qualsevol dia. A partir l’1 de juliol i fins al 15 de setembre està obert cada dia entre les onze del matí i les vuit del vespre, excepte els dilluns, que tanca.

Ajuntamentde Balaguer

punt de trobada 19

proves de consolidació i restauració en altres torres i trams de muralla, com en les conegudes popularment com a “gegants”, en les quals es van emprar mètodes pilot de restauració i de les quals s’està fent actualment el seguiment.

La muralla del Pla d’Almatà de Balaguer constitueix un monu-ment únic a Catalunya, tant per la seva cronologia —està a datada a inicis del segle VIII— com per la seva tipologia constructiva —realitzada a base de carreus de pedra sorrenca i encofrades de tàpia. La muralla tancava originalment un campament militar construït per les tropes àrabs i berbers que seguien el riu Segre en direcció nord cap a la conquesta dels territoris europeus. Un cop estabilitzada la conquesta i situada la frontera (Tagr al-Allah) en aquesta zona, el campament militar es va convertir en una ciutat (“madina”) estable, el nucli originari de l’actual ciutat de Balaguer. El Pla d’Almatà és objecte de diverses intervencions arqueològiques i projectes de recerca, atesa la seva importàn-cia en la investigació sobre la vida quotidiana en la Catalunya medieval.

Precisament, a banda d’aquests trams de muralla, el visitant pot també immiscir-se en la quotidianitat de l’època a través del parc arqueològic, on s’han excavat i museïtzat quatre cases i dos trams de carrers: les cases són de planta baixa, d’entre 130-150 m2 amb habitacions distribuïdes entorn d’un pati central on s’obren diverses sitges d’emmagatzematge. Totes les cases disposaven de llars de foc per escalfar-se i cuinar, i també de la-trines que desaiguaven en pous negres. Les excavacions arqueo-lògiques han proporcionat una important col·lecció d’objectes de la vida quotidiana que es poden veure i consultar al Museu de la Noguera.

20 punt de trobada

QUÈ PODEM FER?

El nom d’esquí nòrdic ve de la creença que l’esquí té el seu origen en els terrenys plans dels països nòrdics. És cert que els primers indicis s’han trobat a Noruega, però també se n’han trobat proves a Rússia i a la Xina.

L’esquí

L’esquí nòrdic va viure una bona etapa als anys 70, amb la seva introducció a Catalunya, però l’expansió de l’esquí alpí va anar en contra d’aquesta modalitat i, a sobre, els anys de poca neu tampoc no van ajudar aquestes esta-cions de nòrdic, ja que no es troben a gaire altitud i tam-poc no tenen l’ajut dels canons de neu produïda, tot i que, com moltes altres coses, s’han començat a introduir amb l’objectiu de millorar els serveis als usuaris.

Té dues modalitats clarament diferenciades. Una és l’anomenada clàssica, considerada, per tant, la més tradi- cional, que prové directa-ment de les formes primitives de desplaçar-se per la neu. És la més senzilla d’aprendre, ja que consisteix en el moviment de caminar, afegint-hi un lliscament i una força de braços per mitjà dels bastons. De fet, totes les esta-cions marquen les pistes amb una traça de neu on s’encarrilen els esquís i faciliten la pràctica d’aquest esport tant als esquiadors més experi-mentats com als que acaben de començar.

nòrdic

punt de trobada 21

L’esquíL’altra modalitat s’anomena patinador i, a diferència de l’estil clàssic, hi ha un impuls divergent respecte a la direc-ció del desplaçament que s’efectua des del cantell interior de l’esquí. La successió d’impulsos a la dreta i a l’esquerra permet que l’esquiador avanci. Aquesta modalitat, però, és més exigent en la forma física de l’esquiador, ja que sense un nivell mínim és difícil mantenir la velocitat ne-cessària per aconseguir la lliscada, que, cal recordar, és el que busca sempre qui practica nòrdic. “Al començament és important comptar amb un monitor, ja que és la manera més ràpida de familiaritzar-nos amb aquest esport i conèixer de manera adequada les tècni-ques bàsiques”, recomana Imma Obiols. La situació privi-legiada de les estacions d’esquí nòrdic, el contacte directe amb la natura, juntament amb la poca massificació, el fan un esport ideal per gaudir de la neu amb la família i per-què cada visitant trobi el seu espai per gaudir. Des dels més petits, que s’ho passaran molt bé baixant amb els trineus, fins al més esportista, que descobrirà els traçats més llargs de l’estació, o aquell que preferirà relaxar-se passejant amb raquetes o prenent el sol a la base de l’estació.

Les estacions on es pot practicar aquesta disci-plina esportiva són set a Catalunya, i dues estan situades a la comarca de l’Alt Urgell. Es tracta de Sant Joan de l’Erm i Tuixent-la Vansa, mentre que Aransa i Lles són a la Cerdanya lleidatana. Al Pallars hi ha dues estacions més, Tavascan i Bosc de Virós, mentre que Guils-Fontanera la trobem a la Cerdanya gironina. Els practicants d’aquesta modalitat esportiva trobaran tota mena de serveis a la seva disposició, a més dels cir-cuits perfectament marcats i preparats, tant per practicar la modalitat clàssica com la de patinador, o els circuits per a les excursions amb raquetes. Així mateix, també hi ha llocs especialment preparats per jugar amb trineus i parcs infantils, a més de botigues de lloguer de material, ca-feteries i restaurants, alhora que és convenient informar-se a les estacions sobre la disponibilitat de passar-hi la nit. I per als qui cerquin quelcom més que la pràctica de l’esquí, totes les estaciones, atesa la seva privilegia-da situació, ofereixen nombrosos tresors amb els quals complementar uns dies tan fantàstics com inoblidables. Així, a Tuixent-La Vansa no oblideu visitar el Museu de les Trementinaires o fer una excursió a Ossera, el poble dels artesans, ja que als carrers trobareu infinitat de productes artesans i tindreu la sensació que heu fet un salt enrere en el temps.

Text: Josep Carles Monge.

nòrdic

22 punt de trobada

PALLARS JUSSÀ

APOSTA PER LA MOBILITAT SOSTENIBLE AL PALLARS JUSSÀ

La mobilitat sostenible s’ha convertit en un element central de l’estratègia de desenvolupament turístic del Pallars Jussà i ja han anat sorgint algunes iniciatives que van en aquesta línia, com la creació de producte turístic a l’entorn del Tren dels Llacs: www.trendelsllacs.cat

El tren i el trajecte representen una part significativa de l’experiència turística i contribueixen a posicionar i diferenciar la destinació.

Els productes turístics relacionats amb el Tren dels Llacs estan generant moviment econòmic a la zona i ajudant a la creació de noves empreses i oportunitats laborals per a diferents col·lectius com els joves. A més, estan posicionant el Pallars Jussà com una destinació turística atractiva per als amants del senderisme, el ci-cloturisme, l’ecoturisme i altres segments atrets per la descoberta del territori. En els darrers anys, diferents periodistes especialit-zats en viatges s’han interessat per aquests productes turístics i especialment per la proposta “El cinquè llac” (www.elcinquellac.com), que ja ha aparegut en diferents publicacions europees, i alguns operadors especialitzats d’aquests països ja hi han mani-festat el seu interès.Però aquest no és l’únic element de mobilitat sostenible a la co-marca. El telefèric de Sallente-Estany Gento (www.vallfosca.net/teleferic), a la Vall Fosca, és un altre element interessant i singular que ofereix el Pallars Jussà. Altres elements de mobilitat sostenible són l’extensa xarxa de senders i de rutes cicloturístiques i de BTT (www.pallarsjussa.net), adaptades a diferents especialitats i nivells d’exigència, i l’itinerari al voltant de l’embassament de Terradets.

Centre de Visitants (Tremp)passeig del Vall, 13 tel.: 973 653 470oficinaturisme@pallarsjussa.catLa Pobla de Segurav. Verdaguer, 35tel. 973 680 257turisme@pobladesegur.catLa Vall foscaajuntament de la torre de capdellatel. 973 663 001turisme@vallfosca.netIsona i Conca Dellàc/ del museu, 4 tel. 973 665 062ofturisme@parc-cretaci.com

AGEnDA DESEMBRE

Oficines de turisme

ISONAFesta de la Guixa: 17 de febrer

LA POBLA DE SEGURCarnaval: 14 de febrerSardinada popular: 18 de febrer

TREMP“Viatge a l’illa del Tresor”, de la companyia Encara Farem Salat: 6 de febrer, a les 18 h, a la liraConferència “Neandertals: crònica d’una humanitat desapareguda”, a càrrec de Jordi Rosell Ardèvol (aula universitària de tremp): 11 de febrer, de les 18 a les 20 h, al centre cívic tarraquetCarnaval: 14 de febrerEscudellada popular: 17 de febrerSardinada popular: 18 de febrerConferència: “Què és i per a què serveix el dret civil de Catalunya”, a càrrec de Carles Enric Florensa Tomàs (aula universitària de tremp): 25 de febrer, de les 18 a les 20 h, al centre cívic tarraquet

VALL FOSCABall de Nit de Carnestoltes : 14 de febrer, a les 23.30 h, a la pobleta de bellveíProjecció de la pel·lícula “Five Days One Summer”(1982): 21 de febrer, a les 20 h, a la torre de capdellaExcursió amb raquetes i esquís antics a la Vall Fosca: 22 de febrer, a les 8.30 hOpen Vall Fosca XIII Travessa Internacional d’Esquí Alpinisme: 28 de febrer

SEMINARI SOBRE MOBILITAT SOSTENIBLE EN ZONES DE MUNTANYAEl proper dijous 19 de febrer se celebrarà a l’Epicentre, a Tremp, el 1r Se-minari sobre Mobilitat Sostenible en Zones de Muntanya, en el qual es presentaran iniciatives i experiències tant del Pirineu com d’altres desti-nacions d’Europa.Comptarem amb la participació de representants d’Alpine Pearls, una xar-xa de 29 municipis dels Alps que treballen conjuntament en la dinamit-zació turística dels seus territoris a través de la mobilitat sostenible, així com amb altres iniciatives vinculades a trens turístics de França. A més, hi haurà una presentació d’itinerància en una xarxa de camins que connec-ten el Ripollès amb la Mediterrània, i altres exemples més propers, com la iniciativa “Senderistes benvinguts”, de creació d’una marca tipològica d’establiments adaptats al senderisme, així com dels productes turístics vinculats al Tren dels Llacs, a “Vine al Pallars, viu el Jussà” i “El cinquè llac”.Tot això anirà acompanyat de degustació de productes alimentaris del te-rritori i visita a l’Epicentre, i s’ha previst un espai per realitzar contactes i “networking” entre els diferents participants del seminari.

L’objectiu del seminari és analitzar conjuntament les oportunitats que té el Pallars Jussà per consolidar-se com una destinació especialitza-da en el turisme sostenible i que utilitza la mobilitat “suau” (a peu, BTT, en tren, etc.) com un element diferenciador per millorar el posi-cionament de les empreses en els mercats europeus. Des del Consell Comarcal s’està treballant en la lí-nia de bastir un projecte de coope-ració internacional al voltant de la mobilitat sostenible i la promoció turística de les zones de muntanya.

Per a més informació, contacteu amb l’Epicentre:973 653 470 epicentre@pallarsjussa.cato visiteu la web turística www.pallarsjussa.net

El Parc va ser creat al 1932, quan el Pla Macià va deno-minar a aquesta zona de la serralada pirinenca Parc Nacional de l’Alt Pirineu. No obstant això, no va ser fins al 21 d’octubre de 1955, que es va consolidar com a tal sota el nom de Parc Nacional d’Aigüestortes i Llac de Sant Maurici. En els seus inicis va comptar amb una extensió de 9.851 ha. i és el segon Parc Nacional dels Pirineus (després d’Ordesa) i el cinquè de tot Espanya.

Dins del Parc s’han descrit fins a 1.471 espècies vegetals, de les quals fins a un 7,8% són endemismes pirinencs. Hi viuen aproximadament unes 200 espècies de verte-brats, de les quals gairebé dues terceres parts són aus. El 1988 va ser declarat per la Unió Europea Zona d’Especial Protecció per a les Aus per la presèn-cia del trencalòs, galls salvatges, perdiu blanca, perdiu xerra i gralla de bec vermell. També s’ha de destacar la presència de l’àguila reial, el voltor comú, la perdiu blanca, el picot negre, el pela-roques, el gaig, la cuereta blanca, el pardal d’ala blanca, el raspinell pirinenc o la merla roquera.Pel que fa als mamífers, els més representatius són l’isard, el senglar, l’ermini, el mart, el liró gris, l’esquirol vermell, el cabirol, la marmota i la daina.Als rius principals i en molts dels llacs hi ha la truita comuna, juntament amb altres espècies autòctones.Entre els amfibis, és molt nombrosa la presència de la granota roja, i la del tritó pirinenc és significativa per la seva raresa. I també s’hi poden trobar rèptils com la serp verd-i-groga o el verinós escurçó.

Trobareu més informació a: www.aiguestortes.info

Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

punt de trobada 25

Cambra de Comerç 27

un nou espai de “networking” per a empresesCambra de Comerç de LLeida ha posat en marxa eLs es-morzars Cambra, un nou espai de “networking” per a Les empreses de LLeida que s’emmarCa dins deL CLub Cambra LLeida i que patroCina asisa.

Amb questa iniciativa, Cambra de Comerç posa a disposició dels nostres socis els instruments d’anàlisi de temàtiques que els permetin ser més competitius.

La primera sessió de gener va analitzar “el futur del mercat laboral”, amb el periodista i expert en coach Vicente Marrama, que va explicar als as-sistents com s’ha d’enfocar el futur per fer front al problema de l’atur, tot apuntant quines són les claus que cal tenir en compte per no arribar tard als nous escenaris professionals que comencen a emergir a hores d’ara.

Els Esmorzars Cambra tindran una periodicitat mensual i, per tant, el 19 de febrer s’abordarà “La importància de la intel·ligència emocional a la feina”, amb la coach Katia Medeles. I al març s’analitzarà “La dimensió i la competitivitat a les empreses” amb el coach Yves Charnet.

La Cambra endega els esmorzars Cambra,

28 Cambra de Comerç

Cambra de Comerç 29

Posa a L’abast 41 Cursos i 2 Programes direCtius i 9 jornades de ComPetitivitatCambra de Comerç de Lleida ha donat el tret de sortida al nou semestre de formació i desenvolupament del talent amb un total de 716 hores de cursos, jornades i programes de direcció.En concret, del gener al juny s’organitzaran 41 cursos de les àrees de màrqueting, economicofinancera; gestió empresarial, habili-tats directives; idiomes; internacionalització; TIC, i jurídic-fiscal-laboral.Així mateix, es posaran en marxa 9 jornades de millora de la competitivitat per a les empreses i 2 programes directius: el pro-grama de màrqueting i vendes impartit per ESADE i el programa d’estratègia internacional per a l’empresa.Els cursos de formació continuada es poden bonificar i, d’altra banda, els socis del Club Cambra també es beneficien de des-comptes.

Cambra ofereix més de 700 hores de formació i desenvolupament del talent aquest primer semestre

Per a més informació, adreceu-vos a www.cambralleida.org. O bé truqueu a Sra. Gemma Torres(973 23 61 61 - gtorres@cambralleida.org)

30 Cambra de Comerç

L’empresari ha de garantir que els treballadors rebin una formació i una informació adequades sobre els riscos derivats de la utilització dels equips de treball. Cost dels cursos: 130 €/curs/alumne

SEGURETAT EN L’ÚS DE CARRETONS ELEVADORS RD 1215/97 (TEÒRIC + PRÀCTIC)Durada: 20 hores (6 hores presencials més 14 hores a distància). Adreçat a operadors de carretons elevadors. Obtenció del diploma acreditatiu per a l’ús de carretons elevadors.Data d’inici del curs: 03/02/2015 i 26/05/2015

SEGURETAT EN L’ÚS D’EQUIPS AGRÍCOLES: TRACTOR I MOTOCULTOR RD 1215/97 (TEÒRIC + PRÀCTIC)Durada: 20 hores (6 hores presencials més 14 hores a distància). Adreçat a operadors de tractors agrícoles i motocultors.Obtenció del diploma acreditatiu en l’ús de tractor i motocultor.Data d’inici del curs: 10/02/2015 i 05/05/2015

SEGURETAT EN L’ÚS DE PLATAFORMES ELEVADORES MÒBILS DE PERSONES RD 1215/97 (TEÒRIC + PRÀCTIC)Durada: 20 hores (6 hores presencials més 14 hores a distància). Adreçat a operadors de plataformes elevadores mòbils de persones.Obtenció del diploma acreditatiu per a l’ús de carretons elevadors.Data d’inici del curs: 10/02/2015 i 05/05/2015

SEGURETAT EN MANEIG DE GRUA PONT RD 1215/97 (TEÒRIC + PRÀCTIC)Durada: 20 hores (6 hores presencials més 14 hores a distància). Adreçat a operadors de grua pont amb experiència en l’ús de l’equip. Obtenció del diploma acreditatiu per a l’ús de grua pont.Data d’inici del curs: 10/03/2015 i 09/06/2015

SEGURETAT EN EL MANEIG DE GRUES AUTOCAR-REGADORES RD 1215/97 (TEÒRIC + PRÀCTIC)Durada: 20 hores (6 hores presencials més 14 hores a distància). Adreçat a operadors de grues autocarregadores.Obtenció del diploma acreditatiu per a l’ús de grues autocar- rega-dores.Data d’inici del curs: 21/04/2015 i 02/06/2015

(PFEa)

PROGRaMa dE FORMaCiÓ En EQuiPS autOMOtOR 2015

mÉs inFormaCiÓ:Contacteu directament amb la nostra àrea mèdica a Lleida: vigilancialleida@spactiva.es / Tel. 973 242 969

w w w . s p a c t i v a . e s