Llenguatge escrit

8/14/2019 Llenguatge escrit

http://slidepdf.com/reader/full/llenguatge-escrit 1/43

La llengua com a eixLa llengua com a eix

transversal dels aprenentatges:transversal dels aprenentatges:

L’escripturaL’escriptura

La llengua com a eixLa llengua com a eixtransversal dels aprenentatges:transversal dels aprenentatges:

L’escripturaL’escriptura Neus Sanmartí

Mataró, 5 desembre 2008

Grup de recerca LIEC

Postgrau “L’aprenentatge en contextos multilíngües”

Moviment Educatiu del Maresme



L’alumnat no entén els textos i no sapL’alumnat no entén els textos i no sapescriure per què no sap llegir i escriure oescriure per què no sap llegir i escriure operquè no coneix els continguts?perquè no coneix els continguts?

Els diferents tipus de text -descriptiu,Els diferents tipus de text -descriptiu,explicatiu, argumentatiu...- s’escriuen amb lesexplicatiu, argumentatiu...- s’escriuen amb lesmateixes ‘regles del joc’ a totes les àrees?mateixes ‘regles del joc’ a totes les àrees?

Cal ensenyar a escriure ciències, socials,Cal ensenyar a escriure ciències, socials,matemàtiques… a les classes d’aquestesmatemàtiques… a les classes d’aquestesdisciplines?disciplines?

PREGUNTES PER A LA REFLEXIÓPREGUNTES PER A LA REFLEXIÓ



El llenguatge és l’instrument mediador deEl llenguatge és l’instrument mediador del’aprenentatge per excel.lèncial’aprenentatge per excel.lència

Cada disciplina té el seu propi “patró lingüístic”Cada disciplina té el seu propi “patró lingüístic”

El patró lingüístic i el patró temàtic s’aprenen alEl patró lingüístic i el patró temàtic s’aprenen almateix temps (si l’aprenentatge és significatiu)mateix temps (si l’aprenentatge és significatiu)

La finalitat no és aprendre ‘llengua’ a les classesLa finalitat no és aprendre ‘llengua’ a les classesde les altres àrees, sinó la d’aprendre elsde les altres àrees, sinó la d’aprendre elsconeixements propis d’aquestes àrees… però noconeixements propis d’aquestes àrees… però nohi ha dubte que també s’aprén llengua.hi ha dubte que també s’aprén llengua.

Per què ens plantegem aquestesPer què ens plantegem aquestespreguntes? Amb quina finalitat?preguntes? Amb quina finalitat?



Per exemple què demana una pregunta PISAper avaluar la competència científica?

“L’autobús que condueix en Joan funciona amb unmotor diesel. Aquests autobusos contaminen.Un amic d’en Joan condueix un tramvia elèctric. Elvoltatge necessari per al seu funcionament prové d’unacentral elèctrica que funciona cremant carbó.Hi ha persones que defensen la instal·lació de tramviesargumentant que no contaminen l’aire.Estàs d’acord amb aquesta afirmació? Argumenta lateva resposta”.

PISA (OECD, 2000)



Què ha d’haver après l’alumnat per Què ha d’haver après l’alumnat per respondre a aquesta pregunta?respondre a aquesta pregunta?

A llegir un text i a valorar el fet de llegir.Coneixements científics bàsics i abstractes.A aplicar aquests coneixements, interrelacionant-

los, a una situació no treballada a classe.A relacionar aquests coneixements amb

comportaments i valors (conseqüències ambientals).A argumentar tenint en compte moltes variables

diferents, però fonamentant-se en coneixements i enfets.A escriure la seva argumentació d’una manera

que s’entengui.



CEIP Bellaterra. 3º EP

I a primària?I a primària?



La resposta a les demandes següents, esLa resposta a les demandes següents, esconcreta en tots els casos en la realització d’unconcreta en tots els casos en la realització d’untext explicatiu?text explicatiu?

Explica l’argument de tal pel.liculaExplica l’argument de tal pel.liculaExplica les causes de la guerra civil espanyolaExplica les causes de la guerra civil espanyolaExplica per què l’aire es dilata quan s’escalfaExplica per què l’aire es dilata quan s’escalfaExplica què has fet per resoldre el problemaExplica què has fet per resoldre el problema

I és clara la diferència entre demandes comI és clara la diferència entre demandes comexplicar, raonar, interpretar, justificar,explicar, raonar, interpretar, justificar,argumentar, dir per què…?argumentar, dir per què…?

Necessitat que els professors deNecessitat que els professors dediferents àrees ens coordinemdiferents àrees ens coordinem



• Imagínat que ets unImagínat que ets un poetapoeta : Descriu aquest bosc: Descriu aquest bosc

• Imagínat que ets unaImagínat que ets una ecòlogaecòloga : Descriu aquest: Descriu aquest

boscbosc

Cada disciplina tCada disciplina t é elé el seuseu“patr “patr ó lingüístic”ó lingüístic”



Dificultats de l’alumnat:Dificultats de l’alumnat:Diferenciar contextosDiferenciar contextos

Amb els amics (context quotidiAmb els amics (context quotidi àà):):

““Aquest matAquest mat í hí he agafat molt fred!”e agafat molt fred!”

Quan parlem cientQuan parlem cient íficamentíficament (context(contextcientífic):científic):

““He transferit energHe transferit energ iaia en forma de calor en forma de calor del meu cos a l’entorndel meu cos a l’entorn ””



Informe de laboratori (parcial)Per escalfar l'aigua de l'aixeta i observar què pot passar, primer de tot s'hauria de mon tar el suport amb lesdiferents nous per poder sostenir el vas de precipitats i eltermòmetre. ....Un cop ja tenim tot el material preparat per al'experiència omplirem d'aigua de l'aixeta el vas de

precipitats, fins a 150 ml, i el col.locarem a sobre de lareixeta la qual es troba a sobre del cercle. Encenem el

fogó i ... Des del moment en el qual va començar l'escalfament del'aigua, a cada minut van anar succeint diversos canvis.(4 pàgines)

LiterariLiterari vsvscientíficcientífic

DIFICULTATS DE L’ALUMNATDIFICULTATS DE L’ALUMNAT



Només canviant la forma verbal canviaNomés canviant la forma verbal canviael model interpretatiu del fenomenel model interpretatiu del fenomen

Els cactusEls cactus estan adaptatsestan adaptats aaviure en llocs amb poca aigua.viure en llocs amb poca aigua.

Els cactusEls cactuss’han adaptats’han adaptat

a viure ena viure enllocs ambllocs ambpocapocaaigua.aigua.



Llavors...., llavorsLlavors...., llavors pensament linealpensament linealreforçareforça

pensament hipotèticpensament hipotèticafavoreixafavoreix

Ja que ........,Ja que ........,Perquè .......Perquè .......

Si .........,Si .........,aleshores .....aleshores .....

(Ús del subjuntiu i del condicional)

pensament causalpensament causalafavoreixafavoreix

(confonen causes i conseqüències…)

Dificultats de l’alumnat:Dificultats de l’alumnat: Els connectorsEls connectors



On està situat el gat?

Ús del vocabulari amb precisióÚs del vocabulari amb precisió

DIFICULTATS DE L’ALUMNATDIFICULTATS DE L’ALUMNAT



agafo una provetaagafo una provetaposo aigua a la provetaposo aigua a la provetamiro a quina ratlla arriba l’aiguamiro a quina ratlla arriba l’aiguallegeixo quants ml sónllegeixo quants ml sóntiro el sòlid dins la proveta ...tiro el sòlid dins la proveta ...torno a mirar el nivelltorno a mirar el nivellresto els ml d’ara als d’abansresto els ml d’ara als d’abansel resultat és el volum del sòlidel resultat és el volum del sòlid

MESURAR UN VOLUMMESURAR UN VOLUM

Com dir-ho en només tres ‘accions’?

REDACCIÓ FINALREDACCIÓ FINAL

Dificultats de l’alumnat:Dificultats de l’alumnat: Sintetitzar Sintetitzar



‘Explica’ per què un arbreque ara pesa250 kg fa 20anys només

pesava 1kg

Dificultats de l’alumnat:Dificultats de l’alumnat:Diferenciar nivells d’explicacionsDiferenciar nivells d’explicacions



PerquPerqu èè ha crescut, s’ha fet mha crescut, s’ha fet m ésés gran,gran, hanhanpassat els anyspassat els anys …… (tautologia)(tautologia)

PerquPerqu èè tté més branques, més fulles, el troncé més branques, més fulles, el tronc

és més gruixutés més gruixut …… (no explica, només nomena(no explica, només nomenaconseqüències)conseqüències) PerquPerqu èè absorbeix aigua, adobs, CO2…absorbeix aigua, adobs, CO2…

(explicaci(explicació queó que relaciona fets)relaciona fets)

PerquPerqu èè fabrica els seus alimentsfabrica els seus aliments a partir dea partir del’aigua, ell’aigua, el CO2 i la energCO2 i la energ ia del Sol fent laia del Sol fent lafotosíntesi i els transforma en parts de l’arbrefotosíntesi i els transforma en parts de l’arbre (justificació)(justificació)

Tipus de respostesTipus de respostes



Enunciar qualitats, propietats,Enunciar qualitats, propietats,característiques, etc., decaracterístiques, etc., del’objecte o del fenomenl’objecte o del fenomen

DESCRIUREDESCRIURE

Produir raons o arguments...Produir raons o arguments...en relació al corpus deen relació al corpus de

coneixement (teoria)coneixement (teoria)

Produir raons o arguments...Produir raons o arguments...amb la finalitat deamb la finalitat de

convèncer convèncer

JUSTIFICARJUSTIFICAR

ARGUMENTARARGUMENTAR

EXPLICAREXPLICAR

Produir raons o arguments...Produir raons o arguments...

Establint relacions entreEstablint relacions entreraons i arguments...raons i arguments...

Habilitats cognitivolingHabilitats cognitivoling üístiques (1)üístiques (1)



Expressar les caracteristiquesExpressar les caracteristiquesnecessàries i suficientsnecessàries i suficientsperquè un concepte no esperquè un concepte no espogui confondre amb un altrepogui confondre amb un altre

DEFINIR DEFINIR

Seleccionar i condensar idees oSeleccionar i condensar idees oaccions d’acord amb laaccions d’acord amb la

finalitat de la tascafinalitat de la tascaRESUMIR RESUMIR

Narrar, demostrar, comparar, exposar,Narrar, demostrar, comparar, exposar,hipotetitzar…hipotetitzar…

Habilitats cognitivolingHabilitats cognitivoling üístiques (2)üístiques (2)

JORBA, J; GÓMEZ, I; PRAT, A. (1998). Parlar i escriure per aprendre.Barcelona: ICE UAB.



Descriu flors.Descriu flors.

Defineix quDefineix què éè é ssuna flor.una flor.

Argumenta siArgumenta siuna pinya, unauna pinya, unacarxofa…,carxofa…, éés unas unaflor.flor.

Relacions entre la descripciRelacions entre la descripci ó, laó, ladefinició i la justificació (o ladefinició i la justificació (o la

argumentació)argumentació)



Sistematitza,Sistematitza,quantifica,quantifica,utilitza termesutilitza termes

científics...científics... IdentificaIdentificaaspectesaspectes

necessarisnecessarisi suficientsi suficientsEs refereix alsEs refereix alsaspectesaspectes

recollits enrecollits enla definicióla definició



No...No...No...No...No...No...

No...No...



CCoopia del llibrepia del llibresense comprendresense comprendre

En argumentar,En argumentar,

no es refereix ano es refereix aaspectesaspectesrellevantsrellevants



Pensar en:• A quin grup pertany -d’objectes, materials,éssers vius…, o de parts- (per exemple, la flor ésuna part d’una planta).•

Quines parts, propietats o característiques sónimprescindibles (ex. totes les flors tenen pistil i/oestams, però no totes tenen pètals).• En quina és la seva funció o aplicacions, és a dir,

perquè serveix (per exemple, la flor serveixperquè la planta es pugui reproduir).

QuQuè hem de fer per definir?è hem de fer per definir?

Una flor és una part d’una planta que sempre té un pistil Una flor és una part d’una planta que sempre té un pistil (òvuls) i/o estams (pol.len) i que serveix perquè la planta(òvuls) i/o estams (pol.len) i que serveix perquè la planta

es pugui reproduir”.es pugui reproduir”.



Justificar:Justificar:Explicar el perquExplicar el perqu è del perquèè del perquè



Per què quan l’aire s’escalfa es dilata?

Aprendre a justificar Aprendre a justificar



El globusEl globuss’inflas’infla

Allò que l’alumne Allò que l’alumneobserva i expressaobserva i expressa

en el context en el context quotidiàquotidià

Allò que Allò quel’alumnel’alumne

desconeix i hadesconeix i hade conèixer per de conèixer per poder parlar en poder parlar en

el context el context científic científic

Cal aprendreCal aprendre a traduir a traduirHa de parlar de:Ha de parlar de:L’aire, un gas,L’aire, un gas,augment deaugment detemperatura i detemperatura i de

volum, devolum, dedilatació, dedilatació, departícules, delpartícules, delseu moviment,seu moviment,distribució…distribució…

però però

Una justificació científica és com un icebergUna justificació científica és com un iceberg



L’aire quan s’escalfa es dilata Per què?L’aire quan s’escalfa es dilata Per què?

Material formatMaterial formatper partículesper partículesque es mouenque es mouenen totesen totesdireccionsdireccions

Escalfa =Escalfa =augmenta la Taugmenta la T

Dilata = augmentaDilata = augmentael volumel volum

QuèQuèsabem?sabem?

És un gasÉs un gas

A l’augmentar A l’augmentar la T,la T,augmenta laaugmenta lavelocitat develocitat deles partículesles partícules

Augmenta el volumAugmenta el volumperquè augmenta laperquè augmenta laseparació entre lesseparació entre lespartículespartícules

Comencem per traduir Comencem per traduir



L’aire quan s’escalfa es dilataL’aire quan s’escalfa es dilata

L’aire quan s’escalfa augmenta la sevaL’aire quan s’escalfa augmenta la sevatemperaturatemperatura ja que ja que les seves molècules es mouenles seves molècules es mouena més velocitat;a més velocitat; per tant,per tant, augmenta la distànciaaugmenta la distànciaentre elles i ocupen més espai.entre elles i ocupen més espai. Conseqüenment,Conseqüenment, l’aire es dilatal’aire es dilata

perquèperquè

com quecom que

ja que ja queArguments teòricsArguments teòrics

per tantper tant

conseqüenmentconseqüenment

Organitzem les idees amb ajuda de connectorsOrganitzem les idees amb ajuda de connectors



Per quPer qu èè la temperatura de l’aigua nola temperatura de l’aigua nocanvia mentre s’estcanvia mentre s’est àà congelant?congelant?

En petit grupEn petit grup

TraduccióTraducció



1- Descriure els fets1- Descriure els fetsobservats:observats: ““ Al filtrar una Al filtrar unamescla d’aigua i farina ambmescla d’aigua i farina amb

paper de filtre, la farina queda paper de filtre, la farina quedaretinguda al paper de filtreretinguda al paper de filtre

mentre que l’aigua passa amentre que l’aigua passa através d’ell través d’ell ””

Per què s’utilitza paper de filtre per separar farina d’aigua?Per què s’utilitza paper de filtre per separar farina d’aigua?

2- Explicitar el que s’ha de2- Explicitar el que s’ha desuposar o imaginar (pensar suposar o imaginar (pensar que la matèria està formada per que la matèria està formada per partícules):partícules): “El paper de filtre“El paper de filtredeu tenir uns forats molt petitsdeu tenir uns forats molt petits

que deixen passar les partsque deixen passar les partsd’aigua però no les de farina” d’aigua però no les de farina”

3- Redactar un text per respondre a la pregunta inicial, en el3- Redactar un text per respondre a la pregunta inicial, en elque es relacionin els fets observat i el model imaginat:que es relacionin els fets observat i el model imaginat: “La“Lafarina no passa a través del paper de filtre perquè la grandària defarina no passa a través del paper de filtre perquè la grandària deles partícules de farina és més gran que la dels forats que té el les partícules de farina és més gran que la dels forats que té el

paper. En canvi, les partícules que formen l’aigua són tan petites paper. En canvi, les partícules que formen l’aigua són tan petitesque sí poden passar a través d’ell” que sí poden passar a través d’ell”

4- Plantejar un nou problema:4- Plantejar un nou problema: “Mesclem aigua i tinta i filtrem.“Mesclem aigua i tinta i filtrem.Se separa la tinta de l’aigua? Per què? Se separa la tinta de l’aigua? Per què? ““

I a primI a primària?ària?

5 5 è primàriaè primària



Tots els éssers vius:Tots els éssers vius:

Intercanvien matèria i energia amb el medi.Intercanvien matèria i energia amb el medi.

Modifiquen el medi.Modifiquen el medi.Es relacionen amb el medi.Es relacionen amb el medi.

Provenen d’altres éssers vius.Provenen d’altres éssers vius.

Es poden reproduir Es poden reproduir

Estan formats per cèl.lules.Estan formats per cèl.lules.P. García

¿En qué hemos de pensar para saber ¿En qué hemos de pensar para saber justificar si algo es un ser vivo? justificar si algo es un ser vivo?



SSóónn ésserséssers vius?vius?



Argumentar:Argumentar:ConvConvèèncer a d’altres sobre lancer a d’altres sobre laidoneitat de les nostres ideesidoneitat de les nostres idees



Demanda:Demanda:

En un planeta llunyà, semblant al nostre, nosaben què fer amb els residus que generen icada cop més, s'estan quedant sense recursos.Amb tot el que has après en el crèdit de residus,podries fer-los un escrit, ben argumentat , per talde convèncer-los del que tu penses que és la

problemàtica dels residus i què cal fer amb elsresidus generats? Aquest escrit el publicaran enuna revista que poden arribar a llegir tots elséssers d'aquest planeta.

A. Sardà

Aprenent a argumentar Aprenent a argumentar



argumentacióargumentació

perquè

Justificació

Fonamentació ja que

per tant

Proarg.però

NUS ARGUMENTATIU

Contraarg.

perquè

Fonamentació ja que

Justificació

Conclusióen conclusió

Fets, dades

Què hem de pensar perpreparar una

argumentació?



Plàstics: Esgotamentpetroli…

ús plàsticsReciclables…

són útils… no tots sónreciclables…

D

I

C

A

Composiciódiferent…

J

difícil deresoldre…

I

la incineraciócontamina…

J

Busquem informaciBusquem informaci ons…ons…



La meva idea és que

Les meves raons són

Arguments en contra de la meva idea poden ser

Convenceria a algú que no em creu amb

L’evidència que donaria per a convèncer a d’altres és que

La meva argumentació

O bé…



REDACCIÓ D'UN INFORME D'UNA EXPERIÈNCIA DEREDACCIÓ D'UN INFORME D'UNA EXPERIÈNCIA DELABORATORI HIPOTÈTICO-DEDUCTIVALABORATORI HIPOTÈTICO-DEDUCTIVA

Què he de fer? Estarà ben fet si...

1. Escollir un títolper a l’informe 1.1 està d'acord amb l'experiència1.2 resumeix l'objectiu principal1.3 és suggeridor

2. Identificar l'objectiu principal

2.1 està d'acord amb les finalitats del treball realitzat2.2 comença amb un verb

3.3. Plantejaar lahipòtesi 3.1 s'indiquen les variables dependent iindependent3.2 s'indiquen les variables que es controlen3.3 es redacten utilitzant la forma:"Si ........................., aleshores .................

4. Indicar elsmaterials iinstruments utilitzatsen l'experimentació

4.1 s'anoten tots4.2 són anomenats correctament

5. … 5.1 …M. Calvet



““La relació entre pensament i paraula noLa relació entre pensament i paraula noés un fet sinó un procés, un anar i venir és un fet sinó un procés, un anar i venir continuat del pensament a la paraula i de lacontinuat del pensament a la paraula i de laparaula al pensament (…); el pensament noparaula al pensament (…); el pensament nos’expressa simplement en paraules, sinós’expressa simplement en paraules, sinóque existeix a través d’elles”que existeix a través d’elles”

L.S. VigotskiL.S. Vigotski

““Pensament i llenguatge”, 1985Pensament i llenguatge”, 1985

Er acabar, recordem…



ÁLVAREZ ANGULO, T. (2007). La competencia encomunicación lingüística en las áreas del currículo. Madrid: MEC

JORBA, J; GÓMEZ, I; PRAT, A. (1998). Parlar i escriure per aprendre. Barcelona: ICE UAB.SANMARTÍ, N. (codra.) (2003). Aprendre ciències tot aprenent a escriure ciències . Barcelona: Ed. 62

Web del grup LIEC (UAB):http://antalya.uab.es/liec/index.php?option=com_conte

Iencies socials

Refer Refer èènciesncies

http://antalya.uab.es/liec/index.php?option=com_content&task=view&id=12&Itemid=27

http://antalya.uab.es/liec/index.php?option=com_content&task=view&id=12&Itemid=27

Llenguatge escrit

Documents

Transcript of Llenguatge escrit