Llibre festes 2011

Dilluns 23 d’agost 2010. La Nit del Riu. En la matinada de diumenge a dilluns, les comparses de Marineros, Estudiants i Moros Marinos escenificaven, després de més de seixanta anys d’absència, la batalla naval que antigament era el preludi de les Ambaixades.

FOTO: Rafa Fornés - VIDEO FRAME

EN HONOR AL SANTÍSSIM CRIST DE L’AGONIA

FESTES DE MOROS I CRISTIANS

ONTINYENT 2011del 25 al 29 d’agost

D’INTERÉS TURISTIC NACIONAL

Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia 10Editorial. La comissió de textos 12La Baixada de la neu. José María Royo Mendaza 14Santíssim Crist de l’Agonia 15SS. MM. els Reis d’Espanya 16President de la Generalitat Valenciana. Francesc Camps Ortiz 18Alcalde de la ciutat d’Ontinyent. Jorge Rodríguez Gramage 20President de la Societat de Festers. Rafael Ferrero Terol 22Rector de la Parròquia de Sant Carles. Juan José Portero i Tortosa 24

PROGRAMA D’ACTES 2011 26Programa d’actes Festes 2011 28

CÀRRECS 2011 38

MEMÒRIES DE LA FESTA 58Memòria d’activitats de la Societat de Festers 60Crònica de les Festes de 2010 Fermín Ferrero Sanchis 76Crònica del Mig Any Fester 2011 Rafael Torró Martínez 92Pregó de la Festa de 2010 Fermín Ferrero Sanchis 102Pregó del XIIIé Mercat Medieval d’Ontinyent José Bas Terol 114Presentació del Llibre de Festes de Moros i Cristians de 2010 Valentí Bataller Vegas 118Discurs agraïment pel “Premi Cervino” 2010 Francisco Ferrero Campos 125Capitanía Marineros 2010 Comparsa Marineros 130Els Capitans de les festes de 2010 140Capitanía Taifas 2010 Comparsa Taifas 142Ambaixada Contrabandistas 2010 Comparsa Contrabandistas 152Els Ambaixadors i els Banderers de les festes de 2010 158Ambaixada Abencerrajes 2010 Comparsa Abencerrajes 160Esquadres oficials 2010 - Comparses Cristianes 166Esquadres oficials 2010 - Comparses Mores 168XXIII Concurs Literari Escolar 170XXIII Concurs Escolar de Dibuix 172Museu Fester. Memòria d’Activitats 2010-2011 Juan Carlos Tortosa i Conejero 174

RECORD I HOMENATGE ALS NOSTRES DIFUNTS 182 In memoriams 184

DOSSIER DE LES CELEBRACIONS DEL150 ANIVERSARI DE LA NOSTRA FESTA 192Celebracions extraordinàries del 150 aniversari (II) Comissió de cultura 150 aniversari 194La recuperada “Nit del Riu” en les festes del 150 Aniversari Comissió organitzadora de la “Nit del Riu” 214

sum

ari

La Desfilada Històrica del 150 Aniversari Toni Morales Ferrero - Joanvi Martínez Ballester 218Resumen de actividades del I Congreso Internacional de Embajadas y Embajadores de la Fiesta de Moros y Cristianos Juan Antonio Alcaraz Argente 234Benvinguts a Ontinyent! Juan Gil 258

APUNTS SOBRE LA NOSTRA FESTA 262El cartell de les Festes de 2011 Guillermo Ferri Soler 264El Capitán que se lleva dentro Comparsa Bucaneros 266Capitans dels Moros Berberiscos d’Ontinyent Jesús Bordera i Revert 270 Las diferentes embajadas de la comparsa Fontanos y sus protagonistas Vicente Pla Vaello - Juan Vaello Bellver 274Abanderados y Embajadores Kábilas Vicente y Daniel Satorre Gil 27850 aniversari d’AFO Agrupació Fotogràfica Ontinyent - AFO 280Estética de la Fiesta de Moros y Cristianos José Blanes Peinado 284La universalitat i la solidaritat, també valors de la festa morocristiana Rafael Torró Martínez 288Las fiestas de Quéntar Marc Martí Mollá 292Les festes i el turisme Gaspar Conejero Martínez 29850 anys de la marxa mora “El Berberisch -Garrigues-” Jesús Bordera i Revert 302Els menuts en la festa de 2010 306

HISTÒRIA I LITERATURA 308Vull ser moro José María Royo Mendaza 310Records del passat. Ontinyent als anys 1964-1966 (II) Alfred Bernabeu Sanchis 312El refugi del Regall Agustí Ribera - Ignacio Hortelano 326La vara de alcalde: un conflicto de fiestas de inicios del siglo XX J. Rafael Bernabeu Galbis 334La Mano Negra i altres bandes, la Comparsa Biscaïna, Daniel Gil i les Festes que no foren de Moros i Cristians de 1916 Rafel Sanchis i Ferri 336Fa cent anys: Ontinyent i les festes de 1911 Josep Gandía i Calabuig 350Los orígenes de la fiesta de Moros y Cristianos José Luis Mansanet Ribes 362San Juan de Ribera y Ontinyent. La epidemia de 1600 Arturo Llin Cháfer 368“Caballero parécesme y valiente. Lo mismo me pareces y arrogante” Vicente Conejero Bellver 374

AGRAÏMENTS 382

REALITZACIÓ

Edita:Societat de Festers del Santíssim Cristde l’Agonia © 2011Direcció i coordinació:Alfred Bernabeu SanchisComissió de textos:Rafael Torró MartínezFermín Ferrero SanchisAlfred Bernabeu SanchisValentí Bataller VegasJuan A. Alcaraz ArgenteMª José García GalianaAntonio J. Morales FerreroJoan Vt. Martínez BallesterRafael Ferrero TerolIsabel Penadés RomeroDisseny llibre:Valentí Bataller VegasRafael Ferrero TerolPortada:Guillermo Ferri SolerFotografies:Rubén Montava - FOTO VIDEO 9Rafa Fornés - VIDEO FRAMEDomingo Bataller - FOTO FLASHAlberto Casanova - OBJETIVO 1:1Hijas de R. BernaSergio PomarRafa PenadésValen BatallerA.F.O.Fototeca Museu FesterMaquetació: ENCARTEPol. Ind. IP3 La Plana - 46890 Agullent (València)Tel.: 96 290 90 31 - www.encarte.esImpressió:Gráficas BORMAC, S.L.Carrer de la Trama, 5 - Apartat de Corrèus 12746870 Ontinyent (València)Tel.: 96 291 60 30 - Fax: 96 291 63 23

La Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia es reser-va el dret de publicar les col.laboracions no sol.licitades. La comissió no es fa responsable ni està obligada a compartir les opinions lliurement expressades en els textos, aquestes corresponen als autors.

Depòsit Legal: V-3249-2005

PRESIDÈNCIA D’HONOR

Vicente Gil Montés

José Bas Terol

Joaquín Sanz Martínez

Ricardo J. Montés Ferrero

Roberto Coll Esteve

Vicente Micó Micó

Manuel Penadés Bernabeu

Vicente Palop Llin

EXPRESIDENT GESTORA

José Serna Gil

JUNTA DE GOVERNDE LA SOCIETAT DE FESTERS DEL STM. CRIST DE L’AGONIA

Rafael Ferrero Terol President BENIMERINS

Antonio J. Morales Ferrero Vicepresident ABENCERRAJES

Alfred Bernabeu Sanchis Vicepresident SAUDITES

José Vte. Donat Ureña Secretari BUCANEROS

Rafael Gandía Semper Tresorer KÁBILAS

Rafael Torró Martínez Vocal ESTUDIANTS

Pilar Coll Calabuig Vocal BUCANEROS

José Fco. Seguí Martinez Vocal CONTRABANDISTAS

Isabel Penadés Romero Vocal CIDES

Joan Vt. Martínez Ballester Vocal ASTURS

Ricardo Gil Pla Vocal MUDÉJARES

José Belda Puig Vocal BENIMERINS

Carlos Gironés Sanchis Vocal SAUDITES

Marc Martí Mollá Vocal MOROS MARINOS

Juan José Portero Tortosa Assessor Religiós MOSSÀRABS

Antonio Revert Serradell Representant SOCIS NO FESTERS

Sergio Cambra Beneyto Director Museu Fester SAUDITES

Fermín Ferrero Sanchis Cronista de Festes FONTANOS

Saül Gómez Soler Assessor Musical TAIFAS

Juan Mira Albero Representant BUCANEROS

Desamparados Gregori Biosca Representant ESTUDIANTS

Antonio García Albert Representant GUSMANS

Valentí Bataller Vegas Representant ARQUERS

Francisco Luis Gil Conejero Representant CRUZADOS

Eduardo Correal Delgado Representant CONTRABANDISTAS

Mª Carmen Micó Gil Representant FONTANOS

Gonzalo Martí López Representant ALMOGÀVERS

Francisco Villarraso Boluda Representant ASTURS

Rafael Brotons Valor Representant LLAURADORS

Miguel A. Gandia Conejero Representant CIDES

Susi Cambra Bataller Representant MARINEROS

Ricardo Calabuig Gandía Representant MOROS BERBERISCOS

José Mª Soriano Donat Representant MOROS MARINOS

José Vilaplana Gandía Representant CHANOS

María Insa Úbeda Representant OMEYAS

Juan Antonio Alcaraz González Representant BENIMERINS

José Enrique Mollá Montés Representant ABENCERRAJES

Gonzalo Reig Enguix Representant KÁBILAS

Daniel Sevilla Castellanos Representant MOROS ESPANYOLS

Paula Vidal Ferrero Representant SAUDITES

Miguel Ángel Vidal Garcés Representant MUDÉJARES

José Pedro Jordá Pla Representant MOSSÀRABS

Noelia Gómez Rodríguez Representant TAIFAS

SOCIETAT DE FESTERSDEL SANTÍSSIM CRIST DE L’AGONIA

- Junta de Govern -

FOTO-VIDEO 9 © Rubén Montava

edito

rial Tots els anys, el moment de posar punt i

final als dies grans de festes arreplega un cúmul de sensacions intenses i estranyes al nostre interior: les últimes notes de músi-ca han sonat a la Plaça de la Concepció i el rebombori de gent s’ha anat diluïnt en-tre els carrers; el Carrer Major queda com l’escenari nocturn d’una batalla recent, en silenci baix la llum taronja. En eixa nit que a finals d’agost ja guanya terreny sobre el dia, entre les estretes cases on ressonen els nostres passos amb un sabor de soledat i buit, sobre uns escenaris que encara con-serven olor de pólvora recent, igual que la nostra pell. Mentres tornem a casa, una cas-cada d’imatges competeix en el nostre cer-vell per mantindre’s activa i ens mostra una apretada pel·lícula plena de goig, diversió, esgotament, sorpresa...

Han sigut dies frenètics, encadenant actes, horaris, recorreguts, molt de menjar, molt de beure, molta calor i poc de descans. Algunes coses se’ns han quedat gravades per a sempre: un vestit especial, un càrrec, la mestria d’un cavall en consonància amb la seua esquadra, una música, un ball el dia de l’Entrada... En contrapartida, la necessà-ria Baixada del Crist ens ha proveït de mo-ments íntims, amb la profunda música pro-cessional acompanyada per la remor del riu Clariano quan ens dirigim a la nostra Plaça de Baix i la Vila.

Les matinades dianeres han posat a prova la nostra qualitat festera i s’han ajudat de rotllets i cassalla, i de generosos esmorzars en la volàtil fresca del matí, per a convocar els festers. Les Ambaixades i la pólvora ens han traslladat a altres temps i altres sensa-cions que potser es mantinguen dies i set-manes més tard, quan passem per la Plaça Major i sentim encara eixe olor de pólvora clavat al terra, o quan pugem a Santa Ana i encara el carrer conserva eixe sofre pene-trant com a testimoni de la batalla lliurada en soldadesca dies abans.

Tot són imatges i impressions que es con-vertiran en records i melancolies del futur, de les quals intenta ser testimoni el Llibre de Festes. Cada any, el compendi quasi enciclo-pèdic de continguts i estampes del nostre Llibre aspira a emocionar-nos amb la re-membrança de les passades festes, conver-tint-se en un referent de la contemplació i la reflexió dels Moros i Cristians d’Ontinyent. Però també té com a objectiu exaltar-nos amb l’expectativa de les festes a punt de co-

mençar. I és que, si una cosa defineix el nos-tre Llibre és l’amplitud: de qualitat, de volum, de continguts, d’horitzons festers i culturals; combina les festes passades amb les pròxi-mes a vindre, la devoció religiosa i la diversió desenfadada, els apunts i curiositats sobre personatges amb l’estudi i investigació més seriosos en torn al nostre territori i la nostra història, l’art, la música...

En el Llibre d’enguany, podeu trobar l’acos-tumada programació d’actes per a tots els dies de la Festa Gran; coneixereu més de prop els càrrecs de les comparses; recorda-reu amplament les festes de l’any passat, amb la referència ineludible al nostre 150 Aniversari i del I Congreso Internacional de Embajadas y Embajadores de la Fiesta de Moros y Cristianos; trobareu un repàs a les comparses de càrrec de 2011, així com a la seua història festera; el més recent Premi Cervino, mossén José Maria Royo, ens fa una nova lectura religiosa sobre les festes; trobarem documentats estudis sobre la fes-ta en distintes dècades de la nostra història. La imprescindible música festera té espai i oportunitat de recordar el 50 aniversari de la marxa El Berberisch. Les Ambaixades també són objecte d’atenció amb alguns apunts històrics, igual que altres elements al voltant de la festa, com el turisme. Junt a tot açò, tindreu també lloc per a gaudir de les millors imatges, les més impressionants i especials, impossibles de trobar en altre lloc que no siga el nostre Llibre de Festes.

Podrien cabre més coses: sempre tenim la inquietud d’haver pogut deixar fora imatges o col·laboracions que l’haurien fet un poc mi-llor, més vistós, més interessant o més com-plet, però els límits d’espai i de temps dema-nen que el Llibre siga açò, que no és poc.

I, ben mirat, el Llibre de festes potser siga més que una publicació voluminosa: és un aplec de records.

Memòria festera; memòria d’un poble que és ciutat; recopilació de nosaltres mateixos, de les nostres experiències i dels nostres esforços per a construir una identitat comú, la del fester ontinyentí de Moros i Cristians, desfilant o en el públic. Eixos som nosaltres, i ací, en el Llibre de Festes, està una part d’allò que som.

La comissió de textos

FOTO

: Ser

gio

Pom

ar

Baixen costalers el Cristodes de Santa Anna, en febrer,com fa cent cinquanta anysbaixà al poble d’Ontinyent.Fa cent cinquanta anys nevava;ara, que el baixen, també.Com vesteix de volves blanquesel cel al bon Morenet!¿Per què serà? Tots pregunten mirant més enllà del temps que propicia el fred i l´aiguafeta volvetes de neu.Alguna gràcia de daltarriba, pensa la gent.Aleshores, els trabucsdetenen els pensamentsi converteixen en oels “oh” dels cors dels festers.En brusa i faixa, d’antic,desfilen uns; i, els anders,llumeners i primers trons,junt a tots els presidentsque abans han portat la festaen honor del MorenetLa gent del poble s’apinya,en multitud, als carrers;i el clero, de roig els signes,el reben en el pont Vell,on broten com flors de focles ordenances per Ell.Les campanes revoltegen;de vitors, el poble encénel temps, banyat ara en llàgrimesdels fervorosos creients.“¡Visca el Crist de l’Agonia!”“Visca sempre el Morenet!”I en marxa reial es dónacap a Sant Carles, on téel lloc per prendre en pregàriesdolors i amor de la gent.

Dies d’actes i alegriaes barregen amb la fe,fins que s’arriba a l’instant que als dos Patrons d’Ontinyent –de plata, en tron, la Puríssimai Jesús, en tron de creu–es troben: Santa Maria,sobre el Clariano els deté.

I la gràcia pressentidaen el símbol de la neu,ara es fa llum, quan als dosjunts en el temple se’ls veu.Ell, que ha patit pels pecatsque de tots els homes rep,s’ha ennegrit l’ànima i carnper fer l’home blanc i bell com ha fet a seua Mare blanca volveta de neu,que brolla feta de plataentre els bons fills d’Ontinyent.La neu que baixà, al baixarel nostre Crist, fou perquècomprenguem que ens ha donatperdó i Mare. Morenet,gràcies, doncs, per ta Agonia,que amor a nosaltres és!Que aquest poble et vulga sempre,siga amb Tu ací, i, en Tu, etern!

José Mª Royo MendazaJuny de 2011

La Baixada de la neu

Dissabte 13 de febrer de 2010. Trasllat extraordinari del Santíssim Crist de l’Agonia amb motiu de les celebracions del 150 aniversari de les festes de Moros i Cristians.

FOTO: Rafa Fornés - VIDEO FRAME

SS. MM. els Reis

Fidel a la seua cita anual, la festa de Moros i Cristians torna als carrers d’Ontinyent amb tota l’esplendor que la caracteritza i que l’ha fet mereixedora del prestigi que té. De nou, les espectaculars vestimentes, la música de les marxes i l’olor de la pólvora creen l’atmosfera que identifica esta festivitat i que seduïx a la gran quantitat de visitants que cada any arriben a la ciutat en unes dates tan assenyalades.

La festa de Moros i Cristians, que fou fundada en honor al Santíssim Crist de l’Agonia en el segle XIX, continua transmeten els valors religiosos, històrics i artístics que inspiraren el seu origen i que formen part del patrimoni cultural de la Comunitat Valenciana d’una manera molt destacada. Els ontinyentins han sabut de sempre que el motiu que estos dies siguen tan especials va molt més enllà de les ganes de passar-ho bé, perquè amb cada acte dels que integren el programa festiu es reafirma la seua identitat i s’enfortixen els lligams entre tots els veïns.

Des d’estes línies del Llibre de Festes vull fer arribar el meu afecte als qui fan possible que els Moros i Cristians d’Ontinyent siguen una de les fites importants del calendari de les festes valencianes, així com també desitjar a tots que tingueu unes jornades tan plenes i intenses com acostumen a ser-ho.

Francesc Camps OrtizPresident de la Generalitat Valenciana

L’agost vibra i Ontinyent bull. Crec que és una perfecta definició del que els Moros i Cristians signifiquen per als ontinyentins i ontinyen-tines, un perfecte binomi que ens impulsa a omplir els carrers de festa, d’alegria compartida i de tradició. I així serà, una vegada més, este any 2011.

L’agost vibrarà amb el pas dels festers, amb les marxes mores i cristi-anes i amb el treball dels capitans, banderers, ambaixadors i primers trons de cada comparsa que durant molt de temps han estat cons-truint amb gran esforç i una immensa il·lusió el que ens oferiran durant la Setmana Gran. De ben segur, l’espectacularitat i la passió estaran garantides sumant un èxit més a estes festes que, per segona vegada, celebrem amb la declaració de Festes d’Interès Turístic Nacional.

Seran, a més, les primeres que viurem després de la celebració del 150 Aniversari de les nostres festes de Moros i Cristians de l’època moderna, després l’immens esforç que va suposar l’organització d’un aniversari que forma ja part de la memòria col·lectiva i de l’enorme interés que va suscitar l’any passat el I Congrés Internacional d’Am-baixades i Ambaixadors, on va quedar ben clar la importància de la paraula com un instrument magnífic per a l’enteniment i el consens.

Bullirà Ontinyent amb els milers de persones que ompliran els car-rers per brindar el seu aplaudiment emocionat als festers i festeres que ens honoren amb el seu bon fer, amb els nervis i la impaciència que desborden les cares dels menuts que eixen per primera vegada a l’Entrada infantil, així com la màgia i el sentiment que envolta a tots els qui, en la Baixà, acompanyem al Santíssim Crist de l’Agonia des de l’ermita de Santa Anna.

La Reial Acadèmia Espanyola diu que compartir és repartir, dividir, distribuir una cosa en parts. I això és el que farà tot el nostre poble: repartir l’alegria i les ganes de fer gran Ontinyent, dividir la il·lusió i l’entusiasme i distribuir-lo entre tots i totes, els que vivim ací i tots aquells que ens visiten. Em sembla que eixa és altra de les senyes d’identitat de les nostres festes: compartir la festa, la tradició, la fe i traure el millor de nosaltres per oferir-ho als altres.

Un bon amic i un bon fester em va dir un dia que tot allò que es fa amb estima no pot eixir malament. Estic convençut que hi ha po-ques coses que els ontinyentins i ontinyentines visquem amb tanta estima com les nostres festes. És, sense cap dubte, la major tasca col·lectiva que a tots ens uneix.

Com a Alcalde d’Ontinyent em sent plenament orgullós, a l’igual que tots vosaltres, de les festes del nostre poble. La vida està plena de canvis, projectes, reptes, la vida és caure i alçar-se de nou amb força. Ontinyent és un poble ple de coratge i capacitat de superació. Les festes són un bon exemple d’això. Que les llums, els colors, la música, que la pólvora, els arcabussos i les esquadres, que els xi-quets i xiquetes, festers i festeres, que tots i totes omplim els carrers del nostre poble d’un sentiment d’orgull de ser ontinyentins i de gaudir de les nostres festes de Moros i Cristians.Que gaudiu d’unes bones festes!

Jorge Rodríguez GramageAlcalde de la ciutat d’Ontinyent

Vibra l’agost de Moros i Cristiansi Ontinyent bull, s’enlaira a festejarguerres d’ahir amb comparses d’avui.Temps de color on s’ha trencat l’espésritme d’estiu, al compàs de metallsi percussions i fustes i enrenousdels vents guerrers que ens criden a oficiarceremonials de tel·lúrica arrel.

David Mira i Gramage

Tan sols fa uns pocs mesos que vàrem donar cloenda a les extra-ordinàries celebracions organitzades per la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia a fi de commemorar el 150 Aniversari de l’època moderna de la nostra estimada festa de Moros i Cristians. Ho fèiem amb el descobriment d’una placa commemorativa ubicada en la façana de la Casa i que fa homenatge i memòria a tots els que des de sempre han participat, col·laborat, admirat, gaudit o viscut la Festa en qualsevol de les seues vessants.

Una importantíssima commemoració que començava el 12 de fe-brer de 2010 amb la presentació de la seua imatge pública i con-cloïa el mateix dia de l’any 2011. Va ser un esplèndid any ple de nombrosos esdeveniments de tot tipus que han omplit la nostra ciutat d’Ontinyent d’exposicions, conferències, presentacions de llibres, concerts, desfilades, encontres internacionals, actes en ho-nor del Patró, homenatges a destacats personatges, la recuperació d’elements i actes festers desapareguts i tantes altres fites, que a causa de la seua importància han comportat que aquest Llibre de Festes tinga una especial dedicació a tots ells.

Volem agrair de cor a totes les persones, institucions, entitats i em-preses que han contribuït a les dites celebracions; en especial als socis que amb el suport atorgat per unanimitat en l’Assemblea Ge-neral a tota la programació prevista per la Societat de Festers i la posterior aprovació de la rifa per les comparses, van fer possible que tot fos endavant.

Però la Festa continua i encara cal plantejar-se nous reptes. Seguim treballant per l’engrandiment de la nostra Festa amb la sol·licitud de declaració de Bé d’Interés Cultural (BIC) per a dos dels actes més transcendentals i genuïns de les nostres festes: la Baixada del Crist i les Ambaixades. I com no, amb els secretaris generals de Espanya i del Perú en la UNESCO per a la constitució d’una Associació Inter-nacional de la Festa de Moros i Cristians, que serà fruit d’eixe mag-nífic congrés internacional que va dur la festa de tot el món fins Ontinyent i Ontinyent fins a tot el món, on els morocristians han arrelat en la cultura popular del seu país.

Eixos són els reptes més immediats, que compartiran esforç amb el protagonisme d’unes celebracions festeres que ja es viuen en Ontinyent. No hem d’oblidar que ara també és el moment de sentir i viure la festa de l’any 2011. És temps de vivències, de goig i alegria, i, per tant, l’ocasió propícia per felicitar a les comparses de Bucaneros

i Moros Berberiscos que han d’ostentar les capitanies cristiana i mora encapçalades per dos bons festers, Daniel Francés i Manolo Sendra. També hem de felicitar les comparses de Fontanos i Kábilas, que han d’exercir els càrrecs d’ambaixador i banderer. Vicente Pla i Vicente Satorre han de recitar davant del castell els versos que escriguera Cervino, fa ara 151 anys, i Juan Vaello i Daniel Satorre tenen l’honor de portar les banderes que són el símbol de la Festa.

Dos dates vénen a determinar, de nou, un punt de commemoració a aquestes festes. Una és la celebració del 150 Aniversari de la esti-mada comparsa de Contrabandistas, per la qual cosa volem enviar a totes i tots els comparsistes la més cordial felicitació i consideració. L’altra és la commemoració del 440 Aniversari de la Batalla de Le-panto i, amb ella, la primera documentació que es guarda en l’Arxiu Municipal que fa constància de celebracions de Moros i Cristians en Ontinyent. La Societat de Festers tributarà, per tant, homenatge a tan important fita històrica en la nit del Pregó i la Presentació de Càrrecs amb l’estrena d’una música creada per a l’ocasió i amb l’orga-nització a l’octubre de conferències i exposicions.

La festa de Moros i Cristians forma part del patrimoni immaterial cultural d’Ontinyent i, a més a més, és entreteniment, diversió i, per suposat, un inqüestionable motor econòmic de la ciutat. Aprofitem enguany l’estímul psicològic de la Festa per a gaudir de la tradició que es comparteix des de l’amistat festera, la que es viu dia a dia des de l’afecte. Fem l’impossible per a sentir-la tots junts, per a viure-la amb molta alegria i major entusiasme amb tot el poble i amb aquells que ens visiten.

En nom de la Societat de Festers, convide a tots, festers i no festers, a gaudir de les nostres molt estimades festes de Moros i Cristians de 2011, amb el desig que siguen recordades amb goig i satisfacció per tots nosaltres.

Rafael Ferrero TerolPresident de la Societat de Festers

FOTO

: Rub

én M

onta

va -

FOTO

VID

EO 9

EL CAMÍ DE JESÚS

Després de les celebracions del 150 Aniversari de les nostres festes de Moros i Cristians, en honor al Santíssim Crist de l’Agonia, entrem en 2011 pel camí de la normalitat festera amb la mirada posada a celebrar-les amb la major dignitat possible sempre avançant en la consecució d’unes celebracions cada vegada més grandioses i participatives que convertixen a la nostra ciutat d’Ontinyent en un referent en el calendari festiu de la nostra Comunitat.

En la nostra diòcesi de València, hem començat un “itinerari diocesà de renovació” perquè les comunitats parroquials aprofundisquen en el camí del seguiment de Jesús, a través de la Paraula de Vida.

Ell va fer ja en la seua obra, el seu camí. Ara comença la part nostra. Per tots els camins Crist ha passat. Ja no hi ha carrerons sense eixida. Ja no hi ha rutes fosques i sense eixida. Els camins de l’home desem-boquen en el cor de Déu, que es va fer realitat en Jesucrist. Per això, el deixeble de Jesús sentirà sobre si la veu i el mandat del ressusci-tat: “Com el Pare em va enviar”. La major satisfacció de la nostra vida serà poder dir també com el nostre Crist abans de la seua agonia des del tron de la creu: “Tot està complit”.

Demanem-li al Santíssim Crist de l’Agonia que no ens deixe abando-nats, volem estar sempre amb Ell.

Demanem al nostre patró de les festes de Moros i Cristians que be-neïsca i ens ajude en les nostres celebracions en el seu honor, pels seus festers i festeres, per la nostra ciutat d’Ontinyent i les seues fa-mílies, perquè cresca no sols materialment sinó en valors morals i religiosos.

Bones Festes a tots.

Juan José Portero TortosaRector de la reial parròquia de Sant Carles

FOTO

: Rub

én M

onta

va -

FOTO

VID

EO 9

Dissabte 26 de juny de 2010. Publicació de Festes. Antigament la Publicació de les Festes tenia lloc en els dies més pròxims al 29 de juny, festivitat de Sant Pere i Sant Pau. La Publicació tornava a realitzar-se com abans i concloïa amb un sopar de germanor en el que varen participar més de dos mil festers.

FOTO: Sergio Pomar

PROGRAMA D’ACTES 2011

SETMANA GRANENTRADA DE BANDES DE MÚSICA

ALARDOSENTRADA INFANTIL

ENTRADA CRISTIANAENTRADA MORA

DIANABAIXADA DEL CRIST

DIANA DE GALAPROCESSÓ

NIT DEL RIUAMBAIXADES

DESFILADA FINALPUJADA DEL CRIST

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

28

2011

PR

OG

RA

MA

D’A

CT

ES

Programa d’actes 20112009SÁBADO 18 de junio22:00 Cena de Gala en la Societat de Festers. En este acto se realizará la entrega del XII Premio Joaquín José Cervino, otorgado en este año 2011 a José Mª Royo Mendaza.

SÁBADO 25 de junio11:00 IX Escuela infantil de cabos de esquadra. Casino de la Societat de Festers. 20:00 Exposición Capitanía Mora Comparsa Moros Berberiscos: “Tal com som”, en el Centre Cultural Caixa Ontinyent. Organiza Comparsa Moros Berberiscos.20:40 Presentación del Cartel de la Fiesta de Moros y Cristianos de 2011, en la plaza de Baix -fachada Museu Fester-, a cargo de Guillermo Ferri Soler.

SÁBADO 2 de julio 11:00 IX Escuela infantil de cabos de esquadra. Casino de la Societat de Festers.20:30 Inauguración y exposición de tallas en madera de José Ortiz, en el Museu Fester.

SÁBADO 9 de julio 11:00 IX Escuela infantil de cabos de esquadra. Casino de la Societat de Festers.

SÁBADO 16 de julio 20:00 Concierto Conmemorativo 150 aniversario de la comparsa Contrabandistas, en la plaza Major. Or-ganiza: Comp. Contrabandistas.

VIERNES 22 de julio21:00 Presentación del Libro de la Fiesta de Moros y Cristianos de 2011, en el Salón de Actos de la Societat de Festers, a cargo de Fermín Ferrero Sanchis, Cronista de la Societat.

SÁBADO 23 de julio 20:30 Inauguración de la exposición del 150 aniversario de la comparsa Contrabandistas. Centre de Cul-tura Palau dels Barons de Santa Bàrbara. Organiza: Comparsa Contrabandistas.

SABADO 30 de julio14:00 Comida de Hermandad en la Societat de Festers.19:00 Desde la plaza de La Concepció, se iniciará el desfile de la Publicación.La comitiva se trasladará por las calles Gomis y Mayans hasta la plaza Major, donde dará comienzo el acto de la Publica-ción de la Fiesta de Moros y Cristianos de 2011. Las primeras autoridades civiles y festeras invitarán a los vecinos de Ontinyent y su comarca a sumarse a los festejos que la ciudad dedica al Santísimo Cristo de la Agonía.A continuación, se interpretará el “Himno de Ontinyent” y la comitiva acompañará a los Abanderados de 2011 hasta la Societat de Festers, donde se depositarán las Banderas Oficiales hasta el inicio de las fiestas y finalizará el acto.24:00 Alardo, que comenzará en la confluencia de las calles Dos de Maig - Martínez Valls, Alcalde Paco Montés y trans-currirá por la calle Dos de Maig, Glorieta dels Moros i Cristians y plaza de La Concepció.

FOTO

: Rub

én M

onta

va -

FOTO

VID

EO 9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

1129

2011

PR

OG

RA

MA

D’A

CT

ES

DOMINGO 7 de agosto09:00 En la ermita de Santa Ana, Santa Misa en sufragio por los festeros difuntos, Almuerzo de Hermandad y ensayo de las Embajadas.

SÁBADO 13 de agosto20:00 Concierto Capitanía Mora 2011, en la plaza Vicente Rodríguez. Organiza: Comp. Moros Berberiscos.

DOMINGO 14 de agostoEn el Estadio Municipal El Clariano, partido de fútbol de la Fiesta de Moros y Cristianos de 2011. El saque de honor será efectuado por los cargos festeros de este mismo año.

VIERNES 19 de agosto22:30 En la plaza de Baix, placeta de Sant Roc, plaza Major i placeta Latonda, Ball dels Llauradors.

DOMINGO 21 de agosto09:00 En la ermita de Santa Ana, tras las salvas de ordenanza, Santa Misa en sufragio de los festeros fallecidos.10:00 En los locales de la Societat de Festers, “Esmorzar de la Llàgrima”, acto en el cual les será impuesta a los Primers Trons de 2011 la medalla acreditativa de su cargo.22:30 Desde la Societat de Festers partirá la comitiva formada por la Junta de Gobierno, Primers Trons, cargos de fiestas y autoridades, hasta la plaza Major, donde se procederá a la Presentación de Cargos 2011.A continuación tendrá lugar el Pregón de la Fiesta de Moros y Cristianos de 2011 a cargo de D. Julio Tormo Ases. Al término del acto, los asistentes podrán disfrutar del tradicional Fin de Fiesta en la Societat de Festers.

LUNES 22 de agosto10:00 XI Rally de Coches Antiguos, desde plaza de Sant Domingo.22:30 Salida de la comitiva desde la Societat de Festers hacia la plaza Major donde se realizará el XXVIII Concurso de Cabos de Escuadra Infantiles, en el que participarán un niño o una niña representando a cada una de las 24 comparsas. En el transcurso del descanso se hará entrega del diploma acreditativo de asistencia a los participantes en la Escuela de Cabos. Finalizará el acto con la entrega de premios a los ganadores de la presente edición: diploma y Premio de Honor “JOYERÍA FOL-GADO” al primer clasificado y accésit de cada bando, y diploma y recuerdo de “JOYERÍA FOLGADO” al resto de participantes.

MARTES 23 de agosto17:30 En la calle Altet de Sant Joan, partida de Pilota Valenciana, modalidad de “galotxa”, Trofeo de la Fiesta de Moros y Cristianos de 2011.

MIÉRCOLES 24 de agosto 12:00 XI Carrera de Camareros, en la plaza de Sant Domingo.

“Dimecres de Vespra”20:00 En la plaza de la Vila, Concierto a cargo de la banda “Tot per la música” de Ontinyent.23:30 Ball dels Contrabandistas, en la plaza Major.24:00 Nit dels Cabos, en la plaza Major. Organiza: Comparsa Contrabandistas.

Programa d’actes 20112009FO

TO: R

ubén

Mon

tava

- FO

TO V

IDEO

9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

30

2011

PR

OG

RA

MA

D’A

CT

ES

Jueves 25 de agosto

18:00Desde la plaza de La Concepció y por las

calles Gomis y Mayans, hasta la plaza Major. Esta Entrada contará con la participación de todas la bandas de música que nos acompa-ñarán en estos días festivos. A las puertas de la sede de la Societat de Festers y por parte

23:30Desde la avenida Almaig, confluencia con

la calle Violinista Matas, se iniciará el DESFILE DE ALARDOS, que recorrerá la avenida Al-maig y la avenida de Daniel Gil, Glorieta dels Moros i Cristians, hasta finalizar en la plaza de La Concepció y en el que, a ritmo de pasodo-ble, las comparsas desfilarán guardando el mismo orden establecido para las Entradas.

Entrada de bandes

Alardos

FOTO

S: R

ubén

Mon

tava

- FO

TO V

IDEO

9

de su Presidente y Capitanes, Embajadores y Abanderados de 2011, un corbatín conme-morativo le será impuesto a la Bandera de cada una de las bandas.

A continuación, todas las bandas parti-cipantes reunidas, formadas a los pies del

castillo, interpretarán conjuntamente la mar-cha mora del maestro José Mª Ferrero Pastor, “CHIMO”, este año dirigidos por Francisco Valor Llorens, compositor y director de la Banda Instructiva Musical de Alfarrasí.

FOTO

: Rub

én M

onta

va -

FOTO

VID

EO 9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

1131

2011

PR

OG

RA

MA

D’A

CT

ES

11:00Desde la avenida Daniel Gil, confluencia

con la avenida Almaig, se iniciará la Entrada Infantil, que recorrerá la avenida de Daniel Gil, Glorieta dels Moros i Cristians, hasta la pla-za de La Concepció, confluencia con las calles Gomis y Músico Úbeda.

17:30Desde la avenida Almaig, confluencia

con la calle Violinista Matas, al disparo de una potente carcasa, dará comienzo la Entrada del Bando Cristiano.

Desfile de los paladines de la Cruz, con la comparsa Bucaneros al frente, capita-neados por Daniel Francés Mora, Capitán Cristiano de 2011, que simboliza la concen-tración de fuerzas cristianas en defensa de la villa de Ontinyent.

22:30Desde el mismo punto de salida, al dispa-

ro de una potente carcasa, dará inicio la En-trada del Bando Moro. Exotismo oriental que rememora las formaciones árabes que asediaron y conquistaron la villa.

La comparsa Moros Berberiscos ini-ciará este desfile de todas las comparsas moras acaudilladas por Manuel Sendra Mengual, Capitán Moro de 2011.

Ambas entradas recorrerán las avenidas Almaig y Daniel Gil, Glorieta dels Moros i Cristians y finalizarán en la plaza de La Con-cepció.

Entrada cristiana

Entrada mora

Viernes 26 de agosto

Entrada infantil

FOTO

: Rub

én M

onta

va -

FOTO

VID

EO 9

FOTO

: Rub

én M

onta

va -

FOTO

VID

EO 9

FOTO

: Rub

én M

onta

va -

FOTO

VID

EO 9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

32

2011

PR

OG

RA

MA

D’A

CT

ES

Diana7:30Desde la plaza de La Coronació, dará co-

mienzo la Diana y se desfilará por el itinerario siguiente: Sant Antoni, Capellans, Les Heres, Dos de Maig, Glorieta dels Moros i Cristians, plaza de La Concepció, Gomis, Mayans, plaza Major. El desfile lo iniciará el bando cristiano encabezado por la comparsa Bucaneros.

Contrabando11:30Dará comienzo el desfile de Marineros y

Contrabandistas, desde la plaza de La Con-cepció hasta llegar a la plaza Major, donde a las 12:00 tendrá lugar el acto del Contra-bando.

Baixada del Crist17:30El ejército cristiano instalará su campa-

mento en la explanada de la ermita y el moro en el cruce del camino de Santa Anna y el Cal-vario. Los cargos de fiestas se dirigirán hacia el Calvario de Santa Anna, donde se declamará el texto que escribió para la ocasión José Ma-ria Royo Mendaza, que simboliza la lucha en-tre la Media Luna y la Cruz. Al finalizar el par-lamento, el capitán cristiano iniciará el disparo al que contestará el capitán moro entablando los dos bandos batalla a lo largo del camino de Santa Ana hasta la rotonda de El Salvador.

19:00Desde el Matadero Municipal dará comien-

zo la Procesión de la Bajada del Stmo. Cristo de la Agonía, que discurrirá por Can-tereria, plazas de Baix y Major, hasta la parroquia de St. Carles. A la puesta del Sol saldrá la imagen del Stmo. Cristo de la Agonía desde la ermita de Sta. Ana. A su llegada a la Parroquia de Sant Car-les se cantará el Himno a nuestro Patrón.

02:00Castillo de Fuegos Artificiales, en el

cauce del río, a la altura del Pont Vell.

13:30En el barrio de La Vila, inauguración y

Pregón del XIV Mercat Medieval, a cargo de la cide Isabel Penadés Rome-ro. Este mercado permanecerá abierto has-ta el lunes y estará situado en las plazas de l’Església, Sant Roc y Sant Pere de Verona.

Sábado 27 de agosto

FOTO

: Rub

én M

onta

va -

FOTO

VID

EO 9

Mercat medieval

FOTO

: Ser

gio

Pom

arFO

TO: R

afa

Forn

és -

VID

EO F

RAM

E

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

1133

2011

PR

OG

RA

MA

D’A

CT

ES

Domingo 28 de agosto

6:30En la plaza de Sant Domingo se celebra-

rá la MISA DE CAMPAÑA. Finalizada la San-ta Misa empezará la DIANA DE GALA desde la plaza de Sant Domingo y recorrerá el si-guiente itinerario: Alcalde Paco Montés, Dos de Maig, Glorieta dels Moros i Cristians, plaza de La Concepció, Gomis, Mayans y plaza Ma-jor. La DIANA DE GALA estará encabezada por el bando moro y se iniciará con “L’arrancà” de las comparsas que ostentan cargo.

11:00Cargos, Junta de Gobierno y festeros

partirán desde la Societat de Festers hacia el Ayuntamiento para, junto con las autori-dades, trasladarse a la Real Parròquia de Sant Carles y asistir a la MISA MAYOR en honor al Stmo. Cristo de la Agonía.

Terminado el acto religioso, la comitiva se trasladará al Santo Hospital de Beneficiencia donde se realizará el tradicional HOMENAJE A LOS MAYORES allí acogidos.

18:00Desde la plaza de Sant Domingo se ini-

ciará la PROCESIÓN SOLEMNE.20:00La imagen del Stmo. Cristo de la Agonía,

acompañada por los fieles devotos y festeros con cera, reverendo clero, Junta de Gobierno, autoridades y banda de música, partirán de la R. Parroquia de Sant Carles para integrar-se en la procesión, realizando el siguiente itinerario: Mayans, plaza Major, Sant Jaume, Tomás Valls, Sant Domingo, Morereta, Sant Josep, Dos de Maig, plaza de La Concepció, Glorieta dels Moros i Cristians y Gomis, para regresar a la Real Parroquia de Sant Carles.

Al llegar el Cristo a la Glorieta del Moros i Cris-tians se disparará un Castillo de Época de fuegos artificiales gentileza de la familia Fuster Ballester.

Diana de gala

Missa Major

Solemne Processó

FOTO

: Rub

én M

onta

va -

FOTO

VID

EO 9

FOTO

: Rub

én M

onta

va -

FOTO

VID

EO 9

FOTO

: Rub

én M

onta

va -

FOTO

VID

EO 9

01:00En el cauce del río Clariano, a la altura del

Pont Vell, NIT DEL RIU. Rememoración de las antiguas batallas navales, con la participa-ción de las comparsas de Estudiants, Marine-ros y Moros Marinos.

Nit del Riu

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

34

2011

PR

OG

RA

MA

D’A

CT

ES

Lunes 29 de agosto

10:00En el templo de la Real Parroquia de Sant

Carles, MISA CONCELEBRADA por la Herman-dad Sacerdotal Ontinyentina en honor al Santísimo Cristo de la Agonía.

11:00Desde La Cantereria, avanzarán las com-

parsas moras con descargas de arcabucería, hasta la plaza Major.

A la misma hora, desde el puente de San-ta Maria, avenida Diputació, las comparsas cristianas avanzarán con descargas de arca-bucería por la calle del Regall hasta la pla-za Major donde, a las 12:00, comenzará la EMBAJADA MORA, declamándose los versos que escribió Joaquín José Cervino en 1860.

Al término de la Embajada Mora, derrota-do el ejército cristiano, se iniciará un desfile, encabezado por la comparsa de Bucaneros, que finalizará en la plaza de la Concepció.

Ambaixada mora

17:00 Con descargas de arcabucería y desde la

Cantereria avanzarán las comparsas cristia-nas hasta la plaza Major.

A la misma hora, desde el puente de Santa Maria, avenida Diputació, las compar-sas moras avanzarán con descargas de arca-bucería por la calle del Regall hasta la plaza Major donde, a las 18:00, se iniciará la EM-BAJADA CRISTIANA, versos -obra del literato Joaquín José Cervino- escritos en 1860.

Al término de la Embajada Cristiana, re-conquistada la villa de Ontinyent y derrota-do el ejército moro, comenzará el DESFILE FINAL. En la placeta Latonda, a las puertas del edificio de la Sociedad se entregará a las comparsas un recuerdo acreditativo de su participación en las fiestas de 2011.

Ambaixada cristiana

FOTO

: Rub

én M

onta

va -

FOTO

VID

EO 9

FOTO

: Rub

én M

onta

va -

FOTO

VID

EO 9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

1135

2011

PR

OG

RA

MA

D’A

CT

ES

20:15En la Reial Parròquia de Sant Carles dará

comienzo el SOLEMNE NOVENARIO, con misa y sermón en honor al Santísimo Cristo de la Agonía. La homilía será retrans-mitida en directo por Radio Ontinyent.

22:30 En el salón principal de la Sociedad de

Festeros, CENA FIN DE FIESTAS 2011. En el transcurso de la misma se entregarán los trofeos del Concurso de Cabos de Escuadra y del Festero Ejemplar.

Martes 24 de agosto

Viernes 9 de septiembre

Domingo 11 de septiembre

Pujada del Stm. Crist11:00 Desde la Sociedad de Festeros partirá la comitiva compuesta por las Juntas de Fiestas de la Purísima y del Stmo. Cristo de la Agonía, socios y

festeros, hasta la Reial Parròquia de Sant Carles, para asistir a la MISA DE DOBLA, que tradicionalmente se dedica al Santísimo Cristo de la Agonía.

19:00 Desde el mismo templo, la imagen del Stmo. Cristo de la Agonía será trasladada en SOLEMNE PROCESIÓN hasta su ermita de Santa Anna,

por las calles Mayans, Gomis, plaza de la Concepció, avenida de Sant Francesc, camino de Santa Anna. A su llegada, se disparará un castillo de fuegos artificiales.

Con este acto concluirán las FIESTAS de 2011.

Sábado 10 de septiembre

20:30 GRAN DANSADA POPULAR DE

MOROS I CRISTIANS, desde la real parro-quia de San Carlos hasta la plaza Major.

FOTO

: Ser

gio

Pom

ar

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

36

2011

PR

OG

RA

MA

D’A

CT

ES

5 d’agostVespra de la Festivitat de la Transfiguració del Senyor

Al Campanar de l’Ermita de Santa Anna: 12 hores, Repic i toc de l’Àngelus finalitzat amb volteig general.20’30 hores, Repic i toc de l’Ave Maria finalitzat amb volteig ge-neral.

6 d’agost Festivitat de la Transfiguració del Senyor, el Salvador

Al Campanar de l’Ermita de Santa Anna: 6’50 hores. Repic i toc de l’Alba finalitzat amb volteig general com a primer avís a missa, els seguiran el segon i tercer toc a les 7’15 i 7’30 respectivament. L’Eucaristia s’acompanyarà del Toc d’Eleva-ció i Vol final.8’00 hores. volteig general com a primer avís a missa, els seguiran el segon i tercer toc a les 8’15 i 8’30 respectivament. L’Eucaristia s’acompanyarà del Toc d’Elevació i Vol final.

21 d’agostMissa de Difunts, Esmorzar de la Llàgrima

Al Campanar de l’Ermita de Santa Anna: 8’20 hores. Repic i toc de l’Alba finalitzat amb volteig general com a primer avís a missa, els seguiran el segon i tercer toc a les 8’45 i 9 respectivament. L’Eucaristia s’acompanyarà del Toc d’Elevació i Vol final.

27 d’agostBaixada de la imatge del Santíssim Crist de l’Agonia

Al Campanar de l’Ermita de Santa Anna: Batalla de la lloma, volteig general com a primer avís l’acte 17’00, els seguiran el segon i tercer toc a les 17’15 i 17’30 respectiva-ment. 19’20 hores. Repic i toc de l’Ave Maria finalitzat amb el primer vol-teig general com a primer avís a l’eixida de la imatge del Santís-sim Crist de l’Agonia, els seguiran el segon i tercer toc a les 19’45 i 20’00 respectivament. Toc a Glòria d’eixida de la imatge finalitzat amb el “solo de la Cam-pana del Santíssim Crist” fins la baixada de la lloma.

Al Campanar del Convent de la Concepció: Vol a Glòria al pas de la imatge del Santíssim Crist de l’Agonia per les instal·lacions del col·legi – convent. Acompanyament amb la torre de l’Assumpció als vols del Pont Vell i Plaza de l’Ajuntament (volteig general de les campanes on-tinyentines). Silenci al “Solo de la Petra”.

Al Campanar de la Reial Parróquia de Sant Carles:Pel matí:12 hores, Repic i toc d’Àngelus finalitzat amb volteig general.Per la vesprada:18’30 hores. volteig general com a primer avís a missa 19’00, els seguiran el segon i tercer toc a les 18’45 i 19’00 respectivament.19’30 hores, Repic i toc de l’Ave Maria finalitzat amb volteig general. Més endavant i amb el respectius intervals, vols generals de festa major que es prologaran fins l’arribada de la imatge a l’escorxador.Trajecte Processional: Toc de la Campana del Santíssim Crist al pas de la imatge per la Cantereria des de l’escorxador fins arribar al pont Vell. Vols d’acompanyament amb la torre de l’Assumpció al Pont Vell (volteig de totes les campanes de la ciutat) i Plaza de l’Ajuntament. Solo de la campana del Santíssim Crist al pas de la imatge des de la Societat de Festers fins el vol a Glòria d’entrada al temple de Sant Carles.

Al Campanar de l’Assumpció de Santa Maria: 19’30 hores, Repic i toc de l’Ave Maria finalitzat amb volteig general.A l’entrada pel porxet dels heralds marcant el inici de la processó de la Baixada al pas per la Plaza Major, volteig general. 19’45 i 20’00, vols d’avís general a la missa de les 20’00 hores que tindrà lloc al temple de l’Assumpció.Arribada de la imatge del Santíssim Crist a l’Escorxador. 1r vol d’avís.

Pas per el llavador de la Cantereria. 2n vol d’avís.Entrada a la ciutat (Pont Vell). Volteig Solemne de totes les cam-panes de la ciutat finalitzat el tradicional “solo” de la Petra Vola a Glòria, sense parar la campana Petra, de totes les campa-nes a l’eixida de la imatge pel conegut Porxet i entrada a la Plaza Major de la ciutat.

A la resta dels campanars de la ciutat:19’30 hores, Repic i toc de l’Ave Maria finalitzat amb volteig ge-neral.Fins l’arribada de la imatge del Santíssim Crist de l’Agonia a l’Es-corxador, vols generals a diferents parades.Acompanyament amb la torre de l’Assumpció als vols del Pont Vell i Plaza de l’Ajuntament (volteig general de les campanes on-tinyentines). Silenci al “Solo de la Petra”.

28 d’agostDia del Santíssim Crist de l’Agonia

Al Campanar de la Reial Parròquia de Sant Carles:Pel matí:6,30 hores. Primer toc d’avís a missa 7’00 amb la campana del Santíssim Crist de l’Agonia el seguirà el segon toc a les 6’45 hores respectivament.6’50 hores. Repic i toc de l’Alba finalitzat amb volteig general com a primer avís a missa de campanya 7’30 a la plaza de Sant Domingo, els seguiran el segon i tercer toc a les 7’15 i 7’30 res-pectivament. 7,30 hores. Primer toc d’avís a missa 8’00 amb la campana del Santíssim Crist de l’Agonia el seguirà el segon i tercer toc a les 7’45 i 8’00 hores respectivament.8’30 hores. Primer toc d’avís a missa 9’00 amb la campana del Santíssim Crist de l’Agonia el seguirà el segon i tercer toc a les 8’45 i 9’00 hores respectivament.9’30 hores. Primer toc d’avís a missa 10’00 amb la campana del Santíssim Crist de l’Agonia el seguirà el segon i tercer toc a les 9’45 i 10’00 hores respectivament.10,30 hores. Primer toc d’avís a missa 11’00 amb la campana del Santíssim Crist de l’Agonia el seguirà el segon i tercer toc a les 10’45 i 11’00 hores respectivament.11’05 hores. Xicotet Concert / repic de campanes en honor al Santíssim Crist de l’Agonia.11’30 hores. volteig general com a primer avís a la solemne missa major 12’00, els seguiran el segon i tercer toc a les 11’45 i 12’00 respectivament. L’Eucaristia s’acompanyarà del Vol a Glòria, Toc del Sermó, Toc d’Elevació i Vol final.Volteig general a l’eixida de la junta festera i càrrecs a l’Església de l’Assumpció.

Per la vesprada:17’30 hores. volteig general com a primer avís a la Solemne Pro-cessó General 18’00, els seguiran el segon i tercer toc a les 17’45 i 18’00 respectivament.Arribada de la Creu Processional a l’Església de Sant Carles. Vol-teig general, a continuació vols de processó amb les respectives parades fins finalitzar la processó.19’30 hores. Repic i Toc de l’Ave Maria seguit del volteig general com a primer avís a l’eixida de la imatge del Santíssim Crist de l’Agonia 20’00, els seguiran el segon i tercer toc a les 19’45 i 20’00 hores respectivament.Trajecte Processional. Glòria a l’Eixida de la imatge. Toc de la campana del Santíssim Crist a la vista des del campanar i Glòria d’Entrada.

Al Campanar de l’Assumpció de Santa Maria: Pel matí:Dia de portes obertes a l’església, al campanar, a la Capella i a la Cripta coincidint amb el Mercat Medieval. Es podrà visitar des de les 10:00 fins les 13:00 hores 12 hores, Repic i toc de l’Àngelus finalitzat amb volteig general.Visita i ofrena a la Puríssima Concepció. Vols generals.Per la vesprada:20’10 hores. Vol a Glòria a l’entrada de la imatge del Santíssim Crist de l’Agonia a la Plaza de l’Ajuntament.

Al Campanar de Sant Francesc: 19’30 hores. Repic i Toc de l’Ave Maria seguit del volteig general, els seguiran els respectius vols generals de processó fins la fina-lització de l’acte.Vol a Glòria al pas de la imatge per l’Església de Sant Francesc.

29 d’agostDilluns de festes

Al Campanar de la Reial Parròquia de Sant Carles:9’30 hores. volteig general com a primer avís a missa sacerdotal 10’00, els seguiran el segon i tercer toc a les 9’45 i 10’00 respec-tivament. L’Eucaristia s’acompanyarà del Toc d’Elevació i Vol final.

Al Campanar de l’Assumpció de Santa Maria:Pel matí:Dia de portes obertes a l’església, al campanar, a la Capella i a la Cripta coincidint amb el Mercat Medieval. Es podrà visitar des de les 10:00 fins les 13:00 hores

30 d’agostInici del Novenari al Santíssim Crist de l’Agonia

Al Campanar de la Reial Parròquia de Sant Carles:19’15 hores. Repic i Toc de l’Ave Maria seguit del volteig general, els seguiran els respectius tocs de la campana del Santíssim Crist de l’Agonia com a crida al novenari i posterior Eucaristia 19’30, 19’45 i 20’00 hores.

Del 31 d’agost al 7 de setembreNovenari al Santíssim Crist de l’Agonia

Al Campanar de la Reial Parròquia de Sant Carles:19’15 hores. Repic i Toc de l’Ave Maria seguit del primer volteig amb la campana del Santíssim Crist de l’Agonia, els seguiran els respectius tocs com a crida al novenari i posterior Eucaristia a les 19’30, 19’45 i 20’00 hores respectivament.

10 de setembreVespra de la Pujà del Santíssim Crist de l’Agonia

Al Campanar de la Reial Parróquia de Sant Carles:12 hores, Repic i toc d’Àngelus finalitzat amb volteig general.19’20 hores. Repic i toc de l’Ave Maria finalitzat amb el primer volteig general com a primer avís a missa 20’00, els seguiran el segon i tercer toc a les 19’45 i 20’00 respectivament.

11 de setembreMissa de Dobla i Pujà del Santíssim Crist de l’Agonia

Al Campanar de la Reial Parròquia de Sant Carles:Pel matí:10’30 hores. Repic i toc de l’Ave Maria finalitzat amb el primer volteig general com a primer avís a missa de dobla 11’00, els se-guiran el segon i tercer toc a les 10’45 i 11’00 respectivament. L’Eucaristia s’acompanyarà del Toc d’Elevació i Vol final.

Per la vesprada:18’30 hores. volteig general com a primer avís a la Solemne Pro-cessó General 19’00, els seguiran el segon i tercer toc a les 18’45 i 19’00 respectivament.Vol a Glòria a l’eixida de la imatge del Santíssim Crist de l’Agonia cap a l’Ermita de Santa Anna.

Al Campanar de Sant Francesc: Vol a Glòria al pas de la imatge per l’Església de Sant Francesc.

Al Campanar de l’Ermita de Santa Anna: 20’00 hores aprox. Vol a l’arribada de la Creu Processional a l’Ermi-ta de Santa Anna seguit dels respectius vols de Processó.Pujada de la imatge per la lloma. “Solo de la campana del Santís-sim Crist”. Vol Glòria a l’arribada del patró a l’esplanada de l’ermita. Oració i volteig final de festes.

PROGRAMA DE TOCS, VOLS I REPICSALS CAMPANARS DE LA CIUTAT D’ONTINYENT AMB MOTIU DE LES

FESTES DE MOROS I CRISTIANS EN HONOR AL SANTÍSSIM CRIST DE L’AGONIACOLLA DE CAMPANERS D’ONTINYENT - 2011

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

1137

2011

PR

OG

RA

MA

D’A

CT

ES

FOTO

: Rub

én M

onta

va -

FOTO

VID

EO 9

FOTO

: Ser

gio

Pom

ar

Diumenge 14 de febrer de 2010. Benedicció i cercavila de les noves banderes de la festa i dels estendards del 150 Aniversari. Després d’una missa d’acció de gràcies -Te Deum- al Crist de l’Agonia començava una cercavila que va visitar l’ajuntament i la seu de les vint-i-quatre comparses. En cada lloc es feia entrega d’un estendard de la celebració.

FOTO: Rubén Montava - FOTO VIDEO 9

CÀRRECS DE LA FESTA DE 2011

CAPITÀ CRISTIÀAMBAIXADOR I BANDERER CRISTIANS

PRIMERS TRONS CRISTIANSCAPITÀ MORO

AMBAIXADOR I BANDERER MOROSPRIMERS TRONS MOROSPREGONER DE LA FESTA

Capità Cristià

Daniel Francés MoraBUCANEROS

Rubé

n M

onta

va ©

FO

TO V

IDEO

9

Ambaixador Cristià

Vicente Pla VaelloFONTANOS

Rubé

n M

onta

va ©

FO

TO V

IDEO

9

Banderer Cristià

Juan Vaello BellverFONTANOS

Rubé

n M

onta

va ©

FO

TO V

IDEO

9

Rosana Ferrero Úbeda

Primer TroBUCANEROSAny de Fundació: 1967

President: Santiago Saurina PlaSecretari: Rafael Ferri AlbertTresorer: Jorge Mora BeneytoPortaguió: Rafael Micó PérezBanda de Música Oficial: Agrupació Musical d’Agullent

Primer TroESTUDIANTSAny de Fundació: 1860

President: Ismael Soriano MoralesSecretari: Juan Gil ZamoraTresorer: Guillermo Anaya IniestaPortaguió: Ricardo Enguix FerreroBanda de Música Oficial: Cult. Instruc. U. M. Genovense

Primer TroGUSMANSAny de Fundació: 1979

President: José Luis Díaz PlaSecretari: Sergio Pla PastorTresorer: Javier Beneyto PascualPortaguió:xRafael Gandía FerreroBanda de Música Oficial: S. M. La Lira de QuatretondaRu

bén

Mon

tava

© F

OTO

VID

EO 9

Isabel Gómez Prieto

Antonio García Albert

Isabel Cucart Cuenca

Rubé

n M

onta

va ©

FO

TO V

IDEO

9

Primer TroARQUERS

Any de Fundació: 1968

President: José Sanchis CerdáSecretari: Enrique Cambra Silvestre

Tresorer: Vicente Fdo. Cambra AleixandrePortaguió: José Sanchis Belda

Banda de Música Oficial: U. M. de Confrides “Aitana”

Ricardo Montés Oviedo

Primer TroCRUZADOS


President: Janna Montés GilSecretari: José A. Gandía Martínez

Tresorer: Francisco Luis Gil ConejeroPortaguió: Raúl Ferri Martínez

Banda de Música Oficial: Artística Cult. de Montaverner

Fina Úbeda Jordá

Primer Tro CONTRABANDISTAS


President: Eduardo Correal DelgadoSecretari: Sergio Seguí Martínez

Tresorer: Sergio Úbeda OrtoláPortaguió: Pepa Cortell Ferrús

Banda de Música Oficial: Agrupació Musical “La Banda”

Francisco Morcillo González

Rubé

n M

onta

va ©

FO

TO V

IDEO

9

Fina Tortosa Coll

Mª Carmen Sanchis Calatayud

Primer Tro ALMOGÀVERSAny de Fundació: 1974

President: Rafael Galbis GarcíaSecretari: Salvador Ferrero BurgueteTresorer: Pablo Muste GuerreroPortaguió: Raúl Vicente Doménech SolerBanda de Música Oficial: Primitiva de Palomar

Primer Tro ASTURSAny de Fundació: 1984

President: Rafael Penadés GandíaSecretari: Inma Fuentes GilTresorer: Javier Soler MartínezPortaguió: Javier Soler MartínezBanda de Música Oficial: Unió Musical Aielense

Primer Tro FONTANOSAny de Fundació: 1940

President: Javier Mollá TorróSecretari: Javier Moscardó SalidoTresorer: José Pla GarcíaPortaguió: José Revert SanchisBanda de Música Oficial: U.M. de Rotglà i Corberà

José Vicente García Martínez

Rubé

n M

onta

va ©

FO

TO V

IDEO

9

Primer Tro LLAURADORS


President: Rafael Vicedo BarberáSecretari: Mª Nieves Vicedo Barberá

Tresorer: Francisco José Micó LlinaresPortaguió: José Daniel Albero Serrano

Banda de Música Oficial: Unió Musical de Bufali

Francisco Francés Galiana

Primer Tro CIDES


President: Amparo Gandía ConejeroSecretari: Roberto Coll Bas

Tresorer: Gonzalo Barberá CatalinaPortaguió: Nuria Orquín González

Banda de Música Oficial: A. M. “Ben Bons” de Bélgida

Juan Martínez Ferri

Primer Tro MARINEROS


President: José Campos MartíSecretari: Roberto Sisternes Vives

Tresorer: Amparo Revert GalbisPortaguió: Ana Vanesa Nadal

Banda de Música Oficial: U. M. Santa Cecilia de Canals

Capità Moro

José Manuel Sendra MengualMOROS BERBERISCOS

Rubé

n M

onta

va ©

FO

TO V

IDEO

9

Ambaixador Moro

Vicente Satorre GilKÁBILAS

Rubé

n M

onta

va ©

FO

TO V

IDEO

9

Banderer Moro

Daniel Satorre GilKÁBILAS

Rubé

n M

onta

va ©

FO

TO V

IDEO

9

Primer Tro MOROS BERBERISCOSAny de Fundació: 1919

President: Rafael Soler GarcíaSecretari: Ricardo Calabuig GandíaTresorer: Antonio Picot PérezPortaguió: Pablo Ferrer CotsBanda de Música Oficial: A. A. Musical Real de Gandía

Primer Tro CHANOSAny de Fundació: 1918

President: Rafael Martínez CasanovaSecretari: Francisco A. Malpartida del ValleTresorer: Enrique Donat GandíaPortaguió: Francisco A. Malpartida del ValleBanda de Música Oficial: A. Musical de Montaverner

Vicente Miguel Albert RevertRu

bén

Mon

tava

© F

OTO

VID

EO 9

Rosa María García Boluda

Rubé

n M

onta

va ©

FO

TO V

IDEO

9

Primer Tro MOROS MARINOSAny de Fundació: 1865

President: José Antonio Soler FerreroSecretari: Gonzalo Sanz BorrellTresorer: Javier Ribera GarcíaPortaguió: Samuel Gil TormoBanda de Música Oficial: U. A. Musical Pobla del Duc

Máximo Pérez García

Rubé

n M

onta

va ©

FO

TO V

IDEO

9

Julia Gisbert Goda

Primer Tro OMEYAS


President: Roberto Orquín DíezSecretari: Joan A. Sanantonio Salcedo

Tresorer: José Rafael Sanchis VicedoPortaguió: María Teresa Gironés Pérez

Banda de Música Oficial: U. M. Llanera de Ranes

Primer Tro BENIMERINS


President: Juan Carlos Tortosa ConejeroSecretari: Nacho Gramage Mollá

Tresorer: Mª Ángeles González BeneytoPortaguió: Vicente Aliaga Revert

Banda de Música Oficial: S. I. Musical Sta. Cecilia d’Alfafara

Mª Ángeles González Beneyto

Primer Tro ABENCERRAJESAny de Fundació: 1980

President: Antonio Tormo CasanovaSecretari: Javier Martínez InsaTresorer: Miguel Pérez Jornet

Portaguió: José Antonio Bodí TudelaBanda de Música Oficial: A. M.“La Nova” de Quatretonda

José Ramón Torró Bas

Primer Tro KÁBILASAny de Fundació: 1860

President: Vicente Satorre GilSecretari: Antonio Vidal VallsTresorer: Rafael Gandía SamperPortaguió: Salvador Revert GandíaBanda de Música Oficial: U. Instructiva Musical d’Alfarrasí

Primer Tro MOROS ESPANYOLSAny de Fundació: 1920

President: Roberto Reig ColomerSecretari: Fco. Javier García DonatTresorer: José Vicente Conejero TorróPortaguió: Manuel Gramage GarcíaBanda de Música Oficial: U. M. de Pobla Llarga

Primer Tro SAUDITESAny de Fundació: 1967

President: Roberto Sanz LlopisSecretari: Mª Ángeles Pérez TortosaTresorer: Inma Úbeda MestrePortaguió: Manuel Mollá BeneytoBanda de Música Oficial: Unió Musical d’Otos

Jesús Peiró Gil

Rubé

n M

onta

va ©

FO

TO V

IDEO

9

Francisco Ferri Espí

Cristina Pérez Tortosa

Rubé

n M

onta

va ©

FO

TO V

IDEO

9

Jaime Mas Valor

Primer Tro MUDÉJARES


President: Guillermo Meliá CalderónSecretari: Juan José Lliso BartualTresorer: Daniel Cabedo Sanchis

Portaguió: Jesús Insa basBanda de Música Oficial: U. M. d’Atzeneta d’Albaida

Primer Tro MOSSÀRABS


President: Rafael Revert SanzSecretari: Joaquín Tormo Reig

Tresorer: José Gonzalo Ureña SanzPortaguió: Rafael Valls Cardós

Banda de Música Oficial: Agrupació M. d’Ontinyent

Javier Mollá Torró

Primer Tro TAIFAS


President: Jordi Torró GironésSecretari: José Vte. Garrote Calvo

Tresorer: José García MoralesPortaguió:

Banda de Música Oficial: U. M. Santa Cecilia de Barxeta

Alicia Cambra Martínez

Julio Tormo AsesPregoner de la Festa de Moros i Cristians d’Ontinyent de 2011

Rubé

n M

onta

va ©

FO

TO V

IDEO

9

Dijous 15 a diumenge 18 de juliol de 2010. I Congreso Internacional de Emabajadas y Embajadores de la Fiesta de Moros y Cristianos. Dins de les activitats del congrés es va represen-tar davant del castell el Auto da Floripes, de Lugar das Neves, Portugal. El públic que omplia la plaça va agrair amb nombrosos aplaudiments el treball realitzat pels festers de Neves.


MEMÒRIA D’ACTIVITATS DE LA SOCIETAT DE FESTERSCRÒNICA DE LES FESTES DE 2010

CRÒNICA DEL MIG ANY FESTER 2011PREGÓ DE LA FESTA DE 2010

PREGÓ DEL MERCAT MEDIEVAL 2010PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE FESTES DE 2010

XI PREMI JOAQUÍN JOSÉ CERVINOCRÒNIQUES DELS CÀRRECS DE 2010

ESQUADRES OFICIALS. CRISTIANS-MOROSCONCURSOS ESCOLARS DE LITERATURA I DIBUIX

MUSEU FESTER. MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2010-2011

MEMÒRIES DE LA FESTA

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

60

Mem

ori

a ac

tivi

dad

esM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

Memòria d’activitatsde la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia

Juny 2010 - Maig 2011

Per tal de no duplicar la informació sobre les distintes activitats organitzades per la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia o en les que ha participat de manera oficial, els remetem als articles que en aquesta mateixa edició arrepleguen totes eixes activitats extraordinàries.

JUNY

11 de juny de 2010. Les festes de Moros i Cristians d’Ontinyent declarades Festes d’Interès Turístic NacionalEl director general de l’Institut de Turisme d’Espanya, Antonio Bernabé, comunicava la decisió al President de la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia, en una reunió mantinguda en el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç. La Societat de Festers havia treballat des de feia anys per a aconseguir el reconeixement oficial d’una denominació que, per mereixement propi, s’havia guanyat i que tot el món donava per feta. Cal destacar les nombroses col·laboracions que a nivell polític van ajudar en l’èxit de la tramitació.

19 de juny de 2010. Presentació del Cartell de Festes 2010 A les 9 de la nit, en la plaça de Baix, a la porta principal de la Societat de Festers tenia lloc la presentació del cartell, obra de l’artista ontinyentí Jerjes Llopis Grau i en el qual, per primera vegada, s’incloïa la denominació de Festes d’Interés Turístic Nacional.

Assistiren tots el càrrecs de les festes de 2010 acompanyats per festers, membres de la Junta de Festes i amics de la festa. El president de la Societat de Festers va fer entrega d’una reproducció del cartell a l’alcaldessa, al pregoner i als càrrecs de festes. El acte finalitzava amb la interpretació de la marxa mora Chimo i el dispar d’un castell de focs d’artifici. Cal assenyalar que per a l’ocasió es va recuperar el Himno de las Fiestas de Moros y Cristianos, compost por Salvador Corell en 1960 amb motiu de les celebracions del Centenari de les Festes, que va ser interpretat per la Unió Artística Musical d’Ontinyent.

19 de juny de 2010. Sopar de Gala i entrega del Premi CervinoA les 10 de la nit, tenia lloc al saló del Casino de la Societat l’entrega del premi Cervino en la seua XI edició. En aquesta ocasió el President va fer entrega d’aquest premi a l’ontinyentí Francisco Ferrero

FOTO

S: R

ubén

Mon

tava

-FO

TO-V

IDEO

9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

1161

Mem

ori

a ac

tivi

dad

esM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

Campos, aleshores director de l’Institut Cervantes a Brussel·les, que assistia al sopar acompanyat de la seua esposa Benita Ferrero-Walner. A més d’aquest premi, el President imposava la insígnia de plata de la Societat a tots dos, a Francisco Ferrero Campos acompanyant al títol que acabava de rebre i a Benita Ferrero-Walner pel fet d’haver pregonat les festes del 2009 i la seua tasca en pro de la festa.

22 de juny de 2010. Presentació menús temàtics Moros i CristiansLa iniciativa es va presentar el dimarts 22 de juny en roda de premsa que va tindre lloc en la Sala de Juntes de la Societat de Festers, amb motiu de la celebració del I Congrés Internacional de d’Ambaixades i Ambaixadors de la festa de Moros i Cristians. Amb la llegenda “disfruta de les dos cultures amb els cinc sentits” es va presentar una iniciativa que van dur a terme 14 restauradors d’Ontinyent, recuperant i oferint als visitants i a tota la població d’Ontinyent alguns plats “moros i cristians”, com es diuen en el díptic que es va publicar.

26 de juny de 2010. Publicació de FestesAmb la tradicional invitació de “Dames, cavallers; estem en Festes!”, el president de la Societat de Festers, Rafael Ferrero, i l’alcaldessa de la ciutat, Mª Lina Insa, obrien les portes per tal que tots els veïns, festers i visitants gaudiren de la celebració d’estes centenàries Festes de Moros i Cristians. Amb motiu del 150 Aniversari, es recuperava per a l’ocasió l’antiga data que celebrava la Publicació de Festes al voltant de la festivitat de Sant Pere i Sant Pau, 29 de juny. La desfilada va comptar amb els guions de les comparses cristianes i mores, els Capitans, Ambaixadors i Banderers de 2009, Primers Tro moros i cristians de 2010, acompanyats de les respectives esquadres infantils, membres de la Junta de Festes i, finalment, els Capitans, Ambaixadors i Banderers de 2010 amb el President de la Societat. Una volta en la Plaça Major, s’imposà la medalla acreditativa als portaguions i els càrrecs del 2009 feien el traspàs oficial de la seua representació en la festa als de 2010, entregant-los la bandera, el pergamí i les armes.

A la nit, més de dos mil festers es reunien per compartir moments de festa en un sopar de germanor organitzat per la Societat de Festers en el jardins de la Glorieta.

29 de juny de 2010. Dues noves pintures de caràcter morocristià s’incorporen al patrimoni cultural de la Societat de FestersEn el casino de la Societat de Fester s’han instal·lat dues noves pintures relatives a la Festa de Moros i Cristians d’Ontinyent. Són obra de dos coneguts pintors locals, membres de l’associació local de

FOTO

: Rub

én M

onta

va -F

OTO

-VID

EO 9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

62

Mem

ori

a ac

tivi

dad

esM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

Font d’Art. En una d’elles es representa la batalla d’arcabusseria entre els dos exèrcits durant l’acte de les ambaixades i és obra de Francisco Martínez Boscá. En l’altra obra, la pintora Mª Angeles Mora Ferrero representa el color de la festa plasmat en l’entorn històric de la plaça de Baix, i mostrant el colorit i la riquesa ornamental dels trages de gala de les vint-i-quatre comparses. Aquestes dos pintures presideixen el Casino de la Societat de Festers, junt a la que va pintar María Eugenía Pastor en 2009, i que representa al nostre patró, el Crist de l’Agonia.

JULIOL

1 de juliol de 2010. Visita de la directora general de Turisme a la Societat de FestersLa directora general de Turisme de la Generalitat Valenciana, Pilar Collado, va visitar la Societat de Festers per a participar en la presentació d’uns menús que amb motiu del 150 Aniversari i de la celebració del Congrés han recuperat o creat catorze empresaris de la restauració integrats en AHVAL i COEVAL, treballant i elaborant amb productes propis de la zona i la temàtica que envolta estes celebracions morocristianes. Una vegada finalitzat el acte, que va tindre lloc en el Museu Fester, la directora general va firmar en el llibre d’honor de la Societat de Festers.

10 i 24 de juliol de 2010. VIII Escoleta de Caps d’Esquadra InfantilAl Casino de la Societat de Festers van tindre lloc les sessions de l’Escoleta de Caps d’Esquadra Infantil, adreçades a tots els xiquets i xiquetes festers que vulguen aprendre o millorar la tècnica del cap d’esquadra. A més dels consells pràctics per desenvolupar amb personalitat aquesta figura festera hi va haver també activitats lúdiques relacionades amb la festa.

10 i 24 de juliol de 2010. Desfilada d’Alardos o EntraetaA la nit es van celebrar les desfilades d’Alardos, amb recorregut pel carrer Dos de Maig, fins la plaça de la Concepció. Les distintes comparses que van participar en la desfilada van omplir de nou els carrers d’Ontinyent de ritmes cristians i moros. El primer dia encapçalava la desfilada la comparsa de Marineros amb el capità cristià Jorge Campos. El segon dia era el capità moro Ximo Segura, amb la seua comparsa de Taifas, el que obria la desfilada.

15 de juliol de 2010. Dia de la MarineríaLa comparsa Marineros va celebrar el 150 Aniversari de la seua fundació en una sèrie d’actes que van tindre lloc la vespra de la festivitat de la Mare de Déu del Carme, patrona de la marinería. De matí, amb l’assistència de l’alcaldessa, del president i del vicepresident de Festers, dels càrrecs 2010 i dels membres de la comparsa, es va celebrar una missa a l’ermita de Sant Josep i, seguidament, un dinar de germanor en el qual es va descobrir el logotip de tan important aniversari, dissenyat per Silvana Soler Espí, membre de la comparsa. Al mateix temps es va mostrar un audiovisual amb imatges fotogràfiques dels 150 anys de vida festera dels Marineros . L’acte va ser conduït per Rafael A. Gandía Vidal i van intervindre l’alcaldessa de la ciutat i el president de la Societat de Festers.

Foto

teca

Mus

eu F

este

r

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

1163

Mem

ori

a ac

tivi

dad

esM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

25 de juliol de 2010. Missa per a malalts i impedits en l’ermita de Santa AnnaA les vuit de la vesprada i en l’esplanada de l’ermita de Santa Anna, l’Associació de Llumeners del Santíssim Crist de l’Agonia va celebrar una missa per a malalts, devots del Santíssim Crist del Agonia, comptant amb la col.laboració de la Creu Roja local, que va facilitar els seus recursos i el seu personal per traslladar a les persones amb dificultat de mobilitat. A la celebració eucarística van assistir autoritats civils, el president de l’Associació de Llumeners i membres d’aquesta associació acompanyats pel president de la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia i un nombrós grup de fidels i de malalts impedits

29 de juliol de 2010. Visita de la Directora General del Institut Valenciá de la Música de la Generalitat ValencianaDins dels actes commemoratius del 150 Aniversari de les festes de Moros i Cristians, el dijous 29 de juliol, la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia va acollir la presentació del llibre En clau de festa; aproximació a l’evolució de la música en el cicle festiu valencià, de l’historiador especialitzat en el món de les bandes de música Frederic Ortolá Velló. La presentació va comptar amb la presència de la Directora General del Institu Valenciá de la Música de la Generalitat Valenciana, Inmaculada Tomás, que va signar en el llibre d’honor de la Societat de Festers, a més de visitar les distintes dependències de la casa.

31 de juliol de 2010. Al voltant de la Desfilada Històrica del 150 AniversariMés de 150 anys d’història festera es van poder veure condensats en la magnífica Desfilada Històrica, que va mostrar els elements més significatius del nostre passat fester i els va posar al carrer de forma excepcional. Abans de la desfilada es va celebrar en el Casino de Festers un dinar de germanor entre els participants, comptant com a convidats d’honor als festers de Bocairent, població que també celebrava els seus 150 anys de festa, encapçalats pel seu president Vicente Silvestre.

Silv

ana

Sole

r. 20

10

Foto

teca

Mus

eu F

este

r

Foto

teca

Mus

eu F

este

r

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

64

Mem

ori

a ac

tivi

dad

esM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

A la nit, una vegada finalitzada la magnífica Desfilada Històrica es va celebrar un sopar de germanor als jardins de la Glorieta, en el qual van participar diverses comparses, les reines de les festes i els festers que des de Callosa d’En Sarrià, amb el seu president Antonio Gaspar Berenguer, ens van acompanyar en complir també el seu 150 Aniversari.

AGOST

4 d’agost de 2010. Presentació del Llibre de Festes de 2010Al Saló d’Actes de la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia el Llibre de Festes de 2010, va ser presentat per Valen Bataller, membre de la Junta de festes, i amb la presència del President de la Societat i l’Alcaldessa de la ciutat, Mª Lina Insa. Després de les intervencions, finalitzava l’acte fent entrega d’un exemplar del Llibre de Festes a la ciutat d’Ontinyent, en la figura de la seua alcaldessa, i així mateix, es lliurava un exemplar als Capitans, Ambaixadors i Banderers.

8 d’agost de 2010. Assaig de les Ambaixades en l’ermita de Santa AnnaA les 9:00 hores, es va realitzar una Missa a l’ermita de Sta. Anna en memòria dels festers difunts, a la qual van acudir el President de la Societat, els càrrecs de 2010, membres de la Junta de Festes i altres fidels i festers. Seguidament, es va servir en un dels salons de l’adjunta Casa d’Exercicis un esmorzar de germanor, a la seua finalització es va dur a terme l’assaig oficial de les Ambaixades. Una acurada i estudiada representació per part dels dos ambaixadors. Els sentiments enfrontats i la mesurada paraula han estat presents en les intervencions dels dos ambaixadors. El resultat, una magnífica posada en escena per part de Carmen i de Pepe. Tots els assistents, en finalitzar, van aplaudir i felicitar als dos protagonistes.

13 d’agost de 2010. Ball dels LlauradorsEn a plaça de Baix, davant de la Societat de Festers va tindre lloc el primer dels balls evolucionats per membres de la comparsa de Llauradors. De nou es van deixar sentir polkas, andantes, jotas valencianas i un galop-final, interpretades per la banda Unió Artística Musical d’Ontinyent. La dansa es va realitzar en la plaçeta de Sant Roc, la plaça Major i de nou van ballar davant del Casino de Festers. Tal i com era tradicional en aquestes actuacions, la Societat de Festers va obsequiar als balladors i als musics amb un refrigeri en el que no podien faltar productes tan nostres com els pastissets de moniato, els rotllets d’aiguardent i la mistela.

14 d’agost de 2010. Esmorzar d’assaig de les Ambaixades en el MorretAquest esmorzar organitzat per el contrabandista Pepe Bas i la seua esposa Maica Mataix s’ha convertit amb el pas de mes de vint-i-cinc anys en un acte semioficial de les festes. Fins a un punt tan emblemàtic de la nostra geografia, en mig del Barranc de Bocairent i al costat del riu Clariano, acudeixen autoritats civils i festeres, junt a festers i amics de la festa, per compartir moments de festa en un clar homenatge a les nostres Ambaixades i al seu autor, Joaquín José Cervino.

FOTO

: Rub

én M

onta

va -F

OTO

-VID

EO 9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

1165

Mem

ori

a ac

tivi

dad

esM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

L’amfitrió dirigeix unes paraules als assistents i fa, darrere la lectura d’una lloa al campanar realitzada en l’any del 150 Aniversari de les festes pel polifacètic pintor Luis Delgado Rojas, entrega d’una escultura del campanar de la Vila als dos ambaixadors, i a un destacat personatge per la seua tasca de difusió i promoció de la festa, és a dir, per ser ambaixador de les nostres festes allà on va. En aquesta ocasió el reconeixement va ser per al reconegut compositor José Rafael Pascual Vilaplana. Una vegada finalitzada la primera part de l’esmorzar, els ambaixadors van declamar davant el imponent castell de pedra els versos de Cervino.

17 d’agost de 2010. El 150 Aniversari de la festa de Moros i Cristians d’Ontinyent, en cinc milions de cupons corresponents al sorteig del diumenge 22 d’agostL’ONCE dedica el Cupó Cap de Setmana del diumenge 22 d’agost al 150 Aniversari de la Festa de Moros i Cristians d’Ontinyent. El cupó ha estat presentat en el Salo d’Actes de la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia, pel President, junt amb el subdelegat Territorial de l’ONCE a la Comunitat Valenciana, Juan Carlos Morejón de Girón Bascuñana.

SETEMBRE

2 de setembre de 2010. Entrega dels premis de la rifa del 150 AniversariJosé Luis Sarrió Martínez, fester de la comparsa d’Almogàvers, va ser la persona agraciada amb el primer premi, un viatge per a dues persones a les ciutats de Tetuan i Tànger. El segon premi, una estàtua de l’artista Ricardo Morales, va recaure en Isabel Calatayud Francés, veïna de la ciutat. L’entrega dels premis es va fer al Saló d’actes de la Societat de Festers, amb presència dels mitjans de comunicació.

5 de setembre de 2010. Visita del arquebisbe de València a la Societat de FestersDesprés de la missa de Dobla, l’arquebisbe de València Monsenyor Carlos Osoro va visitar les instal.lacions de la Societat de Festers, acompanyat pel clero d’Ontinyent, la junta de govern i els capitans de 2010. En el despatx presidencial va firmar en el llibre d’honor, donant senyalament d’aquesta visita històrica, i el president li va fer entrega d’un tapís que representa la imatge del patró de les Festes de Moros i Cristians, el Crist de l’Agonia, obra d’Eduardo Bernabeu Galbis.

10 de setembre de 2010. Presentació del logotip de la capitania mora de la comparsa Moros BerberiscosEn una repleta seu de la comparsa va tindre lloc la presentació del logotip que ha de donar imatge de la capitana mora 2011. A mes dels components dels Moros Berberiscos s’hi trobaven entre els convidats l’alcaldessa, el president de Festers, els càrrecs 2011 i els presidents de les comparses. El capità, Manuel Sendra, i l’autora, Marta Bordera, van ser els encarregats de donar a conèixer públicament la imatge de la capitania, en un acte conduït per Jesús Bordera, en el qual van intervindre el president de la comparsa, Rafael Soler, el president de Festers i l’alcadessa.

FOTO

: Rub

én M

onta

va -F

OTO

-VID

EO 9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

66

Mem

ori

a ac

tivi

dad

esM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

12 de setembre de 2010. Missa i esmorzar dels Anderos del CristCom és tradicional, el diumenge següent a la Pujada, els Anderos del Crist ofereixen una missa en sufragi dels seus companys absents i després es reuneixen en un esmorzar de germanor en el qual canvien impressions sobre els actes festers relacionats amb el Crist de l’Agonia i tracten qüestions d’ordre intern. A tan entranyable acte, el president dels anderos Gonzalo Gramage va convidar al president de Festers, Rafael Ferrero i al vocal de la junta de govern Ricardo Gil, que van assistir acompanyats del director del Museu Fester, Sergio Cambra, i del secretari de la Societat, José Vte. Donat.

OCTUBRE

8 d’octubre de 2010. La Societat de Festers rep una de les set distincions honorífiques lliurades per l’Ajuntament d’Ontinyent al ple en commemoració del dia de la Comunitat ValencianaAl Saló de Plens de l’Ajuntament d’Ontinyent, en l’acte institucional per a commemorar el Dia de la Comunitat Valenciana, el consistori ontinyentí lliurava la distinció honorífica a la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia, en base al reglament d’Honors i Distincions aprovat per l’Ajuntament d’Ontinyent que des del 2008 regula este aspecte i en el qual s’estableixen els criteris per a l’elecció dels nominats, atorgant aquesta distinció a les persones o entitats que destaquen en diversos àmbits: social-humanitari, cultural, empresarial i esportiu.

Tal i com es va dir a l’acte institucional: “A la Societat de Festers Santíssim Crist de l’Agonia li ha estat atorgat aquest reconeixement pels actes del 150 Aniversari de les festes de Moros i

FOTO

: Rub

én M

onta

va -F

OTO

-VID

EO 9

FOTO

: Hija

s de

R. B

erna

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

1167

Mem

ori

a ac

tivi

dad

esM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

Cristians. A 1865 es creava la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia. Des d’aquell moment, milers d’ontinyentins han gaudit de les activitats organitzades per esta associació. És evident que en estos 150 anys de festa de Moros i Cristians, la Societat de Festers ha ajudat en la promoció i desenvolupament d’Ontinyent, promocionant esta ciutat per tot el món. Per l’organització de la festa morocristiana, de projecció estatal i de transcendència internacional, la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia, en el 150 Aniversari de l’Època Moderna, mereix aquest reconeixement que es fa extensible a tots els que han participat i treballat per la festa dels Moros i Cristians a esta ciutat.”

11 d’octubre de 2010. Les festes de Moros i Cristians d’Ontinyent presents en les celebracions festeres de Callosa d’En Sarrià

Tres van ser les poblacions valencianes que celebraven, en 2010, el cent cinquanta aniversari de la seua festa de Moros i Cristians: Bocairent, Ontinyent i Callosa d’En Sarriá. El diumenge, 10 d’octubre, en la població alacantina, davant la desfilada de l’exèrcit moro, hi va participar una representació de la festa morocristiana d’Ontinyent, formada per les esquadres de publicació de l’exèrcit moro i de l’exèrcit cristià, representació que en aquesta ocasió assumien els càrrecs i Primers Tro de les festes del 2011. Les dues esquadres anaven precedides per l’estendard de la Societat Festers, flanquejat per dues de

Foto

teca

Mus

eu F

este

r

les banderes commemoratives del 150 Aniversari. Tota la representació festera ontinyentina va desfilar al ritme de pasdoble. Acompanyant a aquesta delegació s’hi trobava el president de festes, Rafael Ferrero i membres de la junta de govern, que van presenciar la desfilada des de la tribuna festera.

Aquesta participació en les festes d’aquesta ciutat veïna de la comarca de la Marina Baixa venia motivada pel compromís de portar una representació de les festes de cada població en les celebracions festives de cadascuna d’elles, acord que va estar acceptat per les Juntes de Festers de les tres poblacions. Així, a les festes de Bocairent ja hi va haver una representació de la nostra festa. El 31 de juliol, en la desfilada històrica celebrada a Ontinyent, comptàrem amb una representació festera de cadascuna d’aquestes dues poblacions.

12 d’octubre de 2010. Saül Gómez i Soler és nomenat assesor musical de la Societat de FestersEn junta de govern i a proposta de la presidència es va aprovar per unanimitat l’esmentat nomenament atesos els indubtables mérits que atresora el director i compositor Saül Gómez i Soler, membre de la comparsa Taifas.

18 d’octubre de 2010. El Museu Fester va obrir les seues portes en la primera edició de la Nit Oberta, organitzada per Comerç In, a OntinyentEl Museu Fester col·laborava en la iniciativa de Comerç In, obrint les portes de les seues instal·lacions museístiques en la jornada nocturna del dissabte (des de les 21 hores fins a la 1 de la matinada),

Saül Gómez i Soler nomenat assessor musi-cal de la Societat de Festers

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

68

Mem

ori

a ac

tivi

dad

esM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

16 d’octubre, en la primera edició que esta associació de comerciants organitzava i que comptava amb la col·laboració de la regidoria de comerç i l’oficina AFIC de l’Ajuntament. Durant el temps citat, el Museu Fester va rebre la visita de més de dues-centes persones.

NOVEMBRE

5 de novembre de 2010. Presentació del logotip que ha de presidir la capitania cristiana de la comparsa BucanerosEl Círculo Industrial y Agricola va acollir la presentació del logotip de la capitania cristiana dels Bucaneros, comptant entre els invitats amb l’alcaldessa, el president de Festers i els Càrrecs de 2011. El acte va ser conduït per Santiago Aniceto donant a conèixer el logotip realitzat per Ana Iborra, el capità cristià Dani Francés i la mateixa autora. En el torn de paraula van intrevindre el Capità, el president de la comparsa, Santiago Saurina, la Primer Tro, Rosana Ferrero, el president de Festers, Rafael Ferrero, i l’alcaldessa de la ciutat, Lina Insa.

27 de novembre de 2010. Visita a Ontinyent del ministre de FomentAmb motiu de la signatura del conveni per a la restauració del criptopòrtic del Palau de la Vila, el ministre de Foment, José Blanco, visità l’ajuntament d’Ontinyent. En aquest acte se li va lliurar, per part de la Societat de Festers, un exemplar del Llibre de Festes de 2010.

28 de novembre de 2010. Assemblea General OrdinariaEn correspondència amb una de les modificacions dels estatuts aprovades en l’anterior Assemblea General de 2009, la del present exercici es va avançar al mes de novembre. En la present assemblea es va procedir a la presentació de comptes de l’exercici anterior, que després de l’explicació per part del President i del Tresorer de la Societat van ser aprovats per majoria absoluta. Seguidament, també el President i el Tresorer van presentar el pressupost per a l’exercici 2011, que també va ser aprovat per majoria absoluta.

Després de diverses intervencions en el torn de precs i preguntes, que no es va demanar que constaren en acta, es va tancar la sessió convidant, com és habitual, demanant que dos festers voluntaris feren l’auditoria dels comptes presentats.

DESEMBRE

7 de desembre de 2010. Ofrena de Flors a la PuríssimaEl matí del dilluns, 6 de desembre, totes les comparses junt als Primers Tro i als càrrecs del 2011 i els membres de la Junta de govern participaven en l’ofrena floral que les diferents entitats culturals, festeres i socials fan a la Immaculada Concepció, patrona de la ciutat. La participació festera començava amb els estendards del 150 Aniversari, seguits d’una nodrida representació de les vint-

FOTO

: Rub

én M

onta

va -F

OTO

-VID

EO 9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

1169

Mem

ori

a ac

tivi

dad

esM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

i-quatre comparses i finalitzava amb un grup de xiquets i xiquetes vestits amb el trage de gala de cadascuna de les comparses portant un cistell de flors com a ofrena a la Puríssima. Tancava la comitiva festera els representants de les comparses i la resta de membres de la Junta de Govern i el Sr. president, acompanyat pels capitans i ambaixadors dels dos exèrcits.

11 de desembre de 2010. La Societat de Festers rep la comitiva de la Puríssima per a celebrar l’acte de l’aguinaldoAl voltant de les sis i mitja de la vesprada, arribava a la seu de la Societat la comitiva festera mariana acompanyant els angelets. El saló del Casino, preparat i magníficament decorat per a l’esdeveniment, estava ple de festers i públic que volia presenciar l’acte de l’aguinaldo. El President es va dirigir a tots, agraïa esta tradicional visita i comentava breument el significat històric de la mateixa. Tot seguit, els capitans de les festes del 2011 van fer la tradicional ofrena de les panotxes de panís, recordant les ofrenes que antigament feien les famílies de la ciutat a la Mare de Déu.

Mossén Melchor agraïa l’atenció i la recepció i preguntava al President què volia que cantaren els angelets cançons o responsos. Les xiquetes i xiquets van entonar els responsos i les cançons tal com havia manifestat el Sr. Ferrero Terol, els primers en memòria dels festers difunts i els segons per a manifestar l’alegria de tota la gran família festera per estes tradicionals celebracions marianes.Finalitzava l’acte amb l’entrega als xicotets cantors d’un obsequi en forma de dolços i el recentment publicat llibre sobre les festes de Moros i Cristians d’Ontinyent, obra de José Mª Ortolá.

12 de desembre de 2010. Missa de Dobla de la Puríssima i processóEl diumenge pel matí, la Junta de Govern de la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia, els càrrecs del 2011 i els Primers Tro acudien a casa de la Cambrera Major, Tina de la Hoz, per a formar

FOTO

: Rub

én M

onta

va -F

OTO

-VID

EO 9

FOTO

: Rub

én M

onta

va -F

OTO

-VID

EO 9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

70

Mem

ori

a ac

tivi

dad

esM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

part de la comitiva que la va acompanyar fins a l’església de Santa Maria, on es va celebrar la missa de dobla i la posterior processó del trasllat de la Mare de Déu a la seua capella.

21 de desembre de 2010. Nomenament del periodista Julio Tormo Ases com a Pregoner de la Festa de 2011En la darrera sessió anual de la Junta de Govern la Societat de Festers, el President comunicava a tots els membres que per a les properes festes de 2011 havia designat a Julio Tormo Ases, conegut periodista televisiu, com a pregoner de les pròximes festes. Julio Tormo, coneixedor de la festa de tota la geografia valenciana, des de sempre i de manera especial des de fa uns anys ha estat molt vinculat a totes les manifestacions festeres de la nostra ciutat, especialment les Festes de Moros i Cristians i ha estat l’encarregat de presentar i donar a conéixer en la TV autonòmica tots els actes relacionats amb els nostres Moros i Cristians en els darrers anys.

27 de desembre de 2010. El carter reial de Ses Majestats els Reis d’Orient visita la Societat de FestersEl Casino de la Societat de Festers ha estat l’escenari del dinar de Nadal que els càrrecs del 2011, els membres de la Junta de Govern i un bon grapat de festers van voler celebrar amb els seus amics i companys. El tradicional sopar de l’emissari reial, va estar substituït per aquest dinar. Com de costum en aquestos darrers anys, el Carter Reial, acompanyat per patges de l’estafeta reial, acudien abans del dinar per recollir les peticions que tots els assistents feien a Ses Majestats els Reis Mags.

Els capitans, acompanyats pel president de la Societat, Rafael Ferrero Terol, donaren la benvinguda a aquestos il·lustres visitants, i tots els Primers Tro junt als Capitans, Ambaixadors i Banderers, cantaren unes divertides nadales, escrites expressament per a l’ocasió per els càrrecs. Tots els presents uniren les seues veus i la màgia del Nadal omplí tot el recinte.

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

1171

Mem

ori

a ac

tivi

dad

esM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

GENER

13 de gener de 2011. Visita de l’Associació d’ames de casa d’Ontinyent a la Societat de FestersUn nombrós grup de dones de l’Associació d’ames de casa d’Ontinyent (Tirius) van visitar les dependències de la Societat de Festers. En un saló d’actes ple de gom a gom, el president de la Societat pronunciava una conferència en la qual explicava l’origen i evolució històrica de la nostra festa. A continuació, recorregueren les instal·lacions de la casa. Les visitants es mostraren especialment interessades pels vestits dels capitans i pel ric patrimoni custodiat en el Museu Fester, en particular els brodats antics.

14 de gener de 2011. Presentació del logotip de l’Ambaixada de la comparsa FontanosA les 20:30 hores, tingué lloc la presentació del logo que la comparsa Fontanos ha triat per a representar l’any de l’Ambaixada de 2011. L’acte va ser presidit per Vicent Pla Vaello i Juan Vaello Bellver, ambaixador i banderer cristians de 2011, Rafael Ferrero Terol, President de la Societat de Festers, Maria Lina Insa Rico, alcaldessa de la ciutat, Maria Ángeles del Carmen, dissenyadora que ha realitzat el logotip, i Javi Mollá, president de la comparsa. Una volta finalitzat l’acte, es va servir un vi d’honor en el Casino de la Societat.

20 de gener de 2011. Ontinyent promociona en FITUR la festa de Moros i Cristians Un any més el Ajuntament d’Ontinyent va presentar en FITUR les festes de Moros i Cristians, declarades d’Interès Turístic Nacional. En l’amfiteatre del stand Terra i Mar de la Diputació de València l’alcaldessa va parlar de la festa i va donar pas a un vídeo promocional d’un gran impacte visual.

Eixe mateix dia es va celebrar el Dia de la Comunitat Valenciana amb la presència del president de la Generalitat, Francesc Camps, que va anar acompanyat per diversos consellers i diverses autoritats polítiques i empresarials. Camps va visitar alguns stands com el d’Ontinyent on es va aturar per conversar amb l’alcaldessa Lina Insa, la regidora de Turisme, Inma Martí, el president de la Mancomunitat de Municipis, Filiberto Tortosa, i el president de Festers, Rafael Ferrero.

FEBRER

24 de febrer de 2011. Defunció d’Antonio Lacueva Olcina, President d’Honor de la Societat de FestersMor Antonio Lacueva Olcina, President de la Societat de Festers entre els anys 1968 i 1971. El divendres 25 el Saló d’Actes de la Societat va acollir la capella ardent, celebrant-se un respons per l’etern descans de la seua ànima, oficiat per l’Assessor Religiós de la Societat. Tot seguit, es traslladà el fèretre a la parròquia de Sant Carles, acompanyat per la banda Unió Artístico Musical d’Ontinyent,

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

72

Mem

ori

a ac

tivi

dad

esM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

els familiars, membres de la Junta de festers i tots aquells que van acudir a l’acomiadament final, on se celebrà el funeral a les 11:00 h.

MARÇ

10 de març de 2011. El Moros i Cristians d’Ontinyent en FacebookPer tal d’acostar la festa de Moros i Cristians a un major nombre de gent, sobretot a un públic més jove, la Societat de Festers va obrir una pàgina en el Facebook amb la denominació Moros-Cristianos Ontinyent. En poques setmanes hem arribat a més de 1.600 amics de moltes parts del món que segueixen les activitats organitzades per Festers i participen amb les seues impressions de les mateixes.

13 de març de 2010. Mascletà de Falles des de el balcó del Ajuntament de ValènciaLes festes de Moros i Cristians d’Ontinyent han estat presents en les Falles de València 2011. Una representació oficial encapçalada pel president de la Societat de Festers, els capitans, els ambaixadors, els abanderats i els Primers Tro de les comparses que ostenten les capitanies, van presenciar el diumenge 13 des del balcó de l’Ajuntament de València la impressionant “mascletà.” Al mateix temps van ser entrevistats per Canal 9 i els nombrosos mitjans de comunicació que s’hi trobaven en el balcó. Finalitzada la mascletà van ser convitats a les dependències d’alcaldia pel president de la Junta Central Fallera, Félix Crespo, i per la Presidenta del Palau de la Música de València, Mairen Beneyto, on van departir amb l’alcaldessa Rita Barberá.

16 de març de 2010. Visita a la falla Passeig de l’Albereda-Avinguda de França de la ciutat de ValènciaUna representació oficial de la festa de Moros i Cristians d’Ontinyent va presidir al costat de la Fallera Major Infantil de València, Carmen Monzonís i la seua cort, i altres autoritats festeres d’Alacant i Nules, un dinar a la falla Passeig de l’Albereda-Avgda. de França. El seu president Julio Tormo i pregoner de les nostres festes de 2011, va dedicar unes emotives paraules a la delegació d’Ontinyent. Fins allà es van desplaçar el president de la Societat de Festers, el director del Museu Fester, els capitans cristià i moro, i els primers tro de les comparses de Benimerins, Moros Marinos, Abencerrajes, Saudites, Contrabandistas, Arquers, Almogàvers i Estudiants, en representació de la Junta de Govern i dels càrrecs de 2011. La fallera major de la falla, Carmen Lomana, va imposar la insígnia de la falla al president i als dos capitans. En nom de la Societat de Festers, el president li va fer lliurament de la insígnia de colors de Festers i d’uns obsequis relacionats amb la representativa indústria tèxtil de la població.

17 de març de 2010. Ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats de ValènciaFormant part de la comissió de la falla Passeig de l’Albereda-Avgda. de França i, per tant, tancant les comissions participants en el primer dia d’ofrena en pertànyer a la dita falla la fallera major infantil de València Carmen Monzonís Valero, i junt al seu president Julio Tormo, van desfilar el capità cristià Daniel Francès, el capità moro Manuel Sendra, i el president de la Societat de Festers Rafael Ferrero, acompanyat per la seua esposa Charo Penadés.

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

1173

Mem

ori

a ac

tivi

dad

esM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

Cal agrair a Junta Central Fallera i a la falla Passeig de l’Albereda-Avgda. de França totes les atencions rebudes per amb la delegació dels Moros i Cristians d’Ontinyent.

26 de març de 2011. L’Escola de Caps d’Esquadra de la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia a LleidaEl passat 26 de març del 2011, atenent la invitació de l’Associació de la Festa de Moros i Cristians de Lleida, una representació de l’Escola de Caps d’Esquadra de la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia es va desplaçar a la ciutat de Lleida, amb motiu de la realització d’un curs per a la formació de caps d’esquadra dirigit a tots els festers de l’associació. Per part de la Societat de Festers van acudir Antonio J. Morales Ferrero, vicepresident, Joanvi Martínez Ballester, vocal de la Junta, i el representant de la comparsa Cides Miguel Gandia Conejero.

La invitació es va fer extensiva a través de la figura de Vicente Micó Micó, president de la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia entre els anys 1995 i 1998, que també va participar en les jornades lectives i que es troba vinculat a l’associació lleidetana des dels seus inicis.

ABRIL

18 d’abril de 2011. La Societat de Festers entre les entitats finalistes del Premi BenicadellLa junta directiva de la Coordinadora de la Vall d’Albaida per a la defensa i ús del Valencià en escrit dirigit a la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia, comunicava que aquesta entitat festera ontinyentina havia estat finalista per a la consecució del XVII Premi Benicadell. Un guardó que s’atorga a aquells grups, col.lectius o entitats en reconeixement al seu treball o esforç en la defensa de la nostra estimada llengua, de la nostra cultura, del nostre patrimoni artístic o del nostre medi natural.

29 d’abril de 2011. Visita de la secretaria general de Espanya en la UNESCO i del president del club UNESCO AlteriteConsuelo Vázquez, secretaria general de Espanya en la UNESCO va visitar la seu de la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia, amb motiu de la presentació del club UNESCO ALTERITE en València. Consuelo Vázquez estava acompanyada per José Osuna president del CLUB UNESCO

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

74

Mem

ori

a ac

tivi

dad

esM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

ALTERITE, i dels presidents del Club a Colòmbia i Cuba, membres del Consell Valencià de Cultura i altres persones relacionades amb la UNESCO.

A les portes de la seu festera van ser rebuts pel president de la Societat de Festers, Rafael Ferrero, el director del Museu Fester, Sergio Cambra, el vicepresident Alfred Bernabeu, el capità cristià, Dani Francès, i l’ambaixador i el banderer moro Vicente i Dani Satorre, de la comparsa Kàbiles, organitzadors de la trobada.

Després de signar en el llibre d’honor, van visitar la seu social dels Moros i Cristians amb parada especifica al Museu Fester. Ja en el Centre Cultural Caixa Ontinyent va tindré lloc l’acte de presentació del Club UNESCO ALTERITE, conduït pel president de la comparsa Kábilas Vicente Satorre, i en el qual van intervindre la secretaria general de Espanya en la UNESCO, el president del club, l’alcaldessa i el president de Festers, que va pronunciar una conferència en la qual va parlar de “La importancia de las fiestas de Moros y Cristianos en la recuperación de culturas y tradiciones antiguas”.

30 abril 2011. Una delegació de la Societat de Festers visita la població granadina de Quéntar invitats per la Hermandad Festera d’aquella poblacióUna delegació de la Societat de Festers es desplaçava a la granadina ciutat de Quéntar convidats per la Hermandad de Moros y Cristianos d’aquella població, arran de la seua estada a la ciutat d’Ontinyent amb motiu de la celebració del I Congreso Internacional de Embajadas y Embajadores de la Fiesta de Moros y Cristianos.

El dissabte a la vesprada, la delegació ontinyentina va ser rebuda per la corporació municipal de Quéntar. Seguidament, es desplaçaren a la seu de la Hermandad de Moros y Cristianos, on en aquesta ocasió el president de la Hermandad, Pepe Heredia, va donar la benvinguda, recordant la seua estada a Ontinyent i agraint especialment la visita.

MAIG

12 de maig de 2011. Visita a les festes de Moros i Cristians de PetrerInvitat per la Junta de Festes de Sant Bonifaci Màrtir i el seu president José Valor, el president de Festers va assistir a la Entrada de Bandes de Música, formant part de la comitiva oficial.

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

1175

Mem

ori

a ac

tivi

dad

esM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

13 de maig de 2011. José María Royo Mendaza, premio Cervino 2011En Junta de Govern es va proclamar el premi Cervino 2011 que, en aquesta edició, era per a José Maria Royo Mendaza; sacerdot, nascut a un poblet de Saragossa i veí d’Ontinyent des de ben me-nut, que desenvolupa el seu ministeri pastoral en la parròquia de Sant Rafael.

És una persona vinculada a la festa des de la vessant religiosa i literària. Va ser pregoner de festes l’any 1999 i és autor del text declamat pels Ambaixadors d’ofici en donar inici la Baixada del Crist. També és autor de magnífics poemes festers com el “Farol de la retreta”, “Moros y Cristianos” i de nombrosos articles sobre la festa des de la seua vessant religiosa i espiritual. Comparteix el seu mi-nisteri sacerdotal amb la literatura, sent autor d’una excel.lent obra poètica i en prosa.

13 de maig de 2011. Ferran Sanchis se’n farà càrrec de la composició musical per al Pregó de Festes 2011En la darrera junta de govern de la Societat de Festers, el President informava que el jove músic i compositor ontinyentí Ferran Sanchis Gandía havia acceptat fer-se’n càrrec de compondre la músi-ca incidental que s’interpretarà, com ja és habitual , en l’acte del Pregó de Festes. Al mateix temps comentava que, en aquesta ocasió, la temàtica d’aquesta composició estarà relacionada amb el quatre-cents quaranta aniversari de la batalla de Lepanto, fet, que, segons les cròniques de l’època, es va celebrar a la nostra ciutat amb festes de Moros i Cristians, a la manera antiga.

15 de maig de 2011- Visita a la filada Benimerines d’AlcoiEl president de la Societat de Festers, Rafael Ferrero, va ser convidat per la filada Benimerines d’Alcoi a participar en els actes programats amb motiu de la festivitat del seu patró, Sant Jordi. El president de Festers, va imposar les insígnies de plata de la filada als 25 anys de festers, així com va fer entrega del nomenament de benimerí d’honor.

24 de maig de 2011- Francisco Valor dirigirà “Chimo” en l’Entrada de BandesEl músic i compositor Francisco Valor Llorens és el director convidat per a la interpretació de la marxa “Chimo”, a la plaça Major, com a final de l’acte de l’entrada de bandes de música del dijous de festes.

Francisco Valor naix a Cocentaina (Alacant) a l’any 1979. Ha estudiat percussió i direcció de banda, amb professors de reconegut prestigi. Compositor de diverses obres dedicades a les festes de Moros i Cristians, música coral i música incidental per a espectacles. Entre altres destaca la marxa “Creu daurà”. La seua música és interpretada i reconeguda per nombroses bandes i grups de dolçainers del territori valencià. És director del grup de dolçainers i tabaleters “Mal Passet” de Cocentaina i Subdirector de la Unió Musical Contestana de Cocentaina i Director de la Banda Instructiva Musical d’Alfarrasí (València).

Ferran Sanchis Gandía, compositor de la mú-sica del pregó de 2011

José Mª Royo Mendaza, Premi Cervino 2011 Francisco Valor Llorens, mestre de música convidat per a dirigir Chimo

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

76

Ferm

ín F

erre

roM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

L’arribada dels dies de la Setmana Gran de 2010 va tindre un sabor molt distint al d’altres anys, i més semblava un colofó o festa final que no els dies propis de festa plena, després de sis mesos protagonitzats de forma excepcional per actes del 150 Aniversari, més la recta final d’un estiu que encadenava la Publicació de Festes en el mes de Juny, els actes del Congrés Internacional i la Desfilada Històrica.

El matí del diumenge 15 agost, l’ermita de Santa Anna ens va acollir com sempre per a la Missa en memòria dels festers difunts, que enguany es va dedicar també a tots els festers difunts des de fa 150 anys. Els càrrecs de 2010, membres de la Junta de festes, festers i públic en general van acudir, avisats per les corresponents salves d’ordenança, en un matí fresc, nuvolat i amb amenaça de tronades.

En acabant, el tradicional Esmorzar de la Llàgrima omplí el Casino de la Societat de Festers. En-guany, com a convidats especials, van estar a la taula presidencial el compositor ontinyentí Saül Gómez i Soler, Francisco Ferrero, Premi Cervino 2010, i la seua esposa Benita Ferrero-Waldner, així com Javier Morales, president de l’Associació Sant Jordi d’Alcoi. A les 11:05, després de gau-dir del tradicional entrepà, el Secretari de la Societat es va dirigir als assistents per a presentar l’acte i donar pas al President, qui es va disposar a recordar als festers difunts des de l’any passat:

Crònica de les festes de 2010Fermín Ferrero Sanchis

CRONISTA DE LA SOCIETAT DE FESTERS

FOTO

: Val

en B

atal

ler

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

1177

Ferm

ín F

erre

roM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

José Ramón Valls Guillem, dels Bucaneros; Amadeo Martí Bas, dels Contrabandistas; Vicente Soler García, dels Taifas; Juan José Ruiz Campos, dels Moros Berberiscos; Rafael Párraga Micó, dels Cha-nos; Joaquin Sanz Cardenal, dels Kábilas; Francisco Sanchis Tolsà, dels Mudéjares, Antonio Mullor Tolsà, dels Mossàrabs; Pedro Bayo Penadés, dels Mossàrabs, i José Pérez Calabuig, soci no fester.

Van ser moments d’emoció i de tristesa, però necessaris, perquè recordar aquells que ens han precedit sempre ens farà millors. Acte seguit, els Secretari de la Societat prengué de nou la pa-raula per a passar a proclamar oficialment els càrrecs de festes de 2010. Les notes de les marxes Aragonesos, de Daniel Ferrero Silvaje, i Iel·las, de Saül Gòmez i Soler, serviren per a emmarcar els aplaudiments i mostres d’afecte ocuparen ara el saló amb la proclamació dels Capitans, Ambai-xadors, Banderers i Primers Tro de 2010.

Eren ja les 12:10 quan es procedí a atorgar la Menció d’Honor de la Societat de Festers, que enguany va ser per a Juan Antonio Alcaraz Argente, de la comparsa de Benimerins, per l’organit-zació i l’immens treball desenvolupat en el passat Congrés Internacional d’Ambaixades i Ambai-xadors de la festa de Moros i Cristians; després, s’imposaren les insígnies de plata a tots aquells festers majors de 65 anys i amb un mínim de 50 anys en la festa a: Rafael Campos Galbis, dels Bu-caneros; Antonio Calatayud Albuixech, dels Arquers; José Seguí Gramage, dels Contrabandistas; José Luís Soriano Pascual, dels Moros Berberiscos; Vicente Torró Gil, dels Moros Berberiscos; José Roberto Galiana Brotons, dels Moros Berberiscos; Rafael Soler Soriano, dels Moros Berberiscos; Enrique Galiana Brotons, dels Moros Berberiscos, José Antonio Mollà, dels Mossàrabs; Antonio Ribera Tolsà, dels Mossàrabs, i Rafael Sais Sanchis, dels Moros Marinos.

FOTO

S: R

ubén

Mon

tava

- FO

TO-V

IDEO

9FO

TO: R

ubén

Mon

tava

- FO

TO-V

IDEO

9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

78

Ferm

ín F

erre

roM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

Les distincions de Primer Tro d’Honor s’entregaren a petició de les comparses als festers Rosario Ferrero Campos dels Estudiants i Salvador Gramage Garcia dels Benimerins. Aproposta del Presi-dent es lliuraren a Luís Saurina Carbonell dels Saudites, Ximo Gil Bayo dels Mossàrabs i José Luís Castells Arques dels Cruzados. Per primera vegada era distinguida una dona amb tan important honor i es tornava integradora.

A les 12:50, el rector de la Reial Parròquia de Sant Carles, Juan José Portero, va dedicar unes paraules de record a la Baixada extraordinària del Crist l’anterior mes de febrer. Seguidament, el President de la Societat es va dirigir als assistents, agraint els esforços de la Junta de festes i càrrecs per la dedicació que han estat fent en un any tan important, entre altres coses, i després va prendre la paraula Lina Insa, alcaldessa de la ciutat, per a tancar l’acte. En eixir de l’Esmorzar, els càrrecs de 2010 encara feren una paradeta a la plaça de Sant Domingo, convidats per la com-parsa de Mossàrabs, que celebrà l’acostumat Vermut del bisbe.

De migdia, però sobretot per la vesprada, l’oratge començà a tornar-se amenaçador, i va fer témer per la celebració a la nit del Pregó de Festes. De fet, ja a les 19 hores una tronada obligà a suspendre els preparatius i assajos que estaven realitzant-se a la Plaça Major. Encara que no va impedir seguir amb el muntatge, l’avís ja estava fet.

Per la nit, fresca i inestable, es va iniciar la recepció dels càrrecs en el Casino de la Societat de Festers a partir de les 22:00 hores. Una volta el pregoner va signar al Llibre d’Honor, la comitiva

FOTO

S: R

ubén

Mon

tava

- FO

TO-V

IDEO

9FO

TO: R

ubén

Mon

tava

- FO

TO-V

IDEO

9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

1179

Ferm

ín F

erre

roM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

de càrrecs es va dirigir a la Plaça Major, on tot estava disposat per a començar l’acte. El President de la Societat de Festers es va dirigir primerament al públic fent un saluda i donant pas a l’espectacle de música i dança, protagonitzat pel Ballet Ópera, amb coreografies d’Eva Donat i Maria Eulalia, inspirades en la composició musical 150 Anys, realitzada expressament per Daniel Ferrero Silvage.

Com no podia ser d’una altra manera, la representació va recrear el naixement de la nostra festa actual, fa 150 anys, en aquell 1860 que portava a les seues esquenes anys de sequera i patiment per al poble. La primera part, titulada Carrer Major de la vila, mostrà escenes quotidianes d’aquell Ontinyent: la vida en els carrers, els jocs dels xiquets... amerat per una alegre música basada en l’antiga cançó de les Tomasines; al següent episodi, notes tristes i de dol omplin l’escena: la sequera assola els camps d’un poble que viu de la seua rica agricultura. La situació és tan greu que obliga a fer una pregària al Santíssim Crist de l’Agonia, qui va escoltar les súpliques en sentit figurat i real, posat que en aquell moment de l’espectacle la pluja va fer acte de presència en la Plaça Major. No obstant això, va ser tan poc que es pogué continuar amb la representació, la qual va seguir amb el tercer acte, protagonitzat pel goig, l’alegria i la festa dels ontinyentins en haver-se superat la se-quera. En aquell moment, pujaren a l’escenari membres de la Junta de festes amb els vestits de les primeres comparses que participaren en 1860, tancant l’espectacle que va ser molt aplaudit.

FOTO

: Rub

én M

onta

va -

FOTO

-VID

EO 9

Seguidament, es procedí a la Presentació de Càrrecs, però a penes va començar una intensa pluja obligà a detindre l’acte, que va haver de continuar en l’església de l’Assumpció de Santa Maria. Una volta disposats el públic, càrrecs i autoritats, es presentaren els Capitans, Ambaixadors, Ban-derers i Primers Trons. Seguidament, Rafel Sanchis i Ferri, fester de la comparsa de Llauradors i Pregoner en l’any 2005, va fer la presentació del Pregoner de festes de 2010, carregada d’amistat i afecte.

El Pregó, a càrrec de Fermín Ferrero Sanchis, Cronista de la Societat de Festers i membre de la comparsa Fontanos, va fer una reflexió crítica sobre el present dels nostres Moros i Cristians, el passat, les tradicions conservades i les perdudes, i les perspectives de futur, tractant de donar una visió lògica i continuadora, vinculant el passat, el present i el futur, aprofitant el 150 Aniver-sari com a punt d’inflexió. Finalitzat el pregó, es va servir un xicotet refrigeri en el Casino de la Societat de Festers com a tancament de la nit.

Dilluns 16 pel matí va tindre lloc el X Rally de Cotxes Antics, enguany en la remodelada Plaça de Sant Domingo, i per la nit es celebrà el XXVII Concurs de Caps d’Esquadra Infantil, que cada any convoca més públic, la qual cosa ens alegra, per veure de quina manera cobra favor la mestria dels joves festers manant de les esquadres. Per part dels cristians, el guanyador va ser Manu Re-vert Micó, de la comparsa Fontanos, i en l’exèrcit moro el premiat va estar el fester de la comparsa de Benimerins Vicente Muñoz Amo.

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

80

Ferm

ín F

erre

roM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

El dimarts 17 d’agost es celebrà el Trofeu 150 Aniversari dels Moros i Cristians de pilota valencia-na en modalitat de galotxa, al carrer Altet de Sant Joan, i el dimecres de matí la X Cursa de Cam-brers, també a la plaça de Sant Domingo. Per la vesprada, dins els actes del Dimecres de Vespra, tingué lloc el concert de la banda Unió Artístico Musical d’Ontinyent en homenatge al Mestre Ferrero, en la Plaça Major, que omplí la plaça a pesar d’una breu ploguda que retardà mitja hora el començament de l’acte. Per la nit, a les portes de la Societat de Festers es disposà una banda de música oberta al públic en general.

El dijous 18, a les 18:00 hores, començà l’Entrada de Bandes de Música. L’oratge era insegur, amb amenaça de tronades i vent fresc, encara que finalment respectà l’acte. Els carrers Gomis, Ma-ians i la Plaça Major es convertiren en auditori d’un gran concert en el que desfilaren les bandes oficials de les 24 comparses, més la banda Unió Artístico Musical d’Ontinyent, fora de concurs. Prèviament a l’acte, Mairen Beneyto, Presidenta del Palau de la Música i regidora de l’Ajuntament de València va signar en el llibre d’honor. La desfilada de 2010 va ser molt fluïda i sense talls, de manera que a les 20:15 hores ja es disposava a ser interpretada la marxa Chimo, fluïdesa i ritme que hem d’agrair, tant als organitzadors, com a les pròpies bandes participants. Abans de Chimo, es comunicaren els resultats del concurs, que premiaren en interpretació a la banda Agrupació Musical d’Ontinyent, amb el pasdoble Celeste amanecer, i donaren l’accèssit per a la banda Unió Musical Llanera de Ranes, amb la peça Teatro Montecarlo; el premi a la uniformitat recaigué en la banda Unió Instructiva Musical d’Alfarrasí. Cal assenyalar que en ser llegits els premis es va produir una queixa entre part dels músics de les distintes bandes disconformes amb el resultat, queixa que van traslladar a la interpretació de Chimo, descompassant el ritme i obligant el di-

FOTO

S: R

ubén

Mon

tava

- FO

TO-V

IDEO

9FO

TOS:

Rub

én M

onta

va -

FOTO

-VID

EO 9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

1181

Ferm

ín F

erre

roM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

rector convidat d’enguany, Pablo Sánchez Torrella, director de la Banda de Música Municipal de València, a gesticular com si fera de cap d’esquadra dalt de l’enteulat (per la qual cosa rebé els aplaudiments del públic) per tal de dissimular la lamentable actuació d’una part dels músics. L’acte finalitzà a les 20:25 hores.

Per la nit, tingué lloc a les 23:30 hores la desfilada dels Alardos, que lluny del seu significat ori-ginal, s’han convertit en una successió de disfresses múltiples que en algunes ocasions acon-segueixen amb sort arrancar un somriure dels espectadors que encara tenen el valor i el mèrit d’acudir a veure tan estrany espectacle.

El matí de divendres 20 d’agost els joves i infants festers tenen l’ocasió de fer la seua pròpia En-trada a la ciutat, amb esquadres voluntarioses i motivades, esperades emotivament per familiars i públic en general que s’admira de les seues destreses; també és ocasió per a que les carrosses, atabicades de pares, mares, adults, i entremig d’alguns xiquets, omplin de confetti, caramels i alegria el recorregut. Com a nota negativa, s’ha de dir que algunes de les companyies de ballet

i dansa participants en les comparses amb càrrec estan contribuint amb les seues coreografies i músiques que l’Entrada Infantil d’Ontinyent siga cada vegada més pareguda a un festival de fi de curs de qualsevol col·legi, amb temes musicals i caracteritzacions poc o gens relacionades amb els Moros i Cristians, per la qual cosa els demanariem humilment que recorden el sentit de l’Entrada i es tracten d’evitar espectacles lamentables com alguns dels vistos en 2010.

A pesar d’això (o precisament per això), hem de fer una menció especial dels xiquets i xiquetes que, respectant els costums, s’armen de motivació i decideixen formar les esquadres amb serio-sitat i una voluntat festera admirables a pesar de tantes adulteracions.

Per la vesprada, una calor típica d’agost ens preparava l’escenari per a l’Entrada Cristiana, que en-guany seria encapçalada per la comparsa de Marineros en el seu propi 150 aniversari. El secretari de la Societat de Festers, José V. Donat, amb la presència del president de festes, va procedir l’ar-rancà de les Entrades del 150 Aniversari amb el crit de “per Ontinyent i el nostre patró el Santíssim Crist de l’Agonia, avant!...” Encetaren la desfilada els heraldos amb els banderins de la ciutat, del Santíssim Crist i de la Societat de Festers, i després d’ells s’inicià el boato de la Capitania Cristiana, que va dedicar l’argument del boato a la presa de Melilla al segle XV. El primer element que vam veure desfilar va ser la barca Azor amb el banderí de la comparsa junt al conmemoratiu del 150 Aniversari. Per darrere, quatre grans banderes en forma de veles estampades amb imatges anti-

FOTO

: Raf

a Fo

rnés

- VI

DEO

-FRA

ME

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

82

Ferm

ín F

erre

roM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

gues de la comparsa servien de pas per 4 esquadres amb els vestits que la comparsa ha viscut al llarg de la seua trajectòria festera. En el següent bloc, les distintes generacions de components es representaven amb una carrossa ocupada pels majors de la comparsa seguida per carrossetes en forma de velers, amb els festers més menuts. Per darrere d’ells, l’excepcional Ball de les Galeres de la ciutat de Reus, que va acudir expressament per a participar en les nostres festes de la mà dels Marineros. A continuació, el Ballet Masters desfilava representant el llegendari monstre marí Du-dumbara, una mena de Kraken, símbol de les narracions dels mariners i dels misteris de la mar de tots els temps, que era fama habitava en les costes de Melilla. El seguiren una esquadra de moros, representant la resistència musulmana del nord d’Àfrica, i després una escenificació teatral d’una assalt a la fortalesa sarraïna. Una esquadra especial de dones, caracteritzades de guerreres amb traces de la Gorgona, donà pas a un altre ballet de Masters representant la nova vida dels cristians i pescadors en el port conquerit. Dos esquadres especials femenines els seguiren, una d’elles ma-nada per la favorita del Capità, donaren pas a un vistós ballet de veles que precedia la carrossa en forma de galeó del Capità, Jorge Campos, lluint un espectacular vestit de temàtica marinera, en colors blanc i blau, amb el casc decorat de veneres i una capa il·lustrada amb la imatge d’un tapís conmemoratiu de la presa de Melilla. La música que l’acompanyava era la marxa Llebeig, de Saül Gòmez i Soler, composada expressament per al Capità a petició de la seua esquadra. L’espectacu-lar escolta, amb cap batedor, tancava el seguici de la Capitania dels Marineros.

FOTO

: Raf

a Fo

rnés

- VI

DEO

-FRA

ME

FOTO

S: R

ubén

Mon

tava

- FO

TO-V

IDEO

9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

1183

Ferm

ín F

erre

roM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

Bucaneros, Estudiants (que també celebraven 150 anys i aprofitaren l’ocasió per a mostrar una esquadra amb el vestit original), Gusmans, Arquers i Cruzados desfilaren escampant alegria i mú-sica, i donaren pas a l’Ambaixada dels Contrabandistas, que adoptà com a tema el món bandoler del segle XIX en la serrania de Ronda.

El banderí de la comparsa i dos esquadres de gala obrien pas per tal que dos cavalls batedors mostraren les habilitats dels genets bandolers. Per darrere d’ells, desfilà l’espectacular banda mixta Agrupación Musical Nuestra Señora de los Reyes de Sevilla, convidada expressament per la comparsa per a l’Ambaixada, vestida amb l’uniforme de gala de la Guàrdia Civil i interpretant el pasdoble Nerva. Seguiren dos esquadres especials femenines amb cap batedor, i donaren pas a xiquets i xiquetes de la comparsa vestits a l’estil bandoler, acompanyats per la música i cançons del grup Asociación Cultural Folklórica Abul-Beka de la ciutat de Ronda, que manté un vincle especial amb la comparsa de Contrabandistes i les festes de Moros i Cristians d’Ontinyent. Sis alabarders d’Almansa a cavall escoltaven la presència de Carmen Canalejas i Carmen Pastor, Ambaixadora i Banderera cristianes, que desfilaven en carrossa, lluint vistosos tratges en color roig de temàtica andalusa, acompanyades pel Ballet Ópera al ritme de les notes de Carmen, de Bizet. Tancaven el seguici dos esquadres d’escolta, masculina i femenina, amb rics vestits d’estil bandoler, i dos caps batedors, Javier Pastor Reig i José Pastor Osca. Dos esquadres més de gala tancaren la desfilada Contrabandista i donaren pas a les filaes de Fontanos, Almogàvers, Asturs, Llauradors i Cides, que tancaren un Entrada Cristiana que s’allargà en excés des del seu comen-çament, trencant els bons registres de temps d’anys anteriors.

A les 22:30 de la nit, el tro d’una carcassa anunciava a tots el començament de l’Entrada mora, que enguany es veuria dirigida per Ximo Segura, Capità dels Taifas, els quals van centrar el boato en l’esplendor de la taifa de Denia.

Per a començar, després del banderí de la comparsa, un xicotet ball de veles amb l’emblema del lleó representava l’element marítim de la capital de la Marina, així com els seus vincles amb Mallorca i el nord d’Àfrica, des d’on rebria ajuda militar en més d’una ocasió. Per darrere, iniciava el bloc temàtic africà una espectacular escuadra formada per 10 anteriors capitans moros de les festes d’Ontinyent, cadascú amb el seu tratge original de capità, com a símbol de les taifes de la Península Ibèrica. Un ball d’estètica tribal representava, tot seguit, el sacrifici abans de l’enfronta-ment amb les tropes cristianes, i precedia una espectacular esquadra de negres, vestida amb un

FOTO

: Raf

a Fo

rnés

- VI

DEO

-FRA

ME

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

84

Ferm

ín F

erre

roM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

FOTO

: Rub

én M

onta

va -

FOTO

-VID

EO 9

tratge de gran fantasia i colorit. Per darrere, l’esquadra del lleó, amb cap batedor, amb un tratge de negre que mostrava, entre altres elements, un vistós casc en forma de cap de lleó. Va seguir la desfilada amb els Caminants del desert, en forma primera d’uns camells montats per beduins, que precedien dos esquadres especials de temàtica nord-africana, amb els colors blau i blanc de la comparsa. Un ballet guerrer anticipava la presència de la carrossa del tresor aconseguit com a botí de guerra. Seguidament, l’espectacular Ball de la Victòria, per la companyia Ópera, va causar l’admiració de tots, i preparava la presència de les filles del capità, que desfilaren de cap d’esqua-dra i cap batedor. Una carrossa amb un enorme lleó babilònic ens anticipava la proximitat del capità. Per darrere, un altre ballet precedia el pas de quatre cavalls negres tirant d’una quadriga montada per Ximo Segura, capità dels Taifas, desbordant d’alegria, que fa despertar grans aplau-diments del públic. Mostrava un vestit negre de reminiscències babilòniques, amb casc, cuirassa

FOTO

: Rub

én M

onta

va -

FOTO

-VID

EO 9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

1185

Ferm

ín F

erre

roM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

i adornaments en or vell; la seua presència montant una quadriga ens recordava temps antics. Just darrere d’ell, la seua escolta, amb un vestit agermanat al del capità, desfilava amb les notes de la marxa mora Chimo. Una última esquadra especial de dones amb vestit noble i l’esquadra de gala tancaren l’Entrada dels Taifas de 2010.

Moros Berberiscos, Moros Marinos, Chanos, Omeyas i Benimerins desfilaren pels nostres carrers i donaren pas a la comparsa d’Abencerrajes, que presentava l’Ambaixada Mora, seguint un argu-ment centrat en la llegenda dels Banu Sarrai. Començaren el boato amb un ball tribal en què les ballarines portaven grans màscares de lleons i tigres. Per darrere, una esquadra especial de dones amb cap batedor, lluint vestits i pintures que causaren com a mínim estranyesa en el públic per la seua difícil concreció histórico-geogràfica-estètica, i foren seguides per un ballet que figurava pergamins segellats, i que simbolitzava la crema de documents i llibres dels Abencerrajes. Dos esquadres de vestits especials amb temàtica noble, precedides per un altre cavall batedor, se-guiren dins la representació i obrien pas a la presència de la favorita Lourdes Torró, dalt d’una carrossa i seguida per dos esquadres de beduins. Un magnífic cavall de doma precedia una espectacular esquadra de negres, i un altre ballet anunciava la presencia de la carrossa de Pepe Torró i Manolo Martínez, Ambaixador i Banderer moros, acompanyats per Carlos, net de Manolo; els tres portaven vestits d’estètica inspirada en el llunyà orient, vinculats també a los ballesteros de Numidia dels versos de les Ambaixades de Cervino. Eren seguits per la seua escolta, i tancaven la comparsa esquadres de gala.

Kàbilas, Moros Espanyols, Saudites, Mudéjares i Mossàrabs tancaren una també excessivament llarga Entrada mora en un any que trencà la tendència positiva recent i va tindre una durada excessiva.

El dissabte 21, sense massa temps per al descans després de les Entrades, la ciutat despertava amb l’agradable fresca dels matins d’agost i la música de pasdobles de la Diana, que des de la Plaça de la Coronació escampava les seues notes pels nostres carrers, encapçalades per la com-parsa de Marineros i el seu capità, Jorge Campos. No tardaria en fer-se notar la calor, no obstant això, i a penes els festers es trobaven recuperant energies en els esmorzars de comparsa, a les 11:30 el tronar dels trabucs del Contraban ocupava el lloc protagonista, amb les comparses de Marineros i Contrabandistas enfrontats en simulats i irònics pleits que al llarg dels carrers de Go-mis i Maians van buscant la provocació, fins que en el castell de festes té lloc el parlament que reflecteix el desacord i la brega.

Només acabar, els carrerons de la Vila, ocupats per paradetes i públic, esperaven l’inauguració formal del Mercat Medieval, que va ser pregonada pel contrabandista José Bas Terol.

A la vesprada, la Baixada del Crist, acte especial com pocs, ens oferiria algunes novetats amb mo-tiu del 150 Aniversari. En primer lloc, la ubicació dels disparadors moros en les replaces adjacents

FOTO

: Rub

én M

onta

va -

FOTO

-VID

EO 9

FOTO

: Alb

erto

Cas

anov

a - O

BJET

IVO

1.1

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

86

Ferm

ín F

erre

roM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

al calvari de Santa Anna, que tenia com a objetiu poder fer una simulació de batalla més encer-tada. Aprofitant això, es va afegir un segon element, el parlament entre els legats cristià i moro, acompanyats pels càrrecs, en el calvari, davall l’ermita, per a recrear el repte que els cristians llancen al moros en baixar al Crist a la ciutat per tal que els ajude (amb els versos que escrigué en l’any 2000 José María Royo).

La Processó que seguia a la Soldadesca també es va dilatar en excés en la seua durada, i la imatge del Santíssim Crist no va eixir de l’escorxador fins a les 21: 45 hores, arribant a Sant Carles a les 22:30 hores. Amb tot, cal destacar que com a novetat es van incorporar, tal i com es feia antiga-ment, les barques de les comparses de Marineros i Moros Marinos, que ens oferirien una de les més boniques imatges de l’any, esperant al Santíssim Crist a les portes de Sant Carles per omplir-lo de pètals de rosa mentres era entrat entre aplaudiments.

FOTO

: Rub

én M

onta

va -

FOTO

-VID

EO 9

FOTO

: Rub

én M

onta

va -

FOTO

-VID

EO 9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

1187

Ferm

ín F

erre

roM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

Per la nit, tingué lloc el castell de focs d’artifici des del llit del riu, a l’altura del Pont Vell, seguit com sempre per un nombrós públic.

Diumenge 22 obria la jornada festera la Missa de Campanya a la Plaça de Sant Domingo, a les 6:30 hores, i sense pausa la Diana de Gala, que des de la confluència de l’Avinguda Dos de Maig amb el carrer Sant Josep marca l’inici del dia de gala de les nostres festes. Ximo Segura, el capità moro, va oficiar l’arrancada seguit de la seua esquadra i la comparsa de Taifes, seguint-lo la resta de filades al llarg del matí.

A les 11:10 del matí, la comitiva de càrrecs i membres de la Junta de la Societat de Festers es dirigí a la Plaça Major, on la Sra. Alcaldesa d’Ontinyent, Mª Lina Insa, i regidors de l’Ajuntament se sumaren als festers per assistir a les 11:30 a la Missa Major en la Reial Parròquia de Sant Car-les Borromeu, oficiada pel bisbe auxilar Enrique Benavent. En acabant la missa, càrrecs, Junta, escoltes i membres de la comparsa de Llauradors, abastits amb productes del camp, iniciaren el passacarrer que els conduiria pels carrerons de la Vila a l’Hospital de la Beneficiència, on farien l’especial visita als residents, realitzant donacions i convidant-los a dinar paella acompanyats pels càrrecs.

FOTO

S: R

ubén

Mon

tava

- FO

TO-V

IDEO

9FO

TO: R

ubén

Mon

tava

- FO

TO-V

IDEO

9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

88

Ferm

ín F

erre

roM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

Per la vesprada, sembla que el costum anual és que la Processó de Gala estiga acompanyada d’una contundent calor agostenca. A pesar d’això, la plaça de Sant Domingo, on comença, s’om-pli tots els anys de festers i públic, d’igual manera que quasi tot el recorregut; de fet, podem assenyalar que aquesta processó és una de les més belles i apreciades pel públic d’Ontinyent, però també de molts pobles del voltant, des d’on acudeixen expressament moltes persones per tal de presenciar-la.

Cal destacar que l’Aniversari va dotar aquesta processó d’un element no habitual que va causar gran admiració en el públic; es tractava de la presència, davant de la figura del Santíssim Crist, de festers vestits amb els tratges de les comparses desaparegudes, així com els vestits antics de les comparses actuals, en record de tots aquells festers del nostre passat que han fet processó davant del Morenet. La imatge del nostre patró, que és treta de l’esglèsia de Sant Carles a les 20

FOTO

: Raf

a Fo

rnés

- VI

DEO

-FRA

ME

FOTO

S: S

ergi

o Po

mar

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

1189

Ferm

ín F

erre

roM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

hores per a integrar-se a la processó, va iniciar el seu recorregut des de la plaça de Sant Domingo a les 21:10 i va arribar de nou a la Reial Parròquia de Sant Carles a les 22:15 hores.

A la nit, ja matinada de dilluns 23, tingué lloc a la 1:00 la recreació de l’antic acte de la Nit del Riu, traslladat a l’actualitat amb adaptacions lògiques i inevitables, amb una gran implicació de la Societat de Festers i les comparses de Moros Marinos, Marineros i Estudiants. Acte que va crear una gran expectació i va convocar una gran quantitat de públic, molt del qual, no obstant això, no pogué gaudir de l’espectacle a causa de les limitacions del lloc.

Dilluns de festes inicia els actes la Missa Concelebrada en l’esglèsia de Sant Carles, i a les 11 hores comença la disparada d’arcabusseria previ a l’Ambaixada Mora, situant-se els moros al Llavador de la Cantereria i els cristians a l’inici del Pont de Santa Maria. Com el dia anterior, el matí va ser calorós i el retronar dels trabucs va calfar més encara l’ambient de l’última jornada de la Setmana Gran. A les 12 hores, com de costum, els tocs d’anafils i trompes anunciaren l’alt el foc des del castell, necessari per a donar pas als parlaments del sentinel·la cristià. José Torró, l’Ambaixador moro, mostrà ame-naçador la voluntat del seu Capità i tractà de rendir la Vila amb les seues paraules. L’Ambaixadora cristiana, Carmen Canalejas, es va negar amb coratge i l’inevitable batalla va tindre lloc als peus del castell, on els capitans escenificaren una lluita envoltats del fum de la pólvora. La torre del castell mostrà el resultat amb l’alçament de la bandera de la Mitja Lluna i els cristians iniciaren un passa-carrer pels carrers de Gomis i Maians encapçalats pel seu Capità Jorge Campos.

FOTO

: Rub

én M

onta

va -

FOTO

-VID

EO 9

Per la vesprada, els festers assaborien les últimes hores dels dies grans de festes. A les 17 hores s’iniciaren de nou les hostilitats entre els bàndols, ressonant l’estrèpit de la pólvora fins que a les 18 hores, des del castell, sonaren els avisos de treva. Després de la negativa del Capità moro a rendir-se, representada en el pergamí esgarrat a la vista de tots, l’Ambaixadora cristiana dirigí el seu monòleg inicial, ple d’emotivitat i sentiment. L’Ambaixador moro no entrà en el joc i es va mostrar desafiant i tossut, encrespant els ànims cristians, que convocaren la batalla al crit de ¡Visca Ontinyent!, vitorejat per tots els presents. El duel als peus del castell representà la victòria cristiana i ens oferí la imatge de l’amistat festera, amb l’abraç dels càrrecs moros i cristians.

La Desfilada Final va ser molt més fluïda que els anys anteriors, cosa molt d’agrair tant pel públic com pels festers. El motiu principal va ser la instal·lació de la tribuna dels càrrecs en la placeta La-tonda, enfront de l’edifici de la Societat, on es feia entrega de les acreditacions a cada comparsa.

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

90

Ferm

ín F

erre

roM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

El dimarts 24 agost, dia de l’Aixabegó, la quietud als carrers contrastava amb l’estrèpit que els dies previs s’havia convertit en protagonista. Quietud que resultava apropiada per a l’inici del Solemne Novenari en la Reial Parròquia de Sant Carles.

El Sopar de Gala Fi de Festa és molt especial per distints motius: a part de ser pràcticament la despedida formal dels càrrecs de l’any, es converteix en una mena de resum-reconeixement de les festes en molts àmbits. En esta edició de 2010, a les 00:35 hores començà l’entrega d’agra-ïments, que enguany foren atorgats a: la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida, per la seua col·laboració en el Congrés; les comparses d’Estudiants, Marineros i Moros Marinos, així com a l’Ajuntament d’Ontinyent, per la col·laboració en la Nit del riu; a Saül Gómez per l’obra simfònica La porta de l’àngel; a Daniel Ferrero per la música per al pregó 150 Anys; al Centro de Danza Ópera, per l’espectacle del Pregó; al compositor Miguel Ángel Sarrió Nadal, per la creació de la marxa processional Al Morenet; als centineles de les Ambaixades, Poldo Linares i José Torró; i per a José Bas Terol, pel Pregó del Mercat Medieval.

FOTO

S: R

ubén

Mon

tava

- FO

TO-V

IDEO

9FO

TO: R

ubén

Mon

tava

- FO

TO-V

IDEO

9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

1191

Ferm

ín F

erre

roM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

A continuació, es va fer imposició de la medalla de plata de la Societat de Festers als membres de la junta amb un mínim de tres anys de dedicació i, tot seguit, es va fer entrega dels pergamins de la Societat als Capitans moro i cristià i al Pregoner de festes, els quals dirigiren unes paraules als assistents. Després, es van lliurar els premis als millors caps i esquadres adults de l’Entrada de 2010 a David Seguí Martínez, de la penya Contrabando, dels Contrabandistas, pels cristians, i pel bàndol moro a Toni Ribera Soler, de l’esquadra Alemaneta, dels Mossàrabs.

Una vegada entregats els premis, es va fer la lectura de mèrits del fester exemplar de 2010, el Llau-rador José Cucart Francés “Mingo”, qui va rebre un intens aplaudiment i nombroses felicitacions.

Per a finalitzar la nit, el President de la Societat va fer un resum de les festes de 2010, destacant totes les coses aconseguides en un any tan important, l’excel·lent imatge exportada a tot el món assenyalant també, com a negatiu, un lamentable gest que part dels músics de les bandes van tindre en el boicot a la interpretació de Chimo en l’Entrada de Bandes. Després d’afegir paraules

de felicitació i agraïment als càrrecs de 2010 i membres de la Junta, va cedir la paraula a la Alcal-dessa de la ciutat, qui va redundar en les paraules pronunciades pel President.

El dissabte 4 de setembre, a les 19 hores, va tindre lloc de forma excepcional amb motiu del 150 Aniversari, una gran dansada des de l’esglèsia de Sant Carles fins la plaça Major. L’acte recordava les antigues dansades que es feien en festes de Moros i Cristians i va registrar una notable pre-sència de públic.

El diumenge 5 de setembre, a les 11 del matí, es va formar el seguici amb membres de la Junta de Festes de la Puríssima, Junta de Festes del Santíssim Crist de l’Agonia, càrrecs, socis i festers fins l’esglèsia de Sant Carles per tal d’assistir a la tradicional Missa de Dobla, oficiada de forma excepcional per l’Arquebisbe de València, Carlos Osoro, qui va presidir també, de vesprada, la Processó de la Pujada del Crist. A les 19:15 hores, la imatge del Santíssim Crist de l’Agonia va eixir per la porta de Sant Carles, i va ser acompanyada, a part dels fidels i festers, pels membres de la Junta de Festes de la Puríssima, Junta de festes de Moros i Cristians, Llumeners del Santíssim Crist, President i càrrecs de 2010. Per darrere, tancaren la processó les autoritats civils, encapçala-des per l’alcaldessa, Mª Lina Insa, amb els membres del consistori, l’inspector de la Policia Local, el comisari de la Policia Nacional, així com el teniente de la Guàrdia Civil. En arribar a l’ermita de Santa Anna, després de resar un respons i sortejar els portadors del Crist, es disparà un castell de focs d’artifici que donà per finalitzades les festes de 2010, les del 150 Aniversari.

FOTO

S: R

ubén

Mon

tava

- FO

TO-V

IDEO

9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

92

Crò

nic

a M

ig A

nyM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

En aquesta ocasió, les celebracions del Mig Any Fester han tingut un element especial, ja que el temps i la programació dedicada a les celebracions del 150 Aniversari de la festa de Moros i Cristians arribava a la fi. El 12 de febrer de 2010 començaven tota una sèrie d’activitats que marcarien aquesta important efemèride per a la festa morocristiana ontinyentina i el 12 de febrer de 2011 concloïen aquestes celebracions amb un emotiu reconeixement a totes aquelles persones que al llarg d’aquest dilatat període de temps havien fet possible la festa de Moros i Cristians, tal i com se celebra actualment. El calendari d’aquestes dues celebracions, la primera del Mig Any i la darrera del 150 Aniversari, quasi coincidien i un dia abans de donar per finalitzat aquest, es feia la presentació del butlletí del Mig Any Fester 2011.

Així, el divendres 11 de febrer a les nou de la nit, tenia lloc al Saló d’Actes de la Societat de Festers la presentació del Butlletí del Mig Any Fester de 2011. En aquesta ocasió era el cronista de la Societat de Festers, Fermín Ferrero Sanchis, el que se’n feia càrrec de presentar aquesta publicació que tradicionalment s’edita en aquest moment fester d’Ontinyent.

Crònica del Mig Any Fester 2011Rafael Torró Martínez

VOCAL DE LA COMISSIÓ DE CULTURA I PREMSA

Foto

teca

Mus

eu F

este

r

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

1193

Crò

nic

a M

ig A

nyM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

Fermín Ferrero feia la seua particular lectura d’una festa que s’ubica a l’equador de l’any fester i que porta a la Societat de Festers i a les comparses a realitzar un nombre important d’activitats culturals, lúdiques i festeres. Al seu parlament ens invitava a consultar les pàgines d’aquesta publicació per conèixer quina era la programació; per saber de les primeres paraules, com a càrrecs de 2011, dels capitans, banderers i ambaixadors; per llegir els interessants articles allí publicats sobre diferents moments recents de la festa: notícies gràfiques festeres comentades, la publicació del llibre “Memòria gràfica de la festa de Moros i Cristians d’Ontinyent 1860-210”, Memento, el I Congreso Internacional de Embajadas y Embajadores i el breu comentari sobre els logos de les capitanies i ambaixades.

El diumenge, 13 de febrer, continuaven els actes del Mig Any 2011 i al casino de la Societat de Festers tenia lloc el XVII Trofeu infantil d’escacs. A les nou i mitja del matí, començava aquesta edició matinal d’escacs infantil amb la participació de dènou xiquets i xiquetes. La competició es va organitzar jugant quatre partides tots els participants aplicant el sistema suís. Per portar endavant aquesta matinal es va comptar amb la col·laboració del grup d’Escacs “Dinámica Actual” d’Ontinyent. El primer classificat va ser Sergio Alcaraz Moreno, en segon lloc es va classificar Victor Revert Enguix i la tercera plaça va ser per a Borja Guerrero Ruiz. Tots tres van rebre els corresponents trofeus entregats pels capitans, ambaixadors i banderers de les festes de 2011; a la resta de participants se’ls va fer entrega de la medalla commemorativa d’aquest edició del Trofeu infantil juvenil del Mig Any Fester. Va tancar l’acte el Sr. President de la Societat de Festers agraint la col·laboració del grup d’Escacs “Dinámica Actual” i la participació dels xiquets i xiquetes que van competir, així com la presència dels seus familiars i amics.

Foto

teca

Mus

eu F

este

rFo

tote

ca M

useu

Fes

ter

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

94

Crò

nic

a M

ig A

nyM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

El cap de setmana següent, els jocs de taula, els concursos escolars i la música festera protagonitzaven el segon capítol d’aquest Mig Any 2011. Així, el dissabte 19 de febrer, pel matí, al casino de la Societat de Festers se celebrava el XVIII Trofeu de bac i XI Trofeu de dominó, als quals, com és tradicional, havien estat invitats a participar tots els festers i festeres, organitzats en parelles i per comparses. Després del tradicional esmorzar, es va realitzar el sorteig per establir l’ordre de les partides, tant en la competició de bac com en la de dominó. Al voltant de les deu del matí començaven les primeres partides eliminatòries. El casino mostrava una important afluència de festers jugadors i festers espectadors.

Les partides de classificació van fer que arribaren a la final del trofeu de bac les comparses de Benimerins i de Mossàrabs, i es va classificar com a guanyadora la parella formada pels mossàrabs Manuel Torró Cambra i Ramón Gandía Sanchis, i com a subcampions la parella de benimerins formada per Francisco Penadés Parra i José Penadés. Al campionat de dominó, la parella guanyadora va ser la formada per Francisco Insa Lladosa i Rafael Torró Ribera de la comparsa de Moros Berberiscos en vèncer a la parella de la comparsa Kàbilas formada per Rafael Gandía Semper i José A. Ferrero Tortosa, que quedaren en segon lloc. Cal assenyalar que, per primera vegada, va participar una parella de dones en aquesta competició, membres de la comparsa Omeyas.

Posteriorment, a les set de la vesprada, al saló d’actes de la Societat de Festers, ple de gom a gom de xiquets i xiquetes acompanyats pels seus familiars i pel professorat dels centres que hi participaven, va tindre lloc l’entrega de premis als guanyadors dels XXIV concurs escolar de dibuix i pintura, així com del XXIV concurs literari escolar, quedant desert el II concurs escolar de fotografia festera. En

FOTO

: Rub

én M

onta

va (F

OTO

-VID

EO 9

)

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

1195

Crò

nic

a M

ig A

nyM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

acabar, també es van lliurar els guardons als festers guanyadors del XVIII trofeu de bac i del XI trofeu de dominó. Finalitzada l’entrega de trofeus, es va inaugurar l’exposició del XXIV concurs escolar de dibuix i pintura, aquesta vegada ubicada a la Sala Cervino del Museu Fester. Al voltant de tres-cents dibuixos, classificats per categories, omplien les parets d’aquesta sala. Aquesta exposició escolar es va poder contemplar, dins l’horari de visita del Museu Fester, fins a finals del mes de març, accedint a aquesta sala a través del mateix Museu.

Entre el dimecres 16 de febrer i el dijous 24 de febrer, en la programació festera del Mig Any es contemplava, com els darrers anys, la visita a les instal·lacions del Museu Fester dels alumnes de 5é de Primària dels centres de la localitat. Durant els sis dies previstos, al voltant de 350 alumnes de tots els centres de la localitat van visitar aquestes instal·lacions festeres.

Les visites estaven organitzades per les vesprades, dins l’horari escolar. Els alumnes eren rebuts per les persones responsables del programa escolar, comptant amb la col·laboració dels càrrecs del 2011. Durant la visita, els escolars contemplaven un audiovisual sobre la festa, se’ls explicava l’origen de les nostres festes de Moros i Cristians i les motivacions que van generar en Ontinyent el naixement de la festa morocristiana de l’època moderna, feia 150 anys. Posteriorment mantenien un col·loqui amb els càrrecs, fent-los tot tipus de preguntes i qüestions relacionades amb la festa. Quan es donava la circumstància de la presència d’alguns dels ambaixadors, els xiquets i xiquetes demanaven la primícia d’una mostra de les ambaixades de J.J. Cervino, i aplaudien emocionats en escoltar els fragments que els hi recitaven els ambaixadors. Acabava la visita amb un recorregut guiat per la tres plantes que conformen el Museu Fester, i realitzant jocs didàctics relacionats amb la festa i la música festera. Tots els xiquets rebien una beguda refrescant en acabar la visita. Cal agrair al professorat de tots els centres de la ciutat la incorporació que fan en la seua programació i en la seua tasca docent de totes les activitats festeres que des de la Societat de Festers es programen per a l’alumnat d’Ontinyent.

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

96

Crò

nic

a M

ig A

nyM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

El diumenge 20 de febrer, a les onze i mitja del matí, al Teatre Echegaray, es va celebrar el primer dels dos concerts de música festera previstos per a aquest Mig Any 2011. Aquest concert va estar a càrrec de l’Agrupació Musical d’Ontinyent. A la primera part, dirigida pel seu director titular, D. Enrique Alborch Tarrasó , es van interpretar les següents composicions musicals festeres: FANFARRIA DEL ANIVERSARIO, 2005 d’Ernesto García Climent; AGRUPATS (pasdoble, 2010) d’ Enrique Alborch Tarrasó; VALLIALBA (marxa cristiana, 2011) de Josep Ferrero Forcada; 150 ANYS (pasdoble, 2011) de Ferrán Sanchis Gandía; SELEG’NAIRÄM (marxa mora, 2011) de José Rafael Pascual Vilaplana; ODRÀCIR (marxa cristiana, 2011) José Rafael Pascual Vilaplana. La segona part va estar a càrrec del director convidat, Carlos Pellicer Andrés i totes les composicions que va dirigir eren creacions seues. I les que van programar i vam poder gaudir eren les següents: REGINA DE FESTES ( pasdoble, 2001), HAISSAN ( marxa mora, 2003), COLTELL ( marxa cristiana, 2008), JAIBO ( pasdoble, 2008) i KHAFAJA (marxa mora, 2004). Finalitzava el concert amb la interpretació de la marxa mora “Chimo” i l’himne d’Ontinyent.

El dilluns, 21 de febrer, s’encetava la setmana amb la inauguració d’una exposició de fotografia festera, organitzada conjuntament per la Societat de Festers i per l’Agrupació Fotogràfica Ontinyent, en una sala d’exposicions habilitada en el centre comercial el Teler. A les nou de la nit els Presidents de les dues associacions acompanyats pels càrrecs i un bon nombre de festers i veïns inauguraven

FOTO

: Rub

én M

onta

va (F

OTO

-VID

EO 9

)FO

TO: R

ubén

Mon

tava

(FO

TO-V

IDEO

9)

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

1197

Crò

nic

a M

ig A

nyM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

aquesta mostra fotogràfica que comptava amb un gran repertori de fotografia festera de molta qualitat. Aquesta exposició va poder ser visitada fins el 31 de març.

Amb aquesta selecció de fotografia festera, AFO celebrava el seu cinquanta aniversari; cinquanta anys retratant els personatges de la festa i tota la màgia que l’envolta. Aquesta exposició complementava les altres dues inaugurades dies abans al MAOVA i al Museu Fester. Totes tres mostraven una particular visió de la festa a través de les imatges d’un temps passat i dels orígens d’una festa que encara se celebra amb la mateixa intensitat.

La nit del divendres, 25 de febrer, tenia lloc al Casino de la Societat de Festers el tradicional sopar de gala del Mig Any Fester. Més de dues-centes persones es donaven cita per a acompanyar els càrrecs festers i els Primers Tro del 2011 en aquest àgape fester. Com és costum, l’acte va començar amb la recepció dels banderers, ambaixadors, capitans i pregoner amb les seus respectives acompanyants per part del sr. President i de tots els festers i festeres que omplien el recinte. Abans de començar l’acte, el sr. President, Rafael Ferrero Terol, demanava un minut de silenci després de recordar la figura humana i festera de Antonio Lacueva Olcina, que havia ocupat la presidència de la Societat entre els

anys 1968 i 1971, el sepeli del qual s’havia fet el mateix dia pel matí. En el transcurs del sopar es va imposar la insígnia de bronze de la Societat als càrrecs del 2011 i a tots els festers que s’havien incorporat a la Junta de govern en aquest exercici, en representació de la seua comparsa.

Després de la imposició de la insígnia, el Sr. Ferrero Terol, en el seu parlament, comentava sobre la il·lusió de les persones per ostentar el càrrec corresponent en les festes de Moros i Cristians perquè amb això manifestaven que la festa estava viva; de la profunda amistat que naix entre totes aquelles persones que comparteixen càrrec fester, una amistat que brolla de la festa i es trasllada a totes la facetes de la vida. Felicitava individualment a tots els càrrecs per la seua determinació i donava les gràcies a tots per la seua entrega a la festa de Moros i Cristians. Les marxes cristianes, mores i pasdobles van omplir de màgia festera la nit fins altes hores de la matinada.

El dissabte, 26 de febrer, pel matí se celebrava la jornada esportiva que tancava aquesta faceta del Mig Any Fester. Prèviament els dies 5 i 6 de febrer, es van jugar les competicions esportives del Mig Any: futbol, voleibol i futbet infantil. Els partits es jugaren al Poliesportiu Municipal, al camps de la Puríssima i a les pistes esportives del CEIP Vicente Gironés, el campionat de futbet infantil.

El campionat de FUTBITO INFANTIL es va disputar entre els equips de cinc comparses i la classificació final va ser la següent: 1r. Mudéjares, 2n. Mossàrabs, 3r. Berberiscos, 4t. Moros Marinos, 5é. Bucaneros.El campionat de VOLEIBOL va comptar amb la participació de 13 equips distribuïts en quatre grups. Les comparses que hi van participar van ser les següents: Mossàrabs, Moros Marinos, Fontanos,

FOTO

: Rub

én M

onta

va (F

OTO

-VID

EO 9

)

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

98

Crò

nic

a M

ig A

nyM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

Cruzados, Almogàvers, Moros Espanyols, Taifas, Saudites, Bucaneros, Berberiscos i Gusmans. Després de jugats els partits de classificació, el partit per al tercer i quart classificat, així com la final, el resultat va ser la següent: 1r. Almogàvers, 2n. Saudites, 3r. Llauradors 4t. Berberiscos. L’entrega dels trofeus als equips classificats en el campionat de futbet infantil així com els del campionat de voleibol, es va fer el diumenge 6 de febrer a les instal·lacions del Poliesportiu Municipal.

El campionat de FUTBOL 7 va tenir una important participació. Distribuïdes en quatre grups, setze van ser les comparses que es van inscriure: Mudéjares, Mossàrabs, Abencerrajes, Berberiscos, Marineros, Llauradors, Fontanos, Taifas, Moros Marinos, Benimerins, Contrabandistas, Bucaneros, Cruzados, Cides, Kábilas i Asturs. La semifinal i la final es jugaria a l’estadi el Clariano, setmanes després. El dissabte 26 de febrer, al camp del Clariano es congregaven festers de les quatre comparses classificades, per a animar als seus companys i gaudir dels partits de futbol que determinarien els vencedors. A les onze i mitja del matí, començava el primer dels partits, enfrontant-se els equips de les comparses de Taifas i Benimerins per a dirimir el tercer i quart lloc de la classificació. Després d’un interessant i disputat partit, resultaren vencedors els components de l’equip de la comparsa de Benimerins en guanyar per la mínima (2-1) a l’equip de la comparsa de Taifes. Poc després, començava el partit de la final entre els equips de les comparses de Cruzados i de Kábilas. Un altre disputat enfrontament on els dos equips ho van donar tot per aconseguir la victòria i del que eixia

FOTO

: Rub

én M

onta

va (F

OTO

-VID

EO 9

)

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

1199

Crò

nic

a M

ig A

nyM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

guanyador l’equip de la comparsa cristiana de Cruzados en véncer per l’ajustat resultat de 1-0. L’entrega de trofeus als equips classificats tancava aquesta nova edició esportiva del Mig Any Fester de 2011.

La vesprada d’aquest dissabte estava reservada per a la desfilada festera d’aquesta nova edició del Mig Any. A les sis i mitja de la vesprada i des de la placeta Alcalde Paco Montés, començaven a desfilar les esquadres de totes les comparses cristianes seguides de les esquadres de les comparses mores. A poc a poc, el recorregut fester, el mateix que s’havia recuperat l’any anterior, s’omplia d’esquadres i de bandes de música. La climatologia acompanyava i els molts veïns i veïnes que se situaven al llarg del Dos de maig i dels carrers de Gomis i Mayans contemplaven i gaudien d’aquest divertit i singular acte que els festers han millorat incorporant en la seua vestimenta algun element significatiu que identifica i distingeix la seu comparsa de les demés. Cavalls amb genets batedors

FOTO

: Rub

én M

onta

va (F

OTO

-VID

EO 9

)

i, fins i tot, animals exòtics -l’ambaixador i el banderer moro desfilaven a lloms de dos camells- formaven part d’aquesta desfilada del Mig Any. Finalitzada la desfilada, els festers continuaven la seua particular celebració a les seues corresponents seus festeres.

El darrer dia del Mig Any, el diumenge 27 de febrer, començava pel matí, en l’ermita de Santa Anna amb la celebració d’una missa en sufragi de tots els festers difunts, celebració religiosa a la qual assistien els càrrecs i membres de la Junta acompanyats per un important grup de festers i fidels. Posteriorment, al Casino de la Societat de Festers, es realitzava un esmorzar de germandat festera, abans de dirigir-se al teatre Echegaray, on s’anava a celebrar el segon dels concerts de música festera programats per a l’ocasió.

Les recentment remodelades instal·lacions del Teatre Echegaray, mostraven una magnífica afluència de públic i festers que omplia completament el seu aforament. A les onze i mitja del matí començava el concert que, en aquesta ocasió, estava a càrrec de la Societat Unió Artística Musical d’Ontinyent sota la direcció del seu titular José Francisco Mira Marín i per al qual s’havien programat les següents composicions musicals festeres: Cor de Festa, pasdoble (2011) de José Ureña Eiras, dedicat a aquest popular programa de la televisió autonòmica i que era estrenat en aquest concert; Creu d’Arsuf, marxa cristiana (2003) de José Rafael Pascual Vilaplana; Nadim Rashid, marxa mora (2000) de Saül Gómez Soler; Santos, Poetas y Guerreros, marxa cristiana (2001) d’Enrique Igual

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

100

Crò

nic

a M

ig A

nyM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

Blasco; Lleó I Remí, marxa mora (1997) d’Amando Blanquer Ponsoda. ; Guy’s Band, pasdoble, (1991) José V. Egea Insa; Fa 150 Anys, poema simfònic, (2010) de Daniel Ferrero Silvage (1r temps: carrer major de la Vila. 2n temps: Angoixa i pregaria al Crist de l’Agonia, 3r temps: Alegria i Festa); Alcázar de Elda, marxa cristiana, (2000) de Rafael Mullor Grau, El Berberisch, marxa mora (1961) del mestre José María Ferrero Pastor.

Després de l’intermedi i abans de començar la segona part, el President de la Societat de Festers es dirigia a l’auditori i comentava i valorava tots els actes que, des de poc abans de la celebració del Mig Any Fester de 2010 fins al 12 de febrer d’aquest 2011, havien constituït l’entramat fester, cultural i religiós de les celebracions del 150 aniversari de les Festes de Moros i Cristians d’Ontinyent. Valorava molt positivament totes i cadascuna d’aquestes activitats, que en alguns casos, com la celebració del I Congreso Internacional de Embajadas y Embajadores de la Fiesta de Moros y Cristianos, havien universalitzat la festa morocristiana d’Ontinyent pels cinc continents. En el seu parlament, agraïa als festers i a tota la ciutadania la seua participació en aquestos esdeveniments. Feia especial menció a la gratificant participació dels més menuts, els escolars de la ciutat, en els concursos i activitats que per a ells s’havien programat. Els seus dibuixos i treballs literaris retrataven i valoraven la nostra festa i eixa efemèride del 150 Aniversari. Reiterava el seu agraïment a ells, als centres escolars i als seus familiars.

Després de recordar, valorar i agrair als festers i als veïns pels actes celebrats en aquest Mig Any Fester que concloïa, presentava a la ciutat d’Ontinyent els càrrecs festers del 2011. El President els hi anunciava i cadascú d’ells s’alçava i saludava a tothom. Feia el mateix amb el Pregoner de les festes d’aquesta edició de 2011 i presentava a tot l’auditori al conegut periodista, director i presentador del programa televisiu de la televisió autonòmica Cor de Festa, Julio Tormo Ases. Finalitzava la seua intervenció manifestant el seu agraïment a totes les persones i institucions que amb el seu treball i col·laboració havia fet possible aquesta nova edició del Mig Any Fester. Després de finalitzat el programa previst per a aquest concert, era interpretada la marxa mora Chimo, amb tots els assistents dempeus balancejant-se amb la cadència marcada per emblemàtica composició de música festera. Finalment concloïa el concert i també el Mig Any fester 2011 amb la interpretació de l’Himne d’Ontinyent.

FOTO

: Rub

én M

onta

va (F

OTO

-VID

EO 9

)

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11101

Crò

nic

a M

ig A

nyM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

FOTO: Domingo Bataller - Exposició AFO Mig Any Fester 2011

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

102

Pre

gó

20

10M

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

Bona nit.

Voldria agrair a Rafa Sanchis la càlida presentació que ha fet. És per a mi un honor i un privilegi poder re-bre de la seua part unes paraules tan especials, encara que em permetreu que vos diga que no m’apanya molt això de la presentació, però per uns motius que no vos ho explicaré fins el final del pregó. Ja veureu.

L’any passat, el director encarregat de dirigir la interpretació de la marcha Chimo, Tomás Garrido, es va quedar un parell de dies a la nostra ciutat per a poder veure la Entrada de moros i cristians. I si trobar-se dalt d’este enteulat, rodejat de tantíssima gent quan dirigia la nostra estimada marxa mora ja el va impressionar molt, l’espectacle de l’Entrada l’endemà el va deixar amb la boca oberta, veient com unes representacions tan treballades i impactants eren posades en escena al carrer pels propis festers de les comparses, els soldats rasos.

I ho deia amb coneixement de causa: ell ha dirigit òperes, i és molt conscient de l’important treball de coordinació que es requereix entre la música, la representació i l’escenografia per a que tot isca bé... però amb professionals! Ací, la majoria som aficionats, que ens ha pegat per dissenyar vestits únics, donar idees per a ballets originals, escarbar en la Història per a desenvolupar i posar al carrer guions com en les millors pel·lícules, crear i interpretar peces musicals dignes d’una producció cinematogràfica... i, com deia, sense ser professionals, sense ser la nostra ocupació principal...

La veritat és que a nosaltres no ens estranya el fet; estem acostumats a gaudir d’un nivell espectacular en les representacions, gràcies al qual hem assistit a la recreació d’alguns passatges de la Història memo-rables, des de la preparació de batalles històriques, fins a l’organització de riques caravanes del desert,

Pregó de la Festa de 2010Fermín Ferrero Sanchis

PREGONER 2010

FOTO

: Rub

én M

onta

va (F

OTO

-VID

EO 9

)

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11103

Pre

gó

20

10M

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

passant per lliçons d’Història del nostre poble, com l’origen dels primers pobladors cristians o una mag-nífica exposició sobre la tradició del reg i l’ús de l’aigua, entre altres molts arguments que seria llarg citar. I gràcies a això, ens hem convertit en el referent de tot el món morocristià, encara que semble estrany: les coses que fem a Ontinyent són tingudes com a guia i base per molts pobles i ciutats.

Però la nostra curiositat va més enllà, i som capaços de crear i fomentar una cultura pròpia als llibres i programes especials de festes, plens com cap altre de continguts de la nostra Història i cultura, gràcies als quals disposem d’una informació que seria impossible trobar en cap altre lloc: curiositats del nostre passat, ontinyentins il·lustres, arqueologia, gastronomia medieval...

A part, la composició musical pròpia, que gràcies als Moros i Cristians està assolint nivells altíssims, amb poemes simfònics, marxes i pasdobles que ja desitjarien altres festes de tot lloc; i, el millor de tot, amb autors d’Ontinyent, i no pocs, començant per Dani Ferrero, que s’ha encarregat de delectar-nos esta nit. També la pintura, l’escultura i la fotografia... i segur que em deixe alguna cosa més, tenen un referent essencial el món dels moros i cristians.

Podem estar orgullosos i satisfets, perquè pràcticament cap altre poble o ciutat dedica esforços iguals per a fer una mena de difusió histórico cultural com la que fem nosaltres, amb els resultats que podem veure tots els anys.

Quin llibre parla de tantes coses com estes sense estar vinculat als Moros i Cristians? Quin llibre abarca tants aspectes i ens ofereix una panoràmica tan ampla i exhaustiva del nostre passat i present?

Quina festa dóna peu a que els propis festers, des del més humil al més erudit, dirigisquen els seus esfor-ços cap al seu passat històric i cultural com fem a Ontinyent?

Hem convertit la nostra festa en un vehicle cultural excepcional. De fet, podriem dir que gràcies als Mo-ros i Cristians molta gent coneix hui algun detall d’Ontinyent que d’altra forma li resultaria inaccessible, o simplement no s’hauria ocupat mai de conèixer.

Però, qui reconeix açò? Qui aprecia i dóna el valor que mereix als esforços d’eixos festers o aficionats? No sé si m’enteneu... vos ho diré més clar: en el cas, per exemple, del Llibre de Festes, quanta gent el fulletja només per a veure les fotos?... M’enteneu ara?

El que vull referir-me és que gaudim de magnífiques representacions, plenes d’imaginació, fantasia i sentit de l’espectacle, i damunt les aprofitem per a fomentar una difusió històrica que segurament de no

FOTO

: Rub

én M

onta

va (F

OTO

-VID

EO 9

)

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

104

Pre

gó

20

10M

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

ser així no es coneixeria mai, i després ens limitem a mirar unes quantes fotos o a queixar-nos perquè no ha eixit res de la nostra comparsa.

És curiós que cada volta tenim més accés a informació, però al mateix temps passem més d’ella. Tenim una gran quantitat de mitjans, de recursos i de formes de fer-los arribar al màxim de persones, però sembla que el desinterés és cada volta major, començant pels propis festers.

Possiblement estem enlluernats pels artificis i montatges que ocupen actualment les desfilades, que ens fixa la mirada en el fastuós present i ens fa creure que no necessitem saber res del nostre passat i oblidem que abans els costums i les formes eren altres. Només que mirem dos o tres dècades enrere, ja podem trobar diferències importants, especialment en les actituds dels participants en la festa.

A mi em vénen al cap, en eixe sentit, records des de les cadires al Dos de Maig, quan el que importava quan ens posavem a veure l’Entrada no era si els tratges de negre tenien alguna base real, sino l’alçada i colorit de les plomes del casc, quan el maquillatge era tan rudimentari que aquelles filades semblaven estar integrades per carboners que no havien passat per casa a llavar-se la cara; també són records de les carrosses atabicades de xiquets, esperant tindre un poquet de sort i que ens tocara seure’ns a la vora, per a poder escampar el confetti millor. Carrosses que era indiferent si anaven decorades amb escuts i alme-nes de castell o amb peixos de colorets... res, eren carrosses per a que un muntó de xiquets tinguerem una ocasió única de reballar coses a terra i a la gent sense que ens bonegaren els pares.

De xicotet, jo eixia en els Berberiscos, i el local que la comparsa tenia en Pintor Segrelles parava les taules al carrer després de les dianes i la gent anava i venia. Els xiquets corríem, tirávem petards i, quan ens cansávem, entrávem a dins per a demanar un refresc i fer una miradeta als quadres, als farols de la retreta penjats en la paret, a les fotos dels primers trons i capitans, i sobretot al banderí de la comparsa guardat en una vitrina. Sempre que s’havia de treure o dipositar, els xiquets ens arrimavem curiosos per a veure com José Antonio Matarredona, Chicharra, amb semblant seriós, guants blancs posats i delicadesa digna d’un cirugià, desroscava o encaixava lentament les peces del màstil, igual que si manipulara una relíquia de valor immens... que segurament per a ell ho era.

Quines coses. Potser eixes imatges ens queden guardades i oblidades, i s’activen més tard, quan volem que les coses siguen igual, o al menys es pareguen un poc a eixa infància, en la qual la festa tenia més de germanor i familiaritat. No vos sorprén recordar coses xicotetes amb una vivesa extraordinària? Jo

FOTO

: Rub

én M

onta

va (F

OTO

-VID

EO 9

)

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11105

Pre

gó

20

10M

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

no recorde bé la primera vegada que vaig desfilar de gala en l’Entrà, però no se m’oblida aquell primer any amb ma mare cosint el tratge mesos abans, aquelles teles que anaven prenent la forma poc a poc, el nervi de no veure’l mai acabat, les primeres proves davant l’espill, i per fi la roba a punt el matí de di-vendres de l’Entrà, els ferros, el gorro, la capa, les sabates (plenes de cotó-en-pèl, perquè eren grans, per aprofitar-les uns quants anys...), la faixa, l’espingarda... i el procés quasi matemàtic de vestir-me ajudat per ma mare... Sembla que en ocasions, la memòria ens tria a nosaltres i ens sorprén amb un record transparent del moment menys esperat.

Sé que açò per a alguns no és més que una evocació de records i moments de la infància que no seran mai igual, que en ocasions els protagonistes voldriem almenys poder donar de forma pareguda als nostres fills. Però ho he portat a colació perquè han sigut formes de fer i viure la festa tan importants com les de hui tenim, que van tindre el seu moment, en què van donar sentit a les vivències de molts festers, i finalment foren substituïdes per altres. Cada moment, cada època, ha tingut unes modes, unes idees, unes caracte-rístiques i unes formes de ser viscuda que l’han definit, i que han aportat la matèria prima per a la nostra memòria. Jo em quede prop. Per més que vulga, els meus records no van més lluny de fa uns 30 anys com a molt. Però anècdotes i històries hi ha de sobra, i no soc el primer ni seré l’últim en versar-les.

Però jo voldria donar a eixos relats un significat més útil, perquè, digueu-me idealista, però pense que les batalletes poden servir per alguna cosa més que per a fer dormir. Moltes d’elles han sigut conservades, com vos referia abans, als Programes de festes. Altres, s’han perdut irremediablement, i no podem menys que lamentar-nos per no saber com foren unes festes que enguany celebren segle i mig. Són històries que ens posen en contacte amb el nostre passat i ens ajuden a entendre’l, de manera que si s’obliden, cada volta ens distanciarem més d’aquells que ens han precedit i acabarem perdent el contacte.

Igual que algú que ha passat molts anys lluny del nostre poble, i quan torna mostra una gran sorpresa en veure com són les festes que ell recordava d’altra manera, no deixe de preguntar-me què pensarien eixos ontinyentins de mitjans del segle XIX si pogueren veure en què s’ha convertit aquella festa seua, humil i sentida, que amb prou dificultats era renovada un any darrere d’un altre. Aquells voluntariosos i inquiets avantpassats nostres que van poder dir “En altres pobles prop d’ací celebren Moros i Cristians tots els anys i no s’han d’esperar a casos especials, com ací. Podriem fer igual, i no haver d’esperar tant, i com ja tenim alguns vestits i alguna barca des de fa molts anys, no costaria res...”.

Festes humils, però molt significatives. Gent que s’ajuntà baix el nom de Tomasines, de Mariners, d’Estudi-ants, de Capellans, de Moros del Rif, de Moros de la Cavalleria, de Moros del Rei, es vestiren ordenaren a la

FOTO

: Rub

én M

onta

va (F

OTO

-VID

EO 9

)

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

106

Pre

gó

20

10M

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

banda “avant”, i desfilaren pels carrers d’aquell Ontinyent omplint de música i alegria les cases. Hui ens costa imaginar l’impacte que aquella festa causava a tots. Si volguerem aproximar-nos un poc a la seua experièn-cia, deuriem estar mesos i mesos sense televisió, ni telèfon, ni ràdio ni ordinadors ni res... i sense futbol, que no arribaria al nostre país fins unes dècades després. Sabeu com es porta tot això? Bé, la qüestió esportiva és fàcil, es cobria amb la pilota valenciana. El temps s’ocupava xarrant amb la gent, al carrer, al bar, a la vora del foc o asseguts en cadiretes de boga a la porta de les cases. La música era la que cadascú sabia tocar o xiular, i les coses més espectaculars que podien veure aquells ontinyentins que no disposaven d’autovies ni túnels ni camins en condicions, depenien d’aprofitar la mili o el viatge de novios.

En eixe Ontinyent de 1860, dins un país molt empobrit, esguitat per les guerres i per les epidèmies, en el qual un de cada tres xiquets nascuts morien abans dels 5 anys, i els majors podien amb molta sort arribar als 50 anys, el fet de trobar-se un bon dia amb un grup de veïns que decideixen posar-se uns vestits d’aparença antiga fent passacarrer amb bandes de música degué ser molt especial. Van prendre les formes de l’organització militar del seu moment, a la qual estaven acostumats per pura necessitat i costum, no només per haver els hòmens de realitzar el servei militar, sinò per les continuades guerres que durant tot el segle XIX van esclatar dins el territori espanyol amb els carlistes, o a fora d’ell, al Nord d’Àfrica i a les últimes colònies. Eixa estructura militar va donar lloc, per exemple, a la formació d’esqua-dres de gastadors, que en l’exèrcit del moment eren els sapadors, aquells que obrien pas en els camins i establien els campaments per tal que el gros de l’exèrcit en campanya fera nit, i per això portaven serrutx, pics, pales, motxiles i devantals, obrint pas a la comparsa, que desfilava darrere. També, encara que alguns s’estranyen, en aquelles primeres festes figuraven els sergents (a la manera que encara hui conserva Bocairent), que eren una mena de caps instructors que supervisaven l’ordre i la correcció en les formacions i les maniobres; i els caps d’esquadra eren això, caporals, els que manaven de la filà a l’hora de moure o parar, i la filà els tenia com a referent que no perdien de vista, de forma que les maniobres i balls resultaren perfectament coordinades. Fins a tal punt reflectien l’organització militar, que hi havia una ordenança des de temps de Carles III a fi que aquells festers es posaren barbes postisses i es pintaren la cara, de forma que es diferenciaren bé de l’exèrcit vertader. Van prendre la imatge d’allò que podien o tenien més a mà, sense un interés en el passat històric, més que el record de la invasió napoleònica, a penes 50 anys abans.

Aquesta despreocupació pel passat llunyà era comprensible: poca gent tenia estudis per saber míni-mament quina era la Història que portavem darrere, i sobretot, des de feia anys que es celebraven les

FOTO

: Rub

én M

onta

va (F

OTO

-VID

EO 9

)

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11107

Pre

gó

20

10M

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

soldadesques de moros i cristians es ressaltava un valor més de “present” que de passat, i les guerres al Nord d’Àfrica eren el motiu per excelència per a celebrar les victòries del moment. De fet, com a curio-sitat, els primigenis components de la comparsa Mariners vestien a la manera dels servents de marina de l’Armada espanyola de finals de segle XIX, mentres alguns dels moros ho feien a la dels enemics del Marroc del moment, probablement en més d’un cas amb vestits originals, portats com a botí de guerra pels combatents.

Hui ens costa entendre aquelles festes, igual que aquells fundadors s’estranyarien de veure en què les hem convertides. Estem tan acostumats a representacions centrades en la història medieval, que deter-minades comparses, com els Llauradors, Estudiants o Contrabandistes, són apreciades com “fora de lloc” o “inadequades” per part d’alguns. Però les idees que servien de base per a la festa als seus inicis tenien a veure més amb l’afirmació com a poble, ressaltant les victòries front els agressors. En eixe sentit, la in-vasió francesa de 1808 va suposar una revitalització de les celebracions de moros i cristians, bàsicament per la idea de l’atac rebut i, sobretot, pels abusos que els francesos van cometre entre la població i el patrimoni, que van motivar una reacció de defensa “front a l’enemic”. Per això trobem a les festes més antigues comparses com l’Antiga Espanyola, Llauradors, Contrabandistes, Capellans, Mariners... perquè van ser els que van lluitar front els francesos: “nosaltres, els bons” i “ells, els roïns”... en defintiva, el bàndol cristià es presentava com els defensors dels costums propis, que eren cristianes. Amb el temps també es fundarien comparses de Biscaïns, Terç de Zuavos, Aragonesos, Cavalleria Cristiana... de forma que el bàn-dol de la Creu ha sumat partidaris des de totes les òptiques que permetien entendre una defensa dels valors hispanocristians front a un enemic no únicament musulmà o islàmic. Si ens posàrem en el lloc d’aquells avantpassats nostres del segle XIX que van començar a fundar comparses, pensaríem que la celebració de Moros i Cristians no era tan important pel seu ajust a la Història, com pel fet de representar grups o col·lectius que defenien la cultura pròpia del moment.

El record viu de la Guerra del Francés, els primers moviments constitucionals i la confrontació entre liberals i conservadors... tot això es va veure reflectit en les celebracions dels primers anys. Els liberals ata-caren l’Esglèsia i la Monarquia, i van eixir a festes, per tant, com a moros... i com a Capellans a Ontinyent, fent burla del clero. I els carlistes, que defenien els valors tradicionals cristians, van respondre fundant filaes de Vizcaínos o Zuavos. Aquestos Zuavos, per cert, distingits en Itàlia en la defensa dels Estats Pon-tificis, es van incorporar als Moros i Cristians al bàndol de la Creu en 1878, després de la Tercera Guerra Carlista, amb el mateix uniforme de combat, i com a curiositat dir que es van trobar en algun poble (com Sax) amb la formació d’una comparsa de Garibaldins, que eren els seus enemics a Itàlia. Això de la histo-ricitat vindria després, i més influïda pel cinema que pels llibres.

Què pensaria un d’aquells fundadors de fa 150 anys? Què veuria en les festes d’ara? Segurament, s’emo-cionaria en veure com es conserven alguns actes pràcticament igual, com la Baixà del Crist, i fins i tot es sorprendia amb algun dels nous, com l’Esmorzar de la Llàgrima, que no dubtaria en aplaudir, o la massiva interpretació de Chimo; s’impressionaria en veure la gran quantitat de festers participants, i de

FOTO

S: R

ubén

Mon

tava

(FO

TO-V

IDEO

9)

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

108

Pre

gó

20

10M

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

comparses, i de la varietat i riquesa de vestits, però crec que eixe hipotètic testimoni no deixaria de trobar enyorança per les comparses desaparegudes... no trobaria les alegres Tomasines, que cantaven cançons a les xiques mentres desfilaven exaltant el seu vestit, o els Capellans, tan conflictius ells, però, mira, en no estar quin buit que fan, o els Churros, tan estimats per tots... no veuria ja, sorprés, esquadres de gastadors, i li cridaria molt l’atenció com ballen hui els caps d’esquadra, i sobretot que no fan cas de la pròpia esqua-dra... tampoc deixaria de sentir un buit amarg en no trobar-se la desenfadada retreta o la populosa Nit del Riu, o en veure en què s’han convertit les alegres dianes, des d’antic sempre plenes de gent, i ara, ja veus... o l’alardo, un acte que per a ells era com un assaig per a l’Entrà, i ara el trobaria com una simple bufonada.

Coses que s’han perdut perquè ja ningú recorda... quina diferència de festes... no és com si nosaltres no ens reconeguerem per tant com hem canviat al llarg de la vida?

¿I si tot açò ens passara a nosaltres, els de hui, els que estem ací, els festers del segle XXI, del 150 Aniver-sari? Què passarà quan d’ací 100, 150 o els anys que siga ens estudien a nosaltres? Ens veuran estranys i absurds en més d’un punt, no cap dubte. Segurament, coses que hui ens pareixen quasi essencials, com els arguments dels boatos, les esquadres especials o les carrosses dels càrrecs, en el futur seran vistos com una curiositat que a penes els mereixerà un parell de línies escrites.

Vos heu parat a pensar quina imatge tindran de les festes actuals en el futur? I, ja posats: què voldriem que vegeren, que estimaren i que respectaren de totes les coses que fem hui?

¿No tindriem el desig de seguir trobant la nostra comparsa desfilant pels carrers, la barca Almanzor en l’Entrà, o la Méndez Núñez al Contrabando? No ens doldria en l’ànima deixar de veure posat el majestuós castell, igual que altres tantes coses en les que hui ni reparem perquè són vistes com les més normals? El moment de veure eixir el Crist per la porta de Santa Anna sota l’atenta mirada de tots, baixar de l’ermita disparant en el seu honor, fer la processó per la Cantereria, Pont Vell, Plaça de Baix, Porxet... tants mo-ments de les nostres ambaixades... són coses molt emotives que trobem sense problema tots els anys, i no ens adonem fins a quin punt són importants. I seria una llàstima haver-ho de comprovar quan ja no les tinguérem, perquè les hem perdut.

No deixem de fer esforços per a crear una festa que trascendisca, que vaja més enllà i siga recordada, però com sabem que els esforços de hui es convertiran en memòria del futur? Ara, recordem amb gran emotivitat detalls i anècdotes del passat que en el seu moment experimentaven com la cosa més nor-mal, en les quals quasi ni reparavem, i que hui es converteixen en moments preciosos, que volem retin-dre al màxim, però que s’escapen com l’aigua entre les mans.

A tots ens agradaria que ens recordaren i respectaren el nostre llegat fester, i precisament això és el que no hem fet nosaltres des de fa més de 50 anys amb el nostre passat. Hem perdut la nostra pròpia memòria, esplendorosa, cegats per la llum d’uns espectacles visuals que pronte oblidarem o no tindran relevància.

La ignorància ens fa perdre allò que som i que tenim. La ignorància que no ha sabut donar-li al nostre passat el valor que tenia i té, i per això l’hem allançat a perdre, amparada moltes vegades en actituts sobrades de “això no val per a res”, o “és sempre el mateix”... ¿És que tenim vergonya de la nostra me-mòria? ¿Ens fa por recordar allò que hem sigut? Enguany, aprofitant el 150 Aniversari, hem pogut as-sistir a una fita tan important com la Desfilada Històrica, recull de la nostra memòria festera, un album de fotografies viu, tret al carrer, sobre nosaltres mateixos com a festers dels Moros i Cristians d’Onti-nyent. El gran esforç que ha requerit per part dels seus organitzadors, des de membres de la Junta, amb Joanvi Martinez i Toni Morales al cap, fins a les pròpies comparses i col·laboradors voluntaris, que durant més d’un any han dedicat energies i temps com no està escrit, mereix el màxim reconeixement i el nostre sincer elogi: si per a començar les festes, este matí hem recordat aquells que ja no estan entre nosaltres en un just homenatge, per a celebrar 150 anys de festes no podiem menys que recor-dar tot allò que ha format part de nosaltres i en un moment o altre ens ha deixat, però que ens ajuda a entendre allò que som. Comparses, vestits, balls, banderes... la seua aportació i la seua presència en

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11109

Pre

gó

20

10M

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

un moment donat són la base sobre la qual construïm hui les nostres festes, i oblidar això seria una traïció a aquells que ens han precedit.

Hem d’aprofitar l’aniversari, els 150 anys que ens precedeixen i dels quals formem part, com a punt d’in-flexió i fer-nos algunes preguntes; sobretot, al fil de veure en la Desfilada Històrica allò que hem sigut, podriem ara plantejar: i quina festa volem ser? Cap on volem anar? En què volem convertir-nos?

Volem ser una festa espectacular? Correcte, això ja ho som, i no és difícil... diners en mà, “això què val? això ho pague jo...” però festes en eixe plan hi ha moltes iguals, sense a penes diferències. Si parleu amb qualsevol turista, només que siga de València, i li nomeneu les nostres festes, és molt fàcil que vos diga: “ah, sí, en la meua falla també en fem, i al Marítim, i a Alaquàs, i a no sé quants llocs més...”. Vosaltres segur que saltareu diguent “Mera... lo mateix serà... espai este...”. I és cert, no tenen res a veure, els nostres Moros i Cristians peguen un repassó de llarg a qualsevol lloc o festa que es vulga comparar, però si els de fora no ho han notat, no serà que estem fallant en alguna cosa? No serà que som nosaltres els primers que no sabem el que tenim? No ens estarem equivocant en les coses a valorar de la nostra festa?

Com a mínim, si volem ser coneguts en el món fester, no podem vendre el mateix que fan tots, perquè d’ací quatre dies amaneixerà qualsevol poble o ciutat que ens superarà sense problemes, encara que porte poquets anys fent festes. Si volem destacar, hem de fer servir allò que ens fa diferents i únics: la nostra memòria, les nostres tradicions.

Si volem demostrar que som la millor festa de Moros i Cristians, no podem dependre únicament de bo-atos espectaculars ni de retransmissions televisives. És la memòria del nostre passat la que ens fa únics... eixa Nit del Riu que enguany tindrem la sort de tornar a veure, eixa Baixà del Crist, eixe Esmorzar de la Llàgrima, eixes ambaixades, tantes comparses que són elles mateixes Història viva, i tantes altres coses... Sense el nostre passat, els Moros i Cristians d’Ontinyent només poden aspirar a ser un carnestoltes buit de significat, molt paregut a altres que es fan ja pertot arreu, una festa de disfresses molt elegant de la qual ningú sap bé què es fa ni per què.

I per aconseguir-ho, potser només es tracta de repartir millor les energies que ens mouen en la festa, sense excepcions, perquè tan necessària és per a la festa la memòria i la cultura com la diversió. Tanta falta fan la cultura i Història local, les exposicions o les composicions musicals, com els esmorzars en la caseta de Manolo el chano, o els sopars en la caseta de Toni Micó, els concursos de paelles, les vaquetes... el problema són les exclusions, quan ens ho juguem tot a una sola carta, quan per gaudir d’una part,

FOTO

: Rub

én M

onta

va (F

OTO

-VID

EO 9

)

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

110

Pre

gó

20

10M

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

arraconem l’altra. Perquè potser hem pecat escorant la nau cap a un dels costats, arriscant-nos a que faça aigua i s’enfonse.

Em recorda quan repassava fotografies dels anys 40, 50 i 60 dels Fontanos, amb aquell vestit primer de les sandàlies, les corretges i la creu al pit, el casquet i la porra... amb esquadres dianeres ben formades... sempre amb la impressió d’una rectitud i formalitat que després, fora dels actes, diguem que “es compensava”. En efecte, la meua àvia Carmen, en glòria estiga, i el meu avi Pepe, em contaven la “contrapartida”: “males buferes no agarraven els fontanos en la caseta de Santa Anna per a la Pujà... pos ell... menuts brutos... pujaven unes gar-rafes plenes de café licor, i sacs de cacau i tramús, i es passaven el dia bevent i menjant sense parar...”. La caseta en qüestió, que ara és dels meus pares, segur que molts la coneixeu: és la que està als peus de l’ermita de Santa Anna, que tots els anys per la pujada del Crist obliga a fugir a càrrecs i membres de la junta amb una traca que tiren en honor al Crist quan para davant la porta; s’ha de dir que eixa traca posa a prova la templança dels portadors del Crist quan han de resistir l’impacte de la carcassa gran davant la seua cara, de manera que, senyors portadors, si voleu donar gràcies per eixa prova de valor, parleu amb mon pare.

En tot cas, com deia, la qüestió és que si els festers de les comparses no tingueren tants moments de passar-ho bé, de cometre alguns desficacis, d’esmorzars sonats i fideuaes nocturnes o arrossos negres, els moros i cristians es convertirien en un teatre massa formal i seriós com per a trobar un alicient que el fera perdurar tants anys. Però, al mateix temps, si els moros i cristians només foren una exaltació de la desmesura alcohòlica, on no importara si eixim a l’Entrà o ens quedem reballats per algun portó, creieu que la festa hauria complit 150 anys? No, ni de lluny. Una festa que es base només en eixa premissa d’abús en el menjar, en el beure... i en altres coses... no hauria necessitat tant de montatge, però sobretot, no hauria aconseguit guanyar els nostres cors com ho han fet els nostres Moros i Cristians.

Per a que la festa continue el seu itinerari exitós, potser no necessite canvis importants, ni modernitza-cions, ni coses rares. Crec que en realitat és necessari que els moros i cristians cobren un nou sentit, un nova forma de ser vistos per nosaltres, pel públic i pels nostres fills, perquè si no ho fem, correm el risc de convertir-nos en un gegant amb peus de fang.

Hem de donar-li un nou sentit a allò que fem quan eixim a festes: si la festa és un teatre, no deu avorrir al públic; i si també és diversió, l’excessiva formalitat i la saturació de detalls intrascendents pot ser letal.

FOTO

: Rub

én M

onta

va (F

OTO

-VID

EO 9

)

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11111

Pre

gó

20

10M

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

Però alerta, que tampoc hem de cometre l’error de convertir-nos en l’orquestra del Titanic, que va aliviar a la gent desesperada mentre esperaven la fi, ofegats en la debacle del famós transatlàntic. No. Els mo-ros i cristians no poden ser un consol quan no ens queda res més. Al contrari, deuen convertir-se en un estímul que ens ajude a resorgir, en una espenta per a que la resta de les coses de la nostra vida puguen aconseguir-se millor. Des de fa un parell d’anys, immersos com estem en la delicada situació econòmica, no són pocs els que m’han preguntat “xe, tu que eres psicòleg... com és possible que la gent, estant les coses com estan, s’agafen a la festa amb tanta força o més que abans?”

I és molt senzill. Perquè sense festa, sense alegria, sense celebracions... ens ofegariem... cauriem en un es-tat de profunda depressió... penseu-ho bé. No hi ha poble, cultura o civilització, ni grup de gent oprimit, esclavitzat o empobrit, al llarg de tota la Història, que no haja disposat d’un lloc, per xicotet que siga, per a fer una festa, la més simple, la més raquítica, però la que els omplia d’una mica d’alegria i il·lusió que els permetera seguir albergant esperances per al seu futur o el del seus fills. Fins i tot els pobles sotmesos han celebrat festes: pots llevar-me la llibertat, però no em lleves les festes.

Per això, seria molt trist que ara els nostres moros i cristians es quedaren com un simple recurs analgèsic, que no jugue un paper d’impuls enmig de la situació actual. Fa 25 anys, amb l’exitós Congrés, vam ser el referent de tota Espanya en matèria de festes, i no va ser de bades. Al contrari: creieu que hui seriem igual de coneguts si no s’haguera celebrat aquell congrés? Enguany, hem donat un pas més enllà, un pas de gegant, i hem aconseguit que amb motiu dels Moros i Cristians visitants de 12 països acudisquen a Ontinyent, ens coneguen i ens estimen gràcies al Congrés d’Ambaixades i Ambaixadors, i això sense contar amb tots els llocs contactats que no han pogut vindre, que han rebut informació de les nostres festes i del nostre poble, i que ens han transmés la seua admiració i afecte en la distància, desitjant vindre només puguen... sabeu que hi ha llocs on estan posant els videos de les nostres festes en les escoles per a ser visionats per tots? Si este és el llistó actual, què intentarem aconseguir d’ací 25 anys? Siga el que siga, no ho hauríem fet si no haguerem donat mai el primer pas, que es creure que podem i devem.

Si volem ser recordats per unes festes immillorables, necessitem la conjunció d’unes energies reunides enguany com poques voltes per aquells que ens representen. Tenim la sort de tindre l’enriquidora apor-tació dels que venen de fora: Rigo, dels cides, que ens ajuda a apreciar millor coses que no vegem per pura rutina, i que per a ell són extraordinàries; i visions més eclèctiques de la festa, com la de Miquel Gironés, que és també el primer en passar-ho bé.

La joventut plena d’il·lusió ens l’aporten Lucía Gil i Lucía Sáez, i en conéixer-les no podem més que tindre molta confiança en el futur. Potser no per casualitat els seus noms ens aporten llum...

La templança, el saber estar i el saber passar-ho bé van a càrrec de Xisco, de Toni Micó i de Jordi Piera (que ha acudit a tots els actes). I la capacitat de fer-te sentir a gust i de transmetre tranquil.litat, de Toni Ribera (que és un fester com la copa d’un pi) i de Manolo el chano, amb qui no vos avorririeu mai.

Modesta, fent honor al seu nom, no ens ha posat fàcil descobrir el patiment que molts tenen perquè tot isca bé, amagat en forma de discreció, de no voler destacar, i s’ha vist acompanyada per Salva Vilaplana (llauradors), María Navarro (creuats), i Jose Ramón Francés (arquers), qui com a bon músic, pateix també molt quan la música festera no s’interpreta com cal. Alguns, com Fran, fan servir la discreció per a després matar-les callant...

Tenim l’alegria sincera de Jose Enrique, que vos sabrà contagiar sense problema, i la picardia de Rafa Arcos i de Sali, qui a més m’ajudarà que la memòria del Morquí no es perda...

Manolo Sanz és un nervi, i a voltes sembla que quan encara no estem en festes, ell ja està pensant en les de l’any que ve, però enganya molt dóna gust parlar amb ell de festa.

Vicent Revert i Miquelet porten el comboi en la sang, i ho deixarem en això, en comboi, per no dir altres coses que quedaran en petit comité...

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

112

Pre

gó

20

10M

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

La millor herència familiar festera l’arreplega Sergio Guerola, que amb son pare, el “senyo” Pepe, sa mare Vicenta, i els seus germans no poden patir de res en qüestions de festa... Aquesta tradició familiar en alguns casos implica viure la festa amb una passió desbordada que ens arriba a tots els que estem a prop, com Manolo Penadés fa igual que son pare.

Qué fàcil és conéixer a Patri: ella és tot en la festa i tot per la festa. És tradició familiar, és l’experiència festera d’haver sigut quasi tot, igual que son pare, és passió, és responsabilitat...

No pot faltar dins els moros i cristians la millor amistat plena de compromís, la que pot arribar a oferir com poca gent el fontano Javi Mollà.

Per descomptat, Pepe Torró i Manolo, ambaixador i banderer, són la imatge viva dels moros i cristians: Pepe és eixe cap d’esquadra exultant, sempre somrient, que no pot desitjar més quan alça l’espasa i rep les aclamacions de tots. I Manolo, sempre prop i atent a que no ens falte de res i que ho passem tan bé com ell sembla que s’ho passe sempre, estiga en festes o no.

Les contrabandistes Carmen Canalejas i Carmen Pastor no poden amagar la passió per la festa que han portat ben a dins des de sempre; Carmen Pastor aprofitant una rica tradició familiar, filla de capità, coneixedora de la festa des de ben xicoteta, que l’estima com ningú; i Carmen Canalejas demostrant un especial amor per les nostres ambaixades, que ens sabrà fer apreciar com poques voltes hem tingut ocasió. Ja veureu com enguany ella i Pepe ens posen un nuc en la gola...

Jorge, el nostre capità mariner, fa honor al seu càrrec amb seguretat i decisió, capacitat d’iniciativa, de treball i de passar-ho bé, i no pot demanar més que ser capità dels Mariners en un any com este 150 anys de festa i de Mariners, i ell al capdavant de tots els cristians, arrancant d’ací uns dies l’Entrà que serà de les més recordades. Quin privilegi tan gran... I Ximo, el nostre capità taifa, és segur que ens farà arribar alegria i il·lusió que desprén a cormull. Ximo sap com fer que les coses siguen fàcils, sap com fer-nos sentir a gust, com fer-nos riure. Qualitats perfectes per a un capità moro... i taifa.

La festa ens necessita a tots, i podem celebrar que un any com el 2010, 150 anys després de la inau-guració dels actuals Moros i Cristians, disposem d’un grup de càrrecs que faran que la festa continúe viva i triumfant. Les seues qualitats són una garantia per al futur, i potser només necessiten un últim element per a que la festa siga plena. No heu caigut en quin és? Si és molt fàcil... la festa requereix tot el que hem nomenat... però també necessita al públic.

Què seria de les nostres desfilades si no hi haguera públic? L’Entrà, les dianes, les processons, les am-baixades... tot això perdria el seu sentit si no hi haguera públic expectant; eixos turistes que ens desco-breixen sorpresos i admirats, o els forasters que ja saben que no poden perdre la nostra cita. No podem oblidar als familiars de tots els que eixim a festes, que devotament ocupen les cadires o balcons el dia l’Entrà i estan disposats a suportar les pitjors inclemències del temps, en cadires incòmodes, per tal de veure’ns passar. Ni a eixes persones que ja ocupen els seus llocs abans inclús que comence l’acte, perquè volen estar al millor lloc per a no perdre detall. I sobretot, als que no tenen a ningú en particular per a sa-ludar, però no poden deixar d’acudir cada d’any als moros i cristians, perquè per a ells seria una mena de traïció cap a la festa i cap al poble, i allí els veus, en tots els actes, en algun cantonet o en la seua cadireta, discretament... i segur que es saben de memòria tots els càrrecs, l’ordre perfecte de totes les comparses, senten un gran goig quan veuen baixar les esquadres ben formades al ritme de la música, i s’han llegit de dalt a baix tot el Programa de festes, sense més intenció que trobar-se de nou amb uns actes, uns festers i una música que poden considerar tan seus com dels que estem ací. El públic fester, la comparsa més gran, mereix el màxim respecte i la màxima consideració, perquè sense ells, la nostra festa no seria el que és. Jo, des d’ací, voldria donar al públic les gràcies per estar ahi tots els anys, acompanyant-nos... i també és la meua intenció demanar-los que si per favor ens podrieu aplaudir als festers un poc més de quan en quan... no passaria res, crec jo, que a voltes costa Déu i ajuda arrancar unes recompenses tan barates i gratificants...

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11113

Pre

gó

20

10M

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

Vos havia promés al començament que vos explicaria per què no m’agrada això de les presentacions. El motiu és que ara que heu escoltat el pregó, caben dos possibilitats. Si vos ha agradat, segurament no se’n recordareu ja massa de càrrecs, anècdotes o escrits que hagen dit de mi al principi, perquè estareu mastegant algunes de les idees que he teixit esta nit, o les estareu discutint amb amistats o familiars, o estareu amb ganes d’anar ja al ressopó, que és tard i la panxa reclama... de manera que eixa espècie de curriculum fester s’evaporarà, o potser no tindrà importància ja, que seria el ideal, que les paraules tingueren valor per si mateixes, i no perquè les ha dit un catedràtic o un càrrec de títol com-plicat... i si, per contra, el pregó no vos ha agradat, doncs quasi millor que no s’haguera dit res de mi...

Hem dit que els Moros i Cristians i les Soldadesques van començar amb un sentit d’autoafirmació com a poble, de dir ací estem i ací seguirem. Per què ara no recuperem eixa idea, adaptada i millorada? La festa no pot ser simplement una evasió. Hem de recobrar-la com a signe d’identitat i d’afirmació com a poble, i que, com fa 150 anys, ens ajude a proclamar ben alt el que som, i ens espente cap a un futur millor. Si en aquell 1860, tan mal com estaven, ho van aconseguir, i a la vista estan els resultats, també hui hem de poder, i amb més motiu.

Segurament cada època li done un significat diferent als Moros i Cristians d’Ontinyent. Jo no sé quin serà el seu sentit final, però sí que puc dir-vos que Ontinyent, sense moros i cristians, no tindria cap sentit.

Bona nit i moltes gràcies.

FOTO

: Rub

én M

onta

va (F

OTO

-VID

EO 9

)

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

114

Jo

sé B

as T

ero

lM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

Magnífica Jurat en Cap de la Vila d’Ontinyent, Na Mª. Lina Insa Rico, President de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida En Filiberto Tortosa, Jurats de la Ciutat, Sr. President de la Societat de Festers En Rafael Ferrero Terol, Junta de Govern, Capitans, Ambaixadors i Banderers, festeres i festers, veïns i veïnes, artesans i mercaders, gent que ens visiteu en estos dies, estimat poble d’On-tinyent.

Ja fa catorze anys que se celebra este Mercat Medieval, des d’aleshores un privilegiat grup de festers han ocupat esta tribuna per a dirigir-nos la paraula, abans en la plaça de Baix, i des del 2003 en esta plaça de la Vila. Tant un lloc com l’altre em pareixen magnífics per a posar en escena el Mercat i celebrar un acte com este. Vos he de confessar que tant sols en una ocasió vaig estar present, escol-tant l’orador. Va ser el any 2003 quan va prendre la paraula el meu desaparegut amic Eduardo San Anselmo. Com tots saben la coincidència en el final de l’acte del Contrabando i l’inici d’este pregó fa que alguns Contrabandistas i Marineros no puguem ser assidus a este acte.

En més de una ocasió m’he preguntat ¿per què un pregó al mercat medieval?, no sé qui va pensar en afegir un parlament a la inauguració del Mercat Medieval que, com tots sabem, es fa en mols llocs de la Comunitat Valenciana i de l’Estat Espanyol, però pensant en la qüestió arribe a la conclu-sió que no és tan descabellat, en primer lloc pense que, (segons les investigacions que he fet) en no tindre precedents li dona una personalitat que no la tenen en altres llocs i després, i més impor-tant, perquè el productes siguen del tipus que siguen sinó es publiciten o es pregonen no arriben als compradors, o als consumidors que es diu en l’actualitat.

Preparant este pregó em feia la pregunta, ¿per què Martí I el Humà, rei dels nostres avantpassats, li va concedir, a primers del segle XV, el privilegi a aquesta Vila Reial per a que fera el mercat dels

Pregó del Mercat Medieval 2010José Bas Terol

PREGONER DEL MERCAT MEDIEVAL 2010

FOTO

: Rub

én M

onta

va -

FOTO

-VID

EO 9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11115

Jo

sé B

as T

ero

lM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

dilluns?, pareix ser que “per la fidelitat exemplar amb què sempre ens ha socorregut la dita vila d’Onti-nyent” però jo crec o vull pensar que, també perquè a Ontinyent i el seu voltant es preparaven molts productes, que ja en aquell temps tenien la possibilitat intercanviar-se, de vendre’s i comprar-se i supose que els jurats de la Vila arreplegant eixa inquietud ho sol·licitarien al rei.

També la Fira a novembre des de 1.418, concessió d’Alfons el Magnànim (es manté com dia festiu des d’aquell temps) ¿no vos pareix curiós que siga a Ontinyent, a Cocentaina, a Xàtiva i a pocs llocs més a on se celebre una fira de les característiques que tots coneguem? Eixos privilegis, a part de altres raons, devien tindre un fundament totalment clavat dins de l’ànima de la gent que habitava este poble. Eixe caràcter viu, emprenedor, lluitador de la nostra gent no s’improvisa.

Els mercats d’aquelles èpoques són els antecedents dels actuals. Som tots conscients que després de la revolució industrial i fins al segle XX l’evolució de la nostra ciutat i de moltes altres en les comarques que són límit de la nostra, va vindre com a conseqüència dels esforços que moltes per-sones i empreses van fer per a que els productes manufacturats isqueren als mercats de qualsevol part del món. Els mercats globals actuals es podem abordar gràcies a la celebració de les fires, en molts casos, internacionals, especialitzades en qualsevol tipus de productes. Als estants ens mos-tren des de les seues màquines i matèries primeres per a produir-los, fins als seus dissenys i pre-sentació final. Han canviat les formes però no el fons. De fet també ací al Mercat Medieval podem vore els productes i, en molts casos, la seua forma de preparar-los dins de les paradetes o estants.

Antiga i actualment els mercats són lloc de encontre, persones de qualsevol part del món, cultura, religió, es coneixen, intercanvien opinions sobre els materials, processos fabrils, aplicacions dels productes que s’exposen, en molts casos es creen grans amistats que van més enllà de la qüestió crematística, personalment i per qüestions professionals, puc donar fe del que acabe de dir. Moltes vegades els mercats són els mateixos pobles, si hem sabut cuidar el nostre patrimoni monumental, el nostre entorn natural, les nostres tradicions festives, els nostres costums culinaris. Els forasters vénen a conèixer tot ixe conjunt i això es converteix en una espècie de mercat del que podrien viure un grapat ben gran de famílies d’Ontinyent. Ontinyent ho pot i ho deu fer. L’exemple a seguir seria la capital de la Serrania: Ronda “la ciudad soñada”. Hem ser capaços de seguir recuperant el nostre entorn i obrir espais d’oci, hostalatges, més rutes culturals, itineraris per a la natura…

FOTO

: Val

en B

atal

ler

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

116

Jo

sé B

as T

ero

lM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

El I Congrés Internacional d’Ambaixades i Ambaixadors de la Festa de Moros i Cristians celebrat fa un mes, és una demostració palpable de com aprofitant una idea es fa i és possibilitar allò que abans afirmava. Persones de 12 països i de cinc comunitats autònomes, se n’anaren molt contentes amb el compromís de tornar a Ontinyent, els havia encantat la gent, el tracte, el menjar i els monuments.

Estimats amics com en les fires actuals, també ací al Mercat, engalanat per a la ocasió amb els esten-dards, els pendons col·locats als balcons, els trages d’època, els malabaristes, saltimbanquis, equili-bristes, els músics, tots ens criden l’atenció i ens fan apropar-nos als llocs a on s’exposen els articles de qualsevol tipus que han preparat els artesans de diferents gremis, ací podem preguntar, atendre les explicacions i, si ens ve de bo, comprar alguna que altra coseta i tornar a casa amb algun detallet per als nostres fills, les nostres dones, pares, avis.

¡Estimats amics d’ací i de fora, vingueu a disfrutar d’este Mercat Medieval i aprofiteu per donar una volteta per la Vila, pels seus carrers, entreu en l’Església de la Assumpció de Santa Maria, admireu l’arquitectura i contrast d’acabats interiors i les seues obres de art, pugeu a la segona torre campanar més alta d’Espanya i des d’ella, contemplant el nostre poble, emporteu-vos els d’ací un sac ben ple de orgull de ser ontinyentins, i els que ens visiteu un gran contenidor d’amistat i de bons records!

¡Bon mercat! i moltes gràcies a tots.FO

TO: R

ubén

Mon

tava

- FO

TO-V

IDEO

9FO

TO: R

ubén

Mon

tava

- FO

TO-V

IDEO

9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11117

Jo

sé B

as T

ero

lM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

FOTO

: Val

en B

atal

ler

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

118

Val

en B

atal

ler

ME

MÒ

RIE

S D

E L

A F

ES

TA

Distingides autoritats de la ciutat, president i junta de govern de la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia, càrrecs de les festes de 2010, festers i amics, senyores i senyors.

Siguen tots benvinguts a sa casa per a donar inici als actes oficials de les festes de Moros i Cristians. Vull començar aquesta presentació fent-los una xicoteta petició a tots vostés. Els demane que fem un xicotet exercici de reflexió visualitzant mentalment qualsevol cosa bona que hagem viscut durant l’any fester, o allò que més ens iŀlusione del que ens queda per viure. M’agradaria que pensarem en moments molt bons -els millors- i que espantem els roïns. Amb aquests pensaments positius, que ens ompliran d’alegria i optimisme, els demane un fortíssim aplaudiment per donar la benvinguda més positiva a les festes de 2010.

En 1860 uns ontinyentins van decidir donar-li forma ordenada a uns festejos que, d’una o altra manera, venien celebrant-se des de molt abans. Una de les accions que van prendre, va ser l’elaboració d’un full explicatiu dels actes del que anaven a ser les festes d’aquell any. Va ser el naixement del Programa de Festes i, com ja he dit, tan sols es trac-tava d’un full. Conforme van passar els anys i van anar arrelant les festes com una forta tradició popular, amb diferents influències però ja amb identitat pròpia -contenint una exitosa barreja d’actes militars, religiosos i històrics-, aquell programa d’actes va anar creixent i convertint-se en una espècie de revisteta en la que ens saludaven les autori-tats locals i en la que coŀlaboraven publicitàriament algunes de les empreses i comerços més pròspers de la població.

Presentació del Llibre de Festes deMoros i Cristians 2010

Valentí Bataller VegasMEMBRE DE LA COMISSIÓ DE CULTURA

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11119

Val

en B

atal

ler

ME

MÒ

RIE

S D

E L

A F

ES

TA

De la mateixa manera que creixia la ciutat, creixien les festes i també el seu programa, arribant -alguns anys- a ser enquadernat amb lo que tots coneixem com “gusanillo”, do-nant-li un aspecte més modern a la publicació. Posteriorment, a causa de la seua exten-sió en pàgines, ja va passar a ser montat com una revista amb llom, quasi com un llibret. Unes edicions a les quals ja calia batejar com el Programa-Revista de festes.

Any rere any, i festa a festa, el Programa-Revista ha anat augmentant en pàgines, però també en qualitat de continguts. Escrits i fotografies que han anat enriquint el patrimoni morocristià ontinyentí, dignificant una publicació que l’any passat va arribar a la seua etapa més fructífera, arribant a les 353 pàgines, quantitat que, aquest any, és ampla-ment superada. A més a més, torna a pujar un escalò, passant ara a ser enquadernat en tapes dures, que l’eleven a la noble categoria de llibre. Per aquest motiu, vos demane que, definitivament, siga dignificat, i que, des d’aquest moment, mai més l’anomenem Programa de Festes. Per a tots, hui, 7 d’agost de 2010, any del 150 Aniversari de les festes ontinyentines, naix, no el Programa, sinó el LLIBRE de festes de 2010.

En el transcurs del temps el llibre ha passat a ser, eminentment, una memòria gràfica i contada de les festes de l’any anterior. El lloc on queda plasmada per sempre la història de la festa, per a goig present i curiositat o investigació en el futur.

En aquest any, com en anteriors ocasions, les separates temàtiques del llibre també tenen una raó de ser. En aquesta ocasió hem volgut retre homenatge a portades em-blemàtiques dels programes de festes, començant pel primer, el de 1860, i finalitzant en el de 1985, any del 125 aniversari. Per a iniciar tot aquest compendi fester era norma de obligat compliment reproduir el primer PROGRAMA de festes imprès del qual tenim constància, el que correspon a l’any 1860.

Després d’aclaridores paraules de la Comissió de Textos, en les que, entre altres coses, se’ns afirma que aquest llibre també és cultura, podem gaudir de d’uns magnífics versos de Sergi Gómez, -com ell diuen memòria de qui començà la devoció pel Crist i la man-té fidel. Paraules acompanyades per la imatge d’un Crist, obra del il.lustre Segrelles per a la portada del programa de 1960, any de celebració dels cent anys de la festa.

FOTO

: Rub

én M

onta

va -

FOTO

-VID

EO 9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

120

Val

en B

atal

ler

ME

MÒ

RIE

S D

E L

A F

ES

TA

Com a preàmbul, a banda de la presència de Ses Majestats els Reis -presidents d’Ho-nor del 150 Aniversari-, tenim els saludes de les autoritats -civils i eclesiàstiques-, tant d’aquesta vila com de la Comunitat Valenciana, així com el del president d’aquesta So-cietat, donant pas a la separata del Programa d’Actes, en la qual apareix la portada del programa de 1924, any en que Ontinyent va rebre el títol de Muy Caritativa. En les pà-gines d’aquesta secció tenim la programació de juliol, agost i setembre dels actes com-memoratius del 150 aniversari, del que també forma part el, ja exitosament celebrat, I Congreso Internacional de Embajadas y Embajadores de la Fiesta de Moros y Cristianos, així com els actes que conformen les que va a ser unes esplendoroses festes de 2010.

Una nova separata, amb la portada del programa de 1935, any del 75 aniversari, ens anuncia que anem a conèixer, amb la seua vestimenta oficial, als càrrecs cristians i moros de 2010. Capitans, Ambaixadors, Banderers, Primers Trons i Pregoner, una colla de festers als que ja es arriben els moments tan esperats. Homes i dones que ja reclamen un pro-tagonisme que és seu.

Per a donar pas a les Memòries de la Festa hem triat una explícita portada de programa, el de 1947, on el pintor Carlets ens mostra un compendi de tots els elements que confi-guren la nostra festa. Recreeu-vos en el seu visionat!

Les pàgines que segueixen plasmen, més a més, les activitats, que ha realitzat o aquelles en les que ha participat la Societat de Festers, d’una o altra manera. En la Crònica, tenim una valuosa informació i explicació del que van ser les festes de 2009. Acte seguit, una pormenoritzada síntesi del Mig Any dona pas a les celebracions extraordinàries del 150 aniversari, amb unes imatges -pràcticament irrepetibles- que encara tenim tots en les nostres retines i que, amb tota seguritat, mai oblidarem.

El multicultural, iŀlustratiu i pacificador pregó de Benita Ferrero, amb instantànies d’una nit màgica als peus del castell, dona pas a un pregó del Mercat Medieval amb el que Vicent Conejero ens transportà a l’edat mitjana i convidà al foraster a vindre a la nostra ciutat des de qualsevol lloc.

FOTO

: Rub

én M

onta

va -

FOTO

-VID

EO 9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11121

Val

en B

atal

ler

ME

MÒ

RIE

S D

E L

A F

ES

TA

El company de junta i Estudiant, Rafa Torró, ens va presentar l’any passat el llibre de festes. Una pormenoritzada explicació que podem recordar gràcies a les pàgines del d’enguany. Les paraules pronunciades per Jordi Arrúe agraint la concessió del Xè Premi Joaquín José Cervino a l’associació Font d’Art, donen pas a que siguen les comparses protagonistes de 2009 -Cides, Mossàrabs, Cruzados i Benimerins- les que ens conten com van concebir, treballar i materialitzar les seues capitanies i ambaixades, i com les van viure aquella calorosa nit del 21 d’agost de 2009. Les esquadres de gala de cadascu-na de les 24 comparses, quasi totes encapçalades pels primers trons, precedeixen a tot el que ens volen contar els més menuts, amb els seus innocents i objectius ulls, del que són els Moros i Cristians per a ells. Els xiquets, amb paraules, dibuixos i, per primera ve-gada, fotografies, ens donen una visió fresca i pura de la festa, una vessant normalment oblidada per tots.

Des del Museu Fester, ens expliquen com els ha anat l’any de la reobertura del remode-lat museu i ens detallen com han quedat les noves instaŀlacions i quines han sigut les noves donacions i adquisicions per a un fons museístic cada vegada més extens.

En un dels articles, el cap de premsa de la Societat ens informa, amb detalls exhaustius, de la bona nova comunicada a la Societat de Festers el 10 de juny de 2010: els Moros i Cristians d’Ontinyent tornen a ser d’Interès Turístic Nacional. També el viatge a la ciutat malaguenya de Ronda és motiu d’un reportatge per a la posteritat, on podem ente-rar-nos de l’extraordinària acollida oferida pels “rondeños” a la delegació arribada des d’Ontinyent.

I tancant tota la secció de Memòries de la festa, l’ineludible Record i homenatge per als nostres festers difunts, el lloc honorífic on van quedant aquells socis, festers o no, que ens han deixat en l’últim any. Un lloc d’enyorança i reflexió abans de iniciar la nova sepa-rata que trobem al llibre: Apunts sobre la nostra Festa, on ens recrearem en l’espectacular portada de 1951, obra d’un cartelista professional de l’època, Santigo Carrilero.

Amb la imatge feta paraula, el jove dissenyador Jerjes Llopis ens explica com els seus pensaments es van convertir en imatge, la del cartell de les festes de 2010, un obra molt actual i atrevida, que podem veure en altra versió i colorit en la portada del llibre que estem presentant hui.

FOTO

: Rub

én M

onta

va -

FOTO

-VID

EO 9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

122

Val

en B

atal

ler

ME

MÒ

RIE

S D

E L

A F

ES

TA

Seguint amb el apunts, Marineros, Taifes, Contrabandistas i Abencerrajes, amb els seus respectius articles, rememoren antics anys de càrrec. Els Estudiants d’ara parlen dels Estudiants d’abans, i canten els gojos i lloances a la seua comparsa per les exposicions, celebracions i trobades, commemorant els seus 150 anys d’existència.

José Luis Torró, amb l’anima encollida, ens parla d’un amic, un gran fester ontinyentí, el ja desaparegut magistrat del Tribunal Suprem Vicent Lluís Montés, qui va ser dos vega-des pregoner i articulista habitual del llibre de festes. També recordem a tipògraf Luís Poveda, una persona molt festera, però de la filà mirons, que va deixar articles i versos plasmats en gran quantitat de pàgines de festa.

I la música. No pot faltar mai la música en este llibre. Tenim dos escrits relacionats directa-ment amb obres del mestre Ferrero. És l’any de la marxa mora “Mozárabes 1960”, ja que fa 50 anys de la seua creació. Una grandísima aportació del mestre al centenari de la festa, i que cinc dècades després dona títol a un CD de música festera editat pels Mossàrabs.

Ana María Botella, doctora en música, fa un estudi d’un altra marxa mora del mestre, “El Berberisch”, guanyadora del primer premi de música festera d’Alcoi en 1961 i que forma part de les més prestigioses gravacions de música per a la nostra festa.

Com no podia ser d’un altra manera, Juan Antonio Alcaraz segueix empenyat en mostra-nos que no som el melic del món i que Moros i Cristians hi han a tot arreu, com bé hem pogut veure recentment al ja nomenat congrés d’ambaixades i ambaixadors.

Vicente Conejero fa una anàlisi del text de les ambaixades escrites en 1860 per l’il.lustre ontinyentí Joaquín José Cervino, deixant-les volar entre la història, els mites i les llegen-des. Manolo Martínez, ens parla de l’estima per la festa i per les banderes que la repre-senten. José Blanes ens mostra com la soldadesca va ser bona llavor per a conformar el que anomenem la trilogia festera, present en tantes poblacions que celebren Moros i Cristians, i Gaspar Conejero ens proposa tornar a viure la festa de dia, ja que, afirma, “gi-tar-se tard i alçar-se matí... lliga malament”.

Un ben interessant article ens recorda anècdotes de les Danses de la Pujada del Crist. Amb antigues fotografies i declaracions d’ontinyentins que van viure els fets en primera persona i recorden diferents vivències, com Manolo “el Tautero”, ma tia Fina “l’Apolònia” o

FOTO

: Rub

én M

onta

va -

FOTO

-VID

EO 9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11123

Val

en B

atal

ler

ME

MÒ

RIE

S D

E L

A F

ES

TA

José María “el Guapet”. I els germans Aguilera ens sorprenen amb un nou article, aquesta vegada barretjant fútbol i festa.

També hi ha lloc per a que els campaners de la ciutat ens comenten com de a punt i pre-parats tenen als campanars i les campanes que ressonaran i ressonaran per anunciar el 150 aniversari, per a que Jesús Bordera serpentege per la història i plasme el moment actual dels Llumeners del Santíssim Crist de l’Agonia, i per a que Pepe Bas celebre que fa 25 anys d’aquell, sempre gratament recordat, II Congrés Nacional de la Festa de Moros i Cristians.

Finalitzada la secció d’apunts, iniciem la d’història i literatura, amb una separata en la que està present la portada de l’any 1959, on els pincells de l’artista Ramón Insa van elaborar una portada molt actual per al seu temps, un disseny quasi avantguardista.

Iniciem el camí més cultural de la mà del nostre Cronista i pregoner de 2010, Fermín Ferrero, que des d’un gravat anglès de 1859, ens desgrana qui és cadascún dels per-sonatges que alli apareixen i els integra en l’origen de la nostra festa. No s’ho perdeu. Com tampoc deixeu de llegir, per interesantíssim, el treball de Rafel Sanchis referent a la benvulguda comparsa de Llauradors, i relacionat amb les festes de 1918, la Mano Negra, i amb protagonistes com Daniel Gil o José María Perseguer.

El Cronista de la Ciutat, Alfred Bernabeu, ens complementa un article publicat en 2008 re-latiu a les festes del Centenari, amb noves informacions extretes de documents trobats en el ric arxiu municipal. Ens convida a conèixer aspectes inèdits del món de la festa de 1960.

José María Royo no vol perdre l’ocassió de considerar alguns elements peculiars, anímics i festius, que concurreixen i expliquen l’expressió religiosa-popular d’esta ciutat. Emili Casanova ens dona unes pinzellades de com va nàixer una publicació que és una joia en la Comunitat Valenciana, la Revista Almaig.

Dos experts en arqueologia ens presenten una síntesi aproximativa sobre les fortificaci-ons andalusines de la vall d’Albaida, y François Penalba ens conta -en el millor any que ho podia fer- com es van originar “los Reinos de Taifas”. Arturo Llin ens parla de la vida i obra del pare Vicente Olcina. Un curiós treball de Rafael Bernabeu ens revela que en anys de postguerra el ballar agarrat a la teua parella, a més de pecat, era delicte.

En les últimes pàgines, un grup de festeres completen un vertader dossier de vivències i records de l’incorporació de la dona a la festa, ara fa 21 anys, i Josep Torró ens mostra quina era la realitat escolar de la ciutat d’Ontinyent en l’emblemàtic any de 1860. Final-ment, la portada del programa de festes de 1985, any del 125 aniversari, il.lustra una separata en la que la Societat de Festers fa un especial agraïment a totes les empreses que han col.laborat en la edició d’aquest llibre.

I no podem deixar de parlar de les magnífiques fotografies que podreu observar, selec-tes obres d’un bon grapat de col.laboradors gràfics, com ho són Rubén Montava, Rafa Fornés, Domingo Bataller, Josele Castellón, Sergio Pomar, Carmela Gil, Paco Llopis o Rafa Penadés, entre altres. A tots ells els donem les gràcies per les seues valuoses aportacions.

En definitiva, 418 pàgines plenes de festa, pluralitat i cultura. Com deiem en l’editorial del llibre: les festes formen part de la nostra història a través del temps, formen part de la nostra cultura i d’una tradició a seguir, transmesa de generació en generació.

Senyores, senyors, festeres i festers, vos presentem amb l’il.lusió del treball compartit el llibre de les festes de 2010, un llibre que també és cultura.

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

124

Fran

cisc

o F

erre

roM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

Joaquín José Cervino y Ferrero. Reproducción de un óleo sobre lienzo. Donación de los descendientes de Cervino a los fondos museísticos de la Sociedad de Festeros en la visita realizada con motivo de la entrega del Premio Cervino 2010.

FOTO

: Rub

én M

onta

va -

FOTO

-VID

EO 9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11125

Fran

cisc

o F

erre

roM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

Bona Nit! ¡Buenas noches!

Queridos amigos. Me complace muy cordialmente estar aquí esta noche, en esta Sociedad de Festeros y quisiera saludaros a todos: autoridades, amigos, conocidos. Este lugar que tantos nombres y recuerdos me trae a la memoria y que me remonta a los primeros años, previos a dejar Ontinyent. Y deseo agradecer al Presidente de la Sociedad, D. Rafael Ferrero Terol, a su Junta Directiva y a cuantos hayan pensado en mí para este premio Cervino 2010. Quisiera saludar también a Dña. María Lina Insa, alcaldesa de la ciudad, a su corporación y al profesor Emili Casanova, que me facilitó la obra de Cervino sobre la que estamos trabajando. Y dar las gracias a todos los presentes por su asistencia a este acto de entrega del premio y un saludo especial a los familiares de Joaquín José Cervino, aquí presentes, que se han desplazado de sus lugares de residencia para estar esta noche con nosotros. Quiero agradecer a mi familia y a mis amigos su apoyo y amistad y a Benita, mi mujer, su cercanía en los momentos más importantes. Finalmente, quisiera dedicar un emocionado recuerdo a mis padres porque me enseñaron, sin saberlo, la cultura del esfuerzo y el amor al trabajo.

Joaquín José Cervino (1817-1883) y el siglo XIX

Como es conocido, Joaquín José Cervino fue abogado, escritor y político y aunque nació en Tortosa y vivió en Santiago de Compostela, La Coruña, Santander, Santoña y Valladolid, desde 1821 se trasladó con su familia a Ontinyent y aquí inició sus estudios. Con posterioridad, se trasladó a Valencia donde cursó estudios superiores y años después, será en Madrid, el lugar en donde desempeñó cargos de gran responsabilidad como la Dirección del Negociado de Escribanos, la Subdirección de Registros Notariales y más tarde ejerció como Magistrado del Tribunal Supremo. Sin embargo, su vida siempre estuvo relacionada con Ontinyent. Al jubilarse se retiró a la Font de la Figuera y allí vivió sus últimos años, allí falleció y allí está enterrado. La razón de tantos cambios podemos suponer que se debió a la profesión de su padre; la carrera militar lleva aparejada ascensos y traslados, pero puede que

Discurs d’agraïment del XI Premi Joaquín José Cervino

Francisco Ferrero Campos PREMI CERVINO 2010

FOTO

: Rub

én M

onta

va -

FOTO

-VID

EO 9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

126

Fran

cisc

o F

erre

roM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

también se debiera a sus estudios o a su inquietud por conocer otros lugares y compaginarlos con su interés profesional. Los que hemos vivido esta experiencia, la lejanía del origen, conocemos las dificultades que esto plantea, pero también sus ventajas, se idealizan los recuerdos. No cabe duda que se trata de un desafío interesante y enriquecedor.

Queridos amigos, del escritor Cervino he leído una gran parte de su obra y en ella puede verse una acentuada diversidad cultural y lingüística de la España de finales de la primera mitad del siglo XIX y de gran parte de su segunda mitad. Sus textos muestran la personalidad inquieta, dispersa, de un autor que ensaya casi todos los géneros literarios. Escribe sobre el polémico mundo de las lenguas que se hablan en nuestro país y que podemos leer en Temistocle Solera, (sic), A España1, poema dedicado a denunciar los problemas planteados por la diversidad lingüística que poseen ciertas concomitancias y similitudes a los que tenemos hoy. En él, alaba la geografía de España y la valentía de los españoles. Destaca la sensualidad de la naturaleza, el amor, las voces, la guerra, el llanto, el gozo y, dentro de ese contexto, adquieren relativa importancia versos como: “¡La lengua es la patria! -Si guardasla en ti, /Do quiera que vayas la patria está allí”. (sic). Y a partir de esa afirmación2, hasta el final, todo es una exaltación de Iberia, de su suelo, de sus genios, del país admirable, con alusión al cainísmo3, al espíritu fratricida de sus gentes, a las diferentes lenguas que son riqueza, pero que a la vez dividen. Por ellas se lucha, se une o divide la gente y hasta se muere. En este contexto, Cervino se adelanta a su tiempo al decir: “A todos hermana idéntico idioma”, en un poema cargado de emoción y patriotismo lingüístico en el que afirma: “Los padres y madres, besando a sus hijos, /Dirán con orgullo: -¡Sois hijos de España!-…4

Hay otros poemas sencillos como El Trovador5, que se ocupan de las funciones del trovar y se vinculan con la tradición romántica tradicional y hasta repiten el mismo título.

1 Poema sin fecha. Lo localizamos entre las pp.20 a 26 de las fotocopias manejadas y que han servido de base para estudiarlo. 2 p.223 Vid. muy posteriormente:”La Tierra de Alvargonzález” de Campos de Castilla (1912), extenso poema de ciegos de Antonio Machado, pero con anterioridad se ha tratado y tenido lugar en los ciclos políticos el tema de las dos Espa-ñas: la conservadora y la progresista, la liberal y la conservadora, la buena/ la mala que viene de lejos…conflicto que arranca de lejos y se propaga, al menos, hasta le Guerra Civil.4 p.25 El tema fue y es de actualidad en muchos aspectos que en este estudio por su brevedad no tratamos5 (Sin fecha) (pp. 26 a 28).

FOTO

: Rub

én M

onta

va -

FOTO

-VID

EO 9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11127

Fran

cisc

o F

erre

roM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

La oda del Conde Julio César Stella, 18526, está dedicada a los méritos de Quevedo, a sus viajes y recuerdos de Nápoles cuando se encontraba al servicio del Duque de Lerma7. Y aún tiene Cervino otros temas sobre el amor, la fe o un epitalamio épico titulado Rayos de Luna, en el que ensalza la boda de Isabel II. Y otros muchos poemas. Hay uno de ellos, relativamente significativo: La oda A LA FE (Madrid, 1849)8 se inicia con su decepción por el fracaso que supuso para él no recibir el premio en el concurso al que fue presentado el poema y las razones por las que fue escrito en 1849. Alude también al porqué del concurso y a mucho más. Está dedicado a la condesa de Torrefiel, Exma. Sra. Doña Pascuala Mayans9 y Enríquez de Navarra y posee elementos destacables: el juego de mayúsculas10, que en las vanguardias posteriores tendrá importancia, el tema de la inspiración11 con referencias a la Virgen, a los ángeles y santos… que estoy seguro habrá que estudiar con profundidad.

En realidad, podemos decir que su producción literaria, tanto de sus obras breves como de las más extensas, es atractiva. Es cierto que en las obras breves Cervino muestra una sorprendente diversidad genérica y temática y que son también más numerosas que las obras extensas. Cervino escribió también teatro como es el caso de la obra en tres actos: Sara (1848) o novela religiosa como Claudia Prócula (1862).

Hay que aclarar que sus poemas breves los publica en las revistas de moda, escritos casi todos ellos entre 1849-1856 y referidos a personajes, a ciudades, a ideas abstractas como la fe, la belleza, el amor… o concretas, como el amor a una mujer con el seudónimo P. G. C., o en búsqueda de la felicidad. Este es el caso de Juanita, protagonista de su Égloga Urbana en donde describe a una castiza y típica madrileña que se paseaba “de Neptuno a Cibeles” y de la que muchos se enamoraban, pero con poco éxito, pues ella ”a los suspiros no atiende” y desaira a cuantos la pretenden. En realidad

6 Pp.29-307 Se trata sin duda del libro El Parnaso y las musas8 pp.49-659 ¿Era nacida en Ontinyent o solamente vivió allí? Lo cierto es que en la actualidad, en la ciudad, pueblo entonces, existe una calle con el nombre “Mayans”. Y en cuanto a Torrefiel, también hoy existe en Ontinyent una avenida llamada con el mismo nombre.10 No olvidemos que el Parnasianismo, uno de los primeros movimientos vanguardistas europeos, (1866) creador de la revista Le Parnasse Contemporaine (1866) y nacido en Francia, coincide en el tiempo con alguna de las obras de Cervino.11 El tema de la inspiración, o mejor la petición de inspiración a Dios, a la Virgen, a los santos o a las musas es muy frecuente en las poesías de Cervino y merecería un estudio pormenorizado para saber en qué poemas, a quién se le pide y cuáles son los motivos… Aquí lo tenemos en pág. 57

FOTO

: Rub

én M

onta

va -

FOTO

-VID

EO 9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

128

Fran

cisc

o F

erre

roM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

es un retrato en el que nadie encuentra la felicidad que busca. Y ni siquiera Juanita, que se lamenta y llora la ingratitud de Gonzalo, de quien está enamorada, pero que la ha abandonado por Inés, “tonta y vana”, aunque con dinero. Cervino moraliza sobre la ambición humana, el poder del dinero y lo que éste supone frente al amor ideal. El lío sentimental apunta la idea del castigador castigado y, por supuesto, a que nadie es feliz.

Otro personaje, en este caso trágico, es Judas, el apóstol que traicionó a Jesús y que Cervino retrata en una Oda inspirada en “La desesperación de Judas,12” cuadro del pintor murciano del siglo XIX, don Germán Hernández Amores (1823-1894). La pintura referida al apóstol traidor la publicó Cervino el 17 de marzo de 185013 en el Semanario Pintoresco español. El cuadro refleja la muerte de Jesús y el entorno del apóstol, su mala conciencia y posterior ahorcamiento14…

Resulta muy interesante el poema “ANTES DE DEJAR A VALENCIA” (sic) (sin fecha).15 Memoria a la señorita doña P. G. C., un amor enigmático, oculto bajo esas siglas. En él se expresa el dolor de aquel que abandona su casa y se lamenta con una despedida interpelativa que es la clave del texto: “¿amor?” “-pobre de mí!”; “¿gloria?” -¡infeliz!” “¿entusiasmo?” -mi pecho no lo siente. “¿amistad?...” “-sola tú. Cándida y bella“16. Con la despedida entreteje el juego léxico: “…a Dios”/ (adiós). A continuación, el poeta plantea unos versos petitorios sobre la amistad con la mujer que esconden esas siglas P. G. C. y los deseos del poeta: “tu encanto”…, ”flor de abril”, ”Que tu brillar no se apague”…, ”Pediré dicha y contento”…, hasta la muerte, aunque en la última estrofa el poeta suplica todavía:” …pídele al cielo/ Que encuentre un corazón digno del mío”.

A veces, los poemas reciben el título por el lugar en que se ha producido el acontecimiento, es el caso de Liceo17 (sin fecha), dedicado a la cantante doña Benita Marqués de la que Cervino alaba la ternura que le produjo escucharla, el placer, el encanto, pues su voz era tierna, suave,… como el canto del ruiseñor18 que él escuchó siendo niño.

12 El entrecomillado de la dedicatoria es mío.13 PP. 5,6, y 7 del texto.14 Germán Hernández Amores fue un “ilustre pintor murciano, uno de los primeros de su época en España a quién la Real Academia de Bellas Artes le organizó una exposición. Fue sin duda un gran pintor murciano del XIX y un sig-nificado representante de la llamada Escuela Nazarena, que se instala en Roma hacia 1809, y de la que Rafael será “el modelo a seguir, como síntesis sublime de la pintura del Trecento y Quatrocento” con la intención e comprometer a la fe cristiana como base ineludible para tratar los temas religiosos.15 Pp.17 a 20. Sería conveniente ver si se conocen las siglas en los lugares en que vivió J. Joaquín Cervino, tal vez en el estudio que él ha realizado podríamos saber de qué señorita se esconde bajo las siglas P.G.C.16 Pp.18-1917 pp.11 a 1518 Hay muchas referencias en la lírica tradicional y posterior y sobre el significado de “ruiseñor” en la poesía románti-ca de un determinado periodo.

FOTO

: Rub

én M

onta

va -

FOTO

-VID

EO 9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11129

Fran

cisc

o F

erre

roM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

Cervino publica poemas anecdóticos, poco líricos y muchos de ellos entorno a las tragedias personales, aunque también publicó una parodia como Santo del día, sobre la celebración de la Nochebuena/ La Noche-buena, en casa de la familia MOLINS. Un poema muy especial en el que satiriza los actos de esa noche empleando para ello recursos lingüísticos, morfológicos, léxicos y semánticos, con imágenes visuales. ¿Qué pretende Cervino al crear esta parodia o juego teatral? ¿Es el simple deseo de jugar con el léxico, de moralizar? … Espero poder responder en breve a estas y otras cuestiones que el poema plantea.

En cuanto a sus obras extensas, Cervino presenta diferencias evidentes respecto a las breves del primer período; además de su extensión, a la que nos hemos referido, también en estas obras se centra en temas épicos que ensalzan guerras o figuras históricas. Es el caso de Los Poemas Heróicos que cuentan la lucha entre moros y cristianos, citan prohombres, militares, soldados y listas de conocidos apellidos nobles que desfilan en La Nueva Guerra Púnica o España en Marruecos (1859-1860). Poemario sorprendente, con una introducción, tres libros y 1554 versos, que escenifican un amplio escenario y un riquísimo despliegue léxico. Obra que fue premiada por la Real Academia Española, el 17 de febrero de 1860, para conmemorar los triunfos de las armas españolas en la guerra de África. Este conflicto bélico sirvió al poeta para glosar los recursos de guerra, presentar la geografía, la vida militar, las creencias de unos y de otros, la historia y las dos religiones: dos formas de pensar, vivir y creer.

A veces, sus descripciones excesivas están dedicadas a un héroe o a un acontecimiento épico importante, así en La Mallorquina (1876) con Jaime I, ”El Conquistador,” su gesta, sus títulos, y la presencia de personajes históricos en la conquista de Mallorca. También sus estratagemas, los amigos, la estancia en casa de uno de ellos. El poema desarrolla de una enorme riqueza de recursos que nos descubren un mundo maniqueo, difícil de entender.

Finalmente, hay que tener en cuenta al leer su obra que la difusión de la misma en esa época se hace a “través de la imprenta, de las copias manuscritas o del recitado. No existían multicopistas, faxes, fotografía o calcografías practicables”…19 y se planteaban problemas como la aparición de erratas, aumentadas por ‘ediciones pirata’ que circulaban con fluidez. Se trataba de una poesía de circunstancias recitada en salas, teatros, en la cocina o donde fuera, sobre todo las obras breves. Una literatura aburguesada, ayudada más por la evolución de la imprenta, el crecimiento de los periódicos y, sobre todo, por su publicación en gacetas, gacetillas y que, convertida en literatura de cordel, dio lugar, más tarde, a las grandes tiradas.

Queridos amigos, gracias a todos nuevamente. ¡Buenas noches! Bona nit a tots!

19 Vid. Poesía Española del siglo XIX. Jorge Urrutia, Cátedra, Madrid , 1998, pp.18 y ss.

En el mismo acto, el presidente de la Sociedad de Festeros impone la insígia de plata a Benita Ferrero-Waldner por sus aportaciones a la fiesta de Moros y Cristianos.FO

TO: R

ubén

Mon

tava

- FO

TO-V

IDEO

9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

130

Co

mpa

rsa

Mar

iner

os

ME

MÒ

RIE

S D

E L

A F

ES

TA

Corría el año 2008, cuando la comparsa Marineros empezaba a pensar en su próxima capitanía del año 2010 y se empezó a tantear el posible candidato que ostentara el cargo de Capitán cristiano. El tiempo pasó y al final se presentaron dos candidatos. Por normativa de la comparsa, se tuvo que decidir por votación. Ésta se realizó el 27 de enero, resultando elegido el componente Jorge Campos Micó, al cual le produjo una gran emoción, ya que ha vivido la comparsa desde bien pequeño. A partir de este momento, se empezó a trabajar sobre la capitanía que se quería realizar: ideas, bocetos, ballets, música... y actos que celebrar, al celebrar también la comparsa su 150 Aniversario.

Lo primero que se hizo fue convocar una junta de comparsa y, a partir de ahí, se fueron creando las diversas subjuntas. Una junta de capitanía, encargada del acto especialmente de la entrada, otra junta de eventos que trataría de la organización de actos durante el periodo de capitanía y una junta del 150 Aniversario dedicada sin más a esta conmemoración. Cada junta, como norma, tenía que tener uno o dos componentes de las peñas que hay en la comparsa, de este modo el conjunto de la comparsa estaba involucrado en lo que se estaba haciendo y cada una de ellas estaba abierta a sugerencias por parte de cualquier componente. Uno de los primeros actos que la comparsa organizó fue la presentación del logotipo de la ”Capitania Marineros 2010”, realizado por la componente Mónica Arrue. Fue presentado por el vicepresidente de fiestas, Alfred Bernabeu, en el salón de actos de la Societat de Festers, donde explicó la simbología este logo creado para tan celebrado aniversario. Este acto culminó en una cena con banda de música en el misma Societat de Festers, donde pudimos disfrutar todos los asistentes. Durante el mes de abril, la comparsa realizó una comida en el restaurante San Vicent, donde pudo asistir gente invitada por los componentes, cargos del 2010, ... Se pasó un buen día junto con la banda de música que nos acompañó amenizando el acto.

Capitanía Marineros 2010Un año para el recuerdo

Comparsa Marineros

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11131

Co

mpa

rsa

Mar

iner

os

ME

MÒ

RIE

S D

E L

A F

ES

TA

Y el 22 de mayo llegó uno de los actos estrella para la comparsa, la organización de una gran capea en la finca de “Els barranquets”, con una notable asistencia, alrededor de 400 personas acudieron. Primero se realizó una gran comida amenizada por la banda de música y seguidamente se organizó un pequeño “paseíllo” con los cargos, todos ellos ataviados con indumentaria taurina. Se llegó a la plaza y empezó el espectáculo con la suelta de vaquillas, donde nuestro capitán hizo algún que otro pase a las reses, todo esto continuando siendo amenizado por algún pasodoble que otro, y como no con un refrescante “gin-tonic” o “wiskito” que la gente iba tomando en la barra que se montó, pero sin abusar. Para finalizar, después del toreo, se contrató a una discomóvil para que la gente siguiera disfrutando, bailando hasta más allá de las diez de la noche que es cuando concluyó dicho acto, pasando un día espectacular. Día 16 de julio, festividad de nuestra patrona la Virgen del Carmen. La comparsa quiso conmemorar esta festividad con el Día de la Marina , que se realiza todos los años, pero este de una forma especial, al ser el 150 Aniversario de la comparsa. Se celebró una Santa Misa en la ermita de El Pla en memoria de los componentes fallecidos de la comparsa Marineros. Seguidamente en el restaurante Cúgol, se celebró una comida de hermandad con la que se contó con los antiguos componentes que habían formado en algún tiempo parte de la comparsa. A dicho acto también acudió la alcaldesa Mª Lina Insa, marinera de honor, el presidente de la Sociedad de Festeros Rafael Ferrero y el anterior cronista de la misma Rafael Gandía quien, haciendo alarde de la palabra, nos maravilló con recuerdos vividos por la familia marinera en sus 150 años, dando paso a la presentación del logotipo del “150 Aniversario“ realizado por las componentes Silvana Soler y Mónica Arrue mediante una exposición de lo que representaba dicho logo. En este acto se repartió un DVD a todos los componentes, con fotos de las vivencias marineras y se hizo un reconocimiento a las dos personas más antiguas de la comparsa el Sr. Juan Martí y el Sr. José Mª Bataller, que nos han sabido involucrar lo bonito que es ser festero. Por la noche, en la sede de la comparsa se descubrió una placa con el logotipo de la comparsa finalizando con la cena de comparsa especial “Dia de la Marina”. No creamos que los actos habían acabado, cada fin de semana teníamos un lío que otro, o bien organizado por la Societat de Festers, o por las comparsas de cargos y, en ellas, siempre teníamos a un marinero o varios disfrutando del mismo. Cada vez más, las fiestas iban acercándose y la junta de capitanía iba perfilando en detalles, para poder hacer una buena escenificación de lo que se tenía que representar. Era el momento de ir acabando

FOTO

: VID

EO F

RAM

E ©

Raf

a Fo

rnés

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

132

Co

mpa

rsa

Mar

iner

os

ME

MÒ

RIE

S D

E L

A F

ES

TA

de cerrar contratos con bandas, ballets, actuaciones, carrozas... Cabe destacar la involucración de la comparsa en la pegada de barquitos que se iban a repartir a la gente donde iba el guión de la capitanía, fueron tardes y alguna noche que otra en la casita del Capitán. Ahora, al recordar, alegres, donde sin querer se hizo comparsa. También, el arreglo de la barca, pintar las barquitas, realizar alguna plataforma que otra, las gestiones con el “Ball de les galeres de Reus” y un sinfín de cosas que pudimos admirar el día de la entrada y donde la gente pudo estar orgullosa del trabajo realizado.

Llegó la publicación “Dames i Cavallers estem en festes”, el nervio cada vez afloraba con más intensidad y nuestro Capitán, Jorge Campos cogía la “vara de mando” del bando cristiano cedida por su antecesor D. Gonzalo Francés. Las horas pasaban ahora con más rapidez y el tiempo se nos echaba encima para acabar de concretar y perfilar el mínimo detalle de lo que iba a ser nuestra entrada. Sin darnos cuenta ya teníamos ahí la semana grande. El martes día de la verbena nuestro Capitán realizó la “Cena del Capitán” invitando a toda la comparsa, familiares, junta de festeros, amigos... al salón de banquetes “Kazar”, donde se disfrutó, una vez más, de una bonita noche. La Entrada de bandas de música ya estaba aquí y la marcha Chimo unía a los festeros en la plaza del ayuntamiento. Después a cenar, ya iba todo de carrerilla, el acto del “desfile de los Alardos”, risas y cachondeo, alegría y fiesta. Desfile de la entrada infantil, donde los niños de la comparsa son los protagonistas, alguno que otro lloro se puede observar, pero vemos como bajan nuestra avenida Daniel Gil disfrutando del colorido de la serpentina y confeti que lanzan y su paso de desfile singular. Ahora o nunca, ¡la hora llegó!, y la avenida Almaig mostraba ya el colorido marinero de sus trajes, barcos, ballets,... Todo estaba a punto para comenzar y vibrar de una tarde gloriosa para el recuerdo de la comparsa Marineros. Ahí estaban los heraldos, dando el inicio a nuestra capitanía, desde el estrado, el secretario de la Sociedad, José Donat, resaltaba y daba paso a nuestra capitanía, nombraba cada detalle y persona que la iniciaba y la gente aplaudía haciéndoles también participe de ella.

INTRODUCCIÓNLa comparsa Marineros quiere presentar al pueblo de Ontinyent su capitanía en dos bloques. En una primera parte quiere hacer un paso por lo que ha sido la comparsa en estos 150 años mostrando emblemas, fotos y trajes que fueron parte de la historia de la misma.

En un segundo bloque se va a representar la conquista de Melilla, donde van a poder saborear y disfrutar de una escenificación que va desde cómo el ejercito moro asentado en su Melilla pierde

FOTO

: FO

TO V

IDEO

9 ©

Rub

én M

onta

va

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11133

Co

mpa

rsa

Mar

iner

os

ME

MÒ

RIE

S D

E L

A F

ES

TA

los territorios tras las duras batallas contra los marinos, hasta que éstos vencedores se asientan en las nuevas tierras conquistadas implantando sus costumbres en la nueva Melilla.

150 ANIVERSARIOEl portaguiones, un joven de la comparsa, subido en la Barca Azor, da inicio a la entrada de la Comparsa Marineros , barca que simbolizaba a nuestra antigua y ya desaparecida “Méndez Núñez”. El adorno de sus velas y la suelta de palomas, nos hace recordar a los antiguos marineros que un día formaron parte de la comparsa y que hoy ya no se encuentran entre nosotros. A estos marineros los podemos ver escenificados en unos estandartes con forma de velas que son portados por unas simpáticas jóvenes marineras. Seguidamente a ellas, se nos muestra un grandioso batallón mandado por nuestro Capitán del 1986, D. Juan Martínez. El batallón está compuesto por cinco escuadras donde se puede ver la vestimenta de los trajes antiguos que han formado parte de la comparsa Marineros, muchos de los llevados por antiguos componentes de la misma, que les hace recodar tanto a ellos como al público, los grandes momentos vividos en ella.

Cabe reseñar la participación de la peñas “ Traca II”, luciendo el traje de diario que se utilizaba sobre el año 1987; la escuadra “La Mar Salá”, con el traje de la armada americana azul marino; una escuadra de invitados de la comparsa Mozárabes, representando a los marineros con su vestimenta de la armada americana blanca; la peña” Gayato”, donde desfilaba nuestro Capitán de 1998 D. Luis Ortega y el presidente y padre de nuestro Capitán del 2010 , D. José Campos, muy emocionado, con el traje de diario Méndez Núñez; y la peña “Laberinto” con el traje Méndez Núñez. Este batallón fue acompañado por la Unión Artística Musical d’Ontinyent , que interpretó marchas cristianas que se han dedicado a la comparsa o miembros de la misma. Un bloque conmemorativo del 150 aniversario en el que se pudo disfrutar de esa nostalgia que queda de nuestro pasado.

LA CONQUISTA DE MELILLAA fines del siglo XV se produce en España el término glorioso de la Reconquista, con la rendición de Granada, y Melilla sostiene un animado tráfico con las costas de aquel reino, de donde llegan constantemente numerosos vencidos que no se avienen a permanecer bajo dominio cristiano en las tierras que fueron el antiguo Reino Nazarita. En octubre del año 1493 el rey Boabdil, en unión de sus familiares y cortesanos, desembarcaba en Cazaza, a 18 kilómetros de Melilla, una vez rendido su

FOTO

: Hija

s de

R. B

erna

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

134

Co

mpa

rsa

Mar

iner

os

ME

MÒ

RIE

S D

E L

A F

ES

TA

Reino de Granada ante los ejércitos victoriosos de los Reyes Católicos. Razones políticas y estratégicas, y el deseo de impedir en el futuro nuevas invasiones, movieron a los Reyes Católicos a apoderarse de la costa norteafricana de cierto número de bases que sirvieran como centinelas avanzadas de la seguridad nacional, y con este objeto enviaron emisarios al otro lado del mar que informaran sobre la situación de aquellas costas, noticiosos de que la ciudad de Melilla, por las continuas guerras sostenidas entre los reyes de Fez y Tlemecen, se hallaba casi despoblada.

Pasó en primer lugar el Comendador Martín Galindo, quien después de reconocer la ciudad de Melilla y ante el gran número de habitantes que vivían en sus proximidades y la leyenda del monstruo de las orillas “DUDUMBARA “, informó al Rey que la conquista era harto difícil de realizar y aun en el caso de que se tomase Melilla, “antes se llamaría carnicería de cristianos que población de ellos” y ante tales informaciones se desanimaron los católicos monarcas, acordando el aplazamiento de la conquista de la plaza. Noticioso el Gobernador de Andalucía de que los Reyes abandonaban el propósito de conquistar Melilla, decidió tomar la empresa a su cargo, a cuyo efecto y obtenida la competente autorización real, comisionó a su Comendador don Pedro de Estopiñán Virués, para que pasara a explorar la península de Tres Forcas, cosa que realizó disfrazado de mercader, en unión del famoso artillero Francisco Ramírez Madrid. Una vez estudiado el terreno y sabiendo de lo necesario para reedificar la ciudad, se le comunicó al Duque quien mandó juntar “cinco mil hombres de a pie y alguna gente de a caballo, mandó aparejar los navíos en los que fuesen y hizo que cargaran mucha harina, vino, tocino, carne, aceite y todos los otros mantenimientos necesarios, y de artillería, municiones, lanzas, ballestas, espingardas y otras armas. Y así mismo llevaron gran cantidad de cal y madera para edificar la ciudad”. Y con esta armada de gente partió Pedro de Estopiñán del puerto de Sanlúcar en el mes de septiembre del año 1497 a enzarzarse en una dura batalla contra los musulmanes. Después de duras batallas, el ejército cristiano consigue hacerse con las costas y la ciudad de Melilla, instalando allí sus casas, plazas y puertos e implantando sus hablas y costumbres. La conquista de Melilla fue recibida con júbilo por los Reyes Católicos, y tras la petición de los nuevos habitantes de un gobernador que custodiara las nuevas tierras conquistadas, los reyes mandaron al Capitán JORGE CAMPOS MICÓ, por su trayectoria triunfal. Antes llegaron a las costas familiares del séquito del capitán (la favorita Lucía) que desembarcaron en la nueva Melilla con gran aclamo popular. La prosperidad en la zona se hizo notar en el trascurso del tiempo y a sus tierras visitas marineras no les hizo faltar.

MAR MEDITERRÁNEOJóvenes marineros enviados por los reyes acuden a las costas de Melilla para sitiar bases con el fin de evitar posibles invasiones. La carroza del faro, custodiada por la sabia de la comparsa, en ella se encuentran los dos marineros más veteranos de la comparsa, el Sr. Juan Martí y el Sr. José Mª Bataller. Tras ellos, jóvenes marineros van repartiendo, sacados de dos inmensos baúles, folletos explicativos de la capitanía, en forma de barquitos.

FOTO

: Hija

s de

R. B

erna

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11135

Co

mpa

rsa

Mar

iner

os

ME

MÒ

RIE

S D

E L

A F

ES

TA

Les sigue el futuro de la comparsa, pequeños marineros dentro de barquitas con el nombre de cada peña actual y antiguas peñas ya desaparecidas. Derrochando simpatía al público, y luciendo un gracioso atuendo marinero, quieren simbolizar el mar Mediterráneo lleno de embarcaciones con destino a Melilla. Les acompaña “El Ball de les Galeres”, de Reus, interpretando una danza singular que simboliza el enfrentamiento entre cuatro navíos cristianos y cuatro turcos, que los bailarines llevan sujetas en medio del cuerpo. A la danza, se unen un ángel y un demonio, símbolo del bien y del mal; acompañados de un grupo de percusión con música especialmente interpretada para el mismo.

LA COSTA MORASe informa a los reyes que la conquista era harto difícil de realizar, por las habladurías del monstruo de las dunas “ Dudumbara” y por el gran número de musulmanes. El ballet Masters, nos deleita con un simbólico baile representando a un monstruo que vivía en las arenas de la costa mora de Melilla. Éste, sembraba el miedo por las playas de la costa mediterránea a favor de los musulmanes asentados en ellas, que son representados por la escuadra “Xafacharcos”, con su característico traje califat con simbología marina y espindarga. Esta escuadra está formada por invitados de diferentes comparsas y por componentes de la misma donde encontramos al hermano del Capitán. Desfilan con su peculiar paso militar al son de la marcha “Santiago, Capitán abencerraje”, compuesta por Saül Gómez e interpretada por la Banda de Música de Rafaelguaraf.

FOTO

: Hija

s de

R. B

erna

FOTO

: FO

TO V

IDEO

9 ©

Rub

én M

onta

va

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

136

Co

mpa

rsa

Mar

iner

os

ME

MÒ

RIE

S D

E L

A F

ES

TA

LA BATALLANoticioso el gobernador de Andalucía de que los reyes abandonaban el propósito de conquistar Melilla, decidió tomar las riendas por su cuenta y lanzarse al mar. Montañas y costas de Melilla sitiadas por musulmanes huidos de España tras la reconquista. Escenificación de grandes montañas pobladas por moros, donde un galeón se acerca a ellas abordándolas y produciéndose una gran batalla, donde finalmente los marinos son vencedores, simbolizando con una gran bandera cristiana en lo alto de ellas. (Grupo Asia, Crevillent, ). Gran calabozo donde dentro se encuentran prisioneros moros capturados en la batalla y custodiados por el macabro carcelero “raspa” (interpreta Jose L. Azorín).

Les sigue una escuadra de guerreras marinas con una espectacular puesta en escena de traje y un maquillaje muy trabajado en el qual se ha perfilado hasta el último detalle. Forman parte de la misma la peña “Traca I”, acompañadas con las marchas “Xamarcai” y “Sara y Soler” de Francisco Valor.

POBLADO MARINOVictoriosos los cristianos, sus casas, plazas y puertos marítimos instalaron, implantando sus hablas y costumbres. Se representa un puerto pesquero, en el que podemos observar la lonja de pescado, donde

FOTO

: VID

EO F

RAM

E ©

Raf

a Fo

rnés

FOTO

: Dom

ingo

Bat

alle

r © F

OTO

-FLA

SH

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11137

Co

mpa

rsa

Mar

iner

os

ME

MÒ

RIE

S D

E L

A F

ES

TA

apreciamos pescados y mariscos acabados de capturar y que aún conservan su frescura. El ballet Masters es el encargado de interpretar la vida marinera en el puerto. A las puertas de una casa de pescadores, podemos observar a una bella pescadora que anuncia a los ciudadanos a viva voz, que tal día como hoy, 20 de agosto, llegaría valeroso Capitán a gobernar dichas tierras en defensa de posibles ataques musulmanes. Primero llegan a estas costas una avanzadilla de guerreros cristianos, las escuadras “Amarre” y “El casco”. Lucen trajes guerreros donde se observa simbología marinera. El primero de ellos, lleva una enorme ancla a su dorso y el que le prosigue, lleva un minucioso casco en forma de pez y a su espalda se puede observar un escudo que lleva grabada la rosa de los vientos. Les acompaña la Banda de música de Llanera de Ranes que interpreta, “Cid” y “Aragonesos 99”.

LAS ARENASEl pueblo se organizó y a los reyes les pidió la protección de las nuevas tierras conquistadas. Éste, sin dudar, envió a sus mandatarios con sus familias, que desembarcaron en la nueva Melilla. Llegan el avance familiar a las costas que se van a gobernar. Primero se presenta una simbología de la playas

FOTO

: Hija

s de

R. B

erna

FOTO

: VID

EO F

RAM

E ©

Raf

a Fo

rnés

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

138

Co

mpa

rsa

Mar

iner

os

ME

MÒ

RIE

S D

E L

A F

ES

TA

de Melilla y seguidamente observamos la llegada de la favorita del Capitán, Lucia Úbeda Sanchis, mostrando en su mano un remo de metal en señal de fortaleza. Va acompañada de su escolta la peña “L’Ancla”. Les acompaña en su llegada a la costa la Banda de música de Muro que interpreta las marchas “Creu daurá” y “La rosa i el drac” de Francisco Valor.

CAPITÁNDe orden y por clamor popular al capitán “Jorge Campos Mico” hicieron llamar a gobernar dichas tierras por su trayectoria triunfal. Llegada del Capitán. El ballet Ópera es el encargado de escenografiar un maravilloso e inmenso mar, formado por ocho bailarinas vestidas de azul, por el que navegan “ els mascarons”, bailarinas que mediante sus trajes representan los barcos que navegan por el mar. Tras ellos ya podemos contemplar al emocionado y satisfecho Capitán, JORGE CAMPOS MICÓ. Orgulloso por todo el trabajo realizado ha llegado la hora de disfrutar y de, por fin, poder gobernar las tierras conquistadas. La vestimenta que nuestro Capitán del ejército cristiano luce ha sido diseñada y confeccionada por José Moíña especialmente para la ocasión. Resaltamos del traje la espectacular capa bordada, la cual simboliza la entrega de llaves por parte de los Reyes Católicos y, cómo no, todas y cada una de las empuñaduras trabajadas y en la que se puede observar toda la costa mediterránea. Los colores que combina son el azul, blanco y rojo, típicos de los marineros, presente en toda la capitanía . En su mano sustenta un maravilloso arpón haciendo valer su mandato y fortaleza, cabe destacar su casco de puro metal en el que se ve también el metal trabajado junto con malla tipo red y con pequeñas aletas interpuestas. El Capitán se alza en un gran galeón de grandes dimensiones también especialmente diseñado para él. Podemos destacar el mascarón del navío que es una hermosa doncella que nos fascina con sus movimientos combinados con el ballet que le precede. También hay que reseñar que a babor y a estribor podemos ver los escudos de las doce comparsas cristianas y las heráldicas del Capitán, CAMPOS MICÓ. En la parte baja, se refleja el mar y se puede observar dentro de unas peceras bogavantes vivos y plantas marinas. En la parte trasera, dentro del podemos observar un hermoso rocín blanco que acompaña a nuestro Capitán en las grandes victoriosas batallas. El movimiento de los remos y el ritmo de la música hacen ver el avance de éste surcando las aguas mediterráneas.

La marcha que acompaña a nuestro Capitán es estrenada por primera vez y compuesta especialmente para él. Su nombre es “Llebeig” el cual hace referencia a uno de los vientos que nos conduce a una entrada triunfal. El compositor de dicha pieza es Saül Gómez, músico y compositor de gran prestigio. Ha sido obsequiada por la escolta, la cual ha estado al lado de Jorge en todo momento.

FOTO

: Rub

én M

onta

va (F

OTO

-VID

EO 9

)

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11139

Co

mpa

rsa

Mar

iner

os

ME

MÒ

RIE

S D

E L

A F

ES

TA

ESCOLTASus gladiadores marineros no quisieron faltar a apoyar a su jefe en su nuevo pueblo. Dieciséis gladiadores marineros que acompañarán en todo momento a su Capitán. Abre la escolta un hermoso corcel ataviado para la ocasión y cabalgado por un experimentado jinete, Carlos Segura, que nos maravilla con sus acrobacias y arranca los aplausos del público. Seguidamente apreciamos a los cabos de la escuadra, Paco Nadal y Toni Penadés, con lanza en mano y conduciendo a esta gran escolta. Se les puede ver a todos bien orgullosos y disfrutando del acto, porque se lo merecen. Luciendo un traje muy elaborado con un casco que simboliza la cabeza de un pez; pantalón tipo saragüell, cinto y chaleco de metal. La capa, azul marino, lleva unas anclas bordadas a ambos lados, y observamos una larga espina de metal que al arrastrar suena sobre el cemento y simula el ruido de las olas cuando golpean contra las rocas del mar. Ha sido diseñado, al igual que el del Capitán y la escolta de la favorita por D. José Moiña, ya que todos están dentro de una misma sintonía. Son acompañados por la banda de Música de Cocentaina, que interpreta la marcha “El diví”.

Uno de los momentos que, tanto Jorge como su escolta recordaran con gran ilusión, será cuando nuestro capitán llegó al final de su trayecto y, arpón en mano, se dirigió hacia su escolta. Éstos le dieron paso y, algunos con lágrimas en los ojos, estaban disfrutando y sintiendo que aquella entrada del 20 de agosto de 2010 había sido, sin duda la mejor de sus vidas y que, como todo, estaba llegando a su fin. MARINEROSLa prosperidad de Melilla se hizo notar en el transcurso del tiempo y a sus tierras visitas marineras no les hizo faltar. Cerrando la capitanía, la escuadra “Arrere i Avant”, con el traje de gala de la comparsa. Maria Campos, hermana del Capitán, es la encargada de conducir como cabo a la escuadra en donde se puede ver a la Primer Tro Lucía Gil, orgullosa de clausurar el espectáculo que toda la comparsa marineros con gran esfuerzo pero con mucha ilusión han conseguido poner en escena. Les acompaña la banda de Canals interpretando “Creu Daurà” y “Ambaixador Cristià”.

Solo queda agradecer a todas y cada una de las personas que han colaborado en la realización de la capitanía, haciendo posible que, lo que un día era un sueño, la tarde del 20 de agosto de 2010, se pudiera hacer realidad. ¡GRACIAS!

FOTO

: Hija

s de

R. B

erna

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

140

Càr

recs

20

10M

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

FOTO

: Raf

a Fo

rnés

© V

IDEO

FRA

ME

Jorge Campos Micó Capità Cristià 2010

MARINEROS

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11141

Càr

recs

20

10M

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

FOTO

: FO

TO V

IDEO

9 ©

Rub

én M

onta

va

Joaquín Segura Cortés Capità Moro 2010

TAIFAS

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

142

Co

mpa

rsa

Taifa

sM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

Con un nuevo canto a la vida y a la fiesta los Taifas nos predispusimos a guiar a las huestes moravitas en el especial año del CL Aniversario de la instauración de los actuales festejos de moros y cristianos. La fiesta y nuestras vidas caminaron juntas de la mano de todos los que configuramos esta comparsa, afrontando con responsabilidad nuestro cargo. Con las adecua-das pautas escribimos los preparativos de nuestra tercera capitanía, siendo conscientes de nuestra labor y del hito que debíamos legar a nuestra historia, llevado a término con el trabajo y el esfuerzo conjunto para alcanzar un resultado participativo, brillante y espectacular.

Manifestadas nuestras emociones unidas a nuestras voces y corazones, entre los crecien-tes de luna al principiar el nuevo período festivo, los taifas cerramos los ojos y soñamos al presentar nuestro anagrama, el símbolo de nuestra capitanía obra de Crea 2, que alum-braría nuestro camino teñido de azul y blanco, cubriéndolo de oro cuando con la alegría prendida en nuestro espíritu, festejamos y cantamos las glorias de Nuestra Excelsa Patrona, siendo espectadores y protagonistas en todos y cada uno de los actos que conformaron su celebración, sintiendo vivo el fervor y la devoción al misterio inmaculado.

Día a día recorrimos la senda festiva, regocijando el ambiente, pintando una amplia y go-zosa sonrisa en los inocentes ojos, que sin quedar exentos de la tristeza de sus hogares, recibieron en nuestra sede, los dones y la felicidad navideña de nuestro capitán, mate-rializados en copiosos juguetes que colmaron su anhelos. Compartimos alegría, color y fraternidad en la festiva mesa al degustar la novel “calçotada”, regada por sabrosos caldos y ambientada con los acordes de la música que siguieron elevando los espíritus que de nuevo quedaron regalados en la sin par y divertida capea, vivida, recreada y regocijada en nuestra vecina población de Bocairent, que feliz y complaciente por unas horas, nos acogió junto a nuestros amigos.

Capitanía Taifas 2010Año del 150 Aniversario

Comparsa Taifas

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11143

Co

mpa

rsa

Taifa

sM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

Unidos a proyectos y labores, viajes, contratos… y diseños, elevamos ante el altar del tem-plo de San Francisco, las preces más bonitas, las plegarias más encendidas y las jaculatorias más emotivas en memoria y recuerdo de los taifas, que gozando de la gloria, fueron parte del alma y esencia de nuestra comparsa, que vestida de gala vivió un gran momento de ilusión en torno a la llama festiva encendida tras la cena de hermandad donde conjuga-dos el buen yantar y la amena tertulia fuimos transportados a un nuevo tiempo y espa-cio cuando de manera emotiva y exquisita, en medio de un hermoso ambiente, fueron presentados cada uno de los atavíos que cobrarían vida en la esperada noche de nuestro desfile triunfal en torno a nuestro capitán Ximo Segura. Inolvidable fue la noche donde juntos volvimos a soñar y a sentir nuevas y agradables sensaciones que siguieron acom-pañándonos en nuestras semanales reuniones y cenas “baix braç” y cuya recta final quedó dibujada en el acto de la publicación y en las complacientes horas vividas junto al mar de Denia, el lugar que fue sede de una importante taifa.

FOTO

S: V

IDEO

FRA

ME

© R

afa

Forn

ésFO

TO: F

OTO

VID

EO 9

© R

ubén

Mon

tava

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

144

Co

mpa

rsa

Taifa

sM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

Los días de agosto se sucedieron sin descanso a través de unas jornadas ansiadas, espera-das y especiales que fueron mágicas al adentrarnos en un ambiente de alegría y felicidad. Con mimo, sensibilidad y dedicación fueron concluyendo los trabajos, de forma especial los de los integrantes de la comisión de capitanía dirigida por el propio capitán y respalda-da por la junta de la comparsa con su presidente al frente. Ningún taifa quedó indiferente con la capitanía. No se dejó ningún detalle al azar gracias al empeño de todos, que con sus inquietudes fueron más allá de vivir y gozar las soñadas jornadas de agosto. Con cari-ño, con humildad, pero también con la firme determinación de quien se siente orgulloso de ser parte de esta tierra, fusionamos historia y leyenda al revivir los lejanos pasajes de Mauyahid Al- Amin, el alto funcionario del tiempo del califato amirí que poseyendo cono-

FOTO

: FO

TO V

IDEO

9 ©

Rub

én M

onta

vaFO

TOS:

Dom

ingo

Bat

alle

r © F

OTO

-FLA

SH

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11145

Co

mpa

rsa

Taifa

sM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

cimientos profundos de filología árabe, convirtió en el año en 1011 al reino musulmán de Denia en la primera taifa en acuñar moneda. Elogiado por su saber al acoger a importantes escritores y ulemas, pero sobre todo por su poderío marítimo que le llevó a la conquista de las Islas Baleares, su figura y su epopeya nos sirvió de argumento para nuestro cortejo en la triunfal entrada.

Quisimos devolver a la vida su fantástica gesta iniciada en el verano de 1015, cuando con ciento veinte naves y mil soldados emprendió su aventura, desembarcando en la costa de Mallorca e iniciando su rápida conquista con asoladoras, atroces y devastadoras batallas animadas con su voz atronadora, que cual la furia del rugir del león, enardecía los corazo-

FOTO

: VID

EO F

RAM

E ©

Raf

a Fo

rnés

FOTO

: VID

EO F

RAM

E ©

Raf

a Fo

rnés

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

146

Co

mpa

rsa

Taifa

sM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

nes de sus tropas mientras infundía gran pavor entre los cristianos asediados. Tras teñir de rojo el cielo y de fuego devorador la tierra, el amanecer iluminó su victoria y con ella su regreso y la espera de una gran multitud que ansiosa aclamó a su señor la noche del 20 de agosto, mientras guiaba a las huestes sarracenas y proyectaba un pasaje histórico atado a la conquista de nuestras tierras insulares a través de un séquito exquisito y elegante, un torrente de belleza, esplendor y grandeza, repleto de novedades e iniciativas.

Bajo el sonido de tambores y panderos, añafiles, timbales y trompetas decenas de estan-dartes ondearon al viento, luciendo el creciente de luna, que brillaba en torno a la figura del león, mientras simulaban con sus movimientos el navegar de las naves en su travesía por las marinas aguas. Tras ellos la escuadra de los Capitanes sarracenos de nuestra fiesta de moros y cristianos de los últimos años, luciendo sus respectivos atavíos, a los sones de la marcha mora “L’entrà dels Moros” interpretada por la Corporación Musical Primitiva de Alcoy.

FOTO

: Dom

ingo

Bat

alle

r © F

OTO

FLA

SHFO

TOS:

FO

TO V

IDEO

9 ©

Rub

én M

onta

va

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11147

Co

mpa

rsa

Taifa

sM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

La calle, convertida en una caja de resonancia, de acordes infinitos y ecos mil veces re-petidos, acogió el insólito espectáculo lleno de color y música de la Batukada “Batukem” de nuestra ciudad, con las espectaculares danzas aguerridas del Ballet Másters y la inter-pretación del sacrificio humano, en el preámbulo del discurso cromático de inspiración africana, conductor de la escena con el sonido de los tambores y el retorno de los tribus con pletórica fantasía y exotismo.

Las reminiscencias centro-africanas, fueron mostradas por dos escuadras singulares ins-piradas en su fauna, destacando en la primera, junto a la vistosidad y colorido de sus plumajes, el maquillaje eficaz en negro y blanco, combinando perfectamente la piel del reconocido animal mostrado por los componentes de la Peña “La Sed”, a los acordes de las marchas moras Marxes: “Jamalajam” i “Reige”, interpretadas por l’Agrupació Musical d’Ontinyent. Mientras la segunda con un traje innovador, obsequio para los ojos, utili-zó elementos inspirados en el león y sus garras, convirtiéndose en la escolta africana del capitán, con el exotismo de su atavío y el maquillaje de los componentes de la Peña “L’Astrossa”, a los ritmos de las marchas moras: “Jusà” i “Xavier el Coixo”, interpretadas por el Grup de Dolçainers i Tabaleters “El Regall” i una formación de metal.

Después del maravilloso pórtico, llegaron los Taifas a la joroba de los camellos, después de recorrer los desiertos y las elevaciones montañosas del Atlas. Formando la caballería

FOTO

S: F

OTO

VID

EO 9

© R

ubén

Mon

tava

FOTO

: FO

TO V

IDEO

9 ©

Rub

én M

onta

va

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

148

Co

mpa

rsa

Taifa

sM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

de las arenas, la Peña Trakelterry, guiaron las gentes en su camino hasta la mar. Jinete y camello configuran una imagen de profunda estética árabe con sus sencillas y apropiadas vestiduras, que tras otear el camino descubrieron dos escuadras espectaculares y guerre-ras, señoriales y manificientes, cuyos diseños estaban inspirados en los colores, forma y ornamentación taifas. El blanco, confiriéndo distintivo de alta posición, fue el color predo-minante del traje de la Peña “La Tahja”, los tuaregs del desierto, que con su pompa reme-moraban el encanto de leyendas y cuentos narrados en los oasis. La conjugación del azul y el blanco con aires de nobleza y señorío abrigaron a la Peña “La Porra”. El desfile de estas dos escuadras estuvo acompañado por la Agrupación Musical de Agullent interpretando

FOTO

: Dom

ingo

Bat

alle

r © F

OTO

FLA

SH

FOTO

: FO

TO V

IDEO

9 ©

Rub

én M

onta

va

FOTO

: VID

EO F

RAM

E ©

Raf

a Fo

rnés

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11149

Co

mpa

rsa

Taifa

sM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

FOTO

: FO

TO V

IDEO

9 ©

Rub

én M

onta

vaFO

TO: F

OTO

VID

EO 9

© R

ubén

Mon

tava

FOTO

: VID

EO F

RAM

E ©

Raf

a Fo

rnés

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

150

Co

mpa

rsa

Taifa

sM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

las marchas moras: “Als berebers” y “El Kábila”. Ambos diseños les confieren una atmósfera plácida y señorial al cortejo.

Manteniendo suspendido en el ambiente el olor del salitre de la mar y la luz cegadora del desierto, las calles siguieron acogiendo la belleza mágica, la brillantez y el espledor del triun-fo de Muyahid Al- Amin, encarnado en la persona del capitán, adalid de las huestes mora-vites. El séquito continuó su discurso cadencioso, pasadas las escuadras como las cuentas de un rosario de fiesta. La alegría multicolor por el triunfo de la batalla y la conquista de las tierras insulares mostraron la victoria con el elegante ballet del Centro de Danza Ópera, entorno de los tesoros y riquezas. El generoso botín atrapado a los enemigos, quedó custo-diado y guiado por sus guardadores, componentes de la Peña “No me l’aïgues”, ataviados con nobles telas y poderosos turbantes, que confirieron a la escena seriedad y seguridad, frente a los víctor y aclamaciones del pueblo en torno al poder del León. La música de las marchas moras: “No ho faré més” y “Aligeaba” interpretadas por el Círculo Musical Primitiva Albaidense “El Gamell” cuyo director es Saül Gomez Soler, miembro de la comparsa de Taifas, acompañó y mostró el orgullo por el triunfo de la escuadra integrada por los familiares del Sultán, del grande emir, mientras continuaron circulando colores, contrastes y belleza mágica. Sus ropajes de formas clásicas, elegantes y discretas, revivie-ron los utilizados por las gentes nobles que habitaron en las estancias palatinas. Su diseño confirió un efecto bello y temible al mismo tiempo.

En esta formación quedaron integradas las hijas del Príncipe de Creyentes, Beatriz Segura jineteando un hermoso alazán de bella estampa y perfecta doma y Lorena Segura diri-giendo la formación que precedía al Gran Caíd, Capitán de las huestes moravitas Ximo Segura Cortés, sobre una cuadriga tirada por cuatro negros y briosos corceles. Sus vestidu-ras, verdaderos festines para ser admirados y contemplados, conjugaron colores, metales y texturas delirantes.

FOTO

: VID

EO F

RAM

E ©

Raf

a Fo

rnés

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11151

Co

mpa

rsa

Taifa

sM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

Cerrando este boato de diseños y tonalidades, de escenas que evocaron vidas y mis-terios de alfaquíes y santones, huríes y odaliscas, jalifas y sultanes. La formación supo a incienso y perfumes de sándalo con la escuadra de escolta de línea distinguida por su estética y ritual, por su apariencia noble más que de combatientes trajes para la lucha. Porte noble y galas de lujo para tan selecto grupo armado integrado por la Peña “Desas-tre”. Integraban esta formación masculina los amigos del propio capitán, a los compases de las marchas: “Chimo” y “Moros Verdes” interpretada por la Sociedad Unión Musical de Ontinyent. El telón del imaginativo pasaje lo crearon una escuadra bella e inquietante, como lo fueron las componentes de la “Peña Trabuqueres”. Fasto, luz y sello taifa para cerrar la escena de magnificencia, misterio y plasticidad. La escuadra femenina fue junto a la masculina integrada por las Peñas “Santa Sede” y “El Sable”, con traje de gala, las que colocaron el digno colofón, a la remembranza histórica de los sucesos ocurridos en el siglo XI junto a la Unión Musical Santa Cecilia de Barxeta, nuestra banda oficial, interpre-tando las marchas moras “Marcha del Centenari” y “Moro del Cinc”.

Al recordar el trabajo común, la ilusión y el esfuerzo que nos llevaron a alcanzar ilusio-nes y expectativas debemos agradecer el acompañar de los diseños de Juan M. Angla Argente y J. Rafael Arcos Sanchis, las carrozas “El Llombo, la confección de los atuendos de Agustín Amorós y Juanjo Cháfer, la colaboración dels Llauradors, Rafel Sanchis Ferri, Rafael A. Gandía Vidal, de todos y cada uno de los músicos y componentes de los ba-llets, y de manera muy singular de la Agrupación Musical “Nuestra Señora, Virgen de la Amargura” de Lorca, cuyas sacras piezas procesionales nos guiaron en nuestro desfile cuando nuestra amada imagen del Ssmo. Cristo de la Agonía recorrió las calles y plazas de nuestra ciudad que, una vez más, albergó nuestras ilusiones e inquietudes, nuestros deseos y disfrute festivos.

FOTO

: VID

EO F

RAM

E ©

Raf

a Fo

rnés

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

152

Com

pars

a Co

ntra

band

istas

ME

MÒ

RIE

S D

E L

A F

ES

TA

EmbajadaContrabandistas 2010

Comparsa Contrabandistas

FOTO

: FO

TO V

IDEO

9 ©

Rub

én M

onta

va

Nunca podremos olvidar el año 2010, año en que tuvimos el honor de ostentar los cargos de Emba-jadora y Abanderada por la comparsa de Contrabandistas, año en que se cumple el 150 Aniversario de nuestras fiestas de Moros y Cristianos de nuestra ciudad de Ontinyent. Año también en el que se atraviesa una crisis económica desbordante en todo el país. Hubo que hacer un gran esfuerzo y mu-cho trabajo para realizar y poner a punto esa Embajada. ¡Nada fácil!

Hacer realidad ese sueño, pensando en economizar al máximo, para que todo salga airoso y puedan salir todos los que realmente aman esa embajada. ¡Una odisea! Nuestro equipo de trabajo se esforzó al máximo, se puso tesón, orgullo,…, para que esa Embajada saliera como salio. ¡Excepcional! Si señor.

La Embajada que salió el día de la Entrada fue magistral y todos desfilamos felices y radiantes, dando las gracias a toda nuestra ciudad de Ontinyent que no solo aplaudía, sino vitoreaba ese esfuerzo rea-lizado y el resultado obtenido.

Todo el vestuario de la Embajada fue realizado en Ontinyent, modistas que fueron capaces de captar hasta el mínimo detalle, todas las ideas y pretensiones de la Embajadora y de la Abanderada, “LES CARMENS” sintiéndose ellas muy orgullosas de haber realizado ese trabajo. Todo un placer. Un trabajo perfecto.

Después de un año intenso, llegan las fiestas y con ellas, el desfile de la Entrada. La carroza con el banderín de la comparsa, llevado por el Primer Tro suplente y su escuadra “El Jaleo”, indicaba que los Contrabandistas habían tomado las calles de Ontinyent para su entrada triunfal.

Les seguía dos escuadras ataviadas con el traje de gala de la comparsa, una femenina, “Campanar” y otra masculina formada por las escuadras “Mos te Igual”, “Els de Sempre” y “Marsellet” cerraban el primer bloque acompañados por la banda de música de la Pobla Llarga.

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11153

Com

pars

a Co

ntra

band

istas

ME

MÒ

RIE

S D

E L

A F

ES

TA

Abrieron el bloque de la Embajada tres corceles con perfecta doma, tres contrabandistas custodiados por la espectacular Agrupación Musical Nuestra Señora de los Reyes, de Sevilla, uniformados con el traje de gala de la Guardia Civil. Una banda de la que actualmente es Presidenta de Honor la duquesa de Alba. Esta agrupación musical sale de su tierra por primera vez para desfilar y tuvimos el honor de que fuera en nuestra ciudad. El público quedó impresionado por su saber hacer. Y ellos nos han llenado de elogios por ese público tan agradecido.

Les seguían dos escuadras de jóvenes y bellas contrabandistas con traje de singular, “El tempranillo” con cabo batidor y “Bandoleres”, eran acompañadas por la Banda Instructiva Musical de Alfarrasi.

Siguiendo a estas escuadras, El Pueblo. No podía faltar, los contrabandistas bajaban de la sierra al pueblo, parejas de contrabandistas de poblaciones cercanas, con sus carretas perfectamente engala-

FOTO

S: S

ergi

o Po

mar

FOTO

S: S

ergi

o Po

mar

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

154

Com

pars

a Co

ntra

band

istas

ME

MÒ

RIE

S D

E L

A F

ES

TA

FOTO

S: F

OTO

VID

EO 9

© R

ubén

Mon

tava

nadas y un grupo de niños y niñas de la escuela de baile “Masters”, iban endulzando el ambiente, con su gracia y salero repartían romero, pañuelos rojos, (tan representativos nuestros), y los libros, editados para la ocasión, relatando todo lo que estaban viendo. A continuación, aparece nada menos que la Asociación Cultural Folklórica ABUL-BEKA, de Ronda, con sus elegantes trajes típicos rondeños. Cantan y bailan como pocos saben hacerlo. Y es que ¡se encuentran tan felices entre nosotros!

Y llega el momento más esperado y expectante para todos. Se divisan seis alabarderos uniformados de la época, protegen a la Embajadora y a la Abanderada. El Ballet Ópera, con unos trajes pensados minuciosamente para la ocasión, con todos los detalles de rejas, mantones,… Es Teresa Gandia quien se encarga personalmente de la escenografia. No solo bailan, sino “interpretan” como nunca lo habían hecho esa pera Carmen” de Bizet.

A los pies de una exacta réplica de la plaza de toros de la Real Maestranza de Ronda, la Embajadoras, Carmen Canalejas y la Abanderada Carmen Pastor, “LES CARMENS” ataviadas con los trajes que ellas mismos diseñaron, rojos de seda natural, con bordados en negro, azabaches, brillantes y sombrero negro, realizado en París en exclusiva para la colección del Caballo, lideraban la Embajada Contraban-dista luciendo la enseña cristiana por la Villa de Ontinyent. Acompañaba la Banda de la Agrupación Musical de Ontinyent. Noventa músicos, bajo la dirección del maestro Enrique Alborch, interpretaron la ópera “Carmen” de Bizet, con arreglos y adaptación para banda de música realizado por el director y compositor Gregorio Casasempere, gran amigo personal de “Les Carmens” y que las acompaño en

FOTO

: FO

TO V

IDEO

9 ©

Rub

én M

onta

va

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11155

Com

pars

a Co

ntra

band

istas

ME

MÒ

RIE

S D

E L

A F

ES

TA

todo el recorrido de l’Entrà. Desde estas líneas podemos decir, que todos estos músicos pusieron todo el cariño necesario y más, ya que para ellos interpretar la ópera “Carmen” en la calle, era un reto por su dificultad, saliendo airosos y triunfadores por esta gran genialidad.

Y el broche final, para cerrar el bloque de la Embajada, las escoltas, primero la masculina seguida de la femenina, fueron acompañados por dos cabos batidores. Estas dos escoltas las formaban familiares y muy amigos personales y queridos de “LES CARMENS” elegidos para esta ocasión y la “Navaixa”, la escuadra de Carmen Canalejas y Carmen Pastor. Todo espectacular y de una gran belleza y elegancia.Les acompañaban la Banda Sociedad Instructiva Musical de Benigànim al ritmo del pasodoble Ragon Falez. Dos escuadras con los trajes de gala de los Contrabandistas cerraban la comparsa. La escuadra femenina “La Fusta” con cabo batidor y la masculina “El Contrabando”. En esta el Primer Tro de la com-parsa del año 2010, Sergio Guerola y de cabo de escuadra, David Seguí, ganador del Concurso de Cabos y Escuadras en el desfile de l’Entrà 2010. Ambas escuadras fueron acompañadas por la Agrupa-ción Musical “La Banda” de Alfarrasi, al ritmo del Pasodoble “Sergio Guerola”.

FOTO

: FO

TO V

IDEO

9 ©

Rub

én M

onta

vaFO

TO: F

OTO

VID

EO 9

© R

ubén

Mon

tava

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

156

Com

pars

a Co

ntra

band

istas

ME

MÒ

RIE

S D

E L

A F

ES

TA

FOTO

: FO

TO V

IDEO

9 ©

Rub

én M

onta

va

Los Contrabandistas, concretamente las escoltas y cargos, tuvieron la suerte de hacer una Baixà del Crist acom-pañados por la Agrupación Musical Nuestra Señora de los Reyes de Sevilla. Algo que no se volverá a repetir, fue aplaudido por todo Ontinyent. Y con todo el recogimiento y esplendor a nuestro Cristo de la Agonía.

Tenemos que decir, que todos los componentes de esta banda, antes de empezar la procesión de “la Baixà”, se fotografiaron con todos los festeros que allí estaban, creando un ambiente de gran cordialidad, disfrutan-do todos de esa forma tan especial que tienen los sevillanos, regresando ellos felices y contentos y muy or-gullosos de haber participado en nuestra Embajada y en nuestras fiestas, diciendo que Ontinyent es “Grande por sus gentes y sus fiestas”

FOTO

: FO

TO V

IDEO

9 ©

Rub

én M

onta

va

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11157

Com

pars

a Co

ntra

band

istas

ME

MÒ

RIE

S D

E L

A F

ES

TA

LA VOZ DE LOS PROTAGONISTAS.Carmen Canalejas, Embajadora.Carmen Pastor, Abanderada.

Y que voy a decir de ese último día de fiestas, “El día de mi Embajada”.

En lo alto del Castillo, por la mañana, Carmen Pastor, orgullosa con su bandera ondeante, y yo, Carmen Canalejas, interpretando esos versos tan maravillosos que escribió Cervino para Ontinyent, “… salien-do desde lo más profundo de mi corazón y con un silencio nunca visto hasta ahora, los interpreté como yo los siento, poniendo todo el sentimiento y dureza que lo requieren. ¡Cómo amaba Cervino esta tierra! y ¡qué embajada dejó escrita para nosotros! ¡Es todo un Orgullo!”

Todas las personas que las oyen por primera vez, se quedan maravilladas, y yo (Carmen Canalejas), he tenido la gran suerte de poder interpretarlas. Ha sido la ilusión de mi vida, poder así culminar mi carrera de actriz, con esa Embajada, y, que doy gracias a Ontinyent, por haberme concedido tal honor.

Por la tarde, ¡qué feliz me sentí! encima de ese caballo engalanado como nunca para esta ocasión, viviendo con toda intensidad y desgranando esos versos para que todos los que allí estaban pudiesen vivir y entender todo lo que allí se decía. Se produjo con ese silencio especial, esa comunión entre todo. Fue algo francamente magistral.

Gracias a todos lo que habéis hecho posible esa Embajada, por todo su apoyo y por esa entrega tan sincera. Gracias a todo mi pueblo de Ontinyent, que nos han llenado de felicitaciones y por tener las mejores Fiestas y las mejores Embajadas.

FOTO

: Raf

a Pe

nadé

s

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

158

Càr

recs

20

10M

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

FOTO

: Rub

én M

onta

va ©

FO

TO V

IDEO

9

Carmen Pastor Osca Banderera Cristiana 2010 Carmen Canalejas Madrid Ambaixadora Cristiana 2010

CONTRABANDISTAS

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11159

Càr

recs

20

10M

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

FOTO

: Dom

ingo

Bat

alle

r © F

OTO

FLA

SH

Manuel Martínez Jiménez Banderer Moro 2010 José Torró Monllor Ambaixador Moro 2010

ABENCERRAJES

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

160

Com

pars

a A

benc

erra

jes

ME

MÒ

RIE

S D

E L

A F

ES

TA

Diuen que és de ben nascuts, ser agraïts. Per això la comparsa Abencerrajes vol agrair al bon amic José Mª Ferrero “el sifonero” la presentació que va fer de lámbaixada Abencerraje en lárrancà de lÉntrà, transcrivint de manera un poc reduïda eixa magistral posada en escena d’un bon fester i mùsic.

Festeres i festers, senyores i senyors arribats de tot arreu, els recomane que sácomoden en els seus seients, es relaxen i es disposen a disfrutar d’una historia contada de forma distinta a la tradicional, es tracta de la representació d’esta ambaixada mescla de llum i color, de so i dansa, d’imaginació i fantasia, de foc i natura i que enguany en el seu trenta aniversari de la comparsa, els Abencerrajes tenen el privilegi de poder-los oferir. Es tracta d’un record de l’orige nòmade i del posterior pas i influència del ABENCERRAJE per l’antic regne Nazarí de Granada.

L’ambaixada està dividida en tres parts, en la primera, representada pel color negre, anem a recordar l’orige nòmade de l’ABENCERRAJE, la seua existència al nord de l’Africa. El grup LÉSCLAT, ens representa mitjançant este espectacle de foc, L’ENERGIA, eixa energia pròpia dels pobles nòmades, eixa energia en forma de CALOR pel foc i de LLUM per la seua flama. LLUM per il.luminar l’ambaixada abencerraje al temps que representa la vistositat de la nostra festa amb llum pròpia, i CALOR, eixe calor que emet i transmet el públic al pas del fester i que ara més que mai s´ha de notar amb el seu aplaudiment.

El poble ABENCERRAJE era un poble nòmada situat al nord d’Africa, i com a tal depenia molt de la criança i la cura dels animals, del ramat del qui no sols menjaven sinó també utilitzaven com a moneda de canvi, utilitzaven per ofrenar sacrificis, era en definitiva allò al voltant del que vivien. Tenien gran admiració i respecte pels animals que els envoltaven, al lleó per la seua autoritat, la girafa per la seua elegància i per suposat al tigre per la seua bellesa.

El Ballet MASTERS ens representa figuradament eixe perquè, eixa relació entre el poble nòmada ABENCERRAJE i el món animal, acompanyats de ritmes africans que ens recorda d’on naix esta tribu, ritmes interpretats pel grup de percussió BATUKEM. Una vegada feta la presentació del perqué dels antics Abencerrajes, d’eixa relació amb el món animal, ens arriba la primera esquadra, es tracta de

AmbaixadaAbencerraje 2010

Comparsa Abencerrajes

FOTO

: FO

TO V

IDEO

9 ©

Rub

én M

onta

va

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11161

Com

pars

a A

benc

erra

jes

ME

MÒ

RIE

S D

E L

A F

ES

TA

l’esquadra EL PORRONET, i al capdavant el cap batidor CARLOS SEGURA, que munta un cavall negre, simbolisme de força i potència, a la vegada que recordant eixe color propi del continent originari de l’abencerraje. L’esquadra EL PORRONET llueix un trage que ens trasllada a l’antiga Africa, eixa terra on naix i es desenvolupa originàriament esta tribu ABENCERRAJE. El seu cap es JORGE CALATAYUD.

Els Abencerrajes ja han arribat a la península, en esta segona part es representa l’acomodament i la influència tan cultural com intel·lectual de l’ABENCERRAJE en la cort de Granada. En l’Alcorà antic es mesurava el temps observant la lluna, al temps que per als Abencerrajes era de molta importància la lectura de les sagrades escriptures, els Abencerrajes volen recordar d’esta manera el temps, els anys, que les nostres festes estan entre nosaltres, rendint homenatge a estos 150 anys que enguany celebrem. Eren gent culta, molt culta, a la vegada que influent en el Regne de Granada, li donava molta importància a la escriptura i fruïa d’ella de forma especial, era una manera de transmetre els seus sentiments, les seues idees, la seua cultura en definitiva, demostraven així el perquè devien ser tinguts en compte dins l´alta societat.

El ballet ÓPERA, lluint eixe trage tan especial en el que es reflecteixen eixes escriptures i tractats tan importants per a ells, ens representa eixa virtut ABENCERRAJE acompanyat pel grup de percusió BATUKEM.

FOTO

: FO

TO F

LASH

© D

omin

go B

atal

ler

FOTO

: FO

TO F

LASH

© D

omin

go B

atal

ler

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

162

Com

pars

a A

benc

erra

jes

ME

MÒ

RIE

S D

E L

A F

ES

TA

Els Abencerrajes van prenen poc a poc importància i influència dins la vida política de la Granada del segle XV oposant-se tot i això al regnat de l’època, participant i contribuint inclús en la guerra interna que va debilitar el regne nazarí i amb això a la fi del domini musulmà.

El cavall marró ens representa eixa guerra i sang com a símbol de la idea i força expansiva que per aquell temps tenien els Abencerrajes, i la seua doma com a símbol de domini i elegància que a partir d’eixos moments comencen a demostrar l’antiga tribu arribada de l’Africa. A partir d’este moment el ABENCERRAJE, i sempre baix la unió de la doctrina del seu Déu ALÀ i les paraules del seu Profeta MAHOMA, que es representa en el bordó dels arcs de l’esquadra El Sable, passa de guerrer a senyor, de vassall a noble, canvia per complet el seu estatus dins la societat granadina com es representa en el gorro que llueix el trage de l’esquadra Matamoros, símbol de poder i autoritat que a partir d’eixe moment passen a tindre.

Els Abencerrajes tenien molt en compte la natura, la vegetació, i es això el que ens representa el Ballet OPERA amb este figurat jardí de rames i fulles, mentres que el grup L´ESCLAT ens mostra els arbres, la bendició d’Alà transformada en natura. El poble ABENCERRAJE s´havia convertit en un fidel poble aposentat i rendia cult no tan sols a la natura sinó també a la dona, eixa dona a la qui tan li deguem.

FOTO

: FO

TO V

IDEO

9 ©

Rub

én M

onta

vaFO

TO: F

OTO

FLA

SH ©

Dom

ingo

Bat

alle

r

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11163

Com

pars

a A

benc

erra

jes

ME

MÒ

RIE

S D

E L

A F

ES

TA

El color verd es el color de l’Islam, de la vida, i l’aigua representa la fertilitat, i en esta carrossa se’ns representa la conjunció de les dos. Els troncs dels arbres s´agafen a la terra mitjançant les arrels que els unixen a ella, i sobre els troncs la figura de la bellesa moruna ABENCERRAJE.

Les dos esquadres que escolten a la representació de la bellea ABENCERRAJE ens presenten el resum de tot el que hem vist en esta segona part, per un costat les arrels en el trage de l’esquadra SARAMATA i per altra en les fulles representades en la capa que llueix l’esquadra L´ONCE.

El poble ABENCERRAJE es va convertir en un aliat i amic del cristià, per això els musulmans els veien com a dimonis, tractaren d’eliminar qualsevol vestigi de la seua cultura, com per exemple els llibres tan importants per als Abencerrajes i que van tractar de destruir cremant-los i al temps fent fugir a molts d’aquelles altres terres. El ballet MASTERS ens representen esta repressió mitjançant este joc de llums i fum, arrastrant eixes cadenes que en certa manera esgarrava la pell en forma de pergamí escrit. Els Abencerrajes es van convertir en enemics dels musulmans per la seua relació amb els cristians, els musulmans pensaven que el dimoni estava darrere d’eixe poble que havia segut amic i ara el veien com enemic, que el dimoni era qui es dictava en certa manera el que estaven fen, i això es el que ens representa l’esquadra LA GAMBA amb eixe trage tan original i suggerent.

FOTO

: FO

TO V

IDEO

9 ©

Rub

én M

onta

vaFO

TO: F

OTO

VID

EO 9

© R

ubén

Mon

tava

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

164

Com

pars

a A

benc

erra

jes

ME

MÒ

RIE

S D

E L

A F

ES

TA

Li obri el pas amb un cavall blanc, símbol de la cavalcadura dels déus i del domini de la raó sobre la força bruta ANGELA TORRÓ. I ací tenim a l’esquadra LA GAMBA representant eixe dimoni al qui els musulmans acusaven de temptar als Abencerrajes i motiu de la seua decadència. Esquadra LA GAMBA, amb el seu cap RAFA GANDIA,.

Des d’una talaia, el sentinella controla i està a l’aguait dels Abencerrajes. El ballet MASTERS ens representa en esta ocasió la persecució i fugida dels Abencerrajes, vestides de negre representen les ombres i les ànimes dels Abencerrajes assassinats per considerar-los traïdors pels propis musulmans.

Hem fet un recorregut amb molta fantasia a través de l’arribada i del pas dels Abencerajes, els Banu Sarrai, per l’antiga Granada del segles XIV i XV, hem disfrutat de llum, color, música i art, molt d’art, i tot conclou en els verdaders protagonistes, L’AMBAIXADOR I EL BANDERER DE L’EXÈRCIT DE LA MITJA LLUNA de l’any 2010.

L’alfange sobre el qui van representa per una part l’arma de la guerra santa. Arma que es transforma per uns moments en un espill, un espill que a la vegada reflecteix a la gent d’Ontinyent, eixa gent a la qui en definitiva ha estat dedicada tota esta ambaixada.

Bravo castillo es ese en que el cristiano Seguro piensa estar de los alfanjesQue los hijos de Alá blandir sabemosContando las victorias por combates

Diràs estes paraules, Pepe, i tot el poble callarà, perquè qui estarà parlant serà el nostre ambaixador moro, i a l’acabar tots estarem ben orgullosos, al teu costat estarà el teu amic Manolo, que per estar ahí, ha canviat la música per la comparsa, la trompeta per la bandera.

Manolo, som molts els qui se sentim orgullosos que ens consideres com amics, i com el teu nét Carlos, no podíem deixar d’estar al teu costat un dia tan important com hui, eixe nét, alegria dels teus ulls i que en tan sols tres anyets ja du eixa festa en la sang, i que vos guia ahí en la carrossa com si d’un angelet cuidant del seu iaio es tractara. Portes eixa bandera que a tots els moros ens identifica, i qui millor que tu, tot un veterà en la comparssa, en la festa, per a representar-nos.

FOTO

: FO

TO V

IDEO

9 ©

Rub

én M

onta

va

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11165

Com

pars

a A

benc

erra

jes

ME

MÒ

RIE

S D

E L

A F

ES

TA

FOTO

: FO

TO V

IDEO

9 ©

Rub

én M

onta

va

Podeu estar ben satisfets de tot el que heu fet fins ara , i ja ha arribat el moment de disfrutar-ho, de disfrutar d´esta Entrà, d’esta escolta de luxe, el teu nét, Manolo, davant, els vostres fills darrere junt a la vostra esquadra L’ESPINGARDA, que enguany feu 25 anys tots junts en la comparsa, en la qui vos acompanya el vostre Primer Tro MIGUEL, amb un cap de privilegi com PEPE TORRÓ, el de sempre, i la teua banda Brolle, la d’Ontinyent, i amb la vostra marxa ALS BANU SARRAI, Als Abenserrajos, i este poble entregat als seus AMBAIXADOR I ABANDERAT, que més podeu demanar.

I fins ací eixa representació tan especial i que havien promés, ara sols en queda que rebre a estes esquadres representació de la comparsa Abencerrajes. Dos esquadres de joves fills de comparsistes, futur d’esta comparsa - l’esquadra TUAREG els condueix el cap NACHO PENADÉS i l’esquadra MALA MANERA, cap RAÚL ANTOLÍN-, i dos de veteranes que tanquen esta entrada ABENCERRAJE - l’esquadra MATAMOROS, cap FRANCISCO REVERT i l’esquadra TURBAN, cap JOSÉ PLA-.

FOTO

: FO

TO V

IDEO

9 ©

Rub

én M

onta

va

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

166

Esq

uad

res

de

Gal

aM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

Comparses Cristianes Entrada 2010Esquadres de gala

Marineros

Bucaneros

Estudiants

Gusmans

Arquers

Cruzados

FOTO

S: R

ubén

Mon

tava

- FO

TO-V

IDEO

9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11167

Esq

uad

res

de

Gal

aM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

FOTO

S: R

ubén

Mon

tava

- FO

TO-V

IDEO

9

Comparses Cristianes Entrada 2010Esquadres de gala

Contrabandistas

LlauradorsFontanos

Astures

Almogàvers Cides

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

168

Esq

uad

res

de

Gal

aM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

Comparses Mores Entrada 2010Esquadres de gala

Taifas

Moros Berberiscos

Moros Marinos

Chanos

Omeyas

Benimerins

FOTO

S: R

ubén

Mon

tava

- FO

TO-V

IDEO

9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11169

Esq

uad

res

de

Gal

aM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

Comparses Mores Entrada 2010Esquadres de gala

Abencerrajes

MudéjaresKábilas

Saudites

Moros Espanyols Mossàrabs

FOTO

S: R

ubén

Mon

tava

- FO

TO-V

IDEO

9

PRIMER PREMI - CATEGORIA APaula Borredá BernabeuCol.legi Pureza de María

Lema: Una desfilada amb molta història

“Ta, ta, ta, ta, tara, ra, ra, ta, ta, ta, ra, ra, ra...”

Este año soy una flor, el año pasado era un pez y el anterior un sol. Cada año soy un per-sonaje diferente, pero lo que nunca cambia es que el sábado de fiestas después de la cena me ponen un palito y mi amigo me lle-va a la retreta. Empezamos con cuidado para no quemarme, pero cuando el desfile se ani-ma, empiezo a tener calor porque la velita va de parte a parte.

Lo mejor es que cuando vamos por la calle Mayor, allí la música me llega al alma, nos cruzamos unas comparsas con otras y todo es alegría, buen ambiente y fiesta. Llegamos a la placita de festeros, antigua “Placeta La-tonda”, y allí nos juntamos con los Sauditas, los Bucaneros, los Labradores...

Algunos ya se han ido al río donde corre un airecito bueno, bueno de verdad.

Bajamos por las escaleritas que hay al lado del Círculo y llegamos por casa Barbeta a la Plaça de Baix ¡Que locura! Voy de aquí para allá y allí nos vamos uniendo a los festeros que se acercan al río.

“Ta, ta, ta, ta, ta, ra, ra, ra...”

Dentro de un ratito empezará el castillo. Solo pido que este loco no me queme y poder ver el castillo, que todos los años es impresionan-te. A él no le gustan los truenos, pero a mi me encantan las combinaciones de color y soni-do, con un sonido suave, pausado y como se va cogiendo hasta formar un gran terremoto, es algo impresionante. Y después a seguir la fiesta. Posiblemente este año me regale a al-guna chica que me cuide mejor que él.

Pero sino, nada el año que viene seré otro personaje y volveré a estar en las fiestas de mi pueblo, en las fiestas de Ontinyent.

PRIMER PREMI - CATEGORIA BJesús Espí DoménechCol.legi La Concepción

Lema: Cada año soy diferente

XXIV Concurs Literari Escolar

FE

ST

ES

20

09

R

evis

ta-P

rog

ram

a

170

Co

ncu

rso

s E

sco

lars

ME

MÒ

RIE

S D

E L

A F

ES

TA

Aquest estiu passat, començaren les fes-tes abans que altres anys. No entenia per què, però al mes de juliol el carrer “Daniel Gil” tenia totes les tribunes muntades. Vaig pensar… si les festes són en agost! No en-tenc res!

Per aclarir els meus dubtes ho vaig pre-guntar, i m’explicaren que era una desfi-lada especial. Es celebrava el 150 aniver-sari de les festes de Moros i Cristians a Ontinyent.

L’ambient era com en festes, els carrers plens de gent, les bandes tocant i tots molt contents i emocionats.

Deien que en aquesta desfilada la gent més major podria recordar fets i tradicions d’anys enrere, i així va ser.

A poc a poc, sentírem les sirenes de la po-licia i al fons el so dels tambors i les trom-petes i els banderins amb la creu i amb la mitja lluna obrien l’entrada. Darrere de les banderes hi havia unes esquadres de “festers”, jo no sabia de quines comparses es tractaven, i em digueren que no eren d’Ontinyent. També van participar els ge-gants, que tantes voltes ens han acom-

panyat en les festes de la Puríssima i el ball dels “Cavallets”. Tots acompanyats en les festes de dolçaines i tabalets. Festers disparant amb arcabussos, antics ban-derins que en algun temps isqueren en les nostres festes, gel·labes i vestits de comparses ja desaparegudes i, com no, la barca dels Moros Marins i el vaixell dels Mariners. Els meus pares diuen que, quan ells eren menuts, ja les veien passar i que no havien canviat gens.

Però, quan es van emocionar tots els ma-jors, va ser quan veren la carrossa de la reina de festes. Va eixir una representació de totes aquestes i, sense voler, tots re-cordaren aquelles espectaculars carrosses amb la reina i la seua cort, i per suposat la banda tocava eixe pasdoble especial que va crear el Mestre Ferrero dedicat a la pri-mera reina de festes.

A continuació, isqueren més esquadres de comparses mores i cristianes, i no po-dia faltar una esquadra de negres amb el seu cavall batidor.

Vam disfrutar moltíssim, i va ser un bon inici per a les festes del 2010, que estan a punt d’arribar.

Per a festejar el 150 aniversari de Moros i Cris-tians, Ontinyent va celebrar una sèrie d’actes commemoratius durant els mesos de juliol, agost i setembre, com: Presentació del llibre “Els Moros i Cristians a Ontinyent”, de José Mª Ortolà, “En clau de festa” de Frederic Oriola Velló. Concert 50 aniversari de la marxa mora “Mozárabes 1960” de José Mª Ferrero Pastor. La desfilada Històrica de la festa de Moros i Cristians a Ontinyent, entre altres, i el primer Congrés Internacional d’Ambaixades i Am-baixadors de la Festa de Moros i Cristians.

Ontinyent es va convertir, del 15 al 18 de juli-ol de 2010, en la capital mundial de les festes de Moros i Cristians. El primer que va fer Juan Antonio Alcaraz va ser una investigació al voltant de tots els llocs del món on es realitza una festa de Moros i Cristians.

La Societat de Festers va enviar una car-ta personalitzada a cada ciutat. El motiu, la celebració del primer Congrés Internacional d’Ambaixades i Ambaixadors de la festa de Moros i Cristians, de trenta països diferents repartits per quatre continents. En primer lloc, es van desenvolupar els treballs intel-lectuals del Congrés, per exemple, l’Ambaixa-da o ambaixadors de Zacatecas, que va par-ticipar amb una ponència sobre la història de la ciutat i de la morisma de Bracho. En segon lloc i en la nostra esplèndida Plaça Major, es van succeir fins a deu representacions de la festa de Moros i Cristians, d’estils i zones ge-ogràfiques molt diverses, que van mostrar el caràcter multicultural i heterogeni de la festa, justificant amb això la internacionalitat del Congrés.

En la Societat de Festers, es van desenvolupar els dinars i sopars de totes les persones que ens han visitat, vingudes de Saragossa, Mè-xic, Brasil, Granada, França, Itàlia, Guatemala, Perú i Catalunya, entre altres, el que va supo-sar una espontània i agradable convivència entre totes aquestes persones vingudes de totes les parts del món.

Aquell dissabte de vespradael so d’un trabuc,s’escoltà des de Santa Anna.

I sense pensar en la neula imatge del Crist,per l’avinguda Sant Francescbaixava.

Portat pels “anderos”davant d’un poble devot, pel llavador de la Cantereriapassava.

I ja creua el Pont Vellseguit de disparadors,que al so del trabucens anuncien que ja ha arribat.

Moltes persones l’acompanyen,entre ells la junta de Governde la nostra Societat de Festers.

Tots ells ben abrigatsen aquell acte dels 150 anys, i como si de casualitat es tractaraneva com aquella vesprada.

També molts devots el seguienamb paraigües i bufandes,però amb la il·lusiód’acompanyar al seu Patró.

I creua el porxetde la plaça de Baix,i aplega a l’Ajuntamenttot replet de gent.

Si continuen,veiem el carrer Major ple,i la neu cau sobre el cap de la gent.

A poc a poci per culpa del fred,costa un poquet arribar a Sant Carles.

PRIMER PREMI - CATEGORIA CAna Conejero SorianoCol.legi Santa María

Lema: Aquell dissabte del mes de febrer

PRIMER PREMI - CATEGORIA DChristian Vila AlbertIES L’Estació

Lema: Ontinyent, capital mundial

FE

ST

ES

20

09

R

evis

ta-P

rog

ram

a171

Co

ncu

rso

s E

sco

lars

ME

MÒ

RIE

S D

E L

A F

ES

TA

Al mateix tempsla colla de Campaners, fa sonar les campanesde tots els campanars del poble.

I ja falta poquetper arribar al final,el final d’aquesta processóque s’ha realitzat a pesarde que tota la vesprada ha nevat.

Han entrat a Sant Carlessempre darrere d’Ell.L’esglesia està plenaplena de devots, que han desafiatel temps en aquest preciós acte.

I fins ací aquesta processóentre flocs de neu,aquella vespradad’aquell dissabte de febrer.

XXIV Concurs Literari Escolar

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

172

Co

ncu

rso

s E

sco

lars

ME

MÒ

RIE

S D

E L

A F

ES

TA

Primers Premis a la Tècnica

CATEGORIA A Uian Ouadi Chouitar CEIP Vicent Gironés CATEGORIA B Pablo Fenollosa Cambra CEIP Vicent Gironés

CATEGORIA C Alba Seguí Tortosa CEIP Vicent Gironés

CATEGORIA D Stera Draga Col.legi La Milagrosa

CATEGORIA E Ana Belén Morales Torres IES L’Estació CATEGORIA Especial Ángela Alcaraz

XXIV Concurs Escolar de Dibuix

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11173

Co

ncu

rso

s E

sco

lars

ME

MÒ

RIE

S D

E L

A F

ES

TA

CATEGORIA A Nacho Salmerón Barberà CEIP Vicent Gironés CATEGORIA B Ariadna Picazo Molina Col.legi La Milagrosa

CATEGORIA C Natividad Espí Domenech Col.legi Pureza de María

CATEGORIA D Laura Martínez Col.legi La Concepción

XXIV Concurs Escolar de DibuixPrimers Premis a l’Originalitat

CATEGORIA E Raúl Mollá Vidal Col.legi San José CATEGORIA Especial David Olcina

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

174

Mus

eu F

este

rM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

Museu FesterMemòria d’activitats 2010-2011

J. Carlos Tortosa ConejeroARXIVER DE LA SOCIETAT DE FESTERS

Foto

teca

Mus

eu F

este

r

El proper mes de novembre el museu fester celebrarà el seu dècim aniversari, deu anys ampliant les cessions, deu anys d’exposicions, de visites, de col·laboracions, de feina en definitiva, deu anys que han convertit el nostre museu en un referent local a nivell museístic i un referent important en el mon de la festa mora i cristiana. I tan a prop d’aquesta celebració el museu fa balanç un cop mes de tot un any de tasques que s’han dut a terme durant aquest exercici 2010/2011, precisament l’any en que la Societat de Festers ha commemorat el 150 aniversari de la celebració de les festes de Moros i Cristians a la nostra ciutat en la seua època moderna.

I un any tan especial el museu ha donat suport una gran quantitat d’esdeveniments que el marc de les esmentades celebracions s’han dut a terme a la nostra ciutat. El repàs l’encetarem en les diferents exposicions en les que el museu ha col·laborat. En el mes d’agost es celebraven una quantitat important de exposicions per a rememorar aquesta fita tan important, la sala d’exposicions temporals que el Museu estrenava en la seua recent reinauguració era dipositaria de l’exposició La Nit del Riu que amb fons propis donava una imatge general del que ha estat al llarg dels anys tan particular celebració en les nostres festes, aquest muntatge era realitzat per membres de l’Associació Fotogràfica d’Ontinyent.

Per altra banda al MAOVA les imatges que s’exposaven eren les de Rafael Bernabeu Galbis, que amb una important retrospectiva es donava a conèixer la seua particular visió de les nostres festes amb instantànies captades entre els anys 1962 i 1965. Al centre comercial El Teler també viatjaven fons del Museu, en aquest cas diferents cartells de festes que entre els anys 1981 i 2010 han anunciat la nostra festa als quatre punts cardinals, cartells tots ells dipositats al Museu Fester. I per a tancar

Visita al Museu Fester de part dels descendents del magistrat i literat Joaquín José Cervino y Ferrero, autor de les Ambaixades (1860) de la nostra festa de Moros i Cristians.

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11175

Mus

eu F

este

rM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

aquest cicle d’exposicions era en la sala d’exposicions de la Casa de Cultura Palau dels Barons de Santa Bàrbara on les diferents comparses aportaven els seus fons en una exposició anomenada Art en la festa, organitzada pel director del Museu Fester, on es podien contemplar obres d’artistes locals especialment relacionats amb la festa del nostre poble, fotografies, escultures o quadres omplien esta exposició. Tant en aquestes exposicions com en les organitzades amb motiu del I Congreso de Embajadas y Embajadores de la Fiesta de Moros y Cristianos, que a continuació detallarem, van col·laborar en diferents tasques Sergio Cambra (director del Museu Fester), Joanvi Martinez, Juan Antonio Alcaraz, Ana Alcaraz, Juanan Alcaraz, Inés Insa, Juan Carlos Tortosa (arxiver de la Societat de Festers), Valentí Bataller, Alfred Bernabeu i Rafael Ferrero (President de la Societat de Festers).

Però l’important efemèride de l’any 2010 portava associada altra fita esperada i en la que el Museu també ha aportat el seu gra d’arena, era al mes de juliol quan es celebrava el I Congreso de Embajadas y Embajadores de la Fiesta de Moros y Cristianos, moment per a inaugurar un nou cicle d’exposicions amb la col·laboració del Museu Fester. En la sala d’exposicions temporal del Museu l’artista Rafa Penadés exposava la seua particular visió del que son les Ambaixades d’Ontinyent; a la Casa de Cultura Palau dels Barons de Santa Bàrbara, el Museu donava suport -a nivell organitzatiu i amb fons propis- l’exposició “Moros y Cristianos, una fiesta para cuatro continentes” on es contemplaven indumentàries i fotografies que s’empren en les celebracions morocristianes en les poblacions dels quatre continents on la nostra festa es celebra; al MAOVA es duia a terme, també amb la col·laboració del museu, una exposició de la col·lecció particular de la empresa Artesanias El Rojo amb diferents elements, especialment d’armes, que complementen els trages de les nostres festes; i ja en el Centre Cultural de Caixa Ontinyent, centre de les celebracions del Congrés, es duia a terme una important exposició d’escultures, moltes d’elles de gran format, de l’artista Ricardo Morales.

Però les celebracions del 150 aniversari de la nostra festa es prolongaven fins a febrer del 2011, moment on els fons del museu també prenien protagonisme en el cicle d’exposicions del Mig Any Fester. Per una banda, una selecció de imatges premiades als diferents concursos de fotografia que al llarg dels anys ha organitzat la Societat de Festers s’exposava a la sala d’exposicions temporals del MAOVA, on es podia observar l’evolució que la nostra festa ha tingut al llarg dels anys vista pel particular ull de diferents fotògrafs de la ciutat. I també de fotografia es componia l’exposició que en una de les sales del centre comercial El Teler, allí es podien contemplar una selecció d’obres de l’Associació Fotogràfica d’Ontinyent. Finalment a la sala d’exposicions temporal del Museu Fester era la indumentària la que prenia protagonisme ja que es treien a la llum els diferents trages emprats a la Desfilada Històrica que el passat juliol recorria els nostres carrers. Són trages de comparses desaparegudes que en algun cas sols han pogut recuperar-se amb un exhaustiu estudi d’imatges d’èpoques passades.

Però no tan sols al mon fester ha estat present el Museu, també important va ser la col·laboració del Museu en l’iniciativa que va dur a terme el Comerç In de la nostra ciutat amb una apertura especial

Foto

teca

Mus

eu F

este

r

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

176

Mus

eu F

este

rM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

Batalla de la Bajada del Cristo

El Cristo de la Agoníaviene triunfal a su pueblo,en cabalgata de luna,de faroles y de fuego.

AnochecerClaroscuro. Por las calles,en comparsa de festejos,veinte sombras de caballoy veinte de caballero;los diez vestidos de blancolos diez vestidos de negro.Notas de metal inicianla partida en un tablero.

NocheSombras y luces que juegansobre las calles del pueblo.Sus espadas de maderasueñan un jaque sangriento.Sombras y luces que muevenpiezas de un ajedrez viejo.Entre rectángulos fríosdistraen sus largos tedios.

AmanecerClaroscuro. Por las calles,música de paso lento,desfilan su melancólicafinal postura del juego.El viento llora despaciofina lluvia de recuerdos.Bajo el agua de la vidadescansan fríos guerreros.

El Cristo de la Agoníallega triunfal a su pueblo,en cabalgata de lunay de faroles: silencio.

Salvador Tortosa GalbisOntinyent, 1961

Salvador Tortosa Galbis (1931-1980)Miembro cofundador de FONT D’ART

Hijo de José Tortosa y Ana María Galbis, nació en Banyeres de Mariola en 1931 y vino a Ontinyent a los tres años de edad. El arte, en sus diferentes facetas, le fue inculcado desde muy pequeño en el seno de su familia.

Artista polifacético autodidacta, introvertido, viviendo intensamente su mundo interior, que trascendía al exterior, que se vertía sobre la materia, en una escultura, en un óleo, en una poesía. Sus esculturas, meticulosamente realizadas y metódicamente estructuradas, nos muestran su peculiar utilización de la síntesis de la forma y un sentido vivo del espacio. Sus poesías, en las que se percibe su pasión por Ontinyent, por sus fiestas, su cultura y sus costumbres... nos dejan hoy el recuerdo del sonido de su voz... a quienes hemos tenido el inmenso placer de escucharlo.

Adaptación del texto redactado por José Angel Girones en su homenaje póstumo realizado en la sala Gomis, en setiembre de 1980.

Salvador Tortosa Galbis fue el autor del cartel de las Fiestas de Moros y Cristianos de Ontinyent de 1961

Don

ació

de

Silv

ana

Tort

osa

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11177

Mus

eu F

este

rM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

FOTO

: FO

TO V

IDEO

9 ©

Rub

én M

onta

va

la nit del dissabte 16 d’octubre del 2010 anomenada la nit oberta i on els comerços de la ciutat obrien, al igual que el museu, les seues portes fins la 1 de la matinada, aportant així el seu xicotet gra d’arena a aquesta iniciativa. A l’igual que les col·laboracions amb expositors i maniquis per a l’exposició que commemorava el 75 aniversari de l’Ontinyent Club de Futbol que al mes d’abril i maig es duia a terme al centre comercial El Teler i recuperava elements de la història futbolística de la nostra ciutat i a la de la Penya Barcelonista d’Ontinyent.

Entre les celebracions del 150 aniversari els empresaris de la restauració de la nostra ciutat prenien l’iniciativa de presentar uns menús temàtics per a la setmana gran de festes, menús que aquestos restauradors oferien als visitants de la nostra ciutat, presentats al Museu Fester el passat 2 de juliol de 2010 en un acte lúdic i d’especials característiques, ja que les diferents sales d’exposicions del museu s’omplien de suggerents apostes gastronòmiques. Important va ser la presència de la Directora General de Turisme de la Generalitat Valenciana, Pilar Collado.

I entre totes les col·laboracions que el Museu ha dut a terme, importants han estat les que han portat gran quantitat de fons del museu a dos publicacions d’especial interès en el aniversari que es van celebrar les passades festes; en primer lloc la col·laboració en la nova edició de les nostres ambaixades que es presentaven el passat juliol, la primera edició del segle XXI, i que recull també el text original que es conserva al Museu. Però la veritable mostra de fons del museu, en forma d’imàtgens, es pot contemplar al llibre que ha editat Caixa Ontinyent amb col·laboració de la Societat de Festers amb motiu del 150 Aniversari de les nostres festes, un llibre que recull records, textos exhaustivament revisats i fotografies de gran valor que ens mostren com han evolucionat les nostres festes en tan dilatada vida.

Al Museu també van a acondicionar-se dues ubicacions per tany de que perdure en el record la gran efemèride del 150 Aniversari que l’any passat va viure la nostra festa; per una banda va a habilitar-se un espai destinat als records, publicacions i altres elements que van ser protagonistes van ser protagonistes en tan marcada fita, aquest emplaçament a les dependències del Museu va ser sufragat pels capitans cristià i moro del 2010, Jorge Campos i Ximo Segura. Així mateix també va a instal·lar-se un lloc especialment destinat als records que les delegacions participants del I Congreso de Embajadas y Embajadores de la Fiesta de Moros y Cristianos van donar a la Societat de Festers, així com records que el mateix congrés va generar: publicacions, imatges, etc. records en general d’aquest congrés.

Però el Museu Fester no es mostra soles per mitjà de col·laboracions que treuen fons museístics al carrer, el motiu principal del Museu és que les seues porte estiguen obertes per tal que els visitants puguen contemplar les renovades dependències del Museu. Aquestes visites estan quantificades en els últims dotze mesos en un total de 5.228 visitants, quantitat que ens mostra una tendència constantment en augment des de la seua inauguració.

Foto

teca

Mus

eu F

este

r

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

178

Mus

eu F

este

rM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

D’entre els il·lustres visitants del Museu poden citar diferents personalitats del món institucional, com la Secretaria General de la Comissió Nacional de la UNESCO, Consuelo Vázquez, que amb motiu de la presentació del club UNESCO Alterité visitava la nostra ciutat, també visitava les dependències del Museu la Directora General de Turisme de la Generalitat Valenciana, Pillar Collado, així com l’Arquebisbe de Valencia, Carlos Osoro Sierra, que presidia els actes religiosos que tancaven el 150 aniversari de les nostres festes al passat setembre. Persones relacionades amb la nostra història festera participaren, al mes de juny de 2010, en l’acte d’entrega del XI Premi Joaquín José Cervino a Francisco Ferrero Campos. Un grup de familiars del magistrat Cervino, autor de les nostres Ambaixades en 1860, visitaren la Societat de Festers i les instal·lacions del Museu, i aprofitaren per a fer donació de dos reproduccions de quadres amb l’imatge del seu avantpassat, així com una biografia del mateix escrita per Juan Tormo Cervino -un dels seus néts- i editada en 1962 com a separata de la Revista de Derecho Notarial en el centenari del la Ley del Notariado, de la qual Cervino era el vertader pare.

Però també molts visitants anònims i de molts diferents procedències han visitat les sales del museu: un any més els alumnes de 5é de les escoles d’educació primaria de la nostra ciutat passaven pel museu en el marc de les celebracions del Mig Any, en total 350 xiquets que eren rebuts per diferents càrrecs de les nostres festes del 2011 mentre escoltaven les explicacions dels inicis de les nostres festes i contemplaven un interessant audiovisual. Estos no eren els únics estudiants que visitaven les dependències del Museu, per segona vegada eren els alumnes del col·legi d’educació especial de la nostra ciutat arribaven a les instal·lacions adaptades del Museu, també estudiant de la població de Cocentaina o un grup de 140 alumnes del Col·legi d’educació primaria Bonavista d’Ontinyent. A banda d’este nombrós grup d’escolars, pel museu passaren la quasi totalitat de les delegacions que amb motiu del I Congreso de Embajadas y Embajadores de la Fiesta de Moros y Cristianos que la Societat de Festers organitzava, una gran quantitat de nacionalitats donaven l’aspecte més internacional als visitants del museu. També coincidint amb el congrés un grup de filaes i comparses Benimerins de poblacions veïnes feien una visita al Museu. I com tots els anys moltes i diferents visites de grups organitzats han passat pel museu, delegacions d’ames de casa d’Ontinyent i d’altres poblacions, la Asociación Andaluza de la nostra ciutat, de la festa del Camí dels carros, visitants del la ruta de Jaume I, com altres anys els assistents a la ruta que la nostra població

Foto

teca

Mus

eu F

este

r

Don

ació

d’A

nton

io To

rmo

Gar

rido

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11179

Mus

eu F

este

rM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

du a terme en l’iniciativa, “Obrim les portes de la Vall” que organitza la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida, també els assistents al curs d’animadors turístics que es duia a terme a la nostra ciutat, visitants d’Elx, Gandia, Madrid, Alacant, Benidorm, Múrcia, Oriola, fins i tot un grup procedent del País Basc gaudien del que nostre museu exposa. Aquest any també ha estat constat l’arribada de autobusos que setmanalment venien procedents de les nostres costes, especialment de Gandia i plens de visitants de les diferents Comunitat Autònomes gaudien del que el nostre museu exposa.

Per altra banda, aquesta memòria d’activitats aprofita any rere any per agrair a totes aquelles persones que confien amb el nostre museu per a cedir o donar els objectes amb què el museu nodreix el seu fons per tal de poder mostrar als visitants l’historia viva de les nostres festes. Destacable entre estes donacions ha estat la cessió de les imàtgens dels programes de festes de Moros i Cristians d’Ontinyent dels anys 1860, 1862, 1863 i 1866, aixi com el text “Cultos solemnes y piadoso novenario que en esta real y parroquial iglesia de San Carlos se celebran al Santisimo Cristo de la Agonia en septiembre del presente año 1963” textos tots ells propietat de la família Pascual Penadés, concretament de Marco Pascual. També recordar la donació dels familiars de Joaquin Jose Cervino de dos quadres amb la imatge de l’autor de les nostres ambaixades. Al museu han arribat diferents donacions que les delegacions que participaren en el Congrés Internacional d’Ambaixades i Ambaixadors portaren a la Societat de Festers, especialment trages i eines que les poblacions dels quatre continents on es celebren festes de Moros i Cristians utilitzen en tan variades festes.

Després de les celebracions del 150 aniversari i de la impressionant desfilada històrica una gran quantitat de bens d’interès fester passaven a ser dipositats a ls seu del mateix, d’entre estes peces destacar els diferents trages que es van confeccionar expressament per aquesta desfilada i recollien la indumentària d’aquelles primeres comparses que en els inicis de la nostra festa participaren de les mateixes, i d’altres que al llarg dels anys han desaparegut i avui ja no formen part de les 24 comparses de les nostres festes, aquestos trages corresponen a les comparses de Capellans, Antigua Española, Zuavos Vells, Tomasinas, Cavalleria cristiana i mora, Guerreros, Zuavos exploradors, Churros, Moros del Rif, Moros del Rei, Turcos, Moros de la Luna i Vizcainos, tots ells donats per la Excel·lentíssima Diputació de València i que formaran des d’ara part dels fons del Museu. Al mateix temps esta efemèride també ha servit per tal que un gran

FOTO

S: F

OTO

VID

EO 9

© R

ubén

Mon

tava

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

180

Mus

eu F

este

rM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

nombre de càrrecs que han estat de les nostres festes: capitans, banderers i ambaixadors, confiaren a la direcció del Museu els trages que en les nostres festes empraren. En l’apartat de la indumentària també cal destacar la cessió al Museu d’un trage de xiquet de la comparsa Fontanos i emprat en les nostres festes en la dècada de 1950, trage propietat de Amparo Samper Rico. Per altra banda Rafael Torró Abad donava dues reproduccions en fusta de la façana de l’ermita de Santa Anna i de la façana de l’edifici de la societat de festers. I també la familia Burguete Gisbert feia donació d’un oli de Vicente Gisbert Galiana, amb l’imatge del Santíssim Crist de l’Agonia, datada a finals del segle XIX i d’importància històrica per la seua antiguitat.

I amb commemoració de les nostres festes i la concessió a les mateixes de Festes d’Interès Turístic Nacional, era la Organización Nacional de Ciegos la que editava un cupó especial per al sorteig del dia 22 d’agost i que va ser presentat a la seu de la Societat de Festers fent entrega de les planxes d’impressió de l’esmentat cupó al museu fester, així com una reproducció del número 00000.

I aquest és el resum que, com dèiem en un inici, vol mostrar al lector, al fester, el resum del que ha estat un any de feina però també de festa a la seu del Museu; tan sols queda agrair a totes aquelles persones que ens han visitat que hàgen passat per les nostres dependències per a gaudir el que en ell s’exposa. També transmetre el nostre agraïment a totes aquelles persones, tant festers com no festers, que han depositat la seua confiança en el museu per a que siga dipositari aquelles peces que formen part de la memòria de la nostra festa: trages, documents, llibres, imatges, tots són elements que mantenen viva la història de la festa en la nostra memòria, sense aquestes donacions o cessions el Museu no podria augmentar les peces del fons i la quantitat d’elements que al Museu s’exposen.

Don

ació

de

Juan

Bur

guet

e

Foto

teca

Mus

eu F

este

r

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11181

Mus

eu F

este

rM

EM

ÒR

IES

DE

LA

FE

STA

Don

ació

de

Mar

co P

ascu

al

..

Diumenge 18 d’abril de 2010. Homenatge a Joaquín José Cervino y Ferrero (1817-1883), autor de les Ambaixades de les festes de Moros i Cristians d’Ontinyent. Cementeri de la veïna localitat de la Font de la Figuera. València.

FOTO: Valen Bataller

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11183

HO

ME

NA

TGE

IN M

EM

OR

IAM

RECORD I HOMENATGEPER ALS NOSTRES FESTERS DIFUNTS

ANTONIO LACUEVA OLCINAJOSÉ MARÍA BATALLER SOLER

JOSÉ MATAIX BAS RICARDO GRAMAGE SOLER

JUAN VIDAL TORTOSA CONSTANTINO LÓPEZ GARCÍA

MILA GARCÍA VALORJUAN LLINARES BUCHÓN

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

184

HO

ME

NA

TGE

IN M

EM

OR

IAM

Antonio Lacueva OlcinaPRESIDENT D’HONOR DE LA SOCIETAT DE FESTERS • IN MEMORIAM

Amigo Antonio, permíteme que en el recuerdo te escriba estas líneas, estas palabras que en el fondo no solo son un recuerdo de tu persona sino más bien un reconocimiento merecido del legado que nos dejaste.

Pasaste por este desagradecido mundo terrenal sin indiferencia para nadie, admirado y querido por unos, y algo menos para otros, pero siempre fiel a tu estilo, transgresor como te solías definir, independiente de pensamientos, amplio de virtudes, abierto a cualquier ser que se te acercara, crítico con todo aquello que lo requiriese, incluso contigo mismo, festero y defensor de tu fiesta y tu pueblo hasta la médula, osaste ser presidente de esta sociedad, de esta casa, en momentos difíciles, tratando de darle un aire de modernidad, luchando por dar a conocer esta fiesta fuera de nuestro término, y lo hiciste aún después de haber dejado el cargo, siempre pensando en nuestra fiesta, en nuestro pueblo.

Te gustaba disfrutar de todo aquello que te rodeaba, de lo tuyo y los tuyos, y no tuviste mejor idea que casar-te el mismo año que aceptaste la presidencia de esta sociedad en 1.968. Fueron cuatro años muy duros en los que tuviste que luchar contra un sinfín de problemas, pero uno fundamentalmente te quitó el sueño, los problemas económicos que sufría la Sociedad y que venía arrastrando desde años atrás, el desoir el consejo de los mayores y de tus más allegados amigos de mantenerlo discretamente guardado, el darlo a conocer con la única intención de buscar una rápida solución te creó no pocos problemas y enemistades. En más de una ocasión te oí decir que te habías arrepentido de haberlo hecho, pero que por otro lado era indispensa-ble el hacerlo, y tú siempre marcado sentido de la obligación te llevó a ello.

Antonio Lacueva, presidente de la Sociedad de Festeros 1968 - 1971

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11185

HO

ME

NA

TGE

IN M

EM

OR

IAM

Como presidente trataste de dignificar al máximo la fiesta, trataste de transmitir, como más tarde repetiste en innumerables ocasiones, que ser festero no solo consiste en salir a fiestas sino quererla y vivirla en todo su ámbito, creaste las jornadas de exaltación festera, y así las definiste por diferenciarte de otras poblaciones total para acabar siendo más de lo mismo como tú lamentabas, “ mig any “. Tu idea no era aprovechar ese momento en el tiempo como mero pretexto festero, sino más bien que sirviera de argumento para crear mesas de debate sobre aquellos temas que durante la semana festera era imposible, tales como horarios, la música, la fiesta en la calle, la cultura en la fiesta,y tantos y tantos otros temas que se quedaron en el tintero, por supuesto sin olvidar para nada la fiesta en sí misma y los actos que se requiriesen.

Tu complicidad y amistad con el Mestre Ferrero te facilitó el conocer a dos personajes que a lo largo del tiempo fueron fundamentales para dar a conocer más si cabía que Ontinyent y sus fiestas eran algo más que eso, unas fiestas. Hipólito Navarro y Luis Serna se compenetraron perfectamente con el tándem Ferrero – Lacueva, formasteis un grupo de sabios, cuyas tertulias festeras eran verdaderas lecciones magistrales para quienes no muy duchos en la materia como yo, tenían la posibilidad de asistir a alguna de ellas. Fueron años en que verdaderamente disfrutaste de la fiesta y de hablar de ella, poniendo siempre como premisa que tus fiestas, las de tu pueblo, eran esas que con un pequeño retoque, no excesivo según tú, eran esas fiestas que todo el mundo festero debería tener en cuenta y tomar como referencia.

Esas inquietudes tuyas por demostrar que tus fiestas, que tu pueblo, era capaz de lo mejor te llevaron a pro-mover junto con un grupo de entusiastas festeros el II Congreso Nacional de la fiesta de Moros y Cristianos, del cual fuiste el primer presidente, y que peleaste lo indecible por dar a conocer, apoyándote en todos aquellos que sabías que podían aportar tanto dentro como fuera de Ontinyent aquello que tú deseabas, el reconocimiento a tus fiestas, las de tu pueblo, pero que una vez más se cruzaron en tu camino otros intere-ses, que sin desmerecerlo, te llevaron a una quizás injusta dimisión, quedando en el olvido para muchos que aquel trabajo y entusiasmo había sido iniciado por ti.

Amigo de tus amigos, nunca dejaste a nadie de lado, siempre quedaba esa posibilidad de recurrir a ti ante cualquier adversidad, eras ese amigo en que poder confiar. De fácil palabra, eras capaz de convertir en ocasiones las tertulias en verdaderos foros de discusión, cuando no en un monólogo al que todos aten-díamos abstraídos a tu locuacidad, como demostraste en los dos pregones que tuviste la oportunidad de ofrecernos, pregones que en cierta forma crearon un estilo, en especial el primero en el que involucraste a tu incondicional amigo Ferrero, introduciendo acompañamiento musical al final del citado pregón.

El no saber decir que no a nadie ni a nada te llevó a situaciones difíciles y comprometidas, en especial cuando aceptaste ser reportero deportivo, aquello no era lo tuyo, del fútbol solo conocías la pelota que era redonda, y sin embargo te embarcaste en la tarea de pegar a todo el pueblo a la radio para escuchar cómo Marañón nos daba el ascenso a la segunda. Supliste el conocimiento por la imaginación, y el pueblo te lo agradeció.

Demostraste tus dotes declamatorias actuando como embajador de oficio durante unos años a principios de los sesenta, sin embargo estas no te acompañaron debidamente cuando tus amigos Guzmanes te encomendaron el papel de centinela en sus embajadas de 1995, cosa extraña para tu memoria, esa memoria tan envidiada te jugó una mala pasada como más tarde reconocerías, sin embargo tus tablas no fallaron y pudiste salir airoso del trance.

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

186

HO

ME

NA

TGE

IN M

EM

OR

IAM

Fuiste festero en dos comparsas, ambas del bando moro. Primero como Kábila durante tu época más activa dentro de la Sociedad de Festeros, pasando después a fundar junto con tus verdaderos amigos la comparsa de Mudéjares, de la cual fuiste su primer presidente durante cuatro años y en donde compartías escuadra, mesa y largas tertulias con esos amigos de los que tanto me hablabas, como Tomás, Alfredo, Pepe Donat, Revert, Sanchis y muchos más, tertulias que sabías alargar cuando aparecía ese sarcasmo, ese humor soca-rrón característico tuyo, pero que como siempre solía acabar con risas y formando la escuadra, esa escuadra que sabías conducir de forma elegante como cabo.

Los Mudéjares te tuvieron de Primer Tro en el año 1989, justo el mismo año que tu hija Silvia fue dama de la corte de honor, estaba claro que a ti las emociones te gustaban compartirlas, como compartiste con Pepe Donat el reinado de su hija, pregón incluido, o la grabación en disco, cuando todavía no estaba tan de moda aquello de las grabaciones, de los discos Lps. De música festera del Mestre Ferrero, o las conversaciones para que la coral Crevillentina, de gran reputación por entonces, estrenara la misa festera del Padre Vicente Pérez, o tantas y tantas cosas que se haría interminable la lista.

No sé cuales serán las condiciones para que a alguien se le considere festero ejemplar, pero estos últimos años, y a pesar de tu enfermedad, de tus impedimentos físicos, de tu cansancio demostraste ejemplarmente que la fiesta para ti significaba mucho, que la fiesta la llevabas dentro y esto lo transmitías en todos aquellos actos a los que acudías, en especial en la Entrada, donde disfrutabas del acto como si los años no pasaran para ti, con ese modo propio de cabo, y esa sonrisa al ver a algún conocido al quien en el fondo le hacías decir “mira cuanto disfruta”.

A buen seguro que estarás ahora junto a tus amigos Paco el Abogat, Alfredo Bernabeu, Emilio Reig, Don Teo-doro y tantos y tantos más con quienes compartiste tu saber hacer festero, esperando que tu inseparable amigo el Mestre Ferrero levante su batuta y dé paso a la marcha Ovana, tu marcha, para formar esa escuadra de grandes festeros y conducirla con tu elegante y sobrio estilo que siempre demostraste con el alfanje en tu mano, y seguro que junto a ellos estarás intercediendo para que estas, nuestras fiestas, sean, y sigan siendo, lo que tanto predicaste, unas fiestas ejemplares.

Amigo Antonio, te vamos a echar de menos. Hasta siempre.

José Mª Ferrero Silvage

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11187

HO

ME

NA

TGE

IN M

EM

OR

IAM

José María Bataller SolerCOMPARSA MARINEROS • IN MEMORIAM

Marinero de toda la vida, falleció el pasado 30 de marzo, a los 94 años. Inició su andadura festera en 1932 permaneciendo fiel a ella durante 79 años. Creó, junto a sus amigos, la peña Lobos de Mar.A partir de estas fiestas ya estarán de nuevo formando todos juntos una escuadra celestial.José María ha muerto después de una muy corta enfermedad y se ha llevado la crónica de las últimas fiestas, las del 150 aniversario de su comparsa y de nuestras fiestas.La vida de José María fue de entrega total a los demás, junto a Encarna, creó una familia ejemplar a la que dedicó todos sus esfuerzos. Los lobos, papá, los viejos “Lobos de Mar”, dabais un color especial a la fiesta. Los lobos erais de una gran fuerza festera, teníais en vuestra madriguera el auténtico espíritu de la fiesta. Érais el grupo de mayor impacto en las fiestas de Moros y Cristianos. Ahora, con tu adiós, casi acabas con la lista de esa peña que formabais los Tonet, Valls, Turégano, Coll, Albert, Rovira, Montés, Silvaje, Peralta y Caparrós y la de los “Afonaos” de Felito, Hernán, Navarro, Vicedo, Gil, Torró... Ya la lista se acaba, quedando Martí como único testigo de lo que fuisteis los “Lobos de Mar” y los “Afonaos”.Haces falta. Tu comparsa sabe que sin vosotros ya no será lo que era. Disfrutaste en la última capitanía después de haber pa-sado los últimos 4 años sin salir, debido a la larga enfermedad de mamá, y ahora ya podrás disfrutar junto a ella de las noches de verbena a bordo del tranvía y de tantas y tantas cosas.Te has ido dejándonos un ejemplo, sirviendo a la iglesia, hasta que tus fuerzas te lo permitieron, lo hiciste sigilosamente casi a hurtadillas, nunca proclamaste a bombo y platillo que habías ayudado a tanta gente, nunca presumiste de nada. Pero creo que todos nos hemos visto beneficiados de esa, tu amabilidad. Así te imagino, levantándote del sillón y dirigiéndote con la alegría que se interna en una nueva esperanza, cuando la vida se apaga.Papá, no has muerto y nunca lo harás porque como dice Marta, no se muere cuando el corazón deja de latir se muere cuando en los recuerdos se deja de existir y tú estas presente, estás aquí, estás vivo, para todos, para mí. Papá, esto te quiero decir y sé que escucharás porque no te has ido, estás en cada latido en cada lágrima, en cada suspiro. Ahora mismo estás vivo, pues tu presencia sigue tu recuerdo, tu ejemplo tu valor y tus esfuerzos han quedado plasmados en nuestra memoria y escritos con letras doradas en el corazón.Desde el cielo al que te ha llevado tu humilde, sencillez, tu activa caridad y tu cristiana serenidad ante la muerte, intercede por nosotros ante el Cristo de la Agonía y ante nuestra fiel patrona la Purísima.

José Mataix BasCOMPARSA SAUDITES • IN MEMORIAM

Quan a poques setmanes de complir el noranta anys, ens arriba la trista notícia de la mort del Sr. Pepe Mataix, com tots el coneixíem, em pare uns moments a pensar i la paraula plenitud és la que millor pot definir tota una vida viscuda d’aquesta manera des que els seus ulls veieren la llum per primera vegada a Ontinyent a les darreries d’agost de la dècada dels anys vint. Una plenitud que només s’aconsegueix quan una persona ha pogut ser feliç en tots els àmbits de la seua vida: el familiar, el professional i el personal. I el Sr. Pepe ho ha aconseguit perquè aquesta felicitat la va saber transmetre i compartir, principal-ment amb la seua dona María Lizandra, amb als seus fills Pepe i Maica, amb les seues nétes, amb els seues besnéts i amb la resta de la família i dels amics.Primerament Moro Espanyol per nissaga familiar i Saudita després, sabia gaudir com pocs de les Festes Majors de l’estiu que Ontinyent li dedica al Morenet de Santa Anna, fins i tot quan les forces ja no l’acompanyaven. Assajos memorables d’Ambaixades en l’estimadíssima caseta dels Escuts, Primer Tro dels Saudites, Primer Tro d’Honor del bàndol moro, Insígnia de Plata i Fester Exemplar, la Societat de Festers li va saber reconéixer eixa estima i dedicació pels nostres Moros i Cristians.“Per què no m’abaixeu un ratet a la placeta Latonda, al sopar de carrer i podré sentir eixos moments que difícilment es poden viure fora de la Festa amb la meua esquadra dels Saudites, Al Kaid?”, els demanava al seu fill Pepe o al seu gendre Pepe Bas cada vega-da que a partir de l’últim dissabte de juny sabia que hi havia sopa de carrer; i encara que els darrers anys no havia pogut fer-ho habitualment, algun dissabte ens sorprenia, assegut a la seua cadira, amb el seu somriure, gaudint de les marxes i podíem contemplar un home feliç de saber que gràcies a la família, als amics i a la Festa havia pogut assaborir en vida eixa plenitud de la qual ja gaudeix per sempre al costat del Crist de l’Agonia i de sa Mare Santíssima, La Puríssima Concepció.José Mataix Bas. Descanse en pau.

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

188

HO

ME

NA

TGE

IN M

EM

OR

IAM

Ricardo Gramage SolerCOMPARSA GUSMANS • IN MEMORIAM

Resa la cançó que alguna cosa es mor en l’ànima quan un amic se’n va. I alguna cosa se’ns ha mort als Gusmans amb la marxa de Ricardo. “Ricardet”, com era conegut pels seus amics i companys de festa, pertanyia a una mítica saga de festers Contrabandistes, “Els capellanos”, que durant tants i tants anys van engrandir aquesta comparsa, fins el punt de considerar el fet de “dir contrabandiste és dir capellano”. Però Ricardet no es va parar amb eixa acceptació. Ell volia encara més. Ell volia oferir al seu poble i al seu Crist de l’Agonia, la creació d’una nova comparsa, i junt a vells companys contrabandistes i altres amics, va fundar al 1979 la comparsa Gusmans. La cosa no es va parar ahí. Ricardet acceptà la primera presidència de la nova comparsa i el càrrec de Primer Tro, malauradament, a aquest últim va haver de renunciar per la mort de son pare. Acabat el dol, Ricardet va ser el segon Primer Tro de la història dels Gusmans, perquè calia complir, a més d’ocupar els càrrecs interns de vocal o tresorer, fets tots aquests pels quals va ser nomenat Primer Tro d’Honor. Als Gusmans era l’home que sense alçar pols ni remolí destacava per la rigor i serietat amb la festa, i sempre predisposat a col·laborar en les tasques de la comparsa, sobretot amb la figura de cotitzador i tradicionalment encarregant-se de preparar-nos la casalleta i els rollets d’anís en l’entresól de sa casa al pas de la diana pel carrer Dos de Maig.Com va dir més d`una vegada “mentre la salut m’ho permeta, ací em tindreu”. Malauradament, la salut se li va ressentir en els darrers anys de tal forma que li va impedir tornar a la comparsa, encara que dins de nosaltres sempre teníem eixe xicotet convenciment que prompte el veuríem altra vegada gaudint de la festa. Ricardet ens ha deixat, i tenim el con-venciment que, des del més Alt, junt als Gusmans que li han precedit, ens protegirà i ens vigilarà per tal que tot vaja bé. Per a nosaltres, al nostre cor, sempre hi haurà un raconet per a ell, un raconet per a Ricardet “el capellano, el dels camions”.Que en pau i glòria estiga.

Juan Vidal TortosaCOMPARSA KÁBILAS • IN MEMORIAM

El recordar a un amigo festero de la comparsa en estas páginas lleva, inexorablemente, a tener que hacerlo con el senti-miento que embarga y funde historia y vivencias que se tomaron con intensidad, llegando a crear aprecios casi familiares y quedando en el cuadro de cada cual, en este caso por el camino de nuestras fiestas, lugares vacíos y faltos de motivaciones que priva de vivir con gozo unos acontecimientos festeros que rasgan el alma y el corazón. Este recuerdo por fallecimiento de Juan Vidal Tortosa, cariñosamente llamado Juanón, de innegable calidad festera e impli-cación en los Moros y Cristianos de nuestra ciudad durante toda su vida, aunque no siempre se mostrara con protagonismo de primera fila. Nuestro kábila llamado a la otra vida, con su marcha, aumenta la soledad en las fiestas de los que nos relacionamos y fuimos amigos en unos ya lejanos tiempos. Por motivos personales y familiares no siempre pudo estar con su escuadra pero acudía ante cualquier acontecimiento. Nació destinado a ser kábila. Hijo de un clásico de la comparsa, D. Antonio Vidal Tormo, que vivió y protagonizó con otros clásicos -aún en el recuerdo de muchos- una época gloriosa. Su hermano mayor José Antonio, kábila de siempre, tristemente fallecido en fechas recientes. Su otro hermano Carlos, kábila hasta la médula. Su hermana Pilar, kábila desde el día siguiente al bautismo, desfiló a temprana edad con otros kabilitas por la calle Mayor, o bien, subida a la carroza que todos los años preparaban D. Antonio y amigos. Y sin querer seguir reseñando personas allegadas a nuestro recordado Juan, es de obligado cumplimiento nombrar a su primo Juan Tortosa, con quien formó pareja para muchas aventuras festeras y preparar ricas carrozas con reparto de juguetes y obsequios en cantidad y de calidad muchos años. Con esta somera historia y recuerdo, queremos dejar constancia de nuestro deseo de que Dios lo tenga en su gloria, D.E.P.

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11189

HO

ME

NA

TGE

IN M

EM

OR

IAM

Constantino López GarcíaBANDERER D’OFICI • IN MEMORIAM

Constantino López García va ser senzillament un treballador de la Festa de Moros i Cristians ontinyentina, a la qual va prestar servei quan se li va requerir. Però a més, i per sobre de tot, va ser una bona persona, bon marit, bon pare i bon iaio. D’això donen testimoni Virtudes, Tino, Maria, Marta i Tino, que són la seua família, així com tots els qui el van tractar. A aquest home nascut en Yeste en 1930 i que ben jove va vindre cap a Ontinyent on va formar família no l’ubiquem ningú en cap comparsa, perquè mai va formar part de cap d’elles. Però Constantino va ser un d’eixos hòmens imprescindibles i necessaris en un temps determinat de la nostra història festera. Sembla com si vullguérem oblidar que van haver uns anys en què per a moltes comparses tindre càrrec era una càrrega i no precisament econòmica. Constantino s’ocupava d’alliberar d’eixa càrrega a la comparsa que li ho sol·licitava o a petició directa de la Societat de Festers. Sabem que l’any 1959 va fer d’Ambaixador figurant però en altres ocasions, com l’any 1956, va ser Banderer. Era aquesta, una ocupació que alguna gent menyspreava sense reparar que si les comparses no cubrien la seua obligació, algú havia de fer-ho, perquè si no, a la nostra Festa li haguera mancat algun dels seus elements substancials.Constantino va treballar per a la Festa ontinyentina en les mateixes condicions que en aquells anys ho feren també els autors dels cartells, els sentinel·les del castell, els heralds, el campaner o els anomenats ambaixadors d’ofici que declamaven els versos de Cervino. Algunes d’aquestes tasques i les persones que les dugueren a terme han rebut, amb el pas del temps, respecte i consideració festera. La Festa de Moros i Cristians d’Ontinyent, que sap ser agraïda especialment amb qui la serveix, diu adéu, amb el mereixement corresponent, a Constantino López García, Ambaixador figurant i Banderer d’Ofici de les nostres Festes.

Mila García ValorCOMPARSA ESTUDIANTS • IN MEMORIAM

Com t’enyorem i t’enyorarem, Mila. Ha sigut un privilegi estimar-te i que ens estimares. Compartir junts la teua manera d’entendre i de fer la festa. Traslladares a la comparsa el teu sentit de la responsabilitat que t’ha caracteritzat a la vida personal i professional: quan fores secretària exigies que les cartes, les actes i altres documents foren a punt en la forma i data que calia. Als desfiles posaves tota la teua dedicació i il·lusió per tal que les esquadres estigueren ben formades, rectes, amb la indumentària correcta i al seu lloc. Com era d’admirar la teua capacitat organitzativa: els menús, les taules o les disfresses per a l’alardo. Quan una feina depenia de tu sabíem que estava a les millors mans.Però, què dir quan s’havia de fer festa? Quanta imaginació! Sempre feies que els moments més simples foren di-vertits. Amb unes tovalloles i el més inesperat objecte que compràvem als venedors ambulants, els sopars de comparsa o els dilluns de les Ambaixades els convertíem en una autèntica festa. Amb la complicitat de la banda i dels companys, ajudats per alguna copeta d’aquelles per a combatre el calor, ens organitzaves en el nostre “boato” particular. No faltava de res: capità, ballets, coreografia i fins i tot, públic. Utilitzaves qualsevol cosa per amenitzar la festa, com llaços d’embolicar regals, bé nostres, o bé d’altres comparses, i feies amb ells condecoracions. Aquestes eren imposades amb el seu protocol, inclòs un “discurset” per a aquell que ho mereixia. Què bé ho hem passat! Sempre t’estimarem i et recordarem. I com Juan li digué a una amiga nostra: MILA ESTUDIEM AMB TU.

Juan Llinares BuchónCOMPARSA KÁBILAS • IN MEMORIAM

Escribir estas líneas reaviva el dolor que sentimos el pasado mes de diciembre. El día de la Ofrenda a la Purísima nos preparábamos para acudir a desayunar a la comparsa -tu comparsa- y llegó la noticia: Juan Llinares nos ha dejado. A partir de ahí todo fue dolor, soledad, impotencia, angustia, rabia... Juan, todo empezó hace muchos años en el Palau de la Vila, edificio de tu familia y centro de reunión de lo que más tarde fue la escuadra Kabilets. Qué recuerdos, qué verbenas ¡interminables!, cuánta ilusión, cuánta inocencia, cuánta verdad, cuánta felicidad... Quienes allí estuvimos, lo sabemos.Kábila de nacimiento, siempre, año tras año, nos acompañabas con tus viejas chilabas, heredadas de tu familia y que re-presentaban la solera, la elegancia, la prudencia, la bondad, porque LIinares, eras todo eso y mucho más. Tus valores como persona impresionaban y no dejaban de sorprendernos día a día. Te encantaba desfilar en Escuadra Especial, valorabas mucho la calidad de las bandas y te gustaba ser acompañado por las mejores. Participaste en todas las que tu escuadra, de la fuiste fundador, organizamos en capitanías y embajadas. Siempre con gran ilusión.Tus amigos de la escuadra Kabilets y tu comparsa, los Kábilas, no hemos aceptado tu marcha, pues siempre estás presente en todos nuestros momentos. LIinares, como dice la canción, espéranos en el cielo, que seguro que volveremos a vernos.Hasta entonces. Gracias por tu amistad y un fuerte abrazo.Escuadra Kabilets.

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

190

HO

ME

NA

TGE

IN M

EM

OR

IAM

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11191

HO

ME

NA

TGE

IN M

EM

OR

IAM

FOTO

: Rub

én M

onta

va -

FOTO

VID

EO 9

Dissabte 21 d’agost de 2010. Baixada del Crist. Com a novetat es van incorporar, tal i com era tradicional, les barques de les comparses de Marineros i Moros Marinos, que ens oferiren una de les més boniques imatges de l’any, esperant al Santíssim Crist a les portes de Sant Carles per omplir-lo de pètals de rosa entre aplaudiments.


CELEBRACIONS EXTRAORDINÀRIES DEL 150 ANIVERSARI (II) LA RECUPERADA “NIT DEL RIU”

LA DESFILADA HISTÒRICA DEL 150 ANIVERSARIVESTITS D’ALTRES TEMPS PER A LA DESFILADA HISTÒRICA

RESUMEN DEL I CONGRESO INTERNACIONAL DE EMBAJADAS Y EMBAJADORES BENVINGUTS A ONTINYENT!

DOSSIER DE LES CELEBRACIONSDEL 150 ANIVERSARI DE LA FESTA DE

MOROS I CRISTIANS D’ONTINYENT

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

194

Crò

nic

a 15

0D

OS

SIE

R 1

50

AN

IVE

RS

AR

I

El cent cinquanta aniversari de l’època moderna de les festes de Moros i Cristians d’Ontinyent iniciava la seua singladura els primers dies de febrer de 2010. La crònica de l’esdevenir dels primers mesos d’aquest aniversari –des de febrer fins a finals de maig– es va publicar al llibre de Festes de 2010.

De manera resumida, comentem que els actes començaren els primers dies de febrer. El divendres 12, es va presentar el logotip commemoratiu d’aquest esdeveniment i es va celebrar una jornada de portes obertes per mostrar les remodelades instal·lacions de la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia. El dissabte13 es feia un trasllat extraordinari de la imatge del Crist de l’Agonia des de l’ermita de Santa Anna a la reial Parròquia de Sant Carles, trasllat que va estar envoltat d’una lleugera nevada. Acompanyant la imatge, baixaven els anders, llumeners, disparadors, presidents de les comparses, càrrecs 2010 i membres de la Junta de Govern. Al voltant de cent persones, amb brusa i faixa i guardant-se del fred i la neu amb manta, rememoraven aquell trasllat del Crist de feia 150 anys. La imatge entrava a la ciutat arropada per gran quantitat d’ontinyentins que es repartien per tot el recorregut, mentre al campanar de la Vila sonava la Petra.

El diumenge, 14 de Febrer, es va oficiar un Te Deum i una missa d’acció de gràcies al Santíssim Crist de l’Agonia en la parròquia de Sant Carles. En acabar, es va fer una cercavila per entregar a cadascuna de les comparses un dels penons commemoratius confeccionats amb motiu d’aquest aniversari.

Les arts plàstiques i la música van ser protagonistes en aquestos primers dies de celebracions. El dissabte,13 de febrer, després del trasllat del Crist, en la sala d’exposicions del MAOVA, s’inaugurava l’exposició Estudiants d’abans, Estudiants d’ara; el divendres, 19 de febrer, a la sala d’exposicions del MAOVA, era inaugurada l’exposició Terres d’Amèrica. Activitat solidària que comptava amb la col·laboració de l’ONG Escoles Solidàries. Posteriorment, a la sala d’actes de la Societat de Festers, tenia lloc la conferència sobre Música a la Festa a càrrec del compositor i musicòleg Jose R. Pascual Vilaplana.

Dins les activitats del Mig Any 2010, el col·loqui televisiu va girar al voltant d’aquestos 150 anys de festa; així com els dos concerts de música festera tenien un marcat component de celebració d’aquest aniversari.

Celebracions extraordinàriesdel 150 Aniversari (II)

Comissió de cultura 150 Aniversari

FOTO

S: F

ran

Gil

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11195

Crò

nic

a 15

0D

OS

SIE

R 1

50

AN

IVE

RS

AR

I

La vesprada del dissabte, 6 de març, amb el trasllat de tornada de la imatge del Crist a l’ermita de Santa Anna, finalitzava l’estada del Crist a la ciutat. Prèviament, dies abans, hi van haver celebracions litúrgiques a les quatre parròquies de la ciutat. El mateix dia de la pujada del Crist a Santa Anna, la comitiva processional del trasllat arribava a l’església arxiprestal de Santa Maria al voltant de les cinc de la vesprada on la imatge del Crist de l’Agonia s’hi trobava amb la patrona de la ciutat, la Puríssima Concepció. Després dels parlaments i de l’acte de benvinguda, es reiniciava la processó del trasllat. Sobre les huit de la vesprada s’arribava a l’ermita; després de la disparada d’uns magnífics focs d’artifici i de la interpretació de la marxa Reial, la imatge del Crist entrava en la seua ermita i era col·locada en el seu lloc de culte.

El diumenge, 18 d’abril, la veïna ciutat de la Font de la Figuera era l’escenari d’un emotiu acte del 150 Aniversari de la Festa de Moros i Cristians d’Ontinyent. Una àmplia representació de festers es traslladava fins el cementeri d’aquesta població per retre homenatge a Joaquín José Cervino Ferrero (1817-1883), autor de les ambaixades de les festes de Moros i Cristians d’Ontinyent. L’acte acabava amb la interpretació de les ambaixades, tant les del matí com les de la vesprada, per part dels protagonistes d’aquest any, els Capitans, Ambaixadors i Banderers del 2010.

70

L’establiment de fotògrafs a Ontinyent i l’obertura de estudis fotogràfics va potenciar la realització de fotografies d’estudi, més conegudes per retratos, que se sol·licitaven per a regalar a familiars o amics, o simplement per a immortalitzar moments feliços. Així, la fotografia es va transformar a poc a poc en una sort de ritu social, però sobretot en una manera de restablir la continuïtat de la família i, per tant, del cognom. En mirar a la càmera i ser captat el personatge, deixava de ser anònim per a passar a la posteritat.

Les festes de Moros i Cristians van ser l’excusa perquè molts ontinyentins posaren en aquells gabinets fotogràfics per a fer-se un retrat. Sense assaben-tar-se, la nostra gent, els nostres festers, ens oferien un ric document gràfic i patrimonial. Així hem pogut conéixer amb més detall els vestits emprats per les comparses, personatges de la vida social o política de la vila, o per a qui es destinaven aquells retrats. La núvia, que abillada amb el vestit de la comparsa del nuvi, li mostrava tota la seua estima; la mare i el fill per tal d’obsequiar el pare; o els fills o néts com a record per als iaios o per als pares. També passaven grups de festers per l’estudi del fotògraf pel simple plaer de recordar bons moments de festa. En definitiva, aquelles fotografies guardaven històries viscudes al voltant de la festa i, moltes vegades, era l’únic que en quedava.

Moros Marinos i Marineros en 1911. Donació de Mª José Úbeda. Fototeca Museu Fester. Ontinyent

71

Comparsa de Llauradors. Arxiu Vicent Coll Ferrero. Ontinyent

Moros Berberiscos. Donació d’Herminia Martínez.

Fototeca Museu Fester. Ontinyent

Dona amb el vestit del la comparsa Kábilas. Donació de María i Carmen Sarrió. Fototeca Museu Fester. Ontinyent

Comparsa de Marineros. Donació de la família Ferrero Terol. Fototeca Museu Fester. Ontinyent

El dimarts, 11 de maig, Caixa Ontinyent i la Societat de Festers d’Ontinyent firmaven un conveni per a l’edició de Memòria gràfica de la festa. 1860-2010, un llibre commemoratiu d’aquest 150 Aniversari de les festes de Moros i Cristians d’Ontinyent. Llibre que ja està editat en la seua versió en valencià i que en breu s’editarà la versió castellana.

Tot seguit, reprenem la crònica del que van ser les celebracions d’aquest 150 Aniversari:

EL 25 DE MAIG S’ANUNCIAVA EL CONVENI DE COL·LABORACIÓ DE RENFE AMB LA SOCIETAT DE FESTERS FACILITANT UNA REDUCCIÓ DEL 30% DEL COST DEL TRANSPORT ALS CONGRESSISTES QUE HO SOL·LICITAREN

El 25 de maig, davant de la petició formulada des de la Secretaria del I Congreso Internacional de Embajadas y Embajadores de la Fiesta de Moros y Cristianos, RENFE anunciava la seua col·laboració amb la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia, aportant els seus mitjans i oferint les màximes facilitats de viatge a tots els assistents i acompanyants a aquest Congrés de la Festa morocristiana. Per mitjà de la presentació del document acreditatiu, que es podia aconseguir en la mateixa pàgina web del Congrés, se podia aconseguir una reducció del 30% de les tarifes ordinàries, en qualsevol estació, agència de viatges o punt de venda.

Portada i pàgines 70-71 del llibre Memòria gràfica de la festa. Ontinyent 1860-2010 editat per Caixa Ontinyent

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

196

Crò

nic

a 15

0D

OS

SIE

R 1

50

AN

IVE

RS

AR

I

UN GRUP DE FAMILIARS DE JOAQUÍN JOSÉ CERVINO VISITEN LA SOCIETAT DE FESTERS I ASSISTEIXEN A L’ACTE D’ENTREGA DEL PREMI CERVINO

El dissabte, 19 de juny, el president de la Societat i altres membres de la Junta de Govern van rebre una representació dels familiars del literat i magistrat del Tribunal Suprem Joaquín José Cervino y Ferrero (1817-1883) -autor de les Ambaixades de les nostres festes- en la seua visita a la ciutat amb motiu de l’entrega del XI premi Cervino. Aquestos familiars acudien responent a la invitació que des de la Societat de Festers se’ls havia fet amb motiu de la celebració del 150 Aniversari de la festa i de les Ambaixades. El grup estava format per onze familiars, uns de la família Tormo Garrido, néts de Lola Cervino -filla del magistrat- i altres de les famílies Cervino Zubillaga i Rubí Cervino, besnéts de Marcelo Cervino, el primogènit de l’autor de les Ambaixades.

El dissabte pel matí, el Sr. Ferrero Terol, acompanyat per un grup de membres de la junta, mostrava totes les dependències de la Societat als descendents de Joaquín José Cervino i, finalment, tots ells van firmar en el Llibre de visites de la Societat. Per la seua banda van fer donació de dos quadres amb el retrat del seu avantpassat i d’una biografia.

Pel migdia, van participar en un dinar organitzat per la comparsa Abencerrajes al qual assistiren un important nombre de festers de moltes de les comparses, amb la qual cosa van gaudir de l’ambient fester que allí hi havia. Per la vesprada van assistir a l’acte de la presentació del cartell de Festes 2010 i per la nit estigueren presents en el sopar de gala i en el lliurament del premi Cervino 2010 a Francisco Ferrero Campos. Per finalitzar l’estància en les nostres terres, el diumenge visitaren la tomba del seua avantpassat en la Font de la Figuera.

Foto

teca

Mus

eu F

este

r

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11197

Crò

nic

a 15

0D

OS

SIE

R 1

50

AN

IVE

RS

AR

I

DUES NOVES PINTURES DE TEMÀTICA MOROCRISTIÀ INCREMENTEN EL PATRIMONI ARTÍSTIC DE LA SOCIETAT DE FESTERS

El 29 de juny, en el casino de la Societat de Fester, s’inauguraven dues noves pintures relatives a la Festa de Moros i Cristians d’Ontinyent. Amb aquestes dues obres es completava la trilogia prevista per a decorar part de les remodelades instal·lacions d’aquesta Societat, amb motiu de la celebració del 150 Aniversari de les Festes de Moros i Cristians.

Aquestes dues pintures són obra de dos coneguts pintors locals, membres de l’associació de Font d’Art. En una d’elles es representa la batalla d’arcabusseria entre els dos exèrcits durant l’acte de les ambaixades i és obra de Francisco Martínez Boscá. En l’altra obra, la pintora Mª Angeles Mora Ferrero representa el color de la festa situat a l’entorn històric de la plaça de Baix, representant i mostrant el colorit i la riquesa ornamental dels trages de gala de les vint-i-quatre comparses. Aquestes dues obres estan situades junt a la que ja havia sigut inaugurada i que mostra l’acte de la baixada del Crist, representant elements processionals característics del dissabte de festes, de la qual és autora Mª Eugenia Pastor.

L’acte d’inauguració d’aquestes dues obres va comptar amb una àmplia representació de membres de la Junta de Govern, de càrrecs i amics festers, així com d’amics i familiars dels dos autors. Tots els assistents van felicitar els autors per la mestria amb què han treballat i el magnífic ambient fester que en les pintures han aconseguit reflectir

I CONGRESO INTERNACIONAL DE EMBAJADAS Y EMBAJADORES DE LA FIESTA DE MOROS Y CRISTIANOS

El dijous, 15 de juliol, a les huit de la vesprada, iniciava la seua singladura el I Congreso Internacional de Embajadas y Embajadores de la Fiesta de Moros y Cristianos. A la sala de Conferències i Exposicions del Centre Cultural Caixa Ontinyent començava, amb la sessió d’obertura, les sessions de debat que continuarien fins el diumenge, 18 de juliol, quan va tenir lloc la sessió de cloenda. En aquestos dies es van presentar amb ponències i comunicacions al voltant de les Ambaixades en les festes de poblacions d’arreu del món, comptant amb una amplia participació de congressistes.

Una de les peculiaritats del Congrés era la projecció de la festa al carrer. Els mateixos dies del Congrés i en dues jornades prèvies –els dies 3 i 10 de juliol–, per la vesprada o per la nit, a la plaça Major i davant del Castell, es podien contemplar les manifestacions festeres més peculiars sobre les Ambaixades.

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

198

Crò

nic

a 15

0D

OS

SIE

R 1

50

AN

IVE

RS

AR

I

Juan Antonio Alcaraz Argente, Secretari General del Congrés, al seu article, en aquesta mateixa publicació, ens dóna detallada informació sobre totes les peculiaritats d’aquest congrés.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “MOROS Y CRISTIANS DE ONTINYENT”, DE JOSÉ MARIA ORTOLÀ

El dijous, 23 de juliol, es va presentar la publicació Moros y Cristianos de Ontinyent, un llibre en el qual es planteja la visió que de les festes de 1960 tenia José Maria Ortolà. La peculiaritat d’aquesta publicació és que barreja el còmic –la història de les festes del centenari vista des de l’òptica del dibuixant Javier Rubio– amb els textos que José Maria Ortolà va fer per a un guió radiofònic que es va emetre per EAJ 30 Radio Onteniente en 1960, amb motiu de les festes de Moros i Cristians en el seu Primer Centenari.

La presentació de la nova publicació va estar a càrrec de Fernando Lliso. Aquest va anar comentant els aspectes més significatius de la publicació. Va parlar de l’estil literari del Sr. Ortolà en aquesta obra i en totes aquelles altres que havia fet al llarg de la seua vida. Va fer un detallat recorregut per la vida d’aquest ontinyentí d’adopció, comentant tots aquells aspectes professionals, familiars i creatius que van significar la seua persona.

Posteriorment va ser el seu fill, Juan José Ortolà, qui va parlar sobre l’obra i la vida de son pare, glossant també la seua afició per les lletres i especialment pel teatre, incidint en la seua faceta de director de teatre i, fins i tot, la seua incursió en el món del cinema, amb la pel·lícula Otra vez llega el verano.

Tancava la presentació el President de la Societat de Festers, Rafael Ferrero Terol, felicitant la família per l’esforç que havien fet en aconseguir publicar aquesta obra i agraïa que haguera estat inclosa la

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11199

Crò

nic

a 15

0D

OS

SIE

R 1

50

AN

IVE

RS

AR

I

seua presentació dins les activitats del cent cinquanta aniversari. Va destacar que calia llegir aquesta publicació tenint present el moment i el context fester quan va ser escrita, ara fa cinquanta anys.

SOPAR DE REINES I DAMES D’HONOR DE LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS D’ONTINYENT

El divendres 24 de juliol, es van reunir en un sopar, organitzat en el Casino de la Societat de Festers, 215 dones que havien ostentat el càrrec de reines i dames d’honor des de 1960 quan, amb motiu de la celebració del centenari, es va incorporar la presència de la dona en la festa com a reines i dames, fins a 1991. Amb aquestes compartien el sopar i la vetllada el sr. president de la Societat, Rafael Ferrero Terol, i dos dels expresidents: Antonio Lacueva i Joaquín Sanz.

Prèviament al sopar, al saló d’actes, es va projectar un reportatge gràfic sobre tan estimats càrrecs, una gravació amb que la Societat de Festers va obsequiar a cadascuna de les presents. L’acte va resultar un emotiu retrobament entre els grups de dones de cada una de les promocions que durant aquest període de la història festera havien participat ostentant aquesta representació, sobretot les dones que pertanyien a les primeres promocions, ja que feia anys que no s’havien reunit i aquesta trobada va servir perquè totes elles intercanviaren emocions, sensacions i vivències d’aquells anys i dels moments que en la desfilada històrica del cent cinquanta aniversari viurien i rememorarien.

CONCERT 50 ANIVERSARI “MOZÁRABES 1960”

La vesprada del dissabte, 24 de juliol, en la plaça de Sant Domingo va tindre lloc el Concert 50 Aniversari Mozárabes 1960 que la comparsa de Mossàrabs organitzava amb aquest motiu i que la comparsa emmarcava dins dels actes commemoratius del 150 Aniversari. El concert, a càrrec de l’Agrupació Musical d’Ontinyent, estava compost per una selecció de la música festera escrita al llarg dels 62 anys d’història de la comparsa Mossàrabs. L’acte va estar dividit en dues parts. En la primera es van poder escoltar les composicions següents: Els mossàrabs (marxa mora, 1977) de Francisco Cerdá Albiñana, Youssef (marxa mora, 2007) de Jesús Barberá Fontana, Mossarabia (fanfàrria,1997) de José Mª Valls Satorres, Als Xeus (marxa mora, 2007) de José Ferrero Forcada i César Fernández Sevilla.

Durant l’intermedi es va explicar que el concert també servia per a presentar el disc commemoratiu que havia gravat aquesta banda, per iniciativa de la comparsa de Mossàrabs i amb el patrocini de Caixa Ontinyent, on s’arreplegava l’antologia de la música escrita per a la comparsa Mossàrabs d’Ontinyent, també s’entregava un quadre commemoratiu de l’esdeveniment a persones i músics, així com a les autoritats i a la Societat de Festers. El president de la Societat i la Alcaldessa van tindre paraules d’agraïment per a l’organització d’aquest acte.

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

200

Crò

nic

a 15

0D

OS

SIE

R 1

50

AN

IVE

RS

AR

I

La segona part del concert estava formada per les composicions següents: Bisbe Mossàrab (pasdoble, 1998) de Miguel A. Sarrió Nadal, Saqqarah (marxa mora, 1977) de Daniel Ferrero Silvaje, Iel·las (marxa mora, 2009) de Saül Gómez Soler i Mossàrabs 1960 (marxa mora, 1960) de José María Ferrero Pastor.

Una de les peculiaritats del concert va ser la presència dels compositors de cada una de les obres que s’interpretaven i eren ells mateixos els encarregats de dirigir les seues composicions, a excepció de la primera i l’última de les obres, que van ser dirigides per Enrique Alborch Tarrasó. El nombrós públic que omplia els jardins va agrair el concert i aplaudiren totes i cada una de les interpretacions que es presentaven.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “EN CLAU DE FESTA; APROXIMACIÓ A L’EVOLUCIÓ DE LA MÚSICA EN EL CICLE FESTIU VALENCIA” DE FREDERIC ORIOLA

Un acte cultural més s’afegia a les celebracions del 150 Aniversari de les festes de Moros i Cristians. El dijous 29 de juliol, la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia va acollir la presentació del llibre En clau de festa; aproximació a l’evolució de la música en el cicle festiu valencià, de Frederic Oriola Velló (Quatretonda), historiador i musicòleg especialitzat en el món de les bandes. La presentació de l’autor va estar a càrrec de Ramón García, president de l’Associació de Compositors. Posteriorment va ser el mateix Frederic qui va presentar la seua publicació. Explicava que era per a ell motiu de satisfacció presentar aquesta obra en la capital de la Vall d’Albaida on, deia, s’hi trobava com a casa.

El llibre és el resultat d’anys de consulta i investigació de nombrosos arxius municipals, parroquials, de societats musicals i d’agrupacions festeres, amb la finalitat d’analitzar amb profunditat la realitat musical i social valenciana i l’evolució del món de les bandes de música mitjançant les relacions que s’ha forjat entre les agrupacions musicals i les principals festivitats valencianes. Va fer una breu presentació comentant que l’obra estava constituïda per cinc grans capítols relacionats amb l’associacionisme de les bandes de musica, i la musica en quatre de les grans festes valencianes: les Falles, les Fogueres, les Gaiates i els Moros i Cristians. Va fer especial incidència en aquest darrer apartat.

La directora de l’Institut Valencià de la Música, Inmaculada Tomás, va elogiar el treball que es presentava i va dir que aquesta era la primera publicació d’una col·lecció que s’encetava des de Institut Valencià de la Música per ampliar l’estudi de les tradicions musicals i festeres de la nostra comunitat.

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11201

Crò

nic

a 15

0D

OS

SIE

R 1

50

AN

IVE

RS

AR

I

Als seus parlaments, el President de la Societat de Festers i la Sra. Alcaldessa manifestaven la seua satisfacció per haver triat la ciutat d’Ontinyent i la seu de la Societat de Festers per a fer aquesta presentació, llocs on es considera que la música és important i vital per a la Festa.

LA DESFILADA HISTÒRICA: HISTÒRIA FESTERA ALS CARRERS D’ONTINYENT, 150 ANYS DE FESTA MOROCRISTIANA

La desfilada històrica era un altre dels moments significatius d’aquestes celebracions del 150 Aniversari i la vesprada del 31 de juliol l’avinguda de Daniel Gil s’omplia d’història festera amb la recreació de moments i vivències festeres d’aquestos 150 anys. A l’article La Desfilada Històrica del 150 Aniversari, hi ha complida informació de com va ser resultar aquesta esplèndida desfilada, així com les corresponents explicacions de tots els elements festers que allí s’hi podien contemplar.

ALTRES QUATRE EXPOSICIONS SE SUMEN A LES CELEBRACIONS DEL 150 ANIVERSARI

Coincidint amb el començament de les festes d’aquest 2010, s’inaugurava un nou paquet d’exposicions festeres, organitzades per la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia. El president, els càrrecs i Primers Tro d’aquest 2010, junt amb un grup de regidors de l’Ajuntament, a les 8 de la vesprada, iniciaven el seu particular periple per a obrir les portes d’aquestes mostres culturals a tots els habitants de la ciutat i a les gents que ens visitaven.

En la casa de Cultura del palau dels barons de Santa Bàrbara s’oferia la primera d’aquesta sèrie d’exposicions: L’Art en la Festa: el patrimoni artístic de les comparses. Una important col·lecció d’objectes festers d’ús quotidià que arreplegava totes aquelles manifestacions artístiques que al llarg dels anys s’han generat dins de les comparses i que constituïxen una bonica col·lecció de motius festers que tenen la categoria d’obres d’art. Amb aquesta exposició es pretén mostrar tot el fons artístic que les comparses han generat i donar-los la seua autentica dimensió artística.

Poc després, en la Sala d’exposicions del MAOVA, s’inaugurava la segona de les exposicions: Retrospectiva fotogràfica de Rafael Bernabeu Galbis. Una entranyable col·lecció de fotografies en blanc i negre que retrataven i ens mostraven les peculiaritats i la visió periodística gràfica que el Sr. Bernabeu captava de la Festa morocristiana en la dècada dels 60, del segle passat. Tot seguit, la

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

202

Crò

nic

a 15

0D

OS

SIE

R 1

50

AN

IVE

RS

AR

I

CICLE D’EXPOSICIONS DEL 150 ANIVERSARI

LA NIT DEL RIU

FOTOGRAFIESArxiu Museu Fester

RETROSPECTIVA FOTOGRÀFICA FESTERA 1962-1965FOTOGRAFIESRafael Bernabeu Galbis

EL CARTELL DE FESTES1981-2010Arxiu Museu Fester

ART EN LA FESTA

Patrimoni artístic de les comparses

FOTO

S: R

ubén

Mon

tava

(FO

TO-V

IDEO

9)

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11203

Crò

nic

a 15

0D

OS

SIE

R 1

50

AN

IVE

RS

AR

I

comitiva festera es dirigia a la Sala d’Exposicions del Museu Fester per a presentar i inaugurar una altra de les exposicions: La Nit del Riu. Una col·lecció de fotografies de la fototeca de la Societat de Festers, que aportaven al visitant una visió bastant completa sobre com era aquest acte fester que s’havia celebrat durant moltes dècades en les aigües embassades del riu Clariano, al seu pas per la Cantereria. Un viatge en imatges a la història festera que es recuperaria, si més no, en les festes d’aquest 150 Aniversari.

Finalment, el dilluns, dia 9 d’agost, al Centre Comercial El Teler, es presentava la quarta de les exposicions: El cartell de Festes. Una àmplia representació dels cartells anunciadors de la Festa de Moros i Cristians d’Ontinyent es repartien per totes les galeries d’aquest centre comercial, recuperant la funció per a la qual havien nascut: anunciar, ser el crit de la festa, pregonar als quatre vents que Ontinyent està de festa. Una representació de cartells que comprenia des de l’any 1981 fins als nostres dies. Totes aquestes exposicions estigueren obertes fins el 5 de setembre.

MISSA EN HONOR AL PATRÓ DELS MOROS I CRISTIANS AMB MOTIU DE LA SEUA FESTIVITAT

Dins els actes del 150 Aniversari no podia faltar la vessant religiosa de la festa. La Societat de Festers va considerar celebrar una missa extraordinària el 6 d’agost amb motiu de la festivitat del sant patró dels moros i cristians. Al sant ofici, que s’inicia a les 8 de la vesprada a l’ermita de Santa Anna, assistí la regidora de Benestar social Amelia Martínez Valls, càrrecs de 2010, el president de la Societat de Festers i membres de la Junta de Govern. Cal destacar l’encertada actuació del quartet de vent de l’escola Ad Libitum que en el transcurs de la celebració interpretà diverses composicions de música sacra.

FOTO

S: R

ubén

Mon

tava

(FO

TO-V

IDEO

9)

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

204

Crò

nic

a 15

0D

OS

SIE

R 1

50

AN

IVE

RS

AR

I

CONCERT DE MÚSICA FESTERA DEL 150 ANIVERSARI

No hi ha cap dubte que la música és un element essencial de la nostra festa, per tant era imprescindible que dins els actes del 150 Aniversari estiguera present la celebració d’un concert extraordinari. El divendres 6 d’agost a la Plaça Major a les 23 hores les bandes Agrupació Musical d’Ontinyent i Tot per la Música oferiren al públic assistent una excel·lent interpretació. Cal destacar que en el concert es va estrenar l’obra simfònica La Porta de l’Àngel del director ontinyentí Saül Gómez Soler. Una composició creada expressament per a commemorar el 150 Aniversari i encomanada per l’Ajuntament d’Ontinyent i la Societat de Festers, que l’autor ha oferit de manera desinteressada al poble d’Ontinyent. Saül Gómez contempla la creació d’una marxa mora i altra cristiana a partir de l’obra simfònica. Sens dubte d’aquesta manera s’aconseguirà una projecció més popular del 150 Aniversari.

En el transcurs del concert els presidents de les bandes Agrupació Musical d’Ontinyent i Tot per la Música, així com el compositor Saül Gómez van ser distingits amb la figura al.legórica del 150 Aniversari, lliurades per part del president de la Societat de Festers.

FOTO

: Ser

gio

Pom

arFO

TO: R

osan

a Fe

rrer

o

FOTO

: Rub

én M

onta

va -

FOTO

VID

EO 9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11205

Crò

nic

a 15

0D

OS

SIE

R 1

50

AN

IVE

RS

AR

I

EL 150 ANIVERSARI DE LA FESTA DE MOROS I CRISTIANS D’ONTINYENT, EN CINC MILIONS DE CUPONS CORRESPONENTS AL SORTEIG DEL DIUMENGE 22 D’AGOST

L’ONCE se sumava als actes que commemoraven aquesta celebració dedicant el cupó de cap de setmana del diumenge 22 d’agost al 150 Aniversari de la Festa de Moros i Cristians d’Ontinyent.

El cupó, il·lustrat amb una de les escenes d’aquesta tradicional festa i amb el logotip dissenyat per a aquest aniversari - la presa de Tetuan per les tropes espanyoles i la gratitud mostrada a la imatge del Santíssim Crist de l’Agonia- va estar presentat pel President de la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia, Rafael Ferrero Terol junt amb el subdelegat Territorial de l’ONCE a la Comunitat Valenciana, Juan Carlos Morejón de Girón Bascuñana.

NÚMEROS PREMIATS EN LA RIFA ORGANITZADA PER A SUFRAGAR ELS ACTES DEL 150 ANIVERSARI

El 18 d’agost, a les 13 hores, al Saló d’Actes de la Societat de Festers i davant el notari D. Roberto Tortosa Albert, es realitzava el sorteig programat per a recaptar recursos econòmics per a sufragar part dels actes commemoratius del 150 Aniversari de les festes de Moros i Cristians. El primer premi -un viatge per a dues persones a la ciutat de Tetuan- va ser per al número 9.888. Aquest número havia estat venut per la comparsa Almogàvers. El segon dels premis -una escultura de l’artista Ricardo Morales- hi va correspondre al número 36.189, que havia estat venut per la comparsa Mudéjares.

Dies després, ja en el mes de setembre, al Saló d’actes de la Societat de Festers es feia entrega dels premis. José Luis Sarrió Martínez, fester de la comparsa d’Almogàvers, va ser la persona agraciada amb el primer premi, un viatge a les ciutats de Tetuan i Tànger. El segon premi va ser per a Isabel Calatayud Francés, veïna de la ciutat a la qual li havia venut la papereta un cunyat seu, fester de la comparsa de Mudéjares.

FOTO

S: F

otot

eca

Mus

eu F

este

rFO

TO: F

otot

eca

Mus

eu F

este

r

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

206

Crò

nic

a 15

0D

OS

SIE

R 1

50

AN

IVE

RS

AR

I

CONCERT HOMENATGE AL MESTRE FERRERO

Dimecres 18 d’agost la Societat de Festers retia homenatge al gran compositor José Maria Ferrero Pastor amb motiu del 150 Aniversari. L’acte, programat a les 20’30, es va retardar a conseqüència de la pluja, però aquesta adversitat no va ser obstacle perquè la Societat Unió Artística Musical d’Ontinyent interpretara íntegrament un concert amb peces del Mestre. En el transcurs del concert, Pilar Silvage, en nom de la família del cèlebre compositor, fou homenatjada i obsequiada amb la figura al.legòrica del 150 Aniversari, que també va rebre el president de la SUAMO. El president de la Societat i l’alcadessa de la ciutat pronunciaren breus parlaments glossant la figura del Mestre.

LA RECUPERADA “NIT DEL RIU” EN LES FESTES DEL 150 ANIVERSARI DELS MOROS I CRISTIANS D’ONTINYENT

Entre els dies 22 i 23 d’agost, la nit del diumenge a dilluns, dins la celebració de les festes del cent cinquanta aniversari, els morocristians d’Ontinyent recuperaven un dels actes més entranyables i significatius de la festa: la Nit del Riu.

En aquesta mateixa publicació, es dóna detallada informació sobre totes les peculiaritats d’aquest acte.

LA “DANSADA DE LA PUJADA DEL CRIST” ALS CARRERS D’ONTINYENT

La vesprada del dissabte, 4 de setembre, continuaven els actes del 150 Aniversari amb una gran dansada popular. A les 19,45, des de la seu de la Societat de Festers, eixia la comitiva fins a l’església de Sant Carles. A les 20 hores donava inici aquesta gran dansada popular amb la qual es volia festejar el Santíssim Crist de l’Agonia la vespra del seu tornada l’ermita de Santa Anna. Al voltant de cent balladors i balladores s’agrupaven en vint-i-cinc quadros i omplien de música i dansa tradicional valenciana el carrer Major, en el seu tram final, ballant als acords de les dolçaines i els tabals. Al llarg de tot el recorregut, un nombrós públic premiava amb forts i prolongats aplaudiments les evolucions dels dansaires cada vegada que acabaven els moviments dels fandangos.

Amb aquest acte, des de la Societat de Festers i a proposta d’un grup de balladors es va organitzar aquesta dansada recuperant aquella tradició que, segons ens contaven Joan Baptiste Martí i Mollà i Miquel Àngel Flores i Abat en l’article Les danses de la Pujada del Crist, publicat en el llibre de les Festes de Moros i Cristians de 2010, formava part de la festa morocristiana. En l’article diuen que “una de les dansades més interessants eren les que tenien lloc en les festes del Crist”, i afegeixen que malgrat haver-hi desaparegut a finals dels anys 40 del segle passat, encara estan en el record de les generacions actuals.

FOTO

S: R

ubén

Mon

tava

(FO

TO-V

IDEO

9)

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11207

Crò

nic

a 15

0D

OS

SIE

R 1

50

AN

IVE

RS

AR

I

ELS ACTES RELIGIOSOS DE LA PUJADA DEL CRIST VAN ESTAR PRESIDITS PEL SR. ARQUEBISBE DE VALÈNCIA

El matí del diumenge, 5 de setembre, en la Reial parròquia de Sant Carles, se celebrava la Missa de Dobla, a la qual assisteixen tradicionalment, la Junta de la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia i la Junta de la Puríssima, acompanyant els càrrecs i Primers Tro de les festes de Moros i Cristians. La missa, concelebrada, l’oficiava monsenyor Carlos Osoro, arquebisbe de València.

Una vegada finalitzava l’ofici religiós, la comitiva festera es traslladava a la seu de la Societat de Festers, on el president de la mateixa, Rafael Ferrero Terol, invitava al Sr. Arquebisbe a firmar en el llibre de visites. Posteriorment va fer un breu recorregut per totes les instal·lacions d’aquesta Societat, visitant especialment el Museu Fester.

Per la vesprada, a les 19 hores, eixia de la Reial parròquia de Sant Carles, la solemne processó de trasllat del Crist de l’Agonia a l’ermita de Santa Anna. Una gran quantitat de festers i fidels acompanyaven la imatge del Crist. La processó també estava presidida pel Sr. Arquebisbe, el Sr. president i els membres de la Junta, els càrrecs i primers Tro, acompanyats pel Sr. President de la Puríssima i membres de la seua junta de govern. Tancaven la comitiva processional les autoritats civils i militars, la Sra. alcaldessa de la ciutat i els membres del consistori municipal.

FOTO

S: F

otot

eca

Mus

eu F

este

r

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

208

Crò

nic

a 15

0D

OS

SIE

R 1

50

AN

IVE

RS

AR

I

La imatge del Crist, com ve sent tradicional, arribava a l’esplanada de l’ermita de Santa Anna a poqueta nit, quan els últims rajos de sol es projectaven sobre la gran quantitat de devots i festers que havien pujat. Un gran castell de focs d’artifici posava el punt final a aquestes inoblidables festes de 2010.

FOTO

S: R

ubén

Mon

tava

(FO

TO-V

IDEO

9)

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11209

Crò

nic

a 15

0D

OS

SIE

R 1

50

AN

IVE

RS

AR

I

CICLE DE PEL·LÍCULES ANTIGUES AMATEURS SOBRE LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS

Després de finalitzades les festes, es reprenien les activitats programades amb motiu de la celebra-ció del 150 Aniversari de les festes de Moros i Cristians. En aquesta ocasió, els divendres 17 i 24 de setembre, en el Centre Cultural Caixa Ontinyent, tenien lloc dues sessions de cine fòrum amb un cicle de pel·lícules antigues amateurs relacionades amb la festa de Moros i Cristians, filmades per les càmeres dels nostres veïns.

En la sessió del 17, es van poder contemplar dues pel·lícules de la dècada dels anys seixanta. La primera d’elles, sobre les festes de 1960, any del centenari, l’autor de la qual va ser Vicente Tortosa Galbis, soci no fester i enamorat de les tradicions del seu poble i especialment de la festa morocristiana; i la segona ens presentava les festes de 1964, sent el seu autor Rafael Jordá Bonastre, farmacèutic i analista de professió i fester de la comparsa Mossàrabs. El divendres, 24 de setembre, es projectaven dos documentals més sobre les festes de Moros i Cristians. En aquesta ocasió, el nombrós públic, que omplia i superava l’aforament de la sala del Centre Cultural Caixa Ontinyent, va gaudir amb la particular visió de Rafael Nadal Guillem en el seu documental sobre les festes de 1975 i amb la peculiar filmació de Rafael Bernabeu Galbis en la qual ens mostrava les festes i les gents de 1981.

En les dues sessions les projeccions van estar presentades pel president de la Societat, Rafael Ferrero Terol, el cronista de la Ciutat d’Ontinyent i vicepresident de la Societat de Festers, Alfred Bernabeu Sanchis i el membre de la directiva del Cine Club Utiye i professor de Processos i Mitjans de Comunicació de l’IES Veles e Vents de Gandia, Rafael Francés Romero.

Abans de la projecció prenia la paraula el Sr. Ferrero i agraïa a les famílies dels autors de les pel·lícules la seua magnifica disposició al facilitar el material cinematogràfic que s’anava a visionar, a la Caixa per la cessió de les seues instal·lacions per a estes sessions de cine fester i al Cine Club Utiye per la seua col·laboració en aquest esdeveniment. Invitava el públic assistent a gaudir d’aquestes jornades que la Societat de Festers organitzava amb l’única motivació de rescatar aquelles pel·lícules amateurs filmades a partir dels anys 60, any del centenari, i que mostraven el gran canvi que les festes van donar a partir d’eixos anys.

Per a dinamitzar el posterior col·loqui, el Sr. Bernabeu contextualitzava històricament aquells anys. Els anys seixanta, una dècada amb un desenvolupament econòmic sense precedents, amb un significatiu augment de la població i un important creixement urbà amb el naixement dels nuclis poblacionals de Sant Josep i Sant Rafael. Comentava els canvis que en aquell any del centenari es van introduir en les festes amb la incorporació de la Reina de Festes i la seua cort d’honor i la

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

210

DO

SS

IER

15

0 A

NIV

ER

SA

RI

realització del pregó de festes, entre altres. Pel que fa a les dècades del anys 70 i 80, feia referència als fets que, en aquestos anys marcaren la història moderna espanyola i, per tant, de la ciutat d’Ontinyent. Relacionava el creixement del nombre de comparses amb l’extraordinari creixement demogràfic de la ciutat, que en trenta anys duplicava el nombre dels seus habitants. Remarcava els canvis festers que es van introduir durant els primers anys de la dècada dels setanta i com molts d’ells havien perdurat fins els nostres dies, així com les importants transformacions socials i polítiques.

Finalment, i abans de passar a les pel·lícules, el Sr. Francés feia una valoració tècnica dels curts, comentant el seu valor cinematogràfic i de documentació històrica, ja que els considerava especialment valuosos per la seua riquesa pel que fa a la recuperació històrica d’espais urbanístics ja desapareguts i la seua aportació antropològica, amb la filmació de modes i costums de la gent d’aquella època: maneres de viure, pentinats, vestits, costums. Incidia en la importància que les pel·lícules amateurs tenen entre el material cinematogràfic recopilat per l’Arxiu de l’Institut Valencià de l’Audiovisual i de la Cinematografia Ricardo Muñoz Suay, l’IVAC i recordava com, des d’aquesta institució, es qualifiquen aquestes pel·lícules amateurs com ”la història de la nostra Comunitat a través dels ulls de la nostra gent”. Després de les projeccions s’invitava als assistents a manifestar les seues opinions sobre aquelles pel·lícules i els temps que reflectien.

EL PALAU DE LA MÚSICA DE VALÈNCIA VA ACOLLIR EL DARRER CONCERT DE MÚSICA FESTERA DE LES CELEBRACIONS DEL 150 ANIVERSARI

El diumenge 16 de gener, al Palau de la Música de València i en la sala Iturbi, va tenir lloc un dels darrers actes commemoratius del 150 Aniversari de la festa de Moros i Cristians de la ciutat d’Ontinyent. La sala presentava un magnífic aspecte amb una important afluència de públic, entre el qual s’hi trobava una significativa representació de festers i festeres que acompanyats per un gran nombre de veïns d’Ontinyent s’havien desplaçat a gaudir d’aquest esdeveniment cultural i fester.

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11211

DO

SS

IER

15

0 A

NIV

ER

SA

RI

El concert, coordinat per l’assessor musical de la Societat de Festers, Saül Gómez i Soler, va estar magníficament interpretat per la Banda Municipal de València magistralment dirigida pel seu titular, D. Manuel Enguidanos Cotanda. Més de mil cinc-centes persones van gaudir de la música morocristiana que ompli de festa els carrers de la capital de la Vall d’Albaida i que en aquesta matinal era protagonista en aquesta sala del Palau de la Música de València. Les obres interpretades, en la seua gran majoria, eren de compositors de la ciutat d’Ontinyent.

El programa que s’havia preparat incloïa en la primera part: Als Pregoners, pasdoble de Daniel J. Ferrero Silvage; 100 anys, marxa cristiana de Miguel A. Sarrió Nadal; Iel·las, marxa mora de Saül Gómez i Soler; Impresiones festeras, poema simfònic de Bernado Adam Ferrero, tancava aquesta primera part. La programació de la segona part va estar formada per: Llebeig, marxa cristiana de Saül Gómez; Aladins, marxa mora de Daniel J. Ferrero i tancava el concert la marxa fúnebre Cristo de la Agonía i el poema simfònic Els Morocristians d’Ontinyent, totes dues del mestre José Mª Ferrero

FOTO

S: F

otot

eca

Mus

eu F

este

r

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

212

Crò

nic

a 15

0D

OS

SIE

R 1

50

AN

IVE

RS

AR

I

Pastor. Tots els autors de les obres interpretades així com la viuda del Mestre Ferrero, Dª Pilar Silvage, acompanyada pels seus fills, estaven presents a la sala.

En l’intermedi, la Societat de Festers agraïa la deferència que des del Palau de la Música de València s’havia tingut amb la inclusió d’aquest concert commemoratiu del cent cinquanta aniversari de la festa de Moros i Cristians dins la seua programació habitual. El President de la Societat de Festers, Rafael Ferrero Terol, acompanyat pel capità cristià, Daniel Francés Mora, i pel capità moro, José Manuel Sendra Mengual, van fer entrega d’un pergamí commemoratiu d’aquest esdeveniment cultural i fester i d’un ram de flors a Maria Irene Beneyto, Presidenta del Palau de la Música i a Manuel Enguídanos, director de la Banda Municipal de València.

Finalment, fora de programa, els músics van interpretar la marxa mora Chimo. En tots els espais de la sala: al pati de butaques, a l’amfiteatre i a les tribunes laterals es podien veure grans i petites esquadres que desfilaven estàticament al ritme d’aquesta entranyable marxa mora. Una matinal festera musical que va estar magníficament rebuda i celebrada per tot el públic que hi va acudir.

ACTES FINALS DE LES CELEBRACIONS DEL 150 ANIVERSARI DE LA FESTA DE MOROS I CRISTIANS D’ONTINYENT

El dissabte, 12 de febrer, a les set i mitja de la vesprada, a la sala d’exposicions del MAOVA, era inaugurada una exposició amb una mostra de fotografies premiades als concursos de fotografia festera que al llarg dels darrers anys havien estat organitzats per la Societat de Festers amb motiu del la celebració del corresponent Mig Any Fester. Posteriorment, al voltant de les vuit de la vesprada era inaugurada l’exposició Vestits festers d’altre temps: indumentària de les comparses desaparegudes, en la sala de exposicions del Museu Fester. Aquestes dues exposicions organitzades per la Societat de Festers formaven part del cicle d’exposicions del 150 Aniversari.

Una vegada inaugurades aquestes dues exposicions, començava l’acte final de les celebracions del 150 Aniversari amb el descobriment d’una placa commemorativa ubicada a la façana de la Societat de Festers, a la plaça de Baix; amb aquest acte es reconeixia el treball de totes aquelles persones que al llarg d’aquestos cent cinquanta anys han fet possible la festa de Moros i Cristians de la ciutat d’Ontinyent. En acabar, tota la comitiva festera i totes les persones que hi assitien es traslladaren al Saló d’Actes de la Societat de Festers per realitzar l’acte de cloenda d’aquest intens any de celebracions i d’aniversari. Al seu parlament, el President de la Societat, Rafael Ferrero Terol, va fer una exhaustiva recapitulació del que havia estat realitat al llarg d’aquest any i de la repercussió mediàtica i social que les múltiples activitats culturals, lúdiques, festeres i religioses havien suposat per a la festa i també per a la societat ontinyentina. Sense deixar-se’n cap, va anar recordant totes i cadascuna d’aquestes activitats i la projecció nacional i internacional que havia suposat per a la festa, gràcies al suport i col·laboració dels mitjans de comunicació.

FOTO

S: R

ubén

Mon

tava

(FO

TO-V

IDEO

9)

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11213

Crò

nic

a 15

0D

OS

SIE

R 1

50

AN

IVE

RS

AR

I

En aquest darrer acte, el Sr. Ferrero Terol, en nom de la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia, va voler fer un especial reconeixement a l’Ajuntament d’Ontinyent i la Diputació de València, així com a totes les associacions i institucions que hi havien col·laborat, per la seua inestimable ajuda; als mitjans de comunicació que s’han fet ressò de les celebracions, acudint fidelment a la cita i fent-les arribar als seus lectors, al seu auditori i a tota la societat; a les empreses i comerços pel seu patrocini; a l’incomptable nombre de persones anònimes que han contribuït amb el seu ànim i presència a l’èxit de l’aniversari; als membres de la Junta de Govern de la Societat de Festers i, sobre tot, als amics que l’han acompanyat en l’equip de govern en aquesta singladura, sense oblidar-se’n dels festers i festeres que amb el seu suport i col·laboració havien fet possible la celebració d’aquest emotiu 150 Aniversari de l’època moderna de les nostres estimades festes de Moros i Cristians. Va agrair aquesta col·laboració fent entrega d’una obra escultòrica numerada de l’artista Rafael Torró Ferrero a totes aquestes institucions polítiques, cíviques i religioses, empreses i mitjans de comunicació, i va concloure l’acte i el 150 Aniversari amb un vi d’honor al Casino de la Societat de Festers.

FOTO

: Rub

én M

onta

va (F

OTO

-VID

EO 9

)FO

TOS:

Rub

én M

onta

va (F

OTO

-VID

EO 9

)

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

214

Nit

del

Riu

DO

SS

IER

15

0 A

NIV

ER

SA

RI

Entre els dies 22 i 23 d’agost, la nit del diumenge a dilluns, dins la celebració de les festes del cent cinquanta aniversari, els morocristians d’Ontinyent recuperaven un dels actes més entranyables i significatius de la festa: la Nit del Riu, acte que recordava les incursions dels pirates barbarescos a les costes llevantines en els segles XVI i XVII.

Era aquest un dels actes que, des de 1861, es celebrava al llit del riu Clariano, al barri de la Cantereria, entre el Pont Vell i la zona situada als peus del paratge dels Pins de Bodi, com un prolegomen de les Ambaixades. Apareix mencionat breument al segon programa de les festes que es publica el 7 d’agost d’aquell any, segons el model de celebració actual. Les festes van ser els dies 13, 14 i 15 de setembre i en l’últim dia de celebracions es diu: “Mientras tanto, la comparsa de marineros, que ha de proveer de municiones la fortaleza, se colocará en el molino llamado de Montaña, y desde éste por el cauce del rió, se dirigirá con su buque hácia la plaza, sostenida por la comparsa de estudiantes que ocupará la torre de la iglesia de San Carlos y por las fuerzas que saldrán de la fortaleza…”. sic.

L’any 1866 el corresponsal de Las Provincias escrivia que: “No desmerecerán este año de las anteriores, pues hay hechos grandes preparativos y hasta se ha aumentado la marina, siguiendo el impulso general de nuestra época”.

La recuperada “Nit del Riu” en les festesdel 150 Aniversari dels Moros i Cristians d’Ontinyent

Comissió organitzadora de la Nit del Riu

FOTO

: Rub

én M

onta

va -

FOTO

VID

EO 9

FOTO

: Raf

a Fo

rnés

- VI

DEO

FRA

ME

FOTO

: Val

en B

atal

ler

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11215

Nit

del

Riu

DO

SS

IER

15

0 A

NIV

ER

SA

RI

Aquell any passava a formar part del exèrcit moro la comparsa de Moros Marinos i l’acte de la Nit del Riu anava prenent el caure que li donaria ressò i singularitat. En una de les vores del riu es podia trobar el campament dels moros i a l’altra banda, el campament dels cristians i a l’embassament, que es feia en aquest tram del riu, la fragata Méndez Núñez i la barca Almanzor. Era una nit de festa popular en la qual els festers menjaven saladures i embotits o torraven espigues de panís mentre la bóta de vi passava de mà en mà i la festa brollava per tot arreu, preparant el dia de les Ambaixades.

Aquest peculiar, únic i singular acte en les festes de Moros i Cristians de terres d’interior va desaparéixer al voltant de 1950 i la seua recuperació, junt a la realització del I Congreso Internacional de Embajadas y Embajadores de la Fiesta Moros y Cristianos i la Desfilada Històrica, eren un dels objectius pels quals havia apostat la Junta de Govern de la Societat de Festers en aquest any d’aniversari. L’esdeveniment havia tingut un ampli ressò entre la població festera i la resta de veïns i veïnes de la ciutat i de la comarca. Per això l’expectació era màxima aquella nit. Un gran nombre de persones volien presenciar aquest acte fester que, si més no, volia recuperar per a la festa i la ciutat la Nit del Riu.

La intenció era tornar a viure aquest acte mantenint l’estructura històrica del mateix, tenint com a base la descripció plasmada en els programes de finals del segle XIX, però representant-lo amb elements propis del segle XXI. Cal assenyalar que no és el primer intent per recuperar-lo adaptant-lo a altres temps passats, ja que ja ho van fer les comparses dels Churros i dels Cruzados en distintes ocasions de la segona part del segle XX. L’actual president de la Societat de Festers ha estat investigant l’acte des de fa més de vint anys i ha tingut l’ocasió de parlar amb molts dels protagonistes de l’última època i ha trobat, en biblioteques i arxius, informació de com es celebrava als segles XIX i XX. Per este motiu, no podem caure en l’equivocació de creure que l’única o més vertadera manera de celebrar la Nit del Riu és la impulsada per alguns veïns en èpoques més properes en el temps i, per tant, més recordades per les generacions que les visqueren.

FOTO

: Raf

a Fo

rnés

- VI

DEO

FRA

ME

FOTO

S: R

afa

Forn

és -

VID

EO F

RAM

E

FOTO

: Raf

a Fo

rnés

- VI

DEO

FRA

ME

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

216

Nit

del

Riu

DO

SS

IER

15

0 A

NIV

ER

SA

RI

Totes estes raons van portar a la Societat de Festers, en col·laboració amb les comparses implicades, a decidir que l’escenari fóra el mateix de sempre, entre el llavador i el Pont Vell. Les comparses que hi participaren foren les històriques de Marineros, Estudiants i Moros Marinos. La resta del muntatge amb matisos propis d’un espectacle del segle XXI, contava amb ballarines i figurants, gent del grup de teatre valencià Sagarmanta. Al voltant de cent cinquanta persones, entre festers, figurants i tècnics, recrearen l’espectacle que, amb una nova posada en escena de la Nit del Riu, s’oferia a eixe nombrós públic que omplia els carrers i les vores junt al riu Clariano, situades entre el Pont Vell, l’antiga xopada del Tintorer i la Cantereria.

L’acte de la Nit del Riu començava al voltant de la una de la nit. En una de les vores del riu, un grup de festers cristians de la comparsa dels Marineros conreaven els seus bancals, mentre que un altre grup de cristians de la comparsa d’Estudiants entraven en escena baixant pel pont Vell i incorporant-se al grup dels Marineros. L’arribada dels Moros Marinos per l’altra vora, que venien portant missatges de rendició i pau, exaltava els ànims dels cristians. Ballets cristians i moltes ganes de no deixar-se intimidar per l’exèrcit moro era el que es va representar, tot envoltat en una espectacular recreació de llum i so que augmentava la policromia i el moment explosiu i àlgid de la nit: la fragata Méndez Núñez, arrossegada

FOTO

S: R

ubén

Mon

tava

- FO

TO V

IDEO

9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11217

Nit

del

Riu

DO

SS

IER

15

0 A

NIV

ER

SA

RI

a mà per Marineros i Estudiants, apareixia per un dels arcs del Pont Vell i anava a trobar-se amb la barca Almanzor tirada pels Moros Marinos i que simulava navegar per l’altre marge del riu. En trobar-se, es produïa un breu parlament que no aconseguia la rendició dels cristians. La lluita, inevitable, es produïa entre un i l’altre bàndol; una incruenta batalla plena d’efectes especials de llums i coloristes explosions, que destacaven en aquell escenari natural del Pont Vell i del barri de la Cantereria.

En acabar, la festa continuava amb la possibilitat de menjar espigues torrades i fer un tast de mistela o herbero, mentre es gaudia de la música que s’havia preparat als voltants del Pont Vell.

Una recuperada festa, la de la Nit del Riu, que va satisfer els organitzadors i el nombrós públic que hi va poder vore l’espectacle, però que, per a properes edicions, s’haurà de buscar solucions per tal que molts més espectadors puguen gaudir d’aquest acte, ja que són molts més els que es van quedar amb ganes de presenciar una nova edició de la Nit del Riu, -fonts de l’organització estimaren que al voltant de huit mil persones són les que es van apropar fins al Pont Vell; de fet, les dotacions de la policia local i nacional van augmentar fins quinze unitats per a controlar la gran afluència de gent que desitjava gaudir de la recuperada Nit del Riu-.

FOTO

S: R

afa

Forn

és -

VID

EO F

RAM

E

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

218

Des

filad

a H

istò

rica

DO

SS

IER

15

0 A

NIV

ER

SA

RI

El 31 de juliol de 2010 a les 20.00 hores, des de la confluència de les avingudes Francisco Cerdá i Daniel Gil, arrancava la Desfilada Històrica del 150 Aniversari. Un acte que va ser preparat per la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia com un dels centrals dins de la commemoració del 150 aniver-sari de les Festes de Moros i Cristians d’Ontinyent en l’època moderna i que, sense cap mena de dubte, així va ser, ja que es va confirmar com un dels actes més vistosos i que més expectació va generar en els dies previs a la seua celebració.

La idea d’una gran desfilada commemorativa de l’aniversari es va gestar al llarg de dos anys al voltant d’un motiu central clar: mostrar al món fester els aspectes tradicionals de la nostra festa en els últims 150 anys. Es volia alguna cosa més que mostrar vestimentes festeres antigues. Es tractava de fer més gran la tradició festera d’Ontinyent a partir dels seus elements més significatius, recuperar imatges i sons del passat i tornar als orígens de la nostra festa des de la soldadesca, punt d’inici de les nostres desfilades actuals. Per aquesta raó es va elaborar un guió que va reunir elements tradicionals com la Soldadesca o els Gegants, actes com la Retreta, figures de la nostra festa com la Reina de Festes, la bar-ca Almanzor, els nostres càrrecs, les nostres banderes com a símbols que són, els balls dels Cavallets, dels Llauradors i dels Contrabandistes, a més de tots els nostres vestits i de les seues variants, amb una especial menció als de les comparses desaparegudes i, com no pot ser d’una altra manera, la música de les nostres bandes.

L’escenari triat per a aquesta representació de la nostra història va ser l’avinguda de Daniel Gil, dedicada a qui va ser president de la Societat de Festers en diverses ocasions entre 1910 i 1950 i un gran entusiasta de les nostres festes majors de l’estiu. Tot es va preparar com requereixen les grans commemoracions i s’hi van col·locar graderies, com en el dia de les nostres entrades, perquè el públic poguera gaudir còmo-dament d’una recopilació de la nostra història festera que eixia al carrer per no deixar a ningú indiferent.

La crida a la celebració la realitzava un grup d’heralds a cavall amb trompes i timbals, amb vestits de vellut recuperats pel Museu Fester. Tres genets portaven els estendards antics, que actualment s’exposen en les sales del Museu Fester per la seua rellevància, encapçalats per la imatge del nostre Crist de l’Agonia.

La Desfilada Històricadel 150 Aniversari

Toni Morales Ferrero - Joanvi Martínez BallesterCOORDINADORS DE LA DESFILADA HISTÌORICA DEL 150 ANIVERSARI

FOTO

: Rub

én M

onta

va -

FOTO

-VID

EO 9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11219

Des

filad

a H

istò

rica

DO

SS

IER

15

0 A

NIV

ER

SA

RI

Els seguien les esquadres de Callosa d’en Sàrria i de Bocairent, poblacions amigues que també ce-lebraven el 150 aniversari de les seues festes, acompanyades per la Unió Musical de Bocairent. Les esquadres formaven amb els vestits de gala de les seues respectives comparses i desfilaven als acords del pasdoble El Nostre de José María Ferrero Pastor. Volem agrair la seua participació i la hospitalitat mostrada quan també ells ens van convidar a formar part de les seues desfilades commemoratives.

Tot seguit, el campanar mòbil, que feia sonar com mai la Colla de Campaners, animava el públic a endins-ar-se un poc més en la nostra història festera. Els repics de les campanes ens retornaven a altres temps i feien que ens alegrarem per tot allò que estàvem vivint: la Desfilada Històrica del 150 Aniversari.

L’ocasió ho mereixia, i els gegants d’Ontinyent ballaven per primera vegada per l´avinguda de Daniel Gil. Obrien el bloc de la nostra festa més antiga i d’aquesta manera recordàvem la seua participació en els actes festius que es van realitzar a Ontinyent per a celebrar la victòria a Tetuan de les tropes espanyoles en l’any 1860. Com en aquella ocasió, el Rei i la Reina Moros (com diem per ací “els agüe-los”) portaven lligats a les mans mocadors blancs en senyal de rendició. Les seues evolucions eren acompanyades per Els Menestrils, que interpretaven la música pròpia de les ocasions de festa gran en què aquestes figures ixen pels nostres carrers, el ball dels Gegants.

FOTO

: Raf

a Fo

rnés

- VI

DEO

FRA

ME

FOTO

S: R

afa

Forn

és -

VID

EO F

RAM

E

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

220

Des

filad

a H

istò

rica

DO

SS

IER

15

0 A

NIV

ER

SA

RI

A continuació, vam poder contemplar del Ball dels Cavallets, un antecedent juntament amb els alar-dos forals, de les primeres manifestacions de la festa de Moros i Cristians. Amb anterioritat al segle XVII aquest ball participava en el Corpus valencià i per sintonia, ens acosta a dos de les comparses desaparegudes més populars de l’època: la Cavalleria mora i cristiana, que tenien els seus balls propis i altres en comú i que sempre, amb els seus característics cavalls de cartó, dansaven per a la gent del poble en les processons i en les nits de festa gran.

La cronologia històrica de les nostres Festes de Moros i Cristians, tot seguit, feia arribar la soldadesca o alardos forals, unes tropes urbanes creades per Felip II en l’any 1562 que defenien les costes llevanti-nes dels atacs dels pirates barbarescos durant la insurrecció morisca de l’Alpujarra en el segle XVI i que es nodrien dels habitants de les poblacions, no sols costaneres sinó també d’interior, com és el nostre cas. Les milícies es dividien en terços de mil soldats i aquestos, en companyies de cent soldats armats amb arcabussos, piques i ballestes. Les companyies estaven comanades per un capità, un alferes i un sergent caporal que exercia el comandament directe sobre 24 soldats. En el segle XVII, aquestes com-panyies participaven en les processons i romeries en honor dels patrons religiosos de les poblacions a les quals pertanyien. La soldadesca és, per tant, l’origen de les nostres desfilades de comparses i els seus sergents, els antecessors directes dels nostres caps d’esquadra. En el cas d’Ontinyent, les primeres companyies d’armes daten de 1571 i es té la seguretat de la seua participació en les processons de 1652 mentre disparaven salves d’arcabusseria. En aquesta especial desfilada, estava representada per disparadors vestits d’època que, sota el comandament d’un sergent, realitzaven tirs d’arcabusseria mentre acompanyaven la bandera quatribarrada reial, que apareix citada en la documentació mu-nicipal d’Ontinyent en l’any 1576. Tot seguit, un batalló armat amb piques representava les milícies urbanes de l’època i una marxa militar, interpretada amb tarotes i xirimies (sacs de gemecs) per músics d’El Regall, marcava el pas de la companyia. En els nostres dies, la soldadesca segueix representada per la disparada d’arcabusseria que en l’acte de la Baixada va davant del Crist de l’Agonia i, per tant, les nostres comparses són les hereves d’aquest privilegi de les antigues milícies urbanes.

FOTO

: Rub

én M

onta

va -

FOTO

-VID

EO 9

Foto

teca

Mus

eu F

este

r

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11221

Des

filad

a H

istò

rica

DO

SS

IER

15

0 A

NIV

ER

SA

RI

Les banderes, símbols imprescindibles en qualsevol desfilada de batallons o exèrcits, feien la seua apari-ció. Festers de diverses comparses ens mostraven els seus estendards antics que, per un motiu o d’altre, han estat substituïts pels actuals i que, en algunes ocasions, són guardats per les comparses i pels seus membres com a autèntics tresors. Era el moment en què les banderes mora i cristiana, que identifiquen als bans en les nostres festes, desfilaven per l’avinguda de Daniel Gil. Tradicionalment aquestes bande-res han estat portades per la figura del banderer i han esdevingut, amb el pas dels anys, una peça clau dins de la festa. Les banderes antigues, custodiades en el Museu Fester, eren portades per banderers d’anys passats que tornaven a gaudir d’aquest honor abillats amb els vestits que van lluir en els seus respectius anys de càrrec. Aquest bloc es tancava amb els càrrecs de l’any 2009. D’aquesta manera, tots els capitans, ambaixadors i banderers, que han honrat aquestos càrrecs, estaven representats en una desfilada que reconeixia la seua aportació a la nostra història festera. Cal destacar que els banderers de l’any 2009 portaven les noves banderes confeccionades per la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia per a representar els exèrcits moro i cristià en les festes del 150 aniversari, en les quals, a més de la creu i la mitja lluna tradicionals, apareixen brodats els escuts de les 24 comparses que actualment participen en les Festes de Moros i Cristians d’Ontinyent. La Societat Musical La Lira de Quatretonda els acompanyava i interpretava el pasdoble Segrelles de José Pérez Vilaplana.

La defensa de les costes llevantines per part de les milícies urbanes tornava a aparéixer en la desfilada amb la nostra enyorada Nit del Riu. Tradicionalment, aquest acte va ser un dels elements diferenciadors de la nostra festa enfront d’altres representacions morocristianes. En els segles XVI i XVII, les incursions turques i barbaresques saquejaven els pobles costaners a la recerca de riqueses i arribaven a segrestar els seus habitants per a reclamar rescats o vendre’ls com a esclaus. Viles com Ontinyent van participar en els mecanismes de defensa enfront d’aquestos atacs pirates i les seues milícies locals es desplaçaven a la franja de la Marina per a defendre la costa. Aquestes vivències van ser reflectides per la nostra Festa amb la representació d’aquestos atacs en forma de batalla naval per part de la comparsa de Marineros (1860), de la comparsa de Estudiants (1860) i de la comparsa de Moros Marinos (1866) acompanyats per la Barca Almanzor, la Fragata Méndez Núñez i altres embarcacions mes xicotetes. Es realitzava en el llit del riu Clariano i recreava les lluites entre les marines dels exèrcits moro i cristià en la defensa de les costes per part dels milicians d’Ontinyent. L’acte acabava amb la representació dels textos de les Ambaixades de Cervino als peus del castell d’Ontinyent. Les mateixes comparses de Moros Marinos amb l’antiga barca Almanzor i la de Marineros amb una fragata que buscava recuperar la desapareguda Méndez Núñez van participar en aquesta desfilada per a retraure’ns a l’antiga Nit del Riu i ens van fer veure que conserven el seu excepcional paper dins de la nostra festa, al temps que mostraven amb orgull les seues barques, que per a aquesta ocasió i com en el segle XIX, estaven tirades per dos apare-llades de mules. Al seu pas, els festers de la comparsa de Moros Marinos regalaven dolços i versets com era costum en l’època i contagiaven de la seua alegria per la commemoració tot el públic.

Foto

teca

Mus

eu F

este

r

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

222

Des

filad

a H

istò

rica

DO

SS

IER

15

0 A

NIV

ER

SA

RI

Després, era la centenària comparsa de Llauradors la que ens mostrava una altra de les joies de la nostra festa: El Ball dels Llauradors, que va ser recuperat per la comparsa i ballat una altra vegada el 24 d’agost de 1991 però que té el seu origen entre finals del segle XIX i començament del segle XX. Està format per set composicions: Polka, Jota, Vals, Andante, Valenciana, Jota de Vicente Soler i Galop. Antigament, es ballava davant de les principals cases del poble i de la casa del primer tro, però, en l’actualitat, la comparsa de Llauradors ens regala els seus balls en la nit del divendres anterior a la Setmana Gran de la nostra Festa de Moros i Cristians i dansa al llarg d’un recorregut que comença i acaba en la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia. Acompanyats per la Societat Unió Artística Musical d’Ontinyent que interpretava El Ball dels Llauradors, la comparsa ens mostrava el seu ball mentre repartia els tradicionals versets, en aquesta ocasió referits a la desfilada històrica que estàvem presenciant. Uns versets que recuperaven un altre element tradicional que abans feien quasi totes les comparses, una part de la nostra història festera documentada ja en 1883 i que, amb desaparicions esporàdiques, segueix present en la nostra Festa gràcies a La Granota del Pou del Ca-nyís. La Comparsa de Llauradors va recuperar els versets en l’any 1990 després d’una vintena d’anys de no fer-ne i encara que antigament aquestos escrits eren repartits en l’Entrada, actualment es fa en l’acte dels Alardos.

I per fi arribava un dels moments més esperats de la desfilada. Els vestits de les compasses desa-paregudes de les nostres festes tornaven a desfilar pels carrers d’Ontinyent. El treball d’investigació dut a terme per la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia prenia forma i les aquarel·les de Juanvi Martínez es materialitzaven en els vestits de les comparses de Cruzados o Capellans (1860), Antiga Espanyola (1860), Moros del Riff (1860), Moros del Rei (1860), Cavalleria Mora (1860), Zuavos Vells (1870), Tomasinas (1878), Cavalleria Cristiana (1878), Turcs (1878), Moros de la Lluna (1878),

FOTO

: Raf

a Fo

rnés

- VI

DEO

FRA

ME

Fototeca Museu Fester FOTO: Rubén Montava - FOTO-VIDEO 9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11223

Des

filad

a H

istò

rica

DO

SS

IER

15

0 A

NIV

ER

SA

RI

Guerrers o Romans (finals del segle XIX), Biscaïns (1913), Zuavos Exploradores (primer terç del segle XX) i Churros (1915). Per a acompanyar-los en la desfilada José Ureña Eiras va adaptar L’Obertura de Guillermo Tell, que evocava aquells temps en què les nostres comparses desfilaven al so d’ope-retes o sarsueles, quan aquesta era una de les composicions més destacades. L’Agrupació Musical d’Ontinyent va ser l’encarregada de fer sonar les seues notes, encara que finalment s’interpretaria el pasdoble Martín García. A hores d’ara, les vestimentes de les comparses desaparegudes que van participar en la desfilada poden ser admirades en la sala d’Exposicions del Museu Fester com un element importantíssim dels seus fons museístics i com un vestigi fonamental de la nostra història.

Tot seguit va arribar La Retreta, un simpàtic acte en el qual els festers d’Ontinyent donaven solta a l’alegria amb les seues desinhibides desfilades a ritme de pasdoble i que es realitzava una vegada acabava l’Entrada. Els festers, abillats amb els segons vestits, desfilaven amb fanals que ells mateixos feien amb melons i carabasses i, a més, un gran fanal decorat amb motius propis de cada comparsa obria la desfilada. Hem tingut la sort de conservar fins hui alguns d’aquestos fanals antics i amb motiu d’aquesta Desfilada Històrica les comparses van tornar a lluir-los pels nostres carrers. Amb la vestimenta de diari, antiga i contemporània, amb farolets d’allò més variats, amb els tradicionals melons buidats amb ciris en el seu interior i lligams de pita, llanternes de llautó, fanalets de paper pintat..., els festers de totes les comparses van demostrar l’agermanament en la festa, i desfilaven amb una alegria desbordada però amb un gran respecte per la seua tradició festera. Actualment, les comparses estan recuperant la manera de desfilar en La Retreta per als seus trasllats en la nit del dissabte de la Setmana Gran, sobretot per a acudir a gaudir del magnífic castell de focs artificials que ja s’ha convertit en tradicional. El grup de percussió i dolçaines El Regall va interpretar el pasdoble El Bequetero, una composició de José Pérez Vilaplana habitual en aquestes desfilades.

FOTO

: Raf

a Fo

rnés

- VI

DEO

FRA

ME

FOTO

: Raf

a Fo

rnés

- VI

DEO

FRA

ME

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

224

Des

filad

a H

istò

rica

DO

SS

IER

15

0 A

NIV

ER

SA

RI

Sense més retard, va entrar en escena un altre dels balls tradicionals de les comparses d’Ontinyent: Els Contrabandistas ens mostraven la seua dansa recuperada en l’any 2004 per a la desfilada de la capita-nia. Aquest ball es basa en antigues melodies, amb les quals el compositor ontinyentí Enrique Orquín Aleixandre va donar forma a la jota que serveix com a música per a un dels dos balls de les comparses d’Ontinyent que han arribat fins als nostres dies. L’escenografia la composaven dos quadros de quatre balladors per grup, que abillats amb pantaló negre, camisa blanca i faixa roja, mostraven al públic un element habitual en les jornades festives de principis del segle XX. Al seu pas, el grup de percussió i dolçaines El Raval interpretava El Ball dels Contrabandistes.

Quasi sense temps per al comentari, feia la seua aparició un dels elements més esperats i comentats durant els dies previs a la desfilada: eren les Reines de les Festes de Moros i Cristians d’Ontinyent les que tornaven a emocionar el públic amb la seua presència en una desfilada. Aquesta figura, present en la nostra Festa entre 1960 i 1991, feia la seua entrada en una carrossa mentre llançaven clavells i saludaven al seu pas un públic absolutament entregat, que, amb aplaudiments i diverses mostres d’afecte, reconeixia aquesta figura de la Festa com a seua i la recordava com a una part fonamental de la història festera. La Unió Musical d’Atzeneta d’Albaida els acompanyava als acords del pasdoble Reina de Fiestas, que va composar en l’any 1960 el mestre d’Ontinyent José María Ferrero Pastor.

FOTO

: Rub

én M

onta

va -

FOTO

-VID

EO 9

FOTO

: Ser

gio

Pom

ar

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11225

Des

filad

a H

istò

rica

DO

SS

IER

15

0 A

NIV

ER

SA

RI

Després de les Reines, va aparéixer en escena un altre dels elements més populars de les nostres en-trades des de la dècada dels 50 i fins als nostres dies: una esquadra de negres amb cavall batedor. Tal vegada, per donar major vistositat a la desfilada de l’Entrada, els festers van introduir acolorits vestits d’aparença diferent als de la resta de la comparsa. Pot ser que volgueren representar a aquelles tropes que arribaven d’Àfrica per a reforçar les hosts sarraïnes a les nostres ambaixades:

Eren els festers mateixos els que confeccionaven els vestits i, davant de la manca de maquillatge, un suro cremat o la mascara d’un caldero valien per a caracteritzar les antigues esquadres de singulars. Hui, aquestes rudimentàries vestimentes han donat pas a d’altres més treballades amb les quals for-mem espectaculars esquadres molt esperades pels assistents a les nostres entrades. Al pas de l’esqua-dra de negres, el grup musical de El Blanco interpretava El Negro Sansón de M. Picó Biosca.

Muy pronto a reforzarnos tropas nuevasVan a llegar del África y del Asia;Los ballesteros de Numidia horribles,Que emponzoñan las flechas que disparan;Los de rostro más negro que la noche,

Armados con gumías y con mazas;Los que montan caballos más ligerosQue el viento, y blanden poderosa lanza,Y cien otros y cien, con los califasQue vienen predicando guerra santa.

Acte seguit eren les comparses actuals les que recuperaven l’essència de les seues indumentàries per a mostrar-nos els diversos canvis que ha patit la vestimenta dels moros i dels cristians d’Ontinyent al llarg dels anys. Així vam poder observar en un sol bloc els vestits següents:

Marineros 1860, Marineros 1940-1960, Marineros 1986Estudiants 1860, Estudiants 1961, Estudiants 1972Gusmans 1979, Gusmans 1986Arquers 1968, Arquers 1986Fontanos 1940, Fontanos 1950, Fontanos 1963Asturs 1984Llauradors 1883Cides 1976Moros Berberiscos 1920Moros Marinos 1865, Moros Marinos 1964, Moros Marinos 1977, Moros Marinos 1989Chanos 1918, Chanos 1956, Chanos 1970, Chanos 1983Omeyas 1971, Omeyas 1980Benimerins 1947Abencerrajes 1980 Kabilas 1878, Kabilas 1924Moros Espanyols 1920, Moros Espanyols 1940Saudites 1967Mossàrabs 1948

FOTO

: Rub

én M

onta

va -

FOTO

-VID

EO 9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

226

Des

filad

a H

istò

rica

DO

SS

IER

15

0 A

NIV

ER

SA

RI

El pasdoble Brisas del Clariano de José Maria Ferrero Pastor, interpretat per l’Associació Musical Tot Per la Música, va ser la peça triada per a acompanyar les antigues vestimentes de gala de les nostres comparses.

En els llocs d’honor de la desfilada, les dos esquadres de Publicació de la Societat de Festers del Santís-sim Crist de l’Agonia arrancaven els aplaudiments del públic, que al seu pas mostrava el suport d’Onti-nyent a la seua Festa de Moros i Cristians. Les esquadres estaven formades pels càrrecs de 2010 de les 24 comparses amb els seus vestits de gala. Els portaguions, amb vestimenta de dispar, obrien pas a les esquadres i portaven els estendards de les comparses en un quadro que provocava en l’espectador sensacions d’emoció i d’orgull.

Al bloc cristià l’acompanyava la Unió Musical San Diego de Llocnou d’En Fenollet, que interpretava la marxa cristiana Bonus Christianus de José Maria Ferrero Pastor, mentre que l’esquadra mora de Publi-cació desfilava als acords de la marxa mora El Kábila, del mateix compositor, interpretada per la banda de La Cañada.

Com acabament de la desfilada, acompanyada per la Societat Unió Artistica Musical d’Ontinyent, una carrossa amb xiquets de les 24 comparses vestits de gala desfilava als acords de Chimo, del mestre Ferrero, una peça musical reconeguda en l’univers morocristià que ha esdevingut un emblema musi-cal de les nostres festes, sobretot en l’acte de l’Entrada de Bandes, quan les agrupacions participants la interpreten en un apoteòsic final que marca el començament de les desfilades de la Setmana Gran.

Tan sols ens queda agrair a tots els festers d’Ontinyent la seua ajuda perquè fóra possible aquest acte que, sens dubte, perdurarà en la memoria de tots els que d’una manera o d’una altra vam tindre la gran sort de viure’l. A tots els participants, hem de donar-los les gràcies per la seua implicació i l’enho-rabona per una desfilada commemorativa del 150 Aniversari que va ser modèlica en el seu desenvo-lupament per a major consideració i prestigi de les Festes de Moros i Cristians i d’Ontinyent.

FOTO

: Rub

én M

onta

va -

FOTO

-VID

EO 9

FOTO

: Raf

a Fo

rnés

- VI

DEO

FRA

ME

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11227

Des

filad

a H

istò

rica

DO

SS

IER

15

0 A

NIV

ER

SA

RI

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

228

Des

filad

a H

istò

rica

DO

SS

IER

15

0 A

NIV

ER

SA

RI

Disseny i direccióRafael Ferrero Terol - BenimerinsAntonio J. Morales Ferrero - AbencerrajesJoanvi Martinez Ballester- Astures

CoordinacióAntonio J. Morales Ferrero - AbencerrajesJoanvi Martinez Ballester- Astures

Organització Antonio J. Morales Ferrero - AbencerrajesAlfred Bernabeu Sanchis - SauditesJose Vte. Donat Ureña - BucanerosRafael Gandía Semper - KábilasRafael Torró Martínez - EstudiantsPilar Coll Calabuig - BucanerosJosé Francisco Seguí Martínez - ContrabandistasIsabel Penadés Romero - CidesJoanvi Martínez Ballester - AsturesRicardo Gil Pla - MudéjaresJosé Belda Puig - BenimerinsCarlos Gironés Sanchis - SauditesMarc Martí Mollá - Moros MarinosSergio Cambra Beneyto - SauditesSusi Cambra Bataller - MarinerosAlicia Osca Calabuig - BucanerosDesamparados Gregori Biosca - EstudiantsAntonio García Albert - GusmansValentí Bataller Vegas - ArquersJosé Rafael Montés Tortosa - CruzadosJosé Alfredo Reig Revert - ContrabandistasMª Carmen Micó Gil - FontanosIgnacio Galbis García - AlmogàversArturo Vidal Llin - AsturesErnest Soler Sais - LlauradorsMiguel A. Gandía Conejero - CidesJorge Martí Durá - TaifasRicardo Calabuig Gandía - Moros BerberiscosJosé Mª Soriano Donat - Moros MarinosJosé Luis Belda Rovira - ChanosMaria Insa Úbeda - OmeyasRafael Brotons Ribera - BenimerinsJosé Enrique Mollá Montés - AbencerrajesJuan Beneyto Martínez - KábilasDaniel Sevilla Castellanos – Moros EspanyolsJosé Enrique Juan Esplugues - SauditesMiguel Ángel Vidal Garcés - MudéjaresJosé Pedro Jordá Pla - Mossàrabs

DisparadorsEva Martí Montagut - Moros MarinosRaul Albuixech Gandía - CidesMiguel A. Gandía Penadés - CidesDavid Albuixech Gandía - CidesSergi Juan Martí - CidesJorge Vallés Belda - CidesJavi Coll Francés - CidesJosé Revert Sanchis - FontanosJosé Sanchis Cerdá - ArquersSalvador Fita Pastor - Arquers

SargentoMiguel Gandía Conejero - Cides

BatallóJuan Salvador Sanz González - Moros BerberiscosJose Enrique Enguix Casanova - Moros BerberiscosJorge Sarrió Belda - Moros BerberiscosRafael Gandía Tortosa - Moros Berberiscos

José Manuel Tortosa Mateu - Moros BerberiscosSanti García Bayo - Moros BerberiscosFrancisco Mataix Donat - Moros BerberiscosFrancisco Ferre Micó - Moros BerberiscosRafael Torró Ribera - Moros BerberiscosJosé Torro Ribera - Moros BerberiscosRoberto Ferre Gandía - Moros BerberiscosJuan Antonio Alcaraz González - BenimerinsInes Insa Martínez - BenimerinsAna Alcaraz González - BenimerinsJosé A. Atencia Martínez - BenimerinsBernardo Revert Micó - BenimerinsCarlos Gramage Aliño - BenimerinsEnrique Gandía Soler - BenimerinsDaniel Esparza Sempere - MudéjaresJuan Navarro Beneyto - MudéjaresMario Martí Pla - MudéjaresJuan Más Valor - MudéjaresJosé M. Peiró Soler - MudéjaresEmilio Climent García - MudéjaresRafael Penadés Martí - MudéjaresPablo Cañete San Pastor - MudéjaresEnrique Cañete San Pastor - MudéjaresRafael Ferrero - MudéjaresFrancisco Javier Ruiz Jiménez - MudéjaresAmparo Micó Ferri - BenimerinsMº Dolores Martínez Ballester - soci no festerJuan Luis Alcaraz - LlauradorsPedro CastilloRicardo Sanchis Ferri - LlauradorsPilar Ferrero Terol - Benimerins

BanderesEstudiants - Pepe Horcas PoyatoGusmans - Daniel Aguilera CambraArquers - Jesús Cambra FerreroArquers - Juan Ferrero TorróCruzados - Miguel Ferrero RevertContrabandistas - Nuria Pla ÚbedaLlauradors - Ángel Bordera ÁlvarezMoros Berberiscos - Pablo Ferrer CotsMoros Marinos - Eduardo Tortosa CarreraMoros Marinos - Rafa Gandía BorredáOmeyas - Juan A. Sanantonio SalcedoBenimerins - Inma Sanchis PenadésAbencerrajes - Javier Martínez InsaMoros Espanyols - Vicente Terol FerreroSaudites - Jordi Piera MicóMossàrabs - José Manuel Mollá TorróBandera mora - Jesus Sanz Sabaté - M. BerberiscosBandera cristiana - Jose Conejero Donat - EstudiantsBandera mora - Lali Salmerón Callejas - OmeyasBandera cristiana - José A. Belda Aleixandre - LlauradorsBandera mora - Alberto Valls Beneyto - MudéjaresBandera cristiana - Ernest Soler Sais- LlauradorsCapità moro - Antonio Donat Espí - MossàrabsCapità cristià - Gonzalo Francés Galiana - CidesAmbaixador moro - Nacho Gramage Moyá - BenimerinsAmbaixador cristiano - Fco. Luis Gil Conejero - CruzadosBanderer moro - Anna Mollá Vidal - BenimerinsBanderer cristià - Germán Gandía Martínez - Cruzados

Barca Almanzor - Moros MarinosJuan Barber EsparzaRamón Cucart FrancésVicente Berenguer LlinEnrique Gil Gómez SerranillosVíctor Estrela LlopisJosé Valor Soler

Rafael Sais SanchisVicente Esparza MolláGonzalo Mollá MolláMª del Mar Navarro GarcíaNerea Ribera NavarroMª Dolores Amo GonzálezMª Ángeles Salmerón FitaAlberto Pérez SanchisAlicia Pérez SanchisFrancisco Javier Cerdá RiberaMoisés Garcia PucheAlba Ribera FerreMiguel Ángel Fita LópezJuanjo Barber MataixJosé Antonio Soler FerreroAmparo Soriano TortosaJoaquín Torró InsaIgnacio Soler MicóOscar Cañada NavarroInmaculada Cañada Navarro

Fragata Mendez Núñez - MarinerosJosé Campos MicóMaria Campos MicóMónica Arrúe BoludaSusi Cambra BatallerLucía Gil VidalSilvia Rey SorianoJosep Revert Marrahí

Vestimentes de les comparses desaparegudesCapellans - Javier Fita GandíaTomasines - Pascual Fita GandíaCaballeria Mora - Salvador Gramage GarcíaMoros de la Luna - Vicente Mollá BeldaMoros del Rif - Enrique Mollá BeldaCaballeria Cristiana - Vicente Aliaga RevertZuavos - Jaime Bernabeu SanchisTurcos - Pascual Fita GandíaChurros - Pascual Donat SeguíVizcaínos - Francisco Soler SanchisAntigua Española - Andreu Gramage GarcíaGuerreros - Santi Mollá BusquetsMoros del Rey - Luis Mollá MicóZuavos Pontificios - Vicente Martínez Penadés

Ball dels Llauradors - BalladorsSandra Mª Cambra TorróClara Isabel Calatayud LloretNeus Vicedo BarberàCarmen Peralta GalianaJusto Alcaraz SanchisGregori García FerriSalvador Sanchis FerriRafel Sanchis Ferri Ball dels Llauradors – Repartidors dels paperetsPablo Albert SanzSalva Sanchis SolerLlúcia Sanchis TolsàTeresa Soler SorianoJosep Soler PlaJosep Vicedo GarciaSaúl Ramos Vicedo

Farolets de la RetretaEstudiants - MºJosé Vidal UreñaEstudiants - Ismael Soriano MoralesGusmans - José Manuel Muñoz Rubio

RELACIÓ DE PARTICIPANTS EN LA DESFILADA HISTÒRICA DEL 150 ANIVERSARI

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11229

Des

filad

a H

istò

rica

DO

SS

IER

15

0 A

NIV

ER

SA

RI

Gusmans - Mariola Gimenez RuedaArquers - Joaquín Garrido MolláCruzados - Janna Montés GilCruzados - María Peiró GonzálezContrabandistas - Eduardo Correal DelgadoContrabandistas - Francisco Penadés CollContrabandistas - Roberto Gandía SemperContrabandistas - Daniel Martinez SánchezFontanos - Javier Moscardó SalidoFontanos - Alfredo Moscardó SalidoAlmogàvers - Vicent Llopis RevertAstures - Salvador García FabraAstures - Sergio Soler DonatAstures - Joan Martínez SilvestreLlauradors - Emilio Reig GarciaLlauradors - Antonio Seguí GandíaCides - Merce Navarrete MoragónCides - Ana Faus BenaventTaifas - Jorge Torró GironésMoros Berberiscos - Rubén Belda PlaMoros Marinos - Gonzalo Revert FrancésMoros Marinos - Cristian Donat RevertMoros Marinos - Alberto Perez SanchisMoros Marinos - Fco. Javier Aparicio TormoChanos - María Belda CerdáChanos - Alba Azorín HinojosaChanos - Jordina Castelló PascualChanos - Ainhoa Soler PascualOmeyas - Asunción Lizandra MartinezOmeyas - MªCarmen Valls MartinezBenimerins - Rafael Penadés FerreroBenimerins - Salvador Muñoz CambraBenimerins - Vicente Morales PenadésBenimerins - J. Antonio Valls CardósAbencerrajes - Antonio Tormo CasanovaAbencerrajes – Juan A. Boluda PárragaKábilas - Luis Bonastre BrotonsKábilas - Alberto Sanchis BernabeuMoros Espanyols - José Ramón Coll TorróMoros Espanyols - Enrique Gisbert VillarrasoSaudites - J. Antonio Serrano GutierrezSaudites - Alejandro Ferrero PérezMudéjares - Andrés Navalón InsaMudéjares - Pablo Revert MoraMudéjares - Gabriel Vidal VilaplanaMossàrabs - Vicente Martí DonatMossàrabs - Juanfra Rubio Santamaría

Ball dels ContrabandistasNacho Tortosa Sánchez - ContrabandistasAlfonso Marín Casado - ContrabandistasAntonio Belda Tortosa - ContrabandistasVicente Martínez sanchis - ContrabandistasGrup de Danses

Carrosa de les Reines de FestesMª Amor Tortosa Latonda (1960)Pilar Mª Taberner Molinero (1971)Mª Angeles Jordá Sempere (1972)Mila Gironés Gil (1973)Amalia Vidal Peiró (1974)Mª Rosa Soler Micó (1975)Mª Carmen Llinares Cambra (1977)Elemari Donat Baeza (1979)Mª Carmen Gil Torró (1980)Sari Terol Ferrero (1981)Yolanda Jordá Terol (1983)Pilar Revert Pla (1984)Mª Carmen Revert Sanchis (1987)

Yolanda Terol Ferrero (1988)Mª Carmen Bernabeu Gramage (1989)Mamen Bordera Álvarez (1990)

Escuadra de negresCefe Micó Turégano - Cap Batedor - KábilasEnrique Micó Turégano - Cap d’Esquadra - MudéjaresGuillermo Meliá Calderón - MudéjaresElu Mancebo Gómez - MudéjaresPaco Torró Úbeda - KábilasCésar Moreno Jordán - KábilasPepón Iborra Bou - KábilasTomás Valls Reig - MudéjaresPablo Morales Borrás - MudéjaresJaime Mas Valor - MudéjaresFernando Albert Silvestre - LlauradorsTono Sanz Jorge - KábilasFernando Albert Sanz - LlauradorsRoberto Bas Belda - MudéjaresCarlos Jordá Sempere - Mudéjares

Vestimentes antigues de les comparses actualsMarineros 1860 – Chimo Torró MicóMarineros 1940-1960 - Juan Martínez FerriMarineros 1986 - José Campos MartíEstudiants 1860 - Concha Morán BeldaEstudiants 1961 - Saro Ferrero CamposEstudiants 1972 - Pepe Calabuig FerreroGusmans 1979 - Kevin Muñoz CortesGusmans 1986 - Vicente Domingo Tormo VidalArquers 1968 - Vicente Cambra FerreroArquers 1986 - Javier Cucart GandíaFontanos 1940 - Salvador Micó GilFontanos 1950 - Salvador Micó MicóFontanos 1963 - José Miguel Ferrero SanchisAstures 1984 - Rafael Penadés GandíaLlauradors 1883 - José Sais SanchisCides 1976 - Amparo Gandía ConejeroBerberiscos 1920 - Rafael Soler GarcíaMoros Marinos 1865 - Javier Ribera GarciaMoros Marinos 1964 - Vicente Tortosa TorróMoros Marinos 1977 - Victor Estela CodinaMoros Marinos 1989 - Sergio Tortosa MartíChanos 1918 - José María Calabuig SorianoChanos 1956 - Ramón Azorín CambraChanos 1983 - Angel Llin BioscaOmeyas 1971 - José Rafael Sanchis VicedoOmeyas 1980 - Salvador Insa GarroteBenimerins 1947 - Juan Carlos Tortosa ConejeroAbencerrajes 1980 - Luis Rubio FrancésKábilas 1924 - Marcos Vidal PenadésMoros Españoles 1940 - Francisco Javier Garcia DonatSauditas 1967 - Luis Guerola SaisMossàrabs 1948 - José Antonio Sanchez Reig

Esquadra cristiana de PublicacióMarineros - Lucía Gil VidalBucaneros - Rafael Arcos SanchisEstudiants - Patricia Conejero SalinasGusmans - Miguel Gironés SanzArquers - José Ramón Francés BernabeuCruzados - María Navarro CerdáContrabandistas - Sergio Guerola UreñaFontanos - Javier Mollá TorróAlmogàvers - Manuel Penadés VidalAstures - Francisco Villarraso BoludaLlauradors - Salvador Vilaplana GandíaCides - Rigoberto Ebri Sorigo

Portaguions de les comparses cristianesMarineros - Silvia Rey SorianoBucaneros - Rosana Ferrero UbedaEstudiants - Isabel Gómez PrietoGusmans - Elena Garcia MicóArquers - Isabel Cucart CuencaCruzados - Ricardo Montés OviedoContrabandistas - Fina Ubeda JordáFontanos - Francisco Morcillo GonzalezAlmogàvers - Fina Tortosa CollAstures - Mari Sanchis CalatayudLlauradors - José Vicente García MartínezCides - Isabel Barberá Pla

Esquadra mora de PublicacióTaifas - Vicente Revert PlaMoros Berberiscos - Francisco Beneyto BeldaMoros Marinos - Lucía sáez CabidaChanos - Manuel Ribera CasanovaOmeyas - Modesta Belda FerriBenimerins - José E. Álvarez VidalAbencerrajes - Miguel Pérez JornetKábilas - Gonzalo Reig EnguixMoros Espanyols - Antonio Micó UrbanoSaudites - Jordi Piera OlivesMudéjares - Manuel Sanz TortosaMossàrabs - Antonio Ribera Soler

Portaguions de les comparses moresTaifas - Manuel Morales FernandezMoros Berberiscos - Vicente Miguel Albert RevertMoros Marinos - Máximo Pérez GarcíaChanos - Rosa María Garcia BoludaOmeyas - Julia Gisbert GodaBenimerins - Mª Angeles Gonzalez BeneytoAbencerrajes - José R. Torró BasKábilas - Jesús Peiró GilMoros Espanyols - Enrique PastorSaudites - José Ubeda DonatMudéjares - Rafael Pla TormoMossàrabs - Francisco Javier Mollá Torró

Carrosa conmemorativa del 150 aniversariMarineros - Carmen Iborra SatorreBucaneros - Iván Arcos AlvarezEstudiants - Jorge Francés SolerGusmans - Arantxa Muñoz CortésArquers - Andrea Francés CambraCruzados - Ainhoa Ferri CabidaContrabandistas - Pau Tortosa FerreFontanos - Jose Tomás Revert MicóAlmogàvers - José Luis Cubells MeseguerAstures - Maria Vidal FerriLlauradors - Pau Vilaplana TerolCides - Pablo Ebri GarcíaTaifas - Javier Úbeda SeguraMoros Berberiscos - Elvira Soler DonatMoros Marinos - Sara Barber BeldaChanos - Oscar Llopis MartinezOmeyas - Angela Belda CasanovaBenimerins - Ruth Alvarez TerolAbencerrajes - Vicente Alberto FerreKàbilas - Daniel Gil FerriMoros Espanyols - Javier Micó EsteveSaudites - Ana Piera MicóMudéjares - Elena Sanz MolláMossàrabs - Joaquín Torró Ribera

RELACIÓ DE PARTICIPANTS EN LA DESFILADA HISTÒRICA DEL 150 ANIVERSARI

Llistat confeccionat amb les dades proporcionades per les comparses.

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

230

Vest

its a

ntic

sD

OS

SIE

R 1

50

AN

IVE

RS

AR

I

Vestits d’altres temps per ala Desfilada Històrica

Per tal de commemorar el 150 Aniversari de la festa de Moros i Cristians d’Ontinyent, la Societat de Festers va prendre la decisió d’intentar, en la mesura del possible, la recuperació dels vestits emprats al llarg de tots aquests anys per les comparses a fi que pogueren tornar a desfilar pels nostres carrers tant en la Desfilada Històrica com en la Processó de Gala, fent-li guàrdia d’honor al nostre patró, el Crist de l’Agonia. Des del primer moment érem conscients que era una tasca un tant arriscada i molt labo-riosa, ja que poques són les fonts documentals on es descriu la indumentària emprada o les imatges fotogràfiques on poder observar-la i estudiar-la.

Per tal motiu es va crear una comissió que preparara un informe al respecte en què s’intentara recu-perar no tan sols la vestimenta de les comparses desaparegudes, sinó també la emprada per les com-parses actuals a través dels temps. És d’assenyalar que, lamentablement, les comparses d’Ontinyent no han sigut fidels als vestits de la seua fundació i constantment han fet canvis en la indumentària que els caracteritza, no sempre de forma afortunada. Un fet que s’hi dóna ja des dels primers anys de la festa en el segle XIX.

Els treballs d’investigació ens van dur fins a arxius i biblioteques de molts llocs i materials dels més variats, tan públics com privats. El primer va ser investigar en arxius locals com l’Arxiu Municipal, l’Arxiu del Museu Fester o l’Arxiu Palis. També es va buscar en la Biblioteca de la Universitat de València, l’Arxiu

Comissió Històrica 150 Aniversari

FOTO

S: R

ubén

Mon

tava

- FO

TO-V

IDEO

9FO

TOS:

Fot

otec

a M

useu

Fes

ter

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11231

Vest

its a

ntic

sD

OS

SIE

R 1

50

AN

IVE

RS

AR

I

de José Huguet, el Museu Valencià d’Etnologia o la Biblioteca Valenciana de Sant Miquel dels Reis, tots ells en la ciutat de València. I a Madrid, la Biblioteca Nacional i, com no, tenint en compte l’origen militar de la nostra festa de Moros i Cristians es va treballar en el antic Museo del Ejército. En tots vam trobar documentació molt significativa.

Aleshores venia la segona part de la investigació en la qual tenia un paper molt important la tec-nologia. Nous programes informàtics, amb una magnífica resolució, ens varen permetre ampliar antigues fotografies on descobrírem vestits o detalls desconeguts fins el moment que contrastats amb documentació escrita de l’època en la qual va ser captada la imatge, donaven reveladores conclusions. Així i tot, no hem pogut recuperar tots els vestits utilitzats, ja que d’algunes compar-ses no hem trobat cap imatge o ressenya sobre la seua vestimenta, fins ara.

Donar color a aquells descoberts vestits de les comparses es presentava un tant complicat, però ho vàrem poder recuperar amb la transmissió oral de gent major que els havia vist o a qui es ho van transmetre els seus avantpassats, l’actualització de programes informàtics, la consulta amb centres especialitzats en teixits com el Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa o sim-plement en descosir un trosset de les peces originals conservades en el Museu Fester, o en mans privades, per tal de comprovar el color on no havia entrat la llum des de la seua confecció.

Comparsa de Zuavos

Comparsa de Tomasinas

AQUA

REL.

LES:

Joan

vi M

artín

ez i

Balle

ster

- FO

TOS:

Fot

otec

a M

useu

Fes

ter

AQUA

REL.

LES:

Joan

vi M

artín

ez i

Balle

ster

- FO

TOS:

Fot

otec

a M

useu

Fes

ter

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

232

Vest

its a

ntic

sD

OS

SIE

R 1

50

AN

IVE

RS

AR

I

Comparsa de Caballeria Mora Comparsa de Turcos

Estudiat tot el material trobat durant anys d’investigació, un dels membres de la comissió, Joanvi Mar-tínez, ho va traslladar a paper utilitzant la tècnica de l’aquarel·la. Així van sorgir de les seues genials mans divuit vestits lluïts per les comparses en diversos moments de la nostra festa.

El resultat final el gaudírem tots en la Desfilada Històrica i en la Processó de Gala. Molts ontinyentins s’emocionaren en vore passar festers vestits amb trages que en altres temps portaven pares, iaios o besavis. Per uns instants recordaren antigues històries transmeses de pares a fills o tornaven a vore desfilant, com en un somni, a aquells que tant estimaven. No s’ha d’oblidar que la festa de Moros i Cristians, de sempre, ha sigut molt participativa, perquè és el mateix poble qui la celebra.

Per a una major comprensió de per què van desfilar uns vestits amb certes característiques i no altres, hem considerat imprescindible portar fins a estes pàgines un avanç d’aquesta investigació. L’extensió del treball dut a terme i el gran nombre de fotografies usades no ens ha permet donar-lo a conèixer amb tota la seua integritat. Cal indicar que a causa de restriccions econòmiques aquest programa no ha sigut tot l’extens que la comissió del Llibre de Festes haguera desitjat. No obstant això, confiem en donar-lo a conèixer el més aviat possible. Malgrat els estudis realitzats es continuarà investigant per a actualitzar, si de cas, aquest treball de recuperació històrica.

Comparsa de Moros Marinos

AQUA

REL.

LES:

Joan

vi M

artín

ez i

Balle

ster

- FO

TOS:

Fot

otec

a M

useu

Fes

ter

FOTO

: Lis

ard

Torr

ó

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11233

Vest

its a

ntic

sD

OS

SIE

R 1

50

AN

IVE

RS

AR

I

Comparsa de Antigua Española Comparsa de Caballería Cristiana Comparsa de Zuavos. “Exploradors”

Comparsa de Moros del Rif Comparsa de Moros de la Luna Comparsa de Chanos

Comparsa de Churros Comparsa de Guerreros

Comparsa de Vizcaínos

Comparsa de Cruzados. “Capellans”

Comparsa de Marineros Comparsa de Moros Marinos Comparsa de Moros del rey

AQUA

REL.

LES:

Joan

vi M

artín

ez i

Balle

ster

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

234

Co

ng

reso

Em

baja

das

DO

SS

IER

15

0 A

NIV

ER

SA

RI

PRESIDENCIA DE HONOR

SS.AA.RR. LOS PRINCIPES DE ASTURIASDON FELIPE DE BORBÓN Y DOÑA LETIZIA ORTIZ

MOLT HONARABLE PRESIDENTE DE LA GENERALITAT VALENCIANADON FRANCISCO CAMPS ORTIZ

PRESIDENTA DE LES CORTS VALENCIANESDOÑA MARÍA MILAGROSA MARTÍNEZ NAVARRO

PRESIDENTE DE LA DIPUTACIÓ DE VALENCIADON ALFONSO RUS TEROL

DELEGADO DEL GOBIERNO EN LA COMUNITAT VALENCIANADON RICARDO PERALTA ORTEGA

CONSELLERA DE CULTURA I ESPORT DE LA GENERALITAT VALENCIANADOÑA TRINIDAD MIRÓ MIRA

CONSELLERA DE TURISME DE LA GENERALITAT VALENCIANADOÑA BELÉN JUSTE PICÓN

CONSELLER DE GOBERNACIÓ DE LA GENERALITAT VALENCIANADON SERAFÍN CASTELLANO GÓMEZ

DIRECTOR GENERAL DEL INSTITUTO DE TURISMO DE ESPAÑA - TURESPAÑA DON ANTONI BERNABÉ GARCÍA

JEFE DEL CUARTEL GENERAL TERRESTRE DE ALTA DISPONIBILIDAD DE LA OTAN EN BÉTERA

TENIENTE GENERAL FERNANDO SÁNCHEZ-LAFUENTE

ALCALDESA DE ONTINYENTDOÑA MARÍA LINA INSA RICO

PRESIDENTE DE LA MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS DE LA VALL D’ALBAIDADON FILIBERTO TORTOSA CAMÓS

PRESIDENTE DE LA UNDEFDON FRANCISCO LÓPEZ PÉREZ

PRESIDENTE DE LA SOCIETAT DE FESTERS DEL STM. CRIST DE L’AGONIADON RAFAEL FERRERO TEROL

Comité de Honordel I Congreso Internacional de Embajadas y

Embajadores de la Fiesta de Moros y Cristianos

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11235

Co

ng

reso

Em

baja

das

DO

SS

IER

15

0 A

NIV

ER

SA

RI

Viernes, 17 de octubre de 2008: la Junta de Gobierno de la Sociedad de Festeros del Santísimo Cristo de la Agonía aprueba, por unanimidad de todos sus miembros, la organización del Primer Congreso Internacional de Embajadas y Embajadores de la Fiesta de Moros y Cristianos.

Y aquí vamos a recordar, brevemente, en qué consistieron esos días en los que Ontinyent fue la capital mundial de la Fiesta de Moros y Cristianos; en la edición de textos que se está preparando sobre el Congreso, tendremos ocasión de leer, íntegras, todas las ponencias y comunicaciones presentadas, así como una amplia crónica de las representaciones de las distintas embajadas y demás actos desarrolla-dos en el mismo.

Jueves, 01/07/2010Menús temáticos Moros y Cristianos.A las 20 horas y con motivo del 150 aniversario de las Fiestas de Moros y Cristianos y de la celebración de este Congreso, la Asociación de Hosteleros de la Vall d’Albaida junto a la Confederación Empresarial de la Vall d’Albaida y la Sociedad de Festeros del Santísimo Cristo de la Agonía, presentaban los menús que con este motivo han recuperado o creado trabajando y elaborando los productos propios de la zona y la temática que envuelve estas celebraciones morocristianas. Catorce empresarios de la restau-ración: nueve restaurantes, una pastelería, dos bodegas vitivinícolas y una tienda de vinos participaban en esta presentación-degustación.

Viernes 02/07/2010Exposición: Del volumen al sonido.A las 20 horas, en el Centro Cultural Caixa Ontinyent se inauguraba la exposición del artista Ricardo Morales, bajo el título Del volumen al sonido; estaba formada por más de treinta tallas en madera; todas ellas inspiradas en marchas moras.

Exposición: Las Embajadas de Ontinyent.Posteriormente, en la sala de exposiciones itinerantes del Museu Fester se inauguraba la exposición de fotografía Las embajadas de Ontinyent, a través de la cual su autor, Rafael Penadés, nos muestra su peculiar visión de uno de los más sugestivos actos de la Fiesta de Moros y Cristianos de nuestra ciudad.

Resumen de actividades del I Congreso Internacional de

Embajadas y Embajadores de la Fiesta de Moros y Cristianos

Juan Antonio Alcaraz Argente SECRETARIO GENERAL DEL CONGRESO

FOTO

S: R

ubén

Mon

tava

(FO

TO-V

IDEO

9)

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

236

Co

ng

reso

Em

baja

das

DO

SS

IER

15

0 A

NIV

ER

SA

RI

Sábado, 03/07/2010Embajada Mora Infantil, Almansa (Albacete).Y llegó el 3 de julio; era la primera fecha con representaciones de textos de Embajadas; fue un día completo, con dos representaciones por la mañana y otras tantas por la tarde.

A las 12 del mediodía, en la plaza Mayor, y con el castillo de fiestas como escenario, los niños y niñas de la Escuela de Embajadas y Embajado-res infantiles de Almansa ponían en escena su peculiar representación de la Embajada Mora Infantil. Alrededor de ochenta niños y niñas, repartidos entre los dos bandos se esforzaban por mostrarnos cómo viven este apartado de la fiesta en su ciudad. Una magnífica puesta en escena, con momentos brillantes, sedujo a to-dos los festeros y vecinos que contemplamos esta representación. Es importante destacar que el verdadero éxito de estas embajadas radica en que son los propios jóvenes los que se encargan absolutamente de todo: eligen la música para acompañar cada escena, crean la coreografía de los distintos ballets, construyen sus propios artilugios de “guerra”, cuidan todos los detalles y es un gusto ver cómo los más mayores arropan a los más pequeños.

Conversión del Moro Infantil, Villena (Alicante).A las 13:00 horas, eran los niños de Villena quienes representaban la Conversión del moro al cristianismo, todo ello ante la imagen de la Virgen de las Virtudes, patrona de la ciudad desde 1476. El público asistente premió con un largo y caluroso aplauso esta fantástica ac-tuación que por su texto y puesta en escena, pero sobre todo por la manera de declamar y la interpretación que realizaron los chavales, consiguieron emocionarnos y a más de uno se le saltaron las lágrimas.

El Rescat de les cent donzelles, Bagà (Barcelona) y Vila-seca (Tarragona).A las 19:00 horas, sobre el tablado de la plaza un representante de Bagà (Barcelona) y Vila-seca (Tarragona), nos hablaba en primer lugar de estas dos poblaciones hermanadas precisa-mente por esta representación moro-cristiana; para continuar haciéndonos un resumen de la escena que nos iban a mostrar, pues El rescat de les cent donzelles es un auto sacramental; es una representación teatral; es una más de las variantes festivas que se desarrollan a partir del

FOTO

: Ser

gio

Pom

arFO

TOS:

Rub

én M

onta

va (F

OTO

-VID

EO 9

)FO

TOS:

Rub

én M

onta

va (F

OTO

-VID

EO 9

)

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11237

Co

ng

reso

Em

baja

das

DO

SS

IER

15

0 A

NIV

ER

SA

RI

FOTO

S: R

ubén

Mon

tava

(FO

TO-V

IDEO

9)

enfrentamiento moro-cristiano. Es de destacar que en Vila-seca se representará, por primera vez, la semana entrante; es decir, estas escenas que hemos podido contemplar, han visto la luz en Ontinyent antes que en Vila-seca, lo cual es muy de agradecer.

Embajada Antigua, Onil (Alicante).Son las 19:45 horas; en las almenas del castillo se halla el Embajador Moro a quien acompañan el capi-tán y capitana de cada una de las tres comparsas moras –Moros, Marrocs y Moros Artistas–, junto con sus portaestandartes y banderas. A lo lejos se oyen timbales que empiezan a marcar el inconfundible paso de una marcha cristiana; se trata de la marcha Cid, del compositor de Beneixama Pedro Joaquín Francés, interpretada por la Sociedad Instructiva Musical de Alfafara, banda más que centenaria que se ha brindado a participar en el Congreso de manera totalmente altruista.

A los sones marciales de Cid aparece, desde la calle Sant Jaume, el Embajador Cristiano a caballo, seguido de las tres banderas y estandartes de las comparsas del bando cristiano; todos ellos flanqueados por treinta y seis festeros; cerrando la comitiva los capitanes y capitanas de Cristianos, Vizcaínos y Estudiantes; les sigue la Banda de Alfafara quien una vez ha entrado el Embajador en la plaza, realiza las tres llamadas típicas de Onil mientras la escolta se acerca al castillo.

Se hace el silencio; la plaza es de los Embajadores, quienes comienzan a desgranar la Embajada Cristiana Antigua de Onil; escrita en 1747 y que hace más de doscientos años que no se representa; la Asociació de Comparses de Moros i Cristians Virgen de la Salud, con Pascual, su presidente al frente, se comprometió, jun-to con el grupo de embajadores, a que Ontinyent y el Congreso podían contar con esta Embajada –la más

FOTO

TECA

MU

SEU

FES

TER

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

238

Co

ng

reso

Em

baja

das

DO

SS

IER

15

0 A

NIV

ER

SA

RI

antigua de nuestra zona- y así lo han hecho; los protagonistas han estudiado y memorizado el largo texto y hoy, en la plaza Mayor de Ontinyent, han resonado frases que hace más de doscientos años se oían en Onil.

Lunes, 05/07/2010Exposición: Moros y Cristianos, una Fiesta para cuatro continentes.Cuando la tarde empezaba a caer y el calor dejaba de ser tan agobiante, nos reuníamos en la casa de cultura dels Barons de Santa Bàrbera para proceder a la inauguración de una muy trabajada exposición de fotografía que, bajo el título arriba indicado, nos mostraba la amplia riqueza de variantes y matices que nuestra fiesta tiene alrededor de todo el mundo.

Noventa y cuatro era el número total de fotografías reproducidas en gran formato; una selección de las imágenes llegadas de todos los rincones del mundo, desde poblaciones que han querido que su Fiesta de Moros y Cristianos estuviese presente en este Congreso.

Junto a este material fotográfico se mostraron también varios trajes festeros, concretamente un traje de “santiaguero” de Puebla, México –en este estado de México a la Fiesta de Moros y Cristianos se la conoce popularmente con el nombre de Danzas de Santiagos o Santiagueros–, el cual tiene además la particularidad de llevar un caballito de cartón a la cintura, tal como hacían algunas comparsas en nuestra localidad, hoy ya desaparecidas; junto a él, seis trajes de las fiestas de Buggios e Mourisqueiros, nombres con los que se denominan a los Cristianos y Moros en Sobrado, Portugal.

En la misma estancia donde se encontraban los trajes, una pantalla reproducía cíclicamente una pelí-cula hecha ex profeso para la ocasión por los mismos voluntarios del Congreso, con la única finalidad de mostrar a la gente algunas de las muy diversas maneras de realizar la Fiesta, de disfrutarla y, por su-puesto, de declamar sus textos y embajadas; así la película daba comienzo con el vídeo que se estrenó en el acto de la Presentación Oficial del Congreso –el 20 de noviembre de 2009-, obra de Javier Grau, y le seguía un pequeño resumen de embajadas de 18 poblaciones.

Exposición: Armas para la Fiesta.En la sala de exposiciones del MAOVA, bajo el nombre Armas para la fiesta se nos mostraban todos aque-llos complementos festeros que se utilizan, principalmente, en el acto de las embajadas: trabucos, arcabu-ces, lanzas, yelmos, navajas contrabandistas, espingardas, picas, cascos,… y todo aquello susceptible de ser usado, bien para el ataque o bien para la defensa.

FOTO

TECA

MU

SEU

FES

TER

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11239

Co

ng

reso

Em

baja

das

DO

SS

IER

15

0 A

NIV

ER

SA

RI

Todos los elementos mostrados en esta exposición han sido fabricados y cedidos por dos artesanos de reconocida valía en el mundo festero; estamos hablando de los hermanos David y Abraham Martínez Serrano, mucho más conocidos como El Rojo de Caudete. Su experiencia y pericia en la elaboración de armamento han hecho que les hayan encargado la fabricación de las armas para películas como Alatriste.

Viernes, 09/07/2010Presentación de una nueva edición de las Embajadas de Ontinyent.Con motivo de la celebración del 150 aniversario y dentro del marco del I Congreso Internacional de Embajadas y Embajadores de la Fiesta de Moros y Cristianos, la tarde del viernes 9 de julio, se presenta-ba una nueva edición de las Embajadas del Moro y del Cristiano para las fiestas que se celebran en la villa de Ontinyent en honor al Santísimo Cristo de la Agonía, texto escrito en 1860 por Joaquín José Cervino y Ferrero.

En la presentación, Alfred Bernabeu, cronista de la ciudad, destacaba la cualidad literaria y hacía un reconocimiento al autor de los textos que desde 1860 se vienen interpretando en la plaza Mayor de la ciudad y que retratan el alma y la historia más intima del pueblo de Ontinyent. Todos ellos agradecieron el trabajo de las personas que habían trabajado en este proyecto y el Sr. Presidente hacía un reconoci-miento especial a las dos empresas –Mopatex y Ontinet- que habían patrocinado en su totalidad esta edición.

Sábado, 10/07/2010L’Embaixà de les Tomaques, evoluciones de la Caballería Ministerial y de los Bequeteros, Cocentaina (Alicante).A las 20:00 horas hicieron su entrada en la plaza Mayor las filaes de Caballería Ministerial –más conocidos por Cavallets- y de Bequeteros; iban a representar L’Embaixà de les Tomaques; emba-jada jocosa de Cocentaina que escenifican estas dos filaes. Se da la peculiaridad de que pese a su antigüedad -finales del siglo XIX-, es la primera ocasión que esta representación sale de su hábitat natural y, lógicamente, por ser la primera vez tenía que ser a lo grande: en un Congreso Internacional de Embajadas y en Ontinyent.

Finalizada la misma, tanto una como otra filà nos deleitaron con su característica forma de desfilar. Tan-to sus evoluciones como la interpretación de l’Ambaixada fueron acogidas con multitud de aplausos por parte del público que llenaba la plaza.

Jueves, 15/07/2010Recepción de congresistas y entrega de acreditaciones.Han llegado los días centrales del Congreso; hoy, a partir de las 18:00 horas ya se encontraba dispuesta la Secretaría, instalada en el Salón de Actos de la Sociedad de Festeros, donde se recibía a los congre-sistas venidos de todas partes y se les hacía entrega del material de congresista y la correspondiente

FOTO

: Rub

én M

onta

va (F

OTO

-VID

EO 9

)

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

240

Co

ng

reso

Em

baja

das

DO

SS

IER

15

0 A

NIV

ER

SA

RI

acreditación; al mismo tiempo también se repartían los tiques que cada congresista había encargado previamente para las distintas comidas y cenas.

Hay que reseñar que a partir de las 20:00 horas, la Secretaría se trasladaría al Centre Cultural Caixa On-tinyent, lugar donde se iban a desarrollar las distintas sesiones, con el fin de que tanto los congresistas, como los comunicantes y ponentes tuviesen más fácil el acceso a cualquier cosa que necesitasen del personal de Secretaría.

Sesión de Apertura.A las 20:00 horas, en el Centre Cultural Caixa Ontinyent, todo estaba dispuesto para dar el pistoletazo de salida a este Congreso; el espacioso y cómodo salón de actos del recién inaugurado edificio estaba lleno a rebosar; sobre la pantalla se proyectaba el anagrama del Congreso, obra del diseñador Rafa Sanchis y, junto a la mesa, un amplio pedestal albergaba las banderas de todos los países participantes en este evento.

La mesa en esta sesión de apertura estaba constituida por la Honorable Sra. Consellera de Cultura y Deportes de la Generalitat Valenciana, Dª Trinidad Miró, la Sra. Alcaldesa de la ciudad, Dª. María Lina Insa, el Sr. Presidente de la Sociedad de Festeros del Santísimo Cristo de la Agonía y del Congreso, D. Rafael Ferrero, el Sr. Secretario General del Congreso, D. Juan Antonio Alcaraz, y el Sr. Presidente de la UNDEF, D. Francisco López.

La conferencia de apertura del Congreso estuvo a cargo del Secretario General del mismo, Sr. Alcaraz Argente. A continuación hicieron uso de la palabra todas las personalidades que presidían el acto. Todos ellos se manifestaron gratamente satisfechos por la celebración de este evento tan importante para la Fiesta de Moros y Cristianos en la ciudad de Ontinyent y por la repercusión que un encuentro

FOTO

: Rub

én M

onta

va (F

OTO

-VID

EO 9

)FO

TOS:

Rub

én M

onta

va (F

OTO

-VID

EO 9

)

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11241

Co

ng

reso

Em

baja

das

DO

SS

IER

15

0 A

NIV

ER

SA

RI

de estas características iba a tener en cada una de las más de 1200 poblaciones que en cuatro, de los cinco continentes, celebran Fiesta de Moros y Cristianos.

Finalizadas todas las intervenciones, la Sra. Consellera, Dª Trinidad Miró, pronunciaba las palabras má-gicas “… queda inaugurado el Primer Congreso Internacional de Embajadas y Embajadores de la Fiesta de Moros y Cristianos.”

Episodios Caudetanos, Caudete, Albacete.A las 20:00 horas la plaza Mayor y las almenas del castillo se hallaban tomadas por 66 festeros de la Aso-ciación de Comparsas, con Isabel Úbeda -su excelente presidenta- al frente, nos traían una muestra de la parte más preciada de la Fiesta de Moros y Cristianos de la localidad manchega: sus Episodios Caudetanos.

En Caudete se representan en la plaza de la Iglesia los días 7, 8 y 9 de septiembre; su origen proviene de la Comedia Poética, escrita por Juan Bautista Almazán a finales del siglo XVI y que se representaba en el interior de la iglesia de Santa Catalina desde principios del siglo XVII. Asistimos a una magnifica representación que el público agradeció con muchos aplausos.

Viernes, 16/07/2010Primera Sesión de Trabajo: Embajadas en América.A las 10:00 horas comenzaba la Primera Sesión de Trabajo que, como todas las sesiones, se desarrollaría en el Centre Cultural Caixa Ontinyent; estaba dedicada, tal como el título indica, a los textos que se declaman en las distintas Fiestas de Moros y Cristianos que se celebran en el continente americano. La mesa de esta sesión de trabajo estaba presidida por Jaime Pérez, Presidente de la Junta de Festes de Moros i Cristians de Cocentaina, y junto a él el Secretario General del Congreso, Juan Antonio Alcaraz, un miembro de la secretaría, Ricardo J. Montés y los distintos ponentes que irán ocupando la mesa para desarrollar sus respectivas ponencias. Tras las palabras de bienvenida del presidente de la mesa, Juan Antonio tomó la palabra para presentar al primer ponente.

Guatemala.La primera ponencia corría a cargo del guatemalteco Carlos René García Escobar, el cual nos presen-tó la Danza de Moros y Cristianos El Español, que se representa en la aldea Lo de Bran, municipio de Mixco, departamento de Guatemala. Carlos René es licenciado en Antropología; es la persona que más libros y artículos ha escrito sobre las Danzas de Moros y Cristianos en Guatemala; desde hace 25 años es integrante y participa en la Danza de Moros y Cristianos El Español de la aldea Lo de Bran,

FOTO

Rub

én M

onta

va (F

OTO

-VID

EO 9

)

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

242

Co

ng

reso

Em

baja

das

DO

SS

IER

15

0 A

NIV

ER

SA

RI

Mixco, Guatemala; en la actualidad, también su hijo Carlos Ariel participa en la Danza, representando el personaje cristiano Braulio.

Perú.En primer lugar Cristina Flórez Dávila y Luis Cajavilca Navarro realizan la ponencia conjunta El culto a Carlomagno y la Fiesta de Moros y Cristianos en los Andes de Canta. Cristina Flórez es doctora en Historia, especializada en Civilización Medieval; ha ampliado sus conocimientos de historia en distintas Univer-sidades como la Católica del Perú, la Complutense de Madrid o la Católica de Lovaina. Es catedrática en la Facultad de Ciencias Sociales de la Universidad Nacional Mayor de San Marcos, Lima, y Coordinadora de la Maestría en Historia. Ha publicado recientemente el libro Derechos Humanos y Medioevo: un hito en la evolución de una idea.

Por su parte, Luis Cajavilca es licenciado en Historia; es profesor asociado en la Facultad de Ciencias Sociales de la Universidad Mayor de San Marcos, en Lima. Es autor de varias publicaciones de tema an-tropológico, ha realizado multitud de ponencias y es un ferviente investigador de las Danzas de Moros y Cristianos en los Andes peruanos.

Seguidamente Milena Cáceres Valderrama realiza la ponencia Carlomagno en los Andes del Perú: Las Embajadas de Moros y Cristianos en Huamatanga. La doctora Milena Cáceres Valderrama es graduada en Lingüística y Literatura por la Pontificia Universidad Católica del Perú y en Ciencias del Lenguaje en la Escuela de Altos Estudios en Ciencias Sociales de París. Investiga sobre el tema de los moros y cristianos desde 1979. Ha publicado tres estudios: El Análisis de los motivos de las danzas de moros y cristianos en España y en el Perú (1988) en la que compara una veintena de estas dramatizaciones en España, México, el Perú y otros países; La Fiesta de Moros y Cristianos en el Perú, donde trabaja esta fiesta en la Villa de Huamantanga; y, por último, la investigación que acaba de culminar con los doctores Luis Cajavilca y Cristina Flórez Dávila Carlomagno en los Andes del Perú, donde trata el tema del Emperador Carlomagno en la fiesta de Moros y Cristianos de la comunidad de Anduy, también de la Villa de Huamantanga. Es presidenta del Instituto Peruano de Promoción de la Cultura Tradicional y Popular donde dirige a un grupo de investigadores sobre temas de la tradición oral y el patrimonio inmaterial.

México.En primer lugar los doctores Cardaillac y Campos, marido y mujer, nos presentan conjuntamente la ponencia Supervivencias indígenas de Tastuanes en México. Louis Cardaillac es especialista en el estudio del islam en España. Su interés por las culturas y religiones le ha permitido escribir los libros Santiago, acá, allá y acullá, Santiago apóstol y Miscelánea de estudios jacobeos. Araceli Campos estudió Ciencias de la Comunicación en la Universidad Autónoma Metropolitana. Es maestra y doctora en Literatura Mexicana en la Universidad Nacional Autónoma de México. Es autora de varios libros como Oraciones, ensalmos y conjuros mágicos del Archivo Inquisitorial de la Nueva España o Lo que de Santiago se sigue contando, entre otros. Ambos han publicado recientemente el libro Una guía cultural de la A a la Z, México de mis amores.

FOTO

S: R

ubén

Mon

tava

(FO

TO-V

IDEO

9)

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11243

Co

ng

reso

Em

baja

das

DO

SS

IER

15

0 A

NIV

ER

SA

RI

Desde la ciudad de Zacatecas nos llega Manuel González, subdirector de Enseñanza e Investigación del Instituto Zacatecano de Cultura y Cronista vitalicio de la ciudad de Zacatecas. En su ponencia va a hablarnos de su ciudad, Zacatecas, y de su fiesta más importante, la Morisma de Bracho, donde cada año se reúnen cerca de 14.000 cofrades para festejar a su patrón San Juan Bautista.

El siguiente ponente fue Marcelino Tovar, de Mexicaltzingo, de profesión campesino; desde 1980 es investigador de la Danza de Moros y Cristianos, en la que participa desde 1983; junto con el grupo, ha ganado varios premios en concursos de Danzas, tanto a nivel regional como estatal. Ha colaborado con el museo de antropología de la ciudad de México, así como en la grabación de varios documentales televisivos sobre cultura popular danzaria. Ha impartido conferencias en la Universidad Iberoameri-cana. En la actualidad continúa participando en la danza, interpretando a Carlomagno. Desarrolló su ponencia Los Doce Pares de Francia de Mexicaltzingo, Estado de México, (Danza de Moros y Cristianos).

Como finalización de esta sesión estaba prevista la ponencia de Juan López desde la ciudad de Tenan-cingo, México; pero imprevistos a la hora de tomar el avión que les iba a traer hasta Valencia, hicieron imposible el viaje de esta expedición formada por cuatro personas. De todos modos, el texto de su ponencia sí que obra en nuestro poder y será publicado oportunamente.

Comunicaciones de la sesión.Seguidamente se pasó a la lectura de las comunicaciones que proponían conclusiones; dos de las pre-sentadas a esta sesión de trabajo reunían esta característica: La comunicación de José Guadalupe Pa-lacios, cronista de la ciudad de Mexicaltzingo, México, con la comunicación: Contexto histórico-cultural de la Danza de Moros y Cristianos en Mexicaltzingo, en la cual, una vez realizado el planteamiento, llega-ba a la siguiente afirmación: “esta representación artístico-cultural seguirá en el ánimo de los habitantes de Mexicaltzingo, puesto que es una tradición idiosincrática, la cual nos recuerda a los mexicaltzinguenses nuestro origen e historia, el espíritu luchador y emprendedor que nos caracteriza, como elementos esencia-les de nuestra comunidad.” Y la comunicación de Juan Antonio Alcaraz, de Ontinyent, Valencia, España, que lleva por título: No hay que perder los papeles, la cual proponía a la asamblea la siguiente conclusión: “Que se envíe una carta al Ministerio de Cultura de cada uno de los países en los que se mantiene la celebra-ción de Fiesta de Moros y Cristianos, solicitándoles se hagan depositarios de los textos que se declaman en cada población, con el fin de preservar y garantizar la continuidad de la Fiesta.”

El resto de comunicaciones presentadas a esta primera sesión de trabajo son:

Pueblo, Estado y País Título AutorNepeña, Ancash, Perú La Danza de Moros y Cristianos en

NepeñaVíctor Castañeda peña

Nepeña, Ancash, Perú Historia de la Virgen, patrona de Nepeña y su templo leyenda

Luis Enrique Segovia Gonzales

Moyahua de Estrada, Zacatecas, México

Los Tastuanes en Moyahua Eleticia Quintero Lara

Puerto de San José, Escuintla, Guatemala

Historia de los Moros y Cristianos de la aldea Arizona

Fredy Noé Navarro López

Mexicaltzingo, México, México Entrevistas a integrantes de la Danza de Moros y Cristianos

Marcelino Tovar Urbina

La Palma Tepatlaxco, Veracruz, México

Danza de Moros y Cristianos José Hernández Sánchez

El Tocuyo, Lara, Venezuela Sones de Negros o Tamunangue Diógenes MogollónManagua, Nicaragua Los Bailantes de Boaco Wilmor LópezTotolapan, Morelos, México Historia del Emperador Carlo Magno

narrando sus hazañas y proezas Alba Noelia Medina Ramírez

Teoloyucan, México, México Moros y Cristianos en Teoloyucan María Guadalupe Martínez FrancoZacapoaxtla, Puebla, México La Danza de Moros y Españoles en

ZacapoaxtlaIsrael Olvera Ramírez

Jalpa, Zacatecas, México Museo Regional de los Tastoanes Héctor Pascual Gómez SotoCasa de Cerros, Zacatecas, México

La Morisma de Casa de Cerros Remigio Palacios Calvillo

Santiago Juxtlahuaca, Oaxaca, México

Fiestas patronales. Santiago Juxtlahuaca

Cándido Beristáin Romero

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

244

Co

ng

reso

Em

baja

das

DO

SS

IER

15

0 A

NIV

ER

SA

RI

Rápidamente nos trasladamos hasta el Casino de la Sociedad de Festeros para degustar productos típicos de nuestra zona.

Segunda Sesión de Trabajo: Embajadas Lusófonas y Europeas.A las 16:00 horas daba comienzo la segunda sesión de trabajo, dedicada a los países de habla portu-guesa –Portugal y Brasil- y a los países europeos –exceptuando España-; es decir, en esta sesión hemos reunido a todas las ponencias de habla no española. La mesa de la sesión está presidida por Vicent Silvestre, Presidente de la Asociación de Fiestas de Moros y Cristianos de Bocairent, acompañado de Juan Antonio Alcaraz, Ricardo J. Montés y el ponente o ponentes que, en cada ocasión, corresponda.

Brasil.Desde Santo Antonio da Patrulha, Rio Grade do Sul, nos presentan su ponencia Ana Zenaide Gomes Ourique y Rosa María Gil Gomes. Ana Zenaide es licenciada en Letras y pos-graduado en folclore; investigadora de las manifestaciones folclóricas y organizadora de las Cavalhadas; autora de varios libros y ponencias sobre las Cavalhadas. Rosa María Gil, cursó Magisterio y está especializada en alfabetización. Es también investigadora en genealogía, religiosidad y tradiciones. Nos presentan conjuntamente la ponencia Cavalhadas en Santo Antonio da Patrulha.

Continuando en Brasil se nos presenta Valdir José Nogueira de Moura, desde Sao José do Belmonte, estado de Pernambuco, para hablarnos también, como en la ponencia anterior, sobre Cavalhadas, pero, aunque la fiesta tiene la misma denominación, el contenido es bastante diferente. Valdir No-gueira es historiador, investigador y escritor. Es miembro de la Unión Brasileña de Escritores; miem-bro del Centro de Estudios de Historia Municipal y Consejero de Cultura de la Asociación Cultural Pedra do Reino, que es la encargada de organizar las Cavalhadas. Viene acompañado de Renato Magalhaes, que es productor cultural y nos presenta la ponencia Sao José do Belmonte en las gestas de Moros y Cristianos.

Portugal.Desde Sobrado, municipio de Valongo, en la vecina Portugal, Antonio Pinto Suzano, Presidente de la Asociación da Casa do Bugio, nos presenta la ponencia La Festa da Bugiada e Mouriscada, de la que es autor su hermano Manuel que es, entre otras muchas cosas, responsable del departamento de Ciencias de la Comunicación de la Universidade do Minho e investigador incansable de las tra-diciones populares.

Continuando con Portugal, pero en esta ocasión desde el municipio de Viana do Castelo, concreta-mente desde Lugar das Neves vinieron a presentarnos su pueblo y su fiesta Pedro Alexandre Barros Amorim do Rego y Luis Franco. Pedro Rego es el presidente de la Asociación que cada año se en-carga de realizar la representación del Auto de Floripes, mientras Luis Franco es el Cronista Municipal y de la asociación.

FOTO

S: R

ubén

Mon

tava

(FO

TO-V

IDEO

9)

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11245

Co

ng

reso

Em

baja

das

DO

SS

IER

15

0 A

NIV

ER

SA

RI

Pedro Rego nos habló sobre el significado del escudo que representa a Lugar de Neves y a su Fiesta y Luis Franco lo hizo sobre el nacimiento y desarrollo del Auto de Floripes y su puesta en escena.

Croacia.También en la bella y turística ciudad de Korcula, en la región de Dalmacia, Croacia, se celebra fiesta de Moros y Cristianos con motivo de los múltiples asedios que tuvo la isla y, lógicamente para hablarnos de todo ello llegó hasta Ontinyent una delegación de su tradicional Moreska. Nos acompañan Mario Sardelic, que es el Secretario de la Asociación Cultural la Moreska de Korcula, en la cual ha realizado en los últimos años una gran labor de investigación y recuperación de esta tradición festiva y Sergije Vilovic, Presidente de la misma asociación. El título de la ponencia que van a desarrollar es La Moreska de Kórcula.

Ahora es necesario hacer un inciso: tal como estamos viendo, y hemos comentado al principio de esta sesión, en ella hemos centrado todas las ponencias de habla no hispana. Antes de co-menzar la sesión se han repartido, a todos los asistentes, unas hojas con el resumen de cada una de las ponencias que se desarrollan esta tarde; esto unido a que los ponentes –portugueses y brasileños- nos habían demostrado previamente que se hacían entender con bastante facilidad, nos llevó a tomar la decisión que estas ponencias se hiciesen tal cual, es decir sin traductor. Pero el caso que nos ocupa es bien distinto, la lengua de nuestros amigos Mario y Sergije es el croata; por ello decidimos en su día que realizarían su ponencia en inglés y un compañero nuestro, Toco Hermoso, realizaría la traducción simultánea; y así se hizo; y todo resultó a la perfección.

Italia.El siguiente ponente nos llega desde Italia, concretamente desde la ciudad de Scicli, en Sicilia; Francesco Pellegrino es Licenciado en Economía por la Universidad de Catania; Diplomado en Teología por el Ateneo de la Santa Croce de Roma; Diplomado en Estudios hispánicos por la Uni-versidad Complutense de Madrid; ha realizado multitud de investigaciones sobre temas de his-toria, literatura y poesía y es asiduo colaborador periodístico del Ragusa-news. Su ponencia versa sobre la Fiesta de la Madona de la Milizie que la ciudad de Scicli dedica a su patrona; fiesta que cuenta con un profundo arraigo religioso. En este caso tampoco tenemos necesidad de recurrir a ningún traductor, ya que el amigo Francesco habla un español perfecto.

Siguiendo el programa de actos, ahora correspondía desarrollar la ponencia sobre la Chegança Santa Cruz, de Itabaiana, Sergipe, Brasil, pero esto no iba a ser posible, ya que, por motivos que no vienen al caso, una vez la delegación ya había iniciado el viaje hacia Ontinyent, tuvo que volver a su ciudad de origen; pero más tarde volveremos a hablar de ellos, ya que finalmente llegaron a nuestra ciudad, realizaron su ponencia y una breve representación de su fiesta, aunque esto ocurrió en diciembre, pero, como se suele decir, nunca es tarde si la dicha es buena.

FOTO

S: R

ubén

Mon

tava

(FO

TO-V

IDEO

9)

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

246

Co

ng

reso

Em

baja

das

DO

SS

IER

15

0 A

NIV

ER

SA

RI

Finalmente, el presidente de la mesa levantó la sesión, no sin antes recordar a todos los presentes que las exposiciones están abiertas para ser visitadas y todas ellas se encuentran en lugares muy cercanos; también recordó que en muy pocos minutos podremos disfrutar en la plaza Mayor de la representación de Neves, Portugal y por la noche será la delegación de Mexicaltzingo quien nos muestre su Danza.

Auto da Floripes, Lugar das Neves, Portugal.Nuevamente nuestro castillo de fiestas se encuentra tomado por festeros de otras latitudes dispuestos a mostrarnos una parte de su Fiesta; le toca el turno a Neves y su Auto da Floripes. Para su representación se ha montado de nuevo el entarimado en la plaza; pero esta vez, debido al elevado número de perso-najes que intervienen en la acción, hemos tenido que montar el más grande que tiene el Ayuntamiento; un rectángulo de 17x7 metros, con rampa frontal. El grupo de Neves ha traído sus propios músicos y han ocupado incluso las almenas del castillo. El público que llenaba la plaza agradeció con numerosos aplausos el trabajo realizado por los amigos de Neves y, tras el agradecimiento de nuestro presidente, Rafael Ferrero, y la entrega de la escultura del Congreso, nos fuimos al Casino de la Sociedad de Festeros, donde el grupo de voluntarios –como siempre- ya tenía preparadas las mesas para que degustásemos una cena elaborada con productos típicos de la Vall, que ellos mismos nos sirvieron.

Danza de Moros y Cristianos o Danza de los Doce Pares de Francia, Mexicaltzingo, México.Los amigos de Mexicaltzingo era un grupo numeroso, 33 personas; fueron de los primeros en llegar y los últimos en irse; venían de muy lejos. Su valentía y su amor por su Fiesta y por su pueblo les llevó a

FOTO

: Rub

én M

onta

va (F

OTO

-VID

EO 9

)

Pueblo, Estado y País Título AutorSao José do Belmonte, Pernambuco, Brasil

Associaçao Cultural Pedra do Reino Renato José de Oliveira Magalhaes

Sao José do Belmonte, Pernambuco, Brasil

Cavalhada Zeca Mirón Renato José de Oliveira Magalhaes

Lugar das Neves, Viana do Castelo, Portugal

"Heráldica" Bandeira das Festas Pedro Rego

Korcula, Dalmacia, Croacia Historia y descripción de la Moreska Sergije VilovicLugar das Neves, Viana do Castelo, Portugal

Entre el mito y la realidad Luis Alberto Dias Franco

Comunicaciones de la sesión.Juan Antonio Alcaraz dio lectura a la relación de comunicaciones presentadas a esta Segunda Sesión de Trabajo, las cuales serán transcritas íntegramente en la edición de textos, y que fueron las siguientes:

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11247

Co

ng

reso

Em

baja

das

DO

SS

IER

15

0 A

NIV

ER

SA

RI

hacer las maletas y partir hacia un lugar desconocido, a encontrarse con gente a la que no habían visto nunca, con la que solo habían hablado por teléfono; todo por la satisfacción de poder mostrar su danza y poder hablar de su pueblo ante un congreso internacional.

Llevan trajes de colores llamativos, bandera en una mano y machete en la otra; los cristianos usan grandes cascos y los moros caretas talladas en madera que solo les permiten ver lo justo; esta visión menguada, unido a las carreras que realizan y sus luchas tan reales, fueron la razón por la que no realizaran su representación encima del entarimado, pues a los riesgos que ya de por sí tiene su representación no podían añadirle el de caerse desde encima de la plataforma. Noé Tovar, máximo responsable de que el grupo hubiese venido, se dirigió a una plaza repleta de público; habló de su pueblo, de su gente y de su Fiesta. Lo cierto es que la expectación que habían despertado los mexi-canos no defraudó en absoluto; sus rápidos movimientos, sus luchas, sus diálogos gustaron mucho a la gente.

FOTO

Rub

én M

onta

va (F

OTO

-VID

EO 9

)

Sábado, 17/07/2010Tercera Sesión de Trabajo: Embajadas en España.A las 10:00 horas, en el Centre Cultural Caixa Ontinyent comenzaba la Tercera Sesión de Trabajo. La mesa presidida por Antonia Ruano, Presidenta de la Agrupación de Comparsas de Moros y Cristianos de Almansa, junto a ella, el Secretario General del Congreso, Juan Antonio Alcaraz, un miembro de la Secretaría, Ricardo J. Montés, y el ponente o ponentes que en cada ocasión corresponda.

Variante Levantina.Albert Alcaraz Santonja, aunque nacido en la vecina ciudad de Bocairent, reside desde hace tiempo en La Vila Joiosa, donde ejerce como archivero municipal. Ha escrito multitud de artículos en pro-gramas de fiestas y revistas especializadas, destacando sobre todo su excelente trabajo de investi-gación y recopilación que culminó con su libro Moros i Cristians, una festa. Albert pertenece, desde hace bastantes años, a la Junta Directiva de las Fiestas de Moros y Cristianos de La Vila-Joiosa, siendo el responsable de la edición del programa de Fiestas. Su ponencia, las Embajadas Valencianas, nos habló de esta parte de la Fiesta en la variante Levantina.

Variante Catalana “El Rescat”.Alba Juez Guitart es la secretaria del Grup de Teatre la Faia y responsable de vestuario y promoción de El Rescat de les Cent Donzelles; además de ser miembro fundador de la Asociación Medieval. Pilar Perdigó es técnica del Ayuntamiento de Bagà y técnica de Turismo. Ambas desarrollaron la ponencia sobre las embajadas en la variante catalana de la fiesta, centrándose particularmente en El Rescat de les Cent Donzelles. Albert Coronado, Técnico de Informática, les ayudó con el manejo del Power Point.

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

248

Co

ng

reso

Em

baja

das

DO

SS

IER

15

0 A

NIV

ER

SA

RI

FOTO

: Rub

én M

onta

va (F

OTO

-VID

EO 9

)

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11249

Co

ng

reso

Em

baja

das

DO

SS

IER

15

0 A

NIV

ER

SA

RI

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

250

Co

ng

reso

Em

baja

das

DO

SS

IER

15

0 A

NIV

ER

SA

RI

Variante Andaluza.José Manuel Fernández Ruíz, es festero hasta la médula y secretario de la Hermandad de Moros y Cristianos de Quéntar, entidad encargada de organizar cada año la Función de Moros y Cristianos. Él ha sido nuestro contacto habitual y son famosos sus correos electrónicos nocturnos, ya que su trabajo le ocupa todo el día; pero José Manuel encuentra horas por la noche para realizar sus que-haceres festeros. Realizó una ponencia sobre las embajadas en la variante Andaluza de la Fiesta, cen-trándolas en el ejemplo de la Función de Moros y Cristianos que se desarrolla en la ciudad de Quéntar.

Variante Aragonesa.Luis Miguel Bajén, Mario Gros y Pedro del Caso son tres estudiosos de los dances tradicionales de Aragón. Han publicado varios trabajos sobre investigaciones realizadas en la temática de dance popular, destacando entre ellos el publicado en la revista Pliegos sobre el Dance de las Tenerías. Fue Ernesto Francés Ladio, coautor también de esta investigación y miembro de la Asociación de Gaiteros de Aragón, quien nos presentó la ponencia sobre las embajadas en la variante Aragonesa, mostrándonos su estudio del Dance de las Tenerías, que se representa en el barrio del mismo nom-bre de la capital aragonesa.

Variante Balear.Biel Rodríguez es el presidente del Colectivo de Moros del Firó que, junto con los otros colectivos –Colectivo de Payeses y Colectivo de Payesas- organizan la fiesta del Firó de Sóller. Plàcid Pérez es Li-cenciado en historia Medieval y Contemporánea por la Universidad de las Islas Baleares y es quien se encargó de traducir todos los documentos antiguos de la incursión de los piratas turcos berberiscos. Estos tres colectivos citados son los que se encargan cada año de rememorar los hechos acaecidos en Sóller el 11 de mayo de 1561, cuando un puñado de naves berberiscas desembarcaron en las playas de la ciudad. Ambos nos dieron a conocer la variante Balear de la Fiesta, mostrándonos el Firó de Sóller.

De esta sesión son tres las comunicaciones que pasan a ser leídas: la presentada por los hermanos Raúl y Victorià Sanchis Francés que, bajo el título Más de un siglo de embajadas humorísticas entre Moros Nous y Estudiants en Banyeres de Mariola, llegan a la conclusión: “se ha encaminado una interesante línea de investigación que supone el estudio en mayor profundidad de una manifestación cultural popular minus-valorada y a veces censurada, abatida por los prejuicios lingüísticos, políticos y sociales de épocas convulsas pero que, a pesar de las dificultades, ha sobrevivido durante más de un centenar de años.” La que lleva por

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11251

Co

ng

reso

Em

baja

das

DO

SS

IER

15

0 A

NIV

ER

SA

RI

título L’Ambaixada d’Onil, tota una senda historica en els temps de la festa de Moros i Cristians, presenta-da por Rafael García y Berenguer, de Onil, en la cual nos habla sobre el nacimiento y evolución de la embajada de su ciudad. Y La amistad en la Fiesta, de Juan Antonio Alcaraz Argente, de Ontinyent, que muestra varios ejemplos festivos para llegar a la siguiente conclusión: “La Fiesta de Moros y Cristianos es la mejor manera que conozco para hacer amigos.”

Finalmente Juan Antonio lee la relación del resto de comunicaciones presentadas a esta sesión:

Pueblo, Estado y País Título AutorMojácar, Almería, España Origen, antigüedad y raigambre

tradicional de la fiesta de MyC de Mojácar

Asoc.Gral.de MyC Almosaquer

Camp de Mirra, Alicante, España

L'Ambaixada i el Tractat del Camp de Mirra

Román Francés Berbegal

Agullent, Valencia, España Agullent: Festes de Moros i Cristians Ramón Haro EspluguesAlfarnate, Málaga, España La Embajada de Moros y Cristianos José manuel Arrebola VivasSant Feliu de Pallerols, Girona, España

Ball de Cavallets, Gegants i Mulassa F. Xavier Banti i Casas

Ibi, Alicante, España La herencia de la Embajada José Mª Ramírez MelladoIbi, Alicante, España La Fiesta de MyC de Ibi José Mª Ramírez MelladoBanyeres de Mariola, Alicante, España

Banyeres de Mariola, Fiestas de MyC en honor a San Jorge

José Luis Vañó Pont

Pego, Alicante, España Moros y Cristianos en Pego Junta Central de MyC de PegoOntinyent, Valencia, España Sobre el manuscrito del siglo XIX de

las embajadas del moro y del cristiano de Ontinyent, que se conserva en el Museu Fester

Rafael Ferrero Terol

Ontinyent, Valencia, España El silencio de los arcabuces Jesús Bordera RevertOntinyent, Valencia, España ¿Embajadoras en las fiestas de moros

y cristianos? José Bas Terol

Xixona, Alicante, España El marco escénico. El castillo festero de Xixona.

Bernardo Garrigás Sirvent

Xixona, Alicante, España El juicio sumarísimo del moro traidor Bernardo Garrigás SirventL'Horta Sud, Valencia, España Les ambaixades de la comarca de

l'Horta SudMªDolores Ruíz Ridaura

Banyeres de Mariola, Alicante, España

Aproximación y contextos a tres embajadas de Banyeres de Mariola

Vicent Berenguer Micó

Castalla, Alicante, España Castalla y sus embajadas A.G. SalaCocentaina, Alicante, España L'Ambaixà de les Tomaques José Miguel LópezAlicante, Alicante, España La primera embajada José Antonio Sirvent Mullor

Antonia Ruano, presidenta de la sesión, agradece a todos los ponentes la labor realizada que, de seguro repercutirá en un beneficio directo para la Fiesta de Moros y Cristianos. Con un sol de justicia, cubrimos los cuatrocientos metros que nos separan del Casino de la Sociedad de Festeros, donde dispondremos de mejor temperatura, comeremos y prepararemos la sesión de la tarde.

Sesión de Conclusiones.A las 16:00 horas, en el Centre Cultural Caixa Ontinyent dió comienzo la Sesión de Conclusiones de este Congreso. La mesa de la sesión está presidida por el Presidente del Congreso, Rafael Ferrero, a quien acompañan el Licenciado Javier Fuentes, alcalde de Mexicaltzingo –México-, Rogerio Barreto, alcalde de Barroselas –Portugal- y Valdir Nogueira, de Sao José do Belmonte –Brasil- y, por parte de la organi-zación, Juan Antonio Alcaraz y Ricardo J. Montés.

Al comienzo de la sesión los voluntarios proceden a repartir a los presentes las preconclusiones que la Secretaría del Congreso ha elaborado a partir de las ponencias y comunicaciones presentadas. Ricardo Montés explica cual va a ser el procedimiento a emplear en esta sesión: en primer lugar leeremos una preconclusión, los congresistas tomarán la palabra para realizar cualquier tipo de aportación sobre la misma, esta se modificará o no en función de estas aportaciones; la asamblea será la que decida si la preconclusión es elevada al rango de conclusión definitiva; si durante los diálogos hay posiciones contrapuestas se procederá a votación a mano alzada para determinar si pasa a ser conclusión o es retirada. El hecho de que esta sesión se alargara más de tres horas es una demostración inequívoca de

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

252

Co

ng

reso

Em

baja

das

DO

SS

IER

15

0 A

NIV

ER

SA

RI

que todos los congresistas se tomaron muy en serio su papel en esta decisiva jornada; además, tras las innumerables intervenciones para consensuar el contenido de cada conclusión, se llegó a todas y cada una de ellas por unanimidad. Estas son las doce conclusiones definitivas del Congreso:

1.- La invasión musulmana de la península ibérica en el año 711 y la posterior reconquista cristiana cul-minada en el año 1492, constituye el argumentario principal en España de las Embajadas de las Fiestas de Moros y Cristianos. Durante estos largos siete siglos, musulmanes y cristianos convivieron y dispu-taron, en y por una tierra, que ambas culturas deseaban por igual, por cuyo disfrute fueron capaces de alcanzar acuerdos que les aseguraron largos periodos de pacífica convivencia.2.- La Fiesta de Moros y Cristianos en el resto de Europa, rememora las victorias de pueblos cristianos, frente a los diversos ataques árabes, sarracenos o turcos. Las embajadas son, las más de las veces, la recreación literaria de la victoria sobre los atacantes.3.- Con la llegada al nuevo mundo, con absoluta generalización, los misioneros se valieron de la muy presente contienda española entre moros y cristianos para enseñar a los indígenas la religión católica. Los moros, perdedores, encarnaban las características del diablo, y los cristianos, vencedores, las bonda-des y virtudes de Jesús y el cristianismo.4.- La recreación de la disputas entre el principio del bien y del mal devino en argumento literario, bien escrito o bien transmitido oralmente, que en cada localización geográfica se le conoce con denomina-ción propia: “Parlamentos”, “Retos”, “Dichos”, “Papeles”, “Historias”, “Autos”, “Alardes”, “Textos”, “Morismas”, “Diálogos”, “Relaciones”, “Soldadesca”, “Función”, “Relatos”, “Moreska”, “Ambaixades”... Todas ellas son es-pecies del género EMBAJADAS. 5.- Con el paso de los años se olvida el dolor del conflicto bélico, y las históricas disputas entre Moros y Cristianos se convierten en motivo y argumento para hacer Fiesta, la Fiesta de Moros y Cristianos. 6.- El argumento de la Fiesta de Moros y Cristianos son las Embajadas. Sin Embajadas la Fiesta se desna-turaliza, incluso se llega a perder. En las poblaciones en donde existen Embajadas se pretende, a través de la palabra, alcanzar la convivencia en paz de dos pueblos enfrentados, aunque no siempre se consiga y no se pueda evitar recurrir a las armas.7.- Gracias a la tradición popular transmitida de generación en generación a través de la palabra hecha Embajada, se han llegado a conservar hechos y dichos, algunos en la lengua propia, que son tradiciones convertidas en motivo de Fiesta, cuya puesta en escena debe ser cuidada adecuadamente por los inte-grantes de la Fiesta y que sirve para promover valores sociales y culturales de la comunidad.8.- La variante denominada “Embajadas Humorísticas” son una muestra más del conjunto de la cultura tradicional de cada pueblo, país o comunidad. Se debe por tanto reconocer su interés literario y fomen-tar su prestigio social y cultural, dada su positiva acogida popular.9.- Es responsabilidad de los organismos públicos nacionales, estatales, provinciales o locales de Cultura, de cada uno de los países en los que se mantiene la celebración de la Fiesta de Moros y Cristianos, ser los depositarios de los textos que se representan en cada población, con el fin de preservar y garantizar la continuidad de la Fiesta.10.- El primer Congreso Internacional de Embajadas y Embajadores de la Fiesta de Moros y Cristianos ha sido el germen para crear el primer censo mundial de poblaciones que celebran este tipo de Fiestas y debe ser la primera base de datos de conocimiento compartido, a disposición de todas las personas interesadas en nutrirla y utilizarla, de manera que, con soporte y reconocimiento público, pueda darse continuidad al Congreso de Ontinyent.11.- Estudiar la posibilidad de constituir una instancia internacional que aglutine a todos los pueblos y ciudades que celebran Fiestas de Moros y Cristianos.CONCLUSIÓN FINAL.- Las Fiestas de Moros y Cristianos, con sus Embajadas y Embajadores, son la mejor manera que conocemos de continuar haciendo amigos.

Estas conclusiones, amplia y detalladamente debatidas, van a suponer el germen del reconocimiento mundial de un fenómeno llamado Fiestas de Moros y Cristianos que, por medio del género denomina-do Embajadas, incumbe a más de 1.125 millones de personas en todo el planeta.

CON

CLU

SIO

NES

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11253

Co

ng

reso

Em

baja

das

DO

SS

IER

15

0 A

NIV

ER

SA

RI

Sea cual sea lo que nos depare el futuro, en Ontinyent ya nos sentimos orgullos por haber sido los ini-ciadores de todo este fenómeno asociativo, porque para nosotros las Fiestas de Moros y Cristianos, con sus Embajadas y Embajadores, son la mejor manera que conocemos de continuar haciendo amigos.

Dance de las Tenerías, Zaragoza.El entarimado se había reducido a 7x10, con las dos rampas de acceso laterales, ya que, tanto para esta actuación como para la de esta noche, las necesidades de espacio eran menores y, en cambio, sí necesitábamos los accesos laterales mediante las rampas.

A las 20:00 horas, los amigos de Zaragoza nos representaron el Dance de las Tenerías; empezaron con la pastorada y el dance de palos, siguieron con el dance de espadas y los diálogos entre el moro y el cristiano, en los que se interpuso el diablo que intenta aguar la fiesta, pero el Ángel lo vence y todo acaba bien; como punto final realizaron el típico baile aragonés de cintas. Fue muy del gusto del públi-co, pero la ovación de la tarde se la llevó el Ángel, encarnado por una niña de ocho años que hizo las delicias de todos los presentes con sus diálogos y desparpajo. Respecto a la música, los instrumentos que utilizan son gaita y tambor; cabe reseñar, como anécdota, que una de las piezas musicales que siempre acompañan a este dance es el Himno de Riego, del que precisamente es autor José Melchor Gomis, nacido en Ontinyent en 1791.

Tras el agradecimiento del presidente del Congreso, el intercambio de presentes y las fotografías de rigor, nos dirigimos a cenar; en esta ocasión el lugar designado para la cena era el patio del Centro Parroquial de Santa María, ya que el número de comensales era bastante superior al que podíamos albergar en el Casino de la Sociedad, teniendo en cuenta además que hoy es sábado y por tanto hay cena de comparsas con banda de música.

Función de Moros y Cristianos, Quéntar, Granada.A las 23:00 horas la plaza estaba a rebosar y Rafael Liñan y Pepe Heredia nos presentaron su pueblo y su fiesta. La muestra que nos habían preparado nuestros amigos de Quéntar constaba de tres partes bien diferenciadas: el Revoloteo de Bandera al ritmo del vals Olas del Danubio, de Jan Ivanovici; parlamento entre los distintos personajes de la Función; y Batida de Insignias a los acordes de un arreglo musical basado en El Sitio de Zaragoza, del compositor extremeño Cristóbal Oudrid.

Domingo, 18/07/2011Sesión de Clausura.A las 12:00 horas, en el Centre Cultural Caixa Ontinyent daba comienzo la Sesión de Clausura del Con-greso. La mesa de la sesión estaba presidida por nuestra alcaldesa, María Lina Insa, acompañada por Rafael Ferrero, presidente de la Sociedad de Festeros y del Congreso, Paco López, presidente de la UNDEF y Juan Antonio Alcaraz, secretario general del Congreso, actuando como presentador del acto el jefe de prensa de la Sociedad de Festeros, Rafael Torró.

FOTO

Rub

én M

onta

va (F

OTO

-VID

EO 9

)

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

254

Co

ng

reso

Em

baja

das

DO

SS

IER

15

0 A

NIV

ER

SA

RI

En los distintos parlamentos todos mostraron su satisfacción por cómo se habían desarrollado todos y cada uno de los actos programados –los textos íntegros de estos parlamentos se reproducirán en la edición de textos del Congreso–. Fue el Presidente del Congreso, Rafael Ferrero, quien cerró el acto con las siguientes palabras: “Los festeros de Ontinyent son los que verdaderamente se han esforzado en todos los sentidos para que este Congreso fuese una realidad; a ellos corresponde por tanto clausurar el mismo; en nombre de todos los festeros y festeras de Ontinyent queda clausurado el Primer Congreso Internacional de Embajadas y Embajadores de la Fiesta de Moros y Cristianos.” El público que llenaba la sala, puesto en pie, dedicó una larga y sentida ovación dirigida a todas aquellas personas que se habían involucrado en este magno acontecimiento.

Embajada Cristiana de Ontinyent.El ciclo de representaciones lo iba a cerrar la ciudad anfitriona, Ontinyent; y lo iba a hacer como no-sotros y la mayoría de las poblaciones finalizamos nuestra fiesta: con la Embajada Cristiana. Nacho Gramage y Fran Gil, arropados por los demás cargos y primers trons del 2009, fueron los protagonistas de nuestro entrañable acto.

Comida de Hermandad.Esta multitudinaria comida –unas 600 personas- estaba prevista realizarla en el Patio del Centro Parro-quial, bajo una gran carpa; las previsiones meteorológicas nos hablaban de temperaturas realmente sofocantes para estos días –como realmente así ocurrió-; nos pareció muy peligroso que con tempe-

FOTO

S Ru

bén

Mon

tava

(FO

TO-V

IDEO

9)

FOTO

Rub

én M

onta

va (F

OTO

-VID

EO 9

)

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11255

Co

ng

reso

Em

baja

das

DO

SS

IER

15

0 A

NIV

ER

SA

RI

FOTO

: Rub

én M

onta

va (F

OTO

-VID

EO 9

)

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

256

Co

ng

reso

Em

baja

das

DO

SS

IER

15

0 A

NIV

ER

SA

RI

raturas de unos 40º -debajo de la carpa hubiesen sido algunos más- continuar con el plan previsto; así que rápidamente, tras hablarlo con las dos empresas que se encargaron del catering de estos días, decidimos trasladar esta comida a un conocido restaurante situado en las afueras de la ciudad, para lo cual habilitamos autobuses que transportaron a toda la gente hasta allí.

Realmente fue una verdadera gozada; tal cantidad de gente, ya todos con la tranquilidad de haber realizado la labor que se les había encomendado en este Congreso; se mezclaban cánticos mexicanos y brasileños; igual se oían canciones en portugués, en mallorquín o con el inconfundible acento andaluz.También el grupo de voluntarios fue el encargado de servir esta comida; ojerosos, con semblante de agotamiento por todos los días que llevaban, pero siempre con la sonrisa en el rostro y una palabra dulce en los labios; su labor ha sido inmensa y así lo han reconocido todos y cada uno de los grupos de las distintas poblaciones que han participado en el Congreso.

La banda de música, con sus interpretaciones, hizo que nadie se quedase sentado; todos formaron hombro con hombro y propició que Noé –de Mexicaltzingo- simulara ser un cabo de escuadra moro y Renato –de Sao José do Belmonte- hiciese piruetas con una porra cristiana.

La tarde avanzaba e inevitablemente iba llegando la hora de partir de cada una de las expediciones; saludos, abrazos, lágrimas, … señales inequívocas de la amistad que se genera alrededor de esta Fiesta.¿Realmente alguien cree que esto ha terminado? Esto solamente ha sido el principio, todos continua-mos en contacto; verdaderamente ha sido una experiencia única e irrepetible que hace que nos sinta-mos felices y orgullosos de haber formado parte de este Primer Congreso Internacional de Embajadas y Embajadores de la Fiesta de Moros y Cristianos.

Visita turística.Al mismo tiempo que se desarrollaban las sesiones de trabajo, había montado, paralelamente, un pro-grama de visitas guiadas al que podían asistir todos los congresistas que lo deseasen, así como sus acompañantes y los participantes en las representaciones. Estas visitas se llevaron a cabo el viernes, durante todo el día, y el sábado por la mañana y tuvieron los siguientes destinos: Mopatex, S.A., em-presa dedicada a la fabricación de productos para la limpieza, el Museu Fester, el barrio medieval de La Vila y la iglesia de Santa María. Y visita a las distintas exposiciones montadas para el Congreso. Todas estas visitas partían desde la plaza Mayor a las horas programadas y se había podido realizar por la colaboración existente entre el Ayuntamiento, concejalía de cultura, y la Sociedad de Festeros. En todo momento la gente estuvo acompañada por los guías y por el correspondiente grupo de voluntarios del Congreso.

FOTO

: Jua

njo

Barb

er

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11257

Co

ng

reso

Em

baja

das

DO

SS

IER

15

0 A

NIV

ER

SA

RI

Sábado, 18/12/2010Chegança Santa Cruz, Itabaiana, Brasil.Seguramente todos recordarán que el programa de actos del Congreso reflejaba la intervención de la representación de Itabaiana, pero unos problemas acaecidos con sus vuelos hicieron imposible que estas personas llegasen a Ontinyent en las fechas del Congreso; no obstante, y pese a todos los pro-blemas que han tenido que salvar, la Chegança Santa Cruz, con voluntad firme y con la intención de mostrar al mundo su cultura y sus tradiciones más queridas, consiguieron nuevos billetes de avión y finalmente llegaron a nuestra ciudad. Cuatro son las personas que nos visitaron: Giselma de Jesús, José Luis Santos, Genilson Serafim de Menezes y José Serafim de Menezes (Zé de Binel); éste último es la persona que introdujo la Chegança en Itabaiana hace 64 años.

A las 19:00 horas, esta vez en el Salón de Actos de la Sociedad de Festeros, la delegación de la Chegança Santa Cruz de Itabaiana estaba dispuesta para presentarnos a todos los asistentes su ciudad y su Fiesta.Actuaron como ponentes Giselma que nos habló de la ciudad de Itabaiana, Genilson nos habló de la trayectoria de la Chegança Santa Cruz desde sus inicios, mientras José Serafim, más conocido como Zé de Binel, nos recitó algunos de los versos más significativos de sus diálogos –embajadas-; debido a que, por la zona geográfica en la que viven, tienen un portugués bastante más difícil de entender que las anteriores delegaciones que nos visitaron en julio, contamos en todo momento con el buen amigo Vicent Berenguer, festero de Banyeres, que actuó como traductor a fin de que nadie nos perdiésemos ni una palabra de lo que esta gente había venido a contarnos; la mesa de la Sesión estuvo presidida por Filiberto Tortosa, presidente de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida; completaban la mesa Rafael Ferrero y Juan Antonio Alcaraz.

Tras la ponencia nos mostraron algún pasaje de su representación; Zé de Binel y Genilson iban vestidos de marineros, mientras José Luis representaba el papel de capellao (cura); todos ellos eran portadores de grandes panderos con los que se acompañan en sus desfiles. Primero nos explicaban qué escena iban a representar y luego procedían a ella; cabe resaltar que las tres escenas que representaron los tex-tos eran cantados. Ciertamente el público asistente quedó gratamente sorprendido y todos quedamos con la satisfacción de haber conocido un poco mejor otra de las muchas variantes que la Fiesta de Mo-ros y Cristianos tiene alrededor del mundo. Nuestro presidente les hizo entrega del icono del Congreso, al tiempo que los amigos brasileños nos hacían entrega de unos recuerdos de su fiesta.

FOTO

: Jua

njo

Barb

erFO

TO: R

ubén

Mon

tava

- FO

TO V

IDEO

9

FOTO

TECA

MU

SEU

FES

TER

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

258

Ben

ving

uts

a O

ntin

yent

!D

OS

SIE

R 1

50

AN

IVE

RS

AR

I

Eren aproximadament les 18’30 hores del 15 de juliol, dia de l’inici del Congrés quan em trobava a Mani-ses esperant el vol de les 19’00 hores en el qual arribaven Mario Sardelic i Sergije Vilovic, dos dels últims participants en el Congrés procedents de Korčula una illa del mar Adriàtic, en el comtat de Dubrovnik-Neretva en Croàcia. En eixe moment sona el mòbil i des de l’altra part en forma d’interrogant diuen el meu nom, jo conteste afirmativament i ací es presenta un problema en el qual no havíem pensat: hauríem de posar-nos d’acord a utilitzar l’idioma més fàcil per a poder entendre’ns o portar intèrpret, cosa que es consideraria desorbitada tenint en compte els pressupostos del Congrés. Al final utilitzant alguns vocables solts, arribe a la conclusió que l’avió es retardava més d’una hora i crec que vaig acon-seguir també fer-los entendre que no hi havia cap problema i que jo no em mouria de l’aeroport fins que ells arribaren, perquè eixa era la meua única missió en eixe moment.

Entràvem en la Societat de Festers al voltant de les 10 de la nit quasi a meitat del sopar oferit a tots els participants on els convidats que venien amb mi, quedaven impressionats davant l’ambient que allí es vivia i que acompanyava les marxes cristianes i mores interpretades per la banda de música. Impressi-onant per a ser el primer contacte.

No eren els primers participants que rebia. El dia anterior érem el meu amic Pepe i jo els que esperàvem a Valdir Nogueira i Renato Magalhaes procedents de São José do Belmonte (Pernambuco, Brasil), amb els quals sí que arribem a entendre’ns més fàcilment i als quals vam poder dedicar-los més temps per-qué arribaven a les 12h. del dia anterior al començament del Congrés, per la qual cosa ens vam poder permetre dedicar-los un temps realitzant una curta visita a la capital i poder oferir-los a l’hora del dinar un variat menú de la nostra gastronomia. (Es tractava d’un buffet mediterrani on per descomptat, no faltava la desitjada paella i amb un preu també acceptable). Per tant, el primer contacte amb la nostra terra, fantàstic. A partir d’ací, totalment integrats (?).

Benvingutsa Ontinyent!

Juan Gil

Històries reals explicades de forma desenfadada sobre la recepció de ponents i convidats al “I Congreso Internacional de Embajadas y Embajadores de la Fiesta de Moros y Cristianos” i dels quals guarde un grat record.

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11259

Ben

ving

uts

a O

ntin

yent

!D

OS

SIE

R 1

50

AN

IVE

RS

AR

I

A primera hora de la vesprada, arribada i allotjament com quasi la totalitat dels assistents en un pis cedit per una família festera, (un gest que també cal agrair ja que significa un important estalvi econòmic), des d’on una vegada coneguda la ruta allotjament – Societat de Festers, la resta per a aquests dos con-vidats seria tan fàcil com bufar i fer ampolles.

La vesprada del dia 14 la recepció seria a Alacant, on sobre les 14 hores haurien d’arribar procedents de París, la ponent i representant de Perú Milena Càceres, acompanyada del seu marit Alfonso Lizarzaburu. Arribarien també amb una hora de retard, però a l’eixida la veritat és que no van tardar gens a reco-nèixer-me ja que igual que a tots els altres congressistes, els esperàvem amb el nostre uniforme que consistia en la samarreta blanca amb l’anagrama del congrés i el cartell publicitari del mateix. Durant l’espera vaig viure una anècdota molt curiosa. Allí vaig tenir ocasió d’unir-me al grup dels guies dels “Tour operators” que també esperaven als seus viatgers i com un més d’ells, membre d’una nova agèn-cia, aconseguisc introduir-me en el seu món fent els comentaris propis de l’ofici i del problema que representa els retards dels vols ja que t’impedeixen arribar a temps a arreplegar als següents passatgers que tens encomanats. Tal com ho explique. M’havia convertit en un d’ells ja que jo vaig arribar a creure-m’ho perquè m’havia ficat totalment en el personatge. Van arribar per fi Milena i Alfonso i la veritat és que el viatge des d’Alacant fins a Ontinyent, va anar per a mi com un examen final de geografia, història, vida i costums del lloc al que havien sigut convidats, de la Comunitat autònoma, d’Espanya … realment la senyora no podia ocultar que procedia de la seu de la UNESCO on treballa actualment, a més conei-xedora dels temes de la festa ja que té en el seu currículum haver realitzat la seua tesi doctoral allà per l’any 1988 basada en “El Análisis de Motivos de las Danzas de Moros i Cristianos”. La veritat és que no em va vindre malament l’examen al que em van sotmetre els dos passatgers durant aproximadament l’hora que duraria el viatge des d’Alacant fins a Ontinyent, ja que a més de comprovar que excepte alguna petita fallada de memòria, encara podria superar el test de “xofer- guia preparat per a respondre als temes bàsics que formen la història i la vida diària del nostre poble”, títol que m’acabe d’inventar.

Em vaig adonar en el Congrés, a l’hora de les conclusions que Milena i Alfonso als quals vaig acompa-nyar des d’Alacant també es van fer notar, intentant fer valdre les seues propostes i proposant algunes modificacions a les dels diferents ponents. No havia tingut contacte amb ells durant uns dies però quan assistia a les conclusions, em deia a mi mateix: així, així, poseu-los contra les tanques que a mi ja em vau posar durant el viatge!

Tinc clar també que la resta de voluntaris en aquesta i en les diverses àrees de treball, van complir a la perfecció la missió encomanada i que cadascun d’ells guarda grats records i anècdotes que suposen la satisfacció d’haver complit satisfactòriament amb la seua responsabilitat com en diverses ocasions ha sigut també reconeguda pel president del congrés Rafael Ferrero i pel secretari general del congrés Juan Antonio Alcaraz, sense que açò haja sigut necessari, ja que totes les persones implicades perquè el Congrés fóra un èxit, com així va ser, cadascuna des de la seua responsabilitat van fer possible que des de molts racons del planeta hui siguen Ontinyent i les seues festes un record inesborrable i un referent per a continuar amb el treball iniciat el dia 15 de juliol de 2010.

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

260

Ben

ving

uts

a O

ntin

yent

!D

OS

SIE

R 1

50

AN

IVE

RS

AR

I

Valdir i Renato (que al final es va fer popular entre tota la massa festera, per la seua simpatia i el seu inse-parable barret) i també els croats Mario i Vilovic, van ser convidats per la meua Comparsa (Estudiants) a compartir un sopar normal de dissabte. Ja havíem preparat fins i tot el lloc on haurien d’estar situats, en funció de l’idioma perquè no tingueren cap problema de comunicació. (És clar que en una comparsa d’estudiants, cap problema sobre aquest tema) Així van poder entendre el significat d’eixos sopars d’en-trepà i de la força que la música festera imprimeix en les persones que es reuneixen per a preparar les ja properes festes. Així també van poder contagiar-se de l’ambient fester, així també van poder recórrer altres comparses i acabar en el lloc de les carpes, on ja vaig notar que jo no era necessari perquè Renato havia decidit quedar-se més temps i Valdir no el deixava sols ja que tenia clar que la seua responsabilitat com més major era retornar-lo al seu país en les mateixes condicions en què havia vingut. Van ser altres voluntaris els que es van fer càrrec d’acompanyar-los a casa. Organització total.

Al matí següent, a l’hora acordada, estaven a la porta de la casa on s’allotjaven ja que els havia insinuat que el diumenge es podia començar provant uns xurros recentment fets i ells no volien rebutjar cap proposta que se’ls fera i molt menys gastronòmica.

Des de la cloenda, són molts els contactes establits entre les persones participants i els organitzadors i voluntaris i com mostra un botó: el viatge que una representació de la Societat de Festers va realitzar els dies 29 i 30 d’abril i 1 i 2 de maig a Quéntar(Granada), convidats per la delegació que va participar en el Congrés, en agraïment a l’acolliment i seguiment que durant la seua estada a Ontinyent havien rebut. Agraïment que ja van escenificar en la persona del seu guia Marcos Martí en la Plaça Major als peus del castell. Totes les delegacions van manifestar igualment les felicitacions als organitzadors i a totes les persones que des d’una responsabilitat o una altra des del primer en l’organigrama fins a l’últim de la llista, havien fet possible l’èxit d’aquest primer congrés.

Les notícies que van arribant dels resultats que està tenint aquest Congrés, són de debò molt satisfactò-ries i personalment espere i desitge que es transformen en realitats per tal que també puguen suposar per a Ontinyent afegir als títols ja adquirits de molt noble, molt lleial i molt caritativa, el de ciutat molt acollidora.

Fa un temps visitàvem la meua dona i jo la ciutat de Tarragona. A l’entrada d’un museu, com en tants altres, ens pregunten el lloc de procedència al que contestes amb el nom de la província: nosaltres de València, vaig dir jo, al que la meua dona va rectificar, no, som d’Ontinyent. Ah, d’Ontinyent? Sí vaig con-tinuar jo, d’un poble que celebra les millors festes de Moros i Cristians. A continuació vam tenir un petit diàleg en el qual es van interessar per més detalls com la data de les festes i altres. Possiblement puguen ser visitants per a enguany. Havíem aconseguit despertar un cert interès per una cosa que volem, i de la qual ens sentim orgullosos. Per una cosa que ja hem tingut ocasió de demostrar amb l’organització d’aquest gran esdeveniment que va ser la celebració del Primer Congrés Internacional d’Ambaixades i Ambaixadors de la Festa de Moros i Cristians.

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11261

Ben

ving

uts

a O

ntin

yent

!D

OS

SIE

R 1

50

AN

IVE

RS

AR

I

FOTO: Sergio Pomar

Disssabte 31 de juliol de 2010. Desfilada Històrica. Des de la confluència de les avingudes Francisco Cerdá i Daniel Gil, arrancava la Desfilada Històrica del 150 Aniversari. Disparadors vestits d’època, recordant l’antiga soldadesca -origen de la festa morocristiana- realitzaven tirs d’arcabusseria mentre acompanyaven la senyera reial.

FOTO: Rafa Fornés - VIDEO-FRAME

EL CARTELL DE LES FESTES DE 2011 EL CAPITÁN QUE SE LLEVA DENTRO

CAPITANS DELS MOROS BERBERISCOS D’ONTINYENT LAS DIFERENTES EMBAJADAS DE LA COMPARSA FONTANOS Y SUS PROTAGONISTAS

ABANDERADOS Y EMBAJADORES KÁBILASL’AGRUPACIÓ FOTOGRÀFICA ONTINYENT COMPLEIX 50 ANYS

ESTÉTICA DE LA FIESTA DE MOROS Y CRISTIANOSLA UNIVERSALITAT I LA SOLIDARITAT, TAMBÉ VALORS DE LA FESTA MOROCRISTIANA

QUÉNTAR Y ONTINYENT, HERMANADOS POR LA FIESTALES FESTES I EL TURISME

50 ANYS DE LA MARXA MORA “EL BERBERISCH -GARRIGUES-”ELS MENUTS EN LA FESTA DE 2010

APUNTS SOBRE LA NOSTRA FESTA

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

264

Car

tell

2011

AP

UN

TS

SO

BR

E L

A N

OS

TR

A F

ES

TA

El cartell de les Festes de 2011Sencilla magia

Guillermo Ferri SolerAUTOR DEL CARTELL

Habrán leído, en algún medio de comunicación, declaraciones mías en las que afirmaba que la confianza que el ayuntamiento de Ontinyent había depositado en mí para la realización del cartel de 2011, había supuesto un honor y un desafío en mi carrera artística.

Pues bien, así es: un honor. Muchas gracias al ayuntamiento por su confianza y a la Societat de Festers por su apoyo.

A mi entender, las Fiestas de Moros y Cristianos de Ontinyent son las más importantes embajadoras de nuestra ciudad y yo voy a contribuir con una obra creada en exclusividad para esta insigne ocasión.

Se trata de una obra figurativa -de carácter intimista- y con marcados valores poéticos, propiciados por la acción que desarrollan sus pequeños personajes.

El escenario elegido es la fachada de nuestro emblemático castillo de fiestas. Logrado con un tratamiento suelto y expresionista, pero con delicado respeto a sus líneas geométricas y a sus detalles como son las almenas, el escudo de Ontinyent -tallado en madera-, los leones de piedra -originales de la fachada del antiguo ayuntamiento- y la puerta de entrada al castillo, con forma de arco de herradura.

En la parte superior del cartel, como si se tratara de primeras horas del día, la luz del sol comienza a inundar la fachada del castillo. En la parte media-baja de la obra, el entarimado -que se instala para la concurrencia de eventos y representaciones- recorta, de manera transversal, la puerta del castillo y delante de la misma transcurre una escena en la que dos niños y una niña, ataviados con característicos trajes morocristianos, juegan a recoger y a arrojar el confeti que la brisa matinal se encarga de elevar para regocijo de la muchachada.

La sencillez del juego propicia emotividad y lirismo y nos sugiere valores humanos, como la imaginación, la amistad y la cordialidad, unos valores arraigados en la sociedad festera ontinyentina, reflejada en estos niños de manera simbólica. Esta representación es una versión metafórica -con tintes mágicos- de la actividad festera que desempeñan los adultos con ánimo de encandilar al espectador a través de sus desfiles, como los Alardos, la Entrada de Moros y Cristianos -con sus boatos, cada vez más imaginativos-, la música, los bailes, los fuegos artificiales y muchos otros más, todos ellos destinados a crear un espectáculo festero que provoca emotividad y sorpresa. Propiciadores de momentos mágicos, como el de estos niños que llevan impresa -en su código genético- la semilla festera que hará perdurar en el tiempo esta cultura rica en manifestaciones artísticas.

Desde 1860 tres niños aprendieron de sus padres la celebración de la vida a través de la fiesta. Hoy y aquí, más de mil niños festeros arrojarán sobre el mundo su confeti, perpetuando así en el tiempo la tradición y la cultura festera, tan querida y respetada por los ciudadanos ontinyentins.

Esto es... sencilla magia.

Junio de 2011

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11265

Car

tell

2011

AP

UN

TS

SO

BR

E L

A N

OS

TR

A F

ES

TA

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

266

Bu

can

ero

sA

PU

NT

S S

OB

RE

LA

NO

ST

RA

FE

STA

Hacer una crónica sencilla y esquematizada teniendo la oportunidad de escribir acerca de las capitanías de la comparsa Bucaneros sería, desde mi punto de vista, desperdiciar la ocasión de escenificar algo tan espléndido de una manera poco justa.

Es evidente que los ingredientes de tan suculento elenco son muchos y variados y podría basar-me sencillamente en el envoltorio, en el aspecto, forma y sabor que se le da a tal responsabilidad. Pero he querido ir un poco más allá.

He buscado la forma de magnificar la verdadera esencia de todas y cada una de nuestras capi-tanías. He querido utilizar como plataforma algo que considero mucho más importante que un casco, una carroza, una marcha o un boato espectacular: el recuerdo y la experiencia.

He tenido el privilegio de charlar con todos y cada uno de los cuatro capitanes que han precedi-do a Dani Francés, nuestro Capitán para este año. Cuatro hombres con cuatro vivencias que han sabido transmitirme la emoción y la satisfacción que ha sembrado en ellos este honor.

Vicente Pla Barberá fue el primer Capitán que tuvimos los Bucaneros. Corría el año 1971 y hacía tan solo 4 del nacimiento de la comparsa. Entonces la figura del Capitán tenía un papel secunda-rio, pues el mayor protagonismo recaía en la Reina de Fiestas. Con el humor picaresco que tanto

El Capitán quese lleva dentro

Comparsa Bucaneros

Vicente Pla Barberá, capitán cristiano de 1971 José Manuel Cambra Serna, capitán de 1977

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11267

Bu

can

ero

sA

PU

NT

S S

OB

RE

LA

NO

ST

RA

FE

STA

caracteriza a Vicente, me contaba que basaron la capitanía en el personaje de Jaume I y que pres-cindió de escolta por dos motivos muy claros: uno, que las escoltas eran todavía una parte no nata del boato; dos, porque vio una oportunidad fantástica para que las mujeres formaran parte de su séquito. Seis bellas damas homenajeaban a la reina Violante, esposa del conquistador, acompañando al Capitán allí donde fuera. Revisando fotografías encontré el casco que diseñaron para Vicente Pla, una auténtica pieza de museo que ha sido utilizada a posteriori por otros cargos dentro y fuera de la comparsa.

Confiesa que, aunque más que una elección hubo una decisión y se le otorgó el cargo por sor-presa, se sintió muy halagado porque la comparsa, con unos 30 componentes en aquel momen-to, viera en él a la persona que debía desempeñar tan importante papel. Me explicaba divertido cómo tuvo que aprender a montar a caballo para poder lucir a su gusto el día de la Entrada. Las cosas eran muy distintas y la mentalidad otra. No había un presupuesto, ni un carrocero; tan solo la ilusión y la implicación de aquellos de quienes dependía sacar adelante el ambicioso proyecto de ofrecer un boato digno y tan espléndido como los medios y los tiempos permitían.

El recuerdo que guarda se debate entre el honor y el privilegio. Hoy, cuarenta años después, sigue en los Bucaneros trabajando por y para ellos, con un espíritu jovial y atrevido que permite adivinar sin demasiado esfuerzo su firme apuesta por la continuidad de aquella comparsa que hace 44 años lució por primera vez rompiendo los cánones del concepto de una comparsa cris-tiana.

José Manuel Cambra Serna se presentó para ostentar el cargo en el año 1977. De carácter sereno y una actitud que emana tranquilidad, José Manuel me explicaba cómo volvían a enfrentarse al mismo reto tan solo 6 años después. Las cosas no habían cambiado demasiado y seguía siendo un trabajo titánico montar un boato. Sin embargo cobraba un encanto arrollador la humaniza-ción de tal tarea. La participación era total y el compromiso máximo. Las carrozas se construían de manera totalmente artesanal por los mismos componentes. Para esta ocasión volvieron a centrar la temática en un palmito de símbolos e iconos medievales, poco que ver con la auténti-ca naturaleza de los Bucaneros pero muy acorde a las modas y costumbres.

Con una sonrisa en los labios me habló de su hijo José Manuel, el gran protagonista de su capita-nía. Verle recordar aquellos momentos me resultó muy emotivo. Detecté añoranza, cariño y ese amor de padre que solo se puede tener cuando uno lo es. Me dejó compartir con él la ternura y la melancolía. Un sabor agridulce cruzó la conversación por unos segundos.

Me contaba cómo habían construido unos estandartes que encabezaban el desfile, cómo las mujeres también tuvieron un papel destacado y esa sensación de grandeza que se adquiere en el momento en que arranca la Entrada y te conviertes en uno de los principales puntos de aten-ción. A caballo y luciendo en el pecho esa cruz nuestra tan característica.

José Manuel, sin embargo, sigue en la comparsa pero en la sombra. Se deja ver y comparte con sus amigos esos buenos ratos que tan solo se pueden encontrar cuando se tiene la mejor com-pañía. Pero me dejó clara una cosa: fue un gran Capitán y un gran Bucanero.

A partir de este momento se rompe la línea argumental de las capitanías. Dejamos atrás una pri-mera fase costumbrista para meternos de lleno en lo que sería, posiblemente, la médula espinal que regiría los cánones de los años de cargo. Cae el caballero medieval para irrumpir con garra el pirata rico y elegante, bronceado y ostentoso.

Francisco Santonja Llinares se erige como Capitán en el año 1987. Con esta tercera entrevista cobra fuerza mi teoría acerca de que cada uno tiene un prisma para vivir e interpretar una misma situación.

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

268

Bu

can

ero

sA

PU

NT

S S

OB

RE

LA

NO

ST

RA

FE

STA

Convencido de que la representación del papel de Capitán es un tema relacionado con exterio-rizar la vanidad y el orgullo, me cuenta qué motivos les llevaron a hacer un proyecto tan distinto, reduciéndolo a tres puntos: transgredir, destacar el papel de la mujer en nuestras fiestas y pro-vocar la implicación de toda la comparsa en lo que a su parecer queda como la mejor capitanía cristiana del siglo XX. Veinticuatro años después encuentra en mi visita la oportunidad de hablar y manifestar sus sensaciones. De alguna manera me enorgullece ser el canal en todos los casos.

Me explicaba que buscó la forma de romper con esa dinámica que no ofrecía nada nuevo o asombroso. Quería algo que realmente quedara en la memoria durante mucho tiempo. Ese año los Bucaneros sacaron a la luz su condición más identificativa e inundaron las calles de raso, sombreros, plumas, pañuelos y botas de borde vuelto.

Acompañado por su hija Amparo, Paco Santonja fue el epicentro de un auténtico y genuino alar-de pirata. El salto desde la capitanía anterior es abismal. Un giro favorecedor que hizo disfrutar a todos aquellos que participaron.

Vimos el primer ballet de la historia de nuestras fiestas y también era la primera vez que la Pri-mitiva de Alcoi venía a interpretar marchas en nuestra Entrada. De nuevo emerge la intención de que la mujer tenga un papel relevante. Paco me comenta que por su naturaleza femenina, la mujer dignifica cualquier acto, pues cuenta con una delicadeza y atención naturales que el hombre no tiene. Me dijo estar muy orgulloso de haber representado a la comparsa y al bando cristiano y que además de honor, siente que cumplió con su objetivo trazado desde un punto en que una sociedad competitiva trata de superar su propia forma.

A pesar de que ya no pertenece a la comparsa, guarda un grato recuerdo de un año en que los Bucaneros marcaron un hito, establecieron un nuevo sentido carismático y genuino y se consi-guió que absolutamente todos los componentes formaran parte de tan importante momento.Llegamos a nuestro último referente. Mi charla con Enrique Albert denota la estabilidad de ese nuevo aire que tan bien había arraigado. Estamos en el año 1999. El Capitán Tan, como gusta

Francisco Santonja Llinares, capitán bucanero de 1987

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11269

Bu

can

ero

sA

PU

NT

S S

OB

RE

LA

NO

ST

RA

FE

STA

llamarse a sí mismo, personaliza con este mote una figura que con el tiempo se hace popular. Si bien es cierto que el cargo de Capitán en nuestras fiestas casi siempre ha ido de la mano de personajes relevantes y de cierta posición económica y social.

En esta ocasión me encuentro con un relato mucho más sencillo, claramente familiar e íntimo. Porque si algo he visto, sin lugar a dudas, es que la incondicionalidad de la familia Albert Bolin-ches ha tenido un papel fundamental en el buen curso de esta capitanía. Enrique me explica cómo sus hijos y su esposa le ayudaron a mantener el ritmo de un año en que la vida parecer coger velocidad y todo se centra en un objetivo: enaltecer y ennoblecer el cargo de Capitán.

Evidentemente la morfología de la organización era muy similar a la actual, aunque no se conta-ba con un presupuesto llamativo. A pesar de ello se trabajó firmemente por un proyecto fiel a su precedente, con un aire más discreto pero sin dejar de lado la línea inicial.

Acompañado por las mujeres de la familia, Enrique Albert hizo su Entrada en una carroza que financió personalmente. Sus hijos desfilaron en dos escuadras formadas por amigos y parientes que no pertenecían a la comparsa.

Enrique protagonizó la última capitanía de la comparsa Bucaneros, apoyado por sus amigos y compañeros de filas como todo Capitán suele y merece estar. Continúa formando parte de la comparsa y además tiene a su hija, su yerno y sus nietas con él. Una tradición familiar digna de mención.

Con todo esto llegó a la conclusión de que si hay algo realmente valioso es la gratitud y cariño con que han recordado aquellos años. Posiblemente no todo festero quiera ser Capitán, pero detrás de cada Capitán hay un festero. Una persona que vive y se emociona con la fiesta, que vi-bra en cada momento, que apura cada segundo y gesta firme en su ideal. Una persona que basa su condición festera en sus propias convicciones, moldeando un perfil que refleja mucho de su forma de ser y de su forma de vida. Porque hay un Capitán que se lleva dentro.

Enrique Albert Casanova, capitán cristiano de 1999

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

270

Jes

ús

Bo

rder

aA

PU

NT

S S

OB

RE

LA

NO

ST

RA

FE

STA

Immersos de ple al segle XXI, la comparsa de Moros Berberiscos d’Ontinyent, celebra enguany la seua vuitena capitania. L’obvietat d’establir el número de capitanies, esdevé, simplement, per tal de reconèixer aquells capitans que, si bé els primers anys de les nostres festes de Moros i Cristians no tenien el rang i la importància dels nostres dies, també serà just que el rigor històric deixe constància d’aquelles persones. Festers que amb tota la dignitat del món van ser capitans abans que, allà pels anys seixanta, el càrrec de capità començara a tindre el significat important i trascendental que realment es mereix i així li pertoca. Per altra banda, hi ha un buit en el temps, als anys cinquanta, on no podem establir que hi haguera un capità a la comparsa, molt possiblement per una manca de documentació, que així ho puga reflectir.

A punt d’entrar a la recta final de la dècada on la nostra comparsa celebrarà els cent anys de Festa, la constatació més significativa de la nostra forma de ser i d’entendre les Festes, queda plasmada als records i vivències dels nostres càrrecs, dels nostres capitans que, amb molta satisfacció i enyorança, reviuen aquells fets que van significar un punt i apart en les seues vides.

Per això, i aprofitant està perfecta circumstància de poder contar amb tres capitans, José R. Galiana, José M. Torró, Salva Martínez i el que serà enguany, J. Manuel Sendra, podrem constatar de primera mà les experiències, les memòries i tot allò que va significar per cadascún d’ells el fet d’haver sigut capità de l’exèrcit moro.

Al 1976, José Roberto Galiana Brotons estava anomenat per a ser Primer Tro i son pare, Enrique Galiana González, ostentaria el càrrec de capità. Malauradament Enrique Galiana González “El Ñoño” va morir

Capitans dels Moros Berberiscos d’Ontinyent

Jesús Bordera i RevertCRONISTA DE LA COMPARSA DE MOROS BERBERISCOS

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11271

Jes

ús

Bo

rder

aA

PU

NT

S S

OB

RE

LA

NO

ST

RA

FE

STA

a l’octubre de 1975 i la mateixa comparsa a través de la seua Junta, va decidir oferir-li el càrrec al seu fill José Roberto: “Jo em vaig sentir l’home més afortunat i orgullós del món. Ho vaig comentar en casa a ma mare i als meus amics de sempre i tots em van recolzar. Allí va nàixer la meua esquadra, els Lanceros, que encara hui estem quasi tots junts”, afirma Galiana. José Roberto s’emociona només recordar-ho. Les paraules eixen entretallades a esta primera qüestió per saber quins van ser els motius o les raons que els van animar a tots ells a ser capitans.

Per la seua banda, José M. Torró Vaello tenia 26 anys quan va ser capità, convertint-se en el més jove de tots els capitans fins eixe any. Ell eixia mariner perquè son tio Rafael el va apuntar de xicotet, però els moros sempre li havien “tirat” més. En este sentit afirma: “Jo vaig vindre soles a apuntar-me als Berberiscos en 1968 i de sempre he tingut la idea que algun dia podria ser capità Moro. Quan vaig entrar a formar part de l’esquadra Barbarroja al principi dels huitanta, em vaig veure ben arropat per un grup de bons d’amics i millors festers i per la meua família, i es quan vaig veure la possibilitat, i així en 1987 vaig poder fer realitat el meu somni de fester”.

Salvador Martínez Pla, el nostre últim capità, sempre havia tingut la il·lusió de ser capità. Ell va nàixer com a fester de la mà de son pare en la comparsa de Moros Marinos, però, com sempre passa, al final els amics estaven als Berberiscos i això es una qüestió fonamental. Així i tot, Salva reconeix que un avant-passat familiar de son pare va ser el propietari del primer local dels Berberiscos, aquell local de Guatla al carrer Morales que va ser la primera seu dels Berberiscos els anys 1920-1922. Amb tot, Salva reflexiona: “La veritat és que a mi tota la vida m’havia cridat molt l’atenció i quan jo veia l’Entrà, sempre pensava que algun dia a mi m’agradaria molt ser capità moro”.

Manolo Sendra Mengual, és nascut al Cap i Casal, fa ara 45 anys. Està casat amb una xica d’ací d’Onti-nyent, de família molt festera, i des de fa 11 anys és Berberisco. Sendra conta que la idea va sorgir, just fa ara 12 anys, després de la capitania de Salva, quan en la seua esquadra, va nàixer la inquietud de que amb temps, -fixeu-vos bé, faltaven dotze anys-, la seua esquadra podria tindre un capità. Una idea pri-mitiva que va anar tenint un seguiment i que després de l’ambaixada del 2005, acabaria convertint-se en una realitat.

Quant a quines van ser les circumstàncies que van envoltar l’elecció dels diferents capitans, com hem dit, José Roberto és nomenat per la Junta de Comparsa després de la mort de son pare. Torró, en 1987 eix nomenat capità mitjançant una votació on també es va presentar el recordat Enrique Calabuig Mataix, “Morro”. Igualment, Salva va haver de guanyar-li en 1999, (en un ambient molt amigable i fester)

J. Roberto Galiana Brotons, capità de 1976 L’alcalde Roberto Belda i el president de la Societat Emilio Reig en la Publicació de 1976, capitania berberisca

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

272

Jes

ús

Bo

rder

aA

PU

NT

S S

OB

RE

LA

NO

ST

RA

FE

STA

una votació a l’altre berberisco que es va presentar al càrrec, Paco Insa Lladosa. Pel contrari, Manolo Sendra va ser l’únic membre de la comparsa que es va presentar al càrrec, just ara fa dos anys.

No hi ha dubte que cada fester té la seua pròpia definició del significat de la Festa. Però el denominador comú, el fil conductor que desprenen els records que conten d’esta vivència estes quatre persones parla d’una emoció i un sentiment indescriptible, irrepetible, únic, incommensurable... En qualsevol cas, José Roberto, per tractar de comunicar esta sensació comenta: “Com ja he dit abans per a mi ser capità és una de les coses més grans que m’han passat en la vida, ha sigut molt gran, meravellós”.

Per la seua banda, Torró explica: “Encara que semble un tòpic, jo vaig veure complida una il·lusió anhelada des de ben xicotet, va ser algo quasi premeditat, jo sabia que era difícil, per moltes circumstàncies, però ho havia d’intentar, tenia que presentar-me i al final el somni va ser realitat”.

Salva, El peluquero -la ditxosa mania de ficar-li malnoms a tots-, pensa: “Ser capità t’obri tot un món novedós al teu voltant que fa que conegues a molta gent, i descobrisques aspectes de la Festa totalment desconeguts fins a eixe moment”.

Manolo Sendra, que encara es troba als prolegòmens del càrrec, al·ludeix a l’orgull de poder representar una comparsa tan peculiar i tan antiga com els Berberiscos, on encara hi han molts dels seus membres que representen a famílies on són Berberiscos avis, pares, fills i néts, esdevenint autèntiques “sagues berberisques”. I això per a ell, resulta molt entranyable i té a la vegada un gran valor emocional.

D’altra banda, quan tractem de descobrir quin és el millor record que guarden de les seues respectives capitanies, un dels dos ulls es tanca per tal de no abocar el cabàs i necessitar tres o quatre fulles cadas-cú. Torró Capità diu que “la il·lusió de tota una vida es va veure compensada, sentin-te estimat, respectat i recolzat per tota la teua comparsa. A més, més enllà de la Setmana Gran, va significar viure tot un any junts minut a minut: xiquets, joves, majors…Va ser impressionant!’’

En 1976, segons Roberto, la figura del capità al sí de les festes ja tenia un prestigi, una importància rellevant, encara que, en certa manera la Reina de Festes i la seua cort tenia el principal protagonisme, pel que en aquella època representava: “De tota manera –afegix– tot l’any és un gran i emocionant record. Recorde que en aquell boato, crec que vam ser els primers en introduir la figura de la Favorita, que en este cas va ser Mª José Borredá, la filla de Paco El Pando. És cert que la figura de la Reina de Festes tenia en aquells anys molt de rebombori, era una part de la Festa molt significativa, molt respectada i amb molta sumptuositat. La Reina d’aquell any, 1976, fou Cristina Albert i el capità cristià, va ser Paco Gil, dels Mariners”.

J. Manuel Torró Vaello, capità berberisco en l’any 1987, el dia de les Ambaixades Salvador Martínez Pla, capità berberisco en 1999

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11273

Jes

ús

Bo

rder

aA

PU

NT

S S

OB

RE

LA

NO

ST

RA

FE

STA

I per a deixar ben patent que de memòria va més que sobrat, ens aporta una informació ben curiosa: “En aquells anys, les comparses tenien en tres anys consecutius els dos càrrecs: primer quan estaves al tercer lloc d’ordre de desfilada, et tocava Ambaixador i Banderer, al següent descansaves i al tercer any, la Capitania”.

Pel que fa a Salva, ell reconeix que sempre recordarà quan el dissabte després de l’Entrà, tots felicitaven els Berberiscos, pel gran boato que van fer, i això li feia sentir-se molt desvanit i molt orgullós. En esta línia destaca: “La veritat és que tots es van bolcar i vam aconseguir fer una gran capitania”.

Mentre els tres anteriors capitans parlen i recorden, l’actual capità, Manolo Sendra, escolta atent la con-versa dels seus antecessors. Està bocabadat de pensar el que li espera. Ell fa vint anys que coneix la Festa i admet que sempre s’ha sentit molt atret i per a ell representa un honor molt gran ser capità d’una comparsa a la que li agradaria poder pertànyer tota la vida.

De José Roberto a Salva, van passar 23 anys i a més de molts altres canvis, com la desaparició de la Reina de Festes, (que per cert Salva afegeix, de manera simpàtica, que la Reina la tenia a sa casa i era la seua dona Mila), en els tres, l’Entrà és ben diferent: José Roberto eix des del 2 de Maig. En 1987 Torró encara fa l’Entrà tota seguida i Salva a més d’eixir per la nit, en l’Entrà partida, és l’últim capità que ha passat pel carrer Major. I a propòsit d’açò no pot aguantar-se i comenta la imatge inesborrable que representa per a un capità arribar a la plaça Major i veure davant el castell a tota la comparsa esperant la teu arribada, “eixe és un moment indrescriptible”, assegura. Segons ell, hi hauria que estudiar alguna cosa per a l’acaba-ment de l’Entrà. Moltes altres qüestions obrin el camí de la tertúlia. Les dades, els moments, els records. Es nota que ho han viscut intensament, i a Manolo tan sols de sentir-los, li entren ganes que comence demà la Setmana Gran.

Finalment, s’estableix un últim punt de reflexió: com veuen ells el càrrec de Capità als temps actuals. En este sentit, la resposta gira en un mateix sentit: la projecció actual de la Festa es tan gran que fa que el càrrec de capità i les mateixes capitanies, tinguen una gran trascendència social: la repercussió mediàtica, l’agenda d’actes programats al llarg de l’any, els compromisos (tant interns com externs a la comparsa), els sopars... A més, hui es necessita l’ajuda de gent professional que s’encarrega de aportar els elements necessaris per a que tot siga perfecte: modistos, carrosers, musicòlegs, coreògrafs… Tot ha d’ anar perfectament lligat i tot ha d’eixir al milímetre.

En conclusió, la Festa ha adquirit un altra dimensió. No obstant aixó, i encara que entre els quatre ca-pitans hagen passat 35 anys, a l’interior de la mirada de cadascú d’ells es pot reconèixer el mateix sen-timent, una forma molt peculiar de viure la Festa de Moros i Cristians, una forma de fer Festa amb un caràcter molt peculiar, el caràcter del Moros Berberiscos d’Ontinyent.

J. Manuel Sendra Mengual, capità de 2011Quatre capitans. Quatre històries

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

274

Vic

ente

Pla

- Ju

an V

aello

AP

UN

TS

SO

BR

E L

A N

OS

TR

A F

ES

TA

Como bien escribió en su día un embajador Fontano, dentro de cien años, cuando las fiestas tengan otros protagonistas y alguien exhuma un viejo programa de fiestas salvado de la quema, podrá adivinar cómo fueron las diferentes embajadas de la comparsa Fontanos, y quienes sus protagonistas. Dada nuestra juventud, decidimos bucear indagando en el archivo para encontrar información que fundamente este artículo, pero nos damos cuenta de que puede quedar un artículo, sin duda, más atractivo para el lector, si recogemos la información de primera mano a través de los que en su día fueron los protagonistas de las diferentes embajadas de la comparsa Fontanos.

A través de una llamada telefónica, nos ponemos en contacto con el conocido periodista José Luis Torró, primer embajador de la comparsa Fontanos, quien con una voz un tanto emocionada al recordar aquellas vivencias de una etapa y satisfecho de haber formado parte ella, nos cuenta su peculiar elec-ción como embajador cristiano.

Corría el año 1980, a decir de los entendidos en la historia de las embajadas, fue el primer año en el que dos embajadores designados por cada uno de los bandos, cumplía su papel y no solo aparecían como figurantes, sino que además, se aprendían la embajada y la declamaban. Por parte de los Moros Españoles, Rafael Albuixech que gozaba de evidente ventaja por haber desempeñado el papel en al menos otras doce ocasiones como embajador de oficio, y que todavía en la actualidad examina a los encargados de declamar los versos del magistrado Cervino. Por los Fontanos un joven José Luis Torró, designado, o mejor dicho encumbrado por decisión de su comparsa, algo a lo que evidentemente no se negó y lo aceptó como un reto ilusionante, y otro joven, Luis Ortiz, compañero de faenas, le acom-pañaría con la bandera del ejército cristiano. Las capitanías estaban ostentadas por la comparsa de Cru-zados, José Bas Terol, un festero muy ligado a las embajadas, y por la comparsa de Benimerines, Rafael Ferrero Soler, padre del actual presidente de la Sociedad de Festeros del Santísimo Cristo de la Agonía.José Luis, nos comenta con la ilusión de quien recuerda buenos momentos, que en el año 1980, la en-trada todavía transcurría por la calle Dos de Mayo, y por aquel entonces la comparsa que ostentaba el cargo de embajada y bandera vivía las fiestas de una forma diferente a la actual, no se intentaba contar ninguna historia en el boato, mas bien este era mínimo, pues se dejaba en manos de la comparsa que

Las diferentes embajadas de la comparsa Fontanos y sus protagonistas

Vicente Pla Vaello y Juan Vaello BellverEMBAJADOR Y ABANDERADO CRISTIANO 2011

José Luis Torró Micó. Embajador fontano 1980 Francisco Malpartida del Valle. Embajador fontano 1987

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11275

Vic

ente

Pla

- Ju

an V

aello

AP

UN

TS

SO

BR

E L

A N

OS

TR

A F

ES

TA

ostentaba la capitanía, y el boato de los Fontanos en el año 1980 estaba formado por unos heraldos algunos pajes, una escuadra singular y poco más.

Tanto el abanderado como el embajador del ejército de la cruz, hicieron su entrada en la ciudad a lo-mos de sendos caballos, ataviados con unos trajes que buscaron para la ocasión y José Luis Torró con un casco semejante al del rey Jaume I, que le prestó su amigo Vicente Pla Barberá cuando fue capitán. José Luis Torró recuerda aquel año 1980 como un año lleno de buenas vivencias y anécdotas, en el que recitaba los versos sin parar, tanto que entre el vecindario de su domicilio en Valencia, se comentaba al oír repetidamente los versos del magistrado Cervino que “Embajador no sé si es, pero debe de pasarle algo porque se pasa el día hablando solo” y tuvo que explicar al vecindario qué era, hacía y pretendía un embajador de las fiestas de Moros y Cristianos de Ontinyent, con la correspondiente invitación a presenciar nuestras fiestas.

Para el conocido periodista, ser embajador es un cargo con mucha responsabilidad, y observa que durante estos más de 30 años desde que fue embajador, uno de los actos centrales de nuestras fiestas como es el acto de las Embajadas, se cuida cada vez más, José Luis, nos comenta, que en aquellos años, no existía el ensayo de las embajadas en la ermita de Santa Ana, y apenas quedaban un par de veces los encargados de declamar los versos. Recuerda que uno de esos ensayos, lo realizaron en un chalet de la playa de Miramar, propiedad del Embajador moro, a medianos del mes de julio, después de una copiosa cena, ambos cargos empezaron a recitar los versos de las embajadas, y al poco tiempo varios curiosos, se arremolinaron junto a la terraza del chalet asombrados “¿Qué pasa?” - Se preguntaban- “No sé, pero se están diciendo de todo”- dijo alguien- mientras José Luis Torró recitaba aquello de “…cien valientes, y cien jurado habemos, no desceñir la victoriosa espada, ni quitarnos la espuela punzadora…”

José Luis recuerda aquel lunes como si fuera el de la pasada semana, apenas había podido dormir un par de horas, su contrincante con las venas del cuello hinchadas y en algún que otro momento emo-cionado, le arrebata la fortaleza. Por la tarde llegaron los nervios, entre mantener el equilibrio sobre el caballo y poder recordar los versos para reconquistar la potente barbacana, y mientras, los entendidos dan los últimos retoques a la megafonía, el embajador cristiano, nervioso, pide a su intendencia, que se encontraba expectante en el antiguo Bar Ideal, un vaso de agua, facilitándole como alternativa y sin decirle nada “una Palometa” que bebió de un trago y arrancó con voz fuerte y firme un “Valientes…”

Antes de acabar nuestra conversación, José Luis, nos felicita por nuestros respectivos cargos y nos ani-ma a disfrutarlos como vivencias únicas en la vida, afirmando que todavía hoy recuerda perfectamente aquellos versos que un día declamó, y que con los ojos cerrados, y sin apenas pensarlo dos veces, aceptaría de nuevo el cargo de Embajador con la responsabilidad que implica, dado que se siente tremendamente orgulloso de haber formado parte de aquellas páginas dedicadas a quienes hicieron posible la continuidad de la embajada.

Apenas habían trascurrido siete años desde que José Luis Torró declamó las embajadas escritas por el magistrado Joaquín José Cervino, la comparsa de Fontanos volvía a ostentar el cargo de embajada y bandera, y en esta ocasión, los protagonistas fueron Francisco Malpartida del Valle, y Juan Manuel Gan-día Ureña como embajador y abanderado respectivamente.

Hablando con el que en su día fue el Embajador, Paco Malpartida nos explica cómo se abordó aquella segunda embajada de la comparsa Fontanos, en la que se aparcaron protagonismos personales y se diseñó y trabajó junto con toda la comparsa en los diferentes elementos que formaban parte del boato.A diferencia de la Entrada de siete años atrás, el recorrido de la Entrada había cambiado de emplaza-miento y se venía realizando desde hacía pocos años, por la avenida de Daniel Gil. La entrada para la comparsa de los Fontanos que ostentaban el cargo de Embajada y Bandera, se abría con el banderín de la comparsa, seguido por una carroza en la que se encontraban las mujeres e hijas de algunos de los componentes de la comparsa, y a continuación tres caballos batidores que arrancaban los aplausos del público, con sus diferentes y correspondientes piruetas ecuestres.

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

276

Vic

ente

Pla

- Ju

an V

aello

AP

UN

TS

SO

BR

E L

A N

OS

TR

A F

ES

TA

El Abanderado Juan Manuel Gandía, a lomos de un caballo, portando con orgullo la bandera del ejer-cito de la cruz, y rodeado por unos jóvenes portando diversos pendones con las barras de Aragón, y anunciando la llegada de la carroza del Embajador, ataviado por un traje con el escudo heráldico de su apellido en el pecho y acompañado de sus pequeñas hijas. A continuación la escuadra del Embajador y Abanderado que los escoltaba en su entrada a la ciudad, y cerrando el desfile de la comparsa Fonta-nos, la escuadra del Primer Tro, Enrique Penadés, con el traje de gala de la comparsa.

Pero para Paco Malpartida, lo más importante no era la entrada a la ciudad, sino su defensa y su posterior reconquista el lunes de las embajadas, por lo que un nerviosismo se apoderaba de su cuerpo mientras constantemente se cuidaba la voz, y todavía hoy, mientras nos cuenta aquellas vivencias, la emoción se apodera de sus recuerdos, el recuerdo de Juan Manuel Gandía, guiando con gallardía al ejército cristiano portando la enseña de la cruz, y el recuerdo de cuando por diferentes circunstancias especiales tuvo como contrincante en la lid, a su propio cuñado, José Manuel Climent, a quien finalmente arrebató la potente fortaleza, haciendo presente a través de los versos del magistrado Cervino, en el desarrollo de la embajada, al maestro José María Ferrero, trágicamente desaparecido en aquel verano de 1987.

La tercera de las embajadas y última del siglo XX de la comparsa Fontanos, fue la de 1999, protagoni-zada por José Moscardó y Rafa Albert, ambos, todavía hoy pertenecen a la comparsa Fontanos, y con ambos, además de ser nuestros predecesores en el cargo en la comparsa, compartimos diferentes lazos de unión.

Un domingo por la tarde, entre risas, tomando café y acompañados de amigos, José Moscardó y Rafa Albert, nos cuentan que en un principio, antes de plantear su elección a la comparsa, ambos querían ostentar el cargo de Embajador, Rafa era miembro de la comparsa desde hacía poco más de seis años, José, pertenece a la comparsa desde toda la vida, Rafa tenía el gusanillo de ostentar un cargo en la com-parsa, y por su parte, los hijos de José Moscardó, nuestros amigos Alfredo y Javi Moscardó, animaban a su padre a ser el Embajador mientras presenciaban en la plaza Mayor la declamación de los versos del magistrado Cervino, finalmente, horas antes de “la creuà” acordaron que José Moscardó sería el embaja-dor y Rafa Albert sería el Abanderado, y la comparsa Fontanos los respaldo con una amplísima mayoría.La comparsa Fontanos, trabajó duramente sobre un boato que ella misma había diseñado y estable-cido, y lógicamente, este boato, tratándose de los Fontanos, debía de estar basado en motivos, bailes, elementos e historias de la ciudad de Ontinyent.

La comparsa Fontanos, en su embajada de 1999, recuperó el “ball dels cavallets” con la construcción de unos caballos de fibra de vidrio necesarios para el desarrollo de este antiquísimo baile, que la comparsa sufragó y que posteriormente cedió a la Asociación de la Purísima. Además, promovió junto con la Colla de Campaners la construcción de un campanario móvil, que participaría en el boato de la embajada interpretando diferentes toques en el transcurso de la misma. Además, en aquel boato de embajada, aparecían diversos figurantes ataviados con las vestimentas de los antiguos maceros que gustosamen-te el archivo de la ciudad cedió a la comparsa.

Se dio también una batalla de arcabucería, con diferentes miembros de la comparsa que ataviados de traje de época y trabuco en mano, disparaban por la avenida de Daniel Gil. Anunciando la llegada del Embajador y Abanderado, unas jóvenes bailarinas, con una fanfarria compuesta por Saül Gómez, (miembro durante años de la comparsa Fontanos) interpretaban un baile preparado para la ocasión, que llevaba por nombre “Grifons” y que causó un verdadero furor entre el público asistente.

José Moscardó y Rafa Albert, embajador y abanderado respectivamente, ataviados con trajes diferentes pero respetando los colores de la comparsa Fontanos, el blanco y el azul, saludaban desde lo alto de una carroza con elementos que figuraban el ave mitológica denominada “Grifón” con cabeza de águila y cuerpo de león. Seguidos de una escuadra de amigos que los escoltaba y entre los que se encon-traba junto con los hijos del Embajador, Alfredo y Javi Moscardó, un joven Juan Vaello, que doce años después portará la bandera del ejército de la Cruz.

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11277

Vic

ente

Pla

- Ju

an V

aello

AP

UN

TS

SO

BR

E L

A N

OS

TR

A F

ES

TA

José Moscardó y Rafael Albert, Embajador y Abanderado fontanos de 1999

En la Entrada, los cargos estrenaron dos marchas que les habían sido dedicadas, “Fontanos d´Ontinyent” de Enric Gironés, dedicada al embajador José Moscardó y que posteriormente éste donaría a la com-parsa, y la marcha “Rafa Albert Banderer 99” dedicada al abanderado que le da nombre a la marcha.

Hoy, doce años después, José Moscardó y Rafa Albert, nos confiesan que estaban muy nerviosos en los momentos previos a la entrada, y mientras realizaban el recorrido de la entrada ambos disfrutaron como nunca habían soñado, e incluso hoy se enternecen al recordarlo. En esos momentos el abande-rado Rafa Albert declaró “lo próximo Capitán” y apenas seis años después cumpliría aquello que en su día pronunció y en 2005 capitaneó el ejercito de la cruz.

José Moscardó, por su parte, recuerda cómo todas las tardes se desplazaba hasta el domicilio de Rafael Albuixech, (que anteriormente ya hemos mencionado como un gran conocedor de nuestras Embaja-das), a realizar los correspondientes ensayos, y confiesa el nerviosismo que se apoderó de él, cuando el lunes por la tarde, sobre el caballo se acercó a la plaza, y observó un majestuoso castillo inmenso e impenetrable, y una plaza repleta de amigos deseando escucharle, lo que todavía hoy le hace pre-guntarse de donde sacó la voz para con entereza, robustez y firmeza llamar a su ejército pronunciando fuerte “Valientes…” pero lo que verdaderamente tiene muy claro es que sin la constancia de sus hijos y esposa, hubiera sido imposible ejercer tal responsabilidad como declamar los versos de Cervino. Ese domingo, tras contarnos, entre risas y dejando aflorar algún que otro sentimiento, aquellos recuerdos maravillosos que ambos guardan, vuelven a incidir que vivamos al límite estas fiestas, pues sin duda, ostentar los cargos de Embajador y Abanderado es una gran responsabilidad, pero además, es algo que solo sucede una vez en la vida.

Redactando estas líneas, lanzamos nuestra imaginación al vuelo, intentando imaginar que dentro de doce años, alguien vendrá a buscarnos a nosotros para que le contemos esta experiencia única, además de nuestras vivencias y hechos anecdóticos en este año 2011, un año tan especial y que difícilmente se volverá a repetir, porque habremos pasado a formar parte de esa lista de quienes hicieron posible la continuidad de las embajadas, y así, dentro de cien años, cuando las fiestas tengan otros protagonistas y alguien exhuma un viejo programa de fiestas salvado de la quema, podrá adivinar como fue la emba-jada de los Fontanos en el 2011 y quienes fueron sus protagonistas.

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

278

Vic

ente

y D

anie

l Sat

orre

AP

UN

TS

SO

BR

E L

A N

OS

TR

A F

ES

TA Tal vez puedan pensar algunos de los que lean este artículo que en los 151 años de historia de la com-parsa Kábilas, ésta ha ostentado en numerosas ocasiones los cargos de Embajador y Abanderado del Ejército Moro, sin embargo ello no es así, ya que, desde la creación de las Fiestas de Moros y Cristianos en el año 1860, el mismo año en que se fundó la comparsa Kábilas, y hasta el año 1972, los únicos car-gos festeros que designaban las comparsas, aparte del de Primer Tro, eran los de Capitán y Abanderado, toda vez que los encargados de declamar las Embajadas eran los Embajadores de Oficio, directamente nombrados por la Sociedad de Festeros.

En el año 1860 la comparsa de Moros del Rif fue la primera en ostentar el cargo de Abanderado; el Reglamento de la Sociedad Festeros, aprobado por el Gobernador Civil de Valencia el 30 de marzo de 1880, detallaba las importantísimas funciones del Abanderado: custodiar la bandera del ejército moro, que le era entregada en un acto solemne en la Casa Consistorial y portarla con orgullo en el acto de la Entrada, procesiones, Misa Solemne y desfile final.

Según cuentan las crónicas, Don Joaquín Úbeda Puigmoltó (1858-1917), perteneciente a la comparsa Kábilas fue el Embajador de Oficio desde la recuperación de las Fiestas de Moros y Cristianos en 1878; Otros Embajadores de Oficio pertenecientes a la comparsa Kábilas fueron Don Antonio Lacueva Caldés,Don Carlos Enrique Cerdá Orts o el recordado Don Antonio José Lacueva Olcina. Posteriormente, hasta el año 1980, las comparsas que cada año ostentaban el cargo de Abanderado, pasaron a designar de entre sus filas también al Embajador, si bien las Embajadas continuaban siendo declamadas por los Embajadores de Oficio, nombrados por la Sociedad de Festeros; en esa época tuvieron el honor de representar a la comparsa Kábilas Don José Subirats Berengueras y Don José Fornés Revert, Embajador y Abanderado del año 1979, a quienes acompañó como Primer Tro Don Manuel Revert Sempere.

Abanderados y EmbajadoresKábilas

Vicente y Daniel Satorre GilEMBAJADOR Y ABANDERADO MORO 2011

Rafael Cambra Mataix y Eduardo Beneyto Martínez, Embajador y Abanderado kábila de 1999.

FOTO

: Est

her G

arcí

a

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11279

Vic

ente

y D

anie

l Sat

orre

AP

UN

TS

SO

BR

E L

A N

OS

TR

A F

ES

TA

Así pues, no fue hasta la década de los 80 cuando los Embajadores nombrados por cada comparsa comenzaron a disfrutar del honor de declamar cada año ante el público de Ontinyent las Embajadas escritas en el año 1860 por Don José Joaquín Cervino y Ferrero.

El primer Kábila que ostentó el cargo de Embajador con ese nuevo formato fue Don Manuel Reina Ferri, en el año 1987, a quien acompañó, ostentando el cargo de Abanderado Don Juan Riera Ayora, siendo Primer Tro de la comparsa ese año Don Enrique Terol Penadés; sin embargo, en esa ocasión el Embajador nombrado por la comparsa cedió gustoso el testigo a Don José Luis Climent Catalá, que fue el encargado de declamar las embajadas, manteniendo un intenso y emotivo duelo dialéctico con su cuñado, Don Francisco Malpartida del Valle, que ostentaba ese año el cargo de Embajador Cristiano en representación de la comparsa Fontanos.

De esa Embajada quedará para siempre en el recuerdo de los comparsistas la impresionante cena que se sirvió en el chalet del Embajador en el mes de julio; así mismo quedará en el recuerdo de público y festeros el espectacular desfile de la Entrada presentado por la comparsa, y quedará en el recuerdo del Embajador la anécdota vivida la mañana del domingo, cuando descubrió aterrorizado cómo su madre le acababa de lavar la inmensa capa de terciopelo que tenía que portar, que quedó completamente empapada y sin tiempo material para secarse, por lo que el Embajador tuvo que participar en el desfile de la diana llevando a cuestas una pesadísima capa, que dejaba un reguero de agua a su paso y, lo que es peor, tuvo que acudir a la Misa Mayor con la capa aún mojada, dejando un enorme charco en la Iglesia de San Carlos.

No fue hasta las postrimerías del siglo XX, concretamente en el año 1999, cuando la comparsa Kábilas designó al primero de sus miembros que tuvo el honor de declamar, bajo tal condición, las Embajadas, recayendo el cargo de Embajador en Don Rafael (Rafi) Cambra Mataix, de la escuadra “Chopaora”, a quien acompañaron como Abanderado Don Eduardo (Edu) Beneyto Martínez y como Primer Tro DonFrancisco (Coco) Tortosa Belda, ambos de su misma escuadra, diseñando la comparsa para la ocasión un desfile de la Entrada muy recordado por su elegancia y por su sencillez.

Las Embajadas del lunes de Fiestas de aquél año fueron magníficamente interpretadas por Rafi Cambra con la gracia y la simpatía que le caracterizan (que, a buen seguro, muchos de los que están leyendo el artículo bien conocen, por lo que estarán esbozando una gran sonrisa), siendo espléndidamente replicado por Pepe Moscardó Embajador Cristiano de la comparsa Fontanos.

Y hete aquí que llegamos al año 2011 y la comparsa Kábilas ha tenido a bien concedernos a los ge-melos De Boer de la comparsa, Vicente y Daniel Satorre Gil, integrantes de las escuadras Llonganissa y Donuts respectivamente, el privilegio de representar a la comparsa, ostentando los cargos de Em-bajador y Abanderado de las huestes musulmanas, acompañados por Jesús Peiró Gil, de la Escuadra Segrelles, como Primer Tro, cargos que afrontamos con enorme ilusión, asumiendo el más pequeño de los hermanos la mayor responsabilidad, la de portar con orgullo y dignidad el estandarte del ejército moro, y el más mayor (aunque joven de cuerpo y espíritu), el orgullo de declamar el lunes de fiestas ese maravilloso texto de las embajadas, tan magníficamente escrito por Don José Joaquín Cervino y Ferrero hace 151 años, que rememora la conquista de Ontinyent por las huestes musulmanas, su reconquista por el ejército cristiano, y los varios siglos de convivencia y mestizaje entre ambas culturas, haciéndose eco de la deliciosa leyenda de Florinda la Cava, o esa costumbre tan española de buscar a un cabeza de turco para echarle la culpa de todos nuestros males y miserias (aunque no es una costumbre exclu-sivamente nuestra, como se ha encargado de demostrar de manera porfiada y contumaz un traductor portugués, reconvertido en entrenador de fútbol –por cierto muy bien pagado– por obra y gracia de la ignorancia humana).

Esperamos y deseamos que todos nuestros compañeros de escuadra y de comparsa, así como todos los cargos de nuestra magnífica promoción, nuestras familias y el resto de festeros y público disfruten y vivan tan intensamente como nosotros nuestra Embajada Kábila 2011.

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

280

A.F

.O.

AP

UN

TS

SO

BR

E L

A N

OS

TR

A F

ES

TA

L’Agrupació Fotogràfica Ontinyentcompleix 50 anys

Javier CalabuigPRESIDENT D’AFO

FOTO

: Ton

i Can

o - A

FO

En 1961 va nàixer la Agrupación Fotográfica de Onteniente. Convulsiu i complicat món aquell de 1961; el 3 de gener Estats Units trenca les relacions diplomàtiques amb Cuba, el 20 de gener Kennedy és president d’USA, el 12 d’abril Yuri Gagarin és el primer home en òrbita, el 17 d’abril 1.200 anticastristes fracassen en la invasió de Bahía Cochinos a Cuba, el 13 d’agost s’alça el mur de Berlín, i el 29 d’octubre l’URSS prova la bomba atómica de hidrògen de 50 megatons. A Espanya el govern de Franco segueix el Plan de Estabilización dissenyat pels ministres de l’Opus en la nova orientació econòmica de control de salaris i devaluació de la pesseta. Com a conseqüència, s’incrementa la població industrial a costa de la rural, i també riuades d’espanyols emigren cap als rics països d’Europa com França, Suïssa i Alemanya. A l’Ontinyent de 1961 continuava creixent la població en els barris de Sant Josep i Sant Rafael, no tant com l’abandonament rural dels anys cinquanta, però encara a ritme constant. Eixe 19 de març es va posar la primera pedra de la Parròquia de Sant Josep. També les fabriques tèxtils creixien i iniciaven poc a poc l’aventura d’eixir fora a vendre la manta ontinyentina. Baix tot eixe contexte històric, i baix la protecció del president de la Societat de Festers de l’època Antonio Cambra (Tonet) naix la Agrupación Fotográfica de Onteniente en 1961. Anys abans, a meitat dels cinquanta, els pioners Antonio Albert, Casimiro Carballo, Rafael Jordá, Antonio Calvo i altres ja exercien com a col·lectiu, però com en aquells temps el dret d’associació no existía, va ser baix la Societat de Festers. El President honorari va ser el propi Tonet Cambra, la primera junta d´AFO: President, Juan Calvo Martinez; Vicepresident, David Cervera; Secretari, Rafael Bernabeu Galbis; Tresorer, Juan Caparrós Perez; Vocals: Ramón Insa Galiana, Juan Gasteazy Cánovas, Francisco Bolinches Francés, Vicent Albert Casanova, Vicente Tortosa Galbis i Antonio Albert Galbis. Pocs anys després es van incorporar nous joves com: Batiste Martí, Lisard Torró, Rafael Llopis, ...

Com a membre de l’actual junta d’AFO, cinquanta anys després, vull agrair a aquell President de la Societat de Festers, Antonio Cambra, l’ajuda i col·laboració a l’Agrupació Fotogràfica Ontinyent.

FOTO: Domingo Bataller - Exposició AFO Mig Any Fester 2011

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11281

A.F

.O.

AP

UN

TS

SO

BR

E L

A N

OS

TR

A F

ES

TA

FOTO: Toni Cano - Exposició AFO Mig Any Fester 2011

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

282

A.F

.O.

AP

UN

TS

SO

BR

E L

A N

OS

TR

A F

ES

TA

FOTO: Jaume Asamar - Exposició AFO Mig Any Fester 2011

FOTO: Sergio Francés - Exposició AFO Mig Any Fester 2011

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11283

A.F

.O.

AP

UN

TS

SO

BR

E L

A N

OS

TR

A F

ES

TA

FOTO: José Enrique Montés - Exposició AFO Mig Any Fester 2011

FOTO: Vicente Muñoz - Exposició AFO Mig Any Fester 2011 FOTO: Javier Calabuig - Exposició AFO Mig Any Fester 2011

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

284

Jo

sé B

lan

esA

PU

NT

S S

OB

RE

LA

NO

ST

RA

FE

STA

Las imágenes que fluyen de la Fiesta de Moros y Cristianos responden, sin duda, a una exigencia que representa una plástica, una estética que utiliza el color, la luz, el fuego de los arcabuces, el sonar de las bandas, unido todo ello a la emoción y el sentimiento, en un verdadero diálogo con ese receptor natural que es el público en lo que podemos considerar como un juego estético. Todo lo que conlleva la Fiesta, su anual puesta en escena y sus propias características intrínsecas, traducen un contenido estético donde el goce de lo bello, la armonía, el colorido y el ritmo de la música son el fruto de la propia creatividad e imaginación de quienes sustentan la Fiesta, de quienes la hacen suya y la disfrutan al mismo tiempo. En la Fiesta se deja a un lado el trabajo cotidiano y la preocupación por lo meramente material para sumergirse en ese mundo donde lo bello y lo sublime acampan a sus anchas: gozar de esta belleza estética que representa la Fiesta, de su ambiente, de la luz que irradia su imagen colorista y armónica, de sus estruendos de arcabuz, de la música festera que se interpreta en cada uno de los actos: todo ello hace que la Fiesta de Moros y Cristianos se asiente sobre unos valores estéticos perceptibles para el espectador, que goza de ellos con plenitud, y aparece todo plasmado en unas imágenes realmente fotográficas y, a veces, a un ritmo que podíamos llamar casi cinematográfico. Toda la parafernalia que conlleva la Fiesta contribuye a esa concepción plástica y estética que se ve reflejada en el adorno festivo de calles y plazas, en la instalación del castillo de Embajadas como un

Estética de la Fiestade Moros y Cristianos

José Blanes Peinado

FOTO

: Raf

a Pe

nadé

s

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11285

Jo

sé B

lan

esA

PU

NT

S S

OB

RE

LA

NO

ST

RA

FE

STA

elemento decorativo más. Las enramadas en algunas poblaciones, verdadera imitación de la época medieval representativa, las banderas y los pendones, las propias guirnaldas y arcos de luces que iluminan el itinerario por donde discurren los desfiles, responden a esta visión estética de la Fiesta como el primero de sus eslabones. Pero lo que más llama la atención del espectador, lo que resalta más a simple vista, es el diseño de trajes: vestimenta de abanderadas y capitanes, trajes de escuadras especiales y de las llamadas “de negros”, donde la fantasía oriental, exótica, cargada muchas veces de ese barroquismo tan característico de nuestra tierra valenciana, contrasta en ocasiones con la austeridad propia del más férreo clasicismo que representan muchos trajes oficiales de las distintas comparsas, e incluso los trajes especiales creados cada año para cargos y boatos, que denotan la sencilla elegancia de sus bocetos, que tantos y tantos artistas y artesanos de nuestra comunidad festera crean de manera espontánea como expresión de esa creatividad que contribuye al goce y al estímulo de lo estético, como un valor colectivo de nuestra Fiesta.

La coreografía que presentan nuestras escuadras al desfilar en medio de esa verdadera danza que son los desfiles, con esas evoluciones de los cabos al frente de sus respectivas escuadras, o de los caballos que cabalgan jinetes festeros, los números de baile de grupos especializados que acompañan a séquitos o boatos, todo eso, qué duda cabe, contribuye a esa contemplación estética de la Fiesta. La música festera, que interpretan las bandas, y la proliferación de collas de dulzaina y percusión, fanfarrias y grupos similares, los acompasados disparos de la arcabucería festera y la luminosidad y colorido que irradian los fuegos de artificio en la noche festera, hacen todavía más fácil esa sensación de belleza y armonía estética de la que gozamos al contemplar la Fiesta y todo su entramado adicional.

Pero si todo esto nos lleva a disfrutar de la creatividad y originalidad inmersas en nuestra Fiesta, no menos perceptible y digna de goce es la plasticidad que representan algunos momentos de la Fiesta, cuyos valores son innegables. Así actos como la Embajada, con esa escenificación y puesta en escena, no exenta de ingenuidad histórica, que nos transporta a la época que nuestra Fiesta quiere representar: la propia declamación de los textos de los parlamentos que desgranan magistralmente los embajadores representativos de cada bando, la lucha simbólica que sigue a estos parlamentos y la conquista o asalto a la fingida fortaleza que se erige en la plaza del pueblo. La Procesión del santo patrono o de la Virgen, que tienen por patrona muchas poblaciones festeras, también refleja un verdadero flash de auténtico valor estético: sobre todo el momento culminante en que la imagen entra en su ermita, o en la iglesia parroquial, donde se funden el goce del sonido armonioso de las campanas que voltean sin cesar con la música del himno, los fuegos de artificio

FOTO

: Raf

a Fo

rnés

- VI

DEO

-FRA

ME

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

286

Jo

sé B

lan

esA

PU

NT

S S

OB

RE

LA

NO

ST

RA

FE

STA

y los vivas y aplausos de los festeros cuyo sentimiento de saberse como tales se ve reflejado en sus rostros y semblantes. Ejemplos de estos momentos los hay en muchos de nuestros pueblos festeros; Alcoy tiene la originalidad estética de los cientos de bengalas encendidas al paso de San Jorge al abrigo de la noche abrileña; Bocairent, en su tradicional “vitol al patró Sant Blai” cuando levantan las velas en la plaza, en el momento en que llega la imagen del Santo Obispo de Sebaste, en una visión de belleza plástica unida al sentimiento de los festeros, que aflora en ese “sublime” momento de la Fiesta. En Ontinyent, es digno de ver y de gozar la salida del Santísimo Cristo de la Agonía, a la caída de la tarde, desde su ermita de Santa Ana mientras los festeros simulan una lucha en el cerro en honor a tan augusta imagen. Otros momentos de la Fiesta son también dignos de esa plasticidad y goce estético: las dianas, en la clara luminosidad de la mañana festera unida a la belleza de la música que se interpreta y el colorido de las vestimentas que usan los festeros, son un ejemplo de ello. Momentos como la interpretación en la Plaza Mayor d´Ontinyent de la marcha mora “Chimo” , que da comienzo a la Fiesta en sí, son un claro exponente de estos valores estéticos y sentimentales de la Fiesta: la multitudinaria participación de todo un pueblo en torno a la música de este verdadero himno patrimonio de todos, es un valor colectivo de la Fiesta que aflora en momentos como éste. Pero también hay otros valores estéticos que, si estar en la propia representación festera, emanan de ella y son un estímulo de lo verdaderamente cultural y expresión de ese goce estético que representan los valores colectivos de nuestra Fiesta. Aquí es imprescindible citar toda la creatividad que se refleja en la música festera: la proliferación de partituras de todo tipo, pasodobles, marchas moras y marchas cristianas que acompañan a nuestras escuadras, o las marchas de procesión para acompañar a nuestro patrono en su deambular por las calles brillantemente engalanadas, o las misas festeras en honor a la imagen santa de nuestra devoción, es un hecho en muchas poblaciones de nuestro entorno festero. Los programas de fiestas, verdaderas revistas de interés cultural, histórico o literario, donde la investigación sobre asuntos locales alcanza, en la mayoría de los casos, un valor profundamente estético y de autenticidad histórica. Los concursos de carteles, que se celebran cada año a lo largo de nuestra particular geografía festera, aportan también su grano de arena a esa concepción estética y artística de nuestra celebración festera. Y hay, además, tantos y tantos acontecimientos artísticos y culturales como pregones festeros, concursos de fotografías y diapositivas, conciertos de música festera, películas de video hechas con todo el amor estético posible, y hasta concursos y certámenes de pintura, música, dibujo, etc. que hacen que nuestra Fiesta de Moros y Cristianos sea un “bien cultural” en sí misma, fiel reflejo de lo que sus organizadores y festeros en general desean para regocijo y goce de cuantos se quieran acercar a este fenómeno característico y multitudinario de nuestros pueblos.

FOTO

: Rub

én M

onta

va -

FOTO

-VID

EO 9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11287

Jo

sé B

lan

esA

PU

NT

S S

OB

RE

LA

NO

ST

RA

FE

STA

FOTO

: Ser

gio

Pom

ar

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

288

Rafa

el T

orró

AP

UN

TS

SO

BR

E L

A N

OS

TR

A F

ES

TA

Moltes vegades s’ha parlat de les virtuts de la festa, especialment de la Festa de Moros i Cristians. La festa naix del poble per al poble; la festa aglutina i agermana; la festa ens iguala a tots i totes; la festa no discrimina, agermana; en la festa compartim; en la festa.... Al llarg de la història de la festa de Moros i Cristians d’Ontinyent se n’ha parlat molt d’açò, dels valors de la festa. Sí, és cert, que s’han hagut de vèncer obstacles per canviar algunes coses que calia canviar i possiblement s’haurà d’estar vigilant perquè es continue parlant sols de les virtuts de la festa i únicament de la mateixa festa.

Dos són els aspectes que m’agradaria afegir a la llarga llista de virtuts de la festa: la seua universalitat i la seua solidaritat. Sobre la universalitat tenim bona mostra en la resposta que, des de quatre dels cinc continents, s’ha donat a la convocatòria del I Congrés Internacional d’Ambaixades i Ambaixadors de la Festa de Moros i Cristians celebrat el darrer any.

A la plaça Major vam poder contemplar i gaudir d’un bon nombre de representacions de la festa morocristiana en diferents territoris de la geografia nacional i de la geografia internacional. A les ponències coneguérem els fonaments i els arguments que justifiquen aquestes celebracions arreu del món. De les conclusions, cal recordar-ho tot, però tenir present la conclusió final: Les Festes de Moros i Cristians, amb les seues Ambaixades i Ambaixadors, són la millor manera de conèixer-nos i de continuar fent amics.

El segon dels valors que he volgut remarcar, el de la solidaritat, per a mi ha estat una grata sorpresa. Els darrers anys s’han produït situacions que fan pensar que els festers i les festeres també són solidaris. D’alguna manera, la festa ha connectat amb algunes ONGs i s’han realitzar activitats, entroncades amb la festa, conjuntament amb els voluntaris i voluntàries d’algunes d’aquestes organitzacions.

La festa tenia i té el seu moment de cooperació i solidaritat quan el diumenge de festes, després de la missa major, els membres de la Junta, els càrrecs i els primers Tro es desplacen a Sant Hospital de Beneficència a fer entrega de l’aportació econòmica o en espécies -es el cas de la comparsa de Llauradors- que les comparses fan per ajudar a atendre les necessitats de les persones majors allí acollides. Aquest acte ve fent-se des de fa molt de temps, i en aquestos darrers anys s’ha incorporat un element nou, un detall que li dóna caliu al moment, quan els càrrecs i primers Trons viuen

La universalitat i la solidaritat,també valors de la festa morocristiana

Rafael Torró Martínez

Foto

teca

Mus

eu F

este

r

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11289

Rafa

el T

orró

AP

UN

TS

SO

BR

E L

A N

OS

TR

A F

ES

TA

compartint uns minuts de festa amb les persones allí acollides mentre aquestes mengen el plat de paella que eixe dia, des de la Societat de Festers, se’ls hi ha preparat. Però no, no és d’aquesta solidaritat i cooperació de la qual vull parlar, que també!

L’Exposició Festera Solidària, se’n recordeu? Un acte a l’agost de 2009; el dimecres de la setmana gran, a la plaça Major i als peus del Castell, durant una vesprada, van estar exposades un bon grapat de pintures amb motius festers, l’autor de les quals és un artista local i a més fester: Jesús Soriano. Molts el coneixeu per “Xus”, de la comparsa de Chanos. La Societat de Festers va incloure l’exposició com un acte cultural més de les festes de Moros i Cristians, l’organització i muntatge de la mateixa va estar a càrrec del voluntariat del programa d’Escoles Solidàries, en aquell moment integrat en l’ONG Educación Sin Fronteras.

L’exposició tenia dues finalitats: realitzar una activitat de sensibilització dins d’un marc de festa i recaptar recursos econòmics per als xiquets i xiquetes del departament de Boaco (Nicaragua) zona rural i amb recursos de subsistència; per cert, en la mateixa ciutat de Boaco, capital comarcal d’aquell departament, també se’n fan de festes de Moros i Cristians, amb una ambaixada molt peculiar i bonica.

Les pintures del nostre amic “Xus” podien ser adquirides a un preu raonable; per a l’organització havia cedit un quadre per a ser rifat i la recaptació que se’n fera es destinaria al programa “Beques solidàries”. De paperetes se’n van fer mil, i tots els representants de les comparses en la Junta de Govern de la Societat de Festers col·laboraren fent-se càrrec de la seua venda. Totes les paperetes es vengueren i algunes de les pintures exposades a la plaça, també. Amb el que es va recaptar en aquella activitat es van pagar els estudis dels cinc cursos de Secundaria d’un alumne del programa de Beques Solidàries. He de dir-vos que els costos perquè un xiquet o xiqueta puga continuar estudiant secundària -cinc anys d’estudien aquelles terres és de 250 € anuals, aproximadament, i les famílies dels xiquetes i xiquetes d’aquesta zona de Nicaragua no disposen d’aquestos recursos econòmics. La situació conjuntural d’aquella zona els hi retalla un dels drets fonamental dels essers humans: l’accés a l’educació com a motor del canvi d’una societat, d’un país.

En aquell any de 2009, la comparsa de Cides ostentava la Capitania dels cristians, i entre els aspectes a significar del treball per a la festa d’aquestos homes i dones eren els valors sobre els quals fonamentaren la seua iniciativa: la capitania Cides havia de ser cultural, participativa i solidària.

Tenim més d’una afició comuna Miguel Moscardó i jo, ell es fester de la comparsa Cides i jo de la comparsa Estudiants; a tots dos ens agrada cantar i des de fa uns anys compartim afició al Nou Orfeo. Una de les nits d’assaig li vaig demanar que em donarà més informació sobre com havia nascut

Foto

teca

Mus

eu F

este

r

FOTO

: Rub

én M

onta

va -

FOTO

VID

EO 9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

290

Rafa

el T

orró

AP

UN

TS

SO

BR

E L

A N

OS

TR

A F

ES

TA

aquesta idea, i heus ací el que em va explicar: La capitania Cide havia de ser solidària, eixa era la voluntat del cide i capità cristià Gonzalo Francés Galiana. Després de ser elegit per al càrrec en l’assemblea de la comparsa en setembre de 2007 -la creuà, el dia de la pujada del Crist a Santa Anna- va manifestar que la Capitania Cides de 2009 seria recordada per la seua Solidaritat; per això va decidir renunciar a qualsevol tipus de regal per a la seua persona amb la intenció de solidaritzar la quantitat que es recollira, destinant-la a un projecte solidari, però sense restar festa.

L’aspecte solidari d’aquella capitania naixia de la voluntat del seu capità, Gonzalo Francés Galiana, amb el suport de tota la comparsa, en renunciar a tot tipus de regal personal i recomanant que el seu import es destinara a un projecte. Sense restar festa se’n trau cooperació, també es realitza sensibilització perquè per portar endavant aquesta realitat va fer falta la participació de diferents col·lectius socials i la col·laboració de les comparses de càrrec d’aquell any.

De l’aspecte cultural, sols cal recordar la concreció del poema del Mio Cid, en l’Entrada cristiana d’aquell any. Però n’hi van haver d’altres. Per conèixer més sobre el Cid, viatjaren per diferents localitats de Castella, també visitaren Castellò, i tingueren una jornada de convivència al cim del Benicadell, entre altres activitats.

Qui se’n va beneficiar de l’aspecte solidari d’aquesta iniciativa? El projecte CINCA. En Bolivia, en el barrio de El Alto de la ciutat de La Paz, s’hi troba treballant des de fa uns anys un cooperant ontinyentí, Gonzalo Revert; el projecte en el qual treballa atenen, alimenten i eduquen a xiquetes i xiquets marginats i a les seues mares. La comparsa coneix el projecte i decideix donar suport a la proposta de l’amic Francés. Els cides treballen i tenen la col·laboració de diferents col·lectius juvenils, parroquials i culturals.

Amb tot aquest treball i junt a la concreció en metàl·lic dels regals previstos per al capità, aconsegueixen recollir al voltant de dèsset mil euros, amb els quals es construeix una guarderia per atendre les necessitats dels xiquets i xiquets marginats d’aquell barri de La Paz. La festa de Moros i Cristians d’Ontinyent havia creuat l’Atlàntic en forma solidària. I no acaba ací. Tenien la guarderia, però calia omplir de menjar els plats dels seus usuaris. La cooperació dels Cides continua encara, dedicant, any rere any, part dels beneficis de la loteria de Nadal i mantenint un compte solidari en una entitat bancària ontinyentina per a que, qui ho desitge, des de la festa o des de fora, col·labore amb el projecte CINCA.

Altra experiència de la que us vull parlar també té a veure amb una exposició de pintura: Terres d’Amèrica. Aquesta nova col·laboració amb el programa Escoles Solidàries, ara convertit en

FOTO

S: P

ablo

Fra

ncés

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11291

Rafa

el T

orró

AP

UN

TS

SO

BR

E L

A N

OS

TR

A F

ES

TA

ONG per al desenvolupament, formava part del cicle d’exposicions que la Societat de Festers va organitzar al llarg de l’any 2010 per celebrar el cent cinquanta aniversari. La iniciativa d’Escoles Solidàries i la Societat de Festers, aquesta vegada, com en l’ocasió anterior, va comptar amb la col·laboració de la Regidoria de Cultura i del MAOVA - l’exposició es va muntar a la sala d’exposicions itinerants del Museu d’Arqueologia d’Ontinyent i de la Vall d’Albaida- i la mostra de pintures va estar a l’abast de tots els festers i festeres i de tota la població d’Ontinyent, des del 19 de febrer fins el 6 de març. En aquesta ocasió, les pintures eren d’artistes de països de Centreamèrica i els objectius els mateixos de la vegada anterior: sensibilització i cooperació. Se’n vengueren de quadres, no tants com esperaven en Escoles Solidàries, però se’n vengueren i gràcies a aquesta iniciativa s’hi col·laborava ajudant, en aquesta ocasió, als xiquetes i xiquetes d’Ixcan ( Guatemala) i Boaca (Nicaragua) en els seus estudis de secundària.

A les nostres festes s’han donat altres gestos solidaris semblants als que hem comentat. A l’agost del 2008, la comparsa d’Almogàvers va treballar amb Payasos Sin Fronteras, i per a dur endavant la seua inquietud solidària van decidir que part dels ingressos extraordinaris que obtingueren la nit dels Alardos els destinarien al treball que porten endavant els homes i dones d’aquesta ONG. La idea bàsicament consistia en el fet que la disfressa d’aquesta comparsa per a la desfilada del dijous de festes seria de pallasso. Del cost total de cada participant en la desfilada se’n destinaven tres euros per a l’ONG. Aquesta era la part de cooperació i desconec quin va ser el total recaptat però, a ben segur que tots els recursos econòmics que aquesta activitat festera solidària va aconseguir servirien per a que aquestos pallassos solidaris continuaren desenvolupant la seu tasca i els Almogàvers d’Ontinyent assoliren el que s’havien proposat: aconseguir tants somriures com fos possible.

Però hi va haver una segona part amb dues activitats obertes a tota la població d’Ontinyent: una de sensibilització, amb l’activitat d’animació realitzada per Payasos Sin Fronteras dedicada a tots els xiquets i xiquetes d’Ontinyent que es va fer del mateix dijous, dia dels Alardos, en la plaça del centre comercial el Teler i una altra de cooperació, amb l’organització d’una exposició solidària amb pintures i escultures cedides pel GRUP LA VILA, que va romandre oberta al llarg de la segona quinzena del mes d’agost, a l’abast de tots els usuaris d’aquell centre comercials i dels veïns i veïnes de la ciutat que van voler visitar-la.

Les comparses continuen incloent valors solidaris entre les seues activitats festeres. Les dues darreres a les quals vull fer referència coincideixen en molts dels seus aspectes. Els protagonistes de la primera van ser els festers de la comparsa de Taifas quan, l’any de la seua darrera capitania, aconseguiren que el somriure omplira els rostres d’un grup de xiquets i xiquetes que per circumstàncies de precarietat familiar són atesos pel personal que treballa als centres Sambori i El Rogle de la nostra ciutat. Al 2010, la nit de Reis, els Mags d’Orient havien deixat a la seu de la comparsa de Taifas un bon grapat de regals per a aquestos xiquets i xiquetes. La il·lusió de l’Epifania més amplia i solidària gràcies a la cooperació dels taifes.

La segona activitat, la més recent, es va desenvolupar al Nadal del 2010. La comparsa de Bucaneros, que ostenta capitania cristiana en les festes d’enguany, també va decidir fer la seua activitat solidaria. Comptant amb la col·laboració dels Serveis Socials municipals, més de cent xiquets i xiquets de famílies sense recursos van ser els receptors de regals nadalencs en forma de joguets. Aquesta iniciativa de la comparsa cristiana va comptar amb la generositat de tots els “bucaneros” i les “bucaneres”, i amb la col·laboració d’una empresa de joguets de la localitat.

Els darreres anys, el valor de la solidaritat i la cooperació ha estat present en la festa de Moros i Cristians d’Ontinyent gràcies a iniciatives com les que hem vist. Sempre resulta gratificant compartir l’alegria, compartir la festa i buscar un somriure allà on calga. Una experiència per a incloure en la nostra agenda festera.

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

292

Mar

c M

artí

AP

UN

TS

SO

BR

E L

A N

OS

TR

A F

ES

TA

Todo empieza cuando dentro de las celebraciones del 150 aniversario, nos visita una delegación de Quéntar (Granada) para representar en el I Congreso Internacional de Embajadas y Embajadores de la Fiesta de Moros y Cristianos, celebrado en julio de 2010, la variante andaluza de la fiesta. Durante tres días de estancia en nuestra ciudad, se desarrolló una convivencia magnífica, entrañable y muy humana, en la que tuve la suerte de acompañarles como guía. Quedaron tan abrumados y contentos con la acogida que la Sociedad de Festeros les brindó, que invitaron a sus representantes a visitar la población con motivo de sus fiestas del 10 al 13 de septiembre, que allí llaman Función de Moros y Cristianos, y en la que rememoran hechos sucedidos con las revueltas de los moriscos en los siglos XV y XVI. La Sociedad de Festeros delegó la representación en mí, como miembro del equipo de gobierno de la Junta de Fiestas.

Así, tuve la oportunidad de ir a representar a la Sociedad de Festeros de Ontinyent en las fiestas de Moros y Cristianos de aquella población. Una población situada entre parajes increíbles, de gran belleza natural, a los pies de Sierra Nevada y el parque de la Sierra de Huétor, bañada por el río Aguas Blancas, cuyas aguas recoge un impresionante pantano. Quéntar dista trece kilómetros de la capital granadina y es una población que cuenta con 1.050 habitantes.

Al llegar a Quéntar me vi inmerso en sus fiestas. Comenzaba el pregón desde el castillo que preside la antigua era comunal. Cuando terminó el pregón me presentaron oficialmente desde el castillo

Quéntar y Ontinyent,hermanados por la fiesta

Marc Martí MolláVOCAL DE LA JUNTA DE GOVERN, REPRESENTANT EN LA UNDEF

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11293

Mar

c M

artí

AP

UN

TS

SO

BR

E L

A N

OS

TR

A F

ES

TA

a la población de Quéntar. Allí, delante de la gente que se agolpaba atenta y ante la presencia del alcalde y el presidente de la Hermandad, di las gracias por la invitación en nombre la Sociedad de Festeros del Santísimo Cristo de la Agonía Ontinyent, señalando la buena relación existente y la calurosa acogida que me ofrecieron. En nombre de la Sociedad de Festeros entregué unos obsequios al ayuntamiento de Quéntar en la persona de su alcalde. Después lanzaron un castillo de fuegos artificiales. Al finalizar el acto nos trasladamos al domicilio de los Mayordomos, que son quienes organizan las fiestas junto a la Hermandad. Las fiestas allí se celebran de forma muy popular, en plena calle habían mesas preparadas donde cenamos y compartimos momentos de fiesta. Era increíble el afecto que demostraban todos hacia nuestras fiestas de Moros y Cristianos. Incluso la gente me reconocía por la calle, y el nombre de Ontinyent corría de boca en boca recordando con mucha alegría y afecto los días de su estancia aquí. Después participamos en la verbena del pueblo.

El sábado por la mañana, recién amanecido, los disparadores cristianos se reunieron en casa del Cabo. El Cabo es quien rompe con un tiro el silencio de la noche y todos se dirigen a casa de las Insignias donde el Cabo es invitado a pasar dentro y hace entrega de las Insignias de la Fiesta: el Pincho, la Alabarda y la Bandera. Tras disparar los arcabuces al aire, todos nos dirigimos a la Patrulla de la Alabarda que consiste en un pasacalle por las calles del pueblo con tambores y tiradores. Al finalizar éste, recogimos a las insignias. Primero la Alabarda, después la Bandera y luego el Pincho. Cuando todas las insignias están ya en la calle presidiendo los actos, nos dirigimos a casa del Rey Cristiano donde se reúnen todos los cristianos; desde allí nos dirigimos a la santa misa que se celebra en honor al patrón de Quéntar, San Sebastián. A continuación se realiza la procesión. Durante el trayecto los moros van acechando con los arcabuces por ciertos puntos del pueblo. Llegan a la era, el titular de la bandera se dirige al pincho, se arrodilla y le solicita para revolotearla al grito: “¿da usted su permiso?” Después sigue la procesión mientras los moros siguen acechando más intensamente que antes. Llega el momento del encierro y los moros intentan impedir que el santo patrón entre en la iglesia, pero no lo consiguen. San Sebastián es entronizado en el altar mayor de una magnífica iglesia, que cuenta con un impresionante artesonado mudéjar.

Por la tarde se reúnen todos en la plaza la iglesia. Sale primero el bando cristiano y después, el bando moro, dirigiéndose al castillo, donde empieza la Función de los Moros, lo que equivale a nuestra Embajada Mora. Es impactante cómo actúan, cómo viven la función; por un momento parece que nos trasladamos al siglo XVI. Después de terminar la representación y una vez ganada la plaza por la tropa mora con la captura del General y del Rey cristianos, se dirigen en un pasacalles a casa del Rey Moro a dejar las insignias conquistadas.

Después de la tregua que se hace al anochecer, en los primeros rayos del alba, el cabo anuncia el segundo día de fiestas. Los moros salen de casa del Rey Moro con los tiradores y la banda de música

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

294

Mar

c M

artí

AP

UN

TS

SO

BR

E L

A N

OS

TR

A F

ES

TA

en pasacalles. Suben al cerrillo de los Almireces para bailar desde su cumbre la bandera; todo un honor para quien tiene la oportunidad de hacerlo, lo que pude también hacer como representante de los Moros y Cristianos de Ontinyent. Al finalizar el acto y pasar por el río nos bautizaron a los nuevos festeros, entre los que me encontraba. Consiste en pasar por el riachuelo descalzo y de arriba echan unas piedras para que el agua salpique. A continuación, tiene lugar la segunda representación que tiene una tregua hasta media tarde. Mientras se hace esa tregua se dicen en la era unos chascarrillos que son muy graciosos, sobre todo porque son críticas de todo lo que ha pasado durante el año.

Desde la galería del castillo me nombraron para imponerme la insignia de plata de la hermandad y me entregaron otras para el presidente y el secretario de la Sociedad de Festeros, el director del museo festero, el secretario general del congreso y un colaborador. En representación de la fiesta de Moros y Cristianos de Ontinyent dirigí unas palabras a la gente que se agolpaba en aquella plaza ante el castillo.

Una vez finalizado aquel acto nos trasladamos a la iglesia del pueblo, donde los cristianos acuden para participar en la eucaristía; tras llegar a un acuerdo con los moros, los cristianos entran en la iglesia y los moros se quedan fuera con mesas preparadas con jamón, queso, cerveza y así pasan unos alegres momentos hasta que los cristianos terminan la eucaristía. Mientras se oficiaba la misa, me cogieron entre todos los moros y me tiraron a la fuente de la plaza. Fue mi segundo bautizo festero.

La tercera parte de la función trata sobre la conversión de los moros al cristianismo. Si la primera y la segunda función fueron increíbles, la tercera fue especialmente impresionante. Se vive unos de los mejores momentos, ver cómo los moros se rendían a los pies de los cristianos. La fiesta continuó con otras actividades lúdicas y culturales, plena de una vivencia difícil de olvidar por el afecto y hospitalidad que transmitieron en todo momento. Un afecto que no finalizó en esos días. En el mes de abril de 2011, una representación de la Sociedad de Festeros formada por dieciséis personas, se trasladó hasta aquella pintoresca población invitados por la Hermandad de Moros y Cristianos de Quéntar. La comitiva estaba encabezada por el presidente Rafael Ferrero, el director del Museu Fester, Sergio Cambra, el jefe de prensa, Rafael Torró, el vocal de deportes, lotería e infraestructura José Belda, los voluntarios del congreso Juan Antonio Alcaraz, Inés Insa, Ana Alcaraz, y yo mismo, como vocal de la UNDEF y de relaciones exteriores.

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11295

Mar

c M

artí

AP

UN

TS

SO

BR

E L

A N

OS

TR

A F

ES

TA

El 29 de abril salimos la mayoría de los miembros de la delegación hacia Quéntar; cuando llegamos, ya de noche, el presidente de la Hermandad y dos compañeros más nos recibieron con gran alegría y satisfacción, el resto de festeros nos esperaban en la sede de la Hermandad preparando la cena. Cuando llegamos a la Hermandad la gente nos recibió con mucha emoción, especialmente aquellos que habían facilitado sus casas para que nos instaláramos en ellas; y así empezaba una convivencia que duraría cuatro días.

Al día siguiente, empezaba la jornada con el desayuno, para ello utilizamos los dos bares que hay en la población. Después fuimos a recibir al presidente de fiestas de Moros y Cristianos de Ontinyent, ya que él y el director del Museo Festero, llegaron el sábado por la mañana, dada la programación festera que ese fin de semana había en Ontinyent, pues el Presidente iba a exponer una conferencia sobre la importancia de las fiestas de Moros y Cristianos en las culturas y tradiciones antiguas, en un acto organizado por la comparsa Kábilas y que contaba con la presencia de la Secretaría General de la UNESCO en España.

Una vez instalados todos, salimos hacia Granada. Era la primera de las actividades programada por nuestros amigos de Quéntar. Llegamos a la Alhambra con el día amenazando lluvia; allí nos esperaba un guía, amigo de nuestros amigos granadinos, para acompañarnos y mostrarnos toda aquella impresionante ciudadela andalusí. ¡Fue magnífica! Una visita que jamás olvidaremos. A mediodía regresamos a Quéntar, ya que la comida la tenían prevista en un local de un señor llamado el Chirlo , donde la Hermandad suele hacer sus cenas y comidas festeras. La mañana había sido intensa y la tarde apuntaba más, así que después de comer descansamos un rato.

Por la tarde-noche se habían programado los actos protocolarios. El alcalde y algunos miembros de la corporación nos recibían en el ayuntamiento, en el salón de plenos, donde nuestro presidente, Rafael Ferrero Terol firmaba en el libro de visitas, dejando constancia de nuestra estancia en esta población granadina. De allí pasamos a la sede de la Hermandad de Moros y Cristianos de Quéntar, donde Pepe Heredia, presidente de la Hermandad, daba la bienvenida a la delegación festera de Ontinyent. Después de los parlamentos y del intercambio de recuerdos conmemorativos, todos nos fuimos a cenar al local del Sr. Chirlo. La cena, que compartimos con nuestros amigos festeros de Quéntar, había sido preparada por el equipo de cocineros de la propia Hermandad, con platos típicos de los días de fiesta; la caldereta de choto estaba deliciosa. La fiesta duró hasta altas horas de la noche, con karaoke y con marchas moras

Al día siguiente, domingo 1 de mayo, nos fuimos a visitar el Albaicín, un barrio antiguo de la ciudad de Granada, con estrechas callejuelas y con unas vistas increíbles del conjunto monumental de la Alhambra y de toda la ciudad. Por la parte alta del Albaicín pasamos a las calles del Sacromonte, otro barrio antiguo, donde las casas son cuevas, donde abundan los tablaos flamencos y los bares para los visitantes. La comida la habían programado en el restaurante de Nicolás, donde íbamos

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

296

Mar

c M

artí

AP

UN

TS

SO

BR

E L

A N

OS

TR

A F

ES

TA

a comer platos típicos del Sacromonte. Las mesas estaban en la calle, bajo sombrillas. La mañana amenazaba lluvia; a los pocos minutos de empezar a comer, nos cayó un agua tremenda, y nos facilitaron más sombrillas para intentar protegernos de la lluvia, pero nos mojábamos más que sin ellas. Al final los responsables del restaurante, decidieron pasarnos a una cueva que tenían para las fiestas flamencas. Imaginaos a Rafa Torró, el jefe de prensa de la Sociedad, tocando la guitarra en aquel entorno calé. La verdad es que fue una mañana completa. Por la tarde, dimos una vuelta por Granada y, después de tomar té en un local de Calderería Alta, regresamos a Quéntar.

Por la noche, habían preparado la cena en el mismo local de siempre, situado en el campo a unos dos o tres kilómetros de la población. Para la fiesta, habían traído a un guitarrista que animaba la noche tocando y cantando todo tipo de canciones flamencas. La anécdota fue que había un niño, que con su trompeta, nos obsequió con canciones de fiestas como, por ejemplo, las típicas de los Alardos. La fiesta también se alargó hasta bien entrada la noche.

El último día de nuestra estancia lo dedicaron a mostrarnos la población de Quéntar. Después del desayuno, recorrimos las callejuelas y los lugares de la fiesta, la plaza de la Era -con su castillo de fiestas-, la iglesia de San Sebastián, etc. El pueblo está lleno de parajes naturales impresionantes. Fuimos a visitar el magnífico pantano de Quéntar, situado a unos pocos kilómetros de la población, que recoge las aguas de tres ríos de Sierra Nevada.

Antes de comer, participamos en celebración de “las cruces de mayo” de Quéntar, una fiesta muy arraigada en Granada. Como viene siendo habitual se realizó en el patio interior del edificio del ayuntamiento. El acto consiste en la instalación de una cruz de grandes dimensiones adornada con flores, delante de la cual los vecinos celebran la fiesta cantando sevillanas y las niñas bailan vestidas con el típico traje de “faralaes”. Ya con los coches cargados con los equipajes, subimos a comer al local habitual. Y llegó el momento de la despedida. Tanto un presidente como el otro dijeron unas emotivas y cariñosas palabras, todos nos emocionamos y nos despedimos.

Quedó en nosotros una sensación que jamás olvidaremos. Nos alegra y nos llena de emoción haber conocido una población y una gente tan maravillosa. Estamos muy agradecidos y en nombre de la Sociedad de Festeros del Santísimo Cristo de la Agonía y, en especial, de su presidente Rafael Ferrero Terol: ¡Quéntar, gracias por todo, gracias de verdad!

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11297

Mar

c M

artí

AP

UN

TS

SO

BR

E L

A N

OS

TR

A F

ES

TA


LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

298

Gas

par

Co

nej

ero

AP

UN

TS

SO

BR

E L

A N

OS

TR

A F

ES

TA

Era dijous de festes de 2010 per la vesprada, la plaça Major plena de gent presenciant l’Entrada de bandes de música; als peus del castell, junt a la font de la Bola, hi havia un grup de gent, que semblava ser forastera, contemplant l’espectacle. Per la seua expressió, se’ls notava que els agra-dava el que estaven presenciant. La proximitat i el interès que mostraven, va fer que es creuaren unes frases entre nosaltres, que es van convertir en una amena conversa.- D’on són vostès? –vaig preguntar.- Som de Lleida, i hem vingut a posta a veure les festes. Allí també fem festes de Moros i Cristians.

Era evident que estaven interessats en l’acte, i feien moltes preguntes, que nosaltres intentàvem contestar el millor que sabíem: que si desfilaven les 24 bandes de música oficials de les compar-ses més les de la ciutat, que si al mateix temps era un concurs d’interpretació i uniformitat; que al final tots els músics interpretaven la marxa mora “Chimo”, que era com si diguérem l’himne de les festes de Moros i Cristians d’Ontinyent.

Es van quedar sorpresos de veure tants músics junts i amb ganes d’escoltar la interpretació de la marxa mora “Chimo”, mentre intentaven buscar un bon angle visual del Regall on anaven situant-se els músics. Instants desprès la plaça vibrava al ritme de la música, mentre el públic seguia el cadenciós ritme de la marxa mora, a la qual els lleidatans també es van sumar, com també es van sumar als aplaudiments al finalitzar la interpretació; de sobte vaig veure que entre ells, una xica d’uns diuit anys plorava emocionada mentre murmurava:

- A mon pare li haguera agradat molt estar hui ací en la plaça veient aquest acte tan bonic.- Es que son pare va ser un dels impulsors de la festes de Moros i Cristians en Lleida, i fa uns mesos que va morir- va dir un company.

Les festesi el turismeGaspar Conejero Martínez

FOTO

: Rub

én M

onta

va -

FOTO

VID

EO 9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11299

Gas

par

Co

nej

ero

AP

UN

TS

SO

BR

E L

A N

OS

TR

A F

ES

TA

- Per cert, que va ser en l’any 1996, i vam comptar amb l’ajuda de festers d’ací d’Ontinyent, al cap davant dels quals estava Vicent Micó que aleshores era president de la Societat de Festes de Moros i Cristians- va puntualitzar un altre. L’acte havia finalitzat i la gent començava a sortir de la plaça.- Sabran que a les onze de la nit fan “els alardos”- els vaig dir.- No sabem si podrem venir, per què estem allotjats en Aielo, en l’hotel Gasaqui.- Bé, molt de gust i desitge que els agraden les festes. - Gràcies i que vostès les disfruten, adéu.

Així va finalitzar la nostra conversa, i cadascú va seguir el seu camí. Tinc que dir que en dies posteriors, en vaig creuar vàries vegades més amb el grup de lleidatans en diversos llocs i actes. Però, això d’estar allotjats en Aielo en va fer pensar, i més encara quant en vaig assabentar que anaven i venien d’Aielo en autobús.

Amb anterioritat a aquest fet, havia aparegut en la premsa local i en grans titulars, que totes les places hostaleres d’Ontinyent estaven ocupades per a els dies de festes. Dit així, sonava molt be: “plena ocupació hostalera”. Quina sort! Plena ocupació! I això, quin volum de persones sig-nificava? Mil, dos mil, tres mil? I com que no tenia ni idea de quanta gent es podia allotjar en Ontinyent, vaig procurar assabentar-me per tenir un càlcul aproximat. Tenim l’Hotel Kazar, l’Hos-tal Monterrey, i la casa rural de la Vila. Que jo sàpiga, no hi ha cap establiment més, o si el hi ha, deu ser de poca importància.

La veritat, el coneixement d’aquestes dades en va fer caure la moral als peus. Ontinyent, una ciu-tat de prop de 38.000 habitants i capital de comarca, i resulta que possiblement no arribava als seixanta llits en els diversos establiments públics. Evidentment, no som una potència turística, però resulta trist comprovar com la gent que ve a Ontinyent en festes, o a qualsevol convenció, ha de desplaçar-se fins Aielo, Bocairent, Albaida, l’Olleria i fins i tot a Muro a allotjar-se, perquè ací... no tenim infrastructures.

No sé si dir que en instal·lacions hostaleres estem pitjor que fa cinquanta anys enrere, quan la nostra ciutat tot just tenia 16.000 habitants; i només arribar a la Pl. la Concepció podies veure la Pensión Sol, i entrant pel carrer Major, al costat del Patronato de la J. O. Pensión Amelia; un poc més a dins, Pensión Cambretes i l’Hotel Comerció; i en arribar a la Pl. de l’Ajuntament, en el Regall, l’Hostal de Grau; a banda d’açò, podia haver alguna casa més que llogava habitacions. Poc de temps desprès es va posar en funcionament el Hotel POU-CLAR, actualment tancat. Uns establiments freqüentats majoritàriament per muntadors de maquinària tèxtil, represen-tants de fibres diverses i gent similar, i que segons es comentava en les empreses, no els agra-dava quedar-se a fer nit ací a Ontinyent, per què era un poble avorrit, on desprès de treballar, no més podien anar a dormir, a no ser que anaren amb algun encarregat a fer-se una cervesa o fer una partida a Festers, al Circul o al cine.

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

300

Gas

par

Co

nej

ero

AP

UN

TS

SO

BR

E L

A N

OS

TR

A F

ES

TA

Que Ontinyent era un poble avorrit, no feia falta que ho digueren els forasters, ja que els joves d’ací més que saber-ho... o patíem. No debades, els diumenges de vesprada, abans que la ciu-tadania es motoritzara, eren multitud de joves els que agafaven el ferrobús de les quatre de la vesprada, amb destinació a qualsevol poble de la comarca, molt més menut, però que hi havia ball tots els diumenges, cosa que ací no. Xavals joves que tornaven en l’últim tren que arribava a Ontinyent a les deu de la nit. Una situació que va millorar un poc, en la segona meitat dels anys seixanta del segle passat, quan el Sr. Luis Espina, va obrir El Cisne, un fet que va marcar l’inici d’una suau obertura. La realitat ens diu que cinquanta anys després, quan la nostra ciutat ha més que duplicat la població, segueix sent deficitària en serveis com hostatjaria i oci. I alguna cosa tindrem que fer per trencar aquesta dinàmica.

Per això resulta comprensible, que siguen el turisme la primera indústria i un dels principals mo-tors econòmics del país, en les fires de turisme en què participa la nostra ciutat, un dels principals reclams utilitzat siga el de les festes de Moros i Cristians. I que a nivell de Societat de Festers, s’organitzen congressos de Moros i Cristians i d’Ambaixadors, o que es busquen reconeixements per a les nostres festes com el de “Festes de interès nacional” que li va ser concedit l’any passat. Iniciatives que cal acceptar i fins i tot aplaudir, com una forma més de donar a conèixer la nostra ciutat de cara a l’exterior.

El que passa es que, tinc la sensació, que de fa uns anys cap ací, estem assistint a una promoció pot ser exagerada, de tots els esdeveniments festius que es realitzen al llarg i ample del territori nacional, i fins i tot, a la creació d’altres nous –que de cultural en tenen ben poc- i que conveni-entment publicitats adquireixen fama internacional. Per això, quan sent parlar de promoció de les festes i de turisme, sense voler em fa que pensar. Algú pot creure que a les Falles o els San Fermins haja que fer-los més promoció?

He posat estos dos exemples, perquè personalment o per referències molt pròximes o inclòs per TV, crec que tots les coneixem. I el denominador comú de totes elles és la massificació. Una aglo-meració de gent que a la fi es torna contra la mateixa festa: llargues cues per poder visitar una falla, impossibilitat de poder trobar un lloc on poder menjar amb tranquil·litat, soroll exagerat, manca de llocs on poder fer les necessitats bàsiques, i molta brutícia. I sincerament, eixa no és una situació que m’agrada per a les festes del poble.

En el que respecta a Ontinyent, l’augment de visitants, milloraria els actes? Influiria en les con-dicions econòmiques dels festers? Milloraria les condicions del públic en general? No és difícil contestar que ni al fester ni al no fester li reportaria cap benefici; més be al contrari.

Com a mostra del que dic, vaig a descriure les peripècies que passa la gran quantitat de públic de a peu, amant de les festes, que tots els anys compra cadires per a veure l’Entrà. Primer ha d’assabentar-se dels dies que es posaran a la venda les entrades. Després ha de fer llargues cues per agafar número... per a comprar l’entrada (alguns van a agafar torn dotze hores abans d’obrir). Posteriorment ha de tornar el dia assignat al seu número.

I per últim, si té sort que li toque el primer dia de venda, quan li correspon el torn, es pot trobar amb la desagradable sorpresa que un gran percentatge de les entrades ja estan reservades (evi-dentment les més ben situades), i ha de comprar... el que pot. Entre mig, haurà perdut algunes hores fent “cola”, haurà discutit un parell de vegades amb algun “listo” que sempre intenta colar-se, i s’haurà cabrejat per l’abús en la reserva anticipada d’entrades o en l’organització.

Per això crec que, les festes poden ser un primer pas per atraure l’atenció del foraster, però mai poden ser la panacea de la oferta turística ni caure en l’error de convertir-les en un producte exclu-sivament turístic. Una oferta que cal completar apostant per la cultura, la naturalesa i també la re-creativa. I també, fent d’Ontinyent una ciutat de serveis: sanitaris, universitaris, administratius, etc.

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11301

Gas

par

Co

nej

ero

AP

UN

TS

SO

BR

E L

A N

OS

TR

A F

ES

TA

Per què si resulta que no més tenim per a vendre “la festa” -que no més són quatre dies en sentit literal-, i damunt quan ve gent a visitar-nos, no te lloc on dormir, anem bé.

I tornant a la promoció turística, tan important com oferir bons productes, està la necessitat de situar Ontinyent en el mapa: m’explique.

Afortunadament, tenim la sort que la primera cadena de TV espanyola, ha agafat Ontinyent com a ciutat de referència pels seus informatius meteorològics diaris, un fet que, a pesar de “passejar” el nom de la nostra ciutat per tota Espanya i situar-la en el mapa, no ha merescut cap reconeixe-ment de cap estament local.

Quantes ciutats hagueren pagat per a sortir tots els dies en els telediaris de la primera de TV espanyola, i ací ens ha caigut del cul. O és el meninfot tan nostre? Però no acaba allí la cosa. Si la costa de Madrid és la valenciana, les platges d’Ontinyent són les de Gandía, Oliva o Dénia, etc. i quant u parla de promocionar turísticament la nostra ciutat, cal pensar que serà d’eixes zones d’on pot vindre la principal font de turistes. Doncs bé.

Si un foraster ve a Ontinyent des de Oliva o Gandia, té totes les paperetes per a no arribar mai. No hi ha cap rètol que pose l’indicatiu d’Ontinyent; tots indiquen Albaida-L’Olleria un grapat de vegades. Soles quan ja ens hem allunyat a trenta quilòmetres de Gandia, i el turista que ve a Ontinyent ja s’ha perdut cap a un altre lloc, apareix el nom de la nostra ciutat; com si tot aquell que ve de més de cent quilòmetres coneguera la nostra comarca.

Les indicacions a Albaida, pot ser tingueren raó de ser quan la carretera 340 era la principal ar-tèria que passava per dins d’eixa ciutat, però ara que està l’autovia, que passa igual de prop de L’Olleria que d’Ontinyent o d’Albaida, no te cap raó de ser més que confondre a la gent, ja que Ontinyent és la capital de comarca, i com a tal, és el primer nom que deuria aparèixer en totes les indicacions per damunt de Albaida-L’Olleria:

ONTINYENT Albaida-L’Olleria

Però no estan millor les indicacions quant u ve d’Alacant per Alcoi pel nou traçat, ni d’altres llocs. I pregunte: No hi ha ningú que puga fer alguna cosa, per posar el nom d’Ontinyent on correspon?

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

302

Jes

ús

Bo

rder

aA

PU

NT

S S

OB

RE

LA

NO

ST

RA

FE

STA

No hi ha dubte que les Festes de Moros y Cristians de 1961 es van celebrar baix el ressò dels actes extraordinaris del Centenari de les nostres Festes que s’havien celebrat a 1960. Es van introduir uns actes i també unes reformes que marcaran un abans i un després en la forma de fer les nostres Festes patronals al Crist de l’Agonia. Així, baix la presidència de Antonio Cambra, eixe any 1961, el recorregut de l’Entrà canvià d’itinerari i té el seu començament en la confluència del Dos de Maig i Martínez Valls, fins la plaça de l’Ajuntament, dita en aquells anys del “Generalísimo” –recorregut que estaria vigent fins el 1982–. En 1961 la comparsa de Moros Berberiscos, integrada per una quarantena de festers, té com a lloc social casa Camarena, al carrer Morereta, on ara està la seu de la comparsa Mossàrabs. Aquell any els Berberiscos ostentaven la capitania i va desenvolupar el càrrec de capità Miguel Alonso Muñoz. El Primer Tro va ser José Morán Navarro, “Boira”. La figura de la Reina de Festes, instaurada l’any anterior, va recaure en eixes Festes en la senyoreta María de la Concepción Coll Esteve i va ser el seu mantenidor José Tortosa Galbis.

Entre eixos quaranta Berberiscos i a més, tenint l’honor de ser un dels membres fundadors de la Comparsa, trobem a Rafael Ferrero Morell “Garrigues” i també al seu germà Paco el del “Bar España”. Des de ben jove Rafael treballa en la fabrica de barrets de Salvador Hueso que existeix al carrer Dos de Maig. Al mateix temps ingressa en la banda de música La Lira del Clariano, com instrumentista de trompa, passant posteriorment, a formar part de La Unió Artística Musical on va compartir faris-tol (atril), amb el seu fill José Mª Ferrero Pastor “El Mestre”.

Com a conseqüència que son pare, Rafael, treballava en la fàbrica de paper de La Clariana i van inaugurar una sucursal a Burriana, va haver de traslladar-se fins a la ciutat castellonenca. Rafael Ferrero, “Garrigues”, en un dels viatges que va fer a Burriana per a visitar als seus pares, va conèixer una família que tenia una fabrica de llimonades i d’ací li va vindre la idea de fundar una fabrica a Ontinyent, ja que fins ara les portaven des d’Alcoi.

50 anys de la marxa mora“El Berberisch -Garrigues-”

Jesús Bordera i RevertCRONISTA DE LA COMPARSA DE MOROS BERBERISCOS

Rafael Ferrero i el seu fill José Mª Ferrero amb la Unió Artística Musical d’Ontinyent i el Mestre Corell

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11303

Jes

ús

Bo

rder

aA

PU

NT

S S

OB

RE

LA

NO

ST

RA

FE

STA

Així, en 1920, Rafael obri el seu propi negoci de llimonades anomenat “La Primitiva” que després passaria conèixer-se baix la nominació de “La Señera” on també fabricaria aquell popular “Sifó”; d’ací que se li coneguera també com “Sifonero”. Per tal d’ajudar-li al negoci, son tio Salvador li va regalar la mula per a fer el repartiment de les llimonades i son pare el va ajudar en la compra del carro que li va fabricar Pepe Conejero “Bacora”.

Poc després, Rafael comença a fabricar el popular cafè-licor “Garrigues”, un “apodo” com el que, en aquells anys, quasi tots tenien. Era un costum assignar a tots un malnom segons les aficions, faenes o defectes que cadascú tenia. Així, per exemple, a la mateixa comparsa Berberiscos hi havia un Zamora, Ocaso, Manchono, Monàrquic, Sastre, Planchaor… etc.

Garrigues amb la seua esquadra: De cap d’esquadra, Enrique “El Ñoño” el seu amic inseparable. Antonio Serna, Rafael Ferrero -fill-, Enrique “El Ferrer”, “El Planchaor”, Rafael “Felete”...

“Garrigues” sempre envoltat d’amics festers Fitxa de cotització de la Comparsa Berberiscos de 1964.“Garriques” és el núm. 1

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

304

Jes

ús

Bo

rder

aA

PU

NT

S S

OB

RE

LA

NO

ST

RA

FE

STA

A Rafael se’l coneix per Garrigues per les seues inclinacions republicanes i per l’existència, aquells anys, d’un conegut mandatari republicà anomenat Garrigues. Rafael Ferrero, era tota una institució als Berberiscos. Als anys 60 en la comparsa eren tots una familia. No hi havia ni penyes ni esquadres i ell, amb el seu caràcter, s’encarregava, durant el dinar de l’Entrà, d’organitzar l’ordre de desfile.

En 1961, José Mª Ferrero Pastor, el “Mestre Ferrero”, és ja un famós i prolífic compositor de música festera i va compondre la marxa mora dedicada a son pare titulada en un primer moment “Garri-gues” i que després es va presentar al Concurs de Composició de Música Festera Ciutat d’Alcoi, on va obtindre el Primer Premi amb el nom de “El Berberisch”. Serà la primera vegada que un compositor d’Ontinyent rep aquest guardó en el certament alcoià que se celebra des del 1949.

Una composició, “El Berberisch”, elegant, compassada i sòbria que es relaciona perfectament amb el caràcter dels Berberiscos; I que ha sigut gravada en nombroses ocasions i també ha estat motiu d’estudis d’investigació musical.

En 1957 “Garrigues” va ser Primer Tro de la comparsa Berberiscos a la qual va pertànyer sempre. En 1969, va ser nombrat President d’Honor dels Moros Berberiscos i al 1970 amb motiu del 50 aniver-sari de la comparsa, Primer Tro d’Honor de la Societat de Festers.

Es compleixen enguany 50 anys d’aquell fet històric on, una vegada més, la Festa i la música s’uni-ren per aportar a la nostra ciutat un reconeixement molt important, davall el prisma d’un home emprenedor i compromès amb el seu poble i les seues tradicions.

Acta de l’Ajuntament d’Alcoi, on es fa efectiu el Premi del Concurs de Música Festera

Rafael Ferrero amb un dels seus néts

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11305

Jes

ús

Bo

rder

aA

PU

NT

S S

OB

RE

LA

NO

ST

RA

FE

STA

FOTO

: Rub

én M

onta

va -

FOTO

-VID

EO 9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

306

Men

uts

en

la f

esta

AP

UN

TS

SO

BR

E L

A N

OS

TR

A F

ES

TA

Els menutsen la festa de 2010

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11307

Men

uts

en

la f

esta

AP

UN

TS

SO

BR

E L

A N

OS

TR

A F

ES

TA

Dissabte 4 de setembre de 2010. Gran Dansada de la Pujada de Crist. Continuaven els actes del 150 Aniversari amb un gran ball popular, recuperant aquella tradició que formava part de la festa morocristiana i que, malgrat haver desaparegut a finals dels anys 40 del segle passat, encara està en el record dels més majors.

FOTO: Fototeca Museu Fester

VULL SER MORORECORDS DEL PASSAT. ONTINYENT ALS ANYS 1964-1966 (II)

EL REFUGI DEL REGALL LA VARA DE ALCALDE: UN CONFLICTO DE FIESTAS DE INICIOS DEL S.XX

LA MANO NEGRA I ALTRES BANDES, LA COMPARSA BISCAÏNA, DANIEL GIL... FA CENT ANYS: ONTINYENT I LES FESTES DE 1911

LOS ORÍGENES DE LA FIESTA DE MOROS Y CRISTIANOSSAN JUAN DE RIBERA Y ONTINYENT. LA EPIDEMIA DE 1600

“CABALLERO PARÉCESME Y VALIENTE. LO MISMO ME PARECES Y ARROGANTE”

HISTÒRIA I LITERATURA

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

310

Jo

sé M

aría

Roy

oH

IST

ÒR

IA I

LIT

ER

AT

UR

A

No es que me atraiga más la chilaba y el alfanje que la loriga y la espada cruzada en mi condición de espectador festero, sino, en mi condición de hombre de calle, “ser moret”, según se señala en valenciano al no bautizado todavía, porque parece que así la vida me resultaría más cómoda que siendo creyente como lo soy. En lo que estoy diciendo, repito la tentación que en ocasiones tienen el paciente Job (21, 7-3) y el Salmista (ps. 73), según la Biblia, al contemplar con qué anchura viven los que no creen en Dios, y cómo medran, gozan y logran placeres sirviéndose de sus fuerzas sin supeditarlas a mandatos superiores a lo humano ni a las leyes ordinarias que logran manipular a su servicio; inclusive, la moral con que se miden es cosa de su casa. Como este tipo de personas encajan bien en la sociedad que valora el triunfo, son admirados, aunque por lo bajo los tachen de ladrones, libertinos y embusteros. Parece que lo pasan bien, y, “pasarlo bien”, sin recato, es otro de los valores que prevalecen en la sociedad que fustiga al débil, se encanta con el fuerte y el ganador, e incita a que sus individuos sean más democráticos en el terreno de los deseos y las costumbres, ayudándoles a mitigar la mala conciencia. El halago es grande, y los ideales se pueden forjar hasta el desboque, porque es muy difícil limitar las intenciones en torno al placer, el éxito, la riqueza, la comodidad. La libertad de intención no tiene códigos, y, cuando guerrea, se convierte en tentación o tentativa muy difícil de vencer. A Job y al Salmista les contiene la paciencia y el ver que la lámpara de los sin código también se les apaga, la desgracia los alcanza y aun les llega un final nada feliz, porque son desposeídos de aquello terreno en que solamente habían puesto sus esperanzas, tragándolos a ellos y tragándoseles sus ilusiones la misma tierra. Este susto que ofrece la realidad y para en seco las quejas de los citados, algo detiene las trapacerías con las que yo querría falsificar las medidas incómodas de la vida, pero no borran así como así mi

Vull ser moroJosé María Royo Mendaza

FOTO

: Val

en B

atal

ler

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11311

Jo

sé M

aría

Roy

oH

IST

ÒR

IA I

LIT

ER

AT

UR

A

desazón por ser “moro”, pues sigue apeteciéndome, es decir, la tentación sigue atractiva, si no, no lo sería. A los personajes del Antiguo Testamento los socorre, además de la vista de las desgracias ajenas, la tutela de Dios que de muchas maneras se les acerca y reconviene. Yo, del Testamento Nuevo, me hago servir, por ejemplo, entre lo natural y lo que creo, de estas palabras de la primera carta de san Pedro: “Si uno ama la vida y quiere ver días felices, refrene su lengua del mal y sus labios de la falsedad; obre bien, busque la paz y corra tras ella, pues los ojos del Señor se fijan en los justos y sus oídos atienden a sus ruegos. El Señor hace frente a los que practican el mal”. Entre esta advertencia y consejo, y la paciente mirada sobre la vida de “els bons vivants” que, pronto o al final muestran sus derrotas, me propongo volver a la fidelidad del bautizado.

Las Fiestas de Moros y Cristianos son de algún modo, en el fondo de muchos de sus actores, una proyección del tira y afloja que arriba he descrito; por encima de las apariencias con sustrato más o menos histórico, se agazapa un querer ser, un tiento de ser otro más libre del que ordinariamente se es, e incluso en las escaramuzas rituales se desfoga a trabucazos rotundos contra el aire, el aire contenido en el ánima de los pulmones. Hay un intercambio de la historia de cada uno por aquella que sólo en juego y sueño es posible y que inclusive pinta la piel y desafuera la carne, pero no cambia el tuétano del esqueleto disfrazado; por eso las palabras que el corazón festivo aplica en la embajada bélica al solar querido, “unos son moros, otros son cristianos, pero en quererte, ¡oh patria!, todos son iguales”, nacen en realidad de las profundidades del alma de todos los bandos que, al bajar al “Morenet” de su ermita, le rinden pleitesía emocionada y unánime en la verdad que cada uno personaliza y yo también asumo: “Vull ser moro, però sóc cristià!”

FOTO

S: R

ubén

Mon

tava

- FO

TO-V

IDEO

9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

312

Alf

red

Ber

nab

euH

IST

ÒR

IA I

LIT

ER

AT

UR

A

En el programa de 2009 vàrem continuar una sèrie d’articles que tenien un objectiu comú: narrar i explicar com vivien els ontinyentins a principis de la dècada dels seixanta. En aquesta ocasió ens ocuparem de seguir el fil de la història i estudiarem el període 1964-1966. Les fonts documentals consultades per a la confecció del present article provenen del riquíssim arxiu municipal, en concret, de les sèries de cabildos, dels acords de la comissió permanent i dels expedients de secretaria.

En aquells anys els ontinyentins conegueren a través dels mitjans de comunicació els canvis que succeïen a nivell internacional. Entre ells, la lluita per la igualtat racial a Estats Units, que conduiria al dret de vot per a la minoria afroamericana; l’inici de la guerra del Vietnam, que en pocs mesos mobililitzaria a quasi mig milió de soldats americans; la descolonització dels països africans; la irrupció en el món musical del fenomen dels Beatles que acapararà bona part dels èxits d’aquells anys. A nivell nacional, els efectes del Concili Vaticà es deixen sentir en la feligresia, les misses deixaran de celebrar-se en llatí i es realitzen en la llengua pròpia de cada país. És evident que aquest no va ser el nostre cas, la situació política i fins tot la mateixa jerarquia eclesiàstica ho impediren.

El règim continuava controlant els mitjans de comunicació, malgrat la publicació en abril de 1965 de la nova llei promoguda pel ministre Manuel Fraga que permetia una molt relativa llibertat de premsa. La censura va impedir que els espanyols conegueren el vertader abast de l’accident produït en la població murciana de Palomares quan al gener de 1966 dos avions nord-americans

Records del passat.Ontinyent als anys 1964-1966 (II)

Alfred Bernabeu SanchisCRONISTA DE LA CIUTAT D’ONTINYENT

Moros i Cristians 1964. La comitiva d’autoritats integrada pel tinent d’alcalde Miguel Jordá Bonastre i el president de la Societat, Francisco Martínez Abellán, acompanyen la reina de festes, Maruja Tortosa Belda, a la Missa Major

FOTO

: Raf

ael B

erna

beu

Gal

bis

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11313

Alf

red

Ber

nab

euH

IST

ÒR

IA I

LIT

ER

AT

UR

A

col·lidiren i es desprengueren quatre bombes atòmiques amb el subsegüent perill de radiació. A nivell esportiu, la selecció espanyola guanyà el campionat d’Europa de futbol en derrotar a la Unió Soviètica per 2 a 1 -el famós gol de Marcelino-. De fet, hauran de transcórrer 44 anys perquè aquest èxit es repetira al juny de 2008. A nivell local, cal destacar que en la temporada 1963/1964 l’Ontinyent CF milità en la Segona Divisió Nacional.

Dos noms són punts de referència en el present article. D’una banda, Anselmo Serna Simó, alcalde de la ciutat en el període comprés entre gener de 1958 i febrer de 1967; d’altra banda, Francisco Martínez Abellán que fou president de la Societat de Festers en els anys 1964-1967.

La corporació municipal d’Ontinyent

D’acord amb el reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les corporacions locals es va constituir, el 2 de febrer de 1964, el nou ajuntament presidit per Anselmo Serna Simó. S’incorporaren al consistori municipal els següent regidors: Manuel Taberner Gandia i Eduardo Bernabeu Galbis pel terç de representació familiar; José Gandia Llin i José Pozo Moreno que provenien del terç de representació sindical i, finalment, Miguel Jordà Bonastre i Enrique Soro Moscardó, designats pel terç de representació d’entitats. Tots ells juraren servir Espanya amb absoluta lleialtat al cap de l’estat, estricta fidelitat als principis bàsics del moviment nacional i lleis fonamentals del regne. En la sessió municipal celebrada el 18 de febrer es nomenaren les ponències i es distribuïren les comissions de la següent manera: Hisenda, Miguel Jordà Bonastre; Festes i enllumenat, Antonio Cambra Ferrero; Trànsit, Rafael Gandia Llach; Ensenyament, Enrique Soro Moscardó; Obres, José Martínez Castelló; Beneficència i CADU, Gonzalo Gironés Mora; Carrers i Jardins, José Pozo Moreno; Esports, Manuel Taberner Gandia; Biblioteca i espectacles, Eduardo Bernabeu Galbis; Aigües potables i incendis, Amadeo Serna Simó; Escorxador, José Gandia Llin.

En l’Entrada de 1964 el públic s’entusiasmà amb els camells que participaren en el seguici de la comparsa de Kàbilas

FOTO

S: R

afae

l Ber

nabe

u G

albi

s

Dia dels Trons. El capità de 1964, el benimerí José Garcia Morales, apareix en la fotografia disparant davant de Festers

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

314

Alf

red

Ber

nab

euH

IST

ÒR

IA I

LIT

ER

AT

UR

A

L’ajuntament celebrava sessió ordinària a mitjans de cada mes. Per contra, l’equip de govern format per l’alcalde i els tinents d’alcalde es reunia cada dimecres. A partir del 12 de febrer de 1964 es va incorporar a la comissió permanent Miguel Jordà, substituït el 15 d’octubre de 1965 per Gonzalo Gironés. El regidor va justificar la renúncia per motius de treball, ja que, a causa dels freqüents viatges, no podia disposar de temps per a realitzar “la labor constante que el Ayuntamiento necesita”. La permanent quedava constituïda de la manera següent: primer tinent, Antonio Cambra Ferrero; segon tinent, Gonzalo Gironés Mora i tercer tinent, Rafael Gandia Llach.

L’equip de regidors no era un grup homogeni, les actes municipals ens mostren mentalitats i actuacions diferents. Podem constatar l’existència d’un corrent innovador i, en certa manera rupturista, integrat bàsicament pels nous regidors Manuel Taberner i Eduardo Bernabeu, uns joves empresaris dotats amb una mentalitat moderna i acostumats a la dinàmica de la iniciativa privada. Les seues intervencions en el ple municipal en els primers mesos de la legislatura es caracteritzen per l’empenta per vèncer la inèrcia burocràtica de l’ajuntament. Es queixaven que es tardava massa a concedir llicències d’obres i els constructors iniciaven les obres sense permís. El plenari acordà incrementar la vigilància per tal d’evitar-ho: totes les setmanes es reunia la Permanent per aprovar o denegar els permisos que estudiava cada dimarts l’arquitecte municipal. Dos mesos més tard, s’incidia en el retard de les pròpies obres municipals per la falta d’informes de l’arquitecte. El secretari assenyalava que no era l’únic responsable perquè també estaven implicats en els retards l’aparellador i el topògraf. Manuel Taberner afirmava “que no solo el Ayuntamiento está mal servido, sino también los particulares, pues ahora hace cinco semanas que no viene...” En agost, el regidor Eduardo Bernabeu insistia en aquesta paràlisi de l’oficina tècnica de l’ajuntament: “es preciso activar en la forma que sea todos los proyectos que están en trámite y formación, pues estamos sufriendo fraudes y prolongadas dilaciones que van en desprestigio del Ayuntamiento”.

“25 Años de Paz española”. Inici de la beatificació dels “màrtirs” ontinyentins

La vinculació de les autoritats municipals amb el règim franquista era més que evident, especialment l’alcalde -persona de confiança del governador civil- que era a la vegada la màxima representació a nivell local del Movimiento. Les actes municipals reflecteixen la dependència política i la transmissió de les consignes governamentals. En 1964, el franquisme commemorà el XXVé aniversari mitjançant una intensa campanya publicitària dels objectius aconseguits pel règim. Una frase, un lema es va repetir en els mitjans de comunicació fins a la sacietat: “25 años de paz”. Aquesta consigna va patir una severa burla per part d’una revista satírica. “La Codorniz” va publicar una portada on es podia veure dibuixada una caricatura d’un estudiós amb la següent inscripció: “25 años de paz y ciencia

Medalla commemorativa dels 25 Anys

Il·lustracions aparegudes en la revista d’humor “La codorniz”

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11315

Alf

red

Ber

nab

euH

IST

ÒR

IA I

LIT

ER

AT

UR

A

española”. La censura no se n’adonà del vertader significat de la frase, que llegida, era “pazciencia” espanyola amb el règim franquista. No cal dir que la revista va ser castigada amb la clausura durant cert temps.

Per contra, les autoritat municipals, amb motiu del XXV aniversari “de Paz española”, seguiren les consignes del règim i pagaren el cost –3.740 pessetes– que importà la compra de les medalles commemoratives que es van concedir a tots els “ex-combatientes de la Cruzada ... y tribute un homenaje a los ex-combatientes, que bien merecido lo tienen...”.

Amb motiu d’aquesta commemoració se succeïren els homenatges dedicats al Generalíssim. Entre ells destacava la campanya promoguda pel col·legi oficial de gestors administratius per enaltir la figura de Franco. El 29 abril de 1964 el consistori s’adheria a la iniciativa per a sol·licitar el premi Nobel de la Paz amb el títol de “Gestor de la Paz”. Es volia recollir 10 milions de signatures donant suport a la proposta “de españoles que, como nosotros, sean conscientes del agradecimiento hacia quien tanto se lo merece, ya que con su sacrificio e inteligencia ha gestionado para todos los españoles, y para el mundo entero, 25 AÑOS DE PAZ”.

En la secció documental de “Secretaria” també trobem la celebració d’altres actes commemoratius. Es conserva un fullet -editat en la impremta Minerva- on s’indica que “dentro del ciclo de Conferencias que patrocina la Dirección General del Ministerio de Información y Turismo con motivo de los 25 AÑOS DE PAZ ESPAÑOLA, el próximo 22, tendrá lugar una CONFERENCIA a cargo de D. José María Haro Salvador, Magistrado decano de la Magistratura de Trabajo de Valencia quien disertará sobre el tema Familia, Movimiento y Sociedad”. L’acte es celebrà en la Societat de Festers.

Els vencedors de la guerra civil enaltiren els seus morts amb inscripcions glorioses en forma de monuments o amb la denominació de carrers dedicats a ells. Ontinyent no fou l’excepció. En sessió plenària el 16 de juliol de 1965, és a dir, en vespres de la festa nacional –el 18 de Juliol– es va acordar per unanimitat retolar el carrer nº 1 de la ronda del barri de Sant Rafael amb el nom de “Protomàrtir Carlos Díaz”. En l’acta s’especificaven tots els mèrits dedicats a la causa nacional, una breu biografia (president d’Acció Catòlica, cap de la Comunió Tradicionalista -els carlins-) i una descripció del calvari que va patir des de la seua detenció pels milicians. Constava el seu empresonament en l’església de Sant Francesc, les tortures que va patir en el cementiri d’Aielo de Malferit on va ser “barbáramente martirizado... y le hicieron cavar su propia fosa, siendo enterrado en ella hasta el cuello”. L’endemà va ser conduït juntament amb d’altres a la carretera d’Agullent; allí “a los requerimientos de que renegase de su fe respondió con encendidas muestras de fervor, siendo fusilado inmmediatamente. Un potente grito de ¡Viva Cristo Rey! Fueron las últimas palabras de este hombre entero, cuya alma goza la Paz del Señor”.

En sessió ordinària de la Comissió Permanent del 4 maig de 1966 es va acordar arreglar el circuit perifònic amb un pressupost aproximat de 15.000 pessetes

En sessió ordinària de la Comissió Permanent celebrada el 6 abril de 1966 es va autoritzar al popular quiosc “Ca Justo” -Gomis nº 6- la col·locació d’una màquina automàtica ex-pedidora de cigarrets, que s’havia d’encas-tar en la paret a fi que no molestara el pas dels vianants. Prèviament, s’havia aprovat la instal·lació d’altra de similars característiques al quiosc “Casa Joaquín” que és la que se’ns mostra en la fotografia

FOTO

S: A

lfred

Ber

nabe

u

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

316

Alf

red

Ber

nab

euH

IST

ÒR

IA I

LIT

ER

AT

UR

A

En aquells anys l’arquebisbe Marcelino Olaechea impulsà la canonització dels sacerdots i feligresos assassinats durant els primers mesos de la guerra civil. En l’acta de 26 d’abril consta la participació de l’ajuntament en l’inici d’aquest procés i la seua presència en el lliurament de l’expedient a Roma. Gandia LLach comentà que va assistir “a la entrega a la Santa Sede del proceso de beatificación de 18 mártires de esta diócesis, entre los que hay cuatro de Onteniente, Caídos por Dios y por España en nuestra Cruzada”. El cardenal Larraona va expressar l’agraïment a la corporació municipal ontinyentina per haver enviat un representant oficial als actes i va mostrar la satisfacció per haver batejat un carrer amb el nom del màrtir Carlos Díaz, però va suggerir que els joves d’Acció Catòlica Rafael Alonso Gutiérrez, Vicent Galbis Gironés i Manuel Torró García tingueren altres carrers dedicats. La corporació “que escuchó con complaciencia la intervención” va acordar que, quan pogueren, complirien els desitjos del cardenal. Cal recordar que aquell procés de beatificació es va concretar trenta-sis anys més tard, mitjançant decret publicat el 18 de desembre de 2000 i foren elevats als altars l’11 de març de 2001.

Els serveis municipals: el parc d’incendis, neteja i fem

L’ajuntament d’Ontinyent va aprovar un pressupost de despeses i ingressos per a 1964 de 8.500.000 Pta, de les quals 4.237.955 es destinaven a pagar el personal. En 1965 aquesta quantitat ascendia a 9.295.105 milions, personal actiu 4.534.528. Finalment, l’any 1966 les despeses i ingressos sumaven 10.300.000 pessetes. Per tal que el lector es faça una idea comparativa, cal indicar que el pressupost de 2011 preveia uns ingressos de 27.447.750 euros i unes despeses de 26.231.440. Doncs bé, amb aquest pressupost, l’ajuntament encara no prestava serveis tan bàsics com la neteja de les vies urbanes.

Al maig de 1964 l’alcalde comentava que la neteja dels carrers era un problema que calia resoldre immediatament: “Onteniente es una población que ofrece un aspecto de suciedad impropio de su categoría”. El regidor Eduardo Bernabeu afirmava que la solució es basava en l’acompliment de les ordenances municipals que obligaven als veïns a netejar la part de la vorera i carrer enfront de la seua façana. L’alcalde responia que les ordenances eren molt antigues i que no responien a la realitat actual. Era partidari de crear una brigada de neteja, però no tenien pressupost per a instaurar-la. A banda, existien focus importants de falta de salubritat. En el mateix pont Vell s’acumulava el fem que segons el regidor Amadeo Serna “casi llega a la barandilla”. L’alcalde informava que allí no hi havia cap abocador autoritzat, però que la gent, aprofitant la falta de vigilància, tirava els residus

Festivitat de l’Ascensió, maig de 1966, un nombrós grup d’il·lusionats xiquets formen davant la capelleta parroquial del carrer de Martínez Valls i s’encaminen a l’església de Sant Josep per a prendre la Primera Comunió

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11317

Alf

red

Ber

nab

euH

IST

ÒR

IA I

LIT

ER

AT

UR

A

malgrat la presència d’un rètol que ho prohibia. És més, els mateixos netejadors municipals del mercat de la plaça llançaven el fem en eixe lloc. El control també s’havia d’aplicar als veïns que feien ús del servei d’arreplegada de fem i que no havien abonat el rebut corresponent.

La ciutat d’Ontinyent no disposava fins l’any 1964 d’un parc contra incendis i la Diputació de València va aportar material per a dotar-lo, en concret, un jeep i un camió cuba. La corporació decidí a l’abril de 1964 la institució d’un cos de bombers que va comptar entre els seus membres amb alguns guàrdies municipals, que, a banda de les seues funcions, també prestarien aquest servei. Treballaven en tres torns de 8 hores; dos hòmens estaven de guàrdia i havien d’acudir amb tota rapidesa al lloc afectat, la resta s’havia d’incorporar “a la mayor urgencia al lugar donde se produzca el siniestro”. Els voluntaris foren gratificats amb una paga extra de 14.000 Pta. anuals. Preocupava molt la falta de seguretat front una possible catàstrofe “en el peñon de la Vila... y el escaso procedimiento actual para poder sofocar cualquier conato de incendio” que es podria iniciar en la fàbrica de mobles de Bautista Barberà o en altres indústries existents com la Farinera. L’alcalde afirmava que era obligació d’aquelles empreses disposar de boques d’aigua de forta pressió. L’ajuntament havia de comprovar-les i instal·lar-ne d’altres en la plaça de l’Església.

Resulta curiós comprovar que fins abril de 1964 tampoc no existira un reglament que regulara “las actividades molestas, insalubres, nocivas y peligrosas” del terme municipal. La matança en la via pública de porcs destinats al consum familiar va ser prohibida al desembre de 1965 i es va ordenar a l’inspector que vigilara l’acompliment de la llei. Els animals es podrien continuar sacrificant en l’interior dels domicilis o en l’escorxador municipal. Al març de 1966 també es va prohibir a les fàbriques situades en l’interior de la població l’ús de les sirenes “para señalar la hora de entrada al trabajo y cambio de turnos que con su sonido estridente causan graves molestias al vecindario”.

Globus de colors, cocos de l’Havana -que se comen sin gana- eren els productes més demandats pels xiquets durant les festes i que es compraven en el populars carros ambulants

Instantània del bar de la Societat de Festers

FOTO

S: R

afae

l Ber

nabe

u G

albi

s

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

318

Alf

red

Ber

nab

euH

IST

ÒR

IA I

LIT

ER

AT

UR

A

L’expansió urbanística

Ontinyent al gener de 1964 comptava amb 20.135 habitants de dret i 20.247 de fet. La ciutat creixia per llevant -barri de Sant Josep- i pel nord-oest, barri de Sant Rafael. Calia imposar noms als nous carrers. La sessió capitular celebrada al desembre de 1965 detalla amb precisió aquelles vies públiques: Mossén Blas (Blai Arbuixec); carrer d’Echegaray; carrer José Gironés Valls, que durant 25 anys va ser regidor de la corporació “y que a lo largo de su vida dedicó, sin regateos, esfuerzos y actividad a la promoción y defensa de los intereses municipales puestos a su cuidado”. Altre es va dedicar al governador Ramón Laporta Girón i el paral·lel al carrer de Fontanars es va nomenar Padre Fullana “ilustre historiador perteneciente a la Orden Franciscana, que dejó escrita una historia de Onteniente, todavía inédita, que recoge todas las vicisitudes experimentada por nuestro pueblo a lo largo de veinte siglos”. I la tranversal a aquest carrer citat, que arranca en el carrer Fontanars, va rebre el nom de Sant Esteban “que tan honda devoción despierta en los corazones ontenienses que todos los años le honran con la tradicional romería a su ermita”. Des de febrer de 1964 fins abril de 1965 se succeïren diverses adjudicacions d’obres d’urbanització i enllumenament de les avingudes de Torrefiel, Diputació, Ramon i Cajal, Dos de Maig, carrers Sant Antoni, Aurora, Santa Faç, Llauradors i Delme. Les obres foren sufragades en la seua major part pels veïns, via contribucions especials.

A mitjans de 1965, se succeïren diverses iniciatives privades destinades a asfaltar alguns carrers del barri de Sant Josep. L’11 juny de 1965 s’autoritzà a Ramón Giráldez i altres que realitzen pel seu compte l’asfaltatge del tram des de Jose Simó Marín “hasta donde actualmente está abierta”. El 23 de juny, els veïns de Pintor Segrelles, Ereta i Salvador Tormo mostraren també el seu desig d’asfaltar els carrers, prèvia presentació del projecte de l’obra. El parc automobilístic creixia exponencialment de tal manera que es va ser necessari, a l’agost de 1965, fer direcció única el tram de Pintor Segrelles entre Dos de Maig i Ereta. També aplicaren aquesta mesura al tram de José Simó Marín entre els mateixos carrers, però direcció a Dos de Maig. A més, s’instal·laren senyals d’stop en Simó Marín, cruïlles amb Salvador Tormo i Martínez Valls “pues son dos puntos muy peligrosos”.

A inicis de l’estiu de 1966, la fisonomia urbana del trinquet de Maians experimentà transformacions importants. Francisco Martínez Abellán, representant de la societat Fontana SL, sol·licità la supressió del llavador públic existent en aquella via pública per així prologar el carrer i accedir a un solar on habilitarien un pàrquing destinat als futurs clients de l’hotel. El motiu que adduïen per a la seua eliminació era “que tal lavadero, dado el actual nivel de vida de que disfruta Onteniente, y aún más los moradores de la zona donde se halla enclavado, hacen que el mismo no sea de gran precisión para el vecindario”. A mitjans dels seixanta la presència dels electrodomèstics en les llars ontinyentines era imparable, la llavadora automàtica era ja un aparell imprescindible.

El nou edifici del Mercat estava situat en un lloc mal comunicat. Per a facilitar el seu accés es va acordar el 19 de novembre de 1965 expropiar la casa nº 22 de Sant Jacinto (Morereta) per valor de mig milió de pessetes

Al març 1966, s’aprova contractar les obres d’accés al mercat que consistiren en la construcció d’una escala, que arrancaria des de la plaça de la Coronació, valorada en 27.178 pessetes

FOTO

S: A

lfred

Ber

nabe

u

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11319

Alf

red

Ber

nab

euH

IST

ÒR

IA I

LIT

ER

AT

UR

A

La dotació d’infraestructures, sanitàries, educatives, esportives...

L’Ajuntament d’Ontinyent elaborà en 1963 un minuciós informe per conéixer quines eren les carències de la població i poder-les resoldre. A tal efecte, sol·licitaren de les distintes associacions (Sindicat tèxtil, Círculo Industrial Agrícola, Centre Excursionista...) que indicaren les necessitats d’infraestructures que calia resoldre. Les respostes que s’inclogueren en l’informe foren projectes que l’alcalde Anselmo Serna Simó encetà i que el seu successor, Vicente Gironés, culminà. Aquestes demandes socials eren les següents: creació de noves escoles i d’un institut d’ensenyament secundari, millora de l’abastiment d’aigües potables, la dotació d’un centre sanitari, instal·lacions esportives, un servei de telefonia automàtica, millora dels accessos de la carretera d’Ontinyent a València. A títol informatiu la Societat de Festers participà en aquesta enquesta; consta la petició signada pel president Antonio Cambra i acordada en la sessió de la junta directiva celebrada el 12 gener de 1963.

La construcció del mercat municipal va ser una de les obres cabdals del mandat d’Anselmo Serna. El 8 d’abril de 1965 l’arquitecte municipal admetia, de manera provisional, la finalització de les obres, malgrat haver observat algunes deficiències en el paviment de determinades zones. Però calia resoldre l’accessibilitat al nou edifici enclavat en un lloc mal comunicat, l’antic hort dels descalços, per la qual cosa en sessió celebrada el 19 de novembre de 1965 es va acordar expropiar la casa nº 22 de Sant Jacinto (Morereta) per valor de mig milió per poder entrar al mercat. Al març 1966, s’aprova contractar les obres d’accés al mercat: la construcció d’una escala, que arrancaria des de la plaça de la Coronació, valorada en 27.178 pta. Com a curiositat assenyalarem que a l’agost de 1964 alcaldia concedí permís extraordinari per allotjar en el mercat municipal les bandes de música de les comparses, ja que “todavía no está inaugurado ni puesto en servicio. Esta cesión se hace por este año, como solución de emergencia y para resolver el problema planteado”. El proper any “deberá ser resuelto de otra manera pues no puede utilizarse el mercado para este fin”.

Les dotacions sanitàries a l’abast dels ontinyentins es reduïen a l’existència d’un menut hospital ubicat en el xalet de les Boles. Es volgué millorar l’assistència mèdica amb la construcció d’un ambulatori de la Seguretat Social. Per tal de facilitar la seua instauració l’abril de 1964 s’aprovà cedir a l’Institut Nacional els terrenys annexos a l’hospital on es “construiría el ambulatorio que sería el mejor de la provincia”. D’aquesta manera, el xalet, una vegada desocupat de la seguritat social, es podria “mejorar y acondicionarlo debidamente para el fin primordial a que está destinado”.

Al juliol de 1964, el regidor Gonzalo Gironés informava que les gestions realitzades per a la construcció del nou ambulatori anaven per bon camí. El responsable nacional d’ambulatoris, el Sr. Pontes, comunicava que el pròxim any s’inclouria la licitació de l’obra en els pressupostos. Al

Confluència del carrer Dos de Maig-plaça de la Concepció. En aquesta irre-petible imatge urbana d’Ontinyent -ja que encara es pot veure el bar Regio enderrocat als anys setanta per poder obrir l’avinguda de Daniel Gil- es va situ-ar la reina de festes de 1965, Conchín Gil Sanchis, i la seua cort d’honor per pre-senciar l’Entrada

FOTO

: Raf

ael B

erna

beu

Gal

bis

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

320

Alf

red

Ber

nab

euH

IST

ÒR

IA I

LIT

ER

AT

UR

A

novembre de 1964, la corporació autoritzava la segregació 1.197’66 metres destinat a la construcció de l’ambulatori “del denominado chalet de Martínez (o de las Bolas) sito en término de Onteniente, partida de la Ferrera al brazal de la Villa”. El terreny mesurava 97 àrees i estava encerclat amb una tanca de pedra i ferro. La porta d’entrada a l’hort estava “en el camino viejo de Agullent”, continuació del carrer Sant Antoni; limitava a l’est amb el braçal de la Vila (carrer José Simó Marín). Les obres es van iniciar al març de 1966.

Sembla mentida, però les dotacions sanitàries deixaven molt a desitjar. Ontinyent no disposava de mitjans de locomoció per transportar els malalts. Aquesta mancança va ser coberta per la iniciativa privada, prèvia demanda per part de l’ajuntament. Al desembre de 1965 s’acordava sol·licitar a Caixa Ontinyent l’adquisició d’una ambulància: “cuya falta se hace notar en muchas ocasiones en que ha habido que recurrir a Valencia ... en petición de medios para trasladar un enfermo, cosa que en ocasiones se ha conseguido y en otras no, habiendo tenido que hacer el traslado en automóbiles de alquiler con las incomodidades y peligros consiguientes para el enfermo”.

En canvi, la solidaritat dels ontinyentins era un fet ben constatable. En 1964 els ciutadans contribuïren generosament en la recaptació de la lluita contra el càncer –amb la col·laboració de la Societat de Festers en la campanya– i aconseguiren la major col·lecta de la província amb 108.532 pessetes. També al març d’aquell any s’iniciaren els tràmits per constituir un banc de sang i en el plenari es demanà que el laboratori municipal analitzara mostres dels veïns per identificar-ne el grup sanguini. Malgrat tot, l’estat sanitari de la població era, en alguns sectors socials, encara deficient; la tuberculosi era una malaltia amb una certa incidència. L’alcalde, al març de 1965, informava que aplicarien la campanya nacional “para conseguir la erradicación de esta terrible enfermedad” i que, segons el responsable local de Sanitat, hi havia uns 50 malalts “a quienes se le facilitarán medicinas y toda la ayuda que precisen”.

A mitjans dels seixanta l’estat espanyol emprén una ambiciosa campanya de vacunació. Ontinyent no fou l’excepció, ja que, a finals de febrer de 1965, els xiquets d’entre tres mesos d’edat i 3 anys van visitar l’hospital –xalet de les Boles– per rebre la vacuna de manera gratuïta. El ban anunciat per la ràdio informava: “Se encarece a los padres y familiares de los niños comprendidos en la edad indicada anteriormente, la importancia de esta campaña de vacunación emprendida con el fin de erradicar en nuestra Patria las enfermedades de la difteria, tétanos, tosferina y poliomelitis de tan terribles consecuencias”. En l’expedient de secretaria consta l’extensa relació de xiquets vacunats i el nom dels 16 practicants i infermers que aplicaren la vacuna.

El 18 desembre de 1964 l’Ajuntament d’Ontinyent adjudicava, en concurs pú-blic, a la Societat de Festers l’explotació del bar Alegria situat als jardins de la Glorieta FO

TO: R

afae

l Ber

nabe

u G

albi

s

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11321

Alf

red

Ber

nab

euH

IST

ÒR

IA I

LIT

ER

AT

UR

A

Malgrat la inauguració del col·legi Rafael Juan Vidal en el curs 1963/1964, existia un evident dèficit de places escolars. En el trienni estudiat no es van edificar més dotacions educatives tot i que el regidor d’educació, Enrique Soro estimava que calia construir 28 noves aules, “pues muchos niños no pueden recibir la enseñanza debida y que las escuelas existentes tengan una matrícula que sobrepasa considerablemente el límite señalado por la ley”. El plenari celebrat a l’octubre de 1964 va acordar iniciar les gestions per resoldre el problema. Però de fet, dos anys després, el dèficit escolar continuava. Al barri de Sant Josep -en plena expansió- s’estimava que vivien 1.800 xiquets i que no existia cap escola. El consistori constituirà una comissió integrada pels regidors Pozo, Soro i Bernabeu per tal que busquen un solar on ubicar les futures escoles. La necessitat de noves places escolars era tan urgent que la iniciativa privada –via subscripció popular– emprengué la creació d’una nova escola als locals de la parròquia de Sant Josep. Al desembre de 1966, l’ajuntament es mostrà disposat a col·laborar amb una aportació de 100.000 pessetes.

La documentació també permet conéixer altres qüestions relatives al camp educatiu. Una d’elles era el problema de l’absentisme. Al febrer de 1965 es féu “un control riguroso de la asistencia a las clases de los niños de las Escuelas Nacionales... llegando incluso a sancionar con multas a los padres de los niños que no justifiquen cumplidamente las faltas”. Al mes següent, alcaldia rebé la visita de la inspectora d’ensenyament i “de una Jerarquía del Ministerio” per a informar de la realització d’un curs destinat al mestres de la comarca que tractaria sobre “educación en la alimentación y nutrición” i que se celebraria al col·legi Lluís Vives. Per cert, en aquella sessió es va denunciar que “la limpieza de los grupos escolares está bastante descuidada y es preciso cuidar con esmero”.

Les necessitats educatives en l’etapa d’ensenyament secundari –aleshores Batxillerat– eren també un objectiu prioritari per a l’ajuntament. A l’octubre de 1964, l’alcalde viatjà a Madrid per aconseguir la construcció d’un institut davant la direcció general de educació. Els ontinyentins tenien un vertader interés en la instauració dels estudis de batxillerat que fins aquell temps eren exclusius dels centres religiosos de la localitat. Però, el projecte no avançava i, fins tot, el juny de 1965 Anselmo Serna féu saber als regidors que els alcaldes de les poblacions veïnes l’havien pressionat “para que lo resuelva con la mayor rapidez posible por ser una asunto que interesa extraordinariamente a todos”.

Sembla que al febrer de 1966 el projecte de construcció de l’institut ja estava tramitant-se, per la qual cosa s’acordà iniciar les gestions per a l’adquisició de 20.000 metres quadrats “para emplazamiento del Instituto de Enseñanza Media”. Aquest solar situat “en el sector Este del Ensanche” –barri de Sant Josep– es valorava en 4 milions de pessetes. Com sabem, l’emplaçament definitiu del centre se va situar en terrenys contigus a l’estació del ferrocarril.

Anselmo Serna informava, en aquell mateix mes, que havia aconseguit 2 milions de pessetes procedents de Diputació per a la compra d’altres terrenys. El primer d’ells amb una superfície de 10.000 metres, per valor de 2 milions, destinat a un grup escolar en San Josep. L’altre, en la zona de l’Almaig –de 16.000 metres quadrats–, destinat a “complejo polideportivo”, per valor de 2’4 milions. Els solars els adquiriria mitjançant l’execució d’un pressupost extraordinari. Aquests grans projectes –Institut, Poliesportiu i col·legi Carmelo Ripoll– es materialitzaran en el mandat del seu successor. En sessió plenària celebrada el 25 de novembre, l’alcalde informava “el cese en plazo breve, pues hace ya varios meses que ha solicitado el relevo”, però encara ocupà el càrrec fins l’1 de març 1967, quan el nou alcalde Vicente Gironés Mora prengué possessió.

La gestió corporativa al voltant de les festes

La recerca en les fonts documentals de l’arxiu municipal ens depara notícies relatives a les festivitats de la població i, en especial, dels Moros i Cristians. En aquest apartat mostrarem com l’ajuntament intervenia en la infraestructura o en l’organització de les celebracions ontinyentines.

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

322

Alf

red

Ber

nab

euH

IST

ÒR

IA I

LIT

ER

AT

UR

A

L’ajuntament era -i és- propietari de l’escultura de la Soledat, magnífica obra de l’escultor Marià Benlliure, que participa en els processons de Setmana Santa. Doncs bé, al desembre de 1964 el regidor Gonzalo Gironés va advertir que la imatge -tallada en 1943- no estava correctament instal·lada a Santa Maria. Considerava que el lloc idoni per ser exposada “es en el lienzo de pared frente adonde se encuentra la imagen de San José. Para ello hay que construir una peana, cuyo coste aproximado será de 2.500 pesetas”. Les despeses de l’obra van ser aprovades per unanimitat.

Pitjor era l’estat de conservació de l’altra escultura de Benlliure –el Crist Jacent– que corria “el gran riesgo de que se estropee por la falta de lugar adecuado para su conservación”. En sessió plenària celebrada el 20 de gener de 1965, l’alcalde informava que no podia actuar de manera directa perquè la imatge “está bajo los auspicios del Sindicato Textil” i que esta organització era l’encarregada de la seua conservació. De tota manera, assumí realitzar les gestions necessàries davant el sindicat perquè la talla de Benlliure fóra convenientment preservada.

Resulta interessant la constitució el 22 d’agost 1964 d’una junta-comissió a Sant Rafael que manifestara “el noble propósito de preparar el ambiente de la zona-barriada en miras a la nueva parroquia, poniéndonos a las órdenes de las Jerarquías religiosas y civiles en todo aquello que redunde en bien de lo que ha de ser una buena feligresía”. Feren saber que l’objectiu prioritari de la comissió era adquirir una imatge del sant titular per a celebrar les primeres festes a l’octubre. La junta de festes de Sant Rafael tenia com a consiliari al plebà i com viceconsiliari a Lluís Espí, el president era José Belda Torró i el secretari, José Donat.

La resta de dades documentals aparegudes en les fonts documentals municipals referents a festivitats afecten a la Societat de Festers. Aquesta entitat també era responsable de portar endavant l’organització de la cavalcada de Reis. Amb tal motiu la corporació municipal de 14 de gener de 1964 felicitava “al Presidente de la Sociedad de Festeros por el éxito que tuvo la cabalgata organizada con motivo de las fiestas de los Reyes Magos organizada por dicha Sociedad y que desfiló brillantemente por las principales calles de la Ciudad ante una enorme afluencia de público”.

En aquells anys observem com la Societat buscava nous recursos econòmics amb els quals fer front a les despeses d’una festa que cada vegada costava més d’organitzar. Per aquest motiu se sol·licità a l’ajuntament la concessió de certs monopolis o de serveis per obtenir nous ingressos. El primer d’ells, documentat el 18 desembre de 1964, tractava de l’adjudicació del concurs de l’explotació del quiosc de la Glorieta, el bar Alegria. Com que a la licitació sols s’havia presentat la

La Baixada del Crist és –i serà– l’acte més emotiu de les nostres festes. El capvespre més daurat de tot l’estiu

FOTO

: Raf

ael B

erna

beu

Gal

bis

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11323

Alf

red

Ber

nab

euH

IST

ÒR

IA I

LIT

ER

AT

UR

A

Societat de Festers en la persona del seu president, Francisco Martínez Abellán, per unanimitat, s’aprovà formalitzar el contracte i presentar les degudes garanties.

Altra petició econòmica data d’abril de 1966 quan, per acord de la junta de govern, la Societat va traslladar a l’ajuntament les següents peticions que la corporació, per unanimitat, va aprovar. D’una banda, es va autoritzar a la Societat de Festers “celebrar bailes en el paseo de la Glorieta los domingos y festivos por la tarde, en la forma que propone la Junta de Gobierno, esto es, acotando tan solo la rotonda central y los cuatro pasillos que a ella convergen” deixant la resta lliure per a passeig públic. D’altra banda, Festers demanà permís per a col·locar cadires de lloguer el divendres de festes “para sufragar los gastos de organización de dichas fiestas”. L’ajuntament advertia, però “que siguiendo la costumbre de años anteriores el Santo Hospital Beneficencia es el que, con autorización municipal, explota esta posibilidad destinando lo recaudado a atender las necesidades del Establecimiento”. L’ajuntament decidí que el president de la Societat i l’administrador de l’Hospital es posaren d’acord.

En aquella mateixa sessió celebrada el 22 d’abril de 1966 el consistori va aprovar “la sugencia de rotular con el nombre de José Maria Tormo Cervino una de las calles de nuestra Ciudad, cosa que se hará tan pronto haya ocasión para ello”. Cal destacar que aquesta sol·licitud, renovada pel president Vicente Palop, es va materialitzar en l’acta municipal de 22 de desembre de 2005, sent alcalde Manuel Reguart.

L’ajuntament d’Ontinyent també va avalar, en sessió celebrada el 18 d’agost de 1965, la sol·licitud presentada per la Societat per a aconseguir la declaració de “Fiestas de Interés Turístico”, atenent a l’orde 30 de setembre de 1964 del ministeri d’Informació i Turisme.

Per a finalitzar el present apartat relatiu a festes inclourem un seguit d’acords municipals referents a distints aspectes d’organització de les festes morocristianes. Al gener de 1965, el regidor Antonio Cambra –expresident de la Societat– sol·licità en el ple que s’asfaltara el camí de Santa Anna “por tratarse de un tramo muy circulado y especialmente con motivo de las Fiestas y Semana Santa”. La iniciativa fou traslladada a l’aparellador municipal per tal de valorar-la.

En vespres de les festes de 1965 el regidor Rafael Gandia Llach denunciava el mal estat que presentaven les banderes que es col·locaven els dies de festes. Per la seua banda, Manuel Taberner assenyalava que els postes de fusta que s’instal·laven en la plaça Major també estaven en mal estat i que Festers estava restaurant-los. Davant aquesta petició l’ajuntament va acordar

Els Mariners es preparen per a participar en la Diana de GalaFO

TO: R

afae

l Ber

nabe

u G

albi

s

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

324

Alf

red

Ber

nab

euH

IST

ÒR

IA I

LIT

ER

AT

UR

A

pagar les noves banderes del castell. En aquella mateixa sessió plenària també es va denunciar el lamentable estat que presentava el sòl de la plaça Major –Generalísimo–, per la qual cosa es va proposar que per a les festes del pròxim any estiguera pavimentada. En acta del 19 d’octubre es va aprovar aplicar al pis de la plaça llombardes, en concret, “adoquín de pórfido”.

A mitjans d’agost de 1966 apareixen també acords referents a la celebració de les pròximes festes. En la sessió plenària de 18 d’agost Anselmo Serna informava que a les 8 de la vesprada del pròxim dissabte tenia prevista una reunió amb representats de la Societat de Festers “para acordar lo que sea procedente en orden a una mejor organización y desarrollo de los actos de las próximas fiestas de Moros y Cristianos”. A l’acte convidà tots els regidors. En aquella mateixa sessió el regidor Antonio Cambra s’interessà per l’estat de les obres dels carrers Delme i Sant Antoni, que estaven urbanitzant-se. L’alcalde respongué que aquestes vies urbanes estarien en condicions de transitar durant les festes. Per la seua banda, la comissió permanent havia aprovat el pressupost presentat per l’empresa Manuel Just per a instal·lar l’enllumenat extraordinari de festes per valor de 22.000 pessetes. Cal dir que aquelles festes de 1966 foren tot un esdeveniment de participació i organització, per la qual cosa l’ajuntament manifestava “la más cordial y efusiva felicitación por el éxito y brillantez de las pasadas Fiestas de Moros y Cristianos, y por la cuidada organización de las mismas que se celebraron con arreglo al orden programado sin que se produjera el menor incidente”.

L’Entrada de les comparses pel carrer Major encara és recordada amb nostàlgia per molts ontinyentins

FOTO

: Raf

ael B

erna

beu

Gal

bis

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11325

Alf

red

Ber

nab

euH

IST

ÒR

IA I

LIT

ER

AT

UR

A

FOTO

: Raf

ael B

erna

beu

Gal

bis

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

326

A. R

iber

a &

I. H

orte

lano

HIS

TÒ

RIA

I L

ITE

RA

TU

RA

La por als bombardejos aeris durant la guerra de la república contra la rebel·lió militar (1936-1939), va generar la necessitat de protegir a la població mitjançant la construcció de refugis antiaeris, especialment allà on es creia que es podia ser objectiu militar o en les ciutats més poblades. Ontinyent no s’escapà d’aquesta dinàmica i es construïren nombrosos refugis, especialment el darrer any de guerra civil.

Com diu Antonio Calzado (2010, p. 34): La presència d’indústries de guerra i destacaments militars va portar la por als atacs aeris com rebria la veïna Alcoi. Des de mitjans de 1938 Ontinyent romania totes les nits sense il·luminació pública. Les autoritats militars i civils publicaven amb assiduïtat normes i bans d’obligat compliment per a protegir-se de les incursions aèries. Per tal de pal·liar els possibles atacs, es van iniciar obres de construcció de refugis antiaeris públics. De fet, a principi de 1939, Ontinyent era un objectiu militar de l’aviació de l’exèrcit franquista que tan sols la finalització de la guerra va evitar.

A pesar de la importància dels transcendentals fets ocorreguts en aquells anys que, sorprenentment, encara marquen bona part de la nostra vida actual tot i haver passat quasi un segle, no és lloc ací per a entrar a valorar detalls de la situació històrica del moment car, a banda que no en som especialistes, ja hi ha abundant bibliografia on acudir, per contextualitzar escaientment l’objecte que ens ocupa. Per exemple, la revista d’estudis comarcals “Alba”, va dedicar el dossier del núm. 2/3 a la Guerra Civil (Gandia Calabuig, J. 1989 a,b,c; Turró, A. 1989; Casanova, E. 1989; Bernabeu, A. 1989 a,b). Un sintètic apartat el trobem dins Història Bàsica (Gandia Calabuig, J. 1995). Amb posterioritat tenim el núm. 16/17 de la revista Alba, integrament dedicat a la II República i Guerra Civil a les Comarques Centrals Valencianes (Gandia Calabuig, 2002 a, b; Lendoiro Salvador, 2002; Girona Albuixech, 2002; Calzado Aldaria, 2002; Torró Martínez, 2002 a, b; Agulló Diaz, 2002; Moreno Martín et al, 2002; Terol i Reig 2002; Frasquet Faus, 2002); el 2005 apareix el cabdal: Entre la nit i el marasme. La Vall d’Albaida, 1939-1952, de Calzado Aldaria, i més darrerament, entre altres, per exemple, dins la valuosa tasca editorial

El refugi del RegallAgustí Ribera - Ignacio Hortelano

MUSEU ARQUEOLÒGIC D’ONTINYENT I LA VALL D’ALBAIDA

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11327

A. R

iber

a &

I. H

orte

lano

HIS

TÒ

RIA

I L

ITE

RA

TU

RA

de l’Associació del Llombo, els llibres: Mort i repressió a Ontinyent -1936-1944- (Llin Llopis, 2009) o Vivencias de la guerra y de la represión, (Reig Silvaje, 2010), on destacaríem els capítols introductoris de Gandia Calabuig i, especialment, d’Antonio Calzado, d’on li hem pres la nota introductòria.

Per al tema concret del refugis d’Ontinyent i de la Vall, disposem de la valuosa aportació de Andrea Moreno, Àngela Muñoz, Victòria Rico, Berta Rodrigo i Carmen Rúbio, que sota el títol: Espais de Guerra a la Vall d’Albaida: Els refugis de la Guerra Civil, aborden àmpliament el tema, dins la ja citada revista Alba núm. 16/17, i amb els postulats de les quals, sobre la valoració patrimonial i necessitat de conservació d’aquestes construccions, coincidim plenament.

Però, malgrat ser ja un tema relativament estudiat, encara hi ha molt per fer, tant pel que fa a treball d’arxiu com de camp. Per això avui tractarem d’aprofundir un poc més, en un dels refugis més coneguts i accessibles, d’entre els que encara sobreviuen a Ontinyent.

El refugi del Regall pren el nom del de la zona urbana on efectivament s’ubica, tradicionalment coneguda com el Regall, àrea extramurs de la Vila, al ponent, immediatament enfora de la porta de Sant Roc, entre el Palau de la Vila i les Carmelites, cap al sud (Bernabeu Galbis, 1998). Cal dir que actualment la zona rep el nom oficial de Carrer Magdalena, mentre que el Carrer del Regall es situa més al llevant, exactament al revés de com deuria de ser.

A la documentació municipal de l’època se l’anomena normalment com a refugi del Regall però també de vegades com a Refugi número 3, situant-lo en el carrer de Garcia Hernández, nou nom republicà substituent del carrer Magdalena (Gandia Calabuig, 1989c). Aprofitant el desnivell existent entre el turó de la Vila i la base del carrer, s’obrin en el mur les dos boques d’accés al refugi, que encara es poden veure avui en dia. Com veurem, té una planta irregular, a base de diferents segments de galeria intercomunicats, sense cap espai més ampli a l’interior. Tal com es pot observar en el plànol de situació, on es superposa la planta del subterrani al plànol urbà, el planejament del refugi es va fer de tal manera que no s’infraposara a cap espai que no fora públic, és a dir, ocupa l’espai de carrer i plaça, sense clavar-se per davall de cap edifici construït, cal pensar que per evitar problemes, i això a pesar de la gran diferència de cota existent.

Si s’entra per la boca més alta, o de ponent, porta 1, trobem un túnel descendent, amb 12 escalons, de 1,20 d’ample per uns 2 m d’altura fins que a cosa de 6 m gira completament a l’esquerra, en angle recte, mantenint les proporcions però davallant en rampa, uns 4,5 m. En aquest punt torna a girar i davallar 6 escalons més, amb unes proporcions més irregulars i tornant a fer diferents girs o angles (vid. plànol), fins trobar les galeries en H o doble U que constitueixen el nucli del refugi i que es troben totes al mateix nivell. Aquest nivell pla, o base del refugi pròpiament dit, el trobem a uns 5,25 m per davall de la base de la porta 1, i uns 3,25 m per davall de la base de la porta d’accés 2, o de llevant.

Vista interior de la boca 1 Vista interior de la boca 2

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

328

A. R

iber

a &

I. H

orte

lano

HIS

TÒ

RIA

I L

ITE

RA

TU

RA

Tot aquest sector de l’accés de ponent, que és el més irregular, està excavat en diferents nivells de graves naturals, que s’asseuen sobre un breu nivell de tap blanc per sobre del gran nivell basal de tap blau o més dur, que és en el que està excavat la major part del refugi. Açò farà que per damunt dels taps aflore un dèbil fluix d’aigua que circula i arriba a embassar-se en algunes parts de les galeries. El primer segment de túnel o accés és l’únic que té les parets encofrades de cement i el sostre amb volta de rajoles, veient-se el terreny natural, tal com fou excavat, en la resta.

La porta 2, ubicada al llevant i en un nivell inferior a la primera dona accés a una galeria que manté les proporcions generals (1,20 d’ampla x 2,10 d’alta) i descendeix recta uns 8,30 m, per una escala de 16 graons, fins aplegar a la cota de base del refugi, a uns 3,25 m per davall, com s’ha dit. En aquest punt inflexiona a la dreta conformant un altre segment recte d’uns 6 m, a la meitat del qual s’obri un nou túnel, en perpendicular, que enllaça amb el que venim denominant nucli del refugi. Però, encara al fons d’aquest mateix segon segment de galeria torna a girar en angle a la dreta, en direcció inversa a la del túnel d’entrada. El final d’aquesta galeria, que és una mica més estreta (0,90 d’ampla x 1,70 d’alta), el trobem als 10 m de recorregut, on apareix un gros fonament de grans pedres i morter, que els barraria el pas, i que deu coincidir precisament amb la fonamentació del mur que sosté la placeta davant la porta d’entrada de la capella de la Puríssima, quasi amb l’angle amb el que ara és el MAOVA.

Si anem cap al nucli del refugi i seguim pel túnel perpendicular, aquest conforma el segment més llarg, de 18 m de recorregut, amb 1,40 x 2 m de mitjana, i amb altres dos galeries que eixen d’ell en perpendicular cap al ponent, ambdues de 12 m de llargues. Aquestes dos estan a la seua vegada unides al final per un altre segment, paral·lel al llarg, però d’11 m de recorregut, a mitjan del qual s’obri la galeria ascendent que va a la porta 1.

Aspecte del nucli del refugi Fonamentació captada al final de la galeria sud oriental

Final o remat de la galeria nord occidental Mur de paredat i rajoles, recobert de concrecions calcàries

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11329

A. R

iber

a &

I. H

orte

lano

HIS

TÒ

RIA

I L

ITE

RA

TU

RA

El remat o final de les galeries és net, recte, o regularitzat, sense indicis d’haver quedat a mitjan fer. Tant les parets com el sòl són rectes en general, i els sostres una mica arquejats; tot i això hi ha nombrosos petits despreniments i algun major, com és consubstancial al tipus de terreny on estan excavats, i que alteren la secció en alguns trams. Llevat de la fonamentació abans al·ludida, solament trobem un fragment de paredat amb rajoles, recobert de concrecions calcàries del pas de l’aigua, en la galeria irregular de la porta 1, precisament on apareix al sostre un terreny diferent que, a falta d’anàlisi detinguda, be podria coincidir amb la base de la fonamentació de la muralla medieval. Es possible que s’haguera projectat un accés recte, des de o cap a la porta 1, però es rectificaria per aquest o per algun altre motiu. A les parets es veuen, de tant en tant, els petits ninxolets o cresoleres, destinades a la il·luminació, mentre es treballava en l’excavació. De dins d’una d’aquestes cresoleres es recuperà una curiosa joguina fàl·lica, feta en fang endurit, segurament distracció d’algun treballador. També queden encara alguns claus o elements de metall, segurament per a introduir el cablejat elèctric. Altra curiositat és que fins al sostre del refugi arriben algunes arrels de palmera, que solament poden ser de la palmera de la Placeta del Fossaret, almenys a 10 metres per damunt!

En total són uns 100 metres lineals de galeries, que s’ajusten prou bé, tot i les irregularitats, al pressupost del refugi conservat a l’Arxiu Municipal d’Ontinyent, de data 18 de novembre del 1938. Segons aquest pressupost, el refugi tindria 144 m2, s’extraurien 175 m3 de terres i costaria 33.600 pessetes. Tanmateix, calculen que cabrien 577 individus, a raó de 4 persones per cada m2, càlcul molt optimista, segons la nostra opinió.

En qualsevol cas, gràcies als documents existents a l’Arxiu Municipal, que no hem examinat sinó molt per damunt damunt, sabem que va estar treballant-se per a construir el refugi, almenys entre

Cresoleres a les parets, amb senyals del fumat dels cresols Joguet fàl.lic, en fang endurit, deixat en una cresolera

Clau de ferro estacat en una paret Aspecte de l’interior del refugi

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

330

A. R

iber

a &

I. H

orte

lano

HIS

TÒ

RIA

I L

ITE

RA

TU

RA

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11331

A. R

iber

a &

I. H

orte

lano

HIS

TÒ

RIA

I L

ITE

RA

TU

RA

octubre de 1938 i finals de març de 1939. Els rebuts dels jornals pagats ens indiquen que treballaven una mitjana d’entre 4 i 6 persones, de vegades amb dos torns, arribant-se alguns dies a 12, de moltes de les quals sabem el nom: José Mora, Tomàs Casanova, Vicent Reguart Vidal, Vicent Reguart Diego Manuel Reguart, Domingo Gomis Fornés, Manuel Caparròs, Valero Ramos, José Andrés Garcia, Julian Domínguez. Francisco Martínes Aliaga, Gregorio Hernandes, Enric Martí Meseguer, José Donat Sanz, Juan Caparrós, Rafael Torró Torró, Joaquin Galiana, Vicent Miquel Febrer...

Des de fa bastants anys i en més d’una ocasió s’ha plantejat, per part de les autoritats i/ o responsables municipals, la possibilitat d’apanyar i donar alguna utilitat a d’aquest subterrani; potser fou als anys 80 quan es feren treballs de neteja i canvi de portes. La darrera vegada, que recordem, cap al 2003 amb motiu de l’obertura del MAOVA, ubicat immediat, amb la idea de posar-lo en valor i previ a les obres d’adequació (neteja, drenatge, il·luminació...) obrir-lo a visites ocasionals, bé de grups escolars o amb motiu de visites guiades específiques, s’arribà a pensar en un breu audiovisual que ambientara la visita, etc., com una opció més donada la proximitat del Museu, de Santa Maria, del Palau de la Vila i resta del conjunt monumental d’Ontinyent. Tanmateix, com tantes altres idees i projectes, no van reeixir, i menys en els darrers temps.

Pel que fa als altres refugis antiaeris d’Ontinyent, com s’ha dit, encara queda molta feina per fer. Sortosament la documentació conservada a l’Arxiu Municipal es prou rica, amb detalls de les obres i projectes i àdhuc plànols de molts d’ells. Igualment hi ha molt de camí a fer en quant al treball de camp, car una gran part d’ells encara deu subsistir, ni que siga parcialment: Sant Domingo, Tortosa i Delgado, Glorieta?, Barberà?, Ajuntament, Paduana/Descals?... Tot i les dificultats d’accés, greus en alguns casos, caldria contrastar les dades documentals amb la realitat material dels mateixos, ja que no sempre és coincident.

Per acabar, i a tall d’exemple, durant els treballs desenvolupats en el seguiment arqueològic de les obres de reforma de la Plaça de Sant Domingo, vam poder documentar evidències de tres de les quatre boques del refugi. Dos d’elles es trobaven encegades, reblides d’enderrocs. Únicament la situada en el costat sud va permetre accedir al seu interior, però dissortadament es trobava totalment inundat per filtracions d’aigua fins a més amunt del nivell de la volta. Tot i això, es va poder identificar el passet o corredor escalonat de baixada, tallat en el terreny natural –tap blau-, i l’estructura en doble colze clàssic dels accessos a d’aquest tipus de refugis, destinada a evitar la entrada de l’ona expansiva de les bombes.

Tan sols amb el poc vist del que fou principal refugi d’Ontiyent, ja es comprova que, almenys bona part de la documentació del projecte, segons ens sembla, no coincideix amb el que s’acabà per materialitzar. En previsió de futurs treballs, es va decidir instal·lar una trapa que permetera accedir al seu interior.

Arxiu Municipal d’Ontinyent. Documentació del refugi del Regall.

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

332

A. R

iber

a &

I. H

orte

lano

HIS

TÒ

RIA

I L

ITE

RA

TU

RA

BIBLIOGRAFIA-Agulló Diaz, C. (2002): De misiones pedagógicas a milicias de la cultura: reformisme i revolució educativa a la Vall d’Albaida. Alba 16/17. Servei de Publicacions municipal. Ontinyent. P. 174-193.-Bernabeu Galbis, A. (1998): Els carrers d’Ontinyent. Servei de Publicacions municipal. Ontinyent. P. 129.-Bernabeu, A. (1989a): Ontinyent 1936: Visperasr revolucionarias. Alba 2/3, Servei de Publicacions municipal. Ontinyent. P. 129 -144.-Bernabeu, A. (1989b): Ontinyent: Silueta de una ciudad en guerra. Alba 2/3, Servei de Publicacions municipal. OntinyentP. 145-146.-Calzado Aldaria, A. (2002): Apunts sobre l’anticlericalisme durant la II república: Les Comarques Centrals Valencianes 1931-1936. Alba 16/17. Servei de Publicacions municipal. Ontinyent. P. 104-131.-Calzado Aldaria, A. (2005): Entre la nit i el marasme. La Vall d’Albaida, 1939-1952, IV Premi d’Investigació de l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida.-Casanova, E. (1989): Agullent a través de les actes municipals durant 1936-1939. Alba 2/3, Servei de Publicacions municipal. Ontinyent. P. 92-128.-Frasquet Faus, E. (2002): La II Republica i la Guerra civil a les comarques centrals valencianes: Un estat de la Qüestió. Alba 16/17. Servei de Publicacions municipal. Ontinyent. P. 258-275.-Gandia Calabuig, J. (1989 a): Ontinyent 1931-1939: Una aproximació a la dinàmica politico- institucional. Alba 2/3, Servei de Publicacions municipal. Ontinyent. P. 53-65.-Gandia Calabuig, J. (1989b) Les col·lectivitats industrials i agrícoles a Ontinyent durant la guerra civil. Alba 2/3, Servei de Publicacions municipal. Ontinyent. P. 147-156.-Gandia Calabuig, J. (1989c) Toponímia, República i Revolució. Alba 2/3, Servei de Publicacions municipal. Ontinyent. P. 158.-Gandia Calabuig, J. (1995): Ontinyent a l’época contemporània, dins Història Bàsica d’Ontinyent. Servei de Publicacions municipal i Caixa d’Estalvis d’Ontinyent Ontinyent. P. 215-269.-Gandia Calabuig, J. (2002 a): La economia de Ontinyent i la Vall d’Albaida en els anys trenta (1930-1936). Alba 16/17. Servei de Publicacions municipal. Ontinyent. P. 10-41.-Gandia Calabuig, J. (2002 b): Els comités, la repressió i el cas Quiles. Tres notes sobre la guerra civil a Ontinyent. Alba 16/17. Servei de Publicacions municipal. Ontinyent. P. 132-159.-Girona Albuixech, A. (2002): El valencianisme a la Vall d’Albaida dels anys trenta. Alba 16/17. Servei de Publicacions municipal. Ontinyent. P. 84-103.-Lendoiro Salvador, J. (2002): L’obrerisme en la II República: Diversitat i confrontació. Alba 16/17. Servei de Publicacions municipal. Ontinyent. P. 42-83.-Llin Llopis, G. (2009): Mort i repressió a Ontinyent (1936 – 1944). Associació de Veïns del Llombo. Ontinyent.-Moreno, A.; Muñoz, À., Rico, V.; Rodrigo, B., Rúbio, C. (2002): Espais de Guerra a la Vall d’Albaida: Els refugis de la Guerra civil. Alba 16/17. Servei de Publicacions municipal. Ontinyent. P. 212-229.-Reig Silvaje, R. (2010). Vivencias de la guerra y de la represión. Orgia de pasiones. Ed. a cura de Guillem Llin. Associació de Veïns del Llombo. Ontinyent.-Terol i Reig, V. (2002): Les cendres de la revolució. Els arxius i les biblioteques de la Vall d’Albaida i la Guerra Civil. Alba 16/17. Servei de Publicacions municipal. Ontinyent. P. 230-257.-Torró Martínez, J.J. (2002a): L’Hospital militar internacional d’Ontinyent. Alba 16/17. Servei de Publicacions municipal. Ontinyent. P. 160-173.-Turró, A. (1989): Els problemes monetaris a la comarca de la Vall d’Albaida durant la Guerra Civil. Alba 2/3, Servei de Publicacions municipal. Ontinyent. P. 66-91.

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11333

A. R

iber

a &

I. H

orte

lano

HIS

TÒ

RIA

I L

ITE

RA

TU

RA

FOTO

: Raf

a Pe

nadé

s

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

334

Raf

ael B

ern

abeu

HIS

TÒ

RIA

I L

ITE

RA

TU

RA

La historia que se narra a continuación es un lamentable ejemplo del estancamiento cerebral de un hombre que, para desdicha de nuestro pueblo, ocupó el cargo de Alcalde por ausencia del titular don Salvador Bueso Arquívola, motivado por cuestiones de fuerza mayor o por trapicheos políticos. La pre-sente historia corresponde a una persona que podíamos llamar el hombre de “justicia quiero, pero no por mi casa”; que en esta ocasión se decidió a mandar por su cuenta provocando una alteración del orden público de la que pagó muy cara su forma incorrecta de proceder, con el agravante incluso, de su integridad física, pues a no ser por una oportuna y arriesgada persona, pudo haber terminado su vida en aquella jornada.

Según recuerdo, la historia que me contaron hace tiempo mis mayores, sucedió así. En el verano de 1916, en la placita formada frente al lugar que ocupaba el “Círculo Unión Liberal” donde hoy está insta-lado el Círculo Industrial y Agrícola, se hallaba ubicada una pequeña placita formada por la confluencia de la calle Mayans con la calle Escalinata, placita desaparecida como consecuencia de la reforma de ensanche de esta calle, realizada en los años cuarenta del siglo XX. En dicho lugar, muy acogedor, sin molestar el poco tránsito que en aquellas fechas se producía, ofrecía una especie de terraza que du-rante el verano era ocupada por los socios de dicho establecimiento en cómodos sillones de mimbre, conocidos por la gente con el nombre de “panerots.”

En vísperas de la publicación de Fiestas, al caer la tarde, acertó a pasar frente al citado “Casino Unión Liberal” el concejal D. José María Perseguer, de filiación Carlista, partido que en aquella época ostentaba el poder local, por ausencia del alcalde electo Sr. Bueso. Debió causarle una irresistible sensación de odiosa antipatía el contemplar repantigados en sendos “panerots” a varios señores, oponentes todos ellos, y, es de suponer, que se le nublaría la facultad de entender las cosas, compararlas y formar un rápido juicio con deducciones sensatas; por eso, a partir de ese momento, se urdió en su imaginación, sabe Dios, qué astucia o deslealtad de pensamientos. El caso es que al poco tiempo se presentó allí un agente de la Autoridad Municipal, con el siguiente mandato: “POR ORDEN DEL SR. ALCALDE RETÍRENSE Y DESALOJEN LA ACERA CONFORME ESTÁ PREVISTO EN LAS ORDENANZAS MUNICIPALES.” Obedeciendo di-cha orden, fue seguidamente desocupada la plazoleta y sus ocupantes se retiraron al interior del casino.

La vara de alcalde:un conflicto de fiestas de inicios del s.XX

J. Rafael Bernabeu Galbis

Foto

teca

Mus

eu F

este

r

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11335

Raf

ael B

ern

abeu

HIS

TÒ

RIA

I L

ITE

RA

TU

RA

De inmediato, como un rayo, se propagó este hecho por toda la población, lo cual llegó a conocimiento del entonces concejal Daniel Gil Casanova, quien, informado debidamente por un Agente de la Auto-ridad requerido al efecto, ordenó a su vez al mismo: “Como la disposición adoptada por el Sr. Alcalde es legal, pero no justa y, teniendo en cuenta que las aceras de toda la calle están ocupadas por sus vecinos, haga el favor de notificarles a todos ellos que se retiren y desalojen las aceras”. De este justo proceder, puesto que todos somos iguales ante la ley, nació el enfado del concejal D. José María Perseguer, pues casualmente, éste tenía su domicilio en la misma calle Mayans, y sus familiares estaban sentados a la puerta de su casa. Una vez llegó el agente y notificó la orden del Sr. Gil a los familiares del Sr. Perseguer, y enterarse éste, enfadado y lleno de soberbia, dio un triste espectáculo. Después de increpar al Agente de la Autoridad, con prepotente arrogancia le ordenó: “VAYA USTED INMEDIATAMENTE, DETENGA A QUIEN LE HA MANDA-DO VENIR AQUÍ, Y DE MI PARTE QUE LE METAN EN LA CÁRCEL, HASTA SEGUNDA ORDEN”. Por supuesto se cumplió exactamente lo ordenado por José María Perseguer y Daniel Gil fue encerrado en el retén.

Daniel Gil Casanova era “oponente”, o sea “del partido contrario,” pero, aparte de ello, era una perso-na ejemplar, siempre jovial, afable y obsequioso con quienes a él acudían por cualquier circunstancia, además de poseer unos inmejorables dotes y una gran vinculación a nuestras Fiestas, en cuya orga-nización colaboraba y dirigía con una dedicación eficaz, y desinteresada. Por todo ello, gozaba de un excepcional clima de simpatía y popularidad. Prueba de ello fue la inmediata reacción de la gente al tener conocimiento de su detención, debido un abuso de autoridad y vejación a la persona de Daniel Gil; lo que dio lugar a que, poco a poco, fueran formándose grupos que pronto se convirtieron en un imponente gentío que invadió la plaza del Ayuntamiento y calles adyacentes.

Al tener conocimiento D. José María Perseguer del cariz que tomaba el asunto, adoptó la resolución de intervenir, y provisto de una “vara de Alcalde,” emblema de Autoridad, se dirigió hacia la plaza de Alfonso XIII, con la intención de recalar en el Ayuntamiento, pero al llegar a la plazoleta, donde hoy se asienta la Sociedad de Festeros, entonces llamada plaza de Latonda, ya se encontraba allí el gentío que, en grupos muy numerosos, le obstaculizaban el paso impidiéndole seguir adelante por la calle Tundidors, luego Primo de Rivera. Trató inútilmente de continuar y, al no conseguirlo, decidió hacerlo por la calle Arzobispo Segriá; pero a poca distancia le siguió la multitud que, ya bastante enardecida y alterada, le rodeó dificultando su intento de evadirse del tumulto. Ante lo cual, y seguramente creyendo imponer respeto, se le ocurrió enarbolar la vara de Alcalde, con tan mala fortuna que se la arrebataron con violencia y saltó por los aires. A continuación, una mano atrevida le sacudió un puñetazo y ello bas-tó para que los amotinados, envalentonados por la decisión del primer agresor, siguieran castigándole con saña. Así continuaron salvajemente calle arriba. Gracias a la oportuna y arriesgada decisión de un vecino que consiguió separarle de sus agresores, y juntos apartarse del motín, se cobijaron en la casa donde, en principio, estaba situada la Librería Bastida. De no ser por la arriesgada intervención de ese vecino, es casi seguro que habría sido linchado.

Frente a la casa donde fue introducido, permaneció el motín en actitud extremadamente levantisca, hasta que decidieron acudir a la Plaza del Ayuntamiento, y, abriéndose paso entre la multitud que la ocupaba, un grupo de los más audaces, vociferando espantosamente, asaltaron el retén y liberaron al detenido Daniel Gil. Ya en la calle lo llevaron a hombros hasta la Sociedad de Festeros, que en esas fechas se hallaba instalada en la primera planta del edificio donde hasta hace poco estaba situada la farmacia Jordá. El alboroto prosiguió dentro del local de la Sociedad, hasta que por fin se consiguió aplacar a la muchedumbre. Hecho el silencio pedido insistentemente, alzose una voz potente que, visiblemente emocionada, dijo: ¡CAVALLERS…! ¡CAVALLERS…! AÇÒ QUE ACABEM DE VORE… ES L` ACTE DE LA PUBLICACIÒ DE LES FESTES…, DE LES FESTES QUE ENGUANY NO FAREM!

Todo lo que hemos narrado fue por la ridícula presunción de un fanático furioso que quiso ostentar en su mano, sin derecho, la grandeza de la autoridad del alcalde y no tuvo nada de grande más que su enorme mole física. Ante esta desagradable página histórica de nuestras fiestas, cabe recordar aquella frase del Quijote en la que se dice: “... Señor, replicó Sancho Panza; yo imagino que es bueno mandar aun-que sea a un hato de ganado”.

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

336

Raf

el S

anch

isH

IST

ÒR

IA I

LIT

ER

AT

UR

A

“No sirve para una puñetera mierda. Reproduce un saber no exteriorizable que nos sirve a los que nos metemos en la secta.

(…) Somos arqueólogos y con un límite de satisfacciones que sólo tú o tres o cuatro como tú podéis superar.”

“Erec y Enide”, Manuel Vázquez Montalbán

Quan les aparences enganyen

Escrivíem l’any passat en aquestes mateixes pàgines que tots els indicis apuntaven a encasellar en una opció política determinada, concretament d’esquerres, a la “Banda de Música La Artística” atenent al malnom que rebia de “La Mano Negra”. Un nom que havia estat emprat a finals del segle XIX i principis del XX per grups anarquistes a Andalusia i a Sèrbia.

Citàvem que la Comparsa de Llauradors va veure com se la vetava per participar en les festes de l’any 1918 com a conseqüència d’haver contractat aquesta banda de música. El conflicte va tindre ressò a les actes dels plens municipals i intents de mediació per part de les autoritats. Finalment, i amb tota probabilitat, amb el motiu que les festes foren presidides pel Capità General de València Excm. Sr. D. Antonio Tovar Marcoleta, els Llauradors sí que isqueren a Festes i pràcticament segur que amb la banda La Artística. Tot i això el cost per als Llauradors va ser el de veure’s fragmentats ja que un bon nombre de components marxaren a constituir la nova Comparsa de Chanos.

Concloïem dient que: “Entrar a valorar si la Mano Negra i la Comparsa de Llauradors en l’any 1918 eren elements d’orientació socialista o llibertària seria molt atrevit, encara que no il·lògic. Ara bé el fet que de les actes municipals es destaquen les intervencions defensores de Llauradors i “manonegristes” a càrrec del carlí José Mª Perseguer dilueix un poc eixe plantejament ja que, per lògica, anarquistes o socialistes i carlins haurien de ser clarament antagonistes”. (1)

La Mano Negra i altres bandes, la Comparsa Biscaïna, Daniel Gil i les Festes que no

foren de Moros i Cristians de 1916Rafel Sanchis i Ferri

La banda de música “L’Artística” o la “Mano Negra” acompanyant la comparsa de Llauradors en 1918 FO

TO: A

rxiu

com

pars

a Ll

aura

dors

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11337

Raf

el S

anch

isH

IST

ÒR

IA I

LIT

ER

AT

UR

A

Enguany hem tingut accés a noves informacions corresponents a l’any 1916 que sí que emmarquen de manera fefaent la tendència política a la que estava vinculada la banda l’Artística o, al menys, qui la va auspiciar, potenciar i defensar amb clars greuges comparatius respecte a la banda Unió Musical.

La Lira del Clariano, la Banda de Festers, l’Artística, la Banda Municipal i la Unió Musical

Segons la valuosíssima aportació a la recopilació de la història musical ontinyentina duta a terme pel revererd frare franciscà Vicente Pérez-Jorge dins la seua obra “La Música en Ontinyent” (2), diu que La Lira del Clariano o Música Vella, havia nascut en 1896, va patir una greu crisi en la successió direc-tiva que va provocar la seua desmembració en els primers mesos de 1915 i que va ser finiquitada definitivament cap al juny de 1916. La societat havia decidit que Daniel Silvage Peralta substituïria en la direcció a Rafael Nadal Valls. La no acceptació del canvi per part d’alguns va fer que una fracció dels músics anaren a formar part de la banda de Festers o Música Nova que havia aparegut l’any 1911, mentre que altres, els afins a Nadal, iniciaren la gestació de la banda La Artística que va tindre problemes de legalitat. Amb aquests successos era evident que La Lira quedava tocada de mort. De fet el musicòleg franciscà anota que a l’Ajuntament en sessió del 30 d’abril es va denunciar que “la noche anterior varios jóvenes se situaron frente al Casino La Lira y entonaron un canto funerario, considerando ésto como una provocación a la indicada sociedad…”

Segueix fra Pérez-Jorge dient que a instància de l’alcalde Salvador Bueso Arquivola, l’Ajuntament, en sessió municipal del dia 21 de maig de 1915, pren l’acord de crear la Banda Municipal Unión Musical i que “se abra concurso por plazo de quince días a fin de que las Bandas de Música hoy existentes, bien en colectividad o separadamente sus individuos, puedan solicitar su ingreso en la banda que trata de crear-se.” El dia 15 de juny es nomena director de la nova Banda Municipal Unión Musical a Daniel Silvage.

Huit mesos després la situació havia avançat una mica. L’acta municipal del dia 21 de febrer de 1916 reflecteix: “Dada también cuenta de un oficio del sr. Presidente de la Sociedad Musical La Artística, fecha 30 de enero último participando haber quedado instalada en la casa número 8 de la calle de la Magdale-na una asociación musical con su correspondiente banda, la Excma. Corporación dióse por enterada”. (3)

Amb aquestes línies és dóna a entendre que l’autoritat municipal no posava cap inconvenient de tipus legal sobre la nova formació i obtenim el lloc on es trobava la seu social: en l’actual carrer del Regall, a continuació de l’edifici de l’ajuntament vell, en les cases que foren enderrocades per deixar a la vista la base del Campanar de la Vila. En 1916(4) la casa número 8 del carrer Magdalena era el domicili familiar del mestre de la nova banda, Rafael Nadal Valls, fuster de professió, habitatge que compartia amb la seua esposa Ludgarda Ferrero Sanz i els seus quatre fills: Rafael, José, Josefa i Vicente. Era alcalde de la ciutat en aquells moments el liberal Vicent Montés Gironés. Passats quinze dies, en la sessió del sis de març apareix que: “También quedaron enterados los sres. concejales de un oficio del sr. Director de la Banda La Artística ofreciendo sus servicios al Excmo. Ayuntamiento”. (5)

A la setmana següent l’alcalde Montés presenta la seua dimissió al·legant causes de força major. Quedarà al consistori com a regidor i a través d’una ordre gubernativa serà nomenat nou alcalde el carlí José Puig Puig. Apuntem que els carlins eren coneguts també com “jaimistes” (6) o legitimistes. Així les coses, amb data 20 de març, el regidor sr. Martínez “preguntó al sr. Presidente qué causas impidieron el que el sábado último, no se diera permiso a la Sociedad La Lira para la publicación de un bando, convocando a Junta General de la misma para el día siguiente”.(7) El nou alcalde es va justificar dient que va demanar al President de La Lira que ajornara la convocatòria a causa de la celebració religiosa prevista per a eixe dia. Unes explicacions que no van complaure a diferents regidors. Final-ment i de manera autoritària no va permetre més l’ús de la paraula i va alçar la sessió.

Dins les pàgines del periòdic de filiació liberal El Fontano, autodenominat “Semanario Independiente defensor de los intereses político-sociales y económicos de Onteniente”, publicat el dia 29 de maig de 1916 apareix un article amb el títol “La Lira del Clariano” que comença de la següent manera: “Esta

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

338

Raf

el S

anch

isH

IST

ÒR

IA I

LIT

ER

AT

UR

A

simpática sociedad musical, se ha disuelto. Mejor dicho, ha sido muerta á mano airada, por la voluntad de un hombre: Perseguer. Dicha sociedad fué próspera y feliz mientras la gobernaron hombres patriotas que supieron prescindir de sus ideales políticos y sólo buscaron en ella y con ella engrandecer a Onteniente, do-tándolo de una buena banda de música. Pero desde que la emponzoñó la política jaimista, representada por el señor Perseguer, con todo el bagaje de odios que siempre le acompaña, vino su decaimiento. Cuando con la conjunción de las dos bandas (Lira y Festeros) abrióse una era de paz, á contento y satisfacción de todos los hombres de buena voluntad, sugió potente y arrollador el amor propio de Perseguer, desesperado por el abandono en que le dejaron los mismos músicos adormecidos tantos años por sus cantos falaces, y ya no se dio punto de reposo en asestarle golpe tras golpe á la Lira, hasta acabar con ella”. (8)

Donem per sentat que en aquestes alçades l’Ajuntament ja no donava el seu recolzament a la Banda Municipal Unió Musical perquè, com va escriure el pare Pérez, “lo de municipal duró sólo un año, al retirar su patronato el municipio”(9). Ja amb la denominació de Unió Musical o banda de Daniel Silvage, desprovista del suport municipal que l’havia auspiciada, va obtindre la protecció de la Societat de Festers(10); una decisió lògica si es té en compte que una part important dels músics provenien de l’antiga Banda de Festers que havia tingut el nom de “La Corporación Musical”.(11)

La premsa local liberal incideix en el fet que Perseguer i els seus afins serien qui controlarien la Soci-etat Musical La Lira i, per tant, la banda del mateix nom. Recordarem que tretze mesos abans havia sigut aquest mateix regidor qui havia denunciat en el plenari municipal del 30 d’abril de 1915 que “en la noche anterior varios jóvenes se situaron frente al Casino “La Lira” y entonaron un canto parecido al de un entierro, considerando esto como una provocación a la indicada sociedad”.(12) En aquella ma-teixa sessió estava tractant-se la constitució d’una Banda Municipal i escola de música que unificara les existents. Segons l’alcalde Bueso, els músics eren favorables a aquesta determinació. Els carlins, per boca del regidor Simó, van intentar que s’ajornara la decisió per debatir-ho més endavant. De-nunciaren que l’alcalde no hauria d’haver parlat amb els músics sinó amb les directives de les soci-etats que sustentaven les bandes. Finalment es va aprovar la proposta de crear la Banda Municipal Unió Musical i, tot seguit, els carlins feren diverses puntualitzacions. Luis Tortosa va dir que el seu vot era contrari “porque el expresado acuerdo traerá la guerra a Onteniente” mentre que Perseguer i Puig feren valdre que la resolució “venía amoldada en sentido liberal”.

Com es pot observar, la tensió política i social traslladada a les bandes de música era més que sig-nificativa. El dia 12 de juny de 1916 la sessió del consistori recull que “Dada cuenta de una instancia que promueve el director de la banda de música “La Artística” Don Rafael Nadal, en súplica de que el Ayuntamiento acuerde actue la misma durante el presente verano en el paseo de la Glorieta el número de actos que estime, así como también por la cantidad que fige, á propuesta del Concejal Don Daniel

Rafael Nadal Valls, l’últim director de La Lira del Clariano o música vella (Silvage no va arribar a prendre possessió) i el primer de l’Artística o Mano Negra.

Ladislao Esteve Montés, director de la Corpo-ració Musical, música nova o banda de Festers.

FOTO

S: L

a M

úsic

a en

Ont

inye

nt d

el P

. Pér

ez-J

orge

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11339

Raf

el S

anch

isH

IST

ÒR

IA I

LIT

ER

AT

UR

A

Gil acordóse por unanimidad facultar ámpliamente al Sr. Alcalde Presidente para que dado su buen celo y teniendo en cuenta la serie de disgustos que se han originado en esta localidad desde que existen en la misma dos bandas de música, contrate á ambas para el número de actos y por la cantidad que a su juicio entienda con arreglo á la consignación presupuesta y recursos de que pueda disponer”.(13)

El número 12 de El Fontano, publicat el dia de Sant Joan de 1916, a l’apartat “Noticias” refereix que: “Una comisión de músicos de la banda titulada “Unión Musical” que tan acertadamente dirige D. Daniel Silvaje, nos ha manifestado, para que lo hagamos público, que el Sr. Alcalde, demostrando gran parcialidad á favor de sus correligionarios, de la otra banda en formación, cuyo título desconocemos, pues vulgarmen-te se la ha apodado con un mote que omitimos publicar, por razones de consideración hacia sus miembros, ha contratado á ambas, por veinte y cinco pesetas cada acto; lo cual no es equitativo, teniendo en cuenta, como lo debía haber hecho el Sr. Puig, la gran diferencia en el número de plazas entre las dos bandas. Esto aparte de que la “Unión Musical” está formada en su totalidad por músicos que desde antiguo lo han sido, y cuyos prestigios todos conocen, mientras que la otra banda está integrado por educandos en su casi tota-lidad. En resumen, la banda “Unión Musical” es superior en número y en calidad á la otra, y se las contrata á las dos por el mismo precio. Véase una demostración mas de la justicia con que obra el Sr. Puig.”(14)

L’acta municipal del dia 4 de setembre en tractar l’aprovació de comptes corrobora que es van pagar 100 pessetes a Daniel Silvage per quatre actes de música oferits per la banda que ell dirigia, dos en el passeig de Sant Antoni (actual Glorieta) i altres dos en la festivitat del Corpus en les dues parròquies. Altrament, Rafael Nadal rebria 75 pessetes per tres actes de la banda de la seua direcció, dos en el Passeig de Sant Antoni i un en la festivitat del Corpus en la Parròquia de Santa Maria.(15)

Entre el que va aparéixer a El Fontano i aquesta disposició municipal de pagaments es veu com l’Alcal-de Puig va fer cas omís de la confiança depositada en la seua gestió o del repte que li va llançar Daniel Gil apel·lant a la seua justícia i procediment zelós i que va obtindre l’aprovació unànime del Consistori.

1916: Festes sense Moros i Cristians

Però a mesura que avançava l’any creixia la remor que les festes de Moros i Cristians no anaven a celebrar-se i així va aparéixer també a les pàgines del periòdic El Fontano: “NOTICIAS: Parece ser un

Foto

grafi

a ap

orta

da p

er To

ni O

lcin

a

La banda de música Unió Musical en 1917 amb el seu director Daniel Silvage Peral-ta i, probablement, entre els músics es troba José Mollá Gramage, l’autor del pas-do-ble “Protesta”.

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

340

Raf

el S

anch

isH

IST

ÒR

IA I

LIT

ER

AT

UR

A

hecho que este año no se verificarán las famosas fiestas de Moros y Cristianos que tanto forastero atraen y tanto regocijo proporcionan á la población. Esa es otra de las naturales consecuencias de la insensata política que nos gobierna.”(16)

Tot i això el dia 3 de juliol l’Ajuntament va aprovar una subvenció de 500 pessetes per a les Festes.(17) Les tensions entre els carlins o “jaimistes” i la resta de forces de l’espectre polític local amb repre-sentació en el consistori - liberals, conservadors i republicans -, s’accentuaven i els qui ostentaven la màxima autoritat local les focalitzaven també sobre el Círculo Unión Liberal. Aquell Círculo es tro-bava al mateix lloc on hui hi ha l’anomenat Círculo Industrial y Agrícola.(18) El lloc on estava formava una xicoteta plaça que era coneguda com la placeta del Liberal i unes poques cases la separaven, fent un estret, de la placeta Latonda que venia a caure davant mateix de l’actual entrada de Festers pel carrer de Maians, aleshores la Societat de Festers es trobava en la Plaça Major en un local cedit per José Calatayud.(19) A petició d’Enrique Silvage i cinc signants més, l’Ajuntament va recabar els seus drets sobre la via pública en l’espai concret de la dita Placeta del Liberal i va prohibir que es posaren allí obstacles de cap de classe ja que impedien el creuament dels carros i carruatges.(20) El que suposava la presa en consideració de la petició era que el Cercle Unió Liberal i el casino que albergava no poguera traure al carrer els seus característics sillons de vímet, coneguts popularment com els panerots, en els quals s’asseien els socis per prendre el café o l’aperitiu. Els socis del Liberal, òbviament, veieren un clar atac a la institució ja que referien que en altres llocs més estrets de la població no s’impedia la treta de cadires al carrer.

El llibre d’actes municipals mostra una “Diligencia” que textualment diu: “Hago constar por la pre-sente que el Excmo. Ayuntamiento no ha podido celebrar su sesión extraordinaria en el día de hoy para tratar de los próximos festejos cívico-religiosos en honor al Santísimo Cristo, por falta de número de Sres. Concejales. Onteniente 2 de Agosto de 1916. El Secretario.”(21)

La sessió va tindre lloc dos dies després intervenint l’alcalde Puig per defensar la conveniència de que se celebraren les festes “en primer término para que no se interrumpa la tradicional costumbre en el corriente año y que tanto renombre da a esta población, y en segundo por que la gran afluencia de forasteros resulta reproductiva á los fondos municipales, por el mayor rendimiento en los impuestos; ante el temor de que dejen de celebrarse por la pasividad que ha venido notando en la Sociedad de Festeros, or-ganizadora de la Fiesta, tenía el gusto de someter á la deliberación del Ayuntamiento el indicado asunto.

Y después de usar la palabra varios Sres. Concejales, extendiéndose en consideraciones de diferentes órdenes como justificación de la poca animación que se nota en el cuerpo general de festeros por una-nimidad se acordó:

1º Que se interese del Sr. Presidente de la indicada sociedad, que mañana sábado celebre una reunión la Junta directiva de la misma á la que asistan el Sr. Alcalde-Presidente, asociado de la Comisión de Fiestas, para preparar la reunión general que indefectiblemente tendrá lugar el próximo Domingo á la hora de la veinte y una en el local del expresado círculo.

Cronologia de les bandes de música existentsa Ontinyent entre els anys 1915-1916

FORMACIÓ NAIXEMENT DESAPARICIÓ

LA LIRA DEL CLARIANO o Música Vella 1896 maig de 1916LA CORPORACIÓ MUSICAL o Banda de Festers o Música Nova 24 de juny de 1911 juny de 1915BANDA L’ARTÍSTICA o La Mano Negra primeries de 1915 1930BANDA MUNICIPAL UNIÓ MUSICAL juny de 1915 1916BANDA UNIÓ MUSICAL (1ª etapa) 1916 1919BANDA UNIÓ MUSICAL (2ª etapa) 1920 1930

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11341

Raf

el S

anch

isH

IST

ÒR

IA I

LIT

ER

AT

UR

A

2º Que el resultado de la susodicha reunión general de festeros se ponga inmediatamente en conoci-miento de la Alcaldía-presidencia á fin de que si fuera negativo pueda proceder el Ayuntamiento á los debidos preparativos para la organización de las fiestas.” (22)

La reunió consistorial del dia 7 d’agost recull que “Expuesta por la Presidencia el resultado positivo de las gestiones practicadas por la Junta directiva de la Sociedad de Festeros, asociada de la Alcaldía y Comi-sión del Ayuntamiento, para que efectivamente se celebren las fiestas cívico-religiosas, en los días 23 al 29 del corriente mes, acordóse solicitar del Excmo. Sr. Gobernador Civil de esta provincia el oportuno permiso toda vez que en varios números del programa de dichos festejos han de dispararse arcabuces”.(23)

El resultat positiu a què es refereix el paràgraf anterior aparentment segueix el seu curs ja que no tenim cap notícia més reflectida en els llibres d’actes del municipi, però finalment sembla ser que acaba capgirant-se perquè en la sessió del dia 21 d’agost, a dos dies de que començaren formal-ment les festes, es plasma que: “Vista la instancia que presenta Don José Miquel Roig, cura de la par-roquia de San Carlos en súplica de que la subvención que el Ayuntamiento acordó conceder al Casino de Festeros para ayuda de los gastos de las fiestas de moros y cristianos se transmita a dicha parroquia para solemnizar con mayor esplendor la fiesta en honor al Santísimo Cristo de la Agonía, toda vez que la indicada Sociedad de Festeros tiene acordado no celebrar las expresadas fiestas cívicas, la Excma. Corporación, previa una detenida discusión acordó: 1º Que dada la circunstancia de que la Sociedad de Festeros tiene acordado no celebrar las fiestas de moros y cristianos en el corriente año, después de haberlas anunciado profusamente, se celebren otros festejos de carácter cívico en sustitución de aquellos, con motivo de los religiosos que en honor al Santí-simo Cristo de la Agonía celebrará la parroquia de San Carlos en los días 26 y siguientes del mes actual.

Imatge de la placeta del Liberal i el grup de cases que la separava de la placeta Latonda. Actualment és l’eixample que hi ha entre el “Círculo” i Festers.FO

TO: O

ntin

yent

188

0-19

80,

de A

. Ber

nabe

u G

albi

s

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

342

Raf

el S

anch

isH

IST

ÒR

IA I

LIT

ER

AT

UR

A

2º Que en la seguridad de que por la suspensión de las tradicionales fiestas de moros y cristianos no ha de verse mermada la afluencia de forasteros, tanto por haberse anunciado aquellas como por la susti-tución de las mismas por otras, y por tanto, todo gasto que se haga ha de compensarse con creces con el mayor rendimiento de la recaudación de consumos y otros arbitrios, se abre un crédito de quinientas pesetas para pago de los expresados festejos que se librará con cargo al capítulo de imprevistos; y 3º Que para la realización de las expresadas fiestas cívicas sustitutivas de las de moros y cristianos, se au-toriza plenamente al Sr. Alcalde Presidente á fin de que de acuerdo con el Sr. Cura de la parroquia de San Carlos, forme el programa de los mismos y lo lleve a efecto, disponiendo de la cantidad antes expresada.”(24)

El día 2 d’octubre el regidor Antonio Tortosa va indicar a la presidència consistorial que “en la Ad-món. de consumos, existe una cuenta de 500 pesetas procedente de la subvención que anualmente se concede á la Sociedad de Festeros, para ayuda de los gastos que en las fiestas se originan, cuya cuenta, todavía no está formalizada.”(25)

Ràpidament, el dia 13 d’octubre, apareix al llibre esborrany de despeses de 1916 el lliurament 318, concepte 8 que descriu: “Al depositario municipal por los gastos ocurridos en las fiestas cívicas cele-bradas por acuerdo del Excmo. Ayuntamiento de 21 de Agosto último en honor al Santísimo Cristo de la Agonía según cuentas y certificados que se acompañan. Imprevistos: 396,19 pesetas”.(26) Per tant, contrastat, el 1916 va ser un any amb festes però sense Moros i Cristians.

Per què no es feren Moros i Cristians en les festes de 1916?

Com hem indicat anteriorment a través de les informacions a les quals hem pogut accedir, tot apunta a una clara falta de sintonia entre la Societat de Festers i el consistori; a més de la pressió exercida des de les files carlines o “jaimistes”, que ocupaven l’alcaldia, cap al Cercle Unió Liberal. En definitiva es tractaria de lluites i discussions polítiques de molt baix nivell amb episodis de crispació.

No coneixem si hi hagué altre tipus de motivacions. Ja hem llegit en els extractes de les actes municipals que l’alcaldia havia exigit una sessió de la Junta Directiva de Festers que convocara ur-gentment una Assemblea General que determinara si es farien festes o no. El que sí que sabem per les denúncies dels liberals és que el mateix dia que havia de fer-se la reunió Daniel Gil Casanova va ser empresonat, per ordre de l’alcalde, acusat de soliviantar a la gent per amotinar-se i per incitar a la sedició pública. Les veus no carlines diuen que l’acusació és falsa i que la gent va protagonitzar un xicotet amotinament quan es va assabentar de la injusta detenció. De fet, el mariner i “jaimista” Francisco Donat Sanchis, des de la seua qualitat de representant de la seua comparsa, va manifestar immediatament que aquesta no eixiria a festes, així doncs, l’actitud va ser secundada per la resta de comparses i es va desistir de fer la celebració.(27)

Les “Festes” de 1916 a la premsa de València

La premsa publicada a la capital valenciana es va fer ressò de les “festes” ontinyentines i també va fer d’altaveu de les diferents disputes i enfrontaments ideològics i polítics.

El diari “Las Provincias” del dia 31 d’agost de 1916 reflectia: “Desde Onteniente. Las fiestas al Cristo, de este año”. A l’escrit es fa una introducció de les bonances d’aquesta terra i de la gent que acudeix en estiu i especialment en els dies de festes, des de camperols fins a “familias de abolengo que tie-nen sus residencias en los Alhorines y fincas cercanas al Balneario La Salud”. En entrar a parlar de les festes afirma: “Pero los que este año hemos ido para presenciar la clásica derrota de las filadas moras y su paradógica asistencia á la procesión del Patrono, hemos salido defraudados de nuestros propósitos. Este año las luchas no han sido entre moros y cristianos sino civiles “entre cristianos”, y su móvil no fue la simulación de la ancestral contienda de la Cruz y la Media Luna, sino el aldeanismo de la política local, que poniendo en pugna al alcalde con la mayoría de la población, que nutre, aparte de toda idea de

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11343

Raf

el S

anch

isH

IST

ÒR

IA I

LIT

ER

AT

UR

A

bandería política la concurrencia del Círculo Liberal, donde acuden desde mauristas hasta republicanos significados, ha imposibilitado la celebración de las pintorescas fiestas. (…) El año pasado se despacha-ron en la estación de Valencia más de 300 billetes de ida y vuelta en tercera clase a Onteniente; el actual, un centenar escaso, y muchísimo mayor ha sido el alejamiento de los visitantes de pueblos comarcanos. En cambio la fiesta religiosa ha sido muy lucida, la iglesia de San Carlos ha estado concurridísima y á la procesión del domingo por la tarde, asistieron, con blandones, casi todos los socios del Círculo Liberal, con su presidente Don Roberto Latonda, tan popular y querido en Onteniente. Más de 500 asistentes al cortejo del Cristo contamos, entre ellos, personas distinguidísimas. El resto de las fiestas ha carecido de importancia, y solo acudió mucho público á las sesiones de cine, gratuitas, en la Glorieta”.(28)

“El Mercantil Valenciano. Diario político independiente, literario, comercial y de anuncios”, el dimecres dia 6 de setembre de 1916 publicava un “remitido” signat per “un vecino imparcial” que començava així: “La oposición hábilmente desarrollada de la “minoria” que se alberga en lo que en algún tiempo fue “Casino Liberal”, y sus manifestaciones con alteración de orden público y con sediciosos motines, no han sido bastante obstáculo para impedir la celebración de las fiestas. El alcalde, interpretando el sentir ge-neral apoyado por el Ayuntamiento y por la mayhoría de la población, ha organizado cultísimos festejos, que por su novedad y presentación admirable, se han celebrado con notable éxito. No ha habido “Moros y Cristianos”; pero hemos tenido cines públicos, limosnas a los pobres, actos y veladas musicales, fuegos de artificio y bailes populares, además de funciones religiosas. (…) Lo único lamentable ha sido la situación tristementes ridícula en que ha quedado la simpática Sociedad de Festeros, gracias a los elementos que la han dirigido y que olvidando que los fines de su fundación consisten exclusivamente en la organización y celebración de las tradicionales fiestas, la han arrastrado a hacer causa política, común y solidaria, con la que por egoísmos e intereses personalísimos viene sosteniendo el Casino Liberal. Situación ridícula, porque si no sirve para “hacer fiestas” en un año como el presente en que contaba con el incondicional apoyo de las autoridades y de la mayoría inmensa del vecindario, hay que convenir en que no sirve para nada”.(29) La resta de l’escrit es dedica a fustigar el Casino Liberal i el tema dels “panerots” i a acusar els dirigents del mateix cercle de ser partidaris del caciquisme que representa el Marqués de Vivel.

El “Diario de Valencia”, rotatiu de marcada i manifesta ideologia carlina, va traure el dia 10 de setembre de 1916 la seua crònica de les festes ontinyentines de l’any signada per El corresponsal. “Onteniente. Terminaron las fiestas que este católico vecindario dedica al Santísimo Cristo. En el presente año no hubo moros y cristianos, a pesar de los esfuerzos del Ayuntamiento, y en especial del señor alcalde, que pusieron de manifiesto su interés y entusiasmo para que revistieran mayor esplendor que en las anteriores.

La placeta del Liberal i socis del cercle asseguts als panerots de vímet que serviren d’excusa per a la disputa política amb conse-qüències festeres.Ar

xiu

Palis

. Ont

inye

nt

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

344

Raf

el S

anch

isH

IST

ÒR

IA I

LIT

ER

AT

UR

A

Tres o cuatro desaprensivos que tienen monopolizada la Sociedad de Festeros, y la han convertido en una sucursal del Casino Liberal, han impedido la celebración de las fiestas. Conste así, y conste también que se han impedido para chocar con los elementos jaimistas. (…) Hoy sabemos los que aquí vivimos que las fiestas de moros y cristianos las ha impedido un ukase (30) del Casino Liberal. Para celebrarlas había subvención del Ayuntamiento, mayor que en años anteriores; había entusiasmo, como siempre por parte de los festeros; había un acuerdo de la junta general, disponiendo su celebración, y quedó en la misma publicado el programa. ¿Qué faltó entonces? Que la Junta directiva de la Sociedad trabajara con entusiasmo y recogiera aquellos elementos. ¿Qué sobró? Que esos tres o cuatro vivos no estuvieran a las órdenes del Liberal y secundaran sus planes.

Para impedir las fiestas se recurrió al motín y a la algarada, sin respeto a la autoridad, que atropellaron, ni a las personas, ni a la tranquilidad pública. ¿Culpables? La justicia se encargará de averiguarlo. No-sotros, por hoy, callamos. Mañana hablaremos claro; tan claro que nos oirán hasta las piedras (…)”(31)

En els dies 9 i 10 de setembre va aparéixer en “Las Provincias”, en “El Mercantil Valenciano” i en “La Voz de Valencia, diario católico, político y de intereses materiales” un “remitido” amb el títol “Desde Onteni-ente” signat per “Varios vecinos” que responen a l’escrit de “Un vecino imparcial” de El Mercantil Valen-ciano. S’encapçalava de la següent forma: “Mayor fracaso que el conseguido por los jaimistas y demás adláteres que gobiernan con facultades ilimitadas para todo, al intentar organizar los festejos que con tanta esplendidez se han celebrado en años anteriores en esta ciudad y en honor al Santísimo Cristo, no es posible concebirlo. (…) Estableciendo prohibiciones exclusivistas, ordenando detenciones injustas, soliviantando y sublevando a los pacíficos vecinos de esta ciudad con medidas de violencia, a las que no están acostumbrados, y que repugnan a toda conciencia honrada, el estrepitoso fracaso alcanzado en las fiestas de este año estaba cantado. …el disparo de tracas, más propias de Villa-Brutanda que de este cultísimo Onteniente; los pasacalles de músicas, convertidos en medios de protesta espontánea contra la conducta de la “gran mayoría” que nos gobierna por la fuerza; las interrumpidas e imper-ceptibles peliculas con que publicaron el desastre, y la deslucida corte de concejales que acompañó a nuestra primera autoridad gubernativa; indignadas las familias de veraneantes que vieron derruídas las ilusiones que forjaron con el recuerdo del bullicio y algazara propio y exclusivo de la fiesta de “Moros y Cristianos”, dejaron de concurrir con nosotros a los festejos que con carácter familiar por el número, celebró “esa inmensa mayoría” del “Arca de Noé”, después de anunciarlas con extraordinaria profusión en programas sueltos, periódicos y carteles.”

Festers de les comparses de Mo-ros Marinos i Marineros en una imatge presa en 1911 en la qual apareix Daniel Gil Casanova D

onac

ió d

e M

ª Jos

é Ú

beda

. Fot

otec

a M

useu

Fes

ter.

Ont

inye

nt

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11345

Raf

el S

anch

isH

IST

ÒR

IA I

LIT

ER

AT

UR

A

Segueix més endavant afirmant: “…que la Sociedad de Festeros desistió este año de cumplir su fi-nalidad, porque el alcalde adoptó la medida de detener a uno de sus principales directores D. Daniel Gil, cuando en ella, reunidos en junta, trataban sobre la organización de los festejos, siendo su actitud la protesta con que exteriorizó la contrariedad que le produjo tal detención. Y no se olvide que, según afirmación de los jaimistas, la Sociedad de Festeros está integrada en su mayor parte por elementos de su partido, siendo por tanto la protesta general, y no exclusiva de los adversarios del “Arca”, como parece suponer el autor de la gacetilla. …esta sociedad desea ratificar su actitud de protesta, negándose a contribuir al engrandecimiento de los representantes del gobierno, y por ello, cuando el alcalde no ha de intervenir ni apoyarles; cuando han de demostrar que las fiestas se celebran por la sociedad y para el pueblo, y no cuando al alcalde conviene;…”(32)

L’escrit segueix explaiant-se sobre el Liberal i a les persones que s’apleguen allí, des d’artesans, co-merciants i industrials a la totalitat “de elementos de esta población que legítimamente han alcanzado un título académico” en contraposició al Círculo Tradicionalista que ha vist tancar les seues portes i que els seus socis han anat a parar als locals de l’antiga societat La Lira que malanomenen “l’Arca”. Els digueren l’Arca de Noé perquè convivien els “jaimistes” amb Simó i Perseguer al davant, alguns liberals afins a Alejandro Bataller, a qui acusaven d’haver maniobrat per la destitució de l’anterior alcalde i que es nomenara al carlí Puig; i també els conservadors datistes pròxims a Amadeo Martí.(33) Continua comparant la formació del consistori del qual diu: “El Arca de Noé no ostenta frente a la abrumadora mayoría de once concejales que representan al Círculo Unión Liberal, más que cinco jaimistas, el alcalde que lo fue hasta ser nombrado para dicho cargo y un indefinido…”

Retornen al tema de Festers afirmant que: “…la Sociedad de Festeros, constituída por elementos de todos los partidos políticos, con los socios del “Liberal”, y precedidos de la mayoría de concejales que representa la Unión Liberal en el Ayuntamiento, pasearon públicamente en la procesión del dia 27 del pasado agosto la protesta viva y permanente que esta población no ha de dejar de hacer mientras sub-sistan gobernándola elementos extraños… diga que oyó protestas de vecinos y veraneantes y que no pudo conseguir, a pesar de las falacias que esgrimió, convencer a nadie de que la razón y la justicia esta-ban de su parte. Diga ese vecino tan imparcial que más de mil personas reunidas en la plaza de Alfonso XII, y acompañando a la música a la hora de las doce de dicho día, recorrieron las calles de la población en imponente y simpática manifestación de protesta contra la política del “Arca”.”

Finalitza responent de nou a les acusacions de la placeta del Liberal, els panerots, i defensant la pluralitat de pensaments i ideologies que es troben al voltant del Liberal, el fet que la majoria de regidors, els onze vinculats al Círculo Unión Liberal, deixaren d’assistir als plens per l’actitud autorità-ria de l’alcaldia i els subterfugis d’aprovar propostes presentades en despatx extraordinari. Conclou

Portada de la partitura de “Protesta”, pasdoble l’autor del qual, José Mollá Gramaje, va dedicar a Daniel Gil Ca-sanova. Arxiu Societat Unió Artística Musical d’Ontinyent

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

346

Raf

el S

anch

isH

IST

ÒR

IA I

LIT

ER

AT

UR

A

categòricament: “…el “Arca” es una representación insignificante de Onteniente, creada para destruir y no para edificar, y que hasta los forasteros que vinieron a presenciar las fiestas han protestado del engaño que se les hizo”.

El “Diario de Valencia” del dia 12 de setembre de 1916 mostra l’escrit de “otro vecino” titulat “La políti-ca y las fiestas de Onteniente” en el que de manera molt breu respon en tres punts el text de “varios vecinos” d’un parell de dies abans.

“Primero. La política desarrollada por los elementos que integran la Unión Liberal, que pretenden sea defendida desde las columnas de un periódico católico, se ha caracterizado siempre por su progresismo más o menos licencioso y sectario, a más de un desastre administrativo sin precedentes, hasta el punto que el único peligro para el orden religioso y moral de este pueblo, lo constituye la Sociedad mencionada.Segundo. Los jaimistas jamás han sido adversarios de las fiestas que Onteniente tributa al Santísimo Cristo de la Agonía, llegando su patriotismo a tal extremo, que cuando han sido vejados injustamente por los de la “Unión Liberal” (cosa ésta que los tribunales probarán no ocurre ahora en sentido contrario), ni han recurrido al motín, ni se han ausentado de la Sociedad de Festeros, acallando sus justas iras por consideración a los forasteros, que vienen llenos de ilusiones a presenciar unas fiestas para las cuales se requiere, como dice muy bien el remitido en cuestión, el concurso de todos.Tercero. Que los que a sí mismos se llaman principales directores de la Sociedad de Festeros, se han va-lido no pocas veces de la imagen bendida que todo hijo de este pueblo lleva en el alma, para cometer a su sombra actos que, empleando la perífrasis, calificaremos de feos.”(34)

En “El Mercantil Valenciano” del dia 15 de setembre torna a eixir un “remitido” de “el vecino imparcial” que en primer lloc respon a l’escrit fet pel corresponsal local del diari republicà “El Pueblo”. Aquest escrit no l’hem pogut localitzar, possiblement isquera el dilluns dia 11 que és l’exemplar que falta en el volum enquadernat i conservat a l’Hemeroteca Municipal de València de la publicació que va fundar Vicent Blasco-Ibáñez.

Acte seguit va cap els “Varios vecinos” diguent que les seues queixes pel resultat de les “festes” és el dret al “pataleo” però que no tenen el dret de mentir. Diu que quan parla de l’ex Unión Liberal es refereix a que els caps polítics republicà i liberal han signat un document d’adhesió al conservador Marqués de Vivel i que, per tant en eixa entitat ha desaparegut el liberalisme i republicanisme i que a partir d’ara han de ser “Unión Conservadora”. Enumera amb noms i cognoms onze persones que no pertanyen al Liberal i que tenen una titulació acadèmica que, afirma, ningú pot qualificar d’il·-legítima. A més de ressaltar que hi ha gent que sent sòcia del Liberal també ho és del “nuevo Casino

La comparsa de Biscaïns o Suavos, proba-blement dits de forma popular “els Explo-radors”, entrant a la plaça cap a l’any 1915 Fo

tote

ca M

useu

Fes

ter

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11347

Raf

el S

anch

isH

IST

ÒR

IA I

LIT

ER

AT

UR

A

de Onteniente” el que anomenen “l’Arca”. Del tema estrictament fester destaquem: “Afirman que la Sociedad de Festeros desistió este año de celebrar fiestas por haber detenido el alcalde a uno de sus principales directores. A confesión de parte relevación de prueba. Queda demostrado que no ha habido fiesta de “Moros y Cristianos” porque dicha Sociedad se opuso a su celebración. Ni más ni menos que lo que dije en mi remitido. Añado que sin tal detención tampoco hubiera contribuído aquella colectividad a los festejos, puesto que se detuvo a Gil como uno de los cabezas del motín fraguado para molestar al dignísimo alcade, y para impedir que éste realizara sus propósitos de que este año resultaran las fiestas de “Moros y Cristianos” más brillantes que nunca. Los festeros han hecho política y han faltado a su reglamento que les impone como finalidad de su asociación la celebración de fiestas en los días de tradicional costumbre”. Pel que fa a la presència majoritària de regidors afins al Círculo Liberal en la processó diu que el beatífic conservador maurista D. Blas Guzmán Pérez de Lema, “Cametes de cuiro” de malnom, se les va veure i desitjar per reunir a huit regidors mentres que l’alcalde amb els seus adeptes n’eren set. Finalitza atacant de nou les xifres d’associats al Liberal i defensant que al “nuevo Casino de Onteniente” es concentren Republicans i Liberals que no s’han adherit al Marqués de Vivel, conservadors i “jaimistes” el que el configura, segons ell, en una associació neutral.(35)

“Protesta”, un pas-doble per a Daniel Gil Casanova

El regidor conservador Daniel Gil Casanova va ser una persona que va incidir molt activament en la vida social i política de la ciutat. Hem confirmat que era en aquell any un destacat membre de la So-cietat de Festers. Fill i nét d’anteriors presidents: José Gil Calatayud i José Gil Aznar; només dos anys després d’aquests fets, en 1918, va ocupar la presidència festera per primera vegada i també la de Caixa Ontinyent. La defensa dels interessos de “la Casa”, com es coneix a la Societat de Festers entre els associats des de temps immemorial, li va suposar mantindre posicionaments ferms i confrontats amb amics, correligionaris, adversaris i amb qui fera falta encara que ell en formara part com va passar en l’Ajuntament, la Previsora o Caixa Ontinyent. Allà pel 1951 manifestava que per les seues venes corria sang festera que consistia en “Sentir la fiesta en lo más hondo de mi alma y correr por mis venas mucho amor hacia el Cristo de la Agonía”(36)

Ja ha quedat esmentada la protecció que la Societat de Festers va prestar a la Unió Musical davant de les pressions de l’Alcaldia i de la preferència d’aquesta vers l’Artística o Mano Negra que, com diu el pare Pérez-Jorge, “Gozó de poderosas influencias”.(37) Així les coses, hem pogut llegir a El Fontano del dia 25 de novembre de 1916: “Noticias: La banda de música que dirige don Daniel Silvaje, durante la serenata que ejecutó en la plazoleta de San Carlos, la noche del domingo último, estrenó un pasodoble que su autor, D. José Mollá Gramaje, titula “Protesta”, dedicado a D. Daniel Gil”. La serenata en qüestió es va realitzar el dia 19 de novembre i apostem a que era el que hui anomenaríem “Concert de Santa Cecília”. Com és ben sabut, la celebració de la patrona de la música és el dia 22 de novembre.(38)

Mitjançant l’excel·lent gestió de l’arxiu que des de fa anys du a terme la Societat Unió Artística Musical d’Ontinyent, hem pogut tindre a les mans les partitures originals del pasdoble “Protesta”, que duen la següent dedicatòria: “A mi íntimo amigo D. Daniel Gil Casanova, Teniente de Alcalde del Ecm. Ayuntamiento de la Ciudad de Onteniente. El Autor. Onteniente 7 de 10 de 1916”. La partitura té el segell de la Banda de Falange Española Tradicionalista de las J.O.N.S. que es va crear en 1939, només acabada la guerra. El fet curiós radica en que a la partitura no apareix l’autor com a José com el cita El Fontano sino amb la inicial “P” (Pepe?) Mollá Gramaje. D’aquest autor no hem trobat cap notícia més, ni obra, ni tan sols que formara part de la plantilla de la Unió Musical en 1926 segons la relació que apareix a La Música en Ontinyent del pare Pérez-Jorge.

Biscaïns, Suavos, Suavos Exploradors (¿?)… Carlins, Legitimistes, “Jaimistes”!

Al llarg d’aquest escrit hem indicat repetidament que l’antagonisme polític es reflectia profusament i les pàgines de El Fontano eren el millor aparador dels liberals i on es quedaven la mar de a gust en defensa del seu ideari i arreant ben fort als adversaris. Gràcies a eixes disputes podem aventurar

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

348

Raf

el S

anch

isH

IST

ÒR

IA I

LIT

ER

AT

UR

A

l’afirmació que la comparsa de Biscaïns i els qui apareixen identificats al llibre “Memòria Gràfica de la Festa de Moros i Cristians d’Ontinyent” com a Suavos i els qui al fullet de mà de la Desfilada His-tòrica del 150 aniversari figuren com Suavos Exploradors serien els mateixos.

Extractem d’un escrit de El Fontano: “La conducta del alcalde en aquella ocasión, solo se la explican los que conocen cómo piensa sobre esta materia José María Perseguer, á cuya influencia debía ajustar el alcalde su intervención autoritativa. todos los demás, han permanecido en el limbo hasta que el jueves primero de los corrientes, que se presentó el Alardo ó lo que fuera, de la Comparsa Vizcaína, bonita oca-sión en que SE LES PERMITIÓ lucir sus adelantos á la nueva Banda Artística ó como se llame.”(39)

El firmant Sind D. Kop. p., exposa ben a les clares que l’alcalde Puig i el regidor José Mª Perseguer, carlins, permeten la participació de la nova banda l’Artística o Mano Negra amb la Comparsa Biscaïna, que era la dels seus correligionaris. Res de particular si no fóra perquè en els combregars de Sant Vicent, un mes abans, no es va dur banda de música -que sufragava l’ajuntament- per la disputa d’haver-ne dues, tot i que, segons l’autor, l´única capacitada en nombre i formació dels músics era la dirigida per Silvage, és a dir, la Unió Musical. Ja tenim ací un punt de relació entre la Comparsa de Biscaïns i els carlins.

El número 9 de El Fontano publicat el dia 27 de maig, duu un article titulat “El Arca de Noé” i analitza els personatges que al seu criteri han defenestrat la societat La Lira per ocupar els seus locals. En parlar del carlí Faustino Simó deixen anar: “Se necesita poseer un fuego de un millón de calorías para quemar en el ocaso de la vida, con una vela de gabinete anticlerical de Romanones, el programa tradicionalista, defendido desde la niñez, después de haber sustituído por la clásica boina, el chisme de barro ó porcelana, indispensable para los más excusdos menesteres”.(40) Entenem que en la disputa política aprofiten el fet del canvi de la vestimenta tradicional atribuïda als Suavos o Biscaïns amb la boina dels requetés per la nova indumentària, ja que es burlaven del casc identificant-lo com si fora un orinal posat al cap.

És un primer indici per a apuntar que els “Suavos Exploradors” serien els mateixos Biscaïns. De fet, una minuciosa observació de la fotografia comentada anteriorment, permet identificar un parell de xiquets o xiquetes que anirien amb la vestimenta biscaïna, al menys amb la boina al cap.

Per últim, el dia 18 de novembre de 1916 apareix el magistral escrit de Roberto Laporta “Nueva retirada del Carlismo”. Ací diu: “recuerden el asentimiento de la Sociedad á admitir en las fiestas la nota disonante que dan los carlistas con esa comparsa de nuevos soldaditos de la nueva fé, con mochila y cartuchera, como para recordarnos, mientras aspiramos el incienso al Cristo, las fechorías del cura de Santa Cruz y de Cucala”.(41)(42)

Eren els elements que ens faltaven, si ja teníem el casc, hem trobat la motxilla i els correatges. A més, l’esmentat text fa referència al fet que s’ha produït la baixa de més de seixanta socis de la Soci-etat de Festers “jaimistas todos ellos ó aliados circunstanciales suyos” i refereix que a l’escrit solicitant la baixa argumenten que ho fan perquè “en la Sociedad de Festeros solo se obra ya á impulsos de los convencionalismos políticos del Círculo Liberal”. Açò vé a coincidir en el temps amb la desaparició de la comparsa de Biscaïns de la qual se’ns diu que en 1918(43) ja no va participar en les festes i, atentent el que acabem de citar, és molt més que probable que en 1917 tampoc, per tant, com que en 1916 no hi hagué Moros i Cristians, la seua última participació certa va ser la de 1915.

A l’article de Rafael Ferrero Terol, “Zuavos, el carlismo en la fiesta”, es parla de l’oposició política i festera que van protagonitzar en l’últim quart del segle XIX la presència de la Comparsa dels Capellans que eren liberals i dels Suavos que eren carlins. Els Capellans, que oficialment era la comparsa de Croats, van deixar la festa en 1883 complint una Ordre Ministerial, que anecdòticament provenia d’un go-vern liberal, propiciada per les denúncies dels adversaris polítics i de l’Església(44). És de suposar que els membres d’aquella comparsa extinta acamparien en altres. En l’esmentat escrit s’afirma que el conflicte va durar anys, com s’ha pogut constatar al llarg d’aquest treball, i que en una ocasió en pasar els Suavos desfilant per davant de la Placeta del Liberal, “se oyeron fuertes abucheos e impreca-ciones contra la causa que ellos defendían, sin dudarlo un momento, y asiendo con fuerza los cayados o

Vestimenta identificada com de “Su-avo Explorador” en la desfilada histò-rica del 150 aniversari de les nostres festes. Juliol de 2010

FOTO

S: Jo

sé E

nriq

ue M

onté

s So

ler

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11349

Raf

el S

anch

isH

IST

ÒR

IA I

LIT

ER

AT

UR

A

bastones que utilizaban como armas la emprendieron a mamporros contra sus enemigos en la fiesta. La fuerza policial y miembros de otras comparsas tuvieron que actuar para separar a los contrincantes...”.(45)

Les referències que hem pogut reunir no deixen molt d’espai per al dubte i són suficientment escla-ridores com per determinar que Biscaïns, Suavos i Suavos Exploradors foren una mateixa formació amb dues vestimentes distintes. Si convenim que els noms utilitzats són els adequats i comptant que oficialment el programa de 1915 recull únicament la presència de Biscaïns, tindríem a més que aquesta comparsa va tindre, al menys, dues denominacions oficials: Suavos i Biscaïns; i una presumiblement popular: Exploradors. Amb tot, queda més que contrastat, com se sospitava i com apuntaven tots els indicis, que es tracta d’una comparsa influenciada o controlada per seguidors de la línia política carlina, legitimista o “jaimista”.

Agraïments:

- A José Mª Bru Casanova, compositor i deixeble del pare Pérez-Jorge, per orientar-nos en la direcció de la recerca d’una partitura de quasi 95 anys que ni somiàvem poder trobar.- A la Societat Unió Artistica Musical d’Ontinyent, en particular al seu president Antonio Ferrero i a la cap d’estudis de l’escola de música Eva Mª Sanchis Francés, per la col·laboració i facilitats prestades, així com per l’interés per localitzar el màxim d’informació i molt especialment per la còpia de la partitura del pasdoble “Protesta” de P. Mollà Gramage.- A Vicent Terol i Tomàs Bordera de l’Arxiu Municipal d’Ontinyent, com sempre, per l’eficiència i professionalitat.

1. Sanchis i Ferri, R. “La Mano Negra, els Llauradors i les Festes de 1918”. Programa de Festes de Moros i Cristians. Ontinyent 2010.2. Pérez-Jorge, V. “La Música en Ontinyent”, reedició de l’obra de 1979 “La Música en Onteniente”. Caixa d’Estalvis d’Ontinyent, Ontinyent 1994, pp.142-1433. Arxiu Municipal d’Ontinyent. Actes Municipals 1916. Sessió del dia 21.02.1916.4. Arxiu Municipal d’Ontinyent. Padró Municipal d’Habitants de 1916.5. Arxiu Municipal d’Ontinyent. Actes Municipals 1916. Sessió del dia 06.03.19166. Els carlins foren anomenats “Jaimistes” quan Jaime de Borbón y Borbón-Parma va ser pretendent a la corona espanyola entre 1909 i 1931 amb el nom de Jaime III. També aspirava al tron francés en els mateixos anys. A França els Legitimistes pugnaven per retornar la dinastia borbònica al regnat. Per això els carlins espanyols rebien també el nom de “legitimistes”.7. Arxiu Municipal d’Ontinyent. Actes Municipals 1916. Sessió del dia 20.03.19168. El Fontano. Semanario Independiente. Defensor de los intereses político-sociales y económicos de Onteniente. Núm. 8, 29 de maig de 1916. Arxiu Municipal d’Ontinyent. Fons Iranzo-Barceló.9. Pérez-Jorge, V. Op. Cit.10. Laporta, R. “Nueva retiradada del carlismo. Dins de El Fontano. Semanario Independiente. Defensor de los intereses político-sociales y económicos de Onteniente. Núm. 22, 18 de novembre de 1916. Arxiu Municipal d’Ontinyent. Fons Iranzo-Barceló.11. Bernabeu Galbis, A. “Apuntes históricos sobre la música en Onteniente”. Programa de Festes de Moros i Cristians, 1973. Ontinyent 1973. Destaquem que aquesta denominació de “La Corporació Municipal” sols l’hem localitzada ací. El pare Pérez-Jorge, en tot moment parla de la “Banda de Festers”12. Arxiu Municipal d’Ontinyent. Actes Municipals 1916. Sessió del dia 30.04.191513. Arxiu Municipal d’Ontinyent. Actes Municipals 1916. Sessió del dia 12.06.1916.14. El Fontano. Semanario Independiente. Defensor de los intereses político-sociales y económicos de Onteniente. Núm. 12, 24 de juny de 1916. Arxiu Municipal d’Ontinyent. Fons Iranzo-Barceló.15. Arxiu Municipal d’Ontinyent. Actes Municipals 1916. Sessió del dia 04.09.1916.16. El Fontano. Semanario Independiente. Defensor de los intereses político-sociales y económicos de Onteniente. Núm. 13, 1 de juliol de 1916. Arxiu Municipal d’Ontinyent. Fons Iranzo-Barceló 17. Arxiu Municipal d’Ontinyent. Actes Municipals 1916. Sessió del dia 03.07.191618. Bernabeu Galbis, A. “Edificis Històrics i Carrers d’Ontinyent”. Caixa d’Estalvis d’Ontinyent. Ontinyent 1994.19. Programa de Festes de Moros i Cristians, 1951. “Habla la Sociedad de Festeros”. Ontinyent 1951.20. Arxiu Municipal d’Ontinyent. Actes Municipals 1916. Sessió del dia 31.07.1916.21. Íbidem. Diligència del dia 02.08.191622. Íbidem. Sessió del dia 04.08.191623. Íbidem. Sessió del dia 07.08.191624. Íbidem. Sessió del dia 21.08.191625. Íbidem. Sessió del dia 02.10.191626. Arxiu Municipal d’Ontinyent. Borrador de Gastos de 1916.27. Laporta, R. Op. Cit.28. Hemeroteca Municipal de València. Las Provincias del dia 31.08.191629. Hemeroteca Municipal de València. El Mercantil Valenciano del dia 06.09.191630. Un “ukase” era un decret imperial en la Rússia tsarista.31. Hemeroteca Municipal de València. Diaro de Valencia del dia 10.09.191632. Hemeroteca Municipal de València. Las Provincias del dia 09.09.1916, El Mercantil Valenciano del dia 10.09.1916 i La Voz de Valencia del dia 10.09.191633. Laguna Platero, A. “La prensa d’Ontinyent (sic) en J. Navarro Cabanes” dins Almaig, Estudis i Documents IV, La Nostra Terra, separata del Progama de Festes de la Puríssima. Ontinyent 1988.34. Hemeroteca Municipal de València. Diario de Valencia del dia 12.09.191635. Hemeroteca Municipal de València. El Mercantil Valenciano del dia 15.09.191636. Programa de Festes de Moros i Cristians, 1951. “Habla la Sociedad de Festeros”. Ontinyent 1951.37. Pérez-Jorge, V. Op. Cit.38. El Fontano. Semanario Independiente. Defensor de los intereses político-sociales y económicos de Onteniente. Núm. 23, 25 de novembre de 1916. Arxiu Municipal d’Ontinyent. Fons Iranzo-Barceló.39. Íbidem. Núm.12 de 24 de juny de 191640. Íbidem. Núm. 9 de 27 de maig de 191641. Laporta, R. Op. Cit.42. Manuel Ignacio Santa Cruz Loidi va ser un capellà basc que es va convertir en un destacat cap d’una partida de guerrillers carlins. Es féu famós per la seua bel·ligerància i les atrocitas que va cometre. Va estar condemnat a mort tant pels seus correligionaris com pels oponents. Va acabar la seua vida de misioner a Amèrica amb els Jesuïtes. El Brigadier Pasqual Cucala i Mir, nascut a Alcalà de Xivert, també va estar al capda-vant d’una partida de guerrillers carlins. D’ell es destaca la seua astúcia, coneixement del terreny i crueltat. Va tindre intervencions exitoses ben a prop d’Ontinyent, concretament a Alcoi i Xàtiva. Finalment va ser derrotat a Iecla. Va morir a l’exili francés. (GEC)43. Gandía Vidal, R.A. “Moros Marinos”. Comparsa de Moros Marinos. Ontinyent 2006.44. AA.VV. “Memòria Gràfica de la Festa de Moros i Cristians. Ontinyent 1860-2010”. Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia. Caixa d’Estalvis d’Ontinyent. Ontinyent 2010.43. Ferrero Terol, R. “Zuavos, el carlismo en la fiesta”. Programa de Festes de Moros i Cristians. Ontinyent 1995.

Fonts documentals per a l’elaboració de la Cronologia:

Arxiu Municipal Ontinyent. Actes municipals 1915-1916Arxiu Municipal Ontinyent. Fons Iranzo-Barceló. “El Fontano”.Bernabeu Galbis, A. “Apuntes históricos sobre la música en Onteniente”.AA.VV. “Memòria Gràfica de la Festa de Moros i Cristians d’Ontinyent 1860-2010”Pérez-Jorge, V. «La Música en Ontinyent»

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

350

Jo

sé G

and

íaH

IST

ÒR

IA I

LIT

ER

AT

UR

A

Ontinyent era en 1911 una de las ciudades valencianas más importantes. Contaba con 12.500 habitantes. Había obtenido el titulo de Ciudad en 1904 y su Ayuntamiento recibiría el reconocimiento de Excelentísimo en 1914.

En el plano económico, la ciudad atravesaba momentos muy difíciles. La industria tenía relativa importancia. Además de algunas empresas textiles, también funcionaban varias fábricas de papel y la recién instalada Sombreros Bueso. Pero la actividad económica mas importante seguía siendo la agricultura, que en esos tiempos atraviesa uno de los momentos más duros del siglo. En 1911, dos gravísimos problemas condicionan el panorama agrícola ontinyentino: la invasión filoxérica y la pertinaz sequía. En cuanto a la filoxera, que afectó a los viñedos valencianos de forma trágica, el primer brote en Ontinyent se descubrió en 1906 (en La Baronía), aunque la plaga se generalizaría en el año 1910. Por su parte, el problema de la sequía era realmente espectacular. Los datos sobre las lluvias que conocemos del periodo son asombrosos: 276, 165 y 208 litros por metro cuadrado en 1910, 1911 y 1912 respectivamente, cuando las precipitaciones medias habituales en Ontinyent eran de 550 litros.

Por eso, no es de extrañar que en la documentación de la época sean continuas las referencias a esa situación desastrosa. Veamos algunos ejemplos.-

- Sesión Municipal 12 de febrero de 1910: se habla de que “la pertinaz sequía que se experimenta hace ya muchos meses…ha determinado la miseria más espantosa en la clase jornalera de esta población por falta de trabajo”.

Fa cent anys: Ontinyent i les festes de 1911

Josép Gandía i Calabuig

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11351

Jo

sé G

and

íaH

IST

ÒR

IA I

LIT

ER

AT

UR

A

- Julio de 1910: aparece en el diario ABC la noticia acerca de la intervención del senador Polo exigiendo medidas que remedien “la situación en extremo angustiosa de los distritos de Albaida y Onteniente, que, bajo las plagas de la sequía, la langosta, filoxera, etc., se hallan en la mas lamentable situación”. Días después el mismo diario informaba de incidentes entre labradores y guardia rural en los que “se abofeteo a un guardia” e intentaron romper la presa del brazal de la acequia nueva para poder regar.- Sesión Municipal 8 de diciembre de 1910: se programan rogativas para que “la deseada lluvia…ponga termino al estado de penuria que tiempo ha esta determinando la pertinaz sequía que asola nuestros campos y siembra la miseria en esta población, particularmente en la clase jornalera”.

En el plano político, estamos en momentos de gobierno liberal en España (gobierno Canalejas desde febrero de 1910 a noviembre de 1912). También en Ontinyent. Pero con un matiz importante: en nuestra ciudad es enorme el peso de las ideologías más conservadoras, con un activismo de los carlistas muy importante. Los enfrentamientos entre carlistas y liberales, habituales desde siempre aunque acrecentados en los años liberales, también salpicarán los festejos de 1911.

La mayor parte de la población permanecía ajena a los trapicheos políticos habituales de la época. Eran escasos las posibilidades formales y reales de participación política. No solo porque la posibilidad de votar en elecciones estaba reservada a los varones mayores de 25 años; sino porque, además, el caciquismo, la aplicación del articulo 29 de la ley electoral (que proclamaba automáticamente a los candidatos cuando el numero de estos no superaba al de puestos a elegir), o los altos niveles de analfabetismo, dejaban fuera del juego político a la inmensa mayoría.

En Ontinyent, la política “oficial” tenía como centro neurálgico el Circulo de la Unión Liberal (actual Círculo Industrial). A pesar de su denominación, esta sociedad era lugar habitual de reunión de los afiliados a los partidos liberal, conservador y, al menos en muchos momentos, también de los militantes de las organizaciones de carácter republicano.

El partido Conservador tenía entre su líderes mas destacados a Blas Guzmán y Pérez de Lema (uno de los propietarios agrarios mas importantes) y contaba entre sus filas con relevantes figuras de la política y la economía local: Salvador Bueso (dueño de la fabrica de sombreros), Amadeo Martí Boscá, Antonio Tortosa Francés, Manuel Mompó…

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

352

Jo

sé G

and

íaH

IST

ÒR

IA I

LIT

ER

AT

UR

A

Por su parte el partido Liberal estaba claramente liderado por Gonzalo Mompó Marcos (abogado y participe en la propiedad de una de las grandes fabricas papeleras). Entre sus miembros destacados se encontraban José Sanz Ferri, Gonzalo Micó Albert, Vicente Montés Gironés, Leocadio Delgado de Molina, Francisco Boscá Puig...

Los republicanos eran pocos, pero en estos años mostraron una actividad bastante intensa. A mediados de noviembre de 1910 se constituyó una nueva organización republicana. En la junta figuraban Francisco Montés Mora como Presidente y entre sus dirigentes aparecen Bonifacio Porres de la Hornilla y Roberto Laporta. Decían contar, quizás exagerando, con unos 200 socios (El País, 17/10/1910). Por ultimo, los carlistas, muy importantes en la localidad, tenían entre sus militantes a destacados representantes de la familia Simó: Faustino Simó Tortosa (que según algunas fuentes llego a ser secretario del pretendiente Carlos Maria Isidro de Borbón) o sus sobrinos José y Manuel Simó Marín (este ultimo uno de los fundadores del Diario de Valencia y jefe provincial del carlismo desde 1909), Luís Tortosa, Joaquín Llorens Fernández de Córdoba, su cuñado Antonio Colomer... La actividad de los tradicionalistas se organizaba desde su sede ubicada en una planta baja de la calle del Príncipe (actual calle Tomas Valls, 12). LAS ELECCIONES MUNICIPALES

En los procesos electorales municipales se renovaban cada dos años, salvo casos excepcionales, la mitad de los puestos de concejal. El Ayuntamiento de Ontinyent estaba compuesto por 18 regidores, representantes de los cuatro distritos electorales: Casa Capitular, Ermiteta, Previsora y Escuelas. El Alcalde podía ser nombrado gubernativamente o, en caso contrario, elegido entre los concejales. En estos años, la crisis de las finanzas municipales son referencia continua en las discusiones.

A finales de 1910 se declararon nulas las elecciones celebradas en diciembre del año anterior. Eso significaba que los nueve concejales elegidos entonces, perdían su condición. Si a eso añadimos siete vacantes (la mayoría por las dimisiones del grupo carlista municipal, que tras sus enfrentamientos con los dinásticos, habían optado por dimitir a finales de 1909), tenemos un Ayuntamiento con solo dos titulares en activo (Ramón Martínez y Francisco Mergelina). Para cubrir los puestos vacantes se optó por designar a dieciseis concejales interinos que junto a los dos mencionados constituyeron oficialmente nuevo Ayuntamiento en sesión de 13 de noviembre de 1910.

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11353

Jo

sé G

and

íaH

IST

ÒR

IA I

LIT

ER

AT

UR

A

Este nuevo Ayuntamiento es una corporación excepcional. No solo por su carácter interino, sino por su composición personal. Entre sus miembros esta la flor y la nata de la política local: los máximos representantes del partido conservador, liberal y republicano. Es un verdadero gobierno de concentración formado por los notables locales, con la excepción del carlismo. Entre sus componente hay, nada mas y nada menos que ocho ontinyentinos que fueron Alcaldes en algún momento del periodo 1900-1920. Aunque se trata de un Ayuntamiento transitorio, que será pronto sustituido, la mayor parte de sus componentes continuarán en la corporación (once de ellos, entre ellos los ocho Alcaldes citados). Las nuevas elecciones, en las que de forma extraordinaria se elige a dieciséis representantes para sustituir a todos los interinos se celebraron el 15 de enero. La constitución oficial del nuevo Ayuntamiento fue el 7 de marzo de 1911. Esta era su composición:

Gonzalo Mompó Marcos (*) LiberalJosé Sanz Ferri (*) LiberalBlas Guzmán y Pérez de Lema (*) ConservadorGonzalo Micó Albert (*) LiberalAmadeo Martí Bosca (*) ConservadorFrancisco Montés Mora (*) RepublicanoVicente Montés Gironés (*) LiberalRicardo Ferrero Santamaría (*) ConservadorVicente Insa Mora Bautista Mollá Martínez Miguel Vilana Durá José Tormo Martí Rafael Martínez Sanegre Francisco Mergelina Rodríguez Tréllez Ramón Martínez Valls Bonifacio Porres de la Hornillla RepublicanoFrancisco Boscá Puig LiberalRoberto Latonda Gisbert Liberal (*) Fueron Alcaldes en algún momento del periodo 1900-1920

Según la prensa los resultados de esa contienda electoral habían sido: ocho concejales liberales, seis conservadores y dos republicanos. Entre ellos, insistimos, los máximos representantes de la política local, con la salvedad del carlismo. No conocemos más detalles del proceso electoral.

Gonzalo Mompó Marcos. Alcalde de Ontinyent en 1915

Manuel Simó Marín. Destacado dirigente carlista y miembro fundador del Diario de Valencia

José Sanz Ferri, industrial, político liberal y varias veces presidente de la Sociedad de Festeros

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

354

Jo

sé G

and

íaH

IST

ÒR

IA I

LIT

ER

AT

UR

A

De este Ayuntamiento saldrá elegido Alcalde (no por nombramiento gubernativo como lo habían sido los anteriores, sino por votación entre los concejales) el liberal Gonzalo Mompó Marcos, y primer Teniente de Alcalde el también liberal José Sanz Ferri. El Alcalde, gravemente enfermo, fallecería a principios de agosto. Para sustituirle fue elegido a principios de octubre el liberal Gonzalo Micó Albert. Esta corporación municipal gobernó la ciudad hasta las nuevas elecciones ordinarias, convocadas para el 12 de noviembre de 1911 para renovar, como de costumbre, la mitad del consistorio. Las noticias de la prensa parecen indicar que en esta ocasión al menos en algunos distritos hubo varias candidaturas y no se aplico el art. 29. Otras noticias resaltan que solo hubo votación en el distrito 4. El caso es que resultaron reelegidos varios concejales carlistas (Luís Tortosa, José Simó Marín), junto a otros liberales y conservadores. El resultado fue un Ayuntamiento que se constituyo el 1 de enero de 1912 eligiendo a su frente como Alcalde al liberal Vicente Montés Gironés y como Primer Teniente de Alcalde a Joaquín Micó Albert.

LAS FIESTAS DE 1911 El desarrollo de las fiestas de ese año, puede seguirse detalladamente en las crónicas del Diario de Valencia que reproducimos a continuación. A pesar de la crisis, las fiestas se celebraron exitosamente.El acto principal, La Entrada, partía entonces del final de la calle Gomis en su confluencia con la incipiente Plaza de la concepción. Recordemos que en 1910 se construyó la casa de José Cardona y en abril de 1911 se había iniciado la apertura de la denominada calle Exea. Por otra parte, también en abril de 1911 José Simó cedió al Ayuntamiento terrenos para urbanizar la Plaza, con el compromiso de que se denominaría Plaza de la Purísima Concepción y que “nunca se varíe por ningún pretexto, tan halagüeño nombre” (en la II Republica eso fue objeto de polémica entre Simó y el Ayuntamiento, que decidió rebautizarla, tras el triunfo del Frente Popular en 1936, como Plaza de Manuel Azaña).

Las fiestas tenían en ese tiempo un carácter religioso muy marcado. Pero, a pesar del carácter católico de las fiestas y de la influencia de las ideas conservadoras en la localidad, cabe mencionar que la organización de las mismas recayó en muchas ocasiones en destacados liberales. Uno de los más destacados representantes del partido liberal, José Sanz Ferri, fue Presidente de la Sociedad de festeros en varias ocasiones, concretamente en 1903-6 y 1915-18.

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11355

Jo

sé G

and

íaH

IST

ÒR

IA I

LIT

ER

AT

UR

A

El choque entre los problemas de una sociedad tradicional y las fiestas, que como es lógico pensar eran motivo para pensar en la organización de actos de carácter lúdico, se dio en ese año como consecuencia de un hecho en principio anodino. El 1 de julio de 1911 el Ayuntamiento autorizaba a Pascual Vidal a instalar en la plaza de Santo Domingo un Teatro de Verano. Esa iniciativa, dicho sea de paso, será el germen de la construcción, poco tiempo después, del Teatro Echegaray, empresa en la que estarán implicados Pascual Vidal, Leocadio Delgado de Molina y otros (todos ellos de ideologías próximas al liberalismo).

El Ayuntamiento autorizó la iniciativa teatral, exigiendo a cambio que una de las sesiones se realizase a beneficio del Santo Hospital. Pues bien, en plenas fiestas de Moros y Cristianos, se programó una sesión para la representación de la zarzuela LA GATITA BLANCA. Eso era colmar el vaso de la paciencia de los exaltados y puritanos carlistas. La noticia saltó a toda la prensa en los días siguientes. En los comentarios que adjuntamos aparecidos en el Diario de Valencia, se puede leer ampliamente acerca de lo sucedido: en plena actuación, los carlistas protagonizaron una protesta y enfrentamiento con los liberales y con parte del público presente, y el acto tuvo que suspenderse. La Correspondencia de España (29-8-1911) decía: “con motivo de una representación de La Gatita Blanca en el Teatro de Onteniente, los carlistas protestaron, ocurriendo un choque entre carlistas y liberales”. Por lo demás, las fiestas se desarrollaron con normalidad. En los cuadros adjuntos podemos ver el programa de actos y las comparsas participantes. La amplia crónica del Diario de Valencia, nos informa con detalle. Como nota destacable, los desfiles festeros se complementaron con un Fiesta Escolar en reconocimiento a los alumnos con mejor expediente académico. El Diario de Valencia, recordémoslo, era un diario carlista fundado ese mismo año, siendo uno de sus impulsores el ontinyentino Manuel Simó; eso explica el amplio e inusual despliegue informativo, algo poco habitual en cualquier cosa referida a Ontinyent (aunque cabe mencionar que en 1911 tanto el diario ABC como la revista LA ILUSTRACION ESPAÑOLA Y AMERICANA, dedicaron un amplio reportaje gráfico a las fiestas de Ontinyent).

PROGRAMA DE ACTOS (1910-1915)

VIERNES 10 h: Bandas de Música

16 h: Entrada

21 h: Retreta

SABADO Al Alba: Diana

9 h: Misa

10 h: Contrabando

Por la tarde: Bajada

DOMINGO Al Alba: Diana

9 h: Misa Mayor

10h: Misas Comparsas

17 h: Procesión

LUNES 4 h: Inicio Nit del Riu

Al Alba: Combate en el río

9 h: Embajada

4 h: Embajada

COMPARSAS

1910-1911

Marineros

Estudiantes

Contrabandistas

Labradores

Moros Marinos

Kábilas

Rifeños

Caballería Mora

COMPARSAS

1915

Marineros

Estudiantes

Contrabandistas

Labradores

Aragoneses

Vizcaínos

Moros Marinos

Kábilas

Rifeños

Caballería Mora

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

356

Jo

sé G

and

íaH

IST

ÒR

IA I

LIT

ER

AT

UR

A

DIARIO DE VALENCIA. Año 1911(REPORTAJES APARECIDOS LOS DIAS 26 DE AGOSTO Y SIGUIENTES)

LAS FIESTAS DE ONTENIENTEDesde tiempo inmemorial, la importante ciudad de Onteniente dedica solemnísimas fiestas en honor del Santísimo Cristo de la Agonía.Los festejos de Moros y Cristianos, recuerdo de la grandiosa epopeya de la Reconquista, se establecieron en Onteniente en el año 1860, por las iniciativas de varios vecinos entusiastas del Santísimo Cristo, con la cooperación eficaz del señor cura de San Carlos, D. José Tortosa Calabuig.Si en un principio fueron modestas, de año en año, excepción hecha de algunas interrupciones, fueron adquiriendo mayor importancia, creando nuevas filadas (comparsas) y modificándolas, una de las que mas lucía era la de Zuavos voluntarios del Papa.El caciquismo liberal, por odio al representante de Jesucristo en la tierra y de los Augustos Caudillos de la Tradición (no hay que olvidar que los Zuavos usan boina), han suprimido esta filada, una de las mas hermosas.Ofrecen estas fiestas la novedad sobre sus similares de otros pueblos de la región valenciana, de presentar los hermosos carros en forma de fragatas, tituladas Almanzor y Méndez Núñez, que ricamente adornadas, al paso por las calles desde ellas sus tripulantes van repartiendo profusión de dulces y objetos que lanzan a los balcones y a grandes distancias.Todas las comparsas lucen ricos y pintorescos trajes, con arreglo a un patrón, a veces convencional, y aún dentro de el, hay gran variedad por la clase de telas que entran en su confección, por los bordados que los hay primorosos y por los detalles de atrezo de sus propietarios.Se dividen los festers en dos grandes bandos, que mandan sus respectivos capitanes, y las filadas, por un subordinado vulgarmente llamado Primer tró.Figuran en ambos bandos embajadores respectivos, abanderados y ordenanzas.Los trajes que mas se distinguen por su mucho valor son los de los marineros de las barcas, embajadores, capitanes, contrabandistas, y como artísticos, los de los cabilas.En la plaza mayor se ha levantado el castillo en donde se hará la embajada.

ONTENIENTELas tradicionales fiestas de moros y cristianos típicas de este país, manifestación de la piedad de sus hijos y de la devoción fervorosa al Cristo de la Agonía, no han discurrido este con la placida tranquilidad de años anteriores. El espíritu del mal que trabaja con todos sus empeños por descristianizar a estas honradas gentes, no pudiendo adelantar gran cosa en el terreno de las ideas, hace cuanto puede por destruir las honestas costumbres de la población; con este laudable propósito viene funcionando de algún tiempo a esta parte algo que llaman teatro y que no quiero calificar, desde cuyo escenario se ha ido preparando el paladar del publico incauto para servirle como en la noche de ayer platos del sabor de la “Gatita Blanca”. Nuestros amigos que han guardado una prudente reserva hasta hoy, agotados los medios que su recta intención les ha sugerido ante las autoridades sin que de estas obtuvieran el auxilio que deben prestar a la decencia y al decoro publico en nombre de este, protestaron ruidosamente la noche de ayer para que siempre conste que no impunemente se ofenden los sentimientos de un pueblo honrado. No se trata de una lucha de ideas, se trata de no dejar que avance aquí la ola asquerosa de la pornografía que corrompe las almas y aniquila los cuerpos.Por diez céntimos se permite la entrada a pobrecitas e inocentes criaturas que ignoran lo que van a presenciar; muchachas púdicas y ruborosas sienten arder las mejillas rojas de vergüenza al encontrase presenciando escenas de burdel y allí no resultan satisfechos mas que los energúmenos de corazón podrido que con los arrestos de machos encelados apostrofan con frases propias de un estado de embrutecimiento a nuestros amigos que protestaban.Une escándalo inconcebible, señor Director, del que son culpables única y exclusivamente las autoridades, si bien es verdad que aquí no hay ninguna. ¿Qué hacen por la moral publica esas consciencias timoratas que si ante el mundo usan y abusan del testaferro no deben ignorar que ante Dios no sirve el procedimiento?.Desde las columnas del periódico elevamos nuestra voz clamorosa para que cese este procedimiento criminal para pervertir almas inocentes y preparar cuerpos envilecidos, carne de clínica, vergüenza de la raza. Cuando en toda Europa se levanta un grito unánime de ira contra la sicalipsis, cuando en Madrid se acaba de construir una liga antipornográfica en la que entran hombres procedentes de todos los campos incluso del republicano, pero que son personas decentes, no estamos dispuestos a consentir que en esta ciudad funcione una cloaca moral que puede inficcionar el puro ambiente de estas montaña, Por la salud de nuestros hijos, por la inocencia

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11357

Jo

sé G

and

íaH

IST

ÒR

IA I

LIT

ER

AT

UR

A

de nuestras hijas, por el respeto a toda mujer honrada y a nuestro propio decoro, no estamos dispuestos a que esto continúe. O las autoridades cumplen con su deber, o cumpliremos nosotros aunque nos cueste ir a la cárcel; por causas tan nobles lo tendremos a gala.

FIESTA ESCOLARHa sido un acontecimiento el culto festejo de entregar pública y solemnemente los premios a los niños de las escuelas.A las diez de la mañana se reunieron en la Plaza Mayor, donde esta instalado el castillo los niños de la escuela superior y de las cuatro escuelas elementales, las niñas de las tres escuelas elementales y los niños y niñas del Hospital, que dirigen las Hermanas de la Caridad.Todas las niñas llevan en el pecho lazos de colores nacionales y los niños banderitas.Pronto llegaron todas las filadas con sus músicas e inmediatamente se puso marcha a la comitiva.Iban las filadas interpoladas con los niños y se dirigieron todos a la hermosa Alameda, en cuyo centro se había colocado un artístico dosel con amplia mesa en la que tomaron asiento el Alcalde Accidental, el señor Cura párroco, el jefe de la Guardia Civil, los maestros y maestras públicos, representantes del Clero, de los Padres Franciscanos y cuantos componen la Junta de Instrucción publica.Los maestros daban guardia en la rampa de acceso a la tribuna.Comenzó el acto con el canto del Himno a la Bandera por los niños y niñas, acompañados por una banda de música.Seguidamente el profesor de la escuela superior D. Juan José María Calatayud Guardiola pronunció un discurso para enaltecer la grandiosidad de la fiesta, la magna obra del maestro y el apoyo que a la enseñanza prestan las autoridades.Acto seguido fueron llamados por el Secretario del Ayuntamiento, los niños y niñas premiados, para entregarles los títulos, diplomas, bandas y medallas.He aquí los premios:Primer premio 200 pesetas, concedido por Dª Concepción Escobedo a José Jordá Claver, de la escuela de D. Juan José María Calatayud.Segundo de 150 pesetas al niño Enrique Ferrero Vidal, de la escuela de D. Justo Tortosa.Tercero de 75 pesetas al niño José Fuentes María de la escuela de D. Miguel VilanaLa niña Virtudes Torró Terol, de la escuela de Dª Elodia Martinez, alcanzó el primer premio de 175 pesetas. El segundo y tercero premio de niñas han quedado desiertos.Igualmente desfilaron gran numero de alumnos de todas las escuelas, y muchas niñas de los colegios que dirigen las maestras Dª Salvadora Soler; Dª Elodia Martinez; Dª Concepción Donat; Dª María Montes y las Hermanas de la Caridad que dirigen la Escuela del Patronato.El niño Juan Bautista Bolinches Armela, del colegio de D. Justo Tortosa, pronunció un discurso de gracias, con buena voz, entonación apropiada y gran soltura.También la niña Virtudes Torró Teról de la escuela de Dª Elodia Martínez, con voz firme y gran viveza pronunció un discurso muy elocuente para dar las gracias a la Junta por el premio otorgado y a su maestra por el interés que demuestra en el cumplimiento de su deber, y excitó a todos los alumnos a persistir en los estudios para ser ciudadanos honrados y útiles a la sociedad.Puso fin a la grandiosa fiesta el Dr. Alfredo Montes, de la Junta de Instrucción, que dio las gracias a todos por la cooperación prestada para el mayor aciertote toda la fiesta de los niños.

EL CONTRABANDOA las doce del día aproximadamente ha dado principio el festejo titulado “La entrada del contrabando”, que ha resultado lucidísimo.A aquella hora ha salido del paseo de la Glorieta, donde acampaba la filá o comparsa de los contrabandistas, una vistosa comitiva formada por individuos vestidos con trajes típicos armados de arcabuces, unos a pie y otros montados con arrogantes caballos, llevando en grandes serones la carga del contrabando.Después de recorrer algunas calles entre un gentío inmenso, han hecho su entrada en la plaza Mayor, en donde se han encontrado con que la filá de los marineros, también típicamente uniformados, les impedía el paso. Entonces el capitán de los contrabandistas y de los marineros han sostenido un vivo y enérgico dialogo en verso, en el que aquel trataba de sobornar a este con dinero y regalos para que le dejase pasar con su gente, y ante la resistencia que opone el capitán marino, su contrincante apela a bravuconadas y fanfarronerías, que son por el otro guapamente despreciadas, hasta que por fin surge el choque y unos y otros luchan

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

358

Jo

sé G

and

íaH

IST

ÒR

IA I

LIT

ER

AT

UR

A

denodadamente disparando sus arcabuces y arrojándose proyectiles de papel, que al reventar esparcen por el aire su inofensivo contenido.Es un momento de solemne fragosidad, en plena plaza, bajo un sol tropical y entre el atronador ruido de disparos y el griterío ensordecedor de la multitud que invade la amplia plaza y las calles adyacentes.Finalmente, precedidos de las músicas, desfilan ambos bandos y con esto termina tan hermosa fiesta.

LA BAJADA DEL SANTISIMO CRISTO…Hemos asistido esta tarde al acto de la bajada del Santísimo Cristo de la Agonía desde su ermita de Santa Ana a la real iglesia de San Carlos.Es uno de los mas conmovedores y simpáticos festejos que ofrecer pueden estas fiestas singulares.Desde la primera hora de la tarde empieza a afluir el gentío hacia la ermita y en la amplia plaza que la circunda se reúne la multitud.Luego suben en formación las diferentes comparsas, marcialmente, con el arma sobre el hombro, vistiendo sus vestiduras tradicionales, lujosas y elegantes,, formando todas ellas un conjunto abigarrado, policromo, encantador e irradiando al sol en iridiados reflejos áureos el oro y la pedrería de que están cuajados los admirables bordados que destacan sobre los variadísimos colores de los trajes.A las seis de la tarde ha salido de la ermita la imagen del Santísimo Cristo sobre soberbias andas sostenidas por tres barras que eran llevadas por diez hombres.El comienzo de la procesión ha sido celebrado por las músicas lanzando a los aires sus hermosas notas al propio tiempo que gritaba la orden de ¡fuego¡, por los respectivos capitanes de cada comparsa, han dado principio las nutridas descargas que disparaban sus espingardas o arcabuces indistintamente todos los individuos que forman en aquellas.Puesta en marcha la procesión por el pintoresco camino que desciende a la ciudad, sembrado de melancólicos cipreses que se alzan esbeltos a ambos lados de aquel, sombreándolo, resulta de un efecto sorprendente y grato el espíritu cristiano que repara extasiado en las manifiestas demostraciones de amor y devoción hacia la venerada y milagrosa imagen de su cristo de la Agonía.Las músicas suenan incansables y los disparos hechos por las comparsas se suceden sin interrupción, llenando el espacio de sonoros estampidos que al estallar elevan a lo alto en caprichosos espirales el humo embriagador de la pólvora como un ruidoso homenaje a la divinidad sagrada de Cristo que desde la Gloria bendice a esta devota ciudad de Onteniente, derramando sobre ella toda clase de bendiciones y salutíferos dones.Así avanza, camino abajo, lentamente, la religiosa comitiva. Y el efecto es de una fantástica tonalidad a la hora del anochecer cuando el sol tras las lejanas montañas y cendales de sombras van cayendo sobre la ciudad.Entonces los disparos de los arcabuces dejan ver viva luz de sus fogonazos que relucen momentáneos, como una inmensidad viviente de fuegos fatuos.….Después de las comparsas van los dos barcos que lanzan también disparos y cohetes que al estallar describen en el oscuro firmamento graciosas medias circunferencias que se deshacen en juguetonas chispas de encendidas perlas se desgranan. Después, precedida de dos filas de devotos que llevan cirios encendidos y de infinidad de personas descalzas o con los brazos en cruz ….

HERMOSO ASPECTO DE LA POBLACIONContinúan hoy las tradicionales fiestas en esta población, sin desmentir el esplendor y hermosura que le son propias. Las calles todas, en especial las más céntricas se ven concurridísimas por la imponderable aglomeración de gente.

LA DIANAHa empezado el día de hoy con la suntuosa Diana, que ha recorrido, al amanecer, las calles de la población y en la que han tomado parte todas las comparsas, en formación, con las músicas.

SOLEMNE MISA MAYORA las nueve de la mañana se ha celebrado en la iglesia parroquial de San Carlos, la solemnísima Misa Mayor, que ha sido cantada a grande orquesta, predicando el elocuente orador sagrado D. Justo Martínez, quien ha pronunciado un sermón, matizado de sentidos pasajes en emotivos párrafos.

LUCIDISIMA PROCESIONEsta tarde ha tenido lugar la procesión. Mucho antes de la hora señalada para su principio, por las calles de

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11359

Jo

sé G

and

íaH

IST

ÒR

IA I

LIT

ER

AT

UR

A

Mayans y Gomis era punto menos que imposible adelantar ni un paso.Las aceras se habían llenado de sillas que en seguida han sido ocupadas y los balcones, ventanas y puertas de las casas se veían materialmente llenas de devotos espectadores.A su debido tiempo han llegado las comparsas hacia la iglesia de San Carlos, precedidas de las músicas, quedando estacionadas en orden a la puerta del templo esperando la salida de la religiosa comitiva.A las seis en punto ha dado principio la procesión, cuyo acompañamiento se ha ido encadenando por este orden.Abría la marcha una cruz alzada.Seguían a continuación las siguientes comparsas, separadas unas detrás de otras por una música: Moros Marinos, Rifeños, Cabilas, Caballeria Mora, Estudiantes, Labradores, Marineros y Contrabandistas.Seguía la cruz alzada de la parroquial; después formaba la imagen de San Carlos, sobre riquísimas andas y a continuación iban los religiosos franciscanos, el clero parroquial de la iglesia de San Carlos, la venerada imagen del Santísimo Cristo de la Agonía, los maceros de este Ayuntamiento, vistiendo rojas gramallas y por ultimo las autoridades.Triunfalmente ha recorrido la procesión el itinerario marcado, y en toda la carrera se ha visto patente la religiosidad de los vecinos y forasteros que a presenciaban.Pero en donde mas se ha manifestado el entusiasmo férvido y el amor sincero que profesa este pueblo a su Cristo de la Agonía, ha sido a la entrada de la imagen en la iglesia.…iluminado por…luces de bengala que se habían encendido sobre las dos fragatas estacionadas enfrente de la iglesia….Este momento nos ha sabido a gloría y creemos habrá dejado grabado en todos los espíritus de los que lo presenciaban, como en el nuestro, un imborrable recuerdo que durante toda su vida habrán de evocar como una de las cosas mas bellamente grandiosas que presenciar se puedan.

LAS EMBAJADASLos cristianos ocupan el castillo de la plaza Mayor, cuando un mensajero árabe, montando soberbio corcel, llega hasta aquel y entrega al centinela un pliego, en el que invita a las fuerzas cristianas a que se rindan, pero aquel rompe el pliego presa de encendido coraje.El mensajero entonces corre a hacer saber el resultado de su sometido al capitán moro, y a poco llegan este y su escolta de guerreros al castillo, y por un largo momento sostienen ambos capitanes un vivo dialogo, en el que el orgullo indómito y la bravura legendaria de las dos razas se traducen en sentidos versos.Terminan declarándose la guerra sangrienta hasta que una de las dos fuerzas sucumbe.Retirase la embajada mora y salen inmediatamente del castillo los cristianos, quienes disparando sus arcabuces, van en persecución de aquellos.Se encuentran, y es de un realismo feroz el choque entre moros y cristianos.Más de quinientos guerreros disparan intermitentemente sus armas, unos contra otros; ofrecen una visión exacta de aquellas luchas nobles y bárbaras a la vez, de los tiempos medievales.

BATALLA EN EL RIO CLARIANODesde antes del amanecer, los cornetas de aquellos dos bandos han recorrido la población llamando a sus tropas.Conforme iban acudiendo, se han instalado en dos fortalezas situadas de dos montañas que miran al río.Desde ellas, las fuerzas mora y cristiana se tiroteaban profusamente con los arcabuces, resultando una batalla en la que, como vulgarmente se dice, “había mas ruido que nueces”.Las banderas de los combatientes eran agitadas por estos sin cesar como en señal de reto.Al propio tiempo, desde las fragatas Almanzor y Mendez Núñez pertenecientes aquella al bando moro y esta al de los cristianos, se hacia vivo tiroteo, arrojándose también infinidad de cohetes voladores dirigidos a las fortaleza enemigas.Todo esto envuelto entre la incierta luz del amanecer, lo que hacia mas encantador y real el espectáculo.Los curiosos se amontonaban sobre los petriles del río, en las barandas de los puentes y las puertas y ventanas de las casas que dan al río. Muchos eran los que bajaban al cauce, en donde las fuerzas guerreras de a pie les hacían victimas de sus furores y bromas, algunas un tanto pesadas. La mayoría de los curiosos y todos los guerreros llevan en el rostro señales indelebles de haber pasado la noche en vela chalera, esperando la hora del combate.El amago de tempestuosa batalla atmosférica que de tres a cuatro de la madrugada ha dado señales de vida en forma de arrastrados truenos, mas temibles que los de los arcabuces de los guerreros, no ha logrado

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

360

Jo

sé G

and

íaH

IST

ÒR

IA I

LIT

ER

AT

UR

A

restarles bríos ni entusiasmo a nadie.Afortunadamente, a su punto y hora, el sol ha disipado los nubarrones que vagaban por el firmamento, lo que ha dado también alegría y colorido al cuadro.A las seis han empezado a bajar de sus fortalezas las fuerzas guerreras, pero sin interrumpir el tiroteo.FINAL DE LAS FIESTASA pesar de la crisis industrial y agrícola que sufre el vecindario a consecuencia de la sequía, las fiestas han estado animadísimas y el número de festeros ha sido tan grande como en los mejores años.En los combates se ha hecho un verdadero derroche de pólvora, a pesar de estar estancada y alcanzar elevados precios.Afortunadamente no ha ocurrido ningún incidente.La compañía de género chico, que en mal hora vino a esta población a escandalizar al vecindario con sus obras pornográficas, ha tenido que cerrar el teatro de la plaza de Santo Domingo y marchar con la música a otra parte.Son generales las censuras que se dirigen a la autoridad municipal, que no solo ha consentido la representación de tan escandalosas obras, si no que ha cedido al pregonero municipal para que anunciara tales indecencias en las más apartadas calles de la localidad.La católica población ha cumplido con su deber al protestar ruidosamente (sin daño para personas ni cosas) contra las representaciones inmorales.El Diario de Valencia se adhiere a la protesta y felicita a la Juventud Jaimista por su gallarda actitud.Nuestro amigo, el joven de la Juventud Legitimista de Valencia Sr. Morales, se encontraba anteanoche en el teatro de Onteniente solo, y al oír los indecentes cuplés de “La Gatita Blanca”, protestó contra la pasividad de las autoridades que tal consentían.La Guardia Civil, que había recibido el encargo de amparar la inmoral representación, le detuvo y le expulsó del local.Ayer, nuestro amigo regresaba a Valencia y en la estación de Játiva la compañía de cómicos en pleno, y especialmente el padre de la tiple, le insultaron y amenazaron.La actitud de nuestro amigo impidió que los del género chico actuaran en el género trágico.El escándalo fue tal que la Guardia Civil de la estación tuvo que intervenir para apaciguar los ánimos.Lo que trasladamos al señor gobernador civil para que vea las medidas que deba adoptar, cuando salgan cómicos de la capital en la época de las calores.

DESPUES DE LAS FIESTAS. EL NATURAL DESAHOGOEl Tatayista da el tercer golpecito en defensa de los animales del genero chico (gatita blanca, etcétera) con motivo de las representaciones de este bicho en Onteniente y reconoce que la obrita de marras es un esperpento literario.Como el asunto en si no da bastante para rellenar unas cuartillas un poco animadas, se añade la rotura de unas gradas que no fueron rotas. Solo se le ha olvidado poner un cura o fraile capitaneando los tercios de protestantes.“La Gatita Blanca” se representa y se representará ante la “viril actitud de los republicanos de Onteniente”Atrasadillo anda el Tatayista de noticias.La compañía representadora de animales sicalípticos alzó el vuelo, y la viril actitud de los republicanos de Onteniente no la hemos visto por ninguna parte. Tal vez porque no haya tales republicanos en tal ciudad.Unas pequeñas groserías para los carlistas y acaba la obligación de defender lo indefendible.Luego viene un remitido hecho en casa, firmado por Garrigós, el director de la modesta compañía. (Si que son modestos en los adjetivos). Dice que fue correctamente al Círculo jaimista de Onteniente a buscar al autor de un artículo del DIARIO. ¿Porqué no se va al Congo? Lo de la corrección no es él, quien debe discutirla, sino los dueños de la casa visitada y estos sostienen que fue hostil. ¡Cuestión de apreciaciones¡Y es que una corrección del género chico, no debe ser igual a la corrección de las personas honorables.El modesto Garrigós, el modesto cómico, nos declara modestamente que posee una educación superior a la de los carlistas.¡Pues que la guarde para mejor ocasión¡Así le durara mucho, si no la malgasta en las visitas a los círculos legitimistas.Siguen los inevitables incendios y saqueos y Garrigos el modesto, ve que continúa integra su superior educación y exclama en un rapto de sinceridad: ¡Perdone este natural desahogo¡Bueno, queda perdonado.

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11361

Jo

sé G

and

íaH

IST

ÒR

IA I

LIT

ER

AT

UR

A

FOTO: Rubén Montava - FOTO-VIDEO 9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

362

Jo

sé L

uis

Man

san

etH

IST

ÒR

IA I

LIT

ER

AT

UR

A

Para Ontinyent y otras poblaciones (Callosa d’Ensarrià, etc.) la guerra de África de 1859, en los alrededores de Ceuta, y la paz de Tetuán de 1860, que habían creado en España un clima de exaltación patriótica, fueron el detonante, junto a otras circunstancias, de su incorporación a la Fiesta de Moros y Cristianos.

La fiesta de Ontinyent ha cumplido, por tanto, 150 años y, también sus Embajadas, obra de su hijo Joaquín José Cervino y Ferrero, a quién el tema africano no le era extraño, ya que precisamente en 1860 había obtenido el primer premio en el certamen convocado por la Real Academia Española para conmemorar el triunfo de las armas españolas en la Guerra de África con su epopeya La nueva guerra púnica o España en Marruecos.

Las otras circunstancias que no dejaron de influir es que Ontinyent se halla en una comarca entre el sur valenciano y norte alicantino, la de Mariola, donde la Fiesta de Moros y Cristianos se encontraba ya muy arraigada: Alcoy, Cocentaina, Ibi, Bocairent, etc.... “Otras villas y ciudades que alrededor de la sierra de Mariola – dice Fermín Ferrero Sanchis, en el prólogo de la edición de las Embajadas de 2010, dieron formas a las actuales fiestas de Moros y Cristianos”...

La Fiesta de Moros y Cristianos es un fenómeno cultural español con enorme fuerza expansiva. Eso le ha llevado a decir al hispanista francés Robert Ricart, profesor de la Sorbona, “que no hay diversión popular que atestigüe mejor que las llamadas fiestas de moros y cristianos, la unidad fundamental de la cultura hispánica, porque se encuentran con muchos elementos comunes” en Portugal y en México, en Brasil o Perú, etc. (Demetrio Brisset, Fiestas de Moros y Cristianos en Granada, ed. 1982). Es decir, hasta allí donde ha llegado la influencia de la cultura española.

De la magnitud de su fuerza expansiva nos puede dar una idea que en el congreso de Ontinyent de 1985, J.A. Sirvent Mullor relaciona unas 250 poblaciones, de las que más de 80 están en la

Los orígenes de la fiestade Moros y Cristianos

José Luis Mansanet Ribes

FOTO

: Rub

én M

onta

va -

FOTO

-VID

EO 9

HIS

TÒ

RIA

I L

ITE

RA

TU

RA

363J

osé

Lu

is M

ansa

net

HIS

TÒ

RIA

I L

ITE

RA

TU

RA

Comunidad Valenciana; y Juan A. Alcaraz tiene catalogadas 293 poblaciones en Méjico (Rev. Ontinyent 2006) y unas 400 en Iberoamérica. Si se examina la geografía española la vemos salpicada de esas fiestas, pero en tres regiones hay concentraciones importantes de las mismas: Aragón, Andalucía y Comunidad Valenciana. Todas tienen una base histórica y psicológica común, más de siete siglos de Reconquista y el que se hayan convertido en fiestas populares al amparo de la fiesta patronal rememorando las luchas morocristianas, pero en definitiva tienen diferencias acusadas en denominaciones peculiares y contenido, elaboradas al contacto con las costumbres regionales, y sus elementos formativos diversos.

Es algo que surge de abajo hacia arriba, y no de la autoridad, de arriba hacia abajo, lo que nos daría un simple espectáculo, como aquellos espectáculos reales especialmente en tiempos de los Austrias (Toledo 1533, Valencia 1526, Denia 1599), con ocasión de acontecimientos reales (boda, nacimientos, etc...) o visitas reales. Si fueran aquel simple espectáculo no tendrían una continuidad anual, no serían una necesidad sentida, ni una realización ansiada, es decir una función social.

Y volviendo a las 3 áreas regionales españolas de las Fiestas y generalizando sus diferencias, se puede decir que en Aragón predomina “el dance”, acto de danza dialogado; en Andalucía la fiesta se denomina “relaciones” y predomina el ataque moro a una procesión y captura de la imagen del patrón. Reconquistada por los cristianos, lo que hace a los moros convertirse al cristianismo. En la Comunidad Valenciana predomina la estructura de pérdida y recuperación de una población, simbolizada en su castillo, con embajadas entre las batallas de arcabucería y desfiles previos de las fuerzas contendientes. Y la pregunta inmediata sería, ¿tienen todas esas formas festivas un origen único y común?

Si nos remontamos al elemento primario básico, habría que ver su origen en el enfrentamiento de dos culturas, dos formas de ver y vivir, la cristiana y la musulmana, y de sus luchas en el solar hispano durante ocho siglos de Reconquista, hasta 1942 y de al menos tres siglos 3 de piratería berberisca, hasta 1830 con la conquista de Argel por los franceses.

Pero aparte de ese elemento primario básico de enfrentamiento que les es común, todo lo demás son diferencias, y entonces habría que decir que no, que su origen es diverso, según afirma Demetrio Brisset en su obra “Fiestas de Moros y Cristianos en Granada” ed. 1988, al decir “Como se desprende de si enumeración, son varios modelos festivos con los que se pueden relacionar las actuales Fiestas de Moros y Cristianos, que serían sus herederas en mayor o menor medida, como resultado de una cristalización cultural. Por tanto no creo que se les pueda encontrar un único origen. Lo comprobado es que en el siglo XVII adquieren su forma característica actual, vinculadas a las fiestas patronales de los pueblos”.

A poco que se medite se ve que las fiestas de Moros y Cristianos actuales son la consecuencia de un sentir emocional elaborado con el tiempo que ha ido incorporando diferentes materiales preestablecidos. En este aspecto la fiesta actual es el producto de una evolución que al contacto con las culturas regionales ha producido diversas variedades de fiestas, cada una con su propio origen. Habría que ver en esa “babel festera”, cuando hablamos de origen, a qué causa nos referimos, ya que los diversos materiales incorporados en su lenta evolución podría haber determinado la causa de su origen:

A) Si es el de la contraposición moro-cristiana en forma de danza (variedad que se da en gran parte de Aragón y generalmente en Ibero América, Arturo Warman sostiene en “La danza de moros y cristianos”, México ed. 1972, que “La danza de Moros y Cristianos es un producto de la época medieval y que su origen puede precisarse temporal y geográficamente alrededor del siglo XII, en alguna parte del Oriente de España, posiblemente Aragón”. Esa suposición se basa en que la primera referencia documental que se tiene de tales festejos es el combate fingido entre moros y cristianos celebrado en forma de danza en la boda de Ramón Berenguer IV y Dña. Petronila en Lérida en 1137.

B) Si se les quiere hacer derivar de los torneos caballerescos (los juegos de cañas), donde competían dos bandos de caballeros, uno usualmente vestido a la morisca, esa sería la tesis de Mª Soledad Carrasco Urgoiti en “Aspectos folclóricos de la Fiesta de Moros y Cristianos” ed. Nueva York 1963. Y que al perderlo la nobleza resurgió con fuerza en la esfera popular.

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

364

Jo

sé L

uis

Man

san

etH

IST

ÒR

IA I

LIT

ER

AT

UR

A

C) También se ha querido ver sus antecedentes en las fiestas reales que solían darse por las Autoridades con ocasión de bodas, bautizos, visitas reales, como las de Denia 1599 con ocasión de la visita de Felipe III en 1599, relatadas por Lope de Vega, o las documentadas en Alicante en 1700, 1724, 1759, etc... por Figueras Pacheco. Miguel A. Gonzales Hernández (las Fiestas de Moros y Cristianos en el Vinalopó. Ed. 2006) afirma... “La suma de algunos elementos de las fiestas reales, de las fiestas del Hábeas Cristi, y de los festejos de adiestramiento militar (como los Alardes), fueron uno de los principales orígenes de las fiestas de Moros y Cristianos, como se conocen actualmente”.

D) En los siglos XVI, XVII y XVIII, el tema morisco llega también a la literatura y surgen las comedias de moros y cristianos. Dice Francisco José Flores Arroyuelo (Teatro y Fiestas, Ed. 1977)... “tras la expulsión de los moriscos (1609) la fiesta de Moros y Cristianos tomo un nuevo derrotero, pues en ella se integró la comedia de Moros y Cristianos, en un movimiento de exaltación religiosa y política que daba forma a la unidad de España en torno a la Corona”. La fiesta se popularizó separándose de la nobleza, que se hacía presente en las cabalgatas y entradas reales, y corridas de toros, perdiendo el carácter de juego que tenían, para pasar a ser una manifestación religiosa en la que cristalizaba el sentimiento de odio acumulado durante mucho tiempo contra los moriscos, manifestándose con un nuevo revestimiento “...pues en ella incidían también las romerías y las comedias de santos, en una ensambladura perfecta que a su vez facilitaba la participación de toda la población...”

La opinión de Adolfo Salvá y Ballester es curiosa, pues dice en su “Bosqueig Históric i Bibliogràfic de les Festes de Moros i Cristians” Ed. 1937...”Respecte al origen d´aquestes festes hi ha que dir que ni es valencià; res trobem en la literatura nostra antiga sobre la materia. Per tant ja que suposar-les nascudes fora del nostre país...”

Sin embargo Guillermo Guastavino Gallent, reflexionando sobre esta cuestión en su obra “Las fiestas de Moros y Cristianos y su problemática”, Ed. 1969, dice: “En esos juegos cortesanos de las postrimerías de la Reconquista encontramos los dos bandos de Moros y Cristianos; hallamos asimismo una lucha (se está refiriendo a los “Hechos del Condestable D. Miguel Lucas de Iranzo); se pronuncian unos parlamentos, y por último la acción termina con la renuncia de los musulmanes a sus creencias por las de los cristianos vencedores...” ahora bien, ¿hasta que punto esas fiestas cortesanas pudieron influir en las populares que se desarrollaron posteriormente?

FOTO

: Raf

a Pe

nadé

s

HIS

TÒ

RIA

I L

ITE

RA

TU

RA

365J

osé

Lu

is M

ansa

net

HIS

TÒ

RIA

I L

ITE

RA

TU

RA

“Esto es difícil de precisar, aunque personalmente –dice Guastavinos– más bien creo que son dos procesos festivos que se desarrollaron de forma paralela: uno a nivel cortesano y otro a nivel popular ...” “Aunque no puede olvidarse que lo popular tiende a imitar a los estratos más elevados de la sociedad ...”

Ante la multiplicidad de opiniones expuestas sobre los orígenes de la Fiesta, posiblemente todas tengan su parte de razón –según el punto de vista en que se sitúen–, y la variedad de fiestas existentes en la geografía española, vamos a concretarnos a una fiesta actual, la nuestra, la que se da en la Comunidad Valenciana y áreas limítrofes, la denominada variante valenciana de la fiesta, que tiene una unidad conceptual aparte sus variadas peculiaridades y se da en más de 80 poblaciones, para contestar a esas preguntas de ¿por qué surge la fiesta? ¿cuándo? ¿cómo? ¿dónde? referidas a la Comunidad Valenciana.

Precisamente es en el siglo XVII cuando se va generalizando por los pueblos el nombramiento de su patrono titular y de celebrar anualmente las fiestas de su titular, solemnizándolas con diversos actos: concursos de tiro, fuegos de artificio, etc. incluso representaciones dramáticas en el atrio de las iglesias de leyendas relacionadas con sus patronos. El Misteri d’Elx es una supervivencia.

No es difícil encontrar el porqué y cuándo empezó a desarrollarse esa fiesta en la Comunidad Valenciana. No podemos irnos tan lejos para eso, como al antecedente de la boda de la princesa heredera, doña Petronila en Lleida 1137; aquella danza tiene unas características distintas de nuestra fiesta.

Habrá que buscar otras motivaciones y orígenes más cercanos, por lo menos cinco siglos después y esos no son otros que las milicias locales rindiendo salvas de honores con arcabucería a los patronos locales en sus procesiones en el siglo XVII.

En relación a cuándo surgió, no debió de ser antes de la expulsión de los moriscos en 1609. Habría que pensar que los moriscos constituían un tercio de la población, convivían con los cristianos, cultivaban la tierra, aunque ayudaban a la piratería turco-berberisca que asolaba las costas valencianas. Ya Carlos I había creado el I Cuerpo de Infantería de Valencia dividido en 8 tercios de mil hombres armados de ballestas y luego de trabucos. Por lo que hasta la expulsión de los moriscos nada.

Alcoy era plaza de armas de un tercio y para su entrenamiento y reseña de armas se realizaban los alardes, normalmente en días festivos, especialmente los de la fiesta patronal. Y no es difícil imaginar que en tales solemnidades festivas realizaran también funciones de acompañamiento a autoridades y predicadores y que recibieran las procesiones de los patronos con salvas de arcabucería. Lo hicieron los del Centenar de la Ploma en Valencia en 1538, en el Portal de San Vicente en la procesión del III Centenario de la Conquista de Valencia.

FOTO

: Rub

én M

onta

va -

FOTO

-VID

EO 9

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

366

Jo

sé L

uis

Man

san

etH

IST

ÒR

IA I

LIT

ER

AT

UR

A

Los primeros datos concretos sobre el uso de pólvora en las procesiones se leen en el acta del Consell del 29 de junio de 1638 (cita de Rogelio Sanchis en la Rev. Alcoy 1975) donde se lee: “que la vila no gaste ni puga gastar quantitat en dites festes de pólvora exceptuan lo del dia de St. Jordi, en lo cual dia puga donar la pólvora que acostuma donar als soldats i al Alferiz per acompanyar la processó de matí i vesprada...”

La fiesta patronal era el aglutinante, era la ocasión amparadora de un divertimento popular profano, que sin ella no hubiera tenido razón de ser, ni tampoco hubiera tenido ocasión de tener continuidad anual. Y la función de la pólvora en las procesiones generó en las procesiones, especialmente entre las que bordean la Sierra de Mariola, la función soldadesca, derivada de la milicias ciudadanas contra la piratería.

Esa función era una comparsería integrada por quienes sin ser soldados o habiéndolo sido, imitaban sus graduaciones, ejercicios y usos de armas en ciertas solemnidades públicas, las patronales, llegando a constituir cofradías y hermandades. Debían estar muy extendidas en la Comunidad en los siglos XVII y XVIII. Y se transformarían luego en las fiestas de Moros y Cristianos. El primer escritor conocido que nos da noticias sobre la Fiesta de Moros y Cristianos en Alcoy es Vicente Carbonell en su obra “Célebre Centuria”, editada en 1672, donde incluye en “Apéndice referente a la Aparición del Glorioso Patrón San Jorge”, donde se lee ...”cuya celebridad se festeja en la misma iglesia del Santo con sonora música y diferentes invenciones de cohetes... En cuyo día se hace una regocijada procesión, ilustrándola una compañía de Cristianos Moros y de Católicos Cristianos, cuyo Alférez es el que elige el Justicia y éste el que nombra el capitán de los Moros...”

“En la tarde se hacen algunos ardides de guerra, dividiendo la compañía en dos tropas, componiéndola unos los Cristianos y la otra los Moros, que sujetos a liciones de milicia se están belicosamente arcabuceando, encaminándose tanto bullicio en honra y culto de nuestro famoso Patrón San Jorge, que en aquellas eras invicto defendió la villa, y en lo presente la conserva y conservará con su patrocinio”.

El texto es breve y nos confirma que la Fiesta de Moros y Cristianos en su honor había empezado su andadura. Porque la esencia de la Fiesta está ahí: a) Fiesta Patronal, b) Procesión, y contraposición moro-cristiana, c) batalla de arcabucería; compañías de festeros, d) personajes festeros, e) ardides de guerra, etc. Los cimientos se habían forjado, sólo faltaba un desarrollo lógico de las funciones de acompañamiento y que el tiempo, en su evolución, diera forma a la fiesta actual, asentada sobre esos fundamentos originarios de la soldadesca.

Otro documento trascendental sobre la cuestión es la solicitud alcoyana al Consejo de Castilla, de 15 de febrero de 1785, a raíz de la prohibición de la arcabucería en el poblado de Carlos III en 1771, donde se expone al Consejo de Castilla, con el mayor respeto, como desde inmemorial tenía el pueblo alcoyano por patrón al Glorioso San Jorge, celebrando su festividad con la mayor devoción y siguiendo la antiquísima costumbre de formar entre sus vecinos algunas compañías de soldados, entre las cuales había una compuesta de treinta o cuarenta hombres de los que habían servido en los regimientos de infantería, quienes acostumbran hacer descargas con sus escopetas.

El texto evidencia la evolución de las milicias ciudadanas a la soldadesca (Legajo 37, 424, agosto 1807 del Consejo de Castilla J.A. Martínez Bara. Revista Alcoy 1965) entre 1786 y 1800.

Todas las poblaciones en sus peticiones de reanudar la suspendida fiesta hablan de “función soldadesca”, y no de ser mera casualidad que Alcoy en su petición de 1777 llame a su festejo: “función de alarde de cristianos y moros disparando la fusilería en el poblado de la villa en la forma de estilo y práctica observada en otros años”, y que en la carpeta del expediente del Consejo de Castilla se la llama “Función de escaramuza de alarde de moros y cristianos disparando...”

HIS

TÒ

RIA

I L

ITE

RA

TU

RA

367J

osé

Lu

is M

ansa

net

HIS

TÒ

RIA

I L

ITE

RA

TU

RA

FOTO: Rafa Penadés

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

368

Art

uro

Llin

HIS

TÒ

RIA

I L

ITE

RA

TU

RA

En el presente año se conmemora el cuarto centenario de la muerte de San Juan de Ribera, Patriarca de Antioquía y Arzobispo de Valencia, acaecida el 6 de enero de 1611. Durante cuarenta y dos años rigió sin descanso la grey que se le había confiado. Se esforzó por aplicar los decretos del concilio de Trento en la diócesis de Valencia, reformó el clero y renovó las costumbres del pueblo cristiano, realizó la visita pastoral a todas las parroquias y lugares de la diócesis, celebró siete sínodos, erigió la Capilla- Seminario de Corpus Christi, para un mayor esplendor del clero y mejor preparación de los aspirantes al sacerdocio y restauró y reformó las órdenes religiosas.

Tuvo una predilección especial por Ontinyent al que visitó en repetidas ocasiones y donde residió largas temporadas, fundó en la misma población varias conventos de religiosos, su feligresía fue testigo de varios sermones que predicó en la parroquia de Santa María y entre los gestos que tuvo en favor de la Villa fueron las cartas que dirigió a los Jurados del Concejo Municipal con ocasión de la epidemia que asoló a la comarca de Ontinyent y que se conservan en el Archivo Secreto Vaticano, Congregación de Ritos, 3419, folios 123- 131.

Exceptuando la primera carta, fechada el 28 de enero de 1598, que trata de la fundación de los religiosos capuchinos en la ermita de San Cristóbal, en el mismo Ontinyent, las siete restantes están relacionadas con la epidemia que asoló a Ontinyent en las postrimerías del siglo XVI.

Las epidemias son enfermedades infectocontagiosas que en un determinado momento afectan a un gran número de personas de una determinada región. Antes de que se descubriesen que las infecciones son originadas por microorganismos, seres vivos microscópicos específicos para

San Juan de Ribera y Ontinyent.La epidemia de 1600

Arturo Llin Cháfer

San Juan de Ribera. Óleo sobre tabla. 1564. Luis de Morales. Museo del Prado. Madrid

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11369

Art

uro

llin

HIS

TÒ

RIA

I L

ITE

RA

TU

RA

cada una de ellas, se creía que estas enfermedades se producían por emanaciones provenientes de pantanos, aguas estancadas, animales en putrefacción o aires contaminados.

Célebre fue la llamada peste negra en 1348. Sólo en Valencia en el transcurso de esa epidemia perdió la mitad de sus habitantes. En los siglos XVI y XVII la peste asoló con frecuencia las tierras valencianas. Para evitar el contagio de las enfermedades epidémicas, se adoptaron medidas de aislamiento, a los apestados se les confinaba en lugares apartados de la población, o también otros medios. Ya en 1599 se registró un brote epidémico en Ontinyent, Xátiva y Alcoi, que no alcanzó a la ciudad de Valencia. Se tomaron medidas higiénicas, vigilancia de las puertas de acceso a la Villa, aislamiento de los contagiados, etcétera. En estas circunstancias la sociedad le daba a todo un sentido sacral. Y la Iglesia tenía la misión de tutelar todos los aspectos de la vida social. No habían fiestas profanas. Todas eran religiosas. Surgían días festivos en los pueblos ya para celebrar un suceso jubiloso, ya para implorar el auxilio de un patrono contra alguna calamidad. El papel directivo del clero no se discutía. Se acudía a la Iglesia y se trataba de buscar en sus ritos la defensa de los intereses materiales en peligro, como plagas, granizo, heladas, o la salvación de la misma vida en los años de escasez, de crisis de subsistencia y de epidemia.

En Ontinyent hay constancia de acudir con frecuencia como supremo recurso al Altísimo para que libre de algún mal. En este contexto hay que encontrar la correspondencia que el Patriarca San Juan de Ribera mantuvo con los Jurados de la Villa, con ocasión de la peste del año 1600. El santo es avisado por medio de una carta del regidor mayor del Concejo Municipal, los primeros días de marzo, que han comenzado en la población los primeros brotes de una epidemia. Ante tal nueva, el Arzobispo, ordena algunas disposiciones en una atenta carta, como respuesta, para evitar que el mal tome virulencia. En primer lugar se debe procurar “que no haya ofensas a Dios, principalmente públicas, pues saber de las Sagradas Escrituras, que lo que causa la ira de Dios, Nuestro Señor, son los pecados”. De ahí que aconseje que “será muy bien que vuestra merced encargue mucho al justicia y tenientes de esa Villa, que hagan inquisición en ella y castiguen, y destierren a los que estuvieren en pecado público”. En segundo lugar exhorta que se hagan rogativas y procesiones, tal como “lo tengo escrito al Plebano”. Y que se nombre un patrono tal como “ha movido a algunas ciudades y villas de Castilla donde se había encendido este mal… , y sacar de ello uno por suerte, habiendo dicho primero una misa del Espíritu Santo”.

San Juan de Ribera en la expulsión de los moriscos. Óleo sobre lienzo. 1864. Francisco Domingo Marqués. Museo de Bellas Artes de Valencia

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

370

Art

uro

Llin

HIS

TÒ

RIA

I L

ITE

RA

TU

RA

Pone como ejemplo, primero el caso de su ciudad natal, Sevilla, que al elegir por votación un patrono “salió la bienaventurada Santa Ana, la cual fiesta votaron y visiblemente comenzó a cesar desde aquel día el mal, y quedaron dentro de muy poco de todo punto libres de él”. Seguidamente presenta el hecho de la ciudad de Valencia en que “nombraron cada uno de los jurados , racional y síndicos, un santo o una santa, y habiendo salido por suerte el bienaventurado San Gregorio Magno, Papa. Se había votado la fiesta, así en la ciudad, como por el cabildo de mi iglesia y se hará cada año en su día una procesión general”. Y termina este punto, diciendo: “Eso mismo deseo que haga vuestra merced, pues se ve que es medio santo y pío”. Pasa a tratar en esa misma carta la obligación que tienen los sacerdotes, encargados de la cura de almas, de la atención que deben prestar a los apestados: “Tengo escrito, dice el Santo Patriarca, al plebano y vicarios lo que deben hacer, y ellos se me han ofrecido con tan buen ánimo…, pues en estas ocasiones se han de ver los que son fieles ministros”. Y en caso de que faltase la atención espiritual llega a decir: ”Crea vuestra merced que cuando fuese necesario acudir yo a esa Villa para que no hubiese falta en ella, lo haré de muy buena voluntad, por pedirlo así la obligación de mi oficio, y el mucho amor que le tengo”.

La epidemia, a pesar de de las precauciones que se tomaron, poco a poco fue tomando incremento. Así se lo da a conocer el plebán al Santo Patriarca el 8 de abril de aquel año. Se conserva la carta que San Juan de Ribera envió al regidor mayor de la Villa, con fecha del 15 de abril, en que exhorta a que se prosigan “las procesiones y plegarias que esto es lo que ha de importar más que todo”. Continúa manifestando su preocupación para que se administren adecuadamente los sacramentos: “Confío, dice el santo, en la virtud del Plebano y vicarios, que harán esto con la solicitud que deben”. Desciende a pormenores. Los médicos Mestre, Garro y Valcaneda que atienden a los enfermos en la población han dejado, ante el peligro del contagio, su profesión. Ante ello, el santo, dispone de que se solucione este problema: “Parece que habría obligación de que esa Villa diese salario a algunos de ellos o a otro para que asistiesen en ella”. Recomienda consejos prácticos de aquella época , como “el hacer hogueras por todas las calles cada noche, y aún de día de romeros y otras hierbas, y en traer el ganado por las calles es de mucho provecho”.

Siguiendo los consejos dados por el Santo Arzobispo, se reunieron los jurados y colocados los nombres de los santos, que se invocaban, como protectores contra la peste, en una bolsa, salieron en suerte elegidos los nombres de Santa Ana y San Pedro de Verona, que luego fueron votados como patronos de la Villa. Una sensible mejoría en los enfermos afectados de la epidemia siguió a la proclamación de tal patronazgo. Así lo manifiesta el regidor de la Villa en sendas cartas a San Juan de Ribera.

Con fecha del 19 de abril, como respuesta de estas dos misivas, el santo manifiesta su alegría de “que va con mejoría la salud de esta villa, de que doy muchas gracias a Nuestro Señor, y confío en su misericordia que se irá confirmando por intercesión de los bienaventurados santos que esa Villa ha tenido por patronos”. Pero continuando la epidemia realizando sus estragos en la población se pensó acudir a la intercesión de la “Mare de Déu d´Agres”. La devoción de Ontinyent a la Virgen de Agres se remonta casi a los orígenes de su culto. Lo dan a conocer los milagros y los favores conseguidos por su intercesión.

El padre Francisco Payá en su novena de la Virgen de Agres, editada en Valencia, en 1909, dice que: “había en Onteniente en el año 1598 una mujer llamada Úrsula Carbó, que sufría ya hacía algunos años una parálisis de un brazo que le imposibilitaba para los trabajos domésticos; era muy devota de la Santísima Virgen de Agres, y determinó hacerle una visita. La caballería en que iba se desbocó, y al caer de ella quedó colgada del brazo enfermo y ¡cosa rara y admirable!, quedó sana y buena atribuyendo su curación a la Santísima Virgen, de quien estuvo sumamente agradecida”.

De un año después data la escena que representa uno de los mosaicos que se encuentran en los muros de la sacristía del santuario. Concretamente el mosaico interesado es la segunda escena que se encuentra entrando a la derecha de dicha sacristía. Representa a dos hombres que llevan en brazos a un tullido, que con las manos unidas, con gesto suplicante se dirige a la imagen de la Virgen de Agres, que se encuentra en lo alto, rodeada de nubes. La escena está aureolada de

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11371

Art

uro

llin

HIS

TÒ

RIA

I L

ITE

RA

TU

RA

vegetación, picos montañosos y pinos. Al pie un rótulo dice así: ”Año 1599. Dio salud la Virgen a Jerónimo Galbis, de Onteniente, que se hallaba tullido algunos años”. Claramente estos dos datos reflejan un ambiente de devoción a la Virgen de Agres que quedó manifiesto en el siguiente acontecimiento. Conseguida la debida autorización, se llevó solemnemente la imagen de la Virgen desde su santuario a Ontinyent. Se tenía que realizar el trayecto por el camino llamado del Torrater, pero al llegar a los lindes de los dos términos, la tradición popular -desde antiguo- afirma que la imagen al encontrarse a la vista del pueblo de Ontinyent empezó a pesar de manera tan extraordinaria, que se hizo imposible el continuar el camino a los portadores de la imagen, no así el retorno a Agres, que se hizo con facilidad.

Sea lo que hubiere de verdad sobre este hecho lo cierto es que se llevó el manto de la Virgen de Agres a Ontinyent. Junto al camino, antes de llegar a la población, se encontraba el convento de capuchinos, fundado tan sólo hacía dos años, el 19 de febrero de 1598, gracias a la protección que les brindó el Arzobispo San Juan de Ribera. En la capilla del convento, que era la ermita de San Cristóbal, se depositó el manto antes de su entrada en Ontinyent. Días después se llevó en procesión el manto de la Virgen por las calles y plazas de la población. Comenzando a decrecer la enfermedad, el Consell Municipal de Ontinyent regaló otro manto a la Virgen de Agres, por haber experimentado de modo tan palpable su protección y auxilio.

Otra causa que influyó también en el retroceso de la peste en la población fue la medida que se tomó de aislar a los enfermos del resto de la población sana. Con este fin se habían improvisado unas barracas, en la partida del Cabezo de Toledo, cerca de donde se encontraba emplazada la ermita de Santa Ana. Esta ermita se edificó en 1416, merced a la magnanimidad de Ana María Albuixech Olivares.

Junto a la ermita de Santa Ana se encontraba la hospedería para atender a los peregrinos que acudían a dicho santuario, pero que en muchos momentos en que cundió alguna epidemia hizo el papel de lazareto para aislar a los enfermos del resto de la población sana.

Ante la nueva de los progresos que se están dando para erradicar la enfermedad San Juan de Ribera dispone en su aludida carta del 15 de abril, que sólo se permitirá a ”que se reincorporen a la vida de la Villa aquellos enfermos que conste que se han curado totalmente de la peste.”

Estatua de San Juan de Ribera. Real Colegio Seminario del Corpus Christi o Museo del Patriarca. Valencia

FOTO

: Pau

la G

. M.

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

372

Art

uro

Llin

HIS

TÒ

RIA

I L

ITE

RA

TU

RA

Desde un principio hay un sacerdote, probablemente el capellán de la ermita, que atiende espiritualmente a los enfermos, emplazados en aquellos parajes. Su labor es digna de encomio. Pero personalmente no puede llegar a todos los enfermos. San Juan de Ribera lo reconoce: “Mossén Conca no podrá llevar sólo el trabajo que tiene, y así es necesario que le ayuden y lo mejor de todo es poner allí algunos religiosos, pues ellos lo quieren hacer por caridad “. Esta era la causa por la que urgía que hubiese algunos religiosos para la mejor atención de los apestados. El Santo Patriarca consecuente con ello afirma: “que será muy acertado que aquellos religiosos (los dominicos) u otros residieran en la ermita y administrasen los santos sacramentos”. Cree conveniente que el plebán y los vicarios permanezcan en el pueblo, cumpliendo su ministerio pastoral, “pues se ha de temer que alguno de ellos caiga malo, y quizás los dos, y así pues no es mucho que sean tres”. Deseo que vuelve a manifestarse en su carta del 3 de mayo. E indica que los enfermos que se encuentran en las barracas sean atendidos por los religiosos, ya que el prior del convento de los dominicos, “está aparejado para darlos y cuando no los diese los padres capuchinos entenderán en esto, ya que tienen mucha caridad, y son siervos de Nuestro Señor”.

La ermita de Santa Ana, con sus dependencias anejas, se convierte en residencia de los religiosos que atienden a los enfermos, que se encuentran instalados en las vecinas barracas. Surgen dificultades. El sustento de los religiosos que cuidaban a los enfermos, debía ir a cargo del erario público y llega un momento que se cree que es tan gravoso, que se manda que se retiren los religiosos del trabajo ministerial que realizan en las barracas. El santo manifiesta su reproche y dispone “que sería muy bien poner en las barracas donde están los heridos, un par de religiosos que administrasen los sacramentos… ya que el haberlos quitado no fue acertado, pues en estas ocasiones no se ha de mirar en cosa tan poca como era el gasto que hacían”.

Antigua fotografía en la que se observa el calvario de la ermita de Santa Ana

Arx

iu P

alis

. Ont

inye

nt

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11373

Art

uro

llin

HIS

TÒ

RIA

I L

ITE

RA

TU

RA

En la carta del 8 de mayo vuelve a insistir en que los enfermos de las barracas deben estar bien atendidos por religiosos, ya “que es beneficio público y que así cualquier dinero que se gaste en él está muy bien empleado”. El mismo santo aportó su colaboración para atender las necesidades que se presentaban en la Villa, como lo da a conocer en su correspondencia: al enviar “limosna a los pobres, no había de ser causa para que esa Villa se excusase de favorecerles, pues está obligada a hacerlo en primer lugar, y bien se ve que si los obispos estuviesen obligados a llevar toda la carga, que no tendrían hacienda para hacerlo un mes, pues no son más feligreses lo de un lugar, que los de los otros, y creo Yo que si vuestra merced quiere reconocer lo que se hizo por mis antecesores en semejantes ocurrencias, verán que es algo lo que Yo he hecho; no digo esto porque, no pienso continuarlo, pero dígolo, porque sería abusar del oficio que Yo hago, y esta carta quiero que sirva para los Señores Jurados que vendrán”.

Y es en medio de todas estas vicisitudes cuando ocurre un acontecimiento extraordinario, en que visiblemente se palpa la intervención divina. La imagen veneranda del Santísimo Cristo de la Agonía , que se venera en dicha ermita, es objeto de las súplicas de todos sus devotos que le imploran en aquellos trances. No consta documentalmente, ni tampoco hace alusión a ello la correspondencia epistolar de San Juan de Ribera. Pero la tradición verbal afirma que el aceite que ardía en la lámpara de la imagen del Santísimo Cristo no menguaba y aquellos que se ungían con dicho aceite comenzaron a experimentar su benéfico influjo. Los efectos de la epidemia, también por el tiempo que había transcurrido, fue retrocediendo hasta desaparecer totalmente. Tal feliz desenlace se le notificó a San Juan de Ribera, que recoció con ello haberse dado la intervención sobrenatural.

CONCLUSIÓN Este acontecimiento acaecido en Ontinyent en 1600, y en el que tuvo una notable intervención el Patriarca San Juan de Ribera, da a conocer la atención pastoral que prestó. La cercanía con que lo siguió y las orientaciones que aportó para que tuviera su adecuada solución.

Tiene el santo el gran sentido de la oportunidad, unido a un dinámico espíritu de organización. Al mostrarse el mal con toda su crudeza consagra lo mejor de su atención de pastor. Exponente de la mentalidad de la época destaca que la epidemia, más que por motivos humanos, puede ser por causas religiosas, de ahí que más que los recursos profilácticos y terapéuticos, deben utilizarse los medios espirituales, sobre todo la oración y la penitencia, a las que sin descuidar los medios humanos, se le debe dar una importancia primordial. Por ello, regula las condiciones con que tienen que actuar los sacerdotes y religiosos.

En las cartas el Patriarca manifiesta una llamada al cambio de vida, a la conversión. Ante la amenaza siniestra de la enfermedad juzga que hay que orar, hacer penitencia, y llevar una vida honesta, como corresponde a todo cristiano. Para prevenir el contagio siguiendo sus orientaciones se preparó un lazareto para acoger a los enfermos. Se preocupó de que estuviera debidamente atendido, que tuviera todo el avituallamiento necesario.

San Juan de Ribera como hombre de oración, dispone que se organicen procesiones y rogativas, que se invoque a la Virgen y a los santos. Estas manifestaciones, no desea que sean simples actos espectaculares, sino que quiere que, con ello, se inculque al pueblo las convicciones y sentimientos cristianos. Pretende que todos tengan las disposiciones debidas y que pongan los medios para que lo hagan realidad.

Después de varios meses la epidemia fue desapareciendo y la vida ordinaria recobró su curso. El santo, tras ello, soñaba que el pueblo más que nunca caminase por las vías rectas de una intensa y atrayente vida cristiana.

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

374

Vic

ente

Co

nej

ero

HIS

TÒ

RIA

I L

ITE

RA

TU

RA

“... Cien valientes y cien jurado habemosNo desceñir la victoriosa espada,Ni quitarnos la espuela punzadora,Ni abandonar el casco y la coraza... ”

Joaquín José Cervino y Ferrero

Estas palabras pronuncia el Embajador Cristiano en su Embajada a los pies del castillo antes de entablar noble lid por reconquistar la Villa de Ontinyent. Y en este entorno, y tomando como punto de partida los versos que componen el texto de las Embajadas del Moro y del Cristiano, y aunque no todos los hipotéticos defensores/atacantes, tuvieran la condición de caballeros o pertenecieran al estamento de la caballería -ya que según la Partida II, Titulo XXII, Leyes III, V y VI, en los Reinos Hispánicos, y más concretamente en Castilla, no tenían la condición de caballeros los adalides 1 y los almocadenes 2-, y con la única excepción del Capitán Lope Vaillo, que damos por sentada dicha condición por las palabras que pronuncia Atarfe, cuando iniciado el parlamento aquel dirigiéndose a éste le dice “caballero parécesme y valiente”, replicándole éste último “lo mismo me pareces y arrogante”, en dicho texto y haciendo una lectura ente líneas, podemos encontrar referencias a la caballería y al orden caballeresco, cuando alude a expresiones como “desceñir la victoriosa espada”, “quitarnos la espuela punzadora” “ni abandonar el casco y la coraza”, aunque en su sentido más literal las mismas tengan la significación real de las acciones que dichos versos expresan y quieren representar.

La colocación del ceñidor, la espada y las espuelas son partes fundamentales del estamento caballeresco y del ritual para ser armado caballero, y ello por el contenido simbólico que dichas acciones representan en relación con la aptitud moral del iniciado que entra a formar parte de dicho estamento. Hemos de partir de la visión de que la sociedad medieval se encontraba dividida en tres

“Caballero parécesme y valiente.Lo mismo me pareces y arrogante”

Vicente Conejero Bellver

Foto

teca

Mus

eu F

este

r

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11375

Vic

ente

Co

nej

ero

HIS

TÒ

RIA

I L

ITE

RA

TU

RA

clases o estamentos sociales bien diferenciados, oratores, laboratores y bellatores, y cada uno de los componentes de esta división trifuncional desempeña un papel especifico en la misma, unos rezan, otros trabajan y los últimos guerrean. Además hay que tener en cuenta el cambio sufrido por la Iglesia en el modo de entender la guerra y el papel del guerrero en la sociedad medieval, cambio que pasó de un inicial pacifismo, por el cual eran condenadas las acciones bélicas y considerados homicidas los guerreros que mataban en campaña, a la sacralización de determinados combates y combatientes, hechos estos que motivaron la cristianización de la caballería, convirtiéndose en «miles christi», así como en la creación del concepto de «guerra santa», alusivo a las cruzadas y a otros conflictos emprendidos contra los enemigos de la fe y sancionados por las instituciones eclesiásticas.

En este contexto la caballería podría ser definida como un oficio, el de combatir a caballo, que en la literatura novelesca y romance se identifica con el término latino miles-militis, y que a su vez estos fueron identificándose cada vez más, con el estamento de los bellatores o guerreros, con un equipo y forma de combatir concretos y con un sistema de valores propios basados en virtudes tales como el valor, la lealtad, la generosidad, la cortesía y la franqueza. De entre las diversas obras escritas sobre esta materia podemos encontrar dos fuentes medievales que tratan sobre el hecho caballeresco, el valor de la caballería, y el rito de ordenación de los caballeros, a saber: a) El Código de las Siete Partidas de Alfonso X el Sabio, y en particular la Partida II, Título XXI; y b) El Libre de l’orde de cavalleria, escrito por el mallorquín Ramon Llull. De estas dos fuentes, la primera, Las Siete Partidas o simplemente Partidas son un cuerpo normativo redactado en Castilla, durante el reinado de Alfonso X (1.252-1.284), con el objeto de conseguir una cierta uniformidad jurídica en el Reino; y el segundo, se podría decir que es un verdadero tratado sobre el significado y la condición de caballero. Las Siete Partidas, marcan una nueva forma de entender el concepto de la Caballería, ya que con estas leyes, pasa de ser un oficio a ser un estado; de entender el oficio de la Caballería como el de un grupo de personas que combaten a caballo sean nobles o no, con recursos económicos suficientes para hacer frente a los gastos económicos que suponen mantener animales, equipo y caballero, superando el concepto de caballería villana o hecho que establecía el Espéculo o el Fuero Real, a pasar a entender a la Caballería como un estado formado por un conjunto de personas más homogéneo integrado por la nobleza, y así el Titulo XXI de la II Partida habla de los tres estados diciendo: “Defensores son uno de los tres estados por los que Dios quiso que se mantuviese el mundo; pues bien así como los que ruegan a Dios por el pueblo son dichos oradores, y otrosí los que labran la tierra y hacen en ella aquellas cosas por las que los hombres han vivir y de mantenerse se llaman labradores, y otrosí los que han de defender a todos son dichos defensores. Por ello los hombres que tal obra han de hacer tuvieron por bien los antiguos que fuesen escogidos; y esto fue porque en defender yacen tres cosas: esfuerzo, honra y poderío” 3. Y de la caballería: ”Caballería fue llamada antiguamente

Muerte de Don Artal de Alagón. Óleo sobre lienzo. 2002. José Martínez Antolín. Casa de Alagón. Sax

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

376

Vic

ente

Co

nej

ero

HIS

TÒ

RIA

I L

ITE

RA

TU

RA

la compañía de los nobles hombres que fueron puestos a defender las tierras; y por eso le pusieron nombre en latín militia,... Y por ello hubo este nombre de cuento de mil, pues antiguamente de mil hombres escogían uno para hacerle caballero, más en España llaman caballería no por razón que andan cabalgando en caballos, mas porque bien así como los que andan a caballo van más honradamente que en otra bestia, otrosí los que son escogidos para caballeros son más honrados que todos los otros defensores “ 4. El ingreso en la Orden de la Caballería. La investidura de Armas ¿Cómo se produce el ingreso y se accede a la orden de la caballería? Antes de tratar de responder a tal pregunta es preciso puntualizar que el rito de investidura caballeresco consistía esencialmente en ceñir la espada al nuevo guerrero ya con edad para combatir; acto este que era realizado por el soberano, por personas de linaje real, ricohombres, jefe del clan u otro caballero ya armado con la suficiente preeminencia social y correspondiente autoridad militar y moral, ya que hay que tener en cuenta que “...hechos no pueden ser los caballeros, por mano de hombre, que caballero no sea...”( Partida II, Titulo XXI, Ley XI) . Con el paso del tiempo solamente el Rey por sí o por su representante, podía conferir la caballería, basándose en un privilegio o documento expreso de reconocimiento del caballerato.

Además es preciso recordar los comentarios realizados al hablar sobre las Leyes de Partida, sobre el paso de oficio a estado, y el concepto de caballería establecido en el Espéculo y el Fuero Real, los cuales consideraban a la caballería como un oficio de cualquiera que poseyese caballo y armas para la defensa y ataque. Y así podríamos indicar que para formar parte de la caballería villana bastaría, en la mayoría de los casos, disponer de medios económicos suficientes para hacer la guerra a caballo, concediéndose muy poca importancia al acto o ceremonial de ingreso, y así un ejemplo de investidura de estos caballeros lo podemos encontrar en el Poema del Mío Cid: “quando mío Çid gaño a Valencia e entro en la çibdad; los que fueron de pie cavalleros se fazen, (1212-1213)” 5. Por el contrario, el acceso a la caballería noble se lograría por un acto de servicio excepcional prestado al rey o por la presentación de la ejecutoria de familia demostrando un noble linaje. Se hacía efectivo por medio de la ceremonia de la investidura de armas al caballero, investidura realizada de manera solemne de acuerdo con los ritos de la época. ¿Cómo eran escogidos los caballeros?

Contestando a esta pregunta encontramos la respuesta al sentido literal de la idea de la equivalencia que hace la literatura del número mil con el sustantivo latino “miles”- “militis”, cuyo significado era el de soldado, y ambos autores la justifican diciendo Alfonso X, en sus Partidas: “Mil es el más honrado cuento que puede ser, también así como diez es el más honrado cuento de los que comienzan en uno, y el cien entre los de diez, así entre los centenarios es el mayor y más honrado mil, porque todos los otros se encierran en él...” 6; y Ramón Llull, en la primera parte de su obra al tratar de los principios de la caballería, hace un comentario comparable, diciendo: “... Al comenzar en el mundo el menosprecio de la justicia a causa de la mengua de la caridad, convino que la justicia recobrase su honra mediante el temor; y por eso, en toda la gente se hicieron grupos de mil, y de cada mil fue elegido y escogido el hombre más amable, más sabio, más leal, más fuerte y con más noble corazón, mayor educación y mejor crianza que todos los restantes...” 7

En este punto encontramos la vinculación de la caballería con la nobleza y el concepto de hidalguía, y ello por cuanto que las Partidas establecen que para evitar caer en vergüenza, los elegidos tenían que ser de buen linaje, “... que fuesen hombres de buen linaje, porque se guardasen de hacer cosa por la que pudiesen caer en vergüenza, y porque estos fueron escogidos de buenos lugares y algo por eso les llamaron hijosdalgo, que muestra tanto como hijos de bien. Y en algunos otros lugares les llamaron gentiles, y tomaron este nombre de gentileza, que muestra tanto como nobleza de bondad, porque los gentiles fueron hombres nobles y buenos... Y por eso los hijosdalgo deben ser escogidos, que vengan de derecho linaje de padre y de abuelo hasta en el cuarto grado, a los que llaman bisabuelos. Y esto tuvieron por bien los antiguos, porque de aquel tiempo en adelante no se pueden acordar los hombres,

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11377

Vic

ente

Co

nej

ero

HIS

TÒ

RIA

I L

ITE

RA

TU

RA

pero cuanto de allí en adelante más de lejos vienen de buen linaje, tanto más crecen en su honra y en su hidalguía.” 8 . Ramón Llull, al referirse a la ascendencia, al linaje, utiliza el término «abolengo», diciendo: “Abolengo y caballería se avienen y concuerdan, pues el abolengo no es más que el honor ininterrumpido que viene de antiguo...” 9, definición esta que guarda similitud con el concepto de hidalguía expuesto por Alfonso X, que lo significa como “... nobleza que viene a los hombres por linaje...“ 10. Ese buen linaje que viene de antiguo debe ir actualizándose, por lo tanto los caballeros que descienden de un linaje de alta estirpe, para ser tenidos como tales, debían de cumplir una serie de condiciones morales. En ambos textos aparece la figura del escudero, que con independencia de las distintas acepciones que actualmente puede tener dicha palabra, y que podemos encontrar en el Diccionario de la Real Real Academia Española, de la lectura de las dos fuentes de las que bebemos, da a entender que el escudero, es un joven de noble linaje que al servicio de un caballero, se prepara para recibir la orden de la caballería. Y se llega a esta conclusión ya que tanto Alfonso X como Ramón Llull en sus obras dedican distintos apartados que titulan el primero “Qué cosa deben hacer los escuderos antes que reciban caballería” y el segundo “... el examen que se debe hacer al escudero cuando quiere entrar en la orden de caballería”. Como curiosidad, en los antiguos reinos hispánicos, y más concretamente en la Valencia de finales del siglo XIV, aparece una figura importada de Francia, el doncel (demoisel) o paje de lanza, que une las ideas de juventud y de servidor del caballero 11, y así los aspirantes a recibir el orden de caballería serian conocidos con el nombre de «donzell», siendo éstos una especie de escuderos, hijos generalmente de otros nobles, los cuales aún no habían sido armados caballeros 12. Para formar una idea del ritual de cómo debían ser hechos los caballeros, traemos a colación lo dispuesto por Alfonso X el Sabio en la Segunda Partida, Título XXI, Leyes XIII a XVI, en las cuales se da una explicación del proceso que debe ser observado para dicha iniciación, y como fase previa al mismo, “... el escudero aspirante un día antes que reciba caballería... debe tener vigilia; y ese día que la tuviere, desde el mediodía en adelante,... los escuderos le deben bañar y lavar la cabeza con sus manos, echarle en el más apuesto lecho..., y allí lo han de vestir y calzar los caballeros con los mejores paños que tuvieran...”. A esta limpieza corporal le sigue la limpieza del alma, “... llevándole a la iglesia, en que ha de conocer que ha de recibir trabajo velando y pidiendo merced a Dios que le perdone sus pecados y que le guíe para que haga lo mejor en aquella orden que quiere recibir,... que Él sea su guarda y defensa a los

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

378

Vic

ente

Co

nej

ero

HIS

TÒ

RIA

I L

ITE

RA

TU

RA

peligros y estorbos..., y debe pensar... que... Dios poderoso sobre todas las cosas... puede mostrar su poder en ellas cuando y como quisiere, que señaladamente lo es en hecho de armas; y en su mano esta la vida y la muerte para darla y quitarla, y hacer que el flaco sea fuerte y el fuerte, flaco...”. Y tras esta oración realizada de rodillas, ha de permanecer de pie mientras lo pueda resistir, “... que la vigilia de los caballeros noveles no fue establecida para juegos... sino para rogar a Dios... que los guíe y los dirija como a hombres que entran en carrera de muerte...”. Y tras esta fase previa, el ritual sigue así: “.... pasada la vigilia, luego que fuere de día, debe primeramente oír misa y rogar a Dios que le guíe sus hechos para su servicio, y después ha de venir el que ha de hacer caballero, y preguntarle si quiere recibir orden de caballería, y si dijese que sí, hale de preguntar si la mantendría así como se debe mantener, y después que se le otorgare, débele calzar las espuelas, o mandar a algún caballero que se las calce; y eso ha de ser según cual hombre fuere o el lugar que tuviere. Y hácenlo de esta manera por mostrar que así como al caballo ponen las espuelas de diestro y de siniestro, para hacerlo correr derecho, que así debe él hacer sus hechos enderezadamente, de manera que no tuerza a ninguna parte. Y también hale de ceñir la espada sobre el brial que vistiere, así que la cinta no sea muy floja, mas que se llegue al cuerpo: y esto es por significación de que las cuatro virtudes que dijimos, debe siempre haberlas caronadas así. Por esto, antiguamente establecieron que a los nobles hombres hiciesen caballeros, siendo armados de todas sus armaduras, bien así como cuando tuviesen que lidiar, mas las cabezas no tuvieron por bien que las tuviesen cubiertas. Y desde que la espada le hubiera ceñido, débela sacar de la vaina y ponérsela en la mano diestra, y hacerle jurar estas tres cosas: la primera, que no recele morir por su ley si menester fuere, la segunda, por su señor natural; la tercera, por su tierra; y cuando esto hubiere jurado, débele dar una pescozada porque estas cosas sobredichas las recuerde, diciéndole que Dios le guíe a su servicio y le deje cumplir lo que allí prometió, y después de esto, hale de besar en señal de fe y de paz y de hermandad, que debe ser guardada entre los caballeros. Eso mismo han de hacer todos los otros caballeros que estuviesen en aquel lugar.“ 13

Similar ritual establece Ramon Llull en su Libro de la Orden de la Caballería, en su Parte Cuarta, que describe la forma en la que el escudero debe recibir la orden de caballería, con la diferencia respecto a las leyes alfonsíes de que prima la figura del sacerdote al que lo titula como «caballero espiritual» sobre la figura del caballero encargado de la ceremonia, que lo deja en un segundo plano 14.

Como podemos observar, el acto de investidura se encuentra revestido de connotaciones sacras y religiosas, era como una consagración, como un sacramento en el que se invocaba tanto la ayuda divina como la de los santos patrones de la caballería (Santiago, San Miguel o San Jorge), por ello el aspirante a caballero debía velar las armas y reflexionar sobre los deberes morales y espirituales que iba a contraer, motivos por los cuales debía de estar limpio de cuerpo y alma.

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11379

Vic

ente

Co

nej

ero

HIS

TÒ

RIA

I L

ITE

RA

TU

RA

Simbología de las armas del caballero

Tomando las palabras del Barón de Gavín “... en los tratados caballerescos las armas, los vestidos, las acciones de los intervinientes son símbolos de las virtudes cristianas y el armamento y el combate mismo están revestidos de una especial dignidad espiritual; todo ello mediante interpretaciones ético alegóricas de la caballería y de las armas del caballero...” 15. Los tratados caballerescos, son el cauce principal de la ideología caballeresca, y en ellos se exponen una serie de virtudes en términos muy diferentes, ya que presentan una visión religiosa, casi mística de los caballeros, inundando estas virtudes el campo de lo simbólico al ponerlas en correlación con las armas del caballero, y así lo referencia Ramón Llull, en la parte quinta de su obra, al relacionar las armas con las virtudes que todo caballero debe tener: La espada la identifica con la cruz; la lanza significa verdad; el yelmo, vergüenza; la loriga, castillo contra los vicios y las faltas; las espuelas significan diligencia, experiencia y celo con los que honrar a su orden; la gorguera, obediencia; la maza, fuerza de ánimo; el escudo, oficio de caballero; la silla del caballo, ánimo seguro y carga de caballería; el caballo, nobleza de corazón; la testera del caballo, el no empleo de las armas sin razón; etc.

Sin embargo para Alfonso X el Sabio, a esas virtudes que todo caballero debe tener las denomina bondades, especificando que de entre todas ellas, cuatro son las mayores – cordura, fortaleza, mesura y justicia-, diciendo: “.... Y comoquiera que todo hombre que tenga voluntad de ser bueno debe esforzarse por tenerlas,..., con todo esto no hay ninguno que convenga mas a los defensores, porque ellos han de defender la iglesia y los reyes y a todos los otros, y la cordura les hará que lo sepan hacer a su provecho y sin daño; y la fortaleza, que estén firmes en lo que hicieren y que no sean cambiadizos, y la mesura, que obren en las cosas como deben y no pasen a más, y la justicia, que la hagan derechamente. Y comoquiera que estas sean en muchas maneras, sin embargo todas tornan en dos; las unas, para defender el cuerpo que son dichas armaduras; y las otras, armas, que son para herir.” . Convirtiendo la simbología religiosa en una simbología moral, representando las armas del caballero dichas cuatro virtudes, con la diferencia de que las engloba en una única arma, la espada, diciendo sobre ésta: “... Tuvieron por bien los antiguos hacer una en que se mostrasen todas estas cosas por semejanza, y esta fue la espada, pues bien así como las armas que una hombre viste para defenderse muestran cordura, que es virtud que le guarda de todos los males que le podrían venir por su culpa, otrosí muestra eso mismo el mango de la espada que un hombre tiene encerrado en su puño, pues cuanto así la tuviere, en su poder es de alzarla o de bajarla, o de herir con ella o de dejarla. Y otrosí como en las armas que el defensor sitúa ante sí para defenderse muestran fortaleza, que es virtud que hace al hombre estar firme a los peligros que le vienen, así en la manzana es toda la fortaleza de la espada, pues en ella se sufre el mango, y el arriaz y el hierro, pues bien, así como las armaduras que viste y las armas con que hiere, y son así como la virtud de la mesura entre las cosas que se hacen de más o de menos de lo que deben, bien a esa semejanza es puesto el arriaz entre el mango y el hierro de ella; y bien otrosí como las armas que una hombre tiene en las manos enderezadas para herir con ellas allí donde conviene, muestran justicia que tiene en sí derecho e igualdad, otrosí lo muestra el hierro de la espada, que es derecho y agudo y taja igualmente de ambas partes...” 16. Siendo la espada el arma característica de la caballería: “... Espada es arma que muestra aquellas cuatro significaciones que ya hemos dicho: y porque el que ha de ser caballero deber tener en si por derecho aquellas cuatro virtudes, establecieron los antiguos que recibiesen con ella orden de caballería, y no con otra arma,...” 17

Y con independencia de que en ambas obras se detalla con más amplitud el ceremonial, las personas que intervienen, los colores de las vestiduras, los actos que debían realizar los caballeros noveles una vez nombrados, los principios que deben jurar y defender, etc., etc., hasta aquí unas breves pinceladas de lo que fue la caballería, de su paso de oficio a estado, del ritual de ingreso en la misma, y de como acabó convirtiéndose en un estilo propio de vida por cual los caballeros quedaban sujetos a un estricto código de conducta con unos principios éticos y morales basados en una serie de virtudes que acabaron constituyendo el ideal de vida caballeresca. Y este ideal de vida lo podemos encontrar leyendo detenidamente el texto de nuestras Embajadas del Moro y del Cristiano, por cuanto que del mismo se desprenden las virtudes que deben adornar a todo caballero: valor, lealtad, generosidad, cortesía y franqueza.

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11

380

Vic

ente

Co

nej

ero

HIS

TÒ

RIA

I L

ITE

RA

TU

RA

NOTAS

1 El adalid tenía la función de acaudillar o guiar a los hombres, era una especie de oficial real, ya que era nombrado por éste y no tenía la condición de caballero aunque se le entregaba seña, espada, caballo, y espuelas, pero no se le daba la pescozada o bofetón como a los caballeros noveles que ingresaban en el orden de caballería y así se deduce y con más claridad del nombramiento de adalides por parte de persona autorizada por el Rey: “...Y si otro lo hiciere por voz del Rey, débele este poner la seña en la mano, diciéndole así: Yo te otorgo en nombre del Rey, que seas adalid, y en adelante, puedes traer armas, caballo y seña, y sentarse a comer con los caballeros... Y después que fuere hecho adalid... ha de poder acaudillar a los hombres honrados y a los caballeros... y a los almogávares de caballo y a los peones de hecho...” Partida II, Título XXII, Ley III.2 El Almocadén lo podríamos definir como un oficial que encabeza las fuerzas de infantería. La definición que establece de los mismos Alfonso X, es: “... son los que antiguamente eran llamados caudillos de las peonadas, y estos son muy provechosos en las guerras; y en lugar pueden entrar los peones y cosas acometer, que no lo podrían hacer los de a caballo...” Partida II, Título XXII, Ley V.3 Alfonso X el Sabio. Las Siete Partidas. II Partida, Título XXI, Preámbulo. Incluida en la obra de Marcelo Martínez Alcubilla. Códigos Antiguos de España. Colección completa de todos los códigos de España. Desde el Fuero Juzgo hasta la Novísima Recopilación. Volumen I. Madrid 1885, p. 331. Traducción al castellano actual realizada por el autor.4 Alfonso X el Sabio. Las Siete Partidas..., Ley II, cit. p. 331. Traducción al castellano actual realizada por el autor.5 Anónimo. Poema del Mío Cid. Biblioteca Clásica Castalia. 2001, p. 159.6 Alfonso X el Sabio. Las Siete Partidas..., Ley II, cit. p. 331. Traducción al castellano actual realizada por el autor.7 Ramón Llull. Libro de la Orden de la Caballería. Edición y Traducción de Javier Martín Lalanda. Biblioteca Medieval Siruela. Madrid 2009, p. 69.8 Alfonso X el Sabio. Las Siete Partidas..., Ley II, cit. pp. 331-332. Traducción al castellano actual realizada por el autor.9 Ramón Llull. Libro de la Orden ... cit., p. 84.10 Alfonso X el Sabio. Las Siete Partidas..., Ley III, cit. p. 332. Traducción al castellano actual realizada por el autor.11 Faustino Menéndez Pidal. La Nobleza en España: ideas estructura, historia. Fundación Cultural de la Nobleza Española y Real Maestranza de Caballería de Ronda. Madrid 2008, p. 122.12 VV.AA. Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogía y Heráldica. Instituto Luis de Salazar y Castro (C.S.I.C.). Ediciones Hidalguía. Madrid 1984, pp. 100 y 102, al referirse a las pruebas de nobleza valencianas se remite a las catalanas y baleares por ser similares. Ver también Rafael Matoses y Salvador Vendrell. Ausiàs March. El poeta y el seu temps. Una biografia il·lustrada. Edicions Bromera. 1997, pp. 22-23.13 Alfonso X el Sabio. Las Siete Partidas..., Leyes XIII y XIV, cit. pp. 333-334. Traducción al castellano actual realizada por el autor.14 Ramon Llull. Libro de la Orden ... cit., pp. 87-90.15 Manuel Fuertes Gilbert Rojo. Barón de Gavin. La Nobleza corporativa en España: Nueve siglos de entidades Nobiliarias. Ediciones Hidalguía. Madrid 2007, p. 319.16 Alfonso X el Sabio. Las Siete Partidas..., Ley IV, cit. p. 332. Traducción al castellano actual realizada por el autor. Sobre la espada ver Antonio García Llansó. Armas y Armaduras. Barcelona 1895, p. 37. Este autor se refiere a la espada y a sus partes diciendo “.. durante el siglo décimo tercero, continuó considerándose la espada como la primera y más noble de las armas ofensivas. La empuñadura se hallaba rematada por el pomo al que se llamaba manzana, y limitada por la cruz o arriaz...”

17 Alfonso X el Sabio. Las Siete Partidas..., Ley XIV, cit. p. 334. Traducción al castellano actual realizada por el autor.

BIBLIOGRAFÍA

- Anónimo. Poema del Mío Cid. Biblioteca Clásica Castalia. 2001.- Carlos Ayala Martínez. Las Ordenes Militares Hispánicas en la Edad Media (siglos XII-XV). Madrid 2003.- Alfonso de Ceballos-Escalera y Gila. De las Ordenes Reales y de las Condecoraciones: Introducción a la historia de las Ordenes Militares. I Jornadas sobre Historia de las Ordenes Militares. Instituto de Historia y Cultura Militar. Año XLIV. Ministerio de Defensa. Madrid 2000.- Joaquín José Cervino y Ferrero. Embajadas del Moro y del Cristiano. Sociedad de Festeros del Santísimo Cristo de la Agonía. Ontinyent 2010.- José Luis Corral. La torre y el caballero. El ocaso de los feudales. Colección Ensayo Histórico. Edhasa 2002.- Manuel Fuertes Gilbert Rojo. Barón de Gavin. La Nobleza corporativa en España: Nueve siglos de entidades Nobiliarias. Ediciones Hidalguía. Madrid 2007.- Antonio García Llansó. Armas y Armaduras. Barcelona. Tipografía de Luis Tasso. 1895. Edición facsímil Librerías París-Valencia, SL. Valencia. 2000.- Ramon Llull. Libro de la Orden de la Caballería. Edición y Traducción de Javier Martín Lalanda. Biblioteca Medieval Siruela. Madrid 2009.- Marcelo Martínez Alcubilla. Códigos Antiguos de España. Colección completa de todos los códigos de España. Desde el Fuero Juzgo hasta la Novísima Recopilación. Las Siete Partidas de Alfonso X el Sabio.. Volumen I. Madrid 1885.- Rafael Matoses y Salvador Vendrell. Ausiàs March. El poeta y el seu temps. Una biografia il·lustrada. Edicions Bromera. 1997.- Faustino Menéndez Pidal. La Nobleza en España: ideas estructura, historia. Fundación Cultural de la Nobleza Española y Real Maestranza de Caballería de Ronda. Madrid 2008.- VV.AA. Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogía y Heráldica. Instituto Luis de Salazar y Castro (C.S.I.C.). Ediciones Hidalguía. Madrid 1984.

LL

IBR

E d

e la

FE

STA

de

20

11381

Vic

ente

Co

nej

ero

HIS

TÒ

RIA

I L

ITE

RA

TU

RA

FOTO

: Ser

gio

Pom

ar

Diumenge 6 de març de 2010. Trasllat Extraordinari del Santíssim Crist de l’Agonia. El Crist tornava a l’ermita de Santa Anna, després de visitar la Puríssima Concepció en l’església de Santa Maria. La processó, recuperant l’itinerari d’altres temps, creuava el riu Clariano pel Pont Vell, seguint per la Cantereria per a dirigir-se a la lloma de Sta. Anna.


AGRAÏMENTS

La Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia vol fer constar un especial agraïment a totes les empreses que han col.laborat en la edició d’aquest llibre de festes.

Llibre festes 2011

Documents

Transcript of Llibre festes 2011