AIQSnew

s

publ

icac

ió t

rim

estr

al d

e l’a

ssoc

iaci

ó de

quí

mic

s i e

ngi

nye

rs d

e l’i

qs

núm

. 54

f

ebre

r 20

10

química i cervesa

Karen peiró i Fina pons, mestres cerveseres

assemblea de l’aiqs

l’associació a eurocoat 2009

01 portada3.indd 1 11/2/10 11:55:41

AIQS

NEW

S 54

2

Flaixos flashes News iN brieF

altes i baixes assemblea aiQs eurocoat 2009 entrevista a silvestre Falguera, sJ Premis Pare salvador Gil

ahir i avui ayer y hoy YesterdaY aNd todaY

‘P. salvador Gil, creador del iQs moderno (1934-1957)’ ignasi de loiola, fundador de la Companyia de Jesús

QuímiCa i CuiNa Química y cocina ChemistrY aNd CuisiNe

soluciones alternativas para la conservación de alimentos, por roberto xalabarder Coca (Prom. 1954)

a FoNs a fondo iN dePth

entrevista a Karen Peiró Coso i Fina Pons Calabuig, mestres cerveseres

GruPs ProFessioNals Grupos profesionales ProFessioNal GrouPs

l’atenció al consumidor, una eina de qualitat Nou Grup Professional de Pintures

així sóN así son that’s the waY theY are

Conrad blanch: “Considero l’esport com un mitjà per forjar la personalitat” ana monegal: “Conocer una nueva cultura comporta un crecimiento personal”

GeNt iQs Gente iQs PeoPle From iQs

entrevista a marisa alcaide, bibliotecaria del iQs

oCi aiQs ocio aiQs aiQs leisure

sopar dels 25 anys d’entrada a l’iQs de la promoció 1989Certamen literari sant albert 2009sortida al Petit liceu

ProtaGoNistes protaGonistas PeoPle iN the News

Canvis professionals

Petit aNeCdotari peQueño anecdotario ColleCtioN oF stories

Fabricació a gran escala de tetraclorur de silici, per lluís victori, sJ

04

36

55

40

49

54

27

22

30

46

02-03 sum edit.indd 2 11/2/10 11:57:06

AIQS

NEW

S 54

3

JUNTA DIRECTIVA ASSOCIACIÓ DE QUÍMICS I ENGINYERS DE L’INSTITUT QUÍMIC DE SARRIÀ

President: Jaume Árboles MuntadasVicepresident: Josep Beumala GriñóSecretari: Albert Puyuelo Gómez Vicesecretari: Josep Albert Jover SerraTresorera: Remei Areny JovalSotstresorer: Josep Mosquera Arias Vocals: Francesc Xavier Castañé Sitjas, Lluís Comellas Riera, Josep Lluís Falcó Brenes, Laura Montero Suárez, Albert Palomer Benet, Rafael Queralt Teixidó, SJ, Berta Vega Sánchez

AIQSVia Augusta, 390, 08017 BarcelonaTel. 93 267 20 12 - 93 267 20 00Tel. i fax directe: 93 280 42 76www.aiqs.es - aiqs@aiqs.es

DISEñO Y REALIzACIÓN: BPMO EDIGRUPC/ Guitard, 43, 1ª planta08014 BarcelonaTel. 933637840www.grupobpmo.com

Coordinación editorial: Daniel MartínezDirectora creativa: Paula MastrángeloDirección de arte: Marta SolàMaquetación: David Izquierdo, Bernat MajoralEdición fotográfica: Carlota PratsAsesoramiento lingüístico: Raúl PelegrínProducción: Cristina Prats

Imprenta: Enlaze3 Print ManagementTiraje: 2.000 ejemplares

Depósito legal: B-37419-97

AIQS ES MIEMBRO DE LA FEDERACIÓN ESPAñOLA DE INGENIEROS QUÍMICOS

AIQS ES MIEMBRO DE LA EUROPEAN FEDERATION OF CHEMICAL ENGINEERING DESDE 1974

AIQSnew

s

publ

icac

ió t

rim

estr

al d

e l’a

ssoc

iaci

ó de

quí

mic

s i e

ngi

nye

rs d

e l’i

qs

núm

. 54

f

ebre

r 20

10

química i cervesa

Karen peiró i Fina pons, mestres cerveseres

assemblea de l’aiqs

l’associació a eurocoat 2009

NEW

S AI

QS N

úm. 5

4fE

BrEr

201

0

El primer News del 2010 recull les últimes activitats portades a terme per l’Associació el 2009, que tenen el seu reflex en l’extensa ga-leria fotogràfica que trobareu a l’article que resumeix el que va succeir a l’Assemblea Ge-neral Ordinària de l’AIQS. Vam tornar a viu-re una entranyable vetllada en la qual vam retrobar moltes persones, ja que es van en-tregar insígnies commemoratives a les pro-mocions del 1997, 1984 i 1959, així com un clauer a la promoció del 1969 i els diplo-mes corresponents a la promoció del 1949. A més, en el decurs de l’acte, el Dr. Lluís Victo-ri Companys, SJ va fer la presentació del seu llibre P. Salvador Gil, creador del IQS moderno (1934-1957), del qual podeu llegir en aquest número de la revista un capítol introductori escrit per l’autor.Ja en clau de futur, tenim en portada a dues joves professionals excel·lents, la Karen Pei-ró i la Fina Pons, antigues alumnes de l’IQS que hem volgut destacar per la seva especia-lització: ambdues són “mestres cerveseres”. Van cursar la seva especialització en tecnolo-gia cervesera en llocs ben diferents –la Karen a Alemanya i la Fina a Espanya–, però totes dues han convergit a la fàbrica que l’empre-sa catalana Damm té al Prat de Llobregat, on la Karen és cap de Cerveseria i la Fina treba-lla al Departament d’Investigació Cervesera.Per altra banda, podeu llegir en pàgines in-teriors un extens resum de la sessió que l’AIQS va organitzar en el marc de l’Eurocoat 2009. La nostra participació va ser un èxit, i així ens ho va fer saber per carta l’Associa-ció Espanyola de Tècnics en Pintures i Afins (AETEPA ), organitzadora de l’acte.L’entrevista als membres del jurat dels pre-mis Pare Salvador Gil és un clàssic a la nos-tra revista: ens agrada que ens parlin dels nous valors que surten de l’IQS i que ens po-sin al dia sobre les investigacions que estan portant a terme. Són el futur.

El resum de les activitats or-ganitzades pels Grups Pro-

fessionals i la Comissió de Joves és sempre ben-vingut. Les primeres ens permeten posar al dia els

nostres coneixements, tot aprenent dels que més en

saben, i fer networ-king. Les segones ens fan viure mo-ments especials i gaudir en grup de

visites culturals de tota mena.Feliç lectura i molt bon any 2010.

El primer News de 2010 recoge las últi-mas actividades llevadas a cabo por la Asociación en 2009, que tienen su refle-jo en la extensa galería fotográfica que encontraréis en el artículo que resume lo que sucedió en la Asamblea Gene-ral Ordinaria de la AIQS. Volvimos a vi-vir una entrañable velada en la que nos reecontramos con muchas personas, ya que se entregaron insignias conmemo-rativas a las promociones de 1997, 1984 y 1959, así como un llavero a la pro-moción de 1969 y los diplomas corres-pondientes a la promoción de 1949. Además, en el transcurso del acto, el Dr. Lluís Victori Companys, SJ hizo la presentación de su libro P. Salvador Gil, creador del IQS moderno (1934-1957), del que podéis leer en este número de la re-vista un capítulo introductorio escrito por el autor.Ya en clave de futuro, tenemos en por-tada a dos jóvenes profesionales exce-lentes, Karen Peiró y Fina Pons, antiguas alumnas del IQS que hemos querido destacar por su especialización: ambas son “maestras cerveceras”. Cursaron su especialización en tecnología cervecera en sitios muy diferentes –Karen en Ale-mania y Fina en España–, pero las dos han convergido en la fábrica que la em-presa catalana Damm tiene en El Prat de Llobregat, donde Karen es jefa de Cerve-cería y Fina trabaja en el Departamento de Investigación Cervecera.Por otra parte, podéis leer en las pági-nas interiores un extenso resumen de la sesión que la AIQS organizó en el marco del Eurocoat 2009. Nuestra par-ticipación fue un éxito, y así nos lo hizo saber por carta la Asociación Espa-ñola de Técnicos en Pinturas y Afines (AETEPA), organizadora del evento.La entrevista a los miembros del jurado de los premios Padre Salvador Gil es un clásico de nuestra revista: nos gusta que nos hablen de los nuevos valores que salen del IQS y que nos pongan al día sobre las investigaciones que están lle-vando a cabo. Son el futuro.El resumen de las actividades organi-zadas por los Grupos Profesionales y la Comisión de Jóvenes siempre es bienve-nido. Las primeras nos permiten poner al día nuestros conocimientos, apren-diendo de los que más saben, y practicar networking. Las segundas nos hacen vivir momentos especiales y disfrutar en gru-po de visitas culturales de todo tipo.Feliz lectura y próspero año 2010.

AIQS News no comparteix necessàriament les opinions expressades pels seus col·laboradorsAIQS News no comparte necesariamente las opiniones expresadas por sus colaboradores

A partir del 24 de febrer, podeu consultar a la nostra web la versió íntegra de l’AIQS News en els idiomes català i castellà.A partir del 24 de febrero, podéis consultar en nuestra web la versión íntegra de AIQS News en los idiomas catalán y castellano.

DANOS TU OPINIÓN SOBRE ‘AIQS NEwS’.Queremos saber qué opinas de la revista de la AIQS. ¿Te gusta el nuevo diseño? ¿Te resultan interesantes los nuevos contenidos? ¿Cambiarías alguna cosa? ¡Es tu oportunidad! Haznos llegar tu opinión a lidia.sirera@aiqs.es. ¡Nos ayudará a mejorar tu revista!

JAUME ÁRBOLES MUNTADASPRESIDENT

02-03 sum edit.indd 3 15/2/10 12:49:51

AIQS

NEW

S 54

4n

ews

in b

rief

Fla

shes

fla

ixo

s

Altes i baixesincorporacions des del 9/09/2009 al 31/12/09

nom cognoms any promoció

Isabel alonso Valdés 2007

Daniel artias Tràfach 2009

albert Barceló Compte 2009

Montserrat Bel also 2007

Rafael Benavent París 2009

Oriana Blanch làzaro 2007

Mercedes Calvo seisdedos 2006

sergi Climent lópez llic. Ciències Químiques

UB-05 Màster eng. ambiental

empreses IQs-1999

ana Cristel Ferrer llic. Farmàcia UB i màster Química

agroalimentària IQs 1995

nom cognoms any promoció

encarnación Ferré Jiménez 2007

Mª Carmen Gálvez sánchez 2008

Maria elena García Jiménez 1998

Joan Gené Bassas 2008

anna Martínez Martínez 2009

Juan Morillo Bentué 2004

alexandre Omedes Torrauba 1959

Manel Pérez Bellés 2008

Jaume Porta Muñoz 1965

Daniel Romy Martí 2007

Jordi Teixidó Closa 1986

elisabet Vilella sibís 2004

des del 9/09/2009 al 31/12/09

defuncions tant d’associats com de no associats des del 9/09/2009 al 31/12/09

nom cognoms any promoció

Jorge alentorn Vila 1947

Fernando Garí Rossi 1944

Pedro luis Millet hombravella 1943

Juan Ramón sánchez Ruís 1950

des del 9/09/2009 al 31/12/09

D’esQUeRRa a DReTa I De DaRReRe a DaVanT:

ReMeI aReny, TeResa RaVenTós, MOnTse ORTeGa

(MUlleR De J. l. ZeIChen), FRanCesC BlanCh

(MaRIT De M. làZaRO), anTOnI Planas,

JOsé lUIs ZeIChen, aRManD hIGUeRas

(MaRIT De T. RaVenTós), KIlIan aVIlés,

neFeRTITI CaMPOs, JORDI GIBeRT I MOnTse làZaRO

Grup Professional de Bioquímica i Biotecnologia

El passat 28 de novembre els membres del Grup Profes-sional de Bioquímica i Bio-tecnologia es van trobar per celebrar l’èxit de les Jorna-des BIET’09 i van fer una visi-ta-dinar a alguns punts de la Costa Brava.

Van començar pel recinte me-dieval de Pals i van acabar a Lla-franc, on abans de dinar van poder gaudir d’unes meravello-ses vistes del mar Mediterrani, mentre feien el camí de ronda que va de Llafranc a Calella de Palafrugell.

04-15 flaixos.indd 4 11/2/10 12:29:31

AIQS

NEW

S 54

5n

ews

in b

rief

Fla

shes

fla

ixo

s

Díaz de Santos Barcelona• tel.: 93 212 86 47• barcelona@diazdesantos.es• www.diazdesantos.es• 10% de descompte en qualsevol

llibre comprat o encarregat a la botiga de Balmes.

News publicat 48

DiR•Tel.:902101979•info@dirfitness.es •Els centres DiR ens ofereixen

un 10% de descompte a la quota o modalitat Club Empresa. Si ets client DiR i no estàs acreditat ara ho pots fer a mkextern@dirfitness.es enviant el teu nom i cognoms. Si la teva parella és client DiR o s’hi vol apuntar, també gaudirà dels mateixos descomptes que tu. Els fills, fins als 26 anys, tindran descomptes segons l’edat.

News publicat 48

Derby Hotels Collection•info@derbyhotels.com• 10% de descuento sobre la mejor

tarifa disponible, en cada uno de sus hoteles de Barcelona, Madrid y Londres.

News publicat 52

Pinchazos 24 h•Tel.:934261356•www.pinchazosyneumaticos24h.com•ServiciopermanentegarajeEspaña:

condicions especials per al nostre col·lectiu per rodes noves (no punxades).

News publicat 48

Halcón Viajes•Tel.933208451-Tel.902995757•colectivos.cat@halcon-viajes.es Excelentes ventajas y un 3% de

ahorro en paquetes vacacionales a través del portal www.halconviajes.com/colectivos/AIQSCOM

GHT Hoteles•Reservesindividuals; contactar

directament amb l’hotel escollit.

•Reservesdegrup(a partir de 20 persones) i per a qualsevol altre esdeveniment, contactar amb: Sra. Corali Cunyat

• tel.: 618 638 628•corali@ghthotels.com• descompte del 10% (segons

tarifa vigent) en el cost de l’allotjament i el tipus de pensió escollida, durant la temporada del 2009. Aquestes condicions no s’aplicaran la setmana del 24 de juny ni en el període comprès entre el primer i el tercer dissabte del mes d’agost

News publicat 50

AVIS Alquile un Coche, S.A.Nuestro AWD (Avis Worldwide Discount) es K484706 •www.avis.es • descuentos: 20% de descuento

sobre la tarifa estándar.5%de descuento en la tarifa promocional diaria. 5%dedescuento en la tarifa fin de semana.

•ServiciogratuitoAvisPreferred: Contrato preimpreso y sin necesidad de firmarlo para recoger el coche.

•Confirmacióninmediatadelareserva: gracias a la clave personal, número de descuento AWD: K484706

News publicat 50

Marítim•Tel.:932240440.Fax:932240441•maritim@claror.orgwww.claror.org•100%dedescompte en la matrícula

i un 5%enlaquotamensual(segons el nombre d’abonats d’un mateix col·lectiu, pot augmentar el descompte a la quota fins a un 20%).

News publicat 50

Securitas DirectValentín Hernández• tel.: 696 333 944•valentin.hernandez@securitasdirect.es• www.securitasdirect.es • Sistemas de alarma en unas

condiciones exclusivas.News publicat 50

Relació d’empreses amb les quals l’AIQS té en vigor un acord de col·laboració

nota: PeR BeneFICIaR-se D’aQUesTs seRVeIs és IMPResCInDIBle PResenTaR el CaRneT D’assOCIaT a l’aIQs. TROBaReU InFORMaCIó Més DeTallaDa a la nOsTRa PàGIna weB: hTTP://www.aIQs.eU/

Vanguard Rent a Car •www.vanguardrent.com•Descuentosenelalquilerde

vehículos.Motos:25% sobre tarifa general. Turismos:25% sobre tarifa general. Minibúsyvehículosindustriales25% sobre tarifa general.

News publicat 50

Hoteles Silken•Reservas:902363600•booking@hoteles-silken.com•www.hoteles-silken.com• Precios por habitación estándar

y noche. IVA 7% no incluido. IGIC 5% en Tenerife. IPI 4% Andorra. Tasas incluidas en Bruselas. Consulten precios en temporadas de ferias, congresos... Precios especiales en habitaciones Silken Club.

News publicat 50

Prestigi Hoteles• tel.: (00) 376 873 600•booking1@prestigi.ad•www.prestigihotels.com• Si quieres descubrir Andorra a todo

confort, disfruta de los descuentos y ventajas que Prestigi Hotels ofrece a nuestros asociados.

News publicat 50

AsedesaCorredoria d’assegurances•Tel.:932010521 •Realitzaciódetottipusd’assegurances

amb tracte preferent.News publicat 48

Llibreria Hispano Americana5% de descompte en la compra de qualsevol dels seus llibres. Més informació: • llibreria Hispano americana•Tel.:933175337•www.llibreriaha.com

Mas El Sunyer Turisme Rural Casa rural a Beget on ens ofereixen un 5% de descompte.• tel.: 972 741 220•maselsunyer@maselsunyer.cat•www.maselsunyer.catNews publicat 53

Viajes Ecuador• Esther P. de los Cobos Lázaro.

Directora Viajes Ecuador S.A.•Tel.:933181416Fax:933175283•bcnbalmes@viajesecuador.net•5%sobrepaquetesvacacionales con las

mayoristas colaboradoras, es decir, al porcentaje de descuento que tenga el paquete; si el cliente no dispone de la visa Viajes Ecuador, se le aplicará el 5%.

News publicat 52

Viajes Marsans• Sra. Araceli Hidalgo Directora

Oficina Diagonal-Barcelona• tel. 93.430.12.00•E-mail:d153@marsans.es• www.marsans.com• Descuento directo del 4% sobre

el importe comisionable de los paquetes vacacionales.

Escola del Mar•Tel.:937514928–636249792•consultors@xrabada.com• Vela, pesca esportiva, caiac,

windsurf, etc., descomptes especials. Cursos tant de vela lleugera com de creuer.

News publicat 49

04-15 flaixos.indd 5 11/2/10 12:29:32

AIQS

NEW

S 54

6

Assemblea general de l’AIQS el passat dia 20 de novembre es va celebrar l’assemblea general ordinària de l’associació de Químics i enginyers de l’iQs a la sala multimèdia de l’institut Químic de sarrià.

new

s in

bri

ef F

lash

es f

laix

os

Com s’ha estat fent cada any, va haver un balanç de totes les activitats que s’han dut a ter-me des de l’Associació, es van dir els guanyadors del primer certamen literari Sant Albert 2009 i es van entregar els Pre-mis Pare Salvador Gil del curs 2008-2009 i les insígnies com-memoratives a les promocions del 1997, 1984 i 1959, així

01 D’esQUeRRa a DReTa:

JOseP BeUMala,

alBeRT PUyUelO,

JaUMe ÁRBOles,

llUís VICTORI, sJ

I ReMeI aReny

02 VIsTa GeneRal

Dels assIsTenTs a

l’asseMBlea

com un clauer a la promoció 1969 (que fa 40 anys que van acabar) i els diplomes corres-ponents a la promoció 1949.Va ser una vetllada molt es-pecial, en la qual, per cert, el vi i el cava que es van servir durant el sopar –Viña Pomal Crianza 2006 (DO Rioja), Ex-trísimo Bach 2008 (DO Pene-dès), cava brut nature Anna

01

02

04-15 flaixos.indd 6 11/2/10 12:29:40

AIQS

NEW

S 54

7n

ews

in b

rief

Fla

shes

fla

ixo

s

de Codorniu (DO Cava)– van ser gentilesa del Sr. Ricard Ra-ventós (de Codorniu), de la promoció del 1984, que en-guany celebrava el seu 25è aniversari.En el decurs de l’acte, a més, Lluís Victori Companys, SJ va fer la presentació del seu lli-bre P. Salvador Gil, creador del IQS moderno (1934-1957), del qual podeu llegir el capítol preliminar a les pàgines 22 i 23 de la revista.Voldríem destacar els 60 anys que celebrava la promoció

1949, que va rebre el diplo-ma corresponent. El Sr. Ma-riano Puig Planas, integrant d’aquesta promoció, va par-lar del seu pas per l’Institut Químic de Sarrià i va expli-car anècdotes de companys de classe i de professors. Va agrair igualment a la institu-ció i al seu claustre de profes-sors l’educació que li havien donat, no solament tècnica i química, sinó també en va-lors, ètica i, molt en especial, pel que fa referència a la cul-tura de l’esforç.

04

05

07 08

06

03

03 MaRTa CORa Canals, PReMI P. salVaDOR GIl

Del DePaRTaMenT D’enGInyeRIa QUíMICa

04 IñaKI GalVe MURIllO, PReMI P. salVaDOR GIl Del DePaRTaMenT

De QUíMICa ORGànICa; ReCUll el PReMI la seVa MaRe

05 JUan MOnTeR sOlans, PReMI P. salVaDOR GIl Del DePaRTaMenT

De BIOenGInyeRIa; ReCUll Del PReMI BORJa CasaMITJana

06 FRanCesC MaRTORI aDRIÁn, PReMI P. salVaDOR GIl

De l’àRea D’eCOnOMIa

07 XaVIeR MODOlell ReGUés, PReMI P. salVaDOR GIl Del

DePaRTaMenT D’enGInyeRIa InDUsTRIal

08 URsIna ORTOll ReGUll, PReMI P. salVaDOR GIl Del

DePaRTaMenT De QUíMICa analíTICa

04-15 flaixos.indd 7 11/2/10 12:30:04

AIQS

NEW

S 54

8n

ews

in b

rief

Fla

shes

fla

ixo

s

Prom. 1997 –12 anys– insígnia de bronze09 KIlIan aVIlés MOsQUeRa

10 JUDIT BÁGUena POlO

11 Raül CaBRé GUIRaO

12 KaRen PeIRó COsO

13 FOTO GRUP PROMOCIó 1997

10

12

13

09

11

04-15 flaixos.indd 8 11/2/10 12:30:30

AIQS

NEW

S 54

9n

ews

in b

rief

Fla

shes

fla

ixo

s

En el decurs de l’acte, a més, Lluís Victori Companys, SJ va fer la presentació del seu llibre ‘P. Salvador Gil, creador del IQS moderno (1934-1957)’

Prom. 1984 –25 anys– insígnia d’argent

14 FOTO GRUP

PROMOCIó 1984

15 MaRía FeRnÁnDeZ OTO

16 JOseP alBeRT

JOVeR seRRa

17 JOsé MOsQUeRa aRIas

18 esTeR TORRas VasCO

Prom. 1968 a l’asseMBlea Del 2008 FeIa

40 anys QUe haVIen

aCaBaT, I nO Van PODeR

VenIR a ReCOllIR

el ClaUeR

19 FRanCesC FORnés

Callís, DeleGaT De la

PROMOCIó De 1968 14

15

17 18 19

16

04-15 flaixos.indd 9 11/2/10 12:31:02

20 21

23

22

24

25

AIQS

NEW

S 54

10n

ews

in b

rief

Fla

shes

fla

ixo

s

Prom. 1969 –40 anys– clauer 20 CaRles GUIlleM BaCh

Prom. 1959 –50 anys– insígnia d’or21 MIQUel GassIOT MaTas

22 XaVIeR GUIX sIeRRa

23 FRanCesC BaIllés lóPeZ

24 JOseP BOU CaBRé

25 FOTO GRUP PROMOCIó 1959

04-15 flaixos.indd 10 11/2/10 12:32:07

AIQS

NEW

S 54

11n

ews

in b

rief

Fla

shes

fla

ixo

s

Va ser una vetllada molt especial, en la qual,

per cert, el vi i el cava que es van servir durant

el sopar van ser gentilesa del Sr. Ricard Raventós,

de Codorniu (en la imatge de la dreta),

de la promoció de 1984

Prom. 1949 –60 anys– diPloma26 PaRaUles Del sR.

MaRIanO PUIG Planas

De la PROM. De 1949 – 60

anys– aBans QUe els

FOssIn enTReGaTs els

DIPlOMes

27 MaRIanO PUIG Planas

28 esTeBan BaRanGé

TUsQUeTs

29 JaUMe esCUDé COMas

30 JUan llOVeRas ROIG

31 FOTO De GRUP De la

PROMOCIó De 1949

26

29

30 31

27 28

04-15 flaixos.indd 11 11/2/10 12:33:12

AIQS

NEW

S 54

12

Eurocoat 2009: pinturas de presente y futuroel grupo profesional de pinturas de la aiQs organizó, en el marco de las conferencias de eurocoat 2009 de barcelona, una Jornada técnica baJo el título la pintura, su futuro y sus retos, en la Que intervinieron destacados ponentes tanto de la aiQs como del iQs, Junto con reconocidas empresas del sector: dow advanced materials, basf, dupont powder coatings, biK cHemie, Hexion y resiQuímica.

new

s in

bri

ef F

lash

es f

laix

os

Partiendo de la base de que el mercado mundial de políme-ros alcanzó en 2008 los 150 millones de toneladas, de las cuales alrededor de 2 millones enfocadas al campo de los re-cubrimientos, el catedrático de Ciencia de los Materiales Dr. Salvador Borrós introdu-jo en su ponencia la figura de los polímeros biodegradables, de los que se esperan para 2010 crecimientos “muy al-tos, especialmente en Europa Occidental debido al mayor interés medioambiental que existe en estos países”.Pero, ¿qué se entiende por polímeros biodegradables? Como explicó el profesor del IQS, “es un polímero suscep-tible de sufrir un ataque mi-crobiano enzimático y, por lo tanto, degradarse por esta ac-ción”. De este modo, y vis-ta la biodegradabilidad y los problemas que pueden dar, comentó también la necesi-dad de “calcular cuándo la reducción de energía pro-duce la utilización de estos biopolímeros”.Con todo ello, afirmó: “Vivi-mos un momento en el que la sostenibilidad está de moda y tenemos dos fuerzas motrices que lideran el cambio: el pro-blema medioambiental y la fal-ta de fuentes de carbono. Un marco en el que no debemos cometer el mismo error que con el biodiésel e intentar ha-cer aplicaciones que sean fac-tibles, producibles y que no generen más residuos de los que queremos evitar”.

PeRsPeCTIVa hIsTóRICaPor su parte, el ingeniero quí-mico del IQS Antoni Puig basó su intervención en el

uso de las materias primas naturales en la producción de pinturas desde una perspec-tiva histórica, estructurándo-la a partir de los almidones como una materia de futuro prometedor. Dando un salto atrás, comentó que en Aus-tralia y Jassili (Sáhara Cen-tral) “existen pinturas de más de 20 000 años de antigüe-dad”. A partir de aquí, volvió al presente para presentar al-gunos de los productos que podrían jugar un papel desta-cado como ligantes naturales, entre ellos, la caseína. “Ofre-

ce propiedades interesantes, con un gran carácter ligante, elasticidad y excelente carác-ter filmógeno, mientras que los almidones son polímeros de origen natural con una es-tructura lineal o ramificada, un fuerte carácter ligante y gran capacidad de retención de agua”, explicó.De este modo, comentó: “Mientras que la caseína es cara y escasa actualmente, los almidones son mucho más económicos y abundantes, con grandes posibilidades para la industria química”.

anTOnI PUIGJOsé MOsQUeRa

04-15 flaixos.indd 12 11/2/10 12:33:36

AIQS

NEW

S 54

13n

ews

in b

rief

Fla

shes

fla

ixo

s

lOs híBRIDOsEn la sesión organizada por la AIQS los protagonistas fueron también los productos híbridos como innovación en la pintu-ra decorativa, segmento en el que se están dando los primeros pa-sos a nivel doméstico, si bien ya se han dado en el ámbito indus-trial. De todo ello habló Luis San-tos, de la empresa BASF: “A través de un solo producto tenemos que dar solución a diferentes proble-mas como, por ejemplo, tener dureza y flexibilidad al mismo

tiempo, unos factores en muchos casos contradictorios que tene-mos que superar trabajando en procesos, en el laboratorio, con-siguiendo una buena estructura molecular, etc.”.A pesar de realizar una presen-tación con vistas al futuro, el ponente quiso aclarar que “el

concepto de híbrido es muy antiguo”, explicando también algunos de los desarrollos de la firma BASF, como los produc-tos polímeros multifásicos o la combinación de diferentes ma-teriales para conseguir híbri-dos inteligentes.

ÚlTIMOs DesaRROllOsVolviendo al campo de los polí-meros de origen natural, Andrea Capra, de la empresa Hexion, aportó a la sesión organizada por la AIQS más información

sobre la utilización de los polí-meros biomodificados para con-seguir mayores propiedades de humectación: son adecuados para sustratos no metálicos y permiten reducir la dependen-cia de energías no renovables. Al respecto de este último con-cepto, añadió que “el desarrollo

sostenible es nuestro compro-miso de cara a próximas genera-ciones”. Partiendo de esta base, puso como ejemplo de futuro a los denominados 3 E’s of Bioba-sed Powder Coatings, “produc-tos respetuosos con el entorno gracias a sus reducidas emisio-nes de CO2, que son fruto de una tecnología más económi-ca y también suponen un paso adelante en cuanto a facilidad de producción”.En la misma línea de nuevos de-sarrollos, el Dr. Andrew Trapa-ni, de Dow Advanced Materials, centró su intervención en la sostenibilidad de la tecnología acrílica al agua, cuyas nuevas generaciones combinan diferen-tes avances tecnológicos con ba-jas emisiones. “Con el objetivo de conseguir una industria sos-tenible y económica, todas las

La organización de Eurocoat 2009 felicitó a nuestra asociación por la “excelente organización y conducción de la sesión AIQS” en el marco del congreso

DR. salVaDOR BORRósanDRea CaPRa

04-15 flaixos.indd 13 11/2/10 12:34:03

AIQS

NEW

S 54

14n

ews

in b

rief

Fla

shes

fla

ixo

s

industrias deben apostar por una innovación que produzca más por menos, considerando siempre todas las condiciones del sistema necesarias para que sea sostenible”, destacó en la recta final de su intervención.Por su parte, y desde la empre-sa DuPont, Carlos Rodríguez planteó las ventajas que ofre-cen las pinturas en polvo (pow-der coatings), entre ellas: calidad por su alta durabilidad; econo-mía, porque permiten reducir los costes de operación; y respe-to por el medio ambiente. Cen-trado en las pinturas en polvo de bajo curado, señaló que los acrílicos suponen “una nue-va generación de productos en términos de calidad”, mientras que las pinturas en polvo me-talizadas, basadas en una mez-cla entre pigmentos metálicos y

powder coatings tienen cada vez mayor demanda por su estética y aspectos funcionales.A continuación, el representan-te de Byk y profesor del Posgra-do de Tecnologías de Pinturas del IQS, Jaume Figueras, habló sobre los problemas y soluciones espe-cíficas de los sistemas acuosos en comparación con los sistemas de base solvente. Partiendo del se-cado físico en sistemas acuosos, asociado al proceso de coales-cencia, repasó en su ponencia al-gunas de las características de la resina, como la mayor sensibili-dad al agua del film cuando el di-solvente es precisamente agua. Además, dedicó parte de su inter-vención a explicar cómo actúan los espesantes asociativos, seña-lando por ejemplo que “cuando tenemos un espesante en condi-ciones de alta y baja cizalla tene-

mos un gran número de grupos hidrofóbicos en toda la estructu-ra”. Con todo ello, finalizó, cabe tener en cuenta aspectos como “la selección adecuada del anties-pumante y del dispersante, así como los aditivos pseudoplásti-cos y newtonianos”.El punto y final a la sesión lo puso Conceiçao Mouro, de la fir-ma Resiquímica, quien habló de los esmaltes decorativos de bajo VOC, con sus correspondientes ventajas y limitaciones. Una nor-mativa que, como explicó, “sur-gió de la necesidad de reducir el contenido en compuestos orgá-nicos volátiles, con el objetivo de proteger el medio ambiente y la salud humana”. En cuanto a su implementación, diferenció entre la fase iniciada de enero de 2007, cuando debía aumentarse el contenido sólido de esmalte, y la del próximo enero de 2010, cuando se deberá seguir aumen-tando este contenido. Otras op-ciones válidas para cumplir con el Real Decreto, explicó Mouro, “son las de introducir agua en una base disolvente”.Por último, nos gustaría mencio-nar que la Asociación Española de Técnicos en Pinturas y Afi-nes (AETEPA) y la organización de Eurocoat 2009 hicieron llegar al AIQS una carta: “Hacemos lle-gar nuestra más expresiva y cor-dial felicitación por la excelente organización y conducción de la sesión AIQS en el marco de nues-tro congreso, llevada a cabo por sus compañeros José Mosquera y Jaume Roset y el resto de la co-misión formada al efecto”.

CaRlOs RODRíGUeZ DR. anDRew TRaPanI

04-15 flaixos.indd 14 11/2/10 12:34:38

La corrosión, a rayaen el marco de eurocoat 2009, el presidente del patronato de la fundación del instituto Químico de sarrià, el dr. lluís victori, pronunció una conferencia plenaria muy práctica sobre el fenómeno de la corrosión, sus conceptos básicos y su importancia en el sector industrial.

AIQS

NEW

S 54

15n

ews

in b

rief

Fla

shes

fla

ixo

sconferencia del dr. lluís victori en eurocoat 2009

1971), que señala que el impac-to de la corrosión es complicado de evaluar debido a factores di-fícilmente analizables, apuntan-do que “el coste de la corrosión se sitúa entre el 1,4% y el 3,1% del PIB mundial”. Estas cifras, añadió, instan a “aplicar los avances disponibles con el obje-tivo de prevenir la corrosión”.

ResIsTenCIa a la CORROsIónPor su importancia, El Dr. Lluís Victori quiso profundizar tam-bién en los factores que in-fluyen en la resistencia a la corrosión, entre ellos, aspec-tos termodinámicos y cinéticos del entorno, factores de aplica-ción y mecánicos, así como los metalúrgicos.Victori aprovechó este pun-to de partida para apuntar los diferentes tipos de corro-sión húmeda, empezando por la generalizada –cuando toda una instalación se co-

rroe prácticamente por igual– y siguiendo por la localizada –aquella en la que se corroen únicamente algunos pun-tos de la instalación–. Sobre esta última tipología, hizo re-ferencia a la corrosión por fisuras o crevice, cuando la es-tructura favorece zonas de semiestanqueidad que gene-

ran diferencias de potencial como grietas o zonas de mala circulación.Asimismo, no olvidó otros pro-blemas habituales, como la co-rrosión por picaduras, cuando en una pieza de forma aparente-mente homogénea con el tiem-po aparecen puntos de ataque de distribución y profundidad aleatoria, así como la corrosión bajo tensión: “Fenómeno que se debe a la acción simultánea de un agresivo químico y un es-fuerzo mecánico de un valor es-pecífico para cada material”.

El coste de la corrosión se sitúa entre el 1,4% y el 3,1% del PIB mundial, cifra que nos insta a aplicar los avances disponibles con el objetivo de prevenirla

El Dr. Lluís Victori quiso ini-ciar su ponencia señalando que cualquier método de protec-ción sólo se mostrará eficaz si se aplica para mejorar un sistema que ya funciona aceptablemen-te bien. De este modo, matizó: “Si pretendemos con una pro-tección arreglar lo desarreglado con un mal material o diseño, vamos mal. Por lo tanto mi idea es que todo sistema de protec-ción no hace milagros, si bien mejora muchísimo lo que ya funciona medianamente bien”.A partir de aquí, se centró en el concepto de corrosión, de-finiéndola como “un ataque a un material por el medio que le rodea y con el consiguien-te deterioro de sus propiedades básicas”. Al respecto, se refirió al Informe Hoar (Reino Unido,

04-15 flaixos.indd 15 11/2/10 12:34:53

AIQS

NEW

S 54

16

“Volia lliurar-me a un projecte humanitzador i evangelitzador”

El ParE FalguEra, En SilvEStrE, éS una PErSona SErEna, dE convErSa agradablE quE mEntrE ParlàvEm Em tranSmEtia una Pau i una tranquil·litat diFícil d’ExPlicar. amb la curioSitat SobrE El ProcéS intErior quE Porta algú a dEcidir dEdicar la SEva vida al SacErdoci, li vaig dEmanar dE FEr-li una EntrEviSta PEr comPartir aquESta vivència amb totS voSaltrES, El rESultat éS El SEgüEnt.

nEw

S in

bri

EF F

lash

es F

laix

oS EntrEviSta a SilvEStrE FalguEra SJ, Promoció 1984

El passat 20 de novembre la meva promoció, la del 1984, re-bia la insígnia dels 25 anys que dóna l’AIQS i com que un com-pany d’estudis, en Silvestre Fal-guera SJ, es va fer jesuïta, li vaig demanar de concelebrar amb el Pare Queralt la missa en memòria dels associats difunts que es diu abans de l’Assemblea General Or-dinària. Tot i que li vaig demanar abans de l’estiu, s’ho va apuntar i em va dir que sí immediatament. Em va fer molta il·lusió. La nos-tra no és una promoció molt nom-brosa, només som 62 i encara que no ens relacionéssim tots amb tots diria que estàvem molt ben avin-guts. Això ho comento perquè en aquells anys, tot i que alguna vega-da havíem parlat en Silvestre i jo, no vaig tenir el gust d’aprofundir en el tracte. Ha estat ara, al cap de 25 anys de no veure’ns, que aprofitant l’oportunitat de parlar-hi mentre es preparen els actes que organitza l’AIQS que he tingut la possibilitat de coneixe’l una mica més.

Et podriEs prEsEntar brEumEnt i indicar-nos on vas cursar Els tEus primErs Estudis fins quE dEcidEixEs matricular-tE a l’iqs? pEr què vas triar l’iqs pEr als tEus Estudis supEriors?Vaig néixer al desembre de 1961 a l’Hospitalet de Llobregat. El se-gon de tres germans. Vaig estu-diar als jesuïtes de Sarrià, al costat del Químic. Allí em va impres-sionar un professor de química,

16-21 flaixos.indd 16 11/2/10 12:06:25

AIQS

NEW

S 54

17n

EwS

in b

riEF

Fla

shes

Fla

ixo

S

el Sr. Manuel Belmonte, exalum-ne de l’IQS, molt creatiu i admira-ble com a tutor i persona. A més, m’agradava la química.

pots Explicar-nos un parEll dE momEnts importants dE la tEva època d’Estudiant a l’iqs quE rEcordis amb il·lusió?Dos moments importants de la meva època en el Químic. El pri-mer, passar al segon curs al se-tembre quan al juny m’havia anat força malament! El segon, el viatge del pas de l’equador a l’estiu de tercer. Va suposar un gran goig i satisfacció compar-tir amb la majoria de la clas-se aquells dies de lleure, a més de realitzar visites interessants a empreses importants de Suïssa i Alemanya.

quina assignatura Et va costar més Esforç?L’assignatura que més em va cos-tar va ser la Química Orgànica de tercer. Em resultava difícil “l’art” de la síntesi orgànica, com deia el P. Pedro Victory.

quant dE tEmps va passar mEntrE vas acabar la carrEra fins quE vas ingrEssar al noviciat dEls jEsuïtEs? què vas fEr mEntrEstant?Després d’acabar la carrera vaig treballar durant dos anys a la casa Danone. Em vaig encarregar d’estudiar i optimitzar el que feia referència a la “neteja química” de les instal·lacions. Això em va donar l’oportunitat de conèixer i treballar a les diferents fàbriques d’Espanya.

què Et va portar a fEr-tE jEsuïta? fEs-nos cinc cèntims dEl procés intErior dE maduració dE la tEva vocació.Bé, ja en acabar el COU sentia el desig de ser-ho, però llavors no

estava prou madur per donar el pas. Ja a l’escola, de prou jove-net, em sentia acompanyat per Déu. D’alguna manera el senti-ment de la seva presència m’ha anat acompanyant al llarg de la vida. Moments clau van ser els recessos al col·legi, des de 2n de

“És molt de l’espiritualitat ignasiana trobar Déu en la realitat concreta. De fet, trobem aquesta integració en els orígens i el desenvolupament de l’IQS!”

BUP: moments d’interiorització i també de compartir amb d’altres l’experiència de Déu. Especial-ment em va marcar el recés de COU. Al mateix temps, em cri-dava l’atenció la manera de ser de diversos jesuïtes coneguts en

els darrers anys escolars, especial-ment els pares Lluís Cortés i Jordi Ginestà. Tot i ser molt diferents de personalitat, hi trobava una gran qualitat humana així com una gran estimació, lliurament i disponibilitat envers els alumnes. I em transmetien un sentit trans-cendent de la vida i que hom po-dia comprometre’s en la tasca de transformar el món.En el curs de COU se’ns va con-vidar a participar a la Comu-nitat de Vida Cristiana CVX Berchmans. Des d’aleshores, les eucaristies dels dissabtes, les Pasqües viscudes en comunitat, les reunions de grup i de Cate-cumenat em van anar acompan-yant al llarg de i en paral·lel a la carrera. També el servei com a catequista al barri de la Sagra-da Família. En especial, van ser molt importants els Exercicis Es-pirituals a 3r de carrera, allí és on vaig tornar a sentir de ma-nera forta la crida a seguir Jesús

16-21 flaixos.indd 17 11/2/10 12:06:34

AIQS

NEW

S 54

18n

EwS

in b

riEF

Fla

shes

Fla

ixo

S

més de prop. M’ajudava man-tenir, de tant en tant, converses amb alguns dels jesuïtes que ens acompanyaven.Vaig anar madurant, els estu-dis eren exigents... L’etapa fi-nal de la decisió va ser durant els dos anys de treball professional un cop acabada la carrera. Des-prés de tot l’esforç dels estudis, em vaig posar a prova en la feina. Nous reptes, marxar de casa... Es-pecialment en el segon any vaig veure que havia arribat el mo-ment de prendre la decisió i amb l’acompanyament d’un jesuïta

vaig anant contrastant les expe-riències i els sentiments i pen-saments que anava tenint en la pregària. Malgrat trobar-me molt bé en l’empresa i amb els com-panys, la tasca professional com a projecte personal no m’omplia. Volia lliurar-me més plenament a un projecte humanitzador i evan-gelitzador. Per fi vaig demanar l’ingrés a la Companyia de Jesús.

Ho vas comEntar amb la família? quan Els Ho vas dir, com van rEaccionar? Hi Ha altrEs sacErdots a la tEva família?No, a la meva família no hi ha antecedents de compromís amb la vida religiosa o el sacerdoci. A casa ho vaig dir a principis de l’estiu, quan anava a entrar a fi-nals de setembre, si m’admetien. No els va estranyar, però a aque-lles alçades ja no s’ho espera-ven pas! Els va costar una mica d’encaixar-ho al principi, tot i que volien el millor per a mi. Amb el temps n’han estat molt contents.

quins Estudis vas HavEr dE cursar pEr prEparar-tE? Explica’ns un parEll d’anècdotEs mEntrE ErEs En formació.La formació és llarga i no con-sisteix només a estudiar. En pri-mer lloc, els dos anys de noviciat. En acabar-los, es fan els primers vots com a jesuïta: pobresa, cas-tedat i obediència. Ara seria llarg d’aprofundir en això, però, de fet,

firmes un xec en blanc, posant la teva confiança i la teva vida en mans de Déu i de la Companyia. D’aquests dos anys de “desert” i de procés llarg de creixement en destaco dues experiències. El mes d’Exercicis Espirituals i el mes “d’hospitals”. El primer és un llarg recés on fas carn pròpia l’experiència espiritual que pro-posa Sant Ignasi de Loiola: temps intens de coneixement propi, de coneixement vivencial de Déu en Jesucrist, de reconciliació, de ser impulsat cap endavant... El se-gon, en servei en un centre de

discapacitats psíquics, en con-tacte amb el món del sofriment, però també amb l’esperança.Després, els estudis: un curs pont de filosofia i tres de teologia a Barcelona. Al principi, amb el canvi i la dificultat que em va su-posar el passar a estudiar “lletres”, pensar d’una altra manera i en al-tres aspectes de la realitat. Tot se-guit el “magisteri”, dos anys al Col·legi Claver de Raimat, a Llei-da. Allí vaig donar classes de ma-tes i química a adolescents, junt amb altres activitats “pastorals”. I vaig ser ordenat diaca, de camí cap al sacerdoci. Després dos cur-sos més de teologia, un d’ells a Londres i l’ordenació de capellà. Llavors se m’encarrega la respon-sabilitat de la “pastoral” del ma-teix Col·legi Claver. I allí he restat fins al dia d’avui, amb el parènte-si del curs 2000-2001, en què vaig acabar la formació a Mèxic, pe-

ríode semblant al noviciat, però amb tot el bagatge de tretze anys com a jesuïta. com Has pogut intEgrar lEs duEs dimEnsions, ciEntífica i rEligiosa?Poden semblar mons molt dife-rents, en especial en la nostra so-cietat tecnificada, competitiva, sovint poc oberta a la transcen-dència i la gratuïtat... però és molt de l’espiritualitat ignasiana el re-conèixer i trobar Déu en la realitat concreta, en el món, en la crea-ció, en la història. De fet, trobem aquesta integració en els orígens i el desenvolupament de l’IQS!

quinEs són lEs tEvEs inquiEtuds i rEsponsabilitats actualmEnt?Actualment sóc el director de Pas-toral del Col·legi Claver, però tam-bé se m’ha encarregat el servei de ser el superior de la comunitat de Lleida. La meva inquietud princi-pal és l’evangelització: com anun-ciar la Bona Notícia de l’Evangeli, ajudar a reconèixer i desvetllar els seus valors, donar a conèixer i aju-dar a posar en contacte les per-sones amb Jesucrist, fomentar la dimensió comunitària de la fe en l’Església, contribuir al creixe-ment i desenvolupament de les persones, col·laborar a construir un món i una societat més justos i fraternals...

Vull agrair expressament en Silves-tre Falguera que hagi volgut com-partir amb tots nosaltres aquestes reflexions tan íntimes. Moltes grà-cies, Silvestre.

albErt JovErPromoció 1984

“La formació és llarga i no consisteix només a estudiar. De fet, firmes un xec en blanc, posant la teva vida en mans de Déu”

16-21 flaixos.indd 18 11/2/10 12:06:40

AIQS

NEW

S 54

19n

EwS

in b

riEF

Fla

shes

Fla

ixo

S

Premis P. Salvador GilElS PrEmiS P. Salvador gil corrESPonEntS a l’Edició dE 2009 ES van lliurar El 20 dE novEmbrE En rEconEixEmEnt alS alumnES quE han rEalitzat El millor trEball dE Final dE carrEra (tFc) a l’iqS. En ParlEm amb ElS mEmbrES dEl Jurat.

16-21 flaixos.indd 19 11/2/10 12:06:43

AIQS

NEW

S 54

20n

EwS

in b

riEF

Fla

shes

Fla

ixo

S

Alexis Pey, guanyador del Pre-mi l’any 2008 i que va partici-par també per primera vegada com a jurat. “Aquesta expe-riència d’estar a l’altre costat –explica– sempre és positiva per acabar el teu pas per la universitat”.

D’estuDiant a jutgeEn la mateixa línia, un altre dels nous membres de la co-missió, Ricard Devesa, apunta-va: “Em va fer especial il·lusió formar part del jurat, tenint en compte que aquest guardó és un dels molts bons records que tinc de la meva estada al Quí-mic”. En concret, afegia: “Em va ser atorgat el premi corres-ponent a química analítica l’any 1983 per un treball sobre determinació de metalls en par-tícules atmosfèriques i, vint-i-cinc anys després, el poder examinar els diferents projectes candidats m’ha permès com-provar que, encara que el nom-

bre de treballs de fi de carrera que ara es defensen és molt in-ferior a la meva època, verita-blement n’hi ha de molt bons”. Per la seva banda, i a partir de la seva primera experiència com a jurat, Joan Sallarés desta-cava dels treballs que “en gene-ral tenen un grau d’innovació important, són molt rigoro-

Encapçalada pel seu presi-dent, Jaume Árboles; la vi-cepresidenta, Berta Vega, i la secretària, Laura Monte-ro, la comissió dels Premis Pare Salvador Gil d’aquest any va estar formada per Anto-ni Ylla-Català, Dr. Miquel Àn-

gel Alòs, Dr. Joan Sallarés, Dr. Ricard Devesa, Dr. Antoni Bo-rrell Valls, Dr. Josep Lluís Vi-ladot, Dr. Alexis Pey i Dr. Jose A. Canicio.Entre els que van valorar per primera vegada els treballs pre-sentats pels alumnes, figurava Antoni Ylla-Català, especialis-ta en la tècnica de la pell, que va finalitzar Enginyeria Quími-ca a l’IQS l’any 1962 i va guan-yar el Premi P. Salvador Gil. “Un bon motiu –explicava– per acceptar amb molt de gust formar part del jurat i per això quan m’ho van demanar no vaig dubtar en cap moment”. Una motivació compartida per

els nous membres

Del jurat D’aquest

any són: alexis Pey,

antoni ylla-català

(en aquesta Pàgina)

i joan sallarés (a

la Pàgina 21, a baix)

Dr. alexis Pey, laura

montero

(secretària),

berta Vega

(VicePresiDenta)

i jaume Árboles

(PresiDent)

“Els TFC són molt rigorosos i estan ben plantejats, amb objectius molt realistes i unes conclusions també molt clares” (Joan Sallarés)

16-21 flaixos.indd 20 11/2/10 12:07:04

AIQS

NEW

S 54

21n

EwS

in b

riEF

Fla

shes

Fla

ixo

S

sos i estan ben plantejats, amb uns objectius molt realistes i unes conclusions també molt clares”. Més enllà de la quali-tat dels TFC presentats, afegia: “La seva lectura m’ha permès conèixer moltes coses noves de l’àmbit mèdic i posar-me al dia de què s’està fent a nivell de re-cerca, per la qual cosa ha estat molt enriquidor”.Una recerca que garanteix un bon futur per a l’IQS i que, com explicava Ricard Devesa: “Demostra que tenim un bon planter de químics analistes i podem encarar el futur amb optimisme”.

els PremiatsDesprés de la deliberació del ju-rat, el divendres 20 de novem-bre va tenir lloc el lliurament dels premis. En l’edició 2009, el reconeixement del Departament d’Enginyeria Química va ser per a Marta Cora Canals i el seu tre-ball Determinación de los factores que afectan al crecimiento del ca-marón. Bahía de Jiquilisco, El Sal-vador, dirigit per la Dra. Rosa Nomen. Per la seva banda, des del Departament d’Enginyeria Industrial es va premiar Xavier Modolell Regués pel treball Sín-tesi de polièsters-policarbonats per a la seva aplicació en recobriments per a fusta i pell, sota la direcció de la Dra. Núria Agulló i el Dr. Marc Amorós.

Quant al Departament de Química Analítica, i amb el Dr. Francesc Broto i la Dra. Lourdes Margarit com a direc-tors, Ursina Ortoll Regull va ser premiada pel seu treball Determinación de los ácidos omega 3 CIS-5,8,11,14,17-eicosapentaenoico (EPA) y CIS-4,7,10,13,16,19-docosa-hexaenoico (DHA) en aceites de pescado por cromatografía de gases con detector FID.Sota el títol d’Estudio sobre el uso de un test ELISA para la de-terminación de actividad inhi-bidora sobre tirosina quinasas, el TFC d’Iñaki Galve Muri-llo va rebre el P. Pare Salva-dor Gil del Departament de Química Orgànica, un treball dirigit pel Dr. José Ignacio Borrell Bilbao.Com a novetat, l’àrea d’Economia va reconèixer Francesc Martori Adrián pel seu Estudi de l’impacte del re-glament REACH a la indús-tria química catalana, dirigit pel Dr. Albert Florensa Gi-ménez. En darrer terme, des del Departament de Bioen-ginyeria es va premiar Juan Monter Solans pel treball Evaluation of monocyte-endo-thelial interactions (MEI) un-der inflammatory conditions and anti-proliferative drugs, dirigit per la Dra. Mercedes Balcells.

16-21 flaixos.indd 21 11/2/10 12:07:32

AIQS

NEW

S 54

22

‘P. Salvador Gil, creador del IQS moderno (1934-1957)’

En 2008 El IQS cElEbró con gran SolEmnIdad El 50 anIvErSarIo dE la muErtE dEl P. Eduardo vItorIa. ahora bIEn, El mISmo año 1958 fallEcIó El P. Salvador gIl, SEgundo dIrEctor dEl InStItuto, y no SE hIzo dE él nInguna mEmorIa. ES Por ESta cauSa QuE El Patronato dEl IQS y la aSocIacIón dE QuímIcoS E IngEnIEroS dEl IQS han dEcIdIdo PublIcar EStE lIbro bIográfIco dEl P. gIl. El autor dEl lIbro, lluíS vIctorI, SJ crEE QuE hay motIvoS SobradoS Para EStE rEcuErdo.

yESt

Erda

y an

d to

day

aye

r y

hoy

ahI

r I a

vuI

Es evidente que el fundador del Laboratorio Químico del Ebro, concebido como centro fundamentalmente de inves-tigación y de formación cien-tífica de los estudiantes de la Compañía de Jesús, fue el P. Eduardo Vitoria; pero, desde el punto de vista del autor, quien fundó el Instituto Químico de Sarrià, es decir, el centro do-cente de nivel universitario al servicio de la industria quími-ca que todos nosotros cono-cemos, fue el P. Salvador Gil. Mucho se quejaba el P. Vitoria de que le habían cambiado a su hijo y que había perdido su vertiente apologética y científi-ca, dirigida sobre todo a los jó-venes jesuitas. Por este motivo emprendió algunas acciones que fuera de este contexto se-rían totalmente inexplicables.El autor cree que en este pun-to el P. Vitoria se equivoca-ba: lo que había cambiado no era la finalidad del centro, sino la manera concreta de llevar a cabo aquel servicio a la fe cris-tiana. El centro había dejado las estructuras del siglo XX. El P. Gil fue un hombre con vi-sión de futuro en todos los as-pectos de su vida y este punto, como queda reflejado en el li-bro, le supuso muchos quebra-

22-26 ayer y hoy.indd 22 11/2/10 12:14:40

AIQS

NEW

S 54

23yE

StEr

day

and

toda

y a

yer

y ho

y a

hIr

I avu

I

deros de cabeza, incluso por parte de algunos de sus colabo-radores más próximos.El P. Vitoria nunca reconoció como hijo suyo el IQS moder-no; y tenía razón, pues el pa-dre y creador del IQS que hoy

conocemos fue el jesuita P. Sal-vador Gil Quinzà. Esta afirma-ción la intentaremos probar al repasar las principales aporta-ciones del P. Gil en sus 23 años como director del centro, de 1934 a 1957.

homenaje póstumoHa resultado sumamente ilu-minador para el autor encon-trar una carta del sucesor del P. Gil en la Dirección del IQS, el P. Pedro Ferrer Pi; se tra-ta de una carta circular fe-chada el 10 de noviembre de 1960, dos años después de la muerte del P. Gil, dirigida a los profesores del IQS y anti-

Su visión de futuro le supuso muchos quebraderos de cabeza, incluso por parte de algunos de sus colaboradores más próximos

“Mientras que el P. Vitoria tuvo ya en vida un homenaje que le correspondía, el P. Gil, sin cuyo esfuerzo y clara visión no exis-tiría hoy el Instituto Químico, nos dejó a todos tan pronto que no tuvimos tiempo de honrarle como era justo”.Precisamente este es, como se ha indicado, el objetivo del presente libro, que hemos que-rido titular P. Salvador Gil, creador del IQS moderno (1934-1957). Esperamos que este será el merecido homenaje que nunca se tributó al P. Gil, ni en vida ni después de su muerte.

El Patronato dE la fundacIón IQS

guos alumnos suyos, en la que habla de hacerle un gran ho-menaje póstumo. En esta car-ta resultan de gran interés las palabras con las que califica la tarea del P. Gil; y el autor1 cree que hay que destacarlas

de una manera especial por-que existieron claras discre-pancias en la actuación de ambas personas y, a pesar de todo, dice el P. Ferrer Pi:

1 La documentación consuLtada para escribir este Libro ha sido La que se encuentra en eL

archivo centraL de Los jesuitas de cataLuña; se han estudiado dos entradas: saLvador

GiL quinzà e instituto químico de sarrià. en conjunto se han examinado aLrededor de

veinte informes y unas cuarenta cartas que han permitido fundamentar eL presente

escrito. en éL se han reproducido dos informes deL p. GiL aL p. provinciaL de Los jesuitas

que han parecido de especiaL interés. uno de eLLos, tituLado instituto químico de sarrià:

su historia, su vida actuaL, sus pLanes, escrito eL año 1948, se pubLica ínteGramente,

con abundantes notas expLicativas; deL seGundo informe, tituLado nueva orGanización

deL instituto químico y su residencia, escrito en 1951, se reproduce La parte que hace

referencia a La fiGura deL p. GiL. también se reproduce una instancia diriGida aL ministerio

de educación y fraGmentos de cartas que escLarecen aLGunos puntos de La vida de

nuestro protaGonista. además, en eL escrito hay aLGunos comentarios que tienen su

oriGen en conversaciones particuLares con antiGuos aLumnos deL p. GiL, a quienes aquí

querría dar Las Gracias por eL tiempo dedicado aL autor.

22-26 ayer y hoy.indd 23 11/2/10 12:14:41

AIQS

NEW

S 54

24

Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús

IgnaSI nEIx El 1491; éS El méS PEtIt dE dEu gErmanS d’una famílIa bEnEStant d’azPEItIa, ElS lóPEz dE loyola. alS 15 anyS, Entra al SErvEI com a PatgE dE Juan vElázQuEz dE cuéllar, comPtador maJor dEl rEI fErran, El catòlIc, I Quan vElázQuEz mor, El 1517, IgnaSI Entra al SErvEI dEl duc dE náJEra, vIrrEI dE navarra. a náJEra SErà méS QuE PatgE, SErà gEntIlhomE. alS 20 anyS, El 1521, dEfEnSa PamPlona Enfront dE l’ExèrcIt francèS I cau fErIt.

yESt

Erda

y an

d to

day

aye

r y

hoy

ahI

r I a

vuI

Aquesta joventut tan agitada la resumeix Ignasi mateix expli-cant la seva vida a Gonçalves da Camara, a Roma, tres anys abans de la seva mort, ocorre-guda el 1556. I Camara ho resu-meix en escriure l’autobiografia d’Ignasi, tot dient: “Fue hombre dado a las vanidades del mun-do y principalmente se deleita-ba en ejercicio de armas, con un grande y vano deseo de ganar honra”. I, precisament perquè volia “guanyar” honra, els seus projectes de futur eren molt am-biciosos, no sols en la carre-ra militar sinó en el seu amor humà, “imaginando lo que ha-bía de hacer en servicio de una señora… los hechos de armas que haría en su servicio…”. Conseqüent amb aquest tipus de vida, Ignasi, convalescent a Loiola de la seva ferida, dema-na, per tal de poder entretenir-se llegint, aquells llibres que li agraden, els llibres de cavalleria –llibres d’accions brillants de ca-vallers d’aquells temps– i com que a la casa de Loiola aquells dies no en tenen, li deixen per llegir una vida de Jesús i un lli-bre amb vides de sants.

La raó de La seva conversió És amb aquesta personalitat descrita breument, sobre la qual es construirà el nou pro-jecte de la vida d’Ignasi, com a resposta a la crida interior –la vocació– que neix de les lec-tures que li han caigut a les mans. En primer lloc, Igna-si queda impactat pel contac-te directe amb la vida de Jesús, aquell que “estimà els seus fins a l’extrem” (Joan 13,1) i que presenta l’estimar com objec-tiu de vida, tot sabent que ”no hi ha un amor més gran que el donar la vida pels amics” (Joan 15,13). D’aquí un nou ob-jectiu en la vida d’Ignasi que

22-26 ayer y hoy.indd 24 11/2/10 12:14:46

AIQS

NEW

S 54

25yE

StEr

day

and

toda

y a

yer

y ho

y a

hIr

I avu

I

resa (del 25 març de 1521 fins a febrer de 1522) fent una ex-periència extraordinària de me-ditació i contemplació de la vida i l’Evangeli de Jesús. Igna-si, al veure la transformació que ell mateix està fent, es decideix de posar per escrit les seves ex-periències per tal que serveixin també a d’altres persones. La síntesi d’aquesta etapa l’expressa un monjo de Montserrat quan defineix al pelegrí Ignasi, en el procés de beatificació d’aquest, dient: “Aquel peregrino era loco por Nuestro Señor Jesucristo”.

Servei en missió universaltocarà a ignasi, elegit superior General el 1541, redactar unes constitucions en què es defineixin els objectius més concrets de la companyia. i ja ben aviat, ignasi, veient que són moltes les peticions de bisbes demanant companys per a missions concretes, va demanar al papa la delegació per tal que el mateix superior General de la companyia pogués enviar en missió “con más facilidad en muchas partes y más seguridad de los que para este efecto fueren”.en les constitucions es determinaran els criteris d’elecció de les missions dels companys de la part del superior General. uns criteris que neixen de l’opció fonamental d’ignasi i els seus primers companys: “el servei en missió universal”. heus aquí uns exemples d’aquests criteris que ens pre-

senten la mentalitat d’ignasi per poder escollir les missions a les quals calia destinar els companys. el principi general és que “el bien cuanto más universal es más divino” i, per tant, els criteris per destinar una persona seran: “mirar el bien universal mayor”; mirar on existeixi “más necesi-dad; mayor disposición y facilidad con la gente; donde hay mayor deuda; cosas más urgentes; ocupaciones que se extienden a la ayuda de más prójimos”. La paraula “més” anima cada criteri. no és estrany, doncs, que es digui que “més” és la paraula característica d’ignasi de Loiola. prenent paraules de la recent congregació General 35 de la companyia de jesús, estem davant d’“un foc que encén altres focs”.

l’autobiografia sintetitza en una breu expressió: “el servicio de las ánimas”, com la concre-ció de la seva conversió al ser-vei del Senyor Jesús, el Crist.

L’impacten també a Igna-si, en segon lloc, els “fets cris-tians” que ha llegit en les vides d’homes grans com Francesc d’Assís i Domènec de Guz-mán, tan diferents dels fets d’armes amb què somiava per guanyar l’amor d’una gran senyora, i aquestes lectures li arrenquen una primera reac-ció d’imitació: “Pues yo lo ten-go que hacer” que contribuirà a decidir-lo a actuar radicalment. Una inscripció gravada en una vida de la Casa Pairal de Loio-la presenta en una frase el re-sum del canvi realitzat en el cor d’Ignasi: “Aquí se entregó a Dios Íñigo de Loyola”. Estem a 1521, als trenta anys d’Ignasi.

eL discerniment deL projecteQuan Ignasi pren l’opció fona-mental de seguir la seva nova vocació: “Lliurar la seva vida al servei de Crist”, ho encarna en

una opció concreta d’anar a tre-ballar i viure a Terra Santa, a la terra on Jesús mateix va viu-re i allí “gastar la vida”. No sap encara, però, que en el camí d’aquesta nova vida haurà de fer molts canvis per tal d’anar trobant on “millor” pot servir el Senyor. El primer canvi en la seva pere-grinació a Jerusalem el portarà a Manresa, “donde determinaba estar un hospital algunos días y también notar algunas co-sas en su libro”. Desprès –segon canvi–, perquè Barcelona, des d’on pensava embarcar-se cap a Jerusalem, està tancada per als pelegrins per raó d’una pes-ta, es quedarà uns mesos a Man-

Al veure la transformació que ell mateix està fent, decideix posar per escrit les seves experiències, perquè serveixin a d’altres

22-26 ayer y hoy.indd 25 11/2/10 12:14:53

AIQS

NEW

S 54

26

tudis, decideixen anar a Roma per tal de demanar permís a la Santa Seu per anar a Terra San-ta. Tanmateix, de fet no podran anar per raó de la guerra amb els turcs i per tant han de pas-sar a assumir l’alternativa de posar-se al servei del Papa, per-què, com escriurà Pere Fabro, el primer company d’Ignasi a Pa-rís, “él es quien conoce mejor lo que le conviene al universal cristianismo”.

La companyia de jesúsEn el camí definitiu a Roma els companys van determinar el nom del seu grup, segons expli-ca el secretari d’Ignasi a Roma, Juan de Polanco: “Y, visto que no tenían cabeza alguna... sino a Jesucristo, a quien solo desea-ban servir, parecióles que toma-sen nombre del que tenían por cabeza, diciéndose la Compañía de Jesús”.

A Roma, a la Quaresma de 1539, els companys es reuneixen uns dies plegats per deliberar sobre el seu futur. El fet va ser que Pau III comença a donar missions als companys en diferents llocs. Da-vant de les separacions, els com-panys, en la seva deliberació, decideixen formar un Cos, per-què com diuen “la virtut unida té un plus de força”. I, a partir d’aquí, encarreguen a Ignasi i a Joan Coduri, un dels deu, que preparin els documents jurídics per a l’aprovació d’aquesta nova congregació “que deseamos se llame la Compañía de Jesús”.Des d’aquella primera deter-minació presa a Manresa de “ayudar a las ánimas” fins a aquests dies a Roma, quants canvis en la concreció del ser-vei en la vida d’Ignasi de Loio-la. Ara estem a Roma al servei de qui coneix millor “el uni-versal cristianismo”. I aquest objectiu es concreta en les pa-raules que consten en el seu primer document d’aprovació

yESt

Erda

y an

d to

day

aye

r y

hoy

ahI

r I a

vuI

Amb aquestes noves i profundes vivències, Ignasi surt de Manre-sa pensant viatjar a Jerusalem i quedar-s’hi tota la vida. Va arri-bar-hi, sí, però no li va ser possi-ble quedar-s’hi perquè no el va deixar el Delegat Pontifici. I va tornar a Barcelona i es va posar a estudiar llatí per després seguir amb la filosofia a Alcalá i Sala-manca, i, finalment, la teologia a París perquè volia fer un servei seriós i pregon a l’Església, sac-sejada en aquells anys per la Re-forma de Luter.El seu projecte de servei als al-tres va estar marcat també des de l’etapa d’Alcalá de Henares pel desig de trobar companys amb qui compartir-lo. Els amics de les etapes a Alcalá i Salaman-ca no van quallar ni tampoc la seva estada en aquestes dues ciutats perquè va ser perseguit i, fins i tot, empresonat a Sala-manca. Per això se n’anirà a Pa-

rís i serà aquí on trobarà nous companys. Aquests nous com-panys, els primers dels quals són Pere Fabro i Francesc Xavier, es faran companys definitius des-prés de repetir l’experiència espiritual dels Exercicis, una ex-periència que els portarà al lliu-rament total de les seves vides al servei de l’Evangeli. I també ells, a imitació d’Ignasi, voldran anar a Jeresalem a “gastar la vida en servicio de las ánimas”.Així, un 15 d’agost de 1534, un petit grup de set “amigos en el Señor” es trobarà a Montmar-tre, en una petita capella per fer un compromís de consagra-ció a Jesús per mitjà dels vots de pobresa, castedat i viatjar a Te-rra Santa. I, com l’experiència d’Ignasi de no poder-s’hi quedar els alliçona, per si no poden anar a Terra Santa, decideixen l’anada a Roma a posar-se a la disposició del sant Pare perquè ell els enviï on hi hagi més necessitat.Conseqüents amb aquests vots, els companys, acabats els es-

del Papa, Pau III, el 27 de set-embre de 1540: “la Compañía es fundada para la propaga-ción de la fe” i, des d’aquesta finalitat universal, la mirada al món anirà per tal de saber on estan les necessitats més ur-gents i ajudarà a concretar on van les missions.31 de juliol de 2009, en la fes-ta de sant Ignasi de Loiola. Igna-si Salvat, SI.

IgnaSI Salvat és jesuïta i va fer La seva tesi doctoraL sobre eL concepte de “missió en s. iGnasi de LoioLa”. actuaLment, és vicari judiciaL adjunt a barceLona i consiLiari deL centre de preparació aL matrimoni (cpm). a més, va ser aLumne de L’iqs eLs anys 1948-50

Ignasi i Joan Coduri van ser els encarregats de preparar els documents jurídics per a l’aprovació de la nova congregació

22-26 ayer y hoy.indd 26 11/2/10 12:14:59

Notas:1) El cilindro metálico puede ser de cualquier metal

tolerado por FAO/OMS (evitar plomo, cadmio y mercurio).

2) Preferible trabajar al aire libre porque, al escachifarse, algunos microbios salpican.

AIQS

NEW

S 54

27Ch

emis

try

and

Cuis

ine

Quí

Mic

A y

cOci

nA

Quí

miC

a i C

uin

a

Pero también es evidente que el enorme coste que supondría la instalación a gran escala de cualquiera de ellas desanima al más ilusionado. Sin embargo, pueden proponerse soluciones mucho más asequibles y, lo más atractivo, basadas en “energías renovables” como las que expo-nemos a continuación y que se-guiremos mostrando en Anexos II sucesivos.

nuEVAS TEcnOLOGíAS 1: ALTAS PrESiOnESEl grabado muestra claramen-te el fundamento de la tecnolo-gía: dos recios mocetones izan con poleas un macizo cilin-dro de metal sobre el alimento a esterilizar. A la voz de mando del director técnico, sueltan las cuerdas y el peso cae, transfor-mando la energía potencial en energía cinética y esta, a su vez, en térmica en el momento del impacto, produciéndose la des-contaminación microbiana tan-to por la alta presión como por el calor originados.

Soluciones alternativas para la conservación de alimentos

es evidente Que la posibilidad de ConservaCión de los alimentos mediante las nuevas teCnologías está despertando un CreCiente interés. Cada vez son más los artíCulos sobre altas presiones, impulsos eléCtriCos, sóniCos o lumíniCos, esterilizaCión óhmiCa o apliCaCión industrial del miCroondas.

27-29 quimica y cocina.indd 27 12/2/10 09:51:53

AIQS

NEW

S 54

28Ch

emis

try

and

Cuis

ine

Quí

Mic

A y

cOci

nA

Quí

miC

a i C

uin

a

nuEVAS TEcnOLOGíAS 2: iMPuLSOS ELécTricOSEsta tecnología se basa en elec-trocutar a los microbios. El adjunto grabado ilustra per-fectamente el mecanismo: un mocito, aislado del suelo, ali-mentado con anchoas, moja-ma y otros manjares salados por mor de facilitarle la conduc-ción eléctrica, transmite una corriente. Esta se genera por fro-tamiento de una rueda de ebo-nita sobre las suelas de gamuza de sus zapatos.La corriente descarga sobre el alimento a descontaminar, di-rectamente o (como en el caso que ilustramos arriba) a través de otra persona, conveniente-mente aislada del suelo median-te una barrica de serrín.Como alternativa, en los casos en que se produzca excesivo gas-to en zapatos o, lo más natural, que el mocito crezca, se propone el siguiente dispositivo (graba-do 2) en el que, además, la rueda de ebonita ha sido sustituida por una esfera de cuproníquel (más cara pero más duradera).

nuEVAS TEcnOLOGíAS 3: AiSLAdOr dE PriOnESEste método, aplicable a cual-quier semoviente vacuno, se inicia con la identificación del animal sospechoso de ser de-clarado priónico. Un trabajo de campo, a cargo de veterinarios (que en el grabado 4 son dos, uno adscrito al Ministerio de Sa-nidad y el otro a Agricultura) se-ñalará aquellos animales cuyo comportamiento sea anómalo (ladran en vez de berrear; dan volteretas o rechazan la hierba y la emprenden a mordiscos con-tra el pastor).

El grabado 3 muestra el kit de aislamiento de priones, basado en que el prión es una proteína que no se comporta como tal. Bastará eliminar todo el resto del material orgánico de la vaca para que quede, como residuo, el prión puro.La tarima sobre la que dispon-dremos al animal tiene un mue-lle que, con el peso de aquel, cimbrea unos esquilones. Ello

tranquilizará a la vaca y así no dañará el delicado instrumental con coces o movimientos brus-cos. Inmediatamente se la elec-trocuta y, mediante los diversos reactivos habituales, se van di-solviendo los materiales grasos y óseos. La parte proteica se de-feca (aprovechando para elimi-nar también las defecaciones de la vaca si se hubieren produ-cido), se filtra, se centrifuga, se destila y, finalmente, se sepa-ran con un imán las partículas de hierro que, procedentes de la hemoglobina sanguínea, pudie-ran quedar en el residuo. Este

es el prión puro que se guar-dará bajo llave. Los prismáti-cos sirven para observar al prión aislado, siempre a cautelosa dis-tancia. Finalmente se redacta el dictamen de “esta vaca no era apta para el consumo humano”.Si, tras el proceso de aislamien-to, no quedara residuo aprecia-ble, el dictamen a redactar será “esta vaca sí era apta para el consumo humano”.

El grabado 3 muestra el kit de aislamiento de priones, basado en que el prión es una proteína que no se comporta como tal

01

27-29 quimica y cocina.indd 28 12/2/10 09:52:16

AIQS

NEW

S 54

29Ch

emis

try

and

Cuis

ine

Quí

Mic

A y

cOci

nA

Quí

miC

a i C

uin

a

nuEVAS TEcnOLOGíAS 4: dETEcción dE rAdicALES LibrESSabida es la creciente preocu-pación del consumidor por la presencia de los temidos radica-les libres en los alimentos gra-sos. En el grabado 5 exponemos un simple artilugio que, en el propio hogar y sin necesidad de costosos análisis (que, en todo caso, demoran la decisión de consumir o no el alimento), nos permite detectarlos.En una cápsula Petri de buen tamaño o, en su defecto, en la paellera doméstica se vierte el aceite o la grasa fundida a exa-minar. Una simple plomada nos sirve de referencia. La téc-nica se basa en la Ley de Lead: “Las cuerdas de dos plomadas se mantendrán siempre perfecta-mente paralelas, independiente-mente de sus longitudes y de la distancia que las separe”.Bastará, pues, ir pasando otra plomada (pero, atención, susti-tuyendo el peso de plomo por otro de hierro) por la superfi-cie de la grasa. El micromag-netismo propio de todos los radicales libres provocará una desviación en la plomada de hierro, con lo que el paralelis-mo entre los cordeles se verá afectado de forma clara y a ojo desnudo. Con un poco de prác-tica se puede llegar incluso a una satisfactoria cuantificación.

robert XalabarderPrOMOción 54

LOS GrAbAdOS MuESTrAn SOLuciOnES

ASEQuibLES y, LO MáS ATrAcTiVO,

bASAdAS En “EnErGíAS rEnOVAbLES”.

SEGuirEMOS MOSTrAndO MáS

En AnExOS ii SucESiVOS

03 04 05

02

27-29 quimica y cocina.indd 29 12/2/10 09:52:30

AIQS

NEW

S 54

30

EnginyErEs QuímiQuEs pEr l’institut Químic dE sarrià, la KarEn pEiró coso i la Fina pons calabuig podEn prEsumir dE sEr lEs primErEs donEs dE l’iQs QuE s’han convErtit En mEstrEs cErvEsErEs a l’Estat Espanyol. una tasca QuE portEn a tErmE dEs dE Fa 10 i 4 anys, rEspEctivamEnt, amb passió i EntrEga a la planta dE producció QuE l’EmprEsa damm té al prat dE llobrEgat.

in d

Epth

A f

ondo

a F

on

s

Quan vau descobrir la vostra passió per la Química?KarEn: Des de ben petita em fascinava la transformació dels elements, les meravelles de la natura, el que l’home podia arri-bar a crear. Després, quan vaig cursar el batxillerat, i gràcies a la meva professora, vaig acabar d’entendre que tot és química, i em va atrapar.

“Passió per la química i... per una bona cervesa!”

30-35 a fons.indd 30 11/2/10 12:16:45

AIQS

NEW

S 54

31in

dEp

th A

fon

do a

Fo

ns

Fina: El meu referent de quími-ca va ser l’àvia paterna, una apas-sionada i vocacional professional de la matèria, que va ser una de les primeres químiques de la Univer-sitat de Barcelona... Però realment la meva passió per la química em va arribar de la mà del meu profes-sor de química i física de l’escola, en Miquel Paraira. Curiosament, aquest mateix professor, 25 anys abans, va encisar i ajudar el meu pare en la decisió final de descartar la carrera de Telecomunicacions i decantar-se per ser enginyer indus-trial químic.

per Què vau decidir cursar els estudis a l’iQs?

KarEn: En aquells moments l’únic lloc on es cursava En-ginyeria Química era a l’IQS.

Tenia molt clar que volia es-tudiar enginyeria, però alho-ra considerava molt important tenir una bona base química i no l’especialització al final de la carrera. L’IQS m’oferia exac-tament el que volia, a més de potenciar-ho amb mol-

tes hores de treball pràctic, fet diferencial amb qualsevol altre centre.

Fina: El meu cosí, tres anys més gran que jo, estava cur-sant Enginyeria Química a l’IQS, i entre ell i el meu pare, amb qui vaig assistir a la sessió informativa del Dr. Julià i la Dra. Espasa, em van fer veure que si el que volia era una en-

Karen: “En moltes ocasions som nosaltres mateixes, les dones, les que renunciem a tenir més èxit en el món professional per temes personals”

30-35 a fons.indd 31 11/2/10 12:16:48

AIQS

NEW

S 54

32in

dEp

th A

fon

do a

Fo

ns

ginyeria sense renunciar a la meva passió per la química, l’opció adequada era l’IQS...

Quins records teniu del vostre pas per l’iQs? van ser anys durs d’estudi? KarEn: Recordo els amics i com-panys, els professors, els labo-ratoris, la planta pilot, el bar, la

senyora Socorro... És clar que van ser anys durs, sobretot al principi; després, a mesura que les assignatures eren més afins a mi, la cosa va anar molt millor. Fina: Els meus anys del Quí-mic els recordo amb un gran somriure al cor. Van ser anys d’estudi, però també de conèixer grans i veritables

amics, de compartir bons i no tan bons moments, de créixer com a persones, de formar-nos com a químics, de descobrir l’immens valor humà en profes-sors, tutors, auxiliars, tècnics de laboratori, encarregats del bar i de la neteja, el senyor Juan, companys...

Quina era la proporció entre nois i noies a les classes d’enginyeria Química en l’època en Què vau cursar els estudis? creieu Que avui les dones ho tenen més fàcil per destacar en el món de la Química o encara Queda molt per fer?KarEn: Bé, en el meu curs érem el mateix nombre de dones que d’homes els que cursaven Quími-ca, tot i que sí que és veritat que en el moment de l’especialització a Enginyeria la xifra es va des-equilibrar i vam quedar molt po-ques noies a classe. No obstant això, crec que actualment, en principi, tenim les mateixes opor-tunitats, i que tot i que sí que existeix l’anomenat “sostre de vi-dre”, en moltes ocasions som

L’art de fer una bona cervesaLa fina i la Karen són dues de les mestres cerveseres que treballen per a la damm controlant la qualitat de les cerveses que després milions de persones consumim. Per part seva, la Karen és l’encarregada, entre moltes altres tasques, de la viabilitat dels nous productes a nivell industrial; de supervisar diàriament el control de la producció: les incidències en les instal·lacions o en el procés de fabricació per garantir la qualitat d’uns 2 600 000 litres de cervesa al dia. La fina dedica molt temps a la recerca de nous productes per desenvolupar, així com a l’optimització del procés cerveser. Realitza la seva feina a la planta pilot, una fàbrica en petit (màxim 1.000 litres diaris) que és una eina vital per a fer investigació cervesera, de la qual és responsable. Per aquest motiu, tal com afirmen les dues enginyeres, una mestra cervesera ha de conèixer científicament i tecnològicament totes les fases del procés cerveser, des de la matèria primera, maltejat, elaboració del most en el brassatge, tractament del llevat, etapes de fermentació, guarda, filtració de la cervesa... fins a arribar a la cervesa envasada, a les instal·lacions de barril, tiratge d’una canya i a l’anàlisi sensorial. Tot, tal com ens recorda la fina, “sent capaç d’entendre tot el diagrama industrial i tenir nocions d’higiene, tot assegurant una neteja impecable de la instal·lació (CIP) i tenint cura dels serveis necessaris (carbònic, aire estèril, aigua desairejada...)”.Un autèntic art, això de fer cervesa.

30-35 a fons.indd 32 11/2/10 12:17:03

AIQS

NEW

S 54

33in

dEp

th A

fon

do a

Fo

ns

tactes que em van oferir la possi-bilitat d’anar a treballar amb una beca Leonardo en una empresa de tecnologia cervesera a Munic, Alemanya.Fina: En el meu cas, després de cursar Enginyeria Química, vaig decidir fer el TFC en nanotec-nologia al Boston College. Des-prés, quan vaig tornar dels EUA,

em vaig decidir a fer el curs pont per obtenir el títol d’enginyera industrial. Quan em quedaven quatre assignatures per acabar in-dustrials, i totalment convençu-da d’apostar pel sector alimentari, vaig tenir l’oportunitat d’entrar en pràctiques com a becària a Damm just quan arrencava la planta pilot, una eina boníssima per fer investigació cervesera. I des de llavors, fins ara, i que duri!

podeu presumir de ser les primeres dones de l’iQs Que us vau

nosaltres mateixes les que renun-ciem a tenir més èxit en el món professional per temes personals.Fina: En la meva promoció, (1998-2003), també érem quasi bé la meitat dones, tot i que a tercer, més del 50% es va decantar per la Llicenciatura Química (Orgànica o Analítica), i va ser quan la classe d’Enginyeria va quedar una mica

descompensada. Les dones cada vegada tenim més portes obertes en el món de la química, però és un fet inqüestionable que nosal-tres ho tenim molt més difícil per conciliar la vida professional amb la familiar en el moment de for-mar una família.

com va ser la incorporació al món laboral després de cursar els estudis?KarEn: Mentre estava fent el TFC vaig entrar a fer pràctiques a Damm, on vaig aconseguir con-

Fina: “El món cerveser és apassionant i té molt contingut químic, del qual no em cansaré mai”

convertir en mestres cerveseres. on vau aconseguir aQuest títol? KarEn: Jo el vaig obtenir al Ver-suchs und Lehranstalt für Braue-rei (VLB), a Berlín.Fina: En el meu cas, Damm em va oferir la possibilitat de mar-xar sis mesos a estudiar a Ma-drid, a la Escuela Superior de Cerveza y Malta, curs de 2007, i sense pensar-m’hi gens vaig fer les maletes!

així, gran part de la vostra trajectòria professional l’heu desenvolupat a damm?Fina: Sí. Jo vaig tenir la sort d’entrar a fer les primeres pràc-tiques a Damm i ja m’hi vaig quedar. Bé, abans vaig estar du-rant una setmana fent pràcti-ques en una petita consultoria de la qual em vaig escapar... No era el que jo estava buscant en el món laboral.KarEn: Després de fer les pràc-tiques a Alemanya vaig decidir tornar a Barcelona, ja que feia massa fred per a mi en aquell país i enyorava la família, i, gai-rebé immediatament, vaig entrar a Damm a l’àrea de producció.

30-35 a fons.indd 33 11/2/10 12:17:06

AIQS

NEW

S 54

34in

dEp

th A

fon

do a

Fo

ns

us sentiu realitzades professionalment amb la feina Que desenvolupeu a damm?KarEn: Totalment, durant aquests 10 anys he progressat i m’he enriquit en l’aspecte per-sonal i professional. Penso que jo he aportat molt a Damm i, d’altra banda, Damm m’ha aportat molt a mi a nivell de formació i experiència en molts camps de l’empresa.Fina: Sí. Considero que el món cerveser és apassionant i que té molt contingut químic, del qual no em cansaré mai. M’agrada la meva feina, m’agrada el meu entorn de treball... i m’agrada la cervesa!

i Quina és la vostra cervesa preferida?KarEn: Per mi l’AK Damm. És una cervesa amb cos però alhora suau i equilibrada que recupera

la fórmula original que el nostre fundador, August Kuentzmann Damm, va portar des d’Alsàcia. Fina: Hi ha cerveses molt, molt bones arreu del món, però jo em quedo amb l’Estrella Damm. Crec que cadascú és molt de la cervesa amb què neix i creix, i jo sóc d’Estrella fins al moll de l’os.

com a expertes cerveseres, en podeu recomanar alguna, en especial als lectors? Fina: Jo diria que tothom ha de tastar, almenys una vegada a la vida, una Voll Damm. Pot ser que no t’agradi, o que deci-deixis que només la vols pren-dre molt tranquil·lament, però si t’enamora ja no podràs viu-re sense ella. També és digna de menció la cervesa 100% malta, l’AK Damm, d’una amargor més suau però amb la millor aroma i el cos de la malta d’ordi. Per acabar, recomano les Weissbier alemanyes, en general.KarEn. Totes! Sempre recoma-no a tothom que allà on viatgi es prengui un moment per degustar la cervesa pròpia del lloc. Igual que la gastronomia, la cervesa, amb tants anys d’història, és un reflex de la cultura de cada zona. en l’actualitat, Quins projectes professionals teniu per davant?

Un projecte “Inèdit”La fina i la Karen poden presumir de ser, en part, les responsables d’un dels productes més sofisticats de damm: la cervesa Estrella damm Inedit, elaborada conjuntament amb els sommeliers que treballen amb ferran Adrià al seu restaurant elBulli, ferran Centelles i david Seijas. Una experiència que les dues cataloguen d’inoblidable ja que, tal com explica la fina, “ens va permetre fusionar els nostres coneixements cervesers amb els dels dos grans sommeliers com el ferran i el david”. Així mateix, les dues creuen en la nova aposta de damm, Inedit, d’elaborar una cervesa ideal per beure durant el menjar. “ningú no hauria de quedar-se sense degustar-la”, afirma la fina.

Què és el Que més us agrada de la vostra feina? i el Que menys?Fina: El millor d’aquesta fei-na és que sempre fas coses noves i aprens dia a dia. A poc a poc vaig assolint més responsabilitats i vaig agafant confiança en el procés cerve-ser. El que menys m’agrada és el fet de no poder evitar al-guna avaria de la instal·lació que, de vegades, llença per terra moltes hores de dedica-ció i treball del personal del departament. KarEn: El més agradable és veure la gent assaborir qualse-vol de les nostres cerveses i sa-ber que n’ets responsable; que és fruit de l’excel·lent feina de l’equip de persones del departa-ment. El pitjor és que és un sec-tor força estacional, i el volum de feina i la pressió a l’estiu són impressionants.

30-35 a fons.indd 34 11/2/10 12:17:15

AIQS

NEW

S 54

35in

dEp

th A

fon

do a

Fo

ns

Fina: Tot i que contínuament rebo informació de tots els ac-tes que proposen, he perdut una mica la vinculació amb l’IQS,

perquè tot i que em semblen molt interessants mai no trobo un moment per anar-hi... Espero poder-ho canviar aviat.KarEn: En ocasions he utilitzat els serveis tècnics de l’IQS per re-soldre problemes de corrosió en les instal·lacions.

KarEn: Aquests últims tres anys Damm ha portat a ter-me una gran inversió per a l’ampliació de la fàbrica del

Prat duplicant la seva capa-citat de producció. En els propers anys l’objectiu és aconseguir una fàbrica d’alt rendiment, ja que disposem de tecnologia puntera del sector a nivell mundial i es-tem formant un equip humà amb el màxim de capacitats.Fina: Els que ens dediquem a investigació cervesera sem-pre estem buscant noves pro-postes, ja siguin de millora o optimització de cerveses exis-tents, o a la recerca de nous productes. En termes generals, vull prosseguir la meva ca-rrera a la Damm, ampliar co-neixements, adquirir cada cop més experiència i agafar més responsabilitats.

actualment continueu tenint alguna vinculació amb l’iQs?

Temps en famíliaLa fina i la Karen tenen més coses en comú del que aparentment podríem pensar. I és que, a més de compartir la seva passió per la química, la cervesa i la feina ben feta, les dues confessen ser dues persones molt familiars, que gaudeixen del poc temps lliure que tenen al costat dels seus éssers estimats. Una realitat que no pot estar més ben descrita que la que explica la Karen: “El somriure i el petó de la meva filla quan arribo a casa de la feina és, sense cap mena de dubte, el millor moment del dia”. d’altra banda, la fina també afirma que necessita passar el seu temps lliure al costat de la seva parella i els seus amics, i també fent esport. “frueixo amb una bona taula, cuinant un àpat, llegint un bon llibre o conversant amb els éssers estimats mentre compartim una cervesa. Tampoc no em podria estar sense jugar el meu partit de futbol sala els dimecres. M’agrada molt fer esport i darrerament he pujat a l’Aneto i he corregut la Behobia-Sant Sebastià, però cap de les dues activitats ha estat una fita individual, sinó més aviat el repte d’un grup d’amics... no tindrien cap sentit si no les pogués compartir amb els que estimo”.

assistiu als actes organitzats per l’associació d’enginyers i Químics de l’iQs? Quina opinió en teniu?Fina: Vaig assistir al XI Food Studies Meeting on Health and Chemistry: Focus on Food Aller-gens que va organitzar l’AIQS el novembre del 2007, i va ser molt interessant. Des de llavors, lamentablement, no he tingut l’oportunitat d’assistir a cap al-tre acte més. KarEn: Habitualment no, per falta de temps, però el nov-embre passat vaig assistir al sopar dels 12 anys de la meva promoció. Va estar molt bé retrobar-se amb els antics companys.

Quins consells doneu als futurs professionals del sector Químic?KarEn: Que aprofitin al màxim tota la formació que estan re-bent en el màxim de camps possibles, ja que en el món pro-fessional, en el moment que menys t’ho esperes, necessites conceptes d’aquella assignatu-ra que pensaves que no faries servir mai. A més, cada cop és més important tenir una visió més àmplia que la purament tècnica, tenir coneixements de control de gestió, orientació al client, etc.Fina: Jo els aconsellaria que triessin bé el que volen estudiar, pensant sempre en la feina fu-tura que voldran tenir. També els diria que la formació no aca-ba a la universitat, és una cons-tant que perdurarà al llarg de tota la vida professional, i que, per tant, han d’estar disposats a no deixar d’estudiar mai.

Fina: “La formació no acaba a la universitat, és una constant que perdurarà al llarg de tota la vida professional”

30-35 a fons.indd 35 11/2/10 12:17:23

AIQS

NEW

S 54

36Pr

ofe

ssio

nal

s Gr

ouP

s G

rupo

s pr

ofes

ion

ales

Gru

Ps P

rofe

ssio

nal

s

Eren poc més de les set de la tar-da quan Montserrat Agut, pro-fessora titular i coordinadora del programa màster en Quími-ca i Enginyeria Alimentària de l’IQS va agrair la presència a la Sala Multimèdia de la ponent, a la qual va convidar expressa-ment per celebrar aquest acte. La va qualificar d’“excel·lent comu-nicadora” i a continuació va fer-ne una breu presentació: doctora en Farmàcia, Rosa Mª Hernán-dez ha dirigit durant quinze anys un departament de Qualitat, que és l’àmbit professional en què ha desenvolupat la seva carrera, àm-bit que actualment inclou el Ser-vei d’Atenció al Consumidor.

L’atenció al consumidor, una eina de qualitatel Passat 24 de novembre, orGanitzada conjuntament Pel GruP Professional alimentari de l’aiQs i el màster en Química i enGinyeria alimentària de l’institut Químic de sarrià (iQs), va tenir lloc la conferència el servei d’atenció al consumidor, una eina de Qualitat, a càrrec de la doctora rosa mª Hernández, resPonsable de Garantia de Qualitat i atenció al consumidor de l’emPresa nutrition & santé, Pertanyent al GruP jaPonès otsuka PHarmaceutical co.

També va realitzar un màster per aprofundir en aquest camp, on va començar fent anàlisi per dedicar-se finalment a la ges-tió de qualitat pròpiament dita. Des de fa cinc anys treballa en el desenvolupament de llets in-fantils, la qual cosa li permet “a part de la qualitat, exercitar la creativitat, i això sempre és agradable”. En l’actualitat tre-balla per a Nutrition & Santé, una empresa amb una àmplia cartera de productes, que va des dels que es venen a les far-màcies, com les citades llets in-fantils o els productes dietètics, fins als que estan a l’abast a les grans superfícies.

acotar el concepteHernández va començar la seva exposició acotant el concepte de Servei d’Atenció al Consumi-dor: si bé pertany a l’àmbit de la qualitat, l’hauríem de distin-gir del que fins ara hem conegut com a qualitat a la indústria. O en altres paraules: el concepte general de qualitat ha estat am-pliat amb una branca específi-ca, anomenada Servei d’Atenció al Consumidor. I va posar com a exemple d’aquesta diferència el fet que la qualitat, en l’àmbit de la indústria o de la produc-ció, funciona segons un meca-nisme relativament senzill: es fixa un objectiu (0% d’errors en

36-39 grups prof.indd 36 15/2/10 12:48:20

AIQS

NEW

S 54

37Pr

ofe

ssio

nal

s Gr

ouP

s G

rupo

s pr

ofes

ion

ales

Gru

Ps P

rofe

ssio

nal

s

la fabricació d’una determina-da peça, posem per cas) i al fi-nal del procés d’elaboració es mesura aquest paràmetre, tot detectant el seu grau de desvia-ció respecte a l’objectiu prèvia-ment determinat. La qualitat en l’àmbit de la producció, doncs, seria fàcilment determinable i mesurable, fins i tot per al pro-pi consumidor. Res a veure amb la qualitat en el servei al client, on no existeixen paràmetres tan senzills de mesurar. Com deter-minar, per exemple, la quali-tat d’una atenció hospitalària? És molt més difícil: el pacient pot confiar en els professio-nals, però no té un criteri mèdic per saber amb seguretat si està rebent un bon servei. Llavors, la manera de fer-ho és mitjançant una aproximació successiva: veure si les sales estan netes, si hi ha molta gent esperant ser atesa, com som atesos, la sensa-ció de competència professio-nal que ens transmeten metges i infermeres…

Però tot i així no és un mètode fàcil, perquè hi intervé, lògica-ment, un component de subjec-tivitat molt important, el qual marca definitivament la distàn-cia amb la qualitat industrial. La qualitat en l’àmbit dels ser-veis és, a diferència d’aquesta, un fet poc tangible per al consu-midor, sovint associat a la seva pròpia subjectivitat, a la seva per-sonal manera de percebre aques-ta qualitat. Enfront la “senzillesa” de la qualitat industrial, el sub-jectivisme propi de la qualitat en els serveis li aporta un grau de relativitat i complexitat molt superior. Aquest factor, la com-plexitat, s’ha d’intentar simpli-ficar, tot proporcionant al client eines perquè mesuri de la forma més fàcil possible la qualitat del servei que rep. Perquè entengui que la nostra oferta de servei és millor que la de la competència. Com? El factor temps, per exem-

L’atenció al client és un autèntic ‘feedback’, on l’empresa pot obtenir informació de primera mà sobre els seus productes

ple, és important: el client en té poc per perdre en esperes, en ser-veis ineficaços. No és el mateix que un lampista digui “passaré al llarg del matí” que “passaré entre les 9 i les 11 del matí”. Valorem més aquest últim, fins i tot si és més car. De criteris professionals per valorar la tasca del nostre me-cànic, segurament no en tenim; però el client japonès sí valora el fet que, al seu país, el mecànic re-cull el vehicle a domicili, com a servei afegit, estalviant-li molès-ties i desplaçaments.

la cara visible de l’empresaLa ponent va continuar fent tota una explicació detallada de com ha de ser un bon Ser-vei d’Atenció al Consumidor i què aporta al funcionament ge-neral de l’empresa. La responsa-bilitat d’aquest servei no només consisteix a resoldre incidèn-cies, sinó a respondre als anhels, desitjos i inquietuds del client. Fins i tot a les seves certeses, per-què algunes s’han de redirigir,

en no ser del tot veritables. Sem-pre ha d’intentar donar solu-cions, perquè és el que el client espera, encara que la qüestió que plantegi sembli de poca impor-tància. A més a més, l’atenció

al consumidor és la cara visible de l’empresa, la veritable imat-ge de la marca en el moment en què s’està atenent el client. I ha d’estar en tot moment en línia amb la política de la companyia, amb els seus productes i amb les seves promocions. Donar una bona atenció reque-reix personal involucrat, no no-més amb el producte, sinó amb la filosofia de l’empresa. I que doni un tracte cordial i persona-litzat, ja que cada client és únic. Que disposi a més d’informació actualitzada i que tingui ben clars i identificats tots els proces-sos (com dirigir les preguntes, les reclamacions, que aques-tes arribin als departaments ade-quats...). També és important ser conscients que l’atenció al client no és un flux de comunicació en un sol sentit: És un autèntic feed­back, on l’empresa pot obtenir informació de primera mà so-bre els seus productes. De fet, és la informació més fiable, perquè ningú millor que el mateix con-sumidor per dir-nos si el nostre producte funciona o no al mer-cat, per advertir-nos dels seus avantatges i inconvenients. As-solir tot això, fer sentir al con-sumidor que se li ha fet cas, té com a premi aconseguir nous clients per a l’empresa, a més de fidelitzar els ja existents. Servei d’Atenció al Consumidor: una tasca a l’altura, sens dubte, de la importància que els serveis han adquirit a l’economia de les mo-dernes societats occidentals.

36-39 grups prof.indd 37 11/2/10 12:19:49

AIQS

NEW

S 54

38Pr

ofe

ssio

nal

s Gr

ouP

s G

rupo

s pr

ofes

ion

ales

Gru

Ps P

rofe

ssio

nal

s

rosa mª Hernández*

“El Servei d’Atenció al Consumidor no només ha de resoldre reclamacions”A EspAnyA hi hA unA culturA dE trucAr, d’informAr-sE mitjAnçAnt El sErvEi d’AtEnció Al consumidor?No, a menys que sigui per fer una reclamació. És cert que també hi ha persones que truquen per al-tres motius, però sobretot es trac-ta de reclamacions i incidències.

El dEpArtAmEnt d’AtEnció Al consumidor Està només pEr rEsoldrE rEclAmAcions o incidènciEs?No és un departament que hagi de servir solament per solucio-nar aquests temes. Crec que és una qüestió que ha de deci-dir l’empresa: l’àmbit en què vol que es mogui el seu Ser-vei d’Atenció al Consumidor. Pot decidir que només es dedi-qui a recollir queixes o pot uti-litzar-lo per a alguna cosa més, com donar suport al màrqueting en promocions de certs produc-

tes, o fins i tot per proporcionar dietes que donin suport a pro-ductes que tenen com a finalitat aprimar-se. Tot això és una deci-sió de la direcció.

com hA dE sEr un bon sErvEi d’AtEnció Al consumidor?És difícil aquesta pregunta... i àm-plia. Bàsicament, ha d’estar molt ben coordinat amb els altres de-partaments de l’empresa; ha de disposar d’informació suficient

i adequada per transmetre-la als clients i, alhora, ser capaç de re-collir la informació que li propor-cionen i comunicar-la als altres departaments, perquè la puguin aprofitar de manera estratègica.

* responsable de Garantia de Qualitat i atenció al consumidor de l’empresa nutrition & santé, pertanyent al Grup japonès otsuka pharmaceutical co.

“En el meu sector, el servei al client ha de ser molt rigorós en les preguntes que se li fan a nivell tècnic”

QuinEs pArticulAritAts pot tEnir El sErvEi d’AtEnció Al consumidor En El sEctor En Què vostè trEbAllA, El fArmAcèutic, En compArAció Amb d’AltrEs, com lA tElEfoniA?Una de molt important és que en el nostre sector, el servei al client ha de ser molt rigorós en les pre-guntes que se li fan a nivell tèc-nic. No podem donar qualsevol resposta quan darrere d’un pro-

ducte tenim un consumidor amb una patologia. En l’atenció al client d’una telefonia pots do-nar-te el “luxe” de dir-li que tin-drà una velocitat de navegació de 10 Mb i en canvi ser una mique-ta menys. Això tindrà la seva im-portància, no ho dubto, però mai serà tan greu com contestar a un consumidor que pot prendre cert producte sent al·lèrgic, quan en realitat no hauria de prendre’l.

com és El pErfil dEl cliEnt QuE trucA Al sErvEi d’AtEnció Al consumidor En El sEctor fArmAcèutic?Crec que és una persona exigent, perquè considera que els produc-tes sobre els quals fa la consulta tenen pràcticament les caracterís-tiques d’un medicament. Quan parlem de productes que poden ser consumits per nadons o per persones amb una certa patolo-gia, és lògic que el client vulgui assegurar-se que aquell produc-te és absolutament fiable, que no doni cap tipus de problema.

36-39 grups prof.indd 38 11/2/10 12:19:51

AIQS

NEW

S 54

39Pr

ofe

ssio

nal

s Gr

ouP

s G

rupo

s pr

ofes

ion

ales

Gru

Ps P

rofe

ssio

nal

s

Nou Grup Professional de Pintures

us volem informar Que ja s’Ha format el GruP Professional de Pintures (GPP) de l’associació de Químics. aQuest GruP Ha estat imPulsat Per reconeGuts Professionals del sector de les Pintures, membres de la nostra associació, com ara: tais arP, estHer Grau, vicenç sorribes, antoni PuiG, jaume roset, berta veGa i josé mosQuera, entre d’altres.

Des d’aquí volem animar tots els associats que estiguin inte-ressats a formar part del Grup Professional de Pintures que es posin en contacte amb la Se-cretaria de l’AIQS o ens ho co-muniquin a l’e­mail del GPP: pinturas@aiqs.es, ja que a prin-cipis de gener se celebrarà la reunió de planificació de les acti-vitats del grup per a l’any 2010.

de dalt a baix i en

el sentit de les

aGulles del

rellotGe: jaume

roset, antoni puiG,

berta veGa, josé

mosQuera, esther

Grau i tais arp

36-39 grups prof.indd 39 11/2/10 12:20:03

“Considero l’esport com un mitjà per forjar la personalitat”

Primer com a afició i desPrés com a Professió, conrad Blanch, de la Promoció del 1972, ha troBat en la muntanya un veritaBle estil de vida que li Permet Basar el seu dia a dia en el treBall en equiP. als seus 59 anys, casat i Pare de tres fills, Blanch és, a més de químic, màster en administració i direcció d’emPreses Per esade, cosa que li ha Permès –a Banda de dedicar-se a l’activitat docent– Pertànyer als consells directius d’emPreses com nevasa (gestora de grandvalira), ensisa (estació d’esquí soldeu-el tarter) o casa tarradelles, entre d’altres.

Com sorgeix la teva afiCió per l’alpinisme? Sorgeix des del moment en què, als 12 anys, entro a formar part de l’Agrupament Escolta de Pom-peia: aquest va ser el meu primer contacte amb la muntanya.

aleshores els teus pares ni s’imaginaven que aquest interès pel muntanyisme aCabaria esdevenint la teva prinCipal afiCió i, més tard, la teva professió. o sí?Sempre m’ha motivat molt la pràctica esportiva, ja que consi-dero l’esport com un mitjà per

conrad Blanch i fors

AIQS

NEW

S 54

40th

at’s

the

way

the

y ar

e A

sí s

on a

ixí s

ón

forjar la personalitat. Ara bé, la meva professió ha estat enfocada primer a l’Enginyeria Química i després a la Gestió d’Empreses. El que sí que succeeix és que en la meva darrera etapa profes-sional, he tingut l’oportunitat de gestionar un centre d’esquí i de muntanya, amb la qual cosa he pogut estar molt a prop de l’àmbit que m’apassiona.

i Com passa aquesta afiCió a ser un veritable estil de vida per a Conrad blanCh? Acabada la meva etapa d’escoltisme, als 19 anys, vaig

fer-me soci del Centre Excursio-nista de Catalunya, fet que em va permetre trobar una colla de companys i adquirir una expe-riència que m’ajudés a marcar, d’una forma progressiva, les me-ves fites alpinístiques.

abans de dediCar-te professionalment a la teva afiCió i assumir la direCCió de soldeu el tarter, Com aConseguies treure temps per dediCar-t’hi?D’entrada he de dir que, tot i tre-ballar en una empresa d’esquí i de muntanya, també he de pro-

40-45 aixi son.indd 40 11/2/10 12:22:26

AIQS

NEW

S 54

41th

at’s

the

way

the

y ar

e A

sí s

on a

ixí s

ón

curar treure el temps per dedicar-lo a la meva afició, ja que és força exigent dirigir una empresa de ser-veis amb una plantilla de 650 per-sones a l’hivern. El que sí que tinc és l’oportunitat, quan estic al te-rreny, de moure’m en un entorn que estimo. També el fet de tenir el despatx al peu de l’estació em permet fer alguna escapada molt d’hora al matí o bé al vespre, quan abans m’havia de conformar amb entrenaments a la ciutat i aprofi-tar els caps de setmana.

on prefereixes “perdre’t” quan surts d’exCursió? A Andorra visc al Tarter, a una alçada de 1710 m. Des de casa faig un itinerari a un cim proper amb dos estanys molt solitaris.

alguna ruta que t’hagi marCat de per vida?L’ascensió, als 12 anys, al Pe-draforca. Pujava amb altra gent,

però en un moment determinat vaig acabar l’ascensió sol i vaig sentir-me fortament atret per la muntanya.

què t’aporta enCapçalar grups de gent a les sortides que fas que no et reporta sortir sol? Poder transmetre una experièn-cia i els valors que he trobat a la muntanya i compartir amb el grup tot el que representa la convivència en una sortida.

Com valores (a tots els nivells, però sobretot en el moment de sortir amb el grup) el treball en equip?Si a la vida professional és bà-sic a la muntanya encara ho és més. Pensa que en una situació límit a la muntanya la teva vida pot dependre de les persones que van amb tu.

també surts sol? en aquests Casos, les teves preferènCies Canvien?Quan surto sol procuro indicar on vaig i tracto d’anar a zones conegudes, les sortides són més curtes i també cal dir que, avui dia, amb els mòbils, ha augmen-tat molt la seguretat.

quins serien els requisits prinCipals per iniCiar-se en l’alpinisme? Cal aprendre les tècniques, sor-tir al principi amb gent que t’aporti experiència i marcar-se de forma progressiva la dificul-tat dels objectius que cal assolir. També una capacitat d’esforç i de superació considerables.

també vas presidir el Centre exCursionista de Catalunya. quina tasCa vas dur a terme des d’aquesta assoCiaCió?

40-45 aixi son.indd 41 11/2/10 12:22:31

AIQS

NEW

S 54

42th

at’s

the

way

the

y ar

e A

sí s

on a

ixí s

ón

La de potenciar la muntanya en tots els seus àmbits: formació, activitats, refugis, arxius, con-ferències, etc.

a l’estiu del 2010, farà 25 anys que vas liderar la primera expediCió Catalana que va assolir el Cim de l’everest. Com va sorgir la idea?Tal com explicava, entrar al Cen-tre Excursionista de Catalun-ya em va permetre conèixer moltes persones i constituir un equip, amb el qual vam realit-zar un conjunt d’expedicions a diferents serralades de 7000 i de 8000 m. Teníem ja una bona experiència i vam pensar que era el moment de fixar-nos en l’Everest. Era l’any 1981 i vaig anar a Pequín per tramitar el per-mís d’ascensió des del Tibet (cara nord). L’accés a aquest vessant havia estat prohibit fins a l’any 1980. Vam aconseguir el per-mís per fer la primera expedició la tardor del 1983. Aquest pri-mer intent nostre es va acabar

abandonant a 8300 m a causa de l’adversitat meteorològica, però finalment, en una segona expe-dició, es va assolir el cim el 28 d’agost de 1985.

Com reCordes aquells dies de preparaCió, exeCuCió i ConseCuCió de l’objeCtiu, ara quan gires la vista enrere?

Com una experiència merave-llosa, d’alta intensitat, i difícil-ment repetible. Vam tenir la sort d’accedir a la muntanya des d’un vessant magnífic, el Tibet, i des-envolupar l’ascensió sense cap altra expedició a la zona. Ens va costar molt aconseguir l’objectiu, i el record emocionant de les pa-raules de l’Òscar Cadiach –“Ca-talunya ha assolit el sostre del món. Visca Catalunya!”– que-darà per sempre amb nosaltres. Tampoc no oblidarem mai el complicat descens del cim, amb un bivac a 8600 m, que va posar al límit la nostra resistència.

algun indret, a nivell naCional o internaCional, que Coneixe’l entri dintre dels teus reptes a més Curt o mitjà termini?He pogut conèixer moltes mun-tanyes del món i també deserts, però encara no he estat a zones polars. També m’atrau Groen-làndia. A part d’això, estem trac-tant d’organitzar amb els meus

companys de l’Everest una ex-pedició al Tibet l’any que ve, amb motiu dels 25 anys del cim.

quines altres afiCions tens, a més de l’alpinisme?M’agrada estar al dia del que està relacionat amb la gestió, llegir novel·les, sentir música i practicar altres esports, com el tennis i el mountain bike.

“En una situació límit a la muntanya la teva vida pot dependre de les persones que van amb tu”

Gràcies A lA sevA Afició, conrAd BlAnch hA poGut

conèixer moltes muntAnyes del món

Comparteix la teva experiènciasi vols compartir les teves aficions, et recordem els noms i les dades de contacte dels associats que ens han explicat

les seves en els darrers números de la revista i que, amb molt de gust, compartirien la seva experiència amb tu:

news nom promoció Afició contacte

48 xavier Batllori aquilà 1982 Afició pels ocells xavier.batllori@iqs.edu

49 albert Palomer Benet 1983 navegació apalomer-research@ferrergrupo.com

51 gemma gotor navarra 2001 maratons gemma.gotor@iqs.edu

52 xavier Pérez 2000 enologia xavipj@aiqs.es

53 Jordi Jansà 1996 Bonsais bcntgn@telefonica.net

40-45 aixi son.indd 42 11/2/10 12:22:35

“Conocer una nueva cultura comporta un crecimiento personal”

¿Cuándo salió de españa? ¿por qué?Salí de España en noviembre del 2005 por motivos personales. Me casé en Barcelona en octu-bre y tal como acabamos nuestro viaje de novios, cogimos el bille-te de avión Barcelona-Milán con el que empezaba nuestra nueva vida. Mi marido es suizo y la em-presa para la que trabaja le había ofrecido una muy buena oportu-nidad en Italia. Ahora llevo un poco más de 4 años y tengo que decir que han volado… ¡Quién me lo hubiera dicho cuando salí de Barcelona!

ana monegal

¿Cuáles fueron las Cosas que más le ChoCaron al prinCipio de vivir en italia?A nivel práctico, me chocó la cantidad de burocracia necesaria. Me pareció increíble que un ciu-dadano de la Unión Europea, que va a vivir a un país de la Unión Europea, necesitara un permi-so de residencia, como el de cual-quier otro inmigrante. No fue tarea fácil obtenerlo… Por suer-te desde hace un año los ciuda-danos de la Unión Europea ya no tienen que obtener un permiso de residencia para vivir en Italia.

AIQS

NEW

S 54

43th

at’s

the

way

the

y ar

e A

sí s

on a

ixí s

ón

hace más de 4 años que ana monegal dio un giro a su vida Para irse a vivir a milán. actualmente traBaJa en el centro de investigación del ifom-ieo camPus.

40-45 aixi son.indd 43 11/2/10 12:22:37

Hay otras pequeñas cosas que me dieron la sensación de vi-vir en el pasado, como el he-cho de que los tiques para los transportes públicos (tranvía, bus, metro) se tienen que com-prar en un estanco. Uno tiene que subir al transporte habien-

do comprado el tique (hay que asegurarse de que haya al-gún estanco o bar cerca que los venda); o el hecho de que no existen los parquímetros. Para aparcar el coche se tiene que comprar, en el estanco o a al-gún empleado que se pasee por la zona, un tique que dura una hora (o las horas necesarias). Otra curiosidad es que en Ita-lia cualquier persona que tenga una licenciatura es un Doctor/a y así debe ser llamado. Y… podría explicar muchas más pequeñas cosas que al inicio me chocaban, pero a las que me he acabado acostumbrando.

¿se siente plenamente integrada?

AIQS

NEW

S 54

44th

at’s

the

way

the

y ar

e A

sí s

on a

ixí s

ón

Me siento europea y sobre todo muy española, ya que ven-go frecuentemente a España y mantengo fuerte el contacto con mi familia y amigos. Esto ha hecho que mi integración en Italia haya sido más gradual y manejable.

¿quiere volver a españa?Me gustaría en un futuro re-gresar a España, pero en este momento aún no me planteo cuándo, ni estoy haciendo pla-nes para volver.

¿qué es lo que más añora?Lo que más añoro de mi país natal es la gente: mi familia y amigos. Por otro lado, Bar-celona es una ciudad mucho más bonita que Milán y… ¡tie-ne mar, que aunque no se vea normalmente se siente!

¿Con qué se quedaría de italia? ¿qué Cambiaría?Aún no sé con qué me queda-ría de Italia, en el fondo la cul-

“Después de dos meses en Milán, que dediqué a conocer la ciudad e instalarme, encontré trabajo en el centro de investigación IFOM-IEO campus”

tura italiana y la española son muy parecidas. Los fines de se-mana tratamos de hacer excur-siones para conocer mejor la belleza de este país. Cambiaría el hecho de que la mayor parte de las cosas se mueven por amiguismo (en mi opinión más que en España) y que para los jóvenes “sin con-tactos” es difícil emerger.

¿qué Cosas de españa e italia juntaría para haCer una CombinaCión perfeCta?El equilibrio entre la inde-pendencia de vivir en un lu-gar lejano con la posibilidad de viajar para visitar familia y amigos, estando en una ciudad bonita como Barcelona y con su clima.

¿en qué le ha influido positivamente su experienCia en el exterior?Creo que el hecho de cono-cer una nueva cultura y en-frentarse a modos diferentes de pensar o vivir comporta un crecimiento personal y ayuda a expandir horizontes. Te obliga a salir de una realidad reduci-da y conocida para adaptarte a nuevas situaciones a todos los niveles. A nivel laboral tam-

40-45 aixi son.indd 44 11/2/10 12:22:45

AIQS

NEW

S 54

45th

at’s

the

way

the

y ar

e A

sí s

on a

ixí s

ón

bién supone un nuevo reto. En mi caso tuve mucha suerte porque, después de dos meses en Milán, que dediqué a co-nocer un poco la ciudad e ins-talarme, encontré trabajo en un centro de investigación, el IFOM-IEO campus. Esto me ha dado la oportunidad de traba-jar y colaborar con gente muy válida, en un instituto de am-biente internacional que dis-pone de muchos recursos. Eso

sí, en investigación y desarro-llo, por desgracia, se continúa siendo precario…

¿puede Contarnos alguna anéCdota derivada de su situaCión de “extranjero” en el país en el que vive?Pocas semanas después de haber llegado, me enteré de que la mujer de un colega de trabajo era española. Ella me

habló de un grupo de espa-ñolas que se reunía una vez al mes. Fui a uno de los en-cuentros en Navidad. Éramos alrededor de 40 mujeres es-pañolas… ¡un jaleo conside-rable! Después, con un grupo más reducido, he continuado viéndome y nos intercambia-mos información de interés a todos los niveles. Tengo que decir que fue de gran ayuda al principio.

dos meses después de lleGAr A

milán, AnA encontró trABAjo

en el ifom-ieo, un instituto

con AmBiente internAcionAl

donde hA tenido lA

oportunidAd de colABorAr

con Gente muy válidA

40-45 aixi son.indd 45 11/2/10 12:22:53

“Los alumnos, aun dominando las nuevas tecnologías, continúan necesitando ser asesorados”Marisa alcalde ha pasado buena parte de su trayectoria profesional en el iQs rodeada de los libros de la biblioteca, un espacio en el Que ha vivido Muchas experiencias divertidas Que ha Querido coMpartir con nosotros.

AIQS

NEW

S 54

46pe

opl

e fr

oM

iQs

gen

te iq

s g

ent

iQs

Marisa alcalde, bibliotecaria del iQs

LLevas más de cuatro décadas en eL IQs. ¿cómo se InIcIa La hIstorIa?Entré a trabajar en la secreta-ría, pero más tarde pasé a la biblioteca. Conseguí el em-pleo porque había estudiado en el Sagrado Corazón y me apunté a la bolsa de trabajo

46-49 gente.indd 46 10/2/10 10:33:00

“Los alumnos, aun dominando las nuevas tecnologías, continúan necesitando ser asesorados”

AIQS

NEW

S 54

47pe

opl

e fr

oM

iQs

gen

te iq

s g

ent

iQs

porque quería cambiar de em-presa. Como vivía en Sarrià, me interesó mucho.

entraste a trabajar muy joven. expLícanos aLguna cosa de aQueLLa prImera época.Un día llegué al IQS con mi Seiscientos. Paré el coche para aparcar y, de repente, noté que se movía. Eran unos alumnos que lo habían levan-tado conmigo dentro y ya me ves a mi gritándoles que me bajaran. Ellos se reían y, cuan-do dejaron el coche de nuevo en el suelo me dijeron: “Ma-

risa, ahora sí lo tienes bien aparcado” y desaparecieron. [Riendo].

de Las sItuacIones vIvIdas dentro de La bIbLIoteca, ¿cuáLes recuerdas?Una vez dejé encerrado a un alumno. Cuando me marché no lo vi y, cuan-do él se dio cuenta, llamó a centralita para explicar lo que le había pasado. El se-ñor Manolo, que atendía la centralita por las tardes, no había manera que enten-diera qué ocurría a pesar de que el alumno se lo explicó

más de una vez. Sólo le res-pondía: “Marisa se acaba de marchar ahora y la biblio-teca no se abrirá hasta ma-ñana a las nueve”. Al final, llamaron al padre Queralt y abrieron al alumno.

seguro Que esta no ha sIdo La únIca experIencIa vIvIda con Los aLumnos…Otra de las anécdotas diver-tidas que me han pasado fue una vez que un alumno me avisó de que había un señor roncando en el piso de arri-ba. Era una persona que venía cada día y decidí no desper-

46-49 gente.indd 47 10/2/10 10:33:01

AIQS

NEW

S 54

48pe

opl

e fr

oM

iQs

gen

te iq

s g

ent

iQs

tarlo. Al cabo de una hora y media, bajó las escaleras y se despidió como cada día. ¡Qué siesta se pegó!

más aLLá de tu ámbIto de trabajo, ¿recuerdas aLguna anécdota?Muchas veces me acuerdo de Regueiro, el camarero del an-tiguo bar, que era mucho más pequeño que el actual.

Cada día íbamos y le pregun-tábamos: “¿Las pastas son de hoy?”. Y le decíamos lue-go que ya lo comprobaríamos nosotros mismos y las tocá-bamos todas. La verdad, no sé cómo nos aguantaba.

habLando de Los compañeros, supongo Que a Lo Largo de estos años habéIs vIvIdo muchas cosas juntos…

Una vida entre amigosnacida en Deza (soria) hace 61 años, Marisa Alcalde llegó a Barcelona de niña. Reconoce que una de sus principales aficiones son sus amigos y que disfruta reuniéndolos. “siempre les digo que no pueden poner ninguna excusa para no venir, ya que en los entierros la gente siempre encuentra un momento para asistir a ellos”, explica. también afirma que “las mejores compañeras de viaje son las amigas” y no esconde su pasión por el punto de cruz: “He hecho cuadros para todos mis sobrinos”, comenta orgullosa.Ahora que ya tiene la jubilación parcial afirma que “solamente se aburre el que es aburrido”, y su mayor ilusión es, después de hacer las cosas de la casa, arre-glarse, ir a comprar y tomar el café tranquilamente mientras lee el periódico.

“Antes los alumnos tenían una comunicación más fluida con nosotros”

¡Y tanto! Cuando bajaba a hacer fotocopias al alma-cén lo hacía con un carrito lleno de revistas encuader-nadas muy pesadas. Me ha-bía costado mucho que me lo compraran y, mientras me estaban haciendo las fotoco-pias, me giré y vi que no es-taba. Me puse muy nerviosa y sólo pensaba en cómo iba a explicar su desaparición.

De repente, mis compañeros empezaron a cantar: “¿Dón-de estará mi carro? ¿Dónde estará mi carro?”. En reali-dad me lo habían escondido ellos. Pasé un mal rato…

¿cómo ha cambIado tu reLacIón con Los aLumnos a Lo Largo de estos años?Pienso que antes los alumnos tenían una comunicación más fluida con nosotros, mientras

que ahora son más autosufi-cientes. Quizás era por la edad, pero antes también me invita-ban a salir y me trataban de tú. La primera vez que me llama-ron señora me di cuenta de que me había hecho mayor.

y con Los Que ya se han Ido, ¿has coIncIdIdo aLguna vez?Una vez estábamos en Panti-cosa y mi marido y se fijó que un chico de la mesa de al lado me miraba mucho. Era un an-tiguo alumno y, al levantar-nos, se acercó llamándome por mi nombre, se acordaba de mí. Me hizo mucha ilusión.

¿Qué es Lo Que más vaLoras de tu trabajo como bIbLIotecarIa?Me gusta mucho la relación con los alumnos, pero siem-pre que se estén quietecitos y se comporten [ríe]. Con el paso de los años la paciencia se me ha ido acabando, pero reconozco que siempre cuan-do llegaba el verano y veía las mesas vacías los echaba en falta.

y tambIén han cambIado Las tecnoLogías Que utILIzáIs…Yo soy de la generación del lápiz y la goma, pero ahora todo ha cambiado y desde el momento en que me pusieron un ordena-dor tenía claro que debía apren-der a utilizarlo. Los alumnos, aun dominando las nuevas tec-nologías continúan necesitando ser asesorados. Pienso que hay que avanzar.

46-49 gente.indd 48 10/2/10 10:33:09

AIQS

NEW

S 54

49ai

Qs l

eisu

re O

ciO

Aiqs

oci

aiQ

sSopar dels 25 anys d’entrada a l’IQS de la promoció 1989l’any 1984 vaM entrar per priMer cop a l’iQs (alguns el 1983). sí, ja són 25 els anys Que han passat des d’aQuella priMera entrada a través d’un caMí ple d’arbres i aMb una riera inclosa per on avui dia passa la via augusta. just per coMMeMorar aQuests 25 anys vaM decidir Muntar, aMb l’ajuda de l’iQs i de l’aiQs, una trobada en el Mateix institut.

La trobada va ser tot un èxit. Vam rebre els companys de la promoció a la Sala Blava, da-vant de direcció, i després de no haver-ne vist alguns du-rant bastant de temps, la frase que més es va repetir va ser la de “doncs jo et trobo igual...”.

Com veieu, sembla que el pas per l’IQS va deixar bones ma-neres i bons valors en molts de nosaltres.La trobada semblava que co-mençaria tard ja que (com sempre...) alguns companys van decidir de quedar prè-viament a fer unes braves al Tomàs, ves per on! Però final-ment l’agenda va poder seguir l’horari previst. Després dels tí-pics problemes informàtics, es va projectar un seguit de foto-grafies de la carrera recopilades durant un parell de mesos (ep, ja eren en color!) i, seguida-ment, es va projectar el vídeo

(passat a DVD per gentilesa de la germana de la Gemma) de l’obra de teatre de Sant Albert de l’any 1986 organitzada pel nostre curs. Va ser tot un èxit, i vam riure tot el que vam poder i encara més veient uns gags als laboratoris que s’havien

gravat per al mateix esdeveni-ment. També cal dir que el pro-pietari del vídeo (no direm qui) va dir que només el guardava per poder mostrar a l’acadèmia sueca qui era realment en Pep, en cas que li donessin algun dia el premi Nobel.A continuació, i després d’una sessió de fotos a la mateixa sala (vegeu la foto adjunta), ens vam dividir en dos grups per poder fer un tour per les instal·lacions de l’IQS. Volem agrair tant al Dr. Lluís Come-llas com a la Cristina Ribas (de la nostra promoció) que es fes-sin càrrec d’aquesta passeja-

da. Vam visitar la biblioteca, l’edifici nou de biotecnologia, els pisos superiors nous, les no-ves aules, els nous laboratoris, i, evidentment, vam rememo-rar aquells anys fantàstics pas-sats al Químic. Això sí, ja no hi havia les antigues balances, sinó material completament nou i actualitzat que ens va provocar enveja sana.Un cop reagrupats de nou, vam anar al bar de l’IQS (avui dia cap similitud amb el del Pepe i els seus coixins i la taula de ping-pong) i ens vam dispo-sar a fer un sopar memorable amenitzat amb les diferents ba-talletes que s’hi van explicar.Bé, esperem que aquesta troba-da no serà la darrera abans de la que organitzarà d’aquí a cinc anys l’AIQS, on ens oferirà la insígnia dels 25 anys, i que en podrem organitzar unes quan-tes més. També voldríem agrair a la Lídia i la Montse de l’AIQS, a la Dra. Mercè Manresa i al Lluís del bar tot l’ajut ofert per fer possible aquesta trobada.La comissió organitzadora (Lli-beria, Pinent, Puig, Sola).

La frase que més es va repetir va ser la de “doncs jo et trobo igual...”

46-49 gente.indd 49 10/2/10 10:33:13

El dia dE l’assEmblEa GEnEral dE l’aiQs Es van fallar Els prEmis dEl CErtamEn litErari sant albErt 2009. El Guanyador En la CatEGoria dE rElat Curt va sEr José luis sErrano ruiz, dE la promoCió 1961, amb El rElat la QuímiCa En un puEblo. En la CatEGria dE ContE infantil, El Guanyador va sEr Jordi Caldés Casas, dE la promoCió 1990, amb El títol lEs marmotEs i la pEdra màGiCa. rEproduïm a ContinuaCió Els tExtos prEmiats.

Certamen Literari Sant Albert 2009

de alegría. Llegué a la ciudad y los periódicos hablaban de ta-lidomida y de niños deformes. Era un fármaco (producto/s químico/s) que tomaban las pre-ñadas para evitar mareos y vó-mitos en los primeros meses de embarazo. Fue mi contacto con las aplicaciones y consecuencias

de algo que tenía química.En el bachiller aprendí que con alcohol y esencia de plantas cogi-das en la montaña que me reco-gió al nacer se fabricaba colonia; y la fabriqué. Por entonces ya sa-bía de memoria la tabla periódica de los elementos. Con la talido-mida acababa la carrera en el IQS.Hice ladrillos refractarios con ar-cilla de las riberas del Miño y del Tambre. Utilicé el carburo de si-licio para hacer crisoles donde fundir el oro y la plata. Para los pequeños hice millones de cara-melos con palo, algunos millo-nes de chicles y hasta chocolate con leche suavizado. Toqué el plástico ligado con el cine. Tritu-

Químicamente puro la guerra me recibió a 1.200 metros en plena Sierra Penibética. Crecí junto a mi abuelo en una alma-zara, chorreando aceite recién nacido por mis manos y alimen-tado con pan tostado inundado del líquido amarillento, moles-to, pringoso y pegadizo.Supe que el fruto de olivo, su aceituna madura, molida y pren-sada con la ayuda del agua calien-te, se recogía en unos depósitos. Escuché por primera vez la pala-bra densidad, que hablaba de se-paración. Los turbios (alpechín) eran líquidos sucios, aceitosos con muchos sólidos en mezcla.Cerca de la almazara, la Orujera, me dejó escuchar la primera pa-labra de química pura: sulfuro de carbono. Era la comadrona que ayudaba a sacar del alpechín el poco aceite que en él restaba.Antes de venir la Orujera, el pue-blo tenía una mujer –la Jabone-ra–, que venía a casa, tomaba sosa caústica, la añadía al alpe-chín, cocía la mezcla, la enfriaba y con un alambre sujeto a una madera la cortaba a trozos: era el jabón.Mi madre, que hacía de comer a los cerdos, me enseñó a conocer el chispe (último residuo sóli-do de la Orujera). Añadido a las patatas las aceitaba dando un sabor que al cerdo volvía loco

AIQS

NEW

S 54

50ai

Qs l

Eisu

rE O

ciO

AiQS

oCi

aiQ

s

La química en un puebloré películas para sacar la plata y el acetato de celulosa. Fabriqué concentrados de color para pin-tar piezas de los nuevos automó-viles. Y llené tiendas de vasos, tenedores y platos para picnics.Llegó la colza, ese híbrido de col y nabo, que se llevó las culpas de una contaminación de aceite co-

mestible cuya composición nun-ca se supo. Aviones americanos en vuelo Alemania-Rota, pudie-ron soltar algo en la falla, entre Torrejón y León. Estudié ese sín-drome y me libré por pelos de pagar por haber estudiado de-masiado. Se habló del mal de las Montañas Rocosas, con sínto-mas parecidos, de lechugas y to-mates envenenados y al final la colza desnaturalizada con ani-lina se llevó la culpa. Algún in-vestigador pagó con su vida. El bichito era harto peligroso y mu-chos murieron y otros aún an-dan enfermos: un misterio más de nuestra España.

Para los pequeños hice millones de caramelos con palo, algunos millones de chicles y hasta chocolate con leche suavizado

50-55 prota+oci+petit.indd 50 12/2/10 09:54:29

Ya en Europa integrados, la vida, siempre la vida, la intentan de-tener. Pastillas para el antes y el después y tijeras cortadoras para echar fuera al feto si hubo error.Mi vida ha sido feliz y cuando más he disfrutado ha sido con el algarabío de centenares de ni-ños jubilosos con su palo en la

mano chupando un caramelo.Han pasado 70 años, la química es diferente, la energía atómica es el futuro; bien tratada es la fuen-te de energía que más puede ayu-dar a hacer un mundo más fácil, más justo, más nutrido. Pero no todos los hombres piensan así.Quizás yo mismo o algún nieto

AIQS

NEW

S 54

51ai

Qs l

Eisu

rE O

ciO

AiQS

oCi

aiQ

s

bus, un de cada color. En va inflar un i mentre subjectava el glo-bus amb la mà dreta va aparèixer al bell mig d’un prat. Era de nit i no es veia pràcticament res. Per sort la Jaspa també li feia com-panyia, era estrany però no tenia gens de por.De cop una llum, no gaire lluny, va il·luminar un camí, cada vega-da que s’acostava la Judith la bri-llantor era més i més intensa, era com si s’hagués fet de dia. La Pedra Màgica estava sobre el cau de la Marmota Grisa, feia més de mil anys que no s’il·luminava. Les marmotes petites van sortir totes a jugar cridant: –Mireu, mi-reu la pedra s’ha encès, el conte era veritat. La Marmota Grisa es va alçar: –Carai –va dir– ja és de dia? –i es va fregar els ulls. La seva pedra brillava com deia el dibuix gra-vat a sota. Un parell d’estrangers s’estaven aproximant. Totes les marmotes havien vist alguna ve-gada aquell dibuix, sabien que al-guna cosa molt però que molt

Era divendres per la tarda, la Ju-dith ja havia enllestit els deures, la pluja va aparèixer de sobte. Un tro es va deixar sentir i al tan-car la finestra un ocell amb les ales de mil i un colors va entrar a l’habitació. L’ocell es va situar al costat d’un elefant i una granota de joguina. Sense més es va trans-formar en un ninot. La Judith te-nia set anys, li faltava la dent del davant, els seus ulls eren petits i una mica estirats. Duia dues cue-tes molt divertides que li dona-ven un aire atrevit. De seguida es va adonar que aquell ocell no es-tava allí per casualitat. No va dir res, ni va fer res especial, es va li-mitar a parlar amb ell com amb qualsevol altra joguina.La Judith convivia amb la Jaspa, una gosseta marró amb matisos de pastor belga i collie. La Jaspa també va tenir un pressentiment, va anar corrents a l’habitació de la Judith. Va obrir la porta sen-se fer soroll i va entrar. La Judith va prendre la nova joguina, tenia una petita butxaca amb deu glo-

Les Marmotes i la Pedra Màgicaimportat estava a punt de pas-sar. Totes elles van sortir, i es van quedar paralitzades. Ningú no sabia què fer ni què dir. La Judith va tocar la pedra men-tre la Jaspa olorava les marmotes. La pedra va parlar, una veu forta i clara va proclamar:–Benvinguts al país de les mar-motes.La Judith estava molt tranquil·la, la pedra l’atreia com un imant.–Gràcies –va dir la Judith–, però què fem aquí? –va preguntar amb un somriure ampli. La pedra va contestar:–Jo acumulo els coneixements de milers i milers d’anys i sé que justament avui les aigües del riu, on tota la vida d’aquesta muntanya es nodreix es torna-ran tòxiques. Per aquest motiu et necessitem perquè trobis la causa i el remei.–Jo, jo no en sé res de contami-nació. Si tu ets tan savi, com és que tu no tens la solució? –va dir la Judith una mica més seriosa.–Jo no tinc la sort de tenir cames

pueda seguir contando en la lar-ga distancia otros relatos.La química del pueblo ya no existe, voló como los pájaros.

José luis sErrano ruiz (PrOmOción 1961)

50-55 prota+oci+petit.indd 51 12/2/10 09:54:34

La Judith la va recollir del terra i la va agafar entre els seus braços dolçament. –Marmota Grisa, com que el riu va sempre cap a baix, si es contamina ha de ser al damunt de la capçalera –va dir-li la Judith mentre l’acariciava suaument. La Marmota Grisa, ho va enten-dre ràpidament i va seguir cami-nant. Era estrany, confiava en la Judith i la Jaspa com si les cone-gués tota la vida. Mai havia es-tat entre els braços de cap humà, ni mai havia tingut aquella sen-sació de protecció, tot i que sem-pre li havien dit que mai s’acostés als humans.La Judith tenia raó. Una dèbil columna de fum es podia veure més enllà del roure mil·lenari. La Marmota Grisa es va espan-tar, la Judith va seguir sense pen-sar-s’ho. –Oh! és un helicòpter –va dir cridant. Tots van començar a córrer, però la Jaspa era la més ràpida i es va adonar que hi havia 4 bidons es-clafats entre una xarxa malme-sa que emanaven una substància de color groga que feia una for-ta olor desagradable i, per on pas-sava, l’herba desapareixia.La Jaspa es va parar i els altres darrere ella. El rastre d’aquella substància anava cap al naixe-ment del riu. La Judith i els seus amics van rodejar l’helicòpter pel darrere per evitar respirar aquell tòxic. Es va adonar que els dos tripulants estaven fe-rits sense coneixement. La Mar-mota Grisa va mirar la Judith i l’anell es va il·luminar. Per sort les marmotes més fortes els van seguir a distància. La Judith els va demanar que fessin un forat tan gran com poguessin. La Jas-pa va començar amb totes les seves forces a excavar. La Judith va insistir en què una vegada fet el forat el trepitgessin molt fort perquè quedes compactat. El lí-quid va quedar retingut en el sot i va quedar a uns metres del naixement del riu.La Judith va trobar la ràdio. Sem-blava que encara funcionava i va comunicar-se amb els equips d’emergències. Va informar so-bre la situació de l’helicòpter, va dir-los que els dos tripulants es-taven inconscients i que tot i que els dipòsits de combusti-ble no s’havien trencat la cà-

i braços com tu, és per això que la Marmota Grisa et donarà un pre-sent per ajudar-te.La Marmota Grisa va baixar al seu cau, va agafar un petit paquet i li va donar a la Judith, que el va obrir amb molta cura. Tothom es-tava expectant, la Marmota Grisa havia guardat aquella capsa des que el seu pare li va confiar, i així durant mil anys. La Jaspa el va olorar movent la cua. Dins la cap-sa hi havia un anell, era metàl·lic, amb un gravat molt antic. La Pe-dra es va encendre encara més i més, va il·luminar tota la vall i les

muntanyes com ho faria el sol. Aquest anell només el pot portar una persona de bon cor.–Ja te’l pots posar –va dir la Pedra. La Judith va encaixar l’anell en el seu dit anular i va notar un petit corrent elèctric pel seu cos.La Pedra va seguir parlant:–L’anell es una prolongació de la teva ment i t’ajudarà a aconseguir el que desitges. –Però com? –va dir la Judith. –Tu soleta ho descobriràs –va in-sistir la Pedra. Les marmotes seguien immòbils. La Judith va començar a cami-nar muntanya amunt, les mar-motes li van obrir un passadís al seu davant, la Jaspa i la Marmota Grisa la seguien. Les altres mar-motes van seguir-los una esto-na fins que la Marmota Grisa es va girar. El que més li sorprenia a la Judith és que podia comuni-car-se amb les marmotes des que tenia l’anell posat. La Marmo-ta Grisa era molt agradable i li va preguntar per què anava mun-tanya amunt.

AIQS

NEW

S 54

52ai

Qs l

Eisu

rE O

ciO

AiQS

oCi

aiQ

s

Totes les marmotes havien vist alguna vegada aquell dibuix, sabien que alguna

cosa molt però que molt importat estava a punt de passar

rrega de l’helicòpter s’havia abocat i que havia pogut conte-nir la contaminació amb l’ajut d’uns amics. La ràdio funciona-va com els walkie-talkie de jogui-na que tenia a casa. Els equips d’emergència feia hores que bus-caven l’helicòpter i aquella notí-cia va ser com un miracle.L’expedició va tornar al punt de la Pedra Màgica, que seguia il·luminada. Les marmotes van rebre la Judith i la Jaspa amb tots els honors, els xiulets i les tomba-relles eren constants. A la fi li van dedicar un ball de comiat, agraï-des per la seva ajuda. La Pedra els va dedicar una cançó. Era increï-ble, també cantava. La Judith va inflar el globus màgic i va tornar a aparèixer al seu dormitori. La brillantor de la Pedra es va esmor-teir i les marmotes van retornar al seu cau. Els seus pares la van avisar per anar a sopar, mentre ella esta-va guardant l’anell amb els altres de joguina. La Judith tenia molta gana, la seva mare es va sorpren-dre i de cop va deixar de menjar, va apujar el volum de la televi-sió en el moment que es veia l’helicòpter accidentat. El cap de bombers va agrair que una nena de set anys els va avisar i que un dels pilots va arribar a veure-la amb un gos i moltes marmo-tes però no podia estar-ne segur. El pilot accidentat va dir unes pa-raules:–No sé qui ets, va dir amb els ulls plorosos, però sens dubte que sense la teva ajuda i els teus amics ara no seríem aquí i el bosc ja no seria bosc.La Judith es va girar i li va pi-car l’ullet a la Jaspa, mentre els seus pares comentaven què feia una nena tan petita de nit a aquelles hores al mig de la muntanya. La Judith va riure, i va seguir menjant com si res hagués passat, durant els pos-tres va agafar el millor os del rebost i l’hi va donar a la Jas-pa, que molt contenta se’l va menjar bordant tres vegades tot seguit. A la Judith no li ca-lia l’anell per saber que li esta-va donant les gràcies.

Jordi Caldés Casas (PrOmOció 1990)

50-55 prota+oci+petit.indd 52 12/2/10 09:54:40

50-55 prota+oci+petit.indd 53 12/2/10 09:54:42

“Fa gairebé 36 anys que vaig néixer a Tortosa. Estic casat i tinc una nena de 5 anys, un nen de 2 anys i, si Déu vol, tindré el tercer fill ben aviat.El darrer any l’he passat treballant i estudiant. Treballant al Grup Ferrer, al departament de Project Management del Centre d’R+D, depar-tament encarregat de liderar els projectes i a la vegada aplicar una visió estratègica de Business Development d’R+D. I també estudiant un MBA que ja he finalitzat.Des del mes de novembre de 2009 em dedico al Business Development de les empreses spin-off de nova creació al Parc Científic de Barcelo-na, treballant a la Fundació Bosch i Gimpera. Treballem temes com el licensing-in/out, la via-bilitat econòmica de noves iniciatives, prepa-ració de business plans, etc. Dotem les empreses de recursos humans i financers, i les ubiquem a la bioincubadora d’empreses PCB-Santander, un espai del Parc Científic de Barcelona dedicat a les noves spin-off.Des de la Fundació Bosch i Gimpera, a més de la creació d’empreses, també es treballen aspec-tes com la valorització de projectes i la transfe-rència de tecnologia i coneixement”.

“Soy ingeniero químico del IQS, de la promoción de 1999. Después de 8 años trabajando en Grup Lasem, llegando a ser director técnico de la división alimenta-ria, decidí hacer un cambio profesional y me incorporé a la empresa Graphic Pac-kaging Intl, en calidad de Tech nical Ma-nager EMEA de la división de packaging activo para microondas. Dentro de mi pa-sión por la industria alimentaria, espe-ro que me pueda ofrecer una visión más amplia del mundo alimentario, así como unos mayores conocimientos, esta vez des del punto de vista del packaging.Pienso que puede ser una buena opor-tunidad, motivadora y con una buena trayectoria de futuro, para poder desa-rrollar aplicaciones para este tipo de en-vases no demasiado implantados a nivel europeo. De todas formas, para conti-nuar relacionado con el mundo de los ingredientes y semielaborados, me po-dréis encontrar en la AIQS en los grupos profesionales Alimentario y de Bioquí-mica y Biotecnología”.

Jose

p L

luís

Fal

có

Rog

er V

illa

r

‘El superbarber de Sevilla’Un total de 27 persones –7 associats amb els seus acompanyants– van anar el passat 28 de novembre al Petit Liceu de Cornellà de Llobregat per assistir a la representació d’El superbarber de Sevilla, una divertidís-sima adaptació per a tots els públics de la cèlebre òpera de Rossini.L’argument de l’òpera parteix de l’apassionat amor que sent el ben plan-tat comte d’Almaviva per Rosina, la bella pupil·la que viu tancada sota la vigilàn-cia constant del seu tutor, el vell doctor Bàrtolo, que es vol casar amb la jove per aconseguir la seva rica herència. Amb el seu enginy i astúcia, Fígaro, barber i antic criat d’Almaviva, ajudarà el comte amb la finalitat que els dos amants, per fi, puguin estar junts.

De DretA A eSQuerrA: JOrDi SegurA i fAmíliA; Pere PAlAcín i

fAmíliA; JOAn A. fernánDez i fAmíliA; ADAyA gAllArDO i fAmíliA

sortida al pEtit liCEu orGanitzada pEr l’assoCiaCió

pEo

plE

in t

hE n

Ews

PrO

tAgO

niS

tAS

pro

taGo

nis

tEs

AIQS

NEW

S 53

54ai

Qs l

Eisu

rE O

ciO

AiQS

oCi

aiQ

s

50-55 prota+oci+petit.indd 54 12/2/10 09:54:52

AIQS

NEW

S 54

55Co

llEC

tio

n o

f st

ori

Es P

eQue

ñO

Anec

DOtA

riO

pEt

it a

nEC

dota

ri

A començaments dels anys 50 el P. Salvador Gil va cre-ar a l’IQS un laboratori d’anà-lisis de mostres industrials al front del qual hi havia el nos-tre enginyer, el Sr. Ferran Picó; entre molts d’altres, feien anà-lisis del poder calorífic de dife-rents carbons, anàlisis d’aigües, caracterització d’acers i fins i tot anàlisis d’arenes auríferes.

Tots els informes els signava el P. Gil. La realització d’aques-tes anàlisis fou la primera lla-vor del departament de Serveis Tècnics, creat 10 anys més tard pels PP. Ferrer Pi i Montagut.També en temps del P. Gil l’IQS va servir de senzilla planta pi-lot per assajar les condicions òptimes de cara a muntar una indústria; aquí el Srs. Ribosa i Díaz van optimitzar les condi-cions d’obtenció del furfural i el Dr. Ribosa va posar a punt la sulfonació d’olis industrials de cara a la indústria de detergents i tensioactius.Em comentava el bon amic Picó que, a causa d’un accident que

Fabricació a gran escala de tetraclorur de silici

va patir una multinacional ale-manya en una planta totalment automatitzada dedicada a la fa-bricació de tetraclorur de silici (intermedi per arribar al silicat d’etil, producte important per a la indústria tèxtil), l’esmentada companyia va recórrer a l’IQS perquè s’havia assabentat que també aquí es fabricava aquell producte. La planta de l’IQS

era un petit pati on amb mèto-des totalment artesanals s’ana-ven produint petites quantitats d’aquell producte. El bo del cas és que des de la central alema-nya els van encarregar mil to-nes del producte. Aquí amb penes i treballs els en van ser-vir cinc cents quilos. Deixant de banda l’anècdota, aquest fet de-mostra que en uns anys de fort aïllament del nostre país l’IQS era capaç de servir productes a l’estranger.

lluís viCtori, sJ

En uns anys de fort aïllament del nostre país l’IQS era capaç de servir productes a l’estranger

50-55 prota+oci+petit.indd 55 12/2/10 09:55:00

56 contra.indd 56 12/2/10 09:55:33