PUBLICACIÓ PERIÒDICA DE L’AIQS

ELS DEGANS D’IQS SCHOOL OF MANAGEMENT I D’IQS SCHOOL OF ENGINEERING ANALITZEN EL PRESENT I FUTUR DE LA INSTITUCIÓ

DR. PERE RIBOSA, IMPULSOR D’IQS MODERN

NÚ

M. 7

6Ab

ril 2

017

6

3

8

38

6

8

26

38

28

//SUMARI

FLAIXOS

Firma de l’acord amb el Col·legi d’Economistes de CatalunyaVisita al Gran Teatre del Liceu

EDITORIAL

Editorial

A FONS

Raül Ondoño, guanyador del Premi Pare Salvador Gil de QuímicaJahaira Vázquez i Cristina Aldomà, guanyadores del Premi Pare

Salvador Gil de ManagementSergi Pascual, guanyador del Premi Pare Salvador Gil de

BioenginyeriaJosep Rull, guanyador del Premi Pare Salvador Gil d’Enginyeria

Entrevista al Dr. Jordi Teixidó, degà d’IQS School of EngineeringEntrevista al Dr. Carlos Moslares, degà d’IQS School of

ManagementEntrevista a Ruth Canicio, cofundadora d’Hydrokemós

AIXÍ SÓN

L’associat a l’exterior: Elena San Juan

36

28

FORMACIÓ AIQS

#Millennials by Manal Zahraad

OPINIÓ PERSONAL

Repassem la figura del Dr. Pere Ribosa amb el seu alumne més especial

Escrit de Jaime Figueras, de la promoció 1956Parlem amb la Dra. Rosa Nomen del Congrés Mundial

d’Enginyeria Química

JUNTA DIRECTIVA DE L’AIQS President: Albert Puyuelo i Gómez

Vicepresident: Josep Beumala i Griñó

Secretària: Laia Ros i Blanco

Vicesecretari: Ricard Aguirre i Alpuente

Tresorer: Carles Roquet i Vergara

Sotstresorer: Pedro Farrés i Ribé

Vocals: Eduard Diviu i Terrades, Joan Grimalt i Obrador, Anna Mas i Vinyals, Rosa Nomen i Ribé, Vicenç Pedret i Clemente, Dúnia Rose-lló i Sainz i Patrick Tresserras i Saurí.

Edita: Comunikat BCN (Marta Olivé, Anna

Cabanillas)

AIQSVia Augusta, 380, 08017 BarcelonaTel.: 93 267 20 12 - 93 267 20 00Tel. i fax directe: 93 280 42 76www.aiqs.eu - aiqs@aiqs.esConsell de redacció: Josep Beumala,Lidia Sirera PérezTiratge: 2.250 exemplars

Dipòsit legal: B-37419-97

AIQS ES MIEMBRO DE LA FEDERACIÓN ESPA-ÑOLA DE INGENIEROS QUÍMICOS AIQS ES MIEMBRO DE LA EUROPEAN FEDE-RATION OF CHEMICAL ENGINEERING DESDE 1974

AIQS News no comparteix necessàriament les opinions expressades pels seus col·la-boradors. AIQS News no comparte necesariamente las opiniones expresadas por sus colaboradores. DANOS TU OPINIÓN SOBRE AIQS NEWS Queremos saber qué opinas de la revista de la AIQS. ¿Te resultan interesantes los con-tenidos? ¿Te gusta el diseño? ¿Cambiarías algo? ¡ Es tu oportunidad! Haznos llegar tu opinión a lidia.sirera@aiqs.es. Nos ayudará a mejorar tu revista. A partir del 20 d’abril, podreu consultar a la nostra web la versió íntegra de l’AIQS News en els idiomes català i castellà. A partir del 20 de abril, podréis consultar en nuestra web la versión íntegra de la AIQS News en los idiomas catalán y castellano.

AIQ

S N

EWS

NÚ

M. 7

6

Abri

l 201

7

Albert Puyuelo i GómezPRESIDENT

Comencem aquest nou exemplar de la revista AIQS News recordant la figura del Dr. Pere Ribosa, l’impulsor, juntament amb el pare Gil, d’IQS modern i tecnològic que coneixem avui. I ho fem amb un dels alumnes més especials de la seva vida —tot i que no acadèmica—, el seu fill Pere Ribosa, que també va passar per les aules d’IQS per estudiar Enginyeria Química i que ens n’explica, en una càlida entrevista, les diferents facetes com a professor, pare i amic.

I precisament per conèixer el present i el futur d’IQS, el Dr. Jordi Teixidó, degà d’IQS School of Engineering, i el Dr. Carlos Moslares, degà d’IQS School of Management, repassen quins són els reptes que s’han marcat per al futur. Sens dubte, promoure la transferència tecnològica i l’esperit emprenedor és un repte compartit per totes dues escoles; una missió que també comparteix IQS Tech Factory,

que acull empreses i start-ups de base tecnològica.

És el cas d’Hydrokemós, spin off de l’empresa Dr. Canicio, especialitzada en el desenvolupament d’una solució electroquímica per eliminar els nitrats de l’aigua, que ha rebut una subvenció de la Unió Europea d’1,3 milions d’euros. Us ho expliquem amb la seva cofundadora, Ruth Canicio.

També tindrem l’oportunitat de repassar l’experiència professional a Irlanda d’una de les nostres associades, de conèixer les últimes activitats organitzades pels associats de l’AIQS i, fins i tot, d’aprendre sobre els millennials. Tot això sense oblidar el 10è Congrés Mundial d’Enginyeria Química, que se celebrarà el mes d’octubre a Barcelona i del qual us revelem noves dades.

Feliç lectura!

EDIT

OR

IAL

4 AIQSNews76

Relació d’empreses amb les quals l’AIQS té en vigor un acord de col·laboracióAssessoria i Consultoria:

NOTA: Per beneficiar-se d’aquests serveis és imprescindible presentar el carnet d’associat de l’AIQS. Trobareu informació més detallada del servei i els descomptes a: www.aiqs.eu

AGORA, serveis de consultoria jurídic

Des de l’AIQS us facilitarem els contactes dels advocats d’Agora, que podran resoldre les vostres consultes jurídiques.Primera consulta gratuïta.

News publicat 71

Derby Hotels Collection

10% de desecompte sobre la millor tarifa disponible i 10% en restaurant en els seus hotels de Barcelona, Madrid i Londres. Reserves: reservas.derbyhotels.com/usuarios/login.php.

News publicat 52

Prestigi Hoteles

10% de descompte en els hotels Prestigi Andorra. Tel.: (00) 376 873 600 booking1@prestigi.ad www.prestigihotels.com

News publicat 50

GHT Hoteles

Prèvia acreditació, els Associats gaudiran d’un descompte del 10% (segons tarifa vigent) en el cost de l’allotjament i el tipus de pensió que escullin. Més informació: www.ghthotels.cat

News publicat 50

Hoteles Silken

10% de descompte sobre la millor tarifa disponible (best available rate – BAR) a la venta el dia de interés. Reserves: 902 36 36 00 booking@hoteles-silken.com www.hoteles-silken.com

News publicat 50

Oradesa, serveis de consultoria jurídica

Des de l’AIQS us facilitarem els contactes dels advocats d’Oradesa, que podran resoldre les vostres consultes jurídiques. Primera consulta gratuïta.

News publicat 59

Catalonia Hotels & Resorts

Ofereix 10% descompte a tots els associats AIQS. http://www.aiqs.es/aiqspublic/offer_view/75

News publicado 70

SERVEI D’ORIENTACIO PROFESSIONAL AIQS

Us recordem que l’AIQS ha posat en marxa un nou servei que millora les prestacions de la nostra Borsa de Treball, multiplicant pràcticament per 3 l’èxit de contractacions dels nostres Associats a les demandes que rep l’AIQS. Si busques feina, si vols canviar o saber com està el mercat laboral en el teu sector, posa’t en contacte amb l’AIQS per concertar una entrevista: aiqs@aiqs.es

News publicado 70

Hotels:Oci i Esports:

ANYTIME FITNESS

Anytime Fitness Sarrià i Anytime Fitness Galvany ofereixen a tots els associats AIQS condicions especials. Més informació: http://www.aiqs.eu/aiqspublic/offer_view/77

News publicat 73

Centre Termolúdic Caldea i el Centre Wellness INÚU

Ofereix el 12% dte. sobre tots els serveis realitzats i adquirits a les seves recepcions (excepte restauració i botigues), als associats de l’AIQS. Oferta valida per associat més acompanyants (max. 4 pers.).

News publicat 71

Centres DIR

Els centres DIR ens ofereixen un 10% de descompte a la quota.

News publicat 48

Club Esportiu Laietà

Ofereix als associats AIQS diferents ofertes a les seves instal·lacions. Més informació: http://www.aiqs.es/upl/servicios/Ofertes%20per%20AIQS-2015.pdf

News publicat 71

Fundació Claror

50% de descompte en la matrícula i 10% descompte en la quota total. Programa activa’t i consulta de salut gratuïts a tots el seus centres: Claror Sardenya, Claror Cartagena, Claror Marítim, *CEM Can Caralleu i L’Esportiu de Llinars. *CEM Can Caralleu un 20% dte. en la quota total. Més informació: http://www.aiqs.es/catala/ficha2.asp?ori=ofe&id=19

News publicat 50

Freel Bicicletes Elèctriques

5% de descompte en la compra de las seves bicicletes elèctriques, i gestió de la subvenció d’AMT (Àrea Metropolitana del transport). Més informació: http://www.aiqs.eu/aiqspublic/offer_view/76

News publicat 73

5 AIQSNews76

FlaixosFlashes

News in Brief

Farmàcia Costa Codina

10% de descompte en productes Parafarmàcia 50% de descompte en la primera consulta dietètica....etc Més informació: http://www.aiqs.es/catala/ficha2.asp?ori=ofe&id=71”.

News publicat 72

Pont Reyes Informàtica, S.L

Ofereix a els associats AIQS el 3% de descompte en diversos productes Hewlett Packard, així mateix, diferents ofertes en consumibles. Més informació: www.aiqs.es.

News publicat 70

RACC

Ofereix beneficis especials a tots els associats AIQS. http://www.aiqs.es/aiqspublic/offer_view/95

News publicat 75

Pinchazos 24 h

Ofereix descomptes a tots els associats AIQS. www.pinchazosyneumaticos24h.com info@pinchazosyneumaticos24h.com

News publicat 48

Vanguard Rent a Car

Descomptes en el lloguer de vehicles. Motos: 25% sobre tarifa general. Turismes: 25% sobre tarifa general. Minibús i vehicles industrials: 25% sobre tarifa general. www.vanguardrent.com

News publicat 50

Naturlandia

15% de descompte oferta valida per associat més 4 acompanyants, en tot el que ofereix Naturlandia, els 365 dies l’any. Reserves: reserves@naturlandia.ad www.naturlandia.ad

News publicat 60

Viajes Ecuador

5% de descompte i excel·lents avantatges en paquets vacacionals exceptuant promocions especials. Oficina responsable: VIAJES ECUADOR - Sra. Gloria Martínez - 933.181.416 aiqs@viajesecuador.net.

News publicat 64

La Vanguardia

Per ser de l‘AIQS, gaudeix de 4 MESOS gratis de subscripció digital i de tots els avantatges del Club Vanguardia. https://club.lavanguardia.com/ca

News publicat 76

Letamendi, S.L.

Ofereix bonificacions especials a tots els associats AIQS. http://www.aiqs.es/aiqspublic/offer_view/94

News publicat 75

Asedesa

Corredoria d’assegurances Tel.: 93 201 05 21 Realització de tot tipus d‘assegurances amb tracte preferent.

News publicat 48

Serveis Varis:

Idiomes:

Cultura:

Gran Teatre Liceu

Els associats de l’AIQS gaudiran del 5% de descompte, per les funcions de la temporada 2016/17. Compra de localitats registrant-te directament a la web del LICEU, mitjançant codi promocional que et facilitarem a l’AIQS, limitat a dues localitats per associat i funció. *No és acumulable amb cap altre promoció o descompte *S’exclou de la promoció les funcions del Petit Liceu i el concert de la Diana Damrau www.liceubarcelona.cat

News publicat 74

CIC

Aprendre idiomes té un 10% de descompte per a tots els membres de l’AIQS a la Secretaria d’Idiomes de la Institució Cultural del CIC. Més informació: Tel.: 932 001 133; www.iccic.edu

News publicat 60

New Executive Language Centre

Servei de col.laboració entre NELC, New Executive Language Centre i l’AIQS. 10% descompte, pels Associats de l’AIQS. Més informació: www.aiqs.es

News publicat 70

Llibreria Hispano Americana

5% de descompte en llibres. Més informació: Tel.: 93 317 53 37 www.llibreriaha.com

News publicat 54

6 AIQSNews76

El degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, el Sr. Joan B. Casas, i el president de l’AIQS, el Sr. Albert Puyuelo Gómez, firmen l’acord de col·laboració

Visita guiada al Liceu i Òpera Samfaina

El diumenge 15 de gener de 2017 uns quants associats i acompanyants ens vàrem reunir a un quart de deu del matí a la porta del Teatre Liceu de Barcelona per fer una visita guiada al seu interior. També vam visitar l’Òpera Samfaina, un local espectacular inaugurat recentment que es troba al mateix edifici. El dia era ventós i fred, però l’experiència viscuda ens va fer sentir un gran caliu.

Anar al Liceu sempre és atractiu, però endinsar-te entre els bastidors per veure de ben a prop el que es cou darrere el teló i presenciar tot el que no veiem quan assistim a una funció, dota la visita d’un encant molt especial.

Com que el grup era nombrós, abans de començar ens vàrem dividir en dos grups, cadascun format per uns 20 membres i el guia. El guia del meu grup era un home jubilat, amant del Liceu, que, de manera voluntària i entusiasta, realitzava aquestes visites guiades cada diumenge. El primer que ens va dir, amb molt d’èmfasi, és que ningú es perdés, ja que l’interior del Liceu és un veritable laberint. I era ben cert. Vàrem pujar i baixar escales i pisos, obrir i tancar portes, entrar i sortir d’estances, etc. Realment tenia raó: un veritable laberint. A cada pas

L’AIQS signa un conveni amb el Col·legi d’Economistes de Catalunya

El 8 de febrer passat l’AIQS va signar un conveni amb el Col·legi d’Economistes de Catalunya per establir un marc global de col·laboració gràcies al qual els membres de l’associació poden gaudir dels serveis que ofereix el col·legi i també poden accedir a condicions especials de col·legiació, entre altres acords.

El Col·legi d’Economistes de Catalunya és una corporació de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat per al compliment dels seus objectius, que es regeix pel Reglament orgànic transitori i per la Llei de col·legis professionals aprovada pel Parlament de Catalunya. Actualment té més de 8.000 col·legiats dedicats professionalment a les diferents vessants de l’economia i l’empresa, i es considera una institució que, mitjançant l’organització d’activitats i serveis molt diversos, es configura com un centre de formació i reciclatge dels professionals i com un fòrum d’opinió obert a la societat en general.

El conveni el va signar el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, el Sr. Joan B. Casas, i el president de l’AIQS, el Sr. Albert Puyuelo Gómez. A l’acte també va assistir el vocal de l’associació, el Sr. Patrick Tresserras.

7 AIQSNews76

FlaixosFlashes

News in Brief

Associats assistents acompanyats amb els seus familiars.

canviàvem de nivell, podíem estar per sobre o per sota del nivell de carrer; a un costat o a un altre de l’edifici.

La part de darrere de l’escenari és un espai majestuós, amb llums indirectes perquè no es reflecteixin a l’escena. També hi ha uns ascensors pels quals pugen i baixen els artistes. Vàrem anar visitant diferents estances. Cada una d’elles estava tancada amb clau. La de les perruques era especialment interessant. Ens van explicar com es confeccionen, com han de trobar els cabells adequats per a cada personatge i que la majoria de les vegades s’han d’importar. Les perruques no es reutilitzen. Molt curiós. Però sobretot va resultar molt interessant la sala del vestuari, on vàrem trobar dues persones que en aquell moment ultimaven els detalls dels vestits de l’òpera en curs, Werther. Molt amablement un d’ells ens va explicar que cada vestit té un dossier, que ens va mostrar, on en consten tots els detalls: tipus de teixit, color, lloc d’origen del material, etc., acompanyat per les fotografies de com ha de ser finalment el resultat segons el dissenyador.

L’últim que vàrem visitar va ser la platea, des d’on vàrem poder admirar tot el teatre. Sorprenentment es va alçar el teló i vàrem poder veure des del davant el decorat de l’òpera en curs. Vam agrair aquest detall, perquè, segons ens va explicar el guia, això no sempre es fa en tots els recorreguts.

Un cop finalitzada la visita al teatre, ens vàrem dirigir a l’entrada de l’Òpera Samfaina, situada una mica més avall de l’entrada principal del Liceu. Desprès d’esperar uns minuts ens van obrir les portes i vàrem entrar a la Vermuteria, un espai amb una decoració molt especial que dona pas a un seguit de diorames imaginaris sobre el desenvolupament de la cuina catalana. A l’Òpera Samfaina s’hi pot anar a menjar tapes i especialitats a les taules circulars de l’espai Diva o a l’espai del Mercat, o bé fer una degustació barrejant art i gastronomia a la sala rodona Odissea. En el nostre cas, desprès de totes les explicacions vàrem fer una degustació a les taules circulars acompanyada d’un bon vinet. Per qui no hi hagi anat, és una experiència molt recomanable. Una vegada més, cal felicitar l’organització per aquesta nova visita.

Jordi SeguraPromoció 1971

8 AIQSNews76

Raül Ondoño va ser el guanyador del Premi Pare Salvador Gil en la categoria de Química pel seu treball de disseny i síntesi de nous sistemes polinitrogenats com a inhibidors potencials de la unió de la proteïna MBNL-1 a les cadenes poli(CUG) característiques de la distròfia miotònica de tipus 1. Parlem de la seva investigació i projectes de futur juntament amb els directors del seu treball, José I. Borrell i Roger Estrada.

“Estic encantat de continuar investigant”

Quin era l’objectiu del treball i en què va consistir?

Raül Ondoño: Vaig centrar el meu treball final de màster a realitzar un estudi primer des d’una vessant computacional i després sintètica, amb l’objectiu d’obtenir nous inhibidors per poder tractar la distròfia miotònica de tipus 1, una malaltia minoritària hereditària amb caràcter autosòmic dominant que presenta el fenomen d’anticipació. Dins del grup de les distròfies musculars, és la malaltia més comuna, amb una prevalença mundial d’1 per cada 8.000. Partíem de la base que no hi havia cap tractament eficaç que pogués revertir-ne els símptomes.

José I. Borrell: Juntament amb la Universitat de València i l’Institut Universitari de Ciència i Tecnologia (IUCT) de Mollet del Vallès vam iniciar aquest projecte gràcies a

l’ajuda rebuda amb motiu de La Marató de TV3 del 2010, dedicada a les malalties minoritàries. Des del principi ens vam ocupar de la part computacional i d’una part sintètica del projecte, i abans de la incorporació d’en Raül vam aconseguir un primer èxit: trobar una molècula ja coneguda que es pogués utilitzar com a tractament pal·liatiu. De fet, s’ha constituït una empresa derivada en la qual participem i que treballa per arribar a comercialitzar aquest producte com a tractament dels pacients amb aquesta malaltia. Precisament, i com a condició per rebre qualsevol ajuda per part de La Marató, haver assolit aquest èxit ens ha permès retornar una part dels diners rebuts.

Roger Estrada: També hem pogut participar en dos projectes més: un que va concedir l’Institut de Salut Carlos III i un altre de la Telemaratón de TVE, en els quals col·laborem

amb la Universitat de València per al disseny molecular i la síntesi química.

Quines van ser les dificultats principals a l’hora de desenvolupar el treball?

R.O.: Com amb gairebé qualsevol treball d’aquest estil, les dificultats són, si no diàries, setmanals. Els problemes principals estaven relacionats sobretot amb l’entorn computacional, perquè hi tenia menys experiència que en la part sintètica. Al final vam poder anar avançant i vam obtenir una selecció de compostos a sintetitzar que era l’objectiu d’aquesta part del treball.

Una vegada presentat el treball final de màster, has continuat amb la mateixa investigació?

R.O.: Sí, he continuat amb la recerca i amb un nou àmbit afegit

RAÜL ONDOÑO, GUANYADOR DEL PREMI PARE SALVADOR GIL DE QUÍMICA

D’esquerra a dreta, el Dr. Roger Estrada, Raül Ondoño i el Dr. José I. Borrell

9 AIQSNews76

A fonsA fondoIn depth

a la investigació, perquè ara estem implantant un test d’activitat biològica in vitro a les instal·lacions d’IQS i amb la col•laboració del Dr. Carlos Semino, del laboratori d’Enginyeria de Teixits. L’objectiu és poder testar els nostres compostos de manera ràpida i obtenir uns resultats pràcticament immediats.

J.I.B.: Aquesta és la tercera pota de qualsevol projecte de desenvolupament d’un nou fàrmac. Fins ara el test es feia a la Universitat de València, però ara ja és el mateix Raül i un altre alumne que fa el treball de màster els qui el posen a punt per poder determinar quines molècules poden tenir activitat biològica. Amb aquesta informació es podrà millorar el disseny i sintetitzar noves molècules perquè finalment es pugui arribar a desenvolupar un fàrmac.

R.E.: El problema és que, com que es tracta d’una malaltia minoritària, es disposa de poca informació, i així és difícil desenvolupar nous fàrmacs.

De cara al futur, t’agradaria dedicar-te a aquest àmbit de la recerca?

R.O.: Estic encantat de poder continuar investigant, si bé en el món actual mai no et pots tancar portes.

R.E.: Realment, en la recerca se li ha de valorar molt la tenacitat i que no hagi perdut la confiança davant les dificultats, perquè gràcies al seu esforç ha aconseguit superar-les sempre.

Una feina que té com a reconeixement el Premi Pare Salvador Gil. Com el valoreu?

R.O.: Doncs rebre qualsevol tipus de gratificació per la teva feina, com el Pare Salvador Gil, sempre et fa sentir molt orgullós, i més tenint en compte que la resta de treballs presentats eren d’un gran nivell.

J.I.B.: En Raül ha fet una molt bona feina, que no era fàcil, i està aconseguint molt bons resultats, així que el premi és un reconeixement a tota aquesta trajectòria.

R.E.: Des de la direcció estem molt contents d’aquesta valoració d’una feina ben feta i creiem que en Raül s’ho mereix.

“Rebre qualsevol gratificació per la teva feina, com el Pare Salvador Gil, sempre et fa sentir molt orgullós”

10 AIQSNews76

Gràcies al seu treball centrat a reforçar els vins de la marca Torres al canal horeca alemany, Jahaira Rodríguez i Cristina Aldomà van guanyar el Premi Pare Salvador Gil en la categoria de Management.

“Alemanya era el millor mercat perquè proveïa les millors oportunitats per expandir la marca”

Per què un treball dedicat als vins Torres?

Jahaira Vázquez: Primerament, ens va cridar l’atenció treballar amb una companyia amb una trajectòria i història tan llargues, i, així mateix, ens va semblar molt interessant desenvolupar el projecte amb una marca molt reconeguda per la seva producció de vins de qualitat tant a Espanya com a nivell mundial. A més, és molt important destacar que, sense la disponibilitat de Torres, el projecte no hauria estat possible.

Cristina Aldomà: Altres factors que vam tenir en compte a l’hora de triar l’empresa per realitzar el projecte van ser el tipus de producte i la proximitat. A totes dues ens va cridar l’atenció el producte pel seu potencial i les seves possibilitats a l’hora de crear les estratègies de

màrqueting. El contacte que vam mantenir amb Cellers Torres va ser excel·lent; van estar disposats a ajudar-nos i a facilitar-nos informació durant tot el projecte perquè el resultat fos el més realista possible, la qual cosa agraïm enormement.

Quina va ser la part més complicada del treball?

J.V.: Com que el projecte consistia a reforçar la marca i posicionar-la com a premium al mercat alemany en el que Torres ja estava present, la part més complicada va ser la de l’anàlisi externa, en la que vam haver d’examinar exhaustivament el canal horeca (hotels, restaurants, cafeteries) d’Alemanya. Vam destinar gran part del temps a examinar restaurants en línia, a diferents regions del país, per obtenir una segmentació que ens

ajudés a identificar oportunitats i amenaces, i a crear els objectius del pla de màrqueting.

C.A.: Més que complicada va ser laboriosa: des del tema de l’idioma fins a la cerca exhaustiva, la diversitat de productes per analitzar, l’amplitud del territori o la falta d’informació en moltes de les pàgines web. Va ser la part que va ocupar gran part del projecte i, encara que no és una tasca establerta en el projecte final del pla de màrqueting, en el nostre cas va ser un requisit perquè Cellers Torres ja estava implementada al mercat alemany.

Ramon Palau: La principal dificultat va ser la immersió al mercat alemany de l’hostaleria per identificar els competidors més rellevants i als clients potencials, entre hotels i restaurants, als quals dirigir els vins seleccionats.

JAHAIRA VÁZQUEZ I CRISTINA ALDOMÀ, GUANYADORES DEL PREMI PARE SALVADOR GIL DE MANAGEMENT

Cristina Aldomà Jahaira Vázquez

11 AIQSNews76

A fonsA fondoIn depth

Quines conclusions principals es desprenen del vostre treball?

J.V.: Després de realitzar una recerca de mercat entre el Regne Unit i Alemanya, identifiquem que Alemanya era el millor per concentrar els nostres esforços, ja que proveïa les millors oportunitats per expandir la marca. El pla de màrqueting proposa com generar brand awareness (‘reconeixement de marca’), com aconseguir nous clients a la indústria i com posicionar i canviar la percepció del consumidor. A més, a Torres li pot proveir les eines per canviar la percepció de marca i entrar amb quatre dels seus productes al canal horeca alemany.

C.A.: El mercat alemany té costums molt diferents a l’espanyol: hi ha una enorme competència entre vins francesos, italians i espanyols, així com dels alemanys, molt ben considerats al país. Per això, potenciar una marca de vins espanyols remarcant la seva qualitat i augmentant el seu valor és un gran repte.

R.P.: Les conclusions del seu treball posen de manifest el potencial del mercat alemany per als vins de Torres i suggereixen alguns punts rellevants perquè l’empresa segueixi creixent als seus mercats internacionals. Així mateix, demostra que el treball conjunt entre empresa i universitat és un “win to win” per a ambdues parts.

Finalment, com valoreu el premi rebut i quins són els vostres projectes de futur?

J.V.: Vàrem realitzar el treball amb molt esforç i dedicació; li vam posar molt afecte.

Per això, rebre el premi ens ha fet sentir que tot aquest esforç ha valgut la pena i reafirma l’interès en les nostres carreres. Ens sentim molt felices, especials i agraïdes per tan bonic reconeixement per part de la universitat.

C.A.: Nosaltres estem encara al principi de la nostra trajectòria. El fet que professionals d’aquest nivell hagin reconegut el nostre treball, fa que l’esforç hagi valgut la pena i ens dóna la confiança necessària per seguir enfrontant-nos a nous reptes en el futur.

R.P.: El premi és una excel·lent iniciativa per encoratjar als nostres estudiants respecte de l’excel·lència en el seu treball. El treball ben fet sempre té el reconeixement que es mereix.

Cristina Aldomà i el director del treball guanyador, el Dr. Ramon Palau

12 AIQSNews76

El guanyador del Premi Pare Salvador Gil en la categoria de Bioenginyeria va ser Sergi Pascual. Amb ell i amb el director del seu treball, el Dr. Antoni Planas, hem parlat de la recerca desenvolupada i de quin és el seu valor afegit.

“El premi sempre et motiva a continuar endavant i et fa sentir que el que fas és útil”

En què consistia el teu treball premiat i per què el vas centrar en aquesta matèria?

Sergi Pascual: El treball se centrava en el desenvolupament d’una metodologia de cribratge d’alt rendiment (HTS pel terme en anglès, high-throughput screening) per a la determinació de l’activitat enzimàtica en biblioteques d’evolució dirigida d’enzims actius sobre polisacàrids. Ja havia fet el meu treball final de grau en enginyeria de proteïnes al laboratori de Bioquímica amb el Dr. Planas i volia centrar el treball final de màster en el desenvolupament d’una metodologia HTS.

I en què se centra aquesta metodologia HTS?

Antoni Planas: Actualment, la indústria utilitza enzims com

a biocatalitzadors per produir productes d’alt valor afegit. Per al disseny i optimització de les propietats enzimàtiques s’utilitzen eines d’enginyeria genètica per produir mutants que se seleccionen mitjançant una metodologia HTS per trobar-ne els millors. A l’hora d’utilitzar el biocatalitzador es pot fer de diverses maneres, però avui dia, davant la complexitat que representa el disseny racional de proteïnes, disposem de metodologies d’evolució dirigida i tècniques de cribratge d’alt rendiment.

Quins van ser els principals reptes que vas haver de superar?

S.P.: El repte en el desenvolupament d’una metodologia HTS es deriva de la gran quantitat de variables que afecten el desenvolupament final del mètode. Per això és necessari

analitzar si el temps invertit en l’estudi de cada pas es veu reflectit en una millora significativa del mètode final i, d’aquesta manera, ser capaç d’obtenir unes condicions ideals que permetin la implementació d’aquest mètode en el menor temps possible. D’altra banda, la utilització d’una plataforma robòtica permet la generació massiva de dades, per tant, és necessari desenvolupar la capacitat de gestionar i sintetitzar aquest volum de resultats.

Estàs satisfet amb el resultat que has aconseguit?

S.P.: Estic molt satisfet amb el resultat que he obtingut, sobretot perquè, quan comences una investigació, no saps mai si obtindràs un resultat positiu o no. Precisament van ser aquests resultats positius els que em van animar a continuar fent la recerca

SERGI PASCUAL, GUANYADOR DEL PREMI PARE SALVADOR GIL DE BIOENGINYERIA

13 AIQSNews76

A fonsA fondoIn depth

i actualment faig el doctorat aplicant la metodologia HTS que vam desenvolupar, perquè ja disposem de llibreries de mutants que volem estudiar.

A.P.: Val a dir que tot aquest treball s’emmarca en un projecte europeu en què participen 22 socis i que se centra en la producció, mitjançant la biotecnologia, d’un tipus de polímer derivat de la quitina,

un polisacàrid molt abundant a la natura i que, si bé té moltes aplicacions industrials, també té dues limitacions: la homogeneïtat dels productes extrets de les fonts naturals (crustacis) i el fet de ser un producte d’origen animal. Partint d’aquesta base, el projecte pretén produir, mitjançant noves tècniques biotecnològiques, a partir de l’enginyeria de proteïnes i metabòlica, noves variants d’estructures definides d’aquestes molècules. En concret, nosaltres treballem amb una família d’enzims amb l’objectiu de poder modificar-ne l’especificitat per mitjà de tècniques d’evolució dirigida.

Un treball que ha rebut el Premi Pare Salvador Gil en la categoria de Bioenginyeria. Com el valoreu?

S.P.: Estic molt content amb el premi, perquè un reconeixement a la teva investigació sempre et motiva a continuar endavant i et fa sentir que el que fas és útil.

A.P.: Amb el Pare Salvador Gil han reconegut el treball d’en Sergi, que no només l’ha sabut fer bé, sinó també exposar-lo correctament. M’ha demostrat que és una persona molt treballadora i que, a l’hora d’afrontar nous reptes, hi posa sempre hores i colzes. I és que cal tenir molta paciència, perquè al laboratori fas molta feina, la major part de la qual amb resultats negatius, però que són necessaris per anar redreçant la investigació.

SERGI PASCUAL, GUANYADOR DEL PREMI PARE SALVADOR GIL DE BIOENGINYERIA

El director del treball, el Dr. Antoni Planas, i el guanyador del Premi Pare Salvador Gil, Sergi Pascual

14 AIQSNews76

La injecció de plàstic va centrar el treball final de màster de Josep Rull Trinidad, guanyador del Premi Pare Salvador Gil d’Enginyeria. Parlem dels resultats de la seva investigació amb ell i amb el seu director de treball, el Dr. Andrés Garcia.

“A vegades costa que les coses surtin com un vol, però, si treballes, aconsegueixes trobar la sortida”

Quin era l’objectiu del teu treball final de màster?

Josep Rull: El propòsit del meu treball era demostrar la viabilitat de la soldadura de materials termoplàstics mitjançant un motlle d’injecció amb la finalitat d’obtenir un procés molt més assequible i fiable a l’hora d’unir dos objectes de plàstic, i se centrava a proposar una alternativa a la soldadura per ultrasons. Quant a la meva investigació, destacaria la proximitat que té IQS amb les empreses i que m’ha permès desenvolupar un nou producte gràcies a la cooperació entre universitat i empresa, en el meu cas, Matrix SA.

Quina va ser la part més complicada del treball?

J.R.: Potser l’apartat bibliogràfic, ja que vaig haver de consultar molts llibres i articles, dels quals vaig

extreure les conclusions i les coses que realment eren necessàries per a la realització del treball. Un altre tema que em resultar difícil va ser entendre el desenvolupament de la fórmula de la transferència de calor transitòria de manera analítica.

Vas fer part de la recerca a Anglaterra. Què et va aportar aquesta experiència?

J.R.: Volia investigar sobre la fabricació additiva i la injecció de plàstic, i a Anglaterra vaig fer un treball de recerca sobre com aplicar aquestes dues tècniques en els motlles d’injecció amb l’objectiu de millorar els canals de refrigeració.

A quins sectors es podrà aplicar tota aquesta investigació?

J.P.: En principi, és una soldadura termoplàstica que es pot aplicar a qualsevol sector. En el meu cas, ho he

aplicat al sector de l’embalatge, però també es podria utilitzar als sectors de la cosmètica, al farmacèutic o fins i tot de l’automoció.

Andrés Garcia: Sigui quin sigui el sector d’aplicació, el nostre objectiu és millorar el procés d’injecció de plàstic i fer-ho al més ràpid possible per millorar l’economia.

I esteu en contacte amb empreses que en un futur pròxim puguin estar interessades a aplicar aquest desenvolupament?

A.G.: De moment, ja hi ha algunes empreses que es dediquen al bufat d’ampolles que es comencen a atrevir a fer servir les tecnologies de fabricació additiva (additive manufacturing) per fer els motlles, però les que encara no s’hi atreveixen són les empreses d’injecció. I és que són molts cicles amb molta tensió i no hi ha cap

JOSEP RULL TRINIDAD, GUANYADOR DEL PREMI PARE SALVADOR GIL D’ENGINYERIA

15 AIQSNews76

A fonsA fondoIn depth

estudi sobre el comportament dels materials amb fatiga mecànica i tèrmica que pugui assegurar que el sistema aguantarà un milió d’injeccions. És per aquest motiu que ara comencem un estudi que vol garantir que suportarà la fatiga tèrmica i mecànica.

A partir d’ara, i després del treball de fi de màster, quin és el teu rol en aquesta investigació? T’agradaria dedicar-t’hi en un futur?

J.R.: Realment m’agrada molt i crec que és un àmbit que té molt de futur, especialment perquè la injecció de plàstics és una de les grans tecnologies de processament de plàstics. Per aquest motiu, m’agradaria continuar investigant noves tècniques i nous mètodes per obtenir nous productes.

Un gran esforç que s’ha vist recompensat amb el remi Pare Salvador Gil

J.R.: Sí, i sempre és bo veure recompensat tot l’esforç i les hores dedicades a la realització del treball final de màster. A vegades costa que les coses surtin com un vol, però, si treballes, al final aconsegueixes trobar la sortida. Ha estat molt

gratificant veure que m’ho han valorat amb aquest premi.

A.G.: Estic molt orgullós d’en Josep, perquè ha estat un alumne que sempre ha col•laborat molt, tant durant el grau com durant el màster, i tant a IQS com a l’empresa Matrix hem estat molt contents amb la seva feina. Per tant, el premi és un bon reconeixement a la seva actitud i voluntat de saber fer.

JOSEP RULL TRINIDAD, GUANYADOR DEL PREMI PARE SALVADOR GIL D’ENGINYERIA

“Sempre és bo veure recompensat tot l’esforç i les hores dedicades

a la realització del teu treball de final de màster”

El Dr. Andrés Garcia i Josep Rull Trinidad al laboratori

16 AIQSNews76

Vinculat a IQS des que hi va començar a estudiar Enginyeria Química l’any 1981, el degà d’IQS School of Engineering, Jordi Teixidó, coneix a la perfecció la institució que lidera des de fa 3 anys i que vol situar en els rànquings mundials de les escoles d’enginyeria. I és que, tal com explica, hi ha poques universitats centenàries a Europa i al món que concentrin l’expertise d’IQS, on els alumnes cada dia destinen 3 hores al laboratori i experimenten al llarg de tots els estudis. Repassem les fites que vol assolir com a degà d’IQS School of Engineering.

“Som un model d’eficàcia i eficiència, però encara hem d’aspirar a més”

Ara fa 3 anys que el van nomenar degà d’IQS School of Engineering. Com ha evolucionat l’escola en aquest temps?

Han estat 3 anys molt intensos, de llançament de nous estudis i de diversificació per a l’escola. IQS School of Engineering ha crescut moltíssim pel que fa al nombre d’estudis oficials que oferim, a causa de la implantació del sistema Bolonya de graus i màsters, i a l’interès d’IQS d’oferir formació tecnicocientífica adaptada a la realitat laboral. Ara com ara, oferim 13 programes oficials —5 graus, 6 màsters i 2 programes de doctorat. En aquest sentit, una de les apostes més fortes ha estat la posada en marxa del grau de Farmàcia, en col·laboració amb

Blanquerna, del qual oferim el tercer curs, i en preparem el quart i cinquè. També en aquest temps s’ha posat en marxa el grau en Biotecnologia, les dobles titulacions amb ADE i adaptat al Pla Bolonya s’han reformulat màsters i dobles màsters…

Així doncs, no deu haver tingut temps d’avorrir-se...

No gens. Des dels inicis IQS ha estat una institució molt activa, que sempre treballa per estar a l’avantguarda. No conec cap altre centre universitari europeu que, amb els recursos d’IQS, ofereixi la quantitat de programes oficials que fem aquí. Som un model d’eficàcia i eficiència, però encara hem d’aspirar a més.

ENTREVISTA AL DEGÀ D’IQS SCHOOL OF ENGINEERING, EL DR. JORDI TEIXIDÓ

17 AIQSNews76

A fonsA fondoIn depth

“Som un model d’eficàcia i eficiència, però encara hem d’aspirar a més”

Quins reptes s’ha marcat com a degà d’IQS School of Engineering?

En primer lloc, desplegar i consolidar l’oferta d’estudis oficials del nostre catàleg. Un altre dels objectius és consolidar la internacionalització de l’escola per tal de convertir-nos en un referent europeu en els estudis científics i tècnics que oferim. També hem de treballar perquè els nostres estudiants visquin aquesta internacionalització i tinguin l’oportunitat de fer pràctiques a l’estranger o fer un treball final de de Grau o Màster fora… Tot i que tenim un percentatge molt més alt d’estudiants que tenen una experiència internacional que la majoria d’universitats, volem que augmenti de manera significativa. També ens hem d’acostar una mica

més a les empreses i ser-hi més propers. Un altre dels objectius a assolir és tenir una veritable formació dual universitària amb més interrelació amb les empreses. I també ens cal escoltar-les més per saber quines necessitats tenen, per tal d’adaptar els nostres professionals a les necessitats del teixit empresarial.

A IQS School of Engineering es formen els enginyers, els químics i els científics del futur. Com haurien de ser?

Haurien de ser professionals competents, amb una formació tècnica i humana, i amb compromís ètic. A IQS tenim la vocació de de transmetre valors als nostres alumnes i fer-los comprendre que

res no és neutre, que qualsevol acció o omissió té conseqüències. Això precisament és el que busquen les empreses: persones que siguin capaces de treballar en equip, amb

empatia i en qui puguin confiar. Persones competents, però també lleials i dedicades. I és que no oblidem que qui fa funcionar les empreses són les persones i que aquestes en són el seu millor actiu.

“La nostra prioritat és mantenir el que ens ha

fet únics: l’equilibri entre la teoria i la pràctica que es dona en tots els nostres estudis”

18 AIQSNews76

En aquest sentit, puc dir orgullós que sovint rebo trucades d’empreses per demanar-me referències d’exalumnes d’IQS, i que, a banda de les competències tècniques que els pressuposen, el que més els importa és la vessant humana. Ja ho diu la dita: “Si vols anar de pressa, ves sol; si vols anar lluny, ves acompanyat.” I una empresa vol anar lluny. Les empreses no necessiten arrogàncies ni individualismes que vetllen pel propi progrés personal. Les empreses volen bon talent en bones persones, per arribar lluny com més ràpid millor.

I en un entorn global com l’actual, quines habilitats ha de tenir un bon científic?

Les competències interpersonals són cada vegada més importants. Saber treballar en un entorn multicultural i multidisciplinari és la clau, així com saber comunicar, treballar en grup i tenir una bona vessant ètica.

Si mirem al futur, cap a on va l’escola? Quines seran les noves apostes de cara al curs vinent?

Com deia abans, ara la nostra prioritat és consolidar els estudis que oferim, potenciar la dimensió internacional i les capacitats interpersonals dels alumnes; en definitiva, es tracta de mantenir el que ens fa únics, que és l’equilibri entre la teoria i la pràctica que des dels inicis s’ha donat a IQS. També volem treballar molt la relació amb les empreses, i oferir una veritable formació dual universitària. Un dels

aspectes dels nostres estudiants que més positivament valoren les empreses és precisament el fet que s’adapten ràpidament al món laboral, i això és possible perquè tots fan pràctiques obligatòries a empreses, fan un treball final de Grau intents i eminentment pràctic i s’estan als labora-toris 3 hores diàries; és a dir, dediquen un 50% del temps lectiu a l’experimentació. I això a l’hora de la veritat es nota molt.

“Sovint rebo trucades d’empreses demanant-me referències d’exalumnes IQS i el que més valoren és la vessant humana”

19 AIQSNews76

A fonsA fondoIn depth

Espanya es caracteritza per tenir algunes de les primeres universitats tecnològiques del món, però, en canvi, és un dels països europeus que té més dificultats per sortir de la crisi. El coneixement que es genera a les universitats no es trasllada prou a les empreses i la societat?

En general, la recerca, la transferència de coneixement i el mecenatge no s’incentiven prou al nostre país, fa falta una nova i millor política en aquest aspecte. Manca aquesta potenciació del patrocini, així com apostar per la formació dual universitària, ja que al final l’empresa vol talent. S’ha de facilitar que es doni aquest espai de trobada empresa-universitat.

Diria que aquesta transferència es dona a IQS School of Engineering?

És una de les nostres característiques. Per exemple, la majoria dels nostres doctors de l’àmbit de l’enginyeria treballen en la indústria, mentre que a la resta d’universitats només fan el doctorat els enginyers que volen fer carrera acadèmica. El Doctorat Industrial està en l’ADN IQS. En aquesta línia, l’oficina de transferència d’IQS, va ser una de les primeres del país.

Quines són, a parer seu, les escoles de referència en matèria d’enginyeria a Europa actualment?

A Suïssa hi ha l’ETH de Zuric i l’Escola Politècnica de Lausana. Al Regne Unit destaquen l’Imperial College, Oxford i Cambridge. Tampoc no puc oblidar la Universitat Tècnica (TU) de Delft (Holanda), la TU de Munic (Alemanya), el Politècnic de Milà (Itàlia), la TU de Dinamarca o el Reial Institut de Tecnologia (KTH) d’Estocolm (Suècia). L’IQS té algun tipus de relació acadèmica amb la majoria d’aquestes institucions: alumnes que hi van d’Erasmus, alumnes i professors que hi van a fer recerca, etcètera. L’objectiu és intensificar aquesta relació.

Durant un temps es parlava molt de l’anomenada “fuga de cervells” cap al nord d’Europa. Aquesta tendència ha canviat?

En el context de la Unió Europea i de la lliure circulació de treballadors no té cap mena de sentit parlar de fuga de cervells, a escala europea. Ara bé, cal estar atents a aquests moviments cap als Estats Units i la Xina en un futur proper. A més, cal destacar que els darrers anys també han començat a venir a Catalunya, especialment a Barcelona, molts europeus per exercir en la seva àrea de coneixement. Catalunya, i sobretot la seva capital, és un gran atractor de talent, i, si s’hi inverteix prou, acabarem essent el gran

20 AIQSNews76

pol del coneixement del mediterrani. En aquest sentit, IQS s’enorgulleix de poder dir que als nostres graduats els aprecien mundialment i pots trobar exalumnes d’IQS a tots els continents i a la majoria de països, organitzacions i empreses, tant en alts càrrecs directius com tècnics excel·lents. I tenim exalumnes treballant com a investigadors al MIT, a la Xina, a Berkeley, a Mèxic...

Els darrers anys han proliferat els emprenedors i les empreses emergents a Espanya, concretament a Barcelona i Madrid. Com valora aquesta tendència?

És molt positiu que els joves amb empenta, idees, disponibilitat i il•lusió, trobin un ecosistema receptiu per al seu desenvolupament. Tots sabem que la taxa d’èxit d’aquests de projectes és baixa, però es valora cada cop més l’esperit emprenedor i la resiliència, com ja succeeix als Estats Units.

Qui millor que els joves amb talent i energia per emprendre il·lusions.

Des d’IQS School of Engineering s’aposta pel foment de l’emprenedoria?

Per ampliar l’oferta i el compromís d’IQS amb la societat, fa un parell de cursos va néixer l’IQS Tech Factory, que pretén donar suport als emprenedors de base tecnològica. Un cop desplegat el catàleg d’estudis d’IQS, un dels objectius que calia cobrir era precisament el suport a l’emprenedoria.

Com li agradaria veure IQS School of Engineering d’aquí a 10 anys?

Voldria que fos el gran referent a l’Europa Mediterrània de la formació d’enginyers, químics, farmacèutics i biotecnòlegs, i que alhora conservés l’equilibri entre formació tècnica i humana, recerca i transferència que tant ens caracteritza.

Cofundador del Grup d’Enginyeria Molecular, el primer grup de recerca d’IQS, l’any 1999, i professor titular i catedràtic del reconegut centre universitari des dels anys noranta, el Dr. Jordi Teixidó coneix perfectament la importància de la transferència tecnològica entre universitats i empreses. De fet, abans d’arribar a la secretaria general d’IQS School of Engineering i, posteriorment, al deganat, Teixidó va ser director d’Estudis Universitaris, Recerca i Desenvolupament del Tecnocampus de Mataró i anteriorment Research Fellow a Rohm&Haas, ara Dow Chemical, a Philadelphia, USA.

La importància de la transfèrencia tecnològica

21 AIQSNews76

A fonsA fondoIn depth

Fa un any i mig, el Dr. Carlos Moslares va assumir el càrrec de degà d’IQS School of Management. En aquesta entrevista aprofundim en l’aposta d’internacionalització de l’escola, els programes que s’hi han incorporat i els altres reptes que el centre té de cara al futur.

“Potenciar la dimensió internacional de l’escola va ser una de meves primeres tasques com a degà”

Com va arribar a l’IQS School of Management?

Quan vaig acabar la llicenciatura de Ciències Econòmiques i Empresarials, vaig estar molts anys treballant en l’àmbit de l’empresa privada, amb experiència a països com Algèria o els Estats Units, en concret, a Miami. Va ser allà on vaig combinar la meva vida laboral amb un màster i doctorat a la Universitat Internacional de Florida, on també vaig fer de professor assistent. L’any 1997 vaig decidir tornar i, mitjançant el Dr. Julià i el Dr. Tricás —que feia molt poc que era el degà— vaig començar a treballar a la

Facultat d’Economia d’IQS. Sempre he dit que és una de les millors decisions que he pres al llarg de la meva vida, perquè m’ha ajudat a créixer professionalment i personalment gràcies als meus companys i també a la gran transformació que ha patit la universitat al llarg de tots aquests anys.

Com a degà viu en primera persona el procés d’internacionalització de l’escola.

Potenciar la dimensió internacional de l’escola va ser una de les primeres tasques que se’m van encomanar quan

ENTREVISTA AMB EL DR. CARLOS MOSLARES, DEGÀ D’IQS SCHOOL OF MANAGEMENT

22 AIQSNews76

em vaig incorporar a l’IQS el 1997, amb el degà Dr. Jesús Tricás. Al principi va costar establir els primers acords d’intercanvi d’estudiants, mentre que avui dia tenim moltes més places a les millors escoles de negocis que no pas alumnes i actualment rebem contínuament peticions d’escoles de negocis d’arreu del món per establir col·laboracions amb nosaltres. Un altre punt clau en tot aquest procés, i que va suposar un abans i un després, va ser obtenir,

el 2007, l’acreditació per part de l’Association to Advance Collegiate Schools of Business (AACSB), que és l’organització mundial més important d’acreditació d’escoles de negocis. La darrera renovació d’aquesta acreditació ens la van confirmar el mes de febrer passat, i ens valoren molt especialment el potencial per les sinergies que es generen pel fet de tenir una escola d’enginyeria i una d’administració i direcció d’empreses.

23 AIQSNews76

A fonsA fondoIn depth

El màster Global Entrepreneurial Management és el millor exponent

d’aquesta aposta internacional?

Sí. Actualment es fa la vuitena edició del màster, que desenvolupem juntament amb la Universitat Fu Jen de Taipei, a Taiwan, i la Universitat de San Francisco, als Estats Units. Fa dos anys que el Financial Times l’ha reconegut com un dels millors i es caracteritza perquè els alumnes fan estades a les tres universitats, pel caràcter pràctic i perquè en cada promoció s’agrupen alumnes de moltíssimes nacionalitats diferents. D’aquesta manera l’experiència és realment global.

En aquest camí cap a la internacionalització, també ha canviat el claustre?

Sí, i ho ha fet de manera significativa. De fet, cada vegada més el nostre claustre té una composició més diversa tant pel que fa a les professions com a les nacionalitats dels integrants. Aquesta diversitat és enriquidora i no permet que s’aportin noves idees, metodologies i també nous contactes.

“Vivim enmig de noves tecnologies, com la nanotecnologia, la biotecnologia o les dades

massives, que obren escenaris molt difícils de preveure i que la formació ha de tenir en compte”

24 AIQSNews76

A quins reptes s’enfronta tant en l’esfera personal com de la facultat?

Creiem que el món és molt canviant. Per exemple, vivim envoltats de noves tecnologies, com la nanotecnologia, la biotecnologia o les dades massives (big data), que obren escenaris molt difícils de preveure i que la formació ha de tenir en compte. En paral·lel, hi ha una altra dimensió que cobra protagonisme i que té a veure amb quines metodologies, competències i valors volem que tinguin els nostres alumnes perquè es puguin desenvolupar en aquest entorn global i molt més disruptiu.

Quins valors es potencien des d’IQS School of Management?

Cada vegada és més important tenir en compte els valors. I és que l’empresa ha de ser sostenible i buscar beneficis, però també anar més enllà i incorporar el tema de la responsabilitat social corporativa en el seu dia a dia. Partint d’això, com a escola de negocis hem apostat per educar i traslladar aquest compromís als nostres alumnes. Per exemple, tenim la voluntat d’arribar a nois i noies que puguin tenir talent i que, d’entrada, no es plantegin venir a estudiar a una institució privada com la nostra. En aquest sentit, tant des d’IQS School Management com des d’Engineering fem esforços molt rellevants per treballar en aquesta dimensió social.

En els darrers anys han proliferat els emprenedors i les empreses emergents a Espanya, i concretament a Barcelona i Madrid. Com valora aquesta tendència?

El tema de l’emprenedoria sempre ha estat molt present en la nostra escola, des de la seva creació, i s’ha treballat per cuidar-lo i cultivar-lo, per això l’hem incorporat de manera transversal en moltes assignatures i hem generat entre els estudiants un esperit de

25 AIQSNews76

A fonsA fondoIn depth

pensar de forma innovadora, més disruptiva i crítica. Una bona prova d’aquesta aposta és que tenim un percentatge molt important dels nostres estudiants que han creat les seves pròpies empreses. A més, les pràctiques a empreses són obligatòries des de l’inici de l’escola i és un aspecte que els nostres alumnes valoren molt positivament.

A parer seu, Espanya viu encara la denominada “fuga de cervells” cap al nord d’Europa?

Des de la meva perspectiva, no veig cap aspecte negatiu en la “fuga de cervells”, perquè trobo fonamental que la gent surti i aprengui a escoltar, respectar i observar, coses que no s’aprenen només amb un llibre. Considero que és molt important tenir experiències fora del teu país perquè enriqueixen, però també és positiu que es generin polítiques i dinàmiques perquè hi hagi més oportunitats aquí i que tots aquests talents puguin tornar algun dia. De fet, els nostres programes apunten en aquesta direcció.

De cara al curs 2017-2018, a l’oferta de titulacions d’IQS School of Management s’incorporarà el nou grau en International Marketing, que té com a objectiu “preparar els futurs líders del màrqueting i la comunicació en les competències clau que els permetin desenvolupar la seva carrera professional en un entorn canviant en què el pes del digital és rellevant i la internacionalització és fonamental”, explica el Dr. Carlos Moslares. El principal valor afegit d’aquesta doble titulació internacional és que els alumnes poden cursar els dos primers anys a la seva universitat i el tercer poden triar fer-lo a IQS School of Management, la Newcastle Business School de la Universitat de Northumbria (Regne Unit), la Jönköping International Business School (Suècia), la Rennes Business School (França) i la Universitat Pforzheim (Alemanya), totes elles acreditades per l’AACSB. En finalitzar el programa, els estudiants tindran la doble titulació de les dues universitats. A més, és important destacar la possibilitat de fer pràctiques empresarials al país escollit per cursar el tercer any.

El grau en International Marketing, la novetat del curs que ve

26 AIQSNews76

Fundada l’any 2011 com a filial de l’empresa Dr. Canicio Consulting Chemist, presidida pel Dr. Canicio, Hydrokemós ha desenvolupat una tecnologia electroquímica capaç d’eliminar els nitrats de l’aigua de forma eficient, més econòmica i respectuosa amb el medi ambient. Des del 2008, té laboratori i oficina a IQS, i també forma part d’IQS Tech Factory, la incubadora d’empreses de base tecnològica d’IQS, on ens hem reunit amb la seva cofundadora, l’emprenedora Ruth Canicio.

“A diferència d’altres solucions, la tecnologia d’Hydrokemós destrueix els nitrats de les aigües”

Quin va ser l’origen del projecte Hydrokemos?

Hydrokemós és una filial de Dr. Canicio Consulting Chemist, empresa que fa més de 25 anys que es dedica al desenvolupament de noves tecnologies i nous procediments en el camp de la química farmacèutica i de la química ambiental. Cap a l’any 2004 l’ACA ens va suggerir estudiar noves tecnologies per eliminar els nitrats, i vam començar a treballar en el projecte. El 2011, davant el potencial de la nova tecnologia d’electrodesnitrificació desenvolupada, es va decidir crear una nova empresa per optimitzar la tecnologia, industrialitzar-la i comercialitzar-la. Va ser en aquest moment que va entrar un nou soci, Abisum, de Frederic Abelló i Riera. Recentment, aquest mes de gener, ha invertit en l’empresa un nou soci de capital risc, Victoria Venture

Capital, per tal d’aportar el capital necessari per a la industrialització, comercialització i externalització de la tecnologia.

Què aporta la seva tecnologia al mercat?

A diferència d’altres solucions disponibles al mercat, la tecnologia d’Hydrokemós destrueix els nitrats de les aigües, no únicament els separa, de manera que tanca el cicle natural del nitrogen desequilibrat des de l’aparició del procés Haber-Bosch de producció de fertilitzants. Els converteix en nitrogen i oxigen que s’alliberen a l’atmosfera. Com ja hem pogut demostrar, la nostra tecnologia és útil tant per a la potabilització com per a la remediació d’aigües. Una solució de gran interès per poder fer front a la gran contaminació per nitrats que es troba en gran part dels

aqüífers a escala mundial, així com a la que genera la indústria.

Quines solucions pot aportar Hydrokemós en el camp de la potabilització?

En aquest àmbit s’obre un gran camp per a Hydrokemós, ja que avui dia un 20% dels aqüífers del món estan contaminats, a causa dels adobs nitrogenats i els residus de la ramaderia, perquè en zones de ramaderia i agricultura intensiva han anat contaminant els sòls. Davant l’escassedat mundial d’aigua i d’una demanda que creix a un ritme d’un 1,5% anual a tot el món, és evident que calen solucions com la nostra, ja que l’aigua per al consum humà haurà de venir dels aqüífers. Les aplicacions d’Hydrokemós en la potabilització van poder abastar amb aigua potable provinent de pous contaminats grans xarxes

ENTREVISTA A RUTH CANICIO, COFUNDADORA D’HYDROKEMÓS

27 AIQSNews76

A fonsA fondoIn depth

de distribució d’aigua o també zones rurals aïllades on no arriba la xarxa de distribució. La nostra solució és molt interessant també per a la indústria alimentària, que consumeix entre un 30% i un 40% de l’aigua potable total. La nostra tecnologia els permetrà proveir-se de pous a un cost més baix: la meitat o un terç del que els costa l’aigua de xarxa.

I en el camp de la remediació, quines solucions aporta la tecnologia d’Hydrokemós?

En aquest àmbit, la nostra solució permet tractar aigües de sortida de la indústria. Aquí podem donar una molt bona resposta a la indústria metal·lúrgica, que sovint fa servir àcid nítric per fer decapatges i poliments químics, i acaba generant aigües residuals molt contaminades. La legislació obliga a estar per sota dels 50 mg/L de nitrat per a la potabilització i per sota dels 100 mg/L de nitrat per abocar en lleres públiques. En aquesta línia, la nostra tecnologia també és una gran aliada per eliminar els nitrats de les salmorres procedents d’osmosi inversa.

L’any 2015 van rebre una subvenció de la Unió Europea per poder testar la seva tecnologia. Quins avenços han fet en aquests dos anys?

Efectivament, l’any 2015 vam rebre una subvenció europea de 923.000 euros destinada a construir quatre plantes industrials per demostrar que la tecnologia es podia aplicar en quatre camps diferents. En aquest sentit, per aplicar la tecnologia en la indústria alimentaria es va posar en funcionament el mes de setembre passat una planta de 20 m3 a la comarca d’Osona i està obtenint bons resultats, ja que permet reduir els nitrats d’aigua de pou contaminada amb 70 ppm a 45 ppm a uns costos competitius. La segona planta en operació, construïda també a Catalunya, és de remediació. Elimina 12,5 kg de nitrats al dia i s’adreça a la indústria metal·lúrgica. Actualment, estem acabant de construir la

planta per aplicar la tecnologia a la potabilització i subministrament d’aigua potable a poblacions o grans xarxes de distribució a partir de pous contaminats per nitrats. En aquest cas, la planta s’ubicarà a la població de Borrassà (Girona), que ara com ara no disposa d’aigua potable. La planta tindrà una capacitat de 100 m3 al dia i entrarà en funcionament a l’abril. El projecte s’ha realitzat conjuntament amb la Diputació de Girona, que en paga el 30% —no subvencionat per la Unió Europea. En aquests moments estem decidint on situarem la quarta planta, destinada al tractament d’eliminació de nitrats en el rebuig procedent de dessalinitzadores, probablement a Múrcia, a La Manga del Mar Menor, per tractar el rebuig d’una dessalinitzadora agrícola, o alternativament a Castelló, per tractar l’aigua de rebuig d’una planta potabilitzadora d’osmosi inversa.

Quin és el valor afegit d’una tecnologia com la d’Hydrokemós en comparació amb d’altres presents en el mercat?

Actualment existeixen diverses tecnologies per eliminar nitrats, però en general no destrueixen els nitrats, tan sols els separen, i ho fan a uns costos elevats. És el cas de l’osmosi inversa, l’electrodiàlisi i l’electrodesnitrificació. Els processos biològics de desnitrificació són els únics que poden destruir també els nitrats, però són molt susceptibles a les condicions ambientals i requereixen fonts de carboni. Respecte als costos, la nostra tecnologia és molt eficient, tant per a la potabilització, com per a la remediació. Un altre dels punts forts de la nostra tecnologia és que és respectuosa amb el medi ambient i aprofita tots els recursos de l’aigua, a diferència d’altres tecnologies.

Quins reptes es marquen actualment com a empresa?

El nostre gran repte és acreditar la nostra tecnologia com la millor solució mundial d’eliminació de nitrats de les aigües. Busquem un soci industrial que ens permeti accelerar

el procés de comercialització i expansió internacional de la companyia, perquè el creixement amb els nostres recursos seria massa lent. Però estem convençuts que ho aconseguirem, ja que la tecnologia ha tingut una molt bona acollida en el mercat.

Quins són els mercats internacionals més atractius per a Hydrokemós?

En aquest moment el mercat europeu, sobretot els països que tenen una activitat agrícola, ramadera i industrial important, com per exemple Holanda, Dinamarca i Alemanya. I, és clar, els Estats Units, especialment zones com Califòrnia, on hi ha una gran problemàtica amb els aqüífers contaminats per nitrats.

Vinculació amb IQS Des dels inicis, Hydrokemós té part dels laboratoris a IQS, a causa de la vinculació del Dr. Canicio amb el centre —n’ha estat professor associat— i també de la seva filla, Ruth Canicio, que també hi va estudiar. “Vam tenir l’oportunitat d’instal·lar-nos aquí i no ho vam dubtar, pel seu gran expertise, el departament d’analítica i els serveis que ens oferia”, explica Canicio. La consellera delegada d’Hydrokemós adverteix, a més, que el fet d’estar presents a IQS Tech Factory els ha “donat més visibilitat i la possibilitat de fer nous contactes”.

28 AIQSNews76

Creador del departament d’Enginyeria Química d’IQS i un dels principals responsables de la modernització i la vocació industrial que va viure el centre en la dècada dels quaranta, el Dr. Pere Ribosa Arnó (1913-1992) va ser un dels professors més emblemàtics d’IQS, tal com el recorden els seus alumnes de les promocions que van del 1940 al 1960. Rememorem la seva figura amb un dels alumnes —tot i que no acadèmic— més especials de la seva vida: el seu fill Pere Ribosa, de la promoció del 1969, a qui també va inculcar la seva passió per la química i per la feina ben feta.

“El meu pare va ser un dels impulsor dels estudis d’Enginyeria Química a IQS, sota la direcció del pare Vitòria i després del pare Gil”

En la celebració de la darrera assemblea general ordinària de l’AIQS, durant l’entrega de premis, un alumne de la promoció del 1966 va llegir un petit discurs en record del seu pare, el Dr. Pere Ribosa, a qui recordava com el millor professor que havia tingut mai.

Sí, és un sentiment que se’m va fer evident el dia del seu funeral, que va ser molt multitudinari. Molts exalumnes seus es van acostar a les meves germanes i a mi per donar-nos el condol i explicar-nos com els havia marcat el meu pare com a professor. I molts ens van repetir la frase que era el millor professor que havien tingut mai… Em va fer reflexionar molt sobre la figura del meu pare. Tot i que el cert

és que no em va estranyar gens, perquè des del punt de vista personal era una persona molt humana, justa i ferma.

Com a professor, com era?

Recordo que sempre deia que el que millor explicava era el que més li havia costat d’entendre, perquè, com que li havia costat interioritzar-ho, es posava en la pell de qui ho sentia per primera vegada, i ho explicava de la manera més entenedora possible. Així ho vaig viure quan li preguntava sobre temes que no acabava d’entendre. Era molt exigent però també molt just. Sempre estava obert que l’anessin a buscar a qualsevol hora per resoldre dubtes, per discutir sobre qualsevol tema. Per això va deixar el record que va deixar.

ENTREVISTA A PERE RIBOSA FORNOVI, FILL DEL DR. PERE RIBOSA

29 AIQSNews76

Opinió personalOpinión personalPersonal opinion

ENTREVISTA A PERE RIBOSA FORNOVI, FILL DEL DR. PERE RIBOSA

I com era, com a pare?

La meva impressió com a fill és exactament la mateixa. Mai tenia un no i sempre trobava un moment per a mi.

Vostè i la seva germana Isabel també van estudiar al l’Institut Químic de Sarrià. Així doncs, els va transmetre la seva passió per la química?

Si, el fet que ell fos professor i participés en una indústria que l’apassionava tant com la química, va fer que tant la meva germana

com jo ens decantéssim per aquests estudis. Tot i que mai el vam tenir com a professor, ja que ell no volia que el fet que fos docent a IQS influís en res. Jo vaig fer Enginyeria Química i la meva germana Isabel va fer Química Analítica. De fet, des de ben petit ja vaig estar unit a IQS, i és que des que tenia 8 anys hi pujava cada dia a peu amb el meu pare, que ja hi feia classes, i em passava des de les 8 fins a les 9 al seu despatx; fins que obrien les portes del col·legi Sant Ignasi, on estudiava. Allà vaig tenir l’ocasió de conèixer el pare Gil i viure de prop la relació paternofilial que tenien.

El seu pare va ser un dels professors més joves d’IQS i se’l va considerar un dels màxims experts en enginyeria química d’Espanya.

Sí, va ser un dels impulsor dels estudis d’Enginyeria Química a IQS, sota la direcció del pare Vitòria i després del pare Gil. De fet, tinc un record d’haver vist una revista americana a casa, Chemical Engineering, en què l’esmentaven com el “professor pioner de Barcelona que estava introduint la matèria de l’enginyeria química tal com es feia als Estats Units”. També va ser un dels impulsors de la creació de la planta

30 AIQSNews76

pilot d’enginyeria química i de la formació de professors a l’École de Génie Chimique de Tolosa (França), que posteriorment van col•laborar en el desenvolupament de la indústria química a Catalunya i arreu del món. I, en part, també va ser un dels responsables que el patrimoni d’IQS no es perdés quan va esclatar la Guerra Civil.

Com va anar, això?

Quan van expulsar els jesuïtes d’Espanya amb l’esclat de la Guerra Civil, amb motiu de la confiscació de l’edifici d’IQS, el meu pare i el professor Juan José Muñoz, mitjançant la societat Sciencia, van salvar el patrimoni de l’institut i van continuar oferint classes al estudiants al carrer Pomaret, a Sarrià, a pocs metres d’IQS. El seu sentit de la justícia el feia lluitar sempre per les seves creences. De fet, també va ser ell qui, després d’una dura tasca, va convèncer el pare Vitòria perquè

s’amagués a casa seva durant la Guerra Civil, fins que li va arribar l’ordre dels jesuïtes d’exiliar-se a Colòmbia. Llavors el meu pare es va tornar a jugar la vida i el va acompanyar al port de Barcelona, on el pare Vitòria va embarcar-se en el vaixell Principessa Giovanna cap a l’exili.

Dedueixo, doncs, que també era un home molt valent?

Valent, perseverant i extremament curiós. Fins al punt que quan va ser a la presó durant la Guerra Civil va coincidir amb un alemany de les brigades internacionals que era professor de matemàtiques i va aprofitar la seva estada per intentar aprendre alemany. I al final el xampurrejava i tot. En aquesta línia, quan finalment es va jubilar, ens trobàvem a l’inici de la informàtica i ell va decidir estudiar-ne. També va col·laborar amb un cosí meu que és metge fent-li programes d’estadística aplicada. La seva passió era tan gran que molts caps de setmana es negava a marxar a la casa d’estiueig que s’havien comprat, perquè no es podia endur l’ordinador. I és que en aquells anys no existien ni els portàtils ni les tauletes.

I fins i tot va trobar temps per ser president de l’AIQS durant 4 anys.

Sí, tinc entès que li van proposar la presidència de l’AIQS pel seu caràcter mediador, en un moment en què a l’associació hi havien dues visions molt oposades. Ell va ajudar

a desencallar el problema; formava part del seu tarannà.

Què li agradava fer durant el seu temps lliure? Quines aficions tenia?

Li agradava molt l’esport. Va jugar a futbol amb l’equip de les Tres Torres fins que va ser veterà. També jugava a tennis, fins que va ser molt gran. Feien dobles de veterans cada dimarts. Una altra cosa en què destacava era en els jocs de taula, com el dòmino i les cartes, suposo que pel seu domini de càlcul mental. També sentia devoció per la família i pels amics, i a molts els va conservar des de l’escola fins al final dels seus dies.

“El meu pare era extremament curiós, fins al punt que quan era a la presó durant

la Guerra Civil va coincidir amb un

agent de les brigades internacionals

alemanyes i va intentar aprendre alemany”

Impulsor d’IQS modern

El Dr. Pere Ribosa va ser la mà dreta del pare Salvador Gil en la creació d’IQS modern, de clara vocació industrial. La personalitat i la tasca del Dr. Pere Ribosa han estat reconegudes amb la Medalla d’Or d’IQS i van més enllà de la docència a IQS, ja que també va crear una empresa, Tensia Surfac SA, va participar directament en el Comitè Espanyol de la Detergència, Tensioactius i Afins (CED), del qual va ser president en el període 1977-1981, i va col·laborar en la fundació de l’Associació d’Investigació de la Detergència, l’any 1975, amb seu al CSIC de Barcelona.

31 AIQSNews76

Opinió personalOpinión personalPersonal opinion

al teu servei

32 AIQSNews75

Xerrada d’un enginyer químic... que no pensa parlar de química

Pròleg: El passat 25 de novembre de 2016, la meva Promoció IQS 1956 va ser convidada al sopar que la AIQS organitza cada any als quals van finalitzar els seus estudis fa 12, 25, 40, 50 i 60 anys! Així, nosaltres, els de la Promoció 1956, érem els més vells i ens van obsequiar amb un magnífic aperitiu i un exquisit sopar.

L’encarregat d’agrair tan emotiu acte va ser —com sempre— el nostre company Juan Verdura, qui, per un trist motiu, no es va veure amb ànim per assistir a l’esdeveniment i em va demanar si podia substituir-lo. Sense dubtar un moment, vaig acceptar.

Una vegada en fred, em vaig adonar d’en quin embolic m’havia ficat, ja que, encara que sempre m’ha agradat escoltar, poques vegades he fet d’orador. Per això, quan en finalitzar l’acte la Lidia em va demanar que li gravés la meva xerrada, li vaig respondre que no era possible, ja que el que havia fet havia estat improvisar sobre la marxa —encara que per evitar distraccions m’havia preparat una xuleta de les d’abans. Com disposava de poc temps per expressar-me, abans de començar vaig intentar fer entendre als oients que el que anaven a sentir no seria més que el cim d’un

iceberg, desenvolupat més amb el cor que amb la ment.

Ara, amb tot, vaig a intentar escriure el que vaig dir aquella nit, que para mi s’ha convertit en inoblidable —coses de l’edat, suposo.

Per què em vaig decidir per l’IQS?

En realitat, des de petit, la meva inclinació va ser la medicina, però, a mesura que acabava el batxillerat, em vaig adonar que seria incapaç de superar la trajectòria traçada pel meu germà gran que, per desgràcia, es va anar a baix a causa de la seva defunció prematura als 19 anys, ja en primer de medicina. Jo encara no havia complert els 6.

Buscant opcions i poc abans del meu “examen d’estat”, ja m’havia decidit per l’IQS, principalment perquè ingressar amb numeros clausus m’assegurava unes aules no massificades (on no seria un nombre) i, sobretot, uns sistemes d’ensenyament veritablement superiors als de l’Espanya dels 50.

I aquí va venir el meu primer gran disgust: vaig acabar el batxillerat en la primavera de 1951 i, en poc més de

dos mesos, vaig intentar assimilar el que uns altres havien fet en gairebé 12.

La llista tancada em va jugar una mala passada i al setembre no vaig passar l’eliminatòria per cinc places, per la qual cosa vaig haver de realitzar el curs sencer per ingressar amb bon número el setembre del 52. Amb el temps, vaig pensar que el disgust inicial m’havia propiciat un curs d’ingrés molt més tranquil i uns coneixements més profunds, en obtenir una bona qualificació que va suposar que els meus quatre cursos següents anessin molt més suportables.

Aquí deixo de parlar dels meus estudis i paso a considerar que els meus professors de llavors em van portar a obtenir bones qualificacions en els cursos següents, i en obtenir un excel·lent en el projecte de finalització de carrera que vaig dissenyar al costat del meu bon amic Quico Rovira Escorsa.

El meu iceberg té tres cims:

Dr. RIBOSA, Prof. MASALLES I PARE MONTAGUT.

33 AIQSNews75

Opinió personalOpinión personalPersonal opinion

Dr. RIBOSA: Per a mi, va ser l’heroi de la meva joventut... No solament per ser una gran persona, sinó per com ensenyava, el fàcil que era entendre-ho i la motivació que em va inculcar, obligant-me a esforçar-me al màxim.

[Imprevist: mentre parlava, algú es va aixecar amb cara emocionada: era una noia jove i ben similar que em mirava fixament; i jo vaig disparar a cegues i vaig donar en el blanc: era res menys que Isabel, la filla del meu ídol!]

I llavors em vaig llançar a explicar el que sempre vaig guardar en secret:

Estàvem a un examen de problemes d’Enginyeria Química al qual podíem portar la documentació que consideréssim necessària per resoldre els temes plantejats. Aquest material sol podia utilitzar-lo l’interessat. No ho recordo amb exactitud, però crec que eren cinc problemes, tres d’ells relativament assequibles i dos amb un desenvolupament més complicat i llarg (recordo que aleshores solament disposàvem de taules de logaritmes i regla de càlcul).

Vaig començar per un dels fàcils i, una vegada acabat, vaig donar una ullada a un dels “ossos” i... sorpresa sense límits!: aquest problema estava exactament en una de les meves dues llibretes que tenia damunt de la taula i, en comprovar l’altre, vaig veure que estava a la meva segona llibreta.

Suposo que els “cervells del curs” van haver d’adonar-se del tema, però em sembla que la meva reacció va ser única.

Per tant, tenia un problema acabat, dos en estudi i... els més difícils a les meves llibretes! Llavors em vaig aixecar i sense res a les mans em vaig acostar al Dr. Ribosa i tímidament li vaig fer veure la situació en la qual em trobava. Per la seva mirada, de seguida vaig comprendre que tot això no era un error, sinó un pla seu molt premeditat.

Malgrat això, vaig insistir a plantejar-li dues opcions: 1) Copiar en les fulles d’examen el que tenia en les llibretes; 2) Lliurar les mateixes assenyalant la situació dels mateixos.

Resposta immediata: “Si no té res més que fer, copiï els problemes, però procuri no equivocar-se. Si té alguna cosa per acabar, faci-ho i doni’m les dues llibretes juntament amb la resta de problemes, però no me les doni ara, sinó en un temps prudencial. Ah! No pateixi per les seves llibretes; les hi retornaré quan verifiqui les seves paraules.”

Vaig escollir aquesta opció i vaig ser el primer a abandonar l’aula amb la mirada sorpresa dels meus companys.

Han passat més de 60 anys, però mai oblidaré la mirada còmplice que em va dirigir al sortir.

Vaig quedar tan impressionat que vaig decidir que no podia fallar a la persona que havia dipositat en mi la seva confiança... i crec que ho vaig aconseguir: per a mi va ser una gran satisfacció haver obtingut la qualificació d’excel•lent en les dues parcel•les que dirigia el meu heroi: en Enginyeria Química i en el projecte de finalització de carrera.

Prof. MASALLES: Personalment em va portar a entendre el que era un laboratori de química, amb els seus bons coneixements del tema i la seva humilitat per transmetre’ls; això que els francesos diuen savoir faire.

La seva manera d’actuar trencava la monotonia del treball manual, de manera que el temps que el vam tenir com a cap de laboratori el recordo encara amb nostàlgia, després de tants anys.

No em vaig assabentar de la seva defunció més que per llegir la revista i això em va portar a escriure sobre ell en aquests mateixos termes. No he trobat la còpia del text i li agrairia a la Lidia que intenti, si és possible,

trobar-ho a la revista AIQS on es va publicar.

Pare Montagut, SJ: Finalment, encara que amb alts i baixos que van acabar amb signe positiu, vull recordar-ho en el meu iceberg com l’ajudant del Prof. Masalles, qui va aprofitar el càrrec per aprendre els secrets d’aquesta faceta pràctica de la química, en paral•lel amb nosaltres.

A segon curs (1954), a Setmana Santa i un dimarts, 13 per més inri, vaig tenir un greu accident d’esquí de muntanya en el massís de la Maladeta-Aneto, que em va tenir absent de l’IQS durant més de vint dies lectius, fet que, segons la norma vigent, no em permetia examinar-me al juny.

El pare Montagut, després d’una llarga reunió amb el meu germà gran, va aconseguir que la directiva (pare Salvador Gil i Cia..) accedís com a favor especial a no aplicar-me aquesta normativa, la qual cosa em va permetre examinar-me al juny. Vaig sortir airós de la situació i solament vaig deixar voluntàriament l’assignatura de Cristal•lografia i, lògicament, els dies de laboratori perduts. Tot això ho vaig solucionar bastant bé a la tardor de 1957 després de presentar el projecte de finalització de carrera i complir amb els sis mesos d’oficial en les Milícies Universitàries.

Estic segur que solament la intervenció del pare Montagut, que posteriorment va ser l’últim director jesuïta del IQS, va fer possible que salvés aquest inesperat escull que hagués retardat en gran mesura la meva inserció al món laboral.

Fins a aquí els meus records i anècdotes d’estudiant que mai oblidaré i que m’ha vingut de gust compartir amb vosaltres.

Ara, m’agradaria exposar-vos una altra faceta de la meva vida que tinc molt en ment, ja que és la que vaig iniciar fa una mica més de 17 anys i que afortunadament mantinc en la

34 AIQSNews75

memòria.

Es tracta de l’època de jubilat, que vaig començar a planejar bastants anys abans d’arribar a aquest punt.

1.- Abans de res haig de dir que una jubilació adequada solament s’aconsegueix amb una situació familiar ben dissenyada des del principi i sempre adequada al pas del temps. Si això s’aconsegueix, ja es té gairebé guanyada la partida, si no apareixen problemes de salut; si desgraciadament apareixen, aconseguim afrontar-los amb enteresa.

2.- És important el diàleg i la flexibilitat.

3.-Encara que els dies tenen 24 hores i les setmanes 7 dies, ens semblarà que a mesura que ens fem grans els mesurem de forma diferent.

Un símil que curiosament s’entén ràpidament, és el del paper higiènic:

Comencem el rotllo i, si ho fem girar 360º, la tira que obtindrem serà més curta, cada vegada que realitzem l’operació.

Si observem la foto, podem comparar-la amb el nostre caminar per la vida:

1.er rotllo: Joventut. El temps sempre és suficient; fins i tot, de vegades, en sobra.

2.n rotllo: Maduresa. Es comença a notar una falta de temps, ja que el binomi treball-família moltes vegades és incompatible.

3.er rotllo: Jubilació. Som amos del nostre temps, però cada vegada s’escurça més.

Si prenem aquesta analogia de debò, hem d’acceptar que, en comptes de queixar-nos, hem de preparar-nos anticipadament, considerant els següents punts::

1.- Han de tenir-se aficions fora del treball i de la cura de la casa. Aquestes han de compartir-se amb els fills, però mai imposar-les. Com va dir el filòsof Khalil Gibran, “els nostres fills no ens pertanyen”.

2.- Aquestes aficions han de ser dinàmiques, en la mesura del possible; no oblidem que la televisió i el sofà són els nostres pitjors

enemics. A més, no han de ser de competició: la velocitat no explica i solament dependrà del pas del temps i del nostre estat de salut.

3.- Sempre que es pugui, han de practicar-se en la natura. La diferència entre caminar per la muntanya a fer-ho per la ciutat és molt notable, i el mateix passa amb nedar en el mar, en un llac pirinenc o en una piscina.

Per la meva banda, en les meves dues primeres fases, vaig tenir bastants aficions i pràcticament totes no competitives i en plena natura. En l’actualitat i tenint en compte que ja porto més de 17 anys en la 3.a fase, he decidit limitar les meves aficions a dues: esquí de muntanya i el camí de Sant Jaume, en companyia familiar o en solitari. En 15 anys, ja porto recorreguts més de 10 000 km.

El meu propòsit: no parar mentre pugui... i el paper higiènic ho permeti.

I acabo aquesta xerrada lliurant a la directiva de la AIQS el document gràfic d’agraïment, en nom de la Promoció 1956. Difícilment oblidarem aquest sopar i vetllada tan agradables.

Finalment, per a tots els assistents: una endevinalla treta dels mots encreuats de La Vanguardia:

“Paraula de quatre lletres que ‘al principi sembla llarga i al final la veiem curta’”.

Resposta immediata de la majoria d’oients:... Vidaaaa!

Doncs bé: com a vell pelegrí que sóc m’acomiado amb un:

BON CAMÍ EN LES VOSTRES VIDES!

Jaume Figueras RibaPromoció 1956

PD: No és el mateix pelegrí vell que vell pelegrí.

35 AIQSNews75

Opinió personalOpinión personalPersonal opinion

De l’1 al 5 d’octubre de 2017, Barcelona acollirà el 10è Congrés Mundial d’Enginyeria Química, que se celebrarà conjuntament amb les cites destacades de l’11è Congrés Europeu d’Enginyeria Química i el 4t Congrés Europeu de Biotecnologia Aplicada, i quinze congressos i simposis més. La Dra. Rosa Nomen, presidenta del comitè organitzador local i secretària general d’IQS, ens informa de les darreres novetats d’aquesta gran cita.

Últimes novetats del 10è Congrés Mundial d’Enginyeria Química, que es farà a Barcelona

El programa del 10è Congrés Mundial d’Enginyeria Química se centra en 7 àrees específiques, que són: coneixement, educació i formació; operacions unitàries i processos de separació; enginyeria de la reacció química; enginyeria de sistemes de procés; enginyeria

de producte i materials avançats; biotecnologia aplicada, i medi ambient i sostenibilitat. En paral·lel, hi ha quatre àrees transversals que s’apleguen en un bloc anomenat “Les grans oportunitats” i que formen part dels grans objectius per al 2020: energia, aigua, salut i benestar, i alimentació i nutrició. A més, sota aquest gran paraigua hi ha grups de treball d’àrees específiques que celebraran les seves reunions anuals a Barcelona coincidint amb la cita. També se celebraran 15 congressos i simposis més petits pel que fa al nombre d’assistents, però no per això menys importants, com ara l’ESCAPE 27, l’ICOSSE 2017, l’EPIC 6, el CFD Symposium o el Process Safety Symposium, per esmentar-ne alguns.

Xifres d’èxit

Quan es va tancar el període de recepció dels resums per al congrés, se n’havien registrat més de 3.500 de 78 països d’arreu del món, “un nombre molt superior a l’esperat”, apunta la Dra. Rosa Nomen. Partint d’aquesta base, afegeix, “si les coses no es compliquen en el darrer moment, assolirem la fita de superar els 2.500 participants, entre sèniors i doctorands”. A més, el nombre de patrocinadors en l’esdeveniment continua augmentant, si bé “encara

queda marge per assolir la fita marcada pels organitzadors del congrés”, matisa.

Parlant de xifres positives, també cal destacar l’èxit de participació als actes paral·lels al congrés, en concret a l’ESCAPE 27, sobre el qual la presidenta del comitè organitzador local afirma: “Hem doblat el nombre d’articles rebuts respecte als esperats. D’altra banda, el programa d’estudiants preveu l’organització de la competició Chem-E-Car, tal com estava previst, si bé “l’acompanyaran taules rodones i tallers específics per a l’etapa formativa i dos concursos generals, un al millor pòster i un altre al grup que aconsegueixi respondre al nombre més gran de preguntes sobre el coneixement de l’enginyeria química”, explica. Es preveu que aquesta iniciativa pugui acollir entre 300 i 500 estudiants de grau i màster.

Malgrat això, conclou la Dra. Nomen, “m’agradaria dir als associats que el sol fet de passejar per la zona de pòsters i assistir a les conferències —n’hi haurà vint de simultànies entre les quals triar— justifica la inscripció al congrés, encara que no s’hi participi com a ponent. Copsar el que es fa i cap a on va l’enginyeria química mundial sense moure’s de casa, és una oportunitat única que no es repetirà fins d’aquí a molts anys”.

36 AIQSNews76

#MILLENNIALS

We have all heard of Generation X and Y, Baby Boomers and now the so generously entitled Millennials.

Millenials are said to be those people born between 1984 and 2000, you may have or have had one at home, if you are not one of them yourself. Millennials are characterized for being entitled, good at technology, eternally present in the social media, searchers for making an impact, seekers of success and owners of high job self-esteem. But on the contrary, they are also known as a generation for having lots of problems to develop their aspirations and dreams and often frustrated for the poor matching of their qualifications and the working environment in the global world market. In summary they are over-prepared for the world we’re living.

According to Simon Sinek, a motivational speaker who studied in depth the weaknesses of this generation, among all the previous description given above and their over-qualifications, millennials are people who never find fulfillment at work, they studied a lot, they studied all they could, but they don’t find a job to meet their aspirations, their qualifications or their expected pay-check, so often they stay at their parents’ home for longer years than previous generations, and they are never happy enough with what they have. Sinek says this generation was told when growing up that they

could get anything they wanted if they worked hard, but unfortunately turned out in life, they could not get anything, not even something of what they expected. This unbalance between expectations and fulfillment is one of the reasons for their overuse of the social media.

These millennials want things fast. I want it like this and I want it fast. And real life does not offer reward this way but social media does. You post a picture at a fancy restaurant and immediately people react. If you get lots of “likes” you feel accepted and popular and the reward is fast. Facebook, Instagram, Twitter, life looks amazing even when truly it is not. According to science every time we receive a positive comment, “like” or similar feedback, automatically dopamine is released in our brains. Dopamine is the chemical released when people drink, smoke or gamble, it is not the one to make us happy like endorphins but the one to make us euphoric, the so called reward-motivated behaviour transmitter. This way, some “likes” have the same effect as a good alcohol shot on our brains. In conclusion, it is addictive.

Alcohol is not bad, but too much alcohol could be.

You, me, we may not be addicted to technology and you may be thinking I am exaggerating but in USA there’s been an important increase in

37AIQSNews76

Formació AIQSFormación AIQS

AIQS Training

the suicidal rate connected to technology, normally younger ages than millennials, young people who feel rejected on the net, in social media. And there has been found a clear association between alcohol addiction at younger ages and social media addiction behaviours. I mention USA as a referent country as social media started there and they are some years forward in this virtual world and so serious problems there by now, are starting here.

But in spite of all the virtues millennials have, the two major handicaps they have to cope with are “job dissatisfaction” and “weak relationships”.

Even when these millennials find a job they will look for something they call “making an impact”, they want to be extraordinary, the best, they were trained for that, but they will find out that this is not an immediate factor and even though they tried hard they may not be able to reach those standards or that impact thing may not even exist, making them feel frustrated and dissatisfied.

Relationships will also be difficult for them as they live in social media and they are not very realistic about engagement and its duties.

Not a very optimistic panorama for our great young generations whose only fault seems to be to have followed their parents’ advice, studied a lot and have dreamed BIG as Steve Jobs told us one day.

And now, so what? Shall we leave them alone?

Maybe company leaders should be able to see and value and reward all this talent and keep it in our country before others see it.

Maybe parents should stop abusing of the mobile and social media when they are with their families.

Even maybe mobiles should not be allowed in certain venues such as meetings, friends’ gatherings and of course regular family lunches and dinners.

And maybe we should teach our children that there are winners and losers, and losers are never winners and maybe use that energy left to teach them how to solve their problems instead of letting them disguise them in social media.

If you again think I’m exaggerating, look around.

MANAL ZAHRAA MURAD

38 AIQSNews76

Després de passar per França i Xile, l’Elena San Juan va posar rumb a Dublín, ciutat on porta dos anys vivint. En aquesta entrevista, ens parla de les seves experiències, tant professionals com personals.

ELENA SAN JUAN GRANDE (PROMOCIÓ DE 2007)ELENA SAN JUAN GRANDE (PROMOCIÓN 2007)

“Si sorgís alguna oportunitat laboral bona no m’importaria tornar, però encara sento que acabo d’arribar a Dublín”

Quan vas sortir d’Espanya? Què et va impulsar a marxar fora?

Vaig marxar l’any 2009, per una combinació de factors: ganes de conèixer altres països i viatjar, millors oportunitats laborals, i pels efectes de la crisi. Vaig passar gairebé un any a França i després vaig anar a Xile amb una beca del govern francès (similar a l’ICEX espanyol). Ara porto dos anys a Dublín.

Al principi, què va ser el que més et va xocar de viure fora?

El que més em va xocar a Xile va ser que no entenguessin el meu vocabulari i em va portar diversos mesos adaptar-me i aprendre noves formes de dir les coses, fins i tot en el meu propi idioma. A Irlanda, la cosa que més em va xocar va ser el sistema de salut públic, que deixa molt a desitjar comparat amb el britànic o l’espanyol, i també l’inflat que està el mercat immobiliari, malgrat haver sofert una crisi tan greu.

Com és treballar en un país com Irlanda? Què creus que podríem aprendre d’ells?

Treballar a Irlanda és bastant còmode, una vegada que t’acostumes a l’accent irlandès. Hi ha més

possibilitats de conciliar vida personal i laboral. El que podem aprendre d’ells són els horaris laborals: fer una pausa breu per menjar, no perdre temps i sortir aviat; és molt més eficient. Durant els mesos d’hivern, és essencial per poder aprofitar les hores de llum. I, a l’estiu, permet gaudir de les tardes després de la feina…, encara que, clar, no es pot tenir tot, i el clima no sol acompanyar.

Tens intenció de tornar a Espanya?

Si sorgís alguna oportunitat laboral bona, no m’importaria tornar, però encara sento que acabo d’arribar a Dublín i tinc coses per descobrir. Ara mateix hi ha moltes oportunitats tant en infraestructura i obra pública com en el sector farmacèutic.

“He après diferents formes de viure i de

treballar; cada cultura o país t’aporta de

maneres diferents.”

“De Irlanda me quedo con los horarios, la baja densidad de población y los cuidados

parques y jardines”

39 AIQSNews76

Així sónAsí son

The way they are

Què és el que més trobes a faltar del teu país natal?

La família i els amics, la facilitat per desplaçar-te, la gastronomia i fer més vida al carrer.

Amb què et quedaries d’Irlanda i què canviaries?

D’Irlanda em quedo amb els horaris, la baixa densitat de població i els cuidats parcs i jardins. Canviaria la gastronomia (als mercats i supermercats la qualitat és bona, però els restaurants estan sobrevalorats) i la cultura de l’oci per l’espanyola. De Xile, trobo a faltar els fantàstics paisatges i la fauna que trobes quan surts de les ciutats, així com la gent del sud, acollidors i amables.

En què t’ha influït positivament la teva experiència en l’exterior? Ho recomanaries a d’altres persones que s’estan plantejant donar un gir internacional a la seva vida?

M’ha ensenyat a conèixer-me millor, a no donar res per fet, a qüestionar el concepte d’“això és normal”. He après diferents formes de viure i de treballar; cada

cultura o país t’aporta de maneres diferents. Algunes experiències han estat desagradables, però serveixen per aprendre i adonar-te del que té de positiu el teu propi país. Crec que cal estar disposat a començar de nou, encara que, conforme passen els anys, ens acomodem i cada vegada costa més sortir de la nostra zona de confort; encara que sigui de tant en tant és el que ens permet desenvolupar facetes desconegudes i créixer.

Pots explicar-nos alguna anècdota derivada de la teva situació d’estrangera a Irlanda?

L’anècdota es relaciona més amb la meva situació d’espanyola que viu a l’estranger: ara entenc a tots els turistes que vénen a Espanya a la recerca de sol i platja! Jo m’he convertit en un d’ells: aquest hivern a Madrid, durant un cap de setmana assolellat, vaig obligar a la meva família a menjar en una terrassa. L’estiu passat vaig visitar Andalusia per primera vegada i continuaré visitant-la mentre segueixi vivint a Irlanda. Els meus companys de treball no podien entendre que mai hi hagués estat!

SabadellProfessional

Doc

umen

tpub

licita

ri.D

ata

d'em

issi

ó:G

ener

2017

Cond

icio

nsre

visa

bles

enfu

nció

del’e

volu

ció

delm

erca

t.S’

aplic

aran

les

que

estig

uin

envi

gora

lban

cen

elm

omen

tde

lafo

rmal

itzac

ió.

AHEEEHAPACBMHGMHDBGINFKHNPAHEEEHABNFFFNBPJONLIDEOAOALNCJHNPBNFFFNBDFKNBGFIKLKEJJLJKAJOFCGJGKOBPGBFHJCLJAGFDKLHPGNBJLOLGNEHACOGKEENFHMMICNAFFHMFEJPLFBOOHMGDAGKHIGKNNHEAAEBBFMKOMPGLNIGAAGGGBAELGJHLNNHMNFFNFEHKCLEJPIIEEHGECPPAHFHADJAOAPBBBPAPGAMPGPJJEGFOHEAOCHBFBDJBDHHHHHHHPHHPHHHHPHHHHPHHHHPHHPHPPH

Una cosa és dir que treballem en PRO dels professionals. Una altra és fer-ho:

Compte ExpansióPlus PROT’abonem el 10%de la teva quota d'associat*- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

+ +0 1% 3% TAEcomissions de devolució en els principals rebuts de remuneraciód’administració i domiciliats i sobre les compres amb en compte sobre els 10.000 primersmanteniment. targeta de crèdit en comerços euros, en cas de tenir saldos en

d’alimentació.(1) estalvi-inversió superiors a30.000 euros.(2)

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Truca’ns al 902 383 666, identifica't com a membre del teu col·lectiu, organitzem una reunió i comencem a treballar.

El compte Expansió Plus PRO requereix de la domiciliació d’una nòmina, pensió o ingrés regular mensual per un import mínim de 3.000 euros (se n’exclouen els ingressos procedentsde comptes oberts en el grup Banc Sabadell a nom del mateix titular). Així mateix, també cal haver-hi domiciliat 2 rebuts domèstics en els 2 últims mesos.Oferta vàlida, a partir del 26de setembre de 2016.*Fins a un màxim de 50 euros anuals per compte, amb la quota domiciliada. L'abonament es farà durant el mes de gener de l'any següent.1. Rebuts domiciliats que corresponguin, com a emissor, a organitzacions no governamentals (ONG) registrades en l’Agència Espanyola de Cooperació i els rebuts de col·legis, escolesbressol i universitats carregats durant el mes. S’ha de tractar de centres docents espanyols (públics, privats i concertats) i en queden excloses les despeses d’acadèmies particulars,col·legis professionals o despeses diferents a les d’escolarització. Tampoc s’hi inclouen les despeses en concepte de postgraus, màsters i doctorats. Operacions de compra fetes acrèdit incloses en la liquidació del mes, amb les targetes modalitat Classic, Or, Premium, Platinum i Shopping Or el contracte de les quals estigui associat a aquest compte, en elsestabliments comercials d’alimentació inclosos, que es poden consultar en la pàgina www.bancsabadell.com/compteexpansioplus. Mínim de 5 euros i fins a 50 euros al mes.2. Per tenir accés a aquesta retribució, els titulars han de tenir un saldo mitjà mensual en el banc superior a 30.000 euros en recursos, calculat com la suma de saldos del mes anteriorde: comptes a la vista, dipòsits, renda fixa a venciment, assegurances de vida-estalvi, fons d’inversió, valors cotitzables i no cotitzables, plans de pensions, plans de previsió d’EPSV i BSFons Gran Selecció. No es té en compte per al còmput del saldo mitjà el saldo existent en aquest Compte Expansió Plus PRO ni en cap altre de les mateixes característiques en què elstitulars siguin intervinents. Sí que es té en consideració el nombre de cotitulars, per la qual cosa el saldo mínim existent en l’entitat com a requisit és el pres proporcionalment per acada cotitular. No es remuneren els saldos durant el primer mes de vida del Compte Expansió Plus PRO.En cas que no s’assoleixi per part dels titulars el saldo mínim que dóna dret a la retribució del Compte Expansió Plus PRO, la liquidació es fa al 0 % per aquest concepte.Rendibilitat: per al tram de saldo diari que excedeixi els 10.000 euros: 0 % TIN. Per al tram de saldo diari des de 0 fins a un màxim de 10.000 euros: 2,919 % TIN, 1,9910 % TAE(calculada tenint en compte els dos tipus d’interès per al supòsit de permanència del saldo mitjà diari durant un any complet). Exemple de liquidació en un any: saldo en compte de15.000 euros diaris, saldo diari sobre el qual es remunera: 10.000 euros; freqüència 12 (mensual); interessos liquidats en l’any: 291,90 euros.

sabadellprofessional.com

Captura el codi QR iconeix la nostra news‘Professional Informa’

1 / 6Aquest nombre és indicatiu del risc del

producte. Així, 1/6 és indicatiu demenys risc i 6/6 és indicatiu de més

risc.

Banco de Sabadell, S.A. es troba adherit al FonsEspanyol de Garantia de Dipòsits d’Entitats de

Crèdit. La quantitat màxima garantida actualmentpel fons esmentat és de 100.000 euros per

dipositant.