M2013

A.C. Gaiata 15“SEQUIOL”

Ga

iata

15

Se

qu

iol

Ma

gd

ale

na

20

13

Magdalena 2013

Gaiata 15SEQUIOL

Aquesta edició s’ha acabat d’imprimir a l’obrador de Gràfi ques Color Imprés el 13 de febrer de 2013, festivitat de Sant Benigne.

Volem agraïr l’esforç i col·laboració de tots els que han intervingut en l’edició d’este llibret, d’una manera o una altra. Des dels que ens han aportat les seues vivències en els articles fi ns a les empreses que han inserit la seua publicitat, passant pels tècnics impressors, fotògraf, disseny de portada així com a l’equip humà del Sequiol que ha fet possible que hui tinga en les seues mans nostre llibret 2013.

A tots MOLTES GRÀCIES

Activitats culturals i esportives

Fes-te soci i participa www.sequiol.es

Ball d

e sal

ó

Teat

re va

lenc

iàDo

lçai

na i t

abal

Betle

m ga

iate

r

Futb

ol sa

laBa

lls re

gion

als

Gaiata 15Sequiol

SUMARi

• L’HOME DEL SEGLE XVIII FINS AVUI. Entrevista a Paquita Roca Ivars• EVOLUCIÓ DEL VESTIT DE CASTELLONERA. UN ELOGI DE LES SINAGÜES. Per María Pilar Fortanet Andrés• CÓM ES FA UN ADREÇ DE REINA. Conversacions amb Guillermo Torres Balaguer, gemmòlec• TEIXITS I ENCAIXOS DE LA INDUMENTÀRIA TRADICIONAL A CASTELLÓ. Per Lluís Tirado – Arrels, Indumentària Tradicional• BRODATS D’ABANS I D’ARA. Per Tica Duro Forcada, brodadora• HISTÒRIA DEL PENTINAT DE CASTELLONERA. Per Paqui Vilar, perruquera• TRENTA ANYS DE CANVIS. Per Senteta Godes, modista• LES COSTURES DE LA IDENTITAT. Per Emilio Pons Guía, llicenciat en Humanitats i en Història• AL VOLTANT DEL VESTIT DE CASTELLONERA/O. Per Joan Josep Trilles i Font, llicenciat en Humanitats• RETALLS DE DOS REGNATS AL MATEIX LLAR. Per Pilar Gimeno Escrig, Regina 1976 i Elena Llopis Gimeno, Regina 2005• VESTINT DE SENTIMENTS. Per María España Novoa, Reina de le Festes 2012• FUNDACIÓ MUNICIPAL DE FESTES: PARTICIPACIÓ I AUTONOMIA FESTIVA. Per Raúl Pascual Cherta (Article presentat a

concurs en la Magdalena 2013 sota el lema: 25 anys de la Fundació Municipal de Festes)

• SALUTACIÓ DE L’ALCALDE DE LA CIUTAT, En Juan Alfonso Bataller Vicent• SALUTACIÓ DEL PRESIDENT D’HONOR, En Joaquín Borras Llorens – Delegat del Consell a Castelló• SALUTACIÓ DE LA PRESIDENTA DE LA A.C. GAIATA 15 SEQUIOL, N’Elisabeth Breva Almerich• SALUTACIÓ DE LA REGINA DE LES FESTES, Na Cristina Pastor Salines• SALUTACIÓ DE LA REGINA INFANTIL DE LES FESTES, xiqueta Laura Turch Benedito• SALUTACIÓ DEL PRESIDENT DE LA JUNTA DE FESTES DE CASTELLÓ, En Jesús López Guillén

SALUtAcionS …………………………………………………………………………………………………………… 3

• LA NOSTRA COMISSIÓ• LA NOSTRA COMISSIÓ INFANTIL• MADRINA 2013, N’Andrea Estrada Torres• MADRINA INFANTIL 2013, xiqueta María Voltes Usó• PRESIDENT INFANTIL 2013, xiquet Nicolas Rodríguez Manteca• MADRINA D’HONOR, N’Aroha Espejo García I ACOMPANYANT• MADRINA D’HONOR INFANTIL, xiqueta Claudia Llopis Pascual I ACOMPANYANT• LES DAMES D’HONOR I ELS SEUS ACOMPANYANTS• LES DAMES D’HONOR INFANTILS I ELS SEUS ACOMPANYANTS• ENTREVISTA A ANDREA TORRES ESTRADA, LA NOSTRA MADRINA per Vicente Cornelles• ENTREVISTA A MARÍA VOLTES USÓ, LA NOSTRA MADRINA INFANTIL per Vicente Cornelles• ENTREVISTA A NICOLAS RODRÍGUEZ MANTECA, EL NOSTRE PRESIDENT INFANTIL per Vicente Cornelles• ENTREVISTA A ELISABETH BREVA ALMERICH, LA NOSTRA PRESIDENTA per Vicente Cornelles• ACOMIADADA DE LA MADRINA 2012, N’Andrea Tortosa Baquero • ACOMIADADA DE LA MADRINA INFANTIL 2012, xiqueta Laura Turch Benedito• ACOMIADADA DEL PRESIDENT INFANTIL 2012, xiquet Sergi Martí García• REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE LA COMISSIÓ PER AL LLIBRET DE LA MAGDALENA 2013 • QUADRO D’HONOR• PROGRAMACIÓ DE FESTES AL SECTOR• LAURA TURCH BENEDITO, LA SOBIRANA DELS XIQUETS I XIQUETES DE CASTELLÓ• QUIQUE CARCELLER SEBASTIÁ – CLAVARI 2012• MANUEL BREVA NEBOT (d.e.p.), ESSÈNCIA DE LA GAIATA DELS XIQUETS

LA noStRA coMiSSiÓ ……………………………………………………………………………………… 29

• NOMENAMENT DE LES MÀXIMES REPRESENTANTS DEL SEQUIOL PER A LA MAGDALENA 2013• NOMENAMENT I IMPOSICIÓ DE BANDES A LES REINES DE LES FESTES I CORTS D’HONOR• LA NOSTRA PRESENTACIÓ• AIXÍ LA VAN VEURE…

EL PERIODICO MEDITERRANEOEL MUNDO – CASTELLON AL DÍALEVANTE

• EL CARTELL ANUNCIADOR DE LA MAGDALENA 2013• NOMENAMENT DELS SEQUIOLERS D’HONOR• IX CONCURS ESCOLAR DE MAQUETES DE GAIATA “CIUTAT DE CASTELLO” - FUNDACIÓ RURALCAIXA CASTELLÓ • XIV CONCURS DE MAQUETES DE GAIATA AL COL·LEGI ISIDORO ANDRES• ELS PREMIS DE LA MAGDALENA 2012• ACTIVITATS CULTURALS AL SEQUIOL• II EDICIÓ DEL FESTIVAL SEQUIOLROCK

ActiVitAtS ……………………………………………………………………………………………………………… 103

ARtÍcLES ………………………………………………………………………………………………………………… 161

• LA NOSTRA GAIATA• LA NOSTRA GAIATA INFANTIL

RAcÓ DE L’ARtiStE ……………………………………………………………………………………………… 17

* La Comissió no es fa responsable de les opinions manifestades pels autors dels distints artícles que apareixen publicats en el present llibret, fruit del dret d’opinió i llibertat d’expressió.

• Direcció i coordinació: ELISABETH BREVA• Coordinació articles: NURIA MIRAVET• Redacció: AGUSTIN MON• Portada i il·lustracions separates: LORENZO RAMIREZ

• Entrevistes: VICENTE CORNELLES• Textos i col·laboracions: CHELO PASTOR, CRISTINA GARCÍA, JAVIER ROIG, IRENE LERMA• Publicitat: LIDÓN MARZÁ, BEGOÑA NAVARRO, MARI CARMEN MONTE, TICO QUERAL, CHELO

ASENCIO, ELENA MARZÁ

• Reportage fotogràfi c: EDICIONES MUPHY• Impressió: Gràfi ques COLOR IMPRES s.l.u.• Dipòsit Legal: CS 45-2013

• Traducció al valencià: Programa SALT 4.0 Traductor i corrector de valencià. Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià

2

anuelcuellar

Carrer Jordi Joan, 18 B. 12006, CastellóTelèfon 964 25 75 63 / Fax 964 03 66 72

[email protected]

joies

SA

LU

tA

cio

nS

5

AlfonsoBatallerVicent

El camí que porta fi ns a l’ermita de la Magdalena es convertix, un any més, en símbol de comunió, de la manera de ser, de la tradició i de la Història de Castelló. Un recorregut que torna al Castell Vell, com a lloc d’origen dels qui es van establir més tard en la Plana, buscant prosperitat, un futur millor.

Eixe sentiment de comunitat, d’unió, és el que recorre en gran manera a tot el ‘Món de la Festa’. Les nostres Gaiates, les colles, empreses col·laboradores i la resta de ens vinculats, formen part d’un conjunt que permet, any rere any, encendre la metxa d’unes celebracions que compten amb el reconeixement com a Festes d’Interés Turístic Internacional. Unes festes que cada any disfruten milers de castellonencs i visitants.

De manera especial cal destacar el treball de la gent que dóna vida a les comissions gaiateres, vertaders dinamitzadors de la Magdalena i de la majoria de les festes que se celebren al llarg de l’any en la ciutat.

Perquè les Gaiates són, abans que res, entitats de barri; impliquen a un bon nombre de veïns i veïnes que treballen durant tot l’any per a aconseguir els millors monuments, la millor representació de cada sector. I és que la llum de les gaiates és símbol també de la il·lusió i de l’afecte que posen cada una d’estes persones per renovar el compromís de Castelló sencer amb la seua Festa més volguda.

Vull també que estes paraules servisquen de reconeixement a eixa labor en pro de la Magdalena que, en estos moments de difi cultats per a tota la societat, té encara més mèrit si cal. I a pesar de no disposar de tants recursos com altres vegades, les Gaiates han sabut, no sense molt esforç, eixir al carrer, lluir i il·luminar les nits de la nostra Setmana Gran.

D’esta manera, de la mà de la Junta de Festes i el propi Ajuntament, les Gaiates seran novament les verdaderes protagonistes de la Magdalena 2013. Continuaran sent el major símbol d’estes festes. I la gent de les comissions continuaran sent hereus i hereves d’una tradició festiva que seguix fortament arrelada en la societat de Castelló.

Visquem estes Festes des de l’alegria, la germandat, l’orgull de celebrar que continuem caminant units. La Història de la ciutat seguix recordant-nos que no hi ha obstacle que no es puga salvar des de la unitat, la determinació i el treball. Convertim-nos, doncs, en els millors amfi trions per a qui ens visite en estos dies, mostrant la nostra millor cara. Un Castelló que durant estos dies recorda la història de la seua fundació, els seus costums i tradicions. Un relat il·luminat per la llum de les nostres Gaiates, per la il·lusió de totes les persones que donen vida a la nostra Festa. MAGDALENA, FESTA PLENA!

7

M’honra de nou dirigir-me novament a tots vosaltres des d’esta tribuna i en el nom de la Generalitat vull felicitar-vos per tot el treball desenrotllat en estos anys per la Comissió i desitjar-vos a veïns, i visitants que disfruteu al màxim de les activitats programades. Les festes patronals són una oportunitat per a recuperar la memòria històrica com a poble i posar en relleu nostres senyes identitaries, el nostre orgull de genealogia com diu la tradició popular.

En este sentit, la Gaiata 15 és un exemple d’entrega i compromís en les festes, el treball generós i desinteressat per la ciutat i d’imaginació en el desenrotllament dels actes. El seu esforç, entrega de cada un dels membres de la Comissió, des de les Madrines Andrea Estrada i María Voltes,

el President Infantil, Nicolás Rodríguez, la Presidenta Elisabeth Breva, fi ns a l’últim membre de la Comissió han fet de la Gaiata 15 Sequiol siga una de les més singulars de la nostra ciutat i, sens dubte, peça fonamental en el desenvolupament de les nostres festes fundacionals tal com les coneixem hui en dia.

M’agradaria destacar el treball que realitzeu tot l’any. Activitats culturals i esportives que enriqueixen el signifi cat de la gaiata i fa que tots sigueu una pinya.

Un any més, donar-vos les gràcies per ser que continue com a President d’Honor d’esta emblemàtica gaiata que encara em fa més partícip de les festes de la Magdalena.

DELEGAt DEL conSELL A cAStELLÓ

JoaquínBorrás Llorens

8

- VIGILANTS DE SEGURETAT- PORTERS- CONSERGES- hOSTESSES

AVINGUDA ALMASSORA, 60-BAIX12005 - CASTELLÓ

TELÈFON: 964 065 858

9

Estimats comissionats, socis col·laboradors i veïns del sector: Des d’estes pàgines vull invitar-los a tots a disfrutar del gran programa de festes que hem preparat per a esta Magdalena 2013, dins de les possibilitats econòmiques que ens permet l’actual situació de crisi generalitzada

Després d’un important any viscut amb intensitat i alegria satisfeta d’esta comissió que és capaç d’aconseguir les més altes cotes de qualitat en totes aquelles activitats que es realitzen durant l’any com son: Balls regionals, Ball de Saló, Teatre Valencià, Escola de Tabal i Dolçaina, i Futbol Sala, de moment…, he decidit ampliar el meu compromís al capdavant d’esta associació renovant el meu càrrec com a Presidenta d’esta Associació,per al bienni 2013 – 2014, Càrrec que comporta esforç i temps de dedicació, però únicament amb el suport d’un gran equip d’amics amb gran professionalitat i amb il·lusions renovades -en defi nitiva d’una comissió exemplar- i també, com no, del suport de tots els veïns del sector -disfrutant en tots i cada un dels actes que realitzem any rere any- és possible assumir este immens repte -i al mateix temps il·lusionant, emotiu i que representa per a mi un gran honor- de seguir al capdavant de, per que no dir-ho, la millor comissió de sector de la nostra Ciutat. I creguen-me, no és amor de mare, sinó el prestigi aconseguit després de més de trenta-dos anys d’història Sequiolera i amb un palmarés envejable, a pesar de ser un sector dels més jóvens.

Una any mes, tant les nostres Gaiates com el nostre llibret seran un referent dins de les quinieles de les màximes candidates als premis. I quan a la programació festiva, apostem per espectacles de qualitat, per a tots els públics, pensats per i per a tots vostes. I es que sense la seua participació tot el nostre esforç no tindria sentit! Les ja tradicional i populars degustacions en la Tasca Gaiatera, l’alta participació en els concursos, la nombrosíssima implicació dels xiquets en tots els espectacles preparats per a ells o les multitudinàries nits de festa compartint, tots els veïns, taula i tovalles, no tindria sentit si no haguera participació dels veïns.

També vull agrair publicament totes les entitats col·laboradores, col·lectius i empreses, que donen el seu suport logístic, econòmic i funcional perquè tota la nostra activitat siga possible. Són col·laboradors necessaris, sense ells, a pesar dels nostres esforços, seria impossible poder aconseguir tan altes cotes d’efi ciència i efectivitat, sent l’element multiplicador que projecta la nostra il·lusió en pro de les millors festes en el sector, dels millors monuments i del millor llibret de festes. I si és de ben nascut ser agraït, enguany i amb la que ens està caient, molt més. És molt gratifi cant trobar amics de veritat sempre disposats a fer el que es puga per ajudar. GRÀCIES

I a tots vostes, socis i veïns del sector, no ho dubten. Els esperem a tots en el nostre Cau Gaiater, per a disfrutar de tots i cada un dels espectacles que hem programat. Volem que s’obliden durant uns dies dels problemes quotidians i de la famosa “crisi” i que isquen al carrer a viure les festes de la Magdalena 2013. Volem que tots vostes es senten orgullosos de ser SEQUIOLOS. Este és el meu desig i el de tots els que treballem en pro d’esta Associació Cultural Gaiata 15 Sequiol

Abans de despedir-me m’agradaria també llançar un missatge de comprensió per a tots aquells que es puguen sentir-se molestos per la voràgine de les festes. Són nou intensos dies de festes que hem de disfrutar des del respecte i la camaraderia. Hem d’empatitzar amb aquells que no comparteixen la mateixa il·lusió per viure la festa però també volem ser compresos perquè nostra raó de ser, la de totes les Gaiates de la Ciutat -així ho resen els seus estatuts- és fomentar la festa en els diferents sectors de la ciutat. I només des de la comprensió, el respecte i la convivència mútua serà possible que la Magdalena 2013 siga un èxit per a tots.

Esperem que disfruten de la Magdalena 2013 i MOLTES GRÀCIES A TOTS.

ElisabethBrevaAlmerich

Gaiata 15

Sequiol

10

VERDEFLOR FLORISTES

Saluda a tot el sector de Sequiol i tots els castellonencs i agraeix la confiança

depositada en estos 20 anys

ArA els millors preus de CAstelló i lA més AltA seleCCió Amb lA quAlitAt de sempre

Avgda. de València 10 · 12006 CAstelló · tel +0034 964 201605

enViem flors A tot el món

enCàrreCs telefòniCs Amb serViCi de pAgAment AutomàtiC

11

És un plaer per a mi dirigir-me a tota la comissió de Sequiol per

agrair-vos la maravellosa tasca que realitzeu amb esforç i il·lusió per

mantindre vives les nostres volgudes tradicions. A més desitjar que

gaudiu d’una setmana plena de felicitat amb el veïns i amics del sector

junt als que exclameu amb orgull..... MAGDALENA

cristinaPastorSalines

13

Benvolguda comissió de la Gaiata 15 “Sequiol”, vull agraïr-vos,

el vostre treball perque cada any les nostres festes seguisquen

més grans, engrandint el nostre monument. I des d’ací anime al

sector a participar més que mai en tots els actes organitzats,

perquè la Magdalena 2013 siga mereixedora del nostre millor

record.

Amb estima vull cridar amb vosaltres: MAGDALENA

LauraturchBenedito

15

JesúsLópezGuillén

Les Festes de la Magdalena constituixen un exemple de convivència i de dinamisme. Entre tots, col.lectius festers, veïns i visitants, aconseguim protagonitzar una sèrie d’activitats que tenen al carrer el seu escenari i en el gaudiment col.lectiu la seua raó de ser.

Per això, des de la Junta de Festes sempre mantenim que els vertaders protagonistes de les festes són els ciutadans, qualsevol que siga la seua condició. Si han de treballar en l’organització d’un acte, per la seua tasca callada i de vegades mal entesa. Si, simplement són espectadors de les activitats, per estar ahí, perquè els actes no son res sense espectadors.

La Gaiata 15 “Sequiol” és un clar exponent de treball i dedicació, sempre amb il.lusió, dedicats en cos i ànima amb la fi d’aconseguir unes festes que siguen gaudibles per la majoria dels veïns del sector.

Vull felicitar-vos a tots, als membres de la comissió per la tasca realitzada i per ser uns excel.lents companys de viatge en aquest tren de la festa i als veïns perquè es converteixen, com castellonencs que són, en els vertaders protagonistes de la nostra setmana més gran.

Moltes gràcies i bones Festes de la Magdalena 2013.

16

Obres i COnstruCCiOns

Carrer Maestro Arrieta, 10 – baix12006 CAsteLLÓ

telèfon: 619 05 35 43 – 696 41 14 65Oficina: Telèfon 964 24 17 03 . Fax 964 24 36 91

Mail: [email protected]: www.emancons.com

Equips dE rEFracTarísTEsrEFOrMEs i ObrEs En gEnEral

ra

có

de

l’a

rtis

ta

18

Gaiata 15sequiol

Lema

SOMNI SOMIAT

19

La Nostra GaiataDe xicotet esperava amb ànsia la nit del diumenge de la Magdalena, Eixa nit era màgica, era la nit dels somnis, assentat amb els meus pares en el carrer Enmig esperava el pas de les Gaiates que eixe any il·luminarien Castelló. Dotze gaiates majestuoses, enormes com a gegants, enlluernadores, que feien que desapareguera de mi el son i aparegueren els meus somnis de construir-les algun dia.

Jo em preguntava com es farien eixes gaiates, com any rere any, eren noves, diferents, millors que l’any anterior i recordava la resplendor que feien a l’aguaitar pel principi del carrer.

Els anys van fer que eixe somni es fera realitat, que un dia jo construïra una d’eixes gaiates que també enlluernarien algun xiquet que, mig endormiscat i cansat, estaria veient passar.

Un somni de què no desperte, un somni en què encara que el meu gran anhel ja es va complir seguix viu però no per ser el millor sinó per que la gaiata siga de veritat el referent de Castelló i ocupe, de veritat i no només de boca, el lloc principal, el mes alt honor en les festes de la Magdalena; El que és mereix!

I eixe somni espere veure-ho algun dia complit, és un somni somiat dins de la utopia de la llum, llum que ens desperta i ens fa amar, voler, uns monuments que són el nostre ser i el nostre entendre, un somni somiat de llum del qual vull despertar quan siga realitat. I sobre eixe somni he dissenyat enguany la gaiata.

Gaiata que en la seua part inferior representa als xiquets que, com jo, veien les gaiates i que sostenen la llum de la qual s’alimenta. Llum que es concentra en una copa de què brolla com eixint de Sant Grial, custodiat per quatre lleons i l’escut de la ciutat. Uns lleons que representen la noblesa i la fi delitat de la nostra ciutat.

Sobre la ciutat, la llum emana dels antics gotets que servien per a il·luminar el pas de les antigues gaiates a l’entrar a la ciutat pel Forn del Pla. Gotets de colors que s’eleven cap al cel per a arreplegar la llum sagrada de la Magdalena i fer-la brollar com una font cristal·lina i pura des del seu gaiato al sòl que recorreran cada tercer diumenge de Quaresma

Que bonic somni de què no vull despertar, que bonic somni somiat despert.

artiste: JOse ViceNte MONrOiG MarQUes

20

Gaiata 15sequiol

La Gaiata que Sequiol presenta per a la Magdalena 2013 compagina la rigidesa que confereixen les línies rectes de les fi gures geomètriques que componen bàsicament el seu cos central, amb la voluptuositat de les corbes que componen els braços que la rodegen.

Si analitzem succintament l’estructura que conforma el cos central de la nostra Gaiata observem que, en la seua part inferior partint del carro base, trobem una primera peça en forma de piràmide truncada les bases de la qual estan conformades per polígons irregulars còncaus de 24 cares -realitzats en perfi l de ferro quadrat de 20 x 20, d’alçària 400. Les arestes de les cares estan realitzades amb platina de ferro de 10 x2 que seran el marc suport de les cares, realitzades en cristall policromat.

La següent peça que trobem, la segona, té una forma tridimensional que recorda a un calze, l’alçària de la qual és de 1500. La base la conformen cinc cércols, realitzats de platina de ferro de 10 x 2, de diàmetres 600, 700, 800, 900 i 1000. Els cércols estan disposats de menor a major i suporten més de 200 gots de vidre. El cos del calze esta realitzat per dos piràmides truncades, la superior invertida. La inferior disposa de 8 cares còncaves mentres que la superior disposa de 16 cares convexes. Les bases d’ambdós peces estan realitzades en perfi l quadrat de ferro

de 20 x 20. Totes les arestes

estan conformades per tires de xapa de 2, plegada en forma de U i corbada de manera que serviran de guies per a la col·locació de les cares, realitzades en metacrilat (permet la curvatura còncava o convexa segons siga inferior o superior).

La tercera peça que compon l’estructura central té una alçària de 1200 i està conformada per diferents piràmides truncades -les superiors invertides respecte a la inferior- unides per un prisma, les bases del qual, la de tots, és de 16 cares i estan realitzades en perfi l de ferro de 20 x 20. Com en la peça primera, totes les arestes són de platina de 10 x 2 i realitzaran la funció de marc suport als cristalls que conformaran les cares.

En la seua part superior es disposen tres cércols, de diàmetre 900, 800 i 700 respectivament, que suporten 120 gots.

Sobreïxen, en esta peça tercera, els quatre escuts de la ciutat, ubicats paral·lels a les cares del carro suport. El disseny del seu ancoratge ofereix un efecte com si estigueren surant, sense amarrament a l’estructura.

estrUctUra

21

Finalment, la quarta peça compagina tres piràmides truncades invertides, de base regular de 16 cares, amb huit cércols, de diàmetres 900, 800, 700, 800, 700, 800, 700 i 600, respectivament i de forma ascendent. En esta peça, d’alçària 900, trobem 310 gots. La construcció dels elements que componen esta peça és la mateixa que en les anteriors.

A fi de conferir seguretat i rigidesa al conjunt, totes les peces anteriors estan unides per mitjà d’una peça central, realitzada en perfi l estructural, 40 x 40, en forma de prisma de base regular quadrada, de costat 400 i alçària 3100

Culminant la nostra obra trobem el gaiato. Com en anys anteriors este element disposa d’un sistema de corrioles que permet poder jugar amb la seua altura, des de la base mateixa del monument, a fi de poder salvar els obstacles amb què es

troba la Gaiata en el seu esdevindre itinerant per la ciutat. Dit gaiato està realitzat completament de cristall sobre el qual s’han incorporat elements en fusta tallada i policromada. En el seu interior s’ha realitzat una estructura suport de xapa metàl·lica de 3 mil·límetres de grossor tallada amb punxonadora de control.

Sobre les quatre diagonals disposem els braços de la Gaiata, realitzats

en fusta DM i, en el seu interior, disposen d’un reforç realitzat amb platina de 60 x 4 el que dóna consistència al braç i permet suportar els diferents fanals disposats en diferents posicions.

Cada fanal està construït amb platina de 10 x 2 i està conformat per dos prirámides truncades, invertides, la base del qual és una estrela de 16 cares. Cada cara està realitzada de cristall.

Tota l’estructura metàl·lica que conformen les cares del cos central ha sigut tractada amb pintura metal·litzada en to d’or, coure i bronze a fi d’obtindre un resultat de metall envellit. Totes estes arestes metàl·liques formaran el marc

on s’allotjaran les mas de 100 peces de cristall, bellament adornats amb arabescos i sanefes de colors, utilitzant pintura per a cristall Gallery Glass,de diferents colors, i pasta d’emplomar en tons negre, or i plata. Volem ressaltar tota la peça inferior on s’han utilitzat, per a la decoració, motius del Pregó.

Quant als braços de fusta, s’han utilitzat tintes de color cirerer sobre les quals s’ha realitzat patina en or i bronze. Totes les talles de fusta, han sigut policromades.

Tant en la base com en la part superior de la primera peça s’ha realitzat un treball de repujat de fi lm d’estany amb diferents fi ligranes. Totes les peces han sigut tractades i envellides amb laques espacials per a metalls.

decOració

22

Gaiata 15sequiol

Per a esta edició i donat el canvi tecnològic patit estos dos últims anys, l’equip tècnic del Sequiol ha implementat un nou sistema de control, molt més potent i versàtil que els utilitzats fi ns a la data, adaptat a les noves potències que proporciona la tecnologia led.

El centre neuràlgic del sistema de control el compon l’autòmat OMRON Sysmac CJ1M – CP22 que comanda dos-centes cinquanta-sis eixides agrupades en setze blocs de setze eixides. El disseny amb què s’ha implementat cada bloc, cada targeta, permet poder controlar tant eixides a transistor com a eixides a triac a fi de poder controlar tant eixides en corrent continu com alterna. Per a esta ocasió, s’han seleccionat seixanta-quatre eixides amb triac –de 8 amperes d’eixida cada una- i la resta, és a dir cent noranta-dos, amb eixides a transistor -de 6 amperes d’eixida cada una-.

Per a la il·luminació del monument, bàsicament s’han utilitzat quatre tipus d’elements:• Peretes esfèriques mat, E14 que cada

una disposa de dotze leds. Amb una potència elèctrica de 600 mW i un fl ux lluminós d’uns 45 lúmens, en color blanc

• Tubs de led, model T8, de 9W i 18W, amb 144 i 288 led’s SMD 3528 respectivament que subministren 890 i 1950 lúmens amb un angle de projecció

de 270º, en to blanc fred.

• Tires de 60 leds SMD 5050 per metre, blanc fred, amb índex de protecció IP47 i una potència de 15W/m.

• Tires de 60 leds SMD 5050 RGB per metre, amb índex de protecció IP47 i una potència de 15W/m.

Certament la il·luminació dissenyada per a la nostra Gaiata, en esta edició, té una rellevància molt important ja que, com indicarem a continuació, a més dels efectes propis d’il·luminar els elements i de jugar amb dinàmics moviments, utilitzats fi ns a la data, introduïm la possibilitat de variació cromàtica general.

La il·luminació de totes les vidrieres que conforma el cos central està realitzada utilitzant els tubs i la cinta de led blanca. Esta última, utilitzada bàsicament en la il·luminació dels escuts amb el que s’ha aconseguit il·luminar-los interiorment a pesar de l’estretor de les peces.

Perfi lant els quatre braços s’han disposat les peretes led, en el seu contorn exterior, que aniran realitzant infi nitat de jocs, aportant dinamisme al conjunt.

Però el que verdaderament sorprendrà en la Gaiata del Sequiol de la Magdalena 2013 serà el seu caràcter camaleònic doncs la utilizaciób dels més de 160 metres de cinta de led RGB per a il·luminar, de forma interior, tant els més de sis-cents gots i els setze fanals, combinat amb el control total que ens aporta el sistema de gestió, permetrà una infi nitat de composicions de color units als efectes de moviment tant de dalt a baix com rotatoris.

il·lUMiNació

22

23

• Potència elèctrica instal·lada: 6.000 W

• Alçària màxima: 6 metres

• Ample de carro: 3 metres.

• 120 metres de perfi l de ferro 20 x 20 x 2

• 30 metres de perfi l de ferro 40 x 40 x 2’5

• 120 metres de platina de ferro de 10 x 2



• 800 bombetes esfèriques blanc mat, E14 de 12 led’s cadascuna i de 0’6W

• 800 portalàmpades E14• 610 gots tipus canya,

pintats en color blanc• 4 fonts d’alimentació

estabilitzada amb eixides +12v 10A

• 1 font d’alimentació estabilitzada amb eixides +12v 20A

• Autòmat OMRON Sysmac CJ1M - CP22

• Eixida de potència de dos-centes cinquanta-sis eixides agrupades en setze blocs de setze eixides

• 160 metres de tira de led RGB de 12v, amb 60 SMD 5050 per metre i amb index de protecció IP 67

• 40 metres de tira de led blanc fred de 12v, amb 60 SMD 5050 per metre

i amb index de protecció IP 67

• 60 tubs de 120 led SMD 3528, T8, de 9 w



• 35 metres quadrats de tauler de fusta DM 19 mm




• 8 metres quadrats de tàblex de 3 mm

• 33 metres de llistó de pi de 10 x 10

• 150 metres junta rivet 10 x 4

• 50 rotllos cinta de carrosser de 50 mm

• 30 metres quadrats de cristall tipus “Impres 140” de 3 mm

• 4 metres quadrats de metacrilat transparent de 2 mm

• 4 metres quadrats de fi lm d’estany de 0’5 mm per a repujat.

• 200 metres de cinta de plom de 5 mm

• 110 tubs de plom líquid adhesiu, color negre, daurat i platejat.

• 800 metres de conductor elèctric fl exible 16 x 0’22 mm² de secció

• 200 metres de conducte elèctric fl exible, d’1 mm² de secció

• 90 metres de conductor elèctric fl exible de 18 x 0’75 mm² de secció

• 10 quilos de pintura esmalt

• 6 quilos de pintura metal·litzada en to or,coure i bronze

• 18 litres de pintura per a cristalls Gallery Glass en diferents colors

• 35 quilos de pintura plàstica

• 4.980 hores de treball

les dades

24

Gaiata 15sequiol Lema

SEGUINT LA TEUA LLUM

25

La Nostra Gaiata Infantil

Espectacular disseny el que Sequiol presenta en el seu Gaiata Infantil, per a la Magdalena 2013. L’òpera prima d’un il·lusionat Carceller que presenta així els seus credencials en el selecte món del disseny de Gaiates, seguint les esbosses marcades, durant dècades, pel nostre artista de sempre Manuel Breva (d.e.p.).

El disseny de l’estructura d’esta Gaiata està pensat a donar suport a les vidrieres que la conformaran.

A fi d’aconseguir major esveltesa al monument es dissenyen uns marcs metàl·lics que posats en els quatre costats del carro, albergaran uns vidrieres amb l’escut de la ciutat i l’emblema de la nostra gaiata: La Panderola. Estos marcs són rectangulars i estan realitzats amb perfi l quadrat de ferro de 20X20 i platina de 20x3 i, com diem, són el suport d’un panell de metacrilat de 4mm -donada la posició del mateix s’ha optat per este material, per més seguretat- de 1500 x

400 mm.

Ja sobre el carro, trobem un cilindre de 1200 de diàmetre i 300 mm d’altura, completament transparent, també realitzat en metacrilat, de 3 mm. Tota l’estructura està realitzada amb perfi l quadrat de 20x20 i platina de 20x3. Per a la col·locació de les peces que conformaran els laterals del cilindre, s’han col·locat una guies de xapa plegada en forma de U.

Sobre la base superior del cilindre i disposats en els vèrtexs d’un imaginari hexàgon de costat 450, trobem sis tubs redons, de diàmetre 50, d’acer inoxidable amb brillantor espill, i 1000 mm de longitud que seran el suport d’altres sis marcs -d’estructura semblant als dels costat del carro però de 1000 x 400 mm- col·locats amb una inclinació sobre la vertical, conformant un espectacular fanal de sis cares.

Culminant l’obra trobem una pica amb mes de 100 gots de canya de diferents colors que es complementen amb uns cent cinquanta gots disposats en sis piques, en les bases dels tubs d’acer inoxidable. L’estructura suport d’estes piques està realitzada amb platina de 10 x 2 i els cércols que subjectaran els gots són cércols de tub -de diàmetre interior 60- tallats a trossos de 10 mm.

artiste: eNriQUe carceller llaGO

estrUctUra

25

26

Gaiata 15sequiol

Tota l’estructura metàl·lica ha sigut decorada en tons metàl·lics -or i plata- matisats i envellits amb laques.Quant a les vidrieres, les dels laterals de carro, com ja hem dit, disposen en la seua part central, l’escut de la ciutat i la Panderola, emmarcades en unes arabesques sanefes.

En els sis quadros superiors, trobem representacions del Pregó, de l’Ofrena a Lledó, de la Romeria, dels xiquets que

conformen la nostra comissió, la visió històrica de les nostres festes i l’última, dedicada a Manuel Breva i els seus sis primers premis aconseguits en Gaiates Infantils, amb Sequiol.

Sobre la cúpula de gotets i culminant la nostra Gaiata, trobem una composició amb sis fi gures –en marmolina- de xiquets jugant i que donen forma a la base del gaiato.

Igual que en la Gaiata major, en la infantil s’ha dissenyat d’un sistema de control compost per l’autòmat OMRON Sysmac CJ1M – CP22 que comanda seixanta-quatre eixides agrupades en quatre blocs de setze eixides. El disseny amb què s’ha implementat cada bloc, cada targeta, permet poder controlar tant eixides a transistor com a eixides a triac a fi de poder controlar tant eixides en corrent continu com alterna. Per a

esta ocasió, s’han seleccionat seixanta-quatre eixides amb eixides a transistor -de 6 amperes d’eixida cada una-.

Amb este sistema controlarem els més de dos-cents gotets

en l’interior dels quals s’han implementat unes plaques amb 24 led’s alimentades a 48 vcc. Una infi nitat de jocs lluminosos conferiran dinamisme al nostre monument que unit a la varietat dels colors amb què s’han decorat els gotets aporten l’alegria i diversió que donen les comissions infantils a la festa.

Per a il·luminar, de forma interior, totes la vidrieres hem adoptat la solució de la cinta de led, en color blanc fred per a major realç cromàtic dels treballs, col·locada sobre perfi leria d’alumini. En total més de 80 metres de cinta de led de 60 leds SMD 5050 per metre, blanc fred, amb índex de protecció IP47 i una potència de 15W/m.

decOració

il·lUMiNació

27

• Potència màxima instal·lada: 1.500 w

• Alçària màxima: 3 metres

• Ample de carro: 1’50 metres

• 60 tubs de 60 led SMD 3528, T8, de 16w

• 250 plaques amb 24 leds, blanc va fred, de 48 vcc i 1W

• 250 gots tipus canya, pintats en diferents colors

• 80 metres de tira de led blanco fred de 12v, amb 60 SMD 3528 per metre i amb index de protecció IP 67

• 1 font d’alimentació

estabilitzada amb eixides +12v 40A

• Autòmat OMRON Sysmac CJ1M – CP22

• Eixida de potència de seixanta-quatre eixides a transistor de 6 amperes d’eixida cada una.

• 12 metres quadrats de tauler de DM de 5 mm.

• 4 metres quadrats de tàblex de 3 mm

• 48 metres de perfi l quadrat de ferro de 20 x 20



• 6 metres tub acer inoxidable brillantor espill de 50 mm de diàmetre

• 200 metres de mànega de 16 x 0’25

• 100 metres de conductor elèctric rígid d’1 de secció

• 6 metres quadrats de cristall tipus “Impres 140” de 3 mm



• 6 quilos de pintura metal·litzada en to or i plata

• 10 litres de pintura per a cristalls Gallery Glass en diferents colors

• 5 quilos de pintura plàstica

• 1230 hores de treball

Angel Esteban de FezPascual Lerma NavarroVicente Voltes PortillaNacho Collados MarcoVíctor Orozco RodríguezLauren Climent BeltránJavier Rodríguez CapdevilaJosé Andrés Estrada Miralles

Juan Carlos Puig VilanovaJorge Martí ObiolManuel Doumere MartínezCeles Gual GalvánQuico García GonzálezNino Turch FerrerFernando Carratalá PalenciaAgustín Mon Carro

les dades

eQUiP de realitZació

la

no

str

a c

om

iss

ió

3030

assessorAgustin Mon Carro

assessora JurídicaMaria Sebastia Gomez

VicepresidentsVictor Orozco RodriguezJose Vicente Monroig MarquesVicente Javier Queral GarciaJorge Marti Obiol

secretàriaGloria Baquero Lopez

tresorerJose Maria Orozco Rodriguez

coordinadora Web - socisSalome Albella Gomez

coordinadora infantilsMª Carmen Benedito Carbó

coordinadora JóvensMaria Lopez Lopez

Vocals JuntaVicente Queral GualJose Andres Estrada Miralles

PortaestendardFernando Carratala Palencia

VocalsEva Uso EstradaAngeles Garcia VillalongaJoaquin Moliner D’ivernoisAraceli Moliner D’ivernoisChelo Asencio MonroigEnrique Carceller LlagoAndrea Tortosa BaqueroJorge Marti GarciaAinhoa Orozco PerezIrene Lerma AlbellaMª Lidon Carretero VilarroigDavid M. Carretero VilarroigPascual Lerma NavarroAngel Esteban De FezMaite Garcia MarinMª Carmen Gonzalez RodriguezAlejandro Breva MonteAna Blasco SanchisArmando Breva AlmerichLaia Collados MarzáCarmen Sales Navarro

M. Lidon Marza MarcoElena Marza MarcoJuan Carlos Puig VilanovaFco Javier Roig VarochAlicia Galindo MartinezGemma Sanahuja NebotNoelia Fabregat AlconManuel Doumere MartinezLaura Gregori VidalLaureano Climent BeltranEsther Viera ArrueboJuan Manuel Pradas MontanerIonut Marian Belinschi Angel Lopez SafontRafael Cosin MarcoVicenta Gual GalvanCelestino Gual GalvanPilar Irigoyen SarmientoAlejandra Cosin GualArantxa Vicente NegreClaudia Cavilla Domenech

Marcos Sales NavarroBegoña Navarro AmatMª Carmen Torres LlidoCarmela Molina GonzalezBartolome Molina MillaPablo Sanahuja NebotMarta Marco GalmesNino Turch FerrerJavier Rodriguez CapdevilaArantxa Manteca MayoAlicia Alcon NebotAlba Orozco AlconMª Carmen Monte MartinezVicente Voltes PortillaAdrian Ortiz PerezEsmeralda Garcia GarciaJose Ramon Espejo FuenteIgnacio Collados MarcoCarmen Pascual PerezLourdes Mª Climent MorenoLourdes Moreno Vazquez

La Nostra ComissióGaiata 15sequiol

madrinaandrea Estrada torres madrina d’HonorAroha Espejo Garcia

PresidentaElisabeth Breva Almerich Dames d’HonorJennifer Carratala BlascoMaria Isierte CarnicerMaite Vilar FerreroEstefania Climent MorenoAna Rodriguez Perez

acompanyantsCarlos Mon BrevaEnrique Carceller SebastiaAdrian Nebot SanahujaLuis Rivas GalindoMohamed Ali Ahmedou SidiJose Segarra Ginés

3131

La Nostra Comissió Infantil

Dames d’Honor infantilsMar Sanahuja MarcoBeatriz Also GalasoLucia Aguila MorenoMaria Collados MarzaElena Puig VillarroigTeresa Doumere FabregatBalma Doumere FabregatGeorgiana Elena Andrei Anna Qiangong Llorens GaliNatalia Queral AsencioLucia Nuo Parra LlorensClaudia Ortiz De ZayasMartina Pradas VieraLucia Ortiz De ZayasNagore Garcia MiravetMalena Garcia Miravet

acompanyants infantilsRaul Pegueroles MorillaXavier Queral AsencioMarcos Rodriguez MantecaFran Benedito TarazonaJuan Carlos Francisco Pascual

PequesLucía Benedito OrdazCarlos Benedito Ordaz

Vocals infantilsAlvaro Voltes UsoNacho Carceller SebastiaAdriana Llopis PascualAnna Turch BeneditoLaura Turch BeneditoMaya Aguilera BioscaCristina Puig VillarroigMarta Benedito TarazonaAdrian Doumere FabregatAna Rubert CalatayudLucia Benedito OrdazCarlos Benedito OrdazMarta Gual Irigoyen

Portaestendard infantilSergi Marti Garcia

madrina infantilmaría Voltes Usó President infantilNicolas Rodriguez Manteca

madrina d’Honor infantilClaudia Llopis Pascual

AndreaEstrada Torres

Gaiata 15sequiol

madrina 2013

32

3434

MaríaVoltes Usó

Gaiata 15sequiol

madrina infantil 2013

36

NicolásRodríguez Manteca

Gaiata 15sequiol

President infantil 2013

Model: Buick 8Any: 1940

CarlosMon Breva

Acompanyant

ArohaEspejo García

Madrina d’Honor

Model: Renault 4/4Any: 1958

RaúlPegueroles Morilla

Acompanyant Infantil

ClaudiaLlopis Pascual

Madrina d’Honor Infantil

Model: Volkswagen Karmenn GhiaAny: 1975

JenniferCarratalá Blasco

Dama d’Honor

JoseSegarra Ginés

Acompanyant

Model: Pontiac Tempest LemasAny: 1966

MaríaIsierte Carnicer

Dama d’Honor

Mohamed AliAhmedou Sidi

Acompanyant

Model: Chevrolet Pick Up 3200Any: 1959

MaiteVilar Ferrero

Dama d’Honor

LuisRivas Galindo

Acompanyant

Model: Mercedes 190SLAny: 1960

EstefaníaCliment Moreno

Dama d’Honor

AdriánNebot Sanahuja

Acompanyant

Model: Renault NNAny: 1928

AnaRodríguez Pérez

Dama d’Honor

EnriqueCarceller Sebastiá

Acompanyant

ElenaPuig Villarroig

Dama d’Honor Infantil

LucíaÁguila Moreno


Model: Diste 3700GTAny: 1977

Lucia NuoParra Llorens


Anna QiangongLlorens Gali


BeatrizAlso Galaso


MarSanahuja Marco


Model: Triumph Spitfi reAny: 1972

FranBenedito Tarazona


MaríaCollados Marzá


LucíaOrtiz de Zayas


Juan CarlosFrancisco Pascual


Model: Mercedes 190SLAny: 1960

TeresaDoumere Fabregat


BalmaDoumere Fabregat


MarcosRodríguez Manteca


GeorgianaElena Andrei


MartinaPradas Viera


Model: Volkswagen Karmenn GhiaAny: 1975

NataliaQueral Asencio


ClaudiaOrtiz de Zayas


Model: Alfa Romero SpiderAny: 1976

XavierQueral Asencio


Nagore

García Miravet


MalenaGarcía Miravet


AnnaTurch Benedito

Col·laboradoraCarlos

Benedito Ordaz

“Peque”

Carlos

Benedito Ordaz

LucíaBenedito Ordaz

“Peque”

Sergi

Martí García

Portaestendard infantil2013

AdriánDoumere Fabregat

Portaestendard infantil2012

64

Andrea Estrada Torres. Madrina de SequiolPer Vicente Cornelles

Sequiol es vist de festa. Amb l’arribada de les

festes de la Magdalena, la comissió de l’avinguda d’Almassora i adjacents trau el millor de si mateixa per a oferir al seu sector l’esplendor d’uns festejos que renoven, un any més, el compromís amb el tercer diumenge de Quaresma. En un col·lectiu en què famílies senceres porten vivint les festes fundacionals des de fa anys, mantenint-se fi dels a l’esperit de Sequiol, Andrea Estrada Torres, Madrina del 2013, pertany a eixa generació de festers forjada en les vivències i en l’estil propi de la Gaiata 15. I és que Andrea quasi va nàixer en el si de la comissió i, fi ns a aconseguir el tron de l’associació, ha ocupat pràcticament tots els càrrecs de responsabilitat en l’organigrama Sequiolero. Ja va ser Madrina dels xiquets en el 2003 i Dama de la ciutat infantil en el 2004.

Defi neix a la Gaiata 15 com “una gran família” amb què comparteix anhels i esperances i és conscient de la importància de viure les festes de la Magdalena en els col·lectius essencials i fonamentals dels festejos fundacionals. En l’estructura ofi cial de la festa que dóna accés directe a viure en primera persona i ser testimoni privilegiat dels actes que

Gaiata 15

Sequiol

65

es van desenrotllant des de l’anunci ofi cial de les festes, en el matí del dissabte del Pregó, fi ns al Magdalena Vítol.

Andrea Estrada Torres té 19 anys, estudia un cicle formatiu de grau mitjà de Comerç en l’IES Caminàs i li agradaria encarar el seu futur professional en l’àmbit administratiu, “estar en alguna empresa, o una cosa semblant”, subratlla la màxima representant de la Gaiata Sequiol.

Com una jove del seu temps, a Andrea li agrada eixir de festa amb els seus amics els caps de setmana, llegir i anar de compres. Sempre que les seues obligacions gaiateres i estudiantils s’ho permeten, clar. Una obligació, això sí, amb gust i amb el compromís d’intentar representar al

sector Sequiol de la millor manera possible.

De les festes de la Magdalena mostra la seua especial predilecció per la Desfi lada de Gaiates, “que és molt emocionant i ensenyes a la ciutat el monument del teu sector”, descriu Andrea eixe sentiment que atresora qui està disposada a disfrutar del seu any magdalener en la Gaiata 15.

Amb el bell record d’una preciosa presentació ofi cial celebrada en el Palau de la Festa el passat mes d’octubre, i amb el suport d’una família que viu intensament tot allò que s’ha relacionat amb la Magdalena i Sequiol (la seua germana Sonia va ser també Madrina de la gaiata en 1997), Andrea està plenament

feliç d’optar per la forma autèntica i singular de disfrutar de les festes majors de la ciutat com són les comissions de sector.

Finalment, la Madrina de la Gaiata 15 llança un missatge als veïns del sector perquè s’integren en la gaiata i participen en cada un dels actes que s’organitzen, amén del gran nombre d’activitats que es desenrotllen en el si de la gaiata com són dolçaina i tabal, balls regionals, teatre valencià o balls de saló.

Estos són els bons desitjos d’Estrada Torres quan les festes de la Magdalena estan molt prop i Sequiol tornarà a erigir-se en una de les comissions referents en l’esdevindre fester al llarg de la setmana gran.

Andrea Estrada Torres. Madrina de Sequiol

66

María Voltes Usó. Madrina Infantil de SequiolPer Vicente Cornelles

De casta li ve al llebrer. Pertany a una família

compromesa amb la Gaiata de l’avinguda Almassora i carrers adjacents des de fa molts anys. Sa mare, Eva, ja va ser Madrina de Sequiol l’any 1987 i el seu germà va ostentar la presidència dels xiquets en la Magdalena del 2010. Amb estos vimens, María Voltes Usó, que pertany a la comissió pràcticament des que va nàixer i les seues vivències infantils estan marcades en l’esdevindre magdalener en un dels sectors de major apogeu i dinamisme, aconsegueix el madrinatge infantil de Sequiol amb la il·lusió i els sentiments de qui està enamorada de la seua Gaiata i de la seua gent.

María Voltes té 9 anys i estudia Quart curs de Primària en el col·legi Isidoro Andrés Vilarroya. Confessa que està encantada per ocupar el tron infantil d’una comissió en què ha anat pujant, escaló rere escaló, ocupant els diversos càrrecs de responsabilitat en el si de la gaiata: Dama de sector, Madrina d’honor…, i amb la feliç evocació de dies feliços en cada una de les activitats que es realitzen en la Gaiata 15, així com en la secció de balls regionals de la mateixa de què forma part i on ha aprés a ballar danses tradicionals de la nostra terra com el Bolero i el Ball Plà.

Gaiata 15

Sequiol

67

Té molt clar que de major vol ser veterinària ja que li agraden molt els animals, especialment els cavalls. Té dos mascotes, dos pardalets, a qui cuida i adora, en un motiu més d’alegria en sa casa.

Tornant al tema de les festes de la Magdalena, María Voltes cita la Romeria a la Magdalena i la Desfi lada de Gaiates com els seus actes favorits. És plenament conscient, a pesar de la seua curta edat, de que són els eixos fonamentals de les celebracions fundacionals, la pujada a la blanca ermita en el matí de la Magdalena i a la nit, la baixada amb la resplendor de la llum de les gaiates, en una

jornada triomfal per a la ciutat de Castelló. No oblida tampoc el Cós Multicolor, la més divertida de les celebracions per als xiquets en els festejos fundacionals de la ciutat.

Amb el record inesborrable de la presentació ofi cial com a Madrina infantil el passat dia 27 d’octubre, i que va viure intensament amb emoció, María Voltes Usó s’apresta a disfrutar dels festejos magdaleners amb l’ímpetu i l’energia d’una xiqueta que serà la princesa de Sequiol amb la seua banda de representant d’una nombrosa comissió infantil que es converteix en futur i esperança de la festa magdalenera,

saba nova per a la gaiata de l’avinguda Almassora i carrers adjacents que té molt clar que el demà magdalener està en els xiquets, noves generacions de gaiaters que saben com ningú disfrutar de tot el que signifi ca la simbologia dels monuments de llum en el tercer diumenge de Quaresma.

María Voltes Usó representa precisament eixa ingent categoria de xiquets que, des de ben xicotets, se’ls ha inculcat l’amor, el respecte i l’afecte cap a les tradicions de la ciutat en l’ortodòxia magdalenera i en el que representa una comissió de sector, una gaiata, “que és el millor Pregó”.

María Voltes Usó. Madrina Infantil de Sequiol

68

Nicolás Rodríguez Manteca. President Infantil de SequiolPer Vicente Cornelles

Imaginació i il·lusions desbordades en la persona de Nicolás

Rodríguez Manteca, President infantil de la Gaiata Sequiol per a les festes de la Magdalena del 2013. D’esta manera, als seus 9 anys, Nicolás, s’incorpora al quadro d’honor de la comissió de l’avinguda Almassora i adjacents per a les ja pròximes festes ofi cials de la ciutat. I així es va consagrar com a representant infantil dels xiquets del barri en la passada presentació de la Gaiata el dia 27 d’octubre del passat any. Fill de Javier Rodríguez Capdevila, un de les persones que durant els últims anys sempre ha estat implicada en l’esdevindre gaiater i ha treballat intensament en pro de les festes fundacionals de la ciutat, Nicolás ha anat absorbint des del seu naixement l’esperit d’amor i respecte a les tradicions de la ciutat. Per això, amb eixa empremta del castellonerisme com a bandera, Nicolás Rodríguez mostra l’orgull d’ocupar un càrrec de representació infantil en l’àmbit de l’estructura ofi cial de la festa.

El President dels xiquets de Sequiol té 9 anys i estudia quint d’Educació Primària en el col·legi Herrero, en el secular antic centre escolar Màrtirs del Magisteri on també centenars

Gaiata 15

Sequiol

69

de generacions de castellonencs han cursat els seus estudis. De les seues activitats escolars mostra la seua predilecció pel Coneixement del Medi, Educació Física i Informàtica. El que menys li agrada són les Matemàtiques. Nicolás compte que, de major, li agradaria ser astronauta.

I més imaginació i originalitat en Nicolás Rodríguez quan parla dels seus actes favorits de la setmana gran magdalenera. Cita el Magdalena Vítol!, l’acte que tanca ofi cialment els festejos fundacionals de la ciutat. “Sí, ja sé que és l’últim dels actes, però és molt divertit”, manifesta

el President infantil de Sequiol, a qui també li agrada el Cós Multicolor, com no, com a tots els xiquets gaiaters.

És plenament conscient de l’important paper que compleix en el si de la comissió de Sequiol, i en qualitat de President infantil acompanyarà la Madrina dels xiquets en cada un dels actes ofi cials de la setmana gran. Però, també tindrà oportunitat de disfrutar del complet programa d’actes que la comissió de l’avinguda Almassora i adjacents prepararà per als més menuts en un malbaratament de fantasia, diversió i esforç compartit perquè els xiquets tinguen també el

seu espai merescut en l’àmbit magdalener.

Així doncs, Nicolás Rodríguez inicia estos dies la seua aventura personal com a President infantil de la Gaiata 15, passant a formar part de la història de la comissió que, un any més, completa el seu quadro d’honor amb Madrina, Madrina infantil i, per descomptat, President infantil, en una vocació de la comissió Sequiolera per mantindre l’estructura dels càrrecs de representació magdalenera al cent per cent. Una aventura de festa i permanent fi delitat als orígens de la nostra ciutat i a la llum de la gaiata de Sequiol.

Nicolás Rodríguez Manteca. President Infantil de Sequiol

70

Elisabeth Breva Almerich. Presidenta de SequiolPer Vicente Cornelles

Presidenta veterana, Elisabeth Breva, afronta un any

més la responsabilitat de portar a bon port cada una de les iniciatives i activitats de Sequiol cara a una nova Magdalena, la del 2013, que aguaita ja en una incipient primavera castellonenca.

Breva, qui és conscient que la crisi econòmica està afectant tots els àmbits de la societat, vol continuar mantenint els nivells de qualitat i participació que caracteritzen al sector

de l’avinguda Almassora i carrers adjacents. “No sé en un futur, però per al 2013 la nostra previsió és continuar oferint un complet programa d’activitats festeres en el barri”, indica la titular de Sequiol. “Volem seguir en la mateixa línia”, recalca la Presidenta. I és que els actes de la gaiata constitueixen durant la setmana de festes un èxit de plena participació. I el carrer Sequiol, epicentre i escenari de cada un d’estos actes, registra plens històrics durant la setmana de festes, amb

presència de 800, 1.000 i 2.000 persones.

Per a tot això, la Presidenta compta amb el suport del nombrós grup humà, format per més de 140 persones, que integren la comissió de Sequiol, “cada un amb el seu treball ben determinat”, concreta la Presidenta de Sequiol, qui agraeix la dedicació i l’esforç d’estos castellonencs implicats en una de les associacions festeres de major rellevància en la ciutat. Parla amb orgull,

Gaiata 15

Sequiol

71

a més, de les diferents seccions de la Gaiata com el grup de dolçaina i tabal –una secció plenament consolidada amb més de 10 anys d’història- balls regionals, “cada vegada amb més xiquetes”, teatre valencià i els balls de saló.

Elisabeth Breva va deixar precisament la presidència de la Gestora de Gaiates, després de dos anys al capdavant de la institució i en la que va realitzar una labor

encomiable, precisament per a dedicar-se completament a Sequiol i tindre plena dedicació a la presidència d’un sector que avança amb força en el secular camí cap a l’ermita de Santa Maria Magdalena en el tercer diumenge de Quaresma.

Després de la presentació ofi cial de la comissió, celebrada el passat dia 27 d’octubre, que, una vegada més, va resultar un compendi de tradició, esplendor i bellesa en el robust

caminar de Sequiol, la Gaiata ha anat bolcant els esforços a anar preparant l’elaboració del monument representatiu per a la Magdalena 2013, una vegada més obra de José Vicente Monroig –artista ofi cial de la comissió-, ultimar el llibret i concretar cada un dels actes amb què omplirà de festa popular el barri de Sequiol. I és que a treball, compromís i entrega no guanya ningú a la Gaiata que porta el guarisme 15, en un repte constant que identifi ca el quefer d’un equip liderat per Elisabeth Breva i que s’endinsa en la història de les festes de la Magdalena amb estil propi. I és que no es pot entendre l’evolució de la Magdalena dels últims 30 anys sense tindre en compte al sector de la gaiata de l’avinguda Almassora i adjacents.

Per això, un any més, Elisabeth Breva invita els veïns del sector a què, de nou, se submergisquen en l’oferta festiva de Sequiol, que és molta i de qualitat, després de reiterar la seua gratitud pel suport i les adhesions rebudes. Breva recalca que “l’objectiu principal de la Gaiata és oferir festes al sector; és la nostra raó de ser en l’àmbit de les festes de la Magdalena”. I és que, en este barri del sud de la ciutat, la Gaiata brilla amb llum pròpia en l’esdevindre ciutadà com a paradigma de la festa ben feta i de caràcter popular.

Elisabeth Breva Almerich. Presidenta de Sequiol

74

Acomiadada de

Andrea Tortosa BaqueroMadrina 2012

Avui és un dia que mai hagués desitjat que arribés però com bé sabem tot el que comença acaba

i ja ha arribat el moment de dir adéu. Fa un any que Elisabeth em va cridar per dir-me si volia representar la gaiata 15 “Sequiol” a la Magdalena de 2012 i per suposat vaig acceptar el càrrec amb il·lusió i ganes; ganes que es van fer més grans quan més s’apropava la data del nomenament. El nomenament, l’acte de benvinguda, les imposicions de bandes, les diferents presentacions de les gaiates, les galanies i com no la nostra Magdalena. Tots aquests actes estan gravats dins del meu cor i en especial, com no podia ser d’una altra manera, la nostra presentació. Crec que mai em cansaré de donar-vos les gràcies pel treball que es va realitzar, per tota la màgia que portàreu al Palau de la Festa, per la innovació, per apostar per la música i com no, gràcies a Metal Cambra i Camerata 94 per formar part d’aquesta

nit tan màgica per a tots nosaltres. Però tot açò no hagués estat possible sense el treball i l’esforç de tota la comissió, una comissió entregada i treballadora que es deixa el son per a aconseguir que tot estigui llest.

Quan més s’apropava la Magdalena els problemes van començar a arribar amb l’incendi als magatzems de les gaiates que va portar llàgrimes als nostres ulls i un sentiment de buit al nostre interior. Poc a poc les coses van anar tornant al seu lloc i encara que a contrarellotge, es van poder acabar els monuments. Gràcies a tots els que setmana rere setmana esteu treballant al “matadero” per aconseguir unes gaiates dignes d’enveja i admiració. Us haveu llevat hores de mil coses per poder treure-les endavant, veieu que el temps se’ns venia damunt i encara així no vau perdre l’esperança. Moltíssimes gràcies per il·luminar Castelló un any més.

Aquest any he estat rodejada de persones que no m’han deixat sola en ningun moment, que han estat acompanyant-nos als diferents actes i venint a per mi a casa, donant-me ànims quan els peus em mataven i sempre amb un somriure càlid als seus rostres. Vicente Javier, Victor, Jorge i com no a tu, Elisabeth gràcies per tot. A tu presi sols et puc dir que gràcies per haver confi at en mi, per la paciència que has tingut, per no haver perdut els nervis i per haver estat sempre al meu costat, per haver-me tractat des de que tinc memòria com una més de la teva família, per tot el que signifi ques per a mi, gràcies.

A vosaltres, Mª Carmen i Nino, Jorge i Maite no se com agrair-vos tot el que heu fet. Sé que us hem portat més d’una vegada de cap i que mai haveu perdut el somriure. Gràcies per tota l’estima que m’haveu donat i sobre tot per fer que pogués compartir aquest somni amb Laura i Sergi. Victor, hem ballat milers de rotllo i canya i en cada un he rigut de les coses que em contaves, has estat al meu costat sempre tant dins de la gaiata com fora,

Andrea Tortosa BaqueroGaiata 15Sequiol

75

portant pau quan ens desesperàvem a casa i això, de veritat, no sé com agrair-t’ho. I tu mamà... Sense tu aquest somni no hagués estat possible, ja ho saps tot, així que sols vull dir-te que t’estimo.

Però una cosa tinc clara i és que no hagués pogut tindre uns companys millors per a aquest viatge. Açò ha estat un somni que ja s’ha acabat, un somni que mai oblidaré i que he tingut la sort de compartir amb vosaltres: Laura i Sergi. Vosaltres que heu donat alegria a milers de moments tristos, que m’haveu fet viure cada acte intensament, amb els que compartiré molts records dins d’uns anys. Mai us oblidaré. Sempre sereu els meus xiquets i tindreu un lloc especial dins de mi. Sempre recordaré la teva

“mascletà” improvisada el dia de la entrega de premis, Sergi. Quantes vegades he intentat fer que somriguessis per a les fotos o que ballares un rotllo i canya amb Laura sense que acabareu escapant l’un de l’altre per a anar a jugar amb els presidents o a cotillejar amb les madrinetes.

Laura, tu i les teves històries de les mil coses que et passaven durant la setmana han amenitzat moltes ofrenes, les cançons i els milers de balls que hem fet juntes, els teus intents frustrats per no haver de fer-te més fotos, les galetes de colorins del joc del telèfon de la teva mare i mil coses més que mai oblidaré. Gràcies. Gràcies als dos per haver fet aquest any inoblidable. Desitjo que gaudiu de cada moment

dins del Sequiol i que mai oblideu el 2012. I a tu, Lauri, el 2013 t’espera lluint la banda verda que t’acredita com a Regina Infantil de les Festes. He de confessar que encara no he aconseguit contenir les llàgrimes al veure’t amb ella posada i el teu somriure il·luminant al teu pas. Espere que sigui un any tan màgic com aquest i que disfrutes de cada segon, perquè al davant tens un somni que no es repetirà. Sé que seràs una gran regina, simplement no deixes de ser com ets.

I sí, el nostre any ha acabat, però per donar pas al 2013. Andrea, María i Nicolás disfruteu, disfruteu de cada segon, de cada acte, perquè el temps passa molt ràpid. Espere que tingueu un any tan especial com ho ha segut per nosaltres el 2012.

Crec que tots i cadascun de vosaltres sabeu que sou molt importants dins d’una comissió que creix dia a dia com és aquesta, haveu segut clau per que aquest any fos perfecte i mai podrem agrair-vos-ho el sufi cient. Els acomiadaments no han de ser molt llargs, així que sols vull dir una cosa més: gràcies a tots i fi ns prompte.

76

Acomiadada de

Laura Turch BeneditoMadrina Infantil 2012

No em puc creure que haja d’utilitzar estes pàgines per a despedir-me. Però si pareix ahir quan em vau telefonar

per a comunicar-me que havia sigut elegida Madrina Infantil per a la Magdalena 2012!

Jo he crescut dins d’esta Gaiata: jugant en el cau, preparant les Presentacions, els divendres en el magatzem municipal de gaiates, els dissabtes en la Pèrgola o en el Palau. Sempre desitjant que arribe la setmana de la Magdalena i disfrutant de totes les festes.

He sigut dama d’unes quantes Madrines Infantils: d’Ainhoa, de Laia, de Anna, de Lourdes i, per últim, d’Adriana. Cada Magdalena ha sigut diferent, de cada una d’elles tinc records especials, però estava per complir-se el meu següent somni, ser Madrina Infantil de la nostra Gaiata.

I em va arribar el moment de ser elegida per a representar a la nombrosa família

del Sequiol, junt amb Andrea i Sergi, en la Magdalena del 2012. Ser la màxima representant infantil de la nostra Gaiata és una cosa molt especial, tal com m’havia contat la meua germana Anna.

Ha sigut un any meravellós, intens, encara que ple de contrastos, del que he disfrutat “a tope”. Des del dia que “ens vam conéixer” els càrrecs, el nostre nomenament, la Imposició de Bandes, la Presentació de cartells de la Magdalena, la primera Presentació i a partir d’ací tots els actes.

Cada dissabte estava desitjant que arribarà el moment de la Presentació. Elisabeth, quan acabava impacient de sopar per a anar-nos-en al Palau em deia: “Laura no tingues pressa, tens que obrir tu el Palau?”. I és que jo no volia perdre’m ni un sol minut. M’havien dit que havia de disfrutar de cada moment i així ho he fet.

Enmig de les presentacions, va arribar la nostra. No podia haver imaginat una presentació més especial. Em va encantar! Una vegada més tots vau donar mostra que amb il·lusió, esforç i treball en equip tot és possible. Això és una cosa que he aprés en la Gaiata. Cada any, per a tots és especial i es treballa perquè tinguem la presentació i la Gaiata amb què somiem. Tots aporten el millor de si mateixos i l’afany de superació sempre està ací.

I així vam tancar l’any 2011 i vam brindar pel 2012.

L’any va començar ja mogudet. Abans de fi nalitzar gener una mala notícia: l’incendi del magatzem municipal de gaiates. No podia creure-ho. Recorde nostres llàgrimes al pensar que la nostra Magdalena perdria la llum, els seus monuments.

Que és una Magdalena sense la llum de les Gaiates? I la veu d’ànim de la nostra presidenta i la nostra Comissió: Tots mà a l’obra, les Gaiates estaran el dia de la Magdalena! I així va ser, la Processó de les Gaiates va transcórrer com si res haguera succeït, gràcies a la solidaritat de tots.

Gaiata 15Sequiol

77

Sense adonar-me va arribar la “setmana magdalenera” on va ser tot molt més intens. Cada acte ha sigut diferent de com els havia viscut: la Romeria, la Desfi lada de Gaiates, el Pregó Infantil, l’Ofrena, els actes en el nostre sector… I va passar i… el Magdalena Vitol va posar fi a la nostra setmana gran.

Al maig, les festes de la Mare de Deu del Lledó també van ser molt especials, doncs un Sequiolo -a qui jo vull molt-, Quique Carceller, era el clavari de la Mare de Deu del Lledó.

Són tants els moments que hem compartit que no sabria amb quin quedar-me. Moments de molta il·lusió i d’alguna decepció, però sempre molt ben acompanyada.

Vull donar les gràcies a tota la Comissió, doncs per a que tots els nostres somnis es complisquen i puguem disfrutar de les nostres festes, és necessari el treball de tots. La dedicació i la il·lusió d’un grup de gent que viu per i per a les festes de Castelló, que han fet que la Magdalena del 2012 siga meravellosa i que ja estan treballant perquè la del 2013 siga encara millor.

Però res haguera sigut igual sense la companyia de

Sergi, Andrea i Elisabeth.

Andrea sempre pendent de mi, fent-me les coses fàcils i divertides, fent de mediadora entre Sergi i jo. No sempre t’ho he posat fàcil. Estic segura que la nostra complicitat serà per a tota la vida i formarà part dels nostres records per sempre. Gràcies Andrea, per estar sempre ací, al meu costat, de tu he aprés moltes coses que procuraré no oblidar.

Sergi, hem compartit jocs, rialles, balls (el Rotllo i Canya) encara que havien moments en què tu preferies jugar al futbol i jo ballar o xarrar amb les altres Madrines Infantils. Però sempre has estat on tènies que estar, acompanyant-me com un cavaller i sé que també has disfrutat molt amb els altres Presidents Infantils.

I per descomptat no puc oblidar-me d’Elisabeth, has estat sempre pendent de nosaltres i procurant que tinguérem tot el millor. Gràcies per ser capaç que tot açò funcione, que la Gaiata supere totes les difi cultats, que estiguem units treballant sempre “...per que la Gaiata siga el nostre millor Pregó”. Gràcies per ser el “cap” d’este equip que sempre està ahí, en els bons moments i en els roïns.

I abans de tancar l’exercici fester, inclús quedaven sorpreses.

Si, si sorpreses! Una Sequiola de soca elegida Reina Infantil de Castelló per a la Magdalena 2013. El somni de tota xiqueta castellonera. El meu somni fet realitat!!!

Ningú pot imaginar com m’he sentit, des del primer moment, l’afecte, l’alegria i il·lusió de tota la nostra comissió. Tot el món bolcat i donant-ho tot perquè fora meravellós. I HO VAU ACONSEGUIR!!!. Es que vos heu alegrat de cor i, per a tots, este serà un any molt especial. Vosaltres esteu orgullosos de mi, de la mateixa manera que jo ho estic de vosaltres.

El destí ens oferia una altra sorpresa molt distinta. Quatre dies després de la meua elecció, una trista notícia em despertava, ens va dir adéu Manolo Breva. Se’n va anar una persona molt volguda per a tots, artista gaiater, alma mater de la nostra Gaiata i, de nou, allí estava la nostra comissió com una família.

Però la festa contínua i prompte començava un nou any magdalenero. Un any en què tinc l’immens honor de representar tots els xiquets de Castelló. Espere ser la Reina Infantil que Castelló es mereix i que la Magdalena 2013 siga inoblidable per a tots.

Vull desitjar-los als nostres representants per a la Magdalena 2013: Andrea, María i Nicolás, que disfruten de tots els moments, que passen volant. Segur que ho van a fer fenomenal i que serà un any meravellós, doncs els tres porten l’amor a la Gaiata i a Castelló en el vostre cor.

¡¡¡ MAGDALENA !!!

78

Acomiadada de

Sergi Martí GarcíaPresident Infantil 2012

Després de 10 anys de formar part de la Comissió de la Gaiata 15, vaig tindre la sort que em elegiren President Infantil

de la Magdalena 2012. Han sigut uns mesos molt divertits, plens d’actes i de festes.

Tots els records que tinc en el món de la festa estes lligats a esta Gaiata, la meua Gaiata! Ací estic pràcticament des que vaig nàixer, ací tinc els meus amics. Són com la meua segona família.

Des del dia del meu nomenament han passat coses meravelloses, Andrea, Laura i jo, sempre acompanyats per la Presi Elisabeth, hem disfrutat en cada acte. Junt amb les nostres famílies, hem format un grup d’amics

que segur que durarà per sempre, per això vull que el meu primer record siga per a ells.

Andrea has cuidat de mi, sempre has estat pendent de nosaltres, ens has mimat molt, hem rist i jugat junts, amb tu m’ho he passat molt bé. Moltes gràcies.

Laura, quants actes hem assistit junts i quants rotllo i canya hem ballat! Este estiu quan et van nomenar Reina Infantil em vaig alegrar molt. Et desitge el millor en el teu regnat.

I que dir de la Presi Elisabeth!, moltes coses però sobretot moltes gràcies per acompanyar-nos i cuidar-nos. Eres una gran persona.

Ara queden poques setmanes perquè la llum de les Gaiatas il·luminen Castelló i vull desitjar-los, a Andrea, Maria i Nicolas, una setmana de festes inoblidable i que ho disfruten com nosaltres.

També vull donar-los les gràcies a tota la gent de la Comissió per tot l’esforç que fan perquè la Gaiata 15 siga la millor.

Per a fi nalitzar vull donar-los les gràcies a tota la gent que ha fet possible que fóra President Infantil 2012.

78

Gaiata 15Sequiol

82

Reportatge Fotogràfi c Fotogràfi c Fotogràfi cDes d’aquestes pàgines volem

agrair de forma efusiva a l’Antic Motor Club Castelló i al Rallye Club

Costa Azahar per la seua inestimable col·laboració tant en el desenrotllament de la nostra presentació ofi cial al Palau de Festes, el passat 27 d’octubre de 2012, com en la realització del reportatge fotogràfi c amb el que la nostra comissió es presenta en este llibret, desenvolupat a primers del mes de desembre de 2012,

al Pinar de Castelló, aportant verdaderes joies de l’automobilisme d’època, com podem veure en la presents imatges.

Sequiol ha volgut fer patent el seu agraïment nomenant a l’Antic Motor Club Castelló i al Rallye Club Costa Azahar com Sequiolers d’Honor per a la Magdalena 2013.

Enhorabona

84

Carrer León XIII 18 baix

12550 Almassora (Castelló)

BodesBatejos

ComunionsFestes populars

Fotografia i Video

Quadro d'Honor

85

Sequiolers d’Honor:Fundació RuralcaixaFamilia Estrada TorresFamilia Voltes UsoFamilia Rodriguez MantecaC.E. CastellóRondalla Vora SèquiaInstituc Politècnic (Maestria)Antic Motor Club CastelloRallye Club Costa Azahar Maria Lopez LopezLaura Turch Benedito

President d'Honor:En Joaquin Borras Llorens

Gaiaters del Sequiol:José Vicente Monroig MarquesEnrique Carceller Llago

Fadri d’argent:

Maite Vilar FerreroLaura Gregori VidalEstefania Climent Moreno

Fadri d’argent infantil:

Anna Quiangong Llorens GaliNatalia Queral AsencioLucia Nuo Parra LlorensClaudia Ortiz De Zayas

Fadrí d’Or:Araceli Moliner D’ivernoisCarlos Mon BrevaCarmela Molina GonzalezNino Turch FerrerMª Carmen Benedito CarbóAroha Espejo GarciaInstituc Politècnic (Maestria)Esmeralda Garcia GarciaJose Ramon Espejo FuenteArantxa Manteca MayoBegoña Navarro Amat

Fadrí D’or Infantil:

Adrian Doumere FabregatMar Sanahuja MarcoNicolas Rodriguez Manteca

Panderoles d’argent:

Lourdes Moreno VazquezLaureano Climent BeltranAna Rodriguez PerezEsther Viera ArrueboJuan Manuel Pradas Montaner

Panderoles d’argent infantil:Martina Pradas Viera

88

PROGRAMA DE FESTES AL SECTOR

Exposició de les maquetes presentades al X Concurs Escolar “Ciutat de Castello” que patrocina la Fundació Ruralcaixa i organitza l’A. C. Gaiata 15 Sequiol, en el Museu Etnològic de Castelló, carrer Caballers, des del 23 de febrer fi ns al 10 de març. ENTRADA LLIURE

12:00 h. Anunci ofi cial de Festes i gran mascletà al carrer Rosa Mª Molás junt la plaça del Primer Molí.

16:00 h. Cavalcada del Pregó pels principals carrers de la ciutat. Amb la participació dels membres de la nostra comissió.

20:00 h. Inauguració de la nostra tasca Gaiatera, al carrer Herrero enfront del Cau Gaiater.

22:30 h. III SEQUIOLROCK, Marató de música rock per a jovens a càrrec de grups novells de Castelló al carrer mestre Bretón, cantonada amb el carrer Sequiol. Actuaran: Lèpoka, Primer Asalto, Nuevo Desorden Mundial, Meando Acetona, Asgàya, To Mortas, Paramento i Jabali de Fausto (guanyadors del SequiolRock 2012.

23:50 h. Concentració en el Cau Gaiater per a anar al magatzem de gaiates a traure les nostres gaiates.

Dissabte

“DE LA FESTA, LA VESPRA”

2 de Març

07:00 h. Despertà pels carrers del sector, per la Secció de Tabal i Dolçaina Sequiol.

07:30 h. Concentració en el Cau Gaiater, al carrer Herrero, per a anar a la Romeria de les Canyes.

08:00 h. Romeria de les Canyes.20:00 h. Tornà de la Romeria, Processó de Penitents i Desfi lada

de Gaiates pels principals carrers de la ciutat, amb la participació de la nostra comissió que acompanyarà a la nostra Gaiata i Gaiata Infantil, d’enguany. A continuació trasllat de les gaiates a la avinguda del Rei En Jaume, front l’institut de secundària Francisco Ribalta on quedaran instal·lades.

“MAGDALENA, FESTA PLENA”Diumenge

3 de Març

89

10:30 h. Cavalcada Infantil amb la participació de la nostra comissió infantil, a qui acompanyarà la Secció de Tabal i Dolçaina Sequiol i Grup de Dansa Sequiol.

11:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera. 15:00 h. Dinar de germanor (vore nota al peu)17:00 h. Entrega de premis del XIV Concurs de maquetes

Associació Cultural Gaiata 15 Sequiol per alumnes del col·legi Isidoro Andres, trofeus partocinats per higiniomateu i a continuació...

18:00 h. Xocolatà amb la col·laboració de CASA CHELO.19:00 h. Concentració en el Cau Gaiater per a assitir a

l’Encesa de Gaiates. 20:00 h. Encesa de Gaiates a la avinguda del Rei En Jaume,

front línstitut de secundària Francisco Ribalta.

01:00 h. Trasllat de la gaiata al sector. Encesa de la Gaiata al Sector.


11:30 h. Parc infantil, per a tots els xiquets del sector, al carrer Sequiol. Romandrà obert fi ns a les 13:30 hores.

10:30 h. Cercavila pel sector amb la xaranga “LOS ZAPATOS”.10:30 h. Esmorzar de “pa i porta”. La comissió convidarà els

socis a vi i llimonà (vore nota al peu) 11:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera. 12:30 h. Degustació de truites y mandonguilles per als socis,

patrocinat per CASA CHELO (vore nota al peu)15.00 h. Dinar de germanor (vore nota al peu).17:00 h. Obertura del Parc Infantil, al carrer Sequiol, que

romandrà obert fi ns a les 20:00 hores17:00 h. XIV Concurs de guinyot partocinat per higiniomateu.

Les bases i les inscripcions es trobaran en el Cau Gaiater fi ns a les 14 hores del dia anterior.

VIII Concurs de parxís patrocinat per higiniomateu. Les base i les inscripcions es trobaran en el Cau Gaiater fi ns a les 14 hores del dia anterior

V Concurs de futbolí patrocinat per higiniomateu. Les base i les inscripcions es trobaran en el Cau Gaiater fi ns a les 14 hores del dia anterior

V Concurs de futbolí infantil patrocinat per higiniomateu. Les base i les inscripcions es trobaran en el Cau Gaiater fi ns a les 14 hores del dia anterior

18:00 h. Cercavila pels carrers del sector, amb la xaranga “LOS ZAPATOS”

20:30 h. Eixida des del Cau Gaiater cap a la plaça Major per a arreplegar els premis, acompanyats de la xaranga “LOS ZAPATOS”

21:00 h. Lliurament dels premis dels concursos de Llibrets i Gaiates, a la Plaça Major.

22:00 h. Tornarem al nostre Cau Gaiater, per a celebrar els premis aconseguits o per a oblidar el disgust (taxe’s el que no procedisca).

“DIA DEL XIQUETS”

Dilluns

Dimarts

4 de Març

5 de Març

90

09:00 h. Despertà pels carrers del sector, per la Secció de Tabal i Dolçaina Sequiol

10:00 h. Esmorzar de “pa i porta”. La comissió convidará els socis a vi i llimonà. (vore nota al peu)

12:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera.12:30 h. Degustació d’embotits casolans, patrocinat per

Carnisseria Xarcuteria Prades (vore nota al peu)15:00 h. Dinar de germanor (vore nota al peu).17:00 h. Continuació XIV Concurs de guinyot partocinat per

higiniomateu. VIII Concurs de partix patrocinat per higiniomateu. V Concurs de futbolí infantil patrocinat per

higiniomateu. V Concurs de futbolí patrocinat per higiniomateu. 17:30 h. Cos Multicolor, desfi lada de carrosses amb batalla de

confeti pel circuit de l’avinguda del Rei en Jaume, amb la participació de la nostra comisió.

22:00 h. Sopar de “Pa i Porta” en l’encreuament dels carrers Sequiol i Mestre Bretón. A continuació...

23:00 h. Teatre Valencià. El grup del taller de teatre de l’A.C. Gaiata 15 Sequiol es oferirà l’obra: FENOMENOS, amb la col·laboració de la Fundació Dávalos - Fletcher.

“TRADICIONS DE CASTELLÓ”

Dijous

7 de Març


10:00 h. Esmorzar de “pa i porta”. La comissió convidarà els socis a vi i llimonà. (vore nota al peu)

11:30 h. XXVI Concurs dibuix infantil “Dibuixa la teua gaiata“, al voltant de les Gaiates, patrocinat per higiniomateu

12:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera.12:30 h. Degustació d’una monumental truita de creïlla per

als socis, patrocinat pel BAR FERNANDO, amb la col·laboració de Huevos Villarroig. (vore nota al peu)

15:00 h. Dinar de germanor (vore nota al peu).17:00 h. Continuació XIV Concurs de guinyot partocinat per

higiniomateu. VIII Concurs de parxís patrocinat per higiniomateu. V Concurs de futbolí infantil patrocinat per

higiniomateu. V Concurs de futbolí patrocinat per higiniomateu. 18:00 h. Jocs Infantils Tradicionals al carrer Sequiol20:00 h. Participació de la Secció de Tabal i Dolçaina Sequiol en

el XIII Homenatge de Castelló a la Dolçaina i el Tabal, “Homenatge a la colla de Dolçainers del Grau”, en la Plaça Major

22’30 h. Disco mòbil SEQUIOL en l’encreuament dels carrers Sequiol i Mestre Bretón. La marxa més actual a càrrec de DJ Kamo.

Dimecres

6 de Març

91


11:00 h. Esmorzar de “pa i porta”. La comissió convidarà els socis a vi i llimonà. (Vore nota al peu)

12:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera. 14:30 h. Dinar de germanor (vore nota al peu).16:00 h. Concentració al Cau Gaiater per a l’Ofrena de

Flors a nostra Patrona Mare de Déu del Lledó. S’invita a participar a tots els veïns que vulguen acompanyar-nos

22:30 h. Sopar de “pa i porta” en l’encreuament dels carrers Sequiol i Mestre Bretón. A continuació...

23:30 h. Sorprenent espectacle musical a càrrec de CENTAURO La Grupestra. Els 8 Loren’s Boys tornaran a fer les delícies dels Sequiolos en una insuperable posada en escena. NO VOS EL PODEU PERDRE......!!!


11:00 h. Esmorzar de “pa i porta. La comissió convidarà els socis a vi i llimonà. (Vore nota al peu)

11:30 h. Obertura de la Tasca Gaiatera.12:00 h. Degustació d’ous fregits, patrocinat per Huevos

SALES. (vore nota al peu) 15:00 h. Dinar de germanor (vore nota al peu).16.45 h. Jocs Infantils Tradicionals 17:00 h. Continuació XIV Concurs de guinyot partocinat per

higiniomateu. VIII Concurs de partix patrocinat per higiniomateu. V Concurs de futbolí infantil patrocinat per

higiniomateu. V Concurs de futbolí patrocinat per higiniomateu. 20:30 h. Visita de la Reina, Reina Infantil i Corts d’Honor al peu

de les Gaiates. Entrega, per part de les Reines de les Festes, dels Fadrins d’Or i d’Argent, en categoria major i infantil, a aquells membres de la comissió que per la seua trajectòria festera han sigut mereixedors d’aquestes distincions de la Junta de Festes.

21:00 h. Sopar de “pa i porta“ en l’encreuament dels carrers Sequiol i Mestre Bretón. A continuació...

23:00 h. Gran actuació musical amb ALMALAFA COMBO.

“DIA DEL SOCI”

Dissabte

Divendres

9 de Març

8 de Març

Al tancament d’aquesta edició, no es disposa de l’horari del programa ofi cial, per la qual cosa poden sorgir canvis en el mateix.

LA A.C. GAIATA 15 “SEQUIOL” ES RESERVA EL DRET DE MODIFICAR QUALSEVOL DADA QUE APAREGA EN AQUEST PROGRAMA, SENSE PRÈVIA COMUNICACIÓ.

- ESMORZAR DE PA I PORTA: De dimarts al dissabte enfront del Cau Gaiater. Per a tots els associats de la Gaiata. Disposaran de taula, cadira i la beguda (vi i llimonà)

- DEGUSTACIÓ: De dimarts al divendres enfront del Cau Gaiater. Per a poder participar en les degustacions serà imprescindible disposar del corresponent val/ració que estarà a disposició en la Tasca Gaiatera, individual (2 €) o en abonament dels quatre dies (6 €). (Per a la col·laboració del manteniment dels actes festius de magdalena en el sector). Els associats disposaran d’un nombre d’abonaments gratuïts, d’acord amb la categoria d’associat.

- DINAR DE GERMANOR: De dimarts al dissabte enfront del Cau Gaiater. Per a tots els veïns del sector (preus molt especials per als associats). Les places es reservaran en el Cau Gaiater fi ns les 14 hores del dia anterior, havent d’abonar per avançat. El menú estarà a disposició dels interessats en el Cau. Si per causes meteorològiques no es poguera muntar les taules al carrer, el dinar es repartiria en el Cau.

- CONCURS DE PAELLES: Tot participant hi haurà d’inscriure’s en el Cau Gaiater fi ns les 14 hores del dissabte 9 de març. La paella es confeccionarà al carrer Sequiol, amb els ingredients que lliurement hagen triar i aporten cada un dels participants, així com la lenya, trípode, paelló, … la gaiata entregarà l’arròs. Les paelles es presentaran devant del jurat

abans de les 14:30 hores, quí valorarà el sabor, la presentación fi nal i el seu correcte grau de cocció.

- IMPORTANT: Per a tots el espectacles programats, estarà a disposició dels no associats servici de taules i cadires al següent preu: 1 taula i 8 cadires: abonament setmanal 60 €. (Per a la col·laboració del manteniment dels actes festius de magdalena en el sector) PER A TOTS EL ASSOCIATS, AQUEST SERVEI SERÀ GRATUÏT, havent de realitzar la seua reserva amb 24 hores d’antelació a l’espectable, en el Cau Gaiater. Sense aquest requisit previ, la disponibilitat dependrà de les existències.

- SOPAR DE PA I PORTA: Els vals de beguda per a estos sopars, entregats gratuïtament als socis, es deuran canviar, en el lloc senyalitzat, exclusivament en horari de 21:30 a 22 hores.

- LLIURAMENT DELS PREMIS: El dissabte 16 de març de 2013, a les 20:00 hores, es farà el llirament dels premis als guanyadors del concursos de magdalena en el Cau Gaiater al nostre CAU del carrer Herrero,

XIV Concurs de guinyot partocinat per higiniomateu. VIII Concurs de partix patrocinat per higiniomateu. V Concurs de futbolí infantil patrocinat per

higiniomateu V Concurs de futbolí patrocinat per higiniomateu. XXVI Concurs dibuix infantil “Dibuixa la teua

gaiata“, al voltant de les Gaiates, patrocinat per higiniomateu

11:00 h. Obertura del Parc Infantil, al carrer Sequiol, amb dos unfl ables

12:00 h. Repartiment de l’arròs per al concurs de paelles.12:30 h. Llançament de la carcassa inici del XXVII Concurs de

Paelles al carrer Sequiol. 14:30 h. Límit de presentació de les paelles al Jurat.16:00 h. Lliurament dels premis: XXVII concurs de paelles20:30 h. Cercavila pels carrers del sector amb la xaranga “LOS

ZAPATOS”21:30 h. Formació comitiva per assistir a la desfi lada fi de

festes. 22:30 h. Desfi lada Final de festes desde l’avinguda del Rei fi ns

arribar a la plaça Major, amb la aprticipació de la nostra comissió.

22:45 h. Gran Traca Final que partint de la plaça Major recorrerà els principals carrers de la ciutat. En tornar a arribar a la plaça Major, remat fi nal i Magdalena VITOL. En acabar els actes ofi cials “apagada” de la nostra gaiata i…

MAGDALENA VITOL!!!

VIXCA LA MAGDALENA 2014

Diumenge

10 de Març

92

RESIDENCIAL CASTELLÓRESIDENCIAL LLEDÓ

• CASTELLÓN

• BENICASSIM

C/ Herrero, 59Tel. 964 206 21112005 Castellón

C/ Vilarroig, 3Tel. 964 300 56612560 Benicassim - Castellón

Com a casa

la sobirana dels xiquets i xiquetes de Castelló

Laura

Turch Benedito,

94

95

Aquest any 2013 serà molt especial per a qui va

representar a tots els xiquets i xiquetes del Sequiol en la Magdalena 2.012 -junt amb Sergi Martí, President Infantil- com a Madrina Infantil doncs un dels seus somnis més anhelats s’ha convertit en realitat. No, Laurita, No. No és un somni, és una meravellosa realitat. Eres la quaranta-cinquena Reina Infantil de Castelló. I la ciutat té molta sort a comptar, de nou, amb una Reina Sequiola que porta en el seu cor festiu la força de la nostra Panderola –com ho va ser amb anterioritat María López, Reina 2.006. Eres la primera xiqueta de la nostra comissió que aconseguix tan honorífi c lloc protocol·lari: representar a tots els xiquets i xiquetes de la nostra Ciutat, i això, als Sequiolos, ens ompli d’orgull i satisfacció.

Aquella vesprada nit del 27 de juliol, en la teua residència d’estiu, quan vas rebre la telefonada de l’Alcalde de la Ciutat, N’Alfonso Bataller comunicant-te la teua elecció, ja vas demostrar el teu aplom i saber estar davant de majúscul desafi ament. Tota la teua família et rodejava esperant, impacients, que aquella eterna telefonada fi nalitzara per a poder interrogar-te. Tu, Laura, amb una brillantor molt intensa en els teus ulls, simplement ens vas dir “Era l’Alcalde. Que sóc la Reina Infantil”. Començava per a tu un magnífi c conte de fades que deixava la nebulosa dels somnis i passava a ser una realitat il·lusionant.

Va ser una vetlada molt intensa, on les felicitacions arribaven de totes parts del món de la festa. I allí estava la teua altra família, els Sequiolos, abraçant-te (besant-te) transmetent-te tota l’energia

que necessitaràs per a poder disfrutar d’este meravellós any. La vista ofi cial de l’alcalde de la Ciutat acompanyat de les reines 2.012, María i Carla, va donar solemnitat a una vetlada que va tindre molts, moltíssims moments emotius i intensos. Permet-me Laura que recorde un què, per a mi, més sentiments va fer afl orar entre els presents: les notes del bolero de Castelló van sonar i vas iniciar el ball amb una parella molt especial: ton pare Nino. Una atronadora salva d’aplaudiments, de tots els presents, va acompanyar la vostra dansa. Va ser un inici de regnat apoteòsic.

T’esperen un muntó d’actes, de visites, de gent per conéixer… molt de treball però estem segurs que sabràs escometre’l amb elegància, simpatia, naturalitat perquè, senzillament, tu eres així. A més eres tota una

96

Gaiata 15Sequiol

enamorada de les nostres tradicions més arrelades. Des dels teus primers anys has sigut part integrant de la nostra comissió infantil, junt amb la teua germana Anna. I juntes heu anat pujant, un a u, els diferents escalafons protocol·laris fi ns a arribar a ser les nostres Madrines Infantils: la teua germana Ana en 2.010 i tu la passada edició. Però no sols el teu bagatge festiu és impressionant, als teus deu anys, sinó el compromís de la teua família amb la festa és innegable: ta mare, Mari Carmen Benedito va ser integrant de la Gaiata Farola-Ravalet fi ns a arribar a ostentar el càrrec de Madrina, en 1.986. Des de 2.006 forma part activa de la comissió del Sequiol, junt amb ton pare, Nino Turch qui, a més a més, és component actiu de l’Escola de Dansa Castelló i membre de la Junta de Govern de la Reial Confraria de Lledó. I si son els teus iaios, la relació amb Casa València a Barcelona o Els 20 del 88 parlen a les clares que sou una família, com diem ací, de soca. Per tot això, Laurita, era inevitable la teua elecció com a Reina dels xiquets i xiquetes de Castelló.

Tens la sort de comptar amb sis princesetes que t’acompanyaran en el teu conte de fades: María Alabau, Marta

Armijo, Nayla Guimerá, Marta Juan, Marina Pasies i Paula Torres. Teniu una important obligació que complir: divertir-vos, disfrutar de tots i cada un dels moments que viureu perquè haver sigut designades com a Reina i Dames de la Ciutat infantil és un gran privilegi i, com diem els majors, el temps passa molt de pressa.

Saps, Laurita, que comptes amb el suport i la força de tots els Sequiolos, que és molta i bona. Que per on vullga que desfi les amb la teua banda verda, allí ens tindràs, amb els nostres aplaudiments, les nostres vives. Estem segurs que captivares a tots quants et contemplen desfi lar, a quants saludes amb el teu mocador castelloner, a quants dediques eixe infi nit somriure que, de forma perenne, il·lumina la teua cara. Perquè per a nosaltres, eres un poc més la nostra Reina i sabem que allí on veges la nostra Panderola, el teu cor s’accelerarà.

Disfruta volguda Laura i sent-te orgullosa de la teua comissió. Tots nosaltres ens sentim molt orgullosos que una Sequiola siga la Reina de tots els xiquets i xiquetes de Castelló

ENHORABONA REGINA LAURA!!!

la sobirana dels xiquets i xiquetes de Castellóla sobirana dels xiquets i xiquetes de Castellóla sobirana dels xiquets i xiquetes de Castelló

Laura

Turch Benedito,

97

QUIQUE CARCELLER SEBASTIA

Les festes que se celebren en honor a la patrona de la Ciutat cada primer diumenge de maig, en l’edició de

2012, comptava amb la participació molt assenyalada dels Sequiolos i molt especialment de Quique Carceller Sebastiá qui havia sigut triat com Clavari junt amb el bon amic d’esta Gaiata, Paco Torres, qui exercia les funcions de Perot.

La fi gura del Clavari data de la mateixa creació que la pròpia Confraria de Lledó i era un dels tres càrrecs de responsabilitat de la institució encarregat del manteniment de l’edifi ci. Actualment, per a representar a esta fi gura es tria a un jove confrare, castelloner i fadrí i que en la processó destaca per portar la bandera de la Confraria de Lledó. Tot just fi nalitzades les festa, es reuneix la Junta de Govern i designen les persones que representaran al Clavari i al Perot per a la següent edició.

Quique pertany a una família d’antiga estirp en Castelló que, a més a més de la seua pertinença activa en Sequiol, han exercit diferents càrrecs representatius i de responsabilitat en el panorama festiu i cultural de la nostra ciutat. Sa mare María va ser Madrina de la Gaiata 2 Fadrell en 1985 i, un any més tard, Dama de la Ciutat. En 2001 va ser elegida per l’associació Els 20 del 88 com Vintera. Per la seua banda,

son pare Enrique ha sigut membre fundador de la colla A Mitges, secretari de la Junta de Festes en els anys 1991-92 i vicepresident de la mateixa en els anys 1997-98. President de la Confraria de la Mare de Deu de Lledó, els anys 2002-03 i membre de la polifacètica colla del Rei Barbut. Tant Quique com el seu germà Nacho han sigut ambdós Pregoners Infantils, els anys 2004 i 2011.

Per a Quique va ser una emotiva experiència poder compartir moments molt especials de fervor marià junt amb la nostra Mareta, no sols en les festes celebrades al maig sinó durant tot l’any en què ha pogut viure moments molt emotius i solemnes com la missa pontifi cal o la pròpia desfi lada processional, portant la bandera, junt amb el regidor procurador i al prior de la Basílica, acompanyant la peanya de la Lledonera -com a curiositat indicar que majoritàriament els Barreros que la portaven eren Sequiolos que van voler acompanyar a Quique i la seua família en tan emotiu acte-.

La família del Sequiol vol agrair-vos, a tu en primera persona i extensiu a tota la teua família, que ens hàgeu permés compartir estos moments tan entranyables i estem segurs que el teu currículum fester no acabarà ací.

97

Cla

vari

201

2

98

MANUEL BREVA NEBOTessència de la gaiata dels xiquets

98

Gaiata 15

Sequiol

99

Mai m’haguera imaginat escrivint estes

notes però la vida és així d’imprevisible. No és la meua intenció -i estic segur que Manolo tampoc m’ho perdonaria- fer una nota necrològica a l’ús, trista i lacrimògena. Almenys, vaig a intentar-ho encara que, ja saps Manolo, que ací som de llàgrima fàcil.

Parlar de Manuel Breva Nebot és parlar de la pròpia història de la Gaiata Sequiol doncs des d’aquells primers anys de principis dels huitanta, les Gaiates Infantils del Sequiol porten el seu inconfusible segell. Polifacètic artista on els hi haja, dominava qualsevol tècnica: talla de fusta, pintura decorativa, arabescos de trencadis... utilitzant infi nitat de formes geomètriques, amb espectaculars dissenys o arriscades combinacions. Totes i cada una de les seues xicotetes creacions han causat impacte en tots els Sequiolos. Però no sols en nosaltres doncs, m’atreviria a dir, és l’artista gaiater més llorejat de la història de les Gaiates en la seua categoria infantil, on s’ha alçat en sis ocasions amb la màxima distinció, amen de diferents premis secundaris.

Tots i cada un dels dissenys que Manolo -Figa- hi ha realitzat portaven un trosset del seu cor doncs les feia amb ell, exclusivament dedicada a la comissió infantil de l’any, i per tant, a la seua Madrina i President Infantil. Des de la pròpia concepció del projecte -els mesos d’estiu i la marjal era la seua font d’inspiració

perenne- es buscava sorprendre, aportant nous punts de vista, noves línies de disseny. Figures en moviment, estructures suspeses sense suport central, introducció de la ceràmica formant increïbles fi gures de trencadis o tan simple com la utilització de canyes -element tan castelloner- per a conformar fanals... qualsevol material tènia cabuda en els seus projectes que, a poc a poc, s’anaven convertint en espectaculars realitats que cada tercer diumenge de Quaresma il·luminaven la il·lusió dels Sequiolos més jóvens.

La seua empremta, el seu carisma va calar en tots quants vam tindre el plaer de conéixer-lo i treballar amb ell. Ens va fer voler la fi gura de la Gaiata Infantil com un ens complet, diferenciat, amb personalitat pròpia i no com un complement de la gaiata monumental o un calaix de sastre de peces antigues o una còpia xicoteta. Es revelava contra això, defenia la necessitat de crear una obra d’acord amb els qui estava dedicada: els xiquet. I per això era característic el colorit

dels seus treballs. Molt de color en la llum i molt de moviment, essència mateixa de la joventut.

Enguany, Sequiol no comptarà amb un altre espectacular disseny fruit de la inesgotable imaginació de Manolo, però les teues ensenyances, les teues idees, el teu amor per les Gaiates hi ha calat tan fons en els Sequiolos que el projecte de la Magdalena 2013 tindrà, segur, la teua essència, la teua força, el teu ser. El lema d’este treball de 2013 és tota una declaració d’intencions: Seguint la teua llum.

Estic convençut que allà on estigues, estaràs tocant la dolçaina i preparant una nova Gaiata per a tots els Sequiolos que et van precedir. Recorda, Manolo, posar una imatge de la Lledonera, esta vegada segur que sí que toca.

Gràcies per tot i fi ns sempre MESTRE.

Signat per un Sequiolo, aprenent del Mestre Gaiater Manolo Breva Nebot (d.e.p.)

Descanse en pau

102

El magatzem de la construcció i la reforma

Guanya temps i diners en el magatzem dels professionals on també poden comprar els particulars.

Comprem grans quantitats i directes a fàbrica, sense intermediaris.

T’oferim una gamma de qualitat amb les marques més reconegudes i un assessorament professional.

Obrim a lesHORARI DE MAGATZEM BRICOMART CASTELLÓ

www.bricomart.com

Ronda Sud amb Av. València12.005 Castelló de la Plana

TEL: 964 24 69 69 / FAX: 964 20 97 01De Dilluns a Divendres de 7:30h. a 21:30h.

Dissabtes de 7:30h. a 22:00h.7:30h.

Obrim a les 7:30h sense tancar al migdia i tens a la teua disposició 12 caixes (4 d’elles de Gran Volum per a facilitar la càrrega en el teu vehicle).

Posem a la teua disposició més de 12.000 productes en estoc permanent, repartits en 7.280 m2.

per a professionals i particulars

preus de magatzem

estoc de magatzem

Horari de magatzem

qualitat professional

iVa inclÒs

ac

tiv

ita

ts

104

Nomenament dels màxims representants del SequiolPer a la Magdalena 2013

Quan el mes de setembre arriba, quan els fulls del calendari marquen l’arribada d’este mes

-trànsit entre l’estiu i la tardor- i arribat normalment el primer cap de setmana, al local social de la nostra gaiata, el

denominat Cau, se celebra un acte entranyable, un acte que serveix de partida cap a un nou exercici fester.

Un Cau preparat i decorat per a l’ocasió, amb un escenari confeccionat pels

membres de la comissió amb tons verds i taronges i dotat de tot el que és necessari per a realçar amb l’elegància i distinció que els nostres representants mereixen. Comptava amb precioses peces de fusta policromada amb la imatge de l’ermita de la Magdalena i l’escut de Castelló com a parts destacades. Presidint un buit escenari i esperant els seus verdaders protagonistes, els pergamins, fl anquejats per sengles escultures de fusta, també policromada.

Tot un preparament que va servir perquè el passat 1 de

104

Gaiata 15

sequiol

105

setembre de 2012, ens ajuntàrem amb l’esperança de complir els nostres objectius, arrancant una nova etapa amb l’acte de nomenament dels càrrecs designats per a ostentar la representació

del Sequiol en este nou exercici. Eixe dia van ser nomenats ofi cialment Andrea Estrada Torres com a Madrina, María Voltes Usó com a Madrina Infantil i Nicolás Rodríguez Manteca com a President Infantil, convertint-se així en els màxims representants de l’A. C. Gaiata 15 Sequiol per a la Magdalena 2013.

Quan la vesprada deixava pas a la nit, en el nostre Cau, es va congregar la família Sequiolera per a acompanyar Andrea, María i Nicolás i desitjar-los un any inoblidable i replet d’alegries i, com no, per a agrair i a la fi homenatjar els nostres representants del 2012, Andrea Tortosa, Laura Turch i Sergi Martí per haver-nos sabut representar de forma tan excepcional, per haver deixat sempre el nom de Sequiol molt alt en tots aquells actes a què els toque acudir.

Sabem que eixe pavelló continuarà brillant a gran altura amb Andrea Estrada, María Voltes i Nicolás Rodríguez, perquè no en va porten el Sequiol molt dins doncs han viscut i crescut en el si de la nostra gaiata, han begut i menjat al compàs de la Panderola, en una paraula, són Sequiolos de noms i de fets.

L’acte, va discórrer amb el seu protocol habitual: desfi lada dels càrrecs del 2012 als qui va seguir la desfi lada dels càrrecs

105105

106

de l’any 2013, entrega de pergamins acreditatius -confeccionats un any més, per l’infatigable membre de la comissió Enrique Carceller-, entrega de fl ors i d’insígnies en les seues categories de colors i plata, tant en comissions infantils i majors. I per fi nalitzar el parlament de la nostra presidenta, Elisabeth Breva.

Com ja hem comentat, el protocol establit va fer que la nostra presidenta Elisabeth Breva Almerich fora l’encarregada d’imposar les insígnies i fer entrega dels pergamins acreditatius dels seus càrrecs a Andrea, María i Nicolás, recaient també la responsabilitat d’imposar la insígnia del Sequiol als nous membres i les insígnies de plata del Sequiol als membres -tant de la comissió infantil com la comissió major- que pertanyen ja tres anys a esta associació, com a agraïment pel suport i el temps dedicat.

Dins de l’apartat melancòlic, aquell que serveix d’agraïment cap als càrrecs que

fi nalitzen la seua representació, va caldre destacar una menció especial per a la nostra Madrina infantil 2012, Laura Turch, que com ja és sabut serà l’encarregada de representar als xiquets de Castelló en les festes de la Magdalena 2013 com a Reina Infantil; la primera Reina Infantil que ha ostentat el càrrec de Madrina Infantil del Sequiol.

També va haver-hi un record emotiu al començament de l’acte, per al que serà sempre un gran Sequiolo i que perdurarà en el nostre cor fester sempre i que, desgraciadament, ens va abandonar el passat 31 de juliol, Manuel Breva Nebot. Una gran ovació per part de tots els assistents, va servir com merescut homenatge per al nostre mestre i dissenyador de tantes gaiates infantils del Sequiol, mereixedores de grans premis i sobretot, gran admiració entre la gent de la festa.

Un magnífi c àgape, un castell unfl able i un animat ball van posar el punt fi nal a este esperat acte per part de la comissió.

La màquina del Sequiol, tirada pel seu inesgotable Panderola, tornava a xiular amb força atronadora, anunciant a la ciutat que s’iniciava un nou viatge cap a la Magdalena 2013, amb Andrea, María i Nicolas als comandaments, en busca d’experiències inoblidables, de nous amics, d’una infi nitat d’emocions i d’una bona collita d’èxits, fruit de l’esforç i tenacitat amb què els Sequiolos encaren cada edició magdalenera. Enhorabona als tres.

106

107

Nomenament i Imposicióde Bandes 2013• Laura Turch Benedito, del cor de Sequiol al tron de Castelló

• Andrea Estrada Torres, María Voltes Usó i Nicolas Rodriguez Manteca, ocupen ja la seua talaia Sequiolera

Emoció i tradició, fervor fester i ritus en clau color maragda en la Imposició de Bandes a les reines de les festes de

la Magdalena 2013. Cristina Pastor Salines i Laura Turch Benedito van rebre la banda verda com màximes ambaixadores de Castelló i la seua setmana gran, de mans de l’alcalde, Alfonso Bataller, en un Teatre Principal embolicat en damasquinatges i velluts per als protocol·laris actes.

La Sequiola Laura Turch va pujar al tron dels castellonencs en l’inici del seu conte reial que desembocarà en el tercer diumenge de Quaresma. És la primera reina infantil que aporta el sector. Als seus 10 anys, esta joveneta estudiant del col·legi Mater Dei, arriba al màxim càrrec infantil de la ciutat després d’haver sigut Madrina infantil de la 15, càrrec que també va ocupar la seua germana Anna. La seua família està molt arrelada en el ‘món de la festa’. Sa mare, Mari Carmen Benedito, va ser Madrina de

la gaiata 6 Farola-Ravalet en 1986; i son pare, Nino, a més de formar part de la Reial Confraria de la Mare de Déu del Lledó, està vinculat a la Casa de València a Barcelona. En primera fi la del Principal, van abrigar a la xicoteta de la casa, que no va deixar de somriure, pletòrica, durant la cerimònia d’Imposició de Bandes.

Acte protocol·lari on els hi haja, el primer tram de la cerimònia va estar dedicada als presidents infantils de les Gaiates, qui van accedir a l’escenari per a ser rebuts per la primera autoritat municipal, que els va entregar un quadro amb el text del Pregó dels xiquets i la insígnia d’honor: José Vicente Gimeno Nos, de l’Armelar; Pablo Ortiz Salvador, d’El Grau; Nicolas Rodríguez Manteca de Sequiol; Enrique García Rodríguez, de Tir de Colom; i Sergio Gómez Leal, de La Cultural, van rebre l’afecte d’un públic que va victorejar els Presidents dels xiquets.

107107

Gaiata 15Sequiol

108

Nicolas, fester convençut que va brillar amb simpatia en l’acte, va comptar amb el suport entusiasmat, des del pati de butaques, dels seus pares, Javier i Arancha i del seu germà Marcos. Família molt castellonera i compromesa amb les nostres tradicions, tant per part de Javi, qui ha exercit diferents càrrecs en l’organigrama festiu, com de sa mare Arancha qui va viure semblants experiències en el seu pas com a Madrina de Gaiata.

Després d’ells, les presentadores de l’acte, la reina del 2010, Ana Frias i Marta Gascó, la seua dama de la ciutat, van ser anomenant les Madrines infantils dels 19 guarismes festers de la capital: Beatriz Iturralde Cubertorer, de la plaça País

Valencià; Inés Sancho Bordoy, de la plaça Fadrell; Elisabeth Carmona Escribano, de la plaça Porta del Sol; Amanda Pastor Ruiz, del carrer Navarra, Marta Capitán Doñate, de la plaça Hort Corders; Paula Gascó Pradells, de la plaça Independència; Alexia González Izquierdo, de la plaça de l’Herba; Lola Marco Alors, de la plaça Santa Clara; Águeda García Marzá, de l’avinguda del Mar; Anna Díaz Andreu, de la plaça María Agustina; Lucia Blasco, de glorieta de Sant Roc; Ines Ortiz Salvador, d’El Grau; Andrea Chippirraz Babiloni, de la plaça Miguel Bellido; Anna Feliu i Usó del carrer Germans Vilafaña; María Voltes Usó, de l’avinguda Almassora, Sofía Exeres Montoliu, de Rafalafena; Lledó Safont i Maicas, del parc de l’Oest; Carolina Navarro Viera, del

108108

109

passeig Morella; i Paula García Gómez, del grup Cardona Vives.

La Sequiola María Voltes Usó va mostrar la seua estirp castellonera sobre l’escenari, recordant a la seua família les vivències magdaleneras, sobretot a sa mare Eva, que ja va viure este acte en primera persona com a Madrina de la 15 en 1987; i el seu germà Alvaro, President infantil en el passat 2010.

I tot seguit, al ritme cadenciós de marxes solemnes, les Dames Infantils de la cuitat: María Alabau Rovira, Marta Armijo Cabedo, Nayla Guimerá Navarro, Marta Juan Burdeus, Marina Pasíes Canet, i Paula Torres Claramonte, van pujar a l’escenari del Principal poc abans de la majestuosa entrada de la Reina Infantil de les Fiesatas, Laura Turch Benedito qui, escortada per la guàrdia de gala i al so de les traques, avançava darrere de la seua anhelada banda verda.

El seu cosí Fran Benedito Tarazona va ser el xiquet triat per a col·locar als peus de la sobirana infantil el coixí reial i la seua aparició es va convertir en un dels moments més emotius de la vetlada magdalenera.

L’alcalde, Alfonso Bataller, va destacar que “la festa és la gran labor de les gents de Castelló que s’involucren per orgull de genealogia i perquè cap fi llol oblida la rabassa maternal”, va assenyalar que “les gaiates són una excepcional escola de festers, així com són d’unió, participació amistosa i entregada entre les gents d’un barri”. En este sentit, Bataller va incidir en “l’important paper dels xiquets, alegria de les comissions de gaiata i verdaders puntals de treball dels seus anhels”. de Laura, el primer edil va ressaltar el seu “caràcter divertit, animat, afectuós, participatiu i ple de vitalitat”, i la va qualifi car de “festera per defi nició, anhel i genètica,

perquè en ta casa t’han

109

110

inculcat, des del bressol, la devoció per la cultura popular del teu poble”.

L’endemà, Cristina Pastor va sumar el seu nom a la història festera de Castelló en el dia en què es complia el 761é aniversari del Privilegi de Trasllat del Rei En Jaume I al seu lloctinent Ximén Pérez d’Arenós, un 8 de setembre de 1251. La jove, abrigada per la seua família, i amb tot l’afecte dels castellonencs als seus peus, va ser investida amb la banda verda de reina de les festes de la Magdalena per al 2013, de mans de l’alcalde, Alfonso Bataller, que va destacar la seua fonda tradició festera i les seues qualitats.

En una vetlada plena d’emocions, i quan la nit començava a enrotllar el seu manto sobre la capital, amb els sons de la Marxa de la Ciutat encara sonant, i amb la llum de festa de totes les seues Madrines i Dames de la ciutat, la va elevar als altars de Castelló com a cor i intensa llum de la festa.

El Teatre Principal es va alçar en peu per a rebre a la cort festera de la reina Cristina. Acompanyada per les seues Dames de la ciutat, Mireia Alcaide Sospedra, Cristina Fornás Chiva, Dunia Gormaz Campos,

Andrea Monroig Arroyo, Melina Queral Llach, Lara Sos Boix i Na Violant d’Hongria, Marta Font Ramos, la reina Cristina es va convertir en la seixanta-novena sobirana en la història dels festejos.

La presentadora, Mari Paz Lázaro, reina en el 2010, va donar pas, una a una, a les màximes representants de les 19 gaiatas. Obrint el seguici, des de Brancal de la Ciutat, Eugenia Frías Llorens; María Ramón Valero, de Fadrell; Laura Martínez Bárcena, de Porta del Sol; Beatriz Aso Toledo, de

L’Armelar; Lledó Martínez Miralles, d’Hort dels Corders; Claudia Balado Ferrer, de Farola-Ravalet; Sara Ferrando Rubert, de Portal de l’Om; Elisabeth Giménez Frías, de l’Espartera; Elena Labernia García-Tizón, de El Toll; Carla Alberto Breva, de Forn del Pla; Isabel Carrillero Gorrita, del Grau; Cristina Hernández Páez, de Sensal; Sandra Doménech i Esteva, de Castàlia; Andrea Estrada Torres, de Sequiol; Ana Belén Nieto Ramírez, de Rafalafena; Ania Hernández i Beltrán, de Tir de Colom; Laura López Fraga, de Crèmor i Lledó Díaz Rovira, de la Cultural. Elles van anar conformant un ramell de festeres en un escenari que va unir tradició, senyoriu i sentir magdalenero.

Andrea va mostrar la seua sang blava magdalenera i no va poder sinó resistir l’emoció al recordar com, encara una xiqueta, es va elevar als altars de la festa, primer com a Madrina infantil del ‘seu’ Sequiol dels amors, en el 2003; i després com Dameta de la ciutat, en el 2004, en la cort de la Reina infantil Andrea Pastor. Tots estos moments viuran per sempre en la seua retina, com en el de les seues companyes de seguici gaiater en la cort de la reina Cristina.

Un dejà vu que compartien els seus pares Mari Carmen i Jose Andres, emocionats recordant experiències passades quan la seua germana Sonia va ocupar el tron dels Sequiolos. Ara Andrea, seguint els passos de la seua germana major, complia el seu millor i més anhelat somni.

110

111

Sens dubte un dels actes més importants dins del calendari de la gaiata, és l’acte de Presentació.

Un acte que naix en la dècada dels seixanta i que tenia en les sales de festa de la ciutat, el seu marc escènic. Un acte que servia per a la posada de llarg de les Dames i Madrines -i el primer trage amb corbata per a la majoria dels xics- que conformaven cada una de les dotze comissions.

Ja en els anys 70, inaugurada la nova Pèrgola, seria este recinte municipal el que albergaria totes i cada un d’estos actes. Actes austers i amb un protocol senzill, no en va, s’havia de compaginar

amb l’altra activitat del recinte per aquella època: el bingo del C.E. Castelló, per tant sense adorns escènics i sense cadires transcorria l’esdeveniment.

Seria a mitjan anys 80 quan es va començar a canviar el protocol en si, introduint actuacions, espectacles i escenaris elaborats.

Des de la Magdalena de l’any passat, es compta amb el Palau de la Festa -deixarem la controvèrsia de si és millor o pitjor que l’enyorada Pèrgola, això són altres calces- el que ens ocupa és que hi ha abans de la presentació.

Com ja hem comentat, en l’actualitat s’ha dotat a estos actes d’espectacle i escenaris per a fer cada un d’ells diferent.

Eixe treball comença mesos arrere, primer amb l’elaboració de la idea principal, el guió que s’haurà de seguir, l’espectacle adequat per a la idea preconcebuda, adequar l’escenari perquè tots els components tinguen el seu lloc i puguen ser vistos. Un escenari que deu realçar l’acte en si, cada any diferent, amb elements i senyes d’identitat del sector que es presenta.

La nostra presentació, com tot el que Sequiol organitza, és tractada amb cura, dotant-la de carisma i essència que la fan especial, sobretot per la quantitat dels

Presentacio oficialde la Gaiata 15 Sequiol

112

membres de comissió que han d’accedir a l’escenari.

Així, posats en matèria, perquè el nostre acte de presentació de la Magdalena de l’any 2013, poguera arribar a discórrer amb la fi nalitat perseguida, hem de retrocedir en el temps, girar la vista enrrere i situar-nos en l’estiu del 2012, perquè és per eixes dates on comença a forjar-se la idea o el guió que seran el fi l conductor del acte i on també comencen a donar-se els primers tocs a

l’esbós decoratiu que adornara la llotja escènica.

El tema o fi l conductor d’enguany, va ser la fusió, perquè Castelló en si és una fusió de religions, creences, ideologies i nacionalitats. Les nostres festes són una fusió de tradició i modernisme i d’ací va eixir la idea, idea que es refl ectiria en l’acte amb la interpretació de dansa contemporània primer -a càrrec de la Jove Companyia Castelló- seguit de ritmes fankys -a càrrec del grup

112

113

Fúries Dancers amb la col·laboració de l’acadèmia Castelló Balla- i fi nalment amb una fusió d’ambdós.

La decoració de l’escenari va ser també una fusió de tradició i modernitat, perquè a uns medallons amb la Panderola, la Verge de Lledó i de la Magdalena, se li afegia el component elèctric amb leds que anaven canviant de color per a donar-li un realç lluminós. Un escenari realitzat sota la batuta del nostre decorador d’escenaris, Javi Rodríguez i amb l’assistència d’un equip de Sequiolos.

Després, ja durant la setmana, van tindre

lloc els treballs de muntatge d’escenari, de la tómbola, col·locació de taules i totes les tasques en si que comporta l’acte; acte,com déiem, celebràvem ja per segon any en el Palau de la Festa.

Així, transcorrent sense presses però sense pauses, va quedar tot preparat perquè la nit del 27 d’octubre de l’any 2012, tinguera lloc nostre acte de presentació de Madrines, Dames i comissions.

Un repte que cal superar, col·locant el llistó cada vegada més alt, perquè el sector, s’ho mereix.

113

114114

115

27-OCTUBRE-2012“LES COMISSIONS DE SECTOR ESTEM ARRELATS A LA NOSTRA TERRA”

La Gaiata 15 presenta esta nit a les seues noves Madrines i Dames en un espectacle en què es rendirà homenatge als balls de Castelló.

“Les Gaiates han de ser un grup d’amics que treballen per i per a la Magdalena sense esperar res a canvi” assegura la Presidenta de la Gaiata 15, Elisabeth Breva, tota una veterana en el món de la Magdalena.

De fet, Breva porta ja més de 30 anys en la comissió de Sequiol, però abans va estar en la comissió de Brancal de la Ciutat: “En tots estos anys, i a pesar de nombrosos problemes, les Gaiates s’han mantingut fermes i jo crec que tenen el futur garantit”, afi rma. I puntualitza que la crisi, com a la resta de la societat, també afecta les comissions de sector “però tenim unes arrels molt profundes en la nostra terra i seguirem avant”.

Breva reconeix, no obstant això, que és difícil atraure a la gent jove “doncs sap que en una gaiata a més de passar-s’ho molt bé, cal donar el callo” i també lamenta que, durant les festes de la Magdalena, “tinguem de lluitar amb la resta de Gaiates o sobretot, amb la Junta de Festes, perquè és molt complicat programar qualsevol espectacle o activitat en el sector quan en el centre s’esta celebrat, per exemple, el Magdalena Circus”.

En tot cas, per a la presidenta de Sequiol, la coincidència d’espectacles i activitats en molt diverses parts de la ciutat “No fa més que engrandir les nostres festes” i subratlla que, a pesar de tot, “sempre hi ha públic per a tots els actes”. Sequiol és una de les comissions més nombroses, ja que compta amb 150 membres i la seua prioritat és “comptar amb un monument completament nou”. A la Gaiata es destinarà la major part del pressupost i la resta es destinarà a les altres activitats, com la presentació d’esta nit en el Palau de la Festa en què Sequiol es posarà de llarg.

116

29-OCTUBRE-2012

LA GAIATA 15 PRESENTA LES SEUES MADRINES

LA GAIATA 15 “SEQUIOL” VA CELEBRAR DISSABTE PASSAT EN EL PALAU DE LA FESTA LA PRESENTACIÓ de les dos Madrines, Andrea Estrada Torres i María Voltes Usó i el President Infantil Nicolás Rodríguez Manteca. Esta gaiata és una de les més premiades en els últims anys d’activitat festera. L’efi càcia de la seua Presidenta, Elisabeth Breva, ha aconseguit que siga també una de què té el nombre més gran d’afi liats. Precisament esta gran quantitat de membres de la comissió va ser el motiu que l’acte de presentació optara per un procediment tradicional de compareixença amb la pujada dels estendards, membres de la comissió, proclamació i ofrena de fl ors.

116

117

SEQUIOL, L’AVAL D’UN BON TREBALL GAIATER

Andrea Estrada Torres i María Voltes Usó reben demà la banda de Madrines. El xiquet Nicolás Rodríguez Manteca és el President Infantil per a les festes 2013.

Les Madrines – Andrea i María lluiran demà la banda ofi cial de Madrines de la gaiata de l’avinguda Almassora.

Els presidents – Al capdavant de la comissió seguix Elisabeth Breva i Nicolás Rodríguez és el President dels xiquets.

Sequiol es vist de festa. La gaiata que porta incorporat el guarisme 15 es presenta demà en societat per a les festes de la Magdalena del 2013 en el Palau de la Festa, en una gala que, un any més, serà sorprenent i amb les característiques singulars d’una de les comissions més nombroses, amb més de 140 integrants i que està entregada en cos i ànima al compromís magdalener. La Madrina de la 15 per al 2013 és Andrea Estrada Torres, mentres que el càrrec de representant infantil l’ocuparà María Voltes Usó. Ambdós formen part de l’extens planter sequioler i les dos porten pràcticament tota la seua vida en el si de la comissió de l’avinguda d’Almassora i carrers adjacents.

El president dels xiquets és Nicolás Rodríguez Manteca. Els tres, junt amb

la Presidenta de la gaiata, la veterana Elisabeth Breva, conformen el quadro d’honor d’una associació cultural per a la Magdalena 2013 que, una vegada més, aposta per “estar entre les primeres”, com assenyala la titular de la comissió.

I és que, a força de ser sincers, cal dir que Sequiol s’ha convertit en un referent per antonomàsia quant a prestigi i bon fer gaiater. Un clar exponent de les Gaiates

26–OCTUBRE–2012

118

com a col·lectius essencials i fonamentals de les festes tradicionals de la ciutat. I és que sense les comissions de sector, els festejos ofi cials de la capital de la Plana en la seua estructura actual no existirien. I això és bo recordar-ho per al futur de la festa.

ANDREA ESTRADA. TOTA LA VIDA DEDICADA A LA GAIATA SEQUIOL

La Madrina del 2013 pertany a la comissió des que va nàixer, fa 19 anys.

Pertany a l’extens planter de Sequiol, jóvens membres de la gaiata 15 pràcticament des que van nàixer. És el cas d’Andrea Estrada Torres, amb tota una vida en el si de la comissió de l’avinguda d’Almassora i carrers adjacents. Ja va ser Madrina dels xiquets

l’any 2003, dama de la ciutat infantil en el 2004 i ara li ha arribat l’oportunitat d’ocupar el tron de l’associació festera amb qui se sent plenament identifi cada, a la que defi nix “com una gran família”, indica Andrea.

La nova representant del sector té 19 anys, estudia un cicle formatiu de grau mitjà de Comerç en IES Caminas i li agradaria encarar el seu futur professional en l’àmbit administratiu, “estar en una empresa o així”, subratlla.

Com a jove del seu temps, a Andrea li agrada eixir amb els seus amics llegir i “anar de compres”, sempre que les seues obligacions estudiantils i gaiateres s’ho permeten. De les festes de la Magdalena mostra la seua especial predilecció per la Desfi lada de Gaiates “és molt emocionant i ensenyes a la ciutat el monument del teu sector”, descriu eixe sentiment que atresora qui està disposada a disfrutar del seu any magdalener en la Gaiata 15.

Sobre com viurà demà la seua presentació ofi cial en el Palau de la Festa, la Madrina de la Gaiata 15 assenyala que espera emocionar-se “Em fa molta il·lusió”, concreta Andrea, que ressalta també com estan d’orgullosos els seus pares i també la seua germana major, Sonia, que va ser Madrina en 1997, també en Sequiol. I és que les festes de la Magdalena viscudes en família i en el si d’una de les comissions més emblemàtiques de la ciutat suposen un valor afegit per a la vivència d’Andrea Estrada en la forma autèntica i singular de disfrutar de les festes majors de la ciutat.

EN FAMÍLIA

La representant de la gaiata viu les festes amb l’afecte dels seus pares i germana, que també estan emocionats.

119

BREVA APOSTA PER MANTINDRE EL MATEIX NIVELL DE QUALITAT EN ELS ACTES

Elisabeth Breva és la Presidenta de Sequiol. Una veterana gaiatera que “a pesar de la crisi”, vol continuar mantenint els nivells de qualitat i participació que caracteritzen al sector de l’avinguda Almassora i adjacents “No sé en un futur, però per al 2013 la nostra previsió és continuar oferint un complet programa d’oferta festera en el barri”, indica la titular de Sequiol.

“Volem seguir en la mateixa línia”, apunta Breva, conscient que les difi cultats dels temps en què vivim. Per a això compta amb el respatler dels 140 membres de la seua nombrosa comissió, “cada un amb el seu treball ben determinat”.

Va deixar la presidència de la Gestora de Gaiates per a dedicar-se completament a la 15, en un treball sacrifi cat i que requerix “molta dedicació”. Parla amb orgull de les diferents seccions de la gaiata, com el grup de dolçaina i tabal, “plenament consolidat, amb mes de 10 anys d’història”, balls regionals “cada vegada amb més xiquetes”, teatre valència, balls de saló i futbol sala.

Respecte a la presentació de demà, Elisabeth Breva no vol desvelar detalls, encara que indica que fer una presentació

amb més de 70 persones sobre l’escenari és un repte; cal intentar fer-la àgil i ràpida i no avorrir a l’espectador. La gala estarà conduïda, un any més, per Carles Villeta.

D’altra banda, la presidenta de Sequiol anuncia que participaran en les ofrenes la Falla Barri València de Borriana, Centre Aragonés i C.E. Castelló entre altres.MARIA VOLTES, ESTIRP GAIATERA EN EL SEQUIOL

La Madrina infantil 2013 seguix la tradició familiar de les vivències magdaleneres en el si del sector de l’Av. Almassora.

Sa mare, Eva, ja va ser Madrina de Sequiol en 1987. El seu germà va ostentar la presidència dels xiquets en el 2010. Pertany a una família compromesa amb la gaiata de l’avinguda d’Almassora des de fa molts anys, Així, María Voltes Usó pertany a la comissió des que va nàixer i les seues vivències infantils estan marcades en l’esdevindre magdalener en un dels sectors de major apogeu i dinamisme.

La Madrina dels xiquets del 2013 té 9 anys i estudia quart curs de Primària en el col·legi Isidoro Andrés Vilarroya. Confessa que li fa molta “il·lusió” ocupar el madrinatge, després d’haver pujat, una aun, cada un dels escalons de la representació ofi cial de Sequiol pel que fa a la comissió infantil: dama, Madrina d’honor, … i amb l’evocació de dies feliços en cada una de les activitats que es realitzen en la gaiata 15, com en la secció de balls regionals de què forma part i on ha aprés a ballar danses tradicionals de la nostra terra com el Bolero i el Ball Pla.

María manifesta que de major vol ser veterinària. Assegura que li agraden els

120

animals, especialment “els cavalls” i té dos mascotes, dos pardals.

ACTES MAGDALENEROS. Tornant al tema de les festes, María Voltes cita la Romeria a la Magdalena i la Desfi lada de Gaiates com els seus actes favorits. Sense oblidar tampoc el Cós Multicolor, la més divertida de les celebracions per als xiquets en els festejos fundacionals de la ciutat. I demà, en la gran gala de Sequiol, María Voltes rebrà la banda acreditativa del seu protagonisme entre els xiquets Sequiolos.

Una cerimònia que espera amb “molta emoció”. I és que Sequiol representa molt per a esta xiqueta que serà la princesa per als hòmens i dones d’una comissió, la de l’avinguda d’Almassora i carrers adjacents que, una vegada més, estarà en el més alt del pavelló magdalener. Fruit del treball i de l’espenta d’un frupo humà que viu intensament l’ortodòxia en matèria de Magdalena.

NICOLAS, IMAGINATIU PRESIDENT INFANTIL

De major vol ser astronauta. Imaginació i il·lusions infantils no li falten a Nicolás Rodríguez Manteca, President dels xiquets de Sequiol per a la Magdalena del 2013. Demà en el Palau i de la Festa rebrà la seua consagració com un dels càrrecs del quadro d’honor dels Sequiolos

Té 9 anys i estudia quint curs d’educació Primària en el Col·legi Herrero. De les seues activitats escolars mostra la seua predilecció pel Coneixement Del Medi, Educació Física i Informàtica. El que menys li agrada són les Matemàtiques. Quant a les festes de la Magdalena, Nicolás Rodríguez mostra la seua originalitat a l’hora d’expressar la seua preferència pel Magdalena Vitol, quant als seus actes favorits. Encara que siga l’últim acte ofi cial de la setmana gran, assegura que “és molt divertit”. Com no, cita també el Cós Multicolor.

Reconeix estar “un poc nerviós” davant de la presentació de demà dissabte en el Palau de la Festa. Vol que isca tot “bé”. És conscient de l’important paper que assumix com a President dels xiquets de Sequiol, que acompanyarà la Madrina infantil de la gaiata en cada un dels actes ofi cials de les festes majors.

Si una cosa caracteritza a la gaiata Sequiol és la nombrosa representació infantil, saba nova per a la festa. I a esta comissió pertany la Reina infantil, Laura Turch Benedito.

UN BARRI DEL SUD D’AMPLIS HORITZONS

SEQUIOL TÉ GARANTIT EL DESENROTLLAMENT URBÀ

Amb una evolució urbana incontestable, la demarcació del sector gaiater que porta el nom de Sequiol, en el sud de la ciutat de Castelló, es convertix en un dels referents de creixement ciutadà. I junt amb els seus horitzons de futur, trobem enclavaments de gran purisme i peculiaritat castellonera com és el Grup Virgen del Lidón, un xicotet grup de cases junt amb l’avinguda València, sorgit en els anys 40 del passat segle, que conserva el sabor popular d’un Castelló agrícola i d’un altre temps. Però el que preval és l’expansió sense límits en l’esdevindre quotidià, amb racons que conten amb personalitat pròpia, com és el cas de la plaça Vilanova d’Alcolea, entre l’avinguda València i l’avinguda d’Almassora, i que s’ha convertit en un dels més fl amants epicentre urbans del barri, amb les seues terrasses i cafeteries i el seu templet per a la música. És el nou Castelló que sorgix per mor dels temps i en el camí d’un nou mil·lenni que s’alça esperançador per a la capital de la Plana. La gaiata Sequiol té motius més que sufi cients per a creure en el seu futur i fer possible que es depositen les esperances en una zona urbana amb segell personal.

121

29-OCTUBRE-2012

FUSIÓ DE MÚSICA, DANSA I LLUM PER A LES MADRINES DE SEQUIOL

La gaiata 15 va coronar a les seues màximes representants del 2013, Andrea Estrada Torres i María Voltes Usó, en un suggeridor espectacle en què Nicolás Rodríguez va ser investit també president infantil de la comissió.

Nit de fusió en el Palau de la Festa, Música dansa i llum es van conjugar per a la coronació d’Andrea Estrada Torres i María Voltes Usó com a Madrines de la gaiata 15 per a les festes de la Magdalena 2013, Nicolás Rodríguez Manteca va ser investit President Infantil.

Amb un ple històric, el recinte de Sensal va obrir les seues portes per a rebre a una nombrosa comissió de Sequiol en un acte que es va iniciar amb la desfi lada de portaestendards Fernando Carratalá Palència i Adrián Doumere Fabregat, que van donar pas a les portadores de bandes Alba Orozco Alcón, Ana Rubert Calatayud, Anna Turch Benedito, Araceli Moliner d’Ivernois, Adriana Llopis Pascual, Laia Collados Marzá, Lurdes Mª Climent Moreno, Alejandra Cosín Gual, Marta Benedito Tarazona, Marta Gual Irigoyen, i Maia Aguilera Biosca, les quals van precedir els presidents de la comissió Elisabeth Breva i

Nicolás Rodríguez. I els xiquets Lucia Ortiz, Juan Carlos Francisco, Claudia Ortiz, Natalia Queral, Martina Pradas, Georgiana Elena Andrei, Teresa Doumere, Marcos Rodríguez, Balma Doumere, Malena García, Xavier Queral, Nagore García, Beatriz Also, Mar Sanahuja, María Collados Fran Benedito, Elena Puig, Anna Llorens i Lucia Nuo Parra, així com Claudia Llopis Pascual, Madrina d’honor, acompanyada de Raúl Pegueroles.

Una vegada en l’escenari, Nicolás Rodríguez, en la seua qualitat de president dels xiquets, va imposar la banda a les dametes infantils.

I, després dels xicotets els majors, les dames de sector, Ana Rodríguez, Estefania Climent, Maite Vilar, María Isierte, Jennifer Carratalá i Aroha Espejo, Madrina d’honor, amb els seus acompanyants Enrique Carceller, Adrián Nebot, Luis Rivas, Mohamed Ali, José Segarra i Carlos Mon. La presidenta de la comissió va entregar a les dames de sector el símbol representatiu del seu càrrec en Sequiol. S’anaven fent realitat els somnis sequioleros.

El moment estel·lar de la nit va arribar amb l’entrada triomfal d’Andrea i María. Precedides per Andrea i Sergi, Madrina i President Infantil del 2012 (la Madrina Infantil, Laura Turch, és la Reina Infantil

122

2013 i el protocol obliga que romanguera assentada en el seu setial d’honor en el Palau junt ambla seua Cort d’Honor).

D’esta manera, ja en els seus trons, les noves representants de Sequiol van rebre la banda de mans dels presidents de la comissió. També van ser obsequiades amb un detall fl oral.

REINA INFANTIL. I sí es va requerir la presència de Laura Turch (segona reina de les festes procedent de Sequiol, primera infantil) en l’escenari per a la imposició de corbatins als estendards de la comissió. Laura, amb eixe dolç somriure que la caracteritza, va saludar el públic que la va ovacionar de forma càlida i solmene en una nit d’emocions per a Sequiol.

La gala seguia el seu curs. Així, els representants del 2012 rebien un record commemoratiu del seu pas per la comissió. Després, Anna, germana de Laura i col·laboradora de la gaiata, va dirigir unes paraules dedicades a la Reina infantil “… Quand emocionats i orgullosos ens sentim al veure’t lluir la banda verda de Reina infantil… Somia, benvolguda Laura i fes-nos somiar a tots amb el teu regnat. Il·lumina’ns amb el teu somriure perquè la Magdalena del 2013 siga inoblidable…”.

Paraules també per a recordar a la guanyadora del concurs de maquetes de Gaiates de Sequiol, en la seua novena edició Elena Puig Vilarroig. I no podem deixar de citar els diversos números coreogràfi cs que se van anar intercalant entre els apartats protocol·laris de la presentació, a càrrec de Furiouis Dancers i Jove Companyia de Castelló, amb la col·laboració de l’acadèmia Castelló Baila. Amb la desfi lada de retorn concloïa la gala de Sequiol, que es va prolongar amb un ball.

AUTORITATS. Els representants

municipals no van voler perdre’s una vegada més la presentació d’un dels sectors de la ciutat. Autoritats com l’Alcalde de Castelló, Alfonso Bataller; el Regidor de Festes Joaquín Torres i el President de la Junta de Festes, Jesús López no van faltar a la cita.

PRESENTADOR. El televisiu Carles Villeta va ser l’encarregat de conduir la presentació ofi cial de la gaiata de l’avinguda Almassora i adjacents. Amb aplom i professionalitat va anar donant pas als diversos capítols de la gala de Sequiol. Va confessar estar encantat de tornar a Castelló i viure novament un acte magdalener.

OFRENES. Nombros el capítol d’ofrenes com les realitzades per la falla La que Faltava de Vall d’Uixo. Falla Barri València, de Borriana, Grup Sant Agustí i Sant Marcos, Centre Andalús, Centre Aragonés, amb les seues reines Gràcia i Alba, i Club Esportiu Castelló – la més aplaudida-, entre altres entitats i col·lectius.

123

El Palau de la Festa va acollir la gran festa de presentació de la Gaiata 15 Sequiol, Andrea Estrada Torres i Maria Voltes Usó van ser presentades com a Madrines de la comissió presidida per Elisabeth Breva. Com a President Infantil esta Nicolás Rodriguez.

Com cada dissabte l’emoció va ser la nota predominant d’una celebració que serveix a les comissions per a posar el punt de partida de cara a la Magdalena del 2013. Esta comissió va disfrutar d’una agradable vetlada en la que les autentiques protagonistes van ser Andrea i Maria

123

124

Dissenyador gràfi c i publicista professional, Yvan Gost Gusso fi rma el cartell anunciador de les

festes de la Magdalena 2013, davall el títol “Tots de Romeria”. La desqualifi cació d’Ingelmo per problemes tècnics en les grafi es del cartell no entela la selecció de la Junta de Festes, que es va decantar per un colorista disseny i una temàtica tradicional, en un efecte de continuïtat, com manen els cànons castelloners.

Als seus 40 anys, este peñiscolà, de pare català i mare veneciana, és un amant de la Magdalena, com a tradició, com a festa i com a font d’etnologia pairal, com ell mateix conta. “Les he disfrutat des de xicotet, amb amics, i després, de major, continue tenint com a referència la Romeria, eixe pelegrinar

anual als orígens de Castelló, a la història pura i dura d’un poble, que es reedita cada tercer diumenge de Quaresma”. Per a ell, “este sentiment” va ser tota una “font d’inspiració, amb la processó, el rotllo en la canya, les cintes verdes…”.

Guanyar el premi li va fer “il·lusió”, sobretot perquè la seua obra la “reconeixeran tots a Castelló”. Yvan, que es

dedica a camí entre Peníscola i València al disseny de continguts turístics i a la creació de marques corporatives, sobretot

dirigides al sector terciari i al de l’oci, ja va fer el cartell anunciador de les festes de Sant Pere “fa mil anys, quan era més jove”, i seu és el logotip que abandera el Casal Jove del Grau. “Vaig fer un cartell pensant

a Castelló, les seues festes i la seua tradició”, postil·la. “Enguany no em vaig a perdre la Magdalena”.

El cartell anunciador de la Magdalena 2013Yvan Gost Gusso fi rma el cartell de la Magdalena 2013

125

L’asocicación cultural Gaiata 15 Sequiol, ha volgut fer patent el seu agraïment a persones i entitats que pel seu treball

abnegat i la seua total col·laboració amb la nostra associació, han sigut mereixedors de la distinció de Sequiolers d’Honor 2012. I per segon any, este entranyable però al mateix temps emotiu acte, s’ha realitzat en les setmanes prèvies a la nostra setmana gran a fi de donar major protagonisme als guardonats i que servisca, al seu torn, com a invitació perquè visquen les festes magdaleneres en el si de la nostra Gaiata.

El dinar – homenatge es va celebrar el dissabte 18 de març, en els salons d’un cèntric hotel de la ciutat. Després del menjar, la Presidenta de l’associació, Elisabeth Breva, va prendre la paraula per a agrair-los, en primera persona, a tots els nominats, el seu suport incondicional amb Sequiol i demanar-los que se sentiren part de la nostra comissió doncs ja eren uns Sequiolos més.

Un a un van anar arreplegant els seus nomenaments, un detall, realitzat a mà pels membres de l’equip que realitza les vidrieres de la nostra gaiata, consistent en, sobre un peu de fusta, un cristall amb la insígnia de La Panderola.

Estos són els Sequiolers d’Honor 2012:President d’Honor - En Joaquin Borras Llorens, per la seua inestimable col·laboració en pro d’esta Associació any rere any.

SEQUIOLERS D’HONOR 2012

• Gloria Baquero López, mare de la nostra Madrina 2012

• Familia Turch-Benedito, pares de la nostra Madrina Infantil 2012

• Familia Martí-García, pares del nostre President Infantil 2012

• C. P. Serrano Suñer, Col·legi col·laborador del Concurs Maquetes “Ciutat de Castello”

• Ferran Aparisi Pons, que junt amb la seua formació Metal Cambra ens va fer disfrutar d’una meravellosa actuació en la presentació d’esta Associació

• Benjamin Garces Edo, per col·laborar en la logística de la nostra Associació sempre que se li requereix.

• Centro Penitenciario de Castellón I, per haver tingut la capacitat, any rere any, de construir una Gaiata que tenen exposada durant la setmana de festes en el centre.

• Manolo Diaz Mas, per la seua col·laboració amb esta Associació en el muntatge i manteniment de l’exposició de maquetes “Ciutat de Castelló”

• Lorenzo Ramirez Portoles, per col·laborar amb esta Associació amb els seus dibuixos en el nostre llibret i la meravellosa portada.

• Hnos. Muñoz-López, pel seu compromís amb esta associació pel que fa al local que conforma la seu social de Sequiol.

• Francisco Velasco Climent, per ser el nostre facilitador quant als tràmits i gestions que s’ha de seguir amb els diferents ens públics.

SEQUIOLERS d’HONOR 2012

126126

127

IX CONCURS

ESCOLAR DE MAQUETES DE GAIATA “CIUTAT

DE CASTELLÓ”PATROCINAT PER LA FUNDACIÓ RURALCAIXA

LA GAIATA MÉS GENUÏNA per Chelo Pastor Verchili

El concurs de maquetes de gaiates compleix el seu desé aniversari amb la satisfacció d’haver inculcat a uns 9.000 escolars de Castelló l’interés per descobrir el sentit i l’art del monument gaiatero. Els seus responsables i patrocinadors es feliciten per l’èxit de participació aconseguit amb una aventura que s’ha traduït en el Museu Gaiater de Ruralcaixa.

Cartolina, cel·lofana , plastilina, ceres i llapis de color; oueres, gots de plàstic i càpsules de café reciclades… qualsevol material és

vàlid per a fer volar la imaginació dels més xicotets i convertir coses inservibles en una gaiata. Quan la ment permet avançar un pas més, fusta, boletes, coure, cable, làmines de vidre… acaben donant meravellosos exemples d’esclats de llum que deixen perplexos els membres d’un jurat adult que sol pensar per a si: “Que bonica gaiata seria esta maqueta!”. Així ocorre des de fa deu edicions en la convocatòria del Concurs de Maquetes que organitza l’Associació Cultural Gaiata 15, Sequiol.

La seua activa comissió ha aconseguit que en una dècada uns 9.000 xiquets dels

128

col·legis de la ciutat de Castelló participen en la creativa iniciativa que els permet un acostament directe a les tradicions i costums de la seua ciutat entre les que la Gaiata -amb majúscules- ocupa un lloc preferent. Enguany, la història s’ha tornat a repetir amb el mateix èxit de participació i de creativitat. I d’això han pogut donar bona prova els milers de persones que han passat pel Museu Etnológic de Cavallers per a contemplar les maquetes seleccionades.

La iniciativa compta amb el rotund suport de l’Ajuntament. De fet, el seu alcalde, Alfonso Bataller, considera que este concurs garanteix que “el relleu de les festes estiga assegurat”. Per al primer edil “es tracta d’una interessant manera d’implicar als col·legis de la ciutat, als més xicotets, en el món de la festa, en defi nitiva, en l’imaginari de la festa”.

Bataller incideix en que es tracta d’una encertada fórmula per a “desenrotllar la imaginació dels xiquets, perquè estos donen regna solta a la seua creativitat amb la creació d’uns monuments a escala que atresoren una extraordinària qualitat”. En defi nitiva, el concurs de maquetes organitzat per Sequiol suposa per a l’alcalde “tot un orgull” perquè, segons la seua opinió, “no cal oblidar que els xiquets de Castelló juguen un paper molt important en les seues festes”.

Ara bé si l’ànima mater de l’esdeveniment són els membres de la comissió que presideix Elisabeth Breva, la seua ‘alma mater’ és la Fundació Ruralcaixa que va decidir el primer dia estar ací i ho segueix fent amb l’ànim de seguir molts anys com indica Enrique Barreda, el portaveu de l’entitat en este esdeveniment. A l’entitat li va agradar la idea de “col·laborar amb els centres d’ensenyança a fi de promocionar les festes fundacionals i inculcar-los la passió pels nostres monuments”, tal com indica la Presidenta. “La idea era sembrar en els escolars la llavor que fomentara més avant la seua participació activa en les festes i, sobretot, la col·laboració amb les comissions de sector.”

Però la Fundació Ruralcaixa no sols protegeix la idea. Amb ella ha donat forma a un particular Museu Gaiater compost per la reproducció, a un metre ,del monument que cada any resulta guanyador absolut. En estos moments ja són deu les obres en depòsit que conformen la curiosa col·lecció en què tant hi ha gaiata modernistes com d’estil clàssic o barroc, dignes de convertir-se totes elles en Gaiata de la Ciutat. De la seua confecció s’encarreguen els artistes gaiaters de la comissió.

El primer col·legi, l’Isidoro Andrés

Aquella idea va arrancar amb l’únic col·legi de Primària i Secundària del sector, Isidoro Andrés, i la bona predisposició de la direcció del centre va ser tal que “ens va animar a exportar l’acció a la resta de les escoles de Castelló”. En este bot quantitatiu va entrar a jugar un paper extraordinari la Fundació Ruralcaixa.

A més de fomentar la immersió en les festes, el concurs ha despertat no sols l’interés dels escolars per la gaiata, sinó també dels seus pares, els que col·laboren i s’impliquen en el desenrotllament del monument que naix en el cap dels seus fi lls i amb el que col·laboren a donar-li vida. “Estem orgullosos del camí emprat, assegura Breva, i ja tenim nous horitzons que conquistar” després d’una dècada aportant enginy a la Magdalena.

Per a Elisabeth Breva i el seu equip, veure centenars i centenars de maquetes donant llum, color, màgia… a la festa és un “èxit” que compensa els molts dies i nits que precedeixen a la selecció fi nal de cada edició. Amb tant entusiasme s’ha arribat enguany a deu convocatòries en què el regidor de Cultura, Vicent Sales, ha tornat a participar com a membre del jurat. Segons la seua opinió, este estímul per als xiquets es tradueix en “l’orgull d’uns pares que constaten com els seus fi lls s’interessen per continuar amb una tradició tan arrelada com és la Magdalena”.

129

Per a Sales, l’Ajuntament ha estat i continuarà estant al costat “d’iniciatives que promouen l’amor dels castellonencs per la seua cultura i per les seues festes”. I és que, les comissió de Sequiol es congratula de “veure cada exposició amb centenars de treballs realitzats per xiquets, però també per adolescents… amb la il·lusió que mostren els seus treballs a familiars i amics, és tota una recompensa que no té preu”.

Per la seua banda, Miguel Ángel Mulet, el regidor amb què va nàixer i va començar a germinar la idea, felicita a la comissió per l’exemple que ha donat a la resta de la societat al submergir-se en una “aventura positiva” per quant suposa “d’aprenentatge dels xiquets tant del signifi cat genuí de la gaiata com a símbol de les festes com per la creativitat artística que desenrotlla en cada un d’ells”. “Els xiquets dissenyen i elaboren”, matisa l’edil que no estalvia qualifi catius a l’hora de valorar l’exemple que dóna Sequiol a la resta de la ciutat i “pel seu continuat compromís amb les tradicions de Castelló durant deu anys”.

Ara bé, per al coordinador de la cita, Víctor Orozco, “l’enorme satisfacció” que se sent al veure la resposta és l’adrenalina que els anima a seguir avant amb la fórmula de “planifi cació, passió i il·lusió” que porten una dècada aplicant els hòmens i dones de Sequiol. “Diferents persones de la comissió, no més de dos o tres treballem en açò tot l’any, però altres huit s’impliquen en l’últim mes amb el que es pot arribar a temps a tot, dins del termini i la forma escaient”, adverteix Orozco abans de reiterar, com la resta dels que recolzen este projecte, que val la pena perquè “modestament ha servit per a introduir als més xicotets en la cultura festiva a través de la construcció de l’element diferenciador de les nostres festes, la Gaiata”.

Sens dubte, el producte ha quallat i compta amb col·laboradors, patrocinadors i participants disposats a fer del concurs tot un espectacle. A tots ells, Ajuntament, Diputació, Conselleria d’Educació i especialment a la Fundació Ruralcaixa, Breva i Orozco agraeixen que, “sobretot, en els temps de crisi, seguisquen ací, proporcionant suport moral amb una especial sensibilitat i concedint premis importants”.

Treball, il·lusió, insomni, nervis… tot siga perquè, tal com conclou la Presidenta de Sequiol, Elisabeth Breva, “la Gaiata -de nou en majúscules- és el símbol per antonomàsia de la nostra ciutat i és l’element diferenciador que, junt amb el nostre caràcter obert i acollidor, fa que les nostres festes de la Magdalena siguen úniques”.

Així ho veu SALVADOR CALZADA FELIU, President de la Fundació Ruralcaja Castelló

1.- Com i perquè accepta l’entitat que vosté representa patrocinar el concurs de maquetes?En la nostra Fundació

tenim vocació per distingir entre les coses que verdaderament formen part del patrimoni cultural del nostre àmbit d’actuació de què són en puritat fl or d’un dia. Els fi ns de l’entitat estan clarament orientats, entre altres motius, a preservar i fomentar les tradicions culturals de la nostra província. És clar que la nostra vocació està molt arrelada amb el medi rural, amb les zones més desfavorides, però això no implica que quan hi ha una proposta que enllaça amb les més íntimes tradicions populars, encara que siga en el medi urbà, la despreciem. Ni de bon tros. El Patronat és molt sensible a on aplicar els limitats recursos amb què comptem. Es tracta de ser selectiu i triar bé. Per a nosaltres esta és una acció en què invertim recursos considerables però de la que obtenim, sens dubte, una resposta molt a tindre en compte.

2.- Què ha suposat per a l’entitat tindre ja nou peces de tot un museu gaiatero a escala?Una satisfacció. És un retorn més al que nosaltres aportem. Moltes vegades és difícil invertir recursos en una cosa que tinga un retorn tangible. Els intangibles se suposa que també existeixen en este cas, com en la majoria de les nostres accions, però els intangibles són impossibles de quantifi car. Em referisc, per exemple, que el propi concurs es realitza una exposició amb les maquetes per la qual passen centenars de persones. Bé, podem mesurar el nombre de visites que té l’exposició, però l’impacte causat sobre elles és impossible conéixer-ho amb exactitud. L’existència

130

d’un museu compost per les reproduccions de les maquetes guanyadores és una cosa absolutament tangible,una cosa, a més, reutilitzable quantes vegades es vullga i on es vullga per a fomentar l’interés per esta manifestació festiva i popular. En els fons de la Fundació hi ha altres exposicions, però esta és absolutament espectacular pel seu colorit i lluminositat.

3.- Què li pareix el treball que fa la comissió de Sequiol?El treball de la comissió Sequiol és indispensable per a esta iniciativa. No ens equivoquem: Sense el treball organitzatiu de la gaiata 15 el concurs no hauria tingut continuïtat. Esta és una d’eixes iniciatives en què no és prou externalitzar l’organització d’un esdeveniment. Ací fa falta posar cor. Només des de la il·lusió és possible mantindre una iniciativa tan complicada com esta al llarg d’una dècada.

4.- La gaiata com a monument, s’ha aconseguit divulgar entre els escolars?

Bo, esta pregunta crec que a qui

correspon respondre-la és als que tenen el contacte directe amb els participants. Nosaltres observem pel nivell de participació, per la qualitat dels treballs i per l’expectació que genera entre els participants i els seus familiars l’entrega de premis, queuna cosa es mou en el món escolar en relació amb el signifi cat i les tècniques constructives del monument.

5.- Quin futur, creu, que té esta iniciativa?Des de la Fundació si no li vérem futur deixaríem d’utilitzar recursos, això està clar. Més en els temps de crisi profunda com els actuals. Ací no es tracta d’una xicoteta col·laboració per a una activitat puntual. Ací estem parlant d’aplicar recursos amb continuïtat en una iniciativa que resulta necessàriament costosa per a aconseguir la implicació d’escolars, professors i familiars. Res més i res menys. Però és que a més creiem fermament en la vocació de la comissió Sequiol per donar-li continuïtat. Eixe és el fet diferencial. Posar recursos econòmics és molt fàcil si disposes d’ells. El difícil és, moltes vegades, comprovar que els recursos han caigut sobre terra fèrtil. Li pose un exemple perquè entenga millor el que vull dir: Amb determinat diners és fàcil organitzar, què sé jo,un concert de gregorià en una església de Castelló per dir luna cosa singular. El difícil és portar el concert a Sant Pere de Castellfort, amb menys diners, omplir i damunt que t’el recorden quan tornes deu anys després. Això només és possible si hi ha persones que ho facen possible. Si hi ha vocació de feruna cosa xicoteta en els costos però molt gran en l’intangible. Este és un d’eixos casos, amb rotunda claredat. El futur dependrà d’eixos dos factors: dels recursos disponibles per la Fundació, però, sobretot, de l’entrega de la comissió Sequiol.

131

XIV CONCURS DE MAQUETES DE GAIATA AL COL·LEGI ISIDORO ANDRÉS

131

ORGANITZAT PER L’ASSOCIACIÓ CULTURAL GAIATA 15 SEQUIOL

132

CURS PREMI NOM LEMA

1er Primària

1er Alba Frabregat Calatayud Gaiatera

2on Pablo Arribas Miranzo La nostra festa

3er Lorena Monica Drauceam Fum de Llesta

2on Primària

1erRaúl García Cano

Mario Flores Belles Gerard Ferrando Ballester

Llum i color

2on Paula López Sirvent Llum i festa

3erLucia Quilez Moliner

Blanca Muñoz HerediaPaula Ferrer Pedro

Fanalet sequioler

3er Primària

1er Elena Puig Villarroig El nostre millor pregó

2onSara Martínez AndreuPaula Esteve Pacheco

Canyes de la festa

3er Antonio Escrig GarcíaCultura i tradicio amb

molta diverssio

4t Primària

1erAlejandro Rodríguez

RamírezFestes de llum

2onAndrea Gazulla Bou

Laura Conejero GarcíaNatalia Jemenez Tellols

Festa i Tradicions

3er Laura Saenz Navarro La sorollosa

5é Primària

1er Julia Godoy Domingo La nosra historia

2on David Arnau Haba Veles i vets

3er Miquel Ferrando Ballester L’Argent

6é Primària

1er Alba Belaire Marcilla L’Arrel de les festes

2on Paula Sorribes Pérez Reciclatge i festa

3er Andrea Bono Sojo Llum de festa

Concurs Isidoro Andrés 2012

133

XIX CONCURS DE BETLEMS “CIUTAT DE CASTELLÓ”

Encara que els resultats fi nals obtinguts no són tots els esperats per la nostra comissió –i segons les manifestacions en diferents mitjans de comunicació, tampoc van convéncer a tots- la Magdalena 2012 ha sigut un anys replet de premis per a Sequiol.

Amb l’arribada de les dates nadalenques, Sequiol inicia el seu taller de construcció de Betlem, en la seua seu social, amb

el que participa en el concurs que anualment convoca l’Ajuntament, dins de la categoria d’Associacions Veïnals. Una activitat que coordina el nostre vicepresident Vicente Javier Queral i que, en esta edició, va comptar amb la col·laboració de Javier Rodríguez en el disseny i confecció de les construccions que componien el nostre Betlem.

La inauguració del mateix, a les mans dels nostres màxims representants, Andrea, María i Nicolas, es va realitzar el dissabte 22 de desembre i va romandre exposat fi ns passada la festivitat de Reis, sent visitat per un nombrós grup de veïns i amics.

Ja fi nalitzades les festes, el 25 de gener de 2013, en els salons de l’Ajuntament de Castelló se lliuraven els premis del concurs. Sequiol es va alçar amb el Quart premi de la secció Associacions Veïnals. Guardó que va ser arreplegat per la nostra Madrina,

Andrea Estrada; la nostra Madrina Infantil, María Voltes i el nostre President Infantil, Nicolar Rodriguez, tots ells acompanyats pel vicepresident Vicente Javier Queral. Però no eren els únics Sequiolos en el saló de plens perquè la persona encarregada de donar els premis, junt amb l’Alcalde de la Ciutat, era la Reina Infantil, Laura Turch qui no podia ocultar la seua alegria, recordant que un any abans ella mateixa estava arreplegant l’accèssits com a Madrina Infantil del Sequiol en 2012.

PREMIS DE LA MAGDALENA 2012

134

CONCURS CONVOCAT PER LA CONSELLERIA DE CULTURA PER A LES ACTIVITATS QUE PROMOCIONEN L’ÚS DEL VALENCIÀ

CONCURS DE PRESENTACIONS

L’Orde 2/2012 de 17 de gener de Conselleria de Turisme, Cultura i Esport, convocava les ajudes

econòmiques destinades a la promoció de l’ús del valencià en les festes de la Magdalena en l’àmbit de la Comunitat Valenciana en 2012, amb una dotació econòmica de 9.300 €uros, dividits en 10 premis.

El jurat designat a este efecte, una vegada analitzats els treballs presentats a concurs, va dictaminar el següent veredicte (RESOLUCIÓ de 16 de març de 2012):

• Primer premi: Gaiata 8 Portal de l’Om

• Segon premi: Gaiata 15 Sequiol• Tercer premi: Gaiata 1 Brancal de la Ciutat• Quart premi: Colla Pixaví• Quint premi: Colla Rebombori• Sext premi: Gaiata 10 El Toll• Sèptim premi: Gaiata 9 l’Espartera• Octau premi: Colla Host del Castell Vell• Nové premi: Gaiata 3 Porta del Sol• Desé premi: Gaiata 7 Cor de la Ciutat

Sequiol renovava el seu compromís amb la cultura, presentant novament un llibret de qualitat i amb contingut que obtenia un dels màxims guardons en este concurs. Per cert, un concurs en què s’ha estat en els primers llocs en les últimes edicions.

En l’edició 2012, la Gestora de Gaiates va tindre la genial

idea de recuperar el premi de presentacions com un al·licient més que permetera estimular la creativitat d’aquelles associacions amb ganes de treballar en el disseny i realització dels seus actes de presentació -malauradament la nova direcció de l’ens no ha considerat oportú donar continuïtat a esta iniciativa-.

L’operativa del concurs era senzilla, cada presentació era jutjada per la resta de comissions, atenent una sèrie de punts com a puntualitat en l’inici, ritme de l’actuació, vistositat de l’espectacle, decoració d’escenari i sala, elegància i protocol amb què es portava a terme… Amb totes estes valoracions s’obtenia una qualifi cació

fi nal que una vegada recomptades totes, en reunió de Gestora, va establir la classifi cació fi nal.

L’entrega de premis es va dur a terme en el transcurs de l’acte d’Homenatge a les Comissions, celebrat en el Palau de la Festa, el 25 de febrer de 2012.

El secretari de la Gestora va llegir l’acta: Tercer premi per a la nostra presentació. Segon premi per a la presentació de la Gaiata 11 Forn del Pla i primer premi i millor presentació la realitzada per la Gaiata 8 Portal de l’Om.

Sequiol iniciava la Magdalena amb bones perspectives i la seua aposta per la música de Metal Cambra va calar entre les altres comissions de sector.

134

135

CONCURS CONVOCAT PER LA JUNTA DE FESTES A LA MILLOR PORTADA, MILLOR ARTICLE INÈDIT SOBRE EL TEMA “LA PIROTÈCNIA COM A ELEMENT DE LES NOSTRES FESTES” I AL MILLOR LLIBRET DE FESTES EN EL SEU CONJUNT

La deliberació dels diferents jurats va oferir el veredicte següent:

• Millor portada a la presentada pel llibret de la Gaiata 8 Portal de l’Om

• Millor article inèdit al publicat en el llibret de la Gaiata 14 Castalia

• Tercer premi al millor llibret, Gaiata 11 Forn del Pla

• Segon premi al millor llibret, Gaiata 8 Portal de l’Om

• Primer premi i millor llibret de la Magdalena

2012, Gaiata 15 Sequiol.

Per segon any consecutiu, el llibret del Sequiol era reconegut com el millor de les festes.

Per a enguany, s’han redoblat esforços en la confecció d’una nova publicació de qualitat i amb uns interessants continguts que estem segurs estarà, de nou, lluitant per aconseguir nous guardons. En les seues mans tenen la prova.

XIX EDICIÓ DELS PREMIS CANAL 9 - RTVV A LA MILLOR IL·LUMINACIÓ DE GAIATA I PREMI ESPECIAL A LA MILLOR GAIATA INFANTIL

El jurat elegit al efecte ha de jutjar el paper que juga la llum en el conjunt de la Gaiata. Ha d’enriquir el contingut

ajudant a ressaltar el monument com un verdader esclat de llum.

El veredicte va ser el següent:

• Tercer premi: Gaiata 9 l’Espartera• Segon premi: Gaiata 6 Fanal – Ravalet• Primer premi i millor il·luminació de Gaiata: Gaiata 15 Sequiol

En l’apartat infantil, el guardó va ser per a la Gaiata 7 Cor de la Ciutat.

L’equip de Sequiol capitanejat per Nino Turch i Agustin Mon s’alçaven per quarta vegada consecutiva els guanyadors d’este concurs, demostrant que des del propi disseny fi ns a la posada en escena de l’estudi luminotècnic està completament acoblat amb el disseny del propi monument, formant un verdadera obra d’art.

136

CONCURS CONVOCAT PER LA JUNTA DE FESTES PER A GAIATES I GAIATES INFANTILS PER A LA MAGDALENA 2012

Continuem pensant -és la nostra opinió- que l’element més diferenciador i que millor representa

la nostra festa: la GAIATA mereix, dels que estan nomenats a portar les regnes de les mateixes, ser jutjat amb rigor i qualitat i per a això s’ha de comptar amb un jurat de qualitat. Des que es va instaurar este sistema eurovisiu, en la Magdalena 2002, no s’ha triat la millor Gaiata sinó la més votada. Per a poder dir que és la millor, un mateix jurat qualifi cat ha de valorar totes les obres i donar el seu veredicte basat en realitats objectives i no, com ara, on les relacions subjectives entre comissions -o simplement entre presidents- juguen un important paper. I dit açò, no des del ressentiment -d’11 edicions Sequiol ha guanyat 5- sinó des de la responsabilitat dels que volen que la GAIATA siga, de veritat i no només de boqueta, el nostre millor Pregó.

Quant a la votació en si; cada president de Gaiata va llegir les votacions de la seua comissió, començant per la Gaiata 1 i fi nalitzant per la 19. En les taules adjuntes refl ectim els vots atorgats per cada comissió tant en l’apartat infantil com en l’absolut.

Sequiol, esta vegada no va tindre sort -hem

d’entendre que les nostres Gaiates no van agradar perquè suposem que això és el que es votava encara que una simple ullada al quadro de les votacions invita a pensar que no és així-.

Si bé, en l’apartat infantil, vam estar lluitant pel sext lloc al fi nal ens vam quedar fora dels premis. Mentres en l’apartat de Gaiatas majors, des d’un principi ens quedàrem despenjats de la lluita pels dos primers premis -que es disputaven les Gaiates 18 i 10- però si consolidàrem la lluita per la tercera posició que vam mantindre fi ns a la penúltima votació. Així les posicions tercera, quarta i quinta es van decidir per escassos tres punts, sent Sequiol la que es quedava amb el quint premi.

Comptat i debatut, per a Sequiol, l’any ha sigut bo. Hem estat en tots els concursos presents en la lluita pel primer premi i en algun ho hem aconseguit, prova que el treball ha sigut excel·lent i que anem per bon camí.

Per a 2013, quan este llibret ja estarà en les seues mans, l’aposta de Sequiol serà, de nou, de qualitat, amb un cuidat treball i amb molta, moltíssima, il·lusió. La resta, serà matèria per al pròxim article.

137

VOTACIÓ GAIATES PUNTUACIÓ TOTAL

GAIATA 6P 5P 4P 3P 2P 1P

1 18 8 15 12 10 7 1

2 18 19 10 15 12 6 8

3 10 19 8 15 18 12 0

4 7 10 18 16 14 15 6

5 7 6 8 10 15 4 0

6 15 10 8 18 19 12 24

7 10 18 15 8 19 4 54 3er

8 10 18 15 6 7 19 53 4rt

9 18 10 14 8 6 19 0

10 8 15 6 7 18 19 64 2on

11 7 18 10 8 15 19 2

12 7 2 15 14 11 1 9

13 10 8 7 6 12 18 2

14 16 18 15 7 19 4 6

15 19 8 18 2 10 6 51 5é

16 18 7 6 4 13 19 11

17 18 15 8 10 7 19 0

18 19 8 7 10 16 15 71 1er

19 7 18 10 15 8 6 34 6é

VOTACIÓ GAIATESINFANTILS

PUNTUACIÓ TOTAL

GAIATA 6P 5P 4P 3P 2P 1P

1 7 19 4 8 11 16 6

2 10 7 12 8 15 19 42 4rt

3 8 17 7 15 10 4 4

4 7 2 1 5 9 15 8

5 17 11 7 6 10 8 9

6 7 17 10 15 8 2 23 6é

7 8 2 3 17 6 15 78 1er

8 5 10 6 17 18 15 70 2on

9 17 14 8 6 2 18 3

10 8 7 13 2 6 17 33 5é

11 7 8 17 2 4 10 12

12 2 17 8 14 1 19 8

13 17 7 8 6 15 10 4

14 7 2 11 8 12 9 11

15 7 2 8 10 6 4 14

16 7 8 17 14 12 2 1

17 10 8 7 2 18 15 59 3er

18 7 17 8 2 10 11 7

19 17 8 6 7 18 10 7

VOTACIONS:

137

138138

139

Gaiata 15Sequiol

ACTIVITATS CULTURALS

Visita del Carter Reial de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient per a arreplegar totes les cartes dels xiquets i xiquetes del Sequiol

Visita de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient al Cau del Sequiol, fent entrega dels primers regals als xiquets de la comissió.

El matí del divendres 27 de gener ens despertava amb la notícia de l’incendi dels magatzems municipals on es construeixen les Gaiates. A escassos 40 dies de l’inici de festes el foc s’apoderava de les esperances dels festers. Al fi nal, l’esforç i la col·laboració entre col·lectius va fer possible que totes elles estigueren presents el tercer diumenge de Quaresma, com mana la tradició.

Visita, a la nostra llotja del Palau de la Festa, dels representants de la Gaiata 8 Portal de l’Om per a la Magdalena 2012: Madrina, Laura Sos; Madrina Infantil, María Alabau; President Infantil, Sergio Traver i President, Rafa Alabau, per a invitar-nos a la seua presentació del proper dissabte.

GENER

2

GENER

5

GENER

27

GENER

14

Entrega de premis del Concurs de Betlems organitzat per l’Excm. Ajuntament de Castelló. Als Salons de Plens de l’Ajuntament i de mans de l’Alcalde de la Ciutat, el nostre Vicepresident Javi Queral, acompanyat de les nostres Madrines Andrea i Laura, i del President Infantil, Sergi, van arreplegar el accèssit corresponent a la categoria d’associacions veïnals.

GENER

20

Visita, a la nostra llotja del Palau de la Festa, dels representants de la Gaiata 13 Sensal per a la Magdalena 2012: Madrina, Cristina Hernández; Madrina Infantil, Carolina Mas i President, Carlos Chippirraz per a invitar-nos a la seua presentació del proper dissabte.

GENER

21

ANY 2012

140

Se celebra, en la plaça Pintor Porcar, la XIV Trobada veïnal de Tabal i Dolçaina, amb l’organització de la Gaiata 17 Tir de Colom. La secció de Tabal i Dolçaina del Sequiol, sota la direcció de Domingo Llopis, va participar junt amb altres entitats, interpretant l’obra “Els Dimonis”, obtenint un rotund èxit.

Es va celebrar el tradicional sopar de Comissió en què es fa entrega la Madrina, Andrea Tortosa; Madrina Infantil, Laura Turch i President Infantil, Sergi Martí, uns detalls de part de tota la comissió del Sequiol. Per la seua banda, els màxims representants van obsequiar els assistents amb un detall magdalener.

Berenar oferit per la Reina de les Festes, Carla Collazos a tots els representants infantils dels diferents ens col·laboradors. En representació del Sequiol: la Madrina Infantil, Laura Turch acompanyada del President Infantil, Sergi Martí. Per la nit, va ser el torn de la Reina, Maria España qui va complimentar amb un sopar als representants dels sectors de la ciutat. En este cas Sequiol va estar representat per la seua Madrina, Andrea Tortosa i la Presidenta de l’associació Elisabeth Breva.

Acte d’agraïment a les persones i entitats que han col·laborat amb la nostra associació. Així, en els salons d’un cèntric hotel de la ciutat la màxima representació del Sequiol es va reunir, en una agradable i amé dinar per a complimentar totes les persona nomenades com “Sequiolers d’Honor 2012”. De la mateixa manera es va fer entrega d’un detall al nostre President d’Honor, Joaquín Borras. Ja en la sobretaula la mestria dels pintors Lorenzo Ramirez i Manolo Diaz va fer les delícies dels presents.

GENER

29

GENER

28

FEBRER

17

FEBRER

18

Visita, a la nostra llotja del Palau de la Festa, dels representants de la Gaiata 12 Grao per a la Magdalena 2012: Madrina, Victoria Salvador; Madrina Infantil, Andrea Ballester i President, Antonio Fernandez per a invitar-nos a la seua presentació del proper dissabte.

FEBRER

11

Visita, a la nostra llotja del Palau de la Festa, dels representants de la Gaiata 1 Brancal de la Ciutat per a la Magdalena 2012: Madrina, Dunia Gormaz; Madrina Infantil, Anna Feliu; President Infantil, Carlos Feliu i President, Andres Bort per a invitar-nos a la seua presentació del proper dissabte.

FEBRER

4

141

Visita, a la nostra llotja del Palau de la Festa del Alcalde de la Ciutat, Alfonso Bataller acompanyat per les Reines de les festes María España i Carla Collazos per a desitjar-nos unes molt bones festes de la Magdalena 2012.

En el Palau de Festes, ja a la vesprada, concert solidari a fi de recaptar fons en pro de les Gaiates afectades per l’incendi del passat 27 de gener. Tot el món de la festa es va bolcar adquirint les entrades d’un concert en què van actuar, en una primera part: Grills de la Nit, Jacaranda, Voces y Modos, per a continuar amb peces interpretades per la Banda Municipal acompanyada, en alguna d’elles, per Els Llauradors. El punt fi nal el va posar la interpretació de l’himne fester Rotllo i Canya.

Als salons del Hotel Doña Lola es va presentar el llibret de la Magdalena 2012. A l’acte assistixen, a més de tots els que han participat en el seu contingut, el President d’Honor del Sequiol Joaquín Borras qui acompanyaba a les nostres Madrines Andrea i Laura; al President Infantil, Sergi i a la nostra Presidenta, Elisabeth Breva. Un acte presentat amb saviesa i mestria por Ximo Górriz.

Al Palau de la Festa es desenrotlla l’acte d’Homenatge a les Comissions de Sector, organitzat per la Junta de Festes. La nombrosa comissió del Sequiol es va fer sentir sobre l’escenari preparat a este efecte. En el transcurs de l’acte, es va fer entrega dels premis que la Gestora de Gaiates va instaurar per als diferents actes de presentació. El veredicte va ser el següent: tercer premi: la nostra presentació: segon premi, la de la Gaiata 11 Forn del Plà i primer premi i millor presentació, la de la Gaiata 8 Portal de l’Om.

FEBRER

18

FEBRER

19

FEBRER

23

FEBRER

25

De nou al Palau, l’acte d’Homenatge a les Comissions Infantils va congregar als Sequiolos més jóvens.

FEBRER

26

En el magatzem de Gaiates, la comissió del Sequiol es va reunir perquè Andrea, Laura i Sergi, màxims representants del la Gaiata, batejaren les Gaiates de la Magdalena 2012, obres de José Vicente Monroig -la major que portava per lema “Fanal castelloner, fanal romer”-, i de Manuel Breva -la infantil que portava per lema “D’empelt castelloner”-.

FEBRER

19

142

Encesa de la Gaiata construïda pels interns del MER del centre penitenciari Castelló 1, amb la col·laboració de l’A. C. Gaiata 15 Sequiol. La secció de Tabal i dolçaina va amenitzar l’acte a què va acudir la comissió, vestits de llauradors, encapçalats per la Madrina, Andrea Tortosa i la Presidenta Elisabeth Breva, els qui van ser rebuts per la Directora del centre i pel coordinador del MER, José Ramón Espejo, membre de la comissió del Sequiol i ideòleg d’esta activitat solidària. En el transcurs de l’acte, es va fer entrega a la Gaiata 15 Sequiol d’un preciós escut de la ciutat, de fusta tallat a mà, que va arreplegar, en nom de tota la comissió, la presidenta Elisabeth.

Encesa de la Gaiata 21-Fundació Alzheimer Salomé Moliner (l’elecció del guarisme 21 va ser degut al fet que el 21 de setembre és el dia mundial de l’Alzheimer). La cessió de part de la nostra Gaiata de 2010 va fer possible este projecte que va aportar un poquet d’il·lusió i alegria a un col·lectiu, familiars i malalts, que lluiten cada dia. La seua Madrina, senyora Paquita Pascual Tirado i la seua Madrina Infantil, xiqueta Berta Molina Ramos, acompanyades del President Emilio Marmaneu, van exercir d’amfi trions i van rebre les ofrenes de diferents col·lectius, encapçalats per l’ofrena del Sequiol, realitzada per la nostra màxima representació: Andrea Tortosa, Laura Turch i Sergi Martí acompanyats de la President Elisabeht Breva. Durant la setmana de festes, nombroses van ser les visites rebudes. A destacar la de les Reines de les Festes. María España i Carla Collazos.

Galania a les Reines de les Festes de Castelló, amb la participació de les nostres Madrines, Andrea Tortosa i Laura Turch així com el nostre President Infantil, Sergi Martí. També un dia molt emotiu per Araceli Moliner i Alejandra Cosin, com Dames de la Ciutat.

FEBRER

26MARÇ

2

MARÇ

3 i 4Finalitza el termini d’entrega dels treballs presentats al iX Concurs Escolar de maquetes de Gaiata “Ciutat de Castelló” patrocinat per Ruralcaixa.

FEBRER

29

Inauguració de l’exposició de totes les obres del IX Concurs de maquetes de Gaiata en el museu Etnològic de Castelló que va romandre fi ns al 19 de març. Nombrosìssim públic va passar pel centre per a admirar les obres presentades pels escolars.

MARÇ

3

Es reunix el jurat del iX Concurs Escolar de Maquetes de Gaiata “Ciutat de Castelló” per a escollir els treballs guanyadors, sent el primer premi absolut el treball presentat per Elena Puig Vilarroig, alumne del col·legi Isidoro Andres.

MARÇ

1

143

En els salons de la Fundació Ruralcaixa es va fer entrega dels premis a tots els guanyadors del IX Concurs Escolar de Maquetes.

Visita de les màximes autoritats municipals i festives, amb la Reina de les Festes, Maria España i l’alcalde de la Ciutat, Alfonso Bataller, al cap, als magatzems municipals per a veure com s’ultimen els últims retocs de les Gaiates. En el box de Sequiol van ser rebuts per les nostres màximes representants de la Magdalena 2012 als qui acompanyava la nostra Presidenta. Tant l’Alcalde de la Ciutat com els diferents Regidors que li acompanyaven, van mostrar interés en diferents peculiaritats del nostre monument.

Magdalena festa plena. Al despuntar el día, tots el Sequiolos a la Romeria de les Canyes. A poqueta nit es va donar eixida a la Desfi lada de Gaiates. Per segon any, la tecnologia LED permetia desfi lar amb grups electrògens més xicotet. Esta vegada no va haver-hi esglai com l’any anterior i tot va eixir a la perfecció. I la nit va ser completa per a

la colla dels de saragüells doncs darrere de la primera volteta van haver-hi d’espentar la Gaiata de la Ciutat (la nostra Gaiata del 2011).

En la Cavalcada Infantil, la representació del Sequiol va ser molt extensa doncs a la desfi lada de la seua comissió infantil hem d’afegir les actuacions del grup del taller de balls tradicionals del Sequiol a qui acompanyava la Secció de Tabal i Dolçaina del Sequiol. A la nit, l’Encesa de Gaiates va posar

el punt fi nal al dia. Ja de bon matí nostres Gaiates arribaven al sector per a ocupar el seu lloc preferent enfront del Cau i al caliu de la nostra Panderola.

Dimarts i tretze, una jornada poc propícia per a les alegries. S’inicia amb la reunió del jurat de la nostra comissió per a dirimir el nostre veredicte del premi de Gaiates. Mentres els xiquets prenen el carrer en el parc infantil. A migdia es dóna inici a les degustacions en la Tasca del Sequiol que es desenrotllen durant tota la setmana. A la vesprada, l’entrega de premis. Encara que no es va revalidar el títul aconseguit l’any passat, la collita de premis va ser gran i fructífera, tant la il·luminació com el llibret es van alçar amb els millors premis. I ja de volta al Cau, la sorpresa de la nit va vindre a càrrec dels més jóvens -encapçalats pel President Infantil Sergi Martí, com pirotècnic en cap- que van preparar i van disparar una “mini mascletà multicolor”.

MARÇ

8

MARÇ

8

MARÇ

11

MARÇ

12

MARÇ

13

De la festa, la vespra. Inici de la Magdalena 2012. Sequiol va participar de manera activa, primer a la Mascletà d’inici de festes i també al Pregó. Ja a la nit la segon edició del concurs de musica rock per a grups de la ciutat: SEQUIOL-ROCK calfava l’ambient fi ns a altes hores de la matinada. EL JABALÍ DE FAUSTO va ser el grup que es va alçar amb el primer premi. Va fi nalitzar el concert amb l’actuació del grup guanyador de la I edició: LOS CRIPTOZOOS que van presentar el CD gravat amb la col·laboració de la Gaiata 15 Sequiol. I tornant a les tradicions

les nostres Gaiates van eixir del m a g a t z e m cap al punt d’eixida de la desfi lada. Una emotiva experiència doncs a les nostres Gaiates del 2012 s’unia també la nostra Gaiata 2011 però esta vegada com Gaiata de la Ciutat 2012.

MARÇ

10

144

La degustació de productes i la visita al centre de la tercera edat El Pilar va ser el punt de partida d’un dia marcat pels milers de quilos de confeti que inunden els carrers de la ciutat en el Cós Multicolor. La fi de festa va estar a càrrec de DJKAMO i la seua selecció musical.

És el dia de la desgustació més esperada de totes, la que més públic congrega: la dels ous fregits. Ja a la vesprada el programa festiu es completa amb la vista de les Reines i corts d’honor a la nostra Gaiata, fent entrega de les distincions festives: els Fadrins d’or i d’argent en categoria infantil i absoluta. A la nit, els ritmes caribenys d’Almalafa Combo van inundar els carrers del sector, i va fi nalitzar amb una grandíssima sorpresa per a tots els Sequiolos: la interpretació de l’himne de la Gaiata a ritme de salsa, amb arreglaments realitzat per ells mateixos. Finalitzada la interpretació el grup va regalar la partitura a la comissió, sent arreplegada per la presidenta Elisabeth Breva.

Els xiquets del Sequiol participen massivament en el concurs “Dibuixa la teua Gaiata”, en la seua edició XXIV. Segona jornada de degustació enfront del Cau. Ja a la vesprada, la Secció de Tabal i Dolçaina Sequiol va participar en l’homenatge a estos instruments que es va realitzar en la plaça Major. amb la interpretació de la peça “Pregó”. a la nit, Teatre Valencia a carrec del taller de teatre valencià Sequiol, estrenant l’obra ”del meu raval”.

L’Ofrena de fl ors a la Mare de Déu de Lledó va congregar una infi nitat de veïns que van voler acompanyar a la seua Gaiata Sequiol fi ns a la Basílica per a oferir els seus presents a la nostra Mareta. La fi de festa va estar a càrrec de la l’espectacular posada en escena de la Grupestra Centauro que de nou va ser un èxit de públic i d’espectacle ja que la seua posada en escena és el directe més “canyero” de quantes propostes musicals s’ofereixen hui en dia. A destacar la presència

de nombrosíssim públic vingut des de diferents pobles de la comunitat, fi dels seguidors de la Grupestra, així com representació de la joventut de pràcticament totes les gaiates de la ciutat, als que Sequiol sempre rep amb els braços oberts.

Amb la XXX edició del Concurs de paelles del Sequiol s’iniciava una jornada que acabaria amb la Desfi lada Final i el Magdalena Vitol, darrere de la qual, l’apagat de les nostres Gaiates va posar punt fi nal a la Magdalena 2012.

Fora del programa de festes però un dels actes més entranyables per a tots els Sequiolos: el retorn de les nostres Gaiatas al magatzem municipal. Enguany, al ser festiu es va realitzar en jornada matutina.

MARÇ

15

MARÇ

16

MARÇ

14MARÇ

17

MARÇ

18

MARÇ

19

145

Enguany l’entrega de trofeus als diferents concursos organitzats durant la setmana de festes i patrocinats per HIGINIO MATEU es va realitzar el següent dissabte després de festes a fi de poder comptar amb tots els guardonats.

Dins dels actes de celebració de les festes en honor a la Patrona de Castelló, solemne missa pontifi cal presidida pel bisbe de la diòcesi, en la basílica de Lledó. Actuant com a Clavari 2012, el Sequiolo, Enrique Carceller Sebastiá i com Perot, un gran amic del Sequiol, Francisco Torres Navarro. A destacar l’ofrena a la Mare de Déu realitzada per la nostra Madrina Infantil, Laura Turch i pel nostre President Infantil, Sergi Martí. Ja a la vesprada, processó general en honor a la Mare de Déu de Lledó enfront de la Basílica. La Comissió del Sequiol, amb els seus màxims representants Madrian, Andrea Tortosa; Madrina Infantil, Laura Turch i President Infantil, Sergi Martí, al cap, va acompanyar la seua Patrona, portada pels “Barreros” de la Mare de Déu de Lledó; entre els que els Sequiolos comptem amb una nombrosa representació. Molts, moltíssims Sequiolos van acompanyar en este dia a la seua Mareta i van compartir de l’alegria de la família Carceller-Sebastiá.

La comissió del Sequiol reunida en ple va reelegir, per unanimitat, a Elisabeth Breva Almerich com a Presidenta de l’Associació per al bienni 2013-2014. Acte que va comptar amb la presència de la Junta de Festes, en el seu vicepresident Chimo Gil, i de la Gestora de Gaiates, amb el seu vicepresident Ernesto Martinez i el secretari, Esteban Gual, com a fedataris de l’acte.

MARÇ

31

MAIG

6

MAIG

19

Festes de l’associació de veïns Virgen de Lidón en honor a la nostra Patrona. La comissió del Sequiol va disfrutar de l’amé sopar de germanor organitzada per a tots els veïns.

MAIG

12

Recent fi nalitzada la Magdalena, vam acompanyar els nostres amics de la Falla Barri València al seu dia gran. Així els nostres màxims representants, Andrea Tortosa, Laura Turch i Sergi Martí, acompanyats per diversos componenets de la comissió, encapçalats per la Presidenta Elisabeth Breva, van presenciar la Cremà de la Falla.

MARÇ

19

Àmplia participació de la comissió infantil del Sequiol en el Pregonet de les Festes de Lledó, amb la participació de la nostra Madrina Infantil, Laura Turch i del President Infantil, Sergi Martí. El grup de balls tradicionals del Sequiol també va participar activament.

MAIG

5

146

En la plaça Major es desenvolupa l’acte de cloenda de les diferents escoles de Dolçaina i Tabal de la Ciutat. Cada un d’elles encapçala una cercavila que des de diferents punts de la ciutat fi nalitzen enfront de l’ajuntament on, cada una d’elles, interpreta una peça. L’Escola de Tabal i Dolçaina Sequiol va interpretar, sota la direcció del seu professor i director Domingo Llopis, la peça “Eliseta de Tortajada” amb un rotund èxit.

Acte de presentació de les Reines de Sant Pere del Grau què van acudir els màxims representants de la Gaiata 15 Sequiol, Andrea, Laura i Sergi, acompanyats per la Presidenta Elisabeth. Un acte que canviava d’escenari i, per primera vegada, es realitzava en la sala Opal del Casino. Oportú canvi ja que la pluja va fer presència a mitjan vesprada.

JUNY

1

JUNY

2

Finalitza la lliga de futbol sala que organitza la Federació de Colles, sent el guanyador l’equip de la colla Malfainers. L’equip de la Gaiata 15 Sequiol va quedar en un catorzé lloc molt digne, amb 13 punts, sent el màxim golejador, amb 7 gols, Julián Sebastiá.

MAIG

20

La Cinquena concentració festera en el Segon Moli va congregar tots els ens festius de la Ciutat que van atendre la convocatòria de la Junta de Festes per a passar una jornada de germanor. I com no podia ser d’una altra manera, els Sequiolos es van fer notar amb una nodrida i nombrosa representació, encapçalada per la Madrina, Andrea Tortosa; la Madrina Infantil, Laura Turch i el President Infantil, Sergi Martí. El nostre cuiner en cap, Victor Orozco, va coordinar l’elaboració de dos magnífi ques paelles que si bé no van meréixer el premi del jurat si que van ser disfrutades d’allò més per tots els comissionats. Indicar que formant part del jurat estava la nostra presidenta Elisabeth Breva en la seua condició de Presidenta de la Gestora de Gaiates.

MAIG

26

S’inicia la Copa de Futbol Sala organitzada per la Federació de Colles que es desenrotlla fi ns al 9. L’equip de la Gaiata 15 Sequiol es va enfrontar contra Xaloc a doble partit. El contundent 3-0 del primer partit va condicionar el segon encontre on els Sequiolos van plantar batalla (5-3) fi ns que els va aguantar el cos.

JUNY

2

Com és tradicional en les nits dels dissabtes de maig, Sequiol celebra la Festa de la Rosa. La melòdica música de la Rondalla Vora Sequia va fer les delícies de totes les dones Sequioleres, congregades en el Cau que van rebre, de mans del President Infantil Sergi Martí una rosa roja. Sequiol, de mans de la nostra Madrina Infantil, Laura Turch i de la Presidenta Elisabeth Breva van voler agrair als components de la Rondalla Vora Sequia el seu abnegat esforç en pro d’esta tradició, amb un detall.

MAIG

26

147

En compliment dels terminis establits en el reglament d’elecció de màxims representants de la Gaiata 15 Sequiol, es va reunir la comissió permanent per a l’obertura de les candidatures presentades i després de la verifi cació de compliment de requisits i oportunes deliberacions van ser elegides per unanimitat: la senyoreta Andrea Estrada Torres com a Madrina, la xiqueta María Voltes Usó com a Madrina Infantil i el xiquet Nicolas Rodríguez Manteca com a President Infantil.

Sequiol amb la selecció espanyola. Tots reunits en el Cau vam presenciar la victòria enfront d’Itàlia que atorgava a Espanya el títol de campió d’Europa de Futbol. Tots ho vam festejar junt amb el nostre emblema: La Panderola.

Se celebra, al Palau de la Festa, l’assemblea de Festes convocada per l’Alcalde de la Ciutat i President de la Fundació Municipal de Festes a què assistixen representants de tots els col·lectius de la festa per a fer balanç de l’edició acabada de fi nalitzar. La Mesa de l’Assemblea estava presidida per Raul Pascual i exercia com a vicepresident el Sequiolo Agustín Mon.Lliurament del premi del II SEQUIOL-ROCK,

consistent en la gravació d’una maqueta. En representació del grup guanyador EL JABALÍ DE FAUSTO, va arreplegar el premi Jose Luis Clausell, de mans de la president Elisabeth Breva.

Festes en torn del patró de la Ciutat, Sant Cristòfol. A la vesprada, solemne missa en la cocatedral de Santa Maria a qui van acudir la nostra Madrina Infantil, Laura Turch Benedito i el President Infantil, Sergi Martí Garcia als qui acompanyava el vicepresident Jorge Martí. Després de la missa, la benedicció dels vehicles i el repartiment de cintes commemoratives va posar el punt i seguit. Ja a la nit, al Palau de la Festa, amena vetlada de germanor entre les diferents comissions de sector i la resta de ens festers que van voler sumar-se a l’esdeveniment. Un acte que va comptar amb les actuacions de les comissions infantils, Madrines i Presidents Infantil i de les Madrines dels sectors, de la Reina Infantil, Carla Collazos i les seues Dames de la Ciutat Infantil i, com a punt fi nal, l’actuació dels Presidents de les Gaiates, interpretant el famós número musical de la Reynols “El mar está fresquivilis, fresquivilis fresquvilis...”. Destacar que els Sequiolos: Eva Usó, Manolo Doumere i Javi Rodriguez, van celebrar el seu aniversari bufant els cirets de la tortada.

JUNY

9JULIOL

1

JULIOL

9

JUNY

22

JULIOL

14

Acte de clausura de les diferents activitats que exercix, durant tot l’any, a l’associació cultural Gaiata 15 Sequiol, en el Cau. Els diferents participants de les activitats de balls regionals, balls de saló, etc., van fer una exhibició de les seues habilitats abans d’arreplegar un detall -insígnia de fusta amb la Panderola personalitzada per a les diferents activitats, realitzades pels interns del M.E.R del C.P. Castelló 1- de mans de Andrea, Laura i Sergi.De la mateixa manera, es va fer entrega d’un detall -peça de cristall pertanyent a la nostra Gaiata del 2011 i Gaiata de la Ciutat 2012- a totes les empreses que, durant l’any, col·laboren desinteressadament amb la nostra associació.

JUNY

30

148

Elecció de les Reines de les Festes per a la Magdalena 2013. La nostra Madrina Infantil en 2012, xiqueta Laura Turch Benedito va ser elegida com a Reina Infantil de les festes de Castelló. La família Sequiolera va voler viure tan emotius moments amb Laura i tota la seua família. Laura passava a ser la segona Reina Sequiolera de la història, primera infantil.

Presentació de les reines del grup San Agustín-San Marcos; la xiqueta Zoe Amiguet i la senyoreta Laura Martinez. A l’acte, entre altres Gaiates de la Ciutat, va estar present la Gaiata 15 Sequiól amb la seua màxima representació: Madrina, Andrea Tortosa Baquero; Madrina Infantil, Laura Turch Benedito; President Infantil, Sergi Martí acompanyats pel Vice president de l’associació i veí del barri, Jorge Martí. Indicar que l’acte va estar conduït per un altre Sequiolo, expert en estos temes de presentació, Javier Roig.

Nomenament dels màxims representants del Sequiol per a la Magdalena 2013. María Voltes Usó, Madrina Infantil; Nicolas Rodríguez Manteca, President Infantil i Andrea Estrada Torres Madrina.

JULIOL

27AGOST

10

SETEMBRE

1

Participació de l’equip de futbol sala Sequiol en el III torneig de 12 hores organitzat per la Federació de Colles. L’equip de Sequiol va quedar enquadrat en el grup A on va realitzar una meritòria participació encara que no es va classifi car per a la fase fi nal. La jornada esportiva va ser tot un èxit.

JULIOL

28Inici, en els magatzems municipals, de la construcció de les Gaiates. Una magnífi ca paella de verdures va ser d’element central del sopar, per als mes de vint Sequiolos que conformen l’equip de construcció. Ressaltar la labor d’intendència que realitze Víctor Orozco en la confecció dels magnífi cs menús. Porquet, fabes al tombet, arròs amb llamàntol, musaca, marmitako... o les espectaculars sopes fredes de poma o carabassa; res es resistix a la mestria en els foguers de Victor.

AGOST

31

En la Web del Sequiol, agost és el mes en què canvia l’edició magdalenera. Una fi nestra a la xarxa de xarxes on es troba, totalment actualitzada, els esdeveniments i avatars on participa la nostra associació, mantinguda per la nostra webmaster, Salomé Albella. Noves seccions com els nostres llibrets oferixen a qui la vista la possibilitat de consultar tot el nostre bagatge cultural i literari. Des d’esta plataforma quedava convocat el III Festival SEQUIOL-ROCK.

AGOST

Mor Manuel Breva Nebot, llorejat artista gaiater del Sequiol qui ha sigut un referent en el món de les Gaiates Infantils, d.e.p.

JULIOL

31

149

Dins del programa de festes celebrat a Borriana, en honor de la Mare de Déu de la Misericòrdia, es va celebrar la Batalla de Flors en què participen les diferents carrosses

de les comissions falleres de la ciutat. Responent a la invitació dels nostres amics de la Falla “Barri València” van acudir a l’esdeveniment nostres màxims representants de la Magdalena 2013, Andrea, María i Nicolas. Indicar que la Falla “Barri València” es va alçar amb el segon premi de carrosses.

Primera presentació ofi cial gaiatera del cicle magdalener 2013 a càrrec de la Gaiata 18 “Cremor”. Les Reines de les Festes, Cristina Pastor i Laura Turch, acompanyades de l’alcalde de la Ciutat, Alfonso Bataller, el regidor de Festes, Joaquín Torres i el president de les Festes, Jesús López van visitar les llotges on es congreguen les diferents comissions. Sequiol els va rebre, amb el seu Vice presidente Jorge Martí, al cap a qui acompanyaven els representants infantils, María Voltes i Nicolas

Rodríguez i la guapíssima M a d r i n a , A n d r e a E s t r a d a ; ofer int- los una tancada ovació.

Visita, a la nostra llotja del Palau de la Festa dels representants de la Gaiata 17 “Tir de Colom”: Madrina, Ania Hernandez; Madrina Infantil, Lledo Safont; President Infantil,

Enrique García i President: Julio Hernandez per a invitar-nos a la seua presentació del proper dissabte.

SETEMBRE

9

SETEMBRE

15

SETEMBRE

15Nomenament i Imposició de Bandes a les Reines de les Festes i les seues Corts d’Honor, en el Teatre Principal, amb la participació activa de la nostra Madrina Infantil, María Voltes Usó; President Infantil, Nicolas Rodrígez Manteca i Andrea Estrada Torres com a Madrina del Sequiol. Cal destacar que el divendres 7, el centre de l’escenari estava presidit per una altra Sequiola, la Reina Infantil de les Festes, Laura Turch Benedito. Cal destacar el paper de Fran Benedito, cosí de la Reina Infantil, qui va tindre l’honor de posar el coixí davall els peus de la sobirana.

SETEMBRE

7 i 8

El Palau de la Festa va acollir l’últim acte de la Magdalena 2012. Un acte en què la Junta de Festes reunix a totes les que han sigut protagonistes de les festes per a agrair-los el seu compromís i celebrar, tots junts, el fi nal d’un magnífi c any. No van faltar a la cita nostra Madrina Infantil, Laura Turch Benedito, el nostre President Infantil, Sergi Martí Garcia i Andrea Tortosa Baquero, la nostra Madrina, els qui van acompanyar les Reines de les Festes, María España i Carla Collazos. I, com no, Araceli Moliner d’Ivernois i Alejandra

Cosin Gual, Dames de la Ciutat, també van compartir tan emotiu acte amb totes les seues companyes de camí festiu.

SETEMBRE

3

La Gestora de Gaiates organitza, als salon de plens de la Diputació, una reunió informal en què es donen cita tots els nomenats a ser els protagonistes de la edició festiva. Una acte batejat com a Obertura Magdalena 2013. Junt amb, Reines de les Festes, Cristina Pastor i Laura Turch Benedito -la Madrina Infantil del Sequiol en 2012- estaven les Dames de la Ciutat i els representants dels diferents sectors. I en representació del Sequiol, les nostres Madrines: Andrea Estrada Torres i María Voltes Usó, acompanyades pel President Infantil Nicolas Rodríguez Manteca.

SETEMBRE

5

150

Proclamació de les Reines del Centre Aragonés: xiqueta Alba Bollado i senyoreta Gracia Rodríguez en el teatre del Raval. Acte a què van assistir els fl amants representants del Sequiol: Madrina Infantil, Maria Voltes; President Infantil, Nicolas Rodríguez i Madrina, Andrea Estrada, acompanyats pel vicepresident Jorge Martí.

Visita, a la nostra llotja del Palau de la Festa dels representants de la Gaiata 13 “Sensal”: Madrina, Cristina Hernandez; Madrina Infantil, Andrea Chippirraz i el President: Carlos Chippirraz per a invitar-nos a la seua presentació del proper dissabte.

Visita, a la nostra llotja del Palau de la Festa dels representants de la Gaiata 16 “Rafalafena”: Madrina, Ana Belen Nieto; Madrina Infantil, Sofi a Feixeres i la Presidenta: Lidón Candel per a invitar-nos a la seua presentació del proper dissabte.

Mes en què es donen inici a totes les activitats culturals que organitza l’associació cultural Gaiata 15 Sequiol i que es desenrotllen al llarg de la setmana en el Cau Gaiater:• Taller de Balls regionals, dirigit a tots els

socis més xicotets i dirigit per Lledó Marzá, el divendres de 18 a 19 hores al cau.

• Taller de Teatre. Una de les activitats de major calat d’entre les que s’organitzen, amb un dilatat repertori d’obres a favor seu. Esta vegada els xics que coordine Javier Roig estan preparant l’obra: FENOMENOS els dimecres de 20 a 22 hores.

• L’Escola de Tabal i Dolçaina, oberta a tots els socis del sector, continua sent el fons on es formen els jóvens músics que, a poc a poc, van ampliant la ja nombrosa Secció de Tabal i Dolçaina, la participació dels quals, dins del panorama fester, comença a ser molt important, com queda refl ectit en este resum d’activitats. Els dissabtes de 10:30 a 13:30, a les ordes de Domingo Llopis, les notes musicals de tabal i dolçaina i les partitures, al Centre d’adults Germà Colon.

• Taller de Balls de Saló. Sota la direcció artística de Gilberto José Breva, l’activitat més novella de totes, inunda de merengues i bachates pasdoble o Rock&Roll. Els dimarts de 20 a 22 hores al Cau Sequioler.

SETEMBRE

28

SETEMBRE

29

SETEMBRE

22

OCTUBRE

En el pavelló Municipal Emilio Fabregat es donava inici la lliga de futbol sala 2012-2013 que organitza la federació de Colles. En esta edició només 3 gaiates competixen junt amb 15 colles, en una competició que busca, a més del directament esportiu, confraternitzar entre tots els col·lectius que treballen per a les festes. Sequiol presenta enguany un restaurat equip amb molta gent jove que haurà d’acoblar-se però que pinta bé. Veurem si acompanyen els resultats. En la primera jornada, contra un dels equips forts, Xalem, a més de collir una derrota vam patir la primerea lesió important que ha apartat dels terrenys de jocs al nostre porter XaviQ. L’equip desenvolupa els seus entrenaments el dijous de 20 a 21 hores, en el pavelló Ciutat Deportiva.

SETEMBRE

29

151

En l’acte de presentació de la Gaiata 6 Farola-Ravalet, dins de l’apartat de les ofrendes, la de la Gestora de Gaiates va ser realitzada per la nostra Gaiata, fent-la extensiva la nostra Madrina: Andrea Estrada; la nostra Madrina infantil: María Voltes i el nostre President Infantil: Nicolas Rodríguez. Tots ells acompanyats per la nostra Presidenta Elisabeth Breva. El portador de l’estendard va ser Fernando Carratalá. Al fi nalitzar la presentació, els nostres màxims representants van visitar totes i cada una de les llotges de les diferents Gaiates per a invitar-los a la nostra presentació, el següent dissabte.

OCTUBRE

20

Reportatge fotogràfi c en la Plaça Vinalona d’Alcolea, per al suplement especial que prepara el periòdic Mediterranio, per a les presentacions de sector.

OCTUBRE

20

Gravació, en el Museu de la Festa del Palau de Festes, de la felicitació de Nadal que Sequiol prepara per a les pròximes festes nadalenques: un vídeo on tota la comissió, presidida per Andrea, María i Nicolas, brinda per unes pròsperes i bones festes.

OCTUBRE

20

Visita, a la nostra llotja del Palau de la Festa dels representants de la Gaiata 5 “Hort dels Corders”: Madrina, Lledó Martínez; Madrina Infantil, Marta Capitán i President: Pedro María Pérez per a invitar-nos a la seua presentació del proper dissabte.

OCTUBRE

6

Visita, a la nostra llotja del Palau de la Festa dels representants de la Gaiata 6 “Farola-Ravalet”: Madrina, Claudia Balado; Madrina Infantil, Paula Gascó i President: Esteban Gual per a invitar-nos a la seua presentació del proper dissabte.

OCTUBRE

13

Sequiol va compartir amb el Centre Aragonés de Castelló, que presidix José Antonio Lázaro, la missa aragonesa celebrada a l’església

de la Santíssima Trinitat, amb motiu de les festes en honor de la Mare de Déu del Pilar. Andrea Estrada, María Voltes i Nicolas Rodríguez a c o m p a n y a t s del vicepresident Jorge Martí van compartir esta emotiva jornada amb tots els maños establits en la nostra ciutat.

OCTUBRE

12

152

Presentació Oficial de la nosta Gaiata al Palau de la Festa. Els representants de la Gaiata 2 “Fadrell”: Madrina, María Ramos; Madrina Infantil, Inés Sancho i President: Manuel López, ens van invitar a la seua presentació del proper dissabte.

Convocat per la Casa de València a Barcelona, es va celebrar, en la parròquia de la Mare de Déu de la Bonanova de Barcelona, el catorzé aniversari de l’entronització de la Mare de Déu de Lledó a la Ciutat Comtal. Un acte en què els Sequiolos van tindre un paper destacat perquè Andrea, María i Nicolas van oferir els presents en la missa. I fi nalitzada la mateixa, el nostre vicepersidente Jorge Martí va exercir d’improvisat “Perot” al portar en els seus braços la imatge de la Lledonera.

OCTUBRE

27

NOVEMBRE

4

El jurat de cartells seleccionava el treball de Juan Fortanet per a anunciar la Magdalena 2013. Hores després revocava la decisió al detectar que el cartell seleccionat no complia amb la base quinta de la convocatòria.

OCTUBRE

31

De nou es reuneix el jurat per a l’elecció del cartell anunciador de la Magdalena 2013, seleccionant l’obra Tots de Romeria de Yvan Gost.

NOVEMBRE

2

Les Reines de les Festes, Cristina i Laura, van inaugurar, a la sala de la Fundació Dávalos–Fletcher, l’exposició de tots el cartells presentats a concurs, junts al guanyador per a la Magdalena 2013.

NOVEMBRE

3

Visita, a la nostra llotja del Palau de la Festa dels representants de la Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat”: Madrina, Eugenia Frias; Madrina Infantil, Beatriz Iturralde i President: Andres Bort per a invitar-nos a la seua presentació del proper dissabte.

NOVEMBRE

3

Inici dels treballs al Palau de la Festa per a la presentació Oficial de la Gaiata 15 Sequiol que se celebrava dissabte següent. Amb l’assaig de les comissions sota un desvestit escenari es donava inici a setanta-dues hores de frenètic esforç per a dur a terme tots el preparatius necesaris per fer una espectacular presentació.

OCTUBRE

24

153

Atenent la gentil invitació del Club Esportiu Castelló, oferida pel seu president David Cruz, un nombrós grup de Sequiolos va acudir a animar a l’equip a l’Estadi Castalia. Amb tan il·lusionada afició, el triomf estava garantit, com així va ser, per un gol a zero, contra l’Atlètic Saguntí. Serà casualitat però, des d’eixe partit, el Castelló va encadenar sis partits consecutius amb victòria el que el va alçar als llocs d’ascens de la categoria.

NOVEMBRE

4

Visita, a la nostra llotja del Palau de la Festa dels representants de la Gaiata 8 “Portal de l’Om”: Madrina, Sara Ferrando; Madrina Infantil, Lola Marco i President: Domingo Morilla -amb passat Sequioler doncs va ser President Infantil del Sequiol en 1986- per a invitar-nos a la seua presentació del proper dissabte.

NOVEMBRE

10

Visita, a la nostra llotja del Palau de la Festa dels representants de la Gaiata 10 “El Toll”: Madrina, Elena Labernia; Madrina Infantil, Anna Diaz; President Infantil i President: Pascula Cerveró per a invitar-nos a la seua presentació del proper dissabte.

NOVEMBRE

17

Visita, a la nostra llotja del Palau de la Festa dels representants de la Gaiata 3 “Porta del Sol”: Madrina, Laura Martínez; Madrina Infantil, Elisabeth Carmona i President: Jose Mª Batán per a invitar-nos a la seua presentació del proper dissabte.

NOVEMBRE

24

154

Visita, a la nostra llotja del Palau de la Festa dels representants de la Gaiata 19 “La Cultural”: Madrina, Lledó Diaz: Madrina Infantil, Paula García; Presidente Infantil: Sergio Gómez i President: Pablo Teruel, ens van invitar a la seua presentació del proper dissabte.

La Gestora de Gaiates va felicitar el Nadal a totes les Madrines i Presidents de totes les comissions de sector, així com a la Reina de les Festes, Cristina Pastor i les seues Dames de la Ciutat, a les qui acompanyaven l’Alcalde de la Ciutat, Alfonso Bataller, el Regidor de Festes Joaquín Torres i el President de la Junta de Festes, Jesús López. Una vetlada inoblidable que va comptar amb la visita inesperada de Papa Noel que va fer entrega als presents d’una impressionant pasqüera, desitjant a tots: Bon Nadal!!!.

DESEMBRE

8

DESEMBRE

14

En el magatzem municipal de Gaiates, el grup del “matadero” del Sequiol, encarregats de la construcció dels nostres monuments, va celebrar el ja típic sopar de “la pajarita” amb la que es dóna la benvinguda a les festes nadalenques. Una tradició que compta ja amb uns quants anys de tradició.

DESEMBRE

7

Sessió fotogràfi ca, al Pinar de Castelló, dels components de les comissió major i infantil per al llibret de festes de la Magdalena 2013. Per a això comptem amb els vehicles antics de Rallye Club Costa Azahar i Antic Motor Club Castelló.Vam fi nalitzar la jornada degustant, tots junts, una suculenta fi deua, al cau.

DESEMBRE

15

Al interior del Cau, la comissió del Sequiol prepara les pròximes festes de Nadal i Any Nou, adornant el Cau amb motius nadalencs. També i sota la coordinació del vicepresident Vicente Javier Queral, s’inica la construcció del nou Betlem del Sequiol, que com tots els anys, participarà en el concurs que organitza l’Ajuntament de la Ciutat.

DESEMBRE

6

Visita, a la nostra llotja del Palau de la Festa dels representants de la Gaiata 11 “Forn del Plà”: Madrina, Carla Alberto: Madrina Infantil, Lucia Blasco i President: Jose Miguel Sidro, ens van invitar a la seua presentació del proper dissabte.

DESEMBRE

1

155

Finalitzada la presentació de la Gaiata 9 “l’Espartera”, les Reines de les Festes: Cristina Pastor i Laura Turch, acompanyades de l’alcalde de la Ciutat, el regidor de festes i el president de la Junta de Festes, van felicitar el Nadal a totes les Gaiates. Posteriorment, la màxima representació de cada una de les comissions es van intercanviar les típiques felicitacions nadalenques.

Visita, a la nostra llotja del Palau de la Festa dels representants de la Gaiata 9 “l’Espartera”: Madrina, Elisabeth Giménez Frias; Madrina Infantil, Agueda García Marzá i Presidenta: María Pilar Diaz Flores, ens van invitar a la seua presentació del proper dissabte.

Inauguració del Betlem del Sequiol a càrrec de la nostra madrina, Andrea Estrada; la nostra Madrina Infantil, María Voltes i del nostre President Infantil Nicolas Rodríguez acompanyats per la Presidenta, Elisabeth Breva i pel Vicepresident coordinador d’esta activitat, Vicente Javier Queral. Sequiol desitjava així Bon Nadal a tots el seus veïns, socis i amics.

DESEMBRE

22

Visita, a la nostra llotja del Palau de la Festa dels representants de la Gaiata 4 “l’Armelar”: Madrina, Beatriz Aso Toledo; Madrina Infantil, Amanda Pastor Ruiz; Presidente Infantil, Jose Vicente Gimeno Nos i President, Roberto Blasco Ahis, ens van invitar a la seua presentació del proper dissabte.

DESEMBRE

22

DESEMBRE

15

DESEMBRE

22

Els més jóvens de la comissió, amb Maria i Nicolas al cap, van rebre el Carter Reial de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient, en la plaça Major. L’acte va ser presidit per la Reina Infantil, Laura Turch i les seues Dametes Infantils dela Ciutat.

DESEMBRE

21

Els Sequiolos van despedir l’any tots junts en una divertida vetlada celebrada al Cau fester. Un suculent sopar va donar pas a les dotze campanades amb que es tancava un extraordinari i meravellosos any 2012 i es donava la benvinguda a un esperançador i plens de nous reptes, any 2013, tot siga dit en clau festiva perquè en el context econòmic, ja és una altra cosa. L’alegria i la diversió va durar fi ns a altes hores de la matinada.

DESEMBRE

31

Al Cau del Sequiol, el Carter de Ses Majestats els Reis d’Orient va arreplegar les últimes cartes dels xicotets Sequiolos. Maria i Nicolas, com a màxims representants dels xiquets van exercir d’amfi trions de tan il·lustre visita.

DESEMBRE

28

156

II ed

ició festIval

sequIolrock

Dissabte 10 de març. 10 de la nit. Escenari preparat. Llums enceses. Altaveus i micròfons a punt.

Instruments connectats als amplificadors. Public expectante pel començament. L’atmòsfera estava creada. Així, començava la segona edició del SequiolRock.

Després de l’èxit de la primera edició de la marató de música a càrrec de grups novells de Castelló, vam tornar a fer-ho, sense donar-nos uns segons per pensar-ho. Havíem tingut un any per preparar-ho, per tindre-ho tot a punt, i aprendre dels error. I així ho vam fer.

La nit del SequiolRock es va caracteritzar per una nit plena de jóvens (jóvens, hómens, …) gaudint de tota classe de música -tot i que el certamen es digué SequiolRock, tots els estils de música existents són benvinguts-, de molta diversió i de molta camaderia. I encara que el SequiolRock siga un concurs on el premi és poder gravar una maqueta amb les cançons del grup guanyador, ens agrada que tant músics com públic estiguen còmodes i se sentisquen com a casa i entre amics. I pel transcurs de la nit, va ser tot un èxit del que ens podem sentir satisfets.

Així doncs, la nostra Panderola va tornar a agarrar les baquetes -que ja en tenia ganes-

per rebre este any damunt de l’escenari a Maculy Cookin, El Jabalí de Fausto, Irony&Co i Cepo. Cada un dels grups va disposar d’un temps determinat, amb el que centenars d’asistents van poder disfrutar durant hores de bona música.

I mentres el jurat debatia qui seria el guanyador d’aquesta edició, vam poder comptar amb l’actuació de Los Criptozoos, guanyadors de la edició del 2011. Així, ens van presentar el seu disc -editat amb la col·laboració de la Gaiata 15 Sequiol, com a guanyadors del I SequiolRock-, anomenat La danza del cadáver, amb cançons com Yo podría o Rock de combate, que sense cap mena de dubte mereix la pena escoltar sencer ja que ens ha deixat en bon sabor de boca a tots els que hem tingut el plaer d’escoltar-lo alguna volta, que no som pocs!. Com no podia ser d’altra manera, vam comptar amb la seva música, que tots esperàvem tornar a escoltar de nou.

Aleshores, el momento esperat pels participants hi va arribar. El juratja s’havia decidit: el guanyador de la II edició del SequiolRock va ser El jabalí de Fausto per la seva qualitat musical, les seves lletres àcides i irreverents (sempre acompanyades per una pancarta on poder seguir-les, perquè les puguen cantar fins i tot qui els sent per primera volta) i per la molt bona estona que ens va fer passar a tots els presents. Per tant, aquest grup de Freak-rock fou el mereixedor de la dotació económica per poder gravar el seu propi disc i de tornar a actuar al final de la nit com a colofó final a altes hores de la matinada.

I finalment, la nit va finalitzar. La Panderola va tornar a guardar la seva bateria, però sabent amb certesa que, per a la Magdalena 2013 la tornarà a traure, ja que no pot ser d’altra manera.

158

COCINAS Y BAÑOS PAULS S.L.

www.cocinaspauls.comCarrer Amalio Gimeno 12, CastellóTelèfon: 964.20.33.13

159

Lesmillorssalses

Lesmillorscarns

Fan probablement la millor pizza del món

Lesverdures

+ fresques

ar

tic

le

s

162

Podem imaginar unes Festes de la Magdalena sense dolçaina ni tabal, sense masclets ni focs d’artifici, sense Gaiates ni Colles, sense Romeria, Ofrena o Pregó? Només un boig o algú que no hagués viscut mai unes festes com les nostres s’ho podria imaginar. I què passaria si al llarg de la setmana gran tothom es vestís amb la roba de tots els dies? Seria igual?

No escoltaríem frases com ara “quan li ficaran bragueta al pantaló de setí?” o “em fa mal la cintura de tant com m’han estret les sinagües”, o quin sentit tindria “la volteta, la volteta”?

La indumentària d’un poble és un tret característic, diferencial, és una descripció encoberta de la seva forma de ser i de pensar. Els homes i les dones de Castelló som passionals com a bons mediterranis, ens diem lliberals però tenim dependència de les tradicions i ens encanta declarar-nos agnòsticament devots de la Mare de Déu del Lledó. Per tot això, per que som diferents, la nostra indumentària també ho és.

I no és casualitat que la

inventaren personatges amb tantes inquietuds com ara Carlos González-Espresati, Segarra Ribes, Matilde Salvador o Sales Bolí, implicadíssims com van estar en el ressorgiment del nostre poble i la lluita per l’amor pairal.

Però en seixanta-vuit anys d’història de les nostres festes la indumentària ha sofert evolució, adaptant-se a les modes de cada moment i a la qualitat de vida dels veïns de la Plana. Quina millor forma de conèixer cóm s’han produït aquests canvis que preguntant-s’ho als seus protagonistes, des de la perruquera que començà cardant el monyo per a després marcar amb hores d’assecador l’onda a l’aigua, fins al joier que ha patit hores de son per a fer de l’adreç de castellonera una joia de valor sentimental incalculable. Des de la modista que ha vist com han crescut els metres de tela d’una falda, l’ama de la paqueteria que ja no ven el “cepillo” per a la vora de les faldes perquè ja no es fabrica, o la brodadora que abans ficava sanefes de pedreria i ara omple tot el davantal d’atzabeja. I dels encaixos, volíem saber cóm i on es fan i de quina manera

apareixen als nostres llars.

Hem preguntat pel context en que es van dissenyar les nostres festes i per tant també el nostre vestit protocol·lari. Ens hem interessat per saber qui eren eixes persones que ho van fer. I hem tingut la sort d’aprendre moltíssim de qui porta tota la vida estudiant l’origen de la indumentària del nostre poble.

I com que l’evolució de les festes i dels vestits ha estat paral·lela, qui millor que les Reines de les Festes per a contar-nos el que era i el que és la nostra Magdalena i per a parlar-nos de sentiments, d’emoció al vestir-se per a representar a tot un poble, d’orgull de genealogia com diu el nostre Pregó.

D’ací a pocs dies tornarem a eixir al carrer, tornarem a escoltar el soroll dels masclets i la música de dolçaina, i tornarem a cridar “la volteta, la volteta” amb la llum de les Gaiates de immillorable fons. Ens tornarem a sentir orgullosos de ser fills de Castelló i lluirem amb l’estima de sempre però com si fóra la primera vegada els nostres senzills, sobris i elegants vestits.

L’home del segle XVIII FINS AVUIP. 163

Evolució del vestit de Castellonera. Un elogi de les sinagüesP. 170

Cóm es fa un adreç de ReinaP. 173

brodats d’abans i araP. 180

fundació municipal de festes: participació i autonomia festivaP. 211

teixits i encaixos de la indumentària tradicional a castellóP. 175

Història del pentinat de castelloneraP. 183

vestint de sentimentsP. 208

trenta anys de canvisP. 186

les costures de la identitatP. 191

al voltant del vestit de castellonera/oP. 198

retalls de dos regnats al mateix llarP. 202

163

L’home del segle XVIII FINS AVUIentrevista a Paquita roca ivars

estem al raval, barri antic de Castelló on encara hi ha a les cases baguls plens de roba antiga i vestits de

casar de les rebesàvies, ferramentes de llaurança i les primeres màquines de cosir a pedals. Cases on es combinen les ceràmiques més antigues de la terra amb els records portats del viatges més llunyans i exòtics d’avui en dia.

Paquita Roca i el seu gosset ens reben en un ambient intel·lectual i al mateix temps casolà. Amb les parets folrades de llibres de totes les amplades i tamanys, antics i recents, senyal d’una inquietud permanent pel coneixement i la prova dels nombrosos anys d’investigació sobre la nostra cultura i les nostres tradicions.

Comencem a xerrar mentre a la sala del costat Vicent Serra, història viva del nostre Castelló, enfeinat amb les seves coses escolta la nostra conversa i apunta alguna dada quan és consultat.

coincidint amb el 8é centenari del natalici del rei Jaume i el conqueridor, l’excm. ajuntament de castelló publicà el llibre “cent anys d’indumentària tradicional. castelló de la Plana. 1730-1830” escrit per Paquita roca i Josep Vidal, de l’agrupació Folklòrica el Millars de castelló. Paquita, és possible parlar d’indumentària tradicional de l’home?P.r.: Sí que podem parlar d’indumentària tradicional de l’home de les nostres terres en quant que és la que al llarg dels anys el poble ha portat, sempre amb infl uències de fora perquè Castelló, i en concret la ciutat, no és una illa, sempre ha estat ben comunicada i per tant no hi ha elements que puguem considerar específi cs de Castelló. Després de molt d’estudiar la ciutat de Castelló sí que hem trobat uns trets especials que podríem considerar “típics” a les nostres terres tant en la manera de vestir de l’home com en la de la dona. Aquests són: la senzillesa, l’elegància i la sobrietat. Aquesta manera especial de vestir no es dóna en altres comarques com

per exemple L’Horta de València on trobem més lluentors, colors vius i guarniments recarregats, potser conseqüència de la forma de ser de la gent o el tipus de societat.

i pel que fa als teixits, crec que hi ha un altre tret importantíssim de les nostres terres.P.r.: I tant. És l’ús de la seda. A casa hi havia seda, es criaven cucs i plantaven moreres en totes les vores al voltant de les hortes i marjals. Tots tenien la seva collita de capolls. Quan aplegava el temps d’aquesta collita, o els venien en madeixa a les manufactures o artesanies valencianes o els teixien als telers locals o comarcals, sobre tot els capolls defectuosos. Perquè de vegades dos papallones feien un mateix capoll i no es podia seguir el fi l amb continuïtat i fer-ho bé. Llavors València no ho volia; o una papallona eixia abans de temps i aleshores feia forat i trencava el fi l. Aquesta seda es teixia a la mateixa comarca o en la pròpia ciutat, és el que es coneix com alducar i fi ladís. D’ella són la majoria dels guardapeus (faldes) de seda de la dona d’aquella època, però també per a l’home s’usava la seda de casa, d’ahí el vestit de setí, setí és seda, és “satén”.

164

llavors parlem de la indumentària tradicional de l’home des del segle XViii fins avui…P.r.: Si parlem d’indumentària tradicional de l’home cal nomenar el moment en què la influència exterior fou tan gran que tot el model de vestir es canvià per complet. Això a la ciutat de Castelló la majoria de gent ho canvià cap a meitat del segle XIX. A partir d’aquell moment ja són pocs a Castelló que vesteixen peces tradicionals. Això no vol dir que fins ben avançat el segle XX hi haja llauradors ben aferrats a les antigues costums que segueixen amb saragüells, calçó i amb tot el que vinga bé, és la indumentària de transició, el pas de la indumentària tradicional a la indumentària urbana o internacional, en la qual ja no hi ha trets diferencials i a Paris la gent vesteix igual que ací, a Sòria o a Salamanca, és la uniformització del vestir.

La indumentària de transició, on s’incorporen coses noves a la tradicional, es dóna a Castelló a partir de meitat del segle XVIII. En l’home trobem ja els pantalons llargs i altres peces que no eren abans pròpies de la zona.

ens endinsem doncs a parlar de la indumentària de l’home del segle XViii. ens comenta Paquita roca que als treballs de camp han trobat molt poca roba del s. XViii. sí que han trobat roba “a la moda” d’aquell segle però realment és del primer terç del XiX. Del XViii es troba molt poc, fa massa anys. són els documents notarials dels arxius municipal i provincial els que al descriure amb detall les peces de roba relacionades en donacions, dots, noces, testaments, etc, (més de vint-i-set mil registres estudiats) juntament amb els gravats que sí es conserven en major quantitat, han ajudat a Paquita roca i Josep Vidal, autors del llibre esmentat, a obtindre les seves conclusions. llavors, Paquita, cóm era l’home del segle XViii i cóm vestia?P.r.: En Castelló la societat del XVIII estava dividida en estatus socials ben diferenciats:•Elsmiserables:pobresdenecessitat,no

parlem d’ells.•Treballadorsacomodats:elsqueja

podien accedir a coses més bones, els que tenien diners per a fer per exemple un poder notarial. Llauradors la majoria però també corders, fusters, ferrers, forners, espardenyers, teixidors, adobadors, moliners, pastors amb ramat propi, cardadors de drap, pescadors amb vaixell, sabaters, sastres, mestres

d’oficis,... D’aquest estatus és del que anem a parlar. Els agradava distingir-se, mostrar la seva bonança.

•Burgesia:comerciants,tractants,escrivents, advocats, metges, apotecaris, cirurgians, doctors, llicenciats, militars, manescals,…, vestien d’una altra manera, s’havien de distingir i per tant imitaven als nobles però amb unes robes, uns colors i uns guarniments més senzills, tenien part de poble i part de nobles.

•IelsPrivilegiats,queaCastellótambéhihavia: Marquesa de Castellfort, familiar del Sant Ofici, Baró de la Pobla Tornesa, Governador, …, aquests vestien com la cort.

I un no podia ficar-se la roba de l’altre. Per exemple un llaurador no podia ficar-se una casaca, es considerava un “destarifo”. La roba era un tret més que caracteritzava la pròpia classe social.

Dins del XViii anem a centrar-nos en l’home poble. Parlem del llaurador, classe popular benestant.P.r.: Els dies de feina l’home vestia amb saragüells, camisa de llenç teixit a casa, i l’armilla de llenç blanc botonada o cordada. Pràcticament no es conserven peces, és roba que s’ha perdut pel pas del temps.

165

Un incís amb l’armilla perquè la paraula armilla es presta a confusió ja que armilla és tota peça que cobreix el tòrax de l’home i no té mànegues, per tant armilla és el que a principi del XVIII es diu armilla però també és el jupetí i el “xaleco” després.

Ens apareixen poques faixes. Pensem que en una primera època, tercer quart del XVIII, el que es gastava era el corretjot, o la faixa es duia dins com a protecció dels ronyons però no com un element estètic.

El cap sempre cobert i això s’ha perdut. La rodina hauria d’estar present perquè juntament amb altres elements de cobrir el cap, formava part indispensable del vestit de cada dia. Alguns castelloners encara porten rodina quan duen capa però pocs, s’ha perdut.

i els dies de festa la indumentària era similar?P.r.: En la roba de festa entraven ja els teixits de compra, no sols els fets a casa. Llavors el saragüell també servia per a festa, la camisa de llenç podia tenir el cos de llenç casolà però portava mànegues de llenç de compra, més fi, o tota ella de llenç de compra si s’ho podien permetre.

En una primera època no tenien pitrera, són camises simplement botonades que van soltes i prou.

I entraria ja ací el calçó. També els vestits complets, de calçó i jupa a joc, dels que no en trobem molts a l’arxiu en el XVIII, al XIX sí apareixen jocs de calçó i jupa, o calçó i “xaleco” o jupetí i jupa.

Paquita roca i Josep Vidal ens diuen al seu llibre que la roba s’aprofitava al màxim valorant-se mínimament l’estètica, sobre tot per a treballar. els teixits eren casolans, econòmics i reutilitzats tantes vegades com la seva resistència ho permetia. anem a parlar un poc de cada peça de la indumentària masculina. P.r.: Per exemple comencem per la roba interior. La camisa de faena hem quedat que era de llenç de casa, blanca, ampla, llarga, per baix del genoll, eren camises molt grans, botonades al coll i si eren més de mudar podien portar una monedeta o un botó folradet amb fil. Posteriorment van començar les pitreres o canesús. Pitreres amb brodats sí que n’hem vist, amb randes com ara porten alguns castelloners , no en el poble, en els nobles sí.

Eixa camisa, sobre tot la de cada dia,

servia després per a dormir i algunes vegades quan anaven al dia següent a treballar no portaven res baix la camisa. Quan Cabanilles ve per aquestes terres s’estranya del “extrañ espectáculo de los valencianos” treballant només amb camisa. Calçó, jupetí, etc, ho guardaven per als dies de festa, primer perquè era molt complicat rentar la roba a sovint i segon perquè ho heretaven, passant les peces de pares a fills, la mateixa roba venia rectificada en mil pedaços per a adaptar-la als descendents, i la part del vestit que quedava a la vista era de tela de millor qualitat que els pedaços que quedaven amagats.

camisa i calçotet, del que parlarem després, són la roba interior de l’home. seguint amb la indumentària tradicional apareixen el saragüell i el calçó.P.r.: El saragüell és una peça molt nostra. Tal i com la veiem als gravats, perquè no es conserven peces tan antigues, va començar amb una llargària més o menys pel genoll i després amb el pas del temps se va allargant i ja cobreix fins a mitja cama. Normalment són de llenç, amb escorredís a la cintura i porten una peça en forma de rombe al mig de les cames per donar amplària per moure’s bé i poder treballar.

A més del saragüell apareix el calçó, uns

166

pantalons ajustats fins el genoll i amb la seva estructura en forma de tapa: dos laterals que esbotonaven davant i una peça que es sobreposava a les anteriors nuant-se al primer botó també de davant. En trobem de moltes maneres, la majoria negres però també d’altres colors, a les nostres comarques sempre foscs: violeta, color pansa, verd oliva o xocolata. Baix podien portar calçotet per a evitar rascades. Sobreeixia uns dits del calçó i estava fet també de llenç, més tard de cotó.

Quan apareix el pantaló llarg?P.r.: Ja cap a 1830 localitzem un comerciant a Castelló que porta pantalons llargs, i això és una novetat. És el moment en què la classe de la que estem parlant pren la iniciativa de la moda, ja no són els nobles els qui marquen el que es porta.Els pantalons es veuen primer com una cosa rara i això que segueixen amb l’estructura de tapa. Després, quan apareix la bragueta, la curiositat es converteix en escàndol perquè a la gent li sembla un autèntic “descaro”, per més que les coples parlen de la bragueta del saragüell: “Les dones són el dimoni, que han enganyat a San Pere i li han fet uns saragüells amb la bragueta darrere”.

Quan els pantalons a partir de 1830 apareixen, comencen a fer-se molt normals els ratllats amb fons fosc i ratlles que encara veiem avui, juntament amb el jupetí, amb la faixa, la manta,…, el que no hem trobat ni al treball de camp ni als arxius és eixe saragüell negre, el que coneixem per negrilla. L’hem vist en un gravat però en cap document ni al treball de camp. Els passa igual a altres investigadors de més llocs. S’ha posat de moda i no sabem ben bé perquè. Negrilla és una tela, de llana negra, i si fora per tapar-se del fred no té sentit perquè ells per al fred es ficaven roba damunt, anaven afegint capes. I parlant del temps, és a meitat del s XIX quan trobem els pantalons d’estiu, perquè és l’època en que el cotó ja no està car, abans era un luxe perquè s’importava.

Ja es portava faixa en aquella època?P.r.: Trobem al s XVIII poques faixes, ens va estranyar moltíssim, però devien existir perquè sinó els caurien els saragüells i calçons. Sí que hem trobat el corretjot, que és un cinturonot que porta bossetes per ficar coses. Les faixes més boniques eren les de seda, encara que n’existien d’estam i de llana, i de molts colors, sobre tot al XIX,

ratllades, morades, verdes, negres i de colors vius sobre tot.

Pel que respecta al cos, parla’ns del jopetí, que com ens has dit abans, és l’evolució de l’armilla en la seva morfologia cap a la segona meitat del segle XViii. P.r.: El jopetí sol tenir la part de davant i de darrere igual, sabem l’època pel tipus de solapa: si el coll és dret és més antic, si la solapa és de tipus “smoking” és més modern. Eren de colors i alguns portaven la tela de davant més bona i la de darrere més roïna. I ahí és on portaven els homes una de les joies que els eren pròpies: la botonadura dels jopetins era moltes vegades d’argent, eren mançanetes que se regalaven al nuvi quan es casava i les anaven canviant d’un jopetí a l’altre. Era un regal de noces.

Amb el temps els jopetins van canviant fins que al segle XIX evolucionen al xaleco, que porta ja la part de darrere diferent, amb una beta i una sivella.

Damunt el jopetí va la jupa encara que no sempre, però les jupes són d’abric i de mudar, com el gipó de la dona, que se’l ficaven per mudar encara que fera

167

calor i ho feien per recat ja que era de màniga llarga i també perquè era més de luxe, per exemple per a anar a missa. La jupa és de llana, de vellut, de drap, de seda i per suposat de setí. Són curtetes, fins la cintura, es veu un trocet de faixa i n’apareixen en treball de camp negres i en documentació també verdes, xocolata, blaves, a joc amb el calçó però no sempre. De vegades porten també botonadura rica. La botonadura d’argent és un símbol de distinció.

Baixem ara a les cames. ens diu Paquita que per a treballar no es duien calces o es portaven benes embolicades per a protegir les cames de les brosses. P.r.: Si es portaven calces eren de moltes classes. Les tenim de traveta que no tenen peu, només tenen tireta per baix, després la calça redona que tampoc té peu i la calça completa. A sovint eren casolanes, de filadís de casa, encara que foren de mudar. No és que es teixiren sempre a casa, però sempre de cada collita de capolls s’anava guardant un poc per a quan se fera una dot d’home o de dona, més que diners, donar roba de vestir i de parament de casa a la dona i en algun cas roba i eines al nuvi. I d’ahí apareixen

en dona tots els espolins. De vegades em pregunte, com podia aquesta gent tenir accés a un espolí quan era el sumum de tota la sederia valenciana. Doncs anaven fent muntonet i aplegat el moment podien fer-se una peça, potser no un guardapeus però sí per exemple un justillo.

Les calces en l’home majoritàriament eren blanques, de vegades negres i a la part lindant amb l’Aragó eren blau clar. Perquè? No ho sabem, es va ficar de moda, igual que el mocadoret a la faixa, que l’hem trobat per primera vegada a l’Horta de València al s. XIX.

amb un somriure ens diu Paquita roca que si ens vestírem com creiem més autèntic i anàrem al s. XViii la gent d’aquella època ens miraria com a bitxos rars, no tenim un túnel del temps per endevinar la seva indumentària amb certesa.seguim amb el vestit de l’home. Ja tenim les cames tapades, portaven sabates?P.r.: De vegades en hivern damunt la calça es ficaven un peal o un peüc. El peal era de drap i servia per a tapar tot el peu. Hi havia sabates però sols en tenien un parell que solia fer-se en el moment del matrimoni, els durava tota la vida i passava de pares a fills. Igual que les dones, amb la curiositat que al s. XVIII no hi havia peu dret i peu esquerre, eren les dues sabates iguals, imagina’t si patien. La sabata era emprada bàsicament per famílies amb poder adquisitiu encara que no era un element distintiu d’estament social.

Les sabates que trobem a l’home són de pell i solen portar sivella. Per a treballar socs o avarques, espardenyes les d’espart, les de cànem eren de mudar.

en aquell temps no tenien una roba per cada dia ni per cada estació de l’any. Quan feia molt de fred s’anaven ficant roba damunt, entre altres la capa, que ens recorda Paquita que també era una peça cerimonial.P.r.: Les capes eren elements importants, normalment fosques, i no tothom en tenia, eren un signe de distinció i s’heretaven. De teixits gruixuts, s’afegiren amb el temps voltes de vellut i van evolucionant fent-se cada vegada més curtes.

La capa era una peça gran, de vegades de 360º i pesada. El capot era com la capa però amb mànigues. Hi ha de mudar però el més comú era el que portaven els pastors per al fred. Igual que el capotet

168

o capotillo, peça pareguda a la jupa que tenia mànigues però només com guarniment, obertes, no ficaven el braç per dins. Nosaltres sols les hem trobat als documents però per exemple al Betlem de Salzillo a Múrcia hi ha moltes figuretes que el porten.

Quan l’home es mudava amb la capa solia afegir una sèrie de complements o guarniments, les seves joies.P.r.: Com a guarniments a la capa apareixen els fermalls. Altres joies eren rosaris, escapularis i l’anella de la faixa. Interpretem malament la dita “salut i força al canut”. El canut era una espècie de bossa allargada al final de la faixa que es tancava amb l’anella i ahí es guardaven els diners: salut i diners. I eixa anella podia ser elaborada i ser per tant un símbol més de distinció. No solia ser de metall preciós sinó de bronze.

El rosari l’home el portava al braç i també al coll com un guarniment. Els reliquiaris també, els portava tothom, fins i tot els xiquets, cal tenir en compte la superstició i la moralitat d’aquell temps i que a més a més no eren cars, estaven a l’abast de qualsevol.

seguint amb les peces d’abric, la manta es va convertir en peça fonamental de la vestimenta de l’home, sobre tot al segle XiX.P.r.: Hi ha una errada respecte al que diem avui manta morellana: les mantes morellanes eren a quadres blancs i blaus, després a ratlles però també blanques i blaves. La manta que coneixem actualment com morellana és la fina i va vindre després. Al igual que els arboços en la manta, que són posteriors. Al s. XIX la manta se va fer companya inseparable de l’home perquè servia per a tot: per tapar-se quan plovia, quan anava al camp la tirava i dormia damunt, servia com a fardell per a portar coses, etc.

L’alforja ve a ser com la manta però té els dos butjacons als costats per portar coses i o bé la duia l’home o bé la cavalleria.

Parlem del cap. ens dius que l’home portava sempre el cap cobert. P.r.: A la primera època que estudiàrem, 1730-1830, apareixen pocs mocadors però sí moltíssim la muntera, aquest sombreret tipus page. I també capells de diferents maneres: tres puntes, capell rodó, d’ales amples, el xamberg, el capell de canal dels

capellans, …, i ja en el s. XIX el calanyés que existeix a tota Espanya i que a les nostres terres es coneix en la varietat anomenada rodina: és un capell rodó amb unes ales dures en baraneta i normalment amb dos arboços. En Andalusia era més xicotet com el capell dels picadors. El calanyés apareix moltíssim al s. XIX mentre la gent encara porta roba tradicional. Es conserven algunes peces.

A meitat del s. XVIII apareix el mocador, que és el més emprat al s. XIX. Els mocadors es nugaven de moltes maneres: farol, de dos cues com els pirates, amb dos nusos més cap a dalt, fins i tot de vegades una família o un poble o una comarca es nugava d’una forma concreta el mocador.

També apareixen les barretines, els barrets, que a diferència dels catalans no són rojos ni morats sinó més foscs o més castanys, com els que es gasten actualment a la Romeria de Catí. És un barret mariner, mediterrani, que també està es troba per exemple a Creta, és normal pels ports i el comerç.

Alguna mostra s’ha trobat de còfia en home. La còfia no va ser d’us general

169

ni popular, però sí que es va dur com a complement i no per evitar pentinar-se com fan ara les dones. A primers del XIX en la època de Goya es veu molt, i en la documentació del nostre arxiu també apareix una còfia de dona amb caramba. Caramba era una vedette o artista que va ficar de moda una flor o perifollo que entre la gent del poble en general no era massa popular però a classes mes “vip” sí.

Avança el XIX i els capells van canviant, apareix l’hongo, però això ja forma part de la indumentària urbana, encara que hi ha qui el portava amb faixa i jupetí. Ens sembla destarifat però, si estava de moda s’ho ficaven i prou i ho barrejaven amb roba de la moda antiga. Al nou treball que estem preparant vos fartareu de riure si dibuixem els personatges aquells.

i per finalitzar, si et sembla parlem del tratge de setí.P.r.: Crec que no s’havia perdut mai a Castelló la tradició del setí, igual que no s’havia perdut mai la tradició del saragüell. No va caldre recomposar el vestit com es va fer amb el femení. De la mateixa manera, el castelloner hauria de dur el cap cobert amb mocador o la rodina, encara que la duguera a l’esquena.

Quan el dia de l’estrena de la Filla del Rei Barbut van eixir les parelles vestides per primera vegada de castelloner i de castellonera a l’escenari, abans de les festes de l’any 1943, que és quan es va fer la reestructuració del vestit, ells segurament portarien jopetí baix la jupa. Les camises eren diferents i han evolucionat com tantes altres coses. A eixa estrena els xics portarien la rodina, que s’ha anat perdent sobre tot perquè és difícil de trobar ja que pensem que en l’actualitat ningú la fabrica. La gent agafa un sombrero andalús i li posa els dos arboços, però això no és exactament la rodina.

La roba interior s’ha perdut, deurien portar baix el calçó una peça al menys simulant la roba interior de llenç (calçotet, assomant uns ditets). Lògicament hi ha evolucions que responen a la comoditat, com en el cas del calçó, que avui ja no duu tapa. Faixa roja de seda perfecte, calça blanca, sabata amb sivella, …, el vestit de setí està bé, “no és artificial” dins l’evolució. Jo li llevaria les rondes de la pitrera, que molts castelloners ja estan eliminant i tornant a la camisa antiga, brodada o a pleguets.

Els vestits de castelloner i castellonera estan perfectament definits perquè són vestits protocolaris. Després si te vesteixes per a la festa és una altra història. Caldria que algú vigilara les innovacions exagerades: “ruedos” artificials, llargàries, davantals exagerats, teles caríssimes que per efecte dels elements rígids que porten baix, perden el moviment natural i elegant de la seda.

Paquita no vol crear polèmica però apunta que si alguna castellonera fora atrevida de col.locar-se un mocador de pit brodat dels bonics, dels transparents, dels que s’han trobat ací, no desdiria gens i seria molt més econòmic que les manteletes d’encaixos forasters, això potser faria que se vestira més gent.

ahí queda el missatge, per qui vullga recollir-lo.

Ha estat un plaer, al llarg de l’hora i mitja que ha durat la xerrada m’he vist al camp vigilant els capolls i també apedaçant la roba de ma mare per tal d’ajustar-la al meu cos. avui és una altra historia. Gràcies Paquita roca.

170

Evolució del vestit de Castellonera. Un elogi de les sinagüesPer María Pilar Fortanet andrés

el vestit de Castellonera com ara el coneixem va nàixer l’any 1945 quan van començar les festes tal i

com són ara, perque abans ni existien les comissions de sector, ni els monuments de gaiates, sí existien les gaiates de mà amb quinquerets d’oli.

Unes persones que estaven dins la ”Sección Femenina” van estudiar la manera de fer un vestit que se pareguera el més possible a la roba que portaven

els nostres avantpassats. Escodrinyant baüls i armaris, amb tot el que dissenyar un preciós vestit, composat en primer lloc per una brusa o jupetí negre de mànega llarga, enriquit amb una menuda randa blanca i negra frunzida o acanonada, pel voltant del coll i del puny. Era un puny amb obertura lateral perquè al ser la mànega estreta si no estava oberta no podien passar les mans i per cordar-la, usaven uns botons, bé daurats o bé d’atzabeja. Aquest jupetí podia ser de seda, setí o vellut. Des del 45 és la peça que menys ha evolucionat, avui es la mateixa peça però primer li van posar una mica de brodat als punys i enriquits amb atzabeja i ara, qualsevol dia, ens faltarà mànega per poder brodar-la.

Dalt del jupetí, els muscles s’adornen amb un mocador o manteleta. Al principi era de tires de randa i batista o batista brodada. Aquesta peça juntament amb el davantal són les que més han evolucionat. Han passat de la batista a encaixos nobles com el tul brodat, l’encaix de bruixes o el bolillo anglés, amb uns dissenys cada vegada més bonics fent que el cos de la castellonera quede molt més estilitzat i amb el contrast del negre del jupetí ressalten molt més els dibuixos.

Ja tenim el cos. Seguint cap a baix tenim, primer les sinagües que no es veuen i són les que donen forma a la falda. Aquestes són preferiblement de tela de cotó grosseta i amb uns volants que el primer medirà, més o menys, 3 ó 4 metres de contorn o amplària i el següent de 5 ó 7 metres. Dalt d’aquesta sinagües es fi ca una altra de mudar, feta amb randes, vainiques i brodats al gust.

Ja dalt les sinagües fi caríem les faldilles. En un principi eren de seda llises,

171

adomassades o brocades, sempre del mateix color o, com a molt, de dos tonalitats del mateix color. Ara són de tela de tapisseria i al ser tan grosses no tenen el mateix ball i harmonia que tenien les d’abans. Si les faldes d’avui pogueren parlar ens dirien:

“Sóc la falda de castellonera, fàcil de fer, frunzida o a tauletes em mostre igual d’elegant. La meva llargària és de fins quatre dits per dalt del turmell i l’amplària és de tres caigudes del llarg, és a dir més o menys quatre metres i un pam. Si em fas de seda o teles fines sóc fàcil de portar, però si la roba és de tapisseria, com és més grossa pesa més i no sóc tan àgil. Però de totes totes sóc molt agraïda, molt poques vegades estem lletges, sempre tenim molt d’estil.

Perquè conte açò, us preguntareu, si tot això és ja sabut? Perquè necessite l’ajuda de la gent de Castelló que m’estime una mica.

Jo era àgil festera en la processó de les canyes. Darrere la Gaiata, la meva Castellonera amb la canya a la mà, lluíem que fèiem goig. Jo tenia un ball harmoniós en companyia de la xica i la canya. Erem l’admiració de la gent que hi havia a les voreres. Ara, amb aquesta

nova moda dels cancans, m’estan llevant la gràcia del ball que harmoniosament teníem la gaiatera, la canya i jo. Sé que això es fa per les presses i la feina que és almidonar una i una altra vegada. De fet col·locar-me això tan lleig per baix és guanyar molt de temps però, i en mi qui pensa? Jo vull ballar amb naturalitat només pel caminar de la meva dama, vull sentir les mirades de la gent al passar, vull escoltar mira cóm balla eixa falda.”

Una altra polèmica que hi ha és si frunzit o a tauletes. Quan van buscar en els baüls trobaren roba del segle dinou: faldilles amb polisson i un poc de cueta, per això les primeres eren de tauletes. Després, quan es va traure el vestit de llauradora, al ser aquest del segle divuit, ja es van fer les faldilles frunzides. També han evolucionat en el sentit que en aquell temps no estaven els carrers adoquinats i els baixos de les faldilles es feien pols. Preferien canviar el protector de la bora que la faldilla sencera.

Dalt la faldilla va el davantal. Abans eren amb el teixit a joc amb el jupetí, si era de setí, de setí o si era de vellut, de vellut, i el mateix brodat es posava en la mànega, perquè cada castellonera solia tindre un conjunt o com a molt dos i es feien a joc.

172

El davantal és la peça que més ha variat. Va nàixer llarga, després als anys 70/80, amb la moda de la minifalda, les faldes es van acurtar i el davantal, clar està, també. La gent de Castelló el va batejar com “tapa fi gues”. Era com el que porten encara les alacantines.

Ara és quasi la pesa més important del vestit. Estan fets de reproduccions d’encaixos antics, farcits de pedreria i, amb les llums, tenen una brillantor espectacular. Han deixat de ser de setí o vellut i han passat a ser de tul brodat de “chantilli” o d’encaix d’agulla.

I per engalanar les cames, unes calcetes que abans eren de fi l de cotó i ara són

de fi l de seda brodades. I unes bones sabates negres guarnides amb un llas sabater.

Ja està vestida la castellonera.

Aquesta és la meva modesta opinió, per l’experiència del meu treball, rodejada tants anys de botonadures, encaixos, cordons, betes i pedreries. Com en totes les coses i essent que és una època en la que els qui vivim ara no estàvem abans, és molt complicat saber de ciència certa si és la veritat o no. I com cadascú te la seua visió, hi ha tants vestits de castellonera com gent que els confecciona.

173

Cóm es fa un adreç de Reinaconversacions amb Guillermo torres Balaguer, gemmòlec

a fi nals dels anys setanta, el gemmòleg Guillermo Torres Balaguer va tenir l’enorme privilegi

d’elaborar una rèplica exacta de l’adreç de castellonera més conegut i admirat de la nostra Ciutat, el de la Regina de les Festes. La nostra màxima representant d’aquell any va tenir el gust, i per suposat la capacitat econòmica sufi cient, de fer-se una còpia del què al llarg d’un any havia estat el seu company inseparable, un adreç que va recollir el primer dia del seu regnat i que tornà a l’Ajuntament, el seu propietari, quan es va acomiadar l’últim dia. Nou-centes trenta cinc mil pessetes va costar l’encàrrec.

Va ser uns quants anys abans, al 1945, quan el dibuixant Lluis Sales Boli va dissenyar l’adreç. L’Ajuntament el pagà perquè la primera Regina fou la fi lla del general Abriat Cantó. Des d’aleshores la

pinta, la joia, les agulles d’aquell adreç han anat passant de dona en dona, de Reina en Reina, engalanant el seu elegant i senzill vestit amb un halo especial de grandesa.

Ens conta Guillermo Torres que l’adreç es va fer d’argent de primeríssima llei per a que fóra mal·leable (nou-centes vint-i-cinc mil·lèsimes de puresa). Aquest argent es va fondre i després es laminaren les boles foses obtenint-se planxes. Sobre eixes planxes es van pegar els dibuixos i amb una serra de marqueteria es va retallar o calar el dibuix.

En el cas de l’adreç de la Reina, aquest és dels pocs que usen dos planxes sobreposades, per això comporta una feina molt superior als adreços més comuns. Sobre la primera planxa s’anaren soldant xicotets trossets de tub per a enganxar les planxes que es sobreposarien damunt després, donant un relleu especial a la peça.

Per a unir les peces es va usar soldadura d’argent a més de sis-cents graus de temperatura i amb aliatge per a que no fóra tan pur, evitant així que al treballar es fonera la peça soldada.

174

Les pedres utilitzades foren pedres reconstituïdes o sintètiques, fetes de laboratori. Eren esmaragdes igualment, però més econòmiques i amb un grau superior de duresa.

Una vegada muntades totes les peces i col·locades les pedres, es va donar el bany d’or, no abans.

Aquesta tasca de fer una rèplica exacta de l’adreç de la Regina de les Festes de Castelló li suposà a Guillermo entre quatre i cinc hores més de feina cada nit, quan tancava la joieria, al llarg de mes i mig. Tal va ser la feina que comportà que, amb una barreja de bufit i somriure, ens

diu que si avui li oferiren trenta mil euros per tornar a fer-ne un, no ho faria!

Avui en dia la gran majoria d’adreços es fan amb motles (“troquels”) i maquinària industrial, de manera que tan prompte estan acabats de fer només necessiten un xicotet modelat amb les mans per donar-li forma.

Poques peses d’artesania es fan avui en dia. Aquell encàrrec ha estat un dels més especials a la seva vida de joier, d’aquelles feines que per costoses, delicades i també amb un resultat brillant, et donen una satisfacció molt més gran.

175

TEIXITS I ENCAIXOS DE LA INDUMENTÀRIA TRADICIONAL A CASTELLÓPer lluís tirado - arrels, indumentària tradicional

Després de tants anys en el món de la indumentària puc dir que el vestit de castellonera, en sí, no ha variat,

el que sí han evolucionat han estat, més que els teixits, els colors o els brodats, les formes d’entendre-ho o adaptar-ho a les modes de cada moment.

La base dels teixits segueix sent, ara com abans, el cotó i la seda, la matèria prima que hi havia a les nostres terres. A partir d’ací, qui podia gastava sedes més treballades, cotons més fi ns, amb més quantitat de fi ls, amb més o menys tramat, depenent de les possibilitats econòmiques de cadascú. Podies anar des de llisos fi ns a brocats i fi ns i tot brodats, però brodats el que menys perquè era el més car. A Castelló no hi havia ,ni hi ha ,telers, estaven a la part de València i Alacant. Ací a la província els telers estan a Morella però treballen la llana.

En un principi se portaven faldes de cotons llisos, més o menys fi ns i treballats, sedes llises o salvatges. Després ja anaven buscant-se els adomassats, de tipus Damasc, amb dibuixos amb certa arrel mora, però no brodat sinó que en la mateixa trama portava el treball. També va haver una època en que es portaven els tornassolats que ara es gasten menys. Més que una evolució han segut modes.

Quan va aparèixer el polièster molta gent gastava barreges de polièster i cotó. El polièster té una brillantor molt pareguda a la seda i és molt més econòmic. No tens qualitat de cotó i seda però és el més semblant. Realment menys de cent anys d’història de les nostres festes modernes donen per a poca evolució en quant a teixits o més bé a matèria prima dels mateixos.

El que sí ha anat canviant de forma més

evident són les mides de les prendes i l’ús dels colors . Ara es gasten dos i, fi ns i tot, tres colors per a la tela de la falda de castellonera. Antigament era estrany veure una falda amb diversos colors, com a molt, es posaven dos tons d’un mateix color. Ara sí es veuen diferents colors dins la falda però sense exagerar, buscant l’elegància, no cridaneres com les de llauradora o valenciana.

I dins d’un mateix color, avui en dia, és fàcil trobar un adomassat amb cinc, sis o set tonalitats. Això sí, si vas a un teler a demanar el teixit per tal que t’el facen al teu gust, mentre més varietat vas fi cant i més canvis vas fent de la seua base, els artesans aniran augmentant el preu i, segurament, de forma exponencial.

En un teler t’ensenyen els colors que faran de fons aquesta temporada i després les trames o dibuixos que faran servir per als brocats. Llavors li vas dient a l’artesà els colors que faràs servir, les tonalitats que gastaràs, el dibuix del brodat que voldràs, si una fl or la vols amb el to més pujat o menys que la del costat, etc. Lògicament

Detall de la rosa d’Anglaterra

176

quan més coses li demanes a la tela, quan més canvis li fages, més car t’eixirà.

Amb el temps ha millorat moltíssim la qualitat. Abans eren cotons més bastos, avui hi ha cotó anomenat sedalina que està treballat tan fi tan fi que sembla seda amb el brillo de la seda. No és tan car com la seda però dóna la imatge com a tal. I pel que fa a les sedes, a més de les salvatges, estan les sedes que diuen “du point de seda”, que aconsegueixen un resultat espectacular treballant tots i cadascun dels nombrosos fils que porta la seda, realçant la seua finor i, a més a més, no té nucs. Últimament també s’han portat sedes brodades, més cares. A mesura que li vas ficant afegits a la tela va augmentant el seu cost. Evidentment també augmenta l’originalitat en quant que la varietat te dóna més joc.

Ja he comentat abans que avui en dia hi ha teixits de polièster, sintètics, que en el tacte i en la vista t’ho creuries que és seda. En això hem guanyat en el sentit que una tela que no és cara pot lluir tant o més que una que ho és. La clau està en la forma en que està feta i, sobre tot, en que sigue còmoda i es senta a gust la dona que la porta. No és un vestit tan antic com per a tenir una grandíssima evolució.

El vestit de castellonera és fi, elegant, sense estridències. En eixe sentit a mi no m’agrada que porte més de tres colors. Ara, dins d’eixos tres colors pots pujar i baixar de tonalitats totes les vegades que vullgues: des d’un beix fins un ocre quasi daurat, o des d’un verd claret fins un verd magdalena, tot depèn del gust de cadascú. Sempre colors tranquils, no estridents ni cridaners, més càlids. Quasi prohibit el daurat o el platejat i si estan,

tenen que ser de forma quasi difuminada, no lluents. Les faldes de castellonera criden l’atenció per la seva elegància més que pel seu color. De fet, hi ha teles de moltíssima qualitat que no criden l’atenció i és que és més important la caiguda, la tonalitat, una presència i, per suposat, el port de la castellonera. La falda de castellonera és elegant però discreta, no busca cridar l’atenció.

Pel que fa a les mides, des que anaven curtíssimes per l’altura del genoll, es van anar allargant i van aplegar a ser excessivament llargues. Per sort en els últims anys s’ha controlat la llargària. El mateix ha passat a València i Alacant. En cas contrari, perquè et compres unes calces precioses o et forres unes sabates igual que la falda ,en el cas de llauradora, si no es van a veure?

És normal que xiquetes que estan creixent se’l facen un poc llarg per a no tindre que desfer i refer uns mesos després. Però en una dona adulta no té sentit. Per sort des de fa uns anys aquest tema pareix que s’ha estabilitzat.

Tema a banda són les manteletes. Al principi es rescataren dels baüls mocadors brodats, transparents, ara és quasi impossible trobar una manteleta que no siga d’encaix. I ací vull parar-me una estona per tal d’aclarir una creença popular errònia. La gent parla d’encaix d’agulla o encaix de bolillo com si foren uns tipus d’encaixos especials, quan només estan referint-se a la ferramenta que es gasta per a fer-los. Per exemple, una blonda és un encaix d’agulla, perquè està feta amb agulla. En eixe sentit estan també els encaixos de bolillo o de llançadora, depenent del mecanisme en què han estat confeccionats.

Encaix de Bruselas

Encaix d’aplicacions i Brujas amb medallons de Bruselas

177

Els diferents tipus d’encaixos estan determinades pels trets característics de les regions on han estat fets. Per exemple, l’encaix de Brujas, està treballat amb un boixet i no gasta tul. L’encaix que ací diuen d’agulla, o de “point du Gaze”, cadascú l’anomena d’una manera, o de Bruselas, és un encaix fet amb agulla. Té una manera determinada de treballar-se, amb algun tret característic: uns cercles, una figura típica, una forma especial, etc. Diguem que si amb agulla, boixet o llançadora férem eixe mateix tret característic, el resultat sèrie pràcticament el mateix.

De fet, en una mateixa peça no trobes un sols tipus d’encaix, trobes molts dibuixos diferents que no deixen de ser distints tipus d’encaix enllaçats. Com a exemple, una manteleta anomenada d’encaix de Brujas sol portar un medalló central d’encaix de Bruselas. O el que últimament la gent persegueix és l’anomenada rosa d’Anglaterra, que és eixa rosa que porta dins el cotó-en-pèl: és una rosa feta sobre tul i damunt li fiquen eixa aplicació de bolillo.

O l’encaix de Malta. És un boixet amb la particularitat que totes les peces fetes allà porten una creu de malta feta amb l’encaix.

O l’encaix de Lille, que té unes floretes determinades vorejant tot l’encaix, cercles i floretes xicotetes. Per a dir que una manteleta és d’encaix de Lille tindria que ser tota d’aquestes floretes i seria molt difícil trobar-la o fer-la.

En definitiva se van barrejant els diferents tipus d’encaix i si per a una determinada forma no es pot gastar un punt s’agafa un altre per a poder rematar. De vegades

les brodadores o encaixares, si per a fer una flor determinada no podien amb l’agulla, feien una peça de boixet i després l’afegien.

L’encaix de Bruselas es diu així per estar fet allà, per ser la típica d’aquella zona. Igual que la de Brujas, Lille o Malta. A Anglaterra, on també hi ha tradició, està per exemple la que s’anomena de Honington, més pareguda a la d’ací, una blonda amb flors més menudes que les nostres.

El boixet espanyol és més geomètric, el de Brujas fa més filigranes amb flors, va fent

Encaix de Venice Encaix de Malla, Nord d’Espanya

Encaix de Malta

178

medallons que solen reomplir-se d’encaix de Bruselas, però en definitiva se treballa amb boixet com el que coneixem ací.

L’evolució de les manteletes també ha estat natural. El mocador anava omplint-se de puntilla, cada vegada més, fins que aquesta puntilla va acabar substituint al mocador.

Ara els encaixos més buscats són els de Bruselas. Cal reconèixer que són dels més treballats, porta moltíssima feina i es troben poc. Els encaixos belgues porten gran quantitat de filigrana. Allà hi ha sales enormes, als museus, dedicades als encaixos típics de la terra, pots trobar llibres d’encaixos a qualsevol lloc. S’han dedicat a això al llarg de moltíssims anys, exportant encaix arreu de tot el món. De fet els encaixos anglesos són un intent de copiar els encaixos belgues: feien les aplicacions i les col·locaven sobre el tul. No era igual però sí molt paregut.

Les manteletes d’encaix van començar amb les blondes espanyoles. Per tal d’innovar s’introduïren encaix de Valencié, d’Alençon, primer els francesos. Després, com dèiem abans amb els teixits de les faldes, qui tenia possibilitats econòmiques volia coses diferents i buscant més enllà apareixen els primers encaixos belgues o ara angleses. I no és que tinguen més qualitat que qualsevol dels altres, són més cars per escassos i en algun cas perquè porten moltíssima feina. Ací hi ha encaixos de boixets espectaculars, amb tanta feina o més que les belgues, però la gent demana coses que no estiguen tan vistes, que siguen originals.

Ara se fan encaixos de tipus sintètic arreu de tot el món, per exemple hi ha empreses de confecció industrial de

blondes espanyoles.Els encaixos de Brujas o Bruselas no, segueixen sent de confecció manual i cada vegada es dedica menys gent a fer-les, per això costa tant de trobar-les, ja quasi ni se’n fan. Per a fer un metre d’eixe encaix podien tardar aproximadament quatre mesos i per a fer una mantellina tres anys. Cal imaginar-se el cost que representaria dos o tres dones treballant tos els dies i al llarg de tant de temps. Més difícil de trobar llavors però no de més qualitat que una blonda espanyola, ni més ni menys, diferent. I precisament per la seva carestia o per singular, amb un preu més alt.

Els davantals també han patit l’efecte de les modes. Van començar sent redons, xicotets i sense pedreria i ara són tot el contrari, grans, de mil formes i carregats de pedra. Abans eren de vellut o raso i amb, com a molt, un xicotet adorn de pedreria pel canto. Vam aplegar, fa uns anys, al’extrem oposat, on quasi ja no es veia la falda. Per sort això s’ha relaxat i hem tornat a mides més coherents. Al meu entendre açò ens ha passat per influència dels valencians, cal recordar que les falleres duen el davantal molt gran i com els telers estan allí hem acabat adaptant-nos al que ells fan. Sobre tot és molt evident en el cas dels davantals de llauradora, les empreses que fan davantals de cadeneta o brodats senzills estan a València. I com allà no gasten davantals negres ens els tenim que muntar al nostre gust, però hem acabat agafant la mateixa mida o semblant al que les valencianes gasten i que fem servir de llauradora. En el cas de castellonera, com deia, al fer-los ací, em tornat a les mides nostres, uns 8 ó 10 centímetres per dalt la vora i una amplària de 80 ó 90, com a molt, la part més ampla, per a una persona adulta.

Falda tornassolada i de cotó Seda brocada i seda brodada

179

Alguna vegada hem fet la prova de demanar davantals negres brodats a les artesanies valencianes i t’envien llençols de fins un metre d’amplària, que tapa tota la falda. Ens tocava retallar i desmuntar-los per a tornar-los a muntar.

I no vull finalitzar sense nomenar el vestit de llauradora. Aquest és la revolució. Tot el que no podem innovar o eixir-nos del model en el cas de castellonera per ser protocol·lari; en el vestit de llauradora tirem la resta i ens podem esbarrar tot el que vulguem i més. Està clar que no és el vestit que portaven les nostres avant-passades per a treballar a l’horta. Ho tenim clar. Però és que el vestit de llauradora avui en dia està concebut com un vestit de festa, per a celebrar la nostra festa gran i, per tant, l’entenem com un abillament alegre, colorit, d’acord amb el caràcter obert, expressiu i, a l’hora, acollidor de la nostra festa.

Ací val tot, tots els colors, puntilles, adorns, llaços, joies, i al meu entendre quan més alegre millor. Sense aplegar al punt de les valencianes però tenint en compte que el vestit de llauradora d’avui en dia està basat o té semblança amb els vestits cortesans d’aleshores. El vestit de llauradora és clarament l’evolució dels vestits cortesans d’aquella època. La gent del poble de fa dos-cents o tres-cents anys no podia, en general, permetre’s portar brocats de seda. Qui ho tenia? La cort. I la cort anava a la moda de Madrid o de Paris. Al poble es portava el llenç i cotó de casa i poc més. Se feien un vestit nou

per tal de casar-se i el guardaven per a les cerimònies més importants. Fins i tot el negre era el color més habitual per a casar-se. Quants vestits d’organza negres amb els que es van casar les nostres rebesàvies hem gastat per a fer davantals als últims anys?

Tornant al vestit de llauradora fixem-nos que als inicis de les festes modernes, l’abillament que es gastava per exemple a les presentacions de gaiata al carrer o a La Pèrgola, era el que avui diem “d’abuela”, amb camisa blanca per dins la falda, davantal i toca. Per això deia abans que en aquest cas, pel que respecta al que nomenem segon vestit, sí que ha estat la revolució.

Cada vegada és més difícil trobar alguna cosa que no s’haja vist. Avui els sintètics prenen força perquè se treballen igual o millor però tenen l’avantatge que pots llavar-los, no s’embruten tant, no agafen tanta pols, duren més. Una seda és una matèria viva i per tant amb el temps se va perdent, si no està ben guardada en trenta anys se pot perdre. El cotó igual, encara que tinga més aguant que la seda també és matèria viva i per tant se perd amb el pas del temps. També s’ha vist alguna vegada el lli, queda mot original i bonic, però el seu problema és l’arruga.

I com que les festes seguiran i les modes canviaran de ben segur, nosaltres ens adaptarem per tal de seguir fent de la dona castellonera la més bonica i elegant del món.

Presentació de la Gaiata 10 El Toll, en la plaça Joan XXIII, en 1980

180

BRODATS D’ABANS I D’ARAPer tica Duro Forcada, brodadora

l’any 1962 quan vaig eixir de Dama de la Gaiata 4 l’Armelar, ma mare em va comprar un tros de tul i

em va dir que em brodara la manteleta tota sola. I així va ser que em vaig fer a màquina la manteleta de tipus “peinador”, era la més senzilla i no calia fer-li lorses després ja que es deixava caure sobre el jupetí creuant-se davant sense més història. El davantal, que també me’l vaig fer jo; consistia en un tros redó de vellut, xicotet, que acabava amb un petit entredós per la vora abans de la puntilla. Així de senzilles eren abans les coses.

I rarament el vestit que portaves era teu, de fet ens el deixàvem d’unes a altres i ens alegràvem de dir qui ens

ho havia deixat, era el més habitual. En aquell temps les Dames de la Ciutat tenien un títol ja que cadascuna venia d’un ram de Castelló (militars, llauradors, mariners, llinatge), i una d’elles era la que s’anomenava Dama del Poble o com tothom li deia Dama Pobra. A aquesta dama li pagava el vestit i totes les despeses l’Ajuntament. El més normal era que anys després aquell vestit haguera passat per totes les dones de la família, veïnes i amigues. Era normal, no hi havia vergonya en dir-ho a més. Però és que abans una peça de l’abillament de castellonera valia tres pessetes com aquell que diu, ara si et gastes mil euros en una manteleta és normal que t’ho penses molt abans de deixar-la a algú.

Tica Duro Forcada , Dama de la Gaiata 4 en el seu llibret de 1962 Tica Duro en la Desfi lada de Gaiates

181

En concret l’evolució de la manteleta amb els anys ha estat més de qualitat en quant al seu valor que en realitat a la seua forma i mida.

Quan es va confeccionar el vestit de castellonera la majoria de manteletes eren de batista brodades de cadeneta amb xicotets volants rematats amb un petit encaix. També es feien de tul brodades a mà però la majoria es brodaven a màquina a fi de no encarir la peça. En l’actualitat, predominen els encaixos a cadascú millor, la qual cosa ha fet que ja no es tinga la confiança de demanar prestada a qualsevol veïna o amiga una peça que és, com deia abans, el que passava fa alguns anys. Aquests encaixos d’ara són antics i per tant la majoria estan molt vells, són delicats i cal tractar-los amb molta cura.

L’encaix anglès, el punt d’agulla i l’encaix duquessa són els que més es demanen. Normalment a la gent li ensenyes una manteleta feta o bé encaixos solts i si els agrada un medalló, una flor o la vora,

d’eixe detall escollit, els montes la peça. Pense que el tema dels encaixos es magnifica massa per tal de cobrar-ho bé.

Pel que fa a l’evolució en el brodat de mànegues -una altra de les meues tasques principals-, aquest brodat ha crescut de manera desmesurada igual que la puntilla que el voreja i que es remata amb la botonadura. En un principi les mànegues només portaven l’esmentada puntilla que pujava uns vint centímetres i s’adornava amb tres o quatre botons daurats o platejats. Amb els anys es canviaren els botons per un xicotet brodat però com ningú vol ser menys que l’altre, hem anat omplint les màngues de brodats i atzabeja fins el colze; i pujant la puntilla colze amunt, de manera que les mànegues actuals no tenen res a veure amb les mànegues originals encara que per suposat estiguen molt més boniques.

El davantal es, potser, la peça que més canvi ha patit. Amb els anys ha anat canviant la mida, les formes i la riquesa del brodat, allò que era l’antic davantal no té res a veure amb el que es porta en l’actualitat. Abans eren xicotets, de vellut, ras, amb algun brodat mínim o, simplement, alguns lluentons o petites pedres, moltes vegades,tretes d’alguna peça antiga de l’àvia. En la actualitat la paraula davantal sembla que estiga fora de lloc ja que més bé semblen joies pel treball d’artesania que porten. Amés del raso o vellut, es barregen encaixos, el que fa que la imaginació de la brodadora no tinga límits i perda el compte de les hores que gasta pera fer aquestes peces.

Al principi es ficava atzabeja per damunt el brodat, fent el contorn del dibuix, ara es reomple el brodat tot de pedreria -ja és difícil veure un tros de davantal sense pedreta-. Ara es broden, fins i tot, les cintes dels llaços, fins a tal punt que, com no es poden lligar i deslligar, els llaços són postissos -estan ja fets i cosits i s’afegeixen després-.

Al meu pensar, no es vesteixen les xiques pensant en la seva edat ni en la seva complexió de dona o xiqueta, es pensa més en la peça en sí que en qui la té que portar. I és un error ja que una peça per bonica que siga, si no lliga amb la persona perd gran part de la seva bellesa. I per contra veus de vegades peces molt senzilles que ben lluïdes pareixen molt més del que són.

Manteleta tipus “peinador” que ella mateixa es va brodar per a eixir de castellonera

182

Els últims anys s’ha ficat de moda brodar l’escut de Castelló, l’ermitori de la Magdalena o la imatge de la Mare de Déu del Lledó. També les inicials. No només als davantals o a les mànegues, també a les sinagües, les faixes, faldiqueres, mocadors -tant de dona com d’home per al vestit de setí-, camises, bruses i, també, l’esquena de les armilles de l’abillament de llaurador.

El que més et demanen és “un dibuix que no estiga vist” i és la petició més difícil del món. Quina falda fas que no estiga vista? Donç amb els brodats passa igual.

Des que a l’estiu una xiqueta o dona assumeix un càrrec ja em fique a brodar. Cada vegada més, les peces porten

moltíssimes hores de feina. I així, al llarg de tot l’any, vaig preparant les manteletes, davantals, mànegues i totes les peces que em van demanant. Dins la setmana de la Magdalena em dedique a les urgències: mocadorets que s’han quedat amb l’anell a la mà, esquinçaments de davantals, forats a les manteletes per culpa de les agulles de l’adreç,... I després de Magdalena ve l’època del taller de reparacions: tornar a muntar moltes peces foradades, pedreria que s’ha caigut, mantilles amb cremades,... El que seria desitjable és que la gent s’adonara dels arranjaments a fer només passar les festes, no a una setmana de les festes de l’any següent, sempre passa igual i les brodadores tenim que “ficar la directa” per a aplegar a temps!

Esbós de brodat de les mànegues d’un jupetí

Un altre esbós de brodat de mànegues

183

HISTÒRIA DEL PENTINAT DE CASTELLONERAPer Paqui Vilar, perruquera

abans que les festes de la Magdalena començaren l’any 1945, les dones per al dia a dia

portaven el vestit de llauradora que

anava acompanyat d’un pentinat amb el pèl arreplegat a la part de darrere, amb un topo de trenes i rodets als costats de les orelles.

Verónica Lake amb el seu pentinat “Peek-a-boo-bang” (una cosa així com fl equillo

cu-cu)

Rita Hayworth amb la seva imatge de diva

Betty Grable amb els famosos “Victory rolls” als anys 40

Carmen Abriat Puig, primera Regina al 1945 Pentinat “Chignon”, monyo baix fet amb rínxols xicotets i trenats a la part baixa de darrere

184

Amb motiu de les festes, per tal d’anar més arreglades i ben lluïdes, van traure un vestit més elegant que era el de castellonera. Per a aquesta vestidura van haver d’innovar un nou pentinat, similar al de llauradora però en compte de rodets portava ondes.

No va ser casualitat que estigués format per ondes, ja que era la tendència del moment (època del charleston). Només

cal pegar una ullada a les actrius de moda d’aquella època. El cinema de Hollywood era el gran mirall on tothom volia reflectir-se i per tant qui marcava les modes eren les bellíssimes dives de la gran pantalla. És fàcil per tant trobar certes similituds.

I a mesura que van passant els anys els pentinats de castellonera van evolucionant

Models amb pentinats dels anys 40. La dona del mig a la part de dalt, podria passar per una castellonera perfectament

Brigitte Bardot, diva de la bellesa i la

sensualitat

Mª Teresa Salvador Alicart

Anys 50

Audrey Hepburn, emblema del glamour

d’aquella època

Elisa Llorens Ribera

Anys 60

185

de la mateixa manera que ho fan les modes de, sobre tot, la gran pantalla.

Als anys 50 es porta el monyo rissat però no amb ondes definides sinó soltes, naturals. Des dels ondulats estil “pin-up” als cabells solts i cardats com ara Brigitte Bardot.

Als anys 60, amb el món sumit en canvis determinants, a la vegada que les revoltes estudiantils i els moviments hippies, es vivia el glamour de les grans estrelles cinematogràfiques amb els seus exuberants pentinats.

Als anys 70 la imatge de la dona es fa més natural, es porta la melena llarga i ondulada. I als anys 80 aplega la “superwoman”, mare treballadora que podia amb tot, la feina, la casa i la família. Feien falta uns pentinats més curts i fàcils de manejar.

Potser qui va dissenyar el vestit de castellonera era un enamorat de la Grace Kelly, a qui li asseien magníficament les ondes a l’aigua i en alguna ocasió va dur pentinats molt molt castelloners.

Avui en dia es pentina fent una onda a l’aigua més gran, ben marcada, als laterals de la cara, tant si tenen el pèl llis

com ondulat.

Per a finalitzar el monyo va adornat amb l’adreç, que és un complement també, molt important per als pentinats ja que realça la seva bellesa.

Els propis cartells anunciadors de les Festes de la Magdalena ens han anat mostrant l’evolució del monyo de castellonera:

Però en definitiva, el pentinat en sí és un treball inspirat en la història del nostre poble que vol reflectir la vida dels nostres avantpassats. I com que a més es tracta d’un vestit protocol·lari, per això no ha variat molt, només s’ha ajustat a les modes de cada moment.

Foto

gra

fía: Levante

Paqui Vilar pentinant a Mónica Sidro Maneus, Regina de 2011

186

TRENTA ANYS DE CANVISPer senteta Godes, modista

en trenta anys cosint vestits regionals són molts els canvis i transformacions que he vist i han

passat per les meves mans.

El vestit que en aquests moments diem de castellonera o gaiatera no és l’autèntic vestit castellonenc, és el que van dissenyar les persones que van fundar les nostres festes de la Magdalena. Es un vestit senzill, fi i elegant pensat, com les nostres festes, en realçar a la dona castellonera.

Aquest vestit porte sinagües, falda, jupetí, davantal, manteleta, calces, sabates amb llassos i sivelles, adreç i mocadoret. Però cadascuna de les peces, amb el pas del temps, ha anat evolucionant més o menys i, avui en dia, sobre una mateixa base, el vestit complet és molt diferent al que era fa trenta anys quan vaig començar a cosir-lo.

Per exemple les sinagües estaven fetes de tela de llençol, portaven dos volants adornats per una tira brodada i un passacintes amb punta a la vora, al que se li passava una cinta de setí roja. Als volants es feien unes plecs per a donar cos i volum a la falda.

187

Avui les sinagües són de batista fi na molt adornada de pleguets i dibuixos fets amb entredosos de “valencie” o punta de boixet. Les cintes són ara de tots els colors: verd, daurat, rosa... Aquestes sinagües ara només serveixen per a fer bonic, perquè baix va un “ahuecador” que cada vegada és més voluminós, fet d’un teixit un poc plastifi cat i capes de tul dur.

La falda era de setí o seda amb tons llisos o ratlles fi nes. Tenie l’amplària de tres caigudes i la llargària es medie des de l’os del turmell deu centímetres per damunt. La cintura estava muntada de la següent manera: davant una pala de setze centímetres d’amplària, set plecs per cada costat fi ns el maluc, i després vint o vint-i-dos centímetres d’acanonat per fer el “polisón”. En la vora de la falda es fi caven un galó que tenia un acabat de serrell, com si fóra un raspallet, per a protegir la vora de la falda al mateix temps que feia d’adorn. Era sempre negre.

Avui els teixits són brocats, llisos, tornassolats, amb ratlles, fl oretes... L’amplària és de quatre i cinc caigudes i la llargària ara s’obté medint fi ns a terra i llevant deu centímetres. A la cintura es monte la pala igual però hem passat a fer tres plecs enlloc de set i després tot encanonat per donar-li més vol i que càpia l’ahuecador. En la vora ja no es pose el raspallet negre, a part que avui en dia no es fabriquen. Ara fi quem uns acabats de passamaneria sempre a joc amb el to de la falda.

El jupetí segueix tenint la mateixa forma però també han canviat algunes coses. Avui les puntes que l’adornen són més grans i ja no es posen frunzides sinó acanonades. El canvi més gran ha estat a

les mànegues, que han passat de portar una xicoteta pinça al colze, anomenada martellet de sastre, a dur pinça fi ns al colze mateix. La punta se segueix fi cant per la bocamànega i per la pinça de tal manera que, amb el temps, ha aplegat fi ns el colze.

Les mànegues abans no portaven brodats, només uns botons daurats en forma de pomes caladetes. Uns anys després es va anar afegint pedreria, fent alguna fl oreta, sempre negra o amb aplicacions de punta. A mesura que s’anaven omplint les mànegues d’adorns van anar desapareixent els botons.

Avui en dia els botons han desaparegut del tot i es broden les bocamànegues i la pujada fi ns la pinça, omplint-ho tot de pedreria i atzabeja.

El davantal era una peça de mig cercle de setí que portava una punta frunzideta per la vora i tenia una llargària de trenta centímetres, sense brodats. S’anomenave en pla col·loquial “fi guero” o “tapafi gues”.

Avui el davantal s’ha anat fent gran, tant que tape quasi mitja falda. El teixit també ha canviat, ara es fan de setí amb brodats i carregats de pedreria, de tul, de batista... També ha variat la forma: ara són quadrats, ovalats, a puntes, de mil maneres. Però sempre teixit negre amb brodats i pedreria.

Però sense dubte, el que més ha canviat és el vestit de llauradora, tant el de feina com el de mudar.

El vestit de feina portava sinagües de cotó o de llenç, amb dos o tres volants, i unes quants plecs que a més d’estovar servien per tal que, a mesura que la

188

xica creixia, se desfeien els plecs i les sinagües li durava tota la vida.

Els vions es portaven damunt les sinagües. Eren les faldes de feina que anaven baix de les de tots els dies. Estaven fetes de tela de guinda, cotó o cretona. Anaven totes frunzides a la cintura i amb algun plec com les sinagües per anar desfent a mesura que es creixia. Esta peça es gastava com a falda de treball i la de tots els dies s’arreplegava a la cintura o es llevava per a no embrutar-la ja que no hi havia una altra.

Avui, encara que el vestit segueix de feina es porte les sinagües boniques dalt l’ahuecador i quasi s’ha deixat de portar el vió, fins i tot algunes balladores prefereixen portar unes segons sinagües, més basta, abans que el vió.

La falda de damunt o de tots els dies solia ser de cretona cosida amb una pala, uns pocs plecs i després frunzida. Algunes xiques portaven una sobrevora de mig metre d’ample que deixaven que sortira un poc en l’endret fent un biaix de color llis. Això li servia per que quan es replegava la falda de tots els dies a la cintura la protegia de la brutor.

Avui la falda de damunt es fa de diferents teles més fines sense aplegar a la seda. Alguna xica vol que li poses la sobrevora més com a adorn, sobretot per a ballar, de manera que quan se l’arreplegue als costats de la cintura li faça bonic i done to als vions.

El davantal era de llenç o tela de cotó basta, de la que es gastava per a tapar el llibrell del pa, adornat amb alguna

trenyella o tapacostures de color, amb dues butxaques. De vegades portaven pitet amb les inicials brodades. Avui els davantals, encara que de feina, són més elaborats i porten volants, plecs o s’adornen amb trenyella, cintes o tapacostures brodades. De vegades es broden els davantals amb punt de cadeneta i fils de colors.

La cotilla solia ser negra, bé tipus armilla per al bon temps o de mànega llarga si era per al fred. No portava cap adorn i es tancava amb cordons. Baix de la cotilla anava una camisa de llenç adornada amb alguna punta de ganxo o tira brodada. Ere llarga fins al genoll i servia, com la de l’home, també per a dormir.

Avui la cotilla encara que segueix de feina es fa de mil colors, a to amb la falda de damunt. I l’obertura de davant pot ser de cordons, de cintes o tancada amb garfis. La camisa ara és de batista fina amb puntes de boixet, “valencie” o tira brodada, i curta fins el malucs, amb mànegues de fanal, llises, amb puny, volants...

Damunt la cotilla anava un mantonet o mocador llis, a quadres o floretes. Avui en dia, com ja he dit amb el davantal, els mocadors estan molt més treballats i es broden amb punt de cadeneta, amb aplicacions, …, a joc amb el davantal.

El vestit de mudar és el vestit d’anar a Missa o bé el de núvia. No el tenia tothom. Sempre era colorit i elegant si ens fixem amb els gravats que trobem. Fa un grapat d’anys quan vaig començar a cosir aquests vestits, es feia més el de feina. El de mudar només el demanava

189

la senyoreta que volia lluir-se a l’ofrena de la Mare de Déu. I la gent de gaiata es feia una barreja bonica entre el de feina i el de mudar, perquè era més portador i menys costós, tenint en compte que es gastava menys vegades que el de castellonera.

El vestit de mudar porte un davantal i una manteleta normalment a joc. Abans eren més senzills, de tela de batista fina amb incrustacions de puntes de “valencie”, de boixet o brodat amb cadeneta amb el to de la tela de falda i cotilla.

Avui encara es fan alguns conjunts de davantal i manteleta com els d’abans encara que amb les peces més grans, però el que més es demane són els tuls, encaixos d’agulla de Bruseles o Portugal, veritables obres d’art però que no s’ajusten a la nostra història.

Les sinagües i l’ahuecador com sempre; la bonica, de tela fina guarnida de puntes i plecs i l’ahuecador -no sé per què- en la llauradora te’l demanen més voluminós.

Les faldes són de seda brocades a un to o en color, estampades en flors i molt acolorides o hi ha també alguna de ratllada -no massa-. Solen cosir-se amb una pala i rodant tota la cintura acanonada o també frunzida,

pràcticament igual com es fa ara la de castellonera.

La cotilla de mudar abans es feia de la mateixa tela de la falda, encanyonada amb varetes d’olivera a la pitrera, els baixos de castellets, les mànegues llargues, afrancesades o, fins i tot. amb dues peces agarrades amb garfis per que la cotilla poguera gastar-se a l’estiu o també a l’hivern, només soltant-se o ficant-se les mànegues, així amb una peça es passava tot l’any.

Avui la cotilla per a la modista és una bogeria. Per començar, la tela és diferent de la falda i, a més a més, fent molt de contrast. Si la falda és estampada, la cotilla llisa i si la falda és llisa, llavors la cotilla sol ser brocada de color amb molt de contrast com deia abans. Molt ajustada ja que en realitat aquesta peça és un cosset. Està feta amb moltes costures per tal d’adaptar-la bé al cos. L’escot pot ser redó, quadrat, en pico...

Avui es gasten a més de varetes d’olivera, rametes de cànem, cordó o, fins i tot, varetes dels estors per tal d’encanyonar la peça central del pit i es tanque amb garfis o botons sobre els que van els cordons. També en algun cas es fan les pitreres sense encanyonar per

190

fora sinó per dins, de manera que la peça central està folrada d’espolí, -una tela molt antiga-, feta en telers molt vells amb fils de seda. Són peces molt estretes.

Les cotilles se solen adornar amb llaços, cintes llaurades o passamaneries de seda.

Abans els baixos de les cotilles eren sempre de castellets, avui també s’acaben amb volants, capa, plegats a tauletes, frunzit, combinant volant i castellet. Així com ara també es fan les mànegues estretes, de molts tamanys i formes: fins al colze, passant el colze un poquet, en forma redona, llarga amb becs, amb punys tipus “bucaner”, amb obertura fins al colze farcit de punta, llaços, dobles botons amb plecs... En definitiva cotilles molt enriquides. Com a modista, aquestes són les peces que passen des de fa trenta anys per les meves mans. Al meu paréixer ens

estem passant amb els canvis, fem autèntiques obres d’artesania però cada vegada es pareixen menys al que portaven els nostres avantpassats. La castellonera o gaiatera sempre s’ha distingit per al seva finesa i elegància. No per més és millor i més bonic.

191

LES COSTURES DE LA IDENTITATL’aparició del vestit de castellonera i de les Festes de la Magdalena dins del seu context social i cultural

Per emilio Pons Guía, llicenciat en Humanitats i en Història

Hi ha coses que a un no deixen de xocar-li, malgrat que estiga acostumat a que siguen de

la mateixa manera des d’abans que nasquera. Efectivament, alguns aspectes de les Festes de la Magdalena (molts fi ns i tot) són ací des que podem recordar: la mascletà, el Mesón del Vino (no així la seva ubicació), la Romeria, els Pregons, les gaiates, les vestimentes, la fi ra, etc. Formen part de la cosmologia festera, una estructura que canvia a un ritme molt lent en comparació amb altres aspectes de la nostra vida. Malgrat tot, cal no perdre la perspectiva. Molts aspectes d’aquest univers tal i com el coneixem ara deriven en gran mesura d’irrupcions relativament recents. Amb una data de refundació tan concreta com la de 1945, encara hi ha qui pot recordar com no tot ha estat sempre com ara per ara ho advertim.

Com és impossible analitzar tots els supòsits anteriors, prendrem la indumentària com a eix. Es tracta d’un exemple no triat a l’atzar, ja que en un principi es podria pensar que és un dels aspectes més antics de la cosmologia. En observar el vestit tradicional de la dona sempre hi ha hagut almenys un parells d’observacions que m’han rondat el cap. En primer lloc, que la roba popular és inversemblantment popular, en el sentit que no s’apropa a la vestimenta comuna del gruix de la població. Aquesta és una qüestió que, si més no, tenim en comú amb la resta de festivitats. Però a banda, hi ha una segon aspecte més particular. Com que teòricament la Festa commemora la fundació de la vila en el segle XIII, per què la gent es vesteix del segle XIX (o del XVIII, en el cas del de llauradora)?

Per a contestar aquestes preguntes hauríem de remuntar-nos al temps

de la seva aparició. Com dèiem adés, durant el primer lustre dels any 40 del segle passat es fi caren les bases de les actuals Festes de la Magdalena. Tampoc va ser un procés exclusiu de Castelló. Moltes celebracions locals properes, com ara les de València o Terol, van adquirir aquells anys característiques que encara mantenen avui. A tota Espanya es vivia un boom folklorista. La Sección Femenina havia començat en 1939 el seu projecte de Coros y Danzas, una mena de concurs a nivell provincial i nacional com a excusa per a esperonar el folklore de totes les regions d’Espanya. Com no se li escapava ni a la mateixa Pilar Primo de Rivera, no a tots els llocs hi havia el mateix desenvolupament en aquest aspecte. Per tant, la seva funció primera fou recuperar aquelles tradicions cantades, ballades i vestides en perill d’oblit, per a després ensenyar-les i difondre-les. El projecte pot semblar curiós, ja que perseguia la unió cultural mitjançant el potenciament de la diferència. Fins i tot es permetia emprar les llengües vernacles, difícilment tolerades en altres aspectes de la vida pública.

“Coros y Danzas” de la “Sección Femenina” de Castelló. Fotografi a cedida per la Fundació

Joaquín Díaz

192

L’arxiu de Coros y Danzas va anar creixent a principis del anys 40, fins que va acabar per independitzar-se de la Regiduría de Cultura com un sector independent dins de la Sección Femenina. Fins i tot va acabar sobrevivint-la a ella i al franquisme. La primera edició del certamen va tindre lloc en juliol de 1942 i la segona en març de 1943. Vinaròs, Benicarló, Peníscola, La Jana, Sant Mateu, Alcalà de Xivert, Torreblanca, Morella, la Todolella, Borriana o Altura van representar la nostra província a les primeres edicions; però no la capital. Els motius són diversos. En primer lloc, l’arrel de danses i particularment les guerreres és molt forta al Maestrat i Els Ports, documentades des dels segles XIV-XVI segons Gonzalo Puerto. En segon, el fet que els folkloròlegs començaren per les regions on més evident era allò que cercaven per estendre’s posteriorment, passant ràpidament dels 33 participants de la primera edició als diversos centenars. I, en darrer lloc i més evident, la ciutat de Castelló no tenia llavors una indumentària tradicional consensuada.

La utilització més antiga del vestit de castellonera es troba tan sols tres dimecres després i al mateix escenari. Es tracta de la representació de l’òpera de titelles “La filla del Rei Barbut” al Teatre Principal, obra del farmacèutic Manuel Segarra Ribés basada en el “Tombatossals” de Josep Pasqual Tirado. L’obra ja havia estat representada amb una infraestructura familiar al Mas de Gimerà de l’Abeller pel sant de la seva filla Asunción al 1939 i el dissabte de Magdalena de l’any següent amb col·laboracions d’amistats, en honor a la Societat Castellonenca de Cultura. La representació de 1943, però, era molt diferent. No tan sols per l’escenari, sinó perquè el poeta Bernat Artola duia des de la segona representació persuadint a Manuel Segarra per tal de professionalitzar l’obra.

Així, amb el pas del temps es va anar fent camí. El mateix escriptor normativitzà el text i confià per a musicar-lo en una jove estudianta a València anomenada Matilde Salvador, la qual ja havia treballat amb alguns dels seus poemes. L’escenografia fou novament encarregada al dibuixant i amic Lluís Sales Boli, de la mateixa manera que en les dues representacions anteriors. Però, a banda de Artola i Sales, altres membres de la Castellonenca col·laboraren d’una manera o una altra, com ja ho havien fet en 1940 i deu anys abans en la publicació més celebrada del “Tombatossals”.

La data exacta de la representació va ser la nit del dimecres següent al diumenge de Magdalena de 1943: el 31 de març a les 10 i quart de la nit. Afortunadament, el tercer diumenge de Quaresma de 1943 va caure molt tard. De fet, tant tard com és possible: el 28 de maig. Una fita extremadament inusual la qual mai s’ha tornat a donar ni ho farà fins el 2038, bé que al 2011 vam estar a prop. Llavors, fins i tot els astres es van ficar d’acord per tal de superar els problemes amb els quals va trobar-se la producció.

En primer lloc el problemes de censura. Fet habitual en els anys que va funcionar la Vicesecretaría de Educación Popular: quasi una quarta part de les 799 obres teatrals presentades en 1943 foren prohibides. No obstant, els motius habituals eren polítics o morals. El que llavors sovint s’anomenaven com dialectos regionales tan sols tenien acceptació per la Vicesecretaría en les excepcions que plantejava la Sección Femenina: el folklore. L’obra de Manuel Segarra era evidentment folklòrica, al mateix temps que mancava de remarcables discrepàncies des del punt de vista ideològic o religiós. No obstant això, va rebre en febrer la negativa de les autoritats. Però finalment, la intervenció de diverses personalitats locals i del president de la Diputació va fer rectificar, rebent el definitiu permís el 16 de març: tan sols dues setmanes abans de la Magdalenera.

En segon lloc, Castelló comptava amb serioses mancances culturals. En part, provocades per una manca de demanda.

Representació de la partida Benadresa en el Pregó de 1.945

193

Tal volta hi havia dues excepcions en aquest sentit. Una era el seu equip de futbol. Precisament el cap de setmana anterior a que Manuel Segarra, obtinguera el permís una victòria al Mestalla donava al Castelló serioses opcions de proclamar-se campió de la Primera Divisió, ja que era segon classificat a tan sols dos punts del Athletic de Bilbao faltant-hi tan sols tres partits. L’altra era el teatre popular, especialment les variants del sainet valencià representades en dates festives. Però l’obra que ens ocupa necessitava d’una sèrie de professionals del cant impossibles de reunir a la ciutat ni tan sols abans de la Guerra. Va ser precisament a València on Matilde Salvador va haver de trobar-los i assatjar, mitjançant el recolzament de la Societat Coral el Micalet.

Superades totes les adversitats, l’obra es va poder estrenar aquell dimecres de Magdalena de 1943. Va ser abans que començara la representació pròpiament dita, quan es va produir la primera mostra pública del vestit de castellonera. A l’entrada del públic, dotze parelles de joves membres de famílies d’ordre repartien flors i volaorets entre els assistents. Les joves anaven vestides amb el que llavors s’anomenava traje de labradora de Castellón. Posteriorment, van pujar fins a l’escenari amb uns cartells referents a cadascuna de les partides de la ciutat, en una imatge que es repetiria dos anys després en la primera desfilada del Pregó.

La indumentària va tornar a ser emprat abans de la creació de les Festes de la Magdalena. L’11 de maig de 1944, novament al Teatre Principal, es va celebrar la fase provincial del III concurs del Coros y Danzas. Ara sí, van participar-hi representats de la ciutat. Posteriorment, hi ha testimonis diferents sobre altres mostres públiques aquell any, com ara la desfilada des de l’església de Sant Agustí fins a la Creu en els actes del 18 de juliol, data en què es celebrava la Festa d’Exaltació del Treball coincidint amb la data de l’Alçament. Cap a finals d’any es van produir dues fites fonamentals en la historia festera: la creació de la Junta de Festes el 23 de novembre i l’aprovació d’una normativa general el 12 de desembre. Amb tot el qual ben bé es tancava el renaixement de les Festes de la Magdalena, amb l’establiment de fites tant remarcables convertir el dilluns en festiu o

la reglamentació en el vestir de les dones amb càrrecs festers, que necessàriament passava pel «traje típico de labradora de Castellón».Resulta cridaner que el vestit, aparegut públicament per primer cop 20 mesos enrere, fóra ja considerat com a “típic”. En part, és vident que l’abillament no va aparèixer del no res ni va ser una completa invenció. El primer testimoni gràfic del seu disseny són uns dibuixos del popi Sales Boli fets des de 1940, sent-hi especialment conegut un dedicat a Asunción, la filla de Manuel Segarra, amb motiu de la seva Comunió en 1942. Entre aquestes dues personalitats locals i altres com ara Salvador Guinot, Carlos González-Espresati, Concha Alloza i la seva filla Conchitín Gironés o Antonio Pascual i les seves famílies, es va anar elaborant la vestimenta progressivament, al llarg d’un període mínim de tres anys.

Els models de referència en la “reconstrucció” (paraula del mateix Sales Boli1) del vestit eren dos. D’una banda la roba regional-tradicional ja consolidada al veïnat. Com és de suposar, la manera de vestir no era (ni havia estat) molt diferent

Na Consuelo Fabregat Segarra, Madrina de la Gaiata 5 en 1946, neboda de Manuel Segarra

Ribés

1. Mot emprat en la dedicatòria de la citada postal dedicada a Asunción Segarra. Hi ha reproduccions de la mateixa, entre d’altres, a Festa: historia de las fiestas de Castellón del Levante de Castelló, 1994 i a la revista Castelló: Festa Plena del 2008.

194

de la dels llocs propers, amb un clima, collites i organització social similars; per tant, ni la manera de vestir quotidiana ni la dels vestits tradicionals resultaven excessivament estranyes. De fet, el més habitual abans de 1943 era que les dones de Castelló es vestiren de falleres als moments que ho requerien, com ara la commemoració de la coronació de la Verge del Lledó. L’altra font fou la pròpia herència familiar. Les peces del trencaclosques eren originals del segle XIX, propietat de les àvies o rebesàvies dels protagonistes. I de fet van ser peces originals les utilitzades per bona part de les primeres madrines mitjançant préstecs o orfebreria sense metalls nobles, fins que es va establir una indústria tèxtil econòmica per al nou producte i millorara el context de postguerra.

A fi de comptes, si alguna cosa tenien en comú els heterogenis pares de la indumentària era la pertinença a famílies del que podríem anomenar classes mitges acomodades, majoritàriament practicants de professions liberals. No podia ser d’una altra manera, ja que les capes més populars no conservaven vestits tan ornamentats perquè els seus avantpassats tan sols els deixaven alguna peça bàsica com un guardapeus, en el millor dels casos. L’abundància de la seda, brials, basquinyes, cotilles o davantals brodats, per no tractar ja el tema de les joies, eren inassumibles per als grups més modestos, com ho demostra el treball arxivístic en base als testaments locals realitzat per part d’Inma Puig i Paquita Roca. Fins i tot podem imaginar com la

roba interior i les sabates eren alienes a una part respectable dels castellonencs de la primera meitat del segle XIX. No hem de pensar forçosament en una societat on gran part de la població és abocada a la subsistència. Sinó més aviat en un temps previ al consumisme. La roba era produïda a casa i amb una finalitat pràctica, havia de ser per tant còmoda i útil. Tan sols valia la pena fer-se roba nova quan l’actual havia deixat d’acomplir aquestes prerrogatives, tenint en compte que la reutilització dels materials era molt comuna. Per tot plegat, la seva conservació fins avui ha estat residual. Eren precisament els grups més acomodats (i més encara els pròspers) aquells que podien permetre’s i necessitaven utilitzar la roba com a eina de diferenciació social.

D’altra banda, hi ha la qüestió de la uniformitat. Un cop normativitzat i normalitzat el vestit de castellonera segons les reglamentacions de desembre de 1944 (les quals diferien lleugerament de les marcades per Sales Boli als assaigs previs) ens trobem amb una vestimenta igual per a totes, amb petites excepcions com poden ser el color i ratlles de les faldes o els encaixos de davantals i manteletes. Per tant, amb ànim d’acabar establint “un” model ideal d’abillament s’havia de fer una tria entre les indumentàries que realment havien existit, amb les seves diferències entre elles. D’aquesta qüestió ja foren conscients els propis creadors i la constant recopilació i selecció dels models que es trobaven més adients, podria ser un dels motius de la llarga durada d’aquest procés. També en foren conscients les institucions culturals que finalment acabarien acceptant el model. La seva delegada provincial, Juana Pérez de Heredia, va afirmar que el model de vestit de castellonera triat finalment era tan sols «una de las formas posibles»2.

Així doncs, queda explicat d’una banda el per què d’afirmar que el vestit popular castellonenc és marcadament antipopular, en el sentit que no representa la manera de vestir del poble, sinó d’un grup més o menys acotat. Però d’altra banda, s’ha de tindre present que si era impossible que es creara un model d’indumentària en base a grups diferents, és evident que qui estava interessat a destacar la importància de la vestimenta ho estava també a destacar aquests grups. En definitiva, a confondre

2. La cita està treta de la publicació Festa: historia de las fiestas de Castellón del Levante de Castelló, 1994.

Carrossa de les Madrines en el Pregó de 1.946. Cal destacar la uniformitat en els vestits

195

una manera de recordar la tradició i de sentir-se castellonenc més propera a aquests grups, amb la manera en què ho feia tota la col·lectivitat.

Fet i fet, aquestes conclusions tampoc no són massa sorprenents, ja que el mateix passa amb gairebé tots aquests tipus d’abillaments. L’aspecte sobri del conjunt castellonenc en comparació a altres vestits veïns podria donar una sensació oposada. Però probablement això no estiga tan relacionat amb que Castelló era més pobre que el veïnat, com amb el fet que els grups socials en els quals es recolza el disseny eren ací més modestos, si bé no deixaven de ser acomodats. S’ha de tindre en compte que els grups econòmicament més poderosos de la ciutat a les dècades anteriors als anys 40 s’havien mostrat clarament favorables al republicanisme polític. Certament, fou un republicanisme moderat, però en tot cas liberal i, en conseqüència, incompatible amb el primer franquisme. Per tant, és lògic que el Règim no els confiara a ells la reconstrucció, sinó a membres del que s’ha vingut anomenant “mesocràcia castellonenca”.

No hem de pensar tan sols en poder polític, sinó també en influència social. Però si ens fixem en els noms propis relacionats amb el cercle de la Societat Castellonenca de Cultura, molts d’ells ocuparen càrrecs importants en aquests temps: l’arquitecte Vicente Traver, primer alcalde d’època franquista, fou vicepresident de la Castellonenca i trià com a regidors altres membres de la mateixa, com ara Sánchez Gozalbo o Lluís Revest, alhora que era cunyat de González-Espresati. Això tampoc no ha de dur-nos a pensar en la Castellonenca com un grup cohesionat, sinó més aviat com una entitat amb finalitats culturals; de fet, la única fins la recuperació de l’Ateneu i la creació de la Fundació Huguet. Ben cert era que en línies generals podria classificar-se com ideològicament conservadora, però també valencianista. Per al Règim això no suposava cap problema, mentre el valencianisme cultural no fóra polític i si no ho va ser abans de la Guerra, encara menys després. Per contra, sí que van tindre problemes alguns dels seus membres o habituals col·laboradors, els quals patiren depuracions (Bernant Artola), trasllats forçosos (Francesc Esteve) o s’exiliaren (Gaetà Huguet). Totes aquestes absències, sumades a les dels intel·lectuals que marxaren per a reconstruir l’Espanya de la postguerra, foren una gran pèrdua per al context cultural de la ciutat dels anys 40.

Efectivament, el franquisme encetava llavors a Castelló i a tota Espanya un projecte de reconstrucció a més gran escala. El paper de les festes locals (i d’aquests personatges dins d’elles) no va ser una anècdota, com ho demostren les nombroses transformacions que patiren pertot arreu durant aquest període, com ja ha estat referit. Però Castelló sí que presentava una problemàtica en aquest aspecte, atés que al llarg de les darreres dècades no havia quedat definida quina era la seva festa.

Les més participatives als darrers anys havien estat les festes liberals de juliol. Tenien un caràcter plenament civil, ja que commemoraven la resistència de la ciutat front al setge del 7, 8 i 9 de juliol de 1837. Malgrat que aquesta fou una guerra entre dos exèrcits monàrquics (isabelins i carlins), els republicans es van apropiar de les festes i el seu discurs. L’acte principal era una desfilada fins a l’obelisc central del Passeig Ribalta. Al seu moment de màxima expansió les festes liberals duraven 9 dies i comptaven amb multitud d’actes populars. Van estar prohibides durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-30), però a la dècada dels 30 van tornar amb força. En aquesta nova etapa, es va accentuar el seu caire polític republicà fins que, després del seu enfonsament local, se les apropiaria la nova alcaldia socialista. A conseqüència de l’esclat de la Guerra, no es celebraria el centenari en 1937, mentre que després de l’entrada dels nacionals, tornarien a romandre prohibides i l’obelisc seria enderrocat. D’altra banda estava la festa més recent, la coronació de la Mare de Déu del Lledó. La celebració es va desenvolupar entre el 2 i el 12 de maig del 1924, com a contrapartida a les festes

Els bous van ser una constant a les festes tant abans com després de 1945

196

liberals que llavors estaven prohibides. El seu caràcter purament religiós i impulsat des de d’alt, l’allunyava prou del model de festa popular, pel que mai desenvoluparia aquest rol.

En darrer terme, tenim a la Magdalena. La Romeria i la fira (no tan sols d’atraccions, sinó en el seu sentit original) eren les celebracions amb més història. Des de finals del segle XIX, ocasionalment el cap de setmana següent, se li van afegir els bous i altres espectacles; però bàsicament es limitava al primer diumenge. La seva popularitat havia patit força davallades, amb baixíssima participació a algunes edicions. Entre altres motius que poden semblar més determinants (com l’anticlericalisme) hi ha diferents raons que cal no menysprear i que, a més a més, continuen donant-se: la tendència cap als excessos bacanals i el factor climatològic. Efectivament, sempre hi ha hagut altes possibilitats de pluja per la Magdalena. De fet, va ploure tant en la Romeria de 1943 com en la de 1945. Podem imaginar-nos que quan les festes tan sols duraven un dia, eren fàcilment desbaratables per la pluja. Al llarg del primer terç del segle XX van haver intents no massa populars de moure la data (entre d’altres a l’agost, per la conquesta cristiana de la Plana) o fins i tot de penetració de les Falles, les quals finalment sí que s’establiren a diversos indrets de la província.

Així doncs, podem endevinar les necessitats que a principis dels 40 movien tant la població com l’administració a retrobar un model de festa. Necessitats d’esbarjo més obvies encara després d’una guerra, però també identitàries

en tant el principal discurs existent en aquest sentit, el “Castelló liberal”, havia estat esborrat del mapa. El fort localisme castellonenc era patent també en el rebuig a introduir-ne innovacions des de fora. Així doncs tan sols restaven dues opcions, sent el més lògic apostar per la Magdalena. En un principi, els actes de 1939 es limitaven a complementar la Romeria (concursos de colles i carretes, redacció d’odes, etc.) i algun acte els dies següents, com estrenes teatrals, partits de pilota, una correguda de bous (dues des de 1943, amb Pepe Luis Vázquez i Manolete entre d’altres) o la charlotada. L’austeritat, com no podia ser d’altra manera, hi era en línies generals, una circumstància molt present. Però això no era contradictori amb la progressiva elaboració d’un discurs des de la premsa al voltant dels valors de la tradició de la Magdalena, per part dels Sánchez Gozalbo, Lluís Revest o González-Espresati, entre d’altres.

Juntament amb la característica ja assenyalada del seu rerefons material, aquest context, amb una determinada sensibilitat ja preparada, és altre dels factors que explica el ràpid triomf del vestit de castellonera. De fet, el més important d’aquest no és la seva fidelitat a la història, sinó el que pretén representar. La indumentària venia a ser el símbol d’una sensibilitat que ja estava enllestida, però que mancava precisament d’una imatge exterior. Certament, podem rastrejar els noms propis dels pares del nou projecte identitari, que a grans trets coincideixen tant amb els de l’elaboració de la vestimenta, com en els de la representació de La filla del Rei Barbut

Es recuperen figures històriques de l’època foral amb un caràcter folclòric com ara el Síndic Major (home de dalt a la dreta)

197

o el Tombatossals. És a dir, es tractava d’una visió anterior al franquisme, una manera autòctona d’identificar-se col·lectivament que enfrontava els valors tradicionals i agraris al modernitzador i anticlerical Castelló liberal. Però també de la integració i el conreu de la llengua front la radicalització política i del seu rebuig duna llengua que trobaven retrògrada, de manera semblant com passa ara per ara a regions properes com Sicília. Una transformació que efectivament resultaria massa brusca per a produir-se sense un substrat anterior.

D’aquest substrat, potencialment compatible amb els nous interessos franquistes, se n’adonaren en algun moment les autoritats. Probablement d’una manera seriosa prop d’aquell març de 1943, vista la celeritat amb la qual es van succeir els esdeveniments en contraposició al ritme anterior. A la llum dels fets, sembla impropi parlar d’un procés dirigit per les institucions i més adient, en canvi, de les conseqüències inesperades del seu plantejament preconcebut. El model folklòric i identitari franquista dels Coros y Danzas de la Sección Femenina va tindre una acceptació modesta a Castelló. Malgrat que la premsa del Règim assenyala tot just el contrari, la discreta incidència és deduïble de les tòpiques admiracions i la lleugera empremta que ha deixat tant en els castellonencs d’aquell temps com en la memòria dels posteriors. Tan sols uns dies més tard i després d’una respectable espera, es concedeix el permís per a que es desenvolupe l’obra folklòrica feta des de dins, per un grup de castellonencs. La representació és un èxit tant des de la vessant popular com des de l’artística, especialment pel reconeixement cap a Matilde Salvador, amb un to de lloança sensiblement més autèntic que en el cas anterior. Tot plegat és una mostra de la reticència local a introduir elements forans, a conseqüència de l’alt desenvolupament del nacionalisme castellonenc. Però també, no ens enganyem, del poc que li preocupava a Roma l’aldea dels irreductibles gals. La prova més visual de tot aquest procés és el fet que en 1945 el Coros y Danzas

va acabar engolit com un acte més, evidentment de segona categoria, per les Festes de la Magdalena.Realment, aquest nou programa de les Festes no va canviar tant respecte a les de l’any anterior i, ara per ara, tan sols sobreviuen dos dels actes que van ser-hi incorporats. Això sí, dos tan fonamentals com la mascletà inaugural i el Pregó. Però sense cap mena de dubte les innovacions més importants van ser les simbòliques: el vestit de castellonera o les gaiates van començar a formar part d’aquesta nova manera d’entendre el sentir de la ciutat, tot i que de vegades apareixien senyals evidents de la precipitació amb què es va voler concloure el procés. Com a exemple, el ja cèlebre comunicat de la Junta de Festes el segon dissabte de la Magdalena de 1945 per tal de fer front als rumors: «ya buscaremos destino y remate para las gayatas y las fiestas pero quemarlas, desde luego, no»3. Una mostra de com la façana encara estava sense definir després de la inauguració de l’edifici. Però era indiferent, atés que allò més important, els fonaments del simbolisme, ja estaven consolidats. Uns fonaments que, com el seu nom assenyala, han mutat tan poc com el mateix vestit: “sentiment” i “tradició” eren els mots que millor s’autodefinien llavors i continuen fent-ho avui. Però també, igualment com va passar amb la vestimenta, haurien de fer-nos reflexionar sobre la mesura en què aquesta manera de sentir és tan sols “una de les formes possibles”.

3. Publicat al diari Mediterráneo del 10 de març de 1945.

Tómbola de la Caritat, un dels actes que no ha sobreviscut

198

Al voltant del vestit de castellonera/oPer Joan Josep trilles i Font, llicenciat en Humanitats

com deia Ramon Felipó Oriol, investigador en el camp de la cultura popular i bibliòfi l: “Les nostres

tradicions són de defensa de la identitat com a poble”. Així podrem veure que fent referència a un

element tan bàsic com són els vestits podem identifi car una cultura.

I és gràcies a Joan Amades, i altres autors, que ara podem conèixer algunes de les nostres tradicions, que a poc a poc es van perdent, ja que segons diu ell: “Els nostres fi lls no sabran ni la meitat del que nosaltres sabem del nostre tresor tradicional i als nostres néts ja no els arribarà res.”

Trobem als llibres que a Castelló el gentilici castellonenc és l’ofi cial de la ciutat i de la província. En l’àmbit

fester, existeix castellonero/a, referit a la indumentària tradicional, que també designa a la persona que la porta.

I és així com arribem als nostres estudiosos com Paquita Roca i Immaculada Puig, que al mateix que nostre Cronista Ofi cial, Antonio Gascó en parlar-nos de la persona de Lluís Sales Boli del que avui anomenen vestits de castellonera i setí, corresponen al model que a l’entorn de 1940 van elaborar un grup de castelloners entre els que es trobaven Manuel Segarra, Conchitín Gironés i la seua mare, la

senyora Concha, Luis Sales Boli, Carlos G. Espresati, Antonio Pascual Felip... ells van estudiar l’aixovar d’algunes famílies d’arrel castellonenca i van seleccionar les peces que els van semblar més representatives.

El vestit va ser presentat el dia en què es va estrenar en el Teatre Principal l’òpera de

tradicions són de defensa de la identitat com a poble”. Així podrem veure que fent referència a un

element tan bàsic com són els vestits podem identifi car una cultura.

I és gràcies a Joan Amades, i altres autors, que ara podem conèixer algunes de les nostres tradicions, que a poc a poc es van perdent, ja que segons diu ell: “Els nostres fi lls no sabran ni la meitat del que nosaltres sabem del nostre tresor tradicional i als nostres néts ja no els arribarà res.”

Trobem als llibres que a Castelló el gentilici castellonenc és l’ofi cial de la ciutat i de la província. En l’àmbit

fester, existeix castellonero/aa la indumentària tradicional, que també designa a la persona que la porta.

I és així com arribem als nostres estudiosos com Paquita Roca i Immaculada Puig, que al mateix que nostre Cronista Ofi cial, Antonio Gascó en parlar-nos de la persona de Lluís Sales Boli del que avui anomenen vestits de castellonera i setí, corresponen al model que a l’entorn de 1940 van elaborar un grup de castelloners entre els que es trobaven Manuel Segarra, Conchitín Gironés i la seua mare, la

Tombatossals de castellonero en la Filla del Rei Barbut – Sales Boli

Pergamí a Miguel Abriat Cantó – Sales Boli

199

titelles de la compositora Matilde Salvador, La Filla del Rei Barbut. Des d’aquell moment va representar la ciutat. Al llarg dels seus 60 anys d’història ha sofert modificacions, no sempre encertades ni fruit del rigor històric –ens recorden els estudiosos-, fins a arribar al model actual.

Grans van ser les dificultats a què es van enfrontar aquells enamorats de les nostres tradicions a l’hora de decidir, entre totes les peces trobades, quines es podien considerar representatives i quines no. Este fet el confirma l’existència d’algunes descripcions inicials del vestit femení en les quals apareixen significatives diferències.

De “peinado partido con rodetes y moño bajo” i “corpiño negro, o azul o verde, pero oscuro” del document més antic, a “peinado partido con raya en medio, recogido atrás en topo, sin rodetes laterales” i “jubón negro” en el que sembla document final que reproduïm en la seua totalitat al final.

Així doncs, el vestit típic es compon de sabates negres amb llaç i sivella, mitja blanca, unes sinagües i sobre elles la faldilla que pot ser de seda, de damasc. El cos el cobreix un gipó negre, que fa de cosset, i una manteleta que pot ser de color blanc o cru. Es complementa amb un davantal negre.

Trobem a Festapèdia que Carmen Abriat Puig fou la primera reina de les renovades festes de la Magdalena, el 1945, nomenada per l’alcalde Benjamín Fabregat, segons les seues atribucions. L’Ajuntament de Castelló li va regalar el vestit de castellonera, de tela de glassé; en aquella època un sol vestit

Esbós dels vestits de castelloneros dedicat a Asunción Segarra per Lluís Sales Bolí en 1942

Carmen Abriat Puig, Reina 1945 – Festapèdia Maria España Novoa, Reina 2012 – Castello.es

200

era suficient per a totes les festes. La modista va ser Dolores Carreguí Masip, que només va cobrar les teles, que costaren 1.506 pessetes, una quantitat considerable per a l’època. L’import va eixir de la venda com a ferralla d’uns vells generadors d’electricitat, de propietat municipal, adquirits per l’ajuntament republicà, anys abans.

Les persones que van composar el vestit representatiu de la ciutat, eren ben conscients que aquella indumentària no era l’única que la gent del nostre poble emprava en l’antiguitat de la seua vida diària. De fet, en el primer Pregó, el mateix Manuel Segarra vestix un grup de llauradors de feina que formaven part de la carrossa titulada “El Carro de la palla”.

Respecte de la indumentària masculina, en els peus vesteixen sabates negres amb llaç i sivella, mitja o calça blanca i sobre aquesta uns calçons negres. La camisa blanca va acompanyada d’una faixa que subjecta els calçons i la camisa, de color roig. A la jaqueta se sol afegir

una capa de color negre per a completar la indumentària.

Per concloure, el vestit tradicional ha estat una de les manifestacions culturals més vives i un magnífic document històric, la història la construïm els pobles. La vestimenta sempre ens parla en pretèrit i ens mostra, en el cas que ens ha ocupat del vestit de castellonera/o, d’un aspecte molt concret com és el de la festa, amb un intent de renovació d’aquesta.

Recordem que en les conclusions del III Congrés Magdalenenc celebrat el 23 de juny de 1995, al Capítol III: Indumentària trobem: “ El vestit de castellonera ha millorat en representativitat i qualitat, malgrat alguns defectes que encara perduren...”. Aleshores estic d’acord amb Paquita Roca que cal revisar aquestes vestimentes a la llum de les més recents investigacions sobre la nostra indumentària tradicional, el model triat en 1940.

Detall del pergamí a Manuel Segarra Ribes – Sales Boli

201

Text de Lluís Sales Boli

Peinado partido, con rodetes laterales y moño bajo. Arracadas y peineta baja, en oro y esmeraldas.

Corpiño de pana, terciopelo ó satén, negro (ó azul, ó verde, muy oscuros), con cuello abierto pero nó escotado; botoncitos der azabache, oro ó plata. Una fina puntilla blanca por el cuello y bocamangas. Manga larga y ajustada que puede abultarse ligeramente en farol en su parte superior.

Pañuelo de seda blanca ó crema con bordados finos en color – (Los clásicos iban bordados ricamente en oro pero sin lentejuela alguna). El borde con blonda igual al color dominante del pañuelo nunca terminado en flecos. Broche de oro y esmeraldas.

Guardapiés, ó falda, de seda, moharé, ó adamascada, en tono uniforme (sin bordado ó tejidos de color distinto). Los clásicos son de color tabaco irisado en verdoso. Puede ser verde, azul, anaranjada, pero en colores vivos y fuertes de tono. Sobre el guardapiés, delantalillo de seda, negro, con puntilla negra de encaje.

Zapato negro, de medio tacón, semicerrado, con lazo de seda y hebilla de plata. Medias blancas.

…Y el todo, sobre un cuerpecito esbelto y una carita de huertana que robe corazones, y no como la de este modelo, que parece boba.

Text manuscrit de Lluís Sales Boli

Mare de Déu del Lledó

202

RETALLS DE DOS REGNATS AL MATEIX LLARPer Pilar Gimeno escrig, regina 1976 i elena llopis Gimeno, regina 2005

Només sóc un tros llarguerut de tela però tothom m’estima. En seixanta-vuit anys d’història m’han

engreixat i aprimat, m’han adornat amb “fl ecos” i borles, i ribets, i escuts, m’he vist folrada per a la pluja i carregada dels més peculiars records en forma de penjolls. Siga com siga he tingut el privilegi de lluir damunt els elegants vestits d’aquelles que diuen Reines de les Festes. I aquestes m’han tractat amb una delicadesa sublim, m’han besat, abraçat i parlat com qui parla, abraça i besa a una gran amiga.

He sentit com els ullets de les xiquetes me miraven amb deler, m’he vist dins el somni més majestuós de milers de joves castelloneres, i he pensat si no seria bo capgirar la mirada i fer recompte dels milions de records que guarde al rebost de la meva memòria. Potser així jo podria entendre el perquè d’aquell deler i aquells somnis.

Per això avui m’he acostat a saludar a dos de les meues Regines, Pilar i Elena,

qui a més de lluir-me amb l’orgull de qui viu un somni inesperat i amb l’exigència que comporta representar al seu poble, són mare i fi lla i tot i que han representat un mateix càrrec han viscut dos regnats molt diferents, o no ho seran tant?

En novembre de 1975 Pilar Gimeno és nomenada Reina de les Festes de la Magdalena del 76. Justament uns dies després mor el General Franco i és designat Rei per les Corts Juan Carlos de Borbón. Al mateix temps, en 1976 es produeix el primer vol comercial del Concorde, naix l’empresa Apple, es crea Ethernet com arrel del que anys després serà Internet, i es descobreix la cara oculta de Mart. Sembla que el món anava molt de pressa i Espanya arrancava. En aquest context, Pilar, vas ser escollida Reina,

Pilar: era una època de molt de canvi, però encara no havia passat res llavors, hi havia eixa inquietud del què passarà. Tothom estava pensant en grans canvis en poc de temps, hi havia molta

incertesa, por a allò desconegut. Cal tenir en compte que la visió que es té avui del món amb tanta informació a l’abast i d’obtenció tan ràpida és diferent. Tenia potser per aquest motiu el nomenament de la Reina més repercussió, no perque fora més que ara sinó perque hi havia poques notícies o pocs fets rellevants al llarg de l’any. Ara se sap de tot

Pilar Gimeno Escrig, any 1976 Elena Llopis Gimeno, any 2005

203

en el mateix moment que passa, abans no hi havia tants periòdics, ni internet, pocs tenien accés a la universitat, ara està passant alguna cosa a l’altre costat del món i és com si ho estiguérem vivint nosaltres ací. Potser abans les grans notícies eren d’àmbit més local.

Elena agafa una foto de la seva mare vestida de Reina i la mira amb emoció.

Elena: veig una dona guapíssima! (enrogiments i rialles). El que més crida l’atenció és potser el pentinat, ja no que portara o no la onda, sobretot el cardat. El monyo és precisament un dels elements de la indumentària que canvia més la imatge de la dona, sinó el que més. Manteleta més curta, davantals curtíssims, sense quasi pedreria, faldes pel genoll, …, però el més cridaner sense dubtes el pèl. Si mires fotografies d’anys darrers primer portaven el pèl estirat, després apareix una lleugera onda, va haver-hi uns anys en què es portaven moltes ondes i no només una, el cardat i super cardat,i des de fa uns anys l’onda a l’aigua. Canvia molt la fisonomia de la cara.

Pilar s’ha aixecat a agafar uns ninets vestits de castelloners que ocupen un lloc privilegiat al moble del menjador.

Pilar: foren modes en realitat. Fixat en aquests ninets que s’entregaren a

l’any 45 per tal de saber cóm havien de vestir-se, la xica no porta ondes, du el pel estirat. La meva tia Amèlia fou la primera madrina de la gaiata 1 i va portar el pel així, jo trenta anys després el vaig dur cardat perquè era el que aleshores es portava. En totes les famílies i en totes les generacions s’han vestit les dones de castelloneres. Dóna igual cóm, el que importa és que ens seguim vestint, mantenint la tradició i representant amb orgull al nostre poble. En totes les famílies hi ha baüls que si els obres apareixen per sort robes del 45-46-47… i quantes vegades s’ha aprofitat eixa roba “curta” per a vestir a les xiquetes en els últims temps.

Elena: és el meu cas, jo vaig portar de infantil la roba de ma mare de major.

Pilar: jo no vull entrar a valorar si tenen o no una arrel històrica els canvis produïts, sobre tot pel que fa al pèl, perquè no he estudiat indumentària i no vull crear opinió amb això. Al final crec que es tractava de modes, d’innovar sobre un mateix model, com es segueix fent avui en dia. No sé si el vestit fou inventat o no per a les festes, el que sí és cert és que en la família del meu avi vàries dones es vestiren amb anterioritat al 45 i anaven vestides amb altres vestits, més pareguts potser al de les falleres. Tot plegat, ma tia Amèlia als 16 anys quan va eixir de madrina en les

Ninotets lliurats l’any 1945 per tal de saber cóm havien de vestir-se

204

primeres festes modernes, tal i como les coneixem ara, anava vestida amb l’actual vestit de castellonera. Es un tema que genera susceptibilitats i no vull entrar en polèmica.

Elena: al final el vestit de castellonera és el més elegant de tots els representatius de les terres del voltant, dit fins i tot per la gent de fora. A mi me sorprenia que en Alacant i fins i tot en València m’ho digueren. M’ho va dir algú de la pròpia Junta Central Fallera i també un presentador davant les càmeres de Canal 9, que amb diferència el vestit de castellonera era el més sobri i elegant.

Pilar: i fixat que també en eixes localitats ha hagut evolució. Abans anaven més curtes, els davantals més petits, les manteletes més grans, menys vol i menys pedreria, exactament igual que ací. Són modes.

Elena, parlaves del pentinat, en la teva convivència amb belleses i falleres imagine que la complexitat del teu pentinat era tema obligat de conversa.

Elena: les hores de perruqueria, no s’ho creien! Al principi no m’imaginava que causaria tanta curiositat, jo donava per descomptat que les hores d’assecador serien igual en tots els llocs. La primera vegada que va eixir el tema va crear tanta curiositat que vaig acabar explicant pas a pas cóm es feia. La següent vegada que vàrem coincidir, la Bellesa d’Alacant em va dir que li havia preguntat a la seua perruquera pel meu pentinat i aquesta li va dir que li semblava impossible, que devia haver una forma més senzilla i sobre tot més ràpida de fer-lo. Em deia: “però si jo me’l faig tota sola i en vint minuts!”. Clar,jo li contestava que com poder jo podria intentar fer-me’l però era molt probable que les ondes caigueren o es desferen només ficar un peu al carrer perquè el resultat no anava a ser el mateix ni paregut.

Pilar: jo tinc un record en Alacant, on ara va tantíssima gent de Junta i abans anàvem la Reina, el president de la Junta

i la seva dona. Les falleres venien amb un gran sèquit, incloses perruquera i maquilladora. Feia un calor horrorós i quan aplegàvem a l’hotel, després dels actes, la Fallera es desfeia el pentinat i es tirava a la piscina per tal de refrescar-se. Jo amb el meu monyo fet des de feia alguns dies, suant a mars, fins que em va dir la representant valenciana: “aprofitant que duc perruquera, perquè no li diem cóm ho té que fer per a que quede el millor possible i te’n vens a la piscina?”. I així va ser, de cap me’n vaig anar, el calor era del tot inhumà.

Elena: hi ha mil anècdotes, segur que no hi ha reina que no haja fet un examen o haja anat a treballaramb el pèl de castellonera fet. Jo vaig tenir al menys tres exàmens en la facultati ma mare també alguna prova final.

Pilar m’ensenya una foto de xicoteta, amb vuit anys va eixir de madrina infantil i la falda li aplegava pel genoll, el davantal era molt xicotet i sembla que quasi no portava pedreria.

Pilar: ni una pedreta, res de res. Jo el primer davantal de pedreria que vaig tenir fou en el 74, aleshores començaven a adornar-se, fins llavors eren raso o vellut i puntilla, res més. Conserve de la meva família el vestit que porta la nineta, amb el mateix verd de la falda inclòs, i ni una gota de pedreria. El mateix ocorre amb les mànegues del jupetí.

Elena: els jupetins de ma mare portaven botons que amés botonaven, no eren

d’adorn. Després va començar a afegir-se pedreria i supose que amb el temps aquesta va acabar substituint als botons.

Pilar: Pel que fa a les manteletes, fixat que ja la nina que va servir de model en el 45 duia encaix. El que passa és que abans eren d’encaix de Granada o blondes, més senzilles, i amb el pas del temps han anat evolucionant, como tot.

Elena: si mires fotos desdel 45 fins avui veuràs que també les manteletes han patit l’efecte moda. Ha

Pilar amb la Fallera i Bellea

205

hagut èpoques en què eren més grans i se portaven més caigudes, tapant un tros de braç, altres anys foren dobles, de forma que es veia com un remat de doble puntilla, després s’anaren fent més xicotetes i cobrint amb prou faenes els muscles.

Pilar: abans per exemple no se tenien tan en compte els plecs de la manteleta, es deixava caure i es creuava davant sense més. Era més senzill tot, com més casolà. Però si mires a valencianes i alacantines la nostra evolució i la seua han anat en paral·lel.

Elena: La única cosa que crec que no ha canviat és la grandària del davantal de les alacantines. Curiós.

Pilar: i les faldes que em dius? Primer poc de vol, ara un poc més, després vol “menina cabeceando”, ara un poc menys, primer sinagua i després cancan, tornem a la sinagua,…

Elena: ma mare se vestia sola, jo no sabia que fer sense ella! (carcallades). Supose que ara és totu n poc més complicat, cada peça ha d’anar perfecta, centrada i al seu lloc exacte, cada plec, cada detall, abans era tot molt més senzill. Fixat fins a quin punt que alguna vegada pretenia desvestir-me sola i no ho aconseguia de tant com s’havien parat en estrènyer la meva cintura amb la falda o les sinagües!

Pilar: Parlant de faldes, abans eren llises, tornassolades o de ralles i ara veus de tot, hi ha més varietat.

Elena: brocats, floretes xicotetes, flors grans, hi ha més combinació de colors i s’utilitzen més tonalitats d’un mateix color tal vegada. Evidentment cadascú amb els seus gusts, però per a colors cridaners ja tenim el de llauradora, no et sembla?

Elena Llopis, Regina de l’any 2005. La notícia més cridanera de l’inici del teu regnat, novembre de 2004, la plaça Maria Agustina deixa de ser la única plaça d’Europa que es gira del revés.

Elena: vaja, quin disgust! Ens va costar una temporada saber per quin costat devies anar, tenies que parar i concentrar-te.

Així como al 76 es creaven Apple i Ethernet, en el 2005 neixen la PSP i la X-Boss i es crea You-tube. Què ràpid ha avançat el món en tants pocs anys.

Elena: i jo crec que és bo en tant que aplega l’era de la informació i amb això la universalització de les festes, augmentant la seua difusió i per tant la seva importància, la seva grandesa.

Al 2005 aplega la llei antitabac i Amenábar guanya un òscar amb “Mar Adentro”. Fernando Alonso aconsegueix el seu primer campionat mundial de Fórmula 1. Són records d’un context, d’un món que gira, d’un temps que passa inexorable i dins del qui es troba el nostre xicotet i a l’hora gran nucli anomenat poble de Castelló. Vosaltres en teniu milers de records dels vostres regnats. Alguna anècdota que em vulgueu contar?

Pilar: al meu any les falles foren abans de la Magdalena i ma mare, per a la Cavalcada del Regne en València em va ficar com es diu: “de punt en blanc”, portava la meva millor falda, blau celest, la meva millor manteleta, ... Una carrossa preciosa, un seient mollet, tot perfecte fins que vaig intentar alçar-me i m’havia quedat pegada. Havien pintat les carrosses i la meva, pel que es va veure, no estava seca del tot. Portava falda, jupetí, manteleta, tot adornat de verds, grocs, un fum de colors. Intentàrem recuperar-ho però fou impossible.

Elena: jo tinc també el record de les carrosses. Qui les dissenya les fa precioses però no pensa en què qui té que pujar allí dalt porta vestits de difícil movilitat. En Borriana, Batalla de Flors (en realitat confeti), em va tocar anar perquè així va coincidir per dades, dos anys consecutius, al principi i a la fi del meu regnat. I les dues vegades vaig

Pilar i Cort d’Honor

206

estripar la puntilla del davantal de costat a costat. Van tenir que apanyar-me amb “imperdibles” a tota pressa perquè quan vaig pujar a la carrossa era ja per tal d’eixir. Ah, la carrossa fou la mateixa els dos anys! (rialles)

Pilar: eixe tipus de coses passen, formen part de la festa. Com eixos puntets incòmodes del vestit de castellonera. Sempre parlem de la perruqueria, però i què em dius de les mitges que es portaven a la meva època enlloc de leotards? Es subjectaven amb una goma de lligatot just per dalt del genoll que acabava destrossant-te la cama. I si amés afegim que els llaços de les sabates no anaven incorporats a aquests sinó que els portàvem amb goma al voltant del peu… després d’unes quantes hores entre la goma de dalt i la de baix acabàvem amb les marques clavades en la pell i les cames unflades. I sense necessitat ja que s’ha demostrat que era tan fàcil com ficar-li els llaços a les sabates i allargar les mitges fins convertir-les en pantis. Una tortura xinesa!

Elena: I un altre drama, un altre puntet crític, el de l’agulla buida del topo. Quants pèls estirats, arrancats i quantes vegades semblava que anava pel bon camí i no, devia treure’s i tornar-se a ficar. Fins que algú va inventar les fletxetes eixes que fan que l’agulla entre sense que el teu cuir cabellut patisca més del compte.

Respecte al protocol, també ha hagut canvis.

Pilar: Toño ha vingut a buscar-me a la Pèrgola en moto (rialles), i jo de

castellonera pujava de costat en la vespa. Les coses eren més tranquiles, més naturals, més de casa.

Elena: ara el protocol pot semblar excessiu però quan surts fora t’adones que no és així, si açò nostre és excés allò de fora és bogeria. Pera menejar a tanta gent respectant horaris i sobretot buscant el respecte a la ciutadania, tens que ficar certes normes i seguir uns criteris i un ordre, sinó seria caòtic. Sempre dins d’un àmbit lògic. Pensa per exemple en la setmana de Magdalena, no pots establir normes usuals per a una setmana que no és usual, cal pensar que alguns dies duren divuit hores i tens que estar en moltíssims llocs sense quasi temps o amb el temps just de desplaçar-te d’un lloc a l’altre.

Pilar: abans no hi havia tants actes i fins i tot podies viure la teva setmana de festes paral·lela ambels teus amics, entre cometes. El que sí hi havia eren dies crítics. Avui en dia la ventatja del vestit de castellonera és que es considera vàlid per a qualsevol tipus d’acte. En la meva època després de tot un dia amb el vestit de castellonera cap a dalt i cap a baix, per la nit tenies un sopar de gala i tenies que vestir-te de festa, per al dia següent a les vuit del matí tornar a estar vestida de castellonera. Potser la bogeria en el nostre cas venia més per ací que per la quantitat d’actes en sí. Però quan tu eres Reina de les Festes no t’ha pogut passar res millor en la vida, estàs agraïda, encantada,…, aquestes coses no t’importen gens, ho vius tot amb moltíssima alegria.

Elena: i després la cultura que et dóna, el que aprens, la gent que coneixes, és un màster de la vida impressionant.

Pilar: aprens a relacionar-te amb la gent i no conceps per exemple assistir a un acte d’una associació sense esbrinar per endavant quan es va fundar, qui ho va fer, cóm i per què. I sense voler aprens moltíssim, guanyes en cultura. Quan eres més major et relaciones en la universitat, en la feina, ja tens certa maduresa, però amb divuit, dinou o vint anys encara estàs formant-te com a persona i el aprenentatge és potser més significatiu, descobreixes una política de vida aplicable a tot.

Pilar i Elena, les dues heu tingut el grandíssim privilegi de complir el somni de tota dona castellonera. Quina xiqueta d’aquesta ciutat no ha somiat alguna

Pilar Dameta infantilElena Dameta infantil

207

vegada en tenir-me a mi, la banda verda de Reina de les festes, ficada damunt la seva bonica manteleta?

Elena: de vegades ens fiquem les dues a recordar el nostre regnat i acabem plorant de l’emoció. El primer que se sent és un “no m’ho crec, no pot ser veritat”, però després la paraula és orgull. Orgull pel que representa per a tu, en el meu cas pel que representava per a ma tia, el que representava per a ma mare, i sobre tot per representar a Castelló. Un compromís per tenir que fer-ho bé i tu voler fer-ho bé. Poder viure un somni que saps que no vas a oblidar mai.

Pilar: un honor, orgull i compromís. Nosaltres hem tingut la sort de viure-ho les dues i de poder-ho recordar a sovint. Però és que amés el que t’aporta… és molt bonic. Una vivència única. No es pot comparar amb res. I mira que les coses han canviat. Les èpoques són distintes però el que t’aporta és el mateix.

Elena: abans hi havia menys actes, estava l’agenda més concentrada en la setmana de la Magdalena. Ara tens actes al llarg de tot l’any, i ja pot ser al principi com a la fi que cada vegada que et vistes sents una emoció especial, sobre tot al ficar-te la banda verda de Reina. Agost, trenta-nou graus en algun poble de l’interior i et fa la mateixa il·lusió que el primer dia.

Pilar: no hi ha xiqueta en Castelló que no haja somiat amb la banda verda. Jo he segut xiqueta, i he vist a les Reines amb la seua banda verda i he somiat en dur-la algun dia. I de fet et fa tanta il·lusió perquè penses que a tu mai te passarà. Després dius: a mi me va passar, jo vaig tenir la grandíssima sort de viure-ho. I al nostre cas l’emoció és doble per haver-ho pogut viure les dues , mare i filla.

Crec que ja ho entenc, o més que entendre-ho, ho sent amb molta força. Allò del deler i els somnis no podia ser d’altra manera després d’escoltar l’emoció amb què Elena i Pilar m’han parlat de la seva vivència com a Reines.

Pilar: per cert, sàpigues que la banda és una altra de les coses que han canviat moltíssim. La meua fou la primera de les lletges, molt ampla, amb una senyera enorme, amb un tram blau, amb ribets blancs pels costats, poc agraciada. Sembla ser que descobriren per aquells anys als fabricants valencians de bandes i degueren adaptar-se al que hi havia.

La banda inicialment era una cinta de raso blanca per a les madrines i verda per a la Reina, on simplement es portava brodat l’escut de la ciutat, la llegenda Magdalena i com a molt l’any. Acabava amb uns “flecs”, sense borles. I al llarg d’anys i anys foren així. Com a molt s’afegiren alguns ribets daurats però res més. Fins que al meu any descobriren els fabricants de bandes de les falles i de sobte passaren de ser molt senzilles a excessivament recarregades.

Elena: per sort ens hem retrobat amb una banda concorde a la indumentària senzilla, sòbria i elegant que tenim.

Me’n vaig d’aquesta casa amb una mida més gran, jo crec que fins i tot amb la seda més lluenta i els brodats amb més realç. I me’n vaig amb el convenciment que seguiré veient deler als ullets de les xiquetes i seguiran somiant amb mi les joves de Castelló. I jo, mentrestant, com si fóra un mag, sembraré amb eixos delers i eixos somnis el futur de les nostres festes.

Pilar i Elena, fugiu de qualsevol protagonisme però és que fóreu, sou i sereu sempre Reines. I els qui sentim aquest Castelló nostre al més a dins vos admirem per això. Gràcies per un ratet ple de màgia.

Primera banda de Madrina de Gaiata a l’any 1945

208

VESTINT DE SENTIMENTSPer María españa Novoa, reina de les Festes 2012

No importa quin dia és, ni quin hora, ni el lloc, ni el moment,… Tampoc importa el meu nom, ja que podria

anomenar-me de 68 formes diferents.

Ara només importa Castelló, l’aura que l’envolta, les sensacions i la màgia.

Preparat està ja el vestit de sentiments, eixe que em recorda el que sóc, el que represente, el que he viscut, el que viuré, el que m’han ensenyat i el que em queda per aprendre.

La vida en unes poques peces de roba…

Mentre m’estic posant les calces pareix que veig totes aquelles dones que se les han posat tantes i tantes vegades i experimente de nou la sensació del…ja està! Ja comença un nou dia ple de noves experiències i de vegades fi ns i tot encara em pregunte com pot estar passant-me açò a mi. Les calces plenes de forats deixen entreveure trossets d’una pell que pertany a milers i milers de dones castelloneres, jo m’assegure que queden ben rectes, tal i com ha de ser la vida, i prompte ja se’m posa la pell de gallina.

I poc a poc va apareixent el pes de la responsabilitat en forma de pololos i capes de sinagües que em recorden que res és fàcil en la vida, amb cura preparades per la dona feta mare i la mare feta historia. Sent la incomoditat que provoca la pressió d’una societat que t’observa tant que et deixa pràcticament sense respiració, però a la que et vas acostumant a mesura que passa el temps.

Comence a somriure tímidament quan veig el gipó preparat i comprove de nou que s’ajusta perfectament a la meua silueta, sempre he pensat l’elegància que desprèn el color negre combinat màgicament amb el color d’altres peces de roba. Negre, com la brusa del meu besavi quan es va casar, negre com el

davantal de la iaia, negre com totes les nits del temps esperant el pas de les gaiates.

M’he preguntat moltes voltes que signifi caran els acabaments que marquen unes mànegues perfectes, però la incultura s’apodera de mi, preferisc pensar que són com el camí que condueix a la Magdalena, estrets, fent corbes i sempre amb el mateix fi nal.

He vist tantes i tantes faldes boniques! Hui és el torn de la de ratlles, teles especials i sumptuoses -m’agradaria veure per un forat com les fabricaven fa només 40 anys, la cura en que les tractaven, els fi ls utilitzats, supose que tot canvia!-. Quan la tinc damunt ja es mou, silenciosa, com si tinguera vida pròpia, com si portara el pas de l’andana de la Verge de Lledó pels carrers de Castelló, tal volta ja sap que ha de lluir junt a milers de germanes, com una més, com ha de ser!

209

Pare per mirar-me a l’espill, i ací està, es va personificant la felicitat i pense que si he trobat la meua felicitat, tal volta puga fer feliç a molta més gent.

Col·locant la manteleta i el davantal ix a la llum part de la meua personalitat, la

que sempre veu en la simetria una part principal de la bellesa, difícil de conformar amb un “quasi perfecte” i és que la finor dels encaixos, la majestuositat de les seues formes i en alguns casos la seua antiguitat, no es mereixen una altra cosa. Aquest moment és sempre molt especial, la indumentària pren forma, amb estes dos peces ja es sap d’on provenim i és que Castelló no és qualsevol lloc. És el lloc on la nit es converteix en dia, és el lloc on els coets toquen la més dolça melodia, és el lloc on la gent conviu al carrer, és el lloc on fer un llarg camí és el millor premi, és el lloc on al cridar vítol sents l’estima de tot un poble, és el meu lloc…

No queda molt per al gran moment, però abans, falten alguns detalls molt especials.

Al portar l’adreç, tot pren una forma diferent, sent l’alegria de moltes dones, eixes que l’han portat abans que jo, eixes que proporcionen la joventut eterna a l’esperit de cada una que té l’honor de posar-se’l. Aquest és especial, però com tants altres. Eixos que passen de generació en generació i que recorden que el temps passa però la il·lusió no, el sol eixirà un dia més i la plana estarà preparada.

I em pose el món als peus en forma de sabates, la romeria, la desfilada

210

de gaiates, carrers amunt, carrers avall… però decidisc sempre deixar el cansament de costat i pensar que guapa em fan sentir. Vole sense ales i de vegades, intente caminar sense peus.

També em falta el mocador que porta el somriure i els aplaudiments de molta gent que s’arrepleguen al saludar i que t’emportes per a sempre. Em fa recordar els carrers plens, els ulls dels xiquets que em miren amb admiració i les paraules que escoltes i et van omplint, més si cap, d’orgull. El col·loque per a que s’unisca amb la meua mà, com si fóra una prolongació del meu cos al

saludar i així poder agrair com cal tot eixe recolzament.

I és ara quan es fa el silenci absolut, la banda verda creua el meu pit, com si d’una cerimònia es tractara i sense poder, ni voler, evitar-ho el meu cap es plena de records provinents directament del meu cor, un cor que parla un idioma universal i que m’ha ensenyat que ser feliç no és ser perfecte, és veure més enllà de les imperfeccions. La millor sensació del món és reviure en un segon hores i hores de felicitat. No és molt fàcil explicar com el seu contacte, el seu color i el seu fil daurat em fan sentir especial, i no per estar dalt, si no pel que represente, em recorda la cinta verda que he portat des del dia que vaig nàixer i encara que estiga en un xicotet espai em fa sentir Reina de l’univers. I diuen que quan estàs tan prop de la llum l’ombra es fa més gran, però jo mai en la meua vida he vist la llum tan prop, ni l’ombra tan lluny…

Quan una Castellonera es vesteix es para el món,.

Quan un a Castellonera es vesteix només s’escolta el silenci.

Quan una Castellonera es vesteix…és feliç.

Per això, mamà, prepara’m sempre el vestit de sentiments!

211

FUNDACIÓ MUNICIPAL DE FESTES: PARTICIPACIÓ I AUTONOMIA FESTIVA

Per raúl Pascual cherta (article presentat a concurs en la Magdalena

2013 sota el lema: 25 anys de la Fundació Municipal de Festes)

el Patronat Municipal de Festes és el Organisme autònom local que vindrà a substituir a la Fundació

Municipal de Festes com l’executor de totes les competències que l’Ajuntament té en gestió del temps lliure i defensa de les tradicions i valors culturals, elements que, tots units, conformen el concepte de festa.

En ambdós casos un dels seus òrgans és la Junta de Festes, si bé la seua naturalesa jurídica i capacitat d’actuar canvia d’un a un altre. Cert és que la Fundació Municipal de Festes sorgida en 1988 va suposar un avanç important respecte a l’estructura organitzativa fi ns llavors existent i també que en data de hui constituïa una rara avis des del

punt de vista administratiu, ja que, en la pràctica, hi havia persones alienes a l’administració gestionant diners públics. Eixa excepcionalitat era una rèmora en un sistema que ha demostrat, durant 25 anys, la seua efi càcia per a l’organització de les Festes de Castelló, per la qual cosa el Patronat, amb bon criteri, naix amb la intenció de conservar allò que de bo hi havia i intentar resoldre les situacions administratives no admissibles.

la Junta central de Festejos

Però deixant la doctrina del dret administratiu a un costat, fem un poc d’història i ens remuntem als primers ajuntaments democràtics, que van

212

heretar les formes i estructures de les anteriors corporacions municipals quant a festes es referix. Comptava l’Ajuntament amb una Regidoria de Festes i durant anys, un negociat de “Festes i Cementeri”, que no deixava de ser paradoxal. Al front, la sempre ben recordada María Teresa Cazador i per a ajudar el regidor de festes, la Junta Central de Festejos de la Magdalena, formada pels que creia convenient el regidor de torn. Tot el poder de decisió requeia en ell i no hi havia més indici de representativitat dels col·lectius que el que ell tenia la voluntat de concedir. Va ser més o menys amb eixa estructura administrativa i amb la col·laboració de destacades personalitats amb què es van crear les festes de la Magdalena en el seu actual format (nou dies) i amb la creació d’actes que hui ens pareixen tan imprescindibles com el Pregó, la reformulació de la desfilada de Gaiates, el Pregó Infantil, el Magdalena Vítol, l’Ofrena de flors o, en un vessant més lúdic, el Mesón del Vino. Així es funcionava abans del 1975 i així va seguir funcionant-se durant els primers anys de la democràcia. El que succeeix és que la societat ja havia evolucionat i el que es va conéixer com a “obertura” era una realitat en tots els àmbits. També en les festes.

Els col·lectius van anar creixent. De dotze comissions de sector i Els Cavallers de la Conquesta, es va passar a un panorama amb una creixent presència de colles –fenomen nou no massa ben rebut en un principi- els Moros d’Alqueria i un etcètera llarg, que incloïa set nous sectors gaiaters. La gent de la festa volia participar i eixa reivindicació es va convertir en un clamor en 1988.

a tota canya

Aquelles van ser les festes amb eslògan: “A tota canya”. El regidor va ser Clemente Agost i sempre he pensat que sense aquella edició de les festes res del que va vindre després haguera sigut possible. Aquell any, amb les obsoletes estructures municipals, es va intentar una modernització radical de la Magdalena. Van caure molts elements i van sorgir altres (de la pissarra amb els actes de festes en els porxos de l’Ajuntament es va passar a una pantalla en el nou edifici municipal, es va introduir la publicitat, o siga, els patrocinadors, i sobretot, es va crear el recinte de casetes en l’avinguda del Mar, on es va centralitzar bona part de les activitats). Les noves formes, “la revolució des de dalt”, no van ser acceptades i es van alçar nombroses (i prou unànimes) veus que van impulsar a l’Ajuntament a convocar un fòrum de debat amb tots els agents festius del moment, de la qual cosa va sorgir

213

una comissió redactora i finalment uns estatuts de l’anomenada Fundació Municipal de Festes que contemplava un Patronat (òrgan de decisió politicoadministratiu), una Assemblea (fòrum de representació de l’univers festiu) i una Junta de Festes com a òrgan executiu que era triada per l’Assemblea. A més, es va demostrar ben clarament que hi havia una voluntat d’assumir responsabilitats per part dels col·lectius i que en l’Ajuntament les forces polítiques van arribar a l’acord d’excloure a les festes del debat polític diari, acord que amb molt poques excepcions s’ha mantingut fins a la data.

I a partir del text, la realitat. Al juny de 1988 es va elegir una Junta de Festes (presidida per Sebastián Pla) composta per representants dels uns i els altres col·lectius. Va arribar a ser un equip de treball cohesionat que va aprofitar el terreny aclarit que havia generat l’anterior edició de les festes per a renovar de dalt a baix, sense massa oposició, el programa de festes i les relacions entre tots els agents de la festa. Així es van consolidar primer la Federació de Colles de Castelló (prèviament va haver-hi una coordinadora) i més tard la Federació Gestora de Gaiates. Aquells col·lectius

que van desitjar tindre un paper més important en les festes van adquirir la condició d’ens vinculats (Moros, Rei Barbut, Xavaloies, posteriorment l’Aljama…) d’entre els quals Els Cavallers van conservar un paper destacat en reconeixement per la seua ja llarga trajectòria.

La clau d’este sistema estava en l’Assemblea. Convocada mitjançant un decret de l’Alcaldia en cada ocasió, elegia a dèsset membres de la Junta de Festes, d’entre els quals sorgia el president. En la pràctica, hi havia un candidat (o més) reconegut que

presentava al seu equip a la ratificació dels assembleistes, però, en tot cas, la Junta sorgia d’una votació en què se sentien implicats la pràctica totalitat de les persones compromeses amb les festes. El president era “el nostre” president i mai ningú ha deslegitimat a un president de Junta de Festes com a representant dels col·lectius.

Les festes d’aquell any 1989 van ser molt ben acollides per la gent. El nou òrgan va aprendre a funcionar, amb la incorporació de nou personal i la presa de possessió de la seua seu en la segona

214

planta del Centre Municipal de Cultura. Les festes es van apoderar del carrer i els espectadors se sentien protagonistes alhora que disfrutaven de les activitats lúdiques i les tradicionals.

Dos anys després, es va procedir al primer relleu en la Junta de Festes i es va assentar una base respectada fins a l’última etapa: renovar contínuament l’òrgan. Sebastián Pla no va seguir al capdavant de la Junta i després d’unes complicades eleccions va ser elegit Luis Domenech per a encapçalar una Junta que va viure moments de tensió i que, al mateix temps, va superar una prova de foc. L’equip de treball havia sigut triat sent alcalde Daniel Gozalbo. L’any següent, va haver-hi eleccions municipals i es va produir un relleu en l’alcaldia i en el signe polític de l’Ajuntament. Els nous rectors municipals es van trobar amb un equip elegit durant el mandat dels seus rivals polítics. Van grinyolar alguns engranatges, però el nou equip de Govern i la Junta de Festes van saber superar les dificultats i, definitivament, es va aconseguir que les festes i el seu òrgan de gestió es mantingueren al marge del debat polític.

A part d’estos amagatalls, durant aquell període de mandat es van introduir diversos canvis en la programació, com la creació de l’Encessa de Gaiates, concebuda per Paco Merchán, i la instauració dels premis pirotècnics Ciutat de Castelló, dels que perviu el concurs

de mascletaes. Des del punt de vista intern, es va nomenar un gerent de les festes, càrrec que va recaure en un dels vicepresidents de la Junta. La figura no va tindre continuïtat en aquell moment.

Fent un repàs ràpid de les següents Juntes, la que va encapçalar Sixto Barberá (Juliol de 1992 a Juliol de 1994) es va caracteritzar per ser un grup molt cohesionat, sobretot en la cúpula. L’objectiu va ser clar. Potenciar encara més el carrer com l’escenari principal de les activitats festives. Així mateix, es va donar una espenta definitiva a les festes com a espectacle en si mateixes. La creació del Tombacarrers, la reformulació del Cós Multicolor com l’Esclat de Llum i la contractació d’Antonio Rebollo (atleta paralímpic de llançament amb arc que va encendre el peveter de Barcelona 92) per al Magdalena Vitol són alguns exemples. Tot això sense descuidar l’apartat tradicional de les festes, que va recuperar el costum de l’Enfarolà del Campanar en vespra de la Romeria. Així mateix, va quedar demostrat que la Junta de Festes bolcava els seus esforços en totes les festes de Castelló, no sols les de la Magdalena. Com a exemple, els grups participants de la Festa de la Rosa van realitzar una gravació (encara en cassette) que va ser àmpliament distribuïda.

Els dos anys de Juan José Pérez Macián al capdavant de la Junta de Festes van suposar la confirmació de la vocació

215

de fer les festes el més participatives possible. Ell va impulsar la celebració de l’edició número 50 de les festes de la Magdalena en el seu actual format amb una sèrie d’actes extraordinaris i algun projecte que s’ha quedat en el calaix. Així mateix, este equip de treball va assumir el repte d’organitzar directament la totalitat dels concerts de la setmana de festes i va impulsar que la Imposició de Bandes es realitzara al setembre, substituint el solemne acte que fins a eixe moment es realitzava en vespres de la Magdalena per la no menys solemne Galania.

La gestió de les dos juntes següents (1996-2000) presidides per Raúl Pascual van tindre la intenció de seguir amb la mateixa línia de gestió: fomentar la participació, el carrer com a escenari principal, respecte a les tradicions i augmentar l’espectacularitat de les activitats. Com a novetats principals, la instauració del Magdalena Circus, la configuració de l’actual recinte de mascletaes, l’espectacularitat del Magdalena Vitol i l’Encessa de Gaiates, l’impuls dels actuals magatzems de gaiates i carrosses, el trasllat dels locals de la Junta a un nou espai dins del Centre Municipal de Cultura i la celebració de concerts massius (Dover i Luz Casal). Així mateix, es van realitzar accions fora de la

Magdalena i La Pèrgola, definitivament, va desaparéixer com a lloc per a realitzar concerts de pagament.

Pere Pau Montañés, que havia organitzat el Pregó més àgil de les últimes dècades, va assumir la Presidència de la Junta de Festes l’any 2000. Va ser una gestió continuista des del punt de vista organitzatiu (això sí, amb novetats, com la creació de la Desfilada d’Animació, la celebració d’un complicat espectacle final de festes en Horts Corders i el trasllat de l’Encessa de Gaiates) i amb un prolongat enfrontament amb els representants de les Gaiates que van arribar inclús a no participar en l’Encessa. Però ací també el sistema es va sobreposar al sobresalt i totes les parts, com no podia ser d’una altra manera, van saber trobar els espais de convivència i col·laboració perquè no es ressentiren les festes. En eixe període, en l’Ajuntament, es produïa el relleu en la regidoria de festes, delegació que va assumir Carlos Tovar.

Arribem així a la llarga última etapa de la Fundació Municipal de Festes i de la Junta de Festes com a òrgan gestor de les mateixes. Jesús López ha sigut l’encarregat d’encapçalar els successius equips de la Junta de Festes des de 2002. Molta renovació en els vocals de la Junta, però continuïtat en

216

el nucli dur directiu són algunes de les característiques d’estos anys. Jesús López ha impregnat del seu estil personal esta etapa, en la que hi ha hagut, de nou, moments difícils, com la delicada decisió de canviar la data de les festes perquè la Romeria no coincidira amb una consulta electoral, la qual cosa va meréixer valoracions dispars. Tampoc ha sigut senzill el part del nou Palau de la Festa com a nucli neuràlgic de l’organització i celebració d’esdeveniments festius. Així mateix, va ser un dels protagonistes d’una inusual situació: l’existència de dos candidats a la presidència de la Junta de Festes amb dos models de gestió diferenciats: Jesús López i Enrique Masó, que van protagonitzar una campanya –situació inèdita fins al moment- que va generar prou friccions i que va desembocar amb la reelecció de Jesús López, el qual des de llavors no ha tingut més obstacles per a seguir al capdavant de la Junta de Festes que la seua pròpia voluntat.

Ha sigut una dècada en què les festes han continuat sent participatives, amb elements espectaculars i, per descomptat, basada en les nostres tradicions. En línies generals, amb els retocs oportuns, el model ha romàs invariable amb uns resultats satisfactoris per a uns i menys positius per a altres.

Durant este temps la Fundació Municipal de Festes ha demostrat ser útil a l’Ajuntament com a institució, ja que, per exemple, ha assumit el repte d’ajustar els seus gastos als ingressos (una cosa que ha sigut norma general en la Junta de Festes des de 1997) en uns difícils moments i ha assumit l’organització de nous esdeveniments, com el Festival de Danses de l’Antiga Corona de Aragó.

el futur

Llavors, si este sistema de representació, quasi una autogestió permesa per l’Ajuntament, ha demostrat ser útil –si no ho haguera sigut ja hauria desaparegut- i és capaç d’organitzar unes festes prou ajustades a les demandes… Per què és necessari canviar res?

Les raons són purament administratives. Persones alienes a l’administració administrant diners públics sense realitzar els corresponents expedients administratius (sempre s’ha dit que si haguera que fer-los, no hi hauria temps per a organitzar les festes…una cosa hi ha de cert, encara que el problema es resol dotant a l’organisme de mitjans suficients com per a complir amb la seua triple faceta: organitzador, òrgan administratiu i òrgans de representació

217

en actes estrictament festius) no és una situació freqüent i més en un període en què hi ha gran interés en la modernització de l’Administració. No obstant això, quasi resulta ofensiu que des d’alguns àmbits es demane una auditoria sobre els comptes de la Junta de Festes: cada u és lliure de demanar el que crega oportú i més si és representant de la voluntat popular. Una altra cosa és que no tinga una idea clara de com s’ha treballat i a canvi de què en l’àmbit de les festes. Potser no s’haja expressat amb claretat

que el treball d’organització de les festes és molt, complicat i que, fins on jo sé, és a canvi de res.

Quant a l’autogestió que, de fet, s’ha portat fins al moment per part de la gent de la festa, és veritat que, amb la nova estructura i sobre el paper, es perd poder de decisió. La Junta de Festes es divideix en dos equips diferenciats i passa a ser un òrgan consultiu. Abans la Junta decidia i es feien les coses. Ara la Junta proposarà a qui decideix (Consell rector del Patronat).

En la pràctica, no tenen perquè canviar massa coses si el treball dels components de la Junta de Festes es tradueix, efectivament, en decisió del Consell rector i no hi ha raó per a pensar que no vaja a ser així. Formalment s’ha perdut part de la independència i del poder de la presa de decisions, però serà possible continuar exercint estes dos qualitats si es prorroga la clau del sistema de l’anterior Fundació: participació dels col·lectius i persones de les festes i consens entre les forces polítiques per a mantindre’s al marge de l’organització de les festes.

219

MANCAS 2009 S.L.Manteniment de fàbriques

Carrer Onda 30-2-612006 - CASTELLÓ

TELÈFON 686434187

T’ASSESSOREM LABORAL, FISCALI COMPTABLEMENT

Tel - 964255535 Fax - 964210535e-mail: [email protected]

Carrer Herrero, 65 - entresòl. 12005

Asesoria y Seguros RIUS S.L.

220

CARTUTXOS I TONERS - PAPERERIA - MATERIAL ESCOLAROFIMÀTICA - PAPER I ETIQUETES

IMPREMTA - CLASSIFICACIÓ - SERVICIS GENERALS - ADHESIUS

PLAÇA PAÍS VALENCIÀ NÚM. 18 - 12002 CASTELLÓTELF: 964 50 33 65 - FAX 964 56 19 80 - MÒBIL 607 364 553

[email protected]

PAPERERIA

COACHINGPROFESSIONAL

ASSESSORIA JURÍDICA

SERVICIS DE NETEJA

CARTUTXOSTONERS

AUDITORIACOMUNICACIONS

ASSESSORIA FISCAL

COMPTABLE

SERVICITÈCNIC

INFORMÀTIC

Plaça País Valencià, núm. 18 cantó carrer Lepanto

12002 CASTELLÓ - Telèfon: 964 50 33 65 www.oscg.es / [email protected]

221

Carrer Bartolomé Reus, 58Telèfon 964 34 26 05i n f o @ p u b l y r e g a l . e s12005 CASTELLÓ

222

- Anteriorment junt a la plaça de l’Ajuntament NOCYR, SAL

Pda. Bovalar s/n - Pg Mercat d´abastos nau 812004 CASTELLO

Tlf. ofi cines 964730977 - Fax 964103411Tlf. tenda 964730474

CARNISSERIASALA DE TROSSEJARFABRICA D´EMBOTITS

MAGATZEM FRIGORIFIC

HORARILaboral de 06,00 a 14,00 h.

i de 17,00 a 20,00 h.

Dissabtes de 06,00 a 14,00 h.

des de 1958Roba Tradicional i complements

Alejandrina Pitarch

Carrer Mayor, 92 - 12001 CastellóTel. 964 22 59 43E-mail: [email protected]

Pollastre Torrat

Obert Diumenges al matíFaça la seua comanda !!Obert Diumenges al matíFaça la seua comanda !!

Quarts de Pollastre

Costella torrada

Conills torrats

Tel. 964 20 90 55669 76 12 35

Carrer Coves de Vinromà(front Ambulatori “Constitució”)

12005 CASTELLÓ

CarnisseriaAMPARO

223

Ofi cina: Carrer Blasco Vichares, 6 baix12005 CASTELLÓ

Tallers: Avinguda Hnos Bou, 253 - 12003 CASTELLÓTelèfon 964 34 06 66 - Fax 964 34 06 [email protected] - www.juanvinuesa.com

225

LLOC DEL 123 AL 128SERVICI A DOMICILI

TELÈFON: 964 22 52 36MÒBIL: 620 940 199MÒBIL: 686 071 928

MERCAT CENTRAL CASTELLÓ3era GENERACIÓ

ELS MÉS NATURALS

Polígon Industrial Mercat d’Abasts, naus 5 i 6Partida Bovalar, s/n

Telèfons 964 73 04 29 - 964 73 04 30Fax 964 73 08 33

12004 CASTELLÓ

226

Pintura decorativa i industrial Paviment Autoanivellant i Microciment

Estuc de Disseny d’Alta Gamma Venecià i de Calç

Tractaments Anti-fl oridura Neteja de Grafi t

Neteja per Xorrada Abrasiva Empaperat

Lacat de Portes i MoblesCiutat del Transport • Av. Lairón, nau 116 A

12006 CASTELLÓ • Fax: 964 25 34 03

Forn - Pastisseria

Tot tipus de celebracions i catering

Juan Bello

Mestre Ripollés 22 - tel 964 222 420 - CASTELLO

J. BelloServici de:

Despatxos:

Bodes ComunionsBatejosCateringInauguracions

CastellóRiu Sénia, 2Peníscola, 15Carcaixent , 22

Tel.: 964 257 249Tel.: 964 221 098Tel.: 964 235 530

Aquesta edició s’ha acabat d’imprimir a l’obrador de Gràfi ques Color Imprés el 13 de febrer de 2013, festivitat de Sant Benigne.

Volem agraïr l’esforç i col·laboració de tots els que han intervingut en l’edició d’este llibret, d’una manera o una altra. Des dels que ens han aportat les seues vivències en els articles fi ns a les empreses que han inserit la seua publicitat, passant pels tècnics impressors, fotògraf, disseny de portada així com a l’equip humà del Sequiol que ha fet possible que hui tinga en les seues mans nostre llibret 2013.

A tots MOLTES GRÀCIES

Activitats culturals i esportives

Fes-te soci i participa www.sequiol.es

Ball d

e sal

ó

Teat

re va

lenc

iàDo

lçai

na i t

abal

Betle

m ga

iate

r

Futb

ol sa

laBa

lls re

gion

als

Gaiata 15Sequiol

A.C. Gaiata 15“SEQUIOL”

Ga

iata

15

Se

qu

iol

Ma

gd

ale

na

20

13

Magdalena 2013

Gaiata 15SEQUIOL

M2013

Documents

Transcript of M2013