Sortem de l'hotel quan vam veure que pel carrer no hi havia ning. Era molt estrany perqu era hora punta.

Vam anar fins a una paradade metro, i el ms estrany es que els metros funcionaven.No es suposava que no hi havia ning? Vam anar a veure si i havia conductor, per hi havien molts vagonsi no vam poder arribar fins al conductor.

Llavors, vam pujar al metro.El metro va arrancar, de sobte es van apagar els llums i ens vam quedar a les fosques, per el metro continuava funcionant.

De sobte, el metro es va parar. Una llum brillant, que ens va segar la visi, ens va illuminar. Vam pensar que potser seria el final del tnel, per estvem molt equivocades. Era el sol.

Estvem a la superfcie, quina situaci ms surrealista. Fa dos minuts, estvem en un metro del centre de Pequin. Ara, en canvi, ens trobem en un lloc estrany. A la ngela li sembla que ens trobem a les tombes Ming, perqu ho llegir en un llibre.

De sobte vam veure una ombra molt gran darrere d'una tomba, tenem por de apropar-nos per, jo, vaig tenir coratge i em vaig apropar.

Per, de sobte, em vaig trobar envoltada per una flamara de foc.

Ens vam allunyar, per aquella flamarada cada vegada s'apropava ms a nosaltres. Un incendi! Vam cridar.

Per, jo, no estava segura de que fos un incendi, la meva experincia fent prctiques de guarda forestal em deien que all no podia ser un incendi. La Marina estava molt preocupada, perqu ni tan sols sabem el nmero dels bombers, quin viatge ms estrany...

Un gran temps, en una situaci desesperant va fer que pogussim escoltar tot el que passava al voltant nostre, un soroll no gaire estrident va fer que els nostres rostres es girssim.

El no ens podem imaginar era que ens trobssim all que ens vam trobar. Era gran, pelut i d'un color rogenc. Era un drac! Per la forma en la que ens estava mirant i per la seva mirada, vam saber que tenia molta gana. Ens vam posar molt nervioses. Ens sortirem d'aquella?Ens vam donar una abraada forta, era el fi, el final de les nostres vides...

Per, resulta que la ngela portava a la seva motxilla enganxada una etiqueta que deia:I love bejing Hutong Inn.

De cop i volta, el drac es va parar, totes ens vam girar i vam veure com aquell drac es convertia en una persona. Jo, vaig comenar a crida: es el director de l'hotel.

El senyor, que es deia Kashu ens va explicar, que quan ell era petit, jugant amb els seus amics en un laboratori abandonat de la ciutat de beijing ,li va caure una substancia de color rogenca, que el va fer que es converts en drac. Gracies a molts metges, tots els matins es pren una medicina que fa que pugui estar unes hores sense convertir-se.

Vam tornar a l'hotel i en Kashu ens va convidar a anar a sopar.

Des de aquell dia les nostres vides no van ser iguals, perqu cada nit ens convertim en dracs, potser ens va contagiar, per aix es historia i ara ja no importa, s massa tard......