Materials per al disseny

11Fitxa identificativa de l’objecte

maquetació cadira.indd 1 02/01/2011 17:31:40

2

introducció a les ciències dels materials

Nom: Cadira de braços coqueta

Data: 1987

Premis: Delta d’Or, 1988, ADI/FAD, Barcelona

Autor: Pete Sans

Ciutat: Barcelona

Materials: Acer, Cuir, Mèdul•la (canya de Manila), cautxú

Tamany: 64 x 92 x 94 cm

Breu Descripció: Cadira dissenyada al 1987 per Pete Sans,a càrrec de l’empresa bd Designs. Amb estructura d’acer pintat, que permet certa elasticitat del material, i saient de mèdul•la de Manila, suposa una estructura resistent i estable. Els taps de cautxú de les potes generen una fricció que permet suportar el pes de l’usuari, a l’hora que la cinta de cuir ofereix resistència a la tracció i manté la forma de l’etructura.


33Dades de l’autor


4


Cursa els estudis superiors de disseny gràfic i tèxtil a Barcelona, i un cop finalitzats, parteix a Alemanya per tal de perfeccionar la seva formació en el camp del disseny industrial. Al 1971 torna a Barcelona, on obre un estudi de disseny gràfic, a l’hora que dirigeix la Galeria i escola Nikon, durant aquest període edita “Papel Especial”, una revista d’art pionera en molts aspectes, tant conceptuals com tècnics.

Guanya diversos premis:Oscar al millor producte d’il•luminació a la Fira Interna-cional Moving de París (1983).6th Arango International Design Competition Award (Miami,1986).

A partir d’aquest moment decideix centrar els seus interessos en el disseny industrial, duent a terme vàries obres recone-gudes.

Arrel de guanyar el premi Delta d’Or per la cadira coqueta, se li encarrega dissenyar el mobiliari de l’ Institut Francès de Barcelona. Al 1990, la seva cadira Coqueta és seleccionada, juntament amb 45 productes de tot el món, per al Premi Internacional de l’Estat de Baden-Wurtenburg, que s’atorga als cinc millors productes dins el camp del disseny industrial.

Pete Sans


5

materials per al disseny

Com a referents de l’època podem destacar a Óscar Tus-quets i la seva cadira Gaulino, dita així per ser un homenatge a l’obra de Salvador Gaudí i Carlo Mollino. Va esser dissenya-da al 1987 i va ser seleccionada al Premi de Disseny Industrial y el Adi-Fad de 1989 i al Iberdiseño de 1990.Tot i ser del mateix any, i també Espanyola, es caracteritza per ser totalment diferent a la cadira coqueta de Sans.Com es pot veure, gaudeix d’una estructura completament de fusta de roure, amb cuir. En quant a la forma, aquesta podem dir que segueix una línia més clàssica, ja que manté la forma de cadira més comú i habitual, on l’esforç més im-portant al que està sotmesa és al de compressió i flexió per a la espatllera, que com es pot veure, està formada per les mateixes potes que pugen i s’uneixen a dalt mitjançant una biga horitzontal. Molt simple i estable.


66 Anàlisi estructural dels components


7


Seient:

Feta a partir de medul•la de canya de manila, La medul•la sorgeix quant se’n desprèn la pell, quedant una superfície totalment porosa (a diferència del mimbre que no ho és). El tractament que se li sol donar és el de tenyit o lacat. La seva neteja és complicada i no es pot utilitzar en exteriors. El trenat li dona forma i consistència, fent-la més resistent.

Ha de suportar un esforç de flexió superior al del pes d’una persona asseguda. A l’hora suporta un esforç de tracció de les fibres que el formen en rebre el pes d’una persona.Té una forma arrodonida per afavorir la comoditat, ja que et permet estar més recolzat, això en part, condi-ciona també la forma de les potes, que és on recauen les forces i els pesos.

al no ser en vertical, l’esforç que suporta és la �exió, això duu a que les potes s’obrin.

La barra horitzontal suporta la tracció de les potes que inten-ten obrir-se en sentits oposats, i �exió al estar lligada a la cinta per el centre.


8


Potes:

És l’estructura que suporta tots els esforços, és de acer inoxidable.És un cilindre de poc cm de gruix, al qual se li ha donat for-ma per tal de fer tota l’estructura pràcticament d’una sola peça i així aprofitar la seva elasticitat com a element característic.Estan sotmeses a la flexió del seient, que gràcies a la

flexibilitat de l’acer, permet certa deformació, que fa que les tres potes cedeixin i es vagin obrint, això succeeix perque les potes no estan en vertical. Aquí es on intervenen els dos elements restants.

La barra horitzontal suporta la tracció de les potes que in-tenten obrir-se en sentits oposats, i flexió al estar lligada a la cinta per el centre.

al no ser en vertical, l’esforç que suporta és la �exió, això duu a que les potes s’obrin.

La barra horitzontal suporta la tracció de les potes que inten-ten obrir-se en sentits oposats, i �exió al estar lligada a la cinta per el centre.


9


Cinta:

Feta de cuir adobat, característic per la seva grossària, duresa i compactabilitat, procedent de la pell d’animal, és tractada per evitar putrefacció i adaptar-la a l’ús que hagi de tenir.

En aquest cas està sotmesa a tracció, ja que la seva funció, al igual que els tacs, és evitar que les potes es separin massa, mantenint així la cohesió de la cadira.

Consta d’una sivella i forats emulant el funcionament dels cinturons per tar de poder regular la tensió de la cinta.


10


Tacs:

Fets de cautxú antirelliscant.Són necessaris degut a la separació que sofreixen les potes a causa del pes, els tacs exerceixen una fricció amb el terra que impedeix la separació de les potes. Suportes l’esforç de compressió de les potes contra el terra.


1111Estudi d’un material


12


Introducció:

El vímet és una fibra vegetal que s’obté d’uns arbustos de la família del salze, es caracteritza per ser llarga i molt flexible. És teixeix de manera trenada per a crear mobles i cistelleria principalment. Depenent de la aplicació o la funció s’utilitzaran fibres senceres, tota la tija, les bran-ques o tallades horitzontalment, tenint la possibilitat així de controlar la resistència i solidesa d’algunes parts.

El vímet és lleuger però robust, d’aquesta manera és ideal i poc costós per mobles que seran moguts amb freqüència. Normalment és utilitzat en la fabricació de mobles de jardí.

Amb el temps el vímet ha deixat de provenir exclusiva-ment del salze, passant a denominar-se així a qualsevol material de característiques homogènies, com podria

ser el vímet a partir de bambú o jonc. La collita del salze s’ha de realitzar passada la primavera, quan més sava corre pels seus vasos i ha d’esser podada abans de que s’assequi.

Existeixen referències documentades del vímet ja a l’Antic Egipte. S’ha vist que l’ús extensiu d’objectes d’aquest material a l’Edat dels Metalls va tenir influència en el desenvolupa-ment dels patrons utilitzats a l’art cèltic.També s’ha trobat que a Roma, durant el segle I es varen desenvolupar cultius sistemàtics de vímet. Feien una selecció d’espècies, llocs, preparaven els sols, estudiaven els espais i sistemes òptims per a plantar. L’alt grau d’importància que adquirí el salze a l’època dels Romans es dóna estretament lligada al desenvolupament del comerç, ja que durant molts de segles, els cistells foren els mitjans de transport més adequats i utilitzats per al tràfic de diferents productes, per això les vares flexibles i resistents del salze presentaren un excel•lent material per a la elaboració d’aquests cistells.

Vímet


13


Des de l’Edat Mitjana i fins al s. XVIII es va seguir mantenint l’ús del vímet, però el material es recollia de boscos, riberes i altres espais naturals, ja que s’havia perdut el cultiu siste-màtic, però més endavant, l’augment de la demanda de ciste-lleria de bona qualitat, va fer necessari el desenvolupament del cultiu de l’espècie.

Amb el inici del s. XX, el cultiu es desenvolupà un altre cop amb força a tot Europa, registrant-se notables àrees de plan-tació. El seu ús i la seva estètica va revifar amb el Moviment d’Arts i Oficis a finals del s, XX, tot i que l’aparició de nous productes sintètics han fet decaure la producció i el seu ús, centrant-ho en la elaboració de cistelleria i mobles destinats a espais exteriors.En quant a la importància econòmica, el vímet és una fibra molt cotissada en el mercat internacional per el seu ús en mobiliari. El mercat global representa prop de 1.000 milions de dòlars anuals, on els principals productors són Malàcia,

Tailàndia, Filipines i Indonèsia. També tenim en un segon pla Argentina i Xile, on s’està treballant per promoure i incentivar la producció i exportació. Els majors deman-dants són Nord Amèrica, Regne Unit, França i Alemanya.

Tipus i grups: El vímet pertany a la família de las salicàcies, la que com-prèn tres gèneres, dels quals dos d’ells destaquen pel seu valor econòmic: Populus i Salix (salze). Es coneixen prop de 300 espècies d’arbres i arbusts de Salix, distribuïts per Europa, Àsia, Amèrica i el nord d’Àfrica, a més de moltes altres varietats d’híbrids. A Amèrica del Sud existeix no-més una espècie nativa, Salix humboldtiana, la qual creix de forma natural als rius, canals i sèquies d’Argentina, Xile i Uruguay.

Plantació de Vímet


14


Procés d’obtenció:

El vímet és pròpiament la matèria prima per a dur a terme els productes, en algunes ocasions mesclat amb altres fibres vegetals secundàries com la canya, que pot funcionar tant de reforç com de decoració.

Com que és totalment d’origen vegetal, es requereix una plantació, i seguir un procés des de el propi plantament fins a extreure’n la medul•la amb la que després es fa-ran els mobles. Per això per a la seva correcta obtenció s’han de seguir uns cicles d’acord amb els mesos de l’any: Juny per començar a plantar, el període de creixement, que va de Setembre a Desembre, i a partir d’aquí ja es pot extreure i comença el procés de preparació:Les vares es seccionen en 3 o 4 parts, acte seguit es posen en remull amb aigua en condicions ambientals du-

rant un temps determinar amb el propòsit de reblanir el cor i la medul•la del vímet. El següent pas es extreure la medul•la, això es pot fer manualment o a màquina, després es poleixen per tal de fer-les més fines i primes.

Per a l’elaboració de mobiliari, també es requereix el disseny i construcció d’una estructura, ja sigui de metall o fusta, la qual servirà de base per al vímet.

Sobre aquesta estructura es teixirà el vímet, primer amb ti-res més gruixades col•locades verticalment, i després les ho-ritzontals, més fines i flexibles. Per al teixit, és necessari que es fibres estiguin humides i tensades, però no excessivament, ja que en eixugar-se el material reduirà el seu volum.

Després, l’acabat dependrà del tipus de moble (tintat de les fibles, vernissat etc.)

Esquema de teixitClassificació per longitud


15


Cal comentar també que aquest no és l’únic procés d’obtenció de la fibra, ja que també es disposen de mètodes més simples i rudimentaris, que només requereixen el secat al sol i l’extracció de la medul•la, més utilitzat per l’artesania.

Propietats destacables:

El vímet es caracteritza per la longitud i flexibilitat de les fibres, això permet que siguin trenades formant així una es-tructura que reparteix el pes i els esforços, això la fa molt resistent i compacta a l’hora que flexible i lleugera per el poc pes que presenten les fibres un cop secades. Molt utilitzat per a mobiliari destinat a la intempèrie gràcies a la seva re-sistència als agents atmosfèrics, i més encara amb els acabats que reben a base de pintura o vernissat.

També cal comentar que hi ha diversos estils de trenat, que va-

ria segons la seva aplicació finalitat, i planta de la qual prové la medul·la de manera que les seves propietats poden va-riar fins a cert punt depenent de la tècnica de trenat uti-litzada, a l’hora que ofereix diferents solucions estètiques.

Usos i aplicacions:

Com ja s’ha citat anteriorment, el vímet és molt present a l’artesania, per a l’elaboració de diferents mitjans de trans-port com cistells o cabassos, mentre que per altra part tam-bé té una altra sortida més comercial, relacionada amb el disseny de producte i d’interiorisme, que és l’elaboració de mobiliari i accessoris per a la llar, especialitzant-se en mobles per a l’exterior. Degut a les seves característiques i propietats, no té cap aplicació directa dins el món del disseny gràfic, ja que, per exemple, la seva forma trenada impedeix la impressió.

Estils de trenat

Usos


16


Processos industrials:

Malgrat que el material del que està feta la cadira no és exactament vímet, sinó medul•la de Manila, el procés de creació és el mateix ja que comparteixen les propietats i les característiques. Les diferències són que la medul•la de Manila és molt porosa, i com en el cas de la cadira, ha estat lacada, i que no està feta per a exteriors.

Per a la producció de l’estructura principal de la cadira “coqueta”, com ja apareix anteriorment, primer es va ha-ver de crear una estructura base, la qual s’utilitzarà com a “motlle” per a anar posant les fibres de vímet. En aquest cas és un trenat de fibres creuades, on les fibres verticals, que van d’on acaba el respatller fins on acaba, són més gruixades per oferir una major resistèn-cia als esforços i estabilitat, i les fibres horitzontals més

fines i abundants que la fa més tupida. El trenat està fet amb les fibres humides per fer-les més flexibles.

Finalment, un cop eixugat, té una capa de vernís per protegir-la i per donar un aspecte més brillant i polit.

Reciclabilitat:

En quant al impacte mediambiental, correspon bàsicament a la necessitat de mantenir plantacions per a la seva explotació, tot i això cal destacar que es requereix mol poca energia per a la seva fabricació, un cop aplicat al mobiliari és bio com-patible, ja que és un producte natural, beneficia la producció agrícola, al final de la seva vida útil es reintegra completament als cicles orgànics (un cop eliminats components externs afe-gits) i mantenen de forma natural el grau d’humitat dels edi-ficis, ja que quan hi ha molta humitat, la absorbeixen, i quan

Artesania del vímet


17


n’hi ha poca, en desprenen.

En el cas de la producció a Argentina i Xile, el seu impacte mediambiental és mínim ja que la producció es reparteix en molts de petits negocis familiars on la plantació per a cada família no supera les poques hectàrees, i tenint en compte que es produeixen amb una finalitat artesanal, els processos de producció són rudimentaris i es basen en el secat de les canyes. Per aquestes raons no es considera que tingui molta repercussió en el medi ambient. Al ser un producte vegetal, en el cas de l’artesania, que no incorpora productes químics, la seva capacitat per biodegradarse i la reinserció al medi és més ràpida i senzilla.


18


18 Conclusions


19


Baix el meu punt de vista Pete Sans ha aconseguit el que tots els dissenyadors voldrien, crear una cadira atemporal, que no passa de moda, ja que sempre seguirà essent igual de moderna i innovadora. Això ho ha aconseguit mitjançant la combinació dels materials, tant diferents, i que expressen conceptes tan contraris, sabent congeniar-los amb un disseny i forma original.

Bibliografia:

http://www.infor.cl/mimbre/

http://ca.wikipedia.org/http://seragro.cl/?a=746

http://www.inti.gov.ar/sabercomo/sc30/inti2.php

http://www.omerique.net/twiki/bin/view/CEIPsanjose/ArticuloMimbre

http://www.culturatradicionalgc.org/Oficios-Artesanos-Tradicionales/Cesteria-de-Mimbre/

http://www.gestionforestal.cl:81/pfnm/procesos/txt/fi-bras.htm


Materials per al disseny

Documents

Transcript of Materials per al disseny