El projecte «Stolpersteine» ha distribuït més de seixanta milpedres en homenatge a les víctimes del nazisme arreu demil vuit-centes ciutats de països arreu d’Europa. Durant el

mes de desembre s’instal·laran les primeres pedres en record ales víctimes del franquisme als municipis d’Alaró, Algaida,Búger, Consell, Costitx, Esporles, Inca, Manacor, Mancor de laVall, Montuïri, Palma, Pollença, Porreres i Sant Llorenç des Car-dassar, en commemoració de divuit batles afusellats i un presi-dent de la Diputació.

Aquesta iniciativa és pionera a tot l’Estat, ja que les que s’haninstal·lat fins ara eren en record a les víctimes de l’Holocaust.Després de molt de temps l’Associació Memòria de Mallorca haaconseguit que l’autor, Gunter Demnig, ampliï el projecte per lacausa memorial a les persones afusellades i víctimes del fran-quisme, proposta que els moviments socials han fet arribar algovern del Consell de Mallorca.

Exemplar gratuït

Número 44 / Octubre 2018

B u t l le t í d e l’A s s o c i a c i ó p e r a l a R e c u p e r a c i ó d e l a M e m ò r i a H i s t ò r i c a d e M a l l o rc a

«Al no reconéixer els drets de les víctimes, de qualque manera assumim el destí del victimari» Manuel Reyes Mate

Edicions

Deportado 4443Sus tuits ilustradosCarlos Hernández de Miguel , Ioannes EnsisEdiciones B, 2017

Deportado 4443 tracta del testi-moni d’Antonio Hernández Marín,un dels 9.300 espanyols i espan-yoles que patiren el que significa-va viure i morir en un camp deconcentració nazi. Va estar quatreanys i mig a Mauthausen, on s’es-tima que foren assassinades mésde 100.000 persones.El seu relat reviu gràcies a la uniódel seu nebot, periodista i col·la-borador de eldiario.es CarlosHernández de Miguel, i de l’il·lus-trador i historiador Ioannes Ensisa Deportado 4443. Entre gener imaig de 2015, Antonio HernándezMarín es va convertir en @depor-tat4443 un compte de Twitter mit-jançant el qual durant tres mesosi mig narrà en directe la seva ex-periència en el camp de concen-tració. Més de 40.000 persones elseguiren en el seu testimoni. Elseu perfil era un forat en el tempsper a narrar-nos en primera per-sona i en present tot quant estavavivint. La seva història es convertíen documental i ara en còmic.

www.memoriadelesi l les.org

2

ASSOCIACIÓ MEMÒRIA DE MALLORCA

Han col·laborat: Dolors Marin SilvestreMª Antònia Oliver ParísAntònia Mercadal SerraBlai GuevaraCoordinació, disseny i maquetació:Blai GuevaraTemps de la Memòriaés el butlletí trimestral de l’Associació Memòria de Mallorca. DL: PM 311-2014

La publicació no es faresponsable de les opinions dels seus col·laboradors.Per posar-se en contacte amb nosaltres: 625 45 45 00tempsdelamemoria@gmail.com

Crèdits:

«Qui vulgui llegir la inscripció s’haurà d’inclinar davant lavíctima»

Són les paraules de l’artista plàstic Gunter Demnig (Ber-lín, 1947) que ha anat empedrant places i carrers euro-peus amb els noms de les víctimes del gran genocidi delsegle XX. El fet de personalitzar i identificar aquestes víc-

times de l’oblid, posar-hi noms i cognoms, assenyalar on treballa-ven –o vivien– i on van ser segrestades i mortes per la força, ha es-tat un projecte grandiós i esperançador pels familiars i amics de lespersones desaparegudes. La dignitat ha tornat a ells en forma depedres simbòliques que obliguen l’espectador a inclinar-se i a re-descobrir les passes de la repressió indiscriminada sobre les ètnies,la religió, les idees polítiques, la discapacitat física o psíquica o l’op-ció sexual.

Les primeres llambordes van ser instal·lades a Colònia amb mo-tiu del cinquanta aniversari del decret nazi de deportació delsroms ordenat per Himmler. L’artista va recórrer el trajecte que vaseguir el tren dels deportats des de Colònia a Buchenwald el 1940,a través de relats es va adonar com la deportació estava planifica-da i que les víctimes eren incapaces d’oposar resistència. Unes víc-times que no encaixaven dins de la nova ideologia del nacional-socialisme.

Per primer cop l’artista es va adonar de la importància de lesdesaparicions forçades i es va quedar profundament impactat perla història recent del seu país. El més impactant fou comprovar queaquells que havien col·laborat amb el nazisme es negaven a recor-dar, inclosos els seus familiars directes. Demnig va començar unarecerca personal cap a la veritat d’allò que no s’explicava. Seguirenimmediatament les visites als arxius i desprès la localització delsprotagonistes per tal de donar veu als darrers testimonis d’una his-tòria oblidada. Demnig, amb gran sensibilitat, va donar importàn-cia a localitzar la darrera llar on vivien cada un dels prop de mil ciu-tadans roms deportats. Durant tota la investigació s’adonà ambtristesa que molts veïns i veïnes de Colònia no recordaven el quehavia passat, ni tan sols els noms de les víctimes deportades queabans formaren tots junts un entramat comunal de veïns. Així, vadecidir rescabalar-les i retornar-les al lloc d’on mai havien hagut demarxar. Així, va arribar a la convicció que era possible recordar, nonomés a un grup concret de víctimes en un sol monument monolí-tic, –cosa molt tradicional– sinó que podia fer-se un bon homenat-ge dins un concepte nou: un conjunt de petits recordatoris indivi-duals que configurés una gran obra col·lectiva que definís la grantragèdia per on van passar tantes persones anònimes. Així va deci-dir donar-los veu i noms i recuperar els paisatges urbans per on cir-cularen: treballaven o vivien. Els humiliats i deportats pels nazis aratornaven als carrers en forma de petites pedres que configuren ungran mosaic imaginari que mapifica la repressió brutal que van pa-

Llambordes contra l’oblit:Projecte Stolperstein Memòria de Mallorca

Els memorials que foren ins-tal·lats fa un any a l’església i enel cementiri de Búger –un estroba en un monòlit situat al’entrada del cementiri i els al-tres dos en la façana de la pa-rròquia–, en memòria de lesvíctimes de la Guerra Civil i elfranquisme varen aparèixer eldia 24 de setembre cobertscompletament de pintura. L’A-juntament de Búger va presen-tar denúncia a la Guàrdia Civil.

Precisament el darrer batlefranquista, Rafael Reus Ríos, ha-via denunciat davant Patrimonila instal·lació al novembre de2017 del memorial en recordde les víctimes en el cementirimunicipal, el mateix que vaaparèixer cobert de pinturablava i es troba situat al costatde la seva tomba familiar.

L’Ajuntament estudiarà, amés, el trasllat del monòlit a unaltre lloc del cementiri.

Actes vandàlics alsmemorials de Búger

TEMPS DE LA MEMÒRIA 44 / Octubre 2018

Butlletí de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca 3

tir. Com a exemple, en aquesta fotografia podemveure una placa col·locada a Berlín:

La tasca empresa per l’artista i activista vaanar creixent i aquestes pedres molestes i empi-padores, «que et poden fer ensopegar», –el seunom en alemany–, s’han estès per tot el conti-nent darrera les passes de la repressió i el dolorque van causar els exercits nazis i els seus aliats.Dos anys més tard Demnig havia fet 250 pecesque van ser exposades a Colònia, i el gener de1995 (sense permís municipal) va començar acol·locar a les voreres, enfront les cases de les víc-times, o dels seus llocs de treball, les primeresStolperstein. No col·locarà legalment les següentsfins el 1997 en que l’administració de Salzburg lipermet posar-ne dues dedicades a Testimonisde Jehovà d’aquella ciutat austríaca. A l’any 2000va poder col·locar les de Colònia, ajornades in-comprensiblement fins aquell moment. A l’ac-tualitat hi han instal·lades 69.000 pedres a mésde vint passos europeus, i el seu autor afirmaque «només s’oblida algú quan el seu nom ésoblidat». Sobre les seves obres explica que volque estiguin a peu de carrer, que no s’esborrinamb el temps i que tinguin a veure amb les ex-periències personals de les persones, en aquestcas, les víctimes.

L’artista va començar a crear una xarxa queenglobava familiars, estudiosos, arxius locals i ac-tivistes polítics. I van aparèixer noves dades quepermetien conformar aquest gran mosaic. Caldestacar la col·laboració del banc de dades delMonument Ayd Vashem a Jerusalem. També laparticipació d’escoles i instituts que l’ajuden enles seves recerques i que s’impliquen en nombro-sos projectes.

A l’estat espanyol s’han col·locat pedres en al-guns municipis catalans dedicades als deportatsals camps nazis, com els Guiamets (per Neus Ca-talà), Navàs, Manresa, Sabadell o Girona, entred’altres.

Però ara el projecte te una nova dimensió:aconseguir que s’incloguin les víctimes del fran-quisme, gran aliat dels nazis i els feixistes als anystrenta. Així, Memòria de Mallorca va contactaramb l’activista i artista per honrar el record d’al-gunes persones de les Illes Balears.

És aquesta una proposta que des de fa anysreivindiquem ja que deduïm que en el projectes’han d’incorporar les víctimes del franquisme, dela mateixa manera que les víctimes de l’Italia fei-xista. El nexe ideològic, polític i bèl·lic entre elspaïsos de l’Eix i Franco com aliat seu ja van ser co-rroborats en el Consell Europeu amb la resoluciónúmero 39 de 1946, on es denuncia claramentaquesta qüestió:

a) En origen, naturalesa, estructura i conducta ge-neral, el règim de Franco és un règim de caràcterfeixista, establert en gran part gràcies a l’ajudarebuda de l’Alemanya nazi Hitler i de la Itàlia fei-xista de Mussolini.

b) Durant la perllongada lluita de les Nacions Uni-des contra Hitler i Mussolini, Franco, malgrat lescontínues protestes dels aliats, ajudà considera-blement a les potències enemigues. Primer, perexemple, de 1941 a 1945, la Divisió d’Infanteriade la “División Azul”, la Legió espanyola de Vo-luntaris i l’esquadrilla aèria Salvador, van lluitaral front oriental contra la Rússia soviètica. Se-gon, a l’estiu de 1940, Espanya es va apoderar deTànger en violació de l’estatut internacional, i, acausa que Espanya mantenia un importantexèrcit al Marroc espanyol, gran quantitat detropes aliades varen quedar immobilitzades al’Àfrica del Nord.

c) Proves incontrovertibles demostren que Francova ser, amb Hitler i Mussolini, part culpable de laconspiració de guerra contra aquells països quefinalment en el transcurs de la guerra mundialvan formar el conjunt de les Nacions unides.

L’artistaGunter Demnig

4

ASSOCIACIÓ MEMÒRIA DE MALLORCA

Per tot això, Memòria de Mallor-ca, tot i a assegurar-se que el pro-jecte no incloïa a les víctimes direc-tes del franquisme dins del territoriespanyol, es va posar en contacteamb la fundació que dirigeix ac-tualment l’escultor i li va proposarque amb aquests arguments po-guessin ser reconegudes. Final-ment, des del departament interna-cional Stolperstein i després de di-verses reunions, se’ns notificà perescrit la confirmació d’obrir el pro-jecte als segrestats, detinguts i as-sassinats pel franquisme.

A partir d’aquí, Memòria de Mallorca, va co-mençar a treballar en el projecte. A l’inici ja vàremplantejar immediatament el fer-ho amb les vícti-mes que eren representants polítics, democràti-cament elegits, dels pobles i ciutats de Mallorca:els batles republicans assassinats a l’illa. Obríemd’aquesta manera una porta per a què els actualsajuntaments ho poguessin fer en el futur a d’al-tres col·lectius de víctimes de les nostres illesigualment víctimes de desaparicions forçades ienterrades en les fosses comunes que fa anys javàrem mapificar.

Nosaltres sempre intentam i demanam la im-plicació de les institucions públiques, entenemque és la manera d’assolir vertaderes polítiquespúbliques de Memòria. En aquest cas pensàremque la institució havia de ser el Consell de Mallor-ca, atenent que és la que representa i manté lesrelacions amb els ajuntaments de l’illa. Presentà-rem el projecte i, des del primer moment, ensmostraren el seu suport i acceptaren fer-se càrrecde les despeses de les plaques i de l’organització,organització que treballa ara la Direcció Insularde Presidència i Relacions Institucionals, a mésens demanaren incloure al president republicà

de la diputació provincial al 1936, el que avui ésel Consell de Mallorca, que fou també assassinat,mostrant la seva implicació i sensibilitat amb laMemòria de les víctimes. Des d’aquí els volemtransmetre la nostra gratitud i la nostra satisfac-ció per assolir el seu compromís i deure com ainstitució pública de preservar la Memòria de lesvíctimes i per aplicar mesures encaminades a ga-rantir els drets a la veritat, justícia i reparació i ga-ranties de no repetició, principis fonamentalsdels DDHH.

Des de Memòria de Mallorca treballam ara lesdades històriques per el text que s’inscriurà a lesplaques, sempre guardant el format de les Stol-perstein, des de la fundació ens han avisat queles “pedres per la memòria” guardaran la ma-teixa estructura tot i que pot ser tindran algunapetita variació per contextualizar clarament elsfets històrics.

Finalment volem destacar el fet de que perprimera vegada les víctimes directes del fran-quisme formaran part del projecte Stolperstein,d’una fundació de tanta rellevància a Europa, unprojecte conegut i respectat per moltes ciutada-nes i ciutadans europeus, i serà a Mallorca, la pri-

mera comunitat de tot l’estat on s’instal·laran,obrint la porta a que ho puguin fer altres co-

munitats, ara les vides i les morts deles nostres víctimes constaran tam-

bé a un arxiu internacional devíctimes del feixisme.

Procés d’instal·lació de diverses Stolperstein

Dolors Marin i Tonina Mercadal de Memòria de Mallorca, juntament amb els batles ibatlesses dels municipis on s’instal·laran les Pedres per la Memòria

TEMPS DE LA MEMÒRIA 44 / Octubre 2018

5Butlletí de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca

sense cap oposició per part de l’Ajuntament dePorreres que va fer cas omís de la mesura cautelarque impedia l’enterrament en aquell lloc, mitjan-çant una resolució d’una instància superior queordenava el precinte del conjunt de nínxols i cape-lles, resolució que l’Ajuntament de Porreres conei-xia des del dia anterior.

Davant aquesta situació que pot retardar fins a2 anys la segona fase d’exhumació de la fossa co-muna, ja que la llei marca que un cos enterrat noes pot moure fins que no hagin passat 2 anys iamb el Decret 1/2018, de 27 d’abril, que regula l’e-xercici de la sanitat mortuòria de les Illes Balears,que exposa que l’exhumació d’un cadàver abansque hagin transcorregut dos anys des de la inhu-mació requereix la intervenció judicial, el Consellde Govern va aprovar que l’Advocacia de la Comu-nitat Autònoma sol·licitàs autorització judicial perexhumar les restes de la persona soterrada recent-ment als nínxols a sobre de la fossa. És necessaripresentar ja i sense dilacions indegudes aquestasol·licitud al jutjat corresponent, aquesta mesurapermetria la continuïtat dels treballs de localitza-ció i exhumació en compliment de la Llei 10/2016,de 13 de juny, per a la recuperació de personesdesaparegudes durant la Guerra Civil i el franquis-me. La intervenció a la fossa de Porreres, l’únicafossa on tenim la certesa que hi ha víctimes degreus violacions de DDHH, (hem pogut veure elsseus cranis foradats per bales assassines, precisa-ment davall la capella que ara ens impedeix recu-perar-les), en la seva segona fase, –prevista en elPla d’Actuacions de 2018–, la empresa d’exhuma-cions adjudicada, les famílies de les víctimes avisa-des i esperant. Aquests darrers aconteixementsfan que les tasques previstes puguin ser ajorna-des, creant un greu perjudici als familiars de lesvíctimes, encara viuen familiars de primera gene-ració que esperen i la seva avançada edat fa que lasegona fase de la fossa de Porreres, sigui de màxi-ma urgència. No ens conformarem amb vies alter-natives, no ho són, ja existien abans dels fets altresindrets per cercar en el cementiri de Porreres, unacosa no ha de substituir l’altra, de cap manera ensconformarem ni deixarem de lluitar perquè elscinc esquelets que el professor Etxeberria senyalàal seu estudi com a víctimes amb clares mostresde mort violenta, es quedin allà esperant, voleml’exhumació d’aquesta fossa i de les altres quepuguin existir al cementiri de Porreres.

Fossa de Porreres: I ara què?Memòria de Mallorca

Apartir del setembre estava prevista lasegona fase d’exhumació de la fossa dePorreres, situada al cementiri municipal,que ja es va obrir el novembre del 2016 i

en la què es vàrem trobar les restes de 55 víctimesde la repressió feixista, però l’enterrament d’unapersona a la capella situada just damunt, ho potretardar fins a 2 anys. El Govern comptava ambl’autorització de la majoria de les famílies usuàriesper a desmuntar els nínxols i capelles i tornar-losa construir una vegada acabessin les tasquesd’exhumació de les fosses que es troben davalld’aquests.

L’any 2017, la Conselleria de Cultura, Participa-ció i Esports va encarregar un projecte tècnic dedesmuntatge i posterior edificació d’un bloc denínxols i capelles sota el qual hi havia cossos sote-rrats, amb indicis que eren restes de víctimes de laGuerra Civil, amb la finalitat de permetre els tre-balls d’exhumació de la fossa i de reconstrucciódel bloc en condicions adequades. Actualment,s’estava tramitant l’expedient de licitació de lesobres de desmuntatge i posterior edificació d’a-quest bloc de nínxols i capelles del cementiri dePorreres, a més, en previsió de que durant els trà-mits administratius es pogués produir una defun-ció, la Comissió Tècnica de la Llei 10/2016 (llei defosses) havia aprovat que l’Ajuntament de Porre-res posàs a disposició dels usuaris dels nínxolsafectats una altra sepultura alternativa provisio-nal, durant el procés de la segona fase d’exhuma-ció de la fossa de Porreres, acord que l’Ajuntamentde Porreres havia acceptat.

Però una veïnada de Porreres va morir el dia 5de juliol, quan ens assabentarem de les intencionsd’aquesta família ens hi posarem en contacte, tantMemòria de Mallorca, com la Conselleria de Cultu-ra i l’Ajuntament de Porreres, però no aconsegui-rem aturar la seva decisió, tot i tenir la seva autorit-zació signada prèviament.

Per això, el Govern Balear va dictar i comunicaruna resolució de dia 4 de juliol de 2018, una mesu-ra cautelar en virtut de la qual ordenava al propie-tari del cementiri, en aquest cas l’Ajuntament dePorreres, al precinte immediat de l’espai físic afec-tat per les actuacions de desmuntatge i posteriorconstrucció del bloc de nínxols i capelles del ce-mentiri de Porreres. Però malgrat totes aquestesgestions la família de la difunta va procedir a la in-humació de les restes del seu familiar a la capella,

ASSOCIACIÓ MEMÒRIA DE MALLORCA

6

identificades. Així ens trobam amb cinc assassi-nats a Marratxí entre els dies 17 i 22 d’agost de1936, 4 d’ells sense identificar trobats a la carrete-ra de Palma-Inca, vaig pensar que algun d’ells po-dia ser en Miquel Marquet Perelló.

Després d’explicar això a la família Marquet, naCati, havia xerrat amb altres familiars que li conta-ren que un conegut de la família va veure i reco-nèixer al seu repadrí en el cementiri de Marratxí iva avisar a la dona de la víctima que s’hi va pre-sentar dies després. Ella ja no va poder veure el ca-dàver però si la roba exposada en el cementiri quecoincidia amb la del seu home. Ell jutge li va exigir,per poder retirar les seves pertinences i registrar

la defunció, signar que el seu ma-rit havia mort d’accident i ella noho va voler fer, per tant quedàsense identificar. Segons la famíliade Miquel Marquet, aquest va serdetingut a Pollença junt a altresdos homes i conduïts cap a Palma,mai més van saber d’ells, només elque els va explicar la viuda de Mi-quel Marquet sobre el cementiride Marratxí.

Vaig llegir les característiquesfísiques de les víctimes que esdescriuen a la causa, i na Cati, des-prés de consultar-ho amb altresparents, va identificar com a pos-sible a la que hi consta amb el nú-mero 1º. Les altres dues no sap qui

puguin ser, la gran part d’aquesta família va mar-xar de Pollença, les generacions actuals van néixera diferents pobles de Mallorca i en queden pocsque mantinguin relacions amb veïns de Pollença.

Des de l’any 2015 i fins avui hem mantingut elcontacte i les hem estat informant de tot referent

Al’acte de lliurament de les víctimes exhu-mades en el cementiri de Sant Joan, eljuny de 2015, vaig conèixer a FrancescMarquet i a Cati Marquet, nét i renéta

respectivament d’una de les víctimes exhuma-des, alhora que ho són també d’una altra víctimade Pollença desapareguda, Miquel Marquet Pere-lló, em van sol·licitar una de les tasques que realit-zam a l’associació: la recerca de persones desapa-regudes.

Uns dies després vaig xerrar amb na Cati, sabiapoc envers de la desaparició, només que possible-ment a la víctima la matassin a la carretera de Pal-ma-Inca. Tot d’una vaig pensar en una de les cau-ses que uns anys abans, dins elprojecte de l’Associació Memòriade Mallorca (MdM) “Totes les Cau-ses”1, havia descobert a l’Arxiu delJutjat Togat Militar, causa fona-mental per fer l’estudi correspo-nent del “Mapa de Fosses de Ma-llorca”2, una fossa a més fins llavorsdesconeguda, la fossa de Marratxí.

Els documents trobats corres-ponen a tres causes que inclouena 5 víctimes, tots homes.

La primera, amb una víctima,data 17 d’agost de 1936, el cadà-ver és identificat per part de la se-va família, concretament per la se-va dona, es tracta de Germà Ba-llester Janer, causa 1066/1936, ésla primera víctima que trobam a la carretera Pal-ma-Inca. La segona, dia 19 d’agost, amb el núme-ro de causa 1068/1936, amb una víctima també,en aquest cas consta sense identificar. Finalment,la tercera causa, la número 1065/1936, de dia 22d’agost, en aquest cas amb 3 víctimes, tampoc

Hipòtesis sobre les víctimes de Pollença desaparegudes a Marratxí Maria Antònia Oliver París, presidenta de Memòria de Mallorca

1 Projecte desenvolupat per MdM durant els anys 2011 i 2012 i que consisteix en el fotografiat i la digilització dels documents origi-nals que es troben a l’Arxiu Històric del Jutjat Togat Militar de les Balears. Els documents fotografiats corresponen a totes les causesi expedients militars franquistes contra els i les dissidents i opositors al cop d’estat de 1936, des de l’any 1936 fins el 1939. És tractad’un arxiu fotogràfic amb prop de 300.000 documents que afecten a la repressió feixista exercida a les Illes Balears, foren fonamen-tals per realitzar un altre dels projectes de MdM:“El Mapa de Fosses de Mallorca”.2 “El Mapa de Fosses de Mallorca” es realitzà l’any 2011-2012, és un projecte paral·lel al de “Totes les Causes” que desenvolupà MdMper encàrrec del Govern de les Illes Balears de la legislatura del President Francesc Antich. MdM comptà per fer els estudis de cadauna de les fosses amb prop de 20 investigadores i investigadors. En total poguérem documentar 50 fosses de la repressió feixista aMallorca. Aquest són els estudis pels quals actualment la comissió tècnica de la Llei 10/2016 de persones desaparegudes durant laguerra i la dictadura, determina les fosses a exhumar.

Miquel Marquet Perelló,retrat cedit per la seva família

TEMPS DE LA MEMÒRIA 44 / Octubre 2018

Butlletí de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca 7

al seu cas i a la possibilitat de l’exhumació de lafossa de Marratxí.

A continuació exposo les hipòtesis d’identifi-cació de les 3 víctimes que figuren a la causa1.065/1936, contrastant el testimoni assenyalatamb la documentació de la causa i l’estudi de laFossa de Marratxí, un extraordinari treball de Jo-sep Quetglas i Magdalena Jaume, realitzat l’any2011:3

1. Indret i número de víctimes coincidents

El testimoni senyala que el seu parent va serassassinat a la carretera Palma-Inca, carretera d’o-bligat pas al 1936 per dirigir-se des de Pollença aPalma, que junt al seu parent se’n portaren doshomes més, també des de Pollença, que els au-tors de la detenció els van dir que els portavencap a Palma. A la causa 1.065/1936 podem llegir:

“Resulta que al kilómetro siete, hectómetroocho, de la carretera que conduce de Palma aInca, y a un metro de distancia de dicha carre-tera y en la parte norte, existe una pared de se-tenta centímetros de altura y al lado de ella sehallan tres hombres muertos.

Seguidamente reconocidos por el Sr. médi-co titular, éste manifestó que eran ya cadáve-res, que sus muertes databan de más de seishoras, que sus muertes habían sido violentas,por disparos de armas de fuego. (…).”

2. Característiques físiques, edat i roba coinci-dents amb una de les víctimes

El testimoni, per les dades de l’autòpsia, perl’edat aproximada i les robes (que també identifi-cà en el cementiri de Marratxí els dies posteriorsals fets la viuda de la víctima i un conegut de lafamília, aquest darrer va poder també veure elcos) es decantà per la víctima senyalada a la cau-sa amb el número 1º.

A la causa consta així:

“Para la práctica de las autopsias y para ma-yor claridad de las mismas los clasifican en 1º,2º y 3º”

1º. Por el hábito exterior representa unaedad aproximada de treinta y cinco años; altu-ra, un metro setenta centímetros; complexiónrobusta. Viste camiseta, americana, pantalón,alpargatas y sombrero (…).

Presenta las siguientes heridas: dos de ar-ma de fuego en la espalda, sin orificio de sali-da; una en el cuello, región posterior con sali-

da por la boca; una con entrada por la regiónpectoral, quedando alojado el proyectil en laregión del epi-xx-tigo debajo de la piel”.

3. Coincidència del relat del testimoni enversla roba identificada i l’exposició d’aquestasegons la causa

El testimoni explica que la viuda es va presen-tar al cementiri de Marratxí després de l’avís re-but per part d’un conegut que havia vist al mortal cementiri, ella sols va poder identificar la robaexposada, el seu home havia estat ja enterrat.

Extracte de la causa on el jutge ordena l’expo-sició de les robes:

“Diríjase carta orden al juzgado municipalde dicha villa para que las ropas de los inter-fectos queden expuestas al público en el Ce-menterio de dicha villa, bajo la custodia delconserje del mismo, a fin de que si se presentaalguna persona pueda identificar a los inter-fectos”.

4. Coincidència amb el testimoni i la causa so-bre els possibles motius del perquè no esvan identificar les víctimes

El testimoni explica que la dona de la víctimaes va dirigir al cementiri i el jutge la va advertirque per poder certificar la identificació del seumarit havia de signar que havia mort d’accident,cosa que ella no va voler fer, per això seguramentels cadàvers van quedar sense identificar. De fetel jutge fa inscriure els morts al llibre de defun-cions falsejant el reconeixement mèdic i ignorantla identificació de la viuda de Miquel Marquet Pe-relló (desconeixem si n’hi va haver d’altres que elsidentificaren i que tampoc volgueren signar lafalsedat), així ho fa constar:

“Murió en Marratxí el dia veinte y dos deagosto a las dos horas, a consecuencia de acci-dente, según se deduce de la certificación fa-cultativa”.

A continuació exposo les hipòtesis d’identifi-cació dels altres dos cadàvers, en primer lloc ladescripció que es fa de cadascun d’ells a la causa,assenyalats amb els números 2º i 3º:

“2º El hábito exterior representa una edadde cuarenta años; altura, un metro cincuentacentímetros; color moreno; complexión regu-lar.Viste camiseta interior, calzoncillos, camise-ta externa, faja de hilo, pantalones azules coniniciales J.G.M, alpargatas y gorra.

Presenta las siguientes heridas: una en el pe-cho, sin orificio de salida; otra en la región mo-lar izquierda con salida por la derecha, con des-

3 Pep Quetglas i Magdalena Jaume “Estudi Fossa de Marratxí”, Ar-xiu Associació Memòria de Mallorca “Mapa de Fosses de Mallor-ca” (2011-2012).

Fossa de Marratxí. Foto: Toni Bennàssar Moyà

8

ASSOCIACIÓ MEMÒRIA DE MALLORCA

trozo de todo el arco dentario de los dos maxi-lares; otra en la cabeza, sin orificio de salida.

Se nota el siguiente tatuaje en el antebrazoderecho: un velero y una sirena; antebrazo iz-quierdo, una áncora; brazo izquierdo, un ador-no y las mayúsculas I.M.T.

3º Por el hábito exterior aparenta tenerunos treinta y ocho años; altura, un metro se-senta y nueve centímetros; color moreno;complexión robusta. Viste camiseta interior,camisa a rayas, calzoncillos, americana y pan-talones azules, alpargatas, correa y sombreromarrón.Traía una cadenita con amuleto.

Presenta las siguientes heridas: una en lacabeza, región occipital, con salida por el ojo;otra en la región parietal que ingresa y destro-za la región ósea; una en la región auricular iz-quierda con salida por la región del omóplato;otra en la región external, notándose el pro-yectil bajo la piel.

Se le nota el siguiente tatuaje: antebrazoderecho, dique izquierdo, varios adornos y, enletras, “Antonio Castañer”. Las otras palabrasdel tatuaje no son legibles”.

Els autors de l’estudi “La fossa de Marratxí”, alpeu de pàgina número 43, assenyalen algunes hi-pòtesis per les inicials que s’indiquen a les autòp-sies, en concret per les que consten al braç esque-rre de la víctima número 2 i al braç dret de la vícti-ma senyalada amb el número 3 que porta tatuatel nom de “Antonio Castañer”:

“En la hipòtesi de ser aquestes les inicialsdel seu nom, trobam al Diccionari vermelldues possibles identificacions. D’una, en Llo-

renç Capellà en diu només un llinatge, i que vaser mort en el Pont d’Inca, és a dir, genèrica-ment, al mateix indret: “Martorell, Miquel.Orient. L’assassinaren en el Pont d’Inca.” Llo-renç Capellà, op. cit., pàgina 103. De l’altre encoincidirien les inicials dels dos llinatges, peròhauríem de suposar que la “Y” llegida pelsmetges fos una “A” ornamentada: “MartorellTerrassa, Arnau. Calvià. Li deien N’Arnau de SaCapelleta. No se li coneixia predilecció per cappartir determinat, però era el garriguer de CalaFornells. Tal volta va sentir o tal volta va veureallò que no havia de sentir o no havia de veu-re. El cert és que va desaparèixer i ningú nosap on reposen les seves despulles.” LlorençCapellà, op.cit., pàgina 103”.

Caldria considerar que la investigació relatadaen aquest escrit és posterior a la realització del’estudi, i durant aquest no trobarem cap víctimaamb el nom de Antoni Castanyer, per tant fins atrobar a la família Marquet anys després no tení-em constància de les hipòtesis que avui publicam

Ja durant el procés d’exhumació de la fossade Marratxí i gràcies a la difusió dels fets relatats através dels mitjans de comunicació i de les xarxessocials, es va posar en contacte amb l’associacióun familiar d’una persona desapareguda, quan lidemanarem el nom ens va dir “Pere Antoni Casta-ñer Cifre”, natural de Pollença, tota una sorpresaper a nosaltres, ja que com he dit abans no ensconstava cap víctima, ni de Pollença ni de cap al-tre indret de Mallorca, amb el llinatge Castañer.Per tant, o bé es tracta d’una víctima que desco-neixíem o bé és alguna de les víctimes conegu-

TEMPS DE LA MEMÒRIA 44 / Octubre 2018

9Butlletí de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca

des de Pollença però té el nomequivocat. No ho sé, el cert ésque ara tenim una família de Po-llença que, arrel de la difusió deque les víctimes poguessin serun grup de Pollença ens han co-municat l’existència de Pere An-toni Castañer Cifre, natural dePollença, de 38 anys, assassinat idesaparegut, víctima de la re-pressió feixista. Recalcar que laseva família, a l’hora de posar-seen contacte amb nosaltres, des-coneixia que la víctima que fi-gura a la causa amb el número3º, segons es descriu a l’autòp-sia, tenia un tatuatge al braç amb el nom “AntonioCastañer”. Coincideixen també la edat i les carac-terístiques físiques segons la documentació queens ha aportat la família.

Així doncs, cal la possibilitat de que una de lesvíctimes de la fossa de Marratxí, concretament laque portava el tatuatge amb el nom de “AntonioCastañer”, sigui:

- Antoni Castañer Cifre

Estam en contacte amb la seva família per co-nèixer altres circumstàncies de la seva desapari-ció, per exemple la data o la professió, militànciaetcètera, a l’hora que l’hem dirigida a la Direccióde Memòria Democràtica per fer-se les provesd’ADN.

Ara sabem que des de Pollença, van ser detin-guts tres homes, un d’ells en Miquel Marquet Pe-relló, identificat per la seva família per les caracte-rístiques físiques de la causa amb el número 1º, ique junts els conduïren cap a Palma, possible-ment un d’ells sigui Antoni Castañer Cifre.Tot i ai-xí i seguint amb la investigació, per les descrip-cions dels tatuatges dels cadàvers trobats, cabriapensar que eren mariners o pescadors i que vi-vien prop de la mar, podria ser a Pollença. Cercanta la nostra base de dades de víctimes desapare-gudes, oriündes o que vivien a Pollença, marinerso pescadors, ens trobam a:

- Joan Cerdà Ensenyat - Joan Genestar Torrandell

Els dos naturals de Pollença, mariners, desapa-reguts, se sospita que van ser llançats al mar, peròno hi ha cap confirmació, no sabem tampoc la da-ta de la seva desaparició, no coneixem la sevaedat, no hem trobat més dades bibliogràfiques.Hi ha unes inicials que es troben a uns pantalonsJGM, al cadàver senyalat amb el número 2º, quecoincidirien amb les dues primeres de Joan Ge-

nestar Torrandell, pot ser passessin del pare al fill,en aquells temps era habitual a moltes famíliesque les robes passassin de pares a fills.

Hem demanat a l’Ajuntament de Pollença quees posin en contacte amb les famílies d’aquestesdues víctimes i que si tenen o coneixen més da-des ens les facin arribar. Properament tenim pen-sat fer-hi un acte junt a l’Ajuntament per informari a l’hora demanar la col·laboració dels veïnats dePollença, un poble que sempre s’ha mostrat moltcompromès amb la Recuperació de la MemòriaHistòrica i amb la nostra associació.

Hem fet arribar també, abans dels inicis del’exhumació de la fossa de Marratxí, aquesta in-vestigació a l’equip d’exhumació de la Societatd’Estudis Aranzadi, a la Comissió Tècnica de la Llei10/2016 i a Direcció General de Memòria Demo-cràtica, pensam que també ho hem de fer als ciu-tadans i ciutadanes pel seu coneixement i per siens poden ajudar a seguir la investigació per po-der intentificar a les 4 víctimes que s’han exhu-mant a Marratxí.

Però cal ser prudents i advertir que aquest es-crit, aquesta investigació, tot i sustentar-se encoincidències i sospites fonamentades sobre laidentitat de les víctimes trobades a la fossa, pre-senta tan sols hipòtesis, per tant res és segur. Es-perem que les proves d’ADN, que ja s’han realit-zat les famílies de Miquel Marquet i d’Antoni Cas-tañer, siguin concloents i que puguem identificara les quatre víctimes trobades a la fossa de Ma-rratxí. Llavors podrem organitzar un acte de lliu-rament, tant elles com les seves famílies és el mí-nim que es mereixen.

Per acabar, una petició: si algú pot aportarmés dades, confirmar les descrites o si coneixa les famílies de les víctimes citades, agrairíemes posassin en contacte amb l’associació.

Vista del port de Pollença vers el 1938. Foto: Arxiu històric del Ministeri d’Afers Exteriors Italià

10

ASSOCIACIÓ MEMÒRIA DE MALLORCA

L’ACTIVITAT de la MEMÒRIA

Jornada republicana(Palma 07/04/2018) Ruta històrica, xerra-da i exposició de car-tells sobre la II Repú-blica, organitzada perUniversitat Obrera iJoventut Combativa.

Presentació del cicle Memòria iCarrer (Palma 10/04/2018)

Acte de presenta-ció del cicle d’acti-vitats organitzatper l’Ajuntamentde Palma i la Con-selleria de Cultura.

Homenatge a laRepública (Esporles 14/04/2018) Dinar republicà organitzatper Memòria Històrica d’Es-porles a la Casa des Poble.

Parlem de República (Palma i Sa Pobla 14/04/2018) Taula rodona “República, pas-sat i futur”. Organitzada perMés Palma i Més Sa Pobla. In-tervengué la nostra compan-ya Magdalena Nebot Vaquer.

Homenatge a lesvíctimes de larepressió feixista (Manacor 15/04/2018) Acte d’homenatge al ce-menteri de Son Coletes,Manacor.

Homenatge al cementeri de Montuïri (Montuïri 15/04/2018) Acte d’homenat-ge per a recordarals quatre campa-ners que forenafusellats als mursdel mateix ce-menteri al 1936.

Homenatge al Bosc de laMemòria(Calvià 22/04/2018) Homenatge al Bosc dela Memòria a Bendinatinclòs en els actes enrecord de la República.

“La manada somos nosotras”(Palma 26/04/2018)

Concentració a Cort en rebuig a la sentència ju-dicial del cas contra “La manada”: #contralajusti-ciapatriarcal.

Cicle Memòria i Carrer(Palma 27/04/2018)

Conferència impar-tida per Antoni Ma-rimón a Son Sardinainclosa dins el cicled’activitats Memòriai Carrer.

Manifestació i míting de l’1 de maig(Palma 01/05/2018) Manifestació i míting pera la defensa dels drets la-borals i socials, organit-zat per CNT Palma.

Projecció d’Ossos que xerren(Palma 04/05/2018)

Projecció del docu-mental “Ossos quexerren. La Fossa delstres mariandos” so-bre l’exhumació de lafossa de Sant Joan al’IES Sureda i Blanes,dirigida als alumnesde batxillerat.

Representació de l’obra teatral Y los huesos hablaron

(Palma 05/05/2018)Representació de l’o-bra “Y los huesos ha-blaron” a la Sala Peti-ta del Teatre Princi-pal. Al final hi haguéun petit col·loqui.

Reunió amb la família Alomar(Palma 12/05/2018)

MdM es reuní amb Francisca Alomar i la seva fa-mília, advocades de Women’s Link, la psicòloga clí-nica Anna Miñarro i el sociòleg Lluís Coromines.

Manifestació: Compromís=Pressu-post (Palma 15/05/2018) Manifestació con-tra l’incomplimentde l’Estat de l’apli-cació del pressu-post dels 200 mi-lions destinats alluitar contra la vio-lència masclista.

7è aniversari Mur de la Memòria (Palma 27/05/2018)

Aniversari enguany dedi-cat a les milícies estran-geres de les tropes d’enBayo al 1936. Hi haguéuna lectura dramatitzadade “Les cançons perdu-des” de Jaume Miró, i l’ac-te es tancà amb l’ofrenafloral col·lectiva a totesles víctimes del feixisme.

Cicle Memòria i Carrer(Palma 27/05/2018)

Conferència a Son Es-panyolet d’en JoanLacomba i Àlex Vol-ney dins del cicled’activitats Memòria iCarrer.

Xerrada al CEIP Rafal Vell(Palma 28/05/2018) Maite Blázquez i To-nina Mercadal fèrenuna xerrada sobrememòria històricaals alumnes de 6èdel CEIP Rafal Vell.

Visita a la tombade Federica Montseny(Toulouse 01/06/2018)Petit homenatge de Mª Je-sús Balaguer, membre deMdM, a la tomba de Fede-rica Montseny a Toulouse.

Entrevista ambOctavio Alberola(Perpignan 03/06/2018) El nostre company Pedrode Echave va visitar Octa-vio Alberola a per a unaentrevista a Perpignan.

Presentació de “Llum trencada”(Palma 08/06/2018)

Presentació de l’obrade teatre “Llum tren-cada” d’Iguana Teatre,basada en el llibreDones Republicanesde Margalida Capellà.

Taula rodona sobre la Llei Mordassa (Palma 14/06/2018) En Jaime Buenoparticipà a lataula rodona “LaLey Mordaza yaspectos de au-todefensa legal”a Ca’n Alcover.

TEMPS DE LA MEMÒRIA 44 / Octubre 2018

11Butlletí de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca

L’ACTIVITAT de la MEMÒRIA

ASSOCIACIÓ MEMÒRIA DE MALLORCA

Vine al nostre costat i fes-te’n soci de Memòria de Mallorca! Entra a www.memoriadelesilles.org o tempsdelamemoria@gmail.com, o crida al 625 45 45 00

Tu ens pots ajudarNou número de comptede MdM per si voleu ajudar ambqualque aportació a l’Associació:

Colonya Caixa de Pollença:ES96 2056 0004 44 1000599520

Premis Diariode Mallorca (Palma 28/06/2018) Cerimònia d’entregadels Premis Diario deMallorca 2018. Mª An-tònia Oliver recollí elpremi a l’activisme so-cial en nom de MdM.

Cicle Memòria i Carrer(Palma 29/06/2018) Xerrada de Mª AntòniaOliver al barri de La Sole-dat dins el cicle d’activi-tats Memòria i Carrer.

Pregó de festes de s’Arenal(Palma 30/06/2018) Dolors Marin presen-tà al pregoner, DídacMartorell a les festesde Sant Cristòfol des’Arenal.

Presentació de Mujeres Libres(Palma 02/07/2018) Presentació de l’expo-sició Mujeres Libres or-ganitzada per la CGTa càrrec de DolorsMarin, Mª Antònia Oli-ver i Marga Ramon alcentre Flassaders.

Representacióde Roja al Teatre Principal(Palma 14/07/2018) Representació de l’obrade teatre “Roja” de NeusNadal al Teatre Principal.

L’autora amb els nostres companys Maite Bláz-quez, Guillem Mir i Tonina Mercadal.

II Escola d’EstiuEsquerra Unida(Palma 28/08/2018) Maite Blázquez i Toni-na Mercadal participa-ren al taller de Memò-

ria Democràtica inclòs a les activitats de la II Esco-la d’Estiu de Esquerra Unida a Can Alcover.

Llum trencada al Teatre del Mar(Palma 29/07/2018) Representacióde “Llum tren-cada” basadaen el llibre deMargalida Ca-pellà DonesRepublicanesal Teatre delMar. AssistirenMaite Blázquez, Tonina Mercadal, Maria Cunill, Jo-ana Mora, Magdalena Nebot i Mª Jesús Balaguer.

Avortament legal a Argentina (Palma 08/08/2018) Concentració davantla Seu per a la legalit-zació de l’avorta-ment a Argentinadins la campanya desuport internacional.

Projecte Stolpersteine a Mallorca(Palma 14/08/2018) El Consell de Mallor-ca impulsarà la ini-ciativa de MdM dedur a terme el pro-jecte Stolpersteine aMallorca en el mesde desembre. S’ins-tal·laran 19 pedres memorial en record dels batlesrepublicans assassinats pels feixistes.

7a Caminada per la Memòria(Calvià 23/08/2018) Caminada entre Gali-lea i Calvià en recorddel trajecte que fe-ren Gabriel Pujol, Pe-re J. Alcover, Joan Fe-rrà i Cristòfol Barceló.