Medi 1º primaria

Direcci editorial: Dolors Rius

Coordinaci de l'rea: Isaac Camps

Assessorament pedaggic: Marta Duach

Redacci: Alicia Caellas

Edici i correcci lingstica: Multiactiva Creacin y Servicios Editoriales, S.L.

Disseny de la coberta: BUM, Blasi, Urgell, Morales

Disseny grfic interior: Imma Hernndez

Maquetaci: Multiactiva Creacin y Servicios Editoriales, S.L.

Illustracions: Maria Oller, Merc Ort i Roger Sim

Fotografies interiors: Arxiu Hermes, Josep M. Barres, David Campo, M Dolores Colazo i Getty Images

Primera edici: maig de 2008

ISBN: 978-84-9804-059-3

Dipsit legal: xxxxxxx

Impressi: xxxxxxx

Hermes Editora General, S. A. - Castellnou Edicions

Castellnou EdicionsPau Claris, 18408037 Barcelonawww.castellnouedicions.com

Prohibida la reproducci o la transmissi total o parcial daquest llibre sota cap forma ni per cap mitj, electrnicni mecnic (fotocpia, enregistrament o qualsevol mena demmagatzematge dinformaci o sistema de reproducci), sense el perms escrit dels titulars del copyright i de leditorial.

Hermes Editora General, S. A., ha fet una selecci acurada de les pgines web, per no es pot fer responsable de cap reclamaci derivada de la visualitzaci o dels continguts de les pgines web que no sn de la seva propietat.

Aquest llibre ha estat imprs en paper provinent duna gesti forestal sostenible, i s fruit dun procs productiu eficient i responsable amb el medi ambient.

Paper ecolgic i 100 % reciclable

Telfon datenci al professorat: 902 90 36 46

www.castellnoudigital.com

NDEX

PROJECTE

1. Presentaci ................................................................................................................... 6 2. Didctica i metodologia de lrea ................................................................................. 8 3. Materials per a lrea de Coneixement del medi. Cicle Inicial ................................... 10

PROGRAMACIONS

Programaci drea ............................................................................................................ 12 Programaci daula ............................................................................................................ 18

ORIENTACIONS I SOLUCIONARI

Unitat 1: Lescola i la classe .............................................................................................. 34 Unitat 2: El bosc ................................................................................................................ 41 Unitat 3: Creixem sans i forts ............................................................................................ 48 Unitat 4: La famlia ............................................................................................................. 56 Unitat 5: Lhivern i laigua .................................................................................................. 63 Unitat 6: El barri ................................................................................................................. 70 Unitat 7: Els animals domstics ........................................................................................ 77 Unitat 8: La balena blanca ................................................................................................. 84 Unitat 9: Les plantes .......................................................................................................... 91 Unitat 10: Els mitjans de comunicaci .............................................................................. 98 Unitat 11: El mar i els peixos ........................................................................................... 105 Unitat 12: Lestiu i els mitjans de transport ..................................................................... 112

AVALUACIONS

Avaluaci inicial ............................................................................................................... 121 Avaluaci final .................................................................................................................. 125 Avaluaci contnua .......................................................................................................... 129 Avaluaci inicial. Solucionari ........................................................................................... 141 Avaluaci final. Solucionari .............................................................................................. 145 Avaluaci contnua. Solucionari ...................................................................................... 149

ALTRES RECURSOS

Vocabulari interactiu ........................................................................................................ 163 Propostes per celebrar les festes tradicionals ................................................................ 175 Activitats dampliaci i refor .......................................................................................... 186

GUIA DIDCTICAPROJECTE

6 Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Inicial Primria

1 PRESENTACI

Els recursos didctics que us presentem confi guren un projecte educatiu per a lEducaci Primria dins el marc curricular ofi cial actual, Decret 142/2007, de 26 de juny, DOGC nm 4915, 29-06-2007, pel qual ses-tableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci primria.

El projecte Salvem la balena blanca s el fruit del treball dun conjunt de professionals de leducaci i de ledici. Hem tingut, tamb, especial cura en laspecte formal i grfi c del projecte, amb lobjectiu de fer-lo atractiu i de fcil maneig, tant per als mestres com per als alumnes.

La fi nalitat de leducaci en letapa de lEducaci Primria, tal com diu el decret, s aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessries per entendre el mn en qu estan creixent. En aquesta etapa es confi guren les bases per tal que els alumnes davui siguin els futurs ciutadans capaos dintervenir activa-ment i crticament en la societat plural, diversa i en continu canvi, que els ha tocat viure.

A ms de desenvolupar els coneixements, capacitats, habilitats i actituds (el saber, saber ser, saber estar) necessaris, els nois i les noies han daprendre a mobilitzar tots els recursos personals (saber actuar) per assolir la realitzaci personal i esdevenir aix persones responsables, autnomes i integrades socialment, per exercir la seva ciutadania de forma activa, incorporant-se a la vida adulta de manera satisfactria i ser capaos al mateix temps de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

Lenfocament competencial del nou currculum per a lEducaci Primria preten afovorir la integraci dels diversos aprenentatges, posant en relaci els distints tipus de continguts i utilitzar-los de manera efectiva en diferents situacions i contextos.

Com a competncies bsiques sentenen tots aquells coneixements i processos i habilitats que permeten a la persona fer un s prctic dels seus aprenentatges. En unes altres paraules, es pretn que els alumnes spiguen aplicar el que han aprs.

Les competncies bsiques assenyalades per a lensenyament primari sn les segents:

Competncies comunicatives: 1. Comunicaci lingstica i audiovisual 2. Competncia artstica i cultural

Competncies metodolgiques: 3. Tractament de la informaci i competncia digital 4. Competncia matemtica 5. Competncia per aprendre a aprendre

Competncies personals: 6. Autonomia i iniciativa personal

Competncies per conviure i habitar el mn: 7. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic 8. Competncia social i ciutadana


Project

e

Aquest plantejament competencial afecta totes les rees de forma especfi ca i tamb de forma transversal. Lgicament, segons lrea es treballaran ms especfi cament les competncies que li sn prpies, per en totes hem procurat fer propostes que permetin ladquisici progressiva de les vuit competncies bsiques.

El projecte Salvem la balena blanca ha estat elaborat amb lobjectiu doferir un ampli ventall de recursos que permetin facilitar al mxim el treball del docent que ha de fer realitat els objectius competencials fi xats per lactual marc educatiu.

El plantejament del projecte facilita la creaci de situacions densenyament-aprenentatge motivadores i alho-ra ben estructurades, de manera que sense adonar-se, un alumne pugui avanar curs rere curs fi ns al fi nal de letapa i assolir el que ens hem proposat.

Des del punt de vista pedaggic hem partit duna concepci globalitzadora dels aprenentatges que en el cicle inicial sha concretat amb una contextualitzaci nica dels continguts que es treballen en les diferents rees, i en el cicle mitj en el plantejament duns treballs de recerca interdisciplinars, un per a cada trimestre en forma de webquest.

La programaci de cada unitat didctica ha prioritzat la defi nici dels objectius i de les competncies bsi-ques a aconseguir desprs de treballar amb activitats variades els diferents continguts. Lavaluaci s una eina que ens permet controlar levoluci en ladquisici dels aprenentatges i lassoliment de les competncies bsiques.

Latenci a la diversitat de ritmes daprenentatge est assegurada doncs, per una banda la seqenciaci dels continguts sha fet duna forma acurada, i per laltra oferim una gran varietat de recursos en format paper i en format digital (tots els llibres dels alumnes porten incorporat un CD de recursos digitals), aix com dactivitats, identifi cades segons el grau de difi cultat.

Equip dedicions

Castellnou Edicions


2 DIDCTICA I METODOLOGIA DE LREA

Segons es pot llegir en el Decret del Currculum de Primria, lrea de Coneixement del medi natural, social i cultural a lEducaci Primria te com a fi nalitat proporcionar a lalumnat els coneixements i les eines per ubicar-se en lentorn on viu, per aprendre a habitar-lo, a respectar-lo i a millorar-lo.

Lrea pretn capacitar lalumnat per entendre, opinar i prendre decisions sobre els aspectes de lentorn amb els que interacciona. Laprenentatge ha de ser contextualitzat i encaminat a interpretar les experincies, tant directes com indirectes, properes en el temps i en lespai, i signifi catives a fi de poder establir relacions cog-nitives i afectives. El coneixement del medi ha de permetre a lalumnat dincidir en la millora del seu entorn i fer-ne un s sostenible.

Fidels a aquestes refl exions, els llibres de Coneixement del medi de cicle inicial contribueixen a afavorir el procs de construcci de laprenentatge propi de cada nen i nena. Aquesta construcci es dna a laula ma-joritriament. s en aquest context on els nens i nenes han dexplicitar les seves idees prvies i les diverses concepcions del mn, les seves prpies representacions i les explicacions personals que elaboren sobre tot all que els envolta.

La classe de Coneixement del medi ha de ser un espai de refl exi i comunicaci, perqu noms quan els nens i nenes prenen conscincia del que saben o del que pensen que saben i sn capaos de comunicar-ho, aleshores s quan estan en disposici de compartir-ho amb els altres i de modifi car les seves idees, si s el cas.

En el Cicle Inicial s especialment important que els infants evoquin les idees que els desperta la seva curio-sitat, que es facin com ms preguntes millor i que estiguin motivats per resoldre els problemes i dubtes que es van plantejant, per cercar respostes i per comunicar all que es va resolent.

Per comprendre fets i fenmens hi ha preguntes ms adequades que daltres, que generaran una mirada i una visi determinada. Aquesta s la tasca del professorat: incidir en aquelles preguntes que ajudin a avanar.

En defi nitiva, la intervenci del professorat ha de poder fomentar lequilibri entre el pensar (relacionar, com-parar, imaginar), lexperimentar (observar, classifi car, identifi car) i el comunicar (parlar, escriure, dibuixar, construir, representar), eixos bsics de la classe de coneixement del medi.

2.1 El treball per competncies a lrea de Coneixement del medi natural, social i cultural

El nou currculum sorienta cap a ladquisici de competncies per part de lalumnat i parteix de la construc-ci constructivista de laprenentatge amb la qual aprendre consisteix a integrar i relacionar noves informa-cions amb els coneixements preexistents per tal que el coneixement sigui signifi catiu i aplicable.

El desenvolupament competencial implica la capacitat dutilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions diverses i que requereixen la intervenci de coneixements vinculats a diferents sabers. Suposa avanar en lautonomia personal dels nens i nenes, en ladquisici dei-nes per aprendre, prenent conscincia del propi procs daprenentatge, tant individual com collectiu.


Project

e

Treballar per competncies implica la integraci de diferents disciplines i rees aix com la integraci de con-tinguts conceptuals, procedimentals i actitudinals.

Les competncies prpies de lrea estan estretament vinculades al bloc de competncies de coneixement i interacci amb el mn fsic i competncia social i ciutadana.

Aix mateix, des de lrea tamb es treballen de forma integrada les competncies bsiques transversals: comunicatives, metodolgiques i transversals.

2.2 Els continguts de lrea

Lrea de Coneixement del medi natural, social i cultural est estructurada en set blocs:

1. Lentorn i la seva conservaci 2. El mn dels ssers vius 3. Les persones i la salut 4. Persones, cultures i societats 5. Canvis i continutats en el temps 6. Matria i energia 7. Entorn, tecnologia i societat

2.3 Estructura de les unitats

Les unitats comencen amb una pregunta inicial que fa la funci dexploraci didees prvies, de presa de conscincia individual i collectiva dall que ja saben els alumnes i tamb de motivaci cap a nous aprenentatges.

Els nous continguts es presenten mitjanant activitats variades i experincies.

En lapartat Ens relacionem es tracten aspectes relacionats amb leducaci en valors i laplicaci i transfe-rncia dels coneixements a altres contextos.

Finalment, lapartat Hem aprs suposa una estructuraci dels coneixements apresos.


3 MATERIALS PER A LREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI. CICLE INICIAL

Per a lalumne/a:

Per al professor/a:

Una guia didctica organitzada en cinc apartats: Projecte,

Programacions, Orientacions i solucionari, Avaluacions i Altres recursos.

Un CD amb la guia didctica.

Altres recursos

Avaluacions

Orientacions i solucionari

Programacions

ProjecteProgramacions en word

Programaci drea Programaci daula

Guia didctica i recursos digitals per al mestre/a

Guia didctica (en format pdf )

Recursos digitals Avaluaci Activitats dampliaci i refor

GUIA DIDCTICAPROGRAMACIONS


PROGRAMACI DREA

DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de lEducaci Primria. Generalitat de Catalunya.

Consideracions generals

Lrea de Coneixement del medi natural, social i cultural a lEducaci Primria t com a fi nalitat proporcionar a lalumnat els coneixements i les eines per ubicar-se en lentorn on viu, per aprendre a habitar-lo, a respec-tar-lo i a millorar-lo.

El concepte de medi que dna nom a lrea fa referncia tant al conjunt de situacions, fenmens, objectes, elements o problemes que integren lespai natural i humanitzat (lescenari on conviuen les persones i on interactuen entre elles i amb la naturalesa) com a una manera daproximar-se a lestudi de la realitat natural i social. Per tant, el coneixement del medi s una estratgia dintervenci didctica centrada a facilitar a lalum-nat el pas de la cultura viscuda a la seva reconstrucci intellectual.

El coneixement del medi haur de capacitar lalumnat per entendre, opinar i prendre decisions sobre els as-pectes de lentorn amb els que interacciona de manera coherent amb el coneixement cientfi c actual. Lapre-nentatge ha dsser contextualitzat i encaminat a interpretar les experincies. Les experincies haurien de ser tant directes com indirectes, properes en el temps i en lespai, i signifi catives a fi de poder establir relacions cognitives i afectives. Aix doncs, considerem que el coneixement del medi ha de permetre a lalumnat incidir en la millora del seu entorn i propiciar un s sostenible.

Els diferents aspectes i dimensions que constitueixen lentorn sinterrelacionen i interactuen. Conv tenir present que els fenmens naturals i socials, objecte destudi de lrea, no es presenten en la realitat sota un prisma disciplinar, sin en forma de problemes, interessos, confl ictes o expectatives que es comprenen millor quan sestudien i sanalitzen relacionant els coneixements de les disciplines que integren lrea.

Els objectius de lrea shan de referir als conceptes propis del medi natural, social i cultural, als aspectes metodolgics i procedimentals, i als hbits i valors per a la convivncia. Per assolir aquests objectius cal preparar lalumnat perqu refl exioni sobre el seu propi procs daprenentatge.

Lrea contribueix molt especialment en el procs de creixement intellectual de les persones. Juntament amb lEducaci per la ciutadania i els Drets Humans (que cal recordar que inclou les diferents temtiques transver-sals), hauria de contribuir de manera preferent a capacitar lalumnat per decidir per ell mateix la realitat futura i collaborar en la seva construcci. Per tant, lalumnat hauria de comenar a aprendre a plantejar alternatives i propostes de millora a travs dun treball cooperatiu amb una actitud dialogant i oberta a les interpretacions dels altres, competncies aquestes prpies dels ciutadans i ciutadanes del segle XXI. I tamb hauria de saber com vetllar per la seva prpia salut, i la dels altres.

Tots els infants construeixen representacions del mn i aprenen a elaborar explicacions personals sobre all que els envolta. Laula s el lloc on shan dexplicitar aquestes idees prvies i les diverses concepcions del mn que estan a la base dels processos personals daprenentatge. Noms quan lalumnat pren conscincia del que sap, o pensa que sap, i ho comunica est en disposici de compartir-ho amb els altres i de modifi car-ho. Aquest s un procs refl exiu a partir del qual lalumnat construeix el seu propi aprenentatge.

Pror

gram

acions


Competncies prpies de lrea

El coneixement del medi hauria de facilitar el desenvolupament de les competncies bsiques de lEduca-ci Primria. Entenem per competncia laplicaci dels coneixements, habilitats i actituds a la resoluci de problemes en contextos diferents. Per tant, el desenvolupament de les competncies exigeix sempre una prctica concreta i una seqncia dels continguts organitzats des del ms simple i concret al ms complex i abstracte dacord amb el procs maduratiu dels infants i presentats en una seqncia en espiral a travs dels cursos, cicles i etapes.

Les competncies prpies de lrea de Coneixement del medi social, cultural i natural estan estretament vinculades al bloc de competncies especfi ques centrades en conviure i habitar el mn (competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic i competncia social i ciutadana).

Assolir la competncia de conviure i habitar el mn implica:

Situar-se en lespai, orientar-shi i desplaar-shi utilitzant plnols i mapes (saber localitzar noms i accidents geogrfi cs, realitzar i dissenyar itineraris...). Identifi car, localitzar i descriure les principals caracterstiques naturals, humanes i socials dun territori uti-litzant conceptes i procediments geogrfi cs.Conixer i comprendre el context natural, social, cultural i tecnolgic en qu sest immers. Utilitzar crticament totes les fonts dinformaci (oral, escrita, grfi ca...) que usin qualsevol tipus de suport (paper, electrnic, virtual...) per observar i analitzar lentorn. Identifi car un problema de naturalesa geogrfi ca o mediambiental, ubicar-lo en el territori, analitzar les causes i les conseqncies i el rol dels seus protagonistes, valorar les alternatives al problema, elaborar-ne una de prpia, tenint en compte ls sostenible del medi, argumentar-la i dur-la a la prctica. Situar etapes i fets de la histria personal, familiar, local, catalana i espanyola en el temps i en una estruc-tura cronolgica. Descriure, analitzar i valorar els canvis i les continutats i les causes i les conseqncies dalgun esdeve-niment clau de la histria de Catalunya i dEspanya utilitzant tota mena de fonts histriques primries i secundries. Relacionar alguns fets de la histria dels segles XX i XXI amb la histria familiar i local i narrar-los. Identifi car i valorar elements del patrimoni. Participar en projectes de conservaci i comunicaci del patrimoni i de la memria histrica. Plantejar preguntes investigables sobre caracterstiques i sobre canvis observables en els materials i en els objectes tecnolgics, en els ssers vius, en els ecosistemes propers i en la Terra vista com a planeta, identifi car evidncies i extreure conclusions que hi estiguin relacionades i que possibilitin prendre decisions per actuar. Explicar els fenmens amb lajuda de models, verifi car la coherncia entre les observacions i lexplicaci donada, i expressar-la utilitzant diferents modes comunicatius de manera que els altres lentenguin. Utilitzar el coneixement cientfi c per comprendre situacions properes relacionades amb problemtiques ambientals, amb la conservaci de la salut o amb ls dobjectes tecnolgics i per prendre decisions per actuar coherents amb aquest coneixement. Valora la democrcia com a forma de convivncia i de govern que permet exercir i respectar els drets i deures individuals i collectius. Participar en la vida collectiva de la classe, de lescola, de la localitat, posant en prctica habilitats socials que afavoreixen les relacions interpersonals (la cooperaci, lempatia, el treball en equip, el dileg, la ne-gociaci, lassertivitat...). Actuar en el marc de projectes collectius per resoldre problemes i millorar la vida de la comunitat i per promoure una vida saludable.


Aportacions de lrea a les competncies bsiques

Si considerem que lrea de Coneixement del medi natural, social i cultural t com a fi nalitat proporcionar a lalumnat els coneixements i les eines per situar-se en lentorn on viu, per aprendre a respectar-lo, a millorar-lo i a conviure-hi, la contribuci al desenvolupament de les competncies transversals s fora signifi cativa. El coneixement del medi contribueix a lassoliment de totes les altres competncies de la manera que es detalla a continuaci:

Competncies comunicatives

expressar i organitzar idees i informaci de manera efi ca i intelligible sobre espais, fets, problemes i fenmens geogrfi cs, histrics, socials, naturals i tecnolgics; comunicar idees i informacions de manera oral, escrita, visual i utilitzant TIC per informar, per convncer, per dialogar; utilitzar convencions cartogrfi ques, matemtiques, cientfi ques, etc., i saber-les interpretar; identifi car informacions rellevants de lrea en textos que utilitzen diferents canals comunicatius i de pro-cedncies diverses (llibres, Internet).

Competncies metodolgiques

plantejar-se preguntes que puguin ser objecte dinvestigaci; utilitzar habilitats de planifi caci del treball; utilitzar habilitats per a la recollida i el tractament de la informaci (anlisi, sntesi...); utilitzar el pensament crtic i creatiu per a lanlisi de la informaci, per a la resoluci de problemes, per a la presa de decisions.

Competncies personals

aplicar coneixements i habilitats en contextos familiars i del seu entorn; buscar els fonaments de la seva identitat; dissenyar i aplicar projectes individuals i collectius de manera responsable i creativa;

desenvolupar habilitats personals que afavoreixen les relacions intrapersonals (lautoestima, lautocrtica, lautorefl exi, lautoaprenentatge, la iniciativa...).

Pror

gram

acions


Estructura dels continguts

Els continguts de lrea sorganitzen en set blocs: lentorn i la seva conservaci; el mn dels ssers vius; les persones i la salut; persones, cultures i societats; canvis i continutats en el temps; matria i energia; i entorn, tecnologia i societat.

Aquesta organitzaci dels continguts integra coneixements, procediments i actituds diversos. El professorat haur de triar aquells continguts concrets que, depenent de lentorn, facilitin que lalumnat adquireixi eines tils per interpretar els fenmens i problemes ms rellevants i tingui marcs de referncia per aproximar-se a la comprensi del mn. Un mn que no es pot restringir al marc espacial de la seva localitat, comarca o pas, sin que ha de poder abastar la informaci a la qual tenen accs a travs de les TIC i daltres mitjans de comunicaci.

Els coneixements conceptuals, vinculats als procediments propis de les disciplines de lrea, han de relacio-nar-se amb el procs dadquisici de competncies relacionades amb els llenguatges oral, escrit i matemtic i amb les de la resoluci de problemes oberts.

Els continguts del medi social i cultural

Els continguts del medi social i cultural procedeixen fonamentalment de la Geografi a i de la Histria. Aques-tes dues disciplines han de permetre a lalumnat de Primria situar-se en lespai i en el temps i adquirir els instruments conceptuals i procedimentals necessaris per comprendre el mn on viuen i contribuir a la seva evoluci.

La Geografi a ha dajudar lalumnat de Primria a construir:

coneixements sobre:

els llocs, els paisatges i els territoris per poder situar-hi les informacions a les quals t accs, desplaar-se i actuar; lorganitzaci de lespai i les condicions de vida de les persones que habiten els espais local, comarcal, catal i espanyol sense deixar de banda altres espais on es produeixin situacions o problemes rellevants; els grans problemes relacionats amb ladaptaci de les persones i de les societats a lentorn i la utilitzaci dels recursos que ofereix.

habilitats i estratgies per:

actuar en lespai i aprendre a resoldre problemes; dominar els mtodes que el permetin utilitzar, i realitzar, plnols i mapes, imatges, croquis i esquemes, diagrames i grfi ques, observacions, enquestes i entrevistes, etc.

En resum, els coneixements geogrfi cs escolars han de permetre a lalumnat daquesta etapa educativa percebre i conixer els seus espais de vida, saber pensar i interpretar lespai, saber actuar en, sobre i amb lespai, saber expressar lespai i saber expressar la dimensi espacial dun problema.

La histria ha de permetre que lalumnat de primria adquireixi:

coneixements sobre:

els principals referents temporals i cronolgics per organitzar la noci de temps.


OBJECTIUS

Lensenyament del Coneixement del medi natural, social i cultural en aquesta etapa tindr com a objectiu el desenvolupament de les segents capacitats:

1. Plantejar-se, identifi car, i donar resposta a interrogants i problemes relacionats amb fen-mens i elements signifi catius de lentorn natural, social i cultural, utilitzant estratgies de cerca i tractament de la informaci, analitzant els resultats i plantejant-se solucions alternatives als problemes.

2. Utilitzar diversos llenguatges per expressar i comunicar els continguts de lrea de forma perso-nal i creativa, seleccionant i interpretant dades expressades per mitj de codis diversos (lings-tics, numrics, grfi cs) i refl exionant sobre el propi procs daprenentatge.

3. Comportar-se dacord amb els hbits de salut i higiene personal derivats del coneixement del cos hum, mostrant una actitud dacceptaci crtica i de respecte per les diferncies individuals (edat, sexe, caracterstiques fsiques i personalitat).

4. Participar activament en el treball en grup, adoptant una actitud responsable, solidria, cooperativa i dialogant, argumentant les prpies opinions i contrastant-les amb les dels altres, i respectant els principis bsics del funcionament democrtic.

5. Prendre conscincia de pertinena a diferents mbits socials i culturals, reconixer la diversitat com a element enriquidor de la convivncia, respectar la igualtat de drets i deures de les perso-nes, reconeixent les prpies responsabilitats.

6. Identifi car lespecifi citat dels ssers humans i analitzar i avaluar crticament la intervenci huma-na en el medi i el seu impacte al llarg del temps, adoptant compromisos individuals i collectius dactuar en la protecci i millora del medi ambient i del patrimoni cultural.

7. Reconixer en el medi natural, social i cultural els canvis i les continutats relacionats amb el pas del temps, comprendre algunes relacions de successi i simultanetat, de cronologia i de durada, i aplicar aquests coneixements en la interpretaci del present, la comprensi del passat i en la construcci del futur.

8. Identifi car i analitzar els principals elements de lentorn natural, social i cultural, analitzant la seva organitzaci, les seves caracterstiques i interaccions, aplicant aquest anlisi a diferents escales espacials i temporals.

9. Planifi car i realitzar projectes i aparells senzills, analitzant les propietats dels materials i les eines i mquines que hi intervenen tot valorant la contribuci de la cincia i la tcnica a la millora de les condicions de vida de les persones.

10. Utilitzar de manera responsable i creativa les TIC i el material relacionat amb lexperimentaci i el treball de camp, tant com a eines per obtenir informacions, com instruments per aprendre i compartir coneixements.

Pror

gram

acions


11. Utilitzar la llengua com a eina per construir coneixement, per comunicar-lo i per compartir-lo amb els altres, a partir del desenvolupament de les competncies lingstiques prpies de lrea (descripci, explicaci, justifi caci, interpretaci i argumentaci).

12. Participar en lelaboraci, realitzaci i avaluaci de projectes relacionats amb aspectes relle-vants de lentorn natural, social i cultural, amb la conservaci del medi ambient i del patrimoni i amb accions solidries i de justcia social.

13. Apreciar el gaudi que comporta arribar a trobar explicacions cientfi ques dels fets i problemes del nostre entorn, i de la utilitat de laplicaci de procediments i actituds cientfi ques.

Continguts del cicle inicial

Bloc 1. Lentorn i la seva conservaci

Observaci delements i fenmens naturals i comunicaci de les observacions utilitzant formes de repre-sentaci bsiques.Orientaci a lespai mitjanant lobservaci delements naturals i humanitzats de lentorn.Exploraci dalgun aspecte de lentorn a partir duna qesti rellevant, mitjanant el treball cooperatiu.

Bloc 2. El mn dels ssers vius

Observaci (utilitzant mtodes directes i indirectes, amb suports digitals i audiovisuals) dorganismes i dobjectes inerts, per identifi car-ne les diferncies. Caracteritzaci dels ssers vius per la seva capacitat de realitzar les funcions bsiques: nutrici, repro-ducci i relaci. Observaci dun tipus dorganisme en el seu medi natural o reproduint el medi a laula. Identifi caci i determinaci danimals i plantes de lentorn segons diferents criteris observables. Valoraci de la respon-sabilitat envers els animals domstics i plantes. Identifi caci en els ssers vius observats dadaptacions al medi relacionades amb la manera que es no-dreixen, es relacionen o es reprodueixen.Comunicaci oral de les observacions realitzades utilitzant diferents llenguatges, inclosos els TIC.

Bloc 3. Les persones i la salut

Caracteritzaci de lsser hum com a sser viu. Identifi caci de les parts del cos hum. Observaci de diferncies i semblances entre persones, i de canvis i continutat al llarg del temps.Identifi caci de la nutrici en relaci amb el creixement, recanvi i manteniment de la vida.Reconeixement dels diferents tipus daliments. Valoraci duna alimentaci sana i variada. Observaci i identifi caci de les parts del cos que permeten la relaci amb el medi. Percepci de la llum, el so, els sorolls i el silenci.Expressi raonada de sensacions personals i respecte davant les opinions dels altres. Valoraci i justifi caci de la necessitat de la higiene, del descans personal i valoraci del bon s del temps de lleure.Identifi caci dels diferents mbits als quals pertany lalumnat: la famlia, lescola, el barri o la localitat.


PROGRAMACI DAULA Cicle Inicial Primer Curs

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

LESCOLA I LA CLASSE

1

2EL BOSC

CREIXEM SANS I FORTS

LA FAMLIA

LHIVERN I LAIGUA

EL BARRI

ELS ANIMALS DOMSTICS

LA BALENA BLANCA

LES PLANTES

ELS MITJANS DE COMUNICACI

EL MAR I ELS PEIXOS

LESTIU I ELS MITJANS

DE TRANSPORT

LENTORN I LA SEVA

CONSERVACI

EL MN DELS SSERS

VIUS

LES PERSONES I LA SALUT

PERSONES,CULTURES

I SOCIETATS

Orientaci mitjanant lobservaci de lentorn

Caracteritzaci de lsser hum com a sser viuExpressi raonada de sensacions

Identifi caci dels elements de lentorn, els serveis i els espais comunsDescoberta de les formes dorganitzaci de lescola

Observaci delements i de fenmens naturals Exploraci dalgun aspecte de lentorn

Identifi caci de les plantes de lentorn

Reconeixement dels drets i deures de les persones del grup

Exploraci dalgun aspecte de lentorn, mitjanant el treball cooperatiu

Identifi caci de les parts del cosValoraci duna alimentaci sana i variada

Expressi raonada de sensacions personals

Identifi caci dels espais comunsDescoberta de les formes dorganitzaci de lentorn proper

Observaci delements i de fenmens naturals Exploraci dalgun aspecte de lentorn, mitjanant el treball cooperatiu

Expressi raonada de sensacions personals i respecte davant les opinions dels altres

Descoberta de les formes dorganitzaci de lescola i de lentorn proper, valorant la importncia de la convivncia

Orientaci mitjanant lobservaci de lentorn

Identifi caci dels elements de lentorn, els serveis i els espais comuns, valorant la responsabilitat personal en el seu s

Observaci delements i de fenmens naturals

Caracteritzaci dels ssers vius per la seva capacitat de fer les funcions bsiques: nutrici, reproducci i relaci

Observaci delements i de fenmens naturals i comunicaci de les observacions


Observaci delements i de fenmens naturalsi comunicaci de les observacions

Identifi caci de plantes de lentorn

Identifi caci dels elements de lentorn, els serveis i els espais comuns, valorant la responsabilitat personal en el seu s


Expressi raonada de sensacions personals

Identifi caci dels elements de lentorn, valorant la responsabilitat personal en el seu s

Observaci delements i de fenmens naturals i comunicaci de les observacions


Exploraci dalgun aspecte de lentorn

Identifi caci dels elements de lentorn, els serveis i els espais comuns

Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Inicial Primria

Pror

gram

acions


ENS RELACIONEMCANVIS

I CONTINUTATS EN EL TEMPS

MATRIA I ENERGIA

ENTORN, TECNOLOGIA

I SOCIETATFEM UN TREBALL

Reconeixement de la im-portncia de la participaci en les tasques de lescola

Plantejament de preguntes a partir dobservacionss de taules simples per recollir dades i comparar-les

Investiguem sobre lescola dabans

s de les nocions bsiques de temps i de les unitats de mesura bsiques

Plantejament de preguntes a partir dobservacions

Utilitzaci de peces per a la construcci destructures senzilles, tenint cura de les eines i dels materials

Treballem les fulles

Observaci i identifi caci de les parts del cos que permeten la relaci amb el medi

Observaci dels canvis de les persones al llarg del temps


Iniciaci a ls de la cmera fotogrfi ca

Fem un lbum de fotoss de fotografi es per reconstruir la prpia histria

Reconeixement de la im-portncia de la participaci i coresponsabilitat en les tasques de la vida domstica

Aplicaci de nocions de canvi i continutat en fets quotidians propers a la seva experincia


Fem un marc de fotosConstrucci destructures senzilles, tenint cura de les eines i dels materials

Aplicaci de nocions de canvi i continutat en fets quotidians propers a la seva experincia i en elements de patrimoni


Construcci destructures senzilles, tenint cura de les eines i dels materials

Fem una estaci meteorolgica

Reconeixement de la im-portncia de la participaci i coresponsabilitat en les tasques en societat

Aplicaci de nocions de canvi i continutat en elements de patrimoni

Aplicaci de criteris de separaci i selecci als residus urbans


Fem un contenidor de reciclatge

Valoraci de la respon-sabilitat envers els animals domstics i les plantes


Fem un dmino



Construcci destructures senzilles, tenint cura de les eines i dels materialsIniciaci a ls de la cmera fotogrfi ca

Fem un treball dinvestigaci

Valoraci de la respon-sabilitat envers els animals domstics i les plantes

s de les nocions bsiques de temps i de les unitats de mesura bsiques



Fem un jard

Aplicaci de nocions de canvi i continutat en fets quotidians propers a la seva experincia


Analitzem un diari


Estudiem laigua de mar

s de les nocions bsiques de temps Aplicaci de nocions de canvi i continutat en fets quotidians



Fem un avi de paper

Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Inicial Primria


Primer Curs

UNITAT 1: LESCOLA I LA CLASSE

Objectius didctics

Descriure la classe.Identifi car les activitats que es fan dins la classe i els estris necessaris.Reconixer els diferents espais que hi ha a lescola.Conixer els dies de la setmana.Identifi car les persones que treballen a lescola.Investigar com era lescola dels nostres avis.

Continguts (fets i conceptes, procediments, actituds, valors i normes)

Les persones que hi ha a la classe.Les accions que es fan a classe.El material i mobiliari de classe.El plnol de la classe.Les dependncies de lescola.Experincia (procediment): Investiguem sobre lescola dabans.Les persones que treballen a lescola.

Competncies bsiques

Competncia en comunicaci lingstica: Ser capa dexpressar sentiments.Competncia en comunicaci lingstica: Realitzar unes preguntes als avis i expressar les respostes per escrit.Competncia artstica i cultural: Dibuixar els companys, la mestra.Competncia artstica i cultural: Ser capa dinterpretar plnols senzills.Competncia social i ciutadana: Participar en la vida collectiva de la classe i de lescola.Competncia digital: Visitar la pgina web de lescola.Competncia dautonomia i iniciativa personal: Expressar els sentiments suscitats pels primers dies de classe.

Criteris davaluaci

Identifi car les activitats de la classe i els estris que shi utilitzen.Reconixer els diferents espais de lescola i les persones que hi treballen.Conixer els dies de la setmana.

Temporitzaci

Durada aproximada per a aquesta unitat: 11 hores.

Pror

gram

acions


UNITAT 2: EL BOSC

Objectius didctics

Identifi car les diferents estacions i els canvis en el medi que es produeixen en cadascuna.Conixer els mesos de lany.Conixer la diferncia entre els arbres de fulla perenne i els de fulla caduca.Identifi car els arbres de la tardor i els seus corresponents fruits.Identifi car diferents tipus de bolets i les seves caracterstiques.Tenir conscincia de com es pot collaborar en la protecci dels boscos i dels animals que hi viuen.


Identifi caci dels trets ms signifi catius de cada estaci.Els noms dels mesos.Els noms de les fruites i els arbres de la tardor.Els bolets.Distinci entre fruites seques i carnoses.Reconeixement de les accions correctes i incorrectes al bosc.Experincia (procediment): Fem un lbum de fulles i un mbil per a la classe.

Competncies bsiques

Competncia en comunicaci lingstica: Conixer poemes i refranys propis de la tardor.Competncia artstica i cultural: Identifi car els colors de la tardor, relacionar els colors amb sensacions.Competncia artstica i cultural: Elaborar un mbil.Competncia social i ciutadana: Refl exionar sobre les maneres de comportar-se al boscCompetncia dautonomia i iniciativa personal: Prendre conscincia del comportament personal al medi.Competncia matemtica: Identifi car formes en les fulles dels arbres.

Criteris davaluaci

Identifi car i descriure els canvis que es produeixen en el medi en cada estaci.Diferenciar els arbres de fulla perenne dels de fulla caduca.Conixer els arbres de la tardor y els seus fruits. Identifi car els trets caracterstics de diferents tipus de bolets.Tenir conscincia de com es pot collaborar en la protecci dels boscos i dels animals.

Temporitzaci



UNITAT 3: CREIXEM SANS I FORTS

Objectius didctics

Analitzar el procs evolutiu de les persones.Reconixer les parts ms importants del cos hum.Identifi car les parts de la cara i de la m.Identifi car els cinc sentits i els seus rgans.Distingir els diferents pats i els tipus daliments que els componen.Saber qu ens aporten els diferents aliments.Valorar la importncia de la higiene i dels hbits dalimentaci correctes.


Els diferents estadis de creixement.Les parts del cos.Els elements de la cara i de la m.Els cinc sentits.Els pats del dia.Laportaci dels diferents grups daliments.La importncia de la higiene personal i dels hbits dalimentaci correctes.Experincia (procediment): Fem un lbum de fotos.

Competncies bsiques

Competncia en comunicaci lingstica: Llegir i interpretar poemes.Competncia en comunicaci lingstica: Aproximar-se al llenguatge de signes i el braille.Competncia artstica i cultural: Conixer lestructura de la dieta i la seva relaci amb la cultura prpia.Competncia digital: Localitzar i treballar amb fotografi es.Competncia dautonomia i iniciativa personal: Prendre conscincia del propi cos i dels altres. La dieta prpia.Competncia matemtica: Fer servir maneres imprecises dexpressar quantitats.

Criteris davaluaci

Reconixer les parts ms importants del cos hum. en especial les parts de la cara i de la m.Identifi car els cinc sentits i els seus rgans.Valorar la importncia de la higiene.Saber qu ens aporten els diferents aliments.Adquirir hbits dalimentaci correctes.

Temporitzaci


Pror

gram

acions


UNITAT 4: LA FAMLIA

Objectius didctics

Identifi car la famlia com a forma dorganitzaci social.Reconixer els membres que formen una famlia i el seu parentiu.Analitzar els diferents tipus dhabitatge i identifi car-ne el seu.Distingir les principals parts exteriors duna casa.Conixer els elements que caracteritzen cada estana interior de la casa.Identifi car les tasques que es poden fer a casa.


Identifi caci dels diferents membres que componen una famlia.Reconeixement de la prpia famlia.Observaci de diferents tipus dhabitatge.Identifi caci de les principals parts i estances duna casa i dels elements ms caracterstics de cadascuna.Discriminaci dels elements de la prpia habitaci.Relaci de les tasques domstiques.Experincia (procediment): Fem un marc de fotos.

Competncies bsiques

Competncia en comunicaci lingstica: Aprendre una can.Competncia artstica i cultural: Dibuixar. Elaborar un marc de fotos.Competncia artstica i cultural: Identifi car les festes familiars i collectives com a expressions culturals

i artstiques.Competncia social i ciutadana: Les diferents famlies i les diferents maneres de viure.Competncia social i ciutadana: Refl exionar sobre qui fa les tasques domstiques.Competncia dautonomia i iniciativa personal: Conixer la prpia famlia i la prpia llar.Competncia daprendre a aprendre: Realitzar treballs de forma autnoma.

Criteris davaluaci

Reconixer els diferents components duna famlia i els lligams de parentiu.Distingir les principals parts i estances duna casa.Analitzar els diferents tipus dhabitatge i identifi car-ne el seu.Aprendre la importncia de fer les tasques domstiques.

Temporitzaci



UNITAT 5: LHIVERN I LAIGUA

Objectius didctics

Situar lhivern en el calendari.Observar el temps propi de lhivern.Identifi car els canvis que es produeixen en el medi durant lhivern.Reconixer els mesos que pertanyen a lhivern.Conixer el cicle de laigua.Identifi car els estats de laigua.Identifi car les qualitats i propietats de laigua i altres lquids.Refl exionar sobre la importncia destalviar aigua.


Observaci directa i identifi caci dels trets ms signifi catius de lhivern.Observaci del temps: identifi caci en el calendari dels mesos de lhivern.Descripci de les propietats de laigua a partir de lobservaci.Laigua: propietats, caracterstiques i usos.La importncia de laigua per als ssers vius.Experincia (procediment): Fem una estaci meteorolgica.Reconeixement de les accions correctes i incorrectes per estalviar aigua.

Competncies bsiques

Competncia en comunicaci lingstica: Llegir endevinalles i poemes.Competncia social i ciutadana: Prendre conscincia de la necessitat collectiva de fer un bon s de laigua.Competncia dautonomia i iniciativa personal: Refl exionar sobre lestat personal durant lhivern.Competncia daprendre a aprendre: Ser capa dinterpretar un esquema.Competncia matemtica: Conixer unitats de mesura del temps: mesos, dies, estacions.Competncia matemtica: Ser capa de sistematitzar una observaci i realitzar una petita estadstica.

Criteris davaluaci

Identifi car els canvis que es produeixen en el medi durant lhivern.Conixer el cicle de laigua.Descriure les propietats i caracterstiques de laigua.Refl exionar sobre la importncia de lestalvi de laigua.

Temporitzaci


Pror

gram

acions


UNITAT 6: EL BARRI

Objectius didctics

Identifi car el barri i el carrer i conixer ls de les vies de circulaci.Distingir els establiments i les botigues dacord amb lactivitat que realitzen.Conixer les utilitats del mobiliari urb.Diferenciar les activitats al carrer que tenen lloc de dia i de nit.Conixer levoluci histrica de barris, pobles i ciutats.Identifi car els ofi cis i les professions.Identifi car els contenidors de reciclatge i aprendre la necessitat de practicar reciclatge.


Els tipus destabliments.Les professions.El mobiliari urb.Les activitats al carrer de dia i de nit.Els contenidors i el reciclatge.Experincia (procediment): Fem un contenidor de reciclatge.

Competncies bsiques

Competncia en comunicaci lingstica: Explicar com anar dun lloc a un altre utilitzant expressions de posici.Competncia artstica i cultural: Observar els canvis produts en una imatge.Competncia artstica i cultural: Elaborar un contenidor de reciclatge.Competncia social i ciutadana: Conixer el barri i el comportament adequat a nivell general.Competncia social i ciutadana: Entendre la funci collectiva que realitzen algunes persones.Competncia digital: Visitar la pgina web del municipi.Competncia dautonomia i iniciativa personal: Millorar les actituds personals en relaci amb la cura

del medi ambient i el comportament cvic propi.

Criteris davaluaci

Diferenciar els diferents tipus destabliment segons la seva activitat.Conixer ls de les vies de circulaci i aprendre nocions de circulaci viria.Identifi car professions que es duen a terme al carrer.Conixer les utilitats del mobiliari urb.Identifi car els contenidors de reciclatge i aprendre la necessitat de practicar el reciclatge.

Temporitzaci



UNITAT 7: ELS ANIMALS DOMSTICS

Objectius didctics

Reconixer els animals mamfers i les aus.Identifi car les principals parts de la majoria de mamfers i aus.Conixer com salimenten i es reprodueixen els mamfers i les aus.Tenir cura dels animals domstics.


Els animals mamfers: parts principals, reproducci i alimentaci.Les aus: parts principals, reproducci i alimentaci.Els animals domstics i les seves funcions envers les persones.Experincia (procediment): Fem un dmino danimals.Conscienciaci que cal tenir cura dels animals domstics.

Competncies bsiques

Competncia en comunicaci lingstica: Aprendre a llegir pictogrames.Competncia artstica i cultural: Dibuixar un cartell amb un missatge.Competncia social i ciutadana: Aprendre actituds collectives de respecte als animals.Competncia digital: Ser capa de localitzar informaci sobre un animal en un cercador dinternet.Competncia dautonomia i iniciativa personal: Refl exionar sobre la relaci personal amb els animals.Competncia daprendre a aprendre: Fer classifi cacions.

Criteris davaluaci

Reconixer els animals mamfers i les aus.Identifi car les caracterstiques dels ssers vius.Analitzar les funcions dels animals domstics per a les persones.Aprendre a tenir cura dels animals domstics.

Temporitzaci


Pror

gram

acions


UNITAT 8: LA BALENA BLANCA

Objectius didctics

Identifi car algunes caracterstiques y costums de la balena blanca.Reconixer alguns costums de la balena blanca.Prendre conscincia de la problemtica dels animals en perill dextinci i de la problemtica de lentorn.Conixer les accions que perjudiquen el medi i els animals que hi viuen.Posar en prctica un procs dinvestigaci.


La balena blanca: descripci fsica, alimentaci, reproducci i hbitat.Reconeixement dalguns costums de la balena blanca.Cicle vital de la balena.Factors que originen el perill dextinci dalguns animals.Accions que perjudiquen el medi i els animals que hi viuen.Experincia (procediment): Fem un treball dinvestigaci.

Competncies bsiques

Competncia en comunicaci lingstica: Fer una senzilla posada en com duna informaci.Competncia social i ciutadana: Conixer limpacte de la contaminaci feta per lhome en la natura.Competncia digital: Fer servir els mitjans digitals per buscar informaci.Competncia dautonomia i iniciativa personal: Ser capa dexposar els criteris propis en les activitats en grup.Competncia daprendre a aprendre: Elaborar un senzill treball dinvestigaci.

Criteris davaluaci

Reconixer les principals caracterstiques de la balena blanca.Identifi car els factors que originen que alguns animals estiguin en perill dextinci.Analitzar les acciones que perjudiquen el medi i els animals que hi viuen.Interessar-se per conixer la realitat que ens envolta, mitjanant el procs dinvestigaci.

Temporitzaci



UNITAT 9: LES PLANTES

Objectius didctics

Identifi car els canvis que es produeixen en el medi durant la primavera.Situar la primavera en el calendari.Identifi car les caracterstiques i parts duna planta.Conixer diferents tipus de plantes.Identifi car les fruites, fl ors i fulles a la primavera.Reconixer les parts duna fruita.Refl exionar sobre la importncia de tenir cura dels espais naturals.


Trets ms signifi catius de la primavera.Les parts duna planta.El cicle vital duna planta.Els diferents tipus de plantes.Els arbres fruiters i les fruites.Les fl ors i les fulles.Experincia (procediment): Fem un jard. Accions per mantenir nets els espais naturals.

Competncies bsiques

Competncia en comunicaci lingstica: Conixer poemes i endevinalles propis de la primavera.Competncia artstica i cultural: Identifi car el valor artstic de les fl ors.Competncia social i ciutadana: Refl exionar sobre les conductes socials de manteniment dun entorn net.Competncia dautonomia i iniciativa personal: Refl exionar sobre lestat personal durant la primavera.Competncia matemtica: Conixer unitats de mesura del temps: mesos, dies, estacions.Competncia matemtica: Fer classifi cacions segons diversos criteris.

Criteris davaluaci

Identifi car els canvis que es produeixen en el medi durant la primavera.Identifi car el cicle de vida i les parts duna planta.Diferenciar els diferents tipus de plantes.Reconixer els trets ms signifi catius de les fruites, fl ors i fulles.Valorar determinades accions per tenir cura dels espais naturals.

Temporitzaci


Pror

gram

acions


UNITAT 10: ELS MITJANS DE COMUNICACI

Objectius didctics

Identifi car els diferents mitjans de comunicaci orals i escrits i les possibilitats que cadascun ens ofereix.Diferenciar entre els mitjans de comunicaci de masses i els adreats a una persona.Conixer levoluci histrica dels mitjans de comunicaci.Identifi car algunes professions relacionades amb els mitjans de comunicaci.Aprendre a fer un s correcte dels mitjans de comunicaci.


Els diferents mitjans de comunicaci.Mitjans de comunicaci personals i de masses.Mitjans de comunicaci antics i moderns.Caracterstiques del telfon, el diari, la radio, la televisi, la publicitat i Internet.Algunes professions relacionades amb els mitjans de comunicaci.Usos correctes i incorrectes dels mitjans de comunicaci.

Competncies bsiques

Competncia en comunicaci lingstica: Conixer els mitjans de comunicaci com a emissors de missatges.Competncia artstica i cultural: Identifi car els mitjans de comunicaci com a emissors de missatges

artstics: la msica, el cinema, el teatre...Competncia social i ciutadana: Identifi car la funci dels mitjans de comunicaci en la vida social quotidiana.Competncia digital: Conixer el paper dinternet i els altres mitjans digitals dins el mn de la comunicaci.Competncia dautonomia i iniciativa personal: Iniciar la presa de criteri sobre ls dels mitjans de

comunicaci (els que magraden i els que no, per qu...).Competncia dautonomia i iniciativa personal: Refl exionar sobre ls personal dels mitjans de comunicaci.Competncia daprendre a aprendre: Analitzar lestructura dun diari.

Criteris davaluaci

Diferenciar els mitjans de comunicaci de massa i els personals.Conixer levoluci histrica que han sofert els mitjans de comunicaci en el temps.Identifi car quines son les caracterstiques dels diferents mitjans de comunicaci.Reconixer algunes professions relacionades amb els mitjans de comunicaci.Aprendre a fer un us correcte dels mitjans de comunicaci.

Temporitzaci



UNITAT 11: EL MAR I ELS PEIXOS

Objectius didctics

Identifi car els diferents tipus danimals que viuen al mar.Conixer les caracterstiques i les diferents parts dun peix.Diferenciar entre els peixos que viuen al mar i els que viuen al riu.Conixer com es reprodueixen els peixos.Conixer com i per on respiren els peixos.Distingir els tipus de pesca i el procediment posterior que sen fa dels peixos pescats.Identifi car conductes que perjudiquen el medi mar i els animals que hi viuen.


Animals que viuen al mar i animals que viuen al riu.Les parts dun peix.El procs de reproducci dels peixos.El sistema de respiraci dels peixos.Diferents formes de pesca i procediment posterior que sen fa dels peixos pescats.Experincia (procediment): Estudiem laigua de mar.Conductes perjudicials per el medi mar i els animals que hi viuen.

Competncies bsiques

Competncia en comunicaci lingstica: Expressar els resultats duna observaci.Competncia social i ciutadana: Conixer el procs socioeconmic de la pesca.Competncia dautonomia i iniciativa personal: Refl exionar sobre les actituds personals de respecte pel mar.Competncia daprendre a aprendre: Ser capa de realitzar una observaci sistemtica.

Criteris davaluaci

Distingir els diferents animals que viuen al mar i els animals que viuen al riu.Identifi car les parts dun peix.Saber com es reprodueixen els peixos.Saber com respiren els peixos.Reconixer les diferents formes de pesca.Identifi car conductes perjudicials per el medi mar i els animals que hi viuen.

Temporitzaci


Pror

gram

acions


UNITAT 12: LESTIU I ELS MITJANS DE TRANSPORT

Objectius didctics

Situar lestiu en el temps (calendari).Identifi car els canvis que es produeixen en el medi durant lestiu.Aprendre a protegir-se del sol.Diferenciar els mitjans de transport terrestres, aeris i martims.Identifi car quins sn els mitjans de transport pblics i privats.Aprendre consells bsics sobre circulaci viria.


Les caracterstiques prpies de lestiu.Els mesos que pertanyen a lestaci estival.Les peces de roba que utilitzem a lestiu.Elements amb els quals ens protegim del sol.Funcions i caracterstiques de cadascun dels mitjans de transport: terrestres, aeris i martims.Els mitjans de transport pblics i privats.Experincia (procediment): Fem un avi de paper.Consells bsics sobre circulaci viria.

Competncies bsiques

Competncia en comunicaci lingstica: Interpretar unes instruccions.Competncia artstica i cultural: Dibuixar situacions personals.Competncia social i ciutadana: Conixer la funci social dels transports privats i pblics.Competncia digital: Trobar informaci prctica sobre ls dels mitjans de transport a travs dinternet.Competncia dautonomia i iniciativa personal: Refl exionar sobre lestat personal durant lestiu.Competncia dautonomia i iniciativa personal: Aprendre els comportaments correctes en un transport collectiu.Competncia matemtica: Fer un avi de paper utiliztant conceptes com: simetria, fi gures geomtriques... Competncia matemtica: Conixer unitats de mesura del temps: mesos, dies, estacions.

Criteris davaluaci

Identifi car els canvis que es produeixen en el medi durant lestiu.Aprendre a protegir-se del sol.Conixer els diferents mitjans de transport terrestres, aeris i martims.Identifi car quins sn els mitjans de transport pblics i privats.Aprendre a seguir bones conductes de circulaci viria.

Temporitzaci


GUIA DIDCTICAORIENTACIONS I SOLUCIONARI


Primer Curs


Aquestes primeres pgines us serviran per presentar als nens i nenes el nou curs i treballar els sentiments que han viscut ells mateixos en els primer dies des-cola, a partir de les preguntes inicials que es proposen a la primera lmina, la qual podeu projectar a laula (la trobareu a la galeria dimatges del CD).

Podeu treballar oralment les descripcions de tot all que observen a la illustraci i complementar les pre-guntes inicials proposades plantejant a lalumnat altres qestions de refl exi i observaci com: Per qu creieu que plora el nen? Qu li direu perqu es tranquillitzs

i no plors? Per qu els nens i nenes que van a les-

cola porten motxilla?, etctera.

Guiant lobservaci dels diferents elements que con-formen la illustraci, podeu preguntar tamb qu s all que porta un dels nens i una de les mares que apareixen al dibuix (una bata), i per a qu sutilitza. Po-deu aprofi tar perqu refl exionin sobre la importncia de portar bata a lescola i els hbits higinics.

Seria convenient iniciar la primera activitat de la sego-na pgina demanant als nens i nenes que descriguin les tres fotografi es, analitzant i identifi cant les dife-rents expressions que hi apareixen, perqu des-prs assenyalin amb una creu amb quina se senten ms identifi cats. Podeu complementar lexercici de-manant-los que imitin gestualment cadascuna de les expressions de manera individual.

Lactivitat nmero 2 us servir per realitzar la vos-tra presentaci al grup. s interessant que escriviu el vostre nom a la pissarra, perqu els nens i nenes el copin al seu llibre. En tractar-se de la primera unitat, s aconsellable indicar pautadament en qu consis-teix la tasca que cal realitzar, explicant a lalumnat les directrius de com han dutilitzar les lnies de calligrafi a del llibre a lhora descriure. Podeu afavorir lexplicaci mitjanant un o diversos exemples a la pissarra.

&OPV

1O TwO BRVFTUT OFOT J OFOFT"'ODFSDMB FMT RVF FTUBO DPOUFOUT

* )

B0(', (3B&128LQGG &LDQ GH SURFHVR0DJHQWD GH SURFHVR$PDULOOR GH SURFHVR1HJUR GH SURFHVR

)4 EFV

/BSDB BNC VOB 'MT QSJNFST EJFT EF DMBTTF UIBT TFOUJU

&JCVJYB J FTDSJV

) !! 2 "$ " ! ! "

'M NFV NFTUSFP NFTUSB FT EJV


Pgina 9

Pgina 10

A lescola

(resposta oberta)

(resposta oberta)

Orientacions

isoluc

iona

ri


Primer Curs


Pregunteu al grup quantes nenes hi ha a la classe, demanant que aixequin la m totes elles i, entre tots, realitzar el recompte en veu alta. Seguint el mateix procediment amb els nens i desprs amb tots els integrants del grup, fi nalment, es llegiran les frases de lactivitat, de forma pausada, perqu lalumnat completi cadascuna delles amb el nme-ro corresponent.

Per a la segona activitat, seria interessant proposar als nens i nenes que cadasc faci una petita presentaci individual, dient el seu nom i explicant perqu li agrada lescola. Aix facilitar que es coneguin entre ells.

s interessant complementar lactivitat 3 proposant que, per parelles, cadasc realitzi en un foli el retrat del seu company o companya, i penjar desprs tots els dibuixos a una de les parets de laula, sota un cartell que indiqui Els companys de classe.

A lhora de realitzar les activitats daquesta plana (la qual est disponible a la galeria dimatges del CD per poder projectar-la a laula), podeu demanar als nens i nenes que descriguin cadascun dels estris que apa-reixen a les illustracions, tant de la primera com de la segona activitat per, posteriorment, passar a realitzar individualment les activitats en si: resseguir (a la pri-mera) i encerclar (a la segona).

Podeu aprofi tar per preguntar si hi ha alg que no spiga per a qu serveix algun dels elements que hi ha a la classe i fer que li ho expliqui algun company o companya que s ho spiga.

A lactivitat 2, tot i que a la classe habitual segura-ment no hi ha ordinador i, per tant, aquest objecte en principi no sencerclar, seria convenient que els hi expliqussiu que durant el curs utilitzaran lordinador per fer algunes de les activitats que es proposaran al llibre.

Organitzeu si cal una visita a laula dinformtica, per-qu els vegin.

)

))

%PNQMFUB # MB NFWB DMBTTF IJ IB OFOFT # MB NFWB DMBTTF IJ IB OFOT 5PN DPNQBOZT J DPNQBOZFT

'TDSJV

&JCVJYB J FTDSJV

PO[F

) ! 2 " "! 1 "$ " " " "

J


1CTFSWB J DPNQMFUB

'ODFSDMB

EPU[F)2 ) # "$ " ! !!2 ! " #

NNKDTGU

RKUUCTTC VKUQTGU

RCRGTGTC

ECFKTC VCWNC


Pgina 11

Pgina 12

(resposta oberta)

(resposta oberta)

(resposta oberta)

pissarra tisores

cadira taula

paperera

llibres


Primer Curs


Per facilitar la realitzaci de les activitats que es pro-posen, seria interessant projectar a laula les dues imatges (disponibles a la galeria dimatges del CD), mitjanant el can de projecci, a lhora de realitzar les activitats. Aix us facilitar les vostres explica-cions i la posada en com amb el grup.

Podeu comentar tots plegats en qu sassembla i en qu es diferencia la vostra classe de la que apareix a la illustraci, i aprofundir i treballar el vocabulari, par-lant sobre els diferents elements que la componen.

Podeu reforar lactivitat demanant que alguns alum-nes assenyalin amb el dit, sobre la projecci a laula de la pgina 13, alguns dels elements de la illustraci. Podeu proposar elements fcilment identifi cables, com per exemple: taula, cadira, llibre, porta, llapis, pissarra, esborrador, guixos, fi nestres i mural..., i que desprs els localitzin i reconeguin a laula real.

Tamb podeu proposar realitzar un mural conjunt, a partir dun plnol de la vostra classe preparat prvia-ment pel mestre o la mestra, en el qual els nens i ne-nes hagin de dibuixar i pintar els diferents elements de la laula que hi apareixen al mural.

Podeu aprofi tar per parlar sobre la importncia de la conservaci de les diferents installacions de lescola (i de laula en particular), i refl exionar sobre qu cal fer per al seu manteniment i qu poden fer cadas-cun dells al respecte. La idea seria iniciar un debat guiat en qu els nens i nenes arribin a conclusions que els permetin saber qu poden fer per assolir els segents aspectes:

tenir la classe endreada; tenir les taules i cadires ben collocades; tenir cura del material; mantenir el terra net; tenir els abrics correctament penjats als penjadors; etctera.

)

)1

1CTFSWB

) # "$ ! !! ! ! # USFU[F


)

'ODFSDMB

2 "$ ! DBUPS[F


Pgina 13

Pgina 14

Orientacions

isoluc

iona

ri


Primer Curs


Demaneu als nens i nenes que expliquin quines accions sestan realitzant a cadascuna de les illustracions, i quin objecte es fa servir per fer cada cosa.

Demaneu a lalumnat que pensi en altres activitats que solen fer a lescola: fer murals, enganxar go-mets, cantar, jugar a tocar i parar, etctera. A lespai de lexercici nmero 2 proposeu que dibuixin tamb alguna de les accions que hagin anat aportant, no limitant noms a les acciones descrites a la primera activitat.

s interessant que, per treballar lexpressi oral, cada nen i nena, en fi nalitzar el segon exercici, expliqui a la resta de la classe qu ha dibuixat i per qu aquesta s lactivitat que ms li agrada fer a lescola.

A partir de la realitzaci de lactivitat 3, podeu ense-nyar altres elements o objectes de la classe i anar preguntant a lalumnat per a qu serveixen cadascun dells, o indicar una acci i que els nens i nenes expli-quin qu necessiten per poder dur-la a terme.

Perqu lalumnat es vagi familiaritzant i ampli el seu vocabulari, seria convenient que abans de plantejar lactivitat daquesta pgina, llegiu en veu alta els dife-rents espais que apareixen a la illustraci i els aneu escrivint a la pissarra, com a refor. Desprs, a partir de la projecci a laula daquesta plana (disponible a la Galeria dimatges del CD), podeu anar comentant cadascuna de les dependncies, perqu els nens i nenes expliquin si hi han estat, indiquin quins elements es poden trobar a cadascun dels espais i quines sn les activitats que se solen fer en cada cas.

Tamb podeu introduir el tema de les professions, demanant-los que indiquin qui hi treballa a cada espai (per exemple: a secretaria i treballa el secretari o se-cretria; a la cuina, els cuiners i cuineres; en tot ledifi ci el professorat i la gent de la neteja; etc.).

A les pgines 180 i 181 us oferim una activitat TIC relacionada, per complementar la unitat.

)

)

2JOUB

&JCVJYB

/BSDB BNC VOB

RVJO[F

) ! !#!! " 2 "$ !#!! " 1 ! " !

SFUBMMBS FTDSJVSF MMFHJS KVHBS

FTCPSSBS


). TFU[F

'ODFSDMB J SFTQPO

'O RVJO FTQBJ QBTTFT NnT FTUPOB"

) " ! # "!

CJCMJPUFDB NFOKBEPS

BVMB EJOGPSNhUJDB MBWBCP MBCPSBUPSJ

HJNOhT BVMB

TBMB EF QSPGFTTPST TFDSFUBSJB EFTQBUY EF EJSFDDJw


Pgina 15

Pgina 16

(resposta oberta)

(resposta oberta)

Passo ms estona a laula


Primer Curs


La primera activitat us servir per complementar la lmina anterior. A partir daquesta, tamb podeu pre-guntar a lalumnat si coneixen el nom daltres escoles del barri i anar-les apuntant a la pissarra.

Amb les restants activitats de la pgina sintrodueixen els dies de la setmana. Abans de fer els exercicis 2, 3 i 4, seria convenient que escriviu a la pissarra els diferents dies de la setmana i identifi quin en quin dia som avui.

Ats que als nens i nenes daquesta edat els cos-ta distingir el dia de la setmana en qu es troben, podeu buscar alguna activitat que facin noms un dia determinat, dibuixar-la i, en un mural on fi gurin els dies de la setmana, enganxar cada activitat al dia corresponent.

Podeu aprofi tar locasi per ensenyar als nens i nenes la can La masovera sen va al mercat.

En aquesta pgina es tracta el tema de les professions que es desenvolupen a lescola. Podeu demanar que els nens i nenes observin atentament les fotografi es i comentar-les en veu alta, explicant qu hi fa cadascun dels personatges, per desprs passar a resseguir les paraules que es proposen i relacionar-les amb cada fotografi a.

Podeu aprofi tar lactivitat i proposar als nens i nenes que pensin en altres professions que tamb es des-envolupen a lescola (conserge, personal de la ne-teja, monitors dactivitats extraescolars, etc.). Aix enriquir les possibilitats a lhora de realitzar el segon exercici.

Un cop realitzades ambdues activitats seria interessant ampliar el vocabulari tractant altres professions que es desenvolupin fora de lmbit escolar, sollicitant que cada nen i nena expliqui a la resta quina professi tenen els seus pares i quines tasques en sn prpies de cadascuna. Podeu anar escrivint-les a la pissarra perqu cadasc les copi al seu quadern.

)

)-

%PNQMFUB .B NFWB FTDPMB FT EJV

2JOUB

4FTQPO 3VBOUT EJFT WBT B MFTDPMB" 3VBOUT EJFT Un FM DBQ EF TFUNBOB"

2JOUB 'M EJMMVOT WBJH B MFTDPMB 'M EJTTBCUF WBJH B MFTDPMB

EJKPVT EJNBSUT EJMMVOT

EJTTFU

) ! 2 ! # " # #

" # 1 "! ! !

Tr OP

Tr OP

EJTTBCUFEJVNFOHF EJNFDSFT EJWFOESFT

WBJH B MFTDPMB OP WBJH B MFTDPMB


)

%PNQMFUB J SFMBDJPOB

'TDSJV J EJCVJYB 'O MB

nT

EJWVJU ) " " ! ! 2 "

" " ! " !" "$

EWKPGTC OGUVTG UGETGViTKC FKTGEVQTC


Pgina 17

Pgina 18

(resposta oberta)

(resposta oberta)

5

2

cuinera mestre secretria directora

Josep

el cuiner de

lescola

Tr

OP

Orientacions

isoluc

iona

ri


Primer Curs


En aquestes pgines proposem que cada nen i nena realitzi un petit treball dinvestigaci sobre com era lescola dabans (lescola dels seus avis), per establir una comparaci amb lescola davui dia (la seva es-cola). s molt important que a laula els expliquem les directrius que han de seguir per realitzar les diferents activitats proposades.

Per als casos que lalumne o alumna no tingui opci de poder entrevistar els avis, podeu establir la possi-bilitat que preguntin a algun familiar gran.

El mestre o la mestra pot crear una plantilla indepen-dent, que repartir a cada nen i nena, on es recopilin les preguntes de les activitats 1 i 2, perqu puguin fer les entrevistes als seus avis o familiars a casa i, una vegada emplenada, traspassar a laula la informaci que hagi recollit cadasc, als espais corresponents del llibre, mitjanant la posada en com. Aix us per-metr orientar la realitzaci de les activitats de manera ms guiada.

Per a lespai de lactivitat 3, destinat a enganxar una fotografi a de lescola, si no sen disposa duna foto-grafi a per a cadascun dels nens i nenes, podeu variar lactivitat demanant que cadasc faci un dibuix de la faana de lescola, en un full apart, perqu desprs el retallin i lenganxin en aquest espai del seu llibre.

En establir les comparacions entre lescola dabans i lescola dara, us ser molt til anar apuntant a la pissarra les respostes que els nens i nenes hagin re-copilat per a cada pregunta, en dos blocs diferenciats a esquerra i dreta: Abans i Ara.

s enriquidor que aprofi teu les comparacions extretes del punt que fa referncia als jocs que es feien abans i els que es fan ara al pati de lescola, per explicar en qu consisteixen alguns dels jocs antics que els alumnes hagin extret de les explicacions dels seus avis o familiars, per desprs jugar a aquests jocs tots plegats.

)&

)

+OWFTUJHB DPN FSB MFTDPMB EFMT UFVT BWJT (FT BRVFTUFT QSFHVOUFT BM UFV BWJ P hWJB

&FTDSJV MFTDPMB EFM UFV BWJ P hWJB

EJOPV

* *

"! !

! " !

! !

! ! "

! !"!


24

4FTQPO BRVFTUFT QSFHVOUFT J FOHBOYB

%PNFOUFV FOUSF UPUT MFT EJGFSoODJFTRVF IJ IB FOUSF MFT EVFT FTDPMFT

"! !

! !

! !

! ! "

! !!!

WJOU

'OHBOYB BRVr VOB GPUPHSBGJBEF MB UFWB FTDPMB


Pgina 19

Pgina 20


Primer Curs


A partir de cadascuna de les illustracions els nens i nenes han dexplicar qu observen i qu farien ells en cada situaci.

Aquesta activitat us servir per tractar amb el grup temes relacionats amb, duna banda, la convivncia i la importncia dajudar a les persones que ho ne-cessiten (illustracions 1 i 3, respectivament) i, duna altra banda, iniciar lalumnat en el coneixement de qu s el reciclatge i per qu s important reciclar (illustraci 2), aix com parlar sobre la importncia dutilitzar la paperera per mantenir el nostre entorn net (illustraci 4).

Podeu formular preguntes complementries que pro-moguin la refl exi entre lalumnat, com per exemple: Com ens sentirem si ning volgus jugar amb no-

saltres? Quina sensaci tindrem si no ens deixessin

participar en els jocs que es fan al pati? Per qu s

important reciclar? Quins materials es poden reciclar

i quins no? Etctera.

En aquesta ltima plana de la unitat es treballen nova-ment alguns dels aspectes ms signifi catius que em tractat al llarg de la unitat. Seria interessant que ex-pliqueu als nens i nenes que les activitats que han de realitzar en aquesta ocasi sn un resum del que han aprs fi ns ara.

Recomanem que primer us centreu en la primera activitat, i indiqueu als nens i nenes que disposen dun temps determinat per realitzar-la (per exemple, 4 minuts) i recordar-los que poden tornar a mirar les anteriors pgines del llibre, per consultar la informaci que necessitin per fer lactivitat. Aquest mateix pro-cediment seria aplicable a cadascuna de les restants activitats.

Una vegada realitzades les tres activitats, recomanem la posada en com daquestes. El mestre o la mestra haur daprofundir novament en les explicacions que cregui oportunes, sobre cadascun dels temes treba-llats, per assegurar que lalumnat ha assolit correcta-ment tots els coneixements que sen deriven.

)

2)

'YQMJDB

WJOUJV) $ " !"


22

%PNQMFUB #RVFTU DVST GBJH RTKOGT EF 2SJNhSJB

.B NFWB FTDPMB FT EJV

'ODFSDMB FMT EJFT RVF WBT B MFTDPMB

4FMBDJPOB

WJOUJEPT

) ! 2 " # 1 "

FOTFOZB

QFSTPOBMEF OFUFKB

NFTUSF

DPOTFSHF

FTDPNCSBMFT BVMFT PCSF MB QPSUB

EJMMVOT EJNBSUTEJNFDSFT EJWFOESFT

EJTTBCUFEJKPVT

EJVNFOHF


Pgina 21

Pgina 22

primer


Primer Curs


Observeu tots junts la lmina introductria de la unitat i comenteu-la en veu alta. Podeu projectar-la a laula a lhora de treballar-la, ja que la trobareu a la galeria dimatges del CD. Desprs de plantejar les preguntes inicials que es proposen a la part inferior, podeu plan-tejar daltres qestions que facin descriure als nens i nenes all que observen i refl exionar-hi al respecte, com per exemple: Qu hi ha sobre les taules? I sobre una de les cadires? Per a qu serveixen els ordina-

dors? Sabeu qu s Internet? Per a qu serveix Inter-

net? Per a qu serveixen els diaris? Coneixeu altres

mitjans de comunicaci? Etctera.

Una vegada introdut el tema, les illustracions de lac-tivitat 1 de la pgina 138, la qual tamb teu disponible a la galeria dimatges del CD per ser projectada a lau-la, us serviran per repassar amb els nens i nenes els diferents mitjans de comunicaci. Proposeu-los que us indiquin caracterstiques sobre cadascun dells: Com sutilitzen? On els podem trobar? Per a qu ser-

veixen?...

Podeu demanar als nens i nenes si saben si els mit-jans de comunicaci que apareixen a lactivitat 1 han estat sempre aix o han anat canviant amb el temps i si sempre han existit els mateixos mitjans de comuni-caci o no. Si no ho saben, podeu proposar-los que preguntin als seus pares i avis sobre quins mitjans de comunicaci hi havia quan eren ms joves, per comentar-ho a laula a lendem.

En fer lactivitat 2, feu una distinci clara sobre els mitjans de comunicaci que arriben a molta gent o a poca gent, a partir de diferents exemples i propo-sant preguntes que els mateixos nens i nenes puguin contestar, fi ns arribar a la conclusi que es planteja a la frase fi nal de lactivitat. Desprs demaneu-los que pintin cada mitj de comunicaci amb el color corres-ponent, segons arribin a molta o a poca gent.

Aquestes activitats les podeu complementar amb lactivitat TIC que trobareu a les pgines 186 i 187 del llibre.

*2.DFOU USFOUBTFU

1O TwO M#OOB J FO /BSUr"3Vo GBO"

*7

B0(', (3B&128 LQGG &LDQ GH SURFHVR0DJHQWD GH SURFHVR$PDULOOR GH SURFHVR1HJUR GH SURFHVR

*2

* $#(&

3 #&1 (%+$1

-- "$!0 #0 -- '$ #0

'MT NJUKBOT EF DPNVOJDBDJw RVF BSSJCFOB NPMUB HFOU TBOPNFOFO OKVLCPUFG EQOWPKECEKx FG OCUUCDFOU USFOUBWVJU * ## & ' !'

3 $ '*$ # ##$& #$

#$ &)$ # & & $&


Pgina 137

Pgina 138

mitjansde comunicaci de massa

Orientacions

isoluc

iona

ri


Primer Curs


A lactivitat 1, desprs de diferenciar els mitjans de comunicaci actuals dels del passat, podeu explicar als nens i nenes que han existit altres maneres de comunicar-se, com els coloms missatgers, i les que apareixen en alguns daquests dibuixos: la pintura a les coves, els missatges de fum que feien servir els indis, la correspondncia amb cartes que un genet portava dun costat a laltre.

Lactivitat 2 us servir per mostrar a lalumnat com ha anat canviant el telfon al llarg del temps. Proposeu-los que facin un dibuix del telfon que tenen a casa seva.

Podeu aprofi tar per explicar-los que abans no existien els telfons mbils i que la gent noms podia parlar des de casa seva o des duna cabina, per exemple. s interessant que els pregunteu si alg sap com funcionen aquests telfons. Si ho desconeixen, ex-pliqueu-los el seu funcionament.

Llegiu en veu alta les frases de lactivitat 1 i rela cioneu correctament entre tots ambdues converses. Una bona manera de complementar lactivitat podria ser mitjanant el joc del telfon. El primer nen o nena dir una frase a cau dorella de qui tingui a la seva dreta; aquest far el mateix, i aix successivament fi ns que shagi tancat el cercle. Lltim nen o nena dir en veu alta la frase que li ha arribat. Des dun punt de vista educatiu, el joc demana bon treball en equip per aconseguir una transmissi correcta; a ms, ens ensenya com s de senzill tergiversar la informaci a travs de la comunicaci indirecta. Tamb pot servir per simular la propagaci de xafarderies i adonar-se dels seus efectes negatius.

Partint dels missatges escrits a partir de lactivitat 2, podeu explicar-los que abans la gent sescrivia moltes ms cartes i postals que ara. Seria interessant que els hi demaneu que escriguin una carta a un amic que viu lluny o b una postal que ells mateixos poden decorar. Expliqueu que han de posar la data a dalt a la dreta, comenar amb una salutaci i acabar-la amb un bon comiat i la seva fi rma, indicar el destinatari i ladrea, etc.

*7

*2'

* , " 1#

3 ,& &,$

1# "0 $"1#% .+ & # #DFOU USFOUBOPV

* ## $ &$ ' !' $"'&&, &'&3 "## $ &$ $ & $ # ## & ' ##$&&

"#- (%4,"&(- #30 ! !!- ! 0"'.(


* $#(&

3 -,#4

DFOU RVBSBOUB*7 * ## $ $&'$ $ '$ '$3 "$#'# ' $$& & $'#

/PMUFTHShDJFT ,PBO

*PMB BWJ(FMJDJUBUT

# MFT EFVEFM WFTQSF

" ! 1$(& '$" '-!- -#. .0#.(

# RVJOB IPSBTwO FMT GPDTBSUJGJDJBMT"

*B USVDBU MhWJB QFS

EPOBSUF MB SFDFQUB

RVF MJ WBT EFNBOBS/BSD


Pgina 139

Pgina 140

(resposta oberta)

1 4

32


Primer Curs


Per complementar aquestes activitats seria interes-sant que el mestre o la mestra ports a la classe un diari per ensenyar-lo als nens i nenes i veure tots junts lestructura que t. Expliqueu-los que hi ha la portada, amb la seva capalera, i la contraportada, notcies de tot el mn en unes pgines, notcies ms properes en daltres, notcies culturals i esportives, de poltica, deconomia, el temps, la programaci de la televisi, etctera. Daquesta manera verifi caran all que han vist a lactivitat 2 daquesta plana.

Tamb els podeu proposar que portin un diari de casa i que, per parelles, vagin identifi cant-ne les diferents parts. Com que hi haur varietat, podran comprovar que no tots els diaris sn iguals, per que s tenen parts comunes.

Complementeu aquests exercicis amb lactivitat danlisi dun diari que es proposa a les pgines 147 i 148 del llibre.

Abans dencetar lactivitat 1 daquesta pgina, co-menteu entre tota la classe quins aspectes coneix cadascun dels nens i nenes sobre la rdio: si la solen escoltar, quin s en fan a casa, qu ofereixen les dife-rents emissores, etctera. Desprs, llegiu en veu alta les paraules que apareixen a sota de cada illustraci i demaneu que marquin aquelles activitats que re-coneixen com a caracterstiques daquest mitj de comunicaci.

Seria interessant poder mostrar a lalumnat el funcio-nament duna rdio. Per aix, el mestre o la mestra pot portar a la classe una rdio i demanar als nens i nenes que escoltin una petita mostra dalgunes emissores que seleccioni el/la docent, per reconixer tots plegats les diferents activitats que es fan: una entrevista, la retransmissi de les notcies del dia i al-guns espais de msica de diferents estils. Aix podran experimentar de primera m i diferenciar cadascun dels aspectes que pot incloure la programaci duna emissora de rdio, per desprs passar a realitzar lac-tivitat 2 de manera individual i, fi nalment, posar les respostes en com.

Medi 1º primaria

Documents

Transcript of Medi 1º primaria