Memo(edicio4) st. tomàs de valència

ESTUDI D’ARQUITECTURA Josep B lesa Edició 2./2016

ESTUDIS PREVIS DE L’ESGLÉSIA DE SANT TOMÀS I SANT FELIP NERI A VALÈNCIA. PLAÇA DE SANT VICENT FERRER O DE LA CONGREGACIÓ.. VALÈNCIA.EXP.: 03 / 2015.

ESTUDI PREVI ESGLÉSIA SANT TOMÀS I SANT FELIP NERI

DE VALÈNCIA

GENERALITAT VALENCIANAConselleria de Cultura, Educació i Ciència

ESTUDI PREVI ESGLESIA SANT TOMÁS I SANT FELIP NERI DE VALENCIA

ASESOR D’HISTORIA Josep Torró i Abad

ESTUDI D’ARQUITECTURA

Rafael Soler i Verdú ArquitecteEnric Marín i González AparelladorRamon Garcia i Salvador AparelladorJosep F. Rams i Lluch DelineantRamon Gijón Belenguer DelineantJosep M. Mandingorra i Ramos Edició de textos

Col·laboracions d’Estudiants d’Arquitectura Tècnica

Josep Blesa i Morante________________________Capella de la ComunióAlfred Canet i Mansanet_______________________Fotografia.Maria Felicidad i Navarro______________________Torre CampanarVicent Juàrez i Ròdenas_______________________PavimentsJesús Valero i Juan-José Checa Sanz____________FusteriaJosep Sanchis i Penedès i Josep A. Asensi________FàbriquesAntoni Sesé_________________________________Amidaments i Pressupostos

València Abril de 1986

1Estudi d’Arquitectura Josep Blesa s.l.p.u.

Avda. Marqués de Sotelo, 4 Esc.Int., 6, 15 46002, València

Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30 E-mail: [email protected]

Web: www.josepblesa.com



A.1. INTRODUCCIÓ

Advertirem abans que res que aquest treball no haguera sigut possible sense l’existència de l’obra de Josep Sanchis i Sivera titulada “La Iglesia Parroquial de Santo Tomás de Valencia”, a la qual hem seguit i de la qual hem tret la major part de les dades referents a la història i arquitectura de l’Església i la seua localització. No obstant, allò s’ha portat a terme amb una visió crítica de la monografia de l’erudit canonge, algunes voltes inexacte, altres insuficients en el marc de la nostra comesa. És per això que s’han afegit descripcions i notícies fruit de l’observació i investigació pròpies. S’hi ha inclòs, així mateix, l’aportació, escarransida però valuosa, de Jesús Villalmanzo en el referent al tema de la paternitat d’aquest bell temple. L’aportació d’en Bérchez a l’article corresponent del catàleg de monuments i conjunts de la Comunitat Valenciana, també ha estat tinguda en compte.

Una altra circumstància que ha facilitat el treball radica a la pròpia estructura de l’església, que, amb prou faenes, ha tingut evolució orgànica ni remodelacions planificades. El conjunt és de gran harmonia i pràcticament igual al que s’havia acabat de construir en 1736.

No ens hem ocupat de les qüestions relatives a les mostres d’art moble que posseeix l’església per no pertànyer a la nostra àrea de treball, així com per l’escàs interès i valor que la seua recent factura i ximplesa d’execució els confereixen en gran part dels casos. Tanmateix, la conservació del fons pictòric plasmat sobre murs i voltes, així com els llenços sobre bastidors salvats en 1936, la relació del qual ofereix Bérchez, i els plànols parroquials delineats per Tosca deurien ser objecte d’actuacions específiques tendents al seu catalogació i estudi. Sobretot caldria posar fi a la seua distribució arbitrària.

Assenyalem finalment que, degut a que la major part de la informació ha estat extreta del llibre de mossèn Sanchis i Sivera, només s'al·ludirà a la font quan aquesta siga extraordinària. d'altra banda, únicament s'indicarà la pàgina del llibre d’en Sanchis i Sivera quan la cita siga textual, emprant l'abreviatura SS seguida del nombre de pàgina en qüestió. Per a més detalls remetem a la bibliografia que s'inclou entre els apèndixs.

A.2. EMPLAÇAMENT

Conèixer les successives ocupacions humanes de l'àmbit sobre el qual avui s'aixeca l'església parroquial de Sant Tomás, així com la naturalesa d'aquestes, resulta tema d'obligada consideració en la mesura en què futures actuacions i estudis contemplen la realització d'excavacions arqueològiques o l'establiment d'una evolució morfològica de la xarxa parcel·lària del sòl urbà que afecten en aquest punt de la ciutat de València i el seu entorn més immediat.

Pel que a les èpoques més remotes es refereix, concretament la testificada per troballes romanes, no sembla que unes excavacions arqueològiques que afectassen l'actual subsòl







de l'església pogueren resultar fructíferes, ni tan sols, convenients.

El procés de fonamentació i erecció del temple va resultar altament extractiu de materials d'època romana, pel qual, aquest horitzó arqueològic hi haurà quedat anul·lat o extremadament deteriorat. Nogensmenys, la constatació d'aquestes restes és necessària, de per si i per l'interès que fa emanar cap a punts contigus.

A.2.1. Restes Romanes

Durant l'Edat Mitjana, un altaret sota l’advocació dels Reis d’Orient, situat a la cantonada del carrer dels Santets (avui plaça de Sant Vicent Ferrer) que donava al de Trinquet de Cavallers, se sostenia sobre una inscripció romana, actualment desapareguda, que Agustí Sales va dibuixar, transcrivint-la i interpretant així:

(IVPITER) O(PTIMO) M(AXIMO) AM(MONI)

L(VCIUS) ANTONIVS

I(VNII) F(ILIUS EX TRIBV) GAL(ERIA) SABINVS ET

ANTONIA L(VCII EIVSDEM) F(ILIA)

PROCVLA

Amb aquesta base, el dit Agustí de Sales va atribuir immediatament una cronologia romana a la multitud de restes que les rases realitzades en 1728 van eixir a la llum: “lápidas romanas, grandes arcadas, muchos pozos, basas de columnas, pedestales y otros objetos demostrativos de la existencia de un templo romano en este sitio” (SS, 69), tot i que no seria gens estrany que moltes d'aquestes troballes, així adscrites a l'època romana, pogueren pertànyer a moments posteriors.

Dues inscripcions que coneixem tangiblement procedeixen de fitxes obres de fonamentació. Les dues van ser publicades per Hubner en les seues Inscripcions Hispaniae latinae amb els nombres 3.729 i 3.732. Una d'elles es pot veure avui en el sòcol de la primera casa del carrer del Trinquet de Cavallers, tot just davant del lloc on fou trobada. L’altra , al parament exterior de la paret occidental de la sagristia, propera al campanar. A més a més, d'aquestes làpides sembla que es va extraure un laterculum la inscripció del qual va transcriure Felip Seguer i va ser donada a conèixer per Sales com un itinerari. Aquesta presumpta troballa es donava per perduda a finals del segle XVIII.

Per a Sanchis i Sivera, les dubtoses interpretacions de aquests testimonis descontextualitzats i insegurs constitueixen argument suficient per a afirmar, avenint-se amb antics autors, “que el sitio que ocupa la actual Iglesia estuvo siempre consagrado al culto religioso, desde los tiempos del paganismo” (SS,73). Per la nostra banda, ens limitarem a observar, a títol d'indicació cronològica, la dedicatòria de la làpida de la sagristia a l'emperador Titus (79-87 d.C.) i ressaltarem l'interès que reuneix aquesta zona







de la topografia urbana per a nous estudis sobre Valentia, doncs es troba en l'exterior del seu hipotètic perímetre.

Làmina 1.- Làpida romana de 0’47 x 0’86, la inscripció de la qual és incomplerta. Es troba en la paret exterior lateral a la Sagristia de l’església de Sant Tomàs.

A.2.2. Topografia IslàmicaPer ara, el millor sistema que es posseeix per a aproximar-se a la reconstrucció de la planta urbana d'un espai tan puntual de Bala:nsiyya consisteix en una projecció retrospectiva de la informació proporcionada pels primers documents que s’expedeixen darrere la conquista feudal. La imatge que així es puga obtenir serà solament validada, òbviament, per a les vespres de l'arribada dels catalano-aragonesos.

De tota manera, farem essencialment referència a un únic fet d'interès: la parcel·la que actualment ocupa l'església de Sant Tomàs es trobava travessada en forma longitudinal per la muralla de Bala:nsiyya en el moment de la conquesta. I el que és més important, el portal de Xerea ocupava parcialment aquest punt. Segons l'opinió, una miqueta discutible, de Sanchis i Sivera, se situava a un dels estreps de l'arc en l'àmbit d'aquesta parcel·la i l'altre, en l'actual plaça. És poc probable que un senzill arc constituís portal. S'ha al·ludit a les troballes que va proporcionar l'excavació de rases, molts d'ells -tal vegada- podrien associar-se a aquest punt fortificat, sens dubte, de la València islàmica. Les troballes d'aquesta mena no eren generalment valorades pels erudits del segle XVIII, que només reconeixien làpides romanes.







Tots els portals medievals generaven un diversificat context a extramurs, precari en els seus inicis: habitatges, socs, obres avançades, llocs de culte, etc. que amb el pas del temps es configuraven com a autèntics ravals que incrementaven el perímetre emmurallat. Hi ha -com anem a veure- notícies d'instal·lacions comercials en època ja cristiana (s. XIV), sent probable que la seua presència continués una tradició anterior. Pere Antoni Beuter (1490/95-1554) i Joan Gaspar Escolano (1560-1619)esmenten de faiçó prou ambigua la presència d'una mesquita davant de la porta de la Xerea, dins ja dels contorns emmurallats d'època cristiana. La dada creix de fiabilitat i de precisió cronològica. Josep Teixidor i Trilles (1690-1775) va identificar la cita de Beuter amb unes restes trobades durant l'enderrocament d'una casa efectuat en 1736, davant de la Congregació. Deixant de banda l’estèril qüestió de la mesquita, la dada recollida per aquest erudit no té desaprofitament pel seu clar interès arqueològic: “era una alta y fuerte torre con su bóveda, gastándose algunos días para arrasarla” (ss, 67).

A aquest respecte, hom podria assenyalar que en 1402 va ser enderrocada un obra avançada de la porta de la Xerea: Item proveí lo dit Consell que la torre del alberch appellat d’en Roger attinent del portal de la Exerea..., la qual ha començada a derrocar, sia acabada de derrocar com a vista e dita de molts en la forma que estía no solament legmés perillós...(arxiu Municipal de València, Consells, 22, A. 209, r.). L’obra es va consumar en 1403.

A.2.3. Topografia medieval: La Jueria

Després de la conquesta, la ciutat va continuar el seu creixement a extramurs. En 1337 el que havia sigut l'exterior del portal de Xerea es trobava totalment urbanitzat, dins del nou perímetre de la ciutat.Davant el propi portal existia una placeta amb dues carnisseries. De 1386 es té la noticia de la presència de dues arcades o voltes “que son aprés i defora lo portal de l’Exerea sobre la carrera pública, les quals manen derrocar per la obscuritat, molèsties e perillositats que comporten” (AMV, Consells, 18, A, CXXIII)En el segle XV, l’actual plaça de San Vicent Ferrer, o de la Congregació, estava ocupada per una illa de cases, l’accés principal de les quals se situava al carrer del Mar. Aquesta illa es trobava, doncs, davant la parcel·la del nostre interès, formant amb ella el denominat carrer dels Santets, entre les del Governador Vell i Trinquet de Cavallers, passant pel vell portal de Xerea.

El carrer rebia eixe nom per l’altar dels Reis d’Orient que situaven en la seua cantonada amb Trinquet de cavallers.Una part de la vella muralla musulmana que arrencava des del propi portal i s’estenia pel carrer de l’Olivera servia per delimitar, amb altres murs aixecats a l’efecte (com el que corria paral·lel al carrer del Miracle des de la seua cantonada de Trinquet de Cavallers), el Call o Jueria de la ciutat, la planta aproximada del qual va delinear el pare Emili Martínez per una breu monografia de J. Rodrigo Pertegàs, adjunta a l’obra de Sanchis i Sivera. En aquest plànol s'endevina la carència de planificació urbana. El barri jueu, curull de carrerons i atzucacs, es va desenvolupar de forma orgànica sobre la base de necessitats espacials de caràcter immediat.







Els seus habitants l’ultrapassarien prompte, encara que lleugerament, el límit corresponent al llenç islàmic, contra les disposicions legals vigents.

La petjada urbanística de la jueria encara bategava clarament en el segle XVII, quan els oratorians van començar a adquirir-hi cases.

A.2.4. La congregació i la seua primitiva església (1646-1723)





1356. Muralla ordenada construir pel rei Pere el Cerimoniós, i dirigida per Guillem Nebot. Plànol d’Estudis Valencians Històrico-Artístics



La congregació de l’Oratori va ser creada a Roma pel místic Felip Neri l'any 1558. La idea de formar la primera comunitat a Espanya va venir de la mà de Lluís Crespí de Borja, qui la va establir en 1645 a València, encara que sense llicència de l’arquebisbe, pel que cada germà residia a sa casa, reunint-se únicament en ocasió dels oficis, que tenien lloc en la veïna església de Sant Joan de l'Hospital.

A l'any següent, 1646, es va obtenir la llicència per a viure en comunitat i observar les constitucions de l’Oratori romà, endemés de la promesa de concessió del permís arquebisbal per edificar la seua pròpia església. Aquest mateix any els oratorians van comprar l'antiga casa de les Comèdies, situada en l'àmbit avui ocupat, aproximadament, per la capella de la Comunió, i es van instal·lar en ella.

El 12 de desembre de 1648 els oratians van obtindré llicència per alçar un edifici per a la Congregació en l’adquirida dos anys darrere i per comprar un altra casa, contigua, per alçar la seua església. Aquesta circumstància és concordant amb el panorama que ofereix el plànol del districte parroquial del Sant Tomàs, dibuixat pel cèlebre pare Tomàs-Vicent Tosca i Mascó (València 1651-1723), la data de la qual, per desgràcia, ens és desconeguda. El plànol sembla reproduir aquella casa inicial de la Congregació i una altra, una poc major, al seu costat, que fàcilment podria identificar-se amb el temple primigeni.

De totes maneres, hem de considerar que aquest plànol de Tosca –sense cap data- dibuixa únicament el que en el moment de la seua execució pertanyia a la parròquia de Sant Tomàs. Les restants cases de l’illa obstaculitzen en els límits de la parroquial de Sant Esteve, encara que ja pogueren estar (i de fet ho estarien) en mans del Oratori. Encara a inicis del segle XIX aquestes parcel·les pertanyien al curat de Sant Esteban.Des de 1649 van començar els pares a adquirir cases confrontants al nucli inicial a fi i efecte d'eixamplar la seua residència. L'arquebisbe Pedro Urbina y Montoya (1585-1663) va recolzar a la Congregació fent-los lliurament de 20.000 ducats. Els oratorians li van oferir el patronat de la institució, el qual es va posar a la disposició del rei Felip IV, qui el va acceptar en 1657, ordenant que en l’edifici s’hi posés, junt a l’escut del prelat Urbina, el dels Àustria.

El procés d’ampliació finalitzaria en 1685 en obrir rases de l’edifici que anava a allotjar la comunitat fins la seua exclaustració.

Una ullada al plànol general de València datat en 1705 (amb certes modificacions posteriors almenys fins a l’any 1738) obra també de fra Tosca, ens ensenya els edificis filipencs. L’església consistia en una única nau, potser de longitud una poc més allargada que la del temple actual, i, per descomptat un poc més estreta, amb cúpula de tambor i sortints capelles que assemblaven contraforts, apreciables en el costat que donava a la Congregació, la casa de la qual no atansava la longitud de l'església, ocupant-hi una superfície quadrada bastant regular pel que sembla, amb claustre central. Enfrontava l'edifici amb l'església, l'actual carrer del comte de Montornès, el carrer del Governador vell i amb horts en la seua part posterior. Sobre la teulada de la cantonada formada pels







horts i el carrer del Governador vell, veiem dibuixada una cúpula que s'alçava sobre el buc de l'escala. Diu Sanchis i Sivera que l'interior no va estar del tot acabat i " se componía de un gracioso patio con intercolumnios, una espaciosa escalera, claustros cerrados en los pisos altos y crugías de proporcionada altura y longitud... fue demolido, y las bellas columnas de su claustros, de mármol negro fueron hechas trozos... se destruyó la bella cúpula de la escalera y un mirador que había y se señalaba como punto u observatorio del padre Tosca en sus estudios astronómicos" (SS, 63)







A.3. DESCRIPCIÓ HISTÓRICA I ARQUITECTÒNICA

A.3.1. La constitució de l’església.

No sabem a quin arquitecte ha d'atribuir-se la confecció dels plànols de l'església dels oratorians, avui de Sant Tomás. Els erudits del segle XVIII, com el pare Serrano en 1762 o Antonio Ponz en 1774, assignen al pare Tosca (1651-1722) la delineació de la façana. Amb posterioritat s'ha generalitzat entre tots els autors que han abordat la qüestió l'autoria de tota l'obra per a Tosca. Sanchis i Sivera es va mostrar més caut, tot i que, malgrat les reserves amb què expressà, doncs, el pare Tosca era l’únic capaç a concebre una església tan novella en el seu temps des del punt de vista estilístic.

Més recentment (1978), l'investigador Jesús Villalmanzo ha demostrat la inexactitud d’aitals afirmacions. La troballa, entre els protocols de Francesc Serrano, de les capitulacions per a les obres de l’Oratori’ ‘pàrvul de l'any 1722 (Arxiu del Regne de València, protocol 5.242, 230 r.-241 v.) ha obert noves perspectives en el problema de l'autoria.

La demolició de la vella església va obligar a construir prèviament l’Oratori xicotet, lloc on se celebrarien els oficis i reservaria el Santíssim fins que la nova església estiguera acabada. Les capitulacions per a l'obra de l’Oratori pàrvul contenen una al·lusió indirecta als plànols de la futura església. Vet-ho ací: "...por cuanto no se puede emprender la







fábrica de la iglesia nueva sin que primero se tenga lugar acomodado para celebrar y hacer los acostumbrados exercicios de la Congregación, mientras que derriba la iglesia que ay ahora se fabrica la nueva, ha parecido conveniente y aun preciso edificar antes el Oratorio Parvo y demás fábrica adjunta en el lugar y sitio que expresa LA PLANTA QUE SE HIZO EN ROMA" (ARV, Protocols de Francisco Carrasco, 5.242, 230 v.).

Per a Villalmanzo, açò resulta clarament explicatiu del canvi radical d’estil: “ todos insisten en que se trata de la primera iglesia que se construyó en Valencia en estilo clasicista, y que se adelantó al gusto y cánones vigentes a la época por estas latitudes". Sanchis i Sivera li ho explicava pel geni de Tosca, que “ pudo adelantarse al gusto de su tiempo alimentado por las extravagancias churriguerescas” però la intervenció d’un arquitecte romà, a la llum de troballa de Villalmanzo, resulta més lògica que la atribució al pare Tosca, “que por estas fechas estaba ya en sus últimos días, y que a pesar de sus profundos conocimientos de arquitectura teórica no se ve tan claro que pudiese levantar toda una novedosa basílica”. Ací els oratians, segons aquest autor, haurien contribuït “divulgar fuera de Roma el estilo de sus Iglesias”.

Què devem pensar, llavors, de la façana? Els autors del XVIII mai van atribuir la planta a Tosca, però si la façana, i ells son els més propers al succés, cronològicament parlant. De tota manera el més coherent és que els alçats o perfils arribaren també des de Roma. Referent a açò, “a la crítica de los estudiosos del arte si se debe mantener o no al menos la paternidad de la portada de dicha iglesia al padre Tosca o alguna inspiración del mismo en su diseño”.







La tasca no és gens fàcil en la mesura en què els dos tractats d'arquitectura que conté la seua magna obra es refereixen a arquitectura civil i militar, no a la del tipus religiós.

En un altre ordre de coses, un tema que també mereix consideració és el del paper que poguera jugar Tosca com a promotor de la construcció amb els seus caràcters específics.

Per tal d’alçar l’Oratori pàrvul i construir la nova porteria de l'edifici va caldre enderrocar







"la casa que hace esquina a la calle del Governador Vell", tal vegada un petit immoble enquistat en l'estructura de l'edifici, així com "toda la obra vieja que hay desde dicha casa hasta la iglesia", és a dir, la nau que donava al carrer dels Santets, que segons sembla era la part més antiga de l'edifici, potser ja existent quan es van iniciar les obres de 1685.

Una volta arranat l’espai, el que l’obra es planificarà conforme a les idees de Tosca ve reforçada, a parer d’en Bérchez, i malgrat el dit adés, per cert un “paralel·lisme existent entre la forma arquitectònica de la façana i les recomanacions o directrius dades per Tosca en el seu tractat d’arquitectura publicat en l’any 1715”.

De moment no podem dir-ne més. Es van fixar els límits d'aquest Oratori xicotet i porteria, que s'ajustaven en bona part als d'aquesta nau (front per front amb el claustre per la part interior), però sense arribar al mur de l'església vella, ja que, com hem observat més amunt, la nova seria més ampla, doncs, n’havia de tindre tres naus.

El capítol 10 estableix clarament aquests límits: “10. Ittem: Despejado ya el sitio, se pasará a plantear la obra en esta forma. Desde la Obra Nueva por la parte de la calle del Governador Vell, se hechará un cordel rasante con la pared de dicha obra del quarto nuevo, para que dicho cordel señale la línea recta que ha de llevar aquella obra quando se continue: y con esto se tendrá la línea que ha de observar la testera del Oratorio pequeño por la parte que cae en dicha calle del Governador, y este cordel se terminará en derechura de el ángulo o esquina que forma dicha calle del Governador con la de Santets. Desde este punto o rabo de dicho cordel se tirará otro a esquadras con el mesmo, azia la Yglesia vieja. Desde la mesma esquina y en la mesma calle del Governador se tomará la distancia que expressa la planta y se tendrá lo ancho que ha de ocupar la obra del Oratorio que se ha de hazer, y desde dicho punto se hechará un cordel que corra paralelo con el de la calle de los Santets, y llegue hasta la pared de la Iglesia Vieja. Hecho esto assí en este cordel como en su colateral paralelo, se tomará desde la calle del Governador Viejo la distancia que determina la planta hasta la última pared transversal notada con color vermejo, que es hasta donde ha de llegar solamente la obra que se ha de hazer, y de uno a otro punto se tirará un cordel y con esto se tendrá planteada la longitud y latitud de la obra en la forma que se quiere ”.

L’Oratori pàrvul es va construir sòlidament i seguint les pautes decoratives de la resta de l'edifici, doncs la seua vigència i funcionalitat era independent de la de l'església que anaven a construir. En realitat el significat d'aquesta obra no és cap altre que el d'una remodelació de l'edifici tendent a crear l'espai necessari per a la planta de la nova església a alçar. L’Oratori pàrvul anava a construir-se en la nau més important de la Casa de la Consagració en obrir-se en ella els seus dos ingressos: el seu accés privatiu des del carrer del Governador Vell i, al costat de la seua capçalera, la porteria general de l'edifici, que donava al carrer dels Santets.

Devers finals de 1725 havia d'estar acabada ja l'obra de l’Oratori petit, doncs el procediment a enderrocar la vella església. Mentrestant, el 18 de desembre, es col·locava la primera pedra de la nova.

El 26 de setembre de 1736 van acabar les obres i tres dies més tard es traslladava el







Santíssim des de l’Oratori pàrvul al nou temple.

Per desgràcia es desconeixen els detalls del procés constructiu, que va durar 10 anys. Caldria trobar les capitulacions de l'obra, com les quals va descobrir Villalmanzo per a l’Oratori pàrvul.

Segons notícies de Teixidor, sembla que en 1736, el mateix any de la culminació dels treballs, hom va obrir una placeta davant la nova església per tal de realçar-la clàssicament, tot facilitant així l'angle de visió que precisaria una façana sens dubte prou més alta que la de l'església vella.

De tota manera, no va ser fins a 1774 quan es va acabar d'arranar tota la illa creant-hi la plaça de la Congregació, avui de Sant Vicente Ferrer, el nivell topogràfic de la qual era, en aquell temps, un parell de graderies més baix que en l'actualitat.

El carrer dels Santets hi havia desaparegut.

A.3.2. Descripció de l’edifici original

Crida l'atenció del seu aspecte exterior la utilització massiva de rajola roja, encara que aquesta no es dóna de forma exclusiva, doncs presenta algunes aplicacions de rajola ocre en panells ressaltats, així com un inevitable basament de carreuat, utilitzat també, és clar, en la portada.

Sobre la qüestió de l'edifici, Bérchez interpreta el testimoniatge d’en Sanchis i Sivera de forma una miqueta dubtosa, tot afirmant "que en el seu temps era vist, travat amb guix a la manera tradicional".

La façana principal, que dóna a l'actual plaça de Sant Vicent Ferrer, aconsegueix els 26’45 m de longitud i els 29 m d'alçada. Igual que en resta de l'edifici, segueix els cànons neoclàssics en tota la seua puresa. Es compon de dos cossos que es corresponen amb els volums de l'interior, adequant la façana a les proporcions de l'estructura interna, seguint així el model que deriva de l'església de Il Gesú de Roma, amb la distribució dels ordres establida per Vignola.

El cos inferior es troba seccionat per vuit pilastres d'ordre jònic, que reprodueix la divisió interior quatre a cada costat de la portada, sostenint un entaulament molturat sobre el qual es desenvolupa un denticulat amb cartel·les o mènsules que suporten la cornisa, "heterodòxia de progènia barroca", segons Bérchez.

La portada es troba flanquejada per dues columnes adossades de pedra calcària, assentades sobre el basament, que adopta ací forma de pedestal. Estriades aquestes en la seua part superior, el terç inferior és llis i es troba decorat amb emblemes de l’Oratori.

En la de l'esquerra observem el cor flamejant dels èxtasis de Felip Neri i els estels del







notariat, símbol principal de la congregació. En la columna de la dreta figuren un llibre obert i els lliris, que, en acte miraculós, li lliurarà la Verge al paborde Guerau -un dels primers oratorians valencians, mort en 1662- un mes de setembre en la Font Roja d'Alcoi, es tracta doncs, d'un símbol local, i açò és important.

La motlura superior dels pedestals sobre els quals descansen les columnes és de pedra negra de qualitat marmòria, així com les bases, capitells i entaulament.

També està fet en aquest material el frontó circular de la portada, tallat en les seues dos arrencades, els quals sostenen sengles figures femenines al·legòriques. La de l'esquerra representa la puresa, sostenint una cartel·la amb la inscripció VIRGINITAS, la de la dreta simbolitza una oració i sosté la paraula ORATIO. Un escut real s'emplaça en el centre mateix de l'arquitrau, obligant als denticles a descriure un semicercle sobre aquest guarniment heràldic. L'escut en qüestió no és de Felipe IV, patró fundacional de la Congregació, tal com opina Sanchis i Sivera, sinó de Felip V, exactament igual al que reprodueixen les seues monedes, amb el significatiu escudet central de les flors de lis.

És, d'altra banda, impensable que en els anys que es va fer l'església (1725-1736) es col·locara un escut de la recentment destronada dinastia Habsburg (vegeu un capítol de la Constitució de l’Oratori al·lusiu al monarca en ARV, clergat, 252).

Sobre l'arquitrau de la portada, a banda i banda del semicercle denticulat, sorgeixen dos pilastres menudes estriades d'ordre dòric que rompen el frontó i s'eleven flanquejant un relleu oval que representa l'aparició de la Verge a Felipe Neri. Un frontó menut triangular amb l'emblema de la Congregació (els tres estels) en el timpà tanca el conjunt de l'edicle per la part superior.

Els dos parells de pilastres més propers a la portada sostenen el ressalt de la imposta del cos inferior, en realitat es tracta d'una projecció de la mateixa pilastra, el qual queda partit en la seua mitat pel relleu emmarcat de Sant Felip Neri que hem descrit. Sobre aquest entaulament es desenvolupa un gran frontó circular complet, amb les típiques cantonades ressaltades, que remata el cos inferior i envaeix el superior, proporcionant una interessant perspectiva al conjunt de la portada.Els intercolumnis majors, en els extrems, alberguen dos fornícules amb pilastres menudes i el corresponent frontó circular complet. Contenen les estàtues de Sant Francesc de Sales (dreta) i Sant Carles Borromeu (esquerra), els protectors de l’Oratori.

El cos superior és més estret. La seua longitud ocupa l'espai corresponent a les sis pilastres centrals del primer cos, que es corresponen amb altres sis en aquest segon cos, aquestes d'ordre compost. S’allargassa el cos superior cap als costats per mitjà d'un parell de volutes laterals rematades per hídries, als costats de les quals, directament sobre el parapet que va per sobre del cos inferior, se situen les estàtues de Sant Tomàs (esquerra) i Sant Esteve (dreta) i, finalment, ja en les cantonades, altres dues hídries.En el mateix centre del cos superior s'obri un finestral amb vidriera. En els intercolumnis majors, dues fornícules xicotetes amb les estàtues de Sant Gregori, a l'esquerra i Sant Jeroni, a la dreta.







Sobre la porció central, en ressalt, de la imposta d'aquest cos (la qual és com la de l'inferior), corresponent a les dues parelles de pilastres que flanquegen el finestral, s'alça un frontó triangular una miqueta peraltat, amb l'escut coronat de Maria en el seu timpà. A banda i banda d'una balustrada de pedra jalonada per sis podis que sustenten, d'esquerra a dreta, les estàtues de Sant Joan Baptista, quatre hídries i l'estàtua de Sant Joan Evangelista. En el centre, rematant el frontó, un volum prismàtic subjecta una creu de ferro.

Cal dir que Sanchis i Sivera atribueix les estàtues d'aquesta façana a l'escultor Leonard Capuç i Calvet i/o els seus deixebles, però Bérchez arreplega el testimoniatge d’Orellana que atorga la realització de l'estàtua de Sant Francesc de Sales a Joan Baptista Borja, sent treballada a Alacant. Segons aquesta mateixa font la resta de les estàtues serien obra de Jaume Molins.

El campanar se situa en l'extrem dret de la façana principal. És de planta quadrada (4 m. de costat) i s'eleva fins als 45 m. Sorprèn la seua situació: confrontat entre les façanes de l'església i de l'antic Oratori, la primera de les pilastres de la qual encara es conserva sobre la cara exterior de la torre, de la mateixa forma que la de l'extrem dret de l'església. Conforme es desenvolupa el campanar en altura s'obrin, successivament, tres lluernes allargades sobre quadres enretirats i un magnífic rellotge de sol amb la data 1732, atribuït per Sanchis i Sivera a un anònim deixeble del pare Tosca.

Acaba el primer cos de la torre amb una imposta que es troba a l'altura de la del segon cos de l'església, en forma de propagació. El segon cos constitueix el recinte de les campanes, que les seues espadanyes ofereixen forma d'arc de mig punt, als costats de







casa una de les quatre hi ha un parell de pilastres menudes que es perllonguen fins a una volada cornisa, denticulada i amb cartel·les, com la del cos inferior de l'església. Finalment, el tercer cos consisteix en una torreta de costat menys molt ornada amb pilastretes, arquets i xicotetes hídries, coberta per un diminut teulat a quatre vessants i rematada per una hídria.

La façana lateral, que dóna al carrer de Trinquet de Cavallers, ofereix una longitud de 43 m. i presenta sis pilastres i imposta que segueixen la pauta de la façana principal, amb una hídria sobre el parapet, corresponent a cadascuna de les pilastres. la portada que ací hi ha és senzilla, amb frontó circular calat i l'escut del prelat Urbina en el centre. Sanchis i Sivera ho descriu correctament: "partido en dos cuateles: el primero dentro de una dobla bordadura (sic) de cadenas y Sotueres, lleva el árbol de Vizcaya con dos lobos pasantes y cebados; y el segundo contiene diez paneles (roeles). Timbra estas armas en cruz ancorada y un sombrero (capelo) pastoral con tres ordenes de ínfulas (borlas) " (SS, 81), que totalitzen vuit, tal com correspon a la dignitat arquebisbal.La planta de l'església té forma de creu llatina, amb dues naus laterals per a la ubicació de capelles que s'estenen des de la façana al transsepte. La longitud total és de 37’30 m., dels quals 27,20 m. de longitud i 9,98 m. d'ample. La imposta es troba a 12’24 m. d'altura.

La cota més alta la proporciona la cúpula, l'alçada de la qual, del terra a la llanterna, arriba als 47 m., superant al campanar fins i tot.

L'ordre de les pilastres interiors és el corinti. En les obertures dels intercolumnis de la nau central s'obrin sis arcs impostats de mig punt molturats, tres a cada costat, que permeten accedir a les sis capelles de les naus laterals, comunicades entre si pels corredors de







poca alçada oberts en les seues grosses parets laterals que actuen de contraforts de la nau central.

Les pilastres emboliquen l'interior de tot el temple. Les seus bases i pedestals són jaspiats els seus ressaltes i adorns daurats. Sostenen una imposta que segueix l'esquema de la de la façana, amb cornisa denticulada i practicable, amb una barana de ferro. Tota l'església es va fer revestir de taulells fins a l'altura de la basa de les pilastres.

El transsepte segueix la pauta de la nau central, presentant entre la imposta i la volta, quatre medallons en alt relleu amb busts dels Pares de l'Església. Les voltes de la nau central i transsepte són de mig punt partides per tres lluernes a cada banda separats en el intradós per cartel·les daurades. Les lluernes corresponen a unes obertures que, en el cas de la nau central, coincideixen sobre els arcs del cos inferior. En elles s'obrin finestres entre pilastretes estriades, directament sobre la imposta. El mateix ocorre en els extrems del transsepte.

En el creuer, quatre grans arcs torals que arranquen de la imposta del temple, amb les seues petxines sostenen el tambor, practicable i amb barana, de la cúpula de doble fulla. Aquest tambor obri enfora vuit finestrals separats per les típiques pilastretes estriades, aquestes d'ordre compost i capitells daurats que sostenen frontons triangulars íntegrament. Proporcionen aquestes finestres una aparença octogonal a l'espès tambor sobre el qual descansa la mitjana taronja d'11,5 m. de diàmetre i la seua llanterna.

Per la seua banda, les capelles de les naus laterals es cobreixen de forma individual amb la seua pròpia cupuleta i llanterna - tres a cada costat- exteriorment amb teules vidriades en blau, excepte les quals simulen els gallons, que són grogues.

Les dues capelles de la nau transversal es comuniquen amb la capella de la Comunió i la avant-sagristia -que en planta se sostenen sobre els braços de la creu- per dues grans portades de pedra negra i frontons triangulars, amb quatre angelets sobre la seua cornisa. En cim de les dues portades se situa una tribuna.

Semblants a aquestes són altres dos portades de pedra negra que permeten l'accés als llocs dits des del presbiteri. Sobre elles descansaven, també, dos tribunes amb l'orgue en la de l'esquerra. Damunt de cada tribuna hi havia un medalló i una balustrada de marbre roig.Aquestes portades es troben doncs a banda i banda del cor al què s'accedia des del centre del creuer per una àmplia graderia de traçat el·líptic, sobre la qual, segurament ja des del principi, hi hauria un reixat de fusta.

Per la seua banda interna quedava el cor delimitat, tal vegada, per les quatre graderies de l'alta major. Aquest ocupava tot el recte tester, estava tallat en fusta de pi i únicament presentava una capa de vernís fosc. Constava d'altar major de tres cossos en estil clàssic, encara que amb fortes reminiscències barroques. No obstant açò, quan s'acabava de construir l'església no existia la intenció de fer aquest altar major, ja que darrere d'ell podia veure's un relleu de la Trinitat en la paret. De tota manera, no es va trigar gaire a col·locar el retaule, obra de Jaume Molins, tant de les estàtues com de la resta de







retaules, segons Marc-Antoni Orellana i Marín (1731-1813).

Pel que fa a la taula de l'altar, sabem que estava coberta per una placa de pedra negra.

La capella de la Comunió es situa a l'esquerra del presbiteri. La seua planta és rectangular (7 m x 12 m) i la seua coberta, una volta d’aljub ( o d’ansa-paner) amb tres llunetes a cada costat i quatre finestrals, tres figurats i un de real. Sis pilastres d'ordre compost més una cambra de pilastra en cada cantonada sostenen la imposta. El sòcol és de taulells de l'Alcora. Desconeixem detalls sobre el primer altar d'aquesta capella.

En quant a les capelles del transsepte, la de la dreta està consagrada a la Verge de la Saleta i la de l'esquerra l'estava a Sant Pere Apòstol, encara que actualment es troba sota la advocació de Sant Josep. Totes dues presenten una grada sobre la què havia de situar-se un reixat de fusta. De la cantonada esquerra de la capella de Sant Pere Apòstol arranca un corredor que, discorrent entre el mur del temple i el parament exterior de la nau lateral dreta, condueix, en primer lloc, a la cara interior de la portada lateral dreta de l'església, que dóna al carrer del Trinquet de Cavallers i se situa a l'altura de la capella del Roser (avui de la Trinitat) perllongant-se fins a la de la Nativitat (Desemparats actualment) àdhuc, la qual cosa permet d’apreciar, sobretot en aquesta segona capella, l’ixent de les fornícules que cobreixen els retaules menors. A l'espai posterior corresponent a la tercera de les capelles d'aquesta nau dreta s'ingressa per una diminuta portella que s'obri a l'esquerra del retaule, doncs, el corredor citat no s’hi perllonga fins a aquest punt, ara il·luminat per una finestra que dóna al carrer, oberta amb posterioritat, observant-se una clara ruptura del mur.

Pel que fa a la resta de les capelles -les corresponents a la nau central- totes compten amb una graderia d'elevació, sobre la qual dues balustrades de pedra jaspiada tancaven l'accés al plànol de l'altar, sobre elles hi havia un reixat de ferro. L'esquema es repetia en totes. Com es veurà, açò no és així avui dia.

Tampoc les actuals advocacions són les del passat: la primera capella de l'esquerra, des de l'accés, estava dedicada a Sant Antoni de Pàdua, avui a Sant Pancraç; la capella contigua (Santíssim Crist de la Bona Mort) va estar en els seus orígens consagrada a Santa Llúcia. La primera capella de la dreta era de Sant Pasqual Bailon i actualment és el baptisteri; la seua contigua (Mare de Déu dels Desemparats) el va ser del Naixement de Jesús; i la tercera, actualment de la Trinitat, era la capella de La nostra Senyora del Rosari. Els canvis s'han degut en bona part a la total desaparició dels llenç amb representació dels sants titulars durant la guerra civil. Només la capella de La nostra Senyora del Carme, tercera per l'esquerra, ha mantingut la seua advocació.

Passarem ara a les dependències de l'església. La sagristia emplaça la seua planta rectangular en paral·lel amb les capelles de La nostra Senyora de la Saleta i la del Carmen, sense arribar a afrontar arquitectònicament, doncs dos parts de l'edifici, l'església pròpia i la sagristia es troben separats per un corredor a cel obert que condueix a la portella del campanar. S'accedeix a la sagristia travessant un llarg vestíbul o avant-sagristia seccionada en dues estades formades per quatre cuirs coberts mitjançant aresta romana i revestits a l'origen per un sòcol de taulell.







S'ingressa ací per la portada del presbiteri o la de la capella de la Verge de la Saleta, en aquest cas es realitza un recordatori doblement fitat que, passant al costat de la porta del corredor exterior, ens porta a la sagristia, originàriament d'una sola peça, que albergava una supèrbia encaixonada de noguera avui inexistent. És d'interès la seua coberta carpanellada, amb quatre llunetes i finestrals a cada costat, la qual descansa sobre un fris que reprodueix de nou el motiu denticulat.

Major atenció mereix encara el paviment d'aquesta estància, sens dubte el més antic de l'església, doncs no sembla que es vera afectat per les reformes del segle XIX, ja que difereix notablement dels quals hem vist fotografiats en l'obra de Sanchis i Sivera. Es tracta d'un escacat en diagonal vorejat per lloses negres a junta contínua. El seu aspecte general ofereix un considerable desgast i la porció de la bordura adjacent a la paret ha desaparegut actualment.

Enfront de la porta de la sagristia es troba una escala rectangular amb sòcol de taulelleria que condueix a la sala de juntes, a l'actual arxiu parroquial i a l'última estada successivament, les quals es desenvolupen en plànol sobre la antesacristía. En un racó de la peça més alta trobem una curta escaleta encastada que condueix a la cornisa amb barana de l'interior del temple.

Una porta que fa cantonada amb la d'aquesta escala, en el costat menor de la avant-sagristia, comunica amb una estància allargada un poc excèntrica del conjunt de l'edifici, fins a tal punt que sembla molt probable que la seua incorporació fóra cosa posterior a l'erecció del temple. El que si és cert és que la seua funcionalitat: rectoral o despatx de la cúria, no té sentit fins al cap de la conversió d'aquesta església en parròquia en 1836. El seu aspecte formal i el seu alçat d'una sola planta incideixen en la diferenciació.

Al corredor exterior s'accedeix, també, travessant en recorregut fitat una diminuta peça que hi ha en la capçalera de la sagristia. Com s'ha dit, aquest corredor condueix a l'escala del campanar, quadrada, amb 106 graons que ascendeixen fins al recinte de les campanes, del com destacarem els taulells del segle XVIII que ornen l'escopidor. Les campanes originals van ser foses en la guerra civil.

Hem de, així mateix, fer referència a les dependències laterals i superiors a la capella de la Comunió. La primera d'elles a mà dreta és una xicoteta cambra amb finestra a l'exterior sense major interès. La segona, també amb finestra, donava pas en el seu costat esquerre segons s'ingressa, a una tercera, en mig d'aquestes dos, sent la seua finestra major. En l'actualitat aquest lloc no comunica amb l'interior de la capella, únicament pot accedir-se ací des de l'exterior. Arrancava d'ací una escala de caragol -les restes del qual són encara apreciables- avui substituïda per una altra més convencional que condueix, en primer lloc, a una estància o saló superior que repeteix les dos finestres amb finestra major central i es desenvolupa en altura sobre la capella de la Comunió. Finalment s'arriba a una estància situada sobre la capella de Sant Pere Apòstol, de manera que sobreïx de la nau transversal cobrint parcialment dos hídries. El recurs és prou usual i no sembla molt significatiu d'un origen més tardà d'aquesta peça, encara que el molturat de la seua cornisa és clarament dissímil al de la resta de l'edifici.







Dos paraules sobre els elements decoratius. Prèviament advertirem que no ens hem ocupat d'ells amb detall mentre que estan reflectits en els plànols i descripcions constructives adjuntes, a les quals remetem. Simplement esmentarem aquells que registren una insistent freqüència: cartel·les de cèrcols daurats en el intradós dels arcs, raïms sobre pilastres, rocalla en els vèrtexs de les llunetes, elements aquests signes d'interès mentre que, tal com apunta Bérchez, suposen la irrupció d'un decorativisme barroc que atenua el classicisme de les línies.

A.3.3. Les reparacions de 1813

Les reformes que, amb posterioritat a la seua edificació ha sigut objecte aquesta Església no han alterat molt el seu aspecte i absolutament gens la seua estructura que, com s'ha vist, segueix sent la mateixa. No obstant això, és necessari i de gran interès deixar constància de totes les reformes o remodelacions que hem pogut advertir o documentar.

Les primeres alteracions tindran lloc per efecte de les destrosses causades en el bombardeig francès de 1812. L'única dada que hem aconseguit sobre actuacions anteriors manca de rellevància: en 1778 es va pagar a un fuster "por cubrir las ventanas de la yglesia y media naranja al principio de Quaresma" (ARV, Clergat, 2.024, s. f.).

Sobre els desperfectes ocasionats per la guerra del francès, el llibre de decrets de la Congregació conté les següents notícies: " El gobierno de la Congregación... continuó hasta la entrada del ejercicio francés en esta ciudad que les facilitó el bombardeo de tres dias en cuyo tiempo cayeron algunas bombas ya en la iglesia, ya en el Oratorio y en el buque de la casa, pero las que mayor daño causaron fueron tres o cuatro que cayeron en el archivo y librería, que estava contígua, quemando papeles y libros, y si algo quedó lo acabó de arrasar la tropa francesa, que ocupó toda la casa y también la iglesia y Oratorio sin dar lugar a los padres que hasta entonces se habían mantenido en ella, aun durante el bombardeo. esta infeliz época del día 14 de Enero de 1812 dispersó la Congregación retirándose los padres y hermanos cada qual a donde pudo recogerse hasta que el govierno francés concedió la iglesia, Oratorio y una pequeña porción a aposentos, destinándose casi toda la casa para quartel de la tropa... continuando sin intermisión, en cuyo estado los halló el legítimo govierno español en el dia de su ingreso, que fue después de la salida de los franceses que fue en 5 de julio de 1813. Al nuevo govierno español hemos devido el reintegro de todo el terreno de la casa que havía servido de quartel... " (ARV, Clergat, 254, p.2).

Quins danys va patir l'església en concret? Van ser-hi de consideració?

Sanchis i Sivera diu que "en 19 d’octubre del mateix any (1813) s’encarregà a l’ arquitecte D. Francesc Pechuan que recompongués i fes les obres més urgents " (SS, 61-62), citant el llibre d'actes que estem utilitzant. Es ací el que aquest llibre diu en la seua pàgina sisena, després de fer al·lusió a la reparació de desperfectes en la casa i Oratori: " Die xix







octobris anni 1813... se resolvió nombrar interinamente al arquitecto Francisco Pechuán para las obras urgentes a la casa, para que con su escuadra ayude al maestro Zaragozà, y de acuerdo con él en alguna porción de las obras que hay assí en el buque de la Congrahación como en sus casas durante la presente urgencia ".

Cap esment de l'església.

Hem de rebutjar, també, conjectura alguna basada en el dibuix de la façana que realitzés Vergara i que reprodueix Sanchis i Sivera en la seua pàgina 69. Tot sembla indicar que irregularitats tals com la diferent disposició de les volutes del cos superior o la desaparició de motlures al peu de les fornícules del cos inferior, no s'han de sinó al fet que el dibuix en qüestió és una anotació d'escassa fiabilitat en qüestions de detall.

Sens dubte hi hauria reparacions després d'aquesta guerra i els avatars que va comportar per a la Congregació i la seua església. Però no podem fer una altra cosa -de moment- que reconèixer el nostre absolut desconeixement de la naturalesa i lloc d'aquestes obres.

Gravat de Josep Vergara (s. XVIII) en que s’aprecia la façana de l’església de la Congregació (hui de Sant Tomàs) i part

confrontant façana del Convent de l’Oratori amb la porta d’accés al mateix.

A.3.4. Conversió en parròquia de Sant Tomás (1836)

La parròquia de Sant Tomás, esmentada per primera vegada en dos assentaments del Llibre de Repartiment datats a 15 de desembre de 1238 i 17 de desembre de 1239, va tindre la seua primitiva església en un altre lloc que gens té a veure amb el qual ens ocupa: " ocupà fins 1862, l’àrea de les actuals cases del carrer de les Avellanes, números 19 i 21, i el carrer de Cabillers (error dialectal), doncs, correctament és Clavillers, senyalada amb l’11, formant per tant un cantó" (SS, 13).

En 1276 era l'única església de València que conservava planta de mesquita, doncs totes les altres havien sigut construïdes de nou. Començada aquesta abans de 1291, va ser acabada a la fi del segle XIV. La exclaustració dels religiosos filipenses en 1835 va







propiciar el trasllat de la seu parroquial a l'església que havia sigut la Congregació, quedant el vell temple com a magatzem d'objectes fins a la seua demolició en 1862, acte aquest dut a terme davant l'amenaça d’afonament provocada per l'abandó, segons Sanchis i Sivera.

Únicament es va conservar la seua portada romànica i el cadirat de noguera, que es va traslladar a la nova parròquia i es va col·locar en el cor de la nostra església.

El 10 de desembre de 1836 el clergat de Sant Tomás va prendre possessió de la nova església, "dándose principio en seguida a las obras de incomunicación y demás necesarias para efectuar el traslado" (SS, 62), de les quals, desgraciadament, no hem detectat vestigis.

El convent va ser successivament convertit en acadèmia militar i caserna, este últim en 1854, any en què es va fer desallotjar per, finalment, ser demolit.

A.3.5. Reformes anteriors a la guerra civil

La primera reforma de consideració que coneixem va consistir en la renovació del paviment de l'església, fet esdevingut entre 1852 i 1869, anys en què regia la parròquia el capellà Montoro. pot apreciar-se en algunes fotografies que reprodueix el llibre de Sanchis i Sivera un sobri paviment a junta contínua, de color fosc ressaltat per línies de lloses blanques que ho bordegen i compartimenten. El cor havia d'estar cobert per un altre tipus de pavimentació de la qual desconeixem detalls.

Més tard, el mossèn Forment va encomanar pavimentar la capella de la Comunió seguint el model general de l'església. Ocorria açò entre 1889 i 1894.

En moments indeterminats d'inicis del segle XX, anteriors sens dubte al canonge Sanchis i Sivera, es va substituir la pedra negra de la taula de l'altar per una de marbre blanc i es va canviar la barana de fusta del cor per un reixat de bronze.

Diu Sanchis i Sivera que 1903 es va procedir a "pintar las paredes simulando ladrillos, que era como estaban antiguamente..." (SS, 77).

Com cal interpretar açò?

S'expressa que era com estaven antigament, mostrant els maons nus travats amb guix o ja amb la pintura roja i les artificioses traces groc-ocre, tot simulant-les?

De ser el primer cas -opinió que manifesta Joaquín Bérchez- seria en 1903 quan es va pintar de roig per vegada primera l'exterior de l'església, data molt propera al moment en què Sanchis i Sivera escrivia en el seu llibre "Causa agradable impresión aquella enorme







masa de ladrillo rojo..." sense fer ni més mínima referència a l'encertat de tan recent realització, tal com acostuma a procedir al llarg de la seua monografia.

La segona interpretació possible consideraria doncs que en 1903 van tornar a pintar les línies que simulaven les juntes de guix, una vegada desaparegudes o deteriorades les originàries, no excloent-hi que també es donara un repàs a la pintura roja preexistent.

Caldrà tindre presents aquestes dos possibilitats fins que noves dades ens permeten decantar-nos per alguna d'elles. Assenyalarem, també, que en aquest període de 1903-1906 es va dur a terme la tasca complementària de netejar les estàtues, columnes i cornises de pedra, "..y desde entonces se han puesto nuevamente de relieve las múltiples bellezas que encierran las molduras, ornamentación y estatuaria... reparándose hasta los detalles..." (SS, 77-78).

El rectorat de mossèn Enric Sanchis i Sanchis, iniciat en 1905, va estar acompanyat de diverses actuacions, pagades pel propi rector en moltes ocasions. Destacarem l'adobament dels desperfectes de la cúpula, la col·locació de parallamps, el daurat i decoració de l'altar major (1905) i , finalment, la coronació del púlpit o trona, situat llavors en la cantonada de la pilastra que separa les capelles de la Mare de Déu del Carme i de la Saleta, "añadiéndole algunos adornos: una escultura de San Vicente Ferrer haciendo sonar la trompeta del Juicio" (SS, 93) i uns altres.

A.3.6. Estat actual

La guerra civil va comportar la destrucció i desaparició d'una gran part de les mostres d'art moble que contenia l'església: els retaules, la imatgeria, l'orfebreria i els llenços (Sanchis i Sivera detalla i comenta totes aquestes obres d'art), molts d'aquests substituïts avui per pintures actuals d'escassa qualitat i valor.

Per descomptat hi hauria també desperfectes de tipus arquitectònic, lleus molt possiblement, però la veritat és que van motivar la realització d'algunes reformes en la postguerra, quasi totes dignes d'atenció.

Al·ludirem, tanmateix i de forma conjunta, a les actuacions dels anys més recents, sense vinculació a les destrosses de la guerra civil, algunes d'elles no molt afortunades, certament.

Un dels canvis de major importància va consistir en la renovació del paviment vuitcentista de l'església per l'actual, descrit i delineat en una altra part d'aquest informe. Sembla que una petita porció del vell paviment és hui visible en el llindar de la capella de la comunió, així com en el terra immediat a l'ingrés lateral.

Actualment el terra de la capella de la Comunió es troba cobert per una moqueta. Els marges del paviment de la sagristia -el més antic de l'església- han sigut reparats amb







ciment i el deteriorat paviment de la avant-sagristia (que no hem pogut veure) es va cobrir amb un pis de plàstic, folrat al seu torn, més recentment, amb símil de parquet, en plàstic també.

En la mateixa avant-sagristia van ser retirats pels anys seixanta els taulells i substituïts per un sòcol de fusta pintada de negre, hui cobert per un altre sòcol de plàstic. També d'aquestes recents dates són les línies pintades en les arestes de les voltes d'aquest vestíbul.







Arran de la guerra d’Espanya (1936-39) va desaparèixer la grandiosa caixonera de noguera de la sagristia, fet aquest que va propiciar sens dubte la seua divisió en dues estades iguals per un envà que reprodueix encertadament el fris denticulat sobre els seus dos parapets de manera que no produeix estranyesa la seua presència. D'altra banda, es van recobrir les dos noves peces de la sagristia amb idèntic sòcol de taulells moderns, amb motlura els corresponents a la línia superior.

Amb tota seguretat, ha sigut en la postguerra quan s'ha configurat l'accés al Centre Parroquial tal com ho coneixem ara, obrint una nova porta al carrer Trinquet de Cavallers des de la petita estança central de les tres laterals a la capella de la Comunió. Els materials, tant de la porta (metàl·lica, pintada de blau) com els empleats per al condicionament de l'escala rectangular (que va substituir la de caragol) i salons superiors són, sens dubte, tan recents com gens escaients al lloc.

Van desaparèixer amb la guerra les tribunes del presbiteri així com les balustrades de marbre superiors a les mateixes.

No sabem quina destinació va tindre l'antic orgue que allà estava, l'actual ha sigut col·locat sobre la portada que comunica a la avant-sagristia amb la capella de la Verge de Saleta, en el transepte.

També les balustrades de les capelles són avui inexistents, reixats de ferro forjat ocupen







el seu lloc.

El cor, com a tal, va deixar d'existir en perdre amb la graderia i el seu reixat de ferro la seua sobreelevació i delimitació, -així com el seu paviment peculiar.

La taula de l'altar va desaparèixer i aquesta substituïda actualment per una altra de noves factures i al·legories modernes, desacordat amb l'històric context.

El vell púlpit o , vella trona, va ser destruït/da, però l'actual, una magnífica obra de fusteria amarrada al pilar de la cantonada de la capella de Sant Josep amb el presbiteri, l’evoca amb l'estàtua de Sant Vicent Ferrer que el corona, rèplica de la qual, fes col·locar el rector mossèn Sanchis.

No cal dir que durant la guerra van ser també destruïts l'altar major i els de les capelles.

Les campanes també van patir els avatars del moment: les actuals van ser fetes fondre en 1940.

A.4. APÈNDIXS

A.4.1. Inscripcions desaparegudes

Hem volgut deixar constància de les inscripcions arreplegades i transcrites per Sanchis i Sivera, que actualment no es troben ja a l'interior del temple. Indicarem seguidament en la relació que oferim, el nom del difunt a qui anava dedicada la làpida, la data de l'òbit, el lloc que ocupava la placa i la referència bibliogràfica mitjançant l'habitual abreviatura SS seguida de la pàgina.

-Josep Vergara, pintor, 1799, entrada, SS 92.

-Isabel Berenguer d’Entença, 1797, entrada SS, 92.

-Maria Emmanuela Idiaguez de Castellví, 1745, capella de la Verge de la Saleta, SS, 110.

-Antoni Josep Cebrià i Tàrrega, 1787, capella de Sant Pancraç, SS, 113.

-Josep Tàrrega, 1799, capella de Sant Pancraç, SS, 113.







A.4.2. Inscripcions conservades

Les presentem seguint el criteri exposat.

Desconeixem si els seus corresponents sepulcres es troben també intactes.

-Francesc Climent, 1689, baptisteri, SS, 117.

-Serafina Adrià. 1660, capella del Crist de la Bona Mort, SS, 114. En la línia 12 hem pogut llegir VIVIT IN DEO, no transcrit per Sanchis i Sivera.

-Pere Pantoix, 1683, capella de la Mare de Déu dels Desemparats, SS, 118.

-Maria Gràcia de Boixadors, 1746, capella de Ntra. Sra. del Carme, SS, 116.

-Maria Llorença de Mercé de Tinagero, 1780, capella de la Trinitat, SS, 120.

-Vicent Adalid, 1795, capella de Sant Josep, SS, 110.

-Domènec Sarrió, 1677, capella de la Comunió, SS, 107.

-Lluís Crespí de Valldaura, 1663, capella de la Comunió, SS, 107.

A.4.3. Nova inscripció

Està en la capella de la Comunió, sobre la paret dreta al costat de l'altar."Palma del martirio sobrepuesta siagonalmente a una cruz latina"

LA SIERVA DE DIOSLUISA MARIA FRIAS CAÑIZARESIN PACE+ VICI-XII-MCMXXXVI

A.4.3. Fonts arxivístiques

A part de les publicades total o parcialment per en Sanchis i Sivera, i en Villalmanzo, s'han tingut en compte els capítols de picapedrer per a l’Oratori pàrvul: ARV, protocols de Francesc Carrasco, 1722, fulls. 238 v. -241 v.

Així mateix, s'ha consultat tota la documentació dels filipenses dipositada en l'Arxiu del







Regne de València, a saber:

ARV, Clergat, leg. 177

ARV, Clergat, llibres, 155, 156, 157, 241, 252, 253, 254, 258, 293, 448, 755, 757, 766, 772, 811, 821, 1.040, 1.176, 1.737, 1.771, 2.024, 2.094, 3.122, 3.123, 3.765, 3.974.

Resultant ser en la seua majoria relatius a l'administració de possessions i llegats de Congregació, alguns d'ells procedents de personatges, les inscripcions funeràries dels quals es troben en l'església encara, com és el cas de Serafina Adrià. Així doncs, el seu interès és mínim per a la història de l'edifici, amb la molt lleu excepció dels llibres 254 (llibre d'actes) i 2.024 (prefectura de sagristia).

A.4.5. Bibliografia

BÉRCHEZ, J., “Església de Sant Tomàs i Sant Felip Neri” Catàleg de monuments i conjunts de la Comunitat Valenciana, I, València, 1983, pp. 602-612. Notes històrico–estilístiques.

CRUÏLLES, marqués de, Guia Urbana de València, València, 1876. Demolició de l’edifici de la Congregació.

GARULO, J., Manual de forasteros... València, 1876. Interpretació làpides romanes.

HERRERA, José María; MARTINEZ, Rafael; PERDIGON, Lluís; TABERNER, Francesc,

Cartografia històrica de la Ciutat de València 1704-1910, València, 1985.Qüestions cartogràfiques i topogràfiques relatives aL’emplaçament.

HUBNER, Aemilius, Inscripciones Hispaniae latinae, Berlín, 1869. Transcripció de les làpides romanes.

LAMARCA, Lluís, Teatre de València..., València, 1831. Al·lusió a la casa de les comèdies.

MARCIANO, Juan, memorias históricas de la Congregación del Oratorio, Madrid, 1854. Al·lusió a la compra de les primeres cases de la congregació en Valencia.







MARTINEZ ALOY, Josep, Geografia del regne de València. Província de Valencia, I, Barcelona, s.f. Menció de l’església i el seu autor.

PERALES, Joan B., Continuació de les Dècades d’Escolano, València 1878. Noticies sobre el carrer i la casa de les comèdies.

PONZ, Antoni, Viage a España, IV, Madrid, 1774. Atorga a Tosca la delineació de la façana.

SALES, Agustí, Declaració d’una columna de l’Emperador Hadrià, València, 1776. Làpida romana. ,Història de l’aparició de Sant Pau, València, 1752. Reprodueix la transcripció que efectués el p. Felip Seguer d'un laterculum desaparegut.

,"Disertación del Sagrado Cáliz", Resposta sobre uns monuments antics, València, s.f. Làpida romana.

SANCHIS GUARNER, Manuel, La ciutat de València, Síntesi d’història i de geografia urbana. Aspectes topogràfics i històrics de l’emplaçament.

SANCHIS I SIVERA, Josep, L’església parroquial de Sant Tomàs de València, València, 1913. Monografia històrica i descriptiva.

SERRANO, P., III Centenari de la Canonització de St. Vicent Ferrer, València, 1762. Atribueix al pare Tosca la façana de l’església.

TEIXIDOR, Josep, Antiguitats de València, València, 1985. Troballes extretes durant les obres de condicionament de la parcel·la i fonamentació de l'església.

VERGE, Joan B., Memorial de la Missió, meditacions quotidianes, dedicades al Patriarca Sant Felip Neri, Fundador de la Congregació de l’ Oratori, València, 1699. Notícies sobre els inicis de la Congregació a València.

VILLALMANZO, Jesús, “El pare Tosca i l’Església de Sant Tomàs de València”, Saitabi, XXVIII (1978), pp. 69-81. La planta es va fer a Roma.







B. L’EDIFICI CONSTRUÏT







B.1. PRESA DE DADES

B.1.1. Croquis generals i de detall

S'han realitzat nombrosos croquis, tant generals com de detall en els quals es reflecteixen tot tipus de mesures, així com la descripció de l'estat actual dels elements, patologies, materials, etc., que han servit de base per a la confecció dels plànols.

Atès que han sigut realitzats "in situ" i de manera espontània, de forma heterogènia a causa de les diferents persones que ho han executat, ha sigut arxivat amb caràcter d'esborrany, i considerem no necessària la seua reproducció, si ben els més representatius si es presenten i la documentació continguda en els no presentats ha sigut transcrita en els plànols realitzats, per la qual cosa tota la informació extreta ha quedat englobada en els documents dels presents Estudis Previs.

B.1.2. Mesuraments

Degut de d'una banda a la gran complexitat i extensió del conjunt de l'Església i per una altra a les grans altures inaccessibles, superfícies corbes, revestiments i escultures que dificulten la fixació de plànols, lluminositat deficient, etc., als quals cal afegir la proximitat d'altres edificis que impedeixen parcialment la visió d'alguns elements, han condicionat els mètodes a utilitzar per a la presa de dades i posterior aixecament de plànols.

Per l'anteriorment citat, hem utilitzat diferents mitjans segons les possibilitats d'aplicació real de cadascun d'ells.

Aquests mitjans són:

-Taquímetre WILD T-16 de graduació directa, centesimal d'apreciació d'un minut.

-NIVELL KERM de coincidència.

-Cintes mètriques.







-Mira estàtica.

-Prismàtics.

-Jalons.

-Globus d'heli.

-Escales, llences, etc...

La utilització del taquímetre s'ha iniciat partint de l'Estació E1 a la qual corresponen sensiblement les coordenades X=884 , 800 i I=546 , 900 del sistema O.T.M. i z=10m, (altitud de l'estació EE1, sobre el nivell del mar) "en els càlculs s’ometen les tres primeres xifres de l’abscissa X i de l’ordenada Y quedant la E1 (800,900)".

L'altitud de l'estació EE1 és Z=10 m. que es pren com a nivell relatiu de referència.

La part exterior del conjunt de l'edifici és presa pel mètode de radiació, des de cadascuna de les estacions EE1, EE2, ..., que formen un itinerari obert, i els enllaços del qual s'han efectuat pel sistema directe o de MOINOT. Uns punts s'anoten i queden determinats prenent els seus azimuts i les distàncies directes mitjançant cinta mètrica de cadascun d'ells a l'Estació corresponent; en els punts inaccessibles penells, cúpules, ràfecs reculats de teulades, cossos de diferent secció de la torre, la distància de la qual no pot prendre's per procediment directe, ha de procedir-se a l'obtenció d'aquestes, per dos mètodes diferents; -Intersecció directa, per a açò es prenen dos de les Estacions de les quals es divideix el punt a determinar, com a base, la distància en cinta d'aquesta base i els azimuts del punt respecte a cada Estació o punt extrem de la base. (S'adjunten croquis amb els càlculs d'alguns dels punts presos pel mètode d'Intersecció Directa), o pel segon mètode, per a açò es prenen els angles zenitals respecte a una Estació, del punt a definir, obtenint-se la distància horitzontal en el plànol de coordenades en l'estudi. Aquest mètode s'ha utilitzat en ocasions per existir dificultats de visió d'un mateix punt des de dues Estacions.

Partint de nou de l'Estació E1, es pren de nou itinerari de les Estacions E1, E2, E3..., ara per l'interior del conjunt de l'edifici, i partint de cadascuna d'aqueixes Estacions amb les radiacions pertinents, i amb la mateixa forma de procedir assenyalada en l'itinerari per l'exterior, es prenen els punts a representar, cantonades, racons, matxons del Temple, Capella, Sagristia, etc.

A l'Estació EE3 s'arriba per un itinerari tant exterior com a interior que permetrà saber si l'error d'aquest tancament està o no dins de la tolerància, i en conseqüència compensar aquest error de tancament o rebutjar la presa de dades, tornant a iniciar el procés fins a obtenir una tolerància admissible.

La representació de la planimetria de tots els punts obtinguts, siguen accessibles o







inaccessibles, i amb la finalitat d'aconseguir un transport gràfic d'una major exactitud, es realitza per coordenades cartesianes referides a un sol sistema d'eixos i amb els valors inicials d'E1; els valors d'aquestes coordenades polars obtingudes del "Treball de camp".

El producte sinus dels azimuts per les distàncies i cosinus dels azimuts per les mateixes distàncies ens donen els valors de X i Y respectivament respecte a l'Estació d'on es va prendre l'o els punts, i que excepte els de l'Estació E1, són coordenades relatives. Pel mètode utilitzat en els enllaços de les Estacions, els diferents sistemes d'eixos són tots paral·lels entre si i alhora a la del sistema bàsic, per la qual cosa amb sumes algebraiques ens permeten passar d'un a un altre sistemes obtenint sobre els eixos de la I1, totes les coordenades absolutes, X i Y dels punts a representar.

L'obtenció i representació de l'altimetria de tots els punts s'aconsegueix de dues formes, per a uns per mitjà de l'anivellació geomètrica i per als altres per l'anivellació trigonomètrica.

Per a obtenir totes les "Z" dels punts de la planta - solc, es pren amb el nivell (anivellació geomètrica) partint de la EE1, en primer lloc per l'exterior, els corresponents a aquells punts que tinguen variació d'altura, com els graons en les portes d'accés a l'Església i capella, cantonades i racons del conjunt arquitectònic, així com els corresponents a les estacions exteriors, nivells o altituds que han de servir de partida per a obtenir amb el taquímetre estacionat en elles altres diferents altituds per mitjà de l'anivellació trigonomètrica o per pendents; en segon lloc, introduint-se a l'interior del Temple i relacionant els diferents plànols de comparació es prenen punts en els sòls de Sagristia, Capella, Nau de l'Església, Altars Major i Laterals, eixint de nou a l'exterior per la porta principal i lateral de l'Església, per a prendre finalment el punt de partida de la EE1.

El trobar en el gabinet les corresponents "Z" de tots els punts anivellats es redueix al càlcul de la llibreta partint del valor EE1.

Les "Z" que corresponen a les diferents altures de Cúpules, ràfecs de teulada, careneres, diferents cossos de la torre i penells, s'obtenen mitjançant els dos mètodes anteriorment descrits per a açò en situar el taquímetre en les Estacions exteriors a més de prendre les dades necessàries per a l'obtenció de les coordenades X i Y de la planimetria, es van prendre també en les Estacions més propícies, els angles Zenitals corresponents a cadascun dels punts a determinar la seua altitud, així com l'altura de l'instrument en cada Estació.

Les distàncies per a calcular "t" són les ja obtingudes per procediment directe en uns casos i indirecte en uns altres, ja utilitzats per trobar les coordenades "X" i "Y".

La fórmula fonamental de la taquimetria P=hi + t-m, ens donarà els valors, que sumats al nivell de l'Estació seran les "Z" o altituds dels punts que interessaven.

A més de la utilització del taquímetre s'ha realitzat, el mesurament per cinta per a lectures en horitzontal i amb jalons, globus d'heli o cinta per a lectures en vertical utilitzant-se els jalons per a mesures inferiors a 9 metres, els globus amb gas en llocs inaccessibles i la







cinta per a llocs accessibles, amb o sense escales.

PRESENTACIÓ GRÀFICA:

Per a l'aixecament dels plànols de planta s'ha iniciat representant i situant els punts de coordenades obtinguts pel taquímetre i les dades del qual s'adjunten.

Atès que aquests punts no han sigut suficients per a tancar totalment la planta s'han triangulat els mateixos amb les mesures preses amb cinta, partint dels esmentats punts coordenades, a més de comprovar alguns d'aquests punts, tancant-se definitivament la planta.

Per a la realització dels plànols de façanes i seccions, s'ha partit de la planta citada anteriorment, amb les altituds i nivells obtinguts amb el taquímetre, per l'anivellació trigonomètrica o per pendents, contrastada i completada pel mesurament obtingut amb cinta, jalons i globus; alçant-se els citats plànols amb els marges de tolerància indicats en el punt següent.

Com a resum de l'indicat i definint l'anteriorment dit podem dividir en tres tipus l'aixecament de plànols.

TIPUS 1.- Aixecament de planta per itinerari i passada a coordenades cartesianes i recolzat amb triangulars amb cinta, on s'ha utilitzat la mira i la cinta.

TIPUS 2.- Anivellació geomètrica o per altures, utilitzant-se la mira i el nivell.

TIPUS 3.- Anivellació trigonomètrica o per pendents on es poden diferenciar quatre classes:

a) Tenint la distància horitzontal amb cinta i mesurant angle zenital. b) Obtenint la distància horitzontal pel mètode d'intersecció. c) Amb distància horitzontal obtinguda de lectura de mira. d) Amb distància horitzontal obtinguda en el gabinet del plànol de coordenades cartesianes.

TOLERÀNCIES DE LES MESURES:

Referent a la planimetria de l'itinerari per l'exterior del conjunt arquitectònic, i el pas de coordenades polars a les coordenades cartesianes, s'obtenen els valors de tancament de la E3, X= 800,98 m. i Y= 922,51 m., l'itinerari segon, per l'interior de l'edifici dels denominats ENQUADRAT, iniciat en el EE1 i tancat en l'E3, dóna de nou valors al punt d'aquesta Estació de X= 801,01 m. i Y= 922,50 m., d'on es dedueix que l'error comès en







aquesta, està dins de la Tolerància T= L/200 i és tan xicotet que no precisa compensació.

En la triangulació l'error és mínim, atès que han sigut xicotetes distàncies i amb xicotetes acumulacions d'elles.

Quant a l'altimetria, l'anivellació geomètrica per a obtenir els nivells o altituds de tots els punts de la planta - terra llança una diferència o error de tancament de 10 - 9,999 = 0,001 m., per la qual cosa es considera un error admissible. L'anivellació trigonomètrica, dóna quan es tracta dels punts determinats per mitjà de les interseccions errors entre 0,02 i 0,10 m., i quan són mitjançant l'obtenció de distàncies amb els fils sobre la mira, els errors estan entre 1% i 2%, i quan la distància s'obté per mesurament directe amb cinta, l'error és inferior a 0,5%, i quan la distància s'obté en plànol de coordenades és de 2%.

Quan les altures s'han obtingut per globus d'heli i atès que aquests s'han utilitzat en altures superiors a 9m. arribant a 24m. i en els punts revestits amb motlures i adorns en algun mesurament, calculem que aproximadament i no havent pogut ser controlada l'error pot ser de + 10 cm.

Quan el mesurament s'ha realitzat amb jalons, l'error pot estar entre + 5 cm, en grans mesures.







PLANIMETRIA







DistànciaHoritzontal

D

TANGENTAltura del nivell sobre el punt

observat t - mORDENADA Observacions i

càlcul del desnivell mitjà

X YVisual pujant

+Visual baixant

-+ -

De l’eix de gir del visor

Del punt observat

6 50 794.71 896.224 94 795.15 900.915 26 795.17 902.104 84 804.46 901.874 50 804.45 900.696 28 804.73 895.8711 30 810.48 895.7710 65 810.64 900.3111 77 788.83 896.2911 10 788.93 900.8212 92 789.12 906.998 51 795.30 907.098 26 804.61 906.8512 60 810.80 906.4810 10 800.02 910.1015 81 801.25 884.2410 10 800.00 900.0013 41 788.99 902.485 03 795.33 908.27





Indicació de les

estacions

Altura del’Instrume

nt

Punts observats

N

ANGLE LECTURA DE FILSGenerador

GAltura de la mira

- mHoritzontal

∞Verticalɣ Extrems

AxialM

E-1 1 260 51884,800 ; 546,900

4 311 83

5 326 126 74 807 90 26

10 145 639 124 398 98 172 279 593 304 70

12 336 3913 362 7516 37 7017 65 61E2 0 15EE1 194 95

E-2 E1 200 15800,02; 9120,20

11 261 51

14 276 31



DistanciaHoritzontal

D




X YVisual pujant

+Visual baixant

-+ -

Del eix de gir del antull

Del punt observat

5 06 804.64 908.0413 42 810.69 901.9613 39 804.20 897.3812 63 801.09 897.5212 63 798.41 897.5713 39 795.11 897.6415 58 799.58 897.5310 97 789.15 908.6611 23 789.23 913.215 54 795.60 913.445 56 804.64 913.2011 24 810.97 912.6511 00 810.84 908.1221 00 812.59 926.9212 44 801.01 922.5012 44 800.02 910.109 54 795.64 914.629 40 795.09 915.2011 44 792.53 914.82





Indicació de les

estacions

Altura deL’Instrume

nt

Punts observats

N

ANGLE LECTURA DE FILSGenerador

GAltura de la mira

- mHoritzontal

∞Vertical

TExtrems

AxialM

15 126 6618 141 51C1 179 18C2 194 58C3 208 13C4 223 87Ep 201 7719 291 6020 317 8421 341 1524 62 3625 85 4326 111 50E6 40 85E3 5 085

E3 E2 205 085810.01; 922.50

22 238 07

22 243 3940 253 12



DistanciaHoritzontal

D



càlcul del desnivell mig

X YVisual pujant

+Visual baixant

-+ -

Del eix de gir del antull

Del punt observat

15 86 786.90 915.2514 03 787.13 924.5511 76 789.47 924.459 65 791.61 924.675 93 795.32 924.195 58 795.91 924.756 14 795.92 925.938 13 795.51 928.4912 19 795.73 933.4911 70 805.55 933.287 30 805.53 928.235 09 804.97 925.704 41 804.93 924.514 70 805.49 923.9210 49 811.36 924.2212 76 813.70 923.8314 72 813.41 914.5610 55 807.77 914.408 68 805.35 901.40


D




X YVisual pujant

+Visual baixant

-+ -


Del punt observat

8 91 804.66 914.3715 87 789.31 933.2221 00 800.02 910.105 83 806.82 926.105 90 806.81 925.736 93 805.68 926.376 97 805.76 928.295 95 806.85 928.503 88 816.44 926.413 88 - -







- - - -15 87 801.01 922.5018 70 792.59 914.817 02 789.23 926.207 21 787.29 926.305 30 784.97 936.263 88 787.55 936.686 03 794.35 936.536 52 794.16 928.86


D



càlcul del desnivell mitjàX Y

Visual pujant+

Visual baixant-

+ -De l’eix de gir del visor

Del punt observat

8 97 795.52 926.758 57 794.05 926.087 63 792.11 926.123 88 812.59 926.922 02 815.13 927.958 01 824.40 927.318 31 824.27 923.631 67 815.02 925.544 72 811.79 925.6013 74 814.69 912.7816 91 814.93 909.5716 90 - -16 86 815.62 907.606 66 814.87 919.9428 31 812.89 898.3228 30 813.70 898.245 89 821.32 923.115 89 816.44 926.41





Indicació de les

estacions

Altura de l’

Instrument

Punts observats

N

ANGLELECTURA DE

FILS GeneradorG

Altura de la mira- mHoritzontal


AxialM

error 47 151 3252 162 6953 176 07

E7 E6 308 41816.44; 926.41

57 355 03

58 92 83561 121 6962 264 98361 289 0766 208 1467 205 6968 - -681 203 1064 215 1369 208 0170 206 18E8 137 80

E8 E7 337 80821.32; 923.11




D




X YVisual pujant

+Visual baixant

-+ -


Del punt observat

7 48 824.02 916.133 70 824.16 920.747 74 817.50 916.3810 49 817.40 913.384 39 817.72 920.7515 81 800.00 900.0024 82 776.52 887.0617 37 815.47 894.2216 75 814.60 894.3615 55 813.03 894.3914 45 812.07 893.8211 24 806.97 893.9110 49 805.42 893.869 80 802.76 893.929 78 801.23 894.0210 28 799.63 894.3910 37 798.03 894.7010 92 796.48 894.06





Indicació de les

estacions

Altura de l’

Instrument

Punts observats

N

ANGLELECTURA DE

FILS GeneradorG

Altura de la mira- mHoritzontal


AxialM

73 176 4974 144 1871 232 8572 224 3675 263 07

EE1 E1 394 95801.25; 884.24

EE2 294 41

85 61 05851 58 70852 54 7584 53 85841 34 0183 26 05831 9 8782 399 845821 389 9181 379 90801 371 2180 358 92



12 38 793.80 894.13


D




X YVisual pujant

+Visual baixant

-+ -


Del punt observat

13 44 792.28 894.2517 36 787.14 894.4024 82 801.24 884.2416 33 786.67 894.8527 89 785.86 908.3429 55 785.81 900.4031 24 785.69 911.9233 72 785.46 914.5748 32 784.56 929.7154 30 784.19 935.8130 88 786.18 911.3930 88 776.52 882.062 25 787.10 913.4440 06 788.32 914.842 71 788.18 909.564 94 788.60 915.704 94 786.18 911.3914 13 800.98 922.51







ANIVELLACIÓ GEOMÈTRICA







B.1.3. Fotografies

Les fotografies realitzades de les quals adjuntem còpia en un annex i que a més lliurem els negatius, s'han ordenat d'acord en els següents apartats:

1.- Vistes generals.2.- Immafront.3.- Façana lateral.4.- Torre campanar.5.- Coberta.6.- Àmbit interior.7.- Edifici Capella Comunió.8.- Dependències annexes.







B.2. AIXECAMENT DE PLÀNOLS







B.3. SUBSISTEMES CONSTRUCTIUS

B.3.1. Identificació de les diferents edificacions

L'àmbit de realització de l'estudi de l'Església de Sant Tomás i Sant Felip Neri, no l’hem reduït exclusivament, al cos construït que alberga l'església. Per a una millor compressió de les etapes i aspectes constructius o històrics, malgrat l'increment notable de treball que açò suposa, l’hem ampliat al conjunt d'edificacions que s'articulen al seu encontorns, a causa de la forta interrelació de les mateixes.

Per a poder realitzar una anàlisi constructiva sistemàtica i ordenada, descompondrem, el conjunt d'edificacions juxtaposades al cos principal de l'Església, en les següents unitats, que podem considerar cossos autònoms, construïts en diferents etapes o simultàniament, però amb característiques que els personalitzen amb entitat pròpia. Aquestes unitats en són:

-Església.

-Torre campanar.

-Edifici Capella Comunió.

-Sagristia i dependències annexes.

Les relacions amb el temple o edificació principal són les que especifiquem a continuació:

-Torre Campanar:

La torre campanar és una construcció molt peculiar adossada al temple al costat de la primera capella lateral, reculada lleugerament del plànol de l’immafront i que podem considerar integrada en el Temple, si bé les seues característiques constructives tan diferenciades aconsellen tractar-lo per separat.

-Edifici Capella Comunió

L'edifici que hem intitulat com a Edifici Capella Comunió, està situat per dues plantes, sent molt forta la seua connexió amb l'església, quedant-hi integrat en la façana del carrer Trinquet de Cavallers sense diferenciar-se de l'Església i, a més a més, comparteixen dos







dels seus costats. El mur contrafort del transsepte i el del presbiteri si ben aquest s’allarga lleugerament en longitud.

A través d'una portada situada en el transsepte s'accedeix a la Capella de Comunió que ocupa la quasi totalitat de la planta inferior.

Té així mateix una entrada mitjançant una xicoteta porta situada en una obertura practicada, en època recent, en la façana, que permet a través d'una escala accedir a la planta superior que es comunica amb un altre edifici adjacent, i que està destinat actualment a reunions parroquials.-Sagristia i dependències annexes

A través de la portada situada en la nau major, a l'esquerra del presbiteri, s'accedeix a unes dependències utilitzades per a despatx i serveis parroquials situades en una edificació de diverses plantes adossada a l'Església. Destaca per la seua bellesa i importància la Sagristia que detallem convenientment en els documents del present estudi previ.

B.3.2. Subsistema estructural

El sistema estructural l’analitzarem descrivint ordenadament els diversos tipus constructius existents. A causa que l'estructura no planteja cap problema greu, ja que es troba en un bon estat, no hem cregut necessari en aquesta fase dels estudis previs la realització de tastos de difícil i costosa execució per a determinar amb exactitud els gruixos dels elements constructius que la componen, que si haguera sigut necessari en el cas d'haver de realitzar comprovacions de les empentes i esforços en la mateixa.

Destacarem que tots els elements han sigut resolts amb els materials de rajola i guix de bona qualitat ("particularmente en este país, en que los materiales ladrillo y yeso llevan suma ventaja a los de otras provincias " M. Fornés i Gurrea) amb absència de pedra i de fusta; sent àmpliament utilitzada segons diverses manifestacions la volta de maó en pla element constructiu de gran tradició local d'enormes possibilitats constructives com es fa patent en aquesta església i de la qual el genial Gaudí proclamava "La volta de maó de pla és l’element més preuat de la nostra construcció: permet d’executar amb senzillesa i rapidesa les formes més complexes, no exigeix cindris i té gran resistència en relació amb la seua lleugeresa i amb la simplicitat dels seus components".

ESGLÉSIA

La planta de creu llatina, ha sigut desenvolupada a partir del presbiteri de capçalera recta, d'àmplia nau central, capelles laterals allotjades entre els successius contraforts comunicats entre si i el transsepte ressaltat lleugerament de la línia exterior de les capelles.

Contraforts







Els contraforts executats amb fàbrica de maó amb aparell gòtic, probablement sobre un sòcol de carreuons; vénen definits per la traça del temple, els majors són els caients al creuer i els de menor dimensió els que delimiten les capelles laterals, tots ells són perpendiculars a l'eix de la nau major excepte els quals delimiten el presbiteri que segueixen la seua pròpia direcció.

Els contraforts estan perforats amb xicotets buits en les capelles laterals resolts amb arcs escarsers i amb buits importants per a allotjar les portades caients al transsepte i presbiteri resolts, en aquest cas, amb arcs escarsers a una cara i llinda plana en l'altra.

Adossats als contraforts es formen les pilastres que crearan a diferents altures els plans d'arrancada dels arcs de sustentació de les voltes i de les cúpules.

Arcs:

Tots els arcs es caracteritzen per ser de mig punt, executats amb fàbrica de maó convenientment aparellada, les seues diferents dimensions i característiques es reflecteixen en els plànols.

En un primer nivell inferior es desenvolupen els arcs que componen l'estructura de les capelles laterals. De les quatre pilastres situades en els vèrtexs de la planta sensiblement quadrada arranquen sengles arcs faixons paral·lels a l'eix major de la nau principal i en sentit ortogonal sengles arcs former embeguts en els contraforts, sobre els quals s’estintolen les petxines.

En el nivell superior definit per la nau major distingirem:

1.-Arcs torals:

Fundats en les pilastres del creuer s'alcen els arcs torals de secció en forma de t, que sostenen l'estructura de la cúpula que descriurem seguidament.

2.- Arcs faixons:

Des del tambor fins a l’immafront en els plànols definits pels contraforts s'alcen arcs de







sustentació de la volta de canó que cobreix la nau major.

3.- Arcs formers:

Sobre les pilastres del fons del presbiteri i laterals del transsepte s'alcen arcs de sustentació de la volta de canó semblant a la de la nau major.

Cúpules d’una fulla de maó en pla amb llanterna:

Amb aquest tipus es resolen les capelles laterals. Construïdes mitjançant una fulla de maó en pla, la cúpula esfèrica arranca amb un primer tram recte sobre un entaulament circular recolzat sobre les petxines aparellades en maó de pla sobre els arcs.

Una lluerna de fàbrica de maó amb un esvelt cos de llums octogonal rematat amb un cupulí coronant superiorment l'estructura.

Volta de canó seguit amb lluernes:

El cobriment de la nau major i el transsepte es realitza amb voltes de maó en pla de canó seguit de mig punt combinats amb lluernes esfèriques.

En la nau central la volta és dividida en tres trams pels arcs faixons de sustentació alçats sobre els contraforts, sent d'un tram només les voltes laterals del transsepte i del presbiteri que descansen sobre els arcs torals del creuer i els arcs formers del perímetre exterior.

Les voltes tenen a més una lleugera montea segons la generatriu reforçades per un nervi estrebat en la clau dels arcs faixons successius i amb un altre nervi perpendicular que uneix els vèrtexs de les llunetes tots dos de fàbrica de maons.

Cúpules de doble fulla sobre tambor:

Els quatre contraforts centrals formen un quadrat, creant un sistema ortogonal de contraresta d'embranzides o espentes.

Sobre l'ampli creuer s'alça una grandiosa fàbrica. Concloses les petxines de rosques enllaçades amb els arcs torals es construeix l'anell horitzontal tangent que encadena i enjova les petxines i arcs torals, tot servint de fonament del tambor octogonal.

Este constitueix un esvelt cos de llums de fàbrica de maó apilastrat en les arestes i que allotja en els seus paraments grans finestrals.

La cúpula comença sobre el tambor, constituïda per una doble volta, una exterior de montea peraltada, sobre la qual s'assenten les teules i una altra volta de maó en pla interior de forma de mitjana taronja, caracteritzades pel seu xicotet espessor i per tant per la seua lleugeresa.







Hem comprovat mitjançant el mesurament de les envolupants interior i exterior, el més aproximadament possible donada la gran dificultat que comporta la determinació exacta, que la montea de la volta interior té un primer tram recte, vertical, a partir d'ell es desenvolupa la cúpula sensiblement esfèrica.

La fulla exterior segueix amb prou exactitud i proximitat el traç d'una fulla interior, obtenint-s’hi una montea peraltada, gràcies al primer tram recte, adequada no solament per a donar-li una proporció esvelta, sinó perquè les aigües pluvials desguassen amb rapidesa, traçats parcialment coincidents amb els recollits per Manuel Fornés i Gurrea en els seus "Observaciones sobre la práctica del arte de Edificar."

Aquest sistema de construcció no necessita cintra, i la seua execució es realitza paredant en espiral al voltant de dos punts (un en la interior) situats sobre l'eix i que marquen la situació en planta i altura. No hem detectat indicis de l'existència d'armadures en la cúpula, encara que només hem realitzat una inspecció visual, així com tampoc verificar els espessors i possibles travades de les seues fulles que només es determinaran quan es justifiquen una intervenció, per la qual cosa la descripció de les característiques constructives es recolza en bases teòriques.

Una llanterna corona la magnífica cúpula reproduint-se a menor escala les característiques constructives ja descrites.

EDIFICI CAPELLA COMUNIÓ

Volta el·líptica amb llunetes

La planta rectangular de la Capella de Comunió és delimitada per amples murs. Una imposta correguda al llarg dels murs longitudinals serveix de base per a alçar arcs el·líptics i la volta, de filets o llistells horitzontals, paredada de la mateixa directriu, de tres trams.Llunetes el·líptiques trenquen la volta principal, el que li confereix una major complexitat i bellesa, resoltes en canvi amb simplicitat constructiva.

Arcs

Els arcs són resolts amb fàbrica de maó, faixons centrals i formers els que cauen als murs transversals, tots - com ja hem apuntat- de directriu el·líptica.

Volta de canó seguit

L'espai rectangular que defineix la Capella de Comunió, en la planta superior és cobert amb una àmplia volta de maó en pla, de canó de mig punt, que alberga en l'actualitat una entreplanta formada per un entramat de biguetes de fusta, que ocupa només una part del recinte.







Formació del terra

La formació del terra de la planta alta es realitza mitjançant encaixonats d'envans i farcit de cassetons, sobre el extradós de la volta, hipòtesi que no hem pogut comprovar, puix, per a açò hi haguérem hagut de realitzar-ne unes exclusivament per a aquesta fi, i entenem que no cal ni es justifica suficientment.

Formació de pendents

Aquest apartat ho descrivim en el subsistema Cobertes per la seua major afinitat i unitat constructiva.

SAGRISTIA I DEPENDÈNCIES ANNEXOS

Arcs carpanells

La sagristia és de planta rectangular sent la relació entre els seus costats d'1/2, partida en quatre trams per arcs carpanells de fàbrica de rajola. A partir del pla creat per la imposta correguda al llarg del perímetre, on s’hi desenvolupen les llunetes de mig punt alçats sobre una arrencada recta.

Volta carpanell amb llunetes

La volta es caracteritza per tenir doble curvatura, la deguda a la directriu dels arcs i a la contra-fletxa donada en el sentit longitudinal, tot elevant-se des dels arcs cap al centre, precaució adoptada per a evitar que durant la seua execució abans de tancar les filades es desprengueren els maons, els quals en la clau s’assenten quasi horitzontalment.

Volta per aresta romana

El vestíbul i avant-vestíbul de la Sagristia són coberts per voltes de directriu d'arc de mig punt i amb línies de clau horitzontals, construïdes amb voltes paredades, segons el tipus de volta per aresta romana. Les plantes rectangulars molt allargades en tots dos espais, són descompostes en una sèrie de quadrats per a possibilitar una bona solució del tipus descrit.

Formació dels terres

La resta de dependències es resolen amb pisos de forjats de biguetes de fusta que descansen en els murs i entrebigat constituït per revoltó de rajola, a excepció del pis situat sobre el vestíbul i avant-vestíbul que són resolts amb carrerons d'envans sobre l’extradós de les voltes.

També la coberta difereix en la solució estructural i queda descrita en l'apartat dedicat a ella.







B.3.3. Subsistema cobertes

Les cobertes de tot el conjunt d'edificis tenen una gran homogeneïtat, en quant al seu revestiment són teulades de teula àrab o comú ceràmica, vidriada en el cas de les llanternes de les naus laterals i de la grandiosa cúpula que cobreix el creuer, encaixades totes elles a l'estil àrab preses amb argamassa.

ESGLÉSIA

Els eixos de la planta, en forma de creu llatina, marquen la posició del carener de les naus, principal a dues aigües i la de la nau transversal a tres aigües, en ser especejada en tres faldons per les corresponents tremujals.

Una gran cornisa horitzontal, de fàbrica de maons, recorre el perímetre d'ambdues naus, resolent d'aquesta manera l'abocament exterior de les aigües arreplegades per les seues faldons.

Els contraforts són especejats en tres faldons, mitjançant una llarga carenera i dos tremujals resolts amb teula àrab, aboquen les seues aigües a les capelles laterals situades en un plànol inferior, a través del seu perímetre mitjançant la cornisa de fàbrica de rajola coincident amb una imposta correguda al llarg del mur de la nau major.

Les capelles laterals encaixades entre els contraforts, són teulades formades per un sol faldó, del que sobreïxen el cos de llums ortogonal i el cupulí.

Açò obliga a un tractament especial en la part superior del faldó per a desviar les aigües cap als laterals del tambor mitjançant la formació de dos plànols inclinats creats per una curta carenera inclinada que es desenvolupa entre el parament de la nau major i el tambor, i d'adreça perpendicular al ràfec.

El plànol principal del faldó es bomba lleugerament en la seua part central per a poder salvar la cúpula inferior de les capelles.

L'abocament de les aigües es realitza per mitjà d'una cornisa que en el tram recaient al carrer Trinquet de Cavallers disposa d'un canaló de zinc amb els seus corresponents baixants que desguassen directament a la vorera.

La planta ortogonal del cupulí de la llanterna es descompon en vuit faldons, revestida amb teula vidriada blava excepte el tremujal tractat amb teula groga que d'aquesta manera es ressalten.







En el cos elevat de la cúpula es reprodueixen les mateixes característiques, revestida amb teula vidriada de color blau, es resol la teulada mitjançant una planta octogonal en què les seues diagonals convertides en tremujals discorren des del ràfec fins a la llanterna i divideixen la seua coberta en huit faldons, triangles esfèrics abocant les seues aigües a través d'una gran cornisa de fàbrica de maó. La llanterna que corona la cúpula es resol de manera similar.

El tambor octogonal en la seua intersecció sobre el creuer quadrat defineix quatre superfícies triangulars que són resoltes amb els dos costats exteriors amb ràfec horitzontal sobre cornisa de fàbrica de maó i una tremujal en sentit diagonal que descompon cada triangle en dos faldons.

Tipus constructius

Amb la característica comuna del revestiment de teula corba ceràmica, àrab de gran format, presa amb argamassa blanca, distingirem els següents tipus classificats en funció dels diferents suports:

A. Carrerons d'envans

Per a formar els pendents, sobre el extradós de les voltes es fan carrerons d'envà amb rajola massissa d'espessor entre 3 i 4 cm. rematats superiorment amb un maó pla a manera de llistó, pres amb guix. Sobre aquests es recolzen rajoles ceràmiques que formen el pla inclinat sobre el qual es reben les teules. La distància entre els carrerons és de dos pams, amb prou faenes té buits que alleugereixen i ventilen, i únicament van travats transversalment en la proximitat de la carenera per dos envans de maó en pla de doble fulla, presos amb guix, separats tres pams i que seguint l'eix longitudinal de la nau major formen un carreró que és cobert per volta paredada el que permet l'accés i recorregut per la golfa creada en la coberta des de l’immafront fins al tambor.

En el cas de les cúpules de les capelles laterals la formació del tauler és anàloga, si ben els carrerons d'envà estan separats tan sols 30 cm. i en lloc d'arrancar des del extradós, ho fan sobre voltes de rajola intermèdies executades per a disminuir l'altura dels envans.

B. Suport continu

El revestiment de les cúpules i llanternes es realitza amb teules vidrades, com ja ha sigut citat, sobre la superfície contínua del extradós de la fulla exterior.

Després de realitzat el repartiment dels cavallets majors o aiguavessos i marcades sobre el extradós, es fa la distribució de les teules canals i cobertores, prenent especials precaucions en la seua col·locació perquè l’assentament de les mateixes impedisca el seu despreniment.

Finalment es col·loquen les teules dels cavallets, que amb l'ajuda d'una galga o fraret conserven la distància constant a la superfície del suport.







EDIFICIS ANNEXOS

Les cobertes dels edificis annexos no ofereixen cap particularitat que meresca descriure's detalladament. Els diversos cossos rectangulars són resolts mitjançant faldons abocant a un aigua i revestits amb teula corba ceràmica.

En l'edifici Capella de Comunió el tipus de suport és un carreronat d'envans de sostremort i en el de les dependències de la Sagristia el suport està constituït per un entramat de fusta, biguetes segons la direcció i inclinació del pendent, i corretges clavades sobre les quals es recolza un tauler ceràmic d'una fulla de rajoles primes i que rep les teules.

B.3.4. Subsistema tancaments

El sistema constructiu dels tancaments exteriors ho constitueixen fàbriques de maons íntegrament, excepte els sòcols, portades i algunes cornises i elements decoratius resolts amb fàbrica de pedra.

En els plànols reflectits a més de les característiques generals, les dimensions de les fàbriques de maons, dels carreus, de les juntes i els tipus d'aparells.

ESGLÉSIA

El conjunt dels tancaments exteriors a excepció del l’immafront o portada que comentem separadament pels seus peculiars característiques, està constituït per dos cossos diferenciats.

El primer d'ells s'erigeix, seguint la línia exterior dels contraforts i travat amb aquests fins a l'altura de la cornisa de la coberta de les capelles laterals. Aquesta fàbrica rep un especial tractament en els seus costats abocats a l'exterior, la plaça de la Congregació i el carrer Trinquet de Cavallers de major complexitat i interès constructiu que la resta dels tancaments pel que centrarem en les façanes l'estudi de les característiques constructives.

El segon cos, a superior altura, segueix la traça de creu llatina de la nau major, enrasat amb la cara interior dels contraforts, des de l'altura de rebanc interior d'arrancada dels arcs de la nau, fins al ràfec de la mateixa, sent de major espessor que la resta el tram caient al creuer.

Cal destacar així mateix, el tambor octogonal de fàbrica de maó que s'alça sobre el creuer. Disposa d'un finestral situat en l'eix de cada llenç o pany de paret emmarcat amb fàbrica eixint i arestes pilastrades. El tambor és rematat amb una àmplia cornisa sobre la qual descansa el ràfec de la magnífica cúpula coronada amb una llanterna que a escala menor resol constructivament els seus elements de manera semblant.







L'exterior de la fàbrica de l'Església reflecteix amb claredat l'estructura interna i composició de la mateixa, no obstant açò en el carrer Trinquet de Cavallers, la façana segueix l'alineació del carrer separant-se de la traça regular del Temple, perllongant-se a més en l'annex edifici de la Capella de Comunió que d'aquest manera queda integrat en el conjunt.

La fàbrica enllaça els successius contraforts però sense funció primària estructural pel que podem considerar les façanes com a pantalles amb funció fonamentalment de tancament.

Destaca entre els paraments exteriors l’immafront. La fàbrica de maó s'eleva a partir d'un sòcol de carreuat, de quatre filades, la inferior quasi soterrada en l'actualitat i amb una peça de rematada superior segons motlura de gola inversa. En les cantonades els carreus s'alcen fins a l'altura dels capitells jònics de les pilastres per a encaixar la fàbrica de maó, aquests carreus formen les dues pilastres de la cantonada unides mitjançant una solució d'un quart de bocell.

Les pilastres divideixen la portada en cinc espais i el parament del carrer Trinquet de Cavallers segons els trams de la nau. Un entaulament amb cartel·les sobre pilastres i fris denticulat de fàbrica de rajola i cornisa de pedra tallada discorre al llarg d'ambdues façanes transformant-se en l'eix de l’immafront de la portada en singular arc segmental de pedra que acull la portada principal. Aquesta se situa en l'espai central flanquejada per dobles pilastres, és de composició simètrica, de dos cossos, resolta totalment amb pedra tallada. En el cos inferior dues columnes adossades sobre pedestals, arquitrau de mig bocell emmarcat exteriorment la porta i frontó corbat i partit.

El cos superior és un edicle de frontó triangular situant-se en el centre un medalló oval. El buit de la gran porta ferrada d'accés és resolt amb un capialt recte al costat de la porta i escarser a l'inferior amb dovelles de tot l'espessor del mur rebudes sobre els brancals en esplandit, també de pedra tallada.

En la façana lateral se situa en el tram corresponent a la tercera capella una senzilla portada d'un sol cos, la porta orlada per un arquitrau abossellat i frontó circular partit. Interiorment el buit de la porta és resolt amb un capialt de característiques semblants a les de la portada principal.

Sobre la cornisa rematant el primer cos d'ambdues façanes es recolza una barana massissa de fàbrica de rajola amb pedestals emmarcant els llenços sobre els quals es disposen estàtues i pinacles.

La pantalla que constitueix el cos superior de l’immafront arranca sobre la citada barana, està dividit en tres espais mitjançant pilastres d'ordre compost, aparellades en l'espai central. En el seu eix es disposa un finestral emmarcat per un frontó circular de carreuat. Superiorment, l’entaulament de fàbrica de rajola amb cartel·les, és rematat amb una cornisa de pedra, alçant-se en la seua part central un ampli frontó triangular són la intenció de reflectir la coberta a dues aigües de la nau.







Completa al capdamunt superior de l’immafront una barana amb pilastres i balustres de pedra, decorada amb hídries i estàtues.

Amb motiu de les obres de reparació realitzades a principis de segle, es va adossar al frontó superior una important obra de fàbrica de rajola i perfils metàl·lics que descrivim en l'apartat dedicat a l'anàlisi patològica.

Finalment ressenyarem que en els espais laterals tant del cos superior com de l'inferior, es creen unes fornícules en les quals se situen estàtues representatives de sants; les del cos inferior són rematades amb frontons corbs de pedra picada, que alhora realcen la seua existència, tot integrant-s’hi en la composició de l’immafront de manera més equilibrada en relació amb la portada principal de gran plasticitat.

EDIFICIS ANNEXOS

Únicament en la Torre Campanar a la qual es dedica un apartat específic, apareixen peculiaritats constructives que mereixen ser ressenyades independentment. Les edificacions annexes comparteixen les mateixes característiques constructives en les seues fàbriques amb les de l'església, per la qual cosa entenem queden suficientment descrites.

A. FÀBRICA DE MAÓ

Existeix un gran predomini de la fàbrica de maons sobre la de pedra picada o tallada, l'ocupació de la qual es redueix a les zones, en les quals les necessitats funcionals així ho recomanen, desplaçant fins i tot en ocasions la fàbrica de maó a la de pedra, en elements com ara cornises, cartel·les, capitells, frisos,..., laboriosament treballats i en els quals la pedra picada haguera suposat una major racionalitat.

L'aparell utilitzat en tota la fàbrica de rajola és el gòtic senzill. El maó utilitzat és el massís de format clàssic d’aproximadament 31 cm, de llarg per 14,5 cm. de testa i gruixa de 4 cm., si bé amb grans desviacions dimensionals absorbides per les juntes d'argamassa blanca o de pasta de guix caracteritzades per gruixudes juntes horitzontals de 4 cm. i verticals d'espessor al voltant d'1 cm. i enrasades amb la rajola.

L'espessor mes estès en els tancaments és de dos peus, mantenint l'aparell gòtic en les dues cares de les façanes. En els contraforts del creuer, la seua amplària és de cinc peus disminuint a tres peus i mig en la resta dels contraforts, observant-s’hi constantment la mateixa trava descrita.

A part dels paraments llisos, es forgen amb maó i rajola, sense l'ajuda de cap guarnició, els entaulaments inspirats en els ordenes clàssics. la netedat en la formació de motlures, esfondrats, ressaltats, adorns, ens ofereixen una obra que demostra el domini aconseguit en els oficis d'obra de paleta.







L'execució d'aquests cossos es fa amb filades horitzontals (de per llarg i al través) combinades a voltes amb filades a sardinell; no excedint els vols de la meitat del llarg del maó, tot formant un conjunt ben travat.A més de les rajoles massisses utilitzades comunament en tota la fàbrica, s'empren rajoles aplantillats i gramillats per a aconseguir els perfils dels cossos superiors.

Els buits de les finestres es tanquen amb arcs de rajoles del gruix de la paret on es fan escarsers a la cara exterior i llinda plana en el feix de col·locació de la fusteria.

El buit més repetit és el dels finestrals de la nau major, que hom pot considerar com a representatiu, té un cantell de salmer d'un peu i mig, la trava s'aconsegueix alternant successivament les rajoles per llarg i al través en les filades consecutives; les juntes d'uns tres centímetres en el extradós es redueixen al mig centímetre en el seu intradós.

B. FÀBRICA DE CARREUAT

L'obra de pedrapiquer en l'Església està feta amb pedra de carreu de Godella i de Montcada (no confirmat documentalment) de la millor qualitat, "cisellant-la i tallant-la al dret i repassada en segona vegada".

L'obra executada pels mestres picapedrers s'ajustaria als plànols de planta i perfil, que juntament amb les capitulacions (no trobades encara) definirien fins als més mínims detalls de la fàbrica.

El carreuat està ben treballat segons "l’ús i costum de bon oficial", comentarem algunes particularitats.

1. Sòcols

Sobre els fonaments enrasats a nivell i d'acord amb la planta, respectant les obertures per a les portades, s'alça el sòcol format per quatre filades (la inferior avui quasi totalment enterrada) de grans carreus ben escairats, d'almenys pam i mitjà de jaç aparellades a la manera romana. En totes les filades a una certa distància es disposen de carreus a motxa de tot el gruix de la paret, extradós amb carreuons per la seua cara interior.

El sòcol és rematat per una filada constituïda per carreus molturats amb una gola inversa (perfil de gran tradició local) amb peces especials en pilastres i arquitraus.

En les cantonades, el sòcol de carreus s'eleva en tota l'altura de la pilastra segons la planta particular, que uneix ambdues pilastres mitjançant un quart de bocell i dos filets.

2. Portades

Entre les diverses portades sobreïx per la seua singularitat la portada edicular situada en







l’immafront, de major plasticitat i dimensions que les altres. La portada de la façana lateral d'un sol cos, reprodueix les mateixes característiques dins de la seua senzillesa que la principal. Completen el conjunt, participant del mateix to classicista la sèrie de quatre portades interiors que difereixen notablement pel material emprat, pedra negra/grisa (d’Alcubles o Sagunt?) treballada d'acord amb la finesa dels jaspiats del revestiment de les bases de les pilastres interiors del temple.

Totes les portades es formen en els buits deixats per la fàbrica de maó que varien lògicament en quant a les seues dimensions però presenten la característica comuna de tindre el seu arc capialt escarser a una cara i llinda a nivell en la cara coincident amb el pla de la porta.

En els plànols respectius detallem les formes de les mateixes, en planta i perfil, amb l'especejament dels carreus i dovelles, peces senceres segons la profunditat del mur de la portada. Són cuidats fins i tot, als més mínims detalls com la previsió de deixar espessor de pedra on és necessària per al gravat de figures o escuts, o l'execució dels orificis per als galfons de les portes.

Amb tota seguretat la fàbrica de pedra picada està travada a les parets de fàbrica de maó o rajola, si bé en estar ocultes no entrem en la definició de les seues característiques.

3. Frontons i cornises

La pedra picada o tallada resol les cornises dels entaulaments, l'arc segmental, el frontó superior, els frontons menors, balustrada, bases, capitells, cartel·les i elements decoratius.

Les seues formes vénen definides per les atribuïdes en els ordres clàssics, segons la seua posició, resolent generalment els perfils de gran vol impossible de realitzar amb el maó. Els elements d'encaix superior li les fàbriques són carreus que pel seu gran format i pes li confereixen estabilitat a les mateixes.

La pedra és també utilitzada per a la realització d'elements singulars com els ornamentals.

L'obra es caracteritza per la correcta execució de les motlures ben ressaltades i corregudes.

B.3.5. Subsistema àmbit interior

ESGLÉSIA

En el recinte interior del temple, totes les fàbriques de maó, estan guarnides amb guix i algeps.

Tant, els paraments verticals dels murs i contraforts, així com, les superfícies horitzontals







de les voltes i cúpules.

S'exceptuen de l'al·ludit tractament, els sòcols dels paraments verticals, que tenen uns revestiments de pedra o de taulell de Manises que descriurem.

Per tant, el tractament generalitzat de les superfícies interiors, és el d'un esquerdejat inicial, sobre el qual s'aplica un arrebossat, que rep diversos acabats.

El més estès, és el d'estuc blanc o arrebossat i unes mans de pintura de color blanc, com a tractament característic de les grans superfícies, (tret de les petxines i voltes del presbiteri, decorades amb frescs) i estuc en adorns o elements més puntuals ben imitació a jaspiats o en daurats amb pans d'or, que en ocasions han sigut imitats amb pintures a força de purpurines en determinades reparacions no gaire afortunades o aplicades a zones visibles a gran distància.

SÒCOLS

Tots els paraments verticals, fins a una alçària de dos metres, són aplacats amb pedra o enrajolats amb taulell de manises, tot creant-hi d'aquesta manera, una banda horitzontal contínua, a tall de basament, en tot el temple.

El pedestal de totes les pilastres, és revestit amb un gruix aplacat jaspiat, de fons rosenc, ametllats grocs i vetes de color roig fosc, amb peces l'altura de les quals atansa tot el costat del plint. El sòcol del pedestal resol les seues motlures amb pedra fosca vetada en blanc, també utilitzada en la basa de la columna amb la qual finalitza superiorment en revestiment de pedra natural.

Un entaulellat fins a la mateixa altura de dos metres, recorre perimetralment la planta, tant per les capelles laterals, com pel transsepte i presbiteri enllaçant els aplacats de pedra. Es formen panells de taulells de 13x13 cm., que repeteixen la composició monòtonament cada quatre taulells, ornamentats amb temes florals de gran bellesa, en colors groc, blau i verd molt bé entonats, rematats superiorment amb una sanefa blava.

PAVIMENTS

Hem dedicat uns plànols específics a detallar els paviments, materials, formats, situació, etc... en el qual, a més a més, figura una descripció de l'estat actual.

Per açò remetem a la citada documentació, ja que hem optat per aquest mètode, a causa de la gran complexitat i alhora limitació que suposa fer-ho en aquest apartat.

ESTUCS

En els paraments únicament en els sòcols, s'ha utilitzat la pedra natural, aplicant-se profusament estucs, en imitació als jaspis naturals, si bé en tons rosencs més clars.







Seguint unes directrius, constants en tot el temple, que produeixen un bon efecte ordenador s'han estucat els següents elements:

-Els fusts de les pilastres.

-El intradossos de tots els arcs, tant de la nau major, com la transversal i les capelles laterals.

-El fris dels entaulaments tant de la nau major com de les capelles laterals.

-Els nervis simulats de les cúpules.

A partir de l'altura de l'elevat rebanc que segueix el perímetre interior de l'Església els estucs són generalment substituïts per pintura que els n’imiten, sense que la pedra siga emprada per a revestir, cap sòcol, ni pedestal.

Les imitacions s'hi apliquen en:

-Els pedestals d'arrencada dels arcs de la nau major.

-En les cúpules:Els frisos en els seus diversos cossos.Pedestals, basa, i fust de les pilastres de la cúpula, així com els nervis simulats.

Aquesta decoració, imitant els aplacats de pedra, entenem que en elements verticals conceptualment pot disculpar-se, però la seua utilització en el intradós dels arcs, creiem que és un llenguatge constructivament confús.

DAURATS

El revestiment amb pans d'or, ha sigut utilitzat preferentment de manera lineal, en estretes sanefes que emmarquen tant l'estuc jaspiat dels fustos en uns casos o reforcen les arestes de les pilastres o assenyalen determinades motlures dels entaulaments.

D'aquesta manera es reforça la continuïtat de bandes horitzontals el que li confereix una gran unitat a l'àmbit interior i contrasta i harmonitza amb els elements verticals reforçats de la mateixa manera.

L’intradós dels arcs queda emmarcat en cintes daurades, així com la intersecció de les voltes de canó amb les seues llunetes el que facilita la identificació dels diferents elements estructurals.

Els daurats s'empren en nombrosos motius decoratius barrocs, certament continguts per l'arquitectura, els daurats revesteixen les xicotetes cartel·les que decoren el intradós dels arcs, enfilalls de fruites en el net de les pilastres, xicotets detalls de rocalla en les llunetes,







cornucòpies de les finestres, fulles de llorer en la cúpula al costat de la llanterna,...

Destaquen per la seua importància, els cèrcols de les cartel·les per a les pintures situades en els paraments de les capelles laterals i sobretot les dues magnífiques cartel·les del transsepte, decorada amb motius rococó asimètrics les motlures del qual d'escaiola han sigut puntualment daurades.

En reposicions puntuals s'han imitat els daurats amb purpurina, que desdiuen de la qualitat general dels daurats.

PORTADAS

En l'àmbit interior del temple, destaquen per la seua importància i bellesa la sèrie de quatre portades de similars característiques. Situades de forma aparellada, en els paraments laterals del presbiteri i en els costats del transsepte que donen a ell.

Participen del to classicista dominant. Realitzades en pedra negra, el seu esquema està compost per un bocell que emmarca contínuament els brancals i la llinda; nu el fris i un frontó recte obert a l'arrencada de les tribunes superiors.

PORTAM DE FUSTERÍA

Si bé, el capítol de Fusteria, és poc extens respecte al total de l'obra, cal ressaltar-se per la seua bona qualitat.

Dins del conjunt de la fusteria, cal distingir, per la seua categoria, les portes de totes les portades, tant exteriors com a interiors, de generoses dimensions i de magnífica execució. Totes elles han sigut resoltes amb el comú denominador del mateix ofici i el mateix material fusta, la qual cosa els confereix malgrat estar situades en àmbits diferents, façanes o interior, una gran afinitat en llurs característiques.

Per raons anàlogues, a les expressades en l'apartat referit als paviments, no ens hem limitat a una descripció general, sinó que hem realitzat uns plànols de portam de fusteria en els quals detallem minuciosament tots els seus components, fins i tot els ferratges, descrivint així mateix el seu estat general, que és bo, i les xicotetes patologies.

RETAULES

Malgrat que queda fora del camp constructiu, convé ressenyar la important repercussió en l'àmbit interior tant del retaule barroc del presbiteri com els de el creuer.

Van ser destruïts durant la guerra de 36, i substituïts per còpies dels anteriors, que presenten el seu acabat en fusta vista.

EDIFICIS ANNEXOS

La Capella de Comunió té uns tractaments idèntics als de l'església.







Els taulells de Manises o manisetes varien el tema decoratiu, amb un motiu floral únic, que es repeteix monòtonament i elegants colors blaus, ocres i marrons. Sengles sanefes rematen els panys, la superior de ratlles blaves i cercles grocs, i la interior blava.

Una moqueta groga encolada, oculta l'antic paviment, a excepció de la zona del sagrari, resolta amb rajoles de marbre negre. Els esgraons de l'accés al presbiteri, les petjades o esteses són peces senceres de marbre blanc i els frontals de marbre gris amb vetes blanques. Hi queden restes del paviment original en el llindar d'accés, de pedra negra i format rectangular variable.

En els paraments verticals se segueixen els criteris ja descrits per al temple quant a l'aplicació d'estucs i daurats, apreciant-se una major neteja i un to més blanc en la pintura, sent mínima la diferència. La basa de les pilastres és de pedra negra i el fust fins a l'altura del sòcol de taulell és de pedra jaspi natural i a partir d'aquesta altura d'estuc imitació.

En el vestíbul i avant-vestíbul de la sagristia cal lamentar la desaparició del sòcol de taulell, substituït per un revestiment plàstic inadequat, així com el paviment lleuger col·locat en aquestes sales.

Té gran interès, pels seus acabats, l'escala situada entre els despatxos, barana de ferro i passamans de fusta, esglaons de rajola ceràmica amb mamperlà de fusta, i fàbrica de taulell de Manises i un arrimador revestint la caixa d'escala amb taulells rectangulars i quadrats. Tot açò resolt amb detalls que testimonien un ofici digne de respectar-se.

La resta d'acabats que no descrivim, tenen un menor interès, amb les finalitats dels presents estudis previs.

No obstant açò, hem definit, mitjançant els plànols corresponents, totes les edificacions annexes per a facilitar la lectura global, i possibilitar la ubicació exacta de cada element estudiat.

B.3.6. Torre Campanar

L'esvelta torre campanar, s’hi situa lleugerament enretirada del pla de l’immafront de portada, maclada entre el cos de l'Església i el de l'antic Oratori Pàrvul, avui com és sabut, desaparegut.

Aquesta ubicació permet ésser entrellucat al lluny, pel carrer de les Comèdies, des del qual s'ofereix una bella perspectiva. La seua silueta s’erigeix a una altura semblant a la de la cúpula del temple, amb la què hi manté una indubtable relació, sobrepassant àmpliament l'altura de la portada.







La torre és una magnífica obra de fàbrica de maó vista amb el qual es resolen els elements principals, murs, voltes, arcs, així com els elements secundaris, com a impostes, arquitraus, cartel·les, pilastres, entaulaments, tot açò de excel·lida factura.

Es completa amb xicotetes inclusions de pedrapicada, com els elements decoratius, boles, pinacles i balustrada i la cornisa de coronació del primer cos i el sòcol similar al de l’immafront.

La canya de la torre campanar s'eleva a vint-i-quatre (24) metres d'altura, respecte al nivell actual del carrer i és de planta quadrada. Murs de tres peus d'espessor, que es connecten en la seua part inferior amb els murs dels edificis annexos, delimiten el buit en el qual se situa l'escala de quatre trams.

En els seus paraments s'observen els buits deixats en la fàbrica durant la seua execució, per a allotjar els ponts de les bastides, i que no han sigut tapats o entabacats pel seu interior.

Les seues dimensions de 9x9 pams s’amplia, en la seua part superior, mantenint fix un vèrtex, a 11x11 pams, perquè d'aquesta manera, amb dos pams més amples, connectar amb una escala de caragol situada en el racó oposat i que constitueix l'accés al segon cos a través d'un buit mínim en la volta.

Per a possibilitar aquesta dilatació de la caixa d'escala, els murs de les cares nord i oest, mantenint constant el seu espessor, desplacen els ploms de les seues cares interior i exterior en el sentit apuntat, estintolant la part volada mitjançant arcs, a diferent altura en cada cara.

El parament recaient a façana es divideix en cinc quadres, separats per petites faixes lleugerament ressaltades i un apilastrat lateral en tota l'altura del parament que s'estén a les altres cares en el quadre superior.







A partir d'un primer cos de sòcol es desenvolupen, tres quadres iguals en els quals es disposen tres esvelts finestrals emmarcats amb brancals i llinda plana lleugerament ressaltats.

La seua situació en l'alçat, motivada per la composició en façana d'acord amb l'edifici ja derrocat de l'antic Oratori Pàrvul, com corroboren els escassos fragments que es conserven, no guarda correspondència amb els nivells de l'escala, els replanells de la qual interrompen les vans. El quadre superior alberga un rellotge solar que ocupa tot l'espai central emmarcat.







En la cara oest hi ha dos cossos allargassats coronats amb arcs de mig punt, situats en la part alta. Per l'inferior d'ells s'accedeix a la coberta de la primera capella lateral.

Els paraments de la cara nord i de llevant, són completament cecs a excepció del buit per a la porta d'ingrés situada en la cara nord i un petit buit, tapat, situat en la cara aquest







l'interès del qual radica a ser una possible comunicació amb l'edifici de l'antic oratori.

Superiorment, el primer cos de la torre es remata amb una àmplia cornisa de pedra a partir d'uns ressalts i motlures inicials de fàbrica de rajola, amb tractament homogeni en les quatre cares.

En segon cos s'inicia amb el recinte en el qual s'allotgen les campanes i conserva la planta del cos inferior. Les espadanyes estan formades per arc de mig punt situats en l'eix de cada cara. Els paraments es formen amb pilastres paredades a cada costat de l'arc, estriades les primeres, que s'eleven sobre un pedestal complet, comú a cada parell.

Superiorment discorre un entaulament amb cartel·les i fris denticulat i una cornisa superior volada. Tot açò resolt magníficament amb fàbrica de maó, excepte les bases de les pilastres de pedra.

El tercer cos, difícilment accessible a través d'una escala de gat amb graó de ferro, s'eleva a partir dels trenta metres. S'inicia amb una petita torre quadrada de costat menys, amb estreps disposats segons les diagonals. Una robusta balustrada, amb pinacles en els quatre vèrtexs acompanyada lateralment amb boles que arranquen sobre pedestals, tota ella de pedra picada, prop de l'arrencada de l'últim cos.

Els paraments de la torreta disposen en llurs eixos de buits amb llinda plana, tres finestres i una porta, i pilastres en les cantonades. Sobre elles s'alça un entaulament i damunt una barana massissa seguint el contorn de la cornisa; als quatre vèrtexs la barana es transforma en un pedestal que es corona amb sengles pinacles de pedra tallada.

Finalment s'eleva un edicle de planta quadrada reculada respecte a la de l'arrencada del tercer cos. Cada cara és formada per pilastretes en els seus extrems i un va central resolt amb arc de mig punt. Sobre els capitells discorre un entaulament, la cornisa del qual, forma el ràfec de la coberta formada per un teuladell a quatre aigües suportat per una cúpula.

Una hídria de rematada se situa en la unió de les tremujals, i sobre aquesta una creu de ferro forjat i un penell.







C. ANÀLISI PATOLÒGICA

C.1. DETECCIÓ I CATALOGACIÓ DE LES DIFERENTS PATOLOGIES

El mètode adoptat, per a la detecció de les diferents patologies, ha consistit principalment, en la minuciosa observació organolèptica de l'edifici. Açò ha sigut realitzat durant quasi tres anys llargs tant a l’estudi com en un improvisat a la sagristia a partir dels mesuraments, croquis inicials d'aquells detalls més dificultosos d'observar, ventalls







fotogràfics o preses de detalls amb diversos objectius, i principalment realitzant fins i tot la delineació final, o en cas contrari exercint un control continu sobre la mateixa per a evitar errors de transcripció.

Sobre els plànols s'han anotat les observacions successives sobre l'estat real de l'edifici, els seus materials i les patologies existents. Durant diversos mesos finals, treballant en un estudi instal·lat en l'antiga Sagristia, hem pogut resoldre qualsevol dubte, sobre una mesura, o sobre algun aspecte constructiu sense més que tornar-ho a analitzar directament.

Hem recorregut l'edifici fins als seus més recòndits espais, (veure les plantes, que reflecteixen espais ocults darrere de les capelles laterals), fins i tot per la golfa de la coberta, o fins al cos superior inaccessible de la Torre. Ens hem mogut per tota la coberta i des dels més variats punts de vista hem analitzat l'edifici, la qual cosa ens ha permès una interpretació coneixent amb la major aproximació possible la realitat de l'edifici construït.

Aquesta detinguda lectura constructiva ha sigut completada amb les dades obtingudes per l'estudi històric, la qual cosa ens ha fet incidir novament en determinats aspectes, sent no obstant açò decisiva la lectura directa de l'element constructiu i en última instància determinant.

Per a la catalogació de les diferents patologies hem utilitzat una classificació que pren com a base la descomposició del cos construït, entès com un sistema, en subsistemes.

Hem definit quatre grans subsistemes: Estructura, Tancaments, Cobertes i Àmbit interior, susceptibles al seu torn de ser descompostos en elements constructius.

Les diverses patologies les hem vinculat a determinats elements constructius el que facilita el seu posterior diagnòstic.

Amb motiu de l'actuació d'emergència, hem ordenat la col·locació d'uns testimonis en l'esquerda de la portada, així com la realització d'uns tastos en la coberta d'una capella lateral a fi de poder esbrinar determinats aspectes constructius d'interès.

Exceptuant la Torre Campanar a causa de la seua gran singularitat constructiva, i que és objecte d'una anàlisi individualitzada, la catalogació de les patologies es realitza ordenadament per al conjunt de les edificacions (Església, Edifici Capella Comunió i Sagristia i dependències annexes), atenent-s’hi al següent índex:

CATALOGACIÓ

1. ESTRUCTURA

1.1.FONAMENTS







1.2.ELEMENTS PORTANTS VERTICALS

1.3.ELEMENTS HORITZONTALS

2. COBERTES

2.1.SUPORTS

2.2.ACABATS

3. FAÇANES

3.1.PORTADES

3.2.FÀBRIQUES DE CADIRAT

3.3.FÀBRIQUES DE RAJOLA

3.4.FUSTERIA EXTERIOR

4. ÀMBIT INTERIOR

4.1.PAVIMENTS

4.2.SÒCOLS

4.3.ARREBOSSATS

4.4.ESTUCS I DAURATS

4.5.PORTAM DE FUSTERIA INTERIOR

5. INSTAL·LACIONS

5.1. INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES

6. TORRE CAMPANAR

6.1.GENERAL







1. ESTRUCTURA

1.1.Fonaments

No s'observen assentaments en els elements portants. Malgrat l'indicat, no es pot descartar, que els contraforts en els quals es carrega la gran cúpula, que reben unes càrregues molt superiors a la resta hagen tingut un major assentament diferencial que suposen les esquerdes dels arcs torals que es perllonguen en les voltes.

Seria aconsellables una anàlisi dels fonaments existent, si per algun motiu, es realitzarà alguna cala o sondeig, aprofitant l'ocasió per a, obtenir mostres del terreny, a fi de testar les fatigues que li transmet l'estructura.Descartem l'execució d'excavacions per a aquesta fi per considerar que la fonamentació funciona adequadament.

1.2.Elements portants verticals

Contraforts.

No se n'observen taques d'humitat en la part inferior, encara que el revestiment de pedra podria ocultar-les.

En cap cas sobrepassen l'altura de 2m., la qual cosa haguera succeït per capil·laritat, si la humitat haguera sigut intensa.

Tampoc existeixen esquerdes ni fissures en els seus paraments, ni apareixen en la proximitat dels grans buits en els quals se situen les portades, o en els petits buits de comunicació entre capelles; no observant-s’hi cap una altra anomalia.

1.3.Elements horitzontals

PATOLOGIES OBSERVADES.

La inspecció ocular permet analitzar els elements constructius només pel seu intradós que és la superfície normalment visible.

Hem reflectit en el plànol de Planta Estructural les patologies havent-se indicat amb una "F" les fissures i amb una "E" seguida d'un nombre de l'1 al 5 les esquerdes i la seua intensitat de menys (1) a major (5).

CÚPULA PRINCIPAL.







a) S'observen esquerdes apariades en la proximitat de la clau dels arcs torals, en continuïtat des de l'anell perimetral, arquitrau, intradós de l'arc i volta de canó.

b) Apareix així mateix fissures en sentit radial en la part superior de la cúpula.

c) En el tambor octogonal s'aprecien una sèrie de fissures motivades pels grans buits dels finestrals.

NAU PRINCIPAL I TRANSSEPTE.

a) Apareixen esquerdes en la proximitat de les claus dels arcs faixons que es transmeten longitudinalment en les voltes.

b) En les voltes, existeixen esquerdes paral·leles a dos arcs torals concurrents en un contrafort.

c) Fissures en algunes llunetes.

d) Esquerda procedent de la portada que travessa l'arc faixo i es perllonga per la volta amb aparició de fissures transversals.

CAPELLES LATERALS.

a) Fissures predominantment en els arcs de poca importància i extensió.

b) Esquerda procedent de la façana lateral, al costat del transsepte.

2. COBERTES

L'estat general de les cobertes és bo, no apreciant-se goteres.Classifiquem les patologies observades en dos apartats segons la seua localització.(Això era en 1986, en 2012 començà a haver-hi filtracions i calgué substituir la canal de carrer de trinquet de cavallers i baixants)

2.1.Suports

La construcció dels suports, respon a una llarga tradició, local basada en l'ocupació quasi exclusiva de materials ceràmics i absència d'entramats de fusta. Amb aquesta tècnica han sigut executats els suports de les cobertes de l'Església. Carreronets de maó presos amb guix, tauler a base d'una fulla de rajola ceràmica o/i primes. És per açò pel que es produeix una absència de patologies tant en el material, com en l'element constructiu.

En les cúpules el suport ho constitueix la seua fulla exterior de rajola que tampoc presenta







cap anomalia.

Únicament, la coberta de les dependències annexes a la Sagristia, que, com a excepció, ha sigut realitzada amb entramat de fusta encara que es troba en bon estat, presenta en algunes biguetes problemes de putrefacció de la fusta, bastant comunes a causa del material emprat.

2.2.Acabats

a) Hi ha un percentatge molt petitet de teules trencades o soltes, principalment en les cúpules, en les quals algunes teules han perdut parcialment el seu vidrat.

b) Els canalons de zinc, de dimensió insuficient, es troben molt deformats i solts dels seus ancoratges en nombrosos punts. (Per això en 2012 foren substituïts parcialment, però cal una intervenció sistemàtica a tot el conjunt encara que siga per fases).

c) El cassetó d'accés, al trespol de la coberta de la nau major, manca de porta trobant-se molt deteriorat el marc i la seua volta, amb rajols solts.

d) Existeixen cables solts, antenes i pals que dificulten la circulació per la coberta en cas d'haver d'efectuar treballs de manteniment o reparació.

3. FAÇANES

3.1.Portades

En aquests elements, a causa de l'enorme dificultat i imprecisió que comportaria la seua definició en aquest apartat, la descripció de les patologies es realitza en els corresponents plànols de detall.

3.2.Fàbriques de cadirat

Esquerdes

a) Esquerda vertical en l’immafront.







La important esquerda situada en l'eix de la portada, es desenvolupa des de la llinda de l’immafront de portada fins al frontó triangular del segon cos, és a dir, en tota l'altura del mateix. La profunditat de l'esquerda és de tot l'espessor del tancament, marcant-se en ambdues cares i continuant per l'arc i la volta. En l'exterior l'esquerda s'acusa en les juntes entre les dovelles, sent més pronunciades en la llinda de la portada, arc segmental i frontó corb de la finestra superior i en el frontó triangular superior.

A principis de segle, es va realitzar una important obra de reparació, consistent a adossar per la part interior del frontó superior un parament apilastrat de fàbrica de maó, sostingut per una estructura triangulada, a força de perfils de doble "t", platines i tensors, encastant-se nombrosos perfils a la fàbrica de l’immafront de portada.

En l'actualitat els perfils metàl·lics estan en avançat estat d'oxidació, exfoliant-se per simple contacte. Hi ha nombroses i importants esquerdes a la fàbrica de maó, principalment en la seua unió amb l'estructura.

c) Esquerda vertical en façana Trinquet de Cavallers.

Situada entre la portada lateral i la pilastra del contrafort del transsepte, l'esquerda vertical es marca en el sòcol seguint la junta entre carreus i en la cornisa en la junta entre dovelles, penetrant a l'interior.Per a una millor comprensió de l'explicat remetem als plànols corresponents en els quals es detalla les característiques de les esquerdes, així com a l'apartat d'Intervencions en el qual raonem les causes de la patologia i el seu tractament.

Degradacions superficials.A més de certes deficiències pròpies del material com a porositat buits o heterogeneïtats, els carreus, amb caràcter general, tant dels sòcols, com de les portades i cornises presenten una degradació superficial amb intens enfosquiment a causa de les taques produïdes per la pluja i la contaminació, així com el polsim acumulat en la superfície.En alguns punts com les arestes, es produeixen escantells i alguns elements es troben erosionats, o amb trencaments de petits fragments.

La degradació és particularment intensa en les cares superiors de les cornises sotmeses a la intempèrie, en les quals l'acció de la pluja ha deteriorat notablement aquestes superfícies i que necessiten un tractament restaurador (avui, 2017, en diríem de conservació i manteniment) urgent.

Elements decoratius.

Les boles i pinacles de pedra, situats en la coronació dels paraments de les façanes, o de les llanternes, presenten trencaments amb pèrdues de fragments i algunes fissures.

En les estàtues, treballades amb pedra tova (tosca o similar), la degradació superficial és més intensa, observant-se també fissures, relleus erosionats i una meteorització prou estesa, que demana una ràpida intervenció, en la qual es comprovarà al mateix temps







l'estat del possible ancoratge ocult, de les estàtues a la fàbrica.

3.3. Fàbriques de maons

Esquerdes.

En la fàbrica de maó, a més de les dues esquerdes, descrites en l'apartat corresponent a les fàbriques de pedra picada. L'esquerda de la portada i la situada en la façana lateral al costat del transsepte, cal considerar com de certa entitat, si bé de menys rang que les anteriors, l'esquerda produïda en la intersecció dels murs del transsepte i nau major, al costat de la tercera capella lateral dreta.

Degradacions superficials.

Distingim en la fàbrica de maons dos acabats. El que presenta la seua cara vista i el que ha sigut tractat amb un revestiment de pintura vermellosa simulant l'especejament amb juntes blanques.

Les superfícies vistes situades a major altura, o en plànols no donen directament a les façanes, no presenten cap problema. Tant l'argamassa com la rajola s'han comportat magníficament, tan sols brutícia en algunes superfícies és la deterioració observada.

Quant al arrebossat vermellenc, direm que comencen a detectar-se, petits escantells que aniran augmentant amb el pas dels anys, acompanyat d'un envelliment relativament accelerat, propi de la naturalesa del mateix, que propiciarà la variació dels seus actuals característiques deteriorant-se gradualment.

3.4.Portam de fusteria exterior

Finestrals.

La cúpula disposa d'uns finestrals de dues fulles abatibles, d'alumini, recentment col·locats, de dubtosa integració en el conjunt.

Les llanternes, resolen els seus buits amb finestrals fixos de perfils d'acer laminat, envidrat amb massilla. Alguns finestrals tenen cristalls trencats.

Els finestrals de la nau major, tenen el seu ampit a una cota inferior a la de la carenera de les naus laterals, la qual cosa ocasiona un problema que ha sigut resolt de manera poc ortodoxa (veure pla secció 3-4, Detall) col·locant un vidre translúcid a superior altura que el faldó, entre els brancals i el buit.

Aquesta anomalia planteja un interrogant, sobre la construcció inicial de l'església, respecte a les altures relatives de la nau major i les capelles laterals, però la seua interpretació escapa dels limites del present estudi previ, no obstant açò queda indicat pel seu interès.







4. ÀMBIT INTERIOR

4.1. Paviments

En plànols específics, s'han detallat les característiques dels diferents paviments i les patologies observades, tant en la base respecte a la seua plenitud o rigidesa, com dels acabats dels materials de paviment, pels tant, com hem apuntat repetidament remetem als citats documents que contenen les informació de manera idònia.

4.2. Sòcols

Els taulells es troben en un magnífic estat, a excepció d'algunes peces soltes en les cantonades.

Els aplacats de pedra es troben en un estat general bo. En algunes zones presenten eflorescències suaus, amb deterioració de la superfície i pèrdues de la lluentor, encara que la deficiència és poc important i de poca extensió.

4.3. Arrebossats

L'estuc blanc o la pintura aplicada sobre les superfícies arrebossades, ha perdut la seua blancor inicial al que cal afegir la brutícia acumulada al llarg dels anys, general en tots els paraments i més intensa en les zones amb relleus o motlures horitzontals, la qual cosa li confereix un mal aspecte, fàcilment esmenable.

4.4. Estucs i daurats

Participen dels mateixos problemes que els apuntats per a les superfícies blanquejades.

Els estucs, encara que les seues característiques cromàtiques són bastant homogènies en tot el temple, difereixen en la seua qualitat d'execució, segons les diferents èpoques en què van ser realitzats.

Alguns d'ells es caracteritzen per la seua deficient qualitat pel que el conjunt de les superfícies estucades és molt heterogeni.

4.5. Fusteria interior

El seu estat general és bo, no obstant açò, les petites anomalies les hem reflectit en els plànols als quals ens remetem.

5. INSTAL·LACIONS







5.1. Instal·lació elèctrica

La instal·lació elèctrica ha sigut executada en fases diverses, sense que obeïsca a un projecte prèviament establit, en molts trams incompleix els vigents reglaments. La il·luminació artificial és inadequada i no està d'acord amb l'arquitectura del temple.

6. TORRE CAMPANAR

6.1.General

En aquesta part de l'edificació no s'han observat patologies que afecten al subsistema estructural.

En tota l'altura del sòcol, el racó que formen els paraments no alineats de la torre i la portada, ha sigut falsejat amb fàbrica de rajola revocada que produeix un mal efecte.

El basament presenta degradacions superficials, escantells i zones erosionades.

En els cossos superiors les cornises de pedra presenten greus patologies, havent-se reparat els seus plans horitzontals superiors, amb xapat de taulell, rajola o arrebossat però de manera molt deficient. Hi ha trencalls de xicotets fragments, i intens enfosquiment de la pedra.

La fàbrica de maons presenta, degradació superficial suau i taques, irregulars sense que afecte a les condicions estructurals de la rajola i de l'argamassa. En el cos de les campanes es manifesten esquerdes verticals en l'eix de cada cara, sent més intensa en la nord, havent-hi sigut reparada sense eficàcia a la vista del resultat. Cal afegir-hi, en aquest quadre el mal estat de la cara superior de les impostes amb peces soltes o deteriorades per l'acció de la pluja.

L'interior de la torre no presenta anomalies excepte la gran brutícia acumulada i la discreta solució adoptada en els seus acabats i la grollera traça en l’execució en la fusteria dels tres buits allargats del cos inferior, o de la porta d'eixida a la coberta.

C.2. DIAGNÒSTIC RAONAT

Per a la realització del diagnòstic raonat, seguim com a guió els epígrafs utilitzats en la catalogació de les patologies.







1. ESTRUCTURA

1.1.Fonaments

En no existir anomalies atribuïbles una deficient fonamentació, no procedeix realitzar cap diagnòstic. Nogensmenys açò, fem constar la prohibició de realitzar obra alguna, que poguera alterar les condicions actuals del terreny o de la fonamentació, que considerem acceptable.

1.2.Elements portants verticals (Contraforts)

En els contraforts, fins i tot en els quals amb motiu de les portades s'han realitzat importants buidatges, no es detecten esquerdes, ni fissures pel que entenem que el seu comportament és bo i no planteja cap problema estructural.

Les humitats en la seua part interior manquen d'importància pel que no és necessari cap tractament.

1.3. Elements horitzontals

Les esquerdes que apareixen en els elements horitzontals de l'estructura, podem agrupar-les en dues classes.

Les primeres són les patologies que tenen el seu origen en la pròpia estructura i es caracteritzen per ser fenòmens de caràcter lleu, perfectament admissibles, considerant que l'estructura treballa correctament.

Les segones coincideixen amb les patologies més importants i li són transmeses a l'estructura des de l'exterior, bé ocasionades per l’immafront de la portada, bé des de la façana lateral al costat del transsepte, o pel moviment d'un contrafort.

2. COBERTES

Les patologies referents a la coberta, de poca gravetat, es deuen en la seua majoria a la manca de manteniment i conservació, motivats per l'abandonament. Per això en l'apartat de criteris d'Intervenció, incidim en la urgent necessitat de dotar a l'edificació d'aquells elements que faciliten l'accés i trànsit per totes les cobertes, per a facilitar les reparacions normals de conservació.També cal parar atenció, al sistema de recollida i evacuació de les aigües, en mal estat, i deficient concepció inicial pel que proposem la seua substitució.3. FAÇANES







3.1.Portades

Respecte a les portades, les patologies assenyalades en els plànols corresponents, es deuen a degradacions i deterioracions produïdes principalment pels agents exteriors (aitals com ara pluges, contaminació, etc.) especificant en l'apartat de criteris d'Intervenció, les actuacions que proposem de manera detallada.

Cal afegir, la important patologia que ocasiona l'esquerda estesa en tota l'altura de la portada i que exigeix d’un escaient tractament.

3.2.Fàbriques de carreus

Esquerdes

La important esquerda de l’immafront de portada i l'esquerda de menor entitat situada en la façana lateral ocasionen l'obertura de les juntes entre dovelles afectades per la proximitat de les esquerdes. En l'apartat dedicat a intervencions descrivim les causes i tractaments a realitzar.


Les principals causes que han originat les degradacions han sigut els agents atmosfèrics, sobretot la pluja, i la contaminació així com la falta de manteniment i també a causes inherents a les característiques dels materials amb el seu envelliment natural al llarg dels anys.

El deteriorament s'agreuja en els sòcols per ser zones més exposades a les erosions i al desgast i particularment en les cares superiors d'impostes i cornises, en les quals l'aigua en ser retinguda va filtrant-se cap a l'interior de la pedra produint-se la seua deterioració. En els elements decoratius, boles, pinacles i estàtues, la degradació és més intensa a causa de la seua major superfície d'exposició a la intempèrie i a la naturalesa de la pedra, molt tova per a facilitar la seua manipulació.

3.3.Fàbriques de rajola

Esquerdes

Els trencaments de la fàbrica en juntes i travessos són degudes a l'esquerda de la portada i de la façana lateral, no observant-se en cap altre lloc, per la qual cosa la causa és molt concreta i particular.


En les superfícies vistes tant el maó com l'argamassa no presenten deterioració d'importància, excepte brutícia.







Les superfícies tractades amb pintura simulant l'especejament d'una fàbrica més regular, anomenat fingit presenta els problemes inherents al propi tractament que necessita una periòdica restitució.

4. ÀMBIT INTERIOR

4.1. Paviments

Totes les deterioracions observades, queden de manera minuciosa detallats en els seus plànols corresponents. Com a causes principals dels danys observats podem citar les següents:

a) Falta de rigidesa de la base que suporta el paviment, possiblement originat per una mala execució per utilitzar materials de reblat inadequats i compactació insuficient a la qual es pot sumar alteracions de les característiques del terreny principalment per variació en el seu percentatge d'humitat.

b) Desgast lògic pel temps transcorregut des de la seua col·locació.

c) Actuacions impròpies de substitució o revestit amb criteris poc elaborats o desencertats.

4.2. Sòcols

Les deterioracions són ocasionades per la col·locació de tacs per a penjar generalment aplicacions o adorns i els originats en les cantonades per la circulació el que provoca danys o pèrdues de peces de taulells.

Cal assenyalar que els danys són d'escassa rellevància.

4.3. Enlluïts

Únicament la brutícia i pols acumulada a causa de la falta de neteja donada la gran dificultat d'accés a aquestes superfícies a partir de certa altura.

4.4. Estucs i daurats







La falta de neteja a la qual cal afegir l'absència d'una conservació sistemàtica o d'actuacions de restauració maldestres en alguns punts.

4.5. Fusteria interior

Malgrat la seua mala conservació el seu estat és bo tret de les portes de les Portades exteriors amb deterioracions que cal considerar normals ocasionats pel seu ús.

5. INSTAL·LACIONS

5.1. Instal·lació elèctrica

La instal·lació elèctrica és inadequada a l'arquitectura i decoració del temple, possiblement per haver sigut realitzada sense obeir a un criteri global i previ a qualsevol actuació.

6. TORRE CAMPANAR

6.1.General

Les causes de les patologies, en les seues fàbriques de rajola i elements de carreus de pedra picada, són les mateixes que hem descrit en l'apartat 3. "Façanes", per la qual cosa no cal repetir-les.







D. INTERVENCIONS. PLA D’ETAPES.







D.0. INTRODUCCIÓ

El conjunt d'edificacions es troba en línies generals sense problemes greus que afecten la solidesa dels elements estructurals o de les cobertes. El major problema plantejat és l'estat de l’immafront de la portada, especialment en la seua part superior.

Dit açò, també cal ressaltar que el pas del temps i l'acció de l'home han produït importants deterioracions.

Durant molts decennis s'ha descurat el seu manteniment i conservació, per la qual cosa les façanes presenten danys i patologies de certa importància, agreujades per l'abandó.

L'àmbit interior ha patit importants mutilacions, durant l'última guerra d’Espanya, en els seus béns mobles principalment els retaules, als quals cal afegir diverses obres posteriors de "modernització" de paviments, instal·lacions, retaules, cancel·les, ... etc., que trenquen la unitat estètica i històrica.

El conjunt d'intervencions que proposem tenen com a fi la Restauració del monument arquitectònic, objecte del present estudi previ, en totes i cadascuna de les components intrínseques de l'arquitectura.

Entenem per restauració "...qualsevol intervenció destinada a mantenir en eficiència, facilitar la lectura i a transmetre íntegrament al futur les obres..." (Art. 4. Carta del Restauro 72).

Ens situem dins de la tendència que se li reconeix com a Restauració crítica i en la seua tendència més actual per Reintegració de la imatge.

Les intervencions que proposarem tendeixen a recuperar, en paraules de Cesare Brandi, “la unitat potencial de l’obra d’art”, segons les demandes de la història i de l'estètica. Doble i ineludible instància, l'estètica derivada del reconeixement de qualitat d'obra d'art i







la històrica inherent a tot producte humà.

Encara que el llistat d'actuacions obeeix a un plantejament global i per tant entenem que totes elles deuen realitzar-se, en el Pla d'Etapes hem assenyalat, aquelles actuacions que són urgents i per tant calen d’escometre's la seua execució amb promptitud, i altres intervencions tendents a la conservació i que és aconsellable no demorar excessivament la seua realització.

Prevalen els criteris de manteniment i conservació sobre els de restauració que té caràcter excepcional, limitant-se al que és indispensable, havent-se de deixar sempre recognoscibles les intervencions.

Per conservació entenem l'eliminació de les patologies i –sobretot- incidir en les causes que les originen, i les que hauran de seguir unes actuacions de manteniment sistemàtic.

Els principis bàsics a seguir en la Restauració són:

a) La integració d'elements originals amb obres noves ha de ser sempre fàcilment detectable. Encara que puguen confondre's perceptivament a una determinada distància ha de garantir-s’hi la diferència en un entorn diferent, habitualment més proper.

b) En tota intervenció ha de procurar-se que quede oberta la possibilitat certa i fàcil d'intervencions futures.

c) S'evitarà la falsificació, el revival, el pastiche, no completant, ni l’embelliment de construccions no es realitzarà cap intervenció tendent a innovar, respectant-se l'autenticitat dels elements constructius.

d) La restauració s'ha de detenir allà on comencen les hipòtesis.

Finalment, en allò no clarament explicitat en el present estudi servirà de guia el contingut de la Carta del Restauro 72.

D.1. INTERVENCIONS URGENTS







Encara que l'estat general de les edificacions és bo, considerem no obstant això necessari, realitzar diverses intervencions amb caràcter d’urgència.

Unes motivades per la perillositat potencial, que suposen l'estat de les cornises en la façana principal i en la Torre Campanar d'alguns elements decoratius com a estàtues, boles i pinacles, i que la caiguda al carrer de fragments podria ocasionar danys greus als vianants com la reparació de les esquerdes de l’immafront de la portada –sobretot- per estar relacionada amb les obres anteriors i així ho exigeix la racionalitat constructiva i finalment unes altres per a esmenar el deficient sistema d'evacuació de les aigües de la coberta, que deterioren innecessàriament els paraments.

A) Cornises.

Repàs general de les cornises, assegurant les peces soltes i reposant les deteriorades o trencades, perfilant pendents i impermeabilització amb materials i execució anàlegs a la construcció original. Aquest repàs s'ajustarà al mínim estrictament necessari que assegure la funcionalitat i seguretat de la cornisa i la intervenció serà recognoscible utilitzant per a açò formats de rajola, rajoles, taulells i morters que degudament integrades en el conjunt siguen en canvi recognoscibles per un especialista.

Els carreus i dovelles de pedra seran re-mineralitzats.

La intervenció s'estendrà:

A.1. Cornises dels diferents cossos de la portada i de la façana lateral.

A.2.Cornises de les portades i frontons situats en la portada.

A.3. Cornises i impostes dels diversos cossos de la Torre Campanar.

B) Elements decoratius

Es comprovarà l'estabilitat, estudiant-hi la seua fixació i ancoratge a la fàbrica assegurant els fragments fissurats o trencats.

Es procedirà a donar tractament de re-mineralització general a totes les superfícies, previ un sanejament adequat, que impedisca la deterioració progressiva de la pedra tal com especifiquem en l'apartat D.3.A.

C) Esquerdes

Les esquerdes obeeixen a una tipologia diversa que obliguen a un tractament particularitzat. Analitzem les més importants.

-Estructura.-







Les esquerdes originades en els elements horitzontals de l'estructura les hem considerat com a admissibles.

En la cúpula, les esquerdes de l'anell i arcs torals, són conseqüència de l’empenta originada pel pes de la part superior i el possible assentament diferencial d'un contrafort. No creiem necessari, ni tan sols convenient, donat el seu estat actual, efectuar una obra de lligat d’anell mitjançant una corretja perimetral, obra de magnitud desproporcionada i costosíssima.

Quant a la nau major, cal destacar la possibilitat d'alleugerir el pes transmès per la coberta, ja que la formació dels *faldones obeeix a una construcció alleugerida i seria desgavellat qualsevol intent de substitució de l'actual coberta, per una més lleugera que transmetrà menys pes, que d'altra banda l'estructura pot resistir.

Proposem en l'apartat de manteniment i conservació, la col·locació i seguiment de testimonis datats.

-Façana lateral.-

L'esquerda es produeix en el mur de façana, entre la portada i el contrafort i mur del transsepte.

Són diverses les causes que poden haver causat la patologia:

a) Punt crític d'intersecció del cos del transsepte, perpendicular, al mur de façana, que impedeix la dilatació.

b) Unió de murs de característiques dimensionals molt diferents, amb possibilitat d’assentaments diferencials.

c) Mala trava constructiva, a causa de la seqüència d'execució.

d) Existència del buit de façana en la portada i del buit d'accés al transsepte a través del contrafort que creen una zona de menor resistència.

Pensem que l'esquerda està estabilitzada, es comprovarà mitjançant testimonis i es procedirà al seu tractament i reparació.

- Imafront de la Portada.-







Aquesta esquerda ha sigut descrita i reflectida en els plànols, sent les patologies més importants de l'Església, les que afecten l’imafront de la portada.

L'esquerda es produeix per la línia de menor resistència de la fàbrica, rompent aquestes o augmentant la dimensió de les juntes.

Les causes d'aquestes esquerdes són degudes a retraccions, a petits moviments horitzontals produïts per diferents causes tals com:

-Origen tèrmic.

-Vibracions.

-Assentaments diferencials del terreny (En una fotografia del llibre de Sanchis i Sivera 1913, se n'aprecia una esquerda en la vorera, en la cantonada del carrer Trinquet de Cavallers, que va ser reparada i que ha tornat a aparèixer.

L’imafront planteja un greu problema en la seua part superior apantallada, que la intervenció de principi de segle va tractar de solucionar, realitzant una enginyosa obra de contrapès, però que a causa del seu mal estat, la seua eficàcia ha quedat molt minvada.

Cal abordar doncs les obres de reparació, que per a un aprofitament racional de les bastides i altres mitjans auxiliars, es realitzaran simultàniament amb les especificades en els apartats A i B.

Aquestes obres de reparació de la portada donada la seua complexitat seran detallades mitjançant el corresponent projecte d'execució.

D) Coberta.

En l'apartat d'obres de conservació i manteniment es proposen unes actuacions que milloren notablement la funcionalitat de la coberta.

Ací relacionem únicament aquelles que no admeten demora:

D.1. Es procedirà a un repàs general reposant les teules trencades i rebent les soltes amb morter bastard M.20. Els punts singulars i les trobades dels faldons o tremujals amb els paraments seran reparats i executats d'acord amb la bona pràctica constructiva.

D.2. Els canalons i baixants actuals seran desmuntats i retirats donat el seu deficient estat i inadequades dimensions. Un nou traçat detallat en els plànols, amb elements apropiats d'evacuació substituirà a l'existent.

D.2. INTERVENCIONS TENDENTS AL MANTENIMENT I CONSERVACIÓ







Dins d'aquest apartat proposem una sèrie d'actuacions que, de no realitzar-se en un termini de temps prudencial l'edifici anirà deteriorant-se gradualment, obligant-nos a intervencions posteriors de major quantia econòmica i de complex caràcter restaurador que poden evitar-se’n.

Destaquem les següents qüestions:

A) Cobertes.

Endemés de les obres ressenyades suara amb caràcter d'urgència, especificades en l'apartat D.1. recomanem les següents obres a realitzar amb la finalitat d'adequar funcionalment la coberta, segons criteris de l'actual normativa i en general de la bona pràctica constructiva, aquestes són:

A.1. Col·locació de ganxos de servei, d'acer, ancorats a un caixonat farcit de formigó, situats almenys un per carener i a una distància inferior a quatre metres així com en punts estratègics dels murs de tancament.

A.2. Creació de passadissos d'accés, mitjançant un enrajolat sobre les teules, per a permetre el recorregut sobre les cobertes a fi i efecte de manteniment, constituint un itinerari amb els passadissos existents. Es completarà amb escales de gat amb us d’acer per a comunicar les cobertes situades a diferent altura.

A.3. Coronació dels murs no rematats al costat de l’imafront de portada, mantenint la línia retallada de la fàbrica, amb una capa de morter barrejada amb ceràmica mòlta que dóna bon resultat des del punt de vista estètic i de resistència front els agents atmosfèrics, puix, a través de les superfícies horitzontals penetra l'aigua de la pluja en quantitats importants, tot evitant amb el tractament proposat, les deterioracions que hi ocasiona l'aigua.

A.4. Efectuar una ventilació de grau feble, de les cambres d'aire compreses entre el tauler de la coberta i el extradós de les voltes, actualment no ventilades, principalment per a millorar la conservació dels elements constructius.

A.5. Col·locació d'una escala de gat amb esgraonat amb tubs d’acer, per la part menys visible des de l'exterior, en el tambor per a accés a la coberta de la cúpula i col·locació d'aquesta de ganxos de servei que permeten el seu manteniment o reparació.

B) Torre Campanar.

B.1. Accés al cos superior.

Es proposa una escala de gat, de redó d'acer ancorats en la fàbrica que permet l'accessibilitat en condicions de seguretat al cos superior del campanar per a eventuals reparacions o revisions periòdiques.







B.2. Instal·lació elèctrica.

Una instal·lació elèctrica adequada i ajustada als actuals reglaments milloraria les condicions d'accessibilitat i trànsit per l'escala, podent-se estudiar la conveniència d'una il·luminació discreta exterior de la torre.

C) Estructura.

C.1. Col·locació de testimonis.

Col·locar testimonis de forma de diàbolo pla, tot deixant la part estreta damunt de l’esquerda amb data de col·locació i de revisions, en totes les esquerdes existents en l'estructura, especificats en el plànol de planta estructural, i en les esquerdes dels murs verticals especialment en l’imafront de la portada.

Una vegada col·locats els testimonis es procedirà a una observació meticulosa del seu comportament durant un període no inferior a un any, i a partir de la informació obtinguda s’hi n’actuarà conseqüentment.

D.3. TRACTAMENT GLOBAL DEL EDIFICIO

Per major claredat operativa hem avançat en els apartats anteriors les intervencions urgents que no admeten demora i aquelles tendents al manteniment i conservació de l'edifici, però totes elles han sigut extretes per les raons al·ludides, de la proposta d'intervenció global que ara justifiquem, sense la què no tindrien ple sentit.

A) Façanes.

Repristinació.

Es procedirà a la neteja general de les fàbriques de rajola i d’obra de picapedrer, i d'una manera especial de les Portades.

Les neteges respectaran les pàtines, restes de revocs, pintures, enlluïts i arrebossats, àdhuc de traces, que constitueixen la textura i el color originals del parament.

La pàtina de les fàbriques ha de ser conservada per evidents raons històriques,







estètiques i per tècniques, puix que exerceix generalment una funció protectora, com demostra el que la corrosió sol començar en les llacunes de la pàtina. Hom pot eliminar la matèria acumulada sobre la fàbrica (detritus, pols, sutja, excrements d'aus, etc.) usant només raspalls vegetals.

No s'hi utilitzaran raspalls metàl·lics, rasquetes i en general tot doll a pressió elevada, ja sia arena natural, aigua o vapor, desaconsellant-se el llavat de qualsevulla classe.

Es deixaran els buits dels ponts de les bastides i en general totes les petjades tecnològiques posades en joc durant el procés constructiu, s'arrancaran en canvi tots els pals, cables, o additaments que desdiuen de la noblesa de les fàbriques.

Pel seu especial significat i delicada restauració suggerim que en les portades s'efectuen les següents operacions extensibles a tota la fàbrica de pedrapiquer:

-Banyat amb aigua a baixa pressió, polvoritzat o per aspersió.

-Gratat de morter disgregat, eliminar la vegetació i neteja de la terra acumulada.

-Tractament de mineralització i esterilització de la lepra biològica. Es recomana emprar mineralitzadors inorgànics, a base d'àcid silícic, aplicats sense arribar-hi a la saturació i amb llavat abans de l'enduriment.

-Neteja de les zones ennegrides amb aplicació d'un producte lleugerament alcalí i successives passades amb raspalls vegetals.

-Rejuntar amb morter de resines epoxy els fragments o peces soltes que hi presenten perill de despreniment.

-Reposició de volums en les zones estellades o erosionades, mitjançant morters pre-dosificats a base de lligants hidràulics, pigmentats en massa, tot ajustant-hi el to del morter al color de la pedra.

- Hom es reproduiran exactament les formes de les motlures, amb plantilles prèviament fabricades per a reproduir les arestes i perfils dels elements de les portades.

En la resta de les façanes hom procedirà amb criteris anàlegs als especificats en els paràgrafs anteriors per a les Portades, i en els apartats relatius a cornises i rematades decoratives, per la qual cosa és innecessari repetir els criteris novament.

S'evitarà l'aplicació de productes impermeabilitzants excepte punts molt especials, desaconsellant qualsevol producte que contingent components orgànics.

Esment especial mereixen les portes de fusta detallades en plànols específics que hi haurien d’ésser sotmeses a un tractament general de neteja i pintura tant de la fusta com dels ferratges i xapa metàl·lica clavetejada de bells gravats, completada amb reposicions







puntuals en les parts baixes de les mateixes, més afectades per la humitat.

Aquesta actuació pot estendre's a la resta de la fusteria exterior, constituïda per petits finestrons.

B) Torre Campanar.

Repristinació Repristinació. F. De l’italià. Repristino. Recuperació de l'estat original d'una obra artística o del que tenia abans d'una restauració, a fi d'eliminar-ne elements afegits i alteracions produïdes al llarg del temps. (Diccionari de neologismes TermCat)

Els paraments vistos, de la Torre, tenen un gran interès, els paraments de fàbrica de maó i/o rajola, treballats minuciosament en les cornises, capitells, arcs, ens transmeten una múltiple informació històrica i constructiva.

Es respectaran en general qualsevol rastre o petjada d'interès històric o constructiu procedint de la manera especificada en la proposta de repristinació de façanes detallada en l'apartat anterior.

C) Àmbit interior.

C.1 Paviments

Quan es presenta l'ocasió de renovar algun paviment, deurà aprofitar-se l'oportunitat per a col·locar paviments de Porta-Coeli o Les Alcubles, clàssics del nostre país, de formats i especejaments estudiats, la qual cosa contribuiria a millorar notablement la coherència i unitat del recinte interior, a la qual els actuals paviments no contribueixen molt positivament.

C.2 Repristinació paraments.

La magnífica decoració interior descrita en altres apartats, necessita principalment una neteja acurada que faça recobrar als paraments la seua blancor nívia i als estucs i daurats la seua primitiva esplendor i tons originals mitjançant un adequat poliment.

Una repristinació similar a aquesta proposta va ser realitzada a principis de segle, per l'arquitecte Ferrer en 1903 que va fer exclamar a Sanchis i Sivera, "que a les lletges taques que el temps, el fum de l’encens, el polsim i les humitats imprimiren en les parets i adorns, hi hagen succeït els brillants adorns, el nivi estuc i el poliment dels jaspis i altres pedres".

Proposta que mantenim, ja que el temple es troba actualment en una situació de deterioració anàloga.

C.3. Retaules.







Encara que els béns mobles no són objecte dels presents Estudis Previs, opinem que l'acabat dels retaules en fusta vista és inadequat a les característiques arquitectòniques del temple, sent un acabat més concorde els estucs blancs i daurats, a més creiem que sempre va estar en la ment dels Pares Oratorians el pintar i daurar aquests retaules.

C.4. Reparació de vidrieres

Proposem a més d'un repàs funcional dels finestrals, la col·locació d'uns vitralls de color blanc que embellirien notablement els motius ornamentals.

En aquest punt s'inclouen tant els finestrals de la nau major, com les llanternes de les capelles laterals, així com els finestrals de la cúpula major, a fi de produir un reforç de llum blanca sobre els estucs i daurats.

C.5. Il·luminació interior.

Durant els treballs de presa de dades, hem observat l'existència de nombrosos ganxos i ancoratges dels quals penjaven les diverses làmpades que il·luminaven antigament l'església.Considerem necessari un estudi d'il·luminació, que reforce la identitat dels espais arquitectònics, i que es base en els criteris clàssics, fàcilment restituïbles a partir de les restes encara existents.La instal·lació elèctrica actual la considerem inadequada.

C.6. Varis.L'enunciat de les obres a realitzar en aquest apartat, no tenen el caràcter de llistat exhaustiu, sinó merament indicatiu, per la qual cosa no es relacionen més que una sèrie d'intervencions que considerem necessàries la seua execució per a restablir valors arquitectònics actualment deteriorats, però que en cap cas han d'entendre's amb caràcter limitatiu.

D.4. VALORACIÓ ESTIMADA DE LES DIFERENTS INTERVENCIONS

La realització d'un pressupost exigeix, com és sabut l'existència d'un minuciós estat de mesuraments, al que se li apliquen els corresponents preus unitaris descompostos en els seus apartats de materials i rendiments de mà d'obra.La manca d'un projecte detallat, com és el cas present, introdueix un elevat grau d'incertesa i fa que la valoració benvolguda tinga una baixa fiabilitat i per tant la valoració siga simplement orientativa.La valoració de la nostra proposta d'intervenció seguint els seus apartats següents:

I) INTERVENCIONS URGENTS

A) Cornises

a. Cornises de les façanes............................................200.000







b. Cornises de les portades i frontons de la portada.....150.000

c. Cornises de la Torre Campanar................................150.000

B) Elements decoratius............................................................300.000

C) Esquerdes.........................................................................3.400.000

D) Cobertes

a. Repàs general de la coberta.....................................200.000

b. Substitució canalons i baixants.................................200.000

4.600.000

II) INTERVENCIONS TENDENTS AL MANTENIMENT I CONSERVACIÓ

A) Coberta

A.1. Col·locació ganxos servei...................................100.000

A.2. Creació passadissos.............................................50.000

A.3) Coronació murs.....................................................50.000

A.4. Ventilació golfes i trespols..................................100.000

A.5. Col·locació escala a cúpula................................250.000

B) Torre campanar

B.1.) Escala cos superior............................................150.000

B.2. Instal·lació elèctrica.............................................200.000

C) Estructura

C.1 Col·locació testimonis..........................................100.000







1.000.000

III) TRACTAMENT GLOBAL DE L'EDIFICI

A) Façanes

a. Repristino Portades _500.000

b. Repristino “Imafronte” _500.000

c. Repristino Façana lateral _600.000

B) Torre Campanar _300.000

C) Àmbit Interior

a. Paviments...........................................no s’hi inclouen

b. Repristinació d’estucs.................................3.500.000

c. Reparació finestrals.......................................450.000

d. Instal·lació elèctrica....................................2.000.000

7.850.000

EPÍLEG

Encara que hi ha hagut un esforç constant a ordenar, a classificar les qüestions de manera sistemàtica, en ocasions ha sigut inevitable l'existència de reiteracions en alguns apartats i en canvi en uns altres ens hem vist obligats a independitzar qüestions vinculades en pro de l'exposició ordenada.

A més cal afegir el caràcter heterogeni de la documentació que es presenta pel que hem d'insistir en la lectura global de tots els apartats dels presents Estudis Previs per a una valoració o judici adequat.







Hem treballat amb l'esperança, que els presents Estudis Previs siguen una eina eficaç que possibilite la ràpida restauració de l'antiga Església dels Oratorians, avui Parròquia de St. Tomás, restauració que indubtablement mereix pel seu gran valor arquitectònic i històric.

València, Abril de 1986

Rafael Soler i Verdú

Arquitecte

ÍNDEX (alerta que açò es modificarà en ficar-hi fotos )

A. HISTORIA

A.1 INTRODUCCIÓ.....................................................................3

A.2 L'EMPLAÇAMENT _4A.2.1. Restes Romanes _5A.2.2. Topografia Islàmica _6A.2.3. Topografia medieval _7A.2.4. La congregació, la seua primitiva església _8

A.3 DESCRIPCIÓ HISTÒRICA I ARQUITECTÒNICAA.3.1 La construcció de l'església _10A.3.2. Descripció de l'edifici original _13A.3.3. Les reparacions de 1813 _20A.3.4. Conversió en parròquia en 1836 _22A.3.5. Reformes anteriors a la guerra civil _23A.3.6. Estat actual _24

A.4 APÈNDIXSA.4.1 Inscripcions desaparegudes _26A.4.2. Inscripcions conservades _26A.4.3. Nova inscripció _26A.4.4. Fonts arxivistes _27A.4.5. Bibliografia _28







B. L'EDIFICI CONSTRUÏT

B.1. PRESA DE DADESB.1.1. Croquis generals i de detall _31B.1.2. Mesuraments _32Planimetria _36Anivellació Geomètrica _44Altimetria _48B.1.3. Fotografies _51

B.2. AIXECAMENT DE PLANS _53

B.3. SUBSISTEMES CONSTRUCTIUS _56B.3.1. Identificació de les edificacions _57B.3.2. Subsistema estructural _59B.2.3. Subsistema Cobertes _65B.2.4. Subsistema Tancaments _68B.2.5. Subsistema Àmbit interior _74B.2.6. Torre Campanar _78

C. ANÀLISI PATOLÒGICA

C.1. DETECCIÓ I CATALOGACIÓ DE LES DIFERENTS PATOLOGIES_81

C.1.1 Estructura _83C.1.2. Cobertes _85C.1.3. Façanes _86C.1.4. Àmbit interior _89C.1.5. Instal·lacions _90C.1.6. Torre Campanar _91

C.2. DIAGNÒSTIC RAONATC.2.1. Estructura _92C.2.2. Cobertes _93C.2.3. Façanes _94C.2.4. Àmbit interior _96C.2.5. Instal·lacions _97







C.2.6. Torre campanar _98

D. INTERVENCIONS PLA D'ETAPES

D.0. INTRODUCCIÓ _100

D.1. INTERVENCIONS URGENTS _102D.1.1. Cornises _102D.1.2. Elements decoratius _102D.1.3. Esquerdes _102D.1.4. Cobertes _104

D.2. INTERVENCIONS TENDENTS AL MANTENIMENT I CONSERVACIÓ_105

D.2.1. Coberta _105D.2.2. Torre campanar _106D.2.3. Estructura _106

D.3. TRACTAMENT GLOBAL DE L'EDIFICI _107D.3.1. Façanes _107D.3.2. Torre Campanar _108D.3.3. Àmbit Interior _110

D.4. VALORACIÓ BENVOLGUDA DE LES DIFERENTS INTERVENCIONS_111

EPÍLEG. _113

València, a 13 d’Octubre de 2011







Josep Blesa i Morante en representación deEstudi d’Arquitectura Josep Blesa, S.L.P.





Memo(edicio4) st. tomàs de valència

Design

Transcript of Memo(edicio4) st. tomàs de valència