Monts

 

 

 C

Me

seny a la tardor

COORDINAD

S

mor

r (tríptic). Autor

DORA PER A

Santa Fe, 52, 3

rànd

2

ra: Teresa Miar

 

A LA SALVAG

3r-1a - 08470

Pàg. 1 de 15

dum

2019

nau 

GUARDA DE

- SANT CELON

m Mo

9 

EL MONTSEN

NI

onts

NY

senyy 

 

 

 

 

 

1. 

2. 

3. 

4. adm

5.  A

6. 

7.  A

ANN

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 C

Introduc

Laprote

Elsconfl

Elsprojeministrac

Algunes

Quinfutu

Alternati

NEXOS....

COORDINAD

S

cció..........

cciójuríd

ictesque

ectesd’incionsalP

dadesso

urvolem

ivesposs

..................

DORA PER A

Santa Fe, 52, 3

.................

dicaalPa

egenera

nfraestruParcdelM

obrel’úsp

mperalPa

siblesper

.................

 

A LA SALVAG

3r-1a - 08470

Pàg. 2 de 15

ÍNDEX

.................

arcdelM

laindefin

cturesprMontseny

públicde

arcNatu

rtalder

.................

GUARDA DE

- SANT CELON

X 

.................

Montseny

niciójurí

romoguty...............

elParc...

raldelM

redreçar

.................

EL MONTSEN

NI

.................

enl’actu

ídica.......

sperles.................

.................

Montseny

lasituaci

.................

NY

..................

ualitat.....

..................

..................

..................

y?...............

ió.............

..................

.....3 

.....4 

.....5 

.....8 

...10 

...12 

...13 

...15 

 

 

1 

Conte

Natu

ambi

La re

trans

secto

públi

territ

Aque

en qü

d’altr

D’altr

vetlla

millo

d’aqu

creixe

Reser

Amb 

que e

avui. 

 

 

 

 C

1. Introd

emplat des d

ral del Mon

entalment, q

alitat però é

smetre a  l’op

ors privats. E

ques,  es  vo

tori suposada

ests projecte

üestió  la per

res perills glo

ra banda,  la

ar per la con

r o pitjor, el

uesta munta

ement sostin

rva de la Bio

el present m

està compro

COORDINAD

S

ducció

d’una mirad

tseny  es  tro

que el col∙loc

és ben  lluny 

pinió pública

l fet és que j

l  desenvolup

ament prote

s, atiats fins 

rvivència de

obals, abasta

 passivitat, 

servació del 

l protegien  f

nya, consen

ngut del sect

sfera. 

memoràndu

metent l’exi

DORA PER A

Santa Fe, 52, 3

a externa, p

oba  en  una 

caria a l’avan

de corrobor

a des de  l’Ad

ja fa uns any

par  diferent

egit. 

i tot pels se

ls diferents 

ament public

i  també  la  i

Parc, està p

fins ara. Par

tida i promo

tor terciari, p

m, volem ev

stència del P

 

A LA SALVAG

3r-1a - 08470

Pàg. 3 de 15

articularmen

situació de 

ntguarda del

rar aquesta v

dministració 

ys, actuats d

ts  projectes 

empiterns gru

estatges  i h

citats, com e

ntervenció n

permetent la

ral∙lelament, 

ocionada per

pot acabar d

videnciar qu

Parc Natural 

GUARDA DE

- SANT CELON

nt urbana, h

conservació

s espais natu

visió  idíl∙lica 

i que és pro

es d’instànc

especulatius

ups inversor

àbitats que 

l canvi climà

negativa, de

 desregulaci

la massifica

r l’Administra

ecidint, a mi

uins  són els 

del Montsen

EL MONTSEN

NI

om podria d

correcta, p

urals protegi

que, d’algun

omocionada 

ies a voltes p

s  que  posen

s internacion

integren el 

tic. 

els estament

ó pràctica de

ació  turística

ació del Parc

itjà termini, 

trets princip

ny, tal com l’

NY

deduir que e

paisatgísticam

its a Cataluny

na manera, 

també per a

privades i a 

n  en  perill  a

nals, estan p

massís, més

ts que hauri

e les norme

a a  les zones

c, acompany

el futur d’aq

pals de  la  sit

’hem conegu

el Parc 

ment  i 

ya. 

es vol 

alguns 

voltes 

aquest 

posant 

s enllà 

en de 

s que,  

s nucli 

yant el 

questa 

tuació 

ut fins 

 

 

2

El  26

Diput

que 

Mont

fa al 

que e

Malg

Giron

Catal

Natu

l’apro

admi

D’altr

corre

integ

Natu

20 de

Val a 

calen

que f

les  fi

embl

trami

amp

juríd

haur

En  q

«l’ac

cond

majo

mod

 

          1 VegeI). 

 C

2. Lapro 

6  de  gener 

tació de Barc

anul∙lava  el

tseny, per un

planejamen

ens fa retroc

rat  les  decla

na, en què s

unya,  ...per 

ral del Mont

ovació  d’un 

nistracions c

ra  banda,  e

esponent a l’

rats dins de

ral del Mont

e febrer‐), vin

dir, però, qu

ndari),  la sev

fa referència

igures  de  p

emàtic,  tal 

itació  ambie

liaria l’espa

ic que plan

ia de ser, n

qualsevol  ca

ompliment 

dicionada  a

oritàriament

ificació de l

                     eu la Declarac

COORDINAD

S

oteccióju

de  2017  es

celona, infor

  Pla  Especi

n defecte de 

t urbanístic 

edir quarant

aracions  d’in

’assegurava 

tal  d’aprov

tseny  i  l’estu

nou  Pla  Es

citades ha av

n  el  decurs

ajustament 

ls nous  límit

tseny (que m

ndria a asseg

ue si aquest 

va contribuci

a als límits ge

rotecció  esp

i  com  recon

ental  del  no

ai PEIN i uni

ifiqui i gest

ecessàriam

as,  el  text 

d’una  pa

a  la  integ

t correspon

a delimitac

                      ció institucion

DORA PER A

Santa Fe, 52, 3

urídicaal

  feia  públic

mant del con

al  de  Prote

forma. De ll

i ambiental,

ta anys pel q

ntencions  fe

la voluntat 

var  com més

udi d’impact

pecial  de  Pr

vançat ni un 

de  l’any  20

del PEIN Mo

ts del Parc q

modificaria e

gurar els lími

nou Decret f

ó a  la prese

eogràfics qu

pecífiques  q

neix  el mate

ou  Decret. 

ficaria les f

tioni aquest

ent, l’anter

de  l’EAE

rt  importa

gració  de 

nen a  l’àmb

ió de l’espa

 

       al de la Diput

A LA SALVAG

3r-1a - 08470

Pàg. 4 de 15

Parcdel

c  el  Dictame

ntingut de la

ecció  del  M

lavors ençà j

, segueix sen

ue fa a la pro

etes  públique

de «treballa

s  aviat millo

te ambienta

rotecció  del

mil∙límetre e

017,  s’ha  p

ontseny. D’aq

ue es propo

el que va ser

its actualitza

fos aprovat p

ervació d’aqu

e determine

que  necessit

eix  Estudi  Am

Així  doncs,

igures de p

t espai natu

riorment al∙

abans  esm

ant  dels  o

mesures 

bit de  la ge

ai que s’ana

ació de Barce

GUARDA DE

- SANT CELON

lMontsen

en  del  Serve

a sentència d

edi  natural 

a han passat

nt  tributària

otecció del m

es  per  les  d

ar coordinad

or,  el  nou  d

l estratègic, 

 Montseny»

en la confecc

rocedit  a  in

questa mane

osen. L’aprov

 aprovat l’an

ats del Parc d

pel Govern (d

uest espai na

en la seva ex

a  la  conser

mbiental  Est

  malgrat  q

rotecció, no

ural. Aquest

ludit Pla Esp

entat  incide

bjectius  am

o  a  l’ex

estió de  l’es

litza en el d

elona de 23 de

EL MONTSEN

NI

nyenl’ac

ei  d’Assesso

definitiva del

i  del  Paisa

t dos anys i la

del Pla Esp

massís. 

iputacions  d

ament amb 

ecret  de  De

...i per  inicia

».1  A  data  d

ció d’aquest 

iciar  la  tram

era, els espa

vació d’un no

ny 1987 ‐Dec

del Montseny

de la qual co

atural, nomé

xtensió. En c

vació  d’aqu

tratègic  (EAE

ue  la  prop

o implantar

t instrumen

pecial. 

eix  en  la 

mbientals 

xecució  d’a

spai  i no pa

document».

e febrer de 20

NY

ctualitat

oria  Jurídica 

l Tribunal Su

atge  del  Par

a situació, pe

ecial de 197

de  Barcelona

  la Generalit

eclaració  de

ar els  trebal

d’avui,  cap  d

nou Pla. 

mitació  amb

ais PEIN qued

ou decret de

cret 105/198

y. 

osa es descon

és  incidiria e

cap cas, cont

est  espai  n

E)  incorpora

posta  de  d

rà un instru

nt de planifi

idea  bàsica

plantejats 

actuacions 

as a  l’exerc

. 

017, adjunta (A

de  la 

prem, 

rc  del 

el que 

77,  fet 

a  i  de 

tat de 

l  Parc 

lls per 

de  les 

biental 

darien 

e Parc 

87, de 

neix el 

en allò 

tindria 

atural 

at  a  la 

decret 

ment 

icació 

a  que 

resta 

que 

ici de 

Annex 

 

 

Així d

el  no

prote

qued

term

A ba

no  n

dispo

la ge

Altra

1977

perío

supe

De to

Pla E

seu 

perv

del M

3 

La in

la no

hote

límits

algun

Mon

Parc,

Urba

de V

Semb

rebro

anys

semb

malg

 C

doncs, hom

ou  Decret 

ecció  espec

darien  fora 

minis de la se

nda de l’an

nascut,  con

osició addic

stió privada

ament,  resu

7 no pot  ga

ode  2008‐2

erades pels c

ot l’anterior

Especial de 

defecte,  q

ivència dels

Montseny d

3. Elscon

nexistència d

ormativa de

ler i d’infra

s exteriors 

ns  casos  ta

tseny‐ i la r

, o bé en  le

anístic de Ca

ilamajor. 

bla evident

ot que la in

. Aquest co

bla que això

grat que inc

COORDINAD

S

m pot cloure

de  Parc  N

cífica,  simil

d’aquest n

eva futura a

nterior, i sen

nvé  assenya

cional 4a, am

a del territo

ulta  fàcil  de

arantir  les  f

2016,  atès 

canvis que 

r s’esdevé l

protecció, a

ue  sigui  ap

s valors nat

es de fa qua

nflictesq

d’un marc r

 1977, ha p

estructures

d’allò que 

ambé  s’apr

resta, incidi

es seves pro

an Poi a  la 

t que, bona

dústria de 

op, la bomb

ò no amoïn

ideixen en l

DORA PER A

Santa Fe, 52, 3

e que, fins i 

Natural  del 

ars  a  les  q

nou ordena

aprovació.

nse voler en

alar  que  el

maga un ce

ori protegit, 

eduir  que  l

figures de p

que  les  s

hi ha hagut

a necessita

actualitzat a

provada  un

turals, socia

asi un segle

quegener

referencial 

permès l’apa

s en l’àmbit 

ha estat fin

ropen  al  n

nt en llocs 

oximitats, c

Garriga, o 

a part d’aqu

la construc

olla immob

a les autori

la preservac

A LA SALVAG

3r-1a - 08470

Pàg. 5 de 15

tot, en el c

Montseny

ue  estaven

ment  jurídi

ntrar al det

l  caràcter  d

ert grau de 

 però sense

a  retrocess

protecció m

seves  cons

 en matèria

t i la urgèn

a les norma

na  llei  de 

als  i cultura

e. 

ralainde

clar que, p

arició d’un s

 del massís 

ns ara el Pa

nucli  del  Pa

d’especial i

com són el 

la modifica

uests proje

ció ha torn

biliària s’abr

itats ambie

ció de les vi

GUARDA DE

- SANT CELON

cas hipotèti

  en  un  te

n  en  vigor 

ic,  sense  co

tall del text 

de  gestió  q

perversitat 

e definir‐ne 

sió  normati

mínimes qu

sideracions 

a ambiental

cia que sigu

atives ambi

protecció 

als que han

efinicióju

er la seva o

seguit de pr

del Montse

arc Natural 

arc  –com  é

interès natu

nou POUM

ció puntua

ectes, neixe

at a experim

raona sobre

ntals que p

ies de conn

EL MONTSEN

NI

c de que s’a

rmini  breu,

fins  al  dese

oncretar, d’

del reitera

que  s’estru

en deixar l

clarament 

va  al  Pla  E

e han  esta

han  estat

a nivell cat

ui confegit i

entals en v

específica 

donat vida

urídica

obsolescènc

rojectes de 

eny. Els prim

del Montse

és  el  cas  d

ural, bé de 

M de Viladra

l del POUM

en  com  a  co

mentar aqu

e un espai n

preparen l’e

ectivitat eco

NY

acabés apro

,  les  figure

embre  de 

’altra band

at Decret, e

uctura  a  la 

a porta obe

els límits. 

Especial  de 

at en  vigor 

t  completa

talà i europe

i aprovat un

vigència. O, 

que  assegu

a al Parc Na

cia, no pot 

tipus urban

mers, cerca

eny, tot  i qu

del  munici

la zona nuc

au, el Pla P

M de Sant A

onseqüènci

uests dos da

natural prot

esmentat De

ològica.  

ovant 

es  de 

2016, 

a, els 

ncara 

seva 

erta a 

l’any 

en el 

ment 

eu. 

n nou 

en el 

uri  la 

atural 

oferir 

nístic, 

nt els 

ue en 

pi  de 

cli del 

arcial 

Antoni 

ia del 

arrers 

tegit i 

ecret, 

 

 

Però

de  B

carre

en  l

pobla

comu

dispe

d’aqu

relat

De q

tràm

expe

nom

dura

setm

dins 

prim

Com 

trepi

i recu

Aque

es de

sota 

carre

delm

mate

Aque

part 

natu

efect

Natu

simp

          2 Vege3 Vegefase I,

 C

 també és c

Barcelona, 

eteres allí o

a  majoria 

acionals,  s

unicació no

endi  de  di

uesta  men

ivament be

ualsevol m

mits  ambien

erimentat  u

bre d’exped

nt l’any 201

mana de gen

la zona cen

eres setma

es veurà a 

itgen, litera

uperació d’e

est és cas d

esenvolupa

la  iniciativ

eteres  rura

mant  poblac

eixos biòtop

esta contrad

de  les auto

rals del Pa

tuada  pel  D

ural, el 6 de 

plificat.3 

                     eu l’Annex II, eu Declaració , promogut i t

COORDINAD

S

cert que de

en  aquest 

n, fins ara, 

de  casos, 

sinó  instal

o haurien de

ner  públic 

na,  creant, 

en conserva

anera, en c

ntals  dins  d

un  increme

dients rebu

15, set el 20

ner de 201

ntral del Pa

nes de febr

la documen

lment, zone

espècies en

el projecte 

 en unes q

va  de  l’Aju

ls.  La  hipo

cions  de  Ca

ps. 

dicció, que 

oritats amb

rc  (Oficina 

DTES  i  sign

febrer de 2

                      adjunt al presdel DTES, reftramitat per l’

DORA PER A

Santa Fe, 52, 3

es de determ

cas‐,  s’est

hi ha pistes

no  comu

∙lacions  pr

e requerir d

que,  en  t

per  altra 

ts fins ara, a

onjunt, el n

del  territor

ent  quasi  e

ts per consu

016, vuit el

9,  ja hem 

arc.2 Posteri

rer. 

ntació adju

es i biòtops

ndèmiques.

LIFE Tritó M

uantes zon

untament  d

tètica  exec

alotriton  ar

és manifest

ientals que

del Parc N

nada  pel  di

2019, avala 

       sent Memorànerent  al ProjeAjuntament d

A LA SALVAG

3r-1a - 08470

Pàg. 6 de 15

minats àmb

tà  promoci

s o camins d

uniquen  veï

rivades  de

d’una modif

tot  cas,  no

banda,  no

amb els con

nombre de 

ri  del  Parc 

exponencia

ulta d’aque

 2017 i tret

rebut un n

iorment, do

nta, alguns 

s on s’estan

Montseny (p

nes que són

de  Fogars 

cució  d’aqu

rnoldi  i/o  d

tament flag

e haurien de

Natural, DTE

rector  gen

aquest tipu

 

ndum. ecte de pavimde Fogars de M

GUARDA DE

- SANT CELON

bits de l’Adm

ionant  i  su

de comunic

ïnats  ni  m

e  tipus  te

ficació del s

omés  benef

oves  vies 

nsegüents i

projectes q

del  Mont

l.  A  tall  d

esta part ha

tze l’any 20

ou expedie

os expedien

d’aquests p

n duent a te

projecte de

n travessade

de  Montcl

uestes  infra

’altres  espè

grant, no ha

e vetllar pe

ES,...). Ben 

eral  de  Po

us de projec

mentació del caMontclús (exp

EL MONTSEN

NI

ministració 

ufragant  la 

cació en per

masies  habi

erciari.  Aqu

seu estatus,

ficia  explot

de  penetr

mpactes as

que han inic

seny  els  d

’exemple, 

n estat els s

18. Val a di

ent d’asfalta

nts més en 

projectes d’

erme projec

e conservaci

es per piste

ús,  es  vole

aestructures

ècies  relaci

a comportat

r  la conserv

al  contrari,

lítiques  Am

cte amb el t

amí de Can Rop. OTAABA201

NY

‐de la Dipu

construcci

rfecte estat

itades  ni  n

uestes  vie

, ni tampoc

tacions  priv

ració  en  à

sociats. 

ciat, o conti

darrers  any

citarem  qu

següents: q

ir que, la se

atge d’una 

el decurs d

’infraestruc

ctes de prot

ió de la UE)

es antigues

en  convert

s  podria  a

onades  am

t cap reacci

vació dels v

, una decla

mbientals  i 

tràmit amb

ovira a Can Sa180108), (Ann

utació 

ió  de 

t que, 

nuclis 

s  de 

c d’un 

vades 

mbits 

inuat, 

ys,  ha 

ue  el 

uatre 

egona 

pista 

de  les 

ctures 

tecció 

), que 

. Ara, 

tir  en 

cabar 

mb  els 

ió per 

valors 

aració 

Medi 

iental 

atanàs, nex III). 

 

 

Altra

al  vo

biolò

Parc 

Algu

dels 

proje

SA,5 

coll 

profu

Tot i 

l’info

qual 

infor

Guill

mate

Un  a

seve

per «

Celon

DTES

punt

dete

pesa

cond

per g

Les c

els  a

podr

 

          4  VegDecre5 Fabr6 Vege(Anne

 C

ament, els p

oltant  del m

ògics  que  p

fins a zone

ns  projecte

recursos bà

ecte d’explo

que  implica

Pregon  (Vil

unds del ma

que el proj

orme  favora

podria ser 

rme científic

eries,  o  d

eixa. 

altre  projec

s zones ext

«re‐potenci

ni fins a Vic

S i l’Oficina 

ts  diferents

rminades  t

nt, per obri

ductors exis

grues de gra

consideracio

altres  casos

rien implica

                     geu  l’Esquemaet de Parc Natricants de la ceu  les consideex V). 

COORDINAD

S

projectes ur

massís  i  ja 

permeten  la

s relativam

es  extractiu

àsics d’aque

otació d’aig

aria la cons

adrau),els 

assís, a trav

jecte esmen

able de  l’Of

reactivat e

c o pericial 

eterminar 

cte  infraestr

teriors fins a

ar»  la  línia 

c. Aquest pr

del Parc (q

s  de  l’orog

torres  d’alt

ir nous cam

tents sobre

ans dimensi

ons present

s,  detallen 

r sobre el m

                      a  de  Connecttural (Annex IVoneguda mareracions pres

DORA PER A

Santa Fe, 52, 3

rbanístics (P

anteriorme

a  comunica

ent ben con

us,  tot  i  qu

esta munta

gües subter

strucció de 

quals  se  su

és de l’activ

ntat sembla

ficina del P

n qualsevol

que permet

si  unes  n

ructural qu

al mateix n

aèria de tr

rojecte, que

ue hi posen

grafia  més 

ta  tensió.  A

mins, reforça

e el terreny,

ions, amb e

tades per la

específicam

medi.6  

 

       tivitat  ecològiV). ca de begudeentades per  l

A LA SALVAG

3r-1a - 08470

Pàg. 7 de 15

POUM, PPU

ent  citats,  p

ció  faunísti

nservades d

e  eventual

anya. Ens re

rrànies prom

vint‐i‐vuit p

umarien  a  l

vitat de les 

a aturat, ev

Parc  i el vist

l moment. F

ti assegurar

oves  extra

ue  amenaça

ucli, és el p

ransport d’e

e també co

n algunes co

complicada

Això  comp

ar els fonam

, descarrega

els impactes

a CSM pel q

ment  els  i

ica  de  l’infor

es vegetals «Yola CSM el 29 

GUARDA DE

- SANT CELON

U, etc.), apa

posen  en  p

ica,  des  de

de les coma

ment  atura

eferim (per 

mogut per  l

pous d’extr

l’espoliació 

empreses e

entualment

t  i plau  inic

Fins ara, pe

r quin és l’e

accions  en 

a  diferents 

promogut p

energia elèc

ompta amb 

ondicions), 

a  del  mass

ortaria  la 

ments d’algu

ant‐los i tor

s consegüen

ue fa a aqu

mpactes  q

me  de  la  Vol

o Soy». de desembre

EL MONTSEN

NI

reguts en e

perill  uns  q

les  zones 

rques veïne

ats,  qüestio

posar un a

l’empresa L

acció, a pro

que  supor

embotellado

t, val a dir q

cial de  l’ACA

erò, no hi ha

estat de l’aq

qüestionar

punts  del 

er Red Eléc

ctrica a 220

els informe

implicaria l

sís  per  tal 

intromissió 

unes torres 

nant‐los a c

nts. 

est darrer p

ue  aqueste

la  pel  tràmit 

e de 2017, sob

NY

el darrer pe

quants  corre

perifèrique

es.4 

onen  l’exist

altre exemp

Liquats Veg

op de  la rie

rten  els  aq

ores. 

que compta

A, base sob

a hagut ni u

qüífer Mont

rien  l’exist

Parc,  des  d

ctrica de Es

0kV, des de

es favorable

la intervenc

de  sobree

  de  maqu

i operar am

carregar, aj

projecte, co

es  interven

ambiental  d

bre aquest pr

eríode 

edors 

es  del 

tència 

ple) al 

getals, 

era de 

üífers 

a amb 

bre  la 

un sol 

tseny‐

tència 

de  les 

paña, 

e Sant 

es del 

ció en 

elevar 

inària 

mb els 

udats 

om en 

ncions 

el  nou 

rojecte 

 

 

Final

en  m

situa

qual,

un p

24%,

espè

A mé

una 

no  h

aboc

plega

activ

No h

Espe

prote

quali

Pla  E

ocup

als à

impla

paisa

4

 

De fo

apro

rural

fracc

en p

carre

          7 Vege8 ZRN d’Inte

 C

ment, els p

marxa  d’alg

acions  tan c

, que comp

rojecte de 

, inserint pa

cies proteg

és,  l’activita

dècada, el 

havia  sol∙li

caments a  l

at  amb  la 

vitat. 

i pot haver 

cial de l’any

egit,  i  les 

ificacions d

Especial  de

pen, ni per l

mbits que h

anta:  zona 

atge i histor

4. Elsproadmin

orma reiter

vació  dels 

s»  (utilitzan

cionament d

primera  inst

etera. 

                     eu informe de(Zona de Res

erès Natural). 

COORDINAD

S

projectes d’

guna  que  f

contradictò

ta amb el s

remodelaci

art de la nov

gides com la

at del  resta

juliol de 20

citat  anter

lera, en un

complaenç

dubte que 

y 1977 (PE‐

mateixes  f

els diferent

e  2008  (PE‐

les figures q

hi defineix (

de  reserv

rico‐artística

ojectesd’nistracion

ada, trobem

projectes  q

nt  la termin

de les actua

tància, nom

                      e l’ACA de daterva Natural)

DORA PER A

Santa Fe, 52, 3

’ampliació d

fins  ara  no

ries com en

suport de l’A

ó que impl

va construc

a granota ro

aurant d’aq

018 no disp

riorment,7

n  lloc d’esp

ça  de  l’Aju

l’actual ma

‐77), implica

figures  de 

ts graus de 

‐2008),  no 

que diuen p

(Àrees de P

va  natural, 

a, zona d’in

’infraestrnsalParc

m una carac

que  preten

nologia que

acions prop

més és una 

       a 16‐7‐2018 (; ZAINEP (Zon

A LA SALVAG

3r-1a - 08470

Pàg. 8 de 15

de diferent

o  funcionav

n el cas de

Ajuntament

icaria ampl

cció en zona

oja (Rana te

uest hostal

posava d’au

i  es  desco

ecial prote

untament  e

arc normatiu

a un àmbit 

protecció, 

protecció: 

coincideixe

protegir, am

Parc i de pre

zona  de 

fluència, et

ructurescdelMon

cterística pr

nen  convert

e s’hi empra

posades. De

petit  tram

 

(Annex VI) na d’Alt Interè

GUARDA DE

- SANT CELON

ts  instal∙laci

va,  a  l’inte

l’hostal de

t de Fogars

iar la super

a inundable 

mporaria), 

, que es de

utorització d

oneix  les 

cció  com é

esmentat,  q

u, amb la co

d’actuació 

trontollen 

ZRN, ZAINE

en  ni  pel  q

mb aquelles

e‐Parc), ni p

reserva  na

tc.

spromogntseny

rincipal en l

tir  les  piste

a). Aquesta

 tal manera

del  camí q

ès Natural, Eco

EL MONTSEN

NI

ions hotele

erior  del  P

e Santa Fe, 

 de Montcl

rfície constr

on, a més, 

entre altres

esenvolupa 

d’abocamen

característi

s  l’entorn d

que  no  ha 

orresponen

on els límit

de  maner

EP i ZIN,8 co

que  fa  a  la

s que inclou

per les mate

tural  qualif

utsperle

’estratègia 

es  existents

a estratègia 

a que, el pro

que es pret

ològic i Paisatg

NY

eres, o  la po

Parc,  ha  pr

la propieta

ús, ha pres

ruïda en mé

es reprodu

s. 

des de  fa 

nt de  l’ACA

ques  dels 

de Santa Fe

aturat  aq

t regressió 

ts d’allò que

ra  perillosa

ontingudes 

a  superfície

u el PE‐77, q

eixes figure

ficada,  zon

es

de present

s  en  «carre

 consisteix 

ojecte pres

tén  convert

gístic); ZIN (Zo

osada 

roduït 

at del 

sentat 

és del 

eixen 

quasi 

A, que 

seus 

e,  tot 

uesta 

al Pla 

e està 

a.  Les 

en el 

e  que 

quant 

s que 

na  de 

tació i 

eteres 

en el 

sentat 

tir en 

ona 

 

 

Aque

pene

la  pa

proje

«carr

conju

fracc

simp

Com 

pistes

aque

recor

totals

El pro

recor

perqu

citat 

Cons

zones

vista 

actua

neces

perfe

Tot a

del M

de  co

pistes

(per 

ara, u

Parc. 

 

          9 VegveïnatMontsSatanfase 1

 C

esta  tècnic

etració», els

art  menys 

ectes  apare

retera  rura

unt  implica

cionament 

plificats i a m

es pot obser

s  en  «carre

stes  primer

rreguts  reals

s, que ostent

oblema pod

rreguts  total

uè són hàbit

més amunt d

ultada  la car

s nucli del m

ambiental, 

als  pistes  qu

ssitat  social,

ectament tra

aquest seguit

Montseny, en

onvertir  en 

s que fins ara

desenvolupa

una  afluènci

                     eu  les  considt  de  Vilasecaseny a Can Rinàs. Fogars de1, del terme m

COORDINAD

S

a  d’escom

s hi permet

problemàt

eguessin  a

l»,  això  pe

a  sobre  h

també  els

mecanismes

rvar a la doc

teres  rurals

es  fases.  El

s que es vole

ten les pistes

ria  ser  cons

ls  s’endinsen

tats d’espèci

d’aquest me

rtografia adi

massís que, d

només  pot 

ue  comuniqu

,  econòmica

nsitables en

t de project

ns indueix a 

«carreteres 

a permeten 

ar activitats 

ia massiva d

                      deracions  relaa,  al  terme  miera de Ciurete Montclús i Prmunicipal de Fo

DORA PER A

Santa Fe, 52, 3

etre  projec

obviar la v

tica  des  de

mb  la  tota

ermetria  en

hàbitats  i/o

s  permet  a

s més laxes 

cumentació a

»  en  trams 

  que  obvie

en convertir 

s esmentade

siderat meno

n  en  zones 

ies en perill 

emoràndum.

ient, hom po

’altra banda

respondre  a

uen  diferent

o de  segur

l’actualitat.

es  fracciona

creure que 

rurals»  (uti

comunicar‐s

científiques,

de  turistes, e

 

       tives  a: Projemunicipal  de t. Fogars de Mrojecte de pavogars de Mon

A LA SALVAG

3r-1a - 08470

Pàg. 9 de 15

ctes  per  fa

visió de conj

el  punt  de 

alitat  del 

ntendre,  de

o  espècies

accedir  a 

de contract

adjunta, tots

inicials  que

n,  de  mane

r en carreter

es. 

or,  si no  fos

d’especial  p

greu d’extin

ot deduir qu

, són també

al desig plan

s  zones  del 

retat,  atès q

ts, els quals

existeix un p

ilitzant  la  te

se amb els ra

, p. e.) però

excursioniste

ecte executiu Montseny;  P

Montclús; Projvimentació dentclús (Annex V

GUARDA DE

- SANT CELON

ases,  que 

junt sobre 

vista  amb

recorregut 

e  forma  ev

protegide

procedime

tació de les

s els projecte

e  volten  des

era  més  o  m

ra  , oscil∙len 

s perquè  en 

protecció,  bé

nció, com és

ue aquesta e

les més ben

nificat d’asfa

Montseny, 

ue  la major

s són previst

pla preconce

erminologia 

acons més be

ò que, d’altra

es o  clients 

de  la  segonaProjecte  pavimojecte pavimenel camí de la cVII). 

EL MONTSEN

NI

hom  pot 

el territori i

biental.  Si, 

que  es  v

ident,  els  i

es.  D’aques

nts  d’avalu

obres.9 

es contemple

s  dels  250m

menys  impú

entre els 2,

la majoria d

é  per  la  sev

s el cas del C

estratègia de

n conservade

altar  totes  i 

sense  justifi

ia de  les pis

os en zones

ebut d’asfalta

emprada  en

en conservat

a banda, no 

del  sector  t

a  fase de pavmentació  camntació camí dcarretera BV‐5

NY

denominar

i mostrar n

per  contra

vol  convert

impactes  q

sta  maner

uació  amb

en la conver

m  fins  a  750

údica,  és  qu

,2km  i els 3,

de  casos,  aq

va  qualificac

Calotriton ar

e penetració

es des del pu

cadascuna  d

icar  però,  la

stes  existent

s centrals de

ar, o més be

n  casos  ante

ts de la zona 

han permè

terciari exist

vimentació demí  de  La  Cosde Can Rovira 5114 a Mosqu

r  «de 

omés 

a,  els 

ir  en 

ue  el 

ra,  el 

iental 

sió de 

0m  en 

ue  els 

,48km 

quests 

ió,  bé 

rnoldi, 

ó a  les 

unt de 

de  les 

a  seva 

ts  són 

el Parc 

en dit, 

eriors) 

nucli  

s,  fins 

ent  al 

el  camí sta  del a Can 

ueroles 

 

 

Dit  d

perfe

forma

actua

gent 

ara, u

 

D’altr

tallen

seva 

de la 

La  tè

espec

proba

infrae

mont

aque

 

En  de

justif

activi

explo

arriba

 

Aque

vies a

la fre

5 

Abun

l’expe

relaci

perm

del M

 

          10 Vegrural (

 C

d’una  altra 

ectament qu

a  monitoritz

alment existe

escampada 

una intromis

ra  banda,  a

n els corredo

integritat am

Biosfera. 

 

cnica d’anar

culatius  des

abilitat,  o  c

estructurals.

tsenyenc,  po

st espai supo

efinitiva,  tre

ica  la bonda

itat  agrària 

otacions, en 

ar, amb vehi

est és el cas 

asfaltades pe

eqüentació h

5. Algune

ndant en el te

eriència acon

ió amb la seg

met arribar d

Montseny (Sa

                     geu pàg. 11 d(Annex VII). 

COORDINAD

S

manera,  fi

ins  són els h

zats.  Amb 

ents, la situa

i dispersa a 

sió més avia

quest  seguit

ors biològics

mbiental en 

r creant  infr

prés,  és ma

com  una  tè

 Dit d’una a

odria  obrir  l

osadament p

et  de  casos 

at d’aquestes

tradicional. 

l’ínterim, pe

cles particul

d’alguns pro

ermetrà l’acc

a estat més 

esdades

ema de la fre

nseguida en 

gona fase de

es de  les co

anta Fe i Font

                      de  les conside

DORA PER A

Santa Fe, 52, 3

ins  ara,  els

hot‐spots de

l’aparició  d

ació es podri

l'interior de

t controlada

t  de  noves 

s  i urbanitzen

bon estat, es

aestructures

ssa  conegud

ècnica  vincu

altra manera

es  portes  a 

protegit. 

comptats,  c

s obres com

Encara més

er  tal de    ju

ars, fins a ind

ojectes en el

cés de molts

o menys con

sobrel’ú

eqüentació i 

el decurs de

e l’establime

nurbacions d

tmartina). 

 

       eracions  relat

A LA SALVAG

3r-1a - 08470

Pàg. 10 de 15

s  especialist

e  freqüentac

e  noves  ca

ia descontro

el Parc, prec

a. 

infraestruct

n  indrets de

stintolant el 

s viàries, per

da  al  nostre 

ulada  a  la 

a,  la degrada

la  penetrac

com  seria  e

m a via de co

s,  s’estaria  u

ustificar  la  cr

drets on no 

s quals s’afi

s més visitant

ntrolada fins 

úspúblic

 la massifica

el mesos d’oc

nt d’un serv

de Barcelon

tives a  la conv

GUARDA DE

- SANT CELON

tes  i  les  a

ció dins el P

arreteres,  qu

lar fàcilment

isament en 

ures,  tende

l Parc, que a

seu caràcte

r acabar pro

país  perquè

gestió  d’aq

ació  i massif

ció  posterio

el  cas  del  ve

omunicació e

utilitzant  l’ex

reació de no

hi ha cap d’a

rma, obertam

ts (i dels seu

avui.10 

delParc

ció de vehicl

ctubre, nove

ei d’autobus

a o Girona  f

versió del cam

EL MONTSEN

NI

utoritats  de

arc. Són  loc

ue  acabarie

t. En resum, 

els punts qu

ixen  a  fracc

a dia d’avui 

r de Parc Na

omovent pro

è  no  la  cons

uest  devess

ficació delibe

r  de  project

eïnat  de  Vila

entre masies

xistència  d’a

oves  carrete

aquestes acti

ment, que l’

us vehicles s’

c

les particular

embre i dese

sos que, enlla

fins a punts 

mí de Mosqu

NY

el  Parc  con

calitzats  i d’a

en  unint‐se 

 més cotxes 

ue han sofer

cionar  el  ter

han mantin

atural i de Re

ojectes urban

siderem  com

sall  de  pro

erada del  te

tes  urbaníst

aseca,  tamp

s habitades o

alguna  d’aqu

eres que per

ivitats. 

existència d

entén) a zon

rs, convé de

embre de 201

açant amb e

centrals   de

ueroles en car

neixen 

alguna 

a  les 

i més 

rt, fins 

rritori, 

gut  la 

eserva 

nístics 

m  una 

jectes 

rritori 

ics  en 

poc  es 

o amb 

uestes 

rmetin 

’aitals 

nes on 

stacar 

18, en 

l tren, 

el Parc 

rretera 

 

 

Aque

queix

reiter

de ve

produ

Prom

partic

trans

l’hive

Desp

pode

vehic

introd

tràns

poca 

difícil

A ban

Celon

per ta

A aqu

indica

De fe

faire,

CSM)

instàn

trans

una c

bel∙lig

i dels

l’esta

d’imp

satur

d’ales

          11 La pdia de12 Veg

maig 

 C

esta  segona 

xes  reiterade

rades de les 

ehicles partic

uït en els dar

moguda per  l

cipem en  la 

sport privat q

ern i a la tard

rés  dels  tre

n  ser  meny

cles particula

ducció dels b

sit de  les car

maniobrabi

l traçat. 

nda d’això, t

ni i Fogars de

al d’enllaçar 

uests resulta

a un nombre

et, la clau de

,  laissez pass

) que reclam

ncia,  per  do

sportar més t

conseqüènci

gerants cont

s vehicles d’

at  dels  aparc

plicar  restric

rat,  tal  i  com

shores. 

                     primera fase ee Tots Sants d

geu la Propost

de 2017, adju

COORDINAD

S

experiència 

es d’algunes

entitats am

culars en det

rrers anys. 

l’Oficina del 

marxa quot

que envaeix 

dor. 

s mesos  de 

ys  encoratja

ars, en els m

busos que tr

rreteres BV‐5

ilitat dels bu

ampoc s’ha 

e Montclús, 

amb el siste

ats tan mins

e inferior a 1

e volta del sis

ser. S’han d

aven la posa

onar  servei 

turistes de c

a subsidiària

tra els cotxes

emergència.

caments  exi

ccions  d’acc

m  proposà  l

                      es dugué a tee 2017, a títo

ta de prova pi

unta (Annex V

DORA PER A

Santa Fe, 52, 3

de  transpor

s  associacion

bientals‐, a 

terminats ind

Parc  i pels 

tidiana del m

determinats

funcioname

dores.  No  s

oments pun

ansiten fins 

5114  i BV‐51

usos de  gran

aconseguit q

hagin empès

ema de busos

os, cal afegi

0 passatgers

stema ha fal

esoït  les pet

ada en marxa

a  la  gent  q

cap de setma

a del primer

s que aparqu

. També  res

stents  a  les 

cés  als  vehic

a  CSM  en  e

       rme durant dl de prova pilo

ilot per una m

III). 

A LA SALVAG

3r-1a - 08470

Pàg. 11 de 15

rt públic al M

ns de  veïns 

la vista dels 

drets del Par

diferents ag

massís,  tenia

s indrets del 

ent  d’aquest

s’ha  constat

nta de la tem

a Santa Fe i 

119, cosa qu

ns dimension

que les zone

s els conduct

s estructurat

ir‐hi que  la m

s per viatge i

llat, perquè 

ticions efect

a d’un sistem

ue  viu  i  tre

ana al Monts

r. Aquesta po

uen fora dels

ulta  impresc

  zones  cent

cles  turístics

el  seu mom

 

os caps de seot. 

mobilitat comp

GUARDA DE

- SANT CELON

Montseny11

i de propiet

greus proble

rc Natural qu

gents  socials,

a  com a obj

Parc els caps

ta  segona  fa

tat  cap  redu

mporada. Ans

Fontmartina

ue afegeix pr

ns,  en una  c

es d’aparcam

tors a deixar

t. 

mitjana glob

 autobús. 

s’ha volgut u

tuades per a

ma de transp

eballa  al  ter

seny, servei 

olítica s’haur

s llocs habilit

cindible una 

rals  del  Par

s,  un  cop  a

ent,12  i  com

etmana d’octu

patible al Parc

EL MONTSEN

NI

ha estat  con

taris  ‐a més 

emes que cr

ue, de mane

, econòmics 

ectiu declara

s de setmana

ase,  les  dad

ucció  efectiv

s al contrari,

a, contribueix

roblemes de

carretera hip

ment tampó, 

r els vehicles

al de person

utilitzar una 

alguns actors

port públic p

ritori monts

que, en tot 

ria d’acompa

ats, impedin

informació 

c.  Aquesta  i

aquests  apa

m  suggerí  la 

ubre i un de no

Natural del M

NY

nseqüència d

de  les denú

rea la massif

era reiterada

  i ambiental

at  la  reducc

a, principalm

es  obtingud

va  del  tràns

, es verifica q

xen a densif

e seguretat, 

per‐utilitzada

habilitades a

s en aquests 

nes transpor

política de l

s  (com  la m

pensat, en pr

senyenc,  i  n

cas, hauria d

anyar de me

nt el pas dels

instantània 

informació  h

arcaments  s’

direcció  de

ovembre, a m

Montseny (CSM

de  les 

úncies 

ficació 

s’han 

ls que 

ció del 

ment a 

es  no 

sit  de 

que la 

icar el 

per  la 

a  i  de 

a Sant 

punts 

rtades 

laissez 

ateixa 

rimera 

o  per 

de ser 

esures 

s veïns 

sobre 

hauria 

’hagin 

l  Parc 

més del 

M) 

 

 

Les a

hem 

públi

Estem

result

del Pa

6 

Som 

huma

convé

que 

modi

a  la 

const

ambi

Algú,

prima

Biosf

Proba

consi

tamb

confo

que, 

força

És cla

hi ha 

ne  le

gene

 

           13 VegBravamomeaprov

 C

utoritats de

esmentat m

cs gastats de

m convençut

ta cada cop 

arc i en les in

6. Quinfu

dels convenç

ana  amb  el 

é aclarir que

han  estat 

ficant‐ne pe

seva  acció 

tatar, és par

ental col∙lect

 potser mali

ari, que han 

era, ja no te

ablement,  a

derar  el  sec

bé,  alguns  d

ormat el Mo

com  a  cons

des tot segu

ar que no de

pròcers de 

es  conseqüè

racions futur

                     

geu sinó la ve  en una novaent  la pressióvades per la Co

COORDINAD

S

l Parc s’han 

més amunt: m

ebades i el p

ts que, els ex

més caòtica

ntervencions

uturvole

çuts que el p

medi  d’aqu

e aquesta  in

treballant  l

r tant el med

sobre  els  d

rt  indestriab

tiva. 

intencionada

conformat e

nen cabuda 

aquestes  veu

ctor  terciari 

d’aquests,  m

ontseny  tal  c

seqüència,  e

uit. 

escobrirem re

casa nostra 

ncies,  ni  en

res.13  

                      

rgonya dels pa  Fuengirola ó social ha acoomissió d’Urb

DORA PER A

Santa Fe, 52, 3

negat a recó

més vehicles

roblema de 

xemples que 

, en el pla ju

s urbanístiqu

emperal

paisatge del 

esta muntan

teracció  la c

a  terra  al 

di i, fins i tot

diferents  est

le de  la nost

ament, podr

el paisatge a

en el marc d

us  serien  les

com  l’únic 

mai  han  ting

com és, es  t

el  paisatge  a

es si diem qu

que no tene

cara  que  aq

 

                      

rojectes espede  luxe,  ambonseguit aturbanisme de Gi

A LA SALVAG

3r-1a - 08470

Pàg. 12 de 15

órrer a aque

s a  les  carre

la massificac

hem exposa

urisdiccional

ues en aques

lParcNa

Montseny és

nya,  en  el  d

conforma, bà

massís,  tra

t, creant nou

tatges  que  f

tra natura, a

ria adduir qu

bans al∙ludit

de l’actual sis

s mateixes 

viable  a  tot

gut  una  con

troben ara e

al  qual  hom 

ue, a aqueste

en probleme

questes  pugu

                      

eculatius, que b  la  complicitrar‐ne uns qurona el passat

GUARDA DE

- SANT CELON

est tipus de 

eteres que  t

ció sense sol

at, serveixen

, en el medi

st espai supo

aturaldel

s el resultat 

decurs  dels 

àsicament,  l

nsformant‐lo

us hàbitats, g

formen  aqu

a més de se

ue avui  les ta

t i han conve

stema econò

que  han  ap

  el  territori 

nsciència  cla

en perill de 

fa  referènc

es alçades d

s a vendre’s

uin  ser  greu

                      

pretenen conat  d’autoritatants a  travést 17 de gener

EL MONTSEN

NI

mesures, am

ravessen el 

ució. 

per il∙lustra

ambiental, e

sadament p

lMontsen

de la interac

segles. Dit  a

’acció dels h

o,  modelant

gràcies al seu

est  massís  q

er‐ho de  la n

asques tradi

rtit el massís

òmic i produc

postat,  des  d

montsenyen

ra  que  les 

desaparèixe

ia,  també  s’

e segle, ja s’

el territori, 

us  per  al  pa

                      

nvertir la franjts  i  agents  ecde  les suspei el 13 de feb

NY

mb el resulta

Montseny, d

r una situaci

en el de l’ús 

rotegit. 

ny?

cció de la po

això,  però,  p

homes  i  les 

t‐ne  el  pai

u treball cons

que,  avui  p

nostra consc

icionals del s

s en Reserva

ctiu. 

de  fa  temps

nc.  Probable

accions  que

er definitivam

’esvairà  a m

ha demostra

sense consid

isatge  i  per

                     

ja litoral de laconòmics  locaensions de  llicbrer de 2019. 

at que 

diners 

ió que 

social 

blació 

potser 

dones 

satge,  

stant i 

podem 

iència 

sector 

a de la 

s,  per 

ement 

e  han 

ment  i 

marxes 

at que 

derar‐

a  les 

           

a Costa als. De cències 

 

 

En  qu

d’aqu

seva 

conju

situac

terra,

comp

No po

El sec

amb 

natur

El  qu

instal

produ

existe

respe

Aque

Mont

comp

conse

secto

 

7 

A  la 

mem

trenc

Espec

sense

 

          14  Ve

caràc

http:/

 

 C

ualsevol  cas

uelles i aque

acció  posit

untament  am

cions  com  la

, que està te

porta.14  

odem compa

ctor terciari 

la Costa Brav

rals i del grau

ue  ens  cal  é

l∙lació de gen

uccions autò

ent, gràcies 

ectant els seu

esta  és,  en 

tseny: a trav

ptant  amb 

ervacionistes

or terciari res

7. Altern

vista  de  le

oràndum, en

car amb  la  in

cial de prote

e que les aut

                     egeu  per  exe

ter restaurad

//www.ecolog

COORDINAD

S

s,  no  serà  e

lls que ens h

tiva  sobre 

mb  fenòme

a  de  l’anom

enint conseq

artir de cap m

al massís ja 

va, per posa

u de biodive

s  la  recuper

nt jove que p

òctones i rev

a  la ramade

us valors nat

síntesi,  la 

vés de la seva

el  suport  d

s. La millor g

sponsable, n

nativespo

es  situacion

ns cal fer un

nèrcia acum

ecció de 2008

toritats ambi

                      mple  l’article

dor de  la trans

gyandsociety.o

DORA PER A

Santa Fe, 52, 3

l  sector  terc

han llegat el M

el  medi.  De

ns  globals 

menada  trans

qüències neg

manera aque

està sobre sa

r un exemple

rsitat que en

ració  de  les 

pugui viure i 

ivint la munt

ria extensiva

turals i les es

política  que

a pagesia, ar

de  les  orga

garantia con

o especulati

ossiblesp

s  que  han 

es propostes

ulada en els

8, està acon

entals facin 

 

       e  Abandonam

sició forestal a

org/vol20/iss2

A LA SALVAG

3r-1a - 08470

Pàg. 13 de 15

ciari  singula

Montseny qu

e  fet,  és  la

com  el  can

sició  foresta

gatives sobre

esta visió de 

aturat. Arrib

e actual, nom

ncara alberga

activitats  ag

 treballar en

tanya, alhor

a  i a  la renov

spècies pròp

e  pot  perme

rrelada a les 

anitzacions 

tra el deteri

u i dimensio

pertalde

estat  desc

s que perme

s darrers an

seguint enqu

cap movime

ment  de  la  te

al Mediterran

2/art7/ 

GUARDA DE

- SANT CELON

rment  el  qu

ue hem cone

a  pèrdua  d

nvi  climàtic,

al,  fruit  direc

e  la biodiver

futur per al

bar al punt d

més actuaria

a. 

gropecuàries

n activitats d’

a que es rec

vació dels es

ies que l’hab

etre  la  salv

maneres de

socials,  el 

iorament de

nat en la me

eredreça

rites  en  ap

etin corregir 

nys que,  refo

uistar vells p

ent per redre

erra,  paisatge

ni, publicat pe

EL MONTSEN

NI

ue  pugui  rec

egut. Si més 

e  les  activi

  el  que  es

cte  de  l’aba

rsitat, per  l’e

cas del Mon

e no retorn, 

 en detrimen

s  a  la munta

’economia re

upera el mo

spais de con

biten. 

aguarda  rea

fer pròpies 

petit  come

finitiu del m

esura justa. 

arlasitua

artats  anter

la situació d

orçada per  l’

problemes i a

eçar‐los. 

e  i  biodiversi

er  la revista E

NY

collir  el  test

no, pel que 

itats  tradici

stà  promoci

ndonament 

empobrimen

ntseny. 

com està pa

nt dels seus 

anya,  afavor

eal, potencia

osaic anterio

nreu, sempre

al  del  mass

d’aquest ter

erç  i  les  en

medi  i a favo

ació

riors  del  pr

d’impàs actu

’anul∙lació d

afegir‐ne de 

itat:  qüestion

Ecology and S

timoni 

fa a la 

onals, 

onant 

de  la 

nt que 

assant 

valors 

rint  la 

ant les 

rment 

e però 

ís  del 

rritori, 

ntitats 

r d’un 

resent 

al. Cal 

del Pla 

nous, 

nant  el 

ociety, 

 

 

En pr

que d

una 

conce

mane

difere

de l’a

Paral

s’hau

d’Inte

serien

PNIN

Estem

que  p

prote

espec

des  d

s’ente

És en

semp

estam

 

 

Equip

 

 

 

 

          15 Pel

com l

juny d

del Pa

 

 C

rimer  lloc, ca

de manera si

moratòria  q

essió de llicè

era clara i de

ents municip

any 2008.  

∙lelament, so

uria  d’implem

erès Naciona

n les zones d

 als efectes d

m convençut

permeti  con

ecció  que  li

cificitats d’aq

de  fa més  d

endria la con

n aquesta  ta

pre amb  l’en

ment científic

p de tècnics i

   

                      que fa als pr

a resolució M

de 2006, pel q

arc Natural de

COORDINAD

S

al exigir a  le

imilar al que

que  suspeng

ències d’obra

efinitiva. En e

pis que qued

obre la base 

mentar  una 

al,  fixant,  en

de Reserva In

de protecció

ts que, de m

nvertir  el ma

i  atorga  l’e

questa munt

d’un  segle,  i 

nservació de

sca, que  la 

ntusiasme  i  la

c que han sa

i ambientòle

 

                      recedents, cal

MAH/2618/200

qual s’aprovà d

el Cap de Creu

DORA PER A

Santa Fe, 52, 3

es autoritats

e s’ha fet en e

gui  la  tramit

a nova, ment

el nostre cas

da compresa 

d’allò que s

llei  que  def

ntre  altres  a

ntegral, a mé

 d’espais, hà

manera simila

assís  del Mo

smentada  L

tanya que, at

que  l’han  c

 la natura a C

CSM abocar

a consciènci

abut defensa

egs de la CSM

 

 

       l citar la Llei 4

06, de 28 de j

definitivamen

us. 

A LA SALVAG

3r-1a - 08470

Pàg. 14 de 15

s ambientals 

el cas de la f

tació  d’instr

tre no s’hagi

s hauria d’afe

 dins dels lím

s’estableix a 

finís  el mass

aspectes  que

és de demar

àbitats i espè

ar al cas del

ontseny  en 

Llei  12/1985

tesa la seva

convertit  en

Catalunya. 

rà  tots els  re

ia d’una ciut

r de vell ant

M 

 

4/1998, de 12

juliol, per la q

nt el Pla Espec

GUARDA DE

- SANT CELON

(en aquest 

franja litoral 

uments  de 

 definit la sit

ectar, com a

mits del Parc

l’art. 23 de l

sís  del Mont

e  determina

rcar els espai

ècies protegi

 Cap de Cre

un  espai  qu

5,  de  13  d

riquesa biolò

n  un  espai  e

ecursos de q

tadania, d’un

uvi el seu pa

Sa

2 de març, de

qual es feia pú

cial de protecc

EL MONTSEN

NI

cas el Gove

de la Costa 

planejament

tuació jurídic

 mínim, tota

c Natural, seg

a Llei 12/198

tseny  com  a

a  la  llei  de  r

is que s’haur

des.15 

us, es podrà

ue  gaudeixi 

e  juny,  que

ògica i ambie

emblemàtic, 

què pugui di

nes entitats 

trimoni natu

ant Celoni, fe

 protecció de

úblic l’acord d

ció del medi n

NY

ern de Catalu

Brava, s’esta

t  i  de  gesti

ca de protec

a la superfíci

gons la norm

85, de 13 de

a  Paratge N

referència,  q

rien de cons

à habilitar un

de  les  figur

e  salvaguar

ental, ha acr

sense  el  qu

isposar, com

ambientals 

ural. 

ebrer de 201

el Cap de Creu

de Govern, de

natural i del pa

unya), 

ableixi 

ó  i  la 

ció de 

e dels 

mativa 

e juny, 

atural 

quines 

iderar 

na  llei 

res  de 

di  les 

editat 

ual  no 

mptant 

i d’un 

19 

us, així 

e 20 de 

aisatge 

 

 

 

 

 

 CCOORDINAD

S

DORA PER A

Santa Fe, 52, 3

A

A LA SALVAG

3r-1a - 08470

Pàg. 15 de 15

 

 

NNEXO

GUARDA DE

- SANT CELON

OS 

EL MONTSEN

NI

NY