Memòria Direcció d’infermeria Any · 2015-06-12 · Memòria direcció d’infermeria 2011 ‐...

Memòria Direcció

d’infermeria

Any 2011

Memòria direcció d’infermeria 2011

‐2‐

Índex

Presentació...................................................................................................pàg.3 Valoració dels objectius de la Direcció d’Infermeria..................................pàg.4/64

A nivell d’organització.........................................................................pàg. 4/6

A nivell dels Recursos humans: gestió de persones............................pàg. 7/9

A nivell assistencial: Cures Infermeres................................................pàg.10/53

A nivell de Formació............................................................................pàg.54/64

Divulgació de treballs científics................................................................ pàg. 65/70 Participació en comissions i/o grups de treballs interdisciplinaris..............pàg.71/73


‐3‐

PRESENTACIÓ La memòria d’infermeria de l’any 2011 pretén posar de manifest l’activitat duta a terme durant l’any, i els objectius generals i operatius plantejats per la Direcció d’infermeria. Aquest any els objectius han estat enfocats sobre tot a la contenció de la despesa per poder fer front a la disminució de recursos degut a la conjuntura econòmica que travessa la sanitat del nostre país, procurant distribuir els recursos de la manera més racional i equitativa possible sense descuidar la qualitat ni la seguretat dels nostres pacients. Tot i estar travessant un moment de dificultats econòmiques, no ens ha minvat ni el neguit ni les ganes de fer les coses el millor possible, i s’han realitzat nous projectes per atendre millor les necessitats dels nostres malalts i organitzar millor l’assistència. Els resultats dels indicadors de qualitat i seguretat no han baixat en absolut, tot el contrari, com es podrà veure més endavant. Ha estat doncs un any que ha posat a prova la professionalitat de les persones que treballen a Althaia. Aquesta Memòria conté tres apartats diferents però interrelacionats alhora: Valoració dels objectius:

A nivell d’organització

A nivell de recursos humans: gestió de persones

A nivell assistencial: cures infermeres

A nivell docent i de formació.

Divulgació de treballs científics Participació en comissions i/o grups de treball de les infermeres.


‐4‐

A nivell d’organització 1. Noves Accions.‐ 1.1 A nivell assistencial la infermeria ha participat de manera activa en:

Posada en marxa dels contractes de gestió.‐ L’any 2010 es va aprovar el Pla Estratègic TALAIA(2011‐2015) que entre altres objectius proposats estan:

1. La descentralització de la gestió tant econòmica com clínica, apropant‐la als serveis, corresponsabilitzant als professionals, incentivant‐los a ser més eficaços i eficients, en les seves intervencions .

2. Així com, el d’assegurar la suficiència economicofinancera de la Fundació, Per assolir aquests objectius, una de les accions dutes a terme, va ser la de posar en marxa els contractes de gestió. Davant de la conjuntura econòmica de la sanitat del nostre país i la baixada de recursos que es va produir, es va fer una revisió dels consums de farmàcia i magatzems de les unitats d’hospitalització d’anys anteriors, la direcció d’infermeria va proposar la formalització dels contractes de gestió per intentar reduir la despesa, amb la participació dels professionals de les unitats, participant activament en l’estalvi. Als contractes de gestió s’hi van adherir les unitats o serveis de manera voluntària. El pacte: Aconseguir una reducció del 5% sobre el pressupost inicial del 2011 de material fungible i de les farmacioles de les unitats o serveis, el percentatge que accedís del 5%, la meitat aniria a la Institució i l’altra per a la unitat. Aquesta quantitat es podria destinar a formació, inversió o innovació. L’any 2011 es van signar 6 contractes de gestió, on només hi participava infermeria, i 3 de multidisciplinaris. Resultats: Dels 6 contractes de gestió signats només per infermeres s’han van complir 5, un 84%, i dels 3 multidisciplinaris, ho va complir 1 el 67%.

Desenvolupament del projecte organitzatiu de les activitats diàries a les unitats d’hospitalització.‐ L’últim trimestre del 2010 un grup de treball format per Infermeres, Auxiliars, Caps d’unitat i la mateixa Direcció d’infermeria, un total de 17 professionals, van elaborar un document per organitzar de manera més efectiva i eficient les activitats diàries que es generen a les unitats d’hospitalització convencional. A les unitats d’hospitalització d’aguts dels Centres Hospitalaris actualment existeix un increment molt importat de la demanda poblacional, estades més curtes, intensitat i complexitat de les cures, evolució tecnològica i, a l’hora, la necessitat de fer sostenible el sector. Tots aquests factors requereixen optimitzar l’aplicació del coneixement infermer i comptar amb l’estreta col∙laboració dels TACI/AI, amb una formació reglada cada vegada més sòlida.


‐5‐

La necessitat d’elaborar aquest document neix desprès de detectar l’existència d’una variabilitat a la pràctica, alhora de realitzar la gran diversitat d’activitats que es desprenen del procés de cures dels malalts que estan ingressats en una unitat d’hospitalització, activitats realitzades per les infermeres i les auxiliars, aquesta variabilitat respon a raons històriques heretades, costums i manca de criteris comuns. Objectiu general.‐ Potenciar els rols de cada professional, definir una filosofia de treball a la nostra institució, que atorgarà identitat a la Fundació Althaia. Objectiu específic.‐ Elaborar una guia que serveixi per uniformitzar el treball en les unitats d'hospitalització, amb la implicació de l’equip d’infermeria ‐infermera /auxiliar‐ Metodologia de treball.‐ Per a realitzar aquest treball ens hem basat en les competències dels professionals que intervenen en el procés de cures, els objectius que volem aconseguir i les activitats a realitzar. Competències de les Diplomades d’infermeria (Col∙legi d’infermeres de Barcelona) L’article 74 de l’Estatut, el redactat de competències de l’ICPQ i el Decret 203/1997, 30 de Juliol publicat en el DOGC núm.2464, agost 1997. Després de realitzar reunions a cada Unitat el 2011 posem en marxa el projecte. Durant l’any 2011 s’ha fet un seguiment i una avaluació a cada unitat, que les Caps han lliurat a través d’un informe, el resultat ha estat d’un 85% d’acompliment, s’han fet propostes per millorar algunes desviacions.

Posada en marxa de la Unitat funcional de l’àmbit de la fragilitat.‐ El mes de setembre posem en funcionament la unitat funcional de l’àmbit de la fragilitat, pluripatologia i dependència, aquesta unitat té com a objectiu fer l’assistència més adequada a les necessitats de les persones –en qualitat i continuïtat assistencial‐ i, alhora, fer‐la més eficient.

Els recursos estructurals que es dota aquesta Unitat són:

Hospital de dia

Unitat geriàtrica d’aguts

Unitat del malalt fràgil

Convalescència

Llarga estada Creació de la figura d’Infermera coordinadora clínica de l’àmbit per facilitar la coordinació.

Posada en marxa del nucli de qualitat.‐

Aquest any, dins el desenvolupament del Pla Estratègic, s’engega el Pla de Qualitat de la Institució. Per l’elaboració del Pla s’ha treballat conjuntament amb la Dra. Rosa Sunyol, Directora de l’Institut Avedis Donavedian, durant l’any 2010, i s’ha començat a posar en pràctica aquest any 2011. Això ha suposat la formació d’una nova Comissió de Qualitat o “Nucli de Qualitat” del que hi formen part 14 professionals i la coordina


‐6‐

la Sra. Teodora Baeza Cap d’àrea de qualitat i formació d’infermeria.

Posada en marxa del programa pilot de pròtesi de genoll Ràpid Recovery.‐

A últims d’any 2011 es posa en funcionament el programa pilot de pròtesi de genoll Ràpid Recovery, aquesta nova tècnica quirúrgica necessita de manera primordial la participació de les infermeres de la unitat, realitzant sessions informatives i formatives els pacients candidats en aquesta tècnica, així com un seguiment molt acurat en el postoperatori.

Racionalització de l’hospitalització convencional.‐

En aquests moments les noves tendències organitzacionals dels hospitals apunten cap a estructures organitzatives més transversals, on el lideratge clínic i els recursos estan orientats en funció de les necessitats dels malalts i l’increment de la satisfacció, tant dels malalts com dels propis professionals, més que amb estructures organitzades de manera piramidal. En aquest sentit la nostra institució ha realitzat una aposta important en els últims anys, posant en marxa algunes unitats funcionals que han suposat un gran nivell d’excel∙lència, tant pel que fa a l’eficiència de recursos com per la satisfacció dels pacients. Aquests canvis organitzatius han produït una disminució de recursos estructurals, sobre tot, en llits d’hospitalització convencional.

Tancament de llits:

Unitat Especialitat Nº de llits

5è pis CH COT 14

4t pis CH Medicina 12

4ta planta CSJ Llarga estada 17

Total 43

Ampliacions: S’obren 6 llits de convalescència més Trasllats: Trasllat de 26 llits de llarga estada de la CSJ al 3r pis del CH 1.2 Canvis d’organigrama

Incorporació de la Sra. Alba Comellas com Infermera coordinadora clínica a la unitat del fràgil. Degut això l’Atenció primària queda amb les dues coordinadores que ja hi havia una a cada cap com a responsables, Sra. Teresa Martin ABS de les Bases i la Sra. Remei Domene a ‘ ABS de Sant Andreu.

Incorporació de dos tècnics de radiologia a l’àrea quirúrgica de SJD per a la realització de les intervencions que necessitin l’arc quirúrgic.


‐7‐

A nivell de recursos humans: gestió de persones Aquest any un dels temes més importants en la gestió dels recursos humans ha estat el de la recol∙locació dels professionals excedents a causa del tancament de llits que s’ha produït en la nostra Institució. El total de professionals que s’han recolocat ja sigui en places vacants o cobrir incidències d’altres professionals a estat de 20 persones.

Diplomades d’infermeria 8

Auxiliars d’infermeria 12

1. Jubilacions

Jubilacions totals: 2 Auxiliars d’infermeria

2. Convocatòries.‐ Durant l’any 2011 s’han realitzat les següents convocatòries:

1 Coordinadora Clínica Bloc quirúrgic CSJ

6 Diplomades d’infermeria.

3. Sistema d’incentivació professional.‐ Durant l’any 2011, la Comissió Paritària de Valoració del SIPDP (carrera professional), va avaluar 7 sol∙licituds dels Diplomats/des d’infermeria per accedir als nivells B i C.


‐8‐

4.‐Sistema de DPO’S.‐ S’han pactat i avaluat objectius a 593 professionals: Diplomades d’infermeria, Terapeutes ocupacionals de SM i Tècnics de radiologia, amb els següents resultats per unitats i/o serveis. Els resultats d’aquest any comparats amb l’any anterior 2010 són més baixos que anys anteriors, sobre tot el que fa referència a objectius individuals, després d’haver signat el pacte de no retribució d’objectius amb les forces socials, i són els presentats a la taula següent:

SERVEI / UNITAT PROMITG 2010 PROMITG 2011

ABS M1 CASC ANTIC DI INFERMERIA 88,5 99,2

ABS M3 AV.BASES DI 93,3 97,0

CH DI CIRURGIA MAJOR AMBULATORIA 2ª PLANTA 95,0 80

CLÍNICA HOSPIT PRIVADA AGUTS DI INFERMERIA 74,6 58,4

CLÍNICA NEONATOLOGIA DI INFERMERIA 88,8 67,1

CLÍNICA RESIDÈNCIA ASSISTIDA DI INFERMERIA 87,6 73,3

CLÍNICA SOCIOSANITÀRIA DI INFERMERIA 92,2 55,0

CLÍNICA TRÀFIC PRIVADA DI 75,0 60,8

CLÍNICA URGENCIES DI INFERMERIA 90,0 53,6

COMANDAMENTS INFERMERIA 95,7 88,1

CONSULTES EXTERNES SJD I CHM 92,8 81,5

DIAGNÒSTIC PER LA IMATGE 97,4 77,4

DIÀLISI DI INFERMERIA 95,8 81,6

HOSPITAL DE DIA 94,0 86,6

HOSPITALITZACIÓ DOMICILIÀRIA INFERMERIA 83,0 63,7

QUIRÒFANS INFERMERIA CSJ 90,4 68,3

QUIRÒFANS INFERMERIA HSJD I CH 95,6 74,3

SALA DE PARTS DIPLOMADES HSJD 84,3 79,4

SALUT MENTAL CSAM 93,8 56,8

UNITAT 4 SALUT MENTAL DI INFERMERIA HSJD 80,8 63,9

SEM 81,1 87,5

UCI DI INFERMERIA 92,5 67,7

UNITAT 1 CIRURGIA GENERAL DI INFERMERIA HSJD 81,1 81,2

UNITAT 2 CIRURGIA DI INFERMERIA HSJD 85,5 63,9

UNITAT 5 COT DI HSJD 90,6 70,6

UNITAT 6 PEDIATRIA DI INFERMERIA HSJD 85,5 55,2

UNITAT 7 CIR M‐AMBULATÒRIA DI INFERMERIA HSJD 88,3 66,5

UNITAT 8 MEDICINA INTERNA DI INFERMERIA HSJD 83,8 66,4

UNITAT 9 CARDIOLOGIA‐MED INT. DI INFERMERIA HSJD 75,7 70,3

UNITAT CONVALESCÈNCIA DI INFERMERIA CH 80,9 82,8

UNITAT COT DI INFERMERIA CH 82,0 78,3

UNITAT M.INTERNA‐MALAT FRÀGIL DI INFERMERIA CH 80,8 72,3

UNITAT NEONATOLOGIA DI INFERMERIA HSJD 91,3 76,2

URGÈNCIES DI INFERMERIA HSJD 86,4 71,2


‐9‐

Comparació dels resultats d’objectius 2008, 2009 , 2010 i 2011

PROMITG MITJANA MODA

2008 87,7 92,1 92,5

2009 88,4 85 100

2010 88,48 90 100

2011 73,4 75 70


‐10‐

A nivell assistencial: gestió de cures 1.‐CONTINUACIÓ DE LA IMPLANTACIÓ DEL PROGRAMA GACELA: 1.1‐Formació dels usuaris i implantació de les unitats pendents: A l’any 2010 vàrem iniciar la formació i posterior implantació del programa Gacela a les unitats d’hospitalització dels edificis de l’HSJD i del CHM. Durant l’any 2011 s’han format els professionals d’hospitalització de l’edifici de la CSJ, dels quiròfans dels tres centres, la internació conjunta (IC), la cirurgia sense ingrés (CSI) i l’UHaD.

Hospitalització CSJ, CSI i UHaD: la formació és de 12h per les infermeres i 6 hores per les auxiliars.

Quiròfans i IC: la formació és de 8h, tant per a infermeres com per a auxiliars. La formació durant el 2011 ha estat impartida per: Sara Bernadas, Judit Casellas i Teresa Segarra. Aquest any han rebut formació en Gacela 116 infermeres i 87 auxiliars i s’han realitzat 9 cursos per a infermeres i 6 cursos per a auxiliars. Durant el 2010 van rebre formació en Gacela 303 infermeres, 222 auxiliars i 12 caps d’unitat i es van realitzar 20 cursos per a infermeres i 18 cursos per a auxiliars. Formació 2011 Nº Infermeres Hores

infermeres Nº Auxiliars Hores

auxiliars

3r pis CSJ 26‐28/ abril 27 (2 cursos) 324 25 (2 cursos) 150

4t, NN, 2n CSJ + CSI (CSJ i CHM)

16‐18/ maig 28 (2 cursos) 336 27 (2 cursos) 162

Quiròfans + IC 26‐27/setembre 23 (2 cursos) 160 6 40

Quiròfans 28‐29/setembre 2 8 25 (2 cursos) 192

Quiròfans 7‐8/novembre 25 (2 cursos) 200 1 8

Quiròfans 9‐14/novembre 11 (1 curs) 88 3 24

TOTAL

116 infermeres (9 cursos)

1116h

87 auxiliars (6 cursos)

576h

1.2‐Cronograma d’implantació: Durant el període d’implantació a les unitats i a quiròfans s’ha ofert suport presencial de l’equip de suport d’Althaia.

11 d’abril al 20 d’abril Consulta preoperatori (CHM)

2 de maig al 22 de maig Privada CSJ

23 de maig al 12 de juny ULLE i Tràfics CSJ

20 de juny a l’1 de juliol UHaD

2 d’agost al 12 d’agost CSI CSJ

14 de setembre al 23 de setembre CSI CHM

3 d’octubre al 14 d’octubre IC SJD

17 d’octubre al 28 d’octubre Quiròfans CSJ


‐11‐

2 de novembre al 4 de novembre IC CSJ

14 de novembre al 25 de novembre Quiròfans CHM 1.3‐Suport gacela a les unitats implantades Són aquells professionals que han rebut una formació específica sobre el funcionament de l’aplicació. La seva missió és la de donar suport i resoldre problemes dels usuaris durant el període d’implantació en els diferents torns de treball. Grup de suport 2011: 1. Laura Roset Tarrés: Període: 04/05/1112/06/11 i 17/10/1127/10/11

289.15 h 2. Raquel Ferreira da Silva: Període: 02/05/1109/06/11 224.00h 3. Sara Bernadas Vilanova: Període: 02/05/1108/06/11;

205.32h 4. Alba Calveras Expósito: Període: 05/05/1112/06/11;

134.52h 5. Laura Cabello Escudé: Període: 14/05/1112/06/11;

56.64h 6. Teresa Segarra Perramon (suport 98 matins laborables, aprox. 588h) Total hores de suport Gacela a les unitats (2010): 6859.00h Total hores de suport Gacela a les unitats (2011): 620.48h + 588h (T.Segarra) = 1208.48h 1.4‐Reunions de debat: Durant el període d’implantació s’han planificat reunions de debat setmanals on estan convidats tots els professionals que ja estan treballant amb Gacela. Aquestes reunions ens permeten unificar criteris i millorar en el maneig de l’aplicació. En concret, aquestes reunions es celebren els dimarts en diferents horaris: 13:00h, 15:00h, 20:00h. Al finalitzar es realitza una acta que es publica a cada unitat. Durant el 2011 (entre el 17 de maig i el 18 d’octubre) es realitzen a la CSJ un total de 16 reunions de debat. 1.5‐Carros de cures informatitzats, informatització de la medicació i de les variables clíniques: Simultàniament a la implantació del programa Gacela s’han implementat 6 carros de cures informatitzats a la CSJ (3 a privats, 1 a ULLE, 1 a tràfics i 1 a la CSI), que es sumen als 20 de SJD i 10 del CHM de l’any anterior. En les mateixes unitats que s’ha implantat Gacela també s’ha iniciat la dispensació electrònica de la medicació mitjançant el “càrdex tàctil” i l’enviament automàtic de les variables clíniques a la història clínica del malalt a través dels monitors Philips, fet que suposa una millora substancial de la qualitat i seguretat del pacient.


‐12‐

1.6‐Contingències informàtiques: A la CSJ, d’igual manera que vàrem fer als edificis del CHM i SJD, s’ha implementat la gravació de còpies de seguretat en format PDF del càrdex i d’alguns dels documents del pla de cures de forma seqüencial el que permet recuperar les dades de la història clínica de Gacela i del càrdex tàctil en cas de contingència informàtica: Cada unitat disposa d’un ordinador de contingència des d’ on es pot accedir a un arxiu de contingència informàtica, aquest document està protegit per una password que garanteix la seguretat dels documents generats. Des de l’ordinador de cada unitat només es pot accedir als documents dels pacients ingressats en aquella unitat.


‐13‐

2.‐ PROTOCOLS.‐ La comissió de protocols ha facilitat des de la seva creació el 2005 la participació activa dels professionals en l’elaboració de protocols i ha suposat un pilar molt important per la unificació definitiva dels mètodes de treball. L’any 2011 s’han elaborat, consensuat, difós i posat en funcionament un total de 6 protocols nous, 5 d’específics i 1 de general (tots ells disponibles des de la intranet).

Nous protocols 2011

1.‐Manipulació i trasllat de mostres al laboratori d'anatomia patològica (Quiròfans, Anatomia patològica, nucli de seguretat). 2.‐Prova d’asma infantil induït per l’esforç (Al∙lèrgies).

3.‐Neteja de l’instrumental quirúrgic i superfícies a les unitats d’hospitalització i altres serveis (Control d’infecció). 4.‐Protocol d’ acollida a convalescència (Sociosanitari). 5.‐Protocol pell‐ pell (Obstetrícia) 6.‐Sol∙licitud transfusió de sang (Hematologia)


‐14‐

Actualització de protocols durant el 2011.‐ Des de la comissió de protocols s’ha coordinat amb els autors l’actualització de 24 protocols, ja editats i que per diferents motius han hagut de ser revisats. 3.‐PLANS D’EDUCACIÓ.‐ S’han elaborat 2 nous programes d’educació, que s’afegeixen als 9 elaborats en anys anteriors. Aquest procés educatiu permet als pacients que pateixen malalties cròniques adquirir coneixements, habilitats i voluntat per poder intervenir en les decisions que tinguin efectes sobre la seva salut:

Nous plans d’educació 2011

1. Patologia respiratòria crònica 2. Pacients intervinguts amb una ostomia d'eliminació

S’ha actualitzat un pla d’educació durant el 2011: Autocura del sinus pilonidal


‐15‐

4. Plans de cures .‐ Seguint amb la dinàmica d’anys anteriors i amb la mateixa metodologia de treball, conjuntament amb tots els professionals d’infermeria, s’han elaborat plans de cures estandarditzats, aquest any però, s’han introduït directament a l’aplicació Gacela. S’han realitzat 3 plans de cures estàndards que es sumen els 155 que teníem d’anys anteriors. Actualment disposem de 158 plans de cures estàndards que serveixen de guia a la infermera per tal d’individualitzar les cures per cada malalt.

Nous plans de cures 2011

Salut Mental

1. Afrontament ineficaç COT 1. Lumbociatàlgia 2. IQ PTG Ràpid Recovery

Distribució dels Plans de cures estandarditzats realitzats i implantats


‐16‐

5.‐FULLS INFORMATIUS I RECOMANACIONS.‐ Perquè el pacient pugui conèixer la seva unitat a l’ingrés o seguir les cures en el seu domicili, en el moment de l’alta, la infermera lliura al pacient fulls informatius específics on es donen consells i recomanacions a seguir, fins el restabliment del seu problema de salut. Aquest any se n’han realitzat 3:

Noves recomanacions 2011

Pacients portadors de catèter suprapúbic (Cirurgia)

Intervenció quirúrgica de cataractes (UCSI)

Recomanacions per a pacients tractats amb Davigatran (Hematologia)

Recomanacions a l’alta


‐17‐

6.‐VALORACIÓ DEL PROCÉS DE CURES A GACELA.‐ Pel que fa a la gestió del procés de cures a les unitats d’hospitalització que van iniciar Gacela a l’any 2010 a SJD (unitats: 1‐ 2‐ 4‐ 5 ‐6‐ 7‐ 8‐ 9‐ NN i UCI) i al CHM (MI, COT, ULLE i Convalescència) ha estat bastant satisfactori, encara que ha de millorar, la valoració del risc de caiguda i del dolor a l’ingrés

ITEMS 2009 2011

Nº de registres valorats 78 368 Dades generals Format registres paper informàtic

Valorades les necessitats d’ingrés (model V. Henderson): 82% 85.3%

* Valorat el risc de det. de la int. cut. (Norton) 94.8% 95.7%

** Valorat el Barthel d’ingrés 96.1% 98.9%

*** Valorat el risc de caiguda 92.3% 86.5%

Valorada la situació social 100% 96.0%

Consta el telèfon referència 100% 91.0%

Valoració d’ingrés

Valorat el dolor d’ingrés 97.4% 83.3%

1. Risc de deteriorament de la integritat cutània 2. Risc de caiguda 3. Risc de restrenyiment 4. Temor 5. Incompliment del tractament 6. Trastorn de processos del pensament 7. Ansietat

32.0% 30.4% 16.8% 9.2% 5.1% 4.0% 3.8%

Diagnòstics infermers més freqüents:

Seguiment diagnòstic infermer 43.5% 86.9%

Alta feta 100% 96.5% Alta

Consten els DI pendents ‐ 45.2%

*MITJA NORTON A L’INGRES Determina la possibilitat de que el pacient desenvolupi úlceres per pressió durant l’ingrés. En un pacient amb un Norton inferior a 15 ja s’inicien mesures de prevenció.

56789

1011121314151617181920

UCI MI CHM COT CHM

LLEE Conval U1-2 U5 U8-9

13,1 14,6 15 13 17,6 17,2 16,5 16,3

Risc baix

Risc mitjà

Risc alt


‐18‐

**MITJA BARTHEL A L’INGRÉS Ens informa sobre el nivell de dependència del pacient en relació a les activitats de la vida diària (alimentació, eliminació, higiene i mobilització), el que ens determina sobretot la necessitat d’aquests pacients de cures auxiliars.

*** MITJA RISC DE CAIGUDA Ens permet detectar aquells pacients que tenen més probabilitat de patir una caiguda. Només amb un factor de risc ja és precís aplicar les mesures Standard de prevenció. Els factors de risc que s’identifiquen a l’ingrés són: Història prèvia de caigudes, estat cognitiu alterat, presència de mobilitat alterada, problemes d’incontinència, medicació de risc.

0102030405060708090100

MI CHM COT CHM LLEE Conval U1-2 U5 U8-9

45,8 53 25 83 76,8 70,1 69,4

Independent

Dependència lleu

Dependència moderada

Dependència greu Dependència total

0

1

2

3

4

5

MI CHM COT CHM LLEE Conval U1-2 U5 U8-9

2,4 1,9 3,3 2,1 1,02 0,7 0,7


‐19‐

7.‐INFERMERA REFERENT.‐ A l’any 2010 es va realitzar una enquesta als pacients i familiars sobre el coneixement que tenien de la infermera referent. Els resultats obtinguts ens van permetre concloure que la infermera està molt ben valorada de manera general, però no de manera individualitzada ja que només un 46.2% de pacients i/o familiars va dir conèixer el nom de la seva infermera. Durant l’any 2011 es decideix constituir un grup de treball format per una infermera de cada unitat d’hospitalització amb l’objectiu de revisar l’enquesta, el document d’infermera referent i elaborar algunes propostes per millorar el coneixement de pacients i famílies cap aquesta figura. Es proposa:

1. Incloure informació d’aquesta infermera en la carpeta informativa d’ingrés i també en el vídeo d’acollida que s’està elaborant per substituir aquesta carpeta.

2. Salut Mental (Hospitalització i Hospitals de dia): Es farà constar el nom de la

infermera referent en el díptic informatiu que se’ls hi dóna a l’ingrés.

3. Es proposa posar en la capçalera del llit del pacient (o en el lloc que es decideixi, però que sigui visible) una targeta penjada amb el nom de la infermera referent.

Aquesta última mesura es considerada per tothom com la més efectiva però també la més controvertida. Per això es decideix que els membres d’aquesta reunió ho expliquin a les seves unitats per veure la seva acceptació. Finalment, un cop finalitzades les reunions informatives a les unitats es decideix que es farà una prova pilot a una de les unitats (U5 COT, edifici HSJD) per tal d’avaluar la conveniència o no de la seva implantació. Aquesta prova pilot es farà durant el 2012.


‐20‐

8.‐PROGRAMA PREALT.‐ Necessari per tots aquells malalts que a l’alta requereixen suport a domicili per part dels equips d’atenció primària. Durant aquest any s’han realitzat 361 informes prealt, un 43,28% d’aquestes altes s’han informat abans de les 24h. aquesta coordinació entre l’atenció hospitalària i la primària ha permès que es puguin planificar les cures i garantir la continuïtat assistencial.

9.‐INDICADORS DE QUALITAT I SEGURETAT.‐ Per tal d’avaluar i millorar la qualitat i la seguretat en les cures es difereixen aquells aspectes qualitatius més rellevants que es volen avaluar i s’elaboren els indicadors per mesurar‐los. 9.1 Metodologia Cada un dels Indicadors del quadre de comandaments té un grup d’infermeres, que anomenem Responsables d’Indicadors, encarregades de fer el seguiment a les seves unitats. Els indicadors sempre estan relacionats amb la seguretat del pacient en l’àrea determinada. El seguiment dels indicadors implica la recollida de dades en un temps determinat. Les fonts d’informació són:

La història clínica. L’observació directa del malalt. L’observació directa de l’entorn. La revisió dels fulls específics. Els resultats analítics (en el cas d’infeccions).

La tabulació i lliurament dels resultats els realitza la responsable de qualitat, en una reunió de treball conjunta amb totes les infermeres responsables del mateix indicador i les Caps d’unitat, s’analitzen els resultats i planifiquen les accions de millora. També es responsabilitzen de la difusió de les accions a realitzar en els seus equips.


‐21‐

9.2.Indicadors generals: 9.2.1 Incidència de flebitis en catèters venosos perifèrics Durant l’any 2011 s’han realitzat 3 talls de prevalença, fent observació directa de tots els catèters inserits en pacients ingressats o atesos en els dies determinats:

Els encarregats de la realització d’aquests talls de prevalença de presència de flebitis a CVC són:

Dolors Mas, infermera de control d’infeccions

Fina Obradors, infermera de control d’infeccions

Teo Baeza, responsable de qualitat i seguretat del pacient en infermeria La taxa de flebitis ha estat lleugerament inferior a la obtinguda l’any anterior

Els resultats han estat els següents: 1º TALL 2º TALL 3º TALL TOTAL

Nº catèters observats 180 175 204 559

Nº de flebitis observades 4 7 5 16

Prevalença de Flebitis 2,22% 4,00% 2,45% 2,86%

DATA 1º TALL: 5 MARÇ

DATA 2º TALL: 28 JULIOL

DATA 3º TALL: 11 OCTUBRE


‐22‐

L’acompliment del protocol d’inserció i manteniment de les VCP són les dades que recullen els responsables de l’indicador: Nº 1º TALL Nº 2º TALL Nº 3º TALL TOTAL

Dies de catèter(pro mig) 1 2 1,8 0

Catèters < 4 dies 176 97,8% 174 99,4% 194 95,1% 97,4%

Planificació del canvi (excepte Obu‐U6‐NN)

120/150 80,0% 133/159 83,6% 143/161 88,8% 84,1%

Punt d’inserció visible 170 94,4% 142 81,1% 196 96,1% 90,6%

Apòsit net 168 93,3% 149 85,1% 195 95,6% 91,4%

Tap obturador / equip nou

179 99,4% 170 97,1% 200 98,0% 98,2%

Equip net 60 96,8% 47 92,2% 56 94,9% 94,6%

Equip fixat 46 74,2% 28 54,9% 50 84,7% 71,3%

Pro mig 90,9% 84,8% 93,3% 89,7%

L’indicador de “Catèters no justificats” ens dóna informació del bon ús dels catèters, evitant el risc de flebitis si retirem tots aquells que no són necessaris. Si porten o no fàrmacs fel∙lògens ens determinen un dels riscos de patir la flebitis. Nº 1º TALL 2º TALL 3º TALL TOTAL

Catèters no justificats

9 5,0% 18 10,3% 16 7,8% 7,7%

Catèters amb perfusió

62 34,4% 51 29,1% 59 28,9% 30,8%

Porten fàrmacs fel∙lògens

32 17,8% 30 17,1% 44 21,6% 18,8%

Conclusions: • La taxa de prevalença de flebitis és molt bona. • El nº de catèters sense justificació podria ser més baix. • Els fàrmacs fel∙lògens no han tingut relació molt significativa ja que només els duien el 23% dels catèter amb flebitis. • En ell 2º tall sempre es detecta una baixada moderada del seguiment del protocol, atribuïble al moment de l’observació que està dins el període de vacances. • l’ítem de més baix acompliment del protocol és la fixació de l’equip de sèrum per evitar mobilitzacions, que empitjoren el punt d’inserció, i les extravasacions. Accions de millora:

Insistir en la neteja de la pell, sobretot en els serveis d'urgències i quiròfans a

on es fa la tècnica de forma ràpida

Les pacients de sala de parts arriben a la unitat amb la clau de 3 passos algunes

vegades sense tap, recorda la importància del tap obturador.


‐23‐

A la unitat de pediatria es decideix posar sempre allargadera per evitar la

manipulació de la via quan s’ha de deixar fisiolitzada.

9.2.2.Prevalença de la infecció urinària El resultat dels 2 talls de prevalença, realitzats en el mes de maig i de desembre, per les infermeres d’infeccions a tots el malalts portadors de sonda vesical dels 3 edificis d’hospitalització, ha estat el següent:

1º tall 19‐7‐2011 2 de 32 6,25% 1 UCI 1 5ª planta CHM

2º tall 10/12/2011 0 de 22 0%

Infecció d’orina en malalts sondats en els últims anys:


‐24‐

Avaluació de l’acompliment del procediment de sondatge vesical En relació al seguiment del protocol, les dades han estat recollides per les infermeres responsables de l’indicador:

Indicador 2º sem 2006

1º sem 2007

2º sem 2007

1º sem 2008

2º sem 2008

1º sem 2009

2º sem 2009

1º sem 2010

2º sem 2010

1º sem 2011

2º sem 2011

Nº Observacions

53 41 84 69 88 79 50 44

Data d'inserció registrada

100% 100% 100% 100%

Malalts sondats i observats amb bossa recol∙lectora per sota de la bufeta

100% 100% 100% 78% 100% 100% 100% 94,3% 89,8% 100% 100%

Malalts sondats i observats amb bosses protectores per l’orina (llit o cadira)

100% 99,9% 99.7% 70% 86,6% 82% 95% 81,2% 64,2% 86,0% 81,8%

Malalts amb planificació buidatge bossa

recol∙lectora màxim C/ 8

hores

100% 100% 82,9% 72% 98,7% 90,5% 92,7% 97,7% 81,8% 98,0% 77,3%

Malalts amb la sonda fixada a la cuixa

0% 14,6% 32% 44,2% 57,1% 63,7% 60,2% 56,8% 64,0% 61,4%

Malalts amb higiene amb cunya o dutxa

NV 75% 67% 68,8% 88,7% 84,0 76,1% 40,9% 98,0% 77,3%

Promitg 100% 75,0% 68,1% 63,8% 79,7% 83,2% 88,5% 84,9% 72,3% 91,0% 83,0%


‐25‐

Conclusions Aquest any la taxa d’infeccions ha sortit molt baixa, en l’últim tall no s’ha detectat cap infecció ni bacteriúria asimptomàtica d’origen nosocomial, aquest fet no havia passat mai des de que es fa vigilància S’han analitzat alguns fets que poguessin estar relacionats: Percentatge de pacients sondats a l’hospital, aquest tall té un percentatge considerablement més baix 5,85% que tots els talls anteriors (8,9%‐9,8%) Percentatge de pacients sondats amb tractament antibiòtic: el percentatge és alt 63,3%, però en altres talls ja succeïa i la taxa d’infecció no era 0% Els dies d’utilització de la sonda vesical, s’observa en relació a altres talls que el percentatge d’utilització a més de 10 dies és el més baix dels últims 2 anys. Possiblement la combinació entre pocs pacients sondats amb pocs dies d’utilització de la sonda vesical ha pogut influir en donar una taxa de 0, cal anar fent més talls i observar l’evolució 9.2.3 Incidència de Caigudes Seguint el Projecte Col∙laboratiu de Prevenció de Caigudes del Departament de Salut s’ha fet seguiment de totes les caigudes notificades voluntàriament i la taxa d’aquest any ha estat:

Les 3 lesions produïdes per les caigudes accidentals han estat analitzades i valorades pel Nucli de Seguretat del Pacient.

ESTANDARD 1º SEMESTRE 2º SEMESTRE TOTAL

Nº caigudes notificades 81 54 135

Nº estades 116033 109943 225976

Taxa de caigudes per 1000 dies d'estada

< 2 0,70 0,49 0,60

Nº de caigudes amb lesió greu

3 0 3

Taxa de caigudes amb lesió 0 0,03 0,00 0,01


‐26‐

Amb relació als anys anteriors:

La participació en el Projecte ens permet formar part del benchmarking entre els diferents hospitals. Fins ara la comparació havia estat només entre els hospitals d’aguts, aquest any hem participat també com a hospital sociosanitari.

BENCHMARKING HOSPITALS AGUTS

Valoració dels pacients que han caigut: 1ºSEM 2ºSEM TOTAL

PROMIG EDAT 81,2 76,1 78,65

PROMIG BARTHEL 23,8 60,2 42,0

IQ RECENT 19 9 28 20,7%

1ºSEM 2ºSEM TOTAL

MATÍ 23 17 40 29,6%

TARDA 21 8 29 21,5%

SEGONS TORN

NIT 35 28 63 46,7%

1ºSEM 2ºSEM TOTAL

CARDIOVASCULAR 20 9 29 20,3%

DIGESTIVA 5 8 13 9,1%

NEUROLOGICA 12 16 28 19,6%

PSIQUIATRICA 7 1 8 5,6%

INFECCIOSA 5 3 8 5,6%

RESPIRATORIA 20 17 37 25,9%

SEGONS PATOLOGIES

TRAUMATICA 13 7 20 14,0%

TAXA DE CAIGUDES PER 1000 DIES D'ESTADA

TAXA DE CAIGUDES AMB LESIÓ PER 1000 DIES D'ESTADA

BENCHMARKING CENTRES SOCIOSANITARIS


‐28‐

FACTORS DE RISC

1º SEMESTRE 2º SEMESTRE TOTAL

Hª DE CAIGUDA 29 35,8% 14 25,9% 43 31,9%

ESTAT COGNITIU ALTERAT 45 55,6% 32 59,3% 77 57,0%

MALATIA NEUROLÒGICA O MOBILITAT ALTERADA 53 65,4% 28 51,9% 81 60,0%

PROBLEMES DE CONTINÈNCIA 43 53,1% 32 59,3% 75 55,6%

MEDICACIÓ DE RISC 58 71,6% 40 74,1% 98 72,6%

VALORAT COM A RISC DE CAIGUDA 63 77,8% 37 68,5% 100 74,1%

FORMA DE CAIGUDA


LLIT AMB BARANES 22 27,2% 15 27,8% 37 27,4%

LLIT SENSE BARANES 5 6,2% 0,0% 5 3,7%

LLITERA AMB BARANES 0 0,0% 1 1,9% 1 0,7%

AMB TAMBORET RECOLÇAR 0 0,0% 1 1,9% 1 0,7%

CADIRA/SILLÓ BRAÇOS 4 4,9% 7 13,0% 11 8,1%

CADIRA DE RODES 6 7,4% 0 0,0% 6 4,4%

BIPEDESTACIÓ LAVABO 8 9,9% 8 14,8% 16 11,9%

BIPEDESTACIÓ DUTXA 1 1,2% 0 0,0% 1 0,7%

DEHAMBULANT HAB 16 19,8% 4 7,4% 20 14,8%

DEHAMBULANT PASSADIS 6 7,4% 1 1,9% 7 5,2%

A L’ENLLITAR‐SE 1 1,2% 0 0,0% 1 0,7%

A L’AIXECAR‐SE 10 12,3% 17 31,5% 27 20,0%

AL SEURE 2 2,5% 0 0,0% 2 1,5%

PORTAVA IMMOBILITZACIONS 1 1,2% 0 0,0% 1 16,7%


‐29‐

Els factors extrínsecs i intrínsecs relacionats amb les caigudes han estat:

FACTORS EXTRINSECS


MOBILIARI 5 6,2% 2 3,7% 7 5,2%

TERRA LLISCANT 8 9,9% 6 11,1% 14 10,4%

IL∙LUMINACIÓ 4 4,9% 5 9,3% 9 6,7%

TIMBRE 0 0,0% 0 0,0% 0 0,0%

VESTIT 0 0,0% 0 0,0% 0 0,0%

CALÇAT 15 18,5% 7 13,0% 22 16,3%

L'ENTORN 2 2,5% 3 5,6% 5 3,7%

TOTAL 34 42,0% 23 42,6% 57 42,2%

LLIT EN POSICIÓ BAIXA 55 67,9% 42 77,8% 97 71,9%

LLIT FRENAT 57 70,4% 42 77,8% 99 73,3%

TRASFERÈNCIA AMB AJUDA* 0 0,0% 9 52,9% 9 6,7%

*dels pacients que han caigut durant la transferència

FACTORS INTRÍNSECS


PACIENT SOL 60 74,1% 42 77,8% 102 75,6%

DESORIENTAT EN EL MOMENT DE LA CAIGUDA

33 40,7% 23 42,6% 56 41,5%

AGITAT EN EL MOMENT DE LA CAIGUDA

0 0,0% 3 5,6% 3 2,2%

CAIGUDA ASSOCIADA A SÍNCOPE 3 3,7% 2 3,7% 5 3,7%

MOBILITAT ALTERADA EN EL MOMENT DE LA CAIGUDA

54 66,7% 39 72,2% 93 68,9%

VALORACIÓ INFERMERIA: ASSOCIACIÓ DE LA MEDICACIÓ

4 4,9% 6 11,1% 10 7,4%


‐30‐

La majoria de caigudes no han tingut greus conseqüències, només en 2 casos s’ha produït fractura i un d’aquests casos, una fractura de canell, s’ha produït en una pacient ambulatòria en el moment de baixar les escales a la sortida de l’hospital. L’altre cas va ser una fractura de costelles.

CONSEQÜÈNCIES DE LA CAIGUDA


FRACTURA 2 2,5% 0 0,0% 2 1,5%

CONTUSIÓ 19 23,5% 19 35,2% 38 28,1%

HEMATOMA 4 4,9% 2 3,7% 6 4,4%

FERIDA 10 12,3% 8 14,8% 18 13,3%

TCE 2 2,5% 0 0,0% 2 1,5%

ALTRES 4 4,9% 0 0,0% 4 3,0%

RECURSOS:

RADIOLOGIA 7 8,6% 4 7,4% 11 8,1%

QUIROFAN 2 2,5% 0 0,0% 2 1,5%

VISITES MÈDIQUES 21 25,9% 11 20,4% 32 23,7%

CURES INFERMERIA 0 0,0% 0 0,0% 0 0,0%

RECURSOS MATERIAL 0 0,0% 0 0,0% 0 0,0%

Per fer el seguiment del protocol de prevenció de caigudes monitoritzem també el compliment de les mesures preventives. La metodologia consisteix en observar una mostra de pacients, valorar si tenen factors de risc que identifiquin el risc de caiguda i comparar amb la valoració i planificació feta per infermeria. Aquesta observació també ha estat realitzada per infermeres responsables a cada unitat en la que el perfil de pacients inclou un risc alt de caigudes i el resultat general ha estat el següent:


‐31‐

1º tall 2º tall TOTAL

Pacients amb factors de risc de caiguda i DI

75 44,1% 59 48,8% 134 46,0%

No tenen FR però tenen activat el DI

36 21,2% 17 14,0% 53 18,2%

Pacients que tenen factors de risc de caiguda i no tenen DI*

12 7,1% 14 11,6% 26 8,9%

Pacients que no tenen ni FR ni DI 47 27,6% 31 25,6% 78 26,8%

170 121 291

* pot ser degut a que s'han prioritzat altres diagnòstics

72,9% valorats correctament

27,1% valorats incorrectament

MESURES PREVENTIVES 1º tall 2º tall TOTAL

Sabatilles tancades 118 81,9% 86 87,8% 84,8%

llit en posició baixa 130 90,3% 92 93,9% 92,1% amb 1 factor de risc: mesures estàndards

57 informació a la

família 71 49,3%

25

69 70,4% 59,9%

Tenen ≥2 factors de risc de caiguda

87 targeta identificativa 76 87,4% 73 64 87,7% 87,5%

144 98

Amb aquestes dades observem que no hi ha consens en quan als factors de risc i l’activació de risc de caiguda, és a dir, hi ha pacients amb factors de risc i que no s’activa el DI i també pacients que sense presentar risc si que s’ha activat el DI, només en un 44% són coincidents. Tot i que es positiu activar el DI de risc de caiguda sempre que el professional ho consideri adequat, tot i no presentar risc, que això passi en més del 20% dels casos fa pensar que la valoració de risc de caiguda va més orientada a la percepció, sigui per edat o estat físics, que no pels factors descrits per l’evidència científica. És per tant una àrea de millora que cal treballar.


‐32‐

SEGONS FACTORS DE RISC 1º tall 2º tall TOTAL

N º caigudes 12 identificar la caiguda anterior

21

Estat cognitiu alterat

52 ambient, orientació i confort

39

malaltia neurològica i mobilitat alterada

89 programa exercicis

70 78,7% 77 45 58,4% 68,5%

Problemes de continència

56

planificació de l'assistència al wc o cunya

33 58,9% 48 28 36,4% 47,6%

Medicació de risc 124 monitoritzar efectes secundaris

70

TOTAL MESURES PREVENTIVES

74,4% 72,4% 81,1% 73,4%

En quan a les mesures preventives segons els factors de risc no s’han pogut valorar totes per la dificultat d’objectivar‐les i, en alguns casos, per manca d’informació als professionals per a que aquestes mesures estiguin registrades. Els resultats han estat pitjors que l’any anterior.

COMPARACIÓ 2010

2010 2011

Nº OBSERVACIÓ 261 291

PACIENTS AMB DIGNÒSTIC DE RISC DE CAIGUDA

71,30% 62.9%

Pacients que tenen risc de caiguda i no han estat valorats*

24,2% 11,6%

TOTAL MESURES PREVENTIVES

82,5% 73.4%


‐33‐

Conclusions: La taxa de caiguda ha estat dins dels estàndards recomanats i estem ben situats en el benchmarking del projecte de caigudes a nivell de Catalunya, però en la valoració del risc de caigudes no se segueixen els factors determinats en el protocol i les mesures preventives s’apliquen en un percentatge molt baix. 9.2.4 Anàlisis de la prevalença i la incidència de les ulceres per pressió 2 cops a l’any es realitza el seguiment d’una mostra de pacients durant un mes, un total de 577, per conèixer la incidència d’UPP, aquesta any les infermeres responsables d’aquest indicador ens han aportat les següents dades, han analitzat els resultats i han planificat les accions de millora.

1º TALL 2º TALL TOTAL

Nº PACIENTS OBSERVATS 337 240 577

Nº DE PACIENTS QUE DESENVOLPEN UPP DURANT L'INGRÉS

8 4 12

PREVALENÇA DE LESIONS PER PRESSIÓ (UPP) NOSOCOMIALS

2,4% 1,7% 2,1%

Nº DE PACIENTS QUE INGRESSEN AMB UPP

14 4,2% 11 4,6% 22 3,8%

Nº DE PACIENT AMB NORTON A L'INGRÉS <14

126 37,4% 78 32,5% 196 34,0%

VALORACIÓ DEL RISC DE LESIONS PER PRESSIÓ

335 99,4% 240 100,0%

575 99,7%

En el gràfic presentat a continuació podem observar la millora continuada cada any d’aquest indicador

2004 2005 2006 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Nº de pacients que desenvolupen UPP durant el ingrés/ nº de malalts observats

8,50% 4,90% 4,40% 3% 2,50% 1,5% 2,10% 1,8% 2,1%

UPP DADES GLOBALS


‐34‐

Per analitzar millor les dades les separem en 2 àrees a on els factors de risc dels pacients són ben diferents, hospitalització d’aguts, sociosanitari i UCI:

HOSPITALITZACIÓ AGUTS 1º TALL 2º TALL TOTAL



3 3 6


1,2% 1,4% 1,2%


11 4,6% 8 4,9% 19 4,7%

Nº DE PACIENT AMB NORTON A L'INGRÉS ≤14

65 27,0% 45 25,3% 111 25,4%


241 100% 162 100% 403 100,0%


‐35‐

SOCIOSANITARI 1º TALL 2º TALL TOTAL



5 2 7


5,2% 2,6% 4,0%


3 3,1% 3 3,8% 6 3,4%

Nº DE PACIENTS AMB NORTON A L'INGRÉS ≤14

61 63,5% 37 47,4% 98 56,3%


94 97,9% 78 100,0% 172 98,9%

UCI 1º TALL 2º TALL TOTAL

Nº D'ALTES A UCI 412 390 802

Nº PACIENTS AMB UPP 12 7 19


5 1 6


1,2% 0,3% 0,7%


7 58,3% 6 85,7% 13 68,4%

Nº DE PACIENT AMB NORTON A L'INGRÉS ≤14

9 75,0% 7 100% 16 84,2%


11 91,7% 6 85,7% 17 89,5%


‐36‐

APLICACIÓ DE MEURES PREVENTIVES Nº DE PACIENTS AMB NORTON ≤ 14 QUE TENEN REGISTRE DE MESURES PREVENTIVES

SI + NP 1º TALL 2º TALL TOTAL

VALORACIÓ DIÀRIA PELL 114 90,5% 77 98,7% 191 97,4%

ÀCID GRAS 109 86,5% 72 92,3% 181 92,3%

CANVIS POSTURALS 104 82,5% 76 97,4% 180 91,8%

SEDESTACIÓ 104 82,5% 68 87,2% 172 87,8%

INGESTA LÍQUIDS 112 88,9% 75 96,2% 187 95,4%

PROTECCIONS 89 70,6% 72 92,3% 161 82,1%

MÀRFAGUES/MATALASSOS 78 61,9% 65 83,3% 143 73,0%

ASSEGURAR NUTRICIÓ 103 81,7% 69 88,5% 172 87,8%

TOTAL 80,7% 92,0% 88,5%

Conclusions: La taxa d’UPP ha millorat molt en els últims anys, mantenint‐se dins dels estàndars (4‐6%), el fet de que al sociosanitari sigui una mica més elevada és un fet real a totes les institucions pel major risc que representen. Les accions preventives presenten encara un marge de millora interesant. 9.2.5.Identificació de malalts Per tal de garantir la seguretat dels nostres pacients des de l’any 2006 s’ha instaurat el sistema d’identificació amb les polseres identificatives. El propòsit de mesurar aquest indicador és el de conèixer el grau d’implantació i identificar els motius que en poden limitar el seu ús generalitzat.

Hem realitzat 5 talls per l’observació del correcte ús de les polseres, que les dades siguin llegibles.

1º TALL 2º TALL 3º TALL 4º TALL 5ºTALL TOTAL

Nº Malalts observats 264 327 224 307 307 1429

Nº Malalts que porten la polsera identificativa 248 323 219 287 304 1381

Percentatge de malalts amb polsera identificativa 93,9% 98,8% 97,8% 93,5% 99,0% 96,6%

Nº Malalts que porten la polsera identificativa i les dades són llegibles 247 320 219 282 302 1370

Percentatge de malalts amb polsera identificativa i dades llegibles 93,6% 97,9% 97,8% 91,9% 98,4% 95,9%


‐37‐

Les dades comparades amb els anys anteriors:

2006 2007 2008 2009 2010 2011

Percentatge de pacients que porten la polsera identificativa

89,5% 89,2% 97,2% 97,5% 90,2% 96,6%

Percentatge de pacients que porten la polsera identificativa correcta i llegible

94,8% 87,9% 95,9%

La millora rellevant d’aquest any en relació al 2010 ha estat el canvi de polseres identificatives, en el model anterior no quedava protegida l’etiqueta del pacient i es deteriorava amb molta facilitat. El disposar també de les etiquetes de curta durada, que són de paper i molt més fàcils de posar, també pot haver ajudat a millorar la taxa de pacients identificats als serveis d’urgències i hospitals de dia.


‐38‐

El 2011 ha estat també el primer any que hem identificat als pacients que estan en programa de diàlisi, s’han fet unes targetes per introduir en un protector plastificat i que s’agafa a la roba per mitja d’una pinça

Conclusions:

La millora respecte a l’any anterior es valora molt positivament però es fa necessari augmentar la correcta identificació del 100% dels pacients atesos, no només en els que ja identifiquem en un 96%, que cal arribar al total, sinó també en les àrees a on encara no s’utilitza cap sistema, com és la unitat de Salut Mental i les proves complementàries amb administració de medicació o contrast, com endoscòpies i diagnòstic per la imatge.

És molt important també millorar l’hàbit de comprobar la identificació amb el pacient i la documentació per evitar esdeveniments adversos que fins i tot podrien ser molt greus per al pacient.

9.2.6Hemocultius contaminats Pacients adults (edat superior a 15 anys) En comparació als dos últims anys, on la tendència de contaminació era a la baixa, durant el 2011 observem que aquesta ha augmentat 1 punt (s’adjunta gràfic). No obstant, continuem dins de l’estàndards descrit en la literatura (3%) A l’analitzar la taxa de contaminació d’aquest any per unitats, observem que excepte UCI, Unitat 2 i Unitat 9, totes han augmentat els seus valors. Conclusions: Tot i continuar rebent mensualment informació personalitzada sobre taxa de contaminació, tant els professionals com el seu cap, l’existència de personal nou i la possible relaxació de la resta (retirada de les DPO’s), pot haver estat el motiu.

0%

2%

4%

6%

8%

10%

12%

14%

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

Evolució 1994 – 2010

any 2006 = 6,6% / any 2007 = 4,8% any 2008 = 4% / any 2009 = 2,5% any 2010 = 2%/ any 2011 = 3 %


‐39‐

Pacients pediàtrics (edat inferior a 15 anys) Els resultats han estat els millors de tots els anys, disminuïnt la taxa en més d’un punt (s’adjunta gràfic) Continuen sota dels estàndards descrits en la literatura (5%) Conclusions: Possiblement el disposar d’una infermera responsable dels indicadors a Nounats, que ha anat recordant el mètode a l’hora de realitzar la tècnica ha ajudat a millorar. També s’ha continuat enviant mensualment informació personalitzada, sobre taxa de contaminació, tant el professional, com el seu cap Complementació hemocultius En relació a l’any 2010, s’observa un lleuger descens en la complementació dels registre, a l’hora de realitzar els hemocultius (64,3% front 61,83%) La vigilància informatitzada en els hemocultius contaminats ha estat útil per: Dels 188 hemos contaminats, no estava registrat el nom del professional en 79 ocasions i d’aquestes hem trobat, revisant la història de l’ETM, 46 (58,22%), aquest fet ha permès, poder‐los informar i donar la seva taxa ajustada per dades Observació: Durant el mes de desembre, s’ha incorporat un nou flascó d’hemocultiu que permet connectar amb la palometa vacutainer sense fer cap tipus de manipulació (fins llavors s’havia de canviar el conus blanc que porta el kit per un de blau no estèril). Creiem que el fet de manipular menys pot ajudar a no contaminar

0%

2%

4%

6%

8%

10%

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2007

2008

2009

2010

% positus % contaminants

Evolució 1997 – 2010

any 2006 = 7,2% / any 2007 = 9,2% any 2008 = 5,3% / any 2009 = 4% any 2010 = 4,40%/ any 2011= 3,%


‐40‐

9.2.7Avaluació del Dolor a Hospitalització Aquest any ha estat el segon en la monitorització de la valoració del Dolor, s’ha fet el seguiment del registre de l’EVA, valorant com a positiu al menys 1 registre cada 24h, però amb l’objectiu final de 1 valoració per torn, com seria considerant el dolor com a la cinquena constant. El registre de l’EVA ha d’estar a la gràfica de constants però tenint en compte també si s’ha registrat a l’evolutiu. Les infermeres responsables d’aquests indicadors han observat 325 registres, distribuïts entre les diferents unitats d’hospitalització:

OBSERVACIONS 163 162 325

PER UNITATS: 1r TALL 2n TALL TOTAL

U1 16 10 26

U2 20 10 30

U5 12 21 33

U7 8 16 24

U6 17 20 37

U8 10 10 20

U9 10 10 20

5º COT 10 10 20

3º 9 14 23

TRÀFIC 8 5 13

2º MI 23 36 59

4º MI 20 0 20

TOTALS 163 162 325

2010 1ºsem 2º sem TOTAL 2011

Nº DE MALALTS AMB VALORACIÓ DE L'EVA /8H 44.6% 53.3% 43,8% 48,6%

Nº DE MALALTS AMB VALORACIÓ DEL DOLOR C/8H (escrit al curs d'infermeria)

57,6% 53.7% 45,0% 49,3%

Nº DE MALALTS AMB VALORACIÓ DE L'EVA C/24 COM A MÍNIM

77,6% 99.3% 93,8% 96,6%

PREVALENÇA DE PACIENTS AMB EVA >3 Pacients amb Dolor*

3.0% 4.2% 7,4% 5,8%

*valoració superior a 3 amb EVA, en 2 valoracions seguides


‐41‐

Comparat amb l’any anterior:

Conclusions: Els resultats del registre de l’EVA a millorat moderadament en tots els aspectes, el fet de que la valoració a l’evolutiu sigui una mica més baixa també és positiu per què, com ja em comentat, el registre correcte s’ha de fer amb l’escala EVA en la gràfica del pacient. L’augment de pacients amb Dolor en més d’un 2%, tot i que una part pot ser atribuïble al augment de pacients valorats, ens alerta també de la incidència elevada de Dolor en pacients ingressats. Dolor Crònic a unitats sociosanitàries En les unitats de Llarga Estada i Convalescència es fa un registre setmanal del dolor crònic, per tal de conèixer el percentatge de malalts que milloren el dolor durant la seva estada a la unitat, s’ha analitzat una mostra de pacients.

2010 2011

EVA /8H 44,6% 48,6%

VALORACIÓ DEL DOLOR C/8H 57,6% 49,2%

EVA C/24 77,6% 93,5%

Pacients amb Dolor. 3,0% 5,8%

42

UNITAT CONVALESCÈNCIA

1º TALL % 2º TALL % TOTAL

Nº OBSERVACIONS 18 15 33

Nº PACIENTS AMB DOLOR A L'INGRÉS

17 PROMITG EVA: 1,5

13 PROMITG EVA: 1,6

30

Nº DE PACIENTS QUE MILLOREN A LA 5º SETMANA

12 66,67% 12 80% 72,7%

Nº DE PACIENTS QUE MILLOREN A AL 10º SETMANA

15 83,33% 14 100% 87,9%

Nº DE PACIENTS QUE MILLOREN A LA 15ªSETMANA

16 88,89% 14 100% 90,9%

UNITAT: ULLE

1º TALL % 2º TALL % TOTAL

Nº OBSERVACIONS 37 16 53

Nº PACIENTS AMB DOLOR A L'INGRÉS

8 PROMITG EVA: 1,8

2 PROMITG EVA: 2,5

10

Nº DE PACIENTS QUE MILLOREN A LA 5º SETMANA

22 59,46% 16 100% 71,7%

Nº DE PACIENTS QUE MILLOREN A AL 10º SETMANA

22 59,46% 16 100% 71,7%

Nº DE PACIENTS QUE MILLOREN A LA 15ªSETMANA

20 54,05% 16 100% 67,9%


43

Conclusions: Les valoracions del Dolor crònic són EVAS molt baixos però, a canvi, la seva millora és de difícil maneig. A diferència dels anys anteriors el percentatge de pacients que han millorat el dolor amb el temps ha estat més alt en els pacients de llarga estada, quan habitualment ho eren els de convalescència. 9.2.8.Higiene de Mans Seguint les activitats del Projecte d’Higiene de mans aquest any s’han fet 919 observacions de diferents oportunitats d’higiene de mans en professionals. Aquestes observacions les han fet 7 observadors i la responsable del projecte, Dolors Mas, durant 1 mes (setembre‐octubre 2011) Les observacions, s’han realitzat en totes les unitats (excepte Salut mental) i serveis durant els torns de matí, tarda i nit. S’ha procurat observar a diferents estaments de professionals sanitaris (metges, infermeres, auxiliars, portalliteres i altres) Les sessions d’observació han durat aproximadament 20 minuts cadascuna Els resultats s’han recollit en un full de dades expressament dissenyat per aquest motiu Els resultats s’han introduït en una base de dades on‐line, on en cada moment es podia comparar els resultats de l’hospital amb els altres centres participants del projecte Definició: Oportunitat: moment en que és necessària la higiene de les mans durant les activitats del personal sanitari, ve indicada per els cinc moments per a la higiene de mans: M1‐ abans del contacte amb el pacient M2‐ abans de realitzar una tècnica asèptica M3‐ desprès de la manipulació de fluids corporals M4‐ desprès del contacte amb el pacient M5‐ desprès del contacte amb l’entorn Resultats Agrupat per àrees Octubre: Total acompliment: 64%

Àrees Metges Infermeres Auxiliars Altres Total

Àrea Mèdica 59,38 77,78% 78% 63,33% 70,95%

Àrea de Cirurgia 81,16 93,02% 93,94% 40% 86%

Àrea de Traumatologia

35,29% 66,67% 84,21% No observades

71,29%

Àrea Medico quirúrgica (CSJ)

57,14% 66,67% 59,09% No observades

59,72%

Àrea Urgències 47,92% 77,08%% 54,9% 0% 59,06%

U‐6 (SJD) 100% 66,67% No observades 0% 80,95%

Àrea Crítics 90,48% 88,24% No observades No observades

89,47%

Consultes Externes 75% 72,5% 0% No 62,12%


44

(Hospital de dia) observades

Quiròfan 30,77% 0% 0% 14,29% 14,63%

Sala de Parts 77,27% 44,44% 70% No observades

68,29%

Neonatologia (SJD/CSJ)

88,89% 50% No observades No observades

65,22%

Convalescència 100% 80% 75% 75% 79%

Diàlisis 0% 68,75 37,5% No observades

43,75%

Total 64,9% 72,7% 68,56% 48,33% 67,35%

64,23

54,71

53,85

86,21

87,5

42,11

61,5

65,66

56,31

62,88

65,97

46,72

13,5

73,28

63

71,43

71,43

60,96

22,4

20

48,24

66,54

0 20 40 60 80 100URGA.quiru

rgic

a

A.trau

mat

ologiaA.o

bstet

ricia

Pedia

tria

Qui

rófa

n

2009

2010

2011


45

Per categories professionals/comparatiu amb els altres hospitals

Per categories professionals comparatiu any 2009‐2010‐2011

01020304050607080

infe

rmer

es

met

ges

auxi

liars

altre

s

2009

2010

2011


46

Total per Unitat Àrea Mèdica Metges Infermeres Auxiliars Altres Total

2 planta CHM 70% 100% 100% 100% 92%

Unitat 8 SJD 54,54% 78,57% 58,33% 50% 60,37%

Unitat 9 SJD 54,54% 70,58% 66,66% 57,14% 64%

Àrea Quirúrgica Metges Infermeres Auxiliars Altres Total

Unitat 1 86,6% 100% 100% 93,6%

Unitat 2 87,09% 100% 100% 91,2%

Unitat 7 37,5% 75% 60% 40% 56,66%

Àrea de Traumatologia

Metges Infermeres Auxiliars Altres Total

Unitat 5 SJD 63,15% 57,89% 60,5%

5 planta CHM 0% 75% 80% 66,66%

Tràfics (CSJ) 40% 63,63% 56,27%

Àrea Mèdico quirúrgica

Metges Infermeres Auxiliars Altres Total

Planta 3A/3B CSJ 44,44% 75% 45,45% 52%

Àrea obstetrícia

/pediatria Metges Infermeres Auxiliars Altres Total

Unitat 6 SJD 100% 66,6% 0% 80,95%

Àrea Crítics Metges Infermeres Auxiliars Altres Total

Urgències Metges Infermeres Auxiliars Altres Total

Urgències SJD 18,18% 70,37% 59,09% 0% 54,8%

Urgències CSJ 56,75 85,71% 51,72% 62,06%


47

UCI adults SJD 90,4% 88,2% 89%

Consultes Externes Metges Infermeres Auxiliars Altres Total

Hospital de Dia Medicina

0% 75% 0% 45,85%

Hospital de Dia Oncologia

100% 75% 0% 80%

Quiròfans Metges Infermeres Auxiliars Altres Total

Quiròfan SJD 30,7% 0% 0 14,2% 14,6%

Sala de parts Metges Infermeres Auxiliars Altres Total

Sala de parts SJD 77,2% 40,4% 70% 68%

Neonatologia Metges Infermeres Auxiliars Altres Total

Neonatologia SJD 88,8% 50% 65,2%

Neonatologia CSJ No observat

Sociosanitari Metges Infermeres Auxiliars Altres Total

Convalescència CHM 100% 60% 100% 50% 76,47%

Unitat Llarga estada CHM

100% 45,4% 100% 70%

Unitat Diàlisis Metges Infermeres Auxiliars Altres Total

0% 68,7% 37,5% 43,7%

Per indicacions comparatiu altres hospitals any 2009‐2010‐2011


48

RESULTATS A) Acompliment de la higiene de mans S’ha observat que el compliment en general ha augmentat lleugerament respecte a l’any passat ( 63,51% ‐ 67,35%) en totes categories professionals Metges: 53,4% ‐ 64,9%, Infermeres: 68,1% ‐ 72,7%, Auxiliars: 68,5% ‐ 69%, Portalliteres/Altres: 22,3% ‐ 48,3% Cal destacar l’augment considerable en els professionals portalliteres respecte a l’any 2010. Els professionals amb més bon compliment per la higiene de mans han estat les infermeres, assolint el 72,7%, seguit de les auxiliars amb el 69%, desprès els metges amb el 64% i per últim els portalliteres amb un 48%. Les àrees de l’hospital que han assolit el compliment del 67% han estat: la mèdica, la quirúrgica (Trauma i Cirurgia), pediatria, UCI, Sala de parts i Convalescència. Nounats i Consultes Externes han tingut un compliment del 63%, l’àrea medicoquirúrgica de la CSJ i Urgències el compliment ha estat del 59% i les àrees amb més baix compliment han estat Diàlisi (43,7%) i Quiròfan (14,63%). En comparar el compliment del nostre Hospital amb la resta d’hospitals participants del projecte s’observa que la tendència i percentatge és lleugerament superior (67,36% ‐ 65,18%). B) Indicacions per a la Higiene de mans


49

El moment 1 (abans del contacte amb el pacient) i el moment 5 continuen essent els indicadors amb el compliment més baix i no han augmentat respecta a l’any 2010. Els moments 2, 3 i 4 tenen un compliment força alt entre 70% ‐ 90%. Conclusions En general els resultats obtinguts són bons. Caldrà insistir més en les àrees de més baix compliment (Quiròfan i Diàlisis) Caldrà més formació als professionals metges de l’àrea de Diàlisis Caldrà més insistència/formació... als professionals del bloc quirúrgic 9.2.9.Seguiment del protocol de contenció mecànica: S’ha fet a la unitat de Salut Mental i al Sociosanitari seguint les variables determinades en el projecte de prevenció de caigudes:

ULLE CSJ RESIDÈNCIA ULLE CH SM

Nº PACIENTS A LA UNITAT 13 60 24 95

PACIENTS AMB CONTENCIÓ MECÀNICA 7 14 6 9

PROMITG HORES DE CONTENCIÓ/DIA 24 18,2 24 12,3

Registre específic 100,0% 100,0% 0,0% 100,0%

Contenció homologada 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Valorades alternatives 100,0% 100,0% 0,0% 100,0%

Ordre mèdica 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Registre diari 100,0% 100,0% 0,0% 100,0%

Consentiment a la família 100,0% 100,0% 100,0% 11,1%

Revaloració cada torn 100,0% 100,0% 0,0% 100,0%

TOTAL 100,0% 100,0% 42,9% 87,3%

9.2.10.Seguiment del protocol de Seguretat a la Unitat de Salut Mental:


50

A la unitat de Salut Mental es monitoritza també els incidents que van succeint per tal de fer la valoració i planificar accions de millora. Aquest any han estat 8 incidents dels quals 2 es poden considerar evitables: TIPUS D'INCIDÈNCIA POTENCIALEMENT EVITABLES

TENTATIVA AUTOLÍTICA 1 NO

INTENT DE FUGIDA 1 SI: no havia de tenir un encenedor

FUGIDA UNITAT 2

1 NO 1 SI: no havia d’haver estat la porta d'emergències oberta

AUTOAGRESSIÓ 1 NO

HETEROAGRESSIÓ 1 NO

TRANSGRESSIÓ DE NORMES 2 NO

TOTAL 8 2 EVITABLES= 25%

9.2.11.Seguiment de les enquestes de satisfacció de la unitat de CSI/CMA En total s’han realitzat 1718 enquestes complertes en 2 edificis, SJD i CHM. Representen aproximadament un 17% més que l’any anterior (1423 en el 2010). Entre d’altres tems es valora el dolor del pacient durant el període postoperatori i el dolor en el moment de la trucada: els pacients que han manifestat més dolor són els intervinguts d’artroscòpia d’espatlla, però també en les IQ de menys gravetat de SJD que s’inclouen en les enquestes generals. Durant aquets anys s’han canviat d’ubicació les unitats de Cirurgia Sense Ingrés del CHM, passant a la 5ºplanta; i la de SJD ha passat a estar ubicada a l’antiga unitat d’observació. En el primer cas sembla que ha estat un canvi positiu, sense incidències, però a SJD han baixat el nº d’enquestes complertes, baixant de 427 a l’any 2010 a les 259 de l’any 2011.

Nº d’enquestes a Sant Joan de Déu

2011 1º sem

% respostes

2011 2º sem

% respostes

TOTAL 2011

Total d’enquestes realitzades 148 111 259

Enquestes a pacients amb IQ: hàl∙lux valgus 0

Enquestes a pacients amb IQ: varices 7 2 66,6% 9

Enquestes a pacients amb IQ: hèrnies 6 11 0,0% 17

Enquestes a pacients amb IQ: artroscòpia genoll 13 14 93,3% 27

Enquestes a pacients amb IQ: ginecologia 16 9 90,0% 25

Enquestes a pacients amb IQ: otorrino 4 2 100,0% 6

Enquestes a pacients amb IQ: enquesta general 102 73 94,8% 175


51

Manifestació de Sant Joan de Déu 2011 1º sem

EVA ≤3 PQ

EVA ≤3 ARA

2011 2º sem

EVA ≤3 PQ

EVA ≤3 ARA

Enquestes a pacients amb IQ: hàl∙lux valgus

Enquestes a pacients amb IQ: varices 7 100,0% 2 100,0% 100,0%

Enquestes a pacients amb IQ: hèrnies 6 83,3% 11 36,3% 90,9%

Enquestes a pacients amb IQ: artroscòpia genoll 13 53,8% 14 78,6% 92,8%

Enquestes a pacients amb IQ: ginecologia 16 68,7% 9 100,0% 100,0%

Enquestes a pacients amb IQ: otorrino 4 100,0% 2 100,0% 100,0%

Enquestes a pacients amb IQ: enquesta general 102 67,6% 73 75,3% 75,3%

Nº d’enquestes al Centre Hospitalari 2011 1º sem

% respostes

2011 2º sem

% respostes

TOTAL 2011


Enquestes a pacients del pla de xoc (hèrnies i artroscòpies genoll)

0

Enquestes a pacients amb IQ: hàl∙lux valgus 0

Enquestes a pacients amb IQ: varices 126 93,3% 86 212

Enquestes a pacients amb IQ: hèrnies 157 92,3% 123 280

Enquestes a pacients amb IQ: artroscòpia genoll 61 96,8% 33 94

Enquestes a pacients amb IQ: artroscòpia espatlla 31 93,9% 13 44

Enquestes a pacients amb IQ: enquesta general 208 84,9% 70 278

Manifestació de Dolor al Centre Hospitalari 2011 1º sem

EVA ≤3 PostQ

EVA ≤3 ARA

2011 2º sem

EVA ≤3 PostQ

EVA ≤3 ARA

Enquestes a pacients amb IQ: hàl∙lux valgus

Enquestes a pacients amb IQ: varices 126 84,9% 96,8% 86 86,0% 90,7%

Enquestes a pacients amb IQ: hèrnies 157 78,3% 87,2% 123 78,0% 82,1%

Enquestes a pacients amb IQ: artroscòpia genoll 61 83,8% 88,7% 33 90,9% 90,9%

Enquestes a pacients amb IQ: artroscòpia espatlla 31 53,1% 68,8% 13 61,5% 76,9%

Enquestes a pacients amb IQ: enquesta general 208 84,1% 88,7% 70 78,5% 82,8%

Nº d’enquestes a la Clínica Sant Josep 2011 1º sem

% respostes 2011 2º sem

% respostes

TOTAL 2011


Enquestes a pacients amb IQ: UROLOGIA 49 94,2% 20 100,0% 69

Enquestes a pacients amb IQ: MAXILODENTAL 43 89,6% 10 100,0% 53

Enquestes a pacients amb IQ: OTORRINO 74 89,6% 37 80,4% 111

Enquestes a pacients amb IQ: artroscòpia genoll 17 94,4% 39 100,0% 56

Enquestes a pacients amb IQ: artroscòpia espatlla 12 92,3% 16 94,1% 28

Enquestes a pacients amb IQ: enquesta general 208 84,9% 26 92,8% 234

Manifestació de Dolor la Clínica Sant Josep

2011 1º sem

EVA ≤3 PostQ

EVA ≤3 ARA

2011 2º sem

EVA ≤3 PostQ

EVA ≤3 ARA


52

Enquestes a pacients amb IQ: UROLOGIA 49 93,8% 20 75,0% 100,0%

Enquestes a pacients amb IQ: MAXILODENTAL 43 60,4% 10 70,0%

Enquestes a pacients amb IQ: OTORRINO 74 74,4% 37 81,0% 94,6%

Enquestes a pacients amb IQ: artroscòpia genoll 17 82,3% 39 82,0% 84,6%

Enquestes a pacients amb IQ: artroscòpia espatlla 12 58,3% 0 81,2% 87,5%

Enquestes a pacients amb IQ: enquesta general 208 84,1% 76,9% 26 61,5% 80,7%

10.2.‐PROJECTES DE SEGURETAT DEL PACIENT Continuant amb els projectes de millora de la Seguretat dels Pacients del Departament de Salut durant aquest període anual hem fet les següents activitats:

Nucli de Seguretat del Pacient:

S’han fet 12 reunions amb un 57,3% d’assistència

El percentatge d’assistència a les reunions dels membres d’infermeria ha estat:

Sra. Fina Obradors; infermera de control d’infeccions:91,6%

Sra. Dolors Mas; infermera de control d’infeccions: 91,6%

Sra. Assutzena Molina; instructora de seguretat d’urgències: 41,6%

Sra. Teo Baeza; responsable de qualitat i seguretat d’infermeria: 100% En aquestes sessions de treball hem gestionat les 43 notificacions d’esdeveniments adversos rebudes, de les quals 10 s’han analitzat amb la metodologia ACR (anàlisis causa arrel)

• SAC 2: 4 - Recol∙locació de CVC en pacient crític - Desplaçament de fractura de fèmur per demora en el Ttº - Lesió vulvar relacionada amb IQ - Transfusió de sang errònia

• SAC 3‐4: 6 ‐ 3 errors identificació per etiquetes errònies - Demora en la transfusió per error identificació - AC en pacient erroni - Retràs en la IQ per manca de petició de sang

Com a resultat d’aquests anàlisis s’han planificat 23 accions de millora, de les quals 20 ja estan realitzades i resten pendents 3:

• Millorar la comunicació en els canvis de guàrdies mèdiques • Check list per trasllat de pacients i altres (portalliteres) • Reforçar la col∙laboració del personal d’admissions en la identificació del pacient


53

En relació als diferents projectes col∙laboratius iniciats en el 2009 també s’ha continuant amb una serie d’activitats: Rentat de mans:

o Observacions i entrada de dades a la web o Curs on line a tot el personal d’infermeria o Sessions formatives o Participació en el dia mundial:

Dia de la Higiene de Mans En la commemoració de la 3ª edició del Dia Mundial del la Higiene de Mans, el 5 de maig, amb el lema: “Cures netes, cures segures”. Per impulsar la promoció de la higiene de mans com a element prioritari per reduir les infeccions associades a l’atenció sanitària aquest any hem comptat amb la col∙laboració dels Pallapupas que, amb la simpatia i humor que els caracteritza, han recordat als professionals com fer una bona higiene i desinfecció de mans.

Paral∙lelament hem realitzat l'autoavaluació proposada per l'OMS per tal de poder estudiar l'evolució i el progrés del programa de la higiene de mans. Projecte d’identificació inequívoca de pacients:

o Recollida de dades o Sessions formatives d’anàlisis de casos o Tall observacional d’etiquetes correctes a les HC

Prevenció de Caigudes:

o Observacions i entrada de dades a la web o Anàlisis de les caigudes amb lesions o Sessió formativa d’anàlisis d’un cas o Curs on line per tot el personal d’infermeria

Projecte Cirurgia segura: En relació a aquest projecte aquest any hem tingut un temps de reflexió per les diferents dificultats que van apareixent, principalment relacionades amb la comunicació dels diferents membres de l’equip quirúrgic (anestesistes, cirurgians i infermeres). Les principals accions realitzades han estat:

o Sessions formatives per a cada departament mèdic i altres per a infermeria o Recollida de dades dels ítems del Check list quirúrgic i feed bak amb els


54

comandaments d’infermeria del servei. o Prova pilot per a la informatització del Check list quirúrgic

A nivell de Docència i Formació: Docència.‐ 1‐Formació d’infermeres especialistes Residents de l’especialitat de salut mental:

FRANCISCO JUAN PLAZAS VILLEGAS CARME FERNANDEZ GUIRADO

Residents de l’especialitat de llevadora:

LLIR I ELISA CARRERE MARTINEZ ESTHER JUAREZ PICHAY EVA MARIA SOLSONA SORIANO

LLIR II SUSANA PÉREZ PÉREZ MARTA BERMUDEZ CARBON ADRIANA VILAS RODRIGUEZ

2‐Alumnes en pràctiques En el curs 2010/11 han passat per la nostra Institució un total de 311 alumnes d’infermeria fent pràctiques pre‐grau i post‐grau, terapeutes ocupacionals, tècnics en radiologia, alumnes d’auxiliar d’infermeria i de formació ocupacional.


55

Aquest any han iniciat les seves pràctiques els alumnes de 2n GRAU d’Infermeria i han finalitzat els últims alumnes de 3r de Diplomatura. Això ha implicat un canvi per als professionals d’infermeria en quan als coneixements dels alumnes. Per ajudar a introduir als alumnes de Grau la Direcció i professors de la FUB ens han fet una sessió informativa, el dia 5 de novembre, a la Sala d’Actes del CHM en videoconferència amb l’aula B de SJD. També s’han repartit a les unitats els dossiers dels Practicums dels cursos de Grau per consulta de tots els professionals. Les escoles amb les que hem col∙laborat amb pràctiques assistencials han estat:

Centres col∙laboradors Nº d’alumnes Tipus de pràctiques Fundació Universitària del Bages 64 de 3º DI

47 de 2º Grau Pre‐grau Diplm. Infermeria

Fundació Universitària del Bages 13 Post – grau Anestèsia i Reanimació Fundació Universitària del Bages 20 Curs iniciació a l’àrea quirúrgica Fundació Universitària del Bages 14 Intercanvi alumnes escola Miami

Fundació Universitària del Bages

2 Intercanvi alumnes de Finlàndia

Fundació Universitària del Bages 1 Intercanvi alumnes de Victoria Universitat de Barcelona. IL3 1 Màster en Infermeria d’anestèsia,

reanimació i tractament del dolor

EUI Andorra 1 Per – grau Diplm. Infermeria EUI Creu Roja 2 de 2º Grau

11 de 3ºDI Pre – grau Diplm. Infermeria

EUI de Vic 1 Pre – grau Diplm. Infermeria.

Escola Universitària de Sant Joan de Déu 2 Convalidació Títol de Diplomat en Infermeria

Escola Joviat 26 35

Tècnic en Auxiliar de cures Formació ocupacional

Escola Guillem Catà 50 Tècnic en Auxiliar de cures

Escola Guillem Catà 2 Formació Continuada en docents

Instituts IES de Manresa i Comarca: Santpedor, Guillem Catà

2

Estades a Empresa


56

Ajuntament de Manresa 12 Formació ocupacional CIO (Centre d’iniciatives per a

l’ocupació) 5

Formació ocupacional

Aquest any han tornat a venir estudiants d’intercanvi de Miami, han estat 14 alumnes que han fet les pràctiques del 24 de maig al 4 de juny en diferents unitats de SJD i del CHM:

Brittney Retchin

Orlando Alvarez

Kerry Gaj

Jose Díaz

Gina Fasolo

Melissa Perez

Tun Tran

Melissa Andreu

Ji Wah

Genesis Recinos

Moises Barbosa

Noelle Barraque

Giselle Garcia

Jessica Garcia

i 2 alumnes de Finlàndia del 3 de març fins al 27 de maig passant per la Atenció Primària, unitats de CIR i àrea quirúrgica:

Katja Hurri

Alisa Mattson 3.‐Projecte d’Acreditació de Competències del títol d’auxiliars de geriatria Aquesta any, seguint amb el projecte d’acreditació de competències, s’ha incorporat el personal cuidador de la Residència de Disminuïts Físics. L’acreditació segueix un procés individualitzat i es fa seguiment des del departament de formació. 4.‐Formació acadèmica que han realitzat les infermeres rebent ajuts des de la Institució. Aquest any la baixada de pressupost ha fet que el Pla Formatiu anés més dirigit a la formació col∙lectiva vs la individual per poder arribar a un major nombre de professionals que realitzin alguna activitat formativa.


57

S’han mantingut, però els ajuts a la formació acadèmica ja iniciada l’any anterior. 5.‐Cursos acadèmics; màsters i post‐ graus que han realitzant professionals del departament d’infermeria en el curs 20010‐11: 5.1 Formació acadèmica que han realitzat les infermeres rebent ajuts des de la Institució. Per a què els nostres professionals tinguin una formació adequada i especialitzada per la prestació de cures de qualitat i amb els requeriments actuals s’han impulsat des de la Institució un seguit de post –graus i màsters. Cursos acadèmics; màsters i post‐ graus que s’han realitzant en el curs 2009‐10:

Activitat Formativa Participants

2º de Grau d’Infermeria 1

3º Diplomatura d’infermeria 5

6.‐Publicacions:

“Intervención educativa de enfermería para la gestión del dolor postoperatorio en cirugía mayor ambulatoria” . Nursing educational intervention for the management of postoperative pain in ambulatory surgery. Enfem clin. 2011;21:248‐55.‐vol.21 núm 05. Epub 2011 May 8.(12’5 credits).Autors; Anna Font, Imma Prat, Anna Arnau, Mª Jesús Torra, Teo Baeza

7.‐Formació continuada.‐ Aquest any, en col∙laboració amb el Servei de Formació de la Fundació i coordinats per la responsable de l’àrea de Formació d’infermeria, s’han impartit un seguit de cursos interns i externs.

Els cursos externs han estat impartits per la Escola Universitària d’Infermeria de Manresa (FUB) amb la que hem fet un pacte de col∙laboració.

7.1‐Formació interna: des d’Althaia s’han impartit 110 hores de formació i han participat 205 professionals.


58

CURS DATA HORES FORMACIÓ

Nº PROFESSIONALS ASSISTENS

CRÈDITS AVALUACIÓ DEL CURS (0‐4)

Curs RCP bàsic i avançat en pediatria

13 de gener 3h 42

Educació per la salut i foment de l’autonomia del pacient

28, 31 de març i 4, 7, 14 d’abril

20h 25 2,9 3.63

Recerca en ciències de la salut 9, 11, 16, 18 I 23 de maig

20h 25 3,19

Comunicació dins l’equip 12 i 13 d’abril 8H 23 3.65

Curs RCP bàsic i avançat 7,8 juny 5:30h 12

Curs d’atenció al malalt amb patologia respiratòria d’alt risc

17, 19, 24, 26 d’octubre i 2 de novembre

20h 25 3,9 3,32

Curs de Valoració i atenció al pacient amb dolor

8,10,15 i 17 de novembre

16H 28 2,2 3.27

Pràctiques clíniques per auxiliars d’infermeria

9,10, 16 i 17 novembre

16H 25 3 3,61

Com a formació interna també hem realitzat diferents cursos on line, alguns han estat generals per diferents professionals i altres més específics per als professionals de l’àrea d’infermeria:

CURS DIRIGIT A CRÈDITS Nº PROF FORMATS

Curs d’administració d’Hemoderivats

Per a Diplomats d’infermeria 0.7 346

Curs de Seguretat del Pacient al servei d’urgències

Per a Diplomats d’Infermeria de l’àrea d’urgències 2,5 56

Higiene de mans Per a tots els professionals assistencials 0.6 66

Prevenció de caigudes Per a Diplomats d’infermeria i auxiliars 58

8.‐Infermeres d’Althaia que han fet de docents en cursos de formació interna: Curs d’Atenció d’Infermeria en el malalt amb patologia respiratòria:

Nuria Basany Teresa Segarra Anna Capsada


59

Amàlia Molina Xavier Andorrà Maribel Parés

Curs de Pràctiques Clíniques per auxiliars d’infermeria Alba Lloys Ascen Navarro Teresa Segarra Montse Salvadó Fina Obradors Dolors Mas Teo Baeza Emma Casals

Curs de valoració i atenció al pacient amb dolor

Anna Font Mercè Cols Lourdes Manent Pilar Martin Dolors Riba Montse Perramon Teresa Pujol

Curs RCP: Angel Olucha Montse Solé Anna Portabellla Pep Mora

Docència del Voluntariat: Rosa Cobacho Casafont

Curs neteja hospitalària. Dolors Mas Rubio

9.‐Formació externa:

51 professionals han assistit a cursos en altres centres o entitats.

El cost de les inscripcions ha estat de 510 € perquè molts són gratuïts o subvencionats: Cursos externs: FORMACIÓ DOCENT CURS PRESCRIPCIÓ INFERMERA 1

TRATAMIENTO Y SEGUIMIENTO DEL GLAUCOMA, INSTITUTO ALCON, BARCELONA 2

TRACTAMENT DM2 1

CURS NACIONAL DE RADIOLOGIA ABDOMINAL AMB CONTRAST 3


60

ECOLOGIA EMOCIONAL I SALUT 1

ACTUALITZACIONS PROTOCOL 1

ATENCIÓ A LES ÚLCERES PER PRESIÓ I FERIDES CRÒNIQUES 1

EXCEL SANITARI, UCF 2

CARDIOVASCULAR 1

ACTUALIZACIONS EN EL PROTOCOL D'ACTIVITATS PREVENTIVES I DE PROMOCIÓ DE LA SALUT A L'EDAT PEDIÀTRICA. FORMACIÓ DE FORMADORS, INSTITUT ESTUDIS DE LA SALUT

1

EDUCACIÓ ALIMENTACIÓ I ACTIVITAT FÍSICA 1

TRACTAMENT I SEGUIMENT DEL GLAUCOMA, INST ALCON, BARCELONA 2

ÈTICA ASSISTENCIAL.SJD 1

FORMACIÓ PROGRAMA MAT‐TRIATGE, CLASSE PRESENCIAL 2

LA PREVENCIÓ I L'ATENCIÓ A LA SOBREDOSI PER OPIACIS.IES BARCELONA 1

XV CURSO DE ACTUALIZACIÓN DE VACUNAS, H VALL D'HEBRON 1

CURS EDUCACIÓ PER UN CONSUM MÉS HIGIÈNIC, DEPARTAMENT SALUT DE DROGODEPENDÈNCIES 1

CURS DE TUTORS PER DOCÈNCIA EN EL PART NATURAL, BARCELONA 1

TALLER TEÒRICO PRÀCTICO DE LECTURA CRÍTICA. COLOPLAST.KURSSAL 6

INSTRUCTORS EN SUPORT VITAL 2

ÈTICA ASSISTENCIAL.UCF 2

CURS D’INSUFICIÈNCIA CARDÍACA ON LINE PER INFERMERIA 2

GESTION PROYECTOS. MADRID 2

17ª REUNIÓ ANUAL ESRA ESPAÑA, BARCELONA (CURSO ESRA PER INFERMERIA) 1

INFLAMOMETRIA ASMA I EPOC 1

INSTRUMENTACIÓ QUIRÚRGICA (LLEVADORES) 3

LIMPIEZA E HIGIENE PROFESIONAL 1

PERSONES TRASTORNS MENTALS 1

PNL SALUT 1

TABAQUISME 1

VIOLÈNCIA OCUPACIONAL. UCF 3

TUTORS PART NATURAL 1

10.‐Estades formatives:

10 professionals han fet estades per formació dins d’Altahia, durant 290 h:

5 dins de l’àrea de consultes externes i hospitals de dia

1 llevadora a l’àrea quirúrgica

2 de Diagnòstic per la imatge per maneig del TAC i Ecografies

1 a Diàlisis per adequació del lloc de treball 1 a tràfics per embaràs

6 professionals han fet estades formatives a altres centres, durant 318 h:

3 al Servei de Nounats i UCI Neonatal, Sant Joan de Déu de Barcelona, durant 1

setmana

1 a SJD Esplugues a EEG; Neurologia i unitat d’epilèpsia de l’Hospital del Mar (200h)

1 a Sant Joan de Déu de Barcelona per proves al∙lèrgies, 1 dia


61

1 visita a l’hospital de Mataró (SM) 1 dia

11.‐Formació en Servei Totes les unitats es varen comprometre a fer, com a mínim, 4 sessions aquest any. S’han realitzat 158 sessions (59 multidisciplinàries) a les que han assistit 1811 professionals. Les sessions d’infermeria es fan en horari de matí i tarda per facilitar l’assistència a tots els professionals. El pròdig d’assistents es del 11,5% per sessió (excepte AP i Sala de Parts). Amb una gran variabilitat, des de 1 a 82 assistents (la mateixa sessió es repeteix en 2 horaris diferents) La distribució, de les sessions pròpies d’infermeria, per serveis ha estat: SESSIONS INFERMERES PER ÀREES

ÀREA QUIRÚRGICA 6

CCEE/H DIA 6

CIR 4

COT CHM 1

COT SJD 3

DIAGNÒSTIC PER LA IMATGE 2

DIÀLISIS 6

GENERAL 14

MI CHM 3

MI SJD 5

PRIV 9

SEM 7

SESSIÓ SERVEI 3

SM 9

U6 1

UCI 3

URGÈNCIES 9

Total general 91

Consultes externes, gabinets d’exploració i Hospitals de dia: CIRCUIT NOU RCP A CCEE

IMPACTE DEL PROJECTE DE LA INFERMERA REFERENT EN ELS PACIENTS O CUIDADORS

NAVI Q: NAUSEES I VÒMITS INDUITS PER LA QUIMIOTERÀPIA

NOU CIRCUIT RCP A CCEE SJD

PROCEDIMENTS DE PRÒTESIS ENDOSCÒPIQUES

XOC ANAFILÀCTIC PER DICLOFENAC, ACTITUD A SEGUIR.

Unitats quirúrgiques; Cirurgia general, especialitats i COT : CIR:

CAS CLÍNIC A CIR

EXCEL∙LÈNCIA PROFESSIONAL

RESULTATS ASSISTENT SOCIAL


62

REVISIÓ DEL PROTOCOL DEL DRENTAGE PLEURAL

COT SJD: COT I UCE

RECORDATORI RCP A COT

UN ANY DE LA UF3

COT CH: AÏLLAMENTS A COT

Blocs Quirúrgics: ISQUÈMIA DURANT LA IQ PER EVITAR EFECTES ADVERSOS. VALORACIÓ DADES AL∙LERGIES AL LÀTEX.

PROGRAMA GACELA A L'ÀREA QUIRÚRGICA

SIERRA LEONE

SUTURES QUIRÚRGIQUES

TALLER PRÀCTIC: MANEIG DEL FIBROSCOP

Unitats de medicina interna i especialitats: MI SJD: AILLAMENTS

CURES DE LES NEFROSTOMIES

FUNCIONAMENT DELS NOUS APARELLS ECG

MANEIG CPAP, BPAP

SEGUIMENT INDICADORS DE QUALITAT

MI CH: MANEIG DE LES VIES PERIFÈRIQUES

RECORDATORI CIRCUIT RCP I NETEJA APARELL

SAHS I MANEIG DE LA CPAP

Unitat del malalt crític:

CAS CLÍNIC GACELA I BALANÇ HÍDRIC

EXPLICACIÓ NOU APARELL D'EKG A UCI

PNEUMONIA ZERO.

Serveis d’urgències: CÀRDEX TÀCTIL

ELECTROCATÈTERS

FUNDAMENTS DE LA VENTILACIÓ MECÀNICA

PREVISIONS OBRES I TRASLLATS. RESUM ACTIVITAT ANY 2010.

PROTOCOL FRACTURA DE FÈMUR

RESULTATS IDENTIFICACIÓ I FLEBITIS A URGÈNCIES

TALLER OXIGENOTERÀPIA


63

Diagnòstic per la Imatge: NOU CIRCUIT DEL CONSENTIMENT INFORMAT AL SDI

SEM : ANAFILÀXIA. INDICADORS DE QUALITAT.

AVALAUCIÓ QUALITATIVA BASE. CAS CLÍNIC

CESÀRIA POSTMORTEM.

MEMÒRIA 2010. GESTIÓ DE CONFLICTES. DRENATGE TORÀCIC.CAS CLÍNIC.

MPC I DAI. CRISIS COMICIALS. SIMULACRE AMV 2011.

NOVEDADES CODIGO ICTUS. MANEIG INCUBADORA TRASNPORT. CAS CLÍNIC: INTOXICACIÓ MÚLTIPLE CO.

RESUM RCP. ACTUALITZACIÓ IA. CAS CLÍNIC

Unitats pediatria i nounats: RESULTATS TALL GACELA A PEDIATRIA I NN

Salut Mental: ASPECTES PSICOSOCIALS DE L'IVE

EL PROGRAMA GACELA A SALUT MENTAL

LA LOGOPÈDIA EN EL SERVEI PÚBLIC

PRESENTACIÓ PLA FUNCIONAL DE DEMÈNCIES.

PRIMERS RESULTATS DE L'EXPERIÈNCIA DELS GRUPS DE PARES PER PAUTES DEL CSMIJ

SESSIÓ BIBLIOGRÀFICA I CLÍNICA

TREBALL SOCIAL. REVISIÓ DE RECURSOS: QUÈ, QUI, COM,...

FACTORS DE RISC, PROTECTORS I MANTENIDORS DEL TCA EN EL PACIENT INFANTO JUVENIL

RECORDATORI RCP

Hemodiàlisis: DIGANÒSTICS INFERMERES A DIÀLISI

HIPERTIROIDISME SECUNDARI.

LA COMUNICACIÓ ENTRE PROFESSIONAL I PACIENT

MAPA ACCESSOS VASCULARS. CAS CLÍNIC.

RENVELA.CASA COMERCIAL

SEGURETAT DEL PACIENT

Atenció privada:


64

FORMACIÓ NOU MONITOR I DESFRIBILADOR

IAM, QUE ÉS? PER QUE PASSA I COM ACTUEM?

ICTERÍCIA, ESTREPTOCOC GALATIAL DEL GRUP B

INFECCIÓ DE LA FERIDA DE PRÒTESIS TOTAL DE GENOLL DRET

MÈTODE MARE CANGUR

NEN AMB DIABETIS: UNA VIDA DOLÇA, UNA VIDA ALEGRE

PROTOCOL HEMOCULTIUS

SISTEMA DE DOBLE CALAIX

TALLER INCUBADORA DE TRANSPORT NEONATTAL

D’interès general ADMINISTRACIÓ DE MEDICAMENTS PER VIA INHALATORIA I INTERVENCIÓ MÍNIMA TÀBAC

ALUMNES DE GRAU.

CAS CLÍNIC: TRAUMATISME DE MELSA

CASOS CLÍNICS D'ERRORS D'IDENTIFICACIÓ

FERIDES VASCULARS

FUNCIONAMENT DEL NOU APARELL DE EKG GEM‐MED

LA CURA HUMIDA. ÚS ADEQUAT DELS PRODUCTES

NOVETATS INSERCIÓ I MANTENIMENT CATÈTERS CENTRALS

ORGANITZACIÓ DE LES UNITATS D'HOSPITALITZACIÓ.

ULCERES EEII

Per Portalliteres CURA EN EL TRASLLAT I MOBILITZACIÓ DELS PACIENTS

PREVENCIÓ D'INFECCIONS PER PORTALLITERES: HIGIENE DE MANS I AÏLLAMENTS

SEGURETAT DEL PACIENT

TALLER DE CONTENCIONS MECÀNIQUES

TRASLLAT DEL PACIENT CRÍTIC


65

Divulgació de treballs científics 1.‐Participació en Congressos i Jornades:

Han participat en Congressos , Jornades i altres reunions formatives 94 professionals, en algunes amb presentació de comunicacions orals o pòsters; s’han dedicat 1533 hores, i destinats 6.675 €.

10 CONGRESO NACIONAL DE CIRUGIA MAYOR AMBULATORIA, OVIEDO 2

11º CONGRÉS ASSOCIACIÓ CATALANA DE DIABÈTICS, BARCELONA 2

1ªJORNADA DE LA UNITAT FUNCIONAL DE FRACTURES DE FÈMUR, MÓN SANT BENET 7

1ºCONGRESO DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE HERIDAS, MADRID 1

22 JORNADAS NACIONALES SUPERVISIÓN DE ENFERMERIA, SARAGOSSA 1

27 JORNADAS NACIONALES DE ENFERMERIA EN TRAUMATOLOGÍA Y CIRUGÍA ORTOPÉDICA. CUIDADOS A TODA COSTA. MÁLAGA

5

2ª JORNADES DE LA SOCIETAT CATALANA PER AL CONTROL I TRACTAMENT DEL TABAQUISME. III TROBADA ATENCIÓ PRIMÀRIA SENSE FUM. DEPARTAMENT DE SALUT. BARCELONA.

2

32 CONGRÉS SOCIETAT CATALANA, SOCMIC, MÓN SANT BENET 7

7ªJORNADA DEL BAGES. DIA MUNDIAL DE L'ALZHEIMER. 1

AVANCES EN LOS PROCESOS DE LAVADO Y DESINFECCIÓN DEL INSTRUMENTAL Y DISPOSTIVOS MÈDICOS

2

CONFERENCE ON RETROVIRUSES AND OPPORTUNISTIC INFECTIONS, BARCELONA 1

CONGRESO DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE HERIDAS, MADRID 1


66

I JORNADA D'OSTEOSÍNTESIS PER A INFERMERIA QUIRÚRGICA 1

I JORNADA TÈCNICA PER LA COORDINACIÓ DEL PROJECTE PNEUMONIA ZERO A CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT.

1

II JORNADA DE PREVENCIÓN Y CONTROL DEL TABAQUISMO: MADRID 2

II JORNADES NACIONALS D'HOSPITALS DE DIA EN SALUT MENTAL PER A NENS I ADOLESCENTS. LA INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA DE L'HOSPITAL DE DIA.PRESENT I FUTUR. SANT BOI DE LLOBREGAT

2

II TALLER TEÒRIC PRÀCTIC: IMPLICACIÓ DELS METGES I INFERMERIA D'URGÈNCIES EN LA DONACIÓ D'ORGANS I TEIXITS, CH

1

III JORNADA DE GERIATRIA DEL BAGES, KURSAAL 10

III JORNADA NACIONAL I V JORNADA CATALANA. ACICI. TARRAGONA 1

III JORNADA SOBRE EL FINAL DE LA VIDA: EL DOL COM A VIURE LA PÈRDUA, VIC 2

IV JORNADA TABAQUISME, LLEIDA 1

JORNADA CIENTIFICO‐LÚDICA DEL 12 DEMAIG, DIA DE LA INFERMERA, UIC 1

JORNADA D'ACOMPANYAMENT AL DOL I LA MALALTIA, LLEIDA 1

JORNADA D'ACTUALITZACIÓ ACTIVACIÓ CODI ATURADA SUPORT VITAL. ACMCB, BARCELONA 1

JORNADA DE ACTUALIZACIÓN DEL POLITRAUMATISMO PEDIÁTRICO. SJD ESPLUGUES 1

JORNADA DE CLOENDA. SOCIETAT CATALANA D'AL∙LÈRGIA I INMUNOLOGIA CLÍNICA. HOSPITAL DE BELLVITGE.

1

JORNADA D'ENTREGA DE DIPLOMES DEL CURS D’EXPERTS EN GESTIÓ DE RISCOS. SANT PAU. 1

JORNADA D'INTEGRACIÓ I SERVEIS SANITARIS, BARCELONA 1

JORNADA FORMATIVA VINCAT 1

JORNADA NACIONAL: PREVENCIÓN DE LA INFECCIÓN RESPIRATORIA RELACIONADA CON EL SISTEMA DE SALUD.TARRAGONA

2

JORNADA PROENFA: PROGRAMA DE ENTRENAMIENTO Y CAPACITACIÓN PARA FAMILIARES Y CUIDADORES DE PERSONAS CON TRANSTORNOS MENTALES GRAVES.PLA DIRECTOR DE SM, BARCELONA

1

JORNADA SOBRE IMMIGRACIÓ I SERVEIS SANITARIS, CATSALUT, BARCELONA 1

JORNADA: l'HOSPITAL OBRE LES PORTES PER DEIXAR DE FUMAR. ALTHAIA 1

JORNADES TÈCNIQUES D'ESTERILITZACIÓ 1

JORNADES TÈCNIQUES: FUNCIONAMENT I SERVEIS QUE DÓNA LA UNITAT DE DIAGNÒSTIC PER LA IMATGE D'ALTHAIA, MANRESA

4

PLANS EDUCACIÓ DE SALUT MENTAL 1

PRESENTACIÓ D'OBJECTIUS VINCAT DE VIGILÀNCIA DE CENTRES DE LLARGA ESTADA 1

QUIRÒFANS.SEGURETAT I SOSTENIBILITAT. SANT PAU. DEPARTAMENT DE SALUT. 2

REUNIÓ PROJECTE CIRÚRGIA SEGURA, FAD, BARCELONA 1

V JORNADA CATALANA DE SALUT MENTAL, BARCELONA 3

V JORNADAS DE ENFERMERIA SAN JUAN DE DIOS, MODELO BASADO EN VALORES, SARAGOSSA 4

VI CONGRESO ESPAÑOL DE LACTANCIA MATERNA, AVILA 1

VI JORNADES DE TABAQUISME, LLEIDA

XIII CONGRESO NACIONAL DE ENFERMERIA ONCOLÓGICA, SITGES 2

XIX CONGRES INTERNACIONAL DEL CEDEST, ALBACETE 1

XV CONGRESO SOCIEDAD ESPAÑOLA DE ENFERMEDADES INFECCIOSAS SEIMC.MALAGA 2

XXIII CONGRESO NACIONAL SOCIEDAD ESPAÑOLA DE MEDICINA DE URGENCIAS Y EMERGENCIAS. MÚRCIA.

2

XXIX DIADA PNEUMOLOGIA, BARCELONA 1

XXVI JORNADES TÈCNIQUES ESTERILITZACIÓ. BARCELONA. ASSOCIACIÓ CATALANA D'INFERMERIA.

XXVIII CONGRESO NACIONAL DE ENFERMERIA DE SALUT MENTAL,TARRAGONA 2


67

2.‐Ponències :

31º Jornada d’urgències de pediatria. Manresa (18 novembre) Taula Rodona:

Intoxicacions en nens en urgències de pediatria. (Moya M; Alba M; Garcia E; Romo C)

XXIX Diada Pneumològica celebrada a Badalona els dies 7, 8 i 9 d’abril amb ” Experiència

de la gestió de casos en un hospital comarcal al malalt amb PRC: Seguiment d’Atenció

Primària ( AP) domiciliària”.( Anna Capsada )

Jornada de l’Associació del Bages i Berguedà per a estudi de lipids.. Organitzat pel grup

ABBEL “Després de la cardiopatia isquèmica. Què fer ?”. (Montse Perramon)

II Setmana del Cor de Manresa . “Cuidem el nostre cor “ (Montse Perramon)

SOCMIC: Pilar Mingo S. Garcia de Castrillon, i X. Andorrà ponències orals

3.‐Comunicacions orals:

Jornada Científic‐Lúdica del dia de la Infermera a la Universitat Internacional de

Catalunya (UIC). (12 de maig) Unitat funcional de fractures de fèmur. (Castejón M)

Jornada sobre Hospitals de dia de Catalunya. ( A. Masjuan Vila, O. Borrell Comellas)

27 Jornadas Nacionales de Enfermeria en Traumatología y Cirurgía Ortopédica: “Cuidados

a toda Costa.” Màlaga (18‐20 maig) Unidad funcional de fractura de fémur (UF3):

Mejora asistencial (Guzman Alvarez S.; Perandones Rodriguez B.)

Isquémia y cirugía ortopédica en traumatología: como utilizar la isquèmia durante la

intervención quirúrgica para evitar efectos adversos ( Bret T.; Costa M.; Vilumara R.)

10 Congreso Nacional de la Sociedad Española de Cirugía Mayor Ambulatoria. Oviedo

(16‐18 novembre). Trayectoria educativa para el cuidado del paciente intervenido de

fleboextracción de safena en la UCMA.(Font A.; Prat I.; Torra MºJ.; Subirana E.; Rebollo

T.)

I Jornades de fra de fèmur, celebrades a Sant Benet, al juny. “Unitat de fra de fèmur, dins

la unitat de traumatologia ( Marina Sala).

II Congrés Internacional de Patologia Dual, 8 d’octubre de 2011. Conductas additivas y

otros transtornos mentales, ( Anna Capssada, Rosa Taulé )


68

II Jornadas Nacionales de Seguridad del Paciente en Urgencias y emergencias. Toledo (10‐

11 novembre). Creación y aplicación de un cuadro de indicadores de seguridad del

paciente en urgencias. (Molina Ruiz, A; Zorrilla Riveiro, J; Garcia Pérez, Dolors; Rafat

Sellarés, Ramon; Baeza Ransanz, T

4.‐Pòsters:

XXVIII Congresos Nacional de Enfermería de Salud mental. Tarragona (13‐15 abril)

Relación de confianza en enfermería. (Garcia Paradela J. resident de SM)

Validación de un plan de cuidados estandarizados y secuenciados en adolescentes

diagnosticados de TDHA y TUS. (Ayala Lebron C. resident de SM)

XIX Congreso Internacional del CEDEST (Club Español de Esterilización). Albacete (11‐13

maig) Controles del proceso de limpieza en la central de esterilización. (Salvadó Arqués

M.)

XXIII Congreso Nacional de Urgencias: Nuevos retos en la era digital. Múrcia (15‐17 juny)

Grado de satisfacción del usuario del sistema de emergencias médicas en el àmbito

comarcal del Bages. (Sala Anglarill M.; Soler Selleres M.; Mora Yelamos J.; Olucha

Cañizares A.; Portabella Serra A.; Sala barcons E.)

II Jornadas Nacionales de Seguridad del Paciente en Urgencias y Emergencias. Toledo (10‐

11 noviembre) Evaluación mediante indicadores de la seguridad de los pacientes

atendidos por intoxicación aguda por fàrmacos en un servicio de urgencias. ( Sala

Barcons, E; Garcia Galera, E; L’Aziri Botifoll, H; Prado Ramos, L; Roqueta Egea, F)

SOCMIC UCI oberta Xus Màrmol. Pòster

5.‐Comunicacions Multidisciplinars:

XXXV Congreso Nacional ‐ Sociedad Española de Inmunología Clínica y Alergología

Pediátrica (SEICAP). Granada (5‐7 maig) Diferencias en la sensibilización de

aeroalérgenos entre culturas: inmigrantes del Magreb y europeos (Duocastella P.;

Llusà A.; Navarro MªJ.; Martí M.; Moreno C.; Nevot S.; Ferré L.; Gómez C.; Torredemer

A.; Borbolla M.; Senssosti A.)

XV Encuentro Internacional de Investigación en Cuidados. INVESTEN. Madrid (15‐18

novembre) Anàlisis y evolución de los cuidados de enfermeria en el ictus agudo en los

hospitales catalanes. (Salvat‐Plana, M; Suñer, R; Abilleira,S; Hernandez, L; Balletbò,M;

Monteis,R; Lloys,A)


69

6.‐ Formació a la comunitat

• “Diabetis tipus 1” a l’Escola Sant Vicenç, l’Escola la Font, l’Escola Vedruna de

Sallent , l’Escola del Xup, l’Escola Vedruna d’Artés (Eugènia Abadal)

• “Recomanacions a l’hora de viatjar” a l’Associació de Diabètics del Bages .( Eva

Lopez/Eugènia Abadal)

• “Dieta, tardor, castanyada” a l’Associació de Diabètics del Bages. (Montse Sala)

• “ L’alimentació i el càncer “grup psico‐educatiu de càncer de mama. (Mª Teresa

Pujol)

• “Anafilaxis a l’escola” Escola Vedruna Sallent. ( Àngels Llusà i Pilar Duocastella)

• Participació en el programa de Radio Manresa “ Ferides cròniques, que són, qui

les tracta i com afecten a la qualitat de vida de les persones”. (Ascen Navarro)

• Participació en el programa de Radio Manresa “ VHI/SIDA” .( Rosa Taulé)

7.‐Formació a pacients Educació grupal:

Grup de pacients amb esclerosis múltiple (2 grups al llarg de l’any) temes: nous injectors

de medicació

Sessió educació grupal : “ Adolescents DM tipus 1.”:temes dieta, hàbits saludables..

Sessions pacients VIH: “ dones amb patologia VHI “ 4 sessions , temes: taller sobre sexe

segur, hàbits de vida saludables: dieta exercici, sessió grupal per conèixer gent que està

en la mateixa situació.

8.‐Altres activitats: Jornada catalana d’Infermeria intensiva:. Membres del comite organitzador, Infermeres de la UCI d’Althaia. Anna Capsada i Amàlia Molina:

Sessió formativa sobre medicaments inhalats i oxigen a la Residència Montblanc

Tallers d’inhaladors al Cap de la Sagrada Família

Membre del jurat del comitè científic per la XVII edició dels Premis del Grup


70

Sagessa 2010, per valorar els treballs d’infermeria presentats Març 2011.

Participació com a formadora en el programa per malalts respiratoris crònics Aire Nou, organitzat per la Fundació Althaia, ICS i Ajuntament de Manresa. Abril de 2011

Participació com a docent en el curs de Postgrau Fisioteràpia del Tòrax, clase “gestió de casos” d’1 hora de durada. Organitzat per l’escola Gimbernat, curs 2010‐ 2011.

Participació com a docent el Taller d’inhaladors realitzat al CAP de Sagrada Família el 9 de novembre amb una durada d’1 hora

Participació com a docent a la FUB “ Taller de teràpies respiratòries i fisioteràpia respiratòria” als alumnes de 2n d’Infermeria amb una durada de 16 hores els dies 16 i 17 de novembre i 15 i 16 de desembre.

Participació durant aquest any 2011 de gener a desembre en una comissió de metges i Infermeres de Pneumologia i A. Primària per establir circuits, seguiment assistencial i coordinació entre professionals per l’atenció del malalt amb PRC.

Pilar Duocastella: Moderadora de taula en la XI Reunió d’Infermeria de la SCIC (Societat Catalana de Al∙lèrgia i Immunologia Clínica). H de Bellvitge (27‐28 maig) Compte “Asma bajo control”, seleccionat per la seva impressió i repartit en la I Carrera por el Asma “Controla tu asma”. Asociación de asmàticos de Madrid Antònia Puiggrós Binefa: Treball d’investigació de fi de Màster Oficial en Ciències de la Infermeria (UIC): Procés d’adaptació als canvis en els estils alimentaris en individus que han debutat de Síndrome coronari Agut

Sessió grupal pacients VHC, formació 4 persones per formar part del “Programa iguales”

9.‐ Celebració dia internacional de la infermera En el marc del dia internacional de la infermera, Althaia ho va celebrar el dia 4 de maig de 2011 a la sala d’actes del CHM. Es va convidar a Pilar Delgado Hito que va exposar la ponència “La recerca en infermeria. Eina bàsica per les cures de qualitat”. Aquest acte va ser organitzat per la junta d’infermeria del nostre hospital. La inauguració de la jornada va anar a càrrec del Sr. Manel Jovells, director general i de la Sra. Dolors Llorens, directora d’infermeria. Va moderar la taula Dolors Codinach, membre de la junta d’infermeria de la Fundació Althaia.


71

Participació de professionals d’infermeria en comissions i/o grups de treball

Comissions Participants

Comissió de Seguretat del Pacient

Sra. Teo Baeza Sra. Dolors Mas Sra. Assutzena Molina Sra. Fina Obradors

Junta d’infermeria

Sra. Dolors Llorens Sra. Teresa Segarra Sra. Alba Lloys Sra. Roser Escudé Sra. Rosa Cobacho Sra. Judit Pierola Sra. Olga Colell Sra. M. Antònia Masjoan Sra. Dolors Codinach Sra. M. Lluïsa Tulleuda Sra. Encarna Maraver Sra. Teresa Pons Sra. M. Jesús Cifuentes Sra. Lídia Ramos Sra. Elàdia Belmonte Sra. Mercè Benito


72

Sra. Assumpta Serra Sra. Dolors Martínez

Comissió Atenció al Professional

Sra. Teo Baeza Sr. Santi Garcia Sra. Alba Comellas Sra. Cristina Cruz

Comissió Recerca i Innovació

Sra. Gemma Prat (Salut Mental) Sra. Teo Baeza

Nucli de qualitat

Sra. Teo Baeza(coordinadora) Alba Comellas Mar Masanes Dolors Gassó

Comissió Paritària SIPDP del grup de diplomats assistencials

Sr. Martín Cano (SATSE‐SJD) Sra. Maria Muñoz (CCOO‐SJD) Sra. Manoli Ramos (SATSE‐CH) Sra. Isabel Obradors (En representació del Comitè de la CSJ ) Sra. Glòria Garcia (SATSE‐SJD) Sra. Blanca Gómez (CATAC‐SJD) Sra. Assumpta Prat (Adjunta a la Direcció Infermeria ) Sra. Merche Cascon Sra. Teo Baeza(Gestió de Formació i Qualitat Infermeria) Sra. Alba Comellas (Cap d’Unitat A. Primària) Sra. Dolors Duarri Sra. Anna Oliveras (Secretària Direcció RRHH) Sra. Dolors Llorens (Directora Infermeria) Sr. Manel Salcedo (Director RRHH ) Sra. Maria Carro (Adjunta Direcció RRHH)

Sra. Pilar Puig Plana


73

Grup de treball d’errors de medicació

Sra. Teo Baeza

Comissió de ferides

Sra. Begoña Martin Sra. Dolors Mas Sra. Teresa Solsona Sra. Teresa Martín Sra. Teo Baeza Sra. Carme Oller Sra. Esther Casajuana Sra. Ascensión Navarro Sra. Montse Manzanares Sra. Àngels Serra Sra. Dolors Mas

Comissió del dolor

Sra. Anna Vaquero Sra. Lourdes Manent Sra. Teo Baeza Sra. Mercè Cols Sra. Mireia Loureiro Sra. Pilar Martin Sra. Dolors Riba Sra. Anna Mª Font

Consell de la Professió infermera Conselleria de Salut

Sra. Dolors Llorens

Comissió tècnica d’infermeria UCH

Sra. Dolors Llorens

Comitè d’ètica

Sra. Neus Garcia Sra. Mar Sánchez Sra. Alba Comellas Sra. Carme Ros

Comissió de tumors Sra. Mercè Marsinyach Sra. Mar Masanés Sra. Anna Rosal

Comissió d’infeccions

Sra. Fina Obradors Sra. Dolors Mas Sra. Montse Salvador Sra. Teresa Segarra Sra. Dolors Gassó Sra. Mercè Sola

Comissió de mortalitat Sra. Mar Massanes Sra. Elisabet Tarrés

Comissió de farmàcia Sra. Pilar Puig Plana Sra. Teresa Segarra

Comissió d’hemoteràpia Sra. Montse Esclusa


74

Comissió de documentació Sra. Teresa Segarra

Comissió de protocols

Sra. Teodora Baeza Sra. Montse Esclusa Sra. Alba Vall Sra. Pilar Prieto Sra. Encarna Maraver Sra. Isabel Obradors Sra. Dolors Reverter Sra. Teresa Segarra Sra. Àngels Serra

Comissió Althaia Lliure de Fum

Sra. Anna Capsada Sra. Rosa Cobacho Sra. Sílvia Fustagueras Sra. Francisco Pareja Sra. Carme Valdrich

Comissió d’accessos a la informació assistencial

Sra. Teresa Segarra

Memòria Direcció d’infermeria Any · 2015-06-12 · Memòria direcció d’infermeria 2011 ‐...

Documents

Transcript of Memòria Direcció d’infermeria Any · 2015-06-12 · Memòria direcció d’infermeria 2011 ‐...