MEMÒRIA PLA ESPECIAL · En el cas que travessin espais d’interès natural PLA ESPECIAL PER LA...

SETEMBRE 2016

PLA ESPECIAL PER LA

IMPLANTACIÓ DE CÀMPING

AL PLA D'EN PASCOLAL T.M DE SANT MARTÍ DE LLÈMENA

ÍNDEX DE DOCUMENTS - Memòria d’informació.

- Memòria d’ordenació.

- Normativa urbanística

- Pla d’Etapes.

- Plànols:

01.Situació i emmarcament territorial

02 Ortofotomapa

03 Planejament vigent

04 Àmbit del Pla especial en el planejament vigent

05 Finques cadastrals

06 Evolució de la vegetació (1946-2014)

07 Topogràfic

08 Zonificació

09 Ordenació

10 Planta amb indicació de seccions generals

11 Seccions generals

12 Esquema implantació sanejament

13 Esquema implantació aigua potable

14 Esquema implantació instal.lacions elèctriques

15 Esquema implantació instal.lacions incendis

16 Pla d’etapes

- Informe de sostenibilitat ambiental.

- Estudi d'impacte paisatgístic

- Annexes

Informes departamentals al document d’Avanç de Pla

Certificacions registrals de les finques aportades

PLA ESPECIAL PER LA IMPLANTACIÓ DE CÀMPING AL PLA D’EN PASCOL AL T.M DE SANT MARTÍ DE LLÈMENA 1

MEMÒRIA D’INFORMACIÓ PLA ESPECIAL PER LA IMPLANTACIÓ DE CÀMPING AL PLA D’EN PASCOL AL T.M DE SANT MARTÍ DE LLÈMENA

DADES BÀSIQUES INICIATIVA DEL DOCUMENT El present document es formula d’acord amb el procediment establert en l’article 101 i el articles 47 i 48 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme. PROMOTOR El promotor d’aquest Pla Especial Urbanístic (P.E.U) és Nuri Negre i Herzing amb DNI 40327381D i domicili a Can Xifra Vell s/n,17199 Cartellà.

AUTOR DEL PLA ESPECIAL El redactor d’aquest document es Joaquim Bover i Busquet, arquitecte amb número de col·legiat 5115-2, domicili al carrer Carme 65, 1B de Girona, i NIF 40257691D.

OBJECTE DEL PLA ESPECIAL L’objecte d’aquest PEU, es l’ordenació d’un àmbit de 12,52 ha. al sector del Pla de Sant Joan al municipi de Sant Martí de Llémena, per ús de càmping amb una capacitat d’allotjament per a 120 persones i 40 unitats d’acampada, amb els següents criteris:

- Adaptació topogràfica de l’àmbit per al sistema de vials, zones d’acampada i zones de lleure.

- Adequació de l’arbrat, amb noves plantacions a les zones d’acampada i en els talussos.

- Construcció d’un edifici de serveis. Situació de la zona d’acampada dins el perímetre de 3,20 ha., que les NNSS classifiquen com a “zona agrícola de conreu”. No es crearan nous accessos, es conservaran els existents adequant-los per donar compliment a la legislació d’establiments turístics.

INFORMACIÓ URBANÍSTICA ENMARCAMENT TERRITORIAL Situació El Pla d’en Pascol és una part del municipi de Sant Martí de Llémena, conegut com “Les Serres”, situat al marge dret de la carretera GI-532, que enllaça la carretera GI-531(Km.17,4) i la carretera N-141 (Km.103,8). El paratge es caracteritza per un mosaic agroforestal, on prats i herbassars es combinen amb masses forestals, que predominen als vessants muntanyosos i que s’inclouen dins el grup d’espècies mediterrànies, bàsicament està composta per boscos d’alzines, roures, alzines sureres, i castanyers. A les zones planeres, hi trobem unes espècies vegetals derivades de l’acció antròpica (pastures de jonça, pastures mesòfiles, conreus i horts). En aquest sector, s’hi accedeix des del punt quilomètric 1,4 de la carretera GI-532 de Sant Martí de Llémena a Bonmatí.

Àmbit d’actuació Polígon 2, parcel·les 6, 7 i 8 (ref. Cadastral 17181A00200006, 17181A00200007 i 17181A00200008), amb una superfície segons cadastre de 2,40, 0,44 i 10,13 ha. i amb un àmbit d’actuació de 3,20 ha. dins la finca. Limita a l’est amb la riera de Llémena i terrenys de Mas Solà, al sud amb Torre Peradalta, a l’oest amb Joan Peradalta, al nord amb Pedro Puig i altres.


Les coordenades UTM al centre de l’àmbit son x:473.239 ; y:4.651.994. La delimitació del sector s’ha grafiat en tots els plànols d’informació i ordenació i específicament al nº6 ‘’Topogràfic’’.

Ortofotomapa amb l’àmbit d’actuació

Components Es tracta d’una zona que combina una coberta forestal majoritària, amb espais dominats per prats de pastura i herbassars, actualment en desús. Aquest mosaic és el resultat de l’aprofitament tradicional de la zona per a usos agraris, principalment pastures, cosa que també posa de manifest l’existència de terrasses i feixes. Per altra banda, el predomini de terrenys en pendent ha condicionat la ubicació dels assentaments urbans que se situen a les parts baixes dels vessants. Valors La relació de buits i plens, amb algun element aïllat que caracteritza l’ús del sòl actual, és un dels principals valors paisatgístics d’aquest paratge. La vegetació, configura un paisatge cromàticament ric i canviant, on es combina l’aspecte compacte, l’opacitat visual i l’estabilitat de formes i colors de les masses de perennifolis amb l’estacionalitat marcada i la formació de filtres visuals de les masses de caducifolis. El valor ecològic més important, es deu a la proximitat al PEIN Puig de la Banya d’en Boc, i que també forma part de la Xarxa Natura 2000, que fa de teló de fons d’un paisatge, caracteritzat per l’existència de tres plans ben diferenciats: els prats, les masses forestals i el perfil muntanyós d’aquest massís.

PLANEJAMENT VIGENT

PLANEJAMENT MUNICIPAL NNSS DE PLANEJAMENT DE SANT MARTÍ DE LLÉMENA

Títol Text refós de les Normes Subsidiàries de Planejament i de les seves modificacions (aprovació definitiva: 9.10.1996 i publicat al DOGC el 18.12.1996). Classificació Els terrenys de l’àmbit del càmping estan classificats com a sòl no urbanitzable i es divideixen entre zones de conreu i bosc. Articulat L’article 75 de les NNSS “Usos” es defineix dins el sòl no urbanitzable, com a compatible l’explotació del turisme de muntanya. A l’article 76, “Tramitació”, es determina que el


tràmit es realitzarà d’acord amb el que establia l’ordenament urbanístic vigent en l’aprovació del document de les NNSS, Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s´aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística(Pla Especial).

,

Transcripció dels articles 71,72,73,74,75,76,77 de la normativa de les NNSS. Secció primera – Normes generals Article 71- Definició

Les Normes Subsidiàries classifiquen com a Sol no Urbanitzable aquell que no es permet urbanitzar, ja que no és necessari pel creixement urbà del Municipi Aquest sòl s'ha de protegir de la urbanització pels seus valors agrícoles i forestals. Cal entendre que en aquest só1, l'edificació que es pot autoritzar té sempre un caràcter aïllat i que en cada cas ha d'ésser autosuficient quant a aigua potable, clavegueram i electricitat. Ja que no entra dins de les obligacions municipals, l'abastament del territori no urbanitzable.

Article 72- Condicions generals de protecció

La regulació d'usos i normes edificatòries ve especificada per a cada una de les zones que es divideix en el Sòl no Urbanitzable, no obstant s’estableix amb caràcter general les següents restriccions d'ús: 1) Anuncis i rètols En tot el Sol no Urbanitzable queda prohibit tot tipus de rètols o anuncis que no estiguin legalment autoritzats. No es permetran, a més els rètols de caràcter local per a la seva localització, tamany o color que atemptin contra l'hegemonia dels paisatge. Dintre d'aquestes característiques s’autoritzaran aquells rètols que exposin la situació o emplaçament de finques privades i els seus noms. 2) Cementiris de vehicles i emmagatzematge de ferralla No es permetrà la creació de cementiris de vehicles ni emmagatzematge de ferralla en Sol no Urbanitzable, amb localització visible des de les carreteres. En el cas de no visible, les condicions d' autorització i funcionament, estaran sotmesos a 1'estricte compliment de la llei 6/93 del 6 de juliol i es permetrà dintre d'un espai d’interès Natural, previ procediment d' avaluació d 1 impacte ambiental. 3) Tanques Resten prohibides les obres de tanques exteriors de finques i camps en Sòl no Urbanitzable, a excepció de les imprescindibles per a les explotacions agropecuàries i ramaderes. Les tanques s'hauran de situar coma mínim a 3 metres de l’eix dels camins i hauran de ser preferentment vegetals (arbustives o arbrades denses) o bé podran ser d'obra massissa fins l’alçada màxima de 0,40 metres i de reixat metàl·lic fins a 2,00 metres d'alçada total. 4) Estesa de línies Per a la instal·lació de xarxes elèctriques d'alta tensió, hauran d'efectuar-se estudis d'impacte previ, per al seu traçat i acabat, per tal que siguin el màxim de discretes possible. En qualsevol cas, l'Ajuntament, abans d'atorgar el corresponent permís, recavarà si s'escau, els informes corresponents. En el cas que travessin espais d’interès natural


restaran sotmeses al procediment d'avaluació d'impacte ambiental.-Decret 328-94 14 de desembre. 5) Obertura de nous camins Per la seva significació amb vista al manteniment de les característiques del Sòl no Urbanitzable hauran de conservar-se els actuals camins rurals i queda prohibida !'obertura de nous camins. Excepcionalment, es podran obrir camins d' accés a finques agrícoles i forestals per a millorar la seva explotació, prèvia la redacció del corresponent projecte. El projecte justificarà la conveniència de l 'obertura del nou camí 1 i la idone1tat del traçat, d'acord amb la facilitat de manteniment, mínim moviment de terres i alteració del paisatge. Tampoc podran modificar-se els perfils, longitudinals i transversals, dels camins rurals sense la corresponent llicencia municipal. Tota modificació de perfils haurà de tenir especial cura de les condicions paisatgístiques. Els camins de nova obertura o siguin objecte de modificació del transversal, tindran una amplada màxima de 5 m. 6) Dipòsits de gas En el sol no urbanitzable s’autoritzarà, previ projecte corresponent la ubicació a l'aire lliure de dipòsits de magatzematge de gasos o líquids, sempre que quedin degudament protegits de vistes mitjançant tanques vegetals. 7)Extracció d’àrids Respecte aquest tipus d'activitat, la concessió de la llicencia Municipal la qual s’haurà de tramitar segons el que preveu. el Reglament d’Activitats Molestes insalubres, nocives i perilloses de 30 de Nov.1961, estarà condicionada a l'obtenció de l’autorització, permís o concessió minera que l' activitat extractiva de que es tracti requereixi. En aquest darrer tràmit, en aplicació de les determinacions de la llei 12/81 de 24 de desembre, per la qual s'estableixen normes addicionals de protecció dels espais naturals afectats per activitats extractives, s' haurà d’incloure el programa de restauració que haurà de comptar amb l'informe favorable del Departament de Medi Ambient. 8) Barraques per eines i caravanes Es permetrà la construcció de barraques per eines amb una superfície màxima de 4.00 rn2 i no es permetrà l'aparcament de caravanes per més de tres mesos.

Article 73- Parcel·lacions urbanístiques

Es considerarà parcel·lació urbanística la divisió simultània o successiva de terrenys en dues o més partions de superfície inferior a la unitat mínima de conreu.

Article 74- Nucli de població

Es considerarà que hi ha perill de formació de nucli de població si ha estat autoritzada la construcció de quatre habitatges unifamiliars aïllats, a menys de 50 m. entre ells o agrupats en finques contigües i a menys de 50 m. entre elles. En aquest cas la Comissió D'Urbanisme de Girona valorarà la conveniència de concedir o no més autoritzacions a noves edificacions emplaçades a menys de 250 m d' elles, tenint en consideració els efectes sobre el medi i les explotacions rurals i forestals. En general s' aplicarà el criteri de respectar aquesta distancia com mínima a guardar per l’emplaçament de les noves edificacions.

Article 75- Usos:

1.Els sòls qualificats de no urbanitzables no poden contenir altres usos que els específicament permesos. No obstant això, s'accepten els usos i edificacions actualment existents i legalment establertes a l'aprovació d'aquestes Normes. 2. Previ a la sol·licitud de permís d'obres per a les instal·lacions de tipus industrial i magatzematge , s’haurà de formular la petició per obertura de l'activitat que es pretén mitjançant projecte i memòria en que es descriuran amb la deguda extensió o detall les característiques del 'activitat. En cas d' admetre a tràmit la sol·licituds de l'activitat, l'expedient complet es remetrà a Comissió d'Activitats Classificades. 3.Les edificacions, actuala1ment existents i legalment establertes en el moment d'aprovació d'aquestes Normes podran mantenir el seu ús, admetent-se ampliacions contigües amb un màxim del 100% del volum existent. Aquestes edificacions hauran d 1 acomplir la Normativa corresponent.


4. Edificacions actualment existents i legalment establertes en el moment de 1’aprovació d ' aquestes Normes, podran canviar el seu ús prèvia petició ó preobertura d'activitat amb les condicions establertes en el punt 2 d'aquest article, i seguint el procediment establert a l'article 68 del Decret Legislatiu 1/1990 de 12 juliol. L' activitat s 'haurà d'ajustar al regim d'usos permesos establert per la zona on estigui. 5. Els usos permesos seran els de: Explotació agrícola Explotació forestal Explotació industrial d' interès social en medi rural i extracció d’àrids. Explotació Residencial (turisme de muntanya)ús d'habitatge. Els usos públics : religiós, sanitari, esportiu, cultural i recreatiu, només podran implantar-se en virtut de l'autorització previst en l'article 68 del Decret Legislatiu 1 / 1990.

Article 76- Tramitació d'expedients en Sòl no urbanitzable.

En totes aquelles obres que 1 1Ajuntament no pugui autoritzar directament o en aquelles que ho cregui oportú, es tramitaran d'acord amb l'article 68 del D.L. 1 / 1990 12 juliol i no podran autoritzar-se sense informe favorable de la comissió d'Urbanisme o d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, segons el cas. Totes aquelles obres que estiguin dintre de l’influencia de carreteres, rius, zona volcànica, etc.no es podran autoritzar sense l'informe favorable de l'organisme competent .Quan es tracti de construccions destinades a explotacions agrícoles, l'informe favorable ha d'ésser del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Quan es tracti d'edificacions i instal·lacions d'utilitat pública o interès social, com també d' edificis aïllats destinats a habitatge unifamiliar on no existeixi possibilitat deformació d 'un nucli de població, l' informe favorable ha d 'ésser de la Comissió Provincial d'Urbanisme. Quan es tracti d'aprofitaments d'aigües superficials i subterrànies hauria de comptar amb l'oportuna concessió per part del Servei de les conques del Nord de la Junta d' Aigües i l 'informe, preceptiu del Departament de Medi Ambient. Quan es tracti d'Activitats extractives d’àrids la concessió de llicencia Municipal, s’haurà de tramitar segons el que preveu el Reglament d'Activitats, Molestes, Insolubles, Nocives i perilloses del 30-Nov. 61 veure art. 77-7.

Secció segona - Classificació del Sòl no urbanitzable Article 77- Classificació

El sol no urbanitzable es classifica en: 1). Sol forestal bosc 2). Sol agrícola- conreu (seca/regadiu) 3). Sol de protecció del sistema general viari 4). Sol de protecció dels cursos d'aigua, fonts, etc. 5) Sol de protecció hidro-geològica. 6) Sol de protecció volcànica. "Puig de la Banya del Boc": Muntanya de Rocacorba. 7). Sol de protecció Jaciments Arqueològics. 1) Sol forestal- bosc El sol forestal és segons llei 6 88 30 de març son:

a) Sols rústics poblats d’espècies arbòries o arbust i ves de matolls i herbes. b) Els erms situats en els límits del boscos que siguin necessaris per la protecció

d'aquest. c) Els erms que per llurs característiques siguin adequats pera l'aforestació o la

reforestació. Es consideren també com a terrenys forestals els prats de regeneració natural, els aiguamolls, els rasos poblats anteriorment i transformats sense l'autorització corresponent, i les pistes i camins forestals. Es consideren com a terrenys forestals temporals amb una durada mínima del torn de 1 1 espècie els terrenys agrícoles que circumstancialment son objecte d'explotació forestal amb especies decreixement ràpid.

2) Sol agrícola- conreu

Sol destinat a realitzar activitats de conreu en totes les seves varietats. Part d'aquest sol pot ésser regat per aigües procedents de pous, fonts o riera, essent considerat agrícola de regadiu, en contraposició del que no es pot regar, que seria de seca. La superfície dedicada a conreu és de 523,49 Ha.


3) Protecció de sistema general camins rurals Definició. Compren els terrenys situats a un altre costat de les carreteres i camins rurals del terme municipal, sobre els que s1 estableix una protecció especial. El terme municipal és travessat per les carreteres de Girona a Les Planes GE-531 de la de Girona a Les Planes a Bonmatí GE-532 i de la de Girona a Les Planes a Granollers de Rocacorba .Les dues primeres pertanyen a la Generalitat, mentre que l’última, a la Diputació. Hi ha una sèrie de camins rurals que travessen tot el terme municipal, que també són objecte d 1 una protecció especial. Les franges de protecció de la carretera queden sotmeses a la normativa vigent de la Llei de Carreteres i les determinacions que té al respecte 'Excma. Diputació Provincial de Girona. La distancia mínima edificatòria a les carreteres GE-531, GE-532 . serà de 25 m. de la línia blanca de la vora de la calcada . S 'exceptuen les zones de sol urbà (Llora i Sant Martí de Llémena), que la línia d'edificació serà de11,00 m. de l'eix de la carretera (queda grafilada en plànol).La separació mínima de les parets de tanca a les carreteres es comptarà des del final de la cuneta i serà de 8 m. si és tanca d'obra i de 3 m. si és tanca calada a base de filats i pals .Els camins rurals, tindran una amplada màxima de 5m. essent la mínima de 3,00 m. quan la topografia ho requereixi. La línia edificatòria en un camí rural serà de 10 m. des de l'eix del camí per a qualsevol tipus d'edificació i de 3,00 m. per a qualsevol tipus de tanca. Qualsevol obra que es vulgui fer a menys de 50 m. de 11 eix de les carreteres, es demanarà autorització a la Direcció general de Carreteres- Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

4) Sol de protecció dels cursos d’aigua i fonts

Aquest sòl es el que per ésser al costat d' una riera, torrent o font pública ha d'ésser protegit(llei d'aigües 2/8 85. Per qualsevol obra que es vulgui fer a menys de 100 m. del marge del curs d'aigua es demanarà autorització a la Junta d’Aigües depenent de la Direcció d'Obres Hidràuliques de la Generalitat de Catalunya. S'ha grafiat sobre plànol la franja de protecció a cada costat dels cursos d' aigua i s 'ha fet d'acord amb la vegetació de la ribera lligada al sistema fluvial. Aquest sòl de protecció constituirà un sistema basic de caràcter minin que podrà ser modificat d'acord amb delimitacions legals que pertoqui establir a l’òrgan competent en matèria legal. En els terrenys no urbanitzables, la línia edifica tòria es tara a 25. 00 m. del límit t de la franja de protecció , i en zona urbana a 10 m. Les tanques en un i altre cas podran estar al límit de la franja de protecció. Quan als terrenys que envolten les fonts que brollen en el terme municipal, no podran ésser edificats ni dedicats a utilitzacions que suposin una transformació de les seves condicions actuals, permetent-se tan sols les actuacions orientades cap a la seva conservació. La protecció de les fonts s’estableix en una circumferència d'un radi mínim de 50 m.

5) Sòl de protecció hidro-geològica L'Ajuntament de Sant Martí de Llémena va encarregar l'any 1.985 al Sr. Rodrigo Frias Siles, Llicenciat en Ciències Geològiques, un estudi per determinar les relacions entre les nombroses fonts existents en el municipi, a fi de conèixer el seu origen i poder determinar una sèrie de mesures protectores que assegurin la continu1tat del seu estat actual. Fet aquest estudi, es va arribar a creure convenient delimitar un perímetre de protecció (una Llora i l'altre a Granollers de Rocacorba), on es prohibeix la realització de noves captacions de qualsevol tipus (pous, etc.) Aquests límits queden grafiats en plànol escala 1/5000 de Classificació del Sòl.

6) Sol de protecció volcànica El Pla d' Espais d’interès Natural ( PEIN ) Decret( 328/ 1.992- 14 desembre ) publicat en el Diari Oficial de Catalunya 1714 (01.03.1993) va assenyalar en aquest municipi, dos espais d’interès natural que són el Puig de la Banya del Boc i Muntanyes de Rocacorba.

7) Puig de la Banya del Boc Segons el PEIN, és un espai constituït per un con volcànic

obert sobre la Vall del Llémena i una ampla colada de laves basàltiques que van donar lloc a la plana de Sant Joan. Delimitació: Tot el Puig de la Banya del Boc esta dintre del Terme Municipal de Sant Martí de Llémena i delimitat segons el PEIN, pren corn a punt inicial la collada de l'Escaleta, el límit baixa tot seguint una digitació muntanyosa fins trobar la carretera de Sant Martí de Llémena, la qual ressegueix vers l'est uns cinc-cents metres, per girar vers l’oest tot seguint per la riera del Llémena aigües amunt fins a rodalies de Can


Noguer , d 'on el límit puja per un rierol que trava al punt inicial. S'exclouen de l’àmbit, petits enclavaments rurals del pla de Sant Joan. Mentrestant les edificacions existents, es podran consolidar ,reformar, ampliar d'acord amb la Normativa de masies, però no es podrà construir cap habitatge de nova planta sense haver-se redactat el Pla Especial corresponent. Les construccions agrícoles o ramaderes que vulguin edificar-se dintre d’aquesta zona, a més dels informes com a construcció agrícola en zona no urbanitzable, farà falta l’informe favorable del Departament de Medi Ambient. Muntanyes de Rocacorba. L'espai de Muntanyes de Rocacorba es troba repartit entre els municipis de Mieres, Canet d'Adri, Sant Miquel de Campmajor i el de Sant Martí de Llémena. A aquest municipi li corresponen 802,50 Ha. Es un espai format pel cim de Rocacorba i un conjunt de puigs propers aïllats amb una alçada màxima de 994 m. Els relleus abruptes i escarpats s'originen per l'erosió diferencial de materials eocènics amb alternança de gresos i margues ( PEIN).Les edificacions existents es podran consolidar, rehabilitar, ampliar, d'acord amb la Normativa de Masies, però no es podrà construir cap habitatge de nova planta fins haver-se redactat el Pla Especial corresponent. Les construccions agrícoles o ramaderes que vulguin edificar-se dintre d’aquesta zona, a més dels informes com a construcció agrícola en zona no urbanitzable, farà falta l'informe favorable del Departament de Medi Ambient. Delimitació: La delimitació definitiva de l'Espai natural, Puig de la Banya del Boc i Muntanyes de Rocacorba, es realitzarà segons alguna de les modalitats de Protecció Especial de l'article 21.1 de la Llei 12-1985 o bé mitjançant el planejament especial a que es fa esment en l'article 5 de la mateixa llei(article 16 de la Llei (12/1985).Els sòls inclosos en els Espaís Naturals esmentats, les N.N.S.S: incorporen les determinacions del Pla d'espais d’Interès Natural que el regim derivat d'aquest pla dels espais d’interès natural s’aplicarà sense perjudici d'aquelles altres disposicions que impliquin un grau de protecció més estricte dels valors naturals dels espais inclosos en el Pla.

8) Jaciments arqueològics de Sant Martí de Llémena. Dintre del municipi el Departament

de Cultura té marcats els següents jaciments: Bora Tuna (cova ocupada Neolític, bronze època ibèrica)-can Bosoms (cova ocupada en el calcolític)-Casa Forta de Llora (Medieval. La protecció d' aquests jaciments s 1 estableix amb una circumferència d'un radi de 50 m. del centre del jaciment, dintre del qual no es pot fer cap actuació sense l'informe de la Comissió de Patrimoni.

PLANEJAMENT TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES GIRONINES Títol Pla territorial parcial de les Comarques Gironines (aprovació definitiva: 14.09.2010 i publicat al DOGC nº 5735 en data 15.10.2010) Classificació El paratge de Pla d’en Pascol, esta qualificat en aquest Pla Territorial com a sòl de protecció especial. Articulat Els sòls de protecció especial definits pel PTCG es regulen al títol II de les Normes d’ordenació territorial, sobre el sistema d’espais oberts, articles 2.6 i 2.7.


Transcripció dels articles 2.6 i 2.7de la normativa del PTCG. Article 2.6. Sòl de protecció especial: definició

1 Comprèn aquell sòl que, pels valors naturals o de connectivitat ecològica, o per la localització en el territori, el Pla considera que és el més adequat per integrar una xarxa permanent i contínua d’espais oberts que ha de garantir la biodiversitat i vertebrar el conjunt d’espais oberts del territori, que tenen diferents caràcters i funcions.

2 El sòl de protecció especial incorpora aquells espais que han estat protegits per la normativa sectorial com el Pla d’Espais d’Interès Natural i la Xarxa Natura 2000.

Article 2.7. Sòl de protecció especial: regulació

1 El sòl de protecció especial ha de mantenir la condició d’espai no urbanitzat, sens perjudici de la precisió de límits que es regula en l’apartat 2 de l’article 2.4. Amb aquesta finalitat ha de ser classificat com a sòl no urbanitzable pels plans d’ordenació urbanística municipal llevat que, excepcionalment i de manera justificada, convingués incloure alguna peça en sectors o polígons per tal de garantir definitivament la permanència com a espai obert mitjançant la cessió i la incorporació al patrimoni públic que poden resultar del procés de gestió urbanística corresponent. Quan es doni aquesta situació, el tractament del sòl haurà de garantir la preservació dels valors que han motivat la seva inclusió en la categoria de protecció especial. En els sòls de protecció especial determinats pel Pla s’ha d’aplicar el règim que estableix aquest article.

2 Amb relació a les actuacions en sòl no urbanitzable que es poden autoritzar a

l’empara dels apartats 4 i 6 de l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu1/2005, de 26 de juliol, i dels articles concordants del Reglament aprovat pel Decret 305/2006,s’entén que el sòl de protecció especial està sotmès a un règim especial de protecció al qual fa referència l’apartat 5 de l’article esmentat i que són incompatibles totes aquelles actuacions d’edificació o de transformació de sòl que puguin afectar de forma clara els valors que motiven la protecció especial.

3 En el sòl de protecció especial, només es poden autoritzar les següents edificacions

de nova planta o ampliació de les existents: a) Les que tenen per finalitat el coneixement o la potenciació dels valors objecte

de protecció o la millora de la gestió del sòl en el marc dels objectius de preservació que estableix el Pla, la qual cosa comporta el compliment de les especificacions que s’assenyalen a l’apartat 7 del present article. Aquestes edificacions corresponen al tipus A de l’article 2.5.

b) Les edificacions i ampliacions que podrien ser admissibles d’acord amb el que estableix l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005), quan es compleixin les condicions i exigències que assenyalen els apartats 5, 6, 7 i 8 del present article per tal da garantir que no afectaran els valors que motiven la protecció especial d’aquest sòl. Aquestes edificacions o instal·lacions corresponen als tipus B i C de l’article 2.5.

4 En el sòl classificat com de protecció especial que es destini a activitats agràries,

s’entén com a edificacions motivades per la millora de la seva gestió les necessàries per a l’agricultura a celobert i la ramaderia extensiva, tal com els coberts per emmagatzemar provisionalment les collites, per al bestiar o la maquinària agrícola i similars i, en general, aquelles que preveuen el punt 6 a) i b) de l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005) i els articles concordants del Reglament (Decret 305/2006).

5 Les edificacions motivades per formes intensives d’explotacions agrícoles o

ramaderes, com també totes aquelles altres edificacions i activitats, autoritzables considerades del tipus B en l’apartat 3 de l’article 2.5 requereixen, per a ser autoritzades, la incorporació a l’Estudi d’impacte integració paisatgística, que és preceptiu d’acord amb el que disposen els articles 4.1 i 4.2 de les Directrius de Paisatge per tractar-se d’edificacions aïllades, d’un capítol que analitzi els efectes de la inserció de l’edificació en l’entorn territorial i demostri la seva compatibilitat amb la


preservació dels valors que motiven la protecció especial d’aquest sòl, sense perjudici del que s’assenyala al ‘apartat 8.

6 Els nous elements d’infraestructures que s’hagin d’ubicar necessàriament en sòl de

protecció especial, com també la millora dels que hi ha en aquesta classe de sòl, han d’adoptar solucions que minimitzin els desmunts i terraplens, i han d’evitar interferir els connectors ecològics, corredors hidrogràfics, i els elements singulars del patrimoni natural (hàbitats d’interès, zones humides i espais d’interès geològic) i cultural. Quan el sòl de protecció especial es destini a activitats agràries, caldrà adoptar també solucions que minimitzin l’impacte a les explotacions agràries i les seves infraestructures. L’estudi d’impacte ambiental quan sigui requerit per la naturalesa de l’obra ha de tenir en compte la circumstància de la seva ubicació en sòl de protecció especial. Quan no es requereixi l’estudi d’impacte ambiental és preceptiva la realització, dins l’estudi d’impacte i integració paisatgística que disposen els articles 4.1 i 4.2 de les Directrius de Paisatge, d’una valoració de la inserció de la infraestructura en l’entorn territorial que expressi el compliment de les condicions esmentades sense perjudici del que s’assenyala a l’apartat 8.

7 L’anàlisi i valoració de la inserció de les edificacions o infraestructures en l’entorn

territorial ha de demostrar que les construccions i els usos que es proposen no afecten de forma substancial els valors de l’àrea de sòl de protecció especial on s’ubicarien. L’estudi ha de considerar les següents variables, amb especial atenció a les relacionades amb els valors a protegir i el possible impacte de l’activitat. a) Vegetació i hàbitats de l’entorn, b) Fauna de l’entorn, c) Valor edafològic, d)

Funcions de connector biològic, e) Estabilitat del sòl, f) Funcions hidrològiques, g) Connectivitat territorial, h) Gestió dels residus, i) Accessibilitat i necessitat de serveis. j) Increment de la freqüentació. k) Patrimoni cultural i històric, l) Patrimoni geològic, m) Zones humides, n) Paisatge, o) Qualitat atmosfèrica, p) Millora esperada de l’espai protegit, q) Valor productiu agrari

En tot cas, les dimensions de l’àrea de sòl –superfície, amplada, seran determinants en la valoració dels efectes de les edificacions o infraestructures en l’entorn territorial.

8 Mitjançant instruments de planejament urbanístic –plans directors urbanístics, plans

d’ordenació urbanística– i d’altres instruments de planificació sectorial, es poden, en el marc de desregulacions d’ordre general que s’expressen en aquestes normes, desenvolupar de forma detallada les condicions per a l’autorització de les edificacions i activitats a què es refereix l’apartat 5, com també les condicions específiques per a la implantació de les infraestructures necessàries. Quan hi hagi aquestes regulacions, no és necessari analitzar i valorar la inserció en l’entorn territorial a què es fa referència, amb caràcter general, en aquest article, sense perjudici de: a) Les avaluacions d’impacte ambiental que exigeix la legislació vigent per a

determinades actuacions en funció de la seva naturalesa i dimensió. b) Les avaluacions d’impacte ambiental que exigeix la normativa ambiental de

Catalunya per als espais compresos en el pla d’espais d’interès natural. c) Les condicions específiques de caràcter més restrictiu establertes per als sòls que

formen part de la Xarxa Natura 2000, en especial el compliment de l’article 6 de la Directiva92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres.

9 Als espais de protecció especial destinats a la producció agrària s’ha d’afavorir

l’ambientalització de les activitats agrícoles i ramaderes, principalment pel que fa al manteniment i millora de les taques de vegetació natural (reticles, tanques verdes, illes de vegetació, mosaics i altres) i a la incorporació de mesures agroambientals, d’acord amb les polítiques agràries i els instruments de suport i finançament existents. Els departaments competents han de definir projectes de restauració i de foment amb aquests objectius per tal que les reposicions no gravin significativament l’activitat agrària

Les activitats extractives que tinguin lloc en el sòl de protecció especial es regeixen per

allò establert a l’article 2.18.


CATÀLEG DE PAISATGE Catàleg de paisatge de les Comarques Gironines.

El Pla especial es troba dins de la unitat de paisatge Rocacorba. La unitat inclou, parcial o íntegrament, els següents municipis: Amer, Anglès, Bescanó, Camós, Canet d'Adri, la Cellera de Ter, les Planes d'Hostoles, Mieres, Palol de Revardit, Porqueres, Sant Aniol de Finestres, Sant Ferriol, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis, Sant Julià de Llor i Bonmatí, Sant Martí de Llémena, Sant Miquel de Campmajor, Sarrià de Ter, Serinyà, Susqueda. Aquesta unitat comprèn part del Paisatge d'Atenció Especial de l'àrea urbana de Girona. El catàleg descriu objectius de la qualitat paisatgística: - Muntanyes de Rocacorba, colonitzades per una densa coberta forestal, que

constitueixen el principal horitzó permanent - Cingleres de Sant Roc, Rocafesa i Rocacorba, que voregen les valls i destaquen

en els fons escènics. - La vall del Llémena i els plans de Canet d’Adri mantenen un paisatge rural poc

alterat i organitzat a l’entorn de masies, veïnats i petits nuclis de població. - Els turons volcànics del puig de la Banya del Boc, el puig Montner i el puig d’Adri

són unes de les fites paisatgístiques més destacades. - Al voltant de l’eix viari Girona-Anglès-Amer es localitzen els impactes

paisatgístics i les amenaces més rellevants. Els principals valors del paisatge son: - Els valors ecològics dels espais naturals de les muntanyes de Rocacorba i dels

espais fluvials del Ter, el Brugent, el Llémena i la riera de Canet. - Cons volcànics del puig de la Banya del Boc, el Clot de l’Omera, el puig

Montner i el puig d’Adri. - El fons escènic de les cingleres i serres de la unitat, especialment les que

tanquen la vall del Llémena i el puig Sou, visible des de gran part de les Comarques Gironines.

- Els espais agrícoles de Canet d’Adri i de la vall del Llémena. - El valor històric i religiós dels paratges presidits per ermites i esglésies romàniques. - El valor històric i productiu dels paisatges riberencs del riu Ter entre Bonmatí i

Amer i el patrimoni industrial associat.


REGULACIONS SECTORIALS Turisme: TÍTOL: Decret 159/2012, de 23 de novembre, d’establiments d’allotjaments turístics. CLASSIFICACIÓ: Càmping de tercera categoria, en el seu estadi final. ARTICULAT: El Decret determina les condicions per a la implantació d’un càmping de tercera categoria, algunes de les quals són rellevants per les condicions paisatgístiques, ja que condicionen l’ordenació, els usos, les instal·lacions i els serveis necessaris Protecció d’incendis: TÍTOL: Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana. ARTICULAT: L’article 3.1.a obliga a assegurar l’existència d’un franja de protecció de 25m d’amplada al voltant del càmping, lliure de vegetació i amb massa aclarida. TÍTOL: Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis, complementaris de la NBE-CPI/91. ARTICULAT: A l’article únic del decret s’estableix que l’ordenació i urbanització dels terrenys mitjançant figures de planejament urbanístic hauran d’incloure la instal·lació d’hidrants d’incendi en llurs xarxes d’abastament d’aigua en les condicions que fixa l’annex del Decret. Protecció línia elèctrica: TÍTOL: Real Decret 223/2008, de 15 de febrer, per el que s’aprova el reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat amb línies elèctriques d’alta tensió i les seves instruccions complementàries. ARTICULAT: Al punt 5.12.2 de distàncies mínimes de seguretat als edificis i construccions, per línies de tensió nominal de 20KV, la distància mínima de seguretat serà de 5 metres a cada costat, des de l’últim conductor. Regulació sistema hidrològic: TÍTOL: Reglament del domini públic hidràulic d’11 d’abril (RD 849/1986) ARTICULAT: Els marges de les lleres estan subjectes, en tota la seva extensió longitudinal. A una zona de policia de 100 m d’amplada a la qual es condicionarà l’ús del sòl i de les activitats que es desenvolupin. Per poder realitzar obres en la zona de policia de lleres, cal disposar de la corresponent autorització prèvia de l’ACA. S’estarà al previst als articles 52 a 54 ,78 i 79 del RDPH. Totes les obres que s’hagin de realitzar en zona de domini públic hidràulic caldrà que obtinguin autorització expressa i prèvia de la CHE.

ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT

La propietat del sòl inclòs en l’àmbit d’actuació consta de 3 finques privades, totes elles del mateix propietari, amb una superfície total de 129.645m², segons referencies cadastrals. Formen part del l’àmbit les següents finques:

- Polígon 2; parcel·la 06 superfície cadastral de la totalitat de la finca 24.039 m². - Polígon 2; parcel·la 07 superfície cadastral de la totalitat de la finca 4.414 m².

Polígon 2; parcel·la 08 superfície cadastral de la totalitat de la finca 101.192 m².


TOPOGRAFÍA I USOS DEL SÒL L’àmbit del Pla es caracteritza per les irregularitats que presenta la topografia. El pendent mitjà de la zona on s’assentaran les unitats d’acampada en direcció a la riera Llémena (del sud-est al nord-oest), és del 10%. Les seccions per a l’interior de la parcel·la preveuen que els pendents oscil·len entre el 5% i el 25% en els espais ocupats per prats, i fins al 40% en els espais ocupats per les masses forestals. Les zones més planeres es concentren a la zona central, mentre que els màxims pendents corresponen a les zones boscoses.

Esquema de les condicions orogràfiques del territori

Tall transversal de l’orografia del territori

INFRASTRUCTURES I SERVEIS EXISTENTS

Dins de l’àmbit del Pla especial actualment hi ha una edificació construïda; es tracta d’una construcció aïllada “Mas El Mitja”, que està catalogada en el catàleg de Masies i Cases Rurals. Segons aquest catàleg l’any de construcció esta situat entre 1801 i 1900 i


te unes característiques que s’han de preservar i recuperar pel seus valors arquitectònics, històrics, mediambientals, paisatgístics o socials. Aquest edifici es reconstruirà per ubicar-hi l’habitatge del director i guarda de l’activitat, que serà els que tindrà a càrrec la vigilància i control. Tot i la seva proximitat l’àmbit a la riera del Llémena, està fora de les línies d’inundabilitat així com fora dels 100m de policia No hi ha cap altre edificació ni infraestructura dins l’àmbit del Pla.

Can Pascol (façanes Nord i Oest)


MEMÒRIA D’ORDENACIÓ PLA ESPECIAL PER LA IMPLANTACIÓ DE CÀMPING AL PLA D’EN PASCOL AL T.M DE SANT MARTÍ DE LLÈMENA

OBJECTIUS DEL PLA I CRITERIS GENERALS D’ACTUACIÓ El Pla especial té per objecte ordenar l’àmbit i regular les actuacions necessàries per a implantar-hi l’ús d’acampada. Aquest Pla incorpora l’estudi d’integració paisatgística que aporta la informació de partida i justifica el disseny de l’actuació en clau paisatgística. Es tracta d’una activitat econòmica basada en les característiques i qualitats del territori, especialment pel que fa a les seves vistes privilegiades sobre Sant Roc i l’elevat grau de conservació del paisatge rural.

Normativa: Article 47.6 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost pel qual s’aprova el text refós de la llei d’urbanisme. “ En sòl no urbanitzable, (...), només es poden admetre com a noves construccions, respectant sempre les incompatibilitats i les determinacions de la normativa urbanística i sectorial aplicable: (...) e ) Les construccions destinades a les activitats de turisme rural o càmping autoritzades pel pla d’ordenació urbanística municipal, que exigeixen en tot cas la tramitació prèvia d’un pla especial urbanístic.” Article 93.3 del Reglament de la Llei d’urbanisme. “Als plans especials urbanístics que tenen per objecte la implantació dels usos, activitats i construccions admesos en sòl no urbanitzable els correspon establir les determinacions necessàries per regular les característiques de l’ús i l’activitat o construcció de que es tracti, i les mesures correctores i condicions de caràcter urbanístic exigibles, d’acord amb el que estableix el capítol V del Títol tercer d’aquest Reglament.

La necessitat d’aquest Pla deriva, en general, de les determinacions de la legislació urbanística i la necessitat de dotar al municipi de Sant Martí de Llémena de noves estructures, en aquest cas turístiques pel desenvolupament municipal. El present Pla Especial Urbanístic, tindrà cura i regularà els conceptes generals de l’actuació urbanística, com és el principi de la utilització racional del territori. El desenvolupament d’aquesta activitat de càmping, es podrà executar per fases. El Pla apunta l’ordenació de la totalitat del sector d’actuació, en base a garantir la racionalitat, tant en criteris d’ordenació, com en la justificació i adequació dels mateixos a la normativa vigent dels càmpings. L’objectiu final de l’ordenació de la totalitat del sector és garantir la seva coherència programàtica i funcional, així com la corresponent integració paisatgística de tot l’àmbit. VEGETACIÓ Excloure de l’àmbit d’actuació les zones forestals que disposin d’un règim de protecció en les Normes subsidiàries de Sant Martí de Llémena ( zona de boscos). • Definir dins l’àmbit del Pla especial la zona “àrees arbrades i àrees intersticials de revegetació, amb dues funcions: donar continuïtat, als espais forestals protegits de l’interior i l’exterior de l’àmbit i fragmentar la visió sobre les diferents zones d’acampada. • Aprofitar les zones mes baixes i planeres per ubicar-hi usos compatibles, com les àrees d’acampada i la localització dels edificis de serveis. • Conservar els diferents conjunts de massa arbòria. • Minimitzar els moviments de terres.


• Assegurar l’existència d’una franja de protecció de 25 m voltant del càmping, lliure de vegetació seca i amb la massa arbòria aclarida. Estendre les masses de vegetació existent i fer plantacions noves en els espais de transició entre terrasses perquè la vegetació esdevingui un filtre visual notable i contribueixi a mantenir el caràcter rural de l’espai, especialment pel que fa a la percepció des de l’entorn.

ESTRATÈGIA, CRITERIS I MESURES D’INTEGRACIÓ L’estratègia principal d’integració del càmping és una implantació basada en el respecte per les característiques morfològiques i de la coberta vegetal del lloc, que adapta el modelat del terreny necessari per a la inserció del programa a la topografia original i que aprofita el mosaic agroforestal existent per a plantar noves masses vegetals que camuflen els nous elements artificials. DESCRIPCIÓ DE L’ESTRATÈGIA ADOPTADA (CRITERIS I MESURES) Adaptar les intervencions a la topografia existent. Aprofitar les terrasses existents com a àrea d’acampada seguint les corbes de nivell. Mesures d’integració dels elements construïts i les instal·lacions a la topografia i el cromatisme del lloc. Adaptar les edificacions de serveis, al desnivell entre dues terrasses. Utilitzar materials d’acabat propis de la zona: pedra del país o arrebossat i pintat. Definir una paleta cromàtica harmònica amb l’entorn, a base de colors terrosos similars al color del sòl i que exclogui el blanc. Soterrament de les xarxes de serveis. Plantar arbres i arbustos propis de l’entorn a les “àrees arbrades i àrees intersticials de revegetació distribuïdes en franges transversals per tot l’àmbit aprofitant els talussos entre les terrasses per fer de pantalla. Plantar arbrat al davant de les noves construccions i instal·lacions de serveis. Estendre terra vegetal en les superfícies de nova creació i sembrar-hi espècies herbàcies pròpies dels prats i herbassars propers. Garantir un manteniment adequat de la vegetació de l’interior de l’àmbit SÍNTESIS, I JUSTIFICACIÓ DE LES ALTERNATIVES DE L’AVANÇ DE PLA L’avanç de Pla Especial que es va presentar a tràmit, va ser objecte d’informe per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme en data 18/12/2015. Es proposaven tres alternatives, les quals quedaven circumscrites dins del sòl classificat de no urbanitzable de tipologia Agrícola-Conreu. La implantació de l’activitat, es situa en el marge esquerra de l’escorrentia que es la que te més amplada, menys pendent i on l’orografia esta formada per terrasses amb murs de pedra en sec. Alternativa 1 Aquesta alternativa determina dos sectors d’acampada, amb dos vials de distribució d’accés a les zones d’acampada situats a cota 235 seguin paral·lelament el curs de la escorrentia i cota 240, referencies al tall X-X’ de l’estudi de pendents. Aquesta vitalitat s’enllaça peatonalment en l’extrem est. La zona d’aparcament es situa a l‘entrada que on es localitzaran tots els vehicles dels usuaris de la zona d’acampada. El bloc de serveis, emplaçat al costat de la masia can Mitjà amb accés des de el camí existent.


Esquema implantació Alternativa 1. (S) Serveis, (P) Aparcament, (a) Sectors acampada.

Alternativa 2 En aquesta segona proposta alternativa, es consoliden els paràmetres de localització dels sectors d’acampada i també de la zona d’aparcament que és comú a totes les propostes. La vialitat d’accés, es situa on estan formades terrasses amb murs de pedra seca. La vialitat rodada és circumdant en tot el perímetre de l’activitat i la situació del bloc de serveis es a la part més baixa del sector d’acampada.

Esquema implantació Alternativa 2. (S) Serveis, (P) Aparcament, (a) Sectors acampada.

Alternativa 3 Aquesta alternativa igual que l’anterior, recupera i aprofita el sistema de terrasses existents amb murs de pedra seca. La vialitat s’adequa al traçat d’aquest murs, que es corresponen aproximadament a les cotes 240 i 245, actuant puntualment per adaptar el seu traçat a la vialitat rodada. Aquests vials s’enllaçaran peatonalment amb l’edificació existent del mas Mitjà que s’utilitzarà per usos complementaris de l’activitat. L’aparcament situat a l’entrada del sector igual que en les altres propostes, per limitar l’accés de vehicles dins l’àmbit de l’activitat. El bloc de serveis situat estratègicament a


l’entrada de la zona d’activitat, aquest fet permet que un únic edifici pugui ubicar tots els annexes necessaris per el funcionament de l’activitat.

Esquema implantació Alternativa3. (S) Serveis, (P) Aparcament, (a) Sectors acampada.

Conclusions Es considera la alternativa 3 del “Document Inicial Estratègic” com la més adequada perquè a) es recupera el traçat del nous vials de distribució seguin el perfil de les terrasses que conformen l’orografia existent; b) la localització de l’aparcament a l’entrada de l’activitat limita el desplaçament rodat a través de les zones d’acampada; c) la situació del bloc de serveis unifica tots els annexes en un sol edifici i permet la seva adaptació a l’orografia, fent una edificació imbricada en les terrasses segons els esquemes incorporats en aquest avanç de pla especial. Aquesta alternativa s’ajusta a les directrius del paisatge per la tipologia de construcció aïllada.

1) Es minimitzen els desmunts i terraplens, i s’evita interferir amb corredors hidrogràfics, i altres elements singulars del patrimoni natural.

2) L’adequada implantació contribueix significativament a la integració paisatgística de l’edificació.

3) No es modifica el perfil territorial. 4) La construcció es proporcionada a la dimensió i escala del paisatge. 5) L’edificació s’articula, de manera que s’evita la creació grans plataformes

horitzontals. 6) Correcta inserció en el medi. 7) L’edificació queda separada com a mínim 100 metres de les zones fluvials

dels rius, rieres i barrancs. 8) Tractament de tots els paraments exteriors amb colors i textures que

harmonitzin amb el caràcter del paisatge. 9) Utilització en l’entorn d’arbrat, amb espècies i plantacions pròpies del lloc per

a facilitar la integració paisatgística de l’edificació.

Adaptació de la Alternativa 3

Una vegada realitzat l’estudi topogràfic del sector, el Pla Especial proposa dins els criteris de l’alternativa 3 implantar l’edificació en dos sectors per evitar que les edificacions siguin desproporcionades a l’escala i dimensió del paisatge. Una àrea situada a l’entrada del càmping on hi haurà els serveis administratius i de control, i un altre situada paral·lelament al mur de la tercera feixa mes baixa, al servei


exclusiu dels usuaris, poden situar vegetació entre les edificacions per minimitzar l’impacte visual. COMPLIMENT DELS OBJECTIUS I DETERMINACIONS DE L’AVANÇ DE PLA Exigències de l’article 2.7 del Pla territorial parcial de les Comarques Gironines. Els projectes de les noves edificacions, s’ajustaran a les determinacions d’aquest Pla Especial i a les de l’estudi d’Impacte d’integració paisatgística, que forma part d’aquest document, per analitzar els efectes de la inserció de l’edificació en l’entorn territorial, per demostrar la seva compatibilitat amb la preservació dels valors que motiven la protecció especial. Tanmateix, els nous elements d’infraestructures que s’ubiquin en aquest sòl, adoptaran solucions que minimitzin els desmunts i terraplens, i evitaran interferir els connectors ecològics, corredors hidrogràfics, i els elements singulars del patrimoni natural (hàbitats d’interès, zones humides i espais d’interès geològic) i cultural. L’estudi d’Impacte Ambiental, tindrà en compte la circumstància de la seva ubicació, que expressi el compliment de les condicions esmentades. Les construccions i els usos que es proposen, no afecten de forma substancial els valors intrínsecs del lloc. Tanmateix, l’estudi d’Impacte Ambiental considerarà les següents variables, amb especial atenció a les relacionades amb els valors a protegir i el possible impacte de l’activitat: a) Vegetació i hàbitats de l’entorn, b) Fauna de l’entorn, c) Valor edafològic, d) Funcions de connector biològic, e) Estabilitat del sòl, f) Funcions hidrològiques, g) Connectivitat territorial, h) Gestió dels residus, i) Accessibilitat i necessitat de serveis. j) Increment de la freqüentació. k) Patrimoni cultural i històric, l) Patrimoni geològic, m) Zones humides, n) Paisatge, o) Qualitat atmosfèrica, p) Millora esperada de l’espai protegit, q) Valor productiu agrari El Pla Especial, determina el desenvolupament de forma detallada de les condicions. per a l’autorització de les edificacions i activitats a què es refereix l’apartat 5 de l’article 2.7 del Pla Territorial de les Comarques Gironines, i de les condicions específiques per a la implantació de les infraestructures necessàries Directrius del paisatge Les edificacions, s’ajustaran a les determinacions establertes en l’article 2.6 Construccions aïllades en les Directrius del Paisatge del Pla Territorial parcial de les Comarques Gironines. 1. Pels seus efectes en el paisatge, cal extremar la qualitat dels projectes i les garanties d’autorització de les noves edificacions, construccions o instal·lacions aïllades en el territori. 2. Entre les estratègies d’harmonització, mimesi / ocultació o monumentalització d’un nou element aïllat en el paisatge, es considera preferent la primera, que pretén la integració de l’element, amb un resultat positiu o, com a mínim, neutre pel que fa a la qualitat d’aquest paisatge. L’estratègia de mimesi / ocultació, és la indicada per assolir un grau acceptable d’harmonització. 3. Tots els projectes de les edificacions, construccions o instal·lacions aïllades s’han d’incorporar al estudi d’Impacte i Integració Paisatgística. 4. Les edificacions s’han de subjectar a les següents condicions:


a) Implantació Atès que una adequada implantació contribueix significativament a la integració paisatgística de la construcció, s’han d’avaluat diverses alternatives d’emplaçament, i s’ha seleccionat la més adient amb relació amb el paisatge.

b) Perfil territorial S’han preservat les línies del relleu que defineixen els perfils panoràmics, evitant la localització d’edificacions sobre els punts prominents, on la projecció de la silueta de l’edificació en la línia d’horitzó modifiqui el perfil natural perceptible del paisatge.

c) Proporció Les construccions han de ser proporcionades a la dimensió i escala del paisatge, de manera que es fraccionin aquelles que per la seva grandària constitueixen una presència impròpia i desproporcionada.

d) Pendent En totes les intervencions s’ha d’evitar ocupar els terrenys amb major pendent. Quan siguin necessaris anivellaments, s’ha de procurar evitar l’aparició de murs de contenció de terres i s’han de salvar els desnivells amb desmunts o talussos amb pendents que permetin la revegetació. Per tal de minimitzar l’impacte visual, les edificacions s’han d’esglaonar o s’han de descomposar en diversos elements simples articulats, de manera que s’eviti la creació grans plataformes horitzontals que acumulin en els seus extrems importants diferències cota entre el terreny natural i el modificat.

e) Parcel·la La correcta inserció en el medi rural de qualsevol construcció, requereix que aquesta ocupi la mínima part possible de la parcel·la i que la resta mantingui el caràcter d’espai rural no artificialitat que ha d’actuar de coixí amb l’entorn no transformat, tot i que s’admeten les actuacions necessàries per donar un correcte tractament als límits de la construcció. f) Distàncies Les edificacions s’han de separar com a mínim 100 metres de les zones fluvials dels rius, rieres i barrancs, i a 10 metres dels eixos de camins. g) Façanes i cobertes És obligatori el tractament com a façana de tots els paraments exteriors de les edificacions, sigui quina sigui la seva finalitat, i com a materials d’acabament només s’han d’utilitzar aquells que presentin colors i textures que harmonitzin amb el caràcter del paisatge i no introdueixin contrastos estranys que en desvaloritzin la imatge dominant. h) Vegetació Es recomana la utilització de vegetació i, en concret, d’arbrat, amb espècies i plantacions pròpies del lloc per a facilitar la integració paisatgística de l’edificació.

5. Les pautes d’actuació establertes en aquest apartat de la memòria d’ordenació també són d’aplicació, si s’escau, per millorar la integració paisatgística de les edificacions existents. Visió integral del Pla L’estratègia principal d’implantació del càmping consisteix en mantenir i estendre les principals masses forestals existents. Adaptació a la topografia amb aprofitament de les terrasses existents, a fi de destinar-les a àrees d’acampada. Els moviments de terres, que es puguin generar entre terrassa i terrassa seran revegetats amb espècies pròpies del


lloc. Així, l’espai obert (herbassar) es transforma i es configura, garantint al màxim la continuïtat amb els elements naturals de l’entorn, a partir de nous elements: marges, esplanades, arbrat, construccions esteses de serveis. El Pla especial determina les àrees amb diferents usos a l’interior de l’àmbit, l’aparcament i els edificis de servei, les zones d’acampada adaptades a les terrasses existents i els vials per a la circulació. Els edificis de serveis estan situats de manera que cap usuari quedi a més de 250 m. d’un d’ells, visualment s’encasten de manera que quedi en part ocult pel marge immediatament superior. El vial principal d’accés es de doble sentit, queda sobre el traçat del camí existent per a minimitzar els moviments de terres. Els vials secundaris d’accés a les parcel·les, es disposen al límit de les terrasses, aprofitant-ne la topografia planera, i tenen primordialment un caràcter peatonal, amb una limitació expressa del tràfic rodat, ja que l’aparcament de vehicles es disposa en un lloc diferent al d’acampada. També hi ha passos per a vianants que travessen els marges hi comuniquen les terrasses en sentit transversal. Components del Pla Tenint en compte les característiques del lloc i de l’activitat proposada, el Pla especial determina, tant en la normativa com en els plànols d’ordenació, les característiques de totes les obres i instal·lacions necessàries per a dotar el càmping de tercera categoria dels serveis adequats. Concretament: •Delimitar detalladament l’àmbit del Pla especial d’acord amb les determinacions del planejament urbanístic general i adaptant-se a la morfologia, els usos del sòl i els requeriments de la nova activitat. •Definir l’accés per a vehicles, l’aparcament general i els vials de distribució interior per a vianants. •Delimitar els espais destinats als diferents usos: zones d’acampada, espais lliures, àrees de joc, etc. •Definir l’emplaçament dels edificis de serveis, assegurant la proximitat als usuaris i les normes d’edificació, a fi de garantir-ne una correcta inserció en l’entorn. •Definir les instal·lacions situant les infraestructures fixes i el traçat de les xarxes de servei (captació, emmagatzematge distribució d’aigua; evacuació i tractament d’aigües residuals; connexió, transformació i distribució d’electricitat; llum i gas, etc.). •Establir les fases d’execució. •Definir les mesures preventives i correctores dels impactes paisatgístics i ambientals. DESCRIPCIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DE LA PROPOSTA

El Pla especial té per objecte ordenar l’àmbit i regular les actuacions necessàries per a implantar-hi l’ús d’acampada. Aquest Pla estudia l’impacte i la integració paisatgística aportant la informació de partida i justificant el disseny de l’actuació. Requisits tècnics i funcionals Segons la normativa vigent els requeriments funcionals d’un càmping de tercera categoria són: 1. Preveure una superfície pràcticament plana de 45 m2 aproximadament per cada unitat d’acampada. S’ha previst l’aparcament de vehicles en un lloc diferent al de la ubicació de l’acampada, per mantenir un caràcter de recolliment i tranquil·litat i la preservació del ecosistema. 2. Possibilitar l’accés rodat pel manteniment del serveis i la possible evacuació en cas d’emergència de cadascuna de les parcel·les i establiments, amb una amplada suficient dels vials (3 metres per als vials secundaris i 5 metres per als vials d’accés).


3. Preveure una franja de separació de 25 m de la carretera d’accés, lliure de qualsevol unitat d’acampada. 4. No ultrapassar el 50% de la superfície destinada a les unitats d’acampada amb albergs fixos o semimòbils. En cap cas els albergs fixos poden ultrapassar el 40% del total d’unitats d’acampada. Els albergs fixos i semimòbils no poden ocupar més del 50% de la unitat d’acampada. 5. Assegurar l’accés als serveis a una distància no superior als 250 m des de qualsevol unitat d’acampada. 6. Destinar una edificació per a serveis suficients per a albergar-hi: recepció, establiment de restauració, serveis higiènics, dutxes i zona de safareig i aigüeres. 7. Preveure zones lliures, adequades per a jocs infantils i instal·lació de piscina comunitària. 8. Assegurar que com a mínim un 35% de la zona destinada a acampada té ombra (fins al 50% d’aquesta quantitat es pot proporcionar per mitjà de sistemes artificials). 9. Garantir el subministrament d’aigua potable, l’evacuació d’aigües residuals, la recollida de deixalles, la il·luminació dels accessos i vials i el tancament de tot el perímetre utilitzant un material que doni garanties de resistència. Noves implantacions El Pla especial proposa edificacions per a serveis, un tancament perimetral, punts de serveis tècnics i un xarxa de vials interna, àrea de joc i àrees d’acampada. L’ordenació defineix l’emplaçament de l’edificació, es proposen construccions eficients per garantir una construcció de tipus sostenible. L’edificabilitat màxima total resulta de 600 m2 de sostre, s’ estableix una alçada reguladora màxima de 4 m i s’adaptarà a la topografia. El tractament de façanes tindrà una composició el més neutra possible i que es basarà en materials, acabats i colors s que garanteixin una adequada integració en les condicions naturals de l’entorn. S’equilibraran els moviments de terres: l’extracció de terres generats per l’excavació de fonaments, l’obertura de rases i esplanacions, que es reutilitzaran per a formar els terraplens de les plataformes d’acampada. Els talussos entre terrasses tindran una inclinació màxima de 33º (3H: 2V), per tal de per minimitzar el risc d’inestabilitat, garantir una morfologia final més harmònica i permetre o facilitar la restauració vegetal. Per a reduir l’amplada dels talussos es poden utilitzar murs de pedra seca, de 60 cm d’altura màxima, com a sistemes de contenció de terres a la base, seguin sempre les terrasses existents. Es preveu que el vial principal, de doble sentit, ajustarà la seva amplada a 5 metres en els trams rectes i fins a 7,2 m en els trams corbs, per fer viables les possibles tasques d’extinció. La seva pendent no superarà el 14%. Els camins secundaris tindran pendents suaus, seguint les corbes de nivell. Justificació dels paràmetres de les edificacions. Per la implantació de l’activitat, son necessàries edificacions de suport per les unitats d’acampada, aquestes necessitats venen regulades per el Decret 159/2012, de 20 de novembre, d'establiments d'allotjament turístic i d'habitatges d'ús turístic Aquestes instal·lacions pel servei i personal, es justifiquen amb els següents paràmetres:


Edifici principal Recepció amb espai destinat al públic. 20 m² Serveis administratius. 15 m² Establiment de bar restauració. 60 m² Botiga de begudes i queviures i magatzem. 40 m² Local pel servei de vigilància. 15 m²

Edifici de serveis

Magatzem general. 180 m² Local de neteja i vestidors del personal. 40 m² Local per instal·lacions. 80 m² Serveis higiènics amb dutxes. 50 m² Safarejos per rentat de roba. 20 m² Aigüeres per rentat de vaixelles i estris de cuina. 20 m² Local per emmagatzematge selectiu de deixalles. 60 m²

Àrees de joc i esplai També es podran implantar àrees comunitàries destinades a joc i esplai, com la possible construcció d’una piscina d’adults i una d’infantil que haurien de reunir les condicions de les piscines públiques. També es podrà disposar de àrea per jocs infantils que permetin practicar les activitats lúdiques i esportives previstes, situades en els punts menys visibles de l’àrea. Tots aquests elements seran preferentment de fusta o amb acabats de colors foscos i mats. Els paviments seran de materials porosos i amb colors similars a les tonalitats del prat circumdant.

Àrees d’instal·lacions Les àrees d’instal·lacions destinades a infraestructures fixes estan referides a les instal·lacions següents: Subministrament elèctric amb una xarxa elèctrica de distribució que estarà totalment soterrada. Les lluminàries proporcionaran una il·luminació suficient adaptada a l’ús i a la zona, però alhora minimitzaran la contaminació lumínica i afavoriran l’estalvi energètic. Els vials interns del càmping s’il·luminaran amb balises o lluminàries de poca alçada, equipades amb làmpades de VSAP, VSBP o LEDS. Es preveu la captació d’aigua a través de pou propi existent, que ha de garantir una acumulació de 150 litres per plaça i dia i un emmagatzematge mitjançant dipòsit d’acumulació d’una capacitat de 18 m³ Depuració natural, mitjançant la instal·lació de vàters secs i basses de fitodepuració situades a la menor cota, amb un sistema de canalització soterrada, cosa que facilita la conducció de les aigües per gravetat fins en aquest punt i permet el lliurament de les aigües residuals depurades. Escombraries, es preveuen contenidors de recollida de residus, tant de rebuig com de recollida selectiva.

Tanca perimetral Serà de tipus cinegètic, perquè no destaqui indegudament en la fisonomia natural del paisatge, perquè s’integri en el medi natural i perquè doni prou garanties de resistència i eviti les intrusions externes. Tindrà alçades que oscil·laran entre1 i 2 m i serà visualment permeable. No tindrà cap tipus de muret de base i estarà formada per muntants i filat metàl·lic protegida visualment amb vegetació arbustiva autòctona.


ZONES D’ORDENACIÓ PROPOSADA Xarxa viària privada i aparcaments (V/A) Es la xarxa viària que articula i estructura les diferents zones d’acampada amb les dotacions i serveis. Té una superfície total de 3.061 m², es preveu un vial d’accés de doble circulació, i vials secundaris primordialment de caràcter peatonal. A l’entrada principal es preveu la zona d’aparcament amb una capacitat per a 40 places d’aparcament, una per cada unitat d’acampada. Àrees de jocs i espais lliures (aLL) El plànol d’ordenació defineix l’emplaçament i les dimensions dels espais comunitaris destinats a joc, esplai i descans. Ocupen una superfície total de 2.550 m². En aquestes zones es situaran els jocs infantils, petanca, piscina i les zones de passeig i descans. També hi ha la possibilitat de fixar espais per a refugi dels animals que formin part de les activitats ofertades pel càmping. En aquesta àrea, es podran situar serveis tècnics com ara espais per contenidors, transformadors elèctrics, depuració d’aigües, dipòsits d’aigua potable i d’acumulació, sempre garantint la priorització dels espais lliures. Àrees de protecció de sistemes (aP) Es tracta de les àrees protegides per la seva vulnerabilitat orogràfica i/o topogràfica. S'identifiquen en el plànol d’ordenació amb el codi aP, i corresponen als talussos que configuren les terrasses existents de les zones d’acampada i a la zona perimetral sud i est que limita amb l’escorrentia natural de l’àmbit i amb la riera del Llémena, amb una superfície total de 2.360 m². Es mantindrà al màxim la vegetació natural, podent-la reforçar amb plantacions herbàcies, de baix requeriment hídric. Àrees d’acampada (aA) Són agrupacions de diferents unitats d’acampada. El plànol d’ordenació defineix de forma indicativa la situació i les dimensions de les àrees d’acampada. La normativa del Pla regula els paràmetres i les condicions de les zones d’acampada. Les àrees d’acampada ocupen una superfície total de 7.112 m², i té una capacitat, segons la proposta d’ordenació del present PEU, per a 40 unitats d’acampada. Aquestes són espais de terreny, de superfície mínima de 45 m2 , destinats a la ubicació d’un alberg mòbil, semimòbils o fixe. Segons l’article 49 del Decret 183/2010, de 23 de novembre, d’establiments d’allotjament turístic, la capacitat d’allotjament en places es multiplicarà per 3 al nombre d’unitats d’acampada. La zona d’albergs fixos o semi mòbils ocuparan com a màxim el 50% del nombre total de les unitats d’acampada. Malgrat això, en cap cas els albergs fixos poden ultrapassar el 40% del total de les unitats d’acampada i seran construccions de planta baixa.

CAPACITAT D’ALLOTJAMENT DE LA PROPOSTA 40 unitats d’acampada x 3 pax 120 pax

Àrees per a edificis de serveis (aE) La normativa defineix l’emplaçament i els usos permesos a cada edifici. Com s’ha dit anteriorment, dins l’àmbit hi ha un edifici catalogat en el Catàleg de Masies i Cases Rurals de Sant Martí de Llémena, “Can Mitjà”, edifici de dues plantes i d’una superfície construïda de 303 m².


Els nous edificis a construir per als usuaris seran; l’edifici principal situat a l’entrada del càmping i els edificis de serveis auxiliars, situats com a màxim a 250m de cada unitat d’acampada. XARXES DE SERVEIS Els esquemes del traçat i naturalesa de les xarxes de servei, es reflecteix en els plànols d’ aquest Pla a partir dels que es desenvoluparà el corresponent projecte executiu d’obres bàsiques d’urbanització, que completarà a més de les instal·lacions, les rasants dels vials i modelat del terreny. S’apunten solucions adaptades a l’estructura viària com esquemes bàsics amb l’objectiu de demostrar la possibilitat i sostenibilitat del sector i facilitar els informes dels organismes afectats, a més de les companyies de subministrament, d’energia, telefonia. Xarxa viària i aparcaments V/A La xarxa viària s’estructura en: -VIAL D’ACCÉS: De doble circulació tenen una amplada de 5 metres amb eixamplaments de fins a 7,2 als revolts i una pendent màxima del 14% en el cas més desfavorable. -VIALS SECUNDARIS: Primordialment de vianants, parteixen del vial principal, tenen una amplada de 3 metres i s’han adaptat a les corbes de nivell del terreny i terrasses existents. -VIAL PEATONAL: Amb una amplada d’1,5 metres, aproxima als usuaris a les zones de servei i a les àrees de jocs. El sistema constructiu de la vialitat s’adapta al màxim a la topografia del terreny. El material utilitzat serà a base de paviments tous estabilitzats. -ZONA D’ACCÉS I APARCAMENT: A l’entrada del càmping es situa la zona d’aparcaments, s’ajustarà al peu del talús i a la zona arbrada que limita l’àmbit d’actuació de la resta de terrenys Subministrament elèctric i enllumenat exterior: La xarxa elèctrica de distribució estarà totalment soterrada pels vials. Es preveuen dues alternatives, connexió a la xarxa de distribució elèctrica, o autoconsum elèctric a través de planta fotovoltaica pròpia. La connexió a la xarxa de distribució elèctrica s’haurà de construir segons directrius de la companyia subministradora amb la potència adequada per la implantació de l’activitat i amb una instal·lació de subministrament de baixa tensió. En cas d’obtindre l’ energia de forma sostenible, com ara plaques solars fotovoltaiques, es reduirà la potència total a contractar, fins al punt que no calgués. Caldrà però un sistema d’acumulació suficient per donar una autonomia adequada en dies de baixa insolació, així com la possibilitat de connectar un grup electrogen que alimenti aquells receptors que es considerin d’emergència, com l’enllumenat, el bombeig d’aigua i el sistema de depuració. Les lluminàries proporcionaran una il·luminació suficient i adaptada a l’ús i a la zona, però a l’hora minimitzaran la contaminació lumínica i afavoriran l’estalvi energètic i evitaran completament l’emissió del flux lluminós cap a l’hemisferi superior. Els vials interns del càmping es podran il·luminar amb balises o lluminàries de poca alçada, equipades amb làmpades de VSAP, VSBP o LEDS La presa de corrent elèctric de baixa tensió serà soterrada i anirà paral·lela a la xarxa d’enllumenat públic i complirà amb el reglament electrotècnic de baixa tensió.


A tots els endolls d’ús públic se n’indicarà el voltatge. S’instal·laran endolls amb caixa de protecció i fusibles, com a mínim al 35% de les unitats d’acampada, i, en qualsevol cas, en aquelles unitats d’acampada destinades a albergs fixes o semi mòbils. Xarxa de telèfon i telecomunicacions: S’instal·larà a l’edifici principal, via radio, telefonia mòbil.

Xarxa de sanejament: Xarxa separativa de sanejament; canonada per a les aigües residuals i canonada per a les aigües pluvials, es preveu un sistema de fitodepuració de les aigües residuals, situat al sud de l’àmbit a la cota més baixa, amb conducció de les aigües per gravetat, i la instal·lació de vàters secs. Els sistemes de fitodepuració, també anomenats aiguamolls artificials o fitodepuradores són sistemes de depuració totalment naturals que aprofiten la contribució de la capacitat depurativa de diferents tipus de plantes, així com la seva elevada capacitat per transferir oxigen a l'aigua. Es realitzarà un sistema d' fitodepuració de flux submergit , per evitar la presència d'insectes i olors molestes , típics dels sistemes de flux superficial. D'aquesta forma és possible la seva ubicació molt a zones habitades , creant una zona verda particularment apreciada des del punt de vista estètic i mediambiental. Aquests sistemes de fitodepuració es basen en els processos biològics , físics i químics que es desenvolupen en el lent moviment de l'aigua a través d'un mitjà filtrant de grava, sota la superfície del terreny i amb l'ajuda de plantes aquàtiques , arrelades en el medi filtrant. Per tant el procés de tractament consistirà en: - Separació de la matèria orgànica sòlida (gràcies a la tecnologia de Vàters Secs) - Bombeig de les aigües grises dels blocs de serveis, i de la cuina - Tractament biològic mitjançant vegetació - Obtenció d’aigua sense patògens Avantatges de la fitodepuració: - Menor consum energètic o nul. - Tecnologia senzilla, no es produeixen avaries mecàniques. - Caràcter ecològic i sostenible. - Costos molt reduïts del manteniment. Consisteix en revisions visuals del sistema i de les plantes. - Integració en l’entorn vegetal. Avantatges dels vàters secs: - Nul.la utilització d’aigua cada vegada que s’utilitza el vàter, cosa que al dia pot representar un estalvi de 20 litres/usuari (plaça). - Reducció de les dimensions de l’estació depuradora, ja sigui natural o artificial. - Conversió de la matèria orgànica humana, en un compost orgànic de qualitat i apte per a la seva reintroducció al cicle natural de les plantes. Es dissenyarà una xarxa de drenatge per la recollida d’aigües pluvials, les que no s’absorbeixin directament pel terreny, s’emmagatzemaran en una bassa de laminació o pantà i seran reaprofitades pel reg de les zones verdes. La bassa estarà dotada amb sobreeixidor de vessament a la riera del Llémena. En cas necessari es preveurà un separador d’hidrocarburs en el punt final de la xarxa de pluvials. Intensitat: Amb la finalitat de determinar la intensitat de precipitació, s’apliquen les dades del DB- HS del CTE. En el mapa s’aprecien les zones pluviomètriques i les isohietes de la península


ibèrica. En funció de les dues dades es troba la intensitat pluviomètrica de la zona del Gironès.

º Escombraries: Es preveuen contenidors de recollida de residus, tant de rebuig com de recollida selectiva. Les escombraries o rebuig es transportaran al dipòsit controlat de residus, que admeti totes aquelles fraccions dels residus municipals que no són valoritzables. La recollida selectiva de la resta de residus municipals recuperables, vidre, paper i cartró, envasos lleugers i objectes voluminosos es transportarà a deixalleria pública. Aigua potable reg i contra incendis: AIGUA POTABLE: Es preveu la captació d’aigua potable a través de pou de captació propi. Es disposarà d’un dipòsit d’acumulació d’aigua potable amb capacitat mínima de 150 litres per plaça i dia (120 places x 150 l =18.000 l). Per a la neteja del dipòsit es disposarà d'aparells per a la cloració automàtica de l’aigua i haurà de ser accessible per efectuar-hi les neteges a fons i les desinfeccions periòdiques que siguin necessàries. S’haurà de garantir la integració paisatgística del dipòsit. Preferentment es realitzarà d’obra, amb acabat que permeti la seva integració a l’entorn. La xarxa de distribució de l’aigua potable és distribuirà en els edificis de serveis i les preses d’aigua potable amb desguàs (fonts), que donen servei a la zona d'acampada. (La disposició definitiva de les fonts es concretarà en el corresponent projecte d’obres d’urbanització). S’haurà d'acreditar la potabilitat de l’aigua mitjançant un certificat lliurat pel Departament de Salut. En el cas d'utilització d'aigües no potables els punts de captació d'aquestes aigües seran degudament senyalitzats amb la indicació "No potable" en els idiomes català, castellà, alemany, angles i francès com a mínim). AIGUA DE REG: S’utilitzarà aigua no potable per al reg, la captació d’aquestes aigües estarà degudament senyalitzada amb la indicació ‘’no potable’’ en català, castellà, alemany, anglès i francès com a mínim. Al sud de l’àmbit es situarà la bassa de rec La xarxa també inclourà les boques de rec i els hidrants necessaris segons el decret 241/1994 de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis, complementaria a la NBE-CPI 91 i al CTE-DB-SI.


MOBILITAT SOSTENIBLE L’àmbit del present Pla Especial Urbanístic te accés des del punt quilomètric 1,4 de la carretera GI-532 de Sant Martí de Llémena a Bonmatí. No es genera cap accés nou des de l’esmentada via a les instal·lacions, tret del camí ja existent. El PEU ocupa una superfície total de 12,52 ha, de caràcter agrari. L’emplaçament escollit no afecta de manera directa a cap espai natural protegit per PEIN i/o xarxa natura 2000, (Puig de la Banya del Boc i Riera Llémena) afecta a terrenys agraris i no implica impactes significatius per la dotació de serveis i/o infraestructures d’accés. Per la tramitació d’aquest Pla Especial no fa falta elaborar un estudi d’avaluació de la mobilitat generada, atès a l’article 18 de la Llei 9/2003, de 13 de juny, de mobilitat i l’article 3 del Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada. Les quaranta unitats d’acampada, i el tipus de transport a utilitzar pels desplaçaments que serà de tipus privatiu no provoca cap increment significatiu dels sistemes viaris existents, que tenen freqüències de trànsit molt baixes i capacitat suficient per absorbir la mobilitat generada per aquesta nova implantació. RESUM DE LES CARACTERÍTIQUES DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC El resum de les dades del Pla pel que fa a l’ordenació del sòl es detallen al quadre adjunt: Àmbit del Pla Especial 12,52 ha.

QUADRE DE SUPERFÍCIES DE L’ÀMBIT OBJECTE D’IMPLANTACIÓ DE L’ACTIVITAT

aA ‐ Àrea per unitats d'acampada 7.113 m2

aE ‐ Àrea per a edificis de serveis

2.179 m2

aLL‐ Àrea de jocs, espais lliures… 2.549 m2

aP‐ Àrea de protecció de sistemes 5.117 m2

V/A‐ Vialitat i aparcaments

3.248 m2

A Sant Martí de Llémena, setembre de 2016

L’ arquitecte

Joaquim Bover i Busquet

SUPERFÍCIE TOTAL IMPLANTACIÓ 20.206 m²


NORMATIVA URBANÍSTICA PLA ESPECIAL PER LA IMPLANTACIÓ DE CÀMPING AL PLA D’EN PASCOL AL T.M DE SANT MARTÍ DE LLÈMENA CAPÍTOL 1: DISPOSICIONS GENERALS Article 1: Àmbit territorial i objecte del pla Aquest Pla Especial urbanístic té per objecte la implantació d’un càmping al terme municipal de Sant Martí de Llémena. El Pla afecta a tot l’àmbit de superfície de 12,52 Ha. que es determina en els plànols d’informació i ordenació d’aquest document.

Article 2: Marc jurídic 2.1 L’article 47.6. e) del Text refós de la Llei d’urbanisme aprovat pel Decret

legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, modificat per la Llei 3/2012, del 22 de febrer, disposa que en sòl no urbanitzable, ultra les actuacions d’interès públic a què es refereix l’apartat 4, només es poden admetre com a noves construccions, respectant sempre les incompatibilitats i les determinacions de la normativa urbanística i sectorial aplicable, entre d’altres, les construccions destinades a l’activitat de càmping i a l’aparcament de caravanes, autocaravanes i remolcs tenda autoritzades pel pla d’ordenació urbanística municipal, que exigeixen en tots els casos la tramitació prèvia d’un pla especial.

2.2 D’acord amb l’article 67.1 del Text refós de la Llei d’urbanisme esmentat, en el desenvolupament de les previsions del planejament territorial o del planejament urbanístic general, es poden aprovar plans especials urbanístics si són necessaris per a assolir les finalitats següents:

La implantació d’obres i usos relacionats amb l’activitat de càmping i amb l’aparcament de caravanes, autocaravanes i remolcs tenda previstos expressament en el pla d’ordenació urbanística municipal. 2.3 Les determinacions i la documentació dels plans especials urbanístics es

concreten a I ‘article 69 del Text refós de la Llei d’urbanisme aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, modificat per la Llei 3/2012, del 22 de febrer i en els 6, 47.3 i 51 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme.

2.4 La normativa sectorial en matèria de turisme està continguda en el Decret 159/2012, de 23 de novembre, d'establiments d'allotjament turístic i d'habitatges d'ús turístic i en la Resolució MAH/4161/2010 de 20 de desembre de 2010, per la qual s'estableixen els criteris ambientals per a l'atorgament del distintiu de garantia de qualitat ambiental del càmping.

2.5 La normativa en matèria d’aigües és la prevista en el Reglament del Domini Públic Hidràulic i en els “Criteris d'intervenció en espais fluvials. ACA, gener de 2002" i les "Directrius de planificació i gestió de l'espai fluvial. ACA 2007", redactats per I ‘Agència Catalana de l'Aigua

2.6 La normativa en matèria de protecció civil, concretament el previst al Decret 82/2010, de 29 de juny, pel qual s'aprova el catàleg d'activitats i centres obligats a adoptar mesures d'autoprotecció i es fixa el contingut d'aquestes mesures.

2.7 El Pla Especial es remet a les determinacions del planejament urbanístic municipal de Sant Martí de Llémena, NNSS de Planejament, aprovades el 09/10/96, el Pla Territorial de les Comarques Gironines, aprovat el 14/10/10 i publicat al DOGC 5735, i al Catàleg de Paisatge de les Comarques Gironines, aprovat definitivament el 23/11/10 i a la resta de normativa sectorial aplicable. Article 3: Vigència Aquest Pla entrarà en vigor l’endemà de la publicació de l’edicte de la seva aprovació definitiva i de la corresponent normativa urbanística en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i tindrà vigència indefinida, subjecte però a possibles modificacions que tindran el mateix tràmit de la seva aprovació.


Article 4: Modificacions del pla 1.- L'alteració del contingut del Pla es farà a través de la modificació dels elements

que el constitueixen, d'acord amb la legislació vigent. 2.- La variació de la mida i superfície de les parcel·les d'acampada, no suposarà

modificació del Pla sempre que no superi el màxim número de parcel·les, que és de 40, establert en el Pla.

3.- Suposen modificació puntual d’aquest Pla Especial Urbanístic: a) Les modificacions de l’àmbit de l’actuació o dels accessos a l’activitat. b) Les modificacions d’ordenació que puguin afectar criteris d’integració paisatgística. c) Aquelles modificacions de localització de les àrees de serveis generals. d) Totes aquelles modificacions que no respectin els criteris i determinacions generals del document. 4.- No suposen la modificació del Pla especial: a) Les modificacions d’ordenació de les àrees d’acampada o la posició dels serveis a les unitats d’acampada que no afectin valors d’integració i paisatge. b) La modificació de la localització, passant de mòbils a semimòbils o fixes, o a l’inrevés, sempre que no es modifiquin paràmetres de la legislació vigent. c) Les modificacions de la situació i/o la forma de les edificacions proposades sempre que es mantinguin dins l’àrea de serveis corresponent. d) Les modificacions de les xarxes o instal·lacions de serveis que no suposin grans alteracions respecte a les indicades en el Pla especial.

Article 5: Contingut i interpretació dels documents que formen el pla 1.- Aquest Pla esta integrat pels següents documents:

- Memòria d’informació. - Memòria d’ordenació. - Normativa urbanística - Pla d’Etapes. - Plànols:

01.Situació i emmarcament territorial 02 Ortofotomapa 03 Planejament vigent 04 Àmbit del Pla especial en el planejament vigent 05 Estructura de la propietat, cadastral (e: 5.000) 06 Evolució de la vegetació 07 Topogràfic 08 Zonificació 09 Ordenació 10 Seccions generals 11 Perfils 1 12 Perfils 2 13 Esquema implantació sanejament

14 Esquema implantació aigua potable 15-Esquema xarxa elèctrica 16-Esquema enllumenat

- Informe de sostenibilitat ambiental. - Estudi d'impacte paisatgístic - Annexes

2.- Aquestes Normes s'interpretaran sempre atenent el seu contingut i d'acord amb els objectius i finalitats expressades en la seva memòria. En casos de contradicció entre documents o d'imprecisions no interpretables fàcilment pels serveis tècnics, prevaldrà sempre la interpretació més favorable al respecte mediambiental, i la integració paisatgística. 3.- La delimitació de les diferents àrees d'aquestes Normes, tenint en compte les toleràncies necessàries en tot aixecament topogràfic d'aquestes especials característiques, podrà ser precisada i/o ajustada en els projectes executius que desenvolupin aquestes Normes. 4.- Les regles gràfiques d'interpretació que permeten aquests ajustaments són les següents:


No alterar la superfície d’àrea delimitada en els plànols d’ordenació, segons interpretació literal, en mes / menys d'un deu per cent (+ /- 10%). No alterar substancialment la forma de I ‘esmentada àrea, excepte en les precisions dels seus límits a causa de: a) Característiques geogràfiques i topogràfiques del terreny. b) Existències d’elements naturals o artificials d’interès que així ho justifiquin.

5.- Totes les regles anteriors seran d'aplicació en qualsevol figura urbanística que desplegui aquest PEU, i fins i tot en els treballs topogràfics i planimetries necessaris per a l’execució de les Normes. Article 6: Projectes d’obres i d’urbanització Els projectes d’obra d’urbanització que han de redactar-se en l’àmbit d’aquest Pla Especial, referents a les àrees d’acampada, àrees de serveis, infraestructures i xarxa viaria, adoptaran els criteris que defineixen aquestes normes i que es grafien en els plànols d’ordenació, així com l’esperit descrit en la memòria. Article 7: Projectes d’obres d’edificació Els projectes d’obres d’edificació que han de redactar-se en l’àmbit d’aquest Pla Especial, referents a les dotacions i serveis que formin part del càmping en cada moment, adoptaran els criteris que defineixen aquestes ordenances i que es recullen de forma orientativa, no vinculant, gràficament en els plànols d’ordenació. El criteri bàsic a emprar en tota construcció és la integració amb l’entorn. Article 8: Classificació del sol El territori ordenat per aquest Pla especial té la classificació, a l'efecte del règim jurídic del sòl, de Sòl No Urbanitzable. Article 9: Qualificació del sòl D’acord amb el planejament general del municipi, NNSS de Planejament de Sant Martí de Llémena, l’àmbit esta inclòs en el Sòl No Urbanitzable amb una qualificació de tipus Conreu. Article 10: Proteccions Protecció dels sistemes de comunicació El Pla Especial, estableix les zones de protecció del sistema de comunicacions d’acord amb els articles 39 i 40 de la normativa de les Normes Subsidiàries. 1) Les NNSS estableixen les previsions del sistema general de comunicacions i de les franges de protecció que necessiten d'una especial regulació. 2) Els sistemes generals de comunicació comprenen: a) la xarxa viaria bàsica, b) carreteres, c) la xarxa de camins rurals, d) a més dels camins públics assenyalats en la documentació gràfica, hi han altres camins i servituds que també són de domini públic, en els quals és aplicable tota la normativa d'aquestes Normes Subsidiàries. Les Normes limiten unes franges adjacents als sistemes de comunicació com a protecció de la xarxa viaria i la de camins. El sol d’aquestes franges de protecció queda sotmès a la Normativa vigent en la Llei de Carreteres i a les determinacions que té al respecte la Excma. Diputació Provincial de Girona. Per a la xarxa de camins municipals i de domini públic, s'estableix una distancia mínima de 10 m. de l'eix del camí per qualsevol tipus d' edificació (llevat de les tanques de terrenys 3.00m. de l'eix ). Aquestes franges, són espais no edificables i es regiran quant el domini i regim de tinència per la legislació corresponent, i pel que s'ha especificat en l'apartat anterior. Protecció del sistema hidrològic La regulació d’aquesta protecció en l’àmbit del Pla Especial, es correspon a l’article 77.4 de la normativa de les NNSS que estableix franges de protecció a partir del marge que delimita el llits de l’aigua. La totalitat de l’àmbit del PEU resta fora d’aquesta línia de protecció, malgrat això l’extrem est del sector s’incorpora dins la zona de policia de lleres ”Riera del Llémena”. D’acord amb l’article 6 del Reglament del domini públic hidràulic (RD 1/2001), pel que s’aprova el text refós de la Llei d’Aigües, dins d’aquesta zona de


policia es condicionarà l’ús del sòl i de les activitats que es desenvolupin, i qualsevol obra situada dins d’aquesta zona de policia de lleres requerirà la corresponent autorització prèvia de l’ACA. Per qualsevol obra que es vulgui fer a menys de 100 m. del marge del curs d'aigua es demanarà autorització a l’Agencia Catalana de l’Aigua.

CAPÍTOL 2: ORDENACIÓ GENERAL Article 11: Tipologia d’àrees Per a l’ordenació interna de l’activitat de càmping, tot mantenint la qualificació vigent, l’àmbit del Pla es divideix en diverses àrees en funció dels usos previstos:

a) (aA) Àrees d'acampada (Sector on es desenvolupa l’activitat d’acampada amb qualsevol de les seves modalitats)

b) (aLL) Àrees d’activitat a l’aire lliure. (Sector d’ús comú per activitats de lleure a l’aire lliure, i per la implantació de Serveis Tècnics al servei de les instal·lacions)

c) (aE) Àrees d’edificació. (Sector on s’ubiquen les edificacions per usos i serveis complementaris a les unitats d’acampada).

d) (aP) Àrees de protecció.(Sectors que per la seva vulnerabilitat orogràfica i/o topogràfica no han de ser transformats)

e) (V/A) Vials d’accés als diferents punts de la instal·lació i zona d’aparcament. El Pla especial delimita gràficament en el plànol d’ordenació i amb caràcter normatiu les diferents àrees en que es divideix l'àmbit, les quals comporten una possible edificació i uns usos vinculats. Article 12: Àrees d'acampada (aA) Les àrees d'acampada són espais aptes per a totes les modalitats d’acampada, les quals poden agrupar-se en quatre tipologies segons la normativa sectorial vigent:

- Unitats d'acampada: tendes - Unitats d’acampada amb albergs mòbils: caravanes i autocaravanes. - Unitats d'acampada amb albergs semimòbils: habitatges mòbils o “mòbil-homes”. - Unitats d'acampada amb albergs fixes: bungalous.

S'identifiquen en el plànol de zonificació amb el codi (aA), amb una superfície total de 7.112,00 m², i es diferencien en tres àrees: aA1: 650 m², aA2: 1.227 m² i aA3: 5.236 m². En les unitats d'acampada, la Direcció General de Turisme podrà també atorgar autorització d’instal·lació de construccions fixes destinades a allotjament tipus bungalou o similar i siguin explotades pel titular del càmping. La superfície màxima ocupada pels bungalous no podrà ultrapassar el tant per cent de la normativa sectorial vigent de la superfície destinada a unitats d'acampada. La superfície definitiva de cada parcel·la es concretarà en la documentació necessària per a sol·licitar la llicència d’activitat d'acord amb la categoria de càmping que se li vulgui donar seguint la Normativa Sectorial de Càmpings. Malgrat això, es preveuen un màxim de 40 unitats i una superfície mínima d’acord amb la categoria de càmping que s’estableixi. La superfície màxima ocupada pels albergs fixes o semimòbils no podrà ultrapassar el tant per cent de la normativa sectorial vigent. En aquest cas ocuparan com a màxim el 50% de la superfície destinada a unitats d’acampada, i no podran ultrapassar el 40% del total de les unitats d’acampada. Article 13: Àrees d'activitat a l’aire lliure (aLL) Son els sectors que tenen la funció de donar servei comunitari a l’activitat principal de l’acampada, is fan referència a àrees de joc i esplai. S'identifiquen en el plànol d’ordenació general amb el codi (aLL), amb una superfície total de 2.549 m², i es diferencien en dues àrees: aLL1: 2.149 m² i aLL2: 400 m². L’Àrea ALL1 es destinarà a la practica de jocs o esports (petanca, pàdel, voleibol, piscina d’adults i d’infants i àrees de descans col·lectives). L’Àrea aLL2 es reserva com una continuïtat dels jocs infantils.


En aquestes àrees, de manera adequada, es podran situar serveis tècnics (espais per contenidors, transformadors elèctrics, depuració d’aigües, dipòsits, etc.) sempre que es garanteixi una bona relació entre els usos. Es potenciarà la plantació d’arbrat per donar una adequada relació amb els diferents espais exteriors del sector. Els jocs infantils i d’altres a col·locar en aquestes àrees seran preferentment de fusta, o amb acabats de colors foscos i mats. Article 14: Àrees d'edificació (aE) A les àrees d’edificació, quedaran situats els serveis generals d’ús comunitari. Són els sectors que tenen la funció de donar servei a l’activitat principal de l'acampada. Han d’estar dimensionats com a serveis complementaris de l’ús principal de la instal·lació d’allotjament temporal de càmping i no poden tenir com a finalitat atendre demandes externes a la instal·lació. Amb una superfície total de 2.182 m², es defineixen tres sectors, aE1 amb una superfície total de 297 m², on s’ubicaran els serveis de recepció-informació, serveis administratius, bar i restauració, botiga de queviures, i local pel servei de vigilància, i aE2 de 1.146 m², on hi haurà els serveis higiènics generals amb dutxes, serveis adaptats, safarejos per rentar roba, aigüeres per el rentat de vaixelles i estris de cuina, local de neteja i vestidors del personal, instal·lacions, farmaciola, magatzem, taller, sala de jocs, i altres serveis complementaris pel funcionament de l’activitat. L’alçada màxima de les edificacions no serà superior a quatre metres i d’una sola planta i de tipologia aïllada, i el sostre màxim construït no serà superior als 600 m². El sector aE3, amb una superfície total de 736 m², correspon a l’àrea d’edificació existent “Mas Mitjà”, que s’utilitzarà com habitatge del director i guarda i que quedarà regulada segons les determinacions del Catàleg de Masies i Cases Rurals de Sant Martí de Llémena. Article 15: Àrees de protecció (aP) Es tracta de les àrees protegides per la seva vulnerabilitat orogràfica i/o topogràfica. S'identifiquen en el plànol d’ordenació amb el codi aP, i corresponen als talussos que configuren les terrasses existents de les zones d’acampada i a la zona perimetral sud i est que limita amb l’escorrentia natural de l’àmbit i amb la riera del Llémena, amb una superfície total de 5.117 m². Es mantindrà al màxim la vegetació natural, podent-la reforçar amb plantacions herbàcies, de baix requeriment hídric. Article 16: Vialitat i Aparcament (V/A) El PEU estableix les reserves de sòl i les obres d’urbanització necessàries per les infraestructures de vialitat. El plànol d'ordenació, determina una superfície de 3.248 m² de sòl per els vials d’accés, distribució i espais destinats a aparcament. Es preveuen dos tipus de vials: els aptes per a la circulació rodada i els vials preferentment d’ús peatonal. Dins el sistema viari també s'hi inclouen les places d'aparcament. Per la salvaguarda del ecosistema, el Pla especial, ha previst l’aparcament de vehicles en un lloc diferent al de la ubicació de les unitats d’acampada. Les places d’aparcament s’han localitzat a l’entrada de la instal·lació i en correspondran una per a cada unitat d’acampada. CAPÍTOL 3: DETERMINACIONS I PARÀMETRES DE LES OBRES D’URBANITZACIÓ Article 17: Instal·lacions - Captació, potabilització, dipòsits i distribució d'aigua potable. El càmping haurà de disposar d'un abastament d’aigua potable amb un volum mínim de 150 litres per plaça i dia. El subministrament provindrà de la captació de pous propis. Es disposaran d'una acumulació amb la capacitat de 18.000 litres/dia (120x150). El subministrament provindrà de la captació de pou propi, que haurà de tenir un cabal que permeti l’emplenat diari del dipòsit. Es disposarà per tant d'una acumulació amb la capacitat estimada de 150 litres per plaça i dia, que equival a un dipòsit de 18 m3 (p.e.


dipòsit de 3,4m de diàmetre x 2m d’alçada). En quant al tractament que se li donarà a l’aigua acumulada al dipòsit, es decidirà a partir d’analítica de l’aigua del pou. El dipòsit disposarà d'aparells per a la cloració automàtica de l’aigua i haurà de ser accessible per efectuar-hi les neteges a fons i les desinfeccions periòdiques que siguin necessàries. S’haurà de garantir la integració paisatgística del dipòsit. Preferentment es realitzarà d’obra, amb acabat que permeti la seva integració a l’entorn. La xarxa de distribució de l’aigua potable és distribuirà en els edificis de serveis i les preses d’aigua potable amb desguàs (fonts), que donen servei a la zona d'acampada. (La disposició definitiva de les fonts es concretarà en el corresponent projecte d’obres d’urbanització). S’haurà d'acreditar la potabilitat de l’aigua mitjançant un certificat lliurat pel Departament de Salut. En el cas d'utilització d'aigües no potables els punts de captació d'aquestes aigües seran degudament senyalitzats amb la indicació "No potable" en els idiomes català, castellà, alemany, angles i francès com a mínim. El promotor haurà d’assumir els costos econòmics de les despeses relatives al finançament de les noves infraestructures d’abastament o l’ampliació de les existents. -Xarxa d’aigües residuals, previsió de l’estació depuradora, abocament. La proposta de Pla especial preveu un sistema autònom per l’evacuació i tractament de les aigües residuals, en conseqüència, s’instal·larà una estació depuradora complint amb la normativa vigent. Es situarà a la zona aLL1, com àrea compatible per aquestes instal·lacions en la cota més baixa del sector, cosa que facilita la conducció de les aigües per gravetat, fins aquest punt, i permet el lliurament de les aigües depurades a la riera del Llémena. El sistema de sanejament complirà amb el PSARU -2005 i el Reglament de serveis públics de sanejament (RSPS) segons el Decret 130/2003, de 13 de maig i al PSARI 2003. La previsió es instal·lar un sistema de tractament natural, mitjançant la instal·lació de vàters secs i basses de fitodepuració. El sistema de fitodepuració recrea el funcionament que a la naturalesa tenen els aiguamolls a través de la creació d’un entorn aquàtic mitjançant basses artificials amb plantes de flotació on s’hi vessa l’aigua residual. Allà les plantes afavoreixen processos biològics, físics i químics que depuren progressivament l’aigua. El promotor haurà d’assumir els costos econòmics de les despeses relatives al finançament de les noves obres de sanejament necessàries pel funcionament de l’activitat: col·lectors en alta, estacions de bombament, tancs de retenció, fases de tractament de l’EDAR, emissaris terrestres, etc. -Xarxa d’aigües pluvials Les aigües pluvials que no s’absorbeixin directament pel terreny, s’emmagatzemaran en una bassa de laminació o pantà i seran reaprofitades pel reg de les zones verdes. La bassa estarà dotada amb sobreeixidor de vessament a la riera del Llémena. En cas necessari es preveurà un separador d’hidrocarburs en el punt final de la xarxa de pluvials. -La connexió (o autoproducció) i xarxa de distribució d'energia elèctrica. Es plantegen dues possibles alternatives, connexió a la xarxa de distribució elèctrica, o autoconsum elèctric a través de planta fotovoltaica pròpia. La connexió a la xarxa de distribució elèctrica s’haurà de construir segons directrius de la companyia subministradora amb la potència adequada per la implantació de l’activitat i amb una instal·lació de subministrament de baixa tensió. En cas de ser necessari, caldrà la reserva d'un local per a la instal·lació d'un centre de transformació tal com disposa l’article 17 del vigent reglament electrotècnic de baixa tensió, que es preveu en l’àrea de serveis tècnics del sud del sector. Alternativament, part o la totalitat de l’energia elèctrica es podrà obtenir per energia sostenible, com ara plaques solars fotovoltaiques. En aquest cas es reduirà la potència total a contractar, fins al punt que no calgués. Caldrà però un sistema d’acumulació suficient per donar una autonomia adequada en dies de baixa insolació, així com la possibilitat de connectar un grup electrogen que alimenti aquells receptors que es


considerin d’emergència, com l’enllumenat, el bombeig d’aigua i el sistema de depuració. En cap cas el grup superarà els 5 kW de potència, sent portàtil i estant dins de sala d’instal·lacions de forma que no pertorbi acústicament ni ambientalment els usuaris ni l’entorn. La xarxa elèctrica de distribució de baixa tensió, anirà completament soterrada, les línies aèries de mitja tensió que creuin el sector, es podran mantenir aèries, d’acord amb la companyia subministradora. -La xarxa d'enllumenat, i de serveis de les zones d'acampada. Els accessos, els vials i les instal·lacions d'ús general i obligatòries estaran degudament il·luminades, i la xarxa de distribució d’enllumenat estarà totalment soterrada. Les lluminàries que s’instal·lin, hauran d'evitar totalment l’emissió de flux lluminós cap a l’hemisferi superior i seran anticontaminants. Preferentment, a la vialitat interior s’instal·laran lluminàries tipus balisa de baixa alçada, a les zones de serveis i zones comunes, les lluminàries que s’instal·lin seran d'uns 3-4 m d’alçada. A les torretes elèctriques amb endolls i caixa de protecció i fusible i a tots els endolls d'ús públic s'hi indicarà el voltatge i l'amperatge. El nombre definitiu de torretes es determinarà al projecte d’urbanització corresponent. A partir de les 23 hores es reduirà la il·luminació i es mantindrà, solament, a l’àrea d’accés, sanitaris i voltants de piscines, així com als vials interiors, la mínima que permeti la circulació de vianants. L’enllumenat s’haurà d’ajustar d’acord amb les especificacions que la legislació vigent en matèria de contaminació lluminosa estableix per a les zones de protecció màxima (E1). -Es prohibeix els llums integrals o monocromàtics amb flux a l’hemisferi superior, superior al 50% i les fonts de llum emeses per damunt del pla horitzontal. - Tipus de làmpades: vapor de sodi (VSAP) o baixa pressió (VSBP) o (LEDS). -Percentatge màxim de flux a l’hemisferi superior instal·lat d’un pàmpol d’un llum: 1% vespre i nit. -Enllumenat pertorbador màxim en il·luminació exterior de tipus viari: 10%. -Il·luminació màxima en superfícies verticals, expressada en lux: 2 vespre, 1 nit. -Índex màxim d’enlluernament per a vianants: 4000 Article 18: Vialitat i aparcament Donades les característiques paisatgístiques de l’àmbit, en quan a la vialitat s’optarà per un paviment tou, per tal de permetre una major infiltració de l’aigua de pluja i reduir els coeficients de l’escorrentia superficial.

- Trànsit rodat, accessos i aparcament S'identifiquen al plànol d’ordenació. Tenen una superfície total de 3.248 m². i hauran de disposar dels senyals reglamentaris de “velocitat màxima 10km/h” i “prohibida la circulació de vehicles en hores de silenci”. El vial principal queda fora de l’àmbit, es el camí que dona accés des de la carretera GI-532 coneguda com “Les Serres” al Pla d’en Pascol, serà de doble direcció i de 5 metres d'amplada. Aquest camí ens condueix, en sentit descendent, fins a la part de cota superior de àmbit, on es situarà l’entrada de d’instal·lació i la zona d’aparcament. EI vial principal tindrà els pendents i radis de curvatura adequats, el pendent màxim serà del 14%, en el cas més desfavorable, encara que la majoria no superarà el 8%.

Vials secundaris Es preveu una circulació de distribució general, restringida al trànsit rodat, amb un ús bàsic pel manteniment i amb prioritat pels vianants, una amplada mínima de 3 metres i que segueixen les corbes de nivell; partint del vial principal

- Vialitat peatonal Vialitat d’ús exclusiu per a vianants, amb una amplada mínima d'1,5 metres. L’objectiu d’aquesta vialitat és escurçar els trams de circulació per l’interior del càmping. Atès el seu traçat perpendicular a les corbes de nivell, aquestes vies no podran disposar de supressió de barreres arquitectòniques, essent els generals els que s’hauran d’emprar en aquests casos.


- Aparcament L’àrea per a places d'aparcament preveu l’espai per a aparcament d'un vehicle per cada unitat d'acampada. Article 19: Talussos i desmunts En l’interior de la finca, no s’admeten murs de contenció de terres d’alçada superior mitja de 1,50 m. Per damunt d’aquesta alçada es podran disposar de talussos de proporció màxima 3H:2V. Article 20: Tanca perimetral La instal·lació anirà degudament tancada en tot el seu perímetre. Aquesta tanca perimetral serà de tipus cinegètic, perquè no destaqui indegudament en la fisonomia natural del paisatge, perquè s’integri en el medi natural i perquè doni prou garanties de resistència i eviti les intrusions externes. Tindrà alçades que oscil·laran entre1 i 2 m i serà visualment permeable. No tindrà cap tipus de muret de base i estarà formada per muntants i filat metàl·lic protegida visualment amb vegetació arbustiva autòctona. La part de tanca que limita amb el vial d’accés es col·locarà, com a mínim, a 3 metres de distància a partir de l’eix del vial, segons article 10 d’aquesta normativa, resseguint la topografia natural del terreny. CAPÍTOL 4 DETERMINACIONS I PARÀMETRES DE LES OBRES D’EDIFICACIÓ Article 21: Edificabilitat màxima Llevat de les unitats d’acampada en les que es permet els albergs fixes i semimòbils, l'edificabilitat només es permet a les àrees assenyalades amb les claus aE1, aE2 i aE3 del plànol d’ordenació, i que corresponen a l’edifici principal (aE1) i als edificis de serveis (aE2) i (aE3), aquest últim existent i objecte de rehabilitació d’acord amb les determinacions del Catàleg de Masies i Cases Rurals de Sant Martí de Llémena. L’edificabilitat màxima de l’edificació de les àrees (aE1 i aE2) serà de 600 m² de sostre. Article 22: Característiques generals de l’edificació El Pla Especial delimita gràficament en el plànol d’ordenació i amb caràcter normatiu les diferents àrees en que es divideix l’àmbit, les quals comporten una possible edificació i uns usos vinculats. Les edificacions senyalades en els plànols d’ordenació, tenen caràcter orientatiu, no vinculant. Les edificacions seran aïllades, plantejant-se amb la màxima simplicitat, tant pel que fa als volums, estructures, distribució i composició de façanes. El tractament de façanes tindrà una composició el més neutra possible i es basarà en materials, acabats propis de la zona: pedra, del país o arrebossat i pintat amb colors terrosos que garanteixin una adequada integració en les condicions naturals de l’entorn. S’evitaran els colors clars i brillants, s’utilitzaran preferentment els acabats foscos que no contrastin amb la vegetació propera. Es prohibeix la cara vista i les cobertes planes amb acabat de terrat, però si que es permeten les cobertes planes enjardinades . Les cobertes en pendent hauran acabades amb teula ceràmica de tipus envellit o material que doni un aspecte visual similar. Aquestes pendents es situaran entre el 25% i el 30%. Els edificis situaran les seves façanes més llargues paral·leles a les corbes de nivell, en la mesura del possible. Es procurarà adossar els edificis als desnivells, en aquells casos que n’hi hagi, per tal de reduir la volumetria aparent de les construccions. Article 23: Edifici principal (aE1) S'identifica en el plànol de zonificació amb el codi aE1. Tindrà una ocupació màxima de 150 m², amb una possibilitat de 50 m2 més de porxo; una alçada màxima de 4,00 m (contats des del nivell natural del terreny fins l’inici de la coberta o la part superior de l’últim forjat) i un nombre màxim d’ una planta. L'edifici principal podrà ser destinat a recepció-informació, serveis administratius, bar,


restauració, botiga de queviures, local pel servei de vigilància i tots els altres usos complementaris necessaris per a l’activitat de càmping que es regulen amb la respectiva normativa sectorial. Article 24: Edificis de serveis (aE2) S'identifica en el plànol de zonificació amb el codi aE2. En aquest conjunt d’edificis quedaran ubicats els serveis higiènics generals amb dutxes, serveis adaptats, safarejos per rentar roba, aigüeres per el rentat de vaixelles i estris de cuina, local de neteja i vestidors del personal, instal·lacions, farmaciola, magatzem, taller, sala de jocs, i altres serveis complementaris pel funcionament de l’activitat. i tots els altres necessaris per a edificis de serveis, els quals es regularan amb la respectiva normativa sectorial. Seran edificis en planta baixa i una alçada màxima a ràfec de 4 m i una edificabilitat màxima de 450 m². Article 25: Edifici secundari (aE3) S'identifica en el plànol de zonificació amb el codi aE3. Es tracta d’un edifici existent que pot ser objecte de rehabilitació, amb un a superfície total construïda de 303,28 m², (185,17 en planta baixa i 118,11 en planta pis. Segons la fitxa del catàleg de Masies i Cases Rurals de Sant Martí de Llémena , es un edifici catalogat, com a masia o casa rural amb característiques tipològiques que s’han de preservar i recuperar pels seus valors arquitectònics, històrics, mediambientals i paisatgístics i socials. Les intervencions queden regulades pel capítol 3 del document de Pla Especial de Catàleg de Masies i Cases Rurals. La situació de l’edifici a rehabilitar, el fa idoni per allotjar aquelles activitats que, tot i estar vinculades al càmping, poden requerir un grau d’independència, per això es preveu que l’edifici sigui destinat a usos privats i habitatge del director o propietari del càmping. Edifici de planta baixa i planta pis, amb unes dimensions aproximades de 16 m de llargada (façanes est i oest) i 11 m d’amplada (façanes nord i sud), amb un porxo en la façana nord de la mateixa llargada de l’edificació i uns 4 m de fondària. Coberta a dues aigües (vessants a nord i sud). Conservarà la seva volumetria, no permetent-se altres intervencions que les autoritzades pel Catàleg de Masies i Cases Rurals de Sant Martí de Llémena. CAPÍTOL 5 REGULACIÓ DE LES PROTECCIONS Article 26: Regulació de la protecció contra incendis Segons l’article 3.1.a) de la Llei 5/2003, de 22 d'abril de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana, com per similitud seria el nostre cas, obliga a assegurar l’existència d'una franja exterior de 25 m d’amplada al voltant del sector, lliure de vegetació seca i amb massa arbòria aclarida. La propietat del càmping assegurarà l’existència d'aquesta franja exterior de protecció, lliure de vegetació seca i amb la massa arbòria aclarida, i només en cas d'incompliment l’Ajuntament procedirà als treballs de neteja i podrà utilitzar qualsevol forma d’execució forçosa. (Llei 5/2003 de 23 d’abril de mesures de prevenció d’incendis). Article 27: Regulació de la protecció de les línies elèctriques D’acord amb la normativa vigent, els plans de prevenció i extinció d'incendis que afectin l’espai del Pla han d'adequar-se al contingut d'aquest Pla especial. Les mesures de tallada periòdica i selectiva de vegetació en la zona d’influència de les línies aèries de conducció elèctrica es regeixen pel Decret 268/1996, de 23 de juliol, i normativa concordant. No és permesa la utilització de productes químics hormonals per al retard del creixement de massa arbustiva o estrat herbaci. Article 28: Regulació de la protecció al risc d’inundacions Queda prohibida qualsevol obra, infraestructura o ús del sòl que pugui alterar la circulació natural de les aigües per les seves lleres actuals, ultra aquelles actuacions de millora autoritzades per l’Agència Catalana de l’Aigua.


Queda prohibida també qualsevol nova construcció admesa en aquesta normativa quan aquesta s’emplaci en terrenys inundables. Article 29: Regulació de la protecció de la gea Les obres de condicionament dels vials existents o d’obertura de nous, els moviments de terra i en general totes aquelles activitats susceptibles d’originar talussos i terraplens, han de contemplar mesures per a la protecció del sòl, la minimització de l’erosió i l'estabilitat dels marges i talussos, coherents amb la naturalesa geològica del substrat. Aquestes mesures s’han d’especificar en els projectes corresponents. Article 30: Regulació de la protecció de la flora i la vegetació S’han de mantenir o restablir en un estat de conservació favorable les poblacions de les espècies de flora i les comunitats vegetals autòctones pròpies de l’espai. No s’admeten les actuacions que puguin comportar la desaparició o degradació significativa de les comunitats forestals existents, ni de la vegetació, presents en l'àmbit del Pla especial. Les actuacions que es desenvolupin dins l’àmbit del Pla Especial no comportaran cap alteració significativa de les poblacions d’espècies de la flora especialment vulnerables a l’espai. Les actuacions de restauració i revegetació que es portin a terme dins l'àmbit del Pla s’han d’efectuar e amb varietats locals de les espècies autòctones pròpies de l’espai. Article 31: Regulació de la protecció de la fauna salvatge S’ han de mantenir la conservació de les poblacions de les espècies de fauna salvatge pròpies de l’espai i els seus hàbitats. Es prohibirà de manera explicita qualsevol actuació per part dels usuaris i dels serveis de manteniment del càmping que pugui pertorbar els poblaments faunístics de la zona. De manera especial, restarà prohibida l’alimentació, la captura, la caça, la sostracció dels nius i qualsevol altre supòsit recollit en el Decret Legislatiu 2/2008 de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals i altra legislació que protegeix determinades espècies faunístiques. Aquesta prohibició s’haurà d'explicitar mitjançant plafons informatius o altres mecanismes de comunicació. No es permet la introducció o l’alliberament d'espècies o subespècies salvatges no autòctones. L’administració competent pot limitar, ja sigui temporalment i/o en determinades localitzacions, aquelles activitats que suposin una amenaça, en raó de l'època en què s'efectuen o de la seva localització, per a les espècies protegides segons la Llei3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, el Decret 148/1992, de 9 de juny, pel qual es regulen les activitats fotogràfiques, científiques i esportives que poden afectar les espècies de la fauna salvatge i totes les ordres posteriors que amplien el nombre d'espècies protegides a Catalunya. Es regularà I ‘activitat i el funcionament del càmping per a garantir el manteniment d'un període nocturn de tranquil·litat, amb la finalitat de pertorbar el mínim possible els poblaments faunístics que habiten aquest entorn. Article 32: Regulació de la protecció lumínica L'enllumenat exterior dels vials, parcel·les, edificacions i altres instal·lacions del càmping haurà de complir les directrius de minimització de la contaminació lumínica que fixa la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l’enllumenament per protecció del medi nocturn. Entre altres mesures, es reduirà l’enllumenat exterior de la instal·lació entre les 23 i les 7 h per tal de garantir la mínima pertorbació del medi nocturn, mantenint-se només a la zona d’accés. Article 33: Regulació de la protecció del paisatge Qualsevol activitat o implantació d'usos s'ha de realitzar de manera que es minimitzi el seu impacte negatiu sobre el paisatge. La regulació, es fa d’acord amb mitjançant els instruments que preveu la Llei del Paisatge i les determinacions de Catàleg de paisatge de les Comarques Gironines, aprovat definitivament6 el 23/11/2010. Article 34: Regulació de la protecció dels jaciments arqueològics Cal comunicar qualsevol descobriment de restes amb valor arqueològic al Departament


de Cultura en la forma i en els terminis que estableix la Llei 9/1993 i la normativa que la desenvolupa. L’autorització de qualsevol obra o moviment de terres, és susceptible d’afectar els béns CAPÍTOL 6: EXECUCIÓ DEL PLA ESPECIAL Article 35: Llicències 1.- Un cop aprovat definitivament el Pla Especial, la llicència municipal d'obres prèvia a la construcció de les diferents fases, l’atorgarà l’Administració Municipal. 2.- El contingut i la documentació necessària per a la sol·licitud de llicències d'obres, es regula a la normativa de les NNSS de Sant Martí de Llémena. 3.- Caldrà també la tramitació de la corresponent llicència ambiental. Article 36: L’activitat El projecte d'urbanització, els projectes dels edificis de serveis, la construcció i l’activitat del càmping previst en el "Pla Especial al terme municipal de Sant Martí de Llémena" estan subjectes, des del punt de vista ambiental, al compliment de les mesures preventives i correctores establertes en l’informe ambiental i l’estudi d’impacte paisatgístic, sense perjudici, en qualsevol cas, del compliment de la legislació ambiental i urbanística vigent. Article 37: El compromís del promotor El promotor del càmping es compromet a garantir el compliment de les mesures preventives i correctores establertes en l’informe ambiental i en l’estudi d’impacte paisatgístic, i també a la normativa ambiental del Pla Especial. L'execució de les mesures preventives i correctores previstes estarà condicionada a l’execució de les diferents fases en que es distribuirà la construcció del càmping. CAPÍTOL 7: GESTIÓ AMBIENTAL E INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA Article 38: Plantació d’arbres El Pla especial incorpora un estudi d'impacte i integració paisatgística, d'acord amb I ‘article 51 de la Llei d'urbanisme. Les actuacions que s’efectuïn dins l’àmbit del Pla especial s'adequaran a les mesures d'integració proposades per I ‘estudi d'impacte i integració paisatgística. La plantació d'arbres i d'arbustos, tant en el límit de les parcel·les com en les àrees intersticials i de revegetació, es farà amb especies vegetals pròpies de I ‘entorn geogràfic i climàtic de l’àmbit del Pla Especial, seguint els criteris (tipus d’espècie, característiques dels exemplars, densitats de plantació) establerts en I‘informe ambiental i l'Estudi d’integració paisatgística, en coherència amb el Catàleg de paisatge de les Comarques Gironines “sector Rocacorba”. Les varietats que es podran plantar son les que corresponen a la vegetació típica d’un bosc mediterrani com alzines i roures; a la zona més baixa de la parcel.la (per on circula el torrent) es plantarà vegetació de ribera tals com freixes i pollancres; i a la zona que queda a l’obaga (a l’entorn del Mas Mitjà) es podrà plantar vegetació de boscos caducifolis com el castanyer. Una vegada realitzades les plantacions d’acord amb les especies previstes i establertes en els documents de I'lnforme ambiental i de I ‘Estudi d’integració paisatgística, el promotor del càmping haurà de mantenir les noves cobertes vegetals creades, per tal de permetre la seva consolidació i el seu desenvolupament. Article 39: Qualificació ambiental Es tramitarà la certificació del càmping a través d’un sistema de qualificació ambiental de reconegut prestigi (Ecolabel, LEED, Living Buildind Challenge, o Eco8) significarà la garantia entre d’altres aspectes, de:


- la minimització del consum d’aigua i energia. - la integració i respecte per l’entorn natural - la utilització de materials de construcció respectuosos amb el medi i la salut de les

persones - la minimització en la generació de residus - la integració en el context social i cultural del lloc - la promoció d’un estic de turisme (i vida) saludable i respectuós amb l’entorn

Article 40: Tractament de les aigües residuals 1.- El càmping disposarà d'una estació pròpia de depuració d'aigües residuals, dotada dels equipaments necessaris per al tractament de les aigües residuals generades, per tal de garantir que les aigües lliurades posteriorment al riera del Llémena a través de la canalització soterrada, o bé incorporant-les al terreny mitjançant rases filtrants, compleixen els paràmetres de qualitat que determini la legislació ambiental vigent i l’Agencia Catalana de L’Aigua (ACA) de la Generalitat de Catalunya. L'estació de depuració d’aigües residuals ha de tenir la capacitat suficient per a tractar el màxim cabal d'aigües residuals que es pugui generar en els moments de màxima ocupació potencial del càmping. Aquesta capacitat estarà en funció de les fases de construcció del càmping. En qualsevol cas l'abocament de les aigües residuals depurades al riera del Llémena o al terreny, restarà subjecta a l’obtenció del permís d'abocament a llera pública que atorga l’Agència Catalana de l’Aigua de la Generalitat de Catalunya. 2.- El càmping estarà dotat amb una xarxa de col·lectors que recullin totes les aigües residuals generades en les edificacions previstes i també les sortides d'aigua de les instal·lacions de suport. Aquesta xarxa de col·lectors, que ha d'estar connectada amb I ‘estació de depuració d'aigües residuals, s'ha de completar amb la canalització de les aigües pluvials recollides en les zones pavimentades del càmping, aquestes abocaran al pantà o bassa de laminació establerta a tal efecte i seran reutilitzades pel reg. 3.- El promotor del càmping garantirà el control i el manteniment permanent de l'estació de depuració d’aigües residuals, per tal d'assegurar el seu correcte funcionament en tot moment. A banda del seu control continuat, caldrà dur a terme les següents actuacions de manera periòdica:

- Els controls analítics periòdics que determini L’Agencia Catalana de L’Aigua en l’abocament a la riera del Llémena.

- La retirada periòdica dels llots que es puguin generar en el procés de depuració de les aigües residuals a càrrec d'un gestor autoritzat de residus d'acord amb les directrius de I‘Agència Catalana de Residus de la Generalitat de Catalunya.

Article 41: Gestió de les deixalles generades per l’activitat de càmping 1.-Com a activitat generadora de deixalles, el promotor del càmping ha de garantir la recollida, la gestió i el tractament autoritzat de tots els residus que generi la instal·lació, d'acord amb el Decret Legislatiu 1/2009, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de residus. 2.-Es dotarà el càmping dels contenidors necessaris per permetre la recollida segregada de les diferents tipologies de residus que es puguin generar, tant les deixalles generades en les parcel·les del càmping com les generades en els edificis de la instal·lació. De manera especial, cal garantir la dotació de contenidors suficients per a la segregació de les següents tipologies: matèria orgànica, vidre, paper i cartró, envasos en general, piles i rebuig. 3.- Els contenidors que centralitzaran la totalitat de les deixalles generades per I ‘activitat de càmping es localitzaran en un espai identificat al plànol d’ordenació. Els contenidors s'hauran de col·locar sobre una superfície impermeabilitzada i dotada d’un punt de connexió a la xarxa de recollida d’aigües residuals del càmping. 4.- La recollida, transport i tractament autoritzat de les deixalles anirà a càrrec de gestors


autoritzats de residus per a cadascuna de les tipologies de deixalles generades, d'acord amb les directrius de I ‘Agència Catalana de residus de la Generalitat de Catalunya. 5.- S’exigirà que els contenidors no siguin visibles al públic. La integració paisatgística es podrà fer mitjançant tanques de fusta, de color fosc. Article 42: Qualitat de l’ambient atmosfèric, contaminació acústica S’haurà de complir amb l’establert al Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i se n’adapten els seus annexos. Complir amb els objectius de qualitat acústica corresponents a la zona de sensibilitat acústica alta, d’acord amb la següent taula:

Zonificació acústica del territori Valors límits d’immissió en dB(A) Ld (7h-21h) Le (21h-23h) Ln (23h-7h)

Zona de sensibilitat acústica alta (A) 60 60 50 Ld, Le i Ln = índex d’immissió de soroll pel període de dia, vespre i nit respectivament.

Article 43: Consums d’aigua i energia 1.- Per a optimitzar el consum d'aigua, s'incorporaran sistemes d'estalvi d'aigua en els equipaments de bany de les edificacions previstes, com ara aixetes, dutxes o cisternes de Vàter, així com en els sistemes de reg o de la piscina. Concretament algunes de les estratègies d’estalvi seran:

- La utilització de vàters secs que no requereixin cisterna - Urinaris secs - Aixetes amb polsadors temporitzats, i cabal inferior als 2 litres/minut (o 0,4 litres en

un cicle de 12 segons) - Carxofes de dutxes amb cabal inferior a 8 litres/minut - Aixeta de cuina amb cabal inferior a 6 litres/minut - Electrodomèstics (rentadora, rentaplats) de consum mínim d’aïgua,

correctament certificat per organisme extern al fabricant de reconegut prestigi. - Informació als usuaris sobre el correcte ús de l’aigua, i gestió de neteja de

tovalloles i roba. Amb aquestes tecnologies podrem garantir un consum per plaça més proper als 50 litres/dia, que als 150 exigits per normativa. 2.- Per a optimitzar els consums energètics i promoure I‘ús dels recursos energètics renovables, s’instal·laran elements d'elevada eficiència energètica en les diverses edificacions previstes i en I‘enllumenat exterior. Concretament algunes de les estratègies d’estalvi seran:

- Generació d’Aigua Calenta Sanitària amb sistema d’aerotèrmia de molt alta eficiència, alimentat a través d’instal.lació fotovoltaica

- Inexistència d’instal.lacions fixes de calefacció, exceptuant les que siguin alimentades amb biomassa forestal.

- Il.luminació interior i exterior amb tecnologia LED - Limitació del consum elèctric de cada plaça - Utilització d’electrodomèstics elèctrics certificats amb Energy Star, o de

classificació almenys A+ - No utilització de secadores

A més, el disseny de les edificacions hauria de garantir el màxim aprofitament possible de la llum natural, i les estructures hauran d'estar convenientment aïllades per a reduir les pèrdues energètiques. L’edificació haurà de complir amb l’establert al Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’eco eficiència en els edificis. Amb les mesures exposades, s’haurà de garantir que els edificis assoleixin una qualificació energètica A.


Article 44: Sistema hidrològic Els marges de les lleres públiques estan subjectes, d’acord amb el RDPH, en tota la seva extensió longitudinal a una zona de servitud de cinc metres d’amplada per a ús públic, i una zona de policia de 100 m d’amplada, que té la finalitat de protegir el domini públic hidràulic i el règim de corrents. A la zona de policia resten sotmesos al disposat al RDPH les següents activitats i usos del sòl: alteracions substancials del relleu natural del terreny; les extraccions d’àrids; qualsevol altre ús o activitat que suposi un obstacle per al corrent en règim d’avingudes o què pugui ser causa de degradació o deteriorament del domini públic hidràulic. Per poder realitzar obres en zona de policia de lleres, cal disposar de la corresponent autorització de l’ACA, i al previst en els articles 52 al 54, 78 i 79 del RDPH. Igualment caldrà tenir en compte el document tècnic redactat per l’ACA: “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen amb l’espai fluvial”. Article 45: Prevenció de risc d’incendi forestal - Al plànol d’ordenació es delimita la franja de protecció de vint-i-cinc metres al voltant de la instal·lació, lliure de vegetació seca i amb massa arbòria aclarida, que en part resta fora del domini del Pla Especial (cas en el qual ha d’existir acord amb les propietats veïnes per procedir a la seva creació i manteniment periòdic). - Elaborar un pla d'autoprotecció contra incendis per al conjunt de la instal·lació del càmping i tramitar la seva incorporació al pla d'actuació municipal d’emergències de I’Ajuntament de Sant Martí de Llémena, d'acord amb el Pla de protecció civil d’emergències per a incendis forestals a Catalunya (INFOCAT). - Disposar d'una xarxa d'hidrants i extintors homologats per a l’extinció d'incendis que compleixi les característiques establertes per decret. - Mantenir nets de vegetació seca els vials de titularitat privada, tant els interns com els d’accés, i les cunetes. -Retirar les restes vegetals generades durant la poda i les tasques de manteniment de les zones verdes i portar-les a un gestor autoritzat de tractament de residus vegetals. En el cas del manteniment de la franja de protecció de 25 metres a I ‘entorn del càmping, es podrà optar també per la trituració de les restes vegetals obtingudes i la seva distribució homogènia, en forma de petits fragments, arreu de la franja esmentada. Article 46: Programa de vigilància ambiental 1.-D'acord amb el que preveu la normativa ambiental i urbanística vigent, el promotor del càmping haurà d'executar el Programa de Vigilància Ambiental (PVA) integrat en I'informe Ambiental i en I'Estudi d'lmpacte Paisatgístic. 2.-El programa de vigilància Ambiental haurà de ser executat pel promotor del càmping, ja sigui directament o a través d’empreses especialitzades, tot informant periòdicament dels resultats obtinguts a l’administració competent. 3.-El control es realitzarà tant en fase de construcció com en la d’explotació de I ‘obra, de tal manera que llur evolució en I ‘espai i en el temps haurà de ser concretada, pel promotor de I ‘obra, en un cronograma de mesures correctores en el qual hi quedarà palès en cada moment I ‘estat i el grau d'aplicació de les mateixes. 4.-En el cas que es comprovi la ineficàcia de les actuacions preventives i correctives previstes, es procedirà a la redefinició de noves mesures preventives i correctores. 5.-Es fomentarà, mitjançant plafons o fulletons informatius, el coneixement i el respecte per part dels usuaris dels valors naturals de la zona on s’instal·la el càmping. En concret aquesta iniciativa del promotor del càmping tindrà per finalitat: -Divulgar les principals espècies vegetals que es pot trobar en aquest àmbit i també recordar determinades conductes personals que cal seguir en relació amb la conservació d'aquestes espècies. -Divulgar les principals espècies de fauna típiques de la zona i sobre comportaments personals responsables amb la conservació d'aquests poblaments. -Difondre el potencial risc d'incendi forestal de la zona i les conductes personals que caldria seguir per minimitzar aquest perill, així com la informació bàsica per als casos


d’emergència. 6.- Es comunicarà als usuaris del càmping, a partir dels mitjans més escaients en cada cas, diverses mesures d’interès per fomentar un ús eficient de I‘aigua i de I'energia, i per incentivar la minimització de les deixalles i la segregació selectiva de les deixalles. Tanmateix es fomentarà la difusió i el coneixement dels espais d’interès natural i les zones incloses dins de la Xarxa Natura 2000, ( Riu Llémena – Muntanyes de Rocacorba i Puig de la Banya del Boc) del terme municipal de Sant Martí de Llémena.


L’ arquitecte



PLA D’ETAPES S’establiran les condicions de gestió i els terminis per promoure els instruments corresponents i per executar les obres d’urbanització i edificació. El desenvolupament del Pla Especial, es podrà executar per etapes, i aquestes es podran desenvolupar per fases, per cadascuna es redactarà el projecte bàsic i executiu d’urbanització i edificació, que es sotmetrà a llicència d’obres municipal. Aquestes fases es podran desenvolupar de forma conjunta o independent en cada etapa.

DEFINICIÓ D’ETAPES DE LES OBRES D’URBANITZACIÓ. L’objectiu del pla d’etapes és establir les prioritats per l’execució de les obres d’urbanització i els serveis, la previsió es realitza sobre el conjunt de les obres d’urbanització a realitzar dintre del sector i les que són necessàries fora d’ell. Es preveu dividir el sector en dues etapes i quatre fases:

1ª ETAPA – 1ª FASE: s’eixamplarà i sa condicionarà el camí d’accés al càmping, es reconstruirà l’edifici que hi ha en runes i es construirà l’edifici de serveis o la part corresponent del mateix per donar compliment a la normativa sectorial. Es crearan les unitats d’acampada segons normativa sectorial, tenint en compte, però, les zones on no es poden ubicar els albergs fixes i/o semimòbils. S’urbanitzarà i enjardinarà la part corresponent de la vialitat i les zones intersticials, i s’instal·laran jocs a l’àrea principal de lleure. Es dotarà a la instal·lació dels serveis necessaris per fer front a l’allotjament previst en la primera fase.

1ª ETAPA – 2ª FASE: construcció de la part corresponent de l’edifici principal i la creació de les unitats d’acampada pertinents, amb la part corresponent de vials i zones lliures i l’ampliació necessària en serveis tècnics.

2ª ETAPA – 3ª FASE: s’acabarà de construir l’edifici principal i es crearan unitats d’acampada amb la urbanització de la vialitat i la construcció dels serveis necessaris.

2ª ETAPA – 4ª FASE: es completarà el càmping amb les unitats d’acampada restants i els serveis a les mateixes.

El pla especial defineix les obres bàsiques d’urbanització, dividides per cada una de les etapes, segons les necessitats del càmping.

PLA DELS TREBALLS PREVISTOS. Per cadascuna de les fases l’execució dels treballs serà la que segueix: En primer lloc es procedirà a l’esbrossada del terreny i moviments de terres. Un cop feta l’esplanada es procedirà a executar el clavegueram i els serveis. Es continuarà amb la pavimentació dels vials. Acabarà l’obra la senyalització dels vials, la plantació de l’arbrat i jardineria i el mobiliari urbà.


En tot moment es compliran les mesures preventives, correctores i compensatòries determinades en l’informe ambiental i l’estudi d’integració paisatgística que forma part d’aquest Pla Parcial. Mentre no s’executin totes les fases del càmping, les restants podran continuar amb el seu ús agrícola, garantint en tot moment la independització d’usos.


L’ arquitecte



PLÀNOLS

01.Situació i emmarcament territorial

02 Ortofotomapa

03 Planejament vigent

04 Àmbit del Pla especial en el planejament vigent

05 Finques cadastrals

06 Evolució de la vegetació (1946-2014)

07 Topogràfic

08 Zonificació

09 Ordenació

10 Planta amb indicació de seccions generals

11 Seccions generals

12 Esquema implantació sanejament

13 Esquema implantació aigua potable

14 Esquema implantació instal.lacions elèctriques

15 Esquema implantació instal.lacions incendis

16 Pla d’etapes


ANNEXES

INFORMES DEPARTAMENTALS AL DOCUMENT D’AVANÇ DE PLA

CERTIFICACIONS REGISTRALS DE LES FINQUES APORTADES


ANNEXES Relació d’informes emesos pels diferents organismes, amb capacitat informativa per la implantació de l’activitat de càmping en l’àmbit de referència. Amb data 23 de juliol de 2015, el Departament de Cultura, va emetre informe en referència a l’avanç del Pla especial urbanístic, per a la implantació d’un càmping al paratge Pla d’en Pascol de Sant Martí de Llémena, amb les següents consideracions:

No consta en l’àmbit de referència cap jaciment arqueològic ni paleontològic que pugui resultar afectat per l’esmentat projecte. (annex 1)

Amb data 16 de setembre de 2015, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, va emetre informe en referència a l’avanç del Pla especial urbanístic, per a la implantació d’un càmping al paratge Pla d’en Pascol de Sant Martí de Llémena, amb les següents consideracions:

a) Llistat de les especies vegetals al·lòctones existents per procedir a programar-ne l’eliminació i/o eradicació; b) llistat d’espècies forestals que es preveuen plantar; c) detall del subministrament d’aigua potable, il·luminació dels accessos, vials i tancament del perímetre; d) anàlisi de la gestió de residus sòlids i líquids; e) compatibilitat de l’ús del càmping amb el manteniment de les zones tranquil·les per la fauna propera al riu; f) detall de materials que s’utilitzaran per l’adequació del camí per l’accés de vehicles. (annex 2)

Amb data 17 de setembre de 2015, l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de Girona, va emetre informe en referència a l’avanç del Pla especial urbanístic, per a la implantació d’un càmping al paratge Pla d’en Pascol de Sant Martí de Llémena, amb les següents consideracions:

Major concreció de la proposta d’ordenació i major definició de les alternatives plantejades. Incorporació a l’Estudi Ambiental Estratègic de determinacions referents a: a)proposta d’alternatives; b) apartat específic de Natura 2000 efectes directes e indirectes; c) valoració dels possibles efectes del pla sobre la relació d’aus nidificants; d) sistemes d’abastament d’aigua potable i sanejament; e) analitzar l’abast dels moviments de terres; f) gestió del risc d’incendi forestal; g) accessos; h) tancament perimetral; i) justificació de les edificacions; j) anàlisis d’impactes de les instal·lacions; k) concreció d’espècies que es preveuen plantar. (annex3)

Amb data 30 de setembre de 2015, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona, va adoptar acord en referència a l’avanç del Pla especial urbanístic, per a la implantació d’un càmping al paratge Pla d’en Pascol de Sant Martí de Llémena, amb les següents consideracions:

Suspendre l’emissió de l’informe de l’Avanç de Pla especial urbanístic fins que es complementi la documentació tramesa. (annex 4)


Amb data 18 de desembre de 2015, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona, una vegada complementada la nova documentació sol·licitada, va adoptar acord en referència a l’avanç del Pla especial urbanístic, per a la implantació d’un càmping al paratge Pla d’en Pascol de Sant Martí de Llémena, amb les següents consideracions:

Emetre informe amb les observacions següents: a)Donar compliment als apartats 5,6,7 i 8 de l’article 2.7 del PTPCG; b) indicació d’usos complementaris de mas Mitjà; c) regulacions dels aspectes que indica l’apartat 51.2 del RLU; d) proposta formal de les edificacions. (annex 5)

S’elabora aquest document per l’aprovació inicial del PEU tenint en compte les consideracions enumerades en els informes que s’adjunten com annexes.


L’ arquitecte



Plaça Pompeu Fabra, 1 17002 Girona Tel. 872 975 000 [email protected]

1

DOCUMENT D’ABAST D’ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC 1. IDENTIFICACIÓ DE L’EXPEDIENT Pla: Pla especial urbanístic d’un càmping al paratge Pla d’en Pascol Municipi: Sant Martí de Llémena (Gironès) Sol·licitant: Ajuntament de Sant Martí de Llémena Expedient: OTAAGI20150112 Data d’entrada: 18 de juny de 2015 2. OBJECTE, FONAMENTS DE DRET, ANTECEDENTS I CONSULTES EFECTUADES 2.1. Objecte L’objecte del present document d’abast és determinar l’amplitud i el nivell de detall que ha de tenir l’estudi ambiental estratègic (EAE), que ha de donar resposta al que estableixen l’article 20 i l’annex IV de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental. 2.2. Fonaments de dret - La disposició final onzena de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, determina que són aplicables els articles de caràcter bàsic d’aquesta llei a les Comunitats Autònomes un cop transcorregut un any des de la seva entrada en vigor. Així mateix, la disposició transitòria primera concreta que la llei esmentada és d’aplicació a tots els plans l’avaluació ambiental estratègica dels quals s’iniciï a partir del dia de la seva entrada en vigor.

- La Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes, recull el marc normatiu a Catalunya relatiu a l’avaluació ambiental dels plans que poden tenir efectes significatius en el medi ambient i que aprova l’Administració de la Generalitat, l’Administració local o el Parlament, d’aplicació en tot allò que no s’oposi a la legislació bàsica estatal. - L’apartat 2.c de l’Annex 1 de la Llei 6/2009, del 28 d’abril, determina que s’ha de sotmetre a avaluació ambiental el planejament urbanístic derivat per a la implantació en sòl no urbanitzable de construccions destinades a les activitats de càmping. - L’article 86 bis del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, disposa que l’avaluació ambiental del planejament urbanístic que hi estigui sotmès s’integra en el procediment d’elaboració dels plans urbanístics. Aquesta integració es regeix per aquest precepte, per la disposició transitòria divuitena del Decret legislatiu esmentat, i per l’article 115 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, en allò que no s’oposi a la legislació bàsica estatal en matèria d’avaluació ambiental. - L’article 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme atribueix a l’òrgan ambiental l’emissió del document d’abast que determini, un cop efectuades les consultes necessàries, l’abast de l’estudi ambiental estratègic i els criteris, objectius i principis ambientals aplicables, i identifiqui les administracions públiques afectades i el públic interessat.


2

- L’article 49 del Decret 342/2011, de 17 de maig, de reestructuració del Departament de Territori i Sostenibilitat, estableix que correspon a les oficines territorials d’acció i avaluació ambiental a l’àmbit del seu territori tramitar els expedients d’avaluació ambiental que siguin competència dels serveis territorials i fer la proposta de resolució corresponent. 2.3. Consultes efectuades Mitjançant escrits de dates de registre de sortida de 3 de juliol de 2015 s’han dut a terme les següents consultes a administracions públiques afectades i a públic interessat: Relació de consultats

Respostes rebudes

Agència Catalana de l’Aigua – Demarcació Territorial de Girona (Departament de Territori i Sostenibilitat) -

Secció de Biodiversitat i Activitats Cinegètiques. Serveis Territorials a Girona. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació X

Subdirecció General de la Biodiversitat. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació -

Protecció Civil. Serveis Territorials a Girona del Departament d’Interior - Serveis Territorials. Departament de Cultura X Àrea de Medi Ambient. Diputació de Girona - Associació de Naturalistes de Girona -

El Departament de Cultura indica que no s’hi detecta cap presència de jaciment arqueològic ni paleontològic dins l’àmbit del Pla especial, per la qual cosa no caldrà incorporar cap mesura preventiva i/o correctora relativa al patrimoni arqueològic i paleontològic. La Secció de Biodiversitat i Activitats Cinegètiques fa esment de la posició del càmping propera a dos espais del PEIN i la Xarxa Natura 2000 (Riu Llémena i Muntanyes de Rocacorba – Puig de la Banya del Boc). Efectua consideracions sobre les espècies que es preveuen plantar, per evitar les exòtiques invasores; Sobre els accessos, els enllumenats exteriors i el tancament; sobre la gestió de les aigües residuals i sobre la necessitat de mantenir una franja tampó entre el càmping i la Llémena. Malgrat no haver estat consultada s’ha personat en la tramitació l’associació SEO/Birdlife en Catalunya. Demana sotmetre el pla especial a avaluació d’impacte ambiental i efectua diverses consideracions. En primer lloc s’indica que el document ambiental està mancat d’alternatives i que caldrà definir i avaluar diferents alternatives referides a localitzacions, escales o dimensions de l’actuació, així com l’alternativa 0. També s’esmenta la necessitat d’avaluar totes les infraestructures necessàries per al funcionament del càmping. Cal incorporar un apartat específic en el que es valorin els possibles efectes sobre la Xarxa Natura 2000. Esmenta com a espècies que motivaren la inclusió dins l’espai del rat penat de cova (Miniopterus schreibersii) i els hàbitats amb codi 3260 (Rius de terra baixa i de la muntanya mitjana amb vegetació submersa o parcialment flotant (Ranunculion fluitantis i Callitricho-Batrachion)i 3270 (Rius amb vores llotoses colonitzades per herbassars nitròfils del Chenopodion rubri (p.p.) i del Bidention (p.p.). També inclou una llista de 38 espècies d’aus que, d’acord amb el Atlas de Aves Reproductoras de España nidifiquen a la zona del Pla especial i sobre les que demana una anàlisi específica dels possibles impactes directes i indirectes. En relació amb la consulta descrita cal indicar que el Pla especial se sotmet al procediment d’avaluació ambiental estratègica ordinària (AAEO), tal i com s’esmentava a l’escrit de sol·licitud de consultes i en aplicació de la normativa d’avaluació ambiental de plans i



3

programes. L’article 6.1.b de la Llei 21/2013 estableix la necessitat d’aplicar una AAEO als plans que puguin afectar espais de la xarxa Natura 2000. L’avaluació d’impacte ambiental correspon, si s’escau, a la fase posterior de projectes. Les respostes rebudes s’annexen al present document d’abast per facilitar la seva comprensió i per tal que es tinguin en compte en l’elaboració de l’EAE. 3. DADES GENERALS DEL PLA L’objecte del Pla especial és la implantació d’un càmping al paratge pla d’en Pascol situat a l’oest del veïnat del pla de Sant Joan. L’àmbit s’inclou dins la parcel·la cadastral núm. 8 del polígon 2, que té una superfície de 10,13 ha i de la que es preveu ocupar per a l’ús de càmping una superfície de 3,27 ha. La finca té accés des de la carretera GI-532 mitjançant un camí d’uns 1,1 km de longitud. La capacitat serà de 40 unitats d’acampada (120 persones) de les quals un 40% seran albergs semi−mòbils. L’aparcament dels vehicles serà en un lloc diferent al de les unitats d’acampada. El terreny s’adequarà per formar plataformes d’acampada disposades en tres terrasses tenint en compte que el seu pendent transversal és de l’ordre del 10%. Els talussos entre terrasses tindran un pendent 3H:2V. Es preveu una franja de protecció de 25 m d’amplada al voltant del càmping, lliure de vegetació seca i amb la massa arbòria aclarida. Si bé dins de l’àmbit del Pla especial hi ha una edificació construïda i inclosa al Catàleg de masies i cases rurals (Mas el Mitjà), la seva reconstrucció es destinarà a habitatge dels promotors. Les edificacions i instal·lacions previstes són les següents: - Edifici de serveis, d’uns 600 m2 de sostre i destinat a bar, restaurant, administració,

recepció, lavabos, magatzem, farmaciola i taller. - Tancament perimetral, consistent en una reixa metàl·lica d’alçada compresa entre 1 i 2 m i

color verd mat. - Piscina per a adults i una altra per a nens. Àrea de jocs infantils. - Centre de transformació d’energia elèctrica. - Dipòsit per a emmagatzemar l’aigua obtinguda de captacions d’aigua subterrània. - Sistema de depuració d’aigües residuals autònom. S’han definit dues alternatives que únicament difereixen quant a la capacitat del càmping, de 40 unitats d’acampada a l’alternativa 1 i de 100 unitats d’acampada a l’alternativa 2. 4. VALORACIÓ DE L’AVANÇ I DETERMINACIÓ DE L’ABAST I DEL NIVELL DE DETALL DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL 4.1. Valoració ambiental del DIE i l’Avanç Els terrenys objecte d’ordenació pel Pla especial no es troben dins d’espais naturals protegits inclosos al PEIN o a la Xarxa Natura 2000, si bé se situen a uns 50 m de límit de l’espai del PEIN “Puig de la Banya del Boc”, alhora ZEC de la Xarxa Natura 2000 “Muntanyes de Rocacorba−Puig de la Banya del Boc” (ES5120018). El ZEC de Natura 2000 “Riu Llémena” (ES5120020) comprèn la riera de Llémena aigües amunt del veïnat del Pla de Sant Joan (uns 290 m al nord de l’àmbit del Pla especial) i aigües avall del Pla (a uns 1,3 km de distància).


4

Cal concretar que el límit de l’espai del PEIN Puig de la Banya del Boc se situa en la llera de la riera de Llémena d’acord amb el pla especial de delimitació definitiva aprovar el 8 de febrer de 2000 i del qual es reprodueix a l’annex la part corresponent No s’afecten àrees d’interès connector identificades plànol O.5 del Pla territorial parcial de les Comarques Gironines. D’acord amb el DIE, la ubicació no és inundable tenint en compte la diferència de cota amb la llera de la riera de Llémena (d’uns 22 m d’alçada). L’ús del sòl és el d’un conreu envoltat de terrenys forestals. El municipi està tipificat d’alt risc d’incendi forestal pel Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals. Les següents imatges obtingudes de l’Institut Cartogràfic de Catalunya mostren l’estat dels terrenys actual i a l’any 1991:

Els documents de l’avanç de Pla es caracteritzen per una manca de concreció de la proposta d’ordenació, no representada a escala de detall, i també per una definició i anàlisi insuficient de les alternatives plantejades.



5

4.2 Aspectes que cal incorporar a l’EAE 1) L’estudi ambiental estratègic ha de tenir el contingut fixat a l’Annex IV de la Llei 21/2013, de

9 de desembre, amb el grau de detall següent: 2) Els objectius ambientals haurien d’ésser el següents:

a) Definir una proposta d’ordenació compatible amb la protecció de l’espai de Natura 2000. b) Garantir el correcte tractament de les aigües residuals per protegir la riera de Llémena. c) Assolir una adequada integració del càmping en el paisatge del pla d’en Pascol. d) Protegir els terrenys forestals del possible augment del risc d’incendi forestal.

3) Definir amb precisió les alternatives plantejades, referides a localitzacions (que caldrà justificar), dimensions o ordenació de l’actuació, així com l’alternativa 0. Totes elles han d’ésser tècnica i ambientalment viables raó per la qual la seva ordenació s’ha de justificar atenent als condicionants ambientals de la ubicació. Representar-les gràficament, amb suficient grau de detall tant pel que fa a les unitats d’acampada com a l’ordenació de la totalitat del seu àmbit i efectuar una anàlisi individualitzada dels seus efectes sobre el medi, inclosa l’alternativa 0.

4) Incorporar un apartat específic de Natura 2000. En aquest apartat caldrà valorar els

possibles efectes, directes i indirectes, sobre els ZEC de Natura 2000 “Muntanyes de Rocacorba−Puig de la Banya del Boc” i “Riu Llémena” tenint en compte els hàbitats i les espècies que motivaren la seva inclusió en Natura 2000, segons l’Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre, identificant els presents a l’entorn de l’àmbit del Pla especial i analitzant els possibles efectes del Pla i de les infraestructures complementàries (accessos, franja de protecció front incendis forestals, sistema de tractament d’aigües residuals,...). En aquest sentit, i d’acord amb el resultat de les consultes, caldrà verificar els efectes sobre els següents hàbitats i espècies:

- HIC codi 3260: Rius de terra baixa i de la muntanya mitjana amb vegetació submersa o

parcialment flotant (Ranunculion fluitantis i Callitricho-Batrachion) - HIC codi 3270: Rius amb vores llotoses colonitzades per herbassars nitròfils

del Chenopodion rubri (p.p.) i del Bidention (p.p.) - Rat penat de cova (Miniopterus schreibersii)

5) Incloure una valoració detallada dels possibles efectes del Pla sobre la relació d’aus

nidificants a la zona que consta a la resposta rebuda de l’associació SEO/Birdlife, amb especial incís en les presents a l’entorn immediat de la zona del càmping.

6) Incloure un apartat d’anàlisi dels sistemes d’abastament d’aigua potable i de sanejament

d’aigües residuals municipals per a atendre les demandes que comportarà el desenvolupament del Pla especial. En particular, cal preservar la qualitat de l’aigua de la riera de Llémena, inclosa en Natura 2000 (amb presència de llúdriga i de barb de muntanya) i, en aquest sentit, caldrà definir sistemes de tractament que garanteixin la no afectació a la qualitat de l’aigua d’aquesta riera.

7) Analitzar, amb suficient grau de detall l’abast dels moviments de terra previstos per a

l’adequació de les terrasses on s’ubicaran les unitats d’acampada.


6

8) Incorporar un apartat específic en el que s’analitzi la compatibilitat de la proposta amb la gestió del risc d’incendi forestal. Analitzar i justificar l’accés als terrenys, i les seves característiques forestals, en els que caldrà executar la franja de protecció front incendis forestals de 25 m d’amplada, amb les restriccions que es comenten a l’apartat següent.

9) Analitzar els accessos al càmping i els possibles impactes ambientals que se’n poden

derivar de la seva adequació, així com de l’increment de freqüentació en un entorn aïllat. 10) Justificar les característiques del tancament perimetral tot fent incís que la solució més

adient tenint en compte la ubicació aïllada del càmping en el medi natural és un tancament de tipus cinegètic.

11) Justificar les edificacions previstes en les unitats d’acampada i els possibles impactes sobre

el paisatge atès que de les imatges de l’avanç se’n desprèn una tipologia que pot no ésser concordant amb un alberg semi−mòbil.

12) Analitzar els possibles impactes derivats de l’extensió de la xarxa de subministrament

d’energia elèctrica i la utilització de sistemes de captació d’energies renovables, com ara l’energia solar.

13) Analitzar els sistemes d’enllumenat exterior justificant la seva adequació per tal d’evitar la

contaminació lluminosa. 14) Concretar les espècies que es preveuen plantar amb l’objecte d’evitar les exòtiques

invasores d’acord amb el Reial decret 630/2013, de 2 d’agost. 5. DETERMINACIONS PER AL DESENVOLUPAMENT DE L’ORDENACIÓ DE

L’ALTERNATIVA ELEGIDA L’àmbit del Pla especial s’ha d’ajustar als terrenys d’antics camps de conreu inclosos en la subparcel·la “d” de la parcel·la 8, tot i que segons les imatges també inclou terrenys de les parcel·les núm. 6 i 7. En tot cas cal evitar l’ocupació de terrenys forestals arbrats existents a la subparcel·la “e”, i també més propers a Natura 2000. Els plànols d’ordenació han de representar amb precisió els límits del Pla especial, la proposta d’ordenació i la franja de 25 m d’amplada de protecció front els riscos d’incendi forestal. En l’extrem est del càmping, més proper a Natura 2000, la franja no s’hauria d’executar en terrenys forestals, al menys en la seva totalitat, i caldria concentrar-la als terrenys sense vegetació arbòria. Situar els usos de menor incidència ambiental en la franja est de l’àmbit del Pla especial, el més proper a l’espai del PEIN i de Natura 2000. 6. MODALITATS D’INFORMACIÓ I CONSULTA, I IDENTIFICACIÓ DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES AFECTADES I DEL PÚBLIC INTERESSAT D’acord amb els articles 21 i 22 de la Llei 21/2013, caldrà que l’EAE –juntament amb el pla- se sotmeti a informació pública. Les actuacions de consulta inclouran, almenys, les següents: - Agència Catalana de l’Aigua. Demarcació de Girona. - Secció de Biodiversitat i Activitats Cinegètiques. Serveis Territorials a Girona del

Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.



7

- Servei de Prevenció d’Incendis Forestals. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Carretera B-140 de Sabadell a Santa Perpètua de Mogoda, km 4,5 Finca Torreferrussa. 08130 Santa Perpètua de Mogoda

- Protecció Civil. Serveis Territorials a Girona del Departament d’Interior - Societat Espanyola d’Ornitologia SEO/Birdlife en Catalunya Anunci de la informació pública en el diari oficial corresponent, advertint que la consulta es dirigeix tant al públic en general com a les persones físiques o jurídiques que es considerin interessades d’acord amb l’article 31 de la Llei estatal 30/1992, atorgant un mínim de 45 dies per examinar el Pla i l’EAE i realitzar les al·legacions i suggeriments oportuns. Els textos íntegres hauran de fer-se públics a la pàgina web de l'Ajuntament de Sant Martí de Llémena, facilitant el seu accés mitjançant la seva inclusió com a notícia destacada al portal i de forma que sigui fàcilment descarregable pels potencials interessats. Aquest període s’ha d’aprofitar per efectuar consultes individualitzades a les administracions públiques afectades i públic interessat següents, sens perjudici d’aquelles altres consultes preceptives contemplades en la pròpia tramitació del Pla, utilitzant a l’efecte mitjans convencionals, telemàtics o qualsevol altre vàlid d’acord amb la legislació sobre procediment administratiu. En tot cas, el termini de resposta serà com a mínim de 45 dies. Per realitzar les esmentades consultes a les diferents unitats i organismes de la Generalitat de Catalunya, es pot utilitzar la sol·licitud d’informes sectorials per a la tramitació de planejament urbanístic que es troba disponible en el portal EACAT, conjuntament amb els que siguin necessaris d’acord amb la legislació urbanística. L’EAE inclourà un annex o una taula en el qual indiqui els apartats concrets on s’han incorporat les determinacions del present document d’abast. Jacobo Ruiz Pedreira Responsable de l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental Girona, 17 de setembre de 2015


8

ANNEX. Límit de l’espai del PEIN Puig de la Banya del Boc a la zona del pla d’en Pascol d’acord amb el Pla especial de delimitació definitiva aprovat el 8 de febrer de 2000 i consultable als Serveis Territorials a Girona del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.


SCUG/O0387/2015 / 057782 / G/3217102

CU: 16Expedient:2015 / 057782 / G

La Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona, en la sessió de 30 de setembre de 2015, ha adoptat, a reserva de la redacció que resulti de l’aprovació de l’acta, l’acord següent :

L’Ajuntament de Sant Martí de Llémena ha tramès l’avanç del Pla especial urbanístic per a la implantació d'un càmping al paratge Pla d' en Pascol de Sant Martí de Llémena, per tal que s’emeti l’informe urbanístic i territorial previst a l’article 86 bis i a la disposició transitòria divuitena del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, en la redacció donada pels articles 32 i 90 de la Llei 3/2012, de 22 de febrer.

1. Objecte de l’informe

Implantació d’un càmping en el paratge Pla d’en Pascol a Sant Martí de Llémena

2. Àmbit d’actuació

La superfície de la finca és de 10,13 ha al sector del Pla de Sant Joan de Sant Martí de Llémena. L’àmbit d’actuació és de 3,27 ha. Es situa al costat del PEIN i de la Xarxa Natura 2000 del Puig de la Banya del Boc i la riera del Llémena

3. Planejament vigent3.1 Planejament territorial vigent

PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES GIRONINES aprovat definitivament pel Govern de Catalunya en data 14 de setembre de 2010 (DOGC núm. 5735 de 15 d'octubre de 2010).

Els terrenys afectats formen part del sistema d’espais oberts dintre de la categoria de sòl de protecció especial.

El PTPCG inclou l’activitat de càmping dintre de les activitats que no aporten qualitat al medi natural i paisatgístic (B) (article 2.5 PTPCG).

En sòl de protecció especial es poden autoritzar les edificacions o instal·lacions corresponents al tipus B quan es compleixin les condicions i exigències que assenyalen els apartats 5, 6, 7 i 8 de l’article 2.7 de les normes territorials del PTPCG per tal de garantir que no afectaran els valors que motiven la protecció especial d’aquest sòl.

3.2. Planejament urbanístic vigent

L’ordenació urbanística general d’aquest municipi es regeix per les Normes subsidiàries de planejament de Sant Martí de Llémena aprovades definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona en data 17 d’abril de 1996. Les normes urbanístiques van ser publicades al DOGC 4965 de 10 de setembre de 2007.

1 PLA ESPECIAL PER LA IMPLANTACIÓ DE CÀMPING AL PLA D’EN PASCOL AL T.M DE SANT MARTÍ DE LLÈMENA 71

http://www.gencat.cat/eadop/imatges/5735/10251024.pdf

SCUG/O0387/2015 / 057782 / G/3217102

La finca es troba en el sòl no urbanitzable del municipi i té la doble qualificació de sòl forestal–bosc i sòl agrícola–conreu. Segons la memòria del document (apartat 1 - pl. 5), la zona d’acampada es situarà en terrenys qualificats de sòl agrícola–conreu.

L’article 77. 2 de les Normes subsidiàries de planejament regula el sòl agrícola–conreu i determina que és sòl destinat a realitzar activitats de conreu en totes les seves varietats

L’article 75 regula els usos admesos en el sòl no urbanitzable i determina que els usos d’explotació residencial (turisme de muntanya) són admesos.

L’article 78.6 regula les noves edificacions en sòl no urbanitzable i admet les construccions destinades a usos residencials.

A banda, i pel que fa a la masia “el Mitjà”, l’Ajuntament va tramitar el Pla especial urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals del municipi, que va ser aprovat definitivament per la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona en la sessió de data 29 de juny de 2011 (DOGC 6399 de 18 de juny de 2013).

La masia està inclosa en el grup de masies i cases rurals. L’article 12 regula les condicions de l’edificació i determina que les edificacions es podran destinar a altres modalitats (diferents del turisme rural) que puguin derivar de l’aplicació de la legalitat urbanística vigent, en el moment del tràmit d’aprovació d’aquest Catàleg i totes les altres que en un futur es regulin i siguin compatibles.

4. Descripció de la proposta

La proposta planteja una activitat de càmping al paratge Pla d’en Pascol amb una capacitat d’allotjament de 120 persones i 40 unitats d’acampada, de les quals els 40% seran fixos o semimòbils.

La proposta planteja:- La construcció d’un edifici de serveis (recepció, bar, restaurant, botiga, administració, dutxes, serveis higiènics, serveis adaptats, farmaciola, magatzem, taller, gimnàs, etc) amb un sistema de bales de palla, amb una edificabilitat de 600 m² i alçada màxima de 6,5 m.- Les instal·lacions de subministrament elèctric (centre de transformació, xarxa de distribució soterrada,...), subministrament d‘aigua potable a través de pous, evacuació d’aigües residuals (estació depuradors i sistema de clavegueram) i recollida de deixalles, - L’adaptació topogràfica del terreny per definir la vialitat, la zona d’acampada i la zona d’esbarjo, - La plantació d’arbrat en els talussos, accés, aparcament i zona d’acampada i - La construcció d’una piscina comunitària i zona de jocs infantils

El projecte manté l’accés des de la carretera GI-532.


SCUG/O0387/2015 / 057782 / G/3217102

Dins de la finca hi ha una masia “El Mitjà” inclosa en el Catàleg de masies i cases rurals de Sant Martí de Llémena” i el projecte proposa destinar-la a habitatge dels promotors de l’activitat.

El Document inicial estratègic proposa tres alternatives:- Alternativa 0: Mantenir l’ús agrícola dels terrenys actuals.- Alternativa 1: Ús d’acampada molt respectuós i integrat amb l’entorn natural amb

una capacitat per a 120 persones i 40 unitats d’acampada, de les quals el 40% seran albergs semi-mòbils.

- Alternativa 2: Ús d’acampada amb una capacitat per a 300 persones i 100 unitats d’acampada, de les quals el 40% seran albergs semi-mòbils.

L’avanç es decanta per l’alternativa 1 perquè és més respectuosa amb l’entorn natural.

5. Valoració de la proposta

5.1 Valoració territorial

La proposta s’adequa a les determinacions del Pla territorial parcial de les comarques gironines sempre i quan es compleixin les condicions i exigències que assenyalen els apartats 5, 6, 7 i 8 de l’article 2.7 de les normes territorials del PTPCG per tal de garantir que no afectaran els valors que motiven la protecció especial d’aquest sòl.

5.2 Valoració urbanística

Per altra banda, l’article 47.6.e TRLU admet les construccions destinades a l’activitat de càmping autoritzades pel Pla d'ordenació urbanística municipal, que exigeix en tots casos la tramitació prèvia d’un pla especial urbanístic.

En aquest cas, l’article 75 del planejament general de Sant Martí de Llémena admet els usos genèrics d’explotació residencial (turisme de muntanya), i per tant pot admetre l’ús de càmping.

Per altra banda, caldria indicar que el document proposa tres alternatives d’ocupació de la finca tal i com indica el Document inicial estratègic, però que en realitat són tres alternatives d’intensitat d’ús de la finca en relació amb l’ús d’acampada.

En aquest sentit, seria interessant que en la proposta d’avanç i a partir d’estudis de la topografia del terreny, el projecte analitzés diferents alternatives d’ubicació de les edificacions, de l’aparcament, de vials i de la zona d’acampada proposades dins de la finca, als efectes d’estudiar la inserció de l’edificació en l’entorn territorial i demostrar la compatibilitat amb la preservació dels valors d’aquest sòl. A més també hauria d’analitzar la possibilitat d’utilitzar la masia “el Mitjà” per als usos del càmping

En la disposició de l’edifici de serveis, caldria tenir en compte les condicions de l’article 2.6 de les Directrius de paisatge que regula les construccions aïllades: la implantació, el perfil territorial, la proporció, el pendent,...


SCUG/O0387/2015 / 057782 / G/3217102

Entrant a analitzar la documentació aportada, caldria indicar que l’avanç descriu la ubicació de les edificacions, instal·lacions i serveis i determina una sèrie de propòsits, però no fa una proposta formal del projecte, per la qual cosa amb aquesta informació resulta difícil en aquests moments valorar la idoneïtat de certs paràmetres de l’edificació, de la vialitat, de les instal·lacions... proposades, que en tot cas es valoraran en les següents propostes de la tramitació, si escau.

Tot i així, caldria assenyalar que el document hauria de justificar aquests paràmetres de les noves edificacions i les instal·lacions en funció de les necessitats de l’activitat proposada.

Finalment, el document indica que no s’han estudiat alternatives d’ubicació atès que aquests són els terrenys de què disposa el promotor (apartat 4. PROPOSTA DE L’AVANÇ DE PLA. ALTERNATIVES D’UBICACIÓ). Tot i això, el Document inicial estratègic proposa tres alternatives d’ocupació en la finca, per la qual cosa caldria adequar la informació de la memòria.

Fonaments de dret

Vist el Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, el Reglament aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, i el Decret 64/2014, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística.

Acord

Vist l’informe proposta dels Serveis Tècnics, i d’acord amb les consideracions fetes per aquesta Comissió s’acorda:

-1 Suspendre l’emissió de l’informe sobre l’Avanç del Pla especial urbanístic per a la implantació d'un càmping al paratge Pla d' en Pascol de Sant Martí de Llémena a l’efecte de l’informe urbanístic i territorial previst a l’article 86 bis i a la disposició transitòria divuitena del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, en la redacció donada pels articles 32 i 90 de la Llei 3/2012, de 22 de febrer, fins que es completi la documentació amb les determinacions següents:

- 1.1 Cal completar la documentació, amb diferents alternatives d’ubicació de les edificacions, de l’aparcament, de vials i de la zona d’acampada proposades dins de la finca, a partir d’estudis de la topografia del terreny, als efectes d’estudiar la inserció de l’edificació en l’entorn territorial i demostrar la compatibilitat amb la preservació dels valors d’aquest sòl. A més també cal analitzar la possibilitat d’utilitzar la masia “el Mitjà” per als usos del càmping.

- 1.2 L’avanç i el seu desenvolupament han de donar compliment a les condicions i exigències que assenyalen els apartats 5, 6, 7 i 8 de l’article 2.7 de les normes territorials del PTPCG per tal de garantir que no afectaran els valors que motiven la protecció especial d’aquest sòl.


SCUG/O0387/2015 / 057782 / G/3217102

-1.3 En la disposició de l’edifici de serveis, caldrà tenir en compte les condicions de l’article 2.6 de les Directrius de paisatge que regula les construccions aïllades: la implantació, el perfil territorial, la proporció, el pendent,...

-1.4 El document ha de justificar els paràmetres de les noves edificacions i les instal·lacions en funció de les necessitats de l’activitat proposada.

-1.5 Cal esmenar l’errada material detectada quan document indica que no s’han estudiat alternatives d’ubicació (apartat 4. PROPOSTA DE L’AVANÇ DE PLA. ALTERNATIVES D’UBICACIÓ). perquè el Document inicial estratègic proposa tres alternatives d’ocupació en la finca.

La secretària de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona


SCUG/O0387/2015 / 057782 / G/3233458

Il·lm. Sr. Alcalde - President de l'AjuntamentAjuntament de Sant Martí de LlémenaPlaça Sant Martí, s/n17153 Sant Martí de LlémenaGironès

Assumpte: Avanç del Pla especial urbanístic per a la implantació d'un càmping al paratge Pla d'en Pascol de Sant Martí de Llémena .

La Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona en sessió de 15 de desembre de 2015, ha adoptat, a reserva de la redacció que resulti de l’aprovació de l’Acta, l’acord següent:

1. Objecte de l’informe

Implantació d’un càmping en el paratge Pla d’en Pascol a Sant Martí de Llémena

2. Àmbit d’actuació

La superfície de la finca és de 10,13 ha al sector del Pla de Sant Joan de Sant Martí de Llémena. L’àmbit d’actuació és de 3,27 ha. Es situa al costat del PEIN i de la Xarxa natura 2000 del Puig de la Banya del Boc i la riera del Llémena.

3. Planejament vigent

3.1 Planejament territorial vigent

PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES GIRONINES aprovat definitivament pel Govern de Catalunya en data 14 de setembre de 2010 (DOGC núm. 5735 de 15 d'octubre de 2010).

Els terrenys afectats formen part del sistema d’espais oberts dintre de la categoria de sòl de protecció especial.

El PTPCG inclou l’activitat de càmping dintre de les activitats que no aporten qualitat al medi natural i paisatgístic (B) (article 2.5 PTPCG).

En sòl de protecció especial es poden autoritzar les edificacions o instal·lacions corresponents al tipus B quan es compleixin les condicions i exigències que assenyalen els apartats 5, 6, 7 i 8 de l’article 2.7 de les normes territorials del PTPCG per tal de garantir que no afectaran els valors que motiven la protecció especial d’aquest sòl.

1

Data: 18 de desembre de 2015 RV:/ RN: 2015 / 057782 / G/


http://www.gencat.cat/eadop/imatges/5735/10251024.pdf

SCUG/O0387/2015 / 057782 / G/3233458

3.2. Planejament urbanístic vigent

L’ordenació urbanística general d’aquest municipi es regeix per les Normes subsidiàries de planejament de Sant Martí de Llémena aprovades definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona en data 17 d’abril de 1996. Les normes urbanístiques van ser publicades al DOGC 4965 de 10 de setembre de 2007.

La finca es troba en el sòl no urbanitzable del municipi i té la doble qualificació de sòl forestal – bosc i sòl agrícola – conreu. Segons la memòria del document (apartat 1 - pl. 5), la zona d’acampada es situarà en terrenys qualificats de sòl agrícola – conreu.

L’article 77. 2 de les Normes subsidiàries de planejament regula el sòl agrícola – conreu i determina que és sòl destinat a realitzar activitats de conreu en totes les seves varietats

L’article 75 regula els usos admesos en el sòl no urbanitzable i determina que els usos d’explotació residencial (turisme de muntanya) són admesos.

L’article 78.6 regula les noves edificacions en sòl no urbanitzable i admet les construccions destinades a usos residencials.

A banda, i pel que fa a la masia “el Mitjà”, l’Ajuntament va tramitar el Pla especial urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals del municipi, que va ser aprovat definitivament per la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona en la sessió de data 29 de juny de 2011 (DOGC 6399 de 18 de juny de 2013).

La masia està inclosa en el grup de masies i cases rurals. L’article 12 regula les condicions de l’edificació i determina que les edificacions es podran destinar a altres modalitats (diferents del turisme rural) que puguin derivar de l’aplicació de la legalitat urbanística vigent, en el moment del tràmit d’aprovació d’aquest Catàleg i totes les altres que en un futur es regulin i siguin compatibles.

4. Antecedents

En data 30 de setembre de 2015, la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona va adoptar el següent acord:

“-1 Suspendre l’emissió de l’informe sobre l’Avanç del Pla especial urbanístic per a la implantació d'un càmping al paratge Pla d' en Pascol de Sant Martí de Llémena a l’efecte de l’informe urbanístic i territorial previst a l’article 86 bis i a la disposició transitòria divuitena del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, en la redacció donada pels articles 32 i 90 de la Llei 3/2012, de 22 de febrer, fins que es completi la documentació amb les determinacions següents:

- 1.1 Cal completar la documentació, amb diferents alternatives d’ubicació de les edificacions, de l’aparcament, de vials i de la zona d’acampada proposades dins de la finca, a partir d’estudis de la topografia del terreny, als efectes d’estudiar la inserció de l’edificació en l’entorn territorial i demostrar la compatibilitat amb la preservació dels valors d’aquest sòl. A més també cal analitzar la possibilitat d’utilitzar la masia “el Mitjà” per als usos del càmping.


SCUG/O0387/2015 / 057782 / G/3233458

- 1.2 L’avanç i el seu desenvolupament han de donar compliment a les condicions i exigències que assenyalen els apartats 5, 6, 7 i 8 de l’article 2.7 de les normes territorials del PTPCG per tal de garantir que no afectaran els valors que motiven la protecció especial d’aquest sòl.

-1.3 En la disposició de l’edifici de serveis, caldrà tenir en compte les condicions de l’article 2.6 de les Directrius de paisatge que regula les construccions aïllades: la implantació, el perfil territorial, la proporció, el pendent,...

-1.4 El document ha de justificar els paràmetres de les noves edificacions i les instal·lacions en funció de les necessitats de l’activitat proposada.

-1.5 Cal esmenar l’errada material detectada quan document indica que no s’han estudiat alternatives d’ubicació (apartat 4. PROPOSTA DE L’AVANÇ DE PLA. ALTERNATIVES D’UBICACIÓ). perquè el Document inicial estratègic proposa tres alternatives d’ocupació en la finca.”

5. Descripció de la proposta

En data 12 de novembre de 2015, l’Ajuntament de Sant Martí de Llémena ha presentat documentació per donar compliment als requeriments de l’informe emès per la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona en data 30 de setembre de 2015.

La proposta d’avanç planteja una activitat de càmping al paratge Pla d’en Pascol amb una capacitat d’allotjament de 120 persones i 40 unitats d’acampada, de les quals els 40% seran fixos o semimòbils en una finca de 10,13 ha.

El document proposa tres alternatives d’ubicació de les edificacions i dels vials dins de la finca:

- Alternativa 1. La zona d’aparcament es situa a l’entrada i és on es localitzaran els vehicles dels usuaris. La zona d’acampada s’estructura a través de dos vials de distribució, enllaçats per una camí de vianants a l’extrem est de la instal·lació. El bloc de serveis es situa al costat de la masia can Mitjà.

- Alternativa 2. La zona d’aparcament es situa a l’entrada i es on es localitzaran els vehicles dels usuaris. La zona d’acampada s’estructura a través d’un vial circular que segueix les terrasses amb murs de pedra seca. El bloc de serveis es situa en la part baix de la zona d’acampada a la banda de llevant.

- Alternativa 3. La zona d’aparcament es situa a l’entrada i es on es localitzaran els vehicles dels usuaris, com en la resta d’alternatives. La zona d’acampada s’estructura a través de dos vials que segueix les terrasses existents amb murs de pedra seca. El bloc de serveis es situa en al costat de la zona d’aparcament. El mas Mitjà s’utilitzarà per usos complementaris a l’activitat.

El document considera l’alternativa 3 com la més adequada perquè:- Els vials segueixen el perfil de les terrasses que conformen l’orografia existent, - La localització de l’aparcament a l’entrada limita el desplaçament rodat a través de

les zones d’acampada i 3


SCUG/O0387/2015 / 057782 / G/3233458

- El bloc de serveis unifica tots els annexes en un sol edifici i s’adapta a l’orografia.

La proposta planteja:- La construcció d’un edifici de serveis (recepció, bar, restaurant, botiga,

administració, dutxes, serveis higiènics, serveis adaptats, farmaciola, magatzem, taller, gimnàs, etc) amb un sistema de bales de palla, amb una edificabilitat de 600 m² i alçada màxima de 6,5 m.

- Les instal·lacions de subministrament elèctric (centre de transformació, xarxa de distribució soterrada,...), subministrament d‘aigua potable a través de pous, evacuació d’aigües residuals (estació depuradors i sistema de clavegueram) i recollida de deixalles,

- L’adaptació topogràfica del terreny per definir la vialitat, la zona d’acampada i la zona d’esbarjo,

- La plantació d’arbrat en els talussos, accés, aparcament i zona d’acampada i - La construcció d’una piscina comunitària i zona de jocs infantils

El projecte manté l’accés des de la carretera GI-532.

Les instal·lacions de serveis i personal tenen les següents dimensions:

Recepció 20 m²Serveis administratius 15 m²Establiment de bar i restauració 60 m²Botiga de queviures i magatzem 40 m²Magatzem general 180 m²Local de neteja i vestidors del personal 40 m²Local per instal·lacions 80 m²Serveis higiènics amb dutxes 50 m²Safaretjos per rentat de roba 20 m²Aigüeres per rentat de vaixelles i estris de cuina 20 m²Local pel servei de vigilància 15 m²Local per emmagatematge selectiu de deixalles 60 m²TOTAL 600 m²

Dins de la finca hi ha una masia “El Mitjà” inclosa en el Catàleg de masies i cases rurals de Sant Martí de Llémena” i el projecte proposa destinar-la a habitatge dels promotors de l’activitat.

6. Valoració de la proposta

Per tal de complimentar l’acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona, s’han incorporat les determinacions, esmenes o modificacions següents:

Respecte a la prescripció 1.1, l’avanç aportat en data 12 de novembre de 2015, completa la documentació, amb diferents alternatives d’ubicació de les edificacions i d’estructuració de la zona d’acampada dins de la finca. La proposta escollida preveu destinar el Mas Mitjà per a usos complementaris a l’activitat, però no les concreta.


SCUG/O0387/2015 / 057782 / G/3233458

Respecte a la prescripció 1.2, i per tal de donar compliment als apartats 5, 6, 7 i 8 de l’article 2.7 de les normes territorials del PTPCG, indica que “les noves edificacions per a ser autoritzades, incorporaran a l’Estudi d’impacte d’integració paisatgística, unes anàlisis dels efectes de la inserció de l’edificació en l’entorn territorial, que demostri la seva compatibilitat amb la preservació dels valors que motiven la protecció especial” (subapartat COMPLIMENT DE LES EXIGÈNCIES DE L’ARTICLE 2.7 DEL PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES GIRONINES de l’apartat 4. PROPOSTA DE L’AVANÇ DE PLA).

No obstant això, l’informe de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona indicava que és l’avanç i el seu desenvolupament que han de donar compliment a les condicions i exigències que assenyalen els apartats 5, 6, 7 i 8 de l’article 2.7 de les normes territorials del PTPCG per tal de garantir que no afectaran els valors que motiven la protecció especial d’aquest sòl.

Per tant, no es pot remetre aquesta prescripció al projecte de les edificacions i ha de ser el Pla especial qui contingui l’Estudi d'impacte i integració paisatgística amb les consideracions que indica el subapartat COMPLIMENT DE LES EXIGÈNCIES DE L’ARTICLE 2.7 DEL PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES GIRONINES de l’apartat 4. PROPOSTA DE L’AVANÇ DE PLA ESPECIAL.

En aquest sentit, l’article 51.2 del Reglament de la Llei d'urbanisme també determina que els plans especials urbanístic per la implantació de càmpings han d’incorporar l’Estudi d'impacte i integració paisatgística.

Respecte a la prescripció 1.3, el subapartat CONCLUSIONS de l’apartat 8.- ALTERNATIVES D’ORDENACIÓ justifica que l’alternativa escollida s’ajusta a les directrius de paisatge per la tipologia escollida i el subapartat DIRECTRIUS DE PAISATGE de l’apartat 4.- PROPOSTA DE L’AVANÇ recull les determinacions de l’article 2.6 de les Directrius de Paisatge del Pla territorial parcial de les comarques de Girona i estableix que les edificacions s’ajustaran a aquestes determinacions.

Respecte a la prescripció 1.4, el document indica les superfícies necessàries per les noves edificacions i les instal·lacions en funció de les necessitats de l’activitat proposada.

Respecte a la prescripció 1.5, el document aportat ha esmenat l’errada material detectada.

Com ja es va comentar en l’anterior informe, l’avanç descriu la ubicació de les edificacions, instal·lacions i serveis i determina una sèrie de propòsits, però no fa una proposta formal del projecte, per la qual cosa amb aquesta informació resulta difícil en aquests moments valorar la idoneïtat de certs paràmetres de l’edificació, de la vialitat, de les instal·lacions... proposades, que en tot cas es valoraran en les següents fases de la tramitació.

Fonaments de dret

Vist el Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, el Reglament aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, i el Decret 64/2014, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística.


SCUG/O0387/2015 / 057782 / G/3233458

Acord

Vist l’informe proposta dels Serveis Tècnics, i d’acord amb les consideracions fetes per aquesta Comissió s’acorda:

-1 Emetre informe sobre l’Avanç del Pla especial urbanístic per a la implantació d'un càmping al paratge Pla d'en Pascol, de Sant Martí de Llémena, promogut per la senyora Nuri Negre Herzing i tramès per l’Ajuntament a l’efecte de l’informe urbanístic i territorial previst a l’article 86 bis i a la disposició transitòria divuitena del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, en la redacció donada pels articles 32 i 90 de la Llei 3/2012, de 22 de febrer, amb les observacions següents:

- 1.1 Aquest Pla especial urbanístic (PEU) ha de donar compliment a les condicions i exigències que assenyalen els apartats 5, 6, 7 i 8 de l’article 2.7 de les normes territorials del PTPCG per tal de garantir que no afectaran els valors que motiven la protecció especial d’aquest sòl.

- 1.2 El PEU ha d’indicar els usos complementaris de l’activitat de càmping que es portaran a terme en el mas Mitjà.

- 1.3 Recordar que el desenvolupament de l’avanç de PEU ha d’establir les regulacions dels aspectes que indica l’article 51.2 del Reglament de la Llei d'urbanisme que regula els establiments de càmping.

-1.4 L’avanç descriu la ubicació de les edificacions, instal·lacions i serveis i determina una sèrie de propòsits, però no fa una proposta formal del projecte, per la qual en el procés de la tramitació es valorarà la idoneïtat i la integració paisatgística de l’edificació, de la vialitat, de les instal·lacions.

-2 Indicar a l’Ajuntament que aquest informe s’emet sense perjudici de la resolució que pugui adoptar-se definitivament quan s’elevi l’expedient a l’organisme competent.

-3 Notificar aquest acord a l’Ajuntament, a la promotora i a l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental.

La secretària de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona


Información Registral expedida por

JESUS MARIA DUCAY LOPEZ

Registrador de la Propiedad de GIRONA 4

Riu Freser, 84 - GIRONA

tlfno: 0034 972 200108

correspondiente a la solicitud formulada por

KGB ARQUITECTURA URBANISME I DISSENY SL

con DNI/CIF: B17561887

Interés legítimo alegado:

Investigación jurídica sobre el objeto, su titularidad o limitaciones

Identificador de la solicitud: U80UC98U

Citar este identificador para cualquier cuestión relacionada con esta información.

Su referencia:S.Marti Pol 2 Par 6

http://www.registradores.org Pág. 1


Pagina:Fecha: 26/9/2016

Hora: 11:46

REGISTRO DE LA PROPIEDAD DE GIRONA 4.

NOTA SIMPLE INFORMATIVA

Finca: 408 de St. Martí de Llémena.

Tomo: 2964 Libro: 23 Folio: 109

(CRU: 17012000103612)

Descripción de la finca:

Rústica. Pieza de tierra conocida por "Pessa d'en Mitjà" en el término de Sant Martí de Llémena, deextensión aproximada cuatro vesanas, equivalentes a ochenta y siete áreas cuarenta y ocho centiáreas,dos de ellas cultivo y las otras dos terreno rocatal con algunas encinas. Lindante: al Norte, conSalvador Vendrell; al Este, con terrenos de "Casa Fullé" de Francisco Pujolràs; al Oeste, con tierras decasa Mitjà, de Juan Negre y al Sur, con propiedad de Joaquin Mir. Procedencia: inmatriculación yherencia.

Referencia catastral: 17181A002000060000UG.

Esta finca NO se encuentra coordinada gráficamente con el Catastro, en el sentido establecido por laLey 13/2015, de 24 de junio.

Titulares actuales:

Nombre..............: Doña MARIA NURIA NEGRE HERZING

D.N.I. 40327381D

-Título................: COMPRAVENTA

-Forma y/o Proporción: PLENA PROPIEDAD

-Inscripción........: 5ª de fecha 29-06-2015

-Fecha título.......: 28-05-2015



-Autoridad..........: José María Estropá Torres

-Sede Autoridad..: Girona

Relación de Cargas:

Afección

La liquidación del impuesto, por el plazo de CINCO años, de fecha 29-06-2015, resultante de nota almargen de la inscripción 5ª.

Documentos relativos a esta finca Pendientes de Despacho:

Sin documentos pendientes de despacho sobre la finca.

Los datos contenidos en la presente nota son los resultantes del Registro hasta la práctica de la nota decierre del libro diario de presentación del día hábil inmediatamente anterior.

1. A los efectos de lo previsto en el art. 31 de la Ley Orgánica 10/1998, de 17 de diciembre, se haceconstar que: la equivalencia de Euros de las cantidades expresadas en unidad de cuenta Pesetas a quese refiere la precedente información, resulta de dividir tales cantidades por el tipo oficial de conversión,que es de 166,386 pesetas.

2. Esta información registral tiene valor puramente indicativo, y carece de garantía, pues la libertad ogravamen de los bienes inscritos solo se acredita en perjuicio de tercero por certificación del Registro(Articulo 225 de la Ley Hipotecaria)

3. Queda prohibida la incorporación de los datos que constan en la presente información registral aficheros o bases de datos informáticas para la consulta individualizada de personas físicas o jurídicas,incluso expresando la fuente de procedencia (Instrucción de la D.G.R.N. 17/02/98; B.O.E. 17/02/98)

4. Esta Información no surte los efectos regulados en el art. 354-a del Reglamento Hipotecario.

5. A los efectos de la Ley Orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, de protección de datos de carácterpersonal, se informa al solicitante de que:

a. Conforme a lo dispuesto en las cláusulas informativas indicadas en el modelo de solicitud deinscripción, los datos personales que se expresan en el documento se incorporan a los libros de esteRegistro y a los ficheros basados en ellos, cuyo responsable es el Registrador.

b. En cuanto resulte compatible con la legislación específica del Registro, se reconoce a losinteresados los derechos de acceso rectificación, cancelación y oposición establecidos en la LeyOrgánica citada, que podrán ejercitar dirigiendo un escrito al Registro.

*** FIN DE LA NOTA INFORMATIVA ***



ADVERTENCIAS------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

- Esta información registral tiene valor puramente indicativo, careciendo de garantía, pues la libertad ogravamen de los bienes o derechos inscritos, solo se acredita, en perjuicio de tercero, porcertificación del Registro (articulo 225 de la Ley Hipotecaria).

- Queda prohibida la incorporación de los datos que constan en la presente información registral aficheros o bases informaticas para la consulta individualizada de personas físicas o jurídicas, inclusoexpresando la fuente de procedencia (Instrucción de la D.G.R.N 17/02/98; B.O.E. 27/02/1998).

- Esta información registral no surte los efectos regulados en el art. 354-a del Reglamento Hipotecario.

- El usuario receptor de esta información se acoge a las condiciones de la Política de privacidadexpresadas en la web oficial del Colegio de Registradores de la Propiedad, Mercantiles y de BienesMuebles de España publicadas a través de la url:https://www.registradores.org/registroVirtual/privacidad.do.



Pagina: 1 de 3

Fccha:2215/2015

Hora: 12:19


NOTA SIMPLE INFORMATIVA_


Tomo: 4120 Libro: 34 Folio: 203 (Clave IDUFJR: 170120-00626531)


RUSTICA: Una pieza de tierra matorral llamada "El Bosch" sita en el término de Sant Martí de Llémena. Superficie: cuarenta y tres áreas setenta y cuatro centiáreas. Linderos: por Oriente y Norte con Antonio Bivern; por Mediodía, con José Planas y por Poniente con José Pujolras. Procedencia: lnmatrículacíón.

Referencia catastral: 1 718002000070000UQ.

Titulares actuales:

Nombre ...•....•..... : Doña TERESA BARRERA ANGLADA D.N.I. 401075292

-Título ................ : HERENCIA -Forma y/o Proporción: USUFRUCTO -Inscripción ........ : 2• de fecha 29-09-2008 -Fecha título ....... : 16-09-2004 -Autoridad .......... : Alfonso Carbonell Agullar -Sede Autoridad .. : Girona

Nombre .............. : Don EMILI PINSACH BARRERA D.N.I. 40321689K

-Título ................ : HERENCIA -Forma y/o Proporción: UNA MITAD INDIVISA DE LA NUDA PROPIEDAD -Inscripción ........ : 2• de fecha 29-09-2008 -Fecha título ....... : 1 6 -09-2004 -Autoridad .......... : Alfonso Carbonell Aguilar -Sede Autoridad .. : Girona

Nombre .............. : Don XAVIER PINSACH BARRERA D.N.I. 40327143R


Pagina:2 de 3 Fecha: 22/5/2015

Hora: 12:19

-Título .......... ' ...... : HERENCIA -Forma y/o Proporción: UNA MITAD INDIVISA DE LA NUDA PROPIEDAD -Inscripción ........ : 2' de fecha 29-09-2008

-Fecha título ....... : 16-09-2004 -Autoridad .......... : Alfonso Carbonell Aguilar

-Sede Autoridad .. : Girona

Relacíón de Cargas:

Afeccíón

La liquidación del Impuesto, por el plazo de CINCO anos, de fecha 29-09-2008, resultante de nota al margen de la inscripción 2'.



Los datos contenidos en la presente nota son los resultantes del Registro hasta la práctica de la nota de cierre del libro diario de presentación del día hábil inmediatamente anterior.

1. A los efectos de lo previsto en el art. 31 de la Ley Orgánica 10/1998, de 1 7 de

diciembre, se hace constar que: la equivalencia de Euros de las cantidades expresadas en unidad de cuenta Pesetas a que se refiere la precedente información, resulta de dividir tales cantidades por el tipo oficial de conversión, que es de 166,386 pesetas. 2. Esta información registra! tiene valor puramente indicativo, y carece de garantía, pues la libertad o gravamen de los bienes inscritos solo se acredita en perjuicio de tercero por certificación del Registro (Articulo 225 de la Ley Hipotecaria) 3. Queda prohibida la incorporación de los datos que constan en la presente información registra! a ficheros o bases de datos informáticas para la consulta individualizada de personas físicas o jurídicas, incluso expresando la fuente de procedencia (Instrucción de la D.G.R.N. 1 7 /02/98; B.O.E. l 7 /02/98) 4. Esta Información no surte los efectos regulados en el art. 354-a del Reglamento Hipotecario. S. A los efectos de la Ley Orgánica 1 5/ 1999, de 13 de diciembre, de protección de datos de carácter personal, se informa al solicitante de que:

a. Conforme a lo dispuesto en las cláusulas informativas indicadas en el modelo de solicitud de inscripción, los datos ·personales que se expresan en el documento se incorporan a los libros de este Registro y a los ficheros basados en ellos, cuyo responsable es el Registrador.

b. En cuanto resulte compatible con la legislación específica del Registro, se


Información Registral expedida por

JESUS MARIA DUCAY LOPEZ

Registrador de la Propiedad de GIRONA 4

Riu Freser, 84 - GIRONA

tlfno: 0034 972 200108

correspondiente a la solicitud formulada por

KGB ARQUITECTURA URBANISME I DISSENY SL

con DNI/CIF: B17561887

Interés legítimo alegado:

Investigación jurídica sobre el objeto, su titularidad o limitaciones

Identificador de la solicitud: U80UC14P

Citar este identificador para cualquier cuestión relacionada con esta información.

Su referencia:MAS MITJA



Pagina:Fecha: 26/9/2016

Hora: 11:41


NOTA SIMPLE INFORMATIVA


Tomo: 3058 Libro: 24 Folio: 200

(CRU: 17012000298653)


RUSTICA: Heredad denominada "MAS MITJA", que se compone de dos suertes diferentes situadas launa en el término del pueble de Sant Martí de Llémena y la otra en Llorá, dependiente del distritomunicipal del propio pueblo de Sant Martí de Llémena, las cuales aunque estén separadas, constituyenuna sola labor y son: PRIMERA SUERTE: Una pieza de tierra de cabida ONCE hectáreas, VEINTITRESáreas, OCHENTA Y CUATRO centiáreas, equivalentes a cincuenta y una vessanas treinta y ochocéntimos, entre cultivo, yermo, castanyer, avellanar y bosque, dentro de la cual se halla enclavada lacasa rural denominada "Mas Mitjá", señalada de número treinta y dos, con su era y demás anexos, seencuentra situada en el término de dicho pueblo de Sant Martí de Llémena, distrito del mismo nombre yen conjunto linda: Oriente, con la riera de Llémena y con tierras del Mas Solá, de propiedad de losherederos de la señora Ramona Parés; por mediodía, con el torrente Peradalta y con Jaime Trias;Poniente, con Juan Peradalta y con Pedro Puig y por el Norte, con este último y otros. SEGUNDASUERTE: Una pieza de tierra denominada "El Foix" o "Bosc Negre", situada en el término del pueble deLlorá, de dicho distrito de Sant Martí de Llémena, dependiente del referido "Mas Mitjá", tiene una cabidade DOS hectáreas, DIECIOCHO áreas y OCHENTA centiáreas, iguales a diez vessanas y linda: Oriente,Poniente y Norte, con Juan Peradalta y Migdia, con la riera de Llémena. INMATRICULACION.

Referencia catastral: 0000053000DG000-0001.

Esta finca NO se encuentra coordinada gráficamente con el Catastro, en el sentido establecido por laLey 13/2015, de 24 de junio.

Titulares actuales:

Nombre..............: Don JOAN JOSEP NEGRE FRIGOLA

N.I.F. 40250211G



-Título................: HERENCIA

-Forma y/o Proporción: UNA TERCERA PARTE INDIVISA DE LA NUDA PROPIEDAD


-Fecha título.......: 18-04-1997

-Autoridad..........: Ramon Coll Figa


Nombre..............: Don LLUIS NEGRE FRIGOLA

N.I.F. 40233691K




-Fecha título.......: 18-04-1997



Nombre..............: Doña MARIA DOLORS FRIGOLA ALMEDA

N.I.F. 40132453Y


-Forma y/o Proporción: USUFRUCTO


-Fecha título.......: 18-04-1997



Nombre..............: Don NARCÍS NEGRE FRIGOLA

D.N.I. 40225284D






-Fecha título.......: 18-04-1997



Relación de Cargas:

HIPOTECA ( PRESTAMO )

Hipoteca origen de la inscripción 8ª, constituida a favor de "FRANCISCO SALA SURROCA Y ANTONIOCULUBRET NIERGA", en garantía de sesenta mil pesetas o trescientos sesenta euros y sesenta y uncéntimos de euro de principal, intereses al cinco por ciento, y seis mil pesetas o treinta y seis euros yseis céntimos de euro para costas y gastos. Plazo: 5 años. Tipo de interés inicial: cinco por ciento.Escritura: seis de noviembre de mil novecientos cuarenta y ocho, Don JAIME GENOVER CODINA,GIRONA.

NOTA: Hipoteca origen de la inscripción 8ª, cancelada parcialmente en la 9ª y transmitida por la 10ª afavor de Don Miguel Culubret Rubirola.

Afección

La liquidación del Impuesto, por el plazo de CINCO años, de fecha cinco de mayo de mil novecientosnoventa y ocho, resultante de nota al margen de la inscripción 11ª.



Los datos contenidos en la presente nota son los resultantes del Registro hasta la práctica de la nota decierre del libro diario de presentación del día hábil inmediatamente anterior.

1. A los efectos de lo previsto en el art. 31 de la Ley Orgánica 10/1998, de 17 de diciembre, se haceconstar que: la equivalencia de Euros de las cantidades expresadas en unidad de cuenta Pesetas a quese refiere la precedente información, resulta de dividir tales cantidades por el tipo oficial de conversión,que es de 166,386 pesetas.

2. Esta información registral tiene valor puramente indicativo, y carece de garantía, pues la libertad ogravamen de los bienes inscritos solo se acredita en perjuicio de tercero por certificación del Registro(Articulo 225 de la Ley Hipotecaria)



3. Queda prohibida la incorporación de los datos que constan en la presente información registral aficheros o bases de datos informáticas para la consulta individualizada de personas físicas o jurídicas,incluso expresando la fuente de procedencia (Instrucción de la D.G.R.N. 17/02/98; B.O.E. 17/02/98)

4. Esta Información no surte los efectos regulados en el art. 354-a del Reglamento Hipotecario.

5. A los efectos de la Ley Orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, de protección de datos de carácterpersonal, se informa al solicitante de que:

a. Conforme a lo dispuesto en las cláusulas informativas indicadas en el modelo de solicitud deinscripción, los datos personales que se expresan en el documento se incorporan a los libros de esteRegistro y a los ficheros basados en ellos, cuyo responsable es el Registrador.

b. En cuanto resulte compatible con la legislación específica del Registro, se reconoce a losinteresados los derechos de acceso rectificación, cancelación y oposición establecidos en la LeyOrgánica citada, que podrán ejercitar dirigiendo un escrito al Registro.

*** FIN DE LA NOTA INFORMATIVA ***

ADVERTENCIAS------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

- Esta información registral tiene valor puramente indicativo, careciendo de garantía, pues la libertad ogravamen de los bienes o derechos inscritos, solo se acredita, en perjuicio de tercero, porcertificación del Registro (articulo 225 de la Ley Hipotecaria).

- Queda prohibida la incorporación de los datos que constan en la presente información registral aficheros o bases informaticas para la consulta individualizada de personas físicas o jurídicas, inclusoexpresando la fuente de procedencia (Instrucción de la D.G.R.N 17/02/98; B.O.E. 27/02/1998).

- Esta información registral no surte los efectos regulados en el art. 354-a del Reglamento Hipotecario.

- El usuario receptor de esta información se acoge a las condiciones de la Política de privacidadexpresadas en la web oficial del Colegio de Registradores de la Propiedad, Mercantiles y de BienesMuebles de España publicadas a través de la url:https://www.registradores.org/registroVirtual/privacidad.do.



MEMÒRIA PLA ESPECIAL · En el cas que travessin espais d’interès natural PLA ESPECIAL PER LA...

Documents

Transcript of MEMÒRIA PLA ESPECIAL · En el cas que travessin espais d’interès natural PLA ESPECIAL PER LA...