La situació estratègica de l’illa enmig de la Mediterrània, occidental ha provocat que Menorca fos objecte d’invasions pirates, a més de ser ambicionada per diferents potències europees que veien en Menorca un punt clau per al control de la Mediterrània.

Ja des d'època medieval, poc després de conquistada l'illa per Alfons III d'Aragó als musulmans, es construeixen torres pels propietaris rurals que les utilitzen com a refugi de la població davant els atacs de pirates. Les torres medievals millor conservades són Torre d'en Quart, Torre Saura, S'Argoçam i Binifadet.

La situació militar a la Mediterrània del segle XVI va ser la de constants conflictes entre l’imperi espanyol i l’otomà. A més de les batalles entre els exèrcits, es va generalitzar la tàctica de fer ràtzies; és a dir, atacar per sorpresa punts de la costa de l’enemic per fer-li el màxim de mal possible. La solució al perill constant va ser la construcció d’una xarxa de talaies i de torres d’avís marítim. Per avisar de la presència de l’enemic, encenien foc durant el vespre i feien fum de dia. La talaia millor conservada es la de Torret.

El punt d’inici de les construccions defensives a Menorca en època moderna són els atacs de Barba-rossa a Maó (1535) i el de Mustafà Pialí a Ciutadella (1558), que van provocar que Felip II prengués la decisió de construir el fort de San Felip, el reforç de les antigues muralles medievals de Ciutadella i Maó amb bastions per albergar l'artilleria i la torre de defensa de Sant Nicolau. En el segle XVIII Menorca es veurà involucrada en els esdeveniments històrics al Mediterrani i en el repartiment de poder i territoris entre les potències europees. Com a conseqüència de la Guerra de Successió al tron d’Espanya, passa a mans angleses (1713, tractat d’Utrecht). Durant gairebé cent anys l’illa va ser anglesa, amb alguns curts períodes de domini francès i espanyol. Es desenvoluparà tota una activitat edilícia basada en la construcció de torres de defensa a la costa, tres espanyoles i onze angleses, per impedir el desembarcament de les tropes enemigues, i grans construccions militars, com la reforma i ampliació del castell de Sant Felip i el fort de Marlborough. Finalment, l’any 1802, Menorca passa, definitivament, a la Corona espanyola (Pau d’Amiens). Carles III va fer esclatar el castells de Menorca. Com conseqüència d’això, Menorca va quedar sense cap fortificació i Isabel II va construir la fortalesa de La Mola.

CAPÍTULO 2CASTELLS I FORTALESES

3

FORT MARLBOROUGH

NO T’HO PERDIS

4

OBERT A VISITES

Ubicació: Cala de Sant Esteve

Població: Es Castell

Titularitat: Consell Insular de Menorca

Gestió: Fundació Destí Menorca

Telèfon: 902 929 015

Web: www.menorca.es

€

39º51’47,69’’ N 4º18’05,67’’ E

FORT MARLBOROUGH

5

Fort situat al costat sud de la cala de Sant Esteve. Va ser construït pels

anglesos entre els anys 1720 i 1726 per protegir el sector sud del castell

de Sant Felip i evitar, en cas de setge, que les bateries enemigues

poguessin situar-se al vessant nord del turó que domina l'elevació del

terreny on es trobava Sant Felip. Aquest fortí va patir dos setges. El

1756, el de l'exèrcit francès comandat pel duc de Richelieu, que va

arrabassar l'illa als britànics durant set anys; i el 1781, el de l'exèrcit

espanyol capitanejat pel duc de Crillon, que va conquistar l'illa i la va

retornar temporalment a la sobirania espanyola. Va ser enderrocat per

ordre de Carles III pocs mesos després de la rendició del general

Murray a les tropes espanyoles. Posteriorment va ser reconstruït quan

Menorca va caure de nou en mans angleses el 1798. En aquesta època

es va construir la torre d’en Penjat al turó d’en Penjat o del Turc per

evitar-ne l'ocupació en cas de setge, com va ocórrer en els setges

francès i espanyol.

6

Gairebé assimilada al paisatge, gran part de la fortificació està

excavada en la roca. La galeria d'entrada, la galeria de contraescarpa

que envolta el fossat i les contramines que en surten radialment tenien

com a finalitat protegir el recinte central i les seves quatre peces

d'artilleria emplaçades en plataformes semicirculars.

El muntatge expositiu tecnològic, que és respectuós amb el

monument, ens convida a fer un viatge en el temps i insinua la vida al

fort, els setges que va patir i la història de Menorca i d'Europa el segle

XVIII.

7

8

CASTELL DE SANT FELIPE

9

OBERT A VISITES

Ubicació: Carretera de Sant Felip s/n

Població: Es Castell

Titularitat: Ministeri de Defensa

Gestió: Consorci del Museu Militar de Menorca i Patrimoni Històric

Militar

Telèfon: 971 362 100

Web: www.museomilitarmenorca.com

€

39º51’57,44’’ N 4º18’19,61’’ E

CASTELL DE SANT FELIPE

10

El castell de Sant Felip, situat a la bocana del port de Maó, va ser una

fortificació espanyola, d'estil italià amb baluards, de mitjan segle XVI.

Aquest model de fortificacions es componia d'una sèrie d'elements

arquitectònics en forma d'estrella i concèntrics. Al fort original

espanyol (un quadrat amb quatre baluards) es va afegir una complexa

xarxa d'edificacions a la superfície i de galeries de combat i de mina en

el subsòl. Va aconseguir el seu màxim desenvolupament arquitectònic i

tàctic a la meitat del segle XVIII. Aquest complex va arribar a ser un

dels més destacats i impressionants de l'Europa de l'època. Els canons

de Sant Felip (363), apuntant als quatre vents, batien el terreny

circumdant en un radi màxim de dos quilòmetres. A més, completaven

la defensa altres forts destacats: Sant Carles (al sud-est), Marlborough

(al sud-oest), Felipet (a l'est, a l’illa del Llatzeret) i els forts d'Argyle i

Anstruther (al nord-est). La fortalesa comptava també amb tota classe

d'elements accessoris (polvorins, magatzems, hospital, cossos de

guàrdia, garites, cuines i forns). La fortalesa de Sant Felip va patir dos

setges.

11

l primer, el 1756, va ser francès; el segon, el 1781, espanyol. Es va

enderrocar el 1782 per ordre de Carles III, després del setge espanyol, i

va ser reconstruït anys després pels anglesos per ser definitivament

destruït per Espanya el 1802, després de recuperar Menorca pel

tractat d'Amiens.

Al nivell de la superfície queden poques restes, però al nivell subterrani

hi ha un impressionant recorregut per les galeries subterrànies del

castell, que ofereix la possibilitat de visites nocturnes ambientades amb

figurants que representen escenes reals del passat i traslladen el

visitant a una altra època.

12

13

14

FORTALESA DE LA MOLA

NO T’HO PERDIS

15

FORTALESA DE LA MOLAOBERT A VISITES

Ubicació: Carretera de La Mola (M-3)

Població: Maó

Titularitat: Consorci del Museu Militar de Menorca i Patrimoni

Històric Militar

Gestió: Cordial Hoteles

Telèfon: 971 364 040 / 686 659 400

Web: www.fortalesalamola.com

€

39º51’57,44’’ N 4º18’19,61’’ E

16

Durant la dècada dels quaranta del segle XIX, els interessos colonials de França i Gran Bretanya xocaven. La ruta nord-sud francesa (França-Algèria) es creuava amb la britànica (Gibraltar-Índia). Casualment el punt d'encreuament era el port de Maó. Pel temor que volguessin recuperar Menorca, que en aquest moment es trobava sense fortificacions, a causa de la demolició de la fortalesa de Sant Felip per Carles III (1782), es va iniciar la construcció de la fortalesa d'Isabel II a la Mola del port de Maó. És un exemple de fortificació alemanya, d’un sistema tenallat que havia substituït l'antic sistema amb baluards del castell de Sant Felip. No obstant això, el seu pla és irregular, ja que els costats de la tenalla no són iguals. Això es deu al fet que es van aprofitar els fonaments d'una antiga fortificació britànica de l'última dominació anglesa (1798-1802), el “fort de la reina Anna”. La fortalesa disposa d'un ampli i profund fossat amb angles entrants amb canoneres. A la seva part central, la tenalla reforçava la defensa d'accés terrestre a la fortalesa. L'artilleria dels diferents nivells de foc defensava el fossat amb els nivells inferiors, i els accessos terrestres de la península i marítims amb els nivells superiors. Cal destacar la galeria espitllerada, un passadís per a la fuselleria de gairebé mig quilòmetre de llargada, que defensava el fossat i el camí cobert. La perfecta execució de l’obra de pedra picada, les escales de caragol, gàrgoles, escuts i, sobretot, les voltes d'aresta de les casamates, han causat l'admiració de molts arquitectes que han visitat la fortalesa.

17

Per solucionar el problema del proveïment d'aigua en cas de setge es va

construir una xarxa de cisternes i canals de conducció de les aigües

pluvials que es recollien en grans aljubs, prèviament drenades i

alliberades d'impureses en diversos decantadors.

La fortalesa d'Isabel II és una de les últimes d'aquesta qualitat.

Paradoxalment, quan es va acabar, després de 20 anys (1850-1870) de

treballs i penúries, ja havia quedat obsoleta en comparació amb

l'impetuós desenvolupament de les noves armes ofensives, la “revolució

de l’artilleria”, i l'avenç de la marina de guerra.

18

19

CASTELL DE SANT ANTONI

20

CASTELL DE SANT ANTONI

OBERT A VISITES

Ubicació: C/ Castell s/n . Fornells

Població: Es Mercadal

Titularitat i gestió: Ajuntament des Mercadal

Telèfon: 971 375 002

Web: www.aj-esmercadal.org

21

El castell de Sant Antoni és la gènesi del poble de la badia de Fornells,

enclavament estratègic de l'illa, que va néixer lligat a aquesta

fortificació. 1637 és l'any de l'inici de la construcció del castell, durant

el regnat de Felip IV, fins l'any 1971.

El castell tenia forma quadrada; feia aproximadament uns trenta

metres de llarg, per dotze d'ample. Als quatre extrems s'ubicaven

quatre baluards que els noms dels quatre evangelistes. A l'interior hi

havia una modesta capella, els magatzems, un gran aljub, l'habitatge de

la tropa i la intendència. Al centre, un petit pati d'armes.

22

Aquesta fortificació va ser destruïda l'any 1782, poc després que l'illa

tornés a mans espanyoles, per ordre de Carles III. Es van demolí els

quatre baluards i la segona planta.

S'ha restaurat i se n'han conservat diverses galeries subterrànies i les

restes d'un bastió.

23

CASTELL DE SANTA AGUEDA

24

CASTELL DE SANTA AGUEDA

OBERT A VISITESUbicació: Camí des Alocs, Carretera Maó-Ciutadella.

Població: FerreriesTitularitat i gestió: Consell Insular de Menorca

Telèfon: 902 929 015

25

A partir del 903 les illes Balears formen part del món musulmà, quan

Isam Al Khawlani les annexiona al Califat de Còrdova. El 1287 les

tropes catalanes d’Alfons III desembarquen al Port de Maó. Centenars

de menorquins deixaren el camp i juntament amb el ra’is es refugiaren

al castell de Santa Àgueda, on varen capitular el 21 de gener.

Al cim de la muntanya de Santa Àgueda es va construir, entre el segle

X i el XIII, un dels complexos defensius més importants d’Al-Andalus.

Des del castell es gaudia d’una bona panoràmica de gairebé tot el

districte de Hasmaljuda (el municipi de Ciutadella), el de Benissaida

(es Mercadal i Ferreries), bona part de la costa del nord-oest i la capital

Medina al Yazira (Ciutadella). El conjunt de la fortificació consta de

tres recintes, que comprenen una extensió de 6,5 hectàrees, 1.800m

de muralles i 37 torres, de les quals encara se’n conserven en bon estat

prop d’una desena, les més antigues són les de planta rodona, i les més

modernes són les quadrangulars (que molts cops es feren per reforçar

les rodones). Els recintes eren independents però estaven connectats.

Els dos primers es van construir cap al segle X i van ser reformats

durant els segles posteriors, mentre que el tercer podria pertànyer al

XIII.

26

La funció del castell era de control del territori i, sobretot, dels ports

de la costa nord. A l’hora d’elegir l’emplaçament, es va tenir en compte

la proximitat a la seu del poder polític, per tal que en un cas extrem les

autoritats tinguessin un lloc on refugiar-se. La gran extensió dels seus

recintes permetia servir de refugi també a la població rural dels

voltants. A més de ser un lloc permanent d’allotjament de tropes,

probablement també va ser un nucli de població important.

El castell durant els primer anys de la conquesta catalana continuà com

a principal fortalesa militar de l’illa. Malgrat tot, durant el segle XIV es

preferien els nuclis urbans fortificats amb sortida al mar, per la qual

cosa el castell caigué progressivament en desús. Després de la

conquesta hi foren bastides algunes construccions, com l’església,

convertida posteriorment en cases de camp, i un poc mes endavant,

cap al nord, el bouers i l’era i un aljub, que possiblement ja s’utilitzava

en època musulmana.

S’accedeix al castell des del camí des Alocs, fins arribar a les antigues

escoles rurals. Després, ja a peu, passem una calçada de tipologia

romana, però d’època medieval.

CAPÍTULO 3TORRES

28

TORRE D’EN PENJAT

29

TORRE D’EN PENJATNO OBERTA AL PÚBLIC

Ubicació: cala de Sant EstevePoblació: es Castell

Titularitat i gestió: Consorci del Museu Militar de Menorca iPatrimoni Històric Militar

Telèfon: 971 362 100Web: www.museomilitarmenorca.com

39º51’34,02’’ N 4º18’14,63’’ E

30

Torre de defensa costanera anglesa de grans dimensions. Es va

construir el 1798 per ordre del general Stuart, conqueridor i

governador de Menorca. S'aixeca sobre el turó del Turc o d’en Penjat.

Al principi va rebre el nom del Governador, després es va anomenar

“d’en Penjat”.

31

32

El seu objectiu era cobrir l'entrada del port, en els moments en què es

reconstruïa el castell de Sant Felip i, quan el castell s'acabés,

complementar el fort Marlborough per evitar l'assentament d'una

bateria de setge contra el fort esmentat, en cas de setge. Compta amb

l'estructura típica d'aquest tipus de torres: la planta baixa com a

magatzem de pólvores i recanvis, la planta intermèdia per allotjar la

tropa i la terrassa superior per a l’artilleria (canó) i defensa immediata.

Sobre la porta original, que es trobava a la planta intermèdia, el

parapet que envoltava la terrassa avançava sobre cinc mènsules que

deixaven entre elles unes obertures (espitlleres) des d'on es disparava

per a la defensa de la porta i així s’impedia l'entrada a la torre.

La torre disposava de fossat pel costat de terra. En sortien dues parets

de pedra seca, una cap al mar, i l'altra cap al fort Marlborough, a uns

500 metres més al nord. La paret proporcionava un enllaç amb el fort i

en la seva part més propera a la torre es muntava un canó per al

flanqueig d'aquesta comunicació.

En la restauració de 1989 es van eliminar les modificacions que va patir

el 1946 com a lloc goniomètric (instrument que permet mesurar

blancs) de la bateria Vickers de 38,1 de la Mola.

33

TORRE DE SON GANXO

34

TORRE DE SON GANXOVISITA EXTERIOR (ÚS EXCLUSIU COM CASA DE

COLÒNIES)Ubicació: Urbanització Punta Prima-Son Ganxo

Població: Sant LluísTitularitat: Consell Insular de Menorca

Gestió: Institut de la Juventud de MenorcaTelèfon: 971 365 073

Web: www.injovemenorca.com

35

Torre de defensa costanera espanyola, també anomenada de Punta

Prima. És d'aspecte i dimensions similars a la d'Alcalfar, perquè van ser

construïdes en el mateix moment, el 1786, durant la sobirania

espanyola, recuperada l'illa per Espanya als britànics, i sent governador

de Menorca el comte de Cifuentes.

36

Situada a l'extrem sud-est de Menorca, a uns set quilòmetres del port

de Maó i davant de l’illa de l'Aire, domina una costa baixa i comprèn

una platja, per la qual cosa és un ancoratge d'immillorables condicions

per a un desembarcament de tropes enemigues. Des de la torre s’havia

de vigilar la costa fins a cala Canutells.

Com totes les torres de defensa costanera, disposa de tres plantes, amb

porta d'entrada per la planta intermèdia per mitjà d'una escala portàtil.

L'entrada era defensada zenitalment per fusellers des del matacà que

sobresortia de la terrassa superior. En l'actualitat s'hi accedeix per la

planta baixa a través d'una porta oberta anys després de la seva

construcció. La pujada a la terrassa des del pis intermedi és a través

d'una escala de caragol encastada en el mur que desemboca a la sala del

matacà.

Avui se’n fa càrrec l'Institut de la Joventut de Menorca i l’empra com a

casa de colònies.

37

TORRE ALCALFAR

38

TORRE ALCALFARVISITA EXTERIOR

Ubicació: Carretera Sant Lluís - AlcalfarPoblació: Sant Lluís

Titularitat i gestió: Ajuntament Sant Lluís Telèfon: 971 151 084

Web: www.ajsantlluis.org

39

Aquesta torre de defensa costanera espanyola es va restaurar fa pocs

anys. Té forma troncocònica de tres plantes, que es manifesten a

l'exterior per un ressalt o cordó, que envolta la torre com una faixa. Els

murs es van construir de morter revestit a l'exterior per carreus.

A la planta baixa hi havia un petit magatzem de pólvora i una cisterna.

Aquest petit espai interior quedava cobert per una cúpula semiesfèrica,

sostre del pis intermedi. L'escala de caragol que comunica el pis

intermedi amb la terrassa està encastada en el mur de la torre.

40

El matacà se situa sobre la porta d'entrada per defensar-la. La porta

original és la que es troba a la planta intermèdia. La porta d'accés a la

planta baixa es va obrir molt després de la seva construcció. La terrassa

és una mica diferent de la de les torres angleses. Està limitada a

l'exterior per un parapet i l'espai útil per a la peça d’artilleria (canó) està

desplaçat pel que fa a l'eix de la torre per l'espai ocupat pel matacà; per

això el seu sector de tir es limitava a 180 graus, que coincideix amb el

tram més baix del parapet. En aquesta terrassa s'aprecia la zona on hi

havia el forn per a les “bales vermelles”, projectils que s'escalfaven fins

que aconseguien un color vermell roent. Aquests projectils, disparats

contra els vaixells de buc i cobertes de fusta, en topar amb les

estructures d'aquestes embarcacions i encastar-s’hi podien fer-les

incendiar.

41

42

TORRE SA MESQUIDA

43

TORRE SA MESQUIDAVISITA EXTERIOR

Ubicació: urbanització Sa MesquidaPoblació: Maó

Titularitat i gestió: Privada

39º54’50,06’’ N 4º17’10,35’’ E

44

Aquesta torre de defensa costanera anglesa està situada sobre una roca elevada al centre de la badia i presenta un matacà molt ampliat i reforçat per fer front a un atac terrestre des de l'oest, per on seria atacada la torre. Aquesta galeria sobrepassa en altura el parapet de la terrassa, i permet ―a través de les seves nombroses espitlleres― el foc dels fusellers per frenar l'assalt. Aquest dispositiu fa única aquesta torre, i juntament amb la del Castellar a Ciutadella són les dues excepcions al disseny de torre d'anglesa de T. Col Pasley. A part d’això, és similar a les altres construïdes. El pis intermedi ha caigut, però es conserva encara l'escala de caragol encastada en el mur que conduïa a la plataforma superior. La plataforma superior estava preparada per al joc d'un canó giratori per obrir foc contra els vaixells que entraven a la cala. Els reforços verticals de carreus queden especialment visibles al costat sud de la torre, que està molt deteriorat en el seu exterior. La porta d'entrada original està situada a la galeria defensiva esmentada. L'accés a la planta baixa és posterior; també hi ha excavada una cisterna a la planta baixa.Al peu de la torre hi ha una plataforma d’artilleria empedrada per instal·lar-hi una bateria. D’esquena a la torre i la bateria hi ha un recinte amb un habitatge per a l’allotjament de la guarnició i el cos de guàrdia amb una garita per al sentinella. Avui la torre i el recinte són de propietat particular i l’habitatge dels seus propietaris.

45

46

TORRE RAMBLA

47

TORRE RAMBLANO OBERTA AL PÚBLIC

Ubicació: Situada enfront de la Illa d’en Colom. Parc Natural de s’Albufera des Grau

Població: MaóTitularitat i gestió: Privada

39º57’46,26’’ N 4º15’54,52’’ E

48

Aquesta torre de defensa costanera anglesa està situada al cap de

Rambla, que separa la cala de sa Torreta de la cala des Tamarells. Va ser

construïda entre 1799 i 1802. És troncocònica, de pedra sense forma i

morter sobre un sòcol. Dos cordons, un de superior i un altre d’inferior,

de marès i lleugerament sortints, emmarquen externament el parapet

de la terrassa.

Com totes aquestes torres, està formada per planta baixa, pis

intermedi i terrassa de combat. La planta baixa era magatzem de

queviures, pólvores i recanvis. A la planta intermèdia s'hi allotjava la

guarnició. Estava formada per una sola habitació amb volta i planta

octogonal. Està comunicada amb la terrassa a través d'una xemeneia. A

la planta baixa hi havia excavada una cisterna quadrada. La porta

original, com sempre, a una alçada mitjana, és rectangular amb un

lleuger arc a la part superior i estava defensada pel matacà superior

sostingut per quatre mènsules, amb espitlleres entre les mènsules per

disparar-hi a través. La terrassa és circular, amb una obertura en el

parapet al costat del matacà i s’utilitzava segurament per pujar el canó i

els projectils.

49

Es conserva en el seu estat original, llevat de l'accés realitzat a la planta

baixa. No s'ha restaurat i la cara exterior dels seus murs està molt

deteriorada, té els carreus amb les juntes descarnades del morter que

les unia, amb un gran perill de despreniment de materials, per la qual

cosa s'aconsella no apropar-s’hi ni accedir a l'interior.

Als voltants queden les restes d'un edifici que allotjava els dragons,

soldats de cavalleria que transmetien els avisos de temps boirós i

vigilaven els punts ocults des de la torre.

50

TORRE DE SANT FELIPET

51

TORRE DE SANT FELIPETNO OBERTA AL PÚBLIC

Ubicació: illa del Llatzeret, port de MaóPoblació: Maó

Titularitat: Ministeri de DefensaGestió: Consorci del Museu Militar de Menorca i Patrimoni Històric

MilitarTelèfon: 971 362 100

Web: www.museomilitarmenorca.com

39º52’20,53’’ N 4º18’22,96’’ E

52

Es va construir el 1798 a l'entrada del port de Maó, a la punta més

oriental del Llatzeret, pels voltants del qual hauria de passar tota

embarcació que volgués entrar al port. Es va situar en l'emplaçament de

l'antic fortí de Sant Felipet, que havia estat enderrocat el 1782 per

Carles III.

53

Aquesta torre de defensa costanera anglesa de grans dimensions té les

tres plantes, com totes les construïdes en aquest període: la inferior,

per a magatzems de pólvora, queviures i recanvis; la intermèdia, per a

l’habitació de la guarnició i amb la porta d'accés a la torre, que es

comunica amb la terrassa per una escala de caragol i amb la planta

baixa, per una trapa al terra. La terrassa era circular envoltada pel

parapet, on hi havia un matacà amb espitlleres des d'on es disparava per

a la defensa de la porta d'accés.

Als voltants de la torre es conserva una bateria baixa, en la punta

oriental de l'antic fort.

Al costat de la torre es van construir a finals del segle XIX dos edificis,

amb sostres amb volta de canó, que van servir per guardar el material

de les defenses submarines del port de Maó, i més tard es van adequar

per als projectors d'il·luminació, auxiliars del tir de costa nocturn.

54

TORRE LA MOLA

55

VISITA EXTERIOR

Ubicació: Cala Teulera, carretera de La Mola

Població: Maó

Titularitat: Ministeri de Defensa

Gestió: Consorci del Museu Militar de Menorca i Patrimoni Històric

Militar

Telèfon: 971 362 100

Web: www.museomilitarmenorca.com

39º52’27,84’’ N 4º18’27,53’’ E

TORRE LA MOLA

56

Torre de defensa costanera anglesa d'estructura similar a la de la

Princesa, i al tipus de les torres petites construïdes pels anglesos a

Menorca. Es va construir el 1799 en temps del tinent governador

general Saint Claire-Erskine, i va prendre el nom de Saint Claire,

encara que després es coneixerà com a torre de La Mola o de Cala

Teulera. El seu objectiu era defensar una retirada sobre la península de

la Mola i, al mateix temps, protegir l'ancoratge de la cala d'un possible

desembarcament de tropes enemigues.

57

Torre de defensa costanera anglesa d'estructura similar a la de la

Princesa, i al tipus de les torres petites construïdes pels anglesos a

Menorca. Es va construir el 1799 en temps del tinent governador

general Saint Claire-Erskine, i va prendre el nom de Saint Claire,

encara que després es coneixerà com a torre de La Mola o de Cala

Teulera. El seu objectiu era defensar una retirada sobre la península de

la Mola i, al mateix temps, protegir l'ancoratge de la cala d'un possible

desembarcament de tropes enemigues.

L'estructura és de pedra i morter recoberta a l'exterior per carreus de

pedra calcària. El parapet està limitat, a dalt i a baix, a l'exterior, per dos

cordons de perfil rectangular. Com totes aquestes torres consta de tres

plantes. El pis inferior servia per guardar queviures, l'armament i la

pólvora. La planta intermèdia era l'habitació dels soldats. La terrassa al

pis superior servia per al combat i hi havia lloc per a un o diversos

canons. La seva porta original era a la planta intermèdia, que es

defensava a través del matacà de dalt. Presenta una canonera a mitjana

altura, apuntant cap als Freus, que es va obrir posteriorment a la seva

construcció, quan es construïa la fortalesa La Mola, a la segona meitat

del segle XIX. Amb posterioritat a la seva construcció es va obrir una

porta a nivell del terra.

Ha estat restaurada recentment.

58

TORRE LA PRINCESA

59

TORRE LA PRINCESAVISITES A PARTIR DE JULIOL

Ubicació: Fortalesa de la Mola

Població: Maó

Titularitat: Ministeri de Defensa

Gestió: Consorci del Museu Militar de Menorca i Patrimoni Històric

Militar

Telèfon: 971 362 100

Web: www.museomilitarmenorca.com

39º52’27,84’’ N 4º18’27,53’’ E

60

Aquesta torre de defensa costanera anglesa està situada al penya-segat de la Mola i es va construir per evitar desembarcaments enemics as Freus. Es va construir el 1799 i va rebre el nom de torre Erskine (governador de Menorca), encara que també es coneixia com a torre des Freus. Segurament va ser construïda pel capità D’Arcy, cap dels enginyers britànics. Aquesta torre era similar a la de Cala Teulera. Tenia planta baixa, intermèdia i terrassa per a una peça giratòria. La seva entrada era al nivell intermedi i la planta baixa s'emprava per a magatzem de pólvora, recanvis i queviures. A la planta intermèdia s'hi allotjava la guarnició i des de la terrassa es disparava el canó i es defensava l'accés a la torre.A mitjan segle XIX es va variar la seva estructura interior quan va quedar inclosa en el front de la Princesa de la fortalesa La Mola. Es va superposar sobre la terrassa d’artilleria una altra estructura, que al mateix temps que en reforçava la volta, adaptava el seu perfil al disseny de l'angle sortint 3 de la fortalesa. En el seu mur, orientat cap als Freus, es va obrir una canonera per a un canó.La torre va sofrir una voladura fortuïta, el 1958, quan va deflagrar el magatzem de pólvora situat a la torre amb motiu de la caiguda d'un llamp.Gràcies al projecte de museïtzació de la torre, el visitant té accés a visualitzar amb detall, "gràcies a la voladura", les parts internes i com es va construir la volta. No s'ha reconstruït res; només s'han consolidat i facilitat els accessos per garantir la seguretat dels visitants.

61

TORRE DE CALA MOLÍ

62

TORRE DE CALA MOLÍVISITA EXTERIOR

Ubicació: port d'AddaiaPoblació: es Mercadal

Titularitat i gestió: Privada

40º00’43,17’’ N 4º12’03,16’’ E

63

Torre de defensa costanera anglesa situada entre cala Molí i Addaia, a la península que separa ambdues cales. Va ser construïda pels anglesos en el període de 1798-1802. Albergava una guarnició de divuit homes i recanvis i provisions per a un mes. És de forma troncocònica i disposava de tres plantes: a la planta baixa s'emmagatzemava la pólvora, els queviures i els recanvis, a més d'una cisterna enterrada. El pis intermedi estava cobert per una volta de canó i albergava la guarnició. La comunicació entre aquest pis i l'inferior es practicava per una trapa al terra, mentre que amb la planta superior es feia per un accés al sostre que donava a l'interior del matacà de la terrassa superior. La terrassa està envoltada d'un gruixut parapet marcat per dos cordons circulars. El matacà sobresortia del parapet recolzat sobre cinc mènsules, pels espais intermedis de les quals es disparava. A prop hi havia l'espai per al forn per a les “bales vermelles” per incendiar els vaixells enemics. A la terrassa hi havia un canó giratori.Es veuen clarament els típics reforços exteriors verticals al llarg i través encastats al parament.Aquesta torre va ser restaurada l'any 1973 pels seus propietaris. La restauració no va recuperar el matacà que havia caigut, i va prescindir de la porta original al nivell intermedi. Ara l'accés és arran de terra. L'interior estava ben conservat i la restauració no va ser laboriosa. L'escala és un afegit posterior.

64

65

TORRE FORNELLSFoto: Cisco Moll

NO T’HO PERDIS

66

OBERTA A VISITES

Ubicació: punta de la torre de Fornells

Població: Fornells

Titularitat: Consell Insular de Menorca

Gestió: Fundació Destí Menorca

Telèfon: 902 929 015

Web: www.menorca.es

€

40º03’41,59’’ N 4º07’50,06’’ E

TORRE FORNELLS

Foto: Cisco Moll

67

Torre de defensa costanera anglesa construïda entre els anys 1801 i

1802. És una de les de majors dimensions de totes les torres angleses

fetes a Menorca i el seu aspecte exterior és distint al de les altres

construïdes en el mateix període, perquè a la planta baixa es va fer un

reforç o talús i pel parapet cilíndric de la planta superior, de volada

motllurada, que sobresurt tot ell del parament exterior de la torre i

descansa en mènsules.

La planta baixa era un espai dedicat a diferents tipus de magatzems: el

de pólvora, el d’armes i munició i el de queviures. Des de aquesta planta

fins a la planta superior, hi havia una obertura per on pujaven la

munició de manera ràpida amb un sistema de corrioles. A la primera

planta trobam la sala de l’oficial, el lloc d’allotjament de la guarnició i el

brocal o lloc on es pot pouar, que permet proveir-se d’aigua, i el llar de

foc. Alhora, hi trobam la porta d’entrada, a la qual s’accedia mitjançant

una escala de llenya i que es podia treure en cas d’atac. A la planta

superior s’accedeix per una escala de caragol des de la primera planta i

és el lloc de la plataforma artillera on s’instal·lava, almanco, un canó,

protegit per un parapet ben gruixat que envoltava tota la plataforma.

68

69

En el parapet hi havia un petit forn de bala vermella on s’escalfaven els

projectils que es disparaven als vaixells per incendiar-los. El matacà es

un parapet cobert en volada sostinguda per mènsules. Entre les

mènsules queden unes obertures que servien per defensar, en vertical,

l'accés per la porta d'entrada de l'enemic.

Es va restaurar i es va obrir al públic l’any 2000 amb un sistema

museogràfic senzill i acurat. El visitant podrà conèixer aquesta torre

representativa del sistema defensiu de l'illa davant els perills que

arribaven per la mar, constants en la història de Menorca.

70

TORRE ILLA DE SES SARGANTANES

71

TORRE ILLA DE SES SARGANTANES

NO OBERTA AL PÚBLIC Ubicació: illa de ses Sargantanes, port de Fornells

Població: es Mercadal

40º02’51,71’’ N 4º08’11,31’’ E

72

L'illa de ses Sargantanes està situada al centre de la badia de Fornells, dominant-ne l’embocadura i la zona de fondeig central. Aquesta torre, situada a l'extrem nord de l’illeta, devia ser una de les últimes construïdes pel capità D’Arcy i va substituir el fort de fusta existent en aquesta illeta.La torre forma un recinte amb la bateria situada al seu peu i disposava de tres canoneres. És de disseny i distribució diferent de les altres torres angleses de Menorca, tot i que la seva estructura és la mateixa, de morter,. i a l'exterior amb unes fileres de carreus verticals de reforç al llarg i través. No té pis intermedi, per tant la planta baixa servia per a l'allotjament de la guarnició i els recanvis. Es comunicava amb la terrassa de combat per una xemeneia amb una escala portàtil. La torre té dues ales adossades al seu parament exterior, una cap al nord i una altra cap a l'est, que es perllonguen amb una closa artificial i un mur tancant el recinte de la bateria. L'ala de l'est té la porta d'accés al recinte, al nivell del terreny. L'ala del nord té una àmplia xemeneia, que es podia utilitzar com a “fogó de bala vermella”, molt emprada per disparar projectils escalfats, ben roents, contra els vaixells amb bucs de fusta. A l'altre costat de l’illeta hi ha un edifici antic que va ser pavelló d'oficials i disposa als seus voltants de dos aljubs. Les torres blanques corresponen a la senyalització marítima.

73

74

TORRE SANITJA

75

TORRE SANITJANO OBERTA AL PÚBLIC

Ubicació: port de SanitjaPoblació: es Mercadal

Titularitat i gestió: Privada

40º04’24,34’’ N 4º05’02,47’’ E

76

Torre de defensa costanera anglesa de grandària menor de finals del segle XVIII. Defensava una cala protegida del vent del nord que, en l'antiguitat clàssica (segles I-III) va ser un port ―Sanisera― de certa rellevància.Es va construir amb morter amb fileres verticals de carreus de reforç. Tenia tres plantes, amb l'accés al nivell de la planta intermèdia. Posteriorment es va obrir una porta a la planta baixa que dóna a un espai octogonal de tres habitacions cobertes per dues voltes de canó, que s'usaven com a magatzem de pólvora, de recanvis i diversos materials. Es comunicava amb la planta intermèdia a través d'una trapa feta al sostre, atès que aquestes petites torres no tenien escala d'obra. La planta intermèdia es comunicava amb la terrassa per la xemeneia feta al sostre del passadís d'entrada, que també ha caigut parcialment. La terrassa circular superior està envoltada d’un parapet delimitat per dos cordons de pedra, superior i inferior, en el parament exterior de la torre i tenia una peça d'artilleria sobre un marc giratori amb gir central al centre.La torre està molt deteriorada, especialment la porta original i el matacà de defensa zenital, situat a sobre la porta. En les proximitats queden les restes d'un edifici que devia albergar els dragons, soldats de cavalleria, que comunicaven amb fum o foc els avisos que les torres de vegades, a causa del mal temps, no podien comunicar. O potser servia per completar la vigilància a les zones que la torre no albirava.

77

78

TORRE CASTELL DE SANT NICOLAU

79

TORRE CASTELL DE SANT NICOLAU

VISITES CONCERTADESUbicació: Plaça de l’Almirall Ferragut

Població: CiutadellaTitularitat i gestió: Ajuntament Ciutadella

Telèfon: 971 381 050Web: www.ajciutadella.org

40º04’24,34’’ N 4º05’02,47’’ E

80

Torre de defensa i vigilància costanera destinada a la vigilància de la bocana del port de Ciutadella i construïda segons plànols de l'enginyer militar Josep Castelló entre 1680 i 1682. El seu nom té origen en la petita ermita que abans ocupava el seu lloc.L'edifici és de planta octogonal amb peu en talús tallat en la roca i fossat perimetral amb un pont de fusta davant de la porta. La decoració de la portalada consta d'una cariàtide i un atlant rematats amb tres escuts reials, que es van realitzar l'any 1990 per substituir els originals, que estaven molt deteriorats. La torre té un fossat excavat en la roca de vuit metres d'amplitud i dos metres de fons que envolta el seu perímetre. L'accés a l’interior es realitza mitjançant una porta rectangular amb llinda decorada a partir d'elements de decoració barroca. Al seu interior, una columna central sosté la volta sobre la qual se situa la plataforma d'artilleria. També trobem una escala de caragol encastada en un dels seus murs laterals que comunica les diferents plantes.

81

TORRE ES CASTELLAR

82

VISITA EXTERIOR

Ubicació: urbanització Sa Caleta

Població: Ciutadella

Titularitat i gestió: Ajuntament de Ciutadella

Telèfon: 971 381 050

Web: www.ajciutadella.org

39º58’50,11’’ N 3º49’54,32’’ E

TORRE ES CASTELLAR

83

Es tracta d'una de les torres de defensa construïda pels britànics entre

1799 i 1802 amb la intenció de defensar les cales de l’illa com a suport

al castell de Sant Nicolau en cas d’un possible desembarcament

enemic.

Disposa d'una planta circular i un cos troncocònic. Està envoltada per

un fossat d'uns sis metres d'amplària i per un terraplè construït a base

de pedres sense lligar.

La torre està construïda amb pedra i morter, i folrada després amb un

parament exterior de blocs regulars de marès. A diferència d'altres

torres de defensa, el seu accés es realitza a través d'un passadís situat

sota terra que uneix la planta baixa amb la galeria de contraescarpa

situada sota el terraplè.

La torre disposa, a més, d'un conjunt de dotze espitlleres situades a la

planta baixa, que s'havia d'utilitzar per defensar la construcció en cas

d’un possible atac enemic per terra.

La seva altura és de vuit metres i el parapet de la terrassa sobresurt

circularment al seu voltant. A la terrassa es podien instal·lar una o dues

peces d'artilleria, i en trobar-se enfonsada, vista des del mar passava

totalment desapercebuda per als vaixells enemics, i semblava que

només era un petit fortí, la qual cosa la feia molt més perillosa i

efectiva.

84

85

TORRE D’EN QUART

86

TORRE D’EN QUARTOBERTA A VISITES

Ubicació: Camí Algaiarens, km 3. CiutadellaPoblació: Ciutadella

Titularitat i gestió: PrivadaTelèfon: 971 480 512

Web: www.torredenquart.com

40º04’24,34’’ N 4º05’02,47’’ E

87

La Torre d'en Quart és un dels edificis de defensa més característics de Ciutadella. És una antiga possessió que va rebre Mossèn Bernardo Quart del Rei Alfons III. Aquesta família va obtenir el privilegi de cavaller en la persona de Juan Quart el 1579, i a finals del segle XVII es v a e x t i n g i r . De la gran diversitat de solucions que l'arquitectura rural menorquina ens mostra, els conjunts edificats amb torre representen una variant escassa en el paisatge insular. La torre va ser el dispositiu de defensa immediat amb què comptaven els habitants de les zones més exposades a les incursions dels pirates. Quan aquesta funció estratègica va deixar de ser necessària, ja no havia de romandre aïllada i podia iniciar-se la i n c o r p o r a c i ó d e l s e u e s p a i a l a z o n a h a b i t a d a . De les tres situacions possibles (torre exempta, torre amb volum annex i torre dins del conjunt), la Torre d'en Quart és un exemple del segon g r u p .El volum massís i potent de la torre sobresurt d’entre les construccions afegides i la seva imatge s'imposa com una fita en el paisatge pla de l'entorn. La planta baixa és rectangular, coberta amb volta de pedra de marès; a un extrem, ens trobem amb una escala d'accés a les plantes que servien per guardar el gra. Les façanes, que inicialment eren de pedra i de morter amb paraments verticals, es van reforçar amb c o n t r a f o r t s m o l t a m p l e s d e d i f e r e n t s a l ç a d e s . La construcció és molt sòbria i no presenta els ornaments de Torre Saura ni el coronament de la de s'Argossam.

CAPÍTULO 4MUSEUS

89

MUSEU MILITAR DE MENORCA

90

OBERT A VISITES

Ubicació: plaça de l’Esplanada

Població: es Castell

Titularitat i gestió: Consorci del Museu Militar de Menorca i Patrimoni

Històric Militar

Telèfon: 971 362 100

Web: www.museomilitarmenorca.com

€

39º52’46,63’’ N 4º17’24,49’’ E

MUSEUMILITAR DE MENORCA

91

El Museu Militar de Menorca ocupa l'antiga caserna de Calacorp (seu

de l'Artilleria de Costa de Menorca), construïda pels anglesos a finals

del segle XVIII as Castell.

El museu consta de dues plantes i dinou sales que recorren la història

de Menorca, especialment la militar, des de la prehistòria fins als

nostres dies. Se centra especialment en el segle XVIII i les diferents

dominacions estrangeres de l’illa. Es pot contemplar una magnífica

col·lecció de canons antics, maquetes de les fortificacions de l’illa,

maquetes de vaixells, d'armes portàtils, etc.

A Sant Felip se li dedica una atenció especial. També destaquen les

sales de Carles III i d'Isabel II, dedicades a la reconquesta de Menorca

per a Espanya i la fortalesa La Mola, respectivament. També hi trobem

una sala dedicada a les fortificacions de la Guerra Civil (1936-1939).

A mesura que va transcórrer el temps, els fons del museu es van

incrementar amb les biblioteques i els arxius de les unitats militars que

anaven desapareixent. Això va obligar a crear una biblioteca pròpia i un

arxiu amb una col·lecció de més de 700 plànols procedents de la

Comandància d'Enginyers de Menorca.

La visita al Museu Militar permet al visitant introduir-se en les

diferents èpoques i dominacions estrangeres que han anat formant la

identitat del poble menorquí.

92

COL·LECCIÓ MUSEOGRÀFICA HERNÁNDEZ SANZ - HERNÁNDEZ MORA

93

COL·LECCIÓ MUSEOGRÀFICA HERNÁNDEZ SANZ

HERNÁNDEZ MORAOBERT A VISITES

Ubicació: primer pis del claustre del Carme, plaça de la Miranda, 5

Població: Maó

Titularitat i gestió: Ajuntament de Maó

Telèfon: 971 350 597

39º53’19,31’’ N 4º15’57,96’’ E

94

L'any 1983, l'il·lustre professor Joan Hernández Mora va fer donació a

la ciutat de Maó de la seva magnífica col·lecció: una gran mostra de

mobiliari, objectes i quadres d'origen menorquí, així com una copiosa

biblioteca, on es podia trobar pràcticament tot el que s’havia publicat

sobre Menorca o per autors menorquins. L’any 1987, l’Ajuntament de

Maó va instal·lar el seu llegat a unes sales del Claustre del Carme, en

forma de museu i biblioteca. L'esquema general del museu reflecteix

l'interior d'una casa menorquina. Les sales alberguen l'obra gràfica

cronològicament: segles XVIII, XIX i XX, si bé tres col.leccions es

desmarquen d'aquest esquema general: la galeria de personatges, la

col.lecció cartogràfica i l'obra dels seus parents. A sa galeria de

personatges trobem una trentena de retrats, en gran part gravats, però

també olis o fotografies de personatges històrics coms els governadors i

militars anglesos, francesos o espanyols com Lannion, Kane, Murray,

Cifuentes... Destaca la col·lecció cartogràfica amb setanta làmines

amb predomini dels gravats aquarel·lats. Diferenciats en tres apartats,

des del més general -mapes del Mediterrani i Balears - fins als més

particulars -plànols del castell de Sant Felip- passant pels més

abundants de l'illa de Menorca. La carta més antiga dibuixa les illes i

data de 1534.

95

MUSEU DE MENORCA

96

MUSEU DE MENORCAOBERT A VISITES

Ubicació: Pla des Monestir

Població: Maó

Titularitat i gestió: Govern de les Illes Balears

Telèfon: 971 350 955

Web: www.ajmao.org

€

39º53'27,88'' N 4º15'39,78'' E

97

Ocupa el que va ser antic convent franciscà de finals del segle XVII i

principis del XIX, desamortitzat l'any 1835. L'edifici, després d'una

reforma que va durar 25 anys, al principi del segle XXI tornà a estar

obert al públic. En destaca el petit claustre en forma de pati interior en

el qual tenen lloc activitats artístiques a l'estiu. A la plant abaixa, a

l'entorn del claustre, hi ha les sales en les quals es fan exposicions

temporals. L'exposició permanent ocupa el pisos primer, de la

prehistòria a l'arribada dels romans, i el segon, de l'època medieval al

segle XX.

98

Al segon pis, la sala 2 està dedicada a la Menorca del segle XVIII sota

sobirania britànica amb dos curts períodes d'ocupació francesa i

espanyola. Fou una època convulsa però també de floriment cultural,

especialment en el camp de la pintura i la literatura. A la riba del port

de Maó s'hi congregava una intensa vida econòmica i militar,

especialment durant aquest segle. Que va quedar reflectida en una

extensa obra pictòrica. Hi destaquen el castell de Sant Felip, les

drassanes i el Llatzaret. La sala 4 està dedicada a la cartografia sobre

Menorca, la importància estratègica de la qual es reflecteix en les

nombroses cartografies que sobre l'illa, els seus ports i les seves

fortificacions en van fer les potències europees.

CAPÍTULO 5ALTRES

100

LLATZARET

101

LLATZARETVISITES CONCERTADES

Ubicació: Illa Llatzaret

Població: Maó

Titularitat: Ministeri de Sanitat

Telèfon: 902 929 015

Web: www.menorca.es

€

39º53'27,88'' N 4º15'39,78'' E

102

Amb motiu de l'arribada de la pesta bubònica a través dels vaixells

procedents d'Orient i el nord d'Àfrica a les costes menorquines, el

comte de Floridablanca, ministre del rei il·lustrat Carles III, fa

construir el Llatzeret de Maó per ordre del rei el 1793.

Es tracta d'un conjunt arquitectònic singular, històric i sanitari, pensat

originàriament per passar la quarantena de les constants epidèmies que

ocasionava aquesta malaltia. Amb anterioritat, el govern britànic havia

construït un petit recinte a l’illa de la Quarantena, que al segle XIX es

va usar només en èpoques de molta aglomeració al port.

103

l 1817 les seves instal·lacions entren en funcionament i passat un segle

deixa de funcionar per, anys més tard i després d'algunes

remodelacions, convertir-se en un escenari per a reunions i congressos

nacionals i internacionals, així com un lloc que cal visitar per poder

sentir i recrear el que es va viure durant el segle XIX gràcies als

magnífics espais i construccions que es preserven al voltant de tot

l'illot.

Declarat Bé d'interès cultural el 1993, es troba en un dels

enclavaments privilegiats de la costa de Menorca, en un illot situat al

centre del port de la capital administrativa menorquina.

104

105

PONT DE SANT ROC

106

PONT DE SANT ROCVISITA EXTERIOR

Ubicació: Carrer de Sant Roc i Plaça Bastió

Població: Maó

Titularitat i gestió: Ajuntament de Maó

Telèfon: 971 369 800

Web: www.ajmao.org

107

El primer recinte de les murades era el de l’antic Castell, nucli original

de la ciutat de Maó. Després de la conquesta de Menorca, els catalans

comencen a construir la nova murada per ordre de Pere IV a partir del

1359. Era de pedra i morter, amb uns 8 m d’alçada per 1,5 d’amplada,

sense talús; era, doncs, una clàssica murada medieval. El seu perímetre,

per la part de l’interior, era resseguit per un carreró de ronda que

voltava la ciutat. La continuïtat de les murades era interrompuda per

portes -que comunicaven la vila amb l’exterior- i per torres -que tenien

per finalitat la defensa d’aquelles. Una d’aquestes portes era el Pont de

Sant Roc, anomenat també antigament Portal de Dalt per diferenciar-

lo del portal de Baix, situat al carrer Isabel II, i era la sortida de la vila al

camí que anava a Sant Climent i a Ciutadella. És l'única resta visible de

la murada. El conjunt està format per dues torres quadrades de

diferent alçada, de paraments cecs, fetes de pedra i morter amb

reforços de marès i rematades amb matacans. Entre elles un pas sobre

la porta donava continuïtat al recorregut sobre la murada. Quan la

ciutat va tornar a sobrepassar les murades i aquestes van perdre el seu

valor defensiu, les torres es van convertir en habitatges, es van ampliar

amb afegits i es van construir cases adossades als seus paraments.

Recentment ha estat restaurat, eliminant un cos afegit entre les dues

torres, i retornant-li el seu aspecte primitiu.

108

BASTIÓ DE SA FONT

109

BASTIÓ DE SA FONTVISITA EXTERIOR

Ubicació: Pla de Sa Font

Població: Ciutadella

Titularitat i gestió: Ajuntament Ciutadella

Telèfon: 971 380 297

Web: www.ciutadella.org

39º53'27,88'' N 4º15'39,78'' E

110

Baluard pertanyent al recinte emmurallat de Ciutadella, aixecat al llarg del segle XVII sobre l'antiga muralla medieval construïda després de la conquesta de 1287 i que va quedar en molt mal estat després del saqueig turc de 1558. El bastió de sa Font s'acaba de construir el 1692 per protegir el portal del mateix nom, que es va enderrocar el 1889. Des dels seus orígens, els seus espais interiors es destinen al magatzem del delme. Una vegada perduda la seva finalitat militar, l'any 1881 passa a ser de propietat municipal i el 1902 és llogat per allotjar una fàbrica d'enllumenat per acetilè. Fins al 1986 s'usa de dipòsit per al subministrament d'aigua corrent. El mes de maig de 1995, després de ser restaurat, s'inaugura com a seu del Museu Municipal de Ciutadella de Menorca.

111

BASTIÓ DES GOVERNADOR

112

BASTIÓ DES GOVERNADOR

VISITA EXTERIOR

Ubicació: Port de Ciutadella. Passeig marítim

Població: Ciutadella

Titularitat i gestió: Ajuntament de Ciutadella

Teléfono: 971 380 297

Web: www.ajciutadella.org

39º53'27,88'' N 4º15'39,78'' E

113

La muralla medieval de Ciutadella es construeix el segle XIV, després

de la seva incorporació a la Corona d'Aragó, a imitació de les de

Perpinyà, si bé es coneix l'existència d'un mur que protegia la medina

islàmica i que quedava separat de l'antiga alcassaba. Aquesta muralla

queda en molt mal estat després del saqueig turc de 1558, per la qual

cosa les autoritats promouen el segle XVII la construcció d'una nova

muralla amb el mateix traçat però adaptada a les necessitats d’artilleria

del moment. Els baluards de sa Font i del Governador són els dos únics

testimonis que es conserven d'aquella antiga muralla després de ser

enderrocada els segles XIX i XX per afavorir el creixement urbà de la

ciutat. L'edifici de l'ajuntament s'aixeca al lloc on se situava la residència

del governador de l’illa, la qual dóna nom al bastió.

114

115

Aquest llibre no es podrà reproduir ni totalment ni parcialment per cap tipus de procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic, sense l'autorització dels titulars del copyright. Tots els drets reservats en tots els països

Menorca fortificada ohDigital © 2013www.ohdigital.cat