Diàlegs amb la Biosfera Menorca, 1 de desembre de 2015

El canvi climàtic a les BalearsEl canvi climàtic a les Balears des d’una perspectiva

científicaDamià Gomis

científica

INSTITUT MEDITERRANI D’ESTUDIS AVANÇATS

Índex

1. Introducció al canvi climàticQuè és el clima i que s’entén per canvi climàtic. Canvis que ja s’observen a nivell global i les Illes Balears Atribució dels canvis: l’efecte hivernacle

2. Models i projeccions per al segle XXISi l ió d l li d l dè d i li àti

Atribució dels canvis: l efecte hivernacle

Simulació del clima de les properes dècades: escenaris climàticsCanvis que s’esperen a nivell global i a les Illes BalearsApunts breus sobre impactesp p

3. Resum – conclusions

1. Introducció al canvi climàtic

• Què és el clima

El clima: una distribució de probabilitatspba

bilit

at

20

15

10

16 17 18 19 20 21 22 23 24Valors

Pro

Clima

16 17 18 19 20 21 22 23 24

5

0

Canvi climàtic mixt

Prob

abili

ttd

Que un mes o un any siguin més freds o més calent que el seu

16 17 18 19 20 21 22 23 24Valors

Clima anterior Nou clima16 17 18 19 20 21 22 23 24

Que un mes o un any siguin més freds o més calent que el seu valor mitjà, no vol dir res. L’ocurrència d’anomalies repetidesdurant els darrers anys o dècades, sí que indica canvi climàtic.

Temperatures mitjanes mensuals (ºC) registrades a l’aeroport d’Eivissa - anualC

limàt

icC

anvi

Cuc

ció

al C

Intro

du

• Canvis observats a nivell globalC

limàt

icC

anvi

Cuc

ció

al C

Intro

du

Increment de la temperatura mitjana anual registrat entre 1901-2012 (ºC)

Clim

àtic

Can

vi C

ucci

ó al

C

Canvis observats en el nivell de la mar (mitjana global, cm)

Intro

du

La pujada del nivell del mar global és deguda a dos factors:p j g g- la fusió de gels continentals- la dilatació de l’aigua a causa de l’escalfament

El i d ió t fè i i t t bé d d i Els canvis de pressió atmosfèrica i vent també poden produir canvis en el nivell del mar a escala regional, però no global.

• Canvis observats a les Illes Balears

Temperatures al conjunt dels tres aeroport de Balears

18,0

18,5

Temperatura (ºC) al conjunt dels tres aeroports de les Illes Balears

Clim

àtic

16,5

17,0

17,5

AnyLineal (Any)

Can

vi C

15,0

15,5

16,0

73 75 77 79 81 83 85 87 89 91 93 95 97 99 01 03 05 07 09 11

ucci

ó al

C 197

197

197

197

198

198

198

198

198

199

199

199

199

199

200

200

200

200

200

201

Intro

du

• Canvis observats a les Illes Balears

Illes BalearsAnomalies de precipitació respecte de la mitjana del període (en cm)

Clim

àtic

40,0

60,0

80,0

Can

vi C

-20,0

0,0

20,0

1972

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

ucci

ó al

C

-80,0

-60,0

-40,0

Intro

du Illes Balears Lineal (Illes Balears)

• Canvis observats a les Illes Balears

Evolució de la temperatura

Clim

àtic

Evolució de la temperatura superficial de la mar (diferències respecte a un valor promig) a la zona de les Illes Balears

Can

vi C

ucci

ó al

CIn

trodu

Evolució del nivell de la

cm

mar als dos punts més propers a les Illes Balears que tenen registres llargs

• Atribució dels canvisC

limàt

icC

anvi

C

El clima ha sofert canvis alllarg de la història degut a causes naturals diverses;uc

ció

al C

causes naturals diverses; els períodes glacials/inter-glacials per exemple, són deg ts a can is en l’òrbita

Intro

du

deguts a canvis en l’òrbita de la Terra...

però els canvis mai havien... però els canvis mai havien estat tan ràpids com ara

Clim

àtic

140 m

Can

vi C

ucci

ó al

CIn

trodu

• Causes del canvi climàticC

limàt

icC

anvi

C

Des de la revolució industrial (segle XIX) la humanitat ha llençat a l’atmosfera una granuc

ció

al C

llençat a l atmosfera una granquantitat de gasos generatsper la crema de combustiblesfòssils (i en menor mesura

Intro

du

fòssils (i, en menor mesura, per la ramaderia intensiva).

Só l t “Són el anomenats “gasos d’efecte hivernacle”.

• L’efecte hivernacleC

limàt

icC

anvi

Cuc

ció

al C

Intro

du

Clim

àtic

Can

vi C

A dia d’avui no hi ha dubteucci

ó al

C

(més enllà de postures nocientífiques interessades) que les emissions de gasos In

trodu

que es e ss o s de gasosd’efecte hivernacle són lacausa del canvi climàtic.

2. Models i projeccions per al segle XXI

• Com es simula el clima de les properes dècades: els models numèrics

RE-ANÀLISIclima actual

Els re-anàlisis empren un forçament atmosfèric basat enobservacions i el seu objectiu és esbrinar fins a quin punt elmodel d’oceà reprodueix la resposta observada. Períodesimulat: 1960-2000.simulat: 1960 2000.

SIMULACIÓLes simulacions de control empren un forçament atmosfè-ric basat en les concentracions actuals de gasos d’efectehi l ò i l b i t tSIMULACIÓ

DE CONTROLemissions

actuals

hivernacle però sense incloure observacions; per tant nocorresponen a cap any/ dècada en particular. El seuobjectiu és avaluar la representativitat dels resultats per alclima actual en termes estadístics. Aquests són elsres ltats q e es compararan amb els escenaris f t rs per aactuals resultats que es compararan amb els escenaris futurs per aquantificar els canvis. Període simulat: 1960-2000.

SIMULACIÓ Els escenaris empren una configuració idèntica a la de lesSIMULACIÓ D’ESCENARIS

FUTURSemissions suposades

Els escenaris empren una configuració idèntica a la de lessimulacions de control, però la concentració de gasosd’efecte hivernacle és la que correspon a cada escenari defutur. Igual que per als controls, els resultats s’hand’interpretar també en termes estadístics. Període simulat:emissions suposades p2000-2100.

Escenaris d’emissions contemplats: • A1B: suposa un Mon globalitzat amb una economia i una

tecnologia que creixen molt ràpidament. Va ser considerat com el més probable, però la realitat l’està superant de moltmolt...

• B1: Similar a l’A1B, però amb major pes dels serveis i decisions globals. Era el més optimista dels tres.

• A2: Pressuposa un gran creixement de la població i una lentae X

XI

• A2: Pressuposa un gran creixement de la població i una lenta globalització de les decisions. Era el més pessimista en el seu dia i també ha estat superat.

pel s

egle

RCP6.0RCP4.5cc

ions

p

RCP2.6RCP8.5RCP1.3P

roje

Emissions i concentracions de GEH per a cadascun dels escenaris.

e X

XI

pel s

egle

ccio

ns p

Pro

je

• Canvis a nivell global

Nº de modelsdisponibles

Nº de models disponibles

e X

XI

p

pel s

egle

ccio

ns p

Pro

je

Canvis en la temperatura mitjana global (i la seva incertesa associada) que s’esperen per a cadascun dels escenaris.

• Canvis a nivell global 2016-2035 2080-2100e

XX

Ipe

l seg

le

Distribució geogràfica dels canvis de

temperatura (respecte al

ccio

ns p temperatura (respecte al

període 1980-2000) esperats per a cadascun

dels escenaris

Pro

je

• Canvis (atmosfèrics) prevists a les Illes Balears

La temperatura augmentaria entre

e X

XI 1.5ºC i 4°C, depenent de l’escenari

considerat. Els valors són similars al conjunt de les regions costaneres de la Mediterrània

pel s

egle de la Mediterrània.

ccio

ns p

Pro

je

• Canvis (atmosfèrics) prevists a les Illes Balearsprevists a les Illes Balears

La precipitació disminuiria entre un10% i un 15%. Es tracta de la

e X

XI variable que mostra més disparitat

entre models i d’una illa a una altra.

A la Península Ibèrica i pel conjunt

pel s

egle p j

de tota la Mediterrànies les pluges disminuiria de l’ordre d’un 30%.

ccio

ns p

Pro

je

• Canvis marins: temperatura

La temperatura mitjana (3D) de la Mediterrània augmentaria entre [+0.9, +1.4°C], mentre que la temperatura superficial augmentaria entre [+2.0 , +3.5°C].

Els valors depenen de l’escenari considerat a partir de 2070. Els valors també depenen bastant del model emprat

e X

XI

NM8-A2-AR4 NM8-A2-AR3 NM8-A2-test NM8-A2-AR4 NM8-A1B-AR4 NM8-B1-AR4pel s

egle

NM8 A2 AR4 NM8 A2 AR3 NM8 A2 test NM8 A2 AR4 NM8 A1B AR4 NM8 B1 AR4

Temp. Sup. mitjana de la mar Mediterrània (ºC)cc

ions

p

Temp. Sup. mitjana de la mar Mediterrània (ºC)mar Mediterrània (ºC)

Pro

je mar Mediterrània ( C)

2020-2050 vs. 1961-1990 2070-2100 vs. 1961-1990e

XX

Ipe

l seg

lecc

ions

pP

roje

Canvis en la Temperatura superficial de la mar (oC) per a distints escenaris.

Canvis en els extrems de t t ( d d l )rn temperatura (onades de calor):

ra

H

iver

n3 0

S a te ll i te S S T in N W M e d

e X

XI

Prim

aver

2 2

2 4

2 6

2 8

pel s

egle

E

stiu

1 4

1 6

1 8

2 0

ccio

ns p

Tard

or

1 9 8 5 1 9 9 0 1 9 9 5 2 0 0 0 2 0 0 5 2 0 1 01 4

Pro

je

Tota

l

24

26

28

30

T

18

20

22

24

Tendències estacionals i anuals de la Temperatura Superficial de la mar (ºC/any)

1985 1990 1995 2000 2005 201014

16

Impacte de l’augment de la temperatura p g pmitjana: migració i/o substitució d’espècies Efectes antropogènics, no CC

Efectes antropogènics + CC

Impacte dels extrems: mortalitat de les praderies de Posidònia

e X

XI

pel s

egle

Efectes antropogènicsccio

ns p

Efectes antropogènics eliminats el 2030, no CC

Pro

je

Efectes antropogènics eliminats el 2030 + CC

• Canvis marins: nivell del mar

El 2100 el nivell de la mar Mediterrània estaria de mitjana entre 50 i 80 cm més amunt que al 2000, però la magnitud exacte depèn molt del desgel (sobre el qual encara hi ha incerteses considerables...

Suposant una taxa de desgel de 1.2 mm/any (previsió IPCC 2007)

e X

XI Suposant una taxa de desgel de 4.2

mm/any (previsions més recents)

pel s

egle

ccio

ns p

Pro

je

Evolució prevista del Nivell de la mar (mitjana Mediterrània) - Escenari A2.

Entre les conseqüències de la pujada del nivell de la mar hi ha la inundació de Entre les conseqüències de la pujada del nivell de la mar hi ha la inundació de cotes baixes (possible desaparició de platges), una major salinització dels aqüífers i el tenir que adaptar les estructures portuàries.

• Canvis marins: onatge

Lleugera disminució del’altura d’ona, que seria més marcada a la tardorés a cada a a a doi a l’hivern (< 9% a tota la conca, < 3% a la major part de la conca). e

XX

Ipe

l seg

lecc

ions

p

Tendències estacionals i anual d’altura ona significant (cm/any) obtingudes a partir

de diferents simulacions

Pro

je

(totes per a l’escenari A1B). Les zones on les tendències

no són significatives estadísticament s’han

difuminat.

Combinació de nivell de la mar i onatge: impactes

En termes d’impactes, el canvi principal no és que les ones siguin més grans, sinó que vindran superposades sobre un nivell del mar més elevat. Això pot causar problemes importants a ports i altres defenses costaneres, així com augmentar les cotes d’inundació

e X

XI

pel s

egle

ccio

ns p

Pro

je

Inundació de molls deguda al vessament d’aigua per damunt d’un espigó de protecció en funció de l’altura de les ones (per un portespigó de protecció en funció de l altura de les ones (per un port concret). Es contempla el moment actual i quan el nivell del mar sigui més amunt que ara.

3. Resum – conclusions

A dia d’avui no hi ha dubte (més enllà de postures no científiques interessades) que les emissions de gasos d’efecte hivernacle són la causa del canvi climàtic.

El canvi climàtic no és un futurible, és ja una realitat.

El canvi climàtic és irreversible a escala humana: encara que a partir de d’avui mateix la humanitat deixés d’emetre gasos d’efecte p ghivernacle, aquests seguirien a l’atmosfera durant centenars d’anys.

Això implica que caldrà prendre mesures d’adaptació en tots els

Això no implica que no s’hagin de fer esforços per retallar emissions.

Això implica que caldrà prendre mesures d adaptació en tots els àmbits.

Això no implica que no s hagin de fer esforços per retallar emissions.Com més prest es limitin les emissions, més petits seran els canvis. A la llarga surt molt més barat, en tots els sentits, prevenir primer, que haver d’adaptar-se després (informe Stern)que haver d adaptar-se després (informe Stern).

Si bé hi ha incerteses en aspectes puntuals i en la magnitud exacte, p p g ,tot indica que el clima de la Terra serà, en conjunt, significativament més calent durant aquest segle XXI, especialment a les regions polars i a les regions subtropicals com la Mediterràniapolars i a les regions subtropicals com la Mediterrània.

A les Illes Balears l’escalfament seria d’entre 2ºC i 4 ºC cap a 2100, depenent de l’escenari d’emissionson

s

Les projeccions mostren també una disminució d’un 30% de la pluja per al conjunt de les regions Mediterrànies sempre cap al 2100 A

depenent de l escenari d emissions.

conc

lusi

o

per al conjunt de les regions Mediterrànies, sempre cap al 2100. A les Balears la disminució seria menor, entre el 10 i el 20%. Es tractaen qualsevol cas d’una variable que presenta incerteses importants.

sum

–c

Totes les projeccions mostren que la Mar Mediterrània del segle XXI serà també més calenta: fins a 3.5ºC la temperatura superficial i uns 1 5ºC el conjunt de la columna d’aigua (a l’any 2100)

Res

1.5ºC el conjunt de la columna d’aigua (a l’any 2100).

A tenir en compte: l’augment dels extrems de temperatura pot ser pitjor que l’augment de la mitjana per a alguns ecosistemespitjor que l augment de la mitjana per a alguns ecosistemes.

Totes les projeccions mostren un augment del dèficit hídric de la Totes les projeccions mostren un augment del dèficit hídric de la conca. En principi això s’hauria de traduir en un augment de la salinitat, però a dia d’avui no es pot assegurar...

El nivell de la mar seria entre 50 i 80 cm més amunt al 2100, però la magnitud exacte depèn molt del desgel, i sobre aquest encara hi ha on

s

incerteses considerables...

Els extrems de nivell de la mar canviaran molt poc (tret de l’augment

conc

lusi

o

derivat de la pujada del nivell mitjà).

Tan el règim mitjà com el règim extremal d’onatge també canviaran sum

–c

poc. El canvi principal vindrà donat pel fet que les ones estaran superposades a un nivell del mar més alt, i això pot provocar problemes importants a ports i altres defenses costaneres.

Res

p ob e es po a s a po s a es de e ses cos a e es