MILLLETRES

MAIG 2013 - Nº 23

COM FUNCIONA L'ELECTRICITAT I COM ES VA DESCOBRIR?

COM ES FORMA I COM FUNCIONA EL COR?

QUINS TIPUS DE RELLOTGES HI

HA I COM FUNCIONEN?

PER QUÈ ALGUNS NÚVOLS FAN PLUJA, ALGUNS FAN NEU I

ALTRES FAN TRONS?

COM SÓN LES ORELLES PER DINTRE I COM ES COMUNIQUEN AMB LA

RESTA DEL COS?

1

ÍNDEXPàgines de l’APIMA -------------------- Pàg. 2-4

Racó poètic ------------------------------- Pàg. 5-12

Recomanam que llegiu ---------------- Pàg. 13-16

Escola Nova ------------------------------ Pàg. 17-25

Què hem fet? ----------------------------- Pàg. 26-45

English Corner -------------------------- Pàg. 45-48

PORTADA: La portada d'aquesta edició de la revista ha estat elaborada pel primer cicle i mostra quins són els projectes de treball que es desenvolupen durant aquest curs a les classes de primer i segon. La imatge “Què fa un científic” pertany al grup de 2nA.CONTRAPORTADA: Treballs dels alumnes de primer cicle en els quals representen alguna idea dels seus projectes.

2

PÀGINES DE L'APIMA

XERRADES A L’ESCOLADe gener a abril, l’Apima ha organitzat una sèrie de xerrades ben interessants, L’Ernest Fortuny ha informat a les famílies d’ alumnes de 6è, de l’importància que suposa el canvi de l’escola a l’institut,criteris per escollir-lo, els canvis tant socials, físics i psicològics que afecta als alumnes i famílies directament, també per als alumnes de 6è, hem tingut una xerrada amb el Guardia Civil tutor en Javier Gestoso, , on ha explicat primer als alumnes i després als pares, els possibles perills que pot tenir un ús descontrolat d’internet, i les conseqüències tant psicològiques com legals que poden dur a l’adoslescent, als companys i a la seva familia .En Miguel Ángel Utiel, ha fet dues xerrades per trobar la manera de comunicar-nos millor amb els nostres fills i la Policia Local de Sant Lluís, amb el policia tutor Joan Perelló com a responsable de la campanya, ha xerrat primer amb els alumnes de 1er a 4art i després amb els pares, per recordar l’ importància de dur els nostres fills de manera segura dins d’un vehicle, i recordar-nos quins sistemes són els homologats per a cada edat . Aquest trimestre hem repetit un taller que va tenir molta acceptació el curs passat, dirigit en un principi, als alumnes que passen d’infantil a primer cicle, la mestra Paqui Pons Pons de 1º ha compartit amb les famílies la manera de fer feina a l’escola, com els nostres fills aprenen a escriure i a contar relacionant diferents matèries , quines eines empren a classe i com podem ajudar-los a casa.

PRESENTACIÓ DE L'APIMA DEL CEIP NOU DE SANT LLUÍS

L'APIMA de CEIP Nou de Sant Lluís, es va constituir el passat mes de novembre de 2012, la junta la composen 13 membres: President, Vicepresident, Secretària, Tresorera i 9 Vocals. La intenció de la junta actual és aconseguir que la creació de la nova escola, no representi la creació de dos mons separats (CEIP Sant Lluís i CEIP Nou), és per això que una de les primeres actuacions i més importants, serà la redacció i firma d'un conveni de col·laboració amb l'APIMA del CEIP Sant Lluís, per definir el marc d’actuació de cada una i en quins temes caminaran de la mà, (Activitats extraescolars, menjador, etc.) així com el replantejament i aprofitament que suposa tenir nous espais al CEIP Nou.S'han constituït una sèrie de comissions per tractar temes específics de la nova escola, (Comunicacions, Festes, Tècnica, Conveni, PGA) que estan obertes a les idees de tots les mares i pares de l'escola i a l' equip directiu de la mateixa.Aquest any encara les quotes d’associació, les gestiona l'APIMA del CEIP Sant Lluís, ja que per temes burocràtics encara no estem en disposició de fer aquests cobraments. Per qualsevol consulta tenim un correu electrònic: apimaceipnousantlluis@gmail.com , que serà modificat el dia que l’escola tingui un nom definitiu.

3

PÀGINES DE L'APIMA

FESTA DE SANT JORDI 2013 -APIMA El dissabte 20 d’abril, vam cel.lebrar un any més, la festa que l’Apima organitza a la plaça dels Pins de Sant Lluís, aprofitem per donar el nostre agraïment a Vicenç Arnaiz per la seva aportació del llibre“Jugant,jugant…l’ofici de créixer” ,i a totes les famílies que van dur llibres a les escoles per vendre, recordem que els beneficis obtinguts amb la venda , seran destinats a material didàctic per a les dues escoles.

Aquest any vam poder gaudir dels tallers de circ de la companyia Acirkaos, on petits i grossos van practicar diferents modalitats de circ,taller de maquillatge i campionat d’escacs .

També ens van acompanyar a la festa Na Tecla, en Doraemon i els capgrossos de Sant Lluís , agraïm a en Jose i als seus ajudants, la seva participació a la festa i aprofitem per demanar que us animeu a formar part dels “Geganters de Sant Lluís”, doncs hi falta gent!!!

Un any més la col.laboració de les famílies duent coques i llibres, el recolzament de l’Ajuntament de Sant Lluís i l’aportació de diferents comerços de Sant Lluís i Maó aportant lots i un sopar per a la rifa, han fet que la festa , tot i el mal temps , hagi estat un èxit.

4

PÀGINES DE L'APIMA

CAMPIONAT D’ESCACS A LA FESTA DE SANT JORDI.

La incertesa d’una posició fa que un jugador d’escacs s’aventuri en un camí mai llaurat. En el nostre cas, dissabte 20 d’abril, dinou joves aventurers van desafiar la incertesa de pluja a la plaça dels Pins de Sant LLuís.Per segon any consecutiu, el campionat obert d’escacs es va desenvolupar dins dels actes organitzats per l’APIMA de l’Escola i donant un context idoni per mostrar les capacitats treballades dels alumnes en el Taller d’escacs i, més específicament, en les activitats extraescolars d’escacs de la mateixa escola.Tots els participants se’n van emportar un bon record així com el planteig de nous reptes per millorar en el nostre joc de les seixanta-quatre caselles. Arribats a aquest punt és un gaudi citar a tots els dinou jugadors: PEPE LÓPEZ MARTIN, OLIVER CLARK, MARC PONS SINTES , IVAN, ARIÓN SINTES SINTES, LLUÍS ANDREU MONTERO, JAUME ANDREU MONTERO, JOSEP BONDIA MOLL, KAY, JOY JUDGE JUNCADELLA, RAFAEL BERENGUER GALLEGO, ANTONIO JIMENEZ CARBONERO, JAUME BONDIA MOLL, ADRIÀ IZQUIERDO CABREJAS, VÍCTOR IZQUIERDO CABREJAS, IZAN FANJUL VAQUERO, MONTY, MARC ROIG I ISAAC BURGOS SABINO.També, és merescut explicitar el campió i sotscampió de cada categoria: Pepe López Martin (Aleví), Marc Pons Sintes i Ivan (Benjamí), Rafa Berenguer Gallego i Antonio Jiménez Carbonero (Prebenjamí).La lleugeresa del sistema Masnou, amb deu minuts per jugador, ha fet que es juguessin 94 partides en uns setanta-cinc minuts. Les poblacions de Maó, Alaior i, evidentment, Sant Lluís hi estaven representades.Després de l’entrega de recordatoris i trofeus tothom va poder gaudir de la festa.Felicitats a tots (als 19 joves valents, als familiars que els duen, a l’APIMA i la mateixa Escola).Per últim, us recordo que les activitats extraescolars continuen en el seu horari habitual. Properament us anirem avisant de més campionats del joc de reisXavi Serra Planas

RACÓ POÈTIC

5

JO TENIA UNA VACAQUE FEIA MOLTA CACA

(JOAN, AITOR I ÀLEX, 1r B)

ELS VIDRES DE LES ULLERESHAN CAIGUT I S'HAN FET ESTELLES.

(IGNACIO, JAUME I ÁLVARO, 1r A)

HE TROBAT UNA PATATAQUE ERA DINS UNA SABATA

(IRAYA, MIRA I JÚLIA, 1r B)

EL MECÀNIC TÉ D'OFICIARREGLAR UNA BICI

(RAFA, ÉRIC I MONTY, 1r A)

RACÓ POÈTIC

6

HE CAÇAT UN LLEÓQUE PASSEJAVA PER MAÓ

(MARC T., HÉCTOR I JOSEP, 1r B)

TENC UN RATOLÍQUE TÉ EL PÈL FI

(MARC H.,DAVID I JUDITH, 1r B)

AVUI M'HE TROBAT UN RUSQUE ANAVA EN AUTOBÚS

(INÉS, LOLA I PEDRO, 1r A)

Cuidando el ambiente para crear: música, buenos libros, el reloj boca abajo , la tranquilidad,...

Los alumnos de 6º tuvimos la oportunidad de realizar un taller depoesía con el poeta Vicente Martínez. Se programaron al principio tressesiones, pero nuestro interés hizo prolongar por dos horas más eltaller. En estas sesiones conocimos a un poeta que nos acercó a lapoesía y nos hizo apreciarla.

Su primer poema

RACÓ POÈTIC

7

Para Vicente, lo mejor que le puede pasar a una persona en esta vida es

amar y ser amado.8

VICENTE MARTÍNEZ ARRIBAS

Nació en Socuéllamos (Ciudad Real) y tiene 44 años.

Tuvo una infancia muy feliz porque eran una familia con diez hermanos y se

inventaban los juegos, eran grandes amigos.

Las obras que han marcado su vida han sido “Platero y yo” que lo aficionó a

la lectura y la poesía “Elegía” de Miguel Hernández que lo motivó para

iniciarse en el mundo de la poesía.

“Poesía es poder expresar la realidad de tu otro yo. Es una forma de vida-

dice Vicente-pero sin sensaciones no puede hacer poesía. Los poemas son

un juego, que tienen que cumplir una serie de reglas”.

Su primera poesía y muchos de sus poemas están dedicados a su mujer,

Antonia a la que apoda “Talis”.

Los títulos de sus libros tienen un significado especial: “Amaneciendo en ti”

se llama así porque cada día amanece con la mujer que ama. Su segundo

libro “En la orilla del tiempo” es para dar gracias a la vida que le ha permitido

tenerlo y con este tiempo puede hacer realidad alguno de sus sueños. Le

gusta ganarle tiempo al tiempo, es decir, aprovecharlo.

Si tuviera que elegir un solo poeta se decantaría por Joaquín Sabina.

Si tuviera que elegir una poesía compuesta por él escogería “Acariciando tu

voz” porque con ella terminó su primer libro y fue muy emotivo.

Sus colores favoritos son el rosa, significa infancia y el azul, porque puede

representar tanto el día como la noche depende de su tonalidad.

Tiene muchas aficiones pero la más le gusta es estar con personas mayores

y aprender de su lenguaje.

Un día cualquiera en la vida de Vicente no puede faltar es tomar el café por

la mañana mientras lee la prensa, hacer algo de deporte y leer, al menos,

diez páginas de un buen libro.

RACÓ POÈTIC

9

Vicente nos sugirió que cada uno dijéramos una palabra que significara algoimportante para nosotros. Las escribimos en la pizarra. Cada uno escribió una frase, verso o poema utilizando algunas de laspalabras, algunas de las cuales recitó al día siguiente en clase. Con ellopretendía que descubriéramos nuestro “otro yo”.

Vicente se la llevó y al día siguiente nos regaló un poema en el que salíantodas las palabras. Sin embargo, faltaba una palabra: “skate”. Resultaba queestaba escrita con las primeras letras de los cinco primeros versos de lapoesía.

Las poesías que escribió están dedicadas a los alumnos de 6º “A” (de Ana),6º “T” (de Tere) y 6º “G” (de Gari).Estas poesías se publicarán en su blog: “En la orilla del tiempo”.Con estas poesías nos sentimos muy agradecidos.

ESCRIBIMOS POESÍA CON VICENTE

NUESTROS POEMAS

SI TE VAS(A los alumnos de 6º “G”)

Si te vas, me voy contigo,Kilómetros de sueños embargan nuestra vida.Ayúdame, un corazón a medias no es bastante.Todavía tengo que amarte más.Espero no tardar.

La esperanza acomoda la alegría.Divierte los momentos que te esperan.Te observo con valentía, con la fe que traicionaa los sentimientos.

Uno aprende a ser mayor cuando ha sidomuchas veces niño, cuando la realidadsupera la razón.La familia determina la distancia.

Pasará el tiempo, se ocultarán los instantesla vida corregirá la sonrisa, desgranará felicidadpara que un humilde gesto permanezca entre nosotros.Para que nunca estemos solos.

RACÓ POÈTIC

10

CON UN SOPLO

(A los alumnos de 6º “T”)

Me regalan mis años sus días,

las pupilas dilatadas en su abrazo,

vierten un nuevo verso.

Mi voz se quiebra.

Me abriga la amistad de entonces,

el viento esparce mi ilusión.

Después de un día de colegio, cansado tras una tarde

de deporte, fútbol, basket, que sé yo...

mamá espera el niño que vio crecer,

como siempre todo ordenado, ducha, merienda

y aquellos ojos que lo único que esperaban de mí

era un simple “Te quiero”.

La nevera sigue vacía.

La huerta está verde, las mariposas adornan girasoles,

amapolas enrojecen la fantasía de aquellos días.

Papá engrandece esa aventura que hoy me hace más suyo,

más sincero.

Simplemente sonríe.

Sobre el papel bailan letras que reclaman libertad.

El reflejo del cristal imagina la misma cara,

pero mi rostro es diferente.

Sigo mis huellas, y una humilde mirada

se hace responsable del encuentro.

La llave del portal respeta el silencio.

Y aquí sigo sentado, observando los caminos

que e vieron crecer y que la vida como el lobo

con un soplo derribó.

RACÓ POÈTIC

11

LOS RINCONES DE LA INFANCIA

(A los alumnos de 6º «A»)

Regresando a los rincones de la infanciaos muestro mi cometa, me dais aire.Tras la luz que embargan los años emerge el niño que un día fui.Me reencuentro de nuevo con la familia, con mis amigos.La amistad perdura.Entonces recuerdo aquellos días de fútbolque regalaban la pasión de un abrazo y divertían las tardes de lluvia.Hoy un humilde pupitre me ofrece la sencillez del destino.Sabéis, a veces el tiempo silencia las palabras,determina la distancia y hace fluir esos retazos de vida que permanecen para siempre en el pensamiento.Un desierto de miradas, evapora las gotas de la felicidadque secan la memoria.Doctorado en alegría, hallo cualquier lugar para perderme entre mis sueños, me regalo futuro, me regalo ilusión.Y me busco en vuestro presente, y aparecen «los porqués».Dispuesto a vaciar instantes, se aproximan hacia mí la honestidad de las sonrisas embargan mi corazón.

Aprendiendo a recitar: entender, sentir y vocalizar.

RACÓ POÈTIC

12

Vicente Martínez, entre muchas otras cosas, nos explicó que la poesía debía contemplartres aspectos:

1. Ahorro de lenguaje.2. No explicar, presentar.3. Encontrar a nuestro propio yo.

En la clase opinamos que el taller de poesía nos ha ayudado a:Expresar nuestros sentimientos y nuestras emociones.

A ser amable con las otras personas y que si tu haces algo por ellos ellos te devolverán elfavor.

Que estamos escondidos y que tenemos que encontrar a nuestro otro yo, que lo podemosencontrar hablando con el espejo 10 minutos. Si pensamos en nuestro propio yo somossinceros y decimos lo que pensamos.

A expresar mejor lo que sentimos por nuestra familia y amigos, porque lo que pensamos aveces no es lo que verdaderamente sentimos

Nos ha inspirado para que sepamos que todos podemos tener nuestra propia libertad yque no es imposible.

Nos ha hecho aprender a tranquilizarnos, a reencontrarnos, a relajarnos, a no enfadarnosy a saber que no solo estamos nosotros.

También nos ha enseñado que nosotros podemos escribir como él.

La poesía nos ha ayudado a reflexionar y a aprender de las cosas que hacemos bien y lasque hacemos mal. Con eso queremos llegar a ser buenas personas.

Los alumnos agradecen a Vicente su interés por aproximar la poesía a sus vidas

RACÓ POÈTIC

RECOMANACIÓ DE LLIBRES

13

TÍTOL: BIEL EL FANTASMA

AUTOR/A: Ana Mª Moreno Yebra

DE QUÈ TRACTA (ARGUMENT): En Biel és un fantasma, però no lidiverteix ser-ho. Ell el que vol és anar a l'escola i fer ses coses que fan els nens. Un dia, els nens de l'escola del poble van anara visitar el castell on vivia en Biel. Ell es va fer veure perquè el miressin. Una filleta el va veure i després el va presentar a la

TÍTOL: NA TRIS TRAS UNA TORTUGUETA

AUTOR: Natàlia Moll, Santi Catchot i Alba Bosch

DE QUÈ TRACTA (ARGUMENT): Hi havia una vegada una tortugueta que es deia Tris Tras que vivia amb els seus amics del bosc. Na Tris Tras li agradava menjar plantes i va néixer d'un ou.

Un dia un senyor que buscava esclata-sangs la va agafar i la va regalar als seus fills. Els fillets jugaven amb na Tris Tras, i ella no estava contenta. Un dia van aprendre a l’escola que les tortugues viuen al camp, i van fer una excursió per amollar la tortugueta.

PER QUÈ EL RECOMANAM: Perquè és interessant, va de tortugues, surt el bosc i el camp i és divertit.

QUI EL RECOMANA: Dante, Hannah i Victor de 2n B

PERQUÈ EL RECOMANAM: Perquè trobam que és interessant i perquè podem aprendre a llegir lletra lligada amb ell.QUI EL RECOMANA: Tània, Marius i Josep de 2nC

seva mestra i companys. Es van fer molt amics i en Biel els va acompanyar a l'escola. A en Biel li va agradar i els va prometre que hi tornaria.

RECOMANACIÓ DE LLIBRES

14

TÍTOL: L'ARBRE JAN I LA PRIMAVERA

AUTOR/A: Nicoletta Costa

DE QUÈ TRACTA (ARGUMENT): L´arbre Jan no tenia fulles i era l´hivern; a l´arbre l´hivern no li agradava perquè les nits eren fredes i llargues. Els gats tenen fred i l´arbre Jan els protegeix com pot. A la primavera li van creixent ses fulles, els pardals van venir de vacances i els dos moixos van pensar que podien celebrar-ho

PERQUÈ EL RECOMANAM: Perquè ens semblava divertit i pensam que pot agradar als altres fillets.

QUI EL RECOMANA: Núria, Paula Carreras i Louie de 2n A

TÍTOL: LA PETITONA RECONEIX LES FORMES

AUTOR/A: Roser Rius

DE QUÈ TRACTA (ARGUMENT): Un dia la Petitona li va dir a la seva mare que prest hi hauria lluna plena, i li va demanar si podria fer una festa. La sa seva mare li va dir: - Molt bé! A qui vols convidar?- Ella va dir que al conill,al gat i al pollet. Va voler fer les invitacions quadrades i amb un dibuix per cada un. Després va tirar las invitacions a las bústies

TÍTOL: EL VOL EN GLOBUS DEL PROFESOR MOMBO

AUTOR/A: Stephen Holmes

DE QUÈ TRACTA (ARGUMENT):El profesor Mombo és un explorador que se’n va a fer la volta al món amb globus. L’acompanyen un ca, un lloro i el seu amic Pere. Visiten tots els continents i a cada un veuen un animal diferent.

i va ajudar a la mare a preparar la taula. Van arribar els convidats i van jugar a “veig veig” i es van divertir molt.

PERQUÈ EL RECOMANAM: Perquè és divertit i perquè la Petitona va fer una festa i ens agraden les festes.

QUI EL RECOMANA: Iris i Kim de 2n B

PERQUÈ EL RECOMANAM: Per què hi ha molts d’animals, és interessant i divertit.

QUI EL RECOMANA: Naya, Innis i Genís de 2nC.

RECOMANACIÓ DE LLIBRES

15

TÍTOL: LA MÀGIA DELS REGALS

AUTOR/A: Montse Tobella

DE QUÈ TRACTA (ARGUMENT): Hi havia una vegada una nena que es deia Maria i que se trobava malament. El que la calmava era dormir i somiar amb els seus personatges de contes preferits . En Pinxo li duia pols del la lluna. La Princesa del pèsol li duia al seu coixí preferit . El savi Druida li .

PERQUÈ EL RECOMANAM: Perquè ens ha agradat i surten molts personatges d’altres contes i és molt divertit.

QUI EL RECOMANA: Emma, Alba i George de 2n B

TÍTOL: TOM I TIM JUGUEN A FET I AMAGAT

AUTOR/A: P. De Burgoing i Y. Calarnou

DE QUÈ TRACTA (ARGUMENT): Tom vol juga amb en Tim a fet i amagat. Va anar a la cuina i no el va trobar, després se'n va anar a la sala d'estar i mira a baix del sofà i després va anar al taller, va anar al garatge...I no el trobava.

TÍTOL: EL PEQUEÑO DRAGÓN COCO Y EL VAMPIRO

AUTOR/A: Ingo Siegner

DE QUÈ TRACTA (ARGUMENT)En la isla del Dragón aparece un vampiro que va pinchando a los dragones porque necesita una sangre especial. El dragón Coco, la dragona Lulu, la erizo Matilde y el dragón Oscar van a la cueva de los murciélagos a buscar al vampiro. Este les explica que su padre está enfermo y necesita sangre del grupo transilvano positivo, y que no ha .

PERQUÈ EL RECOMANAM: Perquè té pàgines amagades.

QUI EL RECOMANA: Xim, Xavi, Joel i Naila de 2n A

preparava una poció màgica Na Ditona gotetes de flors. En Tomàs li duia paraules boniques amb el seu llapis màgic. Els ratolins d´Hamelin una capseta de música i el conill d’Alicia li duia temps per jugar. El Petit Príncep li duia uns dels seus estels preferits i l’amic invisible li duia un somriure . La Maria ja estava millor

conseguido encontrarla. Coco, Lulu, Matilde y Oscar ayudan al vampiro y el dragón Big Bo les deja la sangrePERQUÈ EL RECOMANAM: Porque los personajes son muy chulos, la historia tiene mucha letra y los dibujos son muy bonitos.

QUI EL RECOMANA: Marcos y Lia de 2nC.

RECOMANACIÓ DE LLIBRES

16

TÍTOL: LOS DUENDES DINDÓN Y DANIELA

AUTOR/A: Carmen Rodríguez Jordana y Ana Fernández Buñuel

DE QUÈ TRACTA (ARGUMENT): Érase una vez el país de los duendes, donde vivían Daniela y Dindón. Un día fueron a la tienda de

TÍTOL: LA VACA TACA I LA NATA MUNTADA

AUTOR/A: Agostino Traini

DE QUÈ TRACTA (ARGUMENT): La vaca Taca prepara xocolata desfeta. Mira un llibre de cuina i va veure que damunt de la xocolata desfeta hi ha un núvol.La vaca Taca quan el va veure en va voler un i va anar a la muntanya més

PERQUÈ EL RECOMANAM: Porqué nos gusta leer en letra ligada y Dindón y Daniela nos han gustado mucho.

QUI EL RECOMANA: Enric, Asier y Samara de 2n B

Damián y compraron un pan, un plátano y una sandia. Damián les invito a una limonada porqué era su santo. Cuando la trajeron Daniela y Dindón aplaudieron.

alta per cercar un núvol. Al final, la vaca Taca va haver d'anar a l'escola per aprendre a fer nata muntada.

PERQUÈ EL RECOMANAM: Perquè ens agrda molt la nata muntada i ens agraden molt les vaques.

QUI EL RECOMANA: Júlia, Laura Pinilla, Charley i Felipe de 2n A

17

ESCOLA NOVA

CONCLUSIONS DE LES DADES DELS FILLETS I FILLETES, A PARTIR DE L'ACTIVITAT DE LES

CAPSES DE LA VIDA

QUIN ÉS EL NOSTRE MENJAR PREFERIT?

“ELS MACARRONS ÉS ON HI NA MÉS FILLETS I FILLETES! N'HI HA6. N'HI HA MOLTS, PERQUÈ ÉS UN MENJAR MOLT BO I LES MAMASELS FAN MOLTES VEGADES”.“DESPRÉS DELS MACARRONS, ON HI HA MÉS FILLETS, FILLETES IMESTRES, ÉS A L'ARRÒS. L'ARRÒSTAMBÉ ÉS UN DINAR MOLT BO”.“ON HI HA POQUETS, NOMÉS 1, ÉSA LES LLENTIES, AL PURÉ I A LALASANYA”.HI HA FILLETS I FILLETES QUETAMBÉ ELS AGRADA AQUESTS DARRERS MENJARS...

AQUÍ PODEM VEURE TOTS ELS MENJARS QUE ELS AGRADAALS FILLETS I FILLETES I A LES MESTRES DE LA NOSTRA CLASSE...

QUIN ÉS EL NOSTRE COLOR PREFERIT?QUAN HEM MIRAT LA GRÀFICA, ENS SEMBLAVA QUE EL TROS MÉS GROS ERA ELBLAU... PERÒ DESPRÉS HEM COMPTAT ELS TROSSETS I...

“HI HA 5 FILLETS I FILLETES QUE ELSAGRADA EL COLOR LILA I 5 EL COLORBLAU, SÓN ELS TROSSOS MÉS GROSSOS”.“HI HA 4 FILLETS I FILLETES, QUE ELS AGRADA EL ROSA I EL VERD”.“NOMÉS HI HA 1 FILLET QUE EL COLOR QUEMÉS LI AGRADA ÉS EL COLOR GROC. ÉS ELTROSSET MÉS PETIT”

18

ESCOLA NOVA

QUINES SÓN LES NOSTRES JUGUETES PREFERIDES ?

AMB AQUESTA FEINA, HEM POGUT OBSERVAR MOLT AVIAT, QUINA ÉS LA JUGUETAPREFERIDA DE LA NOSTRA CLASSE.

“N'HI HA MÉS, 6 FILLETS I FILLETES, QUE ELS AGRADEN ELS JOCS AMB“MUÑECAS”, PELUIXOS, CUINETA... (JOC SIMBÒLIC).DESPRÉS ON HI HA MÉS, ÉS ALS COTXES (5 FILLETS I FILLETES) I ON N'HI POCS, ÉS ALS PUZLES I A LES CONSTRUCCCIONS, QUE NOMÉS N'HI HA 2.

ALUMNES P3

19

T R E B A L L A N T E L “ T E X T I N S T R U C T I U ” – P 4

CCOM ES JUGA A “24 FITXES I A “ESCALES I SERPS”? A L'ESCOLA ELS ALUMNES DE P4 B FEM JOCS MATEMÀTICS. JA HEM APRÈS A JUGAR A LES ”24 FITXES” I A “ESCALES I SERPS”. QUAN HEM JUGAT TOTS ELS FILLETS I FILLETES, I SABEM LES NORMES DEL JOC... HEM DE FER LA FEINA DE:-RECORDAR LES NORMES DEL JOC, PENSAR I ESCRIURE ENTRE TOTS LES “INSTRUCCIONS” DE COM ES JUGA.

AQUEST ÉS EL NOSTRE TREBALL...

ESCALES I SERPS

ESCOLA NOVA

20

ESCOLA NOVA

T R E B A L L A N T E L “ T E X T I N S T R U C T I U ” – P 4

CCOM TENIR CURA D’UNA LLAVOR DE GIRASOL? A P4 A, AQUEST CURS FEM UNA ACTIVITAT QUE ES DIU “SES FAMÍLIES ENS

VISITEN” APRENEM MOLTES COSES, CADA FAMÍLIA APORTA EL SEU BAGATGE DE CONEIXEMENTS I ENS EXPLICA I COMPARTEIX AMB NOLTROS

ALGUNA SITUACIÓ O VIVÈNCIA. L’LATRE DIA VAM SEMBRAR LLAVORS DE GIRASOL DINS UN GOTET I

L’HAVÍEM DE DUR A CASA PER TENIR CURA D’ELLA. AIXÒ VA PROVOCAR QUE A L’AULA ENTRE TOTS PENSÉSSIM I

ESCRIVÍSSIM UN “TEXT” AMB LES INSTRUCCIONS DE COM FER-HO. AQUÍ EN TENIU EL RESULTAT…

21

ESCOLA NOVA

ENDEVINALLA I ENDEVINALLA

ELS FILLETS I FILLETES DE P5, HEM FET FEINA ALVOLTANT DE LES ENDEVINALLES, AQUÍ US DEIXEM UNES QUANTES, DE LES QUE S'ÀVIAQUARESMA ENS VA DUR.AVAM SI LES ENDEVINEU. ESPEREM QUE US AGRADIN!!!

1

43

2

22

ESCOLA NOVA

ENDEVINALLA I ENDEVINALLA

ELS FILLETS I FILLETES DE P5, HEM FET FEINA ALVOLTANT DE LES ENDEVINALLES, AQUÍ US DEIXEM UNES QUANTES, DE LES QUE S'ÀVIAQUARESMA ENS VA DUR.AVAM SI LES ENDEVINEU. ESPEREM QUE US AGRADIN!!!

1

43

2

23

ESCOLA NOVA

55 6

87

SOLUCIONS:

1- CASTANYA2- ALBERGÍNIA3- ESTRELLES4- LLAPIS5- SOL6- CLAU7- FORMIGUES8- POLLET

24

ESCOLA NOVA

ELS NOSTRES JOCS DE PATIELS FILLETS I FILLETES DE 1r DEL CEIP NOU DE SANT LLUÍS

ESCRIVIM COM JUGAM I QUINES SÓN LES NORMES DELS JOCS DE PATI.

BÀSQUET

COM ES JUGA?HEM DE FER DOS EQUIPS.BOTAN LA PILOTA I ANAM A FER CANASTES.GUANYA EL QUE TÉ MÉS PUNTS.LES CANASTES VALEN DOS PUNTS. NORMES:NO PODEM TOCAR LA PILOTA AMB ELS PEUS.NO PODEM CORRER AMB LA PILOTA AMB LES MANS.HEM DE PASSAR LA PILOTA.NO FER EMPENTES.HEM DE JUGAR BÉ.

ABRIL M. I CARLA

FÚTBOL

COM ES JUGA?INTENTAN ATURAR LA PILOTA.XUTAR A LA PORTERIA CONTRARIA.GUANYA QUI FA MÉS GOLS. NORMES:NO TIRAR LA PILOTA AFORA.DIMARTS I DIJOUS NO PODEM JUGAR A FUTBOL.FER 2 EQUIPS NOUS.NO SORTIR DE LA ZONA DE FUTBOL.NO AGAFAR LA PILOTA AMB LES MANS.

MARCEL I ARTHUR

LA BOMBA

COM ES JUGA?UN FILLET/A COMPTE FINS A 30 I DIU “SE ENCIENDE LA MECHA”. DESPRÉS FINS 20 I DIU “SE ENCIENDE LA BOMBA”. DESPRÉS FINS 10 I DIU “BOMBA “.QUI TENGUI LA PILOTA ES SEU AMB LES CAMES ESTIRADES I CONTINUA EL JOC.NORMES :NO TIRAR LA PILOTA.QUAN TENS LA PILOTA L’HAS DE PASSAR.POT PASSAR QUE EL FILLET/A DE DEVORA ESTÀ ESTIRAT I L’HAURÀS DE BOTAR.

KIARA I MARTA

CONTES

COM ES JUGA?ES TRACTA DE LLEGIR I MIRAR UN CONTE.PODEM LLEGIR UN CONTE A UN AMIC. NORMES:TRACTAR BÉ ELS CONTES.ELS LLIBRES ÉS LLEGEIXEN.JUGAR BÉ SENSE ROMPRE RES.QUAN ACABAM DE LLEGIR UN CONTE EL POSAM DINS LA CAPSA.QUAN SONA SA MÚSICA HEM DE RECOLLIR.

VERA I MÍRIAM

25

ESCOLA NOVA

CORDES

COM ES JUGA ? PODEM RODAR SES CORDES I PODEM SALTAR .UN FILLET POT BOTAR I DOS FILLETS LA FAN RODAR .GIRAR AMB SA CORDA I ELS ALTRES BOTEN.

NORMES:COMPARTIR SES CORDES.NO HI HA QUE ESTIRAR SA CORDA PERQUÈ ENS PODEM FER MAL.

 ANDREA I JÚLIA B.

LES RODES

COM ES JUGA?ES PODEN RODAR I POSAR-NOS EN CERCLE I TIRAM SES RODES PERQUÈ XOQUIN ENMIG. ES POT POSAR UNA PER AQUÍ I UNA ALTRA PER ALLÀ I ANAM PER DAMUNT.  NORMES :NO LES PODEM TIRAR PER AMUNT.NO LES PODEM TIRAR A LA CARA NI AL COS DELS FILLETS.QUAN ACABAM HEM DE DEIXAR LES RODES COL·LOCADES.

CLAUDI I IRENE

XARANGA

COM ES JUGA ?ES TIRA UNA PEDRA I ES DEIXA CAURE DINS UNA CASELLA.ES FILLET/A QUE HA TIRAT LA PEDRA VA A PEU COIX.SI HI HA DUES CASELLES HAS DE POSAR UN PEU A CADA UNA.QUAN ACABES TORNES A LA FILA.NORMES:NO TIRAR LA PEDRA PER AMUNT.NO ENS HEM DE COLAR. NO ES POT ANAR PER DAMUNT LA XARANGA MENTRE UN FILLET ESTÀ JUGANT. MAR I ABRIL E.

BITLLES

COM ES JUGA?ES TRACTA DE TIRAR LES BITLLES AMB SA BOLLA.HEM DE COLOCAR SES BITLLES ALS PUNTETS.CADA BITLLA QUE TIRES VAL UN PUNT.GUANYA ES QUI TENGUI MÉS PUNTS.NORMES:HEM DE TIRAR DES DE DARRERE SA LINIA. QUANT HAS TIRAT HAS DE RECOLLIR.PORTAR-SE BÉ A LA FILA.

CLÀUDIA I POL

TIRANELLES COM ES JUGA? HEM D’ENCERTAR TOTES

SES ANELLES AL PAL. UN FILLET TIRA TOTES

LES ANELLES I SUMA ELS PUNTS.

EL FILLET/A HA DE RECOLLIR I DESPRÉS LI TOCA A UN ALTRE.GUANYA ES QUI TE MÉS PUNTS.NORMES:HEM DE TIRA BAIX.PORTAR-SE BÉ A LA FILA.NO FER TRAMPES.

ADRIÀ I JÚLIA V.

26

QUÈ HEM FET?

SEMBRAM LES JARDINERESEls fillets i filletes d´Educació Infantil hem sembrat.En José, es papà de na Sion, és fuster i ens va fer sis jardineres reciclant alguns palers.

Gràcies a ell i a la col·la-boració de la mare de n'Edurne, de l'àvia de na Miriam i de l'avi de n'Hugo vam omplir-les, de la terra, que la mamà d’en Sergi ens va fer arribar a l'escola.Hem pogut dur a terme amb molta il·lusió el començament del nostre petit hort.

Per començar fa un parell de setmanes vam anar cercar llavors i planters. A la botiga ens van explicar què podríem sembrar i com ho havíem de fer. Ens vam decidir per planters de lletuga, carabassons, tomatigueres i maduixeres; i llavors de raveguins i espinacs.Ens ha quedat preciós. Ara toca regar-ho i cuidar-ho molt. I amb molta paciència esperar l´estivada.

Cicle d’Educació Infantil del CEIP Sant Lluís.

27

QUÈ HEM FET?

Tots els grups de 5è vam fer una activitat sobre aus rapinyaires. Van venir 2 especialistes que ens van portar una òliba i un xòric i ens van explicar moltes coses sobre elles. Ens va agradar molt, va ser molt interessant i vam aprendre moltes coses de les aus que van portar aquell dia. Va ser una nova experiència perquè mai havíem vist de tant a prop aquestes aus i les vam poder tocar.Tot això és un resum del que vam aprendre.

RAPINYAIRES (general):● Són animals que ajuden a controlar les plagues de ratolins i altres animals del camp.● Els que ells porten són criats per ells ja que no es poden caçar ni agafar del camp perquè està prohibit ja que són espècies protegides.● En llibertat mengen molt ràpid, el xoric al cap de 12 h. treu per sa boca tot el que el ventrell no ha pogut digerir, són les EGAGRÒPILES (ho fan totes les rapinyaires). Estudiant les egagròpiles es pot saber que han menjat. ● Quan fan caca no embruten mai el niu, sempre ho fan cap a fora. Les àguiles per exemple que tenen el niu molt gran ho “disparen” cap a defora.● Es renten amb aigua (es banyen) cada dia, s'eixuguen al sol i es pentinen amb el bec. Tenen una glàndula uropigial que fa com oli, s'omplen el bec i se'l passen per les plomes per impermeablitzar-les i no banyar-se quan plou. Aquesta glàndula està situada damunt la coa (és com un granet)● MUDA: les rapinyaires canvien TOTES les plomes en un moment determinat, a diferència de les altres aus que quan els cau un ploma els surt la nova en qualsevol moment a les rapinyaires si els cau una ploma o la perden per qualsevol motiu no els torna a sortir fina a l'època de muda. Els compten l'edat per la quantitat de mudes que han fet. Muden de manera SIMÈTRICA, si cau una ploma d'un costat també cau la de l'altre.

Quan comença a sortir la nova cau la del costat. Primer cauen les 2 centrals de la coa (totes les aus tenen 12 plomes a la coa) i quan comencen a sortir van caient. La muda dura uns 4 mesos, els mascles comencen abans perquè com la femella està 28/30 dies covant els ous (posa 2 ous al dia i entre que pon i neixen els polls passa 1 mes i mig) per això el mascle aprofita per mudar ja que després haurà de dur menjar per a tots els polls. La femella muda quan ja els polls se'n van del niu (finals de juny). Tots muden per primavera, el mascle a principi i la femella a finals. Les plomes cauen perquè la nova empenys la ploma vella i la fa caure (com les nostres dents)

TALLER AUS RAPINYAIRES (30 DE GENER DE 2013 - 5è C)

28

QUÈ HEM FET?

● Les rapinyaires diürnes i les nocturnes no es duen massa bé.● Totes les aus volen per cercar menjar, és a dir per supervivència. Són part d'una cadena, si a Menorca no hi hagués xorics estaria plena de ratolins, escarabats..● Altres rapinyaires són: Milà. Soter, Milano,”Alimoche”. El milà fa damunt 1 m amb les ales obertes.● La majoria de rapinyaires de Menorca estan en perill d'extinció per això estan protegides i no es poden caçar . Ara es comença a recuperar la població. El milà és l'especie que hi ha menys exemplars perquè menja animals ferits i com a Menorca hi ha pocs conills pel camp tenen poc aliment. A molts llocs però està permès agafar animals salvatges.● La falconeria té més de 4.000 anys. Els pastors es van donar compte que eren uns animals molt bons caçant i llavors van començar a ensinistrar-los. A Tunísia agafen falcons durant un mes i els empren per caçar, després els tornen a deixar en llibertat. Els mongols ensenyen a les àguiles a caçar (per les pells)PREGUNTES:- Sempre s'ha de portar un guant?S'ha de portar per precaució perquè sense voler amb les ungles et poden fer arraps o petites ferides i a les ungles duen bacteris (ja que mengen carn crua i l'agafen amb les potes) i se't pot infectar ràpidament. PREGUNTES:

XORIC: (porten un mascle, de nom Gin) en castellà s'anomenen “cernícalos” perquè en el vol “se ciernen” que vol dir que sembla que es parin.És el rapinyaire més abundant a Menorca, menja ratolins, sargantanes... fan el niu a la roca, en barrancs, coves, edificis abandonats etc., però mai als arbres. Posen ous a la primavera (març-abril). En 28 dies neix el pollet que té el plomissol blanc. La mare es queda al niu i el pare caça i porta el menjar. La femella és més gran i forta (per defensar el niu) i el mascle és més petit i més àgil. El bec té com una “dent” que empren per rompre els ossos, maten la presa amb el bec i la van rompent a trossos per menjar-la. Tenen la coa llarga per poder maniobrar millor ja que s'alimenten de pardalets petits que de vegades han de perseguir en vol. El plomatge és de color terra quan són

joves per confondre's amb el terreny i que els altres animals no els ataquin (surten del niu als 70 dies).Quan surten del niu ja solen tenir la mida adulta, l'únic que fan és muscular però ja no creixen més.Els falcons tenen 3 parpelles, una només els serveix per fer net els ulls (per quan volen). De vegades es banyen amb terra o arena, es rebolquen perquè així es netegen les plomes si tenen algun poll.A més del xòric a Menorca també hi ha el falcó Pelegrí i el falcó de la Reina. També hi ha altres castes de falcons que vien a altres llocs com el falconet i la mèrlera (és el més petit) que venen de pas a l'hivern. En falconeria els mascle es diu “torzuelo” (ve del francès i significa un terç perquè aproximadament el mascle fa un terç de la femella). Els falcons poden viure uns 15 anys.ÒLIBA: Són aus nocturnes, tenen les potes més fortes que el xoric perquè cacen animals més grossos. Cacen ratolins i també rates grosses.

29

QUÈ HEM FET?

També tenen els ulls més grossos que les rapinyaires diürnes. Volen completament en silenci, han evolucionat a viure als ves-pres perquè es senten més renous per això s'han adaptat, per exemple les plomes, sembla que estiguin rompu-des, per no fer renou quan volen. Hi senten molt bé perquè de nit és més important sentir que veure. Tenen una orella més alta que l'altra per calibrard'on bé el so. Són capaces de sentir com camina un ratolí dins el bosc. La cara (arrodonida) és com unamplificador del so. Tenen el bec di-ferent que el xoric, les òlibes maten la presa per pressió, apretant-la amb les potes i se la mengen sencera. Tenen les potes un poc “peludes” (cobertes de plomes petites), és una protecció per si les mossega una rata. Tenen la coa molt curta, la coa és com el timó de les barques. El plomatge de les òlibes també és de colors que es confonen amb les pedres, d'això se'n diu MIMETITZAR-SE amb l'entorn. La forma també els ajuda a mimetitzar-se i confondre als altres animals. En les nocturnes el mascle i la femella són de la mateixa midaPer dormir giren el cap 360º (giren el cap completament) i posen el bec dins les plomes de l'esquena. Les rapinyaires nocturnes només tenen la parpella de fer net, però no tanquen mai els ulls.Les nocturnes fan vida de nit perquè de dia els seus depredadors (falcons grans, àguiles) cacen.D'òlibes n'hi ha a tota Europa de la mateixa casta, el seu nom científic és “TITO ALBA”. El mussol de Menorca és molt petit.Les òlibes poden viure de 15 a 20 anys. Fa el niu en pedra, mai als arbres. Només van al bosc a caçar. Els polls tenen el plomatge (plomissol) que els camufla dins el niu. Els ous són amb piquets perquè es camuflin amb el niu o semblin pedres, no són blancs.

VISITA A TORRILLA

Dia 18 de febrer la nostra classe de 5èB amb la classe de6èA vam anar caminant fins Torrilla (Binibeca Nou). Quan vamarribar ens vàrem trobar un lloc molt gran habitat per unmatrimoni menorquí. Ens van mostrar tot el lloc, els diferentsanimals que cuidaven i tot el que conreaven. En aquest lloc escultiva menjar ecològic. També tenen gallines per la fabricaciód'ous, porcs, cabres i cavalls. Ens van quedar sorpresos de lagran extensió de terreny que hi havia i lo bonic que era. Ens van distribuir en dos grups i a mida que ens mostraven tot ellloc, caminàvem, van visitar eres ( grans extensions de terreny)a on vam berenar, pous de pedra a on antigament guardaven elsaliments perquè no es fessin malbé i els més valents van entrardins dues coves molt fosques.A la fi del matí ens vam despedir d'aquella gent tant simpàtica ivan tornar a la nostra escola. Ho vam passar molt bé i volemagrair al matrimoni menorquí deixar-nos visitar el seu lloc. Peracabar comentar que ho vam passar molt bé.

Grup de 5èB

30

QUÈ HEM FET?

31

QUÈ HEM FET?

Durant el segon trimestre les classes de tercer hem realitzat les següents sortides: les colònies as Pinaret, l'activitat la Mar del Parc Natural de s'Albufera des Grau i l'activitat cala Mitjana del camp d'aprenentatge far de Cavalleria.

ES PINARETDurant les colònies a Es Pinaret vam realitzar dues de les activitats oferides pel Camp d’aprenentatge, la primera la vam fer just arribar, Es Pinaret i l'altre la férem l'endemà al matí, es tractava d’ una activitat de reconeixement de plantes.

Al llarg de la primera activitat, vam treballar la situació d’Es Pinaret, està situat al sud de Ciutadella, a prop de la Cala Santandria. Vam aprendre que Es Pinaret antigament era un llogaret de Menorca, és a dir era un lloc de petites dimensions. A l’actualitat és de propietat municipal, ja que l’Ajuntament el va comprar al 1988. Així i tot, encara podem trobar-hi les construccions típiques dels llocs de Menorca: cases, bouers, estables, solls, sínies, barreres...

També vam parlar dels usos actuals de les finques agrícoles, n’hi ha que segueixen essent finques agrícoles i ramaderes, però d’altres s’han restaurat i són explotats com a llogarets d’estiu, com a hotels rurals o cases de colònies, així com n’hi ha que resten abandonades, amb la conseqüència del seu deteriorament.

Desprès parlarem de les diverses construccions que trobem als llocs de Menorca:

Les cases:

Tot i la diversitat, totes les cases de lloc de Menorca presenten unes característiques comunes, totes miren cap al Sud, degut als forts vents de Tramuntana, la forma de la planta és rectangular, tenen dues plantes i la disposició de la teulada està inclinada. El material utilitzat eren els cantons de marès trets de les pedreres de Menorca.

32

QUÈ HEM FET?

Els bouers:

Els bouers i estables, que servien com a habitació per als animals, estan a prop de les cases, són edificis més baixos i menys acurats (no estan ni emblanquinats ni pavimentats). A la zona dels habitatges dels animals a part del bouer, trobem estables, solls (cort de porc) i la Quintana (pastura immediata a la casa).L’aigua:Per a tenir aigua els pagesos aprofitaven l’aigua de la pluja i la subterrània, els principals sistemes eren el pou i la sínia, el safareig i canals i les teules i cisternes. Sobre tot vam treballar la sínia, aparell curiós inventat pels àrabs, la vam fer rodar i vam veure com funciona i quins són els elements que la formen.

L’era:

És una plataforma una mica elevada i pavimentada, en el cas de la d’Es pinaret per rajoles vermelles, envoltada per un muret de marès. L’activitat que s’hi desenvolupava tenia a veure amb els cereals. A la tardor els pagesos sembraven els cereals (blat, civada i ordi), al mes de juny els segaven i el duen a l’era, on al juliol es batia, per separar el grà de la palla i finalment a l’agost es feien les mesurades, procés pel qual es repartien la collita entre el senyor i el pagès.

Reconeixement de plantes:

L’endemà al matí vam fer l’activitat de reconeixement de plantes, aprofitant que a l’àrea de Medi treballàvem aquest tema, l’activitat va consistir un treball en petits grups, havíem de buscar un exemple de cada tipus de planta: herba, arbust i arbre, i observar bé les seves característiques, tipus de fulles, com era la vora d’aquesta, la disposició, la forma i la durada si era anual o perenne. Després en fèiem un dibuix i buscàvem el nom comú i el científic a unes guies de camp. Va ser una activitat que ens va agradar molt, ja que ens permetia posar en pràctica alguns dels continguts treballats a l’aula. Per acabar vam fer un perfum d’un arbust molt típic de Menorca, el Romaní, tot barrejant unes fulles de la planta amb alcohol i esperant unes setmanes per a que l’aroma es fes més intens .

33

QUÈ HEM FET?

ACTIVITAT DE LA MAR A L'ALBUFERA DE'S GRAU EXCURSIÓ A L'ALBUFERA D'ES GRAU

D i a 1 2 d e m a ig v a m f e r u n a e x c u r s ió a l ’ a l b u f e r a d ’ e s G r a u o n v a m f e r l ’ a c t iv i t a t “ L a m a r ” a m b a j u d a d e E q u ip d 'e d u c a c ió i i n t e r p r e t a c i ó a m b ie n t a l .

E l p r im e r q u e v a r e m f e r e s r e c o r d a r u n p o c e l q u e e x p l i c a r e m a l ’e s c o la e l d i a a n t e r i o r : l e s d i f e r è n c ie s e n t r e l a c o n s e r v a c ió d e f a u n a m a r i n a i l a f a u n a t e r r e s t r e i l ’ i m p a c t e d e l e s s e r h u m à . V a r e m a p r e n d r e q u e e l m a j o r im p a c t e e s p r o d u e ix a l a p e s c a m é s q u e a l a c a ç a .

D e s p r é s v a m x e r r a r d e la t o r t u g a C a r e t t a C a r e t t a i l e s s e v e s c a r a c t e r í s t i q u e s , c o m p e r e x e m p le q u e e l s e u h à b i t a t l a m a r , s o n o m n ív o r s i q u e s o n o v í p a r s , v a m f e r u n j o c a l a p l a t j a c o m s i f o s s i ’m t o r t u g u e s d ’ a i g u a , q u e c o n s i s t i a e n s u p e r a r c in c e t a p e s e n g r u p s i a g a f a t s d e l a m à .

C a d a v e g a d a q u e a r r i b à v e m a u n a e t a p a l l e g í e m u n e s t a r g e t e s o n p o d í e m p a t i r i n c id è n c i e s i g u a l c o m l e s t o r t u g u e s C a r e t t a C a r e t t a c o m : e n r e d a r - m o s e n u n p l à s t i c , t r o b a r a i g u a c o n t a m i n a d a , x a r x e s d e p e s c a i c a d a v e g a d a q u e p a s s a v a a i x ò h a v í e m d ’ a n a r e n p o t a c o i x a , d ’ e s q u e n a o d e g e n o l l s . V a s e r m o lt d i v e r t i t i v a m r i u r e m o l t .

D e s p r é s d e j u g a r u n a e s t o n a p e r l a p l a t j a v a m f e r l a d a r r e r a a c t iv i t a t q u e c o n s i s t i a e n o b s e r v a r l e s r e s t e s q u e p o d í e m t r o b a r d a m u n t l ’ a r e n a i a m b a j u d a d e l u p e s v a m c l a s s i f i c a r l e s r e s t e s e n o r g à n iq u e s , i n o r g à n i q u e s , n a t u r a l s i h u m a n e s .

V a m e s b r in a r q u e l a a r e n a e n u n 9 5 % s o n e s c o p i n y e s i e l 5 % r e s t a n t s o n r e s t e s d e r o q u e s i q u e n o e m d e d e i x a r r e s i d u s a la p l a t j a .

C o m f e i a m o l t d e v e n t n o v a r e m p o d e r f e r a l t r e s a c t i v i t a t s , p e r ò d e t o t e s m a n e r e s v a s e r m o l t d i v e r t i t e i n t e r e s s a n t .

34

QUÈ HEM FET?

35

QUÈ HEM FET?

Activitat cala Mitjana

Del bosc se n’aprofitava tot: la llenya d’ullastre era emprada pels araders per fer barreres, dels pins més rectes se’n feien bigues per a la construcció de cases i barques, caixes i fusteria en general... En Toni Melià, el mestre del camp d’aprenentatge, ens va explicar com eren les sitges de carbó i els forns de calç.

Les sitges de carbó

El carboneig consisteix a convertir la llenya en carbó. Es realitzava a les sitges, que generalment s’instal·laven als alzinars (que proporcionaven la llenya) i les persones que hi treballaven eren els carboners.

Una vegada construïda la sitja es tapava de terra i damunt se li posava càrritx. Es feia com una tapadora a dalt del fumeral per on s’anava tirant la llenya. La sitja s’havia de controlar contínuament perquè cremés sense fer flama (combustió lenta, sense fer foc perquè si no es converteix en cendra). Amb una pala s’anaven tapant els forats perquè no entrés aire.

Quan ja estava cuita la llenya, es destapava i es triava el carbó. Aleshores, els carboners se n’anaven a vendre’l al poble. El carbó que es produïa s’emprava per la cuina, pels brasers, per als forns de ferrer...

Aquesta activitat es desenvolupa a cala Mitjana. Durant el seu recorregut ens trobem amb la vegetació típica del bosc menorquí, a més d’elements etnològics tradicionals: barraques de bestiar, forns de calç, sitges de carbó...

Hem de tenir present que fins a finals del segle XIX i principis del segle XX els boscos menorquins van ser altament explotats.

36

QUÈ HEM FET?

Els forns de calç

La calç s’obté de la descomposició de la pedra calcària per la calor. Es produïa als forns de calç, i les persones que hi treballaven es deien calciners.

Els forns de calç sempre estaven a dins del bosc i a zones on la pedra és calcària ja que la llenya i la pedra són les matèries primeres utilitzades per fer la calç. Els forns eren redons, com una olla. S’omplien de pedres calcàries i, mentre, es deixava un forat per poder posar-hi la llenya. Es tapava amb terra i càrritx perquè, cas de ploure, no hi entrés l’aigua. Anava cremant entre 10 i 14 dies. S’havia de fer guàrdia i sempre hi havia gent que el controlava. Per aquest motiu devora un forn solem trobar una barraca, on hi vivien els calciners. Aquestes pedres calcàries ben torrades es convertien en calç viva, d’un color ben blanc. Una vegada mesclada amb aigua feia una reacció química i es posava a bullir.

Els calciners aprofitaven les branques i els troncs prims que no empraven els carboners per fer carbó. Per això és molt freqüent trobar a la muntanya conjunts arquitectònics d’un i d’altre ofici.

Per què s’emprava la calç?

- Per emblanquinar les cases.

-Com que la calç viva és desinfectant, també s’emprava per desinfectar l’aigua dels pous i de les cisternes. (posaven embolicat en un sac un parell de pedres de calç i amb una corda el posaven a dins del pou).

-Per si a alguna persona li feia falta calci als ossos. Solia donar-se un got d’aigua amb una culleradeta de calç. També s’emprava per curar cremades.

-Quan s’havia d’enterrar algun animal.

Vam aprendre molt en aquesta sortida. La classe de 3r C

37

QUÈ HEM FET?

TALLER DE CAL·LIGRAFIAEl passat mes d'abril vam fer un taller de cal·ligrafia a la nostra aula. La monitora del taller es diu Isabel, i viu a Alaior a una casa de camp i té molts d'animals de ploma i les aprofita

per fer cal·ligrafia. Sol participar en els mercats artesanals.

Ens va dur diferents instruments per escriure amb tinta: canyes de bambú, plomes d'animal i plomes de metall. I vam utilitzar dos tipus de tinta: tinta feta de “nogalina” (carbó de noguera i resina) i tinta xinesa.Com utilitzaven tinta, no es podia escriure amb l'esquerra perquè sinó s'embrutaven la mà i el paper.

Primer vam escriure amb canyes de bambú i amb. Vam fer un abecedari de lletres romanes (faltaven la J i la U). Abans de començar vam fer una columna de set quadradets per a saber la mida que havien de tenir les lletres. Va ser un poc complicat escriure amb canya. La Isabel ens va explicar que en aquell temps empraven papiros per escriure, que després enrotllaven. Prest van començar a utilitzar pergaminos, que estan fets de pell d'animal.A continuació vam utilitzar plomes d'aus (de gall d'indi i d'oca). De plomes d'aus n'hi ha que serveixen per volar i d'altres que són d'abric. Les primeres són les bones per fer cal·ligrafia, les plomes d'abric no són prou fortes. Els animals més grossos tenen la canya de la ploma més llarga i forta. S'aprofita l'època de muda de les aus per recollir les plomes noves, és a dir, no les arrabassa als animals.

N'Isabel ens va explicar com prepara les plomes per poder escriure. Les neteja, talla l'extrem de la ploma perquè faci una punta i la buida. També elimina la part més baixa de les barbes de la ploma per a que no molestin per agafar-la.Amb aquestes plomes vam copiar un abecedari de lletres “unciales”. Va resultar més fàcil que amb les canyes perquè lliscaven molt més damunt el paper.

38

QUÈ HEM FET?

En el segle VII, Carlo Magno va demanar a un mestre d'escola que li fes lletres minúscules. Els escribes eren molt importants i gràcies a que sabien llegir i escriure, es relacionaven amb la noblesa. Cada noble tenia el seu escriba.

En el segle XIV les lletres són més recarregades però també més primes per a ocupar menys espai.

Després, amb la impremta Nuremberg, van sorgir les lletres gòtiques. Es torna a emprar el paper duit de Xina, és millor per utilitzar la impremta.

El darrer tipus de lletres que ens va mostrar va ser les lletres “cancelleresques”. Són molt allargades i tenen moltes “gràcies”, és a dir que son molt elaborades i recargolades. Les feien els capellans del Vaticà i les feien grans perquè així cobraven més perquè cobraven per pàgina escrita. Finalment els hi van prohibir fer-les perquè s'aprofitaven.La ploma de ferro va sorgir en el segle XVIII i també la vam poder provar. Era l'instrument més fàcil d'utilitzar. Però també haviem d'anar sucant en la tinta.

Només queda dir-vos que el taller ens va agradar molt i n'Isabel va ser molt amable. Ens agrada molt com van quedar els diferents abecedaris que vam fer.

39

QUÈ HEM FET?

PROJECTE DE 4rt C: COM CREIXEN ELS OSSOS?

El passat dimecres dia 17 d'abril va venir a la nostra classe en Joaquim Coloma. Ell és traumatòleg i va venir a fer una sessió amb nosaltres. La sessió va consistir en dues parts. La primera, el Dr. Coloma, amb una presentació de diapositives ens va explicar determinades coses dels ossos: tipus d'ossos, de què estan formats, la seva estructura, ens va mostrar radiografies de fractures d'ossos, etc. També ens va dir que un os és un òrgan ben viu i que hi ha molta vida a dins un os i això ho vam poder ben comprovar després!I en la segona part, vam poder veure, tocar i explorar diferents ossos de vaca que havia portat i així reconèixer en un os real les diferents parts que havíem estudiat dies abans i durant l'explicació del traumatòleg. Va dur dos fèmurs (tallats longitudinalment per poder veure l'interior), una ròtula i un peu unit encara amb la tíbia i peroné i els tendons.El millor va ser poder tocar els ossos (ens vam posar uns guants blaus per no embrutar-nos de sang) i així poder identificar, senyalar i tocar cada una de les parts que havíem estudiat prèviament. Va ser una sessió ben divertida i interessant i una bona manera per aprendre coses. Va ser fantàstic!! Moltes gràcies Dr. Coloma, hem disfrutat molt!Ah! segur que prest ja podrem explicar-vos a tots com creixen i es van formant els ossos!Alumnes de 4rt C curs 2012-13.

El projecte de la classe de 4rt C és: “Com creixen els ossos?” i perquè els alumnes puguin entendre com creixen i com es van allargant i formant-se els ossos és convenient primer conèixer i tenir clara com és un os adult (ja format i acabat de créixer) per dins, la seva estructura interna. És per aquest motiu, que varem convidar a en Joaquim per a què ens parlàs un poc de l'estructura dels ossos i quina millor manera d'acompanyar l'explicació que tocar i veure de ben a prop ossos reals. Amb una sessió així la cosa queda ben clara.Tutor de 4rt C

pàg

QUÈ HEM FET?

41

QUÈ HEM FET?

JUEGOS DEL MUNDO

CHETAL CHETA.

CONTINENTE: Asia.PAÍS DENDE SE JUEGA: India.Nº DE JUGADORES: Dos equipos con igual número de jugadores.MATERIAL: Un rectángulo de 20x10 MetrosREGLAS Y NORMAS DEL JUEGO: 1. Se forman dos equipos de igual número de jugadores y un jugador dirige el juego.2. A un grupo se le da el nombre de Chetal (ciervo) y al otro el de Cheetah (leopardo).3. Los dos equipos de forma transversal se ponen en el centro de la pista dentro de un rectángulo de 20x10 m.4. Se colocan en dos hileras separadas de un metro de la otra.5. El que dirige el juego tiene que nombrar en voz alta a cualquiera de los nombres intentando engañar a los participantes. 6. Los componentes del grupo nombrados tienen que correr hasta la línea de fondo de su campo siendo perseguidos por los del otro equipo.7. Los jugadores que sean pillados pasan a formar parte del otro equipo en la próxima jugada. 8. El juego finaliza después de cierto número de jugadas acordadas o cuando un equipo se queda sin jugadores.

Xavi G y Andrea (4tB)

FITA

CONTINENTE: Europa

PAÍS DONDE SE JUEGA: España

Nº DE JUGADORES: Se forma dos equipos del mismo número de jugadores.

MATERIAL: Necesitamos veinte conos y un terreno de 40 x 20 metros.

REGLAS Y NORMAS DEL JUEGO:

- Poner diez conos en cada extremo del campo en la misma distancia.

- Los jugadores de cada equipo tienen que intentar robar los conos del equipo contrario y llevarlos al extremo de su campo.

- Los jugadores sólo pueden quedarse con un cono.

- Cuando entra un jugador en el campo del equipo contrario tiene peligro que le toquen.

- Si esto ocurre se tiene que quedar quieto hasta que otro jugador de su equipo lo salve.

- El jugador que ha sido una vez tocado lo pueden volver a tocar.

- Si un jugador ha sido tocado cerca de la línea del medio se puede formar una cadena para salvarlo cogiéndose de las manos. Mientras un jugador del mismo equipo tenga un pie en su campo es válido.

- Mientras hagan la cadena los del otro equipo pueden aprovechar para robar los conos.

- El juego se acaban cuando un equipo roba todos los conos. O cuando todos los jugadores de un equipo están inmóviles.

Joan y Lola (4tB)

42

QUÈ HEM FET?

43

QUÈ HEM FET?

TREBALLAM LES RECEPTES

A la classe de 4t A hem treballat les receptes. Aquí teniu una mostra del que hem fet.

44

QUÈ HEM FET?

CELEBRAM SANT JORDI

Per preparar la representació vam començar coneixent la rondalla, llavors vam fer tres grups, vam triar com ho fèiem (teatre o titelles) i ens vam repartir els papers. Després vam escollir quin personatge volíem fer i la roba que havíem de portar o dibuixar els personatges per construir els titelles. També vam modificar un poc el text perquè sinó xerràvem molt poc i també repetíem moltes frases, quan ho vam tenir fet vam començar a assajar. Aleshores vam començar a fer els decorats tots junts, vam fer a sorts qui feia la casa i qui feia la vinya. Ens ho vam passar molt bé dibuixant i pintant els decorats i els titelles.

Dimarts 23 d'Abril, dia de Sant Jordi, els alumnes de 5èC vam representar la rondalla de SA CABRA I ES CABRIDET als fillets de primer.

La rondalla explica la història d'una cabra i un cabridet que van anar a menjar rem a una vinya. El cabridet tenia molta gana i quan la cabra li va dir de partir, no va voler per això la cabra va anar a avisar l'amo per que la fes sortir. L'amo, que tenia vessa, sempre anava a cercar alguna cosa o animal que fes sortir es cabrit de dins sa vinya però tots tenien vessa i no hi anaven. Al final el carnisser li va fer cas i va anar a escorxar es bou, es bou va anar a beure s'aigua, s'aigua a apagar es foc, es foc a cremar sa maça, sa maça a pigar al ca, i es ca a fer sortir el cabrit, però quan va arribar es cabrit ja no hi era perquè havia fugit de sa vinya ben ple de rem.Al final de la representació ens vam presentar com ens dèiem i també quin paper de la rondalla teníem.Estàvem molt nerviosos, a nosaltres ens va agradar molt fer aquesta rondalla i també als nens i nenes de primer els va agradar molt venir a veure-la.En acabar totes les representacions ens van regalar un punt de llibre per hom, de record d'aquest dia.

45

QUÈ HEM FET?

Amb el motiu de que a l'escola celebràvem el dia Sant Jordi; els alumnes de 5èB vam representar la rondalla de “Pere de la Favera”. Vàrem fer 6 representacions als alumnes de 3r i 4rt repartides en dos dies, 3 funcions dia 22 i 3 dia 23. L'horari era de les 11:40 fins 13:15 a la nostra aula. Primer vam fer grups per representar l'obra. A continuació ens vàrem repartir els personatges i els papers. Mentre alguns feien els decorats els altres practicaven els guions. En Pere de la favera es una rondalla molt popular, el seu protagonista és en Pere, un fillet que acabava de perdre a la seva àvia i per això sembra una favera al seu hort; la favera creix i en Pere decideix pujar al cel per veure a la seva àvia. En arribar al cel san Pere li diu que no la pot veure i a canvi li dona un ase, un tovalló i un cinglador. La madona li va baratar tot però ell va pegar a la madona amb el cinglador i ella li va tornar tot. En Pere i la seva mare van viure feliços per sempre. Va ser molt divertit, ens ho vam passar molt bé, però estàvem molt nerviosos.

Els alumnes de 5èA vam representar la rondalla “El gegant de l'ermita” als fillets de segon de primària de la nostra escola. Hem fet màscares per poder interpretar els animals. Els fillets que feien el paper del gegant i el pastor, s'han disfressat.Aquesta rondalla explica la història d'un gegant que té molta gana. Intenta menjar-se una pollina, uns porcellins i un xot, però no ho aconsegueix perquè els animals són més llestos que ell, i sempre surt ferit. Al final troba un pastor que l'engana dient que té un formatge dins un pou. El gegant mor ofegat.A tots ens ha agradat fer aquesta feina, ha estat divertida. A alguns de nosaltres ens agradaria ser actors i actrius. Trobam que als alumnes de segon els hi va agradar, van riure molt.

46

ENGLISH CORNER

WILD ANIMALS DESCRIPTIONS

THE CHEETAHThe cheetah is a mammal. It is a carnivore and it eats other animals.It lives in the savanna of Africa.It has got orange fur with black spots, sharp teeth, whiskers, a long tail and big paws.It can grow up to 1.4 m long, its tail is from 65 to 85 cm long and it can weigh from 35 to 65 kg.The cheetah is the fastest land animal, it can run up to 100 km per hour in three seconds. It can live from 10 to 12 years.

THE DOLPHINThe dolphin is a mammal, it is not a fish.It lives in the sea and oceans. It eats fish and squids.It has got small eyes, a big nose, fins, two flippers and a tail. Its skin is grey.The dolphin is very intelligent. It uses sounds for communication. It can jump up to 6m out of the water and can swim for many kilometers.It can grow up to 4m long and can weigh up to 450 kg. It can live from 45 to 50 years.

THE GIRAFFEThe giraffe is a mammal. It is a herbivore and it eats leaves and branches.It lives in the savanna of Africa. It can run very fast.It has got a very long neck, long legs, small ears, large black eyes, two small horns and a long blue tongue. Its skin is orange with black spots.The giraffe is the world's tallest animal.It can grow up to 6 meters tall and its tongue is 45 cm long. It can weigh up to 1000 kg.It can live for 25 years.The giraffe sleeps two hours a day standing up.

47

ENGLISH CORNER

THE LIONThe lion is a mammal. It is a carnivore and it eats other animals.It lives in the savanna of Africa.It is very big and strong.It can hunt, run for many kilometres and jump. The lion usually lives in groups.It has got thick brown fur, a mane, whiskers, a long tail and big paws with sharp claws.It can grow up to 2 m long and can weigh from 120 to 200 kg. It can live for 20 years.

THE ZEBRA The zebra is a herbivore, it eats grass, leaves, barks, roots and fruit. It is a mammal.It lives in Africa.It has got black eyes, big teeth, short legs a long tail and fur with white and black stripes. It can grow up to 1.5 m long, and it can weigh from 200 to 450 kg. It can live for 25 years.A baby zebra can stand up just 20 minutes after it's born. It can run when it's an hour old.

THE BOA CONSTRICTORThe boa constrictor is a reptile. It is a carnivore, it eats: rats, birds, monkeys...It lives in Central and South America. It creeps slowly.It has got a long body with scales, a long tongue and two big fangs. It can grow up to 4 m long and it can live for 25 or 30 years.Some south americans keep this snake in their house to control rat infestations.

THE PENGUINThe penguin is a bird but it can't fly. It can swim very well.It eats fish, squids, krill and plankton.The penguin lives in the Antarctica. It has got a black and white body, short legs and small feet. It can live from 10 to 20 years.

48

ENGLISH CORNER

THE WHALEThe whale is a mammal. It is an omnivore.It eats plankton and fish. It is very big and strong. It lives in the sea and swims very fast.It has got a very big mouth, a big tongue, two flippers, a big tail and grey skin.It eats 4 to 8 tons of krill a day.

There are about 80 different kinds of whales and the blue whale is the biggest animal on Earth.It can weigh up to 200 tons! It can live for 90 years.

THE LEOPARDThe leopard is a mammal. It is a carnivore and eats other animals. It lives in Africa, Asia, India and China. It is big, strong and it is a solitary animal.The leopard can swim, climb trees and run very fast.It has got yellow eyes, whiskers, sharp fangs, a long tail, big paws and claws. Its fur is yellow with black spots.It grows up to 1.9 m. long and it can weigh from 30 to 80 kg.

THE PANDA BEARThe panda bear is a mammal. It is an omnivore and it eats fish, bamboo and other plants.It lives in China.It has got black and white fur, small black eyes, a black nose,big paws with strong sharp claws. Its tummy is black.The panda bear can stand and walk on its back legs and it climbs trees.It can grow up to 1.4 m long and it can weigh 135 kg.It can live from 10 to 30 years.

Alumnes de 5è