18

El ‘take off’ del Terrassa Club de Surf

veu atenta//////////

En Carles Lao encara no s’afaitava quan somniava despert a classe mirant la foto del carpesà que sa mare li havia comprat. La imatge d’aquell noi fent surf el marcaria més del que mai s’hagués imaginat; actualment és el propietari d’una botiga de surf, snowboard i skate i juntament amb

16 persones més està preparant el “take off” del primer club de surf de Catalunya: el Terrassa Club de Surf (TCS) presidit pel Xavier Martínez.Després d’estar poc més de 15 minuts escoltant una conversa entre els membres de la junta directiva d’aquest nou club, em ve al cap el Coronel Bill Kilgore d’Apocalypse Now, i no perquè els agradi l’olor del napalm de bon matí, sinó pel punt de bogeria que comparteixen per aquest esport. Si bé no els vaig sentir dir allò de “Me sobran güevos para hacer surf en esta playa”, sí que el Carles em va confessar: “Jo sopo amb en Mauri cada dia, com aquell qui diu”. I és que si hi ha previsió de bones onades pel dia següent no s’hi pensa dues vegades a preparar la taula i llevar-se a les 6 del matí per fer-se a la mar abans d’obrir el seu negoci a Terrassa.-I on aneu a fer surf normalment?-, pregunto.-Això no t’ho direm.-Ah..., com el boletaire que mai diu on ha collit els bolets?-ExactamentAquest secret també es manté a les fotografies que hi ha pen-jades a la seva pàgina de Facebook, i al peu de foto hi ha escrit: “Lugar: Casa nostra”. No em volen dir el lloc tot i la insistència: “Si t’hi portéssim, seria amb els ulls tapats...” Queda clar que no hi ha prec que valgui, i m’expliquen que una de les xacres del surf és al localisme; la creença dels habitants d’una zona que les platges i les onades els pertanyen, fet que implica que rebutgin l’arribada d’altres surfistes. A Catalunya aquestes picabaralles arriben en poques ocasions a les mans, però a Hawaï han arribat a causar alguna mort. Tot i així, cadascú té els seus llocs privilegiats per a practicar aquest esport, i fan el possible perquè no es massifiqui aquell indret.En aquesta primera remada del club per a constituir-se, les re-unions són intenses i els temes a discutir múltiples amb la in-tenció que els objectius quedin clars de bon principi. D’entrada pot semblar estrany que un grup d’homes que volten la trentena vulguin constituir una entitat d’aquestes característiques en una ciutat sense mar, però es van conèixer a peu de platja i, tal i com reconeixen, “tenim un bitxo al cul quan es tracta d’onades”. És aquest mateix bitxo el que els dóna l’empenta necessària per en-gegar un projecte d’aquestes dimensions. L’objectiu principal a

llarg termini és que es pugui constituir una Federació Catalana de Surf per tal que aquest esport pugui tenir certa volada al territori i que qualsevol persona que s’hi vulgui dedicar professionalment tingui l’emparament d’una federació. Per tal que hi hagi una fe-deració cal que, com a mínim, existeixin 12 clubs dins el territori, i els de Terrassa ja estan posant el primer grapat de sorra. L’ideal seria que a d’altres poblacions s’hi anessin constituint clubs per aconseguir-ne el nombre necessari.Tot i així, mentre no existeixi la catalana, els cal federar-se en al-gun lloc, i com no pot ser d’una altra manera en aquest triangle on vivim, les diferents sensibilitats nacionalistes comencen a aflorar a mesura que avança la discussió; hi ha qui prefereix adherir-se a la basca que a l’espanyola perquè es nega a lluir com a seva la Rojigualda, però d’altra banda, a termes pràctics, sembla la mi-llor opció. Són d’aquell tipus de discussions que només es poden imaginar a Catalunya, i que potser ens fan malgastar energia i temps, però que són pràcticament indestriables.A la reunió d’aquest dimarts un dels punts clau és com arri-bar a la població egarenca, i entre les activitats que es plante-gen n’hi ha moltes en les que no tenen previst mullar-se: fer cursos de meteorologia per aprendre a interpretar mapes i po-der decidir a quina platja val més la pena anar en funció de la direcció del mar, l’onatge (swell), el tipus de fons de la platja...; calçotades; activitats culturals... En Gabri proposa fer una pau-ta d’entrenament conjunt durant la setmana: anar amb bicicle-ta, natació, pujar a La Mola... “Això si no hi ha onades, clar...!”

El ‘take off’ del Terrassa Club de SurfLaia Carbonell

191919

-I si algú no vol fer surf aquell dia i prefereix anar amb bici?- pre-gunta algú. Els altres es miren i riuen:-Doncs que s’apunti a un altre club!- I és que ja són passades les 11 de la nit, i amb tants punts discutits és fàcil desorientar-se...Una altra de les propostes que se senten és fer alguna cosa per Festa Major: muntar una paradeta o organitzar alguna activitat, però de seguida apareix l’inconvenient:-Però si sempre fotem el camp per festa major!-Doncs potser s’haurà de quedar algú...Ja comencen a veure que tot i que el surf sigui una afició, un dels esforços que hauran de fer serà, paradoxalment, el de deixar de surfejar en alguns moments per fer difusió de l’entitat o bé per adaptar-se al nivell d’altres socis principiants que no puguin anar a fer tubs a onades de metre i mig.De moment, per aquesta setmana santa ja planegen un viatge al País Basc per anar fent club, però ja saben que si hi vénen nous socis caldrà adaptar-se a la situació i plantejar el viatge de forma més organitzada.-Fem surf al matí i dinem barbacoa. A mi és que el rollo “barbacue” m’encanta. Amb Bob Marley sonant de fons... per mi hauríem de mantenir la germanor pròpia del surf, això no s’ha de perdre!I tots riuen. Són un grup d’amics units per la mateixa passió i que tenen ganes i empenta per transmetre-la a d’altra gent. Potser no els veurem mai fent surf per Terrassa, però segur que acosta-ran a tots els terrassencs que es deixin a les onades.

Proposa una veu atenta: continguts@milveus.info