[Mitjans interactius] PAC 3: Tendències digitals i projectes multimèdia

7/28/2019 [Mitjans interactius] PAC 3: Tendncies digitals i projectes multimdia

1/10

Jordi Llonch Esteve | CC BY-NC-SA

Tendncies digitals i projectes

multimdiaMITJANS INTERACTIUS: PAC 3


2/10

MITJANS INTERACTIUS PAC 3: Tendncies digitals i projectes multimdia

JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PGINA 1/9

ndex

1. Recerca dinformaci ...................................................................................... 21.1. Articles ......................................................................................................... 2

1.2. Conferncies ................................................................................................ 2

1.3. Documentals ............................................................................................... 2

1.4. Colloqui ...................................................................................................... 2

2. Resum de les idees principals ....................................................................... 3

2.1. Passat productiu ......................................................................................... 3

2.2. Present futurista.......................................................................................... 52.3. Futur usable ................................................................................................ 7

3. Reflexi final..................................................................................................... 8

4. Bibliografia i altres recursos.......................................................................... 9


3/10



1. Recerca dinformaciCom vaig introduir a la PAC anterior, el tema al voltant del qual girar la meva

prctica final daquesta assignatura ser ls de la pantalla tctil com a centre

neurlgic de la interfcie dusuari dels actuals telfons mbils intelligents, que esdiferencien ben poc entre ells, per a reimaginar el concepte de mbil intelligent iproposar un dispositiu que sadapti a les necessitats reals dels usuaris.

Aix doncs, durant el procs de documentaci i investigaci que he dut aterme he reunit informaci sobre generaci didees, disseny de producte i dissenydinterfcies llegint articles, visualitzant conferncies i documentals i assistint aun colloqui que mha servit per a ampliar la meva visi inicial i contrastar el meupunt de vista amb el dexperts en cada camp. A continuaci citar aquests recursosi a lapartat segent far una sntesi de cadascun dells.

1.1. ARTICLES 10 principles of UX, de Joshua Porter. La explosin smartphone, dEnrique Dans.

1.2. CONFERNCIES TED: Human centered design, de David Kelley. TED: Designing for simplicity, de John Maeda.

1.3. DOCUMENTALS Steve Jobs: Billion dollar hippy, de la BBC. Steve Jobs: The lost interview, de Magnolia Pictures.

1.4. COLLOQUI Presentaci Tens una idea (per encara no ho saps) a la Xarxa Telecos de

Barcelona (XTB) conduda per Pau Garcia-Mil.


4/10



2. Resum de les idees principalsDesprs dexaminar el contingut dels articles i recursos esmentats a lapartat

anterior he extret els aspectes amb ms aplicaci prctica per al meu projecte i he

integrat el missatge de cadascun dells en tres seccions diferenciades entre si demanera temporal, ja que la forma en la que shan dut a terme algunes innovacionsi com aquestes shan implementat i adoptat a la societat al llarg de les ltimesdcades ha seguit un patr cronolgic que podria esdevenir un cas destudi, tot ique aix ja seria objectiu duna altra investigaci. Sense ms dilaci, passem aanalitzar aquestes tres etapes temporals.

2.1. PASSAT PRODUCTIULa invenci del telfon mbil per a s particular es remunta a la dcada dels

anys 80 del segle passat i consistia en un aparell rudimentari de dimensionssimilars a les duna caixa de sabates que noms servia per a realitzar i rebretrucades telefniques.

De la mateixa manera queJoshua Porter exposa al seu article 10 principles ofUX i com lartista i tecnleg John Maeda argumenta a la seva conferncia al TED2007 Designing for simplicity, el telfon mbilva nixer amb un objectiu simple:realitzar i rebre trucades de veu a travs de la xarxa telefnica.

Durant els 20 anys inicials devoluci del telfon mbil, els principis

dusabilitat que els fabricants hi van anar implementant complien la majoria delspunts esmentats a larticle 10 principles of UX.A continuaci relacionarem unper un aquests principis amb els telfons mbils.

Per comenar, tot i que elaboraven productes, els fabricants de telfonsmbils aconseguien que els usuaris gaudissin duna experincia satisfactriamentre els utilitzaven. Daix en podem treure que un bon disseny de producte

porta implcita laparici dexperincies de qualitat.

Continuant dins lmbit del disseny de producte, aquest es va entendre pertot luniversmbil, s a dir, el telfon va deixar de ser lnic element important i

va esdevenir el centre de lecosistema mbilenvoltat per una srie delementsque milloraven la seva experincia ds, com ara els serveis de telefonia.

Tot i que amb el pas del temps els telfons mbils anaven incorporant novescaracterstiques al mateix temps que en reduen les dimensions, els fabricants vanaconseguir implementar-les duna manera molt transparent, incls invisible enalguns casos. Nokia s lempresa que ms recursos va dedicar a crear una

experincia dusuari sorprenent en els seus dispositius i va convertir-se en un

referent per a molts dels seus competidors.


5/10



De la mateixa manera que els fabricants de mbils van anar evolucionant ireduint la mida dels seus dispositius a mesura que avanava la tecnologia, tamb

van anar adaptant les seves interfcies dusuari poc a poc seguint el cicle de vidaformat per les fases dintroducci de la tecnologia, primer s, s quotidi i declivi.

Ls dels telfons mbils va introduir-se a finals dels anys 80 del segle XX almn empresarial. Quan els executius ja en feien un s quotidi, els preus vandisminuir prou perqu els adolescents visquessin el mateix procs introductori.

Avui dia, dels 7.000 milions dhabitants del planeta, 6.000 milions tenen untelfon mbil1. Els fabricants van saber identificar en cada moment aquests grupsdaudincia i van saber adaptar-se a les demandes de cada context.

A mesura que sanava incrementant el nombre dusuaris de telfons mbils,

tamb incrementava la competncia i laparici de dispositius amb propietats

similars per amb interfcies dusuari fora diferents. Aviat van comenar a sorgir

sistemes operatius mbils que podien ser installats en ms dun model especficde telfon, una estratgia destandarditzaci que atorgava control als fabricantsalhora que els usuaris milloraven la seva experincia.

Lexperincia dusuari va comenar essent quelcom individual, per elsfabricants van adonar-se de la fora de la component social que podien aportarals dispositius. Primer es podien fer trucades i enviar missatges curts punt a punt.Tan aviat la tecnologia ho va permetre, van aparixer els xats de grup, queincrementaven ls de la tecnologia, ja que els usuaris podien compartirinformaci amb grups de persones enlloc dhaver de fer-ho de manera individual.

Lavan de la tecnologia no va ser noms en el camp de lenginyeria, sin que

aspectes com lergonomia o la psicologia van comenar a ser tinguts en compteen el disseny de dispositius que, ja no noms podien fer una tasca en concret, sinque lhavien de realitzar de la manera ms intutiva2possible per lusuari.

Aquest s intutiu no es va aconseguir a la primera, perqu la tecnologia, igualque lusuari, canvia amb el pas del temps i ofereix i requereix qualitats noves pera resoldre problemes nous. Aix doncs, es va crear un dileg entre la persona i la

mquina que va anar evolucionant amb el pas del temps i que segueix fent-ho.

Ben entrat el segle XXI, els usuaris de telfons mbils entenien molt b la sevatecnologia i eren capaos dentendre el funcionament dun dispositiu nou en pocs

minuts. Els fabricants havien assolit generar grans experincies de manerasimple, quelcom que es veuria sacsejat amb laparici de liPhone.

1 World has six billion mobile users: ITU.

http://www.telecomtiger.com/Handset_fullstory.aspx?passfrom=topstory&storyid=15890&section=S1822 Second nature.http://dictionary.cambridge.org/dictionary/british/second-nature
http://www.telecomtiger.com/Handset_fullstory.aspx?passfrom=topstory&storyid=15890&section=S182http://www.telecomtiger.com/Handset_fullstory.aspx?passfrom=topstory&storyid=15890&section=S182http://www.telecomtiger.com/Handset_fullstory.aspx?passfrom=topstory&storyid=15890&section=S182http://dictionary.cambridge.org/dictionary/british/second-naturehttp://dictionary.cambridge.org/dictionary/british/second-naturehttp://dictionary.cambridge.org/dictionary/british/second-naturehttp://dictionary.cambridge.org/dictionary/british/second-naturehttp://www.telecomtiger.com/Handset_fullstory.aspx?passfrom=topstory&storyid=15890&section=S182http://www.telecomtiger.com/Handset_fullstory.aspx?passfrom=topstory&storyid=15890&section=S182


6/10



2.2.PRESENT FUTURISTADesprs danalitzar el que he denominat passat productiu, poca en la que

els fabricants de telfons mbils van arribar a dominar a la perfecci la creaci de

dispositius que generaven grans experincies de manera simple farem un anliside lpoca actual, que magrada anomenar present futurista.

Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, el futurisme s el movimentartstic, literari i musical davantguarda que rebutjava la tradici i la conservaci

del passat, exaltava les innovacions --sobretot mecniques-- presents i futures i

propugnava la guerra, la velocitat i la violncia.3

Un home portava temps aplicant aquest moviment a lempresa que va fundarjunt amb un amic seu als anys 70 en un garatge de Silicon Valley. Un home que

va ser qualificat tant de visionari com de xarlat per multitud dexperts. Un homereconegut pel seu ideari hippy, per que va amassar una gran fortuna aplicant elcapitalisme. Un home que la histria recordar per haver inventat liPhone.

Podrem analitzar la feina dSteve Jobs des de diferents perspectives, per ens

centrarem en com la seva obsessi pel futurisme va propiciar el canvi deparadigma (grcies a una excellent campanya de comunicaci) amb la redefinicidel concepte de telfon mbil intelligent present a linici del segle XXI.

I per qu he centrat aquesta part del treball en Steve Jobs i la seva empresaApple Inc.? Que no hi ha ms fabricants de telfons mbils intelligents al mnavui dia? Vivim en una societat on hi ha ms empreses fabricants de mbils quemai, per que no aporten cap punt diferenciador ja que segueixen una srie deconvencions no escrites establertes per la companyia la de la poma i, per aix,considero que no mereixen menci en aquest apartat.

Els documentals Steve Jobs: Billion dollar hippy i Steve Jobs: The lostinterview expliquen, entre daltres coses, com pensava i actuava linventor deliPhone des de perspectives temporals diferents, la qual cosa s molt til per a

veure la seva evoluci a mesura que anava guanyant popularitat.

El primer ha estat publicat recentment i relata lefecte que els seus interessosen lespiritualitat, la meditaci i lLSD van transmetre als productes tecnolgics

que produa. A ms, aquest documental projecta una imatge de guru de latecnologia que vivia en un ambient completament minimalista, per quecontradictriament es recolzava en el sistema capitalista per a crear novesnecessitats a la societat per tal de vendre els seus dispositius per tot arreu.

El segon s lentrevista sencera que esva enregistrar lany 1995 pel programade televisi Triumph of the Nerds, de la qual noms sen van emetre cinc minuts

i que havia restat oculta durant tots aquests anys fins que l any passat va ser

3 Futurisme.http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0067991
http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0067991http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0067991http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0067991http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0067991


7/10



redescoberta. En ella, Jobs ja demostra qualitats tpiques dun visionari i explicade manera molt clara qu troba necessari per a crear el millor producte. Acontinuaci analitzarem punt per punt aquests trets i els adaptarem a liPhone (oa qualsevol altre telfon intelligent).

Jobs busca lxit a qualsevol preu, no li fa res equivocar-se i pot canviardopini fcilment si li demostren on sequivoca, s a dir, considera que rectificars de savis. Aquest s un aspecte que ha acompanyat la breu histria de liPhoneden que va ser presentat ara fa sis anys. Per exemple, la tenda daplicacions suna caracterstica que no formava part de la primera versi diOS, per que es vaintegrar a la segona versi, obrint lecosistema dApple i aconseguint vendre msiPhones, s a dir, aquesta estratgia va aconseguir un xit comercial.

Realitzi la feina que realitzi sempre acostuma a fer la pregunta per qu?

quan li ensenyen com es fa una tasca i se sorprn quan la majoria de cops laresposta que obt s perqu sempre sha fet aix. Amb liPhone es va fer la

pregunta per qu el mbil intelligent ha de ser aix?, i desprs dun llarg procs

dinvestigaci (i mrqueting) va concloure que no havia de ser aix.

Per a crear el millor producte, thas denvoltar de les millors persones. Elsmillors professionals en cada camp sn els millors aliats en una aventuraempresarial com la dApple, que pretn revolucionar el mn cada cop que treu unproducte nou al mercat. Jonathan Ive4 s un daquestsprofessionals i s lartfexdel disseny de productes com liMac G3 i G4, liPod o liPhone entre daltres.

Parlant de professionalitat, Jobs afirma que des que va comenar a treballar aApple ha observat que la diferncia entre els programadors mediocres i excellentspot ser abismal, la qual cosa s difcil de plasmar en productes. Per exemple, ladiferncia entre un reproductor de CD de baixa qualitat i un de molt bona, afirma,no s ms gran que un 20%. LiPhone, en el seu cas, es considera un producte que

desplaa els telfons intelligents de lpoca i el obt un rang dinmic molt elevat.

Pel que fa al programari, el considera una eina per aprendre a pensar, quelcomque tothom hauria daprendre i que sacosta ms a un art liberal que a una cinciatcnica. Aix queda reflectit al sistema operatiu iOS, que sintegra duna manera

que no shavia vist fins el moment i que aporta simplicitat i facilitat ds.

Lavantatge que t Apple s que es tracta duna companyia que sha de superar

amb cada producte nou que treu, ja que la competncia s ferotge i la innovaciest a lordre del dia. LiPhone s un exemple dinnovaci extraordinari, quelcom

no vist fins el moment i que no hauria estat possible en una empresa on els seusempleats no estiguessin enfocats en el producte.

4 Jonathan Ive.https://www.apple.com/pr/bios/jonathan-ive.html
https://www.apple.com/pr/bios/jonathan-ive.htmlhttps://www.apple.com/pr/bios/jonathan-ive.htmlhttps://www.apple.com/pr/bios/jonathan-ive.htmlhttps://www.apple.com/pr/bios/jonathan-ive.html


8/10



El producte ha destar enfocat al contingut. Un producte esdevindr un xit si

aporta un contingut que els usuaris valorin i trobin til. LiPod no hagus estat unxit si no hagus vingut acompanyat de liTunes; lApple TV tampoc ho hagus

estat sense laccs al gran catleg de sries i pellcules de que disposa; i liPhone

tampoc ho hagus estat sense lApp Store.

Laspecte ms diferenciador amb la competncia s la cultura que transmetenels seus productes. Jobs est obsessionat en plasmar els seus interessos en els seusproductes, ja siguin artstics, liberals o de disseny. s com si volgus que els seusproductes tinguessin nima i que aquesta fos com la seva. Sens dubte s unaestratgia que funciona, ja que ser propietari dun iPhone avui dia significa molt

ms que haver comprat un mbil, equival a tenir inquietuds artstiques,personalitat independent i una sensibilitat allunyada de les modes actuals (tot i

que sovint sol ser tot el contrari).

2.3.FUTUR USABLEUn cop revisat lestat actual de la tecnologia mbil (establerta per Apple i

seguida cegament per la resta de fabricants), far una revisi al futur que est pervenir, un futur que considero que sallunyar del futurisme que patim a lactualitati que se centrar en la usabilitat, per aix lhe anomenat futur usable.

En aquest apartat far una revisi de com la creativitat serveix per a generaridees noves i com el disseny centrat en lusuari esdevindr el detonant que ensportar cap a aquest futur usable, on els telfons mbils seran presents a lesnostres vides encara ms del que ho sn avui en dia.

El passat dia 15 dabril vaig assistir al colloqui / presentaci del llibre Tensuna idea (per encara no ho saps) de Pau Garcia-Mil on en Pau va parlar sobrela generaci didees i la forma de descobrir-les. Segons ell, cada dia tenimcentenars didees noves, per no som conscients de la majoria delles perqu es

generen de forma automtica al nostre cervell.

Generar idees s un procs complicat, ja que no podem posar un horari detreball per dur a terme aquesta tasca. La creativitatno s fcil daconseguir i, toti que hi ha estratgies i eines per potenciar-la, no sempre sorgeix quan labusquem. Einstein va dir que la creativitat era la intelligncia passant-sho b, peraix opino que un major coneixement de lsser hum (usuari) i de les seves

necessitats portar a un estat propici a la generaci de noves idees.

En lmbit destudi daquest treball, els telfons mbils intelligents, aquest

coneixement ha de contenir informaci sobre les necessitats reals dels usuaris i

per aix sha daplicar el disseny dinterfcies, el disseny de producte i el dissenycentrat en lusuari.


9/10



David Kelley ja afirmava el 2002 en una conferncia TED que el disseny deproductes resta importncia al maquinari i es centra ms en lexperincia dusuaridel producte final. Es fixa en el disseny centrat en lusuari, que comporta dissenyarcomportaments i personalitat i incorporar-ho als productes.

Aix vol dir que els productes seran ms intutius i fcils dutilitzar, la qualcosa pot comportar que no haguem de canviar-los tan sovint com avui dia, quecada poc temps sorgeixen nous productes semblants, per amb una petita milloraque fa que lantic quedi rpidament obsolet.

El disseny centrat en lusuari, doncs, busca la simplicitat que John Maedaesmenta a la seva conferncia Designing for simplicity al TED 2007. No es tractaduna simplicitat absoluta, els usuaris volem que el nostre telfon mbilintelligent sigui un telfon, un ordinador, un centre d entreteniment, etc., per

volem que sigui fcil dutilitzar, s a dir, ens agrada que sigui complex, per noacceptem que sigui complicat.

Enrique Dans exposa a larticle La explosin smartphone com les famliesnord-americanes prefereixen disminuir la seva despesa en comprar roba, menjarfora o dentreteniment per a poder-se costejar un telfon intelligent que costamolt ms que un ordinador, que sol portar una tarifa mensual elevada associada ique t un cicle de vida molt ms curt que lordinador.

Aix doncs, al ritme que sincrementa ls dels telfons mbils a la societat

actual i com ladquisici daquests dispositius desplaa la despesa en altresnecessitats, ben aviat ser necessari que els mbils sadaptin a la perfecci als seususuaris per poder donar soluci a totes les seves demandes.

3. Reflexi finalDesprs danalitzar els recursos anteriors la meva idea sobre la reimaginaci

del telfon mbil intelligent no ha variat gaire, de fet, l anlisi mha servit per a

reafirmar-me amb el meu posicionament.

El que pretenc aconseguir amb el meu prototip s cobrir una necessitat realdels usuaris, que fins ara no consideren com a necessitat. Em refereixo a laimplementaci del disseny de producte no noms per a integrar el maquinari ambel programari, sin per a aportar una experincia ds simple dinteracci entrelusuari i el producte.

El meu prototip integrar lergonomia al binomi usabilitat - disseny centraten lusuari, quelcom fora oblidat en el disseny de telfons mbils intelligents.


10/10



4. Bibliografia i altres recursosRius Oliva, Llus; Parisi, Lorenza. (2012).Mitjans interactius. FUOC.

52 Weeks of UX. 10 principles of UX. En lnia.http://52weeksofux.com/post/475093254/10-principles-of-ux [data de consulta:abril 2013]

El blog de Enrique Dans. La explosin smartphone, mi columna en Expansin.En lnia. http://www.enriquedans.com/2012/09/la-explosion-smartphone-mi-columna-en-expansion.html[data de consulta: abril 2013]

TED. David Kelley on human-centered design. En lnia.http://www.ted.com/talks/david_kelley_on_human_centered_design.html [datade consulta: abril 2013]

TED. John Maeda: Designing for simplicity. En lnia.http://www.ted.com/talks/john_maeda_on_the_simple_life.html [data deconsulta: abril 2013]

Steve Jobs: Billion dollar hippy. Direcci: Laura Craig Gray, Tristan Quinn.British Broadcasting Corporation (BBC), 2011.

Steve Jobs: The lost interview. Direcci: Paul Sen. Magnolia Pictures, 2012.

Pau Garcia-Mil. Presentaci Tens una idea (per encara no ho saps). Xarxa

Telecos de Barcelona (XTB). 15 dabril de 2013, UPC.

La imatge de la portada s de Stefan Bumbeck (CC BY 3.0) i el logotip de la UOCs propietat de la Universitat Oberta de Catalunya.
http://52weeksofux.com/post/475093254/10-principles-of-uxhttp://52weeksofux.com/post/475093254/10-principles-of-uxhttp://www.enriquedans.com/2012/09/la-explosion-smartphone-mi-columna-en-expansion.htmlhttp://www.enriquedans.com/2012/09/la-explosion-smartphone-mi-columna-en-expansion.htmlhttp://www.enriquedans.com/2012/09/la-explosion-smartphone-mi-columna-en-expansion.htmlhttp://www.ted.com/talks/david_kelley_on_human_centered_design.htmlhttp://www.ted.com/talks/david_kelley_on_human_centered_design.htmlhttp://www.ted.com/talks/john_maeda_on_the_simple_life.htmlhttp://www.ted.com/talks/john_maeda_on_the_simple_life.htmlhttp://www.ted.com/talks/john_maeda_on_the_simple_life.htmlhttp://www.ted.com/talks/david_kelley_on_human_centered_design.htmlhttp://www.enriquedans.com/2012/09/la-explosion-smartphone-mi-columna-en-expansion.htmlhttp://www.enriquedans.com/2012/09/la-explosion-smartphone-mi-columna-en-expansion.htmlhttp://52weeksofux.com/post/475093254/10-principles-of-ux

[Mitjans interactius] PAC 3: Tendències digitals i projectes multimèdia

Documents

Transcript of [Mitjans interactius] PAC 3: Tendències digitals i projectes multimèdia