[Mitjans interactius] Pràctica: Prototipatge d'una nova plataforma interactiva

7/28/2019 [Mitjans interactius] Prctica: Prototipatge d'una nova plataforma interactiva

1/11

Jordi Llonch Esteve | CC BY-NC-SA

Prototipatge duna nova

plataforma interactivaMITJANS INTERACTIUS: PRCTICA


2/11

MITJANS INTERACTIUS PRCTICA: Prototipatge duna plataforma interactiva

JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PGINA 1/10

ndex

1. Procs delecci de la idea.............................................................................. 22. Procs de documentaci a lentorn de lmbit del projecte .................... 3

2.1. Passat productiu ......................................................................................... 3

2.2. Present futurista.......................................................................................... 3

2.3. Futur usable ................................................................................................ 4

3. Memria ............................................................................................................ 5

3.1. Objectius ..................................................................................................... 5

3.2. Justificaci ................................................................................................... 53.3. Contingut .................................................................................................... 6

3.4. Relaci amb les caracterstiques dEcheverra........................................... 7

3.5. Aportaci personal ...................................................................................... 9

4. Bibliografia i altres recursos......................................................................... 10


3/11



1. Procs delecci de la ideaLa plataforma que he escollit per a dur a terme la prctica de lassignatura

s un element que requereix un s excessiu de la seva pantalla tctil com a

interfcie dusuari. Es tracta del telfon mbil intelligent, un dispositiu altamentests en tots els mbits de la societat i que necessita urgentment unareimaginaci per a cobrir les necessitats dels usuaris de manera ptima.

Molts cops els dissenyadors de producte decideixen incorporar pantallestctils a molts dispositius sense estudiar en profunditat si la seva implementaciresultar en una millora o un empitjorament del producte final. Apple va acostaraquestes pantalles al mn amb una estratgia i campanya de mrquetingexquisida, per considero que ls i abs que es fa daquest tipus de pantalles alstelfons actuals aporten ms limitacions que millores.

A part de la pantalla tctil hi ha altres elements del telfon mbil intelligentque necessiten un rentat de cara, com ara tots aquells referents a lergonomia. Lasituaci idnia del bot dinici no s a la part inferior, sin a la seva vora lateral,

ja que la forma ms cmode i estable dagafar el mbil requereix que lusuari lagafipels laterals duna manera semblant a la de la fotografia segent:

A part de les qestions de la pantalla tctil i la ubicaci del bot dinici,magradaria aprofundir en aspectes relacionats amb la poca eficincia en emissi

dudio daquest tipus de dispositius, la mala gesti de la brillantor de la pantallaen situacions extremes de molta i poca llum, com ara al carrer en un dia assolellati en una habitaci amb el llum apagat.

En aquesta prctica presento el telfon mbil intelligent adaptat a lesnecessitats reals dels usuaris davui en dia, que es veuen atrapats quan, enaccedir al mercat per a adquirir un telfon mbil descobreixen que tots elsfabricants segueixen una srie de convencions no escrites establertes per la

companyia la de la poma.


4/11



2. Procs de documentaci a lentorn de lmbit del projecte

Per al correcte desenvolupament daquesta prctica he examinat una sriedarticles i recursos i nhe extret els aspectes amb ms aplicaci directa per al meu

projecte. He integrat el missatge de cadascun dells en tres poques cronolgiques,com mostro a continuaci.

2.1. PASSAT PRODUCTIUDe la mateixa manera que Joshua Porter exposa al seu article 10 principles of

UX i com lartista i tecnleg John Maeda argumenta a la seva conferncia al TED

2007 Designing for simplicity, el telfon mbil va nixer amb un objectiu simple:realitzar i rebre trucades de veu a travs de la xarxa telefnica.

Durant els 20 anys inicials devoluci del telfon mbil, els principis

dusabilitat que els fabricants hi van anar implementant complien la majoria delspunts esmentats a larticle 10 principles of UX, com ara aconseguir que elsusuaris gaudissin duna experinciasatisfactria; centrar el telfon enmig dunecosistema mbil i envoltar-lo delements que milloraven la seva experinciads; implementar millores de manera transparent; adaptar la demanda a cadacontext; atorgar control als fabricants alhora que els usuaris milloraven la seva

experincia; aportar una component social als dispositius; tenir en comptelergonomia o la psicologia en el disseny de dispositius per tal de realitzar tasquesde manera el ms intutiva1 possible; crear un dileg entre la persona i la mquina;o, tamb, generar grans experincies de manera simple, quelcom que es veuriasacsejat amb laparici de liPhone.

2.2.PRESENT FUTURISTAEls documentals Steve Jobs: Billion dollar hippy i Steve Jobs: The lost

interview expliquen, entre daltres coses, com pensava i actuava linventor de

liPhone des de perspectives temporals diferents, la qual cosa s molt til per aveure la seva evoluci a mesura que anava guanyant popularitat.

El primer relata lefecte que els seus interessos en lespiritualitat, la meditaci

i lLSD van transmetre als productes tecnolgics que produa i en el segon Jobsdemostra qualitats tpiques dun visionari i explica de manera molt clara qu troba

necessari per a crear el millor producte.

1 Second nature.http://dictionary.cambridge.org/dictionary/british/second-nature
http://dictionary.cambridge.org/dictionary/british/second-naturehttp://dictionary.cambridge.org/dictionary/british/second-naturehttp://dictionary.cambridge.org/dictionary/british/second-naturehttp://dictionary.cambridge.org/dictionary/british/second-nature


5/11



Aix doncs, els documentals relaten comJobs busca lxit a qualsevol preu,sense por a equivocar-se, ja que pot canviar dopini fcilment. Realitzi la feinaque realitzi sempre acostuma a fer la pregunta per qu? i sap que per a crear elmillor producte, shadenvoltar de les millors persones.

Pel que fa al programari, el considera un art liberal i es veu reflectit al sistemaoperatiu iOS, que sintegra duna manera queno shavia vist fins el moment i queaporta simplicitat i facilitat ds.Lavantatge que t Apple s que sha de superaramb cada producte nou que treu, ja que la competncia s ferotge i la innovaciest a lordre del dia.LiPhone s un exemple dinnovaci extraordinari, quelcomno vist fins el moment i que no hauria estat possible en una empresa on els seusempleats no estiguessin enfocats en el producte.

Laspecte ms revolucionari s la cultura que transmeten els seus productes,

quelcom reflectit en que ser propietari dun iPhone avui dia equival a tenirinquietuds artstiques, personalitat independent i una sensibilitat allunyada de lesmodes actuals (tot i que sovint sol ser tot el contrari).

2.3.FUTUR USABLELa creativitatno s fcil daconseguir i, tot i que hi ha estratgies i eines per

potenciar-la, no sempre sorgeix quan la busquem. Einstein va dir que la creativitat

era la intelligncia passant-sho b, per aix opino que un major coneixement delsser hum i de les seves necessitats permetr la generaci de noves idees.

En lmbit dels telfons mbils intelligents, aquest coneixement ha decontenir informaci sobre les necessitats reals dels usuaris i per aix shadaplicar el disseny dinterfcies, de producte i centrat en lusuari.

David Kelley ja afirmava el 2002 en una conferncia TED que el disseny deproductes resta importncia al maquinari i se centra en lexperincia dusuari delproducte final, que comporta dissenyar comportaments i personalitat iincorporar-ho als productes per a fer-los ms intutius i fcils dutilitzar. Tambcal tenir present que el disseny centrat en lusuari busca la simplicitat que JohnMaeda esmenta a la seva conferncia Designing for simplicity al TED 2007.

Enrique Dans exposa a larticle La explosin smartphone com les famlies

nord-americanes prefereixen disminuir la seva despesa familiar per a poder-secostejar un telfon intelligent que costa molt ms que un ordinador, per que tun cicle de vida molt ms curt que lordinador.

Aix doncs, al ritme que sincrementa ls dels telfons mbils a la societatactual i com ladquisici daquests dispositius desplaa la despesa en altres

necessitats, ben aviat ser necessari que els mbils sadaptin a la perfecci als seususuaris per a poder donar soluci a totes les seves demandes.


6/11



3. Memria3.1. OBJECTIUS

Lobjectiu principal daquesta prctica s desenvolupar el prototip duntelfon mbil intelligent creatiu i original amb la intenci de transgredir les basesestablertes fins ara, dacord amb les caracterstiques bsiques de lentorn digital iles seves potencialitats.

3.2.JUSTIFICACIAmb la proposta del meu telfon mbil intelligent pretenc cobrir una

necessitat real dels usuaris, que actualment no consideren com a una necessitat.

Em refereixo a la implementaci del disseny de producte no noms per a integrarel maquinari amb el programari, sin per a aportar una experincia ds simpledinteracci entrelusuari i el producte.

El meu prototip integra lergonomia al binomi usabilitat - disseny centraten lusuari, quelcom fora oblidat pels fabricants de telfons mbils intelligentsactuals, que situen el bot dinici (el ms important en un telfon tctil) en un llocmolt complicat daccedir per lusuari que sost el telfon mbil amb la seva m.

A ms, he aprofundit en aspectes relacionats amb la poca eficincia en

emissi dudio daquest tipus de dispositius, els quals solen disposar dun o dosaltaveus a la seva part posterior o inferior, amb la qual cosa la majoria dels sonssemeten en direccions oposades en la que es troba lusuari.

Una altra de les necessitats que cobreix el meu dispositiu s la mala gestide la brillantor de la pantalla de que disposen els telfons intelligents ensituacions extremes de molta i poca llum, com ara al carrer en un dia assolellat ien una habitaci amb el llum apagat.

Amb la tecnologia existent avui dia el meu prototip es podria fabricar en la

seva totalitat, ja que integra tecnologies desenvolupades amb anterioritat i quehan demostrat la seva utilitat en multitud de dispositius i aparells electrnics.

El gran avantatge de la meva proposta s que es tracta d una milloraincremental dun producte ja existent, amb la qual cosa, ladopci per part delsnous usuaris s factible.

A ms a ms, la seva revisi i actualitzaci (de maquinari) s quelcom quees podria allargar en el temps durant perodes fora llargs, a diferncia del queocorre amb la resta de dispositius mbils i electrnica de consum.


7/11



3.3. CONTINGUTLa funci ms innovadora en el meu telfon intelligent s la substituci del

tpic bot dinici situat a la part inferior de la pantalla dels telfons actuals per

dosjoysticks a les vores laterals del mbil a lalada on descansen els dits polze index en agafar el mbil de la forma ms estable amb una sola m.

Aquests joysticks sn palanques de control com les que inorporaven elstelfons mbils ms avanats abans de laparici de liPhone, disposen demobilitat en totes les direccions i aporten la possibilitat de ser premuts per a dura terme funcions especfiques (com ara bloquejar o desbloquejar la pantalla).

La llista de funcions que poden executar sn:

Engegar o apagar el telfon prement els dosjoysticks alhora. Activar o desactivar la pantalla prement eljoystickprincipal. Desplaar el cursor per la pantalla amb eljoystickprincipal. Activar o desactivar el control tctil de la pantalla prement eljoystick

secundari.

Controlar el volum del contingut multimdia desplaant el joysticksecundari amunt i avall.

Prendre fotografies o gravar vdeo prement eljoystickprincipal.La diferncia entre el joystick principal i el secundari s quelcom que

decideix lusuari, ja sigui dret o esquerr.

La pantalla s una de les altres innovacions que no es troba en gairesdispositius mbils de les mateixes caracterstiques que el meu prototip. Es tractadimplementar la tecnologia de tinta electrnica en color (una tecnologia queexisteix i funciona per que no interessa als fabricants de panells LCD) per amillorar dos dels problemes existents en la majoria de telfons mbils:

Augmentar la brillantor en situacions de mxima lluminositat. Reduir considerablement ls de la bateria.

A ms a ms, la pantalla del meu mbil s mat per disminuir encara ms lesreflexions produdes en situacions de molta llum i incorpora un LED autoregulatque proporciona lluminositat per a visualitzar el contingut en situacions de pocallum, igual que incorpora lltim Kindle dAmazon.

Pel que fa a la gesti del so, durant el desenvolupament d aquesta prcticahan sortir al mercat els primers telfons mbils (HTC) que incorporen els altaveusa la part frontal, cosa significa una reducci de potncia requerida, ja que les onessonores es dirigeixen a les orelles de la persona visualitzant la pantalla i una millorqualitat auditiva. De tota manera, el meu prototip va ms enll i tamb incorpora

la possibilitat dajustar automticament els canals dret i esquerra depenent de laposici del telfon, per escoltar de manera correcta els sons estreo.


8/11



Pel que fa a la cmera, he aconseguit que el meu mbil noms disposi d unsensor, per que pugui fer fotografies com si disposs de dues cmeres (unadavantera i una de posterior). La tecnologia en la que m he inspirat per arribar aaquesta invenci s la que existeix a les cmeres rflex, que incorporen un mirallper a transmetre la llum cap al sensor o al visor.

Aix doncs, s possible incorporar un sol sensor de bona qualitat associat aun mirall a linterior del mbil i aconseguir reduir el nombre de sensors guanyantqualitat en ambdues cmeres.

3.4. RELACI AMB LES CARACTERSTIQUES DECHEVERRATant el telfon mbil intelligent tradicional com el meu prototip parteixen

duna funci heretada del seu homleg del segon entorn (el telfon clssic): lacomunicaci entre dos interlocutors que emeten missatges en totes duesdireccions. Per aix el telfon mbil compleix amb escreix la propietat distal, jaque no cal que existeixi proximitat entre aquests dos (o ms) interlocutors.

Pel que fa a la reticularitat, el telfon mbil intelligent es fonamenta enuna xarxa de telecomunicacions que permet laccs a qualsevol node daquest,

independentment de la ubicaci del dispositiu.

Per a poder portar a terme lacte comunicatiu, ja no cal que els interlocutors

estiguin presents fsicament, els mbils permeten realitzar trucades de veu oenviar missatges de tot tipus creant representacions dels actors necessaris per adur a terme la comunicaci. Lagenda del telfon s un exemple molt entenedor

daquesta representaci: les persones reals se substitueixen per representacions

seves amb ls de fotografies de perfil.

La pantalla del mbil t unes dimensions fora redudes, cosa que podriasuposar un problema a lhora de mostrar grans quantitats dinformaci. Tot i aix,la tecnologia permet encabir la informaci existent amb ls de magnificaci o

reducci dimatges, redistribuci del text dun escrit o desplaament vertical de la

informaci, entre daltres. Els toms i les molcules sesvaeixen i permeten que el

telfon els reordeni de la manera ms convenient per a la seva visualitzaci.

Cal recordar que el telfon intelligent s un objecte fabricat per personesutilitzant elements de la natura, com ara el silici dels microxips o el vidre de lespantalles, per tot i amb aix, el procs de manufactura daquests materials s tan

elevat i sofisticat que si examinem una a una cadascuna de les peces dun mbil,no en trobarem una de sola que estigui en aquesta forma a la natura, per aix

compleix el principi de lartificialitat.


9/11



Una de les funcions bsiques dels telfons sn les trucades de veu, querequereixen que lemissor i el receptor coincideixin temporalment. De totamanera, si el receptor no contesta una trucada, la bstia de veu s capadenregistrar el missatge de lemissor perqu el receptor el recuperi quan li sigui

possible. De la mateixa manera que els missatges de veu, existeixen els correuselectrnics i altres tipus de missatges asincrnics (com els missatges privats de lesxarxes socials). Aquesta llista de possibilitats demostra com el mbil obeeix lacaracterstica de multicronia.

Recuperant lexemple de lagenda de contactes es pot veure de manera

grfica i entenedora com el telfon mbil intelligent posseeix la qualitat de lacompressi. Aquesta manifesta que els nodes duna xarxa es connecten entre ells

sense importar la distncia i, digual manera, els contactes de lagenda estanseparats entre ells per la mateixa distncia, quelcom que no ocorre a E1 o E2.

Laccs a Internet des dun telfon mbil permet accedir a multitud de

contingut i dur a terme moltes accions i operacions relacionades amb lenviamentde dades, tot i que fsicament no sarriba a moure cap element material, sin

representacions daquests. Aix s possible grcies al flux electrnic generat ambla transmissi daquestes dades.

Una altra caracterstica del tercer entorn de que disposa el telfon mbilintelligent s que utilitza tecnologia assentada a laire. Dependre de les xarxesde satllits i cables submarins de que disposen les xarxes telemtiques aporta

llibertat de moviment i el converteix en el que el seu propi nom indica: mbil.

La dependncia daquesta tecnologia, en canvi, li aporta una altra

caracterstica dE3 que t certs inconvenients: la inestabilitat. El mbil depnduna gran infraestructura construda per lsser hum, que requereix un

manteniment constant per evitar el seu deteriorament i que acostuma a tornar-seobsoleta cada pocs anys. Sense laccs a la xarxa un telfon intelligent perd msde dues terceres parts de les seves funcions i, si anem un pas ms enll, veiem quesense electricitat el mbil ni tan sols es pot engegar.

Per contrastar, un dels grans avantatges daquest dispositiu s que laccs aInternet permet arribar a contingut global, ja sigui per a descobrir informacisobre cultures noves, poltica, econmica o de qualsevol altre tipus, alhora quepermet utilitzar totes aquestes dades de forma local.

Com qualsevol dispositiu dE3, aquesta informaci s comunicada al seu

propietari/usuari a travs de la vista i el tacte (tot i que tamb shi ha dafegirloda). El principi de bisensorialitat (o trisensorialitat en aquest cas) es compleixperqu lusuari mira la pantalla i hi interactua amb el tacte a travs dels gestos

mostrats anteriorment i de resposta hptica que genera el vibrador intern.


10/11



Per molt que els telfons disposin duna memria interna fora elevada,existeix una tendncia a accedir a les dades enlloc de posseir-les. La majoriadusuaris visualitzen vdeos a travs de laplicaci de YouTube, accedeixen a

fotografies i actualitzacions destat dels seus amics a la de Facebook, o carreguenles fotografies i vdeos que fan amb la cmera del mbil automticament amb lade Dropbox. La memria interna sest substituint per una memria artificialexterna que molts anomenen com el nvol.

Tornant a la construcci del dispositiu, sabem que els components dunmbil sn analgics, per un cop assemblats, el funcionament global del mbil sdigital. Elements com la interfcie dusuari, els arxius que formen el sistemaoperatiu o la transmissi de dades sn exemples daquesta qualitat digital.

Aquesta qualitat fa que el mbil sigui leina de comunicaci ubiqua per

excellncia, ja que tot el mn est en procs de digitalitzaci, incls lacomunicaci entre persones i mquines amb idiomes diferents. La uni de laintegraci semiticaamb lheterogenetat s quelcom que Internet ha aportatal mbil i un exemple daquestes caracterstiques dE3 sn les aplicacions de

traducci simultnia dimatges a travs de la realitat augmentada.

De totes formes, Internet tamb ha aportat interdependncia, una qualitatmolt lligada a la inestabilitat, explicada anteriorment. Un mbil, per si sol, noserveix per a res, no t cap utilitat. Quant ms creix el nombre dusuaris de

telfons mbils intelligents, millor funciona cadascun daquests aparells i msinterdependent esdev, ja que cal una infraestructura formada per xarxes mbilsi antenes que permeten el seu s. A ms, aquesta infraestructura depn delenergia elctrica que generada per les centrals elctriques. Sense oblidar,tampoc, que les persones sn les qui generen totes aquestes activitats per acabarutilitzant els seus telfons mbils intelligents.

Per concloure, no hem doblidar quin s li donen les persones als seustelfons. Aquest s, sense cap mena de dubte un s de consum. Consumdentreteniment, consum dinformaci i consum de comunicaci. Cada usuari en

far un s diferent, ja sigui per a consumir productes dependents de productorsmassius o per al tpic consum P2P de comunicaci entre iguals.

3.5.APORTACI PERSONALDurant el desenvolupament daquest projecte he emprat el modelatge 3D

per a plasmar les idees que anava generant i dibuixant amb paper i llapis. Durantla fase final del treball vaig descobrir la possibilitat dimprimir en tres dimensionsel model creat, per per motius laborals no vaig poder recollir a temps el model

3D i ara mateix es troba al Fab Lab de Barcelona, esperant que el vagi a recollir.Adjunto larxiu de 3Ds Max com a material complementari.


11/11



4. Bibliografia i altres recursosRius Oliva, Llus; Parisi, Lorenza. (2012).Mitjans interactius. FUOC.

52 Weeks of UX. 10 principles of UX. En lnia.http://52weeksofux.com/post/475093254/10-principles-of-ux [data de consulta:maig 2013]

El blog de Enrique Dans. La explosin smartphone, mi columna en Expansin.En lnia. http://www.enriquedans.com/2012/09/la-explosion-smartphone-mi-columna-en-expansion.html[data de consulta: maig 2013]

TED. David Kelley on human-centered design. En lnia.http://www.ted.com/talks/david_kelley_on_human_centered_design.html [datade consulta: maig 2013]

TED. John Maeda: Designing for simplicity. En lnia.http://www.ted.com/talks/john_maeda_on_the_simple_life.html [data deconsulta: maig 2013]

Steve Jobs: Billion dollar hippy. Direcci: Laura Craig Gray, Tristan Quinn.British Broadcasting Corporation (BBC), 2011.

Steve Jobs: The lost interview. Direcci: Paul Sen. Magnolia Pictures, 2012.

Pau Garcia-Mil. Presentaci Tens una idea (per encara no ho saps). Xarxa

Telecos de Barcelona (XTB). 15 dabril de 2013, UPC.

La imatge de la portada s de Stefan Bumbeck (CC BY 3.0) i el logotip de la UOCs propietat de la Universitat Oberta de Catalunya.
http://52weeksofux.com/post/475093254/10-principles-of-uxhttp://52weeksofux.com/post/475093254/10-principles-of-uxhttp://www.enriquedans.com/2012/09/la-explosion-smartphone-mi-columna-en-expansion.htmlhttp://www.enriquedans.com/2012/09/la-explosion-smartphone-mi-columna-en-expansion.htmlhttp://www.enriquedans.com/2012/09/la-explosion-smartphone-mi-columna-en-expansion.htmlhttp://www.ted.com/talks/david_kelley_on_human_centered_design.htmlhttp://www.ted.com/talks/david_kelley_on_human_centered_design.htmlhttp://www.ted.com/talks/john_maeda_on_the_simple_life.htmlhttp://www.ted.com/talks/john_maeda_on_the_simple_life.htmlhttp://www.ted.com/talks/john_maeda_on_the_simple_life.htmlhttp://www.ted.com/talks/david_kelley_on_human_centered_design.htmlhttp://www.enriquedans.com/2012/09/la-explosion-smartphone-mi-columna-en-expansion.htmlhttp://www.enriquedans.com/2012/09/la-explosion-smartphone-mi-columna-en-expansion.htmlhttp://52weeksofux.com/post/475093254/10-principles-of-ux

[Mitjans interactius] Pràctica: Prototipatge d'una nova plataforma interactiva

Documents

Transcript of [Mitjans interactius] Pràctica: Prototipatge d'una nova plataforma interactiva