Model de plantilla per l’elaboració del Pla de transició ...

Àrea d’Acció Climàtica Gerència de Serveis de Medi Ambient

Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat [Pàg. 0]

Model de plantilla per l’elaboració del

Pla de transició energètica local

vinculat al Pla d’acció per l’energia i el clima (PAESC) del municipi adherit

al Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia

Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat

Juliol 2021



PLA DE TRANSICIÓ ENERGÈTICA DE XXXXXXXXXXXXXX

Cap a un 2050 neutre

[Data] dd/mes/any Número d’expedient: xxxx/xxxxxx

ESCUT AJUNTAMENT



Pla de Transició Energètica de XXXXXXXXXXXXX El Pla de Transició Energètica forma part del Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible i el Clima i s’ajusta al ""Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia" de la UE i segueix la metodologia establerta des de l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat. El Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia compromet als municipis adherits a assolir, com a mínim, els objectius comunitaris de reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle mitjançant actuacions relacionades amb l'eficiència energètica i les fonts d'energies renovables per l’any 2030, avançar cap a una neutralitat climàtica l’any 2050, així com promoure una transició justa. Equip Redactor: __________________, Empresa consultora. [___nom _____ __cognom______, __titulació/càrrec__.]

____________ _______________, ________________.

____________ _______________, ________________.

____________ _______________, ________________.

____________ _______________, ________________.

Ajuntament de XXXXXXXXXX [Responsables seguiment PAES]

[___nom _____ __cognom______, __titulació/càrrec__.]

____________ _______________, ________________.

____________ _______________, ________________.

____________ _______________, ________________.

Diputació de Barcelona; Direcció del treball

____________ _______________, ________________. ____________ _______________, ________________.

Logo de l’empresa consultora



Índex 1. RESUM EXECUTIU ................................................................................................................. 5 2. INTRODUCCIÓ ....................................................................................................................... 8 3. ELS OBJECTIUS .................................................................................................................... 10 4. EL MUNICIPI: CARACTERÍSTIQUES GENERALS .................................................................... 11 5. INVENTARI DE CONSUMS I D’EMISSIONS ........................................................................... 12

5.1 Abast .......................................................................................................................... 12 5.2 Consums energètics de [nom del municipi] .............................................................. 12

5.2.1 Dependència energètica de [nom del municipi] ................................................... 13 5.2.2 Consums energètics per sectors ............................................................................ 14

5.3 Emissions de gasos d’efecte hivernacle per sectors .................................................. 18 5.3.1 El cicle de l’aigua.................................................................................................... 20 5.3.2 La gestió dels residus ............................................................................................. 20

5.4 Consums i emissions de l’Ajuntament ....................................................................... 22 5.4.1 Gestió energètica municipal .................................................................................. 22 5.4.2 Consum d’energia i emissions de GEH totals ........................................................ 22 5.4.3 Dependència energètica de l’Ajuntament ............................................................. 23 5.4.4 Consum d’energia i emissions per serveis ............................................................. 24

5.5 Taules resum .............................................................................................................. 27 6. L’EQUITAT ENERGÈTICA ...................................................................................................... 33 7. LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA ................................................................................................ 34

7.1 Els recursos energètics locals ..................................................................................... 35 7.1.1 Producció local d’energia tèrmica: ........................................................................ 35 7.1.2 Producció local d’energia elèctrica ........................................................................ 36

7.2 Punts forts i punts febles ........................................................................................... 37 7.2.1 Projecció d’escenaris d’emissions de GEH fins 2030 ............................................. 37

8. PLA D’ACCIÓ PER A LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA ................................................................ 39 8.1 Eixos estratègics ......................................................................................................... 39 8.2 Les accions ................................................................................................................. 41

8.2.1 Eix 1...... ................................................................................................................. 41 8.2.2 Resum del pla d’acció ............................................................................................ 47

8.3 Cronograma ............................................................................................................... 49 8.4 Finançament potencial de les actuacions .................................................................. 50

9. LA GOVERNANÇA DE LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA .............................................................. 51 9.1 Governança interna ................................................................................................... 51 9.2 Governança entre administracions ............................................................................ 51 9.3 Governança europea ................................................................................................. 51 9.4 Governança local ....................................................................................................... 51

10. SEGUIMENT I MONITORATGE DEL PLA .............................................................................. 52



INDEX DE FIGURES Figura 1 Àmbits d’actuació i sectors............................................................................................ 12 Figura 2 Evolució del consum energètic total per sectors en l’àmbit PAES (kWh) i distribució de

consums de l’any 2005. ...................................................................................................... 15 Figura 3 Evolució del consum per habitant (kWh/habitant). ...................................................... 15 Figura 4 Evolució de les emissions de GEH per sectors en l’àmbit PAESC (tCO2eq.) i distribució de

les emissions per sectors. ................................................................................................... 20 Figura 5 Evolució del consum per serveis en l’àmbit Ajuntament (MWh) i distribució l’any 2005.

............................................................................................................................................ 23 Figura 6 Proporció del tipus de vehicles de la flota municipal l’any 20 . ................................. 26 Figura 7 Proporció del tipus de vehicles segons combustible l’any 20 . ................................. 26 Figura 8 Antiguitat dels vehicles de la flota municipal l’any 20 . ............................................. 27 Figura 9 . Projecció d’escenaris d’emissió de GEH fins l’any 2030. ............................................. 38 Figura 10. Percentatge d’accions i reducció de CO2 (tCO2) per Àrea d’Intervenció del Pla d’Acció.

........................................................................................ Error! No s'ha definit el marcador. Figura 11. Estat d’execució de les accions del PAESC (mitigació). .............................................. 47 INDEX DE TAULES Taula 1 Consum d’energia en l’àmbit PAESC (MWh). ................................................................. 14 Taula 2 Consum d’energia per sectors i habitants l’àmbit PAESC (kWh/hab).Error! No s'ha

definit el marcador. Taula 3 Comparativa d’emissions de GEH per habitant de l’any 2005 de l’àmbit PAESC els

municipis de la província de mida similar. ......................................................................... 19 Taula 4 Comparativa d’emissions de GEH per habitant de l’any 2005 de l’àmbit PAESC per sectors

amb els municipis similars. ............................................. Error! No s'ha definit el marcador. Taula 5 Emissions de GEH per sectors en l’àmbit PAESC (tCO2). ................................................ 19 Taula 6 Emissions per càpita de GEH per sectors en l’àmbit PAESC (tCO2/hab).Error! No s'ha

definit el marcador. - Taula 7 Consum total de l’àmbit Ajuntament per serveis (MWh). .................................... 22 Taula 8 Quadre resum de les dades bàsiques de l’enllumenat, any 2008 i <<darrer any

disponible>>. ...................................................................................................................... 24 Taula 9 Quadre resum de les dades bàsiques de l’enllumenat, any 2005 i 2017. ..................... 25 Taula 10 Evolució de les emissions de la flota de vehicles (2005-2017).Error! No s'ha definit el

marcador. Taula 11 Factor d’emissió local d’electricitat. ......................... Error! No s'ha definit el marcador. Taula 12 Consums energètics pels àmbits d’estudi any 2005. .................................................... 28 Taula 13 Consums energètics pels àmbits d’estudi any 2014. .................................................... 29 Taula 14 Emissions de gasos d’efecte hivernacle pels àmbits d’estudi any 2005. ...................... 30 Taula 15 Emissions de gasos d’efecte hivernacle pels àmbits d’estudi any 2017. ...................... 31 Taula 16 Taules resum comparatives. ......................................................................................... 32 Taula 17 Punts forts i punts febles. ............................................................................................. 37 Taula 20 Relació de codis, àrees i mecanismes d’acció. ............................................................. 42



Taula 18 Resum general del Pla d’acció per àrea d’intervenció. ................................................ 47 Taula 19 Estat d’execució de les accions del PAESC (mitigació).Error! No s'ha definit el

marcador. Taula 21 Crongrama. ................................................................................................................... 49 1. RESUM EXECUTIU

El municipi de [NOM MUNICIPI] es va adherir al Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia el [data adhesió més recent]. Per respondre als compromisos adquirits s’ha fet un inventari de consums energètics i d’emissions de gasos d’efecte hivernacle del municipi. L’abast dels inventaris exclou els sectors primari i secundari, i l’anomenem abast PAESC. L’any de referència és el 2005 i els objectius de reducció d’emissions es plantegen en base en aquest any. Així doncs a [nom del municipi] els consums i emissions a l’any 2005, el [UAD] i els objectius mínims a assolir són: [aquestes taules resum es poden trobar a l’excel lliurat per DiBa]

2005 [UAD] Objectius a [UAD]

Objectius

Consums energètics (MWh) -39,5% (PNIEC) Consum energètic (kWh/hab.) Emissions de GEH (tCO2) -55% reducció Emissions de GEH (tCO2/hab.) Producció de renovables (MWh) 42% consum final energia

74% generació elèctrica (PNIEC)

Producció de renovables elèctrica (MWh)

Els sectors més emissors són el transport i el sector residencial, i això comporta que calgui emprendre accions que impliquin tots els sectors i a la societat civil. Així doncs el pla planteja els eixos estratègics següents:

Contribució objectius

Eixos d’acció Nre.

accions

Import accions per

l’ajuntament (€)

Reducció emissions (tCO2 /% reducció)

Reducció de consums (MWh/% reducció)

Producció de renovables (MWh/%

respecte energia total)

Ajuntament Edificis Mobilitat Renovables Residus Governança TOTAL

El pla indica com a actuacions a emprendre de forma més immediata les següents: [Llista d’accions curt termini o resum].



RESUMEN EJECUTIVO El municipio de [NOMBRE MUNICIPIO] se adhirió al Pacto de las Alcaldías el [fecha adhesión más reciente]. Para responder a los compromisos adquiridos se ha hecho un inventario de consumos energéticos y de emisiones de gases de efecto invernadero del municipio. El alcance de los inventarios excluye los sectores primario y secundario, y la llamamos alcance PACES. El año de referencia es el 2005 y los objetivos de reducción de emisiones se plantean en base en este año. Así pues a [nombre del municipio] los consumos y emisiones al año 2005, el [UAD] y los objetivos mínimos a alcanzar son:

2005 [UAD] Objectivos a [UAD]

Objectivos

Consumos energéticos (MWh) -39,5% (PNIEC) Consumo energético (kWh/hab.) Emisiones de GEI (tCO2) -55% reducción Emisiones de GEI (tCO2/hab.) Producción de renovables (MWh) 42% consumo final energía

74% generación eléctrica (PNIEC)

Producción de renovables eléctrica (MWh)

Los sectores más emisores son el transporte y el sector residencial, y eso conlleva que haya que emprender acciones que impliquen a todos los sectores y la sociedad civil. Así pues el plan plantea los ejes estratégicos:

Contribución objectivos

Ejes de acción Nº

acciones

Importe acciones para

el ayuntamiento

(€)

Reducción emisiones (tCO2 /%

reducción)

Reducción de consumos (MWh/%

reducción)

Producción de renovables (MWh/%

respecto energía total)

Ayuntamiento Edificios Mobilidad Renovables Residuos Governanza TOTAL

El plan indica como actuaciones a emprender de forma más inmediata las siguientes: [Lista de acciones corto plazo o resumen].



EXECUTIVE SUMMARY The municipality of [MUNICIPAL NAME] signed the Covenant of Mayors on [most recent date of accession]. To respond to the commitments acquired, an inventory of energy consumption and greenhouse gas emissions of the municipality has been made. The scope of the inventories excludes the primary and secondary sectors, and we call it the SECAP scope. The reference year is 2005 and the emission reduction targets are set based on this year. Thus, according to [name of the municipality] the consumption and emissions in 2005, the [UAD] and the minimum objectives to be achieved are:

2005 [UAD] Objectives a [UAD]

Objectives

Energy consumption (MWh) -39,5% (PNIEC) Energy consumption (kWh/hab.) GHG emissions (tCO2) -55% reduction GHG emissions (tCO2/hab.) Renewable energy production (MWh)

42% final energy consumption 74% renewable electricity production (PNIEC)

Renewable electricity production (MWh)

The most emitting sectors are transport and the residential one, and this means that actions must be taken that involve all sectors and civil society. Thus, the plan raises the strategic axes:

Contribution to objectives

Strategic axes

Number of

actions

Cost for the Local

authority (€)

Emission reduction (tCO2 /%

reduction)

Energy consumption reduction (MWh/%

reduction)

Renewable energy production (MWh/%

of total energy consumption)

Local Authority Buildings Mobility Renewable energy

Waste Governance TOTAL

The plan indicates the following actions to be taken more immediately:



[Short term action list or summary].



2. INTRODUCCIÓ

El canvi climàtic és un dels majors reptes als quals ens enfrontem. Les emissions de gasos d’efecte hivernacle associades a l’ús de combustibles fòssils en són la causa principal. Les conseqüències que tot just comencem a percebre ens afecten en tots els àmbits i és urgent actuar, tant per reduir les emissions i evitar augments de temperatura superiors a 1,5ºC com per adaptar-nos als impactes que ja hi ha i als que es preveuen. Bona part d’aquestes emissions estan associades a l’ús de l’energia i és per això que per reduir les emissions cal actuar i transformar el sistema energètic. Per això parlem de fer una transició energètica, que no és només un canvi en les fonts energètiques, per passar de fonts contaminants a fonts renovables de menor impacte, sinó que també representa un canvi de model, amb la implicació i acció directa de tothom. Els consumidors han d’esdevenir una part central de la transició energètica, i els governs locals hi juguen un paper rellevant. L’Ajuntament de [xxxxxxx] té la voluntat d’implicar-se activament en aquest canvi de model i per això s’ha adherit a la iniciativa europea del Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia. Aquesta iniciativa europea que ara ha esdevingut mundial (el Pacte Global) comporta l’assumpció dels compromisos següents:

- Reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle més d’un 55% per a l’any 2030 i assolir les emissions zero al 2050. L’Acord Verd europeu (2019) i la Llei europea de Canvi Climàtic ja plantegen objectius més ambiciosos, que seran els que s’acabaran assumint. Una reducció de més del 55% de les emissions per a l’any 2030 i la neutralitat climàtica en emissions al 2050.

- Enfortir la capacitat per adaptar el municipi als impactes inevitables del canvi climàtic i esdevenir més resilient.

- Garantir l’accés a una energia segura i sostenible a tota la ciutadania. La transició energètica és clau per a l’assoliment de dos dels tres compromisos a més de permetre l’avenç cap a un municipi més resilient, atès que la transició energètica redueix la dependència energètica exterior i permet l’aprofitament de recursos locals, com la biomassa forestal. Tant la Generalitat de Catalunya com el Govern d’Espanya també han assumit el repte de lluita contra el canvi climàtic mitjançant la planificació estratègica i el desenvolupament normatiu. La Generalitat ha estat pionera a l’estat amb la Llei de Canvi climàtic. El Govern espanyol disposa d’un Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) ambiciós. El Pla de Transició energètica, cap a un 2050 amb zero emissions (PTE), s’ha d’alinear amb aquestes planificacions i normatives.



[Opció antics signataris] [Nom del municipi] ja es va adherir al Pacte en versions anteriors l’any [posar any] on assumia el compromís de reduir emissions en més d’un 20% l’any 2020. La situació d’emergència climàtica actual i la necessitat de ser més ambiciosos han fet que [Nom del municipi] renovi el seu compromís amb el Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia ([data adhesió]) i assumeixi reptes més ambiciosos. El Pla de Transició Energètica conjuntament amb el Pla d’adaptació conformen el Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible i el Clima (PAESC) que dona resposta a aquest compromís. [Opció nous signataris] [Nom del municipi] s’ha adherit al Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia ([data adhesió]) per fer front, des del món local, a la situació d’emergència climàtica actual. El Pla de Transició Energètica conjuntament amb el Pla d’adaptació conformen el Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible i el Clima (PAESC) que dona resposta en aquest compromís. [Opció declaració emergència climàtica] [Nom del municipi] a més ha declarat l’emergència climàtica ([data declaració emergència climàtica]) i per tant aquest Pla de Transició energètica i el Pla d’adaptació al canvi climàtic que es deriven de l’adhesió al Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia han de servir per identificar les accions més immediates que han de impulsar la resposta envers la situació d’emergència climàtica.



3. ELS OBJECTIUS

El Pla de Transició energètica, cap a un 2050 amb zero emissions, té com a visió assolir la neutralitat en carboni l’any 2050, és a dir, tenir un balanç net de zero emissions. Per assolir aquesta fita es planteja l’objectiu de reduir les emissions en més d’un 55% l’any 2030, d’acord amb els objectius que estableix l’Acord Verd (Green Deal) de la Unió Europea i la normativa que se’n deriva. El Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia té la voluntat, des del seu naixement, d’anar més enllà de l’establert a la normativa, amb la intenció que el món local, el més proper a la ciutadania, sigui un dels motors del canvi. Taula 1 Objectius establerts per diferents regulacions a 2030

Estalvi d’emissions Energies renovables Estalvi i eficiència

Pacte de les Alcaldies >55% >32% sobre consum final d’energia

>32,5% de millora en eficiència energètica

Acord verd (Green deal) 55% Zero emissions al 2050

PNIEC 23%

42% sobre consum final d’energia

74% sobre la generació elèctrica

39,5% de millora en eficiència energètica

Llei catalana de Canvi climàtic i Pacte nacional de Transició energètica

40%

32% sobre consum final d’energia

50% sobre la generació elèctrica

32,5% de millora en eficiència energètica

Pla de transició energètica

>55% [específic segons accions]



En relació a la vulnerabilitat energètica l’objectiu del Pla és aconseguir que no hi hagi llars sense accés a una energia neta i segura a 2030 i garantir que les llars en situació vulnerable puguin comptar amb l’energia necessària per viure dignament. El pla es revisarà periòdicament amb la finalitat de millorar les actuacions, afegir-ne de noves i encaminar l’acció cap a la neutralitat climàtica al 2050.



4. EL MUNICIPI: CARACTERÍSTIQUES GENERALS

[Aquest apartat ha de ser redactat per la consultora i ha de contenir com a mínim la informació següent:

- CLIMATOLOGIA (INCLOURE GRAUS DIA), - MOBILITAT (TRANSPORT PÚBLIC DISPONIBLE, DISTRIBUCIÓ PUNTS DE RECÀRREGA,

CARRILS BICICLETA, APARCAMENTS DE BICICLETES, ETC)), - TIPOLOGIA D’HABITATGES I EDIFICIS, (veure també http://enersi.es/ca/enerpat del

municipi, els municipis de l’AMB compten amb un estudi del Consorci Metropolità d’Habitatge, elaborat per Cíclica),

- TIPOLOGIA ACTIVITAT ECONÒMICA DEL SECTOR SERVEIS (PES ECONÒMIC, TIPOLOGIA DE SERVEIS PRINCIPALS, I INDICAR SI HI HA ALGUNA ACTIVITAT ESPECIALMENT DESTACABLE, COM HOSPITALS, CENTRES COMERCIALS, ETC.)

- RENDA, TIPOLOGIA DE POBLACIÓ, (ATURATS, RENDES BAIXES, SITUACIONS DE VULNERABILITAT...), ASSOCIACIONISME, ENTITATS, NIVELL D’INSTRUCCIÓ, ETC. Ha de servir per un plantejament aterrat al municipi de propostes on la societat civil i les activitats econòmiques juguin un paper en les accions. En funció de les característiques de la població els plantejaments poden ser diferents.

- SITUACIÓ DE LES NORMATIVES I TRÀMITS LOCALS EN RELACIÓ A LES RENOVABLES I A L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA:

o ORDENANCES EXISTENTS UN PARTICULAR INSTAL·LA FV, ST, BM. QUINS REQUERIMENTS I

TRÀMITS HA DE FER? UN PARTICULAR O ACTIVITAT FA MESURES D’ESTALVI I EFICIÈNCIA,

TRÀMITS? QUINES BONIFICACIONS TÉ? QUÈ CAL PRESENTAR PER OBTENIR-LES? QUINA DURADA, DE MITJANA, TENEN ELS TRÀMITS?

Aquest tipus d’informació ha de servir per fer propostes de millora, si és el cas, de les ordenances i tràmits necessaris per implantar mesures d’energia sostenible per part de particulars. ] [màxim 5 pàgines]

http://enersi.es/ca/enerpat



5. INVENTARI DE CONSUMS I D’EMISSIONS

5.1 Abast

L’abast de l’inventari d’emissions és l’àmbit municipal sense considerar el sector primari ni el sector industrial (d’acord amb la metodologia de l’Oficina del Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia) , tal i com es mostra a la figura següent:

Figura 1 Àmbits d’actuació i sectors. Font: Metodologia del Pla d’Acció per l’Energia Sostenible (Diputació de Barcelona). L’any base de l’inventari de consums i d’emissions és el 2005 i es mostren les dades des del 2005 fins el [darrer any disponible]

5.2 Consums energètics de [nom del municipi]

A continuació es mostren els consums energètics del municipi de [xxxxxxxxx]. [Opció municipis amb xarxa de gas natural] Les fonts energètiques principals són els combustibles líquids, associats al transport, el gas natural per a consum tèrmic i l’electricitat. [Opció municipis sense xarxa de gas natural i ús de gasoil C] Les fonts energètiques principals són els combustibles líquids, associats al transport i al consum tèrmic (gasoil de calefacció, gasoil C) i l’electricitat.

Municipi Sector primari Sector secundari

Pacte de les Alcaldies Sector residencial Sector terciari Transport Energies renovables

Ajuntament Equipaments i edificis municipals Enllumenat públic Flota Producció energies renovables



[Opció municipis sense xarxa de gas natural i xarxa de propà] Les fonts energètiques principals són els combustibles líquids, associats al transport i en part al consum tèrmic (gasoil de calefacció, gasoil C), el propà (GLP) per a usos tèrmics i l’electricitat.

5.2.1 Dependència energètica de [nom del municipi]

Les fonts energètiques principals són:

- Combustibles líquids: gasolina i gasoil per a transport - [segon font més usada electricitat o gas natural o gasoil C] per a [usos tèrmics/altres] - [tercera font més usada] per a [usos]

[Inserir gràfica d’evolució del consum per fonts energètiques] Això implica que al [darrer any disponible] el [xx]% de l’energia prové de fonts no locals1 d’energia amb una dependència energètica exterior elevada igual que la dependència del carboni, que és molt alta ja que el percentatge d’energia d’origen renovable és [xx]%, molt baix. Des de l’any 2005 fins ara [indicar any] la tendència ha estat [indicar tendència], amb una variació del [xx]%. El [xx]‰ de l’energia elèctrica prové de fonts locals ([darrera any disponible]), però segueix essent molt baix i lluny dels objectius a assolir (veure apartat 3). D’acord, doncs, amb la informació disponible el percentatge d’energia consumida que prové de fonts renovables és [indicar grau], i representa un [xx]‰ del consum total.

1 Es considera que l’energia local és: energia produïda i autoconsumida i la producció d’energia elèctrica al municipi en instal·lacions inferiors a 20MW.



5.2.2 Consums energètics per sectors

L’any 2005 l’àmbit d’estudis va tenir un consum d’energia de [xxx] kWh , que representa un consum per habitant de [xxx] kwh/hab. El sector [posar sector destacat] va representar el [xx]% del consum, seguit dels sectors [xxxxxx] i [xxxx] que suposen el [xx]% i el [xx]% respectivament. En el període 2005-[darrer any disponible] el consum d’energia va anar [explicar tendència i % augment/davallada si és el cas, en valor absolut i relatiu per habitant]. Taula 2 Consum d’energia en l’àmbit del PTE (MWh i kWh/hab).

MWh kWh/hab

Terciari Domèstic Transport TOTAL Terciari Domèstic Transport TOTAL

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

Font: Dades facilitades per Diputació de Barcelona a partir de dades d’ ICAEN i CORES.

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

MW

h co

nsum

its

Terciari Domèstic Transport

Terciari15%

Domèstic29%

Transport56%

Distribució de consums 2005



Figura 2 Evolució del consum energètic total per sectors en l’àmbit del PTE (kWh) i distribució de consums de l’any 2005. Font: Dades facilitades per Diputació de Barcelona a partir de dades d’ ICAEN i CORES.. La diferència entre 2005 i [darrer any disponible] va ser del [xx]%.

Figura 3 Evolució del consum per habitant (kWh/habitant). Font: Dades facilitades per Diputació de Barcelona a partir de dades d’ ICAEN i CORES.

5.2.2.1 Sector residencial El sector residencial representa un percentatge notable de les emissions de [nom del municipi]. Les característiques dels habitatges [indicar el més destacat: antiguitat mitjana dels habitatges, tipologia predominant] conjuntament amb la climatologia de la zona [indicar si és una zona més o menys freda, veure apartat 1] comporta que el major consum sigui associat a [escalfar/refredar per tant gas/gasoilC o propà o bé electricitat]. [inserir gràfica dels consums energètics del sector per fonts energètiques] La tendència del consum és [indicar la tendència i si s’observa alguna peculiaritat esmentar-la] i des de l’any 2005 fins al [darrer any disponible] el consum ha [augmentat/disminuït] en un [xx]%, [indicar si és gaire significatiu]. [Opció municipis amb xarxa de gas natural] Tal i com mostren els resultats el consum de gasoil de calefacció i de gasos liquats del petroli (GLP; propà i butà) és baix. Cal tenir en compte que les dades parteixen d’una estimació a partir dels consums provincials i de la tipologia de municipi (zona climàtica i existència o no de xarxa de gas natural). Esmentar que no hi ha dades fiables dels consum de biomassa per aquest sector i menys a escala municipal. Donada la presència de la xarxa de gas natural el consum de

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

kWh/

hab.

cons

umits

Terciari Domèstic Transport



biomassa en aquest sector és, molt probablement, residual i molt poc significativa. Es mostren dades que provenen d’estimacions fetes a partir de consums de tot Catalunya i en base a la potència instal·lada a la província de Barcelona. [Opció municipis sense xarxa de gas natural i ús de gasoil C] Els resultats indiquen un percentatge considerable [xx%] de consum de gasoil de calefacció. Cal tenir en compte que els consums de gasoil de calefacció i de gasos liquats del petroli (GLP; propà i butà) parteixen d’estimacions fetes a partir dels consums provincials. També cal esmentar que no hi ha dades disponibles a escala municipal ni provincial del consum de biomassa, i tampoc estan desagregades per sectors. Per la qual cosa s’ha optat per fer estimacions de consums però poden presentar un biaix important, atès que són estimacions que provenen del consum a tot Catalunya i de la potència instal·lada a la província de Barcelona. [Opció municipis sense xarxa de gas natural i amb xarxa de propà] Les fonts energètiques principals són els combustibles líquids, associats al transport i en part al consum tèrmic (gasoil de calefacció, gasoil C), el propà (GLP) per a usos tèrmics i l’electricitat. L’existència d’una xarxa de propà ha comportat un menor consum de gasoli de calefacció. En tot cas la manca de dades a escala municipal en dificulta la valoració. Probablement també hi ha habitatges que han passat a consumir biomassa, però les dades provenen d’estimacions fetes a partir dels consums de Catalunya i de la potència instal·lada a la província de Barcelona, per la qual cosa són difícils de valorar.

5.2.2.2 Sector terciari L’anàlisi mostra que representa [xx]% de tot el consum de l’àmbit del PTE. Com en el sector domèstic la font energètica principal és [xxxx]. Les dades inclouen els consums de l’ajuntament, que posteriorment s’analitzen amb més detall i que representen un [xx]% del consum del sector serveis ([darrera any disponible]) El sector terciari de [nom municipi] [indicar tipus de sector terciari predominant i el pes sobre el municipi]. [inserir gràfica dels consums energètics del sector per fonts energètiques] La tendència del consum és [indicar la tendència i si s’observa alguna peculiaritat esmentar-la] i des de l’any 2005 fins al [darrer any disponible] el consum ha [augmentat/disminuït] en un [xx]%, [indicar si és gaire significatiu]. [Opció municipis amb xarxa de gas natural] Tal i com mostren els resultats el consum de gasoil de calefacció i de gasos liquats del petroli (GLP; propà i butà) és baix. Cal tenir en compte que les dades parteixen d’una estimació a partir dels consums provincials i de la tipologia de municipi (zona climàtica i existència o no de xarxa



de gas natural). Cal esmentar, a més, que no hi ha dades fiables dels consum de biomassa per aquest sector i menys a escala municipal. Es disposa de les dades del consums de l’ajuntament, que en aquest cas [indicar si hi ha o no instal·lacions amb biomassa], tal i com s’indica a l’apartat [XXXX]. Donada la presència de la xarxa de gas natural el consum de biomassa en aquest sector és, molt probablement, residual i molt poc significativa. Les dades que es mostren són estimacions fetes a partir de consums de tot Catalunya i de la potència instal·lada a la província de Barcelona. [Opció municipis sense xarxa de gas natural i ús de gasoil C] Els resultats indiquen un percentatge considerable [xx%] de consum de gasoil de calefacció. Els consums de gasoil de calefacció i de gasos liquats del petroli (GLP; propà i butà) parteixen d’estimacions fetes a partir dels consums provincials. També cal esmentar que no hi ha dades disponibles a escala municipal ni provincial del consum de biomassa, i tampoc estan desagregades per sectors. Per la qual cosa s’ha optat per fer estimacions de consums però poden presentar un biaix important, atès que són estimacions que provenen del consum a tot Catalunya i de la potència instal·lada a la província de Barcelona. [Opció municipis sense xarxa de gas natural i amb xarxa de propà] Les fonts energètiques principals són els combustibles líquids, associats al transport i en part al consum tèrmic (gasoil de calefacció, gasoil C), el propà (GLP) per a usos tèrmics i l’electricitat. L’existència d’una xarxa de propà ha comportat un menor consum de gasoli de calefacció. En tot cas la manca de dades a escala municipal en dificulta la valoració. També cal tenir en compte que hi ha algunes activitats que han passat a consumir biomassa, però les dades provenen d’estimacions fetes a partir dels consums de Catalunya i de la potència instal·lada a la província de Barcelona.

5.2.2.3 Sector transport Primer de tot cal incidir en l’obtenció de les dades corresponents al transport. No hi ha dades anuals a escala municipal del consum associat a la mobilitat. Les dades de les quals es parteix són els consums provincials de gasolina, gasoil i biodièsel i del parc de vehicles censat al municipis (dades de la Dirección General de Tráfico DGT). Aquest fet limita la interpretació dels resultats. Un altre aspecte rellevant és que tampoc hi ha dades disponibles dels consums elèctrics associats al parc mòbil. Ara com ara no es diferencia aquest consum. Malgrat que sigui incipient es preveu que en els propers anys experimentarà un creixement important i cada cop serà més necessari d’obtenir aquesta informació o poder-la extrapolar. Per a la transició energètica és un



fet rellevant, atès que l’electrificació del parc mòbil canviarà pautes del consum elèctric i afectarà a la planificació de la generació distribuïda. La mobilitat representa el consum energètic més elevat, [xx]% de tot el consum a l’any 2005 i un [xx]% l’any [darrer any disponible]. La tendència del consum és [indicar la tendència i si s’observa alguna peculiaritat esmentar-la] i des de l’any 2005 fins al [darrer any disponible] el consum ha [augmentat/disminuït] en un [xx]%, [indicar si és gaire significatiu]. [inserir gràfica dels consums energètics del sector per fonts energètiques- combustibles] [nom del municipi] [explicar molt breument si hi ha o no transport col·lectiu, remetre a l’apartat inicial de característiques del municipi]

5.3 Emissions de gasos d’efecte hivernacle per sectors

El càlcul de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (CO2) s’ha fet a partir dels consums energètics del municipi i a més s’han inclòs les emissions associades al cicle de l’aigua (consums energètics associats al seu tractament, encara que es faci fora del municipi) i a la gestió dels residus (encara que es tractin fora del municipi). Així doncs pel què fa a les emissions s’han considerat els sectors següents:

- Residencial - Terciari (inclou les emissions dels serveis prestats per l’Ajuntament) - Transport - Cicle de l’aigua (consums energètics del seu tractament) - Gestió dels residus (associades al tractament final)

Les emissions de GEH en l’àmbit del Pacte de les alcaldies van ser de [xx]tCO2 al 2005. En el període 2005-[darrer any disponible] les emissions totals de GEH van [augmentar/mantenir/disminuir]en un [xx]% com a conseqüència de [indicar si hi ha algun sector més destacable que un altre]. Destaca el sector [indicar sector més emissor] amb el [xx]% de les emissions. Els sectors [posar el segon i tercer sectors més emissors] van generar el [xx]% i [xx]% de les emissions respectivament . [inserir gràfica de formatget o barres emissions per sectors] Les emissions per habitant de [municipi] l’any 2005 van ser de [xx] tCO2/hab., valor [inferior/similar a/superior] a la mitjana dels municipis similars ([posar mida municipis de la



mitjana]) que és de [xx] tCO2/hab. Des del 2005 fins al [darrer any disponible] les emissions per habitant han [augmentat/disminuït] un [xx]%. Taula 3 Comparativa d’emissions de GEH per habitant de l’any 2005 en l’àmbit del Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia amb els municipis de la província de mida similar.

Comparativa municipis àmbit PAESC tCO2/hab

2005 <<darrer any disponible>> Municipis <<posar mida>> <<valor>> <<valor>> <<Municipi d’estudi>> <<valor>> <<valor>>

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades Diputació de Barcelona. L’evolució de les emissions es mostra a la taula i gràfiques següents: Taula 4 Emissions de GEH per sectors en l’àmbit PAESC (tCO2).

tCO2 Terciari Domèstic Transport Residus Aigua TOTAL

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

Font: Dades facilitades per Diputació de Barcelona.



Figura 4 Evolució de les emissions de GEH per sectors en l’àmbit PAESC (tCO2eq.) i distribució de les emissions per sectors. Font: Dades facilitades per Diputació de Barcelona. Des de l’any 2005 les emissions per habitant han [augmentat/disminuït] en un [xx]%, però malgrat aquest valor que sembla que es vagi en la bona direcció cal fer notar que des del [indicar any 2013-2014] les emissions de gasos d’efecte hivernacle sembla que tornin a augmentar, fruit de la recuperació econòmica dels darrers anys. [inserir figura evolució de les emissions per habitant] Figura 5 Evolució de les emissions de GEH per sectors en l’àmbit PAESC (tCO2eq.) i distribució de les emissions per sectors. Font: Dades facilitades per Diputació de Barcelona.

5.3.1 El cicle de l’aigua

Per al càlcul s’ha utilitzat el consum d’aigua, dades de l’Agència Catalana de l’Aigua, i valors estandarditzats d’emissions per a cada metre cúbic consumit (OCCC). Són dades que indiquen sobretot una tendència i el pes que té aquest sector. El pes relatiu és baix i representa només un [xx]% de totes les emissions del municipi. La tendència de les emissions d’aquest sector és [indicar tendència] i la variació respecte del 2005 és de [xx]% ([darrer any disponible]). [Es pot afegir una gràfica de l’evolució dels consums d’aigua i/o de les emissions]

5.3.2 La gestió dels residus

El model de gestió de residus de [nom municipi] i es va implantar l’any [indicar any de model de recollida actual]. Les emissions de gasos d’efecte hivernacle que es comptabilitzen són les associades al destí dels residus i s’utilitzen els factors d’emissió proporcionats per l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic. Les dades de generació de residus i destinació són de l’Agència de

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

700.000

800.000

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

tCO

2

Evolució de les emissions per sectors Aigua

Residus

Transport

Domèstic

Terciari Terciari18,478%

Domèstic27,307%

Transport44,157%

Residus9,819%

Aigua,240%

Distribució de les emissions per sectors (2005)



Residus de Catalunya. L’any 2012 va haver un canvi en la forma de lliurar les dades i això afecta a la comptabilitat de les emissions. [inserir gràfica tones de residus recollides i gràfic emissions associades] S’observa clarament que a una major proporció de recollida selectiva, menys emissions. Òbviament la clau està en dos aspectes la reducció en la generació i el percentatge de reciclatge, especialment de la matèria orgànica.



5.4 Consums i emissions de l’Ajuntament

En aquest apartat ens centrarem en els consums energètics i les emissions associades a l’activitat del propi ajuntament. Això inclou els consums dels equipaments i edificis municipals o dels que l’Ajuntament en paga els subministraments energètics, infraestructures com bombaments, enllumenat públic i semàfors, flota pròpia i la flota dels serveis municipals concessionats.

5.4.1 Gestió energètica municipal

[Cal conèixer com es fa la gestió energètica al municipi, quins són els departaments o àrees implicats, si es fa un recull sistematitzat de consums, si hi ha algun programari de gestió energètica municipal, si hi ha equipaments o infraestructures concessionades, com es gestionen des del punt de vista energètic, qui paga les factures, qui té coneixement de consums.. Aquest punt és rellevant, especialment a l’hora de fer propostes de millora. Sovint hi ha problemes amb la recollida de dades de consums , l’existència d’aquests problemes han de ser, també, element d’anàlisi i de propostes de millora. A partir de la informació proporcionada per part de l’Ajuntament amb el check list que ja ha lliurat DiBa]

5.4.2 Consum d’energia i emissions de GEH totals

[màxim un full] [Indicar valors globals de consums, tendències i per fonts i serveis] Taula 5. Consum total de l’àmbit Ajuntament per serveis (MWh).

Font: Dades facilitades per l’Ajuntament de [nom municipi]

MWh Edificis i equipaments Enllumenat públic i semàfors Flota municipal TOTAL

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018



- Figura 5 Evolució del consum per serveis en l’àmbit Ajuntament (MWh) i distribució l’any 2005. Font: Dades facilitades per l’Ajuntament de [nom municipi] [Indicar emissions globals, per fonts i per serveis.] [Incloure Figura d’evolució de les emissions i comentar tendència.]

5.4.3 Dependència energètica de l’Ajuntament

’Ajuntament de [nom del municipi] té com a fonts energètiques principals ([darrer any disponible]):

- Electricitat tant per als equipaments i edificis com per a l’enllumenat - Gas natural per a usos tèrmics dels edificis i equipaments - Gasoil C /Propà per a usos tèrmics dels equipaments - Biomassa per a usos tèrmics dels equipaments - Gasoil per a la flota que presta serveis municipals.

L’Ajuntament de [nom municipi] compra electricitat verda certificada [indicar si està a l’acord marc de l’Associació Catalana de Municipis]. Aquest fet suposa que la dependència energètica del carboni s’ha reduït significativament, però no ha estat així amb la dependència energètica exterior. La producció de renovables de l’ajuntament encara és molt escassa, i el percentatge respecte del consum total de l’Ajuntament és [x%] al [UAD], encara molt lluny dels objectius a assolir ([objectiu que es preveu]) INCLOURE GRÀFICA

0,0

10.000,0

20.000,0

30.000,0

40.000,0

50.000,0

60.000,0

70.000,0

80.000,0

90.000,0

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

MW

h co

nsum

its

Edificis i equipaments Enllumenat públic i semàfors Flota municipal



5.4.4 Consum d’energia i emissions per serveis

5.4.4.1 Edificis i equipaments [Evolució/tendència consum i emissions dels equipaments Valoració en funció del nombre d’equipaments, estat i ús. A partir de la informació lliurada per part de l’Ajuntament al check list]. Avaluació per tipologia d’equipaments quan n’hi hagi molts. En cas que l’Ajuntament tingui comptabilitat energètica, indicar quins són els més consumidors, si estan o no per sobre la mitjana. Si es té el cost i superfície dels equipaments millor per mostrar indicadors de consum kWh/m2, energia total, elèctrica, tèrmica, €/m2,. Indicar si hi ha telegestions o telemesures instal·lades, i que es controla (electricitat, calefaccions, clima A/C, tot?) Indicar les emissions associades.] [incloure alguna gràfica i taula d’interès]

5.4.4.2 Enllumenat públic i semàfors [Evolució i tendències de consums i emissions, de nombre de quadres, punts de llum i tipologia de llums instal·lats, potència instal·lada i si es té evolució d ela potència instal·lada. Indicar si s’hi ha plans específics en curs o pendents d’execució. Sistemes de control que poden tenir.] Les taules següents només si es disposa de la informació. Taula 6. Quadre resum de les dades bàsiques de l’enllumenat, any 2005 i [darrer any disponible]. Font:Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament de [municipi] Font: Dades facilitades per l’Ajuntament de [nom municipi] .

2008 [darrer any disponible]

Núm. de quadres

Núm. de punts de llum

Làmpada majoritària

Potència instal·lada (kW)

Consum total (kWh)

Cost (€)

Emissions (tCO2)



[Comentar els indicadors genèrics inclosos a la taula.] Taula 7. Quadre resum de les dades bàsiques de l’enllumenat, any 2005 i [UAD].

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament de <<municipi>>

5.4.4.3 Flota municipal de vehicles i flota externa de vehicles La flota de vehicles inclou el consum de la flota municipal, el transport públic, i els serveis externalitzats. Dins els serveis externalitzats s’inclou el consum de les contractes de: [Nomenar 2 PTI: Potència Total Insta·lada, és la potència instal·lada de làmpades (PIL) multiplicat per 1,2 per considerar en un 20% la potència dels equips auxiliars.

2005 [UAD]

Habitants 218.553 215.848

Núm. Punts de Llum - -

Potència Total Instal·lada (W)2 - -

Potència instal·lada / hab (W/hab) - -

Punts de llum per hab. (ut/hab) - -

Consum per punt de llum (kWh/punt) - -

Consum per habitant (kWh/hab) 69,45 73,77

Import per Punt de llum (€/punt) - -



els contracte que s’inclouen (p.ex: neteja viària, manteniment de l’enllumenat públic, jardineria...]. [en funció de la informació disponible i facilitada per l’ajuntament es pot entrar a incloure una anàlisi similar a la que es proposa a continuació. Si la informació és difícil d’obtenir no s’inclourà] La flota municipal està constituïda (any [darrer any disponible]) per xxx vehicles (l’any 2005 eren xxx), entre motocicletes, ciclomotors, turismes, furgonetes, tot terrenys, camions i vehicles industrials. La major part són turismes i motocicletes, tal i com mostra el gràfic següent.3 Figura 6 Proporció del tipus de vehicles de la flota municipal l’any 20 . Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament de . Pel que fa al tipus de combustible, [comentar de què són majoritàriament i nomenar quants n’hi ha d’elèctrics o d’altres combustibles.] Figura 7 Proporció del tipus de vehicles segons combustible l’any [darrer any disponible] . Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament de [nom municipi] .

3 [Comentar segons el que hi hagi al municipi.]

Ciclomotor2%

Motocicleta33%

Turisme40%

Tot terreny5%

Furgoneta12%

Camió2%

Vehicle industrial

6%

Benzina61%

Butà1%

Dièsel38%



Pel que fa a l’antiguitat, [comentar]. Figura 8 Antiguitat dels vehicles de la flota municipal l’any [darrer any disponible] . Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament de [nom municipi] . Pel que fa al transport públic, [comentar si s’escau, : núm. de busos, combustible...] En relació als serveis externalitzats, [comentar si s’escau, : núm. de vehicles, combustible, en general la informació disponible en cada cas.] Les emissions augmenten i redueixen més o menys en la mateix proporció, depenent de la quantitat de gasolina o gasoil consumit segons cada any.

5.5 Taules resum

Les taules resum que es mostren a continuació, són un breu resum de les dades obtingudes a l’inventari d’emissions, reflecteixen la situació actual i serveixen de punt de partida de la diagnosi. La reducció total d’emissions del [darrer any disponible] respecte el 2005 és del [XX]% en termes relatius (tCO2/hab.)

<3 anys5% Entre 3 i 5

anys2%

Entre 5 i 10 anys38%Entre 10 i

15 anys21%

Entre 15 i 20 anys

18%

Entre 20 i 25 anys

10%

>25 anys6%

29



Taula 8. Consums energètics pels àmbits d’estudi any 2005. Població any 2005 [nom municipi]: [nombre] habitants.

Categoria

2005 CONSUM FINAL D'ENERGIA [MWh]

Electricitat Calefacció/

Refrige- ració

Combustibles fòssils

Total Gas natural GLP Gasoil C Gasoil Gasolina Altres combus-

tibles fòssils Biocom- bustible Biomassa

Energia solar

tèrmica

Energia geotèrmica

EDIFICIS, EQUIPAMENTS I SERVEIS

Edificis i equipaments municipals

Sector serveis (exclòs Ajuntament)

Sector domèstic

Enllumenat públic i semàfors

Subtotal edificis, equipaments i serveis

TRANSPORT:

Flota municipal

Transport públic Transport privat i comercial

Subtotal transport

Total Adquisició municipal d’electricitat “verda" certificada [MWh]:

30



Taula 9. Consums energètics pels àmbits d’estudi any [darrer any disponible]. Població any [darrer any disponible] [nom municipi]: [nombre habitants] habitants.

Categoria

[darrer any disponible] CONSUM FINAL D'ENERGIA [MWh]

Electricitat Calefacció/

Refrige- ració


Total Gas natural GLP Gasoil C Gasoil Gasolina Altres combus-

tibles fòssils Biocom- bustible Biomassa

Energia solar

tèrmica

Energia geotèrmica

EDIFICIS, EQUIPAMENTS I SERVEIS

Edificis i equipaments municipals 18.241 9.777 28.018

Sector serveis (exclòs Ajuntament) 206.007 37.855 6.947 14.740 265.548

Sector domèstic 213.196 240.425 16.058 2.294 471.974

Enllumenat públic i semàfors 15.923 15.923


453.367 288.057 23.006 17.034 781.463

TRANSPORT:

Flota municipal 7.734 269 8.002

Transport públic 29.266 29.266 Transport privat i comercial 819.261 226.926 7686 1.053.873

Subtotal transport 856.261 227.194 7.686 1.091.141

Total 453.367 288.057 23.006 17.034 856.261 227.194 7.686 1.872.604

Adquisició municipal d’electricitat “verda" certificada [MWh]:

0

31



Taula 4 Emissions de gasos d’efecte hivernacle pels àmbits d’estudi any 2005. Població any 2005 [nom municipi]: [nombre habitants] habitants.

Categoria

2005 EMISSIONS DE CO2 (t)

Electrici-tat Calefacció/ Refrigeració


Total Gas natural GLP Gasoil C Gasoil Gasoli-na

Altres combusti-bles

fòssils

Biocom-bustible Biomassa Energia solar

tèrmica Energia

geotèrmi-ca

EDIFICIS, EQUIPAMENTS I SERVEIS Edificis I equipaments municipals 3.936 2.131 6.066

Sector serveis (exclòs Ajuntament) 102.741 7.726 3.371 4.126 117.965

Sector domèstic 117.264 68.884 7.285 654 194.087

Enllumenat públic i semàfors 7.300 7.300


231.241 0 78.741 10.656 4.780 325.418

TRANSPORT:

Flota municipal 2.885 0 2.885

Transport públic 6.074 6.074 Transport privat i comercial 221.283 83.303 302 304.888

Subtotal transport 230.241 83.303 302 313.846

ALTRES: Gestió de residus (tractament) 69.786

Cicle de l’aigua 1707

Subtotal altres 71.493

Total 231.241 78.741 10.656 4.780 230.241 83.303 302 710.758

32



Taula 5 Emissions de gasos d’efecte hivernacle pels àmbits d’estudi any [darrer any disponible]. Població any [darrer any disponible] [nom municipi]: [nombre habitants] habitants.

Categoria

[darrer any disponible] EMISSIONS DE CO2 (t)

Electrici-tat Calefacció/ Refrigeració


Total Gas natural GLP Gasoil C Gasoil Gasoli-na

Altres combusti-bles

fòssils

Biocom-bustible Biomassa Energia solar

tèrmica Energia

geotèrmi-ca

EDIFICIS, EQUIPAMENTS I SERVEIS Edificis I equipaments municipals 7.725 1.975 0 9.700 Sector serveis (exclòs Ajuntament) 87.248 7.647 1.605 3.936 100.435

Sector domèstic 90.292 48.566 3.709 613 143.180 Enllumenat públic i semàfors 6.744 6.744

Subtotal edificis, equipaments i serveis 192.009 58.188 5.314 4.548 260.059

TRANSPORT:

Flota municipal 2.065 66,88 2.132

Transport públic 7.814 7.814 Transport privat i comercial 218.743 56.505 1.437 276.684 Subtotal transport 228.622 56.571 1.437 286.630

ALTRES: Gestió de residus (tractament) 43.072

Cicle de l’aigua 1256

Subtotal altres 44.328

Total 192.009 58.188 5.314 4.548 228.622 56.571 1.437 591.017

33



Taula 6 Taules resum comparatives.

2005 [darrer any disponible] 2005

[darrer any disponible] Tendència

Total emissions Ajuntament tCO2: 22.325 26.390

Emissions PAESC per habitant 3,25 2,74 Reducció

% emissions Ajuntament respecte PAESC

3,14 4,47

Emissions Ajuntament per habitant

0,10 0,12 Augment

34



6. L’EQUITAT ENERGÈTICA

[Situació al municipi: RFBD, tipologia d’habitatges, aturats, rendes baixes, existència de barris amb problemes concrets, cal que es parli amb serveis socials, situació dels habitatges: antiguitat, estat de conservació, eficiència energètica.] [Des de Diba aportar dades del programa de llars vulnerables.] A partir informació check list.

35



7. LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA

Per avançar cap a la transició energètica caldrà analitzar les dades de consums energètics disponibles, així com del potencial de [nom del municipi] tant en termes d’implantació de renovables, d’estalvi i d’eficiència com de mobilitzar la societat civil i el teixit productiu perquè siguin proactius en la transformació energètica del municipi i poder avançar cap a un model de generació energètica distribuïda. Pel què fa a les dades obtingudes mostren un escenari actual amb molt de marge de millora atès que la dependència energètica exterior (no local) és molt elevada (per sobre del 90%), així com també ho és la dependència energètica del carboni. La dependència energètica és especialment forta en la mobilitat. Per la qual cosa caldrà que es plantegin solucions que integrin la producció elèctrica local i renovable amb l’electrificació del parc mòbil. El teixit social de [nom del municipi] [comentar en base apartat 4]. La implicació de la societat civil i de les activitats econòmiques s’aconseguirà mitjançant la facilitació de l’autoconsum compartit i amb la possibilitat de crear comunitats energètiques. Per aconseguir aquest punt caldrà incloure mecanismes de capacitació, informació i comunicació eficient i eficaç amb la ciutadania i tots els agents implicats. La inclusió de noves tecnologies, amb dispositius específics que permetin l’encaix entre la demanda energètica i la producció local i que facilitin la presa de decisions a tots els actors implicats. Així doncs en aquest apartat del pla s’inclourà:

- Recursos distribuïts renovables necessaris, tant per a la producció elèctrica com tèrmica, per assolir els objectius de [xx]% de renovables en el consum final d’energia.

- Recursos necessaris per integrar la producció d’energia distribuïda - Mecanismes per aconseguir executar les instal·lacions d’energies renovables i per a la

millora de xarxes de distribució local de l’energia: creació de comunitats energètiques (requeriments mínims legals, pas a pas de constitució d’una comunitat), finançament participat, cofinançament amb d’altres administracions, creació de fons climàtics locals, etc.

- Capacitació i comunicació a la societat civil i les activitats econòmiques per aconseguir la seva participació activa

- Estructures de gestió energètica, tant per a l’Ajuntament com per al municipi, que podran ser municipals o comarcals, mitjançant plataformes específiques i personal especialitzat.

[En aquest apartat cal indicar quin és el potencial, si hi ha possibilitat de fer comunitats energètiques, o PPA, o operador energètic, implicació dels particulars, identificar quins projectes estratègics es podrien fer i en quin ens centrem per poder-lo detallar més en els apartats posteriors.]

36



7.1 Els recursos energètics locals

[Cal conèixer quin és el potencial d’implantació de renovables al municipi per poder conèixer les oportunitats d’acció. Per exemple, a partir de les dades proporcionades per l’ajuntament i de les VAE es poden establir sostres potencialment aprofitables per energia solar fotovoltaica i altres fonts renovables en els equipaments municipals.] En aquest apartat es fa una primera anàlisi dels recursos energètics locals disponibles tant per a la generació d’energia tèrmica com per a la producció elèctrica a [nom municipi]. A partir d’aquesta anàlisi es determinaran les opcions a incloure en el pla.

7.1.1 Producció local d’energia tèrmica:

[Pel què fa a la producció d’energia tèrmica es valorarà el potencial de solar tèrmica, la possibilitat de geotèrmia i també el potencial de producció en biomassa. Cal fer esment dels estudis i la informació existent, bona part descarregable des de SITMUN - Transició energètica (http://sitmun.diba.cat/sitmun2/inicio.jsp?user=public_canviclimatic&app=42&ter=1.) - Mapa i llistat d’instal·lacions amb biomassa - Potencial de demanda de biomassa:

⋅ Informació dels equipaments amb consums de més de 100.000kWh (energia tèrmica), disponible i descarregable des del SITMUN.

⋅ També al SITMUN es poden descarregar i combinar amb l’anterior les capes de serveis ecosistèmics aprovisionament de biomassa forestal a partir de dades del CREAF (MN902I i d’Unió de Pagesos (MN903).

Tota la informació es pot trobar al SITMUN, als mapes de transició energètica] Energia solar tèrmica: Cal avaluar estat de la qüestió al municipi. Si estenen o no dades de les instal·lacions existents, tant municipals com privades, si es coneix l’estat del seu funcionament, i identificar si hi ha potencial de millora de la seva gestió. Identificar la possibilitat de noves instal·lacions potencial en el sector privat. Malgrat que ha estat una tecnologia que degut a les mancances en la fase d’instal·lació i manteniment ha estat molt descartada, amb una instal·lació correcta i un manteniment adequat és viable tal i com es mostra a d’altres països. Cal tenir en compte que a les zones de protecció de la qualitat de l’aire instal·lar alternatives com la biomassa pot comportar problemes. Biomassa: Es plantejarà en quins equipaments pot ser adequada, també caldrà plantejar la viabilitat d’instal·lar xarxes de calor compartides entre sector públic i privat, sempre i quan les característiques del municipi ho facilitin. Es prioritzarà en aquells municipis que no estiguin en zones de protecció de la qualitat de l’aire i que disposin de biomassa de producció local (en un radi de 50-100km?). Geotèrmia: Aquesta tecnologia ha estat poc potenciada i es planteja, sobretot, en nous edificis o zones de desenvolupament futur. Aquest apartat ha d’acabar amb un resum de les propostes possibles al municipi, amb una avaluació quantitativa inicial que inclogui:

http://sitmun.diba.cat/sitmun2/inicio.jsp?user=public_canviclimatic&app=42&ter=1

37



Per font energètica: Nombre d’instal·lacions, potència estimada, producció estimada, promotor (Ajuntament, sector privat, altres administracions, mixt – indicar qui hauria de liderar l’acció-, cost per l’Ajuntament i cost global. Mapa de la situació de les instal·lacions (individuals o en xarxa).]

7.1.2 Producció local d’energia elèctrica

[Aquest apartat pren especial rellevància i caldrà plantejar solucions ambicioses, però a l’hora realistes (escenari a 2030), i per tant fer propostes modulars d’anar avançant per fases, per exemple. Caldrà que s’avaluï en funció de i segons la disponibilitat d’informació:

• Consum elèctric del municipi i dels equipaments municipals • Fonts energètiques potencials: fotovoltaica, eòlica, cogeneració amb biomassa?.... • Potencial de sostres en equipaments municipals i en espais privats si es considera

necessari. Si la font energètica no és la fotovoltaica els que sigui adient (ubicacions en edificis en espai lliure?)

• Potencial en parcel·les no construïdes: caldrà veure propietat, classificació urbanística. • Determinar quin és el % d’abastiment amb la producció local d’energia, si es planteja

per etapes, en cadascuna de les etapes, per exemple: començar amb equipaments municipals i compartir consum entre els diferents equipaments, fase 2 (o 1 també) compartició amb ciutadania (definir mecanismes: comunitat energètica?); fase 3 incloure nous espais no estrictament municipals per a produir més energia i integrar.la en el sistema, fase 3 o 4 incloure punts de recàrrega bidireccionals i determinar-ne promotor (comunitat energètica público-privada? Ajuntament?, etc. En funció de les fases que es determinin abans). Per a cada fase caldria incloure el pressupost, per a l’Ajuntament i global.

• Determinar requeriments de xarxa per poder gestionar una FV compartida (pressupostar)

• Determinar requeriments de gestió posterior: incloure ús de dispositius específics, plataformes xarxes, recursos humans (pressupostar)

• Determinar mecanismes de finançament • Identificar normativa de referència • Ubicar en un mapa wels punts on e podria ubicar FV en els equipaments municipals i

altres sostres d’especial rellevància i mostrar el radi de 500m. Pel què fa al potencial en energia solar fotovoltaica des de Diputació de Barcelona es proporciona un excel (Càlculs instal·lació autoconsum tarifa.xlsx) com a eina d’ajuda per a fer un càlcul preliminar d’aquest potencial per equipament així com hi ha mapes de potencial al visor de Transició energètica del SITMUN. Pels municipis metropolitans, existeixen estudis i mapes sobre el potencial d’implantació de diferents tipologies de renovables, fets per al Pla de Sostenibilitat de l’AMB (PSAMB), que es poden consultar al següent link: http://www.amb.cat/web/medi-ambient/sostenibilitat/mapes-del-psamb

http://www.amb.cat/web/medi-ambient/sostenibilitat/mapes-del-psamb

http://www.amb.cat/web/medi-ambient/sostenibilitat/mapes-del-psamb

38



A l’apartat d’accions es pot detallar més les accions que es derivin de la proposta, si s’escau, i incloure els detalls que es creguin convenients. En tot cas cal que en aquest apartat es pugui tenir clara la visió i etapes del projecte, els objectius i el pas a pas per poder-lo engegar, es proposarà una visió estratègica i en mode d’avantprojecte]

7.2 Punts forts i punts febles

A continuació es presenta en format de taula i de forma sintètica les principals conclusions que s’extreuen de l’anàlisi d’emissions de GEH dels diferents sectors de l’àmbit del Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia, i de la caracterització del municipi. Taula 7 Punts forts i punts febles.

Punts forts Punts febles 1. Estructura i territori

2. Mobilitat i transport

3. Residus 4. Energia (Domèstic i Serveis)

5. Equipaments 6. Enllumenat públic 7. Flota de vehicles 8. Infraestructures municipals

9. Energies renovables

7.2.1 Projecció d’escenaris d’emissions de GEH fins 2030

En aquest apartat es mostren dos escenaris de futur, un es correspon a l’alternativa zero i l’altre a l’alternativa Transició energètica. S’entén: Alternativa zero: tendència que seguirien les emissions de CO2eq. si no es pren cap mesura correctora per tal de reduir les emissions del municipi. Alternativa Transició energètica: tendència que han de seguir les emissions de CO2eq. amb els objectius establerts al Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia de reducció de més del 55% al 2030 i zero emissions al 2050. El gràfic següent mostra com l’escenari Transició energètica permet assolir un estalvi d’emissions superior a la l’alternativa de no realitzar cap tipus d’actuació.

39



Figura 9 . Projecció d’escenaris d’emissió de GEH fins l’any 2030. Font: Elaboració pròpia.

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.00020

0520

0720

0920

1120

1320

1520

1720

1920

2120

2320

2520

2720

2920

3120

3320

3520

3720

3920

4120

4320

4520

4720

49

Emis

sion

s de

GEH

(tCO

2)

Escenaris tendencials

No Pacte Pacte Lineal (No Pacte) Lineal (Pacte)

40



8. PLA D’ACCIÓ PER A LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA

8.1 Eixos estratègics

Els objectius a assolir són molt ambiciosos, reduir un 55% de les emissions comporta doncs objectius clars de :

- Reducció de consums en tots els sectors ajuntament, edificis i mobilitat principalment, a més de reduir la producció de residus.

- Electrificació dels consums energètics que actualment es basen en combustibles fòssils. És a dir electrificar la mobilitat serà clau a més d’electrificar part dels consums tèrmics del sector residencial, quan la incorporació de renovables com la biomassa no siguin factibles.

- Producció d’energia local i renovable: L’electrificació té sentit sempre i quan l’origen de l’electricitat sigui renovable. No s’ha d’oblidar, en cap cas, que els consums tèrmics, molt significatius, també han d’avançar cap a la generació renovable.

- Accés universal a una energia sostenible i segura i transició climàtica justa. Per avançar en la lluita contra el canvi climàtic cal que tothom hi sigui i no deixar ningú enrere, això comporta garantir el confort i l’accés a una energia sostenible i segura a tothom.

Per assolir aquests objectius caldrà actuar sobre diferents aspectes que es concreten en els eixos estratègics següents:

Eix 1. Ajuntament Accions sobre els equipaments municipals, l’enllumenat públic i els serveis oferts per part de l’ajuntament. Aquest eix ha de contribuir als objectius de reducció de consums, electrificació i de producció de renovables. [si hi ha habitatge públic també a accés universal a una energia sostenible i segura]

Eix 2. Edificis Aquest eix es centra sobretot en la reducció de consums energètics en els edificis dels sectors residencial i terciari. El pla compta amb actuacions destinades al sector secundari, malgrat que els consums energètics i les emissions estalviats no es computen en els objectius de reducció atès que aquest sector no s’inclou en l’inventari de consums i emissions. També s’inclouen les actuacions que es facin a les llars vulnerables, amb dificultats per accedir als recursos bàsics. Un altre aspecte que serà clau és l’electrificació de consums tèrmics quan no sigui possible el canvi a renovables.

Eix 3. Mobilitat Aquest eix afecta a un dels principals sectors emissors del municipi. Cal doncs incidir especialment en la reducció dels consums energètics associats mitjançant la promoció de canvis modals de la mobilitat i avançar cap a un major ús del transport col3lectiu. En paral·lel caldrà incidir en l’electrificació de la mobilitat, atès que és cabdal per reduir les emissions associades en aquest sector. L’electrificació pe`ro, passa, sempre per avançar en la producció de renovables.

41



Eix 4. Renovables La producció de renovables tant per a usos tèrmics com elèctrics és una de les bases per assolir els objectius de reducció d’emissions. Les anàlisis fetes en el municipi indiquen que el potencial és [elevat] però cal que s’impulsi fermament. La producció de renovables haurà de permetre la inclusió de tots els sectors i de la societat civil i caldrà impulsar tots els mecanismes que siguin possibles per assolir el màxim potencial del municipi.

Eix 5. Residus La gestió de residus és competència municipal i per tant des de l’Ajuntament es pot incidir mitjançant l’aplicació de mesures destinades a la reducció de la generació i l’augment de la recollida selectiva i el reciclatge.

Eix 6. Governança Per assolir els objectius establerts cal que hi hagi una bona Governança del pla. En aquest eix hi ha les actuacions de comunicació, educació i capacitació de la societat civil i de tots els agents implicats.

Donat que les emissions de l'àmbit de compromís del PAESC al 2005 són de 710.758 tCO2e es proposen [XX] eixos d’acció que han de permetre la reducció de [XXXX]tCO2e, la qual cosa suposa un [xxx]% d'emissions respecte el 2005. En termes relatius es preveu que de les [xx]tCO2e/hab del 2005 es passi a [xx]tCO2e/hab al 2030. El Pla es revisarà cada dos anys per actualitzar-lo i avaluar el seu potencial per assolir la neutralitat de les emissions al 2050.

42



8.2 Les accions

El Pla d’Acció recull les accions que l’ajuntament ha d’emprendre per tal d’assolir l’objectiu de reduir, com a mínim, el 55% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle del municipi. A partir de les diferents fonts d’informació de què s’ha disposat (visites d’avaluació energètica, entrevistes personals, la diagnosi de l’avaluació d’emissions, l’evolució de les emissions de GEH del municipi i de l’Ajuntament), han sorgit un seguit d’accions que s’hauran d’emprendre per tal d’arribar als objectius marcats.

8.2.1 Eix 1......

[Es plantejaran les accions per a cada eix Per aquells projectes estratègics i més innovadors com ara autoconsum compartit entre diferents equipaments i veïns, etc, caldrà descriure bé les accions a fer per part de cada actor involucrat, i amb el major detall possible. Caldrà una taula resum inicial amb les accions a fer per agent implicat, i si és el cas, per departament o àrea municipal. Per exemple caldrà indicar les subaccions que haurà d’emprendre l’ens local per fer efectiu el projecte: estudis executius, lans de negoci, etc] [Contingut de les fitxes d’acció: Aquesta descripció del contingut NO s’ha de posar dins el pla d’acció, el fa feixuc i incòmode de llegir. S’inclou a l’annex metodològic del pla. Nom del municipi: Codi: El codi de l’acció es basa en segons a qui afectarà l’acció (subjecte de l’acció), l’Àrea temàtica i el mecanisme d’acció de les accions.

43



Taula 8 Relació de codis, àrees i mecanismes d’acció. Àrea d’intervenció Mecanisme d’acció

A1Edificis: municipals, residencials i terciaris B1Edificis A11 Envolvent edifici B11 Sensibilització/Formació

A12 Renovables per a climatització i aigua calenta B12 Gestió energètica

A13 Eficiència energètica per climatització i aigua calenta B13 Certificació/etiquetatge

energètics

A14 Eficiència energètica en il·luminació B14 Obligacions a

subministradors d’energia

A15 Eficiència energètica d’aparells elèctrics B15 Taxes sobre

energia/emissions

A16 Acció integrada (totes les anteriors) B16 Ajuts i subvencions

A17 Tecnologies de la informació i comunicació (TIC)

B17 Finançament per tercers. PPP

A18 Canvi d’hàbits B18 Compra pública A19 Altres B19 Estàndards en edificació

B110 Planificació urbanística B111 No aplica

Altres

A2 Enllumenat públic B2 Enllumenat públic A21 Eficiència energètica B21 Gestió energètica

A22 Integració d’energia renovable B22 Obligacions a


A23 Tecnologies de la informació i comunicació (TIC) B23 Finançament per tercers.

PPP A24 Altres B24 Compra pública

B25 No aplica B26 Altres

A3 Indústria B3 Indústria A31 Eficiència energètica en

processos industrials B31 Sensibilització/Formació

A32 Eficiència energètica a edificis B32 Gestió energètica

A33 Energies renovables B33 Certificació/etiquetatge energètics

A34 Tecnologies de la informació i comunicació (TIC) B34 Estàndards de rendiment

energètic

A35 Altres B35 Taxes sobre energia/emissions

B36 Ajuts i subvencions

B37 Finançament per tercers. PPP

B38 No aplica B39 Altres

A4 Transport municipal, públic i privat B4 Transport A41 Vehicles nets/eficients B41 Sensibilització/Formació

A42 Vehicles elèctrics (inclòs infraestructures) B42 Bitllets integrats

44



A43 Canvi modal cap al transport públic B43 Ajuts i subvencions

A44 Canvi modal a bicicleta i anar a peu B44 Tarificació viària

A45 Compartir cotxe (“sharing/pooling”) B45 Planificació urbanística

A46 Millora de logística i de transport urbà de mercaderies

B46 Regulació/planificació de transport/mobilitat

A47 Optimització de la xarxa viària B47 Compra pública

A48 Desenvolupament d’usos mixtos i contenció en la dispersió urbanística

B48 Acords voluntaris amb agents implicats

A49 Tecnologies de la informació i comunicació (TIC) B49 No aplica

A410 Conducció eficient B410 Altres A411 Altres

A5 Producció local d’energia B5 Producció local

d’energia A51 Energia hidroelèctrica B51 Sensibilització/Formació

A52 Energia eòlica B52 Obligacions a subministradors d’energia

A53 Energia fotovoltaica B53 Ajuts i subvencions

A54 Generació elèctrica amb biomassa B54 Finançament per tercers.

PPP A55 Cogeneració B55 Compra pública

A56 Xarxes intel·ligents (“smart grids”) B56 Estàndards en edificació

A57 Altres B57 Planificació urbanística B58 No aplica B59 Altres

A6 Producció local de calor/fred B6 Producció local de

calor/fred A61 Cogeneració B61 Sensibilització/Formació

A62 Plantes per a xarxes de calor/fred B62 Obligacions a


A63 Xarxes de calor/fred (noves, reurbanitzacions, expansions)

B63 Ajuts i subvencions

A64 Altres B64 Finançament per tercers. PPP

B65 Estàndards en edificació B66 Planificació urbanística B67 No aplica

B68 Altres A7 Altres B7 Altres

A71 Regeneració urbana B71 Sensibilització/Formació A72 Gestió de residus B72 Planificació urbanística

A73 Plantació d’arbres en zones urbanes B73 No aplica

A74 Agricultura i gestió forestal B74 Altres A75 Altres

45



Font: Covenant of Mayors. El codi és la numeració específica de cada acció. Així l’acció A12/B16/SP/1 serà:

Eix: Eix estratègic on s’inclou l’acció

Adaptació: En cas que l’acció també col·labori a augmentar la resiliència del municipi per fer front als impactes del canvi climàtic, indicar-ho. Es pot posar un símbol com el del Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia

ODS vinculats: Caldrà indicar els ODS als quals està vinculada l’acció. Es recomana que com a molt se’n posin dos. Es poden incloure els símbols corresponents. Nom de l’acció en català: Nom que identifiqui l’acció proposada. Nom de l’acció a l’anglès: És la traducció a l’anglès del nom de l’acció, i és el què s’ha d’incloure al SEAP template de la web del Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia (www.eumayors.eu) Acció d’adaptació: S’indica si és una acció d’adaptació i mitigació alhora. Àrea d’intervenció: D’acord amb el quadre anterior, es descriuen 7 àrees d’intervenció que són les definides a la metodologia SEAP template de l’oficina del Pacte. Mecanisme d’acció: D’acord amb el quadre anterior, venen definits per la metodologia de l’Oficina del Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia. Expectativa de reducció de CO2 (Tn/any): a 2030. Estimació de les tones de gasos d’efecte hivernacle (en CO2eq) que es deixaran d’emetre amb l’execució de l’acció. Expectativa d’estalvi energètic o de producció energètica local (kWh/any): a 2030. Inclou l’estalvi energètic associat a l’acció o la producció esperada en les mesures de producció energètica local connectada a xarxa. Descripció: Inclou l’explicació de en què consisteix l’acció i com es podrà dur a terme. Cal indicar el pas a pas de l’acció. Si hi ha fases, indicar-les. La Descripció cal completar-la amb la indicació de si hi ha d’altres accions del pla que hi estiguin relacionades i enumerant els agents implicats i el rol que tenen cadascun d’ells. Promotor: Qui ha de portar a terme l’acció, encara que la rebi un tercer. Per exemple una ordenança específica d’edificació la dur a terme l’Ajuntament però la rep el sector privat (majoritàriament).

Àrea temàtica

Mecanisme d’acció

A12/B16/1

Acció núm. 1

http://www.eumayors.eu/

46



Cal identificar el responsable a l’Ajuntament (especificar el servei, direcció, empresa municipal, o càrrec tècnic). Període d’implantació: Any d’inici i el final. Cost (periòdic, €/any): Hi ha diferenciat el cost de l’Ajuntament per dur a terme l’acció, el d’altres agents implicats si és el cas i el total. Cost d’inversió (euros): Cost d’inversió estimat de l’acció en € i amb l’IVA inclòs. Hi ha diferenciat el cost de l’Ajuntament per dur a terme l’acció, el d’altres agents implicats si és el cas i el total. Cost total acció (€): El cost de portar a terme l’acció. El cost anual de les accions es multiplica pel període d’implantació de l’acció i es suma al cost d’inversió. [El model de fitxa d’acció és el següent:

47



[codi de l’acció] [Eix] [Indicar si dona resposta a emergència climàtica]

[Nom de l’acció] [Nom de l’acció en anglès]

[ODS] [Màxim 2]

[Adaptació] [Només cal posar-ho si també ho és]

[Àrea d’intervenció 1] - [Àrea d’intervenció 2] – [Mecanisme d’acció] 2030 2050

Estalvi d’emissions GEH (tCO2) [valor] [valor] [Estalvi energètic/Producció energètica]kWh [valor] [valor]

[Descripció: Si hi ha diferents etapes descriure-les, Intentar fer un pas a pas del que pertocaria per executar l’acció, especialment en aquelles actuacions on el promotor sigui l’Ajuntament.]

[Incloure les accions que es relacionen amb aquesta del pla de transició energètica. També cal incloure quins altres col·lectius, entitats o administracions hi ha de col·laborar i quin rol tenen.]

Inici Final

Promotor [indicar qui és que lidera l’acció] Període d’implantació [Any inci] [any final]

[indicar el responsable a l’Ajuntament]

Inversió (€)

Periòdic (€/any)

Cost estimat de l’actuació per l’Ajuntament [cost inversió o puntual per Aj]

[cost periòdic per Aj]

Cost estimat de l’actuació (altres) [cost inversió o puntual per no Aj]

cost periòdic per no Aj]

Cost total [Suma anteriors] [Suma anteriors]

48



8.2.2 Resum del pla d’acció

El Pla d’Acció consta de [xx] accions distribuïdes en [x] eixos estratègics. Amb l’aplicació de les accions es preveu la reducció total de [xx] tones de CO2, un [xx] % sobre el total de les emissions de GEH de l’àmbit del Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia de l’any 2005. El cost total de l’aplicació del Pla és de [xxxxx]€. Del total d’accions [xx] estan en curs i [xx] ja estan completades, amb un estalvi estimat de totes elles de [xx] tCO2/any. En global hi ha doncs el [xx] % de les accions iniciades i l’estat d’execució de les accions és el [xx]%. [inserir gràfica de barres d’estat d’execució del pla] Figura 10. Estat d’execució de les accions Font: Dades facilitades per l’Ajuntament de [nom municipi] Resum general del pla d’acció per eixos estratègics [indicar per a cada eix el nombre d’accions, el cost total (per Ajuntament i global), les reduccions i les previsions d’estalvi. També es poden identificar el nombre d’accions que ha de promoure l’Ajuntament] Resum general del pla per àrea d’intervenció Taula 9 Resum general del Pla d’acció per àrea d’intervenció.

Eixos Nombre

Estalvis energètics

(MWh/any)

Producció de renovables (MWh/any)

Reducció de CO2 (tCO2/any)

Cost d'implementació

estimat (€)

01. Edificis municipals 0 0 0 0,0 0 02. Edificis del sector

terciari 0 0 0 0 0

03. Edificis residencials 0 0 0 0 0

04. Enllumenat públic 0 0 0 0 0

05. Indústria 0 0 0 0 0

06. Flota municipal 0 0 0 0 0

07. Transport públic 0 0 0 0 0

08. Transport privat 0 0 0 0 0 09. Producció local

d'energia 0 0 0 0 0 10. Producció local de

calor/fred 0 0 0 0 0

11. Altres 0 0 0 0 0

Total 0 0 0 0 0 Font: Elaboració pròpia

49



Resum general del pla segons el promotor i el responsable municipal [Aquest resum ha de permetre identificar clarament les responsabilitats per portar a terme les actuacions i així facilitar-ne el seguiment.]

50



8.3 Cronograma

Exemple Taula 15. Crongrama.

Nom de l'acció 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030

Font: Dades facilitades per Diputació de Barcelona.

51



8.4 Finançament potencial de les actuacions

Taula 16. Taula resum d’accions amb el finançament potencial.

Nom de l'acció Fonts de finançament

Font: Elaboració pròpia.

52



9. LA GOVERNANÇA DE LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA

[En aquest apartat caldrà identificar quins són els agents implicats i quins mecanismes es poden constituir per facilitar la coordinació i la col·laboració per portar a terme la transició energètica i avançar cap a un objectiu de neutralitat de les emissions.]

9.1 Governança interna

[Cal explicar de quins recursos humans disposa l’ens local per portar a terme la transició energètica i en cas que hi hagi àrees i/0 departaments diversos com es coordinarà i col·laborarà, quines àrees o departaments hi estan implicats i en quin grau, si es crea o no un comitè de seguiment o de treball, etc. Serà molt variable en funció de cadascun dels ens.]

9.2 Governança entre administracions

[Caldrà identificar les accions que han de ser impulsades per altres ens i valorar com es poden establir ponts de col·laboració i de coordinació. També cal avaluar quin tipus de suport mutu es pot donar entre administracions:

- Suport en el desenvolupament normatius d’escala supramunicipal (Generalitat i estat) - Suport tècnic i financer (DiBa, Consells comarcals, mancomunitats, Generalitat de

Catalunya, IDAE, ICAEN, Estat) - Xarxes de col·laboració (per exemple la Xarxa de ciutats i Pobles cap a la

Sostenibilitat...)]

9.3 Governança europea

[El pla és resultat del compromís adquirit amb el Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia, per la qual cosa cal indicar les obligacions que se’n deriven i identificar el responsable per estar-ne al cas. També hi ha suport tècnic, financer i de capacitació per part dels organismes europeus que val la pena identificar.]

9.4 Governança local

[El pla d’acció ha de comptar amb la societat civil i les activitats econòmiques. Caldrà veure quines accions els impliquen ja sigui com a receptors o com a actors (principals o no). Cal identificar les accions de comunicació i de divulgació, si es preveu la creació d’espais de consens, si es planifiquen comunitats energètiques quin paper hi juguen, com es poden recollir les propostes sorgides des de la societat civil i de les activitats dels municipi, etc.]

53



10. SEGUIMENT I MONITORATGE DEL PLA

[Aquest apartat definirà el contingut bàsic del seguiment, identificarà qui ha de ser-ne el responsable, si hi ha diferents àrees o departaments implicats , els indicadors, etc.]

Model de plantilla per l’elaboració del Pla de transició ...

Documents

Transcript of Model de plantilla per l’elaboració del Pla de transició ...