1

-Transició i Democràcia a Espanya

2

ÍNDEX

- Tableta aspirinas Bayer.

- Període històric.

- Presidents del govern español.

- Eleccions Generals de 1977.

- Constitució de 1978.

Pag. 3…………..

Pags. 4-5……….

Pags. 6-12……..

Pag. 13…………

Pags. 14-15……

-Transició i Democràcia a Espanya

Pags. 16-17, 20...

Pags. 18-19…….

Pag. 21…………

Pag. 22…………

Pag. 23…………

Pag. 24…………

- Dates i fets destacats.

- Anunci Cola-Cao.

- Anunci Coca-Cola

- Valoracions.

- Opinió personal

- Bibliografia

3

4

-La Transició Espanyola. Període històric.

Què coneixem com a transició espanyola? Període històric durant el qual es porta a terme el procés pel qual Espanya deixa enrere el

règim dictatorial del general Francisco Franco, passant a regir-se per una constitució que

consagrava un Estat social i democràtic de dret.

Aquest període comença després de :

La Mort de Franco

En morir Franco, les diferències entre el "bunker", organitzat al

voltant de figures com Blas Piñar, i els "aperturistes" es van agu-

ditzar. Entre aquests últims hi havia polítics veterans de la dicta-

dura que estaven convençuts de la necessitat del canvi, aquest era

el cas de Fraga o Areilza, i joves que no havien viscut la guerra

civil i que anaven a exercir un paper clau en la transició. Adolfo

Suárez serà la figura clau en aquest grup.

Va nèixer a La corunya el 4 de desembre de 1892 i morí a Ma-

drid el 20 de novembre de 1975

Conegut com Francisco Franco, “el Caudillo”, “el Generalísi-

mo” o simplement Franco, va ser un militar i dictador espanyol,

colpista integrant del pronunciament militar de 1936, que

desembocà en la Guerra Civil Espanyola.

Va ser investit com a cap suprem del bàndol revoltat l'1 d'octu-

bre de 1936, exercint com a cap d'Estat d'Espanya des del ter-

me del conflicte fins que va morir el 1975

5

Va ser proclamat el 22 de novembre de 1975, després de

la mort de Francisco Franco, d'acord amb la Llei de Suc-

cessió del Cap de l'Estat de 1947.

La Constitució espanyola, ratificada per referèndum po-

pular el 6 de desembre de 1978 i promulgada el 27 de

desembre del mateix any, li reconeix expressament com

a rei d'Espanya i legítim hereu de la dinastia històrica de

Borbó, atorgant-li la prefectura de l'Estat. La Carta Mag-

na li confereix a la seva dignitat el rang de símbol de la

unitat nacional. Anteriorment a la seva proclamació, ha-

via exercit funcions interines en la prefectura de l'Estat

durant la malaltia de Franco.

Segons sondejos d'opinió, gaudeix d'un nivell de popula-

ritat molt elevat a Espanya i a Iberoamericà, on va ser

considerat el líder més popular el 2008.

Les forces d'oposició

Les forces nacionalistes cal destacar l'aparició d'una nova força he-

gemònica a Catalunya, Convergència Democràtica de Catalunya

dirigida per Jordi Pujol.

Al País Basc, el Partit Nacionalista Basc serà la força majoritària.

Les forces de la dreta liberal eren molt febles i s'agru-

paven al voltant de figures com Ruiz Giménez i Gil

Robles o els partidaris de Joan de Borbó, pare del

Entre les forces d'esquerra sobresortia el Partit Comunista d'Espanya, dirigit per

Santiago Carrillo, i, sense cap dubte, el partit més organitzat i actiu en acabar la

dictadura. El PSOE havia celebrat un Congrés a Suresnes (França) el 1974 en què

un nou grup dirigent organitzat al voltant de Felipe González i Alfonso Guerra

havia arribat al poder. El Partit Socialistes Popular d'Enrique Tierno Galván era

una altra força d'esquerra que va acabar finalment per unir-se al PSOE.

Proclamació de Juan Carles I

6

-Arias Navarro

-Transició i Democràcia a Espanya

En un principi el rei va optar per mantenir al capdavant del govern a Arias Navarro, que havia

presidit l'executiu en la fase final de la dictadura. El govern incloïa a Manuel Fraga en el lloc clau

de ministre de l'Interior i figures joves procedents del Moviment com Adolfo Suárez o Martín Vi-

lla.

Carlos Arias Navarro, primer marquès d'Arias

Navarro (Madrid, 11 de desembre de 1908 - 27

de novembre de 1989), va ser un polític espa-

nyol de la dictadura franquista. En alguns cer-

cles de l'Oposició antifranquista se li deia El

Carnicerito de Màlaga, pel seu paper en la re-

pressió a Màlaga durant la Guerra Civil Espa-

Quan morí el dictador, el rei Joan Car-

les I va dipositar la seva confiança en

el primer govern que va formar i presidir

les primeres reformes. Arias Navarro va

mancar del lideratge necessari i es va

veure contínuament superat per aquells

ministres de major empenta, sobretot

Fraga i Areilza.

Poc després, l'assassinat del

president del govern, l'almirall

Carrero Blanco, va possibilitar

el seu nomenament com a pre-

sident del govern, càrrec al

qual va accedir gràcies a la

seva proximitat a la família del

dictador, el que li va permetre

garantir-se una situació favora-

ble respecte a la resta de candi-

El 1975, es va oferir als Estats

Units per entrar en guerra contra

Portugal en el cas que es assentes

a Lisboa un govern d'esquerres.

La seva tasca es va estendre du-

rant dos governs, fins al 1976,

quan va ser substituït per Adolfo

Suárez. En el primer, l'últim go-

vern de Franco, va donar signes

d'obertura del règim, pel que va

anomenar el «esperit del 12 de

febrer», però les pressions de l'a-

nomenat "búnquer", nom amb què

es designava als sectors més con-

La seva acció de govern va estar

esquitxada per vacil · lacions que li

van impedir afrontar amb decisió

les dificultats d'aquell temps. Entre

aquestes cal destacar el cas Añove-

ros i l'execució de Salvador Puig

Antich, que van tirar per terra qual-

sevol credibilitat aperturista. El

final de l'any 1975 va ser una suc-

cessió d'esdeveniments (execucions

de setembre, Marxa Verda, malaltia

i mort de Franco) que van posar en

evidència les seves grans limitaci-

ons.

Les seves contínues desa-

feccions al ritme i intensitat

dels canvis i la seva insis-

tència a preservar el llegat

del dictador en una societat

que reclamava públicament

la normalització democràti-

ca, van propiciar finalment

el seu cessament.

L'1 de juliol de 1976, des-

prés d'una tensa reunió amb

el rei, Arias Navarro va pre-

sentar finalment la seva di-

missió. El 2 de juliol de

1976 es li va concedir el tí-

tol de Marquès d'Arias Na-

varro amb Grandesa d'Espa-

nya.

-Presidents del Govern Espanyol-

7

-El Govern de Adolfo Suárez 1976

Quan el juliol de 1976 el rei Joan Carles I li va encarregar la formació del segon govern del seu regnat

i el consegüent desmuntatge de les estructures franquistes, Suárez era un perfecte desconegut per una

majoria del poble espanyol. No obstant això, als seus 43 anys, amb algunes dificultats, va ser capaç

d'aglutinar a un grup de polítics de la seva generació que havien arribat a les conviccions democràti-

ques per diversos camins. Va saber reunir, al costat de falangistes «conversos» com ell, a socialdemò-

crates, liberals, democristians... i, entre 1976 i 1979, desarborar el règim franquista amb la complicitat

de les forces antifranquistes com el PSOE i, especialment, del Partit Comunista d'Espanya i el seu lí-

der, Santiago Carrillo, que va denominar a Suárez com un "anticomunista intel·ligent".

En aquesta tasca va comptar amb l'ajuda de Torcuato Fernández Miranda, entre altres, que va aconse-

guir l'autoliquidació de les Corts franquistes i tirar endavant el Projecte de Reforma Política davant una

recelosa oposició democràtica i amb la col · laboració del Tinent General Manuel Gutiérrez Mellado,

encarregat de tranquil · litzar i controlar, en la mesura possible, a les altes esferes militars, compostes

en la seva major part per militars que havien participat en la guerra civil i proclius al règim franquista

El 15 de juny de 1977, per primera vegada a Espanya des de 1936, es van celebrar eleccions generals lliures. Adolfo Suárez s'alçava com a vencedor de les mateixes, al capdavant d'un conglomerat de formacions de cen-tredreta, aglutinades entorn de la seva persona, sota les sigles UCD (Unió de Centre Democràtic). Les Corts sortides d'aquelles eleccions, convertides en constituents, van aprovar la Constitució, que el poble espanyol confirmava el 6 de desembre de 1978. El 3 de març de 1979, Adolfo Suárez guanyava per segona vegada unes eleccions generals, i iniciava el seu tercer mandat com a president del Govern

8

I marquès de la Ria de Ribadeo, gran d'Es-

panya (Madrid, 14 d'abril de 1926 - Pozuelo de

Alarcón, Madrid, 3 de maig de 2008),

Va ser un polític espanyol i va finalitzar amb el desmantellament de la Conspiració col-pista el 27 de octubre de 1982, que va estar millor preparada que la del 23-F.

Durant el seu govern:

-- es va signar un gran acord per l'ocupació amb les centrals sindicals i els em-es va signar un gran acord per l'ocupació amb les centrals sindicals i els em-

presaris.presaris.

--es va aprovar la llei del divorci, Espanya va ingressar a l'OTAN (Organització es va aprovar la llei del divorci, Espanya va ingressar a l'OTAN (Organització

del Tractat de l'Atlantic Nort) i es va tancar el mapa autonòmic. del Tractat de l'Atlantic Nort) i es va tancar el mapa autonòmic. --adhesió al adhesió al

Mercat Comú.Mercat Comú.

-- El seu govern va recórrer la sentència de la justícia militar, perquè fos la Justí-El seu govern va recórrer la sentència de la justícia militar, perquè fos la Justí-

Leopoldo Calvo Sotelo

president del Govern d'Espanya entre febrer de 1981 i desembre de 1982

Les trobades de Calvo-Sotelo amb el lla-

vors líder de l'oposició, Felipe González,

van ser constants, en una relació govern-

oposició que mai després ha existit, tot i la

duresa del PSOE contra el seu govern.

Durant aquest bienni es van produir escàn-

dols com el de l'oli de colza, i no va ser un

període precisament fàcil per al país.

9

president del govern entre 1982 i 1996.

Llicenciat en Dret 1966, El 1964

va ingressar en el Partit Socialista

Obrer Espanyol, amb el qual va

participar en la lluita contra la dic-

tadura de Franco des de la clandes-

tinitat (la persecució policial li va

fer assumir el sobrenom d'Isidoro).

Va ascendir ràpidament en el par-

tit, accedint a la seva Comissió

Executiva en 1970

Va seguir una política econòmica liberal, combinada amb nombroses reformes socials.

-Decisions més criticades: - Va estar l'expropiació de Rumasa, un im-

mens holding industrial amb l'argument de la

seva possible implicació en accions fraudulen-

tes, de les que es consideren finalment prova-

des diverses falsedats i impagaments a la Hi-

senda Pública ia la Seguretat Social.

"Pla d'ocupació juvenil" ideat amb l'objectiu

que els joves tinguessin una primera feina i

adquirissin experiència i que va originar els

contractes "escombraries", anomenats així per

la seva baixa remuneració i perquè la seva ex-

tinció no donava dret a prestacions socials

-Altres mesures

La legalització de les empreses de treball

temporal amb l'objectiu de crear ocupació

encara que aquest fos precari i en pitjors

condicions

La retallada de les prestacions per deso-

cupació, i el primer "medicamentàs" l'ob-

jectiu va ser estalviar fons públics eliminant

la subvenció que rep la prescripció de certs

medicaments per part de la seguretat social.

-Conseqüències

Primeres vagues generals de la democràcia.Hi ha un distanciament del seu partit del sindicat Unió General de Treballadors (UGT), també creat pel fundador del PSOE Pablo Iglesias, ia la ruptura de la seva amistat amb el secretari general del sindicat Nicolás Redondo, el seu valedor en Suresnes.

-Crisi econòmica de 1993 a Espanya Van dur a terme una conflictiva reconversió industrial, i la

modernització i universalització tant del sistema educatiu es-

panyol, com del sistema sanitari i de seguretat social, així com

una ampliació i modernització de les infraestructures, finança-

da mitjançant un controvertit augment de el deute públic i els

Fons de Desenvolupament de la Unió Europea per al període

de 1994-1999 amb els q

uals la Unió Europea pretén enfortir l'economia dels països

més pobres (Espanya, Irlanda, Grècia i Portugal). Espanya va

percebre mitjançant aquest fet més de la meitat d'aquests fons,

a més serà el país de la UE que més diners rebi del Fons de

Cohesió i, després de França, de la PAC .

Felipe González Márquez

10

Polític espanyol, Casat i amb tres fills, és llicenciat en Dret per la Universitat Complutense de Madrid. Va ser el quart president del Govern d'Espanya del període democràtic iniciat amb la Cons-titució de 1978, en les legislatures compreses entre el 5 de maig de 1996 i el 17 d'abril de 2004, pel Partit Popular (PP). En l'actualitat presideix la Fundació per l'Anàlisi i els Estudis Socials (FAES), que és ano-menat «el laboratori d'idees del PP» i es constitueix com un think tank d'aquest partit.

Jose Maria Aznar

4 de maig de 1996

-

17 d'abril de 2004

11

Jose Luis Rodriguez Zaptero

Polític del Partit Socialista Obrer Espanyol. Va ser el cinquè president del Go-vern d'Espanya des de la Transició, després de la seva victòria en les eleccions generals de 2004, i de nou a la IX Legislatura, després de revalidar el seu càrrec en les eleccions generals de 2008.

El 17 de abrilde 2004 el Presi-

dente del Gobierno, José Luis

Rodríguez Zapatero, prometió

su cargo ante S.M. el Rey. A

finales del mismo mes Rodrí-

guez Zapatero, compareció

ante el Pleno del Congreso de

los Diputados para informar

de las razones y el alcance de

su decisión de adopción de las

medidas necesarias para el re-

greso a España de las tropas

españolas destinadas en Irak.

Durant la seva primera etapa

Les principals mesures del seu govern han estat la retirada de les tropes espanyo-

les de l'Iraq, l'enviament de tropes a l'Afganistan i la promoció de l'Aliança de Ci-

vilitzacions. L'estabilitat política i econòmica del període 2004-2007 va permetre

el desenvolupament d'un programa progressista amb accions com la legalització

del matrimoni homosexual, la Llei de la promoció de l'autonomia personal i aten-

ció a les persones en situació de dependència, la Llei per a la igualtat efectiva en-

tre dones i homes, la creació dels jutjats de violència sobre la dona, una nova re-

gularització d'immigrants, l'intent de procés de pau amb ETA, la Llei antitabac o

la reforma d'estatuts d'autonomia, com el de Catalunya.

12

La Segona Etapa Va estar intensament marcat per l'impacte d'una crisi econòmica molt més greu i profunda del previst pel seu Govern i per la ma-joria d'organismes econòmics internacionals. Aquest període de recessió, agreujat pel col · lapse del sector financer i per la deba-cle del sector immobiliari (principal motor econòmic i laboral d'Espanya en els quinze anys anteriors) va comportar un brusc deteriorament de l'economia nacional i un ràpid creixement de la desocupació. La reacció del Govern de Rodríguez Zapatero va consistir, en primera instància, en programes d'estímul econò-mic, com el Pla E, en els anys 2008 i 2009; ia polítiques de reta-llada pressupostària, la gent gran de la història recent, el 2010 i 2011, incloent la retirada de moltes de les mesures socials posa-des en marxa en la seva anterior legislatura, així com plans d'es-talvi energètic i de competitivitat, amb la intenció d'iniciar la transició cap a un nou model econòmic fonamentat en la inno-vació.

13

-Transició i Democràcia a Espanya

Eleccions Generals del 1977

Eleccions celebrades el 15 de juny de

1977, les primeres eleccions democràti-

ques celebrades des de feia més de qua-

ranta anys. Van portar la victòria de la

UCD, i l'emergència del PSOE com a

segona força política, mentre el PCE

quedava molt lluny de les expectatives,

com també AP. L'extrema esquerra no va

aconseguir representació parlamentària.

Els escons al Congrés (350) van repartir-

se així: UCD, 166 (majoria relativa);

PSOE, 118; PCE-PSUC, 19; AP, 16;

PDC (Pacte Democràtic per Catalunya),

11; PNB, 8; PSP-US, 6; UCD-IDCC, 2;

EC (Esquerra de Catalunya), 1; EE, 1;

CAIC (Candidatura Aragonesa Indepen-

diente de Centro), 1, i CIC (Candidatura

Independiente de Centro), 1.

A Catalunya, els resultats electorals van expressar una correlació de forces diferent. La victòria va ser

per a les esquerres: PSC-PSOE, 15 escons; PDC (Pacte Democràtic per Catalunya), 11; UCD, 9;

PSUC, 8; UDC-IDCC, 2; Esquerra de Catalunya, 1, i AP, 1.

Era un mapa polític molt plural, escorat a l'esquerra, amb un clar predomini de les opcions favorables

a l'autonomia, i que diferia sensiblement del bipartidisme a nivell estatal.

14

-Gestació

Constitució de 1978

la Constitució

El 15 de desembre de 1976 es ratifica la Llei

per a la Reforma Política que posa punt final

al règim franquista i obrí el camí a unes corts

constituents, amb la qual cosa s'obre un procés

que culminarà amb l'aprovació

per referèndum del 6 de desembre de 1978 de

la Constitució.

Amb les eleccions del 15 de juny de 1977 es

formen unes corts constituents, formades per

dues Cambres: el Congrés i el Senat. Es va

elegir una Comissió Constituent del Congrés,

la qual designà una Ponència integrada

pels Diputats Gabriel Cisne-

ros (UCD), Manuel Fraga Iribar-

ne (AP),Miguel Herrero y Rodríguez de

Miñón (UCD), Gregorio Peces-

Barba (Socialistas del Congreso), José Pedro

Pérez Llorca (UCD), Miquel Roca i Ju-

nyent (Minoria Catalana), i Jordi Solé Tu-

ra (PCE). Aquestes set personalitats seran

conegudes popularment

amb el nom de Pares de

Després de rebre

3.100 esmenes al text inicial fou

redactat un segon projecte que va

ser aprovat per les dues Cambres

i, per referèndum, pels espanyols

el 6 de desembre de 1978 amb

un 88,54% de vots afirmatius.

15

Article 1

1. Espanya es constitueix en un Es-

tat social i democràtic de Dret, que

propugna com a valors superiors

del seu ordenament jurídic la lliber-

tat, la justícia, la igualtat i el plura-

lisme polític.

2. La sobirania nacional resideix en

el poble espanyol, del qual emanen

els poders de l’Estat.

3. La forma política de l’Estat es-

panyol és la Monarquia parla-

mentària

Article 2

La Constitució es fona-

menta en la indissoluble

unitat de la Nació espan-

yola, pàtria comuna i in-

divisible de tots els es-

panyols, i reconeix i ga-

ranteix el dret a l’autono-

mia de les nacionalitats i

de les regions que la inte-

gren i la solidaritat entre totes elles.

Títol Preliminar

Article 3

1. El castellà és la llengua espanyola

oficial de l’Estat. Tots els espanyols

tenen el deure de conèixer-la i el dret

d’usar-la.

2. Les altres llengües espanyoles se-

ran també oficials en les respectives

comunitats autònomes d’acord amb

els seus estatuts.

3. La riquesa de les diferents modali-

tats lingüístiques d’Espanya és un

patrimoni cultural que serà objecte

d’especial respecte i protecció

-Transició i Democràcia a Espanya

16

Dates i fets destacats

-Després de prendre possessió com a cap d'estat, el Rei Joan Carles I ratifica en el seu càrrec

al President del Govern del règim franquista, Carlos Arias Navarro, però aquest, massa vin-

culat al règim anterior, presenta la seva dimissió

l'1 de juliol de 1976.

-Adolfo Suárez es nomenat President del Govern, i és l'encarregat d'entrar en converses amb

els principals líders dels principals partits polítics i forces socials emergents.

-El 15 de desembre de 1976, es celebrà el Referèndum per a la Reforma Política, que en teo-

ria derogà de forma tàcita el sistema polític franquista en només cinc articles, i que es pro-

mulgà com a Llei per la Reforma Política el 4 de gener de 1977. En aquesta llei es preveu la

redacció d'una Constitució.

17

-Transició i Democràcia a Espanya

-L'aprovació d'aquesta norma obre pas a la celebració de les primeres elec-

cions democràtiques, el 15 de juny de 1977. La Unión de Centro Democráti-

co (UCD) és el partit més votat, i encarregat de formar govern. S'inicia el

procés de redacció de la Constitució.

-El 29 de setembre de 1977 el president del govern deroga la llei franquista

de 1938 que eliminava les institucions catalanes i restableix la Generalitat

provisional, única institució de l'època de la Segona República que serà re-

instaurada . El 17 d'octubre de 1977 es nomena a Josep Tarradellas com Pre-

sident de la Generalitat provisional i a Frederic Rahola com a Conseller de

Presidència.

-l 15 d'octubre es publica la llei 46/1977, d'amnistia, que suposa una llei de

“punt final”, que eximia als participants del règim franquista i als defensors i

lluitadors per l'establiment d'un sistema democràtic.

-El 6 de desembre de 1978 s'aprova en referèndum la Constitució Espanyola,

que entra en vigor el 29 de desembre. Redactada per la ponència integrada

pels diputats Gabriel Cisneros (UCD), Manuel Fraga (AP), Miguel Herrero y

18

19

20

-Degut a les pressions externes i internes dins de la UCD, a començaments del 1981 dimiteix

el president del govern Adolfo Suárez. Durant la celebració de la votació en el Congrés dels

Diputats on es preveia l'elecció de Leopoldo Calvo Sotelo, com a successor de Suàrez com a

cap de govern, es produeix l'intent de cop d'estat (conegut com el 23-F) protagonitzat pel se-

grest del Congrés dels Diputats encapçalat pel tinent coronel de la Guàrdia Civil, Antonio Te-

jero implicat en l'Operació Galàxia, i diversos dirigents de l'Exèrcit Espanyol: Suposada-

ment Alfonso Armada, el qual fou exonerat en el judici posterior, i Jaime Milans del

Bosch que com a capità general de València ordenà el toc de queda i tragué els tancs al carrer-

entre d'altres.

-La UCD, partit del govern, es desintegra entre 1981 i 1982.

-El Partido Socialista Obrero Español (PSOE) obté la majoria absoluta en les eleccions d'octu-

bre de 1982, amb 202 diputats al Congrés d'un total de 350 escons. És la primera victòria en

unes eleccions a Espanya d'un partit d'esquerres des de la prebèl·lica victòria del Front Popu-

lar de l'any 1936.

21

22

Molts van considerar i consideren a la transició com una maniobra de distrac-

ció, que va forçar la prescripció amb total impunitat dels delictes comesos

pel règim franquista, l'acceptació de la voluntat del dictador del successor a la

Prefectura de l'Estat, la forma d'organització del mateix en forma de Regne, i

un convenient canvi de jaqueta per als oligarques i alts funcionaris del règim .

Molts catalans, per exemple Pere Quart i Lluís Maria Xirinacs, van anar més

enllà considerant-la una mena de traïció als represaliats.

Altres la consideren l'única opció pragmàtica donat el fràgil equilibri de l'èpo-

ca, i d'altres la consideren un model exemplar de trànsit entre dictadura i demo-

23

-Opinió Personal-

- Aquest treball ha estat bastant diferent alhora de fer-lo, perquè

hem hagut d’emplear un programa que no saviem utilizar però

també ha estat un treball molt entretingut ja que la informació

era fácil de trobar. També m’ha agradat fer el treball perquè he

après historia d’Espanya, que és molt important ja que és el nos-

tre país.

24

http://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_Franco (23-04-13)

http://es.wikipedia.org/wiki/Carlos_Arias_Navarro (23-04-13)

http://es.wikipedia.org/wiki/Adolfo_Su%C3%A1rez (25-04-13)

http://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_Franco (25-04-13)

http://es.wikipedia.org/wiki/Carlos_Arias_Navarro (25-04-13)

http://es.wikipedia.org/wiki/Adolfo_Su%C3%A1rez (28-04-13)

http://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Luis_Rodr%C3%

ADguez_Zapatero (28-04-13)

http://www20.gencat.cat/docs/Adjucat/Documents/ARXIUS/

constitucio.pdf (29-04-13)

- Bibliografia-

25