Programa de gestió - arc.cat · marc legal i l’avaluació del model de gestió, s’identifiquen...

10

Programa de gestió de residus industrialsde Catalunya PROGRIC(2001-2006)

Revisió pel període 2004-2006

Revisió aprovada al Consell de Direcció de l’Agència de Residus de Catalunya, de 18 de setembre de 2006r

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambienti Habitatge

Pàg. 2 de 86

REVISIÓ DEL PROGRAMA DE GESTIÓ DE RESIDUS INDUSTRIALS DE CATALUNYA (PROGRIC). Glossari ....................................................................................................................................................4 1. Introducció..............................................................................................................................5

1.1. Antecedents............................................................................................................................5 1.2. Objectius.................................................................................................................................5 1.3. Metodologia............................................................................................................................5

2. Balanç del PROGRIC 2001-2004...........................................................................................6 2.1. Marc general: sector productiu i serveis ambientals ..............................................................6

2.1.1. Conceptes bàsics .............................................................................................................6 2.1.2. Generació de residus: sector productiu i serveis ambientals ...........................................6

2.2. Evolució de la generació de residus industrials......................................................................9 2.3. Evolució de la gestió dels residus industrials .......................................................................13 2.4. Grau d’assoliment d’objectius generals................................................................................16

2.4.1. Objectius sobre la generació ..........................................................................................16 2.4.2. Objectius sobre les vies de gestió ..................................................................................16

2.5. Balanç d’actuacions..............................................................................................................18 2.5.1. General...........................................................................................................................18 2.5.2. Balanç d’actuacions per eixos ........................................................................................19 2.5.3. Balanç d’actuacions prioritàries......................................................................................22

2.6. Balanç econòmic ..................................................................................................................23 2.6.1. Balanç de resultats .........................................................................................................23 2.6.2. Valoració dels resultats ..................................................................................................25

3. Evolució del marc normatiu ..................................................................................................26 3.1. Intervenció Integral de l’Administració Ambiental.................................................................26

3.1.1. Actualització marc legal..................................................................................................26 3.1.2. Consideracions per al PROGRIC ...................................................................................26

3.2. Normativa marc ....................................................................................................................26 3.2.1. Actualització marc legal..................................................................................................26 3.2.2. Consideracions per al PROGRIC ...................................................................................26

3.3. Procediments de gestió ........................................................................................................27 3.3.1. Actualització marc legal..................................................................................................27 3.3.2. Consideracions per al PROGRIC ...................................................................................27

3.4. Instal·lacions de gestió de residus........................................................................................27 3.4.1. Actualització marc legal..................................................................................................27 3.4.2. Consideracions per al PROGRIC ...................................................................................28

3.5. Envasos................................................................................................................................28 3.5.1. Actualització marc legal..................................................................................................28 3.5.2. Consideracions per al PROGRIC ...................................................................................29

3.6. Residus específics................................................................................................................29 3.6.1. Actualització marc legal..................................................................................................29 3.6.2. Consideracions per al PROGRIC ...................................................................................30

3.7. Sòls contaminats ..................................................................................................................31 3.7.1. Actualització marc legal..................................................................................................31 3.7.2. Consideracions per al PROGRIC ...................................................................................31

3.8. Tendències en la normativa europea ...................................................................................31 3.8.1. Sisè Programa d’Acció de la Comunitat Europea en matèria de Medi Ambient 2010 .........31 3.8.2. Un pas endavant en el consum sostenible de recursos: estratègia temàtica sobre prevenció

i reciclatge de residus. COM(2005)666................................................................................32

3.8.3. Una estratègia temàtica per a la protecció del sòl. COM (2002) 179 .................................. 32 4. Avaluació del model de gestió ............................................................................................. 33

4.1. Eines del model de gestió.................................................................................................... 33 4.1.1. Els registres ................................................................................................................... 33 4.1.2. Catàleg de Residus de Catalunya.................................................................................. 33 4.1.3. Declaració Anual de Residus Industrials........................................................................ 33 4.1.4. Manual de gestió de residus industrials ......................................................................... 34 4.1.5. Control de la gestió dels residus industrials................................................................... 35 4.1.6. Punts forts i punts febles................................................................................................ 35

4.2. Instruments econòmics ........................................................................................................ 36 5. Avaluació dels eixos d’actuació ........................................................................................... 38

5.1. Minimització i prevenció....................................................................................................... 38 5.1.1. Introducció...................................................................................................................... 38 5.1.2. Avaluació general de l’eix .............................................................................................. 38 5.1.3. Assignació econòmica ................................................................................................... 40 5.1.4. Conclusions.................................................................................................................... 40

5.2. Valorització .......................................................................................................................... 41 5.2.1. Introducció i avaluació general....................................................................................... 41 5.2.2. Els sectors privats de reciclatge..................................................................................... 41 5.2.3. Els serveis públics de valorització.................................................................................. 43 5.2.4. La valorització energètica .............................................................................................. 46 5.2.5. Tractament específic de residus en petites quantitats ................................................... 47 5.2.6. Avaluació de les actuacions efectuades ........................................................................ 47 5.2.7. Balanç econòmic de les actuacions efectuades ............................................................ 48 5.2.8. Conclusions.................................................................................................................... 48

5.3. Disposició del rebuig............................................................................................................ 49 5.3.1. Introducció i avaluació general....................................................................................... 49 5.3.2. Tractament físico-químic................................................................................................ 50 5.3.3. La disposició dels residus sanitaris................................................................................ 50 5.3.4. Incineració...................................................................................................................... 51 5.3.5. Dipòsits controlats.......................................................................................................... 52 5.3.6. Avaluació de les actuacions efectuades ........................................................................ 53 5.3.7. Balanç econòmic de les actuacions efectuades ............................................................ 53 5.3.8. Conclusions.................................................................................................................... 53

5.4. Protecció del sòl................................................................................................................... 55 5.4.1. Introducció i avaluació general....................................................................................... 55 5.4.2. Avaluació de les actuacions efectuades ........................................................................ 56 5.4.3. Balanç de les actuacions efectuades............................................................................. 57 5.4.4. Balanç econòmic de les actuacions efectuades ............................................................ 58 5.4.5. Conclusions.................................................................................................................... 58

5.5. Gestió d’envasos comercials i industrials ............................................................................ 60 5.5.1. Introducció...................................................................................................................... 60 5.5.2. Avaluació general........................................................................................................... 60 5.5.3. Actuacions fonamentades en l’acompliment de l’actual marc legal ............................... 60 5.5.4. Objectius quantitatius relatius als residus d’envasos..................................................... 61 5.5.5. Actuacions sobre sistemes de minimització, segregació, recollida, reutilització,

reciclatge, altres operacions de valorització i disposició d’envasos industrials i comercials ...................................................................................................................... 63

5.5.6. Balanç econòmic de les actuacions realitzades............................................................. 64 5.5.7. Conclusions.................................................................................................................... 64

5.6. Col·laboració, flexibilitat, informació i comunicació .............................................................. 65 5.6.1. Introducció i avaluació general....................................................................................... 65 5.6.2. Actuacions sobre la minimització ................................................................................... 65

Pàg. 3 de 86

5.6.3. Actuacions sobre la valorització .....................................................................................65 5.6.4. Actuacions sobre el model de gestió de residus ............................................................65 5.6.5. Actuacions sobre la disposició del rebuig.......................................................................65 5.6.6. Actuacions sobre la protecció del sòl .............................................................................66 5.6.7. Balanç econòmic de les actuacions efectuades.............................................................66 5.6.8. Conclusions ....................................................................................................................66

5.7. Tecnologia i recerca .............................................................................................................67 5.7.1. Introducció i avaluació general .......................................................................................67 5.7.2. Avaluació de les actuacions efectuades.........................................................................67 5.7.3. Balanç econòmic de les actuacions realitzades .............................................................67 5.7.4. Conclusions ....................................................................................................................68

6. Conclusions generals i consideracions per al període actual de vigència i pel nou Programa 69

6.1. Conclusions generals de la revisió del PROGRIC coresponent al període 2001-2004 .......69 6.2. Consideracions per al període de vigència del PROGRIC 2005-2006.................................69 6.3. Consideracions per al nou Programa...................................................................................71 6.4. Síntesi línies d’actuació per al nou Programa ......................................................................74

ANNEX 1. Actuacions previstes, realitzades i priorització .....................................................................75

Pàg. 4 de 86

Glossari ADR - Acuerdo Europeo relativo al transporte internacional de mercancías peligrosas por carretera. ARC – Agència de Residus de Catalunya. ASRI – Avaluació simplificada de riscos per a activitats industrials. BREF –Reference Document on Best Available Techniques. CCR – Centre Català del Reciclatge. CEMA – Centre per l’Empresa i el Medi Ambient. CER - Catàleg Europeu de Residus. CFC – Clorofluorocarbonis. COV – Compost orgànic volàtil. CRC – Catàleg de Residus de Catalunya. CRT – Centre de Recuperació i Transferència. DAOM – Diagnòstic Ambiental d’Oportunitats de Minimització. DARI – Declaració Anual de Residus Industrials. DMA – Departament de Medi Ambient. EMAS – Eco-management and Audit Scheme / Sistema comunitari d’ecogestió i auditoria. FA – Fitxa d’Acceptació. FQB – Físico-químic-biològic. FS – Full de Seguiment. FSI – Full de Seguiment Itinerant. GIS – Geographical Information System / Sistemes d’Informació Geogràfica. IDESCAT – Institut d’Estadística de Catalunya. IIAA – Intervenció Integral de l’Administració Ambiental. IPI – Índex de Producció Industrial. IPPC – Integrated Pollution Prevention and Control / Prevenció i control integrats de la contaminació. IPS – Informe Preliminar de Situació. ISO – International Standard Organisation. JRR – Justificant de Recepció de Residu. MER – Material Específic de Risc. MNM – Metalls en estat No Metàl·lic. MMA – Ministerio de Medio Ambiente. MTD – Millor Tècnica Disponible. PCB –Policlorobifenils. PEP – Plans Empresarials de Prevenció. PGREC – Programa General de Residus Especials de Catalunya. PiME – Petita i Mitjana Empresa. PNFU – Pneumàtics Fora d’ús. PNRSC – Plan Nacional de Remediación de Suelos Contaminados. PROGRIC - Programa de Gestió de Residus Industrials de Catalunya. RAEE – Residus d’Aparells Elèctrics i Electrònics. REPQ – Residus Especials en Petites Quantitats. RSU – Residus Sòlids Urbans. RTP – Residus Tòxics i Perillosos. SDDR – Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn. SDR – Sistema Documental de Residus. SIG – Sistema Integrat de Gestió. VAB – Valor Afegit Brut. VFU – Vehicle fora d’Ús.

Pàg. 5 de 86

1. Introducció

1.1. Antecedents L’actual Programa de Gestió de Residus Industrials de Catalunya (PROGRIC) té vigència per al període 2001-2006. Per tal d’esdevenir una eina flexible i àgil, el Programa preveia realitzar dues revisions del mateix als anys 2003 i 2005, amb la finalitat d’adaptar-se als possible canvis futurs (normatius, tecnològics, etc.) i als objectius específics fixats en els diferents eixos d’actuació. Al 2005 s’ha iniciat una revisió de detall del Programa, que alhora ha de permetre establir les bases per a l’elaboració del nou PROGRIC 2007-2012, revisió que es presenta aquí.

1.2. Objectius Aquest document de revisió del PROGRIC té els següents objectius:

1. Analitzar l’evolució amb les dades disponibles de la generació i gestió dels residus industrials a Catalunya (2001-2004).

2. Determinar el grau d’assoliment dels objectius i de les actuacions dels diferents eixos definits pel PROGRIC 2001-2006, així com identificar les causes de les possibles desviacions.

3. Avaluar els resultats i tendències dels diferents eixos d’actuació, per tal d’identificar els principals factors o punts crítics que han de servir per a la formulació de les bases del nou PROGRIC.

1.3. Metodologia Per tal de donar resposta als objectius plantejats, la revisió del PROGRIC s’ha dut a terme d’acord amb la metodologia que es representa a la Figura 1, i que es descriu a continuació:

1. Revisió del balanç del PROGRIC 2001-2004: s’ha fet ús de la informació i les dades disponibles per al període 2001-2004, per analitzar l’evolució de la generació i gestió dels residus industrials; el grau d’assoliment dels objectius generals de gestió; el grau d’assoliment d’actuacions previstes i prioritàries; i finalment el balanç de pressupostos.

2. Evolució del marc normatiu: s’han identificat els principals canvis en el marc normatiu, que poden tenir conseqüències en la generació i gestió dels residus, tant durant el període analitzat (2001-2004) com en anys posteriors, per tal de preveure els possibles efectes sobre el nou PROGRIC.

3. Estudi i avaluació del model de gestió: s’analitzen les eines del model de gestió de residus industrials de Catalunya, per tal d’identificar punts forts i punts febles. Es revisen també els diferents instruments econòmics aplicats.

4. Avaluació dels eixos del PROGRIC: s’avaluen en detall els resultats i les tendències observades en els set eixos d’actuació del PROGRIC, en base a la informació recopil·lada en les anteriors fases.

5. Conclusions i bases pel nou PROGRIC: d’acord amb l’avaluació dels diferents eixos, l’evolució del marc legal i l’avaluació del model de gestió, s’identifiquen un conjunt de consideracions que han de servir de base per a l’elaboració del nou PROGRIC. S’identifiquen també aquelles actuacions susceptibles de ser executades o iniciades durant la resta del període de vigència del PROGRIC actual, per tal de corregir tendències o bé preparar el nou Programa.

Figura 1. Metodologia de la revisió del PROGRIC.

1. Balanç PROGRIC 2001-2004

4. Avaluació eixos PROGRIC

5. Conclusions i bases pel nou PROGRIC

2. Evolució marc normatiu

3. Avaluació model de gestió

1. Balanç PROGRIC 2001-2004

4. Avaluació eixos PROGRIC

5. Conclusions i bases pel nou PROGRIC

2. Evolució marc normatiu

3. Avaluació model de gestió

.

Pàg. 6 de 86

2. Balanç del PROGRIC 2001-2004

2.1. Marc general: sector productiu i serveis ambientals

2.1.1. Conceptes bàsics En aquest apartat s’inclou una descripció d’alguns conceptes bàsics necessaris per a la interpretació del balanç de la generació i gestió dels residus industrials a Catalunyha durant el període 2001-2004: • Residus industrials D’acord amb la normativa vigent1 a Catalunya, els residus industrials es defineixen de la següent manera:

“Residus industrials: materials sòlids, gasosos o líquids resultants d’un procés de fabricació, de transformació, d’utilització, de consum o de neteja el productor o posseïdor dels quals té voluntat de

desprendre-se’n i que [...] no poden ésser considerats residus municipals” En aquest sentit, els residus industrials es refereixen, principalment, a aquells que es generen a les activitats productives o manufactureres. L’àmbit d’aplicació del PROGRIC 2001-2006, tal com es defineix en el seu capítol 6, considera tres grups de residus:

- Residus que s’originen a les indústries, independentment de la seva classificació (especials, no especials i inerts). Aquests residus es declaren a les DARI (tal com s’indica més endavant) i es troben classificats en el Catàleg de Residus de Catalunya.

- Determinats fluxos de residus d’origen municipal, la gestió dels quals s’ha de coordinar amb el

Programa de gestió de residus municipals (PROGREMIC):

o Medicaments caducats. o Vehicles fora d’ús. o Pneumàtics. o Dissolvents, pintures i vernissos. o Frigorífics i electrodomèstics que continguin substàncies perilloses. o Residus ofimàtics. o Residus fotogràfics. o Olis minerals. o Residus de tintoreries. o Piles. o Fluorescents i llums de vapor de mercuri. o Envasos comercials. o Altres.

- Residus que no poden considerar-se ni industrials ni domèstics: terres i residus de la

construcció contaminats, residus procedents del dragatge de sediments, residus oliosos i aigües contaminades procedents de vaixells i residus sanitaris.

1 Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, del 15 de juliol, reguladora dels residus.

• La Declaració Anual de Residus Industrials (DARI) La Declaració Anual de Residus Industrials (DARI) és l’acreditació documental de les dades dels residus produïts per cada centre de producció en el període d’un any natural. En termes generals, segons el Decret 93/1999, de 6 d'abril, sobre procediments de gestió de residus, estan obligades a estar inscrites com a productores i a fer la Declaració Anual de Residus Industrials (DARI) totes aquelles empreses que realitzen una activitat industrial i/o tenen processos de fabricació. En canvi, les empreses de serveis i/o comerços no han d’estar inscrites i sols en el cas de produir més de 10 t per any de residus perillosos han de fer la DARI. No obstant, cal tenir present que dins de les activitats que realitzen la DARI están incloses les pròpies empreses de gestió de residus (abocadors, dipòsits controlats, plantes de reciclatge, etc.), així com les de sanejament (depuradores, neteja de vies públiques, etc.). En aquest sentit, les estadístiques habituals de generació de residus realitzades per l’ARC fins al moment inclouen les dades del conjunt d’empreses registrades com a productors de residus que han de fer la DARI, amb independència de la seva activitat. En el següent apartat es presentaran els resultats d’una anàlisi preliminar de les dades de generació tenint en compte els diferents grans grups d’activitat: indústries i serveis ambientals (gestors i depuradores). • Residus tractats pels gestors de residus de Catalunya Les empreses de gestió de residus s’han d’inscriure al Registre General de Gestors de Residus de Catalunya, la finalitat del qual és facilitar el control de la gestió ambientalment correcta dels residus i donar publicitat a les activitats de gestió. Les empreses de gestió de residus de Catalunya declaren periòdicament les dades de quantitats i tipus de residus tractats a les seves instal·lacions. A partir d’aquestes dades l’ARC elabora les memòries estadístiques que permeten avaluar els residus que es tracten a les instal·lacions ubicades a Catalunya. Així, és important considerar que els resultats d’aquestes estadístiques no tenen perquè coincidir exactament amb les dades de gestió declarades a les DARI, per diferents motius:

- Un percentatge dels residus tractats pels gestors procedeixen de productors que no tenen l’obligació de realitzar la DARI (com per exemple, determinades activitats comercials).

- Part dels residus generats es tracten en instal·lacions fora de Catalunya. - En sentit contrari, les instal·lacions de tractament també reben residus de fora de Catalunya.

2.1.2. Generació de residus: sectors productiu i de serveis ambientals Tal com s’ha indicat anteriorment, per facilitar la interpretació dels resultats és necessari segregar en dos grups les dades extretes de les DARI. Per una banda, trobem els residus associats a la pròpia activitat industrial productiva i, per l’altra, els residus procedents de les instal·lacions de serveis ambientals, necessàries en qualsevol societat desenvolupada per tal de garantir el compliment dels estàndards de qualitat ambiental (depuradores d’aigües residuals, gestors de residus, etc.).

Pàg. 7 de 86

L’actual sistema estadístic no ha permés fer aquesta distinció de forma sistemàtica en el marc de la present revisió del PROGRIC. No obstant, per l’any 2004 si que es disposa dels resultats de generació i gestió de residus segons aquesta divisió per grups d’activitat, amb característiques similars en referència a la gestió dels residus: • Sector productiu: són les industries dedicades al processos de producció i/o transformació. • Sector serveis ambientals:

o Depuradores d’aigües residuals urbanes. Els seus residus es gestionen majoritàriament mitjançant aplicació agrícola o deposició.

o Gestors de residus. Els seus residus provenen d’altres, que en molts casos ja han estat declarats prèviament pels productors.

A la Figura 2 es pot observar com per l’any 2004 els residus originats a les indústries representaven un 77% del total de residus declarats a la DARI, mentre que la resta (23%) procedeixen d’activitats dels serveis ambientals (un 14% dels gestors de residus i un 9% de les depuradores). Figura 2. Generació de residus, per grups d’activitat, l’any 2004.

Indústries77%

Gestors14%

Depuradores9%

A la Taula 1 es mostren els residus industrials declarats en funció del tipus de tractament, per l’any 2004, tenint en compte només les dades procedents de les empreses del sector productiu. En aquest cas, es pot observar un elevat grau de valorització (70%) del total de residus generats (4,8 milions de tones), tal com es representa a la Figura 3. Si es comparen aquests resultats amb els objectius de gestió previstos pel PROGRIC (Taula 2), es pot comprovar que els objectius de valorització es compleixen en el cas de les empreses del sector productiu. Els resultats específics per les empreses de gestió de residus i depuradores es mostren a la Taula 3 i Taula 4, respectivament.

Taula 1. Residus industrials declarats en funció del tractament l’any 2004 (tones), sense incloure residus procedents dels serveis ambientals (gestors de residus i depuradores d’aigües residuals urbanes).

RESIDUS INDUSTRIALS DECLARATS EN FUNCIÓ DEL TRACTAMENT SEGONS DECLARACIÓ 2004 (t) INDÚSTRIES (SECTOR PRODUCTIU)

Tipus de tractament Especials No especials Total general %

Valorització en origen 96.285,73 139.781,06 236.066,79 4,91% Valorització externa 183.846,51 2.338.122,76 2.521.969,26 52,40% Valorització com a subproducte 25.904,82 539.352,51 565.257,33 11,75% Total valorització material 306.037,06 3.017.256,33 3.323.293,39 69,05% Valorització energètica 12.626,67 32.323,66 44.950,33 0,93% TOTAL VALORITZACIÓ 318.663,72 3.049.579,99 3.368.243,72 69,99% Deposició controlada 32.357,67 967.559,12 999.916,78 20,78% Incineració 73.072,61 14.648,50 87.721,12 1,82% Físicoquimic 88.019,41 149.951,30 237.970,71 4,94% TOTAL DISPOSICIÓ DEL REBUIG 193.449,69 1.132.158,93 1.325.608,61 27,54% Emmagatzematge 6.809,50 81.894,11 88.703,61 1,84% Gestió insuficient 208,50 10.701,08 10.909,58 0,23% Gestió no especificada 2.391,81 16.780,45 19.172,27 0,40% TOTAL ALTRES 9.409,82 109.375,64 118.785,46 2,47% TOTAL 521.523 4.291.115 4.812.637,79 100,00%

Figura 3. Vies de gestió dels residus generats per les empreses del sector productiu, l’any 2004.

Disposició del rebuig

28%

Altres2%

Valorització70%

Taula 2. Comparació dels percentatges de gestió de la DARI 2004 amb els objectius del PROGRIC.

Nota: Els resultats de gestió que es mostren pel total d’empreses i per les indústries, no sumen 100%, ja que no es reflecteix el 2% corresponent a altres tipus de gestió (emmagatzematge, gestió no especificada, etc.).

dari 2004 total empreses dari 2004 indústries Progric 2003 Progric 2006

Valorització material 63% 69% 67% 70%Valorització energètica 2% 1% 3% 6%

Valorització Total Valorització 65% 70% 70% 76%Deposició controlada 23% 21% 22% 16%Físicoquimic 8% 5% 7% 7%Incineració 3% 2% 1% 1%

Disposició del rebuig Total Disposició del rebuig 33% 28% 30% 24%

Comaparació dels percentatges de gestió de la dari 2004 amb els objectius del Progric

Pàg. 8 de 86

Taula 3. Residus dels gestors declarats en funció del tractament l’any 2004 (tones). RESIDUS INDUSTRIALS DECLARATS EN FUNCIÓ DEL TRACTAMENT SEGONS DECLARACIÓ 2004 (t)

Especials No especials Total general %Valorització en origen 13.364,89 10.991,40 24.356,29 2,85%Valorització externa 48.805,53 166.999,18 215.804,71 25,29%Valorització com a subproducte 37,00 57.274,86 57.311,86 6,72%Total valorització material 62.207,42 235.265,44 297.472,86 34,87%Valorització energètica 5.474,51 48.716,00 54.190,51 6,35%TOTAL VALORITZACIÓ 67.681,93 283.981,44 351.663,37 41,22%Deposició controlada 29.067,67 263.164,35 292.232,02 34,25%Incineració 38.889,77 25.947,74 64.837,51 7,60%Físicoquimic 38.518,97 98.134,88 136.653,85 16,02%TOTAL DISPOSICIÓ DEL REBUIG 106.476,41 387.246,97 493.723,38 57,87%Emmagatzematge 889,37 3.116,30 4.005,67 0,47%Gestió insuficient 0,00 0,00 0,00 0,00%Gestió no especificada 3.031,53 731,87 3.763,40 0,44%TOTAL ALTRES 3.920,90 3.848,18 7.769,07 0,91%

TOTAL 178.079,24 675.076,58 853.155,82 100,00%

Tipus de tractamentGESTORS

Taula 4. Residus de depuradores declarats en funció del tractament l’any 2004 (tones). RESIDUS INDUSTRIALS DECLARATS EN FUNCIÓ DEL TRACTAMENT SEGONS DECLARACIÓ 2004 (t)

Especials No especials Total general %Valorització en origen 0,00 21.211,18 21.211,18 3,75%Valorització externa 120,46 273.534,93 273.655,38 48,39%Valorització com a subproducte 0,00 7.677,41 7.677,41 1,36%Total valorització material 120,46 302.423,52 302.543,97 53,49%Valorització energètica 0,00 0,00 0,00 0,00%TOTAL VALORITZACIÓ 120,46 302.423,52 302.543,97 53,49%Deposició controlada 2.787,83 129.203,93 131.991,76 23,34%Incineració 105,62 9.654,62 9.760,24 1,73%Físicoquimic 1.013,04 116.761,63 117.774,67 20,82%TOTAL DISPOSICIÓ DEL REBUIG 3.906,49 255.620,19 259.526,68 45,89%Emmagatzematge 240,00 0,00 240,00 0,04%Gestió insuficient 0,00 0,00 0,00 0,00%Gestió no especificada 0,00 3.267,94 3.267,94 0,58%TOTAL ALTRES 240,00 3.267,94 3.507,94 0,62%

TOTAL 4.266,94 561.311,64 565.578,59 100,00%

Tipus de tractamentESTACIONS DEPURADORES

Aquest anàlisi preliminar ens indica que per tal d’obtenir una millor visió dels resultats i tendències de la generació i gestió dels residus procedents de les activitats industrials, cal poder analitzar separadament les dades estadístiques de les empreses del sector productiu respecte a les dades de les activitats de serveis ambientals. No obstant, en la revisió del PROGRIC, que es presenta a partir del següent apartat, i en coherència amb el model de gestió aplicat fins al moment, s’ha elaborat el balanç de resultats partint de les dades agregades actualment disponibles, sense distingir entre residus d’activitats industrials i residus de serveis ambientals.

Pàg. 9 de 86

2.2. Evolució de la generació de residus industrials En aquest apartat es presenten les principals variables que descriuen l’evolució en la generació de residus industrials a Catalunya durant el període 2001-2004. A més, s’inclouen les dades de generació dels períodes anteriors, per tal de proporcionar una perspectiva temporal i facilitar així la identificació de tendències. A la Taula 5 es mostren les dades de generació de residus d’acord amb les declaracions dels establiments industrials efectuades durant el període 1995 – 2004. Val a dir que les dades no són del tot comparables ja que s’han donat variacions tant en el grau de recollida d’informació com en les classificacions dels residus. En els darrers anys però, i particularment pel període 2001-2004, les estadístiques es poden considerar homogènies entre sí. Taula 5. Evolució de la generació de residus industrials declarats i nombre de declaracions a Catalunya.

Any Residus declarats (milers de tones) Variació (%) Nombre Declaracions Variació (%)

1995 3.702 21,90 10.691 8,96

1996 4.089 10,44 12.117 13,34

1997 4.650 13,71 13.278 9,58

1998 5.016 7,88 16.179 21,85

1999 5.282 5,29 19.383 19,80

2000 5.592 5,88 20.400 5,25

2001 5.716 2,22 21.555 5,66

2002 5.932 3,78 22.197 2,98

2003 5.865 -1,13 22.363 0,75

2004 6.231 6,24 22.521 0,71

Variació 2001-2004 515 9,0% 966 4,5%

Els valors mostren un progressiu augment en valors absoluts tant de la quantitat total de residus industrials generats com del nombre d’establiments que realitzen la declaració anual de residus. Part d’aquest augment en la generació total de residus s’explica segurament per la progressiva aparició de nous establiments declarants. Això no obstant, com es mostra a la Figura 4, les correlacions no són evidents. L’augment en el nombre d’establiments declarants no sembla determinar les variacions en la generació de residus. Això es pot explicar en part pel fet que les noves empreses declarants són principalment PiMEs i, en conseqüència, no influeixen significativament en la generació total de residus. En aquest sentit, a partir de l’any 1998 augmenta substancialment el nombre de declaracions tramitades com a conseqüència dels progressos en l’obtenció de dades. Una de les causes d’aquest avenç, per exemple, és la creació de versions simplificades de les Declaracions Anuals de Residus Industrials (DARI) per a empreses amb menys de cinc treballadors.

Figura 4. Relació entre la variació en la generació de residus industrials i el nombre d’establiments declarants a Catalunya.

-10.0

0.0

10.0

20.0

30.0

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

Varia

ció

(%)

Generació Residus Industrials Nr Declaracions

Durant els últims anys, i en particular per al període 2001-2004, es pot observar que ha anat disminuint progressivament l’increment del nombre de nous establiments declarants, fet que podria indicar que ja es disposa de les dades de generació de residus per a la gran majoria dels establiments industrials de Catalunya. Aquesta periodificació es pot observar clarament a la Figura 5, on es mostren els increments tant en la generació de residus com d’establiments declarants, acumulats per períodes de 4 anys. En el darrer període de 2001 – 2004, l’increment en la generació de residus (9% per tot el període) disminueix significativament respecte altres períodes, i el nombre de nous establiments declarants augmenta molt lleugerament (4,5%), en comparació amb períodes anteriors. S’observa doncs com per aquest període l’augment en la generació de residus és superior a l’augment en el nombre d’establiments declarants. Tal com s’indica més endavant, les principals causes d’aquesta major generació de residus estan relacionades amb el sanejament d’espais degradats i sòls contaminats i del millor tractament de les emissions i depuració de les aigües residuals, que dóna lloc a majors volums de llots de depuració.

Pàg. 10 de 86

Figura 5. Variació en la generació de residus industrials i en el nombre de declaracions en diferents

períodes.

20%

9%

60%

4%

39%

54%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

1993-1996 1997-2000 2001-2004

Increment generació residus Increment Nr declaracions

Per tant, l’aparició de nous establiments declarants ha deixat de ser la causa principal en l’augment de la generació de residus. Quan s’estudien les principals variables d’activitat industrial que condicionen la generació de residus, s’identifica l’Índex de Producció Industrial (IPI) com la variable que mostra unes correlacions més evidents en els darrers anys (veure Figura 6). Aquesta correlació millorada s’explica pel fet que l’IPI mesura els canvis en la producció industrial sense l’efecte dels preus de mercat i, en canvi, altres variables, com el Volum de Negoci industrial o el VAB industrial, també mostren certes correlacions però depenen més de les fluctuacions en la conjuntura econòmica, l’augment de preus, etc. A la Figura 6 s’observa com la generació de residus industrials a Catalunya no s’ha desacoblat de la variació en l’Índex de Producció Industrial. Fins l’any 2002 la generació de residus augmenta o disminueix de manera constant aproximadament 2,5 punts per sobre de la producció industrial. A partir del 2002, aquesta tendència ja no és tant evident però s’observa encara com la generació de residus depèn de l’activitat industrial, i al 2004 continua mostrant increments per sobre de l’augment de la producció industrial.

Figura 6. Relació entre la variació en la generació de residus industrials i l’Índex de Producció Industrial a Catalunya.

-5

0

5

10

15

20

25

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

Vari

ació

(%)

Generació Residus Industrials Índex Producció Industrial

A la Taula 6 s’inclou l’evolució de diferents variables d’activitat industrial durant el període 2001-2004, per als diferents sectors industrials. En termes absoluts, es constata una disminució durant aquests anys tant del nombre total d’establiments com de l’ocupació (un 5,4% i un 8%, respectivament). L’Índex de Producció Industrial tan sols augmenta un 1,2%; el VAB2 un 2,2%; i el Volum de Negoci un 3,3%. Aquesta evolució contrasta amb l’increment observat en la generació de residus durant el mateix període 2001-2004, que és del 9%. Aquest fet podria ser atribuïble a l’aparició de nous corrents residuals no comptabilitzats fins al moment, aspecte que s’analitza més endavant. L’evolució dels diferents indicadors per sectors industrials mostra com alguns d’aquests han experimentat una clara disminució en l’activitat, com el tèxtil, la fabricació de maquinària i equips mecànics, les màquines d’oficines i instruments, i la fabricació d’equips elèctrics i electrònics. Els sectors que mostren uns millors resultats globals serien els productes minerals no metàl·lics, el metall, el químic i l’energètic. En alguns casos, l’evolució d’aquests indicadors responen en part a concentració de l’activitat industrial (químic, alimentació, etc.), i en altres casos a un trasllat de l’activitat industrial (tèxtil, electrònica, etc.). La relació entre activitat industrial i generació de residus s’observa una vegada més a la Figura 7. En obtenir la relació entre activitat industrial (en aquest cas, valor absolut de VAB) i generació total de residus industrials, s’observa que aquest valor es pràcticament constant durant els darrers anys. En particular, durant el període 2001-2004, s’obté un valor promig de 192 ± 3,8 tones per milió d’euros de VAB. 2 VAB: Valor Afegit Brut, cost dels factors, havent corregit els euros corrents a euros constants. També s’ha fet aquesta correcció per la resta de variables econòmiques que es presenten en euros corrents.

Pàg. 11 de 86

Taula 6. Evolució de diferents variables d’activitat industrial durant el període 2001-2004.

Nre. ESTABLIMENTS OCUPACIÓ

VALOR PRODUCCIÓ

(€ const.)

VOL. NEGOCI

(€ const.)

VAB_cf(€

const.) IPI

2004/2001 2004/2001 2004/2001 2004/2001 2004/2001 2004/2002Ind. extractives, petroli i energia -6,9 4,2 -15,2 11,9 0,1 9,1 Alimentació, begudes i tabac -10,4 1,6 8,5 8,2 1,1 0,3 Tèxtil, confecció, cuir i calçat -12,1 -26,3 -18,7 -18,6 -16,4 -1,3 Indústries de la fusta i el suro 0,2 -7,6 0,1 0,9 -1,3 -10,9 Paper, edició, arts gràfi. i reprod. 0,3 -4,3 1,4 2,3 7,1 2,6 Indústries químiques -0,1 -1,1 6,1 8,4 11,6 1,3 Cautxú i matèries plàstiques -4,3 -2,7 7,1 6,5 7,2 2,9 Altres prod. minerals no metàl·lics 6,9 -3,5 13,1 10,3 7,6 10,8 Metal·lúrgic i productes metàl·lics 2,0 -2,3 12,6 13,4 7,8 7,0 Maquinària i equips mecànics -19,7 -10,6 -2,3 2,1 -6,8 -5,4 Màquines d'oficines i instruments -2,5 -21,6 -56,5 -62,6 -25,7 0,7 Equips elèctrics i electrònics -10,5 -18,3 -0,3 -1,8 -4,3 -0,2 Fabricació materials de transport -9,4 -7,1 10,7 6,1 8,2 6,3 Indústries manufact. diverses -6,0 -4,3 7,1 8,2 5,4 14,4

TOTAL -5,4 -8,0 1,5 3,3 2,2 1,2 VAB_cf: Valor Afegit Brut (cost factors) IPI: Índex de Producció Industrial (Base 100: 2000)

Font: IDESCAT

Figura 7. Evolució de la relació entre activitat industrial (VAB industrial) i generació de residus.

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 20040

50

100

150

200

250

VAB (M€ corrents)Residus Industrials(Milers tones)

Tn residus / M€ VAB

192 ± 3,8

Si s’analitza l’evolució en la generació de residus per subsectors industrials (

Taula 7), s’observa com de fet alguns sectors han augmentat la seva generació de residus durant el període 2001-2004, mentre que altres l’han disminuït. Degut a que la classificació utilitzada per l’Agència de Residus de Catalunya normalment no coincideix amb la que s’utilitza per les estadístiques d’activitat econòmica (per exemple, a l’IDESCAT), no es pot relacionar les dades de generació de residus per subsectors amb les d’activitat econòmica. No obstant, en alguns casos es pot veure com sectors que han patit una marcada disminució en la seva activitat, com el tèxtil, també disminueixen la seva generació de residus. En canvi, no sempre es evident aquesta relació, i això és degut a altres factors, com l’evolució tecnològica del sector o canvis en la classificació i comptabilització dels corrents residuals. D’acord amb els resultats per al període 2001-2004 que apareixen a la Taula 7, els subsectors que han contribuït en major mesura a l’increment en la generació de residus durant aquest període, són el grup d’altres indústries (281.690 tones), els productes minerals no metàl·lics (99.920 tones), i la producció d’electricitat, gas i vapor (80.990 tones). El grup d’altres indústries inclou les activitats de sanejament, on la major part són depuradores (prop de 300) i abocadors (prop de 60). Tal com s’indica més endavant, és aquí on possiblement es dóna el major increment en la generació de residus, pels llots de depuració, lixiviats d’abocador, i cendres de centrals tèrmiques. D’altra banda, els subsectors que mostren les majors reduccions en la generació de residus són el de l’alimentació (72.120 tones), la petroquímica (51.300 tones), i la recuperació de productes (46.700 tones). En quant als subsectors que generen la major quantitat de residus, el subsector d’altres indústries, amb 1.369.700 tones passa a ocupar el primer lloc, davant de l’alimentació, amb 1.189.540 tones, i els productes minerals no metàl·lics (301.870 tones), que ara ocupa el tercer lloc en comptes de la siderúrgia. Aquests tres subsectors generen aproximadament el 46% del total generat.

Pàg. 12 de 86

Taula 7. Generació de residus industrials a Catalunya, per sectors d’activitat (milers de tones).

Activitat industrial 2001 2002 2003 2004 Variació

2004/2001 (%)

Variació 2004/2001

(milers tones)

Refinament de petroli 13,6 9,1 7,3 8,4 -38% -5,2 Producció d'electricitat, gas, vapor 57,1 183,3 101,2 138,1 142% 81,0 Siderúrgia - aceries 263,6 278,4 256,1 292,1 11% 28,5 Metal·lúrgia 18,1 15,3 4,4 6,8 -62% -11,3 Productes minerals no metàl·lics 201,9 219,6 257,9 301,9 49% 99,9 Petroquímica - química orgànica de base 137,3 151,9 121,9 86,0 -37% -51,3 Química inorgànica de base 53,3 46,2 38,4 63,1 18% 9,7 Fabricació de primeres matèries plàstiques 84,2 71,5 73,2 81,0 -4% -3,2 Fabricació d'adobs 2,5 4,1 1,0 21,8 768% 19,3 Fabricació de plaguicides 0,9 1,7 1,7 1,9 105% 1,0 Fabricació de productes farmacèutics base 149,6 154,1 160,9 157,1 5% 7,5 Especialitats en altres productes farmacèutics 31,1 33,6 34,7 30,2 -3% -0,9 Fabricació d'altres productes químics 197,8 185,9 199,9 200,6 1% 2,8 Fundició de metalls 66,9 67,6 66,3 75,6 13% 8,7 Fundició de metalls no fèrrics 55,7 65,3 68,6 84,2 51% 28,5 Mecanització de metalls 119,8 140,9 124,7 143,3 20% 23,5 Tractament superfície de metalls 45,4 56,2 56,8 55,8 23% 10,3 Fabricació de fil i cable elèctric 31,2 27,4 23,6 23,0 -26% -8,1 Fabricació de piles i acumuladors 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 Fabricació de components electrònics 11,2 12,7 10,7 9,9 -11% -1,3 Altres indústries de transformació de metalls 599,2 595,1 628,5 637,5 6% 38,3 Alimentació 1.261,7 1.215,8 1.306,9 1.189,5 -6% -72,1 Tèxtil i confecció 100,0 114,5 108,6 104,9 5% 5,0 Acabat de tèxtils (humits) 34,6 33,3 28,7 27,8 -20% -6,8 Adobament de cuir i pell 74,8 63,3 53,2 40,6 -46% -34,2 Fusta i suro 176,2 202,0 251,0 219,4 24% 43,2 Fabricació de pasta de paper 14,9 17,8 29,4 30,3 102% 15,3 Fabricació de paper i cartró 192,3 191,5 173,0 182,2 -5% -10,1 Transformació de paper-cartró 169,0 172,1 178,8 194,5 15% 25,5 Impressió i edició 118,3 136,0 117,0 137,8 16% 19,5 Transformació cautxú i plàstic 115,8 118,2 122,7 133,1 15% 17,3 Recuperació de productes 230,1 237,1 167,2 183,3 -20% -46,7 Altres indústries 1.088,0 1.110,7 1.090,7 1.369,7 26% 281,7 TOTAL 5.716,1 5.932,3 5.865,1 6.231,3 9% 515,2 En quant a la tipologia de residus generats, la Figura 8 mostra l’evolució de la proporció entre residus especials, inerts i no especials. La major part dels residus industrials que es generen a Catalunya són de tipus no especial, l’augment dels quals s’observa especialment a partir de l’any 1995. A l’any 1997

es dóna una desclassificació de part dels residus especials, que passen a considerar-se com a no especials. Respecte al període 2001-2004, cal destacar que a partir de l’any 2002 entre en vigor el nou Catàleg Europeu de Residus (CER) pel qual s’estableixen dues tipologies de residus: perillosos i no perillosos; així doncs, segons la normativa europea, les tipologies definides com especial i no especial es denominen perillós i no perillós i desapareix la tipologia d’inert. La proporció de residus perillosos mostra un lleuger increment entre el 2001 i el 2004, passant del 9,5% al 11,3% respecte al total generat. Figura 8. Evolució de la tipologia de residus industrials generats a Catalunya.

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

7000

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

Nr D

ecla

raci

ons

0

5,000

10,000

15,000

20,000

25,000

Mile

rs d

e to

nes

Especials/Perillosos InertsNo Especials/No perillosos Nr declaracions

Els tipus de residus generats durant el període 2001-2004 es mostra a la Taula 8. Anàlogament a l’evolució del subsectors d’activitat, hi ha tipologies de residus que es generen en major quantitat i altres que disminueixen en la seva generació. Les fraccions que suposen un major increment en tones són els productes caducats i restes de fabricació orgànics (209.700 tones), els residus de descontaminació (204.700 tones), i els llots de depuració (195.400 tones). D’altra banda, les majors reduccions de residus corresponen als residus vegetals (210.400 tones), els residus salins (76.700 tones), i els residus líquids orgànics (62.200 tones). Els tipus de residus que es generen en major quantitat continuen sent els llots de depuració (18,9%), residus varis (11,2%) i metalls (10,9%). Val a dir que al 2004 es va corregir la tendència a l’alça dels residus “varis”, que havien augmentat progressivament entre el 2001 i el 2003.

Pàg. 13 de 86

Taula 8. Generació de residus industrials a Catalunya, per tipologia (milers de tones).

Tipus residus 2001 2002 2003 2004 Variació

2004/2001 (%)

Variació 2004/2001

(milers tones)

Dissolvents i residus líquids amb dissolvents 112,6 108,8 117,8 111,0 -1,4% -1,6 Residus oliosos (olis, greixos i hidrocarburs) 45,4 36,4 39,8 41,9 -7,7% -3,5 Productes químics i fitosanitaris 1,9 5,7 6,1 4,8 156,2% 2,9 Líquids i banys residuals amb metalls 43,7 27,8 26,9 32,2 -26,4% -11,6 Líquids i banys residuals sense metalls 23,1 20,5 20,9 20,3 -12,2% -2,8 Residus líquids orgànics 114,1 47,6 45,0 51,9 -54,5% -62,2 Pintures, tintes, colorants i coles 19,1 33,9 32,9 33,4 75,2% 14,3 Residus salins 113,7 115,0 90,9 37,0 -67,4% -76,7 Residus de descontaminació 403,9 492,0 499,8 608,6 50,7% 204,7 Residus de combustió 502,8 612,3 463,4 586,9 16,7% 84,2 Llots de depuració 982,3 1.021,8 1.079,4 1.177,7 19,9% 195,4 Productes caducats i restes de fabricació orgànics 232,9 392,9 433,8 442,7 90,0% 209,7 Residus animals 482,7 452,4 484,4 484,1 0,3% 1,4 Residus sanitaris 10,1 28,9 22,5 28,2 178,9% 18,1 Residus vegetals 781,4 580,5 514,1 571,0 -26,9% -210,4 Plàstics 113,2 93,8 98,4 111,5 -1,5% -1,7 Metalls 676,8 642,6 635,2 679,0 0,3% 2,2 Productes minerals i ceràmics 284,3 310,6 338,3 390,6 37,4% 106,3 Envasos industrials 88,5 93,5 101,4 103,8 17,3% 15,3 Terres contaminades i sediments 4,0 14,6 8,0 19,6 395,5% 15,7 Varis 679,8 800,6 806,3 695,2 2,3% 15,4 TOTAL 5.716,1 5.932,3 5.865,1 6.231,3 9% 515,2

2.3. Evolució de la gestió dels residus industrials La gestió dels residus industrials a Catalunya ve determinada a la pràctica pel Catàleg de Residus (Decret 34/1996) i el Decret 93/1999 de procediments de gestió de residus, que estableix la via de gestió més adequada i el procediment per als diferents tipus de residus. Tots els residus s’han de gestionar mitjançant un gestor acreditat, el nombre dels quals ha augmentat de forma contínua al llarg dels últims anys, especialment a partir de l’entrada en vigor de la Llei 6/1993 de residus (veure Figura 9). El nombre total de gestors considera tant les empreses acreditades per tractar residus industrials de tercers, com aquelles empreses autoritzades per gestionar els seus propis residus mitjançant disposició del rebuig. En aquest sentit, es constata un creixement molt accentuat del nombre de gestors entre el 1995 i el 2000 (865%), que correspondria al període inicial d’implantació del sistema, i un lleuger creixement

durant el període 2001-2004 (6,3%), la qual cosa indica que aquest darrer període es caracteritza per una consolidació del mercat de gestors de residus. Per tipus de tractament, tampoc es detecten canvis significatius durant el període 2001-2004, tant en les tones tractades com en el nombre total de gestors, tal com es mostra a la Figura 10. La situació l’any 2004 indica que el 93% de les empreses gestores valoritzen, el 2,2% es dediquen al físico-químic, el 1,4% a la incineració, i el 3,2% al dipòsit controlat. Figura 9. Evolució del nombre de gestors i de les tones de residus industrials tractades.

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

7000

8000

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 20040

100

200

300

400

500

600

Milers de tones tractades

Nº total gestors

Figura 10. Evolució de les tones tractades i del nombre de gestors (en origen i a tercers), per tipus de gestió.

Pàg. 14 de 86

Tones tractades

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

1997 2001 2004

Nombre de gestors

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

1997 2001 2004

Valorització

Tractament FQB

Incineració

Dipòsit

Les dades representades a la Figura 10 corresponen a les tones tractades pel conjunt de gestors que operen a Catalunya, i que poden tractar tant els residus generats a Catalunya, com residus procedents de fora. Al 2004, aquests darrers representaven el 6% del total de residus tractats. A continuació s’analitzen les vies de tractament pels residus industrials declarats als establiments industrials de Catalunya. A la Figura 11 es mostra l’evolució durant el període 1995 – 2004, on s’observa la tendència creixent de la proporció de residus que es destinen a valorització, restant-ho de la deposició controlada. També és significativa la marcada disminució de la gestió insuficient o no especificada, apreciant-se d’aquesta manera una clara millora en aquest aspecte. Figura 11. Evolució de les diferents vies de gestió dels residus industrials.

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

Fisicoquímic-biològic-depuradora

Gestió no especificada

Gestió insuficient

Incineració

Deposició controlada

Emmagatzematge

Subproducte

Valorització externa

Valorització en origen

Els valors corresponents al període 2001-2004 es mostren específicament a la

Taula 9, on els resultats indiquen que les variacions més significatives (en tones) es donen per l’increment de la valorització externa i el tractament físico-químic i per una disminució de la via del subproducte, deguda a la modificació del criteri d’acceptació del que els productors consideren com a subproducte: a partir de 2004 només es considera subproducte el que tingui la resolució escaient per part de l’ARC; i de la valorització en origen. Aquestes dues vies responen a una tendència dels darrers anys on la via del subproducte i la valorització en origen ha perdut pes en relació a la valorització externa, tal com es representa a la Figura 12. Respecte a la via del subproducte, val a dir que es donen situacions en què determinats productors passen a considerar com a productes alguns materials que anteriorment s’havien classificat com a subproductes.

Taula 9. Vies de gestió dels residus industrials a Catalunya (milers de tones).

Tipus tractament 2001 2004 Variació 2004/2001 (%)

Variació 2004/2001

(milers tones)

Valorització en origen 418,1 319,7 -24% -98,4Valorització externa 2.373,0 3.070,4 29% 697,5Subproducte 909,7 632,3 -30% -277,4Emmagatzematge 34,1 92,9 173% 58,8

Pàg. 15 de 86

Tractament FQB 365,8 492,4 35% 126,6Deposició controlada 1.489,9 1.424,1 -4% -65,8Incineració 90,2 162,3 80% 72,1Gestió insuficient 11,4 10,9 -4% -0,5Gestió no especificada 24,0 26,2 9% 2,2TOTAL 5.716,1 6.231,3 9% 515,2

Figura 12. Evolució de les diferents vies de valorització.

Valorització en origen

Valorització externa

Subproducte

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

Pàg. 16 de 86

2.4. Grau d’assoliment d’objectius generals En aquest apartat es determina el grau d’assoliment dels principals objectius que s’inclouen en el PROGRIC 2001-2006, en relació a la generació de residus i a les vies de gestió bàsiques, i que es poden avaluar quantitativament d’acord amb els resultats obtinguts durant el període 2001-2004.

2.4.1. Objectius sobre la generació El PROGRIC estableix com un dels seus objectius principals “minimitzar la generació dels residus industrials quant a la quantitat i la qualitat”. Tot i que no es fixa un objectiu quantitatiu de minimització sobre el que avaluar el grau d’acompliment, la generació total de residus durant el període 2001-2004 no tan sols no ha disminuït sinó que ha augmentat un 9%. Les principals causes d’aquest augment estan relacionades amb l’assoliment d’una millor qualitat ambiental, és a dir, fangs de depuradores, neteja d’alguns sòls contaminats i cendres de depuració de gasos. No obstant, el PROGRIC inclou una previsió de generació de residus considerant les tendències dels anys anteriors i preveient un creixement econòmic moderat (que específicament en el sector industrial més aviat ha estat baix o, en alguns anys, fins i tot negatiu). El resultat és que, tal com es mostra a la Figura 13, la previsió s’ajusta bastant a la generació real, tenint en compte que entre el període 2001-2004 es preveia un increment del 7,8%, davant el 9% resultant. Figura 13. Comparació estimació de la generació de residus prevista segons el PROGRIC amb la

generació REAL.

5.000.000

5.200.000

5.400.000

5.600.000

5.800.000

6.000.000

6.200.000

6.400.000

tone

s

PROGRIC 5.619.000 5.781.000 5.926.000 6.059.000 6.181.000 6.294.000

REAL 5.716.134 5.932.320 5.865.126 6.231.302

2001 2002 2003 2004 2005 2006

2.4.2. Objectius sobre les vies de gestió El PROGRIC 2001-2006 estableix una sèrie d’objectius sobre les vies de gestió dels residus industrials generats a Catalunya, en base a la jerarquia de gestió, les tendències i resultats observats en els anys anteriors, i les possibilitats previstes d’increment del reciclatge i valorització energètica. En aquest sentit, a la Taula 10 es mostren la distribució dels objectius percentuals, per als anys 2003 i 2006. Aquests objectius es comparen a la mateixa taula envers els resultats per l’any 2003, així com per l’any 2004, per inferir el grau d’assoliment envers l’objectiu del 2006. Taula 10. Objectius de gestió i resultats assolits.

2003 2006 2003 2004Reciclatge 67% 70% 65,9% 63,0%Valorització energètica 3% 6% 1,0% 1,6%TOTAL 70% 76% 66,9% 64,6%Dipòsit 22% 16% 23,6% 22,9%Fisicoquímic 7% 7% 6,0% 7,9%Incineració 1% 1% 2,1% 2,6%TOTAL 30% 24% 31,7% 33,4%

Valorització


Objectius Resultats

Nota: els valors dels resultats no sumen el 100% ja que hi ha un petit percentatge (1,4% i 2,1% al 2003 i 2004, respectivament) associat a emmagatzematge i gestió no conforme (no especificada o insuficient). Els resultats obtinguts al 2003 coincideixen pràcticament amb els objectius establerts, assolint un percentatge de valorització total del 67% respecte a l’objectiu del 70%. No obstant, els resultats pel 2004 indiquen un lleuger estancament i/o disminució que pot dificultar l’assoliment dels objectius al 2006. Comparativa amb objectius d’altres països i CC.AA. Els objectius de reciclatge de residus en altres països europeus es considera que estan en línia amb els objectius fixats pel 2006 al PROGRIC. Dos casos a destacar són Dinamarca i Finlàndia. En el primer cas, d’acord amb el Pla de Gestió de Residus 1998-20043 es va fixar un objectiu de reciclatge del 65% de residus industrials per al 2004, aquest objectiu s’ha mantingut per al 20084. En el cas de Finlàndia, el Pla Nacional de Residus 1998-20055 va establir un objectiu global de valorització per residus municipals, industrials i de construcció i demolició del 70% per al 2005. Pel que fa a altres Comunitats Autònomes de l’Estat Espanyol, a la Taula 11 es mostren els objectius de gestió que s’inclouen en un conjunt de plans analitzats. Generalment es tracta o bé de plans de residus perillosos o bé de plans integrals que inclouen un subprograma de gestió de residus industrials. Tal i com s’observa, no tots els plans inclouen objectius quantitatius de gestió, i quan ho fan, en cap cas es supera l’objectiu o previsió del 70% de valorització establert pel PROGRIC.

3 1999 Danish Environmental Protection Agency. Danish Ministry of Environment and Energy, Waste 21. Waste Management Plan 1998-2004. 4 2004, The Danish Government, Waste Strategy 2005-08. 5 1999 Finland’s National Waste Plan (1998-2005). Ministeri de Medi Ambient i Institut Finlandès de Medi Ambient.

Pàg. 17 de 86

Taula 11. Revisió dels objectius de gestió de residus establerts en d’altres Comunitats Autònomes.

Comunitat Autònoma Pla Objectius

Andalusia Pla de prevenció i gestió de residus perillosos (2004-2010).

No fixa objectius pels diferents tipus de gestió, només del grau de gestió.

País Basc Pla de Gestió de Residus perillosos (2003-2006). Objectiu de reciclatge (2006): 60%.

Navarra Pla Integrat de gestió de residus (1999 – indefinit). Objectiu valorització residus industrials: 65%.

Aragó Pla Integral de residus (2005-2008). El subprograma de gestió de residus industrials no fixa objectius quantitatius.

València Pla Integral de residus (1997 – indefinit).

El subprograma de gestió de residus industrials no fixa objectius quantitatius, però preveu un grau de valorització del 70% pels residus industrials i assimilables.

Pàg. 18 de 86

2.5. Balanç d’actuacions

2.5.1. General En aquest apartat es fa una valoració del grau d’assoliment de les actuacions previstes al PROGRIC 2001-2006, tenint en compte les actuacions realitzades durant el període 2001-2004. El PROGRIC 2001-2006 està dividit en 7 eixos principals organitzats en subeixos, i aquests, a la vegada, es desglossen en actuacions individuals. Els eixos del PROGRIC i el nombre d’actuacions individuals incloses en cadascun d’ells es mostren a la Taula 12. Cal fer esment que algunes de les 195 actuacions individuals que resulten de la suma de les actuacions incloses a cada und els eixos es troben en més d’un eix. És per aquest motiu que en el càlcul del grau d’assoliment total s’han restat aquestes repeticions, donant lloc d’aquesta manera a un total de 169 actuacions. Respecte al balanç per eixos, per tal de no perjudicar el balanç dels que tenen actuacions en comú amb altres eixos, s’ha considerat el nombre original d’actuacions incloses a cada eix.

Taula 12. Eixos d’actuació del PROGRIC 2001-2006 i nombre d’actuacions individuals establertes per cadascun d’ells.

Núm. EIX D'ACTUACIÓ Nre. Actuacions

1 Minimització i Prevenció 22 2 Valorització 53 3 Disposició del rebuig - 4 Protecció del sòl 36 5 Gestió d'envasos 38 6 Col·laboració i comunicació 36 7 Tecnologia i recerca 10

TOTAL (agregat eixos) 195 TOTAL (descomptant repeticions) 169

La descripció completa de les actuacions previstes al PROGRIC ordenades per eixos i subeixos, les actuacions finalment realitzades i el corresponent grau d’assoliment estimat, s’inclouen a l’Annex 1 del present document. El grau d’assoliment s’ha establert en tres nivells: assolit (A), parcialment assolit (PA) i no assolit (NA). No obstant, cal considerar que la majoria de les actuacions no es basen en objectius quantitatius, per la qual cosa, en alguns casos, no és fàcil distingir entre un assoliment total o parcial. Els resultats obtinguts per als diferents eixos es mostren a la Taula 13. Així, s’observa com l’eix de valorització és el que presenta un major percentatge d’actuacions assolides, seguit de protecció del sòl i col·laboració i comunicació. En sentit contrari, l’eix de gestió d’envasos és el que presenta un major nombre d’actuacions no assolides, seguit de prevenció i tecnologia i recerca.

Tanmateix, a la Figura 14 es presenta el grau d’assoliment total de les actuacions realitzades dins el període 2001-2004 del PROGRIC, el percentatge d’actuacions assolides és d’un 33%, el de parcialment assolides un 42%, i les no assolides representen el 25% del total d’actuacions. Taula 13. Grau d’assoliment de les actuacions del PROGRIC (2001-2004) per eixos.

Balanç actuacions PROGRIC (2001-2004)

EIX D'ACTUACIÓ Assolides Parcialment Assolides No Assolides

Minimització i prevenció 23% 50% 27%

Valorització 57% 30% 13%

Disposició del rebuig - - -

Protecció del sòl 39% 33% 28%

Gestió d'envasos 11% 55% 34%

Col·laboració i comunicació 39% 42% 19%

Tecnologia i recerca 30% 50% 20%

TOTAL (%) 33% 42% 25% Figura 14. Grau d’assoliment total d’actuacions del PROGRIC (2001-2004).

Assolides33%

Parcialment Assolides

42%

No Assolides25%

Pàg. 19 de 86

2.5.2. Balanç d’actuacions per eixos

2.5.2.1. Minimització i prevenció Les actuacions per a la minimització i prevenció en la generació de residus industrials contemplades per el PROGRIC es troben, principalment, a l’eix de minimització i prevenció (eix 1), tot i que també hi ha actuacions en aquest sentit en els eixos de col·laboració, flexibilitat, informació i comunicació (eix 6) i tecnologia i recerca (eix 7). El bloc d’actuacions de l’eix de minimització i prevenció s’estructura en tres objectius específics (subeixos):

1.1. Assessorament i difusió de la producció neta i emfatitzar tant l’impuls de la participació de noves empreses com la consolidació de les accions iniciades en el període anterior.

1.2. Accions d’impuls de la minimització. 1.3. Dissenyar i implantar un sistema que permeti fer un seguiment de la minimització

aconseguida. Taula 14. Grau d’assoliment de les actuacions establertes al PROGRIC (2001-2004) per l’eix de

minimització i prevenció.

Eix 1: MINIMITZACIÓ I PREVENCIÓ

Actuacions previstes Assolides Parcialment

Assolides No

Assolides Eix Objectiu/subeix

Nr % Nr % Nr % Nr %

1.1

Continuar treballant en l’assessorament i la difusió de la producció neta i emfatitzar tant l’impuls de la participació de noves empreses com la consolidació de les accions iniciades en el període anterior

7 32% 5 71% 2 29% 0 0%

1.2 Continuar les accions d’impuls de la minimització 8 36% 0 0% 5 63% 3 38%

1.3 Dissenyar i implantar un sistema que permeti fer un seguiment de la minimització aconseguida

7 32% 0 0% 4 57% 3 43%

TOTAL 22 100% 5 23% 11 50% 6 27%

D’acord amb els resultats expressats a la taula anterior, es pot fer un primer balanç en el que les actuacions assolides representarien el 23% de les proposades, mentre les parcialment assolides serien el 50% i les no assolides o no endegades el 27%. Pel que fa a l’anàlisi per objectius específics/subeixos, cal destacar que el subeix 1.1, el qual estableix la continuïtat de la difusió de la producció neta, és el que presenta un major percentatge d’assoliment: 71% de completament assolides i 29% de parcialment assolides. Per altra banda, els subeixos 1.2 i 1.3 presenten percentatges superiors al 50% d’assoliment parcial. Les actuacions dels eixos 6 (col·laboració i comunicació) i 7 (tecnologia i recerca) corresponents a minimització presenten així mateix un elevat grau d’assoliment global.

2.5.2.2. Valorització Les actuacions per a la valorització dels residus industrials contemplades al PROGRIC per al període 2001-2006, es troben bàsicament a l’eix dedicat específicament a la valorització (eix 2), així com a l’eix de col·laboració, flexibilitat, informació i comunicació (eix 6) i a l’eix de tecnologia i recerca (eix 7). El bloc principal d’actuacions (53) està agrupat al voltant de set objectius generals o subeixos:

2.1. Gestionar per la via del reciclatge el 67% i el 70% dels residus generats als anys 2003 i 2006, i gestionar per la via de la valorització energètica el 3% i el 6% dels residus generats els anys 2003 i 2006.

2.2. Per a l’any 2006, valoritzar el 80% dels olis minerals generats, el 41% dels frigorífics fora d’ús, el 75% de les piles, el 75% de les làmpades.

2.3. Disposar de capacitat de valorització suficient per gestionar els residus per als que encara no existeix capacitat de tractament i millorar les instal·lacions de reciclatge existents.

2.4. Fomentar l’ús de matèries recuperades i la creació de mercats específics. 2.5. Informar i difondre les oportunitats de valorització a les empreses. 2.6. Promoure la innovació, la recerca i el desenvolupament en l’àmbit del reciclatge. 2.7. Extensió de l’ús d’aplicatius informàtics relacionats amb la gestió dels residus.

Taula 15. Grau d’assoliment de les actuacions del PROGRIC (2001-2004) per l’eix de valorització.

Eix 2: VALORITZACIÓ


Assolides No


Nr % Nr % Nr % Nr %

2.1 Gestionar per la via del reciclatge el 67% i el 70% dels residus generats als anys 2003 i 2006, i gestionar per la via de la valorització energètica el 3% i el 6% dels residus generats els anys 2003 i 2006.

9 17% 5 56% 3 33% 1 11%

2.2 Per a l’any 2006, valoritzar el 80% dels olis minerals generats, el 41% dels frigorífics fora d’ús, el 75% de les piles, el 75% de les làmpades.

13 24% 6 46% 7 54% 0 0%

2.3 Disposar de capacitat de valorització suficient per gestionar els residus per als que encara no existeix capacitat de tractament i millorar les instal·lacions de reciclatge existents.

16 30% 7 44% 3 19% 6 37%

2.4 Fomentar l’ús de matèries recuperades i la creació de mercats específics.

10 19% 9 90% 1 10% 0 0%

2.5 Informar i difondre les oportunitats de valorització a les empreses.

2 4% 1 50% 1 50% 0 0%

2.6 Promoure la innovació, la recerca i el desenvolupament en l’àmbit del reciclatge.

1 2% 0 0% 1 100% 0 0%

2.7 Extensió de l’ús d’aplicatius informàtics relacionats amb la gestió dels residus.

2 4% 2 100% 0 0% 0 0%

TOTAL 53 100% 30 57% 16 30% 7 13%

D’acord amb els resultats expressats a la taula anterior, es podria fer un primer balanç en el que les actuacions assolides representarien el 57% de les previstes, mentre les parcialment assolides serien el 30% i les no assolides o no endegades el 13%. Pel que fa a l’anàlisi per subeixos, cal destacar que el subeix 2.4 es troba pràcticament assolit; aquest contempla les actuacions encaminades a la promoció i difusió dels productes reciclats i les

Pàg. 20 de 86

oportunitats de valorització, així com la creació de la Borsa de Subproductes, un servei del Consell General de Cambres de Catalunya en col·laboració amb l’ARC. Per altra banda, el subeix amb major grau de no assoliment és el 2.3 sobre la capacitat de valorització i la millora de les instal·lacions de reciclatge existents, que presenta un 38% d’actuacions no assolides.

2.5.2.3. Disposició del rebuig Per aquest eix, el PROGRIC no estableix objectius específics ni actuacions. Bàsicament es fan previsions sobre la seva evolució, la qual estaria molt determinada per l’assoliment dels objectius establerts en d’altres eixos, com és el cas de l’eix de valorització. En aquest sentit, en relació a les previsions considerades, cal destacar l’assoliment de la capacitat de gestió via dipòsit controlat, així com la concessió del servei públic d’incineració de residus perillosos.

2.5.2.4. Protecció del sòl Les actuacions per a la protecció del sòl que contempla el PROGRIC per al període 2001-2006, es troben distribuïdes en l’eix dedicat específicament a la protecció del sòl (eix 4); a l’eix de col·laboració, flexibilitat, informació i comunicació (eix 6); i a l’eix de tecnologia i recerca (eix 7). No obstant, la majoria de les actuacions esmentades en aquests eixos transversals són repeticions de les establertes a l’eix 4. El bloc principal d’actuacions (36) està agrupat al voltant de set objectius generals o subeixos:

4.1. Incentivar el desenvolupament d’actuacions orientades a la prevenció de la contaminació del sòl.

4.2. Establir les bases per al desenvolupament d’una estratègia gradual i planificada de recuperació de sòls contaminats.

4.3. Formalitzar un sistema de suport a la presa de decisions: Procés de gestió per a sòls contaminats.

4.4. Implementar els instruments de planificació i gestió de la informació. 4.5. Desenvolupar les actuacions que es derivin de la Llei 10/1998. 4.6. Ordenar els aspectes relacionats amb la gestió de terres i runes contaminades i incentivar la

implantació (per iniciativa privada) de plantes per a la gestió de terres contaminades. 4.7. Establir criteris tècnics per a la caracterització i gestió dels desenvolupaments urbanístics en

àrees contaminades d’ industrialització antiga així com crear els instruments per una gestió coherent de la planificació urbanística i la qualitat del sòl.

Taula 16. Grau d’assoliment de les actuacions establertes al PROGRIC (2001-2004) per l’eix de protecció del sòl.

Eix 4: PROTECCIÓ DEL SÒL


Assolides No AssolidesEix Objectiu/subeix

Nr % Nr % Nr % Nr %

4.1 Incentivar el desenvolupament d’actuacions orientades a la prevenció de la contaminació del sòl. 6 18% 2 33% 4 67% 0 0%

4.2 Establir les bases per al desenvolupament d’una estratègia gradual i planificada de recuperació de sòls contaminats.

8 22% 7 87% 1 13% 0 0%

4.3 Formalitzar un sistema de suport a la presa de decisions: Procés de gestió per a sòls contaminats.

4 11% 2 50% 2 50% 0 0%

4.4 Implementar els instruments de planificació i gestió de la informació.

4 11% 1 25% 2 50% 1 25%

4.5 Desenvolupar les actuacions que es derivin de la Llei 10/1998.

8 22% 0 0% 0 0% 8 100%

4.6 Ordenar els aspectes relacionats amb la gestió de terres i runes contaminades i incentivar la implantació (per iniciativa privada) de plantes per a la gestió de terres contaminades.

3 8% 0 0% 3 100% 0 0%

4.7

Establir criteris tècnics per a la caracterització i gestió dels desenvolupaments urbanístics en àrees contaminades d’ industrialització antiga així com crear els instruments per una gestió coherent de la planificació urbanística i la qualitat del sòl.

3 8% 2 67% 0 0% 1 33%

TOTAL 36 100% 14 39% 12 33% 10 28%

D’acord amb els resultats expressats en la Taula 16, es podria fer un primer balanç en el que les actuacions assolides representarien el 39% de les previstes, mentre les parcialment assolides serien el 33% i les no assolides o no endegades el 28%. Pel que fa a l’anàlisi per subeixos, cal destacar que el subeix 4.2, el qual preveu l’estratègia de recuperació de sòls es troba gairebé completament assolit. Per altra banda, el subeix amb menor grau d’assoliment és el 4.5 que desenvolupa les actuacions d’implementació de la Llei 10/98, que presenta un 100% d’actuacions no assolides, en aquest cas, aquest grau d’assoliment és un reflex del retard en l’evolució del marc normatiu sobre sòls contaminats i, més concretament, del procés d’elaboració del Reial Decret 9/2005 i de l’elevada repercussió econòmica associada a la seva implementació, la qual cosa ha fet ajornar la consecució dels objectius.

2.5.2.5. Gestió d’envasos comercials i industrials Les actuacions per a la gestió d’envasos comercials i industrials contemplades pel PROGRIC per al període 2001-2006, es troben incloses únicament en l’eix específic de gestió d’envasos comercials i industrials (eix 5). Aquest bloc d’actuacions està agrupat al voltant de nou objectius generals:

5.1. Objectius específics, fonamentats en l'acompliment de l'actual marc legal. 5.2. Objectius quantitatius sobre residus d’envasos (2006). 5.3. Sistemes de minimització. 5.4. Sistemes de segregació. 5.5. Sistemes de recollida. 5.6. Sistemes de reutilització. 5.7. Sistemes de reciclatge. 5.8. Altres operacions de valorització. 5.9. Sistemes de disposició.

Pàg. 21 de 86

Taula 17. Grau d’assoliment de les actuacions establertes al PROGRIC (2001-2004) per l’eix de gestió

d’envasos.

Eix 5: GESTIÓ D'ENVASOS


Assolides No AssolidesEix Objectiu/subeix Nr % Nr % Nr % Nr %

5.1 Objectius específics, fonamentats en l'acompliment de l'actual marc legal 7 19% 1 14% 6 86% 0 0%

5.2 Objectius quantitatius sobre residus d’envasos (2006) 5 13% 0 0% 5 100% 0 0% 5.3 Sistemes de minimització 5 13% 0 0% 5 100% 0 0% 5.4 Sistemes de segregació 3 8% 0 0% 2 67% 1 33% 5.5 Sistemes de recollida 3 8% 0 0% 1 33% 2 67% 5.6 Sistemes de reutilització 5 13% 0 0% 1 20% 4 80% 5.7 Sistemes de reciclatge 6 16% 2 33% 1 17% 3 50% 5.8 Altres operacions de valorització 2 5% 0 0% 0 0% 2 100% 5.9 Sistemes de disposició 2 5% 1 50% 0 0% 1 50%

TOTAL 38 100% 4 11% 21 55% 13 34%

D’acord amb els resultats expressats a la Taula 17 , un primer balanç mostra que les actuacions assolides representen l’11% de les previstes, mentre les parcialment assolides són el 55% i les no assolides o no endegades el 34%. Pel que fa a l’anàlisi per objectius específics/subeixos, els 5.1 i 5.7 presenten els majors percentatges d’assoliment total, un 14% i 16%, respectivament, i un 86% i un 33% pel que fa a parcialment assolides, respectivament. El subeix 5.1 estableix els objectius relacionats amb el compliment de l’actual marc legal i el subeix 5.7 desenvolupa les actuacions sobre sistemes de reciclatge. Per altra banda, el subeix 5.8 presenta un grau de no assoliment del 100%, en aquest cas es tracta dels objectius sobre altres operacions de valorització.

2.5.2.6. Col·laboració, flexibilitat, informació i comunicació Les actuacions per a la col·laboració, flexibilitat, informació i comunicació que contempla el PROGRIC per al període 2001-2006, es troben incloses a l’eix específic de col·laboració, flexibilitat, informació i comunicació (eix 6), amb un total de 36 actuacions considerades. Tanmateix, aquest és un eix denominat transversal i les seves actuacions es creuen amb les d’altres eixos: minimització, valorització, protecció del sòl i tecnologia i recerca. Aquest bloc d’actuacions (36) està agrupat al voltant de cinc objectius generals:

6.1. Actuacions sobre la minimització. 6.2. Actuacions sobre la valorització. 6.3. Actuacions sobre el model de gestió de residus. 6.4. Actuacions sobre la disposició del rebuig. 6.5. Actuacions sobre la protecció del sòl.

Taula 18. Grau d’assoliment de les actuacions establertes al PROGRIC (2001-2004) per l’eix de

col·laboració i comunicació.

Eix 6: COL·LABORACIÓ, FLEXIBILITAT, INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ


Assolides No


Nr % Nr % Nr % Nr % 6.1 Actuacions sobre la minimització. 11 31% 6 55% 3 27% 2 18% 6.2 Actuacions sobre la valorització. 13 36% 6 46% 4 31% 3 23% 6.3 Actuacions sobre el model de gestió de residus. 7 19% 1 14% 4 57% 2 29% 6.4 Actuacions sobre la disposició del rebuig. 3 8% 1 33% 2 67% 0 0% 6.5 Actuacions sobre la protecció del sòl. 2 6% 0 0% 2 100% 0 0%

TOTAL 36 100% 14 39% 15 42% 7 19%

D’acord amb els resultats expressats a la Taula 18, les actuacions assolides representen el 39% de les previstes, mentre les parcialment assolides són el 42% i les no assolides o no endegades el 19%. En relació a l’anàlisi per objectius específics o subeixos, el 6.1 (actuacions sobre la minimització) presenta els majors percentatges d’assoliment: un 55% d’actuacions assolides i un 82% d’actuacions assolides totalment o parcial. Per altra banda, cal destacar també el subeix 6.3 (model de gestió), que presenta el percentatge major d’actuacions no assolides: 29%.

2.5.2.7. Tecnologia i recerca Les actuacions per a la tecnologia i recerca que contempla el PROGRIC per al període 2001-2006 es troben incloses a l’eix específic de tecnologia i recerca (eix 7). Tanmateix, aquest és un eix transversal i les seves actuacions es creuen amb les d’altres eixos (minimització, valorització, protecció del sòl i col·laboració, flexibilitat, informació i comunicació) com ja s’ha comentat anteriorment. Aquest eix no contempla objectius específics o subeixos, així doncs, el balanç de les actuacions s’ha calculat dins el global de l’eix. Taula 19. Grau d’assoliment de les actuacions establertes al PROGRIC (2001-2004) per l’eix de tecnologia

i recerca.

Eix 7: TECNOLOGIA I RECERCA

Eix Actuacions previstes Assolides Parcialment

Assolides No Assolides

Nr % Nr % Nr % Nr % TOTAL 10 100% 3 30% 5 50% 2 20%

D’acord amb els resultats expressats a la taula anterior, les actuacions assolides representen el 30% de les previstes, mentre que les parcialment assolides el 50% i les no assolides o no endegades el 20% restant.

Pàg. 22 de 86

2.5.3. Balanç d’actuacions prioritàries No totes les actuacions individuals incloses al PROGRIC 2001-2006 presenten la mateixa importància. Per aquesta raó s’ha realitzat una valoració de cadascuna d’elles d’acord amb el seu nivell de prioritat (3 – prioritat alta; 2 – prioritat mitja; 1 – prioritat baixa). Com a resultat, s’han identificat 17 actuacions amb prioritat alta, que són les que es mostren a la Taula 20. La valoració de la prioritat de totes les actuacions pot consultar-se a l’Annex 1. Taula 20. Actuacions establertes al PROGRIC 2001-2006 i valorades amb prioritat alta.

Eix Actuacions previstes al PROGRIC 2001-2006 Grau assoliment(A, PA, NA)

1 i 6 Elaboració de guies sectorials de divulgació de les alternatives aplicables a cada sector. A

1

Elaborar una proposta de mesures d’aplicació de la minimització dels residus industrials. A la proposta s’identificaran els corrents de residus prioritaris, entre els quals estaran aquells que es destinen a valorització energètica i a disposició del rebuig. És en el si d’aquesta proposta on s’establiran els objectius quantitatius de minimització. Aquestes mesures s’elaboraran durant el primer període d’aplicació del programa i, en tot cas, a finals del 1er trimestre de 2002. La difusió de les mesures de minimització a aplicar entre els sectors prioritaris es farà entre els anys 2002 i 2003. Per a la resta dels sectors la promoció de l’aplicació de les mesures es farà entre els anys 2004 i 2006.

PA

1 Desenvolupar instruments legals i econòmics (tant dissuasius com incentivadors) per promoure la producció neta. PA

1 Revisió dels estudis de minimització presentats per les empreses en compliment del Reial Decret 952/1997. PA

1

Definir les línies d’actuació prioritària a partir d’una llista de productes especialment problemàtics d’acord amb: - Potencial toxicitat. - Potencial perillositat en la manipulació. - Potencial permanència al medi ambient. - Dèficit de vies d’eliminació. - Comparació amb llistes de productes conflictius de la Unió Europea, Agència de Protecció del Medi

Ambient dels Estats Units (EPA) i del Programa de Medi Ambient de les Nacions Unides (UNEP).

PA

2 Desplegament de les funcions del Centre Català de Reciclatge. A

2 Promoció de la segregació (en origen), la recollida selectiva i el fraccionament /selecció dels residus industrials. PA

2 Potenciació de la valorització com a sistema de gestió enfront de la disposició del rebuig. Aquesta potenciació s’ha de fer utilitzant instruments econòmics (directes, mitjançant subvencions o bé indirectes, augmentant el cost de la disposició en dipòsits controlats) i instruments normatius.

A

2 Modificar el Catàleg de residus de Catalunya de forma que s’inclogui la valorització energètica com una opció de gestió per aquells residus aptes de seguir aquesta via. NA

4 Desenvolupament i posterior aplicació de guies de prevenció pel sector industrial. PA

4 Desenvolupament d’estudis d’àmbit territorial. Estudis de coneixement intensiu del territori, tant pel que fa a les activitats històriques com pel que fa a les activitats actuals. A

4 Desenvolupament d’un estudi de zonificació del territori català sobre la contaminació. Aquest estudi ha de donar el marc general de coneixement del territori per a la planificació i priorització d’actuacions. A

4 Establir, en l'àmbit català, el marc jurídic específic que com a mínim doni resposta a les obligacions derivades de la Llei 10/1998. NA

4 Fomentar la instal·lació de plantes d’iniciativa privada per a la gestió de terres contaminades i la seva posterior reutilització com a terres netes. PA

5 Minimitzar els residus d’envasos industrials i comercials, reduint en origen la quantitat i la perillositat dels residus d’envasos. PA

6 Fomentar i millorar la imatge de les instal·lacions de disposició del rebuig. PA

7 Incorporació i actualització continua dels aplicatius informàtics relacionats amb la tramitació i el control de la documentació associada a la gestió dels residus (tramitació de les fitxes d’acceptació i fulls de seguiment, i presentació en línia de la declaració de residus industrials).

A

D’acord amb la valoració de la prioritat de les actuacions, s’ha ponderat el grau d’assoliment de cadascuna d’elles i s’ha calculat de nou el grau d’assoliment total de les actuacions establertes al PROGRIC per al període 2001-2004. Els resultats es mostren a la Figura 15, on s’observa que ha augmentat lleugerament el percentatge d’actuacions assolides (del 33 al 36%) i parcialment assolides (del 42 al 43%) respecte al total sense ponderar que es mostra a la Figura 14. Figura 15 Grau d’assoliment total ponderat corresponent al període 2001-2004.

Assolit36%

Parcialment Assolit43%

No Assolit21%

Així mateix, s’ha fet un balanç d’assoliment d’actuacions amb prioritat alta (veure Taula 21). En aquest s’observa que s’han assolit 6 de les 17 actuacions prioritàries, la qual cosa representa un 35% d’assoliment global. Tot i que els eixos amb major nombre d’actuacions prioritàries són els de minimització i prevenció i protecció del sòl (5 cadascun), els eixos amb major grau d’assoliment d’actuacions prioritàries són el de tecnologia i recerca amb una sola actuació prioritària que ha estat assolida i l’eix de valorització amb un 50% d’actuacions prioritàries assolides. Taula 21. Balanç de les actuacions prioritàries establertes al PROGRIC (període 2001-2004).

Balanç actuacions prioritàries PROGRIC (2001-2004)

TOTAL PRIORITÀRIES PRIORITÀRIES (%)

PRIORITÀRIES ASSOLIDES

PRIORITÀRIES ASSOLIDES

(%) Minimització i prevenció 22 5 23% 1 20% Valorització 53 4 8% 2 50% Disposició del rebuig 0 - - - - Protecció del sòl 36 5 14% 2 40% Gestió d'envasos 38 1 3% 0 0% Col·laboració i comunicació 36 1 3% 0 0% Tecnologia i recerca 10 1 10% 1 100% TOTAL (sense repeticions) 169 17 10% 6 35%

Pàg. 23 de 86

2.6. Balanç econòmic

2.6.1. Balanç de resultats El PROGRIC 2001-2006 inclou una proposta de finançament basada en els pressupostos de l’administració, l’aplicació de la fiscalitat i el finançament privat que es tradueix en una previsió d’”inversions” per eixos. No obstant, cal aclarir que aquest concepte d’“inversió” s’entén com a “assignació econòmica”, “assignació pressupostària” o “pressupost d’actuacions”, incloent-hi tant el que es pugui considerar com a inversió pura (adquisició d’actius materials o immaterials) com els diferents conceptes de despesa (de funcionament, suport, impuls, etc.) associats a les diferents actuacions previstes i realitzades. En referència als pressupostos de la Generalitat de Catalunya, el PROGRIC introdueix una lectura condicional, subjecte a la consecució de Convenis amb l’Administració Central i a l’obtenció de finançament directe o indirecte procedent dels fons europeus. Per la seva banda, per al finançament privat es planteja diferents vies de participació: els Sistemes Integrats de Gestió; la gestió privada dels serveis públics; o la resta d’inversions privades. Aquestes darreres poden ser amb ànim de lucre, per inducció dels ajuts públics i les desgravacions (parlaríem ara “d’instruments econòmics incentivadors”); o sense ànim de lucre, on s’inclourien les actuacions realitzades per diverses organitzacions amb el propòsit d’esdevenir un instrument efectiu en la generació de beneficis ambientals i socials en algunes tipologies de residus (el PROGRIC esmenta, com exemple, el paper i cartró, els tòners o els medicaments caducats). Respecte la fiscalitat, i a banda del règim fiscal per olis industrials i lubricants introduït per la Llei 10/1998 bàsica de residus, la situació resta com estava enunciada en el propi PROGRIC quan diu que “caldrà avançar en el debat sobre l’aplicació i l’eficàcia d’una fiscalitat sobre els residus amb la finalitat d’incentivar un comportament més respectuós amb el medi ambient”. Aquesta afirmació apunta directament a un conjunt de mesures dins de les que es coneixen com “instruments econòmics dissuasoris” i que s’analitzen més endavant. El pressupost total estimat contemplat pel PROGRIC 2001-2006 és de 692,92 milions d’euros. L’assignació econòmica realitzada pel sector públic i promoguda per l’ARC s’estima en 125,74 milions d’euros, mentre que les inversions previstes pel sector privat sumarien 567,18 milions d’euros. Per al període 2001-2004, es preveia un pressupost total de 484,18 milions d’euros, del qual 90,96 milions corresponen a les actuacions públiques. La distribució de l’actuació pública prevista per eixos, així com l’import total efectuat durant el període 2001-2004 es mostra a la Taula 22. Tal com es pot observar, l’eix de valorització és l’únic on s’han complert les previsions pressupostàries, mentre que a la resta els valors varien entre el 68% per l’eix de col·laboració i comunicació, i el 2,6% per l’eix de tecnologia i recerca. Per altra banda, els eixos de disposició del rebuig i gestió d’envasos no tenien imports previstos d’actuacions públiques. Els resultats es mostren gràficament a la Figura 16. Com a resultat global, s’ha assolit un 63,5% del total de l’assignació pública prevista, tenint en compte les inversions en disposició del rebuig, que al PROGRIC no tenien assignació pressupostària.

Taula 22. Resum del balanç econòmic corresponent a les actuacions públiques establertes al PROGRIC (període 2001-2004).

Inversions públiques

EIX D'ACTUACIÓ Import total 2001-04 (Euros)

Import previst 2001-04 (Euros) % ASSOLIT

MINIMITZACIÓ 5.952.031 10.878.319 54,7%

VALORITZACIÓ 42.961.770 36.691.789 117,09%

DISPOSICIÓ DEL REBUIG 1.498.720 -

PROTECCIÓ DEL SÒL 2.267.041 9.616.194 23,6%

COL·LABORACIÓ I COMUNICACIÓ 4.383.356 6.412.799 68,4%

TECNOLOGIA I RECERCA 708.506 27.364.081 2,6%

TOTAL 57.771.423 90.963.182 63,5%

Figura 16 Balanç d’actuacions públiques establertes al PROGRIC (període 2001-2004)

2,6%68%

24%

117%

55%

0

5.000.000

10.000.000

15.000.000

20.000.000

25.000.000

30.000.000

35.000.000

40.000.000

45.000.000

50.000.000

MINIMITZACIÓ VALORITZACIÓ DISPOSICIÓ DELREBUIG

PROTECCIÓ DELSÒL

COL·LABORACIÓ ICOMUNICACIÓ

TECNOLOGIA IRECERCA

Import previst 2001-04 (Euros)Import total 2001-04 (Euros)

Pàg. 24 de 86

En relació a la distribució percentual de les actuacions públiques previstes respecte a les efectuades, tal i com es mostra a la Figura 17, el 74% de l’actuació s’ha destinat a valorització, davant el 40% previst. En la situació contrària es troba l’eix de tecnologia i recerca, on les actuacions previstes representen el 30% del total, respecte l’1% de les actuacions desenvolupades. Una altra variació en la distribució percentual a destacar és el cas de la protecció del sòl, on s’obté un 4% en comptes de l’11% previst. Finalment, a la Taula 23 es mostra el detall de les actuacions públiques previstes i efectuades per les diferents partides dins de cada eix. Figura 17. Resultats percentuals d’actuacions públiques previstes i efectuades, per eixos.

Import previst 2001-04 (Euros)12%

40%

0%11%

7%

30%

MINIMITZACIÓ

VALORITZACIÓ

DISPOSICIÓ DEL REBUIG

PROTECCIÓ DEL SÒL

COL·LABORACIÓ ICOMUNICACIÓ

TECNOLOGIA I RECERCA

Import total 2001-04 (Euros)

10%

74%

3%

4%8% 1%

El grau d’assoliment de les actuacions previstes al PROGRIC durant el període 2001-2004, juntament amb el grau d’assoliment de la despesa pública prevista es mostra a la Figura 18. Tot i que el tipus de despesa i d’actuacions varien entre eixos, generalment es comprova que a major grau d’assignació econòmica, major grau d’assoliment d’actuacions, excepte en el cas de tecnologia i recerca, on s’ha assolit un important nombre d’actuacions malgrat la baixa inversió efectuada en aquest eix, per la qual cosa caldria revisar en detall el plantejament de les actuacions i les assignacions pressupostàries en aquest eix.

Taula 23. Balanç d’actuacions públiques establertes al PROGRIC (període 2001-2004), per eixos.

Minimització i prevencióElaboració i manteniment de bases de dades 174.293,51Realització de DAOM i implantació de mesures 10.704.025,58 5.950.754,16 55,59%Altres 1.276,71TOTAL 10.878.319,09 5.952.030,87 54,71%ValoritzacióActuació teccnològica del sector de la valorització de dissolvents 594,85Valorització de VFU (instal·lacions, reubicacions i millores 281.707,15Adecuació de les instal·lacions de tractament de plàstics (noves línies, modificacions i actualitzacions de maquinària) 50.000,00Reubicació d'activitats de valorització de ferrallaGestió adient de les escoles de segona fosa d'alumini 77.667,59Tractament de residus metàlicsFoment de la fabricació de biodièsel 961.619,37 408.861,00 42,52%Valorització de pneumàticsValorització energètica de fusta 51.851,49Desmantellament de ferralla electrònica 961.619,37 4.063.914,83 422,61%Valorització de residus carnis 1.780.748,88Millores i actualitzacions de maquinària i instal·lacions en la resta de sectors de valorització (pa 105.196,35Actuacions en serveis públics

Olis minerals 9.032.200,00Frigorifics 9.495.000,00

Piles i lampades fluorescents 3.305.566,57 10.430.714,00 315,55%Tractaments específics (REPQ) 4.808.096,84 3.904.445,11 81,21%Actuacions de millora de la recollida diferenciada de determinats corrents 1.442.429,05Promoció de parcs ambientals 23.289.219,04 1.836.363,04 7,89%Desenvolupament d'un sistema de control telemàtic, substitutiu dels docu 1.923.238,73 23.990,83 1,25%Altres 1.418.514,59TOTAL 36.691.788,97 42.961.769,71 117,1%Disposició del rebuigTractament fisicoquímicDisposició controlada 1.285.319,63Incineració 209.987,83Altres 3.412,25TOTAL 1.498.719,71Protecció del sòlEstudis i projectes de restauració 9.616.193,67 1.926.684,12 20,04%Altres 340.356,66TOTAL 9.616.193,67 2.267.040,78 23,58%Col·laboració, flexibilitat, informació i comunicacióEn minimització 2.566.321,69 27.561,64 1,07%En valorització 2.404.048,42 580.898,39 24,16%En disposició del rebuig 480.809,68 880.706,14 183,17%En protecció del sòl 961.619,37 43.742,56 4,55%Altres 2.850.447,02TOTAL 6.412.799,15 4.383.355,75 68,35%Tecnologia i recercaEn minimització 12.218.576,08En valorització 11.779.837,25 343.501,75 2,92%En disposició del rebuig 961.619,37 67.949,48 7,07%En protecció del sòl 2.404.048,42 196.078,79 8,16%Altres 100.975,68TOTAL 27.364.081,11 708.505,70 2,59%

TOTAL (Euro) 90.963.182 57.771.423 63,5%

Eixos d’actuació Import públic previst 2001-2004 (Euros)

Import públic total 2001-2004 (Euros) % Assolit

Pàg. 25 de 86

Figura 18. Relació entre grau d’assoliment d’actuacions i grau de despesa pública.

0,0%

20,0%

40,0%

60,0%

80,0%

100,0%

120,0%

MINIMITZACIÓ VALORITZACIÓ PROTECCIÓ DEL SÒL COL·LABORACIÓ ICOMUNICACIÓ

TECNOLOGIA IRECERCA

% Actuacions assolides % Assolides + PA % Inversió pública (2001-2004)

2.6.2. Valoració dels resultats Una primera interpretació de la diferència entre les quantitats dels pressuostos establerts al PROGRIC per assolir els seus objectius i les quantitats finalment dedicades durant el període 2001-2004, pot trobar-se en el caràcter bàsicament enunciador que el propi PROGRIC dóna, en els seus apartats 17 i 18 i taules connexes, a les previsions econòmiques associades. Així doncs, no s’han complert les expectatives de recursos que haurien permès dedicar al desenvolupament del PROGRIC unes xifres més properes a les enunciades i l’Agència ha hagut de modificar les seves prioritats generals, redistribuint, en conseqüència, els seus pressupostos al llarg dels anys d’execució del PROGRIC. Una segona consideració a la vista de les xifres esmentades emergeix al contemplar la variació en l’aplicació de les quantitats realment utilitzades entre els diferents eixos que es mostren anteriorment. Si bé globalment l’assignació de recursos públics realitzada ha estat, segons informacions de la pròpia Agència, del 63,5% de la prevista per al període 2001-2004, el desequilibri entre els diferents eixos és notable. Només un eix, el de la Valorització, compleix (i supera) les previsions fetes. Amb gairebé 43 M€, aquest capítol destaca per sobre de tots els altres, representant prop del 74% del total de recursos públics destinats al PROGRIC.

D’altra banda, els fons destinats a la Disposició del rebuig, no previstos pel PROGRIC, s’acosten al milió i mig d’euros, i representen el 2,6% del total. Sumant aquests dos eixos, s’arriba a un total de 44,5 M€, xifra que representa el 77% del total. El següent eix en importància econòmica pel que respecta la assignació de fons públics és el de la Col·laboració i Comunicació. Amb prop de 4,4 M€ de despesa pública, assolint un 68,4% del previst i un 7,6% del total emprat en el període analitzat. Aquest eix inclou un conjunt d’accions que han de servir de base per al futur desenvolupament d’una planificació que combini un impuls decidit a la prevenció, amb l’existència d’un ventall de solucions sostenibles ambientalment i econòmica a les que les empreses puguin tenir accés, en consonància amb les novetats reglamentàries recents o en procés d’incorporació. La Minimització i Prevenció es situen en quart lloc (tercer si prenem els eixos originals del PROGRIC o sumem valorització i disposició) amb uns recursos utilitzats de prop de 6 M€, el 54,7% del previst i que representa el 10,3% del total del període avaluat. Entre les causes que poden explicar que l’eix dedicat a la protecció del sòl només hagi complert amb el 23,6% de les seves previsions econòmiques, destaca la manca d’instruments legals. En aquest sentit i tal com es veurà a l’analitzar els resultats assolits en aquest eix, la publicació del RD 9/2005 (més enllà de l’àmbit d’aquesta avaluació) ha d’obrir el camí per al futur desenvolupament d’aquest eix, en properes versions del PROGRIC. Finalment, destaca la reduïda quantitat dedicada al segon eix transversal, el de Tecnologia i Recerca, amb només un 2,6% sobre el previst. En conseqüència, cal un replantejament de base de l’eix, tenint en compte com es van definir els objectius, les assignacions pressupostàries i l’estructura i els recursos de personal dedicats. Encara que l’anàlisi d’aquest eix es fa més endavant, cal subratllar que els fons per aquest eix haurien de constituir la base per el desenvolupament dels altres, en especial els de minimització i valorització, així com del desenvolupament del sector de l’oferta de béns i serveis ambientals. En conclusió, i acceptant les premisses generals enunciades al principi d’aquest apartat, l’assignació de fons ha estat enfocada als eixos de Valorització, Col·laboració i Comunicació i al de Minimització. Així mateix, la limitada quantitat destinada a Protecció del sòl és conseqüència de la tardana aprovació del Reial Decret sobre sòls contaminats. Finalment, destacar que els reajustaments pressupostaris han afectat dràsticament l’eix de Tecnologia i recerca.

Pàg. 26 de 86

3. Evolució del marc normatiu

3.1. Intervenció Integral de l’Administració Ambiental

3.1.1. Actualització marc legal

Durant el període 2001-2005 s’han aprovat diverses disposicions legals relacionades amb la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental (IIAA):

La Llei 13/2001, de 13 de juliol, modifica les disposicions transitòries segona i tercera de la Llei 3/1998: les activitats existents compreses en els annexos I i II que no disposin de les preceptives autoritzacions o llicències de conformitat amb la legislació ambiental aplicable han de sol·licitar l’autorització o la llicència corresponents mitjançant la presentació d’una autodeclaració del grau de compliment de la normativa ambiental, basada en una avaluació ambiental verificada per una entitat acreditada. Les activitats compreses en l’annex III que no disposin de les preceptives autoritzacions i llicències han de presentar, abans de l’1 de gener de 2002, una certificació emesa per un tècnic/a competent acreditativa conforme es compleixen tots els requisits ambientals aplicables.

Pel que fa a la legislació estatal, la Llei 16/2002 de prevenció i control integrats de la contaminació transposa la Directiva IPPC (96/61/CE). No obstant, la Comissió Europea ja ha iniciat el procés de revisió d’aquesta Directiva, que s’allargarà durant 2006 i finalitzarà al 2007, així com de la legislació relacionada amb les emissions industrials. Aquesta revisió avaluarà l’abast de la Directiva per tal de millorar-ne el funcionament, coherència i complementarietat amb altres legislacions relacionades, millorant també l’efectivitat dels instruments de mercat en aquest context. No s’alteren el terminis d’implementació per part dels Estats membres.

El Decret 143/2003, que modifica el Decret 136/1999 que aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, n’adapta els annexos i modifica part de l’articulat. Concretament, incorpora dos nous apartats sobre instal·lacions de telecomunicació i altres tipologies d'activitats; se substitueixen els annexos I, II, III i IV que detallen els tipus d’activitats sotmeses als diferents règims d’autorització.

La Llei 4/2004 reguladora del procés d’adequació de les activitats d’incidència ambiental, estableix que les activitats classificades en els annexos I i II i que no hagin obtingut ni sol·licitat encara l'autorització o la llicència ambientals, han de sol·licitar-la segons el que estableix el Programa d'adequació, el qual finalitza l’1 de gener de 2007. Posteriorment, el Decret 50/2005 desplega el procés d’adequació establert a la Llei 4/2004.

El juny de 2005 es va publicar l’avantprojecte de llei reguladora del sistema d’acreditació de les entitats col·laboradores de l'Administració de la Generalitat. En el Capítol V s’estableix el règim específic per a l’acreditació de les entitats col·laboradores de l’Administració en matèria de medi ambient, pel qual es duu a terme una regulació detallada de les entitats ambientals de control instaurades per la Llei 3/1998, que, en compliment de l‘establert en la seva Disposició Addicional 5a, es van regular provisionalment mitjançant el Decret 170/1999.

3.1.2. Consideracions per al PROGRIC El procés d'adequació de totes les activitats amb incidència ambiental a les determinacions de la Llei 3/1998 de la intervenció integral de l'Administració ambiental ha estat difícil. S’ha fet necessari un ajornament del termini fixat per a l'adequació de les activitats classificades a l'annex II de la Llei. Aquest ajornament del termini s’ha complementat, a més, amb l'establiment d'un programa esglaonat

d'adequació, que ha servit per possibilitar la legalització de moltes activitats de gestió de residus. La regularització d’activitats s’ha anat executant per sectors de forma gradual.

3.2. Normativa marc

3.2.1. Actualització marc legal A nivell estatal, la Llei 62/2003, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social, modifica la Llei 10/1998 de residus, pel que fa a l’acció administrativa en matèria de residus i sòls contaminats. L’Ordre MAM/304/2002, per la seva banda, publica les operacions de valorització i eliminació de residus i la llista europea de residus d’acord amb la Decisió 200/532/CE i les posteriors modificacions.

A nivell català, la Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, incorpora i adequa els articles vigents del Decret legislatiu 2/1991 i ajusta la regulació de les activitats de gestió de residus a la Llei 3/1998 (IIAA). D’altra banda, defineix el concepte de residu comercial i estableix una regulació específica per a aquests residus a fi de millorar-ne la gestió i garantir que els productors i els posseïdors n’assumeixen tota la responsabilitat en la gestió, sens perjudici que els ens locals n’assumeixin la gestió directa, de manera que es respectin llurs competències en matèria de residus municipals. El mateix règim s’aplica als residus d’origen industrial assimilables als municipals.

Així mateix, s’adequa la resta de la regulació catalana a les determinacions de la Llei de l’Estat 10/1998 de residus, com ara el concepte de residu municipal, l’abast del qual s’amplia en comparació amb l’anterior normativa catalana.

Recentment, s’ha aprovat la Directiva 2006/12/CE del Parlament Europeu i del Consell de 5 d’abril de 2006 relativa als residus, la qual unifica en un únic text la Directiva 75/442/CEE (que queda derogada) i les modificacions posteriors. Les línies generals en la gestió de residus són, en aquest ordre:

Foment de la prevenció o reducció de residus mitjançant les tecnologies netes, el disseny de productes i l’eliminació de les substàncies perilloses contingudes en residus destinats a valoritzar.

Foment de la valorització de residus mitjançant reciclat, nou ús o recuperació de matèries primeres secundàries; ús dels residus com a font d’energia.

La Directiva també estableix la creació de xarxes integrades i adequades d’instal·lacions d’eliminació tenint en compte criteris d’autosuficiència i proximitat.

3.2.2. Consideracions per al PROGRIC

La publicació de les operacions de valorització i eliminació de residus i la llista europea de residus a través de l’Ordre MAM/304/2002 ha afectat la classificació de residus existent a Catalunya, el Catàleg de Residus de Catalunya (CRC), aprovat pel Decret 34/1996 i modificat posteriorment pel Decret 92/1999. A partir de la publicació del Catàleg Europeu de Residus (CER), la codificació de residus vigent ha estat la que aquest determina, així com la seva classificació com a perillós i no perillós. No

Pàg. 27 de 86

obstant, donat que el CER no en determina les possibles vies de gestió, es consideren vàlides les establertes pel CRC (Decret 92/1999).

D’acord amb la Llei 15/2003, els productors de residus industrials poden gestionar els seus residus assimilables a domèstics mitjançant o bé la recollida municipal si el municipi estableix el servei, o bé gestionar-lo com a residu industrial a través de gestor autoritzat.

3.3. Procediments de gestió


El Decret 219/2001, d’1 d’agost, deroga la disposició addicional tercera del Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus, que estableix que els productors o posseïdors d’envasos usats que tinguin la consideració de residu industrial els poden retornar al proveïdor d’aquests envasos, alliberant-se ambdues parts del compliment de les disposicions dels capítols 3 (registre i autorització de transportistes de residus) i 5 (control documental de la gestió de residus) del Decret 93/1999.

En relació als procediments de control documental de la gestió dels residus, l’Ordre MAB/329/2003, de 15 de juliol, aprova el procediment telemàtic relacionat amb la formalització de la documentació de control i seguiment de residus i la sol·licitud d’inscripció al Registre de productors de residus industrials de Catalunya. Per altra banda, l’Ordre MAB/401/2003, de 19 de setembre, aprova el procediment de presentació telemàtica de la declaració anual de residus industrials.


Amb l’aprovació del Decret 219/2001, els envasos usats que siguin considerats residu han de ser lliurats obligatòriament a gestor amb la corresponent documentació de control i seguiment. Només es poden retornar a proveïdor els envasos que no són residu i que són reutilitzables en el marc d’un Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR), d’acord amb la Llei d’envasos i residus d’envasos (Llei 11/1997).

Respecte al servei de documentació de residus telemàtic (SDR) aprovat per l’Ordre MAB/329/2003 i l’Ordre MAB/401/2003, aquest té la finalitat de facilitar el compliment de totes les obligacions documentals relacionades amb el control de la gestió dels residus (fitxa d'acceptació, full de seguiment, full de seguiment itinerant i declaració anual de residus industrials) per part dels productors i posseïdors de residus i d'apropar els serveis de l'Administració al ciutadà mitjançant la utilització de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació.

3.4. Instal·lacions de gestió de residus


En referència a les infraestructures de tractament de residus, el Reial Decret 1481/2001, de 27 de desembre, regula a nivell estatal l’eliminació de residus mitjançant dipòsit en abocador transposant la Directiva 1999/31/CEE relativa a l’abocament de residus. L’objecte és l’establiment d’un marc jurídic i tècnic adequat per a les activitats d’eliminació de residus mitjançant dipòsit controlat alhora que regula les característiques d’aquests i la seva correcta gestió i explotació, tot això tenint en compte el principi de jerarquia en la gestió de residus recollit en l’article 1.1 de la Llei 10/1998, de Residus, i amb la finalitat de protegir la salut de les persones i el medi ambient. Així mateix, s’estableix una nova definició de residu inert, d’acord amb les instal·lacions de deposició que poden acceptar aquest tipus de residus. Els objectius a aconseguir són:

a) Com a màxim el 16 de juliol de 2006, la quantitat total (en pes) de residus urbans biodegradables destinats a abocador no superarà el 75 % de la quantitat total de residus urbans biodegradables generats el 1995.

b) Com a màxim el 16 de juliol de 2009, la quantitat total (en pes) de residus urbans biodegradables destinats a abocador no superarà el 50 % de la quantitat total de residus urbans biodegradables generats el 1995.

c) Com a màxim el 16 de juliol de 2016, la quantitat total (en pes) de residus urbans biodegradables destinats a abocador no superarà el 35 % de la quantitat total de residus urbans biodegradables generats el 1995.

A nivell europeu, s’ha aprovat la Decisió 2003/33/CE que estableix criteris i procediments d’admissió de residus en els abocadors d’acord amb l’article 16 i l’annex II de la Directiva 1999/31/CEE relativa a l’abocament de residus.

A nivell de Catalunya, la Llei 16/2003, de 13 de juny, de finançament de les infraestructures de tractament de residus i del cànon sobre la deposició de residus, determina la creació del cànon sobre la deposició controlada dels residus municipals com un tribut amb finalitat ecològica i com a mesura de foment de la valorització i aprofitament dels residus com a recurs. El cànon s’aplica als residus que, d’acord amb la legislació específica vigent, tenen la consideració de municipals i són destinats a dipòsits controlats. Es fixa el tipus de gravamen general en la quantitat de 10 euros per tona de residu que es destini a dipòsit controlat. Així mateix, l’Ordre MAH/94/2004, d’1 d’abril, aprova i fa públic el model d’autoliquidació del cànon creat per la Llei 16/2003.

En l’actualitat s’està elaborant una nova modificació, havent-se publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de data 7 de febrer de 2005 l’avantprojecte de la llei de mesures de finançament de les infraestructures de tractament de residus que recollirà el nou cànon sobre la incineració del rebuig i sobre la disposició dels residus de la construcció mitjançant dipòsit controlat.

Respecte a la incineració, el Reial Decret 653/2003 sobre incineració de residus incorpora a l’ordenament estatal la Directiva 2000/76/CE, amb la finalitat de limitar al màxim els efectes ambientals de les activitats d’incineració i coincineració de residus.

Per la seva banda, el Decret 80/2002, de 19 de febrer, regula a nivell de Catalunya les condicions tècniques de la incineració de residus per tal d’evitar o limitar els efectes nocius que se’n puguin

Pàg. 28 de 86

derivar amb l’objectiu d’aconseguir un elevat nivell de protecció de la salut de les persones i el medi ambient. Aquest Decret s’aplica a les instal·lacions d’incineració de residus ja regulades per la Llei

11/2000, i regula els aspectes relatius als sistemes de recuperació d’energia de què han de disposar les instal·lacions d’incineració de residus fixant-ne el rendiment energètic mínim (40%); estableix així mateix els requeriments aplicables a la gestió de les cendres resultants del procés d’incineració i determina els valors límit d’emissió a l’atmosfera de metalls pesants, dioxines i furans per a aquest tipus d’instal·lacions.

Finalment, el Reial Decret-Llei 4/2001, de 16 de febrer, sobre el règim d’intervenció administrativa aplicable a la valorització energètica de farines d’origen animal procedents de la transformació de despulles i cadàvers d’animals, regula l’exempció d’autorització administrativa establerta per la Llei 10/1998 de residus per a la valorització energètica d’aquests tipus de farines en forns de fàbriques de ciment, de productes ceràmics i en centrals tèrmiques sempre que no es valoritzin en quantitats superiors a les establertes i es respectin els nivells d’emissió de contaminants corresponents.


El Reial Decret 1481/2001, que regula l’eliminació de residus mitjançant dipòsit en abocador, implica la restricció a l’entrada de residus biodegradables en abocadors, prohibint també l’entrada de pneumàtics a partir de juliol 2006. Aquest fet crea la necessitat de recerca de noves vies de gestió per aquests tipus de residus. Pel que fa als canvis en la classificació de residus, els residus que han passat de no perillosos a perillosos actualment no poden gestionar-se via abocador de classe II i han de ser tractats de forma prèvia a la seva deposició a l’abocador.

La Decisió 2003/33/CE, que estableix criteris i procediments de gestió de residus en els abocadors, deixa a mans dels Estats membres aspectes claus de la regulació. Entre aquests destaquen l’aplicació dels procediments per determinar l’admissibilitat dels residus en abocadors i la garantia que es compleixen aquests criteris d’admissió. És per aquesta raó doncs, que és fonamental realitzar el corresponent desenvolupament normatiu.

La creació del cànon sobre la deposició controlada dels residus municipals mitjançant la Llei 16/2003, afecta el cost de gestió dels residus comercials i assimilables a municipals d’origen industrial que es gestionen via dipòsit controlat.

En el cas del Decret 80/2002, que desplega la Llei 11/2000 sobre incineració de residus, la legislació catalana és més restrictiva que la Directiva 2000/76/CE (transposada a nivell estatal pel Reial Decret 653/2003).

3.5. Envasos


A través del Reial Decret 252/2006, de 3 de març, es revisen els objectius de reciclatge i valorització establerts per la Llei 11/1997 d’Envasos i Residus d’Envasos, i es modifica el Reglament per a la seva execució, aprovat pel Reial Decret 782/1998.

Aquest RD transposa parcialment la Directiva 2004/12/CE (que modifica la Directiva 94/62/CE) i estableix els següents objectius de reciclatge i valorització:

a) Des del 4 de març de 2006 i sense perjudici del que estableixen els apartats b) i c), es reciclarà entre un mínim del 25% i un màxim del 45% en pes de la totalitat dels materials d’envasar continguts en els residus d’envasos, amb un mínim del 15% en pes per a cada material d’envasar.

b) Abans del 31 de desembre de 2008, i en anys successius, es reciclarà entre un mínim del 55% i un màxim del 80% en pes dels residus d’envasos.

c) Abans del 31 de desembre de 2008, i en anys successius, s’aconseguiran els següents objectius mínims de reciclat dels materials continguts en els residus d’envasos:

1er. el 60% en pes del vidre,

2on. el 60% en pes del paper i cartró,

3er. el 50% en pes dels metalls,

4rt. el 22,5% en pes dels plàstics, comptant exclusivament el material que es torni a transformar en plàstic,

5è. el 15% en pes de la fusta.

d) Des del 4 de març de 2006 i sense perjudici del que estableix l’apartat e), es valoritzarà o incinerarà en instal·lacions d’incineració de residus amb recuperació d’energia entre un mínim del 50% i un màxim del 65% en pes dels residus d’envasos.

e) Abans del 31 de desembre de 2008, i en anys successius, es valoritzarà o incinerarà en instal·lacions d’incineració de residus amb recuperació d’energia un mínim del 60% en pes dels residus d’envasos.

Així mateix, s’inclou un nou article sobre la possibilitat d’establir acords voluntaris i convenis de col·laboració, i es modifica l’annex IV sobre la informació a subministrar sobre envasos i residus d’envasos d’acord amb les directrius de la UE per tal de garantir la comparabilitat de les dades entre els diferents Estats membres (Decisió 2005/270/CE).

La Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats Plans i Programes en el medi ambient, modifica la definició d’envàs establerta per la Llei 11/1997, de 24 d’abril, d’Envasos i Residus d’Envasos. La definició d’envasos industrials i comercials no varia. Per altra banda, i també a nivell estatal, l’Ordre de 12 juny de 2001 estableix les condicions per a la no aplicació als envasos de vidre dels nivells de concentració de metalls pesants establerts a l’article 13 de la Llei 11/1997. Conforme a l’establert a la Decisió 2001/171/CE, els envasos de vidre, regulats per

Pàg. 29 de 86

la Llei 11/1997, poden superar, a partir del 30 de juny de 2001, el valor límit de concentració de metalls pesants de 100 ppm en pes establert a l’article 13.1 d’aquesta Llei, sempre que sigui degut exclusivament a l’addició de materials reciclats i sempre que no superi les 250 ppm. No obstant, la vigència d’aquesta ordre finalitza el 30 de juny de 2006, sempre que no es prorrogui el seu termini d’aplicació.

El Reial Decret 1416/2001, de 14 de desembre, sobre envasos de productes fitosanitaris estableix que la gestió d’aquest tipus d’envasos s’ha de portar a terme o bé mitjançant un sistema de depòsit, devolució i retorn o, alternativament, a través d’un sistema integrat de gestió de residus d’envasos i residus d’envasos.


El Reial Decret 252/2006 transposa els objectius de reciclat i valorització establerts per la Directiva 2004/12/CE i possibilita la col·laboració de l’Estat i les Comunitats Autònomes per tal de proposar mesures per fomentar l’ús de materials reciclats procedents dels residus d’envasos, seguint les directrius incloses en la nova Estratègia Europea de Prevenció i Reciclatge de Residus, suportada per la Resolució del Consell de 28 de juny de 2004. També cal assenyalar la possibilitat de formalitzar acords voluntaris i convenis en col·laboració entre les Administracions competents i els agents econòmics per a la consecució dels objectius ambientals.

La finalització de la vigència de l’Ordre de 12 juny de 2001 per la no aplicació del límit de concentració de metalls pesants en els envasos de vidre per l’addició de materials reciclats establert per la Llei 11/1997 prohibeix als productors d’envasos la barreja de vidres plans (amb més càrrega de metalls pesants) i vidre d’envàs recuperat per fer-ne de nous, això afectarà el mercat del reciclatge.

3.6. Residus específics


El Reial Decret 208/2005, de 25 de febrer, sobre els aparells elèctrics i electrònics i la gestió del seus residus (RAEE), té per objecte establir mesures per a prevenir la generació de residus procedents d’aparells elèctrics i electrònics, alhora que reduir la perillositat dels seus components, tot regulant la seva gestió per minimitzar els seus impactes sobre el medi ambient. Aquest RD transposa les Directives 2002/95/CE sobre restricció en la utilització de determinades substàncies perilloses en aparells elèctrics i electrònics; la Directiva 2002/96/CE sobre residus d’aparells elèctrics i electrònics; i la Directiva 2003/108/CE, que modifica la Directiva 2002/96/CE.

Els productors tenen l’obligació d’adoptar, abans del 13 d’agost de 2005, les mesures necessàries per tal que els residus d’aparells elèctrics i electrònics que hagin posat al mercat siguin recollits de forma selectiva i tinguin una correcta gestió ambiental. Aquestes obligacions podran dur-se terme mitjançant sistemes integrats de gestió. Abans del 31 de desembre de 2006 hauran de complir-se, com a mínim, els següents objectius de recollida, valorització, reutilització i reciclatge:

a) Es recolliran selectivament una mitjana de 4 kg per habitant i any de residus d’aparells elèctrics i electrònics procedents de llars particulars.

b) De grans electrodomèstics i màquines expenedores, es valoritzarà un 80% en pes de cada tipus d’aparell. Dels components, materials i substàncies es reutilitzarà i reciclarà, per categoria, el 75% del pes de cada tipus d’aparell.

c) Es valoritzarà, per categoria, el 75% en pes dels equips informàtics, de telecomunicacions i d’electrònica de consum. Dels components, materials i substàncies es reutilitzarà i reciclarà, per categoria, el 65% en pes de cada tipus d’aparell.

d) Dels petits electrodomèstics, aparells d’enllumenat, eines elèctriques i electròniques (excepte les eines industrials fixes de gran envergadura), joguines, equipaments esportius i de temps lliure, i instruments de vigilància i control es valoritzarà, per categoria, el 70% en pes de cada tipus d’aparell. Dels components, materials i substàncies es reutilitzarà i reciclarà, per categoria, el 50% en pes de cada tipus d’aparell.

e) El percentatge de reutilització i reciclatge dels components, materials i substàncies procedents de

làmpades de descàrrega de gas haurà de ser del 80% en pes.

En relació amb els vehicles al final de la seva vida útil (VFU), el Reial Decret 1383/2002, de 29 de desembre, té com a objecte establir mesures per a prevenir la generació dels residus procedents dels vehicles, i regular la seva recollida, descontaminació al final de la seva vida útil i les demés operacions de tractament, amb la finalitat de millorar l’eficàcia de la protecció ambiental al llarg del cicle de vida dels vehicles.

Les principals obligacions dels productors consisteixen en adoptar les mesures necessàries per tal que els vehicles fora d’ús que hagin comercialitzat siguin traslladats a un centre de tractament autoritzat per tal que siguin descontaminats i tinguin una correcta gestió ambiental. Aquestes obligacions podran portar-se a terme a través de sistemes integrats de gestió. Els agents econòmics implicats hauran de complir amb els següents objectius de valorització, reutilització i reciclatge:

a) Abans de l’1 de gener de 2006 s’haurà de reutilitzar o valoritzar, com a mínim, el 85% del pes mig per vehicle i any de la totalitat dels vehicles al final de la seva vida útil que es generin, i s’haurà de reutilitzar i reciclar el 80%, o més, del pes mig per vehicle i any de la totalitat dels vehicles al final de la seva vida útil generats.

b) Per als vehicles fabricats abans de l’1 de gener de 1980 aquests percentatges seran superiors al 70% del pes mig per vehicle i any per a reutilització i reciclatge, i al 75% també del pes mig per a la seva reutilització i valorització.

c) Abans de l’1 de gener de l’any 2015, es reutilitzarà i valoritzarà, almenys, el 95% del pes mig per vehicle i any. Abans d’aquesta mateixa data s’haurà de reutilitzar i reciclar com a mínim el 85% del pes mig per vehicle i any.

Per altra banda, l’Ordre INT/249/2004, de 5 de febrer, per la que es regula la baixa definitiva dels vehicles descontaminats al final de la seva vida útil, regula el procediment de lliurament i documentació de baixa dels vehicles.

La Directiva 2000/53/EC sobre vehicles fora d’ús prohibeix l’ús de plom, mercuri, cadmi o crom hexavalent en materials i components dels vehicles, excepte pels casos establerts a l’Annex II d’aquesta Directiva. S’ha publicat una proposta de Decisió del Consell que modifica l’Annex II d’aquesta Directiva (COM(2005) 291 final); en concret, la llista d’exempcions d’acord amb els recents avenços tècnics i científics.

Pàg. 30 de 86

En relació als pneumàtics fora d’ús, el Reial Decret 1619/2005, de 30 de desembre, sobre la gestió de pneumàtics fora d’ús, prohibeix l’entrada de pneumàtics fora d’ús trossejats a abocadors a partir del 16 de juliol de 2006 i estableix les obligacions dels productors de pneumàtics, les quals es basen en l’elaboració de plans empresarials de prevenció, responsabilitat de recollida i gestió dels pneumàtics que hagin posat al mercat per tal de garantir el compliment dels objectius del Plan Nacional de Neumáticos Fuera de Uso (PNNFU) 2001-2006. Aquestes obligacions podran dur-se a terme mitjançant sistemes integrats de gestió.

Els objectius de reciclatge fixats al Plan Nacional de Neumáticos Fuera de Uso (PNNFU) 2001-2006, aprovat per acord del Consell de Ministres de 5 d’octubre de 2001, obliguen a recuperar almenys el 25% en pes dels pneumàtics i el recautxutat del 20% abans de l’1 de gener de 2007.

El Reial Decret 228/2006, de 24 de febrer, modifica el Reial Decret 1378/1999, de 27 d’agost, pel qual s’estableixen mesures per a l’eliminació i gestió dels policlorobifenils, policloroterfenils i aparells

que els continguin. Estableix també actuacions sobre els ritmes de descontaminació i eliminació dels aparells, sobre la realització d’anàlisis químiques, i sobre les declaracions de PCB.

El Reglament (CE) n° 1774/2002 del Parlament Europeu i del Consell estableix les normes sanitàries aplicables als subproductes animals no destinats al consum humà. D’acord amb el que s’ha suggerit científicament, l’alimentació d’una espècie animal amb proteïnes derivades de cossos o parts de cossos de la mateixa espècie presenta un risc de transmissió de malalties que poden arribar a afectar als éssers humans. Per aquest motiu, aquest text legal prohibeix que aquests subproductes animals, on s’hi inclouen els olis de fregit usats i altres residus de cuina, entrin a la cadena alimentària via l’alimentació animal. L’entrada en vigor de l’Ordre PRE/2666/2002, de 25 d’octubre, que modifica l’Annex I del Reial Decret 1406/1989, pel qual s’imposen limitacions a la comercialització i ús de determinades substàncies i preparats perillosos, comportà la incorporació a l’ordenament jurídic estatal de la Directiva 2001/91/CE, limitant l’ús i comercialització de fustes tractades amb creosota (substància carcinogènica). A nivell europeu s’està considerant la possible revisió de la normativa sobre olis usats. En aquest sentit, la Comissió Europea va obrir fins al mes de març de 2005 una consulta pública de la Directiva 75/439/CEE sobre olis usats per tal de determinar la necessitat de mantenir una directiva específica sobre olis usats, i de prioritzar la regeneració respecte a d’altres sistemes de tractament. Per altra banda, i en el context d’aquesta revisió, s’ha publicat el Reial Decret 679/2006, de 2 de juny, pel que es regula la gestió dels olis industrials usats. Aquest prioritza també la regeneració envers altres vies de gestió, promou la creació d’un sistema integrat de gestió (SIG) i fixa per als agents responsables de la posada al mercat d’olis industrials, els següents objectius de recuperació, valorització i regeneració:

Recuperació del 95% dels olis usats generats a partir de l’1 de juliol de 2006.

Valorització del 100% dels olis usats recuperats a partir de l’1 de juliol de 2006.

Regeneració d’un 55% dels olis usats recuperats a partir de l’1 de gener de 2007 i d’un 65% a partir de l’1 de gener de 2008.

Aquests objectius seran revisats l’any 2009, considerant els resultats obtinguts i l’experiència acumulada fins aquella data.

Continuant en l’àmbit europeu, actualment s’està elaborant una nova Directiva relativa a les piles i acumuladors usats (COD 2003/0282). Entre d’altres aspectes, la directiva introdueix el principi de responsabilitat dels fabricants de les piles en la gestió d’aquestes un cop esdevenen residus. L’abril de 2004 el Parlament Europeu va adoptar una resolució segons la qual feia diferents modificacions a la proposta de la Comissió. Les modificacions més significatives introduïdes pel Parlament fan referència als objectius de recollida, que en l’ estat de tramitació actual de la directiva són els següents:

Abans de que hagin transcorregut 4 anys des de l’adopció de la Directiva per part dels Estats membres, s’haurà de recollir l’equivalent al 50 % de les piles usades i bateries portàtils venudes dos anys abans (incloses les NiCd).

Abans de que hagin transcorregut 6 anys de l’adopció de la Directiva per part dels Estats membres, s’haurà de recollir l’equivalent al 60 % de les piles usades i bateries portàtils venudes dos anys abans. (incloses les NiCd).

A més, la proposta de directiva introdueix objectius mínims a assolir en l’eficàcia del reciclatge

de les piles. Actualment, aquests objectius són els següents:

o Per les bateries de plom, reciclatge de tot el plom i d’un mínim del 65% en pes dels materials que contenen.

o Per les piles i bateries de NiCd, reciclatge de tot el cadmi i d’un mínim del 75% en pes dels materials que contenen.

o Reciclatge del 55% del pes mig dels materials continguts a la resta de piles i bateries.

En l’àmbit estatal, l’esborrany (d’agost 2003) de Reial Decret de recollida i gestió ambiental de piles i bateries usades inclou el principi de responsabilitat del fabricant, proposant diferents sistemes per assumir aquesta responsabilitat.

3.6.2. Consideracions per al PROGRIC L’aplicació de les disposicions legals sobre residus específics (RAEE, VFU, pneumàtics) tenen en comú l’assignació d’obligacions de recollida i correcta gestió per als productors o qui els hagi posat al mercat. L’acompliment d’aquestes responsabilitats es porten a terme mitjançant la implementació de sistemes integrats de gestió (SIG) o acords voluntaris entre els agents econòmics implicats. La posada en funcionament d’aquests sistemes, a part d’introduir un règim fiscal, té a curt i mig termini un efecte en la quantitat de residus recollits, la recerca de les millors alternatives de valorització dels diferents components, l’adaptació de la capacitat de tractament existent i, finalment, la comercialització dels materials valoritzats i la disposició de les fraccions no valoritzables. La revisió de la normativa sobre olis minerals usats i piles i acumuladors pot ampliar el ventall de residus específics que se sotmeten a aquest tipus de model de gestió. Els olis de fregit s’han disgregat dels residus alimentaris a causa de l’entrada en vigor del Reglament (CE) 1774/2002, que prohibeix el seu ús per l’alimentació animal. L’aplicació de l’Ordre PRE/2666/2002 afecta a aquella fusta tractada amb creosota que presenta la concentració mínima per ser catalogada com a residu perillós, obligant a gestionar-la d’acord amb aquesta classificació segons legislació vigent.

Pàg. 31 de 86

3.7. Sòls contaminats


El Reial Decret 9/2005, de 14 de gener, pel qual s’estableix la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats, completa la regulació de l’article 27 de la Llei 10/1998 fixant tota una sèrie d’obligacions per als titulars d’activitats potencialment contaminants del sòl, i establint els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats. Les CCAA son les responsables del desenvolupament d’aquesta norma, delimitant els sòls on es consideri prioritària la protecció de l’ecosistema del que formen part.

Les principals obligacions pels titulars de les activitats relacionades a l’annex I de l’esmentat Reial Decret, consisteixen en remetre a l’òrgan competent de la comunitat autònoma corresponent, en un termini no superior a dos anys, un informe preliminar de situació per a cadascun dels sòls en els que es desenvolupa l’activitat. Per altra banda, les comunitats autònomes hauran de declarar si el sòl està

contaminat per als usos corresponents d’acord amb els criteris de l’annex III de l’esmentat Reial Decret. La valoració d’aquesta informació es realitzarà tenint en compte l’objecte de protecció en cada cas, sigui la salut humana o els ecosistemes.

Després d’una valoració de risc d’acord amb els continguts recollits a l’annex VIII del Reial Decret, en cas de que el sòl sigui declarat com a contaminat, s’obligarà a la realització de les actuacions de recuperació del sòl necessàries per tal que aquest assoleixi els nivells de risc acceptables d’acord amb el seu ús.

La Directiva 2004/35/CE del Parlament Europeu relativa a la prevenció i reparació de danys ambientals de 30 d’abril de 2004, determina el marc de responsabilitats en matèria de danys ambientals causats al sòl, les aigües i espècies i hàbitats naturals protegits. Aquesta directiva ha de ser transposada a l’ordenament jurídic estatal abans del 30 d’abril de 2007.


El Reial Decret 9/2005 fixa tota una sèrie d’obligacions per a les activitats potencialment contaminants del sòl i per a les CCAA en matèria de regulació dels sòls contaminats. En aquest sentit suposa un increment important en l’activitat del sector, atès que s’estima que a Catalunya existeixen de l’ordre de 30.000 activitats potencialment contaminants del sòl. D’altra banda, suposa la necessitat d’un desplegament normatiu a nivell de Catalunya que haurà de donar compliment al Reial Decret i a d’altres aspectes específics. En conseqüència, les capacitats de l’ARC en aquest àmbit s’haurien d’incrementar notablement a curt termini.

Per altra banda, la Directiva 2004/35/CE del Parlament Europeu en relació amb la prevenció i reparació de danys ambientals de 30 d’abril de 2004 ha de ser transposada al marc normatiu estatal abans del 30 d’abril de 2007.

3.8. Tendències en la normativa europea

3.8.1. Sisè Programa d’Acció de la Comunitat Europea en matèria de Medi Ambient 2010

El sisè programa d’acció en matèria de medi ambient es concentra en quatre àmbits d’acció prioritaris: el canvi climàtic, la biodiversitat (natura i vida silvestre), el medi ambient i la salut i la gestió sostenible dels recursos i els residus. En relació a la natura i vida silvestre, es marca com a objectiu la protecció dels sòls contra l’erosió i la contaminació mitjançant l’elaboració d’una estratègia de protecció del sòl.

En referència a la gestió sostenible dels recursos i els residus, el principal objectiu és aconseguir que el consum de recursos renovables i no renovables no superi la capacitat de càrrega del medi ambient; mitjançant la dissociació de la utilització de recursos i el creixement econòmic, millorant l’eficàcia dels recursos i reduint la producció de residus (en un 20% al 2010, i en un 50% al 2050).

Les accions a emprendre són les següents:

Elaboració d’una estratègia per a la gestió sostenible dels recursos mitjançant l’establiment de

prioritats i la reducció del consum.

Fiscalització de la utilització dels recursos.

Eliminació de les subvencions que fomenten la utilització excessiva de recursos.

Integració del principi d’ús eficaç dels recursos en el marc de la política integrada dels productes, dels sistemes de concessió de l’etiqueta ecològica, dels sistemes d’avaluació ambiental, etc.

Disseny d’una estratègia de reciclatge de residus.

Millora dels sistemes existents de gestió de residus i inversió en la prevenció quantitativa i qualitativa.

Integració de la prevenció de la producció de residus en la política integrada dels productes i en l’estratègia comunitària relativa a les substàncies químiques.

Aquests tres darrers punts caldrà tenir-los en especial consideració per a l’elaboració dels nous objectius a incloure en el proper PROGRIC.

Pàg. 32 de 86

3.8.2. Un pas endavant en el consum sostenible de recursos: estratègia temàtica sobre prevenció i reciclatge de residus. COM(2005)666

Els objectius bàsics de la política de residus de la UE -prevenir els residus i promoure la reutilització, el reciclatge i la recuperació per reduir l'impacte ambiental- continuen sent vàlids.

Per aconseguir aquests objectius, l’estratègia proposa, per una banda, modernitzar el marc legislatiu vigent, introduint en la política de residus l'anàlisi del cicle de vida i, per l’altra, aclarir, simplificar i normalitzar la política de residus de la UE. El desenvolupament d’aquestes accions contribuirà a resoldre els actuals problemes d'aplicació i permetrà que la UE avanci cap a una societat del reciclatge econòmica i ambientalment eficient.

Aquest avenç requereix una combinació de mesures destinades a promoure la prevenció de residus, el reciclatge i la reutilització, de forma que es redueixi l’impacte acumulat en el cicle de vida dels recursos. Entre aquestes mesures, destaquen les següents:

Impuls a l’aplicació íntegra de la legislació vigent.

Simplificació i modernització de la legislació vigent quan l’experiència demostri que es necessari reduir la càrrega administrativa, sense perjudicar el nivell de protecció ambiental.

Introducció del concepte de cicle de vida en la política de residus.

Foment de polítiques més ambicioses en matèria de prevenció de residus: determinació de les obligacions dels Estats membres respecte a l’establiment de programes de prevenció.

Augment dels coneixements i de la informació necessària per recolzar el desenvolupament de la política de prevenció de residus.

Desenvolupament d’una normativa de referència comú per al reciclatge.

Reelaboració curosa de la política de reciclatge.

3.8.3. Una estratègia temàtica per a la protecció del sòl. COM (2002) 179

L’objectiu d’aquesta Comunicació consisteix en impulsar el compromís polític vers la protecció del sòl amb vistes a que en els propers anys s’actuï de manera més satisfactòria i sistemàtica al respecte, establint el camí per a l’elaboració d’aquesta estratègia. No obstant, aquesta Comunicació presenta un enfoc ampli i descriptiu, ja que és el primer document en el què la Comissió aborda específicament la protecció del sòl. Tracta entre d’altres temes de l’erosió, la pèrdua de la matèria orgànica del sòl i la prevenció de la contaminació. Els seus principals objectius són:

Descriure les múltiples funcions dels sòls.

Especificar les característiques del sòl que han de se considerades per a l’elaboració de polítiques.

Especificar les principals amenaces que pesen sobre el sòl.

Presentar una visió general de les polítiques comunitàries pertinents.

Avaluar la situació actual en matèria d’informació i vigilància de sòls, i determinar les mancances que han de ser satisfetes com a base de la política de protecció dels sòls.

Establir les bases polítiques i indicar els passos que s’han de seguir per a la presentació d’una estratègia temàtica en matèria de protecció de sòls al 2004.

La Comissió considera que la millor solució per a la protecció del sòl en aquest moment consisteix en aplicar una estratègia basada en:

1) Iniciatives immediates en diverses polítiques ambientals.

2) La integració en altres polítiques.

3) La vigilància del sòl.

4) La futura preparació de noves mesures basades en els resultats obtinguts a partir dels resultats de la vigilància del sòl.

En conjunt, aquestes mesures constitueixen els fonaments d’una estratègia temàtica en matèria de sòl amb dues clares vessants: (1) utilitzar el coneixement actual com a base d’actuació, i (2) completar la informació actualment disponible per a actuacions futures.

Pàg. 33 de 86

4. Avaluació del model de gestió

4.1. Eines del model de gestió

El PROGRIC contempla un model de gestió de residus industrials a Catalunya basat en cinc eines principals: els registres, el Catàleg de Residus de Catalunya (CRC), la Declaració Anual de Residus Industrials (DARI), els procediments de gestió de residus i el control de la gestió. En aquest apartat es prenen aquestes eines com a punt de partida per avaluar els principals punts forts i punts febles del model de gestió.

4.1.1. Els registres Els registres recullen les dades de totes les empreses autoritzades per desenvolupar les diferents activitats (producció, tractament i transport) relacionades amb la gestió de residus. Els registres han permès identificar i fer el seguiment d’un gran nombre d’empreses que desenvolupen activitats en el sector de la gestió dels residus. Aproximadament, el nombre d’empreses inscrites en els registres (tant el de productors, com el de gestors i transportistes) ha augmentat un 6% per al conjunt de registres, des de l’any 2001 al 2004. En particular, pel que fa al registre de productors de residus industrials, el nombre d’empreses inscrites ha augmentat de forma constant en els darrers anys, arribant als 22.525 productors l’any 2004, un increment lleugerament superior al 4% respecte els 21.543 inscrits l’any 2001. Una de les actuacions que es preveia a l’eix 6 del PROGRIC (“Col·laboració, Flexibilitat, Informació i Comunicació”) era implantar la possibilitat que les empreses que generen petites quantitats de residus (petites empreses artesanals, activitats unipersonals –fusters, pintors, ferrers, etc.-) presentin la declaració de residus en versió abreujada i per períodes plurianuals. Aquesta presentació plurianual no s’ha pogut plantejar ja que el marc normatiu actual no ho permet. En quan als comerços i serveis productors de residus perillosos, s’han d’inscriure a l’ARC com a productors de residus perillosos i en el cas de que produeixin més de 10 t/any de residus perillosos han de realitzar la Declaració Anual de Residus, igualment, cal que compleixin els requisits establerts per als residus no industrials que preveu el Decret 93/99, sobre procediments de gestió de residus. El nombre d’empreses inscrites al registre general de gestors de residus van augmentar un 4% entre els anys 2001 i 2004; en concret, de 565 a 694. Aquest registre inclou tant les empreses acreditades per tractar residus industrials de tercers com aquelles autoritzades per gestionar els seus propis residus en operacions de disposició del rebuig únicament (incineració i dipòsits controlats). El mercat de gestors de residus s’ha anat consolidant i durant el període 2001-2004 el creixement només ha estat d’un 6,3% enfront al 865% del període 1994-2000. Aquest període de gran increment correspon a l’etapa d’implantació inicial del sistema, quan es van incloure al registre les empreses de recuperació de residus no perillosos (ferralla, paper, vidre, fusta i plàstic, entre d’altres).

Finalment, el registre de transportistes de residus ha passat de 871 l’any 2001 a 1.151 l’any 2004. El parc de vehicles d’aquest sector també ha augmentat de forma considerable, passant-se dels 2,803 vehicles autoritzats de l’any 2001 fins als 4.022 vehicles l’any 2004. En aquest punt cal destacar que les autoritzacions de transportista tenen una vigència de 3 anys; passat aquest període és necessari sol·licitar de nou l’autorització.

Pel que fa als laboratoris acreditats per a la determinació de les característiques dels residus, l’any 2004 n’hi havia deu d’acreditats. També es va realitzar el seguiment de l’atorgament de l’acreditació ENAC a tres laboratoris acreditats per l’ARC. A més, durant l’any 2004 es va produir un increment substancioal de l’activitat analítica respecte l’any 2003; en concret, l’augment del nombre de mostres va ser del 84% i del 100% en relació a les determinacions analítiques.

4.1.2. Catàleg de Residus de Catalunya

El Catàleg de Residus de Catalunya (CRC) va ser aprovat pel Decret 34/1996, sent modificat posteriorment pel Decret 92/1999, convertint-se en un document guia per a la classificació i codificació dels residus, així com per a la determinació de la seva correcta gestió. Amb l’entrada en vigor del Catàleg Europeu de Residus (CER), el dia 1 de gener de l’any 2002, aquest Catàleg (CER) va esdevenir el document de referència vigent per a la codificació i classificació dels residus industrials. Així doncs, l’aplicació del nou Catàleg va suposar la modificació de la classificació d’alguns residus (principalment residus considerats anteriorment com a especials i que a partir de l’any 1999 són catalogats com a no especials) i, conseqüentment, la regulació del procediment per a la seva catalogació. Ara bé, donat que el CER no estableix les vies de gestió per als diferents tipus de residus, es considera que el CRC, modificat pel Decret 92/1999, continua sent vigent per a la determinació de la via de gestió corresponent per a cada tipus de residu.

Atès que el CER té més codis que el CRC, l’assignació del codi a un determinat tipus de residu és més acurada, de manera que es podria millorar la seva gestió. A tall d’exemple, l’anterior codi 200198 (residus generals de fàbrica) s’ha substituït per noves entrades que podrien, a priori, comportar una millor segregació en origen i facilitar la valorització dels residus. Per tant, és important el seguiment acurat de la classificació dels residus per valorar si realment el canvi de classificació ha millorat gestió.

En relació a les vies de gestió considerades al CRC per als diferents tipus de residus, cal destacar la necessitat de revisar principalment aquelles que fan referència a tractaments via incineració. Actualment, el CRC estableix la incineració com una de les possibles vies de gestió per al 39,5% de les categories de residus industrials. D’aquests però, únicament el 4% es considera que es poden destinar a valorització energètica. En aquest sentit, és convenient revisar el CRC de forma exhaustiva per determinar si certes corrents de residus actualment considerats no valoritzables energèticament podrien constituir un combustible complementari en certes instal·lacions de generació d’energia, tal i com ja preveu el PROGRIC.

Finalment, i com també preveu el PROGRIC, és fonamental revisar el CRC per tal d’adaptar la codificació de residus al CER i revisar les vies de gestió aplicables a cada categoria.

4.1.3. Declaració Anual de Residus Industrials En valors absoluts, el nombre d’establiments que realitzen la Declaració Anual de Residus Industrials (DARI) ha augmentat amb els anys, així com la quantitat total declarada de residus industrials generats. En aquest sentit, la creació de versions simplificades de la DARI per empreses de cinc o menys treballadors va propiciar un augment significatiu del nombre de declaracions tramitades. Tanmateix, durant els últims anys, i en particular per al període 2001-2004, el nombre de nous establiments declarants s’ha estabilitzat. Aquest fet sembla indicar que es disposa ja de les dades de generació de residus de la gran majoria d’establiments industrials presents a Catalunya.

Pàg. 34 de 86

Figura 19. Comparació de l’estimació residus segons el PROGRIC i la generació segons les declaracions.

A la figura anterior es compara l’estimació de generació de residus industrials efectuat pel PROGRIC amb la generació segons les declaracions. Com s’observa, excepte per a l’any 2003, les dades procedents de les DARI són lleugerament superiors a les estimacions efectuades pel PROGRIC. En relació al servei de documentació de residus, des de l’any 2.000 s’ha implantat un sistema telemàtic (SDR) que permet fer les declaracions, tramitar les fitxes d’acceptació, fulls de seguiment, autoliquidacions i retorns del cànon via Internet. Aproximadament 23.900 usuaris estan donats d’alta4. Malgrat tot, el SDR no s’ha consolidat com a eina generalitzada. Una possible explicació és la manca de confiança en els registres electrònics en un sector que està acostumat als sistemes més convencionals de presentar la documentació. Més concretament, el fet que no hi hagi papers signats i que tota la documentació resti en poder de l’ARC fa que les indústries prefereixin el sistema convencional. Actualment la taxa per fitxa d’acceptació i full de seguiment és una quantitat fixa i independent de la via per la qual es gestioni, fet que no ajuda a pot promoure l’ús del sistema telemàtic respecte al de paper convencional. Per altra banda, la implantació de la signatura electrònica (afegint un mòdul específic al SDR) facilitaria tant la implantació del SDR com assolir un major grau de control. Respecte al format utilitzat per presentar les DARI, el nombre d’empreses que realitza la declaració amb el programa PADRÍ està estabilitzat i és lleugerament inferior a les 9.000. De totes les declaracions realitzades amb el programa d’ajuda PADRÍ, el 63,9% es van presentar a través del portal SDR, el 2,21% per Internet via CAT 365 i el 33,89% en disquet. A la Figura 20 es mostra l’evolució de les declaracions realitzades amb el programa d’Ajut des del 1997 i fins al 2004.

Figura 20. Evolució de les declaracions realitzades amb el progarma d’ajut Padrí.

D’altra banda, al llarg dels darrers anys s’han dut a terme diverses actuacions per millorar les dades incloses a les DARI. Tanmateix, encara es detecta certa manca de rigor dels productors a l’hora d’especificar el tipus de residu generat. Alguns productors classifiquen de manera diferent els mateixos residus, fins i tot amb variacions d’un any a l’altre, o els inclouen de forma automàtica en categories més ambigües com “altres” o “mescles de residus municipals”. Per tal d’evitar posteriors dificultats en el control de la gestió, i amb la finalitat de destinar els residus a les vies de gestió més adequades, és necessari que els productors siguin rigorosos a l’hora d’especificar el tipus de residu generat. En aquest sentit, és necessari enfortit les accions de supervisió de les dades presentades a la DARI. Finalment, cal fer esment a la doble compatbilitat causada per les DARI procedents dels gestors de residus, ja que el rebuig o residu tractat pels gestors es comptabilitza com a residu generat. Per exemple, un productor industrial que destina 10 tones a una planta de tractament físico-químic, de la qual s’obté un rebuig o residu final inertitzat de 15 tones que es destinen a dipòsit controlat, donarà peu a un còmput total de 25 (10+15) tones declarades.

4.1.4. Manual de gestió de residus industrials El Manual de gestió de residus industrials és una interpretació dels procediments de gestió establerts pel Decret 93/1999, i té l’objectiu de facilitar-ne la seva aplicació. Tal i com s’esmentava en el capítol referent al marc normatiu, la Llei 15/2003, vigent des de l’1 de gener del 2004, varia l’escenari relatiu als procediments de gestió establerts pel Decret 93/1999. Alguns residus generats a la indústria es consideren assimilables a residus municipals comercials, no sent necessari formalitzar cap fitxa d’acceptació per aquests. En aquest sentit, i per tal d’orientar els

Pàg. 35 de 86

productors, gestors i transportistes de residus sobre quins són els residus procedents de la indústria afectats per aquesta nova perspectiva, s’ha elaborat una llista orientativa de residus originats a la indústria assimilables a residus municipals comercials extreta del Catàleg Europeu de Residus. Aquesta llista té un caràcter indicatiu.6

4.1.5. Control de la gestió dels residus industrials Segons el PROGRIC, el control de la gestió dels residus industrials es fonamenta en la documentació necessària per acreditar una correcta gestió dels residus, com les formes de control actiu, i en la inspecció del cicle de gestió dels residus. A la Figura 21 es mostra l’esquema documental per al control de la gestió de residus i a la Figura 22 l’esquema per als subproductes. Figura 21. Documentació general per a la gestió de residus a Catalunya.

6 http://www.arc-cat.net/ca/municipals/assimilables/assimilables_llista.html

Figura 22. Documentació general per a la gestió de subproductes a Catalunya.

Les inspeccions es realitzen en tot el cicle dels residus, la producció, el transport i la gestió. En relació a la fase de producció, es duen a terme inspeccions als productors i/o posseïdors de residus, atenent, segons el cas, a les denúncies formulades per tercers o bé en el marc de campanyes d’inspecció. Les operacions de transport s’inspeccionen mitjançant controls efectuats amb els Mossos d’Esquadra, així com en les operacions de càrrega o descàrrega dels mateixos. Les activitats de gestió s’inspeccionen regularment, fent especial atenció a les de disposició del rebuig i a les de gestió de residus perillosos. Així, durant l’any 2004, es van instruir 1.114 expedients d’inspecció, a partir dels quals es van realitzar 3.915 visites d’inspecció i control. També, durant l’any 2004, es van validar un total de 4.593 fitxes d’acceptació. En relació a les denúncies, l’any 2004 es van atendre 455 denúncies, efectuant-se 141 visites i 347 requeriments. Igualment, es van inspeccionar d’ofici 377 activitats productores de residus. El transport de residus també es controla mitjançant els fulls de seguiment, que són formalitzats per tots els agents implicats en la gestió: productors, gestors i transportistes. Durant l’any 2004 es van rebre uns 350.000 fulls de seguiment.

4.1.6. Punts forts i punts febles En base als aspectes descrits en els apartats anteriors, a continuació s’indiquen els principals punts forts i punts febles del model de gestió de residus industrials de Catalunya vigent durant el PROGRIC.

Pàg. 36 de 86

Els principals punts forts a destacar són: - En relació als registres, la introducció d’una eina telemàtica, el sistema documental de residus

(SDR), ha permès simplificar i agilitzar els tràmits associats a la gestió de residus industrials als productors, gestors i transportistes.

- S’ha consolidat el mercat de gestors de residus industrials i, paral·lelament, s’ha aconseguit un

elevat grau de compliment del model de gestió de residus industrials. - S’ha elaborat una llista orientativa de residus originats a la indústria assimilables a residus

municipals comercials que identifica aquells residus que no necessiten formalitzar una fitxa d’acceptació, el que ha permés agilitzar els tràmits administratius per determinats tipus de residus.

Els principals punts febles són: - Les DARI no inclouen dades quantitatives relatives als nivells de minimització assolits respecte a

la generació de residus. - Es detecten dificultats a l’hora de garantir el rigor i la homogeneïtat d’algunes de les dades

incloses a les DARI degut a la informació ambigua subministrada pels productors, amb la qual cosa no es pot garantir la seva correcta comparabilitat.

- Les DARI provinents dels gestors de residus generen un efecte de comptabilitat repetida dels

residus originalment generats pels productors industrials i ja considerats a les seves corresponents DARI.

- L’eficiència del model de gestió actual es veu limitada per l’adaptació incompleta del CER de l’any

2001 a la normativa catalana.

4.2. Instruments econòmics

Segons l’Agència Europea del Medi Ambient7, tot i que els instruments econòmics (impostos, càrregues, ajuts, instruments de crèdit, permisos negociables, etc.) han guanyat presència a Europa, en especial a partir de mitjans dels anys 90, els resultats de la seva aplicació no és homogeni, de la mateixa manera que no ha estat homogènia la forma i les circumstàncies en que han estat aplicats.

Tot i que en un principi es pensava que els instruments de mercat servirien, per sí sols, per assolir els objectius de protecció del medi ambient, en l’actualitat se’ls considera com un instrument útil, sempre en combinació amb d’altres mesures ambientals, com les reglamentacions, els controls o els objectius econòmics i socials, el suport tècnic o tecnològic o l’accés automàtic a la informació, entre d’altres.

Tal i com succeeix amb els convenis voluntaris com a eina per assolir uns determinats nivells de protecció ambiental en aquells casos on el cost marginal és superior a la millora marginal obtinguda, l’aplicació eficaç dels instruments econòmics necessita d’unes condicions determinades i, cal no oblidar-ho, alguns són més eficaços per algunes corrents residuals que d’altres.

7 European Environment Agency, Market-based instruments for environmental policy in Europe. 2005

En alguns casos, la capacitat per introduir determinats instruments no cau dins les competències del Govern de Catalunya. Així, per exemple, si bé les sobrecàrregues impositives poden ser aprovades a nivell català (el “cèntim sanitari” dels carburants en seria un exemple) no succeeix el mateix respecte a rebaixes, desgravacions o deduccions sobre impostos estatals (la deducció sobre l’impost de societats de les inversions en protecció ambiental en seria, ara, l’exemple paradigmàtic).

Un altre aspecte gens menyspreable el constitueixen les condicions i els controls de la UE sobre qualsevol tipus d’ajut o suport que pugui infringir les normes de defensa de la competència a nivell comunitari, que poden limitar les iniciatives en aquest sentit.

En síntesi, els instruments econòmics poden agrupar-se en dos grans blocs: dissuasoris (taxes, impostos, sobrepreus, eliminació de subsidis, assegurances obligatòries, sistemes de garanties, etc.) i incentivadors (desgravacions, deduccions, ajuts, crèdits tous, amortitzacions accelerades, reducció de la tributació a productes amb etiqueta ecològica, compra verda, creació de mercats, etc.) i, a la seva vegada, cadascun d’aquests blocs poden utilitzar mecanismes d’índole diversa (financers, fiscals, drets de propietat o permisos negociables, sistemes de responsabilitat i compensació, etc.).

Cal destacar, en primer lloc, que les subvencions atorgades durant el període analitzat per a projectes de minimització, ha suposat un total de 3,9 M€. Tot i que de difícil quantificació, la inversió induïda per aquests ajuts por estimar-se en una xifra d’uns 30 M€.

Respecte a les deduccions fiscals, tot i que el paper de l’Agència ha estat el d’agent verificador i certificador de la procedència de les sol·licituds de convalidació de les inversions en protecció del medi ambient (per tal de poder aplicar les deduccions sobre l’impost de societats), cal identificar-les igualment en aquest capítol.

En aquest cas les certificacions emeses ho han estat per un valor total de 8,8 M€ en el període analitzat i en el vector residus. Aquestes certificacions indueixen una inversió total de 88 M€ (79,2M€ si s’agafa el diferencial), xifra d’una rellevància notable (la suma d’aquesta quantitat i la inversió induïda pels ajuts a la minimització, resultant en uns 110M€, és aproximadament el doble que les quantitats públiques totals, d’uns 54M€). Per aquestes deduccions fiscals no es disposa de la distribució entre els diferents eixos del PROGRIC.

D’altra banda, els cofinançaments de l’execució de DAOMS i Grups de Treball s’ha demostrat una eina útil per impulsar i dotar de contingut les activitats de difusió que s’analitzaran a l’avaluar l’Eix 1, així com per a generar inversions privades, que, moltes vegades, retrobem com a sol·licitants d’ajuts o deduccions.

Encara que els DAOMS i Grups de Treball no estudien necessàriament un únic vector de contaminació, es pot estimar en més de 130 el nombre realitzat en el període estudiat que, de forma prioritària o complementària, han identificat oportunitats per a la minimització de la generació de residus. Els sectors als que pertanyen les empreses que han realitzat DAOMs són molt diversos, destacant: tractament de superfícies, arts gràfiques, paper, adobament de la pell, tèxtil, pintura industrial, indústria agroalimentària, químic i, fins i tot, el turístic i hoteler.

A més, dins dels instruments econòmics incentivadors es poden considerar igualment les assignacions d’ajuts rebuts tant per l’ARC com per l’empresa concessionària per permetre, almenys en una primera etapa, la recollida, emmagatzematge i tractament dels olis minerals.

Poden considerar-se igualment instruments econòmics, dins de la categoria de creació de mercats o d’incentius al consum de determinats productes, moltes de les activitats del Centre Català del Reciclatge, de difícil quantificació econòmica.

Pàg. 37 de 86

Pel que fa a les assegurances obligatòries, tot i que tindran uns efectes notables amb la futura Ley de Responsabilidad Medioambiental i el seu desplegament a Catalunya, als efectes de la present avaluació només han estat aplicats als gestors i transportistes, com a garantia dels seus procediments de treball i per cobrir eventuals abandonaments sobtats de la seva activitat, no tenint rellevança als efectes del present estudi. No obstant, aquesta llei pot tenir efectes significatius en l’àmbit de la protecció del sòl.

En general, els instruments que s’han utilitzat han estat eficaços, si bé globalment la utilització dels instruments econòmics (tant dissuasoris com incentivadors) no ha estat una eina determinant en el desplegament del PROGRIC.

Finalment, i recordant la reflexió que feia el propi PROGRIC i que es recull en l’anàlisi del Model de Gestió, cal reobrir el debat sobre l’aplicació d’una fiscalitat eficaç sobre els residus, a la llum de les noves figures reglamentàries de la UE i de la capacitat normativa que se’n pugui disposar, per tal de fer-los jugar el paper d’impulsor dels canvis culturals i tecnològics –en complementarietat amb els instruments reglamentaris i tècnics, tal i com propugna l’Agència Europea del Medi Ambient i l’European Topic Centre on Waste and Material Flows8- que permetin combinar la protecció ambiental amb el desenvolupament del teixit empresarial.

8 Comissió Europea. DG Medi Ambient, Preparing a waste management plan. 2003

Pàg. 38 de 86

5. Avaluació dels eixos d’actuació

5.1. Minimització i prevenció

5.1.1. Introducció

La minimització en la generació de residus rep diferents denominacions (minimització, reducció en origen, reducció en la font, producció més neta, etc.) que volen definir les mateixes accions, adreçades totes elles a reduir en quantitat o potencial perillositat els residus que genera una activitat, en el cas que ens ocupa, activitats econòmiques. Forma part, igualment, dels principis de la ecoeficiència i, de forma general i segons el Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient, es considera una “estratègia” que incorpora tant tècniques i tecnologies, com canvis en la cultura productiva i empresarial.

De forma general s’accepta la divisió que fa l’Agència per al Medi Ambient dels EUA (USEPA) de les diferents vies d’aproximació a la generació de residus i emissions per part de les empreses i que es reflecteix a la Figura 23, on es destaquen aquelles accions que formen part del que es considera “minimització”.

Dins cadascuna de les divisions poden formar part diverses accions i eines complementàries (balanç de materials, ACV, etc.) i la seva efectivitat és sensible a la internalització de les externalitats mediambientals que puguin existir en cada moment, doncs la decisió de la seva implantació està associada a la viabilitat econòmica de la seva aplicació, entesa com a comparació amb les opcions de “final de canonada” (valorització externa, disposició) que puguin existir o ser acceptables.

A diferència de la resta d’opcions, la minimització actua abans que el residu hagi estat generat i afecta en gran mesura als processos productius, la qual cosa implica una certa reticència en la seva aplicació per part de les empreses i dificulta el seguiment extern de la seva implantació, llevat que es disposi d’un sistema d’indicadors eficient.

Figura 23. Gestió integrada de la contaminació.

Gestió Integrada de la Contaminació

Reducció en origen Valoritzacióexterna Disposició

Canvi de producte

Reciclatgeintern

Canvi de procés

Substitucióde matèries

Bones pràctiquesmediambientals

Novestecnologies

Reciclatgeextern

Valoritzacióenergètica

[Font:USEPA]

Tal i com ho fan la majoria de reglamentacions i estratègies sobre residus -en particular l’Estratègia comunitària, el Vè Programa comunitari de política i acció en matèria de medi ambient i desenvolupament sostenible o la recent Directiva 2006/12- el PROGRIC recull com a primera opció, reflectint-ho dins els seus “Principis Generals” (5), “Objectius generals” (9.1) i “Eixos d’actuació” (9.2.): “minimitzar la generació dels residus industrials quant a la quantitat i la qualitat”.

Aquesta prioritat ja quedava reflectida en el Programa de gestió dels residus especials a Catalunya (PGREC) i donà lloc, al 1994, a la creació del Centre d’Iniciatives per a la Producció Neta (CIPN) amb l’objectiu de promoure en el si de les empreses la reducció en origen dels residus i, en particular, dels residus especials.

Posteriorment (l’any 2000) el CIPN va canviar la seva denominació per la de Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient (CEMA) [i sota aquesta denominació serà esmentat al llarg d’aquest document].

5.1.2. Avaluació general de l’eix

5.1.2.1. La minimització dins el PROGRIC

El PROGRIC recull la minimització com la primera prioritat en la jerarquia d’opcions de gestió dels residus industrials (minimització, valorització, optimització dels sistemes de disposició) i li dedica un eix específic, amb assignació d’activitats concretes i previsió de recursos econòmics que hi seran dedicats per a impulsar la seva introducció a les empreses. Aquests recursos representen aproximadament el 12% del total.

No obstant, quan descriu les eines en que es basa l’aplicació del seu model de gestió (registres, catàleg, declaració, manual i control), no apareix cap esment específic a la minimització o les eines per promoure-la en el si de les empreses generadores de residus industrials.

Aquest fet sembla ser conseqüència de que en el moment de redactar el PROGRIC la minimització dels residus industrials, tot i els diferents marcs legals que la propugnaven, fos encara, i excepte en el cas dels residus tòxics i perillosos, una opció voluntària per la gran majoria d’empreses.

5.1.2.2. Avaluació dels resultats

El PROGRIC inclou 24 actuacions adreçades a la prevenció i minimització dels residus industrials (22 dins l’eix 1, que són les que s’analitzen en aquest capítol, 1 a l’eix 6 i 1 a l’eix 7). Les restants actuacions per a la minimització que s’inclouen als eixos 6 i 7 són repetició d’altres ja esmentades dins l’eix 1. Cal destacar que algunes de les 22 actuacions incloses a l’eix 1 són complementàries entre elles o, fins i tot, reiteratives.

La majoria de les activitats dirigides a la minimització i prevenció que preveu el PROGRIC són enunciatives, sense fixar objectius quantitatius (excepte en la previsió de mitjans econòmics) o indicadors d’assoliment, la qual cosa limita l’objectivitat de la seva avaluació.

El PROGRIC 2001-2006 va preveure una identificació de residus i sectors prioritaris a partir de la qual planificar les actuacions de minimització. Tanmateix, tot i que la proposta de mesures d’aplicació es va

Pàg. 39 de 86

elaborar, no s’ha portat a terme la implementació de les mesures prevista durant el període 2001-2004.

De les 22 actuacions que s’esmenten a l’eix 1, 6 es consideren com assolides (27%), 10 com parcialment assolides (46%) i 6 com no assolides (27%).

Respecte la prioritat atorgada a les diferents actuacions, 5 es consideren prioritàries (veure apartat 2.5.3), el que representa un 23% del total de l’eix. D’aquestes actuacions prioritàries, 2 han estat avaluades com a assolides (un 40% de les prioritàries i un 9% del total d’actuacions de l’eix), xifra que es pot considerar modesta però que no s’allunya substancialment dels assoliments assolits en relació als altres eixos.

D’altra banda, cal analitzar també la relació entre el grau d’assoliment i els recursos que hi han estat dedicats.

Així, es pot apreciar que, en el període que s’analitza, els recursos públics dedicats a la prevenció i minimització han estat sensiblement inferiors a les previsions del PROGRIC, la qual cosa es atribuïble a: (a) unes previsions pressupostàries d’ingressos insuficients, o (b) a unes necessàries modificacions i reubicacions de recursos dins els pressupostos de l’ARC per cobrir actuacions imprevistes considerades com a més prioritàries.

Com ja ha estat comentat, per tal d’afinar els criteris d’avaluació del grau d’assoliment, donada l’absència d’indicadors, s’ha realitzat una segona valoració ponderada combinant grau d’assoliment de les actuacions amb el seu grau de prioritat. En el cas de la prevenció i minimització, els resultats d’aquesta ponderació són sensiblement similars als obtinguts considerant només el grau d’assoliment.

Així, el conjunt de l’Eix 1 “prevenció i minimització en la generació de residus industrials” es pot qualificar com a moderadament assolit. Les diferents actuacions que inclou s’estructuren al voltant de 3 subeixos que s’avaluen a continuació.

5.1.2.3. Avaluació per subeixos/objectius específics

L’eix 1 s’estructura en 3 subeixos o objectius específics:

1.1. Continuar treballant en l’assessorament i la difusió de la producció neta i emfatitzar tant l’impuls de la participació de noves empreses com la consolidació de les accions iniciades en el període anterior.

1.2. Continuar les accions d’impuls de la minimització.

1.3. Dissenyar i implantar un sistema que permeti fer un seguiment de la minimització aconseguida.

El primer subeix, recull les activitats de difusió dels principis i les eines de la minimització, així com dels avantatges que pot suposar la seva incorporació com a estratègia de gestió empresarial.

Per altra banda, les activitats incloses als subeixos 1.2. i 1.3. haurien de permetre planificar i seguir l’evolució en la prevenció i la minimització. Així, inclouen instruments legals, econòmics, estadístics, etc. que permeten promoure la minimització i fer-ne el seguiment.

a) Subeix 1.1. “Continuar treballant en l’assessorament i la difusió de la producció neta i emfatitzar tant l’impuls de la participació de noves empreses com la consolidació de les accions iniciades en el període anterior”

Aquest subeix inclou les activitats d’informació, de formació, de difusió i d’assessorament, i presenta el major grau d’assoliment (71% d’activitats assolides i 29% de parcialment assolides).

Així, doncs es pot considerar assolit en el seu conjunt i descriu un escenari en el que la minimització és, bàsicament, una opció voluntària i que presenta uns avantatges que són poc coneguts per la majoria d’empreses, sent fins i tot poc reconeguts per part de molts professionals.

Tant la redacció i publicació de guies i exemples, com les activitats de diagnòstic, cursos i participació i/o organització d’activitats de difusió es poden qualificar com exitoses, però caldria fer un matís respecte a la difusió i la capacitat per arribar al major nombre d’empreses.

Aquest aspecte de la extensió de la difusió està en relació directa amb els mitjans econòmics de que s’ha disposat per fer-ho. La possibilitat d’accedir a la informació mitjançant eines telemàtiques i en especial el poder disposar de les publicacions a través de les web del CEMA, de l’Agència o del propi Departament, facilitaria l’accés a la informació de que es disposa.

b) Subeix 1.2. “Continuar les accions d’impuls de la minimització”

Respecte al subeix 1.2. amb 1 activitat assolida, 4 parcialment assolides i 3 no assolides, inclou activitats orientades a la incorporació efectiva de la minimització en les relacions entre empresa i medi ambient mitjançant instruments reglamentaris i de mercat (econòmics i no econòmics).

Aquest baix nivell d’assoliment implica la necessitat d’incorporar aquesta línia d’actuació al proper PROGRIC 2007-2012, no només per superar l’etapa voluntarista, sinó per facilitar a les empreses a adaptar-se i treure avantatges competitives d’un seguit de peces reglamentàries que van des de la plena aplicació de la Llei IIAA a les directrius de la recentment aprovada Directiva 2006/12, de residus.

Algunes de les activitats no assolides mereixen un comentari específic:

• Actuació núm.12: Instauració de premis i reconeixements. Aquesta actuació es pot considerar secundària i el seu no assoliment no resulta significatiu.

• Actuació núm.14: Incloure entre els elements d’avaluació per a les contractacions públiques, a més de les certificacions ISO14000 i EMAS, els resultats en minimització.

Tal com està redactada, aquesta actuació no és assolible en l’actualitat. La incorporació de la “compra verda” a les contractacions públiques segueix sent un tema a resoldre. Més encara quan el que proposa aquesta actuació és incloure, com un dels elements de valoració d’una oferta, un fet, la minimització, que no disposa de mecanismes oficials de reconeixement i certificació.

• Actuació núm.15: Impulsar que la declaració de residus industrials inclogui instruments de mesura de la reducció i valorització de residus, per facilitar-ne el compromís de compliment.

La manca d’indicadors i la necessitat d’arbitrar que les declaracions de residus siguin una font fiable d’informació són aspectes que han estat tractats repetidament al llarg d’aquesta avaluació i que es traslladen a les recomanacions d’incorporació necessària al nou PROGRIC 2007-2012.

Entre les activitats parcialment assolides dins d’aquest subeix, cal destacar el fet que les deduccions fiscals per inversions en actius mediambientals (que formarien part de l’Actuació núm. 9) no prioritzen la prevenció de la contaminació, per la qual cosa aquest instrument que podria ser de més utilitat,

Pàg. 40 de 86

queda limitat. Tot i que es tracta d’una competència estatal (Impost de Societats), se’n fa esment per eventuals propostes a fer des de Catalunya.

c) Subeix 1.3. “Dissenyar i implantar un sistema que permeti fer un seguiment de la minimització aconseguida”

Cap de les actuacions es pot considerar totalment assolida: 4 (57%) es qualifiquen com parcialment assolides i 3 (43%) com no assolides.

Aquestes activitats es poden dividir en dos grans blocs: les que atenen a la creació de mecanismes de seguiment (activitats núm.16, 17, 20) i les que contemplen el seguiment d’actuacions o efectivitat d’instruments ja en funcionament (activitats núm.18, 19, 21).

Respecte les primeres ja s’ha realitzat un seguit de consideracions sobre la necessitat de disposar d’indicadors de minimització, que s’han traslladat a les conclusions i recomanacions d’aquest capítol.

En relació al seguiment de la minimització aconseguida en els projectes subvencionats o dels DAOMs cofinançats (les núm.18 i 19) i dels projectes de minimització presentats com a conseqüència de l’aplicació de las disposicions del RD 952/19979 (núm.21), la possible explicació sobre la manca d’assoliment es pot trobar en:

• Ajuts: S’ha fet el seguiment administratiu, però ha mancat el seguiment tècnic.

• DAOMs: La pròpia concepció dels DAOMs com a instrument d’ajuda a la decisió empresarial i la voluntarietat per part de les empreses que els han realitzat, limita el control sobre l’aplicació de les oportunitats identificades.

• Projectes de minimització: la pròpia indefinició de l’abast dels estudis i l’absència d’instruments sancionadors previstos en cas d’incompliment dificulten el seguiment.

5.1.3. Assignació econòmica

Tal i com ja ha estat comentat, les quantitats d’origen públic previstes per a la realització de les activitats de l’Eix 1 del PROGRIC en el període avaluat eren de 10.878.319 €, representant l’11,9% del total del Programa.

Tot i que les quantitats efectivament assignades durant el període 2001-2004 (5.952.031€) han estat sensiblement inferiors a les previstes, en concret un 54,7%, la seva participació dins el conjunt del Programa (11,4%) es va mantenir en un percentatge similar al previst.

D’aquesta anàlisi resulta evident que el proper Programa hauria de considerar l’assignació d’una major partida pressupostària per aquest eix, així com enfortir els recursos humans per impulsar la supervisió de les actuacions des de la pròpia Agència de Residus.

9 modifica el Reglament per a l’Execució de la Llei 20/1986, Bàsica de Residus Tòxics i Perillosos (Reial Decret 833/1988), obliga els productors de residus tòxics i perillosos a presentar estudis de minimització per aquests tipus de residus cada 4 anys.

5.1.4. Conclusions

• En el seu conjunt, i si es consideren els mitjans econòmics públics que hi han estat dedicats, el resultat del PROGRIC en relació a l’Eix 1 es por considerar moderadament assolit.

• La minimització no està encara integrada en el teixit empresarial com una estratègia de gestió ambiental.

- L’assoliment de les actuacions (de forma total o parcial), representa el 72% del total d’activitats proposades. Aquests resultats es poden considerar com a acceptables si es considera els mitjans dedicats, sensiblement inferiors als previstos.

- Destaca l’elevat grau d’assoliment de les activitats al voltant de la difusió dels conceptes, les tècniques i els avantatges que pot representar la implantació d’estratègies de minimització, encara que manca una difusió efectiva en el conjunt del teixit empresarial.

- En sentit contrari, els resultats de les activitats incloses als subeixos 1.2. i 1.3. (que atenen principalment a dotar al sistema de les eines de base per a impulsar la minimització i fer-ne el seguiment) es poden qualificar com d’assoliment limitat, sense cap actuació que es pugui considerar assolida totalment i un baix nombre de parcialment assolides.

• El PROGRIC no fixa objectius quantitatius de minimització, ni de forma general ni com a resultat de les accions concretes.

• Tot i que s’ha realitzat una proposta de mesures d’aplicació per fomentar la minimització dels residus industrials a partir de la identificació dels corrents residuals prioritaris, aquestes mesures no s’han implantat de forma sistemàtica en els terminis previstos.

• No existeixen indicadors que permetin avaluar l’evolució de la minimització d’una forma simple i fiable.

• El nombre d’activitats de minimització proposades al PROGRIC és excessiu. Moltes de les activitats són, en definitiva, redundants o en formen part d’una mateixa línia d’actuació.

• Dins de les accions dutes a terme, els DAOMs (Diagnòstics Ambientals Orientats a la Minimització), la publicació de Guies de minimització de determinats sectors i corrents residuals, així com la publicació d’exemples reals d’empreses catalanes, es consideren positives.

- Respecte als DAOMs, seria recomanable restringir-los a aquells sectors o corrents residuals que es considerin prioritaris dins el nou PROGRIC 2007-2012.

- En relació a les publicacions, caldria millorar els mitjans per a la seva distribució per tal que arribin al major nombre d’empreses a les que puguin ser útils.

Pàg. 41 de 86

5.2. Valorització

5.2.1. Introducció i avaluació general El terme valorització engloba tots aquells processos de gestió que tenen per objectiu obtenir un recurs d’un residu, i s’acostuma a distingir entre dos processos bàsics: la valorització material o reciclatge i la valorització energètica. El terme reciclatge fa referència a aquelles activitats i processos que es duen a terme amb els residus per tal d’extreure’n algun recurs de tipus material, mentre que la valorització energètica fa referència a aquelles activitats que permeten l’aprofitament dels residus com a combustible alternatiu a altres comercialment disponibles. El Programa de Gestió de Residus Industrials de Catalunya 2001-2006 estableix uns objectius quantitatius (en %) molt concrets per a l’eix de la valorització per als dos anys de referència: Taula 24. Objectius per l’eix de valorització (PROGRIC 2001-2006).

2003 2006

Reciclatge 67 70

Valorització energètica 3 6

TOTAL 70 76

En aquest sentit, es pot dir que la valorització és la gran aposta del PROGRIC 2001-2006, doncs es venia d’una etapa on les vies de gestió més habituals eren la disposició del rebuig i altres tractaments de tipus finalista. No és fins a finals dels anys 90 quan es comença a consolidar el canvi de concepte que implica el pas de residu a recurs. Així, la valorització dels residus industrials augmentà significativament entre els anys 1994 i 1999, passant del 44 al 60%. El PROGRIC doncs, malgrat ser conscient que augmentar els percentatges de residus valoritzats cada vegada requereix d’un major esforç, aposta per continuar evolucionant en aquesta línia, amb l’objectiu d’assolir al final de la seva vigència un 76% dels residus industrials valoritzats. Els resultats globals assolits en el període 2001-2004 mostren com, tot i haver augmentat significativament el percentatge de residus valoritzats, no s’han assolit completament els objectius establerts inicialment. Taula 25. Resultats assolits reciclatge i valorització 2001-2004.

2001 2002 2003 2003 (Obj) 2004

Reciclatge 63,7 66,2 65,9 67 63,0

Valorització energètica 1,3 0,8 1,0 3 1,6

TOTAL 65 67 66,9 70 64,6

Igualment, el percentatge total de residus industrials valoritzats és, d’aproximadament, el 66%, de manera que sembla difícil que al 2006 es compleixi la hipòtesi del 76%. No obstant, cal destacar que aquests valors mostren clarament la consolidació de la valorització com la principal via de gestió dels residus industrials a Catalunya. Per altra banda, el fet que al llarg dels darrers anys el percentatge de residus valoritzats s’hagi estabilitzat al voltant del 66%, indica que, en el context actual, sembla haver-se arribat ja a un punt màxim en la valorització material, encara que estem lluny d’assolir els nivells de valorització energètica d’altres països europeus. Així, i si no es prenen mesures addicionals a les implantades fins al 2004, sembla difícil que aquests valors es puguin millorar significativament. En aquest sentit, i en relació als fluxos de residus valoritzats en el mercat privat, existeix la possibilitat que les empreses de reciclatge hagin arribat ja al seu límit de competitivitat econòmica en el marc industrial i econòmic actual. Si aquest és el cas, la introducció de noves mesures de caràcter econòmic permetria millorar els resultats de la valorització material de determinats fluxos de residus. Tanmateix, la valorització energètica apunta com la via que a curt termini pot permetre l’augment del percentatge de residus valoritzats i, per tant, la via sobre la que cal esmerçar bona part dels esforços. Finalment, cal comentar que a Catalunya es pot distingir entre aquells fluxos de residus que són gestionats per empreses públiques de la Generalitat de Catalunya, i aquells on la seva gestió s’ha obert al mercat.

5.2.2. Els sectors privats de reciclatge La majoria de fluxos i tipologies de residus industrials generats per la indústria catalana són gestionats a través de gestors privats de residus. El nombre de gestors autoritzats de residus industrials ha augmentat significativament al llarg del període 2001-2004, demostrant la consolidació progressiva del sector d’activitat vinculat a la gestió dels residus, tal i com mostra la següent taula: Taula 26. Evolució nombre de gestors de residus autoritzats 2001-2004.

2001 2002 2003 2004

Nre. gestors autoritzats industrials

469 522 566 585

Nre. gestors autoritzats totals 665 682 683 694

Pàg. 42 de 86

En concret, els principals fluxos i tipologies de residus gestionats de forma privada són els següents:

• Dissolvents • Ferralla electrònica • Residus alimentaris • Fusta

• Cables • Vidre • Olis fregits • Tòners

• Vehicles fora d’ús • Paper i cartró • Pinyolada • Residus orgànics

• Plàstics • Residus tèxtils • Envasos industrials • Metalls en estat no metàl·lic (MNM)

• Ferralla • Residus carnis • Pneumàtics

5.2.2.1. Evolució del tractament de residus D’acord amb les dades disponibles, el primer aspecte a destacar és l’augment de la quantitat de residus tractats que s’ha produït de forma generalitzada durant el període 2001-2004, tal i com mostra la següent taula: Taula 27. Evolució de la quantitat de residus tractats 2001-2004.

Materials recuperats Quantitat tractada 2004 (t) Variació quantitat tractada 2001-2004

DISSOLVENTS 79.697,76 16,52%

CABLES 12.297,67 -14,83%

VFU 65.128,59 154,85%

PLÀSTICS 105.153,72 7,42%

FERRALLA 1.386.434,02 21,42%

METALLS (MNM) 170.169,19 23,54%

VIDRE 175.753,44 31,42%

PAPER I CARTRÓ 545.486,70 9,59%

TÈXTILS 6.152,85 10,57%

CARNIS 363.085,21 -19,76%

ALIMENTARIS 216.977,06 61,38%

PINYOLADA 151.023,93 28,11%

ENVASOS INDUSTRIALS 25.355,93 -30,23%

PNEUMÀTICS 29.505,31 29,32%

FUSTA 86.455,98 76,18%

TÒNERS 302,11 144,67%

COMPOSTATGE 290.557,23 34,65%

No obstant, són destacables els tres fluxos que han experimentat una davallada de la quantitat de residus tractats, com són els cables, els residus carnis i els envasos industrials. En el cas dels cables és d’esperar que la quantitat de cable emprat per a la transmissió en baixa tensió continuï disminuint de forma progressiva al llarg dels propers anys. Per altra banda però, es preveu que, en contrapartida, apareguin nous corrents residuals com els cables de fibra òptica.

En relació als residus carnis, la causa de la davallada experimentada és la prohibició d’algunes tipologies per a la seva valorització en la fabricació de pinsos, de manera que actualment aquests residus concrets es gestionen via disposició final del rebuig. Finalment, en el cas dels envasos industrials, l’ús cada vegada més estès d’envasos de major capacitat per a l’emmagatzematge de productes ha provocat que la quantitat total de residus en pes hagi disminuït. En aquest sentit, destaca la creixent acceptació dels contenidors de 800 i 1.100 litres, així com dels tancs, que permeten realitzar el transport mitjançant cisternes i minimitzar la generació de residus d’envasos, tant per la seva major capacitat com pel fet que alguns d’aquests són retornables. En sentit contrari, l’augment més important ha tingut lloc en els residus procedents dels VFU. La nova legislació, que obliga a lliurar els vehicles a un centre autoritzat de tractament ha comportat que al llarg dels darrers anys els residus procedents d’aquest sector hagin augmentat de forma molt significativa. Així mateix, s’espera que aquesta tendència a l’alça continuï durant els propers anys, doncs des de l’any 2002 les vendes de vehicles nous ha augmentat de forma continuada, i la vida mitjana dels vehicles ha disminuït molt. El cas dels tòners és molt similar, malgrat que en valors absoluts i en conjunt, les quantitats de residus generades siguin pràcticament insignificants. En aquest cas, el consum de consumibles informàtics es troba clarament a l’alça, i no s’espera que aquesta tendència canviï a curt termini. El següent flux en ordre d’importància que ha experimentat un augment notable de la quantitat de residus tractats és la fusta. Un dels factors que expliquen aquest augment és l’augment de l’activitat de valorització de palets usats. Per altra banda, el baix preu de la fusta verge a la que hauria de substituir dificulta substancialment la valorització de la fusta de rebuig. No obstant, s’espera que a mig termini augmenti significativament la quantitat de fusta residual que és valoritzada degut, en primer lloc, a la futura restricció de la quantitat de fusta que pot ser gestionada via dipòsit controlat i, en segon lloc, a la regulació de l’aprofitament energètic de residus. Finalment, cal destacar l’augment experimentat pels residus alimentaris. Les principals causes són:

• L’augment del nivell de qualitat de les empreses productores, que ha provocat l’augment de mermes de producció. És necessari doncs, que les empreses d’aquest sector adoptin les mesures de garantia de la qualitat necessàries per tal de reduir les mermes de producció.

• L’augment de la producció de productes alimentaris envasats i la disminució del període durant el qual aquests productes es consideren aptes per al consum, el que ha implicat un clar creixement del nombre de productes caducats a les cadenes de distribució.

• L’augment de les bones pràctiques en quant a gestió de residus de les empreses productores. Un flux al que, per la seva especificitat, cal prestar especial atenció també és el dels metalls en estat no metàl·lic (MNM), que engloba un conjunt molt diferent de residus, de manera que aquest flux considera des de la recuperació de dissolucions fins a processos de recuperació d’escòries, passant pels líquids de revelat fotogràfic i les restes de soldadura. Així, és un sector pel que establir una tendència o objectiu a mig termini és difícil, doncs les noves tecnologies provoquen que contínuament apareguin i s’eliminin noves formes de residus. A mode d’exemple, a curt termini es preveu una disminució progressiva dels residus fotogràfics degut a la consolidació de la fotografia digital.

Pàg. 43 de 86

L’aspecte més destacable d’aquest sector de valorització és el fet que Catalunya no disposa d’una solució per a la valorització de les escòries de segona fosa d’alumini. De manera que una de les actuacions prioritàries a mig termini és la resolució d’aquesta mancança. També és important remarcar que l’augment experimentat pel sector del vidre (31,4%), és degut principalment al creixement experimentat per la recollida selectiva dels residus municipals, a l’igual que en el cas dels residus de paper i cartró, tot i que en aquest cas el creixement és força més moderat (9,6%). En relació als pneumàtics, per als propers anys s’espera un augment major a l’experimentat durant els darrers 4 anys (29,3%), degut a l’entrada en vigor del Real Decret 1481/2001, que prohibeix l’abocament de pneumàtics sencers o triturats en dipòsits controlats a partir del 16 de juliol de 2006. Així, la fracció actualment no valoritzable dels pneumàtics tractats (que varia entre l’1 i el 75%), haurà de ser reconduïda cap a vies de valorització. Finalment, cal comentar que una situació similar experimentaran els residus orgànics i el compostatge, doncs la reducció progressiva de l’admissió de residus orgànics fermentables als dipòsits controlats implicarà l’augment de la gestió d’aquests residus per la via del compostatge o la digestió anaeròbia. De manera que tot sembla indicar que l’augment de la producció de compost experimentat durant el període 2001-2004 (del 34,7%) es mantindrà de forma continuada.

5.2.2.2. La capacitat de tractament

El segon aspecte a analitzar és la capacitat de tractament dels gestors autoritzats a Catalunya, per tal d’identificar possibles mancances a curt i mig termini en aquest sentit. A la Taula 28 es mostra, per cada un dels sectors, el grau de saturació l’any 2004 de les instal·lacions de valorització. És a dir, la relació entre la quantitat de residus rebuda per valoritzar i la capacitat autoritzada de valorització existent. Taula 28. Grau de saturació de la capacitat de tractament per materials.

Materials recuperats % Saturació capacitat tractament (2004)

DISSOLVENTS 99,78%

CABLES 70,37%

VFU 59,16%

PLÀSTICS 69,40%

FERRALLA 113,87%

METALLS (MNM) 96,18%

VIDRE 60,60%

PAPER I CARTRÓ 47,81%

TÈXTILS 50,83%

CARNIS 31,91%

ALIMENTARIS 111,19%

PINYOLADA 75,32%

ENVASOS INDUSTRIALS 84,52%

PNEUMÀTICS 76,44%

FUSTA 54,09%

TÒNERS 63,07%

COMPOSTATGE 51,42%

Com s’observa, únicament hi ha tres fluxos de residus que experimenten, o poden experimentar, dificultats en relació a la capacitat de valorització de les instal·lacions existents. En el cas dels dissolvents, amb un grau de saturació de les instal·lacions de valorització del 99,8%, cal destacar dos aspectes:

• A finals de l’any 2004, a les sol·licituds d’autorització ambiental pendents de resolució, s’observà un increment de la capacitat global de tractament superior al 36%.

• L’entrada en vigor del Real Decret 117/2003 sobre limitació de les emissions de COV obliga a les indústries a emprar productes amb baix contingut de dissolvent o exempt d’ells, alhora que fomenta l’extensió d’una pràctica com la regeneració interna dels dissolvents emprats.

Per altra banda, un altre fet a tenir en compte és que prop d’un 20% dels dissolvents tractats procedeixen de fora de Catalunya. El sector de la ferralla és el que presenta una major problemàtica, ja que algunes de les instal·lacions es troben en espais urbans que limiten el seu creixement. Segons les previsions del sector, s’estima que per garantir la gestió competitiva d’aquests tipus de residus és necessari que la capacitat de valorització augmenti durant els propers anys en unes 500.000 tones. No obstant, és factible millorar la capacitat de tractament augmentant la rotació, ja que sol haver-hi tendència en els gestors a emmagatzemar per vendre quan els preus augmentin. Finalment, en el cas dels residus alimentaris, la sobresaturació actual que mostra la taula és fictícia i no resulta problemàtica, doncs es considera que les capacitats actuals són suficients per satisfer les necessitats en quant a valorització dels residus generats tant actualment com a mig termini mitjançant l’augment del nombre de torns. És a dir, l’augment del nombre de torns de treball d’algunes de les plantes de valorització permetria augmentar la capacitat global de tractament entre un 20 i un 30%.

5.2.3. Els serveis públics de valorització

5.2.3.1. Gestió dels olis minerals usats La recollida i tractament dels olis minerals usats és realitzada actualment per l’empresa CATOR S.A., a la planta de tractament i regeneració situada al municipi d’Alcover. El servei de recollida d’olis usats es va iniciar el mes de setembre de 1993, i el de tractament el juny de 1995, i en els anys previs a la publicació del PROGRIC 2001-2006 l’evolució tant dels punts de recollida com de les quantitats tractades va ser molt positiva En base als resultats observats, i a l’estimació de la generació anual de residus d’olis minerals usats (40.000 tones anuals), el PROGRIC establí uns objectius molt ambiciosos de recollida per al període 2001-2006: 70% de recollida l’any 2003 (28.000 tones) i 80% l’any 2006 (32.000 tones). Els resultats obtinguts en el període 2001-2004 mostren la plena consolidació d’aquest sector de la valorització, i com s’assolí a la pràctica l’objectiu establert per l’any 2003.

Pàg. 44 de 86

Taula 29. Resultats i objectius recollida olis minerals usats 2001-2004.

2001 2002 2003 2004 2005 2006

Estimació generació (PROGRIC) 40.000 40.000 40.000 40.000 40.000 40.000

Objectius recollida (PROGRIC) - - 28.000 - - 32.000

Dades recollida (tones) 26.064 27.559 27.635 28.648 - -

Recollida/generació estimada 65,2% 68,9% 69,1% 71,6% - -

L’any 2001 es va actualitzar el cens dels productors d’olis minerals, que va permetre corregir la disfunció que existia en el camp dels tallers mecànics, doncs per una banda va permetre eliminar del registre tots aquells tallers que havien cessat la seva activitat (d’aquí la davallada de productors que s’observa a la Figura 24) i, per altra, garantir que la gran majoria de tallers existents es trobaven registrats. A partir d’aquest moment, l’augment del nombre de productors censats és degut bàsicament a la incorporació de centres industrials, ja que el nombre de tallers s’ha mantingut pràcticament constant. Figura 24. Evolució nombre de productors olis minerals.

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

any

nom

bre Tallers

Indústries

Total

Un aspecte a destacar és la capacitat de tractament de la planta, que és de 42.000 tones anuals, i que supera àmpliament la quantitat de residus d’olis minerals que es genera actualment i la que s’espera que es generi a mig termini. Finalment, és important remarcar el fet que durant l’any 2004 la planta de tractament va incorporar una sèrie de millores tècniques que han permès, per una banda, millorar el tractament dels residus i, per altra, eliminar els problemes d’olors.

5.2.3.2. Gestió de piles, làmpades fluorescents i de descàrrega L’empresa PILAGEST SL és l’actual concessionària del servei públic de recollida i tractament de piles, làmpades fluorescents i de descàrrega.

El Centre de Tractament i Reciclatge de Piles i Làmpades Fluorescents es troba al Pont de Vilomara i Rocafort, ocupa una superfície d’uns 11.400 m2, i té capacitat per al tractament anual de:

• 2.000 tones de piles bastó.

• 15 tones de piles botó.

• 1 milió d’unitats de làmpades fluorescents i de descàrrega per torn (amb capacitat de tres torns diaris).

5.2.3.2.1. Piles i bateries L’establiment dels objectius de valorització es realitzà en base el Programa Nacional de Pilas y Baterías Usadas (Ministeri de Medi Ambient, juliol de 1999), considerant la hipòtesi més desfavorable establerta per aquest, que contemplava:

• L’estancament del consum de piles fins l’any 2006, prenent com a base els valors de consum de 1996.

• Variacions en el consum dels diferents tipus de piles, reduint-se el de piles salines i augmentant el de piles alcalines, piles botó i acumuladors.

Així, el PROGRIC adoptà els mateixos objectius en quant a recollida selectiva que els establerts pel Programa: 50% l’any 2003, i 75% el 2006. A la Taula 30 es mostren els resultats obtinguts pel període 2001-2004. Taula 30. Resultats i objectius recollida piles i bateries 2001-2004.

2001 2002 2003 2004 2005 2006

Estimació generació (PROGRIC) – tones

1.843 1.843 1.843 1.843 1.843 1.843

Objectius recollida (PROGRIC) 920 (50%)

1.400 (75%)

Dades recollida 520,9 524,5 588,7 575,4 - -

Recollida/generació estimada 28,3% 28,5% 31,9% 31,2%

Malgrat els esforços realitzats, els resultats obtinguts es troben per sota dels objectius establerts. L’anàlisi d’aquest desfàs entre resultats i objectius indica dues causes principals:

1. Els objectius establerts pel Ministeri de Medi Ambient fixats al Programa Nacional de Pilas y Baterías Usadas eren excessivament ambiciosos, tal i com es va reconèixer a la primera revisió del Programa i en el projecte del Real Decreto de Recogida y Gestión Ambiental de Pilas y Baterías.

2. Encara no s’ha regulat el sistema de dipòsit, devolució i retorn previst a la Llei 10/1998. Així, l’aprovació de l’esmentat Reial Decret i el seu compliment és imprescindible per intentar apropar-se als objectius de recollida, tot i que inevitablement aquests s’hauran de revisar. No obstant, els nivells de recollida assolits a Catalunya, al voltant del 30%, és el nivell que els experts consideren com a acceptable, ja que es de general acceptació que del total de piles utilitzades,

Pàg. 45 de 86

aproximadament una tercera part es gestiona incorrectament i es barregen amb la fracció de rebuig dels residus municipals; un altre terç s’acumula als domicilis a l’interior d’aparells en desús; i la resta és la que es recull selectivament i es gestiona de forma adequada. És fonamental doncs fomentar el desenvolupament d’actuacions en dos sentits:

1. Sensibilitzar la població.

2. Facilitar al màxim la recollida. Per altra banda, durant el període 2001-2004 s’han realitzat diverses actuacions per millorar la recollida i les instal·lacions de tractament. Entre aquestes destaquen l’adquisició de nous vehicles per a la recollida i la instal·lació de: (1) un nou sistema per a la separació automàtica de les piles, (2) un sistema per a la captació de la pols generada al triturador i (3) un apilador elèctric per millorar l’eficiència del servei de recollida.

5.2.3.2.2. Làmpades fluorescents i de descàrrega El servei de recollida i tractament de làmpades fluorescents i de descàrrega s’inicià l’any 1998, i durant els dos primers anys s’observà un augment molt significatiu del nombre d’unitats recollides. En concret, l’any 1998 es recolliren 435.000 unitats per 715.000 l’any 1999. En aquesta mateixa direcció, quan es redactà el PROGRIC l’any 2000 es detectaren dos factors clau que a curt i mig termini havien de mantenir aquesta tendència a l’alça en el nombre d’unitats recollides selectivament:

• L’entrada en vigor de la futura Directiva sobre residus d’aparells elèctrics i electrònics (Directiva 2002/96/CE), que incorpora els equips d’enllumenat.

• La progressiva implantació de sistemes de gestió ambiental en el teixit industrial català, que obliga a la correcta gestió dels residus.

Amb aquest context de partida, i d’acord amb les previsions de consum de làmpades fluorescents i de descàrrega a Catalunya pel període 1998-2006, el PROGRIC establí les previsions de generació i els conseqüents objectius de recollida per als anys 2003 i 2006, els quals es mostren a la Taula 31. Taula 31. Resultats i objectius recollida làmpades fluorescents i de descàrrega 2001-2004.

2001 2002 2003 2004 2005 2006

Estimació generació (PROGRIC) – milers unitats

7.607 7.987 8.400 8.820 9.261 9.500

Objectius recollida (PROGRIC) - - 4.200

(50%) - - 7.100

(75%)

Dades recollida 1.298 1.513 1.856 2.071 - -

Recollida/generació estimada 17,1% 18,9% 22,1% 23,5% - -

Com s’observa, els valors assolits es troben molt per sota dels objectius establerts. No obstant, és important remarcar que les previsions de generació efectuades l’any 2000, que contemplaven un creixement anual constant de les vendes de làmpades fluorescents i de descàrrega del 5% no s’han acomplert, de manera que el creixement real pel període 2001-2004 ha estat del 3%.

Si s’aplica aquesta correcció, els percentatges de recollida i tractament milloren lleugerament. Així, segons les dades aportades per AMBILAMP (organització que agrupa els fabricants més importants d’Espanya), que ja consideren la correcció de la generació, els resultats assolits l’any 2004 són els següents: Taula 32. Dades corregides sobre la generació i tractament de làmpades fluorescents i de descàrrega

(2004)

Vendes - unitats

(font: AMBILAMP)

Tractament -unitats

(font: PILAGEST) % Tractat

Làmpades fluorescents 5.359.034 1.726.648 32,2%

Làmpades de descàrrega 777.265 156.968 20,2%

Làmpades d’estalvi energètic 2.045.433 78.484 3,8%

TOTAL 8.181.732 1.962.100 24,0%

La variabilitat que s’observa en el percentatge de tractament en funció del tipus de làmpada s’explica, entre d’altres raons, pel diferent grau d’informació i sensibilització dels diferents agents implicats en la generació d’aquest tipus de residu. Els principals usuaris de les làmpades fluorescents i de descàrrega són les instal·lacions de caràcter industrial, les quals reben una major pressió administrativa en relació a la correcta gestió dels residus que generen (model de gestió de residus industrials). Per altra banda, els principals usuaris de les làmpades d’estalvi energètic són els consumidors domèstics, entre els quals, hi ha estesa la idea que les làmpades de baix consum ja són “ecològiques” per sí mateixes i que, per tant, no suposen cap risc per al medi, de manera que sembla com si no calgués que siguin tractades de forma diferenciada. Finalment, cal destacar que durant el període 2001-2004 s’han realitzat diverses actuacions per millorar la recollida i les instal·lacions de tractament de les làmpades, entre les que destaquen l’adequació d’una zona del centre per a la trituració de les làmpades de descàrrega i la instal·lació d’un sistema per a la captació de la pols generada per l’operació de trituració, la creació d’una zona addicional per a l’emmagatzematge de les làmpades abans d’entrar al procés de tractament, i el disseny i distribució de nous contenidors per a la recollida de làmpades fluorescents. Així mateix, el centre ha implantat i certificat un sistema de gestió ambiental segons la norma internacional ISO-14001 i un per a la prevenció dels riscos laborals segons la norma OSHAS 18001.

Pàg. 46 de 86

5.2.3.3. Gestió de frigorífics fora d’ús

El servei de recollida i tractament de frigorífics fora d’ús amb clorofluorocarbonis (CFC) s’inicià l’any 1995 al Centre de Tractament i Reciclatge de Frigorífics, situat al Pont de Vilomara i Rocafort, i que és gestionat per l’empresa Técnicas de Protección Ambiental S.A. La planta original, construïda l’any 1995 i amb una capacitat anual de tractament d’unes 60.000 unitats, es va saturar, inaugurant-se l’octubre del 2003 el nou centre, que presenta una capacitat de tractament de 125.000 unitats. El principal objectiu del centre de tractament és la recuperació dels CFC que contenen els frigorífics per evitar la contaminació atmosfèrica produïda per l’alliberament (o emissió) d’aquests productes, així com la recuperació i reciclatge dels components dels frigorífics. En base a aquestes dades, a les previsions de generació de residus de frigorífics fora d’ús i a l’aplicació de la normativa (existent o futura) que afecta a aquest tipus de productes -Reglament 2037/2000/CE sobre les substàncies que esgoten la capa d’ozó, i Directiva 2002/96/CE sobre residus d’aparells elèctrics i electrònics-, en el PROGRIC 2001-2006 s’establiren els objectius que es mostren a la Taula 33. Taula 33. Resultats i objectius recollida frigorífics fora d’ús (2001-2004).

2001 2002 2003 2004 2005 2006

Estimació generació (PROGRIC) – unitats

210.500 - 223.000 230.000 237.000 243.000

Objectius recollida (PROGRIC) - - 75.000 (33%)

- - 100.000 (41%)

Dades recollida 57.321 60.407 63.931 65.213 - -

Recollida/generació estimada 27,2% - 28,7% 28,4% - -

Com mostren els resultats, l’objectiu establert per l’any 2003 no es va assolir, tot i que els resultats mostren com la recollida i tractament de frigorífics fora d’ús ha experimentat una evolució molt positiva, augmentant any rere any el nombre d’unitats que són tractades al Centre. En aquest punt cal considerar que la fiabilitat de les previsions de generació de residus que fan referència a productes amb una vida útil superior als 10 anys és molt relativa. Per tant, i com es comentava en el paràgraf anterior, el més destacable és la tendència positiva que s’observa en el període 1995-2004 del nombre de frigorífics tractats. Així mateix, les dades de tractament relatives als anys 2003 i 2004 s’han vist afectades negativament per l’endarreriment en l’entrada en funcionament del nou centre, al qual es traslladà la línia de tractament que hi havia a la instal·lació anterior i s’hi incorporà una línia totalment nova. Per altra banda, és d’esperar que l’aplicació del Real Decret 208/2005, sobre aparells elèctrics i electrònics i la gestió dels seus residus, , que inclou els frigorífics, els congeladors i els aparells d’aire condicionat, i que transposa la corresponent Directiva europea, faci augmentar significativament el percentatge d’aquests residus que són recollits selectivament.

Finalment, comentar que en el marc del trasllat i ampliació del centre, a més d’augmentar la capacitat de tractament anual a 125.000 neveres i congeladors, s’ha incorporat també la tecnologia necessària per al tractament anual de 12.000 aparells d’aire condicionat.

5.2.4. La valorització energètica L’any 1998, els residus industrials valoritzats energèticament a Catalunya foren el 2% del total. Aquest baix percentatge de valorització energètica es va atribuir a dues causes fonamentals:

• La disposició d’aquests residus en dipòsits controlats que, a més de tenir un preu més baix, suposa una solució més còmoda per a l’empresa productora.

• La implantació d’instal·lacions de valorització energètica suscita l’oposició d’alguns grups socials.

D’altra banda, el fet que a Catalunya s’apliqui el límit mínim de 30 MJ/kg (7.165 Kcal/kg) de poder calorífic d’un residu per classificar-lo com a valoritzable energèticament suposa una limitació important per aquesta alternativa de gestió i, en conseqüència, s’acaben incinerant o destinant a dipòsits controlats els residus que podrien ser valoritzables. A tall d’exemple, val a dir que a Alemanya, la Llei de cicle tancat de substàncies i gestió de residus de 199610 estableix que únicament es permet la valorització energètica si aquesta condueix a un procés eficient de generació d’energia, és a dir, quan els residus tenen un poder calorífic mínim de 11 MJ/kg; el forn funciona amb una eficiència tèrmica del 75%; i el calor que es genera és aprofitada pel mateix productor o per tercers. D’acord amb el context existent l’any 2000, amb l’evolució del percentatge de residus industrials valoritzats energèticament i amb l’aprovació de la Directiva 2000/76/CE relativa a la incineració i coincineració de residus, el PROGRIC 2001-2006 establí uns objectius de valorització energètica del 3 i del 6% per als anys 2003 i 2006, respectivament. Els valors assolits els anys 2001, 2002, 2003 i 2004 però, mostren com l’evolució en aquest sector no ha estat l’esperada, assolint-se uns valors respectius del 1,3%; del 0,8%;i del 1,3%; i del 2%. Un aspecte que permet explicar aquest baix percentatge de valorització energètica és els possibles factors que limiten la valorització energètica que s’han comentat anteriorment, a les que s’atribuïa aquesta mateixa situació l’any 1998, continuen actualment vigents. En aquest sentit, s’està treballant per modificar aquesta tendència, prenent i establint diferents mesures, com la potenciació de les infraestructures industrials ja existents. Per aconseguir-ho, s’està duent a terme una revisió exhaustiva del Catàleg Europeu de Residus i dels sistemes de gestió actualment proposats per cada residu per veure quins d’aquests residus podrien ser valoritzats en algunes de les instal·lacions existents a Catalunya, ja sigui en les condicions actuals, o bé optimitzant o modificant lleugerament les instal·lacions de combustió actuals. Així mateix, un altre aspecte que a mig termini s’espera que faci augmentar el percentatge de residus industrials que són valoritzats energèticament és la ratificació del Protocol de Kyoto per part de l’Estat

10 1996 Act for Promoting closed substance cycle waste management and ensuring environmentally compatible waste disposal (Kreislaufwirtschafts- und Abfallgesetz - KrW-/AbfG). Ministeri Federal de Medi Ambient, Conservació de la Natura i Seguretat Nuclear (BMU)

Pàg. 47 de 86

espanyol i l’aprovació del Pla Nacional d’Assignació de Drets d’Emissions. De manera que aquelles empreses i instal·lacions que consumeixen grans quantitats de combustibles d’origen fòssil i que per tant emetent grans quantitats de gasos d’efecte hivernacle, hauran de cercar noves vies per tal de minimitzar aquestes emissions i complir amb les quotes que se’ls hagin assignat. En aquest sentit, l’ús de residus industrials com a combustible substitutiu dels d’origen fòssil és una via per assolir la reducció d’aquest tipus d’emissions.

5.2.5. Tractament específic de residus en petites quantitats L’any 1998 l’Agència de Residus posà en servei el Centre per al Recondicionament i la Recuperació de Residus Especials en Petites Quantitats (REPQ) de Montmeló. Inicialment, el Centre es concebí com una concessió pública d’un servei. La creació d’aquest centre respongué a la creixent demanda d’un tipus de servei que en aquell moment era inexistent a Catalunya, com era la d’un instal·lació que gestionés aquells residus especials o rars que es produïen en molt poca quantitat o de forma molt dispersa en el territori català, i als quals no es podia donar sortida mitjançant els gestors convencionals de residus. L’objectiu global del centre era la recepció de tota mena de residus (a excepció dels exclosos de l'àmbit d'actuació: radioactius, sanitaris i explosius classificats com a tals a l'ADR -Acord europeu sobre el transport internacional de mercaderies perilloses per carretera-) en quantitats menors a una tona, per agrupar-los o condicionar-los amb la finalitat d'aconseguir un producte homogeni i en quantitat suficient, que pogués ser tractat en una planta externa de tractament de residus especials. La capacitat inicial del centre era de 3.500 tones anuals, i el segon any de funcionament (1999) ja es recolliren i tractaren 1.437 tones, el que equival al 41% de la seva capacitat. Les previsions realitzades durant l’elaboració del PROGRIC contemplaven un clar augment de la generació d’aquest tipus de residus, tai i com es mostra a Taula 34. Taula 34. Previsions generació residus en petites quantitats PROGRIC (2001-2006).

Any REPQ (tones)

1999 1.437

2003 3.500

2006 6.000

Per tant, una de les actuacions previstes era l’augment de la capacitat d’emmagatzematge i tractament del centre, així com de la flota de vehicles de recollida, per tal de donar resposta a les necessitats que es preveien a mig termini. No obstant, l’evolució del mercat d’aquest tipus de residus ha estat molt superior a la prevista inicialment, de manera que en els darrers anys s’ha convertit en un mercat rendible per al sector privat, el que ha provocat l’aparició d’un nombre notable de gestors i d’instal·lacions que actualment cobreixen el mercat existent de residus especials en petites quantitats.

En aquest nou context, el Centre de Montmeló fou venut i desvinculat totalment de l’Agència de Residus de Catalunya.

5.2.6. Avaluació de les actuacions efectuades El PROGRIC 2001-2006 atorga una especial importància a l’eix de la valorització, i del total d’actuacions que contempla, el 27% pertanyen a aquest eix. En concret, el PROGRIC defineix 53 actuacions orientades a potenciar i millorar la valorització dels residus industrials. De forma genèrica, la situació relativa a l’execució d’aquestes 53 actuacions a finals de 2004 es mostra a la Figura 25. Figura 25. Grau d’assoliment d’actuacions a l’eix de valorització (2001-2004).

No assolides

14%

Parcialment assolides

29%

Assolides57%

Per tant, en els primers 4 anys d’aplicació del PROGRIC s’han assolit prop del 60% de les actuacions programades per aquest eix, i si es tenen en compte les actuacions parcialment assolides, aquest percentatge augmenta fins al 86%. En relació a les actuacions no assolides (el 14%), cal destacar que tret d’una actuació, totes les altres pertanyen a un mateix subeix, el de “Disposar de capacitat de valorització suficient per gestionar els residus per als que encara no existeix capacitat de tractament i millorar les instal·lacions de reciclatge existents”. En concret, no s’han executat aquelles actuacions que fan referència al foment de la valorització energètica dels residus industrials, el que explica en bona part que l’any 2003 no s’assolís l’objectiu de valoritzar energèticament el 3% del total de residus industrials. Per altra banda, i en funció de les prioritats de les diferents actuacions proposades pel PROGRIC, els resultats mostren com bona part dels esforços i recursos s’han destinat a aquelles actuacions més prioritàries, tal i com es descriu a continuació.

Les 53 actuacions abans esmentades, es van classificar en funció de la seva prioritat d’acord amb la metodologia que es descriu al capítol 2 d’aquest document, els resultats es mostren a l’Annex 1. De les actuacions altament prioritàries se n’han executat el 50% durant el període 2001-2004. En concret, la posta en servei del Centre Català del Reciclatge i la potenciació de la valorització com a sistema de gestió enfront de la disposició del rebuig.

Pàg. 48 de 86

Les altres actuacions de caràcter prioritari es troben en fase de desenvolupament, i tot indica que s’hauran completat abans de finals de l’any 2006. Aquestes actuacions són la promoció de la segregació en origen, la recollida selectiva i el fraccionament dels residus industrials, en el marc de la qual s’ha publicat la “Guia de la prevenció i reciclatge de residus no recollits selectivament a la indústria”, i la modificació del Catàleg de Residus de Catalunya (de forma que inclogui la valorització energètica com a opció vàlida de gestió per aquells residus aptes per seguir aquesta via), havent-se finalitzat ja la revisió tècnica del Catàleg. Del total de 31 actuacions de prioritat mitja, 16 es troben ja plenament assolides (el que representa una mica més del 50%), sent les més destacables les que fan referència a la creació de noves entrades del Catàleg de Residus, la potenciació de la recollida d’olis minerals usats, la creació de nous sistemes de gestió integrats de residus (com el d’envasos fitosanitaris), la creació de plantes per al tractament dels vehicles fora d’ús i d’instal·lacions per a la producció de biodièsel. De les 15 actuacions restants, només en queden 6 per iniciar (20%), que són les ja esmentades anteriorment i que fan referència al foment de la valorització energètica dels residus industrials. Finalment, el PROGRIC estableix un total de 18 actuacions que, en el context i les necessitats actuals, es consideren com a complementàries o poc prioritàries. Aquestes actuacions inclouen mesures tals com el desenvolupament de campanyes de sensibilització, la millora i reposició de les diferents flotes de vehicles de recollida de determinats residus o l’organització de jornades tècniques. D’aquestes actuacions, se n’han completat 12, i només en queda una per iniciar: la simplificació i desregularització de la gestió dels residus identificables visualment que s’adrecin a la valorització (fusta, tèxtils, cautxú, etc.), de la qual a mitjans de 2004 s’inicià ja el procés de revisió del Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus, modificat posteriorment pel Decret 219/2001, d’1 d’agost, que deroga la disposició addicional tercera de l’anterior Decret.

5.2.7. Balanç econòmic de les actuacions efectuades Com ja s’ha comentat anteriorment, la valorització és l’eix prioritari del PROGRIC 2001-2006, i aquest fet queda àmpliament refermat pel nombre d’actuacions establertes i pels pressupostos previstos per a cada eix. En aquest sentit, el PROGRIC estableix que el 40% del total del pressupost a realitzar durant el període 2001-2004 es destinaran a accions orientades a fomentar i millorar la valorització dels residus industrials. No obstant, els resultats mostren dos fets destacables: en primer lloc, que les inversions totals realitzades durant aquest període han estat inferiors a les previstes inicialment i, en segon lloc, que malgrat aquest descens general, les inversions realitzades en matèria de valorització han estat un 23% superiors a les previstes (veure apartat de balanç econòmic). De manera que finalment, el percentatge d’inversions destinades a valorització ha estat del 76%.

5.2.8. Conclusions

• La valorització s’ha consolidat com la via prioritària de gestió de residus industrials, valoritzant-se l’any 2003 el 67% del total de residus generats. No obstant, no s’ha assolit completament l’objectiu global de valorització establert per l’any 2003, fixat en el 70%.

• El percentatge de residus valoritzats sembla haver-se estabilitzat al voltant d’aquest valor. Tot indica que cal prendre mesures addicionals a les establertes fins l’any 2004 per augmentar significativament el percentatge de residus valoritzats i assolir els objectius establerts per l’any 2006.

• L’objectiu de valorització energètica establert per l’any 2003, del 3%, no s’ha assolit, obtenint-se uns valors del 1% i de 1,6% pels anys 2003 i 2004, respectivament.

• Les possibles causes d’aquests resultats són: (1) durant el període d’anàlisi no s’han executat les actuacions establertes al PROGRIC en relació al foment de la valorització energètica, i (2) el baix preu de la disposició en dipòsits controlats. També s’ha identificat com a factor limitant el llindar de 30MJ/kg de poder calorífic que es requereix a Catalunya per poder destinar un residu a valorització energètica.

• La valorització energètica però, és la via que a curt termini pot permetre augmentar significativament el percentatge de residus valoritzats; via que per altra banda es veu afavorida per factors externs com ara la ratificació del Protocol de Kyoto. En vista d’aquesta situació, s’ ha iniciat ja el desenvolupament i posta en pràctica d’un conjunt d’actuacions i mesures dirigides a modificar aquesta tendència.

• La capacitat actual de les instal·lacions per al reciclatge de les diferents fraccions de residus industrials generats a Catalunya és, en general, suficient i adequada per afrontar els propers anys. En aquest sentit, l’únic sector que presenta una certa problemàtica és el de la ferralla. Així mateix, és necessari resoldre la mancança relativa a la valorització de les escòries de la segona fosa de l’alumini.

• L’evolució del mercat de la gestió dels residus especials generats en petites quantitats, convertint-se en una activitat rendible per al sector privat, ha comportat la privatització del Centre per al Recondicionament i la Recuperació de Residus Especials en Petites Quantitats de Montmeló.

• Durant el període 2001-2004 s’han executat el 57% de les actuacions per al foment de la valorització establertes al PROGRIC. Aquest percentatge augmenta fins al 86% si es consideren les actuacions parcialment assolides durant el període.

• Les inversions en matèria de valorització han estat un 23% superiors a les previstes.

Pàg. 49 de 86

5.3. Disposició del rebuig

5.3.1. Introducció i avaluació general La disposició final del rebuig té lloc quan s’esgoten les possibilitats tècnicament i econòmica de minimitzar i valoritzar un residu, i és amb aquests termes com es recull dins la jerarquia d’opcions de gestió de residus que s’estableix a l’apartat de principis generals del PROGRIC. Les diferents vies de disposició del rebuig que preveu el PROGRIC es poden agrupar en tres grans categories:

• Tractament físico-químic-biològic (FQB).

• Incineració.

• Dipòsit controlat. El tractament físico-químic-biològic s’inclou al’apartat de disposició del rebuig, ja que, en molts casos, inclouen operacions de tractament prèvies a la disposició de residus en dipòsit controlat. Les diferents vies de tractament es poden dur a terme tant en origen com en instal·lacions externes. A la Taula 35 es mostren les dades dels residus tractats al conjunt de plantes de disposició del rebuig a Catalunya. Taula 35. Evolució dels residus tractats a les instal·lacions de disposició del rebuig a Catalunya.

Tractament t/any (2001) t/any (2004) Variació (%)

Variació (tones)

Tractament de llots de depuradora - 61,105.0 - 61,105.0Tractament de residus carnis - 107,844.3 - 107,844.3Tractament de residus sanitaris 4,728.2 4,357.2 -8% -371.0Tractament físico.químic de medicaments 2,156.2 1,920.7 -11% -235.5Tractament físico-químic de residus especials 190,856.7 207,075.7 8% 16,219.0TOTAL tractament FQB 197,741.2 382,302.9 93% 184,561.7Incineració de residus carnis (en origen) 8.0 15.1 88% 7.1Incineració de residus especials (en origen) 11,338.6 14,264.6 26% 2,926.0Incineració de residus no especials 232.7 7,365.7 3065% 7,133.0Incineració de residus especials 36,374.0 35,103.2 -3% -1,270.8TOTAL incineració 47,953.3 56,748.6 18% 8,795.3Dipòsit controlat en origen 113,554.6 117,032.9 3% 3,478.4Dipòsit controlat de residus no especials 1,384,909.0 1,548,662.2 12% 163,753.2Dipòsit controlat de residus especials 12,253.5 56,812.0 364% 44,558.5TOTAL dipòsit controlat 1,510,717.1 1,722,507.2 14% 211,790.1TOTAL DISPOSICIÓ DEL REBUIG 1,756,411.6 2,161,558.6 23% 405,147.1 Aquestes dades indiquen que la via majoritària de disposició del rebuig és el dipòsit controlat, que ha augmentat un 14% durant el període 2001-2004. El tractament físico-químic-biològic també ha tingut un increment elevat (184.561 tones), degut especialment als tractaments finalistes de residus carnis i llots de depuradores, mentre que la incineració ha augmentat en 8.795 tones (un 18%). En global, els residus tractats a les instal·lacions de Catalunya han augmentat en un 23% (405.147 tones) entre els anys 2001 i 2004.

Aquest increment és superior al que es dóna de fet en la destinació a disposició del rebuig dels residus que es generen a Catalunya, d’acord amb les declaracions dels productors, que és aproximadament del 7%. Les diferències observades entre residus declarats i residus tractats (veure Taula 36) s’expliquen tant per diferències en els sistema estadístic aplicat a productors i gestors, com pels moviments de residus que entren i surten de Catalunya i els residus generats per activitats que no tenen l’obligació de tramitar la DARI, com és el cas del sanejament de sòls industrials i altres obres d’infraestructures generals. Taula 36. Vies de gestió dels residus industrials a Catalunya (tones).

Destinació dels residus declarats a Catalunya (tones)

Residus tractats a les instal·lacions de Catalunya (tones) Tractament

2001 2004 Variació 2001 2004 Variació Fisicoquimic-biològic-depuradora 365.788 492.399 35% 197.741 382.303 93% Incineració 90.206 162.319 80% 47.953 56.749 18% Diposit controlat 1.489.928 1.424.084 -4% 1.510.717 1.722.507 14% Total 1.945.922 2.078.802 7% 1.756.412 2.161.559 23% Per exemple, en el cas del tractament FQB i depuradores, la diferència que s’observa l’any 2004 entre residus declarats per productors (492.394 tones) i gestors (382.303 tones) correspon bàsicament al tractament en origen amb depuradores pròpies. D’altra banda, en el cas de la incineració, una de les causes principals de la menor quantitat de residus incinerats a Catalunya ve donada per la limitada capacitat d’incineració de residus especials i la conseqüent exportació dels mateixos fóra de Catalunya, com es comenta més endavant. En relació al grau d’assoliment dels objectius de gestió en la disposició del rebuig definits al PROGRIC, i que estarien referits a la destinació dels residus generats a Catalunya (no als que tracten els gestors), tal com s’ha avançat en el primer capítol de balanç general, l’any 2003 els resultats indicaven un apropament significatiu als objectius establerts (32% respecte a l’objectiu del 30% de gestió via disposició final), tal i com es mostra a la Taula 37. No obstant, l’objectiu més ambiciós plantejat pel 2006, del 24%, es preveu difícil d’acomplir, tenint en compte que els darrers resultats disponibles (2004) indiquen més aviat un lleuger increment en la disposició del rebuig. En tot cas, la consecució d’aquests objectius vindrà donada per aquelles actuacions que tendeixin a incrementar la valorització material i energètica de fluxos de residus que actualment es destinen a disposició final. Taula 37. Objectius de gestió i resultats assolits en la disposició del rebuig.

2003 2006 2003 2004Dipòsit 22% 16% 23,6% 22,9%Fisicoquímic 7% 7% 6,0% 7,9%Incineració 1% 1% 2,1% 2,6%TOTAL 30% 24% 31,7% 33,4%


Objectius Resultats

Respecte a les previsions específiques de determinades operacions de disposició del rebuig, el PROGRIC inclou previsions desglossades per als tractaments físico-químics, la incineració, i el dipòsit controlat, els quals s’avaluen a continuació.

Pàg. 50 de 86

5.3.2. Tractament físico-químic Al PROGRIC les operacions de tractament físico-químic es refereixen bàsicament al tractament de residus especials i de medicaments, si bé aquests darrers només representen unes 2.000 tones anuals. Respecte al tractament físico-químic de residus especials, tal i com es mostra a la Figura 26, l’any 2004 es van gestionar per aquesta via 207.076 tones de residus, un 8% més que l’any 2001. En qualsevol cas, aquesta xifra se situa per sota de la capacitat actual de tractament, estimada en 355.760 t/any. Aquesta xifra s’ha estimat a partir de les dades de capacitats dels tres gestors de residus que tracten residus especials de tercers per aquesta via, mitjançant sistemes físico-químics, biològics, inertització, evapoincineració o desorció tèrmica. Figura 26. Evolució del tractament físico-químic de residus especials.

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

400.000

Residus tractats (t/any) 190.857 195.193 225.845 207.076

Capacitat (tones) 355.760 355.760 355.760 355.760

2001 2002 2003 2004

El PROGRIC preveia una estabilització i, fins i tot, una disminució de la quantitat de residus a tractar per aquesta via, a causa de l’augment de sistemes de valorització. D’altra banda, es preveia també la consolidació de la incorporació de sistemes de tractament més específics, com la evapoincineració i la desorció tèrmica. En base a aquestes previsions, es pot indicar el següent:

• No s’ha donat una disminució de la quantitat de residus a tractar per aquests gestors, sinó més aviat un lleuger augment. Això pot ser degut tant a un augment superior al previst en la generació total de residus (l’increment en el tractament físico-químic de residus especials és proporcional a l’augment general en la gestió de residus, del 9%), com a una derivació insuficient dels residus que es destinen a dipòsit controlat.

• S’han implantat els sistemes de tractament específics previstos (desorció tèrmica i evapoincineració), així com noves línies de centrifugació i aeroflotació.

En quant a previsions per als propers anys, destaquen les següents:

• Es preveu, per una banda, instal·lar noves línies de tractament, com la oxidació humida per peròxid, el tractament d’envasos d’aerosols, i per altra banda, la diversificació d’activitats.

• La quantitat de residus que es destinen a tractament FQB podria disminuir en cas d’introduir un nou cànon que afectés la disposició del rebuig dels residus industrials.

5.3.3. La disposició dels residus sanitaris El Decret 27/1999, de 9 de febrer, regula la gestió dels residus sanitaris, dins dels quals s’inclouen els residus sanitaris especials (grup III, residus sanitaris infecciosos, sang i hemoderivats en forma líquida, agulles i material punyent, vacunes i cultius). El sistema emprat per al tractament d’aquests residus és l’esterilització en autoclau amb cicle de buit previ. Posteriorment, els residus es trituren i es destinen a disposició del rebuig. Actualment existeixen dos gestors que tracten residus sanitaris del grup III, amb una capacitat conjunta d’unes 6.300 tones anuals. Tal com es mostra a la Figura 27, la quantitat de residus tractats és força estable. L’any 2004 es van tractar 4.357 tones de residus sanitaris, un 8% menys que a l’any 2001. Figura 27. Evolució del tractament de residus sanitaris.

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000


Capacitat (tones) 6.300 6.300 6.300 6.300

2001 2002 2003 2004

Pàg. 51 de 86

5.3.4. Incineració A Catalunya les operacions d’incineració de residus venen regulades pel Decret 80/2002, de 19 de febrer, que desplega la Llei 11/2000 sobre incineració de residus. Aquesta normativa ha introduït un marc més restrictiu que la pròpia Directiva 2000/76/CE (transposada a nivell estatal pel Reial Decret 653/2003). Alguns dels aspectes a destacar del Decret 80/2002 són els següents:

• Les instal·lacions d’incineració de residus han de tenir sistemes de recuperació de l’energia que es desprèn en el procés d’eliminació termoquímica, de manera que puguin ser considerades centres d’aprofitament energètic.

• Les instal·lacions reduiran al mínim la quantitat i la perillositat de les cendres generades en el procés d’incineració, les quals es valoritzaran sempre que les condicions tècniques i econòmiques ho permetin.

• El transport i l’emmagatzematge temporal es farà de manera que s’eviti la seva dispersió al medi.

• S’estableixen valors límit d’emissió a l’atmosfera de metalls pesants, dioxines i furans. Respecte a la incineració de residus especials en plantes externes, val a dir que a Catalunya aquest és un servei públic de titularitat de la Generalitat. En particular, el servei d’incineració de residus especials es dóna a través del Centre d’Expedició de Residus Incinerables i de la planta d’incineració de residus especials de Constantí. A continuació s’indica l’evolució de les quantitats de residus incinerades en origen i per tercers. a) Incineració de residus propis Actualment estan autoritzades quatre instal·lacions d’incineració de residus perillosos propis o en origen, principalment en el sector químic i farmacèutic. La quantitat de residus incinerada s’ha incrementat un 26% entre els anys 2001 i 2004, passant de 11.339 tones/any a 14.265 tones/any (veure Figura 28). La capacitat total també s’ha incrementat lleugerament durant el mateix període, passant de 24.476 tones a 26.496 tones/any, i representa, per tant, pràcticament el doble de la quantitat tractada. No es preveu que augmenti el nombre d’instal·lacions autoritzades per a la incineració de residus perillosos en origen, degut a la manca de nous productors que generin una quantitat suficient de residus que els permeti rendabilitzar una instal·lació pròpia daquest tipus.

Figura 28. Evolució de la incineració de residus especials en origen.

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000


Capacitat (tones) 24.476 20.096 26.496 26.496

2001 2002 2003 2004

b) Incineració de residus de tercers Hi ha tres instal·lacions autoritzades per a la incineració de residus de tercers (dues per a residus no especials i una per a residus especials), que presenten unes tenen característiques molt diferents. Dues de les instal·lacions incineren residus no especials; una d’elles està autoritzada per a la incineració d’animals domèstics i d’experimentació, amb una capacitat de 200 t/any. L’altra instal·lació és una incineradora de residus municipals, on s’introdueixen residus industrials en una proporció molt baixa (5% al 2004; la capacitat total d’aquesta planta és de 144.000 t/any); aquests residus d’origen industrial permeten millorar el poder calorífic del residus que entren al forn. L’evolució de la quantitat de residus tractada es mostra a la Figura 29. Finalment, la tercera instal·lació és la planta d’incineració de residus especials de Constantí. La planta de Constantí té una capacitat nominal a garantir de 30.000 tones anuals, i tal i com es mostra a la Figura 30, aquesta xifra ha estat superada durant el període 2001-2004. No obstant, s’aprecia una lleugera disminució (-3%) en la quantitat total tractada al llarg d’aquest mateix període. Val a dir que la quantitat de residus especials que es destinen a incineració (112.068 tones al 2004) és molt superior a la capacitat actual i que, per tant, la resta es gestionen en instal·lacions de fóra de Catalunya.

Pàg. 52 de 86

Figura 29. Evolució de la incineració de residus de tercers no especials.

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

Residus tractats (t/any) 233 164 170 7.366

2001 2002 2003 2004

Figura 30. Evolució de la incineració de residus especials de tercers.

0

10,000

20,000

30,000

40,000

50,000

Residus tractats (t/any) 36,374 36,527 42,292 35,103

2001 2002 2003 2004

5.3.5. Dipòsits controlats a) Evolució En relació als dipòsits controlats, cal dir que durant el període analitzat (2001-2004) ha entrat en vigor nova normativa que ha modificat la classificació dels residus (Orden MAM 304/2002 que transposa la llista europea de residus), i també la que regula les activitats de disposició del rebuig (Real Decreto 1481/2001, que transposa la Directiva comunitària 31/1999) modificant alguns aspectes del Decret 1/1997, que regula a Catalunya la disposició del rebuig en dipòsits controlats. Segons aquestes normatives els dipòsits controlats es classifiquen, segons els tipus de residus que s’hi dipositin, en:

• Dipòsits controlats per a residus inerts (classe I).

• Dipòsits controlats per a residus no perillosos (classe II).

• Dipòsits controlats per a residus perillosos (classe III). Les instal·lacions existents s’han anat adequant als nous requeriments específics per dipòsits controlats i a la Llei IIAA (Llei 3/1998), la qual cosa ha provocat que els dipòsits hagin incorporat millores tècniques significatives en la gestió de les seves instal·lacions: sistemes de captació passius i actius de biogàs, aprofitament energètic del biogàs, plantes de tractament de lixiviats, plantes de tractament previ dels residus, sistemes de control de les olors, etc. b) Capacitats A 31 de desembre de 2004, estaven autoritzats i en funcionament 11 dipòsits per residus industrials propis, la capacitat disponible dels quals era d’uns 1.280.000 m3. La quantitat de residus destinats a dipòsit controlat en origen va ser d’unes 117.000 tones l’any 2004 (veure Figura 31). Figura 31. Evolució de quantitat de residus destinada a dipòsits controlats propis.

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

Residus destinats (t/any) 113.555 115.122 107.252 117.033

2001 2002 2003 2004

Pàg. 53 de 86

D’altra banda, hi ha vuit dipòsits controlats de residus de tercers, dels quals un és per residus perillosos i set són per residus no perillosos. La capacitat disponible a 31 de desembre de 2004 en els dipòsits controlats per residus de tercers era d’uns 15,3 milions de m3, i d’uns 2,1 milions de m3 per a residus no perillosos i perillosos respectivament. La capacitat total conjunta era de 17.400.000 m3. En quant a la quantitat de residus que es tracten a les instal·lacions de dipòsits controlats (de tercers) de Catalunya, d’acord amb les dades facilitades pels gestors, (Figura 32), l’any 2004 es van tractar al voltant de 1.500.000 tones de residus no perillosos (12% d’increment respecte al 2001), i unes 57.000 tones de residus perillosos (364% d’increment respecte al 2001). Tal com s’ha comentat anteriorment, i d’acord amb les dades que apareixen a la Taula 36, aquestes quantitats són superiors als residus generats a Catalunya i destinats a dipòsit controlat segons les DARI; aquest fet és degut bàsicament als residus procedents d’activitats que no tenen l’obligació de tramitar la DARI. Figura 32. Evolució de quantitat de residus destinada a dipòsit controlat.

0

200.000

400.000

600.000

800.000

1.000.000

1.200.000

1.400.000

1.600.000

Dip. residus no perillosos (t/any) 1.384.909 1.495.994 1.428.970 1.548.662

Dip. residus perillosos (t/any) 12.253 20.843 49.072 56.812

2001 2002 2003 2004

Amb els dades anteriors de capacitats disponibles i de quantitats tractades no ha d’esperar-se mancances globals durant la resta de la vigència de l’actual PROGRIC. Tot i això les previsions per al següent període no són igual d’optimistes per nous factors a considerar en un futur pròxim. c) Previsions En relació a les previsions efectuades pel PROGRIC 2001-2006 per al període analitzat, es poden efectuar els següents comentaris:

• Es coneix millor la realitat física dels residus dipositats (assentaments, aixecaments topogràfics, quantitats de residus gestionats, densitat dels residus dipositats, etc).

• Durant el període 2001-2004 s’han autoritzat uns 15.600.000 m3 útils de capacitat de disposició, 13.500.000 m3 per a residus no perillosos i 2.100.000 m3 per residus perillosos. Per tant, la capacitat autoritzada està en línia amb les previsions de necessitats de volums.

• Tot i que la quantitat total de residus generats a Catalunya i que es destinen a dipòsit controlat ha disminuït un 4% (unes 66.000 tones), no s’ha acomplert la reducció del percentatge de residus destinats a dipòsit controlat prevista al PROGRIC 2001-2006 (23% al 2003 respecte a un objectiu del 22%). D’altra banda, és poc probable que s’assoleixi l’objectiu del 16% establert per l’any 2006, tenint en compte que al 2004 els residus destinats a dipòsit controlat encara representaven el 23%.

Finalment, les hipòtesis a partir de les quals haurà de calcular-se les necessitats de capacitat dels dipòsits de residus industrials no perillosos per períodes posteriors han de tenir en compte les següents premisses:

• Cal reduir el percentatge de matèria orgànica en els RSU destinats a dipòsit controlat en compliment de la normativa europea de disposició del rebuig, i això implica la necessitat de pretractament abans de la disposició.

• La generació de residus industrials en el període considerat s’ha de revisar amb les dades obtingudes i revisar els percentatges de destinació de residus industrials a dipòsit controlat.

• El tancament d’algunes instal·lacions crítiques per la gestió del RSU actuals (Garraf i Vacarisses) farà augmentar el percentatge de RSU destinats als dipòsits controlats de residus industrials mixtes (industrials i municipals).

• L’estudi d’alternatives per a la gestió del rebuig del tractament dels RSU en els ECOPARCS en gestors de residus industrials aprofitant el factor d’escala i potenciar les sinèrgies.

5.3.6. Avaluació de les actuacions efectuades Per l’eix de disposició del rebuig, el PROGRIC no estableix objectius específics ni actuacions relacionades, tan sols es fan previsions sobre l’evolució de les diferents vies de tractament, que ja s’han comentat anteriorment.

5.3.7. Balanç econòmic de les actuacions efectuades Tot i que el PROGRIC no preveia cap assignació econòmica a la disposició del rebuig (exceptuant les inversions privades, estimades en 119 milions d’euros), durant el període 2001-2004 es van destinar dels pressupostos públics al voltant d’un milió i mig d’euros (un 3% respecte al total invertit per en aquest període -53,6 milions d’euros-). Aquestes assignacions van estar relacionades principalment amb el control de les instal·lacions de disposició final, i en particular, de dipòsits controlats.

5.3.8. Conclusions

• Durant el període 2001-2004, la gestió per vies de disposició final dels residus declarats a Catalunya s’ha incrementat (7%) a un ritme lleugerament inferior a l’increment de la generació total de residus (9%). La quantitat total de residus destinats a dipòsit controlat ha disminuït un 4% (unes 66.000 tones) per al mateix període, però ha augmentat la incineració i el tractament FQB. Aquest últim increment és degut especialment als tractaments de llots de depuradora i residus carnis, fruit en el darrer cas de la derivació de residus que anteriorment es valoritzaven per a la fabricació de farines d’origen animal, i que actualment s’han de destinar a operacions d’eliminació.

Pàg. 54 de 86

• En quant als objectius de gestió, en termes de percentatge de residus generats destinats a disposició final, l’any 2003 els resultats indicaven un apropament significatiu als objectius establerts (32% respecte a l’objectiu del 30% de gestió via disposició final). No obstant, l’objectiu més ambiciós plantejat pel 2006, de reduir la disposició del rebuig al 24%, es preveu difícil d’acomplir tenint en compte els darrers resultats disponibles per l’any 2004 (34%).

• La consecució d’aquests objectius vindrà condicionada per l’èxit d’aquelles actuacions que tendeixin a incrementar la valorització material i energètica de fluxos de residus que actualment es destinen a disposició final. En el cas dels dipòsits controlats, això implicaria millorar la segregació en origen per tal de prevenir la barreja de residus que dificulten el seu reciclatge, o bé destinar determinats fluxos a valorització energètica. En el cas de la incineració, caldria analitzar si determinats fluxos de residus perillosos són susceptibles de ser valoritzats energèticament, sempre i quan el seu contingut energètic ho permeti i es garanteixi el control de les emissions.

• En quant a les capacitats actuals de tractament a plantes de Catalunya, la principal mancança es detecta per a la incineració de residus perillosos, ja que l’any 2004 la generació de residus perillosos incinerables va ser de 112.068 tones, havent-se de gestionar en plantes autoritzades fora de Catalunya 62.700 tones.

• Partint de la base que el marc normatiu insta a l’aplicació del principi d’autosuficiència, en particular per a les operacions d’eliminació (reafirmat recentment per la Directa 2006/12/CE, de 5 d’abril, relativa als residus), la situació anterior implicaria o bé ampliar la capacitat actual d’incineració, o bé valoritzar energèticament aquells fluxos que ho permetin des del punt de vista tècnic, ambiental i econòmic. Tal com s’ha comentat anteriorment, caldria avaluar la possibilitat de reduir el valor llindar actual a partir del qual es permet valoritzar energèticament un residu (30MJ/kg).

Pàg. 55 de 86

5.4. Protecció del sòl

5.4.1. Introducció i avaluació general Durant el període de vigència del PROGRIC, el marc normatiu sobre la protecció del sòl cal emmarcar-lo tant en l’àmbit català com estatal. A nivell català el marc normatiu existent fins ara resta circumscrit a un únic article de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus. L’article 15 de l’esmentada llei regula el concepte d’espai degradat i estableix un règim de responsabilitats per a la seva regeneració. En relació a l’àmbit estatal, el marc normatiu va quedar definit a la Llei bàsica de residus 10/98, de 21 d’abril, i en concret en els seus articles 27 i 28. El primer regula la declaració de sòl contaminat i el segon indica la reparació en via convencional dels danys al medi ambient pels sòls contaminats. L’article 27 estableix addicionalment les tasques que han de desenvolupar l’Estat i les comunitats autònomes. A l’Estat se li atribueix l’objectiu de fixar els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats, i aprovar i publicar una llista d’activitats potencialment contaminants del sòl. A les comunitats autònomes se’ls atribueix, entre d’altres, la responsabilitat de declarar si un sòl ha estat contaminat, la realització d’un inventari dels sòls contaminats i el seguiment de les activitats potencialment contaminants del sòl. La Llei 10/98 preveia doncs, un posterior desenvolupament normatiu per part de l’Estat que havia de permetre que les comunitats autònomes establissin els seus propis instruments jurídics i tècnics per a l’execució i desenvolupament d’aquesta normativa bàsica en matèria de sòls contaminats. El PROGRIC 2001-2006 assumia aquesta necessitat, i una de les seves grans assumpcions va ser el desenvolupament normatiu a curt termini per part de l’Estat. Aquest desenvolupament, no obstant, no es va produir fins al gener del 2005 amb la publicació del RD 9/2005, que estableix la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats. El retard en la publicació d’aquest Reial Decret ha suposat la inexistència d’un procediment administratiu adaptat a la gestió dels sòls contaminats, així com la manca de concreció del règim de responsabilitat durant el període 2001-2004. Dintre d’aquest marc, i en el període 2001-2004, l’administració catalana va continuar consolidant l’estratègia enfocada a la protecció del sòl, tot desenvolupant diferents eines de suport per a la presa de decisions. No obstant moltes de les actuacions previstes pel PROGRIC 2001-2006 no es van poder assolir degut a l’absència d’una base normativa sòlida derivada del desenvolupament de la Llei 10/98. Cal considerar també que, l’entrada en vigor de la Llei 10/1998 havia generat una sensibilitat creixent a la problemàtica, tot provocant un augment del nombre de sòls contaminants identificats i, per tant, de les necessitats de gestió d’aquests. De fet, l’any 2000, l’ARC comptava amb 1.400 emplaçaments potencialment contaminats que havien estat identificats mitjançant diferents inventaris i campanyes, així com per altres fonts d’informació. D’aquests 1.400 emplaçaments, i desprès d’un primer anàlisi, el nombre total d’emplaçaments que requerien investigacions comprovatòries de qualitat del sòl es va reduir fins a 342. Durant el període 2001-2004 la relació d’emplaçaments potencialment contaminats que han requerit d’investigacions comprovatòries ha anat evolucionant d’acord amb el que es mostra a la Figura 34.

Figura 33. Evolució del nombre d’emplaçaments identificats.

342

455401

382362

0

100

200

300

400

500

2000 2001 2002 2003 2004

Nre

. em

plaç

amen

ts

Segons les dades anteriors, l’increment de nous emplaçaments ha estat constant durant els primers tres anys considerats, amb un ritme d’aproximadament 20 nous casos anuals. Destaca l’increment de 54 nous emplaçaments l’any 2004, quasi el triple que els anys anteriors, arribant al nombre total de 455. A finals de l’any 2004, d’aquests 455 emplaçaments, s’havien finalitzat les tasques d’investigació i/o sanejament del sòl de 264 emplaçaments, considerant-se tancat el seu expedient administratiu. Si d’aquests 455 emplaçaments es considera l’etapa de gestió en què es troben, l’origen de la problemàtica i el tipus de contaminant que presenten, s’obtenen els resultats que es mostren a les següents figures: Figura 34. Percentatge d’emplaçaments en cada etapa de gestió.

Reconeixement preliminar 11%

Avaluació Preliminar12%

Avaluació detallada5% Implementació d'actuacions de

recuperació20%

Actuacions acabades52%

ETAPES DE GESTIÓ DELS EMPLAÇAMENTS: SITUACIÓ ACTUAL

Pàg. 56 de 86

Tal i com ja s’ha comentat, per a més de la meitat dels emplaçaments considerats (52%) el procés de gestió s’ha completat; per un 20% dels emplaçaments ja s’havien implementat mesures de recuperació del sòl, mentre que la resta d’emplaçaments es troben a les primeres etapes d’avaluació. Figura 35. Activitats origen de la contaminació.

ABOCAMENTS INCONTROLATS9%

ANTICS ABOCADORS21%

DRAGATS EN PORTS2,6%

ACCIDENTS DE TRANSPORT1,7%

EMPLAÇAMENTS MINERS0,2%

ALTRES0,9%

EMPLAÇAMENTS INDUSTRIALS-COMERCIALS

64%

ORIGEN DE LA CONTAMINACIÓ DE SÒLS: PRINCIPALS TIPUS D'ACTIVITAT

S’observa que les activitats que constitueixen la major font de contaminació per al sòl són les activitats industrials-comercials, amb un 64% del total, seguides pels abocadors antics (21%) i els abocadors incontrolats (9%). El conjunt d’aquests d’activitats constitueix el 94% de les activitats que originen la contaminació del sòl. Figura 36. Percentatge de contaminats identificats als emplaçaments.

PRINCIPALS CONTAMINANTS (%)

OLIS MINERALS34%

ALTRES (RESIDUS MIXTES, PESTICIDES, PCB's...)

20%

HIDROCARBURS AROMÀTICS (BTEX)

10%

HIDROCARBURS CLORATS7%

METALLS PESANTS22%

FENOLS2%

HIDROCARBURS AROMÀTICS POLICÍCLICS

4%

CIANURS1%

Els contaminants identificats més abundants han estat els olis minerals (34%), els metalls pesants (22%) i altres residus (20%), que conjuntament representen més de les tres quartes parts de tots els contaminants detectats. De la resta de contaminants (24%) destaquen els hidrocarburs aromàtics (10%) i els hidrocarburs clorats (7%).

5.4.2. Avaluació de les actuacions efectuades A continuació es detallen els objectius concrets o subeixos plantejats pel PROGRIC 2001-2006 i l’abast de les actuacions realitzades.

5.4.2.1. Desenvolupament d’actuacions orientades a la prevenció de la contaminació del sòl Una de les línies més emfatitzades pel PROGRIC 2001-2006 era la protecció de la qualitat del sòl per a tots els seus usos, amb l’objectiu de prevenir l’aparició de nous casos de contaminació del sòl. Per assolir aquest objectiu es preveia fomentar l’aplicació d’una metodologia específica per avaluar els potencials riscs de contaminació del sòl d’una activitat en concret, desenvolupar i aplicar guies de prevenció, dur a terme convenis amb diferents sectors, realitzar actuacions de sensibilització i divulgació i, finalment, aplicar les actuacions derivades de la Llei IIAA i de la Llei 10/98. Cal destacar que part de les actuacions previstes per aquest subeix es basaven en el desenvolupament normatiu per part de l’Estat del títol V sobre sòls contaminats de la Llei 10/98 de residus. Atès que aquest desenvolupament no s’ha produït fins el mes de gener de 2005 amb la publicació del RD 9/2005, les actuacions realitzades en aquest subeix han resultat totalment assolides només en els casos relatius a l’aplicació de les actuacions derivades de les obligacions de les activitats en relació a la Llei IIAA i en el cas de la sensibilització i divulgació de la problemàtica dels sòls contaminats.

5.4.2.2. Establiment de les bases per al desenvolupament d’una estratègia gradual i planificada de recuperació de sòls contaminats

Aquest subeix preveia actuacions enfocades sobretot al coneixement del territori tant en relació a les seves característiques com al tipus d’implantació industrial que suporta o ha suportat al llarg dels anys, així com a la identificació i gestió de sòls potencialment contaminats. En aquest sentit, les actuacions previstes fomentaven la creació de guies metodològiques d’investigació del sòl, la identificació, l’estudi i la investigació dels emplaçaments contaminats, i l’estudi i aplicació de noves tecnologies, tot considerant el marc del conveni entre el Ministerio de Medio Ambiente i el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Les actuacions assolides en aquest cas han estat pràcticament totes les proposades, i destaca el gran nombre d’informes d’avaluació generats, l’estudi per a l’establiment dels valors de fons del sòls de Catalunya, la realització d’un cens d’activitats industrials històriques, el desenvolupament de plantes pilot i projectes demostratius de tecnologies de recuperació, i l’establiment d’un conveni entre el Departament de Medi Ambient i el Ministerio de Medio Ambiente per al finançament d’actuacions d’investigació i recuperació de sòls contaminats en el marc del Plan Nacional de Remediación de Suelos Contaminados (PNRSC) 1995-2005.

5.4.2.3. Formalització d’un sistema de suport a la presa de decisions: Procés de gestió per a sòls contaminats

En el moment de la seva definició, l’objectiu d’aquest subeix era l’adaptació del procés de gestió per a sòls contaminats a les noves directrius que s’haurien hagut de desenvolupar en els anys futurs arrel de les esperades bases normatives. Per aquest motiu, les actuacions previstes s’enfocaven a la

Pàg. 57 de 86

creació de metodologies de gestió que segons les tendències del moment anaven dirigides a la utilització de l’anàlisi de risc.

En aquest sentit, el període 2001-2004 ha suposat la consolidació de l’anàlisi de risc com a eina en la presa de decisions en el procés de gestió d’un sòl contaminat, encara que la manca d’una base normativa sòlida no ha permès completar aquest procés, de manera que aquestes actuacions s’han assolit únicament de manera parcial.

Respecte a l’adaptació i la formalització del procés de gestió de sòls contaminats segons les directrius derivades de l’execució de la Llei 10/1998, la tasca es considera assolida i s’ha concretat en la participació per part de l’ARC en l’elaboració del nou RD 9/2005.

5.4.2.4. Implementació dels instruments de planificació i gestió de la informació Donada la gran quantitat d’informació generada per la identificació sistemàtica i reconeixement de sòls contaminats, l’objectiu del PROGRIC 2001-2006 ha estat la implementació de bases de dades que ajudessin a emmagatzemar i estructurar adequadament aquesta informació. Aquest objectiu preveia tant la integració de totes les bases de dades de diferent origen administratiu (Sistema integrat de gestió dels sòls contaminats de Catalunya), com la necessitat de vincular aquesta informació a sistemes d’informació georeferenciada, de manera que es permetés integrar la informació relacionada a sòls contaminats en el conjunt d’altra informació georeferenciada de caràcter ambiental. La identificació de 455 emplaçament potencialment contaminats i el tractament de la informació relacionada amb ells, ha permès la creació i la implementació d’una base de dades sobre sòls potencialment contaminats. No obstant, aquesta base de dades necessita ser adaptada a les necessitats sorgides a partir de la publicació del Reial Decret 9/2005, així com ser integrada en sistemes d’informació geogràfica.

5.4.2.5. Actuacions sobre el desenvolupament de les actuacions que es derivin de la Llei 10/1998

El títol V de la Llei 10/1998, i en concret els seus articles 27 i 28, regula el règim de responsabilitats en les actuacions relatives a sòls contaminats, establint les línies marc per a la gestió dels sòls contaminats. En aquest sentit, estableix unes obligacions de caràcter estatal i unes d’autonòmic. El PROGRIC 2001-2006 preveia que dins d’aquest període es duria a terme el corresponent desenvolupament normatiu per part de l'Estat dels aspectes bàsics i, en conseqüència, preveia un impuls i una base de partida fonamental per les activitats de gestió dels sòls contaminats a Catalunya. Com ja s’ha exposat, aquesta actualització normativa no va arribar fins al 2005 amb l’aprovació del RD 9/2005 i per tant les actuacions associades a aquest objectiu no han estat realitzades. Cal remarcar que després de l’entrada en vigor del RD 9/2005 s’ha començat el procés de realització de les actuacions previstes, a l’espera d’establir, en l'àmbit català, un marc jurídic específic que doni resposta a les obligacions derivades del RD 9/2005.

5.4.2.6. Ordenació dels aspectes relacionats amb la gestió de terres i runes contaminades i sobre l’incentiu de la implantació (per iniciativa privada) de plantes per a la gestió de terres contaminades

El PROGRIC 2001-2006, preveia un gran augment del volum de terres contaminades per a gestionar durant el període en estudi. Per aquest motiu uns dels objectius va ser la promoció de la minimització de la seva entrada a dipòsits controlats i el seu tractament en plantes de tractament que permetessin la seva posterior reutilització. En particular, es preveia incentivar la implantació de plantes (per iniciativa privada) per al tractament de terres contaminades per a la seva posterior reutilització.

No obstant, la tendència ha estat, en la majoria dels casos, un increment del trasllat a dipòsit controlat envers altres actuacions de recuperació in-situ. A més, a data d’avui, tot i que es detecta cert interès per part del sector, no s’ha desenvolupat a Catalunya cap planta fixa d’iniciativa privada que permeti tractar i posteriorment reutilitzar terres contaminades.

D’altra banda cal destacar que s’han realitzat les primeres passes per afrontar aquesta problemàtica tot realitzant dos estudis: un enfocat a l’establiment de criteris per a la gestió de terres i runes contaminades i l’altre que efectua una comparativa de plantes fixes de tractament de sòls contaminats a Europa.

5.4.2.7. Establiment de criteris tècnics per a la caracterització i gestió dels desenvolupaments urbanístics en àrees contaminades d’industrialització antiga i sobre la creació dels instruments per una gestió coherent de la planificació urbanística i la qualitat del sòl

El gran desenvolupament del sector de la construcció ha provocat la recerca de nous terrenys edificables, alguns dels quals es localitzen en antigues àrees industrials. Aquesta tendència va obligar, en primer lloc, a identificar aquestes antigues zones industrials potencialment contaminades i, en segon, a trobar criteris ambientals i instruments de gestió aplicables al desenvolupament urbanístic. Fins al moment, cal destacar que s’ha realitzat un cens d’antigues activitats industrials, així com una guia que estableix els criteris ambientals per a la caracterització i recuperació d’aquestes àrees. No obstant, també s’ha d’esmentar que durant el període 2001-2004, no s’han acabat de generar les eines necessàries per establir una gestió coherent entre la planificació urbanística i la qualitat del sòl.

5.4.3. Balanç de les actuacions efectuades De les 195 actuacions que contempla el PROGRIC 2001-2006, el 18,5% (36 actuacions) pertanyen a l’eix de protecció del sòl. La situació relativa a l’execució d’aquestes 36 actuacions a finals de 2004 es representa a la Figura 37.

Pàg. 58 de 86

Figura 37. Grau d’assoliment de les actuacions incloses a l’eix de protecció del sòl.

Assolides; 39%

Parcialment Assolides; 33%

No Assolides; 28%

Així, el 39% de les actuacions proposades han estat assolides. Això representa que després de l’eix de valorització (57%) i, conjuntament, amb l’eix de col·laboració i comunicació (39%), l’eix del sòl és el que més actuacions ha assolit durant el període 2001-2004. Si es tenen en compte les actuacions parcialment assolides, el percentatge augmenta fins al 72%. Les actuacions no assolides són 10 i representen el 28% del total. D’aquestes, 8 pertanyen al subeix de Desenvolupar les actuacions que es derivin de la Llei 10/1998. Com s’ha comentat anteriorment, aquesta situació és conseqüència de l’endarreriment en el desenvolupament de la normativa estatal relativa a la protecció del sòl. De fet, les altres dues actuacions no assolides també estan relacionades amb la creació de noves pautes legislatives. Cal destacar però que algunes de les actuacions pendents s’han començat a desenvolupar després de la publicació de l’esperat RD 9/2005. Per altra banda, i en funció de la prioritat de les diferents actuacions proposades, els resultats mostren com en general els esforços i recursos s’han destinat a aquelles actuacions més prioritàries. A l’igual que en els altres eixos, les 36 actuacions abans esmentades es van classificar en funció de la seva prioritat. D’aquestes 36 actuacions, 5 es van considerar altament prioritàries, i durant el període 2001-2004 se’n van assolir 2 (40% d’assoliment). Aquestes dues actuacions corresponen al desenvolupament d’estudis d’àmbit territorial amb l’objectiu de descriure el marc general de situació i coneixement del territori per a la planificació i priorització d’actuacions. De les altres tres actuacions altament prioritàries, dos han estat parcialment assolides. Aquestes corresponen a l’acció relacionada amb el Desenvolupament i posterior aplicació de guies de prevenció pel sector industrial, la qual es troba en fase de desenvolupament, i l’acció relacionada amb Fomentar la instal·lació de plantes d’iniciativa privada per a la gestió de terres contaminades i la seva posterior reutilització com a terres netes, en el context de la qual s’han realitzats els estudis inicials de comparació entre plantes fixes de tractament de sòls contaminats. L’actuació altament prioritària no assolida és l’Establiment, en l'àmbit català, del marc jurídic específic que com a mínim doni resposta a les obligacions derivades de la Llei 10/1998 . Com ja s’ha comentat, la resposta normativa a les necessitats expressades per la Llei 10/98 va arribar el mes de gener de 2005 amb l’aprovació del RD 9/2005, de manera que fins a aquell moment no es van desenvolupar les actuacions relacionades. De les 36 actuacions totals, 25 es van considerar de prioritat mitja i durant el període 2001-2004 se’n van assolir 11 (el 44%), sent les més destacables les que fan referència a la potenciació de les

tasques d’investigació i recuperació de sòls contaminats en el marc del conveni entre el Departament de Medi Ambient i el Ministerio de Medio Ambiente, i en relació a les actuacions subsidiàries, a la realització i gestió de l’inventari de sòls contaminats, i a la redacció d’una guia metodològica d’establiment dels criteris ambientals a considerar en els desenvolupaments urbanístics en àrees contaminades d’industrialització antiga. De les 17 actuacions restants, les 7 que no s’han assolit son totes relatives al desenvolupament de les actuacions derivades de la Llei 10/1998. No obstant, aquestes s’han començat a desenvolupar després de la publicació del RD 9/2005. Finalment, el PROGRIC es van establir 6 actuacions de prioritat baixa. L’única actuació d’aquestes que s’ha dut a terme és la referent a la realització d’estudis d’àmbit territorial amb l’objectiu d’identificar zones d’industrialització antiga amb potencialitat de ser reurbanitzades. Com en els altres casos, les actuacions que no s’han desenvolupat durant el període 2001-2004 s’han vist afectades per la manca d’una continuïtat legislativa després de la Llei 10/98 i fins l’aprovació del Reial Decret 9/2005. Les accions relatives a aquestes actuacions s’hauran de desenvolupar properament i són les referents a Relacionar l’inventari de sòls contaminats amb altres bases de dades ambientals, així com crear els instruments per establir una gestió coherent entre els instruments de planificació urbanística i la qualitat del sòl.

5.4.4. Balanç econòmic de les actuacions efectuades El pressupost previst pel PROGRIC per al període 2001-2004 en matèria de Protecció del Sòl era de 9,6 milions euros. Aquesta despesa s’ha realitzat en el marc d’un conveni entre el Departament de Medi Ambient i el Ministerio de Medio Ambiente que estableix les condicions bàsiques per a la col·laboració entre aquests organismes en el finançament d'actuacions en materia de sòls contaminats i on el Ministerio aportava el 50% del conjunt d’inversions realitzades a Catalunya al llarg de l’aplicació del Programa. Finalment, l’assignació realitzada durant aquest període ha estat de 2,3 milions d’euros (23,6% del previst). Aquest fet es pot atribuir als següents factors:

• L’absència d’un marc normatiu sòlid degut al retard en el desplegament de la Llei 10/98, que ha dificultat la realització d’actuacions subsidiàries.

• D’altra banda, cal dir que aquest desenvolupament normatiu s’esperava a principis del període en estudi, fet que va comportar unes estimacions pressupostàries a l’alça atès l’impuls que la nova normativa havia de suposar per al sector.

• La no posada en marxa dels objectius infraestructurals relacionats amb la construcció de plantes fixes de tractament de terres contaminades. En aquest sentit, tot i que es preveia que aquestes serien d’iniciativa privada, era d’esperar una petita participació dels sector públic.

• La manca d’un fons específic per a la recuperació de sòls contaminats més enllà del conveni amb el Ministerio de Medio Ambiente, que disposava d’uns recursos limitats.

• La Llei 10/98 preveia la creació d’una línia d’ajuts destinada a les comunitats autònomes en forma de finançament d’actuacions. Aquesta línia d’ajuts no ha estat articulada.

5.4.5. Conclusions

• De les actuacions previstes a l’eix de Protecció del Sòl, se n’han assolit el 39%, el que representa un dels valors més elevats en comparació amb els altres eixos del PROGRIC.

Pàg. 59 de 86

• Les actuacions que s’han desenvolupat en major mesura són aquelles referents al coneixement intensiu del territori (amb la identificació de 195 nous emplaçaments potencialment contaminats) i al desenvolupament d’un cens d’antigues zones industrials en desús. Altres actuacions destacables serien:

o Foment de la sensibilització i divulgació de la problemàtica dels sòls contaminats.

o Establiment d’un conveni entre el Departament de Medi Ambient i el Ministerio de Medio Ambiente per al finançament d’actuacions d’investigació i recuperació de sòls contaminats en el marc del Plan Nacional de Remediación de Suelos Contaminados (PNRSC) 1995-2005.

• Les actuacions que no s’han assolit fan referència majoritàriament al desplegament normatiu de la Llei 10/98 i a les accions previstes per aquesta.

• El desplegament normatiu per part de l’Estat no s’ha produït fins al gener de 2005 amb la publicació del RD 9/2005, traduint-se el període 2001-2004 en la inexistència d’un procediment administratiu adaptat a la gestió dels sòls contaminats i en una manca de concreció del règim de responsabilitats.

• L’absència d’un marc normatiu i el fort increment d’emplaçaments contaminats de caràcter històric que han aflorat com a conseqüència de grans desenvolupaments urbanístics, ha comportat la priorització d’estratègies correctives davant d’estratègies preventives per a la gestió del sòl.

• Totes les actuacions en les quals es veia implicada la generació d’eines o d’estratègies relacionades amb la qualitat de sòl, s’han vist perjudicades per l’absència dels criteris i estàndards de definició de sòl contaminat que havia de proporcionar el desplegament de la Llei bàsica de residus 10/98.

• De les inversions públiques previstes per al període 2001-2004, se n’han realitzat el 23,6%. Aquest fet ha estat degut, principalment, a la manca de realització de les accions derivades del desenvolupament normatiu, a la no aplicació dels objectius relatius a infraestructures (plantes fixes de tractament de terres) i, en part, a la manca d’assignació dels fons i finançaments específics previstos.

Pàg. 60 de 86

5.5. Gestió d’envasos comercials i industrials

5.5.1. Introducció La gestió dels envasos és un eix d’actuació transversal que afecta a la vegada tant a la gestió de residus municipals (envasos de productes adquirits pel consum particular) com a la gestió d’envasos industrials i comercials. En el marc del PROGRIC 2001-2006, els objectius d’aquest eix es fonamenten principalment en el compliment del marc legal existent i en l’aprofundiment del coneixement específic dels envasos industrials i comercials a Catalunya, amb la finalitat de prevenir la seva generació i millorar la seva gestió. La legislació vigent en matèria d’envasos i residus d’envasos, Llei 11/1997 i Reial Decret 782/1998, amb el que s’aprova el Reglament per al seu desenvolupament i execució, té com a objecte la prevenció i la reducció de l’impacte dels envasos, ja siguin municipals, industrials o comercials, i estableix uns determinats objectius de reducció, reciclatge i valorització. Tanmateix, la Llei 11/1997 responsabilitza principalmnet de l’assoliment d’aquests objectius als envasadors o responsables de la posada al mercat dels productes envasats susceptibles de ser consumits per particulars. Aquests resten obligats a posar els seus productes al mercat mitjançant Sistemes de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) o Sistemes Integrats de Gestió (SIG). Per contra, els envasadors d’envasos industrials o comercials no tenen la responsabilitat de la gestió dels residus d’envasos que posen al mercat i només de forma voluntària poden assumir-la mitjançant Sistemes de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) o Sistemes Integrats de Gestió (SIG), que han de ser notificats a l’òrgan competent de la comunitat autònoma, en el cas que ens ocupa, l’Agència de Residus de Catalunya. La responsabilitat de la gestió del residu d’envàs industrial o comercial recau en el posseïdor final, tal i com ja estableix la Llei 6/1993 de residus en aplicació del principi de “qui contamina paga”. Així, el posseïdor final de residu és el responsable del cost de la seva correcta gestió. Per altra banda, el Reial Decret 782/1998 estableix en el seu Article 15 que els envasadors o responsables de la posada al mercat dels productes envasats han d’informar abans del 31 de març de cada any als òrgans competents de la comunitat autònoma on estiguin domiciliats (a Catalunya és l'Agència de Residus de Catalunya) de la quantitat total d'envasos i productes envasats posats al mercat nacional durant l'any anterior, indicant aquells envasos que siguin reutilitzables (per a realitzar aquest tràmit es disposa de la declaració anual d’envasos). Així mateix, l’Article 3 del mateix Reial Decret estableix l’obligació d’elaborar Plans Empresarials de Prevenció (PEP) per a tots aquells envasadors que posin al mercat una quantitat mínima anual d’envasos. Aquests plans tenen una durada de tres anys i han de ser aprovats per l’òrgan competent de la comunitat autònoma. Anualment s’ha de presentar un informe que descrigui les mesures de reducció que s’han realitzat i la valoració del grau de compliment dels objectius. A nivell català, la Llei 15/2003, que modifica la Llei 6/1993 reguladora dels residus, defineix el concepte de residu comercial11 i estableix una regulació específica per a aquests residus a fi de millorar-ne la gestió i garantir que els productors i els posseïdors n’assumeixen tota la responsabilitat de la gestió, sens perjudici que els ens locals n’assumeixin la gestió directa. El mateix règim s’aplica

11 Es defineixen els residus comercials com aquells residus municipals generats per l’activitat pròpia del comerç al detall i a l’engròs, l’hoteleria, els bars, els mercats, les oficines i els serveis.

als residus d’origen industrial assimilables als municipals. Això implica que la gestió d’aquests residus d’envasos pot ésser gestionada pel municipi incorporant-se al circuit de residus municipals o bé per un gestor de residus i, per tant, incorporar-se al flux de residus industrials. Al marge del marc legal, el PROGRIC 2001-2006 incorpora una sèrie d’estimacions relatives als circuits i fluxos de la gestió d’envasos industrials i comercials (fabricació d’envasos, ompliment d’envasos, venda, reutilització, reciclatge, valorització i disposició) a partir d’informacions de l’any 1997 proporcionades pels diferents agents implicats. Així, els objectius quantitatius i la resta d’actuacions d’aquest eix es van plantejar a partir de la descripció de la situació de l’any 1997.

5.5.2. Avaluació general Les actuacions comptabilitzades dintre la gestió d’envasos industrials i comercials del PROGRIC 2001-2006 són 38 distribuïdes en 9 subeixos, tot i que a la pràctica es poden classificar en tres blocs diferenciats: objectius específics d’acompliment de l’actual marc legal, objectius quantitatius sobre residus d’envasos i actuacions emmarcades dintre els diferents nivells de la gestió dels envasos (minimització, segregació, recollida, reutilització, reciclatge, disposició). De les 38 actuacions se n’ha identificat una de prioritària relacionada amb la minimització dels residus d’envasos industrials i comercials, tant pel que fa a quantitat com perillositat. El grau d’assoliment global d’aquest eix és el més baix d’entre tots els eixos del PROGRIC. Les actuacions assolides s’han centrat principalment en l’assegurament del compliment del marc legal existent: Llei 11/1997 i Decret 782/1998. Per altra banda, els objectius quantitatius i sobre els sistemes de minimització, segregació, reciclatge, reutilització, recollida i disposició presenten en general un grau d’assoliment inferior. Tal i com ja s’ha posat de relleu en el capítol 1, les actuacions assolides en aquest eix representen l’11% de les previstes, mentre les parcialment assolides representen el 55% i les no assolides o no endegades el 34%. D’acord amb la prioritat assignada a les diferents actuacions, aquests percentatges varien lleugerament: 13% d’actuacions assolides, 63% de parcialment assolides i 24% de no assolides. Els subeixos que presenten un major grau d’assoliment són els que fan referència a l’assegurament del compliment de l’actual marc legal, amb un 14% d’assolides i un 86% de parcialment assolides; a continuació es troben els subeixos basats en els objectius quantitatius sobre residus d’envasos i sistemes de minimització, els quals presenten un 100% d’actuacions parcialment assolides. Finalment, les actuacions que presenten un menor grau d’assoliment són les relacionades amb el foment de les altres operacions de valorització i els sistemes de reutilització.

5.5.3. Actuacions fonamentades en l’acompliment de l’actual marc legal Les actuacions emmarcades en aquest bloc tenen com a objectius principals l’assegurament del compliment del marc legal existent sobre envasos industrials i comercials, a la vegada que es procura el coneixement de la tipologia, material i quantitat d’aquests envasos a Catalunya. Totes les actuacions descrites en aquest apartat s’han assolit total o parcialment. L’avaluació detallada d’aquests resultats mostra que mentre l’assegurament de l’acompliment del marc legal està assolit, els instruments per a la recollida d’informació sobre els envasos industrials i comercials actualment no proporcionen un coneixement detallat dels fluxos i característiques d’aquests envasos tal i com es descriu en l’apartat d’avaluació d’objectius quantitatius d’aquest mateix eix.

Pàg. 61 de 86

Els punts forts a destacar de les actuacions encaminades a l’assoliment d’aquest bloc són:

• L’aplicació del principi de “qui contamina paga” per als posseïdors de residus comercials arrel de l’aprovació de la Llei 15/2003, que defineix aquest tipus de residus i obliga als posseïdors a responsabilitzar-se de la seva gestió, ja sigui mitjançant la recollida municipal o via gestors autoritzats.

• El seguiment i aprovació dels Plans Empresarials de Prevenció (PEP) presentats per les empreses que posen una determinada quantitat mínima d’envasos al mercat (siguin del tipus que siguin), i l’obtenció de les dades específiques per Catalunya.

Per altra banda, els punts febles identificats són:

• L’impuls en la selecció eficient dels envasos, per exemple via Centres de Recuperació i Transferència (CRT), que generi el rebuig mínim i permeti les especificacions tècniques necessàries per la seva recuperació. En aquest sentit, de les dades relatives a l’any 2004 es constata una quantitat significativa de residus catalogats com a mescla de residus municipals (codi residu 200301) que no se seleccionen i es gestionen via disposició final.

• Respecte al coneixement de les tipologies, materials i quantitats d’envasos industrials i comercials de Catalunya, cal destacar que la declaració anual d’envasos no proporciona informació suficientment desagregada per assolir aquest coneixement.

5.5.4. Objectius quantitatius relatius als residus d’envasos El PROGRIC fixa uns objectius quantitatius sobre residus d’envasos a partir de les estimacions de consum aparent, reutilització, reciclatge, altres operacions de valorització i disposició relatives a l’any 1997. Per l’any 2006 es van preveure les mateixes dades de consum aparent que les estimades per a l’any 1997, esablint-se uns percentatges objectiu per a cada material i, en global: un 48% de reutilització; un 35% de reciclatge; un 11% d’altres operacions de valorització; i un 6% de disposició. Aquests objectius estan en consonància amb els objectius conjunts per al total d’envasos (municipals, industrials i comercials) establerts per la Llei 11/1997 sobre envasos i residus d’envasos. Aquestes dades sobre els diferents circuits d’envasos industrials i comercials no han estat recollides ni analitzades de nou per part de l’Agència de Residus de Catalunya i, per tant, no es pot avaluar de forma global l’evolució d’aquesta situació al final del període 2001-2004. Les limitacions en l’obtenció de dades han estat:

• Consum aparent: les Declaracions Anuals d’Envasos (DAE) no distingeixen entre els envasos posats al mercat per a consum particular dels industrials i comercials. A més, existeix una dificultat afegida a l’hora de concretar les dades de consum aparent per Catalunya: en primer lloc, les DAE de les empreses envasadores que estan domiciliades a Catalunya inclouen els productes comercialitzats a d’altres Comunitats Autònomes, i en segon, existeixen envasadores domiciliades a d’altres Comunitats Autònomes que comerciliatzen productes a Catalunya.

• Reutilització: no existeix cap instrument directe per l’obtenció de les quantitats d’envasos industrials i comercials reutilitzables a Catalunya, i la informació requerida pels Plans Empresarials de Prevenció i el seu seguiment no són suficients per poder correlacionar la reducció d’envasos amb la introducció d’envasos reutilitzables. Així matyeix, els Plans Empresarials de Prevenció no

tenen perquè ser individuals, ja que poden ser sectorials. Per altra banda, es disposa d’informació sobre la quantitat d’empreses que han implantat voluntàriament un Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) d’envasos industrials, tot i que que es desconeix la quantitat d’envasos reutilitzables introduïts en cada cas.

Tanmateix, sí que s’ha avaluat el grau d’assoliment dels objectius quantitatius relatius a les diferents vies de gestió dels residus d’envasos industrials i comercials (reciclatge, valorització i disposició final) a partir de les dades disponibles de les Declaracions Anuals de Residus Industrials (DARI) pel 2004. En primer lloc s’han identificat els possibles codis assignats als residus d’envasos industrials i comercials a Catalunya d’acord amb el Catàleg Europeu de Residus (publicat a nivell estatal per l’ORDRE MAM/304/2002). Els residus d’envasos poden classificar-se en tres grups diferents:

• 1501 Envasos (inclosos els residus d’envasos de la recollida selectiva municipal).

• 2001 Fraccions recollides de manera selectiva (excepte les especificades en el subcapítol 15 01).

• 2003 Altres residus municipals.

Dintre d’aquests grups s’han distingit els diferents codis específics segons el tipus de material, si són perillosos o no, i si han estat recollits selectivament, tal i com s’observa a la Taula 38, Taula 39 i Taula 40. Així mateix, també s’han definit les possibles vies de gestió orientatives de cadascun d’ells basades en el Catàleg de Residus de Catalunya. Taula 38. Codis de residus del grup 1501: Envasos (inclosos els residus d’envasos de la recollida selectiva municipal).

Codi residu (CER) Descripció Classificació Via valorització

Via tractament i disposició

rebuig

150101 Envasos de paper i cartró No especial

V11 V5 V85 V61

T12

150102 Envasos de plàstic No especial V12 V51

T12

150103 Envasos de fusta No especial V15 V51 V61

T12

150104 Envasos metàl.lics No especial V41 V51 T12

150105 Envasos compostos No especial V51 T12 T21

150106 Envasos mixtos No especial V51 V61

T12 T21

150107 Envasos de vidre No especial V14 V51 T11

150109 Envasos tèxtils No especial V13 V51

T21 T12

Pàg. 62 de 86



rebuig

150110 Envasos que contenen restes de substàncies perilloses o estan contaminats per aquestes

Especial V51 T21 T36 T13

150111 Envasos metàl·lics, inclosos els recipients a pressió buits, que contenen una matriu sòlida i porosa perillosa

Especial - T32

Taula 39. Codis de residus del grup 2001: Fraccions recollides de manera selectiva (excepte les especificades en el subcapítol 15 01).

Codi residu (CER) Descripció Classificació Via

valorització


rebuig

200101 Paper i cartró No especial V61 V11 V85

_

200102 Vidre No especial V14 -

200111 Teixits No especial V13 V61 -

200137 Fusta que conté substàncies perilloses Especial V61 T21 T13

200138 Fusta diferent de l'especificada en el codi 200137 No especial V15

V61 T12

200139 Plàstics No especial V12 V61 -

200140 Metalls No especial V41 -

Taula 40. Categories de residus del grup 2003: Altres residus municipals.



rebuig

200301 Mescles de residus municipals No especial -

T21 T12 T62 T36

A continuació s’han obtingut les dades sobre gestió de residus d’envasos provinents del desglossament de la DARI 2004 considerant les categories per material i les corresponents vies de gestió descrites a Taula 38, Taula 39 i Taula 40.

A la Taula 41 es mostren els objectius quantitatius establerts pel PROGRIC per l’any 2006 i els resultats corresponents a l’any 2004. És necessari assenyalar que dintre del total d’envasos es troben, a més dels materials detallats, la resta de categories de residus d’envasos d’altres materials sense objectius específics establerts (tèxtils, compostos, mixtos, vidre) i els de la categoria 200301 (mescla de residus municipals). Donat que no es disposa dels consums aparents, no ha estat possible calcular els percentatges de cada via de gestió per material relatius a l’any 2004. Taula 41. Objectius quantitatius per envasos industrials i comercials corresponents a l’any 2006 i grau d’assoliment l’any 2004.

Reutilització Reciclatge Altres operacions de valorització (V61-V99) Disposició Material

Any

Consum aparent

(t/any) (t/any) (%) (t /any) (%) (t /any) (%) (t /any) (%)

1997 70.000 28.000 40 37.000 53 0 0 5.000 7 2004 86.941 2.129 3.038

Metall Obj. 2006 70.000 46.000 65 23.000 33 0 0 1.000 2

1997 272.000 0 0 200.000 74 0 0 72.000 26 2004 297.067 1.351 47.753

Cartró Obj. 2006 272.000 0 0 218.000 80 27.000 10 27.000 10

1997 231.000 80.000 35 30.000 13 0 0 121.000 52 2004 47.310 1.629 25.134

Plàstic Obj. 2006 231.000 116.000 50 59.000 26 34.000 15 22.000 9

1997 327.000 241.000 74 10.000 3 36.000 11 40.000 12 2004 54.534 2.202 14.903

Fusta Obj. 2006 327.000 273.000 84 14.000 4 33.000 10 7.000 2

1997 900.000 249.000 39 277.000 31 36.000 4 238.000 26 2004 550.170 48.805 457.555

Total Obj. 2006 900.000 435.000 48 314.000 35 94.000 11 57.000 6 Tot i les limitacions anteriorment exposades, i posant especial èmfasi en el fet que els residus comercials i assimilables a domèstics d’origen industrial poden gestionar-se via la gestió de residus municipals, així com que es desconeix la quantitat exacta d’aquests que no ha estat comptabilitzada com a residu industrial (productors no industrials i per tant exclosos de la DARI), a partir de les dades corresponents a l’any 2004 es poden establir les següents consideracions en relació a les quantitats fixades pel PROGRIC:

• En general, les quantitats totals de generació de residus d’envasos industrials i comercials relatives a l’any 2004 són significativament superiors a les previstes pel 2006 al PROGRIC, sent especialment destacables els fluxos de residus que es reciclen i que van a disposició final. No s’ha pogut valorar l’increment d’envasos reutilitzables, ni la quantitat aparent d’envasos consumits que permetrien tancar el cicle de vida de l’envàs.

• Les quantitats d’envasos reciclats l’any 2004 són superiors a les establertes com a objectius pel 2006 en relació als envasos de metall, cartró, fusta i pel total. Pel cas del plàstic, la quantitat reciclada es troba lleugerament per sota de l’objectiu.

• Els resultats obtinguts per les altres operacions de valorització (V61-V99) són notablement inferiors als objectius establerts per als envasos de paper i cartró, plàstic, fusta i pel total. El metall presenta una petita quantitat d’altres operacions de valorització, quan en aquest cas l’objectiu era zero.

Pàg. 63 de 86

• Les quantitats de residus d’envasos destinades a disposició final l’any 2004 són importants si es comparen amb l’objectiu fixat, doncs aquest s’ha superat en 8 vegades. Aquesta quantitat es compon majoritàriament pels residus corresponents a la categoria 200301 (mescla de residus municipals), que en no ser segregats en origen es destinen majoritàriament a disposició final. En aquest sentit, s’ha constatat un increment significatiu d’entrada de residus d’envasos i embalatges als dipòsits controlats.

Per altra banda, aquestes dades s’han comparat amb les dades de la Memòria de Gestors de Residus de Catalunya de l’any 2004 (veure Taula 42), segons les quals les capacitats de valorització són molt superiors a les quantitats generades d’envasos industrials segons les DARI del 2004. Algunes possibles justificacions a aquest fet són que alguns residus són tractats de forma successiva per varis gestors (Centres de Recuperació i Transferència) i, per tant, es comptabilitzen vàries vegades a la memòria de gestors. Per altra banda, els gestors poden tractar residus procedents del circuit de residus municipals o d’altres comunitats autònomes. I finalment, cal destacar que dintre de la quantitat valoritzada d’un determinat material s’hi poden haver comptabilitzat altres residus que no pertanyin a cap de les categories de residus d’envasos. Taula 42. Quantitats valoritzades dels diferents material i capacitats dels gestors.

Materials recuperats t/any (2004) Capacitat t/any 2004 Nombre de gestors

BIDONS 25.356 30.000 9

FUSTA 86.456 106.388 28

METALLS 170.169 177.412 21

PAPER I CARTRÓ 545.487 768.520 20

PLÀSTICS 105.154 134.060 44

VIDRE 175.753 270.600 5

TOTAL 1.108.375 1.486.980 127

5.5.5. Actuacions sobre sistemes de minimització, segregació, recollida, reutilització, reciclatge, altres operacions de valorització i disposició d’envasos industrials i comercials

Aquest bloc d’actuacions conté diferents subeixos dirigits a la promoció i foment de la correcta gestió dels residus d’envasos a la industria i comerços, prioritzant, en aquest ordre: la minimització, segregació, recollida, reutilització, reciclatge, altres operacions de valorització i disposició. El foment de la minimització s’ha basat en el suport tècnic a les empreses sobre les possibles estratègies encaminades a la prevenció d’envasos per tal d’acomplir amb els Plans Empresarials de Prevenció. La finalitat d’aquest suport ha estat no tan sols la de reduir la quantitat d’envasos sinó també el seu impacte. Les activitats recomanades han estat la reducció del volum dels productes a envasar, l’increment d’envasos reutilitzables, l’ús preferent de mides grans d’envasos i la substitució de les substàncies tòxiques presents en aquests. Aquest grup d’actuacions es considera que ha estat parcialment assolit, ja que la promoció i foment d’aquest tipus d’actuacions s’ha dut a terme principalment mitjançant les peticions de consulta i, en menor grau, a través d’activitats de disseminació i comunicació a totes les activitats potencialment afectades.

La promoció dels sistemes de segregació en origen dels residus d’envasos s’ha realitzat mitjançant campanyes de difusió de la prevenció i de les bones pràctiques per a diferents sectors industrials endegades pel CEMA i ja avaluades a l’eix de prevenció. Com a punt feble d’aquest subeix s’ha identificat la promoció del disseny d’envasos tenint en compte la facilitat de segregació dels materials després de la seva vida útil. Per altra banda, els resultats exposats al bloc d’objectius quantitatius mostren que, tot i que existeixen categories específiques del CER pels residus d’envasos recollits de forma selectiva, encara existeixen moltes indústries que no segreguen aquests tipus de residus assimilables a domèstics, de manera que el gestor contractat els recull sota el codi 200301 (mescla de residus municipals). Aquest flux de residus engloba un gran volum de residus d’envasos industrials que, en no segregar-se en origen ni seleccionar-se posteriorment, reben tractaments finalistes. Per tant, caldria intensificar les actuacions dirigides a la promoció de la segregació en origen, les quals influiran favorablement en la consecució dels objectius de reciclatge i valorització d’envasos. Les actuacions dirigides al foment dels sistemes de recollida d’envasos industrials i comercials s’han fonamentat mitjançant la difusió dels Sistemes de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) d’envasos reutilitzables a nivell industrial i comercial a Catalunya. En aquest sentit, els resultats assolits envers aquest objectiu són millorables. Una major implantació d’aquests sistemes, en els casos en que sigui tècnica i econòmicament viable, evitaria l’entrada de residus industrials i comercials en el circuit de recollida de residus municipals, a més de potenciar la prevenció de la generació de residus d’envasos. Per altra banda, no s’ha fomentat suficientment la creació de sistemes de recollida per indústries generadores de petites quantitats de residus. Els sistemes de reutilització s’han fomentat mitjançant la difusió dels Sistemes de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) d’envasos a nivell industrial i comercial, també considerat dintre els sistemes de recollida. No obstant, es desconeix exactament la quantitat d’envasos en circulació dintre d’aquest tipus de sistemes. A més, el nombre d’empreses que l’any 2004 havien notificat la seva implantació a l’Agència de Residus de Catalunya és aparentment baix (45). Per altra banda, no s’han dut a terme activitats paral·leles destinades a l’optimització del disseny i estandardització d’envasos reutilitzables i al desenvolupament de tecnologies que redueixin l’impacte de les operacions d’acondicionament i neteja dels envasos reutilitzables. És per aquesta raó que aquest subeix presenta un grau d’assoliment molt baix. Tot i que amb una finalitat diferent, les actuacions dirigides al foment dels sistemes de reciclatge es fonamenten en el disseny i l’estandardització dels envasos, així com en la segregació en origen o selecció que potenciïn el seu reciclatge, ja sigui mitjançant Centres de Recuperació i Transferència (CRT) o acords amb els sistemes integrats de gestió. Per aquest subeix es considera un punt feble la no consideració d’actuacions de desenvolupament de tecnologia per al reciclatge, i més tenint en compte que no s’han identificat actuacions al respecte en els eixos de valorització o tecnologia i recerca, i el repte d’assoliment dels nous objectius de reciclatge i valorització d’envasos determinats a nivell europeu per la Directiva 2004/12/CE. Per altra banda, s’han plantejat actuacions de recerca amb la finalitat d’optimitzar la valorització energètica d’envasos, que a l’igual que ha ocorregut en l’eix de valorització, no han estat suficientment impulsades. En referència als sistemes de disposició, l’actuació més significativa ha estat la creació del cànon aplicable a la disposició del rebuig dels residus municipals (Llei 16/2003) que afecta el preu de gestió dels residus assimilables a domèstics que es gestionen via recollida municipal. Per altra banda, no s’ha aplicat el descompte previst a la tarifa aplicada als residus d’envasos que provenen d’un CRT i que, per tant, han passat dues etapes de selecció i recuperació.

Pàg. 64 de 86

5.5.6. Balanç econòmic de les actuacions realitzades L’eix de gestió d’envasos industrials i comercials no té assignada cap partida pressupostària pròpia. Tot i això, es considera que part de les partides dels eixos de minimització, valorització i tecnologia haurien d’haver tingut repercussió sobre els envasos industrials i comercials.

5.5.7. Conclusions

• L’eix de gestió d’envasos industrials i comercials és el que presenta un menor grau d’assoliment d’entre tots els eixos del PROGRIC. En aquest sentit, cal destacar que, junt amb l’eix de Tecnologia i Recerca, és el que presenta un menor nombre d’actuacions considerades com a prioritàries (només 1). Tanmateix, és important assenyalar que aquest eix no disposa d’assignació pressupostària pròpia.

• L’aplicació del principi de “qui contamina paga” per als posseïdors de residus comercials (Llei 15/2003) ha obligat als posseïdors a responsabilitzar-se de la seva gestió, ja sigui a través de la recollida municipal o mitjançant gestors autoritzats. El mateix règim s’ha aplicat als residus d’origen industrial assimilables als municipals. No obstant, aquesta qüestió, juntament amb el fet que gran part dels residus comercials provenen d’activitats de serveis que no tenen obligació de presentar la DARI, provoquen una distorsió de les dades sobre residus d’envasos comercials i assimilables a domèstics que en dificulten el coneixement i anàlisi de les millors alternatives de gestió.

• Les quantitats totals estimades de generació de residus d’envasos industrials i comercials per l’any 2004 són significativament superiors a les previstes per l’any 2006 al PROGRIC. Especialment destacables són els fluxos de residus destinats a reciclatge i a disposició final, a diferència de les altres operacions de valorització (V61-V99), que són notablement inferiors a les establertes com a objectiu per l’any 2006, excepte en el cas de la fusta.

• Cal un major impuls de la segregació en origen dels residus assimilables a domèstics o la selecció eficient dels envasos, o sistemes integrats de gestió, de manera que es generi un rebuig mínim i permeti les especificacions tècniques necessàries per la recuperació del material. Les dades corresponents a l’any 2004 constaten una quantitat significativa de residus catalogats com a mescla de residus municipals (200301) que no se seleccionen i es gestionen via disposició final.

• En aquest sentit, i arrel de la futura modificació de la Llei 11/1997 d’envasos i residus d’envasos, la possible creació de nous sistemes integrats de gestió per envasos comercials o l’equiparació d’envasos comercials amb envasos de consum domèstic dintre de l’actual SIG, permetrien dissociar els envasos comercials dels envasos industrials. D’aquesta manera, aquests darrers serien específics per a la gestió de residus industrials i, fins i tot, es podria crear algun SIG específic per determinats tipus d’envasos.

• El coneixement de les tipologies, materials i quantitats d’envasos industrials i comercials que es posen al mercat a Catalunya, així com dels diferents circuits de gestió, és insuficient degut a que els instruments existents (Declaració Anual Envasos, Plans Empresarials de Prevenció, Declaració Anual de Residus) proporcionen informació difícilment integrable. Es fa necessària la definició d’indicadors estàndards que facilitin el seguiment dels envasos industrials i comecials per tipologies d’envàs amb les dades disponibles.

• Sense un coneixement detallat dels tipus d’envasos industrials i comercials utilitzats a Catalunya és difícil actuar sobre l’optimització del disseny i la seva estandardització amb el propòsit de facilitar la seva reutilització i reciclatge. Les actuacions d’aquest tipus incloses al PROGRIC presenten un baix grau d’assoliment.

Pàg. 65 de 86

5.6. Col·laboració, flexibilitat, informació i comunicació

5.6.1. Introducció i avaluació general El PROGRIC considera l’eix “col·laboració, flexibilitat, informació i comunicació” com un eix transversal, és a dir, constituït per actuacions que formen part dels diferents eixos verticals o sectorials avaluats a les anteriors seccions d’aquest mateix capítol. El PROGRIC destacava l’accés a la informació i l’assessorament tècnic, sobretot a les PiMEs, com un dels instruments clau per facilitar la col·laboració i flexibilitat. Es considerava doncs, que cal establir compromisos, tant per part de les empreses com de l’Administració, que vagin més enllà del compliment normatiu i, per tant, que avancin cap a una participació activa del sector productiu privat. En el PROGRIC aquest eix d’actuació inclou un breu resum de l’evolució de diverses actuacions que van tenir lloc en els anys anteriors a la seva publicació, i en les que s’havia avançat força. Exemples d’aquestes actuacions són: la signatura de convenis d’acords voluntaris, les campanyes per donar a conèixer projectes específics, l’atenció al públic, publicacions, jornades, conferències i la web. D’altra banda, es detectaren alguns punts febles sobre els que calia incidir mitjançant la col·laboració, la flexibilitat, la informació i la comunicació. Finalment, s’incidia en les actuacions específiques sobre els diferents eixos (minimització, valorització, model de gestió de residus, disposició del rebuig i protecció del sòl) per al període 2001-2006. Tot i que de vegades les actuacions relacionades amb els eixos verticals o sectorials es repeteixen en l’eix d’actuació corresponent, en aquest apartat específic solen tenir un objectiu més ampli. En el capítol 1 s’ha posat de relleu que les actuacions assolides en aquest eix representen el 39% de les previstes, mentre les parcialment assolides representen el 42% i les no assolides o no endegades el 19%. Les actuacions que presenten un major grau d’assoliment són les que fan referència a les actuacions dirigides a la minimització i valorització. La comptabilització conjunta de les actuacions assolides i parcialment assolides representa un 87% del total d’actuacions d’aquest eix. Respecte a les actuacions considerades com a prioritàries, se n’han assolit el 48%. A mode de conclusió doncs, es pot considerar com notablement assolides les actuacions corresponents a l’eix de col·laboració, flexibilitat, informació i comunicació.

5.6.2. Actuacions sobre la minimització Les actuacions d’informació i comunicació sobre la minimització impulsades durant el període 2001-2004 són les que s’han assolit en un percentatge més elevat comparat amb la resta de subeixos. Les actuacions contemplades al PROGRIC en aquest subeix i que es poden considerar de prioritat elevada o mitja s’han assolit totalment en un 63% i parcialment en un 26%. L’actuació més important dins d’aquest subeix, l’elaboració de guies sectorials de divulgació de les alternatives de minimització aplicables als diferents sectors industrials, es pot considerar completament assolida. La resta d’actuacions de prioritat mitja fan referència al foment de l’aplicació de la producció més neta, a l’impuls d’una xarxa d’innovació tecnològica, a la transferència de tecnologia entre empreses que incorporin sistemes de minimització i a la difusió de bases de dades de tecnologies netes i millors tecnologies disponibles. Aquestes actuacions s’han dut a terme mitjançant la realització d’estudis, jornades, seminaris, presentacions, conferències i desenvolupant de bases de dades.

5.6.3. Actuacions sobre la valorització Ja s’ha posat de relleu en l’avaluació de l’eix de valorització que una de les accions prioritàries d’aquest subeix era contribuir a infondre confiança entre els consumidors de les matèries recuperades mitjançant la seva estandardització, homologació i certificació de qualitat de producte i qualitat ambiental. Cal destacar que aquesta actuació s’ha assolit. A Catalunya es poden trobar productes amb el distintiu de garantia de qualitat ambiental i amb l’etiqueta ecològica de la Unió Europea. Una altra de les actuacions prioritàries assolides és el foment dels sistemes integrats de gestió (SIG) ja creats, com el d’Ecoembes, Ecovidrio i SIGFITO. Es pot afirmar, doncs, que més del 50% d’actuacions en aquest àmbit s’han assolit totalment i un 30%, aproximadament, de forma parcial. La resta d’actuacions no assolides no es poden considerar prioritàries o decisives per a una millor valorització dels residus industrials a Catalunya.

5.6.4. Actuacions sobre el model de gestió de residus El PROGRIC estableix una sèrie d’actuacions per tal de facilitar l’aplicació del model de gestió a Catalunya i el seu control, tal i com ja s’ha analitzat al capítol 3 del present document. En general, el 56% de les actuacions previstes al PROGRIC en aquest àmbit s’han assolit total o parcialment. Una de les principals actuacions a abordar durant el període d’implantació del PROGRIC, i que s’han assolit, consistia en facilitar la tramitació de la documentació relacionada amb la gestió de residus i les tramitacions administratives associades. Així doncs, el Sistema Documental de Residus que va entrar en funcionament l’any 2003 té com a finalitat que tots aquells documents que es gestionen en paper per part de productors, transportistes i gestors, passin a ser gestionats de forma electrònica. D’aquesta manera, s’ha creat un sistema documental més àgil i dinàmic que proporciona informació actualitzada al moment. Una altra actuació a destacar en aquesta línia fa referència a l’ús de deixalleries per petits industrials. La norma tècnica sobre deixalleries i altres equipaments municipals de l’any 2005 estableix que es limitarà la quantitat màxima en pes o en volum que, de forma gratuïta, es pot aportar de cadascun dels residus. Per tant, es pot considerar que aquesta actuació s’ha assolit parcialment, donat que en alguns municipis s’ha fomentat l’ús de les deixalleries per empreses productores de residus en petites quantitats, però no de forma generalitzada. La actuacions no assolides corresponents a aquest subeix, que es poden considerar no prioritàries, suposen el 22%.

5.6.5. Actuacions sobre la disposició del rebuig En aquest subeix, totes les actuacions s’han assolit parcial (en un 70%, aproximadament) o totalment (en un 30%, aproximadament). La principal actuació assolida de forma satisfactòria ha estat l’optimització dels sistemes actuals de control, d’acord amb les disposicions normatives vigents. En aquest sentit, hi ha un procediment específic a seguir abans de destinar un residu a dipòsit controlat. Tot i que, com es veurà més endavant, les actuacions relatives a la col·laboració, informació i comunicació sobre la disposició del rebuig és l’àmbit on s’ha destinat més inversió pública, les actuacions prioritàries únicament s’han dut a terme de forma parcial. Un dels aspectes prioritaris sobre els que actuar és la imatge de les instal·lacions de disposició del rebuig. Les principals actuacions en aquest sentit han estat visites, jornades de portes obertes i aules ambientals. Donat que les principals

Pàg. 66 de 86

barreres a la ubicació o ampliació de dipòsits controlat és el rebuig social, és imprescindible impulsar més actuacions estratègiques de millora de la imatge d’aquestes instal·lacions. Per altra banda, cal tenir en compte que alguns residus que actualment es destinen a dipòsits controlats podrien ser aprofitats, evitant d’aquesta manera la seva disposició com a rebuig. És necessari investigar doncs, i tal i com preveia el PROGRIC, si efectivament és possible aprofitar-los i de quina manera. No obstant, en el període 2001-2004, aquesta actuació es va limitar a investigar la valorització d’escòries com a àrids reciclats, la gasificació de neumàtics i el greix MER (Material Específic de Risc) com a combustible alternatiu.

5.6.6. Actuacions sobre la protecció del sòl Tal i com es preveia al PROGRIC, l’ARC ha desevolupat acords voluntaris per a la protecció del sòl. En concret, el Departament de Medi Ambient ha signat un conveni amb el Ministerio de Medio Ambiente per al finançament d’actuacions d’investigació i recuperació de sòls contaminats. Una altra actuació prevista per el PROGRIC era el desenvolupament d’instruments de planificació i gestió de la informació (sistema integral de gestió de sòls contaminats a Catalunya, inventari de sòls contaminats i sistema d’informació geogràfica –SIG- adaptat a la gestió i planificació de sòls contaminats). En aquest sentit, s’ha desenvolupat una primera base de dades per a la gestió de la informació. Ara bé, aquesta base de dades ha de ser adaptada al Reial Decret 9/2005 i a les necessitats de vincular la informació a un SIG, de manera que la informació relativa als sòls contaminats s’integri al conjunt d’altra informació georeferenciada de caràcter ambiental de que es disposa. Es pot afirmar doncs, que s’han assolit parcialment les actuacions previstes al PROGRIC.

5.6.7. Balanç econòmic de les actuacions efectuades Pel que fa a les inversions públiques programades per al període 2001-2004, cal destacar que és en el subeix de la disposició del rebuig on s’han assolit i, fins i tot, superat àmpliament les inversions esperades. L’import previst per a les actuacions per al gobal d’aquest eix, 6.412.799 €, representa aproximadament un 7% respecte al total d’inversions públiques previstes per al període 2001-2004 i es preveien prioritàriament en els subeixos de la minimització (40%) i la valorització (37,5%). Les inversions previstes es van assolir en un 68,4%, un bon percentatge si el comparem amb els altres eixos transversals. A diferència de la previsió, les inversions públiques que es van dur a terme del 2001 al 2003 es van dedicar principalment a actuacions en l’àmbit de la disposició del rebuig arribant a gairebé un 300% l’import públic previst, molt superior al previst. Per contra, en l’àmbit de la minimització és on es va destinar un import inferior, amb 27.560 € respecte al total previst de 2,5 milions d’euros, per tant, només un 1,1%. Les inversions públiques en l’àmbit de la valorització van suposar un 34% del que hi havia previst entre el 2001 i el 2003, mentre que en l’àmbit de la protecció del sòl van suposar un 14,6%. El projecte d’implantació de SDR va suposar una inversió de 1.116.988 euros, finançada en un 100% per l’Agència de Residus de Catalunya.

5.6.8. Conclusions

• Les actuacions en l’eix transversal de col·laboració, flexibilitat, informació i comunicació presenten un grau d’assoliment elevat.

• En el període 2001-2004, s’ha donat un impuls important a les actuacions d’informació i

comunicació sobre la disposició del rebuig, especialment a través de l’assignació d’un percentatge molt superior (un 183%) al previst d’inversió pública per aquest tipus d’actuacions.

• S’han fomentat les actuacions relacionades amb el model de gestió de residus que han facilitat

en gran mesura la tramitació de la documentació administrativa, creant alhora un sistema documental més àgil i dinàmic.

• La majoria d’actuacions prioritàries de col·laboració, flexibilitat, informació i comunicació en els

subeixos de valorització i minimització s’han assolit, tot i que les inversions relatives a aquests dos subeixos han estat inferiors a les previstes inicialment.

Pàg. 67 de 86

5.7. Tecnologia i recerca

5.7.1. Introducció i avaluació general Dins de l’eix de Tecnologia i Recerca, de caràcter transversal, el PROGRIC ressalta el paper de l’administració en la vinculació de dos aspectes complementaris: la capacitat d’investigació i assessorament tecnològic de les universitats catalanes, i les necessitats de recerca de les petites i mitjanes empreses. En particular, mitjançant la creació dels instruments necessaris per vincular el potencial d’investigació i assessorament tecnològic dels diferents centres de recerca i desenvolupament del país amb les petites i mitjanes empreses, que estan necessitades de solucions tecnològiques específiques. Tal i com s’indica a continuació, si bé s’ha avançat en la creació d’instruments per posar el potencial de recerca del país a disposició de les PIMEs, cal una acció més decidida per dur a terme les línies de recerca i desenvolupament tecnològic que s’identifiquin com a prioritaris per al teixit industrial de Catalunya. Alguns dels principals factors que expliquen aquesta mancança tenen a veure amb el baix percentatge de despesa pública que s’ha efectuat durant el període considerat, així com amb la necessitat d’emprendre determinades actuacions urgents, com per exemple la investigació i recuperació de sòls contaminats.

5.7.2. Avaluació de les actuacions efectuades El PROGRIC preveu un total de 10 actuacions dins de l’eix de Tecnologia i Recerca, si bé algunes d’aquestes actuacions formen part a la vegada d’altres eixos, com per exemple:

• Transferència d’experiències exitoses en el camp de la minimització i tecnologies netes (Eix de prevenció).

• Fomentar la recerca i el desenvolupament de noves tecnologies per a la investigació i recuperació de sòls contaminats (Eix de protecció del sòl).

Del conjunt d’actuacions, se n’han assolit un 30%, i un 50% han estat parcialment assolides tal i com es mostra a la Figura 38. Figura 38. Grau d’assoliment de les actuacions incloses a l’eix de tecnologia i recerca (2001-2004).

Assolides; 30%

Parcialment Assolides;

50%

No Assolides;

20%

En quant a la prioritat de les actuacions, una de les actuacions s’ha identificat com a prioritària, 5 s’han considerat de prioritat mitja i les 4 restants de prioritat baixa. L’actuació de major prioritat ha estat plenament assolida, i de les 5 actuacions de prioritat mitja, dues s’han assolit completament i tres de forma parcial. De les 4 actuacions de prioritat baixa, dues s’han assolit parcialment i les altres dues no s’han assolit. En general doncs, el grau d’assoliment és moderat en comparació amb altres eixos, i es pot considerar ben proporcionat en relació a la prioritat de les actuacions, ja que s’han assolit les de major importància relativa. L’actuació de prioritat alta es refereix a la incorporació i actualització dels aplicatius informàtics relacionats amb la tramitació i el control de la documentació associada a la gestió dels residus, mentre que dins les actuacions assolides de prioritat mitja s’inclou la ja esmentada de foment de la investigació en el camp dels sòls contaminats. En relació als aplicatius informàtics per la gestió de residus, es va desenvolupar el Sistema Documental de Residus (SDR) mitjançant l’aplicació de noves tecnologies, que ha permès optimitzar el procés de gestió de residus de forma integrada per productors, transportistes i gestors. En el cas dels sòls, es van desenvolupar plantes pilot i projectes demostratius de tecnologies de recuperació, com per exemple el bioventing a l’emplaçament de Clipper. Actuacions que no han estat del tot assolides però que també es consideren importants són:

• Impuls d’una xarxa d’innovació tecnològica que posi el potencial investigador de les universitats al servei de les PIMEs, i que dugui a terme línies de recerca sobre producció neta més ajustades a les necessitats del sectors. En aquest sentit, es va crear una base de dades sobre centres i equips d’investigació en medi ambient i minimització, disponible on-line a la web del CEMA. Restaria pendent un major impuls a la coordinació i incentivació de línies de recerca estratègiques per l’ARC i els sectors industrials en el context d’aquesta xarxa.

• Relacionat amb l’actuació anterior, la transferència d’experiències exitoses en el camp de la minimització i tecnologies netes, de la qual ja s’ha fet esment anteriorment, ha de continuar posant-se en pràctica, en particular en els sectors amb major generació de residus perillosos o amb elevada presència de PIMEs.

Respecte a l’actualització continuada de les instal·lacions de gestió de residus, tot incorporant les noves tecnologies disponibles, cal fer una acció de foment tant a través de la correcta aplicació de la llei d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental, com mitjançant el foment de la transferència de tecnologia i acords de col·laboració entre universitat i empresa, i la difusió d’informació. En aquest sentit, s’han dut a terme determinades actuacions, com les jornades de R+D aplicades al sector del reciclatge de residus, de les quals caldria assegurar la seva continuïtat.

5.7.3. Balanç econòmic de les actuacions realitzades El PROGRIC va preveure una important assignació pressupostària per a l’impuls i realització de tasques de tecnologia i recerca. L’import previst per al període 2001-2004 era d’uns 27,4 milions d’euros, dels quals tan sols s’han assignat 708.506 euros durant aquest període, és a dir, el 2,6% del previst. D’aquesta manera, la contribució prevista respecte al total del PROGRIC ha passat d’una previsió del 30% a l’1% de contribució real.

Pàg. 68 de 86

No obstant, val a dir que determinades actuacions incloses en aquest eix, però comuns a altres eixos, com les tasques d’investigació en sòls contaminats, la creació del Sistema Documental de Residus, o actuacions relacionades dins de l’eix de prevenció, han estat imputades en aquests altres eixos. En qualsevol cas, un càlcul integrat de totes aquestes actuacions se situaria entre el 5% i el 10% d’assoliment de l’assignació prevista.

5.7.4. Conclusions • S’han creat els primers instruments per donar resposta a la finalitat prioritària de l’eix de

Tecnologia i Recerca, consistent en vincular el potencial de R+D del país amb les necessitats de les PIMEs.

• D’altra banda, algunes actuacions de R+D han donat resposta a aspectes urgents per al període

considerat, com la creació del Sistema Documental de Residus (SDR), o un millor coneixement de la situació dels sòls contaminats a Catalunya i de les possibles tècniques de recuperació.

• No obstant, el baix grau d’assignació pressupostària per actuacions directes de R+D no ha permès

una transferència efectiva del potencial de recerca envers el sector industrial ni, a la vegada, incentivar suficientment (i de forma complementària a altres administracions) el propi desenvolupament del potencial de R+D en el camp de la gestió de residus a Catalunya.

Pàg. 69 de 86

6. Conclusions generals i consideracions per al període actual de vigència i pel nou Programa

6.1. Conclusions generals de la revisió del PROGRIC corresponent al període 2001-2004

• Durant el període de revisió considerat (2001-2004), la generació de residus industrials declarats

a Catalunya ha augmentat un 9%. Aquest increment és lleugerament superior al previst al PROGRIC per al mateix període (7,8%).

• L’evolució en la generació de residus declarats mostra una relació amb l’evolució de la producció

industrial i, per tant, no s’observa una tendència favorable envers al desacoblament entre la generació de residus i el creixement industrial.

• Els objectius establerts al PROGRIC sobre les vies de gestió dels residus industrials generats a

Catalunya pràcticament es van assolir l’any 2003. Pel que fa als resultats de l’any 2004, els residus procedents del sector productiu gestionats via valorització van arribar al 70%.

• Del conjunt d’actuacions incloses al PROGRIC, l’any 2004 s’havien assolit un 34% de les

mateixes, i un 41% estaven parcialment assolides. S’han considerat com a prioritàries un 10% del total d’actuacions incloses (17 de 169), de les quals l’any 2004 se n’havien assolit el 71%.

• Pel que fa al pressupost previst al PROGRIC, durant el període 2001-2004 tan sols es va

assignar el 66% de la despesa pública prevista. Aquest grau d’assignació varia sensiblement entre eixos, passant del 123% del pressupost previst a l’eix de valorització, al 2,6% corresponent a l’eix de tecnologia i recerca.

• Per la seva banda, el marc legal ha evolucionat durant el període analitzat cap a un major control

de les instal·lacions de disposició del rebuig, un major trasllat de la responsabilitat al fabricant per determinats fluxos de residus (RAEE, VFU, neumàtics), i una major integració en la classificació dels residus (adopció del Catàleg Europeu dels Residus). L’evolució del marc normatiu europeu i estatal no ha tingut majors conseqüències en el desplegament del PROGRIC, llevat de l’eix de protecció del sòl, on no s’han pogut dur a terme actuacions significatives degut al retard en el desenvolupament i aprovació de la normativa estatal.

• El model de gestió dels residus industrials a Catalunya s’ha consolidat durant el període analitzat,

de manera que actualment garanteix un control adequat i documentat sobre la generació de residus (declaracions dels productors) i les operacions de gestió dels residus (transport i tractament). No obstant, cal avançar en l’optimització de les eines del model, per tal de permetre una millor integració de la informació de productors i gestors i, per tant, una major capacitat d’anàlisi dels fluxos de residus.

• En termes globals, es pot concloure que el PROGRIC (2001-2004) ha permès consolidar la

valorització com la principal via de gestió dels residus industrials de Catalunya, gràcies a una aposta decidida de dinamització del sector públic i privat del reciclatge.

• No obstant, per continuar avançant en aquesta línia i assolir majors fites, cal assegurar una millor segregació en origen que faciliti el reciclatge, així com explorar noves vies que a curt termini poden ser la valorització energètica de determinats fluxos de residus que actualment es deriven a incineració o dipòsit controlat. De cara al mig i llarg termini els aspectes clau són el desenvolupament i l’adopció de millors tecnologies.

• Tanmateix, el principal repte que no s’ha pogut assolir durant el període analitzat, i que s’haurà

d’abordar de forma prioritària al llarg del nou Programa, continua sent la minimització dels residus industrials. Les actuacions realitzades fins al moment han permès un millor coneixement de les possibilitats de prevenció de la generació de residus per diferents sectors, però no s’ha fet una transferència efectiva en el conjunt del teixit empresarial català.

6.2. Consideracions per al període de vigència del PROGRIC 2005-2006

Per als diferents eixos que conformen el PROGRIC 2001-2006, s’han identificat un conjunt de possibles actuacions que caldria tenir en compte abans de la finalització de l’actual període de vigència del Programa, ja sigui per corregir tendències que s’han identificat al llarg de la present revisió o bé per preparar les bases per a la implementació del següent Programa.

Minimització i prevenció • En primer lloc, preparar les bases organitzatives per donar continuïtat al conjunt d’iniciatives per a

la minimització dels residus, que el nou PROGRIC haurà d’incloure de forma prioritària dins del seu programa d’actuacions.

• D’altra banda, dur a terme els estudis i proves adients per a la incorporació d’indicadors de

minimització a les declaracions de residus, per tal que es poguessin començar a aplicar a la declaració de l’exercici 2006.

• Dur a la pràctica la proposta de mesures d’aplicació de la minimització dels residus industrials

d’acord amb els corrents residuals prioritaris i en funció dels coneixements d’alternatives viables tècnicament i econòmica.

Valorització • D’acord amb les actuacions prioritàries incloses a l’eix de Valorització que no han estat assolides,

les accions a emprendre a curt termini haurien de centrar-se en (a) la promoció de la segregació en origen dels residus, per tal de facilitar el seu reciclatge; i (b) la modificació del Catàleg de Residus de Catalunya, de forma que s’inclogui la valorització energètica com una opció de gestió per aquells residus aptes de seguir aquesta via. Cal, en aquest sentit, realitzar un estudi preliminar de quins podrien ser aquests fluxos de residus (revisar el llindar de 30 MJ/Kg per poder valoritzar energèticament un residu), quina és la seva generació actual i prevista, etc. Incloure en aquest darrer punt la possible valorització energètica dels pneumàtics fora d’ús, tenint en compte la necessitat urgent d’incrementar la valorització d’aquests residus.

Disposició del rebuig • Estudiar el potencial de derivació a altres vies de gestió de residus actualment destinats a

disposició final, tant a dipòsit controlat, com a incineració (amb prioritat pels residus perillosos). Identificar sectors i tipus de residus prioritaris, i analitzar les possibilitats de minimització,

Pàg. 70 de 86

reciclatge i valorització energètica per cada un d’ells. Definir les actuacions relacionades a incloure al nou PROGRIC.

• Avaluar en detall les capacitats disponibles de dipòsit controlat actuals i a mig termini, i la seva

distribució territorial. En resum, es preveu la següent situació:

Respecte als residus perillosos destinats a dipòsit controlat, es considera que amb el volume disponible al dipòsit autoritzat i la generació i distribució geogràfica d’aquesta generació, estan cobertes les necessitats a mig termini. Respecte als dipòsits controlats de tercers de residus no perillosos, la seva ubicació geogràfica i la generació bé sigui d’origen municipal com industrial, cal fer les següents apreciacions:

a. En la zona de les Terres de l’Ebre, es disposa de capacitat suficient a mig termini. b. En la zona del Camp de Tarragona, i donat que en la instal·lació autoritzada hi ha

problemes per qüestions de recursos a l’autorització, mentre no es resolgui judicialment hi ha una mancança de capacitat disponible a curt termini.

c. La zona de les comarques de Ponent no disposen de cap dipòsit controlat per residus industrials. Caldria cercar iniciatives que resolguin aquesta mancança.

d. Les comarques de la demarcació de Girona disposen de volum suficient a curt i mig termini per les seves necessitats.

e. Les comarques de l’Àrea Metropolitana i de la Catalunya Central tenen el proper tancament d’instal·lacions estratègiques. Així, està prevista la finalització de la vida útil del dipòsit controlat de Vall d’en Joan (Garraf) al 2006. A finals de 2006 es preveu una capacitat disponible de 5,5 milions de m3, el que representa aproximadament cobrir únicament les necessitats de 2 anys atesa la generació de residus industrials i provinents dels ecoparcs. Per tant, i considerant les dificultats en autoritzar noves instal·lacions es imprescindible promoure inmediatament noves instal·lacions en aquestes zones per una capacitat mínima de 15 milions de m3.

Protecció del sòl • Com a actuació prioritària s’ha començat a redactar l’esborrany de decret català per a la protecció

del sòl. Aquest marc normatiu donarà, d’una banda, compliment a les obligacions establertes al Reial Decret 9/2005 i, per una altra banda, en regularà altres aspectes més específics.

• Tenint en compte els terminis previstos d’implantació del RD 9/2005, que estableix que les

empreses hauran de presentar els Informes Preliminars de Situació (IPS) abans del 30 d’abril de 2007, és fonamental assegurar l’establiment, comprovació i aplicació de les eines necessàries per a la gestió dels IPS i posteriors informes complementaris.

Gestió d’envasos comercials i industrials • Com a actuació prioritària a impulsar fins al final de la vigència de l’actual PROGRIC en l’àmbit

dels envasos, s’ha identificat la segregació en origen dels residus d’envasos a les indústries i comerços. L’objecte és reduir la quantitat de residus catalogats com a mescla de residus municipals (200301) gestionats via disposició final. Es considera convenient, per tal d’avaluar les possibles actuacions a realitzar en cada cas, analitzar en detall la composició d’aquests fluxos de residus, les possibles vies de gestió i les capacitats de gestió necessàries.

• Cercar l’establiment d’indicadors estàndards que, amb les dades disponibles, facilitin el seguiment dels envasos industrials i comercials per tipologies d’envàs.

Col·laboració, flexibilitat, informació i comunicació • Es proposa continuar impulsant les actuacions de comunicació i divulgació en els subeixos de

minimització, valorització, model de gestió i disposició del rebuig, així com dedicant esforços a facilitar l’accés del públic a la informació amb les noves tecnologies i els diferents sistemes d’atenció, com s’ha fet fins ara.

• Per tal de promoure la participació i els acords voluntaris basats en el compromís, és convenient

desenvolupar actuacions específiques, tals com conferències, jornades i cursos, que donin a conèixer el treball de l’ARC i que alhora busquin la implicació dels diferents agents de l’àmbit dels residus industrials de cara al nou PROGRIC.

• En relació al tractament de la informació, cal revisar el disseny de la gestió de la dades de les

DARI procedents dels gestors de residus per tal d’evitar la comptabilitat repetida de determinats fluxos de residus.

Tecnologia i recerca • D’acord amb les tendències observades en la generació i gestió dels residus, els canvis en el

teixit industrial, i les necessitats observades en els diferents eixos d’actuació del PROGRIC, caldria realitzar una identificació preliminar de les prioritats de recerca aplicada, amb l’objectiu de preveure la quantitat i tipus d’inversions que hauria d’incorporar el nou PROGRIC.

• En funció de les directrius que s’adoptin en matèria de valorització energètica, seria convenient

impulsar la construcció d’una planta pilot, ubicada per exemple en un centre universitari o tecnològic, per tal de dur a terme assaigs de substitució de combustibles i control d’emissions.

A continuació es resumeixen les actuacions que es proposa considerar per al període de vigència del PROGRIC 2005-2006. Taula 43. Resum d’actuacions a considerar pel període de vigència del PROGRIC 2005-2006

EIX Línies / Actuacions

MINIMITZACIÓ I PREVENCIÓ

• Preparar les bases organitzatives per donar continuïtat al conjunt d’iniciatives per a la minimització dels residus.

• Estudis per a la incorporació d’indicadors de minimització a les declaracions de residus.

• Dur a la pràctica la proposta de mesures d’aplicació de la minimització dels residus industrials d’acord amb els corrents residuals prioritaris.

VALORITZACIÓ

• Promoció de la segregació en origen dels residus per facilitar el seu reciclatge.

• Preparació de la modificació del Catàleg de Residus de Catalunya, incloent la valorització energètica com una opció de gestió per aquells residus aptes de seguir aquesta via.

Pàg. 71 de 86



• Anàlisi del potencial de derivació a altres vies de gestió dels residus actualment destinats a disposició final.

• Avaluació de detall de les capacitats disponibles a curt i mig termini de dipòsit controlat i la seva distribució territorial.

PROTECCIÓ DEL SÒL • Desenvolupament del text de la nova normativa catalana.

• Desenvolupament i aplicació de les eines per a la gestió dels Informes Preliminars de Situació.

GESTIÓ D’ENVASOS COMERCIALS I INDUSTRIALS

• Identificació dels fluxos de residus d’envasos destinats a disposició final, i anàlisi de les possibilitats de valorització.

• Establiment d’indicadors estàndard que, amb les dades disponibles, facilitin el seguiment dels envasos industrials i comecials per tipologies d’envàs.

COL·LABORACIÓ, FLEXIBILITAT, INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ

• Continuació de l’impuls d’actuacions de comunicació, divulgació i d’accés a la informació.

• Difusió dels resultats del PROGRIC i implicació dels agents en l’elaboració del nou Programa.

• Revisió del disseny de les DARI dels gestors de residus per evitar la comptabilitat repetida de determinats fluxos de residus.

TECNOLOGIA I RECERCA • Identificació de prioritats de recerca aplicada.

• Impuls a la construcció d’una planta pilot de valorització energètica.

6.3. Consideracions per al nou Programa Minimització i prevenció

Tal i com propugnen, entre d’altres, l’Estratègia temàtica sobre l’ús sostenible dels recursos12 i, de forma més concreta, l’estratègia temàtica sobre la prevenció i el reciclatge de residus13, una política de prevenció només tindrà èxit si arriba a influir en les decisions pràctiques que s’adoptin a les diferents fases del cicle de vida del producte: disseny, fabricació, lliurament i utilització, combinant la fixació d’objectius concrets amb la interacció amb d’altres instruments reglamentaris, el subministrament i l’intercanvi d’informació útil.

12 Comunicació de la Comissió al Consell, el Parlament Europeu, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions. Brussel·les, 21.12.2005 COM(2005) 670 final 13 Comunicació de la Comissió al Consell, al Parlament Europeu i al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions. Brussel·les, 21.12.2005 COM(2005) 666 final.

En el mateix sentit s’expressa la recent Directiva 2006/12/CE, de 5 d’abril14, relativa als residus, que destaca una vegada més la prevenció i la reducció en quantitat o nocivitat dels residus com la primera opció a emprar.

El desacoblament entre l’impacte dels residus sobre el medi ambient i el desenvolupament econòmic és el que s’apunta com la idea-motriu pels propers anys, que s’ha de reflectir en un increment en l’eficiència de les tècniques i pràctiques empresarials. En aquest escenari, la prevenció i minimització han d’adquirir un nou i rellevant protagonisme.

En aquest sentit, i d’acord amb l’avaluació efectuada en el present treball, alguns dels principals punts que cal prendre en consideració en el proper PROGRIC 2007-2012 són els següents:

• Avaluar la conveniència de reorganitzar l’ARC per tal d’enfortir les accions de minimització i fer un seguiment més directe que el merament administratiu.

• Revisar la declaració de residus i introduir indicadors de minimització, senzills, seguint la metodologia ja desenvolupada per als RTP. Fer el seguiment d’aquelles desviacions que apareguin com a significatives

• Introduir (tal vegada mitjançant acords sectorials) el seguiment de la minimització a determinats sectors que es considerin prioritaris o de determinats residus dins d’aquests sectors, fixant objectius quantitatius i qualitatius, i fent ús dels coneixements i de les informacions contingudes a les BREF.

• En aquest sentit, facilitar els instruments econòmics incentivadors a les empreses d’aquests sectors o residus prioritaris.

• Estudiar la forma de modular els ajuts i, eventualment, les desgravacions de forma que afavoreixin les opcions de minimització envers a alternatives finalistes, incorporant mecanismes que garanteixin el subministrament de la informació sobre la minimització assolida quan s’ha estat beneficiari de qualsevol tipus d’ajut públic.

• Aprofitar les concessions/renovacions de llicències ambientals (IIAA) per revisar el grau d’adopció d’opcions de minimització dins les condicions per operar.

• Dotar d’una major efectivitat les obligacions derivades del compliment del RD 952/1997 en relació als residus perillosos, estudiant la possibilitat jurídica d’ampliar l’obligatorietat de presentar estudis de minimització a d’altres corrents residuals.

• Reobrir el debat sobre els instruments econòmics dissuasoris, almenys en els casos en els que existeixin alternatives provades i viables de minimització.

• Mantenir les activitats de difusió, formació i informació sobre la minimització, i ampliar l’abast d’aquestes per tal que arribi al major nombre d’empreses, en especial PIMEs. En aquest sentit, estudiar l’operativitat d’acords a nivell sectorial i/o territorial per a la difusió i posada en pràctica d’accions de minimització. Avaluar també la possibilitat de crear un sistema d’assessorament continu per les PIMEs.

• Publicar una memòria especialment orientada a avaluar els assoliments en matèria de minimització al llarg de la vigència del PROGRIC 2007-2012.

14 DOUE del 27 d’abril de 2006

Pàg. 72 de 86

Valorització

• Degut a la importància que previsiblement hauria de prendre la valorització energètica al llarg dels propers anys, és important plantejar-se la possibilitat de que aquesta es constitueixi com a un eix d’actuació propi en el següent PROGRIC.

• D’altra banda, cal preveure la modificació del Catàleg de Residus de Catalunya, de forma que s’inclogui la valorització energètica com una opció de gestió per aquells residus aptes de seguir aquesta via, així com la revisió del llindar establert per a la valorització energètica (30 MJ/Kg). Identificar també les millors tecnologies existents per a la valorització energètica, així com els mecanismes de control d’aquestes operacions.

• Donar un major impuls a la segregació en origen dels residus industrials per tal d’afavorir el seu reciclatge.

• Realitzar un anàlisi integrat de possibilitats de valorització per corrents específics de residus (per exemple, matèria orgànica).

• Per tal de fomentar el mercat dels productes reciclats i valoritzats, és fonamental la definició d’uns estàndards de qualitat d’aquest productes que garanteixin que els productes que es posen al mercat compleixen amb els requisits exigibles a un determinat tipus de producte, sigui o no reciclat o valoritzat.

Disposició del rebuig • Garantir la minimització del rebuig: al igual que al PROGRIC 2001-2006, les actuacions que

incidiran sobre l’evolució dels residus destinats a disposició del rebuig vindran condicionades en gran part per aquelles accions que es duguin a terme en els camps de la minimització i la valorització. La identificació d’aquestes actuacions és objecte d’una recomanació d’acció urgent.

• Garantir l’autosuficiència en la disposició final del rebuig: per al conjunt de fluxos de residus que

constitueixen el rebuig final (escòries d’incineració, concentrats de lixiviats, residus de descontaminació, etc.), caldrà assegurar la disponibilitat d’instal·lacions de tractament final. Cal garantir la disponibilitat de les instal·lacions suficients de dipòsit controlat per residus industrials i municipals (classe II) donat el final de la vida útil d’algunes plantes estratègiques. En aquest sentit, cal cerca iniciatives per nous dipòsits controlats en la zona del Camp de Tarragona, de la demarcació de Lleida i als voltants de la Catalunya central, per tenir cobertes les necessitats de gestió en uns 7-10 anys. D’altra banda, d’acord amb la present revisió, una línia d’actuació clara que es planteja per al nou PROGRIC vindrà donada per l’establiment del millor mecanisme per garantir la gestió suficient per a la incineració dels residus perillosos.

• Garantir l’ús de les millors tecnologies disponibles: l’ARC haurà de vetllar per tal que les

instal·lacions de tractament i disposició final del rebuig facin ús de les millors tecnologies disponibles, ja sigui mitjançant auditories tecnològiques o bé impulsant actuacions específiques de R+D.

Protecció del sòl

• Amb l’entrada en vigor del RD 9/2005, és necessari el desenvolupament d’un marc normatiu català amb un doble objectiu: (1) donar compliment a les obligacions establertes en aquest Reial Decret, i (2) regular alguns aspectes específics. Aquest futur desenvolupament normatiu català també suposarà el desenvolupament tècnic d’altres aspectes associats.

• Es considera important intensificar els aspectes relacionats amb la prevenció de la contaminació del sòl, tot fomentant l’establiment de convenis sectorials per a la identificació i la implantació d’estratègies preventives, com és la redacció i posterior aplicació de guies de prevenció de la qualitat del sòl per sectors industrials.

• Caldrà fomentar l’ús de metodologies de recuperació sostenibles que evitin el trasllat de terres a dipòsits controlats i, per tant, fomentar la possible implantació per part de la iniciativa privada de plantes de tractament de terres.

• Davant l’increment de l’activitat urbanística, és fonamental difondre la problemàtica inherent als desenvolupaments urbanístics en zones d’antiga industrialització, tot definint una estratègia d’actuació al respecte. Així mateix, caldrà establir els mecanismes de coordinació adients entre els instruments de planificació urbanística i la gestió de la qualitat del sòl.

• Una de les accions que caldrà realitzar és la consolidació de les eines de planificació territorial basada en sistemes d’informació geogràfica (GIS). Això permetrà integrar en aquest sistema la base de dades relacionada amb l’inventari de sòl contaminats, obtenint una important eina de gestió.

• Per a millorar les inversions en la recuperació de sòl contaminats s’hauran d’establir mecanismes econòmics específics per assolir aquest objectiu.

• Amb l’objectiu d’optimitzar la identificació i la gestió d’emplaçaments contaminats, s’hauria de definir una estratègia de col·laboració amb els ens locals i altres institucions per tal d’abordar la problemàtica de manera comuna.

• Cal considerar també que la Directiva 2004/35/CE del Parlament Europeu relativa a la prevenció i reparació dels danys ambientals, de 30 de abril, determina el marc de responsabilitats en matèria de danys ambientals causats al sòl, les aigües, i espècies i hàbits naturals protegits. Aquesta directiva ha de ser transposada al nostre marc normatiu abans del 30 d’abril de 2007.

Gestió d’envasos comercials i industrials • Necessitat de poder comptabilitzar tots els fluxos de residus d’envasos comercials i assimilables a

domèstics d’origen industrial que entren al circuit de recollida de residus municipals.

• Creació de nous sistemes integrats de gestió per envasos comercials o equiparació d’envasos comercials amb envasos de consum domèstic dintre del SIG existent per tal de dissociar el tractament dels envasos comercials dels envasos industrials. Possibilitat de crear un SIG específic per determinats tipus d’envasos industrials.

• Integració i correlació de la informació específica sobre envasos industrials i comercials al llarg

del seu cicle de vida per tal d’augmentar-ne el grau de coneixement.

Pàg. 73 de 86

• Optimització del disseny i l’estandardització dels envasos industrials i comercials per facilitar la seva reutilització i reciclatge.

• Desenvolupament de tecnologia per al reciclatge i la valorització energètica dels residus

d’envasos industrials i comercials.

• Finalment, de cara al nou programa de gestió de residus, caldrà preveure les possibles modificacions que es derivin de l’actual procés de revisió de la Llei 11/1997. En particular caldrà considerar els següents aspectes:

- la nova definició dels envasos d’origen comercial i industrial.

- la nova regulació dels plans empresarials de prevenció que incloguin l’obligació de plans individuals amb independència dels col·lectius per determinats envasadors.

- les mesures de prevenció pel que fa l’ecodisseny i l’ús i consum de productes i materials procedents del reciclatge d’envasos.

- l’establiment de sistemes de devolució, dipòsit i retorn per envasos de productes perillosos.

- Els compromisos dels SIG’s en relació als envasos comercials i industrials:

règim d’aplicació específic per SIG’s en el que participin envasos comercials

règim d’aplicació específic per SIG’s en el que participin envasos industrials

amb obligacions sobre la recollida, així com el subministre i acreditació de la informació per avaluar l’incompliment dels objectius ambientals.

Col·laboració, flexibilitat, informació i comunicació • Donat el caràcter transversal de l’eix de col·laboració, flexibilitat, informació i comunicació i la

conseqüent repetició d’algunes actuacions en eixos diferents, caldria plantejar si aquest eix es manté en el nou PROGRIC, o bé si s’assignen les actuacions directament relacionades amb els diferents eixos dins de cadascun d’ells.

• Per al desenvolupament i implantació del nou PROGRIC, caldrà assolir també una major

participació i implicació de la societat civil en el cicle dels residus industrials. Es proposa crear un òrgan, tal com un consell de participació o assessorament constituït per representants del món polític, econòmic, social, acadèmic, científic i ecologista per afavorir la definició i establiment d’una política de gestió dels residus industrials que gaudeixi del major consens de la societat civil.

• Donar un major impuls a les activitats de comunicació i informació en l’àmbit de la minimització,

desenvolupant noves actuacions que tinguin en compte una veritable prevenció dels residus industrials generats a Catalunya.

• Elaborar un pla de comunicació i divulgació en matèria de residus industrials que tingui en compte

un anàlisi preliminar dels principals problemes associats a la percepció del risc de les instal·lacions de tractament i gestió de residus per als diferents sectors de la societat civil.

• Identificar les actuacions en l’àmbit de l’educació ambiental que es poden fomentar en el marc del

nou PROGRIC, incloent accions d’ambientalització curricular, especialment en titulacions superiors tècniques.

• Apropar al públic els resultats periòdics d’instal·lacions de gestió de residus d’interès per grups i entitats (per exemple, via internet), per afavorir la transparència en la informació ambiental.

• Implantació d’un nou sistema de tractament de la informació de les DARI dels gestors de residus

per evitar la comptabilitat repetida de determinats fluxos de residus. Tecnologia i recerca • Creació efectiva d’una xarxa d’innovació tecnològica en el camp de la gestió de residus,

conformada pels diferents centres de recerca especialitzats del país. Coordinació i gestió de la xarxa en base a un pla d’actuació, i recopil·lació, publicació i difusió dels resultats obtinguts.

• Identificació de les necessitats tecnològiques per a la prevenció i reciclatge dels residus. Aquesta

actuació hauria de desenvolupar-se de forma gradual al llarg del període d’execució del Programa, prioritzant els sectors segons el seu volum de generació, la seva perillositat, o les seves característiques en quant a teixit empresarial. Trasllat de les necessitats de R+D identificades a la xarxa d’innovació tecnològica. Aquesta tasca també ha de servir per a la concreció de prioritats del Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2005-2008 (i successius períodes).

• Establiment de convenis de col·laboració amb els representants sectorials i regionals dels

diferents sectors per facilitar la transferència tecnològica a les PIMEs. • Revisió de l’estat tecnològic dels gestors de residus, i foment de l’adopció de les millors

tecnologies disponibles per part del sector. Consideracions generals Finalment, s’apunten les següents consideracions generals relatives a l’elaboració del nou Programa:

• El proper PROGRIC ha d’establir un nombre d’actuacions significativament menor a les 169 de l’actual. En aquest sentit, identificar d’entrada el conjunt d’actuacions prioritàries i amb un pes específic elevat i, en tot cas, en el marc d’aquestes actuacions, definir i desenvolupar actuacions relacionades.

• Cal que proper PROGRIC vagi acompanyat d’un Pla d’Implementació que, d’acord amb la seva prioritat, defineixi els períodes d’execució de cada una de les actuacions i el pressupost inicialment assignat.

• D’altra banda, es requereix el desenvolupament d’un sistema d’indicadors que permeti l’adequat seguiment tant de l’evolució de la generació i gestió dels residus industrials, com del grau d’implementació de les actuacions previstes pel nou Programa.

Pàg. 74 de 86

6.4. Síntesi línies d’actuació per al nou Programa Taula 44. Resum de les possibles línies d’actuació del nou Programa


MINIMITZACIÓ I PREVENCIÓ

• Re-organització de l’ARC per tal de donar continuïtat i enfortir el conjunt d’iniciatives per a la minimització de residus.

• Aplicació de mesures de minimització en els sectors i corrents de residus prioritaris: establiment d’objectius quantitatius i qualitatius (acords sectorials).

• Facilitar l’aplicació d’instruments econòmics incentivadors (ajuts, desgravacions) en sectors/corrents prioritaris; avaluar possibles instruments dissuasoris.

• Optimització dels instruments normatius: avaluar la possibilitat d’ampliar les obligacions del RD 952/1997 a altres corrents residuals; revisió del grau d’adopció de MTD a les renovacions de llicències ambientals (IIAA).

• Mesurar i fer el seguiment dels resultats de la minimització: incorporació d’indicadors a les declaracions de residus, seguiment de resultats en els sectors/corrents prioritaris, seguiment resultats accions subvencionades.

• Difusió, formació i informació sobre la minimització (èmfasi envers les PIMEs); publicació i difusió dels resultats.

VALORITZACIÓ

• Anàlisi integrat de les possibilitats de valorització per corrents específics de residus (per exemple, matèria orgànica).

• Afavorir el reciclatge dels residus: millora de la segregació en origen.

• Fomentar el mercat dels productes reciclats: definició d’estàndards de qualitat dels productes.

• Fomentar la valorització energètica: modificació del Catàleg de Residus de Catalunya; revisió del llindar per a la valorització energètica; identificació de les millors tecnologies per a la valorització energètica i dels mecanismes de control d’aquestes operacions.


• Minimitzar el rebuig: prevenir o valoritzar el rebuig actual.

• Autosuficiència en la disposició final del rebuig / prevenció del trasllat de residus: garantir que es disposa d’instal·lacions suficients de dipòsits controlats i incineració de residus especials.

• Garantir l’ús de les millors tecnologies disponibles a les instal·lacions de disposició del rebuig.

PROTECCIÓ DEL SÒL

• Desenvolupament marc normatiu català (obligacions del RD 9/2005) i principals instruments associats:

- Convenis sectorials enfocats a la prevenció. - Foment de metodologies sostenibles de recuperació; foment de la

implantació de plantes de tractament de terres. - Estratègia d’actuació per difondre problemàtica a l’activitat

urbanística.

• Eines per a la planificació territorial basades en sistemes d’informació


geogràfica (GIS).

• Col·laboració amb els ens locals; fons econòmic.

GESTIÓ D’ENVASOS COMERCIALS I INDUSTRIALS

• Modificació de la Llei 11/1997 d’envasos i residus d’envasos:

o Nova definició d’envàs comercial i industrial.

o Nova regulació dels Plans Empresarials de Prevenció de residus d’envasos amb independència dels col·lectius per determinats envasadors.

• Establir SDDRs per envasos que han contingut productes perillosos.

• Millora del grau de coneixement sobre els fluxos de residus d’envasos comercials i industrials assimilables a domèstics al llarg del seu cicle vida.

• Possibilitat de creació de nous SIG per dissociar el tractament dels envasos comercials del dels envasos industrials.

• Optimització del disseny i l’estandardització dels envasos industrials i comercials per facilitar la seva reutilització i reciclatge.

• Incrementar la segregació en origen dels residus d’envasos.

• Desenvolupament de tecnologia per a la valorització dels residus d’envasos.

COL·LABORACIÓ, FLEXIBILITAT, INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ

• Increment de la implicació de la societat civil: creació del consell de participació o assessorament.

• Pla de comunicació i divulgació en matèria de residus industrials / èmfasi en l’àmbit de la prevenció i minimització.

• Promoció de l’educació ambiental.

• Afavorir la transparència en la informació ambiental: comunicació dels resultats periòdics d’instal·lacions de gestió de residus d’interès.

• Implantació d’un nou sistema de comptabilització de les DARI dels gestors de residus.

TECNOLOGIA I RECERCA

• Creació d’una xarxa d’innovació tecnològica.

• Identificació de les necessitats tecnològiques per millorar la prevenció i reciclatge dels residus en sectors prioritaris.

• Transferència tecnològica a les PIMEs via convenis amb representants sectorials.

• Foment de l’adopció de les millors tecnologies disponibles per part dels gestors de residus.

Pàg. 75 de 86

ANNEX 1. Actuacions previstes, realitzades i priorització A partir de les actuacions individuals previstes al PROGRIC (2001-2006), s’han identificat les actuacions realitzades durant el període 2001-2004, s’ha valorat el grau d’assoliment corresponent (Assolit –A; Parcialment Assolit – PA; No Assolit – NA) i se’ls ha assignat un nivell de prioritat (Prioritat Alta – 3; Prioritat Mitja – 2; Prioritat Baixa – 1) tal i com es mostra a continuació: EIX 1: MINIMITZACIÓ i PREVENCIÓ

Nr Actuacions previstes al PROGRIC 2001-2006 Actuacions realitzades període 2001-2004 Grau assoliment(A, PA, NA)

Prioritat (1: Baixa, 2: Mitja, 3: Alta)

Continuar treballant en l’assessorament i la difusió de la producció neta i emfatitzar tant l’impuls de la participació de noves empreses com la consolidació de les accions iniciades en el període anterior

1 Elaboració d’una base de dades per sectors industrials amb alternatives provades de prevenció en origen de la contaminació.

Estudi base de dades de tecnologies netes (metal·lúrgic/paperer). Actualització i adaptació a format web d’una base de tecnologies, centrada, en una primera versió, al sector tèxtil i al sector paperer. Actualització i adaptació al format web d'una base de tecnologies, per als sectors de tractament de superficies i metal·lúrgic.

PA 2

2 Elaboració de guies sectorials de divulgació de les alternatives aplicables a cada sector.

S’han elaborat Manuals de prevenció de la contaminació en els sectors de tractament de superfícies; l’adobament de la pell; arts gràfiques; indústria càrnica; indústria làctia; producció d’oli d’oliva; tintura, estampació i acabats tèxtils. S’han publicat Manuals de bones pràctiques ambientals als laboratoris; a les empreses de serveis logístics; al sector del vi i el cava. Altres publicacions: Gestió ambiental en l’execució d’obres; Manual d'aspectes econòmics del pas de la PIME a la PIME sostenible; Guies catalanes sobre les millors tècniques disponibles; Estudi sobre la recollida selectiva d'olis domèstics per transformar-los en subproductes industrials; Pòster amb recomanacions de prevenció de la contaminació als tallers de vehicles.

A 3

3 Manteniment i ampliació de la base de dades d’empreses consultores expertes en minimització.

Utilitzada per respondre a consultes o per a fer encàrrecs de DAOMS, estudis o qualsevol altra intervenció. (Fet, però no és d’accés públic). PA 1

4 Continuar amb la publicació d'exemples de casos reals en les Fitxes de producció neta. 15 fitxes durant el període 2001-2004. A 2

5 Realització de cursos de formació sobre el DAOM entre els experts.

S'han fet 122 cursos, seminaris i jornades entre 2001 i 2004. No consta quants sobre DAOMS.

A 1

6 Incrementar la difusió dels conceptes i avantatges de la producció neta i els instruments existents.

Organització i participació en seminaris, publicacions (EIMA), presentacions, conferències a sectors i sindicats, a nivell sectorial i territorial.

A 2

7 Realització de DAOM i grups de treball. Més de 132 diagnosis DAOM i 4 grups de treball entre 2001 i 2004.

A 2

Continuar les accions d’impuls de la minimització

8

Elaborar una proposta de mesures d’aplicació de la minimització dels residus industrials. A la proposta s’identificaran els corrents de residus prioritaris, entre els quals estaran aquells que es destinen a valorització energètica i a disposició del rebuig. És en el si d’aquesta proposta on s’establiran els objectius quantitatius de minimització. Aquestes mesures s’elaboraran durant el primer període d’aplicació del programa i, en tot cas, a finals del 1er trimestre de 2002. La difusió de les mesures de minimització a aplicar entre els sectors prioritaris es farà entre els anys 2002 i 2003. Per a la resta dels sectors la promoció de l’aplicació de les mesures es farà entre els anys 2004 i 2006.

S’ha elaborat proposta interna per a la identificació de residus i sectors prioritaris per a les futures estratègies de minimització de residus de Catalunya.

PA 3

9 Desenvolupar instruments legals i econòmics (tant dissuasius com incentivadors) per promoure la producció neta.

Metodologia per facilitar a les empreses el poder donar compliment a l’estudi de minimització de residus tòxics i perillosos, establert pel Real Decret 952/1997 Revisió tècnica d'estudis de minimització, segons el Reial Decret 952/1997. En relació a instruments econòmics, l’Agencia de Residus de Catalunya va atorgar subvencions a 42 projectes de minimització de residus, per a projectes de recerca i desenvolupament tecnològic en el camp de la minimització i per a la formació i promoció en temes orientats a la minimització per valor de més de 8 M d’€.

PA 3

10 Creació d'instruments per facilitar la transferència de coneixements i experiències.

L’elaboració de fitxes de producció més neta (Actuació 4), participació en diverses activitats de difusió (Actuació 6). Participació en el Programa de Bones Pràctiques ambientals a la indústria així com el seu material de suport formatiu (MDMAH). Elaboració bases de dades de tecnologies netes (Actuació 1).

PA 2

11 Fomentar la difusió de dades de minimització, com a element de màrqueting.

Les Fitxes P+N (Actuació 4) amb l’esment de les dades de les empreses que han realitzat les actuacions, així com la participació de les empreses en activitats de difusió (Actuació 6).

PA 1

12 Instauració de premis i reconeixements públics a empreses que assoleixen millores significatives en l’àmbit de la minimització de residus.

No consta que s'hagi assolit. NA 1

13 Establir vinculacions entre la reducció de la contaminació i aspectes aparentment no relacionats com les assegurances, els crèdits bancaris, etc.

Deduccions fiscals de l’impost de societats per inversions en la protecció del medi ambient. PA 1

14

Incloure entre els elements d’avaluació per a les contractacions des de l’Administració, a més de les certificacions ISO 14000 i EMAS, els resultats en minimització.

No consta que s’hagi dut a terme aquesta actuació. La compra verda te dificultats reglamentàries d’implantació.

NA 1

15

Impulsar que la declaració de residus industrials inclogui instruments de mesura de la reducció i valorització de residus, per facilitar-ne el compromís de compliment.

S’ha inclòs en la instal·lació del PADRI el programa per l’estudi de minimització de residus, però no es contempla en la pròpia declaració.

NA 2

Pàg. 76 de 86

Dissenyar i implantar un sistema que permeti fer un seguiment de la minimització aconseguida

16 Definició dels indicadors i dels instruments per a la seva aplicació.

Fet només per als residus tòxics i perillosos. Es va desenvolupar una metodologia per facilitar a les empreses el poder donar compliment a l’estudi de minimització de residus tòxics i perillosos, establert pel Real Decret 952/1997). Aquesta metodologia seria vàlida per a qualsevol tipologia de residus industrials.

PA 2

17 Inclusió a les declaracions anuals de residus industrials de la quantificació de la minimització aconseguida a partir d’un indicador comú.

No consta que s’hagi dut a terme aquesta actuació. NA 2

18

Seguiment quantitatiu de la minimització aconseguida amb els projectes subvencionats. Incloure entre les obligacions de les empreses que obtenen subvenció (o altres incentius econòmics) la de fer declaracions periòdiques dels nivells de minimització aconseguits.

En la concessió dels ajuts s’incloïa aquesta obligació. Igualment, per aquelles empreses de les que s’han publicat exemples a les Fitxes P+N es dóna aquesta informació. No obstant, no s’ha fet seguiment al respecte.

NA 2

19

Seguiment exhaustiu de la implantació de les propostes de minimització incloses als DAOM. Incloure entre les obligacions de les empreses la de facilitar al CEMA la informació sobre els resultats obtinguts en les implantacions de les alternatives.

Seguiment de DAOM realitzades en el període 1996-2000: inversions, resultats ambientals i econòmics. No obstant, només en aquells casos en què es publicava una fitxa de producció neta.

PA 2

20 Elaboració d'estadístiques de minimització per sectors industrials.

No consta que s’hagi dut a terme aquesta actuació. NA 2

21 Revisió dels estudis de minimització presentats per les empreses en compliment del Reial decret 952/1997.

Protocol de revisió dels estudis de minimització establerts al RD 952/1997. Es va fer un tractament parcial de la informació recopilada.

PA 3

22

Definir les línies d’actuació prioritària a partir d’una llista de productes especialment problemàtics d’acord amb:

- Potencial toxicitat. - Potencial perillositat en la manipulació. - Potencial permanència al medi ambient. - Dèficit de vies d’eliminació. - Comparació amb llistes de productes conflictius de la

Unió Europea, Agència de Protecció del Medi Ambient dels Estats Units (EPA) i del Programa de Medi Ambient de les Nacions Unides (UNEP).

Identificació de residus i sectors prioritaris per a les futures estratègies de minimització de residus de Catalunya. No es van definir les linies d'actuacio prioritaries.

PA 3

Pàg. 77 de 86

EIX 2: VALORITZACIÓ

Nr Actuacions previstes al PROGRIC 2001-2006 Actuacions realitzades període 2001-2004 Grau assoliment (A, PA, NA)


Gestionar per la via del reciclatge el 67% i el 70% dels residus generats als anys 2003 i 2006, respectivament, i gestionar per la via de la valorització energètica el 3% i el 6% dels residus generats els anys 2003 i 2006, respectivament.

23 Desplegament de les funcions del Centre Català de Reciclatge.

Les activitats del CCR durant el període 2001-2004 comprenen: Premi Disseny per al Reciclatge: Producte reciclat / reciclable; Compres Públiques Ambientalment Correctes: “Compri Reciclat”; Tractament i Gestió dels Residus d’Aparells Elèctrics i Electrònics (RAEE); Transformació d’olis vegetals usats en biocombustible; Recollida i gestió de residus d’envasos fitosanitaris; Gestió de Residus com a Subproductes; Projecció Internacional; Coordinació del programa de compres ambientalment correctes de l’empresa Philips Ibérica, SA; Coordinació d’un conveni per a la valorització de plàstics d’hivernacle generats per activitats d’agricultura intensiva; Seguiment d’un estudi sobre la valorització i la utilització d’escòries realitzat per la UPC; Seguiment d’estudis sobre valorització de residus industrials; Asfalt amb material reciclat; VFU; Exposició de la Mostra Itinerant de productes; Borsa activa de subproductos; avaluació tècnica de les sol·licituds rebudes per a la gestió de residus com a subproductes, assessorament a totes aquelles empreses interessades en aquest tipus de gestió.

A 3

24 Promoció de la segregació (en origen), la recollida selectiva i el fraccionament /selecció dels residus industrials.

Com eina de divulgació, s’ha editat la “Guia de la prevenció i reciclatge de residus no recollits selectivament a la indústria”.

PA 3

25

Creació de noves entrades del Catàleg de residus de Catalunya que substitueixin el codi 200198 (Residus generals de fàbrica) i que comportin la necessitat de fer una segregació en origen i, per tant, facilitin la seva valorització.

Sí. A 2

26 Simplificació i desregularització de la gestió dels residus identificables visualment que s’adrecin a la valorització (fusta, tèxtils, cautxú, etc.).

En procés de revisió del Decret. NA 1

27

Potenciació de la valorització com a sistema de gestió enfront de la disposició del rebuig. Aquesta potenciació s’ha de fer utilitzant instruments econòmics (directes, mitjançant subvencions o bé indirectes, augmentant el cost de la disposició en dipòsits controlats) i instruments normatius.

Per la Llei 16/2003 de finançament de les infraestructures de tractament de residus es crea el cànon sobre deposició residus municipals que afecta la gestió dels residus assimilables a domèstics que la industria gestiona a través de la recollida municipal, això afavoreix la segregació i gestió a través de gestor autoritzat.

A 3

28

Aplicació de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, per garantir que les empreses, en els tràmits de llicencia, revisin els processos industrials i es puguin detectar les oportunitats de valorització.

El procediment de l'IIAA ajuda a corregir les pràctiques de la gestió de residus prioritzant la valorització respecte a la disposició del rebuig segons les prescripcions del CRC.

A 2

29

Coordinació de les actuacions relacionades amb el reciclatge dels residus que són tant d’origen industrial com municipal (entenent com residus d’origen municipal, com a mínim, els generats per comerços i serveis). La coordinació ha d’incloure les actuacions de planificació, logística, instal·lacions de tractament, etc.

Les accions del CCR són conjuntes pels residus del mateix tipus però que tenen origen diferent. PA 2

30 Potenciar els sistemes integrats de gestió (SIG) creats fins al moment i facilitar la creació i posada en marxa d’altres sistemes similars.

A l'any 2003 es va renovar l'autorització dels Sistemes Integrats de Gestió d'Ecoembes i Ecovidrio i posteriorment s'ha aprovat els corresponents conveni de col·laboració amb l'ARC fins l'any 2008. El Sistema Integrat de Gestió de SIGFITO es va autoritzar a l'any 2002 fins l'any 2007.

A 2

31

Creació d’una base de dades que reculli tota la informació disponible sobre les aplicacions agrícoles de tot tipus de residus (dejeccions ramaderes, residus agroindustrials, llots de depuradora i compost) en el territori.

Es disposa de la informació sobre les aplicacions agrícoles dels diferents tipus de residus orgànics, tot i que no estan integrades en una base de dades.

PA 2

Per a l’any 2006, valoritzar el 80% dels olis minerals generats, el 41% dels frigorífics fora d’ús i el 75% de les piles, el 75% de les làmpades.

32 Olis minerals: 70% (28.000 tones) per l’any 2003 i 80 % (32.000 tones) per l’any 2006. 27.635 tones al 2003 i 28.648 tones al 2004. PA 2

33 Frigorífics fora d’ús: 33,6% (75.000 unitats) per l’any 2003 i 41,2% (100.000 unitats) per l’any 2006. 63.931 unitats al 2003 i 65.213 unitats al 2004. PA 2

34 Piles: 50% (920 tones) per l’any 2003 i 75% (1.400 tones)per l’any 2006. 588,7 tones al 2003 i 575 tones al 2004. PA 2

35 Làmp. Fluoresc. i de descàrrega: 50% (4.200.000 unitats) per l’any 2003 i 75% (7.100.000 unitats) per l’any 2006.

1.856.433 initats (44,2%) al 2003 i 2.071.081 unitats al 2004. PA 2

36

Adaptar la flota de camions de recollida d’olis minerals als nivells necessaris en cada moment, el que representa un increment d’un 20% en el nombre de vehicles actuals.

S’han adquirit nous vehicles amb l’objectiu d’optimitzar la recollida dels residus. PA 1

37

Potenciar la recollida d’olis usats en els ports de Catalunya, estenent la implantació de sistemes mecànics d’extracció a la totalitat del ports de Catalunya.

Ports nets: Diagnosi de la situació ambiental dels ports; Definició de les característiques del port, la seva situació ambiental i les seves necessitats d'actuació; Instal·lació d'equipaments base en els ports. Projectes demostratius en ports pilot; Implantació i posada en funcionament de les infraestructures i els equipaments necessaris per facilitar una gestió correcta dels residus sòlids i líquids que es generen a les embarcacions i en l'activitat portuària. Desenvolupament de senyalètica, jornades i cursos de formació, campanyes de comunicació, edició de revista, manual de Bones Pràctiques, pàgina web i conferències per sensibilitzar i comunicar sobre la necessitat de reduir la contaminació entre els diferents sectors privats relacionats amb l'activitat portuària i nàutica.

A 2

38 Promoure campanyes de sensibilització per incrementar la recollida de frigorífics i congeladors domèstics.

S’han fet campanyes de poca intensitat. PA 1

39 Promoure campanyes de sensibilització per incrementar la recollida de piles.

Campanyes de sensibilització (ECOPIL); s’ha continuat promovent campanyes per incrementar la recollida de piles a través de la instal·lació de contenidors en forma de pila. Aquests contenidors, a més, serveixen com a suport publicitari per difondre missatges que fomentin la recollida d’aquests residus.

A 1

40 Reposició dels contenidors malmesos en tots els punts de recollida de piles bastó i botó actuals. Sí, es fa de manera contínua. A 1

41

Incrementar els punts de recollida de làmpades fluorescents i de descàrrega en les entitats col·laboradores (establiments, comerços, etc.) i els punts centralitzadors, bàsicament deixalleries.

Origen domèstic: Botigues i centres comercials de Catalunya, excepte Barcelona ciutat, la recollida es realitza a través del seu ajuntament. Botigues i centres comercials de Barcelona ciutat, la recollida la fa la empresa directament (Pliagest). També deixalleries, ajuntaments, consells comarcals, supermercats i grans superfícies recullen aquest residus. Origen industrial: increment dels punts de recollida de làmpades fluorescents i de piles així com les quantitats de Kg recollides mitjançant les entitats col·laboradores (establiments i comerços) i les deixalleries municipals.

A 1

42

Reposar o incrementar les furgonetes per a la recollida de piles i disposar d’un camió de caixa llarga per a la càrrega de grans contenidors de làmpades fluorescents i de descàrrega en els punts centralitzadors.

S’han adquirit nous vehicles amb l’objectiu d’optimitzar la recollida dels residus. A 1

43 Adequar la capacitat de tractament dels serveis públics als increments de recollida previstos. Sí. A 2

Pàg. 78 de 86

44 Continuar el procés de millora continua en els serveis públics de valorització.

PILES I BATERIES: Construcció d’un nou magatzem per a l’emmagatzematge dels residus abans de ser tractats i dels productes obtinguts; sistema de captació de pols a la zona de trituració; apilador elèctric per millorar l’eficiència del servei de recollida; nou sistema de separació automàtica de les piles petites (botó) dels petits fragments de paper i plàstic, mitjançant un separador magnètic i una nova cinta transportadora; nou compressor, que ha millorat l’eficiència energètica del Centre; s’ha habilitat una zona, equipada amb detectors de fum i ruixadors automàtics, per a l’emmagatzematge de piles botó i així reduir el risc d’incendis; S’han implantat i certificat els sistemes de gestió ambiental (ISO 14.001 i EMAS) i de la prevenció de riscos laborals (OSHAS 18001); es continua realitzant el manteniment programat del Centre, posant especial èmfasi en els punts més sensibles de la instal·lació. LÀMPADES I FLUORESCENTS: S’ha adequat una zona del centre per dedicar-la a la trituració de les làmpades de descàrrega i s’ha instal·lat un sistema de captació de pols en aquesta zona; s’ha habilitat una zona addicional per a l’emmagatzematge de les làmpades abans d’entrar al procés de tractament.

A 2

Disposar de capacitat de valorització suficient per gestionar els residus per als que encara no existeix capacitat de tractament i millorar les instal·lacions de reciclatge existents

45 Adequació de plantes de fabricació de ciment: 150.000 t/a per l’any 2003 i 240.000 t/a per l’any 2006.

NA 2

46 Piròlisi de pneumàtics: 10.000 t/a per l’any 2006. NA 2 47 Gasificació de fusta: 30.000 t/a per l’any 2006. NA 2

48 Gasificació de plàstic no reciclable: 30.000 t/a per l’any 2006. NA 2

49 Altres instal·lacions de combustió: 30.000 t/a per l’any 2003 i 75.000 t/a per l’any 2006. NA 2

50

Per als anys 2003 i 2006, disposar de capacitat suficient per poder gestionar per la via de la valorització energètica 180.000 t i 385.000 t, respectivament.

NA 2

51

Modificar el Catàleg de residus de Catalunya de forma que s’inclogui la valorització energètica com una opció de gestió per aquells residus aptes de seguir aquesta via.

Preparada proposta tècnica, pendent aprovació. NA 3

52

Compliment i adequació de les instal·lacions al que estableix la Directiva 2000/76/CE, de 4 de desembre, de 2000 relativa a la incineració de residus. (Aquesta directiva incorpora el concepte de coincineració).

Tots els gestors amb codi compleixen. A 2

53

Promoure la construcció de parcs ambientals, on es reubicaran les activitats que actualment estan localitzades en zones no aptes urbanísticament. Els parcs ambientals, principalment, acolliran activitats de desballestament de vehicles i centres de tria i selecció de residus banals, com ferralla i d’altres.

L’any 2003 s’han finalitzat els treballs d’urbanització del Parc Ambiental de Barberà del Vallès, requisit indispensable per obtenir la llicència d’ocupació. Paral·lelament, les empreses adjudicatàries estan en fase de projecte per implantar les seves activitats.

PA 2

54

Promoure la implantació de plantes de tractament de residus de fragmentació de vehicles fora d’ús. En aquest tipus de planta es farà la separació de les fraccions metàl·liques aprofitables i l’extracció d’elements no adequats per a la valorització energètica de la fracció combustible.

A 2

55

Millores en les instal·lacions de desballestament i descontaminació de vehicles fora d’ús, per adequar-les a la normativa específica sectorial, tant autonòmica (Decret 217/1999, de 27 de juliol, sobre la gestió dels vehicles fora d’ús) com europea (Directiva 2000/53/CE, de 18 de setembre de 2000, relativa als vehicles al final de la seva vida útil).

Conveni gremi recuperadors i seguiment de les obligacions dels gestors de VFU i creació documental a la web: www.arc-cat.net/ca/altres/vfus/

A 2

56

Promoure centres d’emmagatzematge, compostatge i d’altres tractaments de llots d’EDAR. Aquests centres han d’actuar com a punts logístics que permetin donar compliment als requeriments de tractaments previs a l’aplicació agrícola.

Descartat l’emmagatzematge, en substitució es produeix un increment substancial del compostatge. A 2

57

Suscitar l’aparició de plantes de tractament de ferralla electrònica i electrodomèstics de línia blanca (excepte frigorífics que s’inclouen en els serveis públics).

Construcció d’una planta de valorització de ferralla electrònica al Pont de Vilomara i Rocafort. A 2

58

Promoure la implantació d’instal·lacions de producció de biodièsel a partir d’olis vegetals usats. Tot i que aquestes plantes poden tenir com a objectiu principal la conversió en biodièsel d’olis verges, també poden utilitzar una part d’olis usats i decantar l’ús actual via alimentació animal.

Creació infraestructura recollida olis usats i construcció de 2 plantes d’obtenció de biocombustible a través del olis vegetals usats.

A 2

59 Promoció, entre les empreses de reciclatge, dels sistemes de gestió ambiental i les certificacions de qualitat dels productes.

S’han implantat i certificat sistemes de gestió ambientals (ISO 14001) i de la qualitat (ISO 9000), per les làmpades i fluorescents i per les piles i bateries. Conveni Gremi Recuperadors i Conveni Repacat (recuperadors de palets i embalatges de fusta).

PA 1

60

Pel que fa al recondicionament i la recuperació de residus especials en petites quantitats, es considera que s’ha d’optimitzar la recollida i el funcionament del Centre existent i que la iniciativa privada es farà càrrec de les quantitats addicionals recollides.

La iniciativa privada ha cobert el mercat existent. A 2

Fomentar l’ús de matèries recuperades i la creació de mercats específics

61 Donar a conèixer entre els diferents sectors industrials les oportunitats d’ús dels materials reciclats.

S’han fet jornades i seminaris: Seminari Compri Reciclat adreçat a escoles verdes; a les empreses de serveis de Catalunya; a les empreses de distribució –grans superfícies i supermercats; a l’Administració de la Generalitat de Catalunya; jornades per a ens locals.

A 1

62

Manteniment d’una base de dades de productes i materials reciclats, que sigui un referent per trobar materials reciclats, tant per als seus productors com per als potencials usuaris.

Consulta de productes reciclats, baixa i alta de productes reciclats, modificació de dades i ecoetiquetes.

A 1

63 Assessorar de forma activa els sectors potencialment usuaris de materials reciclats. Assessorament telefònic continu. A 1

64 Promoure la cohesió i l’estructuració del mercat del reciclatge.

Base de dades de productes reciclats, baixa i alta de productes reciclats, modificació de dades i ecoetiquetes. Exposició de la mostra itinerant de productes reciclats Campanya de Comunicació “el teu petit gest pot canviar el món”.

A 1

65 Esperonar el consum de materials reciclats a través de compres públiques i corporatives.

Seminari Compri Reciclat adreçat a l’Administració de la Generalitat de Catalunya. A 1

66 Millorar la imatge dels productes reciclats mitjançant la seva estandardització, homologació i certificació de qualitat.

Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental Etiqueta Ecològica de la UE. A 2

67 Promoure l’ecodisseny com a instrument de prevenció, per generar béns de consum que siguin reciclables fàcilment al final de la seva vida útil.

Guia de compra i gestió ambiental de parcs infantils, Guia d’ecodisseny de parcs infantils, Guia de materials més respectuosos amb el medi ambient aplicables als parcs infantils. Noves pàgines web sobre la Política integrada del producte i ecodisseny, i s’ha actualitzat també les corresponents al anàlisi del cicle de vida i de les millores tècniques disponibles. Premis disseny pel reciclatge i Exposició itinerant dels guanayadors dels premis. Conveni amb ADI-FAD i el CCR per a la participació del CCR en les bases i en la valoració de les candidatures dels premis DELTA Adi-FAD 2005. Prova pilot (que finalitzarà el 2005) sobre ecodisseny amb col·laboració amb la CECOT i amb el ICTA. Inclou: l'ecodisseny de 6 envasos de les 6 empreses participants, en concret, l'anàlisi ambiental i les propostes de millores ambientals integrades en un nou disseny de l'envàs. La formació del personal tècnic de les empreses per tal que puguin continuar aplicant aquesta metodologia en les seves pràctiques habituals de disseny de nous productes o d'innovació dels existents.

A 2

Pàg. 79 de 86

68

Establir una xarxa de col·laboradors de diversos àmbits (universitats, indústria, Administració, etc.) per incrementar la informació i el coneixement de les capacitats i de les possibilitats d’ús dels subproductes.

Conveni de col·laboració signat entre l’ARC i el Consell General de Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya per al funcionament de la borsa de subproductes, signat en data 30 d’abril de 2003, amb l’objecte d’establir el funcionament de la Borsa de Subproductes i finançar les seves activitats. Finançament, edició i distribució de la revista EIMA. Colaboració tècnica en les tasques d’informació i difusió d’activitats relacionades amb la Borsa de Subproductes. Colaboració amb la Borsa de Subproductes de Catalunya en el marc del Programa Interreg IIA de cooperació amb la regió de Llanguedoc-Rousillon, per fomentar la valorització de residus industrials a la zona transfronterera.

A 1

69

A partir de les dades que aporten les declaracions de residus, cercar activament les oportunitats d’entrecreuar residus generats i matèries consumides.

Servei Borsa Activa a la pàgina web de l'ARC. PA 1

70 Crear una xarxa telemàtica, que permeti als seus usuaris conèixer en temps real les oportunitats de valorització.

Borsa subproductes (veure Actuació 68).

A 1

Informar i difondre les oportunitats de valorització a les empreses

71

Difondre les oportunitats de valorització de forma específica segons les necessitats particulars dels diferents sectors industrials, zones territorials, col·lectius específics, etc.

Estudis seguiment valorització residus: Inertització i valorització residus d'amiant (UB), inertització i valorització de residus miners i llots galvànics (Centre tecnològic de Manresa).

PA 1

72 Organitzar jornades sobre aspectes concrets de valorització adreçades a públics determinats.

La Borsa de Subproductes organitza periòdicament jornades tècniques sobre sistemes de gestió, residus i medi ambient perquè les empreses catalanes puguin disposar de tota la informació necessària i actualitzada per gestionar els residus de manera òptima. Jornada sobre vehicles fora d’ús (2003).

A 1

Promoure la innovació, la recerca i el desenvolupament en l’àmbit del reciclatge

73

Promoure la innovació, la recerca i el desenvolupament en l’àmbit del reciclatge.

Jornada: recerca, desenvolupament i innovació tecnològica aplicada al reciclatge de residus. Ecologia Industrial aplicada al sector adober i paperer (EUETII-Igualada). Seguiment Conveni AFAQUIM i Medi Ambient. Subvencions en I+D en minimització.

PA 2

Extensió de l’ús d’aplicatius informàtics relacionats amb la gestió dels residus

74 Ampliació de les eines informàtiques i telemàtiques.

S’ha fet la renovació i millora del sistema informàtic per a la gestió de residus. S’ha posat en marxa el projecte per a la creació i implantació d’un sistema d’informació per a l’optimització de la gestió de residus industrials a productors, transportistes, gestors i laboratoris, anomenat Sistema Documental de Residus (SDR), mitjançant l’aplicació de les noves tecnologies.

A 2

75

Desenvolupament d’un sistema de control telemàtic, substitutiu dels documents de control i seguiment.

Veure actuació 74. El SDR pretén que tots aquells documents en paper que es gestionen per part de productors, transportistes i gestors, passin a ser gestionats de forma electrònica i així crear un sistema documental més àgil i dinàmic que faciliti informació actualitzada al moment. En funcionament.

A 2

Pàg. 80 de 86

EIX 4: PROTECCIÓ DEL SÒL

Actuacions previstes al PROGRIC 2001-2006 Actuacions realitzades període 2001-2004 Grau assoliment (A, PA, NA)


Incentivar el desenvolupament d’actuacions orientades a la prevenció de la contaminació del sòl

76

Fomentar l’aplicació la Metodologia d’avaluació de la potencial contaminació del sòl en activitats industrials en actiu, i fer-ne un seguiment (primera aplicació pilot de la metodologia, desenvolupament d’un suport informàtic, etc.).

Desenvolupament metodologia ASRI. La metodologia s'ha desenvolupat però no s'ha provat. PA 2

77 Desenvolupament i posterior aplicació de guies de prevenció pel sector industrial.

Criteris per a l’establiment de Plans de Control en benzineres. En desenvolupament 2005-2006. PA 3

78 Fomentar l’establiment de convenis amb els diferents sectors d’activitat.

Conveni amb l'associació d'estacions de servei (2000-2002). En desenvolupament 2005-2006.

PA 2

79 Desenvolupar les actuacions de seguiment necessàries derivades de les obligacions de les activitats en relació amb la Llei IIAA.

Seguiment derivat de les obligacions de la Llei IIAA. A 2

80 Incorporar l’estratègia preventiva en la gestió de la llista d’activitats potencialment contaminants del sòl derivada de la Llei 10/1998.

Seguiment del conveni amb l'associació d'estacions de servei. PA 2

81

Fomentar les actuacions orientades a la sensibilització i divulgació de la problemàtica dels sòls contaminats en tots els àmbits i, en especial, als ens locals.

Sensibilització i divulgació. S’ha participat en ponències en cursos, jornades i congressos. A 2

Establir les bases per al desenvolupament d’una estratègia gradual i planificada de recuperació de sòls contaminats

82

Desenvolupament d’estudis d’àmbit territorial. Estudis de coneixement intensiu del territori, tant pel que fa a les activitats històriques com pel que fa a les activitats actuals.

Avaluació de projectes d’investigació i recuperació de sòls contaminats, tant de carácter privat com públic. S’han desenvolupat un total de 262 informes d’avaluació de projectes d’investigació i recuperació de sòls contaminats que corresponen a 190 emplaçaments. Desenvolupament d’un cens d’antigues zones en desús industrials.

A 3

83

Desenvolupament d’un estudi de zonificació del territori català sobre la contaminació. Aquest estudi ha de donar el marc general de coneixement del territori per a la planificació i priorització d’actuacions.

Mapes de distribució territorial de la contaminació: emplaçaments recuperats i en estudi. Desenvolupament d’estudis per a la revisió dels valors de fons i Criteris de Qualitat del sòl a Catalunya:

• Estudi per a la revisió crítica dels CQS. • Estudi per a l’establiment dels valors de fons

de Catalunya.

A 3

84 Potenciar les activitats d’inspecció i control de la qualitat del sòl a Catalunya.

Revisió dels inventaris d’emplaçaments potencialment contaminats. S’ha realitzat la revisió dels d’inventaris realitzats per l’ARC (1987-1996) i s’han identificat aquells emplaçaments en els que calia realitzar alguna actuació.

A 2

85

Establir els mecanismes per a la priorització d’actuacions, considerant, entre altres aspectes, els sectors singulars d’emplaçaments de caràcter públic.

Desenvolupament d’una metodología per a l’avaluació de la potencial contaminació del sòl en activitats industrials (ASRI).

PA 2

86 Potenciar les tasques d’investigació i recuperació de sòls contaminats i dur a terme les actuacions subsidiàries necessàries.

L’avaluació d’estudis i projectes d’investigació i recuperació de sòls contaminats es duu a terme mitjançant entitats acreditades que realitzen els informes d’avaluació, valoració i validació d’estudis i projecte.

Dels 455 emplaçaments inventariats al 2004, s’havien finalitzat les tasques d’investigació i/o sanejament del sòl i per tant es podia donar per tancat l’expedient administratiu en 264 emplaçaments.

Desenvolupament d’actuacions subsidiàries rellevants. S’han dut a terme cinc actuacions (Lliçà de Vall, Navàs, Esparreguera, Sant Llorenç d’Hortons (2)).

A 2

87

Desenvolupar guies metodològiques com a suport de les activitats d’investigació i recuperació del sòl (Protocols d’anàlisi en sòls contaminats, mostreig de sòls contaminats i altres).

Protocols d’anàlisi en sòls. Estudi sobre “incompatibilitat de materials de mostreig amb organohalogenats, BTEX, PAHs”.

A 2

88 Potenciar les tasques de recuperació de sòls contaminats en el marc del conveni entre el MMA i el DMA.

Establiment d’un conveni DMA-MMA per al finançament d’actuacions d’investigació i recuperació de sòls contaminats en el marc del Plan Nacional de Remediación de Suelos Contaminados (PNRSC) 1995-2005.

A 2

89 Fomentar el desenvolupament i l’aplicació de noves tecnologies per a la investigació i recuperació de sòls contaminats.

Desenvolupament de plantes pilot o projectes demostratius de tecnologies de recuperació:

• Clipper (bioventing). • Estudis inertització de sòls contaminats per

metalls amb magnesita càustica. • Estudis fitoremediació de sòls contaminats per

metalls. Estudi comparatiu de plantes fixes de tractament de sòls contaminats a Europa.

A 2

Formalitzar un sistema de suport a la presa de decisions: Procés de gestió per a sòls contaminats

90 Adaptar el procés de gestió de sòls contaminats en ús actualment a les noves directrius derivades de l’execució de la Llei 10/1998.

Comentaris i aportacions al nou Reial Decret 9/2005. A 2

91 Consolidar les directrius per a l’ús de l’anàlisi de risc en la presa de decisions en el procés de gestió d’un sòl contaminat.

Estudi comparatiu de models d’anàlisi de risc. PA 2

92

Desenvolupar guies metodològiques associades als instruments de gestió que han donar suport al procés de presa de decisions (Pautes d’anàlisi de risc en sòls contaminats, pautes per a la selecció d’alternatives de recuperació i altres).

Estudi comparatiu de models d’anàlisi de risc. Estudi comparatiu de plantes fixes de tractament de sòls contaminats a Europa.

PA 2

93 Formalitzar el procés de gestió per als sòls contaminats i els instruments associats.

Comentaris i aportacions al nou RD (Reial Decret 9/2005).

A 2

Implementar els instruments de planificació i gestió de la informació

94 Implementació del sistema integrat de gestió dels sòls contaminats de Catalunya (SIGSCC).

Es disposa d’una primera base de dades per a la gestió de la informació. Aquesta base de dades ha de ser adaptada a RD 9/2005 .

PA 2

95 Realitzar i gestionar l’inventari de sòls contaminats.

S’ha valorat la informació de 1.399 emplaçaments potencialment contaminats i d’aquests, 455 s’han incorporat a la base de dades de sòls.

A 2

96 Relacionar l’inventari de sòls contaminats amb la base de dades ambiental prevista a l’article 9 de la Llei 3/1998.

Procés d’adaptació al nou RD (Reial Decret 9/2005). NA 1

97 Treballar amb un sistema d’informació geogràfica (SIG).

Aquesta base de dades preliminar de la que es disposa, ha de ser adaptada a RD 9/2005 i a les necessitats de vincular la informació a sistemes d’informació geogràfica que permeten integrar la informació dels sòls contaminats en el conjunt d’altra informació georeferenciada de caràcter ambiental.

PA 1

Desenvolupar les actuacions que es derivin de la Llei 10/1998

98 Establir els mecanismes per tramitar i resoldre la declaració de sòl contaminat. En procés d'adaptació 2005-2006. NA 2

Pàg. 81 de 86

99

Tramitar i resoldre les declaracions de sòls contaminats i les corresponents anotacions al registre de la propietat en cas que s’escaigui. En el mateix sentit, cal declarar que un sòl ha deixat d’estar contaminat quan s’han executat correctament les operacions de descontaminació i s’ha cancel·lat l’anotació del registre quan convingui.

En procés d'adaptació 2005-2006. NA 2

100 Realitzar i getionar l'inventari públic de sòls contaminats. En procés d'adaptació 2005-2006. NA 2

101 Fer una llista de prioritats d'actuació tenint en compte els risc associat a cada cas. En procés d'adaptació 2005-2006. NA 2

102

Gestionar les responsabilitats associades a les activitats incloses a la llista d’activitats potencialment contaminants que ha de ser publicat mitjançant decret estatal. (S’estima un nombre de l’ordre de 25.000 activitats potencialment contaminants a Catalunya. En primera instància s’espera la generació d’un informe inicial per a totes aquestes i l’avaluació d’aquests per l’Agència de Residus. Posteriorment, quedarà la revisió dels informes periòdics a presentar per aquelles prioritzades).

En procés d'adaptació 2005-2006.

NA

2

103

Establir els mecanismes per a l’adopció d’acords voluntaris o convenis entre els responsables de la recuperació de sòls contaminats i l’Agència de Residus.


104 Gestionar el règim sancionador pel que fa a les operacions de descontaminació del sòl. En procés d'adaptació 2005-2006. NA 2

105 Establir, en l'àmbit català, el marc jurídic específic que com a mínim doni resposta a les obligacions derivades de la Llei 10/1998.


Ordenar els aspectes relacionats amb la gestió de terres i runes contaminades i incentivar la implantació (per iniciativa privada) de plantes per a la gestió de terres contaminades

106 Fomentar la instal·lació de plantes d’iniciativa privada per a la gestió de terres contaminades i la seva posterior reutilització com a terres netes.

Estudi comparatiu de plantes fixes de tractament de sòls contaminats a Europa.

PA 3

107

Establir criteris de gestió de terres de manera que es minimitzi l’entrada a abocador d’aquelles terres contaminades amb possibilitat d’ésser recuperades per alguna altra tecnologia.

Estudi sobre una proposta de gestió de terres i runes contaminades. PA 1

108 Redactar una guia metodològica que estableixi els criteris tècnics de gestió per a la gestió de terres i runes contaminades.

Estudi sobre una proposta de gestió de terres i runes contaminades. PA 1

Establir criteris tècnics per a la caracterització i gestió dels desenvolupaments urbanístics en àrees contaminades d’ industrialització antiga així com crear els instruments per una gestió coherent de la planificació urbanística i la qualitat del sòl

109 Fer estudis d’àmbit territorial amb l’objectiu d’identificar zones d’industrialització antiga amb potencialitat de ser reurbanitzades.

S’ha realitzat un cens d’antigues activitats industrials. A 1

110

Redactar una guia metodològica que estableixi els criteris mediambientals a tenir en compte en els desenvolupaments urbanístics en àrees contaminades d’industrialització antiga.

Guia sobre els criteris Mediambientals per a la caracterització i recuperació d’àrees d’industrialització antiga a Catalunya, afectades per desenvolupaments urbanístics.

A 2

111 Crear els instruments per establir una gestió coherent entre els instruments de planificació urbanística i la qualitat del sòl.


Pàg. 82 de 86

EIX 5: GESTIÓ D’ENVASOS INDUSTRIALS I COMERCIALS

Actuacions previstes al PROGRIC 2001-2006 Actuacions realitzades període 2001-2004 Grau assoliment (A,PA,NA)


Objectius específics, fonamentats en l'acompliment de l'actual marc legal

112

Potenciar el funcionament de les plantes de selecció de residus d’envasos industrials i comercials que rebin els materials amb la màxima eficiència i amb el mínim cost, que generin el mínim rebuig i assoleixin les especificacions tècniques per als materials recuperats exigides pels recuperadors.

Millora de les instal·lacions de gestors d’envasos industrials. PA 2

113

Establir mecanismes efectius que condueixin a evitar que els residus d’envasos industrials i comercials entrin, com els residus d’envasos domèstics, en el circuit de gestió dels residus municipals.

Campanya per promoure la implantació del Sistema de Dipòsit i Retorn d’Envasos en l’àmbit de les empreses que estaven reutilitzant els seus envasos. Augments de les sol·licituds de SDDR.

PA 2

114

Aconseguir un bon coneixement dels envasos industrials i comercials utilitzats a Catalunya (tipologies, materials, quantitats), així com la generació de residus d’envasos i els sistemes de gestió seguits.

Declaració Anual d'Envasos (DAE) que inclou envasos industrials i envasos posats al mercat barrejats. S’estan introduint a l’aplicatiu les dades de les declaracions sectorials a nivell estatal.

PA 2

115

Elevar el nivell de control de la gestió d'envasos per conèixer millor els fluxos generats i la seva evolució i, per tant, per poder fer un seguiment dels resultats de la implantació.

Informació de la gestió d’envasos a la DARI i envasos posats al mercat a la DAE. PA 2

116

Fomentar l’aplicació del principi «qui contamina, paga» en la gestió dels residus d’envasos industrials i comercials. Aquest principi té la seva base en la normativa comunitària, i està recollit en la Llei 6/1993. Com a conseqüència, el posseïdor final dels residus d’envasos industrials i comercials haurà d’assumir els costos de la seva correcta gestió. La Llei 11/1997 i el Reial decret 782, de 30 d’abril, per el que s’aprova el Reglament que la desenvolupa, concreten l’aplicació d’aquest principi dins del seu àmbit.

Actualment es paga per la gestió dels envasos industrials a través del gestor autoritzat i del envasos domèstics a través del punt verd.

A 2

117 Minimitzar els residus d’envasos industrials i comercials, reduint en origen la quantitat i la perillositat dels residus d’envasos.

Les empreses envasadores que superen unes quantiatas d'envasos posades al mercat, tenen l'obligació legislativa de realitzar un Pla Empresarial de Prevenció de Residus d'envasos (PEP) per tal d'adoptar mesures per disminuir l'impacte que provoquen els envasos. A l'any 2006 estan vigent un total de 270 Plans de prevenció individuals i una dotzena de plans sectorials.

PA 3

118

Assolir els objectius establerts Llei 11/1997. En concret:

•Utilitzar els envasos reutilitzables, tant els envasos de transport col·lectius com els envasos industrials, i controlar la seva reutilització efectiva. •Segregar i recollir selectivament els residus d’envasos industrials I comercials. • Assolir els objectius de reducció, reutilització i reciclatge que estableix aquesta llei, i assumir com a principi orientador la tendència al rebuig zero d’envasos industrials i comercials, al qual es tendirà de manera gradual.

Mitjançant els Informes a les Administracions públiques que trametre anualment els Sistemes Integrats de Gestió d'envasos de la totalitat d'empreses adherides a aquest s'ha conegut les dades respecte el grau d'assoliment dels objectius previstos a la normativa d'envasos per als envasos posats al mercat pel consum domèstic o domiciliari. Aquestes dades facilitades pels SIG's corresponen a la totalitat d'envasos posats al mercat respecte els envasos que s'han recollit selectivament per cada material ( plàstic, vidre, cartró, etc.).

PA 2

Objectius quantitatius sobre residus d’envasos (2006)

119 Metall: Consum aparent: 70.000 t/any; Reutilització: 46.000 t/any (65%); Reciclatge: 23.000 t/any (33%); Disposició: 1.000 t/any (2%).

Manca de dades sobre consums i reutilització d’envasos. Compliment parcial d’objectius de reciclatge i disposició. PA 2

120

Cartró: Consum aparent: 272.000 t/any; Reciclatge: 218.000 t/any (80%); Altres operacions de valorització: 27.000 (10%); Disposició: 27.000 t/any (10%).


121

Plàstic: Consum aparent: 231.000 t/any; Reutilització: 116.000 t/any (50%); Reciclatge: 59.000 t/any (26%); Altres operacions de valorització: 34.000 t/any (15%); Disposició: 22.000 tones/any (9%).


122

Fusta: Consum aparent: 327.000 t/any; Reutilització: 273.000 t/any (84%); Reciclatge: 14.000 t/any (4%); Altres operacions de valorització: 33.000 t/any (10%); Disposició: 7.000 t/any (2%).


123

Total: Consum aparent: 900.000 t/any; Reutilització: 435.000 t/any (48%); Reciclatge: 314.000 t/any (35%); Altres operacions de valorització: 94.000 t/any (11%); Disposició: 57.000 t/any (6%).


Sistemes de minimització

124

Promoció de la minimització donant suport tècnic a les empreses envasadores i als fabricants d'envasos que vulguin adoptar sistemes que presentin avantatges en la reducció i en la reutilització dels seus envasos.

Les empreses envasadores que superen unes quantiatas d'envasos posades al mercat, tenen l'obligació legislativa de realitzar un Pla Empresarial de Prevenció de Residus d'envasos (PEP). S’han aprovat els PEP presentats i s’han realitzat visites puntuals.

PA 1

125

Foment de la reducció del volum de les matèries primeres envasades (pas a sistemes en sec, fórmules hiperconcentrades, productes sòlids o en pols, etc.).

Les empreses envasadores que superen unes quantiatas d'envasos posades al mercat, tenen l'obligació legislativa de realitzar un Pla Empresarial de Prevenció de Residus d'envasos (PEP).

PA 2

126 Promoció de la reutilització i l’ús d’envasos amb retorn, sempre que sigui preferible ambientalment.

S’ha elaborat una circular informativa per a la implantació de SDDR per tal d’oferir una informació detallada i específica a les empreses catalanes i s’han respost les consultes rebudes.

PA 1

127

Foment de la utilització preferent d’envasos de mides grans i, en els casos que sigui possible, la substitució dels envasos per dipòsits fixes instal·lats a fàbrica, que s’omplin directament amb camions cisterna.

Es un criteri considerat desgravable fiscalment en l'impost de societats per inversions ambiental. PA 1

128

Potenciar la substitució de substàncies d’alta toxicitat, perillositat o dificultats en la gestió per altres de menys nocives, a fi de facilitar les posteriors operacions de condicionament i reutilització, valorització o disposició.

Participació en les guies de les MTD (millors tecnologies disponibles). PA 1

Sistemes de segregació

129

Promoció de campanyes de difusió per aconseguir que les empreses adoptin criteris de bones pràctiques i disposin de mitjans per a la segregació en origen dels residus d’envasos.

Aquests criteris s’han inclòs a les DAOMS. PA 1

130

Promoció entre les indústries fabricants de recipients d’aportació i maquinària de transformació, del disseny de productes atenent a les necessitats dels usuaris i l’increment de la vida útil, la facilitat en la reparació i en la segregació dels materials.

NA 1

131

Informar, educar i assistir als tallers i petites indústries situades a les zones urbanes (laboratoris fotogràfics, supermercats, tallers de reparació, etc.), perquè realitzin adequadament la segregació, i perquè els fluxos que han de ser objecte d’una recollida privada no entrin en el sistema municipal.

S’ha editat material gràfic (pòsters, etc.). PA 1

Sistemes de recollida

132

Establiment, en determinats sectors (químic, lubricants, etc.) i per a determinades tipologies d’envasos (bidons de plàstic o de metall), de sistemes de dipòsit, devolució i retorn dels envasos, que identifiquin clarament la compatibilitat d’usos mitjançant un sistema de codi de barres i de colors.

S'han realitzat reunion informatives en alguns sectors (sector d'olis lubricants, sector de fabricants de cables, etc.) per informar sobre els Sistemes de dipòsit i devolució d'envasos reutilitzables.

PA 1

133Foment de la creació de sistemes de recollida per les petites indústries i centres de distribució en les zones urbanes.

NA 1

Pàg. 83 de 86

134

Suport administratiu i tècnic per a la creació d’associacions de petits generadors, per planificar i negociar la recollida dels seus residus d’envasos amb gestors privats. Les indústries o empreses associades poden arribar a acumular un volum de residus d’envasos prou important perquè justifiqui un servei de recollida freqüent per part dels gestors privats, en condicions econòmiques favorables per a ambdues parts.

NA 1

Sistemes de Reutilització

135

Promoció de l’ús de sistemes tancats de reutilització d’envasos usats entre l’usuari i el proveïdor, o entre grups d’empreses i proveïdors, amb garanties tècniques de qualitat (compatibilitat d’usos, etc.).

S'ha analitzat la possibilitat de constituir Sistemes Integrats de Gestió de residus d'envasos en l'àmbit industrial.

NA 1

136

Potenciació del disseny i l’estandardització d’envasos reutilitzables (principalment les galgues, per garantir un nombre mínim de cicles i els diàmetres de boca, per facilitar-ne el condicionament) afavorint la constitució de sistemes de lloguer d’envasos.

NA 1

137 Difusió i informació dels avantatges ambientals i econòmics de l’ús d’envasos reutilitzables.

Informació telefònica, electrònica i escrita sobre els avantatges dels SDDR d'envasos. PA 1

138

Establiment de l’ús de bosses de plàstic a l'interior de tambors i bidons que continguin determinats productes en pols o granulats, que puguin extreure's un cop buidat el contingut, per facilitar el posterior condicionament del bidó o tambor, i ajudi a la separació de bidons amb incompatibilitat d’usos.

NA 1

139 Cerca i desenvolupament de noves tecnologies que fomentin l’estalvi d’energia i aigua en les operacions de condicionament de les caixes de plàstic.

NA 1

Sistemes de reciclatge

140

Establiment de mecanismes per identificar el tipus de plàstic de cada envàs i potenciació de l'estandardització dels tipus d'envàs de plàstic i la unificació dels materials (cos, tapa, accessoris, etc.). En el cas de no poder unificar els materials, fomentar-ne la fàcil separabilitat.

Contingut dels Plans Empresarials de Prevenció de residus d'envasos que han de realitzar les empreses envasadores per la posada al mercat dels seus productes envasats especificat al punt 118.

PA 1

141 Difusió i informació de la necessitat de buidar bé els envasos de plàstic i no barrejar els bidons plens de producte caducat amb els envasos buits.

A través DAOMs, Manuals de bones pràctiques. Els gestors no accepten envasos amb més d’un 3% de contingut.

A 1

142 Promoció de la fabricació d'envasos de plàstic utilitzant una part de material reciclat i difondre la seva viabilitat.

NA 1

143

Promoció d’acords de sectors amb els sistemes integrats de gestió, perquè aquests potenciïn la reducció i el reciclatge, i coordinin i financin la recollida i el reciclatge dels envasos de plàstic.

No existeixen Sistemes Integrats de Gestió industrials. NA 1

144

Control del compliment legal de la segregació dels residus d’envasos de metall i cartró en origen o als centres de recuperació i transferència (CRT), potenciant així el reciclatge i evitar, conseqüentment, la destinació a disposició. Paral·lelament, es pot assolir un augment de la quantitat de material reciclat.

Departament d'Inspecció i control. A 2

145

Normalització de tipologies d’envasos industrials i comercial que són susceptibles de ser reutilitzats per facilitar-ne el condicionament, reduir les despeses de gestió i augmentar el valor de l'envàs dirigit als fabricants d’envasos, els envasadors i les indústries consumidores d’aquests productes. Se sustentaria a partir de: • L’establiment d'una codificació de colors i codis

de barres, per facilitar la determinació de la compatibilitat de continguts.

• La normalització de les característiques dels envasos en funció del tipus d’envàs i del seu material (TAULA).

• Promoció de la certificació ambiental de la fusta triturada o premsada, per garantir la seva qualitat com a combustible alternatiu en calderes industrials, calefaccions industrials, llars de foc i calefaccions domèstiques, etc.

NA 1

Altres operacions de valorització

146Recerca sobre la viabilitat d’utilització de plàstics com a combustible secundari per a la valorització energètica.

NA 1

147 Recerca, desenvolupament i assaigs de la gasificació d’envasos de plàstic i de fusta. NA 1

Sistemes de disposició

148

Establiment de mesures de comprovació i d’incentivació fiscal sobre els residus rebuts als dipòsits controlats que impedeixin que els materials procedents dels envasos industrials i comercials que siguin valoritzables, arribin als sistemes de disposició.

Des de l'any 2004 des de l'ARC s'ha iniciat el cobrament del canon (10€/tn) de residus per a la dispòsició del rebuig en dipòsits controlats el qual es retornat als Ens Locals segons diferents criteris per fomentar la recollida selectiva municipal.

A 2

149

Potenciació de la implantació generalitzada d’un descompte en la tarifa aplicada sobre els envasos industrials inerts que provenen d'un CRT i per tant, que ja han estat sotmesos a un segon esforç per la selecció i recuperació de materials.

NA 1

Pàg. 84 de 86

EIX 6: COL·LABORACIÓ, FLEXIBILITAT, INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ



Actuacions sobre la minimització

150 Continuar fomentant l’aplicació de la producció més neta a través del Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient, SA.

Veure Actuacions de l’Eix 1. A 2

151

Impuls d’una xarxa d’innovació tecnològica que posi el potencial investigador de les universitats al servei de les PIMES. La xarxa ha de portar a terme línies de recerca sobre producció neta ajustades a les necessitats específiques dels diferents sectors industrials o, fins i tot, a les necessitats de les indústries d’àmbits geogràfics determinats.

Base de dades sobre centres i equips d'investigació en medi ambient i minimització. La base de dades es troba disponible on-line a la web del CEMA.

PA 2

152 Promoció de la transferència de tecnologia entre les empreses que incorporen sistemes de minimització i tecnologies netes.

Veure Actuació 4 (Eix 1). A 2

153 Elaboració i difusió de bases de dades de tecnologies netes i millors tecnologies disponibles. Veure Actuació 1 (Eix 1). PA 2

154 Elaboració de guies sectorials de divulgació de les alternatives de minimització aplicables als diferents sectors industrials.


155

Manteniment i ampliació de la base de dades de consultores expertes en minimització, per facilitar el contacte entre les empreses i els experts en minimització.

Veure Actuació 3 (Eix 1). PA 1

156 Continuar la publicació i la difusió de les Fitxes de producció neta. Veure Actuació 4 (Eix 1). A 2

157 Realització de cursos de formació sobre el DAOM entre els experts. Veure Actuació 5 (Eix 1). A 1

158

Instauració de premis, reconeixements públics, distintius, publicacions que incloguin les empreses que assoleixen millores significatives en l’àmbit de la minimització de residus.

Veure Actuació 12 (Eix 1).

NA 1

159

Incloure entre els elements d’avaluació per a les contractacions des de l’Administració, a més de les certificacions ISO 14000 i EMAS, els resultats en minimització.

Veure Actuació 14 (Eix 1). No consta que s’hagi dut a terme aquesta actuació. El green procurement ha tingut dificultats reglamentàries d’implantació.

NA 1

160 Fomentar la difusió de dades de minimització com element de promoció i màrqueting. Veure Actuació 4 i Actuació 6 (Eix 1). A 2

Actuacions sobre la valorització

161

Impuls d’una xarxa d’innovació tecnològica que posi el potencial investigador de les universitats al servei de les PIMES. La xarxa ha de portar a terme línies de recerca sobre valorització ajustades a les necessitats específiques dels diferents sectors industrials o, fins i tot, a les necessitats de les indústries d’àmbits geogràfics determinats. La xarxa també ha de facilitar la valorització de fraccions específiques de residus:separació de plàstics, tractament de vidres tècnics, etc.


162

Promoure l’estandardització, homologació i certificació de qualitat, i de qualitat ambiental, de les matèries recuperades. Aquestes actuacions han de contribuir a dinfondre confiança entre els consumidors de les matèries recuperades sobre la seva qualitat.

Veure Actuació 66 (Eix 2). Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental. Etiqueta Ecològica de la UE.

A 2

163 Potenciar els sistemes integrats de gestió (SIG) creats fins al moment i facilitar la creació i posada en marxa d’altres sistemes similars.


164

Ampliar els casos d’exempció del compliment de la documentació de control a altres corrents de residus que es destinin a la valorització i que no presentin una problemàtica notable en la seva gestió.

Veure actuació 26 (Eix 2). NA 1

165 Establiment d’una xarxa de col·laboradors que permetin incrementar la informació i el coneixement de les possibilitats d’intercanvi de subproductes.


166

Manteniment d’una base de dades de productes i materials reciclats, que sigui un referent alhora de trobar materials reciclats, tant per als seus productors com per als usuaris potencials.

Veure Actuació 62 (Eix 2): Consulta de productes reciclats, baixa i alta de productes recilats, modificació de dades i ecoetiquetes.

A 1

167Fomentar la superació de les barreres existents per a la comercialització de l’ús de les matèries recuperades i dels productes que s’hi fabriquen.


168

Potenciar la sol·licitud del distintiu de garantia de qualitat ambiental per part dels fabricants i els distribuïdors que comercialitzen olis base regenerats i els productes que els incorporen, segons els criteris establerts a la Resolució de 19 de febrer de 1998, de 25 de març, per la qual s'estableixen els criteris mediambientals per a l'atorgament del Distintiu de garantia de qualitat ambiental als olis base regenerats i als productes que els incorporen.

NA 1

169

Promoció de la implantació de certificacions de qualitat segons les normes ISO14001 i EMAS entre les indústries productores de frigorífics i congeladors domèstics i industrials.

NA 1

170

Promoure campanyes de sensibilització per incrementar la recollida de frigorífics i congeladors domèstics, per una banda, i de piles i làmpades fluorescents, per l’altra.

PA 1

171

Establiment de convenis entre els diferents agents implicats, per potenciar la recollida i el tractament de residus especials en petites quantitats procedents de diferents sectors (fusteries, perruqueries, laboratoris de recerca, centres ensenyament, cofraries de pescadors, etc.).

Projecte Ports Nets. PA 1

172Difondre les oportunitats de valorització segons les necessitats particulars dels diferents sectors industrials, zones territorials, col·lectius específics, etc.


173 Organitzar jornades sobre aspectes concrets de valorització adreçades a públics determinats. Veure Actuació 72 (Eix 2). A 1

Actuacions sobre el model de gestió de residus

174 Incentivar la implantació de sistemes d’ecogestió i ecoauditories entre els gestors de residus. Veure Actuació 59 (Eix 2). PA 1

175

Implantar la possibilitat que les empreses que generen petites quantitats de residus (petites empreses artesanals, activitats unipersonals –fusters, pintors, ferrers, etc.) presentin la declaració de residus en versió abreujada i per períodes plurianuals.

L’activitat comerç al detall de ferreteria, pintures i vidres no ha d’estar inscrita en el Registre de productors de residus industrials i no ha de realitzar la declaració anual de residus. Declaració de residus abreujada per a empreses amb menys de 5 treballadors.

PA 1

176

Flexibilitzar l’aplicació del Catàleg de residus de Catalunya i la Declaració de residus industrials mitjançant la publicació d’exemples sectorials que facilitin la seva realització.

NA 1

177Facilitar la tramitació de la documentació relacionada amb la gestió de residus i amb les tramitacions administratives associades.

Veure Actuació 74 (Eix 2). S'ha posat en marxa el projecte per a la creació i implantació d'un sistema d'nformació per a l'optimització de la gestió de residus industrials a productors, transportistes, gestors i laboratoris, anomenat Sistema Documental de Residus (SDR), mitjançant l'aplicació de les noves tecnologies (2003). El SDR pretén que tots aquells documents en paper que es gestionen per part de productors, transportistes i gestors, passin a ser gestionats de forma electrònica i així crear un sistema documental més àgil i dinàmic que faciliti informació actualitzada al moment. Va entrar en funcionament el mes d'octubre. Aquest projecte ha suposat una inversió de 1.116.988 euros finançada en un 100% per l'ARC (2003).

A 2

178

Implantació de la declaració mediambiental i intervenció en les inspeccions integrades d’acord amb la Llei IIAA. La declaració ha d’incloure les següents característiques: periodicitat variable en funció de la importància de les empreses, revisió multivectorial (residus, atmosfera, aigua, envasos, sòls, etc.). La declaració ha d’incloure també la relació de les matèries primeres, els productes produïts, la descripció dels processos productius, etc.

S'han realitzat inspeccions puntualment. PA 1

Pàg. 85 de 86

179

Facilitar l’ús de les deixalleries per part de les empreses productores de residus en petites quantitats, sobretot per les empreses ubicades en zones de baixa densitat industrial i sempre que, de forma justificada, no sigui adequat econòmicament la contractació d’un sistema de recollida específic.

Les deixalleries las poden fer servir els ciutadans en general i als comerços, oficines i serveis. Les indústries no poden ser usuàries d’aquest servei ja que tenen els seus propis mecanismes establerts a través dels gestors autoritzats. Els comerços, oficines i serveis, l’entitat local titular de la deixalleria pot establir taxes, ja que en tractar-se d’activitats econòmiques els residus es rebran en quantitats importants. Tenint en compte que moltes de les mes de 200 deixalleries en servei de Catalunya estan ubicades dins els poligons industrials, els Ajuntaments han fomentat l'us de les deixalleries en aquelles petites indústries que la seva generació de residus no sobrepasi les quantitats màximes admeses a la deixalleria per cada tipus de residu.

PA 2

180

Facilitar l’aplicació del model de gestió i el seu control assolint, fins i tot, aquelles activitats de caràcter comercial/industrial inserides en la trama urbana dels municipis.

NA 1

Actuacions sobre la disposició del rebuig

181 Optimització dels sistemes actuals de control, d’acord amb les darreres disposicions normatives.

Caracterització, Fitxa d’acceptació, Full de seguiment. Control a l’entrada al tractador/dipòsit. A 2

182 Fomentar i millorar la imatge de les instal·lacions de disposició del rebuig. Visites, jornades de portes obertes, aules ambientals. PA 3

183 Impulsar estudis d’investigació de les possibilitats d’aprofitament dels residus destinats a disposició del rebuig.

Valorització escòries com a àrids reciclats, gasificació pneumàtics, greix MER com a combustible alternatiu. PA 2

Actuacions sobre la protecció del sòl

184 Establiment dels mecanismes per a l’adopció d’acords voluntaris o convenis amb diversos sectors d’activitat amb problemàtica de sòls contaminats.

Veure Actuacions 77, 78 i 80 (Eix 4). PA 2

185

Desenvolupar els següents instruments de planificació i gestió de la informació: sistema integral de gestió de sòls contaminats a Catalunya (SIGSC), inventari de sòls contaminats i sistema d’informació geogràfica (SIG) adaptat a la gestió i planificació de sòls contaminats.

Veure Actuació 94 i 97 (Eix 4) Es disposa d’una primera base de dades per a la gestió de la informació. Aquesta base de dades ha de ser adaptada a RD 9/2005 i a les necessitats de vincular la informació a sistemes d’informació geogràfica que permeten integrar la informació dels sòls contaminats en el conjunt d’altra informació georeferenciada de caràcter ambiental).

PA 2

Pàg. 86 de 86

EIX 7: TECNOLOGIA I RECERCA



186

Promoure l’actualització continuada de les instal·lacions de gestió de residus, tot incorporant les noves tecnologies disponibles. Per aconseguir-ho, cal fer accessible al sector industrial, i especialment a les petites i mitjanes empreses, el potencial de recerca disponible en les infrastructures públiques existents, de manera que puguin millorar els seus processos encara que no disposin de recursos propis de recerca.

CCR (Conveni recuperadors i Jornades R+D 2002 (recerca, desenvolupament i innovació tecnològica aplicada al reciclatge dels residus).

PA 1

187

Utilització de la planta pilot del Centre per al Reacondicionament i la Recuperació de Residus Especials en Petites Quantitats de Montmeló com a centre de recerca en col·laboració amb el laboratori de l’Agència de Residus.

Sense iniciatives continuades. NA 1

188

Impulsar una xarxa d’innovació tecnològica que posi el potencial investigador de les universitats al servei de les PIMES. La xarxa ha de portar a terme línies de recerca sobre producció neta ajustades a les necessitats específiques dels diferents sectors industrials o, fins i tot, a les necessitats de les indústries d’àmbits geogràfics determinats. La xarxa també ha de facilitar la valorització de fraccions específiques de residus: separació de plàstics, tractament de vidres tècnics, etc.

Veure Actuació 151 (Eix 6): Es va crear una base de dades sobre centres i equips d'investigació en medi ambient i minimització. La base de dades es va fer disponible on-line a la web del CEMA.

PA 2

189

Afavorir que les experiències exitoses en els camps de la minimització i les tecnologies netes es puguin transferir entre les empreses, per exemple elaborant i difonent bases de dades de tecnologies netes i millors tecnologies disponibles.

Veure Actuacions 1, 2, 4, 10 i 11 (Eix 1). PA 2

190

Diversificar i optimitzar l’oferta actualment disponible de tractaments fisicoquímics mitjançant instal·lacions de tractament específiques (evapoincineració, desorció tèrmica, etc.).

Iniciativa pròpia dels gestors de residus. PA 1

191

Fomentar la recerca i el desenvolupament de noves tecnologies per a la investigació i recuperació de sòls contaminats. L’Administració ha de fomentar la instal·lació de plantes d’iniciativa privada per a la gestió de terres contaminades i la seva posterior valorització com a terres descontaminades.

Veure Actuació 89 (Eix 4). Desenvolupament de plantes pilot o projectes demostratius de tecnologies de recuperació: Biològic Clipper (bioventing). Estudis inertització de sòls contaminats per metalls amb magnesita càustica. Estudis fitoremediació de sòls contaminats per metalls.

A 2

192 Desenvolupar un model teòric dels polígons d’emissió zero i dur a terme la seva implantació, de forma pilot, a Catalunya.

NA 1

193

Fomentar la reducció dels impactes de les instal·lacions de gestió de residus sobre els impactes ambientals globals, en especial, sobre l’efecte d’hivernacle.

PA 2

194

Promoure l’ús d’eines informàtiques entre els gestors de residus. Un cop incorporades aquestes eines informàtiques, es promourà la implantació d’un sistema telemàtic de presentació de les declaracions de residus que simplifiqui i agiliti aquest tràmit.

Veure actuació 74 (Eix 2). A 2

195

Incorporació i actualització continua dels aplicatius informàtics relacionats amb la tramitació i el control de la documentació associada a la gestió dels residus (tramitació de les fitxes d’acceptació i fulls de seguiment, i presentació en línia de la declaració de residus industrials).

S’ha elaborat la setena versió del Programa d’Ajuda per a la realització de la Declaració Anual de Residus Industrials. (MARC 2003). En l’any 2004, s’han validat 4.593 fitxes d’acceptació de residus i han hagut 3.367 visites d’inspecció amb 1.114 expedients.

A 3

Programa de gestió - arc.cat · marc legal i l’avaluació del model de gestió, s’identifiquen...

Documents

Transcript of Programa de gestió - arc.cat · marc legal i l’avaluació del model de gestió, s’identifiquen...