MONOGRÀFIC UNIVERS MÉMORA · UNIVERS MÉMORA MONOGRÀFIC el Periódico Consells i bones...

UNIVERS MÉMORAMONOGRÀFIC el Periódico

Consells i bones pràctiquesper atendre les personesamb demència

La importància de deixar estipulades les voluntats anticipades per evitar problemes en el futur

El desconeixement que tenen les persones grans dels seus drets genera que aquests es vulnerin

Algunes propostes eficaces i saludables

Voluntatsanticipades

©2016 El Periódico de Catalunya, S.L. Tots els drets reservatsPDF generat el 04/01/2016 17:20:30 per al subscriptor amb correu [email protected] publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping

Pàgines especialsDILLUNS

28 DE DESEMBRE DEL 2015 el Periódico 32 Pàgines especialsDILLUNS

28 DE DESEMBRE DEL 2015 el Periódico

Sartre deia que “l’home neix lliure, responsable i sense excuses”. Morir de la mateixa manera és possible, només cal

mantenir la responsabilitat i seguir evitant les excuses. La llibertat de què gaudim ens permet deixar clares les nostres vo-luntats anticipades abans de morir. No obstant, és comú que les persones, in-tentant evitar pensar en el final, poster-guem les nostres decisions i la mort ens acabi agafant per sorpresa, encara que

sigui l’única certesa que tinguem. Aques-ta evidència ens ha d’obligar a pensar en els nostres i en nosaltres mateixos ja que la dama de la dalla pot aparèixer en qualsevol moment. Ja ho sabem. De tot el procediment legal per fer un bon tes-tament vital ens en parla el doctor Josep Arimany-Manso; seguint la mateixa línia, hem conversat amb Jordi Muñoz, que ens explica en què consisteix el seu taller Protecció legal per a la gent gran; també parlem sobre les demències i la importàn-

cia de la presa de decisions prèvia pel risc de la gent gran a patir-ne alguna; i una gestora d’Electium i un matrimoni usuari del servei ens expliquen com planificar el funeral en vida. El tabú que vivim a Espanya respecte a la mort fa que la in-tentem apartar de la nostra vida, però a les nostres mans queda ser coherents a com hem viscut la nostra vida i hem de decidir amb antelació com ha de ser el nostre final. Descobrirem la tranquil·litat de deixar-ho tot solucionat.

EDITORIAL

Lluís Muñoz Pandiella II MONOGRÀFICS

BONES PRÀCTIQUES

CONSELLS

Higiene

El bany ha de ser una activitat agradable. Es recomana que sempre que puguin ho facin sols

Nutrició

És bo mantenir l’horari i el lloc dels àpats. A taula, s’aconsella suprimir objectes que puguin confondre

EntornFacilitar un lloc senzill, segur i autònom. Es recomana utilitzar dibuixos a casaper orientar

Activitat

Promoure passejades a l’aire lliure i gimnàstica cada dia a la mateixa hora i als mateixos llocs

Comunicació

És important la comunicació afectiva, així com evitar la discussió quan s’imaginen coses que no són

SOM AMOSDEL NOSTRE PROPI DESTÍ

A la vida hem de planificarfins i tot la nostra mort

Indicacions per a cuidadors responsables

¿Com conviure amb les demències?


La llibertat de decisió és un dels principis bàsics per a l’ésser humà. No obstant, les perso-nes solen oblidar la planificació

del seu comiat. Poder marxar segons la pròpia voluntat genera una tranquil·litat i un descans que honraran la llibertat de tota una vida. Parlem amb Francina Ba-lagué, gestora d’Electium, i un matrimoni client del servei, Encarnación Rodríguez i Antonio Martín, que ja han preparat el seu últim adéu:

-¿Què és Electium? -F. B.: Electium és un servei de Grup

Mémora que per primera vegada dóna la possibilitat a les persones més grans de 70 anys d’escollir com volen que sigui el seu comiat. L’usuari pot planificar el seu adéu i assegurar-se que es compleix la seva voluntat.

-¿Quins són els avantatges que té? -F. B.: L’avantatge principal és la pos-

sibilitat de treure un pes de sobre a la família en un moment tan delicat com la mort. D’aquesta manera, s’evita haver d’estar hores escollint durant el tràngol que suposa el comiat d’un familiar. D’altra banda, també creiem important que la persona s’assegura que la seva voluntat es complirà, ja que en el contracte ens comprometem que es porti a terme tot el que demanen. I també, per la part econò-mica, és un avantatge fer-ho prèviament: abans de la defunció és més econòmic, i s’evita haver de fer el pagament de cop, sense esperar-s’ho.

-A. M.: Hi estem d’acord. Som grans, i durant tota la vida hem estalviat per plani-ficar el nostre funeral. Després de buscar diferents opcions, vam trobar que Elec-tium és ideal; tant per la llibertat i les con-dicions que ofereixen com per l’excel·lent atenció que brinden. Estem segurs que hem fet una elecció adequada als nostres gustos.

-9 de cada 10 persones que han utilitzat el servei recomanen Electium. ¿Quina resposta reben els gestors?

-F. B.: La veritat és que molt bona. Estem molt contents. Quan les perso-nes es troben en un moment tan difícil i veuen que hi ha un responsable que els

ajuda en tot moment, i que a més, tot funciona com l’ésser estimat va estipu-lar, això genera una gran tranquil·litat i agraïment.

-¿Els costa a les persones començar a pensar en el seu propi funeral?

-F. B.: Sí, tot i que és relatiu. Depèn de cada persona. Hi ha persones que els costa molt escollir com voldran la cerimònia perquè ho fan per treure-li un pes a la família, i pensar en la mort se’ls fa difícil, encara que això sí, tenen molt clar que volen deixar-ho tot solucionat. Però després hi ha altres persones que ja vénen disposades a triar-ho tot sense cap dubte. Nosaltres el que intentem és ajudar-los molt en les seves eleccions adaptant-nos al que ha sigut la seva vida i a les seves preferències.

-A. M.: Reconec que per a nosaltres, quan vam optar pel servei, va ser difícil haver de pensar en un moment en el qual ja no existirem. Fins i tot els primers dies a l’anar-me’n a dormir donava voltes al tema.

-E. R.: I no només per a nosaltres, també per a la família és complicat. Els nostres fills, en un principi, van ser poc receptius; no volien que preparéssim el nostre enterrament abans de morir, no els feia cap gràcia.

-¿Es queden més tranquils els usua-ris al contractar el servei?

-F. B.: Absolutament. Fins i tot casos com el d’Encarnación i Antonio, que al principi els va costar acostar-se a Elec-tium, quan hem tornat a parlar després d’un temps, sempre em diuen: “Escol-ta, val la pena passar pel momento que vam passar”, i ens feliciten per tota la feina. Es queden molt tranquils pel fet de deixar-ho tot resolt.

-A. M.: Exacte. Tal com diu la Fran-cina, en el nostre cas és així. Estem orgullosos d’haver organitzat el nostre funeral. A la vida s’ha de planificar tot i quan tens una edat és lògic que co-mencis a organitzar el teu adéu. No és res d’extraordinari, la mort pertany a la vida: aquí hi estem de pas.

-E. R.: Com acostuma a dir Antonio, ja estem en el temps afegit, i hem de començar a decidir com serà el final. És necessari.

-¿Quina és la valoració de les famí-lies una vegada fet el servei?

-F. B.: Tenint en compte el que és una situació així, també en queden satisfets. Es demostra en el fet que cada vegada més usuaris el recomanen a altres per-sones. M’han trucat més d’una vegada persones que vénen recomanades perquè tot havia sortit de forma òptima. El fet que sempre hi hagi una persona d’Electium a càrrec de tot i solucionant qualsevol con-tratemps és un aspecte que dóna molta seguretat.

-¿En el seu moment el contractaria? ¿El recomanen?

-F. B.: Sense dubtar-ho. Si pogués, ara mateix el contractaria. Moltes vegades he pensat en el meu funeral. Tinc gairebé 40 anys, sí, i en teoria sóc jove, però per la meva feina en una funerària cada dia estic en contacte directe amb la mort. M’adono que no parlem d’aquest tipus de coses, no li expliquem a la nostra parella què vo-lem que facin amb nosaltres si ens passa alguna cosa. No ho dius, i per mi, crec que és molt important fer un contracte i deixar tot establert perquè després no hi hagi problemes entre la família sobre les interpretacions del que nosaltres hauríem volgut. Ja és prou dolorosa la pèrdua per posar-se a discutir per això.

-A. M.: ¡Ho fem! I estem d’acord amb la Francina: com que ho hem deixat es-

tablert ara, tenim la tranquil·litat de sa-ber que quan faltem, els nostres fills no s’hauran de preocupar de les molèsties que es deriven d’un enterrament, i que podran estar tranquils en uns moments tan durs. La mort ha d’arribar, no passa res, és llei de vida i s’hi ha de pensar.

-¿Què s’acostuma a demanar per al funeral?

-F. B.: La majoria de la gent vol un en-terrament bastant tradicional. Crec que és important destacar que cada vegada hi ha més cerimònies laiques, i que la gent ve amb una idea molt clara sobre si volen ser enterrats o incinerats.

-¿Alguna demanda especial?-E. R. : Per nosaltres seria un honor

que es fes igual que en alguns llocs de França: ens agradaria que després de cada una de les nostres morts es fes un àpat familiar sense dramatismes.

-A. M.: També hem pogut triar ser incinerats i seleccionar cançons com El Cant dels ocells o My Way de Frank Sinatra.

-F. B.: Una vegada, una senyora ens va demanar que el grup de música Els Pets anés a tocar al seu funeral perquè els havia conegut pels seus néts i li en-cantaven. En una altra ocasió, un senyor ens va insistir que no volia res; només desitjava convidar tots els seus amics i familiars a un restaurant.M

L’OPINIÓ

“L’avantatge principal és poder treure-li un pes de sobre a la família en un moment dur”

“No parlem de la mort, per això és important deixar un contracte amb les nostres voluntats”

“Volem ser incinerats i que després es faci un àpat familiar sense dramatismes”

ENCARNACIÓN RODRÍGUEZ

FRANCINABALAGUÉ GESTORA SERVEI ELECTIUM”

Grup Mémora es posa al costat de les persones i les seves últimes voluntats

“La mort pertany a la vida: aquí hi estem de pas”

Proximitat. Francina Balagué, gestora d’Electium, pendent dels seus usuaris, Antonio i Encarnación.

1 2 3 4 5

L’Alzheimer és una de les principals malalties del segle XXI i a Espanya es calcula que hi ha més d’1,2 milions d’afectats. No obstant, la xifra pot ser considerada molt més alta al tractar-se d’una malaltia que comparteixen tant pacients com familiars. El deteriorament de les capacitats

intel·lectuals de l’afectat genera un trastorn que canvia completament la persona. És important la preparació dels cuidadors per afrontar la nova situació del dependent. A continuació, cinc consells per cuidar d’una manera òptima un malalt d’Alzheimer i altres demències.

ANTONIOMARTÍN





Sartre deia que “l’home neix lliure, responsable i sense excuses”. Morir de la mateixa manera és possible, només cal

mantenir la responsabilitat i seguir evitant les excuses. La llibertat de què gaudim ens permet deixar clares les nostres vo-luntats anticipades abans de morir. No obstant, és comú que les persones, in-tentant evitar pensar en el final, poster-guem les nostres decisions i la mort ens acabi agafant per sorpresa, encara que

sigui l’única certesa que tinguem. Aques-ta evidència ens ha d’obligar a pensar en els nostres i en nosaltres mateixos ja que la dama de la dalla pot aparèixer en qualsevol moment. Ja ho sabem. De tot el procediment legal per fer un bon tes-tament vital ens en parla el doctor Josep Arimany-Manso; seguint la mateixa línia, hem conversat amb Jordi Muñoz, que ens explica en què consisteix el seu taller Protecció legal per a la gent gran; també parlem sobre les demències i la importàn-

cia de la presa de decisions prèvia pel risc de la gent gran a patir-ne alguna; i una gestora d’Electium i un matrimoni usuari del servei ens expliquen com planificar el funeral en vida. El tabú que vivim a Espanya respecte a la mort fa que la in-tentem apartar de la nostra vida, però a les nostres mans queda ser coherents a com hem viscut la nostra vida i hem de decidir amb antelació com ha de ser el nostre final. Descobrirem la tranquil·litat de deixar-ho tot solucionat.

EDITORIAL


BONES PRÀCTIQUES

CONSELLS

Higiene

El bany ha de ser una activitat agradable. Es recomana que sempre que puguin ho facin sols

Nutrició

És bo mantenir l’horari i el lloc dels àpats. A taula, s’aconsella suprimir objectes que puguin confondre

EntornFacilitar un lloc senzill, segur i autònom. Es recomana utilitzar dibuixos a casaper orientar

Activitat

Promoure passejades a l’aire lliure i gimnàstica cada dia a la mateixa hora i als mateixos llocs

Comunicació

És important la comunicació afectiva, així com evitar la discussió quan s’imaginen coses que no són

SOM AMOSDEL NOSTRE PROPI DESTÍ

A la vida hem de planificarfins i tot la nostra mort

Indicacions per a cuidadors responsables

¿Com conviure amb les demències?


La llibertat de decisió és un dels principis bàsics per a l’ésser humà. No obstant, les perso-nes solen oblidar la planificació

del seu comiat. Poder marxar segons la pròpia voluntat genera una tranquil·litat i un descans que honraran la llibertat de tota una vida. Parlem amb Francina Ba-lagué, gestora d’Electium, i un matrimoni client del servei, Encarnación Rodríguez i Antonio Martín, que ja han preparat el seu últim adéu:

-¿Què és Electium? -F. B.: Electium és un servei de Grup

Mémora que per primera vegada dóna la possibilitat a les persones més grans de 70 anys d’escollir com volen que sigui el seu comiat. L’usuari pot planificar el seu adéu i assegurar-se que es compleix la seva voluntat.

-¿Quins són els avantatges que té? -F. B.: L’avantatge principal és la pos-

sibilitat de treure un pes de sobre a la família en un moment tan delicat com la mort. D’aquesta manera, s’evita haver d’estar hores escollint durant el tràngol que suposa el comiat d’un familiar. D’altra banda, també creiem important que la persona s’assegura que la seva voluntat es complirà, ja que en el contracte ens comprometem que es porti a terme tot el que demanen. I també, per la part econò-mica, és un avantatge fer-ho prèviament: abans de la defunció és més econòmic, i s’evita haver de fer el pagament de cop, sense esperar-s’ho.

-A. M.: Hi estem d’acord. Som grans, i durant tota la vida hem estalviat per plani-ficar el nostre funeral. Després de buscar diferents opcions, vam trobar que Elec-tium és ideal; tant per la llibertat i les con-dicions que ofereixen com per l’excel·lent atenció que brinden. Estem segurs que hem fet una elecció adequada als nostres gustos.

-9 de cada 10 persones que han utilitzat el servei recomanen Electium. ¿Quina resposta reben els gestors?

-F. B.: La veritat és que molt bona. Estem molt contents. Quan les perso-nes es troben en un moment tan difícil i veuen que hi ha un responsable que els

ajuda en tot moment, i que a més, tot funciona com l’ésser estimat va estipu-lar, això genera una gran tranquil·litat i agraïment.

-¿Els costa a les persones començar a pensar en el seu propi funeral?

-F. B.: Sí, tot i que és relatiu. Depèn de cada persona. Hi ha persones que els costa molt escollir com voldran la cerimònia perquè ho fan per treure-li un pes a la família, i pensar en la mort se’ls fa difícil, encara que això sí, tenen molt clar que volen deixar-ho tot solucionat. Però després hi ha altres persones que ja vénen disposades a triar-ho tot sense cap dubte. Nosaltres el que intentem és ajudar-los molt en les seves eleccions adaptant-nos al que ha sigut la seva vida i a les seves preferències.

-A. M.: Reconec que per a nosaltres, quan vam optar pel servei, va ser difícil haver de pensar en un moment en el qual ja no existirem. Fins i tot els primers dies a l’anar-me’n a dormir donava voltes al tema.

-E. R.: I no només per a nosaltres, també per a la família és complicat. Els nostres fills, en un principi, van ser poc receptius; no volien que preparéssim el nostre enterrament abans de morir, no els feia cap gràcia.

-¿Es queden més tranquils els usua-ris al contractar el servei?

-F. B.: Absolutament. Fins i tot casos com el d’Encarnación i Antonio, que al principi els va costar acostar-se a Elec-tium, quan hem tornat a parlar després d’un temps, sempre em diuen: “Escol-ta, val la pena passar pel momento que vam passar”, i ens feliciten per tota la feina. Es queden molt tranquils pel fet de deixar-ho tot resolt.

-A. M.: Exacte. Tal com diu la Fran-cina, en el nostre cas és així. Estem orgullosos d’haver organitzat el nostre funeral. A la vida s’ha de planificar tot i quan tens una edat és lògic que co-mencis a organitzar el teu adéu. No és res d’extraordinari, la mort pertany a la vida: aquí hi estem de pas.

-E. R.: Com acostuma a dir Antonio, ja estem en el temps afegit, i hem de començar a decidir com serà el final. És necessari.

-¿Quina és la valoració de les famí-lies una vegada fet el servei?

-F. B.: Tenint en compte el que és una situació així, també en queden satisfets. Es demostra en el fet que cada vegada més usuaris el recomanen a altres per-sones. M’han trucat més d’una vegada persones que vénen recomanades perquè tot havia sortit de forma òptima. El fet que sempre hi hagi una persona d’Electium a càrrec de tot i solucionant qualsevol con-tratemps és un aspecte que dóna molta seguretat.

-¿En el seu moment el contractaria? ¿El recomanen?

-F. B.: Sense dubtar-ho. Si pogués, ara mateix el contractaria. Moltes vegades he pensat en el meu funeral. Tinc gairebé 40 anys, sí, i en teoria sóc jove, però per la meva feina en una funerària cada dia estic en contacte directe amb la mort. M’adono que no parlem d’aquest tipus de coses, no li expliquem a la nostra parella què vo-lem que facin amb nosaltres si ens passa alguna cosa. No ho dius, i per mi, crec que és molt important fer un contracte i deixar tot establert perquè després no hi hagi problemes entre la família sobre les interpretacions del que nosaltres hauríem volgut. Ja és prou dolorosa la pèrdua per posar-se a discutir per això.

-A. M.: ¡Ho fem! I estem d’acord amb la Francina: com que ho hem deixat es-

tablert ara, tenim la tranquil·litat de sa-ber que quan faltem, els nostres fills no s’hauran de preocupar de les molèsties que es deriven d’un enterrament, i que podran estar tranquils en uns moments tan durs. La mort ha d’arribar, no passa res, és llei de vida i s’hi ha de pensar.

-¿Què s’acostuma a demanar per al funeral?

-F. B.: La majoria de la gent vol un en-terrament bastant tradicional. Crec que és important destacar que cada vegada hi ha més cerimònies laiques, i que la gent ve amb una idea molt clara sobre si volen ser enterrats o incinerats.

-¿Alguna demanda especial?-E. R. : Per nosaltres seria un honor

que es fes igual que en alguns llocs de França: ens agradaria que després de cada una de les nostres morts es fes un àpat familiar sense dramatismes.

-A. M.: També hem pogut triar ser incinerats i seleccionar cançons com El Cant dels ocells o My Way de Frank Sinatra.

-F. B.: Una vegada, una senyora ens va demanar que el grup de música Els Pets anés a tocar al seu funeral perquè els havia conegut pels seus néts i li en-cantaven. En una altra ocasió, un senyor ens va insistir que no volia res; només desitjava convidar tots els seus amics i familiars a un restaurant.M

L’OPINIÓ

“L’avantatge principal és poder treure-li un pes de sobre a la família en un moment dur”

“No parlem de la mort, per això és important deixar un contracte amb les nostres voluntats”

“Volem ser incinerats i que després es faci un àpat familiar sense dramatismes”

ENCARNACIÓN RODRÍGUEZ

FRANCINABALAGUÉ GESTORA SERVEI ELECTIUM”

Grup Mémora es posa al costat de les persones i les seves últimes voluntats

“La mort pertany a la vida: aquí hi estem de pas”

Proximitat. Francina Balagué, gestora d’Electium, pendent dels seus usuaris, Antonio i Encarnación.

1 2 3 4 5

L’Alzheimer és una de les principals malalties del segle XXI i a Espanya es calcula que hi ha més d’1,2 milions d’afectats. No obstant, la xifra pot ser considerada molt més alta al tractar-se d’una malaltia que comparteixen tant pacients com familiars. El deteriorament de les capacitats

intel·lectuals de l’afectat genera un trastorn que canvia completament la persona. És important la preparació dels cuidadors per afrontar la nova situació del dependent. A continuació, cinc consells per cuidar d’una manera òptima un malalt d’Alzheimer i altres demències.

ANTONIOMARTÍN





Servei. Josep Arimany-Manso, president de la Societat Catalana de Medicina Legal.

Històricament l’origen del Testament Vital –Living Will– s’atribueix a l’advocat de Chicago Louis Kutner. Des

de l’any 1967 Kutner defensa la im-plantació del testament vital i publica a la revista Indian Law Journal un model de document per expressar les volun-tats relatives a tractaments mèdics en casos de malaltia terminal.

La transcendència social que susci-ta la consideració dels drets dels pa-cients en l’àmbit sanitari ha comportat al nostre país una intensa promulgació legislativa des de l’any 2000, que es pot considerar que culmina amb el desenvolupament del document co-negut com el Testament Vital o Docu-ment de Voluntats Anticipades (DVA), anomenat també a nivell estatal Do-cument d’Instruccions Prèvies (DIP). Tant les comunitats autònomes com el Parlament espanyol han legislat sobre la matèria i els legisladors no s’han posat d’acord a com anome-nar el document que popularment es coneix com a Testament Vital.

LEGISLACIÓ. En el nostre entorn, la promulgació de la llei bàsica re-guladora de l’autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clíni-ca l’any 2002, acaba de comple-tar la legislació en aquesta matèria. L’article 11 de la llei recull el concep-te d’Instruccions prèvies, i el defineix com la manifestació anticipada de la voluntat d’una persona major d’edat, capaç i lliure, amb l’objectiu que aquesta es compleixi en el moment que arribi a situacions en què no sigui capaç d’expressar-se personalment sobre les cures i el tractament de la seva salut o, una vegada arribada la mort, sobre el destí del seu cos o dels seus òrgans. L’atorgant del document pot designar, a més, un representant perquè, arribat el cas, serveixi com a

interlocutor seu amb l’equip sanita-ri per procurar el compliment de les instruccions prèvies.

El concepte del Document de Voluntats Anticipades o Document d’Instruccions Prèvies, està ba-sat en el respecte i la promoció de l’autonomia del pacient, que es pro-longa quan aquest no pot decidir per ell mateix. És a dir, el DVA o DIP és un document en què el firmant es-pecifica les pautes a seguir i les de-cisions a prendre en cas de pèrdua de la competència per a la presa de decisions. Aquest document és un va-luós pas per assegurar el respecte a l’autonomia i dignitat de les persones. Així que s’hay d’entendre com una mostra d’interès i responsabilitat dels ciutadans en les decisions relatives a la salut. Tot això implica el reconeixe-ment dels desitjos i valors del pacient per influir en les decisions futures que l’afectin, assegurant el respecte per aquests valors quan la situació clínica no li permeti manifestar-los.

El Codi de Deontologia del Consell dels Col·legis de Metges de Catalu-nya estableix en el seu article 69 que el metge haurà de respectar i atendre les recomanacions del pacient en el Document de Voluntats Anticipades (DVA) quan existeixi. El codi d’ètica i deontologia mèdica de l’Organització Mèdica Col·legial estableix en el seu article 36.4 que el metge està obligat a atendre les peticions del pacient reflectides en aquest document, tret que vagin contra la bona pràctica mèdica.

Legalment, no es poden incloure al DVA o DIP voluntats que siguin contràries a l’ordenament jurídic, tampoc aquelles que no s’ajustin a la bona pràctica clínica (lex artis) ni les que no es corresponguin exac-tament amb el supòsit de fet que s’hagués previst a l’atorgar-les. Fi-nalment, en qualsevol moment es

pot revocar o modificar el DVA o DIP. És important destacar que els Departaments de Salut de les CCAA disposen d’un Registre centralitzat en connexió amb el registre estatal del Ministeri de Sanitat.

Si entenem el Document de Volun-tats Anticipades com les instruccions que dóna el ciutadà/pacient al seu equip assistencial, on fa constar quin tipus d’atenció mèdica desitja rebre al final de la vida i on pot designar la persona que el representarà en cas que no pugui expressar les decisions que l’afectin; els aspectes que ha de reflectir el document són: els valors personals per ajudar a orientar els metges en el moment de prendre de-cisions clíniques; instruccions sobre les atencions i els tractaments que es vol o no es vol tenir; la seva decisió sobre la donació d’òrgans o del cos; el nomenament del seu representant que actuarà com a interlocutor de l’equip assistencial.

Així, seria convenient que en l ’ e l aborac ió de l document h i col·laborés el metge de referència del pacient. En línia amb això, avui dia apareix un concepte anome-

nat Planificació de Decisions An-ticipades que correspon al procés d’explorar i identificar els valors, les preferències i els objectius del pa-cient, per poder establir objectius i mesures adequades a aquests, fent prevenció d’escenaris o situacions evolutives previsibles. La previsió de decisions anticipades requereix un procés qualitatiu, evolutiu, gradual, voluntari i no forçat, confidencial, sempre subjecte a revisió, utilitzat amb competència, respecte i con-fiança i a vegades pot ser recoma-nable involucrar-hi la família.

Respecte al procediment concret pel qual es formalitza el DVA, aquest es pot atorgar davant notari i en algu-nes comunitats es pot atorgar davant un funcionari de l’Administració o da-vant de tres testimonis majors d’edat i que conservin la seva plena capacitat. Com a mínim dos d’ells no han de tenir relació de parentiu fins al segon grau, ni estar vinculats per relació pa-trimonial amb l’atorgant.M

Josep Arimany-MansoPresident de la Societat Catalana

de Medicina Legal

bDes de l’any 2000 s’està legislant al nostre país en favor del popular testament vital

LES CLAUS

bEl metge ha de respectar la voluntat del pacient tretque vagi en contra de la bona pràctica

bEls malalts poden designar un representant per quan no estiguinen condicions

CONSIDERACIONS MEDICOLEGALS

L’ésser humà no acostuma a pensar en la pèrdua de les seves capacitats. Així, s’oblida de la importància de deixar un testament vital tant perquè es compleixi la seva voluntat com per evitar problemes a la família en el futur.

Document de voluntats anticipades o testament vital

d”La mort és, segur, l’última porta oberta. Per sortir, no per entrar. Som els seus promesos; hem de trobar-nos amb ella i abraçar-la. Hi ha qui té pressa per consumar el matrimoni i que la troba a faltar: hi ha qui confi a en la prolongació del seu prome-tatge. És igual, és la protagonis-ta de la vida que a ella es diri-geix. Pel trajecte, recreem-nos en les fl ors, entretinguem-nos amb la bellesa, somriem a qui es creua amb nosaltres, juguem i gaudim, demorem-nos un suau instant amb la música... La mort és al fi nal d’aquest camí. És el fi -nal del camí. O la seva interrup-ció. El cim més alt de la vida és

“El que té de vital la mort”PER Antonio Gala

REFLEXIONS

despertar del bell o aïrat son de la immortalitat individual. Deixem les nostres empremtes aquí. Deixem el nostre record lluminós. Serà l’única manera que encara ens toqui una mica més d’abril i de l’abril d’aquells que ens suc-ceeixin”.

Antonio Gala Velasco (1930) és un dels escriptors espanyols més populars. Ha escrit novel·les, obres de teatre, poesia, guions de televisió i articles en diaris com El País o El Mundo que han tingut un gran reconeixement en-tre la societat espanyola.

Llicenciat en Dret, Filosofi a i Lletres, Ciències Polítiques i

Econòmiques, és Doctor Hono-ris Causa per la Universitat de Còrdova, Llibre d’Or dels Llibre-ters Espanyols el 1984, Fill Pre-dilecte d’Andalusia el 1985. Va guanyar el premi Planeta per la seva novel·la El Manuscrito Car-mesí el 1990. El 2014 va rebre el premi Quixot d’Honor en reco-neixement a tota la seva carrera. Des de la seva Fundació Antonio Gala intenta recolzar i becar la tasca d’artistes joves.

...Hunter S. Thompson... d...va tenir el funeral que havia somiat? El carismàtic periodista de la revista Rolling Stone, i famós per inventar l’estil de periodisme gonzo, es va suïcidar el 2005 per no aguantar la vellesa. No obstant, els seus amics i familiars van complir amb l’última voluntat que sempre va somiar. En el funeral, les seves cendres havien de ser dispersades en l’aire mitjançant una canonada al seu ranxo de Woody Creek, Colorado, mentre sonava el seu himne personal: Mr. Tambourine Man de Bob Dylan. El canó tenia 50 metres d’altura i acabava en un puny amb dos polzes que agafaven un botó de peiot. A més de l’explosió i els focs, es va celebrar una gran festa amb més de 250 convidats en el seu honor.

dA Espanya s’enterra passades les 24 hores; a França, els 3 dies, i al Regne Unit, Austràlia i els Estats Units, els 5 dies.

...el taüt de seguretat...d...es va inventar a finals del segle XVIII? A partir de les epidèmies de còlera que van arrasar Europa, es va estendre el pànic a ser enterrat en vida després de trobar-se fèretres amb rascades a la part interior. Això va desembocar en la creació del taüt de seguretat. El primer precedent el trobem el 1792 arran de la petició del duc de Brunswick. El taüt tenia una finestra per la qual entrava la llum, així com un tub per subministrar aire fresc. La tapa portava un pany, i a dins de la tomba hi havia dos parells de claus, un per a l’arca i l’altre per a la tomba.

dEl 1983 es va posar en marxa el primer crematori de Catalunya.

¿Sabies que...?

...la mort...d...té diferent personificació en el cristianisme que en l’islam i el judaisme? Des del segle XV, la mort en el cristianisme es va començar a representar com una figura esquelètica amb capa, caputxa i una dalla que servia com a simbologia de la sega de les vides humanes. Un concepte lúgubre allunyat d’Azrael, l’àngel de la mort per als jueus i els musulmans. Amb una representació antropomòrfica, més similar a un àngel humà, es diu, a més a més, que en comptes de treure la vida a les persones, era l’encarregat de rescatar les ànimes humanes.

dEn termes legals, la mort és el cessament definitiu de les funcions del cor i el pulmó, o bé del cervell.

...els víkings...d...solien disposar les restes dels seus morts en vaixells funeraris? Als vaixells hi deixaven ofrenes segons l’estatus del difunt. Aquestes podien arribar a incloure el sacrifici d’esclaus. Després, es creava un túmul amuntegant sobre les restes terra o pedres. Un exemple és el vaixell d’Oseberg, descobert el 1904 en un túmul de 40 metres d’alt per 6 d’ample. El vaixell de 21 metres de llarg, per 6 d’ample s’exposa al museu de vaixells víkings d’Oslo en perfecte estat tot i estar datat de l’any 820. Segons sembla dues dones van ser disposades al seu interior: una reina i la seva esclava, així com un complet aixovar funerari en el qual hi havia des de cavalls, gossos i vaques, fins a trineus, roba o pintes. Tot el que el mort necessitaria.






E n el seu compromís amb la societat, Grup Mémora tracta de pal·liar la falta d’informació i conscienciar la tercera edat

dels seus drets. Amb aquesta pre-missa sorgeix un dels tallers que la compa nyia funerària fa periòdicament als seus Espais de Suport. Es tracta del taller de Protecció legal a la gent gran impartit per Jordi Muñoz, advo-cat i president de la Comissió de Drets per a les Persones Grans del Col·legi d’Advocats de Barcelona i membre d’Eima, associació per al maltracta-ment de les persones grans.

Jordi Muñoz explica en què con-sisteix el taller: “És una xerrada que busca oferir eines i recursos sobre qüestions legals a les persones grans. És un col·lectiu especialment vulnerable, així que és necessari que coneguin quins instruments tenen al seu abast. Per això intentem cons-cienciar les persones: per exemple, els diem, quan estan bé, que progra-min les seves voluntats anticipades, és a dir, com han de ser cuidats i per qui”.

NORMATIVA. La legislació es-pecífica per a les persones grans escasseja. En l’actualitat només es-tà estipulada l’acollida, així com les relacions convivencials que tracten d’evitar l’abandonament de les per-sones grans. La resta de la legislació a què es poden acollir és la mateixa

que per a qualsevol adult.Però la protecció legal va més en-

llà; la possibilitat de deixar estipulades legalment les teves voluntats anticipa-des permet que els teus desitjos es compleixin: “Quan la persona no té capacitat de decisió i ha fet un do-cument preventiu, es porta a l’àmbit judicial per protegir aquesta persona mitjançant la modificació de la seva capacitat i la incapacitació judicial”, explica Jordi Muñoz. I afegeix: “Una ve-gada arribats a aquest punt, ningú pot canviar aquests documents, ni la mateixa persona ni la família. Només pot decidir el jutge, que fa que les voluntats es compleixin”.

CONSCIENCIACIÓ. La fragilitat de la vida es veu accentuada a l’arribar a la tercera edat, per això no s’ha d’oblidar que per acabar amb la mateixa dignitat amb què has viscut, la millor solució és la previsió judicial: “Falta consciència pels temes jurídics en les persones grans. La història de vida que han tingut amb guerres i dictadures fa que els costi informar-se sobre els seus drets. S’ha d’aplaudir el Grup Mémora per la seva tasca”, assenyala Jordi Muñoz.

“La tercera edat és una franja en risc. S’incorre en molts maltracta-ments que queden ocults. Per això, és indispensable que es conscienciï i es lluiti pels drets d’una edat a la qual arribarem la majoria”, assenyala el responsable del taller Protecció legal a la gent gran.M

Grup Mémora consciencia sobre el valor de deixar-ho tot planificat quan la persona encara està en plenes condicions de prendre decisions

La importància de les voluntats anticipades

Segons l’article 11.1 de la llei 41/2002, del 14 de novembre, la legislació espanyola defineix les voluntats anticipades com: “El document escrit pel qual un ciu-tadà manifesta anticipadament la seva voluntat –amb l’objectiu que aquesta es compleixi en el moment que no sigui capaç d’expressar-se personalment– sobre les cures i el tractament de la seva salut o, una vegada arribada la mort, sobre el destí del seu cos o dels seus òrgans. La seva aplicació s’entén en previsió que aquesta persona no estigués conscient o amb facultats suficients per a una correcta comunicació”.

Un total de 192.976 espanyols, un 0,4% de la població, disposen de document de voluntats antici-pades (DVA), segons dades del Mi-nisteri de Sanitat de l’octubre del 2015. Una dada que contrasta amb la d’Alemanya, en què té una ins-tauració d’un 9%, o la dels Estats Units, on depèn de l’Estat i arriba fins al 40%-45%.

Dades i legislació

TALLER

Respecte. No es pot oblidar que les demències provoquen que la persona perdi les seves facultats.


L’alta esperança de vida de què disfruten els paï-sos europeus té al mateix temps efectes secundaris,

com les malalties que es desenvolu-pen pel desgast i la pèrdua de fun-cions que causa l’edat, i l’envelliment de la població ha comportat noves malalties. Un cas paradigmàtic són les demències, i en especial l’Alzheimer, un mal que pot afectar qualsevol i que pateixen tant el pacient com el seu entorn. Aquesta proximitat genera que Grup Mémora tracti d’informar i conscienciar la població sobre la malaltia i sobre com viure amb ella en iniciatives com el taller Parlem de la demència que es fa als seus Espais de Suport.

Carme Beltran, infermera i una de les ponents, parla sobre les demèn-cies: “Les demències suposen la pèrdua progressiva de les capaci-tats i les habilitats intel·lectuals de les persones. La funció cognitiva està deteriorada i això impedeix fer les activitats de la vida diària al veure’s afectades la memòria, la capacitat de judici o les emocions”.

Hi ha diverses demències derivades de l’envelliment. A partir dels 50 anys tenim un deteriorament cognitiu, que, no obstant, no impedeix seguir amb la vida diària. Quan no es pot seguir l’estil de vida habitual, llavors és quan es comença a parlar de demència. La més important és l’Alzheimer: “És hereditari, es comença a conèixer i encara no se’n té prou informa-ció. Sorgeix per l’envelliment de la població i és molt fàcil que tots ens hi vegem afectats. És progres-siu i va anul·lant les capacitats de l’afectat”.

LLUITA. Encara que el deteriora-ment, en les demències, és progres-siu i sol ser irreversible, hi ha diver-ses fórmules per tractar d’alentir-ne l’avanç: “Per exercitar la memòria hi ha jocs d’observació i de lògica que ajuden a fer que la malaltia va-gi més lenta. També és molt impor-tant que es tracti els pacients amb carinyo. Falta comprensió per les persones que pateixen demències, la gent pensa que els prenen el pèl. És important respectar les seves opinions i no enfadar-nos, ens hem d’obligar a fer un bon dol anticipat per acceptar que el nostre ésser estimat a poc a poc deixarà de ser qui era”, afegeix Carme Beltran.

En aquest sentit, Elvira Gras, in-fermera i també ponent, afegeix: “La comunicació amb la persona és essencial. Han de sentir que

ens preocupem per ells. Al mateix temps, quan canvien de conducta o de personalitat hem de respec-tar-los: no podem negar el que es-tan sentint. Si pensen que els han robat, ajudem a buscar l’objecte en qüestió. Si es volen despu-llar, mirem d’evitar-ho posant-los uns tirants, no a la força. Ells no es podran adaptar, som nosaltres els que ens hem d’adaptar a ells i adaptar-hi l’entorn”.

CUIDADORS. Una demència com l’Alzheimer afecta a tothom; moltes persones es converteixen en cuida-dores involuntàries i han de saber que és essencial cuidar-se a elles mateixes, tal com apunta Elvira Gras: “Se’ls ha de donar suport social i familiar. Ningú es pot imaginar el que és viure 24 hores atentes a una persona. Necessiten viure la seva vida, i tots ens n’hem de respon-sabilitzar. És una feina que no està valorada, que no té preu, i si les cuidem, elles cuidaran més bé els afectats”. Tota la població és sus-ceptible d’ocupar l’ofici de cuidador,

TALLER

L’impacte de les demències en la persona i el seu entorn

Grup Mémora consciencia la societat sobre les principals malalties que l’afecten

b Perquè puguin cuidar òptimament, els cuidadors també han d’estar cuidats

b

per això, falta formació i informació per a la bona atenció dels malalts, així com dels cuidadors. El taller fa de finestra ideal per poder aprendre: “Hi assisteixen molts cuidadors, la majoria dones, que vénen amb molts dubtes i, de vegades, amb molta impotència. Sempre els diem que també han de demanar ajuda. I sobretot, que no es culpin a si ma-teixos de les reaccions d’aquells a qui estimen i que estan canviant completament. No són ells els que tenen reaccions agressives; tam-poc reaccionen així perquè els estiguis cuidant malament. Tot és degut a la malaltia”.

Per la seva part, Carme Beltran fa èmfasi en una altra recomanació que solen donar al taller i que resulta de gran utilitat: “En totes les xerrades fem èmfasi en el document de les voluntats anticipades. Com que tots estem en risc de patir una de-mència, quan estem bé, hem de decidir com volem que ens cuidin quan ja no ens trobem en la nostra plenitud de condicions. Serà bo per al malalt i per al cuidador”.M

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera les demències com una prioritat de salut pública. Afecten el conjunt de la població mundial: qualsevol persona està en risc de patir-les directament o indirectament. A continuació s’ofereixen algunes dades: dLes demències són la tercera preocupació sanitària d’Europa.dSegons dades de l’OMS, hi ha uns 47,5 milions de persones al món que pateixen demència.dCada any es registren 7,7 milions de nous casos. dL’Alzheimer és la demència més comuna, i acapara entre el 60% i el 70% dels casos. dEs calcula que entre un 5% i un 8% de la població de 60 anys o més pateix demència. A l’edat de 80 anys, un 20% de la població pateix una demència. dLes demències aniran a més amb els anys: el 2030 s’estipula que hi haurà 75,6 milions de persones afectades, mentre que el 2050 la xifra arribaria a 135,5 milions. dEl 2010 el cost social de la demència a nivell mundial es va estimar en 604.000 milions de dòlars. dAquest any 2015, l’OMS, l’OCDE i el Departament de Salut del Reg-ne Unit han organitzat la Primera Conferència Ministerial sobre l’Acció Mundial contra la Demència.

Dades sobre la malaltia

SALUT PÚBLICA

dMolts professors pronuncien conferències amb el títol L’última lliçó, en què els organitzadors solen demanar-los que es plantegin la seva pròpia mort i considerin què és el que més els importa a la vida. Quan es va convidar Randy Pausch a impartir aquesta conferència, no va haver de recórrer a la imaginació, perquè li acabaven de diagnosticar un càncer terminal. No obstant, la seva conferència, titulada Com aconseguir els somnis de la teva infància, no tractava de la mort, sinó de la importància de superar els obstacles, de fer possibles els somnis dels altres, d’aprofitar cada moment. La conferència va ser la suma de tot allò en què creia.

dDirigida pel premiat director Cesc Gay, la pel·lícula va rebre la Concha de Plata al Festival de Sant Sebastià pel tour de force que duen a terme els seus protagonistes Ricardo Darín i Javier Cámara. La pel·lícula se centra en la història de dos amics que, al costat de Truman, el seu gos fidel, compartiran al llarg de quatre intensos dies moments emotius i sorprenents, provocats per la difícil situació en què es troba Julián. Es tracta d’una commovedora pel·lícula que se centra en el respecte per les decisions sobre el final de vida de les persones malaltes. Sense caure en dramatismes i amb una gran humanitat, la pel·lícula acaba resultant una oda a la vida.

dLa novel·la parla de l’aventura de viure, dels reptes impossibles, de l’amor que tot ho desborda i del dolor de la pèrdua. I ho fa entreteixint tres peces independents. No és la primera vegada que Julian Barnes experimenta amb les formes literàries. En aquest cas la ruptura amb la narrativa més tradicional està al servei d’una aventura literària de gran calat: indagar, fugint del sentimentalisme, en el dolor causat per la pèrdua de l’ésser estimat, endinsar-se amb les armes de la gran literatura en el territori de l’aflicció. El resultat és un llibre brillant, que trenca les barreres dels gèneres i aconsegueix una profunditat i una bellesa il·luminadores.

LITERATURA

CINE

LITERATURA

Una última classe

La llibertat de decidir el final

El dolor de la pèrdua

La última lecciónRandy PauschPUNTO DE LECTURA. 20088,95 €

TrumanCesc GayRicardo Darín, Javier Cámara,Dolores Fonzi108 minuts, 2015

Niveles de vidaJulian BarnesED. ANAGRAMA, 201414,90 €

RECOMANACIONSPER Lluís Muñoz

Implicació. Les voluntats anticipades són la millor manera de preocupar-se per un mateix.


MONOGRÀFIC UNIVERS MÉMORA · UNIVERS MÉMORA MONOGRÀFIC el Periódico Consells i bones...

Documents

Transcript of MONOGRÀFIC UNIVERS MÉMORA · UNIVERS MÉMORA MONOGRÀFIC el Periódico Consells i bones...