Monraval, M. Et Al. Mosaico Nueve Musas Moncada. 2001

8/7/2019 Monraval, M. Et Al. Mosaico Nueve Musas Moncada. 2001

1/16

1

EL MOSAIC DE LES NOU MUSES DEL POUATXO DE

MONCADA (VALNCIA)*

Magdalena Monraval

Lawrence Krougly

Jos Luis Jimnez

Josep Maria Burriel

Mosaic de Les Nou Muses, El Pouatxo (Moncada)

* Estracte de larticle El mosaic de Les Nou Muses del Pouatxo de Moncada (Valncia). Publicat en Museu de Belles Arts de

Valncia 12. Obra recuperada del semestre Octubre de 2001. Valncia.


2/16

2

INTRODUCCI

El descobriment del mosaic

denominat de Les Nou Muses es va

produir de manera casual el 19 d'agost de

1920, en la partida del Pouatxo de

Moncada, en el transcurs d'una excursi

realitzada per un aficionat a l'arqueologia,

J. J. Senent Ibez, a qui acompanyava el

seu amic Pepn Garca i Domingo, fill deNicolau Primitiu Gmez Serrano. La

presncia en superfcie de les tpiques i

diminutes peces prismtiques (teselles)

van permetre donar amb el mosaic, ocult

per una capa de terra de a penes 40 cm. de

potncia. Gmez Serrano es va encarregar

de realitzar el primer estudi d'aquest

mosaic que al seu parer havia de

pertnyer al dormitori (cubiculum) d'una

villa d'poca romano imperial, datat a

mitjan segle III dC. (GMEZ

SERRANO, 1923, 63).

La importncia de la troballa va

motivar que des d'un primer moment es

decidira el seu trasllat al Museu

Provincial de Valncia, situat en l'Antic

Convent del Carme. Des de la seua

installaci el 1922 fins als nostres dies el

mosaic ha sigut testimoni directe dels

avatars derivats de la prpia existncia del

Museu de Belles Arts, com el trasllat a la

nova seu en 1940 o els lgics canvis en la

seua direcci sense oblidar els referits als

criteris i mtodes de conservaci.

Precisament, la intervenci duta a terme

en els ltims anys per Magdalena

Monraval i Laurence Krougly amb l's

dels mtodes ms avanats per a la

conservaci de mosaics ha aclarit el cam

per tal que aquesta autntica joia de

l'arqueologia romana puga ser exhibida demanera permanent una vegada conclosa la

quarta fase del Museu de Sant Pius V.

EL CONTEXT HISTRIC I

ARQUEOLGIC

La villa romana del Pouatxo es

localitza geogrficament en l'extrem

septentrional del terme de Moncada,

municipi capital de la comarca de l'Horta

Nord, a escassos 10 Km. al Nord-oest de

la ciutat de Valncia. Per un altre costat

destaca la seua proximitat a l'antiga Via

Augusta (3 km a l'Oest), actual carretera

de Barcelona, i de l'antic Cam de Sagunt

a Llria (1 km. al Sud) que unia, desd'poca ibrica fins fa pocs anys, aquestes

dues ciutats. Tamb la costa mediterrnia

s un punt de referncia molt prxim, a

penes 5 km. Per tant, queda clara la seua

ubicaci estratgica des del punt de vista


3/16

3

de les comunicacions, tant terrestres com

martimes.

Localitzaci geogrfica

Aquest mbit espacial en poca romana

va estar inscrit, en un primer moment (s.

II-I aC.), en la Hispnia Citerior i ms

tard, durant l'alt imperi (s. I-III dC.), a la

jurisdicci del Conventus Tarraconensis.

Si es jutja pels indicis

arqueolgics trobats fins al moment en

l'esmentada comarca natural, aquesta

participar intensament del procs de

romanitzaci, s a dir, dels canvis

socioeconmics i culturals estimulats al si

dels pobles indgenes que gradualment

entren en contacte amb els llatins, procs

d'aculturaci ben estudiat en altres rees

de la pennsula ibrica i que en l'actualitat

comencem a estudiar en l'mbit que ens

ocupa.

La ciutat romana (civitas) estava

integrada per dos elements inseparables i

dotats d'un espai propi: d'una banda el

nucli urb, l'urbs, que reunia el conjunt de

funcions inherents a la seua essncia

urbana administraci i govern, activitat

comercial, edificis religiosos, espais per a

l'oci, habitatges, etc.- i d'altra banda, el

seu entorn (ager o territorium), el terme

municipal conformat pels seus accidents

naturals rius, llacs, muntanyes- i els seus

recursos pastures, pedreres, mines, etc.-,

vertebrat per una completa xarxa de vies i

camins. En aquest territori es trobaven lescases de camp (villae). Generalment, una

villa era un establiment rural dedicat a

l'explotaci del territori immediat. Quan

la villa es trobava prop de la ciutat, era

una villa suburbana, destinada a abastir

els productes del camp a la ciutat i al

mateix temps servia com a residncia

temporal o permanent del seu propietari.

Aquesta circumstncia provocava que tota

villa comptara d'una zona residencial,

pars urbana, separada de la destinada al

servici i l'explotaci del sl (pars rustica).

La residncia del propietari i la seua

famlia constava dels mateixos

equipaments que una casa urbana (domus)i els elements ornamentals estaven

d'acord amb el nivell econmic de la

famlia propietria

La fundaci de la colnia llatina

de Valentia (Valncia) l'any 138 aC.,

dotada amb tots els elements tpics de les


4/16

4

ciutats itliques, incls un territorium

d'abastiment i importants vies de

comunicaci que la connecten a l'Imperi

(Via Augusta), sens dubte va ser decisiva

en aquest procs (RIBERA, 1998).

Colons, molts d'ells soldats llicenciats

segons les fonts histriques, iniciaran

l'explotaci de l'esmentat territori partint

de la base duna possible parcellaci del

mateix, una centuriatio (CANO, 1979,115-127) l'extensi de la qual est per

determinar.

Poques generacions desprs de la

fundaci de Valentia, a ms de la

introducci dels nous cultius, de les noves

tcniques i sistema d'explotaci del

territori, s'imposar un nou tipus d'hbitat

del qual s que hi ha abundants evidncies

materials, les villae rusticae de carcter

eminentment agropecuari (GORGES,

1979; FERNNDEZ CASTRO, 1983), i

la mxima expressi d'un sistema

econmic inherent a la mentalitat romana.

Durant anys les troballes

arqueolgiques d'poca romana enaquesta comarca han sigut molt

nombroses remuntant-se en algun cas al

segle XVII, sent la majoria associades a

villes rstiques, encara que

desgraciadament mai hi ha hagut

excavacions arqueolgiques sistemtiques

que illustren el que els indicis apunten i

pitjor encara, hi ha jaciments que han

sigut destruts totalment. Altres villes

prximes al Pouatxo, de les moltes que

van existir en la comarca, sn Les

Paretetes dels Moros (tamb a Moncada),

on en l'actualitat es conserven visibles

abundants restes constructives

(BURRIEL i VERD, 2000), Maquives

(Museros) i L'Horta Vella de Btera,aquesta ltima a 4 km a l'Oest que es

troba en procs d'excavaci.

La villa del Pouatxo,

possiblement en el lmit Nord del

territorium o rbita de Valentia, va poder

ser el paradigma d'installaci

agropecuria on al luxe i el refinament

d'algunes dependncies, pars urbana,

suneix el carcter artesanal d'altres, la

pars rustica de la villa. Les estructures

que en 1923 descriu Nicolau Primitiu

Gmez Serrano sn diverses. Ens parla

d'un suggestus que no s una altra cosa

que una gran superfcie de terreny

preparat en dos nivells fets a partir d'unmur de contenci. El nivell inferior

encara va poder veure i fotografiar un

llen de paviment de rajoles rectangulars

disposats en espiga, opus spicatum, de

ms de 3 m2. En el segon nivell tamb es

va poder observar restes del mateix tipus


5/16

5

d'enrajolat sobre altres paviments de

morter, opus signinum. Al Nord de les

estructures associades al peralt artificial

va ser documentat un lacus o bassa de

8'50 m x 7'30 m. Les parets de l'estructura

hidrulica, hui desapareguda, es van fer

de formig de morter de cal (opus

caementicium).

Antic brocal de pou

Una altra estructura interessant i que va

donar nom a la partida s un pou oputeus. Desgraciadament tamb ha quedat

ocult o ha sigut destrut. En 1920 encara

es va poder dibuixar una secci i

fotografiar el brocal, una gran llosa

calcria de 1,42 x 1,33 x 0,52 m amb un

orifici de 0,59 m de dimetre (2 peus

romans). Finalment, s'ha de fer menci al

testimoni material ms important que

aquesta villa ens hi ha llegat, el mosaic

de Les Nou Muses, obra musivria

coneguda internacionalment i que es

descriu i analitza a continuaci (GMEZ

SERRANO, 1923, 53 ss.).

ANLISI ESTILSTICA

L'antecedent del mosaic rom es

troba en el mn hellnic (LAVAGNE,

1988). La tcnica empleada en el mosaic

de les Nou Muses de Moncada s la del

denominat opus tessellatum, consistent en

la composici del mosaic a base de

teselles (tessellae), xicotets cubs de mig

cm aproximadament, sobretot realitzats

en marbre, encara que tamb podienemprar-se altres materials com a pasta

vtria, cermica, etc. Les teselles es

collocaven sobre un llit de morter i per a

facilitar l'operaci es realitzava un

esquema previ de la decoraci (sinopia) a

base d'unes lnies guia. Una vegada sec el

llit de morter s'omplien els buits que

hagueren quedat entre les teselles amb

lletades de morter fi per a finalment,

fregar b la superfcie a fi d'intensificar

els colors.

Els artfexs d'aquestes obres no

gaudien d'una elevada posici social, com

mostra, tan sols es coneix una agrupaci

(collegium) de pavimentarii i perl'Edictum de pretiis de Diocleci,

promulgat l'any 301, se sap que al

comenament del segle IV dC., un

tessellarius rebia un jornal diari de 50

denaris i el seu collega, musivarius, poc

ms, 60 denaris, quantitats equivalents a


6/16

6

les d'un simple obrer i sempre dins de

l'escala inferior. Servisca com a

referncia que 60 denaris corresponien al

preu de dos pollastres (LAVAGNE, 1988,

28; LANCHA, 1994b, 119-136).

Descripci del mosaic

El mosaic de les Nou Muses de

Moncada, des del seu descobriment

(GMEZ SERRANO, 1923, 53 ss.), hamerescut l'atenci dels especialistes en

musivaria (BALIL, 1979, 19-30) i aix

figura en els principals repertoris sobre

mosaics romans (PARLASKA, 1959,

141, nm. 10; THEOPHILIDOU, 1984,

nm. 26; DURN, 1993, 292-296;

LANCHA, 1994a, 1016; dem, 1997,

151-153), i de la mateixa manera apareix

mencionat en diversos treballs referits a

l'rea geogrfica ms o menys extensa

relacionada amb la troballa sobre la zona

(PUIG I CADAFALCH, 1934, 362;

GARCA DE CCERES, 1948, 412 s.;

BRU, 1963, 186; ABAD, 1985, 337 ss.)

sense oblidar els dedicats a villesromanes (GORGES, 1979, V 43;

FERNNDEZ CASTRO, 1983).

Aquest mosaic constitua el

paviment d'una estana de planta

rectangular amb unes dimensions en el

moment del seu descobriment de 6,33 m

per 5,71 m., o siga, 36,1 m quadrats de

superfcie.

Com de costum, el llindar de

l'habitaci mostra una decoraci diferent

de la de la resta de l'habitaci, constituda

per un motiu d'escacat format per quatre

sries de quinze quadrats. El costat oposat

al de l'entrada estava rematat per una orla

de peltades i fulls d'heura estilitzades. Al

llarg dels quatre costats s'estn un filetnegre a qu segueix una orla constituda

per una lnia de triangles negres i a

continuaci, una altra de volutes motiu

formant una lnia d'ones- que donava pas

al taps. Els bustos de les nou muses, cada

un amb el seu corresponent

enquadrament, es disposen a ra de tres

quadres en tres files. El quadrat resultant

que ocupa l'angle inferior dret de

l'habitaci, queda vorejat per una orla de

volutes, mentres que cada quadre est

separat per un motiu a manera de soga

tricolor, blanc, gris i roig sobre fons

negre, seguit d'un tema de dentells. La

superfcie restant, en forma de L, ofereixuna decoraci a base de meandres

d'esvstiques de dents de clau simple. En

el moment del descobriment es va

identificar una prolongaci de la

superfcie de teselles blanques que rodeja

al camp decoratiu a l'altura de l'extrem


7/16

7

dret de la zona decorada amb meandres,

identificada com un segon llindar, extrem

que s impossible confirmar.

Es tracta d'un mosaic policrom

amb predomini del roig per a la

representaci de les carns, el blanc per al

fons i el negre per a les inscripcions amb

els noms de les muses. s evident que les

figures estan disposades per a ser

observades des de l'entrada que es trobaenfront d'elles.

Antic lacus

En la filera inferior i d'esquerra a

dreta es troba la figura millor conservada

de totes, Erato, musa de la poesia ertica

amb el seu nom escrit en l'angle superior

esquerre, ERATO, acompanyada per la

ctara que recolza sobre el seu muscle

esquerre i que de manera excepcional

inclou algunes teselles de pasta vtria, de

color verd, blau i roig; a continuaci,

Polymnia, musa de la poesia lrica i de la

pantomima amb el seu nom escrit en

l'angle superior dret, POLYM/NIA,

rematat per una hedera i en actitud de

sostindre el ceptre i Urnia amb el seu

nom escrit en l'angle superior dret,

VRANI/A i amb l'esfera recolzada sobre el

muscle esquerre que la identificava com a

protectora de l'Astronomia.

En la filera segent, Terpscore,

musa de la dansa, prcticament perduda

en el moment del descobriment amb la

lira que recolza sobre el muscle esquerre i

la menci del seu nom escrita en dos partsper damunt del seu cap, TERPSI/CORE.

La lletra P planteja dubtes fins al punt

d'haver-se suggerit en el seu lloc una E, la

qual cosa donaria una vulgaritzaci del

seu nom, TERESICORE; a continuaci,

Clio, musa de la histria que tamb va

aparixer perduda quasi en la seua

totalitat sostenint un volum o dptic

parcialment conservat, igual que el seu

nom, C[LI]/O i Callope, la primera en

rang, segons Hesode, musa de la poesia

pica, de la filosofia, de la retrica i en

general dels coneixements, figura amb el

seu nom incomplet en l'angle superior

esquerre [CAL-LI]OPE, acompanyadad'un rotllo de papir, incls en la

restauraci de 1940. Aquesta filera va

aparixer ja molt danyada fins al punt que

les figures de Terpscore i Clio van ser

afegides en la restauraci efectuada en

1940, igual que el rotllo de papir de


8/16

8

Callope, sobre el qual es plantegen

molts dubtes.

En la filera superior, Melpomene,

musa de la tragdia amb el bust disposat

en diagonal i el seu nom escrit en l'angle

superior dret, MELPO/MENE,

acompanyada d'una mscara sobre el seu

muscle dret, de la que a penes es va

conservar la seua part superior; a

continuaci Talia, musa de la comdia, elnom de la qual figura en l'angle superior

esquerre, TALIA, acompanyada del

pedum (bast recte) conservat parcialment

i probablement d'una mscara

desapareguda per complet; finalment,

Euterpe, musa de la msica, disposada en

diagonal com Melpomene i recolzant una

flauta sobre cada muscle amb el seu nom

escrit en l'angle superior esquerre en un

llat vulgar, HEUTERPE.

El gust per un tema iconogrfic

mitolgic

Les Muses eren les nou filles de

Mnemsine i Zeus, engendrades per elldurant nou nits consecutives. Capaces de

cantar els actes de dus i humans, aix

com proporcionar als mortals la saviesa i

la persuasi per mitj de la paraula,

adquiriren progressivament i de manera

individual atributs especfics, subjectes a

canvis notables amb el pas del temps.

Com a tema iconogrfic, les

muses ja figuren en el Vas Franois (ca.

570 a C.), encara que ser sobretot a partir

dels segles V i IV aC. quan s'incremente

la seua presncia en escultura i pintura

que passar a l'art hellenstic i rom

(MOORMANN, 1997, 97-102), com a

signe d'inquietud cultural per part delsque encarreguen aquestes obres, voluntat

patent fins i tot en l'mbit funerari, com

ho demostra la freqncia amb qu aquest

tipus es va emprar per a decorar

sarcfags. El seu concurs en mosaics a

partir del segle II dC. hi ha quasi mig

centenar d'exemplars repartits per la vasta

geografia de l'Imperi amb les Muses com

a tema principal (THEOPHILIDOU,

1984, 239-348)-, pareix respondre a un

desig de destacar un cert nivell cultural,

en molts casos ms aparent que real, no

exempt d'un carcter protector de la llar,

ja que a partir del segle III dC. i malgrat

algunes excepcions, es concentrar enl'mbit privat. D'acord amb aquesta

sensaci que el propietari volia donar,

s'entendr que les muses decoren

paviments d'estances mplies, salons per

a banquets (triclinia, oeci) de superfcie

considerable, com seria el cas del Pouatxo


9/16

9

amb els seus ms de 36 m quadrats que,

de totes totes resulten excessius per a un

dormitori (cubiculum) com es va proposar

en el moment del seu descobriment.

En el mosaic del Pouatxo es va

optar per un tipus de representaci de les

Muses en bust que constitueix una de les

principals modalitats amb exemplars

repartits pel nord d'frica, d'on va poder

sorgir el model. Per davant de larestauraci abusiva a qu s'ha vist sotms

el mosaic de Moncada, sobretot amb

motiu del seu trasllat al Museu de Sant

Pius V en 1940, resulta molt arriscat

parlar de parallels, tant en el cas dels

nord-africans, com els dos mosaics

procedents de Thysdrus (actual El Djem) i

altres dos de Hipona, (actual Annaba),

com de l'exemplar d'stia o el de

Trveris. Amb aquests dos ltims mostra

una especial similitud des del punt de

vista compositiu, patent en els requadres a

base dencordats, a ms del motiu de

dentells en l'exemplar de Trveris

(BALIL, 1979, 24 s.; LANCHA, 1997,152). Respecte del conjunt d'exemplars

hispans, el mosaic de Moncada

comparteix amb un procedent dItlica i

un altre de Montemayor (Crdova) el fet

que les Muses es representen en bust

constituint l'nica decoraci figurada del

paviment. Altres exemplars com el

d'Arroniz (Navarra), Mrida i Torre de

Palma a Portugal s'aparten per la seua

major complexitat.

Terpsicore

L'estructura senzilla de registres

quadrats s comparable amb la d'un altre

mosaic descobert no molt lluny deMoncada, el mosaic dels Treballs

d'Hrcules de Llria, recuperat en 1917

(BALIL, 1978a, 265-275; RAMALLO,

1990, 155) o el mosaic del Cstig de

Dirce, procedent de Sagunt (BALIL,

1978b, 265-274; RAMALLO, 1990, 155).


10/16

10

Aquests exemples evidencien un gust pels

temes mitolgics com a exponent d'un

refinament i d'un nivell cultural, que

podia resultar una mera aparena sense

aconseguir les cotes elevades que denoten

les grans composicions de clara

concepci pictrica.

Amb les dificultats que comporta

l'absncia d'un context arqueolgic al no

disposar de cap seqncia estratigrfica,el mosaic de Les Nou Muses de Moncada

va poder executar-se al llarg de la primera

meitat del segle III dC. En tot cas,

decorava el paviment d'una de les

estances ms importants de la villa.

PROCS DE CONSERVACI

(Magdalena Monraval i Laurence

Krougly)

Descobriment i trasllat al Museu

Provincial en l'antic Convent del

Carme

Com ja s'ha indicat, el

descobriment del mosaic de Les NouMuses es va produir de manera casual el

19 d'agost de 1920, en la partida del

Pouatxo de Moncada.

A la vista de la importncia de la

troballa els seus descobridors van

procurar protegir-lo tornant-lo a tapar

amb terra i finalment decidiren traslladar-

lo al Museu Provincial de Valncia.

El dia 27 del mateix mes els

descobridors van acompanyar al lloc de la

troballa als arquelegs Almarche,

Gonzlez Mart i Ibarra Folgado junt amb

un fotgraf, Vidal, un dibuixant, Gargallo

i un lapidari, Francs. Es van prendre

diverses fotografies del mosaic i es va

realitzar un dibuix del paviment tal comhavia sigut descobert. Per la notcia de la

troballa va circular rpidament i va ser tal

l'expectaci creada que el propietari del

terreny va decidir rodejar el permetre del

mosaic amb una corda per a cobrar a tot

aquell interessat a veurel. Per a evitar

desgrcies, Senent, en qualitat de

descobridor va cedir els seus drets al

Museu Provincial perqu aquest, desprs

de demanar la propietat del mosaic per a

l'Estat, s'encarregara de la seua extracci.

Tot i aix, el propietari del terreny es va

oposar a aquesta actuaci i noms al cap

de set mesos, al juny de 1921, va poder

dur-se a efecte.Larrencament es va realitzar

dividint el mosaic en 115 fragments

numerats amb suport d'un plnol que

serviria per a la seua posterior

reconstrucci. La documentaci relativa a

aquest procs dna fe de les mesures


11/16

11

adoptades per a garantir la salvaguarda

del mosaic i que van consistir en :

- La realitzaci de talls en les

unions del mosaic buscant les lnies rectes

amb la finalitat de facilitar la

reconstrucci posterior.

-Collocaci d'unes plaques de

marbre, corresponents en el seu grandria,

a cada una de les 115 extraccions, amb

aplicaci d'algeps sobre el mosaic.-Minar el substrat del mosaic per a

facilitar larrencament i volteig de les

plaques.

-Neteja dels morters del revers,

intentant rebaixar i deixar totes les

extraccions amb la mateixa grossria i

refor amb algeps armat amb fil d'aram de

ferro.

-Eliminaci de les plaques de

marbre utilitzades per a l'arrancada i

neteja de la superfcie (anvers) seguida

immediatament d'un calc sobre pla de la

forma i dimensions de cada extracci

numerant-les en el revers i sobre el

plnol.El pressupost de tota l'operaci va

ascendir a 1.311 pessetes, incloent-se el

clcul de tres obrers a ra de 9,50

pessetes cada un per dia. Per eixos anys

un jornal de mestre obrer eren 5 pessetes i

un oficial 4 pessetes. 1 kg de pa costava

0,60 pessetes, 1 litre d'oli, 1,60 pessetes i

1 litre de llet, 0,50 pessetes.

El contracte d'execuci dels

treballs, firmat el 14 d'abril de 1922,

incloa com a requisits l'obligaci de

reconstruir el mosaic en el centre del Sal

d'Antiguitats desprs d'haver rebaixat el

sl i d'haver-lo compactat, aix com la

collocaci del paviment sobre un suport

de morter de cal hidrulica i la restitucidels motius geomtrics amb teselles

antigues a un preu de 150 pessetes el

metre quadrat o amb teselles noves

tallades en pedra igual a les originals a

250 pessetes el metre quadrat. Les

llacunes (bustos de les muses) es tractaran

amb un morter de cal hidrulica aplicada

en reserva, un nivell ms avall que

l'original. El total dels treballs de

restauraci pujava a 750 pessetes a pagar

cinc dies desprs de finalitzats els

treballs.

1940: Trasllat al Museu de Belles Arts

de Sant Pius V i noves vicissitudsAmb motiu de la nova seu del

Museu de Belles Arts de Sant Pius V, en

1940, es decideix el trasllat del mosaic en

104 peces per a ser exposat en la Sala

d'Antiguitats Romanes del nou Museu.

Un taller catal realitza la collocaci


12/16

12

sobre un morter tradicional de cal i

arena, no obstant, el seu aspecte histric

canvia considerablement. Les llacunes

respectades en la primera arrancada

corresponent a les zones figurades de les

Muses pateixen una total reintegraci dins

del millor estil de l'poca.

En 1957 una crescuda del riu

Tria inunda el Museu de B.B.A.A. Sant

Pius V amb un efecte devastador donadala seua proximitat al llit del riu. El

paviment inundat es cobreix del fang

dipositat, no tenint testimoni escrit de cap

estudi o diagnstic sobre els danys que

aquesta inundaci va poder exercir sobre

el mosaic, tant a curt com a llarg termini.

En 1975 un altre tipus d'inundaci

actua sobre el mosaic: una simple fuga

d'aigua a causa del trencament duna

canalitzaci en el Museu de B.B.A.A. el

torna a fer malb. Des d'aleshores es

multipliquen les alteracions que es van

esmenant amb xicotetes intervencions,

encara que no sempre de manera

adequada (morter de ciment, argila enalgunes llacunes, determinats encastats

amb cola de fuster, etc.).

A la vista del precari estat de

conservaci del mosaic el restaurador J.

Escalera, de l'Institut de Conservaci i

Restauraci de Bns Culturals

(I.C.R.B.C) del Ministerio de Cultura es

desplaa a Valncia. Desprs de realitzat

un tractament d'urgncia, l'especialista

entrega el 20 de novembre de 1981 un

informe sobre les possibilitats

d'intervenci en el mosaic, insistint en la

necessitat una actuaci immediata i vlida

a llarg termini. Aquest projecte consisteix

en una consolidaci in situ per injecci

i/o arrencament i reposici de les zonesalterades; per en aquestes dates, la

reforma del Museu de B.B.A.A. de Sant

Pius V ja est programada i la Direcci

del Museu opta per un arrencament del

conjunt i el seu posterior

emmagatzematge.

Cinc anys ms tard, es reprn el

tema i el mosaic es torna a alar del seu

lloc d'ubicaci i s seccionat en 104

plaques a fi de transferir-lo de manera

rpida sobre un nou suport de formig

armat alleugerit (argila expandida),

constitut per 25 unitats transportables.

Segons les recomanacions d'Escalera, les

extraccions sn emmagatzemades, soltes,sobre planxes fines de Tablex en un

ambient poc adequat. Encara haurien de

transcrrer altres nou anys perqu

s'iniciara un nou projecte de restauraci.

Ser en 1995 quan J. Escalera

assumisca la direcci de la restauraci del


13/16

13

mosaic amb un equip de restauradors de

diverses formacions. L'estat general del

mosaic, aix com l'encolat darrencament

s desastrosa, (humitat, fongs, atacs

d'insectes i de rosegadores etc.), per aix,

abans de restaurar cal eliminar les teles

alterades pels atacs bioqumics propiciats,

pel tipus de cola i les deficients

condicions d'emmagatzematge.

A la vista d'aquest tractament,l'equip de J. Escalera, efectua uns treballs

de preconsolidaci del revers amb algeps

a fi d'eliminar les teles podrides i tornar a

aplicar unes noves amb la mateixa cola.

Desprs de l'assecat, es va eliminar la

capa d'algeps amb escarpells i martells.

Les 104 extraccions es van

emmagatzemar, provisionalment, en un

espai redut (4 m2), improvisat en la sala

de la Cpula, mentres s'ultimaven els

treballs de la tercera fase del Museu de

B.B.A.A. Sant Pius V.

1996-2001. ltima fase de restauraci

En 1996, la Direcci General de

Museus i Belles Arts de la Conselleria de

Cultura, Educaci i Cincia de la

Generalitat Valenciana per concurs pblic

contracta un nou equip per a encarregar-

se d'una segona fase en qu es feren els

treballs restants per a la seua adequada

exposici en el Museu. En virtut d'aix,

eixe mateix any s'efectu una revisi de

l'estat del mosaic i es program una nova

metodologia de consolidaci-restauraci

del mosaic. No obstant, els materials

previstos per J. Escalera ja havien sigut

comprats pel Museu, per la qual cosa va

caldre cenyir-se a ells i, en la mesura quesiguera possible, calia utilitzar-los,

excepte el morter previst com a capa

d'intervenci, per no considerar-se, vistes

les seues caracterstiques fisicoqumiques.

Tampoc la grossria dels panells inerts

era ptim, cosa que va condicionar, junt

amb les caracterstiques espacials del

Museu, la grandria dels pannells que

haurien pogut ser tres vegades majors,

simplificant l'acoblament.

Abans del comenament dels

treballs es va realitzar un diagnstic

exhaustiu i es van emetre sengles

informes indicant l'estat de degradaci del

conjunt.Desprs d'un minucis treball de

neteja i preconsolidaci, junt amb una

documentaci exhaustiva, tant grfica

com fotogrfica del mosaic, es va

elaborar el pla d'acoblament en 15

pannells, independents, en funci dels


14/16

14

vans o accessos existents en l'edifici del

Museu.

El nou projecte de consolidaci-

restauraci va contemplar els passos

segents:

El procs de neteja efectuat amb

mitjans mecnics: bistur, xicotets cisells,

vibroincisor i incls microdoll d'arena,

fins a arribar a una completa visibilitat de

la decoraci pel revers, absolutamentnecessria per a poder alinear la decoraci

i poder efectuar el muntatge.

Ja net tot el revers, i efectuades les

consolidacions necessries, es va iniciar

l'elaboraci del nou suport. Es va alinear

l'esquema decoratiu reposicionant totes

les plaques del mosaic entre si en el sl,

sempre pel revers, no sense dificultats,

ats que a causa dels danys patits,

sobretot en l'emmagatzematge, diverses

plaques van arribar deformades. El

muntatge es va projectar com ja hem

indicat, en funci d'una fcil manipulaci,

transport i emmagatzematge en el nou

magatzem del museu i a l'espera d'un llocd'exposici definitiva.

Una vegada el mosaic alineat, es

van delimitar les vores dels pannells

collocant entre ells un perfil metllic

abans d'aplicar una capa de morter

sinttic homogenetzant la cohesi de les

tessellae que a la vegada actua com a

capa d'intervenci entre la pea

arqueolgica i el nou suport inert

Muntat ja tot el conjunt sobre el

nou suport, es van voltejar cada un dels

pannells i es va iniciar el tractament de

superfcie. Va ser retirat l'encolat de

tarlatana amb cola orgnica, aplicant

compreses de cot i aigua calenta. En les

zones amb major acumulaci de cola,ms resistent i ms difcils es van

utilitzar: bisturs i xicotet utillatge de

dentista, aix com raspalls, etc. Es van

buidar totes les llacunes amb els mateixos

mtodes.

A continuaci, es va iniciar la

documentaci grfica, ressenyant les

llacunes i l'esquema bsic de la decoraci,

aix com, el permetre dels pannells ,sobre

uns calcs de pellcula transparent (acetat)

a fi de registrar l'estat del conjunt, les

seues alteracions, les zones originals etc.,

abans de comenar el procs de

reintegraci de les xicotetes llacunes i

dels talls. Les xicotetes llacunes varen serreintegrades amb teselles d'origen que

facilitaren els responsables del Museu. El

conjunt de totes aquestes teselles va ser

llavat (una a una). Una vegada seques es

van classificar per colors i grandries a fi

de facilitar els treballs de reintegraci.


15/16

15

Van quedar per restituir algunes parts de

les vores dels pannells, treball que es

realitzar quan el mosaic es munte en el

seu lloc d'exposici definitiva.

Davant de la possibilitat d'un

perode llarg a l'espera d'una exposici

definitiva i adequada del paviment

(horitzontal), es va projectar un sistema

d'emmagatzematge que fra mbil,

fabricat a mesura, segons els consells deles restauradores (Magda Monraval i

Laurence Krougly) i en funci de les

necessitats del Museu, que fins a la seua

tercera fase no va estar concebut per a

presentar obres arqueolgiques de

considerable grandria.

BIBLIOGRAFIA

ABAD, L. (1985): Arqueologa romana

del Pas Valenciano: panorama y

perspectivas, Arqueologa del Pas

Valenciano: panorama y perspectivas,

Alacant, pp. 337-382.

ALEJOS, A. (1991): Presencia romana en

el Museo de Bellas Artes de Valencia.Archivo de Arte Valenciano, LXXII, pp.

9-19.

BALIL, A. (1978a): El mosaico de Los

Trabajos de Hrcules hallado en Liria

(Valencia), Archivo de Prehistoria

Levantina, XV, Valncia, pp. 265-275.

BALIL, A. (1978b): El mosaico de El

Suplicio de Dirce hallado en Sagunto,

Zephyrus XXVII-XXIX, Valladolid, pp.

265-274.

BALIL, A. (1979): Mosaico con

representacin de Las Nueve Musas

hallado en Moncada (Valencia), Boletn

del Seminario de Estudios de Arte y

Arqueologa, XLV, Valladolid, pp. 19-30.

BRU, S. (1963): Les terres valencianesdurant l'poca romana, Valncia, 1963,

p. 186.

BURRIEL, J. M., VERD, J. M. (2000):

La villa romana de Les Paretetes dels

Moros de Moncada (L'Horta Nord),

Valncia. Introducci al seu estudi. Actes

del I Congrsd'Estudis de l'Horta Nord,

Valncia, pp. 19-33.

CANO, G. M. (1979): Sobre una posible

centuriatio en el regadio de la acequia de

Moncada (Valencia), Estudios sobre

centuriaciones romanas en Espaa,

Madrid, pp. 115-127.

DURN, M. (1993): Iconografa de los

Mosaicos Romanos en la Hispnia alto-

imperial, Barcelona.

FERNNDEZ CASTRO, M C. (1983):

Villas romanas en Espaa, Madrid.

GARCA DE CCERES, T. (1948):

Mosaicos romanos de la provincia de

Valencia, Crnica del IV Congreso


16/16

16

arqueologico del Sudeste espaol, Elx, pp

411-440.

GMEZ, N. P. (1923): El mosaico de la

villa hispano-romana del Pouaig de

Moncada, en el Museo Provincial de

Valencia, Archivo de Arte Valenciano,

IX, Valncia, pp. 54-90.

GORGES, J. J.(1979): Las villas hispano-

romaines, Pars.

LANCHA, J. (1994a): s. v. Mousa,Mousai/Musae, Lexikon Iconographicum

Mythologiae Classicae VII, pp. 991-1030.

LANCHA, J. (1994b): Les mosastes dans

la partie occidentale de l'Empire romain,

Artistas y artesanos en l'Antigedad

clsica, Cuadernos Emeritenses, 8,

Mrida, pp. 119-136.

LANCHA, J. (1997): Mosaque et culture

dans l'Occident romain (Ier-Ve s.), Roma.

LAVAGNE, H. (1988): Il mosaico

attraverso i secoli, Ravenna.

MONRAVAL, M. et alii, (2001): El

mosaic de Les Nou Muses del Pouatxo de

Moncada (Valncia). En Museu de Belles

Arts de Valncia 12. Obra recuperada del

semestre, Octubre de 2001. Valncia.

MOORMANN, E. M. (1997): Le Muse a

casa, SCAGLIARINI, D. (Dir): I temi

figurativi nella pittura parietale antica

(IV sec. a. C.- IV sec. d. C.), (Bolonia,

1995), Bolonya, pp. 97-102.

PARLASCA, K. (1959): Die rmischen

Mosaiken in Deutschland, Berln.

PUIG I CADAFALCH, J. (1934):

l'arquitectura romana a Catalunya,

Barcelona.

RAMALLO, S. (1990): Talleres y

escuelas musivas en la Pennsula Ibrica,

Mosaicos romanos estudios sobreiconografa, Actas del Homenaje in

memoriam de Alberto Balil Illana,

Guadalajara, pp. 137-180.

RIBERA, A. (1998): La fundaci de

Valncia. La ciutat a l'poca

romanorepublicana (segles II-I a. de C.),

Valncia.

THEOPHILIDOU, E. (1984): Die

Musenmosaiken der rmischen

Kaiserzeit, TrZ, 47, pp. 239-348.

TRAMOYERES, L. (1917):

Antigedades romanas de Puzol, Archivo

de Arte Valenciano, III, Valncia, pp. 72-

82.

Monraval, M. Et Al. Mosaico Nueve Musas Moncada. 2001

Documents

Transcript of Monraval, M. Et Al. Mosaico Nueve Musas Moncada. 2001