Motius per la implementació de sistemes de gestió mediambientals. · 2016. 8. 1. · 3,2 el...

Motius per la implementació desistemes de gestió mediambientals.

(algunes consideracions sobre la implantació de l’EMAS a Tarragona)

Miquel Àngel Bové SansGrup de Recerca en Indústria i Territori (GRIT)

- Departament d’Economia -

JORNADA: SISTEMES DE GESTIÓ MEDIAMBIENTALS DE LES EMPRESES. SIGNIFICACIÓ I POLÍTICA

Tortosa, 10 de maig de 2011

Motius per la implementació desistemes de gestió mediambientals

1. Què són els SGMA?

2. Per què hi ha organitzacions que implanten SGMA?

3. Quina és la situació a les nostres comarques?

4. Conclusions

SUMARI

Què és la gestió ambiental?

Són totes aquelles accions i mecanismes per a millorar el comportament d’empreses i institucions en relació al medi ambient i als recursos naturals

Què són els SGMA?

Objectiu principal de la gestió ambiental?

Millorar el comportament ambiental de l’organització

Què diuen les empreses i institucions sobre la sostenibilitat?

Què són els SGMA?

(a partir d’una enquesta a 1.560 executius de tot el món)

En un informe del MIT- Sloan Management Review i BCG (2009): “The Business o Sustainability”

http://sloanreview.mit.edu/sustainability/

Existeix un gran consens (>92%) sobre la importància dels aspectes ambientals en les empreses

Però alhora la majoria d’empreses (>70%) encara no han desenvolupat un estratègia ambiental

Els principals impulsors (drivers) de les inversions ambientals són: la legislació, la preocupació dels consumidors i l’interès dels treballadors

35%

10% 10% 9% 9% 8% 8%

5% 4%2%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

Millora de laimatge de lacompanyia ode la marca

Estalvi decostos

Avantatgecompetitiva

Satisfacció,moral o

retenció delstreballadors

Innovació enproducte,servei omercat

Model denegoci o

innovació deprocés

Noves fontsd'ingressos ode tresoreria

Gestióefectiva del

risc

Millor relacióamb els grups

d'interés

Altres

Principals beneficis en les organitzacions d'abordar els temes relacionats amb la sostenibilitat, 2009

Font: MIT- Sloan Management Review i BCG (2009)

Què són els SGMA?

Què és la gestió ambiental?

Són totes aquelles accions i mecanismes per a millorar el comportament d’empreses i institucions en relació al medi ambient i als recursos naturals

Què són els SGMA?

Objectiu de la gestió ambiental?

Millorar el comportament ambiental de l’organització

Per tant, els sistemes de gestió mediambientals(SGMA) ens ajuden a aconseguir l’objectiu de forma eficient i controlada

Com? ...

Identificació d’aspectes ambientals

... Com?

Aig

ües

resi

dual

s

Prod

ucci

ó re

sidu

s

Emis

sion

s at

mos

fèriq

ues

Con

tam

inac

ió d

el s

òl

Con

tam

inac

ió a

cúst

ica

Con

tam

inac

ió ll

umín

ica

Legi

onel

la

Con

sum

d'e

nerg

ia

Con

sum

d'a

igua

Blocs sanitaris

Bar/ Restaurant

Jardineria

Manteniment

Estada clients

Obres i reformes

Piscina

Rentacotxes

Avaluació d’aspectes ambientals Priorització de les actuacions

Què són els SGMA?

Models principals:

Norma ISO14001 Reglament EMAS

Contenen requisits permeten certificació

Altres certificacions (sistemes, producte, instal·lacions...)

• Distintiu de garantia de qualitat ambiental • EN16001 – sistemes de gestió energètica• Ecolabels• ...• Pròpies

Models de sistemes de gestió ambiental

Què són els SGMA?

Què són els SGMA?





4. Conclusions

SUMARI

Motius per implantar l’EMAS

1. MILLORA DE LES RELACIONS AMB L’ADMINISTRACIÓ- Ajuts i subvencions- Tracte legislatiu preferent (llicència ambiental, llei responsabilitat ambiental)- Reducció del cànon de l’aigua en usos industrials- Avantatges en contractació pública i compra verda- 15% descompte en les taxes d’Ecolabel i DGQA

2. PORTA D’ENTRADA A CLIENTS, MERCATS I RECONEIXEMENT PÚBLIC- Credencials “verdes”, sostenibilitat i responsabilitat social- El valor d’una empresa depèn de la seva capacitat de la gestió

3. MILLORA DE LA QUALITAT AMBIENTAL DEL PRODUCTE/SERVEI/PROCÉS- Exigència creixent per part del client i de la societat

4. MILLORA EN LA GESTIÓ- Manteniment d’equips i instal·lacions

(....)

Per què implantar un SGMA?

5. REDUCCIÓ DE COSTOS- Minimització de consums d’energia, aigua, combustible, recursos...- Minimització de residus (cost de la gestió)- Evitació de possibles sancions

6. REDUCCIÓ DEL RISC- Reducció del risc d’incompliment legal- Reducció del risc de danys sobre el medi

7. RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA (RSC)- Un dels principals eixos de la responsabilitat social és la gestió ambiental i la sostenibilitat- Responsabilitat local, amb la comunitat i entorn immediat

8. ACTITUD PROACTIVA DE COMUNICACIÓ TRANSPARENT- Diàleg amb totes les parts, incloent grup de pressió mediambiental


Motius per implantar l’EMAS

EVER Study (2005):

Què diuen les empreses i institucions sobre l’EMAS?


29 partcipants a l’EMAS, 2 dels quals administracions públiques

11 no partcipants a l’EMAS, 4 dels quals n’han sortit

17 stakeholders

57 TOTAL

Vernon, J. et al. (2009) ó Milieu & RPA (2009):

tenim dos estudis encarregats per la Comissió Europea:

457 centres registrats amb EMAS (11% del total)

60 % micro, petites i mitjanes organitzacions i 40% grans organitzacions

76 % organitzacions privades i 24% organitzacions públiques

23 % organitzacions espanyoles, 27% italianes i 16% alemanyes

una millor gestió i garantia de compliment de la legislació 4,0

la millora dels resultats ambientals 3,9

una millor gestió del risc i prevenció de responsabilitats ambientals 3,7

la millora de les capacitats organitzacionals i de gestió en l'àrea mediambiental 3,6

la millora de les relacions amb els stakeholders i la comunitat local 3,5

la millora de les capacitats competitives o la satisfacció d'una petició específica dels clients 3,4

mantenir-se al dia amb els nostres principals competidors / membres de la nostra associació empresarial 3,2

el compliment d'una petició de la nostra direcció corporativa 3,1

els beneficis de l'alleujament de la reglamentació 2,9

millora de la nostra avaluació a l'hora d'accedir a fons públics o procediemnts de contractació 2,3

Font: EVER Study, 2005

Motius principals per adoptar un EMAS, segons l'EVER Study (en una escala de 1 a 5)

EVER Study (2005):


la millora de la imatge 4,3

la millora de la capacitat organitzativa i de gestió de la innovació 3,5

la optimització de costos 3,5

el reconeixement com a líder per part dels competidors i d'altres agents econòmics 3,3

una major satisfacció dels clients 3,2

l'aconseguir nous clients (o contractes) o quotes de mercat 3,2

la millora de la capacitat d'innovació tècnica 3,1

la millora de la qualitat del producte o dels resultats 3,0

l'accés més fàcil al crèdit o a les licitacions públiques 2,1

Font: EVER Study, 2005

Principals beneficis percebuts de l'adopció d'un EMAS, segons l'EVER Study (en una escala de 1 a 5)

EVER Study (2005):


Principal raó per adoptar l'EMAS

3%0%

1%1%

1%3%1%

2%4%

6% 3%

7% Legislative compliance

9% Requirement ofcustomer/supply chain

10% Transparency stakeholders 17% Management

culture

11% Improved reputation

19% Resource/production efficiency

Resource/production eff iciency Improved reputation Greener product

Response to competitor Legislative compliance Risk management

Management culture Employee participation Transparency stakeholders

Financial support Streamline applications Technical support

Requirement of customer/supply chain Requirement of shareholders Industry sector initiative

Prerequisite for funding/contract acces Other

Font: Vernon, J. (2009): Study on the Costs and Benefits of EMAS to Registered Organisations (DG Environment of the European Commission)

Vernon, J. et al. (2009):


1 ó 2 3 4 ó 5

Estalvi d'energia i recursos 21% 15% 7%

Estalvi financer 9% 14% 17%

Millora de relacions amb stakeholder 17% 14% 11%

Millora retenció i recrutament del personal 8% 15% 18%

Increment d'oportunitats de mercat 12% 12% 17%

Millora de productivitat 11% 16% 14%

Reducció d'incidents negatius 18% 12% 11%

Altres 3% 3% 4%

% de respostes en cada categoria

Impactes més positius de l'adopció de l'EMAS (1 = més gran i 5 = sense impacte)

Font: Vernon, J. (2009): Study on the Costs and Benefits of EMAS to Registered Organisations (DG Environment of the European Commission)

Vernon, J. et al. (2009):


What are Benefits of EMAS Registration?

Risk minimisation: possibilities to reduce associated risk levels by assessing operational procedures

(b)

Regulatory compliance: greater awareness of regulatory requirements

Regulatory relief: regulators may choose to relax regulatory requirements

Improved relations with internal stakeholders: employee involvement and training under EMAS can lead to improved employee morale

Improved relations with external stakeholders: EMAS registration of a site in close proximity to residents can enhance credibility and transparency

Competitive advantage: EMAS registration can lead to improved market access and increased market share

(c)

(d)

(e)

(f)

(g)

Cost reductions: better management of resources (e.g. energy and resources efficiency)

(a)

What are Costs of EMAS Registration?

Fixed costs: assumed to be unrelated to staff numbers (e.g. registration fees, IT costs)

External costs: incurred by employing external consultancy to support EMAS implementation (e.g. employee training)

Internal costs: incurred by organisation staff to implement, administer and report on EMAS (e.g. internal audit)

(a)

(b)

(c)

Costs vary with the size and the sector of the organisation





4. Conclusions

SUMARI

2 2 4 620 22

45 47

84 86 101104 116123 135

145 155177

150

223206

268

232

290

249

331

0

50

100

150

200

250

300

350

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Evolució dels regsitres EMAS vigents, per organitzacions i centres, a Catalunya, 1997-2009

Nombre d'organitzacions Nombre de centres

Font: Direcció Gral. de Qualitat Ambiental. Generalitat de Catalunya.

Quina és la nostra situació?

L’evolució dels EMAS a Catalunya

286

716

67

423

2434

48

24

534

64

1621

13

0 5 10 15 20 25 30 35

Altres serveis

Emmagatzematge

Transport

Gestors de residus

Educació

Activitats sanitàries

Comerç

Activitats recreatives

Hosteleria

Administracions públiques

Construcció

Altres indústries

Ciment

Paper

Alimentació

Farmacèutic

Automoció

Metall

Tèxtil

Plàstic

Químic

Electrònica

Distribució sectorial dels registres EMAS a Catalunya, 2009

Font: Direcció Gral. de Qualitat Ambiental. Generalitat de Catalunya.


Administracions Públiques (34)

“Turisme” (47)

“Química” (37)

Tarragonès 13 59,1%Tarragona 6Vila-seca 2Torredembarra 2Constantí 1Salou 1Roda de Barà 1

Baix Penedès 3 13,6%Calafell 1Segur de Calafell 1Santa Oliva 1

Baix Camp 1 4,5%Vandellòs i l'Hospitalet 1

Conca de Barberà 1 4,5%Montblanc 1

Baix Ebre 2 9,1%L'Atmella de Mar 1Tortosa 1

Montsià 1 4,5%Alcanar 1

Ribera d'Ebre 1 4,5%Tivissa 1 4,5%

Total Camp de Tarragona 18 81,8%Total Terres de l'Ebre 4 18,2%

TOTAL 22 100,0%

Distribució territorial dels registres EMAS al Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre, 2010

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la Direcció General de Qualitat Ambiental, Generalitat de Catalunya


La situació dels EMAS a lesNostres comarques

Distribució comarcal dels registres EMAS a la demarcació de Tarragona, 2010

4,5%Montsià

9,1%Baix Ebre

4,5%Conca de Barberà

4,5%Baix Camp

4,5%Ribera d'Ebre

13,6%Baix Penedès

59,1%Tarragonès

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Direcció General de Qualitat Ambiental. Generalitat de Catalunya.



Distribució sectorial de les organitzacions amb certificat EMAS a la demarcació de Tarragona, 2010

4,5%Ciment

9,1%Emmangatzematge

4,5%Gestors de

residus4,5%

Educació

4,5%Hosteleria

18,2%Activitats

recreatives

22,7%Administracions

públiques

31,8%Químic




Organitzacions EMAS a la demarcació de Tarragona (Direcció Gral de Qualitat Ambiental, GenCat, 31-01-11)

ORGANITZACIÓ ACTIVITAT NÚMERO DE REGISTRE

12 AJUNTAMENT DE CALAFELL Gestió de platges i passeig marítim ES-CAT-000252 Principal, 2443820 Calafell a/e: [email protected] www.calafell.org

20 AJUNTAMENT DE RODA DE BARÀ ES-CAT-000286 Patronat Municipal de TurismePl. de la Sardana s/n 43883 Roda de Barà a/e: [email protected] www.rodadebara.cat

26 AJUNTAMENT DE TORREDEMBARRA ES-CAT- 000248 Plaça del Castell, 843830 Torredembarra a/e: [email protected] http://www.torredembarra.cat

73 CLUB NÀUTIC L'AMETLLA DE MAR Nàutica esportiva i pesca esportiva ES-CAT-000222 Moll de Ponent s/n 43860 L'Ametlla de Mar

201 PORT DE TORREDEMBARRA S.A. Dàrsena esportiva ES-CAT-000176 Edifici Capitania43830 Torredembarra a/e: [email protected] www.porttorredembarra.es

207 PORT SEGUR-CALAFELL, S.A. Gestió del Port Esportiu ES-CAT-000281 Passeig Marítim, s/n. Edifici Capitanía. 43882 Segur de Calafell

46 BLAUMAR HOTEL Hotel ES-CAT-000057 C/ Juan Miarnau Ciurana, 443840 Salou a/e: [email protected] www.blaumarhotel.com

198 PORT AVENTURA S.A. (5 centres) Parc d'atraccions ES-CAT-000070 Avda. Pere Molas, km 243480 Vila-Seca www.portaventura.es

28 AJUNTAMENT DE VANDELLÒS I L'HOSPITALET DE L'INFANT (3 centres)Ajuntament, 6 Activitats generals de l'Administració local. ES-CAT-000258 43891 Vandellòs i Hospitalet de l'Infant a/e: [email protected] www.vandellos-hospitalet.cat

80 CONSELL COMARCAL DE LA CONCA DE BARBERÀ (6 centres) Activitats Generals de l'Administració Local. ES-CAT-000235 C/ Sant Josep, 18. 43400 Montblanc

64 CEIP LA PARELLADA educació ES-CAT-000304 C/Josep Mª Mas s/n, s/n. 43710 Santa Oliva a/e: [email protected] http://blocs.xtec.cat/ceiplaparellad

Gestió municipal de Platja Llarga, Platja Punta d'en Guineu, Platja Pellisseta, Platja Costa Daurada,

Gestió Municipal de les Platges del Barri Marítim, Paella, Muntanyans i Canyadell

34 ARAGONESAS, INDUSTRIAS Y ENERGÍA, SA (2 centres) Producció de productes químics bàsics ES-CAT-000197 Autovia Tarragona-Salou, C-31B, Km. 6 43480 - Vila-seca a/e: [email protected] www.ercros.es

41 AZUFRERA Y FERTILIZANTES PALLARES, S.A. ES-CAT-000239 P.I. de Constantí, Av. Europa, 1-743120 Constantí

43 BASF ESPAÑOLA, SA (3 centres) ES-CAT-000004 Ctra. N-340, km 115643006 Tarragona a/e: [email protected] www.basf-it-services.com

96 DOW CHEMICAL IBERICA SL (2 centres) Producció d'etilè i derivats ES-CAT-00012 Autovia de Salou, s/n43080 Tarragona a/e: [email protected] www.dow.com

110 ERCROS INDUSTRIAL S.A. - FÀBRICA DE TORTOSA ES-CAT-000227 Pol. Industrial Baix Ebre, Carrer A43500 Tortosa www.ercros.es

111 ERCROS INDUSTRIAL, S.A Fabricació de productes bàsics químics ES-CAT-000181 Ctra. València s/n43006 Tarragona a/e: [email protected]

231 TERMINALES PORTUARIAS S.L / TERMINAL TARRAGONA Emmagatzematge de mercaderies perilloses ES-CAT-000 245 Moll d'Inflamables, s/n 43004 Tarragona

235 TPS TARRAGONA PORT SERVICES, SL Dipòsit i emmagatzematge productes químics ES-CAT-000279 Muelle Castilla43008 Tarragona a/e: [email protected] www.tps-tgna.com

237 TRANSFORMADORA DE ETILENO, AIE Producció de polietile de baixa densitat ES-CAT-000134 Ctra. València, Km 1157,2.43006 Tarragona. a/e: [email protected]

65 CEMEX ESPAÑA, SA Fàbrica de ciment ES-CAT-000182

Partida de Martinenca s/n43530 d’Alcanar a/e: [email protected] www.cemex.es

136 GESTIÓ I RECUPERACIÓ DE TERRENYS, SA ES-CAT-000317 Paratge Magrells, s/n.43746 Tivissa a/e: [email protected] www.grtsa.com

Dipòsit controlat de valoració i disposició de residu ni especial classe I i II

Transformació, manipulació, envasat i comercialització de sofre.

Fabricació de productes químics bàsics, catalitzadors, productes de matèries plàstiques i

Fabricació de productes bàsics de química orgànica


Distribució de les organitzacions amb EMAS a Tarragona (gener 2011)

4,5%Gestió

deresidus4,5%Ciment

4,5%Ensenyament

9,1%Administracions

Locals

36,4%activitats relacionadea

amb el turisme

40,9%activitats relacionadea

amb la indústria química

Si tenim en compte que els EMAS a la majoria d’ajuntaments són per la gestió de platges i que els de les activitats recreatives són ports esportius, els podem considerar com activitats turístiques.

També podem considerar els magatzems de productes químics i perillosos com a relacionats amb la indústria química.

De manera que la distribució de les organitzacions amb EMAS a Tarragona quedaria així:






4. Conclusions

SUMARI

Conclusions

Els principals motiusmotius pels quals les organitzacions implementen sistemes de gestió ambiental són:

l’acompliment de la legislació,

el compromís corporatiu i

la millora de la reputació

Els principals beneficisbeneficis percebuts per les organitzacions que apliques sistemes de gestió ambiental són:

la millora de la imatge i

l’estalvi de costos

Conclusions

El creixement en la implantació de l’EMAS a Catalunyareflecteix la progressiva difusió d’aquest SGMA i la capacitat d’aprofitament dels seus beneficis

La reduïda implantació de l’EMAS a les Terres de l’Ebre(només 4 centres) posa de manifest la necessitat d’una major informació sobre el funcionament d’aquest SGMA i dels seus avantatges, tant en termes mediambientals com econòmics, per a les empreses i institucions

ÉÉs possible millorar el s possible millorar el comportament mediambientalcomportament mediambiental de de les nostres organitzacions a lles nostres organitzacions a l’’hora que milloren la seva hora que milloren la seva eficieficièènciancia i i competitivitatcompetitivitat

moltes grmoltes grààcies per la vostra atencicies per la vostra atencióó[email protected]

www.ec.europa.eu/environment/emas

Links

• European Union: http://www.europa.eu• EMAS Register: www.emas-register.eu• EMAS Toolkit for small organisations:

www.ec.europa.eu/environment/emas/toolkit/• EMAS Easy:

http://ec.europa.eu/environment/emas/tools/emaseasy_en.htm• European Portal for SMEs: www.ec.europa.eu/enterprise/sme/• EU Ecolabel: www.ec.europa.eu/environment/ecolabel/• Green Public Procurement (GPP):

www.ec.europa.eu/environment/gpp/index_en.htm• Environmental Compliance Assistance Programme for SMEs

(ECAP): www.ec.europa.eu/environment/sme/index_en.htm• European Environment Agency: www.eea.europa.eu• International Standard Organisation (ISO): www.iso.org

http://www20.gencat.cat/portal/site/dmah

http://www.marm.es/es/calidad-y-evaluacion-ambiental/

Barreres per adoptar l’EMAS

1. COST D’IMPLANTACIÓ (hores i €)- Documentació- Implantació i canvis- Mesures d’adequació

2. COST DE CERTIFICACIÓ (€)- Cost d’auditories

3. PUBLICACIÓ DE LA DECLARACIÓ AMBIENTAL

4. ESFORÇ CONSTANT PEL COMPROMÍS I LA MILLORA AMBIENTAL

COST INVERSIÓESFORÇ I TRANSPARÈNCIA RESPONSABILITAT

LA GESTIÓ AMBIENTAL ÉS RENDIBLE

La planificació inicial per obtenir la certificació EMAS va començar a mitjans de 1996 a través d'una avaluació ambiental inicial, la redacciód'una normativa interna i el desenvolupament de les eines informàtiques necessàries. L'1 d'abril de 1997 es va tramitar la sol·licitud per obtenir la certificació ISO 14.001, que es va obtenir després de les corresponents auditories, el 5 de gener de 1998. Posteriorment, es va elaborar la Declaració Mediambiental necessària per obtenir la certificació EMAS, que es va registrar el 28 d'abril de 1998. El procés per obtenir aquest certificació de qualitat ambiental ha significat un important increment de les despeses en matèria mediambiental, les principals inversions han estat l'ampliació el 1996 de la depuradora físico-química, per tal de duplicar la seva capacitat de tractament de les aigües residuals de 25 a 50 m3/hora; l'ampliació el 1997 de la depuradora biològica duplicant la seva capacitat (fins a 200 m3/hora) i el seu poder de degradació (fins a 320 kg DBO5/hora); i l'ampliació del sistema de cogeneració amb una altra turbina de 6 MW. A més, al 1998 s'ha instal·lat una planta d'assecattèrmic dels fangs de la depuradora, per evitar l'assecat en una era a l'airelliure. A part d'aquestes importants inversions, també s'han incrementat notablement els costos d'operació relacionats amb les millores mediambientals, tal com s'observa en la gràfica següent:

BASF Española

234,8

277,2

201,4

154,3

344,1

213,5

437,6

24,8

403,6

46,3

436

594,8

428

15,1

390,6

392,9

415,8

514,07

405

1428,9

563,7

545

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1800

2000

1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998

Gràfica 6.7 Inversions i costos d'operació de la fàbricade Tarragona de BASF Española, SA en l'àmbit mediambiental, 1988-98 (milions de ptes)

Costos d'operació Inversions

2,5

7,0

2,4

4,5

2,0

4,8

0,6

4,72

0,7

3,31

1,8

2,77

01234567

1993 1994 1995 1996 1997 1998

Gràfica 6.8 Emissions atmosfèriques BASF, 1993-98 (kg/ tn produïda)

NOx (kgr/ tn produida) CO (kgr/ tn produida)

739.220

2.069.816

826.918

1.550.471

744.410

1.786.584

230.460

1.812.952

305.421

1.444.203

790.243

1.216.096

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

1993 1994 1995 1996 1997 1998

Gràfica 6.9 Emissions atmosfèriques total BASF, 1993-98 (kg)

NOx (kgr) CO (kgr)

Font: BASF Española, SA

836.797 861.373818.851

967.932 1.103.8771.198.536

0

200.000

400.000

600.000

800.000

1.000.000

1.200.000

1993 1994 1995 1996 1997 1998

Gràfica 6.11 Volum d'abocaments totals (m3)

Volum d'abocaments totals (m3)

2,832,50

2,202,52 2,53

2,73

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

1993 1994 1995 1996 1997 1998

Gràfica 6.10 Volum d'abocaments, BASF 1993-98 (m3/ tona produïda)

Volum d'abocaments (m3/ tona produida)


Paràmetres Valor mitjà 97

Valor mitjà 98 Límit legal % del

límit 97 % del

límit 98 Sòlids en suspensió (mg/l) 79,4 67,8 300 26,5% 22,6% Sòlids sedimentables (mg/l) 0,8 0,5 5 16,0% 10,0% pH (upH) 6,7 7,2 5,5 - 9,5 - - DQO (mg O2 /l) 585 481 800 73,1% 60,1% DBO5 (mg O2 /l) 161 138 350 46,0% 39,4% Hidrocarburs (mg/l) 7 6 30 23,3% 20,0% Nitrogen total (mg N/l) 20 33,1 120 16,7% 27,6% Fòsfor total (mg PO4-/l) 10,8 9,4 30 36,0% 31,3%

Taula 6.8 Qualitat dels efluents a través de l'emissari, 1997-98


Consums d’aigua Blaumar Hotel (Salou), litres/persona/dia

Consums d’aigua càmping La Ballena Alegre II (St. Pere Pescador)

Motius per la implementació de sistemes de gestió mediambientals. · 2016. 8. 1. · 3,2 el...

Documents

Transcript of Motius per la implementació de sistemes de gestió mediambientals. · 2016. 8. 1. · 3,2 el...