NACIONAL I L’ESPORTIU P6-28

Primers casos a la demarcacióen una residència d’avis

Iniciativa empresarial contra la crisi sanitàriaSeat fa proves per fabricar dostipus de mascaretes amb 3D

Col·laboració per desenvoluparel primer respirador de campanya

OxyGen és un nou respiradorfabricat a Igualada i a Barcelona

Salut ja gestiona el paíscom un sol hospital7.864 contagiats, 658 greus i 339 morts, ahir a Catalunya

Sanitaris del Clínic prenen mostres per fer la prova de Covid-19 ■ FRANCISCO AVIA /HOSPITAL CLÍNIC

Comunitats virtuals perquè lesempreses comparteixin informació

Les tèxtils col·laboren lliurantmaterial i mascaretes quirúrgiques

Puig ofereix la seva capacitat perfer solucions hidroalcohòliques

“Les infermeresresponen d’unamaneraimmensa”

Degana del Consell de Col·legis d’Infermeres iInfermers de Catalunya

Entrevista Núria Cuxart

Edició de GironaDIMARTS · 24 de març del 2020. Any XLV. Núm. 15309 - AVUI / Any XLII. Núm. 14179 - EL PUNT

1,20€

1224

54-1

2195

85L

EL CONTE. LLUÍS LLORT. Tipologies psicològiques P5

EL PAVELLÓ DE PALAU ES PREPARA PER ACOLLIR ELS SENSESOSTRE. El pa-velló de Palau-2 de Girona es convertirà en els propers dies en un espai perquè les persones sense sostre puguin pas-sar-hi aquests dies de confinament amb totes les mesures d’higiene i alimentació necessàries. ANIOL RESCLOSA

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2. 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 25.044

Dimarts24 DE MARÇ DE 20201,30 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

Es duplica el nombre demorts a Girona en un dia

PÀGINES 2 a 17

28 gironins ja han perdut lavida a causa del coronavirus. Laxifra de casos positius ascendeixa 543, dels quals 202 són sanitaris

El Trueta, amb l’UCI al límit,reconverteix altres zones del’hospital per poder atendretots els ingressats pel Covid-19

■El nombre de morts per coro-navirus a les comarques gironi-nes ja arriba a , el doble delsque es van registrar des de la set-mana passada fins diumenge.La xifra de casos positius total jasupera el mig miler d'afectats:. Dels contagiats per corona-virus, es troben en estat greu, més que diumenge, i sónprofessionals sanitaris, més.

Donada l’extrema gravetat dela situació, els hospitals de la Re-

gió Sanitària de Girona hanreorganitzat les instal·lacionsper tal d’ampliar el nombre dellits per atendre pacients ambCovid- que es troben en situa-ció crítica. A part dels llits del’UCI, el Trueta també destinaràl’atenció als pacients crítics elsllits de la Unitat Coronària i elsde semicrítics de la Unitat Poli-valent d’Alta. Els hospitals co-marcals també han fet les sevesadaptacions internes.

ECONOMIA

Ja són 244.260 els catalansafectats per un ERTO

ALEMANYA TRENCA LA SEVA DISCIPLINA I RECORRE AL DEUTE

PER INJECTAR 156.000 MILIONS D’EUROS AL PRESSUPOST PÚBLIC

4

CONTROLS POLICIALS

Els Mossos imposen més de 300multes per trencar el confinament

ELS CASOS D’INFECTATS A TOT L’ESTAT ARRIBEN A 35.044,

DELS QUALS 7.864 SÓN A CATALUNYA, AMB 339 PERSONES MORTES

4 L’EXÈRCIT TROBA, MENTRE FEIA DESINFECCIONS, CADÀVERS

D’ANCIANS ABANDONATS EN LLITS EN RESIDÈNCIES DE GENT GRAN

4

Espanya viu la pitjor jornada amb 462 morts

Servei d’ajuda a domiciliSERVEIS:• Serveis a hores convingudes des de 10,29 €/h*• Serveis d’atenció permanent 24 hores per 1.770 € (26 dies/mes)

PROFESSIONALS:• Assegurats per l’entitat

a la Seguretat Social• Qualificats amb el certificat

de professionalitat

* 10,29 €/ha partir de 40 hores a la setmana

jamargant - 24/03/2020 09:42 - 46.136.229.122

L’increment del nombrede pacients amb corona-virus SARS-CoV-2, moltsdels quals en estat greu,amb necessitat de ventila-ció mecànica invasiva, haaccelerat la reorganitza-ció de tots els hospitals dela regió sanitària de Giro-na. Salut no ha concretaten quants llits xifra aques-ta ampliació adduint quela quantitat s’anirà adap-tant a les necessitats as-sistencials segons disponi-bilitat de professionals iequipament com ara res-piradors. En situació nor-mal, hi ha divuit llits de crí-tics al Trueta, vuit a l’IASi cinc a la Clínica Girona.Aquesta adaptació internaque han fet els centres pelque fa a la utilització delsllits ha fet que també s’ha-

gin hagut de reorganitzarles plantilles de professio-nals i formar-los, en algunscasos, per a les noves fun-cions que previsiblementels tocarà assumir.

En el cas de l’hospitalTrueta, a part dels llits del’UCI, també destina al’atenció de pacients crí-tics els llits de la unitatcoronària i els de semicrí-tics de la unitat polivalentd’alta intensitat de cures.També ha reconvertitl’hospital de dia polivalenti l’hospital de dia d’endo-crinologia en un espai peratendre aquest tipus decasos. Els pacients críticsque no estiguin afectatspel coronavirus s’ingres-saran a la unitat de reani-mació per tal de preservarl’àrea quirúrgica de possi-bles contagis.

Els hospitals comarcalstambé han fet adapta-

cions internes per poderatendre els pacients mésgreus, l’atenció dels qualscorrespondrà principal-ment als professionalsd’anestesiologia i d’urgèn-cies, que treballaran con-juntament. S’ha establertun sistema de suport tele-fònic a càrrec dels metgesintensivistes del Truetaals hospitals comarcals.

Al Santa Caterina, on jahi ha una unitat de crítics,han potenciat l’atencióal pacient semicrític. Enaquest sentit, s’han recon-vertit les àrees d’observa-ció del servei d’urgènciesen zona d’atenció de pa-cients semicrítics, mentreque l’atenció urgent al pa-cient amb problemes res-piratoris s’ha habilitat alsboxs d’urgències psiquià-triques, que s’han traslla-dat a un altre espai. Tam-bé s’ha habilitat l’hospital

de dia com a àrea de su-port al servei d’urgències iobservació, amb una àreade boxs dedicada al pa-cient semicrític.

Hospital de FigueresAl servei d’urgències del’hospital de Figueress’han aïllat tots els boxs–una vintena–. Tambés’ha dividit la zona de re-animació del servei endues parts i ahir estaven apunt d’acabar-se els tre-balls per reconvertir sisboxs de la unitat de moni-toratge d’urgències peratendre pacients que te-nen necessitat de rebretractaments amb aerosolso ventilació mecànica noinvasiva per als crítics nointubats. Aquestes matei-xes adaptacions s’estavenfent a les dues habitacionsde la primera planta quefins ara es destinaven a les

proves de polisomnogra-fia. A més, a la unitat demonitoratge s’han reorde-nat els espais per, si és ne-cessari, poder-hi atendrepacients crítics intubats. Is’està preparant el perso-nal del servei per desenvo-lupar aquesta atenció.Amb l’objectiu d’evitarcontagis, també s’ha sec-toritzat l’hospital de Fi-gueres. La primera plantade l’hospital, la d’hospi-talització mèdica, té totauna ala destinada a acollirels pacients aïllats per Co-vid-19. I des de dissabte noes permet l’entrada de vi-sitants a cap de les tresplantes d’hospitalització.

Hospital d’OlotL’hospital d’Olot i comar-cal de la Garrotxa ha habi-litat una segona unitat peratendre pacients. Així ma-teix, ha activat una borsa

de treball per buscar per-sonal de neteja i bugaderiadurant la gestió del coro-navirus, tot i que fonts dela fundació rectora delcentre han remarcat quees tracta, ara per ara,d’una mesura preventivaper gestionar escenaris fu-turs. L’hospital ha prohi-bit les visites a la unitat 4,on hi ha els malalts de llar-ga estada, a tots els fami-liars i acompanyants, i haestablert un circuit de co-municació perquè totesles persones ingressadeses puguin posar en con-tacte diàriament amb lesseves famílies. Finalment,ha comunicat que l’aten-ció primària a la Garrotxaes concentra als ambula-toris CAP Garrotxa, CAPBesalú, CAP Sant Joan lesFonts i CAP Sant Esteved’en Bas, i al CL Sant Feliude Pallerols es concentra

U.C. / J.C. / J.P.GIRONA / OLOT / FIGUERES

a L’hospital Trueta destina als pacients amb Covid-19 la majoria de llits depacients crítics de què disposa i ha adaptat nous espais a Tots els centreshospitalaris comarcals han readaptat les instal·lacions i el personal

L’augment delscasos greus portaa reorganitzartots els hospitals

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

MÉSCORONAVIRUS

Ple de la Diputacióde Girona viatelemàtica

La policia local de Palafrugellva estrènyer el control, el capde setmana, en diverses co-munitats dels nuclis del lito-ral, on alguns veïns van de-nunciar que hi havia gent ju-gant a tennis a les pistes, ique entraven a casa quanapareixien les patrulles. Elcos va enviar cap a la primeraresidència una família.■ E.A.

Més de 3.000 targetesmoneder a l’Alt Empordà

Amb motiu de la pandèmiacausada pel coronavirus, la Di-putació de Girona celebraràavui per via telemàtica el pledel març. La sessió comença-rà a les 12 h. Es podrà seguirdes del web de la corporació,en un espai on ja es retrans-met habitualment en directe(http://www.ddgi.cat/web/ni-vell/1227/s-0/el-ple). ■ G.P.

El Consell Comarcal de l’AltEmpordà ha repartit 3.062targetes moneder a travésdels ajuntaments que ara elsconsistoris faran arribar alspares i tutors dels alumnesbeneficiaris d’una beca men-jador. L’objectiu és que elsmenors amb necessitats so-cioeconòmiques tinguin lacontinuïtat d’aquests ajuts

Setge a segonsresidents a Calellade Palafrugell

durant el temps que els cen-tres educatius estiguin tan-cats. La targeta moneder es-tarà carregada amb els àpatscorresponents al servei demenjador, a raó de quatreeuros per dia i infant perals beneficiaris. Es pot ferservir en qualsevol establi-ment, només per compraraliments. ■ EPA

Els ajuntaments repartiranles targetes ■ CCAE

Sessió plenària, en unafoto d’arxiu ■ EL PUNT AVUI

Adaptació del’hospital de diapolivalent delTrueta com a àreade crítics ■ ICS

EL PUNT AVUIDIMARTS, 24 DE MARÇ DEL 202014 | Nacional |

Els efectes del coronavirus

L’expansió del Covid-19 LES MESURES

■ Facilitar la comunicació online entre pacients ingressats per coro-navirus al Trueta i els seus familiars, evitant així desplaçaments. Aquestés l'objectiu de la iniciativa de Girona Fibra de Besalú, en coordinacióamb l'hospital gironí, amb la donació de deu tauletes. El seu respon-sable, Estanis Sarquella, ha explicat que estan fent les proves i que, uncop tinguin les targetes SIM instal·lades, els aparells podran entrar enfuncionament a finals de setmana. Amb aquestes connexions online,els familiars ja no hauran de desplaçar-se fins a l'hospital i s'evitarà ha-ver de protegir-los amb màscares i guants, un material molt escàs aramateix. L’empresa ha volgut aportar el seu granet de sorra davant lanecessitat que els va traslladar el cap del servei de Cardiologia de l'hos-pital, Ramon Brugada, ja que no disposen de prous vestits de protecció.

Breus

■La Generalitat ha activat un webper aglutinar les empreses catala-nes que puguin oferir les seves ca-pacitats per fer front a l’emergèn-cia sanitària. Així, podran contac-tar empreses que ofereixin tecno-logia, material o capacitat de pro-ducció amb les que en necessitin.

MATERIAL SANITARI

Un web posarà encontacte les empreses

■La Diputació de Girona celebra-rà aquest matí el ple ordinari cor -responent al mes de març de for-ma telemàtica i per videoconfe-rència, i es podrà seguir per inter-net de la forma habitual. A l’ordredel dia hi ha, entre d’altres, l’apro-vació de les bases reguladores desubvencions del procediment deconcessió de subvencions per aactuacions excepcionals al desen-volupament econòmic i local dela demarcació de Girona.

■ Blanes té, de moment, contro-lada la mancança de material sa-nitari gràcies a la col·laboració dediferents col·lectius. Així, les em-preses van respondre a la cridafeta des del consistori perquècol·laboressin les clíniques den-tals, farmàcies, veterinaris i altrestipus d’establiments anàlegs.També va haver-hi aportacions del’institut S’Agulla de Blanes, ons’imparteixen els estudis de tècnicen Cures Auxiliars d’Infermeria.

BESALÚ

Una empresa dona deu tauletes alTrueta per facilitar la comunicació

POLÍTICA

La Diputació farà elple telemàticament

LA SELVA

Blanes té ara proumaterial sanitari

L’Ajuntament de Gi-rona ha començat ahabilitar el pavellóesportiu de Palau-II per acollir-hi unavuitantena de per-

sones sense sostre mentre duril’estat d’alarma pel coronavirus.Membres del cos de Protecció Ci-vil van començar a instal·lar ahirtaules i cadires a l’àrea que serviràcom a menjador, mentre que tam-bé van marcar els espais on se si-tuaran els llits, respectant la dis-tància reglamentària. El consisto-ri calcula que els llits arribaran amitja setmana -previsiblementdemà-, i que a partir de llavorsl’espai ja podrà entrar en funcio-nament. L’objectiu és oferir a lespersones sense sostre un espai onpuguin passar el confinamentamb les mesures d’higiene i segu-retat necessària. Inicialment, elpavelló estarà habilitat per a persones, tot i que l’espai dispo-nible permetria ampliar la capa-citat mantenint les distàncies deseguretat.

Aturades les competicions es-portives, el pavelló municipal dePalau- acollirà durant les prope-res setmanes aquelles personessense llar que no disposen d’unespai on confinar-se. D’aquestamanera, l’equipament municipalels oferirà un lloc on dormir imenjar mentre duri l’estat d’alar-ma, per tal que puguin confinar-se amb totes les mesures d’higie-ne i alimentació necessàries. Ahir,membres del cos de Protecció Ci-vil a la ciutat van començar acol·locar les taules i cadires a l’es-pai destinat a menjador, mentreque també van començar a distri-buir l’espai que ocuparan els llits.A més, es va traslladar algunes ta-quilles de la piscina municipal dePalau fins al pavelló per tal que elsnous usuaris hi puguin desar lesseves pertinences. L’Ajuntament

calcula que els llits arribarandemà, i que serà a partir de llavorsque l’equipament es pugui posaren funcionament.

Crida per aconseguir materialLa regidora de Drets Socials, Nú-ria Pi, ha explicat que la crida fetaa empreses i establiments de la

ciutat per tal que cedeixin mate-rial com estovalles, llençols, man-tes o coixins ha tingut efecte, demanera que l’Ajuntament jacompta ara amb un llistat, de ma-nera que el material estarà dispo-nible una vegada arribin els llits.Ahir també van resoldre la qüestióde la seguretat, que anirà a càrrec

de l’empresa que habitualments’ocupa de vigilar els pavellonsmunicipals. Pel que fa a l’alimen-tació, encara s’està acabant d’or-ganitzar: es contractarà un càte-ring, tot i que caldrà veure coms’organitzen els àpats.

Tot i això, Pi explica que els pre-paratius estan molt avançats, de

manera que només falten els úl-tims serrells i quan a mitja setma-na arribin els llits ja es podrà posaren funcionarment, probablementa partir de demà o dijous. A bandade la zona interior, el consistoritambé té previst habilitar un espaide pati per tal que els confinatspuguin sortir a prendre l’aire amb

Allotjament d’emergència. Buit de competicions esportives, el pavelló de Palau-2 de Girona es convertirà en elspropers dies en un espai perquè les persones sense sostre puguin passar-hi aquests dies de confinament ambtotes les mesures d’higiene i alimentació necessàries. Tindrà capacitat per a una vuitantena de persones.

El pavelló de Palau es preparaper acollir els sensesostre

REPORTATGE

Laura FanalsGIRONA

11

Tema del dia

DIMARTS, 24 DE MARÇ DE 202010

jamargant - 24/03/2020 09:42 - 46.136.229.122

Els Mossos d’Esquadra han im-posat més de denúncies du-rant el cap de setmana per trencarel confinament. Des de divendrespassat han imposat denún-cies, bona part de les quals s’hanaixecat en controls de carretera.La majoria s’han interposat dis-sabte () i la resta (), diumenge. També han tancat i de-nunciat dos establiments que nopodien obrir. Pel que fa al catàlegd’excuses per eludir el con -finament, inclou des de suposa-des sortides a buscar espàrrecsfins a simples passejades pel carrer.

La policia catalana també haefectuat les primeres detencions,concretament tres, dues de lesquals en un mateix incident queva tenir lloc la nit de dissabte alcarrer Sant Mori de Castellód’Empúries, quan dos homes,ambdós amb antecedents, cami-naven pel carrer i van encarar-seals agents quan els van cridar l’al-to. Tots dos estan detinguts pertrencar el confinament i peratemptar contra l’autoritat.

La tercera detenció es va pro-duir diumenge i va ser per resis-tència als agents.

Tot i la petició per part de totesles administracions públiquescap a la ciutadania de restar alsdomicilis i no sortir-ne si no és es-trictament necessari, el degoteigde denúncies als controls distri-buïts als diferents punts del terri-tori gironí ha estat constant.

Sancions als municipisEn el cas de les policies locals, eltràfec també ha estat continu. Desde l’inici de l’estat d’alarma, la Guàrdia Urbana de Figueres hadenunciat persones, de lesquals aquest diumenge. A més,aquest dissabte també va detenir

dues persones per desobedièn-cia. A Girona aquest diumenge esvan imposar sancions. En el casde Castelló d’Empúries, s’ha mul-tat set persones en tot el període,i a Anglès en van caure cinc mésnomés el diumenge. Alguns delsdenunciats passejaven els gossosa més distància de la que es de-mana, o pretenien anar a un hortque es troba fora de casa.

A Lloret de Mar la Policia Localefectua al voltant d’una quaran-tena de denúncies diàries, i ja s’hatrobat amb reincidents. Tambévan detenir dues persones aquestdissabte, la primera per un delicte

de desobediència i la segona con-per un robatori amb força en unlocal comercial.

Pel que fa a Palamós, la PoliciaMunicipal va sancionar ahir almatí un veí reincident que passe-java pel carrer mentre bevia cer-vesa. Es tracta del mateix homeque va ser detingut aquest diven-dres per encarar-se al vigilant deseguretat d’un supermercat per-què no volia fer cua.

A Santa Coloma de Farners es

van interposar dues sancionsaquest diumenge per no justificarla sortida al carrer, exactament lesmateixes que en el control de car-retera a la C- a Maçanet de laSelva. A Cassà de la Selva se’n vanposar una trentena al llarg de lasetmana passada.

En el cas de Banyoles, la PoliciaLocal ha obert un total de ex-pedients sancionadors des de ladeclaració de l’estat d’alarma.

D’altra banda, el Govern vaanunciar ahir que ja s’han om-plert més de . certificats enlínia per justificar desplaçamentsdurant l’estat d’alarma.

EVA BATLLE GIRONA

Els Mossos imposen més de 300sancions per trencar el confinament

La majoria de les denúncies s’han efectuat en controls de carretera Els Mossos han detingut sis persones durant el cap de setmana Palamós i Lloret de Mar han sancionat els primers reincidents

Controls policials a Roses, ahir.PERE DURAN/NORD MÈDIA

Expansió del Covid-19 LES DENÚNCIES DURANT EL CONFINAMENT

La Policia Local de Palamós deté un reincidentque la setmanapassada va provocarincidents en unsupermercat

REUS A presó per posaren risc la salutpública El jutjat de guàrdia de Reusva decretar ahir presó provi-sional comunicada i sensefiança per a un home que vaser detingut en diversos localsdurant la setmana passadaper provocar incidents i posaren risc la salut pública. El de-tingut, que té nombrosos an-tecedents penals, hauria en-trat durant la setmana passa-da a diversos locals i hauriaprovocat incidents, com araescopir al personal d’un su-permercat, clients i sobre pro-ductes alimentaris assegu-rant que «el virus no m’afec-ta». També va amenaçar elsagents de fer servir contraseu una de les «diverses» ar-mes que té a casa. La causaestà oberta per un delicte dedesobediència greu. A.S. REUS

15

Tema del dia

DIMARTS, 24 DE MARÇ DE 202014

■Una cinquantena de professionals del sector sanitari del Pla de l’Es-tany han enviat una carta a l’alcalde de Banyoles i al president del Con-sell Comarcal perquè recomanin públicament el tancament d’empre-ses pel coronavirus. Es tracta de treballadors del centre d’atenció pri-mària (CAP) de Banyoles i personal administratiu i dels consultoris lo-cals de la resta de comarca que defineixen la situació de «gravíssima».«Considerem inconcebible i irresponsable que empreses de la ciutatque no presten serveis bàsics ni de primera necessitat segueixin man-tenint la seva activitat enmig de la crisi sanitària generada per la Co-vid- i la petició de confinament de les autoritats», afirmen en el text.Els signants diuen que són conscients que l’aturada no és competènciamunicipal ni comarcal. ACN BANYOLES

Breus

■El Departament d’Educació hainformat que el calendari de lesoposicions per a mestres i profes-sors es manté i que les proves esfaran al juliol. Aclareix que, men-tre duri l’alarma, només s’han sus-pès els tràmits administratius quehi estan relacionats. DdG GIRONA

EDUCACIÓ

Les oposicions docentses mantenen al juliol

■El programa d’educació per a lasalut de Dipsalut, de la Diputació,proposa a les famílies activitats so-bre salut emocional. L’objectiu ésque, mentre duri el confinament,infants i adolescents adquireixindestreses psicosocials per gestio-nar la frustració, la por o el dol.Dipsalut ha recollit tallers, vídeos,jocs, cançons, manualitats i con-tes en un directori que ha enviatals centres perquè ho traslladin ales famílies. ACN GIRONA

■ Les targetes moneder per alsajuts de menjador escolar s’estanenviant als ajuntaments i als con-sells comarcals des de divendres de març i, segons va informarel Govern ahir, està previst que enels propers dies arribin a tots elspunts de distribució. Els serveissocials són els responsables degestionar les mesures per garantirel dret bàsic d’alimentació dels in-fants vulnerables afectats pel tan-cament de les escoles. DdG GIRONA

PLA DE L’ESTANY

Professionals sanitaris demanen quees tanquin empreses pel coronavirus

DIPSALUT

Eines per a la salutemocional dels infants

MENJADOR ESCOLAR

Les targetes monederja s’estan repartint

jamargant - 24/03/2020 09:42 - 46.136.229.122

gent nn figueres. Amb l’objectiu de donar continuïtat a la iniciativa «Sigues tu», l’Organis-

me de Salut Pública de la Diputació de Girona ha elaborat un directori d’activitats que es poden dur a terme a casa per treballar les competències emocionals. Es troba dis-ponible a la pàgina web www.siguestu.cat.Aquest programa conté tallers, vídeos, jocs, cançons, manualitats, dinàmiques o contes que serveixen per desenvolupar les destreses psicosocials en família. Amb aquestes propostes es pot treballar el reconeixement i la gestió dels sentiments i les emocions , l’autoconeixement i l’autoestima, el maneig de la tensió i l’estrès, la comu-nicació interpersonal, la negociació i rebuig, l’empatia, la col·laboració i el treball en equip, l’advocació i defensa, el pensament crític o la presa de decisions i la solució de problemes. [Foto: Dipsalut] n

La Covid-19 posposa el programa d’educació per a la salut de Dipsalut ‘Sigues tu’

UN PRECEDENT DE LA SITUACIÓ ACTUAL DE FA UN SEGLEHISTÒRIA

Josep M. Bernils l figueres

El 28 de setembre del 1918 al setmanari figuerenc La Veu de l’Empordà hi apareix

aquesta notícia: «Per a prevenir la nostra ciutat contra l’epidèmia regnant a Espanya i a França, la Creu Roja de Figueres, davant del perill de què s’escampi la mateixa, ha muntat un servei de desinfec-ció completament gratuït. Als in-nombrables serveis que tan benè-fica institució presta, s’hi ha d’afe-gir aquest nou sacrifici que fa en bé de la salut pública, la qual cosa no podem menys que aplaudir.»

Aquesta és la primera refe-rència que hem trobat –a través d’una recerca a l’arxiu de la prem-sa digitalitzada de l’Alt Empordà que disposa la biblioteca Fages de Climent de Figueres– en rela-ció amb l’epidèmia de grip que va afectar pràcticament tot el món a principis del segle passat i que aquests dies s’ha pres com a re-ferència a la crisi que patim en relació amb el virus Covid-19, la terrible pandèmia del segle XXI. Aquella grip va causar entre 40 i 100 milions de morts arreu del món. Les xifres no es poden con-cretar perquè, òbviament, fa més de cent anys no hi havia els con-trols i la informació que hi ha ara.

Tampoc hem pogut aconseguir –almenys digitalment, que és el que ara podem fer a causa del confinament i el treball a distàn-cia– moltes dades per construir una crònica periodística i histò-rica exhaustiva d’aquella terrible grip a Figueres i a l’Alt Empordà. En conseqüència, tant el repor-tatge d’avui com el que seguirà en una propera edició n’és una aproximació que, en qualsevol cas, ens permetrà descobrir una mica com es va viure aquell feno-

Desenes de persones van morir a l’Alt Empordà, que va ser un punt d’entrada de la malaltia

Grip del 1918: la pandèmia (I)

HOSPITALITZADA. Una malalta de la grip del 1918, ingressada al Santa Caterina de Girona

VEU DE L’EMPORDÀ. 12/10/1918

FONS CDRI

FONS CDRI

men a casa nostra. I veure’n simi-lituds o no!

LA griP esPANYOLA. Es va anome-nar així, internacionalment i en alguns àmbits, perquè en aquell moment –a les acaballes de la Pri-mera Guerra Mundial–Espanya era un país neutral i aquí es pu-blicaven informes que en altres països estaven censurats perquè semblés que no estaven afectats. La veritat, però, és que va arribar de França, a través dels ports i de les fronteres, en dues etapes. La primera, entre els mesos de maig i juny del 1918, que va afectar mi-lions de persones a tota la Penín-sula, però de forma lleu.

L’onada més greu es va iniciar a la tardor, coincidint amb el re-torn dels veremadors de França i de milers de soldats que s’havien ofert com a voluntaris a l’exèrcit aliat, tot i la neutralitat espanyo-la. Aquesta segona fase va ser la

ció per part de la Creu Roja de Fi-gueres, un primer estat d’alarma a casa nostra. De seguida es van començar a aplicar altres mesu-res més dràstiques, des de l’ajor-nament de l’inici del curs esco-lar fins al tancament dels locals d’espectacles i d’altres espais pú-blics. A Girona es van suspendre les festes de Sant Narcís, però no hi hagué una normativa conjun-ta a tot l’Estat espanyol i això es considera que va afavorir l’ex-pansió de la grip, la qual no es va arribar a controlar del tot fins a finals d’any.

ALArMA A figueres. A l’edició del 5 d’octubre, La Veu de l’Empor-dà ja publica aquesta notícia més preocupant, que reproduïm tal qual fou redactada: «Continua fent sa malastruga via aquesta re-pugnant pesta anomenada grip, que està causant encara nom-broses víctimes en nostra ciutat

i comarca. Tan aviat sembla que va de baixa, com que torna revi-far-se, no podent-se fer afirma-ció categòrica sobre el particu-lar». La frontera de Portbou va ser considerada una estació sanità-ria de primera classe per contro-lar l’epidèmia. Això va provocar que s’hi desplacés un desplega-ment de metges i infermeres des-tinats a desinfectar amb estufes i polvoritzadors de vapor a tothom qui entrava al país. El mateix es va fer a la Jonquera, tot i que el tràn-sit de vehicles en aquella època era ínfim.

I el setmanari figuerenc no s’es-talvia crítiques quan assenyala que «on certament hi ha causat mantes víctimes és entre els ve-remaires, dels quals n’han mort força a França i altres a l’arribar a llurs respectives poblacions. Dolorós record servaran molts de la collita d’enguany, i Déu vul-gui que serveixi d’experiència a molts dels que hi van sense ne-cessitat, i solament per la cobdí-cia d’unes quantes pessetes, que de vegades perden per lo que dei-xen abandonat en llur casa».

Una setmana més tard, a l’edi-ció del 12 d’octubre, La Veu de l’Empordà assenyala que «con-tinua quasi en el mateix estat que la setmana passada, ocasionant nombroses víctimes tant en la nostra ciutat com en la comar-ca, sense que per ara pugui dir-se que vagi de baixa. En el movi-ment de població veuran nostres llegidors que les defuncions de la present setmana són 26, com en l’anterior, no comptant-hi els de l’Hospital. En la resta d’Espanya i Catalunya causa també moltes víctimes. Déu Nostre Senyor es compadeixi de la humitat i apla-cant sa ira justiciera la lliuri de tan greus calamitats» (sic). n

més mortífera i va afectar, curi-osament, més els adults que no pas la mainada o la gent gran. Al-menys això és el que expliquen les cròniques de l’època.

La notícia del 28 de setembre del 1918 que esmentàvem al prin-cipi del text denota, amb l’adop-ció de les mesures de desinfec-

HORA NOVA 2.552 n 24 de març de 2020 33

EL PUNT AVUIDIMARTS, 24 DE MARÇ DEL 202028 | Nacional |

8345

83-1

2240

20Q

Els efectes del coronavirus

La Fundació Miró ha pre-senta un ERTO per a la to-talitat de la seva plantilla,de 57 treballadors, per ferfront a la davallada d’in-gressos provocada per lacrisi de la Covid-19. La ins-titució artística, privada,es finança en un 70% ambrecursos propis, que desdel divendres 13, quan vatancar les portes, s’han re-duït a zero. A més, ve d’unany 2019 econòmicamentmolt complicat, que va su-perar amb diverses reta-llades dràstiques, inclosesde personal. ■

ERTO peralatotalitat de laplantilla de laFundació Miró

RedaccióBARCELONA

La directora de ComicBarcelona, actual denomi-nació del Saló del Còmicde Barcelona, MeritxellPuig, s’havia mostrat opti-mista el 12 de març pas-sat, el dia de la presentacióde la mostra, que hauriade celebrar-se del 8 al 10de maig.

En aquell momentl’alarma havia saltat per-què encarà es veien comuna qüestió llunyana elsefectes de l’expansió de laepidèmia provocada pel co-ronavirus. I en tot cas espreveia prou marge per so-lucionar el tema abans queFira de Barcelona obrís laporta als aficionats al móndel còmic. Però els esdeve-niments han corregut mésdel que s’esperava i Fico-mic, entitat professionalque organitza Comic Bar-celona, ha hagut també demoure fixa davant la pan-dèmia que ens ha caigut asobre.

En un comunicat fet pú-blic ahir després d’una re-unió del comitè executiude Ficomic, es va decidircancel·lar el festival. “Des-prés de la primera setma-na de l’estat d’alarma i da-vant la situació actual, l’or-ganització i el comitè exe-cutiu de Ficomic han deci-dit cancel·lar el 38è ComicBarcelona.” El comunicat

també diu que es treballaràen alternatives i que es po-sen a treballar perquè tanaviat com sigui possible pu-guin presentar el seu “pla Zper a Comic Barcelona”.

Aquesta cancel·lació to-ca de ple el sector, que en-tre abril i maig viu cada anyel seu moment més àlgidpel que fa a la presentacióde novetats. Sant Jordis’ha convertit en els dar-rers anys també en una re-ferència per a les vendes

d’historietes. Ferran Ve-lasco, responsable de la lli-breria Universal de Barce-lona, afirma: “És tot un copper a les llibreries especia-litzades, per a les qualsaquestes dates represen-ten una entrada d’ingres-sos que ajuda a la nostrapervivència, i a més, el Salóens dona molta visibilitat.”El també llibreter, i editor,Albert Mestres, de Conti-nuarà, entén la decisió deFicomic: “Encara que a les

dates del Saló l’estat d’aler-ta ja no hi sigui, és clar quela gent no hi assistirà per lapor que tindrà d’anar allocs de grans concentra-cions de persones.” Pel quefa a l’afectació al seu nego-ci, assenyala: “Com a edi-tor perdré l’oportunitat dedonar visibilitat a les me-ves novetats, però on per-drem molt és en el tanca-ment de la llibreria, ambtotes les novetats que ja nopodrem vendre.”

Per Jordi Coll, editord’Amaníaco, una petitaeditorial dedicada princi-palment a la historietad’humor, la cancel·lació deComic Barcelona repre-senta perdre l’oportunitatde retrobar-se amb autors ialtres editors amb els qualsaprofiten per “plantejarprojectes que desprésprendran forma”. És unpunt de contacte que lespetites editorials necessi-tem”, conclou. ■

Jaume VidalBARCELONA

Comic Barcelona se suma ales cancel·lacions pel virusa Encara no hi ha nova data per la dificultat d’encabir els esdeveniments de Fira de Barcelona ques’endarrereixen a Cop econòmic per al sector, que es queda sense Sant Jordi i sense el Saló

Imatge d’un dels estands de Comic Barcelona ■ JOSEP LOSADAEl Departament de Cultu-ra, en col·laboració amb laDiputació de Barcelona, laDiputació de Girona i lesBiblioteques de Barcelo-na, treballa de manera co-ordinada per oferir serveisbibliotecaris a la ciutada-nia. La biblioteca digital#eBiblioCat va augmentarun 500% el nombre de visi-tes el dos primers dies deconfinament i el préstecde llibres electrònics vacréixer un 150% durantels dies 13 i 14 del mes. ■

Aliançainstitucionaldels serveisbibliotecaris

D.C.BARCELONA

ALBA CARMONA GIRONA

■Comprar llibres per avançat persalvar els establiments de proxi-mitat és el propòsit de la campa -nya «Llibreries Obertes», una ini-ciativa per «teixir una xarxa de su-port» entorn del sector llibreter.La iniciativa proposa comprar lli-

bres en línia mentre duri el confi-nament, pagar-los ara i passar-losa recollir a la llibreria més properaal comprador un cop s’acabi latancada. S’hi han adherit un cen-tenar de llibreries i a la llista, ques’anirà ampliant, ja hi ha establi-ments de Girona (Geli, Empúries,

i Les Voltes), Banyoles (Altell),l’Escala (Vitel·la), la Bisbal d’Em-pordà (Puput) o Torroella deMontgrí (Cucut), a més dels Aba-cus de Blanes, Figueres, Girona iOlot.

La iniciativa vol posar en con-tacte lectors i llibreters per «man-tenir viu» el sector del llibre en unperíode d’incertesa, explicavaahir el director editorial de la coo-perativa Som, Joan Carles Girbés,en una presentació telemàtica.

Des de la col·lectiva «conster-nació dels professionals del sectoreditorial», s’ha impulsat la cam-panya com un micromecenatge

per assegurar que els comerçoslocals puguin «tornar a aixecar lapersiana» quan torni la normali-tat, assenyalava la vicepresidentade Som, Roser Sebastià.

Des del web de la plataforma espot navegar per un catàleg d’uns. llibres publicats entre i per editorials diferents.Un cop feta la tria, el client pot es-collir en quina llibreria properacompra l’exemplar per recollir-loquan torni a obrir.

«S’avancen els diners, que es fa-ran arribar íntegrament a la llibre-ria, per aportar-los liquiditat i quepuguin pagar ja les factures ambcompres efectives de llibres», vadir Girbés, que també és presidentde la Setmana del Llibre en Català.Va afegir, a més, que l’altra finalitatde la campanya és que, al final, ellector torni a la llibreria.

La iniciativa impulsada des dela cooperativa Som i l’agènciaMortensen, sense intervenciódels gremis de llibreters o editors,es proposa arribar als . lli-bres venuts, que són els que cal-culen que es deixen de vendrecada dia que les llibreries catala-nes estan tancades.

Cultura i SocietatESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ

Diari de Girona DIMARTS, 24 DE MARÇ DEL 2020 27

CORREU ELECTRÒNIC cultura@ddg.cat

Compra dellibres en diferitper donar aire al comerç localLa campanya «Llibreries Obertes» proposaavançar el pagament per injectar liquiditat al sector i recollir l’exemplar a l’establiment més proper quan acabi el confinament

EUROPA PRESS/DdG MADRID

■ L’actriu Lucía Bosé ha mort als anys d’edat, tal com va confir-mar ahir a través de les xarxes so-cials el seu fill, el cantant MiguelBosé. Ha mort per les complica-cions d’una pneumònia, tot i queno ha transcendit si estava conta-giada pel comonavirus.

Nascuda a Milà, Bosé va estarmolt lligada a Espanya tant en l’as-pecte laboral com sentimental,perquè l’any es va casar ambel torero Luis Miguel Dominguín.D’aquell any és una de les seves

obres més importants, la pel·lícu-la Muerte de un ciclista, que va di-rigir Juan Antonio Bardem. Laseva filmografia inclou obres ambdirectors com Antonioni –Crónicade un amor o La señora sin came-lias–, Fellini –Satiricó–, Cocteau –El testamento de Orfeo– o Buñuel,–Así es la aurora.

Malgrat estar un temps allu -nyada del cel·luloide, Bosé va tor-nar a actuar en divorciar-se, a fi-nals dels , i va participar enpel·lícules de cineastes com el fi-guerenc Pere Portabella, AntonioMercero o Josefina Molina.

Posterorment, les seves partici-pacions van ser més esporàdi-ques, fins arribar l’any , quanva rodar el seu últim film, Alfonsi-na y el mar, de David Sordella.

Mor l’actriu LucíaBosé als 89 anys peruna pneumòniaLa intèrpret va treballar amb Bardem, Fellini,Antonioni, Buñuel o elfiguerenc Pere Portabella

30.785LLIBRES és la fita marcada pels organitzadorsDurant el març del 2019 es vanvendre 800.412 llibres a Catalunya,cosa que representa més de 30.000exemplars al dia.

Preparen una edició virtual del Lluèrnia per a dissabte■ El festival Lluèrnia d’Olot cele-brarà una edició extraordinàriavirtual aquest dissabte a les vuitdel vespre. Anima tothom qui hovulgui a penjar a les xarxes socialsun vídeo d’instal·lacions casola-nes amb l’etiqueta Lluèrniaatho-me abans de divendres.

Suspesa la cinquena edició deNostaldisc per la pandèmia■ L’organització de la cinquenafira Nostaldisc de Sant Gregori,prevista per al de maig, ha deci-dit anul·lar-la per la pandèmia.«Volem agrair a firaires, grups,col·laboradors, mitjans i patroci-nadors la seva implicació», asse -nyalen els organitzadors.

REFORÇOS per a lesbiblioteques La Diputació de Girona haconvocat aquesta setmana unconcurs per a la compra de lli-bres, documents sonors i au-divisuals a les bibliotequesper valor de 937.408 euros. ElDepartament de Cultura i lesdiputacions de Girona i Barce-lona han establert una alian-ça institucional per prestarels serveis bibliotecaris bà-sics i fomentar la lectura. En-tre aquestes mesures, desta-ca el manteniment de l’adqui-sició de documents per alsequipaments, així com el re-forç de la biblioteca digitaleBiblioCat amb la contracta-ció immediata de més títols illicències d’ús per un valor de120.000 euros, ja queaquests dies el préstec de lli-bres electrònics ha crescut un150%.

jamargant - 24/03/2020 09:42 - 46.136.229.122

Diari de Girona

comarques@ddg.cat

Diari de Girona

El confinament perla pandèmia delcoronavirus hapropiciat quemolts comerços gi-ronins s’oferissin a

prestar serveis a domicili per faci-litar el confinament. Tot i que lesfarmàcies i les botigues alimentà-ries no estan subjectes a les res-triccions de tancament decreta-des pel Govern, molts d’aquestsestabliments d’arreu de la provín-cia han començat a acceptar co-mandes a distància, sobretot pergarantir l’accés a tots els productesals col·lectius considerats de risc,però també per alleugerir les aglo-meracions a les botigues. A més,per a bars i restaurants aquestapossibilitat els suposa una líniad’ingressos alternativa i una opor-tunitat de negoci, ja que el Governen va decretar el tancament du-rant l’estat d’alarma.

A Maçanet de Cabrenys, a l’AltEmpordà, l’Autoservei Carme ésun dels molts establiments giro-nins que s’ha sumat a la iniciativai té a disposició dels seus clientsun servei a domicili sense cap costaddicional, que amb el confina-ment han començat a potenciar.Durant la resta de l’any ja tenenper costum acostar les compres ala gent gran, però ara el servei s’haampliat. «En veure que al locals’acumulava molta gent, hem de-

cidit que és millor que ho anem arepartir nosaltres», explica la Ra-quel Pineda, copropietària de l’es-tabliment. Des de divendres ,han detectat un increment devendes, sobretot de gent de Bar-celona que es va desplaçar a lessegones residències del municipi–de habitants– a passar-hi elconfinament, així com francesos,per por que tanquessin la fronte-ra. Maçanet de Cabrenys està a es-cassos quilòmetres de França,

amb Costoja a la frontera. «Hemestat desbordats», constata.

El servei de comandes es pot fera través de Whatsapp i ells matei-xos s’encarreguen de repartir-hoa les cases. «També hi ha qui ve abuscar-ho amb cotxe, així tambédescongestionem la botiga», des-taca.

Una situació similar es pro-dueix a Sant Hilari Sacalm, aCarns i Embotits Homs. En aquestcas, el repartiment a domicili va

coincidir amb el decret de tanca-ment de les escoles, tal com recor-da el seu propietar, l’Albert San-taugini.

El servei diu que està obert atothom, però que sobretot va serideat per als col·lectius més vul-nerables i susceptibles a tenircomplicacions si emmalalteixen

pel Covid-. El repartiment es faaprofitant les hores de descans almigdia i han notat un importantaugment en la demanda de lacarn picada. «Molta gent aprofitaper fer canelons aquests dies deconfinament i compren quanti-tats importants de carn» subratlla.

El mètode de pagament tambés’ha adaptat a aquests nous tempsde crisi, en què tothom evita almàxim el contacte humà. Lestransferències bancàries estanagafant força i el pagament en me-tàl·lic es converteix en l’últim re-curs per tal d’evitar qualsevol ti-pus de contacte. I és que des delsestabliments, utilitzen guants imascaretes per servir els clients.

Directori d’establimentsPrecisament des de diversos ajun-taments s’ha impulsat un directo-ri d’establiments que ofereixen elservei a domicili per facilitar elconfinament als veïns i veïnes. Ésper exemple el cas de l’Escala,Olot, o Roses, on han fet un llistatd’establiments que s’ofereixen aportar comandes a casa.

«A més de facilitar al consumi-dor un lloc on tenir accés aaquests serveis, volem evitar la pi-caresca a les xarxes socials d’acti-vitats sense llicència o locals queno compleixen la normativa», ex-plica el regidor de Promoció Eco-nòmica de l’Ajuntament de Roses,Fèlix Llorens. Així, tots els localsque s’hi han adherit són una ga-rantia també per al consumidorque tenen la situació regularitza-da.

A finals de setmana hi haviauna quinzena d’establiments detot tipus que en formaven part: su-permercats, peixateries, botiguesd’electrònica, restaurants, herbo-laris i farmàcies. Precisament, desde la Farmàcia del Car rer Major,en Xevi Targa explica que s’hi hanadherit per facilitar l’accés a me-dicaments i altres productes a per-sones vulnerables i que filtraranels serveis a domicilis seguint cri-teris de salut i d’urgència.

Arreu de la província, durantaquesta setmana han proliferatels serveis a domicili de comerçosi establiments que porten produc-tes a casa. Un gest solidari per auns però també una nova oportu-nitat de negoci per a altres.

Esclat de comerços gironinsque ofereixen serveis a domicili

El servei a domicili de lacarnisseria Homs. FOTO: ALBERT

SANTAUGINI

Efectes de les restriccions. El confinament de la població ha propiciat una allau d’establiments arreu de lescomarques gironines que ofereixen gratuïtament portar els productes fins a les llars, per així facilitar l’aïllament ientre els ajuntaments també proliferen els directoris d’empreses amb aquest servei.

REPORTATGE

Anna FontGIRONA

FÈLIX LLORENSREGIDOR DE PROMOCIÓ ECONÒMICADE L’AJUNTAMENT DE ROSES

«Volem evitar lapicaresca a lesxarxes socialsd’activitats sensellicència o localsque incompleixenla normativa»

RAQUEL PINEDA AUTOSERVEI CARME

«El servei adomicili permetalleugerir labotiga de clientsi facilitar elconfinament»

Breus

■L’ús de la biblioteca digital eBi-blioCat va augmentar un elnombre de visites els dos primersdies de confinament. Per donarresposta a la demanda, les biblio-teques gironines compraran méstítols i augmenten els dies de prés-tec. DdG GIRONA

CULTURA

Es dispara l’ús debiblioteques digitals

■ Els espanyols han moderat lacistella de la compra en l'actualcontext marcat per la crisi del co-ronavirus i han rebaixat l'adquisi-ció d'oli, preparats i paper higiè-nic, encara que la cervesa ha aug-mentat un les seves vendes.Després d'analitzar les compresde la primera setmana de confi-nament, els productes de netejasón els que no falten en cap ope-ració, seguits de conserves, lle-gums, plats preparats i arròs. DdG

COMPRES

Pugen un 78% lesvendes de cervesa

CONSUM ENERGÈTIC

La demanda elèctrica a Espanya cau a l’inicide la segona setmana de l’estat d’alarma

La demanda elèctrica a la península Ibèrica ampliava les seves cai-gudes per sobre de l' respecte a una jornada d'activitat normal alpaís, en l'inici de la segona setmana d'estat d'alarma decretada pel Go-vern per fer front a la crisi de l'coronavirus. En concret, a les . horesel consum peninsular d'electricitat s'enfonsava fins als . mega-watts (MW), cosa que suposa un , menys que els . MW mar-cats a la mateixa hora de fa dues setmanes, l'últim dilluns abans queentrés en aquesta situació d'excepcionalitat, segons dades de Red Eléc-trica de España (REE). La demanda elèctrica és un dels principals ter-mòmetres per mesurar l'activitat d'una economia i es comporta a labaixa amb els tancaments en sectors com els serveis o la indústria, toti el trasllat de consum al domèstic pel teletreball. DDG

■ CaixaBank condonarà les ren-des als llogaters d'habitatges pro-pietat de la seva filial immobiliàriaBuildingCenter que s’adeqüin ales condicions de la companyia.Aquesta mesura estarà en vigorfins al mes que es decreti la fina-lització del període d'alarma siaquest hagués d'estendre's. Va di-rigida a persones que s'hagin que-dat sense feina, amb expedientsde regulació d'ocupació i autò-noms. DdG GIRONA

HABITATGE

CaixaBank condonaràels lloguers

jamargant - 24/03/2020 09:42 - 46.136.229.122

Conversesempordaneses Juan Jesús Aznar

periodista

Aquesta setmana passada vaig rebre el correu electrònic que em recordava que havia de publicar la conversa corresponent al mes de març. Vaig respondre que no havia pogut entrevistar la per-sona que tenia prevista, atès que estava confinada a casa, com la majoria de persones d’aquest pa-ís. Seguidament, en la meva res-posta per correu electrònic vaig proposar entrevistar-me a mi ma-teix. I hi i vaig afegir: «Sempre que la redacció d’HorA NoVA hi esti-gui conforme.» Em van dir que sí, que podia ser divertit. Ho inten-taré, encara que la ironia i la me-va capacitat de fer riure són escas-ses, per no dir nul·les. Bé, sense més preàmbul, començo.

Un cosí meu, més gran que jo, volia estudiar periodisme, i uns amics del centre juvenil de Sant Martí de Provençals (un barri de Barcelona) participaven, com a reporters juvenils, en un progra-ma de TVE, La semana, que diri-gia ramon Colón. Aquestes du-es circumstàncies i els reportat-ges que emetia l’única televisió de llavors, sobre la guerra de Viet-nam, van inclinar la meva voca-ció d’exercir l’ofici de periodista.

De què tractava el programa La setmana?j.j. Era un informatiu juvenil.

No recordo bé quan s’emetia, sé que era de periodicitat setmanal i es tractaven temes que ens inte-ressaven als adolescents.

Em crida l’atenció el títol de l’en-trevista.j.j. És el títol d’un llibre de Fer-

nando Aramburu, un llibre que em va commoure: m’hi vaig sen-tir reflectit. Vaig recordar, en lle-gir-ho, els meus anys a Alema-nya, la meva vida en un país en el qual jo era un home del sud, un país al qual tota Europa mirava pel seu trànsit a la democràcia. En aquells anys, els espanyols co-mençàvem a ser vistos com a eu-ropeus i no amb la imatge d’emi-grants que van anar a buscar tre-ball a una Alemanya que s’estava reconstruint... M’estic desviant molt del tema. Tinc per costum anotar paràgrafs del que llegeixo en les agendes, et sembla si trans-cric un d’aquests paràgrafs de Fernando Aramburu?

El meu interlocutor em mira amb ulls de súplica. No entenc

nn

autoretrat sense mi

per quina estranya raó està obs-tinat a citar-me l’escriptor basc.

Sembla que no hi ha més remei. Ci-ta, cita; però si us plau, que sigui breu.j.j. Veig que no t’entusiasma.

Saps?, millor et llegeixo el que vaig escriure quan vaig acabar de llegir Autoretrat sense mi: «Sem-pre intento fugir de les recomana-cions de les crítiques literàries. De tant en tant, cau a les meves mans una lectura recomanada i rares vegades aquesta lectura satisfà la meva expectativa, i, no obstant això, existeixen els miracles. Un llegeix la contraportada elogiosa d’un llibre, el compra i després de llegit, el lector coincideix plena-ment amb els elogis.» Et diré que és un llibre bell, ferament humà, un llibre d’aquests que cal rellegir lentament. A mi m’ajuda a enten-dre’m a mi mateix.

però havíem comprat un pis, ha-víem venut el nostre habitatge de Barcelona i, la veritat, acabà-vem de tenir el nostre segon fill i volíem criar-los i estar amb ells. La nostra decisió d’exercir en cos i ànima la nostra vocació de pa-res era el més important. I, la veri-tat, quan es tanca una finestra sol obrir-se una porta.

I quina porta es va obrir?j.j. El cert és que, en l’àmbit de

treballar com a periodista, cap. Una vegada a roses, vaig agafar una infinitat d’articles publicats en diferents mitjans de comuni-cació i alguns vídeos, volia de-mostrar que jo no mentia. Vaig anar a la redacció d’HorA No-VA –llavors era al carrer Méndez Núñez–, de Figueres. En un pri-mer moment em va atendre Jordi Valmajó i ell va cridar a Josep Ma-ria Bernils, que va rebutjar el meu

oferiment. Per sort, en aquells di-es em van contractar per fer la co-municació del Centre d’Astrobi-ologia (CAB), de Madrid. Aquell treball em va permetre tenir uns ingressos que ens van venir bé.

Com vas arribar a treballar en el Museu de la Tècnica de l’Empordà?j.j. A c a b a d a l a m e v a c o l-

laboració amb el CAB vaig anar a demanar treball en el Setma-nari Empordà. Hi vaig anar amb els meus articles i amb l’últim pu-blicat a la revista Mundo cientí-fico, una entrevista a dos premis Nobel, que havien assistit a la in-auguració del Centre d’Astrobi-ologia i el mèrit de la qual no em correspon, atès que em vaig fer envoltar d’un grup de científics del centre perquè elaboressin les preguntes. Jo em vaig dedicar a observar i a transcriure el que ve-ia i oïa. Li vaig demanar al direc-tor de Mundo cinentífico que l’en-trevista fos signada, també, per Carlos Briones, Susanna Manr-rubias i algú més, que ara no re-cordo. No va ser acceptat i l’agra-ïment va quedar imprès però ells no figuraven com a autors... Bé, no he respost a la teva pregunta, quina era?

Com vas arribar a treballar al Mu-seu de la Tècnica de l’Empordà?j.j. Ah, sí. En el setmanari em

van oferir escriure una colum-na setmanal de molt pocs caràc-ters. I, sobretot, amb el que cobra-va per aquestes no podia portar prou diners a casa per subsistir. realment començava a estar de-sesperat, tant, que vaig trucar a un amic de la Fundació “la Cai-xa”, que al seu torn em va presen-tar en Pere Toro. Ell havia de fer el vídeo del museu i necessitava un guionista. Abans li havia dema-nat treball. Només em va poder oferir escriure el guió del museu. I ho vaig fer!

I ja vas entrar a treballar-hi.j.j. No, no, què va. Un dia, temps

després, vaig passar a visitar en Xavier Padrosa, que aleshores portava el museu, i em va pregun-tar si coneixia algú que pogués ajudar-lo. Evidentment em vaig oferir. Així vaig començar. Haig de dir que tota la família Padrosa no va fer més que facilitar-me el

Y continua a la pàgina següent

Hora NoVa 2.552 n 24 de març de 202026

Vols que parlem de la teva carrera com a periodista?j.j. Crec que és poc interessant.

Si et sembla bé podem parlar de mi, des que visc a l’Empordà.

Perquè res, parlem.j.j. Mesos abans de venir-hi,

vaig trucar a la televisió de Figue-res per oferir els meus serveis. Li vaig comentar a la meva interlo-cutora quins eren els mitjans de premsa escrita amb els quals col-laborava i la meva experiència te-levisiva. La seva resposta em va deixar mort: «Si vostè té aquest currículum, com és que vol tre-ballar amb nosaltres?»

Va ser una conversa telefònica o presencial?j.j. Telefònica, després de la

resposta d’aquella persona, vaig pensar que ens havíem equivo-cat decidint venir a viure a roses,

treball. Em van donar suport en tot. El meu agraïment és públic i el meu gran afecte per ells, també.

Un dels treballs periodístics que vas fer des del museu va ser el pro-grama de televisió número π.j.j. Sí. Nosaltres cada mes, dins

de les activitats del museu, por-tàvem un científic. Així que par-lant amb els responsables de Ca-nal Nord, vam començar a gravar els programes. Aquí la sort em va tornar a acompanyar: en Vicenç Asensio i la Marta Puigsegur van fer que la meva idea de programa tingués una realització, una pre-sentació i un guió excel·lents. re-alment va ser un veritable goig, aquella experiència.

I llavors va venir la crisi.j.j. Sí, a més a mi em va enxam-

par amb més de cinquanta anys, de manera que trobar un treball en una empresa era impossible. En aquells dies, a més, vaig deixar la meva col·laboració en el Set-manari Empordà i, per sort meva, la Berta Maspoch em va oferir la tribuna que quinzenalment es-cric a HorA NoVA.

Com es reinventa, un, a certa edat?j.j. Per sort, ja no era un desco-

negut i vaig poder iniciar uns ci-cles de conferències científiques a la Casa de Cultura de la Diputa-ció de Girona.

I amb aquestes dues coses pots viure?j.j. Econòmicament no, ara bé,

són treballs que em satisfan.No em resisteixo a preguntar-li

pel llibre que va publicar a l’Edi-torial Cal·lígraf i per la revista En-cesa literària, que dirigeix.

Com va començar la teva col-laboració amb l’Editorial Cal-lígraf?j.j. La vida et dona regals i co-

nèixer en Jaume Torrent és un d’aquests regals. Ell havia assistit a alguna activitat de les que feia el museu, fins i tot, si no recordo malament, vam fer una exposició en el Col·legi d’Advocats de Figue-res, quan en Jaume n’era el degà. Així que havíem tingut un petit tracte, és a dir, érem persones sa-ludades. Un dia, en Pere Padrosa Pierre, en una conversa en el seu despatx, no sé a propòsit de què, em va dir que quan fos gran volia ser com en Jaume Torrent.

Aquesta frase de passada, no sé bé per què, em va quedar grava-da.

respira. Pren aire abans de con-tinuar rememorant.j.j. Un dia, vam convenir que

escrivís un llibre basat en les en-trevistes que havia fet als cien-tífics que venien a Figueres, a il-lustrar-nos sobre el món de la ci-

ència. Així, durant mesos, anava els dilluns, dimecres i divendres al despatx professional d’en Jau-me fins que vaig concloure el lli-bre.

Des d’aquest moment vas comen-çar a col·laborar amb Cal·lígraf?j.j. Edicions Cal·lígraf iniciava

el seu camí i jo volia i havia de fer alguna cosa per ingressar diners. Així que parlant amb el meu com-pany en el museu, en Josep Ma-rès, vam decidir fer una revista di-gital. En Josep no ho va veure clar i se’n va apartar. També, per sort meva, vaig comptar amb l’ajuda d’en Lluís Puigbert i un amic seu informàtic, en Sala [perdona’m, però en aquest moment no recor-do el teu nom] i vam començar a fer-la. Li vam posar el nom d’En-cesa digital, per recuperar el tí-tol d’una revista juvenil que en Jo-sep havia editat al Port de la Selva; això de digital era obvi. Així vam estar diversos mesos. La revista s’anava convertint en un lloc en el qual cada vegada hi escrivia més gent però la qualitat i el rigor (cor-reccions, bàsicament) no eren tot el desitjable que havien de ser.

Com vas passar de l’Encesa digital a l’Encesa literària?j.j. Jo continuava anant els di-

lluns, dimecres i divendres al despatx d’en Jaume Torrent; en-cara ho faig, i un dia em va dir que a Cal·lígraf li interessaria tenir una revista. Així, vam començar amb aquesta navegació semes-tral pel món literari. Gràcies a en Jaume, en ramon Moreno, la Mercè riba i la Marta –que com-

parli dels regals que li ha donat la vida des que va venir a instal-lar-se a l’Empordà.

Em pots dir si a l’Empordà, des-prés dels difícils començaments, t’hi sents integrat? Et sents arre-lat aquí?j.j. Sí, em sento arrelat. Em me-

ravella aquest paisatge i la ma-joria de les persones que conec. He tingut sort. Hi ha hagut per-sones que m’han ajudat en això, que m’han ensenyat com funci-onen les relacions interpersonals en una societat tan petita.

Em pots citar a algunes d’aquestes persones?j.j. Et contaré un parell d’anèc-

dotes que em van ajudar a inte-grar-me. Una vegada em va dir el senyor Padrosa: «Tu no saps qui és ningú i molta gent sap qui ets tu.» No sé si ho va fer com un avís a navegants, el cas és que en vaig prendre nota. L’altra anècdota la vaig viure amb en Martí Amiel: anàvem caminant a la rellotgeria que tenia a la rambla de Figueres, i en Martí es va detenir a parlar amb un conegut de la seva edat. Després de la breu conversa vam iniciar de nou el nostre camí. En Martí caminava lentament, i em va estranyar, perquè ell sempre caminava molt de pressa. «Què et passa, Martí?» Sorneguer, em va respondre: «És per no ofen-dre’l!» Vaig aprendre, de tots dos, que havia d’intentar ser acurat i no ofendre, o almenys, intentar molt seriosament no fer-ho.

I practiques l’après?

j.j. No sempre. Ara bé, si faig al-gun comentari sobre una perso-na, soc molt conscient que més aviat que tard aquesta sabrà el que he dit i, per ser sincer, no m’importa el que la persona a la qual he referit algun comentari o opinió poc favorable pensi sobre aquest tema.

Em pots dir alguna cosa del llibre d’artista que va fer Daniel Lleixà amb un dels teus poemes?j.j. El que Lleixà em va fer va ser

un gran regal, un dels millors que m’han fet en la vida. La història va començar amb els regals que sempre em feia de quadres i gra-vats Daniel Lleixà. Així que s’im-posava correspondre la seva ge-nerositat. Vaig imprimir uns po-emes que havia escrit anys enrere i els hi vaig regalar. Era el millor que podia regalar-li, atès que no es tractava de comprar res i ha-via de ser una cosa pròpia. Van passar uns mesos i el pintor va ve-nir a veure’m al museu: portava uns folis doblegats i reduïts a una grandària similar a un quart de quartilla. Hi havia uns dibuixos i em demanava permís per fer un treball amb els poemes. Li vaig dir que els poemes també eren seus. Temps després em va convi-dar a veure el seu treball en el seu taller. Un altre dia em va portar a la impremta per corregir alguna errata en els textos... I un merave-llós dia, es va presentar en el mu-seu amb una caixa gran i el llibre d’artista. El vam presentar a la bi-blioteca de Figueres. Sempre li es-taré agraït, per això.

El seu agraïment és sincer. Li pregunto si manté el tracte amb el pintor i per resposta em diu que fa molt temps que no es ve-uen.

De totes les converses que he mantingut en aquest cicle de con-verses, la present, sens dubte, és la més difícil. He intentat treure un autoretrat el més exacte pos-sible d’aquest diàleg amb mi ma-teix. I he intentat no ser vanitós ni falsament humil. He estat ho-nest i espero haver estat capaç de transmetre-ho.

A manera de comiat, vols conclou-re l’entrevista?j.j. És curiós que em demanis

que faci el que et correspon a tu, com a periodista que ha construït aquest autoretrat, màximament quan has intentat que jo fos el teu alter ego. Bé, em posaré una mica transcendent i utilitzaré, a ma-nera de comiat, una d’aquestes cites que apunto (o apuntes?) de les lectures que fas (o faig). Crec que està bé com a colofó d’aques-ta conversa amb mi mateix: «Com més gran és la dificultat, més glò-ria hi ha en superar-la» (Epicur). En fi, només em queda demanar perdó per la gosadia d’aquesta conversa. n

pagina la revista i els correctors i autors–, Encesa literària és una revista digna, amb qualitat i que esperem que des de l’Empordà arribi a tots els racons de la geo-grafia on algú llegeixi i escrigui. Permet-me una mica d’orgull: hem arribat a la ciutat argentina de Còrdova, a Madrid, a Barcelo-na, a Perpinyà... I el que és millor, a la fi d’any, si res no ho impedeix, sortirà publicat el número 10 de la revista.

Tinc entès que ets lector de la Re-vista d’Occident i de Litoral i que un dia li vas dir a en Jaume que voli-es que Encesa literària fos un refe-rent cultural com les dues revistes citades. Tinc entès que en Jaume, irònicament, et va dir que seríeu la revista d’Orient, és així?j.j. Segur que sí. Però quan vam

començar amb el projecte en Jaume havia comprat en els En-cantis Vells de Barcelona diver-sos exemplars de la revista Hora d’Espanya, una revista que es va editar en el temps de la Guerra Ci-vil i que tenia Antonio Machado i Carles riba entre els seus impul-sors. Això ens va permetre cons-truir els fonaments i les pautes de la revista. Encesa literària és una revista bilingüe, en les pàgi-nes de la qual col·laboren autors reconeguts i autors novells; una revista subdividida en diversos quaderns que veu la llum dues ve-gades a l’any, gràcies a l’esforç de col·laboració d’editors i autors.

Estem arribant al final d’aquest autoretrat sense mi. No sé si tor-nar a preguntar-li com es guanya la vida o, millor, li demano que em

Y ve de la pàgina anterior

Hora NoVa 2.552 n 24 de març de 2020 empordaneses n Converses 27

EL PUNT AVUIDIMARTS, 24 DE MARÇ DEL 20206 |

Núria Cuxart: “Lesinfermeres estanresponent d’unamanera immensa”

Empreses iprofessionals escoordinen perproduir materialssanitaris

Entrevista a ladegana delconselld’infermeria

Frontempresarial iprofessionalcontra el virusNacional

CONTAGIS · La irrupció delcoronavirus a les residències de latercera edat deixa molt exposada unapoblació d’alt risc EFECTES · Eldaltabaix econòmic també arrossegaempreses que són líders del mercat

Redacció. BARCELONA

Cruel amb els dèb

El virus s’escampa per les residències de gent gran. LaCovid-19 s’acarnissa amb els més vulnerables. El Depar-tament de Treball, Afers Socials i Famílies va informarahir que a Catalunya hi ha 212 persones diagnosticadesde coronavirus que viuen en residències de gent gran.Són més del doble de les que hi havia divendres passat,quan se’n van comptar 104. Totes les persones diagnosti-cades estan aïllades i tractades, i la seva atenció segueixels protocols marcats pel Departament de Salut. A Cata-lunya hi ha comptabilitzades 64.093 persones grans queviuen en places residencials públiques i privades, un col-lectiu de risc pels efectes que provoca el virus. En totalsón 70 les residències catalanes amb persones internesque han estat diagnosticades de coronavirus. El sistemacatalà està format per 1.073 residències de gent gran.

Investigació de la fiscalia. La Fiscalia General de l’Estatha obert una investigació per aclarir les morts d’anciansen algunes residències de l’Estat espanyol. El Ministeride Defensa, mitjançant la ministra Margarita Robles, vacorroborar que membres de l’exèrcit espanyol han tro-bat cadàvers i residents en situacions “extremes” i malescondicions de salubritat en diversos centres. Davantd’aquesta situació “alarmant”, la fiscalia ha acordat obrirdiligències d’investigació “per determinar la gravetatdels fets i la possible rellevància penal”.

Oposicions que es mantenen. El Departament d’Educa-ció va informar ahir que les oposicions per als cossos do-cents es mantenen, de moment, per al proper mes de ju-liol, tal com estava previst inicialment. En un tuit, el de-partament va recordar que mentre duri l’estat d’alarma“només s’han suspès els tràmits administratius relacio-nats” amb les proves, que es preveuen mantenir en lesmateixes dates reorganitzant el calendari de tràmits.

Tous presenta un ERTO. El fabricant català de joies Tousha decidit aturar temporalment l’activitat a l’Estat espa-nyol per protegir la seguretat i salut dels seus empleats iles seves famílies, així com la dels seus clients, i frenar lapropagació del coronavirus. “Es tracta d’una situació demàxima excepcionalitat”, ja que la totalitat de les boti-gues de Tous estan tancades, així com a la majoria demercats en els quals opera. En paral·lel, la marca ha deci-dit voluntàriament ajornar els lliuraments del seu canalde venda en línia. La companyia presentarà un ERTOque afectarà la majoria de la seva plantilla a l’Estat. Se-gons Carles Soler Duffo, conseller delegat, els empleatssón el principal valor de Tous, i la companyia pren “lesmesures necessàries per garantir la seva ocupació”.

CASOS TOTALS

MORTS

C SOS TOC SOS

MORTMORTSGREUS

Evolució de la pandèmia

GRÀF

IC: E

L PU

NT

AVU

I

260.072 infectats 16.488 morts101.584 curats

94mortsmés

1.939nous

infectats

El coronavirus al món

Catalunya

FONT: DEPARTAMENT DE SALUT I https://www.worldometers.info/coronavirus/

0

100

200

300

400

MI

LE

RS

0

5

10

15

20

MI

LE

RS

23222120191817161514131211109876543212928272625FEBRER MARÇ

Xina 81.093 3.270

Itàlia 63.927 4.789 6.077 601

Estats Units 43.022 9.456 530 117

Espanya 33,089 4.321 2.207 435

Alemanya 29.056 4,183 123 29

Iran 23,049 1.411 1.812 127

França 19.856 3,838 860 186

Corea del Sud 8.961 64 111 7

Suïssa 8.547 1.073 118 20

Gran Bretanya 6.650 967 335 54

Holanda 4.749 545 213 34

Àustria 4.474 892 21 5

Bèlgica 3.743 342 88 13

Noruega 2.621 236 10 3

Canadà 2.091 621 23 3

Portugal 2.060 460 23 9

Suècia 2.046 112 25 4

Brasil 1.891 345 34 9

Austràlia 1.831 222 7

Turquia 1.529 293 37 7

Malasia 1.518 212 14 4

Dinamarca 1.450 55 24 11

Israel 1.442 371 1

Txèquia 1.236 116 1

Estat Totalinfectats

Nouscasos

Totalmorts

Mortsahir

7.864

339

658

22-1 1-2 11-

221-

2 2-3 12-3

22-3 22

-1 1-2 11-2

21-2 2-3 12

-322

-3

Els efectes del coronavirus

EL PUNT AVUIDIMARTS, 24 DE MARÇ DEL 2020 | Nacional | 7

Grans petits adultsexemplars

L’APUNT milions de menors de 15 anys. Els nens no són al carrerperquè les mares i els pares han estat del primer diadisciplinats i responsables. Els més actius, enèrgics,mòbils, àgils, impulsius, emocionals, desitjosos, rampe-lluts, saltimbanquis –els nostres petits– estan tancatscontra les seves necessitats i anhels, i ho entenen i hoaccepten. Grans petits adults exemplars. Recordem-ho.Xavier Miró

El filòsof César Rendueles diu en una entrevista: “Lacrisi del coronavirus és una espècie de paradís adulto-cèntric. Els nens han desaparegut completament de lavista pública, per fi són un afer exclusivament privatdels seus pares.” Tot defensant el confinament, recordaque es permet de passejar el gos als propietaris de tret-ze milions d’animals de companyia, el doble dels set

bils

A dalt, un control policial en un carrer de Milà. A baix, militars en uncentre amb pista de gel de Madrid, on s’ha instal·lat un dipòsit decadàvers, i avions de Swiss Air aturats a Zuric ■ EFE

Aquest dilluns ha estat el pitjor de l’emergèn-cia sanitària, amb xifres que s’apropen als dosmilers d’infectats nous diagnosticats i el cen-tenar de morts, a més d’afegir-se un centenarde casos greus a la tendència dels darrers qua-tre dies. Segons informava ahir a la nit el De-partament de Salut, els serveis sanitaris con-firmaven aquest dilluns 1.939 positius més,que situen la xifra en 7.864. Suposa un incre-ment de positius del 58,8% respecte al dia an-terior i apunta a una intensificació de la corbad’infectats confirmats tenint en compte queés el segon dia consecutiu que se supera dellarg el miler de casos nous. Una tendència quetambé insinuen les dades de mortaldat. Ahirvan morir 94 pacients per la Covid-19, també elmajor nombre des de l’inici de la crisi a Catalu-nya, però, a més, un salt preocupant respectedels darrers tres dies. Des de divendres hanmort diàriament per la SARS CoV-2 una mitja-

na de 54 persones i ahir la xifra es disparavafins a les 94. Ja en són 339 a tot el país. Els ca-sos greus continuen la tendència agreujadatambé des de divendres passat amb un cente-nar de nous crítics. Pel que fa a casos greus, di-vendres passat va suposar un salt amb 200més que el dia anterior. Durant el cap de set-mana, cada dia s’hi han afegit un centenar mésde pacients. Ja n’hi ha 658. D’altra banda, ahires va donar l’alta hospitalària a 27 pacients, i jal’han rebuda 755 persones des de l’inici.

Al focus d’Igualada, els positius tambés’han disparat amb 64 nous casos i ja s’arribaals 292 pacients i ahir van morir quatre perso-nes més fins a sumar la xifra acumulada de 36.Més extremes són les dades de la Comunitatde Madrid, on ahir es confirmaven 242 mortsmés, que ja en sumen fins a 1.263. La regió té10.575 infectats. A l’Estat són 33.089 positius i2.182 morts en total.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Cap als 2.000 positius i els 100 morts en un dia

El Consell de Ministres aprovarà que l’estat d’alarma es prolonguiquinze dies més, fins a l’11 d’abril ● Salut comença a traslladar

pacients lleus a hotels de Barcelona ● El govern espanyol intervé lesresidències de gent gran privades, restringeix vols no imprescindibles

30 dies, amplia l’actuació de l’exèrcit i dotarà de recursos elsajuntaments per ajudar la gent gran ● Itàlia atura les activitats

productives que no siguin assistencials i Perpinyà decreta el toc dequeda fins a l’1 d’abril ● Obertura d’un punt de cribratge a Igualadaper rebaixar pressió als punts assistencials ● Controls de trànsit per

evitar desplaçaments innecessaris el cap de setmana ● Es comencen arepartir les targetes moneder, que els pròxims dies arribaran a les

famílies que tinguin concedides les beques de menjador● L’oferta detransport públic baixa a la meitat durant el cap de setmana ● Salut

mobilitza sanitaris jubilats, pendents de plaça o acabats de graduar ●S’allarga sense data el tancament dels centres escolars ● La

Generalitat destina 7,5 milions d’euros, a fons perdut, a ajudes per alstreballadors autònoms ● Pedro Sánchez anuncia un pla de xoc de200.000 milions d’euros per fer front a la crisi social i econòmica pel

coronavirus ● L’Estat espanyol restableix els controls fronterersterrestres ● Barcelona ajorna el cobrament de la taxa turística fins al

setembre ● Tots els funcionaris es queden a casa, excepte els delsserveis imprescindibles ● El govern de Catalunya demana que no sesurti per anar a treballar ● Les empreses que disposin d’estoc de

productes sanitaris d’interès l’han de posar a disposició abans de 48hores ● Se suspenen les sortides de permís dels presos ● Tancament

de totes les escoles i universitats ● Suspensió de tots elsesdeveniments esportius ● Activació d’una línia de crèdit de 1.000

milions per a pimes i autònoms

Mesures vigents

Noves mesures

Centenars d’empreses es coordinen a travésde la Generalitat i d’entitats com les cambres

de comerç per fabricar material sanitari

L’Estat anuncia que multiplicarà els esforçosper poder fer més diagnòstics i que aquesta

setmana rebrà un milió de tests ràpids

El CatSalut té previst triplicar a finals de lasetmana vinent els llits d’UCI per poderatendre l’allau previst de pacients greus

9 7 7 2 2 5 4 5 0 6 0 0 3

2 5 0 4 4

www.diaridegirona.catDdG

DIARI CONTROLAT PER L’OFICINA DE JUSTIFICACIÓ DE LA DIFUSIÓ.PROHIBIDA QUALSEVOL REPRODUCCIÓ ALS EFECTES DE L’ARTICLE 32,1, PARÀGRAF SEGON DE LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES.

RECICLEU-ME

24de març de 2020

59412

3476

2.421120

2.078145

49318

1.20818 747

22 63832

88624

7.864339

40010

48111

10.5751.263

1.96158

1.90194

3452

2.055102

CasosMorts

28 0Melilla60Ceuta

60.000

55.000

50.000

45.000

40.000

35.000

30.000

25.000

20.000

15.000

10.000

5.000

0-5 dies 0 5 dies 10 15 20 25 30

Espanya Itàlia França Alemanya Corea del Sud

LA GUERRA AL VIRUS

Espanya24 març 35.044 XIFRA TOTAL

DE CASOS 3.355 ALTES 2.286 MORTS

La vicepresidenta primera delGovern, Carmen Calvo, està

ingressada a la Clínica Ruber deMadrid per una infecció

respiratòria i de moment està al’espera que les proves confirminsi s’ha contagiat del coronavirus,

segons va anunciar l’executiu.Paral·lelament, la vicepresidenta

segona del Congrés i diputadadel PP, Ana Pastor, va anunciarque ha superat la malaltia, quese li va detectar fa quinze dies.

Per altra banda, HarveyWeinstein, condemnat a 23 anys

de presó per violació, ha donatpositiu per Covid-19.

Carmen Calvo,hospitalitzada

per una infecciórespiratòria

Les històries que es van produir aHubei i les d’Itàlia estan assem-blant-se de manera esgarrifosa a

les que vivim a Espanya. Hubei va cons-truir dos hospitals en deu dies, però tot iaixí estaven completament aclaparats.Els dos països es van queixar que els pa-cients van inundar els hospitals. Van ha-ver de ser atesos a qualsevol lloc: passa-dissos, sales d’espera...

Què passa quan el sistema sanitari essatura? Els treballadors sanitaris i perso-nal mèdic passen hores amb el mateixmaterial protector perquè no en tenenprou. Per això, no poden deixar les zones

infectades durant hores; quan ho fancol·lapsen de cansament i deshidratació.No hi ha torns. Molta gent retirada ha decobrir necessitats. Sanitaris que no te-nen ni idea d’infermeria s’entrenen de lanit al dia per realitzar tasques crucials.Tots estan de guàrdia, sempre. Això finsque cauen malalts, acaben en quarante-na catorze dies en què no poden ajudar.En el millor escenari, dues setmanesperdudes; en el pitjor, la mort. A lesUCIs, els ventiladors o respiradors sónimpossibles de compartir, així que elssanitaris han de decidir qui viu i quimor.

COM ÉS UN SISTEMA SANITARI SATURAT?

PER QUÈ HAVÍEM D’ACTUAR? (7)Extracte d'un dels articles mésseguits sobre la pandèmia, escritper TOMÁS PUEYO, especialistaen psicologia del comportamenti empresari.

061

MANTINGUEU-VOSINFORMATS AMB

TELÈFONS D’EMERGÈNCIACOVID-19

EL DIARI ALS QUIOSCOS I LLIBRERIESAdquiriu el vostre diari alspunts de venda habituals. Elsquioscos, les botigues de que-viures i les gasolineres són con-siderats establiments de prime-ra necessitat i estan oberts.

EL DIARI A CASADiari de Girona ofereix reparti-ment a domicili als nuclis ur-bans de les comarques gironi-nes. Les persones interessades arebre el diari a casa poden tru-car al 972 20 20 66 o bé sol·lici-tar-ho al web diaridegirona.cat.

SEGUIU LA VERSIÓ DIGITAL

-Totes les notícies a l’instant-Dades actualitzades del nom-bre de contagis -Tota la informació de les nos-tres comarques sobre el corona-virus.

www.diaridegirona.cat

ACUMULAT DES DE L’INICI DE L’EPIDÈMIA

Nombre total de casos de pacients afectats per coronavirus

Atén dubtes i consultes de salut.Operatiu les 24 hores durant els365 dies de l’any.

Exclusiu per aemergències sanitàries112

Diari de Girona

Llits per cada 1.000 habitantsJapó

Corea del SudAlemanya

FrançaHong Kong

SuÏssaHolanda

XinaItalia

EspanyaEEA

R. Unit0 2 4 6 8 10 12 14

Catalunya24 març 7.864 XIFRA TOTAL

DE CASOS 1.939 NOUS CASOS 339 MORTS

■Mapa del virus per comunitats ■ Evolució dels casos per païsosDades facilitades pel Ministeri de Sanitat a les 13.00 h d’ahir Dades quan Espanya tenia 13.716 casos i 598 morts

90371550931918112410178504632281815

2.702

1.866

6

7.864

1.394

Març

3.270

4.2034.704

5.925

jamargant - 24/03/2020 09:42 - 46.136.229.122

L’expansió del Covid-19 MESURES SOBRE LA MARXA

5

Tema del dia

DIMARTS, 24 DE MARÇ DE 20204

LAURA TEIXIDOR GIRONA

■Els hospitals de la Regió Sanità-ria de Girona han reorganitzat lesinstal·lacions per tal d’ampliar elnombre de llits per atendre pa-cients amb Covid- que es tro-ben en situació crítica.

Durant els darrers dies a la Re-gió Sanitària Girona, seguint la lí-nia de tot Catalunya, s’ha experi-mentat un creixement de casos depacients amb coronavirus SARSCoV-, molts dels quals en estatgreu, amb necessitat de ventilaciómecànica invasiva.

La gestió de l’atenció als pa-cients crítics recaurà al Servei deMedicina Intensiva de l’HospitalUniversitari de Girona Dr. JosepTrueta, que controlarà a quin dis-positiu s’ingressa cada pacient. Ala província es disposa de llits decrítics al mateix hospital Trueta, al’hospital Santa Caterina de Salt ia la Clínica de Girona.

A part dels llits de l’UCI, elTrueta també destinarà l’atencióals pacients crítics els llits de laUnitat Coronària i els de semicrí-tics de la Unitat Polivalent d’AltaIntensitat de Cures. Els crítics queno estiguin afectats pel coronavi-rus, s’ingressaran a la Unitat deReanimació, per tal de preservarl’àrea quirúrgica de possibles con-tagis. Per fer front a aquest incre-ment de pacients crítics, el Truetaha reconvertit l’hospital de diapolivalent i l’hospital de dia d’en-docrinologia en un espai per aten-dre aquest tipus de pacients. Amés, té definit un pla per anaradaptant nous espais per acollirpacients crítics, en cas de neces-sitat i segons la disponibilitat depersonal i de l’equipament sani-tari necessari per a la correctaatenció, com ara respiradors.

Aquesta adaptació interna hafet que també s’hagin hagut de

reorganitzar les plantilles de pro-fessionals i formar-los per a les no-ves funcions que previsiblementels tocarà assumir.

Situació dels hospitals comarcalsEls hospitals comarcals tambéhan fet les seves adaptacions in-ternes per tal de poder atendrepacients més greus, l’atenció delsquals recaurà principalment alsprofessionals d’anestesiologia id’urgències, que treballaran con-juntament. Així, s’ha establert unsistema de suport telefònic a cà-rrec dels metges intensivistes delTrueta als hospitals comarcals.

A l’hospital de Palamós s’ha ha-bilitat l’espai de l’Hospital de DiaQuirúrgic, amb boxs individuals,per atendre els pacients amb Co-vid- que estan més greus.

A l’hospital de Figueres s’estanfent obres per reconvertir boxs dela Unitat de Monitorització d’Ur-gències per poder atendre els pa-cients que requereixen tracta-ments amb aerosols o ventilaciómecànica no invasiva. Aquestesmateixes adaptacions s’estan fenta dues habitacions que fins ara esdestinaven a realitzar polisomno-grafies. A més, a la Unitat de Mo-nitorització s’han reordenat elsespais per, si és necessari, poderatendre pacients crítics intubats.

Als hospitals de Blanes i de Ca-

lella s’ha preparat la zona de re-animació dels dos centres perdestinar-hi quan sigui necessariels pacients que estiguin mésgreus. Els professionals de l’equipd’anestèsia s’incorporaran a ur-gències per poder donar respostaal nombre de pacients crítics quepuguin anar arribant.

A l’Hospital d’Olot i Comarcalde la Garrotxa s’han habilitat llitsa l’àrea de Reanimació postqui-

rúrgica per atendre pacients en si-tuació més complexa. L'atenciód'aquests pacients l’assumirà elServei d'Anestèsia.

A l’hospital de Campdevànols’han adaptat llits a l’Àrea de Re-animació, per atendre possiblespacients crítics.

Finalment, al Santa Caterina,on ja hi ha una unitat de crítics,han potenciat l’atenció al pacientsemicrític. En aquest sentit, s’han

reconvertit les àrees d’observaciódel servei d’urgències en zonad’atenció de pacients semicrítics,mentre que l’atenció urgent al pa-cient amb problemes respiratoriss’ha habilitat als boxs d’urgènciespsiquiàtriques, que s’han traslla-dat a un altre espai. També s’hahabilitat l’hospital de dia com aàrea de suport al servei d’urgèn-cies i observació, amb un àrea deboxs dedicada al pacient semi-

Els hospitals deGirona posenmés llits per apacients ambcoronavirus ensituació críticaEl Trueta i la resta d’hospitals comarcals fanadaptacions internes per millorar el servei Reorganitzen sanitaris per a noves funcions

LAURA TEIXIDOR GIRONA

■ El nombre de morts per coro-navirus a les comarques gironinesja arriba a , el doble dels que esvan registrar des de la setmanapassada fins diumenge, segons vainformar el Departament de Sa-lut. D'aquesta manera, es pro-dueix l'augment més alt de defun-cions en un sol dia amb un totalde catorze morts noves. Tots te-nien patologies prèvies.

D'altra banda, el nombre denous positius per coronavirus s'haduplicat. Salut va informar d'untotal de casos, pràcticament eldoble que diumenge quan n'hi vahaver de nous. La xifra total jasupera el mig miler d'afectats,amb un total de . Dels conta-giats per coronavirus, es trobenen estat greu, més que diumen-ge, i són professionals sanita-ris, més.

A l’hospital d’Olot ahir es vanconfirmar set casos més de coro-navirus. D’aquesta manera, hi ha

dotze pacients ingressats, dos pa-cients a domicili i dinou profes-sionals sanitaris contagiats, tots adomicili i fent el seguiment queindica el protocol establert.

Els centres de la Fundació SalutEmpordà van detectar tres nouscasos de coronavirus. En total, elspositius per Covid- als centresde la Fundació ja són setze.

A l’hospital de Palamós ahir esvan detectar una quinzena denous casos. Segons fonts dels Ser-veis Integrals del Baix Empordà,hi ha onze pacients ingressats al’hospital amb el Covid- i cator-ze esperen els resultats. A més, hiha tretze professionals sanitarisamb coronavirus i d’aïllatsmentre esperen els resultats.

D’altra banda, dos pacients dela Fundació Palafrugell Gent Granvan donar positiu en la prova delcoronavirus i una altra resident ionze membres del personal estroben aïllats a l'espera dels resul-tats de les proves.

Quant a l’hospital de Blanes,ahir hi va haver sis nous casos i ac-tualment hi ha catorze personesingressades amb el Covid-.

L’hospital de Campdevànol jacompta amb onze positius diag-nosticats; quatre estan ingressatsa l’hospital i dos han estat traslla-dats a Girona. La resta es recuperaal seu domicili. Finalment, tot i nopertànyer a la Regió Sanitària deGirona, l’Hospital de la Cerdanyaja n’ha detectat tres.

Per últim, segons van informarels consistoris, els municipis sel-vatans de Caldes de Malavella iBreda ja han detectat un primercas de coronavirus cadascun.

D’altra banda, a Catalunya ahirhi va haver . nous casos. La xi-fra total ja s’eleva a . i hi ha morts. També ja s’han registrat altes. Salut no va informar delnombre de sanitaris afectats. A Es-panya ja han mort un total de. persones per coronavirus, més que el diumenge.

Es duplica el nombre de morts a Girona i ja s’enfilen fins als 28Espanya viu la pitjor jornada des de l’inici de l’epidèmia: 462 víctimes

El Truetareconverteixespais per poderatendre aquesttipus de pacients

jamargant - 24/03/2020 09:42 - 46.136.229.122

L a pandèmia del corona-virus està afectant greu-ment la societat, peròtambé ha despertat el

costat més solidari de les perso-nes. És el cas d’una xarxa, formadaper més de integrants arreu dela província, que de manera vo-luntària estan usant les seves im-pressores -D –en els àmbits par-ticular i empresarial– per fer vise-res i donar-les al col·lectiu sanita-ri, així com a les forces de segure-tat, farmacèutics i altres professio-nals exposats al virus. Segons ex-plica Baldiri Méndez, el coordina-dor de l’àrea de Girona, tot plegatva sorgir des d’una comunitat deprogramari lliure que s’ha orga-nitzat per aportar el seu gra de so-rra creant un portal (www.corona-

virusmakers.org) i fent diferentsgrups arreu del territori (a Gironaestan preparant pàgina i tenenperfil de Twitter: @CvFabGiro-na): «Ens hem coordinat amb no-des, és a dir, grups més petits queprodueixen en funció de les ne-cessitats que hi ha a cada lloc.

Quan vam començar érem trentai ara som més de . A Gironan’hi ha a Girona ciutat, Blanes,Lloret i Olot». Méndez explica queestan en contacte permanentamb la coordinadora general deSalut al territori i detalla que tre-ballen de manera conjunta, ja que

Salut coordina la recollida i distri-bució de materials finalitzats ambtransport sanitari i també s’en -carrega d’esterilitzar les viseres.L’expert detalla que no confeccio-nen mascaretes perquè «no tenimequips de protecció individual demascaretes garantits i no compli-rien els requisits tècnics, en canvisí que ens han validat les viseres».De fet, el col·lectiu subratlla la im-portància de les viseres, ja que«sembla una ximpleria, però te-nen un gran impacte per reduir elconsum de mascaretes del perso-nal sanitari perquè els protegei-xen del primer impacte del virus».Les viseres es fan amb un materialbiodegradable i el grup estimauna producció diària de dos aquatre centenars de viseres:«També fem tiradors perquè elpersonal pugui obrir la porta sen-se contagiar-se. La producció ésdifícil de calcular perquè cada copsom més». Méndez afegeix quetothom que s’hi vulgui adherir hopot fer contactant amb els nodeslocals o a través del seu perfil a lesxarxes, mencionats anteriorment.

A Lloret, la Yaiza Fernández,pediatra de l’ambulatori munici-pal, explica que es va assabentarde la iniciativa gràcies a un xat demetges i ràpidament hi va volercol·laborar: «El meu home té unaimpressora D i li vaig dir que s’hiafegís! A través de la pàgina webens hem descarregat els fitxers idel grup de Girona hem fet unsubgrup a Lloret». Fernández ex-plica que al grup de Blanes(sites.google.com/view/iniciativa-d-blanes) hi ha una seixantenade persones que ja han fet dona-tius, entre d’altres, als hospitals deBlanes, Badalona i Calella, aixícom al CAP de Pineda: «Des delgrup de Lloret també volem fer elmateix i distribuir en els centresen funció del grau de necessitatque té cada lloc, des dels hospitalsfins als geriàtrics».

Treball en cadenaUn dels voluntaris explica de ma-nera anònima que no cal una graninfraestructura per col·laborar:«Cadascú treballa amb la impres-sora que té, en el meu cas tinc unaAnet A i puc fer una visera cadatres hores però hi ha companysque en fan dues o tres en quatrehores». Aquest bon samarità afe-geix que la comunitat està perma-nentment connectada: «Qui s’hivol afegir es pot descarregar l’ar-xiu .stl i només cal posar la targetaa la impressora i ja funciona sola.A més a més, el grup és ple de gentque en sap un munt i ens ajudena tots els que som més amateurssi tenim dubtes o problemes.També, si ens quedem sense ma-terial, ens en fan arribar més. Pelque sembla, al grup de xat que te-nim, som gent de diverses profes-sions que pel que sigui tenim unaimpressora D i volem col·la -borar. De fet, jo soc músic», con-clou.

Diari de Girona

Una xarxa de més de 400 voluntaris d’arreu de la província s’organitzatelemàticament per crear viseres amb impressores 3D. Els implicats utilitzenprogramari lliure i s’han coordinat amb Salut per fer les entregues i recollides.

Tecnologia 3D per pal·liarla falta de material sanitari

laselva@ddg.cat

Reportatge

Clara Julià

Personal sanitari de l’hospital de Blanes amb les viseres impreses. DdG

crític.Quant a la situació de l’Institut

d’Assistència Sanitària (IAS), se-gons ha pogut saber Diari de Gi-rona, fins diumenge hi havia unaquarantena de pacients hospita-litzats amb Covid- a MedicinaInterna del Santa Caterina. A més,el Parc Hospitalari de Salt comptaamb un nombre important depersonal que ha donat positiu percoronavirus, bàsicament de l’hos-pital i del Centre Sociosanitari laRepública, amb afectació sobretotal personal d’infermeria. La majoria es recupera al seu domicili i presenten simp -tomatologia diversa. Fins diu-menge hi havia quatre professio-nals sanitaris ingressats, dos alTrueta i dos al Santa Caterina, estables i amb pronòstic de millo-ra.

Per últim, cada centre sanitariha fet les seves adaptacions per alspacients amb coronavirus que norequereixen vigilància intensiva.

Adaptació de l’Hospital de DiaPolivalent del Trueta com a àreade crítics. CATSALUT

La majoria depositius del SantaCaterina són delsector d’infermeria ialmenys hi ha quatresanitaris ingressats

Omplir els magatzemsamb provisions és elprincipal objectiu dels

hospitals. Per aquest motiu el deSanta Caterina va fer una cridala setmana passada a la comu-nitat per recopilar la màximaquantitat possible de materialde primera necessitat per quanarribin els pitjors momentsd’aquesta crisi sanitària. «Enstrobem en un moment extraor-dinari en el qual els nostres pro-fessionals estan ben dotatsd’elements de protecció indivi-dual per dur a terme la seva tas-

ca, però amb la previsió de l’allaude persones amb problemesque haurem d’atendre, no vamalament tenir molt més mate-rial», explicava el director de su-port entre l’ICS Girona i l’IAS, Jo-sep Sánchez.

Des de l’hospital assegurenque tenen estoc de material pertreballar i que els n’ha d’arribarmolt més des de CatSalut i delMinisteri, però així i tot insistei-xen en la importància d’estarpreparats per quan s’arribi al pici els hospitals es trobin saturats–que es preveu que sigui a finalsd’aquesta setmana o inici de lasegüent.

Quan aquesta crisi arribi alpunt més àlgid, diferents centressanitaris necessitaran material ies podrien trobar en una situa-

ció de desproveïment puntual,per aquest motiu insistien que«com més material puguem te-nir al magatzem, millor». D’altrabanda, Sánchez assegurava quenomés tenen paraules d’agraï-ment per «l’allau de donacions ila quantitat de persones interes-sades a col·laborar».

Un exemple d’aquestes nom-broses donacions va ser l’entre-ga de material sanitari que va re-alitzar ahir la comunitat xinesa il’associació de veïns de SantaEugènia, que la setmana passa-

da ja van fer una donació de. mascaretes a l’hospital Jo-sep Trueta. La presidenta de l’as-sociació de veïns explicava quedijous van tenir coneixement dela crida que havia fet l’hospitalde Santa Caterina i van iniciaruna campanya, juntament ambYanping Huo, la presidenta del’associació Siwei i representantde la comunitat xinesa, per po-der fer una donació. «Amb pocmés de hores, vam aconse-guir una gran recollida de mate-rial sanitari i efectiu per podercomprar més material del queens havien donat», asseguravadel Campo.

Gràcies a l’esforç i solidaritatd’un gran nombre de veïns, vanpoder fer entrega de masca-retes, . guants, bates, pots de gel desinfectant i ulle-res. Yanping va explicar que ladonació d’aquest material eracom a mostra d’agraïment a totel personal sanitari per la feinaque estan realitzant i va subrat-llar que l’únic que volen és «aju-dar» en tot el que puguin. DelCampo afegia que els veïns vo-lien fer un reconeixement als sa-nitaris i dins del possible poder«formar part de la solució».

Col·laboració ciutadana. L’associació de veïns de SantaEugènia i la comunitat xinesa van fer entrega ahir demascaretes, guants, ulleres, bates i gels desinfectants.

Allau de donacions al Santa Caterina

L’entrega de material, ahir.

Nina SalóSALT

CRÒNICA

jamargant - 24/03/2020 09:42 - 46.136.229.122

EL PUNT AVUIDIMARTS, 24 DE MARÇ DEL 20208 | Nacional |

Els efectes del coronavirus

Davant la falta de recursosi materials per cobrir lacrisi sanitària, empresesdel país estan establintuna xarxa de col·laboracióper garantir la fabricaciódels productes més neces-sitats. Des de la produccióde gel hidroalcohòlic perdesinfectar fins al dissenyi fabricació de respiradorsd’emergència, centenarsd’empreses s’estan coordi-nant a través d’entitatscom les cambres de co-merç o del mateix governde la Generalitat. Ahir ma-teix, Acció, l’agència cata-lana per al desenvolupa-ment internacional deprojectes empresarials,anunciava la posada enmarxa d’un portal per con-tactar amb empreses queofereixen tecnologia, ma-terial sanitari o capacitatde producció per a la Co-vid-19 a través del lloc webhttp://accio.gencat.cat/virtualdesk.

Es desconeix les empre-ses que hi han contactat oque des d’ahir en formenpart, però dies enrere al-gunes ja havien iniciat elsseus projectes. És el cas del’empresa de perfums imoda Puig, amb seu al’Hospitalet de Llobregat,que va oferir al govern es-panyol la seva capacitat

productiva per fabricar so-lucions hidroalcohòliquesi higienitzants davant lanecessitat de proveir la so-cietat i el sistema sanitari.Altres laboratoris derma-tològics i fabricants deproductes de gran con-sum, com Nivea o L’Oréal,aquests ja fora de Catalu-nya, també s’hi han ofert.

Però destaquen sobre-tot els projectes de respi-radors, pel gran nombrede malalts greus que ne-cessiten de respiració as-sistida. En aquest sentit,el Consorci de la ZonaFranca de Barcelona i Lei-tat han impulsat un hubpublicoprivat per a la pro-ducció de respiradors enquè també treballen HP iCatSalut, a través del Con-

sorci Sanitari de Terrassa(CST) i l’hospital ParcTaulí de Sabadell. Destacala importància del projec-te, que ha aconseguit des-envolupar el primer respi-rador de campanya indus-trialitzable preparat perdonar suport als hospitalsi unitats de cures intensi-ves (UCI).

També empreses tec-nològiques del 22@ id’Igualada, entre les qualshi ha Protofy o Waterolo-gies i amb el suport delCol·legi d’Enginyers Tèc-nics Industrials de Barce-lona, han desenvolupat unaltre tipus de respirador,batejat amb el nom d’Oxy-gen, del qual s’espera quese’n puguin fer centenarsd’unitats i fins i a un mileral dia. Liderat per l’empre-sa Protofy.xyz i coordinatper l’associació empresa-rial Secartys, el prototipha estat testat a les instal-lacions de l’hospital Clínicde Barcelona i el GermansTrias i Pujol de Badalona ipermet automatitzar elsrespiradors manuals Am-bu.

De fet, enginyers, parti-culars i empreses hanaprofitat també les xarxessocials, com ara Telegram,per organitzar-se engrups, compartir plànols iinformació, demanar i ofe-rir idees i solucions i pro-duir, en l’escala possible,

els materials que necessi-ta el personal mèdic i resi-dencial. Al canal Corona-virs Makers de Telegram,per exemple, que té dife-rents grups per comuni-tats autònomes i demar-cacions, es comparteix lainformació per fer viseres iulleres de protecció per ametges i infermeres. Al-bert Melis, de l’empresaGasN2 de Barcelona, quefabrica equips de genera-

ció de gasos industrials ihospitalaris, demanava,per exemple, propostes aun dels projectes en curs.

En l’àmbit hospitalari,la falta de mascaretes deprotecció és una realitat.Seat està realitzant pro-ves a la planta de Martorellper fabricar dos tipus demascaretes sanitàriesamb tecnologia 3D utilit-zant filtres que s’emprenen l’automoció i que serien

aptes per a professionalsde quiròfans i UCI i per apacients. En el primer cas,la mascareta seria capaçd’aguantar temperaturesde fins a 180 graus, i l’altraestaria més enfocada a l’úsper part dels pacients. Elpresident del comitè d’em-presa de Seat, Matías Car-nero, explicava a Efe ques’està treballant en dosprototips que estan “pràc-ticament acabats”, de ma-

El teixit empresara Empreses i professionals s’ofereixen per produirmassivament productes o materials que escassegen per lacrisi sanitària a Leitat i el CZF i equips d’enginyers ideenrespiradors d’urgència mentre Seat fa mascaretes amb 3D

Eva G. PagánBARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“En els pròxims diess’homologarà lafabricació derespiradors al territoriespanyol”Salvador IllaMINISTRE DE SANITAT

“Necessitemmaterials per fer elsrespiradors, i fem unacrida a les empreses”Antoni CuevasCONSELLER DELEGAT DE L’EMPRESAWATEROLOGIES

El model derespirador de Leitat iel CZF, batejat comLeitat 1, ha estatdissenyat per l’enginyerMagí Galindo, i validatmèdicament pel doctorLluís Blanch, directord’innovació del ParcTaulí de Sabadell iexpert en ventilaciómecànica ■ EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

MÉS CORONAVIRUS

Els treballadors confinats a laconca d’Òdena tindran la bai-xa laboral per prescripció mè-dica. La mesura no entrarà envigor fins que es publiqui alDOGC i rebi el consentimentdel govern espanyol. Es pre-veu que la baixa sigui retroac-tiva.

Igualada demanala baixa laboralper a tothom

Les universitats col·laborenamb recerca i impressions 3D

CCOO i UGT alerten delsERTO “injustificats”Els sindicats CCOO i UGTalerten de l’oportunisme demoltes empreses que pre-senten ERTO de força majorde manera injustificada. En eldia d’avui hi ha més de25.000 expedients de regula-ció temporal d’ocupació queafecten gairebé 250.000 tre-

Les universitats estan col·la-borant amb impressores 3D,anàlisis de l’evolució de l’epi-dèmia i aportació de mate-rial. El centre de recerca CIMde la UPC té 63 impressoresque permeten fabricar cadadia 200 viseres i mascaretes,i s’ha aliat amb un grup d’em-

balladores i treballadors, i el96% s’han justificat per for-ça major. Pels sindicatsaquestes xifres evidencien unabús en la utilització per partd’empreses, obligades a tan-car per la Covid-19, quan no-més s’haurien de donar demanera excepcional.

preses per imprimir connec-tors de tubs de respiradors.La UAB i la UPC desenvolu-pen projectes per a la detec-ció del virus. La UB dona es-tocs de material sanitari i haacordat l’elaboració a les se-ves instal·lacions de gel hi-droalcohòlic.

Els controls dels accessosd’Igualada ■ ACN

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIMARTS, 24 DE MARÇ DEL 2020

nera que només quedaràpendent la seva homologa-ció pel Ministeri de Sani-tat per poder començar aproduir-les a mitjans desetmana. De les mascare-tes d’un sol ús, Seat en po-dria fer fins a 10.000 dià-ries, mentre que de les al-tres, més sofisticades, enpodria fer una trentena.Seat ha contactat ambproveïdors que puguinsubministrar el material

que es necessita, com lesgomes necessàries perajustar les mascaretes o latela de la qual està feta; itambé s’ha ofert per ges-tionar comandes a la Xinaa través dels seus socis iclients al país. També Re-nault, encara que a Valla-dolid, ha posat unes 30 im-pressores 3D a disposició.

Altres companyies tam-bé estan lliurant materialde manera desinteressa-

da. És el cas de la companyia Medilast, d’Alpi-cat, que treballa per almercat ortopèdic i ahir vadonar material per fabri-car mascaretes, alhoraque estudia “la possibili-tat d’utilitzar la seva es-tructura tècnica, mate-rial i personal per a la con-fecció de mascaretes i ferun donatiu a les entitatsque ho necessitin”. Tam-bé Mango va anunciar la

donació de fins a dos mi-lions de mascaretes quedistribuirà per diferentscentres hospitalaris espa-nyols a través de la sevapròpia logística.

Empreses farmacèu-tiques com Reig Jofre,Almirall, Uriach o Indu-kern treballen al màximde la seva producció pergarantir que no falti captipus de medicament en elmercat. ■

rial fa xarxaAntoni Cuevas, consellerdelegat de l’empresa Wa-terologies, està confinat aIgualada des de la nit dedijous 12 de març. Malgratla limitació de moviments,Cuevas i altres membresde la companyia, que esdedica al tractament d’ai-gües per a emergèncieshumanitàries, s’han unital projecte de desenvolu-pament de respiradorsOxygen. La idea, que hanascut d’un grup de jovesenginyers i que té el su-port del Col·legi d’Engi-nyers Tècnics Industrialsde Barcelona, entre d’al-tres, s’està desenvolupanta partir de molts volunta-ris que fan la feina de ma-nera desinteressada. “Lavoluntat és que arribem aser més, els voluntaris, i sen’arribin a produir cente-nars al dia arreu de Cata-lunya”, explica. Només aIgualada, Cuevas creu que

podrien habilitar-se entredos i tres centres de tre-ball diferents. “Volemcompartir la logística i latecnologia”, diu, tot i queactualment es trobenamb algunes limitacions,sobretot de peces clauque necessiten per al’acoblament final al res-pirador.

“Fem una crida urgenta les empreses perquèens falten materials perfabricar els respiradors”,explicava ahir a aquestdiari. En concret, enaquests moments es ne-cessiten motors d’eixuga-parabrises (com els quees fan servir en l’automo-ció); fonts d’alimentacióelèctriques i tubs d’entra-da i sortida de materialshospitalaris. Els respon-sables dels projectes es-tan contactant amb em-preses auxiliars del motori d’altres sectors.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Crida per falta de materials

Les cambres de comerç ca-talanes coincideixen ambel president de la Generali-tat, Quim Torra, que s’hade fer una aturada totaldels sectors no estratègicsper superar la pandèmia.Així ho van exposar a latrobada que van mantenirahir per videoconferènciaamb el president Torra i laconsellera d’Empresa i Co-neixement, Àngels Cha-cón. El president va insis-tir un cop més en la neces-sitat de l’aïllament total dela població i va demanar“solidaritat i compromís”a les empreses. “Entencl’extrema duresa i severi-tat de les mesures que de-manem, però ens cal disci-plina cívica. Necessitemun acord de solidaritat icompromís amb la ciuta-dania, i confio que l’em-presariat també ho farà”,va manifestar.

Els representats de lescambres de comerç handemanat posar en marxaun únic canal virtual ambinformació clara destina-da a les empreses com a so-lució a la “confusió” delsector. A través d’un co-municat consideren “to-talment insuficients” lesmesures econòmiquesanunciades per pal·liar lacrisi. En concret troben afaltar mesures específi-

ques per a autònoms, co-merços no considerats es-tratègics, el sector turístici l’industrial.

El president Torra s’hacompromès a establir uncanal de comunicació en-tre les cambres i el governper afrontar les conse-qüències econòmiques dela crisi. A la reunió, mésenllà de la moratòria en elstributs o en deutes banca-ris, es van abordar qües-tions com la clarificació deles condicions d’accés a les

mesures de liquiditat perrebaixar el mínim de100.000 euros per acce-dir-hi i evitar que sigui unabarrera per a les petitesempreses.

La consellera Chacónva informar que la Gene-ralitat està aplicant unamoratòria de sis mesos enels tributs propis i la re-ducció dels horaris comer-cials perquè els treballa-dors estiguin menys “ex-posats” i puguin conciliarla vida familiar. ■

aEl president defensa que cal unpaquet econòmic “sòlid i consistent”per reduir els efectes del coronavirus

El confinamentcentra la reunióde Torra ambles cambres

E.F.BARCELONA

Els supermercats mantenen l’activitat per servir els alimentsde primera necessitat ■ JUANMA RAMOS.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Necessitemsolidaritat icompromís amb laciutadania i confio quel’empresariat ho farà”Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT DECATALUNYA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Correus ha restringit a treshores, des de les 9.30 h fins ales 12.30 h, l’atenció alsclients que necessiten el ser-vei postal públic. Actualmentes manté treballant el 22%de la plantilla, 11.640 em-pleats, el mínim imprescindi-ble per garantir el servei.

Gallo duplica laproducció depasta

El Col·legi de Periodistestambé ha presentat un ERTOper a la plantilla de les ofici-nes i demarcacions, així comdels 13 quioscos que gestionaal centre de Barcelona. Enaquest cas, se’n mantindràalgun d’obert “per garantir eldret a la informació”.

El Grup Gallo ha doblat la pro-ducció de pasta de les sevesplantes per fer front al creixe-ment de la demanda. L’em-presa ha duplicat la produc-ció i arriba als 1.000 quilosdiaris, i destaca per això l’es-forç i el compromís dels 283treballadors.

Correus obre lesoficines noméstres hores al dia

Un ERTO afectaels quioscos dels periodistes

Correus té bona part de laplantilla aturada ■ EPA

EL PUNT AVUIDIMARTS, 24 DE MARÇ DEL 202026 | Nacional |

Els efectes del coronavirus

“Com visc el confinament? Resposta fàcil. La vida m’hacanviat poc, ja em passava el dia a casa: llibres, música,escriure. En lloc d’anar al mercat cada dia, hi aniré cadaquatre, o més, si puc. Serà diferent no sortir perquè

me’n priva el món? Ho sabré d’aquí auns dies. Com ho porto? Emprenya-díssim amb la fàtua, criminal ineptituddel puto govern espanyol. Anem dedret al calaix número 1 del podi mun-dial de víctimes.”

“Anem de dret al calaix número 1del podi mundial de víctimes”

MIQUEL DE PALOL. Escriptor

La major part de les hores continuo treballant des de ca-sa. Faig una doble feina, tant per a la Iaeden com de con-sultora ambiental, i veig que el teletreball és positiu. Unade les coses que intentem fer des de la Iaeden és penjar

a les xarxes socials les activitats quefan naturalistes, com ara identificarocells per Twitter. Activitats que enspermeten oxigenar-nos una mica iens remeten a la natura. A través deles xarxes també es poden signar elsdocuments de suport a SOS CostaBrava i a la Iaeden.” ■ U.C.

“A les xarxes hi pengem activitatsque permeten oxigenar-se”

MARTA BALL-LLOSERA. Iaeden-Salvem l’Empordà

“He sortit dues vegades de casa amb el carro de la com-pra per anar al supermercat. La resta del temps l’hepassat al meu domicili barceloní seguint constantmentl’actualitat, que s’ha centrat en el coronavirus i totes les

seves derivades. He participat plena-ment en les feines de la casa, des defer el llit fins a rentar els plats i cuinar.He escrit els articles habituals. Xarxessocials, música, llibres i parlar moltper telèfon amb familiars i amics. Altconsum de ràdio i televisió.”

“Xarxes socials, música, llibres iparlar per telèfon amb familiars”

LLUÍS FOIX. Periodista

PER QUEDAR-SE A CASA‘Perdición’, el cim del cinema negre“No sentia les meves pròpies passes:eren les d’un home mort.” Ho diu FredMacMurray, torturat pels remordi-ments, en una escena d’aquesta obramestra del cinema, dirigida el 1944 perBilly Wilder amb guió seu i de RaymondChandler. Tot brilla en aquest film: dià-legs, fotografia, guió... I sobretot unagran Barbara Stanwyck. b Movistar+

LA PEL·LÍCULA

Les grans epidèmies modernesEl científic Salvador Macip explica enaquest llibre (que serà reeditat en elspròxims dies) tot el que l’home sap ac-tualment sobre les epidèmies i les pan-dèmies. Ho explica per a tothom, ob-jectivament, perquè la informació quearriba al públic no només és deficient,sinó que sovint provoca malentesosperillosos. b LA CAMPANA

EL LLIBRE

Joan Anton Català, astrònom i veu del radiofònic La Terra ésplana,fa amb altres científics les sessions Ciència en confina-ment. Han començat per astronomia però ampliaran els temes.Dia per altre, per als nens al matí i per als grans al vespre.b

EL WEB

Sessions de ciència per a tothom

www.joanantoncatala.com

Ran Ran Ran: cançons ‘confinades’Ja tenim el primer disc fet en plenacrisi del coronavirus. Gravat a casa,amb tota la imprevisió possible, perFerran Baucells, Cançons confina-des aplega sis temes marcats perl’aire domèstic, low fidelity i espon-tani de Ran Ran Ran. b

LA MÚSICA

El festival literari MOT, quehavia de tenir lloc a Girona iOlot entre el 26 de març i el4 d’abril, s’ha hagut d’ajor-nar fins al 2021. El festivalconvida a reviure les conver-ses de les edicions anteriorsal seu canal de YouTube.També es pot descarregar alweb festivalmot.cat una guiade lectura amb una seleccióde les obres dels autors pre-vistos per a aquest any.

El festival literari MOT, des de casa

La protagonista del llibre Onés l’Estel·la festes i tradicionscatalanes s’està a casa sevaconfinada. L’editorial Coma-negra proposa a tots elsnens que imaginin què fal’Estel·la aquest dies a casa ique la dibuixin en plena acti-vitat. Hi haurà un premi peldibuix guanyador. Per llegirles instruccions, aneu alcompte de Twitter de l’edito-rial Comanegra.

Un concurs de dibuix per a infants

La cooperativa Som (responsable dels segells editorials Ara Llibres, Amsterdam i Now Books) il’agència de comunicació Mortensen, han treballat sense treva la darrera setmana per posar enmarxa la campanya de micromecenatge Llibreries Obertes (Llibreriesobertes.cat). Segons van ex-plicar ahir per videoconferència Joan Carles Girbés, Roser Sebastià i Josep Maria Ganyet, la inten-ció és poder oferir liquiditat als llibreters, que consideren base de la indústria editorial, mentre duriel confinament. Al web s’ofereixen fins a 6.500 títols (amb prioritat per al català, però també encastellà), entre ficció, no-ficció i infantil i juvenil. Són novetats del 2019 i del 2020 de 540 edito-rials. Es poden adquirir a, de moment, 100 llibreries dels Països Catalans. Els lectors poden com-prar i pagar tants llibres com vulguin a canvi de títols adquirits a la llibreria que triïn. Aquests di-ners aniran, íntegrament, de la plataforma als llibreters i els lectors podran recollir la comanda uncop s’acabi el confinament i les llibreries puguin obrir portes. Els promotors de la iniciativa, senseànim de lucre, esperen que la gent es faci seva la campanya. El març passat es van vendre a Cata-lunya 800.000 llibres. Llibreries Obertes espera arribar tant com es pugui a aquesta xifra.

Una iniciativa perquè els lectors donin suport als llibreters

Aprofito les estones lliuresque tinc (en realitat sónmenys de les que voldria,perquè amb això del tele-

treball –suposo que ja ho han desco-bert– treballes més que mai); aprofito,deia, per llegir. Una mica de tot. No emfacin fer la llista, perquè soc dels quevan d’un gènere a l’altre, de coses se-rioses a novel·les absolutament in-

LlegirCONFINATS

Xevi Xirgo

transcendents, d’un assaig a una bio-grafia i d’una novel·la negra a un clàs-sic. A vegades –ho confesso– soc delsque entren en una llibreria i escullenveient el títol i la portada, que deu ser lacosa menys intel·lectual i glamurosapossible. Em pregunto si aquests diesllegim més. O si hi ha més gent que lle-geix, que no és ben bé el mateix. I des-prés de pensar-hi una estona, em de-

canto per una teoria: aquests dies lle-geix més qui ja llegia abans. No emsembla que sigui temps de nous lec-tors, aquest coi de confinament. I nopas perquè les llibreries estiguin tanca-des. Més aviat em sembla que éstemps de Netflix i Prime Video. Tant debo m’equivoqui. I que hihagi qui descobreixique combinar-ho nonomés és possible si-nó recomanable.

DIA10

ACN BARCELONA

■ Rosa Peral i Albert López vanser declarats culpables d’assassi-nat amb traïdoria, Peral ambl’agreujant de parentesc, per ha-ver planificat i executat un pla perassassinar Pedro Rodríguez. Elportaveu dels nou membres deljurat popular pel crim de la Guàr-dia Urbana va explicar ahir que haquedat provat que després del’apropament entre Peral i Lópezentre març i abril del , van de-cidir que la parella de Peral «obs-taculitzava la seva relació». Peraixò van «elaborar un pla per treu-re la vida» a Rodríguez per «posar-lo en marxa la nit de l’ al demaig del ». Conjuntamentvan incendiar el vehicle ambcombustible amb el cadàver adins, que seria trobat el de maig.La fiscalia demana anys de pre-só per a l’acusat i per la parellade la víctima.

El jurat considera provat queAlbert López i Rosa Peral van ela-borar el pla per matar Pedro Ro-dríguez «a mitjans del mes d’abril»per dur-lo a la pràctica la nit de l’al de maig del . De les preguntes del veredicte, nomésvan proposar una redacció alter-nativa per matisar que la gelosiaentre els amants no era mútua,sinó només de López respecte Pe-ral. Si bé no s’han donat detalls dela causa de la mort de la víctima,sí que consideren provat que «vanagredir Pedro Rodríguez i el vanprivar de la seva vida de forma vio-lenta». També que van «aprofitar-se que la víctima estava entera-ment despreocupada de patir capatac que pogués tenir origen en

accions de l’acusada per la sevarelació sentimental i de confian-ça».

Va ser en aquest context que se-gons el jurat es va produir un «atacmortal» la nit de l’ al de maigdel . A partir d’aquell mo-ment van «acordar fingir» norma-litat utilitzant el telèfon de la víc-tima i intentant incriminar l’ex-marit de Rosa Peral, Rubén, ambqui la víctima tenia una relacióconflictiva. Amb dos cotxes i el ca-dàver al maleter, la nit del al demaig van desplaçar-se al pantà de

Foix. «Utilitzant algun tipus decombustible van calar foc al vehi-cle amb el cos de Pedro Rodríguezal seu interior resultant el seu cosgairebé totalment carbonitzat perl’acció de les flames, sense que ha-gin quedat restes o signes sufi-cients de la causa violenta de laseva mort», exposa el veredicteprovat.

Rebuig de l’indultPer aquests fets el jurat va declararculpables d’assassinat amb traï-doria Peral i López. Per unanimi-tat van rebutjar suspendre l’exe-cució de les penes o aplicar l’in-dult. La fiscal substituta, Elena

Contreras, va mostrar la confor-mitat amb l’informe final i la pe-tició de anys de presó per a Ló-pez i anys de presó per a RosaPeral.

A la sessió de lectura del vere-dicte del judici pel crim de laGuàrdia Urbana hi va participar eljutge, la fiscal substituta, els advo-cats substituts i els membres deljurat popular. Els acusats estavaprevist que hi participessin per vi-deoconferència des de la presó deQuatre Camins, on hi ha AlbertLópez, i amb l’Hospital de Terras-sa, on hi ha Rosa Peral, però final-ment per problemes tècnics no vaser possible.

Els acusats del crim de la Urbana,declarats culpables d’assassinatEl jurat creu provat que Rosa Peral i Albert López van executar un pla per matar Pedro Rodríguez icremar el seu cadàver Problemes tècnics impedeixen que els acusats escoltin el seu veredicte

ACN BARCELONA

■ Les exportacions gironines algener van créixer un , gràciesa la bona marxa dels productesalimentaris, begudes i tabac (lesexportacions al sector van aug-mentar un al gener). Pel quefa al conjunt de Catalunya, les ex-portacions van arribar als .,milions d’euros, un , més res-pecte el mateix període de l’anypassat. Segons les dades avança-des pel Ministeri d’Indústria, Co-

merç i Turisme a partir de dadesdel departament de Duanes i del’Agència Tributària, Catalunyarepresenta el , de les expor-tacions totals espanyoles, que algener van créixer un ,.

En aquest sentit, la contribuciódel Principat al creixement de lesexportacions de l’Estat al gener vaser de , punts. A Catalunya, l’in-crement més gran de les vendes al’exterior va experimentar-lo elsector de l’alimentació i begudes,amb una taxa de creixement inte-ranual del ,, seguit de les ma-nufactures de consum, amb unavariació del ,.

Els productes químics, que re-presenten el , del total de lesexportacions catalanes, van in-

crementar les seves vendes a l’ex-terior un , al gener, mentreque el sector de l’automoció –querepresenta el , de les expor-tacions catalanes- va registrar uncreixement gairebé pla, del ,.Les vendes de béns d’equip a l’es-tranger, en canvi, van experimen-tar una caiguda del ,.

Caiguda a TarragonaPer províncies, Barcelona va in-crementar les seves exportacionsun , interanual, sent els sec-tors automobilístic (+,) i quí-mic (+,) els seus principalsimpulsors, mentre que a Lleida lataxa de variació interanual de lesexportacions va ser del ,, im-pulsada per les manufactures de

consum (+,). A Tarragona,en canvi, les exportacions vancaure un a causa d’una re-ducció en les vendes a l’exteriordel sector químic (-,).

Per destinacions, el , deles exportacions catalanes al ge-ner van anar dirigides a la UnióEuropea (UE). Els incrementsmés destacats es van produir apaïsos de la zona euro, on les ex-portacions van augmentar un,. A França, les vendes van re-gistrar un creixement del ,,mentre que la variació a Aleman-ya va ser del .

Per altra banda, les exporta-cions a zones com el Regne Unitvan caure un , al mes de gener,mentre que a Portugal el descensva ser del ,. Paral·lelamet, foradel Vell Continent destaquen elsincrements registrats a la Xina(,), Brasil (), Egipte(), Canadà (,) i Singapur(,).

Les exportacions gironines creixen un13,9% gràcies als productes alimentarisCatalunya representa el 25,4% del total de lesoperacions que porten a terme les empreses de l’Estat

ACN BARCELONA

■ Oriol Junqueras i Raül Romevahan recusat els dotze magistratsdel Tribunal Constitucional persuposada «parcialitat». Segons vaavançar TV, els dos líders inde-pendentistes acusen el tribunalde ser «parcial» perquè tots elsseus membres han participat endecisions sobre el procés. Els po-sicionaments als que es fa refe-rència són la invalidació de de-crets, lleis i resolucions vincula-des al procés; la investigació perdesobediència dels líders inde-pendentistes, i l’admissió a tràmitd’alguns recursos com a manio-bra per no «internacionalitzar» lacausa.

Junqueras i Romevarecusen els dotzemagistrats del TCper «parcialitat»

REMEI CALABUIG (EFE) EDIMBURG

■Alex Salmond, que va ser minis-tre principal d’Escòcia entre i i un dels pilars del movi-ment independentista a la regió,va ser absolt de delictes se-xuals, inclòs un d’intent de viola-ció, denunciats per dones quevan treballar amb ell en aquest pe-ríode. Després de dues setmanesde vistes orals que van conclouredivendres passat, el jurat populardel Tribunal Superior d’Edim-burg, format per quinze mem-bres, es va retirar a deliberar i a lavista d’ahir va acordar declararl’expolític «no culpable» de delscàrrecs, mentre va dictaminar queun altre no havia pogut ser provat.El veredicte de «no provat» és undels tres que permet el sistema ju-rídic escocès –al costat del de cul-pable i no culpable– i, en la pràc-tica, s’assimila al de no trobar cul-pabilitat.

El jurat, que havia d’acordar unveredicte per consens d’almenysvuit dels seus membres, va trobarSalmond «no culpable» de delscàrrecs, inclòs el d’intent de vio-lació, i va considerar «no provada»l’acusació d’agressió amb tempta-tiva de violació. Entre les denun-ciants hi havia una política delPartit Nacionalista Escocès (SNP)–que Alex Salmond va liderar en-tre els anys i –, una tre-balladora d’aquesta formació i di-verses empleades de l’Executiuescocès actual i també del gabinetanterior.

Un tribunal absol l’ex-primerministre escocèsAlex Salmond de13 delictes sexuals

El jurat consideral’exmandatari no culpable de 12 dels càrrecs i pensa quel’altre no ha quedat provat

Diari de GironaDIMARTS, 24 DE MARÇ DE 202024

ECONOMIA/CATALUNYA/ESPANYAINTERNACIONAL diaridegirona@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

El jutge Rovira escolta elveredicte del jurat. EFE

jamargant - 24/03/2020 09:42 - 46.136.229.122

●

º º