Índex - csb.cat²ria-CSB-2014.pdf · - S’ha estès el Programa del pacient expert fins als 2.600...

Índex 1. El Consorci Sanitari de Barcelona

1.1. Presentació i descripció 1.2. Territori i població 1.3. Desplegament del Pla de salut

2. Atenció primària

2.1. Recursos i activitat 2.2. Accessibilitat 2.3. Avaluació

3. Atenció hospitalària

3.1. Recursos i activitat 3.2. Accessibilitat 3.3. Avaluació 4. Atenció sociosanitària 4.1. Recursos i activitat 4.2. Avaluació 5. Atenció a la salut mental 5.1. Recursos i activitat 5.2. Avaluació 6. Altres línies d’atenció 6.1. Transport sanitari 6.2. Atenció a les drogodependències 6.3. Rehabilitació 6.4. Diàlisi 6.5. Teràpies respiratòries a domicili

CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2014 1

7. Atenció al ciutadà 7.1. Reclamacions 7.2. Segona opinió mèdica 7.3. Enquestes de satisfacció 7.4. Cat@Salut La Meva Salut 8. Atenció farmacèutica i prestacions complementàries 8.1. Atenció farmacèutica 8.2. Recepta electrònica 8.3. Prestacions complementàries 9. Informació econòmica 9.1. Execució del pressupost 2014 9.2. Pla d’inversions en equipaments de salut 10. Actuacions de la Corporació Sanitària de Barcelona Annexos Glossari d’abreviacions Dades de contacte del Consorci Sanitari de Barcelona


El Consorci Sanitari de Barcelona

1.1. Presentació i descripció

1.2. Territori i població

1.3. Desplegament del Pla de salut

1.


Presentació i descripció

El Consorci Sanitari de Barcelona (CSB) és un ens públic constituït per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, adscrit funcionalment al Servei Català de la Salut (CatSalut). El CSB exerceix les funcions que la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC) atribueix a les regions sanitàries, d’acord amb el que preveu la Disposició addicional segona del Decret 105/2005, de 31 de maig. Això significa que, si bé el territori de la ciutat de Barcelona ha passat a integrar-se en l’àmbit de l’RSB, l’ens que exercia les funcions de regió sanitària en aquest àmbit, el CSB, continua exercint-les en el marc de l’RSB. D’aquesta manera es compatibilitza l’existència del CSB i el respecte a la Carta Municipal de Barcelona amb la incorporació del CSB al projecte RSB. Figura 1. Estructura del CSB, 2013

1.1.


Figura 2. Organigrama, RSB- CSB 2014

RSBCorporacióSanitària deBarcelona

CSB

Gerent de l'RSBJoaquim Casanovas

Barcelona Dreta-LitoralSofia Ferré/MontserratCasamitjana

Barcelona EsquerraXavier Altimiras

Barcelona NordRosamaria Serrasolsas

Direcció d'Assessoria Jurídicai Recursos Humans

Jordi Goixens

Direcció d'Estratègia,Coordinació i Comunicació

Aina Plaza

Director del CatSalutJosep Maria Padrosa

Gerència del CSBJaume Estany

Gerència d'Àmbit MetropolitàCarme Esteve

Alt Penedès i GarrafNúria Puig

Baix Llobregat Nord, Vallès Occidental Est iVallès Occidental OestJoan Parellada

Baix Llobregat Centre-Litoral i l'Hospitaletde LlobregatDaniel Fernández / Marisa Fernández

Barcelonès Nord i Maresme, i Vallès OrientalAurora Dueñas

Direccions de gestió territorialDireccions de gestió territorial

Direcció d'Atencióal Ciutadà

Joan Lluís Piqué

Direcció deCompra i Avaluació

Alba Benaque

Direcció Executiva deServeis i Programes

Àlex Guarga

Direcció Econòmicai de Serveis Generals

Judith Torné

Direcció deFarmàcia

Corinne Zara


Estructura territorial El 2013 es va aprovar el Decret 10/2013, de delimitació de les regions sanitàries i dels sectors sanitaris del Servei Català de la salut. El CSB s’estructura en 10 sectors sanitaris que corresponen als 10 districtes municipals, i en 4 àrees integrals de salut (AIS), des del punt de vista de la gestió. Figura 3. Àrees integrals de salut, CSB 2013

Les AIS són àmbits territorials delimitats a partir dels fluxos entre l’atenció especialitzada i l’atenció primària, i reflecteixen el comportament dels ciutadans en la utilització dels serveis sanitaris. Les AIS són, alhora, el marc en què les entitats proveïdores que presten serveis sanitaris constitueixen un espai conjunt de coordinació i gestió compartida. La missió comuna de les entitats proveïdores que configuren l’AIS és oferir una atenció integral de salut a la població, mitjançant la coordinació efectiva de les entitats de salut i els seus professionals amb criteris de qualitat, eficiència i sostenibilitat. Organitzativament s’estructuren d’acord amb un Comitè de l’AIS (CAIS), que és l’òrgan de màxima responsabilitat del territori, on estan representats els directius de les entitats proveïdores i és presidit pel gerent del CSB. Des del CAIS es proposen les línies estratègiques de treball i es fa un seguiment del seu desplegament. Les línies estratègiques són operativitzades per la Comissió Permanent, que és la responsable executiva del CAIS i dinamitza el funcionament dels diferents comitès operatius o grups clínics que és des d’on, de manera interdisciplinària, es coordinen els dispositius assistencials, es desenvolupa la gestió clínica conjunta i l’homogeneïtzació de la praxi clínica a través d’objectius concrets (acords de derivació, revisió de protocols, revisió de vies farmacoterapèutiques, formació i investigació conjunta...).

Barcelona Nord

Barcelona Esquerra

Barcelona Dreta

Barcelona Litoral Mar


Figura 4. Organització de les AIS del CSB

COMITÈS OPERATIUS

COMISSIÓ PERMANENT

COMITÈ DE l’ÀREA INTEGRAL DE SALUT (CAIS)

Responsable màxim del territori; presideix el gerent del CSB. Proposa decisions estratègiques. Aprova les principals línies de treball i en fa el seguiment.

Operativitza les decisions estratègiques del CAIS i eleva propostes; presideix el director de sector corresponent.

Dinamitza els comitès operatius i en proposa els professionals. Fa el seguiment de les decisions i les accions dels comitès operatius.


Territori i població El Consorci Sanitari de Barcelona concentra al voltant del 22% de la població de Catalunya. Té una superfície de 101 km2 i una població d’1.637.818 habitants, segons el Registre central de persones assegurades (RCA) de 2014. Això suposa una densitat de població de 16.160 habitants per km2 (taula 1). Taula 1. Dades sociodemogràfiques, CSB 2014

* Font: RCA de 2014 **Font: IdesCat

A la taula 2 es mostra l’evolució de la població per AIS de Barcelona. Taula 2. Evolució de la població per AIS, CSB 2013-2014

AIS Població

2013 2014 % variació 2013-2014

Barcelona Litoral Mar 305.237 302.345 -1,0

Barcelona Esquerra 528.634 524.395 -0,8

Barcelona Dreta 410.508 407.902 -0,6

Barcelona Nord 405.792 403.176 -0,6

Total CSB 1.650.171 1.637.818 -0,8

Font: RCA de 2014. A les taules següents es presenta la distribució de la població de la ciutat de Barcelona per edat i sexe. Taula 3. Estructura per grups d’edat i sexe, CSB 2014

Anys Homes Dones Total %

<15 106.092 100.360 206.452 12,6

15-44 330.517 323.681 654.198 39,9

45-64 203.166 225.258 428.424 26,2

>65 139.116 209.628 348.744 21,3

Total 778.891 858.927 1.637.818

Font: RCA de 2014.

Dades estructurals Definició/paràmetre

Població* 1.637.818

Extensió** 101,35 km2

Densitat de població 16.160 h./km2

1.2. El CSB té una població d’1.637.818 habitants


Taula 4. Estructura per grups d’edat i sexe per AIS, CSB 2014

AIS Homes Dones

<15 a. 15-44 a.

45-64 a. >65 a. Total <15 a. 15-44

a. 45-64

a. >65 a. Total

Barcelona Litoral Mar 20.831 71.935 38.224 21.566 152.556 19.642 61.693 37.131 31.323 149.789

Barcelona Esquerra 33.021 102.554 65.128 45.129 245.832 31.173 103.784 75.274 68.332 278.563

Barcelona Dreta 24.395 78.357 50.524 35.333 188.609 22.811 81.693 58.471 56.318 219.293

Barcelona Nord 27.845 77.671 49.290 37.088 191.894 26.734 76.511 54.382 53.655 211.282

Total CSB 106.092 330.517 203.166 139.116 778.891 100.360 323.681 225.258 209.628 858.927

Font: RCA de 2014.


Desplegament del Pla de salut El marc de referència de les actuacions sanitàries a l’RSB és el Pla de salut de Catalunya 2011-2015, document estratègic del Departament de Salut que articula la reforma del sistema sanitari català sobre tres eixos d’acció i 9 línies d’actuació, per tal de donar resposta a les noves necessitats socials: abordatge de les malalties més comunes, atenció integral dels pacients crònics i modernització organitzativa. A continuació es presenten alguns dels objectius del Pla de salut en els quals l’RSB ha tingut un paper rellevant en el seu desplegament, així com els resultats assolits el 2014. Sistema orientat als malalts crònics - S’han implementat a tots els EAP de l’RSB les següents rutes

assistencials: Insuficiència cardíaca congestiva Malaltia pulmonar obstructiva crònica Diabetis mellitus Depressió

- S’han desplegat al 100% del territori programes d’atenció del pacient

crònic complex-ruta de la complexitat. - S’han començat a redactar noves rutes assistencials de demència i de

malaltia renal crònica.

- En relació amb el marcatge de l’HC3, s’ha assolit l’objectiu del Pla de salut que fixava un augment de fins a l’1% dels marcatges dels pacients crònics complexos (PCC) i del 0,3% de la població amb malaltia crònica avançada (MACA).

Taula 5. Marcatges MACA i PCC a l’HC3, RSB 2014

MACA % població PCC % població

Àmbit Metropolità 9.669 0,29% 42.018 1,26%

Barcelona Ciutat 5.209 0,32% 25.804 1,56%

RSB 14.878 0,30% 67.822 1,36%

- S’ha estès el Programa del pacient expert fins als 2.600 pacients, en els

grups de malalts següents: Insuficiència cardíaca Diabetis mellitus MPOC Deshabituació tabàquica Fibromiàlgia Tractament anticoagulant oral Ansietat Supervivents càncer de mama.

1.3.


Sistema més resolutiu des dels primers nivells i al territori - S’ha augmentat per sobre del 75% la població sota el nou model d’atenció a

les malalties de l’aparell locomotor, oftalmologia i salut mental.

- S’han elaborat acords territorials entre l’atenció primària i l’atenció especialitzada en dermatologia i s’han inclòs al pacte territorial en un 25% de la població. S’han desplegat experiències de teledermatologia en els territoris següents: Baix Llobregat Nord Baix Montseny Baix Vallès Barcelonès Nord i Baix Maresme Garraf Vallès Occidental Oest Barcelona Dreta Barcelona Esquerra

- El juny de 2014 es va iniciar la primera fase de desplegament del Codi risc

de suïcidi en dos territoris, en la qual es van implicar els recursos següents: 8 hospitals, 34 dispositius ambulatoris de seguiment, el 061 CatSalut Respon, SEM, EMSE. A Barcelona Ciutat

7 Hospitals/UCIES en salut mental (PSSJD-S. Boi, H. Clínic, H. Sant Pau, H. Sant Rafael, Parc de Salut Mar, H. Vall d'Hebron, H. SJD Esplugues) 17 CSMA 6 CSMIJ 4 hospitals de dia

Al Vallès Occidental Est 1 Hospitals/UCIES en salut mental (H. Taulí Sabadell) 4 CSMA 2 CSMIJ 1 hospital de dia.


Atenció primària

2.1. Recursos i activitat

2.2. Accessibilitat

2.3. Avaluació

2.


Recursos i activitat La Llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC) preveu la divisió del territori de Catalunya en àrees petites (ABS). L’any 2003 va finalitzar el procés de reforma de l’atenció primària de salut, i es va assolir el 100% de cobertura poblacional. La distribució d’ABS i d’habitants per àmbit territorial es presenta a la taula 6. Taula 6. Distribució de les ABS i població per AIS, CSB 2014

ÀIS

Població

ABS Habitants %

Barcelona Litoral Mar 14 302.345 18,5

Barcelona Esquerra 19 524.395 32,0

Barcelona Dreta 16 407.902 24,9

Barcelona Nord 21 403.176 24,6

Total CSB 70 1.637.818

Total RSB 216 4.982.346

Font: RCA de 2014.

L’activitat generada per aquest tipus d’assistència es desenvolupa en els centres d’atenció primària (CAP). En aquests centres es poden ubicar els equips d’atenció primària (EAP), especialistes de contingent i el model de reforma de l’atenció especialitzada, a més de serveis diagnòstics o unitats d’atenció específiques. Pel que fa als EAP, l’ICS en gestiona el 74% dels existents. A la taula 7 es presenten els diferents proveïdors d’AP.

Taula 7. Entitats proveïdores dels EAP de salut per AIS, CSB 2014

Entitat proveïdora


Barcelona Esquerra

Barcelona Dreta

Barcelona Nord Total

ICS 12 13 9 18 52

CSI - - 2 - 2

PAMEM 2 - 2 - 4

CAPSE - 3 - - 3

CSMS - - 2 - 2

EBA VALLCARCA - - - 2 2

EAP SARRIÀ - 1 - - 1

EAP VALLPLASA - 1 - - 1

EAP SL - - 1 - 1

EAP-PS-SL - 1 - - 1

CSC VITAE, SA - - - 1 1

Total CSB 14 19 16 21 70 PAMEM: Institut de Prestacions d’Assistència Mèdica al Personal Municipal; CAPSE: Consorci d’Atenció Primària de Salut de l’Eixample; EAP-PS-SL: Equip d’Atenció Primària Poble Sec, SL; EAPDESL:EAP Dreta de l’Eixample, SL; CSI: Consorci Sanitari Integral; EAP SL: EAP Sardenya, SL; PSPV: Parc Sanitari Pere Virgili; CSC VITAE, SA: Consorci de Salut i Social de Catalunya, SA.

2.1.


Els recursos humans del conjunt d’EAP del CSB són els següents: 6,87 metges de família per 10.000 habitants >14 anys; 9,33 pediatres per 10.000 habitants menors de 15 anys; 0,42 odontòlegs i 6,74 diplomats en infermeria per 10.000 habitants. A la taula 8 es presenta el nombre de professionals sanitaris segons la categoria als EAP per cada 10.000 habitants i àmbit territorial. Taula 8. Llocs de treball per 10.000 habitants, segons la categoria professional, per AIS, CSB 2014 AIS MF PD OD DI AI TS

Barcelona Dreta 6,79 9,02 0,38 6,19 0,86 0,40

Barcelona Esquerra 6,48 7,99 0,36 6,26 0,77 0,36

Barcelona Litoral-Mar 7,08 11,00 0,47 7,47 1,24 0,49

Barcelona Nord 7,31 9,95 0,49 7,36 1,07 0,48

Total CSB 6,87 9,33 0,42 6,74 0,95 0,42

Total RSB 6,74 8,88 0,43 6,64 0,85 0,34

Font: Integrap RSB 2014 i RCA per EAP 2014.

MF: metges de família; PD: pediatres; ODN: odontòlegs; DI: diplomats d’infermeria; AI: auxiliars d’infermeria;

TS: treballadors socials. A la taula 9 s’exposen les dades d’activitat assistencial per AIS. Les visites EAP hab./any, visites EAP/atesa/ any, visites MF i PD per hab./ any fan referència al total visites CAP. Taula 9. Activitat dels equips d’atenció primària per AIS, CSB 2014

AIS Total visites

CAP

Total visites

domicili

Visites EAP/ hab./

any

Visites EAP/atesa/

any

Visites MF i PD per hab./

any

Barcelona Dreta 1.862.691 74.062 4,93 7,21 3,21

Barcelona Esquerra 2.362.198 77.570 4,77 7,49 3,18

Barcelona Litoral-Mar 1.730.191 62.559 6,11 8,45 3,79

Barcelona Nord 2.222.984 83.669 5,85 7,44 3,71

Total CSB 8.178.064 297.860 5,32 7,59 3,43

Total RSB 26.720.195 792.871 5,64 7,63 3,62

Font: CMBDAP 2014, Integrap 2014 i RCA per EAP 2014.

Les sol·licituds de proves de suport diagnòstic (analítiques i diagnòstic per la imatge) i per àmbit territorial es recullen a les taules següents.


Taula 10. Sol·licituds d’anàlisis clíniques per AIS, CSB 2014

AIS Analítiques Visites

mèdiques Analítiques per

100 visites

Barcelona Dreta 155.666 1.307.565 11,91

Barcelona Esquerra 196.827 1.671.402 11,78

Barcelona Litoral-Mar 134.382 1.165.868 11,53

Barcelona Nord 221.344 1.523.159 14,53

Total CSB 708.219 5.667.994 12,50

Total RSB 2.368.716 18.428.672 12,85

Font: CMBDAP 2014, Integrap RSB 2014. Taula 11. Sol·licituds de diagnòstic per la imatge per AIS, CSB 2014

AIS Diagnòstic Visites

mèdiques

Diagnòstic per 100 visites

Barcelona Dreta 56.087 1.307.565 4,29

Barcelona Esquerra 84.081 1.671.402 5,03

Barcelona Litoral-Mar 74.683 1.165.868 6,41

Barcelona Nord 87.379 1.523.159 5,74

Total CSB 302.230 5.667.994 5,33

Total RSB 993.916 18.428.672 5,39

Font: CMBDAP 2014, Integrap RSB 2014. Taula 12. Cobertura poblacional1 per AIS, CSB 2014

AIS RCA total Total atesa Cobertura

poblacional total

Barcelona Dreta 392.974 268.803 68,40

Barcelona Esquerra 511.742 325.554 63,62

Barcelona Litoral-Mar 293.490 212.184 72,30

Barcelona Nord 394.067 310.012 78,67

Total CSB 1.592.273 1.116.553 70,12

Total RSB 4.881.372 3.608.083 73,92 1 Percentatge de població assignada a l’EAP on ha estat atesa durant l’any 2014. Font: CMBDAP2014, Integrap 2014 RSB 14 i RCA per EAP 2014.


Taula 13. Cobertura ATDOM 75 anys o més per AIS, CSB 2014

AIS Cobertura ATDOM 75 o més

Barcelona Dreta 12,34

Barcelona Esquerra 7,72

Barcelona Litoral-Mar 9,02

Barcelona Nord 9,38

CSB 9,58

RSB 9,98

* Font: Integrap RSB 2014 i RCA per EAP 2014. ATDOM: atenció domiciliària Taula 14. Cobertura de la vacuna de la grip per AIS, CSB 2014

AIS Cobertura vacuna grip

Barcelona Dreta 44,32

Barcelona Esquerra 46,84

Barcelona Litoral-Mar 47,05

Barcelona Nord 45,62

Total CSB 45,89

Total RSB 48,11

Font: INTEGRAP RSB 2014 i RCA per EAP 2014.


Accessibilitat Aquest any s’ha continuat la recollida d’informació trimestral sobre l’accessibilitat a la cita prèvia en l’atenció primària. En aquests moments es fa un seguiment per àmbit territorial de cada equip d’atenció primària, de quins assoleixen un 85% com a mínim, de mitjana, en totes les seves agendes de medicina general de la cita prèvia en menys de 48 hores. Taula 15. Accessibilitat a l’atenció primària per a la cita prèvia per AIS, CSB 2014 Percentatge d'acompliment de l'indicador del 85% d'intents de cita prèvia per al metge de família en menys de 48 hores AIS

Barcelona Nord 78,02% Barcelona Litoral Mar 90,18% Barcelona Esquerra 88,23% Barcelona Dreta 76,04% Total CSB 82,80% Total RSB 79,25%

Font: SIIS cita prèvia.

2.2. Seguiment de la cita prèvia en menys de 48 hores al metge de família


Avaluació Des del CSB es desenvolupen diverses metodologies d’avaluació dels EAP: objectius anuals de la part variable de compra de serveis del contracte, procés benchmarking i Observatori de Tendències de Serveis Sanitaris de Barcelona (BOTSS), les quals permeten analitzar els objectius de salut i de qualitat dels serveis, en el marc de diferents dimensions: accessibilitat, capacitat resolutiva, efectivitat i eficiència. Pel que fa als objectius de la part variable del contracte d’atenció primària, els resultats globals 2014 s’han mantingut, tot i que s’observen petites variacions a la baixa que pensem que poden atribuir-se al canvi amb les fonts d’informació utilitzades per construir els indicadors. Aquest any 2014 ha estat el primer any en què les dades procedents de la població atesa-assignada han estat facilitades pel CMBD-AP (fins al 2013 la font d’informació va ser l’Integrap). Taula 16. Resultats dels objectius/indicadors de salut de la part variable, RSB 2010-2014

Objectius part variable 2010 2011 2012 2013 2014

Control òptim de l'HTA 50,45% 51,24% 55,99% 57,61% 55,34%

Control metabòlic de la DM 64,23% 63,72% 65,85% 66,77% 53,75%

Risc cardiovascular de 35 a 74 anys 69,44% 72,10% 88,16% 75,17% 77,27%

Avaluació sobrepès obesitat 6 i 14 anys 85,53% 88,55% 89,11% 93,49% 88,50%

Cribratge consum alcohol >14 anys 54,82% 56,39% 56,28% 56,46% 63,90%

Vacuna de la grip 51,17% 50,44% 50,62% 49,91% 45,89%

Vacunes infantils 89,10% 91,45% 92,29% 92,63% 88,15%

Font: CMBD-AP.

A la taula 17 es poden observar alguns dels resultats de salut més significatius de l’any 2014, comparant aquests resultats amb els anys 2010-2014 i amb el total de l’RSB. Quant a l’efectivitat i resolució, destaquen els indicadors que fan referència a la tensió arterial i la diabetis que es mantenen per sobre dels recomanats pel Pla de salut de Catalunya (35%). Tal com s’ha comentat, la comparabilitat els resultats del 2014 no són del tot comparables amb els anys anteriors atès que part de la informació procedeix aquest any del CMBD-AP.

2.3.


Taula 17. Control òptim de la tensió arterial i control metabòlic de la diabetis, CSB 2010-2014

AIS Control òptim HTA (%) Control metabòlic DM (%)

2010 2011 2012 2013 2014 2010 2011 2012 2013 2014

Barcelona Dreta 50,92 55,87 59,90 62,91 57,32 66,16 67,69 69,42 69,19 53,09

Barcelona Esquerra 49,25 49,83 55,54 57,76 58,04 63,28 65,15 67,56 68,69 58,40

Barcelona Litoral-Mar 50,65 54,32 59,57 59,97 56,94 62,65 61,64 64,19 65,77 51,42

Barcelona Nord 47,26 52,12 57,21 57,81 49,98 64,04 62,90 67,87 66,95 52,00

Total CSB 49,39 52,73 57,78 59,44 55,34 64,08 64,45 67,77 67,74 53,75

Total RSB 50,45 51,24 55,99 57,61 55,42 64,23 63,72 65,85 66,77 52,80

Font: CMBD-AP.

Nota: Es considera control òptim de la tensió arterial (TA): TA sistòlica <140 mm Hg i TA diastòlica <90 mm Hg (la darrera determinació de TA és vàlida quan s’ha fet durant l’any avaluat); en pacients diabètics, es considerarà control òptim una TA sistòlica <130 mm Hg i una TA diastòlica <80 mm Hg).

També cal destacar, en aquesta mateixa dimensió d’efectivitat, l’indicador sobre el càlcul del risc cardiovascular (CV), el 2014 s’observa una millora respecte del dels quatre darrers anys i sobrepassa l’estàndard establert (70%). Quant a la vacunació de la grip, no milloren els resultats respectes als anys anteriors. Caldrà incidir sobre aquest objectiu per aconseguir millors cobertures. Taula 18. Càlcul del risc cardiovascular i cobertura vacuna antigripal > 59 anys, CSB 2010-2014

AIS Risc CV (%) Vacuna antigripal (%)

2010 2011 2012 2013 2014 2010 2011 2012 2013 2014

Barcelona Dreta 69,42 73,36 75,73 81,87 78,37 48,71 48,21 49,67 49,41 44,32

Barcelona Esquerra 70,21 72,75 74,97 69,57 79,56 46,51 46,09 47,03 46,71 46,84

Barcelona Litoral-Mar 64,43 70,14 72,98 74,21 75,38 49,60 50,56 50,62 49,61 47,05

Barcelona Nord 67,09 69,79 69,92 71,61 74,79 48,24 46,53 49,16 46,26 45,62

Total CSB 68,07 71,6 73,41 73,98 77,27 47,83 47,44 48,82 47,74 45,89

Total RSB 69,44 72,10 74,79 75,17 77,63 51,17 50,44 50,62 49,91 48,11

Font: CMBD-AP.


Atenció hospitalària


3.2. Accessibilitat

3.3. Avaluació

3.


Recursos i activitat L’atenció hospitalària ofereix a la població els mitjans tècnics i humans de diagnòstic, tractament i rehabilitació adequats que, per la seva especialització o característiques, no pot resoldre en el nivell d’atenció primària. Constitueix el segon nivell d’atenció sanitària, conceptualment després de la promoció de la salut, la prevenció de la malaltia i l’atenció primària. En l’àmbit de l’atenció hospitalària especialitzada, la xarxa de proveïdors està constituïda pels centres integrats en el sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (segons el Decret 196/2010, de 14 de desembre, del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT) i l’Ordre SLT/222, de 17 de juliol, d’actualització de l’annex on consta la relació dels centres del SISCAT). Dóna resposta als problemes de salut més greus i constitueix l’estructura sanitària responsable de l’atenció hospitalària programada i urgent, tant en règim d’internament com ambulatori i domiciliari, desenvolupant també funcions de promoció de la salut, prevenció de la malaltia, assistència curativa i rehabilitadora, així com docència i investigació, en coordinació amb altres nivells assistencials. El CSB disposa d’una xarxa hospitalària pública que està ordenada en diferents nivells assistencials, que garanteixen una bona capacitat resolutiva i el flux de pacients quan la patologia així ho requereix. La diversitat, tant de proveïdors com de fórmules de gestió, i la territorialització, com a expressió del seu desplegament i proximitat a la població, són trets que li atorguen una flexibilitat i un dinamisme propi, amb una reconeguda capacitat per adaptar-se a un entorn i a unes necessitats canviants i en constant evolució. Taula 19. Centres hospitalaris de la xarxa d'internament d'aguts del SISCAT, CSB 2014 Hospital Clínic i Provincial1 Hospital Universitari Sagrat Cor Hospital Plató Hospital de San Rafael Hospital Universitari Vall d'Hebron3 Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Hospital Dos de Maig Fundació Puigvert – IUNA Consorci Parc de Salut Mar2 Total CSB 9 1 Hospital Clínic i Provincial de Barcelona i Hospital Casa de la Maternitat. 2 Hospital del Mar i Hospital de l'Esperança. 3 Hospital Universitari de Traumatologia i Rehabilitació Vall d'Hebron, H. U. General Vall d'Hebron i H. U. Maternoinfantil Vall d'Hebron.

3.1.


Per tal d’aglutinar tota l’activitat que desenvolupen els diferents centres hospitalaris, a la taula 20 es mostra un resum de cadascuna de les línies assistencials, el nombre de llits i l’activitat r realitzada al llarg de l’any 2014, segons hospital i AIS de Barcelona. Taula 20. Activitat i recursos de la xarxa d'internament d'aguts del SISCAT, CSB 2014

AIS Hospitals Total altes

Primeres visites

Visites totals Urgències Hospital

de dia cma Llits

Barcelona Dreta

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 32.020 173.421 399.084 132.701 75.076 16.777 540

Fundació Puigvert - IUNA 5.704 24.636 84.044 14.743 5.957 951 111

Hospital Dos de Maig (Barcelona) 6.433 37.785 95.058 41.335 3.712 2.983 60

Total 3 44.157 235.842 578.186 188.779 84.745 20.711 711

Barcelona Esquerra

Hospital Clínic i Provincial Barcelona1 37.626 125.511 435.733 109.054 96.306 8.186 682

Hospital Plató 9.206 43.239 117.620 14.911 19.143 6.848 95 Hospital Universitari Sagrat Cor 13.783 53.296 135.824 19.792 5.300 8.875 167

Total 3 60.615 222.046 689.177 143.757 120.749 23.909 944

Barcelona Nord Hospital Universitari Vall d'Hebron2 55.874 371.047 946.771 187.039 98.155 19.033 1.073

Hospital Sant Rafael 8.514 32.988 83.145 0 625 4.714 178 Total 2 64.388 404.035 1.029.916 187.039 98.780 23.747 1.251


Hospital del Mar (Parc Salut Mar)3 26.559 120.818 429.119 119.393 39.899 6.141 505

Total 1 26.559 120.818 429.119 119.393 39.899 6.141 505

Total CSB 9 195.719 982.741 2.726.398 638.968 344.173 74.508 3.411

Total RSB 32 507.335 2.663.979 7.106.022 2.121.704 715.052 229.656 9.090 Font: CMBD-HA, facturació de serveis sanitaris. Llits: Aplicatiu mesures 2013 1 També es comptabilitza la informació de l'Hospital Casa de la Maternitat 2 Inclou l'activitat dels hospitals general, traumatologia i maternoinfantil 3 Parc de Salut Mar ha informat de tots els seus centres (Hospital del Mar i Hospital de l'Esperança) El CSB té 3.411llits distribuïts equitativament, i disposa de 9 centres hospitalaris d’aguts, tal com es mostra a la taula següent. Taula 21. Nombre de llits de la xarxa d’internament d’aguts, CSB 2014 AIS Nombre de llits Nombre de centres

Barcelona Dreta 711 3 Barcelona Esquerra 944 3 Barcelona Nord 1.251 2 Barcelona Litoral Mar 505 1 Total CSB 3.411 9 Total RSB 9.090 32

Font: Facturació de serveis sanitaris març 2015.


Hospitalització Pel que fa a la descripció de l’activitat dels hospitals generals d’aguts, s’ha utilitzat la informació que consta al Registre del conjunt mínim bàsic de dades (CMBD) dels hospitals d’aguts de l’any 2014 referent a l’hospitalització convencional (HC) i a les intervencions de cirurgia major ambulatòria (CMA). Aquests dos tipus d’activitat s’han analitzat conjuntament perquè els procediments de CMA poden requerir un ingrés en funció de la comorbiditat i de les condicions sociodemogràfiques del malalt o del temps d’accés a l’hospital. Tot i això, la CMA va en augment, el 2014 del total de contactes, en un 26,7% dels casos es va realitzar CMA, la resta van ser hospitalitzacions convencionals. Els contactes corresponents a l’activitat pública dels centres del SISCAT, és a dir, els finançats pel CatSalut, han estat 195.719 amb una estada mitjana global de 5 dies, similar a la de l’RSB. Taula 22. Distribució i estada mitjana dels contactes d'hospitalització convencional i CMA finançats pel CatSalut, CSB 2014

AIS Contactes* % Estada mitjana

(dies) Barcelona Dreta 44.157 22,6% 5,0 Barcelona Esquerra 60.615 31,0% 4,6 Barcelona Nord 64.388 32,9% 5,5 Barcelona Litoral Mar 26.559 13,6% 4,8 Total CSB 195.719 100,0% 5,0 Total RSB 495.094 - 4,8

Font: CMBD-HA. * El concepte “contacte” s’utilitza per designar cada vegada que un malalt accedeix a un hospital general d’aguts, per rebre qualsevol tipus d’assistència.

La taxa bruta d’hospitalització per 1.000 habitants dels malalts residents a Barcelona ciutat és del 95,7; hi ha una variabilitat territorial en els diferents AIS, essent la més baixa la de l’AIS Barcelona Esquerra (80,4) i la més elevada la de l’AIS Barcelona Salut Nord (115,8). Taula 23. Nombre de contactes finançats pel CatSalut i taxa bruta d'hospitalització per AIS de residència, CSB 2014

AIS Contactes Taxa bruta d'hospitalització x

1.000 habitants

Barcelona Dreta 37.762 92,6 Barcelona Esquerra 42.173 80,4 Barcelona Nord 46.683 115,8 Barcelona Litoral Mar 30.175 99,8 Total CSB 156.793 95,7 Total RSB 470.886 94,3

Font: CMBD-HA. * Hi ha 638 contactes de Barcelona ciutat sense AIS assignat


Consultes externes hospitalàries La majoria dels hospitals que presten serveis assistencials d’aguts té consulta externa de totes o alguna de les especialitats següents: medicina interna, cirurgia general i aparell digestiu, traumatologia i cirurgia ortopèdica, obstetrícia i ginecologia, pediatria i cirurgia pediàtrica, psiquiatria i altres serveis (anestèsia, radioteràpia, drogodependències, etc.). L’activitat de consulta externa està constituïda per les visites de consultes externes finançades als hospitals d’aguts i per les visites als CAP II. L’activitat de consultes externes als hospitals d’aguts també inclou tota l’activitat relacionada amb la integració d’especialitats. El nombre de primeres visites en els centres de la xarxa hospitalària d’aguts del SISCAT ha estat de 982.741 i el nombre total de visites en CAP II de 306.485, tal com es mostra a la taula 24. Taula 24. Activitat de consulta externa, CSB 2014

AIS Consulta

externa Primeres

visites* Visites CAP II**

Barcelona Dreta 578.186 235.842 63.958 Barcelona Esquerra 689.177 222.046 176.496 Barcelona Nord 1.029.916 404.035 5.777 Barcelona Litoral Mar 429.119 120.818 60.254 Total CSB 2.726.398 982.741 306.485 Total RSB 7.106.022 2.663.979 518.595

Font: Facturació de serveis sanitaris març 2015* i ICS**.


Atenció a les urgències Dins l’atenció a les urgències cal diferenciar l’àmbit hospitalari i l’extrahospitalari amb els dispositius d’AP i del 061 CatSalut Respon. Els recursos d’AP es presenten a la taula següent. Taula 25. Recursos urgents a l’atenció primària per AIS, CSB 2014 AIS AC CUAP

Barcelona Litoral Mar1 0 2

Barcelona Esquerra2 0 3

Barcelona Dreta3 0 2

Barcelona Nord 1 3

Total CSB 1 10 1AIS Barcelona Litoral Mar es considera el Centre Peracamps com a CUAP 2AIS Barcelona Esquerra es consideren l’H. Plató i l’H. Sagrat Cor com a CUAP. 3AIS Barcelona Dreta es consideren H. Dos de Maig i H. Esperança com a CUAP. En l’àmbit extrahospitalari s’atenen les urgències que acudeixen als centres d’AP en horari habitual, es disposa de centres d’atenció continuada (CAC), que donen atenció fora de l’horari normal dels CAP i dels centres que presten els serveis les 24 hores del dia i que disposen de recursos més complexos com són possibilitat de realitzar proves del diagnòstic per la imatge i analítiques, són els CUAP (centre d’urgències d’atenció primària). 061 CatSalut Respon és el telèfon de Salut de Catalunya, que dóna resposta assistencial a les urgències sanitàries i a qualsevol problema de salut, les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any. Ofereix consells sanitaris, activació de recursos assistencials quan és necessari amb metge a domicili, ambulància amb suport vital avançat (SVA) - terrestre i aèria - i també suport vital bàsic (SVB), consultes sobre medicaments i relacionades amb problemes de salut pública, informació sobre els serveis i procediments administratius del CatSalut. La taula 26 mostra els serveis prestats durant l’any 2014.


Taula 26. Activitat d’urgències hospitalàries i extrahospitalàries, CSB 2014

Urgències hospitalàries1 Urgències amb ingrés 81.757 Urgències sense ingrés 557.211 Urgències totals 638.968

Urgències extrahospitalàries2

Alertes 515.289 Incidents 420.109 Incidents sense mobilització de recurs 203.089 Incidents amb consulta sanitària 110.786 Intervencions (mobilitzacions sanitàries) 245.942 Mobilitzacions: suport vital avançat 43.799 Mobilitzacions: suport vital bàsic 164.614 Mobilitzacions: atenció continuada domiciliària i urgent 37.529 Font: 1 Facturació CatSalut; 2061 CatSalut Respon. Incident: situació provocada per una alerta rebuda envers una situació d’urgència o emergència. L’activitat realitzada pels diferents hospitals de Barcelona ha estat de 638.968 urgències l’any 2014, un 12,8% de les quals han necessitat ingrés. Tots els hospitals de Barcelona tenen servei d’urgències, excepte l’Hospital San Rafael. Taula 27. Activitat d'urgències hospitalàries, CSB 2014 AIS Urgències ateses

Barcelona Dreta 188.779

Barcelona Esquerra 143.757

Barcelona Nord 187.039

Barcelona Litoral Mar 119.393

Total CSB 638.968

Total RSB 2.121.704



Codis d’activació d’emergències Els codis d’emergències es van iniciar de forma coordinada l’any 2004 a la ciutat de Barcelona i, progressivament, es van anar implantant a l’Àrea Metropolitana i a la resta de Catalunya. Els codis d’activació d’emergències són un instrument que facilita la presa de decisió ràpida per activar els recursos que necessita cada pacient. S’activen en situacions de risc vital per al pacient i permeten disminuir els temps d’intervenció des de l’alerta fins a l’atenció hospitalària urgent i millorar la continuïtat assistencial. Aporten protocols d’actuació consensuats i milloren la comunicació entre dispositius i professionals assistencials. La progressiva implantació dels codis en el territori d’acord amb la corresponent Instrucció del CatSalut o del Pla director per ordenar l’atenció que es dóna en cada cas han originat un notable increment de les activacions en els darrers anys, alhora que un ús sistemàtic d’aquest instrument per part de tots els professionals d’emergències. L’activació dels codis per part del SEM es mostra a la taula 28. Taula 28. Nombre de codis activats pel SEM, CSB 2012-2014

Codi 2012 2013 2014 Variació 2012-2014

Pacient politraumàtic 1.538 1.569 1.626 5,53%

Ictus 814 870 1.058 29,98%

Infart agut de miocardi 405 371 395 -2,47% Font: Sistema d’informació del SEM.


Hospitals de dia Són dispositius dels hospitals del SISCAT que presten atenció mèdica o d’infermeria en un mateix dia per a l’aplicació de determinats procediments diagnòstics o terapèutics reiterats. La majoria dels centres hospitalaris que han prestat assistència pública, ofereixen serveis d’hospitalització de dia, i realitzen el tractament de pacients oncològics i pacients amb trastorns immunològics, tot i que també s’està estenent al tractament de la malaltia pulmonar obstructiva crònica, el control de la insuficiència cardíaca, la diabetis i altres malalties. En alguns hospitals d’aguts es dedica una part d’aquests recursos a malalts psiquiàtrics, a banda dels recursos específics. El nombre de sessions d’hospital de dia realitzades l’any 2014 en els hospitals d’aguts ha estat de 344.173, a la taula 29 s’especifica la distribució segons l’AIS. Taula 29. Activitat d'hospital de dia, CSB 2014

AIS Sessions

Barcelona Dreta 84.745 Barcelona Esquerra 120.749

Barcelona Nord 98.780 Barcelona Litoral Mar 39.899 Total CSB 344.173

Total RSB 715.052 Font: Facturació de serveis sanitaris març 2015.


Cirurgia menor ambulatòria La cirurgia menor ambulatòria la formen tots aquells procediments quirúrgics de baixa complexitat que es realitzen sense anestèsia o amb anestèsia local i en els quals no es preveu la necessitat de reanimació ni d’observació postquirúrgica. L’activitat de cirurgia menor ambulatòria realitzada als hospitals d’aguts l’any 2014 ha estat de 74.508. Taula 30. Activitat de cirurgia menor ambulatòria, CSB 2014

AIS Intervencions

Barcelona Dreta 20.711 Barcelona Esquerra 23.909

Barcelona Nord 23.747 Barcelona Litoral Mar 6.141 Total CSB 74.508

Total RSB 229.656



Accessibilitat La definició teòrica de llista d’espera és la diferència, en el moment en el temps, entre el nombre de tractaments considerats com a necessaris i el nombre de pacients que un sistema sanitari té capacitat de tractar. L’any 2014 es va continuar reunint al CSB la Comissió Territorial de Seguiment Clínic d’Accessibilitat a les Intervencions Quirúrgiques Programades (CTLEQ), fruit de la Resolució de 17 de novembre de 2011, signada pel director del CatSalut. En el marc d’aquesta Comissió, reunida en tres ocasions al llarg de l’any, es va acordar: - Depurar el Registre central de pacients en llista d’espera. - Actuar sobre la llista d’espera per aconseguir que cap pacient s’esperi més

de 6 mesos pels procediments publicitats i garantits. - Actuar sobre la llista d’espera per aconseguir que cap pacient s’esperi més

de 4 anys pels procediments monitorats i no publicitats. - Reduir el 20% els pacients entre 2 i 4 anys pels procediments monitorat i no

publicitats. - Gestionar els fluxos de pacients entre centres per equilibrar els temps

d’espera. - Analitzar la variabilitat clínica en la inclusió en llista. - Analitzar la llista d’espera ambulatòria i decidir un model de recollida amb

una informació més homogènia que inclogui la RAE - Millorar la qualitat de la recollida de la llista d’espera de les proves

diagnòstiques - Implantar la recollida nominal de les visites de consulta externa. Llista d’espera quirúrgica En el conjunt dels procediments quirúrgics publicitats i garantits, en relació amb l’any 2013, s’ha tancat amb 11.824 pacients en espera el que representa un -16,80 de disminució del nombre de malalts pendents d’intervenció. Pel que fa als temps d’espera (taula 31):

• La mitjana del temps d’espera dels pacients intervinguts del conjunt de les intervencions quirúrgiques monitorades, s’ha passat de 3,97 mesos el 2013 a 4,41 mesos el 2014, el que representa un augment del 11,08% en relació amb l’any anterior.

• La mitjana del temps d’espera dels pacients pendents d’intervenir del conjunt de les intervencions quirúrgiques monitorades, s’ha passat de 4,51 mesos el 2013 a 2,33 mesos el 2014, el que representa una disminució del -48,34 en relació amb l’any anterior.

3.2.

Continuïtat en la comissió territorial de seguiment clínic d’accessibilitat a les intervencions quirúrgiques programades


Taula 31. Llista d’espera quirúrgica dels 14 procediments monitorats, CSB 2013-2014

Procediments monitorats

Llista d'espera TEPI TEPP

LEQ 2014

% variació 2013-2014

TE 2014

% variació 2013-2014

TD 2014 % variació 2013-2014

Cataractes 5.926 -18,33% 5,03 -9,69% 2,34 -42,22%

Varices 888 25,42% 3,38 3,68% 2,57 -20,19%

Hèrnies inguinocrurals 747 16,17% 3,31 10,70% 2,33 -12,73%

Colecistectomies 567 -4,55% 4,06 20,47% 2,34 -43,88%

Artroscòpia 524 -14,80% 3,88 4,30% 2,04 -41,88%

Prostatectomia 220 -38,03% 4,07 8,24% 2,09 -22,01%

Canal carpià 193 -5,39% 2,47 0,41% 1,97 -25,66%

Amigdalectomia 194 -47,85% 4,18 -14,17% 1,86 -56,64%

Circumcisió 264 -8,01% 2,97 7,22% 2,23 -42,23%

Pròtesi de maluc 496 -39,59% 5,18 -7,99% 2,49 -40,43%

Pròtesi de genoll 948 -30,90% 5,88 -7,84% 2,50 -54,55%

Histerectomia 92 -33,81% 3,36 -3,45% 1,57 -42,91%

Galindó 633 -4,67% 3,58 9,15% 2,35 -32,47%

Quist pilonidal 132 -27,07% 2,69 -5,61% 2,03 -29,51%

Total CSB 11.824 -16,80% 4,41 11,08% 2,33 -48,34%

Font: SIIS llistes d’espera.

LEQ: nombre de pacients inclosos en la llista d'espera quirúrgica.

TEPP: Temps mitjà, expressat en mesos, que porten esperant els pacients pendents d’intervenció, des de la data

d’inclusió en llista, fins a la data del tall d’informació.

TEPI: Temps mitjà, expressat en mesos, que han esperat els pacients, des de la data d’inclusió en llista fins a la data

de realització de la intervenció. Els pacients que s’esperen més de 6 mesos ha disminuït un 98,98 % l’any 2014 respecte al 2013; aquests pacients a més de 6 mesos representen un 0,31% sobre el total de la llista d’espera, mentre que l’any 2013 era un 0,87%. Gràfic 1. Llista d'espera quirúrgica, desembre 2014. Comparativa de pacients pendents d'intervenció que esperen més d’un any


2.547

958

125 33 3 1 0

200400600800

1.0001.2001.4001.6001.8002.0002.2002.4002.6002.800

6 a 9 mesos 9 a 12 mesos + 12 mesos

Comparatiu llistes d'espera per trams de demora

des-13 des-14

El nombre de pacients que esperen més d’un any per a ser intervinguts ha disminuït un 79%


Taula 32. Llista d’espera quirúrgica per AIS, CSB 2013-2014

Centre sanitari Desembre 2013 Desembre 2014 % variació 2013-2014

LEQ TEPI TEPP LEQ TEPI TEPP LEQ TEPI TEPP

Clínica Plató Fundació Privada 757 3,65 4,37 1.234 3,25 2,42 63,01% -10,96% -44,62% Hospital Clínic i Provincial de Barcelona 1.939 5,22 3,25 1.981 5,26 2,51 2,17% 0,77% -22,77% Hospital Universitari Sagrat Cor 747 2,06 3,20 1.638 2,04 2,49 119,28% -0,97% -22,19% Barcelona Esquerra Fundació Gestió Hosp. Santa Creu i Sant Pau 1.978 5,85 3,90 1.359 6,09 2,12 -31,29% 4,10% -45,64% Fundació Puigvert Iuna 96 1,70 1,87 103 2,27 1,73 7,29% 33,53% -7,49% Hospital Dos de Maig 1.012 3,29 2,31 639 3,64 1,97 -36,86% 10,64% -14,72% Barcelona Dreta

Hospital General Vall d'Hebron 3.656 5,92 4,41 2.402 5,45 2,27 -34,30% -7,94% -48,53% Hospital Sant Rafael 1.255 2,74 3,05 1.521 3,93 2,44 21,20% 43,43% -20,00% Barcelona Nord Parc Salut Mar 2.771 7,45 5,14 947 6,80 2,17 -65,82% -8,72% -57,78% Barcelona Litoral Mar Total CSB 14.211 4,51 3,97 11.824 4,41 2,33 -16,80% -2,22% -41,31% Total RSB 49.561 5,81 4,27 37.396 5,69 2,81 -24,55% -2,07% -34,19% Total Catalunya 75.075 5,77 4,45 57.191 5,77 2,92 -23,82% 0,00% -34,38%


LEQ: nombre de pacients inclosos en la llista d'espera quirúrgica.

TEPP: Temps mitjà, expressat en mesos, que porten esperant els pacients pendents d’intervenció, des de la data d’inclusió en llista,

fins a la data del tall d’informació.

TEPI: Temps mitjà, expressat en mesos, que han esperat els pacients, des de la data d’inclusió en llista fins a la data de realització de

la intervenció.


Llista d’espera per a proves diagnòstiques Durant l’any 2014 s’ha continuat treballant amb les entitats proveïdores per tal de disposar d’informació de qualitat sobre la llista d’espera nominal de les proves diagnòstiques monitorades pel CatSalut. S’han de continuar millorant els paràmetres qualitatius d’aquests registres. Al marc de la CTLEQ s’han treballat compromisos per a poder avançar en la qualitat. Els indicadors, que es presenten per al conjunt de l’RSB, s’han explotat pel nombre de malalts en espera i el temps d’espera dels pacients que s’han fet la prova, per a cadascuna de les proves. L’objectiu és arribar a reduir el temps de resolució a un màxim de 90 dies en totes les proves diagnòstiques monitorades, excepte les polisomnografies, que serà de 120 dies. Taula 33. Llista d’espera per a proves diagnòstiques, CSB 2013-2014

Proves diagnòstiques Llista d’espera Temps d’espera (dies)

Nre. 2014 % variació 2013-2014

TE 2014 % variació 2013-2014

Ecocardiografia 2.243 -31,2% 55 -21,4%

Ecografia abdominal 1.174 -65,5% 49 -33,8%

Ecografia ginecològica 682 -57,8% 47 -16,1%

Ecografia urològica 510 -51,6% 38 -45,7%

Colonoscòpia 3.071 6,7% 60 -41,7%

Endoscòpies esofagogàstriques 1.248 3,7% 47 -9,6%

Tomografia axial computada 4.830 -41,9% 31 -22,5%

Mamografia 448 -67,7% 52 -17,5%

Polisomnogrames 400 -33,2% 78 0,0%

Ressonància magnètica 5.662 4,6% 33 6,5%

Ergometries 356 -63,4% 30 0,0%

Electromiograma 862 -29,5% 60 13,2%

Gammagrafies 427 -6,2% 17 13,3%

Total CSB 21.913 -31,0% 41 -19,6%

Total RSB 65.834 -8,5% 43 -20,4%

Total Catalunya 102.204 -6,8% 40 -14,9%


En les CTLEQ s’han analitzat els centres que tenen proves diagnòstiques a més de 90 dies.


Avaluació L’avaluació dels objectius i la valoració del grau d’assoliment corresponent a la part variable del contracte de compra dels centres és, conjuntament amb altres eines i metodologies ( MSIQ – Mòduls per al seguiment d’indicadors de qualitat, BOTSS, informes de la central de resultats, auditories clíniques per processos específics...), un dels elements bàsics d’interrelació amb les entitats proveïdores per tractar de millorar la qualitat de les prestacions, la transparència i per impulsar actuacions de política sanitària i millora de la qualitat assistencial. L’any 2014, la part variable del contracte ha tingut canvis rellevants. El CatSalut, en la seva condició d’asseguradora pública, ha fixat per a cadascuna de les línies assistencials un conjunt de requisits i per tal de donar prioritat i potenciar l'atenció a la cronicitat, la resolució dels serveis i l'eficiència, ha incentivat indicadors de tipus transversal que promoguin la col·laboració entre proveïdors destacant entre ells, la signatura del pacte territorial entre les entitats proveïdores implicades en un mateix territori. A la taula 34 es presenta el resum dels principals indicadors contractats aquest any, amb el resultat global del CSB, i la comparació respecte a la referència proposada per a aquest any. Taula 34. Resultats de l’avaluació d’atenció especialitzada, CSB 2014

Objectius part variable Referència Resultat CSB

Percentatge d'informes mèdics d'alta hospitalària publicats en l'HC3 dins de les 48h posteriors a l'alta 50% 69,4%

Percentatge d'informes mèdics d'urgències publicats en l'HC3 dins de les 24h posteriors a l'alta d'urgències 30% 64,8%

Percentatge d’urgències ateses a l’hospital, notificades al CMBD-UR 95% 99,6%

Percentatge de receptes en suport electrònic en atenció especialitzada 75% 68,7%

S'han subministrat al Servei de Promoció de la Seguretat dels Pacients, en els terminis establerts, les dades de tots els indicadors de seguretat dels pacients que l’hospital s’ha compromès a complimentar durant el conjunt de l’any?

SI SI

Signatura del pacte territorial entre les entitats proveïdores SI SI

Nombre de pacients inclosos en llista d’espera per a qualsevol dels 46 procediments monitorats assenyalats a la fitxa amb un temps de demora superior a 4 anys.

0 30

Disminució al menys en un 20% del nombre de pacients en llista d’espera per a qualsevol dels 46 procediments monitorats amb un temps de demora entre 2 i 4 anys

20% 59,2%

Pacients en hospitalització d’aguts per fractura de coll de fèmur amb una estada superior als 20 dies <6,5 % 9,7%

Taxa de freqüentació de consultes externes d’oftalmologia 158 193

Taxa de freqüentació de consultes externes de malalties de l’aparell locomotor 206 209

Font: Seguiment dels resultats de l’avaluació (inclou: CMBD, Integrae, HC3, facturació de serveis sanitaris,

LEQ...).

3.3.


Altes en pacients de 65 anys o més amb fractura de coll de fèmur. Interval Ingrés – Intervenció quirúrgica per aquesta patologia D’acord amb les directrius del Pla director de les malalties reumàtiques i de l’aparell locomotor, s’ha mesurat l’interval temporal entre l’ingrés i la intervenció quirúrgica en els malalts majors de 64 anys que han patit una fractura de coll de fèmur i han estat intervinguts per aquesta patologia. Hi ha certa evidència que estableix una relació entre la mortalitat a curt i mitjà termini i el temps des de l’admissió fins a la intervenció. (Shiga T, Wajima Z, Ohe Y.Is

operative delay associated with increased mortality of hip fracture patients? Systematic review,

meta-analysis, and meta-regression. Can J Anaesth. 2008 Mar;55(3):146-54). La taula 35 detalla els resultats pels diferents àmbits territorials. Taula 35 . Proporció d’altes en pacients de 65 anys o més amb fractura de coll de fèmur intervinguts en les primeres 48 hores posteriors a l’ingrés, CSB 2014*

AIS

Proporció d’altes en pacients de 65 anys o més amb fractura de coll de fèmur

intervinguts en les primeres 48 hores posteriors a l’ ingrés

Nombre d’altes avaluades

AIS Barcelona Litoral Mar 61,8 306

AIS Barcelona Esquerra 53,2 547

AIS Barcelona Dreta 69,8 530

AIS Barcelona Nord 21,8 491

Total CSB 51,1 1.874 *Els resultats fan referència al resultats agregats del centres ubicats a cada àmbit territorial i no estrictament als

residents a aquests territoris.

Font: CMBD i Integrae.

Circuit de diagnòstic ràpid (CDR) del càncer amb interval entrada CDR - inici del tractament inferior a 30 dies L’avaluació del funcionament del CDR no ha format part de la part variable aquest any 2014. A la taula 36 es presenten les dades comparatives 2013-2014. Taula 36. Accessibilitat pel CDR de càncer colorectal i càncer de mama, CSB 2013-2014*

AIS

% casos de càncer colorectal amb interval entrada al CDR -inici del tractament <30 dies

% casos de càncer de mama amb interval entrada al CDR -inici del

tractament <30 dies

2013 2014 2013 2014

AIS Barcelona Litoral Mar 33,3% 80,4% 37,6% 48,1%

AIS Barcelona Esquerra 42,9% 41,1% 42,0% 36,1%

AIS Barcelona Dreta 34,3% 75,2% 61,9% 83,6%

AIS Barcelona Nord 59,8% 47,8% 78,4% 77,0%

Total CSB 49,1% 54,4% 63,3% 63,5%

*Els resultats fan referència al resultats agregats del centres ubicats a cada àmbit territorial i no estrictament als

residents en aquests territoris.

Font: Integrae.


http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed?term=Shiga%20T%5BAuthor%5D&cauthor=true&cauthor_uid=18310624

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed?term=Wajima%20Z%5BAuthor%5D&cauthor=true&cauthor_uid=18310624

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed?term=Ohe%20Y%5BAuthor%5D&cauthor=true&cauthor_uid=18310624

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18310624

Atenció sociosanitària


4.2. Avaluació

4.


Recursos i activitat

Centres sociosanitaris Recursos d'internament Els centres sociosanitaris són els recursos d’internament dotats de les característiques estructurals i del personal necessari per atendre pacients amb requeriments sociosanitaris. Poden ser centres d’internament que proveeixen serveis essencialment sociosanitaris o unitats sociosanitàries ubicades en hospitals d’aguts o hospitals psiquiàtrics monogràfics. Els centres sociosanitaris estan formats per una o més de les unitats següents: Llarga estada És la unitat d’hospitalització que té com a funció el tractament rehabilitador, de cures de manteniment, de profilaxi de complicacions, com també de suport per a persones grans amb malalties cròniques de llarga evolució que han generat incapacitats funcionals de major o menor grau, a fi d’aconseguir la màxima autonomia que permeti la situació del malalt. Dins d’aquestes unitats s’inclou l’atenció de llarga durada a persones amb demència avançada o amb algun altre trastorn cognitiu de tipus crònic. Quan el nombre de persones hospitalitzades amb aquestes patologies és prou nombrós, cal ubicar aquests pacients en unitats diferenciades de llarga estada per a persones amb malaltia d’Alzheimer i altres demències. Mitja estada. Convalescència És la unitat d’hospitalització que té com a objectiu restablir aquelles funcions o activitats que hagin estat afectades, parcialment o totalment, per diferents patologies. Es tracta de persones grans amb malalties de base que necessiten una recuperació funcional després de patir un procés quirúrgic, traumatològic o mèdic, prèviament tractat en una fase aguda. Mitja estada. Cures pal·liatives És la unitat d’hospitalització que té com a funció oferir tractament pal·liatiu i de confort a pacients amb càncer avançat o amb altres malalties inguaribles en fase terminal. El control de símptomes i el suport emocional al malalt i a la seva família són els objectius que ha de perseguir la unitat. Mitja estada polivalent En les unitats de mitjana estada polivalent s’atenen indistintament pacients tributaris de cures pal·liatives i pacients amb perfil convalescent. A partir de l’any 2008, les unitats contractades com a mitjana estada polivalent notifiquen al CMBD-RSS segons la tipologia de les persones que han atès en aquestes unitats, i no pas segons el tipus de contracte pel que es paguen els llits d’aquestes. Per aquest motiu, l’activitat d’aquestes unitats està informada repartida entre els serveis de convalescència i els de cures pal·liatives, segons quin hagi estat el perfil dels pacients atesos en aquestes unitats. Subaguts En les unitats de subaguts es presta atenció integral a persones amb una malaltia crònica coneguda i evolucionada, que a causa d’una reagudització o empitjorament del seu estat de salut, requereixen hospitalització amb una intensitat de recursos intermedis. Aquesta atenció està destinada a persones que necessiten continuació d’un tractament o supervisió clínica continuada. L’objectiu d’aquesta atenció ha de ser l’estabilització clínica i la rehabilitació integral.

4.1.


Taula 37. Llits d’hospitalització de centres sociosanitaris, CSB 2014

AIS

Llarga estada ¹

Mitja estada Subaguts

(altes) Total

Interna-ment

Centres socio-

sanitaris Convales-

cència

Cures pal·liati

-ves

Mitja estada

polivalent ²

Total mitja

estada


158 89 14 18 121 334 279 4

Barcelona Esquerra

331 280 24 - 304 253 635 4

Barcelona Dreta 281 205 43 39 287 612 568 6

Barcelona Nord 373 214 34 21 269 19 642 6

Total CSB 1.143 788 115 78 981 1.218 2.124 20

Total RSB 2.947 1.538 278 457 2.273 3.606 5.220 50

¹ A llarga estada s'inclouen els llits de sida i psicogeriatria ² A mitja estada polivalent s'inclou psicogeriatria.

Font: contractació i avaluació 2014.

Taula 38. Recursos alternatius a l’internament, CSB 2014

AIS Hospital de dia

PADES UFISS

Places Centres Geriatria Cures pal·liatives Demències

Barcelona Litoral Mar 37 2 3 1 1 -

Barcelona Esquerra 128 3 7 1 1 -

Barcelona Dreta 109 4 6 1 1 -

Barcelona Nord 124 3 4 1 1 1

Total CSB 398 12 20 4 4 1

Total RSB 1.108 39 51 19 17 4


L'activitat assistencial sociosanitària del CSB durant l'any 2014 es mostra a les taules següents. Taula 39. Activitat sociosanitària, CSB 2014

Estades realitzades Total Pacients atesos

Pacients donats d'alta

Pacients atesos


Llarga estada 403.475 518.384 5.157 4.286

Cures pal·liatives 30.201 30.649 1.871 1.852

Convalescència 253.465 255.151 7.021 6.522

Mitja estada polivalent 13.946 13.335 367 337

Mitja estada psicogeriatria 14.173 13.089 285 261

Hospital de dia 130.754 79.404 1.398 956

Total internament CSB 846.104 910.012 16.099 14.214 Font: contractació i avaluació 2014.


Taula 40. Activitat sociosanitària per línies de servei, CSB 2014

Llarga estada

AIS Estades realitzades Total

Pacients atesos


Pacients atesos


Barcelona Litoral Mar 78.643 162.369 944 892

Barcelona Esquerra 165.565 157.232 2.269 1.815

Barcelona Dreta 100.126 117.585 1.211 984

Barcelona Nord 59.141 81.198 733 595

Total CSB 403.475 518.384 5.157 4.286

Total RSB 1.052.923 1.163.957 11.037 8.702


Cures pal·liatives

AIS

Estades realitzades Total

Pacients atesos


Pacients atesos



Barcelona Esquerra 2.248 2.409 175 175

Barcelona Dreta 11.887 12.120 885 851

Barcelona Nord 11.230 11.464 446 424

Total CSB 30.201 30.649 1.871 1.852

Total RSB 87.032 84.823 5.794 5.933


Convalescència

AIS


Pacients atesos


Pacients atesos


Barcelona Litoral Mar 30.964 32.213 1.120 1.045

Barcelona Esquerra 50.435 52.637 1.372 1.313

Barcelona Dreta 73.636 71.791 1.897 1.807

Barcelona Nord 98.430 98.510 2.632 2.357

Total CSB 253.465 255.151 7.021 6.522

Total RSB 511.188 500.854 14.706 13.816



Mitja estada polivalent

AIS


Pacients atesos


Pacients atesos


Barcelona Litoral Mar* - - - -

Barcelona Esquerra - - - -

Barcelona Dreta 13.946 13.335 367 337

Barcelona Nord* - - - -

Total CSB 13.946 13.335 367 337

Total RSB 128.157 126.785 4.177 3.991

*No hi ha centres d’aquesta línia.


Mitja estada psicogeriatria


Pacients atesos


Pacients atesos



Barcelona Esquerra* - - - -

Barcelona Dreta* - - - -

Barcelona Nord 7.586 6.803 162 142

Total CSB 14.173 13.089 285 261

Total RSB 42.727 42.567 951 900

*No hi ha centres d’aquesta línia.


Hospital de dia


Pacients atesos


Pacients atesos



Barcelona Esquerra 56.172 31.702 517 378

Barcelona Dreta 41.310 22.779 283 151

Barcelona Nord 20.051 13.654 315 223

Total CSB 130.754 79.404 1.398 956

Total RSB 307.966 209.865 5.423 3.567



Avaluació Les taules que es presenten a continuació corresponen a dos objectius que s’han avaluat en diferents línies assistencials de l’atenció sociosanitària al llarg de l’any 2014. Taula 41. Percentatge d’altes de pacients amb destinació al domicili, CSB 2014

AIS Llarga estada Convalescència Mitja estada polivalent (convalescència)

Barcelona Dreta 54% 57% 73%

Barcelona Esquerra 62% 70% -


40% 72% -

Barcelona Nord 53% 69% -

Total CSB 56% 66% 73%

Total RSB 59% 69% 73%


Taula 42. Percentatge d’altes amb una determinada estada inferior, CSB 2014

AIS Llarga estada

(123 dies) Convalescència

(50 dies)

Cures pal·liatives (20 dies))


(convalescència 50 dies)


(cures pal·liatives 20

dies)

Barcelona Dreta 76% 64% 78% 69% -

Barcelona Esquerra 85% 85% 72% - -

Barcelona Litoral Mar 71% 86% 79% - -

Barcelona Nord 76% 69% 58% - -

Total CSB 80% 73% 73% 69% -

Total RSB 78% 75% 76% 83% -


4.2.


Atenció a la salut mental


5.2. Avaluació

5.


Recursos i activitat Atenció especialitzada hospitalària Hospitalització psiquiàtrica Els serveis d’hospitalització de salut mental són serveis que es presten des dels hospitals psiquiàtrics, juntament amb els serveis de psiquiatria dels hospitals generals i dels centres sociosanitaris autoritzats. Els recursos d’internament disposen d’unitats diferenciades: - Unitats d’aguts, d’hospital general o d’hospital psiquiàtric monogràfic, per atendre a pacients amb trastorns mentals en fase aguda. - Unitats de subaguts dels hospitals psiquiàtrics monogràfics, per a l’atenció a pacients subaguts. - Unitats de mitjana i llarga estada dels hospitals psiquiàtrics monogràfics, per a l’atenció a pacients crònics. - Unitats de patologia dual en hospitals psiquiàtrics monogràfics i llits per a l’atenció a les drogodependències en hospitals generals. A la taula 43 hi figuren les dades del total de centres i dels llits d’internament psiquiàtric i d’atenció a les drogodependències corresponents a l’any 2014. El 2014 hi ha hagut una redistribució de llits per optimitzar els recursos disponibles, amb un decrement global de 21 llits a l’RSB per tal de redirigir els imports a l’atenció comunitària. Cal esmentar que pel que fa a les dades que es mostren a les taules, s’han tingut en compte les places contractades pel CatSalut i no les instal·lades. Taula 43. Atenció especialitzada hospitalària, CSB 2014

AIS Hospitals aguts Sociosanitaris Monogràfics

Llits psiquiatria Llits drogues Centres Llits Centres Llits Centres Barcelona Litoral Mar 97 5 1 - - - -

Barcelona Esquerra 42 4 1 109 1 19 1

Barcelona Dreta 32 12 1 - - 38 1

Barcelona Nord 44 4 2 55 1 49 1

Total CSB 215 25 5 164 2 106 10

Total RSB 423 45 13 227 3 1.876 10

Font: contractació 2014.

Centres de salut mental Els serveis d’atenció ambulatòria psiquiàtrica es presten des dels centres de salut mental, que poden ser: - Centres de salut mental d’adults (CSMA): per a l’atenció ambulatòria especialitzada en salut mental i de suport a l’atenció primària per a la població més gran de 18 anys. - Centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ): per a l’atenció ambulatòria especialitzada en salut mental i de suport a l’atenció primària per a la població fins als 18 anys. En tots els casos aquests dispositius estan formats per un equip multidisciplinari integrat bàsicament per psiquiatres, psicòlegs, treballadors socials i personal d’infermeria.

5.1.


La taula 44 mostra el nombre de centres de salut mental (CSMA i CSMIJ). No s’observen canvis significatius en relació amb l’any 2013, tot i que el nombre total de centres disminueix perquè la USM Maragall s’ha integrat al CSMA Dreta de l’Eixample. Hospitals de dia psiquiàtrics Aquests dispositius presten serveis d’hospitalització parcial per a la rehabilitació del malalt mental sense necessitat d’internament. Són dispositius assistencials on es combinen els tractaments farmacològics, psicoterapèutics i de rehabilitació, amb l’objectiu d’aconseguir, en la mesura de les possibilitats de cada cas, el màxim nivell de reinserció familiar, social i laboral de les persones que pateixen trastorns mentals (taula 44). L’any 2014 s’han incrementat 3 places a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Taula 44. Altres recursos en salut mental, CSB 2014

AIS Consulta

ambulatòria especialitzada Hospital de dia

Adults Adolescents

CSMA CSMIJ Centres Places Centres Places

Barcelona Litoral Mar 2 2 1 14 - -

Barcelona Esquerra 5 3 1 16 3 74

Barcelona Dreta 3 1 3 150 - -

Barcelona Nord 4 3 2 33 1 29

Total CSB 14 9 7 213 4 103

Total RSB 43 34 21 504 18 352 Font :contractació 2014. Taula 45. Activitat dels centres de salut mental d’adults, CSB 2014

AIS Pacients atesos

Pacients atesos amb diagnòstic TMS*

Pacients %

Barcelona Litoral Mar 7.884 1.491 18,91%

Barcelona Esquerra 11.543 3.596 31,15%

Barcelona Dreta 14.559 4.706 32,32%

Barcelona Nord 8.718 2.826 32,42%

Total CSB 42.704 12.619 29,55%

Total RSB 109.874 36.515 33,23%

* TMS: trastorn mental sever. Font: CMBD-SM. Taula 46. Activitat dels centres de salut mental infantil i juvenil, CSB 2014

AIS Pacients atesos

Pacients atesos amb diagnòstic TMG*

Pacients %

Barcelona Litoral Mar¹ 2017 70 Nd

Barcelona Esquerra 3.190 362 11,35%

Barcelona Dreta 862 92 10,67%

Barcelona Nord 5.097 581 11,40%

Total CSB 11.166 1.105 9,90%

Total RSB 40.234 5.021 12,48% * TMG: trastorn mental greu. ¹ Nd: informació no disponible. Font: CMBD-SM.


Recursos d’hospitalització d’aguts i subaguts Taula 47. Activitat i població atesa a la xarxa d’hospitalització psiquiàtrica, CSB 2014

Centre

Servei assistencial d’alta

Aguts Subaguts

Rein-grés¹ Pacient Total

altes

Mitjana dies

d’estada

Sexe Mitjana d’edat

Rein- grés² Pacient Total

altes

Mitja- na dies

d’estada

Sexe Mitjana d’edat

Home Dona Home Dona

Fundació Sociosanitària BCN

5 411 494 18,3 258 236 44,8 - 68 73 94,3 45 28 47,2

Hospitalització Fòrum Salut Mental

13 686 811 17,2 462 349 44,9 - 31 33 44,9 20 13 46,8

Unitat Polivalent Numància - - - . - - - - 68 75 92,8 44 31 43,2

Clínica Llúria - - - . - - - - 160 164 84,4 87 77 37,8 Clínica Residència La Mercè (subaguts)

- - - . - - - - 378 388 68,6 207 181 56,1

H. Sant Rafael 24 494 727 17,8 387 340 48,7 - - - . - - -

Font: CMBD-SM 2014. ¹ reingressos durant els 30 dies posteriors a l’alta. ² reingressos durant els 90 dies posteriors a l’alta.


Activitat de rehabilitació en els centres de dia Els serveis de rehabilitació per a la població que pateix trastorns mentals es presten en els centres de dia d’atenció psiquiàtrica i salut mental. Aquest dispositiu ofereix a les persones amb trastorn mental sever que no presenta descompensacions agudes un espai terapèutic de caire comunitari que li permet assolir un cert grau d’autonomia i estabilitat mitjançant un tractament rehabilitador al mateix temps que continua integrat en el seu medi sociofamiliar. La taula 48 mostra l’activitat realitzada pels centres de dia de salut mental durant l’any 2014, tant pel que fa al nombre de sessions realitzades com al d’usuaris atesos. Taula 48. Activitat de rehabilitació dels centres de dia de salut mental, CSB 2014

AIS Nom del centre Places Sessions

realitzades Pacients atesos


Ciutat Vella 27 10.806 49

JOIA S. Martí 33 23.354 131

Barcelona Nord

Tres Turons 62 19.170 202

Carrilet 48 9.984 49

Pi i Molist 99 25.675 151

Sant Andreu F. ViB 24 8.178 64

Tres Turons inserció laboral 24 7.294 137

Barcelona Dreta

Dreta Eixample 33 10.578 98

ARAPDIS 58 14.825 84

AREP 65 16.754 137

JOIA Gràcia 33 21.207 131

Pinel 24 5.896 34

Residència Eixample 24 5.918 36

Barcelona Esquerra

Esquerra Eixample 29 7.070 60

Les Corts 24 9.729 113

Sarrià-Sant Gervasi 24 10.424 116

JOIA Sants 33 20.372 95

Septimània 24 5.896 25

Unitat Polivalent Numància 33 13.735 80

Total CSB 721 246.865 1.792 Font: contractació i IntegrSM.


Avaluació A continuació es presenten els resultats més destacats de l’avaluació dels serveis de salut mental del 2014. Aquesta informació ens permet conèixer i millorar anualment l’activitat, qualitat i accessibilitat de les diferents línies. Les taules següents corresponen als objectius, alguns dels quals s’han avaluat en diferents línies assistencials de salut mental al llarg de l’any 2013. CSMIJ01. Assolir que, com a mínim, el 10% dels pacients atesos correspongui a pacients amb diagnòstic de trastorn mental greu (TMG) • Indicador CSMIJ01: Pacients atesos amb diagnòstic de TMG (percentatge

de persones)

Taula 49. Pacients atesos amb diagnòstic de TMG, CSB 2014

AIS Pacients atesos

Pacients atesos amb diagnòstic TMG*

Pacients %

Barcelona Litoral Mar¹ 2017 70 Nd¹

Barcelona Esquerra 3.190 362 11,35%

Barcelona Dreta 862 92 10,67%

Barcelona Nord 5.097 581 11,40%

Total CSB 11.166 1.105 9,90%

Total RSB 40.234 5.021 12,48% ¹ Nd: informació no disponible. *TMG: trastorn mental greu. Font: CMBD-SM 2014.

CSMA01. Assolir que, com a mínim, el 25 % dels pacients atesos correspongui a pacients amb algun dels 10 codis diagnòstics del trastorn mental sever (TMS) • Indicador CSMA01: Pacients atesos amb diagnòstic de TMS (percentatge

de persones).

Taula 50. Pacients atesos amb diagnòstic de TMS, CSB 2014

AIS Pacients atesos

Pacients atesos amb diagnòstic TMS*

Pacients %




Barcelona Nord 8.718 2.826 32,42%

Total CSB 42.704 12.619 29,55%

Total RSB 111.167 37.078 33,35%

*TMS: trastorn mental sever. Font: CMBD-SM 2014.

5.2.


Altres línies d’atenció 6.1. Transport sanitari

6.2. Atenció a les drogodependències

6.3. Rehabilitació

6.4. Diàlisi

6.5. Teràpies respiratòries a domicili

6.


Transport sanitari Transport sanitari urgent Des de l’1 de juliol de 2006 el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), empresa pública del Servei Català de la Salut, gestiona el transport sanitari urgent, és a dir, el que es defineix per al trasllat prehospitalari o interhospitalari de les persones malaltes o accidentades en situació de risc vital o dany irreparable. El 2014 a la ciutat de Barcelona el SEM ha fet un total de 224.840 serveis (9,7% més que el 2013), dels quals 174.953 amb vehicles de suport vital bàsic (SVB) i 49.887 amb vehicles de suport vital avançat (SVA). Diàriament l’activitat ha estat de 616 serveis (562 l’any 2013). Del total dels habitants de la ciutat de Barcelona 1.670.785, el 2014 s’han fet 135 serveis per cada mil habitants, dels quals 105 en vehicles SVB i 30 en vehicles SVA.

Transport sanitari no urgent El 2014 s’ha continuat coordinant i avaluant des de l’RSB el transport no urgent: programat, no programat individual o col·lectiu. El transport sanitari no urgent permet el trasllat de persones malaltes o accidentades que, per motius de salut, no poden utilitzar un transport ordinari per accedir a un centre del sistema sanitari de la xarxa pública de serveis de salut. Els principals prescriptors del transport sanitari no urgent són els centres de diàlisi i rehabilitació ambulatòria, seguits a continuació per l’atenció primària de salut i, finalment, per l’atenció especialitzada, en els seus serveis d’hospitalització, atenció ambulatòria, com el retorn a domicili de pacients atesos en els serveis d’urgències. Pot ser, segons el tipus de vehicle, individual o col·lectiu i segons la tipologia de la demanda, programat o no programat. Amb el concurs de 2006 es va establir la contractació per separat del transport urgent del no urgent. Aquesta darrera modalitat pot set programat o no programat i també individual o col·lectiu. El nou sistema permet garantir una atenció de qualitat, que faciliti l’accés a la prestació mitjançant la utilització dels recursos de transport sanitari. Aquesta prestació s’adequa a les necessitats de les persones assegurades, tenint en compte criteris de priorització i optimització dels recursos disponibles. La Regió, en col·laboració amb les empreses adjudicatàries, al llarg del 2014 ha prioritzat el desenvolupament de polítiques formatives, i l’aplicació de noves tecnologies en la millora de la prestació de serveis. A l’àmbit d’influència del CSB, l’any 2014 s’han realitzat un total de 648.973 serveis de transport sanitari no urgent amb un augment del 2,66 % en relació amb l’activitat realitzada l’any 2013, que va ser de 632.541 serveis. Aquesta activitat representa que cada dia de l’any (incloent-hi els dies festius) es realitzen una mitjana d’uns 1.778 serveis no urgents (individuals i col·lectius).

6.1.

Cada dia es realitzen a l’àmbit d’influència del CSB una mitjana d’uns 1.778 serveis no urgents (individuals i col·lectius)

135 serveis per cada 1.000 habitants


Analitzat des del punt de vista d’ús per part dels ciutadans, l’any 2014 s’han realitzat 388 serveis de transport sanitari no urgent per cada 1.000 persones assegurades, amb un cost de 13 € per habitant. Del conjunt d’activitat de transport sanitari no urgent, 304.053 serveis, el 46,8 % es realitza com a servei individual i 344.920 serveis, el 53,2%, com a servei col·lectiu. El 2014 el percentatge de transports col·lectius ha augmentat un 7,5% respecte l’any 2013.


Atenció a les drogodependències La xarxa d’atenció a les drogodependències (XAD) disposa de centres d’atenció i seguiment (CAS) que ofereixen tractament ambulatori especialitzat als drogodependents. Els CAS estan integrats per equips de professionals de diverses disciplines (metges, psicòlegs, treballadors socials, diplomats en infermeria, entre d’altres). Aquests professionals dissenyen en cada cas, i d’acord amb la persona que necessita aquest tipus d’atenció, la modalitat de tractament més indicats, així com la conveniència d’utilitzar altres recursos de la XAD com les comunitats terapèutiques o les unitats hospitalàries de desintoxicació. Els centres CAS poden oferir diferents modalitats de tractament: tractaments lliures de drogues, programes de manteniment amb metadona, programes de manteniment amb antagonistes, etc. També, les persones drogodependents i els seus familiars tenen a la seva disposició la Línia verda, telèfon d’informació 93 412 04 12 que ofereix informació i orientació, acollida immediata (si escau) i derivació a programes de tractament.

Disponibilitat de recursos de drogues a Barcelona

Els cicles d’evolució del consum de drogues a la ciutat de Barcelona requereixen l’adaptació periòdica dels recursos sanitaris específics per a la seva població. La distribució en diversos indrets de la ciutat respon tant a la necessitat de desconcentrar la pressió en un territori determinat, com a la d’atendre les pròpies necessitats de la distribució del problema. En conseqüència, amb aquests criteris, a la ciutat de Barcelona es disposa actualment de diferents recursos que donen cobertura a tots els districtes de la ciutat. La majoria dels CAS de Barcelona són titularitat de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) o bé tenen un conveni d’adscripció a l’ASPB.

6.2.


Taula 51. Disponibilitat de recursos de drogues a Barcelona, CSB 2014

AIS Recurs Titularitat Proveïdor


CAS Sala Baluard* Ass. Benestar i Desenvolupament

Ass. Benestar i Desenvolupament

CAS Fòrum Parc de Salut Mar Parc de Salut Mar CAS Barceloneta Parc de Salut Mar Parc de Salut Mar CAS Lluís Companys Creu Roja Creu Roja CAS SPOTT* Diputació Diputació CAS CECAS (Càritas)* FUNDACIÓ CECAS

Barcelona Esquerra

Servei d'Orientació sobre Drogues (SOD)*

ASPB Institut Genus

CAS Unitat d’Alcohologia de la Generalitat* H. Clínic de Barcelona

Corporació Sanitària Clínic

Corporació Sanitària Clínic

CAS Sants ASPB ABD

CAS Sarrià ASPB ABD

Barcelona Dreta

Centre de Salut Mental i Addiccions Gràcia

Germanes Hospitalàries i Sagrat Cor

Germanes Hospitalàries i Sagrat Cor

CAS Horta- Guinardó ASPB INPROSS CAS Unitat de Toxicomanies P. Sant Pau-Citran

Fundació de la Gestió Sanitària H. Sant Pau

Fundació de la Gestió Sanitària H. Sant Pau

Barcelona Nord

CAS Vall d’Hebron ICS ICS

CAS Nou Barris ASPB Institut Genus CAS Garbivent ASPB INPROSS

Unitat d’Alcoholisme de BCN (Acàcies)*

Generalitat de Catalunya

ICS

*Dóna servei a tot Barcelona. Font: contractació 2014.


Rehabilitació

Rehabilitació extrahospitalària L’activitat contractada mitjançant concurs públic de rehabilitació extrahospitalària complementa la activitat de rehabilitació que es realitza a la XHUP i a les unitats de rehabilitació de fora dels hospitals. L’activitat ambulatòria de rehabilitació es presenta a la taula 52. Taula 52. Centres de rehabilitació extrahospitalària, CSB 2014

AIS Proveïdor

Rehabilitació ambulatòria

Rehabilitació domiciliària Logopèdia

Processos realitzats



Barcelona Nord

C. de Rehabilitació i Llenguatge, SL. CRIL (gener-juliol) - 1.220 426

ACERF (agost-desembre) - 696 93

CIS Cotxeres 4.776 - -

ACERF 1.067 193 149

Barcelona Litoral Mar UTE Fisioteràpia S.A., Institut Logopèdic BCN S.A., CRFIF, S.A. 7.741 2.575 639

Barcelona Dreta UTE Fisioteràpia S.A.Servicios Fisioteràpia S.A., Institut Logopèdic BCN S.A., CRFIF, S.A.

5.448 1.918 526

Barcelona Esquerra

C. de Rehabilitació i Llenguatge, SL. CRIL 9.786 2.446 418

UTE I. Centre de Recuperació Funcional i Fisioteràpia, S.A.(CRFIF) i Fisioteràpia, S.A. - 1.717 -

Total CSB 28.818 10.765 2.251

Total RSB 69.963 23.552 5.531 Font: facturació 2014. L’activitat es contracta i recull per processos. Cada procés correspon a més d’una sessió.

6.3.


Rehabilitació hospitalària Taula 53. Hospitals amb servei de rehabilitació ambulatòria, CSB 2014

AIS Hospital Processos contractats


Barcelona Dreta

H. de l'Esperança (Consorci Mar Parc de Salut de BCN) 1.856 1.836

H. Dos de Maig de Barcelona 1.216 1.157

Barcelona Dreta H. de la Santa Creu i Sant Pau 3.283 3.840

H. Sant Rafael 4.140 3.725

Barcelona Nord H.. General Vall d'Hebron 5.615 5.555

Barcelona Esquerra H. Clínic i Provincial de Barcelona 604 1.392

Total CSB 16.714 17.505

Total RSB 46.444 50.171

Font: facturació 2014. La contractació d’activitat de rehabilitació hospitalària es realitza amb compra de processos.

Llista d’espera per als serveis de rehabilitació Durant el 2014, s’ha seguit fent la recollida d’informació de dades agregades sobre la llista d’espera per primera visita al metge especialista rehabilitador per les tres línies de rehabilitació (domiciliària, logopèdia i ambulatòria). Es recull la informació de les empreses adjudicatàries dels lots assistencials trets a concurs públic que es va adjudicar el 2013. Taula 54. Llista d’espera per als serveis de rehabilitació, CSB 2014

Línies de rehabilitació

Volum de pacients en espera primera visita

Temps de resolució (dies)

Ambulatòria 2.328 23

Domiciliària 355 15

Logopèdia 126 24


Diàlisi Taula 55. Centres amb atenció a la insuficiència renal, CSB 2014

AIS Serveis de nefrologia

U. assist. nefrològica

Centres de diàlisi Total

Barcelona Nord 1 - 2 3

Barcelona Dreta 1 - 2 3

Barcelona Esquerra 1 - 3 4

Barcelona Litoral Mar 1 - 2 3

Total CSB 4 - 9 13

Total RSB 7 5 15 28

Font: facturació 2014. Taula 56. Activitat dels centres d’atenció a la insuficiència renal, CSB 2014

AIS Hemodiàlisi

convencional Hemodiàlisi

online DPAC* Hemodiàlisi hospitalària

convencional

Hemodiàlisi hospitalària

online

Barcelona Nord

H. de la Vall d'Hebron - - 11.600 7.365 140

Centre de diàlisi Nephros 405 2.616 - - -

Centre de diàlisi Rotellar 2.469 3.414 - - -

Lot Barcelona Nord 5.347 21.593 - - -


Hospital del Mar 1.983 3.009 4.818 1.401 59

Centre de diàlisi BCN Diagonal i BCN Glòries

108 6.571 - - -

Lot Dreta Litoral 1 6.557 21.546 - - -

Lot Dreta Litoral 2 268 20.445 - - -

Barcelona Dreta

F. Puigvert IUNA - - 8.206 13.415 5.128

Centre de diàlisi V. de Montserrat 2.193 3.897 - - -

Centre de diàlisi Palau 794 1.089 - - -

Barcelona Esquerra

Centre de diàlisi Fresenius Cetirsa BCN 0 4.452 - - -

Centre de diàlisi Institut hemodiàlisi Barcelona

2.198 3.159 - - -

Centre de diàlisi Bonanova 338 1.132 - - -

Lot Barcelona Esquerra 1 5.461 10.452 - - -

Lot Barcelona Esquerra 2 10 13.044 - - -

H. Clínic i Provincial 635 10.807 11.902 2.914 9.090 El 2014 es posa en marxa el nou concurs dels centres d'hemodiàlisi 2014 amb data d'inici de funcionament a 1 d'abril. Els lots antics van fer activitat de gener a març. Font: facturació 2014.

6.4.


Teràpies respiratòries a domicili Les tècniques de teràpia respiratòria a domicili tenen com a finalitat el manteniment d’un correcte estat ventilatori dels pacients amb patologia respiratòria crònica, millorar llur qualitat i esperança de vida, afavorir la integració social i disminuir les estades hospitalàries. L’actual contractació inclou: • Oxigenoteràpia domiciliària: l’administració d’oxigen en el domicili a pacients estables amb limitació crònica al flux aeri.

- Concentrador estàtic - Concentrador estàtic recarregable - Concentrador portàtil - Oxigen líquid - Bombona d’oxigen portàtil

• Teràpia inhalatòria: és l’administració de fàrmacs per via inhalatòria mitjançant

l’ús de nebulitzadors. - Nebulitzador electrònic - Nebulitzador ultrasònic

• Tractament ventilatori de la síndrome de l’apnea del son a domicili (CPAP): és el subministrament d’aire, a pressió contínua positiva prefixada, durant el son i en el seu domicili a pacients amb aquesta síndrome.

- CPAP - Pressió Binivell

• Monitoratge a domicili: tècnica destinada a prevenir la mort sobtada infantil en lactants pertanyents a grups de risc, i a controlar nens afectats de patologies respiratòries o neurològiques dependents d’oxigen. • Ventilació mecànica a domicili: tècnica adreçada al tractament domiciliari de la insuficiència respiratòria crònica en pacients estables que requereixen suport ventilatori parcial o total.

- Ventilació Mecànica Nocturna - Ventilació Mecànica 24 h

• Pulsioximetria. • Aspirador de secrecions. • Mecanisme d’eliminació de secrecions (Tos assistida mecànicament)

- Assistència mecànica a la tos ineficaç amb dispositius de pressió amb capacitat de generar pressions positives i negatives de fins a + 40/- 40 CmH2O, respectivament.

• Mecanisme d’aclariment mucocil·liar. - Armilles d’aclariment de les vies respiratòries mitjançant una ràpida oscil·lació de la paret toràcica

• Teràpies complementàries. - Polsioxímetre i aspirador de secrecions

6.5.


Taula 57. Activitat d’oxigenoteràpia i altres teràpies respiratòries a domicili, CSB 2014

Teràpies Sessions Malalts

Ventilació mecànica 267.030 936

Oxigenoteràpia 1.142.380 5.212

CPAP 5.653.032 17.196

Nebulitzador (aerosolteràpia) 268.417 1.136

Monitoratge 6586 30

Sistema mecànic eliminació secrecions bronquials

24.887 99

Sistema mecànic d'aclariment mucocil·liar 7.592 25

Aspirador de secrecions 27.148 104

Polsioxímetre 22.632 74

Total CSB 7.419.704 24.812 Font: facturació 2014.


Atenció al ciutadà 7.1. Reclamacions

7.2. Segona opinió mèdica

7.3. Enquestes de satisfacció

7.4. Cat@Salut La Meva Salut

7.


Reclamacions El 2014 es van presentar a l’àmbit de la ciutat de Barcelona 10.573 reclamacions (tall de 15 de febrer de 2015), un 22% més que l’any 2013. Són 6,3 reclamacions per cada mil ciutadans del CSB. El total de motius de les reclamacions és de 12.028, ja que hi ha reclamacions que poden tenir més d’un motiu. Respecte a l’anàlisi de les dades, segueix la tendència dels darrers anys: el gran pes del nombre de reclamacions recau en la xarxa hospitalària: 73%, que inclou l’especialitzada dels CAP II; l’atenció primària representa el 23,3%. La resta de línies assistencials (salut mental, sociosanitària i altres) representa només el 4% del total. En relació amb els fets que motiven les reclamacions, els motius principals són del grup que fa referència a l’organització i tràmits, amb 6.877 reclamacions, 57,2% sobre el total. Aquest grup continua sent el de més pes, ja que inclou les reclamacions per demora excessiva en llista d’espera per a intervenció quirúrgica amb 736 queixes (10,7%), per demora per cita prèvia 1.260 reclamacions (18,3%) i llista d’espera per proves complementàries 500 queixes (7,2%). Les dades precedents que procedeixen dels proveïdors poden tenir alguna variació en el moment en què es regularitzin les comunicacions de les entitats que utilitzen la tramesa de fitxers. També s’han gestionat les propostes de resposta a 68 reclamacions presentades pels ciutadans al síndic de greuges, un 31% menys que l’any anterior, de les 250 del conjunt de l’RSB.

Per altra banda, dins el marc de la línia d’actuació 5 del Pla de salut, que té per objectiu disminuir un 10% les reclamacions de tracte en els serveis de salut, a partir del setembre i un cop finalitzada la prova pilot, s’ha implementat el procediment de gestió comú de les reclamacions de tracte a tots els centres del CSB . El nombre de motius de les reclamacions de la dimensió de tracte en el global de línies assistencials dels centres de la prova pilot, comparant tot l’any 2013 amb el 2014 han disminuït un 26,7%. S’ha assolit l’objectiu 5.3.2 de reducció de reclamacions de tracte establert per aquest any al Pla de salut.

7.1.

Han augmentat un 12% les reclamacions presentades per demora quirúrgica, i un 58,6% per proves complementàries

Assolit l’objectiu del Pla de salut de reducció de reclamacions de tracte


Taula 58. Reclamacions rebudes, CSB 2014

Línies assistencials

Nre. de reclamacions

2014 Motius

Nre. de motius

reclamacions 2014

Atenció primària 2.461 Assistencials 2.622

Hospitalària 7.693 Tracte 559

Salut mental 135 Informació 940

Centres sociosanitaris 150 Organització i tràmits 6.877

CatSalut 135 Hotel/Habit./Confort 411

Total

10.573

Documentació 352

Altres 267

Total 12.028

Font: SISS, dades extretes del tall del 15 de febrer de 2015.


Taula 59. Reclamacions rebudes l’any 2014 i per AIS, CSB 2014

ÀIS

Línia de

Servei

Assistencial Tracte Informació

Organització i

tràmits

Hoteleria/

Habitabilitat/

Confort

Documentació Altres

Total

N % N % N % N % N % N % N %

Bar

celo

na L

itora

l Mar

Atenció

primària 229 38,36% 38 6,37% 39 6,53% 206 34,51% 13 2,18% 38 6,37% 34 5,70% 597

Atenció hospitalària 335 25,49% 31 2,36% 222 16,89% 600 45,66% 84 6,39% 24 1,83% 18 1,37% 1.314

Atenció sociosanitària 20 37,04% 4 7,41% 9 16,67% 11 20,37% 8 14,81% 0 0,00% 2 3,70% 54

Atenció en salut mental 27 35,06% 1 1,30% 14 18,18% 26 33,77% 5 6,49% 0 0,00% 4 5,19% 77

CatSalut 5 26,32% 2 10,53%

0 0,00% 9 47,37% 3 15,79% 0 0,00% 0 0,00% 19

Bar

celo

na E

sque

rra

Atenció

primària 215 33,18% 86

13,27

% 44 6,79% 209 32,25% 17 2,62% 20 3,09% 57 8,80% 648

Atenció hospitalària 228 17,44% 89 6,81% 130 9,95% 716 54,78% 65 4,97% 37 2,83% 42 3,21% 1.307



CatSalut 8 20,51% 2 5,13% 0 0,00% 23 58,97% 2 5,13% 2 5,13% 2 5,13% 39

Bar

celo

na D

reta

Atenció

primària 156 26,31% 24 4,05% 41 6,91% 319 53,79% 10 1,69% 22 3,71% 21 3,54% 593


459 15,36% 136 4,55% 139 4,65% 2.073 69,38% 38 1,27% 136 4,55% 7 0,23% 2.988

Atenció sociosanitària 15 60,00% 4 16,00

% 2 8,00% 3 12,00% 1 4,00% 0 0,00% 0 0,00% 25


CatSalut 6 20,69% 2 6,90% 1 3,45% 15 51,72% 1 3,45% 0 0,00% 4 13,79% 29

Bar

celo

na N

ord

Atenció

primària 332 38,16% 36 4,14% 63 7,24% 368 42,30% 16 1,84% 22 2,53% 33 3,79% 870


441 13,85% 84 2,64% 226 7,10% 2.246 70,52% 130 4,08% 44 1,38% 14 0,44% 3.185


Atenció en salut mental 12 60,00% 2 10,00

% 0 0,00% 4 20,00% 1 5,00% 1 5,00% 0 0,00% 20

CatSalut 10 16,95% 4 6,78% 3 5,08% 17 28,81% 2 3,39% 0 0,00% 23 38,98% 59

Total CSB

2.622 21,80% 559 4,65% 940 7,82% 6.877 57,17% 411 3,42% 352 2,93% 267 2,22% 12.028

Total RSB

7.779 20,66% 1.688 4,48%

1.86

3 4,95% 22.777 60,50% 1.432 3,80% 1.045 2,78% 1.066 2,83% 37.650

Font: SISS, dades extretes del tall del 15 de febrer de 2015.


Segona opinió mèdica L’accés al dret a obtenir una segona opinió mèdica està regulat mitjançant el Decret 125/2007, de 5 de juny de 2007. Aquest Decret té com a finalitat poder contrastar un diagnòstic o un tractament en determinades circumstàncies clíniques d’especial gravetat.

Els centres de l’RSB on s’han resolt sol·licituds de pacients de l’àmbit territorial de Barcelona ciutat són els següents:

• ICO Badalona • ICO Hospitalet • H. Sant Joan de Déu (Esplugues) • Hospital U. Vall d’Hebron • H. Universitari de Bellvitge • H. Santa Creu i Sant Pau • H. Clínic i Provincial • Hospital del Mar

El 2014 s’han gestionat 88 sol·licituds, el que suposa un decrement del 24,14% en relació amb les gestionades el 2013 (116)

77 sol·licituds han estat estimatòries, el que representa el 87,50 % i 11 denegades, el 12,50%. La mitjana de temps de resolució de les sol·licituds ha estat de1,88 dies naturals, i la de resolució per obtenció de segona opinió de 22,79 dies, garantint el temps màxim establert de 30 dies. L’especialitat més demanada, com en anys anteriors, ha estat l’oncologia amb 32 sol·licituds, és a dir, el 36,36 %, seguida per traumatologia amb el 12,50%.

El principal motiu de sol·licitud és per confirmació terapèutica amb 41 casos, el que representa el 46,59%.

El resultat principal de la resolució ha estat de confirmació del diagnòstic i procediment en 29 casos, el 37,66%, que juntament amb els11 casos en què es confirma la terapèutica aplicada, i els 3 casos en què es confirma el diagnòstic original, suposa que el 55,84 % de les sol·licituds confirmen el seguiment clínic dels hospitals d’origen del pacient.

Taula 60. Segones opinions mèdiques, CSB 2014

Expedients 2014 % s total

Expedients % stotal

Sol·licituds denegatòries 11 12,50% Confirmació de diagnòstic i procediment 29 37,66%

Sol·licituds aprovatòries 77 87,50% Confirmació de la terapèutica aplicada 11 14,29%

Total sol·licituds CSB 88 100,00% Confirmació del diagnòstic original 3 3,90%

% confirmació del seguiment clínic d'origen 43 55,84%

Font: Datamart.

7.2.

El 87,5 % de les sol·licituds s’han resolt estimatòries


Enquestes de satisfacció Pla d’enquestes de satisfacció de persones assegurades del CatSalut PLAENSA

Per conèixer la percepció dels usuaris sobre la qualitat dels serveis i mesurar el grau de satisfacció dels assegurats del CatSalut s’han efectuat durant aquest any els estudis d’opinió dels serveis següents: atenció especialitzada ambulatòria; recepta electrònica a l’atenció especialitzada; i oxigenoteràpia a domicili. Taula 61. Opinió dels ciutadans per línia de servei, CSB 2014

Línia de servei

Catalunya

CSB

Àmbit Metropolità

Nord

Àmbit Metropolità

Sud

Atenció especialitzada ambulatòria

Grau de satisfacció global (0 a 10)

7,81 7,83 7,72 7,78

Fidelització %

82,9%

83,1%

82,4%

84,4%

Recepta electrònica a l’atenció especialitzada


8,39 8,40 8,22 8,32

Oxigenoteràpia a domicili


9,21 9,13 9,25 9,13

Fidelització % 96,9% 95,8% 96,8% 97,0%

Font: Plaensa 2014.

7.3.


Enquestes de satisfacció d’atenció especialitzada ambulatòria 2014

En la tercera edició de l’estudi de satisfacció a l’atenció especialitzada ambulatòria, dins del Pla d’enquestes de satisfacció PLAENSA©, s’ha assolit una nota mitjana de notable segons les persones usuàries del servei. Les persones assegurades del CatSalut que han estat ateses en l’atenció especialitzada ambulatòria puntuen la satisfacció global amb un 7,81 (2011; 7,82) sobre 10 i el 82,9% dels enquestats (2011; 83,7 %), en cas de poder escollir, tornarien a anar al mateix especialista.

Per a l’avaluació d’aquesta línia, s’han realitzat un total de 4.679 enquestes telefòniques amb el qüestionari que es va dissenyar el 2008, per tal de recollir l'opinió de les persones usuàries i incorporar-la en la gestió amb l’objectiu de millorar la qualitat de servei en l’atenció especialitzada ambulatòria.

El respecte a la intimitat (95,3%), el tracte personal de les infermeres (95,7%) i dels metges (95,8%), entendre el que havia de fer (94,9%), la neteja del centre (92,8%), l’escolta i interès de l’especialista (94,1%) i la informació sobre les proves (91,95%), són els aspectes que reben valoracions més positives, tots amb resultats per sobre del llindar de l’excel·lència que es situa al 90%. Cal destacar que un total de 7 de les 17 preguntes es troben dins de l’àrea d’excel·lència.

A l’Àmbit del CSB, amb un nombre d’enquestes de 794, puntuen, la satisfacció global amb un 7,83 (7,96) i el grau de fidelització ha estat del 83,1% (2011; 84,9%). Els aspectes menys valorats, és a dir, que no arriben al 75% de respostes positives, fan referència a l’espera, com la quantitat de persones que hi ha a la sala d’espera (46%), el temps d’espera entre la sol·licitud i la visita amb l’especialista (73,8%) i el temps d’espera a la sala d’espera (73,6%).

- Població objecte d’estudi: persones amb 15 anys i més i que hagin estat usuàries del servei d’atenció ambulatòria especialitzada en els últims 12 mesos.

- Marc de mostreig: S’han seleccionat proporcionalment registres del RCA, segons un mostreig realitzat a partir de la població de les ABS de referència de cada centre d’AEA i que corresponen a assegurats de 15 anys o més d’edat – 68.517 registres.

- Disseny mostral: La unitat mostral és el centre d’atenció especialitzada ambulatòria (hospitals i CAP II amb 6 o més especialistes).

- Marge d’error màxim en l’estimació de percentatges relatius a Catalunya: S’ha considerat un error màxim de ±1,1 per al global Catalunya amb un nivell de confiança del 95%.

- Mètode d’entrevista: entrevistes telefòniques assistides per ordinador.


Estudi de satisfacció per la recepta electrònica 2014 En la segona edició de l’estudi de satisfacció amb la recepta electrònica dins del Pla d’enquestes de satisfacció PLAENSA©, tot i que la primera en mesurar aquesta quan és dispensada en l’atenció especialitzada, s’ha assolit una nota mitjana de notable segons les persones usuàries de la recepta electrònica. Les persones assegurades del CatSalut que han estat usuàries de la recepta electrònica en l’atenció especialitzada puntuen la satisfacció global amb un 8,39 (2010; 8,52 en l’atenció primària) sobre 10. Per a l’avaluació de la recepta electrònica en l’atenció especialitzada, s’han realitzat un total de 2.059 enquestes telefòniques tot emprant una adaptació del qüestionari que s’havia dissenyat per a l’edició de 2010 -centrada en l’atenció primària- per tal d’ajustar-lo al procés de l’atenció especialitzada, amb l’objectiu de recollir l'opinió de les persones usuàries de la recepta electrònica i incorporar-la en la gestió per millorar-ne la qualitat de servei. A l’Àmbit del CSB, amb 301 enquestes, la satisfacció global és de 8,40. L’accés de tots els metges a la medicació que pren (95,1%), que li hagin donat els medicaments que necessitava (93,3%), no tenir problemes per disposar dels medicaments (95,9%), el full de medicació (93,3%), l’adequació dels medicaments al tractament del metge (94,6%) i la coordinació dels diferents metges (91,9%) són els aspectes que reben valoracions més positives, tots amb resultats per sobre del llindar de l’excel·lència que es situa al 90%. Cal destacar que un total de 8 de les 10 preguntes es troben dins de l’àrea d’excel·lència.

Els aspectes menys valorats, és a dir, que no arriben al 75% de respostes positives, fan referència a l’explicació verbal sobre la recepta electrònica (tan sols valorat pels que era la primera vegada que li feien una) i el nombre de visites al metge. La fitxa tècnica per a l’estudi d’atenció al procés ha estat la següent: Població objecte d’estudi: assegurats de 15 anys i més que han utilitzat en alguna ocasió la prescripció electrònica per part d’un especialista a Catalunya. Marc de mostreig: S’han seleccionat de manera aleatòria assegurats del CatSalut als quals se’ls hagués dispensat, entre gener i febrer de 2014 una o més receptes provinents d’una estructura d’Atenció Especialitzada. 8.168 assegurats. Font: Datamart de Prestació Farmacèutica, Gerència de Farmàcia i del Medicament, CatSalut. Disseny mostral: La unitat mostral és Catalunya i les 9 regions sanitàries, amb un mínim de 80 enquestes per cada regió sanitària, i assignant les enquestes que manquen fins assolir les 2.059 enquestes, d’acord amb el volum de població de cada regió sanitària. Marge d’error màxim: S’ha pres com a referència un error màxim de ± 1,7 pel global de Catalunya, amb un nivell de confiança del 95%. Mètode d’entrevista: entrevistes telefòniques assistides per ordinador.

Període de realització del treball de camp: realitzat del 5 d’abril al 5 de maig de 2014.


Estudi de satisfacció amb oxigenoteràpia a domicili 2014

En la segona edició de l’estudi de satisfacció amb l’oxigenoteràpia a domicili, dins del Pla d’enquestes de satisfacció PLAENSA©, s’ha assolit una nota mitjana d’excel·lent segons les persones usuàries del servei. Les persones assegurades del CatSalut que han estat ateses per l’oxigenoteràpia a domicili puntuen la satisfacció global amb un 9,21 (2011; 9,14) sobre 10 i el 96,9% dels enquestats (2011; 96,2 %), en cas de poder escollir, tornarien a usar la mateixa empresa proveïdora. Per a l’avaluació d’aquesta línia, s’han realitzat un total de 1.990 enquestes telefòniques amb el qüestionari que es va dissenyar el 2011, per tal de recollir l'opinió de les persones usuàries i incorporar-la en la gestió amb l’objectiu de millorar la qualitat de servei en l’oxigenoteràpia a domicili. A l’Àmbit del CSB, la satisfacció global es de 9,13 i el grau de fidelització ha estat del 95,8%. El tracte dels tècnics a casa de la persona usuària (99,6%) i quan truca per telèfon (98,9%), sentir-se en bones mans (99,1%), la professionalitat dels tècnics (98,7%) i disposar de màquines en condicions (97,4%) són els aspectes que reben valoracions més positives, tots amb resultats per sobre del llindar de l’excel·lència que es situa al 90%. Cal destacar que un total de 14 de les 16 preguntes es troben dins de l’àrea d’excel·lència. En aquesta línia de servei no trobem cap ítem que es situï per sota del 75% de respostes positives (àrea de millora), i els aspectes menys valorats es situen dins l’àrea estàndard (entre 75 i 90% de respostes positives), i aquests fan referència al temps que es triga en resoldre un problema (83,3%) i el coneixement inicial del tècnic amb relació a la pauta de tractament (83,9%).

Fitxa tècnica de l’estudi de la rehabilitació ambulatòria:

Població objecte d’estudi: Conjunt d’assegurats de 15 anys i més que han estat usuaris una vegada o més del servei d’oxigenoteràpia a domicili en els últims 12 mesos. Marc de mostreig: Registres seleccionats proporcionalment a partir de les dades corresponents a la facturació de l'activitat del oxigenoteràpia a domicili del mes de juliol de 2014 i que consta de 12.234 registres. Disseny mostral: La unitat mostral és el lot (unitat de contractació d'aquesta línia de servei), i el nombre d'unitats mostrals estudiades de 15 lots. A cada unitat mostral s'han seleccionat de manera aleatòria un mínim de 80 enquestes per lot, ponderant la resta d'enquestes fins a les 1.990, segons volum de facturació de cada lot. Marge d'error màxim: S'ha pres com a referència un error màxim de ± 1,3 per al global de Catalunya, amb un nivell de confiança del 95%. Mètode d’entrevista: entrevistes telefòniques assistides per ordinador. Període de realització del treball de camp: realitzat del 2 al 20 octubre 2014.


Cat@Salut La Meva Salut Cat@Salut La Meva Salut (LMS) és un espai de consulta personal i intransferible on es troba informació de salut i a on es poden fer tràmits electrònics de manera segura i confidencial. Afavoreix la participació i la coresponsabilitat dels ciutadans en la prevenció i cura de la pròpia salut. Esdevé un espai on els ciutadans interactuïn en línia. És un projecte en contínua evolució per a l’adopció de millores que posin a l’abast de la ciutadania informacions i funcionalitats per tenir cura de la seva salut. És un espai propi transversal de serveis personals El 2014 s’inicia una prova pilot que consisteix a implantar en 2 equips d’atenció primària el procediment operatiu d’acreditació per accedir a LMS amb usuari i contrasenya, el desplegament a tot el territori es preveu cap al juny/juliol de 2015. Taula 62. Punts d’acreditació de La Meva Salut, CSB 2014

Punts d’acreditació Total prova pilot Autoregistres

completats total

EAP Barcelona - 10B Ramon Turró 354 260

EAP Barcelona - 6A/6B 256 140

7.4.


Atenció farmacèutica i prestacions complementàries

8.1. Atenció farmacèutica

8.2. Recepta electrònica

8.3. Prestacions complementàries

8.


Atenció farmacèutica Recursos Els centres creats per a la correcta provisió d’atenció farmacèutica als usuaris del sistema sanitari són les oficines de farmàcia, les farmacioles, els serveis de farmàcia hospitalària i els dipòsits de medicaments. Taula 63. Recursos d’atenció farmacèutica, CSB 2014

Oficines de farmàcia 1.032

Serveis de farmàcia hospitalària 35

Servei de farmàcia de primària 2 Dipòsits de medicaments hospitalaris

26

Activitat L’any 2014, l’import líquid (preu de venda públic menys el pagament de la prestació a l’usuari) derivat de la prestació farmacèutica finançable en receptes del CatSalut va ser de 352.904.152,45 euros. Aquesta despesa correspon a la dispensació de les receptes dispensades a les oficines de farmàcia de la ciutat de Barcelona (no inclou els descomptes per incidències de la facturació). Això representa un increment de l’1,15% respecte a l’any 2013, mentre que a Catalunya aquest increment ha estat d’un 2,23%. Quant al nombre de receptes, s’han facturat un total de 31.500.545 i l’increment respecte a l’any anterior ha estat del 1,17%. Les especialitats farmacèutiques constitueixen el grup que representa un percentatge més elevat tant de l’import líquid (90,26%) com de les receptes (96,11%), seguit del capítol d’efectes i accessoris (8,59% en import i 3,65% en receptes). El capítol d’altres productes inclou majoritàriament les autovacunes bacterianes i extractes hiposensibilitzants. El capítol de dietoterapèutics inclou les dietes per metabolopaties i les llets. Taula 64. Prestació farmacèutica. Receptes i import líquid (PVL) segons tipus de producte1, CSB 2014

1Àmbit de dispensació de l’oficina de farmàcia sense descomptes. Font: Datamart Prestació farmacèutica (DPF). En relació amb el tipus de règim, a la taula 65 es presenten les dades d’import i receptes. S’observa que un 78,29% de l’import correspon al règim de pensionista, si bé la proporció en el nombre de receptes és inferior (75,65%).

% PVL % receptes Especialitats farmacèutiques 90,26 96,11 Fórmules magistrals 0,17 0,08 Efectes i accessoris 8,59 3,65 Dietoterapèutics 0,51 0,13 Altres productes 0,48 0,03

8.1.


Taula 65. Receptes i import líquid segons tipus de règim1, CSB 2014

1Àmbit de dispensació de l’oficina de farmàcia sense descomptes. Font: DPF.

Els canvis establerts a nivell del copagament al juliol de 2012 van suposar la introducció per primera vegada d’una aportació del 10% entre la major part dels pensionistes, amb l’establiment d’un llindar segons nivell de renda, quan abans era 0% i, per altra banda, un increment del percentatge d’aportació dels actius (actualment 40%, 50% o 60% segons nivell de renda). El percentatge d’aportació dels usuaris al CSB l’any 2014 va ser del 9,19% respecte al 9,46% corresponent a l’any 2013.

Les dades obtingudes per l’àmbit de prescripció reflecteixen la despesa atribuïble als metges pertanyents a unitats proveïdores del CSB. El 84,66% d'aquesta despesa i el 92% de les receptes deriva de la prescripció dels metges de capçalera i pediatres.

Taula 66. Prestació farmacèutica. Receptes i import líquid segons tipus de prescriptor1, CSB 2014

% PVL % receptes Capçalera i pediatres 84,66 92,00 Metges d’urgències 0,03 0,03 Metges especialistes 15,10 7,82 Altres i Sense imputar 0,22 0,15

1Àmbit de prescripció de les unitats proveïdores. Font: DPF.

Quant als indicadors quantitatius de la prestació farmacèutica al gràfic 2 podem veure el percentatge de variació respecte a l’any 2013 en el nombre de receptes i de l’import. L’AIS que presenta un menor increment en import ha estat Barcelona Esquerra (0,90%), seguida de Barcelona Nord (1,5%). Pel que fa a les receptes l’AIS que ha tingut un menor increment ha estat Barcelona Dreta (0,85%).

%PVL % receptes Actius 21,20 24,22 Pensionistes 78,29 75,65 Accidents de treball 0,00 0,00 Actius campanya sanitària 0,00 0,00 Dietoterapèutics 0,51 0,13


Gràfic 2. Prestació farmacèutica. Increment receptes i import líquid, CSB 2014

Font: DPF.

A la taula 67 podem veure el descriptiu per territori dels resultats de l’indicador Índex de qualitat de la prescripció farmacèutica (IQF) per a l’any 2014. Aquest indicador està constituït per una bateria de 12 indicadors amb objectius específics de millora, distribuïts en tres dimensions (nous medicaments, hiperprescripció i selecció de medicaments i ponderats d’acord amb la seva contribució a la millora global de la qualitat de la prescripció. Els valors més alts de l’indicador expressen una millor qualitat de la prescripció Taula 67. Indicadors qualitatitus de la prestació farmacèutica per AIS, CSB 2014

Àmbit territorial Puntuació Total IQF

Puntuació ús de Medicaments amb

Alternatives Terapèutiques Més

Adequades

Puntuació Prevalença

Puntuació Selecció

Barcelona Dreta 56 17 19 20

Barcelona Esquerra 54 13 19 22

Barcelona Litoral Mar 44 9 13 22

Barcelona Nord 37 4 13 20

Font: DPF.

El valor de l’indicador percentatge d’especialitat farmacèutiques genèriques al CSB ha estat del 53,07%, a Catalunya ha estat del 53,13% i a l’RSB ha estat del 53,47%. En relació amb l’import els cinc grups terapèutics que representen el 75,87% de la despesa en import total (PVP) són: sistema nerviós central (29,50%), cardiovascular (15,70%), digestiu i metabolisme (14,12%), aparell respiratori

1,55

0,9

1,85

2,16

1,77

1,3

1,37

0,85

0 0,5 1 1,5 2 2,5 3

Barcelona Nord

Barcelona Esquerra


Barcelona Dreta

%inc receptes %inc Import líquid


(10,10%) i agents teràpia antineoplàstica (6,46%). Els fàrmacs antineoplàstics són els que presenten un cost per recepta més elevat. Taula 68. Distribució percentual del consum d’envasos dels medicaments per classificació ATC*, CSB 2014

ATC % PVP sobre total

especialitats farmacèutiques

% envasos PVP/

envàs

Aparell digestiu i metabolisme 14,12 16,18 10,20 Sang i òrgans hematopoètics 5,81 6,66 10,19 Aparell cardiovascular 15,70 27,15 6,76 Teràpia dermatològica 1,85 1,77 12,25 Teràpia genitourinària 5,26 2,71 22,69 Teràpia hormonal 2,41 1,63 17,24 Teràpia antiinfecciosa 2,16 3,07 8,21 Teràpia antineoplàstica 6,46 1,01 75,16 Aparell locomotor 3,38 4,80 8,22 Sistema nerviós 29,50 26,69 12,93 Antiparasitaris 0,22 0,19 13,28 Aparell respiratori 10,10 5,03 23,47 Òrgans dels sentits 2,58 2,98 10,11 Varis i sense especificar 0,47 0,12 46,85

*Classificació anatòmica de medicaments. Font: DPF.

Un total d’11 subgrups (ATC 4) han representat el 50,39% de l’import en PVP i un 37,60% dels envasos (taula 69). El subgrup dels antipsicòtics és el que representa un percentatge superior del PVP (6,76%) respecte a la despesa total d’especialitats farmacèutiques seguit dels adrenèrgics inhalatoris (5,69%) i dels antiepilèptics (5,45%). Pel que fa als envasos, el subgrup dels agents contra l’úlcera pèptica i el reflux gastroesofàgic (8,24%) i els reductors del colesterol i els triglicèrids (7,35%) són els que presenten un percentatge superior dels envasos respecte al total d’envasos de les especialitats farmacèutiques. Taula 69. Distribució percentual de la despesa ocasionada pels 11 subgrups (ATC 4), CSB 2014

PVP % PVP

sobre total PVP EF

Envasos % envasos sobre total envasos EF

Antipsicòtics 23.149.331,53 6,76 523.689 1,79 Adrenèrgics, inhalatoris 19.468.222,64 5,69 530.531 1,81 Antiepilèptics 18.660.484,71 5,45 628.168 2,15 Agents antitrombòtics 17.866.960,40 5,22 1.529.252 5,22 Antidepressius 17.565.583,51 5,13 1.443.874 4,93 Reductors del colesterol i els triglicèrids 16.559.069,05 4,84 2.153.484 7,35 Insulines i anàlegs 15.024.431,16 4,39 258.901 0,88 Fàrmacs hipoglucemiants excloent insulines

14.241.016,57 4,16 1.065.398 3,64

Immunosupressors 10.051.013,01 2,94 107.258 0,37 Agents contra l’úlcera pèptica i el reflux gastroesofàgic

9.990.110,74 2,92 2.412.640 8,24

Altres agents contra malalties obstructives de les vies respiratòries, inhalatoris

9.968.227,63 2,91 355.413 1,21

Font: DPF.


En relació amb els efectes i accessoris (taula 70), els productes per a la incontinència han representat un 68,72% de l’import PVP d’aquest capítol. Pel que fa als productes per a la incontinència, el consum en absorbents d’incontinència urinària ha estat de 21.453.984,10 euros, el que representa un 96,77% respecte el total de productes per a la incontinència i un 6,27% respecte del total de la despesa farmacèutica en PVP. Taula 70. Efectes i accessoris, CSB 2014

PVP % Envasos %

%increment PVP 2014/13

Incontinència 22.168.967,66 68,72 573.531 49,87 1,00 Ostomia 4.199.759,79 13,02 88.277 7,67 4,21 Material de cura

4.884.733,40 15,14 426.905 37,11 2,01

Elàstics 125.988,07 0,39 12.448 1,08 4,73 Varis 880.968,31 2,73 49.138 4,27 9,34 Total CSB 32.260.417,23 100,00 150.299 100,00 1,79

Font: DPF.


Medicaments d’ús hospitalari de dispensació ambulatòria (MHDA) Aquest grup de medicació correspon a les especialitats farmacèutiques i a la nutrició enteral dispensades des dels serveis de farmàcia hospitalària a pacients ambulatoris. L’any 2014 s’ha analitzat l’MHDA dels 9 hospitals del Consorci Sanitari Barcelona (CSB) pertanyents a la XHUP. Durant aquest any, l’import facturat en concepte de MHDA és de 263.581.048 milions € (excloent els antiretrovirals dels centres penitenciaris i els pacients autoritzats pel Programa de Tractaments d’Alta Complexitat, PASF-TAC i el programa d’accés precoç amb sofosbuvir); això suposa un increment de l’1,8% respecte l’any 2013. La facturació de TAC al CSB ha estat de 48 pacients i 9.952.843 €, amb el mateix nombre de pacients que al 2013 i amb un increment del 27,7% en import facturat. Al 2014 també es va dispensar tractament per l’hepatitis C amb sofosbuvir dins d’un programa d’accés precoç des dels hospitals CSB majoritàriament a 107 pacients de Catalunya, per un import de 3.439.820 €. Els productes es classifiquen d’acord al catàleg de facturació del CatSalut, i es poden agrupar en 3 grans grups: 1. Medicaments d’ús hospitalari: - Antiretrovirals actius contra el VIH - Eritropoetines - Fàrmacs per l’esclerosi múltiple - Factors antihemofílics - Citostàtics - Factors estimulants de colònies - Immunoglobulines humanes inespecífiques - Fàrmacs per l’Hepatitis B i C - Immunosupressors selectius - Resta de medicaments d’ús hospitalari - Medicaments estrangers d’ús hospitalari i ús ambulatori - Hormona del creixement 2. Productes per a la nutrició enteral per a pacients en règim ambulatori. 3. Medicaments per a pacients amb fibrosi quística: en aquest grup s’inclouen tot tipus de medicaments siguin o no catalogats com d’ús hospitalari. Al gràfic 3 es representa el pes relatiu de cada grup MHDA sobre el total de l’import facturat, i s’observa com set dels grups suposen el 83,8% de la despesa total facturada: antiretrovirals (23,6%), citostàtics (20,9%), immunosupressors selectius (14,0%), el grup anomenat resta de MHDA (8,8%), esclerosi múltiple (7,1%), factors antihemofílics (6,1%) i l’hepatitis C (3,2% sense els tractaments d’accés precoç amb sofosbuvir).


Gràfic 3. Distribució de l’import facturat per grup MHDA, CSB 2014

Font: Datamart de facturació de serveis.

A la taula 71 s’indica l’import i el nombre de pacients facturats durant l’any 2014 al CSB amb els corresponents increments, excloent la facturació dels pacients autoritzats pel PAST-FAC i els pacients d’hepatitis C inclosos en el programa d’accés precoç al tractament amb sofosbuvir. L’increment de pacients més significatiu en valor absolut s’observa al grup de resta MHDA (1.043 CIP; 6,2%), medicaments estrangers (597 CIP; 28,0%) i nutrició enteral (367 CIP; 8,5%). Els grups que més han increment l’import facturat són el de citostàtics (4,2 milions €; 8,3%), medicaments estrangers (1,8 milions €; 137,7%), factors antihemofílics (1,4 milions €; 9,2%) i esclerosi múltiple (1,1 milions €; 6,5%). Per contra, els grups que més han disminuït l’import facturat en valor absolut són el grup de les eritropoetines (-2,9 milions €; -26,4%), immunosupressors selectius (-1,1 milions €; -2,8%) i hormona de creixement (-0,8 milions €; -15,3%).


Taula 71. MHDA per agrupacions MHDA, CSB 2014

Nombre CIP

2014 Import 2014 Import / CIP 2014

Increment CIP

Increment import

Increment import / CIP

Antiretrovirals 10.547 62.309.435 5.908 1,6% -0,4% -1,9%

Citostàtics (• ) 7.966 55.025.584 6.908 0,5% 8,3% 7,8%

Immunosupressors selectius 4.160 37.027.724 8.901 4,7% -2,8% -7,1%

Resta MHDA (• ) 17.940 23.259.921 1.297 6,2% 1,2% -4,7%

Esclerosi Múltiple 1.741 18.712.111 10.748 1,8% 6,5% 4,6%

F. antihemofílics 275 16.195.868 58.894 -10,4% 9,2% 21,9%

Hepatitis C (**) 683 8.445.363 12.365 -14,5% 4,1% 21,7%

Eritropoetines 5.576 8.096.527 1.452 -8,9% -26,4% -19,2%

Hipertensió pulmonar i/o esclerodèrmies 454 7.860.785 17.315 -3,2% -4,0% -0,8%

Immunoglobulines 636 7.100.332 11.164 2,3% 11,4% 8,9%

Nutrició Enteral (Productes i material) 4.695 5.652.319 1.204 8,5% 0,5% -7,4%

H. creixement 1.202 4.879.729 4.060 -1,6% -15,3% -13,9%

Estrangers 2.731 3.216.876 1.178 28,0% 137,7% 85,7%

Hepatitis B 1.258 2.815.011 2.238 22,1% 14,9% -5,9%

F. estimul. colònies 2.036 2.101.291 1.032 1,2% -12,1% -13,2%

Fibrosi quística 312 607.350 1.947 1,6% -7,8% -9,2%

Nutrició parenteral domiciliària 35 274.821 7.852 0,0% -1,5% -1,5%

TOTAL CSB ** 49.988 263.581.048 5.273 4,0% 1,8% -2,2%

(• ) Exclosa la facturació de pacients autoritzats individualment amb medicaments dins el Programa

PAST-FAC.

(**) El total de CIP correspon al total real de l’RSB, no a la suma dels grups MHDA, ja que hi ha CIP

que es repeteixen entre els grups. També s’exclou la facturació amb sofosbuvir per hepatitis C dins

del programa d’accés precoç a aquest fàrmac.


Al gràfic 4 es representen, per cada hospital del CSB, els increments observats al 2014 en nombre de pacients, import i import/CIP, considerant només l’MHDA que va a risc, excloent la facturació dels Tractaments d’Alta Complexitat i els pacients autoritzats amb sofosbuvir per l’hepatitis C en el programa d’accés precoç a aquest tractament).


Gràfic 4. Distribució dels increments en pacients, import i import/CIP per cada hospital de l’MHDA a risc*, CSB 2014

*Sense considerar els tractaments d’alta complexitat, ni els pacients autoritzats amb sofosbuvir per

l’hepatitis C en el programa d’accés precoç a aquest tractament, pendent de regularitzacions.


Al gràfic 5 s’observa l’evolució 2008-2014 de la facturació dels antiretrovirals al CSB, que al 2014 suposen el 57,0% del total de pacients i el 54,6% d’import dels antiretrovirals facturats a l’RSB. L’increment en el nombre de pacients tractats, un 37,6% en el període d’anàlisi, s’atribueix a diferents factors: per una banda a més nous contagis amb el virus de la immunodeficiència humana (VIH), malgrat els esforços de les autoritats per a reduir la transmissió del virus amb campanyes de prevenció, però també degut a una major nombre de diagnòstics en campanyes de detecció precoç, i als canvis en les guies internacionals que orienten a iniciar tractament en estadis més precoços de la malaltia. La millora dels esquemes terapèutics i els nous fàrmacs comercialitzats han permès convertir el tractament de la infecció en crònic, la qual cosa també impacta sobre el total acumulat de pacients tractats. La disminució en l’indicador import/CIP dels tractaments antiretrovirals, un -21,8% des de l’any 2009, ve donada per diferents estratègies que contribueixen a la millor selecció i combinació de tractament: reunions específiques amb els professionals per a l’optimització dels tractaments, els dictàmens del Programa d’Harmonització Farmacoterapèutica de l’MHDA del CatSalut (PHFMHDA) que ajuden al posicionament en terapèutica dels nous fàrmacs comercialitzats, la reducció de preus del grup i la comercialització de nous genèrics amb un preu inferior que compensen, en part, la incorporació de novetats. Al segon semestre de 2014 va entrar en vigor l’aplicació del nou sistema de facturació per tarifes, que també ha contribuït a la contenció de la despesa del grup (-5,6% d’increment en 2013-2014).

-9,1 -5,6 -5,0

-1,2 -0,8 -0,4

2,3 3,4

-30

-20

-10

0

10

20

30Total MHDA a risc per hospital CSB 2014

Increment CIP

Increment Import / CIP

Increment Import

% increment


Gràfic 5. Evolució de la despesa i nombre de pacients facturats amb antiretrovirals, CSB 2008-2014*

* S’indica la incorporació dels nous fàrmacs inclosos al grup.


Al gràfic 6 s’observa l’evolució 2008-2014 de la facturació dels citostàtics al CSB, que al 2014 suposen el 43,9% del total de pacients i el 44,9% d’import dels citostàtics facturats a l’RSB. L’increment en el nombre de pacients es pot explicar per diferents factors: l’envelliment de la població i l’aparició de nous tumors, per la detecció i diagnòstic d’un major nombre de tumors, a l’autorització de noves indicacions de tractament i de nous medicaments, alguns d’ells amb un impacte pressupostari molt important (p. ex. el melanoma metastàtic que es tracta en 2 hospitals de Barcelona dels 4 autoritzats a l’RSB i Catalunya). Els dictàmens dels programes del CatSalut per a la selecció de medicaments (Programa d’harmonització farmacoterapèutica de l’MHDA i Programa de tractament d’alta complexitat) contribueixen a una millor selecció i utilització dels medicaments citostàtics, avaluant la millor evidència disponible i definint els criteris d’ús per a poblacions concretes.

7.121 7.556

7.379 6.823

6.500 6.256

5.908

7.663 8.426

8.928 9.459

10.135 9.924 10.547

-

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

11.000

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

No

mb

re p

acie

nts

cost

/ p

acie

nt

(€)

Evolució antiretrovirals

cost/pacient

Nombrepacients

Darunavir Raltegravir Maraviroc

Etravirina Rilpivirina

Elvitegravir-cobicistat


Gràfic 6. Evolució de la despesa i nombre de pacients facturats amb citostàtics, CSB 2008-2014


Al gràfic 7 s’observa l’evolució 2008-2014 de la facturació dels factors estimulants de colònies al CSB. Malgrat la utilització dels estimulants de colònies es relaciona amb l’ús de citostàtics, l’increment en el nombre de pacients amb estimulants de colònies és molt contingut (1,2%) comparat amb el de citostàtics (0,5%), i es relaciona amb una millor selecció dels pacients candidats a rebre aquest suport hematopoètic. L’indicador import/CIP s’ha vist reduït molt significativament en els darrers anys (un 55,9% entre 2008 i 2014) , degut a la selecció eficient dels fàrmacs inclosos en aquest grup i també a la introducció dels medicaments biosimilars, que han impactat en els preus dels medicaments del grup i han generat competència en el mercat. Gràfic 7. Evolució de la despesa i nombre de pacients facturats dins el grup dels factors estimulants de colònies, CSB 2008-2014


7.559 8.235 8.266

6.999 6.734 6.399 6.908

6.827 7.204 7.561 7.518

7.890 7.917 7.966

-

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

No

mb

re p

acie

nts

cost

/ p

acie

nt

(€)

Evolució citostàtics

cost/pacient

Nombrepacients


Al gràfic 8 s’observa l’evolució 2008-2014 de la facturació de les eritropoetines al CSB. Des de l’aparició de diferents alertes de seguretat emeses per agències reguladores internacionals (FDA, EMEA) i la introducció d’objectius i indicadors, la tendència observada és a disminuir l’ús d’eritropoetines, nombre de pacients, durades de tractament i despesa, en les diferents indicacions aprovades. A partir d’abril de 2014 també canvien les condicions de contractació de l’activitat de diàlisi extrahospitalària en centres de diàlisi; la tarifa que el CatSalut paga als centres de diàlisi inclou l’MHDA relacionada i altra medicació en recepta, per la qual cosa la dispensació i facturació dels hospitals per aquest concepte també es veu molt reduïda. En conjunt, i amb totes aquestes mesures, l’indicador import/CIP s’ha reduït un 56,7% des de l’any 2008 al CSB. Gràfic 8. Evolució de la despesa i nombre de pacients facturats dins el grup de les eritropoetines, CSB 2008-2014


Al gràfic 9 s’observa l’evolució 2008-2014 en la facturació dels immunosupressors selectius al CSB, en el conjunt d’indicacions, que al 2014 suposen el 48,2% del total de pacients i el 47,8% d’import dels immunosupressors facturats a l’RSB. La introducció de diferents mesures de selecció de tractaments, fàrmacs i estratègies d’optimització de tractament han contribuït a disminuir i estabilitzar l’indicador import/CIP del grup. Al segon semestre de 2014 va entrar en vigor l’aplicació del nou sistema de facturació per tarifes, que també ha contribuït a la millorar l’eficiència del grup, amb una reducció del -7,1% en l’import/CIP del grup al 2013-2014. L’increment de pacients observat des del 2008 és el més constant i evident de totes les agrupacions MHDA, un 70,2% en el període 2008-2014 al CSB. Aquest increment estaria relacionat amb la comercialització de nous medicaments i l’aprovació de noves indicacions terapèutiques, i a possibles canvis en la pràctica clínica que avançarien l’ús d’aquests biològics a estadis més precoços de les malalties corresponents.


L’anàlisi territorial de la facturació mostra diferències en les taxes estandarditzades de tractament amb immunosupressors en el conjunt de les indicacions per cada 100.000 habitants per cada territori, en relació amb la mitjana de l’RSB i de Catalunya (gràfic 10). L’anàlisi comparada de 2013 i 2014 mostra un increment en les taxes poblacionals de Catalunya i RSB, amb una notable variabilitat entre territoris que cal analitzar amb més detall. El nou sistema de facturació per tarifes i el seguiment mitjançant el Registre de pacients i tractament en MHDA (RPT-MHDA) permet fer un seguiment més acurat per hospital i de forma global, ja que és possibles diferenciar l’ús dels immunosupressors en les indicacions de reumatologia, digestologia i dermatologia, amb un pes del 63,8%, 21,5% i 14,7% respectivament al segon semestre de 2014 al CSB, en comparació amb el 57,1%, 57,1%, 21,8% i 17,7% respectivament en el mateix període a l’RSB. També ha permès quantificar la utilització dels immunosupressors selectius en indicacions no recollides a fitxa tècnica (ús off-label). L’any 2014, aquests tractaments han suposat una despesa de 630.270 € al CSB per un total de 119 pacients (3,1% del total d’immunosupressors del CSB). S’han valorat els protocols i les peticions individuals d’ús off-label que els hospitals han facilitat a l’RSB, per tal d’identificar i prioritzar posteriorment les àrees d’avaluació en aquest ús off-label. Gràfic 9. Evolució de la despesa i nombre de pacients facturats dins el grup dels immunosupressors selectius, CSB 2008-2014



Gràfic 10. Anàlisi territorial de la facturació d’immunosupressors, RSB 2013-2014*

*Dades estandarditzades per edat i sexe d’acord amb l’ABS de residència del pacient

Font: Datamart transversal (DAT)

Al gràfic 11 s’observa l’evolució 2008-2014 en la facturació del grup de l’esclerosi múltiple al CSB, que al 2014 suposen el 53,4% del total de pacients i el 53,6% d’import dels immunosupressors facturats a l’RSB. El nombre de pacients tractats al CSB ha incrementat en els darrers anys un 31,4% des de l’any 2007 (un 35,3% al conjunt de l’RSB), ja sigui per un increment de la incidència de la malaltia com de la seva detecció. La comercialització de nous tractaments com natalizumab i fingolimod, i més recentment fampridina i teriflunomida per via oral, ha contribuït a l’increment de l’indicador import/CIP.


Gràfic 11. Evolució de la despesa i nombre de pacients facturats dins del grup de l’esclerosi múltiple, CSB 2008-2014

Font: Datamart de facturació de serveis. La comercialització de nous antivirals directes (AAD) pel tractament de l’hepatitis C crònica ha tingut un elevat impacte sobre la despesa d’aquest grup, així com un canvi de paradigma en el tractament d’aquests pacients. Els AAD de 1ª generació (boceprevir i telaprevir) van aparèixer al 2012, i s’han tractat 535 pacients a càrrec del CatSalut al CSB en el període 2012-2014. El perfil d’efectes secundaris d’aquests fàrmacs fa que en molts casos sigui necessari administrar eritropoetines i estimulants de colònies, la despesa dels quals s’ha estimat en uns 450.000 € al 2014. A mitjan 2014 es van comercialitzar els AAD de 2a. generació. El primer d’aquests va ser sofosbuvir, subministrat en l’entorn d’un programa d’accés precoç a 92 pacients al CSB (2,4 milions € aprox). Posteriorment es va comercialitzar un altre AAD de 2a. generació, simeprevir, i juntament amb el sofosbuvir es van incloure a la cartera de serveis d’acord amb uns criteris d’ús definits. En total, al CSB es van tractar al 2014 a 93 pacients amb els nous AAD de 2a. generació, amb un import associat de 1,04 milions €. La utilització de biteràpia amb peg-interferó i ribavirina s’ha vist reduïda al 2014 degut a l’aparició d’aquests nous AAD, i és previsible que en els propers amb es vegi molt més reduïda per la incorporació d’altres fàrmacs comercialitzats als 2015 (daclatasvir, ledipasvir, ombitasvir, etc.) i a les teràpies lliures d’interferó. Al gràfic 12 es mostren les dades comparades d’ús de biteràpia i dels nous AAD al CSB.


Gràfic 12. Facturació de tractaments per l’hepatitis C 2012-2014 al CSB

Font: Datamart de facturació de serveis. Al gràfic 13 s’observa l’evolució 2008-2014 en la facturació de l’hormona del creixement al CSB, incorporada a l’MHDA l’any 2005 (anteriorment de dispensació en oficina de farmàcia), que al 2014 suposa el 43,0% del total de pacients i el 42,2% d’import dels tractaments amb hormona a l’RSB. Destaca la disminució de l’indicador import/CIP des de l’any 2009, un 35,0%, degut a la millor gestió dels tractaments en termes de dosis i durades, i a la comercialització dels medicaments biosimilars, que han impactat en els preus dels medicaments del grup, i també al nou sistema de facturació i pagament per tarifa implementat al juliol de 2014. Després d’un marcat increment de pacients facturats, la tendència des de l’any 2009 és a la reducció d’aquests, un 35,4% en el període 2009-2014. L’anàlisi territorial de la facturació mostra diferències en les taxes estandarditzades de tractament amb hormona per cada 100.000 habitants per cada territori, en relació amb la mitjana de l’RSB i de Catalunya (gràfic 14). L’anàlisi comparada de 2013 i 2014 mostra una reducció en les taxes poblacionals de Catalunya i RSB, tot i que continua la variabilitat entre territoris que s’explicarien més per una variabilitat en la pràctica clínica. Cal analitzar amb més detall aquesta informació per tal d’identificar oportunitats de millora en aquest grup.

-

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1.000

2012 2013 2014

506 526 511

120

272

143 93

626

798 747

Nom

bre

paci

ents

Tractament hepatitis C

Biteràpia

AAD 1ª generació

AAD 2ª generació

Total hepatitis C


Gràfic 13. Evolució de la despesa i nombre de pacients facturats amb hormona de creixement, CSB 2008-2014

Font: Datamart de facturació de serveis. Gràfic 14. Anàlisi territorial de la facturació d’hormona de creixement, RSB 2013-2014

*Dades estandarditzades per edat i sexe d’acord amb l’ABS de residència del pacient).

Font: DAT. Al gràfic 15 s’indiquen les dades de seguiment de la hipertensió pulmonar a l’RSB, en el període 2011-2014. La publicació de la Instrucció 03/2012 del CatSalut sobre reordenació del procés d’atenció als pacients amb hipertensió pulmonar (http://goo.gl/hTVGls) va propiciar un seguiment més estret d’aquest grup de fàrmacs, en els que a més de la hipertensió pulmonar s’inclou el tractament de l’esclerodèrmies, i d’altres indicacions d’ús off-label amb un nivell


http://goo.gl/hTVGls

d’evidència variable. A partir de la instrucció es va promoure la creació de xarxes de tractament amb els dos centres experts definits (Hosp. Clínic i Hosp. Vall d’Hebron), amb l’objectiu de compartir protocols, revisar les indicacions i els tractaments ja instaurats, així com els nous que es plantegessin, i fer el seguiment de la despesa d’aquest grup, juntament amb el CatSalut. En aquest període el nombre de pacients totals s’ha estabilitzat, mentre que el cost/pacient s’ha reduït un 16,5% en el conjunt de l’RSB. Al CSB s’han facturat tractaments al 2014 per a 454 pacients amb una despesa de 7,88 milions € per a 454 pacients (el 63,7% i el 68,3% del total de l’RSB, respectivament). Gràfic 15. Evolució de la despesa i nombre de pacients facturats amb fàrmacs per a la hipertensió pulmonar i/o esclerodèrmies, CSB 2011-2014


S’ha endegat una nova línia de treball en l’àrea de la quimioteràpia al final de la vida, que ha estat reconeguda dins de la Jornada del Pla de salut com una de les 50 millors experiències finalistes d’enguany. En el període analitzat (dades del segon semestre de 2013 de l’RSB), es va detectar que dels pacients èxitus fins a un 38% d’aquests havia rebut tractament amb un MHDA en els darrers 30 dies de vida, amb una despesa associada només en MHDA de 750.000 € aproximadament. Aquests resultats preliminars es van presentar en sessió als responsables d’oncohematologia dels hospitals de Barcelona ciutat juntament amb el Pla director d’oncologia, per tal de reflexionar i analitzar les oportunitats de millora des d’un punt de vista clínic, ètic i econòmic, en relació amb altres possible programes de cures pal·liatives. La implementació del Registre de pacients i tractament en MHDA (RPT-MHDA) continua el procés de desplegament en els hospitals, d’acord amb els dictàmens i les variables definides pels Programes del CatSalut PHMHDA i PASFTAC. La implementació del nou sistema de facturació per tarifes en els antiretrovirals, immunosupressors selectius i hormona de creixement ha contribuït també a estimular el registre d’aquests tractaments. En el balanç de 2014, el registre de tractaments a RPT està situat al voltant del 85% i s’han iniciat les primeres explotacions qualitatives del registre RPT-MHDA, que permetran també fer el seguiment dels objectius de contracte MHDA.


Implantació de la recepta electrònica de Catalunya (ReC@t) La ReC@t és una eina de salut que integra els processos de prescripció i dispensació, i incorpora mecanismes d’ús racional del medicament. És un projecte estratègic i assistencial, iniciat al CSB al llarg del 2009 i consolidat en els àmbits de l’atenció primària, ASSIR i atenció urgent durant els anys 2010 i 2011. El 2012 es planifica el desplegament de l’eina en l’àmbit de l’atenció especialitzada i ha estat objectiu del Pla de salut per a 2014 consolidar el seu ús en l’àmbit hospitalari i de salut mental. Finalment, s’han incorporat també els centres sociosanitaris. La comunicació entre el procés de prescripció i dispensació ha permès millorar la informació dels medicaments que reben els pacients i la intervenció de diferents agents de salut en la detecció de problemes relacionats amb la prescripció i la dispensació. Durant aquest temps, s’han incorporat a la ReC@t mecanismes de detecció de problemes relacionats amb els medicaments, com són filtres de prescripció en relació a les dosis màximes descrites per fitxa tècnica i nombre d’envasos considerats inadequats. També filtres que suposen una millora de la sostenibilitat del sistema sanitari, preu menor i filtres de qualitat i cost. Al mateix temps que s’han anat incorporant els diferents àmbits de prescripció, s’han anar incorporant millores en el funcionament de l’eina, així com tipologies de medicaments que abans no formaven part del pla de medicació. És l’exemple de les prescripcions de pacients amb hipercolesterolèmia familiar heterozigòtica. També la possibilitat d’incorporar el pla de medicació medicaments no finançats pel CatSalut. En el gràfic 16 es presenta l’evolució de la facturació de receptes electròniques del CSB des de l’inici del projecte. Les dades presentades corresponen a la facturació de receptes del mes de desembre. Gràfic 16. Evolució de la facturació en recepta electrònica, CSB 2010- 2014

Font: Datamart de prestació farmacèutica (DPF) A la taula 72 es presenta la facturació per AIS, tenint en compte el total dels àmbits assistencials que utilitzen receptes a càrrec del CatSalut.

50

60

70

80

90

100

2010 2011 2012 2013 2014

AIS DRETA AIS ESQUERRA AIS LITORAL MAR

AIS NORD CSB

8.2.


S’observa que el 93,95% del total de les receptes facturades al CSB s’han prescrit en recepta electrònica i que el 97,41% dels pacients que disposen d’un pla de medicació té més del 90% dels medicaments prescrits en aquest pla. Taula 72. Facturació de la recepta electrònica, CSB 2014

AIS Nombre de RE

Nombre receptes % RE

Nombre pacients

RE per Agr UP

Nombre pacients

totals

% pacients

RE

% pacients amb més del 90% de RE /

pacients amb RE

Barcelona Dreta 632.709 661.190 95,69 133.367 138.530 96,27 97,88

Barcelona Litoral Mar 444.030 476.530 93,18 92.795 101.299 91,61 97,01

Barcelona Esquerra 741.611 797.273 93,02 157.287 170.092 92,47 97,28

Barcelona Nord 735.931 783.777 93,90 153.581 164.115 93,58 97,37

Total CSB 2.554.281 2.718.770 93,95 537.030 574.036 93,55 97,41

Total RSB 7.500.864 7.870.924 95,30 1.605.380 1.690.083 94,99 97,44

Font: DPF.

En l’àmbit de l’atenció primària s’ha assolit un valor del 97,46% d’RE, per tant s’ha assolit l’objectiu del 96% en aquest àmbit. Taula 73. Recepta electrònica en l’àmbit de l’atenció primària, CSB 2014

AIS Nombre de RE

Nombre receptes % RE Nombre

pacients RE

Nombre pacients

totals

% pacients

RE

% pacients >90% RE

Barcelona Dreta 560.129 576.036 97,24 119.312 121.471 98,22 97,74



Barcelona Nord 670.857 688.403 97,45 139.798 142.677 97,98 97,04

Total CSB 2.334.263 2.395.060 97,46 492.065 501.808 98,06 97,35

Font: DPF. Objectiu, 96% RE.

En els ASSIR i en l’atenció continuada i urgent, iniciats el setembre del 2011, el percentatge de receptes electròniques facturades al mes de desembre ha estat d’un 40,49% i un 74,42%, respectivament. Taula 74. Recepta electrònica en l’àmbit de l’ASSIR, CSB 2014

AIS Nombre de RE


pacients RE

Nombre pacients

totals

% pacients

RE

% pacients >90% RE

Barcelona Dreta 696 1.188 58,59 521 846 61,58 98,27

Barcelona Esquerra 559 1.850 30,22 383 1.201 31,89 96,61

Barcelona Litoral Mar 511 1.012 50,49 422 785 53,76 98,58

Barcelona Nord 716 2.080 34,42 553 1.505 36,74 93,49

Total CSB 2.482 6.130 40,49 1.879 4.337 43,32 96,59



Taula 75. Recepta electrònica en l’àmbit de l’atenció continuada i urgent, CSB 2014

AIS Nombre de RE


pacients RE

Nombre pacients

totals

% pacients

RE

% pacients >90% RE

Barcelona Dreta 0 797 0,00 -- 610 0,00 0,00



Barcelona Nord 7.508 7.849 95,66 4.269 4.416 96,67 99,81

Total CSB 14.319 19.240 74,42 8.131 11.062 73,50 99,43


El desplegament de ReC@t en l’atenció especialitzada ha permès treballar àmbits de conciliació de medicaments, gràcies a la completa informació farmacoterapèutica dels pacients. Així mateix, posa de manifest la necessitat de mantenir una adequada relació i coordinació entre nivells assistencials, pel que fa a la prescripció de medicaments, per a garantir la seguretat dels pacients. A la taula 76 es presenta el grau d’implantació de la recepta electrònica en els hospitals del CSB a desembre de 2014. El Pla de Salut presenta com a objectiu de regió haver desplegat l’eina en tots els hospitals. Durant el 2014 s’ha aconseguit que tots els hospitals utilitzin recepta electrònica en els diferents àmbits de prescripció i 7 de cada 10 receptes prescrites des d’aquest àmbit han estat electròniques. Taula 76. Implantació de la recepta electrònica en l’àmbit hospitalari, CSB 2014

AIS Nombre de RE


Nombre pacients RE per Agr UP

Nombre pacients

totals

% pacients

RE

% pacients >90% RE

Barcelona Dreta 40.362 43.599 92,58 16.188 17.738 91,26 98,40

Fundació Puigvert - IUNA 5.650 5.974 94,58 2.299 2.488 92,40 98,17

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 28.410 30.616 92,79 10.751 11.776 91,30 98,44

Hospital Dos de Maig (Barcelona) 6.302 7.009 89,91 3.138 3.474 90,33 98,44


Hospital Clínic i Provincial Barcelona 8.450 28.575 29,57 3.410 11.584 29,44 86,77

Hospital Plató 5.438 6.333 85,87 2.439 2.889 84,42 96,43

Hospital Universitari Sagrat Cor 3.009 5.235 57,48 1.601 2.831 56,55 95,94


Hospital del Mar (Parc Salut Mar) 7.656 20.305 37,70 3.029 8.771 34,53 87,55

Barcelona Nord 40.234 49.170 81,83 16.460 20.659 79,67 95,89

Hospital Sant Rafael 2.964 3.873 76,53 1.426 1.660 85,90 89,83

Hospital Universitari Vall d'Hebron 37.270 45.297 82,28 15.034 18.999 79,13 96,47

Total CSB 105.149 153.217 68,63 43.127 64.472 66,89 95,56

Font: DPF. Durant aquest 2014 s’han acabat d’incorporar tots els centres de la xarxa de salut mental. El mes de desembre de 2014, el 81,45% de les receptes dispensades a càrrec del CatSalut han estat electròniques. A la taula 77 es mostra la facturació de la receptes electròniques en aquest àmbit. El 80,97%


dels pacients han rebut un pla de medicació integrant la medicació dels centres de salut mental. Taula 77. Recepta electrònica en la xarxa de salut mental, CSB 2014

AIS Nombre de RE


pacients RE

Nombre pacients

totals

% pacients

RE

% pacients >90% RE

Barcelona Dreta 12.188 13.488 90,36 3.912 4.385 89,21 97,57



Barcelona Nord 13.911 16.751 83,05 4.593 5.442 84,40 97,76

Total CSB 45.394 55.731 81,45 14.832 18.319 80,97 96,56

Font: DPF.

Finalment, s’ha estès la ReC@t als centres sociosanitaris, aconseguint que el 87% dels centres utilitzin aquesta eina a finalitzar l’any 2014. A desembre 2014 el 60,26% dels pacients que han rebut receptes a càrrec del CatSalut des d’aquests centres han estat electròniques. En nombre de receptes, la ReC@t ha suposat el 63,82% de les receptes facturades en aquest últim mes de l’any. Taula 78. Recepta electrònica en la xarxa sociosanitària, CSB 2014

AIS Nombre de RE


Nombre pacients

RE

Nombre pacients

totals

% pacients

RE

% pacients >90% RE

Barcelona Dreta 554 1.112 49,82 103 242 42,56 100,00

Barcelona Esquerra 233 738 31,57 50 204 24,51 100,00

Barcelona Litoral Mar 481 977 49,23 102 260 39,23 98,04

Barcelona Nord 2.317 2.790 83,05 667 824 80,95 98,50

Total CSB 3.585 5.617 63,82 922 1.530 60,26 98,70

Font: DPF.


Prestacions complementàries

Rescabalaments de despeses L’article 4 del Reial decret 1030/2006, de 15 de setembre, pel qual s’estableix la cartera de serveis comuns del sistema nacional de salut (SNS) i el procediment per a la seva actualització, determina que la utilització de les prestacions sanitàries es realitzarà amb els mitjans disponibles en l’SNS, en els termes i les condicions previstes en la Llei general de sanitat i en altres disposicions. L’apartat tercer de l’article esmentat disposa que en els casos d’assistència sanitària urgent, immediata i de risc vital que hagin estat atesos fora de l’SNS es reintegraran les despeses, una vegada comprovat que no es van poder utilitzar oportunament els mitjans del sistema sanitari públic i que no constitueix una utilització desviada o abusiva d’aquesta excepció. En l’àmbit del CatSalut, el reintegrament d’aquestes despeses es fa d’acord amb el que està establert a la Instrucció 4/95. A l’àmbit de Barcelona ciutat s’han rebut durant l’any 2014, 47 sol·licituds, dels quals 44 s’han resolt: 40 han estat denegatòries (91%), i 4 han estat aprovatòries (9%), respecte al total resolt. Resten 3 expedients pendents de resoldre (6,38%). Taula 79. Rescabalament de despeses, CSB 2013-2014

2013 2014 Variació

2013-2014 Expedients Expedients Expedients Import

expedient Import

autoritzat % s total

Sol·licituds denegatòries 38 40 128.880,23 € 0,00 € 85,12% 5,26%

Sol·licituds aprovatòries 2 4 20.327,41 € 20.327,41 € 8,51% 100,00%

Sol·licituds pendents de resoldre 9 3 7.080,00€ 0,00 € 6,38% -66-67%

Total de sol·licituds 49 47 156.287,64 € 20.327,41 € 100,00% -4,08%

Tall de maig de 2015. Font d’informació: Datamart Gràfic 17. Rescabalament de despeses, CSB 2011-2014

8.3.

El 91 % de les sol·licituds són denegatòries


Reintegrament per excés d’aportació farmacèutica ambulatòria L’article 4 del Reial decret llei 16/2012, de 20 de d’abril, de mesures urgents per tal de garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i la seguretat de les seves prestacions, afegeix l’article 94.bis a la Llei 29/2006, de 26 de juliol, de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris, estableix un nou sistema d’aportació de l’usuari en la prestació farmacèutica ambulatòria mitjançant l’aplicació d’un percentatge determinant sobre el preu del producte en funció del seu nivell de renda, així com les categories d’usuaris i els seus beneficiaris que queden exemptes d’abonar la prestació L’apartat 6 estableix uns límits màxim de l’aportació, amb la finalitat de garantir la continuïtat dels tractaments de caràcter crònic i assegurar un alt nivell d’equitat als pacients pensionistes als tractaments de llarga durada. L’apartat 7 estableix que l’import de les aportacions dels usuaris que excedeixen els límits màxims seran objecte de reintegrament per part de les comunitats autònomes amb una periodicitat màxima semestral. En l’àmbit del CatSalut, el reintegrament d’aquestes despeses es fa d’acord amb el que està establert a la Instrucció 06/2013, en vigor des de 22 de juliol de 2013. A l’exercici 2014 s’han rebut un total de 72 sol·licituds a l’àmbit del Consorci Sanitari de Barcelona per un import total sol·licitat de 4.489,72€, dels quals s’han autoritzat i tramitat pel pagament un total de 48 expedients per un import de 2.539,45€. 16 expedients denegats i 8 pendents de resoldre. Taula 80. Sol·licituds de reintegrament de l’import en concepte d’excés d’aportació dels usuaris en la prestació farmacèutica ambulatòria 2014

Expedients 2014

Expedients % s total Import sol·licitat

Ajut CatSalut % s total

Sol·licituds denegatòries 16 22,22% 675,05 € 0,00 € 25,55%1

Sol·licituds aprovatòries 48 66,67% 3.011,50 € 2.539,45€ 56,56% Sol·licituds pendents de resoldre 8 11,11% 821,17 € 0,00 € 18,29% Total de sol·licituds CSB 72 100.00% 4.489,72 € 2.539,45 € 56,56%2

Tall de maig de 2015. Font d’informació: Datamart 1. Import total denegat 2 . Total tant per cent de l’ import sol·licitat aprovatòries

El 66,67 % de les sol·licituds són aprovatòries


Reducció del percentatge d’aportació en la prestació farmacèutica ambulatòria L’entrada en vigor del Reial decret Llei 16/2012, de 20 d’abril, de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i seguretat de les seves prestacions. Aportació dels usuaris i els seus beneficiaris en la prestació farmacèutica ambulatòria, desenvolupada en el marc del CatSalut per la Instrucció 08/2012, fa que el CatSalut al llarg del segon semestre de l’any 2012 al primer trimestre 2014, de forma integral, faci un estudi de la prestació de Farmàcia gratuïta de caràcter excepcional. La normativa a l’àmbit de l’SNS reconeix qui queda exempt d’aportació en la prestació farmacèutica ambulatòria, i si volíem mantenir un procediment excepcional que permetés garantir unes condicions mínimes d’equitat pel dret a la salut havíem de regular aquesta prestació alhora que complíem amb les recomanacions reiterades del síndic de greuges en aquest sentit. Al 2014 i fins el 1 de maig de 2014 que entra en vigor la Instrucció 03/2014 reguladora que reconeix, amb caràcter excepcional i de forma temporal, de la reducció del percentatge d’aportació de l’usuari en la prestació farmacèutica ambulatòria a càrrec del Servei Català de la Salut a l’àmbit del Consorci Sanitari de Barcelona s’han registrat 5 expedients, els quals, un cop informades les parts implicades de la nova regulació, van ser arxivats, sense cap més tràmit. La nova Instrucció del CatSalut 03/2014 de la reducció del percentatge d’aportació en la prestació farmacèutica té com finalitat garantir unes condicions mínimes d’equitat en l’accés a la prestació farmacèutica ambulatòria, garantir el dret a la salut, com a dret inclòs en el dret a la dignitat de la persona. Gràfic 18. Canvi de nivell de prestació de farmàcia (farmàcia gratuïta), CSB 2011-2014

Dades internes fins a l’abril 2014.

212

52

191

109 84

28

244

3 5 5 0

50

100

150

200

250

300

Entrada Aprovats Denegat Pendents

Expe

dien

ts

Situació fins abril 2014

2012

2013

2014

Nova Instrucció reguladora 03/2014 (maig 2014)


Des de la seva entrada en vigor l’1 de maig de 2014, s’han registrat un total de 37 expedients, dels quals 10 aprovats (27,05%), 19 denegats (51,40%) i 8 pendents de resoldre (21,55%) Taula 81. Sol·licituds de Reconeixement de la reducció del percentatge d’aportació de l’usuari en la prestació farmacèutica*

Expedients

Expedients % s total

Sol·licituds denegatòries 19 51,35%

Sol·licituds aprovatòries 10 27,03%

Sol·licituds pendents de resoldre 8 21,62%

Total de sol·licituds CSB 37 100,00% Tall de maig de 2015. Font d’informació: Datamart *Des de maig 2014 entrada vigor Instrucció CatSalut 03/2014


Prestació ortoprotètica La prestació ortoprotètica (PAO) per a pacients no hospitalitzats de l’àmbit territorial de Barcelona ciutat ha suposat la prescripció de 31.134 aparells ortoprotètics, tramitats en 25.148 expedients (1,24 aparells/expedient) que correspon a un import de prescripció de 5.787.332,28 €. Podem observar un creixement respecte l’any anterior del 10,40% en el nombre d’aparells. Els 1.961 aparells subjectes a prescripció amb protocol, representen el 6,30 % del total d’articles prescrits i han incrementat un 14,34 %. Valorats per la Comissió de seguiment de la prestació ortoprotètica de l’RSB, s’han resolt en una mitjana de 29 dies durant 2014, amb una important disminució del temps de resposta respecte l’any anterior, 28,31%. Taula 82 . Prescripció d’articles ortoprotètics, CSB 2013-2014

2013 2014 Variació

2013-2014

Nombre expedients 26.820 25.148 -6,23%

Nombre aparells 28.202 31.134 10,40%

Nombre aparells Protocol 1.715 1.961 14,34%

Import Ajut CatSalut 6.205.518,00 € 5.787.332,28 € -6,74%

*Aquest import correspon l’aportació màxima del CatSalut segons catàleg de la prescripció real, amb independència de la situació de l’expedient. Tall efectuat al maig de 2015. Font d’informació: Datamart

Pel que fa a la tipologia d’aparells prescrits, per capítols, els més prescrits són les cadires de rodes amb un 19,10 %, incrementant 20% respecte a la prescripció de l’any passat, seguit de les ortesis de membre inferior amb un 14,41% que incrementen un 3,32%. S’observa un increment en la majoria d’articles d’ajudes per a la deambulació, un 14%, i en les ajudes per a la prevenció de danys, coixins, d’un 23,35%. Aquest augment dels articles més prescrits justifiquen el clar augment durant l’any 2014 de prescripció d’aparells ortoprotètics, en un 10,40%.


Taula 83. Prescripció d’articles ortoprotètics per capítols, CSB 2013-2014

Capítol aparell 2013 2014 Variació

Aparells Aparells % s total 2013-2014

Cadires de rodes 4.958 5.948 19,10% 19,97%

Ortesis de membre inferior 4.342 4.486 14,41% 3,32%

Ortesis de columna vertebral 3.475 3.481 11,18% 0,17%

Ajudes de marxa manipulades pels dos braços 2.672 3.253 10,45% 21,74%

Ortesis de membre superior 2.623 2.665 8,56% 1,60%

Ajudes per a la prevenció de danys per pressió 2.026 2.499 8,03% 23,35%

Pròtesis de membre inferior 2.161 2.407 7,73% 11,38%

Ajudes per al tractament d'afeccions circulatòries 2.122 2.154 6,92% 1,51%

Altres pròtesis que no pertanyen als membres 1.473 1.501 4,82% 1,90%

Accessoris per a cadires de rodes 1.253 1.475 4,74% 17,72%

Calçat ortopèdic 567 647 2,08% 14,11% Ajudes per a l'audició: pacients hipoacúsia 196 210 0,67% 7,14%

Ajudes de marxa manipulades per un sol braç 207 196 0,63% -5,31%

Pròtesis membre superior 52 107 0,34% 105,77%

Equipaments per a l'aprenentatge del moviment 40 59 0,19% 47,50%

Pròtesis cosmètiques i no funcionals 30 41 0,13% 36,67%

Ortopròtesis per a agènesis 5 5 0,02% 0,00%

Total CSB 28.202 31.134 100,00% 10,40%

Tall efectuat al maig de 2015. Font d’informació: Datamart


Si analitzem el detall dels aparells més prescrits (50 % de la prescripció), aquest any són 10. Els aparells més prescrits, com l’any passat, són les ajudes per a la deambulació, les ortesis lumbosacres i els coixins antiescares. Aquests articles representen en total el 37,10% de la prescripció, valors similars a l’any anterior. Taula 84. Rànquing dels articles més prescrits, CSB 2014

Descripció aparells Aparells % s total % Acumulat

Cadira de rodes de xassís plegable autopropulsable 5.312 17,06% 17,06%

Carrutxa plegable regulable en alçada 2.927 9,40% 26,46%

Ortesi semirígida lumbosacra amb reforços posteriors i laterals 1.685 5,41% 31,88%

Coixí de seient antiescares d'escuma 1.627 5,23% 37,10%

Pròtesi mamaria exògena de silicona sòlida lleugera 1.133 3,64% 40,74%

Ortesi passiva de canell amb termoplàstic 881 2,83% 43,57%

Coixí de seient antiescares de gel de silicona 768 2,47% 46,04%

Ortesi de flexoextensió del genoll 597 1,92% 47,95%

Ortesi passiva per al dit polze amb termoplàstic 475 1,53% 49,48%

Ortesi passiva de turmell de termoplàstic 455 1,46% 50,94%

Tall efectuat al maig de 2015. Font d’informació: Datamart. Taula 85. Aparells ortoprotètics prescrits, CSB 2013-2014

AIS 2013 Aparells

2014 Aparells

Variació 2013-2014


Barcelona Nord 6.983 7.830 12,13%



Total CSB 28.202 31.134 10,40%



Lliurament de desplaçaments Els lliuraments de desplaçaments presentats durant l’exercici 2014 per ciutadans de l’àmbit territorial de Barcelona ciutat han suposat la gestió d’un total de 24 expedients per un import de 11.914,90 €. Tots han estat tramitats per al seu pagament. Taula 86. Lliurament de desplaçaments, CSB 2013-2014

2013 2014 Variació 2013-

2014

Nre. expedients 25 24 -4,00%

Import 7.850,48 € 11.914,90 € 51,77%

Tall de maig de 2015. Font d’informació: Datamart. La comparació entre les dades dels exercicis 2013 i 2014 permet objectivar durant l’exercici 2014 una variació respecte a la continuïtat en la tendència decreixent observada des del 2011. Així, els 24 expedients del 2014 representen una disminució del 4,00%, i un creixement del 51,77 % pel que fa al import. Cal tenir en compte que els valors absoluts d’aquesta prestació són notablement baixos per la qual cosa qualsevol petita variació està associada a canvis percentuals significatius. Gràfic 19. Lliurament de desplaçaments: evolució d’expedients pagats i de despesa, CSB 2014


El temps mitjà de pagament durant l’any 2014 ha estat de 94,90 dies, 20 dies més que el 2013. Aquest increment s’ha vist afectat pel procés d’implementació del codi IBAN en el procediment de pagament de les diferents prestacions.

S’ha incrementat el 51,77 % de la despesa, -50% acumulat des del 2011

71

39

25 24

0

20

40

60

80

2011 2012 2013 2014

Lliurament de desplaçaments: Evolució d'expedients (2011 - 2014)

23.848,92

15.450,39

7.850,48 11.914,90

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

2011 2012 2013 2014

Lliurament de desplaçaments: Evolució d'import (2011 - 2014)


Dietes d’estada i manutenció Les dietes d’estada i manutenció venen regulades per la Instrucció 06/2010 del CatSalut. Ajuts per a despeses d’estada i manutenció. Aquesta Instrucció té per objecte establir la regulació en l’àmbit del CatSalut del règim dels ajuts per a despeses d’estada i manutenció a la ciutadania resident a Catalunya amb dret reconegut a l’atenció sanitària pública, que ha de rebre una atenció sanitària a càrrec del CatSalut fora de la seva regió sanitària o bé fora de l’àmbit territorial del CatSalut, en el supòsits previstos per aquesta instrucció. En qualsevol cas s’exclou l’atenció sociosanitària i de salut mental. Taula 87. Dietes d’estada i manutenció, CSB 2013-2014

2013 2014 Variació

2013-2014

Nre. expedients 2 3 50,00%

Import 234,00 € 4.981,00 € 2.028,63%

Tall de maig de 2015. Font d’informació Datamart La incidència d’aquesta prestació complementària a l’àmbit de Barcelona Ciutat és anecdòtica atès que la necessitat de sortir de l’àmbit de l’RSB per a rebre atenció sanitària és molt excepcional. Cal tenir en compte que els valors absoluts d’aquesta prestació molt petits per la qual cosa qualsevol petita variació està associada a canvis percentuals importants.


Farmàcia excepcional (farmàcia exclosa) El 2 de desembre de 2013 va entrar en vigor la resolució del director del CatSalut per la qual s’aprova el procediment de reintegrament excepcional del corresponent import de medicaments i productes sanitaris no inclosos en la prestació del Sistema Nacional de Salut (SNS), i es crea la Comissió de Farmàcia Excepcional del CatSalut, que constitueix el nou marc de referència normatiu i de gestió per aquesta prestació del CatSalut fins aleshores no regulada i anomenada farmàcia exclosa o medicació especial. La seva regulació s’estableix en concordança amb la recent línia de gestió de la Gerència d’Atenció Ciutadana, mitjançant la consolidació de la Unitat de Gestió de Prestacions per a la gestió de les prestacions, sota una gestió unificada per tot el territori de Catalunya que contribueix a garantir l’homogeneïtat de criteris i l’equitat per a tota la ciutadania. La referida resolució determina la constitució de la Comissió de Farmàcia Excepcional del CatSalut i assigna a la Unitat de Gestió de Prestacions de la Gerència d’Atenció Ciutadana del CatSalut, ubicada a la seu de l’RSB, la funció de coordinació de la gestió per tot el territori de Catalunya, motiu pel qual s’ha unificat el pressupost territorial assignat a les regions sanitàries, centralitzadament al CatSalut. La sessió de constitució es va realitzar el 20 de desembre, on es van acordar els criteris de seguiment i funcionament així com el calendari de sessions mensuals. La Comissió de Farmàcia Excepcional del CatSalut s’ha reunit en 11 ocasions durant l’any 2014 a l’efecte d’implementar i facilitar la transferència de gestió al model definit a la resolució de 2 de desembre del director del CatSalut, reavaluar i adoptar criteris homogenis de valoració en tot el territori de Catalunya i informar i proposar al gerent d’Atenció Ciutadana del CatSalut la resolució de les diferents sol·licituds presentades. Durant l’exercici 2014 s’han rebut 159 sol·licituds de ciutadans de Barcelona ciutat, i s’han gestionat un total de 192 sol·licituds, 139 de les quals han estat aprovatòries (72,4%) i 38 denegatòries (19,8%). L’evolució respecte a l’exercici 2013 permet objectivar un decrement de 3,05% pel que fa a l’entrada de sol·licituds.

Taula 88. Farmàcia excepcional, CSB 2013-2014

2013 2014 Variació 2013-2014

Sol·licituds rebudes 164 159 -3,05%

Sol·licituds gestionades %s total

Sol·licituds denegatòries 32 38 19,79% 18,75%

Sol·licituds aprovatòries 133 139 72,40% 4,51%

Sol·licituds pendents de resoldre 3 15 7,81% 400,00%

Total gestionades 168 192 100,00% 14,29%

Font d’informació: interna.

Implementació del nou marc regulador d’aquesta prestació i desenvolupament d’eines e treball compartit per a la gestió unificada


La mitjana de resolució durant l’any 2014 ha estat de 64,9 dies, amb un augment de 27,5 dies respecte a l’exercici 2013. Aquest increment de la mitjana anual ha estat fortament condicionat, pel procés inicial d’implementació del nou marc normatiu en el model d’una gestió unificada, centrada en la Unitat de Gestió de Prestacions de la Gerència d’Atenció Ciutadana del CatSalut, per a tota Catalunya. Aquest nou àmbit de gestió ha implicat el desenvolupament d’eines de treball compartit en un entorn virtual segur per a la participació transversal dels professionals de diferents Direccions de l’organització i regions sanitàries. Així, aquesta mitjana anual està significativament influenciada per la mitjana dels primers mesos de gestió amb el nou model, tot i que la mitjana de resolució dels expedients resolts a desembre de 2014 va ser de 33,1dia Pel que fa als expedients de pagament, s’han tramitat 267 expedients per un import de 58.039,91€ del qual s’ha autoritzat el pagament de 43.665,34 € (75,23%), que suposa respecte l’any 2013, una reducció del 2,55 % d’expedients i del 38,01% de la despesa real del CatSalut. Aquesta reducció de la despesa real del CatSalut ve determinada pel nou marc regulador en l’àmbit del CatSalut que defineix l’abast de la prestació d’acord amb el règim d’aportació que tinguin reconegut els ciutadans.

Gràfic 210 Farmàcia excepcional: evolució d’expedients i de la despesa, CSB 2011-2014

Font: informació interna. La mitjana del termini de pagament durant l’any 2014 ha estat de 126,8 dies, el que representa un increment de 54,15 dies respecte l’any 2013. Novament, com ja hem comentat per a d’altres prestacions, aquest increment s’ha vist afectat pel procés d’implementació del codi IBAN en els diferents procediments de pagament de prestacions.

390 342

274 267

0

100

200

300

400

500

2011 2012 2013 2014

Farmàcia excepcional: Evolució del nombre d'expedients

(2011- 2014)

155.702,83

119.463,27

70.443,67

43.665,34

0

50.000

100.000

150.000

200.000

2011 2012 2013 2014

Farmàcia excepcional: Evolució de la despesa abonada

(2011- 2014)


Taula 89. Tipologia de productes farmacèutics exclosos, CSB 2013-2014

Medicació 2013 2014 Variació

2013-2014 Nre. exp. Nre. exp. %s total

Material d’incontinència urinària 142 116 43,45% -18,31%

Medicaments no oferts o exclosos 59 73 27,34% 23,73%

Altres productes i efectes 5 3 1,12% -40,00%

Fórmules magistrals 12 6 2,25% -50,00%

Productes per a patologia ocular 14 8 3,00% -42,86%

Productes dermatològics 9 10 3,75% 11,11%

Laxants no oferts 2 13 4,87% 550,00%

Material divers de cura 4 6 2,25% 50,00%

Dietoteràpia 9 11 4,12% 22,22%

Aparells i material respiratori 2 2 0,75% 0,00%

Productes sanitaris 5 19 7,12% 280,00%

Material d'incontinència fecal 2 0 0,00% -100,00%

Nutrició enteral i material per a la seva administració 6 0 0,00% -100,00%

Tires reactives 3 0 0,00% -100,00%

Total 274 267 100,00% -2,55% Tall de maig de 2015. Font d’informació: Datamart.


Diàlisi peritoneal domiciliària Les persones assegurades pel CatSalut poden sol·licitar a la seva regió sanitària un ajut mensual excepcional per al finançament de les despeses d’electricitat i aigua associades al tractament de diàlisi peritoneal domiciliària: diàlisi peritoneal ambulatòria contínua (DPAC) i diàlisi peritoneal cíclica automatitzada (DPCC), mitjançant el centre assistencial de la XHUP que els controla. L’ajut mensual per a aquests tractaments és de 67,61€ per a la DPAC i 135,23€ per a la DPCC. Aquest any s’han continuat aplicant els criteris de gestió definits a finals de l’exercici 2012 per a la millora de la qualitat de la gestió d’aquests ajuts, en base a la comprovació dels pacients i tècniques al registre de Malalts renals de Catalunya de l’OCATT, l’impacte del qual es va evidenciar ja a l’exercici 2013 amb una reducció significativa de la despesa. La informació a l’esmentat registre està disponible de manera fiable amb un marge de 3 mesos, el que condiciona una demora equivalent en la tramitació de l’ajut. El desembre de 2014 la mitjana del nombre de pacients que rebien mensualment aquest ajut a l’àmbit territorial de Barcelona ciutat era de17, el que ha significat un increment de 8 pacients respecte al 2013. D’altra banda, el nombre d’expedients tramitats pel pagament durant l’exercici 2014 ha estat de 206, front els 111 expedients de pagament de l’exercici 2013, el que representa una increment del 85,59%. Pel que fa l’import de l’ajut, s’ha pagat un import total de 26.184,22€ la qual cosa significa un creixement del 106,82% respecte a l’exercici 2013. Gràfic 21. Despesa de la diàlisi peritoneal domiciliària, CSB 2011-2014

Font d’informació: interna La mitjana del termini de pagament durant l’any 2014 ha estat de 169,2 dies, que respecte als 132,62 dies de l’exercici 2013, significa un increment de 36,58 dies. Com ja hem comentat per a d’altres prestacions, aquest increment s’ha vist afectat pel procés d’implementació del codi IBAN en els diferents procediments de pagament de prestacions.

32.324,88 29.921,57

12.689,99

26.184,22

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

2011 2012 2013 2014

Diàlisi peritoneal domiciliària: Evolució de la despesa abonada (2011-2014)

Es manté la millora de la qualitat en la gestió del tràmit


Informació econòmica 9.1. Execució del pressupost 2014

9.2. Pla d’inversions en equipaments de salut

9.


Execució del pressupost 2014

El Consorci Sanitari de Barcelona (CSB) és un ens públic de caràcter associatiu, amb personalitat jurídica pròpia, integrat per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, que es regeix pels Estatuts aprovats pel Decret 215/2002, d’1 d’agost. El CSB exerceix les funcions de direcció i coordinació de la gestió els centres, els serveis i els establiments d’atenció sanitària, sociosanitària i els de promoció i protecció de la salut de la regió sanitària del municipi de Barcelona. En virtut de la Llei 11/1995, de 29 de desembre, de modificació parcial de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya, el CSB resta adscrit funcionalment al CatSalut i assumeix directament les funcions previstes per a les regions sanitàries pel que fa a la ciutat de Barcelona, això és la planificació, la contractació de serveis, el finançament i l’avaluació. El Consorci Sanitari de Barcelona es nodreix de les transferències del CatSalut per funcions de regió sanitària i de les subvencions de les entitats consorciades, Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona, per despeses de funcionament dels serveis centrals i desequilibris d’explotació. El pressupost de CSB per al 2014 va ser de 6.854.645,42€, amb una execució del 90,67%. El 31 de juliol el Consell de Política Fiscal i Financera va fixar en 1 % del PIB el límit de dèficit de la Generalitat per al 2014. L’execució pressupostària de CSB de l’exercici es presenta a la taula 90. Taula 90. Execució del pressupost CSB a 31 de desembre de 2014

Pressupost

assignat Despesa

Comptabilitzada %

Execució

Sous 3.157.099,78 3.069.880,88 97,24%

Quotes 877.109,76 866.254,76 98,76%

I. REMUNERACIONS DE PERSONAL 4.034.209,54 3.936.135,64 97,57%

Béns i Serveis 1.001.999,57 887.390,22 88,56%

II. COMPRA DE BÉNS I SERVEIS 1.001.999,57 887.390,22 88,56%

OPERACIONS CORRENTS 5.036.209,11 4.823.525,86 95,78%

Despesa Financera 692.102,31 271.782,88 39,27%

III. DESPESES FINANCERES 692.102,31 271.782,88 39,27%

VI. INVERSIONS REALS 0,00 0,00

VIII. APORTACIONS DE CAPITAL 1.110.934,00 1.110.934,00 100,00%

OPERACIONS DE CAPITAL 1.110.934,00 1.110.934,00 100,00%

Bestretes al personal 15.000,00 8.400,00 56,00%

OPERACIONS FINANCERES 15.000,00 8.400,00 56,00%

TOTAL CSB 6.854.245,42 6.214.642,74 90,67%

Xifres en euros.

9.1.


Estructura del pressupost de despeses La despesa comptabilitzada del 2014 assoleix l’import de 6.214.642,74.-€ un 1,74% menys que la despesa comptabilitzada de l’any anterior. L’estructura econòmica de les despeses s’estructura en tres grans grups: les operacions corrents, que representen el 77,72% del total, les operacions de capital 17,90% i les operacions financeres un 4,38%. En el gràfic següent trobarem el pressupost de despeses desglossat pels diferents conceptes. Gràfic 22. Estructura del pressupost de despeses, CSB 2014 Operacions corrents La despesa comptabilitzada d’operacions corrents ha estat de 4.823.525,86 €, seguidament es detallen les explicacions d’aquestes despeses: Capítol I - Remuneracions de personal (81,60%) Capítol II - Béns i serveis (18,40%). Les remuneracions de personal, són de 3.936.135,64€, dels que 3.069.880,88€ corresponen a sous i 866.254,76 € a quotes de la seguretat social. En relació a l’exercici 2013, es produeix un increment d’un 0,28%, motivat per l’increment de les quotes de la Seguretat Social. La despesa de béns i serveis ha estat de 887.390,22 €.. Aquest import representa un 8,90% menys que l’any 2013. Aquesta minoració ve motivada per la consolidació de les mesures de contenció aplicades des de 2010, per un canvi de model energètic i per ajustos estructurals de la despesa. Les despeses més significatives en aquest apartat corresponen a la cessió d’ús de l’edifici Mestral, un 59,09% de la despesa total i a la resta de serveis vinculats a despeses de funcionament: neteja (8,32% ), consum energètic (5,63%), manteniment i servei d’ordenances (3,82%).

63,34%

17,88% 14,28%

4,37%

Remuneracions de personal Despeses de Capital Béns i serveis Despesa Financera


Operacions de capital i despesa financera Les aportacions de capital pressupostades en 1.110.933,45, corresponent a la quota d’amortització 2014 del préstec vinculat al conveni d’inversions, signat entre CSB i CatSalut l’any 2000, per la realització d’inversions en infraestructura sanitària a la ciutat de Barcelona. Aquest conveni, preveia el finançament de les inversions mitjançant una pòlissa de crèdit que, al finalitzar el període de disposició, es va transformar en un préstec a llarg termini per valor de l’import total de les inversions finançades, amb venciment l’any 2021. Des de 2007 i fins 2021, el CSB abona anualment aquesta quota d’amortització més els interessos corresponents. Per l’abonament de l’esmentada quota i els interessos exposats, el CatSalut realitza anualment una transferència a CSB per valor d’1.803.036,31 €. D’aquest import, 1.110.933,45 € es destinen a l’amortització del préstec i la resta, 692.102,86 € al pagament dels interessos del període. Per a l’exercici 2014, donat que el CSB havia acumulat un excés de finançament per aquest concepte fruit d’aportacions d’anys anteriors, des de CatSalut s’ha ajustat l’import de l’esmentada transferència a 1.300.000,00 €. Operacions financeres Aquest aparta recull l’import de les bestretes concedides al personal. El percentatge d’execució d’aquesta despesa es del 56,00% Compra de serveis sanitaris Pel que fa al pressupost i a la despesa comptabilitzada 2013 d’aquesta partida del Capítol II, tot i que no forma part del pressupost propi del CSB, si que trobem la seva part corresponent en el pressupost de l’RSB. Per tant el pressupost de l’RSB inclou els recursos vinculats a la compra de serveis sanitaris de la ciutat de Barcelona. Les despeses en compra de serveis sanitaris del CSB assoleixen la xifra de 1.464.820.349,14.-€, un 21,38% més que l’any anterior. Bona part d’aquest increment és degut a una variació de la periodificació de la facturació i de les regularitzacions dels concerts i al increment de la despesa en medicació hospitalària de dispensació ambulatòria (MHDA). A la taula següent es mostra la classificació de la despesa comptabilitzada de compra de serveis sanitaris, així com els percentatges d’increment respecte l’any 2014.


Taula 91. Classificació de la despesa de compra de serveis sanitaris, CSB 2014

2013 2014 Variació %

Atenció primària 51.048.244,77 61.777.613,01 21,02%

Equips atenció primària i consultoris 51.048.244,77 61.777.613,01 21,02%

Atenció especialitzada de salut 1.134.776.621,60 1.382.026.074,59 21,79%

Atenció hospitalària d'aguts 760.077.568,14 946.819.453,98 24,57%

MHDA 143.672.130,94 175.538.587,89 22,18%

Atenció sociosanitària 95.709.836,10 104.176.496,54 8,85%

Atenció a la salut mental 72.755.307,28 88.749.564,13 21,98%

Atenció a la insuficiència renal 30.275.364,65 35.439.135,75 17,06%

Rehabilitació 8.525.301,10 8.921.038,59 4,64%

Altres serveis d'atenció especialitzada 13.953.283,75 14.911.564,20 6,87%

Oxigenoteràpia 9.807.829,64 7.470.233,51 -23,83%

Altres servei de salut 20.937.695,55 21.016.661,54 0,38%

Transport sanitari no urgent 20.937.695,55 21.016.661,54 0,38%

TOTAL CSB 1.206.762.561,92 1.464.820.349,14 21,38%

La despesa de concerts sanitaris no incorpora l’ICS ja que, en equivalència als contractes de les entitats concertades, es finança mitjançant una transferència corrent i una transferència de capital. Aquest finançament té com a contrapartida la prestació de serveis sanitaris a la població assignada a l’ICS. Mitjançant aquestes partides del pressupost de l’RSB es finança el contracte programa. En el gràfic següent es poden apreciar els percentatges destinats a cada grup de programa. El percentatge més gran es troba en l’atenció hospitalària amb un 64,64%, seguit de la MHDA amb un 11,98%. Pel que fa a la MHDA, l’increment de la despesa comptabilitzada és degut al increment en el nombre de pacients i sobretot en la despesa de citostàtics, degut en part a la introducció de nous fàrmacs d’alts cost. També cal assenyalar l’impacte pressupostari de l’Hepatitis C amb l’inici de nous tractaments antivirals.


Gràfic 23. Despesa comptabilitzada de compra de serveis sanitaris, CSB 2014

64,64%

11,98%

7,11%

6,06%

4,22%

2,42%

1,43%

1,02% 0,61% 0,51% Atenció hospitalàriad'agutsMDHA


Atenció a la salut mental

Atenció primària

Atenció a la insuficiènciarenalTranspor sanitari nourgentAltres serveis d'atencióespecialitzada


Pla d’inversions en equipaments Pel que fa a aquest apartat es mostra un resum de totes les actuacions d’inversió d’equipaments de salut prevista al CSB per l’any 2014, així com el seu estat de situació. A la taula 92 es pot observar el resum a 31-12-2014. Taula 92 . Estat de situació al CSB

Taula 93. Estat de situació al CSB per actuacions i per línies assistencials

Atenció primària

Actuació Estat a 31-12-2014

Barcelona

CAP Bordeta Magòria (nou) ABS 3D Construcció Acabat

CAP Guinardó Construcció En obres

CUAP Pere Camps i Centre de Medicina Tropical

Adequació Pl. baixa per trasllat del CUAP Pere Camps

En projecte

CAP Vila Olímpica Adequació planta 4a i reparació coberta En projecte

CAP Sagrada Família i CUAP Reordenació urgències Acabat


Barcelona

Actuació Estat a 31-12-2014

Hospital Clínic i Provincial de Barcelona

Ampliació I remodelació Edificis Provença, Diagonal I Villarroel – 5 fases)

En projecte

Hospital Vall d'Hebron - Àrea de Traumatologia

Adequació de l’accés de l’Àrea Ambulatòria En projecte

Remodelació UTS hospitalització planta 5a. En projecte

Hospital Vall d'Hebron - Àrea General

Connexió escomesa elèctrica En projecte

Bloc quirúrgic, UCI i nucli de comunicacions vertical

En obres

Atenció primària



Atenció salut mental

Total

Acabat 2 0 0 0 2

En obres 1 1 0 0 2

En projecte 2 4 0 0 6

Total 5 5 0 0 9

9.2.


Actuacions de la Corporació Sanitària de Barcelona

10.


Actuacions de la Corporació Sanitària de Barcelona La Corporació Sanitària de Barcelona és l’òrgan de coordinació i de participació de les entitats de salut de la ciutat i, alhora, es configura com un espai de cooperació i d’implicació de totes les entitats proveïdores. Estat de situació dels projectes del Comitè Coordinador de la Corporació Sanitària de Barcelona (desembre 2014) En el marc de la Corporació Sanitària de Barcelona els projectes que s’estan desenvolupant a Barcelona ciutat són els següents: Coordinació d’urgències i emergències L’Òrgan Tècnic d’Urgències i Emergències (OTUiE), ha coordinat conjuntament amb el Comitè Operatiu de Vigilància Epidemiològica (COVE) de Barcelona ciutat la implantació i seguiment de les mesures de prevenció davant sospita de persones infectades pel virus d’Ebola que va marcar la Instrucció del CatSalut Així mateix ha estat treballant la coordinació dels trasllats, i dels ingressos urgents mitjançant la difusió d’informació puntual diària. Entre altres coses també ha analitzat l‘activitat d’urgències anual i estacional a la ciutat. Projectes de millora de la sostenibilitat Atès el context econòmic, part dels esforços de les entitats proveïdores de la Corporació s’han dirigit a impulsar al màxim mesures encaminades a reduir les despeses sense afectar l’activitat. A la ciutat de Barcelona s’estan desenvolupant diferents línies de treball que han de permetre la reducció de costos i, alhora, l’augment de la sostenibilitat del sistema sense impactar en la qualitat dels serveis sanitaris d’atenció a les persones. La cooperació i coresponsabilitat de les entitats proveïdores permeten conèixer, compartir mesures i promoure aliances estratègiques entre els proveïdors per millorar el funcionament dels hospitals, i s’han concretat actuacions a través de diferents comissions: Plataforma Barcelona Hospitals- Comissió d’Energia: segon concurs de la Plataforma (subhasta de gas i electricitat) dels següents centres: Hospital Clínic de Barcelona, Consorci Parc de Salut Mar, Parc Sanitari Pere Virgili, Servei d’Emergències Mèdiques, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Fundació Puigvert, Consorci de Gestió de la Corporació Sanitària, Fundació Clínic per a la recerca Biomèdiques, Centre d’Investigació en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB), Consorci Sanitari Integral, Althaia Xarxa Assistencial Universitària de Manresa, Centre Integral de Salut Cotxeres, Consorci Sanitari de l’Anoia i Barnaclínic. Aprovada la Llei de d’Acompanyament dels Pressupostos de la Generalitat de Catalunya (Llei 2/2014) que permet als centres inclosos en el SISCAT fer contractacions conjuntes després de comunicar-ho al Servei. El Departament competent en matèria de Salut ha d’adoptar les mesures adients per a fomentar l’establiment d’acords de contractació conjunta entre els centres, serveis i establiments integrats en el Siscat.


Comissió de Gasos Mèdics: elaborant el plec de prescripcions tècniques i

prescripcions administratives unitari per a la compra conjunta dels gasos medicinals d’Àmbit hospitalari. Informació específica publicada a http://www.gencat.cat/salut/botss/html/ca/dir3670/index.html

Coordinació TIC: El desplegament i la coordinació territorial dels Serveis sanitaris així com la millora contínua de la qualitat assistencial no s'entenen sense compartir informació assistencial i sense posar-la a disposició del professional sanitari quan atén un pacient provingui d'on provingui aquesta informació.

L'any 2014 finalitzà

• el procés d’integració dels proveïdors de serveis sanitaris de l’àmbit CSB a Història clínica compartida de Catalunya ( HC3 ); en els àmbits d’atenció primària especialitzada, salut mental i sociosanitària.

• llevat de dos proveïdors, el procés de certificació de la interoperabilitat dels diversos sistemes d’informació de les entitats amb wifis i, en un futur, amb i-SISS.cat

• els diversos proveïdors han donat complida resposta als seus Compromisos TIC pel període

L'any 2014 s’iniciaren

• el procés de migració de SICCEB a i-SISS.cat • el procés de definició del model d’integració de dades socials: SIAS i

HC3 • La publicació a HC3 dels informes de Cribratge de Càncer de mama:

Parc de Salut Mar Conjuntament amb les entitats de sistema: TICSalut i CatSalut. Les activitats de la Coordinació TIC al 2014 foren

• Dos Òrgans tècnics TIC ( 3r i 4t ): maig: wifis i i-SiSS.cat i novembre: compromisos TIC 2015

• Jornada TIC ( novembre ): Compromís amb la continuïtat i amb la sostenibilitat de l’assistència.

Les activitats previstes per al 2015

• Operativització del Compromisos TIC en el territori http://www.gencat.cat/salut/botss/html/ca/dir3668/doc35931.html

• Desplegament i-SISs.cat en els quatre AIS: funcionalitats i processos • App Urgències • Integració dades escolars – dades sanitàries, pilots • Integració dades socials – dades sanitàries, pilots • Integració Agència Salut pública de Barcelona a HC3 i a SIRE

Conjuntament amb TICSalut La informació específica està publicada a http://www.gencat.cat/salut/botss/html/ca/dir3668/index.html


http://www.gencat.cat/salut/botss/html/ca/dir3670/index.html

http://www.gencat.cat/salut/botss/html/ca/dir3668/doc35931.html

http://www.gencat.cat/salut/botss/html/ca/dir3668/index.html

Eines de suport: El portal Xarxa Salut és un espai virtual de col·laboració i participació de grups pluridisciplinaris de professionals relacionats amb la salut sigui des de l'assistència, planificació, gestió o altres àmbits impulsat per la Corporació. És un dels portals de la plataforma e-Catalunya http://ecatalunya.gencat.cat La Corporació dona suport quant a consulta i manteniment de grups existents i creació de nous grups relacionats amb processos o dispositius assistencials dels AIS, grups clínics, comissions o d’altres organismes. Comitè d’Hospitals es desplega en el marc de la Corporació Sanitària de Barcelona, i sota la dependència del Consell Rector. Amplia el seu àmbit territorial de la ciutat de Barcelona a la primera corona metropolitana. Funcions:

• Adopta les mesures adients per tal de millorar la coordinació dels seus centres, serveis i establiments per tal d’optimitzar recursos.

• Proposa la creació de comitès o comissions específiques i les funcions a desenvolupar.

Grups de treball: Comissió d’Artroplàsties, treballa per a la millora dels criteris d’indicació

i priorització d’artroplàsties i els de la gestió dels recanvis Comissió de Productivitat, treballa per analitzar el benchmarking de la

productivitat dels serveis assistencials Comissió de Logística i Serveis Generals, treballa en la selecció de

prioritats i anàlisi de costos en àmbits o productes i en estratègies de benchmarking. Benchmarking per zones de risc de neteja hospitalària.

Comissió de Medicació Hospitalària de Dispensació Ambulatòria (MHDA), treballa en la gestió de fluxos de pacients, acords de risc compartit i en estratègies de logística i compra

Barcelona oncoradioteràpia (BCNOR), és nou ens sense personalitat jurídica creat mitjançant conveni marc de col•laboració i aliança estratègica entre Consorci Mar Parc de Salut, Hospital Santa Creu i sant Pau, Hospital Clínic de Barcelona i Hospital Plató.

Aquest ens seguint les directrius del Pla Director d’Oncologia serà responsable de la coordinació i gestió per optimitzar els recursos tecnològics, materials i humans en l’atenció d’oncologia radioteràpica a l’àmbit poblacional d’influència d’aquestes entitats.

Jornades organitzades per la Corporació Sanitària de Barcelona

Sessió tècnica sobre les artroplàsties de maluc i genoll. Activitat,

organització i eines de gestió http://www.gencat.cat/salut/botss/html/ca/dir3674/doc35946.html

Atenció al malalt amb sèpsia greu a Catalunya. Codi sèpsia http://www.gencat.cat/salut/botss/html/ca/dir3674/doc35982.html


http://ecatalunya.gencat.cat/



Annexos

Glossari d’abreviacions

Dades de contacte del Consorci Sanitari de Barcelona


Glossari d’abreviacions ABS àrea bàsica de salut AINE antiinflamatori no esteroïdal APS atenció primària de salut ASPB Agència de Salut Pública de Barcelona ASSIR atenció a la salut sexual i reproductiva CAC centre d’atenció continuada CAP centre d’atenció primària CatSalut Servei Català de la Salut CCU centre coordinador d’urgències CDR circuit de diagnòstic ràpid CMBD conjunt mínim bàsic de dades CMBD-AH conjunt mínim bàsic de dades dels hospitals d’aguts CSB Consorci Sanitari de Barcelona CSI Consorci Sanitari Integral CSM centre de salut mental/Consorci Sanitari del Maresme CSMA centre de salut mental d’adults CSMIJ centre de salut mental infantil i juvenil CUAP centre d’urgències d’atenció primària DMA despesa màxima assumible DS Departament de Salut EAP equip d’atenció primària ETODA equip de teràpia d’observació directa ambulatòria IAM infart agut de miocardi ICO Institut Català d’Oncologia ICS Institut Català de la Salut LOSC Llei d’ordenació sanitària de Catalunya MHDA medicació hospitalària de dispensació ambulatòria PADES programa d’atenció domiciliària. Equips de suport PIUC Pla integral d’urgències de Catalunya RAE reordenació de l’atenció especialitzada RCA registre central de persones assegurades RSB Regió Sanitària Barcelona SEM Servei d’Emergències Mèdiques SEU servei especial d’urgències SISCAT sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya UFISS unitat funcional interdisciplinària sociosanitària


Dades de contacte del Consorci Sanitari de Barcelona Edifici Mestral. Parc Sanitari Pere Virgili Esteve Terradas, 30 08023 - Barcelona Tel. 93 551 57 00 [email protected]

salut i millor qualita

ormació del model

nització del model

salut i millor qualita

ormació del model

nització del model


mailto:[email protected]

Índex - csb.cat²ria-CSB-2014.pdf · - S’ha estès el Programa del pacient expert fins als 2.600...

Documents

Transcript of Índex - csb.cat²ria-CSB-2014.pdf · - S’ha estès el Programa del pacient expert fins als 2.600...