nexe...conexiones ocultas, de Fritjof Capra; La inteligencia social de las organizaciones, de...

15

Gener de 2005 • 7,20 �Publicació semestral

Jordi Panyella i Carbonell. Entrevista a Rubén Prieto • Alfonso Vázquez.

Educació i coneixement: desestructuració creativa • Jordi Panyella

i Carbonell. Les empreses d’inserció i l’aposta per l’economia solidà-

ria • Moisés López Vizuete. Els reptes del moviment cooperatiu agro-

pecuari a Nicaragua • Patrick Duguay. Desenvolupament econòmic

comunitari i economia solidària • Isabela Velázquez. Urbanisme des-

bocat • Paulo de Jesus. Desenvolupament local • Toni Comín, Àngels

Nogué i Tomàs Ferrer. Bones pràctiques de les cooperatives d’inicia-

tiva social • Marcos Arruda. Economia solidària i el renaixement

d’una societat humana matrística • CONFAVC i Unió de Pagesos. Par-

lem del territori. Propostes ciutadanes

nexequaderns d�autogestió i economia cooperativa

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

EntrevistaEntrevista a Rubén PrietoJordi Panyella i Carbonell . . . . . . . . . . . 7

TextosEducació i coneixement:desestructuració creativaAlfonso Vázquez . . . . . . . . . . . . . . . 13

Les empreses d�inserció i l�aposta per l�economia solidàriaJordi Panyella i Carbonell . . . . . . . . . . 27

Els reptes del moviment cooperatiu agropecuari a NicaraguaMoisés López Vizuete . . . . . . . . . . . . . 37

Desenvolupament econòmiccomunitari i economia solidàriaPatrick Duguay . . . . . . . . . . . . . . . . 55

Pre-textosUrbanisme desbocatIsabela Velázquez . . . . . . . . . . . . . . . 65

Desenvolupament localPaulo de Jesus . . . . . . . . . . . . . . . . 71

ContextosBones pràctiques de les cooperatives d�iniciativa socialToni Comín, Àngels Nogué i Tomàs Ferrer . 79

Economia solidària i el renaixement d�una societat humana matrísticaMarcos Arruda. . . . . . . . . . . . . . . . . 91

Parlem del terrritoriCONFAVC i Unió de Pagesos. . . . . . . . . 99

RessenyesPor una ética del consumo Teresa Udina . . . . . . . . . . . . . . . . 117

La renta básica de ciudadanía. Jordi Panyella i Carbonell . . . . . . . . . 119

RecomanacionsLlibres varis . . . . . . . . . . . . . . . . 121

Il·lustracionsFerdinandMartí Pey . . . . . . . . . . . . . . . . . 53, 77, 115

Í N D E X

Les fotos que il·lustren aquest número 15 sónde diversos autors i han estat cedides per larevista Illacrua, Actualitat i Alternatives.

Consell de redacció:Mercè Fluvià, Mireia Franch, Héctor Galvany, Jordi

Garcia, Josep Parcerisa, Jordi Via, Ester Vidal,

Jordi Panyella.

Coordinació:Héctor Galvany - Arç cooperativa

Maquetació, traducció i revisió lingüística:L�apòstrof, SCCL

Impressió i enquadernació:Gramagraf, SCCL

Edita:Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya

Redacció, publicitat i subscripcions:Telèfon: 93 318 81 62

Pg. de Gràcia, 6 2n 2a, 08007 Barcelona

[email protected]

www.cooperativestreball.coop

Amb el suport de l�Institut per a la Promoció i la

Formació Cooperatives

D.L. B - 29.642/97

Revista impresa en paper 100% reciclat

núm. 15nexequaderns d�autogestió i economia cooperativa

Canvis a nexeEl número 15 dels quaderns d�autogestió i economia cooperativa, vuit anys desprésdel seu inici, ens ha provocat la reflexió en equip de com veiem des de dins la sevacomposició, la seva imatge. En fer-ho, ens hem vist compromesos a actualitzar elque tot aquest temps de publicació ha fet evident, i que la preocupació posada enels continguts no ens deixava veure. La conclusió ha estat que calia millorar,sobretot, la llegibilitat i en aquest sentit fer alguns canvis per adaptar la compagi-nació i fer-la més clara. L�exercici ens ha dut també a �criticar� el volum, la massade la revista, i adonar-nos que ens agradaria trobar-hi altres coses com per exem-ple recomanacions de llibres, webs, musica o altres temes de forma més directa iabundant que les ressenyes de llibres que fem, de les quals estem satisfets, peròque reflexionar i escriure sobre un text no ens permet ser gaire prolífers. Una altrasecció que ens agradaria trobar és la d�escrits més curts, a semblança del d�enCarles Ibáñez sobre la nova cultura de l�aigua del número 14, que de forma breuperò molt clara ens explica els fonaments d�aquest nou moviment que ha sorgit al�entorn de la lluita per l�Ebre. Així que trobareu la revista organitzada en Textos(articles generals), Pre-textos (articles breus, com qui diu, �per fer boca�) i Contex-tos (comunicacions a jornades, taules rodones...), a més de les seccions habituals.

Entrevista a Rubén Prieto: La Comunidad del SurLa millor manera de predicar és practicar, que no és altra cosa que el que portenfent des de fa cinquanta anys les companyes i els companys de la Comunidad delSur, a l�Uruguai. Rubén Prieto, un dels seus membres més coneguts, ens explicaen aquesta entrevista la història d�aquesta comunitat de vida i de lluita. Autoor-ganització, autogestió, economia social i ecologia són quatre idees-força d�un pro-jecte que ha estat font d�inspiració per a molts altres.

Educació i coneixement: desestructuració creativaTenim el plaer de publicar un altre treball d�Alfonso Vázquez. Aquesta vegada, elconsultor basc s�interroga sobre el sentit de l�educació en el context d�una socie-tat en crisi que no para de transformar-se. Vázquez aposta perquè l�educació, encomptes de patir-la, es posicioni de manera activa en la transformació producti-va i social que estem vivint.

Les empreses d�inserció i l�aposta per l�economia solidàriaJordi Panyella dedica la primera part d�aquest article a explicar-nos les caracte-rístiques i els objectius de les empreses inserció per entrar seguidament a ana-litzar els seus reptes i a proposar com superar-los. Partint de les dues contra-diccions pròpies de tota empresa d�inserció �raons estructurals enfront desolucions personals i voler integrar les persones excloses a un mercat laboral queles exclou�, Panyella proposa, per superar-les dialècticament, que el sector de lesempreses d�inserció s�apropi a l�economia solidària i que es reconeguin tant eldret ciutadà a la inserció sociolaboral com a una renda bàsica.

nexe - 15 3

Presentació

nexe - 154

Els reptes del moviment cooperatiu agropecuari a NicaraguaLa Nicaragua actual està molt lluny de la Nicaragua sandinista. La misèria s�hanensenyorit d�un país que els darrers governs de dretes han gairebé posat envenda. Un dels sectors populars que resisteixen les recents polítiques neolibe-rals és el moviment cooperatiu agropecuari. La seva importància ha desembocaten la constitució, ara fa dos anys, de la cooperativa de serveis Nicaracoop, inte-grada per sis unions de cooperatives i associacions sense ànim de lucre. Nica-racoop pot ajudar el cooperativisme a fer un salt qualitatiu que el situï com aembrió d�un sistema econòmic contraposat al paradigma dominant. Aquest arti-cle del seu president ens explica els reptes que haurà d�afrontar per a això, unsreptes que, malgrat les distàncies, contenen també moltes ensenyances per anosaltres.

Desenvolupament econòmic comunitari i economia solidàriaPatrick Duguay ens explica el procés que s�està seguint per revitalitzar l�econo-mia de la ciutat quebequesa de Buckingham, basat en una estratègia que pro-mou la participació de tots els actors ciutadans, l�explotació dels actius delmateix territori i la creació d�empreses d�economia social.

Urbanisme desbocatIsabela Velázquez, d�Ecologistas en Acción, denuncia com la voracitat dels pro-motors immobiliaris, consentida per les administracions, està destrossant elmedi natural i negant a la majoria de ciutadans el dret universal a la ciutat i elterritori. Quan semblaven feliçment enterrats, tornen els temps del barraquismevertical i la dèria d�entapissar tot el país amb ciment.

Desenvolupament localPot semblar una paradoxa però el cert és que, en l�era de la globalització, es reva-lora també el fet local. És clar que hi ha diferents maneres d�abordar el desenvo-lupament econòmic i social dels petits territoris. Un model és l�estatista, l�altre elneoliberal, però afortunadament encara n�hi ha un tercer, l�anomenat desenvolu-pament local alternatiu, en què el procés es governat pels de baix. Paulo de Jesúsrepassa primer tots tres enfocaments per acabar centrant-se en aquest últim.

Bones pràctiques de les cooperatives d�iniciativa socialEl juliol es va celebrar a Mataró una Jornada de bones pràctiques de les coopera-tives d�iniciativa social. Un dels actes va ser una taula rodona per tractar del paperque han de jugar tant les administracions públiques com les cooperatives en el sec-tor dels serveis a les persones. Reproduïm les intervencions dels ponents, ÀngelsNogué i Tomàs Ferrer, així com de Toni Comín, que va presentar i moderar l�acte.

Economia solidària i el renaixement d�una societat humana matrísticaSuggeridor article del brasiler Marcos Arruda el que us oferim en aquesta revis-ta. A Marcos ja el vam entrevistar en el número anterior. Seguint amb les sevespreocupacions, ara vincula l�origen, els objectius i el procés de desenvolupamentde l�economia solidària amb la lluita entre la cultura patriarcal, concebuda com

a apropiació dels béns comuns, i la cultura matrística basada en la cooperació,el compartir i la coparticipació, que a poc a poc torna a impregnar el nostre món.

Parlem del territori. Propostes ciutadanesReproduïm pel seu interès la ponència marc presentada a la jornada per parlarsobre el territori que van organitzar la Confederació d�Associacions de Veïns deCatalunya i la Unió de Pagesos aquest novembre a Manresa. La tesi del treball ésque la dicotomia camp-ciutat ha de deixar pas a una concepció integrada on campi ciutat representin elements interrelacionats d�un mateix sistema territorial.

Ressenya: Por una ética del consumoTeresa Udina ens guia pel llibre d�Adela Cortina, Por una ética del consumo. Enaquesta obra, la catedràtica d�Ètica de la Universitat de València posa quatre con-dicions per poder considerar un consum com a ètic: que sigui lliure, just, corres-ponsable i felicitant. Precisament per a Teresa Udina, el cooperativisme de con-sum comparteix aquesta preocupació per aconseguir que el consum compleixiaquestes quatre característiques.

Ressenya: La renta básica de ciudadaníaJordi Panyella ens introdueix aquest llibre de Rafael Pinilla, en què l�autor defen-sa la implantació d�una renda bàsica com una eina per renovar l�Estat del benes-tar i promoure la justícia distributiva, la llibertat i la fi de la pobresa.

RecomanacionsEncetem aquesta nova secció de nexe recomanant-vos tres llibres diferents: Lasconexiones ocultas, de Fritjof Capra; La inteligencia social de las organizaciones,de Leonardo Schwarstein, i L�auditoria social i l�economia solidària, de CarlosBallesteros.

FotosLes fotos que acompanyen aquest número són col·lectives, com també ho és l�ac-te d�ajuntar-se per reclamar allò que ens pertoca per dret i no ens donen, o deconstatar que l�exercici de la justícia pot ser sovint injust i que cal intentar detu-rar el procés de la manera més clara i contundent que és amb l�expressió col·lec-tiva. Podem cercar-nos en les fotos i, si no ens hi veiem, pot ser que hi siguemmés amunt o més avall o que aquell dia no hi haguem pogut anar; però no uspreocupeu, ens tornarem a veure.

Il·lustracionsMetamorfosi, camuflatges, transformacions..., els mimetismes en què caiemsovint poden semblar còmics, ridículs o fins i tot dramàtics, vistos amb els ullsdels altres. Però també poden aportar-nos seguretat en el moment que decidimtransvestir-nos, sobretot si és en situacions conjunturals o decisòries. Només estracta que l�observador no ens enxampi, perquè si ho fa perdrem l�anonimat i siel que ens enxampa és en Martí Pey ens transformarà en vinyeta.

5nexe - 15

53nexe - 15

77nexe - 15

115nexe - 15

Què és el projecte de Comunidad del Sur?S�origina al començament dels anys 50, a causa de les

crisis que sembla que alimenten tot el segle passat, i sobre-tot les actuals. La idea �en realitat ara la podem tenir mésclara� és el propòsit de canviar la vida a través de formesautogestionàries, amb un concepte d�autogestió generalitzatque intenta abastar tots els aspectes de la vida. Això va por-tar a la construcció del que actualment anomenem Comu-nidad del Sur.

Implicava una manera d�organitzar-se, basada en consul-ta assembleària, participativa i d�economia solidària. I enuna dimensió a escala humana que es completava d�aques-

7nexe - 15

Entrevista a Rubén Prieto:

La Comunidad del Sur

Per Jordi Panyella i Carbonell

Entrevista

ta manera: en el terreny polític, ensdèiem llibertaris; en el terreny econò-mic, comunistes, i des del punt de vis-ta de l�escala, ens ano-menàvem comunitaris.Aquests tres aspectes erencom tres cares, però d�unamateixa cosa. A això s�a-gregaven altres dimen-sions, que era que havíemde comprometre�ns en totel procés de canvi social,perquè és impossible feruna pràctica d�autoorganització iautogestionària aïllats.

En aquest sentit, sempre vam estarinserits, tant a en l�àmbit geogràfic oterritorial, treballant molt a escala debarris, i d�allà en una successió decercles concèntrics que comprenienmés nivells, que s�anaven complicant os�anaven fent complexos en el sentitque l�àmbit territorial també s�ha d�o-brir a aspectes funcionals, entenentsempre que havia de ser una respostaintegral i integrada.

Llavors, la Comunidad comprènfonamentalment quatre nivells de co-operació: habitatge, treball, consum ieducació. I un altre aspecte de projec-ció i militància social, que intentàvemsempre que fossin orgàniques, és adir, que s�entrellacessin i es comple-mentessin.

En què s�ha concretat cada unade les dimensions?

D�una banda, té una expressióinterna, que és que tots aquestsaspectes s�involucren a través d�unapràctica concreta de cooperativisme detreball, o sigui, de gestió de dos aspec-tes: l�agricultura orgànica i les activi-tats annexes, i una tasca més indus-trial d�arts gràfiques i l�editorial. Una

que és més d�autosubsistència, i l�altraque és més de creació d�objectes, lli-bres, que a més de ser una tasca

econòmica ha de ser unatasca projectiva.I enmig d�això, sempres�han desenvolupat activi-tats de tipus educatiu, decapacitació; tant en elsaspectes tècnics hi hahagut activitats centradesen la difusió, la capacitaciói la promoció de, sobretot,

l�agricultura orgànica; però tambéd�un altre aspecte important, que ésaprendre un altre tipus de tècniques,anomenem-les tècniques organitzati-ves, que tenen a veure amb allò auto-gestionari.

I també, progressivament, vam anarprenent consciència que una tascafonamental és la generació d�una�altra subjectivitat�, diferent. És a dir,una subjectivitat a la qual no s�arribani amb una capacitació tècnica ni ambuna capacitació en la part de gestió,sinó que a més cal gestionar el jo, comdiria Foucault.

En quin context es desenvolupala Comunidad del Sur?

La veritat és que hem estat sempreenfrontats en tots els nivells. Les tèc-niques o tecnologies no són sempreapropiades: les tecnologies són apro-piades per produir més ràpid i elimi-nar treball, eliminar treballadors. Qui-nes són les tecnologies que realmentbeneficien els qui estan treballant i noels qui estan usufructuant el fruit delteu treball?

Pel que fa a la manera d�organitzar-se, el mateix. I aquí la interferènciaque hem après és que, a més dels sis-temes dominants, quan tu inventes

8 nexe - 15


Progressivament vamprendre consciència

que la generaciód’una “altra

subjectivitat” era unatasca fonamental.

formes autogestionàries s�escolen con-ductes, pràctiques, costums que sónde la �cultura de la dependència�. Desdel punt de vista dels quivolem generar un altremón, el problema no éstant dels qui t�oprimeixen,això no canviarà perquènosaltres siguem diferents,sinó com ho fem per serdiferents i no repetir con-ductes que porten a refer formes jeràr-quiques i al no creixement cap a laresponsabilitat, l�autanàlisi i l�autocrí-tica.

En aquest sentit, per a nosaltressempre ha estat molt important tot l�e-xercici de dispositius per a l�anàlisi denosaltres mateixos, de la marxa de lesiniciatives que havíem engegat enmarxa, de les seves desviacions, de lesmalalties que, com qualsevol organis-me viu, té el meu cos, la meva coope-rativa, el meu barri... I en aquest sen-tit cal incorporar, fins i tot en lamanera d�organitzar-se i en el tempsque dediquem a viure, moments clarsd�autoanàlisi dels diferents nivells decomplexitat que té qualsevol iniciativa.I més encara quan està inserida enuna societat perversa, que fa que, finsi tot, els clients vulguin que hi hagi uncap clar al qual reclamar, amb quiacordar coses..., i no vol saber quenosaltres siguem un col·lectiu.

Com articuleu aquesta dialècticaen un col·lectiu que és complex,per ser divers?

Els mecanismes participatius fanque les categories que neixen de lesdiferents activitats es dissolguin unamica, i moltes vegades es contradiuen.Per exemple, en l�assemblea generalon participa la gent que està en activi-

tats econòmiques tan diferents coml�agricultura i l�editorial, totes les per-sones estan en condicions d�igualtat i

no separades. Aquest ésun element que vaig apren-dre quan era impressor inecessitava una màquinamés ràpida i productiva,però això podia significarque haguéssim de treballarmés perquè la màquina

tenia un cost i s�havia de finançar.Això volia dir que les meves hores departicipació en els serveis, en l�educa-ció amb els meus fills, s�haguessin demodificar, i llavors les decisions que johauria pres solament com a produc-tor, o com a pare, o com a encarregatd�un servei, o participant en un servei,haurien estat totalment diferents.

L�assemblea dóna la garantia de lacooparticipació i la convergència detots aquests interessos i aquí hem deser capaços de ser alhora tres perso-nes.

També estava pensant que la rela-ció amb l�entorn del moment, tanttemporal com local, fa que l�experièn-cia que jo he viscut sigui diferent alcomençament, quan estàvem enfron-tats a una situació on la guerra delVietnam era un element fonamental depresa de consciència en el que està-vem fent; o durant la decadència o lacrisi de les formes constituïdes a l�U-ruguai, la dictadura militar, l�exili i lareposició de les formes democràtiques.Cada un d�aquests moments va sertotalment diferent.

La història incideix, i sempre ésuna possibilitat de creació. Hi hamoments càlids en què el sol escalfa, ihi ha moments freds en què tot sem-bla que s�assequi. I, com la vida matei-xa, sempre estàs recomençant a partir

9nexe - 15


Les tecnologies sónapropiades per

produir més ràpid ieliminar treballadors.

de moments diferents. Jo crec que gai-rebé totes les preguntes es mantenen imai no es responen definitivament.

En tota la perspectivahistòrica, com valores elgrau de desenvolupa-ment humà de la Comu-nidad?

En els moments clara-ment de més afluència, eraamb un propòsit més ide-ològic. Hi ha moments enquè l�afluència o el contac-te amb la Comunidad radica més en lasolució de les necessitats directes, desupervivència. En alguns casos pot serque en una mateixa persona convis-quin diversos factors.

És evident que la societat capitalis-ta és una societat poblada de riscos iamenaces. Tot això incideix quan algúha d�escollir un camí on se sent mésamenaçat, o on se sent amb més pos-sibilitats.

Nosaltres parlem de diversos nivellsètics. Un és el de la convicció. Qui noestà convençut que la seva vida té unsentit, que solament ho fa per unamena de negociació amb ell mateixdavant d�algun aspecte de la vida i liconvé alguna cosa, dura fins que se liacaba la possibilitat o cobreix lanecessitat parcial.

Després parlem d�una ètica de laresponsabilitat. És a dir, quines sónles conseqüències d�una conducta queadopto? I això té molt a veure amb laconsigna ecologista de �el que esticfent, com incideix en les generacionsfutures?�.

El capitalisme generalment atén oprivilegia les circumstàncies o l�etapaproductiva. Com es pot ser vell a lasocietat sense que quedis descartat?

Com es pot ser productor en unasocietat on, de sobte, una nova tecno-logia fa que desaparegui treball?

L�important no és quedesaparegui treball, sinóque desapareguin treballa-dors. Perquè l�ideal seriaque treballéssim menys,no que treballin menyspersones. Tanmateix, totaixò es tradueix en unaactitud davant de la vida,en una manera d�entendrequin és el meu lloc i, alho-

ra, com m�uneixo a l�altre.Un concepte que per a nosaltres és

molt important és el que anomenem la�paternitat/maternitat compartida�;tenim aquesta ètica de la responsabili-tat. No durem eternament, i hem dedonar sentit a la vida, però a més dedonar sentit quant a transcendir-la,que el que fem continuï i es projecti através del que fem, però també delsqui es van formant en aquest medi. Icom, en aquesta manera de fer, anemtransformant la societat global.

L�ètica de la responsabilitat, enl�àmbit pràctic i organitzatiu, estradueix en la recerca constant deconsens?

Nosaltres parlem sempre d�acords.És primordial la franca discussió i l�a-dopció d�un acord, que de vegades potsignificar que jo tingui algun dubte,però que en no haver-hi competènciaentre nosaltres, ens posem d�acord aaplicar-lo i a mantenir una actitud,alguns més crítica i altres menys, queés fruit d�una negociació estratègica.

En un organisme autogestionari, elmés important és aprendre a atendreel problema i no a veure com s�opina.Un company deia �més que discutir

10 nexe - 15


Quan tu inventesformes

autogestionàries,s’escolen conductesque formen part del’antiga “cultura de

la dependència”.

entre nosaltres, preguntem a la plantaquan s�ha de regar; a la planta poc liimporta el que opina vostè o jo�. Peròamb aquesta actitud oaquesta distància respecteal propòsit o la tasca. L�as-semblea no és un camp debatalla, les assembleesautogestionàries han deser una altra cosa. És real-ment produir un resultat,que en aquest cas és unacord que lliurement experimentaremi corregirem. La meva llarga experièn-cia diu que el més important és queproduïm errors.

Per què has vingut a Barcelona?Pensant com pensem, sempre ha

estat molt important tot el que fem entermes de capacitació plural: capacita-ció tecnicoinstrumental, autogestionà-ria i fins i tot en el coneixement d�unmateix i dels aspectes grupals.

I amb la dimensió que hem de teniruna actitud que anomenem revolu-cionària, és a dir, que o canvia tot o nocanvia res, no canviem, ni la vida per-sonal tampoc no canvia encara ques�estigui abduït en una experiènciaconcreta. Jo necessito un canvi en lasocietat, i aquesta societat crec que éstan absurda que em resulta insosteni-ble. Per això hem estat sempre vincu-lats a instàncies per configurar elfutur que volem, i capacitar-nos,capacitar la generació de situacions iprojectes que realment siguin unapràctica d�autoorganització, autogestiói autoanàlisi.

I en aquests moments, amb tota laproblemàtica que hi ha a la regió i mésparticularment a les grans ciutats,amb la confusió que hi ha entre feinai treball, nosaltres defensem que els

treballadors hem d�apropiar-nos deltreball, en lloc d�aconseguir patronsque ens donin millors condicions de

treball.Ara estem treballant en unprojecte sobretot en recur-sos, amb joves de barris,en la capacitació en tècni-ques d�agricultura orgàni-ca, construcció d�habitatgeamb formes ecològiques iapropiades, i apropiables, i

amb formes cooperatives i autoges-tionàries. La idea és que, per a la gentque ocupa terres, per exemple als vol-tants de Montevideo, l�habitatge nosigui tan precari i fins i tot que puguiser de bona qualitat, però econòmicquant a inversió.

Que ocupin ja pensant que s�ha detenir sostre, i que s�han de tenir ali-ments, i que a més cal que hi hagi for-mes col·lectives, o sigui, que la partici-pació i la llibertat també són unanecessitat i que s�han de respectar. Ien aquest sentit ens hem comunicatbastant amb la gent de l�economiasolidària, buscant suport per entendredues coses: hi ha una injusta relacióentre el nord i el sud, per tant, noestem demanant ajuda sinó que inten-tem fer una cosa més justa. En últimainstància és un acte de solidaritat; aras�ha anat definint més claramentaquest agrupament d�economia solidà-ria on hi ha treball, consum..., en rea-litat hi ha una correspondència, elmateix que nosaltres intentem de ferallà es tracta de fer-ho aquí.

I per a això plantejo una relacióbastant fluida per veure què podemfer, que es completa amb els possiblesintercanvis, tant en el treball produc-tiu com en la producció realitzada enla distribució dels llibres, on busquem

11nexe - 15


Crec que gairebé totesles preguntes es

mantenen i mai no esresponen

definitivament.

ajuntar i distribuir recíprocament;pretenem que sigui unívoc, i evitemtambé un sentiment en termes carita-tius. No és el mateix sergenerós que ser solidari. Elqui rep no ha de sentir dis-minuïda la seva dignitat,ni ha de tenir la conductacondescendent ni mendi-cant. Llavors us necessi-tem i vosaltres ens neces-siteu. Cal corregir això i feralguna cosa que tinguisentit a les dues parts.

Ara distribuirem llibresaquí a través d�Aqueni.Estem tractant d�establir acords ambalgunes editorials espanyoles per coe-ditar.

Quins continguts produïu en l�e-ditorial?

És un ventall ampli d�assaig. Unnucli fort és sobre l�ecologia social il�economia solidària. Una altra línia téa veure amb ciències socials en gene-ral i, més concretament, amb allòautogestionari, la complexitat del��auto� amb un propòsit finalista depensament autònom, guiat per unindividu autònom, en una societatautònoma. La paraula autonomia ésbastant clau.

A l�Uruguai, la recepció d�a-quests materials és àmplia?

Estan passant dues coses. Una ésla contracció de les condi-cions del mercat, de l�eco-nomia i l�augment ac-celerat de la pobresa, quepassa a ser misèria i lidóna una dimensió moltgreu. I l�altra és ja, desd�un punt de vista cultu-ral, la predominància d�unpensament individualistaradical. La frustració de lamajoria de les iniciativescol·lectives fa que tota

aquesta literatura no sigui la que lamajoria busca amb més avidesa.

Llavors aquí sortiria una segona raóper la qual estic aquí, i és que estempensant que és necessari inventar unpensament frontissa i realitzacions,cosa que aquí s�està experimentant enestat latent i esta topant amb límits, iel mateix ens passa a nosaltres. I veu-re si ens alimentem recíprocament,perquè fem intercanvis de persones,d�idees, de trobades i també activitatsque materialitzin tot això, perquèjunts inventem maneres de comple-mentar-nos en el treball, en la pro-ducció i en l�intercanvi de productesper al consum.

12 nexe - 15


Com es pot ser vell ala societat sense que

quedis descartat?Com es pot ser

productor en unasocietat on, de sobte,una nova tecnologiafa que desaparegui

treball?

Introducció

D�una manera molt generalitzada, quan parlem d'innova-ció educativa o de qualitat en l'educació ens estem referint amètodes (educatius o organitzatius) i a eines de gestió. Perquèdonem per fet que el concepte educatiu està prou establert,

Educació i coneixement:desestructuració

creativa

Alfonso Vázquez Soci director de Hobest Consultores

13nexe - 15

Textos

14

de manera que la nostra acció innovadora consisteix a millo-rar la seva aplicació.

Considero que aquest enfocament, sens dubte ben inten-cionat, és, però, temerari. En efecte, en els últims cent anyshem assistit a profundes transformacions de les nostressocietats, unes transformacions que han tendit a accelerar-seen el darrer terç del segle passat i que desemboquen en unacrisi d'enorme magnitud (la manifestació més global i evidentde la qual constitueix la guerra permanent) en els inicis delsegle XXI. Transformacions i crisis que s'estenen en l'àmbitde la producció, de la societat, del consum (i de la seva absèn-cia), de la política... Es troba l'educació fora d'aquestes ona-des de canvi? Per descomptat que no. Però sí que ens podempreguntar qui són i des d'on els que reflexionen sobre el feteducatiu, sobre el seu paper i la seva influència en els nostrestemps.

És a dir, més enllà de millorar decididament el que fem esmouen els plans que contenen interrogants com: Què signifi-ca l'educació en les crisis i transformacions del segle XXI? Pera què estem educant? A qui serveix la nostra forma d�enfocarl'educació? Responen els nostres sistemes educatius al futuro reflecteixen únicament la tradició del segle XX? Per des-comptat, no pretenc ni tenir ni donar respostes a aquestsinterrogants �d'un enorme abast, d'altra banda�, però sí feruna aproximació al context crític en què l'educació es debat.

Em centraré, especialment, en el que representa l'Educa-ció Secundària i Universitària per dues raons: la primera, ins-trumental, perquè és l'objecte d'aquestes jornades; la segona,perquè és en aquests trams educatius on s'articula de formamés immediata el pas del jove a les esferes del treball i la ciu-tadania, evidenciant més les contradiccions del sistema.

Crisi...

La història de la humanitat és la història de la seva capa-citat de produir, tant objectes com subjectivitats; el treball,adopti les formes que adopti, recorre com un flux de vida icreació tota la nostra evolució. No té res d'estrany, doncs, quesiguin les transformacions en la nostra capacitat de produir itots els sistemes i subsistemes que les acompanyen, influei-xen i són influïdes per elles, les que marquin les crisis i elstrànsits que vivenciem.

En els últims cent anys hem estat protagonistes de duestransformacions fonamentals en les nostres formes de pro-

nexe - 15

Educació i coneixement: desestructuració creativa

duir, les quals han marcat el conjunt dels nostres sistemes(socials, culturals, polítics i educatius). Es tracta del que ano-menem de forma comuna com a fordisme i postfordisme.

El fordisme suposa la instauració de la producció en mas-sa, en què el treballador ("mà d'obra") es posa al servei de lacadena productiva, es configura com a atribut de la màquina,en una jerarquia de supervisors, capatassos i executius quehan de garantir el funcionament del mecano com si fos unrellotge. En aquest sistema, el coneixement queda restringit auna immensa minoria �sigui tècnic, científic o de gestió� i esconté en la màquina com a saber estabilitzat per sempre. Lagran majoria de la població treballadora només ha d�aportarles seves habilitats físiques, la seva força de treball, de mane-ra que la persona resta escindida entre la seva condició d'o-brer (on s'eliminen els supòsits d'intel·ligència i emoció, jaque aquests interrompen el mecanisme) i de ciutadà (on lapersonalitat pot manifestar-se, sempre dins d'uns condicio-nants).

Entre els anys seixanta i setanta, es comença a fer palesal'emergència d'un nou tipus de treball, que serà aprofundit iexponencialment estès per la impressionant explosió de lestecnologies de la informació i la comunicació. Es tracta, ésclar, del treball immaterial, d�allò que avui anomenem treballdel coneixement. Al mateix temps que moltes tasques de lacadena productiva han estat automatitzades i informatitza-des, la informació esdevé un input abundant i barat del siste-ma productiu; però la informació només pot ser valoritzada(convertida en valor) per l'acció del coneixement �si jo no séanglès, no puc donar valor a un text escrit en aquest idioma�,de manera que transita per convertir-se en el factor massiude valorització i, per tant, de producció. És aquest fenomen elque defineix el pas del fordisme al postfordisme.

En el sistema de producció fordista, el sistema de coman-dament es va basar �en la fàbrica i en la societat� en la disci-plina, ja que era essencial que cadascú complís exactamentles ordres rebudes perquè la cadena funcionés. Tanmateix, enel postfordisme es produeix una fallida d'aquesta forma dedominació, perquè el treball immaterial no pot ser ordenat idirigit com si d'una màquina es tractés; aquesta fallida ésreflectida per l'eslògan del maig del 68 "la imaginació alpoder!" El treball immaterial introdueix un element d'enormeimportància: la subjectivitat. Així com el treball material vaquedar subjecte a la definició científica proposada per Taylor�tasques molt ben definides, micromoviments, ordenaciósuprema del mecanisme...�, el treball del coneixement, en ser

La història de lahumanitat és lahistòria de la sevacapacitat deproduir tantobjectes comsubjectivitats.

15nexe - 15


16

aquest estrictament personal (només la persona té coneixe-ment, encara que aquest es realitzi en la societat, en la co-operació), ens remet a l'afecte, al desig, a la voluntat.

Però mentre assistim a l'emergència d'aquesta formidableforça productiva (el coneixement generalitzat, expandit a totsels àmbits de la producció i la reproducció, el General Inte-llect, en expressió de Marx), les nostres estructures empresa-rials, socials i polítiques romanen ancorades en l'època del�industrialisme. El tractament de la contradicció es trasllada,llavors, al control del nou factor emergent, al control de lasubjectivitat. Es despleguen, així, en el camp de la producció,una munió d'escoles que reconeixen l'aparició d'una nova era,al mateix temps que tracten de reconduir-la al sistema impe-rant: reenginyeria, qualitat total, participació, gestió delconeixement, lideratge, excel·lència i un llarg etcètera.

Això és acompanyat en el camp sociocultural pel pas desde la Modernitat (culte absolut a la Raó) cap a la postmoder-nidad, el predomini de la imatge, d�allò virtual, del consum,de la individualitat; la declaració del final de la història.

Cal, per tant, fer-se una pregunta: hem arribat a la fi deltreball, de la història, tal com anuncien els intel·lectuals orgà-nics del Sistema? Crec que no hi ha res més lluny de les nos-tres realitats i esdeveniments; on potser hàgim arribat sigui ala fi de la prehistòria...

... I trànsits

L'explosió del coneixement com a factor massiu de produc-ció conté implicacions de gran transcendència, que conduei-xen a qüestionar tant el fordisme com el postfordisme, lamodernitat com la postmodernitat. Allò que avui, en plenaconvulsió mundial, apareix amb claredat és que els sistemesde disciplina i control no poden contenir la força de la novarealitat productiva. Fem, doncs, un breu recorregut per lescontradiccions que el nou sistema productiu fa emergir (pelstrànsits que ens convida a recórrer):

�El coneixement es mou sempre en els límits, entrant en elbuit entre l'ésser i l'esdevenir, satisfent aquest buit. Exclou,doncs, la predicció del temps finit, la repetició com a essènciade l'ésser. Exigeix la creació, la innovació, el continu empren-dre a fi de realitzar-se.

�Mentre el capital es globalitza �un euro és igual a un altreeuro en qualsevol latitud�, el treball (del coneixement) es loca-litza, ja que cap acte de coneixement no és igual a cap altre,

Hem arribat a lafi del treball, dela història, comanuncien elsintel·lectualsorgànics delsistema? No hocrec; el que potserhem aconseguit ésla fi de laprehistòria.

nexe - 15


i s'expandeix i replega en forma de xarxes de connexió, demoviments no limitats d'interaccions.

�El concepte de temps es trenca. En el sistema industrialel temps era �i segueix sent� la mesura del treball repetitiu,de manera que una hora és idèntica a la següent, i, en con-seqüència, la mesura del valor generat i del salari. El tempsdel coneixement és intensitat, és a dir, asimetria absolutaentre cada dos moments. Com tots sabem en les nostresvides, dos instants són diferents necessàriament en la inten-sitat de les nostres emocions, de les nostres accions, de lesnostres reflexions. Final, doncs, del temps mesurable, con-trolable; obertura a l�immensurable. Kairós s'erigeix en lloc deCronos com a temps del coneixement creatiu.

�Per la seva pròpia essència, el coneixement �personal,cooperatiu, divers, en transformació contínua� com a forçageneradora implica la diversitat més absoluta, la ruptura delímits i fronteres, la transcendència de categories i classifica-cions. Es realitza en la multitud diversa, multiracial, multi-cultural, multinacional, aleatòria, que es postula com aprotagonista del seu propi esdevenir indefinit, obert, sensefinalitats preestablertes per cap cúpula de poder. La genera-ció de coneixement no té classificació.

�El coneixement com a potència productiva escindeix lapropietat dels mitjans materials de producció (el capital) de lageneració de valor, i obre una profunda contradicció entre allòlegal i allò real que encara no sabem com es traduirà.

�El poder del coneixement és "poder per a" la influència, laconvicció, el debat, el diàleg, l'autoritat del saber per transme-tre... Té, per tant, com a essència, la seva oposició al "podersobre" basat en prerrogatives socials o polítiques, de jerarquiesartificialment construïdes sobre si mateixes. Avança la idead'un poder constituent sempre obert en el rostre del "poderconstituït" definitivament tancat sobre si mateix.

�El coneixement com a potència generadora no pot restarcontingut en les estructures i límits de les nostres organitza-cions tradicionals, dissenyades per a la disciplina i el control,per a la determinació de mitjanes, mesures i segregacions. Peressència, és expansiu i inclusiu, de manera que la uniformitatl�assassina i la diversitat li dóna la vida, l�alimenta i oxigena.

El coneixement expandit, en increment constant, convertiten el factor massiu de producció i reproducció, és una forçarevolucionària; no a la manera de les revolucions que hemconegut en els segles anteriors (ja no hi ha ocupacions de laBastilla ni del Palau d'Hivern), sinó amb una potència novaque està encara per trobar el seu escenari. Cal, doncs, en

Cap acte deconeixement no ésigual a un altre, is’expandeix i esreplega en formade xarxes deconnexió, demoviments nolimitatsd’interaccions.

17nexe - 15


18

aquest context de transformació, que ens preguntem: on ésl'educació?

L'espai de l’educació

L'educació ha seguit un curiós itinerari en els darrers qua-ranta anys. Mentre el treball migrava des d�allò material capa allò immaterial, la comunitat educativa era conduïda, cadavegada més clarament, cap al fordisme com a forma d'e-xistència. La universalització de l'educació respon a lesdemandes del sector productiu, a les exigències d'una socie-tat cada vegada més rica, a la necessària democratització dela societat i les seves institucions. Els privilegis d'un ense-nyament elitista apareixien com a insuportables en la novaera que s'anunciava. Però què ha passat?

�De ser el sector educatiu (particularment, la Universitat)el que in-formava i formava la societat, ara és aquesta (des deles seves múltiples institucions) la que informa i determina laformació que el sector educatiu ha de generar. Programes,continguts, temps, idees... queden clarament establerts i hande ser seguits amb precisió pels docents ("El govern fixarà el70% del contingut de totes les carreres", El País, 4 de juny de2003). Hi ha una primera constatació inquietant (de nou, ides d'ara, em refereixo a l'educació secundària i università-ria): l'educació no crea coneixement, reprodueix i transmet elque ha rebut d'altres àmbits socials.

�De forma conseqüent amb aquest enfocament, el profes-sorat ha estat "proletaritzat" en el sentit més industrial delterme. Mentre el treball de la fàbrica migrava cap a activitatsamb més contingut de coneixement i cooperació, a l'automa-tització de les tasques repetitives o d'esforç físic (encara quepersisteixin en molts llocs), el professor era individualitzat�aïllat de qualsevol col·lectiu, incloent-hi els seus alumnes�,programat per reproduir lliçons repetitives, per tal de complirun horari rígidament establert. El seu temps de producció ésel temps de la classe impartida, mentre que els temps res-tants addicionals són complementaris a la seva tasca.

�La universalització de l'educació proposava una democrà-tica igualtat d'oportunitats; però els nostres sistemes socials,culturals i polítics romanen en una democràcia no realitzada.Per tant, els nostres sistemes educatius han derivat cap a lasegregació en el si de la suposada universalització de l'ense-nyament, cap a l'accentuació del control i la discriminació. Lamesura no ha estat desafiada, sinó, més aviat, accentuada

nexe - 15


per tal d�evitar el "colador" que podia suposar l'accés dels tre-balladors al fet educatiu. L'efecte no deixa de ser cridaner:Abans, els desheretats ja sabien que no tenien accés al mónil·lustrat; ara, en gran mesura, han de sofrir, a més, la frus-tració del seu fracàs per haver-ho intentat, la culpa.

�En aquest brutal exercici del Poder sobre els nostresinfants i joves �en la seva classificació, segregació, recompen-sa o càstig, determinació indecent de la seva evolució futura�es manifesta, no pas cap mena d'objectivitat, sinó la subjec-tivitat dels qui poden determinar �mentre no diguem tots elcontrari� quin treballador futur volen, quin ciutadà futurvolen i, per tant, qui són els que traspassen les línies deter-minades per ells i qui són els que queden condemnats per atota la vida al fracàs escolar.

�I un fet preocupant: El professorat, destinat per la sevaessència a generar contextos de coneixement i, per tant, dellibertat i realització, es veu obligat �més enllà de la seva bonavoluntat i professionalitat� a actuar com a "agent de l'autori-tat" educativa. A més d'operari de l'educació, se li exigeix quesigui "policia de trànsit" de l'esdevenir dels seus alumnes, con-dicionant així el seu present i el seu desenvolupament futur,en funció de normes i criteris que escapen a la seva accepta-ció i al seu àmbit d'actuació.

En aquestes mateixes Jornades, la magnífica conferènciade Begoña Martínez ("Educació en la diversitat i canvi educa-tiu") fa un suggeridor recorregut per l'evolució de l'educació�relacionat amb la construcció del discurs sobre la diversitat�en la darrera meitat del segle passat, amb el qual coincideixoàmpliament, per la qual cosa em remeto en aquest aspecte alseu text1. No obstant això, si vull fer algunes precisions enaquesta evolució del fet educatiu i de les seves manifestacionsinstitucionals.

En primer lloc, insistir en un concepte que està present,des de la meva òptica, en l'exposició de Begoña Martínez: Lesreformes consecutives de l'educació constitueixen modifica-cions en les metodologies educatives, els sistemes de tracta-ment de la diversitat/diferència i la inclusió de normatives illeis que les sostinguin, concentrant debats entre els saltsentre unes variants i les altres. Però en cap cas no explicitenel problema de fons del sistema educatiu, això és, la sevainserció i connexió amb els sistemes productius, socials, polí-tics i institucionals que, d�una manera o altra, el determinen�quan no el sobredeterminen...�, amb què eludeixen així unproblema clau. És a dir, operen com si l'acció educativa fosuna esfera amb lleis pròpies, únicament referents al seu inte-

19nexe - 15


El poder delconeixement és“poder per a” lainfluència, laconvicció, eldebat, el diàleg,l’autoritat delsaber pertransmetre.

20

rior, a la seva acció professional (noteu la similitud amb el fetproductiu, en què la cadena de producció conté la seva prò-pia lògica i les seves pròpies lleis, alienes al que ocorre fora dela fàbrica). Dit altrament, es modifiquen els seus mètodes ienfocaments mentre romanen intocables els seus supòsitsbàsics, estructurals i institucionals; en no modificar la sevafunció pretesa �desplegament sobre allò social�, aquesta esreplega contínuament sobre l'estructura mateixa del fet edu-catiu per sobredeterminarla.

Retinguem, doncs, una idea que ens guiarà en el tracta-ment de la crisi del sistema educatiu i en les seves potencialsvies de superació: el problema de l'educació no el constituei-xen les seves metodologies ni la capacitat professional delsseus actors; sinó que remet, més aviat, al fet que la institucióeducativa està immersa en un camp de forces d'espectacularmagnitud i en una profunda mutació: les forces procedentsde la transformació de la producció i el treball, de les trans-formacions socials i de les transformacions i profundes crisispolítiques; en aquest camp de forces, el protagonisme de lainstitució educativa ha estat eliminat, reduint-la a un paperclarament subsidiari, de submissió al curs convuls i complexdels esdeveniments que l'ajusten i defineixen, dictant des delseu exterior �amb base en la seva consideració de bé "públic"�el que ha de ser. Tota absència de poder (entès com a potèn-cia de transformació) conté en el seu si la corrupció...

Educació i crisi

Atès que és un tema especialment sensible (per les sevesrepercussions familiars i socials i pel seu enquadrament polí-tic, com a bé públic), l'educació està sempre sotmesa a la crí-tica des de diferents òptiques. Dit això, podem afirmar, comho fan els intents reformistes de diferents governs, que l�edu-cació està en crisi? Possiblement sí, però sempre que ensapressem a afegir que les arrels i característiques d'aquestacrisi no difereixen substancialment dels altres plans de crisique creuen les nostres societats i vides:

�En el pla del treball assistim a la crisi del postfordisme.En efecte, l'intent d'integrar el treball viu (a través del controlde l�emocionalitat), en el marc establert del sistema industriali en els mètodes d'apropiació capitalista, xoca amb la gegan-tina capacitat de desplegament del coneixement com a forçamassiva de producció, en desafiament permanent a lesestructures de comandament i control empresarials.

nexe - 15


�En el pla de la societat, assistim a la crisi de la postmo-dernitat, manifestada en la contradicció entre el predominidel consum (la seva invasió de tots els àmbits de la vida) i elpotencial del coneixement per desplegar-se en la societat-xar-xa en la cerca de nous valors i en la trobada amb la nostrahumanitat, que pot reflectir-se en el conegut eslògan "un altremón és possible".

�En l'àmbit polític assistim al buidatge de l'Estat-nació i,per tant, a la crisi de la "democràcia representativa", i això enscol·loca en una potent contradicció entre la concentració depoders en el que hem convingut a anomenar l'Imperi i la con-nexió de poders difusos, diversos, aleatoris, de la multitudcom a cos social de coneixement (una de les manifestacionsmés clares d�això es va produir el 15 de febrer en les mobilit-zacions contra la guerra).

Així doncs, si situem la crisi en les convulsions que es deri-ven de les concentracions gegantines de poder, capital i mit-jans de comunicació confrontades al constant desplegamentdes del nivell local del coneixement com a potència transfor-madora per connectar-se en forma expansiva en la societat-xarxa, és fàcil entendre que l'educació se situa en un puntclau de la contradicció. Al cap i a la fi, és (o hauria de ser, enel seu sentit més ampli) una institució clau en la conformaciódel coneixement com a tipologia i de la ciutadania com a valor.

En aquest context, és molt il·lustrativa la iniciativa delministre d'Educació de França, Luc Ferri, quan escriu una"Carta a tots aquells que estimen l'escola" proposant unareforma del sistema educatiu �en línia, encara que explicitantsense rubor algun dels arguments de fons, amb la "Llei deQualitat" a Espanya� en què persegueix posar fi a la "crisi pro-vocada per valorar la innovació en detriment de la tradició,l'autenticitat a despit del mèrit, la diversió contra el treball i lallibertat il·limitada en lloc de la llibertat limitada per la llei" perassenyalar que "amb el Maig del 68 es va entrar en la ideolo-gia de l'espontaneïtat, en la valoració de l'expressió d'unmateix, de l'autenticitat, de la creativitat, en el rebuig de lesherències passades..." Adverteix, així mateix, del profunderror que suposa posar l'alumne en el centre de l'acció edu-cativa. El seu enfocament és clar si el referim a les caracte-rístiques del coneixement com a factor massiu de producciói com a potència transformadora d�allò social i polític (gene-rador de la biopolítica o "política dels cossos", en expressió deFoucault, o antropolítica, en expressió de Morin); en efecte,per ser el coneixement connexió inextricable del pensament,el desig i l'acció, exigeix:

El coneixementexpandit, enincrementconstant,convertit en factormassiu deproducció ireproducció, ésuna forçarevolucionària.

21nexe - 15


22

�Llibertat, ja que el seu caràcter expansiu l�obliga a créixeri, per tant, a traspassar contínuament fronteres, al nomadis-me. Les limitacions imposades per la disciplina i el controlsón sempre restriccions �encara que constitueixin referents�a la força creadora del coneixement.

�El desig com a força impulsora, ja que els éssers humansdespleguem la nostra capacitat de coneixement entorn d'allòque cerquem, a allò que desitgem, i intentant assolir-ho expe-rimentem plaer...

�La innovació com a construcció d�allò nou és l'essència delconeixement, ja que aquest com a força productiva sempre sesitua en el buit entre el que és i el que esdevé, el que arribaa ser. És, doncs, una força fronterera.

�En ser el coneixement una essència de l'individu, encaraque manifestat i desplegat en la cooperació, exigeix l'autenti-citat, l'expressió de si mateix, perquè en la seva absència nohi ha aportació de coneixement, sinó tan sols repetició d�allòconegut, d'allò informat. I, en aquest mateix sentit, la perso-na es constitueix en protagonista de l'acció cognitiva, en sub-jecte, evadint la submissió a allò ja conegut, objecte passiu dela transmissió.

Ferri, doncs, proposa amb claredat el terreny de la refor-ma: reconduir l'educació al tractament del coneixement �i del�ésser� establert en els sistemes disciplinaris i de control, elsexistents en el fordisme i el postfordisme. I el rerefons delconflicte també apareix amb claredat, com va avançar Bar-nett fa deu anys: Qui dominarà el coneixement com el granpotencial de producció �d'objectes, però també de subjectivi-tats, no ho oblidem� dels nostres temps, l'Estat com a repre-sentant cada vegada més ignorat del capital o la societat coma dipositària i productora del coneixement, el General Inte-llect? L'aposta de Ferri és diàfana; quina és la nostra?

Desestructuració creativa

Des del meu desig com a persona i la meva òptica com aprofessional, la clau de la transformació educativa consisteix,essencialment, a posicionar-se en la transformació producti-va i social que s'està desplegant; per dir-ho altrament, perqüestionar el seu rol passiu en els fluxos de transformaciósocial i convertir-se en un agent actiu. En aquests casos �i,més encara, en la convulsió que vivim entre el vell món quelluita per consolidar les seves formes de poder i la nova socie-tat que busca crear de forma nova les seves� no hi ha recep-

Els nostressistemeseducatius handerivat cap a lasegregació en el side la suposadauniversalitzacióde l’ensenyament,l’accentuació delcontrol i ladiscriminació.

nexe - 15


taris ni fórmules màgiques d'aplicació universal; coherent-ment amb la contradicció, són milers de voluntats i desitjos elscridats a il·luminar els camins de la transformació.

Certament, les línies de reflexió que proposaré com a avençno són pas originals, sinó que han estat formulades desenesde vegades; el que intento que sigui una modesta aportació ésel seu enfocament des d'un sistema coherent, des de les con-dicions que reclama l'emergència de la societat del coneixe-ment. És a dir, explicitar els corrents de fons que recorrenaquestes proposicions. Per a això, convé recordar els treseixos actuants del desplegament del coneixement com a forçatransformadora:

�El coneixement es desplega sempre des del local cap al glo-bal, atès que la seva producció i reproducció connecten l'indi-vidu �en qualitat d�únic ésser essencial de coneixement� ambla societat en xarxes de cooperació (sempre locals, és a dir,localitzables). En conseqüència, la seva clau és l'esdeveniment,l'instant carregat de significats, allò que passa quan passa.

�El coneixement sempre s'origina en la necessitat i eldesig, en allò que volem, i, per tant, es tradueix en contextosd'afecte; la idea d'equip, de comunitat, inclou sempre un graude complicitat afectuosa, un voler sentir-se embarcats en elmateix projecte de futur.

�El coneixement es reconeix i multiplica en la multitud, enla diversitat infinita d'individus convivint i cooperant, pertant, en la impossibilitat d�allò uni-forme (reproducció contí-nua del mateix) i de la reducció a la mesura. Els trets de lamultitud multicultural, multiracial, multilingüe, aleatòria,diversitat sempre oberta al seu desplegament en noves diver-sitats, són immensurables, no categoritzables.

Partint d'aquest enfocament, proposo les següents línies dereflexió per a la transformació de l'acció educativa:

�Centrar el fet educatiu en l'estreta cooperació entre el pro-fessor i l'alumne, reconeixent el paper de subjecte actiu delconeixement d'aquest i la capacitat d'aquell d'aprendre en larelació. No limitar-se a la mera transmissió de coneixementsexistents, sinó establir sistemes de cooperació per generarnoves modalitats de conèixer (intel·lectuals, emotives iactuants).

�Desestructurar els actuals sistemes de gestió i direcció�hereus del fordisme� per tal de centrar l'emergència de lagestió en l'aula, entesa com a lloc i temps de l'esdeveniment,en la mesura que constitueix el lloc natural de cooperacióentre alumnes i professors i centra l'acció educativa i la gene-ració de coneixements múltiples.

Les limitacionsimposades per ladisciplina i elcontrol sónsemprerestriccions a laforça creadora del coneixement.

23nexe - 15


24

�Repensar el paper del professorat, superant la condició deproletarització a què ha estat sotmès, per transitar des de ser"treballadors amb coneixements" fins a esdevenir treballadorsdel coneixement, agents actius de la transformació de l'edu-cació i la societat. Certament, aquesta proposta inclou l'ac-ceptació d'un cert grau d'ansietat en el canvi de rol (perdescomptat, transcendental), que pot ser atenuada per laconfiguració d'equips (d'aula, de cicle, de centre) on compar-tir experiències i decisions.

�Desplegar decididament formes d'actuació autònomes entots els nivells (aules, centres, comunitats), connectant-les através de xarxes de cooperació intercentres i de grups d'in-terès, expandint-les en els seus contextos socials i culturals,i impulsant de nou xarxes de cooperació socioeducativa.

�Superar l'àmbit tancat de l'"assignatura" i el departament(o seminari) per obrir-se a la integració de coneixements, a lesconnexions múltiples i diverses que conformen un saber enevolució i recreació.

�Entendre que l'aula, el centre, la comunitat educativa,són fractals de la multitud, de la diversitat en moviment, ique, per tant, han d�enfocar-se, en el seu tractament i gestió,des de l'afecte, per tal de situar el fet educatiu profund forade la mesura (és a dir, en ruptura amb la diferència catego-rial, amb la disciplina discriminant i amb el control per a lesdeterminacions del Poder).

Crec que una orientació d'aquest tipus exigeix, com a con-dició, transformar la idea del Temps. En efecte, el temps del'educació (sobretot, secundària i universitària) és tempsassalariat, temps de la producció repetitiva, del plec sobre simateix dels coneixements del passat, repetits una vegada iuna altra, un any sí, l'altre també. És el temps de lloguer dela força de treball, de la producció de peces sempre idènti-ques, el temps del salari. El temps del coneixement és tempsd'intensitat, de variabilitat aleatòria, per tant (cap instant nopot reduir-se a l'anterior ni al següent en cap escala identifi-cadora), i així remet permanentment a la conversa com amesura de la intensitat, a la cooperació com a potència de larealització. Mentre en els nostres àmbits educatius tinguemels nostres temps de treball subjectes a la mesura de la tas-ca, al lloguer de la força de treball, al programa de producció,i només una escassa porció del temps �addicional, marginal,especial� sigui temps de creació, de comunicació, de coopera-ció, estem presos en un parany, per molt bones intencions iidees que tinguem...

La clau de latransformacióconsisteix aposicionar-se en latransformacióproductiva i socialque s’estàdesplegant.

nexe - 15


Reflexió final, doncs: cal trencar el temps de la produccióper generar el temps de la cooperació; només aquest obre lesportes a la transformació.

Text publicat a http://www.gipuztik.net/

Bibliografia

BARNETT, R., Los límites de la competencia. El conocimiento,la educación superior y la sociedad. Gedisa (2001).FOUCAULT, M., La volonté de savoir. Gallimard (1976).MORIN, E., Introducción a una política del hombre. Gedisa(2002).

El coneixementsempre s’originaen la necessitat iel desig, en allòque volem i, pertant, es tradueixen aspectesd’afecte.

25nexe - 15


es empreses d�inserció laboral i l�aposta per l�economiasolidària" és un petit article que, a tall d�iniciador, vol contri-buir a la necessària confluència estratègica entre les empre-ses d�inserció laboral i les experiències i expectatives obertesen el marc de l�economia solidària.

Les empreses d�inserció (EI) són eines perquè personesexcloses de la societat puguin sortir de la pobresa i recuperar

Les empreses d�inserciói l�aposta per l�economia

solidària

Jordi Panyella i Carbonell

27nexe - 15

L

28

la pràctica del dret a la ciutadania a partir del treball remu-nerat. És a dir, situar la dimensió econòmica al servei de lespersones. Aquesta, una economia al servei de les persones, ino unes persones al servei de l�economia, és una de les prin-cipals aportacions de l�economia solidària.

Tot i que a llarg termini l�objectiu de les EI és desaparèixer,i en canvi el de l�economia solidària és perviure, crec que hiha una estratègia de confluència de construcció d�un noumarc social emancipador.

Què és una empresa d’inserció?

Diu en Josep Maria Elvira de l�EI Formació i Treball que unaEI "és una organització social que desenvolupa activitats pro-ductives i té un funcionament d�empresa, que té com a princi-pal objectiu la inserció laboral de persones en situació dedificultat". En aquestes organitzacions, diu en Diego Arias del�EI Engrunes, hi ha tres eixos essencials: "és una entitat sen-se ànim de lucre, que vol dir que no hi ha repartiment delsbeneficis entre les persones promotores; la inserció socio-laboral és a través d�un contracte de treball, i tot això es desen-volupa en un marc d�activitats econòmiques". Aquests escomplementen en el document elaborat per en Guillem Correa,president d�Aires, Identificadors de les empreses d�inserció, onplanteja tres elements definitoris: 1) l�objecte social de l�empre-sa; 2) el col·lectiu social amb què es treballa, i 3) l�acompanya-ment social a les persones treballadores (itinerari d�inserció).

Objectius específics de les EI

Les EI ofereixen formació en el lloc de treball com a einaper recuperar uns hàbits perduts de forma involuntària. És adir, com diu l�Elvira, "donem per suposat que treballem ambaquelles persones que, tot i que la societat ha generat la sevaexclusió, no volen estar excloses".

La recuperació dels hàbits es produeix a partir de l�itinera-ri personalitzat d�inserció, que tindria dos eixos: el contractede treball i d�inserció, i la formació en el lloc de treball. EnManuel Almirall de l�EI Futur creu que "és fonamental con-tractar-los des del primer dia, perquè la pretensió és que vis-quin amb dignitat des que estan amb nosaltres".

nexe - 15

Les empreses d’inserció i l’aposta per l’economia solidària

Objectius globals de les EI: resposta a la pobresa

La creació d�aquest tipus d�empreses "ha sorgit l�últim perí-ode (a Catalunya els darrers 20 anys) per respondre a unanecessitat que s�ha creat en la societat de buscar sortides alproblema de l�exclusió social, de les bosses de pobresa, i delscol·lectius o grups de persones que tenen difícil accés a lasituació normalitzada, de treball i de relació social", diu l�Àn-gel Panyella d�Engrunes. Apareix en aquesta definició un ele-ment nou, el de "resposta". Resposta a què?

Les empreses d�inserció responen a la pobresa, entenent-lacom la dimensió econòmica de l�exclusió social. L�exclusiósocial s�explica des d�una perspectiva tridimensional,

La pobresa és un eix de la dimensió econòmica, apareixcom la pota principal d�acció de les EI, concretament en elmarc del mercat de treball. L�accés a aquest permetria obte-nir una sèrie de recursos i autonomia per encarar-se a lesaltres dues dimensions de l�exclusió social.

Però ara tot això s�ha modificat. Tal com conclou l�estudielaborat per Magda Mercader per encàrrec de l�Observatori dela Pobresa (de la Fundació Un Sol Món) per a l�any 2003, ladimensió econòmica de l�exclusió ja no ve únicament donadapel no accés al mercat de treball. L�augment de la precarietatlaboral ha fet que tenir una feina hagi deixat de ser garantiaper sortir de l�exclusió. A la vessant laboral s�hi ha de sumarla dificultat d�accés a l�habitatge, al consum, a la cultura, ales relacions, etc.

Les empresesd’inserció sóneines perquèpersones exclosesde la societatpuguin sortir dela pobresa irecuperar lapràctica del dreta la ciutadania apartir del treballremunerat.

29nexe - 15


Dimensió econòmica

Dimensió sociopolítica Dimensió cultural

30

La composició de les EI

Veient el que he explicat fins ara, es pot deduir una prime-ra diferenciació de dos dels col·lectius que formen part de lesEI: els qui promouen que s�ofereixi l�eina per a la inserciólaboral i els qui l�usen.

Acurant més la composició a nivell de capital humà, apun-taré quatre grups de persones: 1) Sòcies i patrones: pertan-yen al col·lectiu fundador i creador de l�EI. No cobren, i laseva tasca rau a vetllar i definir estratègies globals que com-pleixin la finalitat social de l�organització. 2) Directives: sónles persones executores del dia a dia. La seva tasca és empre-sarial. Responen a les estratègies marcades per sòcies i patro-nes i les procuren aplicar dins del marc economicolaboral ones desenvolupa la feina de l�EI. 3) Personal educatiu: s�encar-reguen de la formació en el lloc de treball. Solen ser caps debrigada, xofers..., vetllen per l�aprenentatge d�un ofici alhoraque d�uns hàbits laborals. 4. Personal d�inserció: és per a quis�ofereix el recurs EI per enfrontar-se a la pobresa. Són lespersones que entren a fer itineraris personals d�inserció labo-ral. Es comprometen tant a realitzar una feina (ofici) i apren-dre-la, com a marcar-se uns objectius d�hàbits laborals(arribar a l�hora, respectar els companys...).

Enxarxar-se

En Diego Arias diu que les EI són "un trosset de l�itinerarid�inserció d�aquest tipus de col·lectius", però justament per fereficaç la globalitat de l�itinerari, cal definir i treballar amb elsagents que responen a la resta de l�itinerari (accés a l�habitat-ge...). És a dir, amb agents que puguin complementar la res-posta a la pobresa (dimensió econòmica) i a l�exclusió social.

A grans trets, es busca que aquesta complementarietatvingui donada pel sector empresarial, l�administració públicai la societat civil (sindicats, organitzacions socials...).

Col·laboració amb l’administració: una apostade Tercer Sector contra el neoliberalisme

Diu en Benigno Martínez, de l�EI Recibaix, que "Les EI hau-rem d�exigir que les administracions posin de la seva part, jaque nosaltres d�alguna manera estem fent una suplència dela feina que hauria de fer la societat i l�Estat". El mateix que

Amb la quantitatquel’Administracióatén una personaexclosa, unaempresad’inserció enpodria suportar elcost afegit de tres.

nexe - 15


en Manuel Almirall: "l�Administració ha d�entendre que estemfent un paper que haurien de fer ells". Ara bé, això no vol dirque l�administració hagi de crear empreses d�inserció, sinóreconèixer-les com a prestadores d�un servei públic i fomen-tar-les".

Les EI plantegen l�atenció a les persones (tant amb les quitreballen com per a les qui treballen) per tal de garantir que escobreixen els seus drets més elementals. I això ha de ser quel-com públic, que no vol dir necessàriament estatal. Les EI ofe-reixen un servei públic basat en la contractació d�aquellespersones que de forma no voluntària han quedat al marge dela societat, i ho fan des de l�activitat econòmica, en un marcd�economia capitalista de mercat, però on justament es dema-na a l�Estat que col·labori. I, en situar això, "no entres en con-tradicció amb l�estratègia de lluitar per una societat mésigualitària i més justa, perquè precisament [...] estàs posantlimitacions al lliure mercat, i estàs fent que l�Estat jugui el seupropi paper d�acotar les disbauxes del mercat", diu l�ÀngelPanyella, per tant, actues com a alternativa al neoliberalisme.

Què es demana de l�Administració pública? Primer, quereconegui que existeix un problema social que és el risc d�ex-clusió i la pobresa. Segon, que es reconegui que les empresesd�inserció ofereixen una part de l�itinerari d�inserció per talque els qui pateixen l�exclusió se�n puguin sortir, que això ésun servei, i a més està ben fet. Tercer, que reguli, amb unallei, què son aquestes empreses, com funcionen, com s�audi-ten i s�assegura el seu funcionament democràtic (si és un ser-vei públic ha de ser democràtic) i, sobretot, quines mesuresde foment apliquem per tal que aquestes "empreses-serveipúblic", que ens interessa que existeixin, puguin desenvolu-par la seva tasca amb rigor i qualitat.

Això planteja col·laborar, no com a subcontractat, sinócom a soci, amb l�Administració. I aquesta és la metodologiaque té el Tercer Sector per contribuir a frenar l�avenç del neo-liberalisme, reforçant la seva col·laboració amb l�Administra-ció pública per garantir que es cobreixen els drets socials i lesnecessitats de les persones.

Cost afegit i estalvi social

Un estudi elaborat per l�EI Engrunes i la revista Parracplantejava el cost afegit de les EI derivat del fet que justament"l�EI pretén treballar amb aquells menys rendibles", diu l�El-vira. A això se li ha de sumar el cost de la tasca social (segui-

Les empresesd’insercióutilitzenl’activitateconòmica com a eina per assolirla tasca social.

31nexe - 15


32

ment, acompanyament, formació, inserció, baixa productivi-tat,...), estimats en un total de 4.098,47 euros per persona iany. Alhora, el cost d�una persona exclosa que depengui del�Administració s�estimava en 12.131,42 euros l�any (sanitat,serveis socials, RMI, ajudes, ordre públic...). En canvi, unapersona provinent de l�exclusió que comenci a treballar a unaEI, no només deixa de tenir un cost per a l�Administració i lasocietat, sinó que reverteix en matèria d�impostos (IRPF, S.S.)i en consum (salari), per un total de 16.367,88 euros l�any. I,com que ja no depèn de l�Estat, li estalvia un total de12.131,42 euros l�any.

Així doncs, el cost anual d�una persona treballadora queiniciï un itinerari d�inserció en una empresa d�inserció és de20.466,33 euros (cost afegit més salari). Les despeses deriva-des d�aquest cost afegit són allò que fan no competitives lesEI respecte a les empreses purament mercantils. Les EI,doncs, el que demanen és que "aquesta distància estiguisuportada econòmicament per l�administració pública; perestar en les mateixes condicions, i perquè fem un servei afe-git, amb un col·lectiu que és responsabilitat de tots", diu l�El-vira.

Amb la quantitat que l�Administració atén una personaexclosa (12.131,42 euros), una EI en podria suportar el costafegit de tres.

L’activitat econòmica: innovació, avantguarda idrets socials

En Manuel Almirall diu que "hem de crear una empresaamb un producte suficientment bo per ser econòmicamentviables. A partir d�aquí es pot fer tota la tasca social que esvulgui". Les EI utilitzen l�activitat econòmica com a eina perassolir la tasca social. D�aquí el seu no afany de lucre, ja quel�existència de beneficis econòmics reverteix en tasca social(augmentar les contractacions, millorar els itineraris perso-nalitzats...). Ara bé, quin tipus d�activitat econòmica té un llocen la societat que pugui ser ocupat per EI?

Moltes de les actuals EI es dediquen a la gestió de residus,i això no és casual. Ara, les escombraries ens surten per lesorelles, i fins i tot moltes empreses ho veuen com un negoci.Fa 20 anys, les persones que promovien el treball amb col·lec-tius d�exclusió van veure que els residus, allò material que lasocietat ja no usava, eren la seva font de riquesa; es tractava

nexe - 15


de recuperar allò que es llençava i revaloritzar-ho. En aquestsentit, la contribució del sectors de les EI en l�estudi i valorit-zació dels residus ha estat enorme. Com diu l�Àngel Panyella,"amb algunes coses fins i tot podem estar una mica endavantdel comportament de la mitjana de la societat", ja que s�hainnovat per generar riquesa d�allò que es considerava rebuig.

Així doncs, l�activitat economicoproductiva que han realit-zat i que realitzen les empreses d�inserció es basa en la sevaaportació de capital social i valor afegit, esdevenint movi-ments d�innovació i avantguarda importants.

L�altra aportació social important de l�activitat productivade les empreses d�inserció rau en l�assoliment dels dretssocials. El que s�ha donat a conèixer com a nous filons d�ocu-pació, a on les EI o les cooperatives d�iniciativa social, perexemple, s�han abocat amb molta força, és l�intent de cobrirles noves necessitats que es creen en la societat, i fer-ho apartir del treball amb persones provinents de l�exclusió (ser-veis a persones...).

Així doncs, des de les EI s�ha apostat per cobrir un dretsocial allà on l�Estat no arribava. Ara bé, alhora que es dónauna resposta a aquesta necessitat, el sector ha de promoureque l�Estat el garanteixi, ara que sap que existeix la man-cança, i que hi ha demostracions pràctiques de com es podriacobrir. Això vol dir aconseguir quelcom molt important, queés cobrir una necessitat i retornar-la a l�àmbit públic com adret reconegut.

Tal com he explicat més amunt en parlar del marc legal pera les empreses d�inserció, cal que l�Estat les reguli, perquèreconeix el dret i dóna caràcter públic al servei. Si desprésaquest servei s�ofereix des d�una estructura funcionarial o detercer sector, això ja es discuteix a mesura que es va cons-truint.

Mercat social

Les EI necessiten, també, l�acceptació per part de la socie-tat civil amb voluntat transformadora. Això vol dir incorporardinàmiques de consum responsable, banca ètica, comerçjust... Vist que les EI desenvolupen activitats productives oprestadores de serveis, cal que tota la multitud (massa críti-ca) les conegui i decideixi col·laborar amb elles, bé sigui a tra-vés del consum, la contractació... Com diu en Guillem Correa,"avui, quan ningú dubta que les empreses han d�aplicar laseva quota de responsabilitat social com un factor clau en la

33nexe - 15


El sector de lesempresesd’inserció enténque l’actualsistemasocioeconòmicgenera i necessitaexclusió, és a dir,que la pobresa ésfuncional.

34

concepció d�elles mateixes, les EI es presenten com aquellesempreses en què la responsabilitat social no és una part mésde la seva definició empresarial, sinó que és definició empre-sarial en si mateixa". I això torna a voler dir enxarxar-se entots aquells processos i dinàmiques transformadors, tal comhe dit anteriorment.

Dues contradiccions

Hem vist que l�objectiu concret de les empreses d�insercióés la lluita contra la pobresa econòmica, emmarcada dins delmercat de treball a partir d�establir itineraris personalitzatsd�inserció, supeditats a contractes de treball, amb personesprocedents de l�exclusió i que decideixen lliurement iniciaraquests itineraris.

Amb tot això, el sector entén que l�actual sistema socio-econòmic genera i necessita exclusió, és a dir, que la pobresaés funcional. I això condueix a les empreses d�inserció a pre-guntar-se per què existeix aquesta exclusió, quines causes lageneren, i denunciar-les.

En la generació de l�exclusió social s�observen causesestructurals (la societat capitalista genera i necessita l�exclu-sió), i causes de caire personal (pel motiu que sigui, en unmoment determinat la persona no pot seguir el ritme de lasocietat i, involuntàriament, en queda al marge). Òbviament,el pes de les causes estructurals és sempre superior, ja que elmarc contextual on s�esdevé aquesta dialèctica de les EI és lasocietat contemporània de l�incomplet Estat del Benestar,d�un mercat de treball capitalista basat en l�acumulació decapital i riquesa, i d�una elit política força despreocupada deles capes excloses ("perquè són persones que no voten").

Les EI accepten "jugar" en aquest marc, i això els suposahaver de sintetitzar dos reptes dialèctics: I) la dialèctica entreel discurs global i la pràctica quotidiana, i II) la dialèctica dela incorporació d�exclosos a un mercat laboral que, de per si,genera i necessita exclusió i pobresa.

Una síntesi: l’aposta per l’economia solidària, eldret a la ciutadania i el dret a la renda bàsica

La síntesi que proposo per superar aquesta dialèctica tétres potes: 1) Apostar per l�economia solidària; 2) Que la

A vegades diemque l’objectiu deles empresesd’inserció ésdesaparèixer.

nexe - 15


inserció sociolaboral es plantegi com a recuperació del dret ala ciutadania, i 3) Reivindicar el dret a la renda bàsica.

1) Diu l�Àngel Panyella que "el nostre "fracàs" està anun-ciat. A vegades diem que el nostre objectiu és desaparèixer. Idesgraciadament no som una resposta global, però sí que hiha d�haver moviments, idees, actuacions, que trenquin ladinàmica de l�exclusió", i això es pot donar des de les EI. Aixòes podria donar reforçant un mètode de treball que incorpo-rés aquelles formes de treball que parteixen d�una denúnciadel mercat capitalista, que entenen l�economia no com un fisinó com un mitjà. I aquí hi ha una important confluènciaamb experiències i formes d�economia participada o coopera-tiva.

2) Garantir el dret a la plena ciutadania no es debatre sidonem el peix, la canya o la idea de pescar. La plena ciutada-nia requereix una garantia d�igualtat d�oportunitats i que, nopel fet de no tenir peixos, canyes o idees, et quedaràs al mar-ge de la societat. Segons en Guillem Correa, "un dels objec-tius de tota intervenció social és el de fomentar l�autonomiade les persones", que es concreta en el fet de "tenir criterisobre la vida, un lloc digne de treball, habitatge digne i parti-cipació en un projecte de ciutadania".

3) I, finalment, l�aposta per una renda bàsica de ciutada-nia com a element central per a un enfortiment de l�Estat delBenestar. El treball remunerat, com a eix central del que haestat la motivació que oferien les EI a les persones provinentsde l�exclusió per iniciar itineraris, es transformaria totalment.Però també és cert que això oferiria a les EI l�oportunitat d�a-profundir en la seva tasca social i en l�aplicació d�activitatseconòmiques més de valor afegit i economia solidària.

L�oportunitat d�incorporar la renda bàsica com a mesuracomplementària a la seva resposta a la pobresa i a la promo-ció de l�autonomia de les persones. La renda bàsica apareixcom a complement econòmic i de garantia per a unes perso-nes que decideixen usar el recurs EI, sigui per augmentar elseu nivell econòmic, sigui per socialitzar-se a través del tre-ball (remunerat o no), o simplement se senten motivades peraprendre un ofici i recuperar uns hàbits. Aquí, el treball lliu-re i realitzador recupera la centralitat en les persones.

Les EI incorporarien ofertes amb valor afegit i de generacióde nova riquesa, com podria ser el treball en defensa del mediambient o feines amb molta responsabilitat social.

La renda bàsicaapareix com acomplementeconòmic i degarantia per aunes persones quedecideixen usar elrecurs "empresad’inserció", siguiper augmentar elseu nivelleconòmic, persocialitzar-se através del treball,etc.

35nexe - 15


Bases històriques del moviment cooperatiuagrari a Nicaragua

En plena lluita contra la intervenció nord-americana aNicaragua, a penes un mes després de la presa de les ins-tal·lacions de la companyia nord-americana Vaccaro, Augus-to C. Sandino, el "general d�homes lliures", el 27 d�agost de1932 anuncia el seu projecte de crear cooperatives d�obrers icamperols a les zones alliberades pel seu "petit exèrcit boig"de patriotes i revolucionaris.

Aquest moment pot ser considerat la primera vegada enquè el model cooperatiu apareix com una proposta concreta

Els reptes del moviment cooperatiu agropecuari

a Nicaragua

Moisés López VizuetePresident de Nicaraocoop, RL

37nexe - 15

38

en el marc d�una política d�estat a Nicaragua, en contraposi-ció al model d�economia explotadora d�enclavament que com-panyies com la United Fruit Co., les fusteres com BragmansBluff Co. o les empreses mineres auríferes desenvolupaven,llavors, a costa de la sobreexplotació de la població local.

El 1933 el general Augusto César Sandino, després d�haversignat els acords de pau, funda a les ribes del Río Coco(municipi de Wiwilí), les primeres cooperatives agrícoles, for-mades per camperols desmobilitzats del seu exèrcit allibera-dor. La breu experiència cooperativa acaba quan la GuàrdiaNacional ataca les cooperatives agrícoles de Sandino a Wiwilíi assassina molts cooperativistes, una vegada que Sandino ésassassinat el 22 de febrer de 1934. El braç executor i cap dela Guàrdia Nacional, Anastasio Somoza, "home de confiança"dels Estats Units, inicia "l�estrip sagnant" que imposarà unrègim d�extrema repressió fins al triomf de la Revolució San-dinista de 1979.

Excepte algunes cooperatives de serveis vinculades a l�ex-plotació cotonera, creades a l�empara dels nous aires de l�A-liança per al Progrés dels 60, és a partir de 1980 quan elgovern revolucionari sandinista implementa una reformaagrària radical, basada en un model mixt de gran empresaestatal i cooperatives agràries, amb el nom d�Área Propiedaddel Pueblo (que articulava el conjunt dels mitjans de produc-ció col·lectiva fruit de la nacionalització de terres i les propie-tats de la família Somoza i dels seus col·laboradors mésimportants) en convivència amb la gran i petita explotacióagrícola que no va estar vinculada als interessos de Somoza.

Les xifres de la reforma agrària dels vuitanta indiquen laprofunditat dels canvis en l�estructura del camp nicaragüenc:120.000 famílies (més de 700.000 persones) van ser involu-crades en el procés. A les empreses agropecuàries del poblevan treballar una mitjana de 65.000 persones distribuïdes en1.200 unitats de producció. Es van crear 3.151 cooperativesque agrupaven 76.715 socis, amb diverses formes jurídiques(1.170 cooperatives agrícoles sandinistes, 1.559 cooperativesde crèdit i servei, 91 cooperatives de solc mort i 330 col·lec-tius de producció). De la maquinària agrícola que va entrar alpaís, el 59% va ser entregada al sector afavorit amb la refor-ma agrària. Els camperols que van rebre la terra (més de 3milions d�hectàrees) van captar el 66% del crèdit atorgat aescala nacional per a la producció agrícola. Es va entregar un35% (mitjana anual) del crèdit global a les cooperatives.

Les cooperatives nicaragüenques van fer una doble funció:en la producció i en la defensa de la revolució. Les cooperati-

És la primeravegada en què elmodel cooperatiuapareix com unaproposta concretaen el marc d’unapolítica d’estat aNicaragua.

nexe - 15

Els reptes del moviment cooperatiu agropecuari a Nicaragua

ves van ser el principal blanc de la "contra", un exèrcit irre-gular finançat i assistit pels Estats Units i nodrit, primer, perexmembres de la Guàrdia Nacional somocista, i després persectors populars (camperols i indígenes) que van entrar encontradicció amb les polítiques del govern sandinista. Els vuitanys de guerra i l�embargament nord-americà van deixar50.000 morts, una economia destruïda i la hiperinflació méselevada de la història.

Aquest inacabat procés de construcció d�un model produc-tiu amb el protagonisme de la propietat estatal i col·lectivistaacaba amb la derrota electoral del Front Sandinista d�Allibe-rament Nacional el 1990.

La dècada convulsa dels 90 comença amb un procés d�a-just econòmic imposat pels organismes multilaterals, carac-teritzat per la reducció de la hiperinflació (a partir d�unaretirada del circulant i un canvi de moneda sobrevaloradaartificialment); la privatització i el tancament d�empresesestatals (més de tres-centes petites empreses estatals van serprivatitzades entre 1990 i 1995); la privatització dels gransserveis públics estatals (la distribució d�energia, les comuni-cacions, el correu i el transport); el complet desmantellamentde la banca estatal i l�aparició oligopòlica de la banca priva-da; l�obertura gairebé total de les fronteres a les importacions(llevat d�alguns productes vinculats a grans interessos privatsnacionals, com el sucre o l�arròs), i la disminució del pressu-post públic dels sectors de salut i educació.

A la Nicaragua del començament del nou segle, més d�un60% de la població (de 5,5 milions d�habitants) viu ambmenys de 2 dòlars al dia. El cost de la cistella bàsica de pro-ductes per a una família de quatre s�ha duplicat des delcomençament dels anys noranta, en un marc de congelaciósalarial. Més d�un 40% de la població en edat escolar(800.000 infants i joves) no va a classe, i un 65% dels qui hofan no acaba els seus estudis secundaris.

Impacte de les polítiques neoliberals en elmoviment cooperatiu

Des de 1990, la pràctica desaparició del crèdit públic i pri-vat cap al sector cooperatiu, substituït molt parcialment perun sistema de microcrèdits que legalitza de facto la usura (éscomú trobar crèdit a la producció agrícola a interessos del 30al 50% anual, costos legals i comissions a part), va descapi-

En la Nicaraguadel començamentdel nou segle, mésd’un 60% dels 5,5 milionsd’habitants viuamb menys de 2dòlars al dia.

39nexe - 15


40

talitzar la petita producció individual i col·lectiva, i va generaruna brutal contrareforma agrària.

En les cooperatives agropecuàries es va iniciar un procésde parcel·lació de terres de propietat col·lectiva, i es va tornara un sistema d�explotació familiar de petites àrees agrícoles.Les famílies amb menys capital o menys compromeses amb laseva nova situació van procedir a la venda de les propietats,cap a altres socis o cap a grans propietaris. Aquest procés haaccelerat la concentració de propietat i una migració ruralmassiva en tres direccions: cap als nuclis urbans en elsdepartaments i especialment a la capital, Managua; cap a lafrontera agrícola (regions limítrofes als nuclis forestals de lesRegions Autònomes Atlàntiques) i, sobretot, cap a les explo-tacions agrícoles (com mà d�obra jornalera) del país veí, Cos-ta Rica.

Les cooperatives es van enfrontar també a la pressió de lapolítica governamental de devolució de terres a favor delsantics amos de les empreses nacionalitzades per la revolució,la majoria dels quals tenien grans deutes amb el sistemafinancer en el moment de la seva confiscació. Es van perdremoltes d�aquestes batalles per la debilitat dels sistemes deregistre dels títols de propietat entregats apressadament pelgovern revolucionari abans de la seva sortida del poder o acausa del difícil accés a serveis legals per a la seva defensa.

Els nous oligopolis privats, alguns vinculats a capitalsmultinacionals, han ocupat els colls d�ampolla de les cadenesde producció agropecuàries. El control oligopòlic es dónaespecialment en l�acumulació i la comercialització (com en elcas del monopoli de Parmalat en el sector lleter) o en el sub-ministrament d�inputs a la producció (especialment en els fer-tilitzants). Aquesta situació va convertir gran part delmoviment cooperatiu en simples acumuladors dels capitalis-tes agroexportadors, que els compren la producció primària apreus molt baixos (sense incórrer en els riscs de la producció)i els venen inputs a preus molt més elevats que els del mer-cat internacional. A aquest procés se suma la caiguda cons-tant, des dels vuitanta, dels preus internacionals deproductes històricament molt importants per a les cooperati-ves nicaragüenques, com el cotó, el cafè o el tabac.

La nova situació de baixa inflació, salaris miserables i rela-tiva seguretat ciutadana (comparada amb altres països de laregió) han fet molt atractiva l�especulació sobre les terres ubi-cades en zones d�altíssim potencial d�explotació turística.Nicaragua compta amb platges verges i reserves biològiques inaturals, gran part de les quals encara són propietat del

nexe - 15


moviment cooperatiu o les comunitats indígenes. Sóncomuns els conflictes amb cooperatives a causa de la falsifi-cació de títols de propietat, o bé de l�extorsió o l�amenaçadirecta cap a aquests col·lectius rurals per tal de desallotjar iprivatitzar aquest "nou" valor agregat de la terra.

La reacció del moviment cooperatiu: les novesorganitzacions

Encara en aquest ambient tan agressiu, l�aprovació de leslleis 84, 86 i la llei d�estabilitat de la propietat, sota pressiódels gremis camperols i urbans i del Front Sandinista alcomençament dels 90, va impedir el desallotjament directe dela propietat entregada sota la reforma agrària dels anys 80.Aquestes lleis asseguraven el reconeixement dels títols eme-sos "a favor de beneficiaris de reforma agrària que viuen de laterra, siguin aquests persones naturals o cooperatives" (Llei209, de 1995).

El 1994, segons dades de la Unió Nacional d�Agricultors iRamaders (UNAG), la petita propietat agrària i les cooperati-ves articulades eren encara responsables del 56% de la pro-ducció exportable total de cafè, del 60% de la carn de boví idel 90% de l�ajonjolí (sèsam).

Si bé gran part de les cooperatives van decidir parcel·lar lesterres col·lectives a mans dels seus socis, en general s�hamantingut el caràcter jurídic d�aquestes i un alt grau de "cul-tura d�allò col·lectiu" per afrontar els nous problemes de laproducció agrària. La generalitzada producció familiar en lesparcel·les dividides de les terres col·lectives entregades alsvuitanta coexisteix amb accions col·lectives dels productorsper a la gestió de crèdits, la comercialització de la producció ila negociació amb els nous actors del desenvolupament ruraldes de 1990: les ONG i la cooperació internacional.

La relació entre les ONG, els gremis i el moviment coope-ratiu ha produït una nova generació d�organitzacions campe-roles, la base de les quals són les cooperatives (de producciócol·lectiva o parcel·lada) hereves de la reforma agrària delsvuitanta. Aquesta nova generació d�organitzacions ha agrupatcooperatives agropecuàries en organitzacions de segon i ter-cer grau o ha involucrat la petita explotació agrària familiar(la històrica i els desagregats de cooperatives sandinistes) enorganitzacions especialitzades en el crèdit agrícola, la comer-cialització i altres serveis.

Les cooperativeses van haverd’enfrontar ambla pressió de lapolítica del governde tornar terresals anticspropietaris de lesempresesnacionalitzadesper la revolució.

41nexe - 15


42

Gran part d�aquesta heterogènia gamma d�organitzacionss�ha enfortit amb la inclusió de recursos humans professio-nalitzats en funcions gerencials o com a operadors dels siste-mes d�administració, crèdit, acumulació, comercialització oassistència tècnica a la producció.

Així neixen, al final dels noranta i al començament d�a-quest segle, organitzacions que lideren en aquest moment laproducció i la comercialització de productes exportables coml�ajonjolí (el cas de la unió de cooperatives Del Campo, a Occi-dent), de cafè orgànic (el cas de CECOCAFEN, a Matagalpa) ode mel (APIBO a Boaco) i de productes molt sensibles per a laseguretat alimentària nacional (com la producció lletera del�Alianza Amerrisque, a Chontales, o els grans bàsics de laUnión de Cooperativas de Servicios Múltiples del Norte, UCO-SEMUN).

El procés d�integració horitzontal i vertical d�unitats coope-ratives de base no ha estat exempt de problemes, derivatstant de les pròpies capacitats tècniques, de les debilitats enl�establiment de processos transparents de fluxos d�informa-ció (en especial dels preus i els excedents cap als productorsindividuals) i de les expectatives insatisfetes (en especial l�ac-cés a crèdits i mercats).

Si bé aquestes iniciatives han nascut a l�empara del suportfinancer o tècnic de les ONG locals no assistencialistes (diri-gides sovint per excomandaments d�institucions i movimentsd�origen sandinista), el paper dels governs neoliberals i la co-operació internacional ha estat ambigu.

En general els governs de dreta han tingut un paper neu-tre o poc agressiu (a excepció d�alguns funcionaris fonamen-talistes), han acceptat la convivència amb els nous actorscol·lectius i els han donat participació en espais de concerta-ció d�algunes polítiques agràries però sense cap expressiópràctica de suport.

La cooperació internacional ha mostrat interès en el modelassociatiu com una de les poques experiències d�èxit, sobre-tot en l�articulació del camp nicaragüenc als mercats externs.En altres casos, ha exercit pressió i han prevalgut certes for-mes jurídiques o bé s�han imposat models d�organitzacióinterna a través de programes d�assistència amb una fortacàrrega ideològica.

En general, les noves formes cooperatives de segon i tercergrau comparteixen una visió comuna, ja que prioritzen lasolució dels problemes d�accés a crèdits i mercats, tendeixena dotar-se de personal tècnic en funcions administratives ioperatives diferents de la seva estructura directiva i, cada

nexe - 15


vegada més, visualitzen el seu camp d�acció en tota la cadenade producció, més enllà de la producció primària, cap a l�a-groindustrialització, l�agregació de valor sobre la base de l�in-crement de la qualitat (clar exemple en la producció orgànica)i la comercialització.

Algunes cooperatives de Nicaragua han iniciat projectes dediversificació cap als serveis turístics, com la UCA Mirafloresa Esteli o la UCA Tierra y Agua a Granada, i abanderen laconsciència del moviment cooperatiu sobre l�explotació soste-nible de l�entorn natural i social amb què conviuen.

El cas de Nicaraocoop

En el marc de les reunions organitzades per l�Oficina deSuport a la Comercialització de l�Institut de Cooperació Aus-tríac (IIZ), el mes de juny de 1999, l�ONGD local AsociaciónTecuilcan (Lloc de transparència, en idioma Náhuatl) va reu-nir representants de 25 organitzacions camperoles (coopera-tives i associacions) per discutir i elaborar una propostad�estratègia comuna en el camp de desenvolupament rural.D�aquesta proposta va sorgir el Programa de Desenvolupa-ment Rural Teosintal (Espiga Sagrada, en idioma Náhuatl).

Una de les conclusions a les quals va arribar el grup dediscussió va ser la importància de l�articulació cooperativaen organitzacions de segon i tercer grau, que permetessincertes economies d�escala, per afrontar l�era global. Els par-ticipants van proposar tenir institucions operatives, és a dir,amb capital, infraestructura i gerència professional, perquèel suport a les organitzacions de petits productors fos efec-tiu. La majoria dels grups reunits allà van signar un acordper desenvolupar el Programa Teosintal i crear una empresacentral de serveis per tal d�afrontar el problema comú de lacomercialització de productes agrícoles i l�accés a finança-ment. Les organitzacions que conformarien l�empresa serienaquelles que comptaven amb suficients volums de produccióexcedentaris per a la seva comercialització en el mercatnacional o internacional.

Amb suport de l�ONG espanyola Enginyeria sense Fronte-res i l�ONG austríaca Horizont 3000, es va aconseguir forma-litzar i constituir legalment l�empresa central de Serveis, ambel nom d�Empresa Cooperativa Nicarao RL (Nicaraocoop), laqual va ser dotada d�un equipament mínim per al seu funcio-nament i una petita infraestructura central a Managua. L�em-presa cooperativa Nicaraocoop es va constituir el 22 de

43nexe - 15


La nova situacióde baixa inflació,salaris miserablesi relativaseguretatciutadana ha fetmolt atractival’especulaciósobre les terressituades en zonesd’alt potenciald’explotacióturística.

44

setembre de 2002 i la integren les següents unions de coope-ratives i associacions sense lucre següents:

- Cooperativa de Servicios Múltiples Carolina Osejo - Unión de Ganaderos y Agricultores de Quilalí - Unión de Cooperativas Agropecuarias El Sauce - Asociación de Desarrollo Productivo Alternativo (ADEPAL) - Unión de Cooperativas Agropecuarias A. Smith. - Asociación TECUILCAN

Les organitzacions participen democràticament en les deci-sions de l�empresa cooperativa Nicaracoop. Un membre decada organització participa a la Junta Directiva, els llocs de laqual no poden ser ocupats durant més de tres anys per lamateixa persona. L�assemblea de Nicaracoop està conforma-da per tres membres de cada organització associada.

Les organitzacions sòcies de Nicaracoop produeixen cul-tius anuals (ajonjolí, fesol, blat de moro, arròs, plantes medi-cinals), perennes (cafè, anacard o marañón) i productespecuaris (mel, lactis). Els grans bàsics són dirigits a mercatslocals i els cultius d�exportació són produïts amb tècniquesagroecològiques i certificats com a productes orgànics per lacertificadora BIOLATINA, autoritzada per l�agència alemanyaDAR, la qual cosa en permet la comercialització a mercatseuropeus.

L�empresa cooperativa Nicaraocoop té com a funció princi-pal la recerca de mercats, l�agregació de valor de productescamperols (envasament i etiquetatge) i la gestió de finança-ment per a l�acumulació i el processament. Els excedentseconòmics que s�aconsegueixen són retornats als productorsen forma de primes postcomercialització. Amb un percentat-ge del preu de venda dels productes agrícoles transformats osemitransformats es pretén cobrir la capacitat operativa del�empresa central, de manera que no depengui del suportd�organismes externs en el mínim termini possible.

Entre les característiques que han fet de Nicaracoop unmodel atractiu per als associats (6 organitzacions de primer isegon grau) i les organitzacions aliades (fins a la data, més de50 organitzacions camperoles i empreses propietat de treba-lladors, que articulen un univers de més de 15.000 famílies)podem assenyalar:

a) La no dependència de l�estructura central. Totes lesorganitzacions sòcies tenen les seves pròpies capacitatsgerencials, o s�estableix com a objectiu la dotació gradual d�a-

nexe - 15


questes capacitats i el seu enfortiment administratiu i opera-tiu. Totes les organitzacions sòcies tenen capacitat legal(llicències, registre i permisos) per establir relacions autòno-mes amb els mercats, fins i tot els d�exportació. És a dir, l�em-presa central basa la seva existència en la generaciód�eficiència (consecució de millors preus i mercats) i no en elmonopoli de capacitats o d�informació.

b) L�articulació vertical flexible i transparent. Nicaraocoopno obliga les organitzacions associades a vendre la seva pro-ducció a través de l�empresa central. La negociació amb elscompradors de la producció agrícola integrada es fa amb laparticipació de les organitzacions locals, i aquestes accedei-xen a la informació sobre preus i mercats. L�empresa coope-rativa subscriu contractes detallats amb les organitzacionssòcies o aliades on especifiquen els compromisos de les partsentre elles i amb tercers.

c) Limitació de la direcció i l�aparell tècnic. L�aparell tècnicde l�empresa és petit, en relació amb el nombre dels seusassociats, i s�autoimposa limitacions al seu creixement. Elsactius (terres, bodegues, equips i capital de producció) estanmajoritàriament en mans de les organitzacions locals sòcies,la qual cosa obliga al consens a l�hora del seu ús col·lectiu(per exemple, a l�hora d�utilitzar garanties per a l�adquisició decrèdits).

d) La transferència de riscos i beneficis. Els riscos derivatsde la producció agrícola recauen en les organitzacions locals.Els riscos derivats de la comercialització recauen en l�estruc-tura central. Generalment, Nicaracoop estableix preus degarantia de compra superiors als costos de producció i als delmercat local. Les operacions d�acumulació es fan pagant alproductor aquests preus de garantia en el moment de l�entre-ga del producte. Si existeixen excedents en la comercialitza-ció, aquests retornen al productor en forma de primapostcomercialització, descomptant-hi els costos del procés ipercentatges fixos per al manteniment dels aparells adminis-tratius i tècnics de les organitzacions (entre el 2 i el 5% delpreu de venda final per a l�empresa central i l�organitzaciólocal).

En un any d�operació a penes, Nicaracoop ha demostratser una eficient eina d�inserció en els mercats de la producciód�origen camperol. Aliant-se amb universitats nacionals, hadesenvolupat línies de productes agroindustrials acabatsd�alta qualitat (cafès torrats i mòlts, mel envasada, fesols des-hidratats, olis comestibles i cosmètics) que ha inserit en cade-nes de supermercats nacionals. Ha assolit el reconeixement

La cooperacióinternacional hamostrat interès enel modelassociatiu comuna de les poquesexperiències d’èxiten l’articulaciódel campnicaragüenc i elsmercats externs.

45nexe - 15


46

d�ens estatals de promoció del comerç exterior. Nicaracoopadministra avui una de les plantes més grans i modernes del�Amèrica Central per al processament (decorticació) de llavord�ajonjolí, la planta Posoltega, després d�una negociació d�a-quest bé públic amb l�Estat. L�empresa cooperativa ha esta-blert aliances fermes amb empreses agroindustrialsnacionals per a la comercialització local i a l�exterior de pro-ductes nicaragüencs d�alt valor agregat. Cooperatives sòciesde Nicaracoop integren la Xarxa de Turisme Sostenible i haniniciat una reconversió d�infraestructres col·lectives (casescomunals) en petites instal·lacions hoteleres rurals.

El moviment cooperatiu a Nicaragua: un modelalternatiu?

Una pregunta que el nou moviment cooperatiu a Nicaraguas�haurà de fer en els pròxims anys és si la seva aspiració ésúnicament sumar al carro de la internacionalització de l�eco-nomia la petita producció camperola que articula (i aconse-guir, a canvi, la seva supervivència o la seva participació en elrepartiment d�excedents) o és, en canvi, substituir el modeldominant per una organització social més justa, a la causa dela qual sumarà el seu capital organitzatiu.

La globalització, sota el control dels operadors neoliberals,incrustats en les estructures de decisió dels estats del Grupdels 8 i els organismes multilaterals, ha produït un model d�a-cumulació de poder sense precedents en mans del capitalfinancer i les empreses multinacionals.

Aquest model d�acumulació global ha produït una gammade "guanyadors" i "perdedors". Entre aquests últims es comp-ten la petita producció agrícola i el moviment cooperatiu.Qualsevol model local o nacional, que es reclami com a alter-natiu quant a la forma d�organitzar la producció i distribuirels seus excedents, haurà de fer una anàlisi exhaustiva delmodel dominant i adoptar les mesures que permetin la sevasupervivència i el seu desenvolupament.

Aquells que creiem que el moviment cooperatiu i autoges-tionari a Nicaragua és part de la construcció d�un model alter-natiu a l�acumulació capitalista global, ens hem plantejat unsquants reptes que hem d�afrontar a curt i mitjà termini,alguns dels quals s�exposen tot seguit.

L’empresacooperativaNicaraocoop es vaconstituir el 22 desetembre de 2002amb tres unionscooperatives idues associacionssense ànim delucre.

nexe - 15


a) El control de les cadenes de producció: la industrialitza-ció i el comerç

El creixement del moviment cooperatiu no es pot limitar al�articulació horitzontal de la base productiva, sinó al controlde les diferents baules en la cadena d�agregació de valor. Enel nou paradigma productiu, és la cadena la que transfereixinformació i tecnologia, i, per tant, poder de negociació.

A Nicaragua, a les ineficiències que generen els monopolisd�unes poques famílies oligàrquiques que controlen certesbaules de les cadenes de producció, el moviment cooperatiupot fer girar tota la cadena productiva (des de les entradesfins al comerç) de manera que disminueixin els costos de pro-ducció, els preus al consumidor i impactin positivamentsobre la balança comercial nacional.

b) La diversificació cap als serveisEl moviment cooperatiu agropecuari no pot obviar els

altres usos de la terra que s�imposen als tradicionals. Laconsciència sobre aquesta nova valoració de la terra permetràfrenar el desallotjament cooperatiu. L�explotació dels noususos haurà de fomentar la generació de treball, especialmentimportant per a les generacions més joves de fills i filles de lesfamílies del minifundi agrícola.

En el cas de Nicaragua, donat l�ampli control de la terra enmans de cooperatives i comunitats indígenes, els serveisambientals (captura de carboni) i aquells lligats al turisme(sempre que hi hagi un clar marc ètic d�explotació ambiental-ment sostenible, de respecte a la dignitat dels treballadors ide rescat de la identitat cultural local) poden ser una fontagregada de capitalització i enfortiment del moviment.

c) Aliances amb el moviment cooperatiu nacional i interna-cionals: de les xarxes a les estructures operatives

Les xarxes internacionals creades sobre la base de l�inter-canvi d�informació i experiències o de la discussió de proble-mes comuns (com els tractats de lliure comerç o eldesembarcament dels transgènics) han de ser l�origen de laconstrucció d�empreses cooperatives internacionals (i "inter-nacionalistes").

La construcció d�aquestes cooperatives, que superen elsàmbits nacionals, poden donar amb solucions directes iimmediates a alguns problemes que limiten el creixementcooperatiu en els països del sud. Esmentem tres problemesmolt concrets:

La funcióprincipal deNicaraocoop és larecerca demercats,l’agregació devalor de productescamperols i lagestió delfinançament.

47nexe - 15


48

- L�accés al crèdit. Davant de les polítiques usureres de labanca privada i les intermediàries financeres del Tercer Món,les cooperatives d�estalvi i crèdit dels països del "nord" podenassociar cooperatives "del sud", i facilitar-los accés a crèdit encondicions més justes. La banca ètica pot donar suport aaquest procés entregant fons en administració o establintaliances amb aquestes noves cooperatives supranacionals.

La conformació d�empreses mixtes entre cooperatives delnord i del sud permetrà l�ús de capital "barat" dels païsosenriquits per finançar indirectament processos productius alsud, a través de mecanismes com la compra a futur.

- L�accés als mercats. Les necessitats logístiques i d�infor-mació fan gairebé impossible l�operació eficient del comerçinternacional directe entre cooperatives del sud i els canals dedistribució dels països enriquits. L�aliança entre les coopera-tives agroindustrials del sud i les cooperatives de serveis delnord, en la distribució majorista primer, i més tard en laminorista, poden substituir la relació tradicional amb elsgrans importadors per canals més curts i més eficients.

- La transferència tecnològica. De nou, les aliances inter-nacionals entre moviments cooperatius locals facilitarà latransferència tecnològica de manera directa i completa, tantde tecnologia "dura" (llavors, equipament industrial, etc.) com"suau" (formes d�organització, mètodes eficients de formaciócooperativa, etc.).

Des de Nicaragua pretenem desenvolupar aquestes alian-ces començant pel moviment cooperatiu de l�Amèrica Centrali de l�Amèrica Llatina, amb l�esperança de desenvolupar co-operatives internacionals amb el moviment cooperatiu d�Eu-ropa, pels llaços històrics de solidaritat que ens uneixen i perl�origen ideològic dels moviments als dos costats de l�Atlàntic.

La sostenibilitat de les relacions passarà per arribar a un"pacte ètic" entre cooperatives dels dos costats de l�"abisme"econòmic, fent èmfasi en els principis de democràcia en lapresa de decisions i d�equitat, bases universals del movimentcooperatiu. S�hauran de desterrar actituds assistencialistes,caritatives i "pseudoimperialistes" en les relacions entre lesnostres cooperatives.

d) Aliances amb altres classes socials: articulació sindicalper la via del consum

La identificació dels aliats locals serà clau en la conforma-ció de les expressions alternatives d�organització social.Sovint, s�ha contraposat el món sindical amb el cooperatiu, ila lumpenització del treball a les urbs del sud fa difícil l�anà-

nexe - 15


lisi de les classes en les societats destruïdes pel neoliberalis-me. El moviment cooperatiu agropecuari i agroindustrial potser clau a l�hora d�establir les bases de la seguretat alimentà-ria (entesa com la producció barata, accessible i abundantd�aliments per a les classes populars) i la sobirania alimentà-ria (entesa com la capacitat nacional d�abastament d�ali-ments). L�organització de cooperatives o associacions deconsumidors, en col·laboració amb els sindicats, pot suposaruna via ràpida de concreció d�aliances entre classes.

A Nicaragua s�han fet les primeres passes en aquest tipusd�aliances orgàniques, entre moviment sindical i cooperativesagropecuàries, i han involucrat fins i tot el petit comerç delsbarris populars (les pulperías) com un tercer actor social quepermeti una xarxa de distribució minorista sense grans inver-sions en infraestructures.

e) Articulació política Els moviments socials i les expressions alternatives de

models productius han de trobar els referents polítics queassumeixin les seves posicions i elevin les seves reivindica-cions en el marc de l�organització política de cada estat.L�"apatricitat" de les organitzacions de producció, entesa comla seva independència orgànica respecte als partits polítics,no s�ha de confondre amb l�"apoliticitat" i encara menys ambel suport a aquells programes polítics que defensin els inte-ressos de les classes socials organitzades en les empresescooperatives. Possiblement cap model alternatiu no sobre-viurà sense aliances tàctiques amb els partits reformistes delmodel neoliberal o la seva aliança estratègica amb aquellsafins a la seva substitució.

A Nicaragua, l�origen històric del moviment cooperatiu (lescooperatives de Sandino i la reforma agrària en el marc de larevolució sandinista) ha facilitat, en general, la convivènciaentre la independència orgànica respecte als partits polítics ila participació activa de quadres cooperatius en la formulacióde propostes polítiques, especialment i majoritàriament en elmarc del FSLN.

f) La independència respecte a la cooperació internacional Bàsic per al desenvolupament d�un moviment alternatiu al

neoliberalisme és la independència de les nostres organitza-cions respecte a les polítiques de la cooperació internacional.Sense voler fer una anàlisi exhaustiva del paper de la coope-ració, hem d�entendre que en tot moment les agències de co-operació internacional són braços "armats" (amb el poder

El modelneoliberal haexclòs lesmajories popularsdel sud de l’accésa una vida digna.

49nexe - 15


50

gairebé mític que els entrega el dòlar o l�euro) de la políticaexterior dels estats del nord, que l�abasten de recursospúblics. Aquests mateixos estats que han donat suport a laprivatització dels serveis públics en el món "subdesenvolupat"han facilitat l�aterratge de les seves empreses transnacionalsi han establert les antipopulars mesures d�"ajust".

Cal reconèixer que els recursos públics han jugat unpaper clau a l�hora d�ajudar el desenvolupament del movi-ment cooperatiu (al nord i al sud), però sense renunciar maial seu control. L�ús dels recursos públics haurà de sersotmès a un escrupolós escrutini per part del moviment coo-peratiu. Caldrà llegir si la "lletra petita" dels suports finan-cers del sector públic comporta una renúncia implícita alsprincipis de transformació social que ens motiven. La lluitaper la independència és una responsabilitat directa del movi-ment; de la seva capacitat de créixer, convèncer i negociar.En definitiva, de la seva força organitzativa de les voluntatspopulars.

Una última reflexió: els reptes del creixement

El model neoliberal ha exclòs les majories populars del sudde l�accés a una vida digna. Allà on la globalització del capitalpractica la destrucció sistemàtica de l�organització socialequitativa, el moviment cooperatiu sembra esperança, creix is�enforteix. Cada lluita perduda, cada retrocés, ha estat unalliçó ben apresa i conforma un cabal col·lectiu de saviesaimpossible ja de destruir.

Més enllà de la convicció que el moviment cooperatiu gene-ra eficiències econòmiques i socials, que aquestes són reco-negudes cada vegada més per més persones i que el seu destíés la seva expansió cap a àrees cada vegada més àmplies delteixit social i productiu, queda el repte més important: que elcreixement de les organitzacions cooperatives de producció iserveis, així com les seves futures expressions supranacio-nals, siguin exemple d�una ètica diferent i alternativa.

Tots hem conegut exemples de tecnoburocràcies que s�a-poderen de la direcció de grans empreses cooperatives elcomportament de les quals cap enfora (en les seves relacionsamb altres agents econòmics privats) i cap endins (especial-ment amb els treballadors no socis) no difereix en res de lestradicionals empreses capitalistes.

Als pessimistes que veuen en la dimensió i l�extensió unsinònim de perill d�involució en l�ètica cooperativa, els propo-

nexe - 15


so la permanent educació en els valors i els principis delmoviment, la vetlla constant.

La nova cultura que volem construir es debat contra elsvells paradigmes, els nostres vells paradigmes, dels qualssolament ens desprendrem a través de la pràctica i del cons-tant aprenentatge dels nostres errors i els nostres encerts.Del nostre valor a atrevir-nos a enfrontar aquests reptesdependrà el nostre èxit.

"Nosaltres anirem cap al sol de la llibertat o cap a la mort; isi morim, la nostra causa seguirà vivint. Uns altres ens segui-ran". (Augusto C. Sandino. General d�homes lliures)

La nova culturaque volemconstruir es debatcontra els vellsparadigmes.

51nexe - 15


l Quebec, durant molt de temps la vida de les comunitatss�ha construït envers les necessitats de la indústria. He vis-cut molt temps a Buckingham, una petita ciutat de 15.000habitants que va acabar sent un barri de la gran ciutat deGatineau. La seva història està íntimament lligada al desen-volupament de les grans empreses de productes químics i depastes i papers que utilitzen els recursos forestals de la regióde l�Outaouais.

La papereria MacLaren i Productes Químics Albright & Wil-son empraven a la majoria de la mà d�obra de la municipalitat,que es va desenvolupar al ritme de les necessitats d�aquestesempreses. Els industrials propietaris d�aquestes empresesestaven orgullosos de la seva aportació a la comunitat amb quèmantenien unes molt bones relacions.

Desenvolupament econòmiccomunitari i economia solidària:

Al cor de noves pràctiques dedesenvolupament local

Patrick Duguay

55nexe - 15

A

56

Després d�un segle, el model industrial de Buckingham vacomençar a mostrar signes de debilitat. Les pressions del mer-cat mundialitzat es van manifestar per una voluntat d�augmen-tar la rendibilitat dels productes, amb una recerca constant peraugmentar la producció i reduir els costos. Els esforços demecanització mitjançant la informatització dels processos hanfet disminuir les necessitats de mà d�obra i les empreses hanreduït gradualment el seu paper com a font de treball.

A l�inici dels anys 80, el control de les empreses de Buc-kingham va passar de les famílies industrials de Buckinghama les mans d�accionistes estrangers, encara menys preocupatsdel paper d�aquestes empreses per a l�economia local. Vaguessuccessives a causa d�acomiadaments massius van posar enevidència els perills de la dependència de l�entorn respecte alsobjectius de les grans empreses.

Les conseqüències per Buckingham van ser devastadores.L�atur a la classe obrera va pujar fins a un 48% de la poblacióactiva, la qual cosa va portar la població a una gran precarie-tat financera. En passar els anys, les conseqüències de lapobresa es van fer patents. La desvitalització de la comunitatva portar una nova gamma de problemes socials. El nombre delloguers a edificis vells i sovint inadequats per a les necessitatsde les famílies, la monoparentalitat, l�analfabetisme i les malal-ties físiques i mentals es van multiplicar. La renda dels matri-monis, dependents de programes governamentals, assegurencondicions de vida mínimes, però al mateix temps actuen coma fre per a la millora de la qualitat de vida al barri. A mesuraque els anys passaven, la caiguda de l�economia local derivadade l�atur porta al tancament de diverses petites empreses localsde subcontractes i de serveis de proximitat, fet que va agreujarencara més la situació socioeconòmica.

És en aquest context de crisi que neix una nova voluntat quela mateixa comunitat es faci càrrec del desenvolupament. Per-meti�m contextualitzar aquesta nova aproximació al desenvolu-pament de la col·lectivitat, explicant a grans trets l�evolució delmoviment popular i comunitari al Quebec.

La societat del Quebec i el moviment comuni-tari dels anys 1950-1970

Els anys 1950-1970 estan marcats per l�anomenada �revo-lució tranquil·la�. Aquest període de fort creixement econòmicestà caracteritzat pels grans qüestionaments del paper de

nexe - 15

Desenvolupament econòmic comunitari i economia solidària

l�Església catòlica i de l�Estat, que van portar grans canvis ala societat del Quebec, tal com va passar a la resta del mónoccidental.

Apareix el model anomenat Estat del Benestar, que porta ala creació de programes públics de suport a la renda, de laSeguretat Social del Quebec i de les diferents mesures d�as-segurança i de protecció social.

La manera de veure la intervenció pública, que confinaval�ajuda als més desafavorits només a la caritat cristiana, ésfortament criticada pels ciutadans pobres. Les pressions i lesmobilitzacions populars s�organitzen dins un gran movimentde reivindicacions per demanar a l�Estat un suport tangibleen la millora de les condicions de vida, sobretot per als exclo-sos del mercat laboral, persones grans, discapacitats o anal-fabets. En aquesta època neixen les Associacions de Defensadels Drets Socials (ADDS).

Durant els anys 70, veiem que emergeix una voluntat defer-se càrrec de les comunitats, particularment les urbanes.Aquesta voluntat es manifesta en la col·locació d�infraestruc-tures comunitàries. En aquest moment s�organitzen serveisde salut com els de la clínica popular de Pointe St. Charles ograns projectes de lloguer cooperatiu. Els barris urbans s�or-ganitzen al voltant d�associacions que es preocuparan delfutur del seu entorn fent augmentar l�oferta del servei i la rei-vindicació a l�Estat, com a mitjans d�assegurar la seva super-vivència.

Les noves estratègies del moviment comunitaridel anys 80

Als anys 80, el creixement econòmic pateix un importantretrocés al Quebec. El model d�Estat del Benestar elaboratdurant les darreres dècades és qüestionat, a causa d�unimportant augment de l�atur que fa reduir considerablementles aportacions fiscals als governs del Quebec i del Canadà.

Als municipis, aquestes crisis es manifesten per un empo-briment general de les comunitats concentrades als barrispoblats pels obrers, que estan greument afectats pels aco-miadaments massius. L�atur afecta, a partir d�ara, els obrersespecialitzats i cada vegada més joves.

Davant d�aquesta nova realitat, les associacions populars icomunitàries experimenten dificultats per adaptar-se. Elsjoves aturats desitgen trobar un lloc de treball, així com la

Durant els anys70, al Quebec escreen clíniquespopulars i gransprojectes delloguercooperatiu.

57nexe - 15


58

possibilitat de guanyar un salari digne per poder mantenir laseva família. El treball és la via privilegiada per a la integra-ció social i la participació econòmica a la societat. El barriconstitueix, doncs, la unitat fonamental on es concentren lesproblemàtiques on cal intervenir.

Les associacions, per la seva proximitat amb les necessi-tats de la població, s�adapten a aquestes noves realitats pro-blemàtiques dels barris.

Les associacions mobilitzen els sindicats, les empreses pri-vades i els serveis públics per a una entesa comuna de les pro-blemàtiques que afectaven el barri. A partir d�aquest consenss�elaboraria una estratègia que tenia en compte, tant la qüestióde les condicions de vida del barri (lloguer, serveis de proximi-tat, formació, salut, cultura), com la situació de desenvolupa-ment de l�economia local i del treball. Les corporacions dedesenvolupament econòmic comunitari (CDEC) naixerien coma mecanisme d�intervenció d�aquestes problemàtiques.

Les CDEC intervindrien, al mateix temps, en la millora deles condicions de vida i pel desenvolupament dels serveiscomunitaris de proximitat. Per exemple, el suport professio-nal al desenvolupament comunitari de les CDEC afavoreix l�a-parició de cuines col·lectives que intervenien a laproblemàtica de la malnutrició, a més de contribuir a minvarl�aïllament sofert pels residents del barri. Nombroses iniciati-ves per a la millora de la salut o de l�accés a activitats cultu-rals es beneficien de les CDEC, que negocien el finançamentde les activitats amb els governs.

L�essencial de les estratègies del desenvolupament de lesCDEC se centra en la intervenció directa i amb l�estructura-ció de l�economia local. L�objectiu de revitalització social d�unterritori passa per la creació de llocs de treball i d�empresesarrelades a la comunitat.

Amb aquesta perspectiva, l�economia social i solidària prentota la seva importància. La utilització de palanques i d�eineseconòmiques té com a fita acomplir els objectius socials, derespondre a les noves necessitats de la comunitat i de crearllocs de treball estables, ben remunerats i estimulants per alstreballadors nascuts al barri.

Les empreses d�economia social al Quebec representen unaforça innegable per a l�economia. Estan molt diversificades imarcades per la innovació. Les trobem als sectors d�alta tec-nologia, de medi ambient, de cultura, de lleure, de serveis ales persones, de serveis a empreses. Siguin cooperatives oqualsevol empresa col·lectiva, les empreses d�economia sociales distingeixen per:

La revitalitzaciósocial del territoripassa per lacreació de llocs detreball id’empresesarrelades a lacomunitat.

nexe - 15


➮ Una gestió democràtica➮ La priorització de la persona en detriment del capital ➮ L�autonomia pel que fa a l�estat

Les CDEC permeten la participació activa d�associacionsper al desenvolupament econòmic del seu entorn. Les sevesiniciatives han fet possible la realització de grans projectesurbans amb un esforç constant de negociació. Ja sigui ambl�ocupació del territori, reactivant les artèries comercials,donant suport a la indústria cultural o a la turística..., lesCDED, associant el sector privat i l�Estat, contribueixen a cre-ar condicions per a un desenvolupament endogen, creat perl�entorn i que beneficia el conjunt de la col·lectivitat.

L�estratègia de desenvolupament econòmic comunitari ésuna aproximació:

➮ Territorialitzat La seva base d�anàlisi i d�intervenció és un territori ben

definit. L�aproximació territorial s�oposa als enfocaments tra-dicionals del desenvolupament econòmic que anteposaven unenfocament sectorial.

➮ EndogenEl desenvolupament de l�entorn passa per una millor uti-

lització dels recursos de l�entorn. L�enfocament del desenvo-lupament econòmic comunitari s�oposa d�aquesta manera alsenfocaments tradicionals que proposen, sobretot, l�atracciód�inversors exteriors per assegurar el creixement.

➮ Partenarial (privat � públic � associatiu)El desenvolupament econòmic comunitari aspira a la con-

tribució del conjunt dels actors del desenvolupament actiusobre el territori. Tant si es tracta d�empreses privades,d�agències governamentals o dels electes locals, el desenvolu-pament econòmic comunitari mobilitza i elabora accionsemprant tots els incentius disponibles. Satisfà els buits cre-ant les infraestructures i mecanismes de suport a les iniciati-ves locals.

Sovint resumim l�enfocament del DesenvolupamentEconòmic Comunitari tot descrivint la seva intervenció comuna gestió de reforçament de les comunitats. Que la comu-nitat es faci càrrec del desenvolupament constitueix unaestratègia de democratització de l�economia. Més enllà delsmecanismes democràtics governamentals, el Desenvolupa-ment Econòmic Comunitari crea un espai de diàleg i de nego-ciació al barri.

Les empresesd’economia social,moltdiversificades imarcades per lainnovació,representen unaforça econòmicainnegable alQuebec.

59nexe - 15


60

L’experiència del Projecte de reactivació econò-mica i social de barri (PRESQ)

Aquesta és una estratègia que la comunitat de Bucking-ham ha prioritzat per assegurar la reactivació del seu desen-volupament econòmic i social. Petita comunitat obrera al sid�una aglomeració urbana constituïda al voltant de la funciópública federal, Buckingham difícilment es recupera deldecreixement industrial.

Al començament dels anys 90, un comitè format per ini-ciativa dels interventors socials de Buckingham i de les ciu-tats de la comunitat urbana de l�Outaouais decideixenengegar una gran operació d�anàlisi de la situació de l�econo-mia i del treball al sector urbà de l�Outaouais. Els seus estu-dis, amb el suport d�investigadors de la Universitat de Quebeca Outaouiais, han permès identificar les zones on es concen-trava una gran pobresa, que contrastava amb la relativariquesa de l�entorn.

Les actes del comitè són a l�efecte que les estratègies dedesenvolupament tradicionals no tenen més que poc impactesobre la situació dels barris desvitalitzats i dels seus resi-dents. Els electes municipals, que fins a la data havien negato, almenys, minimitzat la pobresa que havia castigat dura-ment al si de la ciutat, van experimentar fortes pressionspopulars arran de la difusió dels resultats dels estudis delcomitè de reactivació. En endavant, es va aconseguir que eldesenvolupament econòmic no fos tan sols objectiu únic del�elit local.

El repte que es presentava a l�entorn era concretar la inter-venció proposada pel comitè de treball. La posada en marxa d�u-na Corporació de Desenvolupament Econòmic Comunitari(CDEC) a Buckingham es serviria del moviment comunitari, re-agrupat per la corporació de desenvolupament comunitari RondPoint, la ciutat de Buckingham i els empresaris del sector pri-vat, representats per la Societat d�Ajut al Desenvolupament dela Col·lectivitat (SADC) de Papineau, òrgan d�intervenció delgovern federal canadenc a les regions del Quebec.

Aquest partenariat va permetre la contractació d�un direc-tor general i la formació d�un petit equip de treball. El Projec-te de Reactivació Econòmica i Social de Barri (PRESQ) vanéixer el 1997 després de nombrosos anys d�esforços i de con-centració dels agents implicats.

L�estratègia del PRESQ s�inspira en un enfocament sobrel�entorn comunitari. Es tracta d�una gestió en quatre passos quees resumeix amb els mots �veure � jutjar � actuar � avaluar�.

Les associacionsmobilitzen elssindicats, lesempreses privadesi els serveispúblics per a unaentesa comunasobre lesproblemàtiquesdel barri.

nexe - 15


Veure

La primera gestió del PRESQ va ser, doncs, establir undiagnòstic de les problemàtiques i del potencial de desenvo-lupament de l�entorn. Amb aquesta perspectiva, l�equip deprofessionals ha portat a terme un ampli estudi que ve adonar una dimensió més humana a les anàlisis del comitè detreball regional sobre la situació de l�economia i del treball.L�objectiu d�aquesta gestió es basa a afermar sòlidament laintervenció del PRESQ amb les preocupacions i les necessi-tats dels residents del territori enfocat.

Per assolir-ho, l�equip del PRESQ ha fet més de cent entre-vistes amb els residents de Buckingham. La fórmula d�as-semblees de cuines permetia recollir la informació necessàriatot mobilitzant la població al voltant dels factors per al seudesenvolupament econòmic i social.

El primer fonament del desenvolupament econòmic comu-nitari recau en el consens al voltant de la problemàtica sobrela qual es vol intervenir. Ràpidament, han sorgit actes com-partits per un conjunt de residents i d�actors locals de desen-volupament i han servit per estructurar la intervenció a partirde l�avaluació dels recursos disponibles a la comunitat i lamobilització de líders que l�estudi ha permès identificar.

Jutjar

Per canviar l�evolució de desvitalització econòmic i social dela comunitat de Buckingham, l�equip del PRESQ i els seusmembres associats han determinat tres eixos d�intervencióprioritaris que ens van permetre intervenir sobre les determi-nants del desenvolupament econòmic i social:

➮ L�organització dels serveis de proximitat➮ El suport de la xarxa empresarial col·lectiva➮ La millora de la qualificació de la mà d�obraEl PRESQ s�ha de posicionar com un mecanisme central

d�acció sobre aquests objectius, tot aprofitant els recursos dela comunitat. Per assolir-ho, el PRESQ s�incorpora legalmentcom a cooperativa de solidaritat.

Com a empresa de gestió democràtica, la cooperativa desolidaritat reagrupa els membres usuaris, els ciutadans delsbarris enfocats per la intervenció, els membres de suport,organitzacions i empreses de l�entorn preocupats pel desen-volupament econòmic i social de la col·lectivitat, a més delstreballadors de la CDEC. La intervenció del PRESQ va ser un

L’aproximacióterritorial s’oposaals enfocamentstradicionals deldesenvolupamenteconòmic queanteposaven unenfocamentsectorial.

61nexe - 15


62

aplegament dels interessos del conjunt dels seus membres,els quals es van adherir als principis del desenvolupamenteconòmic comunitari que hem enunciat abans.

Actuar

Per intervenir a l�entorn, calia dotar al PRESQ de les einesnecessàries per actualitzar la seva missió. La cooperativadesenvolupa un enfocament de la planificació estratègica deldesenvolupament del territori i obté un suport financer de laciutat de Buckingham, del Govern del Quebec i del Govern deCanadà. El conjunt de les contribucions aplegades va serretornat a la col·lectivitat vers serveis de tres tipus:

➮ Un servei de desenvolupament comunitari, tot recolzantels esforços de resposta a les noves necessitats dels resi-dents dels barris.

➮ Un servei de sosteniment de la xarxa empresarialcol·lectiva que dóna suport a l�aparició i al creixementd�empreses d�economia social al territori.

➮ Un servei d�estimulació de l�entorn i de la planificacióestratègica destinat a mantenir l�espai de diàleg i denegociacions al voltant dels factors del desenvolupa-ment de la localitat.

Avaluar

Gràcies a l�experiència del PRESQ, que encara se segueixactualment, Buckingham ha aconseguit sostenir una multi-tud de projectes estructurals, tot creant noves zones decol·laboració entre els interlocutors socioeconòmics de lacomunitat i capaços d�adaptar les seves intervencions a lesnecessitats canviants de la col·lectivitat.

Després de cinc anys d�intervenció al barri, el PRESQ haescollit fusionar-se amb dues organitzacions de desenvolupa-ment econòmic comunitari que intervenen a la nova ciutat deGatineau per maximitzar l�impacte de la seva intervenció.L�estructura democràtica de govern és manté igual i es basasempre sobre una forta presència als barris i amb les quals laCDEC estableix uns vincles de complicitat duradors.

Les intervencions del PRESQ i de les altres CDEC de l�Ou-taouais han permès generar inversions públiques i privadesimportants, la qual cosa constitueix altres tants incentius perassegurar la reactivació de l�economia i del treball als barris

El desenvolupamenteconòmiccomunitari crea unespai de diàleg i denegociació al barri.

nexe - 15


més fràgils. Fruit del balanç dels darrers anys, la Cooperati-va de Desenvolupament Econòmic Comunitari de Gatineauha adquirit prestigi i està des d�ara entre els principals actorsdel desenvolupament del territori.

La contribució del desenvolupament econòmiccomunitari en la vida de les col·lectivitats

El paper de la societat civil apareix com la pedra angularde les operacions de reactivació de l�economia local. �Entre lesgrans transformacions viscudes a la societat del Quebec (...)la més important és, sens dubte, l�auge de la societat civil�(Béland i Lecrec, 2003, p. 241). L�experiència del desenvolu-pament econòmic comunitari s�inspira àmpliament en lesestratègies dels moviments socials, els quals insisteixen sobreel procés concertat per tal d�assolir objectius ambiciosos.

Al Quebec, hi ha comptades una trentena de CDEC repar-tides entre tots els grans centres urbans. La seva experièncias�estén sobre tres dècades i ens permet esbrinar algunes con-dicions d�èxit sobre aquestes noves estratègies.

Per tal que el desenvolupament econòmic comunitari siguipossible, la problemàtica sobre la qual desitgem actuar ha desuscitar un consens sòlid envers els diversos interlocutors i,d�aquesta manera, garantir la convergència de les accions. Enefecte, el procés de desenvolupament local demana una inver-sió important per part dels actors locals, els quals han d�iden-tificar les causes de la desvitalització que afecten el seuentorn, basar-se sobre una estratègia comuna i posar a termeel conjunt de les capacitats presents dins el seu col·lectiu.

L�aproximació al desenvolupament econòmic comunitariresideix en el compromís de la totalitat dels actors d�un terri-tori. No es tracta tan sols dels empresaris, els polítics, lasocietat civil o l�administració. Per tenir èxit, el desenvolupa-ment local ha de ser un projecte mobilitzador, sòlidamentarrelat dins les preocupacions de l�entorn a més de suscitarla seva adhesió.

L�aproximació endògena, el desenvolupament econòmiccomunitari s�elabora, no obstant, amb les aportacions exte-riors al territori, especialment al nivell de les aportacionsgovernamentals. Tanmateix, perquè sigui durador, ha derecolzar-se sobre els recursos presents dins l�entorn.

El desenvolupament local demana temps. El seu enfoca-ment està oposat de l�apropament del programa que cercaresultats a curt termini. La intervenció no consisteix en un

L’experiència deldesenvolupamenteconòmiccomunitaris’inspira en lesestratègies delsmovimentssocials.

63nexe - 15


64

aplegament de tècniques sinó en un canvi de les pràctiques ide la cultura col·lectiva. El desenvolupament local no pot ava-luar-se sota un horitzó de deu anys, sinó sota un de certesdècades.

A tall de conclusió...

Per assolir els objectius, el desenvolupament econòmiccomunitari es fonamenta en la xarxa empresarial col·lectivacom a eina privilegiada de desenvolupament. L�arrelamentdins la comunitat, la resposta a les noves necessitats o anecessitats no satisfetes dins la comunitat i la maximitzacióde l�ús dels recursos financers i de les competències humanespermeten multiplicar els efectes de la presència d�aquestesempreses sobre el territori.

Durant els darrers anys, el Govern del Quebec s�ha dotatde programes que constitueixen un reconeixement incremen-tat per la contribució del moviment comunitari i de l�econo-mia social al desenvolupament social i econòmic del Quebec.

L�any vinent, el govern canadenc portarà a terme la revisiódel conjunt dels seus programes de suport a la indústria perobrir les portes a les empreses col·lectives i promoure eldesenvolupament econòmic comunitari per accedir als recur-sos financers adequats.

Cada vegada més, les infraestructures col·lectives desuport al desenvolupament econòmic comunitari i a lesempreses d�economia social s�organitzen en els territoris.Durant els darrers anys, l�empresariat col·lectiu ha creat elsseus propis fons de capitalització com la Xarxa d�InversióSocial del Quebec, els fons comunitaris de préstec i els fonscooperatius. També s�ha vist multiplicar les xarxes sectorialsd�empreses i els reagrupaments nacionals que asseguren larepresentació política dels actors comunitaris del desenvolu-pament.

A escala internacional, el comerç just, els intercanvis d�ex-periències i les xarxes de col·laboració es multipliquen,donant lloc a un nova imatge a les estratègies d�altermundia-lització.

Conferència celebrada a Catalunya, el febrer de 2004, publi-cada al llibre de conclusions de la 19a Assemblea d�Associa-cions de Veïns de Catalunya (CONFAVC)

nexe - 15


i s�hagués de deduir de la pràctica urbanística actual quintipus de país és el nostre, sens dubte diríem que es tractad�un país jove, en procés de creixement ràpid, amb migra-cions locals importants i un territori pràcticament verge sen-se problemes ambientals especials. Evidentment, el nostreterritori saturat i desequilibrat, amb greus problemesambientals, no es correspon en absolut amb el dibuix de paísque sembla anunciar aquest foment públic de la urbanització.

Les recents lleis urbanístiques, tant estatals com autonò-miques, es caracteritzen per oblidar qualsevol tipus de pre-caució en interès de l�agilitat del procés urbanístic. La urgèn-cia per urbanitzar passa per sobre de qualsevol altre criteri,transgredint fins i tot el sacrosant dret de propietat si inter-fereix en la rapidesa que anhela la promoció immobiliària. Elprimer pas per integrar en la llei aquesta filosofia és la pro-

65nexe - 15

Urbanisme desbocat

Isabela Velázquez

S

Pre-textos

mulgació de la Llei de regulació de l�ac-tivitat urbanística valenciana, LRAU(1994), que crea la figura de l�agenturbanitzador, teòricamentamb l�objectiu de lluitarcontra la retenció especula-tiva dels propietaris i regu-lar la planificació. El seuplantejament ha servit dereferència a moltes autono-mies. Aquest marc legislatiupermet que els promotorsimmobiliaris obtinguin ladelegació de bona part delpoder públic urbanitzador,sense concedir a penes possibilitats derecurs als propietaris del sòl situats enuna zona destinada a un projecte d�ur-banització, no diguem a la resta de ciu-tadans.

Aquest fet suposa que hem oblidatl�urbanisme ben intencionat i difícil-ment viable en què les institucionspúbliques funcionaven a manera de dicde contenció davant les pressions delsgrups promotors. El resultat és unaurbanització massiva i accelerada enquè, sense complexos, es deixa la ini-ciativa i pràcticament el control delsprocessos urbanístics a agents privatsalliberats de qualsevol trava en la sevatasca depredadora de sòl. Es torna al�urbanisme dels anys 60 i 70 amb lesseves "torres rusc"

1, els seus plans d�au-

topistes i el benefici com a únic déu del�activitat urbanística. Queden moltenrere, excepte comptades excepcions,les polítiques coherents de reconstruc-ció de la ciutat, de reequilibri o de millo-ra continuada d�allò ja urbanitzat.

D�aquesta manera, de les antiguesqueixes sobre la manca de definició iconsideració del sòl no urbanitzable,hem passat a l�estupefacció davant ladesaparició de qualsevol protecció al

sistema natural i agrícola: en principi,tot el sòl és urbanitzable excepte reduc-tes excepcionals d�especialíssim interès

ecològic. Ni tan sols es pre-veu que aquest valor ecolò-gic desapareixerà en poctemps, ja que els espais nourbanitzats aïllats en unmar de formigó i asfalt ine-vitablement perdran la sevarica biodiversitat en un ter-mini més curt que no pasllarg.La deriva de l�urbanisme enels darrers temps no qua-

dra amb les condicions del país ni ambles necessitats dels seus habitants,però sí que és molt coherent amb l�es-pecialització de la nostra economia que,tant en èpoques de crisi com en tempsde vaques grasses, té en la construcciói en el turisme les seves grans bases.Es facilita una planificació amb elnegoci com a bandera en un temps de"boom immobiliari" que atrau totes lesinversions cap aquest sector i en unpaís que no ha sofert fins ara cap crisiimmobiliària forta2. Afortunadament,l�activitat urbanística no és objecte d�a-valuació com qualsevol altra activitatestratègica, ja que els objectius d�aba-ratir el preu de l�habitatge o millorar laqualitat de vida urbana serien un ver-gonyós indicador de l�activitat urbanís-tica.

D�altra banda, la mal anomenadaproducció immobiliària continua sentla principal via de finançament d�unsajuntaments cada vegada més carre-gats de responsabilitats vers els seusciutadans, i amb pocs recursos per fer-los front. Aquesta situació no afavoreixque sigui des de l�àmbit del local desd�on es controli aquest procés. Es posaen mans de promotors i constructors la

66 nexe - 15

Urbanisme desbocat

Les generacionsfutures hauran deconformar-se ambespais urbans que

s’adaptin a lesexpectatives dels

promotorsimmobiliaris actuals.

possibilitat d�edificar en qualsevol llocamb possibilitat de ser suport de pro-ductes urbanístics vendibles. Promotorsi constructors que, en leszones més rendibles, cons-titueixen un franc oligopoli.

La teoria urbanísticamés raonable proposa cen-trar l�activitat urbanísticaen la millora i rehabilitacióde les zones ja urbanitza-des per tal de poder prote-gir i conservar les fràgilsestructures territorials ver-ges en una Europa satura-da. En altres països, com elRegne Unit, la urbanitzacióde zones verges està grava-da amb impostos destinatsa la recuperació de zones interiorsurbanes amb necessitat de rehabilita-ció i manteniment. Aquí, per contra, esfacilita als agents urbanitzadors queproposin plans per a nous desen-volupaments expropiant de fet o ame-naçant els propietaris del sòl. Aquestasituació, que resulta inaudita per a quino estigui al corrent de les vicissitudsdel gran joc immobiliari, és tan greuque ha merescut l�alerta per part delParlament europeu en resposta a nom-broses peticions d�afectats per la LRAUa la Comunitat Valenciana3.

Amb aquests plantejaments, les pro-postes de creixement que apareixen enels recents plans municipals d�urbanis-me han passat de suposar un petit per-centatge de l�àrea construïda a duplicaro multiplicar la superfície destinada anous habitatges o zones terciàries icomercials. La ingent inversió conti-nuada en carreteres durant les darre-res dècades permet garantir l�accessibi-litat en vehicle privat a les noves àreesen desenvolupament. Els plans gene-

rals tendeixen a donar com a edificableabsolutament tota la superfície del ter-me municipal. Es parla en les exposi-

cions públiques del modelde ciutat per al segle XXI:en realitat, haurien de qua-lificar-se com a plans per al�eternitat, perquè tanquenla possibilitat de desenvolu-paments ulteriors. Les ge-neracions futures haurande conformar-se amb es-pais urbans que s�adaptin ales expectatives dels pro-motors immobiliaris ac-tuals.Les tipologies disperses,amb el seu enorme consumde sòl i la seva impossibili-

tat de vida sense cotxe, comencen a serpredominants en els nous creixements.I no són només les àrees metropolita-nes les que adopten el model d�habitat-ges individuals o adossades i centrecomercial accessible només en vehicleprivat. Pràcticament a totes les ciutatssorgeixen urbanitzacions completa-ment autistes respecte de la ciutat exis-tent, que concentren i aïllen les famíliesamb recursos suficients per fer front ala seva compra i manteniment.

La ciutat central decau entre unamanca de cultura del seu mantenimenti una visió a curt termini de la sevamaduresa. S�inverteix poc a conservar-la. Les operacions urbanístiques massavegades són merament especulatives, iel que fan és augmentar la densitat i lacongestió de les zones centrals i acon-seguir que es perdi gradualment unaqualitat de vida obtinguda desprésd�anys de millora continuada.

Les perifèries de les nostres ciutatsnecessitarien grans dosis de creativitati energia per aconseguir fer oblidar el

67nexe - 15

Urbanisme desbocat

Pràcticament a totesles ciutats sorgeixen

urbanitzacionscompletament

autistes respecte dela ciutat existent, que

concentren i aïllenles famílies amb

recursos per fer fronta la seva compra i

manteniment.

disseny massiu i anodí d�una època enquè la quantitat de l�habitatge prevaliasobre la qualitat. Els nous barris conti-nuen sent només d�habitat-ges, no s�aconsegueix labarreja d�usos que creï veri-table vida local. Existeix unpercentatge notable debarris amb greus proble-mes urbanístics i socialsque no són atesos, en unapolítica de l�estruç que, enla societat multicultural ala qual inevitablement ensdirigim, segurament donarà lloc alsmateixos problemes que altres païsosveïns ja han patit des de fa dècades.

En contrast, les zones interiors delpaís s�abandonen i es buiden d�inver-sions i de gent. I els espais humanitzatsdifícilment s�automantenen com lesestructures naturals. El dilema delsincendis forestals de cada estiu esdebat entre la mà negra que preparaamb temps la conversió d�un bosc enun parc temàtic i la falta de manteni-ment mínim del territori.

Si partim de la idea que "planificarés identificar necessitats, compaginarinteressos contraposats, resoldre con-flictes, preveure línies de futur i crearcondicions per al desenvolupamentpositiu" (Verdaguer 2002), el primerpas a donar seria integrar en la planifi-cació urbanística tota la ciutadania, noúnicament els qui tenen interessoseconòmics en la producció de la ciutat.

Altrament, el resultat del procés urba-nístic continuarà sent el que actual-ment patim. L�urbanisme hauria de tor-

nar a ser patrimoni delsciutadans, en el qual esrecuperi el dret universal ala ciutat i al territori, inclo-ent-hi aquells grups que nohan participat mai en eldisseny o la gestió del seuespai (dones, joves, infants,gent gran o immigrants,etc.). Afortunadament, enels darrers mesos, algunes

protestes al carrer deixen entreveureuna reacció de la societat civil davantels temes d�especulació urbanística quefins ara s�acceptaven resignadamentcom una desgràcia inevitable4.

La participació informada és l�únicavia per sortir d�un estat de coses en quès�alternen declaracions a favor de lasostenibilitat en els pròlegs de tots elsdocuments oficials amb la negra reali-tat descrita anteriorment. Seria una viaper contraposar els interessos socials iambientals amb les bases especulativesd�un urbanisme al servei del negociimmobiliari. D�altra manera, les passesesforçades cap a una concepció méssocial i més ambiental de la gestió de laciutat es minimitzen davant el creixe-ment desbordat de la urbanització.

Isabela Velázquez és membre d�Ecolo-gistas en Acción i aquest text es pot tro-bar a www.ecologistasenaccion.org

68 nexe - 15

Urbanisme desbocat

L’urbanisme hauriade tornar a serpatrimoni dels

ciutadans, en el quales recuperi el dret

universal a la ciutat ial territori.

Bibliografia

VELAZQUEZ VALORIA, Isabela (2003):Criterios de sostenibilidad aplicables aplaneamiento urbano. Departamentd�Ordenació del Territori i Medi Ambientdel Govern Basc (2003) en col·laboracióamb Bakeaz: versió digital accessible awww.ingurumena.net/Castellano/Doc/

PMA (Document núm. 22) o bé awww.ingurumena.net/Euskara/Doc/PMA/Index.htm

VERDAGUER VIANA CÁRDENAS, Car-los (2003): �Por un urbanismo de losciudadanos�, en el llibre Ecología y ciu-dad, las raíces de nuestros males ycómo tratarlos. T. Arenillas (edit.). Fun-dación de Investigaciones Marxistas.

69nexe - 15

Urbanisme desbocat

1. Entenem el desenvolupament local com un procés quemobilitza persones i institucions per transformar l�economia i lasocietat locals, creant oportunitats de treball i de renda i supe-rant les dificultats a fi d�afavorir la millora de les condicions devida de la població local. Es tracta d�un esforç localitzat i con-certat, és a dir, és un conjunt de lideratges, institucions,empreses i habitants d�un lloc determinat allò que s�articulaamb vista a trobar activitats que afavoreixin els canvis en lescondicions de producció i comercialització de béns i serveisper tal de proporcionar millors condicions de vida a la ciuta-

71nexe - 15

Desenvolupament local

Paulo de Jesus

dania, partint de la valoració i l�activacióde les potencialitats i els recursoslocals.

Podem definir el desen-volupament local �com unpla d�acció coordinat, des-centralitzat i focalitzat, des-tinat a activar i millorar, demanera sostenible, les con-dicions de vida dels habi-tants d�una localitat i on eldesenvolupament estimulal�àmplia participació de totsels actors rellevants�1.

2. Se sap que els processos dedesenvolupament tenen lloc en nivellsdiferents. En el pla nacional, per exem-ple, es poden elaborar polítiqueseconòmiques utilitzant models mecà-nics, que parteixin de la hipòtesi queels actors econòmics tenen un compor-tament model i que la població com-brega amb un mateix sistema devalors. Ja en el nivell de les comunitatslocals, s�ha de considerar que aquestesno són pas tan grans i que tot hi éspersonalitzat: el lideratge, les institu-cions, les empreses, els grups comuni-taris. �Tot, en definitiva, té un nom iqualitats i defectes coneguts, molt vin-culats a la personalitat dels actors. Pertant, el desenvolupament local no ésun procés mecànic. [...] El desenvolu-pament local és, abans que res, unprocés orgànic, un fenomen humà�2.Fenomen humà i fenomen comunitarique suggereixen una necessitat de�passar de la imatge de la comunitatcom una col·lectivitat tancada i estàti-ca (comunitat fortalesa) a una altraque la considera una entitat viva idinàmica, oberta simultàniament alcontacte i la solidaritat amb altrescomunitats, en diferents escales [...]�3

Es pot dir, doncs, que ens trobemdavant una iniciativa o un procés dedesenvolupament local quan es consta-

ta l�ús dels recursos i elsvalors locals sota el controld�institucions i personesd�aquest nivell, i aquest úsreverteix en beneficis per ales persones i el medi locals.

3. Sovint, al Brasil, els orí-gens dels processos dedesenvolupament local sesituen en les darreres dèca-

des del segle XX, quan es van intensifi-car les conseqüències de la darreraonada de globalització. En aquellmoment, es van dur a terme discus-sions i noves pràctiques relacionadesamb la centralització i descentralitzacióde l�administració pública, amb les rela-cions entre allò públic i allò privat i,sobretot, amb estratègies de desenvolu-pament a escales nacional, regional ilocal.

Hi ha tres maneres diferents d�abor-dar les polítiques de desenvolupamentlocal: �un tractament centralitzador desde dalt, un tractament basat en l�opera-tivitat dels mecanismes de mercat enquè l�empresa privada exerceix el paperprincipal, i un procés de desenvolupa-ment iniciat a la localitat i/o governatdes de baix.�4

Aquestes tres maneres de concebre eldesenvolupament local es poden confi-gurar com a tendències que s�evidencienamb el temps i que han estat presents alBrasil: l�estat o el govern defineix lespolítiques públiques de suport a seg-ments de la població, és a dir: a) inicia-tives concebudes a partir dels interessosi punts de vista dels tècnics de l�aparellde l�estat; b) polítiques públiquesadreçades a augmentar l�operativitat de

72 nexe - 15


S’ha de passar de la imatge de la

comunitat com unacol·lectivitat tancadai estàtica a la d’una

entitat viva idinàmica.

les empreses en un context de mercat,bé sigui reduint impostos, bé sigui afa-vorint la importació o l�exportació, i c)aquelles iniciatives quecomencen amb la mobilitza-ció i participació de la comu-nitat.

Jara5 analitza els canvisen els enfocaments tradicio-nals sobre el desenvolupa-ment, destacant aquellscorrents que se centren enel desenvolupament local,una transició que passad�una forma homogèniad�intervenció, basada en un conjunt fixde components vistos com a indispen-sables, a una proposta més flexible idiferenciada de desenvolupament local;que passa de la gestió burocràtica i cen-tralitzada de programes de desenvolu-pament a una administració que té encompte la participació de la societat civili intenta establir complementarietatsamb les institucions regionals i locals,públiques o privades, per tal d�assegu-rar els processos; que passa d�una pràc-tica que prioritza la dotació de capitalfísic i financer a una altra que prioritzael paper del capital humà i del capitalsocial; que passa de les intervencionscentrades en l�home productor i cap defamília, a una altra que emfatitza lesqüestions de gènere.

En el cas del desenvolupament rural,aquest autor destaca, a més, els canvisentre unes intervencions centrades enl�esfera agropecuària a unes estratègiesterritorials que consideren els vinclesintersectorials i les cadenes de produc-ció, transformació, comercialització iconsum; el pas de les limitades accionsde planificació agrícola a una planifica-ció de les activitats productives que par-teixi de la lògica dels mercats i de les

perspectives del valor agregat, d�un trac-tament que no prioritza l�accés a la terraa una enfocament que explora alternati-

ves d�accés a aquest recursfonamental, sobretot permitjà d�operacions de mer-cat; d�una pràctica que esfonamenta en l�organitzacióde petits productors com aeina de lluita i reivindicacióa la recerca d�una alternati-va que estimula l�organitza-ció empresarial per a lainserció competitiva en mer-cats oberts; d�un sistema de

producció agrícola basat en l�aprofita-ment depredador i extractiu de la natu-ra a una empresa del desenvolupamentlocal organitzat perquè sigui sostenibleeconòmicament i ambientalment.

Actualment, el fenomen del desenvo-lupament local al Brasil ha suscitatmolt d�interès i ha fet palesa una certavitalitat, bé sigui a partir d�iniciativesgovernamentals, com d�iniciatives para-governamentals, o bé impulsades perorganitzacions no governamentals comsón els programes de l�Agència deDesenvolupament Solidari (ADS) i d�An-teag, per exemple.

4. En un context de desenvolupa-ment local, en resposta a la crisi debenestar social, l�acció governamentalsembla ser objecte d�una controvèrsiaque es manifesta en dues tendènciesprincipals: a) la tendència neoliberal,que defensa formes de prestació de ser-veis (tradicionalment fets per les agèn-cies governamentals), fonamentades enla participació més intensa de la socie-tat, sobretot de sectors privats, i b) latendència progressista, que, tot i cons-tatar la fallida del model tradicional degestió pública, emfatitza que és impres-

73nexe - 15


Només hi hadesenvolupament

quan unatransformació afectatota una societat o, si

més no, aportabeneficis a la

majoria.

cindible que l�estat tingui presència enl�oferta de serveis socials i que proposa,com a estratègia per neutralitzar elsefectes menys desitjablesde l�acció estatal, l�oberturade canals de comunicacióentre l�estat i la societatcivil a l�hora de formular lesagendes públiques6. Aques-tes controvèrsies reflectei-xen les discussions entorntant del desenvolupament,com del desenvolupamentalternatiu i de l�alternativaal desenvolupament (Souzai Rodrigues, 2002).

Comprendre i criticar eldesenvolupament local su-posen comprendre i criticarel desenvolupament. La definició dedesenvolupament el considera com unprocés que causa i promou canvis. Apartir d�això, s�inicien moltes discus-sions, entre d�altres:

a) quins canvis caracteritzen un pro-cés de desenvolupament? Donant mar-ge a la distinció entre desenvolupamenti creixement econòmic, defensant quenomés hi ha desenvolupament quanuna transformació afecta tota unasocietat o, si més no, aporta beneficis ala majoria;

b) com es processa el desenvolupa-ment? Permetent les consideracionssobre aquell desenvolupament que ésproducte de les iniciatives endògenes iaquell altre que ho és de les exògenes, ipodent encara considerar que el desen-volupament pot ser espontani o natural,igual com planificat o incentivat.

Alguns estudis i projectes consideratsde desenvolupament local suggereixenuna discussió crítica centrada en la dis-tinció entre dues perspectives que podenimpulsar el desenvolupament local: a) la

de la nova governabilitat, i b) la deldesenvolupament alternatiu.

És sabut que els projectes de desen-volupament econòmic vanser concebuts i implantatsdes de dalt, sobre la base depolítiques traçades per agèn-cies tecnocràtiques nacio-nals i internacionals, sensela participació de les comu-nitats afectades. Els plansde desenvolupament se cen-traven tradicionalment enl�acceleració del creixementeconòmic, sobretot del sec-tor industrial, deixant almarge altres objectiuseconòmics, socials i polítics7.La perspectiva de nova

governabilitat pot equivaler a un esforçper dur a terme plans de desenvolupa-ment concebuts de manera autoritària,camuflats com a desenvolupament local.

En canvi, la perspectiva del desenvo-lupament alternatiu es basa en els pres-supòsits següents: a) parteix d�unacrítica a la racionalitat econòmica queinspira el pensament econòmic de lespolítiques de desenvolupament domi-nants; b) subratlla la necessitat de trac-tar l�economia com una part integrant idependent de la societat, així com desubordinar els fins econòmics a la pro-tecció dels béns i valors; c) �s�inspira enels valors de la igualtat i la ciutadania,és a dir, en la inclusió plena dels sectorsmarginats en la producció i el gaudi delsresultats del desenvolupament�, i d) afa-voreix estratègies econòmiques autòno-mes8. El desenvolupament local potassumir una perspectiva de desenvolu-pament alternatiu.

5. En aquest context, hi ha moltsdesafiaments. Per exemple, de quina

74 nexe - 15


El desenvolupamentalternatiu subratlla

la necessitat detractar l’economia

com una partintegrant i dependent

de la societat, aixícom de subordinar

els fins econòmics ala protecció dels béns

i valors.

manera distingir un esforç de desenvolu-pament local com a nova governabilitat ocom a desenvolupament alternatiu? Iassumint una perspectiva dedesenvolupament alterna-tiu: com extreure beneficisfinancers de les polítiquespúbliques? O, en altres pa-raules, com assegurar unadefinició i una implantacióde polítiques públiques quedonin suport al desenvolu-pament local alternatiu?

Així mateix, existeixenaltres desafiament de natu-ralesa diferent. En el con-text del desenvolupamentlocal alternatiu, com asse-gurar una elevació culturaldels treballadors i les treballadores, icontribuir a consolidar el pensamentcrític? Com donar suport al desenvolu-pament en els treballadors i les treba-lladores de competències que reforcin laseva autonomia, iniciativa i capacitatd�empresa, a més d�aquelles habilitatsrelacionades amb la gestió i l�autoges-tió?

Finalment, sembla important ressal-tar la necessitat de discutir amb les tre-balladores i els treballadors sobresolidarisme, acció col·lectiva, empresasolidària, cooperativa, empresa eco-nòmico-solidària, sigui pel que fa avalors, sigui pel que fa a pràctiques, béquant a la seva inserció en aquestesrealitats com a forma efectiva perquès�apropiïn en qualitat de subjectes i

actors dels processos de desenvolupa-ment local alternatiu. En aquest sentit,val la pena remarcar la necessitat de

reflexionar sobre el perfil del�animador o l�animadoracomunitària, sobretot pelque fa referència al procésde participació horitzontalque comporta el desenvolu-pament local alternatiu.També aquest animador oanimadora ha de caracterit-zar-se per ser un eternaprenent, que demostri finsi tot paciència epistemològi-ca davant d�alguns proces-sos i resultats d�aquestmateix desenvolupament,en el qual es poden identifi-

car tres etapes diferents i de duradamolt variable segons cada un: la cons-ciència i l�apropiació entorn del procés ide l�empresa/negoci¸ la consolidació delprocés de producció i l�entrada en el cir-cuit de xarxes i altres estratègies decomercialització, i el manteniment de laproducció. En aquestes etapes, és moltimportant fomentar les activitats decapacitació; aquestes requereixen, fins itot, molta habilitat de lideratge i denegociació; no perdem de vista que eldesenvolupament local alternatiu éstambé un procés de concertació.

Extret de A outra economia, AntonioDavid Cattani (coordinador), Veraz Edi-tores. Brasil, 2003.

75nexe - 15


Com donar suport aldesenvolupament enels treballadors decompetències quereforcin la seva

autonomia, iniciativai capacitat

d’empresa, a mésd’aquelles habilitatsrelacionades amb lagestió i l’autogestió?

Notes

1: COELHO, Franklin Dias: Reestructu-raçao Economica e as novas estratégias dedesenvolvimiento local. In. FONTES, Angela;COELHO, Franklin Dias. Desenvolvimientoeconómico local: temas e abordagens. Rio deJaneiro: IBAM, SERE/FES, 1996. Pàg. 11.

2: FORTIN, Anne; PRÉVOST, Paul. Vira-ge local.Montreal, Canadà: Transcontinen-tal, 1995. Pàg. 43.

3: SANTOS, Boaventura Souza; RODRI-GUEZ, César. Introduçao: para ampliar ocanone da produçao. In. SANTOS, Boaventu-ra Souza; (Org.). Produzir para viver. Rio deJaneiro: Civilizacao Brasileira, 2002. Pàg. 53.

4: DINIZ, Francisco José Lopes de Souza.Desenvolvimiento rural, que perspectivas?Vila Real, Portugal: Zamora 1999. Pàg. 80.

5: JARA, Carlos Júlio. As dimensoesintangiveis do desenvolvimiento sustentável.Brasílica: IICA, 2001. Pàg. 26-58.

6: FONTES, Breno Souto Maior; MELO,Norma Moura Lacerda; LEAL, Suely, MariaRibeiro. Gestao local no Nordeste do Brasil:a busca de novos paradigmas. In: FIS-CHER, Tania (Org.). Gestao Contempora-nea: cidades estratégicas e organizaçoeslocais. Rio de Janeiro: FGV, 2000. Pàg.101.

7: Idem 3. Pàg. 45.8: Idem 3. Pàg. 45-48.

76 nexe - 15


77nexe - 15


Les preguntes:

1) Quines són les tendències en les polítiques de serveis a lespersones des de les administracions públiques?2) Quines són les línies de treball en relació amb els serveis a lespersones des de les administracions públiques?3) Quin és el paper de les cooperatives en els serveis a lespersones?Extracte de la taula rodona celebrada durant la Jornada debones pràctiques de les cooperatives d�iniciativa social, aljuliol de 2004, organitzada per la Confederació de Coopera-tives de Catalunya i la Sectorial d�Iniciativa Social de laFederació de Cooperatives de Treball de Catalunya

79nexe - 15

Bones pràctiquesde les cooperativesd�iniciativa social

Toni Comín, Àngels Nogué i Tomàs Ferrer

Contextos

Toni Comín

Primerament voldria fer un aclari-ment conceptual. De quèparlem quan parlem decooperatives d�iniciativasocial? Perquè, de fet, sotaaquest nom s�agrupa unavarietat de tendències moltgran. Les podríem classifi-car en dos grans grups.D�acord amb el que explicala Llei catalana de coope-ratives, per un cantó, hihauria aquelles cooperati-ves en què allò que elsdóna el caràcter social éspermetre a uns col·lectiusdeterminats inserir-se en el món labo-ral, com per exemple La Fageda. LaFageda no és una cooperativa d�inicia-tiva social perquè faci iogurts, ho ésperquè els iogurts els fan discapaci-tats. Per l�altre cantó, tenim cooperati-ves d�iniciativa social, que deuen ser lamajoria, que són socials no únicamentpels treballadors que la formen, perdir-ho en els conceptes habituals, sinópels clients als quals presten els seusserveis.

Crec que la premissa de què hem departir és que hi haurà en els properanys una sèrie de sectors emergents aCatalunya, i el sector d�atenció a lespersones en serà un d�aquests. Aixòvol dir que, en el PIB català, el percen-tatge que representaran les empresesd�atenció a les persones creixerà. Pelque fa a les empreses d�oci i cultura,és evident que, en una societat en quès�incrementa la renda per càpita, cadavegada se�n destina una part més granal consum d�oci i de cultura.

Quant als serveis estrictamentsocials o assistencials, sabem que hi

ha un propòsit de l�actual govern deCatalunya per impulsar el que s�ano-mena "les polítiques de família", que

vol dir llars d�infants,casals de gent gran, aten-ció domiciliària a casa pera la gent gran, etc. Tot aixòimplica empreses, llocs detreball, etc. Aquesta partque falta, la societat delbenestar, en el modelsocial català encara estàper desenvolupar, i és unade les coses que caldràdesenvolupar en els pro-pers anys. Crec que lareflexió que hem de fer-nosés: estan les cooperatives

en igualtat de condicions per competiramb altres sectors empresarials nocooperatius en aquesta "batalla" ques�obre els propers anys per encarre-gar-se de la prestació dels serveis a lespersones? Per dir-ho amb una metàfo-ra literària: hem descobert un conti-nent verge i la pregunta que ens hemde fer és: quins exploradors que serancapaços de conquerir aquest conti-nent? Són mercats en què, un cop hanmadurat, cota entrar. Resulta moltmés fàcil entrar-hi en el moment enquè són sectors emergents, que no pasuna vegada són madurs i consolidats,d�altra banda com passa amb tots elsmercats.

Per tant, com a premissa des de laqual reflexionar avui, jo faria aquestapregunta: en els propers anys, que sónanys clau per a la consolidació d�al-guns mercats emergents com els del�atenció a les persones i els serveissocials, assistencials i culturals, qui-nes són les estratègies per aconseguirque un actor clau en aquests sectors

80 nexe - 15

Bones pràctiques de les cooperatives d’iniciativa social

La reflexió que hemde fer-nos és si les

cooperatives estan enigualtat de

condicions percompetir amb altressectors empresarials

en la prestació deserveis a les

persones.

siguin les empreses d�economia social,les cooperatives d�iniciativa social?

Àngels Nogué

En el programa hi ha lail·lustríssima Núria Carre-ras, diputada presidentade l�Àrea de BenestarSocial de la Diputació, queno ha pogut venir. En elseu lloc intentaré, fer-vosuna aportació que espero que us siguiútil, però de tota manera el presenta-dor ja ens ha aportat molt.

Em centraré en l�àmbit dels serveissocials. Deixeu-me comentar quin ésel moment actual. Ens trobem davantun procés d�aplicació d�una nova lleidels serveis socials que ens farà pen-sar en una garantia dels drets/serveis.Estem davant d�una evolució en lespensions, la sanitat; ens falta elbenestar. S�està treballant per assu-mir majors quotes de finançament,que és el que acabarà determinantquins són els serveis que podrem ofe-rir i sota quines condicions.

Ens heu fet unes preguntes perquèles intentem respondre. La primeraera quines són les tendències en lespolítiques de serveis a les personesdes de les administracions públiques.L�Administració pública ha d�actuarmés com a proveïdor de serveis, és adir, ha de garantir l�accés i la qualitatdels serveis bàsics a la ciutadania enigualtat de condicions. En canvi, cadavegada més, cal externalitzar la pro-ducció i la gestió dels serveis, i aquestés el paper de les cooperatives.

Els serveis socials, en part pensoque pel moment històric en què neixeni en com s�institucionalitzen, i tambéper la necessitat d�assolir una sufi-

ciència, van per davant d�altres àreesa l�hora d�aplicar aquest model d�exter-nalització de serveis. Abans us parlava

de condicions de produc-ció; què entenem per pro-ducció? Un servei inclou laplanificació, la coordina-ció, el control, la valoració,els costos, el finançament.Per a la producció del ser-vei, ens centrarem a parlard�iniciativa social. Segur

que ens permet ser més eficients, tenirmés flexibilitat en la gestió, més capa-citat d�adaptació, i crec que és preci-sament en això que hem de pensar. Undia sentia l�alcalde d�un poble petitparlar del sistema de gestió externalit-zada dels serveis d�un poliesportiu.Deia: "és que no externalitzem mésperquè ens fa por, ens fa por perdre elcontrol, ens fa por planificar", i ho deiamolt tranquil·lament; és aquesta cul-tura la que hem de canviar.

Hem de saber que produir uns ser-veis vol dir que hem de garantir-nel�accés en igualtat de condicions per atothom; en aquest cas, qui realmentho faci serà més eficient que nosaltres.Penso, i aquí sí que vull fer un petitcomentari, que l�Administració hemaprès molt de l�experiència, les pràcti-ques i els valors de les iniciativessocials, i hem de continuar-ne apre-nent.

Sovint ens preguntem què significaexternalitzar o privatitzar. L�externalit-zació no afecta el caràcter públic, sinótan sols un procés de producció. Quifabrica, qui presta el servei? Qui estàencarregat de fer-ho? Una empresa,una cooperativa, qualsevol altra orga-nització, la qual, en cap cas no potalterar les condicions o els drets deprestació. En canvi, la privatització,

81nexe - 15


L’externalització noafecta el caràcter

públic, sinó tan solsés un procés de

producció.

tots sabem el que és, tot i que de vega-des es confon.

Quan externalitzem serveis a lespersones, per força estemobligats a definir ben cla-rament quines són les fun-cions de l�Administració, ino ens ha de fer por defi-nir-les. Per això, encaraque abans ja m�hi he refe-rit, vull aturar-me unmoment per deixar clara ladiferència entre provisió iproducció; hi insistiré moltperquè penso que n�hem de fer peda-gogia. La funció de la provisió fareferència a determinar l�existència del�oferta d�un servei públic, a fixar elcontingut d�aquesta oferta, a assignarels recursos públics per finançar-la ia fixar les condicions que ha de com-plir el ciutadà, si n�hi ha alguna, peraccedir al servei. El concepte de pro-ducció, en canvi, es refereix al procéstècnic i organitzatiu que permet pres-tar el servei i que normalment nodepèn de la naturalesa pública o pri-vada d�aquest, sinó de les condicionstècniques exigibles per a la seva pres-tació adequada. Quan parlem delprincipi d�eficàcia social, l�importantno és qui fa les coses, si el sectorpúblic o el privat, sinó qui les pot fermillor. És clar que en l�externalitzacióde serveis aquesta és una qüestió quecal tenir especialment present quanpensem en el procediment de promo-tors. El criteri econòmic no pot ser l�e-lement determinant en l�aplicació d�unservei. S�ha de donar especial impor-tància als nivells d�eficàcia i de quali-tat que l�empresa o la cooperativad�iniciativa social ofereixen. L�Admi-nistració, per tant, s�ha de comprome-tre a aportar uns recursos econòmics

que facin possibles aquests nivells dequalitat.

Quant a la segona pregunta: quinessón les línies de treball enrelació amb els serveis ales persones des de lesadministracions públi-ques? Tenim un sistemabo per a les relacions entreles associacions, que deben segur deriva de l�e-xistència d�un importantmoviment associatiu queneix a la dècada dels sei-

xanta per prestar serveis en la políti-ca. Per tant, tenim una llarga tradicióde col·laboració amb les entitats iassociacions, moltes de les quals, enels darrers anys, s�han incorporat algrup d�entitats d�iniciativa social. Totaixò fa que en el sistema de serveissocials hi hagi més participació, i dic"més"; comentàvem abans que enaltres sectors no passa, tant en enti-tats com en cooperatives com enempreses, siguin amb de lucre o sen-se. És cert que, en el sector dels ser-veis a les persones, hi ha moltes expe-riències. Hi trobem els centres oberts,els centres d�acolliment, les cooperati-ves de serveis d�atenció domiciliària,els col·laboradors socials o, fins i tot,hi ha experiències, potser no tan expli-cades, de treball de cooperatives en elsàmbits culturals: hi ha centres cívics aBarcelona, els serveis dels quals s�es-tan externalitzant.

I passo a la tercera pregunta: quinpot ser el paper de les cooperatives enels serveis a les persones? Nosaltresdèiem que les cooperatives són enti-tats proveïdores de serveis que avuidia ens garanteixen eficiència, com-petitivitat i uns costos molt similarsals de les empreses privades. Però, a

82 nexe - 15


La qualitat és lacondició sine qua non

de tots els serveis,però especialment

dels que s’adrecen ales persones.

més, el que esperem del tercer sectorés que ens aporti un requisit d�aques-ta producció de serveis. Aquest valorha de ser la qualitat; laqualitat és la condició sinequa non de tots els ser-veis, però especialmentdels que s�adrecen a lespersones. Nosaltres pen-sem que les cooperativesd�iniciativa social estan enuna bona posició pergarantir-la. Per un costat, perquèquan la qualitat es ven, aquest fetreverteix en l�empresa; per un altre,perquè el sector cooperatiu hi estàmolt implicat.

Per aquests dos motius, les coope-ratives proveeixen una major satisfac-ció en els professionals, i aquesta ésuna dimensió de la qualitat típica enels serveis a les persones. Per tant,sabem que els professionals consti-tueixen el principal actiu de les orga-nitzacions, i que en els serveis a lespersones adopten encara unarellevància més especial. Per tot això,des de l�Administració donem un granvalor a les relacions sector públic-sec-tor privat. Crec no m�equivocar-me sius dic que, en el futur, la producciótendirà a créixer, vista la tendènciaentre la producció de serveis i la rela-ció amb les entitats col·laboradoresper tal d�avançar conjuntament, per laqual cosa és tan important satisfer lesnecessitats de la ciutadania.

Deixeu-me que us presenti un petitprojecte que ens pot il·lustrar aquestaevolució, un exemple de progressiópúblic-privat en la gestió de serveisd�atenció domiciliària a les persones;em refereixo a la xarxa local de serveisd�atenció domiciliària de la Diputacióde Barcelona. La Diputació, com

sabeu, té experiència en el treball enxarxa, i els serveis d�atenció domicilià-ria són competència de l�Administració

local. La seva sostenibili-tat, per tant, ha d�estargarantida pel sector pú-blic. L�Àrea de BenestarSocial de la Diputació deBarcelona està impulsantuna xarxa per al desenvo-lupament qualitatiu iquantitatiu dels serveis

d�atenció domiciliària a la província.Encara és molt jove, té un any i qua-tre mesos, i la finalitat és incremen-tar-ne la cobertura. Pel que fa al dèfi-cit, estem en un 2% aproximadament.Per tant, si volem arribar a un 4% hemd�augmentar la qualitat dels serveis.En aquesta línia, estem treballant desde fa un any i quatre mesos. Deixeu-me destacar tres aspectes d�aquestaexperiència.

Apostem per un model de gestiócompartida; en aquests momentssabem que en el 62% dels municipissuperiors de deu mil habitants de laprovíncia es dóna una gestió compar-tida. Què vull dir quan parlo de gestiócompartida? Doncs una gestió com-partida entre el sector públic i el sec-tor privat significa que hi ha una partdels serveis d�atenció domiciliària queestà gestionada per cooperatives d�ini-ciativa social, i una altra part que esfa amb personal propi de l�Administra-ció. Però en els serveis d�atenció domi-ciliària només un 15% són ex-clusivament públics. En aquestmodel, els serveis socials municipalstenen un paper estratègic a l�hora deproveir serveis. No podem deixar debanda la provisió de l�Administració,ja que és la responsable del servei i dela gestió del cas.

83nexe - 15


El sistema de serveissocials necessital’existència de

prestacionsuniversals.

D�altra banda, el model procural�externalització de la producció, comtambé el seguiment operatiu del pro-cés de prestació del servei,amb la qual cosa es desca-rrega de feina el treballa-dor social de la primària i,per tant, s�augmenta elvolum d�usuaris i, doncs,la seva capacitat per al ser-vei. Apostem, per tant, perun model en xarxa. Enaquests moments, aquestaxarxa la formen 265 ajuntaments, nouconsells comarcals, dos consorcis,una mancomunitat i nosaltres matei-xos.

És una aposta clara, també, per laparticipació; no només s�hi integrenels municipis, sinó, també, tots elsagents socials implicats en aquestsserveis. Per això hem creat un consellassessor on participen les patronals,les aules del tercer sector, els repre-sentants dels treballadors, els col·legisprofessionals, els sindicats, experts,entitats responsables, universitats ientitats representants. Aquest consellens orienta sobre l�activitat tècnica deles condicions de treball de la xarxa(abans us n�he explicat dues), aportael seu coneixement, assessorament iproposa noves accions. Apostem peldiàleg continuat i el consens, així comper col·laborar com a proveïdors delsserveis a les persones.

Per acabar, com a resum final de lameva intervenció, crec que ens trobemdavant d�un escenari important per ala col·laboració públic-privat en laprestació de serveis a les persones,però que també se�ns plantegen rep-tes, tant a la iniciativa privada com alsector públic. El sistema de serveissocials necessita l�existència de pres-

tacions universals, garantides perl�Estat i reconegudes com a dret pelconjunt de ciutadans i ciutadanes. En

molts casos, l�Administra-ció pública ha d�actuarmés com a promotor, coma previsor, com a provisor,que no pas com a gestor deserveis. Hem de garantirmés participació delsusuaris i la satisfacció delstreballadors i treballado-res. Moltes vegades parlo

de "participació dels usuaris" a la gentque treballa amb mi i els dic que s�hand�acostumar a sentir més sovint la veudels usuaris i què en pensen, de comse�ls atén. I, també, la satisfacció delsnostres treballadors i treballadores enels serveis, amb independència quesiguin de titularitat pública o privada.Ens calen, de ben segur, novesestratègies de promoció conjunta en elsector públic i privat dels serveis d�a-tenció a les persones per tal de millo-rar la qualitat del servei, que és, endefinitiva, el que pretenem.

Tomàs Ferrer

Tinc una satisfacció especial per seraquí avui, pel paisatge i, també, pelmoderador, i m�explico: deu fer de l�or-dre de 26 anys que vaig estar en unaxerrada del seu pare, de l�Alfonso Car-los Comín, a la parròquia de SantFelip Neri, quan els cristians per alsocialisme fèiem trobades a les LlarsMundet per parlar d�uns documentsque anomenàvem "documento de Bur-gos" per despistar la policia, quan enrealitat es tractava d�un document deBarcelona, no de cap "documento deBurgos", concretament era de Calafell.Fèiem les reunions de formació a les

84 nexe - 15


Apostem per unmodel de gestió

compartida entre elsector públic i el

sector privat.

Llars Mundet, unes trobades diverti-des perquè venien els del Pozo del TíoRaimundo a fer les xerrades. Per tant,per a mi és un honor seraquí i ser moderat per unmoderador així.

Primera qüestió: mo-ment actual de les coope-ratives a casa nostra: fatal.És a dir, en aquests mo-ments, la facturació de l�I-CASS, que és el gran pro-veïdor de serveis públics,compra i venda de serveis, a les coo-peratives és de 5.723.000 euros, que,pel cap baix, representa només un 2%de la nostra facturació. Qui digui queaixò està bé, que aixequi la mà i hosotmetrem a votació, però, en tot cas,és baix.

Segona qüestió: impressió de comestà el mercat respecte al cooperativis-me, puja o baixa? Ni puja ni baixa,està estancat, no hi ha cap movimentque indiqui que el moviment pugi obaixi en la prestació de serveis perso-nals.

Tercera qüestió: extensió del movi-ment. És a dir, estem veient jacimentsnous de presència del cooperativisme,estem veient moviment en aquest sec-tor? No. Continuem encallats en l�àm-bit assistencial; sí que es mantenenels sectors tradicionals, és a dir, lainserció sociolaboral, com se li deiaabans, l�atenció domiciliària, CAES,justícia i alguna llar-residènciad�infància.

Quina és la tendència en les políti-ques d�atenció a les persones?, que erala primera pregunta. Una de les perso-nes que més treballa això, en JoanMajó, ho deia: d�aquí uns deu anys, el40% de les noves ocupacions vindranper serveis personals. Per tant, hi ha

una translació claríssima des dels sec-tors industrials i agraris cap al sectord�atenció a les persones. Això lliga

amb una cosa que asse-nyalava la Maria Àngels,que és l�assegurament deldret. És a dir, el gran saltqualitatiu que haurà de feraquest govern és declararel dret als serveis socials,perquè encara que avui jaestà declarat, depèn de lessubvencions i dels ingres-

sos que tingui. Declarar el dret vol dirque no depèn dels ingressos que tin-guis; tu tens el dret, amb independèn-cia dels ingressos, i tens el dret perquèhi ha una planificació; de res no ser-veix el dret si la llista d�espera és tanllarga que et fa inaccessible aconse-guir-lo. Per tant, declararem el dret;això vol dir que hi haurà d�haver unaplanificació territorial i un procés dediàleg amb els agents socials, perquè,quan estudiem les necessitats de ser-veis actuals, un projecte de l�any2007, i amb inversions al 2012, caldràinterlocutar amb els operadors socialsper veure quin rol es juga en la inver-sió i la prestació de serveis. Per tant,aquí sí que s�obre un escenari moltgran i, quant al moviment cooperatiu,s�ha de veure de quina manera esposiciona com a agent.

Un últim capítol que ha tractat moltbé la Maria Àngels: la definició d�allòque és públic. Això no és tan clar. És adir, públic és allò que està fet per fun-cionaris públics, que són aquells sen-yors que, en realitat, han privatitzat elseu lloc de treball, del qual ningú noels pot treure (una broma per als fun-cionaris)? Ho dic per il·lustrar que lescaracterístiques públic-privat no sóntan clares, perquè n�hi ha prou que

85nexe - 15


Hi ha una translacióclaríssima des delssectors industrials

i agraris cap alsector d’atenció a les

persones.

determinades entitats o sindicats,amb tota la seva legitimitat, defensinque una cosa es mantingui en unàmbit o en un altre perquèaparegui la discussió; pertant, no hi ha consenssobre aquest tema. Pucdir: "té un bon prestigi per-què ofereix un bon servei",en el cas de la residènciageriàtrica, que està donantun bon servei en la sevagamma, i entitats privadesi cooperatives, que el donen millor queel públic, però que segurament n�hi hamoltes que el donen pitjor. Així doncs,és una situació en què no resulta fàcildefinir què és "públic". Per exemple, laseparació de funcions entre qui plani-fica els serveis i qui els proveeix, untema que l�OMS ja recomanava per efi-ciència, s�ha generalitzat molt �potserno tant en el camp dels disminuïts�,però hi falla una cosa, que és la inte-racció dels serveis. És a dir, el sistemade separació de compra i provisió faque hi hagi tants agents treballant enel sistema que, quan, per exemple, aun malalt mental li volem assegurar elcontínuum assistencial, tremola, per-què hi ha un metge que li dóna l�alta,un centre de salut mental que li con-certarà una visita cada mes i mig odos mesos, que el farà anar a un cen-tre de dia el qual no depèn d�un centrede salut mental, que amb una mica desort el farà anar a un taller laboral queno depèn d�ell, i que pot acabar en uncentre que depèn d�un altre i que nocobra el plus de les CAP. Per tant, laseparació de funcions requereix unaaltra cosa, que són moltes dosis deplanificació i d�aliances en el territori.

Una altra tendència que ens aparei-xerà: la importància de les polítiques

de façana en una societat hipòcritacom la nostra. Em refereixo que cadavegada més veiem com els mitjans de

comunicació s�apoderarande determinats tipus depobresa, que trobarem ales façanes del diari i, encanvi, com determinatscol·lectius hi surten cadacop menys. I això és aixíperquè el pes dels mitjansde comunicació serà tangran que en realitat només

existirà aquella pobresa que publiquinels mitjans de comunicació. I això ésun avís perquè tots nosaltres treba-llem amb material molt sensible en elcamp cooperatiu. Amb això em vinc areferir que, per exemple, amb la PIR-MI, amb la renda mínima, que és unprograma que té el consens dels sindi-cats, del tercer sector i de les empre-ses, cada cop tenim un èxit d�inserciómés important amb PIRMI, de l�ordred�un 50%, un èxit que es deu, en moltscasos, a les cooperatives que hi treba-llen. Però tenim uns nuclis de gent onestem veient la tercera generació depobresa. Hem tingut a la PIRMI elpare, hem tingut a la PIRMI el fill i tin-drem a la PIRMI el noi de 16 anys queno hi ha manera de col·locar. Per tant,tenim un país amb unes bosses depobresa permanents. Aquest fenomen,si no el tenim present i no el treba-llem, ens equivocarem.

Aquestes són les tendències. Segurque aquest mercat ha de créixer, segurque quan es declari el dret, creixerà,que les necessitats emergents són cla-res en el camp de la dependència, iquan dic dependència vull dir atenciódomiciliària, gent gran, geriatria, psi-cogeriatria, Alzheimer..., això segurque creixerà molt, com creixeran alho-

86 nexe - 15


La separació defuncions requereix

moltes dosis deplanificació i

d’aliances en elterritori.

ra les diferents formes diferents deprovisió.

La segona pregunta era interessant:quines línies de treball hihaurà en la gestió dels ser-veis a les persones? Estracta d�un tema especial-ment important per al sec-tor del cooperativisme.Nosaltres n�assenyalàvemcinc. Una, el tema de latransferència, el compro-mís social i el fet de passarcomptes. Això entronca amb l�èticasocial de les empreses. Significarà queaugmentarà l�exigència de controlar eldiner públic, i augmentarà des de laciutadania; per tant, haurem de sermolt transparents. Moltes cooperati-ves estan especialment situades pertenir un bon paper; si hi ha un sectorque estigui ben posicionat, aquest ésel cooperatiu-associatiu. Això significaque el sector ho està fent bé? Doncsno. He de dir que, de vegades, hi hamolta més transparència a les socie-tats mercantils, que dipositen els lli-bres al registre, que en algunes asso-ciacions, on acaba manant la juntadirectiva i no saps quina dinàmicaassociativa tenen, per exemple. O enalgunes entitats on costa molt saber, ino sé si els socis ho saben, què cobrael gerent o determinats càrrecs de l�es-tructura. Ho dic perquè no està tanclar que el títol garanteixi la trans-parència de l�entitat. És a dir, hi ha ungrapat de fundacions que afirmen quereinverteixen l�excedent. Però el rein-verteixen mantenint una estructuracada cop més enfarfegada, que no sesap si és exactament la que tocaria.

Un segon tema serà la qüestió delsmercats i els quasi-mercats. No és clarque, en el camp dels serveis públics, la

introducció de figures de quasi-mercathagi estat positiva. La introducció defigures del mercat en estat pur té uns

efectes bons i uns altres dedolents. A mi m�agradaexplicar-ho amb el cas d�A-lemanya. Els alemanys,quan van generalitzar l�a-jut domiciliari a ladependència, es van trobarque hi prevalien molt lesentitats grans, els sindi-cats, etc. I es van trobar

també que hi havia mercat de coope-rativisme i mercat de tercer sector perarribar i, per tant, les empreses s�hivan involucrar. Llavors, el mercat elvan cobrir mig i mig. Va ser moltcuriós, perquè, quan van avaluar laqualitat, es van adonar que oferienmés qualitat les entitats sense ànimde lucre que les entitats amb ànim delucre. La valoració que en feien eraque, quan una empresa amb ànim delucre va a un domicili, acaba omplintun full de creuetes, Li interessa fer elservei i marxar. Quan hi va una enti-tat més del tercer sector, amb moltmés voluntariat al seu entorn, estàmolt més pendent de la persona, nomira tant la productivitat entesa coml�anar rendint, complir amb el servei ifer la creueta. Per tant, haurem de sermolt vius per analitzar bé què és elvalor afegit, tal com deia la MariaÀngels. On generem valor afegit per-què sigui possible que, des de la con-tractació de les administracions públi-ques, es pugui recollir això, perquè, sino, estem trencant les regles. I aquí,amb les regles, que estan en contra-dicció, seria una paradoxa. És a dir, hiha un mercat, i això és l�article 30 dela Constitució, i hi ha uns col·lectius ainserir, un sector de cooperativisme, i

87nexe - 15


Els valors intrínsecsde la unió

cooperativa són prougrans; el que ensfalta és vent per

navegar.

una vocació social de comunió social.Per tant, aquí hi ha una tensió ques�ha de viure i cal veure com està.

Una tercera línia de tre-ball que ens apareixerà ésla dependència/autonomiadels serveis personals, i laimportància del tercer sec-tor i l�economia social.Aquí passa que s�ha de ferun gran esforç d�imagina-ció. La legislació és estatal.És a dir, en la legislació hiha un 10% de la contractació destina-da a entitats sense ànim de lucre;avui, un tant per cent del cooperativis-me forma part de la Llei de contractesde l�Estat.

La tercera pregunta versava sobreel paper de les cooperatives en la ges-tió dels serveis d�atenció a les perso-nes. Em sembla que hauríem de sercapaços de demostrar entre tots allòque han demostrat les cooperatives enl�àmbit industrial: no hi ha cap uni-versitat del món que estudiï economiasocial que no tingui una tesi doctoraldedicada a Mondragón. Allò que s�hademostrat des de l�economia industriali productiva és que el sector coopera-tiu pot ser un sector que distribueixrenda, que juga amb un paradigmadiferent del típic paradigma capitalistad�apropiació dels excedents del treballi distribució de les plusvàlues. Pertant, això que s�ha demostrat en elsector industrial, que hi pot haver coo-peratives d�alta tecnologia, cosa queera difícil d�admetre en segons quinsparadigmes, que hi hagi cooperativesque juguin amb entitats bancàriespotents, o amb sectors de la gran dis-tribució, o amb innovació tecnològica;autoafirmem-nos. El model no el dis-cutim, és a dir, el punt de sortida no

és discutible. Els valors intrínsecs dela unió cooperativa són prou grans; elque ens falta és vent per navegar. Per

tant, en aquest nou esce-nari, el moviment coopera-tiu haurà de ser el propul-sor d�ell mateix en el campdels serveis personals per-què encara hi té un espaimolt limitat.He començat esmentantalgunes qüestions relacio-nades amb els punts forts i

els punts febles, perquè em semblavaque era millor llançar un parell de pro-vocacions com la del percentatge defacturació i alguna altra. És curiós queel moviment cooperatiu, en l�àmbitdels serveis personals, neixi de les ini-ciatives dels professionals. Neix per-què sembla que és una bona eina d�or-ganització de les empreses delconeixement, en la qual la jerarquia nola determina el rang d�inversió de capi-tal sinó cadascú amb el coneixementque aporta a la funció que fa. I aquísom hereus de les d�ensenyament. Pertant, en un món en què la clau seranels professionals �fixeu-vos que laparaula "treballadors" cada cop ladiem menys�, en una situació en quèla capacitat de producció la determi-naran el coneixement i els professio-nals, el cooperativisme hi té un puntimportant a jugar perquè se situa qua-litativament en aquesta regla, i no enla regla verticalista. Segona, perquè eltema del retorn de l�excedent és impor-tant pel enfortir el creixement, l�apode-rament, el compromís. És a dir, l�orga-nització que sigui capaç de gaudir d�unbon nivell de compromís amb l�organit-zació i amb els seus efectius i propor-cionar un servei millor, aconseguiràmés quota de mercat.

88 nexe - 15


Hi ha estudis quedemostren que les

entitats sense ànimde lucre ofereixenmes qualitat en el

servei.

Serà especialment important veurecom es relacionen amb el seu entorn,com creixen fent aliances i com tirenendavant en un entorncompetitiu, en què lesadministracions públiquesno podran tutelar segonsquines coses. El que se lidemanarà a l�Administra-ció serà que, per aquellimpost que paga el ciu-tadà, n�obtingui el màximrendiment i el millor ser-vei, indistintament de quiel presti, si no és que qui el presta jus-tifica que la inversió que s�hi fa ésabsolutament rendible en termes devalor econòmic, de qualitat de servei iper lluitar contra el problema socialconcret en què es treballa. És a dir, ésel cas de processos en què la mateixacooperativa es dedica a fer inserció decol·lectius i treballa i, per tant, inte-grant sectors d�immigració o sectorsde dones de 40 a 55 anys, que són difí-cils d�incorporar al mercat de treball.És a dir, en la mesura que el valor afe-git que s�incorpori vagi lligat a aquestplantejament, tindrem elements com-

petitius importants. Perquè, si no ésaixí, anem a parar a la mateixa pre-gunta que es fa quan es discuteix

sobre el caràcter públicd�un servei: és ètic gastarels diners en una residèn-cia pública, del tipus quesigui, si pel fet de serpública val el 30% més queuna de privada que doni elmateix servei?

Toni Comín és professor de CiènciesSocials d�Esade, de la Universitat Ra-mon Llull i col·laborador habitual dela Federació de Cooperatives de Tre-ball de Catalunya

Àngels Nogué és coordinadora de l�À-rea de Benestar Social de la Diputacióde Barcelona

Tomàs Ferrer és director general de l�I-CASS (Institut Català d�Assistència iServeis Socials)

89nexe - 15


En un món en què laclau seran els

professoonals, elcooperativisme potjugar-hi un paper

important.

Tractaré quatre qüestions:1. Quins factors van contribuir al naixement i creixement

d�una economia fundada en la solidaritat?2. Quina visió i quins objectius informen la idea i la pràc-

tica d�una economia solidària?3. Quina estratègia és possible visualitzar per al desenvo-

lupament d�una economia solidària a escala global?

91nexe - 15

Economia solidàriai el renaixement d�una

societat humana matrística

Marcos Arruda

4. Amb quins desafiaments ens estemenfrontant quan fem aquesta construc-ció a l�Amèrica Llatina?

1. L’origen

Factors ontològics ihistòrics estan en l�origendel moviment de l�economiasolidària (ES). El factorontològic és el profunddesig de felicitat, que no potexistir sense autorespecte,respecte mutu i llaços d�a-mor entre les persones. Elsfactors històrics inclouendos fracassos. El primer ésel fracàs del sistema del capital de pro-veir la base material per a una existèn-cia digna com un dret de tots els indi-vidus i societats. L�altre és el fracàs del�estatisme i de totes les formes de"comunisme" jeràrquic, de proveir unaalternativa eficaç i viable al sistema delcapital. Parlem breument sobre cadaun d�ells.

El sistema global del capital de l�ac-tualitat està configurat de la manerasegüent:

- El capital és el subjecte, els treba-lladors són l�objecte.

- La competència, la dominació i lasubmissió són les formes dominants derelació social.

- L�apropiació privada és l�emoció i lamatriu de l�acció. Els resultats estruc-turals són la subordinació, la desigual-tat, l�atur i l�exclusió.

- L�estat té el paper de garantir la "lli-bertat" del mercat i del capital privatcom a subjecte legítim, sigui per mani-pulació ideològica o per coerció.

- Predomini de la democràcia virtual,no la real, donat que està reduïda a la

pràctica electoral amb vista a la con-questa i la perpetuació del "poder polí-tic".

- La matriu cultural és queaquells que posseeixen sónels líders legítims. En unaparaula, una cultura deltenir i de l�individualismeextrem.

L�estatisme està configurataixí:- L�estat i el partit són elssubjectes, la societat civilés l�objecte.- La regla és la centralitza-ció de la propietat i del con-trol dels béns productius,

del poder de decisió, de la planificació ide la implantació de l�activitat econòmi-ca. El resultat és la burocratització dela vida en societat.

- L�estat és l�únic propietari i contro-lador; és l�agent patriarcal i jeràrquicque garanteix l�obediència civil a travésde la coerció.

- L�emoció que dóna origen a aques-tes relacions és el desig de mantenir iassegurar el control dels privilegisapropiats.

- Predomini de la democràcia vir-tual, no la real, ja que la classeburocràtica assegura una divisiójeràrquica de les activitats humanes il�estabilitat dels privilegis, amb l�ús dela força o sense.

- La matriu cultural és que els quies troben en l�estat i en el partit, defet, són l�estat i el partit i, per tant,tenen el dret de prendre les decisionsper les masses. En una paraula, és lacultura de l�aparent col·lectivisme quedisfressa la jerarquia i el control, elpensament únic, la dominació i lasubmissió.

92 nexe - 15

Economia solidària i el renaixement d’una societat humana matrística

Per a un nombrecreixent d’activistes,pensadors i polítics,l’economia solidàriaés la base per a una

nova formad’organització de lavida econòmica, del’escala local a la

global.

2. Visió i objectius

L�era del neoliberalisme està marca-da per profundes contradiccions. L�alie-nació massiva a escala pla-netària, l�atur estructural,la profunda desigualtat il�opressió provocades pelgran capital han estat con-frontats per un movimentsocial sempre més vigorós,que va començar com aantiglobalització (crítica,denúncia, pressió per regu-lacions, reformes i políti-ques públiques democràti-ques) i que es va desplegaren un moviment alterglobalització, laconsigna del qual és la mateixa delFòrum Social Mundial: Un altre món éspossible, un altra globalització és possi-ble!

En aquest clima advers, veiem emer-gir diverses formes d�economia popularcom una alternativa a l�atur i l�exclusió,bolcada a la mera subsistència a travésd�un treball i algun ingrés. Però veiemtambé sorgir diverses formes d�econo-mia solidària com una nova propostad�organitzar l�economia i la societat alvoltant de la convicció que una altrasocioeconomia global és possible, unaltre ésser humà és possible! Busca lasuperació de l�alienació a través de l�au-todesenvolupament holístic, individuali col·lectiu.

Examinem més atentament la visiód�una economia solidària. Per aalguns, és amb prou feines un mitjàper compensar l�atur i l�exclusió gene-rats per una economia centrada en elguany. Per a un nombre creixent d�ac-tivistes, de pensadors i de polítics,malgrat tot, és també la base per a unanova forma d�organització de la vidaeconòmica, de l�escala local a la global:

és l�activitat econòmica organitzadaper servir al seu objectiu últim, que ésl�autodesenvolupament personal i

col·lectiu, segur i sosteni-ble. Això implica compartirla satisfacció de les neces-sitats i els desitjos i lacogestió de les cases en quèel poble viu en comú �lallar, el barri, el municipi,l�ecosistema, el país, el pla-neta. L�economia solidària,en suma, és una forma èti-ca, recíproca i cooperativade consumir, produir,intercanviar, finançar, co-

municar, educar i desenvolupar-se quepromou una nova manera de pensar ide viure. Cerca configurar-se de lamanera següent:

- La societat civil, especialment elmón del treball, pretén empoderar-seper ser el subjecte principal i sobirà dela seva vida i del seu desenvolupament.L�Estat, el capital, el desenvolupamenteconòmic i el tecnològic són concebutscom a mitjans per fer viable el desenvo-lupament humà i social.

- La col·laboració solidària és la for-ma predominant de relació social.

- El fet de compartir i la coparticipa-ció en la producció, distribució i con-sum són l�emoció i la matriu de l�acció.

- L�estat democràtic és un projectecomú, el paper del qual és promoureun sistema de sociabilitat basat en lacooperació, el respecte mutu i el pledesenvolupament de cada una i detotes les ciutadanes, ciutadans i comu-nitats.

- La democràcia és feta com la cons-trucció d�un sistema humà i social, unespai socioeconòmic, mental i psíquicdel compartir, del respecte mutu, de lacooperació i de la coparticipació.

93nexe - 15


La societat civil,especialment el móndel treball, pretén

empoderar-se per serel subjecte principal isobirà de la seva vida

i del seudesenvolupament.

- La matriu cultural és que cada uni tots els qui treballen �l�individusocial� són els líders legítims i, pertant, comparteixen el poderi la responsabilitat per lapresa de decisions. En unaparaula, és una cultura del�individualisme social o delpersonalisme col·lectiu, ofins i tot del socialismeindividual.

Estratègia

Visualitzo tres momentsde la socioeconomia solidà-ria en un ambient desfavo-rable a escala nacional iglobal. Empreses i cooperatives solidà-ries, sota l�actual hegemonia del neoli-beralisme, desenvolupen una estratè-gia en tres fronts: 1) competeixen en elmercat capitalista, buscant alhorasuperar el mode patriarcal de la relació,basat en el poder com a competició,dominació i submissió; 2) desenvolu-pen xarxes, cadenes productives i mer-cats de col·laboració solidària en elsquals la cooperació i la solidaritat espuguin practicar sempre més plena-ment, i 3) participen en les xarxesnacionals i globals que lluiten per regu-lacions i controls sobre el capital, i perpolítiques públiques i drets democrà-tics favorables a la majoria treballado-ra.

En les xarxes solidàries, la forçamotriu deixa de ser la motivació delguany, que és substituïda per la recer-ca de la satisfacció de les necessitatsconsiderades com a prioritat per lamajoria; el concepte de riquesacomprèn la riquesa material, emocio-nal, mental i espiritual �el tenir passa a

ser comprès com a mitjà per a l�ésser ifer, i la competició cedeix lloc a la coo-peració en la diversitat i en el respecte

mutu.En el procés d�autodesen-volupament solidari sóncrucials tres tasques: (1) augmentar i diversificarel nombre d�iniciativesassociatives i les branquesque cobreixen; (2) crear sinopsis solidàriesentre elles, és a dir, inter-connexions econòmiques,comercials i financeresbasades en els valorsmatrístics de la curamútua, de la col·laboració,de la reciprocitat, del res-

pecte propi i per l�altre ésser, i (3) introduir la cooperació i la solida-

ritat com a elements estructurals de l�e-ducació dels infants, joves i adults en elsistema escolar i en les xarxes solidà-ries.

El segon moment és aquell en quèpreval una socioeconomia solidàriamixta. Gradualment, a mesura que esdesenvolupen localment, nacionalmenti internacionalment, aquestes xarxescomencen a constituir un nou sistemai una nova cultura, que floreix a l�inte-rior del vell sistema i de la vella cultu-ra. El canvi cultural es caracteritza perun canvi en el flux del llenguatge i en elflux de les emocions que constitueixenen el mode d�interrelació entre elsmembres d�una comunitat, i que passaa ser conservat i transmès d�una gene-ració a l�altra. Incorpora un conjunt devalors que inspiren actituds, comporta-ments, aspiracions i modes de relació.

La cultura patriarcal es va desenvo-lupar en la història, primer, com aapropiació o privatització de recursos i

94 nexe - 15


En les xarxessolidàries, la forçamotriu deixa de ser

la motivació delguany, que és

substituïda per larecerca de la

satisfacció de lesnecessitats

considerades com aprioritat per la

majoria.

béns comuns (privar Els altres de l�ac-cés normal a alguna cosa que és legíti-mament seva); segon, com a poder dedominar i imposar (negaciód�un mateix i de l�altre perposseir alguna cosa) i, ter-cer, com a jerarquia i auto-ritat (negació de l�altre id�un mateix convertida enacceptable mitjançantarguments racionals, abs-tractes o transcendents). Lacultura matrística1 es vaestendre en la història par-tint de la cura, la confiança total, elrespecte mutu i la col·laboració solidà-ria que van marcar la sociabilitat delsnostres primers avantpassats i mar-quen la relació infant-mare en la nostrainfantesa.

Traduïda per a les relacions econò-miques i polítiques, la cultura matrísti-ca promou la democràcia econòmica ipolítica, entesa com la cooperació, elcompartir i la coparticipació en tantque parts de les emocions fonamentalsque inspiren l�acció de superar l�escas-setat, en qualitat de distribució partici-pativa en comptes d�apropiació i cen-tralització. Aquest és el moment en quèpot esdevenir una socioeconomia mix-ta, en el qual dos modes diferents deproducció coexisteixen, un de formatper la cultura patriarcal, l�altre per lacultura matrística.

El tercer moment és el d�una socioe-conomia solidària local-global. Una cul-tura neomatrística pot esdevenirhegemònica com a resultat de la con-servació de les conseqüències positivesde les interaccions dels agents socioe-conòmics basant-se en la cooperació, elcompartir i la coparticipació. Els mit-jans per fer això són la creació d�unapraxi educativa que promou el desper-

tar en les persones i comunitats delsseus desitjos i aspiracions més pro-funds per tal de conquerir formes de

coexistència que s�expres-sin en la cura mútua i enl�emancipació de totes lespors, de la infantesa a l�e-dat adulta i madura. Aixòinclou l�establiment concretd�una igualtat col·laborati-va en les relacions socioe-conòmiques igual que enles relacions home-dona iésser humà-natura.

Igualtat col·laborativa vol dir com-partir l�abundància col·lectiva d�acordamb les necessitats i desitjos, en comp-tes de l�apropiació privada i l�escassetatcrònica. Aquesta igualtat col·laborativaés l�únic ambient que pot generar l�es-pai psíquic que converteix homes idones de totes les edats i ocupacions encol·laboradors en igualtat, en la con-vivència que constitueix la vida social.Si aconseguim fer que aquestes xarxessocioeconòmiques de col·laboraciósolidària siguin una realitat viva, espoden tornar prou fortes per operar uncanvi cultural de gran magnitud i gransconseqüències per a la història huma-na: el naixement d�una economia i d�u-na cultura neomatrístiques, ara trans-formades en un ethos planetari.

4. Desafiaments

1) Els governs pseudosocialistes hanoptat pel patró polític-econòmic d�acu-mulació neoliberal o populista, i sónresponsables de la pèrdua de credibili-tat de les propostes alternatives i delsmodes genuïnament democràtics degovern. Com poden els movimentssocials garantir que els partits socialis-

95nexe - 15


Les xarxes solidàriescomencen a constituirun nou sistema i una

nova cultura, quefloreix a l’interior del

vell sistema i de lavella cultura.

tes que ells escullen es mantinguinlleials en el seu compromís programàticamb el canvi social?

2) Els moviments socialss�estan enfortint i organit-zant sempre millor a l�Ar-gentina, el Brasil, Bolívia,Equador, Veneçuela i aaltres parts del continent.Però els pobles de l�AmèricaLlatina encara no hancomprès que el desafiamentés que ells s�empoderin peresdevenir el subjecte del seu desenvo-lupament individual i col·lectiu, i reduiraixí, per sempre més, la sevadependència de les institucions de l�Es-tat i del capital. Ells són la força quepot constituir les institucions democrà-tiques de l�Estat (local, nacional i glo-bal) per tal de facilitar l�empoderamenti el desenvolupament de la societat civilen harmonia dinàmica amb la resta dela natura. Com poden els movimentssocials i els governs democràtics jugarun paper més efectiu per promoure laconsciència i l�empoderament de lesbases treballadores �les dones, lesminories ètniques i altres, els empleats,els marginalitzats, els exclosos, la ter-cera edat?

3) Les pràctiques solidàries innova-dores s�estan multiplicant en el conti-nent: cooperatives rurals i urbanesconstituïdes per famílies o per grupsindígenes que treballen i intercanviensolidàriament (Mèxic, Equador, Brasil),agències de finances i microcrèdit soli-daris (Bolívia, Mèxic, Perú, Brasil),mercats de troc solidaris (de troc direc-te o emprant moneda comunitària:Argentina, Colòmbia, Mèxic, Brasil),cooperatives d�ecoconsum (Uruguai,Argentina, Mèxic, Brasil), ecoviles queadopten la permacultura i l�autogestió

solidària com a bases de l�activitatsocioeconòmica (Brasil), xarxes decomerç just (a tot el continent), educa-

ció cooperativa (Veneçuela,Colòmbia, Argentina, Bra-sil), i agències i polítiquespúbliques dedicades a lapromoció de l�economiasolidària (Colòmbia, Equa-dor, Brasil, Mèxic, Argenti-na). Com podem compartir ifer col·lectiu el coneixementsobre els seus èxits i els

seus errors, com a base per al progrésqualitatiu en la construcció d�unasocioeconomia solidària?

4) Mentrestant, les pràctiques inno-vadores a nivell micro poden ser viablesi efectives per al canvi estructural deles relacions socials solament si s�en-trellacen les unes amb les altres performar xarxes de col·laboració i cade-nes solidàries de producció-finances-distribució-consum-educació-comuni-cació més àmplies. Aquest és undesafiament important per als movi-ments de l�economia solidària de l�Amè-rica Llatina. Com hi estem responentels participants d�aquestes xarxes acada país?

5) L�altre desafiament és l�esforç sis-temàtic per expandir les xarxes a esca-la nacional i global i arribar a tots elssectors de la societat que puguin sersensibles a les pràctiques democràti-ques de col·laboració solidària �sindi-cats, moviments socials, associacionsde professionals, esglésies i aliancesecumèniques, governs democràtics,etc. Com estan responent a aquestdesafiament els participants d�aquestesxarxes a cada país?

6) Finalment, un desafiament fona-mental és suplantar la cultura que pro-mou el consumisme i la dependència

96 nexe - 15


La cultura matrísticaes va estendre en la

història partint de larelació infant-mare

en la nostrainfantesa.

en relació amb l�Estat, amb els patronstècnics dominants i amb el mercatfinancer. Un procés integral d�educacióper a l�autodeterminació,l�autogestió i la cogestiósolidàries és urgent, i had�anar associat a la cons-cienciació sobre la nostraaspiració interior profundaper la llibertat i pel respec-te mutu com a bases per auna sociabilitat gratificant isostenible. Com fer el canvicultural que recupera lanostra aspiració profundaper una vida d�autoestima,respecte mutu i solidaritat conscient, ila converteix en pràctica diària en lavida de les nostres famílies, comuni-tats, empreses i xarxes?

Notes:1: Matrística és diferent de matriarcal

perquè afirma una relació no fundada en

l�ordre (arché, en grec), sinó en la curamaterna, en l�estima i la confiança i afecteels uns pels altres.

Aportació al IV Fòrum SocialMundial, en el grup de treball"Per una economia del poble:realitats i estratègies d�allòlocal a allò global" (Mumbai,Índia, 20/01/2004). MarcosArruda és economista i educa-dor del PACS (Institut de Polí-tiques Alternatives per al ConSud) de Rio de Janeiro, mem-bre de la Xarxa Brasilera deSocioeconomia Solidària, delPol de SES de l�Aliança 21 i

soci de l�Institut Transnacional (Amster-dam).

Per a una discussió aprofundida d�a-quests conceptes i la seva aplicació en l�e-conomia i la política, vegeu MATURANA,HUMBERTO i VERDEN-ZÖLLER, GERDA.Amor y juego - Fundamentos olvidados delo humano: desde el patriarcado la demo-cracia. Instituto de Terapia Cognitiva, San-tiago, Chile, 1997.

97nexe - 15


Les pràctiquesinnovadores a nivell

micro poden serviables i efectives peral canvi estructural

de les relacionssocials solament sis’enllacen les unes

amb les altres.

Una nova concepció del territori: de la dicotomia camp-ciu-tat als sistemes territorials

La dicotomia camp-ciutat ha de deixar pas a una concep-ció integrada on el camp i la ciutat representen elementsinterrelacionats d�un mateix sistema territorial.

99nexe - 15

Parlem del territori.

Propostes ciutadanes1

La tradicional divisió entre �camp� i�ciutat� es basa en vells paradigmesque a l�actualitat han perdut validesaper a l�anàlisi territorial.

Tradicionalment s�haassociat a la �ciutat� unnivell de renda per càpitamés gran que al �camp�.Això ha canviat i en moltscasos la renda d�algunsterritoris considerats ruralso de muntanya supera la deles �ciutats� (vegeu gràfic 1al final del document).

L�estil de vida ha estat també argu-ment per a la separació. Així, se supo-sa moltes vegades que al �camp� les for-mes de consum i oci i els serveisdifereixen de les de les �ciutats� on hiha una varietat superior. Si bé endeterminats casos és ben cert, sobretotperquè hi ha activitats i serveis quenecessiten d�un potencial de població,en altres casos i més concretament enallò que configura l�estil de vida, lesdiferències es dilueixen cada cop més.Els mitjans de comunicació imposenun estil de vida comú, les TIC arribencada vegada més als racons menysaccessibles del país, els patrons de con-sum són els mateixos, l�oci també. Amés, per a gaudir d�aquells serveis quenecessiten un potencial de població elshabitants de les àrees rurals o de mun-tanya es desplacen a les �ciutats� i engaudeixen com un més.

Un altre argument que ens indicaque la divisió camp-ciutat és una reali-tat del passat té a veure amb els pro-cessos d�integració territorials. La vellaestructura on cada ciutat i cada pobleera l�àmbit de residència, de treball i

d�oci de la població que hi residia hadeixa�t pas a unes dinàmiques on lapoblació es desplaça cada cop més i

més lluny per treballar,estudiar, consumir o gaudirdel temps lliure. El resultatd�això ha estat que els terri-toris cada cop més es tro-ben integrats en una matei-xa �ciutat� que estàformada per un àmbit quesupera àmpliament el delmunicipi.

Des del punt de vista estrictamentterritorial, la vella separació camp-ciu-tat també presenta forts apriorismesque condicionen el model territorial.Les �ciutats�, consumeixen gran quan-titat de sòl i d�energia i produeixenmolts residus. En general, moltes de lesexternalitats negatives que es derivend�aquest procés (consum de sòl, energiai producció de residus) van a parar al�camp� (abocadors, generació i distri-bució d�energia...). Al �camp�, per laseva banda, molts dels terrenys mésfèrtils per a les activitats agrícoles s�ur-banitzen i es fragmenten amb la cons-trucció d�infraestructures. És a dir, la�ciutat� és el motor d�activitat econòmi-ca mentre que el �camp� ha d�assumirmolts dels costos ambientals que aixòsuposa.

Pensar, gestionar i planificar el terri-tori tenint en compte una visió integra-da del �camp� i de la �ciutat�, suposadeixar enrere la vella dicotomia i pen-sar en termes de sistemes territorialsintegrats. Així, els espais agroforestals(mal dits espais lliures, com si no hihagués res) també han de tenir unpaper important des del punt de vista

100 nexe - 15

Parlem del territori. Propostes ciutadanes

La tradicional divi-sió entre “camp” i“ciutat” es basa en

vells paradigmes queactualment han per-dut validesa per a

l’anàlisi territorial.

econòmic, ambiental i paisatgístic i nonomés de contenció de la urbanització,d�absorció de les externalitats negativesde les ciutats i de manteni-ment dels espais no cons-truïts. Les àrees més den-sament poblades, per laseva banda, han de tendircap a la sostenibilitat,reduint i absorbint per ellesmateixes la petjada ecològi-ca que produeixen. Aquestaconcepció on tant els espaisagroforestals (abans lliures,o camp) com els espais mésdensament poblats (abansciutats) suposen actius de desenvolu-pament econòmic sostenible és la basedels sistemes territorials integrats, unanova forma de pensar el territori, unanova forma d�ordenar-lo.

Propostes�Pla d�Espais d�Interès Agrari (on es

destaquin aquells sòls més productius ino únicament els espais oberts agrarisque donin continuïtat als espais lliu-res). Es tracta de portar a terme la pro-tecció dels espais agraris, tot gaudintdel rang legislatiu igual que el Pla d�Es-pais d�Interès Natural. Aquests planshan de contenir les determinacionsperquè els sòls agraris siguin preser-vats de la seva transformació i perquèes consolidi i potenciï la presència de lapagesia al territori.

�Classificació dels sòls d�interèsagrícola com a no urbanitzables (inci-dint de nou en la nomenclatura hau-rien de dir-se espais agroforestals encomptes de no urbanitzables, ja quesembla que tan sols serveixen com a

reserves per a la futura urbanització ino com a espais que cal treballar i ges-tionar), independentment de si es tro-

ben en àrees de potencialcreixement urbà.�Potenciació de l�agricultu-ra periurbana. S�ha dereconèixer l�existència d�a-questes zones amb activitatagrària viable i, general-ment, no subvencionada, isotmeses a les pressionsurbanes. És imprescindiblevaloritzar i ordenar aquestsespais amb la gestió ade-quada, tenint en compte

que la protagonista d�aquest territori ésla pagesia.

�Potenciació de l�arquitectura soste-nible.

Estructura territorial: articulació a par-tir d’una xarxa policèntrica de ciutats

La col·laboració i complementarietatde la xarxa de ciutats (i dels seus siste-mes territorials), per tal d�afavorir undesenvolupament econòmic i socialsostenible: xarxa policèntrica de ciu-tats.

Les ciutats suposen un referent enl�articulació dels territoris que lesenvolten. Per una banda, concentren lamajor quantitat de funcions relaciona-des amb el poder (econòmic, polític...) i,per l�altra, garanteixen, a partir de lapotencialitat que els dóna la seva àread�influència, l�accés als serveis, lesinfraestructures, el coneixement, larenda i la qualitat de vida de tots elshabitants del país.

L�existència de ciutats amb méspotencial de població, econòmic i de

101nexe - 15


Pensar, gestionar iplanificar el territoritenint en compte unavisió integrada delcamp i de la ciutat

suposa deixar enrerela vella dicotomia ipensar en termes desistemes territorials

integrats.

desenvolupament dintre d�una vegueriano hauria de veure�s com una amenaçaper a la resta, sinó com una potenciali-tat que ofereix al territoriun plus de serveis, infraes-tructures, coneixement,renda i qualitat de vida quealtrament no s�aconsegui-ria.

Aquesta visió a nivell devegueries es pot traslladara un nivell superior. Barce-lona, i la seva àrea metro-politana no pot veure�s comuna amenaça per a la restadel país. Ans al contrari,connecta Catalunya amb els fluxos demés alt nivell mundial pel que fa alconeixement, el desenvolupament eco-nòmic i social, l�accessibilitat interna-cional ...

Model urbanístic: contenció de la dis-persió i la fragmentació urbanes

En els últims 20 anys, el modelurbanístic s�està fonamentant en lesurbanitzacions de baixa densitat.Aquest model promogut a partir d�unaimatge de major qualitat de vida, decontacte amb la natura, de tran-quil·litat, etc comporta una gran quan-titat de conseqüències negatives per alterritori.

�La urbanització de baixa densitatsuposa un gran consum de sòl.

�El consum d�aigua és molt superioren les tipologies de baixa densitat (uni-familiar aïllat i unifamiliar adossat) queen les tipologies d�una densitat méscompacta (plurifamiliar). Les tipologiesde baixa densitat consumeixen mésaigua per persona (jardinets que en

molts casos tenen poc a veure amb lavegetació mediterrània).

�Les urbanitzacions de baixa densi-tat són molt costoses deservir amb transport pú-blic. S�incrementa el trans-port privat i amb això elconsum energètic, les emis-sions de CO2 i la demandad�infraestructures viàries.�La localització en unambient de contacte amb lanatura (una de les imatgespromocionals de les tipolo-gies de baixa densitat) faque moltes urbanitzacions

es construeixin allunyades dels nuclisde poblament. Això, juntament amb ladotació d�infraestructures viàries d�ac-cés, produeix una fragmentació delterritori. S�interrompen els espais lliu-res i es generen espais intersticials queno es poden aprofitar per a altres usos.

�Aquesta separació de les urbanitza-cions respecte a les ciutats també esprodueix en l�esfera del consum. Cadacop més, el consum i l�oci es realitzenen grans superfícies que es trobenseparades de la ciutat, al llarg de laxarxa viària, on no es pot arribar ambtransport públic.

A aquestes conseqüències negativesdel model urbanístic que s�ha portat aterme durant almenys els últims vintanys, s�ha d�afegir la pèrdua d�un delsvalors característics i definidors de totaciutat. La �ciutat�, les ciutats enteses enun sentit ampli, són l�espai de convivèn-cia de les persones, l�espai d�intercanvi,l�espai de cohesió social. Amb la disper-sió de la urbanització i amb la separaciód�usos sobre l�espai (en un lloc la

102 nexe - 15


L’existència deciutats amb més

potencial de població,econòmic i de

desenvolupamentdintre d’una vegueriano hauria de veure’scom una amenaça

i sí com unapotencialitat.

residència, en un altre el treball, en unaltre el consum, en un altre l�oci) es per-den aquests valors essencials de les ciu-tats i de la convivència.

El model de creixementdispers és insostenibleambientalment i social-ment, s�ha d�apostar per unmodel urbanístic raonable-ment compacte i s�ha de po-tenciar la mixtura d�usos al�espai, i fer front a la frag-mentació del territori.

Propostes �Limitació per part de les juntes

d�urbanisme de les classificacions desòl urbanitzable de baixa densitat.

�Aplicació d�una taxa de sostenibili-tat a les urbanitzacions de baixa densi-tat.

�Coordinació entre els ajuntamentsper a la creació de polígons industrialsmés grans i, per tant, que puguin serservits en transport públic.

�Planejament supramunicipal: plansdirectors.

�Previsions de serveis i equipamentsper a les noves urbanitzacions.

�Rehabilitació i dotació de serveis iequipaments a les àrees ja construïdesenfront de la construcció de novesurbanitzacions.

Una nova cultura de la mobilitat: lanecessària coordinació entre la loca-lització d’activitats urbanes, infraes-tructures i promoció del transportpúblic

Paral·lelament al model de creixe-ment dispers que s�ha portat a termeen els últims vint anys, s�han adoptat

unes polítiques d�infraestructuresbasades en l�increment de la xarxa vià-ria, reduint la inversió en la xarxa

ferroviària. Per fer-ho, s�haseguit un plantejament onsi les infraestructures vià-ries estaven saturades, sen�havien de construir més.El problema ha sorgit quans�ha vist que, encara que esconstruïssin més carrete-res, els col·lapses en deter-minats punts i en determi-nades franges horàries noes reduïa. Es així que es

planteja el reforç del transport públic(ferroviari, autobusos) per tal de donarsortida al problema.

El problema però, és d�una comple-xitat superior i no es pot limitar a lesinfraestructures. Per donar una solucióracional i satisfactòria s�ha de tenir encompte la demanda de mobilitat, és adir, quines són les pautes de desplaça-ment de les persones, quins són els orí-gens, quines les destinacions, on s�uti-litza més el transport públic, on eltransport privat...

Si s�analitza la mobilitat des d�aques-ta doble perspectiva (oferta d�infraes-tructures per als desplaçaments idemanda de mobilitat) s�arriba a la con-clusió que la mobilitat ve condicionadaper com la població i les activitats es dis-tribueixen en el territori. És a dir, allà onhi ha una ciutat raonablement compac-ta hi pot haver transport públic. Allà onhi ha urbanitzacions disperses no hi potarribar el transport públic. Allà on hi haciutats complexes que barregen en l�es-pai les funcions residencials, laborals,d�estudis, d�oci i de consum, es reduei-

103nexe - 15


El model desosteniment dispers

és insostenibleambiental i

socialment, s’had’apostar per unmodel urbanístic

raonablementcompacte.

xen els desplaçaments amb mitjansmecànics, i els desplaçaments a peu i enbicicleta s�incrementen. Des del punt devista de l�àmbit de produc-ció, allà on hi ha petits polí-gons industrial aïllats no hipot arribar el transportpúblic. Allà on hi ha polí-gons de majors dimensionssí que pot arribar el trans-port públic.

Les polítiques de mobilitat han d�anarrelacionades amb l�ordenació del territo-ri. Aquí rau la importància de tenir ciu-tats raonablement compactes i comple-xes. Una ciutat dispersa, fragmentada iespecialitzada funcionalment, a més deno ser ciutat, és insostenible.

Propostes�Obligatorietat per part dels promo-

tors de fer-se càrrec d�almenys unapart dels costos del transport públic enles noves promocions. Sobretot indus-trials i comercials.

�Eficiència de la xarxa viària exis-tent, millorant les infraestructuresexistents i dedicant un fons a lasupressió progressiva dels peatges.

�Inversió en la xarxa ferroviària.�Gestió conjunta de la xarxa i del

transport ferroviari català.�Vinculació dels centres comercials i

dels grans centres d�oci a la proximitatdel transport públic. Fer un pla demobilitat.

�Aplicació d�una taxa a la construc-ció d�infraestructures per tal quereverteixi en el territori per on passa.No tan sols en la protecció d�aquestsinó en inversions per a la producció ila gestió.

Preservació i gestió prudent dels recur-sos i del paisatge: reducció de la pet-jada ecològica i gestió de la matriu

d’espais oberts i el paisat-gePodem definir la petjadaecològica com la traduccióen superfície de la matèria il�energia que consumim idels residus que generem.La reducció de la petjada

ecològica, per tant, és una forma dequantificar la sostenibilitat d�una socie-tat en la seva interrelació amb el medi.La preservació i la gestió prudent delsrecursos ajuda a la reducció de la pet-jada ecològica. Així, s�ha de tendir a lautilització d�energies renovables peròtambé a la reducció del consum d�ener-gia. S�ha d�incidir en el reciclatge, peròtambé en la reducció dels residus queproduïm. Com s�ha apuntat mésamunt, la càrrega de la petjada ecològi-ca no només ha d�absorbir-se al camp.A les ciutats s�han d�aplicar polítiquesde sostenibilitat reals, amb normativesque incideixin sobre una arquitectura iun urbanisme més sostenibles.

Per la seva banda, els espais obertsjuguen un doble paper en la sostenibi-litat del territori. Per una banda, ha deser productius des del punt de vistaeconòmic perquè aquesta és la garantiaque no s�abandonin i que es gestioninel recursos naturals i el paisatge. Peraltra banda, han d�articular-se mante-nint la continuïtat com a garantia d�u-na xarxa d�espais lliures.

Propostes�Inversió en la gestió dels espais

forestals i no únicament delimitació.

104 nexe - 15


Les polítiques demobilitat han d’anar

relacionades ambl’ordenació del

territori.

Aquesta gestió ha d�ésser compatibleamb els treballs al bosc, quan aquestforma part d�una explotació agrària.

�Pla d�espais d�interèsagrari.

�Realització d�un mosaicterritorial d�espais agrofo-restals per a tot Catalunya.

�Obligatorietat de realit-zar planejament cada copque es construeixi unainfraestructura d�interèsgeneral per protegir els sòlsinclosos no únicament alsPEIN sinó també al Pla d�es-pais d�interès agrari.

�Realització dels Estudis d�ImpacteAgrari en les obres que afecten el terri-tori (equivalent a l�Estudi d�ImpacteAmbiental), tal com marca la Llei d�o-rientació agrària.

�Planificació dels corredors de ser-veis per optimitzar els recursos desti-nats a la construcció d�infraestructuresd�electricitat, aigua, telecomunica-cions...

El paper del territori en la igualtatd’oportunitats: equitat i cohesió social

La dispersió de les activitats i delpoblament sobre el territori, a bandad�incrementar la petjada ecològica,suposa un risc per a la cohesió social.Les migracions residencials cap a lesurbanitzacions de baixa densitat pre-senten un perfil social predominant.Són parelles joves d�entre 30 i 40 anysamb una renda mitjana i mitjana-altales que tenint opció d�adquirir un habi-tatge a una ciutat compacta prefereixenpel mateix preu adquirir-ne un de mésgran i de més qualitat (contacte amb la

natura, sense sorolls...) en una urba-nització dispersa. Per tant, les migra-cions residencials cap a les urbanitza-

cions de baixa densitat sónfruit de l�elecció pels motiusabans esmentats. Ara bé,qui es queda a les ciutats?Són aquelles rendes mésaltes que poden pagar elsalts preus i gaudir d�habi-tatges de qualitat o les ren-des més baixes que nopoden elegir i es queden enels barris on el preu de l�ha-bitatge és més baix. Gene-

ralment, aquestes zones coincideixenamb els centres històrics o en el cas deles àrees metropolitanes (Barcelona,Reus-Tarragona, Girona) en aquellsbarris construïts als anys 50 i 60durant el període de fortes migracionsprovinents sobretot del sud d�Espanya.En aquestes àrees (centres històrics opolígons d�habitatges), es pot produir i,de fet, està produint-se la formació deghettos. La causa l�hem de buscar en lamanca d�inversions per part de l�admi-nistració i les dinàmiques del mercat(com més degradada està una zona, lagent marxa quan pot i hi van a pararels qui tenen menys renda i per tantcontinua degradant-se). És així queuna dinàmica migratòria genera o potgenerar ghettos tant de rics com depobres a les ciutats, mentre que a lesurbanitzacions disperses es localitzenles classes mitjanes.

Propostes�Inversió per part de l�administració

en la rehabilitació d�aquests barris enprocés de degradació ( la llei de barris

105nexe - 15


A les ciutats s’hand’aplicar polítiques

de sostenibilitatreals, amb

normatives queincideixin sobre una

arquitectura i unurbanisme més

sostenibles.

és un bon exponent, caldria dedicar-himés recursos).

�Control per part de les administra-cions dels abusos que lesimmobiliàries i els promo-tors puguin fer d�aquestesinversions públiques. Evi-tar el mobbing immobiliari id�altres pràctiques antiso-cials i especulatives.

�Imposició d�una taxaals promotors d�urbanitza-cions destinada al manteni-ment de la cohesió i ladiversitat social a les ciu-tats.

�Polítiques d�habitatge que obliguinal compliment per part dels promotorsde la construcció d�habitatges prote-gits.

�Control estadístic i, per tant, san-cionador o almenys impositiu de l�espe-culació immobiliària.

S�han de poder comptabilitzar elshabitatges buits. En el cas que siguinsocietats les propietàries d�habitatgesbuits, s�han d�emprendre polítiques fis-cals i, si cal, legals per evitar l�especu-lació.

�Incentivar els lloguers socials.

La participacióAl llarg dels darrers anys, la paraula

participació ha esdevingut un d�aquellsmots d�ús recurrent davant la solucióde molts dels problemes que afecten lesnostres societats. Podem llegir-la alsprogrames dels partits polítics, a mol-tes de les lleis que es debaten als par-laments, a manifestos d�associacions imoviments socials, a conferències cele-brades a les més variades institucions,

al món acadèmic... Un pot pensar, nosense raó, que igual que succeeix ambd�altres paraules (sostenibilitat,

democràcia) l�ús recurrentdel mot no permet aprofun-dir en el seu significat. Quees tracta d�una cortina defum. En canvi, prefereixopensar, que la utilitzaciód�aquestes paraules es deual fet que les societats con-temporànies demanen mésdemocràcia, més participa-ció, i sostenibilitat i que l�ústan freqüent que se�n fa esdeu a la generalització cada

cop més gran d�aquestes demandes.La demanda de participació ciutada-

na en les polítiques que afecten el terri-tori no és un fet aïllat a Catalunya, nitampoc és fruit d�una conjuntura deter-minada. És un fenomen estructuralque es dóna a la gran majoria de lessocietats democràtiques. És per aixòque cal dedicar la primera part d�a-quest apartat a exposar breument qui-nes són les causes.

Una de les principals causes de l�in-crement de la demanda de participaciós�ha de buscar en allò que s�ha anome-nat �el renaixement del lloc�. És a dir,la irrupció de les temàtiques i les dinà-miques locals en la política dels païsosdesenvolupats. Aquest renaixement, demanera paradoxal, té el seu origen enl�abatiment de barreres espacials quehan caracteritzat la història recent d�a-questes societats. Així, en contra delque podria pensar-se, en un món crei-xentment dominat pels fluxos globals,prenen més importància les singulari-tats i les identitats locals.

106 nexe - 15


Al llarg dels darrersanys, la paraulaparticipació haesdevingut un

d’aquells mots d’úsrecurrent davant la

solució de molts delsproblemes que

afecten les nostressocietats.

Efectivament, a les darreres dècadeshem assistit a una sèrie de canvis d�or-dre geopolític, tecnològic i productiuque han donat com a resul-tat l�abatiment de tantesbarreres espacials (aran-zelàries, físiques, adminis-tratives), i un increment enla mobilitat de mercaderies,persones i capital fins aramai vist. Una mobilitat quees dóna tant a escala globalcom local. A escala globales tradueix en la lliuremobilitat de persones imercaderies dintre dels països de laUE, d�algunes mercaderies en el mercatmundial i sobretot en la lliure mobilitatde capital. A escala local, els efectesdels canvis mencionats no han estatmenors, sobretot per la generalitzacióde l�automòbil i les millores de les infra-estructures de comunicacions i teleco-municacions. Així, en els últims vint-i-cinc anys hem assistit a un procés onl�àmbit de les àrees urbanes s�ha estèsi on s�ha incrementat la interdependèn-cia entre els municipis i la població d�a-questes. Només cal donar una dada.Avui, a la meitat municipis de Catalun-ya, almenys una de cada dues personesque treballa ho fa fora del seu munici-pi.

Aquesta reducció de la importànciade la distància, és a dir, de les limita-cions que les distàncies exercien sobrela mobilitat dels factors de producció,pot fer pensar que els factors localsperden importància. Així, una empre-sa es pot localitzar a Barcelona, aManresa, a Navarcles o al Marroc, jaque un ciutadà pot viure a l�Hospita-

let, Sabadell, o Castellar del Vallès ianar a treballar a Manresa, puix queel capital i la informació es mou sense

pràcticament cap restric-ció. Doncs bé, res méslluny d�aquesta aproxima-ció. És aquí on es produeixla paradoxa a què abansfèiem referència. En unmón cada cop més interre-lacionat i on hi ha menysbarreres a la mobilitat delsfactors de producció, lacompetitivitat entre elsllocs per atreure�ls esdevé

cada cop un element més important.La diferenciació d�allò local esdevéclau en un món de fluxos.

Ara bé, aquest renaixement del llocno sols es produeix pel que fa a l�a-tracció dels factors de producció, sinóque també té transcendència sobreuna renovada reivindicació identitàriad�arrel territorial. Enfront d�aquestmón cada vegada més integrat a esca-la mundial, on les decisions es prenena escala global, la major part de lagent continua vivint en llocs. Així, lesdinàmiques econòmiques, culturals,polítiques que determinen l�evoluciód�una societat estan vinculades a flu-xos articulats a una escala que superade lluny l�àmbit quotidià en el que viula gran majoria de la població. És desd�aquesta perspectiva que les dinàmi-ques globals se�ns presenten comallunyades, sinó com amenaces, i ésdes d�aquesta perspectiva que les per-sones cerquen seguretat en allò queels és més proper. Sorgeix així aques-ta renovada reivindicació d�arrel terri-torial, reivindicació que no només fa

107nexe - 15


En els projectesd’infraestructures i

equipaments d’interèsgeneral cal obrir el

debat i laparticipació des delprimer moment i noquan el projecte està

concretat.

referència a les reivindicacions d�equi-paments, a l�oposició a determinatsprojectes, sinó que també es materialit-za en la demanda cada copmés gran de participació enla presa de decisions enl�àmbit local.

No ens ha d�estranyarque la gran majoria de pro-cessos de participació ciu-tadana es realitzin a escalalocal: pressupostos partici-patius als ajuntaments, elaboracionsparticipatives dels Programes d�Actua-ció Municipal...

Quan s�analitza la dinàmica delsconflictes territorials (bé siguin oposi-cions a projectes, bé siguin reivindica-cions) ens adonem que la forma en quèes prenen les decisions està la majoriade les vegades en l�origen d�aquests.Vegem-ho:

La pràctica habitual de les adminis-tracions en l�elaboració i aprovació dequalsevol figura de planejament o en lalocalització d�infraestructures i equipa-ments d�interès general ha estat la d�e-laborar la proposta i, pel que fa a laparticipació, ha seguit la seqüència deconvocatòries d�informació pública.Així, un cop elaborat el projecte i des-prés de l�aprovació inicial, es passa aun període d�informació pública (d�unmes en el cas del planejament urbanís-tic) on es recullen les al·legacions i lespropostes. Només en cas que l�aprova-ció provisional suposés grans canvisrespecte a l�inicial s�hauria de repetir elprocés. Per últim, i de forma voluntà-ria, s�han obert processos d�informacióabans de l�aprovació inicial sobre la

base d�un avantprojecte. Es tracta, pertant d�un procés tancat.

Davant d�aquesta seqüència, qualse-vol ciutadà o associació deciutadans disposa de poctemps per valorar una granquantitat d�informació decaire tècnic i presentar lesal·legacions pertinents. Ladocumentació que inclouqualsevol figura de planeja-ment no és precisament

clara i entenedora per a aquells que noes dediquen al planejament, però encanvi ordena el futur del territori i afec-ta directament la vida quotidiana de lespersones que hi viuen.

Malgrat aquesta dificultat d�interpre-tació, alguns ciutadans i associacionsdemanen l�assistència de personal tèc-nic per a l�aclariment dels molts dub-tes. En aquest punt, les administra-cions posen a disposició tècnics que,armats de paciència, demostren la ido-neïtat del pla.

Per últim, en cas que les explica-cions donades, no resultin convincents,ciutadans i associacions presenten lesal·legacions i propostes que creuenconvenients i que en la majoria decasos esdevenen incoherents amb lalegislació urbanística i sectorial. Així,l�aprovació del pla continua la sevaseqüència en un procés que podríemqualificar d�exclusiu, puix que la socie-tat no hi participa.

Davant d�aquest funcionament, noés estrany que cada cop més hi hagiallò que aquí hem anomenat conflictesterritorials. Aquesta forma de prendreles decisions no generaria conflicte sino fos per les raons de caire estructu-

108 nexe - 15


L’organitzacióterritorial és un delstemes més complexosi polèmics que hi pothaver avui dia en el

debat públic.

ral que hem exposat més amunt i quederiven del renaixement del lloc i l�in-crement de la demanda de participació.Aquest conflicte, però, ésun element de salut d�unasocietat i també ho és per ala planificació. Els adminis-tradors haurien de beneir elconflicte perquè els diu quèpensa la gent, què desitja iquins són els elements quesorgeixen més enllà del tre-ball del dia a dia, sovinttant complex.

Un cop vistes les causesque desemboquen en l�increment de lademanda de participació en la presa dedecisions i com es tracta des de lesadministracions, dedicarem l�últimapart d�aquest apartat a exposar algunesde les vies que obre la llei 2/2002 d�ur-banisme en els processos de participa-ció.

L�article 8.1 d�aquesta llei diu: �Esgaranteixen i s�han de fomentar elsdrets d�iniciativa, d�informació i de par-ticipació dels ciutadans en els proces-sos urbanístics�. Al reglament quedesenvolupa aquesta llei a l�article 4,�Participació ciutadana en el procés deplanejament. Consells assessors urba-nístics�. El reglament estableix l�obliga-torietat d�aprovar un programa de par-ticipació una vegada s�acordi l�inici delstreballs, bé sigui d�un POUM (Pla d�or-denació urbanística municipal) o unPAUM (Programa d�actuació urbanísti-ca municipal). El reglament deixa ober-ta a la voluntarietat de l�administració(l�ajuntament) el grau de participacióreal, ja que tan sols complint els perío-des d�informació pública que hem vist

abans ja es considera que hi ha un pro-grama de participació. El reglamenttambé crea la figura del consell asses-

sor urbanístic, però de noudependrà dels ajuntamentsla creació i el paper d�a-quests. Així, el procés potcontinuar com fins ara opot derivar en un procésrealment obert.Pel que fa a la forma degestionar aquesta partici-pació, s�ha de dir que no hiha una fórmula única.Cada procés, en funció de

les característiques i dels agents queintervenen, tindrà una forma de parti-cipació. Sobre això, i per acabar, hemde destacar alguns dels elements quehauria de tenir aquest procés. Així,enfront d�un procés tancat cal un pro-cés obert, enfront d�un procés noméstècnic cal un procés dialogant, enfrontd�un procés demostratiu cal un procésargumentatiu i, per últim, enfrontd�un procés exclusiu cal un procésinclusiu.

Propostes�Modificació de la llei d�urbanisme

per incloure l�obligatorietat d�un pro-grama de participació obert, dialogant,argumentatiu i inclusiu.

�La Generalitat hauria de disposarde fons per a posar al servei dels pro-cessos participatius tècnics especialit-zats.

�En els projectes d�infraestructures iequipaments d�interès general, obrir eldebat i la participació des del primermoment i no quan el projecte ja estàconcretat.

109nexe - 15


Enfront d’un procésnomés tècnic cal unprocés dialogant,

enfront d’un procésdemostratiu, un

procés argumentatiu;enfront d’un procésexclusiu, un procés

inclusiu.

La nova organització territorial: algu-nes reflexions

La nova divisió territorial de Cata-lunya respon a l�objectiud�adaptar el marc adminis-tratiu a les necessitats idemandes de la nostrasocietat pel que fa a larepresentativitat, a la pres-tació de serveis i a l�eficièn-cia dels recursos públics.L�empresa no és gens fàcil,puix que en aquests temes,a banda de la complexitattècnica, s�afegeixen els interessos idemandes localistes que moltes vega-des topen amb l�interès general.

Si comencem pels temes menys con-flictius, sembla que gairebé tots elsagents que intervenen en el debat estand�acord que la divisió territorial en pro-víncies i els àmbits en què es divideixenels Departaments de la Generalitat hande coincidir amb una nova divisió: lesvegueries. Les atribucions i les com-petències que han de tenir encara noestan del tot clares i presenten mésdivergències que la divisió estricta.

Pel que fa al debat sobre les admi-nistracions locals supramunicipals, isobretot les comarques, les coincidèn-cies no són tan clares.

La nova divisió territorial ha de ser-vir per garantir els objectius plantejatsmés amunt i ha de fer-ho tenint encompte que serà el marc administratiuque organitzarà territorialment i gestio-narà els recursos públics per al futurde Catalunya. Des d�aquesta perspecti-va, l�organització territorial ha degarantir mecanismes que permetin l�a-daptació de les administracions als

canvis continus que es produeixen enles nostres societats i que incideixen enel territori. La rapidesa d�aquests can-

vis és una de les principalscaracterístiques de lessocietats contemporànies il�eficiència de les adminis-tracions passa per adaptar-se, no tan sols a les políti-ques que realitzen, sinótambé als territoris quegestionen. Necessitem ad-ministracions que actuïnràpid i que siguin flexibles

al territori.Si agafem dues situacions hipotèti-

ques que tenen a veure amb les duesorganitzacions que promouen aquestsdebats i fem un paral·lelisme amb ladivisió territorial veurem en què consis-teix aquesta flexibilitat, paraula ambconnotacions negatives avui en dia.

Si les federacions d�associacions deveïns de les valls altes del Maresme estroben que tenen els mateixos proble-mes en la prestació de serveis i equipa-ments que altres del Vallès Oriental idecideixen treballar juntes per portarles seves demandes davant de les admi-nistracions, serà més eficient que s�or-ganitzin temporalment entre elles pergestionar la situació amb el suport dela CONFAVC que no que ho facin ambtotes les federacions del Vallès Orientali del Maresme. I també resultarà méseficient que, una vegada aconseguidesles seves demandes o que els proble-mes s�hagin solucionat, l�organitzacióconjunta es dissolgui.

Si per canvis en el tipus de cultiusd�alguns camps de l�Anoia, els pagesosd�aquests municipis decideixen coordi-

110 nexe - 15


L’organitzacióterritorial ha de

garantir l’adaptacióde les administra-cions als canvis

socials continus i queincideixen en el

territori.

nar-se amb els de la vall alta del BaixLlobregat, també resultarà més eficientque restringir-se a la divisió comarcal.

Si aquesta flexibilitat ensresulta lògica per fer frontals canvis en la societat i enel territori, per què no ha deser-ho també per a lesadministracions? És a dir,per què hem de buscar divi-sions territorials rígidesdavant d�unes dinàmiquesterritorials que canvienconstantment i ho fan ambtanta rapidesa? El tema és cabdal en eldebat actual sobre l�organització terri-torial de Catalunya, ja que ens juguemel futur.

Del que s�ha exposat fins aquí, elpaper de les comarques queda moltdebilitat. Prenen força, en canvi, altresens locals, que poden afrontar ambmés garanties els reptes de futur. Lesmancomunitats de municipis represen-ten una fórmula amb tradició al nostrepaís, que s�adapten a la prestació deserveis en un àmbit variable i que sónpromogudes des dels ajuntaments, és adir, de baix cap a dalt. Altres figurescom les comunitats de municipis, derecent creació a Catalunya, permetenla coordinació de municipis encara queno presentin contigüitat i sense haverde crear una nova administració local.Aquesta reflexió topa frontalment ambles visions més comarcalistes, queemparant-se en la història o en la cata-lanitat d�aquesta divisió, defensen imultipliquen les comarques arreu delpaís.

Sens dubte, les comarques repre-senten una divisió pròpia catalana però

alguns dels arguments esgrimits perdefensar-les parteixen de visions par-cials. Repassem la història de la comar-

ca i de l�organització territo-rial a Catalunya.La primera visió parcial del�organització territorial té aveure amb els argumentshistòrics. Així, estem dispo-sats a tornar fins a l�Edatmitjana per comprovar que,efectivament, allà pel segleXV existia una vegueria quecoincidia poc més o menys

amb l�àmbit que ara reclamem quesigui una comarca o una nova vegue-ria. Aquesta visió parteix d�un error i ésla de veure només els límits (aproxi-mats) i no quins són els condicionantshistòrics que permetien aquella divisiói com aquests han anat evolucionant.En efecte, les vegueries medievals res-ponen a unes complexes relacionsentre el poder reial, el de les viles i ciu-tats i el poder feudal, i van associadesa la fragmentació jurisdiccional carac-terística de l�Antic Règim. Volem real-ment plantejar el futur de l�organitzacióterritorial de Catalunya sobre aquestsarguments del passat?

Una altra visió basada en la històriad�una forma errònia és la de les comar-ques. Quan durant la Segona Repúbli-ca es crea la Ponència per a l�Estudi dela Divisió Territorial de Catalunya tení-em molt pocs antecedents cartografiatsde les comarques i en cadascun d�ellsla divisió era diferent. Si bé el nom decomarca apareix ja a l�alta edat mitja-na, els seus límits no han estat maiprecisos i aquest terme s�utilitzava tantper designar petites valls com grans

111nexe - 15


Les comarquesrepresenten unadivisió pròpia

catalana però algunsarguments esgrimits

per defensar-lesparteixen de visions

parcials.

regions. No ens ha d�estranyar que,quan els membres de la Ponència car-tografien el resultat de la consultamunicipal on es preguntava �a quinacomarca creuen que per-tany el seu municipi?�, elresultat fos tan fragmentati divers que ràpidaments�hagué de renunciar alsresultats obtinguts. Comno havien de fer-ho. L�ob-jectiu d�aquella ponència,igual que el de la nova divi-sió territorial que ara deba-tem, era obtenir una divisióterritorial que servis per a l�organitzacióde l�administració.

Es descartava, per tant, aquestargument i s�optava per obtenir unadivisió que respongués a les interrela-cions entre les ciutats i les seves àreesd�influència, i que basant-se en lesrelacions econòmiques del moment (onvan els habitants del seu municipi amercat?) donà com a resultat aquelladivisió, que juntament amb les 3 novescomarques sorgides el 1987, configu-ren la divisió comarcal actual de Cata-lunya en 41 comarques.

Han passat gairebé 70 anys, ambmolts canvis en les esferes de l�econo-mia, la política i la societat, però la fun-ció articuladora del territori i dels seushabitants al voltant de les ciutats con-tinua tenint la mateixa importànciaque llavors. Ara bé, aquestes interrela-cions entre les ciutats i les seves àreesd�influència han canviat i estan can-viant amb diferents formes i intensitatsarreu del país, fruit de noves dinàmi-ques. La mobilitat residència-treballens indica com cada vegada ens des-

placem més lluny per treballar; les acti-vitats econòmiques han fet un gran saltd�escala, sobrepassant els límits co-marcals, de Catalunya, i de l�Estat per

integrar-se en el mercatinternacional; les Tecnolo-gies de la Informació i laComunicació (TIC) perme-ten cada cop més el treballen xarxa; les millores de lesinfraestructures de trans-ports ens permeten mouremés mercaderies, mésràpid i més lluny.En aquest context que can-

via contínuament i a gran velocitat,volem organitzar l�administració ambuna divisió basada en les relacionseconòmiques de fa 70 anys? O prefe-rim, basant-nos amb els mateixos crite-ris de relacions funcionals que van uti-litzar en la Ponència però adaptats al�actualitat, definir el nou marc admi-nistratiu? Segur que si els mateixosponents estiguessin ara encarregats del�estudi optarien per la segona opció.

Els límits territorials de les comar-ques actuals no són uns límits quesempre hagin existit, com si fossinintrínsecs a aquest país, són uns límitsque canvien i es modifiquen tan ràpidcom canvien i es modifiquen les inte-rrelacions entre la societat, el poder i elterritori.

L�organització territorial és un delstemes més complexos i polèmics que hipot haver avui en dia en el debatpúblic. No tan sols és una qüestió dedelimitació, sinó també de representati-vitat, de finançament, de competències,de subsidiarietat i d�eficiència. Potserpassaran molts anys fins que torni a

112 nexe - 15


Els límits territorialsde les comarques

actuals no han existitsempre, com si fossinintrínsecs a aquestpaís, sinó que es

modifiquenràpidament.

donar-se un moment com aquest, peròdurant aquest temps ens regirem perl�organització territorial que surti deldebat actual. La responsabilitat és detots respecte al país més que del paísrespecte a cadascuna de les reivindica-cions.

Notes1: Les estratègies territorials que

aquí s�exposen estan basades en l�Es-tratègia Territorial Europea, desenvolu-pada per a Catalunya en diversos estu-dis, entre els quals cal destacar:

- D.D.A.A (2003), Papers. RegióMetropoliana de Barcelona. Territori.Estratègies. Planejament.

- Estratègies Territorials a les regionscatalanes, núm. 39, ed. Institut d�Estu-dis Regionals i Metropolitans de Barce-lona, Bellaterra.

Ponència marc presentada a la Jornadaorganitzada per la CONFAVC i Unió dePagesos el 27 de novembre de 2004 aManresa

113nexe - 15


Des del cooperativisme de consumi-dors valorem el fet que el món acadè-mic i, en aquest cas, una catedràticamediàtica com l�Adela Cortina, s�atansial fenomen del consum des del seupunt de vista ètic i miri de fer suggeri-ments de com canviar el model de con-sum actual per posar fi a la injustíciade la desigualtat existent entre aquellsque consumeixen més del que necessi-ten i els que necessiten més del queconsumeixen, la insatisfacció en lessocietats �opulentes� i el deterioramentdel medi ambient.

El llibre parteix d�una profunda anà-lisi del consumisme actual, examina elsefectes que té a nivell individual, lesseves conseqüències a nivell local i glo-bal i fa una reflexió àmplia sobre elparadigma ecològic. Passa posterior-ment a donar les claus imprescindiblesper a una ètica del consum, i a formu-lar un pacte global sobre el consum quesuposi la corresponsabilització delsciutadans i les organitzacions de lasocietat civil, especialment les organit-zacions de consumidors , així com elspolítics i les empreses.

Entre els temes que més ens han cri-dat l�atenció com a cooperatives delsconsumidors destaquem:

- La interessant reflexió sobre elpaper central del consum, com a factor

dinàmic de la nostra societat actualque legitima els polítics, impulsa elmoviment econòmic i es converteix enel factor d�èxit dels individus que es vaconfigurant durant tot el procés desocialització de la persona. Ocupa unpaper tan central a la nostra vida i tam-bé en les relacions amb els altres quemoltes vegades ni ens adonem del con-sum que fem i se�ns fa difícil fer-loconscient perquè tot plegat ens arros-sega a consumir per consumir.

- La definició d�un consum ètic ohumanament acceptable assentat enquatre pilars: el consum lliure vol dirque ha de ser volgut conscientment persatisfer necessitats reals i no imposa-des per altres. El consum just es refe-reix a tenir en compte les repercussionsdel nostre consum en d�altres sershumans, la societat i el medi ambient.El criteri per decidir si un consum ésjust és que sigui universalitzable �quetots els sers humans el puguin consu-mir i que no perjudiqui la resta de lasocietat i el medi ambient. Ha de ser unconsum corresponsable, ja que esnecessita el suport del grup o l�associa-ció i la creació de xarxa per fer canvissocials com el que es planteja. Però elconsumidor no pot fer el canvi sol inecessita que els polítics i les empresestambé s�hi impliquin en el canvi pel

117nexe - 15

Por una ética del consumo

Adela Cortina

Editorial: Taurus. Madrid, 2002

Ressenyes

consum. Per últim, el consum felicitantés aquell que ens fa sentir més feliçosamb nosaltres mateixos, que no passaper l�adquisició de més productes i ser-veis en moltes ocasions. Per això estambé bo conèixer altres pautes cultu-rals més austeres que porten a unavida plena.

El paper que poden jugar les orga-nitzacions de consumidors perquè esfaci efectiva la força dels consumidors,no tan sols per a la defensa i les recla-macions dels seus drets i deures, sinótractant de formar i informar sobreestils de vida i pautes de consum uni-versalitzables, no tan basades en lamercaderia sinó més en el desenvolu-pament ple de les capacitats humanes.

-Finalment, per Adela Cortina, elconsumidor, el ciutadà ha de ser el pro-tagonista en aquest canvi d�estil de vidai de model. Primer cal que reflexionemsobre la forma de consumir i en això lesorganitzacions de consumidors hitenen un paper clau.

Com a contrapunt un pèl crític desdel meu punt de vista, em sobta la fal-ta de referència als moviments socialsorientats cap al canvi dels models de

consum, ja que, per marginals quesiguin, són exemples concrets de postaen pràctica de l�ètica en el consum quevaldria la pena tenir en compte tambédes del món acadèmic.

Com a cooperatives de consumidors,ens reafirmem en les nostres aporta-cions a la societat: per una banda, elsoci consumidor participa a la coopera-tiva on pot rebre formació i informacióper fer un consum més responsable i, amés, te la possibilitat d�incidir mésdirectament en la pràctica amb la presade decisions en el mercat com a membrede l�Assemblea o/i del Consell Rector siés escollit. Creiem, doncs, que estem enel camí que proposa Adela Cortina perfer un consum més just, lliure, solidari ifelicitant i amb els seus arguments, ide-es i propostes ens ajuda a agafar novaforça i nous arguments per continuarper aquest camí. Són iniciatives comaquestes, que tenen impacte mediàtic,malgrat el seu missatge és atrevit, lesque fan que incidir en temes de consumresponsable i tot el que això implica nosigui �predicar en el desert�.

Teresa Udina

118 nexe - 15

Por una ética del consumo

El model d�Estat del Benestar estàen crisi. A més riquesa ha estat incapaçde redistribuir-la i pal·liar l�augment deles desigualtats. És a dir, �que els fruïtsdel creixement de la riquesa ja no esdistribueixen�. Aquesta és una de lestesis que presenta Rafael Pinilla al seullibre i que el condueixen a defensar l�a-plicació d�una Renda Bàsica [ingrésgarantit com a dret, no condicionat pera tota persona ciutadana i suficient pera cobrir les necessitats bàsiques] com aelement de renovació de l�Estat delbenestar.

Diu Pinilla que històricament l�Estatdel benestar s�ha encarregat de recap-tar fons a través dels impostos [tascacontributiva], i després retornar-los ala societat [tasca distributiva], ambdóstasques han anat unides. La tasca dis-tributiva s�ha centrat en procurargarantir la plena ocupació, deixant quefos el Mercat de Treball el que regulésaquesta redistribució de la riquesa,però és més que sabuda la ineficàciadel mercat de treball en la redistribucióequitativa.

L�error, segons Pinilla, és que amb-dues tasques han anat juntes, emprantel mercat de treball remunerat com aeix al voltant del qual es feia la recap-tació (irpf, S.S.,...) i la distribució (sala-

ri, subsidis d�atur, pensions,...). Així sesituava el treball remunerat com a úni-ca activitat humana valoritzada.

Pinilla proposa superar aquest esta-di i que la funció distributiva s�apliquimitjançant una Renda Bàsica. Així esvaloritzaran les activitats humanesmés enllà del que tenen de produccióeconòmica, o inclus la mera existènciade la persona. En aquesta fase de l�Es-tat del benestar es practica una �activapolítica distributiva�.

Diu Pinilla que �en definitiva el debatsobre la RB és un debat sobre la lliber-tat efectiva�, i que presenta possibili-tats reals d�acabar amb la pobresa,aconseguir la plena ocupació, i millorarl�eficiència i l�estabilitat econòmica.Així doncs, es presenta la proposta d�u-na RB com a nou pilar i element reno-vador d�un Estat del benestar.

A més, una RB presenta la possibili-tat de fer créixer els projectes d�econo-mia solidària. Vegem-ho: partim de lahipòtesi que una RB augmentaria lacapacitat de les capes populars a l�horad�enfrontar-se amb el mercat de treball.Al tenir garantida una quantia econò-mica suficient per viure, seguramentno s�acceptaria qualsevol tipus de tre-ball, o les motivacions per fer-ho diferi-rien força de l�assoliment d�un salari.

119nexe - 15

La renta básica de ciudadanía. Una propuesta clave para la renovación del

Estado del bienestarRafael Pinilla Pallejà

Editorial: Icaria. Barcelona, 2004

No és il·lògic pensar que en aquest casmolta gent reduiria la seva jornadalaboral; i que molta altra gent s�em-barcaria en projectes d�autoocupació,cooperatius...., on en general el bene-fici econòmic no seria central (ja quequedaria, en part, cobert per una RB).Així augmentaria l�oferta d�activitatsculturals, de comerç just, artísti-ques,... El treball (remunerat, domès-tic o voluntari) retornaria més que maial centre de la vida de les personescom a eix possibilitador d�emancipaciói desenvolupament. però el treball

entès com a activitat, no només com amitjà per accedir a un salari.

A La renta básica de ciudadanía.Una propuesta clave para la renova-ción del Estado del bienestar hi troba-reu una possible concreció del queseria l�aplicació de la RB com a eina dejustícia redistributiva, de llibertat, i delluita contra la pobresa com a elementinnovador de renovació de l�Estat delbenestar.

Jordi Panyella

120 nexe - 15

La renta básica de ciudadania

121nexe - 15

Recomanacions

Las conexiones ocultasFritjof CapraEd. Anagrama, 2002

Enfront del paradigma mecanicista olineal que ha guiat la nostra manera depensar durant 400 anys, des de princi-pis del segle XX està emergint un noumarc conceptual, que anomenem para-digma de la complexitat. Primer co-mençà en el camp de la física, despréss�introduí en l�ecologia i la cibernètica,actualment s�ha escampat ja per totesles ciències socials. Fritjof Capra,d�ençà que va publicar el seu suggeri-dor El tao de la física, a l�any 1975, s�haconvertit en un dels estudiosos i princi-pals divulgadors del nou paradigma.Ara, amb La trama de la vida, Capraassaja aplicar als principis de la com-plexitat a la reforma de les institucionssocials existents, convençut que, sivolem sobreviure, les hem de fer com-patibles amb l�organització que la natu-ra ha desenvolupat per tal de sostenir�la trama de la vida�.

Jordi Garcia

La inteligencia social de las organiza-cionesLeonardo SchwarsteinEd. Paidós, 2003

Aquest llibre tracta de la responsabi-litat social de les organitzacions i,sobretot, de les empreses. Partint d�unaanàlisi multidimensional i sistèmica del�empresa, que ja havia desgranat en elseu llibre anterior, Diseño de las organi-zaciones, de la mateixa editorial, l�au-tor, un psicòleg social argentí expert enorganitzacions, aborda què és la res-ponsabilitat social, els seus diferentstipus, els destinataris, com gestionar-la, els sistemes per auditar-la... Desta-quem la importància que atribueix a lescooperatives, a les quals considera,intrínsecament, com a empreses ambresponsabilitat social.

JG

122 nexe - 15

L�auditoria social i l�economia solidària

Carlos Ballesteros, Enrique del Rio,REAS (Xarxa de xarxes d�EconomiaAlternativa i Solidària).Editat per Fundació Deixalles 2004

Entenem que aquest llibre, fruit del�aplicació, la reflexió i el debat de diver-ses persones vinculades a entitats del�economia social a l�entorn de l�audito-ria social, esdevé una eina insubstituï-ble per a tots els qui estem ficats en lesempreses d�economia social i solidària i,doncs, un gran ajut per seguir treba-llant en el que per a molts de nosaltresés l�alternativa escollida.

Els autors han estructurat el contin-gut del llibre a partir dels 6 punts fona-mentals del debat, i que són: Equitat,Treball, Medi Ambient, Cooperació,Sense caràcter lucratiu i Compromísamb l�entorn. Han dividit l�obra en qua-tre capítols dels quals detallen el seucontingut quan expliquen El per què delllibre (pàg. 20), i que fan referència a:

1) Les principals tendències, confu-sions i oportunismes del mercat respec-te de l�auditoria social i l�economiasolidària.

2) S�emmarquen els principis, esdescriuen els principals elements delprocés i es reflexiona sobre la importàn-cia de la verificació externa tant delsplantejaments ideològics com de lesseves conseqüències polítiques.

3) Es tracta de justificar per quèl�Auditoria Social és una eina idònia pera la gestió coherent amb els principis del�economia social i que, a més, pot (i ade) ser rendible econòmicament.

4) Partint de l�estudi dels indicadorsde mesura com a expressió i garantiade rigor, s�intenta puntualitzar sobrequè, com i a partir de què es mesurenels criteris i principis de l�economiasolidària, tot exposant les dificultats, eldebat, les aportacions, els dubtes i lesreflexions que sorgeixen de les expe-riències en marxa.

Hèctor Galvany

nexe 15

L’economia no és més que un aspecte de la textura ecològica i social glo-bal, que els economistes tendeixen a dividir en fragments, fent cas omísde la interdependència social i ecològica. Tots els serveis i mercaderiesqueden reduïts als seus valors monetaris, i s’ignoren els costos socials iambientals generats per tota activitat econòmica, considerats com“variables externes” sense cabuda en els models teòrics dels economis-tes. Els economistes corporatius no solament tracten l’aire, l’aigua inombroses reserves de l’ecosistema com a gèneres gratuïts, sinó tambéla delicada xarxa de relacions socials, greument afectada per la contínuaexpansió econòmica. Els beneficis privats es fan més sobre la base d’unscostos públics, com són el deteriorament del medi ambient natural i laqualitat general de vida.

Hazel Hendenson, citat a Sabiduría Insólita, Fritjof Capra. Ed. Kairós

nexe...conexiones ocultas, de Fritjof Capra; La inteligencia social de las organizaciones, de...

Documents

Transcript of nexe...conexiones ocultas, de Fritjof Capra; La inteligencia social de las organizaciones, de...