O BC

2012-2013

Orquestra simfònica de barcelOnai naciOnal de catalunya

PablO GOnZÁleZ, DIRECTOR TITULAR

núm. 18

www.obc.cat

www.auditori.cat

Lepant 15008013 Barcelona

L’Auditori és un consorci de Segueix-nos aMitjans patrocinadors

28 de febrer i 1 i 2 de març de 2014

PablO GOnZÁleZdirector

Sala 1 / Pau casals

L’OBCielRèquiemde MOZART

2

benjamin britten compositor Britten va néixer a Lowestoft (Suffolk,

Anglaterra) el 22 de novembre de 1913. Componia música ja de ben petit, l’any 1928 va buscar la guia del compositor Frank Bridge i dos anys més tard va entrar al Royal College de Música de Londres, on va estudiar amb A. Benjamin, H. Samuel i J. Ireland. La col·laboració que va iniciar amb el poeta W. H. Auden va ser extraordinàriament important en la seva carrera.

Es va establir als EUA a l’inici de la Segona Guerra Mundial, i va tornar a Gran Bretanya el 1942. A Amèrica va produir una gran quantitat d’obres importants, entre les quals destaquen la Simfonia da Requiem, el cicle de cançons Les Illuminations per a veu i corda i el Violin Concerto. De retorn a Gran Bretanya, va començar a treballar en la peça que el situaria inevitablement com el compositor britànic més important de la seva generació: l’òpera Peter Grimes, estrenada amb un èxit rotund el 7 de juny de 1945.

La influència de Britten en la vida cultural britànica de postguerra va augmentar considerablement quan va fundar l’English Opera Group el 1946 i el Festival Aldeburgh dos anys després. La seva carrera com a compositor es va veure afavorida per l’habilitat que mostrava com a director: va ser tant un pianista destacat com un bon director. L’horitzó professional de Britten només es va veure ennuvolat al final de la seva vida pel seu estat de salut. Va morir el 4 de desembre de 1976 als 63 anys, pocs mesos després de rebre el títol de Lord, un reconeixement que no s’havia concedit mai abans a cap altre compositor.

Durant aquesta temporada 2013-2014 l’OBC ha programat algunes de les millors obres d’aquest compositor britànic, en commemoració del centenari del seu naixement .

33

PablO GOnZÁleZ DIRECTOR · juan manuel GÓmeZ TROMPA · eliZabetH Watts SOPRANO · ann HallenberG MEZZOSOPRANO · Werner GÜra TENOR · james GilcHrist TENOR · jOsÉ antOniO lÓPeZ BARÍTON · cOr madriGal (m. barrera DIRECTORA)

26 min.1/

2/

BENJAMIN brittenLowestoft 1913 - Aldeburgh 1976

WOLFGANG AMADEUS mOZartSalzburg 1756 - Viena 1791

Serenata per a tenor, trompa i corda, op. 31 (1943) 1a audició Prologue Pastoral Nocturne Elegy Dirge Hymn Sonnet Epilogue

juan manuel Gómez trompaWerner Güra tenor

Rèquiem en Re menor, KV 626 (1791)Versió Sussmeyer

agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiu les alarmes sonores i continguéssiu els estossecs. un mocador redueix notablement el soroll.

El temps i la durada del concert són aproximats.

CONCERT 18

dissabte 1

diumenGe 2

19h

20.30h

11h

febrer 2014

març 2014

divendres 28

20 min.PAUSA

60 min.

elizabeth Watts soprano · ann Hallenberg mezzosoprano james Gilchrist tenor · josé antonio lópez baríton cor madrigal (m. barrera directora )

I. Introitus RequiemII. KyrieIII. Secuentia Dies irae Tuba mirum Rex tremendae Recordare Confutatis Lacrimosa

IV. Offertorium Domine Jesu HostiasV. SanctusVI. BenedictusVII. Agnus DeiVIII. Communio Lux aeterna

4

cOmentari

La producció de cançons orquestrals de Britten –compositor dotat d’una facilitat destacable per a la veu humana– representa la resposta del segle XX als èxits dels grans polifonistes Tudor i les obres vocals de Purcell, i és de les més significatives de cap compositor britànic.

L’any 1942, en tornar dels Estats Units i durant un dels períodes més productius de la seva carrera, el retard al llibret per a l’òpera Peter Grimes va permetre al músic escriure una de les seves obres més commovedores, la Serenata, opus 31, combinant l’encàrrec d’una obra per a trompa per part del jove virtuós Dennis Brain amb el seu propi interès per la veu de tenor. El resultat va ser un cicle de poemes sobre textos dels millors poetes britànics que daten d’entre els segles XV i XX i que parlen de la nit, el son i els somnis, un entorn que Britten va fer seu i que va reaparèixer en obres com El somni d’una nit d’estiu.

Els sis moviments descriuen els diversos caràcters dels poemes, que transmeten una certa sensació de decaïment mitjançant

imatges com una muralla en ruïnes, la mort d’una rosa o una marxa funerària. En un primer moment, Britten va arranjar un setè poema que va descartar i reaprofitar, anys més tard, al Nocturn.

Però és el so brillant del pròleg i l’epíleg de la trompa, instrument icònic per als compositors romàntics, associat des de sempre als temps antics i el misteri de la nit, el que dóna a l’obra el to elegíac i enyoradís característic. Es tracta de la mateixa música, que sentim propera al començament i distant al final –amb l’intèrpret ja fora de l’escenari–, protagonitzada pels harmònics naturals de l’instrument –i, per tant, sense fer-ne servir les claus– que recreen un món de simplicitat i ordre natural.

Tots tres elements –el tenor, la trompa i l’orquestra de corda– s’integren en la sonoritat delicada d’aquesta obra d’equilibri perfecte i gran imaginació dramàtica.

El fort dramatisme és també una de les característiques que ha convertit el Rèquiem de Mozart en un dels puntals de la música occidental. Amb el seu atractiu romàntic, l’obra fa segles que estimula la imaginació dels oients i alimenta el debat acadèmic. És clar que, més enllà de la llegenda motivada pel misteri a l’entorn del seu encàrrec i la mort de l’autor a mitja partitura, ocupa el seu lloc a la història per mèrits propis.

Després de la producció de l’època de Salzburg, que semblava allunyada de la reflexió i el recolliment, obres posteriors de Mozart mostren una espiritualitat humana i la

Una mostra del reduït repertori per a tenor i orquestra i una obra emblemàtica de la música litúrgica componen el programa de concert d’avui.

albert tOrrens

5

suGGeriments discOGrÀfics

l’fnac recOmana

benjamin britten→ The very best of Benjamin Britten

VIRGIN CLASSICS (2013)

WOlfGanG a. mOZart → Requiem

ACADEMY OF ST MARTIN IN THE FIELDS & CHORUS sir neville marriner director

VIRTUOSO, DECCA (2011)

confiança en un món millor. Però, tot i aquest canvi, segurament motivat per la vinculació a la francmaçoneria, el cert és que, des de molt jove, el compositor sentia un terror irracional per la mort. A l’estiu del 1791, el comte Franz von Walsegg va enviar un missatger a encarregar l’obra a canvi d’una bona suma de diners i del secret sobre l’autoria, amb la intenció de fer-la passar com a pròpia. Mozart, desesperat per la pobresa i assetjat pels deutes, va rebre per endavant la meitat dels diners. En aquell moment, però, a més d’exercir de mestre de capella a la catedral de Sant Esteve de Viena, estava ocupat amb l’estrena de La clemenza di Tito i La flauta màgica i havia d’enllestir el Concert per a clarinet i una cantata maçònica. Esgotat per tant d’esforç, va caure greument malalt. Des d’aleshores i fins a la mateixa nit de la seva mort, es va dedicar exclusivament al Rèquiem.

L’obra és una síntesi d’elements operístics, maçònics i erudits, com ara la tonalitat de Re menor, poc freqüent en Mozart però associada des de sempre a la mort. Els colors ombrívols són deguts a la falta d’instruments com la flauta, l’oboè i el corn, aquí substituïts pel fagot, la trompeta, el trombó i els corni di bassetto. Per comprendre l’enrenou originat amb l’acabament del Rèquiem, cal saber que Mozart només componia de manera completa els començaments dels moviments i les transicions entre aquests; de la resta, n’esbossava alguns elements, però era algun deixeble o col·laborador seu qui els acabava. Quan va morir Mozart, la seva vídua, Constanze, amb la intenció de cobrar la meitat pendent dels honoraris, va encarregar que algú l’acabés, i fins i tot va tergiversar la

història per fer creure que Mozart l’havia enllestit poc abans de morir. Entre les persones a qui va demanar aquesta tasca hi havia Joseph Eybler, Maximilian Stadler i Franz Jakob Freystädtler. La hipòtesi més acceptada és que qui va completar el Rèquiem va ser Franz Xaver Sussmeyer, de només 25 anys i potser el menys expert de tots ells. Amb tot, la qualitat irregular dels seus fragments fa pensar que devia utilitzar apunts, esbossos o indicacions verbals de Mozart.

Gràcies a la popularitat de la música mozartiana a Viena a l’última dècada del segle XVIII, el Rèquiem va obtenir un gran èxit quan es va estrenar. D’aleshores ençà, ha tingut una influència poderosa en totes les generacions, tant de músics com de públic, i avui dia, convertit en un fenomen molt rar en tota la història de l’art, excedeix en gran mesura el que hi ha escrit a la partitura.

6

i - intrOitus: requiem Requiem aeternam dona eis, Domine,et lux perpetua luceat eis.Te decet hymnus, Deus, in Sion, et tibi reddetur votum in Jerusalem.Exaudi orationem meam, ad te omnis caro veniet.Requiem æternam dona eis, Domine,et lux perpetua luceat eis.

ii - KyrieKyrie eleisonChriste eleisonKyrie eleison

iii - secuentia1 dies irae...Dies iræ, dies illa,solvet sæclum in favilla,teste David cum Sibylla.Quantus tremor est futurus,quando judex est venturus,cuncta stricte discussurus!

2 tuba mirum...Tuba, mirum spargens sonumper sepulchra regionum,coget omnes ante thronum.Mors stupebit, et natura,cum resurget creatura,judicanti responsura.Liber scriptus proferetur,in quo totum continetur,unde mundus judicetur.Judex ergo cum sedebit,quidquid latet, apparebit,nil inultum remanebit.Quid sum miser tunc dicturus?Quem patronum rogaturus,Cum vix iustus sit securus?

3 rex tremendæ...Rex tremendæ majestatis,qui salvandos salvas gratis,salva me, fons pietatis.

4 recordare...Recordare, Jesu pie,quod sum causa tuæ viæ,ne me perdas illa die.Quærens me, sedisti lassus;redemisti Crucem passus,

WOlfGanG a. mOZart Rèquiem

i - intrOitus : rèquiem Doneu-los, Senyor, el repòs eterni que la llum perpètua els il·lumini.Sou digne de lloança, Déu meu, a Sió,sou digne que us complim les prometences a Jerusalem.Escolteu les meves pregàries,Vós a qui acuden tots els vivents.Doneu-los, Senyor, el repòs etern.i que la llum perpètua els il·lumini.

ii – KyrieSenyor, tingueu pietatCrist, tingueu pietatSenyor, tingueu pietat

iii - secuentia 1 dies irae…Dia d’ira serà el diaque tot cremi, com volienels oracles més antics.Quina por, quina quimera,quan el jutge sigui a l’eraper passar el sedàs més fi.

2 tuba mirum…És ben net el so que escampael clarí, per dur les ànimesvers el tribunal diví.Tots els éssers ressuscitenper a l’últim veredicte,i la mort no ho pot capir. Obriran el llibre on constenels passats afers dels homes, i ara el món rebrà el juí.Quan el jutge vingui a seure,sortirà a la llum tot deute, no estalviarà ni un bri. Jo, ai las, què al·legaria?Valedor, qui trobaria?Si ni el just se’n pot sortir?

3 rex tremendæ...Rei de glòria i basarda, que doneu salut debades:oh, salveu-me, car sou bo!

4 recordare…Bon Jesús, d’aquest pobre homerecordeu-vos-en tothora,no em deixeu el jorn final.Tants treballs per assolir-mei la creu per redimir-me:

7

tantus labor non sit cassus.Juste judex ultionis,donum fac remissionisante diem rationis.Ingemisco, tamquam reus;culpa rubet vultus meus,supplicanti parce, Deus.Qui Mariam absolvisti,et latronem exaudisti,mihi quoque spem dedisti.Preces meæ non sunt dignæ,sed tu bonus fac benigne,ne perenni cremer igne.Inter oves locum præsta,et ab hædis me sequestra,statuens in parte dextra.

5 confutatis...Confutatis maledictis,flammis acribus addictis,voca me cum benedictis.Oro supplex et acclinis,cor contritum quasi cinis:gere curam mei finis.

6 lacrimosa...Lacrimosa dies illa,qua resurget ex favillajudicandus homo reus.Huic ergo parce, Deus.Pie Jesu Domine,dona eis requiem. Amen.

iv - OffertOrium1 domine jesu christeDomine Jesu Christe, Rex gloriae, libera animas omnium fidelium defunctorum de poenis inferni et de profundo lacu,libera eas de ore leonis, ne absorbeat eas tartarus, ne cadant in obscurum.Sed signifer sanctus Michael repraesentet eas in lucem sanctam,quam olim Abrahae promisisti et semini ejus.

2 HostiasHostias et preces tibi, Domine, laudis offerimus:tu suscipe pro animabus illis, quarum hodie memoriam facimus,fac eas, Domine, de morte transire ad vitam, quam olim Abrahae promisisti et semini ejus.

que no sigui tot en va!Vós sou jutge que repara,perdoneu la meva taraans no es faci compte ras.Mon pecat prou m’aclaparai em fa enrojolar la cara,mentre us prego pietat.Si Maria de Magdalai el bon lladre perdonàreu,esperança a mi m’heu dat.Mal que el prec no en sigui digne,bé podeu fer Vós, benigne,que no cremi amb foc constant.Acolliu-me en vostra pleta,del ramat una altra ovella,a redós del vostre flanc.

5 confutatis…Quan els pèrfids es condemnin,i a la brasa encesa els llencin,conduïu-me amb els elets.Reverent a vós m’inclino,penedit us ho suplico:empareu-me el jorn darrer.

6 lacrimosa…Serà dia de gran pena quan retorni de la cendrael mortal per ser jutjat.Perdoneu-lo, doncs, Déu meu. Bon Jesús, Senyor clement,deu-los el repòs. Amen.

iv - OfertOrium1 domine jesu christeSenyor Jesucrist, rei de la glòria,allibereu les ànimes dels tots els fidels difuntsde les penes de l’infern i de l’abisme profund;allibereu-les de la gola del lleó!Que no les engoleixi l’abisme,ni vagin a parar a les tenebres.Ans l’arcàngel sant Miquel les condueixi a la llum santa,que en altre temps prometéreu a Abrahami a la seva descendència.

2 HostiasUs oferim, Senyor, oracions i sacrificis de lloança,accepteu-los per les ànimes d’aquellsde qui avui fem memòria,feu que passin de la mort a la vida,que en altre temps prometéreu a Abraham i a la seva descendència.

8

v - sanctusSanctus, Sanctus, Sanctus, Dominus Deus Sabaoth.Pleni sunt coeli et terra gloria tua.Hosanna in excelsis.

vi - benedictusBenedictus qui venitin nomine Domini.Hosanna in excelsis.

vii - aGnus deiAgnus Dei,qui tollis peccata mundi,dona eis requiem.Agnus Dei,qui tollis peccata mundi,dona eis requiemAgnus Dei,qui tollis peccata mundi,dona eis requiem sempiternam.

viii - cOmmuniOLux aeterna luceat eis, Domine: Cum Sanctus tuis in aeternum: quia pius es.Requiem aeternam dona eis. Domine: et lux perpetua luceat eis. Cum Sanctis tuis in aeternum: quia pius es.

v – sanctusSant, sant, sant és el Senyor,Deu de l’univers!El cel i la terra són plens de la vostra glòria.Hosanna a dalt del cel!

vi - benedictusBeneït el qui veen nom del Senyor.Hosanna a dalt del cel!

vii - aGnus deiAnyell de Déu,que lleveu el pecat del món,doneu-los el repòs.Anyell de Déu,que lleveu el pecat del món,doneu-los el repòs.Anyell de Déu,que lleveu el pecat del món,doneu-los el repòs etern.

viii – cOmmuniOQue la llum eterna els il·lumini, Senyor.En companyia dels vostres sants per sempre, perquè Vós sou bo.Doneu-los, Senyor, el repòs etern, i que la llum perpètua els il·lumini. En companyia dels vostres sants per sempre, perquè Vós sou bo.

Traducció: Narcís Figueras

Per als abonats a l’OBC l’entrada al Museu de la Música és gratuïta el mateix dia del concert. La resta de dies el preu és reduït (3,50€).

9

L’OBC es va fundar l’any 1944 sota la direcció del mestre Eduard Toldrà. Des de la temporada 2010-2011 el director titular és Pablo González. D’ençà de la seva fundació, l’OBC, ha mantingut el seu compromís amb la música catalana i amb la difusió del repertori orquestral, i ha comptat amb els solistes i directors més prestigiosos. A més de la seva temporada de concerts, l’OBC porta a terme un gran nombre d’enregistraments per a segells internacionals i en destaca la col·laboració regular amb NAXOS. En aquests moments, i per a aquesta mateixa discogràfica, l’OBC està enregistrant tres CD dedicats a Enric Granados.D’altra banda, l’OBC manté una activitat artística continuada a Espanya i a l’estranger que li ha permès actuar en sales com el Carnegie Hall de Nova York, el Musikverein i el Konzerthaus de Viena o Concertgebouw d’Amsterdam i participar en festivals internacionals. Fomenta també col·laboracions amb altres institucions, tant catalanes com estrangeres.L’OBC és la primera orquestra de l’Estat que ha signat un acord de col·laboració estable amb la plataforma digital Medici.tv (www.medici.tv) per la qual cosa alguns dels seus concerts són retransmesos en directe per internet. Des de l’any 1999, té com a seu pròpia L’Auditori de Barcelona, obra de l’arquitecte Rafael Moneo. A partir del setembre 2015 el director titular serà Kazushi Ono.Per a més informació consulteu el web www.obc.cat

* col·laboradors

PablO GOnZÁleZ director titular / emmanuel Krivine principal director convidat

Primers viOlins: ludwig müller*, concertino invitat / cristian chivu, concertino associat / raúl García, assistent concertino / maría josé aznar / sarah bels / josé valentín centenero / Walter ebenberger / ana isabel Galán / natalia mediavilla / Katia novell / maría Pilar Pérez / anca ratiu / jordi salicrú / jozef toporcer / Paola caballero* seGOns viOlins: barna Kobori*, solista invitat / alexandra Presaizen, solista / barna Kobori*, solista invitat / emil bolozan, assistent / maría josé balaguer / Hug bosch / jana brauninger / Patricia bronisz / assumpta flaqué / mireia llorens / melita murgea / antoni Peña / josep maria Plana / robert tomàs viOles: ashan Pillai, solista / joaquín riquelme*, solista invitat / josephine fitzpatrick, assistent / franck Heudiard / christine de lacoste / sophie lasnet / michel millet / miquel serrahima / jennifer stahl / andreas süssmayr / laura erra* / maría juan* viOlOncels: josé mor, solista / vincent ellegiers, assistent / núria calvo / lourdes duñó / jaume Güell / Olga manescu / linda d'oliveira / jean-baptiste texier /marc Galobardes* cOntrabaixOs: christoph rahn, solista / dmitri smyshlyaev, assistent / jonathan camps / apostol Kosev / josep mensa / albert Prat flautes: bea cambrils / christian farroni, assistent / ricardo borrull, flautí ObOès: disa english, solista / josé juan Pardo / dolors chiralt, assistent / molly judson, corn anglès clarinets: larry Passin, solista / francesc navarro / josep fuster, assistent i clarinet en mi b / alfons reverté, clarinet baix . faGOts: silvia coricelli, solista / / noé cantú / thomas Greaves, assistent / slawomir Krysmalski, contrafagot trOmPes: juan manuel Gómez, solista / joan aragó / juan conrado García, assistent solista / david bonet / david rosell, assistent trOmPetes: mireia farrés, solista / adrián moscardó / angel serrano, assistent trOmbOns: eusebio sáez, solista / vicent Pérez / Gaspar montesinos, assistent / raul García, trombó baix / francisco j. ramírez*, trombó baix tuba: Pablo manuel fernández PercussiÓ: roxan jurkevich, assistent . joan marc Pino, assistent / juan francisco ruiz / ignasi vila arPa: magdalena barrera OrGue: daniel espasa* encarreGat d’Orquestra: Walter ebenberger resPOnsable de dOcumentaciÓ musical: begoña Pérez resPOnsable tècnic: ignasi valero PersOnal d'escena: joan luis

Abans de cada concert podeu consultar el programa de mà entrant al web de l’OBC. També hi trobareu tota la informació de l’emissió del concert per

catalunya música i radio clásica de rne.

PablO GOnZÁleZdirector

Pablo González és el director titular de l’OBC des de la temporada 2010-2011

Al marge del seu compromís amb l’OBC, Pablo González desenvolupa una carrera ascendent. Propers projectes inclouen dirigir com a con-vidat les filharmòniques de Varsòvia, Països Baixos i Ràdio Alemanya de Saarbrücken Kaiserlautern, Simfònica de Bournemouth o l’Orquestra de la Suïssa Italiana. També té previst debutar amb la Filharmònica de Ma-làisia, la Simfònica de Queensland, la SWR de Baden Baden i la BBC de Gal·les.

La temporada 2012/13 va debutar als EUA amb la Simfònica de Dallas i la 2011/12 ho va fer al Concertgebouw dirigint la Filharmònica dels Països Baixos i al Japó amb la Simfònica de la NHK. González ha dirigit les principals orquestres espanyoles i altres orquestres europees com la Simfònica de Londres i la Tonkünstler al Musikverein. A més de L’Elisir d’amor amb Glyndebourne on Tour el 2013, en l’àmbit operístic properament dirigirà l’OBC en un programa doble amb La Voix Humaine de Poulenc i Una voce in off de Montsalvatge al Liceu. Altres produccions inclouen Carmen, Don Giovanni, La flauta màgica, Daphne i Rienzi. Ha treballat amb solistes com Mutter, Vengerov, Mörk, R.Capuçon, Hagner, Mullova, Gerhardt. Nascut el 1975 a Oviedo, va estu-diar a la Guildhall School de Londres. L’any 2000 va guanyar el premi Donatella Flick i l’any 2006, va guanyar el premi Internacional de Direcció de Cadaqués.

www.pablogonzalez.eu

10

L’any 2006 Watts va guanyar el premi Kathleen Ferrier i el 2007 el Rosenblatt Recital Song de la BBC Cardiff Singer Competition i l’Outstanding Young Artist Award del MIDEM de Cannes. Actualment és artista resident del Southbank Centre i forma part dels BBC Radio 3, Artista nova generació i enregistra, en exclusiva per a Harmonia Mundi, obres cabdals com les Cantates de Bach.Entre els seus projectes de futur té previst interpretar Don Giovanni (Zerlina) a la Royal Opera House, Così fan tutte (Fiordiligi) i Les noces de Fígaro (Susanna) a l’Òpera Nacional de Gal·les, la Simfonia núm. 4 de Mahler i el Rèquiem de Mozart amb la Simfònica de Londres, a més de concerts amb l’orquestra Philharmonia i V. Ashkenazy, la Filharmònica dels Països Baixos i M. Albrecht, i Pulcinella de Stravinsky amb l’Ensemble Orchestral de París.

Elizabeth Watts col·labora amb l’OBC per primera vegada.

11

juan manuel GÓmeZtrompa

Nascut a Bilbao, va fer els estudis musicals amb el seu pare i els va acabar al Conservatori Superior de Sant Sebastià. Més tard, es va perfeccionar amb E. Terwilliger i M. Hötzel. Ha estat solista de l’Orquestra de Bilbao (1989-2010) i ha tocat amb orquestres com la Mahler Chamber, la Filharmònica de Berlín, l’ONE, la Simfònica d’Euskadi, l’ORCAM, la del Gran Teatre del Liceu i la de Castella i Lleó. 

Com a solista ha interpretat obres de Strauss, Glière, Britten i Weber, i ha estrenat el concert de John Williams dirigit per Juanjo Mena. Com a músic de cambra ha tocat amb B. Belkin, A. Rosin i W. Streicher. També és membre de LOBAC i del Quintet de Vents de l’OBC i professor de l’Acadèmia Maurice André de Llíria i del Centro Superior Progreso Musical de Madrid, a més de músic i ambaixador de la Banda Primitiva de Llíria.

Juan Manuel Gómez és solista de trompa de l’OBC des de la temporada 2010-2011.

eliZabetH Watts soprano

Fotografia → may Zircus Fotografia → marco borggreve

12

ann HallenberG mezzosoprano

Werner GÜra tenor

Hallenberg col·labora sovint amb directors com Fabio Biondi, William Christie, Patrick Fournillier, sir John Eliot Gardiner, Paavo Järvi, Louis Langrée, Marc Minkowski, Riccardo Muti, Kent Nagano, sir Antonio Pappano, Christophe Rousset, Lothar Zagrosek i Alberto Zedda. Canta habitualment a la Scala de Milà, la Fenice de Venècia, al Real de Madrid, al Theater an der Wien, l’Opernhaus de Zuric, l’Òpera Nacional de París, la de Lió, la Netherlands Opera d’Amsterdam, la Bayerische Staatsoper de Munic, el Semperoper de Dresden i l’Òpera Reial de Suècia.En concert el seu repertori va des de la música de principis del segle XVII fins a obres contemporànies. També ha enregistrat més de 30 CD i DVD amb obres de Bach, Händel, Vivaldi, Mozart, Haydn, Gluck, Rossini, Brahms, Bruckner i Mendelssohn.

Ann Hallenberg col·labora amb l’OBC per primera vegada en aquest concert.

Va iniciar la seva carrera al Semperoper de Dresden i amb Barenboim va cantar al Staatsoper de Berlín, al Carlo Felice de Gènova, a l’Òpera de Lille i a la de París i a La Monnais de Brussel·les. En concert ha cantat, entre d’altres, amb l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam, les filharmòniques de Londres i Berlín i les simfòniques de Viena, la BBC i les ràdios alemanya, holandesa, espanyola i danesa, amb directors com Chailly, Harnoncourt, Masur, Pinnock, i molts altres. Com a intèrpret de lieds, ha ofert recitals al Wigmore Hall de Londres, al Lincoln Center de Nova York o a la Schubertiada de Schwarzenberg. Ha enregistrat diversos CD per a Harmonia Mundi-França, alguns escollits Editor’s Choice de Gramophone, i ha rebut el Diapason d’Or. Pel seu enregistrament de Winterreise va rebre el Premi Vocal 2011 de la BBC Music Magazine i per Willkommen und Abschied de Schubert, l’ECHO-Klassik 2012.

Werner Güra va col·laborar amb l’ OBC per darrera vegada el mes de desembre de 2007, interpretant el Magnificat i l’Oratori de Nadal de J. S. Bach.

Fotografia → marco borggreveFotografia → nancy Glor

13

james GilcHrist tenor

jOsÉ antOniO lÓPeZ baríton

Gilchrist va començar la seva vida professional com a metge, i no es va dedicar plenament a la música fins al 1996. Artista versàtil i reconegut internacionalment, actua en las principals sales amb els directors més prestigiosos, tant en recital com en concerts simfònics i operístics. En recital canta sovint amb A. Tilbrook, J. Drake i l’arpista A. Nicholls. Dels seus enregistraments cal destacar Die Schöne Mullerin, Schwanengesang i Winterreise, On Wenlock Edge,  Intimations of Immortality per segells com Naxos, Chandos, Orchid i Linn, entre d’altres. Els seus projectes immediats inclouen cantar Nocturne de Britten amb sir Roger Norrington i la Simfònica de Hong Kong, Salomó amb Les Violons du Roy i Bernard Labadie i L' Allegro, Il Penseroso i Il Moderato de Händel amb el grup de dansa Mark Morris al Teatro Real de Madrid.

James Gilchrist col·labora amb l’OBC per primera vegada en aquest concert.

La seva carrera inclou actuacions a les principals sales espanyoles i també al Konzerthaus de Viena, al Berwaldhallen d'Estocolm, a la Filharmònica de Varsòvia i al Theater an der Wien on va oferir un recital Schubert acompanyat per M. Pollini. Properament debutarà al Prinzregententheater de Munic i al Musikverein. Canta els oratoris més destacats de Bach a Brahms, a més de Lieder eines fahrenden Gesellen, Kindertotenlieder, la Simfonia núm. 8 de Mahler i la Simfonia Lírica de Zemlinsky. En l’àmbit operístic ha interpretat, entre d'altres, els rols d’Escamillo, Don Giovanni, Figaro, Papageno, Guglielmo, Malatesta, Germont i Ned Keene a Peter Grimes. Ha estat dirigit per Albiach, Albrecht, Caballé, Colomer, Encinar, Hoogwood, Maazel, Marriner, Martinez Izquierdo, Mas, Mena, Pablo Pérez i Pons.

José Antonio López va col·laborar amb l’OBC per darrera vegada el mes d’octubre de 2013 interpretant obres de Mozart i Schubert.

cOr madriGalFundat per Manuel Cabero l’any 1951, el 1993 Mireia Barrera en va assumir la direcció. Ha estat dirigit per mestres com Celibidache, Cambreling, Mc Creesh, Decker, King, Pinnock, Pons i Rostropóvitx. El seu ampli repertori es decanta pels compositors catalans contemporanis, però sense oblidar els grans autors barrocs i clàssics.

Mentre Cabero hi va ser al capdavant, va cantar en l’estrena mundial d’Atlàntida de Falla. De les darreres temporades cal remarcar diverses produccions al Gran Teatre del Liceu, gires amb l’Orquesta Sinfónica de Galicia i amb l’Staatskapelle Weimar. La temporada 2011-2012 el cor va iniciar una residència artística a l’Auditori de Vilafranca i des de la temporada 2012-2013 és cor adscrit de L’Auditori. El Cor compta amb la col·laboració de l’Institut Català d’Empreses Culturals.

El Cor Madrigal va col·laborar amb l’OBC per darrera vegada el mes de desembre d’aquest mateix 2013 interpretant La Infància de Jesús de Berlioz.

busca l’auditOri a la xarxa

facebook.com/auditoribarcelonafacebook.com/orquestraobc

youtube.com/auditoribarcelonayoutube.com/orquestraobc

Comenta aquest concert amb l’etiqueta #Obcrequiemm

@lauditori@OrquestraObc

cOncerts destacats a l’auditOri

astriO

MARÇ 2014 Ds 8 →13h# Sala 3 Tete MontoliuDenominació d’Origen. Maridant música arecio smith teclats i sampler santi serratosa bateria i sampler santi careta guitarra

Preu: 25€. Concert i tast

l’Obc i la fantÀstica de berliOZMARÇ 2014 Dv 7 →20.30h / Ds 8 →19h / Dg 9 →11h # Sala 1 Pau Casals

emmanuel Krivine directorrobert levin piano

mOZart » Concert per a piano i orquestra núm. 25 berliOZ » Simfonia fantàstica

Preu: de 10 a 51€

a Partir del 8 de març de 2014, nOu HOrari de taquilles: dilluns tancat De dimarts a divendres de 17h a 21h Dissabtes de 10h a 13h i de 17h a 21h diumenges obert des d’una hora abans del concert

escòcia & catalunya MARÇ 2014 Dg 9 → 19h# Sala 1 Pau Casals capercaillie · riu · city of barcelona Pipe band · castellers de la vila de Gràcia

Una producció de: Tradicionàrius, Fira de Manresa i L’Auditori

Preu: 15€. Venda anticipada: 12€

ET TOCA A TUdivendres

28 de març 20 h

3€ Concert dels infants i joves del Casal dels Infants i de l’Orquestra de les escoles de L’Hospitalet amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) dirigits per Salvador Brotons. Interpretaran obres de Gershwin, Beethoven i Octavi Rumbau. Xerrada prèvia amb els participants a les 19h.

Amb la col·laboració de:

www.auditori.cat Pablo González director titular

Lepant 15008013 Barcelona

L’OBC amB L’eduCaCió artístiCa per a tOts

www.obc.cat

Entrades: Taquilles de L’Auditori www.auditori.cat i www.obc.cat